Gestió i anàlisi del litoral i les platges de Begur

Gestió i anàlisi del litoral i les platges de Begur Xènia Agustí Frigola Enric Fernández Alegre Alicia Fischer Jodar Assignatura: Ordenació i planificació del territori

Professora: Rosa Maria Fraguell Sansbelló

Data d’entrega: Dimecres 16 de desembre de 2015

Adrià González Romero Marta Rodríguez Isern Grup B1

Índex 1.

Presentació i identificació del municipi escollit ....................................................................2

2. Característiques turístiques bàsiques del municipi (places d’allotjament, oferta recreativa complementària, nivell d’especialització turística a partir del càlcul d’indicadors bàsics com el TFT, TFTc, TFTS o TFTR) ................................................................................................................2 Places d’allotjament .................................................................................................................2 Oferta recreativa complementària ...........................................................................................2 Indicadors.................................................................................................................................3 3.

Característiques físiques i ecològiques de les platges analitzades .......................................5

4. Evolució anual de l’estat de les aigües de bany i de l’aspecte visual de l’aigua de bany i de la sorra de les platges analitzades ................................................................................................6 5. Certificacions obtingudes periòdicament, ja sigui les de contingut ambiental com les de tipus de qualitat ...........................................................................................................................9 6. Càlcul de la capacitat de càrrega psicològica (ICCP) per a cadascuna de les platges analitzades del municipi .............................................................................................................10 7.

Càlcul de la demanda potencial del conjunt de les platges del municipi ............................13

8.

Elaboració de fitxes d’inventari i avaluació de la jerarquització de les platges analitzades14

9.

Valoració crítica d’ajustament a la sostenibilitat turística i propostes de millora ..............27

10. Webgrafia ...........................................................................................................................28 11. Annexos ..............................................................................................................................29 Procés de jerarquització .........................................................................................................29 Informació sobre les platges (fulletons de l’Oficina de Turisme de Begur) ............................33

1

1. Presentació i identificació del municipi escollit Begur és un municipi litoral situat en el cor de l’Empordà, a uns 40 minuts de Girona . Té 3994 habitants: 2027 homes i 1967 dones. Té una superfície de 20,7km2 i 200m d’altitud. En relació amb el turisme, hi ha 24 hotels, 2 càmping i cap establiment de turisme rural.

El poble i les platges que li pertanyen formen part d’un dels indrets més espectaculars de la Costa Brava. El terme municipal de Begur està format pel Massís de Begur (un conjunt de turons) i un extens litoral del mar Mediterrani. La zona antiga de Begur, sumat al petit nucli romànic d’Esclanyà i les vuit cales i platges, són considerats un dels millors entorns paisatgístics de la zona.

2. Característiques turístiques bàsiques del municipi (places d’allotjament, oferta recreativa complementària, nivell d’especialització turística a partir del càlcul d’indicadors bàsics com el TFT, TFTc, TFTS o TFTR) Places d’allotjament

Font: Idescat El municipi de Begur té una totalitat de 10852 places d’allotjament turístic entre segones residències, hotels i càmpings. A aquesta xifra s’hi ha de sumar els habitatges d’ús turístic (HUT’s), ja que tenen un pes molt important al municipi, segons l’informe que mostra la Generalitat de Catalunya. Tenim 886 habitatges d’ús turístic, multiplicat per 2,7 (mitjana de la llar familiar), ens dóna una totalitat de 2392 places comercialitzades d’aquesta tipologia. Per tant, el total de places d’allotjament és de 13244.

Oferta recreativa complementària El municipi està dotat d’una gran oferta complementària: visites guiades organitzades per l’Oficina de Turisme, activitats aquàtiques (submarinisme, kayak, patins, ski-bus, esquí nàutic, windsurf, paddle surf i vela), permet llogar embarcacions i disposa varies oficines per a poder2

ho dur a terme, s’ofereix tambĂŠ la possibilitat de fer excursions amb vaixell per la mainada, al nucli d’EsclanyĂ hi ha un club d’arquers, es poden llogar cotxes, bicicletes i motocicletes a varis punts del municipi, hi ha un cinema anomenat “Casino Culturalâ€?, estĂ dotat d’una piscina pĂşblica, tambĂŠ tĂŠ pistes de tennis per poder practicar l’esport, al polĂ­gon industrial d’EsclanyĂ hi ha pistes de paddle indoor, disposa de varies hĂ­piques i hi ha una gran oferta de restaurants, bars, cafeteries, pubs i terrasses musicals. A mĂŠs a mĂŠs, cada dimecres hi ha mercat al nucli antic de Begur.

TambÊ hi ha comerços necessà ries per a poder viure, tals com gasolineres, fleques, carnisseries, supermercats, perruqueries...

Indicadors A partir de la TFTS, la TFT i la TFTR calculem el nivell d’especialització turística: 

Taxa de funció turística (TFT): mesura la relació entre les places disponibles pels turistes i els habitants permanents d’una localitat.

đ?‘‡đ??šđ?‘‡ =

Places segones residencies + places cà mping + places hotel + places HUT′s població local

đ?‘‡đ??šđ?‘‡ =

8983 + 909 + 960 + 2392 3994

TFT = 3,32 Tenim 3,32 llits per habitant i, segons els llindars establerts, podem parlar d’un municipi amb especialització turística. 

Taxa

de funciĂł turĂ­stica comercial (TFTc): Mesura la relaciĂł entre les places

comercials disponibles pels turistes i els habitants permanents d’una localitat. đ?‘‡đ??šđ?‘‡đ?‘? =

Places cà mping + places hotel + places HUT′s població local

đ?‘‡đ??šđ?‘‡đ?‘? =

909 + 960 + 2392 3994

TFTc = 1,07 Tenim 1,07 places comercials per cada habitant. Segons els llindars, Ês un municipi amb especialització turística elevada. Amb aquesta dada arribem a la conclusió de que Begur tÊ una gran quantitat d’oferta d’allotjament comercialitzada.

3



Taxa de funció turística espacial (TFTS): mesura la densitat d’ocupació d’allotjament d’un lloc

đ?‘‡đ??šđ?‘‡đ?‘† =

Places segones residencies + places cĂ mping + places hotel + places HUT′s đ?‘†đ?‘˘đ?‘?đ?‘’đ?‘&#x;đ?‘“Ă­đ?‘?đ?‘–đ?‘’ đ?‘˘đ?‘&#x;đ?‘?đ?‘Žđ?‘›đ?‘Ž

đ?‘‡đ??šđ?‘‡đ?‘† =

13244 677,66

TFTS = 19,54 Hi ha 19,54 places d’allotjament per cada hectà rea de superfície urbana. Tot i tenir una gran quantitat de places d’allotjament, ens dóna un número molt petit perquè el municipi està urbanitzat de manera molt extensa, enlloc de concentrada. Hi ha moltes hectà rees de sòl urbà , i per aquest motiu hi ha tan poques places per hectà rea. 

Taxa de funció turística residencial (TFTR): mesura la importà ncia de la 2ª residència en relació a l’habitatge principal. En el cas de Begur, existeixen mÊs habitatges secundaris que principals.

Nombre segones residencies / habitatges principals đ?‘‡đ??šđ?‘‡đ?‘… =

đ?‘ đ?‘œđ?‘šđ?‘?đ?‘&#x;đ?‘’ đ?‘ đ?‘’đ?‘”đ?‘œđ?‘›đ?‘’đ?‘ đ?‘&#x;đ?‘’đ?‘ đ?‘–đ?‘‘èđ?‘›đ?‘?đ?‘–đ?‘’đ?‘ đ??ťđ?‘Žđ?‘?đ?‘–đ?‘Ąđ?‘Žđ?‘Ąđ?‘’đ?‘ đ?‘?đ?‘&#x;đ?‘–đ?‘›đ?‘?đ?‘–đ?‘?đ?‘Žđ?‘™đ?‘

đ?‘‡đ??šđ?‘‡đ?‘… =

3327 1680

TFTR = 2 Tenim 2 habitatges de segona residència per a cada un dels principals, per tant, Ês un municipi amb una forta especialització en turisme residencial. Aquesta dada ens serveix per arribar a la conclusió de que el pes de les segones residències a Begur Ês molt mÊs elevat que el dels establiments d’allotjament turístic.

4

3. Característiques físiques i ecològiques de les platges analitzades Begur és un municipi que compta amb dos tipologies de platges, les platges grans (platja del Racó i Sa Riera) i les cales (la resta).

Platja del Racó: Es tracta de la platja més gran que té Begur, juntament amb Sa Riera.

Concretament, aquesta platja compta amb 385 metres de llargada i 80 d’ amplada total. La sorra que conté és de tipus fina i daurada. El seu paisatge combina una gran llargada de sorral amb una zona natural formada de roques, matolls i pins principalment. Una de les característiques d’aquesta platja és que l’entrada al mar està condicionada per un pendent bastant pronunciat. El fons marí està format de sorra amb petites roques aïllades. Està equipada amb tot tipus de serveis, com dutxes, sanitaris, vigilància, guinguetes i restaurants. A més, compta amb accés adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.

Illa Roja: Es tracta d’una cala de tipus nudista molt coneguda per la gran roca de color vermellós que dóna nom a la cala. Aquesta roca dóna lloc a la convivència de moltes espècies animals i vegetals, molt estudiades i observades. Està situada entre la platja del Racó i Sa Riera i comunica aquestes dues platges a través d’un camí de ronda. Compta amb 180 metres de llargada i 65 metres d’amplada. La sorra d’aquesta cala és daurada i una mica més gruixuda que la sorra que trobem a la platja del Racó, però segueix essent considerada com a fina.

L’accés es fa exclusivament a peu a través d’unes escales del camí de ronda, així que és molt difícil accedir per a persones amb mobilitat reduïda. No ofereix cap tipus de servei , ni tan sols bàsic, i tampoc aparcament. Es troba envoltada de natura, roques i petites vegetacions.

Sa Riera: Aquesta platja es troba entre les platges amb més superfície del municipi com hem esmentat anteriorment, i és també la platja principal de Begur per ser la més propera al nucli del poble. La platja compta amb 230 metres de llargada i 75 metres d’amplada. La seva sorra és fina i daurada, compta amb aparcament, està adaptada per l’accés garantit de persones amb mobilitat reduïda, també els serveis que ofereix estan adaptats a aquestes persones. Sa Riera té una oferta d’oci molt amplia: restauració, activitats esportives aquàtiques, zona per a embarcacions, club nàutic i hotels entre altres. Tot i estar situada en un entorn semi urbà, es troba també envoltada de penya-segats coberts de vegetació, creant un paisatge singular.

Sa Tuna: Es tracta d’una cala de 80 metres de llargada i 25 metres d’amplada. Està formada de sorra de tipus daurada i mitjana tirant cap a gruixuda a diferència de les platges grans de Begur, amb aigües conegudes per ser especialment tranquil·les i transparents. El pendent d’entrada al mar és poc pronunciat en comparació a les platges del Racó i Sa Riera. Té un aparcament que garanteix l’accés amb vehicles, i a peu també es troba garantit fàcilment.

Compta amb serveis de restauració, dutxa, comunicació i altres. Es troba en un entorn natural amb penya segats que l’envolten amb pins i matolls diversos.

Aiguafreda: Es tracta d’una platja de 20 metres de llargada i 10 d’amplada. Es diferencia perquè es troba formada per pedretes, per tant no és de sorra com la majoria de platges del municipi. El seu fons marí està format per petites pedres i roques de considerable mida.

L’accés està garantit amb vehicle, té aparcaments, a més està adaptada per a persones amb 5

mobilitat reduïda. Compta amb serveis de restauració i sanitaris. Molt freqüentada per embarcacions que hi fondegen.

Platja Fonda: Es tracta d’una petita platja de sorra gruixuda i fosca, amb unes mides de 160 metres de llargada i 25 d’amplada. L’accés està garantit en vehicle (tot i que per a poques persones, ja que l’aparcament és molt petit), i a peu per unes escales, per tant no està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. És coneguda pel seu paisatge natural que dóna nom a la platja, envoltat d’una alta paret de pins, vegetació i penya-segats.

Fornells: El nucli està format per quatre cales, totes elles amb accés a peu i sense serveis ni equipaments. Cala n’Estasia de 25 metres de llargada i 25 d’amplada, és de sorra gruixuda, al igual que la cala del Port d’ Esclanyà, molt allargada, que té el mateix tipus de sorra i unes mides de 85 metres de llargada i 15 d’amplada. En canvi la cala de Ses Orats és de sorra fina i daurada, i compta amb 15 metres de llargada i 10 d’amplada essent la més petita de Fornells.

Per últim la cala d’en Malaret compta amb 17 metres de llargada i 15 d’amplada, i també es de sorra fina com la cala de Ses Orats.

Aiguablava: Es tracta d’una platja de 80 metres de llargada i 40 d’amplada, a més la seva sorra és fina i blanca. Està garantit l’accés a peu i en vehicle, té aparcament, serveis bàsics sanitaris i de seguretat, a més de restauració i esportius, també està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. Es tracta d’una platja especialment concorreguda en temporada alta. El seu fons marí és poc profund i especialment transparent, format de sorra fina i petites formacions rocoses. Està rodejada de vegetació, muntanyes i el seu paisatge integra el Cap de Begur.

4. Evolució anual de l’estat de les aigües de bany i de l’aspecte visual de l’aigua de bany i de la sorra de les platges analitzades

Font: Agència Catalana de l’Aigua (ACA) 6

Quan el punt és de color blau, significa que la qualitat sanitària de l’aigua i les platges és excel·lent.

Com podem observar, en aquestes sis platges de Begur, a més a més de tenir una temperatura mitjana de l’aigua d’entre 18 i 19 graus positius, tenen una qualitat sanitària excel·lent.

Que la qualitat de les aigües de bany sigui excel·lent, acompanyat d’una bona temperatura de l’aigua, comporta que siguin unes platges interessants de visitar, perquè són de gran atractiu turístic.

La platja d’Aiguafreda i el conjunt de cales de Fornells no figuren a la taula de la classificació de l’aigua, tot i formar part de Begur, per tant, s’ha de tenir en compte que de les 8 platges que hi ha, l’Agència Catalana de l’Aigua només n’analitza 6. Ja que el conjunt de les platges de Begur tenen una qualitat sanitària excel·lent, suposem que les dues restants també en disposaran, o, si més no, la diferència no serà considerable.

7

Com podem observar, tant l’estat general, com l’ecològic, com el químic, tenen un estat d’aigua molt bo, al 100%, es podria dir que tot això en part és gràcies a que forma part d’un espai PEIN i que hi hagi els respectius PDUSC, que afavoreixen la bona conservació del medi i 8

repercuteix de manera positiva en el bon estat de l’aigua. Creiem també que la idea de disposar de certificacions ambientals i de qualitat motiva als gestors del territori a fer-ho de la manera més adequada per no perdre els títols que tant esforç els hi ha costat aconseguir.

Com a anècdota, tot i que l’estat de les aigües sigui excel·lent, l’estiu de l’any 2013 es van trobar una gran quantitat de peixos morts a la vora del mar. Encara ara no se sap què va passar, o, si més no, no ho han fet públic.

5. Certificacions obtingudes periòdicament, ja sigui les de contingut ambiental com les de tipus de qualitat  La platja de Sa Riera té la certificació de tipus ambiental de la Bandera Blava. És un guardó anual i un sistema de certificació ambiental desenvolupat per la FEE. Per obtenir-la s’han de passar els controls en quatre àrees: qualitat de les aigües de bany, informació i educació ambiental, gestió ambiental i seguretat, i serveis i instal·lacions.

Anteriorment també disposaven d’aquest guardó les platges d’Aiguablava i del Racó.

A Aiguablava se li va retirar, ja que segons la FEE no compleix amb els mínims d’accessibilitat per a minusvàlids per la seva inclinació. També se li va retirar a causa de la seva orografia, ja que té un pendent bastant accentuat a mesura que vas entrant a l’aigua. Tot i així, aquesta platja consta de rampes d’accés per a persones amb mobilitat reduïda, i, per aquest motiu, Begur es troba en plena lluita per recuperar aquesta Bandera Blava, ja que creu que es tracta d’una platja adaptada i accessible, tot i tenir un clar pendent pronunciat a causa de l’emplaçament on es troba.

Els municipis que tenen el guardó de la Bandera Blava han d’organitzar un mínim de cinc accions d’educació ambiental. Begur organitza les següents: 1

Dia del Medi Ambient

2

Begur sota aigua

L’escola primària i l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Begur es coordinen per a organitzar aquesta diada dedicada a ensenyar als més petits la importància de valorar el medi natural que envolta el poble. S’organitzen concursos, xerrades i tot tipus d’activitats infantils relacionades amb la natura i el medi ambient.

L’associació de comerciants i l’Ajuntament de Begur col·laboren per a organitzar aquesta fira dedicada al busseig i a la conservació del fons marí de les platges del municipi. Té lloc durant tot un cap de setmana a l’any, i s’organitzen exposicions, activitats esportives, activitats de neteja del fons marí i moltes altres.

9

3

Puja i Baixa

4

Aiguablava arqueològica

5

Reserva marina de Ses Negres

Es tracta d’un circuit de 10 quilòmetres de durada que té com a objectiu donar a conèixer l’entorn natural del poble i educar la ciutadania per a conservar aquest entorn. Té lloc durant el mes de juny. Està dedicat a persones de totes les edats, ja que la dificultat del circuit canvia segons el rang d’edat.

Es duu a terme durant un dia a l’any i té per objectiu donar a conèixer la riquesa del fons marí d’Aiguablava, on s’han trobat anteriorment restes arqueològiques importants i vaixells enfonsats.

S’organitza un itinerari en forma de circuit amb reproduccions de vaixells enfonsats i similars.

Durant un cap de setmana anual es duen a terme una sèrie d’activitats, circuits d’immersió, xerrades informatives i educatives per a protegir el medi entre altres. És una activitat relacionada amb el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) i busca preservar i mantenir l’entorn natural.

 Les platges d’Aiguablava, Sa Riera i el Racó obtenen anualment la certificació de qualitat SICTED, Pla de Qualitat en Destí. Aquesta certificació exigeix molt menys que la “Q” de Qualitat Turística, tot i ser similar. A més, compleixen absolutament tots els requisits per tenir la certificació de “Q” de Qualitat Turística, ja que el seu sistema de gestió s’hi cenyeix i el seu sistema de treball és el mateix. El municipi va lluitar molt per poder aconseguir el segell de qualitat (que van tenir durant varis anys), però actualment no en disposen degut al seu excessiu preu que fa que no s’ho puguin permetre, és a dir, que és com si la tinguessin tot i que no figuri oficialment.

6. Càlcul de la capacitat de càrrega psicològica (ICCP) per a cadascuna de les platges analitzades del municipi Tenint en compte les següents mitjanes i que els primers 6 metres no formen part de la zona de repòs (en la majoria de platges del municipi) ja que formen part de la zona humida, que una quarta part de la zona de serveis és considerada també zona de repòs (segons el tècnic d’urbanisme de l’Ajuntament de Begur) i que segons les tipologies de platges tenim diferents capacitats de càrrega desitjades, podem procedir a calcular la capacitat de càrrega psicològica (ICCP) de les platges del municipi: Platja urbana: 4,5 m2/usuari Platja semiurbana: 8m2/usuari Platja seminatural: 12m2/usuari Platges naturals i verges: 18m2/usuari

10



Platja del Racó: Amb 385 metres de llargada i 80 d’amplada. Superfície: 385x80= 30.800m2 . Tipus semi-urbana.

385x6= 2.310m2 (zona activa) 385x30= 11550m2 (zona de repòs ideal) 385x44= 16940m2 (zona de serveis) 16940/4= 4235m2 (pertanyents a zona de repòs) Zona de repòs total: 15785m2 ICCP= 15785/8 ICCP= 1973 persones al mateix moment 

Illa Roja: 180 m llargada i 65 amplada. Superfície: 11.700m2. De tipus verge.

180x6= 1.080m2 (zona activa) 11700-1080= 10620m2 (zona de repòs, ja que aquesta platja no disposa de serveis) ICCP= 10620/18 ICCP= 590 persones al mateix moment 

Sa Riera: 230m llargada i 75 amplada. Superfície: 17.250m2. Semi-urbana i seminatural. D’aquests 17250m2, tres quartes parts són semi-urbanes, i una quarta part és semi-natural.

230x6= 1.380m2 (zona activa) 230x30= 6900m2 (zona de repòs ideal) 230x39= 8970m2 (zona de serveis) 8970/4= 2242,5m2 (pertanyents a zona de repòs) Zona de repòs total: 6900+2242,5= 9142,5m2 ICCP (part semi-urbana)= 6856,8/8 ICCP (part semi-urbana)= 857 persones al mateix moment ICCP (part semi-natural)= 2285,6/12 ICCP (part semi-natural)= 191 persones al mateix moment ICCP total de la platja: 1047 persones al mateix moment  Sa Tuna: 80 m llargada i 25 amplada. Superfície = 2.000m 2. Semi-urbana 80x6= 480m2 (zona activa) 80x19= 1520m2 (zona de repòs) ICCP= 1520/8 ICCP= 190 persones al mateix moment 

Aiguafreda : 20 m llargada i 15 amplada. Superfície= 200m2. Semi-natural. Aquesta platja, al ser tan petita, no es té en compta la zona activa (el tècnic d’urbanisme ens va dir que ho calculéssim sense zona activa).

ICCP= 300/12 ICCP= 25 persones al mateix moment

11



Platja Fonda: 165m llargada i 25 amplada. Superfície= 4.125m2. Natural

165x6m=990m2 (zona activa) 4125–990= 3135m2 (zona de repòs) ICCP= 3135/18 ICCP= 174 persones al mateix moment 

Aiguablava : 80 metres de llargada i 40 d’amplada. Superfície= 3.200m 2. Semi- urbana

80x6= 480m2 (zona activa) 3200m–480m= 2720m2 (zona de repòs) ICCP= 2720/8 ICCP= 340 persones al mateix moment 

Fornells: A les cales de fornells no tindrem en compte la superfície de zona activa, ja que tothom que les freqüenta es col·loca on sigui per poder gaudir de la sorra. (El tècnic d’urbanisme de l’Ajuntament de Begur ens va comentar que per aquestes quatre cales s’havia de fer així).

-

Cala n’Estasia: 25 metres tant de llargada com d’amplada. Superfície = 625m 2. De tipus natural.

ICCP= 625/18 ICCP= 35 persones al mateix moment -

Cala del Port d’Esclanyà: 85 metres de llargada i 15 d’amplada. Superfície=625m 2.

De tipus natural.

ICCP= 625/18 ICCP= 35 persones al mateix moment -

Cala Ses Orats: 15 metres de llargada i 10 d’amplada. Superfície= 150m2. De tipus semi-natural.

ICCP= 150/12 ICCP= 12 persones al mateix temps -

Cala Malaret : 17 metres de llargada i 15 d’amplada. Superfície= 255m 2. De tipus semi-natural

ICCP= 255/12 ICCP= 21 persones al mateix temps Total ICCP del conjunt de les platges del municipi 1973+590+1047+190+25+174+340+35+35+12+21 = 4442 persones al mateix moment

12

7. Càlcul de la demanda potencial del conjunt de les platges del municipi Demanda potencial (IDeP) = població censada + nombre de places turístiques *Nota: No tenim en compte les places que generen els HUT’s, ja que són habitatges que els residents lloguen. Per tant, o hi viuen els residents, o estan llogats, però les dues coses a l’hora no poden donar-se.

IDeP= 3994 habitants + 909 places càmpings + 960 places hotels + 8983 places segona residència IDeP= 14846 persones màximes que hi pot haver en un moment determinat Si comparem la demanda potencial, que és el màxim de persones que hi pot haver al municipi al mateix moment, amb la capacitat de càrrega de les seves platges, que és el màxim de persones que poden suportar les platges al mateix moment, ens adonem del següent:  

ICCP conjunt de les platges= 4442 persones IDeP= 14846 persones

Hi ha una oferta massa àmplia en relació amb la capacitat de càrrega, és a dir, no s’ha tingut en compte que el conjunt de les platges pot suportar només 4442 persones, i s’han ofert més places de les que el municipi es pot permetre.

13

8. Elaboració de fitxes d’inventari i avaluació de la jerarquització de les platges analitzades *Nota: Per visualitzar el procés de jerarquització cal anar a l’apartat d’annexos.

Nom del recurs Platja del Racó

Localització Begur Categoria Recurs natural Tipus Relleu Subtipus Platges i cales Ús actual Contemplació i bany Descripció i singularitats Es tracta d’una platja de sorra amb una llargada de 385 metres i una amplada de 80 metres.

L’accés es pot realitzar a peu o en cotxe. Disposa d’aparcament, en el qual hi trobem places reservades per a persones minusvàlides.

Mesures per garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda amb: passeres, i cadires amfíbies en els punts de socors de la Creu Roja.

Compta amb dutxes i lavabos adaptats per a persones minusvàlides, serveis d’ús temporal de caràcter esportiu, establiments de restauració i el servei de primers auxilis.

Es disposa de plataformes banyistes amb boies de descans entre la sorra i aquestes plataformes.

Calendari i Horari període de banys del 15 de juny al 15 de setembre Estat actual de conservació Bo Accessibilitat Bona Servei d’informació Bo Tipus d’ingrés Lliure Propietat Pública Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 3

14

Nom del recurs Platja de l’Illa Roja

Localització Begur Categoria Recurs natural Tipus Relleu Subtipus Platges i cales Ús actual Contemplació i bany Descripció i singularitats Es tracta d’una platja verge, no té cap mena d’humanització. Té una amplada de 65 metres i una allargada de 180 metres.

L’accés només es pot realitzar a peu, mitjançant unes petites escales. No compta amb cap aparcament.

No compta amb serveis temporals de cap tipus, ni establiments de restauració.

Calendari i Horari període de banys del 15 de juny al 15 de setembre Estat actual de conservació Bo Accessibilitat Deficient Servei d’informació Inexistent Tipus d’ingrés Lliure Propietat Pública Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 2

15

Nom del recurs Platja de Sa Riera

Localització Begur Categoria Recurs natural Tipus Relleu Subtipus Platges i cales Ús actual Contemplació i bany Descripció i singularitats Es tracta d’una platja de sorra amb una llargada de 230 metres i una amplada de 75 metres.

Sa riera és la única platja del municipi on no apareix el fenomen de regressió.

L’accés es pot realitzar a peu, en cotxe o autobús. Hi trobem unes escales de nova construcció per facilitar l’accés. Disposa d’aparcament amb places reservades per a persones minusvàlides.

Mesures per garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda amb: passeres, i cadires amfíbies en els punts de socors de la Creu Roja.

Compta amb dutxes i lavabos adaptats per a persones minusvàlides, serveis d’ús temporal de caràcter esportiu, establiments de restauració i el servei de primers auxilis.

Hi podem observar serveis permanents com restaurants i supermercats.

Calendari i Horari període de banys del 15 de juny al 15 de setembre Estat actual de conservació Bo Accessibilitat Bona Servei d’informació Bo Tipus d’ingrés Lliure Propietat Pública Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 3

16

Nom del recurs Platja de Sa Tuna

Localització Begur Categoria Recurs natural Tipus Relleu Subtipus Platges i cales Ús actual Contemplació i bany Descripció i singularitats Es tracta d’una platja de sorra amb una llargada de 80 metres i una amplada de 25 metres.

L’accés es pot realitzar a peu, en cotxe o en autobús. Disposa d’aparcament amb places reservades per a persones minusvàlides.

Compta amb dutxes, però no hi ha lavabos adaptats per a persones minusvàlides, no hi ha serveis d’ús temporal de caràcter esportiu, hi trobem establiments de restauració i no hi trobem el servei de primers auxilis.

Calendari i Horari període de banys del 15 de juny al 15 de setembre Estat actual de conservació Bo Accessibilitat Bona Servei d’informació Bo Tipus d’ingrés Lliure Propietat Pública Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 2

17

Nom del recurs Platja d’Aiguafreda

Localització Begur Categoria Recurs natural Tipus Relleu Subtipus Platges i cales Ús actual Contemplació i bany Descripció i singularitats Es tracta d’una platja de sorra amb pedretes grises, amb una llargada de 20 metres i una amplada de 15 metres.

L’accés es pot realitzar a peu o en cotxe. Disposa d’aparcament amb places reservades per a persones minusvàlides.

Compta amb dutxes, però no hi ha lavabos adaptats per a persones minusvàlides, no hi ha serveis d’ús temporal de caràcter esportiu, hi trobem establiments de restauració i no hi trobem el servei de primers auxilis.

Calendari i Horari període de banys del 15 de juny al 15 de setembre Estat actual de conservació Bo Accessibilitat Bona Servei d’informació Deficient Tipus d’ingrés Lliure Propietat Pública Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 2

18

Nom del recurs Platja Fonda

Localització Begur Categoria Recurs natural Tipus Relleu Subtipus Platges i cales Ús actual Contemplació i bany Descripció i singularitats Es tracta d’una platja de sorra amb una llargada de 160 metres i una amplada de 25 metres.

L’accés es pot realitzar a peu o en cotxe, hi ha aparcament, però no compta amb places reservades per a persones minusvàlides.

No està adaptada per a persones de mobilitat reduïda.

No disposa de serveis.

Calendari i Horari període de banys del 15 de juny al 15 de setembre Estat actual de conservació Bo Accessibilitat Deficient Servei d’informació Inexistent Tipus d’ingrés Lliure Propietat Pública Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 2

19

Nom del recurs Platja d’Aiguablava

Localització Begur Categoria Recurs natural Tipus Relleu Subtipus Platges i cales Ús actual Contemplació i bany Descripció i singularitats Es tracta d’una platja de sorra amb una llargada de 80 metres i una amplada de 40 metres.

L’accés es pot realitzar a peu, en cotxe o en autobús.

Està adaptada per persones amb mobilitat reduïda.

Calendari i Horari període de banys del 15 de juny al 15 de setembre Estat actual de conservació Bo Accessibilitat Regular Servei d’informació Bo Tipus d’ingrés Lliure Propietat Pública Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 4

20

Nom del recurs Cala n’Estasia

Localització Begur Categoria Recurs natural Tipus Relleu Subtipus Platges i cales Ús actual Contemplació i bany Descripció i singularitats Es tracta d’una cala de sorra amb una llargada de 25 metres i una amplada de 25 metres.

L’accés només es pot realitzar a peu.

Calendari i Horari període de banys del 15 de juny al 15 de setembre Estat actual de conservació Bo Accessibilitat Deficient Servei d’informació Inexistent Tipus d’ingrés Lliure Propietat Pública Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 1

21

Nom del recurs Cala port de ses Orats

Localització Begur Categoria Recurs natural Tipus Relleu Subtipus Platges i cales Ús actual Contemplació i bany Descripció i singularitats Es tracta d’una cala de sorra amb una llargada de 15 metres i una amplada de 10 metres.

L’accés només es pot realitzar a peu.

Calendari i Horari període de banys del 15 de juny al 15 de setembre Estat actual de conservació Bo Accessibilitat Deficient Servei d’informació Inexistent Tipus d’ingrés Lliure Propietat Pública Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 1

22

Nom del recurs Cala d’en Malaret

Localització Begur Categoria Recurs natural Tipus Relleu Subtipus Platges i cales Ús actual Contemplació i bany Descripció i singularitats Es tracta d’una cala de sorra amb una llargada de 17 metres i una amplada de 15 metres.

L’accés només es pot realitzar a peu.

Calendari i Horari període de banys del 15 de juny al 15 de setembre Estat actual de conservació Bo Accessibilitat Deficient Servei d’informació Inexistent Tipus d’ingrés Lliure Propietat Pública Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 1

23

Nom del recurs Cala port d’Ecalanyà

Localització Begur Categoria Recurs natural Tipus Relleu Subtipus Platges i cales Ús actual Contemplació i bany Descripció i singularitats Es tracta d’una cala de sorra amb una llargada de 85 metres i una amplada de 15 metres.

L’accés només es pot realitzar a peu.

Calendari i Horari període de banys del 15 de juny al 15 de setembre Estat actual de conservació Bo Accessibilitat Deficient Servei d’informació Inexistent Tipus d’ingrés Lliure Propietat Pública Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 1

24

Nom del recurs Desembarcament dels Indians

Localització Platja de Sa Riera Categoria Recurs culturals Tipus Patrimoni immaterial Subtipus Tradicions Descripció i singularitats Aquesta activitat representa l’inici de la Fira d’Indians de Begur, molt coneguda a nivell tant nacional com internacional. Els indians arriben amb un vaixell típic de l’època i es fa una simulació de la seva arribada en l’època indiana. Època de l’any Primer divendres de setembre Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 3

25

Nom del recurs Travessa s’Eixugador

Localització Platja d’Aiguafreda Categoria Recurs culturals Tipus Patrimoni immaterial Subtipus Esdeveniments esportius Descripció i singularitats Un conjunt de nedadors realitzen la travessa des de s’Eixugador fins a Aiguafreda.

Mentrestant, a la sorra es fan altres activitats esportives complementàries, que no són considerades un recurs, ja que formen part de la travessa. Època de l’any Mes de Juliol Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 2

26

Nom del recurs Cantada d’havaneres

Localització Platja Sa Riera Categoria Recurs culturals Tipus Patrimoni immaterial Subtipus Esdeveniments artístics Descripció i singularitats Anualment, els grups de cantants d’havaneres més coneguts visiten la platja de Sa Riera per oferir el seu repertori musical. Tant el públic com l’escenari es troben situats a la sorra de la platja. Durant aquest esdeveniment, la platja pateix una sobrecàrrega molt gran. Època de l’any Dia concret del mes d’agost (dia 16 d’agost, any 2015) Organisme responsable Ajuntament de Begur Jerarquia 2

9. Valoració crítica d’ajustament a la sostenibilitat turística i propostes de millora A partir de l’anàlisi realitzat a Begur i al seu litoral, creiem que és un municipi que no s’acaba d’adaptar del tot a la sostenibilitat turística, tot i tenir un bon sistema.

Primer de tot, pensem que s’haurien de canviar totes les dutxes per rentapeus. L’atracció d’anar a la platja és banyar-se en aigua salada, per tant, aquest servei no és necessari, ja que simplement netejant-se la sorra dels peus és suficient.

Un altre aspecte negatiu, segons les dades obtingudes al càlcul de la demanda potencial i la capacitat de càrrega de les platges, és que hi ha més places d’allotjament que persones que poden cabre a les platges del municipi, com ja hem esmentat de manera breu anteriorment.

Això és un problema, perquè es sobrecarreguen les platges i hi ha moltíssima congestió.

Segons ens va comentar l’Oficina de Turisme de Begur, durant els mesos d’estiu, hi ha una ocupació molt alta de les places, el que significa que hi ha la possibilitat de que les platges deixin de ser confortables. De totes maneres, ara ja és tard per posar fre al creixement de les places d’allotjament, però sí que s’hauria de fer una bona gestió de fluxos.

Aquest municipi no té un Sistema de Gestió Ambiental (SGA) fixat. Cada vegada s’han de complir més exigències ambientals imposades per l’Administració, pels usuaris i per la societat en general. El SGA permet sistematitzar de manera senzilla els aspectes ambientals que 27

generen les activitats que es desenvolupen. A més, promou la protecció ambiental i la prevenció de la contaminació des d’un punt de vista d’equilibri amb els aspectes socioeconòmics. Amb la implantació d’aquest sistema es redueixen els impactes ambientals negatius derivats de l’activitat de manera més efectiva.

Tot i no disposar d’aquest certificat, té el guardó ambiental Bandera Blava, a més de la certificació de qualitat SICTED Pla de Qualitat en Destí i el mateix sistema de treball que apliquen els municipis amb la certificació de “Q” de Qualitat Turística (tot i no obtenir-la, com hem explicat anteriorment).

Les seves platges principals, i amb una superfície mínimament àmplia, tenen una bona accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. En aquest sentit no s’hi pot fer gaire res, ja que la majoria d’aquestes tenen unes característiques físiques i ecològiques que dificulten molt la seva accessibilitat.

Un dels aspectes més positius del litoral de Begur és l’excel·lent qualitat i neteja de les seves aigües de bany. A partir de les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua hem pogut observar que el municipi té molt en compte aquest aspecte. Això genera una gran satisfacció, i a l’hora és una pràctica molt adequada a la sostenibilitat.

Finalment, arribem a la conclusió de què el municipi de Begur és un territori molt ben conservat, amb unes platges que s’apropen molt a l’excel·lència, i on utilitzen uns mètodes que s’adeqüen bastant a la sostenibilitat. Tot i així, com ja hem comentat, s’haurien de fer alguns canvis per aconseguir ser encara més sostenibles, i introduir un Sistema de Gestió Ambiental.

10.

Webgrafia

ADEAC-FEE. (2015). Banderas Azules. Recuperat de l’adreça http://www.adeac.es/bandera_azul Agencia Catalana de l’Aigua. (2015). Agencia Catalana de l’Aigua. Recuperat de l’adreça http://aca-web.gencat.cat/ Ajuntament de Begur. (2015). Ajuntament de Begur. Recuperat de l’adreça http://www.begur.cat/web/cat/index.php Oficina de Turisme de Begur. (2015). Turisme de Begur. Recuperat de l’adreça http://www.begur.cat/turisme/cat/index.php IDESCAT. (2015). Institut d’Estadística de Catalunya. Recuperat de l’enllaç http://www.idescat.cat/ AENOR. (2010). Certificació ISO 14001 Sistemes de Gestió Ambiental. Recuperat de l’enllaç http://www.aenor.es/aenor/certificacion/mambiente/iso14001.asp#.VnGqrvnhCM8

28

11.

Annexos

Procés de jerarquització Considerem: Local Baix Empordà Regional Catalunya Nacional Espanya Internacional Fora d’Espanya

PLATJA DEL RACÓ -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell local. 1x2=2.

Estat de conservació: bo. 4x1,5=6.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes internacionals. 6x2=12.

Representativitat territorial: Recursos amb representativitat local. x1,5=1,5.

TOTAL: 21,5 ~ 22 ; Jerarquia 3, de 22 a 31 punts.

PLATJA D’ILLA ROJA -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell regional. 2x2=4.

Estat de conservació: bo. 4x1,5=6.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes nacionals. 3x2=6.

Representativitat territorial: Recursos amb representativitat regional. 2x1,5=3.

TOTAL: 19; Jerarquia 2, de 12 a 21 punts.

PLATJA DE SA RIERA -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell regional. 2x2=4.

Estat de conservació: bo. 4x1,5=6.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes internacionals. 6x2=12.

Representativitat territorial: Recursos amb representativitat regional. 2x1,5=3

TOTAL: 25; Jerarquia 3, de 22 a 31 punts.

29

PLATJA SA TUNA -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell local. 1x2=2.

Estat de conservació: bo. 4x1,5=6.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes regional. 2x2=4.

Representativitat territorial: Recursos amb representativitat regional. 2x1,5=3.

TOTAL: 15; Jerarquia 2, de 12 a 21 punts.

PLATJA D’AIGUAFREDA -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell local. 1x2=2.

Estat de conservació: bo. 4x1,5=6.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes regional. 2x2=4.

Representativitat territorial: Recursos amb representativitat regional. 2x1,5=3.

TOTAL: 15; Jerarquia 2, de 12 a 21 punts.

PLATJA FONDA -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell regional. 2x2=4.

Estat de conservació: bo. 4x1,5=6.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes regionals. 2x2=4.

Representativitat territorial: Recursos amb representativitat regional. 2x1,5=3.

TOTAL: 17; Jerarquia 2, de 12 a 21 punts.

PLATJA D’AIGUABLAVA -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell nacional. 4x2=8.

Estat de conservació: bo. 4x1,5=6.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes internacionals. 6x2=12 Representativitat territorial: Recursos amb representativitat nacional. 4x1,5=6.

TOTAL: 32; Jerarquia 4, de 32 a 42 punts.

30

CALA N’ESTASIA -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell local. 1x2=2.

Estat de conservació: bo. 4x1,5=6.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes locals. 1x2=2.

Representativitat territorial: Recursos amb representativitat local. 1x1,5=1,5.

TOTAL: 11,5 ; Jerarquia 1, menys de 12 punts.

CALA PORT DE SES ORATS -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell local. 1x2=2.

Estat de conservació: bo. 4x1,5=6.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes locals. 1x2=2.

Representativitat territorial: Recursos amb representativitat local. 1x1,5=1,5.

TOTAL: 11,5 ; Jerarquia 1, menys de 12 punts.

CALA D’EN MALARET -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell local. 1x2=2.

Estat de conservació: bo. 4x1,5=6.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes locals. 1x2=2.

Representativitat territorial: Recursos amb representativitat local. 1x1,5=1,5.

TOTAL: 11,5 ; Jerarquia 1, menys de 12 punts.

CALA PORT D’ESCLANYÀ -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell local. 1x2=2.

Estat de conservació: bo. 4x1,5=6.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes locals. 1x2=2.

Representativitat territorial: Recursos amb representativitat local. 1x1,5=1,5.

TOTAL: 11,5 ; Jerarquia 1, menys de 12 punts.

31

DESEMBARCAMENT DELS INIDIANS -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell regional. 2x2=4.

Estat de conservació: excel·lent. 6x1,5=9.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes internacionals. 6x2=12.

Representativitat territorial: Recursos amb representativitat local. 1x1,5=1,5.

TOTAL: 26,5 ; Jerarquia 3, de 22 a 31 punts.

TRAVESSA S’EIXUGADOR -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell local. 1x2=2.

Estat de conservació: excel·lent. 6x1,5=9.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes regionals. 2x2=4.

Representativitat territorial: Recursos amb representativitat local. 1x1,5=1,5.

TOTAL: 16,5 ; Jerarquia 2, de 12 a 21 punts.

CANTADA D’HAVANERES A SA RIERA -

Particularitat: Atributs que destaquen a nivell regional. 2x2=4.

Estat de conservació: excel·lent. 6x1,5=9.

Flux de visitants: Té capacitat per atraure turistes regionals. 2x2=4.

Representativitat territorial: Recursos amb representativitat local. 1x1,5=1,5.

TOTAL: 18,5 ; Jerarquia 2, de 12 a 21 punts.

32

Informació sobre les platges (fulletons de l’Oficina de Turisme de Begur)

33