52
dissabte, 26 de maig del 2012 Regió7
Cultures
teAtRe | MúSiCA | LLetReS | dANSA | ARt | tRAdiCiONS | CiNe | teLeviSió
La cultura del micromecenatge
Els artistes busquen (i troben) finançament per als seus projectes a les plataformes d’Internet que apleguen petits inversors DECLARACIONS
EL REPORTATGE Pepa Mañé
JOAN SALA
MANRESA
FUNDADOR DE VERKAMI
a paraula de moda és crowdfunding. O sigui, allò que el refranyer en diu «de mica en mica s’omple la pica». El micromecenatge sona com un sistema de finançament d’última generació perquè va associat a les plataformes d’Internet, però és un sistema antic que havia caigut en desús. Marc Bernadich, professor de màrqueting i creació d’empresa de la Fundació Universitària del Bages (FUB), posa un exemple que perviu: les barretines que es passen per caramelles per recollir aportacions a moltes poblacions. El micromecenatge s’ha obert a molts camps: des dels negocis fins als projectes solidaris. Però el que ha arrelat a Catalunya, i en ben poc temps, és el micromecenatge cultural. I, concretament, una plataforma: Verkami, especialitzada en projectes creatius i culturals. La iniciativa familiar dels mataronins Joan, Adrià i Jonàs Sala només té un any i mig de vida i ja ha finançat 342 projectes. Els artistes de la Catalunya Central han abraçat, com tothom, aquesta nova via. N’hi ha un bon grapat d’exemples.
El finançament de grups de música és el que funciona millor, perquè ja tenen seguidors que van als concerts. És diferent d’una pel·lícula o d’un llibre»
«
L
Idea dels Estats Units La idea es va exportar dels Estats Units, on les plataformes de micromecenatge continuen creixent i abracen tot tipus de projectes. A l’estat espanyol, la varietat és més reduïda. A més de Verkami, entre les més conegudes hi ha Goteo, que escull projectes d’interès social; i Lanzanos, que promouen tres joves de Ciudad Real i en què la majoria de projectes creatius que financen es mouen en quantitats de 20.000 euros de mitjana. Joan Sala, impulsor de Verkami, destaca que el micromecenatge no s’ha de veure com «una inversió a canvi de res, sinó que es tracta d’un intercanvi comercial, una precompra per ajudar a treure un disc. És comprar el disc o les entrades abans que existeixi el CD o el concert». Actualment, un terç dels projectes que es financen a través de Verkami són musicals. «És curiós perquè al principi eren més projectes de llibres o audiovisuals. I, de fet, el finançament de grups de música és el que funciona millor, perquè ja tenen segui-
MARC beRNAdiCh PROFESSOR DE MÀRQUETING DE LA FUB
«
Han creat Verkami Joan, Adrià i Jonàs Sala, un biòleg, un historiador de l’art i un físic
LES XIFRES
QUI SÓN
342
PROJECTES FINANÇATS
En només un any i mig que fa que funciona Verkami, 342 projectes hi han aconseguit finançament. També hi ha projectes que no han aconseguit ni un euro. Acaben amb èxit tres de cada quatre projectes.
10-15
PROPOSTES/DIA
La quantitat de projectes que arriben als impulsors de Verkami buscant finançament és d’entre 10 i 15 diaris. Actualment hi ha 96 projectes en marxa.
Verkami va néixer a Mataró per iniciativa d’un pare, Joan Sala, i els seus dos fills: Adrià i Jonàs. El nom de la plataforma ja dóna idea de la seva intenció: Verkami és una paraula en esperanto que significa «amant de la creació». Els tres són consumidors de cultura, i els germans han impulsat projecte videoartístics a la seva ciutat. L’Adrià, el germà petit, juntament amb el pare, va decidir importar la idea del micromecenatge dels Estats Units, mentre estava acabant la carrera d’història de l’art. Quan va finalitzar la tesi de la seva carrera de física, el germà gran, el Jonàs, també es va implicar en l’empresa, que estava en ple creixement. COM FUNCIONA
Cal tenir una idea cultural que necessiti finançament Verkami és una plataforma que es dedica a projectes culturals. Els 1 administradors tutelen el projecte, que no tira endavant si el creador no s’hi implica. No hi ha censura, però es vetlla la qualitat.
5%
La plataforma ofereix 40 dies per recollir les aportacions Verkami posa a la disposició dels projectes 40 dies per recaptar les 2 aportacions dels mecenes, que reben recompenses. Els creadors tenen una pàgina per fer-se promoció i un bloc per documentar el procés.
Els drets dels projectes culturals finançats a través de Verkami són dels creadors. La comissió dels impulsors de la plataforma és del 5% sobre la quantitat recaptada.
Els creadors s’han d’implicar en la difusió per cercar mecenes Es parteix de la base que és difícil algú que no conegui de res els 3 creadors faci una aportació. Per això, és aconsellable que facin campanya pel seu projecte a través de correus, xarxes socials....
800 € És la quantitat mínima a demanar per finançar un projecte. Verkami havia acceptat projectes més petits (de 200 i 500 euros), però ha decidit que per menys no val la pena posar en marxa una campanya.
dors que van als concerts. És diferents d’un llibre o una pel·lícula». El micromecenatge esclata quan falla l’entramat de caixes i bancs que feien el paper de finançadors, diu Bernadich. «Ara fa
Cal assolir el 100% de la quantitat demanada per rebre els diners Només els projectes que arriben com a mínim al 100% del seu ob4 jectiu de finançament reben els diners aportats pels mecenes. En cas contrari, les quantitats compromeses no es fan efectives. RECOMPENSES
Per
Les aportacions són una precompra i, depenent de la quantitat que ofereixin els mecenes, es donen recompenses. Alguns exemples:
25 euros: Albert Palomar oferia el CD signat, amb el nom del mecenes als crèdits i dues entrades per a un concert de la gira de presentació. Per 100 euros: Tigre de paper oferia posar 4 noms als crèdits del llibre, menció a la web, 4 exemplars signats, 4 litografies de Josep Boatella, 4 samarretes, 4 DVD amb el llibre en format audiovisual i un altre poemari. Per 400 euros: Carles Cases oferia 3 CD, menció als crèdits, el videoclip i l’estada d’un dia al seu estudi de Borredà amb menjar i concert al piano.
Un cop perdudes les caixes locals, les plataformes de micromecenatge poden ocupar l’espai de l’obra social. I això anirà a l’alça»
tres anys o més que van tancar l’aixeta i la gent que té idees i està engrescada es busca la vida», assenyala el professor de la FUB que, a més, rebutja que s’apliqui a la cultura «l’etiqueta que no és rendible, quan, a més, té un impacte en la societat molt important. Com les entitats socials o esportives, tenen un bon lloc en el mercat, però, quan veuen que no els fan cas, recorren a l’ajut de la seva base social, que pot ser molt àmplia». Projectes amb cara i ulls Les plataformes de micromecenatge tenen la virtut de fer casar l’oferta i la demanda: «fan de cremallera», en paraules de Bernadich. Faciliten i redueixen els costos de transacció i fan més visibles i donen credibilitat als projectes: «els donen cara i ulls, ja que s’ofereix un seguiment de com van, perquè els mecenes puguin tenir un control sobre les seves inversions». El professor de màrqueting i creació d’empreses de la FUB diu que coneix casos de plataformes de micromecenatge nord-americanes que no han estat prou transparents, però que aquests problemes no s’han donat a l’estat espanyol. Per a Bernadich, no s’ha tocat sostre. Les plataformes de micromecenatge «aniran a l’alça, perquè, un cop perdudes les caixes locals, i d’això en sabem a Manresa, poden ocupar l’espai de l’obra social». El que cal veure és si, com amb els cercadors (Google, Yahoo...) o les xarxes socials (Facebook, Linkedin...), n’hi haurà una de gran o diverses especialitzades per sectors. La seva previsió: «més plataformes especialitzades per sectors que fan inversions que ni caixes ni bancs no volen ni poden fer».