TDS Estudi del Medi Costaner

ESTUDI DEL MEDI COSTANER TREBALL DE SÍNTESI

NOM DE L'ALUMNE/A: IES TORRE DEL PALAU CURS: 3r ESO DATA DE L'ESTADA: 11, 12 i 13 DE JUNY DE 2012 GRUP DE TREBALL:

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

1

INTRODUCCIÓ La concentració creixent dels assentaments humans, l’activitat nàutica i pesquera, i el turisme, suposen una pressió sobre les zones litorals que porta sovint a la seva degradació urbanística i a la destrucció irreversible d’ecosistemes naturals.

Amb aquest interès, aquest crèdit de síntesi analitza les característiques físiques i ambientals de la costa per tal de poder valorar l’ impacte d’instal·lació de noves infraestructures i de les ja existents, així com una aproximació a la vida dels pescadors dins d’un port. donar eines senzilles de tipus del fet pesquer, nocions a nivell sociològic (com són i viuen els pescadors d’ara, com pesquen) i, sobretot, eines per reconèixer un recurs viu que ens pertany a tots i totes, el fons marí i els animals que l’habiten. Creiem que aquestes eines poden servir per fer un treball de síntesi, primer d’informació i després d’opinió, entorn d’un tema en el que tots i totes hi tenim una responsabilitat pel fet de ser el medi costaner un recurs autorenovable i una propietat col·lectiva.

Després de realitzar l'estada a la casa de colònies es valoraran els següents aspectes:

CONVIVÈNCIA – MENJADOR o o

RESPECTE DE L’ESPAI o o o

Tenir els exercicis fets i acabats respostes correctes

PROCEDIMENTS o o

Participació en les activitats de grup

DOSSIER – CONTINGUT o o

Ordre en les habitacions Ús correcte de les instal·lacions Respecte de l’entorn natural

COL·LABORACIÓ EN L’EQUIP o

Acceptació de les normes de funcionament Realització puntual i acurada de les feines assignades

Presentació acurada Fer els exercicis en els terminis establerts

ACTITUDS o o o o

Participació en les activitats Aportació al treball en grup Seguiment de normes (puntualitat) Mostrar interès i actitud crítica en els temes plantejats

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

2

SITUACIÓ GEOGRÀFICA E INFORMACIÓ GENERAL El conjunt de la comarca del Maresme s’estén entre Barcelona i la Costa Brava .

Constitueix una estreta franja a les vessants i als peus de las muntanyes de la serra Litoral: serres de Sant Mateu, del Corredor i de Montnegre (les dues últimes formen un parc natural). A les seves platges llargues i sorroses aflueixen tota una sèrie de rieres que neixen a les muntanyes.

A més de Mataró, la capital, la comarca té poblacions amb molta personalitat vitalitat: Arenys de Mar, Calella, El Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Cabrera de mar...

El perill de pirates va fer que les poblacions antigues es fessin allunyades de la costa (denominades de Dalt o de Munt); però a partir del s. XVIII, els antics barris de pescadors van passar a ser-hi nuclis importants. L’economia havia sigut tradicionalment de base agrícola (horta, flors) i marinera (pesca i navegació) que per l’industrialització va tenir una gran incidència (especialment en el sector tèxtil).

Però, a les últimes dècades, s’ha convertit gracies a la benignitat del clima, la bellesa del paisatge, i la proximitat amb Barcelona, en una comarca eminentment turística, en especial a l’alt Maresme (Calella, Pineda, Malgrat, Arenys), i residencial, per la distància a Barcelona sobre tot en el Baix Maresme. Aquesta comarca té una gran infraestructura turística (hotels, càmpings, ports esportius, golf, etc.).

Dibuixa sobre el mapa els límits aproximats de la comarca del Maresme

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

3

El paisatge vegetal de la comarca depèn, sobretot del paper modelador que ha jugat l’ home des de fa uns 2000 anys. El bosc típic és l’alzinar; si no hagués intervingut l’ home, aquest seria el paisatge del territori. Es tracta d’un bosc ombrívol amb un sotabosc dens. Les pinedes i els matolls resulten de la destrucció i alteració de l’alzinar.

A les zones de més altitud (Montnegre) i a les obagues, es troben roures. A les valls i marges de les rieres, es troba un tipus de vegetació característica del bosc de ribera. Son les comunitats més alterades de la comarca. Algunes han desaparegut gairebé al complert.

A mesura que canvia l’orientació de la línia de costa es troben característiques ben diferents en relació a la forma i composició de la franja litoral. Això és degut al fet que al canviar aquesta orientació, canvia el règim d’onatge, el règim de vents i el règim de corrents submarines que incideixen sobre cada tram. Les platges del Maresme són estretes i d’aigües sobtadament profundes per la falla costanera. Són platges constituïdes per sorres gruixudes degut a la duresa dels materials d’erosió, granítics, procedents del sector nord de la serralada litoral.

Vista aèria de la platja de Cabrera El clima predominant a la franja litoral és el clima mediterrani costaner que es caracteritza per ser en relació a la humitat semiàrid o subhumit, amb temperatures suaus, que són més altes que en el sector humit i per mitjanes hivernals força més elevades, encara que no arriben a baixar dels 10 ºC. Les precipitacions són bastant baixes, i l’eixut estiuenc és molt acusat, perquè pot durar més de dos mesos sense que, en aquesta època, caigui ni una gota d’aigua; en canvi les pluges de tardor són abundoses: assoleixen el 40 % de les precipitacions anuals.

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

4

La comarca del Maresme té una estructura econòmica molt diversificada, amb una agricultura important, una indústria que juga un paper important i uns serveis que no paren de créixer. De forma més dispersa, la màxima especialització comarcal es dona en els sectors de la pesca, l’agricultura i ramaderia, el tèxtil, la confecció i el cuir, la industria química, l’hostaleria, la restauració i el turisme.

No em d’oblidar el fet de tenir segones residències que genera un fluix econòmic important. Les activitats productives industrials son minoritàries a causa de les reduïdes dimensions del territori i de la existència d’una important agricultura intensiva i l’alta utilització del sòl per a residències.

El període entre 1940-1994 compren el creixement demogràfic més important de la història de la població a Catalunya, amb un increment superior als tres milions d’habitants. La població de la comarca del Maresme és d’uns 300.000 habitants.

Entre Montgat i Mataró viuen el 70% dels habitants de la comarca. Mataró concentra el 30% del total de la comarca.

La comarca té una xarxa viària (N-II, A-19) i ferroviària (línia C-1 de RENFE rodalies), aquesta dotació es complementa amb l’ A-7, i igualment, una prolongació de l’ A-19 fins al riu Tordera.

L’origen de la xarxa de comunicacions de la comarca es troba a l’antic Camí del Mig (Via Augusta) alguns dels seus trams es van aprofitar per la N-II. A banda i banda d’aquesta carretera transcorre el ferrocarril i l’autopista seguint la línia de la costa.

Un mataroní, Miquel Biada, va fer d’impulsor a la construcció de la primera línia de trens de la península. Aquesta feia el trajecte des de Barcelona a Mataró i fos inaugurada el 28 d’octubre de 1848.

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

5

ELS VENTS Dos dels vents més característics al total del territori català són la tramuntana i el mestral, tant per la seva freqüència com per la seva intensitat.

La tramuntana és un vent fort, sec i fred que arriba a la plana empordanesa de direcció nord-oest, bufa amb molta intensitat, sobretot als mesos freds, de novembre a març. Al Cap de Creus aquest és un vent molt freqüent a l’igual que al coll de Frare, en la carretera de Llançà a Portbou, considerat com el lloc més ventós de tota Catalunya.

El mestral es canalitza pels Pirineus Occidentals i la vall de l’Ebre. Al tram de litoral comprès entre el cap de Salou i el delta de l’Ebre és el vent predominant.

El ponent és un vent que arriba força eixut a les costes catalanes després de travessar la Península Ibèrica. Està generalment associat a profundes depressions ubicades al nord d’Europa. És per tant un vent geostròfic i sec.

El garbí és un vent d’origen tèrmic, que origina les marinades de la costa central i sud i que es reforça amb les entrades del fronts Atlàntics. És molt regular i constant i desapareix als vespres per donar pas a les contramarinades.

El Migjorn, Xaloc i Llevant són uns vents força humits que estan associats normalment a fronts càlids. La situació que els genera és una depressió al Nord d’Àfrica sumada a un anticicló al Nord d’Europa.

El Gregal, amb marcada component nord, es dóna en situació de tramuntanes i en aquest cas és sec i fort. Si presenta component est les seves característiques són similars a les descrites per al Llevant.

A la figura es presenta una rosa dels vents on heu d’indicar el nom que rep el vent i la seva direcció:

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

6

ACTIVITAT 1: EL PORT La pesca és un dels mètodes que l’home fa servir per explotar el mar. A la costa de Catalunya té una importància social elevada. La pesca és un dels mètodes que l’home fa servir per explotar el mar.

La llarga tradició pesquera a Catalunya ha fet que actualment existeixin una considerable quantitat de maneres de pescar. Avui dia podem comptar més de 30 varietats d’arts de pesca a Catalunya, Però hi ha sobretot quatre arts amb les quals es fa avui gairebé tota la captura. Són les arts que amb motiu de la seva eficàcia, la comoditat del seu maneig o altres causes com la legislació o els preus, són les escollides principalment pels pescadors. Aquestes arts principals són l’encerclament, el bou, l’arrossegament, i la teranyina.

La Llotja La llotja és una instal·lació en la qual els pescadors poden descarregar i vendre el peix només arribar. En aquestes naus, construïdes als molls, el peix s’emmagatzema i es classifica segons la seva espècie, mida i qualitat. Un cop classificat el peix, es posa en dipòsits de plàstic, per facilitar-ne la subhasta. Els compradors asseguren la seva distribució pel país i s’encarreguen d’enviar-lo cap als grans mercats regionals, en els quals es proveeix als peixaters.

1. Entra a la llotja i observa la subhasta del peix. Respon les preguntes següents:

Quin és el funcionament de la subhasta? Quantes subhastes es fan al dia?

Explica quin tipus de peix es ven a cada subhasta.

Mitjançant quin sistema els compradors realitzen la compra?

Sempre ha funcionat així? Explica com ho feien abans.

Què vol dir que la subhasta és a la baixa?

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

7

Escriu els mots de les principals espècies que es poden observar a la llotja:

Treball de sĂ­ntesi: estudi del medi costaner

8

l

Treball de sĂ­ntesi: estudi del medi costaner

9

La Vida Dels Pescadors.

1. Amb el teu grup de treball, prepareu el guió d’una entrevista en català a un pescador, tenint en compte que el que us interessa és assabentar-vos de quin és la seva manera de vida.

Guió:

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

10

2. A partir del gui贸 que heu confeccionat, feu una entrevista a un o dos pescadors del port, recopilant la informaci贸 que considereu m茅s important.

Entrevista:

Treball de s铆ntesi: estudi del medi costaner

11

ACTIVITAT 2: EXCURSIÓ AL CASTELL DE BURRIAC El castell de Burriac situat a 3km de l’alberg Torre Ametller, és una talaia magnifica per observar la costa del Maresme.

Des d’allà i amb l’ajuda de uns ortofotomapes que donarà el monitor/a, compararem imatges aèries de la franja litoral compresa entre Mataró i Cabrera de mar fetes a l’actualitat i al 1961.

El castell de Burriac

Vista panoràmica des del Castell de Burriac

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

12

A partir de l’observació directa i amb l’ajuda dels mapes, feu un dibuix en una escala més petita de la zona estudiada i representeu tots els canvis soferts en el paisatge des del 1961.

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

13

Influència dels ports sobre la dinàmica litoral Els ports, que comporten beneficis socials i econòmics en determinades ocasions i millores ambientals en l’entorn, s’han de desenvolupar en àrees abrigades de l’onatge, fet que en el cas dels ports artificials sovint implica l’alteració de les condicions de l’onatge existents en un indret per la construcció d’una infraestructura.

Els canvis en la dinàmica litoral induïts per aquestes estructures poden ser més o menys importants en funció del tipus de port i de les condicions i morfologia originals del litoral.

Per tant, s’ha d’entendre que la construcció dels ports implica l’alteració del camp d’onatge i dels corrents marins d’un indret concret del litoral. que suposen un impacte negatiu sobre la dinàmica litoral i el medi ambient en general.

Aquests fenòmens provoquen canvis en la dinàmica sedimentaria de la zona costanera més propera al port i poden també provocar canvis en zones més allunyades dins de la unitat fisiogràfica.

Es poden esmentar exemples d’aquests impactes com són l’erosió localitzada o de trams sencers del litoral, la formació de platges al costat dels ports, els aterraments a les bocanes o també la disminució de la qualitat de l’aigua en certs punts que queden més arrecerats de l’onatge al construir un dic. Els ports també generen efectes beneficiosos per les platges, al disminuir l’energia de l’onatge que arriba a alguns trams de platja i en servir de recolzament lateral a un extrem de la platja.

Els • • •

problemes d’erosió que pateix el litoral tenen el seu origen en diferents factors: Reducció de les aportacions de sorra dels rius i rieres.

L’augment del nivell del mar L’ocupació del front marítim per construccions que alteren la dinàmica transversal de les platges i per tant els seus cicles naturals d’erosió i sedimentació.

Desprès de llegir aquesta informació explica el que veus des del castell de Burriac, a banda i banda del port de Mataró:

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

14

ACTIVITAT 3: LA RIERA D’AGELL Una riuada és el fenomen natural que es produeix quan, en determinades èpoques de l’any, les rieres recullen les aigües pluvials negant el seu curs i provocant una avinguda d’aigua violenta que arrossega tot el que troba al seu pas.

Normalment, són els carrers principals de les poblacions del Maresme i l’eix central on es desenvolupa la vida diària. Resten eixugues durant la major part de l’any.

Però quan arriben les èpoques plujoses, poden provocar grans catàstrofes.

Els agents que provoquen els efectes de les riuades són bàsicament tres: els agents climàtics, els agents humans i els agents geològics.

En relació amb els agents climàtics, és essencial explicar que El Maresme està situat entre la mediterrània i la serra litoral. Aquesta zona és el lloc on es produeix una col·lisió entre els vents freds procedents del nord i els càlids procedents del sud-est. les diferents temperatures, originen els cumulonimbus, que són els núvols típics de tempestes que originen importants precipitacions.

L’home (agents humans) altera d’una forma considerable les efectes de les riuades per que és el qui crea els diferents impactes ambientals que fan que l’aigua es desvií del seu curs natural. Destaquen com accions més importants l’alteració de la coberta vegetal, els usos del sòl, l’ocupació humana i las vies de comunicació.

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

15

Respecte als agents geològics, destacar que la zona del Maresme composta per un sòl granític que es degrada en forma del conegut sauló. Aquest material és molt poc porós i per aquest motiu, quan plou, afavoreix la circulació externa, col·laborant així, amb els efectes de les riuades.

La distancia entre el punt més alt de la serra i el mar és d’aproximadament d’uns 5 km. Això fa que en un tram curt s’hagin de salvar forts desnivells. L’aigua de la pluja baixa per escorrentia superficial per els punts de màxima pendent, erosionant el sòl i formant les torrenteres. Els diferents cursos d’aigua confluïen i donen lloc a les rieres i, per tant, hi ha una gran concentració d’aigua important en una única via.

Maqueta d’una de les rieres del Maresme (font: Consell Comarcal del Maresme)

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

16

Evolució de l’aigua a la riera A partir de dades obtingudes in situ, i amb conclusions, aquesta activitat vol donar a conèixer una evolució aproximada de la riera a partir dels punts que estudiarem.

Al llarg del recorregut, trobarem trams de més o menys amplada que permeten el pas d’ un volum major o menor d’aigua. Igualment el eixamplament i el estretament, així com la vegetació que observarem en el seu conjunt permeten que la riera pugui dur, en situacions de pluges torrencials, un cabdal més o menys important, afectant, elements antropogènics com construccions, horts, etc.

Una altre part d’estudi durant el recorregut serà la dels canvis soferts per l’actuació de l’home (canalitzacions, passos subterranis,..) i barreres artificials com carreteres, ferrocarril, etc

Parades d’observació a la riera d’Agell

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

17

Estudi de la riera d’Agell Punt d’observació

km

Altura sobre el nivell del mar

Amplad a De la riera

Altura De la riera

Perfil longitudinal

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

Observacions

18

CONCLUSIONS Una vegada realitzat el recorregut de la riera i amb les dades obtingudes a partir de l’observació, escriviu les vostres conclusions sobre l’influencia dels agents humans en els efectes de les riuades:

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

19

ACTIVITAT 4: MORFOLOGIA D’ANIMALS MARINS Escull un dels animals que tens sobre la taula, i omple la fitxa de característiques morfològiques. Et pots ajudar de les explicacions del monitor/a, de la informació que tens després de la fitxa i de la informació que hi ha a l’annex.

Nom de l’animal: Forma del cos: Descriu els avantatges que pot tenir aquesta forma de cara al peix:

Disposició de la boca: Mida de la boca: Descripció de les barbes (si en té):

Tipus d’aletes i radis: Descriu la funció que poden tenir les aletes:

Dibuix de l’aleta dorsal i caudal:

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

20

CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES: La forma del cos: la forma del cos proporciona una primera informació sobre la biologia de les espècies. Pot ser: • Fusiforme: és la forma més característica i típica dels peixos pelàgics que estan adaptats a una natació ràpida, com ara la sardina, el verat, la tonyina.

L’afuetament dels dos extrems i la forma el·líptica donen al peix un disseny morfològic de característiques hidrodinàmiques òptimes.

• Comprimida: tenen aquesta forma els peixos aixafats lateralment, com l’orada i el llenguado, els qual, malgrat la seva aparença, reposen sobre un dels costats del cos en el fons marí.

• Deprimida: són peixos amb un aixafament dorsiventral, que els dóna unes característiques idònies per a reposar sobre el fons. Tenen aquesta forma les rajades i el rap.

• Anguil.liforme: són peixos que tenen la forma allargada com les serps. Tenen aquest forma les anguiles i els congres.

Forma del cap: La mida i disposició de la boca són el reflex directe de determinats hàbits relacionats amb l’obtenció de l’aliment.

Disposició de la boca: • Terminal: la boca està encarada cap endavant, en una posició mitjana, essent les dues mandíbules de la mateixa mida.

• Subterminal: la boca també mira endavant, però la mandíbula inferior és més curta.

• Súpera: la boca està encarada cap amunt.

• Ínfera: la boca mira cap avall.

Mida de la boca: constitueix un bon indicador del tipus d’aliment que ingereixen els peixos.

Barbes: hi ha peixos que presenten barbes sensorials, que són una sèrie d’apèndix dèrmics situats a l’entorn de la boca, proveïdes de quimioceptors i de receptors tàctils. Poden ser simples o parelles i poden ocupar una posició maxil·lar, mandibular, nasal, rostral, etc.

Les aletes i els radis: les aletes són expansions membranoses sostingudes per unes peces esquelètiques anomenades radis. Els radis són de forma, estructura i nombre variable segons les espècies i és per això que hom els utilitza per a classificar-les. N’hi ha dos tipus: • Cartilaginosos: estan formats per una sèrie de barnilles disposades sense deixar gairebé espai entre elles. Estan segmentats i formats per dues estructures longitudinals unides, podent ser simples o ramificats.

• Ossis: estan constituïts per segments derivats de les escates i són de natura òssia. Són punxants i translúcids i no s’hi observa cap segmentació.

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

21

1. Escull un altre animal i omple la fitxa d’adaptacions anatòmiques i fisiològiques.

Ajuda’t de la informació que et dóna el monitor, de la que tens després de la fitxa i de la informació de l’annex.

Nom de l’animal:

Tipus de pell:

Coloració de la pell:

Si té escates, separa’n una i fes-ne un dibuix:

Té línia lateral? Explica breument per què serveix.

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

22

ADAPTACIONS ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES: La pell: La pell té una funció protectora i té també una gran influència en la funció natatòria del peix. Pot estar coberta per: • Escates.

• Plaques o espines.

• Pell nua i llefiscosa, sense escates.

Línia lateral: és un sistema sensorial localitzat a la part mitja de cada banda del peix. Presenta un model d’escates diferents al de la resta del cos, ja que aquestes són foradades, i es poden apreciar a primer cop d’ull.

2. Escull un altre dels animals, i fes-ne un dibuix assenyalant-ne les següents parts: aleta dorsal, aleta caudal, aletes pectorals, aletes ventrals, aleta anal, línia lateral, escates, boca, orificis nasals.

Nom de l’animal:

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

23

La reproducció: Els peixos ofereixen diferents estratègies reproductives, cadascuna caracteritzada per determinades adaptacions morfològiques, per processos fisiològics, pel comportament i per l’hàbitat. Totes aquestes estratègies són orientades a preservar l’espècie, bé produint una gran quantitat d’ous i emprant diversos mecanismes de protecció de la posta o de les cries, o bé assegurant la supervivència dels nous individus per mitjà d’altres mètodes. El període de reproducció és limitat temporalment, però pot oscil·lar entre uns pocs dies i alguns mesos, segons les espècies.

Hi ha tres models bàsics de reproducció: • Gonocòrica: parteix de l’existència de dos sexes diferenciats i de la unió de l’òvul i l’espermatozou per la formació de l’òvul fecundat, el desenvolupament del qual dóna l’embrió.

• Hermafroditisme: n’hi ha de dos tipus: - sincrònic: una porció de la gònada actua d’ovari i l’altra de testicle de forma simultània, tot i que acostuma a haver-hi la participació d’un altre individu i l’intercanvi dels seus productes sexuals. És una estratègia avantatjosa per a les espècies amb una baixa densitat de població.

- seqüencial: es dóna la possibilitat, en cada individu, d’invertir l’ordre de maduració de les gònades. Assegura una adequada proporció de sexes, garantint l’èxit reproductiu.

• Gimnogènesi: formació del zigot i de l’embrió sense la participació del gàmeta masculí. Per aquest sistema només s’originen generacions de femelles.

A més a més d’aquestes estratègies, podem diferenciar els peixos: • Ovípars: produeixen ous que són expulsats a l’exterior durant la fresa o la posta.

• Ovovivípars i vivípars: l’embrió es desenvolupa a l’interior del cos i surt al medi en forma d’aleví.

El creixement: una de les característiques biològiques dels peixos, que els fa ben diferents de la resta de vertebrats, és la seva capacitat de creixement continu al llarg de tota la seva vida. Aquest creixement solament se supedita a la disponibilitat d’una bona i adequada font d’aliment.

El comportament i les relacions socials: per relacionar-se amb els individus de la seva mateixa espècie o bé amb els d’altres espècies, els peixos es valen de diversos senyals, marques i coloracions; això significa que el sentit de la vista és d’una importància crucial a l’hora de mantenir aquest comportament. Aquests senyals poden ser permanents o bé aparèixer en determinades èpoques o moments.

La coloració: els peixos tenen la capacitat de modificar la seva coloració de forma ràpida o també en períodes més llargs de temps. La funció primordial de la coloració és la comunicació amb els altres peixos i pot també formar part dels caràcters sexuals secundaris. Pot constituir un mecanisme de protecció davant de depredadors (disfressant-se o advertint de la pròpia perillositat). La coloració també es relaciona amb l’hàbitat de l’animal, obtenint colors semblants a la zona on viuen (color d’aigua, d’algues, de sorra, etc.).

Altres tipus de defensa: a part de la coloració, alguns peixos han desenvolupat altres tipus de defensa com ara la producció d’electricitat, la bioluminescència (producció de llum), la producció de verins, etc.

Jerarquia i territorialitat: un aspecte força destacable del comportament d’alguns peixos és la possessió d’un territori o d’una àrea que és ocupat i defensat per un o per diversos individus d’un mateixa espècie. Aquest territori és utilitzat exclusivament com a zona de cria, d’alimentació o de refugi. Els fenòmens de territorialitat comporten l’establiment d’una jerarquia segons la qual determinats individus exerceixen un paper de domini i uns altres de submissió.

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

24

DISSECCIÓ.

1. A partir de les explicacions del monitor, pren apunts de la informació més important i completa l’esquema següent:

Un cop descrita l’anatomia externa del peix, procedirem a veure’n la interna, fentne una dissecció. Escull un dels animals que has descrit i segueix les instruccions del monitor/a per fer-ne una dissecció.

Un cop hagis disseccionat l’animal, intenta diferenciar-ne les diferents parts, ajudant-te dels esquemes que trobaràs a l’annex.

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

25

ACTIVITAT 5: EL LITORAL PERDIDO A continuació llegeix aquest dos articles, el primer de l’organització ecologista Greenpeace i el segon de l’empresa Sener referents a la pèrdua i recuperació de la platja de Cabrera:

INFORME DE GREENPEACE 2004 SOBRE EL LITORAL “El puerto de Mataró, construido hace 12 años, es el responsable de que la playa de Cabrera de Mar haya perdido un millón de metros cúbicos de arena, por lo que la playa corre el riesgo de desaparecer completamente en un plazo muy corto de tiempo. De los 80 metros de extensión que tenía la playa en los años 80, ahora no queda ni un metro. La situación es de tal gravedad que Renfe ha tenido que construir una escollera de piedra porque el agua inunda las cercanas vías cuando hay temporales. Si el dato que dan los expertos es bueno, 9 euros por cada metro cúbico de arena, estaríamos ante una pérdida de 9 millones de euros en arena, cantidad a la que habría que sumar las pérdidas turísticas y ambientales (freno a la erosión, barrera contra los temporales...) derivadas de la desaparición de la playa. El Ministerio de Medio Ambiente está ultimando un plan de regeneración artificial de la playa para aportarle 400.000 m3 de arena, es decir, 2.700.000 euros más que, debido al puerto, no servirán para nada. El análisis de estas cifras debería comenzar a introducir la cordura en los responsables de la administración.

La costa catalana se ha visto transformada a lo largo de los años por la creación de puertos y otras construcciones artificiales. Estas infraestructuras costeras han supuesto una barrera al transporte de sedimentos, produciendo una acreción de las playas en las zonas de levante y una fuerte erosión de las playas de poniente, con el correspondiente impacto social y ambiental. Otro factor importante es la pérdida de la funcionalidad de muchos puertos debido a la acumulación de arena en sus bocanas.

Las zonas donde tradicionalmente no ha habido turismo son las únicas que permanecen sin urbanizar. Algunas, como el Delta del Ebro, sufren desde hace algunos años un asalto voraz por parte de las constructoras, sirva como dato que en toda la comarca del Baix Ebre, el 96% de las viviendas construidas en los últimos diez años se concentran en el litoral.54 Sin embargo, en otras áreas costeras ya saturadas parecen haber aprendido la lección. Es el caso del Ayuntamiento de Lloret de Mar, que pretende frenar la urbanización de una superficie de 330.000 m2 en Sant Quirze, donde estaba aprobada desde hace 15 años la construcción de casi 1.000 viviendas, con el objetivo de preservar uno de los escasos espacios verdes que quedan en el sur de la Costa Brava.55 La fragilidad de la costa catalana es un hecho que nadie puede ocultar ya. Las playas pierden arena a una velocidad vertiginosa debido a las barreras colocadas a lo largo de 30 años. Cataluña tiene un promedio de un puerto deportivo cada 10 kilómetros, lo que deja en muy mala situación a gran parte de sus 243 playas.

El anuncio en el mes de mayo de la ministra de Medio Ambiente de no regenerar artificialmente las playas que cada año pierden arena por culpa de la instalación inadecuada de puertos deportivos o urbanizaciones, ha sembrado el pánico en muchos municipios costeros. Poco tardó el Departament de Política Territorial de la Generalitat y la Associació Catalana de Ports Esportius i Turísticos en anunciar que serían ellos los responsables de regenerar aquellas playas del litoral que hayan sufrido una pérdida significativa de arena como consecuencia del impacto de las infraestructuras portuarias. Quizá sea éste el primer paso para internalizar los costes ambientales de dichas instalaciones y quizá sirva para que los que las autorizan reflexionen sobre la relación coste/beneficio que suponen. Un estudio de la Generalitat de Cataluña estima que los puertos catalanes retienen 700.000 m3 de arena.

Las instalaciones portuarias más recientes tienen la obligación de construir sistemas que garanticen el paso natural de la arena, sin embargo, no lo hacen, escudándose en el elevado coste, traspasando al Ministerio de Medio Ambiente el problema.”

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

26

ARTICLE DE SENER SOBRE TRASVASAMENTS DE SORRA PER ZONES D’EROSIÓ

“La Generalitat de Cataluña ha encargado a SENER el estudio de definición y dimensionamiento del Servicio de Dragados de Cataluña, herramienta de servicio público para realizar dragados de mantenimiento portuarios en bocanas y para realizar trasvases de arenas desde las zonas de acumulación de sedimentos hacia las zonas de erosión. El mayor trasporte litoral neto de sedimentos, estimado en unos 100.000 m3/año, se da en las costas del Maresme (al norte de Barcelona) y de Tarragona. Por tanto, el estudio se centra principalmente en este tramo de costa, con una longitud aproximada de 250 Km. La costa norte (Costa Brava) está formada por cabos rocosos con playas encajadas, la mayoría de las cuales están en equilibrio. Se ha elaborado un programa de actuación de dos años, desglosado en dragados de mantenimiento y de trasvase. El volumen de los dragados de trasvase es de 700.000 m3, repartidos entre los puertos de Arenys, Balís, Mataró, Premià y Masnou, con un volumen de 100.000 m3 cada uno. Seguidos por Segur de Calafell y Torredembarra con 50.000 m3 y finalmente Port Ginesta, Aiguadolç, Vilanova y la Térmica de Foix con 25.000 m3.

En cada actuación se ha determinado también la calidad ambiental del sedimento para garantizar que se pueden verter en las playas. Las arenas procedentes de los dragados de trasvase, en principio, no presentan problemas de contaminación.

Respecto a los dragados de mantenimiento, en la mayoría de los casos también se trata de arena limpia, a excepción del Puerto de Vilanova que se encuentra algo contaminada y por tanto se tendrá que verter en un lugar autorizado por la Dirección General de Costas en mar abierto, y las dársenas pesqueras, como es el caso de Cambrils, donde los sedimentos están altamente contaminados de materia orgánica y se tendrán que trasportar por vía terrestre hacia un vertedero autorizado.

El material dragado en estas zanjas se verterá en las playas con problemas de erosión. Una vez ejecutadas, estas trampas tenderán a rellenarse con la arena del perfil superior y por tanto la playa irá retrocediendo. Simulaciones numéricas indican que el orden de magnitud del retroceso del perfil de la playa, una vez ejecutada la obra y tras los temporales habituales, será de unos 20 m. La ejecución de la zanja provocará variaciones en las condiciones hidrodinámicas existentes, pudiendo afectar a la forma de la playa produciéndose acumulaciones y erosiones, así como formaciones tipo tómbolo. Para medir de forma cualitativa estos fenómenos, se ha previsto la ejecución de una prueba piloto el próximo mes de septiembre en la costa del Maresme.

El vertido en playa sumergida se haría aproximadamente en la batimétrica -4m ya que a partir de esta profundidad el propio oleaje puede arrastrar el material hacia la playa. Sin duda la forma más eficiente de verter el material sería directamente a playa seca, pero esto encarece considerablemente el proyecto. En relación a la organización y gestión del Servicio de Dragados se ha optado por la creación de un consorcio entre la Generalitat de Catalunya y la Dirección General de Costas debido a la concurrencia de competencias. La participación de las dos administraciones agilizará y facilitará los trámites previos a las labores de dragado. La puesta en marcha del Servicio de Dragados se prevé para el próximo año con un presupuesto anual estimado entre 4 y 5 millones de euros, en función de que el vertido se haga por apertura de fondo, en playa sumergida o bien por impulsión a playa seca. “

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

27

Comenta en llengua castellana els dos articles anteriors donant la teva opini贸:

Treball de s铆ntesi: estudi del medi costaner

28

BIBLIOGRAFIA • • • • •

VV.AA. Història Natural dels Països Catalans. Sistemes Naturals. Vol. 14.

Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1984 BARRIENDOS, M., POMÉS, J. (1993). L’aigua a Mataró: Inundacions i Recursos hídrics (ss. XVIII-XX). Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.

CONSELL COMARCAL DEL MARESME. Informació general de la comarca del Maresme. www.ccmaresme.es , 9-11-2002 Estudi del medi costaner. Departament de Política territorial i Obres Publiques Aproximación al fenómeno de las avenidas de agua desde un punto de vista ecológico e histórico Realització: Alba Domínguez i Pedrós i Julia Mayans Ayats Escola Hamelin-Internacional Laie, Alella, Barcelona Curs: 02-04

Material gràfic consultat (pàgines web): • • • • • • • • •

• PÁGINA SOBRE ARENYS DE MAR www.arenys.org • PÁGINA SOBRE INGENIERÍA DE PORTS I CAMINS www.carreteros.org • CONSELL COMARCAL DEL MARESME www.ccmaresme.es • GENERALITAT DE CATALUNYA www.gencat.net • INSTITUTO NACIONAL DE METEOROLOGÍA www.inn.es • ATLES CLIMÀTIC DIGITAL DE CATALUNYA–UAB www.magno.uab.es/atlesclimatic/ • AIGUATS AL MARESME www.mediapolis.es/tethys/VJEF/AIGUATS.html • SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA www.meteocat.com • PÁGINA SOBRE METEOROLOGÍA www.meteoweb.es.org

Treball de síntesi: estudi del medi costaner

29