LA GRANOTETA Hi havia una vegada una nena que anava caminant tot xino-xano per un caminet de sorra. - Ai, ai, ai ! Que m'entra sorra a les sabates ! - es queixava la nena. Es va asseure per treure's les sabates i de cop li va saltar una granota al cim del cap. -Aaaaaaa!! Una granota!!!! Es va espantar molt. Però quan se la va mirar bé, va veure que la granoteta li feia una carona tan boniqueta que va decidir quedar-se-la i emportar-se-la a casa seva. La va posar dins la gàbia d'un ocell. Però que fa una granota en una gàbia d'un ocell? Li va donar menjar d'ocell, li va posar una corretja i la va treure a passejar, a la nit abans d'anar a dormir li va llegir un conte. Però la granoteta no estava contenta, ella no era un ocell, ni tampoc un gos per portar-lo a passejar, ni un nen per explicar-li contes. Tot era un desastre. Així és que aquella mateixa nit es va escapar, se'n va anar a la bassa on vivia, es va menjar un bon piló de mosques amb la seva llengua enganxosa i va passar tota la nit raucant: ROC-ROC-ROC-ROC. Ara sí que era feliç! Clàudia Pérez 2n A Premi Sambori
EL VIATGE DE LA IVET L’Ivet l’altre dia sola a la seva habitació pensava: Quan sigui gran voldré anar sola de viatge. Van passar molts anys i es va fer gran. I va arribar el dia de complir el seu somni: començar el viatge. Va pujar a l’avió i al cap d’una estona l’hostessa va dir-li: -
Què vols per beure, aigua, Coca Cola, Fanta o Trina? Una Fanta , si us plau. I per menjar un entrepà de formatge.
Van passar hores i hores i van arribar a la Xina. Per anar a l’hotel va pujar a un taxi. El taxista li va demanar on volia anar, però li va dir en xinès. La Ivet tenia un petit problema: No sabia parlar en xinès. La Ivet va pensar : -
No passa res! Ja trobaré algú que parli català.
Anava mirant per la finestra i anava preguntant a tothom però ningú parlava català. I va dir : -Quin problema! La Ivet va intentar dir-li que volia tornar però el taxista no l’entenia. Va baixar del taxi ràpidament i corrents se’n va anar al port on hi havia els vaixells. Va pensar que allà potser s’entendria amb algú. Però tampoc. Va anar a l’estació de tren i tampoc. -Què faré? Al final van passar els dies del viatge com va poder. Però va saber una cosa : Si mai tornava a viatjar sola primer aprendria idiomes.
Mireia Pararols 2nB Premi Òmnium
EL PAGÈS El pagès cada matí ben aviat això sí, s’aixeca a treballar i donar menjar al bestiar.
Puja al tractor i es prepara per la calor, s’ha d’espavilar si la collita vol recol·lectar.
Treballa de sol a sol amunt i avall com un rossinyol. A vegades s’emporta el dinar perquè a casa no té temps de menjar.
Al vespre per fi se’n pot anar a dormir, no gaire pot tardar perquè l’endemà s’hi ha de tornar.
PAU LLERAS 6è B. Premi Òmnium