revista ampa barranquet 2013 by Eduard Comeig Ramírez

REVISTA AMPA EL BARRANQUET A M P A D E L C E I P E L B A R R A N Q U E T ( G O D E L L A , L ’ H O R T A N O R D ) , C U R S

1 2 - 1 3

N Ú M . 1 1 A N Y 2 0 1 3

ENGUANY DESTACA: •

Gran participació als premis Sambori

•

Commemorem l’any Estellés amb estima i creativitat

•

Exposició sobre Ignacio Pinazo

•

Falles participatives amb esperit original

•

Presentació del nostre flashmob de “La flama”

•

Reivindiquem i alhora fem un entorn educatiu per al futur de les xiquetes i els xiquets

TRIEM ESCOLA PÚBLICA I EN VALENCIÀ, IMPLICATS EN LA QUALITAT PER A TOTHOM

Editorial AMPA El Barranquet

Renovem el nostre compromís

Benvolguda comunitat educativa del CEIP «El Barranquet». Docents, alumnes, progenitors, personal auxiliar, familiars, amics i amigues. Dediquem les nostres primeres i més afectuoses paraules a aquells que ens han deixat temporalment o definitiva per motius de salut i també aquells als qui la falta d'oportunitats en el nostre país els han forçat a buscar-les en altres horitzons. En el nostre cor i pensament sempre hi sereu. I ara per feina!! La gran responsabilitat de cada generació és la següent generació. Aquesta visió a llarg termini del president Nelson Mandela és la que haurien de rebre en classes de reforç molts dels nostres governants instal·lats fa massa temps en l'epidèmia de la miopia mental del pa per hui i fam per demà. La fam educativa ja ha arribat. I altres mancances també. Quan aquestes línies isquen a la llum, la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa que impulsa el govern ja estarà encaminada cap a la seua aprovació final. La LOMQE ens transporta en molts aspectes al passat i en altres a un nou concepte neoliberal de l'educació. Què podem esperar d'una

REVISTA

AMPA

llei que es presenta amb aquesta targe- “L’educació no ta: La educación es el motor que promueve hauria de ser la sola la competitividad de la economía y el nivel capacitat de de prosperidad de un país. Su nivel educati- reproduir vo determina la capacontinguts, sinó la cidad de competir con éxito en la arena formació d’individus internacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el lliures, responsables futuro. i, sobretot, amb Competitivitat, resultats, mercat, reniniciativa i sentit diment econòmic són paraules que crític” denoten la concepció mercantilista d'aquesta llei que s'ha forjat escoltant només l'OCDE i d'esquenes a la comunitat educativa, a la societat i a les Comunitats Autònomes. Té un caràcter marcadament antidemocràtic: no hi ha hagut diàleg en la seua elaboració, el Consell Escolar perd competències i passa a ser un òrgan consultiu i la direcció dels centres serà nomenada a dit per l'Administració. En resum, dóna més pes a les necessitats dels mercats que a la formació integral dels xiquets i xiquetes (i a més, en un món que canvia tan ràpid, qui coneix eixes “necessitats” futures del “mercat”?, aquesta visió reduccionista no significarà limitacions a les possibilitats dels nostres fills i filles?).

BARRANQUET–

EDITORIAL

REVISTA

2013, NÚM.

Tornarem al passat amb la valoració acadèmica de la religió i la seua alternativa i la pèrdua d’assignatures de caràcter difícilment avaluable de l'àmbit de les humanitats, les arts, l'educació per a la pau i la no violència, etc. L'educació no hauria de ser la sola capacitat de reproduir continguts, sinó la formació d'individus lliures, responsables i, sobretot, amb iniciativa i sentit crític. És dirigir la pròpia vida, com va dir Francisco Giner de los Ríos fa un segle. Per què s'entesta el ministre a fer servir l'educació com a eina per afavorir la segregació entre xics i xiques, entre llestos i menys llestos i l'exclusió dels alumnes amb “La LOMQE del dificultats? La multiplicació de revàli- ministre Wert té des en acabar cada etapa, que és com un caràcter això de “la lletra amb la sang enmarcadament tra”, torna del passat amb la pre- antidemocràtic” tensió de reduir la taxa d'abandonaments educatius prematurs. Aquestes revàlides són un mètode expeditiu de classificació i etiquetatge que fomenta les desigualtats d'oportunitats entre alumnes. En definitiva una reforma ideològica que no és precisament la que caldria.

PÀG.

Però que no ens desanimen. No estem sols. Com diu la cançó d’Aspencat: “Projectes, il·lusions, somnis i cançons / Quan et posen pals a la roda / Defensa la teua escola / Reinventa l'estratègia i replica que ara és l'hora. / El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard // Naixen primaveres / Cada matí , al teu jardí / Cultiva els teus sentits, comencen / Noves primaveres al teu camí / Crema el destí / Il·lumina l'horitzó de hui // A la cerca d'un oasi en un país de nits fredes / Per establir allí el nostre punt de trobada / Agafar impuls i preparar noves eines / Per reviscolar una freqüència oblidada” (Aspencat, “Naixen primaveres”: http:// aspencat.bandcamp.com/album/naixenprimaveres ) Que no ens canvien ni les nostres il·lusions ni la nostra manera positiva de desitjar el millor futur per als nostres alumnes, fills i filles. I si arriba el moment sempre podrem recuperar Gandhi «Quan una llei és injusta, allò que és just és desobeir». Per això continuem implicats en l’educació de qualitat per a tots i totes. En positiu...

* Isabel Rodríguez

Qüestions de nutrició

L’alimentació és la nostra base vital i creiem que és un tema fonamental en l’educació i criança dels nostres fills/es. Per aquesta raó ens hem qüestionat la base saludable que apliquem a les nostres famílies i des de l’AMPA organitzàrem al febrer una xarrada informativa sobre nutrició infantil saludable impartida per la professional Sandra Amores. En la xarrada deixà varies coses clares que intentarem sintetitzar. L’alimentació és una activitat principal al llarg del dia, per tant, hem de prestar-li especial atenció. Es tracta d’educar l’alimentació per controlar la nutrició correcta. Hi ha diversos estudis que demostren la relació directa de malalties com diabetis, obesitat, problemes cardiovasculars i problemes amb el colesterol amb el tipus d’alimentació. Podem dir, per tant, que és fonamental plantejar-se aquest tema. El primer aliment que defensà Sandra sigué el que donem als infants només nàixer, la llet materna. Aquest és l’aliment idoni per a l’infant. A l’edat escolar ens recomana que variem sovint d’aliments de cada classe. Cal que ens fixem fonamentalment en tres menjars; desdejuni, dinar i sopar. L’esmorzar i el berenar complementaran el que ens manca en els menjars principals. Al desdejuni triem entre làctics o begudes vegetals, cereals i fruita (que és el REVISTA

AMPA

millor moment del dia per consumir-la perquè és quan més necessitem el sucre i en aquest cas en forma de fructosa). Dels cereals la millor opció i més completa és el pa del forn ja que els altres cereals, com galetes i cereals de desdejuni, duen afegit molt de sucre. Del pa es recomana que es varie de cereals i que siga integral. Destacar també que la brioixeria no entra dins del grup dels cereals encara que l’ingredient principal és la farina, ja que aquests productes duen afegits greix i sucre. El desdejuni és molt important. Al matí tenim un dèficit de glucosa per les hores sense ingerir cap aliment, i això pot generar baix rendiment i falta d’atenció en les primeres hores de classe. També està demostrat que aquelles persones que no realitzen el desdejuni, i per tant no fan els 5 menjars del dia, tenen més probabilitats de desenvolupar un problema de sobrepès i obesitat. A l’esmorzar la tradició de l’entrepà és perfecta. Caldrà variar el pa i la barreja per no caure sempre en els assortiments de companatge (formatges, pernil, formatge amb codonyat, truita de verdures, patés vegetals...) Pel que fa al dinar i al sopar per tal de no abusar de cap grup d’aliments els complementarem. Alternarem carn, peix, llegums i ous amb verdures i cereals en els dos menjars. El berenar és el moment ideal per completar les 3 peces de fruita al dia, els

BARRANQUET–

ACTIVITATS

AMPA

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

làctics i els fruits secs (que podem introduir-los en les begudes vegetals). Hem de fugir de l’envoltori de plàstic amb el dibuixet ja que pretén cridar l’atenció per vendre’s. Aquest tipus de productes els perjudica ja que són rics en sucre refinat i en greixos industrials (oli de palma, oli de coco entre altres que són molt més barats que els olis de llavors i el de gira-sol) i en greixos “trans” (els que fan que retinga el producte la humitat desitjada, millore la textura i sabor, que puga estar exposat a grans temperatures i, a més a més per baix cost). Aquests tipus de greixos fan que la sang siga més densa per la forma lineal a nivell molecular i genera problemes de sobrepès i colesterol, entre altres. Quan comprem qualsevol tipus d’aliment és fonamental donar importància a l’etiquetatge per comprovar dues coses: els ingredients i la valoració nutricional. El ingredients segueixen un ordre de quantitat (de major a menor). D’aquesta manera podem adonar-nos d’allò que ens ofereixen a nivell nutriEnllaç MengemSA:

http://youtu.be/Tnl3i6zlGxc Col·lectiu Melderomer: melderomer@melderomer.tv

http://www.melderomer.tv/

tiu. Pel que fa a la valoració nutricional es fixarem en dues coses; per una banda la quantitat de greix total i greix saturat, el qual no deuria passar de 20g i el greix trans en 6g. L’altre nutrient a tindre en compte seria el sucre que es presenta com “Menjar en a subapartat dels Carbohifamília és drats. Una referència per adonar-nos de la quantitat important per de sucre que té un producte és passar de grams a motius socials cullerades de postre. Com podem fer-ho? Dividim els i afectius, a grams de sucre indicats entre 5g que és la capacitat més de que té la cullereta de les transmetre postres. Per concloure, els infants una educació com passa amb els adults, no volen menjar sols, és a alimentària dir, la cultura de menjar en saludable” família és important per molt motius socials i afectius però sobretot per transmetre’ls una educació alimentària saludable.

Col·lectiu Melderomer: MengemSA Ara que sabem com organitzar l’alimentació per obtindre una bona nutrició, convé conéixer l’origen dels aliments que ingerim. Per això Melderomer vingueren al març al nostre centre amb el seu documental “mengemSA”. Melderomer és activisme audiovisual. Els objectius del col·lectiu són amplis: en primer lloc defensa el poble valencià pel que fa al territori, l’horta viva; en segon lloc, fomenta el

pensament crític i la llibertat en la cultura i, per últim, vol difondre el moviment social de certs col·lectius paral·lels. El documental tracta de donar respostes en veu de persones implicades en la “sobirania alimentària”, i dóna alternatives al consumidor. Transmet un model de vida més saludable i coherent ja que pretén fomentar el consum local i la millora que implica aquest fet a nivell social.

Per què l’escola pública i en valencià? Un exemple pràctic en un acte * José Antonio Moreno, pare de Júlia (4 anys) ESCENA 1 Terrassa d’un pis en una urbanització d’una ciutat dormitori. Ací es troben la MARE i el PARE. MARE: El curs vinent la xiqueta ja ha d’anar a escola i encara no ens n’hem decidit per cap. PARE: Doncs no ho tenim molt fàcil per a decidir-nos, perquè siga a on siga, no la podrem portar passejant. MARE: Ací falten dotacions de tota mena, només se’n recorden, d’aquesta zona, per a cobrar els impostos. PARE: Bé, i quines opcions tenim? MARE: Doncs en la nostra àrea, hi ha només les escoles públiques de La Coma i el concertat religiós. PARE: Per a mi estan totes descartades, vull que ma filla vaja a una escola pública, però no a un centre CAES (centre d’acció educativa singular). MARE: També tenim els centres de Burjassot i Godella, que estan a prop però no són de la nostra àrea. Com encara tenim temps, podem assabentar-nos de com són i quines opcions hi ha per a entrar-hi, i tornem a parlar-ho d’ací a un temps. PARE: D’acord.

REVISTA

AMPA

ESCENA 2 Unes setmanes després. La mateixa terrassa (per estalviar en decorat). Entra la MARE MARE: ...Et dic que no hi ha manera que l’accepten en Burjassot. PARE (des de fora): Però tu treballes allà i tindries els mateixos punts que els residents. MARE: Sí, però els centres que més a prop ens queden ho posen difícil fins i tot amb cinc punts. M’han dit que necessites algun “extra”. Com que haja anat a la guarderia del centre i coses així. PARE (entra): Bé, en tot cas ja saps que jo preferisc escola pública i en valencià, i això seria a Godella. Ens queda una miqueta més lluny, però ja posats a agafar el cotxe... MARE: Jo també preferisc això, i no em fa gens de gràcia que l’adoctrinen obligatòriament en el catolicisme, però també cal mirar que les veïnetes de la xiqueta aniran totes a “Les Dominiques”. Segur que amb elles aniria a escola molt a gust. Algunes ja han començat i m’han dit les mares que els ensenyen molt de valencià. PARE: Jo crec que amb aquestes edats, es fan amics ràpidament i anirà igual d’a gust. A més, per molt de valencià que

BARRANQUET–

TESTIMONIS

REVISTA

2013, NÚM.

els ensenyen no pot ser el mateix que la immersió des del primer dia. Així és com realment podran interioritzar més la llengua. El castellà ja l’aprenen sense ajuda, perquè l’entorn els força a ferho, i amb les classes de castellà aprenen a utilitzar-ho correctament. Per altra banda, essent jo professor d’ensenyament públic... MARE: …És lògic que apostes pel teu sector. Però tu has vist moltes carències en els centres públics. PARE: I en els privats també en tenen les seues. L’avantatge que els veig és que podria fer la primària i la secundària en el mateix centre, fins i tot el Batxillerat. MARE: Sí, això resulta molt còmode. Però per l’altra banda, jo pense que el canvi de centre fa que els xiquets coneguen gent nova i no es tanquen sempre en el mateix grup d’amics de tota la escola. Els canvis ajuden a madurar. PARE: Potser massa aviat, amb onze anys, però jo també considere important que conega gent més diversa, que prové d’entorns variats, perquè la vida és diversa i cal aprendre a respectar això. La majoria de concertats tenen filtres d’una o altra mena, que li ho posen més difícil a la gent amb pocs recursos: uniformes, extraescolars, llibres més cars, aportacions (irònicament) … voluntàries. MARE: Fet i fet, pareix que l’opció que més ens convé seria “el Barranquet” de Godella. Cal veure si pot entrar, perquè tenim zero punts. PARE: També hi ha eixa escola nova de Valterna, hi han obert la matrícula per al curs que vé i té línia en valencià. MARE: Tan nova és, que està sense acabar. Per a mi que l’obertura de matrícula és una estratègia, pensa que falta poc per a les eleccions locals, i duen anunciant aquesta escola des de l’any

PÀG.

de la picor. Vés a saber que passarà el curs que ve, si l’acaben i com l’acaben. En tot cas ja hem reduït molt les opcions. Només cal que ens informem un poc més.

ESCENA 3 (Una setmana després. La mateixa terrassa, que a més a més al maig s’hi està molt bé) PARE (des de fora): Ja està tot clar! MARE: Ja has parlat amb l’escola? PARE: (entra) He parlat amb la conserge i la directora i m’han atés molt bé. I també he parlat amb l’àrea d’educació de l’Ajuntament. Pel que m’han contat, normalment no s’omplen els grups només amb els alumnes de Godella, i solen entrar també alumnes de Rocafort, que ho tenen molt proper. MARE: O siga que entrar sense punts hauria de ser fàcil. Jo també he parlat amb clientes de la zona i m’han assegurat que el Barranquet és una escola molt bona, que tot l’equip està molt implicat en la seua feina i que, com només hi ha un grup per curs (no hi caben més), els nanos estan ben cuidats. Jo crec que ja tenim decidida la primera opció de centre. PARE: Ara només ens falten la segona i la tercera. Ai, mare...! (fa un gest de desesperació) FINAL

Desitjar és important * Mónica Ferrando, i els seus fills Clara (5 anys) i Pablo (4t de Primària)

“Els desigs són com esperons que se’ns claven al cos i ens empenyen endavant: mentre desitgem alguna cosa estem vius, tenim ganes de moure’ns i de fer, és a dir de viure. Només les pedres no desitgen res: volen continuar essent pedres, i no saben ni tan sols voler-ho. “Si els desigs fossin cavalls , tots seríem cavallers” Gianni Rodari

respecten als seus companys, el carrer, En aquestos moments tan difícils per a l’entorn, les altres persones en general, l’escola pública i per a la nostra societat i el que no és seu… en general, no ens poden faltar il·lusions i desitjos que Acabem d’una vegada amb la ens mantinguen vius i ens picaresca de traure profit de facen la vida més agradable. “Busquem il·lusions tot, i concentrem-nos en Els desigs ens ajuden a ser eixir cap avant lluitant pels millors i esforçar-nos per per lluitar i traure els nostres desitjos i drets per a continuar el nostre camí. nostres desigs avant. què els nostres fills puguen gaudir d’una infància plena de Ni vivim a Finlàndia, ni tenim perquè pretendre ser Per a una batalla somnis per aconseguir… Una generació que es mereix finlandesos. Som valencians, que no és perduda, una vida digna i plena. amb la nostra cultura, llengua, mar, clima , menjar…, i encara que siga cada Busquem il·lusions per lluitar la picaresca és a la nostra sang, ens agrade o no. vegada més difícil” i traure els nostres desigs avant, per a una batalla que no és perduda, encara que Però això, no ha de ser una siga cada vegada més difícil. excusa per tal que tot valga, ens ajudaria molt el fixarnos en models de països que funcionen Mereix la pena, de tots els bé des de fa molts anys, aprendre d´ells nostres esforços depén el futur dels i començar per educar als nostres fills com a ciutadans del futur, persones que nostres fills.

REVISTA

AMPA

BARRANQUET–

TESTIMONIS

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

“Si els desitjos foren coixins sovint estaríem al llit” “Si els desitjos foren llibres, no sortiria de la meua habitació” PABLO L.

“Si els desitjos foren trens, les vies arribarien al cel” “Si els desitjos foren peixos, jo seria pescador” CLARA L.

El mite dels deures:

* Nuria Marín, mare i professora

Per què són perjudicials per a l’aprenentatge i la convivència? tua les funcions sense cap interrogatori L’impacte de les obligacions en la vida de generació en generació per diverses de les famílies amb xiquets que assisteiraons: un conjunt de creences equivoxen a l’escola és, en molts casos, el cades sobre l’aprenentatge, una dessegüent: una càrrega per a les famílies, confiança cap als nens i joves i una estrès en els xiquets, conflictes familiaproximació a l’educació cada vegada ars, menys temps per a altres activitats, més contaminada per la competició. menys interès en l’aprenentatge. L’autor proposa mesures concretes per Aquests són els temes tractats en el canviar el que passa a les escoles (i a les llibre “el mite dels deures: per què són nostres cases) per tal de rescatar el perjudicials per a l’aprenentatge i convigust per l’aprenentatge dels nostres vència” d’Alfie Kohn, professor, expert nens i el benestar en les nostres famílien processos d’aprenentatge i escriptor es. Després de passar la major part del de diversos llibres. “L’efecte més inquietant és la manca d’interès per les tasdia a l’escola, enviem als nens ―com a ques i dur-los a adoptar una actitud regla general― tasques addicionals per negativa cap a l’escola i l’aprenentatge realitzar a casa. Un fet molt curiós quan en general. Jo diria que les tasques són et pares a pensar sobre això, però no l’extintor més gran de la CURIOSITAT. tan interessants com el fet que molt Volem completar els nens, poques persones hi reflexique es desenvolupen soci- “Les creences onen. Val la pena pregunalment, físicament i artístitar-se no només si hi ha generalitzades sobre els cament i també tenir bones raons per donar temps per relaxar-se i ser beneficis de les obligacions suport a la pràctica quasi nens” (Alfie Kohn). universal de l’enviament de no estan justificades per Hi ha un mite de què els deures per a casa, però deures a casa beneficien també la raó perquè l’evidència científica” els nens i porten la resaquesta pràctica tan sovint ponsabilitat, disciplina, hàbits d’estudi i és considerat com una cosa natural més. Alfie Kohn va tirar per la borda ―fins i tot per un nombre considerable aquest tipus d’enfocament i recolzat de famílies i professors que estan preoper una multitud d’investigacions, concupats pel seu impacte en les vides dels clou que “les funcions no proporcionen nens. cap benefici acadèmic per a alumnes de El misteri augmenta quan s’observa que primària i hi ha seriosos dubtes sobre si les creences generalitzades sobre els es recomanen per a estudiants de sebeneficis de les obligacions no estan cundària”. Tot i això, el sistema perpejustificades per l’evidència científica. REVISTA

AMPA

BARRANQUET–

OPINIÓ

REVISTA

2013, NÚM.

Tenim un problema de gran rellevància per a gairebé tots els que convivim amb nens i joves. Però malgrat la nostra preocupació, poques vegades es va qüestionar la creença que s’han de continuar enviant deures. L’obligació de tindre deures no es limita als moments que sembla apropiat i important. El que la majoria de professors i líders educatius estan dient és: “hem decidit amb antelació que els nens han de fer alguna cosa cada vesprada i els caps de setmana”. ALGÚ HA PLANTEJAT LA NECESSITAT DE QÜESTIONAR TOT AIXÒ?. ELS PARES NO ENVAÏM EL TEMPS DE L’ESCOLA, PER QUÈ ELS MESTRES ENVAEIXEN EL TEMPS FAMILIAR? Crec que ens preocupa a pares i mares veure els fills passar una vesprada rere l’altra fent tasques inútils. Podríem complementar els deures amb activitats més motivadores relacionades amb el que treballen. No obstant, planteja seriosos dubtes sobre l’equitat: només alguns pares tenen el temps, la formació i els recursos per a proporcionar als seus fills un tipus d’enriquiment. A MÉS, UN MUNT DE TASQUES NO NOMÉS SÓN INADEQUADES, SÓN PERJUDICIALS. TRANSMET ALS NENS QUE L'APRENENTATGE ÉS UNA MICA AVORRIT I SENSE SENTIT I ELIMINA EL SEU DESIG D'EXPLORAR IDEES. REPENSEM LA CREENÇA BÀSICA DE QUÈ ELS DEURES SON INE-

PÀG.

VITABLES. PROFESSORS, CAL PARLAR-NE AMB ELS COMPANYS I ELS PARES!. PARES, CAL PARLAR-NE AMB ELS VOSTRES AMICS I PROFESSORS DELS VOSTRES FILLS. Els pares tendeixen a tenir tal ansietat sobre les conseqüències de què els nens no completen els deures, que jo diria que és la principal font d’estrès per a la majoria de les famílies. Altres pares, d’altra banda, no cal convèncerlos que els deures són generalment inútils i estressants. La majoria dels pares no volen la pesadesa de les obligacions, però tenen por a renunciar perquè les coses sempre han estat d’aquesta manera. NO PODEM TENIR TEMPS PER FER EL QUE VOLEM AMB ELLS? Fins que un dia em vaig decidir a dir al meu fill: “No pots fer els deures fins que hem acabat de jugar”. Vaig arribar a la convicció que quan les prioritats de l’escola estan equivocades, no hem d’acceptar-les. La família és el primer. Els nens són el primer. L’aprenentatge real és el primer.

El primer pas després del col·le * Irene Rausell, mare de Quim i Andreu Rueda Rausell (exalumnes d’El Barranquet) He de confessar que la transició de l’etapa escolar a la de l’institut no ens ha resultat difícil. En concret els nostres fills han passat a estudiar a l’IES Comarcal, l’evolució que ens semblava més “natural” des del col·legi. És cert que les coses són diferents en alguns aspectes. Són molts els professors que donen classe a cada grup, ja no coneixem tots i cadascun dels companys de classe dels xiquets i perfectament pot passar un curs complet sense que cap dels pares conega físicament a algun dels mestres. S’acabà allò de replegar els xiquets a la porta del centre (de fet, si alguna volta els has d’acompanyar per algun motiu et demanen amb molt d’interés que no et veja cap company; s’estimen més que la presència del progenitor passe desapercebuda). La forma de treballar dels xiquets també es fa diferent. Acaben a migdia, i això implica canvis organitzatius per a tota la família; però el temps aprofita prou si saben distribuir-se’l. Les activitats extraescolars són un poc diferents: la granja-escola i el viatge a la neu del Barranquet es transformen en intercanvi amb un institut francés i activitats emmarcades en projectes europeus, com ara el Comènius. Hi ha projectes REVISTA

AMPA

molt interessants en marxa, com ara la possibilitat de cursar un trimestre en un institut d’un altre país europeu o la formació de Mediadors escolars. No és només l’entorn el que canvia. Els nostres fills, els xiquets amb caretes de nens i mides “amanosetes” es transformen en adolescents que creixen per pams, que es veuen diferents per dies, que parlen distint i van tenint altres interessos: nous amics, nous projectes, mil mons per descobrir. La nostra experiència en l’IES Comarcal està sent molt bona. Ens hem trobat professionals molt preparats, amb ganes d’ensenyar i capaços de dur endavant amb dignitat este projecte anomenat Educació Pública, malgrat la difícil situació actual i les polítiques poc favorables dels nostres governs. La tasca de l’AMPA seguix sent important en secundària, i hem de dir amb orgull que gran part dels membres de la Junta Directiva són pares d’exalumnes del Barranquet. Molts de vosaltres ja sabeu de què parle, perquè teniu fills majors ja en esta etapa. Als que no: no s’apureu i molt d’ànim! Pas a pas avancen els nostres fills per la senda que els porta a l’edat adulta. El Barranquet és un bon punt de partida. Qui sap ón els conduirà la vida?

BARRANQUET–

TESTIMONIS

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

Deixa el teu llibre

Eduquem en valors socials de compaA l’inici de curs les famílies fem un esnyonia i de cooperació. forç econòmic titànic per poder dur els Eduquem en valors humans i en lligams pagaments del material escolar. Des de socials. l’AMPA d’El Barranquet creiem que cal Volem que aquesta campanya funcione i organitzar-se per fer una acció de cenho farà gràcies a la particitre conjunta. Els pripació i la implicació de les mers que ens donen Dijous 20 i divendres 21 de famílies. suport en aquesta iniciaLa intenció de l’AMPA de tiva són el professorat i juny vos esperem a la sala cara a cursos posteriors la direcció del centre. multiusos, de 9 a 10 h i és millorar aquesta iniciaAquesta campanya sutiva perquè es convertisca posa posar en marxa de 13 a 14 h. en un projecte de centre. tota la comunitat educaAl llarg del curs vinent tiva, i els pares i mares Perquè amb els nostres informarem en les assemhi tenim molt a fer. Ens llibres usats podem fer una blees generals de l’AMPA cal la vostra del funcionament i de les col·laboració i no sols xarxa solidària que reduïsca propostes futures. Perquè pel que fa a la donació l’adaptació de la idea al del material sinó per el consum i la despesa, Barranquet depén de les l’actitud que aquesta alhora que aportem valors aportacions i experiències acció suposa. de tothom. Eduquem en el respeceducatius, com ara la Pel que fa al curs 2013-14 te, la cura i la valoració us donarem tota la infordels béns materials. responsabilitat i el bon mació necessària i precisa Eduquem en ecologia i sobre el material escolar en aprofitament de re- tracte dels materials. al començament de curs. cursos.

M’obligaren a partir * Alma, mare de Martí Martínez, (3r de Primària) Enguany a les Trobades d’Escoles en Valencià a Alboraia vaig poder passejarme una miqueta per tallers i estands. I quina alegria!!! Vaig trobar un CD que ja m’havia comprat de joveneta i que em desaparegué. Deixat, regalat o furtat. Ja no ho recorde, farà més de 25 anys. Us recomane aquesta estranya joia musical. El que abans era LP i ara és CD es Xarq Al-Andalus i és una felicíssima col·laboració entre el grup valencià Al Tall i el grup Muluk el Hwa de Marràqueix. Interpreten poemes musicats, creats per poetes musulmans que van viure a aquest país fa uns nou segles. Com diu Vicent Torrent d’Al Tall aquests poetes van escriure sobre

els mateixos temes que ens preocupen ara. I tant. Impressiona la contundència i la vigència de lletres tan llunyanes en REVISTA

AMPA

la història i alhora tan actuals. Ser ministre ha canviat la teua essència? El càrrec certament capgira les virtuts, escrivia Ibn al-Khafaja a Alzira cap als segles XI-XII en una reflexió sobre la transformació del recte govern cap a la tirania. És una de les meues favorites. Però la cançó que no em puc treure del cap, i no m'importa gens, és l’«Elegia valenciana» escrita per Al Russafí (València, segle XII) des del seu exili: Ella és la pàtria que estime, davant la qual sóc humil. Mai no vaig abandonar-la, mai no vaig abandonar-la, m’obligaren a partir. I sentint el recobrat àlbum, no he pogut evitar reflexionar sobre l'exili forçat que ens és tan present darrerament. Nostàlgia i enyor tan igual com en la València musulmana. Exili forçat de membres de la nostra escola que fins a fa molt poc estaven entre nosaltres i que en contra de la seua voluntat i per motius ben diferents, i no comparables, s’han vist obligats a partir. Alguns per sempre i uns altres no ho sabem. Sentiments barrejats d’esperança, comprensió i pesar. No em feu donar detalls que ben cert sé que en conegueu uns quants, i els tenim ben presents. Bona sort!! I com diu l’altre poeta, que trobeu el que us ha mancat aquí.

BARRANQUET–

TESTIMONIS

REVISTA

2013, NÚM.

* José A. Moreno, pare de Júlia (4 anys)

PÀG.

Les tres “maries”

Fa uns dies, fent una purga de papers SE i la LOE és quan antics, em vaig trobar amb un informe l’assignatura de relide resultats de la segona avaluació d’un gió ha certificat la dels molts instituts en què he treballat. seua condició de En aquest document es reflectia la maria entre les quantitat d’aprovats i suspesos de tots maries, la qual poels grups en les diferents etapes educatives de l’ensenyament secundari. Em den aprovar amb van cridar l’atenció els resultats de nota fins i tot els l’assignatura de religió, no perquè em alumnes que no resultaren sorprenents, sinó per com apareixen mai per contrastaven amb els percentatges de l’institut o els que la resta d’assignatures: en efecte, la s’han matriculat i religió era l’única en la qual sempre acudeixen a classe aprovaven el 100% dels alumnes. Fa uns pocs dies menys, vaig llegir un d’alternativa però figuren per error en article d’un columnista que des de fa el llistat de religió. A on ens condueix anys te reservada la pàgina dos d’un la LOMCE i la insistència del partit en diari regional. En aquesta ocasió el poder en què la religió compute per l’escrivent no deia res de la bellesa de a notes i beques és als temps passats en les senyores amb les quals es relaciona, què el qui subscriu hagué de presentarsinó que es complaïa en l’enyorança de les assignatures “maries” de la seua se a exàmens de recuperació de religió etapa escolar: la música, l’educació plàsperquè el senyor retor que s’entestava tica, i en particular la religió. Venia a a ensenyar-me la seua doctrina no presentar les religioses lliçons com una s’havia assabentat que en realitat estava mena de bàlsam i descans per als esforimpartint una “maria”. çats escolars, feliços de deixar enrere conjugacions i equacions durant una horeta. Per la meua experiència en centres d’ensenyament secundari, puc assegurar que cionista, segregadora, merno serà la reforma educativa El projecte de llei sobre educació impulsat pel micantilista, uniformista culdel govern actual la que nistre Wert resulta involu- turalment i lingüística, esbiassegure la continuïtat axada ideològicament, d’aquest període de relaxaafavoridora de l’escola ció entre classes que pondeprivada i elitista... I s’ha rava el columnista provincià. dut a terme sense diàleg amb els col·lectius Ans al contrari, durant els afectats. Un atac a la anys de vigència de la LOGllengua i a l’escola.

LOMQE: un desastre de Wert contra l’escola pública i en valencià

Premis Sambori El dissabte 25 de maig va ser un dia de celebració per a la nostra escola: Dos premis literaris molt importants van ser entregats als membres d’El Barranquet. Després d’haver rebut els primers premis comarcals Sambori de la seua categoria en Alboraia, el 20 d’abril, les classes de 2n (“Amb P de Pinazo”) i 3r d´infantil (“Què és de les nostres dents”), més un alumne de 4t de primària… Ens assabentàrem que dos d’ells competien amb els guanyadors de les altres comarques pel reconeixement definitiu d’arreu del País Valencià. L’alumne de 4t de primària PAU SASTRE va guanyar el primer premi sambori- país de la seua categoria, amb el relat “El pimentó de Vicent”.

Pau Sastre amb el premi a Alboraia

“Enguany El Barranquet ha aconseguit dos premis Sambori de País Valencià, per a Amparo i la classe de 5 anys i per a Pau Sastre Dauksis, a més d’una menció comarcal per la metodologia de Mari Pau i el grup dels 4 anys”

Amparo i el grup de 5 anys amb el seu premi a Alacant REVISTA

AMPA

BARRANQUET–

ACTIVITATS

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

MariPau i la classe de 4 anys als premis comarcals Els alumnes de 3r d’educació infantil acudiren a Alacant acompanyats de la seua mestra Amparo Martín per tal d’arreplegar el primer premi del mateix concurs, en la categoria de 5 anys d’enguany. Totes les persones que assistiren a l’acte, i tota la comunitat escolar d’El Barranquet estem, naturalment, molt contents per haver arribat a

la final del concurs, i per haver destacat a nivell de país entre tantes escoles . Les famílies del Barranquet estem molt orgulloses de tindre alumnes i professores tan creatius i amb tant de compromís i tanta il·lusió per aprendre i ensenyar. ENHORABONA A TOTS I TOTES!

A les pàgines següents reproduïm els treballs que han estat premiats als Sambori 2013, per tal que gaudiu de la seua la bona faena i creativitat

“Amb P de Pinazo” “Un dia de tardor va arribar a l’aula, de la mà de Vicen, un paquet. Dintre hi havia uns quadres plens de colors que féien formes. Tots tenien un nom: Pinazo”

“Jo m’atrevix a ensenyar a llegir, a escriure, ensenyant dibuix, inclús gramàtica i ortografia” (Ignacio Pinazo)

“Ignacio Pinazo Camarlench va nàixer a València el 1849, en una família d’humils artesans”

“Viatjà dues vegades a Roma, l’última amb la seua muller”

“Introdueix en el seu estil la tècnica coneguda com macchiaioli, treballar sobre la taula sense preparar, deixant entreveure la textura del suport i treballant el color a base de capes transparents de pintura molt diluïda amb oli” REVISTA

AMPA

BARRANQUET–

TREBALLS

SAMBORI

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

“Nosaltres també ho hem fet i mireu què bonic ens ha quedat el trencaclosques”

“Ignacio Pinazo baixà un dia del tramvia a l’estació de Godella, acompanyat del seu alumne Marco, buscant un lloc tranquil i senzill on poder fer el que més li agradava: pintar”

“La nostra mestra va escriure una nota a les nostres “Sempre amb el seu quadern d’apunts a la mà, o famílies, per fer quadres col·lectius, a la manera dels pintant a l’aire lliure. Així ho vam fer nosaltres a equips d’artistes, cadascú una part” l’ermita del nostre poble” “Li agradava fer-se autoretrats, i retrats, tant individuals com col·lectius. Ací us mostrem els nostres”

L’Ajuntament de Godella va dedicar l’any 2012 a commemorar Ignacio Pinazo, als cent anys de la medalla d’honor que li concediren en l’exposició de belles arts. Aquest treball ha permés conéixer la seua vida i obra, a més d’indrets significatius del poble, i explorar el medi físic. També desenvolupar la creativitat de xiquets i xiquetes, adquirir bons hàbits de col·laboració i treball en equip. I exposar en Xicaranda els treballs del 2 al 5 de desembre...

“Què és de les nostres dents?” En un país del món on tenia cua tothom... PERE el ratolí tenia molta por del gat DARIO, perquè sempre anava darrere d’ell i dels seus amics

Un dia desesperat PERE va anar a la ciutat a parlar amb el seu amic el iaio ROC, que era molt savi. Pensant els dos en una solució PERE va vore a terra una cosa que brillava

El iaio li explicà que eren les dents dels xiquets i xiquetes, que se’ls hi havia caigut als cinc o sis anys. Les dents eren molt dures i de color blanc

REVISTA

AMPA

- Ja sé que podrem fer amb elles, varen dir PERE i el iaio ROC: - Una armadura per a defensar-nos dels gats - Un robot per espantar els gats - I totes les cases de RATOLÀNDIA

BARRANQUET–

TREBALLS

SAMBORI

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

PERE arribà a un pacte amb els xiquets i xiquetes. Deixarien la dent sota el coixí a canvi d’una moneda.

Des d’aquell dia quan els ratolins necessiten dents, agafen el seu avió i van a la ciutat a arreplegar-les

Aquest conte naix d’un fet molt especial i particular d’aquesta edat, com és la caiguda de la primera dent a partir dels cinc o sis anys. Així és com nosaltres els xiquets i les xiquetes de 5 anys necessitàvem saber què es feia de les nostres dents. Començàrem a investigar les diferents històries que hi havien del Ratolí Pérez, i elaboràrem la nostra pròpia i particular història. També hem rebut la visita de la higienista del Servei Valencià de Salut.

“El pimentó de Vicent” * Pau Sastre Dauksis, 2n cicle d’educació primària Joan, Jordi i Miquel estan inquiets; no paren de mirar el rellotge per veure si es fa l’hora d’eixir al pati perquè han de jugar un partit molt important. L’examen els està eixint horrible; cap dels tres es pot concentrar en les preguntes. El partit està a punt de començar… Sona la música, ha arribat l’hora del pati. Són els primers a lliurar l’examen a Carla, la profe. Ella dóna un cop d’ull als papers i, bastant enfadada diu a tot volum: ―Què? Cap de vosaltres tres heu tocat les activitats dos, quatre, set i nou! Ja m’imagine la vostra nota. L’endemà Carla va anunciar : Miquel, Jordi i Joan no heu superat l’examen. Si voleu recuperar i traure una nota decent haureu de fer un treball complet, mínim cinc pàgines, sobre Vicent Andrés Estellés; ja sabeu que aquest 2013 celebrem el seu any. Els tres amics, encara que no es van sorprendre per la nota tan baixa, sí que estaven molt preocupats pensant de quina manera comunicarien a les seues famílies els resultats més roïns de tota la seua vida escolar. Tots tres havien coincidit en la nota: un vergonyós 2,6. A l’hora del menjador van decidir el seu pla: quan eixiren de l’escola i arribaren a casa deixarien la nota damunt la taula de la cuina i se n’anirien al seu refugi particular, al peu de la muntanya que hi havia als afores del poble on vivien; tornarien a casa després d’una hora i així els seus pares ja estarien més calmats i la bronca seria més lleu. Així ho van fer i a les cinc i quart ja es trobaven els tres als peus de la muntaREVISTA

AMPA

nya. Es van posar a jugar a “Veig-veig” i a “Pedra-paper-tisores” i va passar una bona estona. De sobte Miquel va dir: ―Tinc fam! ―És clar que així és ―va afegir Jordi. Cap de nosaltres hem berenat hui. Què us sembla si ens acostem al camp de tarongers del iaio de Pere? Joan i Miquel van respondre alhora: ― Au, anem-hi! Passejaren uns vint minuts mentre conversaven sobre futbol, que si el gol de Benzema havia sigut fora de joc, que si l’àrbitre no havia xiulat falta… Quan ja estaven molt prop del camp, Jordi sorprés va dir: ―Com és açò possible? Si aquest camp abans era un tarongerar… Amb la mirada d’estranyesa clavada en les terres se n’adonava que ara estava davant un camp de pimentons. Però Miquel que tenia molta fam no va donar importància i digué: ―Més val un pimentó cru que res! Anem a buscar el més gros del camp. Joan en va trobar un amb molt bon aspecte: verd, gran, lluent i carnós. I va dir: ―Mireu, partirem aquest en tres trossos i …a berenar! Quan estaven a punt de clavar-li mossegada, el pimentó va dir: ―Per favor, per favor …no em mengeu! Els tres amics es van espantar i van donar un pas enrere, tot i sense soltar el pimentó de les mans. Miquel, que era el més sensat, va dir: ―És que tenim fam. Al cap i a la fi, t’han criat per menjar-te. Tant es val que en siguem nosaltres qui ens aprofitem o

BARRANQUET–

TREBALLS

SAMBORI

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

fer-se fosc i no els en quedà una altra que vages a parar al mercat on acabaque acomiadar-se de Pimentó i anar ran portant-te a la cuina de qualsevol corrents a casa. Només faltava que casa per tallar-te a trossets i posar-te arribaren més tard del compte i haurien un plat que algú es menjarà. en afegit més problemes als que ja teni―Però jo, …jo podria…, jo… en amb la nota de l’examen. ―Què podries fer, Pimentó? ―li van Quan arribaren a casa els esperava una preguntar Jordi i Joan― tu no saps fer monumental bronca de més de cinc res només que créixer al camp. llarguíssims minuts. ―Jo podria, per exemple, recitar-vos Després de sopar es van tancar a les un poema que em va dedicar Vicent seues habitacions i tots tres, cadascú a Andrés Estellés. Què us sembla? Per sa casa, es posaren a escriure tota la favor ―continuà amb la veu tremolosa informació que recordaven els havia Pimentó―, per favor, no em mengeu! proporcionat Pimentó. Quan van acaJordi, de seguida, va pensar en el treball bar, es van posar el pijama i es gitaren de recuperació que els havia proposat intentant dormir-se molt ràpidament la profe per tal de salvar l’horrible nota perquè l’endemà havien de l’examen. d’arribar prompte al col·le ―I tu, Pimentó, no sabràs més coses de Vicent? A “Si voleu recuperar i a lliurar el treball de recuperació. banda d’eixe poema que L’endemà, a l’entrar a clastraure una nota dius que et va dedicar? se, la primera cosa que van ―Clar que sí ―va respondre il·lusionat Pimentó. Jo decent, haureu de fer fer fou donar-li el treball a la profe. Carla donà un vivia a l’hort que hi havia al cop d’ull tal i com un treball sobre costat de sa casa a Burjasacostumava a fer quan li sot i, des d’allí escoltava Vicent Andrés donaven un treball i com tot el que passava a través havia fet a l’examen. de la finestra. Jo vaig arriEstellés” Aquesta vegada, la reacció bar ací ―continuà Pimend’ella fou ben diferent que tó― perquè Vicent em va quan mirà l’examen. vendre amb tota la meua família a ÒsL’endemà va felicitar els tres amics i els car, l’actual propietari d’aquest camp va tornar el treball amb un 9,8. Ells es que, a aquestes hores estarà en un resvan quedar bocabadats. taurant japonés inflant-se a shushi. Mai van oblidar l’ajuda de Pimentó, ni la Aleshores, Joan i Jordi van dir a informació que els va donar, ni tampoc l’uníson: aquell poema que començava dient: ―Si ens contes coses de Vicent prome“res no m'agrada tant tem no menjar-te. com enramar-me d’oli cru Pimentó va començar a contar tot el el pimentó torrat, tallat en tires. que sabia sobre Vicent Andrés Estellés i cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, els tres amics anaven guardant-ho al amb els productes de la terra. seu cap, perquè no portaven paper ni m’agrada molt el pimentó torrat, …” llapis on anar prenent notes. Quan menys s’ho pensaven, se n’adonaren que estava començant a

Ara bé, cap dels tres amics van ser capaços de menjar-se mai un pimentó.

Una estoreta velleta per a la falla de l’escola El Barranquet * Iván Esbrí Andrés, Associació d’Estudis Fallers Per a l’Associació d’Estudis Fallers ha sigut la primera col·laboració en una activitat divulgativa sobre la Festa Fallera dirigida per a un públic infantil. Públic que demostrà ser exigent, interessat i entusiasta. Amb l’ajuda de Mortadel·lo i Filemó, explicàrem en quin context etnològic i ritual es situen els focs festius valencians, on aparegueren les falles; aquelles falles de borumballa i restes de fusteria, a les què s’afegí promptament mobiliari vell, trastos i un ninot de palla arreplegats pels menuts amb el cant popular de “l’Estoreta velleta”; així com el desenvolupament de la falla artística fins aplegar als nostres dies amb els grans monuments de suro. D’aquesta forma, donàrem solatge acadèmic al projecte faller que dúieu entre mans, inspirat en la teoria ―una de moltes― més difosa sobre els orígens de les Falles: la gremial. Molt participatiu, inquiet i desitjós de saber, l’alumnat de la classe de 5é de Primària, els quals tenien constantment la mà alçada per demanar la paraula i preguntar de tot sobre els misteris dels cadafals. I, qui no preguntava, anotava conceptes. SuREVISTA

AMPA

blim la xiqueta que reconegué la Festa del Tronc de Nadal pel dolç pastís que ha quedat com testimoni del què fou un altre ritu ígnic valencià. Inclús m’obligaren a dibuixar l’armadura interior de cabirons d’una falla i marcar per on s’inicia la seua cremà!! Els alumnes més majors igual d’atents però més mesurats, plantejaren interessants qüestions en una ronda final de preguntes. Per les professores quedà una còpia del powerpoint elaborat, així com referències bibliogràfiques per saber-ne més. Enhorabona pel curat treball que enguany heu desenvolupat alumnes, professorat i AMPA de l’Escola el Barranquet per fer la vostra falleta. Original, didàctic, coherent i molt adequat per als nanos, ha sigut especialment apreciat per Marisa Falcó, artista fallera i mestra. Donar-vos les gràcies per fer-nos partíceps a l’Associació d’Estudis Fallers de la vostra inicitaiva i, personalment, fer-me viure tan grata i impagable experiència. Ens teniu pel què disposeu i esperem que el vent no impedira la Cremà de la Falla, el foc que culmina i crea de nou projectes il·lusionants com el vostre.

BARRANQUET–

ACTIVITATS

AMPA

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

Falles participatives i reivindicatives

“El projecte de falla de 2013 al Barranquet partia de la proposta del claustre de mestres, de recuperar l’esperit original de la festa: popular, crític, satíric, participatiu... I aconseguiren una experiència formativa ben alegre”

“La col·laboració de l’alumnat, les famílies i el personal de l’escola fou imprescindible per al projecte i el muntatge de la nostra falla”

Experiència familiar al Barranquet * Isabel Rodríguez Som una de les famílies que integra la comunitat educativa del Barranquet i que no tenim altra intenció en aquest escrit que reivindicar la defensa de l’escola pública. Des de la nostra vivència expressarem de manera senzilla els valors que ens mouen per a aquest propòsit. Com a professional d’educació em canvià prou la visió de l’infant i de l’adolescent quan vaig ser mare. Per a mi aquest fet em dugué una revolució i un naixement enriquidor com a dona i com a individu. Per tant, vaig canviar totalment la meua visió de la criança i, en conseqüència, de l’educació. Ens endinsàrem de ple en un projecte d’escola lliure que segueix la pedagogia waldorf a València. Aquest projecte es convertí en un projecte familiar el qual defensàvem i pel qual treballàvem perquè era on exactament es respectaven les necessitats emocionals i el moment evolutiu dels infants. És un espai on els menuts aprenen dels majors, on comencen el matí amb el joc lliure, on cada dia es fa una cosa diferent (dibuix, modelat, aquarel·la, pa… ) i on s’acaba la jornada amb un conte i una cançó dolceta. En aquesta iniciativa estiguérem tres cursos, al final dels quals, amb molta intensitat ens desil·lusionàrem en veure algunes realitats pel que fa a l’organitREVISTA

AMPA

zació, que no detallaré i que ara no vénen al cas. I hi hagué la desil·lusió de veure que la preciosa utopia desapareixia. En aquest canvi ens replantejàrem moltes coses i ens plantejàrem diverses opcions, en les quals sempre predominava l’escola pública. Ho teníem clar perquè és on és possible l’educació de tots/es, no d’uns pocs i, en la llengua que parlem, és clar! En relació, una anècdota del primer dia de col·legi. Ella isqué il·lusionada i no parava de dir: “Mamá! En aquest col·le hi ha molts xiquets/es, està tot ple!!!!” . Un argument de pes en la decisió era que l’educació pública necessita gent

que vulga canviar el model educatiu per enriquir-la. Pensàvem i pensem que la qualitat educativa no pot quedar-se als centres privats, és una tasca fonamental de la pública, inclús, si cal, independentment de l’administració. L’experiència que hem tingut i tenim en el canvi és cada cop més enriquidora.

BARRANQUET–

TESTIMONIS

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

ens amaguem. No creiem en l’actual Des del primer dia l’acollida sigué molt sistema educatiu ja que mina la il·lusió cuidada, molt carinyosa i ha fet que la d’aprendre, la imaginació, la creativitat i nostra filla canvie en molts aspectes. l’alegria de la sorpresa de l’infant. Ella està encantada amb els companys i L’evidència més clara és l’índex de companyes amb qui comparteix diàriafracàs escolar. ment la jornada. I per la Tenim grans expectatives nostra part, ens hem troen l’escola pública. Espebat envoltats d’unes famílirem d’ella, per fer possible es obertes, compromeses i “L’escola pública eixe canvi gradual, que siga col·laboradores que ens sobretot, oberta al diàleg, recolzen en qualsevol ini- és on és possible oberta a les expectatives ciativa que proposem al grup. l’educació de tots de canvi per un avanç conjunt, on els acords i no Pel que fa al procés les discrepàncies siguen els d’ensenyança tenim molts protagonistes. prejudicis ja que creiem en i de totes, no sols Hem de tindre clar que una educació més lenta i d’uns pocs, i en la aquest camí no és possible respectuosa amb les nesense una implicació direccessitats emocionals i el ta de les famílies. Si sabem moment evolutiu de llengua que el que volem per als nosl’infant. Creiem que és a tres fills/es i sabem el que través de l’experiència parlem, és clar!” volem per a aquesta sociedirecta amb la vida on es tat caldrà actuar conjuntaproporciona un aprenenment; pares i mares, alumtatge realment significatiu i nat i professionals de l’educació canviano a través de moltes hores asseguts a rem el model de ciutadà que s’imposa les aules i amb els quaderns. Volem una altra forma de fer-ho, no per crear la realitat que volem.

Per què vam escollir El Barranquet, escola pública i en valencià? Del centre de la ciutat als pobles de l’Horta Nord * Carlos Mesejo, pare de Nico (4 anys) El centre de la ciutat de València, on sempre he viscut, es reconeix per la quantitat de serveis que el ciutadà té a l’abast. Vols anar al cine? Doncs pots triar vora 20 sales entre les de la Filmoteca, el cine Lys i l’ABC-Parc. Vols llibreries? En un pam hi són 2 d’eixes ‘de-tota-la-vida’, Soriano i ParísValència, i molt a prop ‘La casa del llibre’. Vols trobar música? També pots triar. Abans que arribés l’FNAC al barri, ja es podien trobar tendes de música

REVISTA

AMPA

especialitzada amb l’atenció personalitzada d’enciclopèdies musicals que fumaven tabac negre Ducados. I, bo, l’FNAC també està molt bé i pots trobar pràcticament qualsevol disc. I llibres. Sí, al centre de la ciutat de València hi ha teatres, cafeteries, tendes de roba, papereries, acadèmies de ioga i de karate, la biblioteca municipal, parcs, un museu, petits i grans magatzems, bicicletes públiques, taxis privats... Poder triar. Meravellós. El paradigma de ciutat de servei i diversitat de consum. Diversitat, precisament, diversitat és el que hauria apreciat, i molt, quan va arribar l’hora d’escollir escola per als nostres fills. El centre de la ciutat de València, on sempre he viscut, també es reconeix per la seua mancança de places d’Escola Pública. El districte 46007 té 3 escoles públiques amb un total de 300 places d’educació infantil, i 4 escoles privades-concerta-

BARRANQUET–

TESTIMONIS

REVISTA

2013, NÚM.

des religioses amb 385 places d’educació infantil. De les 7 escoles del centre de la ciutat de València només 1 línia d’una escola utilitza el valencià com a llengua vehicular. Resulta il·lògic. No són les dues llengües (castellà i valencià) oficials? Les 300 places públiques no són suficients per a la població potencial del centre de la ciutat, raó per la qual la Conselleria d’Educació deriva alguns estudiants als centres privatsconcertats. Eixe haguera segut, molt probablement, per motius de renda i puntuació, el destí escolar dels meus fills. Alguns estarien encantats. Enhorabona!, els diria. Però jo no el volia, no. I no podia triar. D’altra banda, i no és una opinió, les escoles del centre de la ciutat de València no reflecteixen l’estructura de la nostra població: les públiques per un excés de població immigrant, les privades-concertades pel contrari. I com entendran els nostres fills la seua realitat si no la viuen a l’Escola? I què pot ser més important per als nostres fills què entendre la realitat del seu rogle, del seu barri, del seu poble? A València, l’escola pública, i més encara l’escola pública i en valencià, està depreciada i aïllada. Probablement, i no sóc sociolingüista, siga aquesta la raó d’anys de bilingüisme passiu que termina per oblidar la llengua, per tant la cultura, menys utilitzada. En el meu cas, la llengua i la cultura valencianes. L’Horta Nord ha esdevingut una nova

PÀG.

realitat per a mi, però és i serà la primera realitat del meus fills. Pels pobles de l’horta, Benifaraig, Borbotó, Godella, Rocafort, hem trobat un poble amb veu. És poble de tarongers, de terra roja, d’agret per Nadal i d’olor a ceba per maig, de carros pel carrer i d’alfàbegues per agost. Ací va viure Machado, i va néixer Estellés. Les seues gents, les de l’horta, poden triar. A Godella, districte 46110, es poden trobar 2 escoles públiques una en castellà i una altra en valencià i 3 privadesconcertades, 2 religioses i una altra que no ho és. Nosaltres vam triar El Barranquet, perquè és una bona escola de gent d’aquest poble, perquè parla valencià, la llengua de l’horta, perquè és l’escola del barri, perquè pares, mestres i fills la cuiden i la volen. És la seua Escola. Sincerament, pense que els nostres fills, estudiant al Barranquet seran bilingües naturals i actius, i entendran el seu rogle, i el del veí, el seu barri, i el del veí, el seu poble, i el poble veí. Fa dos anys que som per ací. Esteu tots convidats a la nostra escola, a fer Escola. Però, clar, només si voleu.

2013: Any Vicent Andrés Estellés Salutació de la família Estellés al Barranquet * Signen aquesta salutació Carmina Andrés, Vicent Andrés, Vicent Anyó, Vicent Anyó fill, i Isabel Anyó

Ens han demanat unes paraules a la família de Vicent Andrés Estellés. Podríem dir moltes coses o callar simplement, però la unió que tenim amb l’escola ―les nostres nebodes Camil·la i Mariola van estudiar allí― i també amb el poble, molt prop del nostre, on va nàixer mon tio Ricardo, casat amb la germana de mon pare, ens marca un repte. El de fer-vos veure que cal compartir el nostre entorn, l’horta, i de gaudir del que tenim al nostre abast: la terra, la llengua i el futur. Un futur arrelat al de molts altres pobles i pel qual cal combatre i lluitar, que cresca com el rent amb les vostres mans, i que només es diu cultura, la nostra. Hem de demanar, i si cal exigir amb força, que tots la respecten, perquè, recordeu-ho, “no s’és res si no s’és poble”.

La família ens fa arribar aquesta foto inèdita, de quan estudiava periodisme a Madrid. I ara cal festa, al País Valencià som molt festers. Isquem al carrer i participem dels dies que ara vénen, perquè no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu. Gràcies a l’escola per deixar-nos participar d’aquesta finestreta a les vostres classes, a la vostra existència. Esperem que la vida siga amable amb tots vosaltres.

REVISTA

AMPA

BARRANQUET–

ACTIVITATS

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

Activitats amb el poeta del poble Al llarg del curs han sovintejat les activitats de coneixença del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés. Totes han compartit una perspectiva molt pràctica i de familiaritat amb l’obra i la personalitat del poeta. En cada cas, han estat adaptades a les diferents edats de l’alumnat que havia de fer-les, és clar. En tot cas la projecció pública d’aquestes activitats ha estat ben present i ha destacat. Els quatre poemes pintats en tela que han decorat les parets d’El Barranquet en són bona mostra; la visita a la ràdio de Godella per tal de recitar una sèrie de poemes per

part de l’estudiantat de la nostra escola també ha resultat una fita emocionant. Podeu escoltar el programa en l’enllaç: http://www.ivoox.com/especial-v-aestelles-col-legi-barranquet-23-04-13audios-mp3_rf_1975504_1.html S’hi han afegit la visita a l’estàtua del poeta a Burjassot, i la pràctica de la creació poètica “A la manera d’Estellés”, amb la que xiquets i xiquetes deixaven de ser espectadors i revifaven, des de la seua experiència, models poètics que feien propis de la mà d’Estellés. En les pàgines següents vos en reproduïm algunes...

2013: Any Vicent Andrés Estellés “A la manera d’Estellés”

REVISTA

AMPA

BARRANQUET–

ACTIVITATS

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

Bàsquet al Barranquet * Susanna Montanyana, coordinadora de bàsquet de l’AMPA Barranquet

L’esport del bàsquet és l’activitat extraescolar preferida pels alumnes de primària, que ja porta més de set anys practicant-se a l’escola de El Barranquet. Aquest curs escolar 2012-13 continuen jugant tres equips molt competitius: alevins, benjamins i prebenjamins, que és el grup més nombrós. Els tres grups participaren al torneig 3 x 3 de l’OAM el 3 de març i es van repartir entre cinc grups : un aleví, dos benjamins i dos prebenjamins. Cal dir que el Barranquet va ser l’escola amb més grups participants i que un grup de prebenjamins va guanyar la final de la competició. El 24 d’abril 2013 ens vam fer populars al eixir fotografiats al periòdic “Superdeporte” el grup d’alevins i benjamins. Cal dir que encara que en aquestes imatges no estan tots els jugadors, ens va fer molta il·lusió. Els xiquets de bàsquet també foren protagonistes al flashmob del Barranquet que es va difondre en maig. El passat 18 de maig participàrem en un segon torneig 3 x 3 al pàrquing REVISTA

AMPA

del poliesportiu de Godella organitzat per l’OAM. L’acte de cloenda de l’any esportiu de bàsquet va ser el dissabte 1 de juny amb l’entrega de medalles per als benjamins i alevins que han participat a la lliga. Vull agrair a tots els xiquets de bàsquet el seu esforç i treball en equip durant tot el curs; als pares que cada dissabte s’han mobilitzat per fer possible la competició dels equips i tant m’han ajudat en la difusió de la informació i la dedicació i professionalitat dels tres entrenadors: Rafa, Juanvi i David, que fan que els nostres fills s’esforcen en millorar i en compartir valors personals. Espere que tots gaudiu d’un bon estiu i fins prompte. Bones vacances !

BARRANQUET–

ACTIVITATS

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

Activitats extraescolars * Desirée Igual, AMPA Barranquet i mare d’Aina (4 anys)

Les vesprades de divendres van deixar de ser un problema per a moltes famílies des que l’AMPA de l’escola es va involucrar en l’organització de les activitats extraescolars. Però, més que solucionar un problema, sempre hem volgut oferir un servei i així, mitjançant l’empresa Docendo, els xiquets i xiquetes han pogut escollir entre activitats diverses i adaptades a cada edat. A través de jocs i contes o del cultiu de l’hortet i del moviment, no només han fet les primeres passes per aprendre una altra llengua o expressivitat lingüística i corporal, sinó també a treballar en equip, a cuidar i estimar la terra, a tenir millor control del seu cos i dels seus moviments. Docendo i l’AMPA, amb la tasca desenvolupada per Gemma, Mireia i Tibal i el recolzament important de Mario, han

fet possible que l’objectiu fos assolit. En l’hora del conte els xiquets treballen les històries des de punts de vista diferents, escenifiquen i desenvolupen l’expressivitat i la imaginació. A l’anglès, d’una manera lúdica, mitjançant cançons i jocs, aprenen noves paraules i la pronúncia d’aquesta llengua, facilitant-losen l’aprenentatge. A l’hort, enguany hem aconseguit una tomatera, i els xiquets i xiquetes han treballat la terra i conegut l’esforç de fer créixer les plantes. En psicomotricitat, els petits han començat a coordinar i controlar moviments complexos. Finalment, els més grans ho han passat d’allò més bé amb la capoeira i s’han iniciat en l’expressió corporal de la dansa d’una manera divertida.

Cometes: missatgers del passat * Manel Perucho, pare d’Aina (4 anys) L’any 2013 serà recordat com l’any que ens van visitar els cometes PanSTARRS, que va passar prou desapercebut pel març, i ISON, que arribarà entre novembre i desembre. Els experts diuen que aquest darrer serà segurament el cometa més brillant que cap persona viva haurà vist mai, i que fins i tot serà visible durant el dia. Segur que serà ben emocionant poder veure algun objecte al cel que no siga el Sol durant el dia. Tot i que, ben pensat, si alguna nit poguérem veure el Sol, encara seria millor. Però açò no pot ser, per definició de nit. El 2013 serà recordat per més coses, certament, però de segur coses menys agradables d’expli-car. Així que provaré d’explicarvos en poques paraules alguna cosa dels cometes, per tal que quan arribe l’ISON, ho pugueu contar a la iaia. Per començar cal anar molt i molt lluny en el temps, molt més lluny que el començament de cap dels contes que vos han explicat. A la formació del sistema solar, mentre es formava la Terra i ni tan sols hi havia vida al nostre planeta. Per tant, no hi havia ni prínceps, ni

REVISTA

AMPA

princeses, ni llops, ni nans, ni dinosaures, res, cap ni un personatge de conte o real. En aquest moment el Sol havia començat a brillar i estava rodejat d’un disc de matèria que li pegava voltes, igual que ara fan els planetes. El disc estava format de roques més grans i

més menudes, pols (molta pols, però no hi havia pares ni mares per renegar d’ella) i gas, que és com l’aire que ens envolta, però amb diferent composició (vaja, que no s’hi podia respirar). Aleshores, les roques xocaven entre elles perquè les més grans atreien cap a elles a les més menudes, per la força de la gravetat, i així anaven formant-se els planetes. Ara pregunteu a casa què és la gravetat que de segur que el pare o la mare poden explicar-ho molt bé i jo no tinc lloc per escriure tant. Ajuda per als adults: deixeu caure algun objecte que no es trenque amb facilitat. Continuem doncs. En les regions llunyanes del disc, on ara fan el seu camí Urà o Neptú, feia tant de fred (i encara

BARRANQUET–

CIÈNCIA

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

ça a escalfar-se molt i molt, la capa més en fa) que fins i tot el gas es congelava! exterior de gel que el forma s’evapora, I es formaven agrupacions gelades de convertint-se en gas. I aquest gas ix pols i gas. Després, una vegada formadisparat en la direcció que porta el vent des, si passaven prop d’un planeta gran que ve del Sol. O, seguint el en el seu camí al voltant del nostre exemple, en la direcció Sol, el planeta els espentava L’any 2013 ens del corrent del riu. Per tant, ix lluny del Sol, també per la disparat en el sentit contrari al força de la gravetat. Com si el visiten els del Sol. I això és la cua del planeta les agafara amb força i cometa que ens resulta tan les llençara cap a fora. I allà cometes Panbonica i espectacular. Per tant, lluny, més enllà del planeta nan Plutó i d’altres objectes, STARRS, al març, quan mireu la cua d’un cometa, heu de saber que el Sol està en hi ha un núvol on habiten i ISON, entre el sentit contrari a l’indicat per quasi totes aquestes aquesta cua. Després d’apro“deixalles” dels orígens del novembre i par-se al Sol, el cometa torna a sistema solar, el núvol d’Oort, enviades allà per la desembre, el més allunyar-se’n i, segons quina siga la seua història, pot tornar gravetat dels grans planetes a fer-nos una visita en menys Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. I brillant que cap de 100 anys, com el famós aquests planetes són grans cometa Halley, o en milers perquè ho són, de grans, pe- persona viva d’anys. No res. rò també són “grans”, en el n’haurà vist mai Els cometes viatgen des de sentit de ser uns “grans heles més remotes regions dels rois”, perquè ens van netejar dominis del Sol, fins el nostre entorn, el pati. Si no, ens caurien molts més transportant en la seua composició gas asteroides i cometes al cap dels que congelat i pols que s’ha mantingut inalens han caigut al llarg dels anys! terat des de la formació del nostre De tant en tant, alguna d’aquestes acusistema solar. Per això, quan mireu el mulacions de gel d’uns quants quilòmecel cap a finals d’any i veieu el cometa tres de grandària (com de Godella a ISON, que potser estiga visitant-nos València) “cauen” des del núvol cap al per primera vegada, presenteu-li els Sol. Quan estan ja a prop, s’enfronten vostres respectes a un venerable ancià al vent solar, igual que una pedra en un que transporta els secrets dels orígens riu (la pedra seria el cometa i el riu del nostre petit raconet en l’Univers. seria el vent). Com que el cometa està fet de gel, quan li pega el vent i comenPodeu ampliar la informació sobre cometes en aquests enllaços: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cometa http://ciencia.nasa.gov/cienciasespeciales/15mar_sunsetcomet/ http://alt1040.com/2013/04/ison-el-cometadel-siglo

* Amparo Porras, Mare d’Alba Ortolà (5é)

“Queda prohibit...”

Dedicatòria a Carmen Bertolín, mare de Fran i Gerard (3r i 5é de Primària) Volia dedicar-li unes paraules a una gran amiga: Carmen Bertolín Arnal. Una persona estimada i coneguda per moltes famílies de la comunitat educativa del Barranquet. Aquesta dedicatòria i aquestes paraules, no només van dirigides a ella, sinó també als seus dos fills Gerard i Fran, el seu marit Pedro, a la seua mare... I a tots els familiars i amics, que han estat sempre al seu costat de manera exemplar fins al final, formant “pinya”, cuidant-la i donant-li suport en tot moment. Algunes famílies no hauran conegut Carmen ni la seua llarga lluita contra la seua malaltia, però aquells que sí que hem tingut la sort de conèixer-la, segur que estan d’acord amb mi, que ella ha sigut un gran exemple de valentia, de coratge, amb una actitud envejable i única. Sempre la recordarem per la seua admirable vitalitat, generositat, resistència i perseverança. Pel seu valor per enfrontar-se a tot i mai queixar-se de res, mirant sempre al futur amb optimisme, sense donar-se mai per vençuda. Lluitadora fins al final, es va aferrar com ningú a la vida; no va poder ser... Ens va deixar el passat 20 d’abril, però ella sempre estarà amb tots nosaltres i amb la seua família, transmetent la seua força i la seua forma de viure la vida. Perquè, la vida és com un camí, ple de REVISTA

AMPA

flors, però també de pedres. Hi ha bons i mals moments, somriures i plors, alegries i desgràcies, però a poc a poc, anem superant les seues dificultats. No obstant això, aquest camí té fi per a Tots: així que aprofitem cada dia com si fóra l’últim... Carmen, gràcies per tots els moments que hem compartit, moments plens de sentiments, experiències, somnis, riures i llàgrimes, i sobretot, amistat. Gràcies per estar ahí i ensenyar-me a veure la vida des d’una altra perspectiva. A Pedro, Gerard, Fran, a la seua mare, a la seua família, a tots... Aprenguem i inspirem-nos en ella i en les seues ganes de viure. És el que a ella li haguera agradat. Prenguem exemple de la coneguda poesia de Pablo Neruda “Queda prohibido”: “Queda prohibido llorar sin aprender, / levantarte un día sin saber qué hacer, / tener miedo a tus recuerdos... // Queda prohibido no sonreír a los problemas, / no luchar por lo que quieres, / abandonarlo todo por miedo, / no convertir en realidad tus sueños... // Queda prohibido no intentar comprender / a las personas, / pensar que sus vidas valen menos que la tuya, / no saber que cada uno tiene su camino y su dicha... // Queda prohibido no crear tu historia, / no tener un momento para la gente que te necesita, / no comprender que lo que la vida te da, / también te lo quita... // Queda prohibido no buscar tu felicidad, / no vivir tu vida con una actitud positiva, / no pensar en que podemos ser mejores, / no sentir que sin ti, este mundo no sería igual...”

BARRANQUET–

RECORD

REVISTA

2013, NÚM.

PÀG.

Més propostes de l’AMPA d’El Barranquet Trobada d’Escoles a Alboraia El 21 d’abril acudírem, com cada any, a la Trobada d’Escoles en Valencià. Fou una jornada molt satisfactòria, amb un taller de jocs de carrer que gaudiren molt xiquets i xiquetes. I majors i menuts també recitàrem poemes de Vicent Andrés Estellés Enllaçats per la llengua Al març abraçàrem la nostra escola en defensa de la nostra llengua. Ací en teniu el vídeo: http://youtu.be/mokE1w0lPJU Instal·lació d’aire condicionat a la sala multiusos Amb aquesta inversió de l’AMPA podrem aprofitar més els espais de l’escola Interactuem Hem fet dos col·loquis sobre educació que reunien l’escola pública de Godella i de Rocafort (mestres, professorat, psicòlegs…) per plantejar-se quina escola volem. Organitzats des de la Fundació Pau i Solidaritat País Valencià. D’aquest taller de reflexió isqueren propostes enriquidores

Recollida de taps per a un nou refugi d’animals www.felcan.org Flashmob de “La flama” Un projecte del curs 2011-12 que consisteix en la gravació d’un grup de persones ballant una cançó. La col·laboració de mestres i famílies va ser imprescindible. La música triada “La Flama” d’Obrint Pas. És una cançó de la terra, en la nostra llengua i amb ritme. El 23 de maig vàrem gaudir de l’estrena del flashmob del Barranquet a l’escola amb l’important suport del cantant valencià Xavi Sarrià. Va ser la culminació d’un projecte molt especial perquè els nostres fills foren protagonistes. Va per vosaltres, per nosaltres, per la música viva en valencià i per la nostra escola pública i en valencià! Projecte d’hort escolar i més...

Comiat del

Vicenta (mestra); Pau David, Pau, Sol, Maria, Javi; Marc Mata, Lucía, Borja, Carla, Joan, Raquel; Valentín, Roberto, Marc Ferrer, Clàudia. Any 2004

grup de 6é Acaba el mes de juny i amb ell el vostre pas per El Barranquet. Han estat nou anys molt intensos en vivències pròpies i compartides entre tots. Recorde l’inici del curs de 3 anys amb plors i llàgrimes per separar-vos dels pares. Un curs ple d’experiències noves com la primera nit fora de casa amb Pepe, el vostre mestre, que inclús en vacances d’estiu vos recordava amb la postal enviada des del camí de Santiago. Amb 4 i 5 anys gaudíreu amb Vicenta que ha estat sempre la segona mare de tots. Us ha preparat per ser millors persones a la vida i us ha iniciat al món dels nombres i de les lletres. Amb 6 i 7 anys vàreu descobrir el món a través de la lectura amb Josep Ignasi, un gran mestre amb molt bon cor per la seua paciència i dedicació cap a vosaltres. Amb 8 i 9 anys descobríreu la poesia i començàreu a treballar amb millor presència amb Amparo que amb la seua dolçor i comprensió tant bé vos ha guiat cap al camí correcte.

Als 10 i 11 anys ja no sou xiquets i treballeu esquematitzant i comprenent la vida, tastant l’essència de les coses, el com i el perquè amb Carmen, mestra referent per a vosaltres que vos prepara per a donar el salt a l’adolescència i a l’educació secundària. No sols vos acomiadeu dels tutors, també de la resta de mestres importants com Encarna en música, les “teachers”, Maria, Sergio i finalment Rafa en esport, Mari Mar, Jesús i molts més. També tinc un record especial per als vostres antics companys que es traslladaren com Hugo, Sergio, Lucas, Roberto, Pau David, Silvia, Valentín i Maria que ara també s’estaran graduant. És el moment de fer un salt necessari a la vida, per al qual ja esteu preparats gràcies als vostres pares i mestres que tant ens hem preocupat per la vostra educació i formació. Desplegueu les vostres ales amb valentia i avanceu sense dubtar, amb pas lent i segur cap a la vida. Recordeu que sempre estem al vostre costat per si necessiteu una opinió sincera i comprensiva. Endavant amb la vostra vida i com diu Lluís Llach “Que tingueu sort”! Susanna Montanyana (mare de Marc Ferrer 6é).