Bu t l l e t í i n f o r m at i u de L a N au Gr an , l a f o r m ac i ó p e r a m aj o rs d e l a U n iv e rs i t at d e V al èn c i a
N úm er o 6 A br il d e 2 0 12
EL ROGLE
ISSN -electrònic: 2173-0628 Dipòsit legal: V-223-2011
-N AU G RAN
Direcció: Cristina Civera Mollà
No us feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil·la. Joan Fuster
C U R I O S I TA T ,
CORATGE, A P R E N E N TA T G E , B E N E S TA R ...
CONTINGUTS:
Teatre grecollatí
2
La Nau Gran al programa Trau la llengua
2
Més actualitat universitària
2
Acció social dels Amics de La Nau Gran
2
Tribuna d’opinió de Pilar Aznar
3
Cinc cèntims de la 3a edició de les jornades Participació i trobada intergeneracional
4
El panorama de crisi resulta més aviat descoratjador. Ens arriba tant insistent, i suma sovint nous elements de preocupació, que sembla enfosquir qualsevol horitzó. A més s’afegeix l’informe de WWF i Ecofys del desembre passat que situa Espanya a la cua en política climàtica, més lluny dels objectius sostenibles. Mentre alternatives com el decreixement entren al debat social, la formació ha de ser protagonista de la transformació. Com ara en la proposta de l’Índex del Planeta Feliç: www.ted.com/talks/ nic_marks_the_happy_plane t_index.html Nic Marks recorda M. Luther King, i diu: “somie que puguem deixar de pensar que el futur serà un malson”. Al 1968 Robert Kennedy ja digué que “el producte interior brut (PIB) ho mesura tot menys allò que fa que la vida pague la pena”. I per tant la qüestió és: com cal mesurar
el progrés? Els diners són importants en la vida, però no ho són més que la felicitat, l’amor, la salut... Caldria valorar també la justícia social, la sostenibilitat i el benestar. La gent hauria de
Mapa d’activitat del codi
ser feliç i el planeta també. D’ací la proposta del Happy Planet Index. El resultat assignat a un país és fruit de l’èxit que té a crear una vida feliç i saludable per als seus ciutadans. Perquè la vida bona no provoca costos excessius al planeta, que és el recurs escàs que tots compartim. Creativitat, innovació i benestar, afavoreixen cicles
de retroalimentació positius, més eficients, per respondre als problemes ambientals. Nic Marks acaba amb cinc accions que ajuden a obtindre més benestar. 1- Connectar-se: les relacions socials són els pilars fonamentals de la vida. 2- Estar actiu: ideal per a un estat d’ànim positiu. 3– Ser conscient del que passa al nostre entorn. 4- Continuar aprenent, és important durant tota la vida, més per la curiositat activa que pels coneixements: “Les persones grans que aprenen i són curioses tenen molts millors resultats que aquells que comencen a tancar-se”. 5- Donar: la nostra generositat, el nostre altruisme, la nostra compassió..., activen el mecanisme de recompensa del cervell. Ens sentim bé si donem. Trobarem igualment reptes al davant, i problemes, però potser podrem bastir una visió real del que volem, i que no coste el planeta.
G E O G R A N S C O M A E X E M P L E I N T E R N AC I O N A L
Cal destacar: • El dilluns 30 de maig el Club Coral de La Nau Gran celebrarà el seu concert de fi de curs al Jardí Botànic
La Unió de Geociències Europea celebrarà la seua assemblea general entre el 22 i el 27 d’abril d’enguany a Viena. Dins d’aquesta reunió oberta a científics d’arreu del món, una sessió tractarà les relacions entre Geociència i educació, i allí el catedràtic Artemi Cerdà i la directora del Servei d’Extensió Universitària presentaran la comunicació: Teaching Physical Geography to students older than 55. The Geograns Project within the NAUGRAN. Serà una ocasió magnífica
per a donar a conéixer internacionalment Geograns, una activitat amb molt d’èxit i satisfacció del públic durant sis edicions. Les excursions organitzades per Cerdà aple-
guen grups amplis en les eixides al camp. Així poden observar directament els impactes humans en la natura i els canvis produïts per la petjada històrica.
Pà g in a 2
Número 6
TEATRE GRECOLLATÍ A SAGUNT Trobareu informació sobre l’activitat a www.prosoponteatro.com, i per a inscriure-hi grups d’espectadors a www.culturaclasica.net
Del 23 al 27 d’abril se celebrarà la XVI edició del Festival de teatre grecollatí a Sagunt. L’assistència s’ha d’organitzar per grups i no és possible acudir de manera individual. Cada representació, que es realitzarà al recinte del teatre romà de Sagunt, té un preu per persona de 5 euros, que inclou un exem-
Ho organitza l’associació Prósopon
plar en llibre de l’obra. El programa d’aquesta interessant convocatòria cultural inclou les obres Ayax, Edipo rey, Antígona i Electra, de Sòfocles; Ranas, Lisístrata i Asambleístas, d’Aristòfanes; Troyanas d’Eurípides i Aulularia de Plaute. + info: feresgar@gmail.com
LA NAU GRAN A LA TELEVISIÓ La tele ha tornat a visitar-nos. En el capítol 24 del programa Trau la llengua que emet Canal 9, amb el títol “El valencià dels majors”, hi han intervingut membres de La Nau Gran: MaCreu Altabert, Josep Terol, Pep Pascual, i el professor Jesús Alcolea (segons l’ordre d’aparició, entre el minut 18.25 i el 22.45). Podeu mirar -ne el vídeo al nostre web: www.uv.es/extensiouni
Un fotograma de l’entrevista feta al Rectorat de la Universitat
M É S A C T UA L I TA T U N I V E R S I T À R I A El 4 de febrero de matí, a la sala Manuel Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia (Av. Blasco Ibáñez, 32) s’inaugura el 5é congrés d’Escola Valenciana “L’escola en valencià: un model de qualitat més enllà del plurilingüisme”. Federico Mayor Zaragoza, de la Fundació Cultura de Pau de la
UNESCO oferirà la conferencia “Cap a una escola de qualitat”, i també hi haurà una taula redona sobre l’Escola que tenim i la que volem. Els impagaments ofeguen les universitats El 24 de gener les cinc universitats públiques valencianes reuniren els seus consells de govern per a donar compte de la situació límit de tresoreria que viuen a hores d’ara, ja que a causa dels impagaments de la Generali-
tat valenciana es posa en risc “la prestació del servei públic d’educació superior” Els retards i incompliments dels ingressos pactats ha causat un deute acumulat proper als 900 milions d’euros, del qual a la Universitat de València en pertoquen 292 milions. Com a conseqüència col·lectius d’estudiants i sindicats han creat la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública, que s’oposa a l’augment de taxes i reclama respecte i suport.
ACCIÓ SOCIAL DELS AMICS DE LA NAU GRAN + informació al web www.uv.es/extensiouni
L’associació d’Amics de la Nau Gran, amb el patrocini de la Fundació Cuadernos Rubio, convoca el primer premi d’Acció Social Intergeneracional. Així reconeixen en públic la tasca de gent que “busquen solucions en el camp intergeneracional”. Les propostes presentades
han de ser activitats durant l’envelliment i caldrà acompanyar-la d’una memòria (màxim 20 pàgines) amb la informació rellevant respecte objectius, metodologia, beneficiaris i resultats. Fins al 30 de març. c-e: amicnaugran@yahoo.es Tel.: 963 828 680
Detall del fullet informatiu
E L R O G L E - N a u Gr a n
Pà g in a 3
H A C I A L A C U L T U R A D E L A S O S T E N I B I L I DA D
prensiva para construir un futuro viable; estrategia en la que la educación, llamada ahora “para la sostenibilidad”, vuelve a considerarse una potente herramienta en el proceso de construcción de un desarrollo humano ambiental y socialmente sostenible. El desarrollo sostenible es un concepto dinámico que requiere un conjunto de procesos de cambio en las relaciones entre los sistemas y procesos sociales, económicos y naturales que puedan propiciar una confluencia equlibradamente integrada entre el crecimiento econó-
mico, el progreso social y el respeto TRIBUNA D’OPINIÓ: por la diversidad biológica y cultural. Pilar Aznar Minguet és catedràtica de Teoria de l’Educació a la UV i La universidad y el conjunto coordinadora de l’educació i sende las instituciones de edusibilització per a la sostenibilitat cación superior juegan un papel clave en este proceso, por ser instituciones creadoras de opinión y generadoras de los paradigmas metodológicos que rigen el progreso económico y social, y porque la sociedad requiere capital humano capaz de enfrentarse al reto de la sostenibilidad. Conscientes de su misión de estar al serro para el desarrollo. Y como vicio de la sociedad, ya deslo demuestra también la de la promulgación de la aprobación en Consejo de Carta Magna de la UniversiGobierno en septiembre de dades Europeas hasta la 2011 del proyecto “Campus Conferencia de Leuven , se sostenible | UV”, que es el ha comenzado un proceso marco de actuaciones que de “sostenibilización institudefinen la estrategia institucional” y se ha ido confircional de sostenibilidad, una mando el compromiso de los política propia y unos princiresponsables de la educapios de gestión coordinada ción superior en Europa de para contribuir a la sostenibicoordinar sus políticas en lidad desde todos los ámbidicho proceso. Desde esta tos que caracterizan a la óptica, la Institución universiinstitución: formación, investaria no Cal pensar la sostenibilitat tigación, gestión propia y puede relaciones con la sociedad. quedar com a estratègia Se trata de una estrategia al marglobal que incide frontalmengen del universitària global te en la implementación de camino la cultura de la sostenibilihacia la dad a través de programas sostenidirigidos a sensibilizar y forbilidad; mar a la comunidad universilo cual taria en materia de sosteniimplica bilidad, de programas dirigireoriendos a conseguir una admitar la nistración universitaria y un gestión campus sostenible y saludade los ble, optimizando la gestión y recursos, las interacciones minimización de residuos, el entre los miembros de la ahorro energético, las activicomunidad universitaria y su dades de los laboratorios, la participación en la vida política de compras y contraacadémica diaria, así como tación, la prevención de riesla investigación y la formagos laborales y la seguridad ción hacia la concienciación en el trabajo, y evaluando el y capacitación de los estuimpacto de sus actividades e diantes, desde criterios coinstalaciones; así como tamherentes con los valores de bién a través de programas la sostenibilidad. dirigidos a contribuir al desaEsta es una de las prioridarrollo sostenible de la sociedes para la Universidad de dad como la promoción de la Valencia, como lo demuesempleabilidad, el voluntariatran los dos sellos conseguido, la movilidad y el transdos, VLC Campus de exceporte sostenible, el comercio lencia internacional y Camjusto, y la participación en pus Habitat 5U, en los que los foros socio-ambientales y se da prioridad a la sostenibilidad como camino de futusaludables de referencia. Foto: www.conec.es
Desde el impactante primer Informe del Club de Roma en los comienzos de la década de los años setenta ha ido creciendo la necesidad y el interés, promovido desde iniciativas nacionales e internacionales, gubernamentales y no gubernamentales por extender la educación, llamada inicialmente “ambiental”, como un medio para contener la superación de los límites del crecimiento. El punto de inflexión hacia la cultura de la sostenibilidad tiene como referente el Informe Brundlandt , que sienta las bases de la nueva concepción de “desarrollo sostenible”, como un tipo de desarrollo que pueda atender las necesidades de la generación presente sin comprometer la capacidad de poder satisfacer las necesidades de las generaciones futuras. Este es el reto declarado en la Cumbre de Río, en la que tuvo comienzo la organización de una estrategia global y com-
El Rogle
–La Nau Gran,
núm. 6, a br il d e 2 0 1 2
CINC CÈNTIMS de la… (fer-ne cinc cèntims: explicar breument alguna cosa a algú)
Servei d’Extensió Universitària C. Amadeu de Savoia, 4 46010 València Telèfon: 963-983-800 Fax: 963-983-141 Correu-e: extensio@uv.es
3a edició de les jornades Participació i trobada intergeneracional “ EL NO ST R E ENVELLI MENT : ACTI U , F O R M A T I U I P A R T I C I PA T I U ” La gent que forma La Nau Gran practica l’exercici de mantindre el seu paper actiu en la societat. A més, els dies previs al dedicat internacionalment a la solidaritat intergeneracional, els dedicarem a informar-nos i debatre, persones universitàries de totes les edats, sobre el que fem i com podem fer-ne més. Les jornades tenen reconeixement per un crèdit de lliure elecció. Dijous 26 d’abril: 10 h. Concha Bru Ronda, presidenta d’AEPUM: “Año europeo de Envejecimiento activo: Aportaciones desde los PUMs" i col·loqui posterior 11 h. José Pelegrí, defensor del major de l’Ajuntament de València, “Defensa de les persones majors de València” 12.30 h. Taula redona de presentació de projectes de l’alumnat: cooperació del grup de Socials; Premi d’Acció Social Intergeneracional de l’Associació d’Amics de La Nau Gran; Pilar Martínez, professora de Teoria de l’Educació i investigadora
Agenda:
16 h. TALLERS (a triar la participació entre): MINDFULNESS, per Josefa Pérez Blasco;
o OPEN SPACE, dirigit per Cristina Civera Mollá 19 h. Actuació Coral Nau Gran 19.45 h. Vi d’honor
Enguany, el 2012, la Unió Europea dedica una atenció preferent als temes de l’envelliment actiu Divendres 27 d’abril: 10 h. Pilar Escuder Mollón, Universidad Jaume I de Castellón “Proyectos Europeos y estudiantes de programas universitarios para mayores” 12 h. Presentació dels llibres: Viento en prosa, recull col·lectiu de relats d’alumnat
de La Nau Gran, amb el coordinador Francisco J. López, amb algun dels autors; i Escalerita al cielo (Círculo Rojo), de M. Ángeles Rodríguez Castaño, alumna de La Nau Gran (Filosofia i Humanitats) 13 h. Manuel Montero Rey. Cap del Servicio de Relaciones Internacionales (IMSERSO) Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, “Las estrategias europeas y españolas para promocionar el Envejecimiento Activo y la Solidaridad Intergeneracional” Cal recordar també que les persones matriculades tenen inclosos els dinars de dijous i divendres.
2, 3 i 4 de maig L’alumne de La Nau Gran Paco Navarro participa com a actor en la producció “Feliz cumpleaños, Sr. Ministro” de Rafael Mendizábal, per la companyia Hatua teatro. Les representacions tindran lloc a la Sala Carolina: C. Rugat, 10, baix. Tel.: 963 785 794
Imatge del cartell anunciador d’aquestes terceres jornades