2012- Butlletí AMPA- EL Barranquet- 10

Núm. 10

Curs 20112011-2012

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Retallades i menyspreu governamental assetgen l’escola pública.

Mantenim la il lusió i el compromís de base amb l’educació de fills i filles

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Paraules per a temps difícils Editorial

“no poden retallarnos la il·lusió. Ni la ferma voluntat d’oferir als nostres fills i filles una òptima educació per a un futur digne”

Pàgina 2

Travessem temps convulsos. Les circumstàncies socials i econòmiques que ens envolten no ens ho estan posant fàcil. Per això, més que mai, invoquem el poder de la paraula. El seu potencial guaridor, reivindicatiu, expressiu i comunicador. Com altres ho feren abans que nosaltres, demanem la pau i la paraula.

Volem abastar la bellesa a través de la creativitat. Necessitem explicarnos, manifestar les nostres opinions, intentar entendre les actituds dels altres, fer l’esforç de valorar tots els punts de vista. Enguany, com en cada edició anterior d’aquesta xicoteta publicació, intentarem que cada estament de la comunitat educativa tinga en la revista un vehicle per a expressar -se, un punt comú que reforce vincles.

Comptem amb energia renovada en l’equip encarregat de l’àrea de comunicació. Notareu canvis en el format de la revista. Hem intentat que la maquetació fóra més senzilla.

Ens adaptem a les noves tecnologies.

Com sempre, agraïm cada col·laboració, cada dibuix, cada detall, la faena de tots el que fan possible que la revista siga un fet.

Com que és any olímpic, i els xiquets i les xiquetes han treballat aquest tema a l’escola, hem pro-

posat LES OLIMPÍADES com a eix conductor de la revista. Però hi tenen cabuda també moltes altres

coses: el testimoni d’una família que formà part de la nostra AMPA i que ara viu a Estocolm, la revisió anual de les extraescolars, entrevistes, contes i articles aportats per mestres i alumnat.

També sortirà d’aquesta revista un crit unànime: NO A LES RETALLADES. Retallar en educació, en sanitat, en investigació, en cultura…

Mai pot ser una bona inversió ni una decisió correcta. Per molt que puguen retallar pressupostos, ajudes, beques o sous, no poden retallar-nos la il·lusió. Ni la ferma voluntat d’oferir als nostres fills i filles una òptima educació per a un futur digne i millor.

Gaudiu de la revista. Gràcies a les persones que hi han participat. I els que no ho han fet mai, que s’animen i ho facen en la pròxima edició.

Núm. 10

Curs 2011-2012

Quan Irene em va dir que estava en marxa el proper número de la revista del Barranquet, com sempre, em va donar molta alegria.

M’alegra la revista i m’agrada participar sempre que puc. L’altra cosa era saber de què volia escriure, què podia contar-vos.

No aprofitar el moment de revindicacions i lluita, per una escola pública de qualitat, no em pareixia just. Però calia fer-ho des de l’alegria, la il·lusió, el bon sentit del humor i sobretot des de l’optimisme.

Al cap i a la fi, la vida sempre ha estat això. Vull dir, sempre cal defensar i fer per allò que vols, això que creus just. No importa el que siga. El moment actual és dur, però segur que passarà i quan passe, caldrà tindre la sensació d’haver fet les coses ben fetes.

Jo aprofite la revista per a escriure un decàleg que vaig trobar, fa molt de temps, en alguna revista. Sempre m’ha agradat. Per això vull compartir-ho amb vosaltres.

“Si un xiquet viu amb la crítica aprén a condemnar.

Si un xiquet viu amb l’hostilitat aprén a barallar-se.

Si un xiquet viu amb el ridícul aprén a ser tímid.

Si un xiquet viu avergonyit aprén a sentir-se culpable.

Si un xiquet viu amb la tolerància aprén a ser pacient.

Si un xiquet viu estimulat aprén a tindre confiança.

Si un xiquet viu amb equitat aprén a ser just.

Si un xiquet viu amb seguretat aprén a tindre fe.

Si un xiquet viu amb aprovació aprén a estimar-se .

Si un xiquet viu amb acceptació i amistat ¿aprén a trobar l’estima en el món?”

Foto: Carlos Mesejo

ELS XIQUETS APRENEN EL QUE VIUEN. (Dorothy lavv Holte)

Sempre s’aprén, però és en la infància quan més aprenem. Doncs això, hem d’ajudar els nostres xiquets i xiquetes. Disfrutem de veure com creixen, con juguen, com dormen. No retallem esforços per a viure, deixar viure i quan siga possible riure.

Magda Julià (mare de Pedro Portalés 3r de Primària) Pàgina 3

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Activitats escolars

Pàgina 4

L’auca de l’aniversari de Nat

Núm. 10

La mestra Mª Pau, amb el grup de 3 anys d’El Barranquet, crearen aquesta història i la presentaren al Sambori

Pàgina 5

Curs 2011-2012

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Memòria

Poseu-me les ulleres

Així acaba un dels versos més coneguts i més preciosos de Vicent Andrés Estellés. En ell s´imagina el dia i les circumstàncies en les que el posaran al taüt, i l’escenifica amb una serenitat admirable. Parla de les campanes de la parròquia on el batejaren tocant a mort, i d’una dona del seu poble que ix al carrer i pregunta: “Que qui s’ha mort?”.

M’agrada molt eixa forma d’acabar el poema: “Poseu-me les ulleres”. Perquè vull emportarme amb mi tot el que he vist i estimat a través d’estos cristalls. Perquè no vull que ara se’m deforme la realitat que he viscut i he sabut apreciar tal com era.

Estellés és el nostre poeta d’allò quotidià, el que cridant a les coses pel seu nom feia boniques les paraules de cada dia, “el fill del forner, el que feia versos”, o Pàgina 6

dit més cultament, “el nét major de Nadalet”.

Burjassot protagonitza directa o indirectament molts poemes d’Estellés.

Les Sitges, Sant Roc, el carrer Mendizábal, “canyars plens de vent, una ermita, un pouet”.

Però no sols Burjassot: també València, i els seus carrers i quasibé tota la nostra geografia, des de Castelló fins Alacant.

Qui, com ell, ha sabut escriure una lloança al pimentó torrat? (“...res no m’agrada tant com enramar-me d’oli cru el pimentó torrat tallat en tires…”). Ell ha trobat les paraules justes per a mostrar agraïment i devoció als seus pares. Ha plorat la pèrdua d’una filla amb elegies farcides de tristor. Li ha parlat cara a cara a la mort. I, què em dieu de l’estima de la carn, entre fils d’estendre, en escales fosques, amb cossos coberts només amb davantals…? Escenes

domèstiques plenes d’intensitat i d’autenticitat.

Escrivia en valencià, perquè vivia en valencià: “He retrobat, a la boca del poble, el sostingut conreu de l’idioma”. “Treballe amb molt d’amor un idioma que em serà censurat de vegades”.

En una de les últimes antologies seues, “Mort i pam”, publicada en 2004 per Care-

na editors, la seua filla Carmina fa una introducció a la tria de poemes que ha fet ella mateixa.

En un moment donat d’eixe pròleg, escriu: “Va créixer prim, roig i ple de pigues, jugant en companyia dels amics a barallar-se amb els xiquets del poble més proper.

Godella, la burra vella! Burjassot, el burro mort! Es llançaven els uns als altres al carrer

Núm. 10

Divisori. Roig, mal pèl, cullera de mel, sal i vinagre, cara de lladre! Mare…!”

Enguany, en 2012, quan l’Acadèmia Valenciana de la Llengua li dedica l’any a l’home de Burjassot, és bonic imaginar-nos a un Estellés menut jugant pel veïnat. I ara, més enllà de rivalitats entre pobles limítrofs, ara ens sentim orgullosos de viure tan a

prop d’on ell ho féu. I quan ell escriu: “Sóc d’un poble de l’horta i he viscut el combat”; “Aquest és el meu lloc i el lloc dels meus”; “Ací em pariren i ací estic”; “M’estime molt el meu País”… Nosaltres ens sabem i ens sentim part d’eixa horta, d’eixe lloc, d’eixe País. I mai li agrairem prou les seues paraules, els seus

Curs 2011-2012

poemes, que fan que semble fàcil expressar bellament els sentiments. Parlant com nosaltres, va dir coses molt certes: grans veritats amb un llenguatge senzill. Ell, millor que ningú, va saber “assumir la veu d’un poble”.

Vicent Andrés Estellés, poeta proper, de grans veritats amb paraules senzilles i plenes de vida

Irene Rausell (mare d’Andreu Rueda Rausell, 6é)

80 anys des de l’ordre normatiu El 21 de desembre de 1932, escriptors, intel·lectuals i associacions cíviques del País Valencià, convocats per la Societat Castellonenca de Cultura, signaren les Normes Ortogràfiques del Va-

lencià. Un consens per a superar el desordre ortogràfic que impedia la modernització cultural pròpia. Adaptaven les guies de Fabra dins de la unitat de la llengua catalana. Qui comparteix l’interés pel

futur del valencià reconeix i agraeix la importància de les “Normes de Castelló” o “del 32”. El 28 de novembre de 2011, per unanimitat, les Corts Valencianes les declaraven Bé d’Interés Cultural.

Primera edició de les Normes de Castelló

Sanchis Guarner, el savi tenaç Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981), fou un estudiós incansable que mantingué un comportament cívic sempre constructiu i positiu.

Col·laborador del

Diccionari CatalàValencià-Balear d’Alcover-Moll, i autor de La llengua dels valencians i

La ciutat de València. Patí atemptats amb bomba el

Pàgina 7

1978 i el 1979, encara sense aclarir.

El seu llegat cívic i acadèmic encara anima, a hores d’ara, moltes iniciatives culturals i universitàries.

Sanchis Guarner composà una vasta obra acadèmica i de cultura popular

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Canviar la tranquil·la vida en el nostre poble Rocafort per tal d’adaptar-nos a la manera de viure en una societat tan distinta com la sueca i en una ciutat com Estocolm que lluita per ser la ca-

pital d’Escandinàvia és una experiència complicada, esforçada i molt, molt enriquidora per a nosaltres quatre.

Ara que hem fet mig any, les nostres impressions ja han perdut el filtre de la novetat i en moltes ocasions tenim la sensació que potser estem construint una segona casa ací.

Pàgina 8

Records des d’Estocolm Els dies allarguen i el fred de l’hivern sembla que està a punt de deixar-nos.

Això és fonamental perquè la foscor i la neu ―encara que aquest hivern ha sigut molt be-

nigne― fan que la vida estiga molt condicionada i la rutina dels dies d’anar de casa al col·legi o treball i del treball o col·legi a casa.

Estocolm és una ciutat preciosa.

Està edificada sobre la superfície de setze illes connectades per 50 ponts i cadascuna té una personalitat molt marcada, és com una reunió d’ambi-

ents i oportunitats de vida una mica diferents.

La ciutat és una meravella per a nosaltres que ens agrada tant gaudir de la natura. Hi ha parcs, jardins, i fins i tot boscos que formen part de la mateixa ciutat.

Per damunt o per sota o al costat de les flors, els arbres i els monuments, l’aigua regula la vida i les estacions, en certa mida és allò que dicta el sentiment. Estocolm es un arxipèlag situat en les aigües de confluència del llac Melaren i del Mar Bàltic i, si t’endinses al mar pots descobrir més de 20.000 illes i illots.

En els sis mesos que portem ací hem pogut visitar molts monuments, edificis singulars, museus i llocs especials ―hem fet la guia del turista, clar― però a Clara i Júlia el que més els agrada és Tom tits, un espai de jocs, descobriments científics i altres curiositats, el gran parc de

Haga, on llançarse per la neu amb trineu i les pistes per a patinar sobre gel de Vasaparken i Kungsträdgården.

Per als quatre ha resultat quasi fantàstica l’experiència de caminar sobre un llac gelat i disfrutar el paisatge cobert per la neu i amb uns colors del cel i dels arbres que només són possibles amb els canvis de llum de països nòrdics com Suècia.

Suècia va ser un autèntic paradís

Una família d’El Barranquet, “col·legi que enyoren i recorden quasi cada dia”, comparteixen la seua experiència internacional

social durant els anys 40, 50, 60 i 70 del segle XX. Durant molt de temps havia estat un país agrícola i pobre,

Núm. 10

però la riquesa dels boscos, l’encert de la indústria metal·lúrgica i la seua posició durant les guerres mundials va generar un gran excedent de riquesa. El sentit de la col·lectivitat que tenien, i conserven, els va espentar a construir una societat on la riquesa es reparteix i pot arribar, en major o menor mida, a tots.

Els suecs i les sueques encara conserven una gran part de l’Estat del Benestar. Encara que tenen una important comunitat immigrada (entre l’11 i el 14%) naveguen entre la tradició i la modernitat.

Demostren un gran sentit de la col·lectivitat i respecten molt les normes encara que són, totes, discutides i revisades contínuament.

Clara i Júlia han tingut la sort de canviar El Barranquet, col·legi que enyoren i recorden quasi cada dia, per Rödabergsskolan, un col·legi públic ―on tot és gratuït excepte les activiPàgina 9

tats extraescolars― del sistema suec orientat a acollir als fills i filles dels investigadors o professionals estrangers que venim a Suècia per a una estada limitada.

L’ensenyament en

Rödabergsskolan és en anglés i obeeix a un mètode molt flexible i participatiu amb continguts prou diferents als del sistema valencià. A Julia li encanta la classe de “Fusta”, on fan pràctiques de fusteria i a Clara li crida molt l’atenció la classe de “Cosir”.

Els experiments científics són molt divertits i utilitzen l’ordinador i les noves tecnologies de manera molt integrada.

Les dos s’esforcen molt per tal de dominar l’anglés, que és l’idioma del col·legi i tindre bona comunicació amb companys i companyes que han vingut de molts, molts països

Curs 2011-2012

des d’Itàlia a Japó, des de l’Índia als Estats Units, Indonèsia i…

La nostra experiència en Suècia és molt bona i enriquidora, ja ho hem dit, però els records de Rocafort i de la bona gent d’El Barranquet els tenim sempre molt presents.

Sobretot quan miren per la finestra, cau la neu i el termòmetre assenyala -7º o -9º.

Després eixim al carrer i tota la vida apareix en suec.

Idioma bonic i molt cantaire però més difícil que difícil. I la veritat quan ens atrevim i diem “Per favor, en valencià”, el resultat és que només en una ocasió ens han dit “Språk svenska, snälla!”.

Joan Álvarez, Yolanda Andrés, Clara i Júlia

Andreu Rueda

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Els Jocs Olímpics en Paterna: Projecte educació física 2011-2012 Enguany, amb Rafa, el nostre mestre d’Educació Física, estem fent una activitat molt interessant que durarà tot el curs.

Diversos col·legis participem en uns Jocs Olímpics que es celebraran en Paterna. Tots els xiquets de tercer cicle d’Educació Primària tenim uns quadernets molt xulos on podem aprendre moltes coses sobre l’origen dels Jocs Olímpics, els fonaPàgina 10

ments de l’olimpisme i algunes curiositats sobre la senyera olímpica i altres elements del món olímpic (torxa olímpica, mascota, corona d’olivera…). També es fa un recorregut històric per les diverses edicions de Jocs des de 1980.

En cadascuna d’elles, aprofundim en un dels distints esports olímpics i intentem conéixer millor les seues normes i característiques.

Els Jocs Paralím-

pics tenen un espai en el nostre quadern i en moltes disciplines olímpiques.

M’agrada molt esta activitat. Hem aprofitat per a repassar les normes de classe d’educació física i les recomanacions a l’hora de fer esport; per exemple, la importància d’un bon escalfament.

El decàleg del bon atleta olímpic és una bona mostra d’ eixe esperit olímpic que espenta a ser millor, basant-

se en principis tan importants com la igualtat, la superació, l’esforç i el respecte.

En estos Jocs Olímpics escolars tenim la nostra pròpia mascota: un polp que en cada tentacle té un element representatiu d’un esport olímpic distint.

Esperem gaudir molt d’eixes olimpíades escolars!

Andreu Rueda Rausell (6é)

Núm. 10

Activitats escolars Gran temporada fins al moment de l’equip l’Aleví del CEIP Barranquet, la plantilla formada per 13 jugadors, 5 nascuts el 2000 i 8 el 2001, han anat de menys a més al llarg de la temporada, arribant a aconseguir un nivell de joc molt alt per tractar-se d’una activitat extraescolar. A més a més, competeix amb els millors col·legis i clubs de la província de València. En la primera fase el nostre equip es va classificar per jugar

Curs 2011-2012

Resultats bàsquet aleví OAM Barranquet les semifinals de la lliga comarcal, quedant 3r d’aquesta lliga, on en alguns partits l’equip es va veure afectat per les baixes, ja que alguns dels seus millors jugadors duen a terme altres esports que els han impedit participar en partits importants. Esperem que finalitzen la temporada amb el nivell de joc desple-

gat fins ara i desitjant un fructífer futur a aquests xicotets jugadors.

L’equip Aleví està format per Andreu, Daniel A., Daniel T., Guillem, Tristán,

Borja, Pau, Lucía, Sol, Marc M., Blanca, Marc F. i Aitor. En alguns partits també reforçats pels jugadors benjamins Gerard i Pedro.

Ivan Garcia (entrenador)

RESULTATS DE L’EQUIP Jornada 1 2 3 4 5 6 Semifinal 3r i 4t lloc ———— 1 2 3 4 5 6 Pàgina 11

Partits primera fase OAM Barranquet—Riba-roja B Barranquet EDM Paterna B— OAM Barranquet OAM Barranquet— Barranquet— EDM Bétera Riba-roja B—OAM OAM Barranquet OAM Barranquet— Barranquet— EDM Patena B EDM Bétera—OAM OAM Barranquet OAM Barranquet— Barranquet— CD Sacre Cor Godella OAM Barranquet—Jóvens L’Eliana Barranquet Partits segona fase OAM Barranquet—EE Alaquàs Barranquet CD Montesión—OAM OAM Barranquet OAM Barranquet—CD Sacre Cor Godella Barranquet CB Xirivella—OAM OAM Barranquet OAM Barranquet—Aleví Roig Massanassa Barranquet OAM Barranquet—CD Montesión Barranquet

Resultat 45 – 16 22 - 29 2—0* 27—39 0—2* 22—43 47—54 52—22

2—0* 60—35 64—50 55—49 0—2* 77—32

* perd l’equip que juga amb menys de 9 jugadors

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Bàsquet Benjamí OAM Barranquet L'equip benjamí està fent una gran temporada ja que no deixen de millorar dia a dia i els resultats ho demostren. Durant la segona fase l'equip està aconseguint molts bons resultats i

segurament acabarà en la part més alta de la classificació.

Cal destacar la gran tasca de Gerard, Pedro i Carlos amb l’equip aleví ja que han estat ajudant sempre que ha sigut

necessari. A la fi m’agradaria dir que aquest equip tindrà molt que dir en el futur al basquet de Godella.

La plantilla està formada per 15 jugadors; 7 nascuts al 2002 (Roberto, Marina, Zaira, Pepe, Gerard, Carlos i Pedro) i 8 al 2003 (Nicolás, Miquel, Roser, Julio, Álvaro, Paula, Celia i Mireya).

Fernando Melero (entrenador)

RESULTATS DE L’EQUIP Jornada 1 2 3 4 5 6

Pàgina 12

Partits primera fase

Resultat

OAM Barranquet—CD Sacre Cor Barranquet OAM Barranquet— Barranquet— Mas Camarena EBD Desemparats—OAM OAM Barranquet CD Sacre Cor — OAM Barranquet EDM Bétera—OAM OAM Barranquet Mas Camarena— — OAM Barranquet

48 – 41 56 – 24 2 – 0* 20 – 41 73 – 16 28 – 68

* perd l’equip que juga amb menys de 9 jugadors

Núm. 10

Curs 2011-2012

Bàsquet pre-benjamí OAM Barranquet Iniciem la temporada de bàsquet amb Juanvi de formador i amb els nostres xiquets i xiquetes als entrenaments del pati de l’escola. El fred típic de l’hivern no evita que comencen a saber que es bota amb les dos mans, els canvis de mans, el moviment sense pilota, perseguir a l’aatacant amb i

Pàgina 13

sense baló de l’equip contrari, llançar amb cames a més de braços, els passos d’entrada a cistella... Tot un món que els interessa i per això ho aprenen tan ràpid que quan juguem el primer partit al pavelló de Godella contra el col·legi veí de Cervantes, els guanyem amb un triple al darrer minut. Al

segon partit, un mes després al Cervantes, els guanyem amb marcador més ampli, però per damunt de tot i més important, aportant tots els jugadors i jugadores un gran esperit d’equip.

El futur d’un esport sa, assegurat a El Barranquet!!

Juanvi Garzón (entrenador)

El futur d’un esport sa, assegurat a El Barranquet!!

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet Creació

Aquest curs ha format part del nostre treball una proposta en la qual ens hem apropat al món dels contes tradicionals.

N’hem llegit alguns, els hem il·lustrat, hem comprovat la seua estructura, hem analitzat alguns comportaments dels

Contes amb consciència: 2n cicle Educació Primària portaments dels personatges...

Les nostres mestres ens han ajudat a esbrinar contravalors o idees no molt positives, injustes, irrespectuoses,… que podien transmetre alguns d’eixos contes i, amb tot, hem aprés a ser un poquet més crítics amb el

que hem llegit. No tot és bo, no tot s’ha de fer valdre com model, encara que hem d’aprendre a conviure amb tot.

Una de les bones coses que hem descobert és que els personatges dels contes es mantenen en forma practicant es-

Maria torra castanyes ajupida al seu seient; Si arriben les Olimpíades amb la torxa ix corrents

ports o disciplines diverses que els ajuden a mantindre el cos i la ment en un bon i saludable estat.

Presentem, com aportació a la revista de l’AMPA, alguns dels personatges i la seua particular manera de recuperar-se de tots els maldecaps que els produeixen les situacions tan estressants que han de viure a les històries que protagonitzen.

La Castanyera millor per la torxa enarborar: del FOC ens dóna calor i LLUM per alt arribar

Rínxols d’Or i el Soldadet han fet un bon maridatge dedicant-se amb gran plaer a l’artístic patinatge

Pàgina 14

Núm. 10

Curs 2011-2012

Sorteja els arbres del bosc practicant cursa d’obstacles; Caputxeta fuig del llop

Pinotxo té un nas molt llarg, tantes mentides ha dit...!

Li’n queda un regust amarg i es mostra molt penedit

S’ha creat amb plastilina un estètic i nou nas perquè llança javelina amb el que tenia abans

Un bon salt de longitud ha fet que guanyara l’or, un gran rècord ha batut i està, de content, que es mor

Seran les Botes del Gat que un poquet de màgia tenen?

O que per fi, i al remat, guanyen els que molt entrenen?

Pàgina 15

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Els germans Hansel i Gretel practiquen la caminada, deixen caure pedretes i asseguren la tornada

Els seus pares els motiven posant-li gran dinamisme sovint al bosc els envien perquè facen senderisme

La Ventafocs molt assaja fent-ho davant del mirall i, per a ballar, es posa sabatetes de cristall

El ball de saló també és molt sana disciplina, en forma el cos li manté i la conserva divina

L’aneguet lleig té un complex i un dia, al mirall del llac, de signe ha vist el mirall: l’aquagym l’ha transformat

Pàgina 16

Núm. 10

Curs 2011-2012 D’Hamelín vingué un flautista, la marató practicava, era músic i esportista i a ratetes entrenava

Ara rates i persones manifesten amb raó que els ve de gust i és molt sa practicar la marató

Els nostres músics de Bremen ens demostren ser artistes i un aplaudiment obtenen per ser bons equilibristes Pàgina 17

El llenyataire del conte sense dubte, ja ho veureu, assajant guanyarà prompte d’aizkolari un bon trofeu

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Sí al valencià, no a les retallades Opinió: Encarna Martínez Martínez, mestra de música i directora del CEIP El Barranquet

“endavant amb les reivindicacions que fan possible una escola pública, valenciana i de qualitat”

Pàgina 18

Ara més que mai, doncs vivim el present i la realitat és esta i no cap altra, GRÀCIES a l’AMPA per poder mantindre aquest mitjà de comunicació: lliure, creatiu, nostre i en valencià.

La XXVa Trobada d’Escoles en Valencià, malgrat els entrebancs de l’administració educativa i el desconcert entre el sector docent s’ha celebrat el 13 de maig a València. El manifest de la Federació de L’Escola Valenciana duu per títol NO A LES RETALLADES, SÍ AL VALENCIÀ, crec que la fita pel 2012 necessita de la nostra empenta i continuar endavant amb les reivindacions que fan possible una escola pública, valenciana i de qualitat.

Tothom des de la nostra diversitat podem contribuir a fer un món millor, sens dubte.

Per promoure encontres entre la nostra comunitat educativa m’a-

trevisc a fer-vos còmplices d’una de les meues recents lectures del pianista, director d’orquestra i entre d’altres guardons, ambaixador per la pau de les Nacions Unides, Daniel Barenboim que diu: “La ideologia, en

qualsevol de les seves manifestacions, no pot ser mai l’expressió d’una idea; és únicament el vehicle que permet portar-la a terme. No hi ha cap idea que hom puga dur a terme en tots els seus aspectes a l’hora, de la mateixa manera que un intèrpret només aconseguirà presentar determinats aspectes de la música en una mateixa interpretació, però no pot expressar tot el que conté la partitura.

No hem de confondre l’essència destil· lada d’una idea, que és infinita, amb la seva execució, que és finita.

L’ESSÈNCIA D’UNA IDEA NO ESTÀ SUBJECTA ALS CANVIS DEL TEMPS, MENTRE

QUE LA SEVA EXECUCIÓ ÉS VARIABLE I DEPÈN DEL TEMPS, DE LA PERCEPCIÓ I DE LA COMPRENSIÓ” (pp. 56-57, El so de la vida, Ed. 62).

Per a mi és altament motivadora una de les accions promogudes per la FEVE i és LA GIRA on la música jove i en Valencià diu coses tan engrescadores com estes: SOM DE LA PELITRUMPELI (Grup musical del Camp del Túria: RAPSODES, “Contes Per Versos”) Els adults són sers avorrits, amorfos, adúlters, predictibles, plens de ràbia i resquemors.

Jo no vull ser com ells, vull seguir somiant amb boes que traguen elefants, i tindre els teus ulls prop, i viure a prop del mar, i alterar els pulsos amb les rises, i passejar mirant al cel. I no tindre por, tinc tanta por de ser com ells.

Núm. 10

Curs 2011-2012

Al caure la nit, fosca i pesada nit Tomeu torna de currar en un cutre baret Cuina entre olles fang Tomeu arriba a casa banyat en plors de sal No sap si ha sigut la ceba o el forat que porta al cor Es deixa caure al sofà, tot és dolor La nit es fa més fosca al recordar La nit es fa més fosca a aquesta banda del mirall Manifestació per l’Escola pública a Burjassot al febrer de 2012 L’Albert retalla fotos paraules, i paperets, guardats en caixetes plenes de dibuixets. als dies de lluna clara obre una a una cada caixa.

Barreja lletres amb màgia, i amb extravagància Inventa contes curiosos sense sentit, i quan prenen forma algo es remou al seu esperit De nit parets estucades que es transformen en muralles empaperades Pintades amb llunyanes històries inventades

Son pare mai va entendre que vullgués ser domadora.

On anava aquella xiqueta de cabells rulls i veu ronca?

I el seu somni va quedar amagat, sa mare la volia casada i amb els nanos enredant.

Però Fabiola viu sola, i amb el seu gat, i curra amb les tisores a la pelu del mercat i a les nits somnia que vist de colors, i que amb cançonetes adorm als lleons APA!!! TORNEMSE UNA MICA MÉS JOVES I atenent a les persones sesudes crec en “una xiqueta/xiquet pot ensenyar tres co-

Pàgina 19

ses a una persona adulta: a acontentar-se sense motiu, a estar sempre amb alguna ocupació i exigir amb totes les seues for-

ces allò que desitja”.

Gràcies. Salut!!!!!

Encarna

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet Activitats

“s’ha fet molta feina a favor de la llengua, però també crec que encara s’ha de continuar treballant”

Pàgina 20

25 anys d’Escoles en Valencià Sembla que va ser ahir la primera vegada que vaig participar en les Trobades d’Escoles en Valencià i ja han passat 16 anys des d’aquella primera vegada, que va ser al poble de Silla l’any 1996. I malgrat que encara no tenia filla, ni formava part de la comunitat escolar, ni era conscient què significava realment açò de les Trobades d’escoles en valencià, vaig anar. Primer per inèrcia (bé, com una activitat més a fer el diumenge), perquè un amic ens havia convidat, i a vega-

des no pots dir tan fàcilment no als amics, i més quan ens havia parlat molt bé d’aquest esdeveniment; i segon per curiositat, perquè jo volia vore què volen, què demanen, què fa aquesta gent de les escoles en valencià, i em vaig sorprendre molt, però que molt gratament. Recorde un drac, un súper drac que recorria els carrers de Silla; recorde colors, molt de color, tot era ple de color i de xiquets i xiquetes que anaven per tot arreu i eixien de qualsevol lloc. Recorde música, can-

çons i el ball dels bastons de Silla (totalment nou per a mi). Ho recorde com un dia alegre, feliç, divertit…, i amb molt de sol (sempre fa molta calor en les trobades). No sabia que hi havia tanta gent implicada, tanta gent a favor d’una escola pública, de qualitat i en valencià, no sabia de tant d’altruisme i voluntarietat…

I ací ens trobàrem amb els amics i amigues de Godella i Rocafort (Joan i Heidi, Pilar i Josep Maria, Auxili i Joan Lluís, Vicenta i Voro) que eren del Col·le de “El Barranquet”, i que llavors formaven part de l’AMPA, i que tenien els fills i les filles escolaritzats en aquesta escola tan xicoteta i familiar. I acabàrem dinant amb ells, a la paradeta del col·le, com 9 anys després hem fet tantes altres vegades. Va ser com una premonició…, perquè mai havia pensat que jo formaria part d’eixa AMPA i que

Núm. 10

la meua filla acabaria anant a aquesta bonica escoleta que tenim a dos pedalejades de casa.

Crec que al llarg d’aquests 25 anys s’ha fet molta feina a favor de la llengua, però també crec que encara s’ha de continuar treballant. És més, crec que s’ha de treballar sempre, que açò és una de les coses intrínseques que tenen les llengües minoritàries, si no volem perdre-les, si no volem que caiguen en l’oblit, si no volem que algun dia deixen d’existir, que desapareguen. És com l’animació a la lectura, no podem fer una vegada a l’any una súper campanya Pàgina 21

d’animació lectora si després durant la resta del temps no motivem, no animem, no parlem, no recomanem, no llegim llibres. D’igual manera passa amb les Trobades, no podem fer una gran trobada a l’any de totes les escoles en valencià de totes les comarques amb uns magnífics tallers, si després durant la resta de l’any no utilitzem la nostra llengua com deia l’eslògan “a casa, al carrer, al treball, sempre en valencià”. Hem de parlar en valencià, hem de lle-

Curs 2011-2012

gir en valencià, hem de viure en valencià, hem de ballar en valencià, hem d’escriure en valencià, hem d’escoltar en valencià…, si volem que la llengua continue viva i en actiu.

BONA TROBADA! Antònia Tàrraga (mamà de Verònica, 5é curs)

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Memòria

Nosaltres, els valencians (1962—2012) Ara fa 50 anys de la primera edició de l’obra més coneguda de Joan Fuster

Bibliografia: Joan Fuster. Nosaltres, els valencians, valencians La butxaca, Edicions 62, Barcelona.

L’informatiu: L’informatiu www.linformatiu.com

Primer vull recordar qui era aquest mestre valencià a qui nosaltres admirem molt.

Fuster va nàixer a Sueca en 1922 i va morir en 1992. És el millor assagista del nostre país, un mestre dels aforismes. És l’home que ens posà l’espill perquè ens mirarem, nosaltres, els valencians. Joan Fuster ha segut una figura clau en el nacionalisme valencià contemporani i en la definició dels Països Catalans. Va escriure un ampli ventall d’aforismes, d’articles i d’assajos que encara són actuals.

Nosaltres, els valencians és una obra clau per a la societat valenciana.

El llibre més emblemàtic de Joan Fuster va ser un llibre Pàgina 22

d’encàrrec. L’editorial Edicions 62, el va traure al mercat el dia de Sant Jordi de 1962.

L’èxit de venda i de crítica fou de tal

magnitud que marcà el futur de l’editorial que es ficà entre les tres més importants de llengua catalana. Els fundadors de l’editorial li proposaren que el títol fora “Nosaltres, els catalans” però ell va preferir marcar les seues arrels. Fuster va utilitzar la

per posar en ordre les seues idees, molt ben documentades i relacionades entre si, contribuint a la renovació del pensament polític valencià. Va cobrir el buit bibliogràfic que hi havia i ens va regalar un instrument magnífic.

L’objectiu del present escrit és familiaritzar la gent jove amb l’obra de l’escl’escriptor suecà i fer-li un homenatge humil a un dels nostres pares. Res serà suficient per tornar-li tot el que li devem però cal seguir lluitant per situar-lo al lloc que es mereix. Els valencians no som un país desmemoriat.

Marc Ferrer (5é) Rebeca (2n) Carles (3 anys) i Susana Montañana

Núm. 10

Curs 2011-2012

La cançó triada és “La Flama” del grup valencià Obrint Pas

Activitats

FLASHMOB de l’AMPA d’El Barranquet (en projecte) Aquest any estem realitzant un nou projecte innovador. Des de l’AMPA ha sorgit la idea de fer un FLASHMOB del Barranquet, ja que el LIPDUB de l’any passat va ser tot un èxit.

A l’assemblea general de l’AMPA es va proposar per a aquest curs acadèmic 2011-2012 gravar un FLASHMOB al col·legi.

El FLASHMOB consisteix en la gravació d’un ball multitudinari que es farà a l’escola. Encara no tenim data concreta. Elaborarem una coreografia senzilla en la qual podem participar tots els xiquets i xiquetes, Pàgina 23

grans i menuts, mares, pares, mestres i tots els familiars que ho desitgen.

Al mes de desembre vos demanàrem que participàreu en l’elaboració al blog de l’AMPA, però encara que la resposta no ha segut multitudinària, el projecte continua endavant gràcies a Conxa Benet, Alma, Daniel Vanaclotxa, Antònia Tàrraga i Susana Montañana (membres de l’AMPA) amb especial col·laboració d’Empar Lorente a la coreografia (mare d’Emma de 3 anys) i Eduard Ramírez com a relacions públiques (pare de

Marc de 3 anys).

Cal esmentar els nostres xiquets que són la peça clau del ball i que han practicat molt i han aportat idees essencials per a la seua elaboració.

La cançó va ser elegida per decisió unànime. És “La La Flama” Flama del grup valencià Obrint Pas, Pas amb una lletra molt significativa que podeu trobar al darrere de la nostra carpeta de les trobades d’enguany.

Ara ens toca participar a tots. Aprendre el ball i gaudir a la gravació final.

Esperem la vostra participació i que vos agrade la proposta.

Portada de l’últim disc (llibre-disc) d’Obrint Pas: Coratge (2011)

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Creació Idea original: Nico Mesejo i Díez, Díez Carlos Mesejo Conejos Text: Carlos Mesejo Conejos, Merxe Díez i Galindo

Dibuix de Júlia (3 anys)

Dibuix d’Hèctor (3 anys).

Totes les il·lustracions del conte representen Petit Falcó imaginat pels xiquets i xiquetes de 1r d’infantil Pàgina 24

On ha anat el tobogan roig?

Aquesta és, amics i amigues, la història de Petit-Falcó, un petit indi alegre i valent, que duia un arc amb fletxes, i sempre anava feliç i content.

A Petit-Falcó li agradava molt anar a escola, tant com xuclar una piruleta de cocacola. Sempre jugava amb els seus amics: Petitindi, Pastoret, Dit-gros, John Brown i Serpeta, Solsolet, Pinxo, Panxo i Joan Petit... Què divertit!

Tots eren apatxes de la tribu del Gran Sol. Tocaven els instruments que havia dut un donyet bo: pals d’aigua, flautí, pandereta, i fins i tot, un tambor.

Quan eixien al pati es llançaven pels tobogans morat i roig. De cap, de cul, d’esquena o de panxa. D’un en un, de dos en dos, de tres en tres o de tots en tots. Ai, amics, eixos tobogans eren màgics, especialment el roig, que com anava molt ràpid, era meravellós!

Un dia nuvolat i amb un vent que et deixava despentinat, va ocórrer el més inesperat: un desastre! – cridaven alguns–, una catàstrofe! – cridaven altres–, Serpeta plorava, Dit-gros no saludava, Panxo punxava a Pinxo i Joan Petit no ballava. Era això possible? Es deia Petit Falcó. Estan tots atabalats, què pot ser tan terrible?

Un donyet roí, que duia tisores, va arribar de sobte quan tots estaven distrets. El donyet va tallar i retallar, per ací i per allà. I talla que te talla, talla que te tallaré va endur-se a la mestra Hau-José.

Com havia sigut això? On ha anat la mestra Hau-José?

Preguntaren els xiquets.

La mestra MariHau els va explicar que el donyet roí s’havia dut a la mestra a l’atur. A l’atur? –preguntà Petit-Falcó– i quin lloc és eixe? Anem i segur que la recuperem!

Un altre dia que

tots volien cantar, anaren a la classe de música; quin concert prepararien! Joan Petit ballaria, John Brown tocaria el pal d’aigua, Dit-gros el tambor, Petitindi la pandereta i la resta cantaria.

Però una sorpresa

“El donyet roí, que duia tisores, va tallar i retallar, per ací i per allà” ben grossa els hi esperava, que els instruments no estaven...Ai amics, quina tristesa! Serpeta plorava, Ditgros no saludava, Panxo punxava a Pinxo i Joan Petit no ballava. Era això possible? Es deia Petit Falcó.

Estan tots atabalats, com ha passat açò tan i tan horrible?

El donyet roí, que duia tisores, va tallar i retallar, per ací i per allà. I talla que te talla, talla que te tallaré va endur-se tots i tots els instruments.

On han anat els instruments?

Un dia assolellat, després de l’esmorzar, MariHau i la tribu del Gran Sol eixien corrents al pati: l’últim que isca és un indi pelat!

Ja veus quina sorpresa, no hi havia tobogans... Ai amics, una altra tristesa! Serpeta plorava, Dit-gros no saludava, Panxo punxava a Pinxo i Joan Petit no ballava. Era això possible? Es deia Petit Falcó. Ja estan tots atabalats!.

Açò és impossible!

El donyet roí, que duia tisores, va tallar i retallar, per ací i per allà. I talla que te talla, talla que te tallaré va endur-se els tobogans on ell va voler.

Segur que va dur els tobogans a l’atur, amb els insPàgina 25

truments i la mestra Hau-José.

Anem i segur que els recuperem! – cridava Petit-Falcó que, aquesta vegada, també plorava.

La mestra MariHau, que no volia veure als indis tristos, va buscar al seu llibre màgic la solució: ja està, demà anirem d’excursió! Eixiren molt contents, cantant i ballant la seua cançó: “Som els indis apatxes de la tribu del punxó... ...venim amb els nostres tratges a començar la funció”.

Dibuix de Marc Guerau (3 anys)

Preguntaren els xiquets. La mestra Mari-Hau els va explicar que el donyet roí se’n va dur els instruments, qui sap on?. Doncs jo sí ho se –cridà Petit-Falcó– estan a l’atur amb la mestra Hau-José!.

Anem i segur que els recuperem!

Curs 2011-2012

Petit-Falcó no cantava perquè encara estava un poc trist. De sobte, arribant a un parc prop de l’horta, Petit-Falcó va escoltar una música molt dolça. Ho creieu o no hi va veure a Hau-José, tocant el flautí, somrient i amb una bonica disfressa! Serpeta cantava, Dit-gros

saludava, Pinxo punxava a Panxo i Joan Petit ballava.

Era això possible?

Es deia Petit Falcó.

Ja estan tots emocionats i riuen!

Quina preciositat!

I al crit de Mar-Hau ‘som la tribu dels apatxes’ tots ballaren, junts i al muntó, al voltant d’una gran foguera, i així acabà la funció.

Fi (per als xiquets) Divuit mesos després de defensar la seua Tesi Doctoral a la Facultat de Ciències Biològiques, Petit-Falcó continuava a l’atur.

Havia descobert un nou medicament que restaurava les alteracions cognitives i motors en rates amb encefalopatia hepàtica.

Prometedor. Malgrat això, va anar a l’atur i va conèixer al donyet de les tisores. Just al seu moment més productiu.

Un dia, avorrit de buscar feina per internet es va clavar al Facebook.

Per casualitat, mentre escoltava una cançó a la ràdio va llegir una publicació al mur

Dibuix de Mireia (3 anys)

Núm. 10

de la seua amiga Serpeta que deia: la merda se’ns menja.

(Escolteu la cançó, si podeu, mentre Llegiu el que queda: http:// www.youtube.com/ watch? v=xM1MzpWaddQ ) Petit-Falcó va tindre una revelació.

Aniria a Barcelona a buscar-la.

Anys després, els dos a París, van patentar el medicament treballant per a L’Institut Pasteur. França guanyà milers de milions. A Serpeta i Petit-Falcó els van premiar amb una medalla. Van celebrar-ho brindant i emborratxant-se en un parc amb un tobogan roig. Ploraren. Es besaren.

Per sort, el donyet de les tisores no els llevaria mai l’amor.

Fi (per als no tan xiquets)

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet Entrevista

Àngel Martí Carbonell, Carbonell portaveu actual d’Escola Valenciana i president de la Coordinadora pel Valencià de l’Horta Nord (entitat federada amb Escola Valenciana)

Pàgina 26

“Entre totes i tots fem possible el projecte” Al 1985 començà el projecte de les Trobades com encontre d’aquelles escoles pioneres que començaren a fer escola en valencià i que era la forma de fer visible que era el millor pels nostres fills i filles. Benifaió i La Xara obriren aquest espai amb la complicitat del professorat i les famílies i sols dos anys després obriren comarques com l’Alcoià, la Vall d’Albaida, les comarques de Castelló, la Safor.

Les escoles de l’Hl’Horta Nord, Horta Sud, Camp de Morvedre, Camp de Túria i València ciutat també s’aplegaren en la primera Trobada fa 25 anys a Manises.

El creixement és exponencial i fa que més de 220.000 persones participen al llarg de la primavera en 19 Trobades comarcals rodant per pobles i ciutats del País, sense mirar quin és el seu govern, la llengua és patrimoni ―encara

que a alguns no els agrade― dels ciutadans i ciutadanes valencianes. ― Quin ha estat

l’assoliment més importat de les Trobades, del que ens pugam sentir particularment orgullosos?

Pense que són unes fites marcades en el calendari, en ple procés de

“Continuarà el protagonisme de la ciutadania fins que assolim els objectius compartits” matriculació que fan de referent i publicitat per animar les famílies a matricular en valencià, però la Trobada avui és un dia important, es prepara al llarg de tot el curs, es crea una comissió organitzadora composada per les escoles i instituts del poble on es fa.

Aquest projecte va acompanyat des de fa 14 anys del

Sambori, avui és el concurs literari amb més participants anuals a nivell europeu, més de 90.000 xiquetes i xiquets, més de 1.000 centres escolars i instituts i més de 3.000 mestres. Al llarg del curs incorporem el concurs del cartell de la Trobada, animacions lectores, concert de música, cinema en l’escola... Una sèrie de programes i serveis per viure en la nostra llengua, i si tinguérem una Generalitat Valenciana a l’alçada del seu poble, utilitzarien i protegirien la nostra llengua i cultura com a patrimoni de tots i totes. És per això que continuarem fen trobades, concerts, cinema, voluntariat... Amb protagonisme de la ciutadania fins que assolim els objectius compartits. ― Com valoreu la

participació de l’escola El Barranquet en les Trobades de l’Horta?

Núm. 10 Ve de molt lluny i és enriquidora, les famílies participen venent i comprant samarretes, rifa, en el concurs del cartell, en el Sambori... I a més persones de l’escola han fet de la Dansà un exemple per a la Comarca. ― Quina valoració

feu del decret de plurilingüisme del govern valencià?

L’esborrany del decret de plurilingüisme té moltes mancances, no assegura el coneixement del valencià en els diferents programes curriculars, la realitat és que sols els programes d’immersió i el d’ensenyament en valencià ho fan. Si a més es vol incorporar com a mínim una llengua estrangera cal dotar-se d’uns mitjans mínims (formació, materials...) que puguen fer de l’escola un sistema d’aprentatge de les llengües oficials, i Pàgina 27

afavorir el valencià com a llengua minoritzada que és, que incorpore la llengua estrangera a partir dels quatre anys amb un entorn de recolzament adequat. A partir del segon cicle de primària, incorporar el castellà, perquè sols així els nostres fills i filles seran realment bilingües amb una base útil i bona de llengua estrangera. En la Secundària ja es podria tenir una altra perspectiva amb la catalogació en valencià de tots els llocs de treball i realment poder parlar-ne, de donar parts curricular en llengua estrangera. No oblidem que l’actual

Curs 2011-2012 sistema va tindre un consens – sense cap vot en contra– i és el que demanem, per això Escola Valenciana junt a les Universitats Públiques Valencianes feren un document pedagògic i científic que avui quasi tots acceptem com a índex de treball. ― Vivim temps difí-

cils per al finançament. Això motiva la campanya “Feste amic o amiga d’escola valenciana per 1 euro a la setmana”?

Vivim temps molt complicats, Escola sempre ha fet partícip la societat, que entre totes i tots fem possible el projecte, experiències com les samarretes, les rifes, materials han fet tindre un autofinançament molt important, però avui demanem més ajuda, sabem que gràcies a milers de persones el projecte és viu, però cal blindar-lo i la campanya per ser amiga o amic d’Escola Valenciana és el nostre repte de cara al futur.

Sonsoles Girón (mare de Teo, 3r d’infantil)

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS CURS 2011–2012 Un any més, l’empresa Docendo i l’OAM, gestionen i desenvolupen, amb la coordinació i supervisió de l’AMPA, les activitats extraescolars durant el curs. En aquest curs, participen un total de 119 alumnes; 72 en diferents activitats i 47 en Bàsquet.

Les activitats extraescolars dels divendres són: Grup Infantil - Música i Moviment de 15 a 16 h i Cultura Anglesa de 16 a 17 h. (15 xiquets/es) - Cultura Anglesa de 15 a 16 h i Hort ecològic de 16 a 17 h. (13 xiquets/es) - L’hora del conte i teatre de 13.30 a 14.30h. (15 xiquets/ es.)

Grup Primària - Multiesport de 15 a 16h. i Teatre de 16 a 17h. (15 xiquets/es) - Taekwondo de 12 a 13h. (14 xiquets/es)

L’activitat del Bàsquet s’imparteix els dimecres de 12.30 a 13.30h i els divendres de 15 a 17h.

Per la gran demanda d’aquesta activitat també ha estat necessari formar tres grups. Hi participen un total de 47 xiquets/es en tres categories; pre-benjamins, benjamins i alevins.

(informació pàgs. 11-13) Agraïm a l’equip directiu del centre, que ens deixe fer ús de l’aula de 3 anys i de l’aula multiusos per a l’activitat de cultura anglesa, el pàrquing exterior per a l’activitat Multiesport i una aula en cas de mal oratge, per al grup de Bàsquet, ja que sense aquestes instal·lacions haguera estat molt complicat el desenvolupament de les activitats. La demanda d’activitats cada any és major i en alguna activitat alguns alumnes s’han quedat en llista d’espera.

Com que no disposem de les instal·lacions suficients per a poder ampliar activitats, us recordem que es fixa una data en què arrepleguem les inscripcions per ordre d’arribada i, per tant, cal que com més aviat apunteu als vostres fills millor, si voleu tindre la plaça assegurada. Des de l’AMPA seguim treballant per a millorar les activitats i el benestar de tots els vostres xiquets i xiquetes.

Pàgina 28

Núm. 10

Curs 2011-2012

Hort Ecològic En aquesta activitat només treballen els més xicotets del cicle d’Infantil. Per això, la nostra horta és molt més xicoteta que en anys anteriors. Resulta molt complicat fer algunes tasques amb xiquets tan menuts i és molt costós mantindre en bones condicions, un hortet més gran. Ana, és l’educaeducadora de l’assocassociació Sembra en Saó que ha plantat amb els xiquets llavors de raves, lletugues i cebes. També han treballat la terra amb ferramentes infantils, han aprés a adobar i a regar. Quan el clima ha estat advers, han pintat fitxes i cartells d'hortalisses i fruites a l'aula.

Estant aprenent a treballar en equip, a cuidar les plantes i a ser respectuosos amb la natura i volem fer-los sentir interés , preocupació i respecte pel medi ambient. També han “apanyat” un poquet al pobre “Pinxo” , el nostre espanta pardals, que estava un poquet “malferit”...

Funny English Gemma Peris és la monitora d’aquesta activitat i la de l’hora del conte i teatre.

Aquesta activitat té com a finalitat descobrir la llengua anglesa utilitzant recursos didàctics com les cançons i chants (que desenvolupen la comprensió i la producció oral), els jocs d’acció que consoliden el vocabulari après, fitxes de treball per a acolorir, etc. Però el més important, és que el xiquets i xiquetes tinguen una actitud positiva respecte a la llengua anglesa, que estiguen motivats i que l’aprenguen d’una manera divertida.

Pàgina 29

Aprenen a treballar en equip, a cuidar les plantes i a ser respectuosos amb la natura, i volem fer-los sentir interés i respecte pel medi ambient

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Música i moviment Els alumnes realitzen un treball progressiu per conèixer el propi cos i les seues possibilitats de moviment a través del joc, la música i els ritmes.

Valentina és l’educadora que els ensenya els exercicis de coordinació motriu, jocs d’expres-sions facials, danses i balls.

Multiesport Ana, durant el primer trimestre i Vicente, segon i tercer trimestre, han desenvolupat l’activitat multiesport. Ací tractarem de conèixer tres esports diferents: atletisme, patinatge i voleibol, cadascun d’ells, durant un dels trimestres del curs.

Teatre Jacobo és el monitor de teatre. Ja vàrem El teatre ajuda a desenvolupar l’expressió gaudir al primer trimestre d’una represen- verbal i corporal, estimular la seua capacitació teatral i ara tots preparen l’obra de tat de memòria i la seua agilitat mental. final de curs «Els animalets del Paradís», També augmenta l’autoestima, aprenen a on els alumnes es convertiran en animaconviure en grup, coneixen i controlen les lets que han de salvar... Però no us conten seues emocions, descobreixen el que és la res més!! Heu d’anar a veure l’obra que, disciplina i la constància en el treball, a de segur, us sorprendrà. més de moure’s entre el públic.

Pàgina 30

Núm. 10

Curs 2011-2012

Jacobo i els xiquets i xiquetes de l’activitat de teatre

Hora del conte i teatre Gemma Peris és també l’educadora de l’Hora del Conte. Ací es considera fonamental treballar sobre activitats que estimulen la comunicació i el respecte dins el grup, així com jocs que potencien la curiositat. Els alumnes han treballat l’expressió corporal amb jocs dramàtics, imitacions i escenificació de contes.

S’ha comprovat que els xiquets i xiquetes que senten contes de forma freqüent aconsegueixen un major desenvolupament de totes les funcions lingüístiques i adquireixen les ferramentes necessàries per iniciar amb èxit la lectura.

Pàgina 31

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Taekwondo Jesús Ruano és el monitor d’arts marcials. Pretén amb la pràctica de diferents tècniques de braços, puntillons i desplaçaments, que els alumnes coneguen les seues habilitats i capacitats físi-

ques tot potenciant la seua lateralitat, coordinació i control de l’espai, sense oblidar la diversió i la motivació, que fa als alumnes passar una estona agradable.

El Taekwondo consta de tècniques de defensa

personal molt variades com agarres, bloquejos, luxacions o agranats. La formació bàsica del taekwondo, és preferentment per defendre’ns, no per atacar. És un canalitzador en el maneig de l'agressivitat per no exercir la violència.

Al blog de l’AMPA http://elbarranquet.blogspot.com.es/ trobareu més fotografies dels vostres fills i filles en totes les activitats extraescolars.

Amparo Porras, mare d’Alba Ortolà (3r de primària) Pàgina 32

Núm. 10 Creació

Curs 2011-2012

Hi havia una vegada

Havia una vegada una escoleta d’un poble de l’horta com molts altres de València, tots els mestres i els xiquets anaven contents a aprendre i a experimentar en l’aprenentatge. Un nadal s’adonaren que els polítics necessitaven diners doncs havien gastat tot en fer grans edificis i donar-los als seus amics en benefici propi.

Com no sabien com reposar-lo decidiren agarrar-lo de les escoles i la sanitat. Els mestres estaven tristos, no tenien materials per a fer festes i perderen la il·lusió i les ganes de anar d’excursió. Alguns pares pensaven que açò volia dir que els mestres estaven enfadats…, però era tristesa i ràbia.

Les famoses tisores cada dia retallaven més de pressa i més i més per on passaven . A l’escola no va quedar res sense retallar. Retallaren el menjador, les aules, pintures, llibres, complements de formació... Era com un huracà que anava arrasant per on passava. Els mestres s’havien d’agarrar fort a l’escola per si de cas les tisores se n’emportaven alguns pel camí.

Ni els xiquets en la seua alegria, ni els mestres en la seua vocació, ni els pares i mares en la seua col·laboració aconseguiren que l’escola tornara a cobrar la seua esplendor.

Tot el col·lectiu escolar es va reunir per a trobar una solució i van tindre que recórrer a la màgia. El donyet nòrdic de l’educació els va dir que havien de fer una poció antiretalladora i tots els polítics haurien de beure un glopet.

Ficaren tot en una cassola , i la calfaren al foc. Després begueren un glopet i l’escola començà a cobrar la seua alegria de sempre.

Ingredients: Tres notes musicals Fulles d’un arbre d’escola Cabell de mestre o mestra Unes tisores de xocolata Un redolí de xiquet Una gota de suc d’anglés Tres lletres de mel: M de màgia, L de lleialtat, i T de transparència

Tant de bo les coses estigueren al nostre abast, però no totes les persones pensen en la importància de l’educació, i que no és una despesa sinó una inversió, i en la formació d’un col·lectiu que siga capaç d’ensenyar persones crítiques, solidàries, amb inquietuds, ganes de saber i capacitat d’esforç pel treball, és una inversió de futur.

Esperem que amb el nostre esforç l’escola pública isca avant i siga com ha de ser.

Pàgina 33

Mónica Ferrando amb Pablo Lamirán

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet Opinió L’altre dia vaig llegir una notícia que em va fer pensar en el de sempre, que pensant en les retallades ha passat a un segon pla: “la Federació de Consells de Pares d’Alumnes de França (FCPE) ha convocat una vaga de deures de dues setmanes per a protestar contra els “treballs forçosos” fora de l’horari lectiu.” És la comidilla a l’eixida del col·le, els xiquets tenen molt treball per a casa. I llegint la notícia, resulta que estan prohibits des de 1956!... Per què llavors suposen un malson per a tantes famílies?

Quan aprofundeixes en el tema resulta que la majoria de psicòlegs no recomanen deures abans dels 11 o 12 anys, alguns fins i tot et diuen que sobrecarregar-los massa abans dels 14 pot generar rebuig als estudis o crear xiquets hiperresponsables, incapaços de sentirse satisfets després en la seua vida adulta. Però pares i educadors ens centrem en que han d’adquirir el coneixement a qualsevol preu, i si el meu

Eterns deures fill ho adquireix abans que el del veí, doncs millor, inclús a pesar seu.

Els arguments en contra dels deures són molts, però a mi, com a mare, els que més em convencen són els que parlen de les tensions familiars, les baralles de totes (o quasi totes) les vesprades, aqueixes que s’inicien amb la pregunta fatídica:

“amor, has fet ja els deures?”. I no és qüestió que tinguen l’agenda plena, si fóra pels meus fills farien moltes més extraescolars, però no és viable ni econòmicament ni, i és el tema que ens ocupa, per temps material.

Un altre argument de pes (mai millor dit) és que si no tingueren deures ens lliuraríem de la càrrega de les motxilles, la qual,

no hauria de passar d’un 10% del pes del xiquet. Per exemple un xiquet de tercer d’uns 30 Kg., no hauria de carregar més de 3 Kg. Les dels meus fills pesen entre un 15 i un 20% segons el dia, però sempre per sobre del saludable.

Aquest tema tampoc sembla tenir solució.

Per a una vida sana els xiquets necessiten exercici físic, activitats a l’aire lliure i un bon règim de somni, les tres coses s’afecten pels deures. A tots ens agrada desconnectar del treball en vacances i els caps de setmana, i els xiquets no són una excepció.

Jo vull que els meus fills tinguen temps lliure per a somiar i descobrir, fer pastissos i pa, córrer a l’aire lliure i trobar tresors, i gran part d’aqueix temps, el poc que em deixa el treball per a estar amb ells, ho ocupen els seus deures.

Ja passen moltes hores en el col·legi, i el temps que els queda lliure, també li l’han de dedicar a ell?

Concha Benet, (mare de Mariola i Nicolás Damià)

La notícia, alguns enllaços i un parell de vídeos: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/04/02/vidayartes/1333390053_270755.html http://www.thecaseagainsthomework.com/(El procés contra els deures: com els deures escolars perjudiquen als xiquets i què poden fer els pares) http://www.asmi.es/ http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=1591 http://www.rtve.es/television/20110304/redes-sistema-educativo-anacronico/413516.shtml http://www.youtube.com/watch?v=e4kxfcvjyto Pàgina 34

Núm. 10

Curs 2011-2012

Receptes de cuina M’agrada molt cuinar, la meua mare m’ha ensenyat a fer aquestes receptes. Si les proveu necessitareu l’ajuda d’una persona major per a algunes coses com utilitzar el forn o batre les clares d’ou a punt de neu. Per als qui no sàpien el que és el punt de neu és estar batent-ho fins que es fa merenga. Heu d’intentar-ho fins que isca bé. El millor de cuinar amb el teu esforç és que després t’ho menges i està boníssim.

Nicolás Damià Benet, amb Mariola Damià i Pablo Lamirán

Cup cakes Primer bat junts la mantega i sucre, afig els ous batuts a poc a poc, després la farina i el llevat.

Finalment incorpora la llet a poc a poc.

Calfa el forn a 180ºC. Aboca la massa en paper de magdalenes, omplint fins a una mica menys de la meitat, afig els nabius i cobreix-los amb una mica més de massa.

Posar-ho al forn durant uns 20 minuts o fins que

Pàgina 35

en punxar-los amb un ganivet isca net.

Decorar al gust amb la manega pastissera, i si no en teniu es pot fer amb una bossa de congelar aliments.

Ingredients: (per a 12) 125 gr. sucre 125 gr. de mantega (a temperatura ambient).

2 ous.

125 gr. de farina.

2 cullerades per a postres rases de llevat.

2 cullerades per a postres a sucre vainillat.

2-3 cullerades soperes de llet.

Frosting o nata i anisets per a decorar. (El frosting el fem amb la mateixa quantitat de sucre glas que de mantega i amb colorant alimentari al gust).

Nabius o la fruita que vulguem.

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Núvols de gerd

Ingredients: 100cc d’aigua 50 g de gerds 100 g de sucre 4 làmines de gelatina 2 clares d’ou 25 g de sucre

Posar a coure l’aiigua amb els gerds i els 100 g de sucre, mantenir uns 5 o 6 minuts a foc mitjà. Triturar i colar per a llevar les llavors, afegir les làmines de gelatina prèviament remullades. Barrejar bé i deixar que es refrede.

A banda muntar les clares amb unes gotes de llima i 25 g de sucre fins a obtenir una merenga consistent.

Quan l’almívar de gerds estiga quasi fred començar a barrejar a poc a poc amb la merenga.

Bolcar sobre un

motle i deixar refredar.

Tallar porcions quadrades i arrebossar amb una mica de sucre glas.

Es pot fer amb qualsevol altra fruita, maduixes, llima, taronja...

Alguns motius olímpics il·lustrats per l’alumnat d’El Barranquet

“Tres esports olímpics”, per Joan Sánchez Rausell (1r Primària)

Verònica Vanaclocha Tàrraga Pàgina 36

Núm. 10

Curs 2011-2012 Passatemps

Andreu Rueda Rausell (6é de Primària)

Vinyeta olímpica En aquesta vinyeta trobareu alguns dels símbols olímpics més coneguts. Cada nombre es correspon amb una paraula o grup de paraules:

Solucions: 1- ANELLS OLÍMPICS 2- LEMA OLÍMPIC (més ràpid, més alt, més fort) 3- MASCOTA 4- FLAMA OLÍMPICA 5- PODI 6- KOTINOS (corona feta amb branca d’olivera) 7- MEDALLA Pàgina 37

1234567-

______ ________ ____ _______ _______ _____ ________ ____ _______ _______

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet Llibres

Guia de lectura: “Les Olimpíades i els esports” Llibres infantils

Selecció realitzada per Antònia Tàrraga (mare de Verònica, 5é) entre els llibres disponibles a la biblioteca de Godella

La família TrotaEsport és una família molt viatgera. A tots els agrada molt conèixer altres països i cultures i, a més, els agrada moltíssim l’esport així que decideixen anar als Jocs Olímpics.

Una divertida col·lecció de contes en rima per a primers lectors.

Escrits per Carmen Gil i il·lustrats per Javier Andrada, de l’editorial SM (Madrid, 2008): • En el gimnasio olímpico.

• En la cancha de

baloncesto.

• En la piscina olímpica.

• En la pista de atletismo.

Teo y los deportes Il·lustracions i textos de Violeta Denou – Barcelona: Timun Mas, 2007.

El cap de setmana, Teo i la seua família fan una vida sana i es dediquen a la pràctica de l’esport. Teo realitza tot tipus d’esports, i també observa atentament com

Pàgina 38

ho practiquen els atletes professionals. Després d’assistir a una competició d’atletisme, Teo té l’honor i la oportunitat de fer el lliurament de medalles als vencedors. Segurament el xiquet somia que algun dia rebrà ell un trofeu.

Però de moment, ha de seguir entrenant.

Mortadel·lo i Filemó.

Deportes de espanto. Francisco Ibáñez. Ed. B, Barcelona, 2001.

El Súper, enfadat perquè els seus agents són uns fluixos, els obliga a realitzar diversos esports perillosos com ara ponting o parapent. Però la seua mala sort els fa “trobar-se” amb diversos polítics, provocant-los accidents de diversa consideració.

Londres 2012. F. Ibáñez. Ed B, Barcelona, 2012.

N’hi ha traducció al català al mercat, feta per Tina Bagés.

Novetat recomanada... da Gaudiu-lo!

Llibres per a adults

La preparación física. Vladimir Platonov. Paidotribo, Madrid, 1998.

Fonamentat en nombroses investigacions en els millors laboratoris científics del món, i en l’experiència d’esportistes que van aconseguir els millors resultats en campionats internacionals i Jocs Olímpics. També presenta exercicis pràctics.

Fundamentos de psicología del deporte y el ejercicio físico. Weinberg, i Gould. Ariel, Barcelona, 1996.

Mitjançant suports visuals, anècdotes, estudis de casos i històries, els autors expliquen conceptes clau de la disciplina. Consells, entrenament i instrucció física.

Historia del deporte. Bernard Gillet.

Oikos-Tau, Barcelona, 1971.

Explica la influència que exerceix l’esport sobre els individus i les societats; i descobreix com ha nascut i evolucionat.

Núm. 10

Curs 2011-2012

Viatge a la neu

A l’hotel amb les amigues

“ens ensenya com alçar-nos i tornar-ho a intentar”

Amb el monitor a les pistes

Pàgina 39

Enguany he tornat a anar a la neu amb els meus amics i amigues del col·le.

Com ja sabia esquiar estava en el grup dels que sabien i vaig poder divertirme molt. Fins i tot vaig baixar per la pista que l’any passat em semblava un precipici.

Vaig a explicar-vos com és el viatge per als que vulgueu anar. Eixim al matí d’un diumenge per tal que no es faça de nit. En l’autobús posen moltes pel·lis divertides i amb els telèfons i mp3 escoltem música durant el viatge. Cal portar-se dos bocates perquè parem a menjar pel camí, tots portem xuxes i coses riques per a compartir. Quan arribem el primer que

fem és repartir les habitacions, que són de 4 fins a 7, i deixar l’equipatge.

Després ens provem les botes i els esquís. Totes les nits anem a la discoteca a ballar, i després a dormir.

Al matí ens desperten els profes. Ens vestim ja d’esquiadors i baixem a desdejunar. Després ens n’anem a esquiar. El primer dia dóna molt riure perquè els que no saben cauen molt, però a poc a poc aprenem.

Anem amb un monitor de les pistes que ens ajuda i ens ensenya com alçar-nos i tornarho a intentar. Mengem en la cafeteria de les pistes, no us estranyeu si tots els dies hi ha creïlles, és perquè no ens aprimem molt, perquè esquiar gasta molta energia. Havent dinat esquiem un poquet més fins que ens n’anem a casa, bé,

a l’hotel. Allí ens dutxem i ens posem una altra roba per al sopar i la discoteca. Les botes d’esquí es banyen molt i les posem en el radiador perquè s’eixuguen.

En l’hotel juguem a les tenebres, a pilla-pilla i a moltes coses més, així totes les vesprades. Un dia anem al poble caminant i comprem la secallona per a portarla a casa de re-

cord, està tan bona que, clar, s’acaba ràpid, com el viatge. És un viatge molt divertit i m’agradaria anar-hi tots els anys.

Ací teniu fotos de l’hotel: http:// www.superespot2 000.com/ Mariola Damià (6é de Primària)

Butlletí de l’AM del CEIP El Barranquet

COMIAT A SISÉ Cada any ens sorprèn i cada any arriba: s’acaba els curs i un grupet d’alumnes se’n va.

Tanca una etapa i n’estrena una de nova.

Els col·legis estan vius no només per la presència dels xiquets que cada dia hi assisteixen a classe, sinó perquè en algun racó secret guarden l’esperit dels que en un moment donat van ser alumnes i ara ja no ho són. Estos catorze xiquets que ara se’n van deixen la seua empremta en el Barranquet. I segur que en la memòria de cadascun d’ells habitaran per sempre les experiències viscudes en el col·legi. Per a tots ells, els millors desitjos. El món us espera allà fora. Camineu amb pas ferm i mirada alerta. Exerciu el vostre dret a equivocarequivocar-vos. Vostra és la vida. Vostre el futur.

Curs 20052005-2006, 2006 amb la mestra Amparo. Dalt: Laura, Amparo, Daniel A., Tristán, Daniel T., Alba, Sergio, Esteban José. Mig: Natàlia, Guillem, Eva, Arnau, Andreu, Mariola, Nerea. Baix: Jordi, Judith, Hadjer, Estefania, Veròrica, Mon. Curs 20112011-2012.

2012 Patro, la mestra.

Dalt, Mariola, Alba, Amparo, Guillem, Hadjer, Xavi, Tristán, Jordi. Baix: Natàlia, Daniel T., José Ramón, Andreu, Daniel A. i Jorge.