L’Associació Cultural Falla Comte Salvatierra i Ciril Amorós no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles i col.laboracions del Llibret. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/) El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’us del valencià
Edita Associació Cultural Falla Comte Salvatierra i Ciril Amorós www.mercadocolon.com
Direcció i Coordinació: Marisa Martinez i Bes, Pilar Roger i Pérez de Lucia Traducció: Marisa Martinez i Bes Gestió Publicitària: Simón Ciro Siles Ilustracions Cobertes: Pilar Roger i Pérez de Lucia Disseny i maquetació: Pilar Roger i Pérez de Lucia Explicació i Relació de la falla: Hernán Mir i Serrano Esbossos Falles: Grego Acebedo, Javier Álvarez-Sala Salinas Poemes Acròstics Falleres Majors: Josep Vicent Bergón i García Col·laboradors Literaris: Vicente Fuster i Morales, Guillermo Rodríguez i Giménez, Juan Belda i Furió, Marisa Martínez i Bes, Josep Vicent Bergon, María María Díaz i Izquierdo, Amparo Campos i Coll, Carla Ruiz i Montalt, Luis del Río i Muñoz, Paula Grau i Serrano, Teresa Grau i Serrano, Vicente Rodríguez i Gimenez, Rosa Marsal i de Cruells, Vicente Ivars i Turs, Luis Martínez i Ochoa, Luis del Rey i Schnitzler, Lidón Gil i Vidal, Marisa Martínez i Bes, Manuel Uña i Llorens, Isidro Niñerola i Giménez, Pilar Crespo i Pastor Fotografies falleres majors: P. Gonzalez Fotografies de suport per a la publicació: Paqui Pallarés, Simón Ciro Siles, Eva Rams, Antonio Rueda, Araceli Senís, Carmen Villar, Pepa Martínez, Luis del Rey i Schnitzler y otros falleros Impremta: Blauverd Impressors, s.l. - www.blauverdimpressors.es Dipòsit Legal: V-329-2012
Abd al-Aziz
1
Sumari 3 Asumptes fallers 4 Salutació del President: VIcente Fuster i Morales 6 Parlem amb… Carla Sánchez i Crespo 8 Fallera Major 2018 - 2019. Carla Sánchez i Crespo 10 La Comissió del Mercat de Colón per a les Falles de 2019 16 Abd al - Aziz - Explicació i relació de la falla a càrrec de Hernan Mir i Serrano 20 Entrevista amb el artista - Javier Álvarez-Sala Salinas 22 Programa falles 209 24 Fa 25 anys... María Diaz i Izquierdo - Amparo Campos i Coll 28 Fallers i falleres de la nostra comisio escriuen... 30 VALÉNCIA ANTIGA I ETERNA Luis Martínez i Ochoa
32 37
RESTES ARQUEOLÒGICS VISITABLES EN LA BALANSINYA MUSULMANA Luis del Rey i Schnitzler ESTRUCTURA DE LA VALÈNCIA MORA Josep VIcent Bergón i García
39
HISTÒRIA DELS MOROS VALENCIANS Josep VIcent Bergón i García
41
DESCOBRINT LA BALANSIYA... O LA MEDINA ISLÀMICA DE VALÈNCIA. LA BOATELLA O PORTA D’ORACIÓ Lidón Gil i Vidal
43 45 48 49
LA CULTURA A L’EIXAMPLE LA VALÈNCIA MUSULMANA - IMPACTE DE LA CULTURA ÀRAB EN LA LLENGUA Marisa Martínez i Bes EL CID I LA VALÈNCIA MUSULMANA Manuel Uña i Llorens MORO ZEIT. L’ ÚLTIM ALMOHADE Isidro Niñerola i Giménez S’ACOSTA EL CENTENARI Pilar Crespo i Pastor
50 Un any d’il.lusions en imatges... 86 Publicitat Abd al-Aziz
3
4
Vicente Fuster i Morales Salutaciò del President Comença un nou exercici faller, ple d’il·lusions per a la nostra comissió i que un any més tinc la sort de presidir. M’agradaria començar fent un recordatori molt especial a les nostres falleres majors i president infantil, que ens van representar en el passat exercici: Belén, Celia i Luis,, dels quals, esta comissió només pot estar molt agraïda i orgullosa, per la qualitat humana i sentiment manifestat cap a la nostra festa. La nostra comissió, com tots els anys, intenta superar-se i anar millorant dia a dia, eixe és el nostre senyal d’identitat i el que ens ha permés, arribar a ser una de les comissions més nombrosa de tota València, amb més de 600 fallers i això és possible gràcies a la gestió de la comissió i als reptes que ens hem plantejat i que gràcies a això, estem aconseguint ser un referent en el món de les falles. Ser tan nombrosa comissió, no és casualitat, amem la festa en tots els seus aspectes i per això en totes i cada una de les activitats que esta comporta, passacarrers, mascletaes, llibret, actes culturals,…. destinem importants recursos però sense oblidar-nos de relegar, ni renunciar a cap. Com he dit, som una comissió de reptes, començarem amb el repte de tindre un casal propi i hui en dia és una realitat en el centre de la ciutat. Però una de les parts essencials de la festa i per a nosaltres de les més importants, és el monument. Mai hem deixat de plantar bons monuments en la seua categoria corresponent. Un monument que sempre hem millorat, a poc a poc, però que a partir d’enguany, serà el nostre nou repte. Volem donar un nou salt de qualitat, per a ser una referència en el panorama faller en ambdós categories, tant la Gran com la Infantil, destinant per a això més recursos, sense deixar de costat cap de les nostres activitats i amb la clara vocació de seguir augmentant-ho. Per això enguany, hem confiat en dos jóvens i grans artistes Grego Acebedo, per al monument infantil i el nostre Javier Álvarez Sala Salinas, Javito, en el monument gran. Vos assegure que no podríem estar en millors mans i amb el seu treball i la seua il·lusió, que és la nostra, estic segur que ompliran d’orgull, no sols al nostre barri, sinó a tot el panorama faller. El nostre repte ha començat i no podria ser d’una altra manera que amb la nostra falla infantil, militant enguany en la màxima categoria, en la secció especial. Com tot nou exercici, este anys tenim nous representants, que han vist culminada la seua il·lusió i que estem segurs que ens va representaran amb orgull. Per això vull donar l’enhorabona, a la nostra Fallera Major: Carla Sánchez Crespo, la nostra Fallera Major Infantil: Carla Ruiz Montalt i al nostre president Infantil: Guillermo Rodriguez Jiménez. Desitjar-los tot el millor en estes falles del 2019. Com tots els anys i molt especialment este, vull fer una menció molt especial a tots els membres de la Junta Directiva, que m’estan acompanyant durant tots els anys de presidència. Gent per la qual em sent molt abrigat i que m’han demostrat un afecte infinit cap a la nostra Falla i que davant de les dificultats, puc comptar amb el seu recolçament sense fissures. Sense ells, hui en dia, no estaria ací. Sense el seu treball i esforç, seria impossible el poder realitzar esta tasca i aconseguir la projecció de la nostra comissió. Per a finalitzar voldria agrair a tots vosaltres, membres de la comissió, comerç, veïns, col·laboradors i amics vostra ajuda i desitjar-vos que passem unes agradables festes Falleres.
Vos saluda Vicente Fuster i Morales, President de la Falla Comte Salvatierra - Ciril Amorós.
Abd al-Aziz
5
Parlem amb...
Carla Sanchez i Crespo LA NOSTRA REGINA MORA DEL MERCAT DE COLON per Vicent Chirivella / Josep Vicent Bergon
Després d’una primavera inestable esquitxada de sorpresius canvis ens trobem ja a la tardor, i això es nota en la temperatura i també de vegades, en els núvols negres precursors de pluja. És aleshores quan ens entra Carla al casal amb el seu pas ràpid, en un dimarts d’intermitent brusquina. Si, ens arriba Carla amb els seus cabells foscos rebolicant-se a l’aire, per tal de respondre a les preguntes de les dues consensuades entrevistes que anem a fer a les Falleres Majors Vicent Xirivella i Josep Vicent Bergon, atenyents, a l’esdevindre i quefer de la Falla i a la nostra Festa Gran. Anem a veure, Carla, vares sospitar en algun moment que enguany anaves a ser la Fallera Major ? Puix no, la veritat és que cada any acudia a la Proclamació amb l’esperança de què hem tocara, però potser aleshores era encara massa jove.
6
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Estàs en la falla des de ben menuda i n’hi han molt pocs actes de la mateixa en els que no hages participat, tant d’infantil com de major, amb qual de tots te’n quedaries ? M’ho poses molt difícil perquè tots m’han agradat i en tots he gaudit molt, així que no puc escollir cap.
Saps que les falles van ser declarades l’any passat com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, no penses que els valencians i valencianes hauríem per tant de tractar de conservar–ho Clar que si ! És nostre i no devem d’abandonarho. Seguint amb el tema cultural, no creus que tant l’Ajuntament com el Consell deurien de potenciar en les falles la llengua valenciana oficial, tal como va fer per exemple l’anterior Consell en el seu concurs de llibrets ? Per supost, les administracions valencianes, siguen del signe polític que siga, deuen de protegir i conservar sempre la nostra llengua. Què és el que què més t’agrada de la Festa Fallera i que canviaries ? Puix mira, a mi m’agrada tot, principalment que els fallers treballen i s’esforcen perquè la festa de les falles continue i seguisca mantenint eixa tradició i eixa cultura que ha mantingut fins ara. i la veritat és que no canviaria res. És perfecta tal com és. Se li podrien afegir coses per millorar-la però no llevaria res. I què em dius sobre la indumentària tradicional que portem en estes festes? M’agrada molt. Sóc més partidària de la del SXVIII perquè em sembla que ens afavoreix més però preferix portar tres monyos encara que diuen que estos en són més propis del segle XIX. I per saber-ne alguna cosa més de tu fora del món faller, què és el que més t’agrada fer quan tens temps lliure? Pues principalment estar amb la gent que vull com els amics, la família,… I tornant a la festa de les falles, amb quin aspecte de la festa fallera et sents més identificada? No sabria quin triar. Amb tot! perquè gràcies a ella, sóc fallera, tinc un gran sentiment faller, la trobe tan completa! Per a posar-li ja el punt final a aquesta entrevista, voldries afegir alguna cosa ? Sí, que seria molt millor que hi haguera una major presència dels fallers i falleres de la comissió en el dia a dia de la Falla i treballaren en ella.
Abd al-Aziz
7
Carla Sánchez i Crespo FALLERA MAYOR DE COMTE SALVATIERRA CIRIL AMORÓS Per Josep Vicent Bergón i García
Cauen inter�itents les gotes d’una càlida br�squina Amerant sobtadament places i car�ers Rius ment�e joiosament, al casal plé de gom a gom La lluïssor dels teus ulls deixant f�gir llàg�imes Aletejant les teues pestanyes com ocells tor�adissos Serenamentent, però, hi tenies els ner�is a punt d’esclatar Ar�ibat ja el nomenament hi havies rebut la feliç notícia Nascuda quasi al so dels t�ons de bac, flairors i flors CHano, xano, Carla, ja ets Fallera Major En el cor g�ardaràs per sempre aquest primer record Zumzeig anunciador del que encara resta per ar�ibar Caldrà llavors escoltar eixe soroll de t�ompetes i tambors Ràfaga rebotant ent�e les llastimeres queixes dels arbres En eixes nits màgiques de papallones, g�omos i fades Surant de felicitat per tots els por�s de la seua pell Pilar i Car�elo, Car�elo i Pilar, al bell mig de la falla Org�llosos de per�ànyer a ella, org�llosos de t�, Carla 8
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
FOTO DE CARLA
La nostra comissió del mercat de colón per a les falles de 2019 JUNTA EXECUTIVA President: Vicente Fuster i Morales Vice-President Primer: Luís Villar i Narbona Vice-President Econòmic: Luis Pablo del Rio i Peris Vice-President Àrea Fiscal Contable: Simón Ciro Siles i Gimeno Vice-President de Cultura: Vicent Xirivella i Blanes Vice-President d’Activitats Diverses: Juan Belda i Furió Secretari: Eduardo Díaz i Badía Secretaria d’Censos falleros: Fernando Gutierrez i Polanco
Secretaria d’Comunicacio y equipamiento: Carlos García i Muñoz
Delegat d’Esports: Rafael Gómez-Lechón i Medialdea
Secretaria d’Actes: Marisa Martínez i Bes
Delegat de Relacions Públiques: Antonio Castelló i Arizo, Simón Ciro Siles i Gimeno
Tresorera: María Luisa Campoy i Blanes
Delegat d’comunicació y mitjans: Antonio Hernández i Rodríguez
Delegació de Festejos: Elena Díaz i Sánchez, Rafael Gomez-Lechon i Medialdea, Ignacio Beneyto i Vilaplana, Nacho Roca i Martinez
Delegat de Junta Central Fallera: Oleger Sales i Muñoz
Delegació d’Infantils: Ana Villar i Díaz, Celia Fuster i Pallarés, Arantxa silla i Correcher.
Delegada de Llibret: Pilar Roger i Perez de Lucia.
Delegació de Presentacions: José Luís Campos i Maña, Carmelo Sanchez i Boronat.
Delegat de Loteríes: Miguel Palop i Molla
Delegació d’Activitats Diverses: Francisca Díaz i Badía, Ana Díaz Badía, Argimiro Aguilar
CONSELLERS I CONSELLERES El cap de setmana abans de falles de 2019, el disapte 3 de març, va tenir lloc al nostre Parador el tradicional “Sopar de Consellers”. Va ser un gran sopar i una gran nit; en el transcurs de la qual reberem el suport dels nostres amics i simpatitzants. Gràcies a tots un any més.
Abd al-Aziz
11
FALLERA MAJOR 2019 Carla Sanchez i Crespo
FALLERA MAJOR EIXINT Belén Rueda i Ferrero
12
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
VOCALS Ignacio Aguado i Giménez Argimiro Aguilar i De nalda Argimiro Aguilar i Domingo Robert Aguilar i Játiva Ramón Vicente Albors i Bonafont Marcial Luis Alcañiz i Alós José Eduardo Alfonso i Dolz Gonzalo Alonso i Perez Rodrigo Alonso i Perez Santiago Álvarez i Basarte Francisco Andrés i Belda Javier Andrés i Belda Francisco Ansurias i Climent David Arregui i Ferrando Raúl Aznar i González Juan José Barral i Navarro Jorge Bascon i Montaño José Antonio Béitia i Mora Juan Belda i Furió Nacho Beneyto i Vilaplana Josep Vicent Bergón i García Jorge Bermell i Mayordomo SergiiBirzhev i Rudatskiy Carlos Blanco i López Juan Manuel Borso di Carminati i Peris Javier Bosch i Cubells Carlos Botella i de Belda Carlos Botella i Navarro Anthony Maurice Brown Alejandro Maurice Brown i Roger Ricardo Anthony Brown i Roger Vicente Javier Bru i Muñoz Luís Calabuig i Tormo Ricardo Camarasa i Blasco José María Campos i Coll Jose Luis Campos i Maña Jorge Campos i Rams Antonio Campoy i García José Campoy i Ribes Luis Miguel Caravaca i López Julio Castell i García Julio Castell i Pérez Antonio Castelló i Arizo Carlos Cervera i González Miguel Crespo i Ribes Eduardo Cubells i Alfonso Álvaro De Lanzas i López Lúis Del Rey i Schnitzer Luis Pablo Del Río i Peris Javier Delgado i Marqués Eduardo Díaz i Badía Luís Durá i García José Miguel Eroles i Bellver Antonio Escuder i Gozalvo
Martín Estrela i Jiménez Vicente Faubel i Faubel Manuel Flor i Martinez Vicente Flor i Bustos Pedro Florez i Gaitan de Ayala Carlos Fuset i Fernández Antonio Fuster i Mollà Ignacio Galdón i Salvador José Luís Galdón i Salvador Carlos Garcia i Muñoz Sixto Genzor i Guerra Guillermo Giménez i Perez Jose Ricardo Gimeno i Costa Manuel Gimeno i Varela Miguel Ignacio Giner i Valero Diego Gómez-Coronado i Morillo-Velarde Diego Gómez-Ferrer i Bolinches Rafael Gomez-Lechón i Medialdea Enrique Grau i Ruiz Fernando Gutierrez i Polanco Antonio Hernández i Rodríguez Enrique Hernandis i Franco Juan Ivars i Rostoll Pepe Ivars i Tur Pablo Jordán i Sanchis Pablo Lis i Izquierdo Jóse Miguel López i Forte Domingo López i López Juan Domingo López i Saorín Miguel Luque i Simó Aurelio Mallent i Cuñat Ignacio Marco i Morales Javi Marco i Verdejo Salvador Marín i Moreno Miguel Alberto Marqués i Romero Alfonso Marsal i Matoses Rafael Martínez i Bas Abraham Martínez i Bergés Rafael Martínez i Gutiérrez Luis Martínez i Ochoa Juan Martinez i Terol Álvaro Mayordomo i Ruiz David Mayordomo i Ruiz Sergio Mengod i Esteve Salvador Miñambres i Vidal Pedro David Morales i Tenedor Jose Vicente Morote i Sarrión Juan Morote i Sarrión Ismael Moyá i Clemente Juan Carlos Muñoz i Garrigues Salvador Muñoz i Encinas Málek Murad i Mateu Miguel Ángel Murgui i Bañón Guillermo Murgui i Herrero
Juan Nacher i Llorente Isidro Niñerola i Giménez Jorge Nuñez de Arenas i Peidró Francisco José Orozco i Aranda Miguel Palop i Molla Francisco Peiró i Cañamas Luís Pellicer i de Castellví Alejandro Pérez i García Francisco Pla i Rodrigo Ramón Pons i Crespo Jorge Pradas i Clariana Jose Antonio Puerta i Torres Javier Querol i Morata Gonzalo Ravelló i Barber Ramón Reche i Pons Felipe Ribes i Ivars Pepe Ribes i Ivars Ignacio Roca i Martínez Francisco Roca i Vergaz Alejandro Rodrigo i Belda José Daniél Rodrigo i Gallego José Manuel Rodrigo i Paradells Diego Rodríguez iAlfonso Rodrigo Rodrígez i Alfonso Juan Rodríguez i Gelise Santiago Roig i Colubi Vicente Roig i Colubi Alejandro Roig i Rams Ignacio Roig i Rams Enrique Rua i Moros Antonio Rueda i Quintero Carlos Ruiz i Beltrán Joaquín Sais i Sais Olegario Sales i Muñoz J. Carmelo Sanchez i Boronat Jose Enrique Sanchis i Sala Juan Carlos Sanjuán i Beltrán Diego Santolaya i Abad José Maria Sebastià i Pallarés Simón Ciro Siles i Gimeno Áaron Siles i Pino Lorenzo Soler i Blanco VIcente Tomás i Pellicer Alberto Torres i Martínez Fede Uncio i Fons Manuel Uña i Llorens Fernando Valle i Furió José Manuel Valle i Furió Luis Villar i Narbona Rafael Xirivella i Blanes Vicente Xirivella i Blanes
Abd al-Aziz
13
CORT D’HONOR Manuela Agudo i Jiménez Paula Albamonte i Collados María Amparo Albors i Bonafont Lucia Alfonso i Gràcia Pilar Alfonso i Gràcia Natalia Alfonso i Gràcia Bàrbara Alós i Forner Atenea Andrés i Pargadas Ana Andrés i Muñoz Ana Andreu i Arnalte Angeles Ansurias i Climent Lucia Árias i Portaceli Paula Arlandis i Narbona Ainhoa Arrieta i Aramburu Irene Azcárraga i Gomis Lucía Bauxauli i Fabra Pura Barber i Cantos Pepa Bargues i Lozano Lola Barral i Boluda María Jesús Bas i Palmero Cèlia Béitia i Melià Míriam Belda i Furió Maria Luisa Blanes i Albiñana Susana Blanes i Beneyto Josita Boluda i Fos Natalia Borràs i Ahuir Patrícia Botella i Navarro Mari Carmen Bueso i Rochina Loida Bustos i Pérez Gemma Calatayud i Arcos Marian Camarasa i Blasco Maria Isabel Campillos i Alonso Amparo Campos i Coll Anabel Campos i García Maria Ángeles Campoy i Blanes Maria Luisa Campoy i Blanes Marina Campoy i Serón
14
Lina Alejandrina Canet i López Paula Castell i García Ana Castelló i Ca mpillos Isabel Castelló i Campillos Carolina Civera i Martínez Estefanía Civera i Soto Mª Enriqueta Civera i Torres Ana Clerigués i Grau Marta Clerigués i Grau Irene Climent i Campos Cristina Coll i Rueda María del Mar Coll i Rueda Ana María Corral i Alique Cristina Costa i Priego Belén Crespo i Agudo Paula Crespo i Agudo Pilar Crespo i Pastor María José Cubells i García Andrea Cuevas i Calatayud Ana María Culla i de Moya Reyes Chamero i Orts Rosa de Cruells i Villar Paula de Moya i Romero Maria José de Nalda i Bertolín Ana de Selva i Garín Catalina del Río i Muñoz Julia Deus i Camarasa Ana Dolores Díaz i Badia Francisca Díaz i Badia María del Mar Díaz i Izquierdo Patrícia Díaz i Izquierdo Elena Diaz i Sanchez Paloma Eroles i Martínez Paula Eroles i Martínez Pilar Escuder i Ivorra Carla Faubel i Brell Marta Faubel i Brell
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Maria Consuelo Fernández i Alamar Olga María Ferrer i Ferrer Mercedes Fillol i Mateu Paula Flor i Bueso Loida Flor i Bustos Lola Flor i Bustos Maritxu Flórez i Gil Pilar Fons i Cámara Gemma Fuster i Pallarés Celia Fuster i Pallarés María Luisa Galiano i de Illana María de La Montaña García i Caballero María José García i García-Saavedra Ana María García i Monfort María García i Vallcanera Ana Garcia-Conde i Benet Teresa Gil i García Julia Gil i García Lidón Gil i Vidal Sara Giménez i Higón Elia Giner i Barceló Paloma Gómez-Coronado i Liesa Ana María Gómez de Barreda i Ferraz Inmaculada Gómez-Pantoja i Noguera María Pilar Gónzalez i Lacruz Berta Guardiola i Liceras Elena Gutiérrez i Martínez Mónica Gutiérrez i Martínez Cèlia Hernándiz i Yllera Carmen Herrero i Orts Isabel Higón i Latorre Gala Houlihan i Muñoz Antonia Ivars i Rostoll María Ivars i Tur Maria José Jorques i Infante Manuela Liesa i Martínez Sònia López i Elena
Almudena López i Saorín Omaira López i Bektrán Susana Lozano i Miralles Sònia Macián i Olmos Almudena Maestro i Cano Mayte Marco i Verdejo Patricia Marco i Vila Mari Carmen Margarit i Albero María Marín i Calatayud Alicia Marín i Olmos Rosa María Martínez i Aranda Pepa Martínez i Bes Marisa Martínez i Bes María Martínez i Jordá Sara Martínez i Llópis Pilar Martínez i Polanco Marta Mayordomo i Ruiz M. Jesús Mínguez i Martínez Victoria Moliner i Aguilar Sara Mompó i Solanes Patricia Montalt i Roig Carla Monzó i Vicente María Moscardó i Serrano Ángela Moya i García Carla Muñoz i Antolí-Candela Teresa Muñoz i Antolí-Candela Ana Muñoz i Martín Lola Muñoz i Martín Inés Muñoz i Penalba Mayte Narbona i Calvo Cristina Navarro i Giner Maria José Navarro i Toledo Estefanía Navarro i Gimeno Marta Niñerola i Torres Ana Noguera i Medina Asunción Novejarque Pérez Elisa Núñez i Sánchez
Cristina Olmedo i Egea Ana Lucía Ortega i Larrea Aurora Ortells i Mendez Lola Ortellas i Mendez Arantxa Pallardo i Oyazabal Francisca Pallarés i Sellés Elena Panova Mercedes Pastor i Bisbal Verónica Perales i Estiguín Natalia Peralta i Dolz Mariola Pérez i Cayuela Laura Pérez i Casamayor María Pérez i Masía Carmen Pérez i Soler Ana Isabel Pino i Vacas Maria del Carmen Pocovi i Collado María Dolores Puchades i Gil Sònia Puertas i Moreno Eva Rams i Almenar Elena Ravello i Barber Claudia Ravello i García-Conde Ana María Rico i Torrella María Roca i Martínez Carmen Rodrigo i Paradells Begoña Rodrigo i Sellés Pilar Roger i Pérez de Lucia Laura Roig i Escuder Amparo Romero i Navarro Belén Rueda i Ferrero Rocío Rueda i Ferrero Sílvia Rueda i Ferrero Amparo Rueda i Quintero Ana María Ruiz i Jimenez Teresa Ruiz i Llovet Marta Salto i Borso di Carminati Teresa Sanchez i Boronat Arantxa Sánchez i Esquibel
Alba Sanchez i Campos Reyes Sanchis i Chamero Menchu Saorín i Sánchez Carla Sebastià i Puertas Bárbara Segarra i Gutiérrez Paloma Sellés i García Marta Senent i Conesa Araceli Senís i Fernández de Ybarra Amparo Serón i Martínez Eva Serra i Calatayud Manuela Serra i Lozano Chelo Serrano i Peiró Arantxa Silla i Correcher Noelia Soria i Mompó Zaida Soria i Mompó Alejandra Soriano i Agulló María Consuelo Soriano i Fernández Mª Isabel Soriano i López Mónica Talavera i Peregrina Mónica Torrela i Buso Consuelo Torres i Pons Arantza Torres i Sanchez Paz Tur i Ortolà María Amparo Turégano i López Cristina Uña i Ivars Laura Uña i Ivars María Uña i Ivars Leticia Valldecabres Pérez Marcela Verdú i Rodriguez Marta Vicente i Ansúrias Ana Villar i Díaz Maribel Viosca i Saez
Abd al-Aziz
15
Abd al - Aziz MONUMENT FALLER Falla realitzada al taller de l’artista Javier Álvarez Explicació i relació a càrrec Hernan Mir i Serrano
Em presente al lector d’este llibret de la falla, que és qüestió d’educació ser amable amb qui t’aguanta llegint esta tirallonga plena de versos a manta. Jo sóc l’autor del llibret que han triat en esta falla, ells sabran perquè ho han fet donada la meua talla. Que sóc baixet és sabut puix no abaste l’un setanta ni anant en patinet dels elèctrics que fan ara. De perola vaig servit, d’això sí que no em fa falta cabota misto m’anomenen els amics de mala baba, És arribat el moment de prendre-ho seriosament. Sense dir-li monument, per si hi ha algú que s’enfada, de tot allò que conté escriuré una contalla que explique clarament què es cremarà en la falla. Des de menut m’ensenyaren la importància de la sàtira, a ésser sempre valent i a no fer crítica pàmfila,
16
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
perquè no paga la pena desaprofitar en palla l’oportunitat concreta que ens brinda la falla de posar en la picota a tot aquell que se’n passa. La història valenciana és motiu central de la falla, la València musulmana, abans de “Maricastanya”, quan el rei Abd al-Aziz en la ciutat governava, i com que era l’alcaid construí una muralla, un palau i un jardí enveja de la contrada. El de les tres-centes claus el poble l’anomenava pel nombre d’habitacions i perquè el rei s’olorava que la ciutat de València plena de lladres estava. El rei tenia una filla Balansiya anomenada, d’una bellesa notable pels homes desitjada, per estar com un pastís, excepcionalment “dotada”, i per ser l’única hereva quan son pare la petara. A la jove l’envoltaven per ser tan acabalada,
moscots i bufaforats a més d’alguna paparra, desvergonyits sense honra, deshonrats amb molta cara, amb el desig d’apropiar-se de la joia valenciana. Fem un alt i parem esment en el seu desconeixement. Tan fàcil com ho tenien i no ho sabien encara, com organitzant eleccions, fer propaganda barata de mentides a mansalva, i quan la gent els “votara” podrien fer amb el “regne” el que els vinguera de gana, podrien furtar a manta apropiant-se per la brava del patrimoni de tots d’esta terra valenciana. I presentar-se de nou per si la flauta sonara. Cal tindre poca vergonya i massa dura la cara. “Ja en temps de serrahins” Ací comença la volta que li donem a la falla contemplant sense parar la història que ens detalla.
Abd al-Aziz
17
Comença en un Tribunal, mal auguri ens depara!, més que siga de les Aigües de justícia demostrada. Al mateix se solucionen de l’horta valenciana, diferències de criteri amb l’aigua malbaratada, al llarg de segles i segles per herència musulmana. Ací les séquies del Túria són presència destacada com a filles d’un gran pare que la vida les regala. Primer la séquia de Quart, més avall la de Mislata, també és mare Faitanar i per l’esquerra Mestalla. Rega pel nord la de Tormos i pel sud la de Favara, el botànic per Rovella Marxalenes per Rascanya. Un laberint ple de vida, una ret ben dissenyada, prodigi d’enginyeria arreu del món admirada, regentada amb bon seny pel Tribunal governada format per la bona gent treballadora i honrada d’esta terra excel·lent goig de l’horta valenciana. “Calle vosté i parle vosté” el president assenyala i nosaltres obedients el punt en boca, per ara. De profetes i altres herbes. De seguida ve un quadre d’animalets saturat, hi ha que són ninots de falla i l’altre és un Rat Penat. Tracta de la profecia que al campament reial li va fer la fetillera al rei Jaume acampat. “Que València no cauria
18
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
si volava un Rap Penat” Veges tu quina ocurrència, dir açò en un raval com Russafa, al bell mig de les terres de marjal.
que l’autor va preguntar: Quina mena d’embolic amb l’animal s’ha muntat, és una rata penada? o és un mascle el rat penat?
El cas és que el rei en Jaume va quedar impressionat i va ordenar als seus homes les tractaren amb bondat. Allà una ratapinyada va parar volant, volant i de menjar li donaren mosquits per a rebentar. L’animalet agraït a la nit es va quedar quan les tropes enemigues carregaren a matar. Però un repic de tambor els cristians va despertar i als sarraïns expulsaren causant-los un bon estrall.
De l’emèrit, les dones i viceversa.
El rei Jaume agraït i pensant que era un soldat qui va donar la tabarra i qui els havia avisat, a l’heroi del campament va buscar per a premiar. Quan cap d’ells va dir ni mu, el tambor va repicar per les ales del muriac l’heroi era el rat penat. Des de llavors la cimera a l’escut de la ciutat porta la ratapinyada que al capdamunt s’ha penjat. És negre com el carbó, és emblema oficial, és fotocòpia de falles, és orgull de la ciutat. També del futbol mascota més que a Lim no li “agrà” (cap de foto amb la mascota del “xino” ens n’hem trobat, serà per por als vampirs?, o per qui va disfressat?) Però abans del colofó entre tots hem de donar la resposta a la qüestió
De seguida ens trobarem amb una escena curiosa, té un elefant de seient d’un rei que ja està fora amb fama de faldiller i de “tronista” a l’hora. (Redell! Amb la parauleta que ara han posat de moda, homes, dones, viceversa I el joc de “tronos”, que mola!) Ací el “tronista” és l’emèrit que ha de “triar” una dona, igualet que un galà assegut en una trona. També tenim la tripleta que al iaio ensabona les tres li ballen els nanos perquè la bossa li sona, i cadascuna oferix una faceta encisadora. Primer tenim a Corinna com si una princesa fora, dedicada a la caça i sempre de casa fora, representant de la jet set i de la mala llet teutona, que el deixa amb el cul a l’aire quan de diners es farfolla. Al costat una Bàrbara que no té res de teutona. Murciana i totanera, Rey, que no reina famosa, que li cuinava paella i una fideuà sucosa i el rei es llepava els dits perquè ella estava molt bona. Arrodonix el trident la que porta la corona és Sofia una reina hel·lènica i espanyola, ella va parir els fills
perquè era la seua esposa, de llarg la més educada sempre serà una senyora. Encara existix un llibre de la vida amorosa, que diu que més de cinc mil de forma majestuosa, se les passà per la pedra enganyant la seua dona. I ara, perquè eres un rei, has de ser mala persona? Sóc qui sóc en el soc que no sóc Si continuem endavant, entrarem en el gran joc, ja que l’escena presenta a València com un soc, un mercadet medieval on tot el món ven de tot. Pots comprar qualsevol cosa siga a granel o en pot, fins i tot venen idees a qui és un meninfot. Alguns molt espavilats al mercat de bot en bot a la gent vol enganyar demanant-los el seu vot. Oferixen paradisos, felicitat com a poc, amb mentides colossals que només creu un badoc. Hi ha un que li diuen Ximo que porta al cap un pegot, i Mònica li acompanya per pegar-li un calbot, i llevar-li la poltrona per compromís entre els dos. La Bonig que va de bona, oblidant la Vall d’Uixó, diu que va acompanyada de Ciudadanos del món, i estos, “desapercebuts”, no diuen que sí ni que no. Els hi ha de tots els partits, fins i tot un que és de Vox, que s’assembla molt a un zombi per la imatge i la pudor, que vol que fem marxa enrere i posar-nos cara al sol.
Estos són comunitaris altres municipals són, tots són del mateix pelatge quan demanen el teu vot. Altra cosa és després quan s’apoderen del tron, que no tots fan el mateix que n’hi ha que paren el pot. Moros o cristians? Completem per fi la roda amb una festa final on la música és primera en la batalla campal que la gentada festera gaudix de forma total. És la batalla incruenta entre moros i cristians, entre cultura passada i la cultura actual, que en esta, la nostra terra, hi hem sabut celebrar. Hui que encara hi ha qui pensa la reconquesta guanyar, ací a València la fem, patrimoni cultural. Una gran festa senyera on guanyen les dues parts. Volem els moros en casa tant com volem als cristians. Ni els tractem com invasors, ni els menyspreem il·legals. No els fem culpables de res ni els volem foragitar. Huit-cents anys els contemplen regalant-nos el llegat d’una cultura gloriosa baix l’auspici de l’islam.
Sense quasi adonar-se hem arribat al final, hora és d’acomiadar-se i hem de fer-ho com cal. Només espere impacient que vos haja agradat i no esteu massa avorrits si al final heu arribat. Gràcies fallers i falleres per haver-me confiat l’orgull i el plaer d’escriure el vostre llibret preuat, a este humil lletraferit, que volent fer un romanç, ha esdevingut romancer i l’ànima s’ha deixat.
Ací a la falla es presenten tan enguany com l’any passat, equipats amb riques robes, perfectament abillats, i organitzats en esquadres sota les ordres d’un cap, que desfilen en filades orgullosos del seu pas, amb només una pregunta: ser moro? o ser cristià? És l’hora del comiat
Abd al-Aziz
19
JAVIER ÁLVAREZ-SALA SALINAS RESPONE A LES NOSTRES PREGUNTES Per Juan Belda i Furió
Després d’un breu parèntesi d’un any, confiem de nou per a la construcció de la nostra falla gran en Javier Àlvarez-Sala Salinas. Per a realitzar la seua entrevista ens dirigim a la ciutat de l’Artista Faller. Javier, fidel als seus principis, contínua tenint el seu taller en l’esmentada ciutat, lloc que contínua tenint un encant especial i en el que ens encanta perdre’ns en cada racó dels seus carrers i admirar tots els treballs que sempre et trobes passejant pels tallers. En el seu local de sempre, Javito ens espera, i com no podia ser de cap altra manera, entrem i ens trobem rodejats de nombrosos remats i contra-remats, figures i detalls per tots bandes. Ens dirigim al seu despatx (replet de premis de falles d’anys anteriors) i comencem la nostra entrevista. 20
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Javito, de nou tornes a la nostra falla. Il·lusionat ? Pues la veritat que quasi com el primer any i inclús més. Amb este són ja set anys els que estic plantant en la vostra demarcació i he seguit la vostra evolució en matèria de monuments. Sou una comissió que aposta per les falles i això es nota. A més enguany heu incrementat el pressupost iii per tant la implicació i la responsabilitat és major. Compta’ns un poc del monument nostre d’este any. La falla d’enguany va sobre Abd-al Azid que va ser el primer rei moro de la ciutat de València. És una temàtica que a mi personalment m’apassiona i amb la que disfrute molt. La línia general del monument va entorn del rei, i ens trobarem també com a peça principal a la seua filla Valensiya i un muntó d’aventures al voltant d’ells. Farem al·lusió a les séquies més importants de la ciutat, a les portes d’entrada a València d’aquella època i a un muntó de llegats que van deixar en la nostra ciutat. En les escenes també tocarem un poc de critica local, de política i de més, sempre intentant buscar la sàtira, tan important en les nostres falles. Què esperes de la falla d’enguany? Espere que siga del vostre grat i que deixe empremta en la història de la vostra falla. Treball, interés i dedicació per la meua part tindrà un muntó.
Quantes falles realitzes enguany ? A part de la vostra en secció primera B, faig també la de la Telefònica en secció primera A, una més xicoteta de la meua falla de tota la vida , la d’Esparter- Músic Plasència de Burjassot i una infantil per a la localitat de Bétera. Els teus desitjos per a estes falles del 2019 ? Pues que tinguem unes falles increïbles, i com sempre demane que isca tot bé durant el trasllat i plantà de totes les peces, així com que el temps acompanye per a poder disfrutar de tot amb tranquil·litat. Enguany a més la vostra Fallera Major sé que ho va a disfrutar al cent per cent, i espere que el record de la seua falla siga inesborrable per sempre. Que el 2019 siga per a Vicente i Carla un any redó en tots els sentits. Des d’ací i com sempre, ens despedim de Javito desitjant-li el millor del millor i la major de les seues sorts. Per descomptat del taller ens n’anem entusiasmats amb tot el que hem pogut veure de la nostra falla, i estem segurs que serà un monument molt recordat durant molts anys. Que les falles del 2019 es recorden per l’any que plantem en la nostra demarcació a Abd-al -Azid.
Abd al-Aziz
21
PROGRAMA FALLES 2019 Programa subjecte a canvis sense previ avís
Disabte 2 de març
Divendres 15 de març
Tradicional “SOPAR DE CONSELLERS”
“Plantà” de la falla infantil a càrrec del nostre artista Grego Acevedo i “xocolatà” oferida pel nostre president infantil GUILLERMO RODRÍGUEZ GIMÉNEZ.
21:00 hores
Divendres 8 de març 21:00 hores
Inauguració i sopar en la carpa
22:00 hores ntrega de premis del concurs del “Logo del Centenari” i impossició de recompenses de JCF por mediació de nostra Fallera Major CARLA SÁNCHEZ CRESPO.
00:00 hores
Una vegada acabe el sopar, tindrem la primera gran festa fins a l’hora del tancament.
Dissabte 9 de març 19:00 hores
GRAN PARADA MORA, amb recorregut per la nostra barriada. Per a poder participar, serà necessària la inscripció prèvia.
21:30 hores
09:00 Hores
10:00 Hores Concurs de pintura amb “llepolies” per a tots els participants..
11:00-13:30 hores En la Carrer Cirilo Amorós, “fira infantil de jocs”..
16:00 hores “PLANTÀ” de la nostra falla. Davall les ordrens del nostre artista JAVIER ÁLVAREZ-SALA, amb la col.laboració de tots els membres de la comissió. Es prega i agraïx la participació de quants més fallers millor per a facilitar el traball entre tots.
18:00 a 19:30 hores “Gran fira infantil amb unflables ” en el carrer Cirilo Amorós i “berenar dolç” en el carrer.
21:30 hores
La carpa s’obrirà per a sopar i esperar a que comence la festa, que es prolongarà fins a l’hora del tancament.
Concentració en la porta de la nostra carpa per anar acompanyats de nostra Banda de Música a la divertida ARREPLEGÀ DEL NINOT.
Diumenge 10 de març
22:00 hores
11:30 hores
“CONCURS DE PAELLES” organitzat per la nostra Comisió. Per apuntar-se al concurs hi haurà un llistat d’inscripció junt amb les bases, que es penjarà en el casal de la falla amb prou antelació. Davant de qualsevol dubte, podeu preguntar a la Delegació de Festejos. El jurat passarà a valorar el resultat de les paellas a las 14.30 h. A l’acabar, i una vegada arreplegades les parcel.les, tindrà lloc en la carpa l’entrega de premis de les paelles a càrrec de nostra Fallera Major.
Dijous 14 de març 17:30 hores
Concentració de tots els xiquets en el parador per a arreplegar el ninot “tots en bus” .Berenarem en “la Ciudat de las Arts i les Ciències” i quan arribe la Fallera Major Infantil i el president amb el “ninot” de l’exposició tornarem al parador. A continuació entrega de recompenses infantils a càrrec de Junta Central Fallera.
22
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Tradicional “SOPAR DE LA PLANTÀ” per a tots els fallers i Consellers en el parador, oferida por nostra Fallera Major 2019, CARLA SÁNCHEZ CRESPO.
23:30 hores Festa en la carpa, música i copes. Esta nit ja comencen a funcionar els Tiquets. Ahora sí… Ja estem en Falles!
Disabte 16 de març 11:30 hores Tradicional REPLEGÀ per tota nostra barriada (es prega que per a este acte es visten el major nombre de components de la nostra comissió).
13:00 hores Sobre esta hora i quan finalitzem la replegà, farem un cercavila per tota la nostra demarcació i a l’acabar aperitiu en el Parador.
14:00 hores Mascletà en nostra zona de focs, i a continuació dinar en el parador.
17:00 hores
nostra patrona, la Mare de Déu dels Desamparats.
Concentració en el parador per anar a la replegà del premi infantil (que esperam que ens concedisquen) a la plaça de l’Ajuntament.
Al tornar de l’ofrena
21:45 hores Arriba com tots els anys la GRAN NIT DE DISFRESSES.
00:00 hores Festa fins l’hora de tancament.
Diumenge 17 de març 11:00 hores Concentració en la carpa per anar a replegar el premi de la Falla gran, que esperem ens concedisquen. A la tornada realitzarem un passacarrer por la nostra demarcació, i a l’acabar, aperitiu en el Parador..
14:00 hores Mascletà en la zona de focs a càrrec de la pirotècnia Zarzoso d’Altura, i a continuació dinar en el parador.
18:00 hores Festival de play-back infantils (els assajos aniran a càrrec de cada grup, ja que pel nombre elevat de xiquets és impossible assajar en la carpa i enguany i pel mateix motiu només hi haurà actuacions en grup de mínim 3 components). Cada grup haurà de comunicar abans del dia 14 el nom de la cançó, que s’adjudicarà per reserva per a no repetir (només actuaran els grups que previament ho hagen comunicat abans de dita data) Els xiquets que participen tindran d’estar en la carpa a les 17,30 h. per a preparar-se). - Entrega de premis del concurs de dibuix.
19,00 hores Berenar per a tots els infantils de la comissió.
23:00 hores
Sopar d’entrepà en la carpa amb algunes sorpreses per a tots els presents.
A continuació, festa fins l’hora del tancament.
Dimarts 19 de març 12:00 hores Cercavila per la nostra barriada, on acabarem en l’església dels P.P. Caputxins per a assistir a la solemne missa en honor al nostre patró, Sant Josep i al finalitzar aquesta últim cercavila de gala acompanyats de nostra banda de música SOCIETAT MUSICAL TURISENSE. En finalitzar, les nostres Falleres Majors, CARLA SANCHEZ CRESPO i CARLA RUIZ MONTALT, realitzaran la impossició de les cintes recordatòries del seu regnat a nostro estendard.
14:00 hores Mascletà de la pirotècnia d’Altura, i a continuació dinar en el parador.
18:00 hores Berenar oferit por nostra fallera major infantil, CARLA RUIZ MONTALT.
19,00 hores Gran cavalcada infantil de disfresses pel nostre barri.
20:00 hores “Ball fi de festa, Fluor Party” per als infantils.
21:45 hores Últim cercavila infantil amb “batalla de confeti”. Us animem a vindre ben preparats (ulleres, mocadors…) amb ganes de disfrutar i pasar-ho bé.
Gran espectacle musical a càrrec d’un gran nombre de fallers entregats per a la causa. A continuació de l’espectacle la festa continuarà amb música fins que la llei ens permeta!
21:50 hores
Dilluns 18 de març
23:45 hores
11:30 hores
Concentració en la carpa per assistir a l’homenatge floral que tradicionalment la nostra falla realitza en l’Avinguda Regne de València al mestre Serrano. Al tornar, realitzarem el tradicional cercavila per la nostra demarcació i al finalitzar, aperitiu en el Parador.
14:00 hores Mascletà en la zona de focs, i a continuació dinar en el parador.
15:30 hores Concentració en el Parador per anar a l’Ofrena de la
Comença la nit de la cremà.
23:00 hores Últim sopar d’entrepà en el nostre parador. Realitzarem l’última cercavila por la nostra barriada, acompanyats per la banda de música SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, fins a arribar a la nostra Falla.
24:00 hores La pirotècnica d’Altura, dispararà la tradicional mascletà de colors de la Nit de la cremà i a continuació nostra Fallera Major CARLA SÁNCHEZ CRESPO encendrà la metxa per donar pas a la cremà de la Falla de l’any 2019
01:00 hores Acudirem al Parador per a brindar per este exercici faller i donar la benvinguda a les falles del 2020.
Abd al-Aziz
23
FA 25 ANYS... 1994 TEMPS PER AL RECORD: María Díaz i Izquierdo Fa 25 anys, era 1994, vaig ser Fallera Major I això significava molt per a mi, perquè des que vaig nàixer se’m va inculcar l’amor a les falles i açò no és casual ja que pertanc a una família de gran tradició fallera, i a tots ens encanta esta festa.
María Díaz i Izquierdo
Fa 25 anys, era 1994, vaig ser Fallera Major I això significava molt per a mi, perquè des que vaig nàixer se’m va inculcar l’amor a les falles i açò no és casual ja que pertanc a una família de gran tradició fallera, i a tots ens encanta esta festa.
24
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Jo era molt jove, però em recorde perfectament de quasi tot. Les paelles les féiem a la nit, en les disfresses ens ajuntàvem amb altres falles, i teníem despertà tots els dies, en les cercaviles anàvem unes quantes menys que ara, La banda de música era de Gorga (en
aquell moment els teníem un afecte especial perquè portaven molts anys amb nosaltres) i la tortada de despedida el dia de la cremà era del forn Sant Josep. Vaig disfrutar moltíssim, des del meu nomenament fins al dia de la cremà, i crec que com jo, se’l va passar en gran tota la comissió, que en aquell moment érem molt poquets, comparat amb els que som ara. Ho féiem tot en el casal de Sorní , menjars, sopars, disfresses, actuacions, etc...i ens sobrava espai. Del meu any, no puc destacar cap acte , ni a cap persona en concret, per a mi tot va ser especial. Només diré que compartir eixe any amb Amparito, Antonio, les famílies d’ambdós i el meu tio Luis, va ser una experiència inoblidable. Ha passat molt de temps, però any rere any, esdeveniment després d’esdeveniment esta falla no em deixa de demostrar com és de gran. I per a acabar, a les Falleres Majors d’enguany i presidents, desitjar-los unes falles inoblidables.
Abd al-Aziz
25
TEMPS PER AL RECORD: Amparo Cámpos i Coll Tots els records són feliços. Moments en família amb els que són i els que segueixen en el nostre cor. Amparo Cámpos i Coll L’any 1994 vaig tenir la sort de ser la fallera major infantil d’aquesta comissió. Al meu costat va estar sempre María Díaz Izquierdo a la que recorde cuidant-me en tot moment i a la que vull des de llavors com a una germana major. Luis Villar presidia la falla i Antoñito Fernández de Ibarra m´acompanyava com a president infantil.
26
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Tots els records són feliços. Moments en família amb els que són i els que segueixen en el nostre cor. El desdejuni del dia 19 de març tots ficats en el forn de Sant Josep, despertaes al so de trons de bac, la plantà infantil i els esbossos que fèiem amb plastilina, l’arreplegà del ninot, els assajos dels playbacks, els cercaviles creuant el mercat mentre les nostres mares ens cridaven que, per l’amor de Déu, ens arromangàrem els trajes i les sinagües!!
Vaig viure l’experiència amb la innocència i la “inconsciència” d’una xiqueta de huit anys que no podia creure com tantíssima gent l’aplaudia, vitorejava el seu nom i li acompanyava somrient a cada pas que donava. Sense adonar-me’n, jugant i rient, vaig viure l’experiència més enriquidora de la meua infància i va deixar en mi emocions, valors i sentiments que, lluny de caure en l’oblit, m’han acompanyat sempre reconfortant-me i encoratjant-me en tots els moments de la meua vida. Tots ells són gràcies a vosaltres. La meua falla. La meua gran família. La que m’ha vist créixer. Pertànyer a aquesta comissió és un privilegi i un orgull. Gràcies per haver-me fet sentir sempre tan estimada i per haver-me ensenyat tant. Gràcies per la vostra dedicació a la nostra festa. Gràcies pel vostre treball i entrega en cada exercici. Gràcies per fer que tots nosaltres esperem la setmana fallera amb la mateixa il·lusió que una nena de huit anys.
Abd al-Aziz
27
28
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Abd al - Aziz, la Valencia Mora Els fallers i falleres de Compte Salvatierra-Ciril Amoròs i convidats escriuen sobre el lema de la seua falla
VALÉNCIA ANTIGA I ETERNA Luis Martinez i Ochoa RESTES ARQUEOLÒGICS VISITABLES EN LA BALANSINYA MUSULMANA Luís del Rei i Schnitzler ESTRUCTURA DE LA VALÈNCIA MORA Josep VIcent Bergón i García HISTÒRIA DELS MOROS VALENCIANS Josep VIcent Bergón i García DESCOBRINT LA BALANSIYA... O LA MEDINA ISLÀMICA DE VALÈNCIA. LA BOATELLA O PORTA D’ORACIÓ Lidón Gil i Vidal LA CULTURA A L’EIXAMPLE LA VALÈNCIA MUSULMANA - IMPACTE DE LA CULTURA ÀRAB EN LA LLENGUA Marisa Martínez i Bes EL CID I LA VALÈNCIA MUSULMANA Per Manolo Uña i Llorens MORO ZEIT. L’ ÚLTIM ALMOHADE Isidro Niñerola i Giménez
S’ACOSTA EL CENTENARI Pilar Crespo i Pastor
Abd al-Aziz
29
Valéncia antiga i eterna Per Luis Martinez i Ochoa
La filòsofa Edith Stein va trobar la línia fenomenològica i arribà a ser la mà dreta d’Edmund Husserl, màxim especialiste de la mateixa. Sostenen els d’esta escola filosòfica que la part central de la persona, el centre de la persona humana, és el “centre de l’ànima”, allò que nomenem vulgarment “el cor”, el món afectiu, el món emocional. Dir així de clar que la persona no la dirigeix la raó, sinó que la dirigeix l’emoció, és xocant per a nosaltres els occidentals racionals, però explica molt sobre l’acontényer de les persones en general i de las naixcudes en València en particular.
destabacat fill: “No sé perquè el vullc, ni tan sols ho pense, per a què?, el vullc, sense perdre temps, aixina fruiré més d’ell”; i no renunciava al seu carinyo, a eixe voler be que la fa lliure, primer emocionalment i inconscient i més tard, prou més tard a vegades poc a poc, més racional o conscientment. Si açò no fora així, només s’enamorarien a fondo les persones molt intel. ligents, molt “racionals”; i no cal ni dir que l’amor és boig (en poc de juí, destrellatat, imprudent, temerari, sense pensar en les conseqüències), i si és verdader, no té preu.
Ací rara vegada oblidem que el bé més superior que l’home té sobre la creació no és la raó, sinó la vida i la llibertat. Que la llibertat es basa en la veritat i que la veritat està impresa en el cor de cadascú.
Les accions de les persones no ixen de la ment racional sinó del cor emocional, independentment de les ganes o no de fer o d’ometre allò, és perquè vullc!, perquè som lliures i amem lo bo i verdader de manera intuïtiva, emocional, en facilitat, de manera espontània i natural abans de començar a raonar, encoratjant i potenciant lo positiu del nostre ADN en un si matern respectat i conreat en dolçor i també de xicotets en una llar de família acaronada, pacífica, alegre, tranquil. la i plena d’afectes lluminosos, ben nets. Donat que el cor el tenim des del primer instant de la nostra generació i la ment racional comença a actuar molt més tard, entre els 7 i els 12 anys, es comprén bé per quina raó se sent i correspon tan fort l’amor i l’arrelament familiar, generacional i social en les persones. I perquè
És la llibertat, més que la raó, la que fa a les persones imatge i semblança de Deu, segons el credo cristià per citar aquell que ens resulta més conegut per estes latituds; així s’explica que a vegades s’haja de renunciar a la raó per a exercir la llibertat. Lo raonable és menys útil que lo lliure. Lo més tocant a la condició règia de l’home i de la dona és ser lliure, senyor de si mateix, de les seues accions i dels seus volers, del seu món afectiu, emocional, inconscient molt a sovint, intuïtiu, com el voler de les mares. Dia una mare sobre el seu
30
Compte Salvatierra - Ciril Amoros
sent València la terra de les flors, de la llum i de l’amor, podem en ella els nostres amors trobar, com canta el mestre Padilla. Inclús sense mèrit propi, en els anys d’inconsciència, que són els que nos marquen més fondament per a tota la vida.
cia i la fa objecte dels nostres amors més fortament que la mort són els amors lliures, aflorats espontàniament entre els valencians i valencianes: la bona gent nascuda a València i el amor dels pares i mares de generació en generació, fent possibles els nostres 2.156 anys d’història i nostre gran futur. “El Turia de plata, el cielo turquesa y el sol valenciano van diciendo amor” per les emocions sanes que naixen i es perceben fàcilment ací, on va ser i és possible hui i sempre conviure en pau i voler-se bé,
Hi ha alguns amors que no s’expliquen, pareixen absurds, incomprensibles, molt estranys, però es donen en tanta força que són la raó de viure d’aquells qui els protagonitzen, a l’igual que altres aparentment més raonables. Açò ha passat en València sempre: des dels pobladors ibers pre-romans de les hortes al nord i al sud del Túria; en els romans, durant sis segles darrere de la seua fundació sense conquesta en l’any 138 a.d.C.; en els bàrbars germànics, bel.ligerants inicialment, als qui igualment va seduir la nostra terra durant dos segles i passeres; en els guerrers àrabs i berebers, també primer bel.ligerants i en acabant pacífics, als qui engolfà la nostra ciutat durant 527 anys; i durant els últims 780 anys, primer en les bel.ligerants hostes aragoneses i tot seguit pacífiques com les anteriors, etc., etc., etc. fins al dia de hui, incloent l’expulsió de l’invasor francés en el seu dia, seguint el crit de l’inconformiste revolucionari Vicent Doménech “El Palleter” immortalitzat en bronze per Mariano Benlliure. De manera que el que ens uneix entorn a Valèn-
perquè ací brollen fàcilment amors i volers que no tenen explicació per la limitada racionalitat humana. Posem l’ànima i la vida en eixos volers i brollen així milions de besos, regals, entregues apassionades que es donen i es viuen en el cor, més que en la raó, encara que esta els fruïxca si encerta a paladejar-los espaiet, agrair-los i guardar-los de nou en el fondo de l’ànima, en el cor. La València romana, visigoda, àrab, regnícola, moderna i contemporàniament espanyola, ens ha volgut i la voldrem sempre, emocionalment, intuïtivament a colp de passió, sense condicions, en llibertat. Abans, hui i sempre. Antiga, moderna i eterna: Visca València!.
Abd al-Aziz
31
Restes arqueològics visitables en la balansinya musulmana Per Luís del Rei i Schnitzler
( ميحرلا نمحرلا هللا مسبbismila i rahmani rahim) Que la pau d’Allah siga amb tu, noble lector! I beneït sigues per dedicar a este humil serf del Senyor el teu temps, del treball allunyat, escàs obsequi que als mortals va ser regalat per al descans, estudi i reflexió, per a gaudir de l’ànima i alliberament de l’esperit. Temps hi ha que les meues paraules es van ofegar i amb el vent es van allunyar, però van ser ferms, van tindre eco i al servici dels meus semblants es van posar, i per a servir el nostre senyor terrenal, l’emir, per la gràcia d’Allah, i pregonar els seus piadosos gestos, que de segur arribarien a les teues oïdes, cantats de boca en boca per temps immemorial.
cançaven un perímetre de 9000 peus (2,5 km), lloades pel cronista Al-Udri (segle XI), per la seua perfecció. Estaven jalonades per més de huitanta torres i fins a set portes, que donaven pas a la medina que s’estenia sobre més de cinquanta faneques (42 ha), amb els seus bulliciosos i estrets carrerons, els seus socs, els seus barris d’artesans, els seus jardins, palaus i mesquites de gentils minarets, des dels que els muetzins cridaven al salat, cinc vegades al dia.
El meu nom és Ali Abd-al-Málik Ibn Youssef, hajib de qui fòra el nostre senyor l’emir de Balansiya, gran entre els grans, fidel devot, defensor del poble, hereu de saviesa i de llarga vida, truncada després de complir la seua missió en vida per desig del Magnànim, del Misericordiós, ( هلل دمحلاalabat siga Allah). Tire la meua mirada al passat, l’època en què vaig viure, quan la fèrtil horta –el nostre karm- regada pel Wadi al-abid, el riu blanc, ho feia davall l’ombra de la mitjana lluna, quan Balansiya –en altres temps també anomenada Madinat-At-Turab o ciutat de la terra o arena- estava rodejada de robustes muralles que al-
32
Compte Salvatierra - Ciril Amoros
Però Balansiya no sols era allò que s’ha tancat entre les seues muralles. Estava rodejada per ravals extramurs de gran vitalitat, que doblegaven la seua població.
Molt de temps ha transcorregut i Balansiya ha canviat. La Gent del Llibre va ocupar la ciutat el 27 de safar de l’any 636 de l’hiyra (9 d’octubre de 1238) i la va transformar. Van portar els seus costums i la seua religió. Van ampliar les seues muralles, li van donar nou brillantor, nous aires, nous parlars, van estretir llaços amb el món, van suportar penúries i van disfrutar bonances. Després, la ciutat va anar creixent, l’antic caient, les muralles desapareixent i el que els meus ulls van veure i les meues oïdes van escoltar la nova vila va acabar per engolir, de modernitat omplida. Vaig buscar els meus records, els d’abans i els que van vindre i en la meua cultura es van inspirar, vaig buscar entre els carrers, vaig buscar baix terra, em vaig congraciar amb el foc purificador de les seues festes i gràcies al Clemente, Senyor de l’univers, ( هلل دمحلاlloat siga Allah) vaig trobar la seua memòria en pedra escrita i vaig pregar a Allah la protegira, li donara nou llustre, per a il·lustració de generacions futures, d’història imbuïdes i pures.
en un edifici entorn del qual s’ubicara una de les nostres volgudes hortes, que hui nomeneu el Carmen. Al final del carrer Roteros, -estem eixint de la medina- trobarem l’antic convent del Carme, hui parcialment convertit en una gran sala d’art. No deixa de ser cridaner que en el nostre karm s’establira l’Orde dels Germans de la Benaventurada Mare de Déu de la Muntanya Carmel (any 1280), l’Orde del Carme. Curiós joc de paraules, per la seua curiosa similitud, quasi homònimes, d’origen i significat que pareix divergent, però que convergix en este lloc. Creuem el llindar. No parlarem dels seus dos magnífics claustres, el gòtic i el renaixentista, per referir-se a època menys pretèrita, però sí a les restes d’una vivenda dels meus avantpassats, de sòl enllosat i un pou, que emergix davall el sòl darrere d’un vidre al costat d’uns dels cantons del claustre renaixentista.
---------------------------------------------------------------------Nota: Ocults dins d’edificis actualment en ús es troben uns quants trams de la que fora l’esvelta muralla àrab feta amb la típica “tabiya” (tàpia) musulmana, maçoneria i algun carreu, junt amb les seues torres, unes circulars i altres quadrades, del segle XI. Alguns d’estos vestigis, a vegades destapats i novament coberts, i altres restaurats i visibles, en propietats privades o públiques, són visitables. Ací mencionaré principalment el que a hores d’ara és visible a simple vista des del carrer o visitable. Així, per exemple, junt a les Torres de Serrans són molt interessants les restes d’una torre circular, part de la muralla emmerletada, restes de la barbacana embotits en la finca del carrer Blanquerías núm. 2, però estan en una propietat privada i només són accessibles amb autorització. Per cert, el nom d’este carrer ve de les adoberies i adoberies medievals que es van adossar a la muralla, sent visibles en esta mateixa finca algunes piles usades per a tal fi en el segle XV.
---------------------------------------------------------------------On hui estan les Torres de Serrans, en la Plaça dels Furs, trobava’s la Porta del Pont, la Bab-Al-Qantara, estant les seues empremtes hui esborrades, ja que la que veiem, bella i estilitzada, cristiana és. Creuava el wadi per allí un pont de pedra, construït per un altre gran emir Abd al-aziz ben Abd Ara-Rahman al-nasir ben Abi Amir, دمحلا ( هللalabat siga Allah),a l’ímpetu i generositat del qual devem també les principals reformes en la muralla. Abans de prosseguir per la muralla fem un xicotet alt
Retrocedirem allò que s’ha caminat pel carrer Roteros on, en la seua confluència amb el carrer Palomino, un modern forn amaga un llenç de muralla. Girem llavors cap al sud-oest pel mencionat carrer Palomino fins a la
Abd al-Aziz
33
Al final del carrer Salinas, girant a la dreta per la de Cavallers, uns quants predis (núm. 32, 36 i 38) amaguen després de les seues parets restes de muralla i torres. Si a bé els deixen entrar, l’obra podran observar. ---------------------------------------------------------------------Nota: A hores d’ara les finques dels núm. 36 i 38 de la calla Cavallers no són visitables. Ho van ser en dates recents i és possible que tornen a reobrir. En el núm. 32, al fons d’una botiga de roba i granadura, oberta en horari comercial, es pot veure un altre gran llenç de muralla. ----------------------------------------------------------------------
El carrer Cavallers desemboca a poca distància en la hui anomenada Plaça del Tossal on en altre temps estiguera la Bab-al-Hanax, la Porta de la Colobra, una porta en recolçada i que els seus restes junt amb altres d’una torre quadrada i part de muralla, restaurats i visitables, es troben en una galeria regida per la Governació de la Medina (Ajuntament) situada en el mateix subsòl de la Plaça del Tossal. Pocs senyals advertixen de la seua presència fins al punt de ser desconeguda la seua existència per molts pobletans. Dirigim els nostres passos ara cap a la placeta del Forn de Sant Nicolau, per darrere de la Plaça del Tossal. En el Col·legi Major rector Peset (Universitat de València), una vegada travessat el pati interior, albirarem un altre gran front de la muralla en un saló preparat per al visitant. plaça de l’Àngel i per darrere d’esta (visible des del carrer Borràs) apareixerà una primera torre circular i un altre tram de muralla, precedida per un ampli pati. Si seguim uns deu passos més avant pel carrer Borràs en direcció nord-oest, mirant ara cap a l’esquerra, aguaitant-nos darrere d’una tàpia, on algun carro modern dorm la nit, veurem una segona torre circular (situada per darrere del carrer Mare Vella). Ambdós torres s’han reconvertit en vivendes. Continuem pel carrer Mare Vella una illa d’edificis fins a l’encreuament amb el carrer Portal de la Valldigna, per on torcem cap a la dreta trobant-nos al fons, a escassos 180 peus (50 m), un arc de mig punt, del que el carrer pren el nom. Va construir-se a principis del segle XV, en època cristiana, perquè, travessant la superba muralla alçada per l’il·lustre Abd-al-Aziz, ( هلل دمحلاlloat siga Allah). 200 peus (55 m) més avant, seguint pel carrer Salinas, a mà dreta i en línia amb el vial, deslluït i desmanegat, ara cobert per una xarxa protectora, divisarem un parament més, que no fa honor a la seua grandesa d’antany, pel seu ruïnós aspecte. Inadvertit passaria sense disposat pigall.
34
Compte Salvatierra - Ciril Amoros
A partir d’este punt cap al sud i després l’est els llenços de muralla s’han perdut o es troben molt ocults entre els predis moderns i en els subterranis de la medina. La muralla continuava per darrere del carrer Bolsería, junt amb el carrer Danses i Llotja, seguint en direcció sud-est, deixant la que hui criden la plaça Redona intramurs, cap al carrer de Sant Vicent Màrtir, la que els romans cridaven Via Augusta, que temps més tard va
ser anomenada per a portar l’il·lustre nom del patró cristià de la medina. Un poc abans d’arribar a esta artèria, més o menys a l’altura del carrer Mantes per darrere de la Plaça del Mercat, hi havia una altra porta, la Bab-al-Qaysariya, la Porta de l’Alcaicería o de les Sedes, que donava entrada al soc principal de Balansiya, lloc destacat de trobada de tots els mercaders de la Sharqía d’al-andalus (el llevant d’alandalus), i prop d’esta antiga i absent porta, en el carrer Sant Ferran núm. 12, en un centre cultural, podran veure davall un vidre un altre tram de la fortificació.
Aproximadament en l’encreuament de Sant Vicent Màrtir amb el carrer Manyans es trobava una de les grans portes de Balansiya, l’eixida sud de la ciutat, en el lloc on els més vells compten que va estar la Puerta Sucronense romana (tal vegada estiguera més al nord, ja que la prop romana era de menors dimensions que l’àrab). Nosaltres la cridàvem la Bab Baytala, que els cristians van batejar com Boatella, nom que ha perviscut com a cognom de cristians. Diuen que la seua etimologia poguera provindre de Bab a l’Allah (la porta de la casa de Déu) o alternativament de Butoni Atella (pare d’Atella). Prosseguia la muralla en direcció sud per la plaça Marià Benlliure i el carrer Moratín, i abans d’arribar al carrer Barques, girava cap a orient, continuava per darrere del carrer Pintor Sorolla i reprenia el rumb nord pels carrers Universitat i Comèdies. En l’interior del que criden la Universitat Literària (La Nau) un centre que fóra d’estudis seglars -fins a un cert punt equiparable a les nostres marasses- es troben davall un sòl de vidre (en el vestíbul a l’entrada de la c/ Universitat i en el Saló Acadèmia) els fonaments d’un altre gran tram de la muralla i d’una torre quadrada. Al final del carrer Comèdies arribarem a la plaça de
Sant Vicent Ferrer. Ací estava la Porta de la Llei, la Bab-Al-Xaria. Pocs saben que el barri de Xerea presa el nom d’esta porta i que la seua denominació procedix de la xaria, la llei islàmica. Arribats a este punt vos invite a entrar en l’església de Sant Joan de l’Hospital, en el carrer del Trinquet de Cavallers, una de les més antigues, excelses i distingides de quantes els dhimmis van construir després de l’ocupació de la medina. Va ser entregat este lloc als cavallers hospitalaris per la seua participació en la conquista de Balansiya, on van edificar una església en els dominis de què fora el Palau de l’Emir, que Allah tinga en la seua glòria. Este palau ja es va edificar sobre una part del solar que ocupaven les ruïnes de l’antic estadi dels romans. Del bell palau res resta per ací, excepte algun mur en els subterranis de l’Almoina, notícia que vos participaré, unes línies més avant. Observeu ara les columnes de marbre dels arcs torals junt amb el presbiteri de Sant Joan. Tal vegada endevineu el seu encuny àrab, especialment si observeu els capitells califales que les coronen. Entreu al pati sud i visiteu el que fóra el seu cementeri medieval. En el centre es troba una capella amb forma de lògia, l’anomenada capella de Jaume I. Fixa-vos en les motlures per davall de la teulada i damunt dels permòdols en la seua fatxada exterior. Veureu mitges llunes invertides. Alguns interpreten que simbolitzen la victòria sobre els meus congèneres. Siga el que anara, fa temps que vaig confraternitzar amb els que en temps es van enfrontar al meu poble i credo. Hui estima les ensenyances que la Història ens hi ha llegat i les proves a què l’Altíssim, ( هلل دمحلاlloat siga Allah) ens sotmet, on la convivència entre els en semblant semblants i en credo divergents ha de fluir. Reprenent el camí de la muralla, esta travessava l’actual església de Sant Tomàs apòstol i transcorria en paral·lel al carrer Trinquet de Cavallers i la Plaça de Nàpols fins al vèrtex este del carrer Almirall. Just en este punt tornen a aparéixer, com els ulls del Wadi Anas (Guadiana), en els soterranis del que hui és una casa d’hostes, en el núm. 14 del carrer Almirall, restes de la nostra antiga muralla. No serien àrabs però sí per nosaltres inpirados. Si bé els nostres germans mudèjars -que durant algun temps van seguir en la ciutat després de la conquista cristiana- pogueren haver contribuït en la seua factura, van ser construïts per cristians (segle XIV). Tornant a la muralla. Esta prosseguia des del carrer almirall cap al riu per davall de l’actual església i Palau
Abd al-Aziz
35
Del temple –On també queden restes-. Recents descobriments a l’obrir rases junt amb la Plaça del Tremp han constatat la presència de la coneguda per porta de Bab al-schadchar o Bab Tallar (la Porta de la Pedra), que realment fora la Bab tarongina (La Porta d’Orient) posteriorment anomenada Porta del Tremp. Esta porta va estar orientada cap a ( ةمركملا ةكمLa Meca), el lloc més sant de l’islam, ( هلل دمحلاlloat siga Allah) . Segons la crònica de Jaume I (Llibre dels feyts de Jaume I) va ser ací on els templers van hissar el pendó real del Rei El senyor Jaume el 17 de safar de l’any 636 (29 de setembre de 1238), dia atziac, en senyal que Balansiya s’havia rendit davant de les hosts cristianes.
recompondre els puzles del passat, per a coneixement del present. Tant de bo perduren eixes mostres, identitat d’un poble de què molt es va heretar. Tant de bo mirem a la història amb el coneixement del passat, des del més allunyat al més recent, per a bé del present. Tant de bo! ¡Insh’Allah!
RESTOS MUSULMANES VISITABLES EN VALENCIA
Seguint la línia del riu fins a l’actual pont de la Trinidad, enfront del carrer Salvador, s’erigia la sèptima porta i última, d’acord amb l’orde que he establit en el meu relat, la de Bab al-warraq, la Porta del Paper (o del llibrer), que coincidiria amb l’extrem nord del cridat card màxim de l’antiga medina romana. La muralla continuaria pel marge dret del Wadi al-abid fins a la ja mencionada Bab al-qantara. El nostre periple per les restes de la musulmana Balansiya finalitzarà al sud de la Bab al-warraq, en els subterranis de la plaça de l’Almoina i de la hui catedral cristiana. En l’extrem oriental dels soterranis de l’Almoina (centre neuràlgic de les ciutats romana, visigoda i musulmana) se situen les restes d’uns murs de l’Alcàsser musulmà de Balansiya i en el seu interior un pati amb un safareig, i un poc més al sud, vestigis d’una instal·lació que incloïa una sénia. Per ací prop estava també la rawda, el cementeri real. A poca distància de l’Almoina es va construir la catedral cristiana amb el seu famós Miquelet que, encara que poguera tindre cert paregut amb els nostres antics minarets, mai va ser tal. Fa no molt de temps van desenterrar vestigis antics en el seu subsòl, contigus al carrer Barchilla: romans, visigots, musulmans i cristià-medievals. Encara que exigus, hi ha restes de murs i fonaments de construccions islàmiques i del paviment d’un aljub de la mateixa adscripció cronològica. La memòria material de la Balansiya musulmana ha sigut esborrada en molts racons, mimetitzada amb restes moderns en altres. Dels gloriosos edificis musulmans que cita el Llibre del Repartiment res queda. Moltes empremtes d’este, el nostre passat, d’una història de més de 500 anys, descansen encara davall el sòl o entre els nostres, els vostres, murs, a l’espera de ser descobertes. Afloren, a vegades, sorprenent a propis i estranys, per a delit dels amants que s’afanyen a
36
Compte Salvatierra - Ciril Amoros
1. Torre almenada (c/ Blanqueríes, 2). Propiedad privada 2. Convento del Carmen 3. Forn Montaner (c/ Roteros) 4. Torres de la Plaza del Ángel y de la Mare Vella 5. Portal de la Valldigna 6. Tramo de muralla de la c/ Salines 7. Tramos en fincas de la c/ Caballers 8. Galería del Tossal 9. Colegio Mayor Rector Pesset (Pl. Forn de San Nicolás) 10. Centre Cultural Octubre (c/ San Ferrán, 12) 11. Edifici de la Nau / Centro Cultural (c/ Universidad) 12. San Juan del Hospital (c/Trinquete de Caballeros) 13. Hotel Caro (c/ Almirante) 14. El Temple (pl. del Temple). Actualmente no visitable 15. Centre Arqueologic de l’Almoina y Museo de la Catedral
Estructura de la valència mora Per Josep Vicent Bergon i García Haig de dir abans que res, que aquest article es basa majoritàriament en el llibre “La Ciutat de València. Síntesi d’Història i de Geografia Urbana”, del que és autor el professor Manuel Sanchis Guarner, i ha merescut nombrosos comentaris elogiosos, tant de crítics i erudits com del propi Govern valencià. A la seua sisena edició en concret, el aleshores Conseller de Cultura, Educació i Ciència, Francisco Camps Ortiz, deia el següent al seu extens pròleg en un valencià correcte: “…….Tota la història de la nostra capital s’arreplega, fent una profusa aportació de dades, en un llibre únic. Únic perquè està escrit barrejant la ciència i l’entusiasme necessaris perquè tot lector, i més si és valencià, gaudisca del relat d’una inmensa aventura que s’anomena València…….” Per la seua banda, Consuelo Císcar Casabán, Directora General de Promoció Cultural, Museus i Belles Arts, deia açò a la fi del seu escrit en el susdit pròleg en referir-se al llibre: “…..constitueix una gran satisfacció per a mi poder posar a l’abast de tots els valencians aquesta obra que tant ens va influir en el moment de la seua primera edició i que tant ens pot ajudar encara a conéixernos i reconéixer-nos com a poble.”
València, el mateix que la resta de les ciutats musulmanes, tenia una unitat estructural molt superior a la de la resta de ciutats cristianes medievals, que encara es va conservar a la València cristiana durant prop de dos segles. A partir del segle XI, a més, posseïa unes muralles reconegudes pels moros com les més fortes de tot al-Andalus, construïdes a instàncies del gran rei valencià Abd al-Aziz, de les quals encara romanen algunes restes. Dins, al seu centre, hi havia una fortalesa on ara es troba el Palau Arquebisbal, i ben a prop estava la mesquita major, des d’on el cadí engegava l’oració col.lectiva tots els divendres. Destrossada aquesta durant el període de la conquista del Cid en 1.094-1099, fins la seua mort, i encara que la seua vídua, Jimena, va resistir durant tres anys més el setge cristià, fou refeta als començaments del segle XII en produir-se la reconquesta musulmana. Pel demés, es coneix on s’ubicaven els elements necessaris pel funcionament de la ciutat: El tribunal de justícia, es trobava al començament de l’actual carrer de la Mar, la carnisseria i l’escorxador on es troba la plaça Redona, mentre que a l’Almodí es contractava i venia el blat emmagatzemat. A partir d’ací estava el barri comercial amb els carrers dedicats a diversos oficis i amb venedors ambulants anunciant la seua mer-
Abd al-Aziz
37
caderia Els principals carrers, però, s’estenien des de les portes de la muralla fins arribar al centre, a l’actual plaça de la Mare de Déu. Una de les característiques de la ciutat era la gran quantitat de banys públics, comú a les ciutats musulmanes i a penes existents en les ciutats cristianes medievals. De tots ells, d’un total de vint-i-cinc que constaven a la València mora, tan sols es conserven els Banys de l’Almirall, que han estat oberts com a banys des del S XIV fins al XX, darrerament i després de varis usos, han estat restaurats a l’any 2000 pels arquitectes Julian Esteban Capafria i Ricardo Sicluna LLetget, amb la valuosa col.laboració de l’arqueòloga Concha Campos, seguint els paràmetres de l’antiga tradició mora ha esta obert des del S. XIV al XX. Cal dir amb tot, que mentre a les cases i carrers a partir de les muralles els seus habitants es trobaven abigarrats i mancats d’higiene, els ravals de la ciutat a l’exterior de las muralles, per contra, gaudien d’una gran bellesa amb els seus horts i jardins. Aquestos ra-
vals varen ésser citats per diversos escriptors aràbics, com la llaor que va fer d’aquestos en el segle XII al-Ruzafí, que citem parcialment per mor de la seua extensió i que recull al seu llibre el professor Manuel Sanchis Guarner: “¿ Heu sentir dir el nom de València? Atureu-vos i parlem-ne amics, perquè el seu record és com la frescor de l’aigua damunt les entranyes que cremen. Atureuvos de grat a aplacar-hi la set, que la pluja no tardarà a penes a venir. Demaneu aigua al Djisr i a la Russafa, i és segur que plourà a la Russafa i al Djisr……..” Ibn al-Abbar, d’altra banda, deia açò arran de la conquesta de València per Jaume I, que transcrivim tot seguit del llibre: “¿On són València i les seues cases, els xiscles i refilets dels seus ocells i els cants dels seus coloms? ¿On són els paraments de la seua Russafa, del Djirsc, del seu Manzil ‘Ata i el seu Manzil Nasr? ¿On són les seues pletes de verdes bardisses? ¿On són les seues rieres vessants i el seus boscatges fresquívols? Era un quadre de flors que adelitava els nostres ulls. Les seues arbredes, verdes abans, ara s’han secat i endurit” Cal puntualitzar que el Djirsc era la calçada, i els dos mots nominatius d’allò de que llavors eren hostals, Manzil’Ata i Manzil Nasr, es corresponen amb les actuals poblacions de Mislata i Massanassa I fins ací, amb la publicació d’aquestos bellíssims poemes, on s’evidència la gran estima que els moros valencians hi tenien per la seua ciutat, posem el punt final a l’anàlisi estructural de la València mora.
38
Compte Salvatierra - Ciril Amoros
Història dels moros valencians Per Josep Vicent Bergon i García Cal dir a les primeries, que aquest article pertoca a una determinada època de la història de la València mora i està basat en la consulta per part de l’autor de diverses dades contrastades, recollint a més al mateix, les opinions del llibre Història de la Comunitat Valenciana, del qual és autor Javier Serra Estellés. La persona esmentada més amunt, Javier Serra Estellés, és sacerdot, doctor en Geografía i Història per l’Universitat de València, llicenciat en Teologia per la Universitat Pontificia de Salamanca, diplomat en vàries especialitats per l’EscolaVaticana i professor de la Facultat de Teologia San Vicente Ferrer de València, i tot açò al meu entendre, el faculta sobradament per a parlar dels moros valencians en el seu llibre, tot i que la història d’aquest va originar una certa polèmica, com ell mateix reconeix implícitament en aquest comentari: ”…..m’estime més ésser rebutjat per haver donat judicis considerats anacrònics, que no tancar els ulls i la boca, per no veure i així no sentir la necessitat de denunciar….” Dit açò, aquest sacerdot valencià comença en l’apartat referent als moros, per fer unes explicacions necessàries sobre el seu origen. Els moros són en un principi els procedents de Mauritània i s’aplica per extensió a tots els musulmans nordafricans. Els musulmans són els que creuen que Déu, als que ells denominen Alà, és Déu i Mahoma el seu profeta. Es tracta d’un concepte religiós i poden estar en qualsevol país del món. Els àrabs són els nascuts en la península Aràbiga i en no ésser un concepte religiós poden ser cristians, musulmans, ateus, etcètera. Els muladíes són els cristians que vivint en terres musulmanes canviaren de religió i es feren musulmans, els moriscos són el contrari, els musulmans que vivint en terres cristianes es feren cristians, i ja per últim, els mossàrabs, que eren els cristians que vivien en terres musulmanes, i els mudéjars, que eren els musulmans que vivien en terres cristianes. Doncs bé, feta ja aquesta digressió aclaratòria, per tal de no identificar falsament aquells valencians que després del transcòrrer de vàries generacions ja ho eren. Eixe almenys és el parer del citat sacerdot, Javier Serra, que es reflectix, tal i com ho va explicar als seus
alumnes, i que recull en el seu llibre, on diu que no és que els moros s’hagueren fet valencians, si no que EREN ELS VALENCIANS. Després de la conquista de les aleshores dites Hispànies, pel moro Muza, que era el governador dels berebers, es produeix la disgregació del poder en els coneguts regnes de taifes, amb la consecució de l’establiment en les ciutats dels citats regnes. Tots ells independents del poder central. València, doncs, es disgrega de Córdoba i es proclama com a regne a l’any 1.012. Els valencians havien desenvolupat el sistema de recs procedent de Siria que encara subsisteix, aconseguint assolir al regne de València un elevat grau de prosperitat i benestar desconegut fins aleshores, que augmenta considerablement al 1.021 , amb l’arribada al poder del gran rei dels moros valencians, Abd Al Aziz, fill del legendari Almanzor. Javier Serra ressalta així mateix, el fet de què aquestes susdites prosperitat i benestar hi són compartides equilibradament entre tota la ciutadania, cosa que evidentment no succeïx a hores d’ara. Dissortadament tot açò finalitza per als valencians quatre anys més tard, per les picabaralles constants sorgides entre les diferents taifes d’Al Andalus, que també afectaren als moros valencians, arran de la ja assenyalada disgregació del califat de Córdoba que havia aconseguit a la seua vegada alliberar-se del de Damasco. Sorgix aleshores la figura de El Cid, Rodrigo Díaz de Vivar, i el seu poderós exèrcit de mercenaris, que ajudava sempre al millor postor, fóra cristià o sarraí. El Cid, en un moment determinat, es trobava al servici del rei moro de Saragossa, que tractava de conquerir València i comptava amb la seua ajuda, però va ésser subornat pel rei moro al-Quàdir que aleshores governava la ciutat, i el va trair, convertint-se el citat al-Quàdir en un simple subordinat d’El Cid, que era en realitat qui manava, cobrant abusius impòsits a tots els valencians i després de sufocar una rebelió d’aquests, impossà un setge feroç a València, que durà més d’un any, acabant en 1094 amb la seua entrada a la ciutat i la rendició d’aquesta, per mor del pacte que va fer amb els defensors valencians i que després va incomplir fent cremar viu al cap d’ells, Ibn Dajahhb, i deixant les mans lliu-
Abd al-Aziz
39
res com era habitual al seu exèrcit de mercenaris, per dedicar-se al pillatge. El domini d’El Cid de València es mantingué fins la seua mort, en 1099, i encara que la seua vídua, Na Jimena va aconseguir mantindre la ciutat tres anys més, aquesta va ésser recuperada pel moros valencians al 1102. Ibn Tàhir, ho relatava de la següent forma: “Hem assolit là victoria reconquerint Vàlencia. Que Allàh la purifique després de l’afront que la cobria! “L’enemic n’ha cremat quasibé totes les cases, deixanthi senyals notoris de devastació i plany. Li ha teixit una roba tan negra com els ferros amb els que l’havia vestida. El seu esguard és fosc encara, i del seu cor surten gemeces puix que es debat damunt tions” Però encara conserva el seu cos esvelt, les seues ubérrimes terres semblants a la molsa aromática i a l’or vermell, els seus jardins esplèndids reblits d’arbres, i el seu riu d’aigua nítida” L’últim governador de València, que s’havia convertit
40
Compte Salvatierra - Ciril Amoros
en província de l’imperi almohade fou Abu Zeid. Fins que Zayan, descendent de Ibn Mardanis, que els cristinas coneixíen com el Rei Llop, el va expulsar, declarant a més a València com a regne independent. Un regne valencià independent, al qual el rei d’Aragó, Jaume I, li va posar un feroç setge. Els valencians, sense queviures, ni armes, no reberen cap ajuda dels seus parents musulmans més propers, senyors d’Alzira i Múrcia, i tan sols el rei de Tunis Abu Zakariya, conmogut per la encesa lloa de València que li va fer el gran poeta valencià, Ibn al-Abbar, va enviar dotze naus ben armades en la seua ajuda, les quals no obstant, en veure el gran exèrcit del que disposava Jaume I, molt engrossat per gent procedent de tota Europa per la bula atorgada pel Papa a tots els participants en aquesta croada, ni tan sols s’atreviren a desembarcar. A partir d’ací, els moros valencians no pogueren suportar un dur setge de quatre mesos, hissant a la torre d’Alí Bufat el 29 de setembre de 1238 on es troba ara l’edifici del Temple, en senyal de rendició l’estendard del conegut com a Penó de la Conquesta, que el mateix que La Senyera es conserva a l’arxiu municipal. Zayan fou, doncs, el darrer rei de la València mora, arran de la conquesta de València per Jaume I el 9 d’octubre d’aquell mateix any.
Descobrint la balansiya... o La medina islàmica de valència. La boatella o porta d'oració Per Lidón Gil i Vidal Passejar per València sempre és un plaer i, si a més descobrixes meravelles com la que ara visitarem, el plaer es multiplica per mil. Alegre, vital, acolorida, sempre sorprenent, València és des de la nit dels temps, una caixa de sorpreses, i l’encreuament de cultures en el passat es traduïx hui en una riquesa d’incalculable valor. Enguany he triat fer-me un passeig amb la meua Falla, visitarem La Boatella o Porta d’Oració en un senyal a l’aportació de la València musulmana del Segle XI. Balansiya, la medina islàmica de València, va ser, sobretot a partir de principis del segle XI, al caure el Califat de Còrdova, una ciutat dinàmica, bulliciosa i en desenrotllament, convertint-se així en capital d’un
regne de taifa, la Taifa de València. La medina es va protegir amb una muralla per a donar cabuda i orde al desenrotllament urbanístic i els barris que van anar creant-se, i que prompte es va veure superada davant de la creació de ravals fora d’ella. La Muralla àrab de València és una muralla defensiva que va començar a construir-se en el segle XI, durant el regnat d’Abd al-Aziz ibn Amir (1021–1061) amb el propòsit de protegir a la població i als que venien d’Al-Ándalus.
Segons la descripció que ens han llegat les cròniques de l’època, la muralla era de gran perfecció i tenia set portes. Estava construïda de ciment i formigó amb pedres incrustades i tenia torres semicirculars d’obra fins a l’última altura, l’amplària dels murs era de 2,25m i es col·locava una torre a cada 26 metres. També comptava amb trapa i barbacana, tot això serviria perquè durant molts anys resistiren els envits continus primer dels Berebers, posteriorment de El Cid i finalment de Jaume I el Conquistador. En l’actualitat poden veure’s encara restes menors d’algunes d’estes torres, i de la muralla, especialment en l’actual barri del Carme. El cronista Al-Udri va dir que en Madinat al-Turab (València) sent governada pel nét d’Almanzor, serien construïts els seus murs, tal com diu “… no es coneix en Al-Andalus una ciutat de murs més perfectes i bells que els de la ciutat de terra (València).”
Les set portes, es denominaven i ubicaven de la manera següent: - Bab Al-Qantara, Porta de Roteros o de Serrans, era l’entrada Nord a la Medina, aproximadament on hui es troben les flamants Torres de Serrans.
Abd al-Aziz
41
- Bab Al Hanax, Porta de la Colobra, entrada oest de la Ciutat, molt prop de l’actual Plaça del Tossal. - Bab Al Qaysariya, porta menor que servia d’accés al mercat, on hui s’ubica el carrer Trench. - Bab Al Xaria, O Porta de la Llei, era la Porta est de la ciutat, situada en el que hui és la Plaça de Sant Vicent Ferrer, continua donant nom a l’actual Barri de La Xerea. - Bab Al Sajar, Porta de la Pedra, se situava on hui es troba el Palau del Temple. -Bab Al Warraq, o Porta de la Fulla, front a l’actual Pont de la Trinitat. Vull detindre’m especialment en la porta nomenada -Báb Báytala Casa de Déu o Porta d’Oració (Porta de la Boatella per als cristians). El “carrer de la Boatella” s’estén entre el carrer Eixarchs i la plaça del Mercat. Entrada i eixida sur de la Medina. Se situava en l’encreuament de l’actual carrer dels Manyans i Sant
42
Compte Salvatierra - Ciril Amoros
Vicent Màrtir. Compten els escrits que per ella eixien les caravanes per a Dènia, Xàtiva i Alzira. Hui podem disfrutar dels restes de esta Porta en alguns llocs, especialment en el subsòl d’alguns restaurants emblemàtics de la nostra ciutat, “et…voilà!”, de sobte ens trobem en el Segle XXI, prenent unes tapes entre les restes de la Boatella i del que un dia va ser la muralla que el mateix Jaume I va poder superar en la Conquista de València I rendida la ciutat, va quedar admirat de la seua construcció i la va conservar per a la nova València cristiana que començava a nàixer.
La cultura a l’eixample La valència musulmana - impacte de la cultura àrab en la llengua Per Marisa Martinez i Bes
Ja fa tretze anys que vam començar aquest projecte per intentar aportar un granet de sorra al coneixement de la gran cultura que el nostre poble, el valencià posseeix. I a través del llibret de la nostra falla tractem de portar “la cultura a l’eixample” al nostre barri i a tota València perquè entre altres, participem en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. I any darrere any, segons el lema que l’artista faller ens desvela, un grup de fallers d’aquesta comissió (als que personalment estic tremendament agraïda perquè sense ells serie impossible fer este tipus de llibret), treballa en els seus articles portant endavant una gran labor d’investigació.
lades principalment, encara que no únicament, pels cristians Mossàrabs que en ells vivien. Les parles mossàrabs van desaparéixer a partir del Segle XIII, després de la Reconquista, al ser substituïdes o fondre’s amb les llengües dels regnes cristians, no sense aportar al-
I de l’impacte de la cultura àrab en la llengua i més concretament en el valencià és del que vaig a parlar. Començaré per la definició del Mossàrab, romandalusí o Romanç andalusí que va ser el conjunt de parles romanços que es parlaven en els territoris de la Península Ibèrica baix domini musulmà a partir de la invasió àrab (any 711) i possiblement fins al Segle XIII. Les parles mossàrabs es van desenrotllar en els territoris dels regnes musulmans de l’Àndalus, i es creu que eren par-
Abd al-Aziz
43
menys algunes paraules al llenguatge quotidià actual. El poc que ens ha arribat en forma escrita de les llengües mossàrabs, com algunes “jarchas”, està escrit en Aljamia, és a dir, amb escriptura àrab i hebrea. Tenint en compte les diferències en la cultura i la civilització del món medieval cristià i musulmà, va ser natural absorbir vocabulari que descriu determinades tècniques, objectes i situacions que no existien llavors en el diccionari cristià. L’ús d’arabismes va variar depenent de l’època: durant el califat de Còrdova es van utilitzar àmpliament i sense obstacles però en la baixa Edat Mitjana es van retirar a favor de llatí i préstecs d’altres idiomes. El progrés de la conquista cristiana va canviar no sols les fronteres territorials de l’Àndalus, sinó també les fronteres lingüístiques. Després de l’expulsió dels moriscos en 1609, molts termes d’origen àrab han sigut substituïts. No obstant això molts van sobreviure en les llengües regionals com ara la nostra.
rial: monuments arquitectònics, estils de l’art (mudèjar i neomudéjar), en l’idioma, la cuina, l’agricultura, els ritus i en el folklore. Els residus intangibles pareixen més valuosos. Mentres que els palaus, temples i fortaleses desapareixen amb el temps si no estan protegits, els costums, rituals, llengües perduren durant generacions. Sense cap dubte en el cas de València esta tesi és certa: no es va conservar el gran palau de Russafa, no es conserven les mesquites ni les muralles, però el llegat immaterial dels musulmans encara està allí. Funciona contínuament el Tribunal de les Aigües, el sistema de séquies i es continua utilitzant els noms dels pobles: Albaida, Benifaió, Massalavés etc. S’organitzen anualment des-
De la llengua valenciana podem mencionar les següents paraules d’origen àrab: albercoc, assut, fila, safrà, sèquia, suro, arxilaga, xara, aliacrà, aljub, atabó, ferrà, màrfega, marraixa, mirall, assot, cafís, cotó, fanecada, jupa, trucar, xarop,... I entre els noms de pobles valencians identificats com originaris de l’àrab podem mencionar: Ador: en àrab significa una casa o un grup de cases; Albaida: al-baydà significa blanc - probablement es referix al color de la terra al voltant de l’aldea; Alcantera de Xúquer: alcantera prové de l’àrab al qántara i significa el pont, un aqüeducte o una presa; Alfarp: de l’àrab al-kharb significa terres deshabitades o la ruïna; Almussafes: l’almacaf en àrab significa “en mitat del camí”; Benifaió: Es compon de dos parts: beni, la qual cosa significa els xiquets i Hayyu que és un nom propi; Benifallim: es compon de dos parts beni, que significa els xiquets i Halim que és un nom propi; Massalavés: es compon de manzal que prové de l’àrab i significa un hostal i el nom propi al-Abbas,...perquè així podríem continuar en molts més! En la València actual no hi ha moltes proves materials de la grandesa dels àrabs. És difícil imaginar que en el moment de la conquista de València per Jaume I en 1238, la ciutat estava completament islamitzada. No obstant això la influència de la cultura musulmana i la seua forma de vida eren tan forta que van persistir durant centenars d’anys. De forma material i no mate-
44
Compte Salvatierra - Ciril Amoros
filades de Moros i Cristians i s’escolta l’eco de la llengua àrab a la Comunitat Valenciana. Diversos segles de convivència van deixar al nostre voltant nombroses empremptes de la cultura àrab que encara hui romanen a la nostra vida quotidiana. Els àrabs van portar a la península oficis, tècniques, aliments, objectes i situacions que els habitants de la península desconeixien i als que van continuar denominant amb els seus noms originals: alcalde, sèquia, magatzem, estora, almàssera, xifra...Ara són noms nostres, però fa segles que els prenem prestats del àrabs, amb els que, a més de la guerra, els nostres avantpassats van fer molts descobriments.
El cid i la valència musulmana Per Manuel Uña i Llorens 1. PRECEDENTS I MARC HISTÒRIC. La vida en l’Espanya d’aquells convulsos temps de l’Edat Mitjana no era fàcil: les guerres, les conquistes, les revoltes i els regnats se succeïen sense treva. En efecte, després de la presa de la “Valentia” visigoda per les hosts musulmanes De Tariq l’any 711, van començar cinc segles de domini de l’islam en la nostra ciutat, que van deixar una empremta inesborrable en tota la regió, que fins hui en dia perviu en molts àmbits del nostre entorn físic i cultural. Durant eixa dominació es van succeir diverses etapes: la primera va tindre lloc davall el domini dels abbasíes conquistadors, els que van introduir a València la religió I els costums mahometans de manera gradual, ja que la major part dels habitants era hispanoromana i cristiana (catòlica o arriana), i poc inclinada a canviar els seus hàbits i creences tradicionals. La següent etapa es va iniciar l’any 766 quan la ciutat va passar a dependre del Califat de Damasc, fins que a l’Andalus, governat per Abderrahman I, es va independitzar d’aquell I es va constituir el Califat de Còrdova, moment en què es van aconseguir les més altes cotes de desenrotllament militar, científic i econòmic de l’Espanya musulmana, així com un gran esplendor artístic, sobretot en la literatura i en l’arquitectura.
Amb la caiguda del Califat, l’any 1010, van sorgir els regnes de taifes en la península ibèrica, destacant entre ells la taifa de “Balansiya”, governada pels amiries (descendents d’Almansur). Després d’un parell de segles des de la conquista de la ciutat, l’islam ja s’havia imposat en quasi tota ella, encara que continuava havent-hi cristians mossàrabs. Llavors la ciutat, amb eixida al mar i una magnífica horta, va entrar en una fase de gran esplendor. La taifa valenciana apareixia com una “illa” rodejada per altres taifes o regnes, com les de Saragossa, Albarrasí, Alpont i Tortosa al nord, la de Toledo a l’oest i la de Dénia al sud, que va arribar a estar unida a la de Saragossa. Els anys dels Regnes de Taifes es van caracteritzar per lluites constants entre ells i per aliances temporals amb reis i comtes de Castella, Aragó i Catalunya, amb les que es buscava la mútua protecció. Les fronteres entre els regnes cristians i els musulmans no eren res estables i els exèrcits eren de xicotet nombre, comparats amb les legions romanes o dels grans imperis, amb la qual cosa bastaven xicotetes incursions per a conquistar i dominar temporalment places i territoris. Eixa divisió existent tant entre els regnes cristians com entre els islàmics explica en part la lentitud i llarga duració de la reconquista. És en eixe moment (finals del segle XI) quan naix, sorgix i s’imposa la figura del senyor Rodrigo Díaz de Viver, més conegut com el Cid Campeador (= lluitador, batallador), noble burgalés que arriba a ser Senyor (Ibn al Said, Sidi, Cid) de València, Després de diverses campanyes guerreres, pactes, batalles, llocs i vicissituds. Els seus recorreguts van ser objecte de cròniques tant cristianes com àrabs, i d’obres literàries tan importants com el monumental “Cantar del Mio Cid”, i s’exposen a continuació de mode resumit. 2. EL CID, SENYOR DE VALÈNCIA. Cap a l’any 1087 governava la taifa de Balansiya el rei Al-qadir amb la protecció del rei Alfons VI de Castella. Les hosts d’este van haver d’abandonar la ciutat per a reforçar el front de Castella, la qual cosa va ser aprofitada pel rei de la taifa de Lleida i Tortosa per a assetjarla. Va acudir el rei de la taifa saragossana en defensa del rei valencià, acompanyat pel Cid i les seues mai-
Abd al-Aziz
45
més remei els assetjats que accedir a la capitulació de la ciutat el 10 de juny de 1094, amb dures condicions per als conquistats: la reclamació dels béns deguts i impostos impagats al rei castellà i la mort d’Ibn Yahhaf.
nades, llavors al servici d’Alfons VI, que protegia a Alqadir, a canvi del cobrament de la “pària” (un impost per la col·laboració defensiva, comú en aquella època entre regnes àrabs i cristians.) Temps després, amb l’arribada dels almoràvits a la península ibèrica, la situació de la ciutat es va complicar, Al Quadir va ser deposat pel cadi Ibn Yahhaf amb el suport dels nous invasors, i este es va negar a pagar la contribució. Alfons VI es va disposar a prendre la ciutat per a recuperar els seus drets i les tropes castellanes, davall el comandament del senyor Rodrigo, van anar conquistant les terres de nord a sud: Medinaceli, Molina d’Aragó, Terol, Bronchales, Almenara, Murviedro (Sagunt), assentant-se finalment en el castell de Cebolla (hui el Puig), en una situació privilegiada per a assetjar la ciutat.
Una vegada rendida la plaça, el Cid va prendre possessió de la mateixa com “príncep Rodrigo el Campeador”, havent de ser llavors quan els mossàrabs valencians li van imposar el tractament de “Sidi” (Senyor), passant a ser coneguda la nostra ciutat com “Balansiya ibn al Said”. El nostre personatge no va ser insensible als encants de la capital llevantina, a la que considerava la seua “heretat” o propietat, li agradara més o menys al seu rei Alfons VI, amb qui ja havia patit més d’un desencontre i algun desterrament. El senyoriu de València va funcionar a manera dels Estats creuats de Terra Santa, perquè estava enclavat entre les taifes islàmiques. De les cròniques de llavors (i en especial del Cantar del Mio Cid abans citat) ens ha arribat notícia que el Cid a València va ser feliç, perquè ací es va dedicar a descansar entre les seues interminables campanyes guerreres i a prendre forces per a les següents. Per a ell i la seua família (senyora Ximena i les seues filles), provinents del dur i sec altiplà castellà, la contemplació del mar, de l’albufera i de la magnífica horta que rodejava la ciutat i el gaudir dels palaus i jardins construïts pels àrabs, va suposar un atractiu irresistible.
Des d’allí el Campeador va dirigir el lloc tallant completament totes les entrades i subministraments a l’urbe, la qual cosa va produir als habitants de València una enorme fam i privacions. Així que, després d’alguna treva negociada per a donar temps a l’arribada dels reforços almoràvits reclamats, estos no van arribar i no van tindre
D’ací que s’aposentara en l’Alcàsser (situat prop de les actuals torres de Quart) i immediatament erigira un Bisbat amb seu en l’antiga gran mesquita, a la que va convertir en la catedral de Santa Maria, anomenant a este efecte bisbe a Jerónimo de Périgord, clergue francés, noble i guerrer (el que era comú en l’època), en detriment del metropolità mossàrab preexistent, per a impulsar la religió catòlica en la nova plaça conquistada.
46
Compte Salvatierra - Ciril Amoros
L’emperador almoràvit Yusuf, assabentat de la pèrdua de València a les mans del Campeador, va intentar immediatament la reconquista de la mateixa enviant tropes al comandament del seu nebot Abu Abdal·là, però el Cid, donant una vegada més mostres del seu geni militar, el va derrotar en Quart de Poblet sense a penes baixes, aconseguint un gran botí i assentant el seu domini en la ciutat, en la que va ser la primera derrota de l’imperi almoràvit a Europa. Entre el botí obtingut d’eixa i altres victòries destaquen el seu corser Babieca i les seues famoses espases Colada i Tizona.
Van seguir els intents almoràvits de recuperar la plaça valenciana, però el Cid va tornar a guanyar-los en la batalla de Bairén, conquistant a més unes quantes places i fortaleses limítrofes, com a Serra, Olocau i Murviedro (Sagunt). S’alià amb el monarca d’Aragó Pedro I, va casar la seua filla Cristina amb l’infant de Navarra el senyor Ramiro Sánchez i a la seua filla María amb el comte de Barcelona Ramón Berenguer III, assentant amb eixes victòries militars i aliances matrimonials el seu senyoriu en la ciutat i comarques limítrofes. Va morir als pocs anys d’haver conquistat València (al maig de 1099) amb 58 anys, una edat prou elevada per a l’època, tenint en compte que no va cessar de guerrejar durant tota la seua vida. La seua esposa senyora Ximena va quedar al comandament de la plaça, que va resistir fins a l’any 1101, que a Alfons VI li va fer falta traure a la guarnició valenciana per a atendre altres compromisos a Castella, passant València a tornar a quedar davall el domini musulmà almoràvit, fins a la seua reconquista cristiana definitiva el 9 d’octubre de 1238 pel Rei d’Aragó Jaume I. 3. L’EMPREMTA DEL CID A VALÈNCIA FINS ALS NOSTRES DIES.
Els islamistes de la seua època ho van titlar de cruel, de traïdor i, inclús, de diable, però sense deixar de reconéixer la seua intel·ligència militar per a saber aprofitar la desunió i deficiències dels exèrcits islàmics, En especial de les tropes almoràvits. Tampoc pareix oferir dubtes la seua condició de persona de temperament desconfiat, indòmit i independent, per a alguns quasi de mercenari, capaç d’aliar-se amb uns reis cristians o altres, o inclús amb àrabs, segons la pròpia conveniència per a aconseguir els seus propis fins. En tot cas, la seua influència en la reconquista posterior de València pel Rei d’Aragó, Jaume I, en 1238, va ser indubtable, sent el seu senyoriu més útil per al dit regne que per al de Castella, com demostrarien els esdeveniments posteriors. Va suposar una punta de llança temporal en els regnes musulmans i la seua llegenda va continuar viva fins hui en dia, havent sigut un dels protagonistes més populars en el teatre, l’assaig, la novel·la, la pintura, el cine, la televisió i l’òpera universals fins als nostres dies. Molt pocs vestigis físics queden hui en dia de la València del Cid en particular i de la musulmana en general: algun tros de la muralla àrab que rodejava la ciutat i que miraculosament s’ha salvat de l’insaciable creixement Urbà, i algunes parts d’unes poques esglésies i edificis, ja més aïna dels últims temps de l’Edat Mitjana, com ara la Seu, Sant Joan de l’Hospital, la Llotja, les torres de Quart i de Serrans, o la Torre de l’Angel, sense ànim exhaustiu. Però la seua memòria seguix viva, tant en diversos monuments que honren la seua memòria, com l’estàtua de Juan d’Avalos en la Plaça d’Espanya, com en la toponímia i en la guia de carrers tant de València, com d’altres poblacions de la Comunitat Valenciana, com Iglesuela i Vilafranca, o com en la revitalització del Camí del Cid, itinerari turístic cultural de més de 2000 quilòmetres que travessa Espanya de nord-oest a sudest i que està gestionat per un Consorci que funciona com a fundació pública de les diputacions de les huit províncies (i quatre comunitats autònomes) que van ser objecte dels recorreguts del nostre heroi, des de Burgos fins a la nostra terra.
La figura del Cid ha sigut molt debatuda i objecte de múltiples anàlisis. Els autors castellans (el més destacat, Menéndez Pelayo) li van donar una pàtina d’heroi, cabdill i adalil de la reconquista, fidel als ideals de la recuperació dels regnes cristians.
Abd al-Aziz
47
Moro zeit. L' últim almohade Per Isidro Niñerola i Giménez Per a conéixer el nostre personatge que va tindre una importància crucial en la conquista de València pel Rei En Jaume hem d’endinsar-nos en els seus orígens, atés que va ser besnét d’Abd al-Mumin qui va ser el primer Califa de l’Imperi Almohade i així la seua tribu sempre va estar en conflicte amb els Almoràvits que governaven Mauritània, El Marroc i l’est d’Algèria i que els van forçar a refugiar-se en l’Atles. Durant el Califat van afavorir poetes i savis com Ibn Tufail i el gran Averrois. Així, van desembarcar a Cadis i van unificar els Regnes de Taifes per a formar un govern Islàmic que fera front als Cristians. En poc més de 30 anys els Almohades van forjar un poderós imperi que s’estenia des de Santarem en l’actual Portugal fins a Trípoli l’actual Líbia incloent tot el Nord d’Àfrica i el Sud de la península Ibèrica. Abu Saïd o Abuzeyt o Moro Zeit es va iniciar en la política de la mà del seu nebot el Califa Yusuf II que el va anomenar governador de València si bé la seua posició es va començar a complicar pel descontentament de la població i de la corrupció del poder local i les constants amenaces del Nord Cristià d’Aragó, de Castella, del Sud Musulmà de Múrcia i de Dénia pel que la impopularitat dels Almohades se va anar estenent entre els cristians. Amb la mort de Yusuf II que era el seu valedor la descomposició política es va agreujar i amb esta soledat va haver de buscar protecció amb Ferran III Rei de Castella. Les collites van començar a arruïnar-se per una plaga de llagostes i la falta d’aliments va encoratjar a la rebel·lió de la població arribant a València des d’Onda un descendent del cridat rei Llop cridat Zayyan que es va instal·lar en l’Alcàsser de València derrocant a Abu Saïd que abandona la ciutat amb el seu seguici i es trasllada a Segorb que eren un dels pocs territoris que quedaven. Així amb ànim de recuperar la ciutat de València pacta amb Jaume I l’any 1229 en la ciutat de Calataiud ajuda militar i vassallatge si bé el monarca li exigix la rendició
48
Compte Salvatierra - Ciril Amoros
de diferents castells que eren imprescindibles per a la conquista de València. Així Abu Saïd es va convertir al cristianisme l’any 1232 batejant-se amb el nom de Vicente Bellvís, si bé ho va mantindre en secret fins a la conquista de València encara que va continuar utilitzant el títol de rei de València fins que Jaume I va entrar en la ciutat l’any 1238. Com a compensació als seus servicis el monarca li va entregar propietats a Ibi, Castalla, Onil, Tibi, Orxeta i Torres Torres entre altres i els seus descendents van emparentar amb la noblesa cristiana. Els seus restes es trobaven soterrats en el convent de Sant Francesc que després de la desamortització es van traslladar al convent de la Puritat i Sant Jaume. Els destins del monarca i el nostre personatge es van unir per sempre i són recordats en el barri del Mercat Central de València on s’observen tres carrers que guarden intrínseca relació: la de Moro Zeyt, la del Rei En Jaume i el carrer de la Conquista que travessa ambdós franquejades totes elles pel Palau dels marquesos de Llanera de l’estirp valenciana Gómez de Barreda
S'acosta el centenari Per Pilar Crespo i Pastor
Fallera de Comte Salvatierra - Cirilo Amorós – Mercat de Colon des de 1987 149 no és un número qualsevol. És el DNI de la nostra falla en Junta Central Fallera… És el número que marca nostre ADN faller… I és la primera part important a destacar de la nostra història. Eixa història, que fins fa ben poc, situava l’any del nostre naixement en 1925, i que ja vam celebrar amb molt d’orgull, allà per 1975, amb un fantàstic cinquantenari, i posteriorment, en 1999, amb el 75 aniversari… Però quan un reduït grup de fallers dels què senten esta falla, com el que és, part seua, es van posar a indagar, per a realitzar un llibre per al centenari, amb la història de la nostra falla, eixa data, va ser, màgicament, corrent cap arrere… Primer va ser 1922… Així de sobte, sense més, apareix una falla en la nostra demarcació… Més tard, 1921… de nou, van trobar un altre monument en el nostre encreuament… I a la fi, en 1916, apareix el que, fins al moment, pareix el primer monument plantat junt amb el Mercat de Colon. I què casualitat, de sobte, em trobe amb açò… la falla Comte Salvatierra, va nàixer, en el mateix any, i alhora que el Mercat de Colon. No sé si vindrà d’ací el nostre arrelament a este magnífic monument de l’arquitecte, Francisco Mora Berenguer, però este edifici modernista, sens dubte, hi ha marcat l’esdevindre de la nostra falla, en estos més de 100 anys, que ja comptem en les nostres esquenes… D’esta llarga història fallera passada, comptem amb prou informació dins dels arxius de la nostra falla, gràcies al treball que, alguns fallers, durant molts anys van realitzar, i que han mantingut en lloc segur tota la documentació que actualment, es troba en l’acabat d’estrenar arxiu de la nostra comissió. I també, com no, gràcies a l’arxiu de Junta Central Fallera, al qual hem tingut accés, gràcies a l’estreta relació que la nostra falla manté, amb Javier Mozas, l’actual bibliotecari de JCF, al qual des d’estes línies, volem agrair-li tota la seua dedicació cap al Centenari de la nostra falla…
mèdia i xarxes socials era inexistent, i és per això que, moltes coses de les que últimament hem esbrinat, s’han hagut de buscar en els llibres, biblioteques i hemeroteques. I com no, també en internet, on em consta que el nostre president, ha aconseguit més d’un llibret original, d’aquells anys dels nostres inicis. I és d’ací, dels llibrets, d’on s’ha tret més informació. I és que els llibrets, són eixa publicació anual on, queda per escrit, un relat cert i verídic, sense possible manipulació per la gent que ha vingut a posteriori, de les coses més rellevants de l’exercici faller: directives, Falleres Majors, esbossos, artistes i tantes coses més.. I un altra dada molt singular que observem en els llibrets, són els anunciants… Els de cada època… Els de cada any… Eixes empreses i comerços, que d’una manera o d’una altra, es troben vinculats al nostre barri i a la nostra falla, i que, mirant-los, ens adonem de com ha passat el temps. De com enyorem, aquells meravellosos anys. Però tornant al tema que ens ocupa, complir cent anys, ja ho hem fet... Una altra cosa, és que no ho hàgem celebrat… Si ens guiem per Junta Central Fallera, perquè una comissió, puga celebrar oficialment un centenari, ha d’haver plantat fa un segle la seua primera falla, i durant eixos cent anys, haver plantat, almenys, 80 falles. Per això, quan la comissió del Centenari, es va posar mà a l’obra, el primer era posar la data de la celebració. I això serà en 2021… Dins de tan sols dos exercicis. Per a eixe any, s’està treballant de valent des de ja fa alguns anys, per a organitzar actes i celebracions que commemoren esta gran fita de la nostra falla. I les primeres idees, ja estan plasmades per a este mateix exercici. El pròxim 8 de març, coneixerem el “logo” guanyador del concurs que s’ha organitzat, per a dissenyar eixa insígnia que ens represente a tots… Eixe escut que ens recorde que hem complit 100 anys. Eixa marca que ens òmpliga d’orgull! Eixe concepte que no és un altre, que el nostre barri, el nostre Mercat i per descomptat, la nostra Falla. VISCA COMTE!!!
Però tornant al passat, com podeu imaginar, en aquell moment, el món molt en qüestió de fotografia, multi-
Abd al-Aziz
49
UN ANY D'IL.LUSIONS EN IMATGES... RESUM D’ACTIVITATS, DE GENER A DESEMBRE DE 2018
Abd al-Aziz
51
Visita al taller de l’artista de la falla gran
Presentació de la F.M. 2018: Belén Rueda Ferrero
52
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Abd al-Aziz
53
Presentaciรณ de la Fallera Major Infantil 2018: Celia Vicedo Flor
54
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Abd al-Aziz
55
Intercanvi de fotografies i entrega de bunyols amb fulles de llorer i brillants
Exaltació de les Falleres Majors de l’Agrupació
56
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Presentaciรณ del llibret
La Crida
Abd al-Aziz
57
Replegà de nostres fallers pels comerços del barri
Inauguració de la carpa i entrega de recompenses
58
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Parada mora
Abd al-Aziz
59
Gran concurs de paelles
60
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
14 de març: Replegà del ninot infantil
14 de març: Plantà falla infantil
Abd al-Aziz
61
15 de març: Xocolatà infantil
15 de març: Plantà falla gran
62
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
15 de març: Replegà del ninot i sopar de la plantà
Abd al-Aziz
63
16 de març: Replegà i recollida de premis de la falla infantil
64
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Abd al-Aziz
65
16 de març: Nit de disfresses “U.S.A.”
66
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Abd al-Aziz
67
17 de marรง: Recollida de premis de la falla gran
68
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
17 de marรง: Ofrena de flors a la Verge dels Desamparats
Abd al-Aziz
69
18 de marรง: Ofrena de flors al mestre Serrano
70
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Abd al-Aziz
71
18 de març: Musical “MAMMA MIA”
72
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
19 de marรง: Sant Josep
Abd al-Aziz
73
19 de març: Cavalgada de disfresses
19 de març: Cremà infantil
74
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Abd al-Aziz
75
19 de març: Cremà
76
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Cita en la “Narboneta”
Abd al-Aziz
77
Nomenament FFMM i president infantil 2019
78
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Entrega del bastĂł de comandament al president infantil 2019
Festa de l’estiu: Sant Joan
Abd al-Aziz
79
Proclamaciรณ Fallera Major 2019: Carla Sanchez i Crespo
80
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Integrant de la Cort d’honor de la Fallera Major Infantil de València 2019: Celia Vicedo i Flor Enguany tornem a estar d’enhorabona. El passat setembre tornàvem a viure el que feia quatre anys havíem viscut amb la que havia sigut nostra Fallera Major infantil 2014, Loida Vicedo Flor. En aquells moments era la primera vegada que una component de la nostra comissió arribava a ser de la Cort d’honor de la Fallera Major Infantil de València. I tornàvem a sentir la mateixa emoció: CELIA VICEDO FLOR, nostra Fallera Major Infantil del passat exercici, complia la seua il.lusió de pertànyer a la Cort d’honor de la Fallera Major Infantil de València 2019. Esta comissió, la seua des que va nàixer, es sent molt orgullosa i li desitja el millor del millor perquè se ho mereix.
Abd al-Aziz
81
Presentaciรณ de maquetes
Proclamaciรณ Fallera Major infantil 2019: Carla Ruiz i Montalt
82
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Visita al taller de l’artista de la falla infantil
Abd al-Aziz
83
Agrupavisió
Presentació d’esboços de le falles de l’Agrupació Gran Via
84
Comte Salvatierra - Ciril Amoros
Sopar de Nadal
Abd al-Aziz
85
Guia Publicitària
Acuarium Addecuo data Agencia Idea
Comte Salvatierra - Ciril Amorós recomana...
Albenfruit All i Oli, el bon menjar per a portar a casa Ameyal, alta cocina mexicana Ángel Llaneza Consultor Argimiro Joyero
La Falla Comte Salvatierra - Ciril Amor´s vol agrair molt sincerament la col·laboració d’aquestes firmes comercials, suport sense el qual no hauria estat possible la realització i publicació d’aquest llibre. Sens dubte, aquesta ajuda s’uneix al nostre interès per lèxpansió i dignificació de la festa de les falles.
Arpa Bierwinkel (Turia) BITNOVO, compra y gestiona criptomonedas Brico+, ferretería profesional Cafetería Col·legi d’Advocats de València Casa de la Caridad Casaní, forn i pastisseria CBM, gabinete de logopedia Celenia inmobiliaria César Uceda Gil Clínica Dual Decoresman Valencia DNC Asociados, asesoramiento y gestión jurídica integral El Trovador, restaurante - Cafetería Trovados Españolé, International House F. Feliu, floristería Flor, Indumentaria valenciana, trajes de fiesta y comunión Foressos, Campo de Golf Grupo Bertolín Horno tradicional Alfonso Martínez Hostal Antigua Morellana HOTEC construcciones Howden ICOND, estudio de ingeniería, consultoría y desarrollo Jordán Joyeros KS viajes, viajes a medida La Cava del Fumador La Gran Muralla, restaurante café & lounge La Pepica, restaurante Laura Ashley, Boutique hogar Lucas Fox Mantequerías Vicente Ferrero María Lujan, estética y fisioestética Martínez Charcuteros Mira ópticos Olisoy, aceite de oliva virgen extra Pantalan 5, restaurante M Patatas Aguilar Pepe Boscà R&B Asesores Rosquilletas Alba Salvatore plata
Siles Consultores, asesoría fiscal, laboral y contable, Consultoría y administración de empresas SPIT Tria, restaurante Valear Valen&cia, restaurante. Al Tun TUn. Merkato
www.argimirojoyero.com Calle Colรณn, 41 - Valencia 963 944 494
C / C í s c a r, 4 8 - B a j o B Te l . : 9 6 3 3 3 5 7 7 0
¡ Ya e s t a m o s e n Fa l l a s !
Tu m i r a d a e n m a n o s e x p e r t a s
MIRA ÓPTICOS
Laura Ashley, marca británica de decoración y menaje del hogar, especializada tanto en telas para tapicería y confección de ropa del hogar como en papeles pintados.Se realizan proyectos personalizados de interiorismo. ¡Ven a conocernos! Tu pones la casa, nosotros las ideas. Calle Cirilo Amorós nº66 46004 Valencia T 961 11 58 44 M 627 69 54 55 E valencia@lauraashley.es www.lauraashley.es
Felices Fallas Showroom TIENDA SHOP
C/ Conde Salvatierra, 22 - Valencia / Tel. +34 961066871 / shopvalencia@salvatoreplata.es
www.salvatoreplata.es
CIRILO AMORÓS 82 46004 - VALENCIA reservas@tabernavalear.com 661 324 222
Gran Vía Marqués del Turia 53. 46005 Valencia Tel. 963 520 326 www.pepebosca.com
GARANTÍA DE CALIDAD / GARANTÍA DE IMAGEN / GARANTÍA DE SERVICIO / GARANTÍA DE GRADUACIÓN / GARANTÍA DE ADAPTACIÓN / GARANTÍA DE ESTÉTICA / SEGURO GRATUITO DE ROTURA
COLEGIO NACIONAL DE ÓPTICOS-OPTOMETRISTAS COLEGIADOS Nº 13585-13586
EMPRESA REGISTRADA SEGÚN NORMA UNE-EN ISO 9001:2015
ยกCompra bitcoin y otras criptos de forma fรกcil, rรกpida y segura!
Calle Naturalista Rafael Cisternas 4 D 302 | 46010 Valencia | info@addecuo.es
www.addecuo.es
ASESORÍA Y ADAPTACIÓN A LA NORMATIVA DE PROTECCIÓN DE DATOS
966297575 Ferreteria Profesional Servicio a domicilio gratis Servicio taller reparaciรณn Servicio de asesoramiento Av. del Mediterrรกneo nยบ3 Teulada (Alicante)
www.bricoplusteulada.com
R
CUMPLIMOS
años
DE INNOVACIÓN
1986
1987
1991
1978
1993 2005
1976 1962
2009
1960
2011 2014
1952
Crear para facilitar el trabajo del profesional
R
SPIT SAS Sede 150 avenue de Lyon 26500 Bourg-les-Valence Francia SPIT SAS BU Iberia: Pol Ind Can Calderon C/ Murcia 58 nave C 08830 Sant Boi de Llobregat (Barcelona) Unidad Industrial: Pol. Ind. Villalonquéjar Calle López Bravo, 77 09001 Burgos T +34 902 102 920 F +34 936 525 359
anunci_INVENTS'18 16,5x260.indd 1
Síguenos en:
www.spitpaslode.es
14/11/18 12:47
ALMACÉ N Po l . In d . Po y o d e Re v a - Se c t o r 1 2 C/. d e l a s J a c a r a n d a s , s /n Te l . + 3 4 · 9 6 1 6 6 7 0 2 8 F a x + 3 4 · 9 6 1 6 6 7 2 0 6 4 6 3 9 4 RIB A- ROJ A DE TÚRIA ( Va l e n c i a ) Es p a ñ a MERCADO MERCOVASA PUESTO 3 0 Te l . + 3 4 · 9 6 1 4 7 2 1 7 1 F a x + 3 4 · 9 6 1 4 7 2 1 7 6 4 6 5 4 0 EL PUIG ( Va l e n c i a ) Es p a ñ a MERCADO DE AB ASTOS DE CASTELLÓN PUESTO NÚMERO 5 TEL. + 3 4 9 6 4 7 3 0 7 1 7 1 2 0 0 6 CASTELLÓN ( Va l e n c i a ) Es p a ñ a
regalos publicitarios
merchandising
En Arpa Gift somos referentes dentro del sector del reclamo publicitario y regalo promocional para todo tipo de empresas. Calle Colรณn 41, 46004, Valencia www.arpagift.com 635 557 900
C/ Conde de Salvatierra, 39 Valencia
reservas@ameyal.es
http://davidponsrosalen.wixsite.com/icond
PROYECTOS DE INGENIERÍA Y ARQUITECTURA
LICENCIAS DE APERTURA DE LOCALES
ESTUDIOS DE EFICIENCIA ENERGÉTICA PARA EMPRESAS
AHORRO EN FACTURA ELÉCTRICA
DISTRIBUCIÓN, VENTA E INSTALACIÓN DE ILUMINACIÓN LED
CERTIFICADOS ENERGÉTICOS DE VIVIENDAS
La Falla Comte Salvatierra - Ciril Amor´s vol agrair molt sincerament la col·laboració d’aquestes firmes comercials, suport sense el qual no hauria estat possible la realització i publicació d’aquest llibre. Sens dubte, aquesta ajuda s’uneix al nostre interès per lèxpansió i dignificació de la festa de les falles.
L’Associació Cultural Falla Comte Salvatierra i Ciril Amorós no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles i col.laboracions del Llibret. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/) El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’us del valencià
Edita Associació Cultural Falla Comte Salvatierra – Ciril Amorós, València www.mecadocolon.com Direcció i Coordinació: Marisa Martinez i Bes, Pilar Roger i Pérez de Lucia Traducció: Marisa Martinez i Bes Gestió Publicitària: Simón Ciro Siles Ilustracions Cobertes: Pilar Roger i Pérez de Lucia Disseny i maquetació: Pilar Roger i Pérez de Lucia Explicació i Relació de la falla: Hernán Mir i Serrano Esbossos Falles: Grego Acebedo, Javier Álvarez-Sala Salinas Poemes Acròstics Falleres Majors: Josep Vicent Bergóni García Col·laboradors Literaris: Vicente Fuster i Morales, Guillermo Rodríguez i Giménez, Juan Belda i Furió, Marisa Martínez i Bes, Josep Vicent Bergon, María María Díaz i Izquierdo, Amparo Campos i Coll, Carla Ruiz i Montalt, Luis del Río i Muñoz, Paula Grau i Serrano, Teresa Grau i Serrano, Vicente Rodríguez i Gimenez, Rosa Marsal i de Cruells, Vicente Ivars i Turs, Luis Martínez i Ochoa, Luis del Rey i Schnitzler, Lidón Gil i Vidal, Marisa Martínez i Bes, Manuel Uña i Llorens, Isidro Niñerola i Giménez, Pilar Crespo i Pastor Fotografies falleres majors i president infantil: P. Gonzalez, eMocionfilms Fotografies de suport per a la publicació: Paqui Pallarés, Simón Ciro Siles, Eva Rams, Antonio Rueda, Araceli Senís, Carmen Villar, Pepa Martínez, Luis del Rey i Schnitzler y otros falleros Impremta: Blauverd Impressors, s.l. - www.blauverdimpressors.es Dipòsit Legal: V-329-2012
Sumario Salutació del President Infantil: Guillemo Rodríguez i Giménez Parlem amb... Carla Ruiz i Montalt Fallera Major 2018 - 2019. Carla Ruiz i Montalt Comissió Infantil Junta ejecutiva Els Nous xiquets de la comisió Vocals Cort d’Honor
Mira, escolta i no calles - Explicació i relació de la falla a càrrec de Hernan Mir Entrevista al artiste - Grego Acebedo Programa falles 2019 Els infantils de la comissió escriuen sobre la seua falleta amb el lema “mira, escolta i no calles” Comunicació per gestos Guillermo Rodríguez i Giménez Mira, escolta i no te calles Carla Ruiz i Montalt Mira, escolta i no calles Luis del Rio i Muñoz Mira, escolta i no calles Paula Grau i Serrano Mira, escolta i no calles Teresa Grau i Serrano Els mitjans de comunicació Vicente Rodríguez i Giménez La comunicació en les falles Rosa Marsal i de Cruells L’evolició de la comunicació Vicente Ivars i Turs
4 6 8 10 11 12 13 14
16 22 24 26 27 28 29 29 29 30 31 31
FOTO PRESI INFANTIL
Saluda Guillermo Rodrígez i Giménez President Infantil
Cada vegada que pense en el día del meu nomenament no puc evitar emocionar-me, eixe dia va ser un somni que gràcies a Vicente Fuster es va fer realitat. Enguany junt amb Carla i a Carlita ho vaig a disfrutar al màxim, perquè la comissió de Comte Salvatierra-Ciril Amorós es senta orgullosa de mi i així poder demostrar tot l’afecte que tinc a tots els membres de la comissió i a més agrair tot l’afecte que m’han demostrat. Enguany convide a tots els infantils a seguir el lema de la nostra falla que diu, “Mira, escolta i no calles.”, perquè nosaltres som el futur de les falles i mirant i escoltant i donant les nostres idees farem que les Falles continuen sent la millor festa del món. Enguany serà fugaç i cal aprofitar-ho al màxim, per a així tindre el record més bonic que es puga tindre.
Vos saluda Guillermo Rodríguez i Giménez, President infantil Falla Comte Salvatierra - Ciril Amorós.
mIrA, EsCoLtA I No�cAlLeS
5
Parlem amb... Carla Ruiz i Montalt Nostra fallera mayor infantil 2019
I Carla ens arriba ràpida i puntual al casal, per tal de donar curs a la concertada cita amb nosaltres per a fer-li l’entrevista. Carla, amb el seu dolç somriure i els seus cabells entreverats ajustats curosament al seu rostre, mentre lluïx als seus ulls, grans i expressius, una lluïssor expectant. Carla, canviant el seu inicial somriure per espontànies rises al davant de les nostres preguntes en dubtar en algunes d’elles, mentre mou suaument les mans. Vicent Chirivella / Josep Vicent Bergon Pensaves en algun moment que anaves a ser enguany Fallera Major de la Falla ? No, els meus pares ho portaven en silenci. Què és el que més t’agrada de la festa de les falles? La setmana fallera i el que més l’ofrena.
6
, cOmTe SaLvAtIeRrA - cIrIl�aMoROs
T’agrada vestir la indumentària tradicional que vestim a les falles? Si, m’agrada molt encara que hi ha vegades que algunes peces de vegades em són molestes com els “pololos” o les sabates…
I enguany opines sobre el que vas a vestir? Si perquè ma mare anà primer a veure les teles i després me les va mostrar i vaig triar el color que més m’agradava.
Dis-nos una cosa, quan sigues major vas a seguir en la Falla ? Home ! Puix clar que si!
Estàs fent el sisé curs de primària en els Germans Maristes i fas una classe de valencià, és així ? Si i m’agrada molt. Què és el que més t’agrada fer en el teu temps lliure? Pues faig ballet, jugue al tennis i estar amb els meus amics, llegir,… I què em dius del teu president Guillermo que t’acompanyarà durant aquest any tan especial? Molt bé! és de la meua colla d’amics de la falla i de segur que ho passarem molt bé. T’atrevixes a comprometer-te, Carla, a participar en tots els actes i festejos que organitze la comissió per a els infantils? Clar que si, no pense perdre’m ni un! Si tingueres de triar d’entre ells, amb quin te’n quedaries? Pues no sé, perquè no els he viscut encara com a Fallera Major, però de moment crec que en la Presentació. Què és el que més t’agrada de la nostra falla? Pense que la bona convivència que tenim. Ho passem bé i no es barallem.
mIrA, EsCoLtA I No�cAlLeS
7
Carla Ruiz i Montalt
Fallera Major Infantil 2018- 2019 Comte Salvatierra - Ciril Amorós Josep Vicent Bergón
8
, cOmTe SaLvAtIeRrA - cIrIl�aMoROs
Fallera Major
Carla Ruiz i Montalt
Fallera Major Eixint
Celia Vicedo i Flor
10
, cOmTe SaLvAtIeRrA - cIrIl�aMoROs
Comissió infantil del Mercat de Colon per a les Falles de 2019 Fallerets y falleretes de Comte Salvatierra - Ciril Amorós Junta Executiva President: Guillermo Rodríguez i Giménez Vice-President: Ivan Castell i García Vice-President: Vicente Rodríguez i Giménez Vice-President: Luis Del Río i Muñoz Vice-President: Rodrigo Ruiz i Montalt Secretari: Rubén Siles i Pino Delegació de Festejos: Amparo Calabuig i Coll Vicente Calabuig i Coll Patrícia Ruiz i Montalt Delegat de Relacions Públiques: Miguel López Flor Rosa Marsal i de Cruells Delegació d’Activitats Diverses: Lola López i Flor Raúl Jimenez i Díaz, Vicente Ivars i Tur, Gonzalo Ravelló i Faubell Hugo García i Verdú, Álvaro Roig i Rams Isabel Ivars i Tur
mIrA, EsCoLtA I No�cAlLeS
11
Els Nous xiquets de la comissió
Beltrán Pascual i Ravelló
Carmen Sanjuan i Díaz
Carlota Marco i Sebastiá
Pepe Puerta i Romero
27 de mayo de 2018
29 de enero de 2018
Paula Nacher i Pérez
Martín Estrela i Ortells
8 de noviembre de 2018
26 de octubre de 2017
12
, cOmTe SaLvAtIeRrA - cIrIl�aMoROs
14 de agosto de 2018
3 de septiembre de 2017
Vocals Álvaro Aguilar i de Nalda Carlos Arregui i Fernández Bosco Aznar i Camarasa Jaime Balart i Zaragosí Jorge Bascón i Zapata Sergii Birzhev Jorge Blanco i Torres Beltrán Blasco i Mocholí Carlos Borso di Carminati i Alfonso Manuel Borso di Carminati i Alfonso Jorge Bosch i Rodrigo Pablo Bosch i Rodrigo Luís Calabuig i Coll Ricardo Camarasa i Borràs Álvaro Campayo i Civera Lucas Carro i Marco Luís Carro i Marco Rodrigo Carro i Marco Iván Castell i García Javier Catalán i Mínguez Ruben Cribillero i Morcillo Luís del Río i Muñoz Santiago Durá i Beitía Martín Estrela i Ortells Hugo García i Verdú Iñaki Garcia i Segarra Javier Gimeno i Arias Diego Gómez-Ferrer i Albamonte
Juan Gómez-Lechón i Alfonso Rafael Gómez-Lechón i Alfonso Mario Horrach i Sánchez Marcos Ibáñez i Lajara Vicente Ivars i Tur Raul Jimenez i Diaz Jacobo Jordán i García-Conde Pablo Jordán i García-Conde Juán Leach i Barral Miguel López i Flor Alonso López i González Hugo López i Orquín Ignacio Marco i Sebastiá Salvador Marín i Calatayud Alfonso Marsal i de Cruells Sergio Mengod i Noguera Manuel Morote i Ortega Adrián Morote i Soria Lucas Morote i Soria Juan Morote i Soria Jorge Nuñez de arenas i López Álvaro Pascual i Ravelló Beltrán Pascual i Ravelló Carlos Pascual i Ravelló Quico Peiró i Navarro Miguel Pérez i Moreno Yago Perrin i Sancho Martín Perucho i Arrieta
Sacha Plá i Jimenez José Pons i Rico Nicolás Puerta i Romero Pepe Puerta i Romero Javier Querol i Florez Jaime Vicente Ramos i Faubel Juan Ramos i Faubel Gonzalo Ravello i Faubel Alejandro Rejón i Nuñez Jaime Ribes i Martinez Juan Ribes i Martinez Alejandro Rodríguez i Blanes Rafael Rodríguez i Blanes Guillermo Rodríguez i Giménez Vicente Rodríguez i Giménez Álvaro Roig i Rams Rodrigo Ruiz i Montalt Valentín Sanchez i Clérigues Beltrán Pascual i Ravello Pepe Puerta i Romero Xavier Sanz i Coll Marcos Sarazín i Talavera Rubén Siles i Pino Joan Tomás i Soria Alberto Torres i Sánchez Marcos Valle i Serrano
mIrA, EsCoLtA I No�cAlLeS
13
Cort d'Honor Sofía Aguado i Blanco Victoria Alarcón i Sanchez Laura Alfonso i Dolan María Alfonso i Dolan Sofía Alfonso i Dolan Alejandra Alfonso i Lara Carla Argente i Bonilla Enma Argente i Bonilla Sofía Arregui i Fernández Sol Aznar i Camarasa Josita Barral i Boluda Carla Bascón i Zapata Candela Bertolín i Sánchez Anastasia Bierzheva Almudena Blanco i Torres Beatriz Blanco i Torres Carlota Blasco i Mocholí Lucia Borso di Carminati i Alfonso Patricia Bovaria i Dalmau Amparo Cabero i Jorge Lucia Cabero i Jorge Amparo Calabuig i Coll Lucia Camarasa i Borràs Natalia Camarasa i Borràs
14
Sandra Campos i Torrella Julia Campos i Viosca Lola Campos i Viosca Lucia Carro i Marco Lucia Catalán i Mínguez Rocio Catalán i Mínguez Violeta Cubells i Alfonso Jara Daries i Morcate Jimena de Lanzas i Ferrer Olga María de Lanzas i Ferrer Ana de Selva i Valls Maria de Selva i Valls Rocio de Selva i Valls Isabel del Moral i Martínez Lucía del Moral i Martínez Clara del Rio i Muñoz Daniela Delgado i Bargues María Delgado i Bargues Alba Delgado i Ruiz Jimena Despujol i Payà Pilar Despujol i Payà Emilie Doull i Letellier Carla Escrivá i Becares Marta Espejo i Lleó
, cOmTe SaLvAtIeRrA - cIrIl�aMoROs
Berta Esteve i Guardiola Silvia Flor i Rueda Emma Forne i Bustamante Sarah Forne i Bustamante Isabel Fuset i Clérigues Marta Fuset i Clérigues Begoña García i Aguirre Celia García i Aguirre Amaya García i Sanchis Blanca García i Sanchis Adriana García i Segarra Claudia García i Segarra Alejandra García i Verdú Elena García-Gamón i Vidal Cayetana Gil i Navarro Candela Gimeno i Arias Carmen Gimeno i Arias Irene Gironés i Caña Lucia Gómez-Ferrer i Albamonte Rocío Gómez-Ferrer i Albamonte Ana Gomis i Almagro Sol Gomis i Almagro Irene González i Miguel Paula Grau i Serrano
Teresa Grau i Serrano Paula Herencia i Martínez Alejandra Hernández i Macián Martina Ibañez i Lajara Isabel Ivars i Tur Aitana Jordà i López María Jurado i Aranda Delia Leach i Barral Carlota López i Canet Lola López i Flor María López i González Carlota Marco i Sebastiá Gemma Marín i Ruiz Rosa Marsal i de Cruells Pilar Mascaros i Senís Teresa Mayordomo i Ruiz Ana Melià i Roca Blanca Meliá i Roca Ana María Mengod i Noguera Laia Monzó i Vicente Teresa Morote i Ortega Noèlia Muñoz i Azcárraga Sofía Muñoz i Azcárraga Elsa Murad i García
Vera Murad i García Paula Nacher i Perez Isabella Neira i de Andrés Paloma Oliván i Navarro Júlia Ordaz i Perez Sofia Ordaz i Perez Begoña Oria i Garzando Carla Pérez i Casamayor Sonsoles Pérez i Moreno Marta Perrin i Sancho Leire Perucho i Arrieta Almudena Pons i Maestro Laura Pons i Rico Cuchi Puerta i Romero Charlotte Quinnez i Gascón Margaux Quinnez i Gascón Valentina Ravelló i Faubel Lucia Rentero i Senent Marta Rentero i Senent Adriana Rivaya i Blanco Inma Roca i Vicente María Rodrigo i Belda Blanca Rodrígo i Giner Elia Rodrígo i Giner
Mar Rodrígo i Giner Amparo Wenxiu Rodríguez i Alfonso María Rodriguez i Jorques Alejandra Rodriguez i Perales Martina Rodriguez i Perales Alejandra Romeu i de Vicente Carla Ruiz i Montalt Patricia Ruiz i Montalt Carmen Salto i Borso di Carminati Laura Sánchez i Campos Carmen Sanjuán i Díaz Irene Soler i Gutiérrez Lucia Soler i Gutiérrez Ana Patricia Suay i Querchfeld Lucía Tomás i Soria Ahinoa Torres i Sánchez Marta Valle i Bellot Rocio Valle i Bellot Celia Vicedo i Flor Loida Vicedo i Flor
mIrA, EsCoLtA I No�cAlLeS
15
Xafarderets del mercat Toca per a info. del grup
Mira, escolta i no calles
Monument faller 2018 - 2019 Falla realitzada al taller de l’artista
Hola, hola, hola. Ieeeeeeh!
13:51
Què passa? pesat!
Grego Acebedo
Explicació i relació a càrrec Hernan Mir i Serrano
13:51
13:51
Esteu ací?
13:51
Clar que estem!
13:51
App 13:51
He tingut una idea App
Tu? Molt gració|
16
, cOmTe SaLvAtIeRrA - cIrIl�aMoROs
13:52
13:51
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
... Mail està escrivint
... Send està escrivint
Toca per a info. del grup
Molt graciós
13:52
Send
Xip, que ha tingut una idea. 13:52
Quasi trés. Tres?
Send
Tu diràs.
Impossible!
13:52
Heu vist la falla infantil? 13:52
13:52
*rés
Ja et dic!
13:53
13:53
Ja... ja... ja... que em trenque!
13:52
App
Poca cosa.
Jo he anat al taller.
Havia pensat que podíem escriure el llibret. 13:53
13:53
Vinga tio, no et poses així.
13:53
13:53
13:52
Send
App
Send
Hola... que passa?
Parlavem de la falla infantil
13:52
Xip, que ha tingut |
Hala!!! Ja s’ha trastornat.
Send
13:52
Però que dius? 13:53
Nosaltres?
Què saps d’ella, Send?13:53
Escriu un missatge
13:53
App
Mail 13:52
13:53
Send
App
L’esbós.
13:53
13:53
Per q|
Escriu un missatge
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
... Mail està escrivint
... File està escrivint
Toca per a info. del grup
Per què no?
13:53
File
13:54
Perquè som menuts?
Només hem de descriure la falla. 13:54
13:54
I què? Podem fer-ho.
13:54
App
Mira que sou pesats. Tinc el mòbil petat de missatges. Que passa? 13:54 Mail
App
El que faltava!
Hauríem de fer versos13:54 Send
Clar!
Llig-te el xat, espavilat.
Vessos?
13:54
13:54
13:54
13:54
File
Send
Tom?
13:54
13:54
Send
Tom?
13:54
*versos... El corrector és una...
Send
*Com?
13:54
És molt fàcil
Escriu un missatge
Una... Feu-me un resúm.
13:55
App
Anem a escriure el llibret infantil. 13:55
13:54
No és necessari
13:54
13:54
Escriu un missatge
Escriu un missatge
mIrA, EsCoLtA I No�cAlLeS
17
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
... Send està escrivint
Toca per a info. del grup
... File està escrivint
L’escrivim al Whatshapp
Send
File s’ha quedat morta... no m’estranya!
13:58
Vinga, com quedem? 13:57 Mail
13:57
Per a què?
13:57
Estàs com una cabra Xip 13:58
Send
Mula?
Send
13:57
Per escriure el llibret.
App
L’amic Xip s’ha trastornat! Un llibret escrit al xat?
13:57
Mula?
Send
13:58
Ara.
13:57
13:57
Send
App
13:58
Ara?
*Muda?
13:57
13:58
Olé!
File
On?
App
Silenci total. File igual ha pegat a correr...
13:58
13:57
Ací.
File
No, no... estic ací... Al·lucinada!
File
Mail 13:58
Perdonaaaaaa
13:57
Si vols escriure un llibret Sols has de rimar amb pet 13:58
Send 13:58
13:58
L’escri|
Escriu un missatge
13:58
Escriu un missatge
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
... Send està escrivint
Toca per a info. del grup
Toca per a info. del grup
Send
File
Teniu l’esbós.
Primer hem de dir de que va. El lema és Mira, Escolta i no calles. 13:59
13:59
13:58
App
Com el nostre xat! 13:58
Sí. I el tema és la comunicació
13:59
Vinga! Anem allà!
Send 13:59
App 13:59
File 13:59
App
Com comencem?
13:59
Està tota guapa!!!
13:59
De que va la falla?
13:59
Escriu un missatge
, cOmTe SaLvAtIeRrA - cIrIl�aMoROs
El del mig és un personatge estrany, no. 14:00 Send
El del centre?
És com... una passada!
13:59
File
18
Ostres! Que xula!
File
I que fem? Primer hem d|
14:00
13:59
14:00
És el centre de comunicacions amb forma de robot. 14:00 I està acompanyat|
14:00
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
... File està escrivint
... Send està escrivint
Toca per a info. del grup
I està acompanyat de tres xiques. No us recorden alguna cosa?
File
Que guay!
14:00
Així tenim un centre de comunicacions visuals, sonores i vocals. 14:00
Tenen les mans com l’emoticona del Crit.
App
14:00
Calent, calent!
14:00
App
Jo ho sé!
Send
14:00
14:00
Amb tres operadores i un robot moló plantem un mega-centre de comunicació. 14:00
Hi ha una xiqueta que porta un micro, com si fora de la radio, no? 14:01 File
Siiiii, sembla divertida
14:01
Un micròfon la xiqueta porta molt satisfeta
14:01
Send
14:01
14:01
Ahhhh! No vull veure-ho, no vull sentir-ho, no vull dir-ho... 14:00
File
File
14:01
Pel contrari hi ha una altra que està enfadada perquè l’arbitre li mostra la tarja roja. 14:01
14:01
App, estàs fet un poeta!
App
Però al contrari. Estes xiques representen la comunicació i per això les mans no tapen ni ulls, ni orelles, ni boca. 14:00
Vinga xics, que més?
Pobreta, que haurà fet?
14:01
14:01
Escriu un missatge
Rés de b|
Escriu un missatge
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
Toca per a info. del grup
Toca per a info. del grup
... Mail està escrivint
Rés de bó.
14:01
Me digué Grego que així comunica quin és el seu territori 14:02
App
Amb la roja el del xiulet La xiqueta a desfet. 14:01
14:01
Diu que te fam el gosset menejant el seu platet
Al taller vaig veure un altre que està pixant...
14:02
I això? Me digué Grego|
Mireu, mireu, el gat està damunt d’una botella amb missatge. 14:02 14:02
Send
Per què està esglaiat i alerta i així avisa... 14:02
És cert. El missatge d’un naufrag... altra forma de comunicació. 14:02
App
App
File
14:02
14:02
Ieeeeh! No cal posar-se així. És una broma. 14:02
14:02
I el gat per què està eriçat?
App
File
Fes-ho tu, espavilat...
Que és l’amo del trosset comunica amb un xorret
Juas, juas, juas...
Send
14:02
App
App
Heu vist com crida l’atenció el gos amb el seu plat? 14:01 Aaaaaai! Que bonic!
Et, et, et, et, et, et...
Està com un floc el gatet de por que en té el pobret 14:02
Sort que el naufrag aparella un missatge en la botella
14:03
14:02
Et, et, et|
Escriu un missatge
mIrA, EsCoLtA I No�cAlLeS
19
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
Toca per a info. del grup
... App està escrivint
... Mail està escrivint
Coronament.
M’agrada molt la cartera que repartix les cartes.
14:03
App 14:03
Send
Això.
File
14:03
I a mí que siga una dona... 14:03
Amb les mans enlairades fan els sordmuts les xarrades 14:04 Mail
App
Coronament de la falla una pregonera de talla.
14:03
14:03
En la part de darrere està el llenguatge dels sords. Veieu les mans que asomen? 14:03
App
Va alegre la cartera i fa un treball de primera
14:03
File
Send
Altra dona guapa, la xicona que fa el pregó amb el...
Ara les entenc... les mans vull dir. 14:04
14:03
A mi m’agradaria saber el llenguatge dels signes.
Sembla un remat de la falla...
Send
Que porta en el cap el que va en moto?
14:04
File
És una sirena, és un policia. Send
Tens raó, ara ho veig.
Escriu un missatge
14:04
Escriu un missatge
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
... Send està escrivint
... App està escrivint
... App està escrivint
Send
No els hi veig.
Ostres! No m’havia donat compte. 14:04
Ara! Ja els he vist.
De què?
14:04
14:05
Amb pots de iogurt fabriquen telefons que comuniquen
Heu vist els del telefon de pots?. 14:04
14:05
14:04
Al canviar de direcció el braç estés pose jo. File
14:06
Send
No queda molt, no?
Xip, darrere va alguna cosa més? 14:05
Xe, sí! Els que parlen amb un telefon de fil amb potets de iogurt. 14:05
I tant... recorde una xiqueta en bici que assenyala el canvi de direcció amb el braç en alt... 14:05
Send
Send
Ma mare, que està cridant-me a dinar.
Escriu un missatge
, cOmTe SaLvAtIeRrA - cIrIl�aMoROs
Mira! Això haurien de fer tots.
Com la de la falla...
Send
Igualet però dins de casa. 14:06
14:05
Escriu un missatge
14:06
14:06
Send 14:05
14:06
Que passa?
14:05
Tens raó... que xulos!
14:05
Genial App! Estàs sembrat.
App
Que dius?
App 14:05
File
File
20
14:04
La poli entra en escena portant al cap la sirena
14:04
14:03
Coronam|
14:04
App
Send
14:04
Escriu un missatge
14:06
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
... Send està escrivint
... Send està escrivint
Toca per a info. del grup
App
Send
La mare crida: a dinaaaaar! I tu respons: a manaaaaaar! 14:06
File
Un gran semàfor... 14:06
14:07
Ah! Se m’oblidava. Darrere hi ha un gran far que comunica la proximitat de la terra als vaixells i una parella de nuvis que ell li comunica el seu amor amb un anell.
14:06
App
Missatgers de la pau els coloms volen i au!
Vaig, vaig! Ups! Perdó... li he contestat a ma mare a traves del whatsapp...
14:07
Ja estem acabant. Queden els coloms missatgers...
Send
I les icones, i la premsa
14:07
14:06
14:08
16:07
Jajajajajajaj File
Send
Això, au!
Ooooooi! Que dolç!
14:06
File
Un moment, també estarà Internet...
14:08 14:08
App
De fer versos he parat perquè quasi m’he pixat.
File
14:08
14:08
14:06
Send
Clar i les senyals de transit, les antenes...
Bo xics arribem al final, o què? 14:08
La declaració d’amor amb un anell molt millor.
14:08
14:07
Escriu un missatge
14:08
En la falla e|
Escriu un missatge
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
Xafarderets del mercat
Toca per a info. del grup
... Mail està escrivint
Toca per a info. del grup
En la falla està el jutge de final de carrera amb la bandera de quadres. 14:08
Que ha de ser? El llibret.
Mail 14:09
Send
14:10
Send
Ostres! Ho havia oblidat.
14:09
Send
Perfecte!
14:09
És com si l’hagueren fet aposta. 14:09
14:10
14:10
File
Divertit açò de fer un llibret en whatsapp
14:09
Mail 1410
14:10
I tu que dius App? Posa el punt i final. 14:10
App
La bandera és genial quan s’arriba al final.
File
I jo.
File
Tal qual...
14:10
Ha quedat molt bé.
14:09
14:10
Send
App
4:09
File
14:10
El Whatsapp és molt complet si vols, pots escriure un llibret. 14:10
App 14:11
Send
Qualo? Que ha d|
14:09
14:11
14:10
Escriu un missatge
Escriu un missatge
mIrA, EsCoLtA I No�cAlLeS
21
Grego Acebedo
Parlem amb el nostre artista infantil Un matí fred de novembre ens traslladem un grup nombrós de la comissió d’excursió cap a Benicarló i Peníscola. Amb cares d’il.lusió comencem un dia en el que ansiosos anem a visitar nostra falla infantil del 2019. La tornada del nostre monument infantil a la secció especial, és un desig convertit en realitat. Grego estrena taller i allà ens dirigim en l’autobús amb totes les esperances posades en este jove i prometedor artista.
Arribem i només entrar ens espera la nostra falleta muntada completament, i les cares de tots conforme entràvem ho deien tot. Admiració, il.lusió i ganes de veure-la plantada era el sentir general. Molt contents i després de que el nostre artista ens explicara a tots la falla, li fem l’entrevista.
Juan Belda Furió Tornes de nou a la nostra plaça. Il.lusions renovades? Cada any, amb cada projecte és una nova il.lusió, sempre ho dic i ho mantinc, el dia que la perda, este treball no tindrà sentit per a mi. T’estrenes en la secció especia. Què esperes d’aquesta experiència? Pues espere estar a la altura de la secció i poder disfrutar del debut junt a vosaltres. Per a mi plantar en secció especial en València és un orgull enorme i em satisfà el fer-ho amb una comissió com la vostra. A més l’enclave on plantem és un dels més bonics de la ciutat i sabem que és una plaça molt visitada. Compta’ns un poc el tema de la falla d’enguany. La falla porta per lema “Mira, escolta i no calles” i va tota enfocada a la comunicació. En ella mostrem als xiquets les diferents formes de comunicar-se entre persones i animals, comunicació escrita, verbal, per gestos, sonora, visual, etc. Intentem ensenyar totes les formes diferents de comunicació però des de un punt de vista infantil.
22
, cOmTe SaLvAtIeRrA - cIrIl�aMoROs
Què és el que vols expressar o fer arribar als més menuts amb aquesta falla? Per damunt de tot he volgut fer una falla amb la que els més xicotets aprenguen diferents formes de comunicació amb un toc graciós i atractiu per a ells. M’agrada molt fer falles infantils que siguen didàctiques, intentant que els xiquets disfruten amb el seu monument.
Quins són els monuments que fas enguany? Faig tres falles: la vostra en secció especial, altra també en València que és la de l’Albereda que milita en la secció Primera i un altra ací al meu poble, a Benicarló. En les passades Fogueres d’Alacant també vas estrenar-te i a més vas entrar per la porta gran. Com va ser aquesta experiència? Pues la veritat és que va ser genial. Vam fer la foguera de Baver els Antigons en secció especial i aconseguirem el segon premi. La vaig fer amb el meu amic Fernando Foix i el resultat va ser fantàstic. De fet per al 2020 repetim en plaça i secció. Alacant dona molt de si per a projectes diferents i la veritat és que la creativitat et deixa portar.
Finalitzem l’entrevista. Acabem el dia donant un fantàstic passeig pels bells carrers de Peníscola. Ens tornem a València contents pel dia viscut i expectants amb el nostre monument infantil. Com sempre a Grego li desitgem la millor de les sorts. Ens veiem al nostre encreuament el 14 de març.
Els teus desitjos per a les falles del 2019? Principalment quedar content amb el treball en el carrer i que agrade a la comissió. M’agradaria que la falla del 2019 siga recordada durant molt de temps. Que les falles del 2019 siguen estupendes
mIrA, EsCoLtA I No�cAlLeS
23
Programa falles 2019 Programa subjecte a canvis per part de la Delegació de Festejos sense avís previ
Dijous 14
17:30 hores Concentració de tots els xiquets en el parador per a arreplegar el ninot “tots en bus” .Berenarem en “la Ciudat de las Arts i les Ciències” i quan arribe la Fallera Major Infantil i el president amb el “ninot” de l’exposició tornarem al parador. A continuació entrega de recompenses infantils a càrrec de Junta Central Fallera.
Divendres 15
09:00 hores “Plantà” de la falla infantil a càrrec del nostre artista Grego Acevedo i “xocolatà” oferida pel nostre president infantil GUILLERMO RODRÍGUEZ GIMÉNEZ. 10:00 hores Concurs de pintura amb “llepolies” per a tots els participants. 11:00-13:30 hores En la Carrer Cirilo Amorós, “fira infantil de jocs”. 16:00 hores “PLANTÀ” de la nostra falla. Davall les ordrens del nostre artista JAVIER ÁLVAREZ-SALA, amb la col.laboració de tots els membres de la comissió. Es prega i agraïx la participació de quants més fallers millor per a facilitar el traball entre tots.
18:00 a 19:30 hores “Gran fira infantil amb unflables ” en el carrer Cirilo Amorós i “berenar dolç” en el carrer. 21:30 hores Concentració en la porta de la nostra carpa per anar acompanyats de nostra Banda de Música a la divertida ARREPLEGÀ DEL NINOT. 22:00 hores Tradicional “SOPAR DE LA PLANTÀ” per a tots els fallers i Consellers en el parador, oferida por nostra Fallera Major 2019, CARLA SÁNCHEZ CRESPO.
24
, cOmTe SaLvAtIeRrA - cIrIl�aMoROs
23:30 hores Festa en la carpa, música i copes. Esta nit ja comencen a funcionar els Tiquets. Ara sí… Ja estem en Falles!
Dissabte 16
11:30 hores Tradicional REPLEGÀ per tota nostra barriada (es prega que per a este acte es visten el major nombre de components de la nostra comissió). 13:00 hores Sobre esta hora i quan finalitzem la replegà, farem un cercavila per tota la nostra demarcació i a l’acabar aperitiu en el Parador. 14:00 hores Mascletà en nostra zona de focs, i a continuació dinar en el parador. 17:00 hores Concentració en el parador per anar a la replegà del premi infantil (que esperam que ens concedisquen) a la plaça de l’Ajuntament. 21:45 hores Arriba com tots els anys la GRAN NIT DE DISFRESSES. 00:00 hores Festa fins l’hora de tancament.
Diumenge 17
11:00 hores Concentració en la carpa per anar a replegar el premi de la Falla gran, que esperem ens concedisquen. A la tornada realitzarem un passacarrer por la nostra demarcació, i a l’acabar, aperitiu en el Parador. 14:00 hores Mascletà en la zona de focs a càrrec de la pirotècnia Zarzoso d’Altura, i a continuació dinar en el parador.
18,00 hores Festival de play-back infantils (els assajos aniran a càrrec de cada grup, ja que pel nombre elevat de xiquets és impossible assajar en la carpa i enguany i pel mateix motiu només hi haurà actuacions en grup de mínim 3 components). Cada grup haurà de comunicar abans del dia 14 el nom de la cançó, que s’adjudicarà per reserva per a no repetir (només actuaran els grups que previament ho hagen comunicat abans de dita data) Els xiquets que participen tindran d’estar en la carpa a les 17,30 h. per a preparar-se). - Entrega de premis del concurs de dibuix. 19:00 hores Berenar per a tots els infantils de la comissió. 23:00 hores, Gran espectacle musical interpretat per membres de la nostra comissió. Després de l’espectacle la festa continuarà amb música fins que la llei ens permeta. En tornar, Sopar d’entrepà en la carpa. Amb algunes sorpreses per a tots els presents. A continuació, festa fins l’hora del tancament.
Dilluns 18
11:30 hores Concentració en la carpa per assistir a l’homenatge floral que tradicionalment la nostra falla realitza en l’Avinguda Regne de València al mestre Serrano. Al tornar, realitzarem el tradicional cercavila per la nostra demarcació i al finalitzar, aperitiu en el Parador. 14:00 hores Mascletà en la zona de focs, i a continuació dinar en el parador. 15,30 hores Concentració en el Parador per anar a l’Ofrena de la nostra patrona, la Mare de Déu dels Desamparats. 19,00 hores Berenar per a tots els infantils de la comissió. En tornar, Sopar d’entrepà en la carpa amb algunes sorpreses per a tots els presents.
Dimarts 19
12:00 hores Cercavila per la nostra barriada, on acabarem en l’església dels P.P. Caputxins per a assistir a la solemne missa en honor al nostre patró, Sant Josep i al finalitzar aquesta últim cercavila de gala acompanyats de nostra banda de música SOCIETAT MUSICAL TURISENSE. En finalitzar, les nostres Falleres Majors, CARLA SANCHEZ CRESPO i CARLA RUIZ MONTALT, realitzaran la impossició de les cintes recordatòries del seu regnat a nostro estendard. 14:00 hores Mascletà de la pirotècnia d’Altura, i a continuació dinar en el parador. 18:00 hores Berenar oferit por nostra fallera major infantil, CARLA RUIZ MONTALT. 19,00 hores Gran cavalcada infantil de disfresses pel nostre barri. 20,00 hores “Ball fi de festa, Fluor Party” per als infantils. 21:45 hores Últim cercavila infantil amb “batalla de confeti”. Us animem a vindre ben preparats (ulleres, mocadors…) amb ganes de disfrutar i pasar-ho bé. 21:50 hores Comença la nit de la cremà. 23:00 hores Últim sopar d’entrepà en el nostre parador. 23:45 hores Realitzarem l’últim cercavila por la nostra barriada, acompanyats per la banda de música SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, fins a arribar a la nostra Falla. 24:00 hores La pirotècnica d’Altura, dispararà la tradicional mascletà de colors de la Nit de la cremà i a continuació nostra Fallera Major CARLA SÁNCHEZ CRESPO encendrà la metxa per donar pas a la cremà de la Falla de l’any 2019. 01:00 hores Acudirem al Parador per a brindar per este exercici faller i donar la benvinguda a les falles del 2020.
A continuació, festa fins l’hora del tancamen
mIrA, EsCoLtA I No�cAlLeS
25
Mira, escolta i no calles Els infantils de la comissió escriuen sobre la seua falleta amb el lema Mira escolta, i no calles
Comunicació per gestos Gillermo Rodríguez i Giménez
Els mitjans de comunicació Vicente Rodríguez i Giménez
Mira, escolta i no te calles La comunicació en les falles Carla Ruiz i Montalt
Rosa Marsal i de Cruells
Mira, escolta i no calles
L’evolició de la comunicació
Luis del Rio i Muñoz
Paula Grau i Serrano Teresa Grau i Serrano
26
, cOmTe SaLvAtIeRrA - cIrIl�aMoROs
Vicente Ivars i Turs
Comunicació per gestos
Guillermo Rodríguez i Giménez La comunicació amb signes s’usa molt, es pot usar per a demanar menjar, per exemple quanta quantitat vols, si vols dos racions de paella alces dos dits, que significa, el número 2. En el futbol quan l’arbitre marca el descans dirigix els braços al vestuari, també en una expulsió dirigix el braç al cel amb una targeta de color roig i això significa una expulsió. Els auxiliars militars utilitzen la comunicació de gestos per a dirigir les operacions d’aterratge. Els gorretes, que ajuden a aparcar amb gestos a canvi de diners, també per a assenyalar i indicar coses a la gent. El llenguatge per gestos també s’usa per a comunicar-se amb gent que parla un altre idioma i es poden entendre per gestos, per això és important. Els sords es comuniquen a través del llenguatge de signes que són gestos que per a ells són com paraules sols que no les escolten només les veuen. Molta gent coneix el llenguatge de signes i així és possible que persones amb problemes auditius puguen seguir una conferència o inclús sentir una cançó o poema. Els gestos tenen molta importància, s’han utilitzat des de sempre i es van a continuar utilitzant al llarg del temps.
mIrA, EsCoLtA I No�cAlLeS
27
Mira, escolta i no te calles Carla Ruiz i Montalt Miraré , escoltaré i mai oblidaré Per a mi enguany el Lema de la nostra falla és molt especial ....com tot el que ocurreix al meu voltant..... Mira... Miraré tot lo bonico que em passa al llarg d’este regnat Escolta.... Escoltaré totes vostres paraules boniques que des de el meu nomenament m’haveu fet aplegar. I no te calles... Li ho contaré tot al meu diari faller per a que d’aquesta manera mai se m’oblide aquest any tan meravellós que m’ha tocat viure. I vos assegure que la melodia “Mira, escolta i no te calles” la portaré sempre a la meua memòria.
28
, cOmTe SaLvAtIeRrA - cIrIl�aMoROs
Mira, escolta i no calles Per Luis del Rio i Muñoz
Hola em dic Luis i vaig a parlar sobre el tema de la falla infantil, “Mira, Escolta i No Et Calles”. En primer lloc la comunicació és la manera en que ens transmeten coses els humans i els animals, com per eixemple parlant . També, mijantçant l’art, com la falla, i la música, el watsap, facebook, instagram…, podem transmetre missatges, podent estar d’acord o no amb ells
Per Paula Grau i Serrano Per a mi, la falla Comte Salvatierra-Ciril Amorós és molt afortunada d’estar en la secció especial. La nostra falla porta el lema: “Mira, escolta no et calles”. Tracta de la comunicació i apareixen ninots interpretant a “Mira”, “Escolta” i “No calles” i també situacions on utilitzem mitjans de comunicació. Està feta per Grego Acebedo. El meu ninot favorit és l’àrbitre assenyalant el final del partit. Tenim sort de tindre esta falla tan bonica. Estic segura que en la secció especial farà una funció fantàstica i guanyarà el primer premi.
Per Teresa Grau i Serrano Enguany la falla infantil va a ser espectacular. Des de la presentació d’esboços crec que tots els xiquets de la comissió estan segurs que va a ser una de les millors falles de Comte Salvatierra. La falla és una passada. Ens anem a estrena en la secció especial amb el lema “Mira, escolta i no calles” de l’artista Grego Acebedo i que ens va que ni pintats al infantils d’aquesta falla. Fa un repàs als mitjans de comunicació amb molt de detall i humor. Crec que el meu ninot favorit és la xica del megàfon perquè sembla molt divertida. Tinc moltes ganes d’anar a veure-la al taller de Benicarló.
mIrA, EsCoLtA I No�cAlLeS
29
Els mitjans de comunicació
Per Vicente Rodríguez i Giménez Els mitjans de comunicació han canviat molt perquè abans es comunicaven per senyals de fum, sons, dibuixos, etc…, i ara en l’actualitat tot és tecnologia. Antigament s’escrivia amb ploma i tinta però ara s’escriu amb tauletes, mòbils o ordinadors. Els coloms abans eren coloms missatgers i això significa que els coloms enviaven els missatges pel cel i tardaven molt a arribar, ara amb els SMS, WhatsApp, la comunicació és instantània i dóna igual com estigues de lluny. Les coses ara s’escriuen en coses tàctils o en teclats, però abans s’escrivien a mà, ara es pot escriure com abans però normalment ens comuniquem amb mòbils. Abans la gent es comunicaven per cartes ara per “e-mail” i abans s’escrivia amb bolígraf i paper o amb màquina d’escriure i ara amb teclats o amb tauletes electròniques. Martin Cooper inventà el mòbil i això va ser un invent enginyós. Amb això es pot cridar fàcilment una altra persona però costa diners. Hui quasi tot el món es comunica a través de WhatsApp, Instagram, Facebook, Snapchat, etc…, la meua generació no sabria viure sense un telèfon mòbil.
30
, cOmTe SaLvAtIeRrA - cIrIl�aMoROs
La comunicació en les falles
Per Rosa Marsal i de Cruells
La Comunicació és algo molt important en les falles porque per poder apreciar la gran festa de les falles cal ¡mirar, escoltar i no callar-se! MIRAR i observar per apreciar els espectaculars trages de les valencianes i els valencians, els meravellosos monuments fallers i els preciosos focs artificials. ESCOLTAR per a sentir les impactants mascletaes, el nostre himne regional i les bandes musicals de cada falla. NO CALLAR-SE porque si ens callem no podrem gaudir i fer disfrutar als demés de la nostra benvolguda festa que anomenem falles.
L’evolució de la comunicació
Per Vicente Ivars i Tur Ací són els coloms missatgers els protagonistes. He intentat explicar en esta espècie de còmic l’evolució de la comunicació.
mIrA, EsCoLtA I No�cAlLeS
31