Cubelles Cooperació Nº9 by VideoPressMedia

Cooperació

Hivern 2010/11 - núm. 9

setmana de la solidaritat i fira de cooperació i comerç just

Entrevista a miquel armengol de l’ong sathi sansar

Te negre de Ceylan de comerç just de SETEM

Cubelles Cooperació Revista de l’Ajuntament de Cubelles Edita Regidoria de Cooperació Edifici Centre Social Carrer Joan Roig i Piera, 3-5 08880 Cubelles Directora Lita Imaz lita@cubellescooperacio.com

Tel. 93 811 33 86

redaccio@cubellescooperacio.com

Col·laboradors Eva Martín Fotografies Portada Bet-Sabé Ribas per a Sathi-Sansar, Fotolia i Joaquim Costa. Disseny Gràfic VideoPressMedia.com

BOSSA BANDOLERA RECICLADA d’Intermón-Oxfam

Impressió Graficas Torres Dipòsit legal B-21902-2008 Impresa en paper ecològic

Amb la col·laboració de:

Sumari 2

…2

Editorial

Setmana de la Solidaritat

Notícies

Agenda i cuines del món

Entrevista Miquel Armengol

Cultura

Edi t o ria l

les vostres mans teniu un nou número de la revista de Cooperació. En aquesta edició hem volgut centrar-nos en la Fira de Comerç Just i Solidaritat que es va celebrar al nostre municipi el passat mes de desembre just abans de les dates nadalenques. Posant-nos a valorar l’edició d’enguany crec que ha tornat ha ser tot un èxit, tant en el nombre de visitants com en nombre expositors. Estem satisfets d’haver treballat des de la regidoria per consolidar i aconseguir que aquest acte sigui un punt de referència a Catalunya anualment. La Fira de Solidaritat i Comerç Just de Cubelles ha esdevingut un aparador on totes les entitats i ONG tenen l’oportunitat de mostrar la seva feina i els seus projectes al ciutadans i ciutadanes. Per acabar, m’agradaria aprofitar aquestes línies per mostrar el mes sincer agraïment en nom de la regidoria que represento, a totes aquelles persones i associacions que s’han involucrat any rere any per aconseguir fer gran aquest projecte que varem iniciar fa set anys. Sense la col•laboració dels uns amb els altres res d’això hagués estat possible. En definitiva hem fet un gran treball de cooperació tots plegats. Gràcies a tots! Xavier Tosacano Regidor de Cooperació

Notícies de Cubelles

cubelles amb

la setmana de la solidaritat i la fira de comerç just 2010 Durant la tercera Setmana de la Solidaritat i la 7a. Fira de Comerç Just i Solidaritat: les conferències, el cinefòrum, les exposicions, les activitats a les escoles, les festes i les revetlles solidàries conjuntament amb la fira de Comerç Just han estat espais de participació solidaria i reflexió ciutadana

n any més, i amb aquest ja van set, es va celebrar la Fira del Comerç Just i la Solidaritat al nucli antic de Cubelles durant tot el dissabte 18 de desembre. Aquesta vegada vàrem gaudir d’un dia fresc però esplèndid, va lluir el sol i durant tot el matí l’afluència de visitants va ser constant. La llista d’activitats dirigides als nens va tenir un gran èxit, primer els més petits asseguts sobre unes catifes a peu de l’escenari van escoltar amb atenció els “Contes de la Moskitia” relatats per Sobeyda Rodríguez mestra de primària de la Moskitia Hondurenya. Després van gaudir de valent amb l’actuació del titellaire Maurici Riobó de l’ONG de Cubelles Bakulunda i els seus increïbles personatges que els van traslladar per una estona a un món fantàstic i imaginari. Seguidament van actuar els grups de dansa Paraguaia Mainumby de l’ONG Amics de la Institució Claretiana i danses de Bollywood del Garraf Ànima Indira. Vint-i-tres entitats i ONG van participar en aquesta edició, a més de diversos membres d’Els Novells de Cubelles que van recolzar a l’ONG Amics de Kamba Beó Neré, fent pastissos i venent-los durant tot el dia en l’estand d’aquesta ONG, també van realitzar diverses interpretacions de percussió enfront de l’estand i a la 3…

Notícies de Cubelles

23 entitats Pa fira de la

ELs nens i nenes escolten amb atenció els “Contes de la Moskitia” relatats per Sobeyda Rodríguez

La visita de les autoritats a les ONG va comença a l’estand que compartien la voluntària d’Intermón-Oxfan explicant les característiques dels productes

L’ Alcaldessa i el Regidor de Cooperació interessant-se pel projectes de l’ONG Suport Tíbet

tarda van delectar a tots els assistents amb l’actuació de tot el seu grup. Cal destacar que “Els Novells de Cubelles” té la cooperació en el seu ADN, i que en totes les seves samarretes apareix el rètol de la capçalera de la revista municipal Cubelles Cooperació, a més en la seva voluntat per ajudar als més desfavorits, han arribat a un acord per realitzar i recolzar diverses accions així com recaptar diners per l’ONG del Garraf Amics de Kamba Beó Neré. Durant la Fira es va realitzar un sorteig i les entitats varen donar algun producte per incloure’l a “la panera de comerç just” i els ingressos es van repartir entre les ONG participants.

La Fira va tenir una bona assistència de públic com es pot veure a aquesta fotografia feta des de l’estand d’Amics de Kamba Beó Neré

…4

La Setmana de la Solidaritat Va començar el 13 de desembre amb l’exposició de fotografies, realitzades per Bet-Sabé Ribas, “Els Oblidats” de l’entitat Sathi-Sansar que va oferir una conferència sobre la situació que viuen els nens discapacitats a Nepal i les activitats i iniciatives que desenvolupa aquesta associació en llocs remots del Nepal per preparar a les famílies i formar cuidadors, proporcionar transport i seguiment dels pacients, així com millorar la seva qualitat de vida i fins i tot rebre formació especial. Una conferència on el públic que va quedar impactat per la força desplegada per aquest grup de voluntaris. Una altra exposició fotogràfica es va obrir el 14 de desembre va ser “Gàmbia:

rticipen a la solidaritat

Notícies de Cubelles

Un cop més la “Revetlla Solidària” a l’Espai de la Gent Gran del Centre Social va ser tot un èxit

Intermón-Oxfam amb la Fundació Visión & Gestión, a la foto veiem la de comerç just.

the smiling coast” de l’ONG cubellenca Balukunda. Un altre activitat es van organitzar, i que acostuma a tenir força èxit, va ser la “Revetlla Solidària” a l’Espai de la Gent Gran del Centre Social. També es van projectar diversos documentals en el Cinema Mediterrani i per acabar es va organitzar una Festa Solidària en el bar musical ANEM-HI. Tot el que es va recaptar en aquestes activitats s’ha lliurat a l’ONG Balukunda.

A darrera hora de la tarda la batukada “Els Novells de Cubelles” van revifar els ànims dels participants a la Fira amb una animada actuació

Durant la Setmana es va recollir, amb força èxit, roba a l’Espai Jove del Centre Social de Cubelles, per al projecte de Balukunda i amb la col·laboració de la Regidoria de Serveis a les Persones es recolliren joguines per a la campanya de l’Ajuntament “Una Joguina un Somriure”. Per acabar destacar els tallers que es realitzaren amb els alumnes de 2n d’ESO i que es van impartir als dos instituts del municipi, un d’ells amb l’objectiu de conscienciar els joves sobre l’explotació infantil i adulta en els processos de producció tèxtil i potenciar el consum responsable. I l’altre de transformació dels conflictes i capoeira, amb els alumnes de 3r d’ESO i que tenia per objectiu treballar valors que motivin la cooperació del grup i la resolució de conflictes a través de l’aprenentatge dels moviments i del ball de capoeira. A l’escola Cel i Mar els nens de P3 fins a sisè de primària van gaudir de l’exposició didàctica “Aigua o Escola?” que mostra la realitat de l’escassetat d’aigua a l’Àfrica sub-sahariana, amb jocs adaptats pels infants.

Assistents al visionat del documental “Indígenes: guardins de l’Amazònia d’Equador” en el Cinema Mediterrani

5…

Entrevista

els oblidats dels oblidats” Sathi Sansar, treball humanitari amb elS més desfavorits La missió de Sathi Sansar-Món Amic és el treball humanitari sostenible per atendre a la infància desfavorida de Nepal, pel que fa a les discapacitats i al risc d’exclusió social. Els seus objectius fonamentals són: la rehabilitació global, la formació especialitzada per a terapeutes i professors, la integració social i familiar, la sensibilització de la comunitat i la prevenció de la paràlisi cerebral a Nepal.

nguany la Setmana de la Solidaritat va començar amb una exposició de l’ONG Sathi Sansar-Món Amic a la Sala d’Exposicions del Centre Social. Miquel Armengol, un dels fundadors de l’entitat, es va desplaçar a Cubelles per fer una conferència com a acte inaugural i vam aprofitar per parlar amb ell. Per començar ens pots explicar de que va l’exposició? En primer lloc dir que no és una exposició fàcil. En el món de la cooperació internacional hi han diversos col·lectius i aquest és, possiblement, un del més desfavorits, per això l’exposició és diu “Els oblidats”. Per nosaltres no té sentit treballar a Nepal amb discapacitats si després no podem explicar quina és la situació d’aquests infants i del seu entorn. Fotografia de l’Exposició realitzada per Bet-Sabé Ribas

…6

Exposicions com aquesta ens permeten mostrar gràficament el que fem i, en aquest cas, a més amb imatges molt maques. Què fa Sathi Sansar? Nosaltres fem cooperació internacional amb el fi de portar els mitjans a Nepal pel tractament de la paràlisi cerebral, quan dic tractament vull dir manteniment o millora de la situació dels infants. Treballem en varies direccions sempre tenint com a eix les discapacitats, especialment la paràlisi cerebral. Quina seria la vostre principal tasca? Per començar busquem els nens que, per creences religioses, estan molts estigmatitzats. Els mateixos pares els amaguen, ja que no saben el que els hi està passant, creuen que és

Entrevista un càstig diví. Hi ha pares que deixen a les mares perquè diuen que no són fills seus o veïns que maltracten als pares perquè diuen que han fet alguna cosa i aquest és “el vostre càstig”. Això comporta que els nens visquin completament aïllats de la societat. Com el que passava aquí no fa pas massa. Hi ha nens, com l’Amrit; que podia passar tranquil·lament 15 hores al sol a la part del darrera de la casa, on ningú el veia, hi havia un petit hort i ell estava assegut amb els pantalons baixats a una cadira amb un forat. Nens que han estat tancats literalment a una habitació durant anys. Llavors t’assabentes que hi ha un nen aquí, un altre allà i conjuntament amb els mestres que hem anat formant De esquerra a dreta: Xavier Toscano, regidor de Cooperació, M. Lluïsa Romero, alcaldessa, i Miquel Armengol ponent de Sathi Sansar durant la conferència que va tenir lloc a Cubelles al llarg d’aquests anys, i que que el nen o la nena pugui mastegar és una disminució de són especialistes en tractament l’estrès molt gran, per això també treballem sobretot amb els comunitari, van convencent poc a poc als pares que el nen pares i les mares. té possibilitats, que pot anar endavant, que hi ha una esperança per ell o ella i que la discapacitat no és un càstig diví. La Com vareu començar? discapacitat pot tenir el seu origen a un part mal atès o una Sati-Sanshar va néixer fa uns set/vuit anys amb voluntaris que meningitis que provoca un dany cerebral irreversible, només el sentiment d’alleujament dels pares quan saben que no han ja fèiem cooperació i que procedíem de diferents professions fet res mal fet sinó que ha estat una manca de professionalitat lliberals, cadascú dintre del seu àmbit: biologia, medecina, enginyeria, .... vam observar que hi havia aquest problema o de mitjans ja val la pena. amb els nens i les nenes discapacitades, que no hi havia res per tractar-los i era un col·lectiu molt vulnerable. Vam proposar I que feu quan trobeu els nens? Els portem al centre o els mestres es desplacen a les muntan- a d’altres entitats aquest projecte, se’ns van tancar algunes portes i vam decidir portar-lo endavant nosaltres mateixos, acyes. Al centre tractem diàriament entre 40 i 50 nenes i una xifra similar a les muntanyes. Els nens van el centre d’educació tualment hi ha un equip d’uns 20 a 25 professionals a Nepal i un equip d’uns cinc professionals a temps complert aquí i 10 especial amb un autobús, que tenim des de fa un any pagat professionals que són voluntaris. gràcies al govern de la Generalitat i la Fundació Ordesa, els anem a buscar cada dia i els portem al centre. Per altre banda Els començaments van ser molts difícils, perquè convèncer a es treballa a casa amb els que degut a la seva mobilitat no les institucions i a una certa massa social que aquest projecte poden arribar fins el centre i són els professors els que van a s’havia de portar a terme va ser molt dur, vam haver picar les seves cases. moltes portes, ja que per tenir cura d’un sol d’aquests nens es necessita molta gent: educadors especials, fisioterapeutes, També treballem amb els centres d’educació formal, molts d’aquest nens tenen una intel·ligència perfecta com la de qual- logopedes, cuidadors. Un professor pot estar per tres o quatre nens depenent de la celeritat, no és com un projecte amb sevol de nosaltres el que passa és que per un dany cerebral alguns no poden moure un braç o no poden moure res des del coll en avall. Treballem amb els mestres i els nens de les escoles perquè els nens puguin anar també a les escoles un cop han adquirit un cert grau d’indepedència, paral·lelament parlem amb la comunitat perquè es faci l’acceptació de l’infant i treballem moltíssim amb els pares. Perquè els pares entenguin que ells no en tenen la culpa. De fet un dels valors de mesura del projecte és la disminució de l’estrès dels pares, realment una mare que ha de passar de mastegar el menjar http://www.sathisansar.org/ del seu fill o la seva filla, perquè allà no hi ha picadora, a que 7…

Entrevista AL NEPAL De cada cent nens, tres sofreixen una discapacitat psíquica i/o física

nens que no estan discapacitats que un professor pot estar amb 40 nens. Ens deien que un professor per dur a terme el projecte eren molts diners, però per nosaltres la dignitat i el valor de la vida no es pot mesurar. Quan finances o portes a terme projectes amb nens no discapacitats penses que aquell nen o aquella nena farà gran el seu país i algun dia el treuran de la seva pròpia misèria, aquest infants no. El que sí crean a dia d’avui és un desenvolupament social, que és el pas previ al desenvolupament econòmic i cap aquí és on hem d’anar, hem de seguir treballant cap aquest desenvolupament social per ajudar-nos els uns als altres perquè això és el que ens defineix com a país i com a comunitat i aquí és on intentem incidir des de Sati Sanshar.

com tenim poca massa social, amb la consecuen manca de recursos econòmics, vam decidir intentar fer-nos autosostenibles venen productes de comerç just. Per ara el productes són de tallers de comerç just al Nepal i amb aquests diners podem finançar part del projecte i no dependre d’altres, no ens tornem dependents de les subvencions, perquè un dia ens les poden donar i al següent no. Les subvencions ens han fet treballar molt dur en el plantejament dels projectes, portem unes auditories estrictes sobre cada punt d’avaluació i això ens ha permès avançar. Encara que creiem que no podem dependre sempre de les subvencions. A més el projecte de comerç just és una manera de sensibilitzar, i esperem que si us fan un regal de “Barcelona-Katmandú” quan el rebeu tingueu curiositat per la la marca, ja que aquesta aporta valors que van més enllà que el regal en si mateix, i aneu a la web, us interesseu pels nostres projectes i col·laboreu amb nosaltres.

Com us financeu? Fins ara bàsicament teníem finançament públic. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament confia en nosaltres, de fet som de les poques entitats que treballen amb Àsia, el nostre treball al llarg dels anys ha tingut bons resultats i ens han anat donant subvencions ja que la base social és pobre. Quina és l’esperança de vida d’aquests nens i que poden fer? L’esperança de vida és molt curta, tant per la pròpia discapacitat o malaltia, com per l’entorn. En realitat per tot plegat. Al nostre país, Fotografia de l’Exposició “Els Oblidats” realitzada per la fotògrrafa Bet-Sabé Ribas fins no fa massa, l’esperança de vida també era bastant curta. Afortunadament gràcies als tractament especialitzats i a la majoria de les discapacitats les atencions que reben, que també són molt especialitzades, són de per vida i les possibilitats s’ha pogut allargar aquesta esperança de vida, a Nepal desgrad’inserció laboral són quasi ciadament no és així. Pensa que aquesta discapacitat és la pitjor, causa rebuig i el seu tractament és el més difícil. Encara, que per altre banda, ens ha permès aprendre sobre altres discapacitats i sobre les que són menys severes, i és amb aquests nens amb els que volem treballar per fer reinserció laboral cap els tallers, encara no ho hem portat a terme però està dins del nostre pla estratègic. Els tallers volem que siguin proveidors de comerç just. Fa poc Sathi Sansar ha creat la marca “Barcelona-Katmandú”, ja que …8

inexistents. L’estigmatització social, la falta de serveis de rehabilitació i la resignació de les famílies provoca que aquests nens visquin aïllats i marginats, convertint-los en una càrrega pels seus familiars i patint de per vida el rebuig social.

Notícies No podem canviar el món sense posar-nos les ulleres de gènere Rosa Ortiz, SETEM Catalunya La globalització neoliberal provoca, alimenta i aprofita desigualtats econòmiques i socials accentuades per la crisi actual, amb mesures de retallada que retallen els nostres drets. Aquestes desigualtats tenen gènere. Algunes dades parlen per si mateixes, com les relatives al que s’anomena “feminització de la pobresa”. En relació a la crisi, la menor despesa pública en la “cura” (menys recursos per a la llei de dependència i per a la salut, entre altres), reverteix en una major sobrecàrrega de treball per a les dones primordialment, que són a les que es fa les principals responsables de prestar aquests serveis a la llar. Aquestes desigualtats de gènere estan presents a tots els països, societats i espais. El patriarcat com a sistema de relacions de poder deixa a les dones de tot el planeta en un clar desavantatge. No té nacionalitat, ni color, ni classe. Les ONGD com SETEM Catalunya, volem “canviar el món”, i disminuir aquestes desigualtats. Per fer això hem de posar-nos les “ulleres de gènere” perquè en tot el que fem no deixem de banda al 50% de la humanitat. Perquè la neutralitat no existeix en un món que no és neutral, no ens enganyem, i les accions que no tenen en compte el gènere, no tenen efectes neutres. Per aconseguir-ho hem de començar per “casa”, perquè el que som es reflecteix en el que fem, i perquè les persones que formem part del que som tenim dret a viure i treballar en un espai

sense desigualtats. Però, què és el que passa a “casa”? Entre altres coses, tan sols un 17% de les ONGD catalanes al 2005 tenia una política de gènere; la formació en gènere no es valora; tot i la feminització de les ONGD, els càrrecs de responsabilitat els ocupen majorment homes; la cultura organitzativa inclou i valora una pràctica de militància i voluntariat que té un impacte desigual entre sexes; i es donen relacions de poder que són principalment viscudes per dones joves de càrrecs tècnics de nivell mitjà. Les ONGD han de dur a terme processos de canvi organitzacionals que promoguin la igualtat entre gèneres. Això passa per revisar els nostres discursos, els nostres valors, les nostres estructures, les nostres relacions professionals i personals, o la nostra pràctica diària. Perquè el gènere ho travessa tot. Cal una veritable voluntat política per avançar i que aquests canvis es donin, un compromís per part de tota l’organització a tots els seus nivells per reduir les desigualtats, i movent-nos poder fer d’aquest, un món en què la igualtat estigui més aprop de ser una realitat.

La despesa i la R+D militar de l’Estat espanyol per a l’any 2011 Un any més Justícia i Pau va presentar el passat mes de gener l’informe “La veritat de la despesa militar española 2011. Despesa i R+D militar en temps de crisi”, que analitza el pressupost de defensa del l’Estat español per a l’any 2011, i en el qual es constata amb dades exhaustives que, malgrat la crisi econòmica, el Govern espanyol opta per continuar privilegiant la despesa militar per sobre de les despeses socials, com ara la sanitat i l’educació, que veuen reduïts els seus pressupostos en superior quantia que el militar. El Centre Delàs de Justicia i Pau cada any analitza la despesa militar de l’Estat espanyol. La qual no solament inclou el pressupost del Ministeri de Defensa, sinó també altres partides militars que es tro-

ben repartides per altres ministeris. El pressupost inicial del Ministeri de Defensa per a l’any 2011 ascendeix a 8.560,09 milions d’euros i suposa, segons el Govern, una disminució del 7% respecte a l’any 2010. Però segons s’afirma a l’informe la despesa militar total és bastant més elevada, arriba a 17.244,75 milions Pere Ortega i Xavier Bohigas, tots dos autors de l’informe d’euros amb una disminució de i membres del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs 944,44 milions d’euros, i representa En definitiva, malgrat la forta crisi econòmiun 5,19% respecte a l’any anterior. ca que colpeja l’Estat espanyol, la despesa Els autors afirmen que diverses partides militar per a l’any 2011 continua sent per estan infradotades i que en el transcurs al Govern una de les prioritats en despesa de l’exercici 2011 seran complementades, pública. com ha passat en anys anteriors. Així, trobem que cada any la liquidació del Més informació pressupost augmenta, segons els anys, http://www.centredelas.org/ entre un 10% i un 15%. 9… …

Cultura El secret del meu turbant

l secret del meu turbant explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. En sortir de l’hospital dos anys després, el règim talibà s’havia instaurat a Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de casa. El llibre, escrit entre Nadia Ghulam i la periodista Agnès Rotger, ha esta guardonat amb el 43è Premi Prudenci Bertrana. La mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m’han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s’està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a braços, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure’m fora d’allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l’abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: “Nàdia, Nàdia, Nàdia, Nàdia”. Serà l’última vegada que la mare em dirà Nàdia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l’home de la família. Aquesta és la història de la Nàdia, una noia que va lluitar per la seva llibertat.

“El secret del meu turbant” Nadia Ghulam Agnès Rotger Colecció: Clàssica de l’Editorial Columna Nº páginas: 320 Idioma: Castellà/català PVP: 20 euros … 10

Sus crisis, nuestras soluciones de Susan George editat per Intermón Oxfam Susan George és una politòloga nord-americana que resideix fa dècades a França. Situada en la primera línia del debat internacional, ha coordinat la unió del conjunt dels moviments francesos contra el AMI (Acord multilateral en inversions) i l’OMC (Organització Mundial del Comerç). A més, és presidenta de l’Observatori de la mundialització i vicepresidenta de l’Associació ATTAC, George és una prestigiosa activista del moviment *altermundista. Autora de de diversos llibres, entre ells, Informe Lugano (2001) i Un altre món és possible si... (2004), també editats per Intermón Oxfam.

es lúcides reflexions que aboca Susan George en aquest llibre contenen tota la ràbia de la raó desoïda. Susan George ens presenta el món com un complex sistema carcerari on “nosaltres” vivim envoltats de murs, diferents nivells de murs, vigilats per uns carcellers implacables, però poc imaginatius. Diu Susan George: “L’ensorrament de l’economia de casino i de les finances mundials, la pobresa i la desigualtat creixent des de fa trenta anys, la lluita quotidiana de milions de persones per accedir a l’aigua i a l’alimentació, l’escalfament del clima amb desastroses conseqüències. Totes aquestes crisis procedeixen de les mateixes polítiques neoliberals establertes pels mateixos actors; a pesar de que s’agreugen mútuament, cap és una fatalitat.Podríem gaudir d’un món net, verd, ric i just, on tots i totes poguéssim viure dignament. A la seva lògica, hem d’oposar la nostra. No és tan complicat si comencem per invertir els termes. Podem anomenar a aquesta crisi, crisi del sistema, de civilització, de globalització, de valors humans, o utilitzar algun altre terme universal, omniabarcador; la qüestió és que ens ha empresonat mental i físicament i que hem d’alliberar-nos. La classe dominant que dirigeix la presó en la qual estem encara vol ‘tot para ells i gens pels altres’, però des de l’època d’Adam Smith ‘els altres’, mitjançant la seva pròpia lluita, han après a llegir, escriure i pensar de forma crítica. La fugida mateixa depèn de cadascun de nosaltres, i de tots en conjunt.

Agenda Fin l’1 de maig de 2011

9 d’abril de 2011

“DESAPARECIDOS”exposició fotogràfica

“Desaparecidos” és un projecte fotogràfic del fotoperiodista especialitzat en zones de conflicte Gervasio Sánchez, tracta el tema de la desaparició forçosa de personatges i s’ha que ha dut a terme en 11 països diferents. Lloc : Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Montalegre 5, 08001 Barcelona - Tel. 93 306 41 00 Horari: de dimarts a diumenge de 11 a 20h. Dijous de 11 a 22 h. Tancat dilluns no festius

celebra amb setem els 20 anys de Camps de Solidaritat i l’edició 50 del Postgrau

L’acte presentarà un estudi sobre l’impacte dels Camps de Solidaritat durant aquests anys. L’estudi porta per títol: La taca d’oli. Impacte de 20 anys de Camps de Solidaritat (1991-2010), en la presentació es preveu que intervinguin, entre altres ponents, testimonis de persones que han participat en els Camps. Tot seguit la festa seguirà amb un piscolabis que ens permetrà retrobar, compartir i recordar experiències entre totes les persones que hem passat per SETEM, seguit d’espectacles diversos. Finalment, un concert del grup de versions Los Amantes de Amparo conclourà la celebració. Organitza: SETEM Lloc: Espai Jove La Fontana, Carrer Gran de Gràcia, 190-192, Barcelona - Metro: Línia 3: Fontana. Horari: 18:30 hores

Cuscús amb pollastre, panses d’esmirna i cigrons Preparació 1 Torra el safrà en una petita paella sense res de greix fins que començi a desprendre aroma. Esmicola’l en un petit bol i cobreix-lo amb 3 cullerades soperes d’aigua calenta. Deixa-ho reposar durant 5 min. Després agrega la cúrcuma, la sal i 20 cl d’aigua freda. Remena-ho bé. 2 A l’olla de la cuscusera, posa el pollastre, la ceba picada, els cigrons, el safrà, el pebrot, la matega clarificada, sal i pebre. Cubreix-lo amb aigua abundant i porta’l a ebullició. Tapa’l i deixa’l bullir a foc lent. 3 Durant la cocció del brou, posa el cuscús a una font gran, agrega-li l’oli i remena-ho bé. Afegeix-li aigua safranada, deixa-ho reposar 10 min. i desprès frega’l amb les mans. 4 Afegeix a l’olla de la cuscusera les cebes tallades a quarts i les panses. Comença les 3 coccions al vapor del cuscús mentre s’acaba de coure el pollastre (1 h. en total) 5 Afegeix la mantega al cuscús i després disposaho a una font gran. Fes un forat al centre del mun i ompla’l amb el pollastre, la ceba, les panses i els cigrons. Ruixa-ho amb una mica de brou i serveix la resta a part.

Ingredients per a 4 persones Per al cuscús - 500g de cuscús de gra mitjà - 1 pessic de brins de safrà - 1 cullerada de cafè de cúrcuma - 1 cullerada de cafè de sal - 3 cullarades soperes d’oli d’oliva - 100g de mantega fresca Per al brou - un pollastre de granja d’1,8 kg tallat a vuitens

- 1 ceba ben picada - 200g de cigrons en remull des de la nit anterior, escorreguts i pelats - 1 pessic de brins de safrà - 1 pebrot vermell fresc o sec - 50g de mantega clarificada - 500g de cebes tallades a quarts - 125g de panses d’Esmirna - sal i pebre recent mòlta

Recepte extreta del llibre: “El libro del cuscús” de Sophie Brissaud de la col·lecció Cocinas Lejanas, d’Intermón-Oxfam Editorial.

1 1…