Guies didàctiques Infantil, Primària, Secundària | Projecte BEATRICS UMH Sapiens

beatrics

“A

LA GENT JOVE LI DIC: NO PENSEU EN VOSALTRES MATEIXOS, PENSEU EN ELS ALTRES. PENSEU EN EL FUTUR QUE US ESPERA, PENSA EN EL QUE PODEU FER I NO TEMEU A RES”

En converses informals amb professores d'institut de barris amb menor nivell d'ingressos, hem identificat que la falta d'activitats i projectes transversals a diferents matèries, així com la falta de creativitat en les propostes formatives de l'alumnat són algunes causes de rebuig a l'hora de triar les branques de ciències Encara que xiquets i xiquetes demostren interés per les disciplines STEM, a vegades no visualitzen un futur professional relacionat amb aquests àmbits Associen la ciència i la tecnologia exclusivament a una carrera acadèmica, difícilment assolible i amb poques eixides professionals per a aquells que no tenen les millors notes

Per aquest motiu, creiem que és necessari posar a la disposició dels centres educatius un programa d'activitats que vaja més enllà del ‘foment de les vocacions científiques’ Perquè sabem que tant xiquets com xiquetes, de tot nivell econòmic, sí que tenen un potencial interés per la ciència i la tecnologia El necessari és esborrar les barreres socials i psicològiques que els impedeixen si més no pensar que seran capaces d'aconseguir-ho Això es pot aconseguir ajudant-los a diluir estereotips de la manera adequada

0 5

1 2

P E R Q U È I M P L E M E N T A R

B E A T R I C S A L E S A U L E S

Coneix el projecte, els seus factors d'innovació i a l'equip desenvolupador

E X P O S I C I O N S

# V A N F E R H I S T Ò R I A

Tres col·leccions sobre les contribucions més destacades de deu dones en els àmbits de la ciència i la tecnologia, des de diferents capacitats.

2 6

4 4

6 6

A C T I V I T A T S P E R A

E D U C A C I Ó I N F A N T I L

Joc de memòria, Neonatologia, La gelateria dels números, Science Flashcards Level 1

A C T I V I T A T S P E R A

E D U C A C I Ó P R I M À R I A

Poesia i ciència, aquari d'artèmies, estructures reforçades, taller de lectura, Science Flashcards Level 2, La màquina del temps

A C T I V I T A T S P E R A

E D U C A C I Ó S E C U N D À R I A

Ciència en 1 minut, La carrera dels invents, Check wars, Science Flashcards Level 3, Taller de lectura

8 2

C I È N C I A E N E L T E U S A L Ó

Eina didàctica en línia, segura i sense publicitat, trilingüe (castellà, valencià i anglés) per a completar el currículum científic dels escolars valencians

Per què implementar BEATRICS a les aules

Beatrix Potter va ser una autora d'èxit de llibres infantils i il·lustradora de finals del segle XIX, però, a més, va ser una pionera de la micología Va ser una de les primeres persones a cultivar fongs a partir d'espores i a postular que la floridura és un estadi més del seu creixement i no un organisme diferent Va estudiar i va il lustrar el sistema reproductiu d'espècies com la la Hygrocybe coccinea o la Dasyscypha calycina. A pesar que han passat més de cent anys des que Potter publicara les seues obres científiques i literàries, trencant les barreres de gènere i demostrant que la creativitat és un valor comú a totes dues disciplines, continua existint el mite que les persones només poden ser ‘de lletres o de ciències’ Continuen existint estereotips que perjudiquen les perspectives de vida dels més joves i, en particular, de les xiquetes i de col·lectius desfavorits.

C O N T I N U A E X I S T I N T E L M I T E

Q U E L E S P E R S O N E S N O M É S

P O D E N S E R ‘ D E L L E T R E S O

D E C I È N C I E S ’

Les tres accions del projecte BEATRICS (Bandejant Estereotips a les Aules, Tecnologies per a Revolucionar la Inclusivitat en la Ciència i la Societat), l'exposició didàctica #VanFerHistòria sobre diverses dones destacades en el desenvolupament de la ciència i la tecnologia, les guies didàctiques per a treballar l'autoeficàcia en ciències, així com la plataforma multimèdia Ciència en el teu Saló, amb jocs didàctics, estan alineades amb l'objectiu principal de promoure canvis en les actituds i comportaments en qüestions relacionades amb la ciència i la tecnologia.

En conjunt, BEATRICS és una proposta didàctica trinlingüe (castellà, valencià i anglés) per a tots els nivells escolars que pretén emplenar transversalment el currículum educatiu. Les activitats estan dissenyades per a treballar el pensament crític i redibuixar el perfil d'algú que té èxit en l'àmbit de les STEM. S'inclouen metodologies perquè xiquets i xiquetes, xics i xiques joves treballen amb les seues pròpies fortaleses en projectes científics, que entenguen que en aquest àmbit el que es necessiten són gents diverses, amb multitud d'inquietuds, no particularment masculines ni restringida a les ‘persones amb bata’ També, que els beneficis socials derivats de la ciència i la tecnologia són dret de tots i totes.

J U S T I F I C A C I Ó D E L

Els estereotips juguen un paper crucial en l'elecció d'una carrera “típicament masculina”, com podrien ser les enginyeries, o “femenina”, com podria ser la pedagogia (López Sáez, M , 1994) No intervindre durant la creació d'aquests estereotips de gènere, en les primeres etapes formatives, o no corregir-los durant els cicles en què l'estudiantat ha de triar les matèries de ciències o lletres, crea una disparitat en l'accés a les professions i carreres científiques. Això és especialment notable en les enginyeries. En Batxillerat, les alumnes són majoria en Art (72%) i en Ciències Socials i Humanitats (58%) i són minoria en Ciències (47,5%) (Ministeri d'Educació, 2022c).

Aquesta tendència es veu reflectida en la universitat Encara que la taxa de matriculació d'homes i dones en els estudis universitaris és virtualment idèntica (50,1% dels matriculats en titulacions universitàries són dones, enfront d'un 49,9% d'homes), continua havent-hi una diferència abismal en la població de matriculats en enginyeria i arquitectura (29,4% de dones, 70,6% d'homes) i una xicoteta diferència en ciències en general (47,7% de dones, 52,3% d'homes) (Ministeri d'Educació i Formació professional, 2022a).

Al mateix temps, la taxa d'abandó escolar primerenc a Espanya, del 13,3% (Ministeri d'Educació, 2022b), afecta set vegades més als xiquets i xiquetes de famílies amb menor renda En converses informals amb professores d'institut de l'àrea de Ciències de barris amb menor nivell d'ingressos, hem identificat que la falta d'activitats i projectes transversals a diferents matèries, així com la falta de creativitat en les propostes formatives de l'alumnat són algunes causes de rebuig a l'hora de triar les branques de ciències i que es produïsca un major abandó escolar entre els xics i xiques de rendes baixes Aquests últims, ens diuen, no se senten capacitats per a acabar la seua formació en ciències perquè perceben les matèries com a hermètiques, massa difícils i poc creatives A més, encara que xiquets i xiquetes demostren interés per les disciplines STEM, a vegades no visualitzen un futur professional relacionat amb aquests àmbits Associen la ciència i la tecnologia exclusivament a una carrera acadèmica, difícilment assolible i amb poques eixides professionals per a aquells que no tenen les millors notes Així, en comptes d'optar a un Batxillerat, trien incorporar-se al mercat laboral abans que els seus parells Aquesta elecció serà un impediment per al seu desenvolupament professional i la seua estabilitat econòmica en l'edat adulta, ja que el 55,7% dels treballadors actius de 18 a 24 anys que han abandonat els seus estudis està en l'atur (Ivie, 2015).

Com hem vist, la ‘síndrome de la impostora’ que impedeix que més xiquetes i joves se senten capaces de superar els estudis en ciències amb èxit, s'agreuja en elles i s'amplia, també, als homes quan es tracta d'estudiants amb pocs recursos econòmics. Per aquest motiu, creiem que és necessari posar a la disposició dels centres educatius un programa d'activitats que vaja més enllà del ‘foment de les vocacions científiques’ Perquè sabem que tant xiquets com xiquetes, de tot nivell econòmic, sí que tenen un potencial interés per la ciència i la tecnologia. El necessari és esborrar les barreres socials i psicològiques que els impedeixen si més no pensar que seran capaces d'aconseguir-ho. Això es pot aconseguir ajudant-los a diluir estereotips de la manera adequada:

0 1

0 2

Exposant-los a resultats reeixits per dones de diferents àmbits, no necessàriament formades en les ciències experimentals

Demostrant-los que aquests assoliments tenen aplicacions socials conegudes per als xiquets i xiquetes, de manera que puguen visualitzar concretament com podrien forjar-se un futur en els àmbits

Aprofitant i fomentant la creativitat dels alumnes, així com el treball en equip, però també l'autonomia en la investigació 0 3

0 3

Realitzant tot l'esmentat en un format divertit i accessible per a xiquets i xiquetes amb diferents velocitats d'aprenentatge

F

A C T O R S D ' I N N O V A C I Ó

Un llenguatge inclusiu que dona suport a l'autoeficàcia i l'autoestima i millora l'autoimatge Quan parlen de referents científics, molts projectes de divulgació científica col loquen a aquestes persones en un nivell superior a la resta de professionals: “va ser la millor de la seua classe”, “va traure la nota més alta en la universitat”, “va guanyar un Nobel”, etc Això crea una desconnexió entre l'autoimatge de la majoria dels estudiants i les seues possibles aspiracions en l'àmbit de les STEM. Per definició, només pot haver-hi una o un que siga ‘el millor de la classe’, després sembla que tots els altres queden automàticament exclosos d'un perfil ‘adequat’ per a les ciències El llenguatge utilitzat en les accions #VanFerHisòria i Ciència al teu saló es cuida de crear aquests estereotips per a millorar l'autoestima dels estudiants i ajudar al fet que se senten identificats amb les figures presentades Al mateix temps, poden acomodar una nova visió de les seues pròpies habilitats dins del perfil cientificotècnic, encara que aquelles matèries que més els agraden estiguen normalment allunyades dels àmbits STEM, i utilitzar aquestes habilitats amb èxit per a treballar la seua autoeficàcia: ‘Si creus que pots, pots’

La qualitat i varietat de les guies didàctiques. Pocs projectes de divulgació generats en les universitats s'acompanyen de guies didàctiques tan exhaustives i perfectament adaptades al currículum docent del seu àmbit geogràfic Com s'ha esmentat, les guies del projecte BEATRICS tenen en compte la diversitat de les aules, on trobem estudiants amb diferents nivells d'aprenentatge i diferents maneres d'aprendre

Plurilingüisme Les tres accions es presenten en tres idiomes: valencià, castellà i anglés, de manera que qualsevol centre pot incloure les activitats en el currículum de manera transversal a diferents assignatures, siga com siga la seua configuració lingüística Això, també, reforça la capacitat del projecte d'arribar a col·lectius normalment allunyats de la ciència. Per exemple, si les activitats de Ciència en el teu saló complementen al currículum de l'assignatura de llengua estrangera (anglés) per a l'alumnat de l'ESO que ha triat la via de lletres o art, continuaran aprenent conceptes científics i desenvolupant el seu pensament crític

Igualtat d'oportunitats. Juntament amb les guies didàctiques, el Projecte BEATRICS proveeix els materials no fungibles necessaris per a la realització dels tallers, per la qual cosa la inversió del centre escolar és mínima, només precisaran el material escolar ja contemplat en els seus pressupostos anuals (plastilina, folis, etc). Això permet als centres escolars públics que disposen de menys recursos per a l'aula a accedir a un material socialitzat de la millor qualitat.

Referències bibliogràfiques

Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (2015) El abandono educativo temprano: análisis del caso español Consultado el 12 de enero de 2023

Ministerio de Educación y Formación Profesional (2022, a). Datos y Cifras del Sistema Universitario Español. Publicación 2019-2020 Últimos datos disponibles en enero de 2023

Ministerio de Educación y Formación Profesional (2022, b) La tasa de abandono educativo temprano descendió al 13,3% en 2021, la más baja de la historia. Consultado el 12 de enero de 2023. Ministerio de Educación (2022, c) ‘Igualdad en Cifras MEFP 2022 Aulas por la igualdad Consultado el 12 de enero de 2022

Ross, M. B., Glennon, B. M., Murciano-Goroff, R., Berkes, E. G., Weinberg, B. A., & Lane, J. I. (2022). Women are credited less in science than men Nature, 608(7921), 135-145

Elaboración de las guías didácticas

Realitzada d'acord amb la legislació vigent en matèria d'ordenació i ensenyaments per als diferents nivells d'educació en la Generalitat Valenciana al juliol de 2023 L'objectiu global de les activitats proposades per a l'aula serà promoure la idea que l'accés als beneficis socials de la ciència ha de ser un dret universal i que la diversitat de les persones que realitzen la investigació científica i la innovació tecnològica és un aspecte positiu per al progrés social Al mateix temps que treballen conceptes cientificotècnics i el pensament crític, els participants comprovaran que l'accés a les professions STEM no és exclusiu per a un ‘estereotip’ de persona sinó que la innovació científica i tecnològica sempre s'ha donat de la mà de persones amb diverses inquietuds Així mateix, totes les activitats tenen en compte els principis del Disseny Universal de l'Aprenentatge -Motivació, Representació, Acció i Expressió- i atendran la diversitat de l'alumnat i als diferents ritmes d'aprenentatge.

Equip GSEEX Dua 1-3-9 (CC BY-SA)

Font:

L'equip de BEATRICS

Lázaro Marín és director de Comunicació i responsable de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat

Miguel Hernández Ha exercit altres càrrecs executius en la Universitat, dins de l'Oficina de Transferència de la Investigació i com a Secretari del Consell Social de la UMH

Ángeles Gómez Martínez és biòloga molecular i periodista. S'ha especialitzat en la comunicació de la ciència a través del cinema i la cultura mitjançant diferents formats, com la web i podcast Feedback Ciència, creada en 2010, o el programa d'RNE Ciència i acció, en emissió des de 2014 a 2018 En 2018 va publicar el llibre Poyejali! 50 pel·lícules essencials sobre l'exploració de l'espai en la col lecció Filmografies Essencials de l'Editorial UOC

Sandra Jurado Sánchez va obtindre el doctorat en Bioquímica i Biologia Molecular en la Universitat Complutense de Madrid en 2005 en els mecanismes de plasticitat neuronal que subjauen els processos d'aprenentatge i memòria

Posteriorment va realitzar estades postdoctorals en la Universitat de Michigan i Stanford. Des de 2017, és Científic

Titular del CSIC i lidera el laboratori de Neuromodulació

Sináptica en l'Institut de Neurociències UMH-CSIC on coordina la Comissió d'Igualtat i la Comunicació Científica

Mª José Pastor Vicente és responsable de l'àrea de Premsa de la UMH Està especialitzada en la comunicació institucional i coodina els continguts de divulgació científica de la universitat Lidera l'equip de redactors de ciència, premsa, televisió i unitat audiovisual per a crear projectes conjunts.

Alba García Ortega és professora de Periodisme i Coordinadora de l'Àrea de la Divulgació Científica de la UMH És doctora en Ciències Socials i Jurídiques per la UMH. Actualment col·labora com a docent en el Màster Interuniversitari en Història de la Ciència i Comunicació de la Ciència (UA/UMH/UMH). En l'àmbit acadèmic, investiga el paper de la ludificació i altres noves narratives en la divulgació científica

Ángeles Gallar Martínez ha treballat en gestió de projectes d'investigació durant 4 anys en l'Institut de Neurociències UMH CSIC, és redactora d'UMH Sapiens i creadora de continguts de divulgació per a adults i xiquets en la versió en línia de la revista. Especialitzada en periodisme científic i gestió de xarxes socials, guionitzat i realització audiovisual Rep formació continuada en el Journal Club de FECYT, entre altres

A més d'elles, en el desenvolupament de la present guia didàctica i dels seus materials s'ha implicat la comunitat Docent i Investigadora de la UMH, cadascú pel que fa a les seues àrees d'especialització. A les científiques i científics de la UMH agraïm enormement la seua continuada labor per la divulgació i la promoció de les vocacions científiques en xiquetes i xiquets.

Exposició #VanFerHistòria

Tres col·leccions compostes, cadascuna, de 10 tòtems informatius trilingües (castellà, valencià i anglés) sobre les contribucions més destacades de deu dones en els àmbits de la ciència i la tecnologia, des de diferents capacitats El valor afegit de l'exposició és aquesta guia didàctica, aplicable a a tots els cicles d'Educació Infantil, Primària i Secundària Les activitats potencien les habilitats i fortaleses de cada individu i comuniquen a l'alumnat la idea que no és només un tipus de persona (home, amb bones notes, interessat exclusivament en temes científics i tecnològics) qui està més ben orientada per a la innovació en les àrees STEM

No totes les protagonistes de l'exposició encaixen en el perfil hermètic que imaginem per a les ‘científiques’ o les ‘inventores’ Algunes són mestres d'escola, unes altres són entusiastes de la naturalesa o persones que -senzillament- van veure alguna cosa a millorar en el món i es van posar a la feina. Així queda reflectit en els textos explicatius i les imatges En la selecció, s'ha cuidat la diversitat de temàtiques i es mostra un rang històric ampli, així com diversitat nacional i cultural La primera edició, ja preparada al febrer de 2023, conté a les següents figures destacades:

D I S P O N I B L E S A L

S E T E M B R E 2 0 2 3

Jeanne Villepreux-Power (França, 1794-1871), naturalista, inventora de l'aquari 1. Maria E Beasley (els EUA, 1874-1904), emprenedora, inventora del bot salvavides 2 Ángela Ruiz Robles (Espanya, 1895-1975), mestra, inventora del llibre electrònic 3. Virgínia Apgar (els EUA, 1909 - 1974), mèdica, inventora del test de salut per a nounats 4 Gertrude Belle Elion (els EUA, 1918-1999), bioquímica, inventora dels immunosupressors 5 Catia Bastioli (Itàlia, 1957), química, inventora del plàstic biodegradable 6. Pilar Mateo Herrero (Espanya, 1959), química, inventora de la pintura antibestioles 7 Mary Sherman Morgan (els EUA, 1921-2004), química, inventora del coet de hydyne 8 Stephanie L Kwolek (els EUA, 1923-2014), química, inventora del Kevlar(R)antibales 9. Marta Karczewicz (Polònia, 1970), matemàtica, inventora del compressor de vídeo digital per a streaming 10

Jeanne Villepreux-Power

i l’aquari

Si alguna vegada has tingut un peix de colors a casa, en un aquari amb la seua caseta i les seues pedres, pots agrair aquesta invenció a Jeanne Villepreux-Power (1794-1871). Encara que no va poder estudiar en l’escola ni en la universitat, ella sola va aprendre a llegir i a escriure Primer va treballar en la moda, com a costurera i dissenyadora, però li agradava tant la naturalesa que va acabar dedicant-se a la biologia marina Li interessava especialment estudiar l’Argonauta argo, un mol·lusc octòpode, i per a això va construir les anomenades gàbies de Power, gàbies de vidre submergibles precursores dels aquaris actuals, per a observar-los. Va ser la primera persona a descobrir que aquests animals construeixen les seues pròpies petxines Fins aleshores, es pensava que les recollien “de segona mà” com els crancs ermitans Va publicar molts llibres sobre biologia marina i sobre com recuperar espècies aquàtiques en rius i llacs

Maria E. Beasley i el bot salvavides

L’invent més famós i més important de Maria Beasley (1847-1904) va ser, segurament, la bassa salvavides. Abans del seu model s’utilitzaven bots salvavides de fusta, però ella es va proposar crear-ne un més eficient que fora “a prova de foc, compacte, segur i fàcil de llançar” El seu nou disseny, patentat en 1880, tenia unes baranes que envoltaven la bassa i flotadors rectangulars de metall Es podia plegar i desplegar Encara que el disseny de Beasley està antiquat ja, aquest concepte de bot salvavides compacte continua utilitzant-se hui dia El transatlàntic RMS Titanic, afonat en 1912 durant la seua primera travessia, portava a bord 20 bots de Beasley, que van salvar la vida a 706 persones.

Ángela Ruiz

Robles i el llibre

electrònic

Ángela Ruiz Robles (1895-1975) va ser una escriptora, mestra i inventora espanyola Va idear la primera enciclopèdia mecànica, una eina educativa que es considera el primer llibre electrònic de la història. Amb l’enciclopèdia mecànica, Ángela volia “alleugerir el pes de les carteres dels alumnes, fer més atractiu l’aprenentatge i adaptar l’ensenyament al nivell de cada estudiant” També, servia per a aprendre idiomes i tenia la seua pròpia llum

Tot el que siga fer l’aprenentatge més divertit i accessible, és molt bona idea, no et sembla? El prototip de l’enciclopèdia mecànica es pot visitar en el Museu Nacional de Ciència i Tecnologia de la Corunya

Virginia Apgar i els nounats

La neonatologia és una branca de la pediatria dedicada al diagnòstic i tractament de les malalties de l’ésser humà durant els primers 28 dies de vida La seua impulsora, la anestesiòloga i pediatra Virginia Apgar (1909-1974), es va adonar que molts xiquets morien en les primeres 24 hores de vida i es va proposar remeiar-ho. Va analitzar milers de naixements fins que va ser capaç de distingir els bebés sans dels que podrien tindre problemes Amb els resultats del seu treball, va proposar un examen mèdic estandarditzat per a avaluar la salut dels nounats. Aquest test es continua usant a tot el món Se’n diu test d’Apgar, en honor a ella i perquè les lletres del seu cognom coincideixen amb les fases de la prova mèdica: aparença, pols, gesticulació, activitat i respiració. Curiós, veritat?

Gertrude Belle Elion i els immunosupressors

Gertrude Belle Elion (1918-1999) va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1988 per les seues contribucions al desenvolupament de medicaments i tractaments I n’hi ha per a això i per a molt més, Gertrude va descobrir tractaments per a la leucèmia, la malària, les infeccions urinàries i els immunosupressors que fan possibles els trasplantaments d’òrgans.

Per a pagar els seus estudis de màster, on era l’única xica, treballava al matí com a recepcionista en un consultori mèdic i a les vesprades com a professora de química i física Dedicava les nits i els caps de setmana a estudiar. Tot esforç té la seua recompensa.

Catia Bastioli i el plàstic biodegradable

L’acumulació de plàstics és un dels problemes mediambientals més greus Molts no es poden reutilitzar o reciclar, així que simplement fabriquem, rebutgem i contaminem el planeta més i més cada dia Catia Bastioli (n. 1957) va desenvolupar un plàstic biodegradable. Aquest material sí que es desintegra amb el temps, a diferència d’uns altres que poden tardar milers d’anys a desfer-se. Està fet amb midó de dacsa i està pensat per a tindre un impacte ambiental mínim Innovació i ciència per a salvar el planeta!

Pilar Mateo Herrero i la pintura antibestioles

Pilar Mateo (n 1959) és una científica espanyola amb vocació humanitària. Creu que la ciència ha d’estar al servei de la societat i per això es dedica a desenvolupar noves tecnologies que ajuden les persones amb menys recursos Un dels seus invents més destacats és una pintura insecticida que elimina els insectes que transporten la malaltia de Chagas Aquest és un dels problemes de salut més greus d’Amèrica Llatina i es transmet per la picada d’una xinxa que transporta el paràsit Trypanosoma cruzi. La pintura de Pilar Mateo evita que les xinxes puguen viure i desenvolupar-se a les cases

Mary Sherman Morgan i el coet de hydyne

Mary Sherman Morgan (1921-2004), àlies Rocket Girl, va ser la primera científica de coets. El seu primer treball fora de la granja familiar va ser en una fàbrica de municions durant la II Guerra Mundial, formulant trinitrotolué (TNT) i altres explosius. Després de la guerra, ja no feien falta tants explosius però havia començat la carrera espacial Mary va començar a treballar en una empresa de fabricació d’avions i es va dedicar al càlcul de nous propulsors per a coets. Els combustibles que s’utilitzaven eren prou potents per a volar però no per a escapar a la forta gravetat de la Terra i arribar a l’espai exterior Finalment, Mary Sherman va donar amb una fórmula més eficient, el hydyne: un 60 % de dimetilhidrazina asimètrica (UDMH) i un 40 % de dietilentriamina (DETA) En 1958, el seu combustible va impulsar el coet Juno I, amb el qual es va llançar l’Explorer I, el primer satèl lit en òrbita dels EUA que es va mantindre operatiu fins al 1970 Un exemple de com la química ens pot portar fins a l’infinit i més enllà

Stephanie L. Kwolek

i el teixit antibales

El treball més conegut de la química Stephanie Kwolek (19232014) és resultat directe de la influència dels seus pares. Encara que el seu pare va morir quan ella era molt xicoteta, li va ensenyar a estimar i estudiar la naturalesa i les ciències La seua mare era costurera i una apassionada de la moda.

Quan va acabar la carrera de química, Stephanie tenia la intenció de continuar formant-se com a metgessa. Però va començar a treballar en l’empresa DuPont per a poder pagar els seus estudis Allí, va inventar el Kevlar®, un nou tipus de teixit basat en polímers (plàstics) súper resistent, cinc vegades més fort que l’acer en proporció al pes. Al principi, el seu invent es va utilitzar per a pneumàtics, però actualment s’usa a tot el món per a fabricar articles espacials, cables submarins, cascos, frens i jupetins antibales.

Marta Karczewicz i l’streaming de vídeo

Hi ha molts tipus de vídeos digitals Segurament et sonaran l’MP4 o l’AVI Un dels sistemes de compressió de vídeo digital més utilitzats és la codificació avançada de vídeo o AVC (per les seues sigles en anglés) desenvolupat en bona part per la matemàtica Marta Karczewicz (n 1970) a la fi de la dècada de 1990 Com millors són aquests sistemes de compressió, menys espai digital ocupen els vídeos i més ràpida és la seua retransmissió per Internet. Marta ha desenvolupat formats que comprimeixen el vídeo fins a 1.000 vegades més, la qual cosa fa possible que veges sense interferències ni temps d’espera les teues sèries favorites en Netflix o Youtube, o que seguisques les classes en línia. Imagines com seria el món sense els seus invents?

D I S P O N I B L E S A L F E B R E R 2 0 2 4

1.

Beatrix Potter (Gran Bretanya, 1866-1943), escriptora i il·lustradora, va descobrir el cicle de reproducció dels fongs

Mary Anderson, (els EUA, 1866-1953), emprenedora, inventora de l'eixugaparabrisa 2

3.

4

Helene Winterstein-Kambersky (Àustria, 1900-1966), cantant, va inventar la màscara de pestanyes repel lent a l'aigua

Valerie Hunter Gordon (Gran Bretanya, 1921-2016), mestressa de casa, va inventar el bolquer d'un sol ús ecològic.

5

6.

7

Margarita Salas (Espanya, 1938-2019), bioquímica, inventora d'un amplificador d'ADN

Pratibha Gai (l'Índia, 1948), física, inventora del microscopi electrònic de resolució atòmica.

Ingeborg Hochmair-Desoyer (Àustria, n 1953), enginyera, va inventar l'implant coclear per a la sordesa

8.

9

Vivian Wing-Wah Yam, 任詠華, (Hong Kong, n.1963), química, inventora de la tecnologia OLED.

Amira Cheniour (Tunísia, n 1978), enginyera de programari, creadora d'un sistema d'irrigació per a zones àrides

10.

Reem Al Marzouqi

(Unió dels Emirats Àrabs, n. 1990), arquitecta, inventora del cotxe que es condueix sense mans

Guia didàctica per a Educació Infantil

Activitats basades en experiències d'aprenentatge significatives i emocionalment positives i en l'experimentació i el joc Educació en valors

Foment d'una autoimatge positiva, equilibrada i igualitària lliure d'estereotips discriminatoris Fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera, especialment en el segon cicle de l'Educació Infantil

C O M P E T È N C I E S

T R A N S V E R S A L S :

Competència en comunicació lingüística

Competència plurilingüe

Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria

Competència personal, social i d'aprendre a aprendre

Competència ciutadana

Competència emprenedora

Á R E A S : O B J E T I V O S :

Descobriment i Exploració de l'Entorn

Comunicació i Representació de la Realitat

Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d'expressió

Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectura i l'escriptura, i en el moviment, el gest i el ritme.

Promoure, aplicar i desenvolupar les normes socials que fomenten la igualtat entre homes i dones

EEn aquesta activitat treballarem la comunicació i representació de la realitat mitjançant la narració i la representació iconogràfica de diferents conceptes. Les històries de dones inventores promouen la igualtat de gènere al mateix temps que fomenten el descobriment i l'exploració de l'entorn, ja que parlarem de la cadena de producció i distribució d'aliments, de la salut pública, de la contaminació i el reciclatge, de l'observació de la naturalesa i de la tecnologia en l'entorn domèstic

La proposta comença amb una breu presentació sobre la ciència i la tecnologia. Per a què serveixen? Una de les seues funcions principals és la d'ajudar a les persones Molts dels avanços científics i tecnològics responen a la necessitat de resoldre un problema que tenen les persones. Per a trobar solucions a un problema, és millor si col laboren persones que tenen diferents habilitats i experiències És per aquest motiu que no tots els invents amb els quals convivim hui han sigut creats per una enginyera o un enginyer en un laboratori, sinó que van ser la resposta de persones de diferents professions i interessos a problemes i necessitats que ells i elles van observar en el seu dia a dia

Després d'aquesta explicació, es preparen les fitxes pegades sobre cartolina i retallades. De manera grupal o individualment, es conversarà fins a aconseguir aparellar cada invent, representat iconogràficament, amb la seua inventora. Cada fitxa d'inventora també conté un símbol interpretable gràcies als textos de presentació

Alice Parker vivia en un lloc en el qual feia molt de fred a l'hivern. A la seua casa hi havia una ximenera però no era suficient per a calfar totes les habitacions Així que es va proposar dissenyar un altre tipus de calefactor que funcionava amb gas i que podria instal·lar-se en qualsevol part de l'habitatge Hui dia utilitzem una versió més moderna del seu invent, que anomenem calefacció central

A Jeanne Villepreux-Power li agradaven molt els animals marins Li va semblar molt interessant un polp que onstrueix la seua pròpia petxina per a viure dins Com no odia observar-los en de la mar, va inventar una caixa de ristall que es podia emplenar amb aigua, on els polps odien viure i així veure'ls créixer D'aquesta manera, eanne va inventar el primer aquari.

uan Virgínia Apgar es va fer metge, fa molts anys, a egades els bebés es posaven molt malalts res més nàixer i o se sabia molt bé per què. Així que Virginia va estudiar molt i va inventar una manera de valorar la salut dels bebés ounats per a saber al més prompte possible si estaven ans o si necessitaven més atenció. Com un bebé no pot ir amb paraules si es troba malament o li passa alguna osa, Virgínia es fixava en la seua aparença o aspecte (si staven molt acolorits); el seu pols (la manera en què abem si funciona bé el cor); la seua gesticulació (si podien moure la cara i les mans); la seua activitat (si podien picar de peus o girar el cap) i la seua respiració (quan l'aire entra i ix del cos) Encara utilitzem l'examen mèdic de Virgínia Apgar quan naix un bebé per a saber si està sa.

Fa més de cent anys, quan encara no existien les neveres com les que tenim hui a casa, ni tampoc existien els automòbils, transportar el menjar i conservar-la fresca era molt més difícil Per això, prop de les ciutats solia haver-hi comprats i granges i la gent comprava allí les verdures, la llet, la carn i els ous Per a algunes persones que eren molt majors o estaven malaltes resultava molt difícil comprar llet fresca perquè no podien arribar fins a la granja. Per això, Fermina Orduña va inventar un carruatge amb forma d'estable en el qual es podia transportar a vaques, cabres i ruques, portar-ho a les ciutats i munyir allí la llet per a poder transportar-la ràpidament a la gent que la necessitava

T'has fixat en què moltes de les coses que tens estan fetes d làstic? I en el supermercat? Quants productes estan olicats en plàstic o es venen en contenidors de plàstic? st material resulta molt útil però és molt contaminant no es recicla Per aquest motiu, l'enginyera Catia oli va inventar un plàstic que contamina menys uè que està fet amb plantes i no fa falta reciclar-ho: es descompondre com la pell d'un plàtan o les restes a poma. Ho hauràs vist en el supermercat: ara moltes es de les quals s'usen per a agafar i pesar la fruita i la verdura estan fabricades amb el plàstic de Catia.

Quan ens posen una vacuna, s'utilitza un xicotet aparell anomenat xeringa: és un tub on es posa la vacuna o el nt líquids; un émbol, que espenta el líquid; i una da amb la qual es punxa la pell perquè el líquid múscul Abans no existien aquestes xeringues nes altres molt més grans i complicades: feien persones per a fer-la funcionar! La infermera r va pensar que seria molt millor si la xeringa es tilitzar amb una sola mà, ja que bastaria una sola er a posar la injecció. Gràcies a la xeringa que va inventar Letitia, mèdiques i infermeres poden prestar més atenció als pacients i, després, tenen temps de posar-te una tireta i regalar-te un adhesiu.

Nombre: Fecha:

¿AlgunavezhasvistounalecheríamóvilcomolaqueinventóFerminaOrduña?

Dibujatuversión:

El carruatge dissenyat per Fermina Orduña serveix per a transportar el bestiar lleter en particular burres, vaques o cabres d'una forma còmoda i higiènica en lloc que caminen pels seus propis mitjans fins al lloc on s'embene la llet Així, tot és més net i se serveix la llet recentment munyida d'uns animals descansats i ben tractats El carruatge, tancat i tirat per un nombre adequat de cavalls, consta dels següents elements:

Una pesebrera amb pinso de gra sec Així, es controla l'alimentació del bestiar i s'evita que menge qualsevol tipus d'herba o pastura nociva per a la lactància

Diverses finestres, una porta, una rampa d'entrada i eixida i un cabriolé per al cotxer conductor

Un envàs d'aigua calenta, denominat «calori-lacti», que permet per immersió d'un got de cristall hermètic que conté el líquid recentment munyit la conservació de la llet a la temperatura natural de la teta durant vint minuts L'aigua calenta s'obté d'una caldera instal lada per a eixe fi No obstant això, en unes certes èpoques de l'any es preveu la substitució de l'aigua calenta per suro per a disminuir la calor

Una campana per a avisar als veïns que arriba el carro de la llet

El bestiar es transporta a l'interior del carruatge fins al lloc on es troba el client, que podria ser algú malalt Allí es muny el bestiar i la llet es recull en un got de cristall que es tanca hermèticament amb tapa i s'emporta a casa del consumidor, al qual se li serveix la llet recentment munyida i conservada en el depòsit del «calori-lacti», recollint-se el got del dia anterior El bestiar roman descansat en el carruatge i en ser alimentat amb pinso va reposant la llet

Material subministrat a l'aula: guia didàctica (en versió digital), 6 bebés de joguet de 36cm i cos bla, amb marcatge CE i d'ús recomanat per a majors de 2 anys, vestits i complements, 6 estetoscopis de joguet.

Material necessari per a l'activitat: fitxes de salut impreses, 1 per equip o xiquet (a discreció d'el/la docent), adhesius o gomets de colors (roig i verd), llapis

Opcional: connexió a Internet i sistema audiovisual per a reproduir els arxius d'àudio i vídeo.

Som a l'hospital, han nascut bebés i hem de fer el paper d'obstetres (les metgesses i metges que ajuden les mamàs a donar a llum), de matrones i llevadores (les infermeres especialistes en l'embaràs, el part i la criança) i altres professionals de la salut especialitzats en la neonatologia (la branca de la medicina que atén la salut en els primers 28 dies de vida) Res més nàixer, els bebés necessiten un examen de salut per a assegurar-nos que tot va bé Després, anirà immediatament amb la seua mamà L'examen consisteix en cinc proves que es corresponen amb les cinc lletres del cognom de la pediatra que el va inventar: Virgínia Apgar

Quan Virgínia Apgar es va fer metge, fa molts anys, a vegades els bebés es posaven molt malalts res més nàixer i no se sabia molt bé per què Així que Virginia va estudiar molt i va inventar una manera de valorar la salut dels bebés nounats per a saber al més prompte possible si estaven sans o si necessitaven més atenció. Virgínia es fixava en la seua aparença o aspecte (si estaven rositas o quasi morats); el seu pols (la manera en què sabem si funciona bé el cor); la seua gesticulació (si podien moure la cara i les mans); la seua activitat (si podien picar de peus o girar el cap) i la seua respiració (quan l'aire entra i ix del cos) Encara utilitzem l'examen mèdic de Virgínia Apgar quan naix un bebé per a saber si està sa

Cada equip d'obstetres, llevadores i pediatres rep un bebé, estetoscopis, una fitxa de salut i adhesius verds i taronges En la fitxa, apuntarem el nom del bebé i la data de naixement L'objectiu és aprendre a avaluar la salut del xicotet atenent cinc claus. Per equips, realitzarem l'examen de salut del test de APGAR, que consisteix en:

A, d'Aparença: ens fixem en el color de la pell del bebé Això és important perquè indica si el bebé està respirant bé És un color de pell rosadito o bru, o està un poc blau? No han de tindre color blau, això significa que no respiren bé Ja que el color del bebé és saludable i indicatiu que està ben oxigenat, col loquem un adhesiu verd en la fitxa del bebé

P, de Pols: L'òrgan que mou la sang pel cos és el cor Necessitem usar l'estetoscopi per a escoltar els batecs del cor bebé En aquest moment, es reprodueix el batec per a tota la classe (de viva veu o mitjançant aquest arxiu d'àudio per a la taquicàrdia, o aquest arxiu per a la bradicàrdia) El cor d'un bebé sa batega més de 100 vegades per minut Si escoltem un batec ràpid, col locarem un adhesiu verd en la seua fitxa Si escoltem un batec lent, col locarem un adhesiu taronja

G, de Gesticulació: Si li fem cosquerelles al nostre bebé, el toquem en el nas, peus, mans el normal és que responga gesticulant, movent-se, fent escarafalls o plorant Aquestes són respostes sanes de gesticulació En aquest moment, mostrarem a la classe un vídeo de reflex d'irritabilitat L'equip col·locarà un adhesiu verd

A, d'Activitat: Així determinarem el to muscular del bebé En aquest moment, mostrarem el vídeo del bebé movent-se (adhesiu verd) o el vídeo del bebé estàtic (adhesiu taronja)

R, de Respiració: L'esforç respiratori del bebé és molt important, ja que d'aquesta manera li arriba oxigen a tot el cos. En aquest moment, mostrarem el vídeo del bebé plorant i respirant i col locarem l'adhesiu verd en la fitxa

Nom del bebé:

Data de naixement: __________________

Col·loquem un adhesiu verd si el bebé està bé o un adhesiu taronja si té problemes

A / a

APARENÇA aparença

P / p POLS pols G / g

GESTICULACIÓ gesticulació

A / a ACTIVITAT activitat R / r RESPIRACIÓ respiració

Ja hem acabat d'avaluar la salut dels nounats Hem col·locat molts adhesius verds? Això és que la salut dels bebés és bona Què hem aprés? Els éssers vius tenim necessitats fisiològiques bàsiques, com respirar La nostra fisiologia es pot avaluar amb tècniques mèdiques com l'observació Per a la salut de xicotets i majors és molt important la prevenció El test de APGAR és una mesura preventiva: volem adonar-nos al més prompte possible de si hi ha problemes en la salut dels nounats per a poder resoldre els problemes

Pots reservar el material no fungible necessari per a aquesta activitat a través del formulari: https://bit.ly/formulariobeatrics

Material subministrat a l'aula: 3 sets complets (depenent de la disponibilitat) del joc ‘Gelateria de Joguet i matemàtiques’

La llista d'invents de Beluah Louise Henry (18871973) és molt llarga. Però una de les seues innovacions més delicioses és, sens dubte, la geladora al buit Amb aquesta màquina, podien ferse cremosos gelats amb gel, sal, llet i sucre en un periquete També, va inventar màquines d'escriure capaces de fer còpies dels documents, una màquina de cosir i diversos joguets molt populars com a gossets de passeig i nines que es poden banyar.

Hui, aprendrem matemàtiques en la gelateria de Beluah. Disposem de cons i boles de gelat de diferents colors En les targetes aprendrem els números, de l'1 al 9, així com símbols matemàtics de suma i resta. En un dels modes de joc, podem apilar boles de gelat atesa la quantitat de cada sabor de gelat També, es poden aprendre les nocions bàsiques d'addició i sostracció, amb les targetes d'operacions

Per torns, podem jugar a servir, comprar i cobrar gelats En aquest mode de joc, aprendrem a socialitzar i a comunicar-nos de manera educada, alhora que ens enfrontem anociones bàsiques de l'economia i desenvolupem habilitats motores fines si utilitzem la cullera de gelat amb botó d'alliberament

Pots reservar el material no fungible necessari per a aquesta activitat a través del formulari: https://bit.ly/formulariobeatrics

S C I E N C E F L A S H C A R D S L

Print, cut and paste over cardboard the sheets containing Science flashcards Level 1. Read aloud to provide the class with the correct pronunciation of the following nouns:

head /hed/ the part of the body above the neck where the eyes, nose, mouth, ears, and brain are mouth /maʊθ/ the opening in the face of a person or animal, consisting of the lips and the space between them, or the space behind containing the teeth and the tongue

fingers /ˈfɪŋ ɡərs/ any of the long, thin, separate parts of the hand, especially those that are not thumbs

nose /nəʊz/ the part of the face that sticks out above the mouth, through which you breathe and smell.

toes /təʊs/ any of the five separate parts at the end of the foot

eyes /aɪs/ one of the two organs in your face that are used for seeing

atom /ˈæt əm/ the smallest unit of any chemical element, consisting of a positive nucleus surrounded by negative electrons Atoms can combine to form a molecule.

book /bʊk/ a written text that can be published in printed or electronic form chronometer /krənɒm ɪ tər/ a piece of equipment that measures time very accurately

DNA / ˌ diː en ˈ eɪ/ deoxyribonucleic acid: the chemical, present at the centre of the cells of living things, that controls the structure and purpose of each cell and carries genetic information during reproduction

flask /flɑːsk/ a glass container for liquids with a wide base and a narrow neck, used in scientific work.

gloves /ɡlʌv/ a piece of clothing that is worn on the hand and wrist for protection, with separate parts for each finger

Encourage students to identify and say aloud the appropriate term for each flashcard

GuiadidàcticaBEATRICSUMH|EducacióInfantil

GuiadidàcticaBEATRICSUMH|EducacióInfantil

Guia didàctica per a Educació Primària

P R I N C I P I S P E D A G Ò G I C S :

Comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, comunicació audiovisual, la competència digital i el foment de la creativitat, de l'esperit científic i de l'emprenedoria s'han de treballar en totes les àrees o àmbits de manera transversal i a través dels diversos projectes interdisciplinaris

Potenciar un aprenentatge significatiu que promoga l'autonomia i la reflexió

Dinamització de la lectura

Resolució col laborativa de problemes per a reforçar l'autoestima, l'autonomia, la reflexió i la responsabilitat

Prioritzar la comprensió, la mediació, l'expressió i la interacció oral en la llengua estrangera i la creació de situacions d'aprenentatge

O B J E C T I U S :

Desenvolupar hàbits de treball individual i d'equip, d'esforç i de responsabilitat en l'estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l'aprenentatge, i esperit emprenedor

Conéixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones des d'una perspectiva crítica, la igualtat de drets i oportunitats d'homes i dones i la no discriminació de persones per motius gènere, cultura, ideologia, ètnia, orientació o identitat sexual, religió, diversitat funcional o altres condicions

Conéixer i utilitzar de manera adequada i efectiva, oralment i per escrit, les llengües oficials: el valencià, com a llengua pròpia i oficial, i el castellà, com a llengua cooficial, i desenvolupar hàbits de lectura individual i en contextos de diàleg, debat i intercanvi d' iè i

Competència d'aprendre a aprendre

Competència en consciència cultural

Competències en comunicació lingüística i plurilingüe

Competència en ciència, tecnologia i enginyeria

Competència digital

A continuació, es proposen tres poemes que giren entorn de la biografia i els descobriments realitzats per tres figures femenines de la ciència i la tecnologia Dels quals, es pot realitzar una anàlisi literària, històric i científic Així mateix, es pot generar un debat entorn a la relació de l'art i les ciències, i de com les persones poden tindre inquietuds i desenvolupar habilitats en diversos àmbits que, a priori, no semblen relacionats entre si. No som ‘de ciències’ o ‘de lletres’, per la qual cosa la nostra capacitat per a aprendre i gaudir dels diferents àmbits del coneixement i la cultura no està limitat.

V I R G I N I A A P G A R

Quan Virgínia Apgar es va fer metge, fa molts anys, a vegades els bebés es posaven molt malalts res més nàixer i no se sabia molt bé per què Així que Virginia va estudiar molt i va inventar una manera de valorar la salut dels bebés nounats per a saber al més prompte possible si estaven sans o si necessitaven més atenció. Virgínia es fixava en la seua aparença o aspecte (si estaven molt pàl lids, o molt rojos); el seu pols (la manera en què sabem si funciona bé el cor); la seua gesticulació (si podien moure la cara i les mans); la seua activitat (si podien picar de peus o girar el cap) i la seua respiració (quan l'aire entra i ix del cos) Encara utilitzem l'examen mèdic de Virgínia Apgar quan naix un bebé per a saber si està sa

Virginia era metgessa i ajudava als bebés

En el moment que neixen els penjava del revés.

‘Així agafen aire’, deia ara i adés

Però molts caien malalts i es preguntava ‘Per què és?’

He d’avaluar si són sans i forts com roures

Per això hauré de fer-los cinc proves

S'anomenarà el 'test d'APGAR', perquè no vull oblidar cada pas de l'examen que cal realitzar:

A és d'APARENÇA, si estan rosats, estan bé

P és de POLS, el seu batec escoltaré

I si els fas cosquerelles, es mouen?

Això és GESTICULAR

Si piquen de peus i s'enfaden, tenen bona ACTIVITAT

Si ploren molt i molt fort, no els costa RESPIRAR

R E E M A L M A R Z O U Q I

De xicoteta, a Reem Al Marzouqi

(Unió dels Emirats Àrabs, n 1990) li agradaven molt els cotxes Atreta per la mecànica, va decidir estudiar enginyeria però va anar en una classe d'ètica quan va tindre la idea de dissenyar un vehicle que poguera conduir-se sense mans per a les persones que tenen limitacions de mobilitat La jove es va inspirar en la pilot sense braços Jessica Coix, que era capaç de pilotar avions amb els peus però sentia dolors d'esquena i el rebuig dels seus veïns quan circulava amb el seu cotxe Així, amb només 21 anys, Al Marzouqi va ser la primera dona àrab a aconseguir una patent als EUA amb el seu ‘Sistema de navegació de vehicles amb les extremitats inferiors’, és a dir, amb els peus El cotxe de Reem Al Marzouqui no té volant, sinó una espècie d'estrep subjecte a un eix rotatori per a dirigir el cotxe a dreta o esquerra i una altra palanca en el sòl per a canviar de marxes, a més dels pedals d'acceleració i desacceleració. A aquesta inventora no hi ha qui la frene!

Vull ser arquitecta, per a dissenyar un món a l'inrevés: màquines que no contaminen i plantes que parlen anglés

Si no poguera fer servir les mans ni per a rascar-me el nas, inventaria un rascador mecànic que fera olor de ananàs

Vull ser enginyera, per a inventar un món a l'inrevés: fàbriques que no tiren fum, sinó caramels de mel

Si no poguera fer servir les mans per a comptar fins a deu, et contaria la història un cotxe que es condueix amb els peus

W A N G Z H E N

En la pèrgola del jardí, envoltada de cirerers en flor, va col·locar una taula redona “La taula representa el globus terraqüi”, va pensar la jove astrònoma. Un llum de cristall penjava de la teulada corba de la pèrgola: “El Sol” A un costat de la taula, un espill redó “com la Lluna” Girant i traslladant cadascun d'aquests tres elements -la taula, el llum i l'espill-, Wang Zhenyi 王贞仪 (la Xina, 1768-1979) va dur a terme experiments sobre els eclipsis solars i lunars, així com sobre els equinoccis Abans d'existir els satèl lits artificials, els ordinadors i el correu electrònic, una astrònoma havia d'enginyar-li-les per a estudiar pel seu compte el moviment del sistema solar. Si, a més de mesurar astres, et dona temps per a escriure tretze col leccions de poemes i un llibre sobre aritmètica abans de complir els vint-i-nou anys, és que t'assembles molt a Wang Zhenyi 王贞仪 (la Xina, 1768-1797) ‘No estàs convençut que les filles també poden ser heroïnes?’, preguntava la il lustrada de la dinastia Quing. És clar que sí

Traducció lliure del poema de Whang Zhenyi titulat ‘Remant en una barca solitària sota la llum de la Lluna: Melancolia de la Tardor’:

明⽉棹孤⾈ 悲秋

清代 王贞仪

到得秋来愁便阔。悲⻛⼜剪桐枝落。天际哀鸿，林间病叶，断送秋光寂寞。

剩对⻩花怜瘦索。淡容冷艳枝枝弱。 盏⾹醪，半帘残⽉，强把诗情咀嚼。

Sota la Lluna brillant, en la meua barca solitària, la tardor em visita, amb la seua trista màgia

El vent curt fulles, en silenciosa caiguda Gemeguen oques salvatges, anuncien el seu comiat

En el bosc, les fulles es marceixen, sobre la llum de la tardor, envellides. Admire les flors grogues, fines i delicades En cada branca, una elegància embullada

Amb un sorbet dolç i cortines mig tancades, la Lluna persistent, les nostres emocions abraçades En dotze versos, el meu cor comparteix la seua poesia. Per a xiquetes valentes, que en la Lluna troben alegria.

L ' A Q U A R I D E J E A N V I L E P R E U X

Si alguna vegada has tingut un peix de colors a casa, en el seu aquari amb la seua caseta i les seues pedres, pots agrair aquesta invenció a Jeanne Villepreux-Power (1794-1871). Encara que no va poder estudiar a l'escola ni en la universitat, ella sola va aprendre a llegir i a escriure Primer va treballar en la moda, com a costurera i dissenyadora, però li agradava tant la naturalesa que va acabar dedicant-se a la biologia marina Li interessava especialment estudiar l'Argonauta argo, un mol·lusc octópodo, i per a això va construir les anomenades “gàbies de Power”, gàbies de vidre submergibles precursores dels aquaris actuals, per a observar-los Va ser la primera a descobrir que aquests animals construeixen les seues pròpies petxines. Fins llavors, es pensava que les recollien “de segona mà” com els crancs ermitans. Va publicar molts llibres sobre biologia marina i sobre com recuperar espècies aquàtiques en rius i llacs Més tard, la zoòloga marina Anna Thynne (1806-1866) va construir el primer aquari marí equilibrat. El seu invent va servir d'inspiració per a la Fish house del zoològic de Londres, el primer aquari públic del món

Estudiarem a una espècie com ho haguera fet Jean Villepreux (1794-1871), inventora de l'aquari. Seguirem les instruccions del joc educatiu per a preparar l'ambient i arrancar el procés d'eclosió de les Artèmies Encara que no s'esmente en les instruccions, és convenient, si s'utilitzarà aigua d'aixeta, deixar-la reposar 48 hores a temperatura ambient abans d'utilitzar-la per a baixar la concentració de clor. Des del primer moment hem de fixar-nos molt bé en com és aquest ésser viu (com naix, si es desplaça, té potes o braços, quantes té, on està el seu esquelet, dins o fora, etc.) A això li diem morfologia i taxonomia.

Així, el que comunament diem ‘drac d'aigua’, té un nom científic, escrit en cursiva, amb la primera paraula començant en majúscula i la segona en minúscula: Artemia salina, i es classificaria de la manera següent:

Artemia salina, una espècie de crustaci branquiópode dicyt com

La cadena tròfica

(Nivell 1-2 primària) Els éssers vius formen part d'un cicle d'alimentació. Igual que cada ésser viu s'alimenta d'alguna cosa, al seu torn, serveix d'aliment a altres espècies En el cas de les nostres artèmies, en estat salvatge, mengen algues i, després, elles es converteixen en el desdejuni dels peixos xicotets

(Nivell 3-6 primària) Els éssers vius formen part d'un cicle d'alimentació denominat la cadena tròfica Si les artèmies et semblen xicotetes, pren nota que s'alimenten d'altres éssers encara més minúsculs: el fitoplàncton En concret, els encanten les algues Chlamydomonas, Tetredron i Dinaliella En el nostre aquari de l'aula, utilitzarem farines de peix, dacsa i soja per a alimentar-los Les nostres artèmies, al seu torn, serien l'aliment triat per molts peixos, sobretot els més joves (alevins) i altres peixos xicotets

La seua evolució i morfologia

Les artèmies naixen d'un ou i viuen en aigua molt salada

(Nivell 3-6 primària)

Les artèmies, també dites micos o dracs d'aigua, o gambes de salmorra, han existit des de l'època dels dinosaures Si et fixes molt bé, t'adonaràs que tenen tres ulls! Dos són ulls compostos (com els nostres, que tenen diverses parts, a més de fotoreceptors per a captar la llum) i un altre és naupilar (només funciona mentre s'està desenvolupant). L'ull naupilar és evolutivament anterior a l'ull compost És a dir, en un mateix animal, es donen dues formes d'òrgans de la visió de diferent evolució al mateix temps Un altre tret cridaner és que els mascles tenen dos òrgans reproductius

Naixen d'ous que poden no fer eclosió immediatament

Se sap que els ous d'Artèmia poden estar fins a deu anys inactius, sense aigua ni oxigen, o congelats, i després començar a desenvolupar un embrió

Aquests animals són capaços de viure en ambients extrems Els agraden més els llacs molt salats (com les salines de Santa Pola, per exemple, on pot haver-hi fins a 300 grams de sal per cada litre d'aigua), que la mar oberta Això no significa que puguem posar-les a viure en aigua amb ‘sal de taula’ o sal iodada, perquè el iode no els senta bé

viu dalgues verdes fotosintètiques, un tipus és Dunaliella Obtenen aliment filtrant xicotetes partícules amb les potes mentre naden o pasturant en el fang Una vegada capturades les algues, un corrent intern les mou cap a la boca

El comportament més estrany de l'Artèmia salina és que naden boca a baix Això a causa de la ‘fototaxis positiva’: se sent atreta per la llum i en la naturalesa es troba amb els seus apèndixs apuntant cap amunt, perquè el sol és la font de llum natural Un espècimen col locat en un microscopi amb una font de llum en la base base es gira per a nadar ‘normalment’ En la naturalesa, pugen a la superfície durant el dia i s'afonen novament durant la nit No obstant això, les altes intensitats de llum creen fototaxis negativa i les espanten Els nounats de A salina demostren geotaxis positiva: els nauplis s'afonen fins al fons després de fer eclosió, degut a aquest efecte de la gravetat Pàgina

Dunaliella salina L'artèmia salina

Les artèmies tenen un color diferent segons la concentració de sal en l'aigua Fomenta una discussió a l'aula sobre quin seria la millor manera avaluar com afecta la concentració de sal al color d'aquests crustacis. Entre tots, s'ha d'arribar a una conclusió sobre el mètode, les variables que es tindran en compte i el nombre de subjectes d'experimentació que seran necessaris. En una llibreta, s'anotaran les claus del mètode científic del nostre experiment, amb els passos a seguir i el resultat esperat. Per exemple:

Experiment:

Variació del color de les artèmies segons la concentració de sal en el seu hàbitat.

Subjectes d'experimentació:

aproximadament, 60 artèmies

Mètode:

Se separaran les artèmies en tres grups de 20 subjectes aproximadament. Cadascun es traslladarà a un tanc amb aigua salada a diferents concentracions. El tanc A contindrà una solució de sal al 5% (5 parts de sal per cada 100 parts d'aigua o, aproximadament, 5 grams de sal per cada 100 mil·lilitres d'aigua).

En el tanc B, es prepararà una concentració del 15%. En el tanc C, una concentració del 30%.

Resultat esperat:

Segons la documentació, esperem observar que , en baixa salinitat, les artèmies tenen un color verdós o transparent. Conforme augmenta la salinitat del mitjà, adquireixen un color ataronjat o vermellós.

L'èxit d'aquest estudi no depén del fet que el resultat obtingut siga exactament l'esperat, sinó que desenvolupem la capacitat de seguir un mètode raonat i, finalment, comparem els resultats amb la nostra hipòtesi. En cas que el resultat no siga l'esperat, tenim l'oportunitat de debatre i raonar sobre el motiu No hem posat suficient sal en cap dels tancs per a provocar el canvi de color de les Artèmies? Com hauríem de redissenyar el nostre experiment?

Histoire d'un petit crustacé. Montpellier,Boehm,1840

U N F U T U R D E P L A S T I L I N A , A M B A N N L A M B R E C H T S .

Material necessari per a l'activitat: plastilina, regles de mesurar de fins a 15cm, escuradents sense punta o pals de gelat xicotets, forquetes o clips i cables.

El formigó s'utilitza molt en construcció perquè és resistent i funciona fenomenal per a aguantar la compressió de grans estructures, com a edificis i parets Però, si s'utilitza en horitzontal, com per exemple per a fer una teulada, necessita un reforç extra És veritat que el formigó reforçat s'utilitza des de fa dècades, però ficar eixes enormes vares d'acer en el formigó requereix molt material i molta faena. L'any 2000, Ann Lambrechts va patentar unes forquetes d'acer molt xicotetes, de la grandària d'un clip, corbades per les puntes i rectes per enmig, que, mesclades amb el formigó, creen una malla de reforç tridimensional sense majors complicacions El Oceanogràfic de València, que té una teulada corba de formigó molt fi, es va poder construir gràcies al seu invent

Distingirem entre horitzontalitat i verticalitat, aprendrem unitats de mesura de longitud i paràmetres de dimensionalitat. Els participants treballaran de manera individual o per parelles, a discreció del/la docent

© European Patent Organisation All rights reserved

Experiment A: Reforç perimetral d'una columna

Amb la plastilina, modelem una columna cilíndrica d'uns 3 centímetres de diàmetre i 10 centímetres d'altura. Col·locada en posició vertical (en un pla perpendicular a la taula), pressionarem sobre la part superior de la columna i observarem com l'afecta la força aplicada. Observarem com la columna s'esclafa conforme disminueix la seua altura i augmenta el seu diàmetre, perquè no resisteix la força, no està reforçada.

De nou, modelem una columna cilíndrica de 3cm de diàmetre i 10cm d'altura. Aquesta vegada, reforçarem l'estructura envoltant, en espiral, la columna amb el cable. De nou col·locarem la columna en vertical sobre la taula i aplicarem la mateixa força sobre la part superior. Observarem que la columna no disminueix en altura ni augmenta en diàmetre, només canvia la seua posició per a resistir la força que està sent aplicada. Aquesta columna està reforçada.

Oficines centrals de China Media Group Pequín Construïtde2004a2012,ambelprincipidereforçperimetral

Experimente B:

Reforç interior d'una estructura

Mostrarem imatges d'edificis amb sostres voladissos i altres exemples d'estructures que requereixen un reforç intern per a mantindre la seua forma. Individualmentem, es crearan edificacions o figures amb masses paral·leles i perpendiculars a la taula. Per a reforçar internament el conjunt, utilitzarem els materials subministrats (clips, filferros, etc.) L'objectiu és que aquesta estructura se sostinga a si mateixa en repòs. A continuació, replicarem la figura sense utilitzar un reforç intern. Observarem la diferència entre una i una altra estructures. On s'han produït fissures o despreniments? Quin paper estan fent les fibres internes que hem col·locat en la plastilina?

Oceanogràfic de València (2003) El seu sostre voladís de formigó va ser construït amb l'acer reforzante dAnn Lambrechts

T A L L E R S D E L E C T U R A

R O S A P I O N E R A , I N G E N I E R A

(

Pots amprar còpies d'aquests llibres per a tota la classe a través del formulari: https://bit.ly/formulariobeatrics

Una colección centrada en la tendencia «S.T.E.M» para niños y niñas, que celebra la creatividad, la perseverancia y la curiosidad científica.

Rosa Pionera soñaba con ser una gran ingeniera... Sola en el desván, bajo la luz de la luna, montaba chismes y artefactos como ninguna Por timidez no se atrevía a decir nada, rebuscaba en la basura y recogía cachivaches que atesoraba. Con ellos construía sus inventos, pero nadie podía ver sus descubrimientos

Todo siguió igual hasta que el otoño llegó y su pariente más antiguo se presentó.¡Su tía abuela Rosie! Y a Rosa se le ocurrió una idea de lo más atrevida: construir un artilugio para hacer volar a su tía.

I N V E N T O R E S I E L S S E U S I N V E N T S

( R E C O M E N D A D O 1 E R C I C L O P R I M A R I A )

T’has fixat en tots els objectes, les màquines i els mobles que tens al voltant? Tots han estat inventats per algú. I n’hi ha molts que van ser ideats per dones: noies que, com tu, volien millorar el món. És impossible parlar de tots els invents i de totes les inventores, però aquí te n’oferim una selecció bonica i divertida. Apropa-t’hi i capbussa’t en el món del progrés! Ja en sabem molt, de tot el que han fet Ells, i ara ens toca parlar d’Elles.

D O N E S N E G R E S E N L A C I È N C I A

(

Podries esmentar el nom d'una científica negra? No et preocupis si t'ha costat o, simplement, no se t'ha acudit cap nom Un any abans de la publicació de aquest llibre, jo tampoc hagués estat capaç d'esmentar el nom d'una científica negra. Per aix. vaig decidir reunir en aquest llibre 12 microbiografies il·lustrades de dones afrodescendents que van fer hist.ria en la ciència i van canviar el món amb les seves aportacions. Dones que han revolucionat la hist ria gràcies a la seva determinació, esforç i valentia, per. que encara avui són desconegudes per a una immensa majoria de persones. Obre bé els ulls i estigues atent/a a cadascuna de les hist.ries que trobaràs a l'interior d'aquest llibre, perquè hi descobriràs astronautes, químiques prodigis, enginyeres aeroespacials, psicofisi.logues i fins i tot inventores. Benvingut/da al canvi.

S C I E N C E F L A S H C A R

Print, cut and paste over cardboard the sheets containing Science flashcards Level 1. Read aloud to provide the class with the correct pronunciation of the following nouns:

lever /ˈliː vər/ a bar or handle that moves around a fixed point, so that one end of it can be pushed or pulled in order to control the operation of a machine or move a heavy or stiff object

pulley /ˈ pʊl.i/ a piece of equipment for moving heavy objects up or down, consisting of a small wheel over which a rope or chain attached to the object can be easily raised or lowered

wheel and axle /wiːl/ /ən/ /ˈæk səl/ The wheel and axle is a simple machine consisting of a wheel attached to a smaller axle so that these two parts rotate together in which a force is transferred from one to the other

screw /skruː/ A screw is a mechanism that converts rotational motion to linear motion, and a torque (rotational force) to a linear force

inclined plane /ɪn ˈklaɪnd/ /pleɪn/ An inclined plane is a simple machine with no moving parts It is simply an even sloping surface It makes it easier for us to move objects to higher or lower surfaces than if we lifted the objects directly upwards.

wedge /wedʒ/ A wedge is a triangular shaped tool, a portable inclined plane, and one of the six simple machines. It can be used to separate two objects or portions of an object, lift up an object, or hold an object in place It functions by converting a force applied to its blunt end into forces perpendicular (normal) to its inclined surfaces

lab coat /læb/ /kəʊt/ is a knee-length overcoat or smock worn by professionals in the medical field or by those involved in laboratory work The coat protects their street clothes and also serves as a simple uniform

beaker /ˈbiː kər/ a glass or plastic container used in chemistry

molecule /ˈ mɒl.ɪ.kjuːl/ the simplest unit of a chemical substance, usually a group of two or more atoms

magnet /ˈ mæɡ.nət/ A magnet is a material or object that produces a magnetic field This magnetic field is invisible but is responsible for the most notable property of a magnet: a force that pulls on other ferromagnetic materials, such as iron, steel, nickel, cobalt, etc and attracts or repels other magnets

Petri dish / pet ri ˌ dɪʃ/ a small, clear, round dish with a cover, used in scientific tests especially for growing bacteria

microbe /ˈ maɪ krəʊb/ a very small living thing that can only be seen with a microscope

Encourage students to identify and say aloud the appropriate term for each flashcard.

Petridish

‘

L A M À Q U I N A D E L T E M P S ’ ( J O C D E C A R T E S )

‘La màquina del temps’ ha viatjat fins als confins de les civilitzacions presents i passades per a rescatar alguns de les fites històriques de la ciència Ha revelat uns certs passatges, que no són els únics moments claus en el desenvolupament de les disciplines científiques ni abasten totes les àrees de coneixement, però diuen molt de com les persones ens hem proposat comprendre la naturalesa dins de les nostres cèl·lules, en altres organismes, en els confins de l'univers o -fins i tot- en les aplicacions pràctiques de la imaginació científica que són les matemàtiques i la computació Aquests punts decisius de la història de la ciència han aparegut desordenats i és tasca dels qui s'atrevisquen a viavjar en ‘La màquina del temps’ col·locar-los en l'ordre correcte

Objectiu del joc: gana qui aconseguisca quedar-se sense cartes.

Participants: de 2 a 3 jugadors

ENLACE A JUEGO IMPRIMIBLE

Mode de joc

Cartes: hi ha quatre ‘colls’ en la baralla de cartes, biotecnologia (groc), física (roig), informàtica i computació (rosa) i psicologia (negre) Algunes cartes estan marcades amb el símbol de la màquina del temps ( ) Quan es jugue aquesta carta, es produeix un salt en el temps i el següent jugador perd el seu torn.

Retalla les cartes que trobaràs en les dues següents pàgines i remena-les Cada jugador/a rep 6 cartes, amb el dibuix i el text cap amunt i les col loca enfront de si. No es pot mirar el revers de les cartes, en la qual s'indica l'any en què es va produir eixe fet científic L'any apareix amb el símbol negatiu (-), si es refereix a una data anterior a l'era comuna

Les cartes restants es col loquen en la taula, en una pila, amb el dibuix i el text cap amunt. Es trau la primera carta de la pila de cartes restants, es mostra als jugadors la data del revers i es col·loca en el centre de la taula Aquesta carta serà el punt de partida per a col·locar la resta de cartes d'eixe coll. El procés es repeteix per als quatre pals de color.

Comença el/la jugador/a més jove, col·locant una de les cartes de la seua mà en la posició que creu que és correcta, seguint una línia de temps d'esquerra a dreta, de l'antiguitat a la contemporaneïtat, en el coll corresponent. Si la posició és correcta, es descarta satisfactòriament i passa el torn a la següent persona Si ha col locat la seua carta en una posició incorrecta (per exemple, la seua carta està datada ‘1997’ i la col·loca a l'esquerra de ‘1842’), la col·locarà en la posició correcta, però agafarà una carta de la pila de cartes restants.

El joc continua de la mateixa manera, seguint el sentit de les agulles del rellotge, fins que un/a participant es queda sense cartes a la mà i gana la partida. Quan algú jugue la carta de ‘salt en el temps’ ( ), fa que la següent persona perda el seu torn per a col locar una carta en la línia de temps

Pots encarregar impressions en color per a realitzar aquesta activitat a través del formulari: https://bit.ly/formulariobeatrics

Guia didàctica per a Educació Secundària

P R I N C I P I S P E D A G Ò G I C S :

Promoure l'hàbit de la lectura

Servir d'instrument per a adquisició de competències transversals

Educar persones crítiques i compromeses en la millora del seu entorn i en aconseguir un futur sostenible per a tots d'acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

O B J E C T I U S :

Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans com a valors comuns d'una societat plural i preparar-se per a l'exercici de la ciutadania democràtica

Valorar i respectar les diferències de gèneres i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes i dones

Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació per a, amb sentit crític, adquirir nous coneixements. Desenvolupar les competències tecnològiques bàsiques i avançar en una reflexió ètica sobre el seu funcionament i utilització

Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en les llengües oficials, el valencià com a llengua pròpia i el castellà com a llengua cooficial, textos i missatges complexos

C O M P E T È N C I E S

T R A N S V E R S A L S :

Adquirir coneixements sobre la contribució de grans científiques en el desenvolupament de les ciències

Proposar solucions realistes basades en el coneixement científic davant problemes de naturalesa ecosocial a nivell local i global, argumentar la seua idoneïtat i actuar en conseqüència

Elaborar propostes creatives, utilitzant els formats, materials i discursos propis de la contemporaneïtat artística

Crear produccions artístiques col lectives, ateses les diferents fases del procés creatiu i aplicant els coneixements específics rellevants adquirits

Llegir i produir textos literaris, contextualitzats amb la cultura i la societat, com a dimensió de plaer i de coneixement

C I È N C I A E N 1 M I N U T

En aquesta activitat es practicarà la narrativa escrita (en particular, el storytelling i la síntesi) com a eina per a la compressió de conceptes científics, així com el llenguatge audiovisual i la documentació digital. L'activitat consta de dues parts: una d'anàlisi i una altra de redacció i composició audiovisual Al mateix temps, coneixerem conceptes que tenen a veure amb l'alfabetisme mediàtic com són la línia editorial, el biaix informatiu, i l'ús dels motors de cerca

Col lectiva o individualment, es visualitzaran almenys cinc capítols de la sèrie de píndoles de divulgació científica ‘Ciència en 1 minut’ disponible en la llista de reproducció de Youtube https://bit.ly/ciencia1minutoyoutube.

A continuació, de manera individual, s'analitzaran de manera crítica els següents aspectes d'almenys una de les peces:

Anàlisi d'una peça de divulgació científica

Títol del vídeo:

1

2

S'explica un concepte científic concret? Podries resumir-ho?

Com s'ha presentat el concepte científic: a través d'una definició com la que es trobaria en un llibre de text, amb una història, amb un exemple, amb diverses d'aquestes possibilitats narratives ?

3.

S'aporta un context social o històric d'aquest fet científic?

4

5.

S'expliquen aplicacions pràctiques d'un descobriment científic?

El contingut de la peça qüestiona una creença popular incorrecta sobre algun fenomen natural o social?

6.

7

Quines imatges de recurs s'han utilitzat per a il lustrar la peça?

Coneixem la font o autoria d'alguna de les imatges? Aquestes fonts són científiques o acadèmiques?

8

Podries trobar una o diverses fonts bibliogràfiques o digitals que corroboren les dades i definicions presentats en aquest vídeo?

Plantejament, redacció i producció d'una peça de divulgació científica

En la redacció d'UMH Sàpiens, utilitzem el Calendari Científic Escolar per a trobar temes interessants sobre els quals fer els vídeos de divulgació científica ‘Ciència en 1 minut’. Per decisió editorial (això és, quan un mitjà es proposa un enfocament concret per als seus continguts o unes metes comunicatives específiques), la majoria de les efemèrides que triem es refereixen al treball de dones en l'àmbit de la ciència i la tecnologia. A més, intentem que els conceptes científics que presentem siguen cridaners, poc coneguts i referits a diversos àmbits de coneixement

A l'aula, podem, col lectivament, imitar el funcionament d'un mitjà de comunicació i d'una redacció informativa Seguirem una línia editorial concreta? Tindrem al cap a un públic específic a l'hora de redactar? Posarem un límit de temps o de recursos als redactors per a fer el seu treball? Aquestes preguntes són importants perquè afectaran el resultat final No és el mateix si plantegem un contingut que reforça estereotips sobre el personal científic (que són homes, amb bata, que duen a terme experiments amb provetes i líquids de colors) o bé intentem visibilitzar aspectes menys coneguts de la investigació També, donarem explicacions més complexes i detallades si el nostre públic és adult, però més generals i sense llenguatge tècnic, quan el nostre objectiu és informar un públic infantil o gens familiaritzat amb la ciència Finalment, comptar amb recursos bibliogràfics (accés a llibres, a Internet, a bases de dades d'articles científics), així com disposar de temps suficient per a estudiar el tema abans de començar a redactar, sempre aportarà més qualitat a la peça final

Una vegada hem triat el tema, podem optar per diferents enfocaments narratius Per exemple, si parlem de la veterinària Agnes Sjöberg, podríem dir simplement que se la considera la primera europea, i probablement la primera dona en el món, a defensar el seu doctorat en veterinària. Això no ofereix cap context sobre la situació de la dona en aquesta branca del coneixement i en aquesta època. Podem investigar sobre les següents qüestions: Per què no va haver-hi abans doctores en veterinària? És que aquest tema no interessava a les dones o existien altres impediments? A més, podem aprofitar l'ocasió per a parlar sobre les llàgrimes dels animals, ja que la tesi doctoral de Sjöberg tenia a veure amb la secreció ocular dels cavalls O bé, podríem oferir dades curioses sobre la lacrimació en general: per a què serveix, físicament i emocionalment, plorar?

A l'hora de triar fonts d’informació per al nostre escrit, tindrem en compte la seua qualitat. Qui edita aquesta pàgina web? Venen algun producte? Referencien, al seu torn, altres fonts fiables? Qui és l'autor o autora d'aquest llibre? En quin any es va publicar, continua actualitzat? Si no comptem amb llibres especialitzats per a investigar, podem recórrer a fonts digitals com Wikipedia La informació redactada en els articles de Wikipedia pot ser un punt d'entrada a la informació, però no sol ser suficient per a trobar curiositats o exemples molt específics Per a això, resulta útil consultar les fonts de la informació de Wikipedia Al peu de cada article, podem accedir a aquells documents o pàgines web dels quals s'ha tret la informació i aquests sí que solen aprofundir més

Elaborarem un text d'unes 200 paraules sobre el tema triat. Intentarem explicar almenys un concepte científic i, a més, oferir una efemèride i una dada curiosa Per a això, és convenient estructurar el text en diferents paràgrafs que presenten una connexió entre si. Per a elaborar el guió tècnic del nostre vídeo, és útil que cada idea s'il lustre amb una imatge diferent Prendrem nota de l'origen de cada imatge, particularment si tenen llicències Creative Commons que requereixen atribuir la seua autoria per a poder reutilitzar-se

A continuació, es proposen algunes efemèrides per a realitzar vídeos divulgatius:

1 de gener de 1883 Naix la fitopatóloga Johanna Westerdijk Entre altres, va ser la responsable de mantindre la col·lecció d'uns 80 cultius de fongs de la International Association of Botanists

21 de gener de 1935 Naix l'enginyera naval Ratlle Jean Montague. Va crear el primer sistema de disseny per ordinador de vaixells militars, canviant així, de manera radical, la manera de fabricar-los i utilitzar-los.

9 de febrer de 1892 Naix la ecòloga aquàtica i zoòloga Minna Jewell. És coneguda per les seues investigacions sobre les esponges d'aigua dolça

24 de febrer de 1827 Naix la sufragista i científica amateur Lydia Becker. Va estudiar botànica i es va interessar també per l'astronomia, mantenint correspondència amb Charles Darwin

4 de març de 1877 Naix l'inventor Garrett Augustus Morgan Va redissenyar la màscara de gas per a evitar les inhalacions de gas pels bombers i va patentar el semàfor automàtic amb llum d'advertiment.

31 de març de 1076 Naix l'alfaquí Abu Bakr Ibn al-Arabi. Va escriure nombroses obres sobre teologia i jurisprudència, amb les quals va difondre els coneixements jurídics d'orient en el seu temps.

1 d'abril de 1806 Naix la zoòloga marina Anna Thynne. Va construir el primer aquari marí equilibrat Va servir d'inspiració per a la Fish house del zoològic de Londres, el primer aquari públic del món

19 d'abril de 2019 L'equip de Event Horizon Telescope publica la primera imatge d'un forat negre localitzat en el centre de la galàxia Messier 87

7 de maig de 1938 Naix la micòloga Gillian Fiona Laundon. És coneguda pels seus estudis sobre els rovells, fongs patògens de plantes, i per crear un nou sistema per a la terminologia de les espores.

9 de maig de 1866 Naix la inventora i dissenyadora de jocs Elizabeth Magie. El seu joc The Landlord’s Game va ser precursor del Monopoly i il lustrava els ensenyaments de l'economista Henry George, denunciant l'opressió dels rendistes immobiliaris

4 de juny de 1906 Naix el dissenyador industrial Benjamin Bowden. Va realitzar moltes innovacions en la indústria de l'automòbil i les bicicletes El seu disseny més conegut és la bicicleta futurista Spacelander

28 de juny de 1824 Naix el metge, anatomista i antropòleg Paul Broca Va descobrir el centre de la parla –l'àrea de Broca–, en pacients afàsics, i que diferents parts del cervell tenen diferents funcions.

7 de juliol de 1924 Naix la la desxifradora de codis Jean Valentine. Durant la Segona Guerra Mundial, va treballar a Bletchley Park desxifrant codis matemàtics per a interceptar les comunicacions alemanyes

17 de juliol de 1959 Les primeres restes conegudes de l'homínid Paranthropus boisei són descoberts per l'antropòloga Mary Leakey. Aquesta troballa va tindre lloc en la gola de Olduvai (República Unida de Tanzània)

22 d'agost de 1949 Naix la ecòloga Mary E Power És pionera en l'estudi de xarxes tròfiques en rius, havent estudiat, entre altres, les interaccions entre peixos, aus, invertebrats i algues

26 d'agost de 1873 Naix Lee De Forest. Va inventar el tríode, que amplificava les ones de so i controlava el volum. Va ser l'antecessor de l'amplificador d'àudio utilitzat, per exemple, en les guitarres elèctriques.

6 de setembre de 1952 Mor la bacteriòloga Anada A. Bengtson. Va investigar sobre organismes anaerobis, sent coneguda pel seu treball de classificació de Clostridium botulinum, el bacil productor de la toxina botulínica

16 de setembre de 1885 Naix la psicòloga Karen Horney. Pionera en psicologia feminista, les seues teories van qüestionar alguns plantejaments tradicionals de Sigmund Freud

10 d'octubre de 1967 Entra en vigor el Tractat sobre l'Espai Ultraterrestre Representa el marc jurídic bàsic del dret internacional de l'espai i ha sigut ratificat per més de 100 països.

19 d'octubre de 1835 Naix la inventora Amanda T. Jones. Va treballar en la tecnologia aplicada a la conservació d'aliments i és coneguda per idear un nou sistema d'envasament alimentari al buit, el mètode de Jones.

12 de novembre de 1926 Naix la bioquímica i nutricionista Taneko Suzuki. Va ser experta en química de proteïnes i en el desenvolupament d'aliments a partir de proteïnes de peix, com el concentrat Marinbeef 15 de novembre de 1921 Naix la veterinària Agnes Sjöberg. Es considera la primera europea, i probablement la primera dona en el món, a defensar el seu doctorat en veterinària (sobre la secreció ocular de cavalls)

16 de novembre de 1974 Des del Radiotelescopi d'Arecibo (Puerto Rico), s'envia el Missatge d'Arecibo cap a l'espai exterior. Inclou dades sobre la situació del sistema solar, de la Terra i de l'ésser humà.

3 de desembre de 1910 El químic i inventor Georges Claude va presentar el seu llum de neó en el Saló de l'Automòbil de París: va exhibir dos tubs de neó encarnat, de 12 metres de longitud cadascun

18 de desembre de 1852 Naix l'enginyer Leonardo Torres Quevedo. Va inventar el jugador d'escacs, el primer computador mecànic capaç de jugar als escacs, i el telekino, per a controlar enginys mitjançant ones de ràdio

Exemple de GUIÓ TÈCNIC: Història a flor de pell | Ciència en 1 minut | Duració 1.31

EFEMÈRIDE:

El 7 de juliol de 1921 va nàixer Joaquina Albarrasí. Va realitzar estudis innovadors sobre el vestit i l'adorn de les dones en el nord del Marroc, que va posar en relació amb els de musulmanes i morisques de la península ibèrica en l'Edat mitjana i Moderna.

NARRACIÓ:

L'alquena o henna és un tint molt utilitzat en diferents cultures per a adornar la pell. Prové de les fulles de la planta Lawsonia inermis recollides a la primavera, assecades al sol, i moltes. Segons les característiques del sòl on es cultive la planta, les pintures tindran un to vermellós, com al Rajasthan, color siena, com en el sud de l'Índia, o marró fosc, com al Marroc. La henna negra s'obté afegint colorants com la p-fenilenediamina o PPD, prohibida per al seu ús directe sobre la pell. El color final apareix amb l'oxidació. No són tatuatges perquè l'alquena només penetra en les cèl·lules del tegument, la capa més externa de la pell. En aquest teixit mort, el dibuix només durarà uns dies. En el Regne nassarita de Granada l'alquena era molt preuada. Amb ella, homes i dones es tenyien i s'adornaven la cara i el pèl. Així que es cultivava al voltant de la ciutat. La arabista Joaquina Albarracín (1921-2011) va estudiar les pintures de la cúpula de la Sala dels Reis de l'Alhambra. També la vestimenta, adorns i costums del segle XX al Marroc i com aquests connecten amb la moda medieval de l'Imperi islàmic. La història, a flor de pell.

RECURSOS VISUALS:

Mà amb henna

Planta

Cultiu Índia

Cultiu Marroc

Henna negra

Capes de la dermis

L'Alhambra de Granada

Joaquina Albarracín

Sala dels Reis

Mans amb henna

HISTÒRIA A FLOR DE PELL

L A C U R S A D E L S I N V E N T S

Material necessari: Per cada equip de joc, es precisa 1 Tauler de joc imprés en A3 (disponible en l'enllaç https://bit ly/carreradelosinventos), un dau, 4 llapis, gomes d'esborrar, 4 peons o fitxes per a marcar moviment

Tens una idea brillant? Segueix el recorregut fins a aconseguir publicar el teu invent El camí de la ciència i la tecnologia no és fàcil, però no has de rendir-te Faràs història! En aquest joc de tauler, se simula la carrera científica, amb els seus avanços i les seues dificultats. Quatre jugadors tractaran de muntar i finançar el seu laboratori, realitzar un descobriment científic o tècnic prèviament proposat i patentar-lo, al mateix temps que competeixen per obtenir el major dels guardons: el Nobel No es tracta d'arribar primer a la meta sinó d'anar acumulant puntuació pel camí.

EENLLAÇ A TAULER (IMPRIMIR EN A3)

Mode de joc:

Tots els jugadors proposen una innovació o invent original

Comença la partida el jugador que servei el número més alt

Els torns se segueixen en el sentit de les agulles del rellotge Cada jugador avança tantes caselles com marque la tirada del dau. En les caselles de test, es disposa d'una sola oportunitat per a encertar la resposta. Una resposta encertada correcta un suma un punt de saviesa En les caselles de carrera científica, es pot avançar o retrocedir segons els esdeveniments

Qui caiga primer en cada casella d'invent (per exemple, l'eixugaparabrisa, el teixit antibales, etc ), gana un punt de patent.

El primer jugador a aconseguir la meta rep 4 punts, el segon 3, el tercer 2 i l'últim rep 1 punt

El jugador o jugadora amb més punts guanya la cursa dels invents

Pots encarregar impressions en color per a realitzar aquesta activitat a través del formulari: https://bit.ly/formulariobeatrics

Print, cut and paste over cardboard the sheets containing Science flashcards Level 1 Read aloud to provide the class with the correct pronunciation of the following nouns:

retort flask /rɪ ˈtɔːt/ /flɑːsk/ a retort is a device used for distillation or dry distillation of substances It consists of a spherical vessel with a long downward-pointing neck The liquid to be distilled is placed in the vessel and heated. The neck acts as a condenser, allowing the vapors to condense and flow along the neck to a collection vessel placed underneath

microscope /ˈ maɪ.krə.skəʊp/ a device that uses lenses to make very small objects look larger, so that they can be scientifically examined and studied

Bunsen burner /ˈbʌn sən bɜː nər/ a small device that burns gas to produce a flame, used to heat things in scientific work and experiments

syringe /sɪ ˈ rɪndʒ/ a hollow, cylinder-shaped piece of equipment used for sucking liquid out of something or pushing liquid into something, especially one with a needle that can be put under the skin and used to inject drugs, remove small amounts of blood, etc.

magnifying glass /ˈ mæɡ nɪ faɪɪŋ ɡlɑːs/ a piece of curved glass that makes objects look larger than they are graduated cylinder /ˌɡræd.ju.eɪ.tɪd ˈ sɪl.ɪn.dər/ a common piece of laboratory equipment used to measure the volume of a liquid It has a narrow cylindrical shape

pipette /pɪ ˈpet/ a thin glass tube used especially in biology and chemistry for measuring or moving a small amount of liquid

test tubes /ˈtest tjuːb/ a small glass tube with one closed and rounded end, used in scientific experiments

gas washing bottle /ɡæs/ / wɒʃɪŋ/ / bɒt əl/ Gas washing bottles are generally used saturating a liquid with a gas and for saturating a gas with another vapor Gas washing bottles may also be used to dry gas streams by passing a stream through an acid to remove water or base impurities.

utility clamp /juː ˈtɪl ə ti/ /klæmp/ A utility clamp is a laboratory apparatus resembling a pair of scissors The screw in the middle works as the wide adjustment This apparatus is made from stainless steel, and is connected to a ring stand or retort stand It is used to hold round laboratory glassware, such as beakers, and flasks, etc

pipette filler /pɪ ˈpet/ /ˈfɪl ər/ used to safely fill glass and plastic pipettes Its three-valve design allows air release, or draw liquid into the pipette, and accurately regulate or release liquid

safety goggles /ˈ seɪf ti ˈ ɡɒɡəlz/ forms of protective eyewear that usually enclose or protect the area surrounding the eye in order to prevent particulates, water or chemicals from striking the eyes

Encourage students to identify and say aloud the appropriate term for each flashcard

syringe graduated cylinder magnifyingglass

Bunsenburner microscope

retortflask

pipette gasbottle testtubes

pipettebulb

T A L L E R S D E L E C T U R A

Pots amprar còpies d'aquests

llibres per a tota la classe a través del formulari: https://bit.ly/formulariobeatrics

E L R E L L O T G E R M I O P

Tot allò que sempre hauríeu volgut saber sobre els animals i que no sap ningú. Què tenen en comú Àlien i una larva de crustaci? O els pops amb els replicants de Blade Runner? I el caduceu dels metges amb el cuc de Medina? L'evolució i la biodiversitat tal com no les heu llegit mai Sovint considerem inquietants els animals que viuen en ambients extrems perquè no aconseguim comparar-los amb l’animal que coneixem millor: nosaltres mateixos. De vegades és l’aspecte allò que ens trasbalsa, d'altres els costums, també l’alimentació; però queda la idea que com més diferent dels nostres estàndards són més ens impressionen, quasi mai en sentit positiu. I d'aquesta manera ens quedem amb la boca oberta, ben estranyats que animals tan anòmals compartisquen el nostre mateix planeta, sense que ni tan sols ho sospitem. És una mica com si descobríssem que els elfs viuen a la sala d'estar Però no cal tanta fantasia: aquestes criatures 'inimaginables' que semblen dissenyades no pel famós rellotger cec de Richard Dawkins, com per algú miop i una mica distret existeixen realment

La Greta Thunberg tenia només vuit anys quan va veure un documental sobre el canvi climàtic i va començar a preguntar-se obsessivament com podia ser que tot allò estigués passant. Com podia ser que cap adult n’estigués alarmat? Va quedar tan impactada que va deixar de menjar i en dos mesos va perdre 10 quilos Els seus pares es van posar a buscar ajuda i la van diagnosticar amb Asperger. La seua filla petita, la Beata, aviat va començar a mostrar símptomes i es va confirmar que també patia la mateixa síndrome La vida dels Thunberg-Ernman va canviar des d’aquell moment, i les seues filles van aconseguir convéncer-los per canviar d’estil de vida fins al punt que la seua mare va deixar la seua feina de cantant d’òpera perquè implicava fer llargs viatges en avió molt sovint. Des de llavors la Greta està intentant convéncer-nos a tots per canviar i salvar el planeta S E ' N S C

A L A C A S A : U N A F A M Í L I A I U N P L A N E T A E N C R I S I ( R E C O M E N D A D O 2 º C I C L O E S O )

Ciència en el teu saló

L'ús d'eines de cerca i visualització digital per a obtindre informació forma part del currículum escolar des del primer curs d'Educació Primària Ciència en el teu saló és una eina didàctica en línia segura i sense publicitat que pretén donar resposta a la necessitat de materials específics per a emplenar el currículum científic dels escolars valencians, a partir dels sis anys, amb activitats accessibles en línia, trilingües (castellà, anglés i valencià) i avalades per experts/as en les diferents àrees científiques

Aquestes activitats seran programades en les plataformes de ludificació de continguts Ex.co i Visual.ly, posades a la disposició del públic general i enviades a centres escolars de la província d'Alacant Totes les activitats es dissenyen tenint en compte el currículum valencià de Coneixement del medi natural, social i cultural i les seues competències específiques i transversals

beatrics