Prefaci En aquest espai, en aquest prefaci, volem testimoniar la gratitud infinita a les institucions que han fet possible els nostre projecte, la nostra il·lusió i, a la fi, el treball creatiu de “El color de la música”. Volem, però, expressar l’afecte i la proximitat que ens han regalat, tot valorant l’esforç i les dinàmiques d’acord que hem practicat. No sols ens han protegit, també han tingut la sensibilitat d’encoratjar-nos perquè continuem treballant dur en benefici del conreu de la bellesa, i sempre amb generositat. I les institucions tenen nom: Caixaltea, Departamento de Arte, Humanidades y Ciencias Sociales y Jurídicas de la UMH, Vicerectorat d’Estudiants i Extensió Universitària de la UMH i Forum Mare Nostrum de l´Alfàs del Pi.
El color de la música Si més no aquest projecte ha estat una gosadia. Sí, “El color de la música” és, en una primera instància, un projecte acadèmic desenvolupat per estudiants de Pintura Urbana de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. I ha significat una gosadia perquè el seu principal focus d’atenció resideix a posar-li color als sons. Ens expliquem. El punt de partença d’aquesta aventura artística ha estat la música, millor dit les músiques, ja que hem hagut d’escoltar moltes diverses composicions per a la fi residenciar el treball en quatre d’elles. Així, la música antiga, el barroc, el romanticisme i la música contemporània han estat el suport per a la recerca dels estímuls sonors escaients, i potser nutritius. I ens hem esllavissat pels costers de la fantasia, del risc i de la metàfora cromàtica, per tal d’argumentar, amb pinzells, el discurs de l’harmonia. Un llenguatge diversificat, fins i tot plural, com no podia ser d’una altra manera, s’ha esdevingut de la praxis pictòrica. Un món, els mons, el món, tantes coses potser, es recreix a cada passa que hem anat fent. Ja triades les “nostres” músiques, escoltades abastament pels pintors, artistes, si més no alumnes, una a una han anat desfilant per l’imaginari poètic de cadascun d’ells. I els mesos han suposat el full en blanc per a escriure el cabdal de la gràcia i de la il·lusió. A cada cop el seu. O el triomf d’una sistemàtica acció, ben acordada, pel conjunt dels artistes. La música antiga ha esdevingut, segons la majoria, una benvolguda introspecció, on l’alegria de l’espiritualitat lluita amb la foscúria dels indrets cap a l’endins i la meditació. La música del barroc ens regressa a la llum, la riquesa i amplitud de veus emergents, i la voluptuositat de formes quasi orgàniques. El romanticisme defuig les actuacions notarials de present per fer-ne trasllat cap al paradís discret de les aigües en sortilegi de pigments, i que alcen el vol, decidides, cap a l’esdevenidor. La música contemporània, amb les ferramentes de hui, ens parla del moviment, del compromís amb el discurs de cada dia que passa, de la voluntat de guanyar la partida a la pols, que aixeca, com la garsa fa, les ales per damunt la carn de la mar encalmada. I ens hem sotmès al criteri i rigor de la correcció, a la anàlisi del conjunt d’actuants al projecte, per tal d’arrodonir un missatge, encara que individual, que respongués a la voluntat inicial del camí marcat. Un projecte té, també, aquestes exigències. I ens ha agradat escoltar la veu de la majoria, doncs el trajecte ens vinculava enormement. I ens ha semblat gratificant el viatge per la duna de la memòria col·lectiva, encara tot reconeixent la fragilitat de l’arena dessota els nostres peus.
e 6
Un projecte, aquest nostre de hui, “El color de la música”, que ha estat l’aposta per incorporar l’obra sobre l’obra. Així, a la provocació de la música hem contestat amb arguments pictòrics, i hem volgut pintar l’intangible, o l’ànima de la música mateixa, l’essència d’una intimitat nostrada perquè l’hem feta tan nostra... I si en parlem de l’obra sobre l’obra, caldrà fer esment d’una nova realitat que hem abastat. Música, pintura...i, també, cinema. Doncs hem procurat una convergència interdisciplinària entre les tres manifestacions de l’art. Tot plegat hem donat pas, per tastar aquest nou resultat, a la conformació d’una proposta cinematogràfica que il·lustrés el projecte des d’una nova vessant. Discursos, a la fi, superposats, i ben fantàstics tots tres. I ja des d’ara ens disposem a viatjar amb la nostra obra, amb aquesta proposta col·lectiva, per tal d’acariciar el qui s’ho mire. Una voluntat d’apropament del discurs poètic de la pintura, discurs harmònic farcit de sons i d’imatges, a tot aquell que vulga compartir una estona de sensibilitat amorosida. Des de les aules i per a tots, sense fronteres, sense límits. Com deu de ser. Com ens agrada de fer. I perquè volem retornar, d’alguna manera, el regal que se’ns fa de tastar la bellesa.
Josep Pérez i Tomàs (j. sou)
e 7
A. Albero “…el color es la tecla y el alma es el piano con sus cuerdas. El artista es la mano que mediante una u otra tecla, hace vibrar el alma humana” Wassily Kandinsky
e 8
e 9
Carlos Álvarez “Entre el diseño preliminar y la pieza acabada existe un gran camino recorrido. Todo un proceso durante el cual podemos perdernos o encontrarnos.”
e 10
e 11
Juan Balañá “Fotograma a fotograma un seguit de metàfores per abellir el discurs de la nova història. Un sol personatge fecunda l´arrel del misteri: l´art.”
e 12
e 13
Antón “Mi vida está llena de colores y de canciones, repleta de trazos y de emociones… Desborda abstracciones con el pincel.”
e 14
e 15
Vanessa Díaz “Siento la música, me traslado a tiempos pasados, interpreto con colores, busco la libertad…”
e 16
e 17
Susana Díaz Cabot “Música, eres, sin saberlo, mi despierta-sensaciones, estando adormecida en el umbral de un claroscuro.”
e 18
e 19
Susana García Ungo “Música, sonidos interiores de recuerdos y olvidos, sonidos de colores, texturas y matices, sonidos de vida.”
e 20
e 21
Alexandra “La magia del arte hace posible que escuchemos a través de la mirada.”
e 22
e 23
Jaúdenes “Mediante la vista escucho las pausas y los ritmos marcados por los colores.”
e 24
e 25
Nieves Mares “Indúceme: Arrastras, eres fuerte… Inflúyeme: Cambias, modificas con tu presencia. Elevas…”
e 26
e 27
Antonio Martínez García “El major privilegi d´un artista plàstic és tindre la capacitat de poder interpretar música sense saber-ne´n.”
e 28
e 29
Sloworking “Pintar la música ha fet de mi un instrument.”
e 30
e 31
Mollá “Sonidos, colores, ritmos, silencios… que salen o se posan en el fondo del cofre.”
e 32
e 33
Encar “El ojo: un color. El oído: un sonido. Sacar el color de una música. Plasmar la forma de una melodía. Extender una sensación sobre un lienzo. Escuchar, sentir, pintar…”
e 34
e 35
Palazón Abad “El mar obert evoca l´enyor d´un temps clàssic, la música viu l´esperança de l´harmonia, la pintura habita els límits de la sensibilitat.”
e 36
e 37
M14 “El arte tiene la obligación, en la actualidad, de educar y de ser asequible económica e intelectualmente para todos”
e 38
e 39
Antoni Rigo “El ábsit de un ensueño”
e 40
e 41
NRS “Creía que mis palabras eran dañinas al pensarlas, pero lo que realmente me hacía daño era mis actos no pensados”
e 42
e 43
Alberto “La función del arte es servir de espejo a la naturaleza, y no existe un espejo lo suficientemente grande” D. Adams El restaurante del fin del mundo
e 44
e 45
Josep Sempere i Soler “Mentre el pinzell escriu paraules de música, la pintura canta fantasies de color”
e 46
e 47
Loli “No te des por vencido, ni aún vencido”
e 48
e 49
Valero “Sólo donde el pigmento es el plebeyo del orden, las formas invisibles de la música tienen poder de conquista”
e 50
e 51
Artistas Alfredo Albero Vilaplana José Carlos Álvarez Domínguez Juan Balañá Pablo Antón Cuartero Vanessa Díaz Susana Díaz Cabot Susana García Ungo Alexandra González Lafuente Leticia Jáudenes Fernández-Escandón Nieves Mares Antonio Martínez García Inmaculada Mengual Santiago Mollá Encarna Moreno Alicia Palazón Abad Mar Pol Viedma Antoni Rigo Natalia Roncero Alberto Sánchez Hernández Josep Sempere i Soler Mª Dolores Talamantes Diago Verónica Valero Bautista
e 53
Índice Prefaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5 El color de la música . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6 Alfredo Albero Vilaplana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 José Carlos Álvarez Domínguez . . . . . . . . . . . . . . .10 Juan Balañá . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 Pablo Antón Cuartero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 Vanessa Díaz . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 Susana Díaz Cabot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18 Susana García Ungo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 Alexandra González Lafuente . . . . . . . . . . . . . . . .22 Leticia Jáudenes Fernández-Escandón . . . . . . . . . .24 Nieves Mares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26 Antonio Martínez García . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28 Inmaculada Mengual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30 Santiago Mollá . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32 Encarna Moreno . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34 Alicia Palazón Abad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36 Mar Pol Viedma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38 Antoni Rigo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40 Natalia Roncero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42 Alberto Sánchez Hernández . . . . . . . . . . . . . . . . .44 Josep Sempere i Soler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46 Mª Dolores Talamantes Diago . . . . . . . . . . . . . . . .48 Verónica Valero Bautista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50 Artistas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53