EDITORIAL
Us presentem un nou número de la revista de l’AMPA del CEIP «El Barranquet». Aprofitant que 2009 és l’Any Internacional de l’Astronomia, i que els xiquets han fet moltes activitats al voltant del tema, hem proposat que siga aquest l’eix conductor d’aquesta publicació, darrer número del curs que està a punt d’acabar. I és que, encara que semble mentida, el temps passa inexorable, regit pel moviment dels astres i per les forces còsmiques que segur coneixerem millor quan haurem acabat de llegir la revista que tenim entre les mans. Aprofitem també aquesta publicació per dir adéu als alumnes de sisè i fer un xicotet comiat-homenatge a la mestra de l’etapa infantil Vicenta Ferrando, que es jubila enguany. Hem comptat amb la col·laboració inestimable de Mercedes Villanueva, mestra de «El Barranquet» i companya de Vicenta, que es va jubilar fa uns anys. Esperem gaudir tots d’una revista interessant, divertida, variada i, en definitiva, ben xula. Al bloc del col·legi podreu seguir comptant amb informació actualitzada sobre diversos temes, i el curs que ve, tornarem amb noves propostes de comunicació. No queda més que agrair la col·laboració de tots el que han participat, i demanar la d’aquells que encara no s’han animat a fer-ho de cara a pròxims projectes.
AMPA CEIP El Barranquet http://elbarranquet.blogspot.com/ elbarranquet@hotmail.com
Darrere de la portada trobareu els dibuixos dels pobles dels iaios fets pels alumnes de 6è Arcos de las Salinas, Castalla, El Bonillo, El Centenillo, Godella, Jumilla, Montroi, Navajas, Nogueruelas, Ontinyent, Rocafort, Sueca, Villares del Saz, Villarrobledo i Villarta de SanJuan.
Astronomia i literatura al nostre univers escolar Encarna Martínez Martínez, directora del CEIP El Barranquet Gràcies a l’AMPA per mantindre aquest mitjà de comunicació i contribuir a que l’escola, la nostra galàxia, continga l’energia necessària per a assolir i cohesionar projectes comuns. ASTRONOMIA Aquest Any Internacional de l’Astronomia ens convida a apassionar-nos pel cosmos, esbrinar l’espai estel·lar, sorprendre’ns quan ens adonem de xifres, grandàries, distàncies, velocitats, colors, temperatures... Tot allò relatiu a l’univers és tan atractiu que fins i tot les paraules que l’identifiquen ens són suggeridores poèticament i, per tant, matèria, gas, galàxies, estrelles, planetes, satèl·lits i demés ens i esdeveniments celests serán motivadors per afavorir el procés d’ensenyament-aprenentatge significatiu que caracteritza l’escola pedagògicament activa i participativa. L’Any Internacional de l’Astronomia (AIA-2009) representa una celebració global de l’Astronomia i de la seva contribució a la societat, a la cultura, i al desenvolupament de la humanitat. Pel que fa al nostre univers escolar particular, El Barranquet, ja fa uns quants anys que programa visites i activitats amb l’observatori astronòmic de la Universitat de València. La falla escolar ha estat destinada enguany al monogràfic que ens ocupa i en l’actualitat el ninot indultat «SOL», enlluerna la pujada de l’escala i es deixa veure pels finestrons. M’agradaria indicar algunes de les pàgines web que ens poden encoratjar en la recerca per aprendre coses insòlites sobre música i astronomia, recrear ja per avançat com serà l’eclipsi solar del 22 de juliol a La Xina, conèixer l’existència de dones astrònomes… http://astronomia2009.es/Astrolanea/Musica_y_Astronomia.html http://www.alucine.com/iniciopg/htm http://astronomia2009.es/Proyectos_pilares/Ella_es_una_Astronoma/Proyectos.html http://www.nosaltres.cat/www/seccio?p_idint=41071 …i d’altres curiositats en: http://www.uv.es/obsast/ http://www.astronomia2009.cat/ http://www.xtec.cat/recursos/ciencies/astronomia.htm/ http://www.elpais.com/especial/astronomia/glosario.html/ http://www.astronomia2009.es/ http://www.cienciafacil.com/astronomia/ (LAS MARAVILLAS DEL CIELO) http://www.lluisllach.cat/catala/albums (ASTRES)
Finalitzem aquest apartat amb una aportació ben interessant de Carlos López San Juan de l’Institut d’Astrofísica de Canàries: «Moraleja: las estrellas, como las personas, son de colores, aunque por fuera parezcan diferentes, la física que las mueve es la misma en todas ellas. Igual que en las personas». LITERATURA Dues fites importants se celebren cada curs a la nostra escola: El concurs de literatura en valencià SAMBORI i la realització del LLIBRE D’AULA. Ambdues cites literàries estan dinamitzades pel professorat a les tutories. Es promou la participació en projectes que precisen d’un procés rigorós a llarg termini i que culmina en la presentació de l’obra, realitzada de manera individual o col·lectiva. SAMBORI. L’onzè premi escolar de literatura en valencià SAMBORI-2009 ha lliurat dos guardons a la nostra escola: a l’aula de 3 anys d’Infantil pel seu llibre «MEC…MEC» amb una menció especial a la participació de les famílies i a l’aula de 4 anys d’Infantil amb el llibre «ARSUARCS, EL DRAC MÀGIC»; tot i que no són els primers premis rebuts perquè en altres edicions, El Barranquet ja ha estat seleccionat tant a Infantil com a Primària. El Premi Sambori va nàixer l’any 1998 i va ser una iniciativa impulsada des d’Escola Valenciana per a promoure i difondre l'ús del valencià dins l’àmbit educatiu, a més d’incentivar la creativitat artística i imaginativa. L’any 2004, donat l’èxit del certamen, Escola Valenciana, juntament amb altres entitats, va crear la Fundació Sambori des de la qual s’impulsen els premis. Actualment el Sambori cobreix tots els nivells educatius, des d'infantil i primària, secundària, batxillerat, universitat, Escoles d’Adults i l’Escola Oficial d’Idiomes, tot incrementant el nombre de participants a cada edició. LLIBRE D’AULA. Cada any, per la celebració de la setmana del llibre es fa l’exposició de l’anomenat LLIBRE D’AULA. Es aquesta una activitat molt arrelada a la nostra escola on la participació individual de cada alumne-a queda reflectida en un únic exemplar molt particular, d’acord a la dinamització de les tutories pel que fa al tema tractat i la presentació corresponent. Així també es mostra la creativitat en l’enquadernació artesanal. Una vegada acabat el termini de l’exposició de portes obertes per a tota la comunitat educativa, els llibres són destinats als préstec rotatori per a les famílies de cada aula.
El cel de tots Carmen Ribera, mestra del CEIP El Barranquet Al llarg del segon trimestre, els alumnes de sisè hem anat a la descoberta dels pobles dels nostres iaios; pobles tan singulars com ara Villarrobledo i Villarta de San Juan, amb les vinyes més extenses d’Espanya; com El Bonillo, amb importants ramats d’ovelles; com Peal de Becerro, amb oli de gran qualitat; com El Centenillo, molt proper al Pas de Despeñaperros, tan emblemàtic per la seua història; com Zalamea de la Serena que destaca pels seus pernils; com Villares del Saz, on es produeix gran quantitat de blat; com Nules, amb nombroses fàbriques de taulellets; com Navajas, on la Cascada de la Novia acolleix a l’estiu els coneguts concerts de música clàssica; com Sarratella, amb precioses vistes panoràmiques cap el mar o cap a la muntanya; com Montroi, on s’elabora la mel; com Sueca, envoltat de camps d’arròs; com Godella, poble de músics i artesans de palmitos; com Rocafort, situat al costat de l’horta i residència de les persones que fugint de la ciutat, busquen un lloc tranquil, còmode i bonic; com Ontinyent, on la fabricació de les mantes continua sent la seua principal riquesa; com Castalla, on l’entorn dóna un sentit especial a les festes de moros i cristians; i com els pobles de Terol: Arcos de las Salinas, Nogueruelas o Bañón, on es manté la tradicional matança del porc. Cada poble té el seu paisatge, les seues tradicions, la seua gastronomia, els seus mitjans de vida, els seus habitants, en definitiva la seua personalitat, però hi ha una cosa que és igual per a tots: el cel. Eixe cel per on ix el sol cada dia; on les estrelles cada nit ens fan companyia i on la lluna, sent sempre la mateixa, ens sorprèn i enlluerna amb la seua forma canviant. La sort dels nostres iaios és que en els seus pobles, en arribar la nit, se n’adonen d’eixa presència que té alguna cosa màgica i per a ells, segurament, mirar el cel és un fet tan familiar i quotidià com l’estança en la seua pròpia casa. I és que hui, en la ciutat o prop d’aquesta tenim molts avantatges, d’això no hi ha dubte, però la llum, els edificis i fins i tot el trànsit ofeguen el misteri de la nit i el cel desapareix de la nostra vista, impedint-nos gaudir de l’espectacle gratis de l’univers. Malgrat això, ahí estan els pobles dels nostres iaios que, potser a partir d’ara, estimarem més perquè els reconeixerem com a part de la nostra història i des dels quals podrem, si es que volem, descobrir el cel, el cel de tots.
SEGON CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA El nostre cicle vol col·laborar en la revista del col·legi que, amb tanta il·lusió, i dedicació està duent a terme l’AMPA de la nostra escola. Ens agradaria poder deixar constància de tot allò en què hem estat treballant durant el segon trimestre del curs, especialment centrat en el tema que és referent d’aquesta edició: l’Astronomia, però com que això és una tasca impossible, tractarem de resumir l’activitat. Per ser aquest any 2009 dedicat a l’Astronomia, les nostres mestres ens han sorprès amb la lectura i reflexió d’un llibre que fins l’actualitat desconeixíem, però que a partir d’ara ja mai oblidarem: «El petit príncep». Gràcies a la lectura, treball i recerca d’informació, hem arribat a conèixer tant bé el personatge protagonista del llibre que, fins i tot, l’hem recreat en una figura de cartró que ha format part de la falla del col·legi. Acompanyats de «El Petit Príncep» hem començat el nostre descobriment de les coses que vertaderament són importants i hem aprés que l’amistat i l’estima per els éssers que estan a prop nostre ens fa tindre una gran responsabilitat sobre ells.
El petit Príncep vivia en l’asteroide B612 on cuidava la seua flor, arrencava les males herbes per tal que no cresqueren i pogueren fer malbé el planeta i escurava els volcans cada dia.
Aprofitant una migració d’ocells decidí viatjar per altres planetes i en eixe llarg viatge va conèixer planetes habitats per personatges ben extravagants i curiosos. En un dels planetes vivia un bevedor que bevia per oblidar la vergonya que li produïa el fet de beure. I mai no podia eixir d’eixe cercle.
Volem animar-lo i Jorge li ha escrit aquesta carta:
Un altre planeta estava habitat per un home de negocis que creia posseir totes aquelles coses que comptava, com per exemple els estels. Nosaltres sabem ben bé que també som posseïdors de les estrelles. Contemplant-les ens han inspirat a escriure coses tan belles com el poema que mostrem a continuació:
També hem aprés a parlar en enigmes com ho feia la serp del llibre. Parlar així es fer-ho de manera «misteriosa» sense acabar de dir clarament les coses; és semblant al llenguatge de les endevinalles. Ací en tenim algunes de les que hem inventat:
A l’àrea de Coneixement del Medi i ajudats per Maria, també ens hem endinsat a l’univers real i ara no sols som coneixedors de l’asteroide B612 i dels planetes que va visitar el Petit Príncep, sinó que també sabem algunes coses sobre el nostre Sistema Solar, els planetes, els satèl·lits i l’estrella que ens dóna tota la llum i la calor per poder viure a la Terra: el Sol. També hem aprés el perquè del dia i la nit i de les estacions. Sabem les raons per les quals nosaltres sols podem gaudir de dos crepuscles al dia : el matutí i el vespertí. El Petit Príncep en podia veure molts més, perquè el seu asteroide era molt menut però el nostre planeta és més gran. Ara ens adonem de la immensitat de l’Univers i de la importància
que
tenim
en
ell
encara
que
semblem
insignificants. El Petit Príncep ja ens ho ha deixat ben clar: som únics els uns per als altres sempre que ens dediquem temps, cura, estima i respecte.
El petit príncep i els diners dels grans Daniel Vanaclocha, pare de Verònica (3r de primària), lectora del Petit Príncep. Una de les activitats que el professorat del C.E.I.P. El Barranquet ha programat per a commemorar aquest Any Internacional de l’Astronomia, és la lectura per part dels alumnes d’alguns cursos de primària de «El Petit Príncep», un clàssic de la literatura universal, en el que l’autor reivindica la senzilla saviesa dels infants que la majoria de les persones perden quan creixen i es fan adults. La majoria de les xiquetes i els xiquets del col·legi (pot ser alguns d'infantil encara no tenen cap interès pels diners), saben que per a anar a comprar, han de portar Euros, que són les monedes que gastem nosaltres i uns quants països més d’Europa. Si es fixen bé en els bitllets dels Euros, voran que tots tenen portes i ponts. Altres bitllets d’altres països, porten cares de persones importants, a les que es volen recordar amb una estima especial, d’edificis o de coses de les quals la gent està orgullosa. Però això d’usar Euros, es des de fa no massa temps. Quan tots els alumnes de primària van nàixer, encara teníem unes monedes que es deien Pessetes, i a més a més, cada país d’Europa tenia les seues pròpies monedes. Quan els que encara van a infantil no havien nascut encara o alguns estaven a punt de fer-ho, és quan començàrem a canviar les Pessetes pels Euros, i en poc de temps les Pessetes desaparegueren. Els adults de cada família, és possible que encara tingueu Pessetes per casa.
A França, per exemple, la moneda que usaven es deia Franc. I un dels últims bitllets de Francs que es van fer va ser el de 50 francs en homenatge a Antoine de SaintExupéry, l’autor de «El Petit Príncep», llibre que com hem dit, estan ara llegint una part dels alumnes de l’escola. 50 Francs són més o menys, 7 Euros amb setanta cèntims. Podeu demanar als menuts de casa que es fixen en la imatge del bitllet a vore que veuen. Si son bons observadors, a banda de la cara de l’escriptor, del mapa d’Europa i Àfrica i d’un avió, trobaran una imatge del petit príncep i una altra xicoteta de la boa que s’ha menjat un elefant, i que algunes persones grans es pensen que és un barret.
I si observen la part de darrere del bitllet, trobaran un altre avió, ja que l’autor del llibre era pilot d’avions, una rosa dels vents, que és la figura que apareix als mapes i brúixoles per a indicar on és el nord, i una altra imatge del petit príncep al damunt del seu asteroide. Imagineu si és important el llibre que estan llegint alguns dels nostres fills i filles, que fins i tot apareixia homenatjat en una cosa tant important per a la gent gran com són els diners.
Jocs literaris Pablo Lamirán (3r d’infantil) i Mónica Ferrando. Tu també pots jugar a crear poemes i més coses, és molt divertit fer rimes amb les paraules. Poema de la lluna La lluna baixa a l´una, vol menjar-se una pruna. La lluna baixa a les dos, a una estrella dona un dolç. La lIuna puja a les tres, i tu ja no la tens. La lIuna baixa a les quatre, i la dibuixe en un quadre. La lIuna baixa a les cinc, jo l’abrace i ja la tinc. Embarbussament El meteorit està marejat qui el desmarejarà el desmarejador que el desmarege bon desmarejador serà. Saturn està anellat qui el desanellara el desanellador que el desanelle bon desanellador serà. Encadenat A I'univers hi ha una constel·lació a la constel·lació hi ha un sistema que es diu sistema solar al sistema hi ha un planeta i al planeta un continent al continent hi ha un país al país hi ha una comunitat a la comunitat hi ha un poblet al poblet hi ha una escola i eixa escola es diu EL BARRANQUET
Col·lecció de solets Solbolet: Es dóna ombra a sí mateix per a no calfar-se massa. Solcamió: Va als llocs que hi ha sempre pluja per a donar-los calor. Solgelat: Et refreda a migdia quan fa molta calor. Solconte: Esta ple de contes i durant el dia els conta a tots els xiquets que ho miren.
Carnestoltes solar El sol es disfressa de vaquer per a anar a un castell El sol es converteix en un bruixot per a donar-me amor. El sol és un caçador que té sempre calor. El sol és un cavaller que porta escut i barret. El sol pareix un pirata i apareix a la sabana a ficar-se una sabata
I tanmateix, es mou Irene Rausell Segarra, mare de Quim (5è de primària) i Andreu (3r de primària) «E pur, si muove». És la frase que s’atribueix a Galileu Galilei, pare de l’astronomia actual. Diuen que la va rondinar entre dents, després d’haver admès davant d’un tribunal eclesiàstic que les teories que ell defensava no podien entrar en contradicció amb les Sagrades Escriptures. La controvèrsia ve perquè en realitat el tema que havia suscitat el conflicte no era el moviment de la Terra. Per això hi ha qui posa en dubte que la frase fóra realment pronunciada per Galileu. M’ha agradat molt tindre «l’excusa» de la revista per guaitar un poc el món de l’astronomia. La idea que em venia al cap en sentir la paraula era «espai exterior», cometes, galàxies, planetes, velocitat de la llum… Però m’he adonat que hi ha una vessant de l’astronomia que ens és molt més propera. Llegir un poc del tema m’ha fet plantejar-me fins a quin punt la nostra vida quotidiana està regida pels astres: conceptes tan bàsics com espai i temps no es podrien entendre sense el moviment dels cossos celestes i les lleis que el controlen. El món astronòmic comprèn des de fenòmens tan «simples» com el dia i la nit fins a la pura metafísica. Però el que més m’ha impactat ha segut imaginar la relació de l’home amb l’univers en general al llarg de la història de la humanitat. Primer només com a espectadors admirats i temorosos, interpretant fenòmens com els eclipsis d’una manera màgica o religiosa, sentint-se «víctimes» de les ires o les simpaties d’eixos éssers superiors i capritxosos que manipulaven a plaer les seues circumstàncies, i per tant, les seues vides. El que em meravella és com, a partir simplement de l’observació, cultures tan antigues com les precolombines varen ser capaces d’intuir, imaginar i descriure coses molt complexes com moviments orbitaris, i aplicar-les i organitzar-les de manera pràctica: calendaris, rutes, mapes, el cicles de les estacions, les migracions animals, collites… Em sembla magnífica eixa curiositat de l’home envers el món que l’envolta. I també eixa rebel·lia que qüestiona les «veritats» absolutes i establertes. Sense elles no es podria entendre el progrés de la humanitat. Esperem que no es perda mai eixe esperit inquiet, eixa voluntat de conèixer el funcionament exacte de les coses. Preguntar-se si l’aplicació pràctica de tota eixa informació és o no correcta, escaient, beneficiosa per a l’home a curt i a llarg termini, seria més una qüestió filosòfica que astronòmica, no us sembla?
Astronomia, vocabulari bàsic Irene Rausell Segarra, mare de Quim (5è de primària) i Andreu (3r de primària) Seria molt ambiciós per part meua voler fer un glossari complet i ben estructurat de termes astronòmics. Només he fet una recerca senzilla en Internet, utilitzant pàgines molt recomanables amb una quantitat ingent d’informació, i he seleccionat el que m’ha semblat més interessant. Si en trobeu a faltar alguna o voleu aprofundir en el tema, podeu mirar en: «Astronomía educativa: Tierra, Sistema Solar y Universo», «Astronomía para niños y niñas», i com no, en Wikipedia. ASTEROIDE: Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més xicotet que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide és un tipus de planeta menor, encara que sovint ambdós termes s’utilitzen com a sinònims. ASTRONOMIA: L’astronomia és la ciència que estudia l’univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens arriba d’ells a través de la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l’esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (Astrofísica). COSMOS: En el seu sentit més general, significa sistema ordenat i harmoniós. La paraula ve del terme grec ‘κόσµος’, que significa ordre, i és l’antítesi del caos. Hui se sol utilitzar la paraula com a sinònim d’univers. ECLIPSI: Hi ha eclipsi solar en un lloc de la Terra, quan la Lluna oculta al Sol, des d’eixe punt de la Terra. Açò només pot passar durant la Lluna nova (Sol i Lluna en conjunció). CONSTEL·LACIÓ: Una constel·lació és un conjunt d’estrelles fixes o estrelles sense relació entre elles i que formen un dibuix imaginari. Se separen en grups arbitraris en què s’han dividit les estrelles fixes. La Unió Astronòmica Internacional divideix el firmament en 88 constel·lacions, la majoria basades en les antigues constel·lacions gregues. ESTRELLA, ESTRELA O ESTEL: És plasma en un equilibri semblant a l’equilibri hidrostàtic, que genera energia mitjançant un procés de fusió nuclear. Les estrelles (excepte el sol) apareixen com a punts brillants en el cel nocturn, i fan pampallugues per efecte de l’atmosfera terrestre. FORAT NEGRE: En astronomia, un forat negre és un astre o objecte celeste amb una densitat tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d’escapament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d’esdeveniments pot escapar-ne, excepte a través de l’efecte túnel. El terme «forat negre» no s’ha d’entendre com un «forat» en el sentit usual del terme sinó com una regió de l’espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Per aquest motiu se’ls anomena «negres». GALÀXIA: Una galàxia és un ensems de milers de milions d’estrelles i de núvols de gas i pols. Tot indica que al centre de determinades galàxies hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d’estrelles que hi ha a la part central d’una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estel·lars. El sistema solar, i per tant també el nostre planeta es troba dins d’una galàxia, la Via Làctia. L’aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la Terra va originar el nom de Via Làctia, és a dir camí de llet. El mot galàxia ve de la paraula grega galactos, que també significa llet.
GRAVETAT: La gravetat és la força d’atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa. Es tracta d’una de les quatre forces fonamentals observades fins ara a la naturalesa: la força electromagnètica, la força nuclear feble, la força nuclear forta i la força de la gravetat. MAREA: És el canvi periòdic de nivell del mar, produït principalment per les forces de marea que exerceixen el Sol i la Lluna. Quan aquest nivell és màxim s’anomena «marea alta» o plenamar, i quan aquest nivell és mínim s’anomena «marea baixa» o baixamar. METEORIT: És un cos celest relativament petit que arriba a la superfície terrestre. A l’espai, aquests cossos reben el nom de meteoroides (petits asteroides que generalment són el resultat de la col·lisió de dos o més asteroides). En entrar en contacte amb l’atmosfera, la fricció de l’aire provoca que el cos s’escalfe, emetent llum i formant un meteor, bola de foc o estrella fugaç. NEBULOSA: És una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols. Estan formades fonamentalment per hidrogen, l’element químic més abundant en l’univers, amb quasi el 10% d’heli i quantitats molt petites d’altres substàncies. Són el lloc on neixen les estrelles per fenòmens de condensació i agregació de matèria, encara que en altres ocasions es tracta de les restes d’una estrella que ha mort. ÒRBITA: En física, l’òrbita és el camí que un objecte recorre a l’espai al voltant d’un altre objecte, sota la influència d’una força centrípeta. En particular, especialment en les ciències de l’espai (astronomia, astrofísica i astronàutica), hom s’acostuma a referir als camins recorreguts pels cossos celestes sota la influència de la gravetat. PLANETA: Un planeta és un cos sense llum pròpia (no és, per tant una estrella) que gira al voltant d’una estrella; que és bastant massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i que és l’element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l’any 2006. Així, es denomina planeta a cadascun dels cossos que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’una estrella. Són planetes del sistema solar: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. No ho són Ceres que es considera un planeta nan, ni Plutó. SATÈL·LIT: Un satèl·lit natural és un qualsevol objecte natural que gira al voltant d’un planeta. Generalment és molt més petit que el planeta i l’acompanya en la seva revolució al voltant del Sol. En el cas de la Lluna, té una mesura tan semblant a la Terra que en compte de considerar a la Terra com un planeta i a la Lluna com el seu satèl·lit, es pot considerar com un sistema de dos planetes que giren junts (planeta doble). UNIVERS: És la totalitat del continu espai-temps en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia continguda en ell. A gran escala, es l’objecte d’estudi de la cosmologia, que es basa en la física i l’astronomia, tot i que alguns dels temes d’estudi voregen la metafísica. Actualment, els experts no estan d’acord sobre si és possible d’arribar a observar la totalitat de l’Univers. Parlant en termes generals, l’univers és tot: el que s’ha descobert i el que no. VIA LÀCTIA: És una galàxia de forma espiral (més concretament espiral barrada) on es troba el sistema solar. Està formada per més de 400 mil milions d’estrelles iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses. Tot fa suposar que al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és molt difícil que es pugui detectar a causa de la gran densitat d’estrelles que hi ha a la part central d’una galàxia. Totes les estrelles que veiem en el cel formen part de la nostra galàxia, i són les que formen les agrupacions anomenades constel·lacions.
Equador, tròpics, pols i més Vicente Viñals, pare de Claudia (5è de primària)
Tots hem vist representats en els mapes mundi unes línies paral·leles a l’Equador denominades paral·lels. Sempre s’hi sobremarquen l’Equador, el Tròpic de Càncer, el Tròpic de Capricorn, el Cercle Polar Àrtic i el Cercle Polar Antàrtic. Perquè els humans hem situat aquestes línies imaginàries en aquests llocs i no en altres? L’explicació és molt senzilla i de la seva comprensió es deriven multitud i interessants coneixements astronòmics. Primer dir que aquestes línies paral·leles i la seva situació deriven del fet que l’eix de la Terra no discorre perpendicular a la el·líptica que descriu la Terra al voltant del Sol. Si l’eix de la Terra fóra perpendicular, no haguérem necessitat ficar aquestes línies en el lloc concret en que les situem i ens hauríem perdut les estacions de l’any i per tant les quatre estacions de Vivaldi. El fet que l’eix de rotació de la Terra estiga inclinat en relació a la el·líptica que descriu la Terra al voltant del Sol aproximadament 23º, fa que varie l’alçada que assoleix el Sol sobre l’horitzó al migdia, i igualment fa que varie la relació entre hores diürnes i nocturnes de cada dia. Però tornem a les línies paral·leles del principi del text. On situem el Tròpic de Càncer? Aquest paral·lel es situa en aquells llocs de l’hemisferi Nord, on només un dia a l'any els objectes no projecten ombra perquè el Sol hi està totalment a sobre, aquest dia és, a més, el que major nombre d’hores diürnes té al llarg de l’any. Aquest dia és el 21 o 22 de juny, dia en què s’inicia el solstici d’estiu en l’hemisferi nord i el solstici d’hivern en l’hemisferi sud. On situem el Tròpic de Capricorn? Igual que l’anterior però per a l’hemisferi Sud aquest dia és el 22 o 23 de desembre.
On es situa el Cercle Polar Àrtic? En el paral·lel de l’hemisferi Nord, on només un dia a l’any el Sol no s’amaga (21 o 22 de juny), o un sol dia a l’any el Sol no ix. El Cercle Polar Antàrtic de segur que no cal que ho us explique. On situem l'Equador? El lloc en el qual dos dies a l’any el Sol arriba al zenit, u d´ells el 22 o 23 de març i altre el 22 o 23 de setembre. Vegem ara altres dates claus i el perquè. El 22 o 23 de setembre i 22 o 23 de març: equinocci de Tardor o Primavera, depenent de l'hemisferi, en aquests dies hi ha les mateixes hores diürnes que nocturnes. Molta salut i que la sort us acompanye.
La cara que amaga la lluna Vicente Viñals, pare de Claudia (5è de primària) La Lluna com la Terra té un moviment de rotació sobre si mateixa i un altre moviment de translació al voltant de la Terra, i malgrat això només vam poder veure la cara posterior de la Lluna quan es van iniciar les missions espacials a la mateixa. Això és així perquè la Lluna triga el mateix temps a donar una volta sobre si mateixa que al voltant de la Terra, (velocitat de translació = velocitat de rotació). La primera fotografia de la cara oculta de la lluna es va realitzar per la sonda espacial soviètica Luna 3 el dia 10 d'octubre de 1959.
Tres moments per a la història de la fotografia astronòmica Vicente Viñals, pare de Claudia (5è de primària) Moltes són les fotografies de gran bellesa realitzades a nebuloses planetes estrelles etc, però d’entre totes, us seleccione tres pel que han representat per a la història de la humanitat. La primera correspon a la primera imatge que es va prendre de la Terra des de la Lluna el 23 d'agost de 1966 per la Lunar Orbiter 1. El Lunar Orbiter va ser un programa espacial que es va desenvolupar entre el 10 d'agost de 1966 i 1 d'agost de 1967. Cinc van ser les missions espacials. L’objecte era fotografiar la superfície lunar per preparar el programa Apollo que finalment posaria un home sobre la superfície de la Lluna. Fruit d’aquest programa, el 23 d'agost de 1966 la Lunar Orbiter 1 va prendre la primera i icònica imatge que es té de la Terra clarejant sobre l’horitzó lunar. Va ser classificada pels periodistes de l’època com la imatge del Segle.
Més de 40 anys després, i després de la seva digitalització, la fotografia original llueix una qualitat i bellesa impressionant.
La segona imatge va ser
presa
per
William
Anders el 24 de desembre de
1968,
juntament
astronauta amb
Frank
Borman i James Lovell de l'Apollo 8. És la primera fotografia en color presa des de la Lluna.
La tercera imatge va ser presa el 7 de desembre de 1972, quan la tripulació de Apollo 17 composta per Eugene A. Cern, Harrison H. Schmitt i Ronald E. Evans va deixar l’òrbita de la Terra. Amb el Sol a les seves esquenes, la tripulació va tenir una visió perfectament il·luminada del planeta blau. Aquesta bella fotografia també és coneguda com la Bala Blava (Canica Azul).
Sabies que… Ximo Gregori, pare de Sara Gregori (5è de primària) Sabies que al Sol li queden 5.000.000 milions d'anys per a apagar-se? Quan s’apague, a la Terra no li arribarà ni la llum ni la calor del sol. La temperatura del nostre Planeta disminuirà fins a tindre molts graus sota zero. La vida desapareixerà. No obstant, no hem de preocupar-nos, no estarem per a patir-ho. Sabies que per a mesurar les distàncies a l'univers s'utilitza l’any llum? L'any llum és la distància que recorre la llum en un any. Si tenim en compte que la velocitat de la llum és de 300.000 kilòmetres per segon, quants kilòmetres recorrerà en un any? Molts, tants com 300.000 km x 60 segons x 60 minuts x 24 hores x 365 dies. És a dir 9.460.800.000.000 kilòmetres. Sabies que la llum del sol tarda 8 minuts i 13 segons en arribar a la Terra? Això significa que en el precís instant que nosaltres veiem l’eixida del sol per l’horitzó, ell ja fa 8 minuts i 13 segons que ha eixit. Sabies que si mirem amb un telescopi una estrella que està a 100 anys llum de la Terra, el que realment estem veient és la llum de l'estrella que va eixir-ne fa 100 anys. És a dir, estem veient les imatges de l’estrella de fa 100 anys. Podria ser que aquesta estrella haguera desaparegut fa 40 anys, però com estem rebent les imatges de fa 100 anys, encara ens queden 40 anys per a donar-nos de la seua desaparició. Com resulta que la gran majoria d'estrelles que formen l'univers estan a anys llum de la Terra, el que veiem quan mirem per la nit el firmament és el passat de l'univers. Sabies que a la lluna sempre la veiem per la mateixa cara? Per tant, la cara oposada, que no veiem mai des de la Terra, és la cara oculta de la lluna. Això passa perquè el moviment de translació de la lluna al voltant de la Terra té la mateixa duració que el moviment de rotació de la lluna. Sabies que la llum que projecta la lluna sobre la Terra és la que reflecteix del Sol? Per això la lluna passa per diverses fases (nova, creixent, plena i minvant) segons com la veiem. Basant-se en això, hi ha moltes creences sobre la influència de la fase lunar sobre els parts, l’agricultura, les conserves casolanes, etc. Però hem de tindre en compte que la lluna estiga plena, minvant o nova, ella sempre està sencera, encara que no la vejam completa.
Problemes de difícil solució o elucubracions mentals Ximo Gregori, pare de Sara Gregori (5è de primària) 1er problema: És possible viatjar en el temps? Imaginem una situació fictícia. Imaginem que tu viatges al passat, concretament apareixes en el moment crucial que ta mare coneix a ton pare. I que per circumstàncies de la vida impedeixes sense voler que ells dos es coneguen. Si no es coneixen, no et podrien tindre. I si no et poden tindre, no existiries i per tant, no podries haver viatjat al passat i per tant no podries haver impedit que es conegueren i per tant.... quin «folló». 2on problema: Segons els astrofísics, l’univers és infinit. Això significa que no te principi ni fi, no te límits. Però, com és possible que no tinga límits? D’altra banda, segons els mateixos científics, l’univers actual s’ha format a partir de la gran explosió, anomenada Big-Bang, que tingué lloc fa 15.000 milions d’anys quan tota la matèria i energia de l’univers estava concentrada en una zona. Si tenim en compte que els productes resultants del Big-Bang tendeixen a expandir-se a una velocitat com a màxim la de la llum, l’univers actual seria com una gran esfera que tindria un radi com a màxim de 15.000 milions d’anys llum. Aleshores, l’univers ja te límits... o no? Què complicat és. 3er problema: Una nau espacial ix de la Terra cap a la lluna a una velocitat de 2.000 km per hora i una altra nau ix de la lluna cap a la Terra a una velocitat de 3.000 km per hora. Si tenim en compte que la distància entre la Terra i la Lluna és de 385.000 km. De quin color és la corbata del capità de la nau que ix des de la Terra?
Endevinalles astronòmiques Primer cicle de primària 1. De vegades és blau,
2. Rodant, rodant,
de vegades es gris.
i per l’espai viatjant
en ell hi viu el sol
Al voltant d’una estrella juguem
i la lluna hi té el pis.
vuit germans de grandàries diferents.
3. Que serà, que no serà,
4. Diuen que sóc el rei
una estrella amb cua
i no tinc regne;
que pel cel de vegades va.
diuen que sóc ros i no tinc cabells. Arregle rellotges, sense ser rellotger.
5. Vaig sempre de viatge
6. Sempre quietes,
sense maleta ni bastó;
Sempre inquietes;
de vegades semble un formatge
dormint de dia
i d’altres una tallada de meló.
i de nit despertes.
Solucions: 1.El cel, 2. Els planetes, 3. El cometa, 4. El sol, 5. La lluna, 6. Les estrelles
Els humans en l’espai Amparo Porras, mare d’Alba (1r de primària) 1. L'ESPAI i EL COS HUMÀ - La majoria dels astronautes es maregen els primers dies que estan en l’espai. - A bord d’una llançadora, la humitat és del 20%, per la qual cosa, els humans es deshidraten molt ràpid .Els astronautes beuen molta aigua per a evitar la deshidratació. - Els líquids corporals no flueixen cap avall atrets per la gravetat, sinó que es reparteixen per tot el cos. En l’espai la cara s’unfla i els conductes nasals es bloquegen. - Les vèrtebres de la columna se separen a causa de la ingravitació i els astronautes creixen de 2,5 a 5 cm. - La pols no es diposita, sinó que queda suspesa en l’aire. Els astronautes la respiren, per la qual cosa han d’esternudar fins a 100 vegades al dia. - El cor no ha d’exercir tanta força per a bombejar la sang com en la Terra, perquè la sang no flueix cap als peus atreta per la gravetat. 2. LA VIDA EN L’ESPAI - Les menjars espacials es preparen a partir de 70 plats i 20 begudes. - Els vàters espacials eliminen els excrements per succió d’aire, en compte de descàrregues d’aigua. L’astronauta queda subjecte a la tassa per mitjà de corretges i per la pressió de l’aire. - Per a netejar l’interior de la nau, tenen una aspiradora portàtil. - Per a mantindre's en forma, els astronautes fan exercici unes dos hores diàries. - Dormen en sacs de dormir o en lliteres ben subjectes. Per a protegir-se de la llum, es cobreixen els ulls. Unes mantes especials eliminen el soroll produït pels aparells a bord. - Els astronautes es relaxen escoltant música, practicant jocs ingràvids o fent fotografies. 3. TREBALLANT EN L’ESPAI -
El
vestit
espacial
protegeix
a
l’astronauta
de
les
temperatures extremes, del buit i de la pols de l’espai. També proporciona oxigen i calefacció. - El treball realitzat fora de la nau rep el nom d’AEV (Activitat Extra Vehicular). Cada astronauta està lligat a la nau o porta una UMT (Unitat de Maniobra Tripulada).
- La UMT, una motxilla propulsada per coets, permet l’astronauta moure’s lliurement per l’espai fins a 100 m de la nau espacial. - Els passejos per l’espai a vegades inclouen tasques rutinàries. La tripulació de la MIR sovint havia de netejar els portells per a veure l’exterior. - Els astronautes porten un passaport en les seues missions espacials per si de cas un problema greu els porta a aterrar en un país on no se’ls espere.
Recomanacions de lectura Antonia Tárraga, mamà de Verònica Vanaclocha (3r de primària) L’exploració de l’Univers ha estat una de les grans aventures científiques del segle XX i l’arribada a la lluna, una de les fites més significatives. Una aventura que ens ha reportat un millor coneixement sobre el nostre entorn, respostes a moltes preguntes i alguns avenços que, de mica en mica, han tingut aplicació a la nostra vida quotidiana. Amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de l’Astronomia, establert per la UNESCO, que se celebra durant tot l’any 2009, ens acostem amb els contes i els llibres a l’ASTRONOMIA. I amb aquest petit llistat de recomanacions de lectura he volgut destacar alguns llibres i contes infantils i juvenils que tracten aquest tema de manera divertida, de forma divulgativa o fantasiosa o en format còmic, per a poder gaudir aquest estiu i conéixer més coses del sol, la lluna o les estrelles. CONTES LUNÀTICS • - El conte de la lluna callada (Infantil) / M. Àngels Ollé - Barcelona: La Galera, 1973 • - El poble que recuperà la lluna (Infantil) / Joan Pla - València: del Bullent, 1990 • - La lluna (Infantil) / Empar Aragò i Canet - València: JJ2, 1990 • - La princesa Luna y el príncipe Sol (Infantil) / Concha López - Madrid: Bruño, 1998 • - Hem caminat damunt la lluna (Juvenil) / Hergé - Barcelona: Joventut, 1984 • - Objectiu: la lluna (Juvenil) / Hergé - Barcelona: Joventut, 2003 • - La cara oculta de (l’arribada de l’home a) la lluna (Juvenil) / Lewis York i Roger Olmos - Barcelona: Beascoa, 2009 CONTES ESTRELLATS • - El pirata que robó las estrellas (Infantil) / Carlos Cano - Barcelona: Edebé, 1999 • - La vida de una estrella (Infantil) / Alain Bouquet - Barcelona: Oniro, 2008 • - El viatge de la Laura a les estrelles (Infantil) / Klaus Baumgart - Barcelona: Beascoa, 2005 • - Les meues amigues les estrelles (Infantil) / Carolina Zariquiey - Barcelona : Zendrera Zariquiey, 2006 • - Un sac ple d’estrelles (Infantil) / Jordina Biosca - Barcelona : l’Abadía de Montserrat, 2003 • - ¿Cómo nacen y mueren las estrellas? (Juvenil) / Isaac Asimov - Madrid: SM, 1989
CONTES ASSOLELLATS • - El dia que el sol es va adormir (Infantil) / Salvador Comelles - Barcelona: Abadía de Montserrat, 1990 • - Pablo, Pablo en busca del sol (Infantil) / Angel Esteban - Zaragoza: Luis Vives, 1988 • - Matías dibuja el sol (Infantil) / Rocío Martínez - Caracas: Ekaré, 2002 • - Soy el sol (Infantil) / Miguel Pacheco - Madrid: Altea, 1988 • - Duerme el sol (Infantil) / Equipo Ábside - Madrid: Susaeta, 1987 CONTES CELESTES • - El cielo, el aire y el viento (Infantil) / Jean-Pierre Verdet - Madrid: Altea, 1985 • - Del cel cauen cireres (Infantil) / M. Àngels Ollé - Barcelona: La Galera, 1974 • - El cel de nit: com observar i comprendre els misteris del cel i les estrelles (Infantil) / Carole Stott - Barcelona: Cruïlla, 1994 • - La Terra (Juvenil) / Pilar Riesco - Sant Adrià de Besós: Bruño, 1991 • - Guía del joven astrónomo (Juvenil) / Isaac Asimov - Madrid: SM, 1989 • - Hombres y máquinas estudian el espacio (Juvenil) / Madrid : SM, 1991 • - Astronomía contemporánea (Juvenil) / Jorge Ruiz Morales - Madrid : Equipo Sirius, 1998 • - El espacio y los vuelos espaciales (Juvenil) / Harry Ford i Kay Barnham - Barcelona: Molino, 1994 • - Las Galaxias (Juvenil) / Robert Estalella - Barcelona: Parramón, 1993 ALTRES CONTES www.modurba.com www.tibidaboediciones.com
Celebrem l’any de l’astronomia Alfredo Damià Benet (5è de primària) Enguany com que és l’any internacional de l'astronomia hem fet moltes cosses per a conèixer-la. Un dia vingueren uns xics de l’aula del cel. Varem fer un experiment: proves d’impacte amb meteorits (encara que els meteorits eren caniques i pedretes). Férem equips i deixàvem caure els meteorits cada vegada des de més amunt. Baix hi posarem un plat amb farina que per damunt tenia una capa fina de pebre roig o de Cola-Cao. Havíem de mesurar: -el diàmetre del crater -la profunditat -la mida dels rajos que deixava al voltant dels craters. Poguérem comprovar que com més alt deixaven caure la canica, més gran i més profund era el forat que hi deixava. Al final va ser tot un poquet desastre perquè va acabar tota la taula plena de pebre roig, Cola-Cao i farina.
Un altre dia férem el menú espacial al menjador. Dinarem menú galàctic: de primer rajos de Sol amb salsa de Mart (que eren espagueti amb tomata), desprès marcianets amb disfressa (que era peix de diverses formes) i el que més ens va agradar a tots eren els meteorits de xocolate (alguns eren de maduixa). Ens varen explicar que feia 400 anys que Galileu Galiei (1564-1642) va mirar el cel amb el telescopi per primera vegada. També ens explicaren que era el dia internacional del silenci (açò no es va notar massa al menjador de l’escola)
Receptes Galàctiques Conxa Benet, mare d’Alfredo, Mariola (5è i 3r de primària) i Nicolás (3r d’infantil) Estacions espacials - Pernil dolç - Formatge - 700 grams de farina - 3 gotets d’oli (com un gotet de iogurt) - 2 gotets d’aigua - Sal Barregem l’aigua, l’oli, la farina i la sal. Fem una massa amb tot. Estirem un tros amb el corró. Hi posem el pernil i el formatge i ho enrotllem tot sobre si mateix fent un rodet. El tallem a trossets d’uns 10-12 centímetres, hem de fer uns tallets a la llarga. Desprès el pintem amb ou batut i els posem tots al forn 170 ºC (precalfat) uns 25 minuts. També ho podem fer de sobrassada, anxoves... al gust. Galetes planetàries - 120 grams de sucre - 160 cc. d’oli - 1 gasosa (un paperet blanc i un de blau) - 2 ous - ratlladura de ½ llima - 550 grams de farina Batre els ous i el sucre amb una forqueta durant cinc minuts. Hi afegim la gasosa (el paperet blanc) barregem be. Afegim l’oli, la ratlladura de llima, i per últim la farina amb el paperet blau. Amassem i li fem la forma de planeta amb les decoracions que mes ens agradem com anisets o d’altres. Forn ja calent a 180 ºC uns 25-30 minuts.
Mirar el Cel Família Damià-Benet, amb Alfredo, Mariola (5è i 3r de primària) i Nicolás (3r d’infantil) Torne enrere en el temps i recorde les nits de campament, lluny de la llum de la ciutat on podies mirar el cel, les cançons...
(...) el nombre de las estrellas saber quería y un beso en cada nombre le pediría, Que noche aquella, que noche aquella en que pusimos nombres a las estrellas (...)
Ja fa milers d’anys que l’home mira el cel, fa milers d’anys que hi son les estrelles (les mateixes encara). A totes les èpoques s’ha volgut posar-les nom. Els primers noms de constel·lacions i que encara avui usem, són de fa uns 3.000 anys: «Lleó» i «Taure». Al principi s’utilitzaven com a punts de referència. Ara tenim 88 constel·lacions i el nostre mapa estel·lar encara està basat en el sistema de Ptolomeu del Segle II. De totes les estrelles que miraven al cel hi havia unes que contínuament es menejaven, a estes les anomenaren «planetes» que vol dir «errants» en grec.
Per a observar el cel el primer que necessitem és un PLANISFERI, que és un pla rodó, amb una fletxa per a indicar la data, ja que no es veuen les mateixes estrelles tots els dies i a qualsevol lloc. (Ací en teniu un de juny). Els planetes no ixen perquè es difícil calcular on s’hi trobaran en cada moment, tenen carta a part. Què podem trobar al cel? - Constel·lacions : Cassiopeia, Ossa Major, Taure, Orió, Pegasus, Leo, Cigne busqueu-les al planisferi, pot ser alguna no la trobareu, es veuen en altra època de l’any.
- La via Làctia, s’ha de veure en una nit molt nítida, es com una franja de boira davant de la qual brillen moltes estrelles. - Les Plèiades: son un xicotet grup de estrelles molt juntes que es poden vore darrere de Taurus, són de color blau, es veuen millor per desembre. - La estrella polar: molt important si vius a l’hemisferi nord, ja que sempre assenyala el nord. - Estrelles fugaces o meteors: nomes es veuen uns segons, però algunes nits de l’any es poden vore pluges de meteors, per exemple el 12 d’agost «Les Perseides» pots vore fins a un per minut. Es molt entretingut mirar les estrelles, prova-ho i repetiràs. Planisferi de juny
Una verdad incómoda: DIOS EXISTE Y TIENE PITO Vicente Sanjuán, pare de Camila (5è de primària) - Papá ¿existe Dios? - Bueeenooo… Existe la Madre Naturaleza y existe el Padre Sol. Entre los dos llenan de florecitas el campo y crean a todos los seres de la Tierra. Ambos viven felices en la casa Universo, que por las noches se llena de lucecitas, que son las estrellas. Y la hermana Luna… - No te enrolles papá ¿Existe Dios? ¿Sí o no? - Si te refieres a ese señor barbudo y con superpoderes como Papá Noel, pues no. Los hemos inventado los padres para explicar todo lo que no sabemos explicar. - Sí ya, Papa Noel y los Reyes Magos… - Bueno, los reyes sí existen y viven en Madrid. - Pero esos no son magos. - ¿Cómo que no? ¿Y cómo crees tú que han hecho sus palacios, yates y trajes de gala sin pegar golpe? Algo de magos tendrán ¿no? - Bueno, bueno. Pero si no existe Dios ¿quién nos ha hecho? ¿Quiénes fueron los primeros? Adán y Eva ¿no? - Nadie hija, nadie nos ha hecho y nadie fue el primero. Nos hemos hecho solos, y salimos todos a la vez, como salen las florecitas en primavera, todas a la vez… Está bien, primero éramos primitivos peludos y cazábamos dinosaurios para comer. También comíamos frutas, raíces y gusanos. - ¡Ah, sí! Peludos como los monos de Darwin, ese señor con barba del que nos han hablado en el cole y éste es su año. - Bueno, no éramos monos exactamente, pero nos parecíamos mucho. Tuvimos que aprender mucho y hacernos más listos que todos para comer y sobrevivir. Por eso debes estudiar mucho, para comer y sobrevivir. - ¿Y antes de ser monos? - Lagartijas. - ¿Lagartijas? Tú flipas. - Sí, nos hicimos lagartijas, reptiles, cuando salimos del mar para ver lo que había fuera y pudimos respirar. Antes éramos peces. - ¿Pe-pe-pe-peces? - Sí hija sí, peces, pero no llores que los peces son muy bonitos. - ¿Y cómo nos salieron las manos, las piernas y todo?
- Por evolución hija. Poquito a poco durante muchiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiisimo tiempo ¿No has visto a los renacuajos que de pequeños parecen pececitos y luego les van creciendo las patas hasta hacerse ranas? Pues eso. Darwin es el que lo descubrió. - ¿Y antes de peces? - Bacterias, bichitos microscópicos, que se fueron juntando y creciendo en el mar. - ¿Y el mar? ¿De donde salió? - Bueno, la tierra y los planetas eran trozos del Sol que salieron volando como peonzas en llamas y al enfriarse, todos sus gases y productos químicos formaron un caldo muy jugoso donde se formaron los bichitos microscópicos. - ¿Entonces somos hijos del Sol? - Más o menos. Tú eres un Sol, hija. - ¿Y el Sol? ¿Y las estrellas? ¿De dónde salieron? - Penalti. Me cagüen… - No digas palabrotas papá ¿Y el Sol? ¿Y las estrellas? ¿De dónde salieron? - De una explosión. ¡Bang, Big Bang, Pum, Borrobouum! Gol. - ¿Y qué es lo que explotó? - La materia superconcentrada, el huevo cósmico ¡yo que sé! - ¿La materia? ¿El huevo “cómico”? ¡Papaaaa! - Está bien hija, está bien, Dios existe, lleva un pito en la boca y nos está haciendo perder el partido. ¡Ale! Vete a hacer los deberes.
Darwin i la teoria de l’evolució Ximo Gregori, pare de Sara (5è de primària) Aquest any 2009, es compleixen 200 anys del naixement de Charles Robert Darwin, i el que és més important, 150 anys de la publicació del seu llibre «L’origen de les espècies». Darwin va nàixer el 12 de febrer de 1809 a Anglaterra. Sa mare morí quan tenia 8 anys. Son pare, Robert Darwin, era un home dominant, per qui Charles sentia gran afecte, admiració i respecte. En una ocasió digué: mon pare fou l’home més savi que he conegut. Darwin no fou un estudiant exemplar. A l’edat de 9 anys l’internaren en l’escola de Shrewsbury on passà 7 anys sense treure molt de profit. Als 16 anys son pare decidí enviar-lo a Edimburg per cursar els estudis de medicina
(son pare i el seu iaio eren metges). Però a Darwin no li interessava molt la medicina. A més a més, quedà impressionat per una experiència traumatitzant: dos intervencions quirúrgiques, una d’elles a un xiquet, realitzades sense anestèsia (ja que en aquesta època no es disposava de cloroform). Darwin era un apassionat de les ciències naturals, tenia una insaciable curiositat investigadora. Son pare decebut pel fracàs en els estudis de medicina li digué: Et preocupes sols de la caça, dels gossos i de perseguir rates, seràs la deshonra de la família. A continuació es decidí que es dedicara a la vida eclesiàstica i que continuara els estudis a la Universitat de Cambridge. El viatge en el Beagle. Malgrat que freqüentà durant 3 anys Cambridge, la intenció de Darwin no era convertir-se en un pastor anglicà. El 27 de desembre de 1831 i després d’una sèrie de peripècies i coincidències, Charles embarcà en el Beagle. En aquest vaixell recorregué el mon durant quasi 5 anys en qualitat de naturalista i acompanyant del capità FitzRoy. Aquest viatge al voltant del mon fou una experiència decisiva per a elaborar posteriorment la seua teoria sobre l’evolució de les espècies. El llegat de Darwin. Les idees de les que parla el llibre, breument exposades són, la selecció natural, l’arbre universal de la vida, l’herència dels caràcters adquirits, la variabilitat dels organismes i la possible existència d’un avantpassat comú. De totes, la més important fou la selecció natural, mecanisme pel qual les espècies i els organismes millor adaptats al medi sobreviuen, i aquells que no aconsegueixen adaptar-se desapareixen. Aquesta
teoria
generà
una
gran
controvèrsia en la societat de l’època i obrí el primer debat científic internacional sobre el tema. En el llibre, Darwin rebutja les idees que les espècies foren immutables o que estigueren
creades
per
un
dissenyador
superior omnipotent. Les creences religioses no podien acceptar aquestes blasfèmies i menys encara que el ser humà i els micos tingueren el mateix origen. En l'actualitat la teoria de l'evolució de Darwin, modificada i millorada, segueix vigent. L’evolució és un fet. Caricatura de Darwin realitzada pels seus detractors.
Abril reivindicatiu Daniel Vanaclocha, pare de Verònica (3r de primària) El passat mes d’abril ha estat un dels més reivindicatius en qüestions educatives dels darrers temps. Va començar amb la XXII Trobada d’Escoles en Valencià de l’Horta Nord, que sota el lema «El valencià és teu» va aplegar més de 15.000 persones que reivindicarem l’ús del valencià com a llengua d’acollida, d’integració, de solidaritat i d’esperança des del convenciment que la nostra llengua ha de ser la llengua base d’aprenentatge per a una educació plurilingüe. L’eix temàtic de la Trobada d’enguany ha estat la promoció de la lectura en valencià. Després, i sense GAIREBÉ temps d’adonar-nos, arribaren les vacances de Pasqua. Semblava que la nostra força reivindicativa s’esvairia amb el repòs primaveral. Però ALESHORES (Uiiii he dit gairebé i aleshores. Sort que no sóc professor de res, si no, el Sr. Rus em tindria per gilipolles i em voldria rematar) es va vore que tot i el parèntesi vacacional, les famílies del Barranquet es mantenien fermes en el seu desig de secundar la vaga convocada per la «Plataforma per a l’ensenyament públic» i que la darrera Assemblea General de l’AMPA havia aprovat recolzar per unanimitat. La «Plataforma per l’ensenyament públic», que es troba integrada per les Federacions d’ensenyament d’UGT, CCOO i STEPV, Escola Valenciana, la Plataforma de directors de primària i secundaria, el sindicat de estudiants FAAVEM, el Moviment de Renovació Pedagògica i la Federació de pares d’alumnes FAPA-València, que representa l’AMPA del CEIP El Barranquet, havia convocat la jornada de vaga el dimarts 28 d’abril, en contra de la política educativa del Govern Valencià i en defensa de la qualitat a l’ensenyament públic. La manera que teníem les famílies de secundar la vaga era no portar les nostres filles i fills a l’escola l’esmentat dia 28 d’abril. La convocatòria va ser un èxit rotund al nostre centre educatiu. La vaga fou secundada per la gran majoria de les famílies que no portarem les nostres filles i fills a escola. Del total de l’alumnat, tan sols assistiren a classe 14 xiquetes i xiquets, dels quals 5 més marxaren després del menjador. Pel que fa al professorat, del total del personal docent el 40% feu vaga, segons xifres de la Direcció del centre. I si amb la vaga no tinguérem prou, a la vesprada manifestació, on el grup de famílies del Barranquet que varem assistir junt a famílies del Institut Comarcal cridàrem alt i fort: AMB AQUESTA EDUCACIÓ, FONT DE MORA DIMISSIÓ. Trobareu informació actualitzada als següents enllaços: www.fapa-valencia.org i www.escolavalenciana.com.
L’activitat d’hort ecològic al CEIP El Barranquet Amparo Porras, mare d’Alba (1r de primària) En l’anterior edició de la revista de l’AMPA, us parlarem de l’activitat extraescolar d’hort ecològic que estaven desenvolupant els xiquets i xiquetes d’Educació Infantil. Us contaven les tasques que estaven fent i totes les plantetes que hi havien plantat i que fins ara han estat cuidant, regant, abonant, etc. Com a resultat del treball fet per tots els xiquets i xiquetes, i gràcies a la gran tasca que ha fet el seu monitor Javi, us volen mostrar els fruits d’aquest esforç amb unes fotografies. També volem agrair a l’escola, la seua col·laboració amb nosaltres i sobretot a la nostra conserge Vicenta, que ens ha fet més d'una arruixadeta a les plantetes. VISTA GENERAL DE L'HORT DE L'ESCOLA
LES FAVES
Ja en tenim unes quantes faves... Fins i tot ens aplega per a fer alguna truita. ENDIVIES
REMOLATXA
LLETUGUES
COL-I-FLORS
ESPINACS
MADUIXES
Campament d’estiu al Mas de Borras Amparo Porras, mare d’Alba (1r de primària) Ja queda menys per a que els nostres fills i filles puguen gaudir d’una estupenda setmana de campament al Mas de Borràs en Villahermosa del Rio. Volem recordar-vos que ja tenim molt prop la data d’aquestes colònies(del 24 al 30 de juny). Com que als xiquets i xiquetes de l’escola del CEIP CERVANTES, els va agradar aquesta proposta i han decidit apuntar-se i eixir amb nosaltres, us recomanen que si encara hi ha alguna família interessada ,s’afanye a fer la inscripció. Els fulls d’inscripció i autoritzacions, així com tota la informació del campament, està a la vostra disposició en Consergeria. La resta de l’import que encara queda per cobrar (socis: 240€ - 50€ del dipòsit + 5,50€ d’assegurança de cancel·lació opcional) es passarà pel vostre compte bancari a principi del mes de juny. Si més endavant alguna família vol assistir al «Dia de Pares» (últim dia de l’estada dels xiquets-es) cal fer reserva. HORARI ACTIVITATS • 08:30 Bon dia! • 09:00 Desdejuni • 09:30 Neteja i habitacions • 10:00 Activitat (inclou esmorzar) • 14:00 Dinar • 16:00 Activitat (inclou berenar) • 20:30 Sopar • 21:30 Vetllada • 23:00 Bona nit! INFORMACIÓ I CONSELLS Què cal portar? Sac de dormir. Estoreta. Botes de muntanya. Sabatilles esportives. Bossa de neteja. Cantimplora. Gorra. Protecció solar. Mudes completes i roba interior. Samarretes. Pantalons curts. Pantalons llargs o xandall. Una tovallola gran i una menuda. Banyador. Xancles. Sandàlies de goma. Una llanterna. Calcetins de cotó. Impermeable. Pijama. Roba d’abric. Una motxilla menuda (per a excursions). Targeta sanitària o còpia. Hora i lloc d’eixida i arribada. L’eixida serà des de l’escola del Barranquet, sempre que es forme un mínim de grup de 20 xiquets/es. Cas de no formar-se aquest mínim, l’eixida del autobús serà des del Palau de la Música de València. Diners. Al Mas de Borràs els xiquets i xiquetes assistents a cada torn de colònies poden ingressar el diners que els doneu per a les seues xicotetes despeses en el «BANC ALTRETUR». En aquest moment se li lliurarà un talonari per als pagaments realitzats durant la colònia. Menjar. Els menús diaris de les colònies d’estiu han estat dissenyats per dietistes experts en alimentació infantil. Es realitzen 5 menjars diàries (desdejuni, esmorzar, dinar, berenar i sopar), resultant atractives per als gustos dels xiquets i xiquetes en edat escolar. Dia de pares. L’últim dia de cada torn s’organitza el “dia de pares”, amb activitats per a tota la família i una paella monumental per a tots (preu aproximat 10€). Per a assistir només cal realitzar la reserva al telèfon 964 255 675 amb un mínim de 5 dies d’antelació. També es deu indicar en la reserva/inscripció, el nom dels xiquets o xiquetes assistents a la colònia que us acompanyaran en el trajecte de tornada.
Horaris de telèfon. Els assistents a la colònia disposen de cabina telefònica per a efectuar cridades. L’horari d’atenció telefònica és de 20.00 a 22.00 als telèfons 964 760 738 i 964 766 447. També s’atendrà al telèfon 964 255 675 en horari d’oficina. Mòbils i aparells electrònics. Està prohibit dur qualsevol tipus d’aparell electrònic (consola o videojocs). Els telèfons mòbils tenen restriccions horàries d’ús.
Migas extremeñas de Zalamea de la Serena (Badajoz) Mariló López, mare d’Izan (1r de primària) i Zaira (6è de primària) INGREDIENTS (4 persones) 2 pans de ¼ (si es pataqueta o redó millor) ¼ de cansalada 3 pebrots rojos o verds ¼ de xoriç Mig bitxo (guindilla) 1 cabeça d’alls (separar cada all, sense pelar) Mig got d’oli, aigua i sal. (S’utilitza una paella gran i profunda) La nit anterior es talla a trossets el pa ni molt gran ni molt menut. A aquest pa se l’afegeix ½ got d’aigua però esguitant a poc a poc. Es posa mig got d’oli en la paella, els alls partits sense pelar i es sofregeixen sense arribar a cremar-los. Es retiren els alls i amb aquest mateix oli, fregim la cansalada, els pebrots, el bitxo i el xoriç, tot açò a trossets. Un torn fregit tot incorporarem novament los els alls. Li peguem una volteta i incorporem el pa. A partir d’ara ho remenarem tot lentament a foc baix fins que el pa agafe color. Es retira del foc quan es veu que els trossets de pa queden solts.
Adéu a l’escola (2000-2009) Zaira Urriaga López, 6è de primària Dins d’un mes i mig, me’n vaig de l’escola. Són moltes les coses que hi trobaré a faltar: els patis, els jocs, els amics, els mestres… L’escola ha sigut per a mi, tot el que ha sigut pels altres i més. Encara recorde el primer dia, tot era gegant per a mi, tot el contrari que ara. Teresa era la meua mestra d’infantil. Amb ella dibuixaven, jugaven, apreníem els números i, fins i tot, fèiem obres de teatre. També vaig conèixer a Loren, una cuinera molt especial i simpàtica. Va passar el temps i per fi, vaig arribar al primer cicle de primària; em considerava ja major. Estiguí en 1r i 2n de primària, amb una professora «superfantàstica» Carmen; ella ens va ensenyar a llegir, a sumar i a restar. En aquell moment vaig conéixer a un munt de xiquets majors; a Encarna, la mestra de música; a Jesús, el director i professor d’educació física; i a Teresa, la professora d’anglés, teacher. Després vaig passar al segon cicle amb un mestre super divertit i graciós, Josep Ignaci, «Xuso». Amb ell aprenguérem a multiplicar i dividir. Per desgràcia, Jesús va deixar de ser mestre d’Educació Física i ocupà el lloc Ximo. Acabat el cicle, anàrem cap a la recta final. Ara ens prepara Carmen. Aprenem de tot: l’arrel quadrada, les mesures de superfície, els graus, l’accentuació, els diftongs i els hiats i moltes coses més; encara que el que més l’importa a Carmen es que arriben a respectar-nos i a respectar els altres. En estos dos anys es van produir més canvis de professors d’Educació Física, Sergi per Ximo i, en 6è Maria per Sergi. Dels companys, què vaig a dir? Han sigut tot per a mi, han estat amb mi quan me he sentit trista, m’han ajudat cada vegada que he tingut problemes; m’he rigut amb ells, hem sentit els primers amors, hem compartit secrets i com no, també hem discutit. Per desgràcia, deixaré de vore-los tots els dies i això em disgusta molt. No vull acabar sense anomenar els conserges (Paco, Luci i Vicenta) i a totes les monitores pel seu treball i la seua dedicació. He de reconéixer que, després d’aquests anys, m’alegra que els meus pares decidiren portar-me a aquesta escola. Ara pense que tot ha passat massa apresa, casi sense adonar-me’n. Per acabar diré que estic molt contenta pels anys que he viscut en EL BARRANQUET.
Alcem el peu de l’accelerador… Salva Castillo Plaza, pare de Sol (2n de primària) CARL HONORE (Escòcia, 1967) és escriptor i periodista. Conegut per la seua adscripció al moviment slow, ha escrit en un gran nombre de diaris i revistes, entre altres The Economist, The Observer i Nacional Post. El seu primer llibre, Elogio de la lentitud, va ser un èxit de crítica i vendes arreu del món. Bajo presión. Cómo educar a nuestros hijos en un mundo hiperexigente (2008): Del Nuevo Extremo S.A. RBA, és el títol del seu nou llibre, un manual sobre educació que alerta sobre l’excés d’exigència i perfeccionisme que els pares demanen als fills. «Generacions rere generacions, créixer fou una feina fàcil: anaves a escola unes hores al dia, practicaves esport i tenies alguna afició, i la resta del temps jugaves. O potser somiaves despert. Carl Honoré explica com la nova mirada cap a la infància és un fracàs: els nostres fills estan més grossos, més miops, més deprimits i més medicats que qualsevol generació anterior. Utilitzant els xiquets com una excusa per a viure de nou la nostra vida, o per a satisfer les nostres frustracions hem acabat amb la màgia i la innocència de la infantesa. Bajo presión no és un manual per a pares sinó una crida d’atenció: podem fer-ho millor. Per això cal desaccelerar el ritme, rebaixar la tensió i l’angoixa, prescindir de la competitivitat i crear espais existencials i relacionals en què siga possible la vida intel·ligent, emotiva i pròpia» [De la contraportada]. Amb un llenguatge col·loquial i una prosa persuasiva, Honoré explica un munt d’anècdotes sobre pares obsessius i fills «monstres», com aquell pare que va ser capaç de drogar tots els adversaris del seu fill tenista amb la finalitat que el xiquet guanyara. O com aquell jove que—amb ajuda del seu pare—, va denunciar el seu professor de matemàtiques per posar deures en època de vacances. També mostra una llarga llista d’estudis científics i d’entrevistes personals que expliquen el fenomen de la hiperpaternitat i l’actitud dels joves consumistes «caixers automàtics que caminen i parlen». Finalment proposa al lector una eixida positiva: el canvi cap a la paternitat pausada i responsable és possible i necessari. Per a conéixer més sobre l’autor i les seues idees podeu llegir una entrevista en: http://www.magazinedigital.com/reportaje.php?cnt_id=2747. I també el reportatge publicat a EL PAIS SEMANAL el 12/10/2008 en la secció Societat: Papá dame un respiro.
Educació Alejandro Baixauli Ebri i Mar Cano Medrano, pares d’Àlex (1r d’infantil) «L’home no és més que el que l’educació fa d’ell». Esta breu frase anònima arreplega un pensament tan profund i verdader que ens ha donat peu a reflexionar sobre el port a què volem arribar i la classe d’ensenyament que volem transmetre als nostres fills. És una carrera de fons que per a nosaltres no es basa merament que sàpiguen quant són huit per huit o quina és la capital de Lituània. Per a nosaltres la paraula «educació» va més enllà de l’estrictament acadèmic, es tracta de la formació de les persones per a aconseguir que siguen autònomes, capacitades i civilitzades. Nosaltres ens estrenàrem com a pares fa quatre anys, i el que al principi ens donava vertigen s’ha convertit ara en un repte tan interessant, tan estimulant i tan gratificant que ha aconseguit omplir les nostres vides d’un sentiment molt paregut a la felicitat. En el nostre projecte comú era decisiva l’elecció d’un bon col·legi. Per les nostres idees, volíem que fòra laic i públic, sense que açò segon anara en detriment de la qualitat de l’ensenyament (idea, per desgràcia, molt estesa hui en dia). Vam tindre la sort de poder optar a «El Barranquet» i, damunt, la primera mestra («mestra», quina paraula tan bonica i eloqüent) del nostre fill seria Vicenta Ferrando. En la primera entrevista que vam tindre amb ella ja ens va fascinar el seu entusiasme, lluny del previsible tedi d’algú que està a punt de jubilar-se després d’anys de dedicació. La seua era una vocació superlativa, gràcies a la qual ha aconseguit estimular tots els pares dels seus alumnes per a involucrar-nos en els diferents tallers i activitats que ha organitzat al llarg del curs. Els objectius que ens va proposar superaven amb escreix les nostres expectatives, i a hores d’ara ja els ha complit tots. És una persona que comprén els xiquets, que parla el seu mateix llenguatge, que els mira i els tracta amb un afecte que commou. Jo, Mar, em vaig comprometre a portar el taller d’anglès, i gràcies a això he pogut veure des de dins la labor d’esta dona. Veure com els ensenya conceptes a través de cançons, de balls, de gestos… Podria contar moltes anècdotes que m’han cridat l’atenció, però fonamentalment ressaltaria el fet que és capaç de fer que tots callen baixant el seu to de veu fins a fer-lo quasi imperceptible (açò em va marcar) i que per damunt de tot els respecta tant que els dota de dignitat i d’autoestima. Porte set mesos col·laborant amb ella i m’ha ensenyat tant! En fi, que volíem aprofitar l’oportunitat que ens brinda este espai per a agrair a Vicenta la seua labor i per a desitjar-li sort en el seu nou camí. Com a comiat, una altra frase per a la reflexió: «Eduqueu els xiquets i no serà necessari castigar els hòmens».
A Vicenta, la meua mestra Famílies Rueda-Rausell i Sánchez-Rausell Jo tinc una mestra que no es cansa mai, que pinta, que canta, la reina del ball. Té tanta energia, quan parla, quan riu, que fa cada dia el col·le més viu. Els pares, les mares, tots a classe venen, i gràcies a Vicenta, mil coses ensenyen. Quan ella els convoca, ningú diu que no, tota ajuda és poca, es tracta d’això: d’educar amb ganes, d’ensenyar jugant, de fer que les hores, es passen volant. Quan ens donem compte, ja no som xiquets, som només persones, però el que hem aprés queda sempre dins, es fa ben palès. Vitalitat, entrega, força, vocació: totes són Vicenta, queden curts els mots. Era mestra meua quan era menut. Ara que sóc gran, encara la vull.
Entrevista a Vicenta Ferrando Albert Mercedes Villanueva Pérez, mestra jubilada del CEIP El Barranquet Godella, Abril de 2009 Quan acabe el curs 2008-2009 es jubila, després de 42 anys de dedicar-se a la docència, la mestra mes antiga del nostre col·legi: Na Vicenta Ferrando Albert tan plena d’il·lusions i facultats com el primer dia.
-Quina va ser la primera escola que xafares com a mestra? -«La primera escola va ser Concud, barri de Terol. Al curs següent ja vaig vindre a la província de València.» I el destí li tenia reservada una sorpresa: conèixer l’amor de la seua vida, el seu home Antonio, manyo de naixement i valencià d’adopció amb el que té cinc fills. En casar-se tornà a exercir a la província de Saragossa (Morata de Jiloca) i després de dos anys vingueren a viure a Godella, en accedir a una plaça a Montcada i d’ací arribà al seu poble Godella fins el dia d’avui. -Quines varen ser les teues sensacions en exercir com a mestra i no com a alumna? -«Una estranya sensació en comprovar que a l’aula hi havien alumnes quasi de la meua edat, perquè era una escola unitària, i amb les quals vaig desenvolupar llaços pedagògics a més a més d’afectius.» -Amb cinc fills com has pogut conciliar la teua vida familiar i laboral? -«Quan eren menuts pagava una dona que els atenia i quan tingueren edat escolar venien amb mi a l’escola infantil. Més endavant feia diàriament el repartiment i l’arreplegada per les distintes escoles.» -Notes diferències entre els xiquets i xiquetes d’abans i d’ara? -«Abans es podia portar l’aula amb més de 40 alumnes cosa impensable avui donades les diferències en l’educació: personal, familiar i social.» -Quins aspectes consideres més importants en l’Educació Infantil? -«Pense que la importància de l’Educació Infantil afecta tant a mestres i xiquets i xiquetes com a pares i mares i per això, en la Comunitat Educativa, ha d’existir un bon enteniment entre tots els estaments i en aquest punt em considere potenciadora d’aquesta relació.» -Quin és el record més agradable que guardes de la teua vida professional? -«Tindre la sort de gaudir del meu treball.» -I el més desagradable?
-«La commoció de veure un xiquet a punt d’ofegar-se amb un mos d’entrepà i la tranquil·litat d’haver-ho solucionat satisfactòriament amb l’ajuda d’una companya, d’ací la importància de la presència de dues persones en les aules d’infantil.» -Què penses fer quan estigues jubilada? -«Ja tinc un llistat preparat. En primer lloc continuar formant-me en allò que m’apeteix (informàtica), cuidar-me, anar de compres, passejar, etc. I poder transmetre la meua experiència laboral a les properes generacions de mestres.» -Alguna cosa més? -«Sols voldria afegir unes paraules d’agraïment a la Comunitat Educativa que en tot moment ha escoltat les meues demandes, havent-me sentit sempre recolzada tant pels companys com pels pares i mares.» Moltes gràcies Vicenta per la teua dedicació i et dic que en el nostre cor sempre ocuparàs un lloc preferent. La teua amiga i companya Mercedes Villanueva Pérez
Adéu al Barranquet San Félix i Dori, pares de Nerea, Manel (6è de primària) i Andreu (6è de primària)
D’aquesta foto al dia de hui han passat catorze cursos. Els catorze cursos que portem de pares del Barranquet. Enguany és l’últim que passarem ací, i no volem fer-ho sense agrair-li-ho a totes aquelles persones que han fet que els nostres fills siguen feliços. Hem compartit moments divertits, amb pares, mestres, algun dolorós, i, per sort, superat sense conseqüències, berenars, teatres, falles… i no sabem quantes activitats més que aquesta escola ens ha oferit. Per això, i per molt més, hui volem dir gràcies i fins sempre. Classe de 6è de primària del curs 2008-2009
Dalt, Kike, Víctor, Mª Carmen, Joshua, Borja, Gonzalo, Juan Carlos, Andreu, Mireia, Zaira, Mª del Mar, Lucia i Marta. Baix, Christian, Roger, Alberto, Enrique, Francesc, Manel S., David, Manel R. i Ramón.