FONTS AUDIOVISUALS I FONTS LITERÀRIES: un exemple d’utilització. Els raïms de la ira (1939), publicat a Edicions Cátedra, Madrid, 1989. Fitxa de l’autor John Steinbeck: periodista i escriptor, nascut el 1902 a la vall de Salinas i mort a Nova York el 20 de desembre de 1968. Premi Nobel a 1962. Obres principals:La perla, El pis de Tortilla (Tortilla Flat); De ratolins i homes (Of mice and men); A l’est de l’Edén. Guions cinematogràfics: ¡Viva Zapata! d’Elia Kazan i Lifeboat d’Alfred Hitchcock.
La novel·la Segons la defineix un dels seus traductors és: “... la crònica, que té molt de negra, de les dificultats que pateix una família empobrida de l’estat d’Oklahoma fins arribar a una més que problemàtica terra fèrtil a la Vall de San Joaquín. A la recerca de millors condicions de vida, els Joad recorren la carretera 66 en el camí del seu suposat alliberament. Steinbeck no escriu al dictat de cap ideologia política concreta, només ho fa a partir de la seva indignació ètica davant del que veu, per la seva conciència social i com a resposta i denúncia davant les condicions de vida de molts milions d’éssers humans a l’opulenta Amèrica....“.
Alguns temes presents 1) La desfeta del mite de la Terra de les oportunitats (la Terra Promesa) amb dos referents històrics: la marxa dels jueus pel desert i la conquesta de l’Oest o gran emigració de colons americans posterior a la Guerra de Secessió (1861-1865). 2) La desintegració de la família Joad en el viatge: mort dels avis, fugida del gendre que vol ser tècnic de ràdio i que deixa a la seva dona poc abans de ser mare (en el llibre es clou la història poc després del naixement del nadó mort: cap llavor d’esperança pot créixer). 3) El tractament dels “agitadors“ considerats com a rojos simplement perquè observen els mètodes de contractació dels hisendats i volen garanties legals pels contractes tot i no tenir cap formació política ni sindical. El pistolerisme social i el partit que pren la policia. 4) La presentació de les aïllades accions del govern amb els campaments construïts pel Ministeri d’Agricultura dins el programa de protecció i ajut a la marginació dins la política social del NEW DEAL. 5) La innocència de la pagesia respecte a les maniobres dels poderosos. No creuen que seran estafats fins que no ho experimenten. L’endarreriment d’aquests pagesos: només coneixen l’aigua corrent, les aixetes i els WCs pels catàlegs. 6) La presa de consciència progressiva de Tom Joad que pren el relleu a l’antic reverend Casy que vol ser testimoni directe allà on passen coses. Per què ha perdut la fe i quina significació pot tenir-ne? 7) El tracte rebut als emigrants quan arriben a altres terres: menyspreu, violència, prejudici, desconfiança, aprofitament com quan els vénen recanvis de cotxes o els mateixos vehicles a preus astronòmics... 8) L’ideal solidari de les comunitats camperoles: la propietat privada però l’ajut de les famílies davant les dificultats. La incomprensió davant l’especulació d’un capitalisme anònim i distant (bancs, arrendadors, prestamistes...).