Llibret 2017

Teatrers Comte

-

Salvatierra Ciril

´

Amoros

Mercat de Colon

L’Associació Cultural Falla Comte Salvatierra i Ciril Amorós no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles i col.laboracions del Llibret.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/) El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Edita Associació Cultural Falla Comte Salvatierra i Ciril Amorós www.mercadocolon.com

Direcció i Coordinació: Marisa Martinez i Bes, Pilar Roger i Pérez de Lucia

Traducció: Marisa Martinez i Bes

Gestió Publicitària: Simón Ciro Siles

Ilustracions Cobertes: Anthony M. Brown i Ceballos i Sanabria

Disseny i maquetació: Pilar Roger i Pérez de Lucia

Explicació i Relació de la falla: Hernan Mir

Esbossos Falles: Manolo García Ramírez - Javier Álvarez-Sala Salinas, Ceballos i Sanabria

Poemes Acròstics Falleres Majors: Josep Vicent Bergón

Col·laboradors Literaris: Vicente Fusteri Morales, Juan Belda i Furió, Josep Lluís Campos, Josep Vicent Bergon, Lidón Gil i Vidal, Luís Martínez i Ochoa, Isidro Niñerola i Giménez, Amparo Coll i Comín, Manuel Uña i Llorens, Marisa Martínez i Bes, Teresa Muñoz i Antolí-Candela

Fotografies falleres majors: Juan Vicente, Simón Ciro Siles i Luis Pablo del Río

Fotografies de suport per a la publicació: Paqui Pallarés, Simón Ciro Siles, Eva Rams, Antonio Rueda, Araceli Senís, Pepa Martinez, Carmen Villar, Juan Manuel Borso di Carminati, Tere Ruiz

Impremta: Blauverd Impressors, s.l. - www.blauverdimpressors.es

Dipòsit Legal: V-329-2012

Teatrers

1

Sumari 2 4

Asumptes fallers Salutació del President

6

Parlem amb… Ángeles Campoy i Blanes

8

Fallera Major 2016 - 2017. ángeles Campoy i Blanes

10

La Comissió del Mercat de Colon per a les Falles de 2017

16

Teatrers - Explicació i relació de la falla a càrrec de Hernan Mir

22

Entrevista amb les artistas - Manolo García Ramírez - Javier Álvarez-Sala Salinas

24

Programa falles 2017

26

Fa 25 anys...

30

Fallers i falleres de la nostra comisio i convidats escriuen ...

32

BRUSQUINA Josep Lluis Campos i Josep Vicent Bergon

35

EL TEATRE COM A OBRA SOCIAL. PAU, CARITAT, JUSTÍCIA Lidón Gil Vidal

38

SHAKESPEARE, CERVANTES I L’EMPRESA Luis Martínez Ochoa

40

DE SHAKESPEARE A PERIS CELDA Isidro Niñerola Giménez

42

EL QUE VA PODER SUCCEIR O POTSER VA SUCCEIR: QUI HO SAP? Amparo Coll i Comín

45

FALLES I SHAKESPEARE. (EL VOSTRE ÉS PUR TEATRE) Manuel Uña i Llorens

48

L’ARQUITECTURA DELS TEATRES HISTÒRICS DE VALÈNCIA Málek Murad i María García i Vallcanera

52

MERCAT DE COLÓN, HISTÒRIA I REFLEXIONS Josep Vicent Bergon

54

JORNADES CULTURALS 2016 Marisa Martinez i Bes

55

Un any d’il.lusions en imatges...

Publicitat

74

Teatrers

3

4

4

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

Vicente Fuster Morales

Salutaciò del President

L’adquisició del local contigu ha suposat un gran esforç en tots els sentits, de tots els que formem i volem a la nostra comissió fallera, però estem segurs que es veurà recompensat en el futur Estimats membres de la comissió, Un any més tinc la sort de presidir la nostra Comissió i vull que les meues primeres paraules estiguen dedicades a les nostres falleres majors i president infantil del passat exercici: Arantxa, Josita i Carlos, amb els quals, a més d’haver compartit un any meravellós, esta comissió ha estat molt orgullosa de com ens han representat de bé.

Si algo devem destacar del passat any 2016 ha sigut la celebració dels 100 anys de la inauguració del Mercat Colom, joia de l’arquitectura valenciana i lloc on fa més de 80 anys, uns hòmens van somiar amb una il•lusió i van crear una Falla, la nostra comissió.

Però el que si ha ocorregut d´una manera especial enguany i com un fet dels més importants des de la fundació de la Falla, ha sigut l’ampliació del nostre Casal Faller, amb l’adquisició del local contigu.

Açò ha suposat un gran esforç en tots els sentits, de tots els que formem i volem a la nostra comissió fallera, però estem segurs que es veurà recompensat en el futur. És l’aposta de futur per a deixar una base sòlida, perquè els que ens seguisquen continuen amb la Festa Fallera.

En breu tornarem a plantar els nous monuments a l’ombra del nostre Mercat. Enguany hem tornat a depositar la nostra confiança en Javier Álvarez- Sala Salinas que amb la col•laboració de Manolo García, elaboren el Monument Gran, i com no, en el tàndem format per José Luis Ceballos i Francisco Sanabria en la del Monument Infantil, segurs que com ens han demostrat, ens tornaran a sorprendre de nou. Als quatre, des d’ací el meu més sincer recolçament.

No puc acabar sense anomenar les persones que enguany ens van a representar, a la nostra Fallera Major: Ángeles Campoy, la nostra Fallera Major Infantil: Clara del Rio i al nostre president Infantil: Rubén Siles. Desitjar-los tot el millor en estes falles del 2017, amb la confiança i seguretat de sentir-nos molt ben representats. Estem segurs que passaran un any inoblidable, el qual romandrà sempre en la seua memòria.

Volguera també fer una menció especial a tots els membres de la Junta Directiva, sense els quals seria impossible el poder realitzar esta tasca i que gràcies a la seua labor constant i desinteressada, estem aconseguint que la nostra Comissió siga cada vegada més reconeguda en el món Faller.

Per a finalitzar agraiïr-vos a tots vosaltres, membres de la comissió, comerç, veïns, col•laboradors i amics vostra ajuda i desitjar-vos que junt amb esta “la vostra comissió” passem unes agradables festes Falleres.

Vos saluda Vicent Fuster Morales, President de la Falla Comte Salvatierra - Ciril Amorós.

Teatrers

5

Parlem amb...

Ángeles Campoy Blanes La Nostra Protagonista del Mercat de Colon

I sóc jo la que em sentisc una privilegiada per fer una entrevista a la fallera major. Que més que unes preguntes, ha sigut una conversa entre dos persones que es coneixen de molt de temps, que ens sentim una gran estima i un gran amor per la festa de les falles i per descomptat per la nostra falla. Àngels, que des de fa uns mesos (des del seu nomenament) té un semblant diferent. Somriure il.lusionat i uns ulls plens de guspires que ens ho diuen tot. Gran persona. Gran fallera. Però si he definir-la diría que per damunt de tot, és bona persona. Difícil no estimar-la.

Un nomenament per segona vegada “especial” en la nostra falla. De nou a la inversa. És la que va a ser nomenada la que ho sap i la junta general no en sap res. De nou la sorpresa és per a tota la comissió.

Marisa Martinez i Bes Com et vares sentir eixa nit?

En quin dels actes organitzats per la falla et divertixes més?

Amb nervis, emoció i preocupació principalment perquè po-

El que més m´agrada són els passacarrers, però el sopar de

gueren estar totes les meues amigues ja que al no saber que jo

consellers m´ encanta i el dia de la Crida és per a mi dels mi-

hi era, podía ser que els sorgira alguna cosa per la qual deixa-

llors dies i el sopar de nadal, també m´encanta. I divertir-me,

ren de vindre. No podía fer cap de maniobra que deixara sospi-

pues jo em divertisc en qualsevol dinar o la vesprada del dia

tes i de fet no em vaig quedar tranquil.la fins el moment en que

de San Josep i els musicals, i qualsevol acte que organitza

anaven a anomenar-me´n en que va arribar l´última! Desitjava

festeigs,…

que arribara este moment per poder compartir l´alegria que feia dies en sentia jo. Supose que m´esperen grans moments

Què és el que t´agrada més de les falles?

però eixe dia el guardaré com un dels millors. Sabia que anava

Sense dubte, els passacarrers. En són molts els sentiments

a ser tan especial el que anava a viure que em vaig quedar amb

que tinc al passejar pel barri amb la música, vestida de va-

gran imatges com les cares de cada una de les meues amigues

lenciana,…

i els comentaris plens de sentiment de tota la gent.

6

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

Què et semblen els artistes i el monument que están fent enguany?

no fem però també a la inversa ara en fem que no feiem. De qualsevol manera, l´evolució és per a millor.

Estic encantada amb ells. No podiem tenir millors artistes.

Un honor el que Manolo Garcia ho faça amb vareta per pri-

Amb quin aspecte de la festa et sents més dentificada?

mera vegada en el nostre monument i Javito perquè pense

Per tradició familiar, amb la indumentària i tot el que és

que és dels millors.

vestir-me amb totes les peces que formen part de la tradició perquè em recorda a la relació amb les meues iaies i em que

Li pegues “la volteta “ a la falla i lliges els cartellets de la seua explicació?

m´han inculcat.I un altre aspecte, tot el que suposen festeigs: presentacions, paelles, musicals, sopars,…

A la infantil ho faig quan la planten i en la major també ho faig però el dia de Sant Josep perquè m´agrada veure-la acabada i

Alguna cosa que no t´haja preguntat i t´agradaria dir?

com que es un sense parar des del dia 16, el dia 19 per la ves-

És la il.lusió de ma vida el que estic vivint. El meu somni. I

prada es quan tinc un temps per dedicar-me a contemplar-la.

viure-lo amb Vicente, Clara i Rubén i les seues families de segur que será inoblidable.

L´amistat personal amb Ceballos i Sanabria i també a Javito i per supost que de la mà de Juan Belda, em permet tindre una visió digam que més técnica del que són els monuments.

Què li afegiries i què li llevaries a la festa de les falles?

Llevar-li, no i afegir, tampoc. Si de cas, canviaria la relació entre valencians fallers amb els no-fallers. Cal posar-se tots en el lloc de l´altre perquè uns poden viure moments incòmodes que alteren les seues vides però els altres donen molt a València, no sols econòmicament sinò també mantenint costums, cultura i tradicions que formen part de la nostra història i també pense que es deu donar una major projecció internacional a esta festa. Esperem que amb la UNESCO, siga una realitat. .

Per saber algo més de tu fora del món faller. Dis-me un llibre, una cançò i una pel.lícula.

De les tres, cap en concret.

LLibre: m´agrada molt llegir i depén de l´estat en que em trobe o l´època de l´any en que ho llisca. I mai m´he deixat un llibre sense acabar. Però et donaré títols del´últim que he llegit i m´han encantat: “La tabla esmeralda” i la trilogía de Ken Follet.

Cançó: (més d´una): Qualsevol de Miguel Bosé i “Lucia” i “Mediterràneo” de Serrat.

Pel.lícula: Cap de drama ni de terror. Un clàssic: “Sabrina” i una actual, “Intocable” I una afició? El mar, teatre, llegir, estar amb els meus amics i és clar tot el que estiga relacionat amb la falla.

Què opines de l´evolució de la nostra falla?

Tota evolució d´una falla de segur que ho és per bé. Pot ser que quan erem 150 fallers es coneixíem tots i feiem coses que ara

Teatrers

7

Ángeles Campoy Blanes

Fallera Major de Comte Salvatierra Ciril Amorós

Arribaran per fi les consabudes dates i començarà la flairor Nadiua de la pòlvora de castells, mascletades i trons de bac Guanyant l’aire de places i carrers quasi sense adonar-se

És arribat ja el començament, Àngels, de la nostra festa tan estimada Libèl.lula de mil colors surant per l’aire fresc de la matinada Enmig amb el seu vol entremaliat de la rosada matinera

Suaument anunciant que ets tu, Àngels, la nostra Fallera Major Com una sensació estranya has estat esperant els dies d’alegria i goig Anhelant amb impaciència un horitzó que s’acosta de falles i focs

Mentre s’amagava tremolenc un troç d’hivern entre les teues mans Passant pel teu cervell enyoradís els esdeveniments de tot un any

O bé guaitant preocupada els núvols grisos d’un cel amenaçador de pluja Y(jou) alliberat quasi a la fi d’un desig encara per assolir

Benaurança arribada sense aturar-se a l’entorn de l’esperança

Les cercaviles i la música eixamplaran el teu nom per places i carrers, Àngels, alhora que resonen al teu pas rialles i aplaudiments

Notaràs així de segur el merescut afecte de la comissió sencera En la joiosa exaltació d’una Falla que sap ben bé com ets

Serà al capdavall l’inici, Àngels, de la teua desitjada Festa Gran

Josep Vicent Bergón

8

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

Teatrers

9

10

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

La nostra comissió del Mercat de Colón per a les Falles de 2017 Junta Executiva President:

Secretaria d’Comunicacio:

Delegat d’Esports:

Vicente Fuster i Morales

Carlos García i Muñoz

Rafael Gómez-Lechón i Medialdea

Secretaria d’Actes: Vice-President Primer:

Delegat de Relacions Públiques:

Marisa Martínez i Bes

Luís Villar i Narbona

Luis Pablo del Rio i Peris

Tresorera:

Delegat de Junta Central Fallera:

María Luisa Campoy i Blanes

Oleger Sales i Muñoz

Delegació de Festejos:

Delegat de Loteríes:

Vice-President de Cultura:

Elena Díaz i Sánchez, Rafael Gomez-

Miguel Palop i Molla

Vicent Xirivella i Blanes

Lechon i Medialdea, Ignacio Beneyto i

Vice-President Econòmic: Luis Pablo del Rio i Peris

Delegada de Llibret::

Vilaplana.

Vice-President d’Activitats Diverses: Juan Belda i Furió

Pilar Roger Perez de Lucia.

Delegació d’Infantils: Ana Villar i Díaz, Celia Fuster Palla-

Delegació d’Activitats Diverses:

Secretari:

rés , Ana Andrés Muñoz, Nacho Roca

Ángeles Ansúrias i Climent, Francis-

Eduardo Díaz i Badía

Martinez, Arantxa silla Correcher.

ca Díaz i Badia, Miguel Monzó i Ramírez.

Secretaria d’Censos falleros:

Delegació de Presentacions:

Fernando Gutierrez i Polanco

José Luís Campos i Maña, Carmelo Sanchez i Boronat.

Consellers i Conselleres El cap de setmana abans de falles de 2016, el dissabte 12 de març, va tenir lloc al nostre Parador el tradicional “Sopar de Consellers”. Va ser un gran sopar i una gran nit; en el transcurs de la qual reberem el suport dels nostres amics i simpatitzants. Gràcies a tots un any més.

Teatrers

11

Fallera Major

Ă ngeles Campoy i Blanes

Fallera Major Eixint

Arantxa Silla i Correcher 12

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

Vocals Ignacio Aguado i Giménez Argimiro Aguilar i De nalda Argimiro Aguilar i Domingo Robert Aguilar i Játiva Ramón Vicente Albors i Bonafont Marcial Luis Alcañiz i Alós José Eduardo Alfonso i Dolz Gonzalo Alonso i Perez Santiago Álvarez i Basarte Francisco Andrés i Belda Javier Andrés i Belda Francisco Ansurias i Climent David Arregui i Ferrando Raúl Aznar i González Juan José Barral i Navarro Jorge Bascon i Montaño José Antonio Béitia i Mora Juan Belda i Furió Nacho Beneyto i Vilaplana Juan Manuel Borso di Carminati i Peris Carlos Botella i de Belda Anthony Maurice Brown Alejandro Maurice Brown i Roger Ricardo Anthony Brown i Roger Vicente Javier Bru i Muñoz Luís Calabuig i Tormo Ricardo Camarasa i Blasco José María Campos i Coll Jose Luis Campos i Maña Jorge Campos i Rams Antonio Campoy i García José Campoy i Ribes Luis Miguel Caravaca i López Julio Castell i García Julio Castell i Pérez Antonio Castelló i Arizo Jorge Castelló i Ferrero Carlos Cervera i González Miguel Crespo i Ribes Eduardo Cubells i Alfonso Álvaro De Lanzas i López Luis Pablo Del Río i Peris Javier Delgado i Marqués Eduardo Díaz i Badía José Miguel Eroles i Bellver

Antonio Escuder i Gozalvo Vicente Faubel i Faubel Manuel Flor i Martinez Vicente Flor i Bustos Pedro Florez-Gaitan i de Ayala Carlos Fuset i Fernández Antonio Fuster i Mollà Ignacio Galdón i Salvador José Luís Galdón i Salvador Carlos Garcia i Muñoz Sixto Genzor i Guerra Jose Ricardo Gimeno i Costa Manuel Gimeno i Varela Miguel Ignacio Giner i Valero Diego Gómez-Coronado i Morillo-Velarde Diego Gómez-Ferrer i Bolinches Rafael Gomez-Lechón i Medialdea Enrique Grau i Ruiz Fernando Gutierrez i Polanco Antonio Hernández i Rodríguez Juan Ivars i Rostoll Pepe Ivars i Tur Pablo Jordán i Sanchis Pablo Lis i Izquierdo Domingo López i López Aurelio Mallent i Cuñat Ignacio Marco i Morales Javier J. Marco i Verdejo Salvador Marín i Moreno Miguel Alberto Marqués i Romero Alfonso Marsal i Matoses Rafael Martínez i Bas Abraham Martínez i Bergés José Vicente Martínez i Ituren Luis Martínez i Ochoa Juan Martinez i Terol Álvaro Mayordomo i Ruiz David Mayordomo i Ruiz Sergio Mengod i Esteve José Manuel Mesa i Veral Nicolás Molina i Ferrer Carlos Monerris i Cambronero Miguel Monzó i Ramirez Jose Vicente Morote i Sarrión Juan Morote i Sarrión

Ismael Moyá i Clemente Ismael Moyá i García Juan Carlos Muñoz i Garrigues Málek Murad i Mateu Miguel Ángel Murgui i Bañón Guillermo Murgui i Herrero Isidro Niñerola i Giménez Isidro Niñerola i Torres Francisco José Orozco i Aranda Miguel Palop i Molla Luís Pellicer i de Castellví Francisco Pla i Rodrigo Ramón Pons i Crespo Jorge Pradas i Clariana Javier Querol i Morata Gonzalo Ravelló i Barber Felipe Ribes i Ivars Pepe Ribes i Ivars Ignacio Roca i Martínez Francisco Roca i Vergaz José Daniél Rodrigo i Gallego José Manuel Rodrigo i Paradells Lamberto Rodrigo i Sellés Diego Rodríguez iAlfonso Juan Rodríguez i Gelise Fernando Rodríguez i Palmero Santiago Roig i Colubi Vicente Roig i Colubi Alejandro Roig i Rams Ignacio Roig i Rams Enrique Rua i Moros Antonio Rueda i Quintero Olegario Sales i Muñoz J. Carmelo Sanchez i Boronat Jose Enrique Sanchis Sala José Maria Sebastià i Pallarés Simón Ciro Siles i Gimeno Áaron Siles iPino Manuel Uña i Llorens Fernando Valle i Furió José Manuel Valle i Furió Luis Villar i Narbona Rafael Xirivella i Blanes Vicente Xirivella i Blanes

Teatrers

13

Manuela Agudo i Jiménez Paula Albamonte i Collados María Amparo Albors i Bonafont Lucia Alfonso i Gràcia Pilar Alfonso i Gràcia Natalia Alfonso i Gràcia Bàrbara Alós i Forner Atenea Andrés i Pargadas Ana Andrés i Muñoz Ana Andreu i Arnalte Angeles Ansurias i Climent Lucia Árias i Portaceli Paula Arlandis i Narbona Ainhoa Arrieta i Aramburu Irene Azcárraga i Gomis Lucía Bauxauli i Fabra Pura Barber i Cantos Pepa Bargues i Lozano Amparo Barral i Navarro Cèlia Béitia i Melià Míriam Belda i Furió Susana Blanes i Beneyto Josita Boluda i Fos Natalia Borràs i Ahuir Patrícia Botella i Navarro Mari Carmen Bueso i Rochina Loida Bustos i Pérez Gemma Calatayud i Arcos Marian Camarasa i Blasco Maria Isabel Campillos i Alonso Amparo Campos i Coll Anabel Campos i García

14

Maria Luisa Campoy i Blanes Marina Campoy i Serón Lina Alejandrina Canet i López Ana Castelló i Ca mpillos Isabel Castelló i Campillos Mª Enriqueta Civera i Torres Ana Clerigués i Grau Marta Clerigués i Grau Cristina Coll i Rueda María del Mar Coll i Rueda Ana María Corral i Alique Cristina Costa i Priego Paula Crespo i Agudo Belén Crespo i Agudo Pilar Crespo i Pastor Andrea Cuevas i Calatayud Ana María Culla i de Moya Reyes Chamero i Orts Rosa de Cruells i Villar Maria José de Nalda i Bertolín Ana de Selva i Garín Julia Deus i Camarasa Ana Dolores Díaz i Badia Francisca Díaz i Badia María del Mar Díaz i Izquierdo Patrícia Díaz i Izquierdo Elena Diaz i Sanchez Paloma Eroles i Martínez Paula Eroles i Martínez Pilar Escuder i Ivorra Carla Faubel i Brell Marta Faubel i Brell

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

Maria Consuelo Fernández i Alamar Olga María Ferrer i Ferrer Mercedes Fillol i Mateu Paula Flor i Bueso Loida Flor i Bustos Lola Flor i Bustos Maritxu Flórez i Gil Pilar Fons i Cámara Gemma Fuster i Pallarés Celia Fuster i Pallarés María Luisa Galiano i de Illana María de La Montaña García i Caballero María José García i García-Saavedra Ana María García i Monfort María García i Vallcanera Ana Garcia-Conde i Benet Teresa Gil i García Julia Gil i García María Gil i Navarro Lidón Gil i Vidal Sara Giménez i Higón Elia Giner i Barceló Paloma Gómez-Coronado i Liesa Ana María Gómez de Barreda i Ferraz Inmaculada Gómez-Pantoja i Noguera Elena Gutiérrez i Martínez Mónica Gutiérrez i Martínez Cèlia Hernándiz i Yllera Gala Holulihan i Muñoz Antonia Ivars i Rostoll María Ivars i Tur Pilar Ivorra i Lahuerta

Cort d’Honor Mari Carmen Izquierdo i Serra Maria José Jorques i Infante Manuela Liesa i Martínez Sònia López i Elena Almudena López i Saorín Sònia Macián i Olmos Almudena Maestro i Cano Teresa Marco i Verdejo Patricia Marco i Vila Mari Carmen Margarit i Albero María Marín i Calatayud Rosa María Martínez i Aranda Pepa Martínez i Bes Marisa Martínez i Bes Mayte Martínez i Gozálbez Lucía Martínez i Olba Marta Martínez i Olba Pilar Martínez i Polanco Cristina Martínez i Serrano Marta Mayordomo i Ruiz M. Jesús Mínguez i Martínez Victoria Moliner i Aguilar Patricia Montalt i Roig Carla Monzó i Vicente María Moscardó i Serrano Ángela Moya i García Carla Muñoz i Antolí-Candela Teresa Muñoz i Antolí-Candela Ana Muñoz i Martín Lola Muñoz i Martín Inés Muñoz i Penalba Mayte Narbona i Calvo

Cristina Navarro i Giner Maria José Navarro i Toledo Marta Niñerola i Torres Ana Noguera i Medina Asunción Novejarque Pérez Elisa Núñez i Sánchez Ana Lucía Ortega i Larrea Francisca Pallarés i Sellés Mercedes Pastor i Bisbal Mariola Pérez i Cayuela Laura Pérez i Casamayor Paloma Pérez i Prieto Carmen Pérez i Soler Ana Isabel Pino i Vacas Maria del Carmen Pocovi i Collado María Dolores Puchades i Gil Sònia Puertas i Moreno Elena Ramirez i Saenz Eva Rams i Almenar Elena Ravelló i Barber Ana María Rico i Torrella María Roca i Martínez Carmen Rodrigo i Paradells Begoña Rodrigo i Sellés Pilar Roger i Pérez de Lucia Laura Roig i Escuder Belén Rueda i Ferrero Rocío Rueda i Ferrero Sílvia Rueda i Ferrero Amparo Rueda i Quintero Ana María Ruiz i Jimenez Teresa Ruiz i Llovet

Laura Sanchez i Ballester Teresa Sanchez i Boronat Carla Sánchez i Crespo Elena Sanchis i Chamero Reyes Sanchis i Chamero Menchu Saorín i Sánchez Carla Sebastià i Puertas Bárbara Segarra i Gutiérrez Paloma Sellés i García Marta Senent i Conesa Araceli Senís i Fernández de Ybarra Amparo Serón i Martínez Eva Serra i Calatayud Chelo Serrano i Peiró Arantxa Silla i Correcher Noelia Soria i Mompó Zaida Soria i Mompó María Consuelo Soriano i Fernández Mª Isabel Soriano i López Mónica Torrela i Buso Consuelo Torres i Pons Alejandra Torres i Torres Paz Tur i Ortolà María Amparo Turégano i López Cristina Uña i Ivars Laura Uña i Ivars María Uña i Ivars Leticia Valldecabres Pérez Marcela Verdú i Rodriguez Marta Vicente i Ansúrias Ana Villar i Díaz

Teatrers

15

Teatrers

Monument faller

Falla realitzada al taller de l’artista

Manolo García Ramírez - Javier Álvarez-Sala Salinas Explicació i relació a càrrec

Hernan Mir

L’estrena de la present obra tindrà lloc el proper 16 de març

I ara em prenen com a model,

de 2017 a l’escenari del Teatre Mercat de Colon (Carrers Com-

em planten i m’admiren.

te Salvatierra-Ciril Amoros).

I del teatre em fan tòtem.

M’envolten personatges

Obra en un acte i cinc quadres, original d’Hernan Mír.

De comèdies protagonistes Secundaris en el drames

ACTE I

I morts en les tragèdies.

València. Encreuament dels carrer Comte de Salvatierra i

Veig les muses

Ciríl Amorós. Al bell mig una columna suporta el bust de Wi-

Són històries fetes teatre

lliam Shakespeare, per damunt del qual s’enlairen les màs-

És teatre fet per fallers...

queres al•legòriques del teatre. Un bufó amb un gran cartell

Són escenes veritables

dona pas al conjunt. Un trio de dones parla davant de l’arc de

És una falla de Teatrers

la fama. Hamlet cavil•la junt una enorme calavera. Mariano Rajoy sobre un escenari talla el cap de Pedro Sanchez mentre Pablo Iglesias disfressat de dona de la neteja arreplega tots el vots que els altres perden. Julieta sobra la tomba de Romeo, llig un grapat de llibres.

(Exterior d’un edifici gòtic. Tres dones abillades d’epoca con-

(La llum del dia comença a guanyar-li la partida a la nit. Els focus, encara encesos, deixen de ser efectius Circumspecte i formal, assenyat i solemne, el bard d’Avon contempla a tots aquells que l’envolten. S’escolta parlar al seu esperit.)

ESPERIT DE SHAKESPEARE.-

versen animadament.)

TALIA.- (Riu) Ha, ha, ha... no hi ha rés com riure’s. Riure’s de tot i de tots...

MELPOMENE.- Com pots dir això Talia? La vida no és per a riure.

Maleïda fortuna!

Una vegada més

MARIDRAMA.- Tampoc sigues exagerada Melpomene.

em deixen plantat.

MELPOMENE.- Ah?No?

Les meues entranyes,

TALIA.- Clar, que no Melpomene. No cal ser tràgica. La gent

com les d’un arbre,

vol riure i cada dia passen coses divertides.

guarden les betes de la història,

MARIDRAMA.- Tampoc és això. Hi ha gent que ho passa

com les línies d’una pauta,

malament, que no té ni per a calfar-se en casa.

d’un pergamí blanc on s’han anat escrivint històries,

MELPOMENE.- Té raó Maridrama.

trames de vides reials

TALIA.- És possible, però el riure que fan els polítics quan

d’amors impossibles

parlen. A mi encara m’ixen les llàgrimes en recordar-me

de gelosies mortals.

16

QUADRE PRIMER

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

d’aquell que diu que baixarà el preu de la electricitat quan

MARIDRAMA.- Ai! Tant de bó servirà d’escarment!

ploga.... (Trenca a riure) Ha, ha, ha... serà paiaso...!

Però no crec...

MELPOMENE.- No li veig la gràcia.

TALIA.- Però almenys amb la seua condemna al foc, provoquen per moments el sentiment de joia per veure llançats al

MARIDRAMA.- Dona, una mica si que en té.

foc els “culpables” d’estes situacions...

MELPOMENE.- Eres massa feble Maridrama

MELPOMENE.- Vols dir cremar, els governants que alcen

MARIDRAMA.- No és això. Però moltes vegades cal mirar les coses que passen amb humor per tal de criticar-les. Això és diu sàtira.

murs entre països?

TALIA.- I tant! I el compararem amb els pitjors personatges de la història o presentant-lo com un ase que no en té conei-

MELPOMENE.- Aaaaaaaah! Trista vida! Com podeu riure-vos d’ella? Com podeu oblidar-vos de la crisi dels refugiats que moren dia a dia a la Mediterrània? Això és una tragèdia! O no?

TALIA.- Caram tia! Quina manera de tallar el rotllo. Clar que és una tragèdia... però la gent vol riure... vol ser feliç...

xement i no sap fer la “o” amb un canut.

MARIDRAMA.- I així amb la corrupció, els mentiders, i tot allò que fa mal en este mon.

MELPOMENE.- Aaaah! No sé jo si servirà de rés...

MARIDRAMA.- Ja et dic jo que no!

MELPOMENE.- Com? Oblidant la realitat?

TALIA.- No. Rient-se de la vida. Rient-se dels que els fan la vida més difícil.

TALIA.- Clar que si! Desfer-se dels nostres dimonis i llançarlos al foc és un exercici de llibertat que ens alegra. Riure’s de la imatge burda i patètica dels mateixos ens allibera.

MARIDRAMA.- El que cal fer és cremar-los. Cremar tot allò que siga dolent.

(Les tres dones continuen la conversa però ja no se’ls escolta)

MELPOMENE.- Aaaah! Un incendi! Clar que sí!

QUADRE SEGON

MARIDRAMA.- Noooo, una cremà i prou...

TALIA.- I tant, però fent feliç a la gent, fent que es dibuixe un

(Hamlet, princep de Dinamarca, mira amb atenció una poma

somriure en les cares de tots ells...

sobre la seua ma. Ell es troba al costat d’un crani de grans

MELPOMENE.- Això no és possible. Com anem a fer que somriuen amb coses com la fam, la guerra, les malalties, el

HAMLET.- Ser o no ser modern , este és el dilema: ¿és més noble patir calladament

desgel de l’àrtic... etc?

MARIDRAMA.- Cremant als culpables d’eixes coses.

MELPOMENE.- Ooooh! Assassinats amb el foc! I després digueu que soc jo la tràgica...

les opinions i crítiques d’una influencer famosa, o rebotar-se com un youtuber al•lucinat i posar-la a parir?

Whastsappear, chatear: res més...

TALIA.- Però que bèstia eres filla!

I si whatsappeant s’esborren

MELPOMENE.- Jo? Sou vosaltres les que els voleu cremar vius.

tots els missatges del smartphone

MARIDRAMA.- Que no... que és una cremà de la seua repre-

¿serà possible acabar en Instagram?

sentació com a ninots...

i els mil i un hashtags escrits sense pensar,

Whatsappear,...

MELPOMENE.- Ninots?

18

dimensions)

chatear...

MARIDRAMA.- Sí, ninots de falla... representacions efímeres...

tal vegada twittear

TALIA.- Clar que sÍ i posant-los en les situacions més ridícules,

Sí, este és l’obstacle: no saber

més absurdes... per a que siguen objecte de burla... d’escarni...

Quines piulades acompanyaran

MELPOMENE.- Escarni o escarment?

un cop alliberats d’esta startup

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

el trending topic mondial

És el que ens nextea i fa que concedim

¿Quina és la millor elecció

tan llarga vida al page rank.

fer pocions i potingues

¿Per què aguantem, si no, l’escarni d’estos frikis, el jou dels followers, el greuge dels community managers, l’amor emoji, la lentitud del postureo, l’orgull de qui té un iphone o el desdeny dels hispters pel mèrit natural, quan un mateix pot liquidar els seus comptes amb un simple click?

per aconseguir l’erecció, o parlar sense coneixement tots els dies per televisió?

Tafanejar és comarejar, tal vegada triomfar.

CRANI DE FALLERA.Ser o no ser ORTODOXA, esta és la qüestió. ¿Quina és la millor elecció pentinar-se amb tres monyos, i anar de fallera del muntó, o fer-ho amb un sol monyo

¿Qui arrossegaria el pes d’este laptop tan feixuc

tal i com marca la tradició?

tota una vida de mails i likes,

Combinar és astut, tal vegada virtut.

Si no fos que el temor al phishing més enllà dels trolls, aquell país trendy i viral no torna mai cap RSS, confon el mainstreaming i fa que preferim patir el vintage a fugir cap a uns altres underground?

I així els selfies ens fan covards a tots, els colors naturals del Facebook empal•lideixen sota l’ombra d’Instagram, i myspacers de gran pes i gran snapchats per aquesta raó troleen el seu curs, i perden El nom d’accions... Però silenci...

La bella Ofèlia!... Nimfa, en els teus FAV RT recorda tots els meus pecats.

CRANI GAY.Ser o no ser DRAG, està és la qüestió. ¿Quina és la millor elecció sabata de gran plataforma amb un abismal tacó, o botes fins el genoll de profusa decoració?

Destacar és lluir, tal vegada enorgullir.

CRANI PIRATA.Ser o no ser PIRATA, esta és la qüestió. ¿Quina és la millor elecció mantindre l’ètica tributaria i convertir-se en un sant varó, o entrar en la roda de “favors” i defraudar sense repulsió?

Facturar és complir, tal vegada contribuir.

QUADRE TERCER (Al costat d’un gran crani acolorit a l’estil mexicà. Exposició de cranis de diferents estils i aditaments. Silenci. Se sent l’esperit dels cranis)

CRANI DE M.ANTONIETA.Ser o no ser CAPFLUIXA, esta és la qüestió. ¿Quina és la millor elecció ser atrotinada i frivola i una mica pendó, o ser una reina avorrida dedicada a la oració?

Coquetejar és arriscar, tal vegada decapitar.

CRANI DE BRUIXA.Ser o no ser BRUIXA, esta és la qüestió.

QUADRE QUART (Dalt un entarimat que fa d’escenari Mariano Rajoy es prepara per assestar un colp d’astral que separe el cap de Pedro Sanchez del seu cos. Baix, Pablo Iglesias, abillat com una criada agrana “pa casa”)

MARIANO.- Mireusté! senyor Sanchez PEDRO.- Que no! Que, no és no!

MARIANO.- Què soc sentiment i tinc humans!

PEDRO.- Què, què?

MARIANO.- Senyor Sanchez, pot pensar el que estime oportú, perquè potser encerte.

Teatrers

19

PEDRO.- I tant que encerte. No pense votar-te.

MARIANO.- Mire senyor Sanchez, un got és un got i un plat és un plat...

MARIANO.- Mire que li ho dic a Susana.

PEDRO.- Em té igual. No vaig a votar-te.

PEDRO.- (Desesperat) Socors! Socors!

PABLO.- (Parla per a d’ell) Crida! Crida! Ací casca la caspa

MARIANO.- Li tallaré el cap.

de la casta. (Adonant-se) Ups! M’ha eixit un eslogan per a

PEDRO.- Com? Si és incapaç de fer-ne rés. No sap prendre decisions.

MARIANO.- Què no? A vegades la millor decisió es no prendre cap decisió, que també es prendre una decisió.

a la saca!

(Continua agranant)

PEDRO.- (Per Pablo) La cara d’eixa dona d’allà baix em sona.

PEDRO.- Ho veu! No puc votar un borinot.

A tu no?

MARIANO.- Mire senyor Sanchez, que açò no és com l’aigua que cau del cel sense que se sàpiga exactament perquè.

PEDRO.- Mare meua! (Crida) Socors! Algú que em tiré una maneta.

MARIANO.- És possible. M’agraden els catalans perquè fan coses. Com eixa dona que no para d’agranar.

PEDRO.- Però si açò està més net que una patena, que dimonis estarà agranant...

(Des de baix de l’entarimat Pablo intenta passar desapercebut)

PABLO.- (Cada vegada més allunyat per a que no el vegen)

PABLO.- (Parla per a d’ell) Si, clar. Vaig a ajudar-te jo. A tu,

Ui, ui, ui! Al final estos se n’adonaran de la meua presència...

casta!, que eres casta...!

Uf! I hauré de participar de les batalles, confrontacions i decisions... Bah! Això si que no! Jo, com Herodes, em neteje les

MARIANO.- No cride, ningú no l’escolta...

mans i continue predicant al poble... Això de banyar-se res

PEDRO.- Jo cride als Ciutadans d’estes pais a recolzar-me...

de res...

MARIANO.- Ui! Els Ciutadans, eixos faran el que els convin-

MARIANO.- Vinga senyor Sanchez, és l’alcalde el qui vol que

ga segons la situació... Vinga... vote’m o li talle el cap...

siguen els veins l’alcalde.

PEDRO.- Que no! No és no. Que guanye jo?

PEDRO.- Talla! Talla’m el cap! Vinga valent... Açò és insupor-

MARIANO.- Mire que una cosa és ser solidari, i altra ser-ho a canvi de rés.

PABLO.- (al públic) Quina vergonya donen estos polítics de la casta. Són la caspa de la casta. Mentre jo soc pur i net, com la ceràmica d’un retret. Vinguen a mi els seus vots... encara que no sé que he de fer amb ells. Perquè el que es diu interessar-me fer política... com que no massa... a mi el que em va és el populisme...

PEDRO.- Per favor, ajuda... Algú que m’ajude a fer fora del Teatre Nacional este actor tan roin...

MARIANO.- Mire senyor Sanchez, el Teatre Nacioal Espanyol és una gran nació i els espanyols molt espanyols i molt espanyols.

PEDRO.- Si continua així acabaré per demanar clemència...

MARIANO.- Ah, si?

PEDRO.- Sí, demanaré que em talle el cap d’una vegada... açò és insuportable...

20

cridar-lo en les manifestacions. Mira ací n’hi han més vots...

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

table! No puc continuar...

MARIANO.- Ah! No... jo no... que te la tallen els teus... jo de cap manera...

PEDRO.- Covard!

MARIANO.- Jo? Tot el que s’ha publicat referent a mi i als companys del partit, no és cert, salvat d’alguna cosa que han publicat el mitjans.

PEDRO.- Corrupte!

PABLO.- (Des de baix) Ostres! Este m’esta llevant els arguments... és massa d’esquerres... no em deixa espai... (Crida) que li tallen el cap!

PEDRO.- Ah! Ja s’ha destapat! Pablito! Pablito! Tu el que vols és que em tallen el cap a mi! Fill de Satanas!...

MARIANO.- Viva el vino!

PEDRO.- Talleu, talleu! No vos preocupeu de tallar-me el cap, que a mi, com a les sargantanes em tornarà a créixer... i en-

cara que vos penseu que acabeu amb mi... no ho aconseguireu... Tornaré! (Crida) No és no.

(Besa Romeo) Collons! Els teus llavis encara estan calents!

(Els tres continuen a les seues mentre s’apaguen els llums,

I m’han posat com una moto. Després de tot el

que la factura es molt cara, sobre el Teatre Nacional)

que he llegit, ho has d’entendre amor, que no és per no anar amb tu, que ja m’agradaria ja... que estaves com un formatge i ara que sé més co-

QUADRE CINQUÈ

ses t’haguera menjat sencer, amb mel i xocolata Romeo... però com vaig a matar-me sense haver

(Sobre la tomba de Romeo, Julieta amb alguns llibres dubta)

tastat cos humà?

JULIETA.- Si m’estimes de veritat Romero, manifesta-ho

Oh! Romeo... com no t’adonares que estava viva!

amb franquesa, i si penses que soc fàcil i em

Haver-me tocat! Haver-me palpat! Haver-me so-

rendeix a les primeres suplica, dis-m’ho també,

bat amb eixes manotes gegants... Ummmm! Sols

per a que em pose fosca i enfadada, i així tingues

de pensar-ho tremole! Les cames se m’afluixen i

que suplicar-me.

perd el cap...

Et vull molt, Montesco, molt, i no cregues que

Què? Remors? Sigam breus aleshores! (Agafa la

soc ordinaria, abans de de ser més ferma i cons-

daga de Romeo) Oh daga benfactora, quin manec

tant que aquelles que semblen altives degut a

més profitós! Vine amb mi i dona’m goig.

que són astutes. Et confesaré que més fingiment haguera guardat amb tu, si no m’hagueres escoltat aquelles paraules al balcó que, sense pensarho jo, demostraren tota la passió del meu cor.

Perdona’m, i no jutjes amb lleugeresa est rendirme tant prompte. La soledat de la nit ho va pro-

Oh! Romeo ho sent... però jo me’n vaig i tu, quedat ací fent la ma!

(Julieta s’alça del costat on jau Romeo i se’n va a la recerca de les seues cinquanta ombres particulars)

vocar.

Però, ¿on està el meu marit? Ja ho recorde on

COLOFÓ FINAL

havia jo estar i allà estic. Però ¿on està Romeo?

Espòs meu! Més, que veig? Una copa portava entre les seues mans. Amb verí ha apresurat la seua mort?

(Mentre el públic ix un joglar els acomiada)

JOGLAR.- Senyores i senyors ací s’acaba la respresentació Teatrers s’anomena com bé diu el cartell. Sols

Fill meu! Com pots ser tan inutil? Més que un

queda una cosa, que el dia dinou caiga el teló.

Montesco, sembles un Capulleto! No voldràs que

Un teló de flames, roig i daurat que ens guarde

acabe com tu? Morta per inútil! Amb tota la vida

en la memòria per sempre del foc.

que em queda per viure...

Mira Romeo, jo soc una joveneta innocent que va creure en l’amor pur. Però, vet tu per on, varen caure uns llibres a les meues mans i m’han posat més calenta que una planxa de restaurant.

I com que no tinc ganes d’anar-me’n d’esta vida sense tastar el pecat, encara m’ho estic pensant.

A més, cruel!, no deixares ni una gota per mi.

Ben pensat, que cony! M’alegre que vols que et diga. Mira, besaré els teus llavis que tal vegada continguen encara quelcom resabor del verí. Ell em matarà o em salvara.

Teatrers

21

Manolo García Ramírez i Javier Álvarez-Sala Salinas

Responen a les nostres preguntes

Este any de nou la nostra falla gran està realitzada per dos artistes de gran prestigi. Torna a la nostra plaça Javier Alvarez-Sala Salinas que tants èxits ha collit en la nostra demarcació i s’estrena el gran Manolo García Ramírez, molt conegut en el món de les falles per importantíssims monuments que han deixat empremta tant en la plaça de l’Ajuntament com en diferents demarcacions de secció especial.

Per a realitzar esta entrevista ens traslladem a la ciutat fallera, ja que els dos tallers es troben en la mateixa i ens endinsem en la voràgine d’un barri que en estos dies viu frenètic el compte arrere per a la setmana fallera.

Juan Belda i Furió Primer anem al taller del nostre amic Javito i el trobem, al fons de la seua nau, pujat en una escala amb pinzells i pistoles de pintura en mà, donant vida a una peça de gran envergadura.

d’Esparter Músic Plasència de Burjassot en secció segona B. A més, en este exercici també faig dos fogueres en la ciutat d’Alacant, la de l’Esplanada i la d’avinguda de Loring – Estació.

Javito de nou tornes a plantar en la nostra plaça vaig poder fer la falla, però enguany torne a fer-la en com-

Parlant dels teus treballs a Alacant, este any passat vas triomfar

panyia d’un gran mestre, Manolo García.

La veritat és que sí. Sempre me n’ha anat molt bé a Alacant,

Sí, l’any passat per acumulació de treball i falta d’espai no

però en el 2016 vaig aconseguir guanyar el primer premi de Ell s’encarrega de fer la peça central i jo tots els baixos i

secció segona en l’Esplanada i l’alegria va ser tremenda.

l’acabament superior del monument.

La foguera va quedar molt contenta i de nou repetisc amb ells en este exercici.

Que falles fas enguany?

22

Pues faig la de Sueca Literat Azorín en secció especial, la de

Compta’ns la temàtica de la nostra falla d’este any

Telefónica en secció primera, la vostra en secció segonaA i la

La vostra falla enguany porta per lema “ Teatrers “ i és un

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

homenatge al major escriptor de teatre de tots els temps William Shakespeare.

Totes les escenes fan al•lusió al món del teatre, en elles ens trobarem al conegut Hamlet amb una versió un tant d’extravagant del ser o no ser, a unes muses representant a la comèdia, la tragèdia i el drama, hi haurà una escena del teatre nacional (amb uns polítics representant el seu millor paper), inclús podrem veure Romeu i Julieta un tant diferents.

Què esperes d’este 2017?

Espere que en la plantâ vaja tot molt bé. M’agradaria que recordàreu esta falla com algo diferent de tot el que heu tingut mai en Comte Salvatierra i desitge que el monument agrade tant a les vostres falleres majors i presidents com a tota la falla.

Sobre el cap, Javito ha fet dos grans màscares que rematen la falla i amb les que arribarem a un total d’onze metres d’altura.

Portes ja construïdes tres falles per a l’Ajuntament i este any realitzaràs la quarta Pues sí. La veritat és que per a mi és un orgull fer la falla de tots els valencians. Les tres primeres van deixar la seua empremta, el Moisés, el Lleó del Congrés i l’artesà faller. La

Deixem continuar treballant a Javito i ens traslladem dos carrers més arrere al taller de Manolo García. Ens sorprén a l’entrar la quantitat de fusta que hi ha per totes les bandes. En el seu despatx ens rep Manolo rodejat de fotos de treballs seus, verdaderes obres d’art.

Manolo, t’estrenes en la nostra plaça Pues sí, és veritat que és la primera vegada que plante en Comte Salvatierra. Quan vau vindre a oferir-me la falla em vau comentar que mai havíeu tingut una peça de vareta i que teníeu moltes ganes. La veritat és que plantar en una de les places més boniques de València m’il•lusiona.

Compta’ns un poc la peça que has fet per a Comte Salvatierra Pues sobre una columna de fusta combinada de vareta i xapa, hem construït un gran bust de William Sakespeare completament realitzat amb vareta. Per a la realització del

d’este any és molt diferent, i a part de tindre una gran envergadura tindrà la peculiaritat que es plantarà al “ tombe”.

Estic segur que serà una falla molt recordada.

Que esperes d’este any?

Pues que tots els meus treballs agraden a tot el públic en general i que siguen falles recordades per tots. En el vostre cas espere que vos agrade tant com m’ha agradat a mi el realitzar-la.

Deixem Manolo en el seu gran taller a l’espera de rebreho com es mereix en la nostra plaça en falles.

I des d’ací volem desitjar tant Manolo com a Javito un muntó d’èxits en este exercici, ja que els seus èxits són també els nostres.

Vos esperem a tots el pròxim març en el nostre xicotet homenatge a William Sakespeare i al món de teatre.

mateix hem tardat més de dos mesos de treball dos o tres persones . El bust porta una gran gorgera de xapa en blanc que contrasta amb la resta de la peça.

Teatrers

23

Programa Falles 2017

Programa subjecte a canvis per part de la Delegació de Festejos sense avís previ

21:00 hores

Divendres 10

Este año inauguramos la carpa amb el tradicional “SOPAR DE CONSELLERS”. A les 21h tindrà lloc un còctel de benvinguda que donarà pas a un gran sopar a les 21:30h, per al qual el parador s’engalanarà i on tots els fallers i Consellers disfrutarem del primer gran esdeveniment de la setmana.

00:00 hores Al finalitzar el sopar, i per amenitzar la vetlada, disfrutarem d’una actuació en directe.

Al acabar, música fins a l’hora de tancament.

Dissabte 11 21:30 hores Soparem tots junts a la carpa i a continuació tindrà lloc una FESTA JOVE, que ens servirà a todos d’ entrenament abans de la setmana fallera.

11:30 hores

Diumenge 12

“CONCURS DE PAELLES + TARDEO”, organitzat per la nostra comissió.

Per a apuntar-se, hi haurà un llistat d’inscripció, que es penjarà al casal de la falla amb suficient antelació. Per a resoldre qualsevol dubte, podeu preguntar a la Delegació de Festejos.

El jurat passarà a valorar el resultat de les paelles a les 14.30h.

En acabar, i, una vegada recollides les parcel•les, tindrà lloc a la carpa el lliurament de premis de les paelles a càrrec de la nostra Fallera Major, i després , continuarem la festa per a tots aquells que s’hagen quedat amb ganes de més.

Dilluns 13 20:30 hores PLANTÀ AL TOMBE!! Enguany, recuperem la plantà a l’estil tradicional, per a la figura principal, per això demanem la presència de quants més fallers millor.

Dimarts 14 17:30 hores Concentració de tots els xiquets en el parador per a replegar el ninot “tots en bus”. Berenarem en “la Ciutat de les Arts i les Ciències” i quan arribe la Fallera Major Infantil i el President amb el “ninot” de l’expossició tornarem al parador. A continuació lliurament de recompenses infantils a càrrec de Junta Central Fallera.

21:30 hores Sopar de pa i porta al nostre parador. Seguidament, tindrà

24

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

lloc la tradicional entrega de recompenses per part de la nostra Fallera Major, ÁNGELES CAMPOY BLANES. Al finalitzar, tots a casa que demà comença el millor.

Dimecres 15

09:00 Hores “Plantà” de la falla infantil i “xocolatà” oferida pel nostre president infantil RUBÉN SILES I PINO. 10:00 Hores Concurs de pintura amb“llepolies” per a tots els participants i lliurament de premis als ganyadors a càrrec de nostra fallera major infantil i el nostre president.

11:30-12:30 hores “Sorpresa màgica” al nostre parador per a tots els infantils.

14:00 hores Dinar al parador.

16:00 hores “PLANTÀ” de la nostra falla sota les ordres dels nostres artistes, JAVIER ÁLVAREZ-SALA SALINAS i MANOLO GARCÍA, i amb la col•laboració de tots els membres de la comissió.

Es prega i s’agraïx la participació del major nombre de fallers per a facilitar el treball entre tots.

18:00 hores “Gran Fira Infantil” al carrer de Cirilo Amorós.

18.30 hores Berenar “dolç” al carrer.

19.30 hores Fi de l’activitat.

21:30 hores Concentració a la porta de la nostra carpa per a anar acompanyats de la nostra Banda de Música SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, a la divertida RECOLLIDA DEL NINOT.

22:00 hores Tradicional “SOPAR DE LA PLANTÀ” per a tots els fallers i Consellers al parador, oferit per la nostra Fallera Major, 2017 ÁNGELES CAMPOY BLANES.

23:30 hores Festa a la carpa, discomòbil i copes. Esta nit ja comencen a funcionar els tiquets.

Ara sí… Ja estem en Falles!

11:30 hores

Dijous 16

Tradicional “REPLEGÀ” per tot el nostre barri (es prega que per a este acte es vista el major nombre de components possible de la nostra comissió).

13:00 hores Quan finalitzem la “replegà”, farem un passacarrer per tota la nostra demarcació; en acabar, aperitiu al parador.

14:00 hores

17:00 hores

Dinar al parador.

Concentració en el Parador per anar a l’ Ofrenda de la Mare de Déu dels Desamparats.

17:00 hores Concentració al parador per a anar a la recollida del premi infantil a la plaça de l’Ajuntament.

22:00 hores Arriba la festa de disfresses un any més; en esta ocasió, el tema central serà “ÁFRICA”. Després de la festa britànica de l’anyo passat, ens traslladem al més profund del continent africà, en mig de la sabana, on el color i les diferents cultures, personajes ètnies conviuran por una nit.

Una vegada finalitze el sopar, es repartiran els premis a les millors disfresses.

00:30 hores Festa fins l’hora del tancament.

11:00 hores

Divendres 17

Concentració a la carpa per a anar a recollir el premi de la falla gran, que esperem que ens concedisquen. A la tornada, farem un passacarrer per la nostra demarcació i, en acabar, un aperitiu al parador.

14:00 hores

sopar de pa i porta a la carpa i després, sorpreses per a tots els presents

Diumenge 19

12:00 hores

Passacarrer per la nostra barriada, que acabarà a l’església dels P.P. Caputxins per a assistir a la solemne missa en honor al nostre patró, Sant Josep. Quan acabe la missa, es farà l’últim passacarrer de gala acompanyats per la nostra banda de música SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, de Turís.

En finalitzar, les nostres Falleres Majors, ÁNGELES CAMPOY BLANES i CLARA DEL RÍO MUÑOZ, realitzaran la imposició de les seues cintes recordatòries al nostre estendard.

14:00 hores Apoteòsica mascletà al costat de la nostra falla, disparada per “REYES MARTÍ”.

Dinar a la carpa.

16:00 hores Tradicional campionat de Dominó/Parxís per a aquells que es vegen amb forces. (inscripció prèvia).

Dinar al parador.

18,00 Hores Festival de play-backs infantil (els assajos correran a càrrec de cada grup, ja que, pel nombre de xiquets, és impossible assajar a la carpa i enguany -i pel mateix motiu- només hi haurà actuacions en grups de 3 components com a mínim). Solament actuaran els grups que prèviament ho hagen comunicat, abans del dia 15, a la delegació d’infantils i que porten la música en CD (cada xiquet només podrá participar en una actuació, ja que el nombre de participants és molt elevat).

- 19:00 horas Berenar per a tots els xiquets de la comissió.

18:00 hores Gran cavalcada infantil de disfresses (es prega màxima puntualitat).

19,00 hores Berenar oferit per la nostra Fallera Major Infantil, CLARA DEL RÍO MUÑOZ.

21:45 hores Últim passacarrer infantil.

21:50 hores

23:00 hores Tornen un any més els musicals, esta nit en el nostre particular show… UNA NIT EN BROADWAY La nostra carpa es convertirá en un teatre més de Times Square, per a fer un repà pels musicals més famosos de la història.

Després de l’espectácle la festa continuarà amb música fins que la llei ens permeta!

11:30 hores

En tornar,

Dissabte 18

Comença la nit de la “Cremà” amb el llançament d’un espectacular castell infantil, després del qual es cremarà la nostra falleta amb la presa de la metxa per part de la nostra Fallera Major Infantil, CLARA DEL RÍO MUÑOZ.

23:00 hores Últim sopar de pa i porta al nostre parador.

23:45 hores Realitzarem l’últim passacarrer per la nostra barriada, acompanyats per la SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, fins arribar a la nostra falla.

Concentració a la carpa per a assistir a l’homenatge floral que tradicionalment la nostra falla realitza a l’Avinguda Regne de València al mestre Serrano.

A la tornada, farem el tradicional passacarrer per la nostra demarcació i, en finalitzar, hi haurà un aperitiu al parador.

24:00 hores

14:00 hores

01:00 hores

Mascletà fallera a càrrec de “REYES MARTÍ”.

Dinar a la carpa.

Acudirem al parador per a brindar per este exercici faller i donar la benvinguda a les falles del 2018.

“REYES MARTÍ” dispararà la tradicional mascletà de colors de la Nit de la Cremà i, a continuació, la nostra Fallera Major ÁNGELES CAMPOY BLANES encendrà la metxa per donar pas a la cremà de la falla de l’any 2017.

Teatrers

25

FA 25 ANYS... 1992

Temps per al record: Teresa Muñoz i Antolí-Candela

1992. Quin any...! No podria jo imaginar el meu nomenament com a fallera major de la nostra falla. Ni moltíssim menys. A qui se li podria ocórrer? Quan la meua germana major encara ostentava el títol de Fallera Major de València. Quina bogeria. Què gran privilegi i honor per a mi!!

Teresa Muñoz i Antolí-Candela Mare meua..... ja han passat 25 anys! Un nuc en l’estómac i

Els meus pares em digueren que m’ho mereixia, que m’ho ha-

llàgrimes en els ulls al recordar i a l’intentar expressar en

via guanyat per tot l’afecte que li havia demostrat a la meua

unes línies el que sent.

germana. Des del primer moment, animant-li, admirant-la i confiant en ella incondicionalment.

1992. Quin any...! No podria jo imaginar el meu nomenament com a fallera major de la nostra falla. Ni moltíssim menys. A

Vaig ser nomenada en l’antic casal del carrer Sorní, amb tota

qui se li podria ocórrer? Quan la meua germana major encara

la sorpresa i alegria compartida pels fallers que em coneixen

ostentava el títol de Fallera Major de València. Quina boge-

des que era xiqueta.

ria. Què gran privilegi i honor per a mi!!

26

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

Lluís Villar prenia el relleu en la presidència de la falla, encara que portava diversos anys encarregant-se de tot i ja comptava amb gran experiència. Què vos vaig a contar de Lluís, i de tota la seua família, que no sapieu vosaltres ja.

Atent, generós, elegant i especialment detallista, va saber donar-me tot el seu afecte en un any tan especial per a mi.

La festa de la Proclamació la vam celebrar a lo gran en “Els monestirs”, i recorde que van tirar traques en el meu nom i ho vam fer coincidir perquè la meua germana Carla i Elena Corbellas vingueren com a Falleres Majors de València. És per això, que anys més tard vaig voler celebrar la proclamació de la meua filla Gala allí també.

Després, no ens vam perdre una presentació del sector, ni sopar de la recent estrenada Agrupa-

un ambient fantàstic. Els menjars eren servits pel restaurant

ció. Allà que anàvem tots, sempre acompanyats per la gran

Zayan, molts recordareu quan de bons i abundants van resul-

família fallera: els Badía al complet, Marisa i Paco, els Fer-

tar. I el sopar de la Plantà que va ser esplèndid!

nández d’Ibarra, els Flor, els Campitos.. la nostra era sempre la taula més gran i els que més aplaudiments rebíem.

Pot ser que eixos dos anys en què disfrutàrem d’un espai gran i còmode durant la setmana fallera, foren el germen de voler

Deixeu-me que vos conte una anècdota perquè entengau mi-

tindre un casal tan gran i bonic com el que comptem ara.

llor l’emoció i els nervis del dia de la meua Presentació: quan vaig ser fallera major infantil, en 1980, es van estropejar els

I el dia de l’Ofrena, totes les dones de ma casa preparant-nos

llums i vaig tindre dos presentacions; per això, el dia de la

i la banda a la porta de casa i els aplaudiments de la gent de

Presentació de 1992 va ser tan especial per a mi, confiava

la falla, gent volguda que em coneix des de xicoteta i que hui

que eixiria tot fenomenal i va resultar ser un acte elegant

en dia, també creuen les seues mirades plenes d’afecte quan

i solemne en l’Alameda Palace. I el gran regal va ser que la

pel carrer de La Pau anem camí de La Mare de Déu.

meua germana em va deixar lluir la seua manteleta i davantal, els mateixos que havia portat ella en la seua Exaltació.

De la nit de “La Cremà” em recorde perfectament, vos podria dir com anava vestida i tot!. I d’encendre la metxa de l’última

El monument faller era molt més humil i menys grandiós

traca que pren la falla i donar les gràcies a Lluís i dir-li:

que els que tenim hui en dia, però vam tindre premi i vam

“Creus que podré ser Fallera Major una altra vegada, quan

anar a l’Ajuntament en un dia solejat i de bon temps. “La

siga major?” Segur que va ser la meua manera de dir-li que

banya de l’abundància”, eixe era el lema de la falla.

ho havia passat fenomenal i que passara el que passara en els successius anys de la meua vida, sempre estaria agraïda

Dies plens de música i cercaviles. De matinades perquè An-

a la meua falla. La falla de tots nosaltres.

gelita ens pentinara en el casal. Llavors les nits ja eren molt animades i el Parador s’omplia a l’hora del sopar i del ball. Es

I després d’estes línies, només em resta dir: “ Vixca les Falles

va tornar a muntar en un baix del carrer de Comte de Salvatie-

2017”, “Vixca la nostra Fallera Major” i “Vixca València”.

rra, on l’any anterior ja ho havíem convertit en nostre, durant el regnat de Mar Coll. I quin Parador!!...perquè no el cridàvem “carpa”, era el Parador, tan bonic decorat, amb escenari, i amb

Teatrers

27

Temps per al record: LucĂ­a Fernandez de Ybarra i Esquerdo

28

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

Teatrers

29

30

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

Teatrers Els fallers i falleres de Compte Salvatierra-Ciril Amoròs i convidats escriuen sobre el mercat, la seua època i el seu entorn

Brusquina

Josep Lluis Campos i Josep Vicent Bergon

El teatre com a obra social. Pau, caritat, justícia Lidón Gil Vidal

Shakespeare, Cervantes i l’Empresa Luis Martínez Ochoa

De Shakespeare a Peris Celda Isidro Niñerola Giménez

El que va poder succeir o potser va succeir: qui ho sap?

Amparo Coll i Comín

Falles i shakespeare. (El vostre és pur teatre) Manuel Uña i Llorens

L’arquitectura dels teatres històrics de València Málek Murad i María García Vallcanera

Mercat de colón, història i reflexions Josep Vicent Bergon

Jornades culturals 2016 Marisa Martinez i Bes

Teatrers

31

BRUSQUINA Per Josep Lluis Campos i Josep Vicent Bergon

Espentats per la nostra estima pel teatre, iniciàvem a

és clar que es trobava en la direcció de Josep Lluis Campos,

l’any 1973 aquesta enriquidora tasca cultural. Era el temps

al que atesa la seua reconeguda experiència, Pilar Roger, va

d’aquell enyorat Quart 23, on es representaven valuoses

suggerir enguany el fer un article sobre la tasca teatral des-

obres d’encuny de reconeguts actors, començant per aquella

envolupada en la falla, encetada pel Grup Brusquina arran

magnífica Sabor a miel, de Selagh Delaney, muntada i diri-

del més amunt citat sorteig al Micalet. Doncs bé, és el cas

gida per Antonio Díaz Zamora, que va ser escollida per a la

que l’obra que ens tocà en sort en el sorteig, L’Inspector, de

inauguració del teatre. Després vindrien moltes més, totes

Gogol, en una primera versió de Baltasar Porcel i en aca-

elles de semblant qualitat, com Las criadas, de Jean Genet,

bant en una adaptació dels germans Sirera, va obtindre un

protagonitzada per un jove Enric Benavent i el madrileny

èxit massiu, reconegut per revistes d’àmbit local i de l’Estat

Antonio Corencia; La lliçó, de Ionesco; Las Salvajes en Puen-

espanyol, com Destino, va aconseguir el I Premi del Con-

te San Gil, de José

curs i va rebre nombrosos aplaudiments en la seua repre-

Martin

iniciàvem a l’any 1973 aquesta enriquidora tasca cultural

Recuerda,

sentació a l’Ateneu Mercantil. Anant de “bolos” tot seguit

dirigida per Antonio

per diverses localitats del País i compartint vetlades amb

Díaz Zamora, etcète-

reconeguts grups independents, com Pluja, de Gandia. Cal

ra, etcètera.

dir a més a més, que a València estiguérem representant aquesta obra els caps de setmana al Pub Milord durant dos

I bo, esperant que l’amable lector disculpe aquesta momen-

mesos. A Vila-Real, d’altra banda, tornàrem a participar en

tània digressió recordatòria, tornem als inicis del nostre

un altre Concurs, organitzat pels Lluïssos, de tradicció i

grup de teatre, Brusquina, fundat per Josep Vicent Bergon.

bon quefer sobradament reconeguts, on Josep Lluis Cam-

Cal dir així, que tot començà en un principi i moguts per la

pos obtingué el Premi a la Millor Direcció.

ja susdita estima pel fet de prendre una arriscada decisió,

32

com va ser la nostra inscripció en el II Concurs de Teatre de

I no sería tampoc

Junta Central Fallera arran del sorteig de les obres que es va

just obviar, abans

fer al teatre de la Societat Musical del Micalet, i diem arris-

de què se’ns oblide,

cada, atés que no sabíem res de muntatges, ni de direcció

la col.laboració en

teatral i, per a més inri, tampoc comptàvem amb un elenc

el vessant musical

d’actors i actrius. Per sort i amb la incorporació a Brusqui-

de totes les obres

na de Josep Lluís Campos, molt experimentat en els afers

que férem tot se-

teatrals i que prompte n’assumiria la direcció, així com la

guit,

d’un grup de persones interessades de Tavernes Blanques,

per aquesta, de Vi-

que després d’apuntar-se a la comissió es van comprometre

cent i Rafel Chirivella, així com l’ajuda en els muntatges de

en la interpretació, tot i que que varen ésser substituïts ben

José Michó. En total, i calculant a grosso modo, es varen fer

prompte per membres de reconegut arrel a la Falla sense ex-

de “L’Inspector”, incloent-hi una versió musical al Teatre

perimentar cap canvi significatiu. L’ànima del grup, doncs,

del Micalet, més de cent representacions.

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

començant

l’obra que ens tocà en sort en el sorteig, L’Inspector, de Gogol, va obtindre un èxit massiu, reconegut per revistes d’àmbit local i de l’Estat espanyol

El 1980, i arran d’una iniciativa de la Delegació de Cultura

Tornant, però, a la Mostra, cal recordar al respecte que el tea-

de la Junta Central Fallera, que comandava Josep Vicent

tre estava ple de gom a gom, en bona part per la crida feta

Bergon, es va aconseguir a Madrid la celebració d’una Mos-

pels mitjans de comunicació on treballaven molts valen-

tra de Cultura Popular Fallera, on a més de la presentació

cians. (Fotografies de L’Inspector)

d’esbossos i maquetes en els baixos de la plaça Colón, es va I fins ací tot el que se’ns acudeix d’aquesta obra, a la qual va seguir el 1974, L’Apolo de Bellac, de Jean Giraudoux, el reconegut autor francés de La loca de Chaillot, a la qual Josep Lluis Campos li va afegir un nombre musical i Josep Vicent Bergon un parell d’escenes. Cal dir que aquesta obra va tindre també un considerable èxit en la gira pels pobles, compartint escenari de vegades amb grups independents de relleu. Obtenint en un Concurs Empar Ferrandis la màxima puntuació, en l’unic Premi a la Millor Interpretació que es donava, per part d’un qualificat Jurat. (Foto de l’Apolo)

fer en un teatre ad hoc la representació de L’Inspector, com a obra guanyadora als començaments del concurs, juntament amb El carro del teatre, que hi havia estat la darrera guanyadora, de Vicent Romero, escenificada per L’Om sota la direcció de Santiago Sánchez. Un grup a hores d’ara totalment professionalitzat, que sota la susdita direcció ha obtès considerables èxits. Tant pel seu magnífic Imprebís, com pel Galileo que tinguérem ocasió de veure al Talía.

Teatrers

33

L’any següent, tornàrem als ja consabuts “bolos” amb La Quinta d’en Joan, de Juan Alfonso Gil Albors, el nom vertader de la qual, L’Erotíssima Doña Inés, no podiem emprar per raons de censura i de la que vàrem representar alguna de les seues escenes en l’homenatge que li férem recentment a Juan Alfonso. És el cas que participàrem amb aquesta obra una altra vegada en el concurs de la JCF, amb un muntatge certament nou i modern que no va ser entés per l’anquilosat jurat de la Junta. Així doncs, i una mica molests, vàrem optar l’any següent per representar l’obra que havia guanyat, La

I, per últim, i com a colofó d’aquesta tasca teatral, atés que encara que Josep Lluís Campos va muntar amb nova saba de la Falla el 2016, Ací no paga ni Déu, de Darío Fo, cal dir que el 1980 Josep Lluis muntava El verí del teatre, de Rodolf Sirera.

En realitat la nostra primitiva intenció era representar l’obra de l’irlandés, Sean O’Casey, Roses roges per a mi, que havia dirigit a Madrid José Mª Morera, però atesa la disposició econòmica de Brusquina, així com l’entrebanc d’aconseguir el gran elenc d’intérprets que requeria l’obra, ens va conduir fins El Verí...., en la que també per motius econòmics, tinguérem que fer mesures dràstiques de vestimenta. Açò no va ser entés per l’autor, Rodolf Sirera, present a l’estrena, al que li destacàrem la semblança de la seua obra amb la pel.lícula La Huella, de Josep L. Mankiewitz, cosa que ens va reconèixer com a possible, atés que segons ens va dir era “un gran admirador d’aquest” Doncs bé, dit açò, va exercir “vis a vis” una crítica al nostre entendre desproporcionada per la vestimenta actual emprada, obviant l’excel.lent treball dels actors, així com la direcció i muntatge de Josep Lluis Campos, que el Jurat en canvi va valorar molt positivament. El nostre malestar amb Pati de Peixcadors, d’Escalante. I no obstant la dificultat que

l’autor, Rodolf Sirera, va augmentar considerablement més

representava pel Jurat l’atorgar dos anys seguits el Premi a

tard en veure al Principal en El Verí del Teatre, als magnífics

la mateixa obra, vam aconseguir guanyar-lo.

actors José Mª Rodero i Manuel Galiana, amb la mateixa vestimenta actual que abans ens havia criticat, a la qual cosa

Més tard, el 1977, anàrem també de gira amb El Brunzir de

per supost no va obrir la boca. Els Jurats del Concurs no

les abelles, de Rodolf i Josep Lluís Sirera, incloent-hi, con-

obstant, no compartien l’opinió de l’autor. Així almenys ho

tractats per l’Ajuntament, diverses representacions en llars

demostra el fet de què tornàrem a guanyar una altra vegada

de jubilats, que acudien en acabant a felicitar-nos. El Brun-

el Primer Premi del Concurs, mentre que els actors, Miquel

zir de les abelles, formava part d’una trilogia que reflectia

Navarro i Ricard Plaza, compartien també el Primer Premi

una època i un temps d’una societat valenciana dins de la

d’Interpretació.

qual, com tocava a la susdita època, lluïen les senyeres repu-

34

blicanes. Després de la oportuna consulta per part de Josep

I fins ací tot el que la nostra memòria ha pogut conservar, de

Lluis Campos, no ens posaren cap tipus d’objecció a la seua

tota una època de treball i perdudes hores de son, però so-

presència a l’escenari. (Foto del Brunzir)

bradament compensada pel nostre gaudi i estima pel teatre.

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

El teatre com a obra social Pau, caritat, justícia Per Lidón Gil Vidal (Traducció: Belén Ibáñez Gimeno)

casa després d’assistir a un malalt que

EL SINDICAT DE L’AGULLA… ”OBRES QUE SON AMORS”

li havia tocat urgentment. Una figura menuda emergí en l´obscuritat. Era

Transcorria l’any 1992 quan Don Ma-

una xiqueta que venia del taller, es po-

nuel Pérez Arnal va fundar el “Sindicat

dia endevinar la por que sentia al anar

de l’Agulla i Similars” fruit de la doc-

sola pel carrer a eixes hores. Somrigué

trina social de l’Església iniciada amb

al observar el alleugerament, el rostre

l’encíclica del Papa Leon XIII “Rerum

infantil de la xiqueta que no tindria

Renovarum” en 1891 que senyalà el dret

mes de catorze anys. Sa mare estava

que tenien els homes i les dones , en

malalta i sols alguns dissabtes anava a

les seues diverses classes socials, a

buscar-la si podia. La va a acompanyar

organitzar-se i a associar-se per a de-

fins a sa casa i es van acomiadar.

fendre els seus drets. I això que va ser un desig de l’Església manifestat en un

I va ser aquella nit, quan va prendre la

document de tanta categoria com la

ferma resolució de lluitar contra tot i

“Rerum Novarum” sigué per a Manuel

contra tots, treballant quant li fora pos-

Pérez un mandat i un instrument per a

sible per la millora material i espiritual

un nou apostolat.

de la classe obrera, i posar en pràctica la Doctrina Social de l’Església, amb la

La realitat socio-laboral del moment, els efectes de la Segona

creació de potents associacions professionals capaç de de-

Revolució Industrial, la precària situació dels treballadors, la

fendre els legítims drets de la dona treballadora dins dels

invisible defensa dels seus drets i, sobretot, de la seua digni-

principis catòlics.

tat laboral, feien necessari proclamar el dret que tenien tots els homes i, també les dones, a organitzar-se i associar-se

Esta trobada casual avivà l´esperit inquiet de Manuel Pérez.

per defendre millor els seus drets.

Sabia del règim abusiu de treball al que estaven sotmeses moltes obreres, i d´una manera particular en els coneguts

I, així va sorgir, en l´hivern de 1911, en València, un fet corrent

“taller de l’agulla” on es treballaven més de dotze hores

en aquella època va servir per a il•luminar amb llum sobre-

diàries, per tal de guanyar un jornal irrisori que no bastava

natural la ment de D. Manuel. El rellotge del Miguelete aca-

per a satisfer les més estrictes necessitats particulars o fa-

bava de donar les dotze de la nit quan D. Manuel tornava a

miliars.

Teatrers

35

ligioso, Actividades de Formación Profesional, La Biblioteca Circulante, La Hospedería de Sirvientas y Bolsa de Colocaciones, Actividades Recreativas y Culturales, el Coro Angélico y el Coro Musical, etc. El que va contribuir a estendre molt ràpid l’obra per les altres províncies valencianes. En juliol de 1936 el número d´associades era de 40.000.

EL TEATRE COM A OBRA SOCIAL Les

activitats

teatrals eren una Baix el lema “Pau, Caritat i Justícia” i tan sols amb 19 obreres, D. Manuel fundà en 1912 el “sindicat de l’Agulla i Similars” (1912-1936) nomenat en l’actualitat “Obra Social Femenina de la Verge dels Desemparats”, i baix eixe lema es que ha girat tota l’activitat de la Obra Social.

part molt important del Sindicat que es desenvolupaven principal-

el Sindicat va promoure la cultura teatral y la poesia del moment amb representacions de obres com “La Casa de Quirós” de Carlos Arniche, “Nelo Bacora” de Josep Peris Celda...

ment els diumenges pel matí. Hem de tindre en compte que en eixa època no hi havia televisió ni cine, el teatre era una activitat que omplia el temps lliure de la gent. Així, el Sindicat va promoure la cultura teatral i la poesia del moment amb representacions d´obres com “La Casa de Quirós” de Carlos Arniche, “Nelo Bacora” de Josep Peris Celda, “La Esclava de Fabiola” de l´anglés Nicholas Wiseman, o recitals de poesia com “El Cuento de la Espiga”, “la Paella Valenciana” o “La Virgen de la Montaña”, esta última de Gabriel y Galán.

NAIXEMENT I INFÀNCIA DE DON MANUEL

El sindicat va créixer en poc de temps i es va reorganitzar en grups segons les necessitats particulars del treball, sorgint així els gremis per a millor defensa dels seus drets. S´obriren escoles

noctur-

nes per a elevar el nivell cultural de les obreres i, entre altres activitats, es va crear la Caja de Crédito, la Mutualidad de Enfermas, el Taller

de

Paro,

La Mensajera del Sindicato o Boletín

Informativo,

Actividades

de

orden moral y re-

36

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

Don Manuel Pérez Arnal va nàixer a Nàquera (València) en 1879, d’un matrimoni format pel senyor Manuel Pérez Navarro i la senyora María Arnal Navarro, llauradors que ja tenien una filla de tres anys. Va rebre les

COM ERA DON MANUEL? D’estatura més be menuda, prim i de mirada dolça, els que tingueren l´oportunitat de conèixer-lo destaquen la seua humilitat, el seu parlar senzill i reposat. La seua pietat i fervor el portaven a expressar-se sempre en to benvolent, disculpant les faltes i errors aliens i exalçant els més insignificants encerts i bones intencions.

En totes les seues actuacions sobreeixí sempre en Don Manuel la santedat.

Don Manuel va treballar en la seua obra fins el 4 de juny de 1946, ser

quan cridat

va per

Déu al seu si.

Les seues restes en

cés de Canonit-

afectuós de “Nelet”, va ser educat en un ambient pro-

Va ingressar en el Seminari Conciliar de València en octubre de 1892, cinc anys després va marxar a Roma on estudià Filosofia i Teologia en la Univeridad Gregoriana, residint en el Col•legi Español de “San José”. Va ser ordenat sacerdot el 18 de juliol de 1903 de la mà del Cardenal Merry del Val. Celebrà la seua primera misa en Nàquera, el seu poble natal, el 30 de juliol de 1903, amb ocasió de la celebració dels Sants Abdón i

en

Nàquera. El Pro-

Guanter. El xiquet Manuel, conegut amb el diminutiu

en aquella ànima de xiquet.

Capella

Femenina

en l’església de Nàquera de mans del vicari D. Ramón

Guanter, va veure com despertava la vocació sacerdotal

la

de l´Obra Social

aigües baptismals dos dies després del seu naixement

fundament religiós i, sent encara vicari D. Ramón

descansen

zació s´inicià el 13 de novembre de 1999 en València, trobant-se la causa de canonització en Roma des de març de 2008.

Setanta anys després de la seua mort, la seua obra segueix viva i amb gran arrelament en la ciutat de València. En l’actualitat, es venen realitzant diverses activitats, de manera regular, com classes de cultura general, treballs manuals, tall i confecció, retirs mensuals, exercicis espirituals anuals o torns d’estiueig en la Residència de Nàquera de l´1 de juliol fins al 30 d’agost.

L’Obra Social conta també amb sector per a majors i per a jóvens i xiquetes...“El Sindicat de l´Agulla i similars”…

“Obres que són amors”

Senent. Va tornar a Roma a finalitzar

els

seus estudis on obtingué

tres

doctorats en Filosofia, Ciència Teològica i Dret Canònic.

Teatrers

37

Shakespeare, Cervantes i l’Empresa Per Luis Martínez Ochoa

Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials. Professor. Faller

Entre estos dos “mònstruos” de la Lliteratura de tots els

Hidalgo Don Quijote de la Mancha”, hui globalment llegit per

temps s’ha de destacar la seua gran coincidència, que no

més que hagen passat els mateixos quatre sigles.

és una atra que la d’haver contribuït a fer més cultes i universals les llengües en les que s’expressaren, l’espanyol i

Pero hi ha una diferència essencial entre Shakespeare i Cer-

l’anglés. L’una és llengua romanç derivada del llatí, i l’atra

vantes que va contribuir de bon tros a l’exitosa i conforta-

està plena de paraules preses del llatí, en el que, per cert

ble vida del primer en contraposició a la dramàtica i penosa

toca sumergir-se, seguint modes lliteràries vigents hui, per

del segon, que és precisament la seua condició d’empresari.

a poder llegir en idioma original grans autors precedents de

Aixina és, William va ser empresari teatral perque era actor,

talla i repercussió universal. També coincidixen Miguel de

a més del gran autor dramaturc més reconegut de l’Història.

Cervantes (1547, Alcalá de Henares) i William Shakespeare

Mentres que Miguel va ser el millor noveliste de l’Història

(1564, Stratford on Avon) en que faltaren en abril de 1616, es

per al meu gust, pero tingué que canviar d’ofici en unes quan-

diu que en el mateix dia, encara que és difícil precisar per

tes ocasions per a guanyar-se la vida: fon soldat en Lepan-

tractar-se de calendaris distints, en Gran Bretanya es gas-

to, en acabant d’haver buscat sustent en Madrit i Andalusia,

tava en aquell moment el calendari julià, mentres que ací el

anant a Nàpols provinent de Sevilla cap al port de Barcelona,

calendari era el gregorià, ara vigent en les dos nacions.

captiu de guerra i presidiari en masmorres algerines durant cinc anys, posteriorment recaptador d’imposts i exencions

Lo ben cert és que Shakespeare va ser el gran renovador

per a la Corona d’Espanya buscant el favor de la cort en Ma-

del teatre europeu, convertint-lo en espill de la vida, en una

drit i Valladolit.

ampla, excelent i variada producció, hui globalment repre-

38

sentada havent passat quatrecents anys. I que Cervantes,

William era actor, encara que odiara l’ofici, com diu en els

encara que va cultivar la poesia en gran sensibilitat i el

seus sonets, pero al teatre es va entregar en totes les seues

teatre disputant en Lope de Vega, fon el gran inventor de la

forces. En uns atres actors i dos inversors regentava el teatre

novela, patriarca d’eixe gènero lliterari i primer noveliste de

“The Globe” en societat, en 1200 localitats, lo mateix succeïa

l’història, en variats èxits consumats, i cim en “El Ingenioso

en el “Blackfriars”, en la mitat d’aforament. Eren les seues

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

empreses companyies teatrals. En Londres, en el comença-

Empreses i estats també, millor si són humanistes, respec-

ment del sigle XVII, n’hi havia uns atres teatres nous sem-

tuosos en els humans; humanista és qui està per al ser-

blants en disseny a eixos dos, com ara els de “La Rosa”, “La

vici de les dònes i dels hòmens i no per a servir-se d’ells,

Fortuna”, “El Cisne” i el “Red Bull”, a més d’uns atres nou més

esgotant-los i aniquilant les seues capacitats per asfíxia

antics i quatre o cinc patis de posades acondicionats per a

controlada o descontrolada. Necessitem empreses i estats

la representació teatral. Tots competien en sana carrera per

“pertinents” per al govern eficient de les coses privades i

agradar més que ningú a la concurrència. Òbviament, les

públiques, que sàpien córrer el risc de la llibertat de cada

obres del gran dramaturc, una vegada conseguits els seus

persona i de les societats intermiges que es conformen na-

primers èxits, es representaven en els seus teatres i no en

tural i espontàneament, permetent el seu ple desenroll, fo-

els atres de la ciutat, raó per la qual les seues empreses foren

mentant la solidaritat global, posant el cor i les capacitats de

les més pròsperes.

cada persona a ple rendiment. En realitats intangibles que afigen valor. Són valors, entre molts atres: servici, gratuïtat,

Les seues empreses eren un conjunt solidari de persones que

do, esforç, apertura, entrega, honorabilitat, afecte, be, veritat,

treballen pel be comú, de les persones internament involu-

bellea, excelència de comportament, prudència, laboriositat,

crades, dels “stakeholders” (persones i institucions externes

raonabilidtat, llealtat, la resolutivitat i l’ascendència que es

relacionades en elles) i de la societat civil en la que influïen

compon d’espenta, energia, honestitat, austeritat, integritat,

complint també un paper dinamisador de la cosa pública

grandea d’ànim, eixemplaritat i confiança. Els “Contrava-

com a grup. 400 anys més tart, les empreses teatrals i totes

lors” no mouen res, paralisen, destruïxen, esterilisen, semen.

les atres, són un element clau de la societat civil, la que viu

La llista de contravalors no la mencione, la he llançat al fem.

cada dia fòra del control directe de l’Estat, generant riquea i ingressos a empleats, colaboradors, institucions financeres,

Són menester empresaris que vegen negocis i els apliquen

a les administracions de l’Estat i per últim als accionistes

valors per a una gestió adequada i sostenible, com Shakes-

inversors. Per a entendre’ns millor, l’empresa de negocis és

peare, fent us de tecnologies en els nous teatres econòmics

com una Comissió de Falla valenciana que creix i funciona,

locals, nacionals i globals, en habilitat i destrea, conformant

pero en ànim de lucre.

empreses dignes de tal nom. I es necessiten genis molt treballadors, autònoms, durs, eixemplars com Cervantes. Mi-

És indubtable que les persones tendixen a viure en societat,

guel vengué el “Quijote” en vida, editat pel seu mecenes en

esta tendència natural es mostra contundent i imprescindi-

espanyol, i també traduït al francés i a l’anglés, de manera

ble en el guany de determinats fins sumament enriquidors

que William va poder llegir-lo comprenent-lo be, com pareix

i valiosos com són: la creació d’una família vivificant i aco-

que va succeir. William no va publicar les seues obres en es-

llidora, una educació de calitat per a tots els seus membres

panyol en vida i per tant no se’l representà ni se’l va llegir en

sostinguda en el temps, uns servicis sanitaris adequats al

vida en la ampla part del món dominat llavors per l’imperi

desenroll vital de la persona, el fruir d’espais comuns de lli-

de Felipe II. Ni Miguel el va poder llegir. Lliçó: sigam multi-

bertat creativa i de descans, disponibilitat d’infraestructures

lingües com les publicacions de Cervantes …. i a ser possible

de comunicació i desplaçament en temps raonables i com-

empresaris, com William Shakespeare.

petitius, etc.

Teatrers

39

De Shakespeare a Peris Celda Per Isidro Niñerola Giménez

A ningú se li escapa que William Shakespeare és l’escriptor

una especial consideració “El gran joc del truc” que tracta-

de llengua anglesa més important de tots els temps i que va

va sobre l’origen i el reglament de tan cèlebre joc de cartes

arribar a aconseguir la reputació com Miguel de Cervantes, i

que heretem dels àrabs i musulmans que s’hauria d’escriure

el també escriptor de llengua anglesa Charles Dickens.

“Truk”.

La seua obra es continua representant en tot el món i en els

Així, el mateix Peris Celda, quan explicava l’origen del joc,

Coliseus d’Òpera més importants, arribant a la nostra terra a

deia que quan venien a aprendre-ho per a explotar-ho en

través del Catedràtic de Filologia anglesa, Manuel Ángel Conejero Tomás, el qual va traduir tota la seua obra al castellà.

No menys important és el nostre volgut Josep Peris Celda, qui va anar forjant la seua personalitat des de la infància, atés que son pare, era gran aficionat al teatre, unint-se als 9 anys a una companyia de Sarsuela.

Nascut a València, l’11 de desembre de 1882, en el cor del Barri del Carme, en el carrer Corders, serà un dels autors més importants del teatre valencià del Segle XX. Va ser autor de 112 obres dramàtiques de les quals 102 ho van anar en llengua valenciana, que van des del teatre a la Sarsuela, passant per la revista musical o l’apropòsit faller, sent este últim una obra de teatre o sainet l’argument de la qual està relacionat amb la proclamació de la Fallera Major i la seua Cort d’Honor, escrit per a eixe esdeveniment interpretat i dirigit per fallers de la Comissió.

Autor de més de 60 llibrets de falla fins al punt de ser reconegut per l’Associació Cultural de “Lo Rat Penat” que va crear un premi que dóna en nom seu, dins del concurs de Llibrets de Falla.

A mes de l’extensa obra abans mencionada, va publicar diversos llibres centrats en la cultura valenciana, mereixent

40

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

l’estranger, era com les taronges, les cebes i les falles, que l’exclusiva la teníem els valencians.

El seu debut com a autor teatral, va ser amb “Tres artistes de Porxe” en el teatre El Mediodía de Russafa en 1902, però serà en 1911, quan escriu el que per a molts serà la seua obra de més profunditat literària “Terres Malaides” adaptada en quatre actes i basada en la novel•la “La Barraca” de Vicente Blasco Ibáñez.

El 21 de juny de 1918, set anys més tard, és quan estrena “Nelo Bacora”, que possiblement siga la seua obra més representada per comissions falleres i grups de teatre, l’argument de la qual és un embull en un despatx d’advocats, on acudix Nelo Bacora perquè aclarisca l’advocat una disputa de terres i mentres l’advocat i el passant han d’eixir per a fer gestions, li planxen la jaqueta i es posa, al sentir fred, el birret i la toga, i rep dos visites, una de les quals és dels propietaris amb què es disputa les terres que no tenen regularitzada la propietat, deixant els propietaris els documents i Nelo Bacora posa les terres al seu nom.

Al final, Nelo Bacora, acaba casant-se amb l’autèntica ama de les terres.

La veritat és que és molt divertit, distret i al mateix temps modern, sense oblidar que s’escriu a principis del Segle XX, i que des de l’èxit atribuït històricament, va ser representada l’obra per la Companyia de Joan Monleón, en el Teatre Olímpia.

Altres autors van destacar també com Paco Barchino, Eduardo Escalante, Rafael Gayano Lluch i Faust Hernández Casajuana però Peris Celda va ser únic, i altres obres no menys excel•lents que Nelo Bacora, van ser a més de Terres Malaides, Sels de Novenza, per la Fam d’heretar, Pepico, El dolor de fer be, Un faller més i altres tantes.

El nostre gènere, el valencià, comprén des de la comèdia d’humor, el sainet, el drama, l’ensalá contes, la farsa còmica i l’opereta i Peris Celda ha sigut un gran exponent del nostre teatre valencià.

Bibliografía: Diari “Las províncias” de 21 de desembre del 2011.

Fons documental “Llibreria París València”.

Edicions “Impremta Domenech”.

Teatrers

41

El que va poder succeir o potser va succeir: qui ho sap?

Per Amparo Coll i Comín

S’obri el teló. Acte primer. Escena I.

Gaspar Juan Escolano, Luz: Exacte, però com és un poc prompte els propose anar pegant una volteta i així em des-

València. Allà per l’any 1592, un dimecres qualsevol. A po-

clariré de tant de debat Universitari entre Tomistas, Lulistas,

queta nit, tres cavallers; Gaspar Aguilar, Jerónimo de Virués

Erasmistas que m’han deixat el cap de pasta de moniato.

i Máximiliano Cerdán de Tallada conversen en la porta de la Universitat. El primer vist de negre; calçó curt, calces, gipó,

Gaspar Aguilar, Sombra: Què us sembla si ens passem pel

valona i gorro cònic. El segon, també de negre però amb ca-

teatre de l’Olivera que està propet d’ací? I després fem una

lçó llarg i estret, coll blanc de gola i llueix l’anell acreditatiu

miradeta per tal de veure què estan representant en el teatre

de metge en el polze. El tercer, militar amb gran mostatxo,

dels Santets. Dos teatres estables! Què gran afició al teatre hi

pantaló bombatxo curt de colors, capa, gorra de vellut amb

ha a aquesta ciutat!

plomes i espasí. Es troben amb l’eclesiàstic Gaspar Escolano i amb el canonge Francesc Tàrrega que en eixe moment ixen

J. Virués, Estudio: Casi res, quatre cents localitats té el

de l’edifici. Acompanya al grup un criat portant un fanalet.

de l’Olivera entre cadires i llotges. I a més, és l’únic lloc d’Espanya on hi ha també funció nocturna.

Jerónimo Virués: Bona vesprada, En Francesc, o he de dir-li pel seu nom fictici en l’Acadèmia, “Miedo”? Per l’hora i els

G. Escolano, Luz: Quin gran encert va ser obrir-lo fa deu

papers baix del braç supose que es dirigeix al mateix lloc

anys! Per primera vegada en molts segles comparteixen el

que nosaltres: al palau del Senyor Bernat Català de Valeriola

mateix espai poble, nobles i prelats de manera ordenada.

per acudir a la sessió de l’Acadèmia de Els Nocturnos.

Abans, recorden, només podien presenciar-se espectacles teatrals com “El Cortesano” de Luis Milá o el “Col•loqui de

F. Tàrrega, Miedo: En efecte Estudio, si prefereix que utilit-

dones” de Fernández Heredia a les cases dels nobles i en el

zem ja des d’aquest moment els nostres pseudònims, si no

palau dels ducs de Calabria, o calia acudir a la plaça a es-

tenen inconvenient em sume a vostés. Gaudiré de la seua

coltar algú romanç de cec o veure als còmics transhumants.

companyia i de la seua instructiva conversa: “ Barrejar el

42

dolç amb el profitós per a la consecució dels propòsits”, com

F.Tárrega, Miedo: Se t’obliden les representacions litúrgi-

diu el lema de la nostra Acadèmia.

ques i les processionals, que també són importants, per da-

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

munt de tot després del Concili de Trento. A més, l’hospital

s’infringeixen alguns nobles com els Centelles i els Vilarra-

general i la confraria de Sant Nicolàs tutelant estos teatres

gut. Raó té el virrei, comte d´Aitona en prohibir les armes

i part dels diners recaptats van per als pobres, el que és de

no sols al poble sinó als nobles. Només entre el 1485 i 1592

gran profit per a la ciutat.

portem 643 cremats i 3103 comdenats menors.

Fernan de Tallada, Temeridad: Atén! I tampoc cal oblidar

(El grup es creua en dos cavallers que van parlant animada-

les representacions en llatí de la Universitat que tant va im-

ment. Un d´ells fa un gest de saludar- los).

pulsar Palminero, i és clar que sols eren representades per i

J. Virués, Estudio: Eixe no és Félix Lope de Vega i Carpio?

per a estudiants.

G. Escolano, Luz: Sí, sí. Lope està intentant que li edite Pere G. Aguilar, Silencio: Au, anem! Crec que hui en el de l’ Oli-

Patricio Mey, ací a València, la Dragontea. Diuen que la va

vera representen Cornelia de Joan de Timoneda, l’editor de

començar a escriure mentre lluitava en l´Armada Invencible

Lope de Rueda. En aquestos moments estaran eixint les do-

i que està inspirada en el pirata Drake.

nes del “corredor de les dames”. Saben com li diuen a eixe lloc del teatre en Castella? : la cazuela.

M.Cerdan de Tallada, Temeridad: Doncs no calia que se´n anara tant lluny, que de pirates i bandolers ací estem prou

J. Virués, Estudio: Pues anem a veure que “se cuece en la

ben servits: Dragut, Cabot, Joan Gascó,…Deuríem convidar-li

cazuela”. Sospite que de menjar hi haurà perquè entre les

a alguna sessió de l´Acadèmia. Els germans De Castro, so-

purgues de Na Germana de Foix als agermanats i les con-

bretot Guillem que es fa anomenar “Secreto” estarà encan-

demnes de la Inquisició a Eramistas, Luterans, Jueus i Mo-

tat. És jovenet però promet, encara que com no se´n vaja a

riscs, a més dels que se’n han anat a fer les Amèriques i els

Madrid…i qui és eixe que li acompanya?

que com vostés, els eclesiàstics, renuncien al putxero, eixim a dos dones per home. Xé que bo! Podrem triar!

G. Aguilar, Sombra: Eixe és Asensio, l´encarregat pel Patriarca Ribera de censurar els llibres que deuen publicar-se.

M.Cerdan de Tallada. Temeridad: Sí, sí. Ah! I afig a estos, els sentenciats per delictes comuns més les desfetes que

J. Virués, Estudio: Xé tu, este Ribera es clava en tot; des de

Teatrers

43

València, ja des dels temps de Sor Isabel de Villena i d´Isabel Suaris, se’ns permet algunes llicències com la de llegir i discutir fora de nostra casa encara que al Jaume Roig no li faça cap de gràcia. Avui hem debatut sobre el text de “L’educació de les dones” i “Consells a l’home casat” de Lluís Vives. (Amb ironia) Els sona a vostés? Ai, Vives, Vives! Algun dia s´alçarà un claustre en la Universitat i en el mig d’ell li erigiran un monument!

G. Escolano, Luz: Pues no queda res…de moment encara fumegen les fogueres en les que cremaren a la seua família. si deuen els Jesuites ocupar les càtedres de filosofia en la Universitat, fins el suministre de blat, la reforma del clero o l´expulsió dels moriscs. És un “tot ho sap”!

G. Aguilar, Sombra: I encara té temps de revisar els plànols del col•legi i l’església de Corpus Christi que vol construir al costat de l´edifici de la Universitat als solars de l´enderrocada jueria.

Na Elvira (a Na Mencia): Pues si llegiren “La nova filosofa de la vida humana” d’Olivia Sabuca, qui parla fins d’ecologia, no la cremen, la gratinen!

G. Aguilar, Sombra: Ja arribem senyors, però no volguera abans de que començara la sessió deixar de comentar que bé que va estar la seua exposició, En Jerónimo, sobre les lletres,

G. Escolano, Luz: Jo tinc interés en saber si Lope ha sentit algo del que m´ha dit un amic alacantí que fins ara tenia un bon negoci d´exportació de vi i panses a Anglaterra i va molt per Londres. Sembla que hi ha un jove de nom impronunciable – Shakespeare – a qui tots per simplificar li diuen el bardo, que ha escrit una obra: “Love´s labour´slost”, encara no editada però que ja s´ha representat, inspirada en la Dianas de Jorge de Montemayor i de Gil Polo que van per allà traduïdes del francès, en plecs solts. Inclòs un dels seus personatges de “The two gentleman of Verona” li diuen Turio, nom que de segur pren del “Canto al Turia” inclòs en la Diana de nostre Gaspar Gil Polo.

S´acosten dos dones que van elegantment vestides segons l´última moda. Escot quadrat, cintura marcada, falda amb grans plecs, cosset amb falses mànegues apegades entre les que asoma la camisa abullonada.

Na Constanza: Bona nit, cavallers. Afanyen-se´n si van a la sessió de l´Acadèmia. Acabem de creuar-se´n amb el baró de Càrcer, el jove Carles Boil i algú més. Espavilen o arribaran tard.

G. Aguilar, Sombra: I vostés on van tan carregades de llibres i papers?

Na Mencia: No anem, venim. D’assistir a un parlament en la biblioteca de Na Àngela Zapata. Ja saben vostés que ací a

44

Au! Amb Deu senyores! Que vostés ho passen bé!

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

les armes i la política, i pense jo que havent tants metges i científics en la nostra tertúlia estaria bé que incloguérem també temes de zoologia, de mineralogia…

G. Tàrrega,Miedo: Molt bé! Jo parlaré sobre botànica. Què

els sembla?: “elogi de la figa”?

G. Escolano, Luz: Però senyor canonge!

(Mirant al públic i amb el dit als llavis)

F. Tàrrega: Ssssssh…Miedo, em diuen Miedo.

Teló

Falles i shakespeare. (El vostre és pur teatre)

Per Manuel Uña i Llorens

PRIMER ACTE: FALLES I TEATRE. (INTRODUCCIÓ)

naixement a una existència amb termini de caducitat. Així com cada representació teatral és única i dura com a tal el

Resulta òbvia l’existència de múltiples relacions entre el

temps en què s’està representant, també la falla té el temps

món de les Falles i les arts en general. Les Falles, com acaba

de vida taxat fins al màgic moment en què el foc devastador

de reconéixer la UNESCO atorgant-los la consideració de Pa-

complix amb el seu inexorable destí, encara que els efectes

trimoni Immaterial de la Humanitat, que constituïxen en si

d’ambdós perduren en la nostra memòria.

mateixes considerades una única manifestació artística, es nodrixen de i es relacionen profundament amb altres arts,

I, arrissant el ris, també tenen en comú la necessitat d´un

com ara la pintura, l’escultura, l’arquitectura, la literatura, la

programa (o “llibret”, en les òperes i sarsueles) per a l’obra

música, el disseny tèxtil, la perruqueria, la història, etc.., Per

teatral, que és el “llibret” de la falla, explicatori en ambdós

això cridem els creadors i constructors dels monuments “ar-

casos, d’allò que contemplarem, com a guió o narració, en

tistes fallers”. Tampoc l’art de Talia li és alié al planeta faller.

prosa o en vers, que ens il•lustra i ens facilita la seua més

Més bé, resulta fàcil observar entre ambdós mons múltiples

correcta contemplació i interpretació.

SEMBLANCES: No acaben ací les relacions entre Falles i Teatre: quasi totes D’una part, ambdós representacions artístiques suposen

les comissions, entre les que es troba la nostra, realitzen o

l’establiment d’una relació immediata (sense intermediaris)

han realitzat en algun moment funcions teatrals o relacio-

entre els personatges i el públic que els contempla. En efec-

nades amb el món de l’escena, ja teatre pur, ja musicals d’una

te, els monuments fallers no es limiten a exposar estàtiques

àmplia gamma, des de les peces més lleugeres i “amateurs”,

estructures i “ninots” sense ordre ni concert, sinó que els in-

fins a les més serioses i “quasiprofessionals”, obres que so-

tegren en grups o “escenes”, en les que actuen i dialoguen

len contribuir a donar un major esplendor i realç a les exal-

entre si i amb el públic, originant en els que les contemplen

tacions de les falleres majors, incloses les de les Falleres

els més variats sentiments i reaccions: des de l’admiració,

Majors de València.

el somriure, la crítica o la reflexió en general, que són anàlogues a les que experimenta el públic d’una representació

En eixe sentit, és indubtable el gran prestigi i el profund arre-

teatral, des de la catarsi dels espectadors que ja buscaven en

lam que han aconseguit els certàmens teatrals organitzats

els seus inicis les comèdies i tragèdies de la Grècia clàssica.

per la Junta Central Fallera. Sense anar més lluny, enguany

Ambdós arts es representen per a ser mirades, es converti-

la comissió guanyadora de l’obra llarga ha sigut recompen-

xen en reals i en part de nosaltres quan les contemplem. Si

sada amb la programació del seu muntatge en l’ “Espai la

no, no tenen sentit.

Rambleta”, com una companyia professional més. I inclús, alguns d’eixos grups teatrals fallers han arribat a constituir

D’una altra, també participen de la seua comuna limitació

el germen d’alguna companyia valenciana estable de teatre,

temporal: en efecte, falles i teatre suposen formes efímeres

com és el cas de l’Om-Imprebís.

de l’art, havent sigut concebudes i destinades des del seu

Teatrers

45

En eixa mateixa línia, també les falles i, en especial aque-

re, considerat mundialment com l’autor dramàtic més gran

lles que són a més associacions culturals, solen realitzar

de tots els temps (amb permís del nostre Lope de Vega, de

l’anàlisi o la divulgació periòdica d’algun tema relacionat

Calderón, Molière, Dant, i d’algun altre autor) i, per descomp-

amb el teatre en les seues diverses facetes, per mitjà d’actes,

tat, el més representat, adaptat i versionat. Per això, la seua

xarrades o taules redones o setmanes culturals per a la re-

incomparable figura, com a cima del món teatral i símbol su-

visió, examen o homenatge a algun personatge o obra rela-

prem de tots els “teatrers” que en el món han sigut, presidix

cionada amb el món teatral: autor, actor, director, empresari,

el nostre monument faller amb una extraordinària represen-

etc…preferentment d’origen valencià o amb fortes relacions

tació del seu bust realitzada en vareta al mode tradicional.

amb el “cap-i-casal”.

En efecte, el britànic és l’autor teatral més important del criI per descomptat els monuments fallers, que a més de repre-

dat Segle d’Or europeu, importància que no li va ser sem-

sentar en molts casos autèntiques escenes teatrals o saini-

pre reconeguda unànimament (així en el segle XVIII se li

tesques, o d’homenatjar a grans personatges relacionats amb

va retraure la seua falta de rigor clàssic, la seua excessiva

les bambolines (autors i actors, fonamentalment) també in-

“llibertat acadèmica”, quelcom que precisament a partir dels

corporen personatges arquetípics de l’escena teatral univer-

corrents romàntiques del XIX va ser una de les característi-

sal o local (seductors (“donjuanes”), avars, zelosos, enamo-

ques de la seua obra que més va ser valorada), però que hui

rats, bagasses, comares, donyets, reis.. ) de totes les èpoques

en definitiva ningú posa en dubte.

i estils artístics (grecs, romans, de l’Edat Mitjana, clàssics, romàntics, contemporanis…). A este efecte, s’utilitzen les di-

Fent un mínim d’història, en el segle XVII va tindre lloc un

tes figures eternes i intemporals buscant fer-les objecte de

desenrotllament extraordinari del teatre a Europa, en espe-

l’homenatge, la burla, la purna enginyosa o la crítica social,

cial, a França, Espanya, Itàlia i també a Anglaterra. Les com-

esportiva, cultural, política, o d’un altre ordre, que tant ens

panyies van ser professionalitzant-se i, encara que les seues

apassiona com públic d’eixe cúmul de treball, equilibri, es-

representacions van començar sent considerades entrete-

tructura, forma, color i enginy que impliquen tals creacions.

niment vulgar del populatxo i art de poca o baixa categoria i van ser vistes amb desgrat pels puritans i classes benestants de l’època, a poc a poc van ser adquirint major cate-

SEGON ACTE: SHAKESPEARE I EL TEATRE (NUC).

goria intel•lectual i literària, arribant a les més altes esferes socials, per a acabar sent contemplats, admirats i recolzats

Res té, perquè, d’estranyar que, aprofitant el quart centenari

per la noblesa i per les corts reals europees.

de la seua defunció (23 d’abril de 1616, coincident amb el del

46

nostre gran Miguel de Cervantes, i triada per això eixa data

En eixe context es produïx l’ascens i la consecució de l’èxit

com a dia mundial del Llibre), la nostra Falla rendisca en

a Londres i veïns pel magne personatge que ens ocupa.

este exercici un merescut homenatge a William Shakespea-

Shakespeare és, a més d’un gran poeta, un autèntic “animal

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

de teatre”: ho coneix perfectament per dins, perquè passa per

de l’existència d’experts en la seua figura, com Manuel

tots els oficis del mateix: des de guardià de cavalls dels assis-

Angel Conejero, que va ser fundador i presidix la Funda-

tents a les funcions, ajudant de l’apuntador, comparsa, actor

ció Shakespeare d’Espanya, és prou freqüent que cada

reconegut, …fins a, per fi, autor d’enorme i indubtable prestigi.

poc de temps es posen en escena textos basats en major o menor mesura en les seues influents creacions (el re-

La seua magna obra, de la que només ens queda hui en dia la

cent “Hamlet Canalla”, o un modernitzat Ricard III, per

part més coneguda i representada, perquè en la seua època no

citar alguna de les últimes).

hi havia costum d’editar i imprimir les peces teatrals, comprén tots els estils del seu temps: drames isabelins de capa i espasa i històrics (Ricard III), obres d’amor i joventut (El somni d’una nit d’estiu), comèdies (Molt de soroll i poques anous) i

TERCER ACTE: SHAKESPEARE I LES FALLES (DESENLLAÇ)

les seues grans tragèdies (com Antonio i Cleòpatra). I en totes les seues manifestacions ha superat els límits temporals de

A què es deuen l’èxit i la permanent vigència de Shakes-

l’època en què va ser creada per a continuar sent admirada i

peare i de les Falles? La raó per a ambdós cal buscar-la en

representada fins als nostres dies.

la nostra naturalesa humana i en la flexibilitat i fondària de l’obra shakespeareana: perquè els sentiments, valors,

Els seus personatges, com ara Hamlet, Macbeth, Romeu i Ju-

defectes i virtuts que adornen la personalitat dels seus

lieta, el Mercader de Venècia, Otel•lo i Desdèmona, Julio Cèsar,

personatges, com ara l’amor, l’honor, el dubte, els zels,

Puck, el rei Lear, Falstaff, Ricard III i molts altres, s’han conver-

l’enveja, el deure, el poder, els somnis, la llibertat i tants

tit en símbols eterns de l’ànima humana en els seus múltiples

altres, són eterns i universals, suposant un compendi de

vessants, representant a la perfecció nostres anhels, defectes

la vida i del ser humà, de manera que han arribat a ser

i virtuts, per la qual cosa contínuament són objecte, tant de

arquetips o icones dels mateixos, i això és quelcom al

profunda anàlisi, com de contínues adaptacions, revisions i

que no és alié l’esperit que impregna l’ànima fallera.

representacions, no sols en el seu format teatral original, sinó també en altres llenguatges artístics com el cinematogràfic,

Les tragèdies, les comèdies i els drames de Shakespea-

l’operístic, el musical, de l’animació, sent quasi sempre garan-

re, igual que les figures de les composicions falleres, ens

tia d’èxit segur.

col•loquen enfront d’un espill, ens sumergeixen en un son momentani i ens inunden d’emocions. Ambdós in-

Basta de mirar qualsevol periòdic o revista actual per a no tar-

tenten representar la vida i l’ànima humanes, amb els

dar a trobar en les pàgines dedicades a la cultura en general

seus múltiples matisos, amb ànim d’aconseguir veure’ns

o al teatre en particular, alguna referència a Shakespeare o

a nosaltres mateixos, i intentar riure’ns dels nostres de-

a la seua obra. Servisquen a manera d’exemple estes últimes

fectes i millorar com a persones.

notícies llegides últimament: Al cap i a la fi, qui, arribat el cas, no ha arribat a oferir El cèlebre actor Jude Law declarava recentment: “Mai pots dir

“el seu regne per un cavall”?; qui no ha intentat amarrar

que no a un “Shakespeare”. Les seues obres són plaers. És un

amb acer a la seua ànima a aquell amic que ha demostrat

regal per als actors, té papers per a totes les generacions”. O

ser-ho de veritat, qui en qualsevol àmbit no s’ha plante-

esta altra notícia que va aparéixer recentment en el mateix

jat el dilema de ser o no ser?; qui no s’ha enamorat d’un

exemplar de premsa escrita: “Les dones a l’assalt del regne

amor impossible o no ha sucumbit a la feliç bogeria del

de William Shakespeare”: les dones (a títol d’exemple, la gran

“somni d’una nit d’estiu”?; qui no ha sentit durant una

Glenda Jackson en el paper del rei Lear) copen les obres de

mascletá la sensació de “molt de soroll i poques anous”?;

Shakespeare representant els grans personatges masculins

i qui no ha desitjat que les nostres falles ens allunyen

en els escenaris londinencs”. Quin contrast amb el que oco-

definitivament dels “idus de març”?

rria tant en la Grècia clàssica com en l’època del nostre pro-

Les Falles i Shakespeare són art, passió i vida. I nosal-

tagonista, que tots els personatges, inclús els femenins, eren

tres, devots d’ambdós i buscadors de la bellesa, de la pro-

representats per varons!

funditat i de la plenitud existencial, els disfrutem, els somiem i els vivim amb intens goig i profunda admiració.

També en l’àmbit valencià és permanent la revisió i posada al dia de material del bard de Stratford-upon-Avon i, a banda

(CAU EL TELÓ)

Teatrers

47

L’arquitectura dels teatres històrics de València Per Málek Murad i María García i Vallcanera, arquitectes

Els teatres, entesos com a edificis on es desentrollen les funcions amb la mateixa denominació, tenen els seus orígens occidentals en l’època grega i romana. En el primer cas es tractava d’art dramàtic, mentre que al segon l’ús principal era de propaganda política dels governants.

El teatre grec més conegut va ser el d’Epidauro, del segle IV AC, un recintew a l’aire lliure envoltat d’una graderíarecolçada en el vessant d’un mont. A l’any 55 ACes va construir el Teatre de Pompeyo en Roma, el primer en pedra, després d’haver-se utilitzat la fusta, convertint-se en el model exportable a la resta de poblacions, inclòs Hispania, essent un dels més importants el de Sagunt, acabat l’any 50 DC. Els espectacles es presentaven damunt una plataforma, el pulpitum, alçada davant de la scaenae frons,que era una

48

Elementos de un teatro romano

façana monumental de diversos pisos que al mateix temps

Valentia mai tingué un teatre romà, a pesar de comptar amb

replicava el so. Els arquitectes romans col.loca l’orchestra en

altres edificis rellevants, com el Circ. Els teatres deixaren

un semicercle,per tal de millorar la seua acústica, i al seu

d’utilitzar-se després de la caiguda de l’Imperi Romà, fins

voltant desentrrollaven la cavea, en la zona inferior i amb

que el gènere fou rescatat per l’Església per adoctrinar al po-

la millor visió i audició, a disposició dels homes de classe

ble amb representacions en llatí de misteris i moralitats. Als

benestant; la mitja cavea, per als homes del poble pla; i la

segles XIII i XIV, el canvi a les llengües vernacles fou progre-

summa cavea per a dones i xiquets.

siu, amb el fi d’arribar a un major nombre de fidels, essent el

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

Misteri d’Elx la referència més important, de tots conegu-

l’arquitecte Sebastián Monleón, l’escenògraf José Pérez i el

da. Les peces religioses i les incipients farses profanes co-

pintor Vicente Camarón, culminant-se la façana en 1854 per

mençaren a ser representades en edificis per allò.

l’arquitecte Zacarías Camaña segons diseny de l’anterior, en estil neoclàsic al dictat de l’Acadèmia, inclòs una gran mar-

En 1585 apareix a Vicenza el primer teatre cobert, l’”Olímpico”,

quesina hui desapareguda. La remodelació del vestíbul en

projectat per l’arquitecte renaixentista Andrea Palladio,

1946 va ser a càrrec de Luis Albert, amb frescos de StolzVi-

conservat fins els nostres dies, coetani del Globe de Lon-

ciano, al igual que la reforma de la façana lateral en 1965 des-

dres, que per aquella època acollia l’estrena de les obres de

prés de quedar vista al eixamplar-se el carrer Poeta Querol

Shakespeare, tals com El rei Lear, Juli César, Macbeth, Ha-

enderrocant les cases confrontades.

mlet i Otelo.

Casa de les Comèdies (inicialment Corral de l’Olivera) (1586-1750) La Botiga de la Balda (1761-1779) En 1586, l’Hospital General va rebre el privilegi reial per explotar les representacions teatrals de València que es venien celebrant al Corral de la Plaça de l’Olivera (actual carrer Comèdies), tan famós en aquell moment que apareix citat en al capítol III del Quixot, no en va desfilaren els millors del panorama nacional, com Lope de Vega que arribà a residir en València durant dos anys. En 1725 fou ampliat pel Pare Tosca, canviant de nom a Casa de les Comèdies, per on desfilà el més destacat del panorama nacional de l’època, fins l’il.

Teatro Principal en 1910

lustre Lope de Vega.

Felip IV va prohibir les comèdies en 1650, despareguent

Front a la configuración tradicional de corral, el Principal

l’edifici. Fins 1761 no es tornaren a autoritzar, habilitant la

està edificat” a la italiana, amb escena i platea”, havent per-

ciutat per allò un gran magatzem municipal de blat ano-

durat este model sense variacions significatives fins els

menat la Botiga de la Balda, situat al principi del carrer Sal-

nostres diez. L’escena es sitúa front als espectadors, en un

vador, front al pont de la Trinitat. Va ser clausurat en 1779

pla elevat, darrere un marc anomenat arc de prosceni, amb

per tenir l’estructura de fusta, després d´haver-se produit

teló de vellut, teixit que otorga pes i lluentor.

l’incendi del Teatre de Saragossa, on van morir 77 persones,

L’escenari té per davant del teló una avançada anomenada

exposant Goya la tragèdia en un dels seus olis.

corbata o prosceni, ja davall el foso per a l’orquestra i als costats les llotges.

Teatre Principal (1832) L’escenari propiament dit és el sòl de la caixa escènica, espai El teatre principal fou el primer en la nostra ciutat, el més

de gran alçària que alberga els elements d’il.luminació i els

gran i l’únic que es va desenvolupar en un bloc sencer.

decorats que poden baixar i pujar. Per davall de l’escenari a

L’Hospital General comprà un model de projecte a l’arquitecte

través d’unes trapes anomenades escotillons, i per darrere,

italià Filippo Fontana en 1774, adequant-lo al solar els arqui-

els camerinos.

tectes Salvador Escrig i Cristòbal Sales, iniciant-se les obres en 1806. Debut a les penúries després de la Guerra de la In-

En el segle XIX, el teatre continuava essent un dels especta-

dependència, s’eliminà el soterrani i el tercer pis de llotges,

cles preferits de la societat valenciana, que assistía al Princi-

inaugurant-se en 1832 sense finalitzar tampoc la façana ni la

pal amb les seues millors gales per a relacionar-se, un lloc on

decoració interior.

es succeïen les representacions teatrals, els concerts musicals, l’òpera, les operetes, sarsueles i el popular ball de màs-

Posteriorment es tornà al projecte original, elevant el tercer

cares en carnestoltes. La programació actual comprén des

pis, essent remodelat en 1845 a l’interior en estil rocó per

del teatre fins a la dança passant pels espectacles musicals.

Teatrers

49

Els teatres es multiplicaren en València després de l’èxit del

Teatre Apolo (1876-1969), construit en el carrer de En

Principal, citant a continuació els històrics més coneguts,

Joan d’Austria, enderrocat per fer en el seu día Galeries

en ordre cronològic assenyalant en cada un els seus trets

Preciados. Acollí grans companyies d´òpera, enfocat

més característics.

a la classe mitjana com a contrapunt als aristòcrates asidus del Principal, primer espai de la ciutat que projectà cine, el 10 de setembre de 1896.

Teatre Tívoli (1877-1892), situat a l’encreuament de Russafa amb Germanies, en el nou barri de l’Eixample també anomenat Districte del teatre per la pronta abundància d’aquest tipus d’edificis

Teatre-Circ Colón (1883-?), situat entre Colón, Sorní i Comte Salvatierra, més orientato a espectacles equestres i varietats, i com altres d’este tipus, sense coberta.

Teatro Serrano en 1910

Patronat de la Juventut Obrera (actualment sala Escalante) (1883), en el carrer Landerer número 5, propietat de la Diputació de València.

Teatre (de la) Princesa (1853-1989). Es situava al carrer Moro Zeit, alçat per Mateo Tomasí. Va rebre el

Teatre Pizarro (1891-1910), en el número 14 del carrer

seu nom per la infanta Isabel de Borbó, inaugurant-

del mateix nom, concebut per atendre la demanda

se el día del seu segon aniversari, 20 de desembre de

d’òpera i sarsuela en estiu mentre la resta tancava per

1853. Construit damunt el terreny on estava el major

descans de temporada, sense coberta fins al 1903.

convent fins aleshores del Regne de València, el de la Puritat, al mateix temps fou previament el Palau

Teatre Novetats (1908-1933), on les actuacions tea-

del Moro Zeit. Va ser dissenyat per Zacarias Cama-

trals eren predominantment en valencià.

ña, i el seu aspecte era anàleg al del Principal, encara que un poc de menor dimensió. El seu aforament era

Teatre Eslava (1908-1959). Obra de l’ arquitecte José

constant, gràcies a la proximitat del Mercat Central

Manuel Cortina, autor de la Casa del Drac en Jorge

i el seu entorn urbà, ocupat antigament per familíes

Juan amb Sorní, exhibí el seu estil eclèctic en l’ in-

acomodades que a poc a poc anaren traslladant-se a

terior d’aquest edifici ja desaparegut, en un vessant

noves zones de la ciutat, iniciant-se així un progresiu

neo-mudèjar.

declivi. Programava principalment drames, comèdies i sarsuela. Tancà en 1989, i un incendi el devorà definitivament en 2009.

Teatre de la Marina (anteriorment de les Delicies) (1856-1959), emplaçat en el Cabanyal, quan aquest barri era una població independent de 10.000 habitants, comptant també amb públic d’estiuejants burgesos.

Teatre Russafa (1868- 1973), es situava al cantó del Passeig del mateix nom amb el carrer Colón, especialitzat principalment en Revista al comandament de la familía Culla.

Teatre-Circ Espanyol (1869-1875), recinte sense sostre situat als jardins del Parterre, front al Palau de Justicía.

50

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

Teatro Eslava

Teatre-Circ de l’ Exposició Regional (1909), obra de Francisco Almenar.

Teatre Serrano (1910-1957), pròxim a la Platja de Les Arenes.

Teatre Líric (abans Trianon Palace) (1914-1948), situat al passeig de Russafa en cantó al carrer Convent Santa Clara, un dels primers projectes de l’arquitecte Javier Goerlich, amb l’ajuda artística del pintor José Benlliure fill, per encàrrec del seu promotor, Manuel Porres, i que el gendre Emilio Pechuán prendría el relleu del negoci cinematográfic.

El Gran Teatro (Rex) en 1923 Teatre València-Cinema (1920-1991), construit en els baixos d’un antic hostal del XIX al carrer Quart 23, segons disseny de l’arquitecte Joaquín Rieta Síster.

València continua fent una oferta variada tant en les seues sales històriques, Principal, Olympia, Escalant i Talía, como en altres més recents, Sala Russafa, Rialto, Teatre Micalet, El Musical, Espai Rambleta, etc., on actuació darrere actuació es reivindica este génere, conectant a l’espectador amb un món de sentiments i sensacions a través de la posada en escena desenvolupada en edificis que a la vegada embellicen i doten de caràcter i ànima a la nostra ciutat.

Teatro Trianon Palace Teatre (i edifici de vivendes) Olympia (1914), l’únic junt al Principal que ha funcionat ininterrompudament fins als nostros díes, en este cas a més de titularitat privada, actualment explotat pels fills d’Enrique Fayos, els germans Fayos Bonell. Se executà junt a l’edifici de vivendes que completa el bloc on s’ubica en el carrer San Vicent Mártir.

Teatre-Circ Regües (1916-1925), junt a l’antiga estació del Nord quan esta es trobava en la plaça Castelar.

El Gran Teatre (més endavant Cine Rex) (1923-1993) estava en Marqués de Sotelo i era propietat del comte Trénor, dissenyat per l’arquitecte Almenar.

Teatre Talía (1927), inicialment denominat Casa Social dels Obrers Católics o de San Vicent Ferrer, projecte de l’arquitecte Javier Goerlich en el número 31 del carrer Cavallers. En ple rendiment actualment, compta amb 580 localitats.

Teatrers

51

Mercat de colón, història i reflexions

Aquest exemple de la tardívola renovació modernista valenciana és una mostra de la vitalitat de la burgesia local dels inicis del segle XX

Per Josep Vicent Bergon

ril Amoròs, presenta en abril de 1913 el seu projecte del nou mercat, iniciant-se d’immediat amb l’aprovació de l’acalde accidental, Francisco Banquells, — amb el nom del qual es retolaria posteriorment en agraïment el nou carrer creat en-

Cal assenyalar a les primeries, com a antecedents del nostre bellíssim i alhora estimadíssim Mercat de Colón, aquell primitiu projecte de l’Eixample de 1861, obra de Sebastian Monleón, Antonino Sancho i Timoteo Calvo, que com és lògic presentava als seus inicis una gran quantitat de solars i sòl lliure. I és clar que aquest fet anava a possibilitar l’atendre la reiterada demanda d’un nou mercat per part dels veïns d’aquest novell barri creixent, els quals es trobaven prou allunyats de la resta dels mercats d’aleshores. Així, i després d’algunes primeres propostes, com la que situava en un principi el Mercat de Colón a les rodalies del carrer Pizarro, s’encarrega a l’arquitecte en cap de l’ajuntament i responsable de l’Eixample, Francisco Mora Berenguer, la recerca d’un nou emplaçament ubicat entre Russafa i el Pla del Remei. I aquest en conseqüencia i després de l’aprovació del seu lloc definitiu, situat a l’entorn dels carrers Císcar (Comte Salvatierra), Filipinas (Jordi Joan), i Ci-

tre Comte Salvatierra i Jordi Joan, actual Martínez Ferrando — un nou expedient aquest mateix any.

Establida la subhasta pública preceptiva per a les obres del Mercat, aquestes hi són adjudicades a l’estiu de 1914 a Ramon Ferrer Galiana, el qual designa com a director de les mateixes a Demetrio Ribes Marco —reconegut arquitecte valencià autor de nombrosos i valuosos treballs a la nostra ciutat, destacant d’entre ells la magnífica Estació del Nord—, que una vegada acceptat l’encàrrec i seguint fidelment el projecte de Francisco Mora, engega les obres a finals d’aquest mateix any, acabant-les dos anys després en lloc dels 12 mesos convinguts en un principi, com a conseqüència de la I Guerra Mundial que dificultava la consecució del material necessari.

L’alçament per fi del nou Mercat, a les darreries de 1916, és celebrat amb gran alegria i fastos, organitzant-se una cavalcada commemorativa arran de l’esdeveniment i nomenant per votació popular a la senyoreta Elena Durá com a Regina del Mercat del Colón. Així mateix el conegut escriptor i poeta Enric Durán

52

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

i Tortajada, composa la lletra del seu himne. (Cal dir que ben

LA MORT FUNCIONAL D’UN ESPAI.

recentment el compositor de Massamagrell Ricardo Jesús

La societat, però, ha anant evolucionant, i aquelles demandes

Izquierdo, va estrenar al propi Mercat, amb lletra de Sensi

de la construcció d’un nou mercat per abastir les necessitats

Romero i a càrrec de la banda de música de Tendetes, el seu

veïnals del aleshores incipient barri de l’Eixample, han per-

pasdoble Mercat de Colón, encarregat per la falla de Comte

dut a hores d’ara la seua raó de ser. Els avanços tecnològics,

Salvatierra-Ciril Amoròs i l’Altar de Sant Vicent Ferrer.)

la nova organització comercial, les més modernes tècniques frigorífiques, la major incorporació de la dona al món del

TRENCADÍS I FORGES MODERNISTES.

treball que espenta a efectuar les compres a la vesprada als

Referint-nos d’altra banda a les característiques més desta-

supermercats, i fins i tot el considerable i incesant augment

cades del Mercat, cal ressenyar en Francisco Mora l’us del

dels mitjans de locomoció propis, que ens acosten els llocs

trencadís i les forges, el·lements clarament modernistes i

de compra fins a límits abans impensables, a més, potser, de

fàcilment explicables en la seua presència pel fet d’haver

la possible manca d’una adient política de gestió, reformista

compartit estudi a Barcelona amb Antoni Gaudí i Lluís

i renovadora, que per exemple sí ha tingut el Mercat Central,

Domènech. El Mercat de Colon s’assenta sobre un solar rec-

són totes plegades les causes que varen originar ja fa anys,

tangular i aixamfranat, materialitzat per un reixat de fosa al

la mort funcional del nostre Mercat.

damunt d’un mur de canteria, mentre que a partir de la seua primitiva conformació es poden visualitzar tres naus: una

Així doncs, és clar que calia dedicar el mateix a unes altres

principal, de 18 metres, i dues laterals de 7,7, d’una estructura

alternatives que resultaren més beneficioses per a la ciu-

metàl·lica ben treballada i atenent els prototipus industrials

tadania, com ha sigut la seua conversió parcial —tot i que

de l’època. Consta també de dues façanes principals i dues

conta també amb alguns establiments comercials al seu se-

laterals, senzilles i transparents aquestes últimes amb la

misòtan, alimenticis i no, així com un pàrquing adient al seu

seua estructura visible. Referint-nos a les façanes principals

sòtan, a partir de la seua restauració al 2003 dirigida en un

i tot i presentar clares diferències conceptuals, és clar que

principi per AQA (Arquitectos Asociados) amb un cost final

no trenquen per a res, sinó més bé el contrari, l’harmoniós

superior als 33 milions d’euros— en un lloc lúdic i d’esplai,

caire del Mercat.

amb l’ocupació de la planta baixa de diversos establiments oberts que mrecuperen en certa mesura les funcions deles

La façana recaient al carrer de Jordi Joan pertany per com-

antigues plaçes mediterrànies, on la gent anava simplement

plet al gust i tendències de l’època, amb alegres policromies

a passetjar, seure’s i xerrar tranquil·lament, obviant i deixant

i nombrosos detalls regionalistes que refleixen clarament la

a banda eixes circumstàncies que a poc a poc condicionen el

ideologia d’una societat suposadament benestant i alhora

nostre viure qüotidià. Com seria el cas de la creixent desper-

optimista, que es trobava aleshores en plena apoteosi ta-

sonalització que venim patint com a ciutadans i ciutadanes

rongera i que conreava els consabuts mites d’aquella pros-

amb la conversió dels carrers en simples vies de tràfic —la

peritat que lloava l’himne de la Exposició Regional de 1909,

qual cosa dificulta la trobada i les relacions humanes entre

esdevingut en acabant en Himne Regional. (Per cert i per

els veïns d’un mateix barri—, o la inadeqüabilitat actual de la

raons òbvies, derivades del seu texte jocfloralesc i sense cap

propera Gran Via per al repós i el passeig, degut al sorollós

d’aguait reivindicatiu, l’únic himne que va ser autoritzat du-

tràfic i a les cafeteries que acoten impròpiament espais pú-

rant la dictadura de Primo de Rivera.)

blics que deurien ser-les vedats.

Pel que fa a la façana del carrer Comte Salvatierra, potser

És ben cert i així cal reconèixer-lo, que no podem defugir

menys espectacular però d’un valor arquitectònic prou su-

d’allò que hom enten com a progrés, però crec que almenys

perior, l’atabó està treballat amb seny i ofici, així com els

en la mesura que ens siga possible, caldria recuperar eixes

elements de canteria incorporats en llindes i coronaments.

dimensions humanes perdudes en aquesta ciutat nostra que

Sobreix l’immens timpà envidrat i la seua marquesina, que

cada dia que passa ens resulta més estranya, per tal que la

ofereix una solució vertaderament formosa. El Mercat de Co-

convivència i l’acollida continuen sent un dels fets que ens

lón en suma, s’inclou en la dissortadament tardívola reno-

han caracteritzat als valencians des de sempre, i que sembla

vació modernista valenciana, de la qual constitueix un bon

que hem perdut com a ciutadans i ciutadanes d’una Valèn-

exemple, i la seua imatge colorista, magnífica i prepotent,

cia que s’estimem tolerant, oberta i solidària.

una mostra pal·lesa de la esmentada vitalitat de la nostra burgesia dels inicis del segle XX.

Josep Vicent Bergon, Diari “Levante” de 8 de enero del 2011.

Teatrers

53

Jornades culturals 2016

Per Marisa Martinez i Bes

Encara que feia uns dies que havia començat el 2017, haguérem de posposar aquestes jornades a estes dades debut a les obres d´ampliació del nostre casal. I així, el divendres 13 de gener començaven amb una xarrada-col.loqui d’ ENRIQUE COLLADO BELDA parlant de: “Costums i tradicions de la terra valenciana”. Amb una important assistència vam gaudir de les festes de molts pobles de la nostra comunitat i

I el dia 15 diumenge pel matí amb una assistència molt nombrosa hi vam acudir al COL.LEGI MAJOR DE LA SEDA. Poguérem contemplar la magnífica rehabilitació de l’edifici inauguradada recentment i amb una molt digna explicació de les guies i amb tots els fons i recursos que poseeïx aquest Col.legi, ens assabentarem d’ una part molt important de la nostra història.

les seues tradicions a través d´imatges i de les paraules del senyor Collado, investigador i coneixedor d’ aquestes.

El dia 14 dissabte, després de sopar, vam rebre al nostre llar a RAÜL MASSANA i amb el seu monòleg d´una hora però molt intensa, vam compartir unes rialles.

I ja de tornada amb un passeig pel centre de la ciutat anàrem al casal per degustar el ja tradicional “ARRÒS AMB FESOLS I NAPS”. I esta vegada encara que hi érem molts, contàvem amb un local amb espai més que suficient per a tots. L´esforç per l´ampliació ens constatava que ha pagat la pena.

Finalment amb unes paraules del delegat de cultura i organitzador de les jornades, Vicent Xirivella, arribàvem a la CLOENDA per part de les nostres Falleres Majors i Presidents.

54

´

Comte Salvatierra - Ciril Amoros

Un any d’il.lusions en imatges...

Resum d’activitats, de gener a desembre de 2016

Teatrers

55

55

Visites als tallers dels artistes

56

Comte Salvatierra

Ciril Amoros

Presentaciรณ del llibret

Presentaciรณ Josita

Teatrers

57

Presentaciรณ Arantxa

58

Comte Salvatierra

Ciril Amoros

Replegà al barri

Cridà Concurs de Llibret de l’Agrupació

Teatrers

59

Inauguraciรณ de la carpa

Cena de consellers

60

Comte Salvatierra

Ciril Amoros

El concurs de paelles mĂŠs popular

14

Entrega de recompenses

Teatrers

61

15

Xocolatà oferida pel nostre President Infantil, Carlos Botella en el matí del dia de la plantà infantil

15

Plantà de la falla gran

62

Comte Salvatierra

Ciril Amoros

15

Replegà del ninot

15

16

Sopar de la plantà

Replegà

Teatrers

63

16

Recollida de premis de la falla infanti

16

64

Comte Salvatierra

Ciril Amoros

Nit de disfresses: “La Cultura Britànica”

Teatrers

65

17

66

Recollida de premis de la falla gran

Comte Salvatierra

Ciril Amoros

17

Ofrena de flors a la Verge dels Desamparats

Teatrers

67

18

Ofrena de flors al mestre Serrano

18

18

68

Musical “Llueven caras que me suenan“

Comte Salvatierra

Ciril Amoros

Festival de play backs

19

San JosĂŠ

19

19

Dinar a la carpa

Cavalcada infantil

Teatrers

69

19

CremĂ infantil

19

19

70

Comte Salvatierra

Ciril Amoros

CremĂ

Brindis per les falles que acabem de cremar i pel nou ejercici faller

Nomenament de les falleres majors 2017

Cita en la “Narboneta”

San Juan

Presentació dels esboços de les falles

Teatrers

71

Proclamació de Inés

Visita al taller

Proclamació de Ángeles

La primera presentació

72

Comte Salvatierra

Ciril Amoros

Inauguraciรณ del casal

Sopar de Nadal

Teatrers

73

Guia Publicitària

Comte Salvatierra - Ciril Amorós recomana...

La Falla Comte Salvatierra - Ciril Amor´s vol agrair molt sincerament la col·laboració d’aquestes firmes comercials,suport sense el qual no hauria estat possible la realització i publicació d’aquest llibre.

Sens dubte, aquesta ajuda s’uneix al nostre interès per lèxpansió i dignificació de la festa de les falles.

Acuarium Agencia Idea Albenfruit All i Oli, per a portar a casa Brico + Cafetería Col·legi d’Advocats de València Casaní, forn i pastisseria CBM, gabinete de logopedia Clínica dermatológica Dr. Serrano Clínica Dual David Juste DMC Abogados El telar de Azucar, moda y complementos F. Feliu, floristería Filo, Carnicería Flor, Indumentaria Francisco Tarín / Amparo Albors, Adms. de fincas Horno tradicional Alfonso Martínez Hostal Antigua Morellana International House Josita Boluda Joyería Argimiro Aguilar KS viajes La Cava del Fumador La Chinata, maestros oleícolas La Galería Jorge Juan La Gran Muralla, Restaurante Mantequerías Vicente Ferrero Mapfre María Lujan Martínez Charcuteros Mesón Alhambra Mira ópticos Motor J.R. Valle Oh Naranjas Olisoy Pantalan 5 - Restaurante M Paulavviva, asesora de imagen integral Pepe Boscà, ópticos Restaurante El Trovador - Cafetería Trovados Serex Mat, cocinas, baños y proyectos Ses, Clothes and Beauty Sedesma, Skin Shop Siles Consultores TAGO, rehabilitaciones Tralatio World Tria Uransa, empresa constructora

DIBUIXANT UN

SOMNI!

COMTE SALVATIERRA CIRIL AMORÓS

2017

EDITA Associació Cultural Falla Comte Salvatierra – Ciril Amorós, València www.mecadocolon.com Direcció i Coordinació: Marisa Martinez i Bes, Pilar Roger i Pérez de Lucia Traducció: Marisa Martinez i Bes Gestió Publicitària: Simón Ciro Siles Ilustracions Cobertes: Anthony M. Brown i Ceballos i Sanabria Disseny i maquetació: Pilar Roger i Pérez de Lucia Explicació i Relació de la falla: Hernan Mir Esbossos Falles: Manolo García Ramírez - Javier Álvarez-Sala Salinas, Ceballos i Sanabria Poemes Acròstics Falleres Majors: Josep Vicent Bergón Col·laboradors Literaris: Vicente Fusteri Morales, Juan Belda i Furió, Josep Lluís Campos, Josep Vicent Bergon, Lidón Gil i Vidal, Luís Martínez i Ochoa, Isidro Niñerola i Giménez, Amparo Coll i Comín, Manuel Uña i Llorens, Marisa Martínez i Bes, Teresa Muñoz i Antolí-Candela Fotografies falleres majors: Juan Vicente, Simón Ciro Siles i Luis Pablo del Río Fotografies de suport per a la publicació: Paqui Pallarés, Simón Ciro Siles, Eva Rams, Antonio Rueda, Araceli Senís, Pepa Martinez, Carmen Villar, Tere Ruiz, Juan Manuel Borso di Carminati Impremta: Blauverd Impressors, s.l. - www.blauverdimpressors.es Dipòsit Legal: V-329-2012

L’Associació Cultural Falla Comte Salvatierra i Ciril Amorós no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles i col.laboracions del Llibret.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/) El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.per a la promoció de l’ús del valencià

SUMARIO

Salutació del President Infantil

Parlem amb... Clara del Río i Muñoz

Fallera Major 2016 - 2017. Clara del Río i Muñoz

Comissió Infantil - Junta ejecutiva

Els Nous xiquets de la comisió

Vocals

Cort d’Honor

Dibuixant un somni - Explicació de la falla

Entrevista als artistes - José Lluis Ceballos i Paco Sanabria

Programa falles 2017

La il.lusió de tot un any en imatges

4 6 8

10 12 13 14 16 18 20 22

4

Comte Salvatierra - Ciril Amorรณs

SALUDA PRESIDENT INFANTIL Rubén siles i pino “Els nostres somnis poden convertir-se en realitat si ho desitgem tant com per a anar darrere d’ells” Benvolguts fallers: Des d´ací m´encantaria agraïr a tota la comissió l´estima que sempre em demostren, als meus amics, que sempre estan amb mi, a la meua família que em dóna l’oportunitat de poder complir la meua Gran Il•lusió i al meu germà Aarón per deixar-me reflexarme en ell.

També, com no, agrair al meu President Vicente Fuster, que m´haja elegit aquest any per a acompanyar a Clara i a Ángeles; a tots els desitge un gran any. Estic convençut que va a ser un any tan inoblidable que sempre el guardarem amb molta estima en els nostres cors.

Com diria Walt Disney: “ Els nostres somnis poden convertir-se en realitat si ho desitgem tant com per a anar darrere d’ells” … jo ja n’he aconseguit un d’ells.

Visca la Falla Comte Salvatierra i Ciril Amoròs

VISQUEN LES FALLES 2016!

Vos saluda Rubén Siles i Pino, President infantil de la Falla Comte Salvatierra - Ciril Amorós.

DIBUIXANT UN SOMNI!

5

PARLEM AMB...

CLARA DEL RíO MUñOZ Nostra fallera mayor infantil Marisa Martinez i Bes Parlar en Clara, nostra fallera major infantil per a les falles 2017 es fàcil. Amb uns ulls tan clars com el seu nom que ja ens diuen la il.lusió que està vivint. Somni perseguit des de ja fa temps i que ja pensava que se li escapava. Fallera des que va nàixer perquè en la seua familia s´ha viscut i es viu la falla en pimera línea. El seu somni, era un anhel i ara una il.lusió que per fi està vivint acomplir-se.

Naturalitat i serenitat transpiren pel seu cos i les seues idees, les seues il.lusions les transmet parlant- me en un valencià que domina perquè ha estudiat en la nostra llengua i la utilitza a sovint a l´àmbit familiar.

No dubte que enguany tenim una gran Fallera Major.

Com et vas sentir la nit del teu nomenament? Alguna sospita?

Al principi trista perquè els meus pares m´havien dit que no anavem a anar a la falla perquè no anava a ser jo la que nomenaren ja que em trobaven ja major i jo em vaig ficar a plorar i a la fi, anarem a la falla. I com que arribarem al punt del començament de la junta, quasi de seguida vaig escoltar el meu nom i va ser la gran sorpresa. Si els meus pares no me ho hagueren negat abans i haguérem anat a sopar, haguera guardat allà dins una esperança de que podía ser jo però de la manera que m´ ho van plantejar, aní sense cap de sospita.

Què és el que més t´agrada de la festa de les falles?

L´ofrena perquè m´agrada com fiquem flors a la Verge i si arribem dels últims, m´agrada molt arribar i veure la plaça i la imatge tota plena de flors.

6

Comte Salvatierra - Ciril Amorós

T´agrada la indumentària tradicional valenciana?

Si, encara que els dies de falles conforme van passant i el cansament és major, em costa un poc més però si que m´agrada.

I enguany opinaràs sobre el que vas a vestir?

Un poquet encara que ma mare té sempre l´última paraula, el color per eixemple será el que m´agradava.

Eres de les que miren el monument i lligen els cartellets de l´explicació?

Fins ara,sols un poquet. Però enguany será diferent i a més el dia de la presentació dels esboços a l´Agrupació, vull memoritzar l´explicació que en faré.

Què penses de la falla que enguany fan Ceballos i Sanabria?

No he pogut anar al taller a veure-la perquè encara està en procés inicial però el dia de la presentació de l´esboç al casal, els artistes la van explicar i em va agradar molt. De segur que quan estiga feta encara será molt millor. La veritat és que em fa molta il.lusió.

Què és el que t´agrada més d´aqueta festa?

L´ofrena ,com t´he dit abans.

I el que menys?

La cremà perquè és com que s´acaben les falles i s´acaba la festa encara que el fet en si , si que m´ agrada. El que no m´agrada, és el moment. És un moment trist.

I per coneixer-te millor, a banda del món faller,dis-me un llibre, una cançó i una pel.lícula.

Llibre: “Bajo mi piel” Pel.lícula:”Perdona si te llamo amor” Cançó: “Mil tormentas”

I una afició?

Ballar i fer musicals al col.legi.

Que em dius sobre el teu president, Rubén?

Que és molt divertit. Ho passem molt bé junts. M´agrada molt la seua actitut. Fins ara, encara que ens coneixiem, no teniem massa relació perquè, els xics anàvem per una banda i les xiques per altra.

Què és el que més t´agrada de la nostra falla?

Les persones que la formen.

Arribant a la fi, vols dir alguna cosa més?

Espere que els infantils ho pasem tots molt bé.

Estic molt contenta de ser la fallera major. És La meua gran il.lussió acomplida.

DIBUIXANT UN SOMNI!

7

CLARA DEL RíO MUñOZ Fallera Major Infantil Comte Salvatierra - Ciril Amorós 2016- 2017

Josep Vicent Bergón

Caigut l’estiu ens arribarà al capdavall la tardor somnolienta Levitant entre núvols la seua romàntica tristesa Arrossegada ja la resta d’un estiu càlid quasi sense pluja Rutllaran trontollades a l’aire les fulles seques dels arbres Anunciant l’acabament de l’escalfor passada

D’un altre estiu, un més a la fi, acostant-se a la primavera somniada E n les teues oïdes s’escoltarà aleshores el soroll cridaner de la traca Localitzada junt a l’espantat vol dels temorencs ocells esglaiats

Riuràs Clara i serà la teua rialla com l’alenada suau de la brisa I al seu to dolç i encisador s’esborrarà la ratlla de l’horitzó On l´ enyorat temps il.lusionat semblarà aturar-se arrossegant estàtues

Mentre passes apressadament el temps comptant hores i dies ...esperant Ullant la caiguda dels grans de sorra per l’antic rellotge quasi oblidat Ñ(ny)aufats i obviats a la fi amb l’arribada d’eixa felicitat tan desitjada Orgullosa i satisfeta aleshores rebrà la Falla la seua Fallera Major Zenit de records, Clara, que guardaràs per sempre a un racó del cor 8

Comte Salvatierra - Ciril Amorós

DIBUIXANT UN SOMNI!

9

LA COMISSIó INFANTIL DEL MERCAT DE COLON PER A LES FALLES DE 2017 Fallerets y falleretes de comte salvatierra Ciril amorós Junta Executiva President: Rubén Siles Pino Vice-President: Ivan Castell García Vice-President: Alejandro Rodrigo i Belda Vice-President: Alejandro Roig i Rams Vice-President: Carlos Botella i Navarro Secretari: Luís del Rio i Muñoz Delegació de Festejos: Julio Castell García Cristina Uña i Ivars, Catalina Del Río i Muñoz, Delegat de Relacions Públiques: Luís del Río i Muñoz Delegació d’Activitats Diverses: Aarón Siles Pino Miguel López i Flor, Raúl Jimenez i Díaz, Vicente Ivars i Tur, Gonzalo Ravelló i Faubell, Hugo García i Verdú, Álvaro Roig i Rams

10

Comte Salvatierra - Ciril Amorós

Fallera Major

Clara del Río i Muñoz

Fallera Major Eixint

Josita Barral i Boluda DIBUIXANT UN SOMNI!

11

els Nous xiquets de la comiSsió

Javier Querol i Florez 21 de noviembre de 2016

Ignacio Marco i Sebastiá

Patricia Ruiz i Montalt

31 de octubre de 2016

04 de julio de 2016

Juan Gómez-Lechón i Alfonso

Jórge Nuñez de Arenas i López

Santiago Durá i Beitia

20 de mayo de 2016

10 de febrero de 2016

19 de octubre de 2015

12

Comte Salvatierra - Ciril Amorós

vocals Álvaro Aguilar i de Nalda Rodrigo Alonso i Pérez Carlos Arregui i Fernández Bosco Aznar i Camarasa Jaime Balart i Zaragosí Jorge Bascón i Zapata Héctor Belenguer i Abad Carlos Blanco i López Jorge Blanco i Torres Beltrán Blasco Mocholí Carlos Borso di Carminati i Alfonso Manuel Borso di Carminati i Alfonso Pablo Bosch i Rodrigo Carlos Botella i Navarro Luís Calabuig i Coll Ricardo Camarasa i Borràs Álvaro Campayo i Civera Lucas Carro i Marco Luís Carro i Marco Rodrigo Carro i Marco Iván Castell i García Jacobo Castelló i Barral Pepe Castelló i Barral Rafael Castelló i Barral Jorge Castelló i Marí Javier Catalán i Mínguez Luís del Río i Muñoz Santiago Durá Beitía Hugo García i Verdú Iñaki Garcia i Segarra

Javier Gimeno i Arias Diego Gómez-Ferrer i Albamonte Juan Gómez-Lechón i Alfonso Rafael Gómez-Lechón i Alfonso Juan González i Garijo Pablo González i Garijo Mario Horrach Sánchez Vicente Ivars i Tur Raul Jimenez i Diaz Jacobo Jordán i García-Conde Pablo Jordán i García-Conde Miguel López i Flor Alonso López i González Hugo López i Orquín Ignacio Marco Sebastiá Salvador Marín i Calatayud Alfonso Marsal i de Cruells Antón Millet i Aznar Salvador Miñambres i Vidal Álvaro Mocholí Duart Jacobo Molina i Ferrer Manuel Morote Ortega Adrián Morote Soria Lucas Morote Soria Juan Morote Soria Jorge Nuñez de arenas López Álvaro Pascual i Ravelló Carlos Pascual i Ravelló Quico Peiró Navarro Yago Perrin i Sancho

Martín Perucho i Arrieta Sacha Plá i Jimenez José Pons i Rico Javier Querol Florez Eduardo Ramírez i Saenz Jaime Vicente Ramos i Faubel Juan Ramos i Faubel Gabriel Ravello i García -Conde Gonzalo Ravello i Faubel Alejandro Rejón Nuñez Javier Ribal i del Rio Jaime Ribes Martínez Juan Ribes Martínez Alejandro Rodrigo i Belda Rodrigo Rodríguez i Alfonso Alejandro Rodríguez i Blanes Rafael Rodríguez i Blanes Guillermo Rodríguez i Giménez Vicente Rodríguez i Giménez Álvaro Roig i Rams Rodrigo Ruiz i Montalt Valentín Sanchez Clérigues Diego Santolaya i Abad Xavier Sanz i Coll Rubén Siles Pino Joan Tomás Soria Fede Úncio i Fons Marcos Valle i Serrano

DIBUIXANT UN SOMNI!

13

Cort d'Honor Natàlia Aguado i Malillos Sofía Aguado i Blanco VIctoria Alarcón i Sanchez Laura Alfonso i Dolan María Alfonso i Dolan Sofía Alfonso i Dolan Maya Aparici i Tomás Sofía Arregui i Fernández Sol Aznar i Camarasa Alejandra Mª Balaguer i Martínez Elena Bañuls i Gomez-Lechón Lola Barral i Boluda Josita Barral i Boluda Carla Bascón i Zapata Almudena Blanco i Torres Beatriz Blanco i Torres Carlota Blasco i Mocholí Lucia Borso di Carminati i Alfonso Patricia Bovaria i Dalmau Amparo Cabero i Jorge Lucia Cabero i Jorge Amparo Calabuig i Coll Lucia Camarasa i Borràs

14

Natalia Camarasa i Borràs Laura Campos i Torrella Sandra Campos i Torrella Lucia Carro i Marco Paula Castell i García Lucia Catalán i Mínguez Rocio Catalán i Mínguez Violeta Cubells i Alfonso Ana Maria Cullà i de Moya Jimena de Lanzas i Ferrer Olga María de Lanzas i Ferrer Paula de Moya i Romero Ana de Selva i Valls Maria de Selva i Valls Rocio de Selva i Valls Isabel del Moral i Martínez Lucía del Moral i Martínez Catalina del Rio i Muñoz Clara del Rio i Muñoz Daniela Delgado i Bargues María Delgado i Bargues Alba Delgado i Ruiz Jimena Despujol i Payà

Comte Salvatierra - Ciril Amorós

Pilar Despujol i Payà Emilie Doull i Letellier Carla Escrivá i Becares Marta Espejo i Lleó Emma Forne i Bustamante Isabel Fuset i Clérigues Marta Fuset i Clérigues Begoña García i Aguirre Celia García i Aguirre Amaya García i Sanchis Blanca García i Sanchis Adriana García i Segarra Claudia García i Segarra Alejandra García i Verdú Cayetana Gil i Navarro Candela Gimeno i Arias Carmen Gimeno i Arias Lucia Gómez-Ferrer i Albamonte Rocío Gómez-Ferrer i Albamonte Ana Gomis i Almagro Sol Gomis i Almagro Paula Grau i Serrano Teresa Grau i Serrano

Alejandra Hernandez i Macián Isabel Ivars i Tur Aitana Jordà i López Lola López i Flor María López i González Elena Llorens i Planelles Rosa Marsal i de Cruells Pilar Mascaros i Senís Teresa Mayordomo i Ruiz Ana Melià i Roca Blanca Meliá i Roca Ana María Mengod i Noguera Carlota Millet i Aznar Valeria Mocholí i Duart Sara Monpó i Solanes Laia Monzó i Vicente Teresa Morote i Ortega Noèlia Muñoz i Azcárraga Sofía Muñoz i Azcárraga Elsa Murad i García Vera Murad i García Maria Oliván i Navarro Paloma Oliván i Navarro

Júlia Ordaz i Perez Sofia Ordaz i Perez Adriana Pascual Duart Carla Pérez i Casamayor Sonsoles Pérez i Moreno Carolina Perpiñan i Pérez Marta Perrin i Sancho Martina Piquer i Morán Almudena Pons i Maestro Laura Pons i Rico Valentina Ravelló i Faubel Claudia Ravelló i Garcia-Conde Lucia Rentero i Senent Marta Rentero i Senent Paula Clara Rico i Juan Adriana Rivaya i Blanco María Rodrigo Belda Elia Rodrigo i Giner Mar Rodrigo i Giner Amparo Wenxiu Rodríguez i Alfonso María Rodriguez i Jorques Alejandra Rodriguez i Perales Martina Rodriguez i Perales

Alejandra Romeu i de Vicente Carla Ruiz i Montalt Patricia Ruiz i Montalt Carmen Salto i Borso di Carminati Marta Salto i Borso di Carminati Alba Sánchez Campos Laura Sánchez i Campos Irene Soler i Gutiérrez Lucia Soler i Gutiérrez Ana Patricia Suay i Querchfeld Almudena Suñer i Sempere Candela Torrejón i Almenar Lola Torrejón i Almenar Marta Valle i Bellot Rocio Valle i Bellot Lourdes Valle i Serrano Celia Vicedo i Flor Loida Vicedo i Flor

DIBUIXANT UN SOMNI!

15

DIBUIXANT UN SOMNI! Monument faller 2016 - 2017 Falla realitzada al taller de l’artista José Luis Ceballos i Paco Sanabria Explicació i relació a càrrec Hernan Mir

Quan els somnis es dibuixen la fantasia pren vida i les il•lusions s’embruixen fent de sentiments una crida.

A Pinotxo el va convertir en la icona de la mentida que als xiquets del mon fa patir per si el nas canvia de mida.

Mary Poppins va ser una aposta personal que fa gaudir del plaer d’un meravellós musical

Un món en una llapissera Walt Disney s’ho va imaginar I va fer-ne d’una quimera Una realitat que disfrutar.

Molt fàcil li va resultar una missió impossible, posà un elefant a volar I Dumbo ho va fer creïble.

El llibre de la selva val com els bons educadors que el plàtan és sensacional tots sabem des de llavors

Qui l’anava a dir al “guillat” Que un ratolí quasi negre Mickey Mouse anomenat Anava a ser un èxit íntegre.

Autèntic esdeveniment quan Bambi és va estrenar, la va veure molta gent i encara no han parat de plorar

No content amb el cinema els parcs temàtics va inventar i a California sens problema el primer va inaugurar.

I per a que sol no estiguera la companya li dibuixà Minnie dolça i riallera que al ratolí ennamorà.

Com a mitjanit la Cendrosa, quan ha d’abandonar el ball, tot canvia bona cosa, menys la sabata de cristall?

De costa a costa va passar fins Orlando en Florida i en Disneyworld va edificar enmig un castell de gran mida

Donald sempre irascible ànec mariner singular, al que li fa incomparable la seua forma de parlar

Alicia es una xiqueta en terra de meravelles que no pot estar-se queta igual que fan les titelles.

Gran part dels seus personatges a Europa tenen l’origen i a Paris uns grans muntatges als visitants donen vertigen.

Un gos mica malendreçat que al nom de Goofy respon, completa el trio conformat per animals més famós del món.

També hi ha Disney social encara que amb certa coentor, la dama i el rodamón, qual una bella història d’amor.

A Disney volíem fer-li tribut per fer de sa vida un joc, com personatge benvolgut no dubten en llançar-lo al foc.

Blancaneus va ser la primera princesa del geni somniador que va trencar la barrera de la fama i de l’esplendor.

La bella dorment del bosc una història original? on Aurora cau en el fosc a l’espera d’un bes final!

16

Comte Salvatierra - Ciril Amorós

DIBUIXANT UN SOMNI!

17

JOSé LUIS CEBALLOS I PACO SANABRIA Parlem amb els nostres artistes infantils Per sext any ens realitzen la falla infantil José Luis Ceballos i Paco Sanabria.

A l’entrar,com sempre, ens rep el seu gat Calixto, sempre ple de boletes de suro.

En estos anys ens han fet verdaderes meravelles de falles infantils i hem collit nombrosos premis importants.

A José Luis i a Paco ens els trobem rematant un encàrrec de l’ajuntament. Uns preciosos “Capgrossos “ de personatges il•lustres valencians que s’estrenaran en la cavalcada de Reis d’enguany.

Per a realitzar la seua entrevista ens dirigim al barri de Sant Isidre. En concret al mateix carrer de Sant Isidre,on trobem el seu taller ubicat en una antiga casa de poble.

Al fons totes les peces de les falles que realitzen enguany. En concret tres.

Juan Belda Furió Compteu-nos quines falles feu este 2017?

Enguany fem tres. La de Blanqueríes que repetim de l’any passat en què intentarem revalidar el primer premi del 2016. Enguany la falla tracta sobre pintores famoses de tots els temps.

Després fem una falla nova en Paiporta amb la que tenim moltes esperances. Tracta sobre els musicals més coneguts i la presidix un fantasma de l’òpera que ens dóna molt de joc.

La tercera és la vostra, que és la de més envergadura d’enguany i en la que tenim posada tota la il•lusió del món.

Expliqueu-nos un poc la temàtica de la nostra falla infantil.

El vostre monument d’este any tracta sobre el major creador de sons i de pel•lícules d’animació de tots els temps ,Walt Disney .

Presidint la falla un gran bust del director acompanyat del majestuós castell de Disney.

Al voltant de les dos peces principals, els personatges més famosos de les seues pel•lícules però només els creats en l’etapa de Disney en vida.

Blancaneus i els set nans, LaVentafocs, La bella dorment, Mickey i Minnie, Donald….i tots els seus companys de repartiment.

18

Comte Salvatierra - Ciril Amorós

Quines són les vostres expectatives amb la nostra falla?

Pues la veritat és que totes. És una falla que ens abellia fer fa molts anys i l’hem agafat amb molta il•lusió i ganes. A més creiem que el projecte està molt encertat i que el resultat final serà magnífic.

Realment és una falla dirigida a tots els públics La veritat és que sí. Perquè els xiquets veuran tots els seus personatges animats més coneguts i els no tan xiquets tindran davant tots els personatges que els van acompanyar durant tota la seua infància. A més la falla guarda moltes sorpreses que no volem desvelar fins al mateix dia de la Plantà.

Acabant ja esta xicoteta entrevista, deixem a José Luis i a Paco treballar i els esperem el pròxim 14 de març en la nostra Plantà Infantil. Estem segurs que serà un gran any de falles i esperem amb anhel l’arribada a la nostra plaça de Walt Disney i tots els seus sons convertits en dibuixos animats.

El 2017 segur que és recordat per “ Drawing a dream“ i des d’ací desitgem a José Luís i a Paco molts èxits en tots els seus projectes que estan per arribar.

Els vostres desitjos per a estes pròximes falles Volem deixar empremta amb esta falla infantil i que siga recordada durant molts anys. A més esperem que els agrade molt a Clara i Rubén i per descomptat també a Ángeles, Vicente i a tota la comissió en general.

I que siga un any ple de sorpreses i triomfs.

DIBUIXANT UN SOMNI!

19

PROGRAMA FALLES 2017 Programa subjecte a canvis per part de la Delegació de Festejos sense avís previ

Dimarts 14 17:30 hores Concentració de tots els xiquets en el parador per a replegar el ninot “tots en bus”.

Berenarem en “la Ciutat de les Arts i les Ciències” i quan arribe la Fallera Major Infantil i el President amb el “ninot” de l’expossició tornarem al parador. A continuació lliurament de recompenses infantils a càrrec de Junta Central Fallera.

21:30 hores Sopar de pa i porta al nostre parador. Seguidament, tindrà lloc la tradicional entrega de recompenses per part de la nostra Fallera Major, ÁNGELES CAMPOY BLANES. Al finalitzar, tots a casa que demà comença el millor.

Dimecres 15 09:00 Hores “Plantà” de la falla infantil i “xocolatà” oferida pel nostre president infantil RUBÉN SILES I PINO.

20

10:00 hores Concurs de pintura amb“llepolies” per a tots els participants i lliurament de premis als ganyadors a càrrec de nostra fallera major infantil i el nostre president.

11:30-12:30 hores “Sorpresa màgica” al nostre parador per a tots els infantils.

14:00 hores Dinar al parador*.

16:00 hores “PLANTÀ” de la nostra falla sota les ordres dels nostres artistes, JAVIER ÁLVAREZ-SALA SALINAS i MANOLO GARCÍA, i amb la col•laboració de tots els membres de la comissió.

Es prega i s’agraïx la participació del major nombre de fallers per a facilitar el treball entre tots.

18:00 hores “Gran Fira Infantil” al carrer de Cirilo Amorós.

21:30 hores Concentració a la porta de la nostra carpa per a anar acompanyats de la nostra Banda de Música SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, a la divertida RECOLLIDA DEL NINOT. 22:00 hores Tradicional “SOPAR DE LA PLANTÀ” per a tots els fallers i Consellers al parador, oferit per la nostra Fallera Major, 2017 ÁNGELES CAMPOY BLANES. 23:30 hores Festa a la carpa, discomòbil i copes. Esta nit ja comencen a funcionar els tiquets.

Ara sí… Ja estem en Falles!

Dijous 16

18:30 hores Berenar “dolç” al carrer.

11:30 hores Tradicional “REPLEGÀ” per tot el nostre barri (es prega que per a este acte es vista el major nombre de components possible de la nostra comissió).

19:30 hores Fi de l’activitat.

13:00 hores Quan finalitzem la “replegà”, farem un

Comte Salvatierra - Ciril Amorós

passacarrer per tota la nostra demarcació; en acabar, aperitiu al parador.

14:00 hores Dinar al parador*.

17:00 hores Concentració al parador per a anar a la recollida del premi infantil a la plaça de l’Ajuntament.

22:00 hores Arriba la festa de disfresses un any més; en esta ocasió, el tema central serà “ÁFRICA”. Després de la festa britànica de l’anyo passat, ens traslladem al més profund del continent africà, en mig de la sabana, on el color i les diferents cultures, personajes ètnies conviuran por una nit.

Una vegada finalitze el sopar, es repartiran els premis a les millors disfresses.

00:30 hores Festa fins l’hora del tancament.

Divendres 17 11:00 hores Concentració a la carpa per a anar a recollir el premi de la falla gran, que esperem que ens concedisquen. A la tornada, farem un passacarrer per la nostra demarcació i, en acabar, un aperitiu al parador.

14:00 hores Dinar al parador.

18,00 hores Festival de play-backs infantil (els assajos correran a càrrec de cada grup, ja que, pel nombre de xiquets, és impossible assajar a la carpa i enguany -i pel mateix motiunomés hi haurà actuacions en grups de 3 components com a mínim). Solament actuaran els grups que prèviament ho hagen comunicat, abans del dia 15, a la delegació d’infantils i que porten la música en CD (cada xiquet només podrá participar en una actuació, ja que el nombre de participants és molt elevat).

19,00 Hores Berenar per a tots els infantils de la comissió.

23:00 hores Tornen un any més els musicals, esta nit en el nostre particular show… UNA NIT EN BROADWAY. La nostra carpa es convertirá en un teatre més de Times Square, per a fer un repà pels musicals més famosos de la història.

Després de l’espectácle la festa continuarà amb música fins que la llei ens permeta!

Dissabte 18 11:30 hores Concentració a la carpa per a assistir a l’homenatge floral que tradicionalment la nostra falla realitza a l’Avinguda Regne de València al mestre Serrano.

A la tornada, farem el tradicional passacarrer per la nostra demarcació i, en finalitzar, hi haurà un aperitiu al parador.

14:00 hores Mascletà fallera a càrrec de “REYES MARTÍ”.

Dinar a la carpa.

17,00 Hores Concentració en el Parador per anar a l’ Ofrenda de la Mare de Déu dels Desamparats.

En tornar, sopar de pa i porta a la carpa i després, sorpreses per a tots els presents.

ÑOZ, realitzaran la imposició de les seues cintes recordatòries al nostre estendard.

14:00 hores Apoteòsica mascletà al costat de la nostra falla, disparada per “REYES MARTÍ”.

Dinar a la carpa.

16:00 hores Tradicional campionat de Dominó/Parxís per a aquells que es vegen amb forces. (inscripció prèvia).

18:00 hores Gran cavalcada infantil de disfresses (es prega màxima puntualitat).

19,00 hores Berenar oferit per la nostra Fallera Major Infantil, CLARA DEL RÍO MUÑOZ. 20:00 hores Espectacle de teatre per als infantils.

21:45 hores Últim passacarrer infantil.

21:50 hores Comença la nit de la “Cremà” amb el llançament d’un espectacular castell infantil, després del qual es cremarà la nostra falleta amb la presa de la metxa per part de la nostra Fallera Major Infantil, CLARA DEL RÍO MUÑOZ. 23:00 hores Últim sopar de pa i porta al nostre parador.

23:45 hores Realitzarem l’últim passacarrer per la nostra barriada, acompanyats per la SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, fins arribar a la nostra falla.

Diumenge 19 12:00 hores Passacarrer per la nostra barriada, que acabarà a l’església dels P.P. Caputxins per a assistir a la solemne missa en honor al nostre patró, Sant Josep. Quan acabe la missa, es farà l’últim passacarrer de gala acompanyats per la nostra banda de música SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, de Turís.

En finalitzar, les nostres Falleres Majors, ÁNGELES CAMPOY BLANES i CLARA DEL RÍO MU-

24:00 hores “REYES MARTÍ” dispararà la tradicional mascletà de colors de la Nit de la Cremà i, a continuació, la nostra Fallera Major ÁNGELES CAMPOY BLANES encendrà la metxa per donar pas a la cremà de la falla de l’any 2017.

01:00 hores Acudirem al parador per a brindar per este exercici faller i donar la benvinguda a les falles del 2018.

DIBUIXANT UN SOMNI!

21

LA IL.LUSIรณ DE TOT UN ANY EN IMATGES 22

Comte Salvatierra - Ciril Amorรณs

Visita al taller dels artistas de la falla infantil. Quina falla més xula anem a tindre!

Presentació del llibret

Hui tenim la presentació de Josita, acompanyada d´un alegre i simpàtic Carlos

DIBUIXANT UN SOMNI!

23

I després de la presentació vam tindre un magnífic espectacle “Hercules”

24

Comte Salvatierra - Ciril Amorós

Un matí esplèndid per començar la replegà per la nostra barriada.

A la cridá!!

Inaugurem la carpa, ja quasi estem en falles!!!

14

Comencem la semana fallera amb la recollida del ninot infantili…la plantà de la nostra falleta!

DIBUIXANT UN SOMNI!

25

15

La millor manera d´esperar al jurat, amb la xocolatà que Carlos ens va oferir. I després a mostrar-lis què bonica és la nostra falleta!!!

16

26

Hui tenim la replegà del premi que segur li donen a la nostra preciosa falleta

Comte Salvatierra - Ciril Amorós

16

17

per acabar un gran dia amb una divertida festa de disfresses

Anem tots junts a replegar el premi de la falla gran

17

I a la vesprada tenim l´ofrena de flors a la Mare de DÊu

DIBUIXANT UN SOMNI!

27

18

Hui tenim l’ofrena de flors al mestre Serrano

18

28

Festival de Play-backs per la vesprada, tenim grans artistes en la comissió

Comte Salvatierra - Ciril Amorós

19

Sant Josep.

Misa en el seu honor seguida de passacarrer i impossició de cintes en l´estandard

19

Per la vesprada comença el compte enrere amb la cabalgada de disfresses amb carrosses i tot! Açò sí que és divertit!.

DIBUIXANT UN SOMNI!

29

19

La cremà infantil, quin moment més trist i més feliç al mateix temps!

Esta nit és nit de somnis, van a nomenar a les falleres majors i al president infantil. Qui seran?...

30

Comte Salvatierra - Ciril Amorós

Els artistes fallers ens presentaren els seus esboços per als monuments de les falles 2017.

Són preciosos!!!!!!

I arribà la proclamació de nostra FMI. Va ser un dia molt bonic i ho vam pasar molt bé.

Patinant!!!!!

Esta falla mola!!!!

DIBUIXANT UN SOMNI!

31