SUMARI
Editorial………………………………………………………………1 P3.La platja ……………….……………………………………..2 P4.Endevinalles i poemas………………………………….4 P5.Conte: La Laia i l’Arià a la platja………………….6 1r.La sandàlia de Nitòcris………………………………….8 El mariner de Sant Pau……………………………….10 2n.Plantes i animals del Mediterrani………………..12 3r.La pesca i els tipus de vaixells …………………...16 4t.La música de la Mediterrània……………………….20 5è.Els Déus del Mediterrani ………..…………………..24 6è.Geografia del Mediterrani…………………………….26 La dieta mediterrània…………………………………..28 Notícies………………………………………………………………30 Biblioteca Menjalletres………………………………………31 AMPA…………………………………………..…………………….32 Portada: Aina Prat Contraportada: Júlia Soliva Edició: Escola Verntallat, curs 2014-2015 Col·laboradors: AMPA, Ajuntament de la Vall d’ en Bas i …
EDITORIAL Cada ciutat té una historia, que la vincula amb les altres. Música i ritmes s’escampen per l’aigua i ens diuen que el mar és ben nostre… Cada paraula et desperta somnis, colors, paisatges… Deixa que l’aigua t’ensenyi que el mar que contemples, atònit, és el mar de tots -CANTÀNIA 2015-
Un nou abril, uns nous colors a la Garrotxa ens envaeixen altra vegada …. i una nova edició de la revista COLORAINES arriba a la nostra ESCOLA. Enguany, us convidem a tancar els ulls i a guardar per uns moments, la visió d’aquest meravellós tresor que tenim a la nostra comarca i viatjar prop d’aquí, per descobrir-ne un altre : IMMENS, farcit d’ HISTÒRIA, de CULTURA, de CIVILITZACIÓ, de NATURA, de SOMNIS, de POESIA, de BELLESA.....
EL NOSTRE MAR ... LA MAR MEDITERRÀNIA.... No calen més paraules, omple’t de vivències i gaudeix....
LA PLATJA ELS NENS I NENES DE LA CLASSE DE P3 (LES PAPALLONES), HEM EXPLICAT DIFERENTS CONTES RELACIONATS AMB EL MAR, PERÒ ESPECIALMENT, HEM TREBALLAT FENT REFERÈNCIA A LA PLATJA. QUÈ HI HA A LA PLATJA?, QUAN HI ANEM?, ENS AGRADA?, QUÈ PODEM FER-HI?,... ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ, I HEM VISCUT ESCENES PROPIES DE LA PLATJA A LA NOSTRA ESCOLA, GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE TOTES LES FAMÍLIES!
R E V I S T A
HEM JUGAT AMB PETXINES A LA SORRA DEL PATI !
C O L O R A I N E S
HEM FET CASTELLS DE SORRA!
2
HEM JUGAT A LA SORRA AMB PALES I GALLEDES!
R E V I S T A C O L O R A I N E S
ENS HEM PREPARAT COM SI ANESSIM A LA PLATJA! AMB "MANGUITOS", BANYADOR, ULLERES D'AIGUA,...
ARA NOMÉS ENS CAL ESPERAR L'ESTIU ! 3
ELS NENS I NENES DE LA CLASSE DELS BOMBERS (P4) HEM ESTAT UNS DIES TREBALLANT DITES I POEMES QUE PARLAVEN DEL MAR I DELS ANIMALS QUE VIUEN EN ELL.
R E V I S T A
AL FINAL, HEM FET LA FEINA MÉS DIFÍCIL: ENS HEM INVENTAT AQUESTES ENDEVINALLES I AQUETS DOS POEMES. MIREU, MIREU QUE MACO ENS HA QUEDAT!!!
C O L O R A I N E S
4
R E V I S T A
L’ESTRELLA DE MAR LES PUNXES DE L’ESTRELLA DE MAR, NO FAN GENS DE MAL. ESTRELLA QUE NO BRILLES AL CEL,
C O L O R A I N E S
PERÒ SEMBLES DEL COLOR DE LA MEL!
EL DOFÍ DOFÍ, DOFÍ, ETS MOLT FI I NEDES MOLT RÀPID AMB EL TEU FILL! DOFÍ, DOFÍ, FAS MOLTS DE SALTS DINS D’UNA BASSA PLENA DE SAL!
5
ELS NENS I NENES DE P5 ENS HEM INVENTAT UN CONTE RELACIONAT AMB ALGUNS DELS ESPORTS QUE ES PODEN PRACTICAR EN EL MAR.
R E V I S T A C O L O R A I N E S
6
R E V I S T A C O L O R A I N E S
7
Els nens i les nenes de 1r de Cicle Inicial, hem treballat contes i llegendes de la Mediterrània.
La sandàlia sandàlia de Nitòcris Nitòcris
R E V I S T A C O L O R A I N E S
(conte egipci)
A l’antic Egipte , vivia una noia molt bonica que es deia Nitòcris. El seu pare era escriba i comptava els ramats del Faraò. Nitòcris sabia escriure, llegir i comptar així que sempre que podia ajudava al seu pare.
Tots els nois es volien casar amb ella, fins i tot el fill de l’alcalde que era jove i molt ben plantat. Però ella a tots deia que no , perquè només es volia casar amb un noi que estimés de tot cor. 8
Un dia que s’estaven banyant al riu, un falcó li va agafar una de les seves sandàlies. El fill de l’alcalde el va voler caçar, però Nitòcris va dir1 _No ho facis pas que el falcó és l’ocell del déu Horus que protegeix el Faraó. El noi molt avergonyit va marxar.
Aquell dia el Faraó i els seus consellers estaven reunits. Tots li deien que s’havia de casar. De cop va aparèixer el falcó amb la sandàlia al bec. El Faraó va pensar que la noia que portava aquella sandàlia era l’esposa que els déus li havien triat i la va fer buscar. Quan varen portar Nitòcris a palau, el faraó se’n va enamorar i li va demanar si es volia casar amb ell i ser la seva Gran Esposa Reial. Nitòcris va dir que sí i varen viure molt feliços.
9
R E V I S T A C O L O R A I N E S
El Mariner de Sant Pau(llegenda de mar) R E V I S T A
Fa molts i molts anys , vivia a l’ Empordà un pescador molt pobre que només tenia un llagudet de rems per
C O L O R A I N E S
anar a pescar i alimentar-se ell i la seva dona. Com que era molt treballador va guanyar molts diners i es va fer una casa molt bonica.
Va tenir molts fills i vivia molt feliç. Un dia però una forta tempesta, el va deixar sense vaixell ni mercaderies. Va naufragar i va arribar al poble només amb un rem. Llavors va veure que el temporal li havia pres tot el que més estimava fills, dona, casa.... 10
R E V I S T A
El mariner va decidir marxar terra endins. Aniria caminant i no s’aturaria fins trobar un lloc on les persones no sabessin perquè servia el rem. Als Aiguamolls, Banyoles, Besalú... sempre feia la mateixa
C O L O R A I N E S
pregunta/ -Sabeu què és això ? Tothom contestava / És un rem. Ell continuava el seu camí
A Olot s’assegué i un nen li digué/ per què portes una pala de forner?. Ell va pensar que es quedaria, però una dona li va dir/ que era un rem. El mariner va continuar el camí i arribà a Sant Pau. Va començar a preguntar/ sabríeu dir-me quina mena d’eina és aquesta? Tothom deia que era un cullerot. El mariner es va quedar a viure a Sant Pau i va cercar un ofici. Ara si passeu per Sant Pau de Seguries, a sobre un turonet veureu una casa molt bonica, Cal Mariner.
11
R E V I S T A
Els nens i nenes de segon hem treballat les plantes i els animals que viuen al mar Mediterrani. Aquest és el nostre treball.
C O L O R A I N E S Els alumnes de 2nB preparant el treball per la revista a l’aula d’informàtica.
12
R E V I S T A C O L O R A I N E S
Els alumnes de 2nA preparant el treball per la revista a l’aula d’informàtica.
13
PLANTES I ANIMALS DE LA MEDITERRÀNIA
R E V I S T A C O L O R A I N E S
LES ALGUES FUNCIONS
Evitar l’erosió del fons marí.
Refugi de molts animals.
Base de la cadena alimentària.
CLASSIFICACIÓ: algues verdes algues brunes algues vermelles
14
Envien oxigen a l’atmosfera.
R E V I S T A C O L O R A I N E S
15
LA PESCA I TIPUS DE VAIXELLS
R E V I S T A
Els nens i les nenes de 3r hem treballat els diferents sectors primaris i les seves activitats. Una d’aquestes és la pesca. Us agradaria saber-ne més? Doncs... Si llegiu amb atenció moltes coses aprendreu! Ah! I també podeu omplir els espais en blanc. La pesca pertany al sector primari que es basa en la captura de peixos i d’altres animals aquàtics per consumir-los, bé com aliment, o com a matèria primera per a diverses indústries (farineres, pinsos...) Nosaltres ens centrarem en la pesca.....................................La pesca marítima és la que es realitza als mars i oceans. Segons la distància i les tècniques aplicades a l’extracció de pesca es poden diferenciar tres tipus d’activitat pesquera:
C O L O R A I N E S
• Pesca ....................................: és la menys evolucionada de totes, es realitza amb petits vaixells i amb tècniques tradicionals, com la canya, l’ham, l’arpó o la xarxa. Es realitza en les proximitats de la costa i el mateix dia es torna al port per vendre el peix fresc a les llotges. • Pesca ....................................: es realitza amb vaixell de mida mitjana que solen sortir juntament amb d’altres en petites flotes a llocs més llunyans del litoral durant uns 15 dies. Utilitzen tècniques més modernes per a la pesca i en el vaixell s’inicien ja les tècniques de conservació del peix, ja sigui per congelació, salant o d’altres. • La pesca........................................: és la que es practica en els llocs més llunyans del continent amb vaixells de gran tonatge i tècniques modernes per localitzar els bancs de peixos (teledetecció, GPS...). Surten a treballar en flotes organitzades amb un vaixell-mare o factoria, on la resta de vaixells descarrega cada dia la pesca per poder-la netejar i conservar (congelar). La durada de l’expedició sol ser d’uns 4 a 6 mesos.
16
Per a cada tipus de peix s’utilitza una tècnica diferent. Les principals tècniques pesqueres d’altura són: Arrastre: consisteix a escombrar el fons marí mitjançant xarxes que atrapen tot el que troben al seu pas. El cerc: és una xarxa que es tira entre dos vaixells que rodegen un banc de peixos. El palangre: és un cable sostingut per boies del que pengen hams i és arrossegat pel vaixell mentre que els peixos van picant. Descàrregues elèctriques: molt perjudicial per l’entorn. Bombes aspirants: igualment perjudicial. Descàrregues marines: molt perjudicial. Per localitzar els bancs de peixos utilitzen el sonar, el.................... , la teledetecció, ús d’helicòpters..
Si has seguit l’explicació amb atenció, ajuda’ns a posar els següents noms als espais en blanc i als dibuixos de les tècniques pesqueres:
PESCA D’ALTURA – MARÍTIMA – EL PALANGRE – RADAR – EL CERC – PESCA DE GRAN ALTURA – ARRASTRE – PESCA COSTANERA
17
R E V I S T A C O L O R A I N E S
A més de la pesca, també hem treballat diferents tipus de vaixells, i hem sabut que es poden classificar de moltes maneres. Nosaltres hem fet la següent classificació. Esperem que us agradi!!! •
R E V I S T A C O L O R A I N E S
Vaixells de pesca: són naus que es fan servir per a pescar. N’hi ha de dos tipus: els bous, que són vaixells que pesquen de dia i fan servir una tècnica d’arrossegament amb xarxes per a pescar i els teranyines, que pesquen de nit i fan servir un gran focus de llum molt potent per atraure els peixos a la superfície de l’aigua i poder-los pescar.
• Vaixells de passatgers: són naus dissenyades pel transport de passatgers. Poden ser d’esbarjo, que són propietat d’una persona i en pot fer l’ús que en vulgui; ferris que transporten viatgers d’un lloc a un altre i el viatge dura menys de 24 hores; o creuers que fan recorreguts més llargs i van aturant-se en diferents llocs per visitar la ciutat on para.
18
•
Vaixells de guerra: pertanyen a la força naval d’un país i s’utilitzen per a la defensa o atac des del mar. Alguns van equipats amb armaments, canons.... N’hi ha de diferents tipus segons l’ús: fragates, portaavions, submarins....
• Vaixells de mercaderies: són naus que transporten mercaderies de port a port. Són els petroliers, els portacontenidors....
C O L O R A I N E S
Busca 8 paraules que hagin sortit:
O
B
P
E
S
C
A
T
Q
V
A
I
X
E
L
L
X
U
H
A
T
R
E
S
I
B
A
N
C
C
H
O
E
C
M
B
O
U
S
T
P
A
L
A
N
G
R
E
R E V I S T A
19
Els alumnes de 4t hem preparat un article sobre la música de la Mediterrània. Per poder treballar ens hem repartit la feina. Els nens/es de 4t A treballaran la cançó i els de 4t B els instruments.
R E V I S T A
Primer ens hem situat Aquí teniu unes imatges per veure tot el procés :
Hem buscat possibles instruments
C O L O R A I N E S
Hem escoltat les cançons
20
Els hem repartit per cercar informació
Hem buscat la lletra de les cançons
Hem presentat l’ instrument als companys
Hem dibuixat els instruments
Hem triat les cançons
R E V I S T A
Hem dibuixat el que ens suggereix la Mediterrània
C O L O R A I N E S
Finalment hem fet el muntatge del nostre article seleccionant dibuixos i elaborant entre tots les explicacions. Hi trobareu fragments d’algunes cançons i instruments típics de la Mediterrània. Esperem que us agradi!!!!!
“El mar Mediterrani ha inspirat diversos sentiments a poetes, cantautors, escriptors, pintors... Moltes han estat les llengües que han parlat del nostre mar. Aquí només n’hi ha una petita mostra juntament amb els instruments propis de la Mediterrània. Si teniu una estona, us recomanem escoltar les cançons senceres i així gaudir-les.”
21
LA MÚSICA DE LA MEDITERRÀNIA MEDITERRÁNEO (Joan Manuel Serrat)
R E V I S T A C O L O R A I N E S
Quizá porque mi niñez sigue jugando en tu playa y escondido tras las cañas duerme mi primer amor, llevo tu luz y tu olor por dondequiera que vaya, y amontonado en tu arena tengo amor, juegos y penas. .......................... Qué le voy a hacer, si yo nací en el Mediterráneo.
CORNAMUSA o sac de gemecs (Catalunya) És un instrument de vent. Constituït per un bot petit de cuir que serveix de dipòsit d’aire. Aquest bot té tres forats, on s’adapten tubs diferents, serveix per insuflar l’aire amb la boca.
ODA AL MEDITERRANI Poema musicat per Albert Prat (Els pescadors de l’Escala) Cales breus de la mar Mediterrània cingles esculpits pel mar esquerp ones innocents i trencadisses mar suau d’un verd blau, blau mariner. De nit les teves aigües són de plata quan la lluna es reflexa en tu, rebels quan bufa la tramuntana el meu cor ple de recança ja se’m omple d’enyorança quan tu beses l’Empordà. TRSTENKE (Eslovènia) És un instrument de vent fusta. El principal productor del so en aquest tipus d’instrument és l’aire.
22
MEDITERRÁNEO (Los Rebeldes) Nos veremos en Ibiza, en Mallorca, San Luís y Mahón. Bailaremos en Valencia, en Alicante, en Gandía y Benidorm. Desde la Escala hasta Playa San Juan, en Cadaqués, en Sitges, playa libertad, seremos los elegidos en el templo del dios del mar.
R E V I S T A
Mediterráneo ruta de calor. Mediterráneo a templo del sol. Mediterráneo noches de luz y color.
UD EGIPTE ( Egipte) És un instrument de corda pinçada. El so es produeix en posar-se en vibració unes cordes tibades entre dos punts i fixades sobre un suport. La nota que es produeix amb aquest tipus d’instrument depèn de la longitud de la porció de corda que vibra, de la tensió de cada corda i del pes de la corda, entre d’altres aspectes.
EN EL MEDITERRANI (Marina Rossell canta Moustaki) En aquest gran bassal on juguen nens d’ull fosc, hi ha tres continents, i un llarg passat d’horrors; històries d’opressió, profetes, déus i tot. També un estiu molt bell que no tem la Tardor Mediterrani al vent ! . QRAQEB ( Marroc) Instrument de percussió de la família del metall. Aquest instrument el formen dos peces de metall unides entre si per una argolla.
23
C O L O R A I N E S
ELS DÉ DÉUS DEL MEDITERRANI
R E V I S T A C O L O R A I N E S
Aquest curs, els nens i les nenes de 5è , estem estudiant les civilitzacions grega i romana i aprofitant que, a l’escola, hem escollit el Mar Mediterrani com a tema per a la revista Coloraines, us volem parlar del Déus del Mar: Posidó i Neptú. Tant els grecs com el romans, viatjaran a la descoberta d’altres terres amb les seves naus a la recerca de territoris, de riqueses... El Mar Mediterrani, tot i ser, un mar força tranquil, a vegades s’enfadava i suposava un gran perill pels navegants que no entenien moltes coses, com les tempestes, onades gegants... Per això el homes del mar varen crear els Déus i així sentir-se més protegits en els seus freqüents viatges. A veure si us agrada el que hem investigat...
POSIDÓ Posidó és un déu de Grècia. Protegia els navegants en alta mar. Era barbut, portava un trident i un cavall , eren els seus atributs; viatjava en una quàdriga impulsada per dofins i altres animals aquàtics; mai es desplaçava en vaixell, malgrat ser el rei dels mars. Vivia al fons del mar, en un castell de color daurat. . Es va enamorar d’Amfitrite quan la va veure ballar a l’illa de Naxos i li va demanar que es casés amb ell, però li va dir que no. Es va amagar a la serralada l’Atles i va ser un dofí qui va convèncer a la seva enamorada. Posidó, com a senyal d’agraïment, va crear la constel.lació del Dofí.
A molts llocs mariners, de la costa, el veneren i li rendeixen culte.
24
NEPTÚ Neptú era el Déu de la religió romana; de fet els romans, van adoptar el déu del mar de Grècia i li canviaren el nom. Tenia la funció de protegir les persones de la calor de l’estiu, el qual enviava les pluges No vestia massa elegant, perquè vivia al mar.
Anava acompanyat d’animals: dos cavallets blancs, dofins i tritons. Era barbut i forçut. L‘acompanyava, també, una deessa anomenada Venilia, era l’encarregada de crear el vent que mou les aigües del mar. Els seus pares eren Saturn i Ops i era germà de Júpiter i Plutó. Tots els habitants de les aigües del Mediterrani tenien l’obligació d’obeir-lo; en cas contrari podia enviar grans catàstrofes.
El MAR està enfadat !! Cridem: NEPTÚ! POSIDÓ! Veniu que tenim POR!!
25
R E V I S T A C O L O R A I N E S
Geografia del Mediterrani. El nostre mar el Mediterrani/la Mediterrània és el segon dels mars interiors més grans del món després del mar del Carib al continent
R E V I S T A
americà. Situat entre el continent Europeu al nord, l’Africà al sud i Àsia a l’est,
té dues petites vies de connexió amb mars veïns,
l’Atlàntic a través de l’estret de Gibraltar i una altra amb L’Oceà Índic a través del canal artificial de Suez. La seva superfície és d’uns 2.500.000 km quadrats profunditat mitjana d’uns 2000 metres
amb una
i de 5267 metres de
profunditat màxima. Les seves aigües són càlides, entre 15 i 20 graus i molt salades degut a la forta evaporació i a la manca de grans rius que li aportin aigües noves. Hi bufen forts
C O L O R A I N E S
una amb
vents com la Tramuntana, el Gregal, el Llevant, el
Xaloc, el Migjorn , el Llebeig, el Garbí, el Ponent i el Mestral. No rep les aigües de grans rius però podem destacar l’Alzamora, el
Segura, el Xúquer, el Túria, el Millars, l’Ebre, el Llobregat i el Ter que aporten les aigües de les pluges caigudes a lesserralades Bètiques, del sistema Ibèric una mica del Cantàbric i molta dels Pirineus. Totes aquestes pluges caigudes a lapenínsula Ibèrica, sense oblidar-nos del nostre Fluvià que li aporta al Mediterrani les aigües caigudes de la Vall d’en Bas i de tota la Garrotxa. El Roine, des dels Alps, el Po i el Tíber des dels Apenins i el gran riu Africà el Nil que aporta les aigües des del llac Victòria d’ enmig de l’Àfrica.
26
Alguns d’aquests rius formen grans
deltes
com el de l’ Ebre a
Espanya, el del Roine a França, el d’ Evros a Grècia i el del Nil a Egipte.
R E Egeu, el mar Tirrè, el mar Adriàtic, el mar Negre, el mar de Líbia , el mar de Creta i el mar d’Azov. V Si navegueu per les seves aigües us podreu parar en nombroses illes I com Alboran, Eivissa, Formentera, Mallorca, Menorca, Cabrera, les S Columbretes, la de Nova Tabarca, la de Perejil, la gran illa de Còrsega, les Cíclades, la de Creta, les de Dodecanès, les Espòrades, les T illes Jòniques, les grans illes de Sardenya i Sicília, la de Commino, A Gozo, Malta, Djerba, Xipre, Lesbos, la de Rodes, Oikos, Cefalònia, El Mediterrani també té
mars
més petits com el mar Jónic, el mar
Corfú, Lemnos, Samos, Quios, Naxos, les del Peloponès, les nostre illes Medes de davant de l’Estartit i les petites illes Formigues prop de
C Les seves aigües banyen molts i variats països com Espanya, O França, Mònaco, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Albània,Grècia L Turquia, Síria, El Líban, Israel, Egipte, Líbia, Algèria, Tunísia, el O Marroc, Xipre i Malta. També si aneu en vaixell podreu atracar a ports de ciutat ciutatss R importants com : Màlaga, Almeria, Cartagena, Alacant, València, A Castelló, Tarragona, Barcelona, Tolò, Marsella, Niça, Gènova, Pisa, I Nàpols, Salern, Palerm, Siracusa, Bari, Pescara, Ancona, Venècia, Triestre, Split, Dubrovnik, Atenes,Salònica, Istanbul, Beirut, Tel N Aviv, Alexandria, Trípoli, Tunis, Alger, Cagliari i Palma de E Mallorca. I de les llengües, sabeu quins idiomes sent parlar el mediterrani? Sent S parlar en àrab, en hebreu, en turc, en grec, en albanès, en croat, en Palamós.
eslovè, en italià, en francès, en castellà i en català. I al fons d’aquest immens i bonic mar bressol de tantes cultures també s’hi troben grans tresors, tresors a part dels vegetals i animals, grans vaixells que al llarg dels centenars d’anys s’han anat enfonsant mentre navegaven per les seves aigües. En el seu fons hi guarda joies, recipients de vidre, cristalls de luxe, miralls, campanes, canelobres, monedes, àmfores...tot d’objectes molt valuosos en el seu moment i que hi reposen per sempre més. 27
Moltes vegades hem sentit a parlar de la dieta Mediterrània. Per això, els alumnes de 6è. hem buscat informació per saber què és, quins són els ingredients principals i també alguna recepta de plats tradicionals de diferents països del Mediterrani. Ja ens direu com us han sortit!!
R E V I S T A C O L O R A I N E S
La dieta mediterrània es un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l’alimentació dels països banyats per la Mediterrània . Es basa principalment en el consum dels següents productes: • Verdures. • Llegums. • Peix, carn. • Espècies i condiments. • Oli d’oliva com a greix essencial. • També inclou sovint el vi. Es valora la qualitat dels ingredients i la seva varietat, que se solen cuinar de manera senzilla. Des del punt de vista de la salut, tant l’OMS com la FAO la consideren un model alimentari sostentible i de qualitat. Al juny de 2007el Govern espanyol, juntament amb el suport de la Generalitat de Catalunya, i els governs de Grècia, Itàlia i Marroc van presentar conjuntament la candidatura de la dieta mediterrània per a la seva inclusió en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Va ser aprovada el novembre de 2010. RECEPTA ARRÒS AMB PANSES - TURQUÍA Ingredients: • 350 grams d’arròs de gra llarg • 50 grams de mantega • 850 grams d’aigua o brou • Sal (per l’acompanyament) • 100 grams de fetge d’ovella • 2 cullerades de pinyons • 2 cullerades de panses • 1 ceba mitjana • 2 cullerades de mantega o d’oli d’oliva • Sal i pebre 1. 2.
3. 4.
5. 6.
28
Temps de cocció: 15 minuts Temps d’elaboració: 30 minuts Temps total: 30 minuts Quantitat: per quatre persones Època: Primavera
Per preparar l’arròs, escalfa l’aigua o el brou. Renta l’arròs en un colador a baix de l’aixeta amb aigua freda. Desfés la mantega en una cassola baixa, afegeix l’arròs i posa’l a foc mig, sense deixar de remenar, durant 2 minuts. Posi l’aigua o el caldo bullint, dóna-li gust amb una culleradeta de sal. Deixi-ho bullir durant 15-20 minuts, fins que el líquid s’hagi absorbit per complet. Pela i talla molt fina la ceba. Talla el fetge en daus. Escalfa l’oli o la mantega en una paella, posa a fregir la ceba i posa els pinyons fins que es torrin. Afegeixi el fetge trossejat, les panses i regula el foc durant 2-3 minuts més. Tira-li sal i pebre i apaga el foc. Quan l’arròs estigui cuit, treu la cassola del foc, posa-hi el fetge i altres ingredients que has cuit anteriorment a la paella. Remena, tapa-ho i deixa-ho reposar durant 5 minuts aproximadament.
AMANIDA TUNISIANA INGREDIENTS:
TAGÍN DE VEDELLA AMB PRUNES el clàssic entre els clàssics del Marroc
MUSSACA GREGA INGREDIENTS: 2 albergínies
-Tomàquet -Pebrot verd I vermell -Cogombre -Ceba vermella -Tonyina -Olives negres -Ou dur -Sal -Oli d’oliva -Tàperes
PREPARACIÓ: •
Talla tot en trossos petits menys l’ou dur, la tonyina i les olives.
•
Talla l’ou dur en llesques.
•
Barreja tot el que està triturat, fica sal, oli d’oliva,i si vols hi pots agregar una mica de tonyina, ou dur, olives negres i tàperes per un toc de color.
Saps què?
2 tomàquets grossos madurs
El tagín de vedella amb prunes és un dels tagins més clàssics i més coneguts de la gastronomia marroquina, és una de les pedres angulars de la cuina marroquina. És un tagín dolç, a més és senzill de fer,i el resultat sempre és espectacular. És una excel·lent recepta de Latifa Bennani – Smirès.
400 g de carn de xai picada Oli d’oliva verge extra sal pebre negre canyella mòlta PER LA BEIXAMEL: 2albergínies 1 ou 2 tomàquets grossos madurs 1 iogurt 400 g de carn de xai picada 50 g de formatge feta Oli d’oliva verge extra Formatge ratllat sal pebre negre canyella mòlta
Ingredients per quatre persones: 4 talls de vedella 1 ceba de Figueres Oli de girasol Sal 1 polsim de pebre 1 polsim de safrà colorant Filaments de safrà natural 1 bastó de canyella Prunes seques Mitja cullerada de cafè de canyella mòlta 2 cullerades soperes de mel Ametlles torrades i fregides Una mica de sèsam torrat
Preparació: • Posem el tagín a l’olla exprés, la carn, la ceba picada, la sal i el pebre, el colorant, els filaments de safrà, el bastó de canyella i l’oli de girasol. • Hi afegim un got d’aigua, just per cobrir la carn i ho deixem coure. • Quan la carn estigui gairebé cuita, obrim l’olla i hi afegim les prunes(no cal posar-les a hidratar abans),la mitja culleradeta de canyella mòlta i les dues cullerades soperes de mel. • Deixem coure aproximadament un quart d’hora. • Fregim les ametlles a part. • Servim la carn, decorem amb les ametlles fregides i el sèsam, i ...BON PROFIT!!
PREPARACIÓ: • Talleu les albergínies a rodelles, i sofregiu -les en una paella. Quan estiguin fregides, escorreu-les i guardeu-les . •
• •
•
•
•
Al mateix oli, li sofregiu la carn de xai sal pebrada i s’hi posa una mica de canyella. Tritureu els tomàquets. Afegiu el tomàquet triturat al sofregit de la carn i, quan agafi color, guardeu-lo. Poseu les albergínies al fons d’una safata per anar al forn. A sobre, afegiu la barreja de carn i tomàquet. Barregeu en un bol l’ou, el iogurt i el formatge feta, procurant que quedi ben barrejat. Poseu-hi el formatge ratllat i cobriu la mussaca amb aquesta salsa. Coeu la mussaca al forn, a 180º, durant 60 min, vigilant que no es cremi l’última capa. Després, retireu la mussaca del forn i deixeu-la reposar 30 min perquè agafi cos i la pugueu servir.
29
R E V I S T A C O L O R A I N E S
NOTÍCIES DE L’ ESCOLA
Premis Omnium Cultural
R E V I S T A C O L O R A I N E S
La Maria Pujol Baldó i l’ Ariadna López Castañer alumnes de sisè curs de la nostra escola han estat premiades amb el primer i segon premi comarcal de prosa de cicle superior dels premis Omnium Cultural de la Garrotxa . EL dia 24 de febrer se’ls va fer entrega dels premis en un acte celebrat a Ca les Hermanes de Sant Feliu de Pallerols. Varen recollir el premi acompanyades de familiars i de dues mestres de l’escola. La Maria i l’Ariadna varen guanyar amb unes emotives i boniques redaccions titulades “La Fosca i la Marina” i “La vida d’un galgo”. Moltes felicitats per a totes dues en nom de tota l’escola Verntallat !
PREMIS SAMBORI La Maria Pujol Baldó, alumna de sisè curs de la nostra escola, ha estat la guanyadora del tercer premi de prosa dels prestigiosos premis Sambori d’àmbit intercomarcal Osona, Ripollès i Garrotxa. La Maria conjuntament amb la seva família i la seva professora de català, Carme Punset varen anar a recollir el premi el passat 21 de març al Teatre de Ribes de Fresser. Moltes felicitats !!
Colònies de sisè Els alumnes de sisè aviat podran començar a preparar l’equipatge per anar de colònies cap el Port del Comte els dies 10 ,11 i 12 de juny i arribaran a temps, i ben cansats, per a celebrar l’endemà la festa de l’escola.
Festa de l’escola Recordeu que el dissabte 13 de juny celebrarem, com cada any, la festa de l’escola Verntallat. Aviat mestres i alumnes començarem a preparar les esperades actuacions que farem davant de pares i altres familiars. També com cada any l’Ampa de l’escola ja prepara activitats i jocs així com un dinar que esperem que com en anys anteriors sigui multitudinari.
Arbres. Des de començament de la primavera tenim dos arbres més al pati dels petits i quatre al pati gran. Els arbres són petits i cal que en tinguem cura de no fer-los malbé i així en poc temps, a part d’embellir el pati, ens donaran una bona ombra.
30
R E V I S T A C O L O R A I N E S
31
SAPS QUI SÓC?
R E V I S T A C O L O R A I N E S
Hola a tots! Com que sóc molt juganer, us escric una endevinalla per veure si descobriu qui sóc: Sovint bramo i no sóc cap ase rugeixo i no sóc lleó i tinc moltes més riqueses que cap rei ni emperador. De ben segur que ja m’heu descobert, però per aquells que encara no... us dono una altra pista: de mi s’han escrit un munt de poesies i ,fins i tot, algunes noies porten el meu nom. També formo part del nom de moltes ciutats i pobles del món. Normalment perquè banyo les seves costes. En tenim molts exemples a prop nostre com Tossa de Mar, Lloret de Mar, Sant Pol de Mar o Vilassar de Mar. I de més llunyans com Santillana del Mar (Cantàbria) o Mar de Plata (Argentina). M’utilitzen en noms d’animals com el cavallet de mar i el tomàquet de mar, entre d’altres. I en frases fetes i d’ús quotidià: una mar de contes, mal de mar, primera línia de mar, llop de mar,... I fins i tot, tinc un plat típic: un mar i muntanya. Ara ja sabeu qui sóc, el mar, us explicaré una mica la meva vida. Sóc una extensió d’aigua salada més petita que un oceà, i estic parcialment o totalment envoltat de terra. Molts mars ens comuniquem amb els oceans a través d’estrets o canals. Hi ha mars costaners com el Cantàbric o el d’Oman, continentals com el Vermell o el Mediterrani i tancats o interiors com el mar Mort o el mar Caspi. Al llarg dels temps m’han utilitzat com a tema literari i mitològic amb històries de monstres marins i de criatures fantàstiques, com les sirenes. He estat i sóc un element molt important per a tota la humitat. Proporciono aliment, amb tones de peixos que es destinen al consum humà; facilito el transport de mercaderies entre els diferents països costaners; sóc font d’una gran riquesa de paisatge, fauna i flora; i us permeto gaudir d’espais i activitats de lleure. Tots sabem que la meva salut està en perill a causa de l’ús inadequat que les persones han fet dels meus recursos. Encara que queda molt per fer, ara ja hi ha molts programes de protecció que vigilen que estigui més net i tranquil, i així podreu gaudir de la meva bellesa i riquesa durant molts anys. I ara us dic: fins ben aviat! Jo us espero al lloc de sempre per gaudir de bons moments tots plegats. El vostre amic
32