Som...riures , Som...C L
WN
PONÈNCIA I TALLER PRÀCTIC
PAU SANCHIS VILAPLANA pauesno@hotmail.com IES Professor Manuel Broseta. Banyeres de Mariola (Alacant)
“Els clowns no són personatges, són persones, els més humans dels èssers humans” (Caroline Dream) “La primera obligació de tot èsser humà és ser feliç, la segona: fer feliç als demés” (Cantinflas)
RESUM La finalitat d'estes pàgines és donar un enfocament global i unes pautes teòriques generals per a treballar el clown com a contingut important, dins l'Expresió Corporal, que potencia l'ús de la dimensió expressiva, comunicativa, vivencial, creativa i disciplinar, on l'alumnat aprenga a expressar, de forma natural, autèntica i espontània, records, idees, sentiments i emocions que pertanyen al seu món interior, i que eixe món interior siga el motor des d'on surgisca el seu propi moviment que farà descobrir i desenvolupar el clown que cadascú portem dins nostre i que reprimim per motius socials, personals o culturals. El taller que proposem és específic d'Expressió Corporal, treballem el clown com a contingut que ens ajuda a descobrir les nostres capacitats expressives més espontànies. La finalitat és mostrar, mitjançant diferents jocs, les passes a seguir per a la recerca del propi clown, i transmetre idees i suggeriments per a aplicar-ho a l’aula (sessions d’educació física, jornades culturals, escola de pares, grups de treball amb professorat d’altres matèries, etc). Per fer-ho possible, primer realitzem una breu aproximació conceptual i històrica per a entendre millor qué és el clown; després exposem la seua aplicació didàctica a les sessions d'Educació Física i finalment mostrem diferents possibilitats de desenvolupament dins l'àmbit educatiu.
Som...riures , Som...C L
WN
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ. 2. MARC CONCEPTUAL. 2.1 APROXIMACIÓ A L'UNIVERS CLOWN. 2.2 DEFINICIONS I CONCEPTES CLAU. 2.3 CLOWN I EXPRESSIÓ CORPORAL. 3. INTERVENCIÓ DIDÀCTICA. 3.1 PLANIFICACIÓ. 3.1.1 OBJECTIUS I CONTINGUTS. • OBJECTIUS. • CONTINGUTS. 3.1.2 COMPETÈNCIES BÀSIQUES, CLOWN I EXPRESSIÓ CORPORAL. 3.2 PRINCIPIS D'ACTUACIÓ I ESTRATÈGIES METODOL·LÒGIQUES. 3.3 DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS. 3.3.1 JOCS I ACTIVITATS: POSSIBILTATS DE DESENVOLUPAMENT 3.4 AVALUACIÓ I VALORACIÓ. 4. POSSIBILITATS D'APLICACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL DE CLOWN. 5. CONCLUSIONS. 6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ Dins del currículum de l'Educació Física, l'Expressió Corporal, encara que representa un bloc de continguts fonamental i totalment consolidat malgrat la seua endarrerida incorporació, tristement continúa sent i formant part per a molts docents d'allò anomenat “currículum absent” (Cuevas, Gutiérrez i González, 2011) o “currículum nul” (Learreta, Ruano i Sierra, 2006), és a dir d'allò que es programa però que no es desenvolupa. Durant els últims anys han sigut molts els estudis, investigacions, publicacions, jornades, etc, que han contribuit a fer que l'Expressió Corporal siga estudiada amb més profunditat i a que s'erigisca com una de les branques o disciplines dins de l'Educació Física que més contribueix i més predisposada està al desenvolupament de les competències bàsiques de l'alumnat i als conceptes de globalitat i interdisciplinarietat que tant advoquen i fomenten les mateixes. Aquest recull o estudi teòric preten ser un suport necessari i valuós que fonamenta i orienta el treball pràctic que es proposa en les diferents activitats, que defensa la superació d'un ensenyament centrat en conceptes estàtics com cos, espai i temps, que rebutja la gran varietat de continguts que dins de l'Expressió Corporal tenen cabuda amb una política del “todo vale” i on moltes vegades es descuida la rellevància educativa del seu ús (Contreras Jordán i García López, 2010), i en definitiva, que propugna la urgència de promoure propostes dinàmiques de treball expressiu-creatiu tant individuals com col·lectives que lluiten contra el model establert, estandaritzat (Galo Sánchez, 2008). Partim de la reivindicació que l'Expressió Corporal fa referència a una activitat física molt més creativa i totalment diferent a la que tradicionalment defensen altres continguts dins de l'Educació Física com l'esport o la condició física (Learreta, Sierra i Ruano, 2005) rebutjant així el model tecnològic (During,1993; Bernard,1994) i reivindicant els aspectes expressius, creatius, emocionals o sensitius i comunicatius que el moviment (en aquest cas el clown) i les activitats d'Expressió Corporal desenvolupen. Partint de les reflexions anteriors, on hem comprovat la importància que les activitats i continguts d'Expressió Corporal tenen en el desenvolupament de l'alumnat, pensem que el treball de clown és una proposta que s'ajusta i potència eixa reivindicació d'aspectes expressius, creatius, comunicatius,etc. que hem comentat anteriorment. A més, dins de la programació d'Educació Física i a ulls de l'alumnat és una proposta innovadora, motivant i estimulant. Per una altra banda, és un contingut dins de l’Expressió Corporal que no sol treballar-se mai (a l’Educació Física sempre se sol donar prioritat al treball no verbal, com el mim, dramatitzacions i/o sobretot al treball de ritme). Nosaltres portem ja tres anys treballant el clown (tant a la ESO com al Batxillerat) i ens agradaria compartir les nostres experiències per afavorir i obrir nous camins en el desenvolupament i tractament de l'Expressió Corporal als centres educatius. 2.
MARC CONCEPTUAL
És important realitzar una aproximació conceptual a partir de la qual poder entendre millor la proposta pràctica, un marc teòric i/o terminològic específic que ens servirà de guia i ens permetrà assolir un millor coneixement procedimental d'allò que estem desenvolupant. A més, analitzar tot un conjunt de conceptes ens permetrà obtindre una visió més real de l'Expressió Corporal i sobretot ens ajudarà a entendre i descobrir, amb més facilitat, diversos aspectes i característiques del clown. 2.1 APROXIMACIÓ A L'UNIVERS CLOWN. La primera imatge que ens ve al cap quan escoltem la paraula ”clown”, és la del tradicional pallasso de circ; si bé és cert que el clown ha evolucionat del pallasso de circ (pallasso de rostre enfarinat i vestits de colors vius que forma parella amb l'august), hem de tenir ben present que el
clown no és un actor/actriu que crea un personatge a partir dels tòpics i estereotips associats al pallasso (falses caigudes, bofetades, etc.). Seguint a Jara (2000) i a Giner (2006), el clown és aquell que no ha d'aprendre ni planejar res, no ha de preparar gags per a fer riure, és aquell que es desfà de l'obligació de fer que els demés riguen, que renuncia a tots els trucs propis dels pallassos i oblida els prejudicis acumulats sobre ells. I ens preguntarem: com? la resposta és ben senzilla: observant-nos i sent nosaltres mateixa, sentint i expressant emocions i mostrant-nos com som, sense prejudicis ni tabús, amb honestedat, sinceritat i transparència, des de l'autenticitat i amb total llibertat, cercant al nostre interior aquells aspectes més ridículs, menys desitjables que al llarg de la nostra vida hem anat amagant per motius socials, culturals o personals i mostrant-los sense por a ser jutjats. Caroline Dream (2012) afirma que el veritable treball d’un clown és desaprendre tot el que ha adquirit al llarg de la vida. El concepte de clown o pallasso (els dos termes són correctes, però a la nostra proposta usarem la paraula clown per distanciar-se dels estereotips que hem comentat abans) és molt ampli, el pallasso naix amb l’ésser humà, naix amb nosaltres, cadascú tenim un clown dins nostre. I com és un clown? Quines característiques té? Jesús Jara en el seu llibre “El Clown, un navegante de las emociones” respón perfectament a estos interrogants: • El clown és transparent (es veuen les seues intencions), sincer i espontani. • Tot el que li passa ho viu amb màxima intensitat, amb passió i sense ser conscient d'exagerar. • Les emocions són el trampolí des d'on realitza les accions. La tendresa és una emoció imprescindible en ell. • Té una autoestima molt alta i és molt curiós, no busca problemes, els troba contínuament i sempre troba solució (encara que eixa solució li porte a un problema major) . • El clown juga, vol divertir-se i en funció del seu estat anímic, motivacions i companyia, tindrà unes característiques i emocions concretes en escena. • Utilitza, a vegades, un vocabulari sense sentit per a expressar les seues opinions i emocions. • En el clown no existeixen les tonteries, el seu comportament i la seua manera de fer les coses tenen una justificació i una raó de ser, fent que cada acció absurda que realitze siga normal. • El clown està sempre atent al que passa al seu voltant, en un estat de màxima percepció i sensibilitat, està atent i alerta perque qualsevol cosa que passe li servirà com a plataforma d'acció. • El clown, seguint els seus impulsos, diu a tot que sí, encara que no sàpiga fer-ho, ho farà, perqué el clown accepta el fracàs, i quan reconeix el seu fracàs mostrant la seua vulnerabilitat, col·loca al públic en un estat de superioritat i/o d'identificació i complicitat, emocionant-lo, que desemboca en rialles. A partir d'ahí s'estableix una comunicació entre el públic i el clown que va retroalimentant-se contínuament. • El clown té un tempo més lent que les persones i utilitza silencis, pauses, ritmes més lents, etc, per veure amb més claredat allò que li passa. • El clown és inteligent, té un punt de vista innocent i primari, no contaminat, i expressa els seus pensaments, emocions i sentiments més autèntics i profunds sense por a ser jutjat. Eixe punt de vista innocent, fa que moltes vegades s'associe el clown amb el xiquet que tots portem dins, però un clown no és un xiquet, és un adult. Esta associació del clown amb el xiquet es fa per explicar que el pallasso utilitza la innocència, la espontaneïtat, l'imaginació, el joc i la curiositat pròpia dels xiquets. Àlex Navarro fa una relació interessant entre el clown i el xiquet: -Els dos necessiten sentir-se estimats per les persones que els envolten (un pels pares, l'altre pel públic), són espontanis, no tenen sentit del ridícul i són grans imitadors. -Els dos expressen les emocions al màxim i poden passar d’un sentiment a un altre en pocs segons. Són molt curiosos i al·lucinen i se sorprenen de qualsevol cosa. -Els dos tenen una gran capacitat d'imaginació i els encanta jugar. -Tant el clown com el xiquet necessiten ser observats (un pel públic, l'altre pels seus pares) La seua acció posterior dependrà de com reaccionen (el públic i els pares en cada cas). La nostra proposta intenta fer un viatge cap a la recerca del propi clown com una via per a
coneixer-nos millor, en el que amplificarem tots els nostres registres emocionals, sensorials, de comportament, sentimentals, etc. Pel que comporta esta recerca, la tècnica del clown està considerada com un important procés terapèutic. Ja hem vist anteriorment que quan parlem del clown, a banda de somriures i rialles parlem també de tendresa, d'innocència, de comunicació, de valors. El nostre clown ens ajuda a descubrir-nos un poc més amb nosaltres mateixa i amb els demés, sense prejudicis i comunicantnos més espontània i honestament, amb més col·laboració, escolta i complicitat amb els demés. A més, la rialla ens ajuda a combatre l'estrés, la fatiga, la depresió, l'angoixa, la tensió i l'ansietat, i ens estimula l'imaginació ens produeix sensació de benestar. Però també el clown ha aconseguit desenvolupar-se en altres disciplines a banda de l'educació, com la sanitat (payasos d'hospital), terapies de desenvolupament personal, ONGs (Payasos sense fronteres) etc., intervenint en zones conflictives del Món, amb els malalts d'un hospital, etc. Finalment seguint el treball de recerca de Martí Romaní (2008) farem una breu descripció de l'evolució del clown al llarg de la Història: • El clown naix amb l’home. Des del principi de la nostra existència fins avuí sempre han existit persones que han fet riure els altres. • Al llarg de la Història, el clown s’ha adaptat als canvis socials i històrics i ha adoptat unes característiques concretes en relació al moment que ha viscut. • Les bases del pallasso actual les trobem en el teatre grec i romà, posteriorment en la Commedia dell’Arte italiana, i més tard en el circ. El concepte modern de pallasso l’estableix l’anglès Joseph Grimaldi al segle XVIII, i a finals del XIX apareix la parella August-Carablanca, que arribarà fins els nostres dies. • És impossible entendre l’evolució històrica del clown sense fer referència al circ, que apareix al segle XVIII a mans de Philip Astley; al circ serà una peça clau i central dels espectacles. • El pallasso actual es defineix a partir de cada nou artista. L’expansió en el món del cinema (Keaton, Charles Chaplin, Mr Bean, etc), del teatre i del music-hall iniciada a principis del segle XX , ha propiciat la multiplicació dels seus registres. • Moltes han sigut les aportacions que han realitzat diferents pedagogs, autors, etc. al món del clown, però cal destacar l'influència que el mestre de teatre francés Jacques Lecoq va fer al clown contemporani, reflexionant sobre les relacions que tenia la Commedia dell'Arte amb els clowns de circ. Esta aproximació realitzada a l'univers clown, no tendria sentit acabar-la sense fer menció a un element característic del clown: el nas roig !! A banda d'utilitzar vestuari i complements, el clown utilitza un xicotet nas roig com a ferramenta bàsica i com a màscara (la més xicoteta que existeix al món), però a diferència d'altres màscares, la seua funció no és la d'amagar, sinó que protegeix per a que la persona puga mostrar-se honestament, augmentant els seus gestos, emocions i personalitat. Com diu Jesús Jara (2000) el nas del clown “és un dispositiu per a expulsar a la personalitat fora del cos i permitir que un esperit prenga posesió d'ella”. 2.2 DEFINICIONS I CONCEPTES CLAU. Amb la intenció de familiaritzar-se amb la terminologia general de l'Expressió Corporal i específica del clown, i per a ajudar a entendre millor la nostra proposta , realitzem un recull breu de conceptes importants que poc a poc aniran eixint i que van a treballar-se al llarg de la mateixa. La majoria de definicions han estat colsultades al diccionari de Edicions Bromera. Actitud corporal: posició que adopta el cos, motivada per l'estat d'ànim o per intentar expressar i/o comunicar alguna cosa (Learreta, Sierra i Ruano, 2005). Comunicació: acció i procés de transmetre i exposar a altres persones, per mitjà de gestos, actituds, moviments, paraules,etc., allò que es vol manifestar, amb la intenció de ser comprés. Conflicte: problema, compromís.
Creativitat: capacitat innata de l'èsser humà que ens permet pensar d'una manera oberta, divergent, no conformista i lluny de l'estandardització (Montávez, 2001 ; Torre i Torre, 2001). Desinhibició: acció i efecte d'alliberar i prescindir d'inhibicions, expressant-se o intervenint sense cap restricció, fre o por. Emoció: estat d'ànim produït pels sentits, idees o records que amb freqüència es tradueix en gestos, moviments, actituds o altres formes d'expressió (Learreta, Sierra i Ruano, 2005). Espontaneïtat: qualitat d'espontani, és a dir que procedeix d'un impuls interior expressant-se directa i sincerament. Expressiu: que exterioritza, mostra o revela el que sent o pensa (Learreta, Sierra i Ruano,2005) Errada: acció d'errar, d'equivocar-se. Fracàs: resultat del tot dolent, desastrós. Honestedat: qualitat d'honest, és a dir que no actúa ni menteix, que és just i correcte. Imaginari: que no existeix sinó en la imaginació, en la fantasia. Improvisació: acció i efecte de realitzar i fer alguna acció sense preparació ni estudi previ. Interiorització i expressió emocional: prendre consciència del propi cos i poder expressar idees, sentiments , emocions, etc., que pertanyen al món interior propi. Joc: conjunt d’activitats que els participants accepten realitzar en determinades condicions per aconseguir una finalitat. (Saegesser, 1991) Moviment: acció en la que un cos o alguna de les seues parts canvia de lloc o de posició. Propiocepció: sensibilització i concienciació perceptiva de la utilització de diferents parts del propi cos, donant peu a crear moviments i propostes a partir d'eixes percepcions (Fernández, 2006). Relació interpersonal: comunicació establida entre persones a nivell tàctil, ocular o verbal. Ridícul: que fa riure, que és digne que algú es riga. Sensació: impressió derivada o causada mitjançant els sentits. Transparència: qualitat de transparent, és a dir que no amaga res, molt clar d'expressió. Vivència: experiència viva, profunda i personal. Vulnerabilitat: qualitat de vulnerable, és a dir que potser susceptible de ser danyat, ferit o sofrir perjudici (sobretot moral). 2.3 CLOWN I EXPRESSIÓ CORPORAL. El concepte d'Expressió Corporal potser tant divers com extensos són els àmbits en els que es desenvolupa, per això no defenem una única definició. Per a acotar un poc el terme i seguint a Montávez (2001), l'Expressió Corporal és un contingut bàsic dins l'Educació Física, que té com a objectiu el desenvolupament personal, i és o ha de ser una ferramenta que potencie la necessitat de coneixer-se, percebre's, modificar-se, comunicar-se i expressar-se plenament i amb llibertat. L'Expressió Corporal inclou tot allò que integra o aglutina a l'èsser humà: allò sensible, allò psíquic, allò físic o motriu i allò social. El treball de clown s'ajusta i compleix perfectament eixos objectius que busca l'Expressió Corporal en la definició anterior. A més, dins del món de l'educació, el clown posa a disposició dels educadors un gran ventall de ferramentes al voltant de la pedagogia de l'humor, del joc i de la rialla. Ferramentes que ens ajuden a obrir noves víes de comunicació, a augmentar la sensació de pertenència al grup, reduïnt les pors i defenses dels seus membres, ajudant-los a enfrontar-se millor als problemes personals i col·lectius. També fomenten la cohesió de grup, l'interés pels demés i el respecte. El nostre clown ens ofereix infinitat d'activitats divertides i motivants que guíen l'aprenentatge de l'alumnat, fent que imaginen, planifiquen, experimenten, vivencien, en definitiva que siguen creatius. Des del nostre punt de vista, pensem que el clown és una ferramenta expressiva que s'adapta molt bé a les propostes educatives del currículum d'Educació Física i també, per què no, d'altres àrees. L'ensenyament del clown en l'alumnat, no ha de ser un fi, sinó un mitjà per a ajudar-los a enfrontar-se a les seues pors, amb el seu propi ridícul i vulnerabilitats davant dels demés.
Pensem que el treball de clown és una bona proposta per a treballar amb l'alumnat i paral·lelament ens permet ampliar el ventall de continguts d'Expressió Corporal dins la nostra àrea.
3. INTERVENCIÓ DIDÀCTICA 3.1 PLANIFICACIÓ La finalitat de la nostra proposta, entre altres propòsits, és desenvolupar en l'alumnat la seua espontaneïtat, la seua expressivitat emocional i la seua capacitat d'improvisació mitjançant la recerca, dins d'un mateix, dels aspectes més ridículs i menys “desitjables” (aquells que no mostrem per qüestions socials, personals, culturals,...) per a ser conscients d'ells, perdre'ls la por, acceptar-los i fer que apareguen davant el públic. Busquem que gaudisquen sent creatius, sincers, espontanis i encaminar-los a la consecució del màxim de vivències possibles. No es busca que l'alumnat actúe teatralment, més aviat es pretén que prenguen consciència del seu cos a partir de l'interiorització emocional, i mitjançant el moviment, la paraula, la complicitat amb els demés, etc., arriben a un millor coneixement de sí mateixos que puga aportar les bases o el punt de partida per al naixement i creixement del seu clown. Per això tota la intervenció didàctica ha d'anar encaminada a l'assoliment d'eixa finalitat. 3.1.1 OBJECTIUS I CONTINGUTS Per concretar i distribuir amb més claredat els objectius i els continguts de la proposta, seguint el plantejament teòric de Learreta, Ruano i Sierra (2005) delimitem cinc grups o dimensions específiques: Dimensió expressiva: fa referència a la pressa de consciència per part de l'alumne de totes les possibilitats que li ofereix el seu cos i el moviment per a expressar-se. Dimensió comunicativa: fa referència a l'adquisició de recursos que capaciten a l'alumne per a que el seu moviment i el seu ús siga comprés i millore les relacions amb els demés. Dimensió creativa: fa referència al desenvolupament de la capacitat de l'alumne de crear, idear, inventar, composar, investigar, construir, etc, el seu propi vocabulari expressiu (moviments, actituds, gestos, etc) amb una finalitat vivencial, expressiva i comunicativa. Dimensió vivencial: fa referència al desenvolupament de la capacitat de l'alumne d'explorar i d'obtindre experiències vives, profundes i personals per mitjà de les sensacions, sentiments i emocions que emanen del treball expressiu. Dimensió disciplinar: fa referència a l'adquisició de recursos de les tècniques bàsiques de clown que capaciten a l'alumne a utilitzar-los en funció de les seues necessitats i possibilitats. OBJECTIUS Dimensió expressiva. ✔ Valorar els usos i les possibilitats expressives del cos, analitzant els recursos expressius emprats, la seua intencionalitat i descobrint les pròpies capacitats expressives més espontànies. ✔ Utilitzar i desenvolupar les diferents possibilitats de moviment en funció de conceptes espacials i temporals. ✔ Treballar diferents aspectes del cos i el moviment . ✔ Utilitzar diferents tècniques d'expressió corporal per a representar individual o de manera col·lectiva estímuls interns i externs. ✔ Participar activament en exercicis i jocs que ajuden a desenvolupar i aconseguir estats de desinhibició, de desbloqueig i de relaxació psíquica, fomentant el perdre la por a la vergonya. ✔ Aprendre a expressar sentiments, idees, emocions, etc, pròpies, a partir del moviment i la
veu, i a distingir quins moviments, actituds corporals, gestos, etc, són els més adequats a l'hora de fer-ho. ✔ Desenvolupar la capacitat d'expressar emocions primàries: alegria, tristessa, por, ràbia, amor, desig, des d'un codi clown i investigar les seues escales d'intensitat. Dimensió comunicativa. ✔ Descobrir i adquirir diferents recursos que ajuden a fer més comprensibles pels demés els moviments, gestos i actituds realitzats. ✔ Dominar i estructurar el propi cos utilitzant formes de comunicació expressiva i corporal, aprofundint en la consciència d'espai i gestualitat. ✔ Comunicar-se amb els demés mitjançant elements propis del moviment expressiu (diferents ritmes, gestos, actituds, etc). ✔ Treballar la mirada i la complicitat amb el públic com a medi per transmetre les nostres emocions. Acceptar i potenciar la relació inseparable i necessària entre el clown i el públic. ✔ Desenvolupar la escolta (d'un mateix, dels companys, del públic) i la comunicació per a establir una bona base que guíe la improvisació com a mitjà per trobar el nostre clown. ✔ Desenvolupar la capacitat d'observar, d'escoltar, de comunicar, de jugar i d'improvisar cooperativament (importància d'escoltar el que passa al seu voltant, escolta activa). ✔ Valorar el cos i el moviment com emissor i receptor d'emocions, sentiments i d'afectivitat. ✔ Experimentar i millorar diverses formes de comunicació verbal i no verbal, millorant les habilitats socials i de relació amb els altres. Dimensió creativa. ✔ Investigar i descobrir moviments, gestos, actituds i realitzar-los i desenvolupar-los amb ingenuïtat, entusiasme i emotivitat, innocència i vulnerabilitat, curiositat, realisme i honestedat. ✔ Descobrir noves possibilitats de moviment, inventant i construint nous registres motors expressius i combinacions de moviment, tant individuals (pròpies) com col·lectives. ✔ Experimentar amb idees, situacions, moviments, etc desenvolupant la capacitat de reacció, la iniciativa personal i la improvisació. ✔ Desenvolupar la creativitat corporal explorant i investigant una gestualitat pròpia. ✔ Desenvolupar la imaginació, inventiva i espontaneïtat a partir de la participació i investigació corporal. ✔ Descobrir, investigar i ampliar noves pautes, activitats i propostes a partir de les desenvolupades. ✔ Utilitzar el clown com un mitjà per a estimular la nostra creativitat. Dimensió vivencial. ✔ Descobrir i profunditzar en el coneixement d'un mateix, prenent consciència del nostre estat intern en diferents situacions, acceptant-lo i transformant-lo en ferramenta personal. ✔ Prendre cosciència, valorar i acceptar la pròpia realitat corporal i emocional i la dels demés. ✔ Donar prioritat a l'espontaneïtat, i recuperar el plaer de jugar. ✔ Desenvolupar i saber interpretar la percepció de les diverses sensacions corporals que poden surgir a partir de les activitats realitzades, explorant les emocions que surgeixen i fer-les servir com a plataforma d'acció. ✔ Deixar-se portar pels propis impulsos, per la exageració i la bogeria, gaudint de sentir-se ridícul. ✔ Utilitzar el cos i el moviment per a afavorir el desenvolupament personal i per millorar la pròpia qualitat de vida. ✔ Utilitzar el clown com un mitjà per a superar la timidesa i utilitzar el nas roig per a conectar amb els demés amb sinceritat i sense prejudicis. Dimensió disciplinar. ✔ Desenvolupar les bases de l'estat clown: sinceritat, transparència, passió, intensitat,
curiositat, autenticitat, tendresa, la mirada, honestitat, màxima sensibilitat, les emocions com a base i punt d'inici de l'acció. ✔ Prendre consciència del seu propi clown i aprendre a utilitzar-lo per a expressar les emocions i les sensacions d’una manera espontània, creativa i divertida. ✔ Conéixer, utilitzar i combinar els elements bàsics que fonamenten el clown, familiaritzar-se amb ells i valorar les possibilitats pròpies i dels demés. ✔ Conéixer i millorar les possibilitats motrius, expressives i creatives que ofereix el clown. ✔ Participar en les diferents activitats de clown, valorant els aspectes que fomenten el respecte i la cooperació entre companys, acceptant i compenetrant-se amb les propostes dels altres i jugant cooperativament. ✔ Descobrir la nostra personalitat clownesca i concebir el propi clown. ✔ Aprendre a acceptar els fracasos, a no evitar-los, desenvolupant la vulnerabilitat i mostrant al públic eixa indefensió i desprotecció. Aprendre també a aprofitar els èxits i a recrear-se amb ells. ✔ Utilitzar el clown com un mitjà per a conectar amb el nostre “jo” (ser qui volem ser sense preocupar-nos del qué pensaran els demés conectant amb les nostres emocions). CONTINGUTS Dimensió expressiva. ✔ Les emocions primàries: expressió i sensibilitat, nivells, estats i pautes per a expressar-les. ✔ Emocions, sentiments i sensacions. Nivells i treball de gradació. ✔ La escolta en la improvisació: individual, en parelles, trios i en grups. ✔ Trencament de bloquejos i inhibicions. ✔ Disponibilitat, vulnerabilitat i transparència com a bases d'acceptació i gaudi del ridícul. ✔ El fracàs i l'errada: importància d'acceptar-ho per poder jugar. També la recreació de l'èxit. Dimensió comunicativa. ✔ Relació interpersonal,. L'espai compartit. ✔ Descobriment dels altres: respecte, responsabilitat, col·laboració, seguretat i compromís. ✔ Interacció, intercanvi, relació i treball amb els demés. Comunicació no verbal. ✔ La mirada i la comunicació amb el públic (escolta i resposta a les seues reaccions). ✔ Confiança, solidaritat, complicitat i cooperació amb els demés. Dimensió creativa. ✔ Estratègies i coneixements a partir de tres pilars fonamentals: espontaneïtat, imaginació infinita del clown i improvisació. ✔ El conflicte com a situació interessant per a improvisar i crear. ✔ L'espai buit com a element bàsic per a treballar el potencial creatiu. ✔ Desenvolupament de l'imaginari, la fantasia. L'exageració sincera. ✔ Creativitat i originalitat: tècniques i elements de creativitat (pluja d'idees, improvisacions,etc) Dimensió vivencial. ✔ Consciència corporal, tant individual com grupal. Introspecció i propiocepció: sensibilització corporal. ✔ Interiorització emocional, estats d'ànim. ✔ La vulnerabilitat i la transparència: autoreconeixement de les característiques corporals. ✔ El joc com a recurs per a treballar i desenvolupar altres continguts. ✔ Regulació de l'energia corporal: reconeixement de les tensions en relació a les emocions. ✔ Honestedat (ser no actuar) i espontaneïtat: descobriment de les pròpies capacitats expressives més espontànies, tal i com som: sent honestos amb nosaltres mateixa. ✔ Descobriment de la pròpia identitat clownesca. ✔ Respiració i tècniques de relaxació: alliberar tensions.
✔ Participació com a públic actiu. Dimensió disciplinar. ✔ Bases del clown: sinceritat, transparència, passió, intensitat, curiositat, autenticitat, tendresa, honestedat, màxima sensibilitat, claredat, involucració emocional. ✔ Desenvolupament i combinació de jocs: cooperatius, d'equilibri, d'oponent, d'escolta, amb material, modificats, etc. ✔ El clown: contacte visual (la mirada), tempo dels moviments corporals, silencis, expressió facial, postura i orientació corporal, projecció i expressió verbal (treball de veu). ✔ El clown: aproximació històrica i evolució, característiques, tipus, funcions que realitzen (social, terapèutic, etc) ✔ La recerca del nostre clown: exercicis d'improvisació i jocs específics. ✔ Recerca del vestuari (també nom) del propi clown aprofitant característique físiques pròpies. ✔ El tempo del clown, la repetició, la sorpresa. El ritme i la musicalitat en el clown. ✔ Cerca del propi clown al nostre interior, cercant la espontaneïtat, la comicitat, la improvisació, el joc, la presència física, l'expressivitat, des de la veritat i autenticitat. ✔ El nas: utilització del nas roig (màscara més xicoteta). Ací hem presentat els objectius i els continguts d'una manera general; els seqüenciarem, adaptarem i , si cal, reformularem, en funció de les característiques de cada grup (etapa i nivell, experiències anteriors, actitud, predisposició, etc). 3.1.2 COMPETÈNCIES BÀSIQUES, CLOWN I EXPRESSIÓ CORPORAL En la nostra proposta parlem d’experimentar a través del clown en l’àmbit educatiu i escolar. Defenem el treball de clown com a eina pedagògica i com a escenari formatiu que facilita situacions per percebre, comprendre, comunicar, conèixer-se i enriquir-se amb els processos, les produccions expressives i artístiques i les diverses realitats que es desenvolupen. El clown, doncs, ens ofereix la possibilitat de desenvolupar les competències bàsiques, com qualsevol altre contingut dins de l'Expressió Corporal i l'Educació Física en un context educatiu i/o escolar. Dins de l'enfocament basat en competències, tenint clar que totes elles estan relacionades entre sí i que persegueixen, a banda de la integració de diversos sabers i aprenentatges d'altres àrees, una funcionalitat i aplicabilitat a la vida real d'allò que s'ha aprés, establim uns suggeriments (tal i com defensen Cuevas, Gutiérrez i González , 2011), a partir dels quals poder desenvolupar les diferents competències (amb subcompetències si es vol), partint de dos punts centrals: la importància de la intencionalitat i la funcionalitat de la comunicació, tant verbal com no verbal, i el desenvolupament de les manifestacions artístiques, personals i culturals per mitjà del cos i el moviment: • Competències comunicatives: (per comprendre i expressar la realitat) Competència comunicativa lingüística: Desenvolupament d'elements de comunicació verbal i no verbal: actituds, moviments, gestos, postures, mirades que transmeten informació, i el foment de l'expressió de pensaments, emocions, sentiments, idees, vivències i opinions. El clown contribueix a l’entrenament d’estes competències comunicatives. Competència cultural i artística: Desenvolupament de les diferents tècniques específiques del clown utilitzant el cos com a eina d'expressió d'idees, sentiments, emocions, etc. Ésta és una de les competències que més es treballa. A partir de vivenciar, desenvolupar i veure activitats de clown, l’alumnat coneix, comprén, aprecia i valora críticament diferents manifestacions artístiques i culturals utilitzant-les com a font d’enriquiment i satisfacció personal i considerant-les com a patrimoni cultural de l'èsser humà i dels pobles (Montserrat González, 2010). • Competències metodològiques: (activen l'aprenentatge) Competència en el tractament de la informació i competència digital: Desenvolupament d'eines que fomenten l’ús de la tecnologia (i altres suports) per a cercar, seleccionar, i processar informació relacionada amb el clown, afavorint i desenvolupant la capacitat crítica i reflexiva de
l'alumnat. Competència d'aprendre a aprendre: Desenvolupament de la capacitat de planificació, d'observació, d'indagació, de pràctica autònoma i avaluació per part de l'alumne (potenciant la motivació, la confiança en sí mateix i el gust d'aprendre) així com l'afavoriment de l'autoconeixement dels propis recursos i capacitats expressives del cos (emocionals, físiques, intel·lectuals) i les estratègies necessàries per desenvolupar-les. Competència matemàtica: Conceptes d’espai, distàncies, dimensions d'escenari i biombo, de ritme i altres aspectes musicals, així com processos de pensament com la deducció i la inducció són desenvolupats al treball de clown. • Competències personals: (desenvolupen la pròpia identitat) Competència d'autonomia i iniciativa personal: Desenvolupament d'àmbits com la desinhibició l'autoconeixement, l'autoconfiança, la propiocepció, la creativitat i imaginació, etc. Al treball de clown és molt important el desenvolupament de les competències emocionals, pròpies (el coneixement de les pròpies emocions i les dels demés, l’autoestima i la regulació emocional) i respecte a les altres persones (l’empatia, el diàleg, l’assertivitat, l’escolta, la presa de decisions, la comicitat, etc). També és molt important aprendre de les errades i assumir riscos, acceptant el fracàs com a punt bàsic del clown. • Competències específiques: (comprensió de la realitat cada vegada més reflexiva i crítica) Competència en el coneixement i interacció amb el món físic: Desenvolupament de les possibilitats de moviment del cos, de l'apreciació espacial i temporal, així com de l'adquisició d'habits de vida saludables a partir d'activitats expressives com el clown. Competència social i ciutadana: Desenvolupament del llenguatge corporal, jocs expressius que milloren les relacions interpersonals, el treball en equip, el respecte i la solidaritat. També el desenvolupament del coneixement i el control de les pròpies emocions contribueixen a la socialització, potenciant el sentit de cooperació, afavorint la convivència i afrontant els conflictes. 3.2 PRINCIPIS D'ACTUACIÓ I ESTRATÈGIES METODOL·LÒGIQUES De manera semblant a altres projectes expressius (dansa, mim, teatre d'ombres, dramatitzacions, etc) i seguint a Sanchis (2012), la nostra proposta pràctica es fonamenta en les bases científiques i ideològiques que van desenvolupar Dewey i Kilpatrick a principis del segle XX amb la metodologia de projectes, que defensa una educació pragmàtica considerant l'experiència com l'instrument més valuós de l'aprenentatge. Muska Mosston (1993) diferenciava dos blocs d'estils d'ensenyament: els reproductius (model a copiar) i els productius (on l'alumne es dirigeix cap a un problema a resoldre). Treballant amb mètodes productius aconseguim desenvolupar la creativitat de l'alumnat afavorint la seua curiositat, imaginació, consciència de sí mateix, originalitat, capacitat de percepció, autonomia, autoconfiança, etc. Des del punt de vista metodològic, de manera general i seguint a Montávez (2001) la nostra proposta segueix les següents pautes o elements: • El projecte i les diferents propostes d'activitats han de ser motivants i significatives. • Motivar, estimular i despertar la curiositat i l'entusiasme implicant a l'alumnat. • Proposar problemes que puguen superar, amb informació d'experiències anteriors, i que els done peu a inventar propostes noves. • Donar suficient temps per a poder experimentar, equivocar-se, provar, crear, etc. • Potenciar el respecte cap els demés i l'autoestima, fomentant la participació de tothom. • Guiar el procés i ajudar en dubtes al llarg del mateix. • Fomentar l'autonomia i la llibertat en la utilització de moviments, espais, temps, etc., per a que s'expressen, comuniquen i creen. • Desenvolupar la valoració crítica i constructiva de les creacions pròpies i les dels demés. • Potenciar la reflexió sobre el procés per a que la vivència i experiència puga servir de base per a futurs projectes.
• Afavorir l'autoavaluació i en definitiva la gestió pròpia de tot el procés. Amb estes pautes potenciarem en l'alumnat el desenvolupament de destresses com la planificació, l'organització, l'execució i el control o avaluació, que les podrà aplicar no sols a l'àmbit educatiu sinó també a la seua pròpia vida (Galo Sànchez, 2008). De manera més específica pel que respecta a la metodologia en l'ensenyament del clown, tal i com defensa Giner (2006) i Jara (2000) hem de tenir present els següents fets i principis d'actuació: • Crear un clima de treball adequat en el que l'alumnat es trobe a gust, on siga un plaer participar afavorint així la desinhibició. Açò es durà a terme mitjançant jocs introductoris de presentació, cooperació, comunicació i jocs de confiança que apropen als integrants del grup i fomenten la solidaritat, cohesió i coneixement entre ells. • Utilitzar la improvisació com a ferramenta per a trobar el propi clown, desfent-se del sentiment o sensació d'estar obligats a provocar la rialla. A canvi, treballant estats de màxima sensibilitat, incidirem en la predisposició a trobar individualment nous impulsos i sensacions al nostre interior. • A partir de la improvisació, incidir també en l'escolta als demés companys i companyes. És important eixa escolta activa per a unir propostes en escena i poder fer avançar la improvisació col·lectiva de manera correcta. • El joc i la espontaneïtat seran les eines essencials en el desenvolupament del nostre projecte. Oferint activitats i formes jugades, potenciarem i provocarem distensió i autoconfiança en l'alumnat, farem que es divertisca i que trobe satisfacció i plaer en les activitats realitzades. Este procés d'aprenentatge basat en la curiositat, entusiasme, voluntat, esforç i experimentació, en el que aprenem divertint-se mitjançant la dinàmica de l'assaig i errada és el que Jesús Jara va anomenar “Pedagogia del placer”. • Pel que respecta a les sessions: -Es faran explicacions clares i senzilles dels exercicis i activitats, i es preguntarà si hi han dubtes abans de portar-los a la pràctica, d'aquesta manera estalviem temps. - Evitar el cansament físic i/o l'avorriment o desmotivació. - Deixar que tot l'alumnat tinga el seu propi espai i el temps suficient per a experimentar, crear i desenvolupar totes les activitats i exercicis. - Importància, durant tot el procés d'aprenentatge, de destacar i recalcar els progressos i assoliments aconseguits per l'alumnat. També serà important realitzar crítiques constructives davant possibles errades, amb la finalitat de guiar a l'alumnat en properes activitats. - Importància de crear i facilitar un ambient de reflexió i diàleg constant, i sobretot al final de cada sessió (a l'inici també), per a reflexionar sobre les activitats treballades i els continguts apresos, afavorint així una integració dels aprenentages i tècniques treballades, facilitant la reconducció de les activitats i els objectius que perseguim. - Els continguts i les activitats de cada sessió seran flexibles i s'adaptaran al ritme d'aprenentatge del grup, fent una incorporació progressiva dels elements tècnics. - Importància d'oferir a l'alumnat ferramentes per a desenvolupar la capacitat d'observar, d'escoltar, de comunicar, d'improvisar, d'expressar-se sense prejudicis, etc., ferramentes que l'ajudaran a trobar la seua part més tendra i vulnerable, més autèntica, espontània i natural, és a dir, el seu clown. Finalment, nosaltres com a guíes de la proposta plantejada, hem de fer servir les nostres competències més per a fer aprendre que per a ensenyar. Per això es important que el professorat tinga durant tot el procés les següents actituds i característiques (Montávez, 2001): • Flexibilitat, fluïdesa i comunicació. • Inconformisme, imaginació, originalitat i adaptació a possibles canvis. • Tolerància i sensibilitat. • Constància, compromís i organització. • Disposar de gran varietat de recursos tant tècnics com didàctics.
3.3 DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS Les sessions tindran una estructura fixa formada per 5 parts diferents: 1.Valoracions inicials. 2.Jocs d'escalfament o d'introducció. 3.Jocs de preparació o disposició. 4.Jocs específics amb nas. 5.Valoracions finals. Dependrà de les característiques del grup, de l'alumnat, les seues progressions, l'asimilació de continguts, etc., que dins d'eixa organització donem més importància a un tipus d'activitats o a altres, així com, mentre a les primeres sessions tindran més relevància els jocs d'escalfament i de preparació, a les últimes sessions seran els jocs específics els que assolisquen pràcticament tot el temps de pràctica. El que sí que hem de tenir clar és el fet de crear un clima de treball adequat en el que l'alumnat es trobe a gust, on siga un plaer participar afavorint així la desinhibició. Açò es durà a terme mitjançant jocs introductoris de presentació, cooperació, comunicació i jocs de confiança que apropen als integrants del grup i fomenten la solidaritat, la cohesió i el coneixement entre ells. Les sessions començaran i acabaran sempre en una posada en comú tot el grup, a l'inici de la sessió per a informar del que va a realitzar-se, objectius, continguts, motivacions,etc., i una vegada acabada la sessió per a que tots els integrants puguen expressar-se en un ambient de distensió i confiança dedicant un temps de reflexió i avaluació de la sessió o sobre el clown en general. 3.3.1 JOCS I ACTIVITATS: POSSIBILITATS DE DESENVOLUPAMENT Ja hem comentat anteriorment que el joc és la ferramenta clau dins del treball de clown. Agruparem els jocs en funció dels seus objectius, d'esta manera parlarem de 4 grups: • Jocs d'escalfament o d'introducció. Esta proposta es basarà en el desenvolupament d'exercicis i activitats que faciliten el fet de perdre poc a poc la vergonya, la tensió i la por, trencant inhibicions. Es buscarà també el treball tant individual com col·lectiu intentant motivar a l'alumnat amb formes jugades. Sobretot a l'inici de cada sessió utilitzarem diferents jocs per predisposar el cos al treball posterior, desconectant de l'exterior i de la pròpia realitat individual. Són jocs que fomenten el riure, la imaginació i la diversió, que ajuden a conèixer, confiar i cooperar amb els demés. En este apartat tenen cabuda: -Jocs de presentació. Jocs que ajuden a conéixer el nom dels demés, que potencien la relació amb els demés (cohesió de grup), jocs de paraules, de confiança, etc. -Jocs cooperatius. Dinàmiques grupals on està la necessitat de treballar en grup i col·lectivament. -Jocs físics. De córrer, de pillar, etc. -Jocs expressius. De desinhibició, de confiança, de comunicació, etc. -Jocs modificats. Modificació de jocs coneguts i populars: mocador, pollito inglés,etc. • Jocs de preparació o disposició. Són exercicis i jocs que ens preparen per al treball específic de clown de la tercera part, amb l'objectiu de facilitar la comprensió i la eficàcia de les propostes amb nas posteriors. Seran activitats molt semblants a les de l'última part, de fet algunes de les propostes i jocs poden realitzar-se també amb el nas. En este apartat inclourem activitats i jocs que desenvolupen i treballen: -La projecció: projectar al públic allò que fem. -El buit: entrar en escena sense idees prèvies, agafar els elements que surgisquen. -L'impuls: a partir dels impulsos i estímuls propis i dels demés, desenvolupar la relació i comicitat amb els companys/anyes; desenvolupar el donar i el rebre. -La vulnerabilitat (el fracàs i l'èxit): acceptar el fracàs (i recrear-se) i l'èxit potenciant l'estat
d'apertura i acceptant el que està passant en escena, i com a punt de partida de noves accions • Jocs específics amb nas. Són exercicis i jocs d'improvisació, que es realitzen amb el nas, específics de clown (primer en grups, parelles, trios i després, a mesura que l'alumnat progresse, individualment). Seguint a Jara, ací tenen cabuda: -Improvisacions d'emoció i sensibilitat: trasmetre diferents emocions a través de la mirada, gestos, moviments, gradació i amplificació d'emocions, oposició i contrast d'emocions, etc. -Improvisacions d'imitació: imitació de persones, personatges, etc. (adelantant-se, modificant-ho, opinant, etc) -Improvisacions sobre l'imaginari: diferents situacions imaginades (viatges, màquines, objectes, històries o contes fantàstics, etc) -Improvisacions de xarraires: conferències, proves, presentacions, traduccions, càstings, etc. -Improvisacions de contrastos: fort/dèbil, el sabut/el que no s'entera, nerviós/tranquil, etc. -Improvisacions musicals: diferents situacions on la música i el ritme siga el punt de partida Per a treballar molts dels jocs i exercicis, és necessari tindre la possibilitat de poder fer entrades i eixides d'escena. Si no disposem d'un teatre (com sol passar en un centre educatiu), podem utilitzar un biombo o una tela gran agafada amb una corda, de tal manera que pugam delimitar l'entrada i l'eixida de l'escenari. 3.4 AVALUACIÓ I VALORACIÓ A l'hora d'avaluar el projecte no podem caure en l'errada de centrar-se exclusivament en el resultat. Amb esta manera de treballar el més important de tot és el procés, és a dir cada minut, cada instant que l'alumnat està treballant, experimentant, investigant, en definitiva creant. Pensem que és de molta importancia fer que l'alumnat puga intervindre en la elecció i la confecció dels criteris d'avaluació, aconseguirem eixa implicació, motivació i responsabilitat suficient per a fer que les experiències i els aprenentatges siguen significatius, profitosos i interessants. Així, l'introducció d'instruments com llistes de control, registres anecdòtics i escales (entre d'altres), elaborats conjuntament entre l'alumnat i el professor, potser un recurs vàlid per a l'avaluació del treball realitzat. Introduir l'autoavaluació potser també un altra via per a fomentar i dirigir el procés cap a l'autonomia de l'alumnat. Fer que valoren no sols el seu propi treball, sinó també el dels demés, és una bona eina per a fomentar el respete, la tolerància i el conèixer altres realitats. Necessari és que l'alumnat desenvolupe una revisió i reflexió constant sobre allò que fa, estiga bé o malament, per a poder replantejar propostes i/o millorar-les. Talvolta l'introducció d'un diari reflexiu personal siga adequat per a arreplegar informació tant per part del professor com de l'alumne. Però defensem una reflexió constant a les sessions sobre allò que fem, per què ho fem, qué sensacions tenim, quines dificultats, etc., perque sinó no té sentit el treball realitzat (Learreta, Ruano i Sierra, 2006). Una proposta vàlida, des del nostre punt de vista i tenint en compte el que hem dit anteriorment seria, a banda de donar molta importància a l'avaluació formativa, fer una avaluació inicial amb xicotetes activitats a la primera sessió (per exemple, individualment presentar-se davant del grup amb una determinada emoció, o fer-ho per parelles presentant al company/a i improvisant un diàleg entre els dos). Amb aquestes activitats, podrem observar i anotar en un full de registre anecdòtic el nivell individual i col·lectiu del grup, respecte a criteris com la capacitat expressiva, d'improvisació, la capacitat creativa, l'espontaneïtat, el grau de deshinibició, el número de recursos expressius, etc. L'avaluació formativa o sumativa ja hem dit que en aquest tipus d'activitats és, talvolta, la més important, per això estarà present i es farà durant totes les sessions, donant el feedback adequat i adaptant les activitats individualment i en grup; un diari (com hem comentat anteriorment) reflexiu de l'alumnat pot ser un bon instrument d'avaluació.
Finalment, pel que fa a l'avaluació final, considerem que hi han diverses possibilitats de dur-la a terme (pensem que es menys important que l'avaluació continuada que s'ha realitzat durant totes les sessions). Podríem realitzar els mateixos exercicis fets a la prova inicial per comprovar com ha estat l'evolució clownesca de l'alumnat. També es podria realitzar una sessió oberta al públic (professorat, altres companys i companyes, pares/mares) on l'alumnat realitzara diferents exercicis proposats pel professorat, pareguts als realitzats a classe. Les possibilitats són infinites. 4. POSSIBILITATS D'APLICACIÓ I DESENVOLUPAMENT TREBALL DE CLOWN EN EL CENTRE EDUCATIU.
DEL
En apartats anteriors ja hem vist la utilització del clown en diferents camps professionals com la sanitat, el desenvolupament de terapies personals, iniciatives amb fins socials, al món empresarial, entre altres. Des del nostre àmbit, l'educació i en concret des d'un centre d'educació secundària, les possibilitats d'aplicació i desenvolupament del treball de clown són moltíssimes; a banda del desenvolupament d'unitats didàctiques en qualsevol nivell de la ESO i Batxillerat, destaquem: • El clown com a ferramenta pedagògica. Realització de grups de treball tutoritzats pels centres de formació de professorat (CEFIRE) on es treballe el clown com a eina per a millorar la comunicació i fomentar i afavorir la creativitat i motivació a l'aula des de qualsevol matèria del currículum. La finalitat és dotar de recursos i ferramentes que potencien l'utilització del clown per a treballar amb l'alumnat en tutories, diferents matèries, etc. • El clown com a activitat extraescolar dins del Projecte Esportiu de Centre. Ofertar a l'alumnat del centre l'activitat de clown utilitzant les instalacions del centre fora de l'horari lectiu. Esta activitat té com a finalitat desenvolupar la capacitat lúdica de l'alumnat potenciant la seua autoestima, afavorint un millor coneixement de sí mateix i millorant la seua deshinibició i comunicació amb els demés. • El clown com a taller lúdic dins de Jornades Culturals del centre. L'objectiu és realitzar un taller pràctic senzill d'iniciació al clown, apropant als participants a conèixer i vivenciar el clown en un entorn lúdic i recreatiu. • El clown dins de l'escola de pares i mares. Realització d'un taller trimestral o semestral de clown familiar, on els pares i mares juntament amb els seus fills/filles tinguen un espai de comunicació i de trobada a través del clown. Es busca apropar als pares i mares a la vida del centre i afavorir la relació i comunicació amb els seus fills i filles d'una manera lúdica, original i diferent a la que estan acostumats en el seu dia a dia. • Realització d'un espectacle clown amb fins solidaris. De qualsevol de les propostes anteriors es pot realitzar una mostra del que s'ha treballat a les diferents sessions, en format espectacle obert al públic, i on simbòlicament es cobre una entrada als espectadors per recaptar diners per a diversos projectes socials de clown (Payasos sin Fronteras, PayaSOSpital, el Biciclown, etc). Com podem observar, qualsevol d'estes propostes és viable i de segur que hi han moltíssimes possibilitats més, només cal sentar-se, posar-se el nas, començar a extreure idees i agafar un pessic d'iniciativa.
5. CONCLUSIONS El propòsit del nostre treball ha sigut desenvolupar de manera general una sèrie de pautes i ferramentes que ens apropen al món del clown i que ens puguen ajudar a guiar qualsevol proposta pràctica de clown dins d'un centre educatiu.
Pensem que estos materials descrits poden servir d'ajuda a l'hora de concretar i programar diferents projectes i propostes, almenys eixa era la nostra intenció. De la mateixa manera, el taller pràctic realitzat, també té la intenció de mostrar idees i suggerències a partir de les quals poder reflexionar i ampliar o dirigir el seu ús a propostes i projectes personals. Recordeu, com ho fa el clown, que si volem ser creatius el que hem d'intentar sempre és produir i no reproduir. A aquells que vullgau ampliar més coneixements, treballar més específicament i/o introduïr-se dins del món del clown us recomanem els cursos de formació de Jesús Jara i Amaia Prieto a Xirivella, Àlex Navarro i Caroline Dream a Barcelona, Joaco Martín a Madrid, Payasospital a València, entre altres professionals i entitats. Ací us deixem els diferents enllaços: http://escueladepayasosloshijosdeaugusto.es/inicio/ http://www.cursosdeclown.com/cursosdepayaso_home.htm http://www.joacomartin.com/ http://www.payasospital.org/index.php Finalment, us recomanem una pàgina web molt completa de tot el relacionat amb el clown (cursos, festivals, notícies, enllaços, llibreria, directori de webs, escoles, associacions, etc): s'anomena: CLOWNPLANET (el món del clown en internet) http://www.clownplanet.com/home.htm
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Bernard, M. (1994). El cuerpo, un fenómeno cambiante. Barcelona. Inde. Blázquez, D. y Sebastiani, E. (2009). Enseñar por competencias en Educación Físic. Barcelona. Inde. Canales, I. y López Villar, C. (2002). Creatividad y singularidad, ejes vertebradores de la expresión corporal. Revista de Educación Física, 86, 23-26 Canales, I. (2006 ). De la expresión a la comunicación: una propuesta didáctica. Sevilla. Wanceulen. Castañer, M. (2006 ). La Inteligencia corporal en la escuela: análisis y propuestas. Barcelona. Graó. Contreras, R. y García, L.M. (2010). Didáctica de la actividad física y deportiva. Madrid. Síntesis. Cuevas, R., Gutiérrez, D. y González, I. (2011). Las competencias básicas a través de la expresión corporal. En R.Contreras y R.Cuevas (Coords.); Las competencias básicas desde la educación física (161-184). Barcelona. Inde. Devís, J. (coord.) (2001). La educación física, el deporte y la salud en el siglo XXI. Alcoi. Editorial Marfil. Diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana. 3a edició. Dream, C (2012). El payaso que hay en ti. Barcelona. Clownplanet During, B. (1993). La crisis de las pedagogías cambiantes. Málaga. Unisport. Invernó, J. (2003 ). Circo y educación física: otra forma de aprender. Barcelona. Inde. Fouchet, A. (2006). Las artes del circo una aventura pedagógica. Buenos Aires. Stadium. Jara, J. (2000). El Clown un navegante de las emociones. Sevilla. Proexdra. Jara, J. y Mantovani, A. (2006). El actor creativo, la actriz creativa. Bilbao. Artezblai. Learreta, B., Sierra, M.A. y Ruano, K. (2006). Didáctica de la expresión corporal. Talleres monográficos. Barcelona. Inde.
Learreta, B., Sierra, M.A. y Ruano, K. (2005). Los contenidos de la expresión corporal. Barcelona. Inde. Lozano, E. y Martinelli, L. (2012) Jacques Lecoq a través de sus continuadores: viajes e intercambios. Telón de fondo, revista de teoría y crítica teatral, 15, 149-157 Mateu, M., Durán, C. y Troguet, M. (1992). 1000 ejercicios y juegos aplicados a las actividades corporales de expresión. Badalona. Paidotribo. Montávez, M. ( 2001). La expresión corporal y la creatividad. Un camino hacia la persona. Tándem, didáctica de la Educación Física, 3, 50-65. Moston, M. y Asworth, S. (1993). La enseñanza de la Educación física. La reforma de los estilos de enseñanza. Barcelona. Hispano-Europea. Rojas, P. (2007). La expresión corporal, una asignatura apasionante. Sevilla. Wanceulen. Ruano, K. y Sánchez, G. (2009). Expresión corporal y educación. Sevilla. Wanceulen. Saegesser, F. (1991). Los juegos de simulación en la escuela. Madrid. Visor. Sierra Zamorano, M.A. (2005 ). Los Contenidos de expresión corporal. Barcelona. INDE. Romero, CH. (2001).Cuerpo y creatividad.Tándem, didáctica de la Educación Física, 3, 25-38 Torre, E. y Torre, C. (2001). La dramática creativa. Tándem, didáctica de la Educación Física, 3, 93-108. Trigo, E. y otros. (1999). Creatividad y motricidad. Barcelona. Inde. Viciana, V. y Arteaga, M. (1997). Las actividades coreográficas en la escuela. Danzas, bailes, funky, gimnasia jazz... Barcelona. Inde. Viciana, V. , Arteaga, M. y Conde, V. (1997) Desarrollo de la expresividad corporal: tratamiento globalizador de los contenidos de representación . Barcelona. INDE. VVAA (1995). Diccionari Valencià. Valencia. Edicions Bromera. Referències en pàgines web Giner, S. Descubriendo nuestro clown. Consultat durant el 2013 del Web: http://www.veu.ua.es/va/talleres/doc/235-programa-cas.pdf. González, M. Desenvolupament de les competències a l’escola: una experiència a través del teatre. Consultat durant el 2014 del Web: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000177%5C00000012.pdf Martín, J. Los clowns: en busca del propio clown (el cuerpo poético: una enseñanza de la creación teatral. Jacques Lecoq) Consultat durant el 2013 del Web: http://www.slideshare.net/joacomartinclown/clowns-jacques-lecoq Martín, J. El Clown: La Risa de la Vida. Consultat durant el 2012 del Web: http://www.uakix.com/articulos/el-clown-la-risa-de-la-vida.html#ixzz38ebJZYEc Martín, J. Un ejército de payasos (Hernán Gené) Consultat durant el 2012 del Web: http://www.slideshare.net/joacomartinclown/un-ejrcito-de-clowns-hernn-gen? related=1&utm_campaign=related&utm_medium=1&utm_source=1 Navarro, A ¿Qué es un clown? Consultat durant el 2012 del Web: http://www.clownplanet.com/home.htm Pérez, E. El clown, tu lado más payaso. Consultat durant el 2014 del Web: http://teatro.about.com/od/Teatro-para-principiantes/fl/El-Clown-tu-lado-maacutes-payaso.htm Romaní, M. Per nassos. Consultat durant el 2014 del Web: http://www.stcugat.net/mvm/nassos.pdf Ruano, K. Juegos y actividades para crear un ambiente adecuado en el desarrollo de propuestas de Expresión Corporal. Consultat durant el 2012 del Web: http://www.expresiva.org/files/PDF_Articulos/X015_Juegos_activ_ambiente.pdf Reyes, A. “Clown terapéutico como recurso Pedagógico” i ”Revalorando el clown como herramienta pedagógica y terapéutica” Consultat durant el 2014 en el Web: http://www.chiquiclaun.com/descarga/001
Sanchis, P. Desenvolupe la meua capacitat expressiva i sensitiva mitjançant la dansa dramàtica.Consultat durant el 2012 del Web: http://cefirevalencia.edu.gva.es/web_valencia/cd/curso/talleres/taller19.pdf Sánchez, G. Método de proyectos en expresión corporal. Consultat durant el 2012 del Web: http://www.expresiva.org/files/PDF_Articulos/X023_Metodo%20de%20proyectos%20en %20Expresion%20Corporal.pdf