B u t l l et í i n f or m a t i u d e L a N a u G r a n , l a f o r m a c i ó p e r a m a j o r s d e l a U n i v e rs i t a t d e V a l èn c i a
Número 2 Febrer de 2011
EL ROGLE
ISSN -electrònic: 2173-0628 ISSN –paper: en tramitació
-NAU GRAN
Dipòsit legal: V-223-2011
Direcció: Cristina Civera Mollà
Fer prediccions és molt difícil, especialment si són sobre el futur. Niels Bohr
L’ A C T UA L I TA T
PERMANENT DE LA FORMACIÓ
CONTINGUTS:
Crònica del Conèixer La Nau Gran
2
Tribuna de la vicerectora Isabel Vázquez
3
Reunió dels programes per a majors valencians
3
Opcions i actualitat NG
3
Cinc cèntims amb Concha Bru, presidenta de l’AEPUM
4 Sala d’ordinadors de la biblioteca d’humanitats “Joan Reglà”
L’any 2008, Georg Winkler, el president de l’Associació Europea d’Universitats i rector de la de Viena, ja destacava a la conferència celebrada a Barcelona que “la formació al llarg de la vida és un dels temes més importants que s’han d’impulsar com a objectius de les universitats després del 2010”. A hores d’ara ha guanyat protagonisme i l’atenció dels
Cal destacar:
• La programació fins a maig de l’Aula de Teatre de la UV: www.uv.es/cultura/v/ docs/actteatre • La 2a edició de les jornades Participació i trobada intergeneracional, al maig • Període de preinscripció per al curs 20112012 de La Nau Gran: del 3 al 20 de maig
gestors. Els adults necessiten disposar de possibilitats d’aprenentatge al llarg de la vida, i poder participar en processos d’interacció, sobre el que els interessa i els permet desenvolupar habilitats per a millorar la seua vida. La globalització actual barreja elements culturals i educatius, socials i individuals... Ensenyar-nos al llarg de la vida permet prendre cons-
CONVOCATÒRIA
ciència d’allò personal immers en allò global, i esdevé un recurs poderós per a la millora individual i per a una millor convivència social. Afavoreix que les persones majors continuen la construcció d’una identitat personal positiva, valuosa. La Universitat de València també treballa aquesta funció essencial, i manté un procés intern de reestructuració que l’impulse. Amb tres criteris: les persones aprenem al llarg de tota la vida; l’educació és possible en cada etapa vital; i calen dos tipus de pedagogia, una per a educar la societat i una altra per a la persona major, que la faça conscient que té motivacions útils per a la societat contemporània.
Logotip europeu del programa 3 L
DE CONCURS PER A D I S S E N Y A R E L C A R T E L L D E L “ PA S R A S ” La Fundació Divina Pastora, en la línia de col·laboració amb La Nau Gran, ha obert una convocatòria per a decidir la imatge de la cursa popular “Pas Ras”, que tindrà lloc el 30 d’octubre d’enguany al Port de València. El termini per a presentar idees de cartell s’allargarà fins al 5 de maig. Les vostres propostes les heu de presentar al Servei d’Extensió Universitària amb la indicació “Concurs Nau Gran del cartell Pas Ras 2011”. Més informació al nostre web: http://extensio.uv.es
Cartell de la 22ena edició
2011
D’altra banda aquesta Fundació i la Universitat han renovat el conveni per a impulsar el programa d’esport adaptat i fer-lo accessible a les persones amb discapacitats físiques. Armando Nieto, president de la Fundació Divina Pastora ha assenyalat la necessitat de “garantir a tothom les mateixes oportunitats per a realitzar-se” i l’ha qualificada com a “obligació moral i cultural”. Al seu torn el vicerector Sirera afirmava que és funció de la Universitat “la plena integració social”.
P à g i na 2
Número 2
“CONÈIXER LA NAU GRAN”: UNA ESTRENA QUE HA FET GOIG Marcial Porras Cuesta, estudiant NG de l’itinerari d’Història de l’Art, en fa una crònica personal
Explicacions davant del Rectorat
Les visites pretenen mostrar la diversitat d’investigacions, tasques culturals i serveis a la societat de la Universitat... I conèixer-los des de dins.
Un grup de visita a Blasco Ibáñez (dijous 20 de gener)
El miércoles 19 de enero, estaba haciendo el rodaje a mi regalo de Reyes, cuando suena el teléfono, para invitarme a una visita guiada por las instalaciones de la Universitat de València, a un “Conèixer el Campus de Blasco Ibáñez”. Acepté encantado y además, me dijeron, que podían venir conmigo las personas que quisiera. Contento, cogí mi pipa, la volví a encender y seguí con su rodaje, pensando eso sí, que a la mañana siguiente iba a disfrutar. Dicho y hecho. A la mañana siguiente, justo a las 10, estaba en la puerta de la Cafetería del Rectorado, en la calle Jaume Roig. La visita, el recorrido resultó especialmente agradable y las más de 3 horas que empleamos en el mismo se nos pasaron en un suspiro, realmente volando… ¿Qué recuerdo ahora, 5 días después, de todo aquello? Citaría: La visita al Dpto. de Arqueología, la Unitat de Suport a Persones amb Discapacitació, la Antigua Facultad de Ciencias, etc. Puedo decir que por cualquiera de los puntos anteriores tendría que dar las gracias, otra vez, a las personas que idearon la visita. (Asimismo, me encontré con un amigo, también matriculado en Historia del Arte, de la Nau Gran, al que hacía más de 30 años que no veía). Detallo ahora un poco: Desde la Cafetería, accedimos al edificio de Rectorado. Visitar este lugar me resultó especialmente interesante y con deseos de volver, porque seguro que se nos quedaron cosas por ver. Me agradó la visita al Departamento de Arqueología, en el que “del material proveniente de yacimientos”, se realiza un primer estudio y después se distribuye, según su importancia, a diferentes museos o vuelve a su lugar de origen.
Yo me hubiera quedado ya allí a colaborar en lo que fuera. Respecto a la Ayuda a Personas con Discapacidad me llamó la atención como aplican todos los medios existentes, con el máximo rigor,
hacía tantos años que no veía, en un establecimiento del Campus... El menú me resultó muy rico, pero sobre todo, me sentí alumno transportado a principios de los años 70 del siglo pasado. Las vivencias que sentí me
Participants NG i guies del voluntariat a la porta de la biblioteca d’Educació (Campus de Tarongers, dimecres 19 de gener). Foto: Vicent Solbes
imaginación y cariño, para que quien acuda, pueda tomar y recibir apuntes de clase, estudiar, examinarse, etc. Para al fin y al cabo, ser un alumno más. Otras personas, otros sitios donde propagar cultura y facilitar los medios a quien quiere estudiar. Como las distintas bibliotecas, que al ser ahora época de exámenes, permanecen abiertas las 24 horas del día… Pensándolo bien, es lógico que sea así. Comí con mi amigo, al que
EXPERIMENT EN COL·LABORACIÓ Per a l’organització de les visites d’aquest nou Conèixer La Nau Gran el Servei d’Extensió Universitària ha comptat amb la col·laboració de moltes persones de la Universitat, i totes elles mereixen el nostre agraïment. Comencem per la vintena de guies del voluntariat lingüístic,
parecieron similares a las de entonces, ya que utilizaba, cada día de clase, el comedor y llevaba los platos en una bandeja similar... El ambiente y el murmullo resulta idéntico. Por último, me resultó tan interesante y enriquecedora la visita que estoy pensando en “colgarlo”, junto con fotografías y texto más extenso, en VIAJEJET.COM, sitio donde pongo todo lo que me encanta de viajes y experiencias y que pienso que merece la pena. el Servei d’Informació Bibliogràfica, DISE, Centres d’Autoaprenentatge de Llengües, Aula d’Astronomia, CUDAP, Unitat de Suport a Estudiants amb Discapacitació, els departaments d’Arqueologia, Geologia, l’Escola de Magisteri, les facultats de Física, Dret, Medicina, Filologia, el Taller d’Audiovisuals i la residència d’estudiants “Da-mià Bonet”, Media Uni... L’experiència encoratja a millorar-ne les edicions futures.
EL ROGLE-Nau Gran
P à g i na 3
Q UA L I T AT
PERSONAL
Isabel Vázquez és catedràtica al departament d’Enginyeria Química de la Universitat de València i actualment hi exerceix com a vicerectora d’Estudis i Política Lingüística, responsable del Servei d’Extensió Universitària
Aprofite l’oportunitat per a mostrar la meua satisfacció per fer-me càrrec d’un projecte tan representatiu per a la Universitat de València com és La Nau Gran. La formació és, avui més que mai, qualitat de vida. Espere que aquesta activitat universitària, a la qual arribeu la majoria de vosaltres després d’una gran trajectòria professional, us proporcione a més de coneixement,
estabilitat i satisfacció personal. Són tres anys que, segons heu manifestat molts, s’acaben massa prompte. Us desitge que us quede un record agradable de l’experiència. Segur que us queden les amistats fetes al llarg d’aquestos anys i, per descomptat i sobretot, teniu el nostre reconeixement i agraïment per haver confiat en la Universitat de València. Ens espera una tasca difícil, ja que la nostra estimada M.
Carmen ens va posar el nivell molt alt. Ella va saber imprimir a aquest projecte el seu gran entusiasme i el seu caràcter positiu i creatiu. I en poc temps va fer realitat el 1r itinerari saludable. Segur que ara ella tindria la frase adequada o potser un conte, una faula, per a acabar aquest breu text. Continuarem el seu treball.
“La formació és, avui més que mai, qualitat de vida”
ELS
PROGRAMES PER A MAJORS DE LES U N I V E R S I T A T S VA L E N C I A N E S E S C O O R D I N E N El 22 de febrer es reuniran a València les persones que dirigeixen els programes per a majors de les universitats públiques valencianes. Esther Sitges (UMH), Ana Muñoz (UPV), Concha Bru (UA), Salvador
Civera i Bru a una reunió sobre aprenentatge al llarg de la vida
A C T UA L I T A T N AU G R A N : La Nau d’Hivern pren força Durant la parada hivernal dels exàmens, el Servei d’Exd’Extensió Universitària posa a l’abast de les persones majors de 55 anys, una ampla oferta formativa de cursos monogràfics i tallers. La Nau d’Hivern 2011 ha estat un èxit de participació. El curs d’anglés pràctic per a viatjar va omplir totes les places el primer dia de matrícula. Els tres cursos de botànica, jardineria, biodiversitat i canvi climàtic ofertats amb la col·laboració del Jardí Botànic de la Universitat de València han superat les expectatives de participació previstes, igual com el curs d’astronomia organitzat des de l’Observatori Astronòmic. Les excursions de Geograns, un clàssic de La Nau Gran, han aplegat 100 persones. Enguany també funcionen una sèrie de tallers d’escriptura. Des de novembre estan el de narrativa i el
Cabedo (UJI) i com a amfitriona Cristina Civera, responsable de La Nau Gran, buscaran formes de coordinació estable. També tractaran problemes comuns com el finançament i l’adaptació al futur d’aquesta formació.
+ informació al web http://extensio.uv.es
N OV E S P RO P O S T E S
d’escriptura teatral i al gener ha començat el taller de poesia amb 15 persones.
Una iniciativa de qualitat que ben segur interessarà el nostre públic.
Art i noves tecnologies El Servei d’Extensió Universitària ha posat en marxa les I Jornades d’integració de les TICS en l’ensenyament de majors, que ofereixen nocions molt útils i pràctiques per emprar de manera satisfactòria les eines informàtiques que la Universitat posa a l’abast de l’estudiantat, com ara l’aula virtual i el correu electrònic. Per un costat, aquestes activitats acosten La Nau Gran a la societat ja que són activitats obertes al públic major de 55 anys i per un altre donen una oportunitat lúdica i formativa en un període sense classes d’itinerari. En col·laboració amb el Patronat d’Activitats Musicals, s’ha obert la convocatòria per a les persones interessades a crear el Club Coral NG.
Delegats NG Fins ara han estat triats pels seus companys i companyes els següents representants. Ha de l’Art: Teresa Pintado i Amparo de la Rúa (1r); Andrea Jiménez i Consuelo Martí (2n). Geografia i Història: Rosario Nicolás i Ángel Sánchez (1r); Josep Miquel i Filo Oltra (2n). Humanitats: Manel Pérez i Amparo Vives (1r); Ma José Taberner i Vicent Oliver (2n); Pilar Galve i Pedro Calabuig. Ciències de la Salut: Mercedes Selfa i Atanasio Salvà. Ciències Socials: Carmen Torres i Pedro Alfredo (1r); Alfonso Pellicer i Matilde Capdevila (2n); Francisco Tortosa (3r). Ciències Bàsiques: Gloria Coll i Amparo Martínez Iniciació). La resta de grups triaran els seus representants en reprendre les classes, i tot seguit n’hi haurà una reunió conjunta.
Cartell promocional del nou Club Coral de La Nau Gran
El Rogle
–La Nau Gran,
núm. 2,
febrer de 2011 Servei d’Extensió Universitària C. Amadeu de Savoia, 4 46010 València Telèfon: 963-983-800 Fax: 963-983-141 Correu-e: extensio@uv.es
CINC CÈNTIMS AMB… (fer-ne cinc cèntims: explicar breument alguna cosa a algú)
Concha Bru, presidenta de la AEPUM “CONTRIBUÏM
A L D E S E N V O L U PA M E N T F O R M A T I U I C U LT U R A L D E L E S P E R S O N E S M A J O R S ” Concha Bru Ronda és professora d’Anàlisi Geogràfica Regional i Geografia Física a la Universitat d’Alacant. Des de les acaballes del 2001 dirigeix la Universitat Permanent de la UA i des del 2010 presideix l’Associació Estatal de Programes Universitaris per a Majors (AEPUM)
Agenda: Del 3 de febrer al 6 de març de 2011 Exposició III Mostra SOS de fotografia, organitzada per la falla Borrull-Dr. Peset Cervera i la Fundació Divina Pastora. Sala d’Exposicions del Jardí Botànic (C. Quart, 80) 17 de febrer Conferència: Què és la e-salut?, d’A. Del Baño, dins el cicle Salut i qualitat de vida 24 de febrer Conferència: Els animals, ¿subjectes de drets? Bous, ¿prohibició o cultura?, de Consuelo Ramon, dins el cicle Pensar la nostra societat 28 de febrer Jornada d’Economia Social de la Unió de Consumidors de la CV, Cooperativisme: model per a la creació d’ocupació de qualitat i la creació equitativa de riquesa, més informació a ucevalencia@aixa.com 10 de març Conferència: Les molses, de Ma Felisa Puche, dins el cicle Temes d’actualitat en ciències 6 i 13 de març Visites guiades dins el programa del Servei de Política Lingüística Per València, en valencià (www.uv.es/spl) 24 de març Conferència: Drogues de disseny, del Dr. Julio Cortijo, dins el cicle Salut i qualitat de vida
El Rogle– Quines foren les circumstàncies de creació de l’AEPUM? Concha Bru– L’any 2002, els responsables de les universitats que assistiren al V Encuentro Nacional de Programas Universitarios para Mayores celebrat a La Laguna, compartiren la necessitat de coordinar, institucionalitzar i reforçar amb treballs conjunts uns programes, que afectaven un nombrós alumnat, professorat i institucions, i continuaven sense una definició clara dins l’àmbit universitari. Potser per haver sorgit de manera espontània al llarg dels anys noranta, en resposta a una demanda social creixent. Com explicaries les funcions de l’AEPUM? Tenim com a fi essencial fomentar els programes educatius per a majors en l’àmbit universitari, per tal de contribuir al desenvolupament formatiu i cultural del col·lectiu de persones majors. Per a facilitar-ho, l’associació promou vies de diàleg i comunicació entre universitats i entitats públiques i privades. AEPUM fa de centre d’informació i assessorament interuniversitari, a partir dels principis d’autonomia, participació i relació amb l’entorn. I com s’hi estableixen els objectius concrets de gestió? És la tasca de la nostra Junta Directiva, integrada per 10 universitats. El resultat més visible n’és el portal
www.aepumayores.org que projecta públicament el nostre treball. A més promovem noves estructures educatives i culturals, convoquem trobades i seminaris científics, concertem estudis d’interés per a la formació permanent, participem en programes europeus i iberoamericans, incentivem marcs estables de finançament institucional per a la formació universitària de persones majors, i promovem xarxes que afavorisquen les relacions intergeneracionals. Deus tindre’n una valoració positiva de l’evolució... Si mirem el seu creixement i l’impacte socioeducatiu, és clar que sí. Dins AEPUM hi ha 40 programes que abasten més de 34.000 persones majors de 50 anys. Si afegim el que fan les altres 18 uni-
Concha Bru, presidenta de l’AEPUM
versitats, els participants superen els 50.000 anuals. Com serà la integració d’aquests programes en la formació al llarg de la vida? Els programes universitaris per a majors contribueixen eficaçment als objectius generals i els eixos estratè-
“hi ha més vida per a les persones, després de l’etapa laboral” gics del pla de Lifelong learning de la UE, inclòs en la ET2020, però des d’una òptica una mica diferent, més àmplia que la perspectiva laboral, perquè l’actualització contínua de coneixements és una necessitat en ella mateixa. En una societat en canvi constant i una ciutadania com més va més longeva calen oportunitats per a la formació permanent. Per a satisfer la curiositat cultural i científica, afavorir el desenvolupament personal, ajudar a l’adaptació al canvi, afavorir la inclusió social, ajudar a gestionar l’envelliment, proporcionar claus per a mantindre l’autonomia, permetre ser ciutadà proactiu capaç d’aportar l’experiència i dinamitzar el seu entorn. Hi ha més vida per a les persones, després de l’etapa laboral. I amb el procés de Bolonya les universitats han d’adaptars’hi, cal integrar aquests programes en les ‘3L’.