boletin de de los comités para la unidad obrera
educación www.unidad-obrera.org [Editorial] Iniciamos el nuevo curso con una panorama aún más desolador de recortes y agresiones a la educación pública y sus trabajadores y trabajadoras. Ya en el anterior boletín hablabamos del empeoramiento de la situación y de la necesidad de la lucha como un hecho objetivo como única solución. Iniciado el curso seguimos en esa dinámica. La crisis capitalista sigue agudizandose y la necesidad que tiene el sistema de privatizar los servicios públicos es evidente. Ante esta situación, una alternativa unitaria, más allá de las siglas sindicales, es más que necesaria, es vital. En este marco surge una segunda iniciativa por la unidad y la lucha, el Boletín número 2 de educación de los Comités para la Unidad Obrera. El objetivo sigue siendo el mismo, generar una reflexión en torno a la necesidad de la unidad, forjar espacios unitarios de debate y fomentar la lucha en el ámbito de la educación desde una perspectiva de defensa de los derechos de la clase obrera. El objetivo realista está ahí, sólo tenemos que empezar a avanzar en esa dirección. Boletín 2 de educación de los CUO septiembre, 2011.
boletín número 2
YAMENT. RETALLADES I PRIVATITZACIÓ A L’ENSEN En el nou curs es manté la tendència a les retallades i la privatització. Això no és nou, ni propi del País Valencià ni limitat a l’ensenyament; tampoc era una cabuderia de Font de Mora. El sistema capitalista necessita que tot allò que puga donar beneficis entre en l’àmbit del mercat, d’ahí la tendència a la privatització dels serveis públics rendibles a la que s’apliquen els governs, en compliment del Tractat de Lisboa i les exigències empresarials. A l’ensenyament, la LOE, el Pla Bolonya o l’Estratègia 2015 segueixen eixa orientació. Sense la virulència d’altres CC.AA., aquest curs comença al PV, igual que l’anterior, amb una retallada del professorat i un augment de l’alumnat. Segons les dades oficials de la Conselleria, es registra un augment global del 2.5% de l’alumnat no universitari, que creix en tots els trams educatius, mentre el professorat disminueix en un 0.7%. Especialment greu és el cas dels Cicles Formatius, on l’alumnat creix més del 8% i on es concentra el gruix del descens de professorat, amb l’eliminació de desdoblaments. Això no sols vol dir que una part del professorat interí es quedarà sense feina. També suposa una disminució de la qualitat de l’ensenyament públic i que no es podrà assumir la demanda en els estudis no obligatoris, amb nombroses llistes d’espera als Cicles i les EOI. Al mateix temps, s’anuncia per a gener la licitació dels primers centres educatius de gestio privada, denominats CIS (Centres d’Iniciativa Social), que seran adjudicats a empreses que rebran sòl públic gratuït i obtindran la concessió per a l’explotació del centre durant 75 anys. Una nova vessant de la política privatitzadora. La retallada de les plantilles és una forma de reduir la despesa pública, veritable obsessió dels governs per mandat dels “mercats”. Així, la majoria de les vacants generades per jubilacions no seran reemplaçades; la taxa màxima de reposició se situa en el 30% per a l’ensenyament (10% en la resta de la funció pública); d’ahí l’ínfima oferta pública d’ocupació de 2011. Però també està l’augment de l’edat de jubilació als 67 anys i la seua conseqüència immediata: el final de la jubilació voluntària als 60 anys, en vigor des de 1991. Si les plantilles es redueixen i qui voldria jubilarse ja no pot fer-ho, el resultat és obvi: part del professorat interí anirà a l’atur i qui encara no ha treballat no podrà fer-ho en molts anys; a més a més de l’envelliment de la plantilla. Ja s’han fet algunes retallades, però no s’han acabat. És segur que, passades les eleccions, es prendran noves mesures, perquè les ja fetes no són suficients per a complir amb els compromisos dels governs amb el capital. Ni a sols són suficients on més dràstiques han estat, com ara Madrid. Els Pressupostos de 2012 seran terribles per a tot allò públic, independentment del resultat electoral i en ells ja s’aplicaran els criteris de la reforma constitucional. Per a evitar-ho sols hi ha un camí: la lluita en defensa de les condicions laborals i de l’ensenyament públic. Una lluita que no concerneix sols al professorat, sinó que implica també l’alumnat i a pares i mares; una lluita que cal començar a preparar des de l’inici del curs. Franciso Tendero, profesor de secundaria.