MEEM by joan vellve

Joan Vellvé Rafecas Projecte Final d’estudis Game Over Graduat Superior en Disseny Escola Superior de Disseny Elisava Barcelona 2010

“La vida es fascinante, sólo hay que mirarla a través de las gafas correctas.” Albert Camus “El yo pasado, lo que ayer sentimos y pensamos, perdura en una existencia subterránea del espíritu. Basta con que nos desentendamos de la urgente actualidad para que ascienda a flor de alma todo ese pasado nuestro y se ponga de nuevo a resonar. Con una palabra de bellos contornos etimológicos decimos que lo recordamos —esto es, que lo volvemos a pasar por el estuario de nuestro corazón—. Dante diría per il lago del cor.” José Ortega y Gasset Azorín: Primores de lo vulgar. “Growth is only possible as a product of history. Without memory, innovation is merely novelty. History gives growth a direction. But a memory is never perfect. Every memory is a degraded or composite image of a previous moment or event. That’s what makes us aware of its quality as a past and not a present. It means that every memory is new, a partial construct different from its source, and, as such, a potential for growth itself.” Bruce Mau Manifesto for growth.

Game Over

pàg. 24

pàg. 16

3. Els paranys de l’homogeinització

pàg. 20

2. L

an ove tat 1.1 vs l L’a ac pre 1.2 urio n L sita 1.3 a Rec entatg t. ons La e rein 1. M tru . c te eca c nis grac ió. i me s d ó. ’int erp reta ció 0. In . trod ucc ió.

pàg. 14

tits sen . Els

pàg. 26

als

ent sm

pàg. 28

tive era n e eg

d ies

lt ala 5. M

lus

nc . Co

ion

je i ob

ctiu

pàg. 30

pàg. 44

pàg. 40 3. Explicació Producte web.

pàg.37 1. Introducció al web.

2. Comunicació web.

pàg. 36 0. El perqué del web.

pàg. 38

Marc teòric.

5. Alzheimer internacional 2011.

4. Què comprar.

pàg. 42

B La perifèria.

aï

’ia

g. 8

pà

lio

ts.

íe

fia

Ag r

pàg. 50

fia

ilm

7. Recull Fotogràfic.

pà g. 86 .

2. L’utilització de les imatges i els sons.

pà

ió

du tro

Annex

5. Croquis.

pàg. 70

6 [

C st

da ]ï

3. i V]

p es

pà

pàg. 62 pà

60 . àg 4.

5 g.

Productes. j ce

pà

PREÀMBUL La meva pròpia experiència em diu que la relació entre objectes i vagatge vital individual és innegable, no sóm més que l’herència del que eren els nostres predecessors i l’únic que ens ho recorda són els objectes que gaudeixen impasibles d’una llarga vida. Tots els nostres objectes són portadors d’experiències, sensacions, vivències, els objectes són, al cap i a la fi, l’única prova innegable que generacions anteriors van existir. L’existència de pobles anteriors a la nostra experiència és verificable en tant en que ens queden els seus objectes, les seves construccions. El seu llegat per tant ha resistit centenars d’anys, a vegades milers i els objectes han esdevingut els portadors d’aquest. Majoritariament els objectes no han estat desenvolupats per ésser testimonis per les generacions futures si no que aquesta carecterística és innerent de qualsevol cosa creada per les mans de l’home, ens expliquen tant d’ells mateixos com de la persona o grup de persones que el van construir i igualment també ens parla de les persones que el van utilitzar. Cada decisió presa en la creació de qualsevol tipus d’element ens parla d’una tria, aquesta tria ens explica una preferència i si seguim estirant el fil, tots els objectes ens estaran parlant d’algú, d’alguna situació o d’algun record. És cert també que la informació que rebem dels objectes a vegades és de dificil interpretació i per això la nostra ment posa en funcionament mecanismes d’interpretació d’informació que van més enllà de l’evidència i del que hem après. Aquests mecanismes són de vital importància per la supervivència de les persones tant en un àmbit social com en el desembolupament de les nostres capacitats reals. Tots estem dotats per uns mecanismes complexes que ens diferencien de les altres espècies animals.

Quan un animal es veu en un mirall no pot interpretar que esta veient el seu reflex. Al no poder interpretar el que està passant l’animal no compren el que veu. El cervell humà és molt més poderós que el de qualsevol altre animal, les capacitats que ens permeten interpretar els conceptes que veiem i estructurarlos d’una manera entenedora al nostre cervell, per després poder tornar-los a fer servir. Això ens dota d’unes capacitats d’aprenentatge inimaginables en qualsevol altre espècie. La nostra capacitat d’interpretació i aprenentatge és el millor regal de l’evolució de la nostra especie. És el procés que ens permet seguir evolucionant no fisicament, si no les nostres capacitats psiquiques individuals.

Mar c te Ă˛ric.

pàg. 16

2. L an

pàg. 14

ns sio

ls.

pàg. 28

pàg. 30

a ent m s

. tius c e bj

tive a r ene g e sd

pàg. 26

u ncl o 6. C

ltie

tits sen

la Ma

. Els

ove tat 1.1 vs l L’a ac pre 1.2 urio nen La sita Rec 1.3 tatg t. ons La e rein 1. M tru . cc te eca nis grac ió. i me s d ó. ’int erp reta ció 0. In . trod ucc ió.

pàg. 20

pàg. 24 3. Els paranys de l’homogeinització

taci

14 El marc teòric que es presenta a continuació a esdevingut després d’haver fet una recerca al voltant del mòn dels objectes, l’estima, els records, la música i les malalties degeneratives neurològiques.

0. Introducció.

MARC TEÒRIC

Aquest estudi es reflexa en gran part en “I REMEMBER” o avantprojecte de “MEEM” desenvolupat en el transcurs del segon trimestre del 4rt curs de Graduat Superior en Disseny en Producte d’Elisava. Tot el que a continuació es reflexa en l’apartat Marc Teòric és MEEM doncs és la tesi en que m’he basat per desenvolupar els objectes. No es tracta d’una teoria global que s’hagi extret de cap lloc, sino que ha sigut fruit de la unió de diferents punts de vista de professionals d’àmbits molt diversos, així com Bruce Mau, Dr Daniel Levitin o Donald Norman entre d’altres. els quals estan exposats en l’annex o bibliografia. Gràcies al Dr. Ramon Berenguer d’Alzheimer internacional vaig poder constatar que la idea que s’expresa darrera d’aquest marc teòric és verídica i que per tant esdevé un punt de partida fiable, per desenvolupar objectes. Així doncs el marc teòric que s’expressa és part del projecte i per tant el començament de MEEM.

MARC TEÒRIC

mecani mes tació

1. Mecanismes d’interpretació.

MARC TEÒRIC

Els mecanismes d’interpretació del nostre cervell són vitals pel desenvolupament propi de l’ésser humà. Aquests no depenen de agents externs a la persona si no que són intrínsecs de cadescú. Ajuden en l’aprenentatge i l’integració dels agents externs i desenvolupen un paper clau en el creixament de l’individu. La mecànica del cervell és complexa, no és té cap certesa sobre com funciona exactament el cervell però s’ha pogut descobrir que la informació que emmagatzemem no desapareix mai i que les connexions entre la informació que ens permet encadanar raonaments i successos en el temps són perennes. Aquestes connexions es creen cada cop que el cervell creu que necessitarà la informació. Els mecanismes d’interpretació doncs són els que ens permeten un encadenament de la informació lògica. El funcionament del complex procés d’aprenentatge es pot simplificar en tres passos, primer els sentits envien una informació al cervell, després el cervell emmagatzema aquesta informació i finalment s’interpreta en cada cas que el cervell la creu necessària. Per posar un exemple: “El pare de na Marta li compra una bicicleta sense pedals. Quan ella hi interactua els seus sentits envien tota la informació que recopilen al cervell. Aquest la emmagatzema i quan na Marta la necessita el cervell la interpreta. Així quan ha obtingut prou informació apren a

anar en bicicleta sense pedals. Gracies a aquest aprenentatge mitjançant la interpretació de dades sensorals ella posteriorment podrà aplicar aquesta informació per reconstruir-la i aplicar-la en l’aprenentatge de anar en bicicleta de pedals i així consecutivament sempre que el seu cervell cregui necessària aquesta informació.” Els mecanismes d’interpretació per tant són bàsics en el desenvolupament del dia a dia de les persones. Hem de pensar doncs que cada cop que veiem un got (per posar un exemple que tothom coneix) el nostre cervell el reconeix perque el vincula amb tots els gots que ha vist i amb les seves carecterístiques.

Quan descobreixes un objecte que no havies vist mai, el teu cervell busca relacionar-lo amb tota la informació que tens al cap, de fet no ens podem imaginar res que no estigui dintre del nostre cervell. Existeixen dos mecanismes bàsics del nostre cervell que ens permeten la interpretació de dades i el poder treure conclusions que no estan implicites en la informació que hem emmagazemat en el nostre cervell i un tercer mecanisme que ens permet emmagatzemar.

MARC TEÒRIC

d’interpre tació

18 És el mecanisme més poderós doncs és el que ens permet emmagatzemar les dades al nostre cervell.

1.1 L’aprenentatge.

MARC TEÒRIC

El mecanisme de l’aprenentatge permet al cevell emmagatzemar conexions entre informació, és a dir, es pot emmagatzemar la idea “anar en bicicleta” i dintre seu totes les idees que comformen l’anar en bicicleta. Així l’accés a aquesta informació és més ràpida i es pot executar amb més fiabilitat. El procés d’aprenentatge és una activitat individual que es desenvolupa en un context social i cultural. És el resultat de processos cognitius individuals mitjançant els quals s’assimilen i interioritzen noves informacions, fets, conceptes, procediments o valors.

Aprendre no només consisteix a memoritzar informació, cal també altres operacions cognitives que impliquen: conèixer, comprendre, aplicar, analitzar, sintetitzar i valorar. En qualsevol cas, l’aprenentatge sempre comporta un canvi en l’estructura física del cervell i amb això de la seva organització funcional. Així doncs com la memòria depèn de l’aprenentatge tant com l’aprenentatge de la memòria, la memòria en té les mateixes carecterístiques.

És la capacitat que ens permet apendre a anar en bicicleta de pedals després d’haver aprés a anar sense pedals. Com en el cas d’exemple el fet que haguéssim aprés tots els conceptes que implica la bicicleta sense pedals, la reparticó del pes, la posició del cos entre molts d’altres ens ajuda a l’hora d’apendre a anar en bicicleta de pedals. El cervell reconstrueix la informació emmagatzemada i la utilitza en un context diferent.

1.2 La Reconstrucció.

Com s’ha dit, aquesta capacitat de guardar és la que ens permet evolucionar com a individu, doncs no es pot interpretar cap informació de res si no s’ha guardat res.

El mecanisme de reconstrucció és el que ens permet aplicar informació externa a un context per poder compendre’l i actuar al respecte.

19 Si l’anterior mecanisme ens permetia evolucionar linialment, aquest ens permet evolucionar en forma d’embut, agafant informació de diferents fonts que no tenen perque estar conectades però que en conjunt poden crear una solució vàlida pel nostre cervell. Es tracta del cas de veure una cosa per primera vegada i tot i aixi la pots reconeixer i pots reconeixer el seu funcionament o potser la seva finalitat, no l’has de saber interpretat totalment i en tots els seus matissos, però tens prous paràmetres com per saber alguna cosa d’aquest nou element.

MARC TEÒRIC

1.3 La reintegració.

La reintegració és el mecanisme que ens permet interpretar informacions de procedències diverses per treuren conclusions noves.

taci

2. La novetat vs la curiositat.

MARC TEÒRIC

En un moment de la història on tot és velocitat, on les coses de fa deu minuts deixen de ser importants i passen a l’oblit, un mòn on la novetat passa per davant de la experiència, on les persones canvien tant ràpid de models a seguir com ràpid apareixen nous models on les presses fan oblidar el passat. En aquest mòn on tot evoluciona ràpid, on sembla evident que és difícil tenir temps pel que ja ha passat perque amb prou feines es pot estar al dia del present.

L’actual crisi ens fa reflexionar per intentar corretgir els errors, un dels més greus que ens està portant a cometre la societat de consum és no donar a les coses el temps que es mereixen. La demanda de resultats immediats no només suposa una pèrdua evident de qualitat en el resultats, si no que obliga a les persones a fer un exercici mental que implica empapar-se d’un tema i oblidar-lo tot seguit per poder plantejar-ne un altre. La informació que no arrela en nosaltres, aquella sobre la qual no hem treballat, la informació que no ha estat escrupulosament diseccionada, passa a ser un espai buit en la nostra ment. L’individualisme que tant abandera el capitalisme ens porta cap a creure que som millors dels que precedim,

doncs tenim coneixements més nous. Hem posposat l’experiència en front a la novetat, però sembla que no siguem concients que l’experiència és la base del coneixement. Que gràcies a la interpretació d’aquesta experiència podem evolucionar, La velocitat en que ens veiem immersos ens impedeix reflexionar sobre nosaltres mateixos i el que som, la solució a moltes de les coses que ens preocupen passen per ser conciens de nosaltres mateixos en general. Les respostes a moltes preguntes estàn dintre del nostre cap emmagatzemades en algun punt entre els globuls frontal i oxipital, si no l’hem retingut anteriorment aquesta resposta la podrem trobar gràcies a que molt segurament la nostra ment ens facilitarà els mecanismes de interpretació per trobar la resposta.

Utilitzar aquests mecanismes i fer-ne un ús continuat agilitza els mateixos i dona una llarga vida a l’estat de la nostra ment doncs aquests son la base del nostre aprenentatge. Quan es diu que els nens aprenen més ràpid que els adults en part és per haber deixat en desús parcial els mecanismes d’interpretació. La curiositat és un adjectiu que sobretot podriem aplicar als nens petits, desde aquells que encara s’ho posen tot a la boca a aquells que pregunten a totes

MARC TEÒRIC

23 hores, de dia o de nit, els perquès de les coses que els embolten. Aquesta curiositat afecta positivament en el seu aprenentatge doncs els impulsa a barrinar a fer comparacions, a interpretar utilitzant sine qua non els mecanismes d’interpretació que a la vegada afovoreixen a que aprenguin més ràpid.

Així doncs els nens curiosos son els que més ràpid aprenen simplement perqué són els que més ràpid volen apendre.

El forn, microones, l’ordinador, el mòbil, el calentador del gas, el mando de la tele, la minicadena, tots ells són productes que es beneficien de la tècnica que l’home coneix per fer les seves funcions. La tecnologia doncs ha permés l’implantació d’infinitat d’invents que ens fan una vida més senzilla. La tecnologia ha universalitzat els coneixaments necessaris per utilitzar tots els aparells. Uns coneixaments que per altra banda no ens suposen cap esforç apendre si ho fem de

Si un ordinador portàtil qualsevol i el microones tenen els mateixos sistemes d’interacció i la mateixa aparença, utilitzar amdós no ens provocarà cap estímul especial, és a dir, no ens aporta res identitari utilitzar-los.

Si les sensacions que tenim en utilitzar objectes molt diversos són les mateixes insita a la nulitat de la nostra curiositat envers el mateix objecte. Si a més a més sumem a aquesta apatia pels objectes que utilitzem una massificació en grans onades de informacions diverses en degoteig constant, la nostra voluntat de seguir la novetat ens impedeix barrinar sobre els productes que tenim. Però per altre banda ja ens va bé si pensem que no ens causen més que apatia. Aquesta apatia en l’interacció, en l’actualitat, s’intenta reparar mitjançant grans campanyes comunicatives i grans frases que passen a la posteritat, petites trampes que ens venen allò que volem obtenir, coses que ens interéssin, que ens il·lusionin, que ens ajudin a apendre, a entendre.

MARC TEÒRIC

Amb els anys però sembla que els nens curiosos ens perdem, volem les coses aquí i ara, ja hem estudiat molts anys i hem viscut moltes coses, sabem més que ningú de la novetat i tot el que ens envolta ha de ser de facil comprensió i així és, però de la forma menys expresiva de totes, la manera que fa treballar menys el nostre cervell i que per tant no ens és beneficiosa.

petits i en canvi un gran desnivell, a vegades insalvable, si es tracta de gent en edats abançades o gent poc basades en la curiositat. La universalització de la tecnologia doncs s’ha portat a un extrem que s’ha d’intentar corretgir.

MARC TEÒRIC

tació

25 L’universalització dels canons impedeix una varietat enriquidora pel conjunt. Quan la novetat s’imposa com a canon tot el que queda enderrarit s’esvaeïx del panorama sense cap mena de opció. La novetat és un error que ens ha portat a fer-ne molts d’altres. Aquest canon doncs no ens parla de estètica, ni de usabilitat, ni molt menys de amabilitat ni altres dels molts adjectius que m’agradaria atribuir als objectes, la novetat com a canon no implica res més que la data d’expedició. La globalització dels productes també ha portat a la globalització de les interaccions en la part més pràctica. La massificació de produció ens imposa unes condicions, condicions que sense adonar-nos seguim cegament tots pel simple fet que estem dintre de la roda del mon global.

“Se n’ha de fer molts i barats” Aquesta estandarització de models ens implica en el cas mes pràctic una estandarització dels processos de producció. Per tant des de el moment que tu et veus involucrat en la creació o utilització d’un producte et veus sotmes a estandars de producció que molts no hem triat. La curiositat de

nen, de la qual parlavem en la introducció, es veu totalment afectada quan veu que tots els objectes funcionen igual. Quan les interacions i les formes no li porten a induir cap funció ni cap habilitat del mateix objecte. Quan conseguim alguna fita, el nostre cervell ens ho retribueix mitjançant la secreció d’unes substàncies que ens fan sentir bé, que ens fan gaudir. Quan fem una tasca complicada o conseguim fer un trencaclosques el cervell ens ho agraeix doncs és la manera que té d’exercitar-se i per tant la manera que tenim de evolucionar.

Quan l’objecte esdevé parany el nostre cervell no ens impulsa a ser curiosos,a interessar-nos pel mateix. Per tant els objectes que sí que reclamin la nostre atenció, són els que ens beneficien a nosaltres. La implicació activa en l’ús de l’objecte comporta el coneixament complet del mateix o del màxim dintre de les nostres capacitats. La implicació activa produeix una sensació d’agradable solidesa a l’hora de fer servir qualsevol objecte doncs el simple fet d’obtenir el resultat buscat, el cervell ho interpreta com una acció que es mereix una felicitació, i per tant ens sentim feliços, i contents amb la tasca feta.

MARC TEÒRIC

3. Els paranys de l’homogeinització

La globalització mundial ens ha dut, segons el meu parer moltes coses bones, algunes de molt bones i per desgràcia, moltes molt dolentes.

d’interpre tació

4. Els sentits

MARC TEÒRIC

Els primers i grans estímuls per al nostre cervell sòn els sentits, els cinc sentits “tradicionals” que tenim són el primer contacte del mòn exterior. La vista, l’oïda, el tacte, l’olfacte i el gust són els mecanismes que té el cervell per entendre compendre i reaccionar al mòn. Com a dissenyador industrial els dos sentits que afecten més al nostre camp d’acció són la vista i l’oïda, doncs són el que es diuen sentits de primer contacte. Aquests dos sentits són els que es veuen afectats en major mesura per la acumulació d’informació del mòn capitalista globalitzat. Per això crec que l’actuació sobre aquests és més necessària que en els altres.

Si entenem i ens en adonem que mirar no es el mateix que ullejar i escoltar i sentir tenen significats molt diferents podrem entendre la importancia de estar atent a l’escoltar i al veure. La nostre societat és sobretot una societat de les imatges, basem la nostre cultura en imatges i el nostre pensament també s’hi basa doncs és el que més rep. La intenció però del projecte no és donar més importància ni a la vista ni a l’oida envers els altres tres sentits, però el desgastament abusiu que s’ha fet d’aquests dos fa necessària una revisió dels mateixos. Els sentits són comunicadors de l’extern i cada un dona informació fragmentada al nostre cervell, la frag-

mentació no només parla de parts en quant a divisió entre sentits sino que a vegades la informació transmesa és poc clara. Una imatge borrossa per exemple que interpreta el nostre cervell gracies a que la vista l’ha transmés fa que el cervell treballi mitjançant la reintegració i la reconstrucció per reconeixer la imatge. Així doncs si a més de ser fragmentada la informació no és nítida els mecanismes d’interpretació s’accionen i passen a treballar fins a treure una conclusió entenedora.

Al fer servir informació genèrica que no tingui a veure directament amb l’usuari però que estigui dintre del seu imaginari mental MEEM busca donar una direcció de treball per l’imaginari de la ment on el límit és la voluntat de cadescú. La limitació que hi ha en les capacitats sensorials no és una franja que sigui invariable, les persones que exerciten més alguns sentits, a la llarga gaudeixen d’una millor vida dels mateixos. Aquest és doncs l’altre motiu que m’ha fet decidir per tractar la vista i l’oïda, amb el tracte tant dur que reben els mateixos per part del nostre voltant espero i vull donar-los el espai vital que necessiten per tal de exercitar-se correctament.

MARC TEÒRIC

tació

28 5. Malalties degeneratives mentals.

MARC TEÒRIC

El model de societat en el qual ens veiem inmersos està donant com a resultat un augment en les malalties degeneratives mentals. L’alzehimer és una de les més conegudes i de les que afecta a més persones, però les petites pèrdues de memòria que precedeixen a malalties més greus estàn molt més exteses. En l’actualitat el procés de la malaltia de l’alzehimer és irreversible.Els experts afirmen que la millor possibilitat pels malalts comença per la prevenció. La prevenció no és més que l’exercitament de les capacitats mentals en el transcurs de la vida, que el nostre cervell no es converteixi en lent per la falta d’ús. L’exercici mental diari és vital per la bona i llarga vida de les nostres capacitats mentals així com també ens és útol per ampliarles. En casos d’Alzeimer en estats abansats s’ha pogut comprovar que tot i oblidar dades personals, com el nom de familiars, el lloc on es viu o la data del dia, mitjançant la música els malalts recorden fets relacionats directament amb el període en que la cançó en concret va quedar grabada al seu còrtex.

Molts pacients tenen records furtiuts al reveure/reescoltar publicitat de temps anteriors. Això és degut a que la música s’enmagatzema en la última part afectada per la malaltia de l’Alzeimer.

El terme música no només compleix les particularitats dels elements sonors pautats per l’home si no que tota la informació obtinguda a través de l’oïda es pot considerar música o així ho fa el nostre cervell. Així doncs les malalties degeneratives mentals són un dels actuals i futurs problemes de la societat de consum. La generació d’estímuls positus per a persones en qualsevol edat serveix per enfortir la mecanica cerebral i axií intentar evitar aquest problema. La solució doncs no és taxant, ni molt menys cent per cent segura, pero passa per la exercitació contínua de les capacitats mentals perque és l’única manera d’assegurar que aquestes funcions tindran la vida llarga que ens mereixem.

L’exercici constant és la millor i més efectiva prevenció a totes les malalties degeneratives mentals que és coneixen.

MARC TEĂ&#x2019;RIC

FONT: www.worlddementiacongres.com

d’interpre tació

6. Conclusions i objectius.

MARC TEÒRIC

El projecte que es presenta a continuació és el resultat d’un estudi en el camp de la interacció entre els objectes, els records, el cervell i les persones. La importància dels objectes en la vida de les persones és cada cop més evident, tots els objectes que ens envolten ens representen d’una o altre manera, l’ús que en fem és porporcional a l’interès que ells mateixos ens creen.

L’actual model de vida ens aparta dels models reflexius d’altres cultures, models que van servir per abansar enormement socialment. El model tecnològic al que ens veiem empesos no respecta les pauses necessàries i els moments de reflexió que el nostre cervell necessita per interioritzar la informació.

La primera voluntat de MEEM és donar als usuaris uns moments de pausa i autoreflexió sobre ells mateixos. Es tracta doncs d’un intent perquè les persones puguin deixar anar la seva ment i puguin exercitar els diferents metodes d’interpretació i integració del cervell. L’exercici continuat afavoreix al correcte funcionament del cervell i preveu l’’exentuació malalties degeneratives mentals Els records esdevenen l’estímul perfecte perque el nostre cervell treballi a ple rendiment per diferents motius, primer es tracta de fer un exercici memorístic de búsqueda d’informació dintre del complex entramat del nostre cervell. També implica la reinterpretació dels mateixos records sota els canons que ens representen en el moment que

31 ho recordem, no s’ha d’oblidar que els records desenvolupen un paper escencial en l’imaginari de les persones.

Tot el que imaginem ho fem perquè parcialment ho recordem o ho podem interpretar segons el que recordem.

La informació que ens donen els sentits es distribueix separadament al nostre cervell i esdevé part d’un tot que ens podem imaginar. Si escoltem el cant d’un Rossinyol, molts podrem imaginar-nos com aquest ocell esta posat en la branca d’un arbre, Això ho podem fer gràcies a la imagineria del nostre cervell.

La informació fragmentada per tant ens fa participatius de la mateixa, ens ajuda a fer circular el nostre cervell i al utilitzar-la adecuadament ens ajuda a mantenir en forma els mecanismes d’interpretació. En l’actualitat per desgràcia tota la informació que ens arriba està mastegada fins a nivells que no ens permeten utilitzar la nostre imaginació.

Per aquest motiu s’ha buscat la fragmentació de la informació que et transmet el projecte MEEM per tal de que tota sigui sotmesa als mecanismes d’interpretació del nostre cervell i així sigui tractada adecuadament facilitantnos l’aprenentatge del global mitjançant el coneixament acurat del particular. En certa manera es busca seguir la premisa:

“Pensa globalment, actúa localment.” Defragmentant la informació que rebem al nostre cervell podem actuar localment en cada informació rebuda i interpretar-la de la millor manera que sabem i així quan ajuntem tots els fragments de la informació en tenim una visió global més acurada. És totalment cert que la necessitat del “ARA” no segueix aquest patró, tot el contrari, MEEM pretén donar als diferents canals d’informació l’importància que es mereixen i per això es necessària la dedicació de temps, no dic quantitat doncs dependrà de cadescú i de la atenció total per part de la persona que està executant l’activitat.

MARC TEÒRIC

La informació que rebem dels records és important, però aquests records mai són totals ni complets, sempre estan sotmesos a la interpretació individual de cadescú. Un mateix moment en el temps que han compartit dos persones pot representar diferents records per amdós, doncs cada persona interpreta el mateix record segons paràmetres coneguts.

La gran massificació d’informació mastegada implica doncs una desinformació sobre el global.

32 L’esquema que es mostra en aquesta doble cara representa d’una manera gràfica els apartats que s’han explicat en anterioritat. Primer ens trobem amb una certa “tabula rasa” que anem omplint mitjantçant els estímuls exteriors a partir dels sentits, gràcies a la intervenció dels mecanismes d’interpretació.

MARC TEÒRIC

Tant bon punt anem aprenent i emmagatzemant també nem desprenent part d’aquesta iniformació mitjançant les nostres accions i les nostres habilitats. Amb el temps les nostres habilitats augmenten doncs tenim més coneixaments apresos i també en podem apendre més ràpid doncs tenim més mitjans per fer-ho. La societat en que ens veiem immersos però ens presiona enviant-nos falços estimuls i ens demana una retribució igualment falça. Tot preparat per obtenir els resultats que a la societat li interessa. La novetat intervé fent-nos creure que tot el que toca és interessant però no és així. En aquest punt ens trobem en un cul de sac on tot el que ens estimula no és res més que el que ja hem après. En aquest moment els mecanismes d’interacció no es necessiten i comencen a defallir, no han de buscar

dintre nostre per trobar informació i tampoc n’han de passar pel cedaç de nova. L’última vinyeta mostra el que pretèn fer MEEM, activar els mecanismes que per desgràcia la nostre cultura/ societat a minvat. Això s’aconsegueix activant els mecanismes mitjançant l’interpretació de estímuls nous que l’usuari pot reconeixer o interpretar segons la seva experiència personal. No és del tot necessari que singuin fets directament relacionats amb l’usuari sino que només es necessita de la voluntat de l’usuari per interpretar-los, aquest fet permetrà activar els mecanismes i fer que funcionin segons les experiències passades de cada individu.

MARC TEÒRIC

Per ifĂ¨ ria.

pàg. 36

pàg.37

0. El perqué del web.

1. Introducció al web.

pàg. 42

5. Alzheimer internacional 2011.

4. Què comprar.

pàg. 44

pàg. 40

pàg. 38

3. Explicació Producte web.

2. Comunicació web.

La perifè ria project ada

PERIFÈRIA DELS OBJECTES

www.meem.cat

El projecte

[o] oïda

[v] vista

37 Per això també s’ha decidit fer un lloc web on aquests mateixos objectius que desenvolupen els objectes estiguin presents en altres mitjans. A més a més la web també serveix com a plataforma per donar a coneixer els objectes alhora que vendre’ls pel public en general. És doncs el compendi que representa el projecte MEEM.

1. Introducció al web

En els temps que corren l’importancia d’existir en l’entorn web per a un projecte és vital. Tot i que arribar al màxim públic segueix éssent igualment complex doncs existeixen milions de webs que pretenen coses semblants, l’entorn d’internet et permet abarcar un públic molt més ampli que amb cap altre medi. La tasca de comunicació del projecte doncs s’ha decidit fer mitjançant l’eina web. www.meem.cat* doncs es planteja com una plataforma on poder fer dues coses, infromar-te sobre el projecte en sí, i a més a més comprar un o ambdós objectes, [o] i [v].

* www.meem.cat és un domini no registrat i que no existeix més que com a tasca projectual.

PERIFÈRIA DELS OBJECTES

0. El perqué del web

MEEM no és un projecte que focalitzi el seu objectiu en dos objectes sino que els objectes són un mitjà més per aconseguir el que es proposa meem.

La perifè ria project ada

38 La meva pròpia experiènciaem diu que la relacióentre objectes i vagatge vital individualés innegable, no sóm més que l’herència del que eren els nostres predecessors i l ’únic que e ns h o recorda s ón els objectes que gaudeixen impasibles d’una lla rga vida.

Introducció. Mecanismes d’interpretació. La novetat vs la curiositat. Els paranys de l’homogeinització

Tots els nostres objectes són portadors d’experiències, sensacions, vivències, els objectes són, a l cap i a l a fi, l’única p rova i nnegable que generacions anteriors van existir. L’existència de pobles anteriors a la nostra experiència és verificable en t ant e n que ens queden e ls seus objectes, l es seves construccions. El seu llegat per tant ha resistit centenars d’anys, a vegades milers i els objectes han esdevingut els portadors d’aquest. Majoritariament els objectes no han estat desenvolupats per ésser testimonis per les generacions f utures s i no q ue a questa carecterística és i nnerent de qualsevol cosa creada per les mans d e l’home, ens expliquen tant d ’ells mateixos com de la persona o grup de persones que el van construir i igualment també ens parla de les persones que el van utilitzar.

Els sentits.

Cada decisió presa en la creació de qualsevol tipus d’element ens parla d’una tria, aquesta tria ens explica una preferència i si seguim estirant el fil, tots els objectes ens estaran parlant d’algú, d’alguna situació o d’algun record. És c ert també que la i nformació que rebem dels o bjectes a v egades é s de dificil interpretació i per això la nostra ment p osa en funcionamentmecanismes d’interpretació d’informació que van més enllà de l’evidència i del que hem ès. apr

Malalties degeneratives mentals.

Aquests mecanismes són d e vital importància per la supervivència de l es persones tant en un àmbit social com en el desembolupament de les nostres capacitats reals. Tots estem dotats per uns mecanismes complexes que ens diferencien de les altres espècies animals.

Introducció.

Mecanismes d’interpretació.

La novetat vs la curiositat. Els paranys de l’homogeinització Els sentits. Malalties degeneratives mentals.

La novetat vs la curiositat. El model de societat en el qual ens veiem inmersos està donant com a resultat un augment en les malalties degeneratives mentals. L’alzehimer és una de les més conegudes i de les que afecta a més persones, però les petites pèrdues de memòria que precedeixen a malalties més greus estàn molt més exteses. En l’actualitat el procés de la malaltia de l’alzehimer és irreversible. Els experts afirmen que la millor possibilitat pels malalts comença per la prevenció. La prevenció no és més que l’exercitament de les capacitats mentals en el transcurs de la vida, que el nostre cervell no es converteixi en lent per la falta d’ús. L’exercici mental diari és vital per la bona i llarga vida de les nostres capacitats mentals així com també ens és útol per ampliarles. teriors.

Els paranys de l’homogeinització Els sentits. Malalties degeneratives mentals.

L’exercici constant és la millor i més efectiva prevenció a totes les malalties degeneratives mentals que és coneixen.

Conclusions i objectius.

PERIFÈRIA DELS OBJECTES

Conclusions i objectius.

Primer ens trobem amb una certa “tabula rasa” que anem omplint mitjantçant els estímuls exteriors a partir dels sentits, gràcies a la intervenció dels mecanismes d’interpretació.

2. Comunicació web

En el primer apartat trobem una explicació senzilla, amb gràfics de l’explicació dels perqués del projecte. De com s’ha arribat a el punt on estem així com també de quines son les solucions que es plantegen per resoldre-ho. Es tracta doncs d’una manera d’explicar l’importància de coneixerns a nosaltres mateixos a partir dels mecanismes d’interacció i la gran feina que fan en el desenvolupament correcte de les nostres habilitats. Així doncs aquest apartat busca sensibilitzar, a qui es presti a llegir els textos, que el nostre cervell i per tant els mecanismes d’interpretació són bàsics per tenir una trajectoria

cerebral dintre dels paràmetres que es coneixen com adequats en edats abansades. Si cada cop vivim més anys a causa de la bona feina de la medicina és contraproduent que no cuidem el nostre cervell perque aquest duri els anys que vivim. Així doncs tota la informació que s’ha donat en el capítol anterior d’aquesta memòria projectual també es veu reflaxada en la pàgina web.

Introducció. Mecanismes d’interpretació.

Els paranys de l’homogeinització Els sentits. Malalties degeneratives mentals.

Conclusions i objectius.

Els mecanismes d’interpretació del nostre cervell són vitals pel desenvolupament propi de l’ésser humà. Aquests no depenen de agents externs a la persona s i no q ue són i ntrínsecs d e cadescú. A juden e n l’aprenentatge i l’integració dels agents externs i desenvolupen un paper clau en el creixament de l’individu. La mecànica d el cervell és complexa, n o és t é cap certesa sobre com funciona exactament el cervell però s’ha pogut descobrir que la informació que emmagatzemem no desapareix mai i que les connexions entre la informació que ens permet encadanar raonaments i successos en el temps són perennes. Aquestes connexions es creen cada cop que el cervell creu que necessitarà l a informació. E ls m ecanismes d ’interpretació doncs són e ls que ens permeten un encadenament de la informació lògica. El funcionament del complex procés d’aprenentatge es pot simplificar en tres passos, primer els sentits envien una informació al cervell, després el cervell emmagatzema aquesta informació i finalment s ’interpreta e n cada cas que el cervell la creu necessària.

PERIFÈRIA DELS OBJECTES

La novetat vs la curiositat.

Què és?

Visor

Com funciona?

Comprar.

Tasca solidària.

PERIFÈRIA DELS OBJECTES

Manivel·la d’accionament

Comprar.

Tasca solidària.

Caixa ressonància

Subjecció.

Plaqueta inferior.

Tira d’imatges.

Metacrilat translúcid.

Pseudomotor.

Mecanisme accionadior.

Plaqueta superior.

Llum.

Braç fonocaptador

Suport inferior

Com funciona?

Cubertor.

Què és?

Plat rotatori

Què és?

Vidre.

Manivel·la d’accionament Visor.

Subjecció

Embellidor.

La perifè ria project ada

3. Explicació Producte web.

41 Es tracta d’explicar una mica les parts de l’objecte i com funcionen. Sempre d’una manera simple i visual per tal que el navegant pugui entendre amb un cop de vista de què estem parlant. Com que en anterioritat ja s’ha tractat tecnicament quins són els objectius del producte i del projecte en general, en aquest apartat es busca fer una explicació més general de l’objecte, tenint en compte que es tracta de dos elements simples de fàcil comprensió.

Braç fonocaptador. Pivot recolzament. Plaqueta superior. Transductor.

Què és?

Transmisor moviment. Plat rotatori.

Com funciona?

Goma transmisora. Plaqueta.

Comprar.

Tasca solidària.

Plaqueta inferior. Suport eix. Torretes. Suport inferior.

PERIFÈRIA DELS OBJECTES

Mecanisme accionador.

La perifè ria project ada

42 Camp

Transports. Treball de la terra. El dia a dia.

Ciutat

Carrer peatonal. Transports. Camp El dia a dia.

Què és? Costa

Aus i vaixells

PERIFÈRIA DELS OBJECTES

Com funciona?

Comprar.

Platja i esculleres. El dia a dia.

LLeure

Cafeteries i altres establiments diurns. Remor de gent. Hobbies.

Tasca solidària.

Oci

Festa diurna. Oci nocturn al carrer. Esports. Camp

Natura

Pluja. Rius i estanys. Vegetació, boscos i prats. Animals.

Adjuntar document

Sel·lecciona aquesta opció per adjuntar document. 00001VIDIO.MP4

cerca...

4. Què comprar.

43 Per tal de procedir a la compra i amb la voluntat que els objectes s’adequïn al màxim a les persones a qui van dirrigides s’ha decidit fer una sel·lecció de camps que l’úsuari pot triar perque així les imatges i sons que s’hi vegin reflexats s’acurin més a lea seva voluntat. Aquest filtre permet que les imatges i els sons estiguin més lligats a la persona i que per tant hi hagi un vincle més fàcil de reconèixer per part dels mecanimses d’interpretació.

Està demostrat que quan els sentiments i per tant els records estàn involucrats en el procés memòrístic aquest és més ràpid. A més a més intercalant records reals i fictícis el que es consegueix és dotar de un marc real als archius que no ho són, fent que aquests puguin interpretar-se com a tals. PERIFÈRIA DELS OBJECTES

A més a més existeix també la possibilitat que hom pugui adjuntar do-

cuments privats a l’arxiu per tal que a més a més consegueixi una major proximitat ja no relativa, sino sentimental.

PERIFÈRIA DELS OBJECTES

Què és?

Amb els diners rebuts per la compra que acabes de efectuar MEEM col·labora economicament amb la fundació Alzheimer internacional, impulsada per l’ex-president de la generalitat Pascual Maragall.

Com funciona?

Comprar.

Tasca solidària. Alzheimer internacional busca impulsar un nou model de recerca científica i d'innovació tecnològica, per obtenir millores en el diagnòstic, el tractament i la cura de l’Alzheimer i de les malalties neurodegeneratives relacionades, així com oferir solucions eficaces als problemes cognitius associats a l’envelliment. Oferir recursos diagnòstics integrals d’avançada tecnologia, col·laborant estretament amb altres iniciatives i entitats operadores en aquest sector, i contribuint al coneixement públic i al reconeixement social d’aquestes malalties.

http://www.alzheimerinternacional.org

*La col·laboració econòmica es basa en el supòsit que el producte es produis per la venta al públic

L’esdeveniment es dirigeix a conscienciar sobre la importància de promoure la investigació sobre les malalties neurodegeneratives per avançar en el coneixement de l’origen de les seves causes, única via per aconseguir reduir el nombre d’afectats i aturar l’avanç d’aquestes malalties. Cal que aquestes malalties puguin diagnosticar precoçment i trobar tractaments efectius per a les persones ja afectades. Alzheimer Internacional 2011 impulsa la captació de recursos financers que es destinaran als fins científics i socials de la Fundació Reina Sofia i de la Fundació Pasqual Maragall.

Així mateix, Alzheimer Internacional 2011 es concep com a plataforma per a la generació d’idees i l’intercanvi d’experiències entre experts i científics del camp de les neurociències de tot el món i com a esdeveniment públic a través del qual apropar la ciència als ciutadans

PERIFÈRIA DELS OBJECTES

5. Alzheimer internacional 2011

Pro duc tes.

5. Croquis.

D 6.

d ]ï

7. Recull Fotogràfic.

2. L’utilització de les imatges i els sons.

pà

. ió

du tro

pàg. 50

g à p

e sp

6 5 .

a st i ]

a ej

pàg. 70

[O [ 3.

t en

g. à p

6 g. pà

pàg. 62

48 Tot el que ha estat explicat en anterioritat prèn forma en dos objectes, [v] i [o].

1. Introducció.

PRODUCTES [V] i [O]

Els dos elements amb un objectiu comú, planetjen una manera de fer diferent a la que este acostumats d’utilitzar els elements que ens envolten. Formalment amb trets identficatius pròpis com la combinació de materials i colors, es carecterítzen per intentar ésser elements formalment el més neutres possibles per tal de centrar l’atenció dels usuaris en l’acció i el resultat. Existeix doncs, una voluntat de crear un objecte diferent en quan a interacció, dels que estem acostumats, per tal de donar la importància que es mereix la mateixa. Així com també una intencionalitat en cambiar la direcció actual de les mirades i les oides de la gent. [o] (oida) i [v] (vista) estan pensats per crear uns moments d’introespecció on la persona a la vegada que estigui rememorant moments reals o fictícis interactui amb un element que li dona una resposta clara i simple.

PRODUCTES [V] i [O]

2. L’utilització de les imatges i els sons.

PRODUCTES [V] i [O]

50 El que es busca reproduint imatges i sons en [V] i [O] respectivament, no és que s’analitzin per part de l’espectador tècnicament ni de cap altre manera, a vegades una imatge o un so deplorables tenen unes certes qualitats que fan que evoquin en les persones uns records. Per les capacitats de reproducció en paper de les imatges es fan servir com a exemple per explicar la utilització d’aquestes i dels sons en el projecte, ja que en amdós casos serveixen per desencadenar els mateixos processos en el nostre cervell. És més que evident que ningú de nosaltres està presencialment en cap d’aquestes fotografíes i per tant no en té records directes, però no per això aquestes imatges no poden evocar records tant prescisos com vagues a les persones que les miren. Els mecanismes d’interpretació reintegren la informació i així, per exemple, relacionen que està en una plaça, doncs hom n’ha vist moltes. Aquest fet doncs, permet que amb una informació amb la qual no tingui res a veure puguis trobar-hi alguna rel·lació amb la vida personal de cadescú. Així doncs també és cert que es tracta d’una manera de mirar a la qual no estem acostumats i que si som estrictes i no flexibilitzem els nostres records molt possiblement no trobarem cap relació.

Flexibilitzar els nostres records no és més que deixar-nos portar pel que ens transmet la fotografía i buscar dintre del nostre catàleg d’imatges o sentiments algún que ens doni unes sensacions similars. Si el trobem, només cal que ens hi recreem uns instants per tal que la conexió amb el record es faci més clara i així MEEM haurà obtingut, en part, el seu objectiu.

PRODUCTES [V] i [O]

52 El funcionament és senzill. Quan nosaltres observem una imatge representa un instant en la vida, un instant que algú va captar, un moment irrepetible que segurament tindrà homònims en les nostres vides.

PRODUCTES [V] i [O]

Aquesta imatge és relacionada per el nostre cervell amb moltes altres que d’alguna manera o altre hi tenen a veure. Si agafem l’imatge on es veu un vidre amb gotes i llums fora, segurament molts de nosaltres hem vist imatges similars quan anavem al darrere del cotxe dels nostres pares quan erem petits i estava ploven. Quan la nostra vista envia la informació de la imatge, el nostre cervell la relaciona amb els milers d’imatges que nosaltres recordem. Si fem un esforç i flexibilitzem els nostres records i ens deixem portar el que estem fent és reintegrar la informació que es veu a l’imatge per reconstruir-la formalment una mica diferent, tal i com nosaltres ho recordem en el nostre catàl·leg. És aquí quan els mecanismes d’interpretació es veuen sotmesos a un treball important, quan han de relacionar una cosa que no existeix en el nostre cervell com si ho fos, i evocar els records que si que existeixen en una cosa que no ho fa. En el moment que ho estem fent éstem activant-los i a mesura que ho anem reintegrant cada cop ens serà més fàcil utilitzar la pròpia imaginació per tal de crear un imaginari molt més

ample del que creiem. Així conseguirem establir una pauta perque els mecanismes d’interpretació no es quedin mai quiets. Sovint aquest actuen pel seu propi compte i quan mirem alguna imatge automàticament ja ens fa evocar records, aquest moments passen perquè la relació entre el record i la imatge és més directe. Quan nosaltres els forcem a treballar al límit conseguim que en relacions més allunyades també funcionin i així, mantenim aquests en un estat de treball constant, que ens ajudarà a mantenir el cervell en forma i per tant evadir, en la mesura del possible, les malalties degeneratives mentals.

PRODUCTES [V] i [O]

3. [V]ista Sentit animal integrat per òrgans de molt diferent constitució i funcionament capaços no solament de captar la llum i la seva intensitat, sinó també de reproduir la imatge de l'objecte emissor de llum pròpia o reflectida

Representar f ragmentariament l a informació viscuda a mb i matges sense so permet al nostre cervell fer una tasca de reintegració d’aquestes segons el que ell té archivat, això permet un exercici memorístic que afavoreix al procés que duen a terme els mecanismes d’interacció en el cervell.

PRODUCTES [V] i [O]

[v] és un objecte portable on l’usuari reprodueix un seguit de imatges amb més o menys continuitat depenent de la interacció que es faci mitjançant la manivela, el mecanisme accionador de l’aparell.

PRODUCTES [V] i [O]

[o] és d’un element de sobretaula que mitjançant l’interacció l’usuari reprodueix la informació enmmagatzemada analogicament en un disc de vinil. La imformació auditiva esdevé un desencandenant molt efectiu pels mecanismes d’interpretació del nostre cervell, que donen sentit als sons específics, utilitzant aquests mecanismes conseguim reintegrar els sons externs en records p ropis, aquest exercici només e s pot p roduir si l a informació es desfragmenta.

4. [O]ïda Sentit animal integrat per òrgans de molt diferent constitució i funcionament capaços de percebre els sons estructurats o no de l’exterior i interior. PRODUCTES [V] i [O]

PRODUCTES [V] i [O]

62 5. Croquis.

PRODUCTES [V] i [O]

jecci

ior.

infer

e sub

ec d

ueta

Plaq

ges

ó.

pola ritzat ’imat

na d

Bobi

crliat