Projecte d’integració del turisme a Johannesburg

#

NOUSTURISMES A LA

UDG AMB: @SOMIIA16 @RSP_REGI23 @ADRIAROW @UAD1912

PROJECTE D'INTEGRACIÓ DEL TURISME A JOHANNESBURG

#

INDEX 1. #nousturismes: el context del canvi ......................................... 2 2. Noves tendències ................................................................................. 8 3. Canvis específics: Joburg i el turisme ..................................... 14 4. La iniciativa: BuddyPainting ........................................................ 21 5. L'equip ...................................................................................................... 26 6. Fonts d'informació ............................................................................ 28

1. #nousturismes EL CONTEXT DEL CANVI 2

El turisme genera i s'acredita amb importants efectes econòmics i socials. Segons la OMT, el turisme estimula les economies i les empreses, el comerç i el desenvolupament, les comunitats i les vides: "milions de viatgers gasten milers de milions de dòlars creant milions de llocs de treball".

La OMT preveu que l’any 2015 el turisme internacional haurà augmentat d’un 3% a un 4% més que l’any anterior. També té previst que els viatges internacionals es dupliquin, és a dir, passaran del bilió als dos bilions entre els anys 2013 i 2035.

Perspecives a llarg termini

Segons les previsions a llarg termini de la OMT, incloses al “Tourism Towards 2030”, les arribades de turistes internacionals a escala mundial creixeran un 3,3% anualment entre 2010 i 2030, fins a arribar als 1.800 milions el 2030.

Segons la OMT, la quota de mercat de les economies emergents va passar del 30% el 1980 al 47% el 2012, en arribades de turistes internacionals.

Entre 2010 i 2030, es preveu que el ritme de creixement d'arribades a destinacions emergents (+ 4,4% a l'any) doblarà el de les economies avançades (+ 2,2% l'any).

La quota de mercat de les economies emergents ha augmentat del 30% el 1980 al 47% el 2013 i es preveu que arribi al 57% en 2030, el que equival a més de mil milions d'arribades de turistes internacionals.

3

El turisme al mĂłn: dades clau

9 % del PIB - efecte directe, indirecte i induĂŻt 1 de cada 11 llocs de feina 1,4 bilions $ en exportacions 6% de les exportacions mundials de 25 M de turistes al 1950 a 1.087 M al 2013 de 5.000 a 6.000 M de turistes interns 1.800 M de turistes prevists pel 2030

4

Dades del turisme internacional (UNWTO, 2014)

Amèrica: 182M de turistes 16% mundial

Europa: 584M de turistes 51% mundial Àfrica: 56M de turistes 5% mundial

Àsia ­ Pacífic: 263M de turistes 23% mundial

Orient Mitjà: 50M de turistes 4% mundial

5

Els països que més gasten en turisme (UNWTO, 2014)

XINA 165.000 M de $ EEUU 112.000 M de $ ALEMANYA 92.000 M de $ REGNE UNIT 58.000 M de $ RÚSSIA 50.000 M de $

6

Segons l’article "Tourism Highlights" de la UNWTO (2014), la Xina és el principal mercat emissor de turisme, amb més de 100 milions de viatgers l’any 2013, i gasten 129 bilions de dòlars en viatges internacionals.

El turista xinès és cada vegada més aventurer i s’allunya de dependre dels tradicionals viatges en grup.

La Xina i EUA són les destinacions més populars en turisme de shopping.

中国

7

2.

Noves Tendències

8

Multituristes

Millennials

Segons Hosteltur (2013), un mateix turista, té moltes cares.

Segons el "Report Millenial traveler" de "World Youth Student and Educational" (2014), l’estatus social dels joves ve marcat pel consum d’experiències i no pel consum de béns materials. A més, les xarxes socials augmenten el valor de les experiències, ja que permeten definir i comunicar l’estat en el que el jove es troben.

El repte per a la indústria turística és múltiple: No només és necessari crear productes i serveis adaptats als diferents segments, també cal identificar quan un viatger adopta un paper o un altre, quins missatges de promoció seran els més adequats per a aquest moment i en quins canals, a través de sistemes de comercialització i reserves, tipus d'ofertes, etc.

WI-FI!

e-WOM

Les seves principals motivacions són experimentar la vida quotidiana en altres països d’arreu del món i augmentar el seu coneixement.

Actualment...

1,8 bilions de persones del món són Millennnials (18-34 anys).

9

Turisme mèdic

Tercera edat

Milions de milionaris

Està creixent entre el 15% i el 25%.

El 75% de la població europea té més de 65 anys, a EUA i a Àsia només un 7%.

Hi ha 34,8 milions de milionaris al món, un augment del 12,4% respecte a l'any 2013.

Àsia és el continent que més està creixent.

1.2 milions de nordamericans viatjaran fora dels EUA per ser atesos mèdicament.

Turisme LGBT

17 països han legalitzat el matrimoni homosexual.

El juliol de 2012, NYC & Company va informar que l'impacte econòmic total de casaments homosexual a Nova York va ser de USD 259.500.000 $ en un any.

El 66% de jubilats dels EUA reconeix que la jubilació és el moment per explorar i viatjar a nous llocs.

El turisme de tercera edat és un segment de mercat molt atractiu, sobretot per les èpoques de temporada baixa. A més, acostumen a fer estades llargues.

Per aquest nínxol de mercat és molt importat l’accessibilitat, ja que 1/3 de persones té alguna discapacitat física.

El creixement global mitjà entre 2014 i 2019 en el nombre de milionaris s'espera que sigui del 53%.

Amèrica del Nord té 15 milions (44% del total) en comparació amb els 11,7 milions (34%) a Europa.

Els EUA té el 41% dels milionaris del món. El nombre de milionaris xinesos es duplicarà a més de 2 milions l’any 2019.

10

Turisme d’aventura

Turisme residencial

Fronteres

Segons l’Associació de viatges d’aventura (2015):

Definició: Canvi en la propietat d'un habitatge de vacances a destinacions de sol. Recorren a importants ciutats.

El 26% dels viatgers nordamericans gaudeixen de visitar paisatges rars i remots com l'Antàrtida, illes Galàpagos o l'Àrtic.

El 47% dels milionaris xinesos planegen emigrar.

37,405 turistes van visitar l'Antàrtida en 2013-14, la qual cosa va ser un augment del 9% respecte a l’any anterior.

Els viatges d’aventura es caracteritzen per tenir 2/3 dels components que s’exposen a continuació: l’activitat física, l’intercanvi cultural o la interacció amb respecte a la natura.

El 71% de millennials dels EUA volen participar en activitats d’aventura mentre viatgen fora de la seva zona de confort.

El 25% de viatgers internacionals són aventurers actius.

Hi ha 22.300 estrangers multimilionaris, que posseeixen de segona residència a Londres.

A Miami, el 90% de les noves vendes de condominis són de compradors estrangers.

La majoria dels viatgers a l'Antàrtida són dels EUA (33%). Altres d'Austràlia (11%), la Xina (9%), U.K. (8%), Alemanya (8%), Canadà (5%), França (3%) i Suïssa (2%).

Els asiàtics no acostumen a participar en activitats que requereixin esforç físic.

11

Turisme cultural 3.0

Economia col·laborativa

Tecnologia

Richards (2014) apunta que el turisme cultural tradicional es centra en el patrimoni construït, però hi ha un interès creixent en "Patrimoni immaterial" - la cultura popular, les tradicions i storytelling - i en participació activa creativa / cultural.

Segons Resonanceco (2015), l’any 2014 Airbnb va superar els 800.000 anuncis i va rebre més de 10.000 milions de persones.

L’any 2017 s’estima que 3 bilions de la població mundial tindran mòbils intel·ligents.

Les ciutats amb 'art' i cultura atrauen viatgers procedents dels mercats desenvolupats i el patrimoni construït als mercats emergents.

El 27% dels viatgers internacionals dels EUA són 'Exploradors' sofisticats, motivats per l'exploració de noves cultures i les seves tradicions mentre estan de vacances. La majoria interessats en 'visitar llocs d'interès cultural' (95%) i' Aprenentatge New Things '(94%).

El 40% del millennials d’EUA utilitza Airbnb. No obstant, el servei complert als hotels i ressorts és la primera opció a l’hora d’allotjar-se (58%). En canvi, només un 11% contracta serveis complementaris a Airbnb.

El fenomen p2p obligarà a la indústria turística a revisar les seves estratègies en l'àmbit de la comercialització, la segmentació de clients, la comunicació ...

L’accés a internet és “l’amenity” hoteler més important pel turisme d’oci i el turisme de negocis.

Els smartphones no només afecten a la manera de vendre viatges, també afecta al consum i a l’experiència a la mateixa destinació.

Segons l'estudi 'The 2012 Traveler (2009) realitzat per Google, només el 8% dels viatgers d'oci feia servir un smartphone per buscar informació de viatges, percentatge que ha crescut fins al 38% el 2012. I en el cas dels viatgers de negoci, aquesta taxa ha passat del 25% al 57%.

12

Les selfies estan a l’ordre del dia tal com diu l’article "Selfies peligrosas y selfies útiles" publicat per Hosteltur (2014) , causa del seu efecte viral, poden ser una excel·lent fórmula per promocionar destinacions turístiques. El problema és que aquestes “autofotos” que es realitzen amb el telèfon intel·ligent i immediatament es pengen a les xarxes socials també tenen el seu costat fosc.

Les innovacions tecnològiques, que permeten controlar ingents quantitats de dades (Big Data), han suposat un gran avanç pel sector.

13

3.

Canvis específics: Sudàfrica - Johannesburg

14

Johannesburg i el turisme

Johannesburg, “Jozi” o “Joburg”, la capital comercial de Sudàfrica i motor econòmic d’Àfrica, és la segona ciutat més gran del continent africà. Es troba a 2000 metres sobre el nivell dels mar, fet a través del qual també és coneguda com a “alto veld”.

Es tracta d’una ciutat cosmopolita fundada en la dècada del 1880, amb habitants de tot el continent i de la resta del món. Compta amb una població de més 8 milions de persones en la gran metròpolis. És una ciutat que s’ha multiplicat per deu l’últim segle, s'ha expandit i actualment està pràcticament connectada amb Pretòria, la capital administrativa de Sud-àfrica. És l'única ciutat realment global de l'Àfrica subsahariana i la capital de Gauteng, la província més rica de Sud-àfrica.

Ofereix als visitants una experiència tan única i diversa com la ciutat mateixa: turisme de negocis, turisme cultural, de relax…

15

Informació pràctica Població: Més de 8 milions d’habitants Idioma: Llengües nguni (zulu i xhosa), sesotho, anglès i afrikaans, entre d'altres Fus horari: GMT/UTC + 2 Divisa: La moneda oficial es el rand (ZAR) Hores de llum: 12 hores Reserves naturals: 1569 Sistemes fluvials: 12 Carreteres: 7519km de carreteres, dels quals 905km estan asfaltats Aeroport: Aeroport Internacional O.R Tambo Transport: No gaire eficient. La xarxa consta d’autobusos i taxis que a partir del vespre ja no operen. La terminal principal d’autobusos es troba a Plaça Gandhi.

Estacions i clima: Estiu: d’octubre a març, estació de pluges.Entre 25ºC i els 38ªC Hiverns: Són temperats, secs, sense pluges. Entre 0ªC i els 22ªC. Flora i fauna: Compta amb moltes reserves naturals, jardins botànics, parcs i llacs. La Reserva Natural Klipriviersberg coneguda com “La Joia del Sud”, té molta fauna, incloent zebres, antílops vermells i l'animal nacional de Sud-àfrica, la gasela.

Llocs patrimonials: Johannesburg posseeix al voltant de 150 llocs patrimonials, la meitat dels quals són monuments nacionals Gastronomia: S’hi pot trobar qualsevol tipus de cuina. És comú consumir carn d’estruç, de cocodril o cucs. A Soweto hi ha restaurants de cuina tradicional. En general, és una ciutat amb bons vins i bona gastronomia.

16

Estadístiques de turisme de Sud Àfrica 2012-2014 (OMT, 2016) Entrades de turisme internacional

2012

Turistes Excursionistes

13.069 14.318 14.530 9.188 9.537 9.549

Motiu viatge Personal Negocis

8.895 293

9.265 272

Mitjà de transport Aire Aigua Terra

2.937 11 6.240

3.164 2.573 7 4 6.366 6.972

Despeses

11.202

10.468 10.484

Turisme domèstic Turistes Excursionistes

12.500 12.000 12.000 18.500 13.600 13.100

Motiu viatge Personal Negocis

21.322 1.695

Mitjà de transport Aire Aigua Terra

599 22.668

2013

2014

9.142 407

20.942 23.466 2.049 1.647 548

464

23.104 27.290

17

La ciutat es va reinventar l’any 2010, gràcies a ser l'amfitriona de la Copa Mundial de Futbol. Moltes àrees marginals de la ciutat es van convertir en espais frescos amb nous propòsits. A més, es va millorar el transport públic el qual sempre havia estat el gran punt feble de la ciutat (deixant a banda la delinqüència).

Actualment, la ciutat presenta molts al·licients per a tots aquells que volen conèixer el país. No obstant, a totes les guies de viatge, blocs i prescriptors aconsellen tenir precaució quan es visita Jozi.

Recomanen sempre no anar sol, evitar sortir de nit, mantenir sempre controlat l’equipatge i no retirar diners dels caixers ubicats en suburbis.

Joburg va ser seu de grans empreses del país gràcies a les mines d’or i diamants. Durant molts anys ha estat El Dorado africà. L’any 1886 es va descobrir que Highveld era l'escull més ric de la terra. Els constructors de l'imperi i cercadors de fortuna d'Europa, Austràlia i els Estats Units es van instal·lar a la ciutat, i entre 1890 i 1920, va ser la ciutat amb el creixement econòmic més ràpid del món.

Pels voltants del 1950, la població negra es va anar desplaçant pel Soweto, un suburbi a les afores de la ciutat, convertint-se en el principal centre d’obra barata de les mines d’or. Va ser llavors, que la diferència entre rics i pobres va explotar amb una onada de crims.

18

Les fonts consultades afirmen que Joburg ha canviat recentment: It s been 10 years since I lived here, and the culture has changed so dramatically it's barely recognizable. I cut my teeth here as a reporter in the early nineties, and back then Joburg was a scary place. “ '

At the epicenter of the struggle against apartheid, I reported on escalating township violence between rival political factions; I was even shot at while covering the gun battles between warring taxi gangs in the inner city. The swearing in of Mandela was a miracle for South Africa, but it didn't make Joburg any safer.

I and everyone else in the media had written off Joburg as the murder capital of the world, the most dangerous city outside a war zone”. “

Tant que fins i tot alguns asseguren que ara ja no té res a veure: Tourists are sadly missing out on the new South Africa. Joburg is the beating heart of African life, an energetic town where cultures from every nation collide and the old prejudices are fading fast”. “

This is the reinnassence”

“

The inequalities of apartheid remained, and the city buckled under a crime wave.

Business abandoned the city for the suburbs, and many whites fled for the European-style civility of Cape Town.”

19

En els últims anys...

L’economia ha crescut gràcies a que les polítiques de lliure mercat estan enriquint la classe mitja i produint burgesos.

El crim cau i es pot gaudir dels carrers de la ciutat.

Hi ha presència policial al carrer que ajuden a eliminar el vandalisme.

S’estan habilitant apartaments amb gran comoditats a l’antiga zona d’exclusió del nucli antic.

No obstant, sempre queda la por, la inseguretat per part del visitant, Patel i Van der Merwe (2013) asseguren que els problemes principals de la ciutat encara ara són la delinqüència i la preocupació de la gent per la seguretat personal i de les pertinences, el vandalisme, els robatoris i la debilitat de gestió i falta de cooperació entre totes les parts interessades en el desenvolupament de la ciutat.

4.

La iniciativa p2p: BuddyPainting

21

el problema

Generar una iniciativa : ­ de tipus P2P, local ­ turista ­ a la ciutat de Johannesburg ­ garantint la seguretat ­ promovent l'intercanvi cultural

la solució

22

El naming:

La idea:

L’art de pintar els cossos de les persones s’anomena bodypainting (en català, pintar-cossos), i l’art de pintar de colors les relacions humanes a partir d’ara s’anomenarà buddypainting.

Sonen gairebé igual, però la segona busca assolir la unió entre amistat, art i cultura.

Davant d’una població que dóna l’esquena al seu turisme, i considerant un turisme marcat per la inseguretat que li causa la població, què podria eliminar tensions?

Ensenyar les mans buides et fa vulnerable enfront del que és desconegut, però alhora demostra la convicció interna de tenir seguretat i l’afany de mostrar-se com el que tots som: persones.

BuddyPainting és més que una idea, és un atreviment que proposa portar als a les zones considerades com les més “marginals” de la ciutat de Johannesburg. Carregats de pots de pintura no tòxica per a la pell, convidarien als habitants artistes de la ciutat a agafar un pinzell i tacar-los de colors les mans; petits pintors fent grans obres d’art humanes.

La paraula buddy ve de l’anglès i significa de manera més informal “col·lega”, alhora que sona com body que és cos, mentre que painting és l’acció del verb pintar.

Així doncs, BuddyPainting és el procés on algú pinta una part del cos d’un amic seu, en aquest cas: les mans.

L’art no té fronteres perquè sap com trencar-les, per això és una bona eina per promocionar l’actualment dificultós intercanvi cultural entre la població de Johannesburg i el seu turisme.

El procés d’interacció va més enllà d’unes poques fotografies o l’intercanvi de dues paraules: BuddyPainting permet que els turistes formin part de la història de les famílies autòctones, i faran que totes i cada una de les obres es conservin en un petit museu d’imatges.

Cada pintor tindrà una foto amb la seva obra, entès com al turista amb les mans decorades, i aquesta serà exposada en el BuddyPainting Cultural Museum; amb els anys, l’equipament esdevindrà l’arxivador de fotografies que dóna nom als locals i als turistes que han viscut l’experiència.

23

Una història #BuddyPaintingJoburg - L'experiència de la Laura Era hora d’anar a provar allò totalment desconegut, de viure les dues cares de la moneda, per això la Laura va decidir marxar un xic més lluny i deixar de banda els típics París, Roma i Londres. Era hora d’endinsar-se a Johannesburg, la ciutat més poblada de Sudàfrica.

De seguida va arribar el dia somiat. L’avió va enlairar-se des de l’aeroport de Barcelona a les 6:20 del matí. El viatge era tan llarg, que la Laura no va voler perdre el temps, així que va llegir tota la informació que s’havia descarregat sobre la destinació. Després de 15 hores de vol, per fi l’avió va aterrar a Jozi. Eren les 21:15 aproximadament.

Després d’haver efectuat el check-in, la Laura molt entusiasmada, no va dubtar en preguntar a les recepcionistes sobre les activitats que podria dur a terme a la ciutat, entre d’altres. Aquestes, en seguida van mencionar-li sobre una nova corrent artística que s’estava donant, el Buddypainting. Tan bé que va sonar, la Laura va decidir que havia de viure aquesta experièn,cia.

En un grup de 10 persones i acompanyats d’un guia local, van endinsar-se als diferents barris de Jozi. A cada barri hi havia artistes carregats amb pots de pintura no tòxica per a la pell i disposats a plasmar el seu art a les mans dels turistes. Allà on es trobaven, hi havia panells on s’exposava el talent de cadascú, així el turista podia escollir aquell que més li convenia.

Aquest fet era un procés d’interacció que anava més enllà d’unes poques fotografies o l’intercanvi de dues paraules: Buddypainting va permetre a la Laura formar part de la història de les famílies autòctones.

24

Cada pintor tindria una foto amb la seva obra, i aquesta seria exposada en el BuddyPainting Cultural Museum; amb els anys, l’equipament esdevindria l’arxivador de fotografies que dóna nom als locals i als turistes que han viscut l’experiència.

A més a més, la Laura va tenir l’oportunitat d’ésser guiada per l’artista pels voltants, d'aquesta manera va poder conèixer de primera mà les dues cares de la moneda. Va quedar tant satisfeta que va creure oportú recompensar-lo amb una petita retribució econòmica. Ho va voler així, perquè d’aquesta manera els artistes seguissin apassionats amb aquest nou moviment i no deixin escapar aquesta gran oportunitat de donar-se a conèixer arreu del món, d’una forma engrescadora i plena de vida.

L'experiència la va emplenar tant, que un cop a Barcelona no va dubtar en compartir les sensacions amb els familiars i coneguts, i a les xarxes socials. De ben segur, que molts d’ells no es conformaran d'haver-ho sentit i ho viuran.

TURISTA + LOCAL + ART = 25

5.

L'EQUIP

SOUMIA MAHOUTI, 21 Quan la veus ballar la dansa del ventre t’adones de que no va néixer a Palamós. La seva habilitat li van transmetre quan vivia al Marroc, i això d’agafar un avió li va agradar massa i en el futur viatjarà de sol a sol.

Somiia16

@

REGINA SANS, 24

Si mai necessites un entrenador personal, parla amb ella i t’acompanyarà en les sessions de fitness. És tota una esportista i turista, i això ho reflexa a la seva activitat en les xarxes.

ADRIÀ ORTIZ, 23

Rsp_regi23

@

Quan no està online a cap xarxa social, tingues clar que estarà fent rem o algun altre esport prop de la natura. Està arrelat a Lloret de Mar i sap millor que ningú com potenciar aquest destí turístic, i ho farà.

adriarow

@

ÚRSULA AMORÓS, 21

Un dia la trobes per Girona, i el següent està a la Xina. Ella és la “boja” de la manada, i té per objectiu canviar el món del turisme... O marxar ben lluny i deixar d’actualitzar el Facebook.

uad1912

@

27

6.

FONTS D'INFORMACIÓ

28

Euromonitor Internacional. (2016). Top 10 city destination ranking. Recuperat de: http://blog.euromonitor.com/2016/01/top-100-city-destinations-ranking-2016.html [Consulta: 10 març 2016] Lugares turísticos para viajar. (2015). Johannesburgo y su riqueza natural. Recuperat de: http://lugaresturisticosparaviajar.blogspot.com/2013/04/johannesburgo-y-su-riqueza-natural.html [Consulta: 12 març 2016] Merwe, C. D. Van Der. (2013). The Limits of Urban Heritage Tourism in South Africa : The Case of Constitution Hill , Johannesburg, 573–588. http://doi.org/10.1007/s12132-013-9197-x Ministerio de industria, energia y turismo. (2015). Informe destinos turísticos inteligentes : construyendo el futuro.

Resonance Consultancy. (2016). Portrait of the U.S retiree traveller. Recuperat de: http://resonancereport.com/products/2015-portrait-of-the-us-retiree-traveler?variant=16949246151 Resonance Consultancy. (2016). Portrait of the U.S International Leisure Traveler. Recuperat de: http://resonancereport.com/collections/frontpage/products/2016-portrait-of-the-chinese-traveler Resonance Consultancy. (2015). Portrait of the U.S Millennial Traveler. Recuperat de: http://resonancereport.com/products/2015-portrait-of-the-u-s-millennial-traveler Resonance consultancy. (2016). Portrait of Luxury Travel and Leisure Report. Recuperat de: http://www.resonanceco.com/blog/portrait-of-the-u-s-international-leisure-traveler/ [Consulta: 4 març 2016] 29

Rifkin, J. (n.d.). Los bienes culturales en la era del acceso, 1–17.

Rogerson, C. M. (2004). Urban tourism and small tourism enterprise development in Johannesburg : The case of township tourism, 249–257.

Rogerson, C. M., & Kaplan, L. (2005). Tourism Promotion in ’ Difficult Areas ': The Experience of Johannesburg Inner-city, 16(September), 214–243.

Royal Dutch Airlines. (2016). Johannesburgo. Recuperat de: https://www.klm.com/destinations/es/es/africa/south-africa/johannesburg/practical-info [Consulta: 1 abril 2016] Sobre Turismo. (2016). Viaje a Johannesburgo, guía de turismo. Recuperat de: http://sobreturismo.es/2009/11/10/viaje-a-johannesburgo-guia-de-turismo/ [Consulta: 2 abril 2016] Travel and leisure. (2016). Joburg's New Spin. Recuperat de: http://www.travelandleisure.com/articles/joburgsnew-spin [Consulta: 30 març 2016] UNWTO. (2016). Compendium of Tourism Statistics Data 2010 – 2014.

UNWTO. (2014). Tourism Hightlights 2014.

Canalias, X. (2016). El multiturista del siglo XXI. Hosteltur. Recuperat de: http://www.hosteltur.com/126470_multiturista-siglo-xxi.html [Consulta: 5 Març 2016].

Hosteltur (2015). Las tendencias del turismo que vienen en 2015. Recuperat de: http://www.hosteltur.com/199970_tendencias-turismo-vienen-2015.html [Consulta:12 març 2016]

30