B u t l l et í i n f or m a t i u d e L a N a u G r an , l a f o r m a c i ó p e r a m a j o r s d e l a U n i v e rs i t a t d e V a l èn c i a
Número 4 Juliol de 2011
EL ROGLE
ISSN -electrònic: 2173-0628 Dipòsit legal:
-NAU GRAN
V-223-2011
Direcció: Cristina Civera Mollà
Una de les conseqüències d’un món ric en informació és l’escassetat d’allò que la informació consumeix, que és l’atenció dels receptors. Herbert Simon
UNA
F O R M A C I Ó O B E R TA A U N M Ó N C O M PA R T I T
CONTINGUTS:
II jornades ‘Participació i trobada intergeneracional’
2
Oferta d’activitats complementàries de La Nau Gran
3
Cicle de conferències de Ciència i Tecnologia Cicle de conferències Pensar la nostra societat Cinc cèntims amb Jordi Curell, director d’Aprenentatge permanent a la C E
3
3 Conceptes lligats a la formació en l’estratègia Europa 2020 4
L’ensenyança al llarg de la vida implica l’atenció de les universitats a demandes de formació d’un perfil d’estudiants heterogeni, amb diferents interessos i motivacions. La universitat s’obri així a aquells que no han tingut ocasió d’accedir als seus estudis; i també ha de desenvolupar el reconeixement als diplomes acreditatius dels programes universitaris per a persones majors. El Pla d’Acció europeu 2007 sobre Aprenentatge d’Adults Sempre és un bon moment per a
aprendre, guia un sistema accessible a tothom. L’objectiu principal n’és intervenir en la participació, la qualitat i l’eficàcia, el reconeixement dels resultats i el seguiment del sector. Diverses reunions internacionals havien mostrat la necessitat d’establir polítiques úniques i en eixa línia va l’Estratègia Europa 2020 de la Comissió Europea, per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Que pretén, dins de l’Agenda de
noves qualificacions i ocupacions, modernitzar els mercats laborals i potenciar l’autonomia de les persones mitjançant el desenvolupament de capacitats al llarg de la vida. També vol assolir un 40% d’universitaris en la societat, i la participació d’un 15% de persones adultes en formació permanent. S’hi valoren les capacitats i competències de les persones majors, a fi d’aprofitarles per a generacions futures; i la diversificació dels seus àmbits de formació. La Nau Gran ha reformat els itineraris formatius, i a hores d’ara pretén major visibilitat, la implicació del Consell Social i d’altres vicerectorats, i la internacionalització del nostre programa.
Cal destacar: • El 5 de setembre obrirem matrícula de les activitats complementàries Nau Gran • El diumenge 2 d’octubre celebrarem el II Itinerari Saludable Nau Gran— Divina Pastora • El recorregut, de 2,5 km, començarà a l’edifici històric de La Nau i arribarà a la plaça Darwin del Rectorat • La inscripció val 5 euros, i dóna 2 crèdits a l’alumnat Nau Gran
EL
CURS COMENÇARÀ AMB BENVINGUDES A L’ALUMNAT Volem que totes les persones que cursen La Nau Gran reben la informació bàsica necessària sobre el funcionament dels nous itineraris durant el curs 2011-2012. Per això els dies 6, 7, 8 i 9 de setembre, des del Servei d’Extensió Universitària i dels centres implicats en la docència de La Nau Gran, convoquem reunions explicatives per a tots els i les estu-
diants (dimarts 6: Salut + Psicologia; dimecres 7: Història de l’Art + Geografia i Història; dijous 8: Filosofia i Humanitats + Llengua, Literatura i Comunicació; divendres 9: Dret + Socials + Ciència i Tecnologia). En acabant de les xarrades, per a l’alumnat de primer curs hi haurà una visita guiada a cada campus dins del Conèixer La Nau Gran.
P à g i na 2
Número 4
L’ E N T U S I A S M E FA R À C R É I X E R L A T RO B A DA Josep Terol, alumne de La Nau Gran i assistent, fa un repàs personal de la segona edició de les jornades Participació i trobada intergeneracional
El projecte que va originar aquestes jornades ha guanyat definició i ha despertat complicitats; ara cal aconseguir-ne major difusió i participació
Actuació del Club Coral Nau Gran al CMU Lluís Vives
Cristina Civera, Rafael Crespo i Vicente Cerverón durant el matí del dijous 19 de maig
Sóc Pep Terol, estudiant de l’itinerari de Psicologia (primer curs) de La Nau Gran de la Universitat de València. El meu breu comentari d’aquestes II trobades comença a la Sala de Graus de Psicologia, el dijous 19 de maig de 2011.Allí fou exposada la primera ponència: “La formació al llarg de la vida”, per la directora del Servei d’Extensió Universitària, Cristina Civera Mollá. Va fer una introducció als nous reptes de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), a partir d’una exposició de l’ensenyament i aprenentatge continu, i l’adaptació al nou Pla de Bolonya, que afecta al col·lectiu de La Nau Gran. Molt interessant. Després oferiren la seua exposició Vicente Cerverón, director de l’ETSE, sobre “Majors i joves: compartim les TICs?”, i Rafael Crespo, degà de la Facultat de Matemàtiques, que parlà sobre “Les matemàtiques en la formació al llarg de la vida”. Aquesta ponència m’impactà molt, ja que feu una exposició de les matemàtiques, fent semblança a situacions reals de la vida... Això provocà que guanyara la meua atenció una matèria que mai havia entés.
Cartell anunciador de les jornades
De vesprada la sessió continuà al Col·legi Major Lluís Vives. Començà amb la taula redona “Voluntariat i cooperació de les persones majors”. Resultà molt interessant, sobretot la intervenció presentada per José Pascual Torró, ja que ens parlà de les tribus aborígens del Perú, dels costums d’aquella gent i la seua diversitat, de llengües com el quítxua, dels perills que els porta la indústria fustera, i d’un món que ens resultava del tot desconegut. Tot seguit hi hagué una taula redona sobre revistes universitàries, amb la participació d’Alfredo Domínguez, de Unidiversiedad (Assoc. Amics de La Nau Gran), Pau Hernandis de VBI PVS (assoc. estudiants de Medicina), i Marta Martín, de la revista de cinema L’Atalante (assoc. estudiants de Comunicació Audiovisual.
La cloenda del dia anà a càrrec del Club Coral Nau Gran, que s’estrenava davant el públic. Resolgueren l’actuació amb diverses peces cantades de manera magistral, i després se serví una copa de cava per a tota l’assistència. Divendres 20 de maig començà amb la ponència “Panorama actual de la cooperació a la Universitat de València”, de Guillermo Palao Moreno, delegat del rector de Cooperació. Feu una exposició de l’activa participació de la Universitat en diferents països d’Amèrica del Sud, que donà peu a un col·loqui en el que participàrem molts dels oients en un debat interessant. L’última activitat reunia la visió de tres professors de La Nau Gran, José Beltran, Esperanza Navarro i M. Ángeles Tortosa, que explicaren la seua experiència. Durant aquesta exposició hagueren diferents intervencions del públic, però m’agradà la d’un jove molt participatiu, dient que haurien de fer-se aquestes trobades més sovint. En resum, crec que al llarg d’aquestos dies hem assistit a unes trobades agradables, interessants i participatives, de les que la gent que hi hem anat hem gaudit.
EL ROGLE-Nau Gran
P à g i na 3
E X T E N S I Ó N AU G R A N :
ESTÍMULS
P E R A L A CURIOS ITAT I L A PA R T I C I PAC I Ó El 5 de setembre començarà el període de matrícula en les activitats complementàries a les assignatures que conformen els itineraris de La Nau Gran, a l’oficina del Servei d’Extensió Universitària. L’oferta inclou conferències, col·loquis, visites guiades, tallers, i altres oportunitats de participar en la difusió de la cultura. Trobareu projectes amb moltes edicions i demanda consolidada, com ara els cicles de conferències (Salut i qualitat de vida, Pensar la nostra societat, Ciència i tecnologia), les excursions de Geograns, club de geògrafs i caminants (5 crèdits per cada quatrimestre) i el Taller de narrativa. Al costat altres
estrenades el curs passat: el Taller de poesia, el de relat digital i el d’escriptura teatral; el curs de valencià (gratuït, de 5 crèdits); el Cinefòrum, que propicia debats actuals a partir de pel·lícules clàssiques; les visites a La Nau, que inclouen una visita a l’edifici història de la Universitat i a altres cinc exposicions que es realitzaran allí al llarg del curs; i el Club Coral Nau Gran. Com a novetat hi haurà també un taller sobre cultura gastronòmica, a cura de la fundació Menjar i viure, un programa de rutes temàtiques per la València gòtica, i un taller d’emocions, salut i benestar. II Itinerari Saludable
Un moment de la matrícula de La Nau Gran 2011-2012
El diumenge 2 d’octubre tornarem a realitzar una activitat festiva, sostenible, solidària i saludable fora de les aules. Amb la col·laboració de la fundació Divina Pastora, enguany passejarem des del centre (La Nau)
CICLE DE CONFERÈNCIES: TEMES D ’ A C T UA L I T A T E N C I È N C I E S I T E C N O L O G I A Rafael Crespo Garcia. Degà de la Facultat de Matemàtiques, i coordinador del cicle i de l’itinerari de Ciències i Tecnologia En el mundo actual la Ciencia y la Tecnología se han convertido en bases indispensables del conocimiento vulgar ya que están presentes en multitud de cir-
Sala d’ordinadors d’una biblioteca
cunstancias de nuestra vida. Con este ciclo de conferencias se pretende no sólo poner de relieve lo anterior sino dar una visión del presente y futuro de la Física, la Química, la Biología, la Matemática y la Ingeniería tanto a nivel de investigación como de desarrollo y de transferencia de conocimiento a la Sociedad.
CICLE DE CONFERÈNCIES: PENSAR LA NOSTRA SOCIETAT
Joan Carles Carbonell. Director del departament de Dret Penal i coordinador del cicle
Un any més, PENSAR LA NOSTRA SOCIETAT és el cicle d’activitats que reunirà cada mes als alumnes de LA NAU GRAN al Campus dels Tarongers per tal d’escoltar primer i debatre a continuació. Comptarem amb un convidat o convidada entorn a temes diversos, amb una nota comuna: l’interés i l’actualitat.
definitiva, per a “pensar la nostra societat” i ferla més nostra amb la participació. Ens veurem un dia cada mes (dijous) a la Sala de Graus de la Facultat de Dret, durant aproximadament dues hores. I espere que resultarà ben profitós.
L’Economia, el Dret, la Política, i les qüestions socials de sempre, ens permetran intercanviar opinions i polemitzar. Desitgem que siga un complement perfecte, fora de la rigidesa inevitable en les activitats reglades per a enriquir els nostres coneixements i, sobretot, per al debat entre tots i totes; en
Al setembre s’obrirà la matrícula d’un ventall divers d’activitats complementàries per a La Nau Gran
+ informació al web http://extensio.uv.es
El Rogle
CINC CÈNTIMS AMB…
–La Nau Gran,
núm. 4,
(fer-ne cinc cèntims: explicar breument alguna cosa a algú)
juliol de 2011 Servei d’Extensió Universitària
Jordi Curell, director d’Aprenentatge permanent a la Comissió Europea
C. Amadeu de Savoia, 4 46010 València Telèfon: 963-983-800 Fax: 963-983-141 Correu-e: extensio@uv.es
“LA
FORMACIÓ PER A MAJORS INTEGRA LA DIVERSITAT I PROJECTA L’ENTORN LOCAL” Jordi Curell Gotor (Albacete, 1961) treballa a l’administració europea d’ençà 25 anys, primer en temes d’ocupació, igualtat d’homes i dones i agenda social; ara impulsa l’educació, les relacions entre formació i prosperitat, a partir de l’estratègia Europa 2020.
Agenda: 4-22 de juliol de 2011 Matrícula La Nau Gran 20112012 11-15 de juliol 6é Congrés Mundial The Global Alliance for Justice Education (GAJE) 6 de setembre Benvinguda alumnat de Salut, i de Psicologia, i visita Conèixer La Nau Gran al campus de Blasco Ibáñez 7 de setembre Benvinguda alumnat d’Història de l’Art, i de Geografia i Història, i visita Conèixer La Nau Gran al campus de Blasco Ibáñez 8 de setembre Benvinguda alumnat de Filosofia i Humanitats, i de Llengua, Literatura i Comunicació, i visita Conèixer La Nau Gran al campus de Blasco Ibáñez 9 de setembre Benvinguda alumnat de Dret, Ciència Política i Criminologia, de Ciències Socials i Econòmiques, i de Ciència i Tecnologia, més visites Conèixer La Nau Gran als campus de Tarongers i Burjassot Paterna 13 de setembre Començament del curs 20112012
El Rogle- Entren coses molt comencen a anar cap amunt diverses com a formació al econòmicament, disposen de persones més preparades llarg de la vida… que aporten un nou impuls a El problema principal de la l’activitat, sense haver performació contínua, és que dut el contacte amb la feina. malgrat que el concepte Eviten dificultats d’adaptació s’entén, no resulta tan clar personal al mercat i també apuntar cap a una població les desconfiances sobre els estudiant no tradicional, que han quedat apartats amb moltes més particulariuna temporada llarga. tats. Les institucions ofereixen formació més diversificaCom s’integren els prograda, no sols les universitats, mes universitaris per a també les empreses o les majors, com ara La Nau Gran en la formació al llarg ONG. El problema és donar un marc a tot això perquè es de la vida? reconegui. Com explicar les Les universitats són centres competències adquirides de de coneixement i exmanera informal, per exemcel·lència. I juguen un paper ple amb la pràctica, i d’una molt important en la projecaltra part, com el món del ció del seu entorn local. Vatreball ho reconeix i alhora, lència no seria la mateixa com explica quines compesense la seua universitat, tències busca… Això amb els òbviament. Les universitats anys s’afina, a través de l’obertura que les universitats practiquen, i de les proves i errors dels elements implicats. Algun país que estiga més avançat i siga referent en la formació al llarg de la vida? Segurament els països nòrdics, com ara Dinamarca. Alemanya també ha fet coses molt interessants, com mantenir treballadors dins l’empresa amb horari reduït i la resta de l’horari dedicada a formació. No quedaven expulsats del mercat laboral, i les empreses alleugerien costos salarials en els moments més Jordi Curell Gotor (foto: Miguel Lorenzo) incerts de la crisi. Ara que
tenen una vocació de ser actors locals o regionals importants que han de complir, i amb aquesta mena de difusió de la cultura també ho fan. A més aquests programes fan avançar en els
“la formació contínua apunta a estudiants no tradicionals, amb més particularitats” objectius d’integració de la diversitat, que també formen part de la missió de la universitat. Aporten competències per a les que caldrà trobar algun reconeixement. Europa vol augmentar el percentatge d’universitaris, però el fracàs escolar a Espanya triplica la mitjana europea... Hi ha el perill de crear una societat dual. Això afecta a una altra missió de la universitat, a més de la recerca, la transferència de coneixements, la docència, l’aspecte regional, també l’aspecte social. S’han de buscar els mecanismes més útils, atraure estudiantat de mitjans menys afavorits és fonamental, i igualment cal recuperar estudiants que s’hagin despenjat en un moment determinat. El món ara és més fluid, però les universitats han evolucionat molt i segurament estan més preparades per a respondre-hi.