El perfil el turista solidari by Comunicació Facultat Turisme

EL PERFIL DEL “TURISTA SOLIDARI”

Georgina Aymerich Agnès Badrenas Eva Jiménez Sonia Matas Antonio Navas Laura Sayeras Anàlisi estratègica de mercats turístics Universitat de Girona – Abril 2016 Grup A3

ÍNDEX INTRODUCCIÓ ........................................................................................................... 3 MARC TEÒRIC ........................................................................................................... 4 TURISME SOLIDARI ........................................................................................... 4 CARACTERÍSTIQUES I PERFILS DE TURISTES QUE REALITZEN TURISME SOLIDARI............................................................................................................. 4 TIPUS DE TURISME RESPONSABLE................................................................ 6 DIFERÈNCIA ENTRE TURISME SOLIDARI I TURISME COMUNITARI ............ 7 DIFERÈNCIA ENTRE TURISME SOLIDARI I VOLUNTARIAT .......................... 8 TIPUS DE VIATGES SOLIDARIS ........................................................................ 8 ESTADÍSTIQUES - INCREMENT DEL TURISME SOLIDARI............................. 9 MOTIVACIONS DEL TURISME SOLIDARI ....................................................... 10 AGÈNCIES I ORGANITZACIONS DE VIATGE QUE OFEREIXEN TURISME SOLIDARI........................................................................................................... 11 METODOLOGIA ......................................................................................................... 2 ENTREVISTES PERSONALS ............................................................................. 2 ANÀLISI DE LES ENTREVISTES .............................................................................. 6 CATEGORIES: ..................................................................................................... 6 ANÀLISI DELS RESULTAT ..................................................................................... 13 CONCLUSIONS ........................................................................................................ 14 BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................ 16 ANNEXOS................................................................................................................. 18

INTRODUCCIÓ La definició de turisme solidari és un concepte variable ja que depèn de cada cas i de l’usuari, però quin és el perfil de les persones que el realitzen? Aquest és un estudi sobre el turisme solidari, més concretament una investigació que té com a objectiu conèixer quin és el perfil de les persones que realitzen aquest tipus de turisme. Per assolir aquest objectiu és essencial disposar d’uns coneixements previs, que en aquest cas hem assolit a l’assignatura d’Anàlisis Estratègica de Mercats Turístics, com per exemple una correcta recopilació d’informació de qualitat i seguir els diferents processos per a tractar la informació qualitativa. Així doncs, a partir del terme general “turisme solidari” i la recerca d'informació que té lloc a l’inici de l’estudi, es pot concretar el tema i l’objectiu de l’estudi anomenat anteriorment. Seguidament en el marc teòric s’exposa la informació cercada pels membres del grup a través de diferents fonts acadèmiques que ens introdueix al tòpic i ens ajuda a entendre la seva situació, context i aspectes relacionats, és a dir, informació útil per a la presentació i desenvolupament de l’estudi. A continuació, i amb la finalitat de resoldre l’objectiu i poder crear algun tipus d’explicació o interpretació de resposta de l’estudi, es realitzen entrevistes personals a individus que han realitzat aquest tipus de turisme. Aquest aspecte i altres en relació s’especifiquen a l’apartat de metodologia. Tot i això, el contingut de les entrevistes és un element essencial en l’estudi, és el fil conductor que ens porta a l’apartat d’anàlisi d’aquestes i finalment a l’anàlisi de resultats. Així doncs, el contingut i l’anàlisi de la informació qualitativa permeten observar i realitzar una conclusió de l’estudi, és a dir, el resultat o la resposta a l’objectiu proposat prèviament. Finalment, és important destacar que la temàtica de l’estudi ha estat escollida col·lectivament per tots els membres del grup ja que l’hem trobat interessant i és un tipus de turisme poc tractat durant les classes a la universitat, i aquesta és una bona oportunitat de conèixer-la més. Per aquest motiu el grup ha pogut treballar de forma coordinada en un ambient agradable que es reflexa en el transcurs i en el resultat de l’estudi. 3

MARC TEÒRIC TURISME SOLIDARI El turisme solidari no té una definició clara, perquè depèn del cas i de l’usuari es podria definir d’una manera o d’una altra, però generalment, el turisme solidari és una activitat econòmica en la que els processos de desenvolupament es realitzen, essencialment, en benefici de les poblacions directament afectades i ubicades normalment en països en vies de desenvolupament, i d’acord amb dues premisses: que el turisme minimitzi l’impacte sobre l’entorn, buscant conservar el patrimoni local, les cultures, les tradicions, el medi ambient, etc.; i la segona, que el turisme enforteixi les societats locals, gràcies a dinàmiques econòmiques autònomes (Tomás J. López-Guzmán Guzmán; Genoveva Millán Vázquez de la Torre; Amparo Melián Navarro. Gest. tur. (Valdivia) n.8 Valdivia dic. 2007). Per tant, implica que hi hagi una estreta relació entre el turista i el resident del país en el qual es duu a terme aquest tipus de turisme. Apareix com a element clau l’hospitalitat, la solidaritat (ja que el perfil de turista que realitza aquest tipus de viatge ho fa com a ajuda al tipus de comunitat que hagi decidit).

CARACTERÍSTIQUES I PERFILS DE TURISTES QUE REALITZEN TURISME SOLIDARI ● Les característiques que defineixen el turisme solidari són: En primer lloc, que entre els agents que organitzen aquests viatges es solen trobar ONG’s, agències de viatge o col·lectivitats locals. Els canals no tradicionals afavoreixen a la distribució equitativa dels recursos i la participació dels actors socials en el procés de producció. Aquestes accions es dirigeixen a un segment de mercat el qual la motivació de la demanda és visitar els espais denominats “espais solidaris”. Aquests són els que promouen projectes de desenvolupament on les comunitats locals tenen una amplia participació en algunes fases del procés productiu. 4

Es busca que els qui participen tinguin un contacte directe amb la població local consumint, al mateix temps, recursos humà-vivencials, naturals i/o culturals autòctons. En alguns casos fins i tot el turisme solidari s’estén a qualsevol modalitat sempre i quan el turista compleixi una funció en la qual entregui ajuda humanitària a altres aprofitant el seu desplaçament o viatge. Segons un article del Canal Solidari (www.canalsolidario.org): “La concepció d’uns viatges dirigits a ajudar mitjançant estades curtes, a qui ho necessiti, sembla a ser que està més en desús. Pel contrari, els viatges curts, realitzats principalment a l’estiu, s’entenen com viatges de coneixement i sensibilització, de manera que solen comportar una formació prèvia i uns deures posteriors de difusió i conscienciació”. A l’article de Olivia Freijo per TVE “Turismo solidario, solidario también para el viajero” (2009) hi podem trobar una reflexió que va més enllà del simple concepte de turisme solidari.0 El turisme solidari és un concepte aparentment contradictori que reuneix vacances i col·laboració en un mateix viatge. És un intercanvi cultural que barreja el visitant amb la població local i que ofereix la oportunitat de conèixer un país des de dins. Són persones que troben temps per dedicar a les persones que ho necessiten sense renunciar tampoc al seu temps d’oci. Abans de pujar a l’avió és important oblidar els prejudicis, un viatge solidari d’un mes a l’estiu no et canvia la vida, pot ser dur però passat aquest temps tornes a casa teva. Però ajudar a la gent més pobre a les tasques agrícoles, oferir suport psicològic a nens orfes o construir camins per connectar pobles és un temps per reflexionar i valorar el que tenim. Finalment, l’últim punt que cal tenir present és que els canals de distribució que utilitzen per donar a conèixer el producte no solen ser els tradicionals, és a dir, és comú, per exemple, el “boca-boca” entre persones que ja han tingut una experiència prèvia.

● El perfil de turistes que realitzen turisme solidari: Segons Europea de Seguros (2010), els principals destins escollits pels viatgers espanyols i francesos són Perú, Cuba i Marroc. El perfil del viatger solidari espanyol i francès es divideix segons l’edat: entre 20 i 35 anys, llavors a partir de 45 anys, amb un nivell social mitjà-alt, professions liberals, normalment relacionades amb l’educació. La mateixa font diu que un terç dels viatgers estan vinculats directament amb el món del voluntariat i els viatges solen realitzar-se en petits grups, al voltant de les quinze persones.

TIPUS DE TURISME RESPONSABLE ➢ Turisme comunitari Segons la Declaració de San José sobre Turismo Rural Comunitario (2003), el turisme comunitari ha de complementar adequadament la nostra economia comunitària i familiar, potenciant el desenvolupament de l’agricultura, la pesca, l’artesania, la petita agroindústria, el transport i altres serveis. L’objectiu és aconseguir l’autogestió dels recursos patrimonials comunitaris a partir de pràctiques democràtiques i solidaries per assegurar el benestar de tots els membres locals. Aquesta modalitat genera processos de producció de serveis turístics que afecten directament a la distribució més equitativa dels recursos econòmics. Per tant, busca millorar la qualitat de vida i de treball dels membres de les comunitats de destí. ➢ Turisme de voluntariat El voluntariat sol organitzar-se amb l’objectiu de donar ajuda concreta sobre el destí, materialitzada en treballs, assessoraments i donacions. El viatge s’organitza al voltant d’aquestes activitats i de forma que la persona voluntària realitzi la menor despesa possible en el destí. És a dir, la gran diferència entre turisme solidari i voluntariat és la despesa que es realitza al país o regió concreta.

➢ Turisme sostenible En qualsevol cas, aquest tipus de viatges tenen a la comunitat local com a protagonista i cuiden l’entorn, és a dir, el que es busca és minimitzar els impactes negatius del turisme en l’entorn i a les persones. Una conducta de caire ètic que ha previst la OMT, ja que es preveu que a l’any 2020 el turisme augmenti, arribant a la xifra de 1.600 milions de turistes, raó per la qual ha decidit crear un codi ètic, anomenat “ Código Ético Mundial del Turismo, un document que es desplega en 11 punts. Cal a dir, que el turisme sostenible esdevé una filosofia o manera de fer, ja que es pot practicar el turisme actiu, esportiu o de natura, per exemple, i desenvolupament accions de manera sostenible.

DIFERÈNCIA ENTRE TURISME SOLIDARI I TURISME COMUNITARI Segons l’article escrit per Salvador Palomo Perez, El turismo justo y la creación de sistemas de producción de servicios turísticos responsables (2006) les diferències entre turisme solidari i turisme comunitari són els següents: ● No exigeix la visita a espais de solidaritat en els que s’hagi promogut projectes de desenvolupament. ● No es requereix necessàriament la presentació dels agents no tradicionals. ● Exigeix requisits específics pel que fa a la propietat i gestió de recursos patrimonials i la distribució de beneficis generats. Gràcies a aquest últim requisit el turisme comunitari és proper al turisme Just, el qual procura que la producció o comercialització dels productes i serveis turístics sigui es dugui a terme de manera eficaç.

DIFERÈNCIA ENTRE TURISME SOLIDARI I VOLUNTARIAT El turisme solidari es confon amb el voluntariat, el qual és una idea diferent a la que s’ha plantejat anteriorment. L’acció d’incloure accions solidàries als viatges de turisme solidari (les quals són optatives) no vol dir que sigui un voluntariat. Quan es realitza turisme solidari, a part de les activitats solidàries que es duen a terme (similars a les del voluntariat), les “persones solidàries” realitzen major despesa a la destinació escollida, fomentant així major desenvolupament turístic a la zona. No busca aportar un treball extern, sinó generar llocs de treball per a la població local que estiguin recolzats per accions d’educació i formació, amb l’objectiu de combatre l’atur i la pobresa.

DIFERÈNCIA ENTRE TURISME SOLIDARI I SOSTENIBLE En general el turisme solidari s’associa a un fi social, en canvi el turisme sostenible es vincula més a objectius mediambientals. Totes dos es nodreixen i, fins i tot, comparteixen valors comuns. Moltes organitzacions opten per definir-ho com “turisme responsable”, per referir-se a viatges basats en “principis de justícia social, mediambiental i econòmics”, segons l’organització AIPC Pandora.

TIPUS DE VIATGES SOLIDARIS Gencat fa una classifiacaió dels tipus de viatges solidaris que es realitzen, tot i això els podríem diferenciar entre: 1. Camps de treball: formar part d’un grup de voluntaris que van a un país per fer una tasca determinada en una comunitat concreta. 2. Estades solidàries: viatges de sensibilització durant els quals els coneixes en un país desenvolupat acompanyat d’organitzacions locals. Conviure i comunicar-te amb els beneficiaris del projecte de desenvolupament. 8

3. Viatges de turisme responsable: programes turístics itinerants en què es recorren diversos punts del país, i alhora, es visiten diverses entitats i indrets més destacats. Intercanvi amb la població local mitjançant els recursos promoguts per aquesta comunitat. 4. Brigades: de caràcter polític i de suport a moviments i organitzacions populars que lluiten per denunciar i canviar la situació política, econòmica i social dels països escollits. Hi ha d’altres brigades que són com treballs de camp, de voluntariat. En aquests casos es fa una barreja entre voluntariat i turisme solidari, que es poden diferenciar clarament.

ESTADÍSTIQUES - INCREMENT DEL TURISME SOLIDARI El turisme solidari es troba cada vegada més present en la nostra societat, ja que trobem un canvi positiu en la demanda d’aquest tipus de modalitat de turisme degut a que el consumidor en la nostra societat i època comença a presentar un altre tipus de motivació a l’hora de realitzar el seu viatge. Segons l’article <El turismo solidario augmenta cada año un 20%>1 podem veure que el turisme solidari, tot i ser una modalitat relativament moderna, ja que fa només 10 anys aproximadament que es va començar a realitzar aquest tipus de turisme, a dies d’ara presenta un creixement anual de 20%, contrastat amb dades oficials de la OMT. Per altra banda, tot i no disposar dels nombre exacte d’usuaris que realitzen aquesta modalitat de turisme en Espanya on tenen un gran èxit, podem confirmar que aquest increment és lent però està assegurat pel gran interès de la societat. A més, Espanya està dins dels principals mercats emissors del turisme solidari, juntament amb Estats Units.

Extret de la pàgina oficial d’Hosteltur (2010)

Pel que fa a les principals destinacions d’aquesta modalitat de turisme, trobem països llatinoamericans, on els més populars són Perú, Cuba i Hondures; països Africans com Marroc, Senegal i Tanzània, on aquests presenten un gran flux de turistes d’aquesta motivació; i per últim Xina, Camboya i Taiwan dins el continent asiàtic. Tots aquest països presenten un gran nivell de necessitat molt superior a la resta. Segons Gest.tur (2007) aquest concepte de turisme solidari és el més utilitzat a Espanya i generalment no són organitzats per agències tradicionals de viatge, sinó que fonamentalment per Organitzacions No Governamentals (ONGs). Encara que les dades són del 2007, actualment hi ha moltes agències de turisme espanyoles dedicades a Turisme Solidari.

MOTIVACIONS DEL TURISME SOLIDARI Segons un estudi realitzat a la Universitat de Palermo, les motivacions per practicar el turisme solidari són diverses, inicialment conduïdes per la voluntat de viure noves experiències i fugir de la rutina, però també existeix la inquietud altruista que porta a molts individus a bolcar-se en una causa social, per aprendre i ensenyar els factors humans amb risc d’exclusió social. Aquesta és la conclusió general que se n’extreu a partir d’un estudi d’un destí en concret, però amb la recerca de les motivacions: “Se considera que las motivaciones puede ser no solamente escapar de la rutina y la cotidianidad y admirar las bellezas naturales y culturales sino, también, movilizar y afianzar las tendencias altruistas que, se considera, están presentes en todas las personas. Es por ello que se considera que las empresas que se orienten a la realización de turismo solidario, deberán en sus promociones y publicidades, apuntar a estos aspectos que hoy en día no están cubiertos por empresas de turismo tradicional” (Celeste, A. 2009).

AGÈNCIES I ORGANITZACIONS DE VIATGE QUE OFEREIXEN TURISME SOLIDARI A Espanya existeixen diverses organitzacions que treballen amb el turisme solidari, la majoria d’aquestes són de caire no governamental. Aquestes brinden l’oportunitat de visitar projectes de cooperació i col·laboració en diverses destinacions respectant la cultura i l’entorn per tal contribuir al desenvolupament i la millora de la qualitat de vida de les comunitats en països o zones empobrides, el que suposa conèixer a fons l’entorn. Un exemple d’aquestes organitzacions són: •

Ayuda en Acción

•

Solidaridad Internacional,

•

SETEM Catalunya

•

EntreCulturas

•

SED

•

Fundación Vicente Ferrer

•

Pandora

•

Servicio Civil Internacional

•

AIPC

•

Asamblea de Cooperación por

•

Sodepaz

•

Red de Consumo Solidario de

la Paz

Cataluña, Les diverses organitzacions que es mostren treballen sobre destins diferents, moltes d’elles es centren en països de Sud-Amèrica, Nepal, Mali i el Marroc, destí on es centra el treball de camp, com és el cas de SETEM.

METODOLOGIA Per al treball, la tècnica seleccionada per a la realització de tasques d’investigació del tema ha sigut la entrevista personal. La entrevista és un mètode qualitatiu, el qual ajuda a obtenir resultats on la resposta no és un número sinó una resposta analítica. El que es busca és el contingut psicològic i la interpretació subjectiva dels individus entrevistats, a més de la descripció del cas real, per així poder identificar els factors intangibles, com poden ser les diferents franges d’edat o sexe i poder explicar el caràcter dels nous mercats, com és el turisme solidari.

ENTREVISTES PERSONALS Per aquesta investigació s’han fet servir entrevistes personals, ja que es creu que és el mètode més efectiu per recollir informació sobre un tema tan específic com és el Turisme solidari. El que es busca és que les persones parlin seguint les seves emocions i així poder contrastar amb les diferents versions dels entrevistats, degut a què no tothom viu aquesta experiència de la mateixa manera. En aquest cas, s’ha realitzat un número 5 entrevistes, on podem identificar un ampli ventall de perfils entre els entrevistats. L’interval d’edat que engloben són d’entre 20 a 60 anys, tot i que la majoria de les persones comprenen entre 20-23 anys. Pel que fa a l’ocupació dels usuaris, quatre persones són estudiants universitaris, només una persona, la qual coincideix amb la de més edat, té un treball estable com a doctora a Girona. I una sisena, de 26 anys és infermer. Respecte a les entrevistes efectuades, tot i no ser un nombre gaire elevat, s’ha pogut extreure perfectament la informació necessària per a l’execució del treball a partir de l’experiència dels consumidors de Turisme solidari.

● TIPOLOGIA D’ENTREVISTA El tipus d’entrevista que s’ha escollit ha estat semi-estructurada, ja que es creu que és el més adequat per extreure la quantitat d'informació que es requeria. Degut a que no hi ha la necessitat de respondre les preguntes en un ordre estricte, hi ha llibertat per a poder expressar opinions i, fins i tot, es pot redirigir l’entrevista per enfocar-la als temes que es tractin en funció de com evolucionen les respostes dels individus.

● ESTRUCTURA I REALITZACIÓ DE L’ENTREVISTA Estructura L’entrevista està formada per aproximadament 60 preguntes (variaven depenent del transcurs de l’entrevista) de caire obert, les quals són descriptives, estructurals i de contrast. S’ha escollit aquest mètode perquè es poden conèixer les sensacions dels entrevistats, poden establir jerarquies en els punts positius i els negatius de l’experiència i finalment de contrast per tal de corroborar que les definicions que es remarquen en el procés s’entenen correctament. Consta de 3 parts, la primera és una introducció en la qual es posa a la persona en situació, es pregunta sobre conceptes en concret i definicions específiques per veure quins coneixements té sobre el tema que s’estudia. S’expliquen els objectius, el motiu de l’entrevista, allò que es vol saber. També s’informa dels drets de l’entrevistat, és a dir, que poden parar l’entrevista en tot moment o que tenen la possibilitat de mantenir l’anonimat entre d’altres aspectes. Tot per tal de que l’entrevistat es senti còmode i entengui el motiu de l’entrevista i perquè és necessari en el procés d’investigació. La segona part és el desenvolupament del contingut de l’entrevista en sí, on interessa extreure la major informació possible sobre la seva experiència i el tema d’estudi. És on es troben la majoria de preguntes descriptives i jeràrquiques.

Per últim, hi ha la fase final per concloure i tancar l’entrevista, on també s’agrairà la seva participació i es faran preguntes que no són determinants per extreure informació però poden ser complementàries a l’estudi. Aquest procés d’estudi qualitatiu té una durada total de una hora i mitja per entrevista. Realització Degut a la dificultat que es presentava a l’hora de poder dur a terme les entrevistes ha calgut una adaptació completa a l’horari i disponibilitat dels individus de la mostra. Aquest fet vol dir que una entrevista s’ha realitzat al seu domicili particular, en el cas de la doctora al despatx de l’hospital, i finalment pel que fa als dos altres individus de la mostra les entrevistes es van realitzar a una aula de la seva universitat. Les entrevistes es van desenvolupar de manera correcte i només en dos casos els individus van patir algun tipus de distracció. En un cas el telèfon mòbil no parava de vibrar però el mateix individu el va apagar sense mirar qui parlava i no va mostrar signes de nerviosisme. En el segon cas l’entrevistat va rebre una trucada telefònica que va atendre durant 5 minuts i va seguir concentrat en l’entrevista. En el darrer cas la trucada la va rebre mentre es passava de la introducció al desenvolupament de l’entrevista i no estava responent a cap pregunta, per tant, en cap dels dos casos es considera que aquests fets afectessin al desenvolupament de l’estudi.

● CODIFICACIÓ Un cop realitzades les entrevistes, es procedeix a la codificació de la informació obtinguda amb la finalitat de poder extreure resultats i conclusions que recolzin l’objectiu de la investigació. Per dur a terme aquesta codificació s’ha estat utilitzat el programa informàtic EdEt. Entrant en matèria, la codificació és el mètode que permet convertir un caràcter d’un llenguatge natural (en aquest cas les entrevistes) en un símbol d’un altre sistema de codificació, és a dir, és el procés mitjançant el qual examinarem les dades

qualitatives obtingudes a les entrevistes per assignar-hi codis o etiquetes. Pel que fa el tipus de codificació, s’ha utilitzat una codificació en primer lloc oberta. Degut a que aquests s’han creat des de zero (no s’ha extret codificacions d’altres investigacions), s’ha utilitzat el format anomenat categories emergents. Les unitats del text escollides per realitzar la codificació, majoritàriament són línies perquè codificar paraules no és recomanable. Un cop realitzades les entrevistes, s’han llegit les dades textuals, que és el que s’entén com familiarització. Una vegada acabada la fase inicial, s’han identificat diferents temes per tal de separar tota la informació recopilada d’aquells fragments específics del text que aportaven informació a l’estudi. En tercer lloc s’han anomenat els codis i, a partir d’aquests, s’han començat a establir les categories. Tot seguit, s’ha utilitzat el mètode “anàlisi de contingut” reduint el nombre codis repetits disminuint al mateix temps el nombre de categories fent codificació axial. Finalment, tenint en compte l’objectiu del projecte s’ha creat un model amb els codis més importants tenint un màxim de 6 categories establertes aplicant codificació selectiva. Les categories d’estudi finals són: definicions de turisme solidari i turisme de voluntariat, organització del viatge, experiència, destinació i perfil del viatger. Les dos primeres categories s’han ajuntat per entendre millor les diferències entre ambdós conceptes. L’objectiu d’aquest projecte és saber quin és el perfil de la persona que realitza turisme solidari i, per tant, l’anàlisi s’enfoca en aquest punt.

ANÀLISI DE LES ENTREVISTES Tenint en compte les categories creades, s’analitzen totes les preguntes i les respostes de cada un dels individus per establir unes conclusions a l’objectiu d’estudi en funció de les divergències i similituds que es trobin durant l’anàlisi. No hi ha respostes correctes o incorrectes, es realitzen les comparacions el més objectives possibles per tal de no afectar a les dades recollides.

CATEGORIES: ● DEFINICIONS DE TURISME SOLIDARI I TURISME DE VOLUNTARIAT Segons la teoria, el turisme solidari és una activitat econòmica en el que els processos de desenvolupament es realitzen essencialment en benefici de les poblacions directament afectades i ubicades normalment en països en vies de desenvolupament, i d’acord amb dues premisses: que el turisme minimitzi el impacte sobre l’entorn, buscant conservant el patrimoni local, les cultures, les tradicions, el medi ambient, etc.; i la segona, que el turisme fortalitzi les societats locals, gràcies a dinàmiques

econòmiques

autònomes.

(Tomás

López-Guzmán

Guzmán;

Genoveva Millán Vázquez de la Torre; Amparo Melián Navarro. Gest. tur. (Valdivia) n.8 Valdivia dic. 2007). Hi ha una diferència entre turisme solidari i turisme de voluntariat, quelcom que se’ls ha preguntat als entrevistats i, després d’analitzar les dades, s’ha observat que no ho saben diferenciar. La diferència principal segons la teoria és que en el voluntariat es fan una sèrie d’activitats conjuntes amb la població per ajudar-los i en canvi, el turisme solidari serveix bàsicament perquè els turistes facin despeses a la destinació. L’Emma, noia de 20 anys i estudiant de belles arts, és l’única que s’ha apropat a la diferenciació d'ambdós conceptes: “L’objectiu del turisme solidari segueix sent el

tradicional però sota un model de consum solidari i l’objectiu del de voluntariat és completament voluntari, és a dir, no es basa en el consum”. Els altres cinc entrevistats, en els quals s’inclouen a varis estudiants i a una doctora, veuen tots dos conceptes com a quelcom similar. ● ORGANITZACIÓ DEL VIATGE A partir de les dades recollides i analitzades s’ha creat la categoria d’organització del viatge, en el qual s’inclou a partir d’una agència de viatge i a partir d’ONG. Fins ara, i segons les dades cercades en el marc teòric, es pot observar que la realització del turisme solidari es creia que havia evolucionat, ja que hi ha més agències de viatges que es dediquen a vendre aquest tipus de turisme en comparació a uns anys enrere. Però a la realitat, s’ha analitzat que tots els entrevistats han dut a terme el viatge a través d’una ONG i dos d’ells desconeixien que les agències de viatges que es dediquessin a aquest tipus de viatges. És per aquest motiu que es considera que encara que hi hagi més agències de viatges especialitzades en turisme solidari i voluntariat, segueixen sent les ONG les que destaquen per a la realització d’aquesta activitat. S’ha demostrat a les entrevistes que els participants de la mostra, en alguns casos, creuen que si contracten els paquets a les agències de viatges aquestes no seran del tot sinceres amb ells per tal d’aconseguir lucrar-se amb aquesta activitat. Les opinions dels cinc entrevistats respecte el motiu pel qual deixen que un tercer (com és el cas d’una ONG) organitzi el seu viatge solidari és per comoditat i seguretat a l’hora de planificar el viatge. Creuen que un professional que té experiència en el sector els presentarà un projecte millor en comparació a si ho busquen pel seu compte. A més, cal esmentar que les diferents ONGs han realitzat un seguiment abans i durant el viatge, quelcom que consideren positiu per a l’experiència, sobretot per a les dues persones que era el primer cop que viatjaven “solidàriament”, en Pere i la Cristina. En el cas de l’Oriol, era el responsable del projecte qui li feia el seguiment i, a més, formava part de la ONG.

● EXPERIÈNCIA Tots els entrevistats remarquen que ho tornarien a fer, menys un. Cal tenir present que aquells qui repetirien l’experiència ho farien a una altra destinació. Dos entrevistats és la quarta i cinquena vegada que realitzen aquests viatges. L’entrevistat que no tornaria a viure-ho remarca que no ho faria pel següent motiu: “al veure que les accions que es fan es queden a només els dies que hi vas, no trobo lògic tot l’esforç perquè després es quedi tot igual”. Aquest comentari podria ser un indicador de millora de cares a les accions de les ONG, perquè aquelles que ajudin a les persones, que ho segueixin fent ells mateixos o que acabin el projecte i els hi serveixi per alguna cosa als residents. L’experiència que més es busca és de caire social, ja que en tot moment s’intenten integrar amb els natius de la destinació i hi mantenen contacte directe. Totes les persones entrevistades estan d’acord amb què la satisfacció personal i l’agraïment per part dels residents de la destinació on es realitzen les activitats solidàries són punts claus i la base de l’experiència. Gràcies a això, senten la necessitat de repetirla. A més, utilitzen les paraules “la família d’acollida”, per tant, demostren com es relacionen amb les persones d’allà. Les activitats realitzades van ser: ensenyament, neteja de granges del riu, cures mèdiques, i ensenyar-los a netejar-se i cuidar-se, com per exemple, rentar-se les dents. Els hi duien material sanitari i educatiu. Aquest codi té varis sub-codis perquè cada persona ha realitzat unes activitats diferents, tot i que totes incloïen l’intercanvi cultural. Totes les accions desenvolupades estan relacionades amb l’objectiu del turisme solidari i el voluntariat: ajudar a les persones que ho necessiten. Les dades analitzades manifesten que, les experiències dolentes d’aquests viatges són la de trobar-se amb la realitat d’aquestes destinacions. Una realitat que difereix a la que s’està acostumat i que es tradueix amb el patiment de les persones passant fam i pobresa. També el fet de que la seva estada sigui de 7-20 dies, el que significa per una banda, molt poc temps per poder ajudar com ells voldrien i, per l’altre, que tenen el temps suficient per establir relacions emocionals amb la gent de la destinació i hagin de marxar. La majoria no va tenir cap problema, excepte en el cas de l’Emma, ja que tots van estar els últims dies amb mal de panxa. Una altra 8

noia es va quedar sola una bona estona a un dels deserts del Marroc, però sí que cal dir que en cap cas, cap individu de la mostra va necessitar ajuda de les autoritats o assessorament extra per part de l’organitzador. Durant la seva estada es van sentir segurs i protegits. ● DESTINACIÓ La mostra que es va decidir analitzar eren persones que havien realitzat un viatge solidari a una destinació en concret: Marroc. Ha estat un projecte d’estudi una mica costós per les variables escollides, però que, a través de referències s’ha pogut dur a terme. Es va decidir estudiar aquesta destinació perquè és propera i les condicions generals de desplaçament i allotjament són més econòmics en comparació a altres destinacions, com per exemple, Perú, que tampoc és un indret segur. La Cristina, de 21 anys i estudiant d’infermeria, remarca que va decidir viatjar a aquesta destinació “perquè es un país amb una altra cultura, però molt segur; per tant em permetia viure una realitat molt diferent a la meva sense posar-me quasi en risc. A més el fet d’anar-hi sola, que els vols són molt cars a d’altres països i que no disposava de massa temps van ser factors bastant decisius”. Els altres entrevistats van anar a aquesta destinació perquè era la que formava part d’un dels projectes de la ONG amb la qual van mantenir el contacte i els van organitzar el viatge. L’Emma va ser una excepció perquè hi va anar amb el seu grup del “Cau” i van ser ells mateixos qui van presentar el projecte a una ONG de Barcelona que, posteriorment, els hi va acceptar. Tot i això, el factor econòmic també va ser determinant.

● PERFIL DELS VIATGER Un estudi realitzat per Europea de Seguros a l’any 2010, determinava que el perfil del viatger solidari espanyol i francès es dividia segons l’edat: d’una banda entre els 20 i els 35 anys, i d’una altra a partir dels 45 anys. També se’ls caracteritza per tenir un nivell adquisitiu mitjà-alt, ser professionals liberals i que estan relacionats amb 9

l’educació. En aquest cas la mostra de l’estudi està composta per estudiants, una doctora i un infermer, ambdues professions poden vincular-se amb el voluntariat ja que, en els casos estudiats, transportaven la seva professió i els seus coneixements a la destinació que havia de rebre la seva ajuda. Un terç dels viatgers estan vinculats directament amb el món del voluntariat i els viatges solen realitzar-se en petits grups, al voltant d’unes 15 persones. Primerament, es pot dir que la mostra de persones per a la investigació del perfil de turista del turisme solidari concorda amb l’estudi d’Europea Seguros de l’any 2010, persones de classe mitjana-alta. La majoria dels entrevistats són joves d’entre 20 i 35 anys, menys la doctora que en té 60. Per manca d’informació de les característiques del perfil dels viatgers solidaris, es va creure convenient realitzar aquest estudi, i analitzant les dades es poden comentar els següents aspectes dels turistes: -

Perfil dels viatgers. Majoritàriament són persones d’entre 20-35 anys, majors de 45 i de classe mitjana-alta. Els entrevistats són tots d’aquesta classe. Hi ha diferències d’opinions: en alguns casos es creu que és necessari disposar de molts recursos per poder fer aquestes activitats i en altres es considera que disposar de recursos és relatiu.

Caràcter del viatger solidari. Són persones amb valors, consciència social i, en alguns casos, coherents amb els seus principis. S’interessen pels voluntariats i activitats solidàries tot i que no sempre en realitzen durant el seu dia a dia o no llegeixen habitualment sobre l’actualitat del sector. En alguns casos són persones sensibles, com esmenta en Pere, el qual va necessitar ajuda moral per a suportar els primers dies al veure tanta pobresa i les condicions de vida dels habitants del Marroc. Una entrevistada defineix el perfil del turista solidari com “persones de caràcter obert, amb ganes d’ajudar a gent que ho necessita, i que siguin forts psicològicament per suportar les diferents situacions”, quelcom contradictori al caràcter d’en Pere. Tot i això, es considera una definició acceptable de com hauria de ser el viatger.

No tots els individus de la mostra tenen aquest comportament altruista a la seva ciutat d’origen. Hi ha casos d’individus que duen a terme aquestes activitats només a ciutats del tercer món i, altres casos en que els individus prediquen amb aquest estil de vida (l’ajuda altruista) allà on van. Finalment, es pot dir que no tots actuen segons els valors que diuen tenir ja que una persona que es defineix com a solidària “supone que se desarrolla sin distinción, límites o condicionamientos de sexo, raza, nacionalidad, religión ni de afiliación política.. De todas formas, el uso del término ha quedado desvirtuado ante el abuso del discurso político y el denominado marketing solidario. La verdadera solidaridad es ayudar a alguien sin recibir nada a cambio y sin que nadie se entere. Ser solidario es, en su esencia, ser desinteresado. La solidaridad se mueve sólo por la convicción de justicia e igualdad.” En cas de que fossin persones solidàries no sentirien despreocupació per les persones necessitades en el seu país d’origen. -

Viatgen acompanyats normalment. A diferència de l’estudi d’Europea Seguros, formen grups d’entre 4 i 10 persones. El que ha sorprès ha estat dos entrevistats, els quals han viatjat sols, tot i que un d’ells li hagués agradat anar-hi amb els seus amics. L’altra noia que va viatjar sola va ser perquè “l’experiència quan estàs sol la vius més. Et sents obligat a obrir més la teva ment, a obrir-te amb altra gent, a ser més conscient de la realitat que vius i a enfrontar-la tu sol”.

Motivacions principals. Les seves motivacions principals són voler ajudar a la gent, créixer com a persona i tenir contacte directa amb cultures diferents. Un aspecte que es destacaria és el “viatjar”. La motivació principal d’aquest viatge, com s’ha comentat en l’apartat de definicions de turisme solidari, és la de col·laborar pel benefici de les poblacions en països en vies de desenvolupament de manera voluntària, sense cap mena d’intenció darrera. Una motivació que gràcies als estudis qualitatius realitzats s’ha pogut observar, és que moltes vegades ve desencadenada per dos grans factors que es posicionen al capdavant del motiu principal. Per una banda, l’interès 11

principal és viatjar a altres destinacions i d’alguna manera, una vegada ja s’està allà, la d’ajudar, i per l’altre banda, la de tenir la “consciència neta”. Les persones tenen la necessitat de “fer coses bones” per contrarestar els efectes negatius del seu dia a dia. La realització d’activitats solidàries els aporta un benestar que no poden aconseguir d’una altra manera. És una experiència positiva. Aquest tipus de persones són les que alteren l’objectiu d’aquest tipus de viatges ja que no es defineixen com a turistes solidaris. No són individus que convisquin amb aquesta filosofia de vida. En alguns casos realitzen el projecte correctament però també és cert que molts d’ells no repetirien aquest tipus d’experiències perquè no “aguanten” el que suposa desenvolupar certs tipus de projectes. Un dels comentaris analitzats per un dels entrevistats i pels quals, es pot observar que no li interessa tant el turisme solidari, sinó viatjar i conèixer llocs és el següent, en resposta a la pregunta de quina va ser la millor experiència: “quan teníem estones lliures anàvem a fer una mica de turisme per la zona, i vam visitar llocs molt xulos. A més, l’alcalde del poble ens va acollir a casa seva i ens oferia de tot, ens van cuidar molt bé.” -

Duració del viatge. La majoria són de 7 a 20 dies d’estada al Marroc.

Connectats a xarxes socials. S’ha detectat que en tots els casos comparteixen les experiències a les xarxes socials i a les pàgines webs de les ONG amb la que han contractat el viatge.

ANÀLISI DELS RESULTAT Com a projecte final, s’han extret uns aspectes claus que determinen l’objectiu d’aquest treball, és a dir: Quin és el perfil del turista solidari?. Per començar, hi ha dos conceptes claus que els turistes solidaris no saben diferenciar: el turisme de voluntariat i el solidari. A més, a l’hora de sol·licitar aquest tipus de turisme, es dirigeixen a ONGs, ja que cap saben de l’existència d’agències de viatges especialitzades en la venda d’aquest tipus de viatges. Pel que fa el perfil del turista solidari compren entre les edats de 20-35 anys i majors de 45, amb un nivell adquisitiu mitjà-alt. Acostumen a compartir les seves experiències a les xarxes socials. En el cas dels projectes, es solen realitzar en grup, és a dir, que viatgen acompanyats. Els que viatgen individualment ho fan per viure una experiència diferent. Són persones coherents, amb valors i consciència social. Prefereixen que sigui un tercer professional qui els organitzi el viatge. L’interès que mostren per aquest sector, es detecta que hi ha un perfil que s’interessa molt, busca informació a partir de mitjans com documentals i revistes especialitzades, són els que han viatjat més d’un cop. Aquesta última característica va lligada amb els valors de la persona que “conviu amb el que hi predica”. La seva motivació és la de col·laborar amb la finalitat de beneficiar les poblacions dels països en vies de desenvolupament de manera voluntària, sense cap mena d’intenció darrera, motiu que segons revelen els estudis, s’allunyen de la realitat.

CONCLUSIONS Com s’ha pogut comprovar, un estudi de dades qualitatives esdevé complex per analitzar i extreure la informació més òptima. No obstant, en aquest estudi s’han seguit els procediments habituals, com la creació d’una entrevista semiestructurada, la realització d’entrevistes personals, l’anàlisi i codificació de les respostes i, finalment, l’anàlisi dels resultats obtinguts. Per tant, s’ha obtingut una resposta a la pregunta que s’ha plantejat inicialment. Partint de l’objectiu de definir el perfil del consumidor de turisme solidari, i tenint en compte que la mostra no és representativa, s’ha conclòs a l’aspecte de característiques bàsiques del turista, que l’edat del participant oscil·la entre els 20 i 30 anys i que aquest turista forma part d’una classe mitja-alta. Pel que fa a la motivació i experiència, s’ha entès que generalment hom busca la satisfacció personal d’haver ajudat a persones que viuen mancances socials, culturals i econòmiques. Per tant, contrasta notòriament amb el perfil del turista solidari. A més, es fa referència al viatge com una experiència personal i enriquidora, que permet ampliar el coneixement propi i entendre la vida d’una altra manera. També és interessant remarcar el tipus d’organització d’aquest tipus de viatge. Tenint en compte que són persones amb recursos suficients durant el seu dia a dia, amb comoditats que es poden permetre, quasi totes elles han escollit una ONG perquè els hi organitzi el viatge, assegurant-se d’aquesta manera, unes mínimes condicions de seguretat i entorn que no alterin el seu punt de vista, ni els decepcioni l’experiència. Per tant, tot i extreure’n molt bona opinió del turisme solidari, i fins i tot amb la voluntat de tornar a repetir, podem dir que el pensament inconscient al moment de prendre la decisió és un tant contradictori amb la verdadera filosofia i essència d’aquest tipus de turisme. Per concloure amb una idea clara aquest estudi, podem exposar que el turisme solidari és un sector emergent, amb fase de maduresa i amb molts factors que alteren el bon funcionament dels objectius. No obstant, també existeix un perfil de 14

turista amb voluntat per descobrir-lo i poder replantejar-lo un cop sâ&#x20AC;&#x2122;ha provat lâ&#x20AC;&#x2122;experiĂ¨ncia.

BIBLIOGRAFIA -

CELESTE, A. (2009). Motivaciones e intereses para la realitzación de turismo solidario en el paraje El Durazno de Tilcara, Jujuy. Recuperat de http://fido.palermo.edu/servicios_dyc/publicacionesdc/vista/detalle_articulo.p hp?id_articulo=2899&id_libro=90

DEFINICIÓN.DE.

(2016).

Concepto

solidaridad.

Recuperat

de:

http://definicion.de/solidaridad/#ixzz45Le6TgbN. -

DÍAZ, B., VELASCO, I. (2016). "Tuvimos una oleada de turismo solidario en Grecia".

Mundo.

Recuperat

de:

http://www.elmundo.es/economia/2016/02/08/56b788c3e2704e0a788b45b4. html -

FREIJO, O. (2009). Turismo solidario, solidario también para el viajero. Recuperat

de:

http://www.rtve.es/noticias/20090902/turismo-solidario-

solidario-tambien-para-viajero/290871.shtml -

HOSTELTUR. (2013). Alerta de seguridad en Machu Picchu y Cuzco | Turismo y

Economía.

Recuperat

de:

http://www.hosteltur.com/134260_alerta-

seguridad-machu-picchu-cuzco.html -

HOSTELTUR. (2013). Turismo joven, de nicho a segmento estratégico para empresas y destinos | Turismo y Economía. [online] Available at: http://www.hosteltur.com/130280_turismo-joven-nicho-segmentoestrategico-empresas-destinos.html

MINGAONLINE.UACH.CL. (2016). Gestión turística (Valdivia) – Turismo Solidario: Una perspectiva desde la Unión Europea.

Recuperat de:

http://mingaonline.uach.cl/scielo.php?pid=S071864282007000200007&script=sci_arttext&tlng=es -

RODRÍGUEZ, J. (2013). Turismo solidario. [online] La Vanguardia. Recuperat de:

http://www.lavanguardia.com/estilos-de-

vida/20130607/54375409670/turismo-solidario.html 16

TURISMORESPONSABLE.ES. responsable

(2016).

Agencia

sostenible.

especializada

turismo

Recuperat

de:

http://www.turismoresponsable.es/tipo-de-viaje/turismo-solidario_27.html -

USUARIO, S. (2016). Viajeros Solidarios. Recuperat de: http://www.viajerossolidarios.com

20MINUTOS.ES - Ă&#x161;ltimas Noticias. (2009). El turismo solidario, otra forma de viajar

vacaciones,

alza

EspaĂąa.

Recuperat

de:

http://www.20minutos.es/noticia/450709/0/turismo/solidario/ong/

ANNEXOS A continuació, s’adjunta l’entrevista que s’ha realitzat: El cas del treball es centra en el turisme solidari. A partir de la realització d’entrevistes, es pretén extreure un seguit de dades qualitatives que responguin a la definició i/o perfil dels usuaris que practiquen aquest tipus de viatges. Un cop analitzades i codificades les dades, s’extrauran unes conclusions que seran presentades en forma de treball d’estudi. A continuació s’exposen les preguntes a contestar. Sentís lliure de contestar el que vulgui. Si té qualsevol dubte, restem a la seva disposició per aclariments. Li demanem si podem gravar-lo mentre es realitza l’entrevista, ja que les dades extretes del vídeo i gravació ens serviran per transcriure les respostes. Li agraïm la col·laboració.

ENTREVISTA ORIOL INTRODUCCIÓ: − Entrevistador: Expliqui’ns què considera vostè que és el TURISME SOLIDARI. − ORIOL: crec que el turisme solidari és fer un viatge a algun país subdesenvolupat i ajudar en algun projecte necessari, per ajudar a la població d’allà. − Entrevistador: Com definiria el TURISME DE VOLUNTARIAT? − ORIOL: doncs crec que seria el mateix que el solidari. La veritat no en tinc ni idea − Entrevistador: Quina diferència creu que hi ha entre el TURISME SOLIDARI i el TURISME DE VOLUNTARIAT?

− ORIOL: no trobo la diferència. Els dos consisteixen en ajudar a persones que ho necessiten. I normalment es fa a països pobres − Entrevistador: Com va conèixer aquest sector, és a dir, el turisme solidari? − ORIOL: a través d’un amic del poble, em va dir que ell ho havia fet i em va explicar que hi havia aquest projecte i em va semblar bona idea per fer-ho − Entrevistador: Quin perfil de turista creu que practica el TURISME SOLIDARI? − ORIOL: ho podria fer qualsevol persona. Però han de tenir clar el que fan, vull dir que sàpiguen que han d’ajudar a gent i no se’n van de vacances a descansar − Entrevistador: Què creu que ofereix aquest tipus de turisme realment? − ORIOL: per la meva experiència, crec que ajuda molt a persones que no tenen massa recursos per sobreviure, tan en temes de salut, educació, i altres maneres d’ajudar. − Entrevistador: Quina branca del turisme solidari creu que caldria treballar més? − ORIOL: personalment crec que és molt important assegurar-te que quan vas a un lloc a fer un projecte per ajudar a la gent, quan marxis segueixen estant atesos i tinguin prou recursos. − Entrevistador: Com creu que el TURISME SOLIDARI afecta o repercuteix en la sostenibilitat d’un destí? − ORIOL: doncs el que s’ha de fer és mirar que no afecti a alterar la vida normal de la gent que hi viu, mirar que no canviï res, i aprofitar al màxim el que ells tenen. − Entrevistador: Què podria dir sobre la comercialització de les agències de viatges de paquets turístics determinats solidaris?

− ORIOL: la veritat desconeixia que existissin agències que venguin viatges d’aquets. No ho trobo molt ètic, perquè es poden lucrar d’un negoci no és per fer-se rics, sinó que ha de ser altruista. − Entrevistador: Quin és el motiu pel qual un individu decideix contractar un viatge de turisme solidari a través d’una agència de viatge en comptes de ferho a través d’altres mitjans, segons la seva opinió. − ORIOL: suposo que deu ser gent que no coneix bé el tema, i vol viatjar amb les màximes comoditats i luxes, cosa que estan ben equivocats. − Entrevistador: Què pensa sobre que les agències de viatges dedicades al TURISME SOLIDARI vengui paquets turístics sobre “solidaritat” a preus elevats? − ORIOL: com he dit abans, no és gens ètic. Trobo que fan negoci d’un tema molt delicat, i que els diners que ells hi puguin guanyar es podrien invertir molt més als llocs que realment ho necessiten. − Entrevistador: En cas que hagin contractat el viatge a través d’una agència o ONG, un cop a la destinació, l’agència o ONGs realitza un seguiment del viatger? − ORIOL: si i tant − Entrevistador: En cas afirmatiu: Quines accions de seguiment duen a terme? − ORIOL: en el meu cas érem un grup de 6 persones, i entre elles hi havia un noi de la ONG que ens acompanyava i ens ajudava amb tot. T’ajuden amb el tema de les duanes i són els que coneixen les persones amb qui hem de contactar en el país. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA − Entrevistador: A quin país va anar per realitzar TURISME SOLIDARI? Per què aquest i no altres?

− ORIOL: a Marroc. Perquè em van parlar del projecte que s’hi feia, i en el cas de la ONG només treballaven a Marroc. A més, jo ja coneixia el país i em va agradar molt per tornar a repetir. − Entrevistador: Quin va ser el detonant que el va fer decidir practicar aquest tipus d’activitat? − ORIOL: el que em va explicar el meu amic, la seva experiència i el fet que estava en un moment que no treballava i m’ho podia permetre − Entrevistador: Quina és la seva motivació en el moment d’escollir aquest tipus de viatges? − ORIOL: poder ajudar a gent que realment ho necessita − Entrevistador: Quantes vegades ha fet viatges de temàtica solidària? − ORIOL: només una, aquesta − Entrevistador: Com es va sentir a la destinació en comparació a altres viatges que ha realitzat? − ORIOL: molt bé, ja hi havia estat, i Marroc és molt guai per viatjar-hi. He estat a altres països però no d’aquest tipus, llavors no té res a veure. − Entrevistador: Com el van acollir (a comparació d’altres viatges realitzats)? − ORIOL: molt bé, al principi va costar una mica passar la duana, però va ser un moment. Després la gent d’allà molt amable i hospitalària, t’oferien tot. − Entrevistador: Expliqui’ns l’experiència que va tenir en l’últim viatge que va realitzar en turisme solidari − Entrevistador: Quin va ser el motiu del seu viatge? − ORIOL: poder viure una nova experiència, i conèixer que fan les ONG als llocs com Marroc − Entrevistador: De quants dies va ser el viatge? 21

− ORIOL: un 10 dies − Entrevistador: Quina era la tasca que havien de realitzar a la destinació? − ORIOL: els hi portàvem material escolar i sanitari. A més, els ensenyàvem com s’havien de cuidar les dents, ensenyar a netejar i cuidar-se − Entrevistador: Com es va sentir realitzant aquestes activitats? − ORIOL: molt bé, és curiós veure tants nens que mai havien vist un raspall de dents a la seva vida, i explicar-los la importància de tenir una bona higiene vocal. − Entrevistador: Quina va ser la seva pitjor experiència del viatge? − ORIOL: La veritat cap, tot va anar molt bé, molt bon rotllo tot plegat − Entrevistador: Quina va ser la seva millor experiència del viatge? − ORIOL: quan teníem estones lliures anàvem a fer una mica de turisme per la zona, i vam visitar llocs molt xulos. A més, l’alcalde del poble ens va acollir a casa seva i ens oferia de tot, ens van cuidar molt bé. − Entrevistador: Tornaria a viure aquesta experiència? (en cas de que respongui que sí) − ORIOL: sincerament no, ja ho he provat i al veure que les accions que es fan es queden a només els dies que hi vas, no trobo lògic tot l’esforç perquè després es quedi tot igual. − Entrevistador: Canviaria algun aspecte del viatge? Què canviaria? − ORIOL: no, em va semblar tot molt bé. − Entrevistador: El realitzaria amb els mateixos companys? − ORIOL: si, perquè no. Tots ens vam entendre molt bé. Però també provaria amb gent nova.

− Entrevistador: Ha organitzat el viatge pel seu compte o a través d’un tercer? − ORIOL: a través d’una ONG de Girona − Entrevistador: En cas que sigui un tercer, a quin tipus d’entitat o institució s’ha dirigit per realitzar el viatge? − ORIOL: una ONG de Girona − Entrevistador: Per què ha escollit aquesta entitat i no una altra? − ORIOL: perquè és la que em va recomanar el meu amic − Entrevistador: Amb anterioritat a la realització del viatge, ha rebut informació/assessorament/formació per saber com actuar en determinades situacions (quotidianes o no), depenent de la destinació? − ORIOL: si, vam fer algunes reunions i ens donaven pautes bàsiques, però res de l’altre món − Entrevistador: En cas afirmatiu: Quin ha estat el mitjà a través del qual ha rebut aquesta informació? − ORIOL: reunions, i algun paper amb instruccions bàsiques − Entrevistador: En cas negatiu: S’ha informat vostè pel seu compte fent recerca per algun altre mitjà? − ORIOL: també em vaig informar, vaig buscar una mica d’informació sobre la ONG i del lloc on anava − Entrevistador: Per exemple, l’any 2013 Perú va esdevenir un país perillós a causa de segrestos. Busca informació sobre la destinació abans de viatjar-hi per evitar casos com els de Perú? − ORIOL: ja coneixia Marroc, hi havia estat de vacances amb els meus pares i mai vaig tenir cap problema − Entrevistador: Com busca la informació (eines d’informació)? 23

− ORIOL: normalment per internet − Entrevistador: Aquest fet va afectar a la seva decisió a l’hora d’escollir país on anar? Per quin motiu? − ORIOL: no, ni molt menys − Entrevistador: Ha viatjat sol/a o acompanyat/da? Per què? − ORIOL: acompanyat, érem 6 persones que sortíem des de Girona − Entrevistador: Què t’ha agradat de viatjar sol/a o acompanyat/da? − ORIOL: home, et sents més acompanyat, i més en un lloc on no coneixes a ningú. Et fas suport entre tots i t’ho passes millor, la veritat. − Entrevistador: Què no t’ha agradat de viatjar sol/a o acompanyat/da? − ORIOL: el fet de conèixer gent nova, és sempre una experiència − Entrevistador: Per quin motiu va decidir viatjar sol / acompanyat? − ORIOL: no vaig decidir-ho jo. El projecte ja anava així, que seriem un grup que havíem d’anar-hi − Entrevistador: Es realitzen trobades de formació prèvies al viatge? − ORIOL: si, alguna reunió − Entrevistador: En cas de que respongui que sí: Podria descriure-les? − ORIOL: vam haver d’anar a Barcelona 3 o 4 vegades, per fer reunions i organitzar el viatge i les tasques que havíem de fer cadascú − Entrevistador: Ha compartit aquest material públicament? − ORIOL: Si, algunes fotos les vaig ensenyar públicament − Entrevistador: Com?

− ORIOL: a través de les xarxes socials, Facebook més que res... on tots els amics poden veure-ho − Entrevistador: S’han mencionat molts factors relacionats amb aquest tipus de turisme. Quina és la part positiva que hi troba? − ORIOL: en general crec que és bo per viure una experiència i a la vegada poder ajudar a gent que ho necessita − Entrevistador: També s’ha qüestionat un cert grau de perillositat en certs destins. Quina opinió li ocupa al respecte? − ORIOL: és possible, hi ha tot tipus de països, i segur que molt més perillosos que Marroc, però no he estat a cap d’aquests. − Entrevistador: S’ha trobat mai en una situació perillosa o delicada durant el viatge? − ORIOL: no, en cap moment he trobat cap problema − Entrevistador: Ha necessitat ajuda i recolzament de les autoritats de la destinació en algun moment en concret del seu viatge? − ORIOL: el primer dia, vaig tenir un petit mal entès amb la duana, però amb l’ajuda d’un company i una mica de suborn econòmic pel mig es va solucionar ràpid − Entrevistador: Quin era el perfil dels habitants en l’últim viatge realitzat? (sexe, edat, etc.) − ORIOL: nens d’una població petita i rural, que anaven a l’escola − Entrevistador: Creu que els habitants de les destinacions que es presta l’ajuda es senten ajudants? En què es basa? − ORIOL: si, segur que si. Aquesta gent són molt agraïts − Entrevistador: Quines solen ser les seves reaccions (segons la seva experiència) davant de persones desconegudes?

− ORIOL: ells sempre riuen, i et venen a demanar coses. Sobretot diners, són una mica pesats, però pobrets és el que els hi ensenyen. − Entrevistador: Quina era la reacció dels habitant davant les accions que realitzaven a la destinació? − ORIOL: al principi desconfiaven, però com que l’alcalde del poble sempre rondava per allà, després se’ls hi passava − Entrevistador: Quins són els impactes positius que creu que tenen les seves accions a la localitat? Podria descriure’ls? − ORIOL: els eduquem a tenir millors costums, a ensenyar-los a cuidar-se i millorar les seves condicions de vida. Tot i que tot el que es fa allà no és permanent, i els materials s’acaben. − Entrevistador: Quins són els impactes negatius que creu que tenen les seves accions a la localitat? Podria descriure’ls? − ORIOL: negatius no, però d’alguna manera se’ls hi don esperança durant uns dies, però quan marxes després es queden igual... entenc que no hi ha suficient per atendre a tothom, però és injust. FINAL − Entrevistador: Després de viure aquesta experiència quina és la seva opinió sobre la realització de viatge de turisme solidari? − ORIOL: m’he quedat amb un regust de boca, perquè l’experiència és bona, però la realitat és una altra. − Entrevistador: Tornaria a repetir l’experiència? Per què? − ORIOL: no crec, perquè he vist que tot i la bona intenció del projecte no s’està ajudant al 100%, perquè quan s’acaba el material que es porta allà després no hi ha res més − Entrevistador: Te pensat realitzar algun altre viatge en el futur (turisme solidari)? 26

− ORIOL: de moment no − Entrevistador: Creu que el TURISME SOLIDARI esdevindrà un sector potencial en alguns destins concrets? − ORIOL: si, és possible perquè per desgràcia hi ha molts països que pateixen de necessitats, sobretot els subdesenvolupats. Però crec que s’hauria de gestionar molt millor, i controlar realment el que es fa i com es fa. − Entrevistador: Quins beneficis personals creu que aporten aquest tipus de viatge? − ORIOL: et sents molt bé perquè veus ajudar a la gent. I de pas coneixes gent nova, llocs nous i sumes experiències que et fan créixer − Entrevistador: Quines repercussions creu que tenen els habitants un cop torneu cap al vostre origen? − ORIOL: doncs el que comentava abans. Ells segueixen amb les seves vides igual que abans que arribis, i no canvia massa... només quan estàs allà els hi canvies una mica l’alegria

ENTREVISTA DOLORS − INTRODUCCIÓ − ENTREVISTADOR: Expliqui’ns què considera vostè que és el TURISME SOLIDARI. − DOLORS: és una manera de fer turisme però amb la finalitat d’ajudar a les persones del lloc on viatges, que normalment són llocs pobres i pocs recursos. − ENTREVISTADOR: Com definiria el TURISME DE VOLUNTARIAT? − DOLORS: és semblant al turisme solidari. Però potser s’organitza més quan ha passat algun desastre o fet important al lloc i es necessita ajuda durant una època en concret.

− ENTREVISTADOR: Quina diferència creu que hi ha entre el TURISME SOLIDARI i el TURISME DE VOLUNTARIAT? − DOLORS: crec que un és per donar suport dins les seves costums i situació, i el voluntari és més circumstancial. − ENTREVISTADOR: Com va conèixer aquest sector, és a dir, el turisme solidari? − DOLORS: sempre he estat interessada en aquest tipus de viatges, i les meves amistats també ho han fet. En aquest cas, a través de la feina es va proposar i m’hi vaig animar. − ENTREVISTADOR: Quin perfil de turista creu que practica el TURISME SOLIDARI? − DOLORS: persones de caràcter obert, amb ganes d’ajudar a gent que ho necessita, i que siguin forts psicològicament per suportar les diferents situacions. − ENTREVISTADOR: Què creu que ofereix aquest tipus de turisme realment? − DOLORS: satisfacció pròpia, crec que aquestes experiències et fan créixer com persona i més quan veus que les teves accions tenen bons resultats. − ENTREVISTADOR: Quina branca del turisme solidari creu que caldria treballar més? − DOLORS: que es donin a conèixer més els projectes que s’hi fan als llocs. Molta gent desconeix la situació que es troba la gent i el que s’hi fa per millorar-ho. − ENTREVISTADOR: Com creu que el TURISME SOLIDARI afecta o repercuteix en la sostenibilitat d’un destí? − DOLORS: crec que en tot moment respecte l’estil de vida d’ells, s’intenta no alterar les instal·lacions, ni organització. També es mira que tot el que es faci sigui d’aprofitament pel poble, que els també hi treballin

− ENTREVISTADOR: Què podria dir sobre la comercialització de les agències de viatges de paquets turístics determinats solidaris? − DOLORS: no ho sé, no en conec cap que ho faci. Sempre he anat per ONGs − ENTREVISTADOR: Quin és el motiu pel qual un individu decideix contractar un viatge de turisme solidari a través d’una agència de viatge en comptes de fer-ho a través d’altres mitjans, segons la seva opinió. − DOLORS: suposo que deu ser la comoditat de que t’ho organitzin tot, sense pensar en horaris i organització del viatge. − ENTREVISTADOR: Què pensa sobre que les agències de viatges dedicades al TURISME SOLIDARI vengui paquets turístics sobre “solidaritat” a preus elevats? − DOLORS: potser és un abús... no oblidem que fer aquests viatges són de caire voluntari. Però sí que és veritat que depèn del país on vagis i del temps que hi siguis el preu és molt més car. − ENTREVISTADOR: En cas que hagin contractat el viatge a través d’una agència o ONG, un cop a la destinació, l’agència o ONGs realitza un seguiment del viatger? − DOLORS: sí, en tot moment vas acompanyat d’un responsable del “projecte”. − ENTREVISTADORS: En cas afirmatiu: Quines accions de seguiment duen a terme? − DOLORS : també hi participa en tot moment. I si necessites qualsevol cosa t’ajuda. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA − ENTREVISTADOR: A quin país va anar per realitzar TURISME SOLIDARI? Per què aquest i no altres? − DOLORS: Al Marroc. Perquè era el projecte que van organitzar en aquell moment.

− ENTREVISTADOR: Quin va ser el detonant que el va fer decidir practicar aquest tipus d’activitat? − DOLORS: entre els companys de feina ens vam animar alguns a fer-ho. I com que consistia en practicar la nostra professió i poder ajudar, llavors em va agradar. − ENTREVISTADOR: Quina és la seva motivació en el moment d’escollir aquest tipus de viatges? − DOLORS: poder ajudar a gent que ho necessita, i viure una experiència més. − ENTREVISTADOR: Quantes vegades ha fet viatges de temàtica solidària? − DOLORS: només aquesta. − ENTREVISTADOR: Com es va sentir a la destinació en comparació a altres viatges que ha realitzat? − DOLORS: és diferent. A altres països hi viatges amb totes les comoditats i amb la intenció de passar-t’ho bé i veure coses noves. Aquí també descobreixes coses noves, però ja hi vas pensant que no vas de vacances. − ENTREVISTADOR: Com el van acollir (a comparació d’altres viatges realitzats)? − DOLORS: molt bé. Aquests llocs sempre els hi agrada que hi vagi gent “europea”, i per ells som lo millor. − ENTREVISTADOR: Quin va ser el motiu del seu viatge? − DOLORS: anar a un hospital a vacunar a mares i nadons contra la malària. − ENTREVISTADOR: De quants dies va ser el viatge? − DOLORS: uns 20 dies − ENTREVISTADOR: Quina era la tasca que havien de realitzar a la destinació?

− DOLORS: anàvem a l’hospital i organitzàvem les vacunes i visites que havíem de fer durant el dia. Llavors anava arribant les mares amb els nadons i els hi fèiem una revisió mèdica, i els recomanàvem de bones pràctiques d’higiene. Llavors se’ls hi posava la vacuna i marxàvem. Això durant el matí. A la tarda descansàvem més, aprofitàvem per organitzar el material intern de l’hospital i també anàvem a fer alguna excursió lúdica pels voltants. − ENTREVISTADOR: Com es va sentir realitzant aquestes activitats? − DOLORS: bé, hi havia moments durs perquè veies a nens en molt males condicions, i sóc mare, i això t’angoixava una mica. Però llavors veies que les mares marxàvem tranquil·les i contentes i et feien sentir bé. − ENTREVISTADOR: Quina va ser la seva pitjor experiència del viatge? − DOLORS: no tinc cap situació crítica... potser algun nen que ja estava afectat per la malària i les cures eren molt delicades. Per lo demés tot bé. − ENTREVISTADOR: Quina va ser la seva millor experiència del viatge? − DOLORS: veure que els nadons i mares sortien contents i satisfets, i que la meva feina servia per ajudar-los. − ENTREVISTADOR: Tornaria a viure aquesta experiència? − DOLORS: potser si, però canviaria de país. − ENTREVISTADOR: Canviaria algun aspecte del viatge? Què canviaria? − DOLORS: canviaria el país. Per provar llocs nous − ENTREVISTADOR: El realitzaria amb els mateixos companys? − DOLORS: sí, i tant. Ens entenem molt bé. − ENTREVISTADOR: Ha organitzat el viatge pel seu compte o a través d’un tercer? − DOLORS: A través d’una ONG que està associada amb l’hospital. 31

− ENTREVISTADOR: En cas que sigui un tercer, a quin tipus d’entitat o institució s’ha dirigit per realitzar el viatge? − DOLORS: una ONG, Vicents Ferrer. − ENTREVISTADOR: Per què ha escollit aquesta entitat i no una altra? − DOLORS: perquè era la que organitzava el viatge − ENTREVISTADOR: Amb anterioritat a la realització del viatge, ha rebut informació/assessorament/formació per saber com actuar en determinades situacions (quotidianes o no), depenent de la destinació? − DOLORS: si, ens van preparar abans de marxar − ENTREVISTADOR: En cas afirmatiu: Quin ha estat el mitjà a través del qual ha rebut aquesta informació? − DOLORS: vam fer tres reunions informatives de com aniria el projecte, el que faríem, on aniríem, com ens organitzaríem allà. A més d’informació bàsica que necessitàvem saber, com les precaucions mèdiques i legals per viatjar a Marroc. − ENTREVISTADOR: En cas negatiu: S’ha informat vostè pel seu compte fent recerca per algun altre mitjà? − DOLORS: també ho vaig fer. M’agrada anar preparada quan viatjo i informarme de com és el país. − ENTREVISTADOR: Per exemple, l’any 2013 Perú va esdevenir un país perillós a causa de segrestos. Busca informació sobre la destinació abans de viatjar-hi per evitar casos com els de Perú? − DOLORS: sí, però no justament de fets d’aquest tipus. − ENTREVISTADOR: Com busca la informació (eines d’informació)? − DOLORS: per internet

− ENTREVISTADOR: Aquest fet va afectar a la seva decisió a l’hora d’escollir país on anar? Per quin motiu? − DOLORS: no, perquè ja tenia clar que hi volia anar − ENTREVISTADOR: Ha viatjat sol/a o acompanyat/da? Per què? − DOLORS: acompanyada. Érem un grup de 4 metges − ENTREVISTADOR: Què t’ha agradat de viatjar sol/a o acompanyat/da? − DOLORS: amb els companys et sents millor, més acompanyat i més si tots us coneixeu. − ENTREVISTADOR: Què no t’ha agradat de viatjar sol/a o acompanyat/da? − DOLORS: res, no he tingut cap problema − ENTREVISTADOR: Per quin motiu va decidir viatjar sol / acompanyat? − DOLORS: perquè el projecte consistia en accions col·lectives, anar-hi diversos professionals i poder ajudar a la vegada. − ENTREVISTADOR: Es realitzen trobades de formació prèvies al viatge? − DOLORS: si − ENTREVISTADOR: En cas de que respongui que sí: Podria descriure-les? − DOLORS: ens reuníem per parlar dels temes importants, al mateix hospital, va venir un responsable de Vicents Ferrer que portava el projecte i ens va explicar el que es faria, com funcionaria i tot lo necessari. − ENTREVISTADOR: Ens podria ensenyar algunes fotografies que ens descrigui la seva experiència? − DOLORS: ara mateix no en tinc cap a má. − ENTREVISTADOR: Ha compartit aquest material públicament? 33

− DOLORS: només amb la meva família i amics − ENTREVISTADOR: S’han mencionat molts factors relacionats amb aquest tipus de turisme. Quina és la part positiva que hi troba? − DOLORS: suposo que viure l’experiència, i poder ajudar a persones que realment ho necessiten − ENTREVISTADOR: També s’ha qüestionat un cert grau de perillositat en certs destins. Quina opinió li ocupa al respecte? − DOLORS: hi ha de tot, és cert. Però en el cas de Marroc, tot i tenir una fama dubtosa, no s’ha de patir perquè durant el viatge sempre vas acompanyat i protegit pels responsables d’allà. − ENTREVISTADOR: S’ha trobat mai en una situació perillosa o delicada durant el viatge? − DOLORS: no, la veritat va anar tot molt rodat. − ENTREVISTADOR: Ha necessitat ajuda i recolzament de les autoritats de la destinació en algun moment en concret del seu viatge? − DOLORS: no, només durant els tràmits normals de les duanes i fronteres. − ENTREVISTADOR: Quin era el perfil dels habitants en l’últim viatge realitzat? (sexe, edat, etc.) − DOLORS: bàsicament eren mares i nadons. També vam atendre algun nen, de 5 a 12 anys més o menys, però va ser puntual. − ENTREVISTADOR: Creu que els habitants de les destinacions que es presta l’ajuda es senten ajudants? En què es basa? − DOLORS: sí, ells ho agraeixen molt. Veuen com vas allà i els hi portes de tot, els cures, els cuides i ells es senten molt feliços.

− ENTREVISTADOR: Quines solen ser les seves reaccions (segons la seva experiència) davant de persones desconegudes? − DOLORS: els primers dies sempre els hi costa, perquè no et coneixen. Però abans que arribem, ells ja saben que hi anirà algú a ajudar-los, per tant, t’esperen amb ganes, i curiosos del que passarà. − ENTREVISTADOR: Quina era la reacció dels habitant davant les accions que realitzaven a la destinació? − DOLORS: molt bona. Per la seva cultura a vegades és difícil, sobretot el paper de la dona, que no la tenen valorada. Per tant, elles hi tenien respecte pel que els hi feies. Però un cop et coneixien i t’agafaven confiança, llavors ja estava. − ENTREVISTADOR: Quins són els impactes positius que creu que tenen les seves accions a la localitat? Podria descriure’ls? − DOLORS: home, a part que les vacunes que se’ls hi donen són útils i efectives per la malària, que pot ser comú a aquella zona, també és important ensenyar a les mares com cuidar la seva pròpia higiene i millorar les seves condicions de vida amb petits canvis. − ENTREVISTADOR: Quins són els impactes negatius que creu que tenen les seves accions a la localitat? Podria descriure’ls? − DOLORS: no crec que n’hi hagi... tot el que vam fer allà era per millorar la situació i pel seu bé. FINAL − ENTREVISTADOR: Després de viure aquesta experiència quina és la seva opinió sobre la realització de viatge de turisme solidari? − DOLORS: bona, crec que s’ha de provar un cop a la vida. Ja sigui en temes mèdics, o educatius o del que sigui. − ENTREVISTADOR: Tornaria a repetir l’experiència? Per què? − DOLORS: no ho sé, crec que m’ho pensaria més. L’experiència és bona, però una mica dura també. Crec que ja ho he provat i ja en tinc prou. 35

− ENTREVISTADOR: Te pensat realitzar algun altre viatge en el futur (turisme solidari)? − DOLORS: ara per ara no. Si em sorgeix l’oportunitat m’ho estudiaria bé. − ENTREVISTADOR: Creu que el TURISME SOLIDARI esdevindrà un sector potencial en alguns destins concrets? − DOLORS: és possible, cada vegada la gent occidental està més conscienciada i tenim curiositat i voluntat per ajudar als països pobres. Però s’ha de gestionar bé, perquè són projectes i països complicats. − ENTREVISTADOR: Quins beneficis personals creu que aporten aquest tipus de viatge? − DOLORS: satisfacció pròpia, creixes com a persona, madures i et replanteges la teva situació personal. Et sents privilegiat de les comoditats que tenim. − ENTREVISTADOR: Quines repercussions creu que tenen els habitants un cop torneu cap al vostre origen? − DOLORS: crec que aprenen una mica. Però els seus recursos són reduïts, per tant costa molt que facin grans canvis...

ENTREVISTA EMMA INTRODUCCIÓ: − Entrevistador: Expliqui’ns què considera vostè que és el TURISME SOLIDARI. − Emma: Crec que el turismo solidari podem considerar que és viatjar seguint unes pautes ètiques i relacionar-se amb entitats solidàries, pensant en les comunitats de la destinació on es viatge. − Entrevistador: Com definiria el TURISME DE VOLUNTARIAT? − Emma: mm.. El mateix que el turisme solidari però en aquest cas fer un voluntariat.

− Entrevistador: Quina diferència creu que hi ha entre el TURISME SOLIDARI i el TURISME DE VOLUNTARIAT? − Emma: L’objectiu del turisme solidari segueix sent el tradicional però sota un model de consum solidari i l’objectiu del de voluntariat és completament Voluntari, és a dir, no es basa en el consum. − Entrevistador: Com va conèixer aquest sector, és a dir, el turisme solidari? − Emma: A través del meu Cau (Agrupament Escorta i Guia Ittaca. (Barcelona) − Entrevistador: Quin perfil de turista creu que practica el TURISME SOLIDARI? − Emma: Ui.. no sé exactament

la resposta. Però tot i això suposo que

majoritàriament gent jove i adults amb inquietuds i podríem dir que molta consciència social. O bé, amb una mica de consciència. − Entrevistador: Què creu que ofereix aquest tipus de turisme realment? − Emma: Altres maneres de viure i veure el món, relacionar-se amb altres cultures, i fins i tot entendre l’economia del país. − Entrevistador: Quina branca del turisme solidari creu que caldria treballar més? − Emma: Realment totes les branques necessiten un treball intens. Si n’haig de triar una potser seria la que treballa i es preocupa perquè les comunitats locals. − Entrevistador: Com creu que el TURISME SOLIDARI afecta o repercuteix en la sostenibilitat d’un destí? − Emma: Tenint present de que tota l’activitat es realitzi correctament, òbviament tindrà beneficis per la població local ja sigui la seva qualitat de vida i es pot aconseguir una major despesa a la localitat equilibrant una mica la balança de la despesa.

− Entrevistador: Què podria dir sobre la comercialització de les agències de viatges de paquets turístics determinats solidaris? − Emma: Sincerament trobo molt correcte la iniciativa que prenen al comercialitzar aquest tipus de productes., poden aportar eines útils. Tot i això, amb la visió de consumidora, a vegades penso que s’ha d’anar en compte, al fi i al cap és una empresa amb ànim de lucre i no vull que em “venguin la moto”. − Entrevistador: Quin és el motiu pel qual un individu decideix contractar un viatge de turisme solidari a través d’una agència de viatge en comptes de ferho a través d’altres mitjans, segons la seva opinió. − Emma: Potser la comoditat, o la falta de costum o d’eines en autogestionar-se. Un punt que penso que pot ser important és la facilitat que aporta a tot el tràmit com a persona viatgera. − Entrevistador: Què pensa sobre que les agències de viatges dedicades al TURISME SOLIDARI vengui paquets turístics sobre “solidaritat” a preus elevats? − Emma: Tot depèn del motiu pel qual sigui elevat. Sempre que ho sigui degut al cost de l’intermediari em sembla molt malament perquè s’elititza el producte. El tenen a l’abast persones de més poder adquisitiu i a més el producte “solidari” no té un rere fons solidari. − Entrevistador: En cas que hagin contractat el viatge a través d’una agència o ONG, un cop a la destinació, l’agència o ONGs realitza un seguiment del viatger? − Emma: Sí − Entrevistador: En cas afirmatiu: Quines accions de seguiment duen a terme?

− Emma:

Revisions a diari de la jornada amb una persona de la ONG i

acompanyament i suport tècnic a la gran majoria d’aquestes activitats.

DESENVOLUPAMENT DEL TEMA − Entrevistador: A quin país va anar per realitzar TURISME SOLIDARI? Per què aquest i no altres? − Emma: Vam anar a Marroc. Ho vam fer perquè volíem conèixer una cultura, societat, paisatge, context, manera de fer diferents sense haver d’anar massa lluny i que no ens suposes un cost massa elevat. − Entrevistador: Quin va ser el detonant que el va fer decidir practicar aquest tipus d’activitat? − Emma:

Sobretot va ser la metodologia, la mentalitat, la pedagogia

i el

posicionament del Cau respecte les activitats solidàries. Fem moltes coses en equip. − Entrevistador: Quina és la seva motivació en el moment d’escollir aquest tipus de viatges? − Emma: mm.. penso que és molt important ser coherent amb allò que es fa. Les paraules s’han de demostrar en fets. Aquests viatges o activitats, per molt petites que siguin, responen a la meva manera de pensar i fer. Em sembla una bona manera de representar-ho. − Entrevistador: Quantes vegades ha fet viatges de temàtica solidària? − Emma: mm.. He fet un total de 4 voluntariats. − Entrevistador: Com es va sentir a la destinació en comparació a altres viatges que ha realitzat? − Emma: Realment molt a gust. Suposo que he tingut molta sort perquè en cap dels casos vaig tenir cap problema.

− Entrevistador: Com el van acollir (a comparació d’altres viatges realitzats)? − Emma: Sí, sí, com et comento molt a gust i molt bé. − Entrevistador: Quin va ser el motiu del seu viatge? − Emma: Buscàvem fer un voluntariat tot l’equip del Cau junts. El més important era que tothom hi pugues participar. − Entrevistador: De quants dies va ser el viatge? − Emma: En aquest cas van ser un total de 10 dies. − Entrevistador: Quina era la tasca que havien de realitzar a la destinació? − Emma: La tasca va ser netejar una granja de riu que travessava la ciutat de Xefxauen a més de l’intercanvi cultural amb la gent nativa. − Entrevistador: Com es va sentir realitzant aquestes activitats? − Emma:

Realment va ser molt satisfactori. Per això ens agrada fer-ne i

destinar els recursos que tenim (encara que siguin pocs) a fer aquest tipus d’activitats. Molts cops dones esperança a gent que viu amb molt menys d’un quart del que tenim nosaltres. − Entrevistador: Quina va ser la seva pitjor experiència del viatge? − Emma: Ui.. no recordo res en concret... Bueno sí! Vaig agafar molt mal de panxa degut al canvi sobtat d’alimentació. − Entrevistador: Quina va ser la seva millor experiència del viatge? − Emma: Podria dir que va ser anar al desert, dinamitzar activitats per infants del poble i tenir en plaer de conèixer la gent d’allà durant aquell temps. − Entrevistador: Tornaria a viure aquesta experiència? − Emma: Estaria encantadíssima de fer-ho. − Entrevistador: Canviaria algun aspecte del viatge? Què canviaria? 40

− Emma: No és res essencial però intentaria no anar-hi el mes d’agost. La calor era insuportable. − Entrevistador: El realitzaria amb els mateixos companys? − Emma: Sí!! − Entrevistador: Ha organitzat el viatge pel seu compte o a través d’un tercer? − Emma: No − Entrevistador: En cas que sigui un tercer, a quin tipus d’entitat o institució s’ha dirigit per realitzar el viatge? − Emma: Va ser amb una ONG de Barcelona. − Entrevistador: Per què ha escollit aquesta entitat i no una altra? − Emma: Nosaltres teníem la proposta i va ser la ONG que ens la va acceptar. − Entrevistador: Amb anterioritat a la realització del viatge, ha rebut informació/assessorament/formació per saber com actuar en determinades situacions (quotidianes o no), depenent de la destinació? − Emma: Sí, sí està clar. No volíem marxar sense tenir informació sobre el lloc. A més que per generar la proposta la necessitàvem. − Entrevistador: En cas afirmatiu: Quin ha estat el mitjà a través del qual ha rebut aquesta informació? − Emma: La informació més important en la va donar el contacte de la ONG. Era qui coordinava tota la activitats. Ens vam reunir i vam parlar. − Entrevistador: Per exemple, l’any 2013 Perú va esdevenir un país perillós a causa de segrestos. Busca informació sobre la destinació abans de viatjar-hi per evitar casos com els de Perú? − Emma:

És una pena que passin aquestes coses. M’agrada llegir sobre

l’actualitat i més sobre aquestes informacions. M’he habituat a llegir articles

sobre experiències o fets passats durant viatges solidaris o activitats de voluntariat. − Entrevistador: Com busca la informació (eines d’informació)? − Emma: Em relaciono molt amb gent que també està involucrada amb aquest temes, per tant, parlem molt tots plegats. A més només dic que internet és “la mare de tot” i allà trobo la gran majoria de la informació. − Entrevistador: Aquest fet va afectar a la seva decisió a l’hora d’escollir país on anar? Per quin motiu? − Emma: Ui.. si dic la veritat ni hi vam pensar. El grup volíem anar a Marroc i simplement hi vam anar. − Entrevistador: Ha viatjat sol/a o acompanyat/da? Per què? − Emma: Segons el meu punt de vista aquestes activitat es viuen molt millor acompanyat. Mai hi he anat sola. − Entrevistador: Què t’ha agradat de viatjar sol/a o acompanyat/da? − Emma: La confiança és una cosa molt important per mi i es crea en gran mesura en els viatges acompanyat. També s’ha de ser conscient de quina és la persona amb la que es viatja. − Entrevistador: Què no t’ha agradat de viatjar sol/a o acompanyat/da? − Emma: Haver de cedir i fer coses que no em venen de gust. A vegades renuncies a unes coses que potser si que faries individualment o tens ganes de fer sol. − Entrevistador: Per quin motiu va decidir viatjar sol / acompanyat? − Emma: Principalment perquè aquest era un projecte grupal des de l’inici. En cap moment vaig valorar la opció d’anar-hi sola. Ni jo ni els meus companys. − Entrevistador: Es realitzen trobades de formació prèvies al viatge?

− Emma: Sí. − Entrevistador: En cas de que respongui que sí: Podria descriure-les? − Emma: El coordinador de l’activitat de la ONG ens va fer una xerrada per resoldre tots els dubtes que tinguéssim i ens va assessorar en tot moment. A més ens va proporcionar tota la informació que necessitàvem. − Entrevistador: S’han mencionat molts factors relacionats amb aquest tipus de turisme. Quina és la part positiva que hi troba? − Emma: Finalment acaba sent un intercanvi entre impacte negatiu per positiu. És un resposta molt i molt resumida jaja − Entrevistador: També s’ha qüestionat un cert grau de perillositat en certs destins. Quina opinió li ocupa al respecte? − Emma: Bueno.. realment és fer una feina que podria fer la pròpia gent local. Només vas a ajudar-la, jo no hi trobo cap tipus de perill a més del que tingui la feina en sí. − Entrevistador: S’ha trobat mai en una situació perillosa o delicada durant el viatge? − Emma: No puc dir que hagi estat en cap situació perillosa però si delicada quan varis membres del grup vam agafar mal de panxa. No va ser gens agradable. − Entrevistador: Ha necessitat ajuda i recolzament de les autoritats de la destinació en algun moment en concret del seu viatge? − Emma: No no, mai he necessitat cap tipus d’ajuda per part de les autoritats. − Entrevistador: Quin era el perfil dels habitants en l’últim viatge realitzat? (sexe, edat, etc.) − Emma:

No entenc aquesta pregunta jajaj era un poble com podria

ser

Vilafant, hi havia gent de totes les edats, parelles, nens, nenes, etc.

− Entrevistador: Creu que els habitants de les destinacions que es presta l’ajuda es senten ajudants? En què es basa? − Emma: Sí i a més ho he viscut. Al meu grup i en les altres experiències sempre ens han agraït tot el que hem fet. També ens ho van dir ells quan hi parlàvem. − Entrevistador: Quines solen ser les seves reaccions (segons la seva experiència) davant de persones desconegudes? − Emma: Realment depèn de com es comportin les persones foranes. S’ha de tenir en compte els gestos, com hi parles, el to de veu, com t’hi acostes i també depèn del caràcter que tingui la persona, està clar. Com és normal poden ser persones tancades però realment són molt hospitalàries. − Entrevistador: Quina era la reacció dels habitant davant les accions que realitzaven a la destinació? − Emma:

Ens ajudaven, participaven, intervenien i sobretot compartien les

poques coses que tenien amb nosaltres. − Entrevistador: Quins són els impactes positius que creu que tenen les seves accions a la localitat? Podria descriure’ls? − Emma: Tenir el riu net durant una temporada, haver compartit experiències amb molta gent desconeguda, donar un cop de mà a tothom qui està allà. − Entrevistador: Quins són els impactes negatius que creu que tenen les seves accions a la localitat? Podria descriure’ls? − Emma: La feina que fèiem nosaltres potser la podria estar fent algú d’allà per guanyar-se la vida. En aquest cas no era així però en altres casos podria ser. Si nosaltres fèiem això (gratuïtament) si que s’estalviaven diners però que segurament alguna altra persona necessita. FINAL

− Entrevistador: Després de viure aquesta experiència quina és la seva opinió sobre la realització de viatge de turisme solidari? − Emma: Que val molt la pena i que en cap moment hauria viatjat a un altre lloc. − Entrevistador: Tornaria a repetir l’experiència? Per què? − Emma: Sí, realment quan faig aquestes coses em sento una persona feliç, no es pot explicar. Seguríssim que en tornaré a fer. − Entrevistador: Te pensat realitzar algun altre viatge en el futur (turisme solidari)? − Emma: Sí però no tinc clar a on encara. − Entrevistador: Creu que el TURISME SOLIDARI esdevindrà un sector potencial en alguns destins concrets? − Emma: Ui.. no tinc prou informació per saber-ho del cert. Sí que és veritat que a mi m’agradaria que fos així, seriem una societat molt més conscient, respectuosa i molt més rica culturalment parlant. − Entrevistador: Quins beneficis personals creu que aporten aquest tipus de viatge? − Emma: Pots conèixer parts de dins teu que estan amagades, posar-te al límit o deixar-te portar. Les altres maneres de fer que segur que coneixes a aquests llocs et donen una visió molt més fiable i bona del que hi ha al món. Cert és que normalment quan més coneixes més vols descobrir, És un peix que es mossega la cua. − Entrevistador: Quines repercussions creu que tenen els habitants un cop torneu cap al vostre origen? − Emma: Espero que siguin que visquin amb un riu més net, molta més alegria i un record tant, o més bo, del que em vaig endur jo.

ENTREVISTA CLAUDIA INTRODUCCIÓ: − Entrevistador: Expliqui’ns què considera vostè que és el TURISME SOLIDARI. − Clàudia: Per a mi, el turisme solitari es aquell en que la gent viatja a països subdesenvolupats no només per a conèixer el país i la seva cultura sinò que també, i sobre tot, amb la finalitat de cooperar per a intentar millorar la situació d’aquell país: ja sigui com a voluntari, com a missioner... − Entrevistador: Com definiria el TURISME DE VOLUNTARIAT? − Clàudia: El turisme de voluntariat és aquell en que un individu viatja a un país per tal d’ajudar-lo d’alguna manera possible: ja sigui amb persones, medi ambient... En cap dels casos el voluntari cobra res per la seva feina ni es remunerat de cap de les maneres. − Entrevistador: Quina diferència creu que hi ha entre el TURISME SOLIDARI i el TURISME DE VOLUNTARIAT? − Clàudia: La diferència principal entre ambdós turismes, es que en el cas del turisme solidari sempre serà un voluntariat a un país del “tercer món” és a dir, un país que necessiti una ajuda real per tal de cobrir certes necessitats donat que ells no disposen de recursos suficients per cobrir-les totes. D’altra banda, el turisme de voluntariat no exigeix ser en un país subdesenvolupat sinó que es dóna en països del “primer món” on la ajuda es necessària però aquestes necessitats podrien ser cobertes pels mateixos recursos del país. − Entrevistador :Com va conèixer aquest sector, és a dir, el turisme solidari? − Clàudia: Doncs des de la meva adolescència vaig començar a mostrar interès degut al meu entorn i a programes de voluntariat de la meva escola sobre el món del voluntariat. A partir d’aquí vaig voler ampliar fronteres i em vaig informar sobre la cooperació a altres països i com podia ajudar a gent amb necessitats reals que no podien ser cobertes per el mateix país on vivien. − Entrevistador: Quin perfil de turista creu que practica el TURISME SOLIDARI? 46

− Clàudia: Principalment gent jove amb motivacions solidàries i una consciència sobre la repercussió del voluntariat als països on l’ajuda es requerida. És gent que li agrada viatjar i conèixer noves cultures, amb pocs miraments sobre les condicions d’habitatge, alimentació, higiene... Durant el temps de voluntariat. − Entrevistador: Què creu que ofereix aquest tipus de turisme realment? − Clàudia: La oportunitat de ser pagat amb fets, experiències, agraïment i humilitat en comptes de amb diners. Aprendre a valorar la humanitat i fer-se gran amb petites coses. Aprendre noves cultures i motivar a la gent que rep la teva ajuda a la seva independència com a individu o com a poble. − Entrevistador: Quina branca del turisme solidari creu que caldria treballar més? − Clàudia: Totes son importants però crec que la branca sociocultural hauria de ser molt més reforçada. Sempre ha estat important dins del món del voluntariat però des del meu punt de vista el problema roman la majoria de vegades en l’enfocament que se li dóna des de la majoria de ONG. Molts cops imposen la seva manera de fer basada en la seva cultura sense tenir en compte la societat per la que treballen: passen per alt aspectes essencials de la seva cultura, treballen sense explicar el perquè de les coses, i un llarg etcètera. − Entrevistador: Com creu que el TURISME SOLIDARI afecta o repercuteix en la sostenibilitat d’un destí? − Clàudia: Cal tenir present en tot moment que quan un voluntari va a treballar per a una societat el seu objectiu principal, allò cap a on s’hauria d’enfocar el seu objectiu es en la independència d’aquella regió o grup de gent. És a dir, la seva autonomia. Per tant, teòricament, hauria d’afectar positivament. − Entrevistador: Però la realitat en molts casos és que, com ja he dit abans, molts cops no es respecta la cultura del propi poble ni es treballa per aconseguir l’autonomia desitjada. De fet, pot arribar a sortir perjudicada.

− Clàudia: En conclusió, no puc donar un veredicte final definitiu donat que depen de la ONG, del voluntari i altres factors. − Entrevistador: Què podria dir sobre la comercialització de les agències de viatges de paquets turístics determinats solidaris? − Pere: Trobo que és una manera de vendre el turisme solidari a gent que no té unes bases de voluntariat; d’altra banda s’aprofiten de la situació que pateix molta gent per treure diners a la gent que té ganes de viure una experiència com aquesta; i, a més a més, no et dóna la oportunitat de viure la realitat d’aquella gent degut a la sobreprotecció i sobreplanificació que oferten. De totes maneres, suposo que també hi ha agències que la oferten amb una mica més de seny; que realment tenen una motivació solidària i són capaços de permetre al client, entre d’altres coses, el temps de reflexió i la dosis de realitat necessari. − Entrevistador: Quin és el motiu pel qual un individu decideix contractar un viatge de turisme solidari a través d’una agència de viatge en comptes de ferho a través d’altres mitjans, segons la seva opinió. − Clàudia: Suposo que principalment la seguretat que oferten. Normalment, aquestes ofertes es donen en països subdesenvolupats i, per tant, pot arribar a generar en el voluntari certa inquietud. El fet de tenir companyia 24h, viatges planificats amb un guia, etc.; permet que el voluntari es senti més segur. − Entrevistador: Què pensa sobre que les agències de viatges dedicades al TURISME SOLIDARI vengui paquets turístics sobre “solidaritat” a preus elevats? − Clàudia: Com ja he dit, trobo que s’estan aprofitant de la situació de persones amb menys recursos i es perjudicial per aquests donat que la quantitat d’ajuda que reben es molt inferior. − Entrevistador: En cas que hagin contractat el viatge a través d’una agència o ONG, un cop a la destinació, l’agència o ONGs realitza un seguiment del viatger? 48

− Clàudia: En el meu cas jo vaig anar com a voluntària amb una ONG i un coordinador local es va encarregar de fer-me un seguiment; a més, va poder resoldre tots els meus dubtes, pors i problemes. − Entrevistador: En cas afirmatiu: Quines accions de seguiment duen a terme? − Clàudia: Només arribar em van venir a buscar a l’aeroport, em van presentar la casa de la família d’acollida i es van preocupar per com em podria haver afectat el shock cultural. Al dia següent em van presentar altres voluntaris per tal de conèixer gent i relacionar-me i em van portar al seu local per explicar-me els drets i obligacions. El Dilluns que vaig començar el meu voluntariat, em van acompanyar al lloc on el duia a terme i es va encarregar personalment de que hi anés cada dia amb altres voluntaris. Al llarg del meu voluntariat cada dia m’escrivia per whatsapp i em venia a veure al lloc de voluntariat o a casa per preocupar-se per el meu estat d’ànim, les meves preocupacions, etcètera. A més, em va presentar a la seva família, em va convidar a viure experiències locals amb ell i els seus amics, em va orientar quan vaig acabar el meu voluntariat per un viatge que vaig fer pel meu compte (preocupant-se pel transport, serveis contractats, etc.), em va ensenyar molts llocs del Marroc els caps de setmana... No tinc cap queixa: la veritat és que es va portar molt bé amb mi! DESENVOLUPAMENT DEL TEMA − Entrevistador: A quin país va anar per realitzar TURISME SOLIDARI? Per què aquest i no altres? − Clàudia: Al Marroc. Perquè es un país amb una altra cultura però molt segur; per tant em permetia viure una realitat molt diferent a la meva sense posar-me casi en risc. A més el fet d’anar-hi sola, que els vols són molt cars a d’altres països i que no disposava de massa temps van ser factors que van ser bastant decisius. − Entrevistador: Quin va ser el detonant que el va fer decidir practicar aquest tipus d’activitat? 49

− Clàudia: Des dels 15 anys he volgut ser voluntària en països desenvolupats per tant vaig començar a preocupar-me per fer voluntariats en el meu país d’origen. Quan em vaig sentir preparada per només haver d’afrontar el shock cultural i no tots aquells factors que envolten al voluntariat, vaig decidir que havia arribat el moment. − Entrevistador: Quina és la seva motivació en el moment d’escollir aquest tipus de viatges? − Clàudia: Per una banda, ajudar a d’altres pobles a progressar perquè quan més aviat millor puguin ser autònoms i independents sense necessitar la ajuda de ningú ni haver de marxar forçats per la situació que viuen abandonant la seva vida, la seva cultura i la seva família allà. D’altra banda, una motivació de coneixement. Sempre m’ha interessat viure altres cultures i altres realitats per poder ser conscient de la meva. Una experiència com a voluntari t’acosta molt a la gent del país de destí i t’obra moltes portes a conèixer de prop la seva cultura i, manera de fer i ser. − Entrevistador: Quantes vegades ha fet viatges de temàtica solidària? − Clàudia: De moment un. − Entrevistador: Com es va sentir a la destinació en comparació a altres viatges que ha realitzat? − Pere: No sabria descriure-ho amb paraules. Vaig plorar quan vaig arribar i quan vaig marxar: de por, ràbia, tristesa, alegria, ... Va ser molt gratificant. He gaudit molt d’altres viatges però no com amb aquest; t’obliga a confiar en el teu entorn i en desconeguts, a trobar els teus límits, a trencar-te, a conèixer... − Entrevistador: Com el van acollir (a comparació d’altres viatges realitzats)? − Clàudia: Genial! Tothom va estar molt pendent de mi: del meu procés d’adaptació, de com em trobava... Mentre que a d’altres viatges que he realitzat no ha sigut així tot i que tampoc m’ha calgut. − Entrevistador: De quants dies va ser el viatge? − Clàudia: 20 dies. 50

− Entrevistador: Quina era la tasca que havien de realitzar a la destinació? − Clàudia: Ensenyar a l’escola. Era un projecte d’alfabetització. − Entrevistador: Com es va sentir realitzant aquestes activitats? − Clàudia: Molt bé: agraïda, feliç, lliure, útil... − Entrevistador: Quina va ser la seva pitjor experiència del viatge? − Clàudia: Em vaig quedar tirada al desert. − Entrevistador: Quina va ser la seva millor experiència del viatge? − Clàudia: Tot el viatge en general: moments compartits amb altres voluntaris, amb els nens, amb la família d’acollida... − Entrevistador: Tornaria a viure aquesta experiència? − Clàudia: Si! − El realitzaria sola una altra vegada? − Clàudia: si, estaria encantat − Entrevistador: Ha organitzat el viatge pel seu compte o a través d’un tercer? − Clàudia: A través d’un tercer − Entrevistador: En cas que sigui un tercer, a quin tipus d’entitat o institució s’ha dirigit per realitzar el viatge? − Clàudia: Una ONG. − Entrevistador: Per què ha escollit aquesta entitat i no una altra? − Clàudia: Perquè es una entitat que es preocupa per les conseqüències dels seus actes i hi pren mesures: posa coordinadors locals, t’ubiquen en una casa d’acollida perquè coneguis de prop la seva cultura, fan un anàlisis previ abans

de dur a terme un projecte, et demanen molta informació abans d’anar-hi per saber amb qui estan cooperant, ... − Entrevistador: Amb anterioritat a la realització del viatge, ha rebut informació/assessorament/formació per saber com actuar en determinades situacions (quotidianes o no), depenent de la destinació? − Clàudia: Clar que si! − Entrevistador: Quin ha estat el mitjà a través del qual ha rebut aquesta informació? − Clàudia: Un dossier informatiu abans d’anar-hi, correus per resoldre tots els meus dubtes i una reunió havent arribat al lloc de destí. − Entrevistador: Per exemple, l’any 2013 Perú va esdevenir un país perillós a causa de segrestos. Busca informació sobre la destinació abans de viatjar-hi per evitar casos com els de Perú? − Clàudia: Si. Sempre abans de viatjar a qualsevol país m’agrada tenir informació sobre aquest sigui quin sigui el fi del viatge. − Entrevistador: Com busca la informació (eines d’informació)? − Clàudia: Internet, gent que hi hagi estat o gent originària d’allà, guies turístiques... − Entrevistador: Aquest fet va afectar a la seva decisió a l’hora d’escollir país on anar? Per quin motiu? − Clàudia: Si, em va transmetre molta seguretat i va acabar de despertar l’interés que tenia per aquest país. − Entrevistador: Ha viatjat sol/a o acompanyat/da? Per què? − Clàudia: Sola, perquè trobo que la experiència quan estàs sol la vius més. Et sents obligat a obrir més la teva ment, a obrir-te amb altra gent, a ser més conscient de la realitat que vius i a enfrontar-la tu sol.

− Entrevistador: Què t’ha agradat de viatjar sol/a o acompanyat/da? − Clàudia: Doncs tots els motius que m’han portat a viatjar sola. − Entrevistador: Què no t’ha agradat de viatjar sol/a o acompanyat/da? − Clàudia: No puc dir res negatiu, em va encantar la experiència! − Entrevistador: Per quin motiu va decidir viatjar sol / acompanyat? − Clàudia: Perquè pensava que la viuria molt més així. − Entrevistador: Es realitzen trobades de formació prèvies al viatge? − Clàudia: No. − Entrevistador: Considera que haurien de rebre algun tipus de formació abans d’arribar a la destinació? Podria dir sobre què haurien de rebre la informació? − Clàudia: A la ONG on vaig anar com a voluntària demanen experiència prèvia i, per tant, no et deixen anar a certs programes si no saps de que va la cosa. De totes maneres tot i no haver fet cap mena de reunió com a tal, vam intercanviar molts e-mails, em van facilitar un dossier de viatge i vam fer Skype varies vegades. − Entrevistador: Ha compartit aquest material públicament? − Clàudia: Si. − Entrevistador: Com? − Clàudia: A través de la pàgina web de la ONG. − Entrevistador: S’han mencionat molts factors relacionats amb aquest tipus de turisme. Quina és la part positiva que hi troba? − Clàudia: Trobo que hi ha moltes coses positives si saps aprofitar-les: l’intercanvi cultural amb la gent d’allà i els voluntaris d’altres països, l’ajuda que rebs i dónes per totes bandes, els valors que aprens...

− Entrevistador: També s’ha qüestionat un cert grau de perillositat en certs destins. Quina opinió li ocupa al respecte? − Clàudia: Crec que com a voluntari quan vas a un altre país tens la obligació d’informar-te’n. Per tant, la meva opinió es que cadascú és lliure d’escollir a quins riscos està disposat a exposar-se. − Entrevistador: S’ha trobat mai en una situació perillosa o delicada durant el viatge? − Clàudia: Si, em vaig quedar tirada al desert. − Entrevistador: Ha necessitat ajuda i recolzament de les autoritats de la destinació en algun moment en concret del seu viatge? − Clàudia: No. − Entrevistador: Quin era el perfil dels habitants en l’últim viatge realitzat? (sexe, edat, etc.) − Clàudia: Doncs una de les característiques principals que defineix el Rabat és que es la capital del Marroc per tant hi ha molta gent de tot tipus sense predominar cap grup per sobre dels altres. − Entrevistador: Creu que els habitants de les destinacions que es presta l’ajuda es senten ajudants? En què es basa? − Clàudia: Si. En el seu agraïment entre d’altres coses: gent del carrer s’afegia a l’ajuda que donava a l’escola, tothom mostrava interès per les meves activitats,... − Entrevistador: Quines solen ser les seves reaccions (segons la seva experiència) davant de persones desconegudes? − Clàudia: Els marroquins són gent molt familiar, per tant, des de el moment 0 em vaig sentir molt acollida.

− Entrevistador: Quina era la reacció dels habitant davant les accions que realitzaven a la destinació? − Clàudia: Tothom volia participar-hi. Fins i tot, nens i joves del carrer es van colar a l’escola per rebre classes. − Entrevistador: Quins són els impactes positius que creu que tenen les seves accions a la localitat? Podria descriure’ls? − Clàudia: Principalment, estar més a prop de l’autonomia que hauria de tenir qualsevol poble. També el meu aportament cultural i la participació en la lluita solidària: el valor de la humilitat, el treball a canvi de moments i no de diners... − Entrevistador: Quins són els impactes negatius que creu que tenen les seves accions a la localitat? Podria descriure’ls? − Clàudia: No crec que hi hagi impactes negatius rellevants sinó no hi hagués participat. FINAL − Entrevistador: Després de viure aquesta experiència quina és la seva opinió sobre la realització de viatge de turisme solidari? − Clàudia: Es molt bonic i enriquidor. − Entrevistador: Tornaria a repetir l’experiència? Per què? − Clàudia: Si. Perquè he aprés molt sobre altres realitats, altres cultures i nous valors que no havia tan sols arribat a contemplar. − Entrevistador: Té pensat realitzar algun altre viatge en el futur (turisme solidari)? − Clàudia: Si. Aquest estiu me’n vaig a la Índia. − Entrevistador: Creu que el TURISME SOLIDARI esdevindrà un sector potencial en alguns destins concrets?

− Clàudia: Espero que si. Hi ha molts llocs on l’ajuda humanitària es indispensable. − Entrevistador: Quins beneficis personals creu que aporten aquest tipus de viatge? − Clàudia: Creixement personal, coneixement d’altres cultures i altres realitats, nous valors, etc. − Entrevistador: Quines repercussions creu que tenen els habitants un cop torneu cap al vostre origen? − Clàudia: Si la ONG fa bé la seva feina tenen previst d’altres voluntaris per a fer la feina que aquest estava fent: tots els voluntaris som necessaris pero no indispensables com a individus en algun lloc concret. Per tant, no crec que hi hagués d’haver cap repercussió negativa. En tot cas l’experiència que els habitants d’aquell lloc han pogut viure i tot el que hagin après i aprofitat amb aquesta.

ENTREVISTA PERE INTRODUCCIÓ − Entrevistador: Expliqui’ns què considera vostè que és el TURISME SOLIDARI. − Pere: Doncs el turisme solidari per mi és un segment de turisme que a més de viatjar a aquell destí, que són destinacions subdesenvolupades, coopera i fa accions per tal de millorar la situació del país. A més gasta part dels ingressos a la comunitat local, des de el meu punt de vista, una manera més d’ajudar a millorar aquesta situació. − Entrevistador: Com definiria el TURISME DE VOLUNTARIAT? − Pere: A primera vista crec que és el mateix, trobo que els dos tipus de turisme tenen les mateixes característiques i volen ajudar a millorar la situació a través de la cooperació.

− Entrevistador: Quina diferència creu que hi ha entre el TURISME SOLIDARI i el TURISME DE VOLUNTARIAT? − Pere: Com he dit abans, sempre he cregut que és el mateix. Ara que m’ho dius, pot ser que hagi escoltat els dos conceptes, però mai m’he preguntat si eren diferents, sempre he donat per suposat que parlava del mateix, és a dir com si es tractés d’un sinònim. − Entrevistador: Com va conèixer aquest sector, és a dir, el turisme solidari? − Pere: Tinc molta consciència social, sempre m’he interessat a les noticies quan les escoltava dels problemes que existeixen en aquest tipus de país. Moltes gent diu que té problemes i no se’n adona que és el que resulta tenir un problema de veritat. Quan vaig acabar la carrera i no vaig trobar feina del meu camp, vaig decidir viatjar a ajudar. − Entrevistador: Quin perfil de turista creu que practica el TURISME SOLIDARI? − Pere: Doncs ara no se… , crec que no hi ha un tipus de perfil. L’únic que si que crec que has de tenir uns estalvis, així que diria que aquelles persones que es poden permetre estar allà. − Entrevistador: Què creu que ofereix aquest tipus de turisme realment? − Pere: Són molts tipus de aspectes el que t’ofereix aquest tipus de viatge, a part d’ajudar, cosa que ets sents molt be fent-ho. Creixes com a persona, t’obre la ment totalment, i t’ajuda a saber quins són els problemes que realment importen i no els que nosaltres creiem que realment són del dia a dia. − Entrevistador: Quina branca del turisme solidari creu que caldria treballar més? − Pere: Vaig tenir la sort de poder topar amb una ONG molt que ajudava en molts aspectes. Quan vaig començar a conèixer gent que es dedica en aquest sector podria dir que cal reforçar més la branca de l’ensenyament. Està molt bé el tema de ajudar a crear una casa, però el que és realment important és ensenyar com fer-ho perquè en un futur puguin fer-ho ells. 57

− Entrevistador: Com creu que el TURISME SOLIDARI afecta o repercuteix en la sostenibilitat d’un destí? − Pere: Crec, que les persones que decideixen fer aquest tipus de turisme, entenen els valors que es volen donar, i la consciencia sobre la cultura, i el destí en general. Si que pot ser que hagi vegades que algunes persones que s’apunten a aquest tipus de turisme no sàpiguen en realitat del què es tracta, però per això crec, que és un cas aïllat. − Entrevistador: Què podria dir sobre la comercialització de les agències de viatges de paquets turístics determinats solidaris? − Pere: És una manera de promoure aquest turisme. Crec que ells saben millor que mai la consciència que cada vegada més es té. És per això que moltes vegades es juga potser amb la llàstima, però ja em sembla bé, tot sigui per ajudar. Com té dit tinc molta consciència i si això ajuda a haver-hi més voluntaris, benvingut sigui. − Entrevistador: Quin és el motiu pel qual un individu decideix contractar un viatge de turisme solidari a través d’una agència de viatge en comptes de ferho a través d’altres mitjans, segons la seva opinió. − Pere: No és un viatge de caire normal, és a dir, les destinacions potser no són tant segures comparat amb altres d’Europa. Sobretot les primeres vegades que practiques aquest tipus de turisme, la gent decideix contractar aquest tipus d’agència sobretot per la seva pròpia seguretat. − Entrevistador: Què pensa sobre que les agències de viatges dedicades al TURISME SOLIDARI vengui paquets turístics sobre “solidaritat” a preus elevats? − Pere: Trobo que si que és veritat que es lucren d’això, encara que sigui una empresa, no trobo lògic que amb un tipus de tema com aquest es puguin guanyar un percentatge en guanys. Tot i així crec que si baixessin els preus, més gent aniria.

− Entrevistador: En cas que hagin contractat el viatge a través d’una agència o ONG, un cop a la destinació, l’agència o ONGs realitza un seguiment del viatger? − Pere: Allà et trobes gent que treballa per la ONG i s’encarrega de la teva estada. És essencial que hi hagi un seguiment per tal de que la persona es sentí segura, jo et parlo del meu cas, en el meu cas si que va haver-hi un seguiment. Una vegada vaig tenir un problema perquè no vaig poder aguantar la situació, i un equip d’allà va estar amb mi ajudant-me. És normal que et vinguis a baix alguna vegada. − Entrevistador: En cas afirmatiu: Quines accions de seguiment duen a terme? − Pere: Doncs, em van buscar a l’aeroport. I una vegada al lloc on em vaig instal·lar em van ensenyar tot, com funcionava, quin seria el meu dia a dia ( cosa que ja ho sabia abans d’anar-hi, però que no és el mateix que t’ho expliquin una vegada et trobes allà). Com he explicat abans l’ajuda moral és molt important. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA − Entrevistador: A quin país va anar per realitzar TURISME SOLIDARI? Per què aquest i no altres? − Pere: Va ser al Marroc. Vaig trobar aquesta oportunitat i vaig veure que també allà pateixen necessitats. Si que és veritat que va ser la primera opció que em vaig trobar, si hagués trobar una altre destinació crec que també hagués anat si hagués vist que tenen necessitats. − Entrevistador: Quin va ser el detonant que el va fer decidir practicar aquest tipus d’activitat? − Pere: Com he dit abans, sempre he tingut molta consciència des de que tinc ús de raó, i em sembla que ho tinc incorporat al meu ADN. − Entrevistador: Quina és la seva motivació en el moment d’escollir aquest tipus de viatges?

− Pere: Quan vaig escollir aquest viatge, va ser principalment per cooperar i per ajudar, era el meu objectiu, ajudar i ajudar i ajudar per que tinguin un millor futur. − Entrevistador: Quantes vegades ha fet viatges de temàtica solidària? − Pere: De moment un. − Entrevistador: Com es va sentir a la destinació en comparació a altres viatges que ha realitzat? − Pere: Ja vas amb la idea del què et trobaràs, no té res a veure, em considerho una persona bastant sensible. Els primers 5 plorava com 2 o 3 vegades al dia. Després un s’acostuma. − Entrevistador: Com el van acollir (a comparació d’altres viatges realitzats)? − Pere: Molt bé! Ells saben que els primers dies són molt durs, i estan allà per el que necessitis. − Entrevistador: Expliqui’ns l’experiència que va tenir en l’últim viatge que va realitzar en turisme solidari. Quin va ser el motiu del seu viatge? − Pere: Sobretot era per col·laborar i ajudar. − Entrevistador: De quants dies va ser el viatge? − Pere: 25 dies. − Entrevistador: Quina era la tasca que havien de realitzar a la destinació? − Pere: Reconstrucció de cases, i pintar-les i intercanvi cultural − Entrevistador: Com es va sentir realitzant aquestes activitats? − Pere: Molt orgullós. − Entrevistador: Quina va ser la seva pitjor experiència del viatge? − L’impacte emocional dels primers dies i de l’últim. 60

− Entrevistador: Quina va ser la seva millor experiència del viatge? − Pere: L’estada amb la gent local d’allà. El carinyo que t’aporten. − Entrevistador: Tornaria a viure aquesta experiència? − Pere: Per suposat. − Entrevistador: Canviaria algun aspecte del viatge? Què canviaria? − Pere: No, sincerament no canviaria res de res. − Entrevistador: El realitzaria amb els mateixos companys? − Pere: Vaig anar-hi sola, però allà vaig trobar-me gent extraordinària. − Entrevistador: Ha organitzat el viatge pel seu compte o a través d’un tercer? − Pere: A través d’un tercer − Entrevistador: En cas que sigui un tercer, a quin tipus d’entitat o institució s’ha dirigit per realitzar el viatge? − Pere: Una ONG. − Entrevistador: Per què ha escollit aquesta entitat i no una altra? − Pere: Perquè és una entitat que em va donar confiança des de el primer moment, a més és bastant coneguda, i l’he escoltat sempre. − Entrevistador: Amb anterioritat a la realització del viatge, ha rebut informació / assessorament / formació per saber com actuar en determinades situacions (quotidianes o no), depenent de la destinació? − Pere: Si, a més tu també t’informes per la teva part, o al menys jo. − Entrevistador: Quin ha estat el mitjà a través del qual ha rebut aquesta informació? − Pere: Un dossier informatiu abans d’anar-hi, i internet. 61

− Entrevistador: Per exemple, l’any 2013 Perú va esdevenir un país perillós a causa de segrestos. Busca informació sobre la destinació abans de viatjar-hi per evitar casos com els de Perú? − Pere: Si, intento estar al màxim informat possible per evitar aquests tipus de problemes. − Entrevistador: Com busca la informació (eines d’informació)? − Pere: Internet, fòrums la pròpia ONG. − Entrevistador: Aquest fet va afectar a la seva decisió a l’hora d’escollir país on anar? Per quin motiu? − Pere: Si, ja que no vaig trobar cap comentari dolent. − Entrevistador: Ha viatjat sol/a o acompanyat/da? Per què? − Pere: Sol, m’hagués agradat viatjar amb amics, però ningú volia/podia. − Entrevistador: Què t’ha agradat de viatjar sol/a o acompanyat/da? − Pere: El creixement personal. − Entrevistador: Què no t’ha agradat de viatjar sol/a o acompanyat/da? − Pere: En els moments dolents, m’hagués agradat estar amb els meus. − Entrevistador: Per quin motiu va decidir viatjar sol / acompanyat? − Pere: Perquè no vaig trobar a ningú. − Entrevistador: Es realitzen trobades de formació prèvies al viatge? − Pere: Si. − Entrevistador: Considera que haurien de rebre algun tipus de formació abans d’arribar a la destinació? Podria dir sobre què haurien de rebre la informació?

− Pere: A la ONG on vaig anar com a voluntari demanen experiència prèvia i, per tant, no et deixen anar a certs programes si no saps de que va la cosa. De totes maneres tot i no haver fet cap mena de reunió com a tal, vam intercanviar molts e-mails, em van facilitar un dossier de viatge i vam fer Skype varies vegades. − Entrevistador: Ha compartit aquest material públicament? − Pere: Per suposat! − Entrevistador: Com? − Pere: Al facebook i a l’instagram!! − Entrevistador: S’han mencionat molts factors relacionats amb aquest tipus de turisme. Quina és la part positiva que hi troba? − Pere: El creixement personal, la sensació d’orgull, l’agraïment que reps.. tantes coses!! − Entrevistador: També s’ha qüestionat un cert grau de perillositat en certs destins. Quina opinió li ocupa al respecte? − Pere: A veure, per suposat no aniria a IRAQ, perquè em fa molta por. De totes maneres, sempre estàs amb gent, per la meva part vaig anar-hi molt tranquil. − Entrevistador: Ha necessitat ajuda i recolzament de les autoritats de la destinació en algun moment en concret del seu viatge? − Pere: No. − Entrevistador: Quin era el perfil dels habitants en l’últim viatge realitzat? (sexe, edat, etc.) − Pere: Hi havia de totes les edats, i dels dos sexes, però sobretot sense mitjans econòmics.

− Entrevistador: Creu que els habitants de les destinacions que es presta l’ajuda es senten ajudants? En què es basa? − Pere: Totalment, tot ho expressen amb l’agraïment. − Entrevistador: Quines solen ser les seves reaccions (segons la seva experiència) davant de persones desconegudes? − Pere: A veure! Que no viuen a la selva! Jaja. Estan socialitzats i saben a què venim. − Entrevistador: Quins són els impactes positius que creu que tenen les seves accions a la localitat? Podria descriure’ls? − Pere: L’intercanvi de cultures, ajudes a obrir la ment de la gent resident, a part de cooperar en la economia local. − Entrevistador: Quins són els impactes negatius que creu que tenen les seves accions a la localitat? Podria descriure’ls? − Pere: No trobo cap. FINAL − Entrevistador: Després de viure aquesta experiència quina és la seva opinió sobre la realització de viatge de turisme solidari? − Pere: Una experiència que, quant torni a tenir diners, ho tornaré a fer. − Entrevistador: Tornaria a repetir l’experiència? Per què? − Pere: Si, però a un altre destinació, és una manera també de viatjar. I el per què? Per tot l’esmentat abans. − Entrevistador: Te pensat realitzar algun altre viatge en el futur (turisme solidari)? − Pere: Si, quan torni a tenir diners.

− Entrevistador: Creu que el TURISME SOLIDARI esdevindrà un sector potencial en alguns destins concrets? − Pere: Espero que si, però per desgracia és bastant car. − Entrevistador: Quines repercussions creu que tenen els habitants un cop torneu cap al vostre origen? − Pere: De llàstima, com a mi. Vaig plorar moltíssim, això potser és la part negativa.