2008- Butlletí AMPA- El Barranquet- 06 by Eduard Comeig Ramírez

EDITORIAL

Uns mesos després del darrer número, tornem amb il·lusió a posar en marxa la revista de l’AMPA, amb la intenció de fer-la servir com a vehicle de comunicació i expressió de la creativitat de xiquets, mestres, pares i mares. En primer lloc, un agraïment especial a la gent que es va carregar a l’esquena la responsabilitat de la primera etapa de la revista i que tan bé va fer la seua feina. Des d’ací moltes gràcies. És clar que seguim comptant amb vosaltres. Ens ha paregut interessant començar aquesta nova etapa parlant del nostre col·legi, el vincle d’unió entre tots nosaltres. Volem saber quines coses ens agraden d’ell, quines valorem positivament i ens fan, fins i tot, sentir-nos-en orgullosos i quines es podrien millorar, partint sempre de la base de la importància de la crítica constructiva. Hem intentat també incloure elements pràctics que ens ajuden a conèixer millor el col·legi. Si tot va bé, i comptem amb tots vosaltres perquè així siga, intentarem traure un segon número abans de final de curs, amb un tema més específic: L’ASTRONOMIA, ja que 2009 serà l’any dedicat a eixa matèria, i volem aprofitar-nos dels coneixements que tots tenim relacionats amb els astres i els que adquiriran els nostres fills en cadascuna de les activitats que el «col·le» organitza aprofitant l’ocasió. Així que: tots alerta per a aprendre i inspirar-se de cara a pròximes col·laboracions. Agraint-vos a tots la participació present i futura, vos presentem el fruit de tantes il·lusions. Gaudiu tots de la nostra revista!

AMPA CP El Barranquet http://elbarranquet.blogspot.com/ elbarranquet@hotmail.com

Darrere de la portada trobareu els guanyadors de cada curs del C. P. El Barranquet del concurs de cartells de la «XXII TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ» de 2009 que se celebrarà a La Pobla de Farnals el 5 d’abril de 2009. La contraportada correspon al cartell guanyador de la comarca de l’Horta Nord i anunciarà la trobada.

Comissions de Treball de l'AMPA CP El Barranquet

Relacions institucionals

Instal·lacions i equipament del Centre

Organització de les Trobades d’Escoles en Valencià

Activitats extraescolars

Relacions amb la Direcció del Centre. Relacions amb els Ajuntaments amb alumnat al centre (especialment Godella i Rocafort). Relacions amb la Conselleria d’Educació i altres institucions.

- Daniel Vanaclocha, pare de Verònica 3r primària - Luis Miguel Ortolà, pare d'Alba 1r primària

Supervisar l’estat satisfactori de les instal·lacions de l’escola (pistes, jocs, equipament esportiu, etc). Proposar nous equipaments per a millorar l’oferta existent.

- Luis Miguel Ortolà, pare d'Alba 1r primària - Salva Castillo, pare de Sol 2n primària

Participar en les reunions organitzatives comarcals. Coordinar la comanda i repartiment de paperetes i samarretes. Dissenyar la participació de l’Escola en el cercavila i tallers de les Trobades.

- Mariló López, mare de Zaira 6è primària i Izan 1r primària - Alma Bracho, mare de Guillem 3r primària i Martí 1r infantil

Organització d’activitats extraescolars durant les vesprades lliures, vesprades de juny i setembre, etc. Seguiment del nivell de les activitats programades. Avaluació de les mateixes.

- Amparo Porras, mare d'Alba 1r primària - Paco Aràndiga, pare de Toni 5è primària - Amparo Porras, mare

Logística

Organitzar la comanda i repartiment de les d'Alba 1r primària agendes. - Toni Benlloch, pare de Organitzar la comanda i repartiment de Toni 5è primària, Pepe 1r primària i Miquel 3r xandalls i roba esportiva. infantil

Comunicació

Activitats formatives

Economia

- Irene Raussell, mare Coordinar la publicació de la revista de de Quim 5è primària i Andreu 3r primària l’Associació. - Conxa Benet, mare Estudiar la possibilitat d’incorporar nous d'Alfredo 5è primària, mitjans: blogs, foro, plana web, etc. Mariola 3r primària i Nicolau 3r infantil

Detectar les necessitats formatives dels membres de l’associació. Organitzar xerrades, jornades formatives o una Escola de Mares i Pares.

- Daniel Vanaclocha, pare de Verònica 3r primària - Alma Bracho, mare de Guillem 3r primària i Martí 1r infantil

Col·laborar en la tresoreria de l'Associació. Organitzar l’elaboració i distribució de la loteria de Nadal. Buscar fonts de finançament alternatives: subvencions, espònsors, etc.

- Mariló López, mare de Zaira 6è primària i Izan 1r primària - Toni Benlloch, pare de Toni 5è primària, Pepe 1r primària i Miquel 3r infantil

El meu col·legi: nostàlgies i reflexions Irene Rausell Segarra, mare de Quim (5è de primària) i Andreu (3r de primària)

Si tanque els ulls i rebusque en la memòria, encara puc reviure sensacions de la meua etapa escolar. Era un altre col·legi, un altre poble, un altre temps, però moltes coses guarden grans semblances amb les que cada dia veig a «El Barranquet». Una d’elles és el soroll a les hores de pati, d’entrada o d’eixida: en eixos moments tots el col·legis són iguals, una barreja de crits, cançons, rialles i algun plor. Veus de xiquets amb eixe to especial, amb tot el potencial de futur reflexat en forma d’energia sonora. Recorde també olors molt concrets: la del menjador escolar, la de suor en les hores d’estiu, en pujar a l’aula després de la classe d’educació física, la de la motxilla quan portava entrepà de tonyina, i m’envaïa les fosses nasals només l’obria a primera hora del matí… Encara puc notar la sensació de terra i pedres dins les sabates i entre els cabells. Si em passava les mans pel cap i em fregava suament les arrels del monyo, queien partícules de diferents grandàries i colors, com una pluja còsmica bonica de veure i enutjosa de netejar. M’agrada molt reviure la il·lusió de buscar entre totes les cares dels adults que esperaven a la porta del «col·le», la de ma mare o mon pare. I, quan per fi la trobava, córrer a buscar un bes, una abraçada i un bon berenar. Després venien les preguntes de rigor a la meua germana i a mi: cóm vos ha anat?, què heu dinat?, porteu molts deures?... Les mateixes preguntes que ara faig als meus fills i que crec que ells faran als seus, que moltes vegades es queden en l’aire, sense respondre, perquè l’assumpte prioritari és «atacar» el berenar i protestar si cal, perquè «hui açò no em ve de gust» o «sempre ens portes el mateix». En qualsevol cas, trobe que és meravellós eixe sentiment de seguretat en eixir de l’escola: algú estarà esperant-te, algú que t’estima, que segur et somriurà quan et reconega entre tots els altres, algú a qui li importa quines coses has fet, quines t’han preocupat, quines tens pendents pròximament… En rellegir el que he escrit, sembla que tot és de color rosa en l’època escolar, meravellós i fàcil. I me n’adone que no és així. També recorde que vaig haver d’aprendre a superar coses: que les relacions amb els companys no sempre eren fàcils, que tenia dies roïns igual que els tinc ara, que em posava nerviosa quan tenia exàmens… En fi, que les preocupacions i les satisfaccions les vivia de forma 3

proporcional a l’edat que tenia en aquell moment, però amb la mateixa intensitat que ara. Crec que els adults tenim tendència a minimitzar els problemes i les preocupacions dels xiquets, sense tindre en compte que ells no tenen la nostra capacitat de relativitzar, ni la perspectiva que donen els anys en mirar enrere. L’ aprenentatge més important que es fa a l’escola no és, des del meu punt de vista, l’acadèmic. Aprendre a conviure és més difícil i més útil per a integrar-se en una societat de la qual els nostres fills ja formen part, i que serà responsabilitat seua el dia de demà, igual que ara és responsabilitat nostra. Per això m’agrada el nostre col·le, «El Barranquet». Perquè és un reflex real, d’una societat real: variada, plural, diversa… Des d’ací done les gràcies a tots els que formen part de «El Barranquet»: les professores i professors, el personal no docent, les famílies, els xiquets… perquè entre tots estem creant un espai de creixement per al nostres fills on convivència, respecte, responsabilitat, esforç, creativitat…són tan importants com la formació acadèmica. I per això reivindique també des d’ací el dret de tots els xiquets a una educació pública de qualitat, que és el que jo he volgut per als meus fills. Pense que eixa és la base sobre la qual construirem el millor futur.

La revista de l’AMPA Daniel Vanaclocha, pare de Verònica (3r de primària)

Encara hui recorde el primer contacte que tinguérem a casa amb la revista de l'AMPA, i que per a mi, va ser gairebé màgic. Verònica començà la seua trajectòria a «El Barranquet» el gener de 2005, només acabar les festes de Nadal. No coneixíem ningú al col·le, i ni tan sols a la nostra filla que acabava d'arribar a casa. Tot era nou per a tots tres. Verònica acabava d'estrenar nous pares i ara estrenava nova escola, nova mestra, noves companyes i companys. I nosaltres debutaven també, entre altres coses, com a membres de la comunitat educativa de «El Barranquet». I abans d'acabar la primera setmana, es produeix el fet màgic que esmentava. En revisar la coixinera de la nostra filla per a vore si s'ho havia menjat tot, ens trobem amb una revista que ens informa de qui és qui en l'AMPA, de qui s'encarrega de les activitats extraescolars, i a més a més amb articles d'altres mares i pares opinant sobre temes relacionats amb l'escola. A hores d'ara, quatre anys després de la nostra arribada a «El Barranquet», s'han succeït altres números de la revista en els quals hem pogut participar d'una o altra forma i un parèntesi que hui finalitza, d'un curs sense que aquesta publicació haja vist la llum. Una vegada tancat el parèntesi i recuperada l'edició d'aquest mitjà de comunicació, m'agradaria que aquesta revista continués sent útil a totes les persones que formem part de la comunitat educativa de «El Barranquet» per a conèixer-nos, per a expressar les nostres idees, per a compartir les diferents formes de vore l'escola i tot el que l'envolta, i en definitiva per fer escola, enfortint els nostres lligams amb la institució on les nostres xiquetes i xiquets han de passar una bona part de la seua infantesa. I perquè tot siga així, és necessari que quantes més persones participem aportant articles o qualsevol mena de col·laboracions, millor, ja que així ens enriquirem amb les experiències d’altres persones i farem d'aquesta revista una eina de participació en la vida del centre escolar. Per la meua part, ja estic pensant com participar en el proper número que serà monogràfic al voltant de l'astronomia.

Dissabte verd Conxa Benet i Ximo Damià, pares d’Alfredo, Mariola i Nicolás. — Avui és dissabte, no toca col·le! — diu Nicolás no més alçar-se del llit. — Sí carinyo, avui hem d’anar al col·le tota la família, hem quedat ben de matí per a pintar la tanca. — Quina tanca? — La de la sanefa dels ninotets de la carretera. — Anem a esborrar els ninotets? — No, anem a pintar-los nous, que ja estan vellets. Agafem les eines i l’esmorzar i anem al «col·legi». Quan arribem hi trobem l’equip de bàsquet jugant un partit. Quin ambient! Molta gent va arribant amb pinzells, rodets, poals… tots volen col·laborar. Alguns s’han recordat de portar un davantal, quina bona idea! No vull ni pensar com poden acabar de pintura els xiquets. — Primer una maneta de blanc!

Intentem organitzar totes les mans (moltes per sort) i, a poc a poc, va tapant-se la pintura vella. Una blancor immaculada cobreix la nova tanca, per sota claregen els ninos, açò ens ajudarà a pintar-los desprès. 6

— Ara, a esmorzar, hem de recuperar forces i guanyar calories perquè fa un fred que pela! Ve el més difícil, cada xiquet, xiqueta, pare i mare, (també algun iaio i alguna tia) dibuixa un nino. Cadascú ha triat el seu color preferit, tots iguals però diferents. El resultat: la nostra sanefa multicolor, multiètnica, plural, feta per tots i per a tots, amb la millor voluntat, la de sempre però de ara. El nom correcte seria dissabte de colors, de tots colors, i és que els nostres fills amb els seus majors varen repintar la tanca de l’escola amb els seus alegres ninos, eixos que li donen un aspecte característic i que han esdevingut com un senyal d’identitat. Reflexionant un poc, a propòsit del que varen fer els nostres fills i filles l’altre dia, és senzill adonar-se’n que, de la mateixa manera que anem encarregant-los feines domèstiques a casa, com ara fer-se el llit, parar taula, deixar la roba bruta al lloc... hem de portar-ho més enllà, perquè puguen comprendre que ―allò que és de tots, també és seu‖, d’aquesta manera aprendran molt millor a respectar no només el col·legi, sinó també qualsevol altre element de la nostra societat. Hauríem de tenir tots els anys activitats com aquesta, i com més a prop del començament del curs millor, perquè puguen sentir el col·legi com seu, un lloc on han de passar una bona part de la seua infantesa.

Quina sort Família Vinyals-Argente, pares de Claudia (5è de primària)

Reflexionar sobre la sort i de si aquesta ens ha acompanyat al llarg de la vida és un exercici que recomane i que hauríem de fer de tant en tant. Si, a més a més, aquesta reflexió la fem en grup i la compartim ens ajudarà molt a saber dels altres. L’optimista trau bones conclusions dels pitjors moments, el pessimista fins i tot en els millors moments troba un mal record, el cretí confondrà la sort amb els diners, el somiador et dirà que la sort és anar a pescar i pescar. La sort com veieu té molt d’actitud davant la vida. Però la sort, la bona sort, sempre la volem al nostre costat en els moments importants i un d’aquest moments va ser el dia que varen aterrar en la Comunitat escolar del CP El Barranquet. El CP El Barranquet, és un col·legi públic xicotet, construït com el seu nom indica en un antic barranc, un centre que quan plou, com només ací sap fer-ho, ens fa patir de valent; un centre amb el seu barracó amb teulada d’uralita; un centre inacabat i en permanent fase de construcció i on pintar unes ratlles a terra o col·locar unes cistelles pot ser un autèntic problema quasi irresoluble. En això és com la majoria dels col·legis públics, però malgrat tot tenim sort i al CP El Barranquet hi ha molts bons mestres i molts pares i mares compromesos amb l’educació dels seus fills i filles i amb el col·legi. A mi el que m’agrada és que pares i mares es fiquen dins les aules i col·laboren amb els i les mestres. També m’agrada que sempre hi ha voluntaris per ajudar a les excursions. I m’agraden els llibres d’aula, les disfresses de carnaval, les obretes de teatre, i l’única falla de veritat que es planta a Godella, feta de deixalles i sempre amb un fi sentit de l’humor. I m’agraden els pastissets que preparen els xiquets per a carnestoltes, i m’agrada la festa de fi de curs, i la del 9 d’octubre, les trobades, i les colònies per als xiquets a l’estiu, i m’agraden els partits de bàsquet del dissabte al matí, i els esmorzars, dinars i sopars que faig amb els amics i amigues que he fet a «El Barranquet». Per tot això m’agrada «El Barranquet» i pense que tinc sort, molta sort.

Al voltant del bàsquet Vicente Sanjuán, pare de Camila (5è de primària)

Una de les coses que més m'agraden en aquest col·legi és l'afició pel bàsquet. Sempre he tingut clar que els xiquets, en el meu cas, xiquetes, haurien de practicar algun tipus d'esport per a cremar el torrent d'energia que desborden. El bàsquet és un esport molt complet que desenvolupa la mobilitat, la velocitat, l'astúcia, la coordinació i l'habilitat, no en va, fou dissenyat per un professor d'educació física als Estats Units d’Amèrica, com a alternativa al futbol americà i al beisbol per a jugar-ho en el gimnàs de l’institut durant els gelats dies d'hivern. Al principi es jugava amb una pilota de futbol i cistelles per a arreplegar fruita, la pilota s’havia de recuperar de la cistella amb una escala cada vegada que s'encistellava fins que a algun llumeneres se li va ocórrer desfonar la cistella. A més de les característiques mencionades, aquest esport evita la rudesa d'altres esports i motiva la participació de tot l'equip: tots juguen, tots defenen, tots ataquen i llança el millor posicionat, o el que s’atreveix a fer la seua jugada individual (que també hi ha canxa per als «figures»). Qui anava a dir-li a este professor que el seu invent arribaria tan lluny! En el nostre col·legi el bàsquet adquireix una rellevància inusual per a un col·legi tan xicotet. Dos equips, 30 xiquets i xiquetes, entrenen en el pati i juguen els dissabtes en dos lligues comarcals. Aquest col·legi d'humil nom, «El Barranquet», destaca al costat de col·legis amb noms altisonants i en l'OAM de Godella figura amb nom propi, per a orgull de la nostra comunitat escolar. Quina millor promoció! Dels innumerables uuiii!!! quan amb prou feines tenen força per a arribar a la cistella, els progressos esportius acompanyen al seu creixement any rere any, mèrit que en bona part hem d'agrair als seus pacients entrenadors de l'OAM. Poc importa si guanyen o perden, sempre els he vist amb ganes, satisfets, contents, a vegades eufòrics, als pares em referisc, que som els seus incondicionals fans. Passem fred a l'hivern i calor a l'estiu, matinem algun dissabte, reajustem els nostres plans de cap de setmana, però ací estem, infatigables al desànim, aplaudint, cridant, vivint el joc i quan hi ha rivalitat, aplaudint més fort i corejant més fort el nom del col·legi. L'important és participar ! Què és podria millorar en el nostre col·legi? Dos aspectes em pareixen essencials. Primer, arreglar el pati, començant pel tosc sòl de ciment que més d'una rascada, i toque fusta, ha proporcionat als nostres fills. Del sòl a les instal·lacions de High School Musical caben totes les millores que els nostres representants electes 12

estiguen disposats a realitzar. Quan tinguem el sòl demanarem un modest sostre. Segon, un esforç per part de tots, pares, professors, monitors, per a promocionar el bàsquet com a joc mixt, de xiquetes i xiquets, donat el dèficit de xiquetes que el practiquen, incomprensible per als temps que corren. El bàsquet és un esport ideal per a la integració i cooperació entre xiquetes i xiquets, no obstant això, la tendència tradicional porta al xiquet cap al futbol i a la xiqueta cap a la gimnàstica rítmica, que per un altre costat no són excloents, ja que molts practiquen tots dos esports al mateix temps. I què podem fer els pares, l'AMPA? El bàsquet ens proporciona les claus: mobilitat, velocitat, astúcia i treball en equip. Endevinalles Guillem Martínez Bracho (3r de primària) 1.

Sóc l’enemic del pastor i li robe el bo i millor. 2.

Sóc tan xicotet, xicotet, que no se’m veu la figura porte grans malalties i mate... aquell qui no es cura. Sóc l’únic animal que posa els peus al cap. Qui sóc? 4. El qui no té, és mala gent; el qui el té bo, és com un sant. Mai és veu. Tothom el sent. Qui fa versos en fa esment, i gràcies a ell anem tirant. Sóc l’única planta que no cal regar. Qui sóc? 1. El llop. 2. El microbi. 3. El poll. 4. El cor. 5. La planta del peu.

Tasca ambiental a l’escola Daniel Benajes Callaghan (5è de primària), son pare i sa mare. L’educació forma ciutadans i ciutadanes capaços de comprendre el món en què vivim i ens prepara també en la presa de responsabilitat de les nostres actituds respecte a l’entorn adquirint comportaments compromesos amb la millora del medi ambient. A «El Barranquet» es treballen a l’aula els continguts ambientals, no d’una manera puntual i aïllada, sinó com una pràctica quotidiana. Des de l’etapa infantil, quan els nostres fills tenien 3 anys, ja Vicenta en la primera reunió del curs va insistir a embolicar els esmorzars i berenars amb una bossa de tela o a posar-lo en un portaviandes, evitant plàstics o papers innecessaris, també en cinquè Mª Antònia ens recorda aquesta saludable pràctica. Any darrere any, en primer, segon, tercer curs, amb diferents excursions treballarem la descoberta dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana. Professorat i alumnat varen afavorir que pares i mares participàrem amb diferents tallers de natura, amb plantació de llavors, reducció, reutilització i reciclatge de residus, etc., tot consolidant aquesta motivació als seus nuclis de socialització (escola, família, barri). És veritat que les instal·lacions del col·legi no són exemplars però per altra banda només ens queda agrair a pares i mares, direcció del centre, professorat i alumnat per intentar que els temes ambientals siguen punts dinamitzadors de l’escola i per proposar activitats que promoguen valors ambientals, el treball en equip i la cooperació en la defensa del nostre entorn, sense oblidar la diversió i el respecte amb la diversitat. Moltes gràcies.

Al «col·le» peladejant Anna Pons (mare de Ferran, 5è de primària)

Al meu fill Ferran li agrada anar al col·legi en bicicleta. A mi també m'agrada que ho faça. A ell li agrada la bicicleta perquè pot anar tot sol, s'ho passa bé, va més ràpid que a peu i el fa sentir-se fort. A mi m'agrada veure'l gaudir i, amb el casc posat, comprovar que practica les normes de seguretat vial. A més, pense que la bicicleta és un bon mitjà de transport, és saludable, respectuós amb el medi ambient i silenciós. El trajecte des de la nostra casa fins al col·legi no és llarg, un parell de quilòmetres pels carrers del poble, per on circulen i aparquen els cotxes i on les voreres solen ser molt estretes. Hem triat el recorregut que ens sembla menys perillós. Però m'agradaria que fóra més segur circular en bicicleta pels carrers del poble i que tots els veïns, especialment els xiquets, pogueren desplaçar-se tranquil·lament sense estar patint pels cotxes. Pensem en el nostre col·legi. Començaren dos o tres amiguets a acudir en les seus bicis. Ara ja en són sis o huit els xiquets que solen anar-hi, a pesar del fred. Al C. P. El Barranquet van escolars procedents de Godella, de Rocafort i de Burjassot, pobles on veiem que la xarxa viària està, hui per hui, concebuda principalment per als cotxes i la resta de vehicles motoritzats: carreteres que creuen les poblacions, carrers estrets amb cotxes aparcats a les dues bandes, voreres estretes i quasi bé cap carril bicicleta.

Els

centres

escolars,

com

també

les

associacions de mares i pares, hauríem de demanar els ajuntaments dels tres pobles que compartim col·legis, instituts, comerços i molts serveis públics, que les vies de circulació foren més segures per als vianants i per a les bicicletes. Els nostres fills podrien

anar

d'accidents

assolint els

autonomia

residents

sense

guanyaríem

perill en

tranquil·litat, qualitat ambiental i benestar.

A més, en reduir la utilització del vehicle motoritzat per a desplaçar-nos en les distàncies curtes, contribuiríem a la disminució de les emissions de CO2 a l'atmosfera, un dels gasos de l'efecte hivernacle i del canvi climàtic. Us

recomane

una

pàgina

web

molt

interessant

sobre

aquest

tema

(www.conbicialcole.com) que també tracta el tema més ampli de la mobilitat sostenible.

Activitats extraescolars 2008-2009 Amparo Porras, mare d’Alba (1r de primària)

Un any més l'AMPA ha confiat en l'empresa Docendo/Valesport per a la gestió i desenvolupament de les activitats extraescolars del curs escolar 2008-2009. Des de fa ja dos anys, us hem passat unes enquestes per a poder conèixer les vostres inquietuds i preferències respecte al tipus d’activitats que us agradaria desenvolupar i així poder anar millorant-les en la mesura que siga possible. Després d’estudiar els resultats i amb la intenció d’oferir-vos unes activitats més interessants i atractives, vàrem decidir canviar-ne algunes. En este nou curs escolar 2008-2009 participen un total de 46 xiquets/es. Les activitats extraescolars per a la vesprada dels divendres són:

1. Grup d’infantil (format per 16 xiquets/es ) * Hort ecològic de 15 a 16 h i * Cultura Anglesa de 16 a 17h.

2. Grup de primària (format per 16 xiquets/es) * Dibuix i Pintura de 15 a 16h i * Patinatge de 16 a 17h. * Escacs de 12 a 13h, amb un grup de 14 xiquets. L’activitat del Bàsquet la continua gestionant l’OAM (Organisme Autònom Municipal de Godella), s’imparteix els dimecres de 12.30 a 13.30h i els divendres de 15 a 17h. Enguany està formada per un total de 30 xiquet/es en les categories d’alevins i benjamins. Volem des d’ací, agrair a l'equip directiu del centre, que enguany ens haja deixat fer ús de l'aula de 3 anys (també l’aula multiusos) per a l’activitat de cultura anglesa i del pàrquing interior per a l’activitat de patinatge, ja que sense estes instal·lacions haguera estat molt complicat poder desenvolupar-les, sobretot en dies de mal oratge. De la mateixa manera, els nostres xiquets/es de Bàsquet podran comptar de manera excepcional en dies de pluja, amb un aula que ens cedirà l’escola sota la supervisió d’una persona responsable de la junta directiva. Des de l'AMPA us donem novament les gràcies i esperem que a poc a poc i amb la col·laboració de tots, puguem millorar les activitats i el benestar de tots els xiquets i xiquetes que formen la nostra gran escola de «El Barranquet».

ELS XIQUETS I XIQUETES QUE PARTICIPEN EN LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 2008-2009

HORT ECOLÒGIC En esta activitat estan els xicotius del col·legi. S’ho passen d’allò més bé tocant la terra, fent fang, regant les plantetes… El monitor és Javi i intentarà donar-los a conèixer el cicle vital d’una planta; la seua plantació, creixement, poda, floració i creixement dels fruits, i fomentar la importància del treball en equip.

Què plantaran? encisams, alls porros, cols, faves, alls, cebes… Ja anirem veient si al final ens mengem alguna amanida. Volem animar sobretot als xiquets/es de primària què s’apunten a esta activitat per al pròxim curs, ja que podria millorar-se moltíssim l’hort dels més xicotets amb les seues aportacions i treball.

CULTURA ANGLESA Alicia és la monitora que a través de jocs, poesies, dibuixos, activitats plàstiques, cançons i d’una manera entretinguda i divertida, intentarà que els 16 xiquets que participen en esta activitat, mostren una actitud positiva cap a l’anglès, comprenguen i distingisquen formes bàsiques (salutació, acomiadament, fórmules de cortesia), els colors, els números, etc.

DIBUIX I PINTURA Eva tractarà de potenciar la creativitat i l’expressivitat artística de cada xiquet/a a través de la pintura i el dibuix. Utilitzaran diferents tècniques artístiques com l’aquarel·la, pintura de dits, collage, etc i en les últimes sessions del taller, els xiquets/es realitzaran el seu primer llenç, que tots esperem poder veure, en una futura ―exposició de final de curs‖.

Treballant amb les aquarel·les

PATINATGE Es pretén que els xiquets/es adquirisquen destresa amb els patins, frenar i que desenvolupen l’equilibri i la coordinació del cos, però sobretot que s’ho passen molt bé i es divertisquen amb esta activitat, fomentant el sentiment de respecte i camaraderia cap els altres companys. Esta tasca gens fàcil, la té Carlos, el monitor que intentarà que els xiquets/es ens facen cap al final de curs una xicoteta exhibició de tot el que han aprés.

Practicant un poquet...

ESCACS Els xiquets/es que formen este grup estan encantats amb l’activitat i la seua monitora; Teresa. És un joc de taula que fomenta el raonament lògic i matemàtic, contribueix a educar en l’acceptació de regles, fomenta la capacitat d’organització i l’autoestima. S’atreviran amb un campionat d’escacs?

Estudiant les jugades

BÀSQUET Enric i Fran són els entrenadors dels nostres alevins i benjamins. Estem segurs que amb ells, el nostre equip del CP El Barranquet aconseguirà moltes victòries. Enric i el grup d’alevins

Fran i el grup de benjamins

Xifres i lletres de l’alumnat del col·legi públic El Barranquet Alma Bracho, mare de Martí (1r d’infantil) i Guillem (3r de primària) La inestimable col·laboració de la direcció i l’AMPA del centre han permès l’elaboració de les següents taules que intentaran dibuixar, tant com les dades ho permeten, l’alumnat de la nostra escola. És possible que durant el període comprés entre la recopilació de les dades i l’aparició de la revista balle algun alumne amunt o avall, però aquest és un fet difícil de salvar. El context educatiu municipal en el qual es troba el nostre col·legi és peculiar. A través de la pàgina web de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana (http://www.edu.gva.es) es pot consultar la guia de centres docents. Segons la informació recopilada, al municipi de Godella 12 centres educatius ofereixen places en un o més dels nivells següents: infantil (0 a 3 anys), infantil (3 a 6 anys), primària, ESO i educació especial. La suma d’aquesta oferta per al curs 2008-2009 és de 5.679 places en 11 centres (excloent les places en un centre amb sistema educatiu estranger), que no recull les places educatives de batxillerat, cicles formatius i universitàries del municipi. Hem de tenir present que a Godella es troben censats 12.581 habitants (padró de l’any 2005). supera el d’homenets és 1r de primària,

La nostra escola compta amb 188

alumnes,

dels

quals

i el cas més extrem de desequilibri el

corresponen als tres cursos de l’etapa

trobem en el curs de 2n d’infantil on

infantil i 120 als 6 cursos de l’etapa de

vora el 77% dels alumnes són xiquets.

primària. El nombre d’alumnes per curs

Curs

oscil·la entre 15 i 25. A la distribució per

1r infantil 2n infantil 3r infantil 1r primària 2n primària 3r primària 4t primària 5è primària 6è primària Total

etapes i cursos de la taula annexa, s’ha afegit el nombre de xiquets i xiquetes dins

respectius

cada totals

curs.

Atenent

observem

els que,

aproximadament, el 62% dels alumnes de l’escola són xics i el 38% xiques. L’únic curs on el nombre de donetes

Nombre d’alumnes 22 22 24 25 19 15 18 22 21 188

Xics

Xiques

16 17 14 11 10 8 12 12 16 116

6 5 10 14 9 7 6 10 5 72

Una

altra

dada

que

hem

considerat d’interès és la localitat de

Localitat Nombre d’alumnes Godella 74 Rocafort 69 Burjassot 31 Paterna 6 Bètera 3 Massarrojos 2 Vilamarxant 2 Montcada 1 Total 188

procedència de l’alumne. El municipi de Godella limita amb els de Bétera, Burjassot, Paterna, Rocafort i València. Com sabeu la nostra escola es troba ubicada prop del límit amb el municipi de Rocafort i aquest fet es veu reflectit en el nombre d’alumnes procedents d’aquest poble veí.

Respecte al nom dels alumnes, aquesta és la llista dels preferits: agrupació Pau/Paula, 9 alumnes; Maria/María (comptant els noms compostos), 7 alumnes; Alejandro/Alexandre, Carla/Carles/Carlos, Josep/José, Daniel, David i Lucia es troben empatats a 6 alumnes; Julio/Julia/Giulia, Marina i Sara, 5 alumnes; Andrea/Andreu, Enrique, Joan/Juan, Jordi/Jorge, Manuel/Manuela, Marc, Mario, Miquel/Micaela tots amb 4 alumnes. El nom més llarg és María de los Desamparados amb 25 caràcters (comptant els espais) i, entre els més curts, amb 3 caràcters empaten Pau, Rio, Sol i Teo.

altre

capítol

les

Mes de naixement GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

curiositats que es poden extraure de les dades personals dels nostres alumnes és el mes de naixement. Sabíeu que el mes de maig concentra el major nombre d’aniversaris i juny el que menys? La taula adjunta recull el resum del mes de naixement dels nostres alumnes.

Nombre d’alumnes 14 17 17 15 20 12 15 13 17 17 13 18

I per acabar, vull agrair la confiança dipositada de les mares i pares de 155 dels 188 alumnes matriculats associats a l’AMPA. És a dir, aproximadament el 83% dels progenitors recolzen les nostres iniciatives. Gràcies als socis i animeu-vos a als qui encara no hi pertanyeu.

El Bàsquet al C. P. El Barranquet Paco Aràndiga, pare de Toni (5è de primària) http://arandiga.wordpress.com/ Ja fa molts anys (almenys 9) que va començar la pràctica del bàsquet com a activitat extraescolar a «El Barranquet». És sense dubtes l’activitat que ha tingut més continuïtat. Han passat grans entrenadors pel col·legi (Gloria, Laura, Fran, Enric i altres). Menció a part mereix Jose, que és el responsable de coordinar el bàsquet a l’OAM de Godella. Jose sempre ha donat tot tipus de facilitats relacionades amb l’organització d’aquesta activitat. Moltes gràcies. Actualment, hi ha xiquets i xiquetes que van començar a jugar a bàsquet a «El Barranquet» i que continuen jugant a gran nivell a Godella: Josep, Paula, Andreu, Andrea, Sofia, Oscar, Juanjo, Paco (...que perdonen si em deixe algú). Durant els primers anys l’activitat consistia a entrenar dos dies per setmana i, de tant en tant, s’organitzava algun partit amistós. Des de fa uns anys «El Barranquet» participa en els Jocs Esportius que organitza l’OAM de Godella. Aquestos Jocs són una sèrie de competicions on participen col·legis i clubs esportius de les comarques de l’Horta Nord i del Camp del Túria. En particular, de Godella participen Sagrado Corazón, EPLA, OAM i Barranquet. Aquestes lligues estan dividides en categories per edats: prebenjamí (que correspon als xiquets de primer i segon d’infantil), benjamí (tercer i quart) i aleví (cinqué i sisé). Enguany a «El Barranquet» hi ha 30 xiquets i xiquetes apuntats al bàsquet. Que hi siguen 30 és una quantitat molt elevada si pensem que a «El Barranquet» hi ha un grup per curs. La proporció dels que juguen bàsquet al nostre centre és molt més elevada que, per exemple, als altres col·legis de Godella. D’aquests 30 jugadors, 16 són de cinquè i sisè, 7 són de tercer i quart i 7 són de primer i segon. En són suficients per formar un equip d’aleví però no per completar un equip de benjamí i un altre de prebenjamí. La solució va ser ajuntar-los i fer un altre equip, de 14, de benjamí. Amb açò el que passa és que alguns xiquets estan en una lliga on hi ha gent fins a tres anys més grans que ells i açò és nota, i molt. Aquest problema ja el patiren anys anteriors els que ara són alevins. Ara estan en un grup on els contrincants tenen una edat semblant i el resultat de la llavor que s’ha sembrant es veu. Recorde un partit de l’any passat on estaven jugant amb les xiquetes de l’OAM que els treien dos pams. Alguna va quedar desesperada per la lluita d’algun jugador de «El Barranquet».

La classificació actual del benjamí és la següent. Com ja hem comentat abans, estan jugant contra gent de tercer i quart i els resultats no són bons. El seu objectiu és gaudir entrenant i aprendre, els fruits ja vindran. 27

Classificació benjamí Equip

Jugats Guanyats Perduts

Punts favor/contra

+/-

Punts

1 L’ELIANA

180:40

140

2 CAMP DE TURIA A

89:108

-19

3 LA POBLA A

62:81

-19

4 BARRANQUET

16:118

-102

La classificació dels alevins és prou millor. Han guanyat tots els partits tret del disputat contra l’OAM (tots de sisè) els quals són molt superiors a nosaltres. Han guanyat al Llíria amb claredat (66-15 i 24-75), al Bétera els vam guanyar en un partit més disputat (50-31) i vam perdre clarament contra l’OAM (14-64).

Classificació aleví Jugats

Guanyats

Perduts

1 OAM A

2 BARRANQUET

3 BÉTERA

4 LLIRIA B

Equip

Punts

+/-

Punts

219:18

201

205:134

106:187

-30

44:235

-191

favor/contra

Contes d’escola Antonia Tárraga, mamà de Verònica (3r de primària), bibliotecària Estimats

amics

i estimades amigues del

Barranquet,

per

deformació

professional, us he fet una breu selecció de Contes d’Escola: una xicoteta llista de recomanacions de lectura per a gaudir i aprendre amb els nostres xiquets i xiquetes. En lloc de respondre jo mateixa a la pregunta plantejada i que és el tema de la revista, he deixat que foren Klaus, Pol, Mila, Carles, Teo, Lila, Totó, Gabriela o Claudine els qui contestaren a aquesta qüestió. Són contes d’escola per compartir, amb històries curioses que comencen un cop acaben les vacances, just la mateixa jornada que al sol li dóna per començar el dia a les 8h. del matí. Espere que aquestes lectures us siguen profitoses i que nosaltres puguem aconseguir el que diu Montserrat Viza en el seu llibre: «… els pares van remoure la ciutat buscant l’escola que pogués tornar l’alegria al seu fill. Aquella on s’ensenya sense presses, que dóna el temps que falta per entendre les coses i permet gaudir-ne. Aquella que tornés a fer creure a en Carles que ell és un nen com els altres, però que necessita més temps». (Alguns d’aquests llibres podeu trobar-los a la Biblioteca Pública Municipal de Godella)

PRIMERS LECTORS Rosegó arriba a l’escola / Vicen Córcoles – Ed. Tàndem (arriba una mascota a la classe de Quico: el conill Rosegó) Klaus va a la escuela / Dagmar Geisler – Ed. Timun Mas (a Klaus li agrada anar a l’escola, però hui tot li ix malament) Sara no quiere ir al colegio / Christian Lamblin – Ed. Edelvives (Sara opina que el col·legi és avorrit i per això no vol anar,… o sí?) En Pol va a l’escola / Liesbet Slegers – Ed. Baula (aventures i desventures a l’escola. Amb lletra majúscula) La escuela de Barbapapá / Annete Tison – Ed. Beascoa (Barbapapà acaba d’inaugurar una escola) No tinc por de l’escola / Jack Delaroche – Ed. Fleurus (com superar situacions de por pels xiquets i xiquetes i poder-les resoldre. Amb finestretes que donen les respostes) En Teo va a l’escola / Violeta Denou – Ed. Timun Mas (acompanya a Teo en un dia d’escola: classes, jocs, esmorzar, revisió mèdica, excursió al parc natural) No vull anar a l’escola / Stephanie Blake – Ed. Corimbo (hi havia una vegada un conillet que quan sa mare li digué: «Demà és el teu primer dia d’escola, estimat!», ell respongué: «Ni parlar-ne!») Volem una escola més gran / Mercè Company – Ed. Planeta 29

(aventures dels 12 xiquets de «La colla petita i el cangur») A PARTIR DE 6 ANYS Lila va a l’escola / Eduard Estivill – Ed. Beascoa (vida quotidiana de Lila, una xiqueta de 5 anys, que com tots els xiquets i xiquetes ha d’alçar-se i rentar-se per anar a escola) El fantasma de la escuela / Hazle Townson – Ed. Edebé (Basil Nibbs planeja fer malbé el despatx del director, però s’enfronta amb el fantasma d’un antic professor) Mila va a l’escola / Teresa Durán – Editors Associats (de vegades, amb una sola paraula n’hi ha prou per a ser amics. I Mila, a l’escola, ho descobrirà ben prompte) Si això és una escola, jo sóc un tigre / Montserrat Viza – Ed. La Galera (en Carles esperava amb il·lusió el dia que començaria a anar a l’escola, però les coses no serien com ell havia pensat…) No corregueu dins l’escola / M. Dolors Pellicer – Fundació Bromera («No corregueu, que la classe no se’n va!», repetia sempre la mestra als alumnes) Los niños que no tenían escuelas / J. L. García Sánchez i M. A. Pacheco - Ed. Altea (aquesta és la història de dos que es feren alcaldes i eren molt bèsties i sempre manaven. Un dia els xiquets es cansaren i els digueren de fer una escola nova) Días sin cole / Julie Pomés – Ed. Tusquets (s’acaba l’escola i arriben les vacances, Simón salta d’alegria perquè podrà tenir tot el temps per a jugar i fer el que vullga)

A PARTIR DE 10 ANYS Una escola blanca que s’obri i mai es tanca / Vicent Pardo – Ed. Bromera (alumnes i mestres omplen els vint-i-sis contes d’aquest abecedari màgic) L’escola estrambota / Imma Monsó – Ed. RBA (la Maria Camescames i en Brutus Castanyer s’assabenten de l’existència d’una escola molt especial que és tot el contrari d’una escola i…) Una escuela como la mía / UNICEF – Ed. Blume (coneix xiquets i xiquetes del món sencer i descobreix com és la seua vida escolar) Una escuela superdivertida / Thierry Coppée – Ed. Rossell Fantasy Works («-T’agrada anar a l’escola, Totó? –Oh, sí, però també m’agrada tornar. El que m’avorreix és el temps que passa entre anar i tornar»)

ADULTS Claudine en la escuela / Colette – Ed. Anagrama (relat en primera persona d’un curs de la vida escolar d’una adolescent singularment desperta pels voltants del 1900) La vella escola / Tobias Wolf – Ed. La Magrana (Nova Anglaterra, 1960. En una prestigiosa escola pública per a xics, on el punt fort és la literatura, corre el rumor que Hemingway en persona visitarà l’escola i…) Historia de una maestra / Josefina R. Aldecoa – Ed. Anagrama (en 1923 Gabriela arreplega el seu títol de mestra. És el començament d’un somni que la portarà a treballar en diverses escoles rurals d’Espanya i Guinea Equatorial) Mal de escuela / Daniel Pennac – Ed. Mondadori (aborda la qüestió de l’escola i l’educació des d’un punt de vista insòlit: el dels alumnes que sempre han estat els últims de la classe) Escuela de la fantasía / Gianni Rodari – Ed. Popular (recopilació d’escrits anteriors a 1980, plens de suggeriments per a la nostra època i de gran valor per a pares, mares i educadors i educadores) Bullying: quan els joves són víctimes i agressors / Aidan Macfarlane i Ann Mcpherson – Ed. Bromera (els autors han recollit les preguntes més freqüents que els han fet arribar milers d'internautes. Amb humor, però amb informació útil i rigorosa alhora, tracten de donar resposta a un fenomen desgraciadament de molta actualitat)

Un toc d’humor Guillem Martínez Bracho (3r de primària) - Papà, el termòmetre ha baixat. - Molt? - Doncs sí, uns 10 metres des de la finestra fins al carrer. - Escolte Doctor, em puc banyar amb diarrea? - Home, si en té prou. RING RING!!! - És el 49614369? - No. És el 96341694 - Perdó, és que sóc esquerrà. Puja un senyor a l’autobús i pregunta al conductor: - Quant val? - Un euro. - Doncs que baixen tots, que me’l quede.

Uns convidats no desitjats a l’escola: els polls Conxa Benet, mare d’Alfredo, Mariola (5è i 3r de primària) i Nicolás (3r d’infantil)

Com és habitual últimament hem rebut, altra vegada, la carteta dels polls. Ací tenim una sèrie de consells que creguem útils per a tots. Els polls són uns insectes que viuen exclusivament en l’ésser humà. Fan uns 2 a 4 mm de longitud, no tenen ales i, a l’igual que els mosquits, s’alimenten de sang que xuclen de la pell del cap. Es reprodueixen molt ràpidament ja que cada femella pon entre cent i tres-centes llémenes (ous), que enganxa a la base del cabell. El contagi és de persona a persona, més freqüent entre escolars de 4 a 6 anys, independentment del seu nivell social. El símptoma principal i el més molest és la picor del cuir cabellut.

MESURES HIGIÈNIQUES - Desprès de rentar els cabells dels xiquets i xiquetes, convé posar-los crema suavitzant i revisar el cap, sobretot darrere de les orelles. - Pentinar diàriament els cabells. Millor utilitzant la peineta o llemenera que tots hauríem de tenir a casa. Rentar les pintes i els raspalls sovint. - Evitar compartir pintes i la resta d’objectes en contacte amb els cabells. - No s’han d’utilitzar locions i xampús antiparasitaris com a mesura de prevenció ja que no tenen efecte i les aplicacions inadequades poden afavorir la creació de resistències.

EL TRACTAMENT El tractament s’ha d’aplicar una vegada hi ha infestació. Mai com a mesura preventiva. Una vegada produïda la infestació, cal: - Adquirir loció antiparasitària i seguir estrictament les instruccions dels diferents productes comercialitzats. - Millor no cobrir el cap, però si es fa, fer-ho amb una gorra de plàstic. - Després del temps indicat en les instruccions del producte, rentar el cap amb xampú, posar crema suavitzant que farà més fàcil la feina de després. - Traure les llémenes (ous) amb la mà o amb l'ajuda de la llemenera. - El tractament s'ha de repetir a la setmana si continua la infestació. - Rentar amb la loció els objectes relacionats amb els cabells (pintes, raspalls, passadors, gometes, etc.). - Canviar tota la roba de llit i pijames. És molta feina, però crec que entre tots podrem desfer-nos-en!

Juga i aprèn anglès Maria Carrasco, mare de Camila (5è de primària) WORD SEARCH (SOPA DE LLETRES) A E E P E N C I L E S

C R B Y H A H F A R P

M O A S M L E B T A E S A L C T H P E R R I

S L B E R O U W O A C K X Z S N A C K B O E U C I S T A S E N C I

I C B P F K A H U R P

N A P A P E R E D D A

D E Q S I N C K L B J L D G R T E N P A L C

R S U B J E C T T S H

1) Has de trobar 10 paraules de vocabulari escolar. 1. I organize my homework in a three ring ________________ 2. I carry my books to school in one of these _______________ 3. Another word for pupil ________________ 4. Where the teacher writes with chalk ________________ 5. This person is responsible for the whole school _______________________ 6. I use to remove pencil marks from papers ______________________ 7. I study: English, Maths, Music. These are called ______________________ 8. I check out _______________________ from the library. 9. This is the stuff my homework is printed on. _____________ 10. Every day, I sharpen this for writing. __________________________ 11. The person who leads the class. _____________________________ 12. Every school day, I ride to school on the _________________ 13. I eat at brake time _________________ 2) Endevinalles 1. What building has the most stories? (two words) ehtrbylair ____________________ 2. What vehicle is spelled the same backwards and forward? ecarcar______________________ 3. What do you call a kitten drinking lemonade? (two words) asupsuros ____________________ 4. What starts with ―t‖, ends with ―t‖ and is full of ―t‖? (two words) apetaot _______________________ 5. What goes up but never goes down? (two words) royugea ______________________ 6. What is in the middle of Paris? (three words) hterlretet _______________________ Busqueu les solucions en el butlletí

Taller de cuina Marián Brizuela, mare de Violeta (1r d’infantil) A la classe d’infantil de tres anys, les mares de Pau Brocal, Ximo Ortíz, Marc Pons i Violeta Brizuela vam fer un taller per tal de preparar el berenar de la tardor. Són receptes molt fàcils que es poden fer en els dies de Nadal. BOLETES DE COCO 500 g de carlotes 150 g de coco ratllat 300 g de sucre Es posen a bullir les carlotes, s’eixuguen bé i es xafen amb una forqueta. S’afegeix el sucre i el coco (deixant un poc per després) i se’n fa una pasta, que es deixa refredar a la nevera. Quan la massa està ben dura, es fan boletes i s’arrebossen en el coco que hem reservat. Les boletes es posen en paperets dels de trufa. OSSETS DE SANT 250 g d’ametlla molta 170 g de sucre 1 creïlla bullida (uns 100 g) crema de cacau (tipus nocilla) sucre glacé Es fa una massa amb els ingredients aconseguint una pasta que no s’enganxe als dits. S’estira amb un rodet i es tallen quadrets d’uns 4 cm de costat. Es posa dins un poc de crema de cacau i es roda el quadret fent un cilindre, que es passa pel sucre glacé. BOLETES DE XOCOLATA 250 g de mató 250 g de sucre 250 g de nous moltes o a trossets 150 g de xocolata en pols fideus de xocolata de colors Es fa una pasta amb tots els ingredients i es deixa al congelador per tal de tindre-la dura a l’hora de fer boletes. S’arrebossen pels fideus de colors i es posen en els paperets. Sempre es mantenen en nevera o congelador. SANDVITX DE CREMA DE CACAU pa de motlle crema de cacau (tipus nocilla) cacaus o ametlles cobertes de xocolata de colors (tipus conguito, lacasito grans o m&m) motlles de formes Es fan els sandvitxs i es xafen amb un rodet. Es tallen amb els motlles de formes i es posa damunt el conguito per adornar.

Voleu pintar aquest mandala?

Els mandales són diagrames o representacions esquemàtiques i simbòliques del macrocosmos i el microcosmos, utilitzats tant en el budisme com en l’hinduisme. Dins de les múltiples tècniques de relaxació orientals, es troba la de pintar mandales, els quals són publicats en llibres semblats als d'acolorir dels xiquets, on ve el mandala dibuixat amb línies i la resta en blanc, tot llest per a acolorir. Aquesta tècnica de relaxació no requereix cap disciplina expressa, com puga ser-ho en unes altres, ja que l’individu l’acoloreix segons els seus gustos estètics i imaginatius. La poden realitzar persones de qualsevol edat, afavorint la creativitat. Solutions Word Search (Sopa de lletres) 1. Binder (carpeta) 2. Backpack (motxilla) 3. Student (estudiant) 4. Chalkoard (pissarra) 5. Principal (director/a) 6. Eraser (goma d’esborrar), 7. Subjects (asignatura) 8. Books (llibres) 9. Paper (paper) 10. Pencil (llapis) 11. Teacher (professor/a) 12. Bus (autobús) 13. Snack (esmorzar) Riddles (Endevinalles) 1. The library (la biblioteca) 2. Racecar (cotxe de carreras) 3. A sourpuss (un gatet àcid) 4. A teapot (una tetera) 5. Your age (la teua edat) 6. The letter r (la lletra r)

Mandala de pati d’escola Verònica Vanaclocha Tàrrega (3r de primària)