CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO CURS 2016/17
PRESENTACIÓ L'objectiu d'aquest glossari és definir alguns dels principals termes teòrics que apareixen en les unitats didàctiques de Geografia Humana de 3r de l’ESO. Front la dificultat de trobar explicacions complexes a conceptes, sovint confusos i polisèmics, vaig proposar a l'alumnat que elaboraren ells mateixos un xicotet diccionari que ens servira de referència per a poder seguir treballant i aprofundint en el temari. Agrupats en equips de treball cooperatiu hem utilitzat Google Docs per elaborar un document col·laboratiu. És un recull no exempt de subjectivitat però, en la nostra opinió, bastant complet i que abasta definicions que van des dels principals indicadors econòmics a conceptes de geoestratègia actual passant per agrupacions de països, teories del desenvolupament i la colonització etc. Estan ordenats alfabèticament i hem afegit gràfiques, estadístiques o imatges per a fer més entenedora la definició del terme i ampliar l'explicació. Esperem que el trobeu interessant i que vos resulte útil a tots aquells professors/es o alumnat que l'utilitzeu.
Crèdits d’autor: Document realitzat de manera col·laborativa per l’alumnat de 3r ESO B del curs 2016/17 del CC Sant Jaume de Montcada (València): Richard Alós, Dani Andújar, Mar Aranda, Adrián Asavinei, Carlos Caballer, Ricardo Carmen, Nerea Carrasco, Ainhoa Cobacho, Rubén Flores, Mario García, Javier García, Jorge Gass, Ángela Gómez, Alexis González, Óscar Guillén, Aitana Ibáñez, Sergio López, Andrea Marín, Víctor Marqués,Andrea Martín, Raúl Martínez, Joan Martínez, Marina Montes, Luis Nieto, Javi Noves, Nerea Sánchez i Pablo Tendillo. El professor de l’assignatura és Vicent Marqués.
Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.
-AACNUR. Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats És l'organisme de les Nacions Unides encarregat de protegir als refugiats i desplaçats per persecucions o conflictes, i promoure solucions duradores a la seua situació, per mitjà del re-assentament voluntari en el seu país d'origen o en el d'acollida. Té la seua seu en Ginebra, Suïssa, i més de 250 oficines repartides per tot el món. El dret a l'asil i refugi és previst en la Declaració Universal de Drets Humans. Més de 9.000 persones treballen en ACNUR al llarg de 126 països, el 88% d'ells en terreny. Des de principis de la dècada de 1980 ACNUR va començar a col·laborar amb ambaixadors de bona voluntat, açò és, persones de renom nacional o internacional que empren la seua fama o accés als mitjans de comunicació per a buscar suports en favor de la causa dels refugiats. Per l'expansió de les activitats d' ACNUR a tot el món, i a desplaçats dins d'un país a més d'internacionals, el nombre de persones que són objecte de preocupació per a l'ACNUR ha augmentat considerablement des dels seus inicis, alhora que s'ha accentuat la complexitat del problema del desplaçament forçat. En total, fins a principis del segle XXI, ha proporcionat assistència a més de 111 milions de refugiats i desplaçats. A finals de 2014, la població total davall l'empara d'ACNUR era de 55 milions de persones, en països de tot el món. Les nacionalitats d'origen de la major part dels refugiats o desplaçats són Síria, Afganistan i Somàlia.
ALBA. Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica L'Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica - Tractat de Comerç dels Pobles o ALBA-TCP (a vegades anomenada extraoficialment pel seu nom inicial Aliança Bolivariana per a Amèrica o ALBA) és una organització internacional d'àmbit regional, enfocada per als països d'Amèrica del Sud i el Carib que posa èmfasi en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social amb base en doctrines d'esquerra. És un projecte de col·laboració i complementació política, social i econòmica entre certs països d'Amèrica Llatina i el Carib, promoguda inicialment per Cuba i Veneçuela com a contrapartida de l'ALCA (Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques), impulsada pels Estats Units. L' ALBA sorgeix com una idea del que era president de la República Bolivariana de Veneçuela, Hugo Chávez, qui en un discurs pronunciat en la ciutat del Mar de la Plata en Argentina, s’ oposà a la creació de l’ ALCA. Estableix tota una sèrie d'acords en base a fons econòmics cooperatius entre les nacions sud-americanes en matèria agrícola, petroliera, de sanitat, infraestructures o comunicacions oposant-se al tradicional control de les multinacionals estrangeres.
Antiglobalització El moviment antiglobalització és un ampli conjunt de moviments socials format per activistes provinents de distints corrents polítics, que a finals del segle XX van convergir en la crítica social al procés de globalització. El moviment antiglobalització acusa a l'actual procés de globalització de beneficiar a les grans multinacionals i als països més rics, accentuant la precarització del treball, i consolidant un model de desenvolupament econòmic injust i insostenible. També l'acusa de soscavar la capacitat democràtica dels Estats, entre altres aspectes negatius. Es tracta de grups de distints països, i inclús d'ideologies molt diverses. Formen part d'este moviment organitzacions no governamentals (ONG) com Intermón-Oxfam, Amnistia Internacional, Drets Humans Sense Fronteres: (HRWF, de Human Rights Without Frontiers), Associació Nacional per a la Progressió de la Gent de Color, Centre Simon Wiesenthal... També membres del moviment ecologista ja que un dels pitjors efectes de la globalització és la falta de respecte de la indústria cap al medi ambient. Acusen a les grans companyies d'instal·lar les seues fàbriques en països del Tercer Món, on la legislació sobre medi ambient és més laxa o quasi inexistent i denuncien que no sols posen en perill, de manera irreversible, la biodiversitat del lloc i del planeta sinó també les poblacions autòctones . Els sindicats d'esquerra estan contra el lliure comerç. S'oposen que el comerç cresca a costa dels drets dels treballadors. A més, denuncien el treball infantil i l'esclavitud que existix en molts països pobres. Un altre grup és moviment anarquista o llibertari. Partidaris de l'acció directa amb actuacions, de vegades, violentes dins de les forces antiglobalització. En contra de qualsevol poder establert. Per la seua banda, dins de les queixes del sector agrícola, predomina la veu dels agricultors europeus, que es consideren en perill d'extinció. Veuen la globalització, i en especial a Estats Units i les seues quotes, com una barrera a la comercialització dels seus productes, massa cars i sense possibilitat de competir amb els arribats d'EE.UU. o del Tercer Món si no és amb les ajudes de la UE. També estan en contra dels productes transgènics , igual que els agricultors dels països pobres, encara que per diferents raons. Cal destacar personatges rellevants del moviment antiglobalització com Ignacio Ramonet, director de “Le Monde Diplomatique”, fundador d'ATTAC (Associació per una Taxa a les Transaccions Financeres Especulatives per a Ajuda als Ciutadans) i promotor del Fòrum Social de Porte Alegre, Naomi Klein, escriptora del famós llibre No Logo. Carlos Taibo, professor de la Universitat Autònoma de Madrid i escriptor de temes geopolítics d'actualidad. Bono, vocalista irlandés de la banda U2. Trevor Wanek, de Soweto, Johannesburgo, Sudàfrica, és membre del "Centre de desevolupament i informació alternatius per la condonació de la deute". Rafael Alegria, d'Hondures, representa al "Moviment Internacional de Llauradors sense Terra", entre els que hi ha gran nombre d'indígenes, col·lectiu afectat en gran manera per la globalizació. El moviment va començar a agafar impuls a partir de l'èxit de la protesta que es va organitzar en la ciutat nord-americana de Seattle en 1999. A partir d'ací s'han convocat protestes en cada ciutat que acollia alguna assemblea de l'OMC (Organització Mundial del Comerç), el FMI, el Fòrum Econòmic Mundial o el G8: Praga, Washington, Londres, Quebec, Gènova, Barcelona, Rostock...
Nombre de manifestants a les diverses mobilitzacions antiglobalització
-BBalança de pagaments La balança de pagaments és un registre de totes les transaccions monetàries produïdes entre un país i la resta del món en un determinat període. La balança de pagaments (BP) s'estructura en quatre subdivisions: Compte corrent. Compte de capital. Compte financer. Compte d'errors i omissions. També és molt important disposar d'esta balança on es veu clarament si un país està equilibrat pel que fa als seus ingressos i pagaments. L' equilibri desitjat seria una balança de pagaments igual a zero. El resgistre d'aquestes dades el realitzen els Bancs Centrals de cada país. El fet de que la Balança de Pagaments quadre no significa que el país presente equilibri en les seues transaccions econòmiques internacionals. Els saldos parcials dels distints documents que formen la balança de pagaments (sub balances) són els que ens indiquen la major o menor dependència d'un país respecte a l'exterior, així com la seua posició deutora o creditora. Per a cada compte es pot calcular el seu saldo, que no és més que la diferència entre les entrades i eixides de divises de les partides corresponents. Si l'operació resulta positiva es diu que la balança corresponent presenta un superàvit , i si és negativa, un dèficit.
Banc Mundial (BM) El Banc Mundial és una institució econòmica encarregada d'assistència financera i tècnica per als països en desenvolupament de tot el món. No és un banc en el sentit corrent. Aquesta organització internacional és propietat de 185 països membres i està formada per dues institucions de desenvolupament singulars: el Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF) i l'Associació Internacional de Foment (AIF). Cada institució té una funció diferent però fonamental per a aconseguir la missió de reduir la pobresa en el món i millorar els nivells de vida de la gent. El BIRF centra les seues activitats en els països d'ingrés mitjà i els països pobres amb capacitat creditícia, mentre que la AIF ajuda als països més pobres del món. Junts ofereixen préstecs amb interessos baixos, crèdits sense interessos i donacions als països en desenvolupament per a projectes d'educació, salut, infraestructura, comunicacions i moltes altres esferes.
El Grup del Banc Mundial està integrat per: -El Banc Internacional de Reconstrucció y Foment. -L’ Associació Internacional de Foment. -La Corporació Financera Internacional. -L’ Organisme Multilateral de Garanties de Inversions. -El Centre Internacional de Arregles de Diferencies Relatives a Inversions. Poder de vot en el BIRF País Percentatge : Estats Units 16,56% Japó 9,17% Alemanya 4,58% França 4,10% Regne Unit 4,10% Xina 3,28% Canadà 2,94%
Índia 2,82% Itàlia 2,50% Rússia 2,50% Aràbia Saudita 2,50% Espanya 2,10% Brasil 2,0% Altres 42.31%
President El president del BM es elegit per els seus membres i presideix el Directori Executiu, però sense dret a vot. Dins de les seues funcions se encontra conduir els negocis, organitzar, nomenar i destituir als funcionaris i empleats del Banc, jugant un paper de cap de personal.
BRICs (països) El terme BRICs apareix l'any 2001, encunyat per Goldman Sachs per a fer referència a aquelles economies emergents, que previsiblement marcarien el futur econòmic i polític del segle XXI. En termes generals, BRICS és l'acrònim d'una associació econòmica-comercial de les cinc economies nacionals emergents més importants del món. S’utiliza la sigla BRIC per
referir-se conjuntament al Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica. La veritat és que l'arquitectura financera internacional continua dominada per Estats Units i Europa, i les institucions dissenyades a Bretton Woods el 1944 han estat incapaços de acomodar-se a la nova realitat i atorgar a les economies emergents el protagonisme que mereixen. El PIB agregat dels BRICS és hui en dia major que el de les economies avançades quan es van crear les institucions de Bretton Woods
-CColonització La paraula colonització es referix a l'acció i el resultat de colonitzar. Per tant, colonitzar implica l'establiment de colònies, és a dir, convertir a un país o a un territori en colònia d'un altre, normalment anomenat metròpoli. Cal destacar, que la paraula colonització sol emprar-se en diferents àmbits per a donar compte de l'ocupació o la població d'un espai per part d'un grup, ja siga el mateix humà o d'una altra espècie. En el particular cas dels éssers humans, la colonització implica l'assentament d'una població, els colons, en una zona que es presenta deshabitada o habitada per un altre grup humà. La colonització europea d'Amèrica s'inicia a finals del segle XV després de que Cristòfol Colom arribara en 1492 amb el mecenatge de la Corona de Castella. A partir d'ací, l'Imperi
Espanyol, l'Imperi Portuguès, l'Imperi Britànic, França i Holanda, van conquistar i van colonitzar alguns territoris i poblacions que ja habitaven el continent. En un principi les potències occidentals van arribar a Àsia per a comerciar. Però prompte van exigir concessions als governs asiàtics en forma de territoris per a crear bases militars, que protegirien el seu comerç. En 1914 el 60% de les terres dels continents i el 65% de la població mundial eren dependents dels països colonitzadors europeus. En la segona mitat del segle XIX, exploradors i missioners europeus van recórrer Àfrica. A partir de 1870 Gran Bretanya i França es van llançar a la conquesta.
Creixement sostenible El desenvolupament sostenible es basa en dos factors: economia i medi ambient. L' àmbit del desenvolupament sostenible pot dividir-se conceptualment en tres parts: ecològic, econòmic i social. El triple resultat és un conjunt d' indicadors d'acompliment d’una organització en les tres àrees, però que té diverses dimensions bàsiques: conservació del medi ambient per a no ficar en perill a les espècies de flora i fauna. Es tracta d'afavorir un desenvolupament apropiat que no afecte substantivament els ecosistemes. Busca també promoure la Pau, la igualtat i el respecte cap els drets humans, ha de satisfer les necessitats socials i de la població en el que envolta a l’alimentació. Altres ideologies ecologistes més radicals li donen mes importància a les opcions de creixement zero i aplicació estricta del principi de precaució, que consistix a deixar de realitzar determinades activitats productives mentrestant no es demostre que no són perjudicials.
-DDeclaració Internacional del Mil·lenni / Objectius del Mil·lenni Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) es basen en la Declaració del Mil·lenni de les Nacions Unides (2000). L’esmentada Declaració se centra en l’eradicació de la pobresa, mitjançant la promoció del desenvolupament econòmic i social, el foment de la pau i la seguretat, els valors i els drets humans, la democràcia i el bon govern, i la cooperació internacional. Reafirma els valors fonamentals de llibertat, igualtat, solidaritat, tolerància, respecte per la naturalesa i responsabilitat compartida. Els Estats membres de les Nacions Unides es comprometen a assegurar una major coherència de les polítiques aplicades en tot el sistema internacional, i es fixen els ODM, la data dels quals de compliment s'estableix per a l'any 2015. Els ODM es componen de 8 Objectius i 18 metes quantificables que se supervisen mitjançant 48 indicadors. Els primers set objectius en principi són realitzables individualment per cada país, encara que requereixen la cooperació amb els més pobres, però el vuitè reconeix que en un món globalitzat és necessària una aliança entre tots els països per a aconseguir el desenvolupament sostenible. Objectiu 1: Eradicar la pobresa extrema i la Objectiu 5: Millorar la salut materna fam Objectiu 6: Combatre el VIH/SIDA, el Objectiu 2: Assolir l'ensenyament primari paludisme i altres malalties endèmiques universal. Objectiu 7: Garantir la sostenibilitat del medi Objectiu 3: Promoure la igualtat entre els ambient gèneres i l'autonomia de la dona Objectiu 8: Fomentar una associació mundial Objectiu 4: Reduir la mortalitat infantil per al desenvolupament
Decreixement Es coneix el concepte de decreixement com un corrent polític, social i econòmic que està a favor de reduir el consum de productes que no són necessaris per els humans i que no afavoreixen la natura. El decreixement està en contra del consumisme i la compra excessiva de elements innecessaris que les empreses ens intenten vendre fent-nos creure que comptant-ho es millorarà la quantitat de la nostra vida. Propostes i solucions decreixentistes: Revaluar. Es tracta de substituir els valors globals, individualistes i consumistes per valors locals, de cooperació i humanistes. Reconceptualizar. Encaminat sobretot a la nova visió que es proposa de l'estil de vida, qualitat de vida, suficiència i simplicitat voluntària ja esmentades. Reestructurar: Adaptar l'aparell de producció i les relacions socials en funció de la nova escala de valors, com per exemple, combinar eco eficiència i simplicitat voluntària. Relocalitzar: És una crida a l'autosuficiència local amb finalitats de satisfer les necessitats prioritàries disminuint el consum en transport. Redistribuir: Pel que fa al repartiment de la riquesa, sobretot en les relacions entre el nord i el sud. Reduir: Pel que fa al canvi de l'estil de vida consumista a l'estil de vida senzilla i totes les implicacions que açò comporta. Reutilitzar i Reciclar: Es tracta d'allargar el temps de vida dels productes per a evitar el consum i el balafiament.
Desenvolupament/Subdesenvolupament El desenvolupament és un terme que no té una fàcil definició perquè hi ha diferents interpretacions del mateix. La interpretació clàssica entén que un país o zona estan desenvolupats (és a dir, són països que han crescut econòmicament i són països rics) si reuneixen una sèrie de característiques determinades i superen uns indicadors econòmics, com per exemple renda per capita elevada, consum de distints tipus de béns des de ciment fins televisors, kilòmetres de carreteres, ús de maquinària agrícola… S’ identifica, per tant, DESENVOLUPAMENT amb CREIXEMENT ECONÒMIC (elevats nivells de producció i de consum). Esta idea de desenvolupament tan lligada al creixement
continua sent la més estesa, entre altres, gràcies al fenomen de la globalització, que ha permès estendre un un model econòmic determinat (ECONOMIA CAPITALISTA O DE MERCAT) per tot el planeta. És un model que centra la idea en que el desenvolupament va de la mà del creixement econòmic. Es una visió economicista i occidental. Seguint aquest model, els països segueixen una sèrie d’etapes: Societat Tradicional, basada en una economia d’auto subsistència, de baixa productivitat, escassa tecnologia, estructura sociopolítica estàtica, escassetat d’inversions, etc. Condicions Prèvies i Impuls Inicial: a partir de l’ increment del capital financer i humà, l’ existència de recursos energètics, augment de la productivitat agrària. També es donen profundes transformacions socials i econòmiques. Take-Off / Fase d’ Enlairament: expansió de les forces productives, ràpides millores tecnològiques, inversió productiva per damunt del 10% del Producte Interior Brut, desplaçament de la mà d’ obra rural a la indústria, consolidació d’ una burgesia capitalista industrial. Fase de maduresa: difusió del creixement i expansió de les millores tècniques al conjunt del sistema productiu (procés que podria durar entre tres i quatre dècades). Societat de consum de masses: El sector terciari de l’ economia es converteix en dominant junt a les indústries de béns i equips respecte als de primera necessitat. Es generalitza l’ accés de la població a majors nivells de consum.
Així, segons la fase en la qual es troba cada país i, seguint aquesta visió, trobem països altament desenvolupats (FASE 5), països desenvolupats (FASE 4 i 5), països en vies de desenvolupament ( FASE 2 i 3) o països poc desenvolupats / subdesenvolupats ( FASE 1)
Front aquesta idea, que no té massa en compte factors històrics per exemple, hi ha autors que plantegen altres definicions o idees de desenvolupament. Per exemple, Immanuel Wallerstein (historiador i economista) parla de l’economia com un SISTEMA MÓN interrelacionat on hi ha: UN CENTRE: zones en les que existeixen salaris elevats, alta tecnologia i producció diversificada UNA PERIFÈRIA: zones amb baixos salaris, escassa tecnologia i mono-producció o productes simples UNA SEMIPERIFÈRIA: zones on no no predominen ni els processos de centre ni els de perifèria. La relació bàsica entre CENTRE i PERIFÈRIA és de dominació i/o explotació. No és un sistema estàtic ja que depenent de l’etapa històrica, una zona pot estar en el CENTRE o en LA PERIFÈRIA. Encara que estes idees es basen en el desenvolupament del capitalisme i l’ imperialisme (segle XIX).
Per últim, altres autors amplien el concepte de DESENVOLUPAMENT i, sense negar totalment els aspectes econòmics, afegeixen altres. Proposen una definició com aquesta: “El desenvolupament és el procés pel qual una societat o territori avança per aconseguir millores en distintes dimensions (desenvolupament humà, desenvolupament econòmic, desenvolupament ambiental, desenvolupament cultural, desenvolupament territorial, desenvolupament social…) En síntesi, l’ economia no ha d’ incrementar necessàriament el seu volum per a que una societat estiga més desenvolupada.
Desigualtat salarial (home/dona) És la diferència existent entre els salaris dels homes i els de les dones expressada com un percentatge del salari masculí, d'acord amb l'OCDE. QUINES SÓN LES SEUES CONSEQÜÈNCIES? És conseqüència de discriminacions i desigualtats al mercat laboral i que afecten, principalment, les dones. La desigualtat salarial entre homes i dones que ocupen un mateix càrrec continua sent una realitat malgrat els esforços engegats pels governs europeus en els últims anys per a combatre-ho. A Espanya, els homes guanyen un 16,1% més que les dones. LA SITUACIÓ LABORAL DE LES DONES EN EL MÓN: Les estadístiques sobre la situació de la dona en el món indiquen que encara queden molt per fer perquè la dona aconseguisca la igualtat amb l’home. Als països desenvolupats les dones tenen igualtat de ciutadania i una protecció jurídica més gran. Als països pobres, les dones pateixen situacions de desigualtat: l’accés o la ciutadania, la protecció jurídica, l’educació o la incorporació al mercat laboral són limitats o nuls.
LA BRETXA SALARIAL DE GÈNERE: La bretxa salarial entre homes i dones s’incrementa quan les dones tenen fills, assumeixen l'atenció de persones dependents o treballen a temps parcial. Així, les dones decideixen treballar menys hores per poder compaginar les sues responsabilitats familiars amb una feina remunerada, amb la qual cosa redueixen les seues oportunitats de promoció professional.
Deute extern És la suma de les obligacions, en especial diners, que té un país respecte a uns altres. Hi ha dos tipus: ● Deute públic: Són els deutes que manté l’Estat. ● Deute privat: Són els deutes que es fan entre persones particulars. COM AFECTA: Sobretot afecta als països del Sud. Normalment, perquè intenten aconseguir fiançament per desenvolupar-se econòmicament però com no tenen suficients diners han de demanar préstecs externs a tercers països, que després no poden tornar-lo. Aquest seria l'anomenat deute extern.
Aquestes són algunes de les conseqüències que hem trobat: Dificultats per obtindre novament recursos econòmics quan ho necessiten. Normalment, el deute és tan gran que el país no és capaç de pagar els interessos, i per tant el deute creix en compte de minvar. La gestió interna (corrupció, tràfic d'influències...), sovint millorable, de la política nacional agreuja les crisis econòmiques en el país. El creditor imposa dures condicions per a la devolució dels diners i açò causa que hi perdure la desigualtat entre països.
Deute públic “Deute” significa l’obligació de donar o tornar diners o alguna cosa material a una altra persona que l’ha prestada. En aquest cas, el deute públic és el conjunt de deutes d’un estat front a un altre país o una persona en particular. És una forma d’obtenir recursos financers materialitzats principalment mitjançant títols de valors. Se sol utilitzar quan: -Es necessita un mínim de tresoreria per a afrontar els pagaments més immediats -Es necessita finançar operacions a mitjà i llarg terme.
Evolució del deute públic espanyol (2000-2014)
Descolonització És tot un seguit de processos d' independència política d’una colònia o territori en relació amb la nació estrangera que el dominava. La descolonització és un dels fenòmens més importants de la segona meitat del segle XX i que significà la independència de les colònies que s'havien establert a Àsia i Àfrica per part d’algunes nacions europees un segle abans, i la consegüent aparició de nombrosos estats en l’escenari mundial. La descolonització va afectar a més de la meitat de la superfície de la terra, i va repercutir notablement en les relacions internacionals. Des del punt cronològic, aquest procés es pot dividir en dues etapes:
1. La primera correspondria a la descolonització d’Àsia (1946 i 1954)
2. La segona etapa correspondria a la descolonització d’Àfrica (1956-1966)
-EEAGLEs (països) i NEST (països en llista d’espera o niu dels EAGLE) Els Eagles (Emerging and Growth Leading Economies) són les economies que lideren el creixement global. Agrupa totes les economies la contribució al Producte Interior Brut (PIB) mundial en els propers 10 anys es preveu que superarà la mitjana de les economies del G7, excloent els Estats Units. A mesura que el creixement econòmic mundial es desplaça dels països desenvolupats cap als que estan «CREIXENT» , es torna més important identificar quines economies són les que lideren aquest procés. Aquest és un concepte on els països membres poden anar canviant amb el temps en funció de les seues previsions econòmiques respecte les economies desenvolupades. En una primera instància, estan identificades 10 economies per ordre de rellevància: Xina, Índia, Rússia, Brasil, Mèxic, Corea del Sud, Indonèsia, Egipte, Taiwan i Turquia. Com a part de la proposta EAGLE, el "niu de les Àguiles" o NEST és un segon grup de països amb una expectativa d'increment del PIB en els propers deu anys menor que la mitjana de les economies del G7, però superior a la d'Itàlia, el país que s'espera que contribuïsca menys al creixement global en el G7. Els membres són Tailàndia, Nigèria, Polònia, Colòmbia, Sud-àfrica, Malàisia, Vietnam, Bangla Desh, Argentina, Perú i Filipines. En total, el seu increment del PIB serà pràcticament el 7% del creixement total del món.
Ecoaldees Una ecoaldea és una comunitat de persones l'objectiu de la qual és ser sostenible social, ecològica i econòmicament. El seu desenvolupament es basa en un respecte per la natura, en l'ús d'energies renovables, la sostenibilitat tant alimentària com econòmica, el reciclatge i l'ús de materials de construcció ecològics. Una ecoaldea és un assentament humà, concebut a escala humana, que inclou tots els aspectes importants per a la vida, integrant-los respectuosament en l'entorn natural, que recolza formes saludables de desenvolupament i que puga persistir indefinidament. En definitiva es tracta d'una vida sostenible, que respecta i cuida l'entorn, que practica una activitat agrícola tradicional, que utilitza construccions bioclimàtiques, recicla residus, aprofita les energies renovables, etc. Altres característiques són que parteix de l'escala humana. Tot el món es coneix i es comunica amb els altres, participant de la direcció i evolució de la comunitat. La grandària d'estes comunitats auto organitzades en ecoaldees no hauria de sobrepassar els 500 habitants. Té una completa funcionalitat vital: estudis, treball, oci, necessitats diàries, tot queda cobert dins de l'ecoaldea. Açò no significa un aïllament de l'exterior la vida organitzada tradicional urbana; es relaciona amb l'exterior en termes d'elements que sobrepassen les característiques d'una ecoaldea, com en el transport a llargues distàncies o l'ús d'hospitals; l'ideal és una societat distribuïda formada per ecoaldees. Alguns exemples són les comunitats de Valdepiélagos (Madrid), Lakabe (Navarra) o Matavenero (León). Algunes d'elles s'agrupen en diferents associacions com Red Ibérica d'Ecoaldeas (RIA) o Global Ecovillage NetworK(GEN).
Teixit empresarial a una ecoaldea
Mapa d'ecoaldees a Espanya
Economia de mercat L'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda. L'economia de mercat acostuma a estar lligada al capitalisme i a un tipus d'estat que intervé en política econòmica d'una manera limitada o, en casos d'intervenció massiva, amb la finalitat de salvaguardar l'estabilitat del sistema i corregir l'anomenada competència imperfecta. Segons economistes com Adam Smith, l'economia de mercat, regida per les lleis de l'oferta i demanda, la competència i la maximització del benefici,(benefici únicament monetari) està "naturalment" present en el comportament humà i dirigeix, si es deixa lliure de restriccions, les iniciatives econòmiques. En contra d'aquesta teoria, diverses crítiques han estat arrasades pels que no suporten ni els arguments ni els pressupostos ideològics.
Mercat és el lloc on concorren oferents i demandants per intercanviar els seus productes. El lliure funcionament del mercat constitueix un bon mecanisme per assignar eficientment els recursos escassos que es troben en el mateix. L'evidència històrica ens demostra que és el sistema menys dolent, i que aquelles societats que han organitzat la seua activitat econòmica d'aquesta manera, han aconseguit importants avenços en el benestar econòmic dels seus ciutadans. El pare de l'economia, Adam Smith, ja va advertir aquest fet en 1776 i ho va plasmar en el seu llibre "La Riquesa de les Nacions". Smith va parlar per primera vegada de l'existència en l'economia d'una "mà invisible", que guia als oferents i demandants en el mercat. Tots ells actuen intentant maximitzar el seu benefici, i amb això aconsegueixen un benefici social, a través d'un major creixement econòmic. Quatre són les característiques bàsiques de les economies de mercat:
Permeten coordinar gran quantitat de decisions El mercat, a través del mecanisme de preus, permet coordinar totes les decisions dels actors implicats en el procés d'intercanvi. Per exemple, si en l'actualitat tothom voldria viure al centre de les grans ciutats, això provocaria un gran creixement dels preus dels pisos en aquelles zones, al mateix temps que cauria en picat el preu dels habitatges en l'àmbit rural. Gràcies al sistema de preus no caldrà que cap autoritat decidesca qui viuria a la ciutat i qui no. En abaratir-se les cases al camp, ja que pocs volen viure allà, molts agents econòmics variaran la seua decisió i preferiran quedar-se al camp, compensant d'aquesta manera els excessos de demanda i d'oferta.
Permeten fer-ho sense necessitat d'una direcció conscient En els sistemes de mercat els agents econòmics prenen decisions en resposta a senyals públiques, com els preus, i no tenen per què entendre com té lloc la coordinació perquè el sistema funcione. D'aquesta manera, oferents i demandants reben informació a través del mecanisme de preus. En funció de la mateixa, poden escollir alternatives i decidir en conseqüència, com per exemple, si produir més perquè poden obtenir més ingressos, o tot el contrari perquè el preu dels béns que produeixen és molt baix i no obtenen prou beneficis.
Afecten la distribució de la riquesa El funcionament del mercat de determinar que aquells agents econòmics l’oferta de béns i serveis siga reduïda respecte a la demanda, obtinguen elevats ingressos i viceversa. D'aquesta manera, els agents econòmics podran canviar les seues decisions quan varien les condicions del mercat, i si les seues rendes estan baixant, podran optar, per exemple, per canviar d'activitat a una altra que els reporte majors ingressos.
Afecten el cicle del producte Les economies de mercat es troben sempre evolucionant. Quan una empresa llança un producte, i és l'única que el produeix, obté importants beneficis, que acabaran per desaparèixer quan es vagen incorporant noves empreses que produeixen béns
similars o bé quan altres indústries traguen al mercat productes substitutius. Al final, per tant, pot ocórrer que l'empresa que va tenir èxit acabe desapareixent i una altra prenga el relleu.
Mapa concetual del funcionament de l'economia de mercat
Economia del Bé Comú (EBC) L'Economia per al bé comú és un moviment social que advoca per un model econòmic alternatiu. Demana que es treballe cap al bé comú i la cooperació en compte de l'orientació als beneficis i la competència que condueixen a la cobdícia i el creixement incontrolat. És presentada per Christian Felber com una alternativa tant al capitalisme de mercat com a l'economia planificada. El projecte parteix d'uns criteris generals però ha de ser un model obert que ha de construir-se entre tots els seus membres. D'acord amb Felber, té molt més sentit que les empreses creuen un anomenat "balanç de saldo comú" que un balanç financer. El balanç del bé comú mostra fins a quin punt una empresa respecta valors com la dignitat humana, la solidaritat i la sostenibilitat econòmica. Principis de l'Economia del Bé Comú L'economia del bé comú s'ha de regir per una sèrie de principis bàsics que representen valors humans: confiança, honestedat, responsabilitat, cooperació, solidaritat, generositat i compassió, entre d'altres. Per als defensors de l'economia del bé comú, aquelles empreses a les quals guien aquests principis i valors han d'obtenir avantatges legals que els permeten sobreviure, enfront dels valors del lucre i la competència actuals.
En l'economia real actual es mesura l'èxit econòmic amb valors o indicadors monetaris com el Producte Interior Brut i els beneficis que deixen fora els éssers humans i al medi en el qual vivim. Aquests indicadors no ens diuen res sobre si hi ha guerra, es viu en una dictadura, si sobreexplotem el medi, si es respecten els drets humans, etc. De la mateixa manera que una empresa tinga beneficis no ens indica res sobre les condicions dels seus treballadors ni sobre el que produeix ni com ho produeix. El balanç del bé comú mesura com una empresa viu: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la democràcia amb tots els seus proveïdors i clients. Per exemple, si l'empresa promou l'esclavitud infantil, si hi ha desigualtat entre homes i dones, si les rendes dels treballadors estan diferenciades ... Finalment, l'avaluació d'aquests valors pot permetre al consumidor escollir els productes.
Alguns economistes neoliberals, com l' espanyol Juan Ramón Rallo, han criticat el model proposat per l'Economia del bé comú en el seu assaig titulat L'Economia de l'Empobriment Comú. Conclou Rallo: “L'Economia del Bé Comú és un experiment d'enginyeria social que porta en el seu disseny la seua condemna al fracàs. Els seus tres majors errors, tal com hem desenvolupat extensament, són pretendre objectivar la idea de bé comú, pensar que és possible coordinar l'activitat de milers de milions de persones desatenent el sistema de preus i obviar la ruïna que suposaria una brutal descapitalització de l'economia derivada de la persecució de la propietat (en les seues dues facetes: acumulació patrimonial i control de la gestió empresarial).”
Economia ecològica / verda El Programa de las Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) defineix la economia verda como “aquella que dóna lloc a la millora del benestar humà i igualtat social, mentre que es redueixen significativament els riscos mediambientals i l' escassetat ecològica”. En l'ecologia verda, l'ecosistema el conformen no sols els elements naturals, sinó també aquells altres que ha construït el ser humà, per la qual cosa es consideraran part d'ella des dels organismes vius, l'aire, sòl o l'aigua. D'esta manera, els ecosistemes són tant des d'un paisatge urbà a un xicotet poble on hi haja presència humana. També juga un paper fonamental la doble dimensió de l'individu i de la societat, els valors i coneixements. L' economia verda aplica 3 mesures generals para el progrés: 1. Mesura el grau de transformació econòmica en relació amb la inversió i el creixement en los sectors verdes. 2. Representa l' impacte del desenvolupament en funció de l' extracció i l'esgotament de los recursos. 3. L'economia verda mesura el benestar de la societat segons l' accés de la població als recursos bàsics, l' educació, la salut i la seguretat social.
Esperança de vida L'esperança de vida és l'indicador més àmpliament utilitzat per a realitzar comparacions sobre la incidència de la mortalitat en distintes poblacions i, basant-se en això, sobre les condicions de salut i nivell de desenvolupament d'una població. En definitiva, es tracta de repartir el conjunt d'anys de vida viscuts per un cert nombre de persones inicials per a esbrinar el número mitjà d'anys que correspon a cada persona del dit col·lectiu. Per tant, el primer pas és calcular el nombre total d'anys viscuts per la generació a partir d'una certa edat (x) . El més freqüent és que es calcule des del naixement, és a dir, quan x=0. La mitjana s'obté simplement repartint eixe total d'anys viscuts a partir d'una certa edat entre la població inicial de la dita edat.
Tx és el nombre total d'anys viscuts des de l'edat x lx són els supervivents en l'edat exacta x
-FFAO És un organisme especialitzat de l'ONU que dirigix les activitats internacionals encaminades a eradicar la fam. Brinda els seus serveis tant a països desenvolupat com a països en via de desenvolupament i actua com un fòrum neutral on totes les nacions es reunixen com iguals per a negociar acords i debatre polítiques. També és font de coneixement i informació i ajuda als països en via de desenvolupament i transició a modernitzar i millorar les seues activitats agrícoles, forestals i pesqueres a fi d'assegurar una bona nutrició per a tots.
Felicitat Nacional / Interna Bruta (FNB) És un indicador que mesura la qualitat de vida en termes més holístics i psicòlogics que el Producte Intern Brut (PIB).El terme va ser proposat per Jigmge Singye Wangehuchk, rei de Bhutan, el 1972 com a resposta a les crítiques al voltant de la pobresa econòmica del seu país. Aquest concepte s'aplicava a les peculiaritats de l'economia de Bhutan i la seua cultura, basada principalment en el budisme Aquestos són els Indicadors quantitatius i qualitatius utilitzats per a mesurar la FNB: 1. Ús del temps 2. Vitalitat de la comunitat 3. Cultura 4. Salut 5. Educació
6. Diversitat medi ambiental 7. Nivell de vida 8. Govern 9. Benestar econòmic
Fons Monetari Internacional (FMI) El Fons Monetari Internacional o FMI és una institució internacional fundada a l’any 1944 que actualment reuneix 189 països. Les seues funcions són les següents: fomentar la cooperació monetària internacional; facilitar l'expansió i el creixement equilibrat del comerç internacional; fomentar l'estabilitat canviària; contribuir a establir un sistema multilateral de pagaments per a les transaccions corrents entre els països membres i eliminar les restriccions canviàries que dificulten l'expansió del comerç mundial; infondre confiança als països membres posant a la seua disposició temporalment i amb les garanties adequades els recursos del Fons, donant-los
així oportunitat que corregisquen els desequilibris de les seues balances de pagaments sense recórrer a mesures pernicioses per a la prosperitat nacional o internacional, per escurçar la durada. La seua seu es troba a Washington DC, la capital dels Estats Units. ‘Deures’ que l'FMI ha imposat a Espanya el 2016. Fiscalitat · Apujar l' IVA (tipus reduïts) · Apujar impostos especials · Apujar impostos mediambientals Mercat laboral · Reforma laboral contra la temporalitat Despesa pública · Revisar despesa en educació i sanitat · Ajust de 5.500 milions Crítiques 1. Una mala medicina. (Polítiques econòmiques que estan lluny de curar els Estats membre) 2.Injustícia distributiva i social (Les polítiques de l' FMI augmenten la iniquitat, deteriora teixit social) 3.Afectacions a la sobirania (L'Estat no té control sobre les polítiques imposades pel FMI) 4.Actitud secreta i opaca (Hipocresia per part de l' FMI a demanar obertura i transparència de les polítiques quan aquest no l'ofereix) 5.Dèficit democràtic (Sistema de vot ponderat, no tots els països tenen paper efectiu en les decisions de la institució) 6.Extralimitació d'atribucions (El conveni constitutiu només marca atenció cap als factors econòmics. FMI vol intervenir en temes com medi ambient, corrupció, protecció als pobles, etc.) 7.Asimetria d'obligacions. Entre països desenvolupats i en desenvolupament. Els països que controlen l' FMI no acompleixen internament les seues pròpies receptes.
Fòrum Social Mundial És una trobada anual que reuneix a persones, organitzacions i col·lectius socials que s’oposen a l’actual model de desenvolupament basat en el neoliberalisme i dominat pels grans poders financers internacionals. El Fòrum Social Mundial pretén ser un espai obert i democràtic, un lloc de trobada dels moviments d’esquerra a nivell internacional per a debatre, analitzar i conèixer alternatives socioeconòmiques al procés de globalització econòmica, política i social. El plantejament comú de tots aquestos moviments socials és la idea que cal avançar cap a un nou sistema global; un nou sistema que no s’organitze a l’entorn del lucre del capital sinó de la satisfacció de les necessitats de les persones i de la natura. Inicialment, va sorgir com oposició al Fòrum de Davos que reuneix a esta ciutat suïssa a les elits econòmiques, financeres i polítiques d’arreu del món. El primer FSM es va reunir a la ciutat brasilera de Porto Alegre coorganitzat per Attac i el Partit dels Treballadors del Brasil. Les dues següents edicions també es celebraren allí i, a continuació, la seu ha canviat a altres ciutats com Mumbai (Índia, 2004), Bamako (Mali) i Caracas (Veneçuela) el 2006 o Dakar (Senegal) el 2011. L’ any 2016 esta convocar per primera vegada a una ciutat de l’hemisferi Nord: Montreal, al Canadà.
Jornada inicial del Fòrum Social Mundial el 2016
-GGlobalització La globalització es un fenomen actual que pot ser analitzat des de diversos angles. De què es tracta? Podria dir-se que la globalització consisteix en la integració de les diverses societats internacionals en un únic mercat capitalista mundial. Per això, el fenomen es defensat des de teories econòmiques com el neoliberalisme i per entitats com el Banc Mundial i l'FMI. Els defensors d'este fenomen mundial exposen multitud de raons per a estar a favor del mateix. Així, entre elles es troba el que permet que la llibertat s'estenga, ofereix més llocs de treball i un creixement de l'economia, ha disminuït la mortaldat infantil, ha augmentat l'esperança de vida, han avançat els drets de les dones i ha decrescut l'explotació laboral infantil. Alguns Avantatges: -Es disminuïxen els costos de producció i per tant s'oferixen productes a preus menors. -Augmenta l'ocupació en els llocs on arriben les multinacionals, especialment en els països subdesenvolupats.
- Augmenta la competitivitat entre els empresaris i s'eleva la qualitat dels productes. Es descobrixen i implementen millores tecnològiques que ajuden a la producció i a la rapidesa de les transaccions econòmiques. - Major accessibilitat a béns que abans no es podien obtindre en els països subdesenvolupats. Alguns Desavantatges: -Major desigualtat econòmica entre els països desenvolupats i subdesenvolupats a causa de concentració de capital en els països desenvolupats (acumulació externa de capital) . -Desigualtat econòmica dins de cada nació ja que la globalització beneficia a les empreses grans i poderoses. -En els països desenvolupats augmentarà la desocupació i la pobresa perquè les empreses grans emigren cap a altres llocs a la recerca de mà d'obra i matèria primera barata. -Major ingerència econòmica de part dels països desenvolupats cap als països subdesenvolupats o en via de desenvolupament. -Degradació del medi ambient per l'explotació dels recursos. Menor oportunitat de competir amb les grans empreses multinacionals. -Major fuga de capitals perquè quan les empreses multinacionals ho decidisquen, es traslladen cap a altres països que els oferisquen millors avantatges en la seua producció.
Sovint es parla de diversos tipus de globalització: social, tecnològica, de les comunicacions, financera, econòmica, cultural ...
G7 És un grup de països amb una gran importància política, econòmica i militar a escala global com pot ser: Alemanya, Rússia, Xina, etc. Els països del G-7 representen més del 64% de la riquesa global ($ 263 bilions de dòlars).Tenen disposició per a coordinar les seues polítiques cap a la consecució d'objectius comuns i la voluntat per a establir alguns mitjans tècnics de cooperació. Els orígens del G-7 s'estableixen quan, a petició de George Shultz, es van reunir els ministres de finances dels Estats Units, Japó, Alemanya Occidental, França i el Regne Unit. En la cima de 1975, en Rambouillet, França, es va produir l'entrada d'Itàlia i, dos anys més tard, en 1977, en la cimera de Sant Joan, Puerto Rico, es va unir a ells Canadà. Després d'aquest últim es va formar el G-7, que a partir de 1998, amb la integració de Rússia, es va denominar G-7+Rusia o G-8. Els representants d'estos set països es reunixen anualment.
G12 El grup dels 12, també conegut com “G10 ampliat” és un grup de països industrialment avançats, els que cooperen per normalitzar les finances entre les diferents nacions. A diferència del seu nom, el G12 està format per 13 països. Els països que el van crear eren els 10 membres principals del Fons Monetari Internacional més Espanya i Austràlia. Suïssa es va unir mes endavant però el nom va continuar sent el mateix. Els membres actuals són: Alemanya Austràlia Bèlgica Canadà Espanya Estats Units França Itàlia
Japó Països Baixos Regne Unit Suècia Suïssa
Localització dels països del G12
Grup dels 20 És un fòrum internacional de consulta i intercanvi, format per 19 països amb economies importants, més la Unió Europea, que des de 1999 reuneix regularment caps d’Estat i de Govern, governadors de bancs centrals, i ministres de finances. Les reunions del Grup dels 20 (G-20) amb ministres de finances i governants de bancs centrals s’establiren en 1999, per a reunir a les economies industrialitzades i aquells països amb creixement econòmic més rellevant per a debatre qüestions clau en l’economia mundial. La conferencia inaugural del G-20 es va dur a terme a Berlín, del 15 al 16 de desembre de 1999, organitzada pels ministres de finances d’Alemanya i Canadà. Com a funcions podem dir que és un fòrum de cooperació i consultes entre els països en temes relacionats amb el sistema financer internacional. Estudia, revisa i promou discussions sobre temes relacionats amb el països industrialitzats i les economies emergents amb el objectiu de mantindre l’estabilitat financera internacional, i d’encarregar-se de temes que estiguen més enllà del àmbit d’acció de altres organitzacions de menor jerarquia.
Integrants del G20
Per a decidir quina nació presideix el G-20 en un determinat any, se li assigna un grup a els 19 països. Cada grup té un màxim de 4 nacions. Este sistema entrà en vigor en l’any 2010, quan Corea del Sur ocupà la presidència.
-IÍndex de Desenvolupament Humà (IDH) L’ Índex de Desenvolupament Humà (IDH) és un indicador del desenvolupament humà per país, elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Mesura la salut, l’educació i la riquesa.
L'IDH es va crear per fer èmfasi que les persones i les seues capacitats -i no el creixement econòmic per sí sol- han de ser el criteri més important per avaluar el desenvolupament d'un país. L'IDH també pot usar-se per qüestionar les decisions normatives nacionals, comparant com dos països amb el mateix nivell d'ingrés nacional brut (INB) per capita obtenen resultats diferents en matèria de desenvolupament humà.
-OONU L’Organització de les Nacions Unides (ONU) es una organització internacional formada per 192 països independents. Aquestos es reuneixen lliurement per a treballar junts a favor de la pau i la seguretat dels pobles, aixi com per a lluitar contra la pobresa i la injustícia en el món. És la major organització internacional existent. Fou fundada el 24 d’octubre de 1945. Alguns propòsits que té la ONU són : · Mantindre la pau mundial. · respectar els drets i llibertats de tots els éssers humans. · Fomentar la amistat entre tots els països. · Resoldre els conflictes per condicions pacifiques. ·Ajudar a millorar las condicions de vida de las persones més necesitades. ·Servir de lloc o fòrum a on s’ agrupen els esforços de tots els països per a aconseguir eixos propòsits. A la ONU els òrgans principals són: Assemblea general:Es el lloc en el qual tots els països membres estan igualment representats. És el òrgan on s' estudien els temes més importants en que viu la comunitat internacional, o el conjunt de països que formen el món. Consell de seguretat Consell econòmic i social (ECOSOC) Consell d’administració fiduciària Tribunal internacional de justícia Secretaria: Realitza el treball diari de la ONU i esta formada per totes les persones que treballen en la sede de Nova York. Al front de la secretaria es troba el secretari general màxim representant de la ONU.
Principals organismes de l'ONU
Organització de països exportadors de petroli (OPEP) L’Organització de Països exportadors de petroli (OPEP) és una associació econòmica internacional creada amb el fi de coordinar les polítiques petrolieres dels seus països membres i controlar els preus del petroli. Ací tenim els països que formen part d’aquesta:
-PPetjada ecològica És un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi per mig d’un valor de superfície. El seu objectiu consisteix en avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat estil de vida i, per tant, del seu grau de sostenibilitat. La petjada ecològica de cada país és la superfície requerida per a produir els elements que consumeix (agricultura, ramaderia, pesca, etc.), per a compensar amb boscos les emissions de diòxid de carboni i per a donar espai a les infraestructures. Es mesura en unitats de superfície, normalment en hectàrees. La petjada ecològica es pot mesurar globalment al món, utilitzant dades globals i mitjanes a tot el planeta; o també per comunitats, regions, països, continents, etc. L'anàlisi per països mostra que l'empremta ecològica és molt diferent als països pobres que als “desenvolupats”. Així, la petjada ecològica de les nacions més riques és cinc vegades superior a la dels països que tenen un baix PIB.
Producte Interior Brut (PIB) El producte intern brut (PIB) es un indicador macroeconòmic que expressa el valor monetari del producte de béns i serveis de demanda final d’un país (o una regió) durant un període determinat de temps (normalment un any). Hi ha dos tipus de PIB : -PIB Nominal: És el valor monetari de tots els béns i serveis que produeix un país o economia a preus corrents en l' any en el que els beneficis són produïts. -PIB Real: Es defineix com el valor monetari de tots els beneficis i serveis produïts per un país o una economia valorats en preus comptants, és a dir, segons el preus de l' any que s’agafa com a base o en les comparacions.
-QQuatre tigres asiàtics: Es coneixen com els quatre tigres asiàtics (o els quatre dragons asiàtics) a una generació de nous països industrials que es localitzen a Àsia (Corea del Sud, Hong Kong, Singapur i Taiwan) i que, entre 1960 i 1990, van mantindre altes taxes de creixement i industrialització. CARACTERÍSTIQUES: L'abundància de ma d’obra. Salaris baixos(amb llargues jornades laborals). La manca de drets laborals. La creació de les zones franques portuàries,on les empreses estan exemptes d’impostos, de taxes duaneres i se'ls oferix una legislació especial en matèria laboral (com per exemple, limitació de drets sindicals), a més de millores d’infraestructura de l’Estat. La forta inversió estatal i el desenvolupisme dirigit, portant la contraria al FMI.
-SSLOW, Moviment: El moviment slow o lent és un corrent cultural que promou calmar les activitats humanes. Proposa prendre el control del temps en compte de sotmetre's a la seua tirania, donant prioritat a les activitats que redunden en el desenvolupament de les persones, trobant un equilibri entre la utilització de la tecnologia orientada a l'estalvi del temps i el prendre’s el temps necessari per a gaudir d'activitats com passejar o socialitzar. Els ponents d'este moviment creuen que, encara que la tecnologia pot accelerar el treball, així com la producció i distribució de menjar i altres activitats humanes, les coses més importants de la vida no haurien d'accelerar-se.
SMI (salari mínim interprofessional): Es el sou mínim que han de rebre els treballador sense distinció de sexe o edat, siguen fixos, eventuals o temporals. El valor que pren el SMI es fixa cada any pel Govern, per mitjà de la publicació d'un Reial Decret. I per a la determinació del mateix es tenen en compte factors com el IPC, la productivitat mitjana nacional aconseguida o l'increment de la participació del treball en la renda nacional.
Evolució del SMI a Espanya (2000-2016)
SMI als diversos països europeus (2014)
-TTaxa Tobin: La taxa Tobin o ITF (Impost a les transaccions financeres) és un tipus de taxa sobre les transaccions financeres que va ser proposada per l'economista nord-americà James Tobin a les seues Janeway Lectures a la Universitat de Princeton l'any 1971. És una espècie de impost o comissió sobre tot moviment, tant de compravenda de bons o de contractes derivats i financers.
Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (ATCI-TTIP): L'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió (ATCI) és una proposta de tractat de lliure comerç (TLC) entre la Unió Europea i Estats Units. Actualment es troba en negociacions. Els seus defensors argumenten que l'acord seria beneficiós per al creixement econòmic de les nacions que l'afegirien, augmentaria la llibertat econòmica i fomentaria la creació d'ocupació. No obstant això, els seus crítics pensen que estes es produirien a costa de l'augment del poder de les grans empreses i no regula els mercats. L' avantprojecte va revelar que el tractat no permetria als governs aprovar lleis per a la regulació de sectors econòmics estratègics com la banca, els segurs, servicis postals o telecomunicacions.
Alguns dels punts més importants del Tractat Transatlàntic de las seus estructura són els següents:
Part 1: Accés al mercat Comerç de béns Drets de duana Servicis Contractació pública Normes d'origen Part 2: Cooperació reglamentària Coherència reglamentària Obstacles tècnics al comerç Seguretat alimentària i sanitat animal i vegetal Sectors industrials específics o Productes químics o Cosmètics o Enginyeria Part 3: Normes o Desenrotllament sostenible Acció pel clima Energia i matèries primeres Duanes i facilitació del comerç Xicotetes i mitjanes empreses
Troica europea La troica o troica europea està formada pel Banc Central Europeu (BCE) , el Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea (CE). Estos tres organismes multilaterals -integrats per diversos països- es dediquen de manera conjunta a estudiar la situació econòmica dels països per a assenyalar-los quines mesures i reformes econòmiques han de dur a terme si volen sanejar els seus comptes i créixer. A canvi d'obeir la troica, el país que ho necessite rebrà finançament del FMI o del BCE. Si el país no obeïx la troica, no obtindrà finançament. Es diu que el país finançat per la troica es troba intervingut perquè al seguir les seues directrius perd gran part de la seua independència política.
Vinyetes al·lusives als membres de la troica
-RRefugiats de guerra: Un refugiat és una persona que ha abandonat el país de la seua nacionalitat i no pot tornar a eixe país per un temor ben fundat a la persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social determinat o opinió política. D’altra banda, els desplaçats interns, són aquells que han fugit de les seus llars, generalment a conseqüència d'una guerra civil, però que han romàs en els seus països d'origen en compte de buscar asil en l'estranger.
-VVía Campesina: La Via Campesina és el moviment internacional que agrupa milions de camperols i camperoles, xicotets i mitjans productors, pobles sense terra, indígenes, migrants i treballadors agrícoles de tot el món. Defensa l'agricultura sostenible a xicoteta escala com una manera de promoure la justícia social i la dignitat. S'oposa fermament als agronegocis i les multinacionals que estan destruint els pobles i la natura. La Via Campesina comprèn al voltant de 164 organitzacions locals i nacionals en 73 països d'Àfrica, Àsia, Europa i Amèrica. En total, representa al voltant de 200 milions de camperols i camperoles. És un moviment autònom, pluralista i multicultural, sense cap afiliació política, econòmica o de qualsevol altra mena. Va ser fundada el 1993 a Mons (Bèlgica). La Via Campesina es fonamenta en un fort sentit d'unitat i solidaritat entre xicotets i mitjans productors agrícoles procedents del Nord i del Sud. El principal objectiu del moviment és fer realitat la sobirania alimentària i aturar el destructiu procés neoliberal. Es basa en la convicció que les camperoles i els camperols, incloent-hi els xicotets pescadors, pastors i pobles indígenes, que constitueixen gairebé la meitat de la població mundial, són capaços de produir aliments per a les seves comunitats i alimentar el món de forma sana i sostenible. Les dones juguen un paper fonamental en el treball de La Via Campesina. Segons la FAO, les dones produeixen el 70% dels aliments mundials però estan marginades i oprimides pel neoliberalisme i el patriarcat. El moviment defensa els drets de les dones i la igualtat de gènere a tots els nivells i lluita contra totes les formes de violència cap a les dones.
Cartell de Via Campesina relativa a la sobirania alimentària
FONTS CONSULTADES i WEBGRAFIA UTILITZADA ARTICLES DE DIARIS i REVISTES http://elordenmundial.com/2015/09/18/mad-1-definicion-desarrollo-criticas-modelo-vigente/ http://www.elmundo.es/ciencia/2014/09/30/542a5136e2704e34068b456d.html http://blogs.publico.es/dominiopublico/267/%C2%BFquien-cabe-en-el-mundo/ http://elpais.com/elpais/2014/10/29/media/1414594522_995852.html http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1669-90412008000200005 DADES PER PAÏSOS http://www.datosmacro.com/paises http://aprendeenlinea.udea.edu.co/revistas/index.php/ceo/article/viewFile/6506/5966 BLOGS i WEBS D’ALTRES PROFESSORS DE SOCIALS http://ccsocials.blogspot.com.es/2014/04/tema-13-cap-un-sistema-mundial-3-eso.html https://historiata.wordpress.com/2013/03/04/tema-la-globalitzacio-les-cultures-i-les-desigualt ats-en-el-mon-actual-tipus-de-desenvolupaments/ GLOSSARIS i VOCABULARIS DE GEOGRAFIA http://glosarios.servidor-alicante.com/geografia-humana http://www.xtec.cat/~jfierro/vocageoweb.htm http://www.ign.es/espmap/glosario.htm http://laeconomiayglobalizacion.blogspot.com.es/2011/10/vocabulario.html http://problemasdelaglobalizacion.blogspot.com.es/2011/11/vocabulario.html http://iesamoreno.es/_iesdata/dptos/VOCABULARIO__tema_10.pdf http://www.agh.uji.es/GLOSARIO.pdf I TAMBÉ https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada