2011- Butlletí AMPA- El Barranquet- 09 by Eduard Comeig Ramírez

Enric Valor per Andreu Rueda i «El dimoni fumador» per Guillem Martínez

EDITORIAL Quasi sense adonar-nos-en, hem arribat al tercer trimestre del curs 2010-2011. Després d’uns anys de dedicar la revista a temes científics (astronomia, biodiversitat…), enguany tornem al món de les lletres. Aprofitant el centenari del naixement d’Enric Valor, l’il·lustre escriptor i lingüista de Castalla, volem fer-lo protagonista d’aquesta publicació de l’AMPA del nostre col·le. Com en altres edicions les aportacions han estat abundants i interessants. Fins i tot comptem amb la inestimable col·laboració de persones que el conegueren personalment. També utilitzarem l’espai que se’ns brinda per a acomiadar-nos d’una nova promoció d’alumnes de sisè; farem un repàs de les extraescolars que poden fer els nostres alumnes en horari no lectiu; una alumna ens contarà l’experiència del viatge a la neu, gaudirem d’alguna recomanació lectora i d’una preciosa auca dels alumnes de segon cicle. Tot això i més coses trobareu si decidiu fer un passeig pel contingut de la nostra revista. I no volem deixar de desitjar l’enhorabona als premiats de l’edició comarcal del premi Sambori 2011, Violeta Brizuela (Què busques? Què trobes, premi individual 5 anys) i els dos premis col·lectius infantils de l’aula de 4 anys (Wiqui, el conillet) i de l’aula de 5 anys (El vaixell que sols va pescar un peix). Amb la ma al cor, enguany també volem homenatjar la teacher amb una xicoteta entrevista i desitjar-li una joiosa i merescuda jubilació. Our best wishes Teresa. Gràcies a tots els que heu col·laborat, i als que ens llegiu però encara no heu participat: animeu-vos a fer-ho! Totes les veus són importants. Hem de ser conscients més que mai del VALOR de la nostra llengua. Emprar-la per a escriure en la nostra revista n’és una molt bona manera. MOLT BON ESTIU A TOTS… I FINS EL PROPER CURS!!! AMPA CEIP El Barranquet http://elbarranquet.blogspot.com/ elbarranquet@hotmail.com 3

EL VALOR DE LA CULTURA. L’ETERNA PRESÈNCIA Encarna Martínez Martínez, mestra de música i directora Gràcies de nou a l’AMPA per mantindre aquest mitjà de comunicació entre la comunitat educativa de la nostra Escola EL BARRANQUET. Vull fer una reflexió al voltant del VALOR per l’ensenyament-aprenentatge en valencià en totes aquelles facetes i àmbits del nostre quefer i pas per la vida: el nostre alumnat té l’entusiasme, com el professorat i famílies, d’assolir cada dia nous processos d’aprendre a aprendre: cançons, matèries; tot són paraules contingudes a les matèries i a la comunicació diària que fa escola i que fem amb professionalitat, però, sobretot, amb amor . Les Trobades d’Escoles en Valencià, enguany, recorden a ENRIC VALOR i el seu cognom ens guia internament per la seua significació d’empenta i també per la seua dedicació i amor a les paraules en valencià, amb elles va recuperar i fer rondalles del nostre territori, amb elles ens estimula per seguir ENDAVANT: paraules necessàries, com ara VALOR. Tantes persones que ens han deixat, sobtadament algunes, massa prompte; però, amb consignes per seguir: Enric Valor i el seu exemple d’homenot valencià; Vicent Andrés Estellés i la seua gran obra de poemes i amor per la terra; Mª Mercè Marçal i la seua sensibilitat poètica; Monserrat Roig i el seu compromís literari i polític amb els impròpiament anomenats vençuts; Pepa Pont, que cuidava les nostres plantes a l’escola pels estius, la primera cap d’Unitat d’Educació per a la Salut i també d’Estils de Vida Saludables en la Conselleria de Salut Pública, darrerament amb la Direcció en prevenció pel consum tabàquic i també per la seua entrega i militància per fer visible la morbilitat diferencial entre dones i homes en estudis de gènere i, tot açò, malgrat la seua administració, com ara la nostra, ho feia EN VALENCIÀ. Tantes persones anònimes que deixen petjades que marquen la senda per caminar i endreçar aquesta terra i els seus VALORS. Qui escriu, estima, balla, canta i treballa en valencià per un món millor, ens acompanyarà per sempre: EL VALOR de l’escriptura, la lectura i de ser bona persona serà amb nosaltres amb l’eterna presència de qui no ens deixa a soles sinó amb EL VALOR de les seues paraules i actes. Gràcies, doncs, estimats i estimades ! Continuarem ENDAVANT amb la vostra empenta !

SOBRE LA POLISÈMIA DE LA PARAULA “VALOR” Irene Rausell, mare d’Andreu (5é de primària) El protagonista indiscutible de la nostra revista d’enguany és Enric Valor. Segur que, aprofitant l’efemèride del centenari del seu naixement a Castalla, n’aprenem moltes coses sobre la seua obra, la seua biografia, els mèrits que li podem atribuir… Jo vos propose un «joc semàntic». Quan em vaig parar a pensar sobre el que podia aportar a la revista del col·legi, em va cridar l’atenció el cognom del nostre il·lustre rondaller. Valor és una bonica paraula. Polisèmica. Amb totes aquestes accepcions: 1. Conjunt de qualitats d’una persona o cosa que la fan estimable. 2. Valentia. 3. Preu d’una cosa. 4. Quantitat numèrica. 5. En ètica, es diu que els valors suposen un imperatiu d’acció; és a dir, obliguen a actuar d’una manera determinada segons es tinguen uns valors o uns altres. El valor és, doncs, el nucli de tota moral. Cada persona té uns valors determinats, al igual que cada cultura. 6. Coneguda fàbrica de xocolata de la Vila Joiosa, responsable de l’eslògan «plaer adult» (no tinc cap interès publicitari, però trobe que els xocolates de la Vila són tan populars, que si obviara aquesta accepció, estaria cometent una falta important d’omissió) 7. Cognom d’un conegut narrador i gramàtic valencià, que va fer un dels més importants treballs de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou un dels principals promotors de la normativització i estandardització del valencià. Aproximar-me un poc a la figura d’Enric Valor m’ha fet pensar que aquest home recollia en la seua persona totes les accepcions de la paraula que portava per cognom: • La seua valuosa obra el convertix en una persona estimable per als seus coetanis i les generacions posteriors. • Va ser valerós defenent les seues idees, fins al punt de ser presoner polític de la dictadura entre 1966 i 1968. Malgrat això, va ser capaç d’involucrar-se en la fundació de la primera revista en valencià després de la guerra: «Els quaderns Gorg». • Dels valors numèrics presents a la seua història, ens quedarem enguany amb el número 100 : els anys que fa del seu naixement. • En la seua particular escala de valors, l’estima per la pròpia llengua queda fora de qualsevol dubte, i segur que n’ocupava un alt lloc en la jerarquia. I així, va dotar a la nostra cultura d’un valor afegit: una llengua unificada i normativitzada.

• La relació amb la xocolata Valor, ja és més una qüestió de gustos. En el meu cas concret, literatura i xocolata són fonts de plaer, de manera que també hi podria trobar un paral·lelisme entre les dos accepcions del terme. Espere haver aconseguit el meu objectiu: que este exercici literari senzill i sense pretensions es convertisca en un homenatge i agraïment al nostre Enric Valor: una persona molt vàlida que ha deixat una valuosa obra, que feu pal·lesa la seua valentia i que es mereix ser valorat per tot els valencians.

GRÀCIES TEACHER Famílies Rueda Rausell i Sánchez Rausell Thank you, mestra En dos llengües t´he estimat.

Gràcies, Teacher Thank you, mestra I les dos m´has ensenyat.

M´has fet riure quan calia I has sabut fer-me estudiar I tindre ganes d´aprendre Learning English, Oh what fun!

Dos cultures barrejades Els bunyols i fish and chips Cantem el «Amunt, València» I després el «Let it be».

Dear Teacher, we will miss you Et trobarem a faltar Dear Teacher, we will miss you En anglès i en valencià.

A PROPÒSIT D’ENRIC VALOR. Una visió personal del conversador i del rondallaire Neus Oliag, avia d’Hugo (1r de primària) Enric

Valor

era

conversador

extraordinari i un contista excepcional, tan oralment com per escrit. La seua veu sonora, clara, dolça; la cadència pausada, el to modulat però ferm; i la seua perfecta pronúncia! Com ell deia: «Jo vaig fer un còctel del llenguatge de Dénia, del de l’Aitana i del de la Foia de Castalla». A mi em sonava meravellosament, res a veure amb el valencià que jo havia aprés a la Ribera, apitxat i ple de castellanismes, que Valor no rebutjava sempre que fora només oral. Crec que no he conegut una persona més respectuosa ni més educada ni mes modesta i amb una conversa tan amena!! Al començament del 1976 l'editorial Gorg acabava de publicar el volum I de L’Obra Literària Completa d’Enric Valor. Quan em proposaren fer el pròleg al volum II (on es publicarien algunes rondalles encara inèdites) vaig tindre que entrevistar-me amb l’autor. Les meues visites es succeïren amb periodicitat i el seu acolliment sempre va ser igual d'afectuós. Jo anava a casa seua, ens col·locàvem cara per cara, asseguts cadascú en una còmoda butaca, a primera hora de la vesprada i sempre es feia de nit. Què d’anècdotes i quina forma de contar-les!. Tenia una memòria prodigiosa; podia explicar amb tota mena de detalls les seues pujades a les serres de la Foia de Castalla, a les d’Agost i Petrer, a la serra Mariola, a les boscoses muntanyes de Penàguila, a la Torre de les Maçanes i Benifallim i també «a la tan coneguda avui Aitana (al menys de nom)» i a la «crestuda i quasi desconeguda Serrella». Recordava els noms de tots els seus informadors, els llocs on vivien i les diferències dels paisatges. Com a rondallaire la seua major virtut rau en la seua categoria de contista en el més ample sentit del terme. Coneix la tècnica del conte a la perfecció i, encara que en les rondalles es cenyeix a les lleis lògiques del relat popular, és notòria l’habilitat amb que arriba al punt àlgid de l’anècdota i la fa evolucionar sense que la intensitat decaiga. A més a més, no hi ha diferència entre les que recordava tal i com les sentia contar d’infant, entre les que va sentir contar senceres i les quasi totalment inventades per ell. 7

Altrament voldria destacar la original e interessant manera amb que Enric Valor tracta la moral en les seues rondalles, fins i tot quan els personatges que intervenen en l’acció son de tradició religiosa; no actuen d’acord una moral basada en regles religioses o social establertes, sinó seguint el codi d’una moral natural. I en quant a alguns dels personatges tipus com poden ser el patró cruel i explotador, el camperol miserable, el clergue àvid… estan sempre curiosament dulcificats. La presència del narrador no intenta mai sobreposar-se a una narració, la força de la qual i el seu abast l’excedeixen. Darrere d’un material anònim i tradicional la veu de l’ autor queda denunciada pel relleu que hi assoleix l’humor, tret tan característic del País Valencià i que Enric Valor utilitza d’una manera tan subtil i refinada. Jo guarde com un tresor l’edició de Gorg amb la seua dedicatòria: «A la meua curosa i documentada prologuista,Sra Neus Oliag,amb l’agraïment i admiració d’Enric Valor».

ENRIC VALOR I EL TIO CUC Marc i Rebeca Ferrer (4t i 1r de primària) i Susana Montañana Tothom coneix la faceta narrativa de l’escriptor Enric Valor, però de segur que no tots coneixen la seua participació en la revista El Tio Cuc. El

Tio

revista

Cuc

satírica

fou

una

setmanal

iniciada a Alacant per José Coloma Pellicer en 1914. En un principi escrivien en valencià

dialectal

castellà, i sense una norma ortogràfica definida.

Enric

Valor va començar la seua tasca com a periodista i escriptor a Alacant. En

1930

entrà,

amb

només 19 anys, en la redacció de El Tio Cuc, un periòdic satíric d’ideologia laica, liberal i republicana, la qual cosa va provocar que patira censura. Aquest setmanari satíric va

deixar

una

forta

empremta a tots els alacantins dels anys 30 del segle XX. Fou l’única publicació periòdica que incloïa el valencià. El Tio Cuc i el seu nebot Cuquet s’enlairaven per a visitar els pobles de la província i feien crítiques a la vida alacantina. El seu llenguatge col·loquial i el seu format de còmic ajudà a ser una publicació molt acceptada popularment. Fou a partir de l’arribada d’Enric Valor a la redacció d’aquest setmanari quan es feren esforços per a adaptar el valencià a les recents Normes de Castelló (1932). Va ser un intent seriós de normalització lingüística. El Tio Cuc desaparegué amb la mort del seu fundador i director José Coloma Pellicer al novembre de 1936. Darrere de la portada (pàgina 2) trobareu una reproducció de la revista El Tio Cuc.

EL MENINFOTISME CULTURAL I L’OBRA D’ENRIC VALOR Daniel Vanaclocha, pare de Verònica, 5è de primària. El 24 de febrer de 1996 es va inaugurar un Institut d’Ensenyament Secundari a Castalla, poble natal d’Enric Valor i que va rebre el seu nom: Institut Enric Valor. Però, malauradament, aquesta denominació no més va durar fins el 31 de juliol de 1998, poc més de dos anys. Va ser canviat pel més asèptic i despersonalitzat nom de IES de Castalla. Un dels artífex del canvi va ser l’Honorable Conseller d’Educació de l’època, un tal Francisco Camps, que ja fa un temps va deixar de ser Honorable per a passar a ser Molt Honorable. Això sí, honorable per imperatiu legal. Es va convocar un Consell Escolar Municipal d’urgència en ple període de les vacances d’estiu per a perpetrar aquesta atrocitat. Sembla increïble que els governants del poble natal d’una figura de la talla de Valor, amb tot el reconeixement del que gaudeix entra la comunitat científica i que ha estat reconeguda per infinitat de premis i distincions, en lloc d’enorgullir-se i fer bandera de la seua procedència, es dediquen a menysprear la seua memòria tan sols per defensar posicionaments polítics diferents. Enric Valor dona nom a instituts, carrers, premis literaris i moltes altres iniciatives culturals i cíviques arreu del País Valencià, però al seu poble se li nega aquest honor, en una mostra del més genuí i autèntic meninfotisme cultural, tan estès i tan reconegut a les nostres comarques valencianes. Negar aquesta distinció a una persona que ha estat el creador d’una important obra lingüística, que ha recuperat tantes i tantes històries de la narrativa oral tradicional i que ha estat autor d’una vasta producció literària, dóna la justa mida de l’estima que els nostres governants senten per la cultura, i per les persones que han dedicat la seua vida a aquestes coses, d’una banda, i d’altra, l’alegria amb la que els agrada menystenir l’opinió dels científics modificant les seues tesis i canviant-les per altres més rendibles políticament. L’obligació d’uns governants tan amants de tot allò valencià, segons que diuen, seria la de difondre l’obra de Valor i agrair-li tota la tasca feta en la conservació del vocabulari propi dels valencians, recordant la seua figura i divulgant el seu treball, sobre tot entre la infantessa i la gent jove que es troben en període de formació i no l’exercici d’auto odi que practiquen amb la intenció de tractar d’oblidar quant abans figures de la categoria de l’escriptor de Castalla. Però sembla que aquest meninfotisme no és exclusivament valencià. Si més no sembla ser una cosa prou ibèrica ja que trobem casos semblants a la península. Per exemple, la negativa de l’Ajuntament de Porto, en Portugal, (curiosament de tendències polítiques semblants a la dels nostres governants) que es varen negar a dedicar un carrer a Jose Saramago, Premi Nobel de Literatura, ja que les seues idees polítiques no eren del seu gust. 10

«ENRIC VALOR – CONVERSES AMB UN SENYOR ESCRIPTOR» Antònia Tàrraga, mare de Verònica (5è de primària) EXTRACTE DEL LLIBRE:

ENRIC VALOR. CONVERSES AMB UN SENYOR ESCRIPTOR de ROSA SERRANO – Editorial Tàndem: València, 1995 (Col·lecció Tàndem de la memòria)  INFANTESA (1911-1923) “Des del balcó del cadamunt es veien les “quatre serres” que encerclen la Foia de Castilla: una vista en certa manera grandiosa i atractiva i sobretot diferent a qualsevol altra panoràmica del món: per a mi, el meu món d’infant, i embrió, junt amb molts altres elements com la gent, els costums i la llengua, de la meua pàtria.”  ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT (1924-1935) “No cal dir que durant tota la meua vida activa de caçador, vaig caçar la terrerola a la Ribera i a la Plana de Castelló; la perdiu a Picassent, i la llebre on hi havia possibilitat, perquè n’abunden poc. Fins he fet alguna temptativa amb les fotges vora l’Albufera o a l’arrossar, però no era allò meu: hi tenia poca pràctica, ja que sóc, sobretot, caçador de muntanya.”  LA GUERRA I LA PRIMERA POSTGUERRA (1936-1945) “En realitat em va ocòrrer com a Frederic Genovard, el meu personatge del Cicle de Cassana. Potser no tan poèticament com li esdevé tot a ell en Temps de Batuda. Estiuejant em va agafar a Castalla el colp d’estat del general Franco.” “A mi és que no m’agradava manar. Volia ser soldat ras.” 

L’ESCRIPTOR I GRAMÀTIC (1946-1974)

“La tertúlia va ser una cosa magnífica: es tractava del nostre idioma i de la nostra literatura i resultava una activitat estimulant al davant de la fortísima dictadura que havíem començat a suportar. Aquelles reunions setmanals pesentaven també un altre atractiu, i era el seu regust romàntic d’una més o menys acusada clandestinitat.” 

TEMPS DE COLLITA (1975-1994)

«L’amor a la llengua primer, después l’amor a la narrativa.» “Quant dec als meus pares en la qüestió lingüística! I a Castilla! La nacionalitat és la llengua: això ho he mamat al meu poble. I com deia l’assagista Ramiro de Maeztu: “tots els pobles on es parla la llengua del meu poble són la meua pàtria.”

Obres d’Enric Valor Narracions i contes

     

L'experiment de Strolowickz València: El Camí, 1931 Narracions de la Foia de Castalla Barcelona: Editorial Barcino, 1953 Narracions intranscendents València: Fernando Torres, 1982 Narracions perennes València: Gregal Llibres, 1988 L'esclafamuntanyes València: Tàndem Edicions, 1995 Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles València: Tàndem Edicions, 1996

Rondalles

         

Rondalles valencianes, vol. I València: Editorial Torre, 1950 Rondalles gironines i valencianes Barcelona: Editorial Ariel, 1951 Rondalles valencianes, vol. II València: Editorial Torre, 1951 Rondalles valencianes, vol. III València: Editorial Torre, 1958 Meravelles i picardies, vol. I València: Editorial L'Estel, 1964 Meravelles i picardies, vol. II València: Editorial L'Estel, 1970 Obra literària completa, vol. I València: Editorial Gorg, 1975 Obra literària completa, vol. II València: Editorial Gorg, 1976 Rondalles valencianes, 8 vol. València: Edicions de la Federació d'Entitats Culturals - Edicions del Bullent, 1984-1988

Rondalles valencianes, 8 vol. València: Tàndem Edicions, 1992-1993 (adaptació per a infants de Rosa Serrano)



Història d'un mig pollastre[1] València: Edicions del Bullent, 2007 (àlbum il·lustrat per Anna Seguí)

 

La rabosa i el corb[2] València: Edicions del Bullent, 2007 (àlbum il·lustrat per Dani Cruz) Comencilda, Secundina i Acabilda[3] València: Edicions del Bullent, 2007 (àlbum il·lustrat per Anna Seguí)



La mare dels peixos[4] València: Edicions del Bullent, 2007 (àlbum il·lustrat per Dani Cruz)

Novel·les      

L'ambició d'Aleix València: Tàndem Edicions, 1957 (1a ed. València: Successor de Vives Mora, 1960)

Sense la terra promesa València: Tàndem Edicions, 1993. (1a ed., València: Editorial Prometeo, 1980)

La idea de l'emigrant València: Tàndem Edicions, 1983 (1a ed., València: Fernando Torres, 1982) Temps de batuda València: Tàndem Edicions, 1993 (1a ed., València: Fernando Torres, 1983) La ambición de Aleix Barcelona: Plaza & Janés, 1987 Enllà de l'horitzó València: Tàndem Edicions, 1993 (1a ed. 1991)

Gramàtica i lexicografia

 

Curso de lengua valenciana València: Editorial Gorg, 1966 Millorem el llenguatge València: Editorial Tres i Quatre, 1999 (1a ed., 2 vol., València: Gorg, 1971)



Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano València: Gorg,



Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià València: Editorial Tres i

    

Quatre, 1997 (1a ed. 1977) La flexió verbal València: Editorial Tres i Quatre, 1992 (1a ed. 1983) Temes de correcció lingüística València: Editorial Tres i Quatre, 1984 (1a ed. 1983) Vocabulari fonamental Barcelona: Editorial Plaza & Janés, 1988 Vocabulari escolar de la llengua València: Carena Editors, 1989 Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, en col·laboració amb Rosa Serrano, València: Tàndem Edicions, 1993

1973

Altres 

Paraula de la terra. Escrits seleccionats València: Universitat de València, 1998 12

LA IMPORTÀNCIA DEL CONTE POPULAR Mónica Ferrando, mare de Pablo i Clara Lamirán (2n de primària i 1r d’infantil) Contar contes als nostres fills és fonamental pel seu creixement personal. Les històries els preparen per a afrontar la vida en les seues dificultats: zels, frustracions, pors, conflictes… A través dels contes, i els jocs tradicionals els xiquets aprenen a discernir entre el bé i el mal, a entendre i expressar sentiments i a donar resposta a les seues preocupacions. A través d’ells desenvolupen la seua autoestima, l´autodisciplina, la tolerància, i aprendre a ser persones en valors i capacitat d’esforç. Però el conte de vegades, pot utilitzar-se per a evadir-se de la realitat. Per això és important que l’adult llisca en ells i els ajude a analitzar i canalitzar les metàfores i fer un ús particular de les històries. Per què serà, que quant més contes contem, més ens en demanen? Fins que acabem de nàixer, utilitzem la literatura de tradició oral per a bressolar-los, calmar-los, dormir-los o distraure’ls a través de cançons de bressol, tirallongues o rimes que ens cantaven a nosaltres quan erem xicotets i continuen funcionant millor que res. Més endavant els xiquets es diverteixen

amb

endevinalles,

encadenats, embarbussaments..., i altres jocs lingüístics, que tenen moltíssims anys, i per més que passen, segueixen agradant-los. Avui trobem a les llibreries fantàstics dibuixos

llibres i

plens

desplegables

que

hipnotitzen al lector, fets per excel·lents autors i dibuixants, alguns magnífics. A més, molts dels

contes

moderns

tenen

l’estructura del conte tradicional o meravellós, procedent de la literatura popular. Però a la nit, quan estem al peu del llit dels nostres fills eixos no son suficients, ells ens demanen els que ens contaven a nosaltres, aquells que eixen de la nostra boca. Les il·lustracions en eixe moment no importen, solament la nostra veu.

Per això hem d’agrair a autors com Enric Valor, que dedicà part de la seua obra a la recopilació de rondalles del carrer. Joies que nosaltres i els nostres fills gaudeixen llegint. Però si volem que els nostres fills siguen bons lectors, no hem de deixar de contar-los i recontar-los llegendes, contes, històries i rondalles sempre que puguem. Gracies Enric Valor per eixe regal que ens feres a tots recopilant rondalles que avui puc contar als meus fills i als meus alumnes, i que inclús ens conviden a treballar la rima i inventar noves rondalles basades en aquestes. «Para aprender a crear hay que oir a otros inventar, para ser un gran lector hay que ser un gran oyente de historias, y esto no es innato, se construye».(Manuel Abril Villalva, Lectura y literatura infantil y juvenil). ENCREUAT D’ENRIC VALOR Marc i Rebeca Ferrer (4t i 1r de primària) i Susana Montañana

1 4 3

5 7 1.- Poble alacantí de naixement. 2.- Revista satírica alacantina on va treballar com a periodista. 3.- Conjunt de relats orals valencians que va plasmar en paper. 4.- Professió d’Enric Valor a més de periodista i escriptor. 5.- Lloc on va estar vivint des de l’any 1966 fins l’any 1968 per tindre contacte amb els nacionalistes valencians. 6.- Nom de la primera revista valenciana que aparegué després de la guerra civil on ell col·laborà. 7.- Nom del text que va escriure sobre la conjugació dels verbs. SOLUCIONS 1.- CASTALLA. 2.- EL TIO CUC. 3.- RONDALLES. 4.- LINGÜISTA. 5.-PRESÓ. 6.- GORG. 7.- LA FLEXIÓ VERBAL.

REFLEXIONS Mar Cano, mare d’Alex Baixauli (3r d’infantil) Voldria compartir amb vosaltres algunes reflexions que ben sovint acudixen al meu cap. Imagina’t tancar-te en una aula amb 15 o 20 xiquets, cada un d’un pare i d’una mare, cada un amb una educació distinta, cada un amb el seu caràcter, cada un amb les seues habilitats i els seus limitacions. Això de 9 a 17 hores de dilluns a divendres durant nou mesos. Fins ací, ja aclapara, no? Doncs ara agafa eixe còctel i tracta que aprenguen i que aconseguisquen uns objectius dictats per la institució corresponent. A més, intenta que apareguen els mínims conflictes possibles i que siguen capaços de respectar-se els uns als altres. Jo partisc de la base que els nostres fills, en una aula amb més de deu alumnes, és impossible que traguen partit a tot el seu potencial. Ací estan, de fet, els resultats d’estudis que ens situen a la cua d’Europa pel que fa al nivell acadèmic dels nostres alumnes. No obstant això, paradoxalment, som un país que exportem, a més de metges i infermeres, mestres. Però estem a València, i ja hem pogut constatar a quin tipus d’ensenyament públic de qualitat aspira el Govern de la Generalitat. És per això que admire tant els mestres. Em pareix que fan una labor encomiable. Damunt, prenent com a exemple a Mª José Zanón (mestra del meu fill), per parlar del que conec de primera mà, encara li sobren energies per a continuar formant-se en la universitat i així millorar com a docent, la qual cosa beneficia directament el meu fill. De vegades sent conversacions en què algú posa a caldo al professor/a. Els motius són molt variats: que si ha resolt un conflicte en què, injustament, ha desfavorit el seu fill, que si posa massa deures, que si en posa pocs, que si és molt estricte, que si és molt permissiu, que si és molt «conductista» (este últim qualificatiu ja em va deixar bocabadada), etc. Moltes vegades em pregunte si els demanem als professors una excel·lència que no ens demanem a nosaltres mateixos. Nosaltres podem equivocar-nos en el treball o amb els nostres fills, però posem el crit en el cel si és el professor el que s’equivoca. Recorde el «alguna cosa hauràs fet» quan els fills dels setanta ens queixàvem del professor als nostres pares. Eixa presumpció de veracitat automàtica i autoritat que se’ls concedia als professors eren un suport molt important per a la seua àrdua labor. Si ells posen el seu coneixement i professionalitat i nosaltres, des de casa, posem el nostre suport, tenim la combinació perfecta. Però, anant més enllà, tampoc em pareix tan malament que el meu fill es trobe alguna vegada amb un professor «injust». Com a mare, sé que patiré i la meua tendència natural serà voler protegir-lo i esmorteir qualsevol colp. No obstant això, el sentit comú em porta a 15

pensar que la vida, en si, és quasi sempre injusta, i que és molt probable que en el futur es trobe amb un cap injust. Com més prompte millor s’assaone i aprenga a gestionar eixes situacions, millor. L’excés de protecció, encara que siga motivat per quelcom tan noble com l’amor, pot fer que perjudiquem els nostres fills sense voler. Per exemple, quan arriben a 6é de primària, no pocs pares es passen tot el curs advertint els seus fills del canvi tan gran que viuran, que les notes poden empitjorar, que és més difícil... A alguns xiquets amb gran sentit de la responsabilitat, açò els genera angoixa i, inclús, ansietat. A altres, l’excusa perfecta per a justificar les males notes (ja els havíem ficat en el cap que això sol succeir en passar a 1r de l’ESO). El que hem de fer és ensenyar-los des que comencen la seua etapa acadèmica a gestionar la seua tasca, a fer-los responsables dels seus estudis, que la constància i l’esforç (no només el resultat) els farà arribar on volen.

MENJA FRUITA DE TOTS ELS COLORS Miquel Benlloch (2n primària)

CAL·LIGRAMES D’ENRIC VALOR Alumnes i mestres de tercer i quart de primària També

ens

hem

atrevit

fer

dos

cal·ligrames sobre la figura d’Enric Valor. Durant el curs hem aprés que un caŀligrama és un tipus de poema visual. És un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s’utilitza la disposició de les paraules, i la cal·ligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable. El contingut del poema i la seua representació gràfica van a la par. La lletra d’una cançó composada per a Enric Valor i alguns títols de rondalles ens han donat idees per a la creació d’aquests cal·ligrames:

L’AUCA D’ENRIC VALOR Alumnes i mestres de tercer i quart de primària

L’auca és un conjunt de xicotetes estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un sol full de paper, que fan referència als diferents episodis d’una biografia, d’una història, d’una efemèride, d’un tema, etc. La tradició vol que se’n facen 24 ó 48, en tot cas un número múltiple de 4. La característica cabdal de l’auca és el fet que la llegenda al peu de l’estampa o vinyeta està escrita en vers, ja siga en rodolins, tercetes o quartetes. El dibuix s’ha d’ajustar al vers. A vegades hi ha fotografies. Tot i que les auques constitueixen un precedent molt clar del modern gènere del còmic, no s’han de confondre amb el còmic, ja que el text d’aquest, no està condicionat per la mètrica i la rima, sinó que es troba dins de bombolles. Les auques provenen d’un perfeccionament dels dibuixos del joc de l’oca en el segle XVII fins al punt que van tenir valor com a art propi i separat del joc. Es creu que el joc de l’auca tenia un origen endevinatori, doncs s’hi feien servir figuretes que representaven moments de l’horòscop, com ara el sol, la lluna, les estrelles... També hi ha auques de diversos temes, com ara els zoològics, els jocs d’infància, les festes de l’any, ferramentes i atifells, indrets, commemoracions i d’altres. Per commemorar el centenari del naixement d’Enric Valor i afegint-nos a les múltiples mostres de reconeixement a l’autor, dediquem des de l’agraïment profund i el respecte absolut a la seua figura, aquesta auca elaborada conjuntament per l’alumnat de Tercer i Quart de Primària, activitat que ha format part d’una de les propostes del nostre projecte de treball d’aquest curs “La imatge i la paraula”.

Fa cent anys, en un poblet de terres alacantines va nàixer aquest xiquet.

En ple estiu, al mes d’agost, ve al món amb molta calor just el dia vint-i-dos. 18

De la Foia de Castalla és originari Enric qui estimà tant la rondalla.

A casa tingueren cura que des de menut gaudira del plaer de la lectura.

A la indústria del calcer es dedicà un temps Enric realitzant un bon quefer.

Les sabates i el seu món prompte passaren a ser sols un interès segon.

En canvi, ha estat ben constant

la demostració de ser de la llengua, un gran amant

Proveït d’un gran talent per la llengua i el bon ús ha treballat de valent.

Ja a la seua joventut publicà treballs i articles al diari «El tio Cuc».

Un bon curs d’ortografia Enric anà publicant d’on la gent molt aprenia

Un treball molt especial sense dubte podem dir segurs: «La Flexió Verbal».

Ha rebut molts homenatges distincions i agraïments el nostre gran personatge.

Treballador sense pausa ha sigut condecorat com «Doctor Honoris Causa».

De rondalles populars n’arreplega trenta-sis i a tothom les fa arribar

A les nostres Biblioteques la rondalla sempre hi és pels xiquets i les xiquetes.

El seu nom avui s’ondeja per carrers, places i escoles

que n’Enric Valor bateja

«Les rondalles valencianes» és l’obra més coneguda ací i a terres llunyanes.

La llengua sempre ha estimat

I al Col·legi El Barranquet pel nostre estimat Enric hi ha un especial raconet.

D’un dels pobles de la Foia fa cent anys que ens regalaren als valencians, una joia.

I el Segon Cicle, amb el cor, aquesta auca la dedica a l’amic ENRIC VALOR.

i Enric Valor, per nosaltres, ha deixat un ric legat

PREMI GUANYADOR SAMBORI 2011 (1r CICLE DE PRIMARIA) per PAU SASTRE DAUKSIS

SOPA DE LLETRES I ENCREUAT Alumnes i mestres d’educació infantil RESOL AQUESTA SOPA DE LLETRES

A U T E G M B A C

E S C R I P T O R

N M F G S H I J F

R O N D A L L E S

I T L M B N U P Q

C A S T A L L A Z

W R S T U F W X

V T A B E C Q E F

A N G A S A X K L

L L I B R E V R S

O P T U V W D X Z

R Q A B C D E P G

EL MEU VIATGE A ESQUIAR Mariola Damià Benet (5è de primària) La nit abans d’anar a la neu estava molt nerviosa per si em dormia i arribava tard, però l’endemà em vaig despertar molt matí per a agafar l’autobús. En l’autobús jugàvem, escoltàvem música i menjàvem d’amagat les llepolies que portàvem en la motxilla. Quan arribarem al poble hi havia unes plantes congelades pel fred i tots els rierols estaven també congelats. Quan vam veure la pista roja varem pensar que era un precipici i que seria impossible baixar per ella. En arribar a l’hotel pujarem les maletes per les escales i resulta que hi havia una rampa! Després ens van posar per grups a les habitacions. Ens van posar a totes les xiques en una habitació, les de 5è i 6è juntes, elles pensaven que seria un desastre estar amb les xicotetes, i nosaltres que estar amb elles, però després ens ho passarem bomba. Després de repartir les habitacions ens van dir que agafàrem uns mitjons i baixàrem a provar-nos les botes, els esquís i els pals. Quina il·lusió! L’endemà ens van despertar molt matí (és que ens havíem dormit molt tard), ens vestirem i baixarem a desdejunar. El desdejuni de l’hotel estava molt bo, podies agafar totes les galetes que volgueres i llet amb xocolata. Després anàrem a agafar la telecadira, jo tenia una mica de por però quan hi vaig pujar amb la meua amiga Alba, se’m va passar, el paisatge era molt bonic encara que anava una mica lent. El nostre monitor, Alex, era molt amable, però no ens ajudava a alçar-nos quan quèiem, deia que havíem d’aprendre sols. Ens divertirem molt. Les pistes

eren

pujàvem

molt

amb

grans

una

transportadora,

però

cinta no

paràvem de caure, nosaltres i els

pals.

esquiàvem

Menjàvem, descansàvem,

així tots els dies.

Per les vesprades en arribar a l’hotel sempre anàvem a l’habitació ens dutxàvem, ens vestíem i ens pentinàvem per a baixar a sopar i després a la disco. Ens intercanviàvem la roba i ens fèiem pentinats exòtics. Quan baixàvem per a sopar ens assèiem totes les xiques en un grup i parlàvem molt, a més agafàvem menjar per a l’endemà no tindre gana després d’esquiar. En la discoteca sempre ballàvem molt totes juntes, els xics jugaven al «pilla-pilla» o s’asseien a mirar com ballaven els altres. L’últim dia vam anar caminant al poble per a comprar les «secallones». Jo vaig comprar també alguns regals per a la meua família. Resumint, ens ho passem pipa!

ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA Irene Rausell, mare d’Andreu (5é de primària) L’any 2011 ha estat proclamat per l’Assemblea General de l’ONU com l’Any Internacional de la Química per a concienciar al públic sobre les contribucions d’aquesta ciència al benestar de la humanitat. A més, 2011 coincideix amb el centenari del Premi Nobel atorgat a Marie Curie pels seus descobriments, i de la fundació de l’Associació Internacional de Societats Químiques. Encara que la primera idea que ve al cap quan es parla de «química» és la d’un científic entre potets de formes rares d’on eixen sospitosos fums, o la de la famosa taula dels elements (que tan costava d’aprendre), la veritat és que la química és molt més que això. De fet, és i serà una de les ciències essencials per a millorar la sostenibilitat dels nostres modes de vida i per a resoldre problemes globals i bàsics de la humanitat, com ara l’alimentació, l’aigua, la salut, l’energia o el transport. El lema de la commemoració d’engany «Química, la nostra vida, el nostre futur», ve a reflectir això: la importància de la química en el sosteniment dels recursos naturals, i les moltes possibilitats d’aplicació de la mateixa com a ferramenta creativa per a millorar quasi tots els aspectes de la vida quotidiana. Deixem-nos, doncs seduir per aquesta antiga ciència que està present en “laboratoris” tan senzills com la cuina de cada casa i que a voltes fa que la realitat semble màgia. Descobrim-la!

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS CURS 2010-2011 Amparo Porras, mare d’Alba Ortolà (3r de primària) Un any més, l’empresa Docendo/Valesport, és l’encarregada de gestionar i desenvolupar, amb la coordinació i supervisió de l’AMPA, les activitats extraescolars d’aquest curs. Després d’estudiar les vostres opinions i peticions a través de les enquestes d’extraescolars de l’any passat, varem canviar per al grup de primària, l’activitat del migdia de Funky/hip-hop per la de Taekwondo, que ha tingut molt d’èxit. Enguany, davant la gran demanda d’activitats de les famílies d’infantil, hem hagut de formar dos grups i d’una altra banda, no es va formar un grup mínim de xiquets/es de primària i hem hagut de fer un gran esforç, per poder mantindre i traure endavant les activitats de patinatge i teatre i poder donar servei a aquelles famílies que necessitaven conciliar la vida laboral amb la familiar. En aquest curs escolar, participen al voltant de 93 xiquets i xiquetes. Les activitats extraescolars dels divendres són: Grup infantil - Hort ecològic de 15 a 16 h i Cultura Anglesa de 16 a 17 h. (22 xiquets/es repartits en dos grups). - L’hora del conte i teatre de 13.30 a 14.30 h. (12 xiquets/es) Grup primària - Patinatge de 15 a 16h. i Teatre de 16 a 17h. (8 xiquets/es) - Taekwondo de 12 a 13h. (16 xiquets/es)

L’activitat de bàsquet la continua gestionant l’OAM (Organisme Autònom Municipal) de Godella. S’imparteix els dimecres de 12.30 a 13.30 h i els divendres de 15 a 17 h. Ací la demanda d’aquesta activitat, també s’ha vist desbordada i haguérem de fer tres grups i sol·licitarem a l’OAM un entrenador més. Està formada per un total de 35 xiquets/es en tres categories; pre-benjamins, benjamins i alevins. Agraïm a l’equip directiu del centre, que ens haja deixat fer ús de l’aula de 3 anys (també l’aula multiusos) per a l’activitat de cultura anglesa, el pàrquing exterior per a l’activitat de patinatge i una aula en cas de mal oratge per al grup de bàsquet, ja que sense aquestes instal·lacions haguera estat molt complicat el desenvolupament de les activitats. Volem assenyalar que la demanda d’ activitats cada any és major i alguns xiquets/es s’han quedat en llista d’espera. Com que no disposem de les instal·lacions suficients per a poder ampliar activitats, us recordem que es fixa una data en què arrepleguen les inscripcions per rigorós ordre d’inscripció i, per tant, cal que quan més aviat apunteu als vostres fills millor, si voleu tindre la plaça assegurada. Des de l’AMPA seguirem treballant per a millorar les activitats i el benestar de l’alumnat.

HORT ECOLÒGIC En aquesta activitat només treballen els més xicotets del cicle d’Infantil. Els xiquets de Primària enguany participen en altres activitats i per aquesta raó la nostra horta és molt més xicoteta que anys

anteriors. Resulta molt complicat fer algunes tasques amb xiquets tan menuts i és molt costós mantindre en condicions l’horta. Pepe és l’educador que ha estat durant tot el curs escolar amb els alumnes al taller. És tècnic superior en administració i gestió d’empreses agropecuàries. Gaudeix moltíssim aplicant els seus coneixements i experiència, ja que durant anys s’ha dedicat al paisatgisme, a la jardineria i a cultivar en el seu temps lliure tot tipus d’hortalisses i verdures en el seu hort familiar. Xiquets i xiquetes del primer grup d’hort

Estant aprenent a treballar en equip, a cuidar les plantes i a ser respectuosos amb la natura i volem fer-los sentir interès, preocupació i respecte pel medi ambient.

Però la millor cosa, és veure com gaudeixen arruixant les plantes, banyant-se amb l’aigua i xafant la mar de bé per tot el fang.

Xiquets i xiquetes del segon grup d’hort

Els xiquets han pogut plantar des de llavors de porro, pebrots, tomata, ceba i creïlla fins a treballar la terra amb ferramentes infantils. També han aprés a adobar i regar. Quan el clima ha estat advers han pintat fitxes d’hortalisses i fruites en l’aula.

CULTURA ANGLESA Gemma Peris és l’educadora que s’encarrega de dur a terme aquesta activitat i la de l’hora del conte i teatre. Es va formar com actriu a l’ESAD de Valencia i a Londres (realitzant diversos cursos monogràfics), i des de 1994 alterna el seu treball com a actriu, directora i productora amb la docència. Ha treballat a diferents centres, d’educació infantil, primària i secundaria de la Comunitat Valenciana.

Xiquets i xiquetes del primer grup de cultura anglesa.

El llibre i CD complementari són la base del treball a l’aula, però també utilitzen altres recursos didàctics com les cançons i cants, els jocs d’acció que consoliden el vocabulari après, fitxes de treball per acolorir, etc. Però el més important és que el xiquets i xiquetes tinguen una actitud positiva respecte a la llegua anglesa.

Xiquets i xiquetes del segon grup de Cultura Anglesa.

PATINATGE Carolina Villasalero Navarro, estudiant Magisteri d’Educació Especial a la Universitat Católica de Godella, és una gran aficionada al patinatge i el practica de manera habitual. A través dels jocs i d’una forma lúdica, tracta d’ensenyar a patinar correctament al xiquets i xiquetes. El patinatge, és, potser, un dels esports més complets.

Beneficis del patinatge: - Millora la resistència física. Ciclistes i esquiadors de fons entrenen amb patinatge. - Exercita l’equilibri. Millorant-lo, ja que l’equilibri és la base en este esport. - Cuida i enforteix els pulmons i el cor. Com a esport aeròbic que és, millora tot el sistema cardiovascular i respiratori del teu cos. - Incrementa la coordinació motriu. Gràcies a açò som capaços de girar i fer figures - Modela i enforteix abdomen i glutis. Són els grups musculars que més es treballen. - Activa la circulació sanguínia. Treballa el cor, l’enforteix i és capaç de bombar més fort en cada batec, nodrint les nostres cèl·lules amb major freqüència. - És un desestressant natural i millora l’humor Com es diu popularment, «crema adrenalina» i desconnecta de la rutina diària i rius amb els companys amb qui el practiques.

TEATRE Jacobo és un gran apassionat del teatre i està encantat amb el seu grup de xiquets i xiquetes. El més important per a ell és que tant l’educador com els xiquets estiguen a gust i gaudeixen de l’activitat amb molta il·lusió. Per a fer teatre no cal que el xiquet siga un artista i tinga una qualitat innata per a això, basta que vullga divertir-se, inventar i interpretar històries, i fer amics.

Durant aquests mesos s’ha centrat en l’expressió corporal, vocal i musical. Per Nadal varen assajar i representar una xicoteta «representació» i ara mateix, el grup de teatre està immers en el projecte de final de curs, en el que els xics i xiques que el conformen representaran el musical «Grease». El teatre ajuda a desenvolupar l’expressió verbal i corporal, i a estimular la capacitat de memòria i l’agilitat mental. També serveix perquè els xiquets retinguen diàlegs, millorant i afavorint la dicció. Augmenta l’autoestima, aprenen a respectar i conviure en grup, coneixen i controlen les emocions, descobreixen el que és la disciplina i la constància en el treball, a més de moure’s entre el públic. Beneficis del teatre per als xiquets - Reforça les tasques acadèmiques com la lectura i la literatura. Actualitza al xiquet en matèries com el llenguatge, l’art i la història. Millora la concentració i l’atenció dels xiquets. - Ajuda en la socialització, principalment en alumnes que tenen dificultat per a comunicar-se. - Estimula la creativitat i la imaginació. Ajuda els xiquets a què juguen amb la fantasia. - Promou que els xiquets reflexionen. Fomenta l’ús dels sentits dels xiquets. Motiva l’exercici del pensament.

L’HORA DEL CONTE I TEATRE: Com ja havíem adés, Gemma Peris és també la monitora de l’hora del conte i és el primer any que treballa a la nostra escola. Independentment dels objectius formatius per a cada assignatura, que òbviament segueix, Gemma considera fonamental, treballar sobre activitats que estimulen la

comunicació i el respecte dins el grup, així com a través de jocs que potencien la curiositat dels xiquets i xiquetes. Han estat treballant l’expressió corporal amb jocs dramàtics, imitacions, escenificació de contes,etc i s’han fet unes titelles molt boniquetes.

S’ha comprovat que els xiquets que senten contes de forma freqüent aconseguixen un major desenvolupament de totes les funcions lingüístiques i que adquirixen les ferramentes necessàries per a iniciar amb èxit la lectura. Les investigacions dels últims anys estan demostrant que el llegir contes en veu alta als xiquets/es és una de les activitats que millor promou la lectura.

Els beneficis de contar contes -Promou la lectura, formant lectors per sempre. -Augmenta els coneixements en diversos temes. -Desenvolupa la capacitat d’escoltar i d’expressió oral, en especial, el vocabulari. -Desperta el gust per la lectura. -Desenvolupa l’atenció i la concentració i estimula la creació de nous textos/contes. -Aconsegueix el desenvolupament de valors i virtuts. -Millora l’entonació, vocalització i expressió oral en general.

TAEKWONDO Jesus Ruano és el monitor d’aquesta activitat i també fa classes d’arts marcials en un gimnàs de Montcada. Pretén amb la realització i pràctica de diferents tècniques de braços, cops de peu i desplaçaments, que els alumnes coneguen les habilitats i capacitats físiques pròpies potenciant la lateralitat, coordinació i espacialitat, sense oblidar la diversió i la motivació, que fa als alumnes passar una estona agradable. Què vol dir la paraula “taekwondo”? La paraulatTaekwondo prové dels caràcters Hanja (pronunciat tae) significa colpejar amb els peus, kwon significa colpejar amb les mans o punys, i el caràcter do significa disciplina, art, mètode o camí. Per tant de taekwondo podria traduir-se com un estil de combat que utilitza únicament els peus, les mans i altres parts del cos prescindint per complet d’armes. És «l’art de colpejar amb els peus i les mans», la filosofia de les quals es basa en cinc principis: cortesia, integritat, perseverança, autocontrol i esperit indomable.

El taekwondo és un art marcial d’origen coreà amb més de 50 anys d’antiguitat. És una de les arts marcials més conegudes. Es destaca per la varietat i espectacularitat de les tècniques de cops de peu chagui, també inclou tècniques de mà i puny jirugui, el colze, el peu i inclús el genoll. El Taekwondo esta compost a més de tècniques de defensa personal molt variades com agarres, bloquejos, luxacions o agranats. Però la formació bàsica del taekwondo, és preferentment per a defendre’s, no per a atacar i no pas per exercir la violència.

Els beneficis del taekwondo - Augmenta la resistència cardiovascular. Millora la resistència i la força muscular. Augmenta la flexibilitat. Potència el coneixement del propi cos. Ajuda a desenvolupar millor i més ràpidament les capacitats de coordinació. Estimula la concentració. - Els xiquets i xiquetes es tornen més disciplinats. La seguretat en si mateixos que s’obté amb el taekwondo, és per que els xiquets s’adonen que són capaços de dominar el seu cos en l’entorn, aconseguint també un major grau d’autoestima. - Fomenta en l’alumne la camaraderia i el treball en equip, així com la importància de cada individu dins del grup. Amb la pràctica del taekwondo es fomenten valors com l’honradesa, lleialtat, respecte i humilitat. Les ensenyances culturals que els permetran el coneixement de costums, tradicions i formes de pensar d’una altra cultura, la qual cosa, els fa més tolerants i solidaris.

BÀSQUET Enguany la demanda d’aquesta activitat ha sigut alta. S’han format tres grups: pre-benjamins; a càrrec de Fernando (8 xiquets/es); benjamins, a càrrec de Fran (15 xiquets/es) i alevins, a càrrec de l’entrenador Quique (15 xiquets/es). Els nostres equips de bàsquet del participen en els Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana. Els equips són d’escoles públiques dels pobles veïns (Bètera, L’Eliana, OAM Godella, Casinos, etc) i de col·legis concertats o privats. S’organitzen en grups de diversos equips i cada grup juga una lligueta. Fernando, entrena el grup de pre-benjamins.

Fran, entrena el grup de benjamins

Quique, entrena el grup d’alevins

El bàsquet és un exercici molt complet que desenvolupa habilitats com l’equilibri, concentració, autocontrol, personalitat, confiança i rapidesa d’execució, la qual cosa aporta beneficis com a bona circulació sanguínia, agilitat muscular i reflexos precisos que projecten excel·lent estat de salut.

GRÀCIES, BARRANQUET. PREPARA’T, IES… Luís i Desi, pares de Carles Lizaran (6è de primària)

La fi de curs s’acosta i, com cada any, un grup de xavals i xavales abandonarà El Barranquet per a continuar formant-se en altres centres. En aquest cas són els nostres fills, els alumnes que enguany acabaran sisè, els que tanquen un període de les seues vides per a obrir-ne un altre. Així ha passat els anys anteriors, així serà també en aquesta ocasió, i així seguirà passant en anys vinents. Serà un moment molt important per a un grup de persones (…va quedant poc d’aquells xiquets i xiquetes que van començar en 2002) que s’han criat baix la tutela d’un col·legi i d’uns mestres que han aportat els seus coneixements i la seua paciència per a millorar-los. Des de l’entusiasme incombustible de Tina, fins la proverbial tranquil·litat de Josep Ignasi. Professors i professores que han contribuït, cadascú d’acord amb les seues possibilitats, a modelar ciutadans del segle XXI. Són temps difícils, plens d’incerteses i de canvis no previstos. Per això us hem de donar les gràcies a tota la comunitat educativa per l’esforç i per l’estima amb què ens heu tractat a totes les famílies que optàrem en el seu moment per l’ensenyament públic. Una aposta complicada en l’actualitat, amb escàs recolzament institucional i amb greus carències difícils d’esmenar. Però, per damunt de tot, estem feliços de veure als nostres fills orgullosos del seu col·legi, dels seus professors, dels seus amics i d’uns anys intensos que no oblidaran mai. Seguiran sent alumnes del Barranquet i recordant els anys viscuts. Tot el que porten aprés alimentarà el seu futur i els servirà de fonament. Ara els pertoca enfrontar-se a nous reptes, nous amics, nous professors. Molts canvis per a Dani, Mario, Antoni, Clara, Iván, Sara, Alejandro, Jesús, Carles, Santi, Paloma, Esther, l’altre Mario, Paula, Rubén, David, Elena, Vicent, l’altre David. Una etapa acaba per a que una altra comence. 36

ADALISS, MESTRA AUXILIAR D’ANGLÈS AL BARRANQUET

Sóc Adaliss Rodríguez, originària de Connecticut i una de les auxiliars d’anglès a la Comunitat Valenciana. Em sent molt afortunada pel fet que la Fundació Fulbright (http://www.fulbright.es/) m'haja concedit l'oportunitat de treballar com a representant del programa Fulbright al CEIP El Barranquet. La meua funció és reforçar la conversa en anglès entre l'alumnat així com col·laborar amb el personal docent per a impartir les classes de plàstica en anglès. Encara que vaig expressar el meu entusiasme per treballar en qualsevol lloc d'Espanya, també vaig explicar que tenia una especial preferència per València ja que era l'únic lloc que m'oferia la possibilitat de treballar en l'etapa primària. D'altra banda, m'ha semblat molt interessant poder trobar-me en una comunitat bilingüe i he descobert altres plaers com el gastronòmic representat en la paella i, per descomptat, l'agradable i benigne clima mediterrani. En referència a la relació amb els membres de la comunitat educativa del Barranquet, vull mostrar el meu agraïment per l'experiència tan positiva que està suposant per a mi. L'escola compta amb un fantàstic grup de docents i alumnat que demostren, dia a dia, una gran capacitat de treball. Tothom m'ha fet sentir, des del primer moment, molt acollida, còmoda i segura. Valore molt açò ja que és la primera vegada que he eixit del meu país. Benevolència, paciència i comprensió són les primeres paraules que usaria per a definir les característiques del gran equip que he trobat en l’escola. Encara que la major part del meu temps ho he passat amb la impressionant mestra i millor persona, Teresa Ramos, he tingut també l'oportunitat de relacionar-me amb tot el professorat i vull expressar el meu reconeixement per la favorable experiència viscuda al costat de l'equip. Del professorat amb el qual compartisc les classes de plàstica mai deixa de sorprendre'm la seua motivació, coneixements, flexibilitat i comprensió cap a l'alumnat i el seu interès per maximitzar, mitjançant la contínua activitat, els aspectes positius en el seu procés d'aprenentatge. A més, el seu compromís per ampliar l'aspecte acadèmic a través d'activitats complementàries realitzades tant dins com fora de l'escola (festes, celebracions, excursions, visites,…) aconsegueixen cobrir satisfactòriament els aspectes afectius i emocionals creant espais i temps 37

per a la relació interpersonal que va reafirmant forts vincles i fomentant l'amor per l'aprenentatge i per les persones que ens ajuden a adquirir-ho a través de la seua dedicació personal i continu esforç. Agraïsc molt al col•legi les seues invitacions a participar en aquestes activitats (concert de Nadal, circ Gran Fele, la Falla, visita a Requena,… només per nomenar algunes) que tantes coses bones m'han aportat i que han servit d'estímul i ampliació en la meua experiència sobre interculturalitat. No deixa de cridar-me l'atenció comprovar l'entusiasme de l'alumnat que sempre es mostra tan feliç i emocionat dins de l'àmbit escolar. Atribuïsc açò a elements de sensibilitat que entren en la dinàmica diària de funcionament del centre i que afavoreixen el manteniment d'aqueixa energia tan positiva que es respira en aquest col·legi. La música que escoltem a través de megafonia, per exemple, és un element que destacaria com molt valuós i positiu. No puc estar més contenta i agraïda. Aquesta ha sigut la meua primera experiència de contacte en l'escola primària i l'amor pel treball que estic percebent entre les persones que dediquen la seua vida laboral al centre m'inspira i reafirma en la convicció de continuar el meu camí en el món de l'educació. El pròxim any seré mestra d'infantil en San Francisco (Califòrnia) i espere que totes les experiències positives que he rebut d'aquest col·legi puguen ser traslladades al meu pròxim lloc de treball. I, sobre allò que menys m'agrada del Barranquet, puc dir amb total sinceritat que és el fet d'haver-me d'anar. Desitjaria poder continuar més temps i tenir l'oportunitat d'ampliar el meu coneixement cap a les famílies del meravellós alumnat amb qui he pogut tractar. El senador J. William Fulbright, va afirmar que «El Programa Fulbright en si proposa aportar una mica més de coneixement, una mica més de raó i una mica més de compassió pels assumptes mundials i augmentar les possibilitats de manera que les nacions puguen finalment aprendre a viure en pau i amistat». El meu desig és haver contribuït en aquesta missió durant la meua estada i vida a València. ENTREVISTA A TERESA RAMOS, LA TEACHER Alma, mare de Guillem i Martí (3r d’infantil i 5è de primària) Encara em ric quan recorde a Guillem de xicotet preguntant-me si la teacher anava i tornava tots els dies des d’Anglaterra a Godella. Teresa és una mestra molt volguda i entusiasta que el pròxim curs gaudirà de la seua merescuda jubilació. En hi alegrem molt per ella, però com l’enyorarem.

- Com va ser el teu primer dia de treball com a mestra? On va ser? Quants anys portes de mestra? - «Va ser fa trenta nou anys que vaig començar en un llogaret de Requena, anomenat Roma. Era una escola unitària on hi havia quinze o setze xiquets i xiquetes de sis a onze anys. Allí vaig estar un mes i després vaig anar a la «Escola Llar» de Requena, que era com una residència, on vivia l’alumnat durant la setmana escolar i el cap de setmana tornaven als seus llogarets i finques on treballaven els seus pares». 38

- En què han canviat els alumnes d’aleshores i els d’ara? - «Trobe que ha canviat la societat en general i, més que l’alumnat, són les famílies les que han experimentat canvis. La societat és més oberta, competitiva i individualista i incita a seguir aquestes pautes. Les famílies estan més preocupades i conscienciades en l’educació dels seus fills i procuren estar més al corrent de tots els canvis i esdeveniments».

- I els mestres? - «Ara existeixen més recursos, tant pedagògics com tecnològics, que faciliten molt la tasca dels mestres. Tot i això, no hem de perdre de vista els pilars sobre els que es fonamenta el nostre treball: motivació, actualització constant i creença ferma en la incidència de la tasca docent en les vides de l’alumnat amb qui i per qui treballem. L’estima i la vocació que es té envers aquesta professió són elements bàsics que la dignifiquen».

- I les escoles? - «Hi ha més professorat i la qualitat de l’ensenyament és millor. La relació entre l’escola i les famílies es més directa i fluïda».

- Des del teu punt de vista quins són els punts crítics de l’ensenyament en l’etapa

primària

general

particularment en l’ensenyament d’anglès? - «Atés el fet que aquesta llengua va adquirint cada vegada més importància i es preveu que siga la llengua del futur en la nostra societat, seria convenient que les administracions continuaren afavorint el suport a aquesta matèria».

- Conta’ns algun dels moments més gratificants d’aquesta etapa professional. - «Tots els dies són gratificants i és l’alumnat qui ho possibilita. Cada xiquet o xiqueta sempre té una mirada o una paraula que fa de cada jornada el millor dia».

- I un dels més agres? - «El dia que soterraren un xiquet de deu anys que havia mort de leucèmia.

- Quins són els teus plans en la nova etapa que comença? - «De moment, un any sabàtic (il dolce piacere di non facere niente) i després, ja veurem». 39

COMIAT ALS ALUMNES DE SISÈ

Curs 2002-2003. Dalt, la mestra Tina, Alejandro C., Sara, Mario C., Vicent, Antoni, Mario M., Jonathan i Carles Baix, Abudi, Iván, Sandra, Dani, Omar, Rubén, Carlos i Jesús.

Curs 2010-2011. Dalt, Vicent, x, Alejandro, Carles, Mario C, Clara, Esther, Paloma i Sara. Baix, Jesús, Dani G., Mario M., x, David P., X, David A., X i Paula