FONTS AUDIOVISUALS I FONTS LITERÀRIES: un exemple d’utilització. Els raïms de la ira (1939), publicat a Edicions Cátedra, Madrid, 1989. Fitxa de l’autor John Steinbeck: periodista i escriptor, nascut el 1902 a la vall de Salinas i mort a Nova York el 20 de desembre de 1968. Premi Nobel a 1962. Obres principals:La perla, El pis de Tortilla (Tortilla Flat); De ratolins i homes (Of mice and men); A l’est de l’Edén. Guions cinematogràfics: ¡Viva Zapata! d’Elia Kazan i Lifeboat d’Alfred Hitchcock.
La novel·la Segons la defineix un dels seus traductors és: “... la crònica, que té molt de negra, de les dificultats que pateix una família empobrida de l’estat d’Oklahoma fins arribar a una més que problemàtica terra fèrtil a la Vall de San Joaquín. A la recerca de millors condicions de vida, els Joad recorren la carretera 66 en el camí del seu suposat alliberament. Steinbeck no escriu al dictat de cap ideologia política concreta, només ho fa a partir de la seva indignació ètica davant del que veu, per la seva conciència social i com a resposta i denúncia davant les condicions de vida de molts milions d’éssers humans a l’opulenta Amèrica....“.
Alguns temes presents 1) La desfeta del mite de la Terra de les oportunitats (la Terra Promesa) amb dos referents històrics: la marxa dels jueus pel desert i la conquesta de l’Oest o gran emigració de colons americans posterior a la Guerra de Secessió (1861-1865). 2) La desintegració de la família Joad en el viatge: mort dels avis, fugida del gendre que vol ser tècnic de ràdio i que deixa a la seva dona poc abans de ser mare (en el llibre es clou la història poc després del naixement del nadó mort: cap llavor d’esperança pot créixer). 3) El tractament dels “agitadors“ considerats com a rojos simplement perquè observen els mètodes de contractació dels hisendats i volen garanties legals pels contractes tot i no tenir cap formació política ni sindical. El pistolerisme social i el partit que pren la policia. 4) La presentació de les aïllades accions del govern amb els campaments construïts pel Ministeri d’Agricultura dins el programa de protecció i ajut a la marginació dins la política social del NEW DEAL. 5) La innocència de la pagesia respecte a les maniobres dels poderosos. No creuen que seran estafats fins que no ho experimenten. L’endarreriment d’aquests pagesos: només coneixen l’aigua corrent, les aixetes i els WCs pels catàlegs. 6) La presa de consciència progressiva de Tom Joad que pren el relleu a l’antic reverend Casy que vol ser testimoni directe allà on passen coses. Per què ha perdut la fe i quina significació pot tenir-ne? 7) El tracte rebut als emigrants quan arriben a altres terres: menyspreu, violència, prejudici, desconfiança, aprofitament com quan els vénen recanvis de cotxes o els mateixos vehicles a preus astronòmics... 8) L’ideal solidari de les comunitats camperoles: la propietat privada però l’ajut de les famílies davant les dificultats. La incomprensió davant l’especulació d’un capitalisme anònim i distant (bancs, arrendadors, prestamistes...).
9) L’anàlisi de les dificultats al camp americà (climatologia, manca d’adobs o regadiu, l’inici traumàtic de la mecanització fins arribar a un percentatge de població activa en el sector primari d’un 1 %). 10) L’estudi de la mentalitat dels pagesos: vincles familiars i el paper de la mare, religió i destí, cooperació, fredor o poc contacte físic (no es donen petons), el lleure: balls..., el menjar i la preparació, etc. El delicte i la norma: el caràcter dur i impulsiu. La manca de cultura urbana per comprendre els canvis ràpids de la societat nord-americana: “als cavalls se’ls alimenta quan no treballen a l’hivern... no així als homes a qui s’els deixa morir”. Les imatges i les novel.les com a fonts de la història: l’adaptació cinematogràfica Novel·les —Descripció i relat de sentiments, creences, costums, sensacions: bàsic per a l’anomenada història de les mentalitats. —Possibilitat d’obtenir descripcions d’aparells, estris, menjars, vestits, cançons i poemes, activitats econòmiques... —Coneixença sobre l’imaginari de cada generació i cada col·lectivitat: ideals i frustracions, somnis, esperances i projectes, percepció de la política, l’art i la cultura... —Material descriptiu (etnogràfic) de la vida quotidiana: rituals religiosos, la feina, el matrimoni, l’educació dels fills, l’amistat a partir de les vivències d’un determinat autor (en aquest cas de John Steinbeck...). —Opinions concretes respecte a diferents temes (segons el narrador/narradors o el protagonista) però també com a testimoni de posicions enfrontades (cada personatge actua com a portanveu d’una determinada ideologia, caràcter, cosmovisió, etc). Pel·lícules —De valor inestimable quan estan produïdes pocs anys després de l’edició d’una novel.la, o dels fets narrats (són coetànies) i permeten resseguir amb més fiabilitat l’ambientació o contextualització sobretot si es roda en els espais originaris de la novel·la i dels fets narrats: reconstrucció de les cabanes, benzineres, utilització de vehicles, bars, estat de les carreteres, paisatges, indumentària, girs col·loquials o acudits, diaris, cartells... —En el cas del director de la pel.lícula, el nord-americà John Ford, hi ha un interès especial al llarg de tota la seva filmografia pel tema de l’emigració: ell era d’origen irlandès, la qual cosa el va portar a fer pel.lícules com L’home tranquil o El delator a Irlanda i com a tot el conjunt de westerns la seva obsessió serà el retrat de l’epopeia dels colonitzadors en els espais de l’Oest suportant tot un seguit de drames i peripècies. La vida quotidiana i a la vegada heroica dels viatgers dels segle XIX és un dels temes centrals i és aquest mateix desplaçament el que en el cas dels “oakies“ interessarà novament al director. Podem parlar aquí d’una autèntica identificació o connexió entre les finalitats de la novel·la i de la pel.lícula. El guió cinematogràfic, amb assessorament d’Steinbeck és fidedigne a la novel·la tret d’alguns capítols que en el llibre analitzen els diferents problemes que han provocat l’expulsió dels pagesos: les sequeres, els bancs, els especuladors, els propietaris de terres de Califòrnia, els estafadors de carretera... —La pel.lícula pot servir com a contraposició del que sabem per la història: què és el que no es diu i per què (contranàlisi), què s’ha silenciat i què s’ha censurat. La novel·la és un testimoni indiviual i el films és una obra col·lectiva que atèn a interessos d’una productora i que vol ser estrenada en sales de diferents ideologies i identitats. —En cap cas hem d’oblidar que la pel.lícula rep un tractament narratiu, dramàtic i estètic (els clarobscurs expressionistes i la il·luminació en general: llums des de darrere i des de sota, la música nostàlgica i tradicional, etc.).
Font: Elaboració pròpia.