Sitges Mon-1_2006

sitges món RE VISTA DEL CONSELL MUNICIPAL DE COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I PAU DE SITGES NÚM. 1 - DESEMBRE 2006

amics del nepal reforça les bases del futur. desenvolupament rural a bhimphedi

creació del consell municipal de cooperació, solidaritat i pau comerç just, una altre manera

regals

de fer és possible shopping solidari a sitges món

la dona, motor de futur

s ’ g n o s e l x i e r b o c des www.setem.org

consell municipal de cooperació solidaritat i pau

et

apau.n

erl entrep c . w w w

www. ideas.coop

>Regidoria de Cooperació, Solidaritat i Pau >Regidoria d’Educació >Regidoria de Polítiques d’Immigració

www.sitges-solidari.org

>Regidoria de Benestar Social www. fundase.com

>Sitges Solidari >SETEM

www.intermonoxfam.org

www.amnistiacatalunya.org

>Amics del Nepal

Amb representant a títol invidividual: >Intermón Oxfam >Tale-Tálamo >ACSUR-Las Segovias Ciutadans a títol invidividual

BENVINGUDA

Edita Ajuntament de Sitges Consell de Redacció Gabi Serrano Joan-Pere Guzmán Carla Jordà Lita Imaz Eva Martín Regidoria de Comunicació i Imatge Disseny i Maquetació VideoPressMedia.com Impressió Gràfiques Delfos Dipòsit legal B-55262-2006 Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau Edifici Miramar C/. Davallada, 12 - Sitges Tel. 93 894 99 90 sitgesmon@sitges.cat www.sitges.cat Impresa en paper ecològic

3

Com a alcalde de Sitges, tinc la satisfacció de presentar-vos el primer número de la revista Sitges Món, editada pel Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau. La voluntat d’aquesta revista gratuïta de periodicitat trimestral és informar als sitgetans i a les sitgetanes de les accions que es desenvolupen en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat des de la vila, en el marc de la política del govern municipal d’aportar anualment l’1% del pressupost per col·laborar en aquestes tasques solidàries.

Al marge de l’aportació econòmica, la realització d’aquestes accions humanitàries és possible per la col·laboració de diverses entitats no governamentals i per la tasca desinteressada de ciutadans a títol individual que treballen, des d’aquest òrgan participatiu, en projectes solidaris en el Tercer Món.

Animo a tots els ciutadans de la vila a interessar-se per aquests projectes que es desenvolupen des de Sitges i a participar en el Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau. Jordi Baijet i Vidal, alcalde de Sitges

EDITORIAL

La inèrcia de la pròpia societat capitalista pot enterbolir la visió d’un món diferent, més just i solidari amb els qui ho necessiten. Però, aquesta és una percepció errònia: el món es pot canviar, amb la constància i el treball conjunt de tothom. Seguint aquesta creença des de l’Ajuntament de Sitges es va aprovar la creació del Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau, un òrgan integrat tant per l’administració com per les entitats solidàries de la vila i també per aquells ciutadans i ciutadanes que a títol individual volguin participar en l’experiència. Tots i totes integrem aquest Consell que,a banda de servir com a eina assessora de la regidoria i gestora de més del 5% del pressupost de la mateixa, pretén esdevenir un motor social per a que els sitgetans i les sitgetanes es mobilitzin per fer possible un món més solidari. Un món que s’apropa, mitjançant la cooperació, a projectes externs promoguts per diferents ONG’s i el Fons Català per al Desenvolupament, sense oblidar les propostes rebudes per les entitats locals.

Aquest butlletí vol ser l’altaveu i el vehicle d’un dels principals objectius del CMCSiP, el sensibilitzar i apropar a la ciutadania envers aquells temes relacionats amb la cooperació al desenvolupament, i l’ajut a les persones més desfavorides, entre d’altres temes que ens preocupen i ens mouen en la nostra feina diària.

Així dons,volem engrescar i alhora fer participar a tots els ciutadans i ciutadanes a fer possible un món millor, i un Sitges més sensible a les necessitats del nostre temps.

Defensem la cooperació, la solidaritat i la pau i ho fem amb la seguretat que seran moltes les persones que ens seguiran en aquesta tasca.

Gabi Serrano, regidor de Cooperació, Solidaritat i Pau

4

l e d ó i c a cre

l l e s con

creació del consell de cooperació, solidaritat i pau Primers passos del Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau: apropar-se a un món més just i construir societats solidàries ens correspon a tots.

En l’actualitat cada cop són més els que es mobilitzen davant la necessitat d’apropar-se a un món més just. La construcció de societats solidàries correspon a tots i, en aquest sentit, les administracions locals juguen un paper cabdal que requereix de forma indispensable de la ciutadania organitzada en les entitats solidàries. Una necessitat recíproca que ha de permetre un treball concertat per fer possible els canvis socials, polítics i econòmics que consolidin les bases d’unes noves relacions més justes entre els països i les persones. El 20 de juliol de 2006 va tenir lloc la sessió constituent del El Consell està format Consell Municipal per representants de Cooperació, municipals, per entiSolidaritat i Pau tats i ciutadans a (CMCSiP) amb la finalitat de mate- títol individual rialitzar aquesta unió entre l’administració i les entitats, i encetar el treball de gestió dels diferents recursos de suport i ajuda. Per fer-ho, la regidoria de Cooperació, Solidaritat i Pau compta amb l’1% dels ingressos municipals, per finançar, entre d’altres, projectes d’ajut al desenvolupament als pobles del Tercer Món. De fet, la regidoria ja va disposar de la primera aportació per a projectes el 2004, quan es van recolzar propostes com el Comboi Humanitari organitzat per Metges Solidaris de Catalunya per realitzar diferents actuacions a la República Islàmica de Mauritània, la República de Gàmbia, la República del Senegal i la República de Guinea- Bissau.

Del pressupost que obté la regidoria, el 5% és gestionat íntegrament pel Consell, convertint-lo en el primer ens mixt capaç d’autogestionar part del seu pressupost. Aquesta partida es destina a projectes d’entitats que no tenen seu social a Sitges, sense oblidar les iniciatives que es promouen a nivell local, com per exemple les Jornades Solidàries.

A banda de la funció com a òrgan consultiu i assessor de l’Ajuntament en matèria de Cooperació, Pau i Solidaritat, el Consell participa en el segui-

ment, control, supervisió i avaluació de l’eficàcia amb què han estat utilitzats els recursos assignats a cada finalitat i promou la participació de les entitats ciutadanes tant a les campanyes i accions de solidaritat i cultura de la pau, com per a l’aportació de fons econòmics i altres recursos destinats a projectes de cooperació al desenvolupament. El Consell compta també amb una Comissió Permanent encarregada de les campanyes d’emergència i manté una estreta col·laboració amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, del qual l’Ajuntament n’és soci.

Les trobades del CMCSiP són trimestrals i enguany s’han destinat, per a projectes de cooperació i campanyes de sensibilització, més de 100.000€. D’entre un total de 12 propostes, i després de seguir els criteris de selecció marcats pel Consell, l’aportació econòmica es repartirà en projectes impulsats per la Fundació Vicente Ferrer a l’Índia, Tale-Tálamo a Senegal, ACSUR- Las Segovias a Brasil i la Fundació Ulls del Món a Bolívia. També es destinaran prop de 17.500€ a projectes impulsats pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, com un centre d’acollida i formació per a Paysans sans frontières a Bingo (Burkina Faso) o la reparació dels sostres de 50 habitatges a Sta. Rosa del Peñón (Nicaragua).

5 proje ctes relació d’ajuts atorgats per 2006 la regidoria de cooperació, solidaritat i pau ENTITATS QUE TENEN LA SEU SOCIAL A SITGES

Sitges Solidari

1. VI Jornades Solidàries: La dona al Sud, motor de futur 15.000,00€ 2. Compra d’un terreny a El Alto, Bolívia

7.500,00€

Fundació Amics del NepaL Desenvolupament rural. Projecte integrat de suport a l’economia, l’educació i l’ecologia de Bhimphedi, Nepal.

10.000,00€ ENTITATS QUE no TENEN LA SEU SOCIAL A SITGES

FUNDACIÓ VICENTE FERRER

Accés a un habitatge digne per a 28 famílies dàlits del poble de B.K. Samudram, India. 6.000,00€ TALE-TALAMO Clínica a País Bassari, Senegal.

ACSUR-LAS SEGOVIAS

7.000,00€

Construcció d’una nau per a la transformació industrial de fruites, gestionades per una cooperativa de dones i joves (COPAIMT). Petrolina (Estat de Pernambuco), Brasil.

10.911,80€ fundació ulls del món Atenció en salut oftalmològica al municipi de El Alto, La Paz, Bolívia.

20.000,00€ fons català de cooperació

1. Centre d’Acollida i Formació per a Paysans Sans Frontières a Bingó, Burkina Faso. 12.000,00€ 2. Reparació del sostres de 50 habitatges a Santa Rosa del Peñón, Nicaragua.

5.403,20€ campanyes d’emergència

fons català de cooperació

1. Resposta davant les inundacions als campaments de refugiats Sahrauís a la regió algeriana de Tindouf 12.000,00€ 2. Per portar a terme accions humanitàries i evitar el col·lapse en la provisió de serveis bàsics a les poblacions de Palestina i el Líban.

6.000,00€ acnur Construcció de 48 pous d’aigua amb bomba manual cadascun, o construcció d’un dipòsit, per proveir aigua potable als refugiats sudanesos establerts als deserts del Txad.

7.000,00€

La finalitat del Consell no es limita només a tasques consultives i de gestió, sinó que també pretén fer un treball de camp amb la ciutadania per millorar la conscienciació davant els reptes del mil·lenni i motivar que la nostra societat sigui més solidària i cooperant.

Actualment el Consell està format per representants municipals, per entitats i per ciutadans que a títol individual, amb veu però sense vot, han volgut afegir-se a aquesta iniciativa. Els membres del CMCSiP es renoven cada quatre anys coincidint amb la constitució de les corporacions municipals després de les eleccions.

04 0 2 lde cooperació, solidaritat i pau e PrOJEcTe 2004 e consell d i c E J PRo

6

TAN SENZILL COM UN SOSTRE PER PODER SORTIR AL PATI A JUGAR A la ciutat de El Alto a Bolívia, l’ONG Amics de Fundase treballa en el Centre Infantil Madre Piedad. Amb més de 12 anys d’antiguitat i un bon estat de conservació, una de les necessitats del recinte era poder cobrir el patí El tinglado, com ho anomenen allà.

L’Ajuntament de Sitges va col·laborar amb la iniciativa i l’any 2004 es va poder cobrir el pati del Centre Infantil Madre Piedad, on s’atenen 160 nens i nenes d’entre sis mesos i sis anys. El centre treballa des de les 8.30 del matí fins les 17 hores i, en aquest horari, a banda de l’educació i la formació, s’encarreguen de la correcta alimentació dels infants.

La cobertura del pati ha suposat, per exemple, que els infants poguin sortir a l’esbarjo en època de pluges i desenvolupar activitats d’educació física. La millora ha permès que l’espai esdevingui també un centre de reunions familiars i festes de l’escola. Gràcies a aquesta funcionalitat social ha nascut l’Escola de Pares, on s’hi desenvolupen xerrades formatives dirigides principalment a l’educació i cura dels menuts, ja que existeix un alt grau de desinformació.

El mes de juny de 2004 es va inaugurar el Centre de Salut Jesús Obrero i des d’aleshores tots els nens gaudeixen de revisions mèdiques periòdiques i compleixen el calendari de vacunació infantil.

La FUNDASE té sota la seva responsabilitat tres centres infantils més: Sagrado Corazón amb 460 alumnes, Virgen de la Fuensanta amb 180 alumnes i el Centre Kurmi amb 100 nens i nenes d’entre 8 i 12 anys procedents de famílies desestructurades.

l’onG

Amics de Fundase, abans Amics de Jesús Obrero, neix amb la intenció d’ajudar directament als projectes socio-educatius i sanitaris creats inicialment per la Parròquia de Jesús Obrero, a la ciutat de El Alto a Bolívia.

En aquests moments tots els projectes estan gestionats directament per la FUNDASE (Fundación Sembrando Esperanza) que es va crear l’abril de 2004 amb la intenció que fos la continuadora de tota la feina endegada per la parròquia.

El princep Felip el dia de l’inauguració

PRo J

Ecie

del

200

PrOJEcTe 2006 consell de cooperació, solidaritat i pau

6

7

AMICS DEL NEPAL REFORÇA LES BASES DEL FUTUR. DESENVOLUPAMENT RURAL A BHIMPHEDI que agrupa projectes ecològics, educatius i econòmics Amics del Nepal recolza des de fa anys un centre d’acollida per a nens sense família a la zona de Bhimphedi, un poble del Nepal rural a mig camí a la ruta que unia Delhi amb Kathmandú. Darrerament, Amics del Nepal ha iniciat a la zona el desenvolupament del projecte Triple E, que agrupa projectes ecològics, educatius i econòmics.

Es tracta de microeconomia, un sistema de funcionament que requereix de la col·laboració dels habitants, per a que s’impliquin i es conscienciïn de les problemàtiques de la comunitat i que participin en la millora de la qualitat de vida de la mateixa.

Els microcrèdits es materialitzen en búfales lleteres que es reparteixen entre 50 famílies. Cada una d’elles retorna els diners durant dos anys a partir d’aportacions setmanals que aconsegueixen dels ingressos produïts per la venda de llet i d’altres derivats làctics. Els diners retornats son recollits i gestionats per la cooperativa de dones de la zona i es reinverteixen en l’escola del poble. De la iniciativa se n’obté també un benefici ecològic, perquè per

evitar la tala d’arbres, les cuines de llenya es substitueixen per cuines de biogàs, el qual s’aconsegueix dels fems de les búfales convertits en llum i gas per cuinar. La vessant educativa del projecte arriba amb el compromís de les famílies beneficiàries dels ajuts, las quals han d’enviar a tots els seus fills a l’escola sense distinció de gènere.

De manera paral·lela el projecte Triple E reforesta la zona amb arbres fruiters autòctons, en una tasca coordinada pel personal d’Amics del Nepal Kathmandú amb treballadors del mateix poble.

El projecte intenta cobrir les necessitats bàsiques de la població i al mateix temps establir unes bases de funcionament entre la població local que assegurin la continuïtat del projecte en el futur.

Aquest projecte ha estat recolzat per l’Ajuntament de Sitges amb una aportació de 10.000 euros.

8

g n i p shop

i r a d i l o s

ies 3.espèc

1.cava

2.roibos

SETEM 1. Cava 9. Joc de Te 12. Nina 14. Collar

Ideas 8.Tasses 10. Ceràmica

per nadal, quan consumeixis, pensa-t’ho dues vegades 5.bosses

4.guans i bufandes

Intermón Oxfam 2. Roibos 3. Espècies 4. Guans i Bufandes 5. Bosses 6. Fulars 7. Decoració 11. Joguines 13. Bijuteria

6.fulars

9

7.decoració

e te 9.joc d

s 8.tasse

10.ceràmica

tria amb criteri 11.joguines

12.nina

intenta practicar un consum responsable

eria 13.bijut 14.collar Alternativa3 - Tel. 937 869 379 - www.alternativa3.com Ideas - Tel. 957 429 080 - www. ideas.coop Intermón Oxfam - Tel. 938 930 351 - www.intermonoxfam.org/tienda Setem - Tel. 934 415 335 - www.setem.org

10

s e d a n r o j

s e i r à d i l o s

jornades solidàries una emergent celebració popular

Presentació de les VI Jornades Solidàries. D’esquerra a dreta Conxi Montoya (Intermón Oxfam); Alfons Desider, president de Creu Roja a SItges; Gabi Serrano, regidor de Cooperació, Solidaritat i Pau; Carme Gallego (Sitges Solidari) i Joan Pere Guzmán (SETEM).

Enguany, les Jornades volen ser un projecte de curs i les activitats es realitzaran en 2 cicles: tardor 2006 i primavera 2007.

Van néixer amb l’objectiu de ser un motor per a la reflexió i la sensibilització de les realitats actuals del món, i continuen enfrontant-se a aquest repte amb resultats més que favorables. Les Jornades Solidàries es consoliden aquest 2006 amb dos cicles diferenciats, el de tardor i el de primavera de 2007, i es presenten com un projecte de curs per abordar el tercer Objectiu del Mil·lenni: Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia per a les dones. Per aquesta raó les Jornades Solidàries es centren en la dona com a motor de futur, en el seu paper positiu i al mateix temps volen denunciar les injustícies de gènere que pateixen.

La Fira d’Entitats Solidàries i de Comerç Just va donar el tret de sortida a les VI Jornades Solidàries, amb

la dona motor de futur En la seva sisena edició les Jornades Solidàries estan emmarcades en el tercer dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni: “Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia per a les dones” i amb el lema “La Dona, motor de futur” volen ser un punt de reflexió, alhora que una veu que es suma per recordar a la nostra societat la problemàtica de les dones arreu del mon.

Com diu un Poema setswana: Vam ser nosaltres les que vam començar a llaurar la terra. Nosaltres fèiem el menjar. Nosaltres tenim cura dels homes quan són nens, quan són joves i quan són vells i estan a punt de morir. Nosaltres hi som sempre. Però només som dones i ningú no ens veu.

Les dones, les grans invisibles i en canvi el motor de l’existència Recol·lectores, treballadode la terra, mares, amants, cuisempre les gran oblidades.

m

n a

res dadores,

La història l’han escrita els homes, pels homes, sobre els fets que a ells els han interessat: les guerres, les conquestes, els mecanismes de poder i dominació. El menyspreu contra els que no són persones: els esclaus, els estrangers, les dones.

Anna Barrachina durant la lectura del manifest

activitats lúdiques, culturals i estands informatius sobre el treball de diferents ONG’s. Però les propostes han arribat més enllà. Les Jornades fins el mes de març seran presents als centres educatius amb el material d’Intermón- Oxfam pel treball de gènere.

D’altra banda, s’han organitzat diferents actes per apropar al públic a la realitat de la dona al món, com, xerrades sobre els horrors de la postguerra a Bòsnia i Hercegovina, exposicions, un cinefòrum i la taula rodona sobre la dona com a agent de pau en conflictes com el palestí o el colombià. El testimoni del periodista especialitzat en la defensa dels drets humans, Jesús Garcia, va cloure les Jornades el passat 25 de novembre. Ara comença un temps de pausa fins l’inici del cicle de primavera que reunirà activitats com el Vè Concurs de Dibuix “A la recerca de la Igualtat” i l’exposició de Creu Roja “La dona com a víctima en els conflictes armats.”

Però sota aquesta història oficial hi ha una altra de història, la d’aquelles que treballen, que curen la família i l’entorn, aquelles que somriuen, malgrat hi hagi poques coses per a somriure, les que amb el seu esforç tiren endavant, perquè la llar de l’home és el seu present. No el passat gloriós de la batalla, sinó l’esforç continuat per fer cada cop les coses millor. El treball silenciós de totes, el que dóna fruits, l’autèntic, aquell que es basa en la raó equilibrada pels sentiments.

f i n

t es

Potser, si hi hagués més dones al poder, no hi hauria tantes guerres. Nosaltres la guerra la veiem com el que és: cossos desmembrats i mares que ploren.

Més enllà de la crueltat que ens envolta hi ha la mirada dels que volem una realitat diferent, per nosaltres, per les altres dones i nenes, per a tots. Perquè una realitat que ens contempli a tots com individus de dret, també es capaç d’autoconstruir-se com a realitat nova, allà on no serem ja oblidades, ni maltractades, ni violades, ni utilitzades. Una realitat on ens puguem mirar de igual a igual, de subjecte a subjecte i potser aquell dia sí que somriurem de veritat.

11

El cartell de les Jornades dissenyat per Enric Delpueblo.

Taula rodona “La dona com a agent de pau’”. D’esquerra a dreta, Eva Martín, periodista i moderadora; Laia Herrera, Justícia i Pau; Marta E. Giraldo, Ruta Pacífica de les Dones Colombianes i l’historiador Fabrizzio Dogliotti.

Conferència“La dona al Sud com a motor econòmic”. D’esquerra a dreta Joan Pere Guzmán, de SETEM i Sitges Solidari; Remei Sipi, Ass. de Dones Africanes E’Waiso Ipola i Mercè Espada, regidora per a la Igualtat de Gènere.

n ó m l i pau del mon e notícies de cooperació, solidaritat d s e i c í not

12

EL VOLUNTARIAT : COM COOPERAR A PROP DE CASA

UNA JOGUINA PER UN SOMRIURE

Durant 15 anys l’Agrupament Escolta i Guia Nostra Senyora del Vinyet (El Cau) crida a la solidaritat del sitgetans amb la campanya “Una joguina per un somriure”, que enguany compta amb la col·laboració de Creu Roja. La iniciativa serveix per recollir joguines, però també material escolar i paper d’embolicar per fer arribar els Nadals més màgics a les llars dels que més ho necessiten. Les donacions han de seguir dos requisits, han de ser joguines noves i no poden ser bèl·liques.

L’ajuda també és necessària a casa i a Sitges, sense anar més lluny, el treball dels voluntaris esdevé fonamental en la vida diària de moltes persones. Persones anònimes que treballen desinteressadament amb l’únic objectiu d’ajudar i donar suport a aquells que ho necessiten per assolir un autèntic estat del benestar. Aquesta via de treball social i solidari, que permet millorar les condicions de vida de les persones i dels processos de justícia social, ha estat el punt central de la jornada Voluntariat: diferents for- La campanya es duu a terme gràcies a una vintena de voluntaris que distribuiexen les joguines entre mes de treballar pels altres. gairebé 50 famílies. El material es preselecciona La sessió, celebrada el 13 de desembre a l’auditori prèviament per a que totes les famílies i els germans de l’Edifici Miramar, va ser una eina per conèixer què del mateix conjunt familiar rebin un nombre equiés el voluntariat a Catalunya i per apropar-se a dife- parat de regals. rents experiències de voluntariat a Sitges, com la de Càritas Ajuda Fraterna, la de l’Hospital Sant Camil i Horari de recollida de joguines de la Creu Roja.

Dilluns a dijous de 10 a 13 i de 16 a 19 hores.

RECONSTRUCCIÓ DE CAMPAMENTS Divendres DE REFUGIATS SAHRAUÍS de 9 a 15 hores Lloc: Els campaments de refugiats sahrauís a la regió alCreu Roja. Plaça de l’Hospital , 5 geriana de Tindouf, es van veure afectats per fortes pluges, el passat mes de febrer. La resposta de Sitges davant les inundacions causades per les pluges no es va fer esperar. Els aiguats van afectar quatre wilayes, especialment les de ”27 de febrer” i “Ausserd,” i el 50% de les cases de tova van ser malmeses o destrossades. Aproximadament unes 12.000 famílies es van veure afectades, així com escoles, hospitals, centres de salut i d’altres infrastructures governamentals van ser el resultat de la inevitable catàstrofe natural que, malgrat tot, no va causar víctimes mortals ni persones greument ferides.

El Fons de Cooperació al Desenvolupament en el seu moment va endegar una campanya per alleugerir els efectes de les pluges sobre la vulnerable situació als camps de refugiats. El CMCSiP en una actuació d’emergència va destinar una ajuda de 12.000€ al Fons de Cooperació per reduir els efectes negatius de les inundacions sobre la població i impulsar la reconstrucció de les zones afectades.

Si algú està interessat en col·laborar embolicant, seleccionant i empaquetant les joguines, només ha d’anar a la seu de l’Agrupament, al costat del Parc de Bombers els dies : 27 i 29 de desembre de 18 a 21 hores 2 i 3 de gener de 16 a 19 hores.

notíci

es del notícies de cooperació, solidaritat i pau del mon m ón UNITAT D’ALERTA ESCOLA DE CULTURA DE PAU

13

EL COMERÇ JUST ARRIBA AL 2005 A 15 MILIONS DE VENDES AL NOSTRE PAIS

El comerç just a l’estat esLa Unitat d’Alerta sobre conflictes, drets humans i panyol ha crescut un 28,4% construcció de pau realitza un seguiment diari i una des de l’any 2000, arribant al anàlisi sobre conflictes armats, situacions de tensió, 2005, a un total de vendes processos de pau, rehabilitació postbèl·lica, crisis de 15 milions d’euros. Les humanitàries, militarització i desarmament, drets perspectives sobre la incihumans, construcció de pau... D’aquesta anàlisi sordència d’aquest tipus de cogeixen les publicacions Semàfor (quinzenal), Butllemerç també són optimistes, tí mensual, Baròmetre (trimestral) i Alerta! (anual). El i així va quedar palès a les projecte de la Unitat s’inicia al gener de 2001 amb el Jornades de Comerç Just i suport de la Generalitat de Catalunya, però ja des de Finances Ètiques que es van l’any 1998 l’Escola de Cultura de Pau realitzava un celebrar l’1 i 2 de desembre informe anual , on s’analitzava la situació mundial a partir de l’observació de trenta indicadors derivats a Barcelona. Molt més desenvolupat en d’altres països dels vuit criteris del Codi de Conducta sobre comerç europeus, el comerç just mostra símptomes de consolidació a Espanya, on per cada 1.000 habitants es d’armes aprovat pel Consell de la UE al 1998. registra una despesa mitjana anual de 268,3 euros (entre el 60 i el 70% en època nadalenca), encapçaPer a més informació: lant la llista Catalunya, el País Basc i Aragó. alerta.escolapau@pangea.org | Tel. 93 581 27 52

14 notícies de cooperació, solidaritat i pau del món

NADALS MULTICULTURALS Amb la finalitat de donar a conèixer les diferents formes de celebrar el Nadal al món, la regidoria de Polítiques d’Immigració proposa la celebració dels tercers Nadals Multiculturals el dia 22 de desembre a l’Escorxador. Al llarg de tota la tarda s’organitzaran diferents activitats, el públic infantil podrà participar en tallers de manualitats o seguir la representació de Els Pastorets en teatre de titelles. Durant la jornada diferents grups i corals interpretaran músiques nadalenques anglosaxones, catalanes i peruanes i s’oferirà una degustació de productes nadalencs de diversos països, principalment sudamericans.

recep tes d el mó n Recepta Suji Ka Halwa, NEPAL Ingredients: Sèmola de blat – suji ¾ de tassa Farina de blat ¼ de tassa Sucre 1 tassa Aigua 3 tasses i ½ Mantega salada 125 grs Llavors de cardamom verd mòlt, 2 cullerades Cardamom verd una peça Safrà uns brins Passes de corinto 10-20 peces Anacards 10-20 peces Preparació: 1. Bullir l’aigua amb sucre, les llavors de cardamom mòlt i uns brins de safrà, uns 10 minuts i reservar.

2. En una cassola fondre la mantega, agregar el cardamom obert, esperar uns segons i afegir el suji i la farina de blat, remoure constantment uns 5–7 minuts i quan surt l’aroma tirar l’aigua preparada anteriorment amb sucre, cardamomo i safrà, remoure bé i esperar uns 5 minuts més. Després deixar a foc molt lent 5 minuts, agregar les passes i els anacards. Servir calent.

Sabies què…?

•La situació geogràfica de les Illes de Tonga al Pacífic les converteix en les primeres en celebrar l’entrada de l’any nou.

•El Nadal a Austràlia té el mateix esperit que a Europa però en ple estiu. Santa Claus visita els nens vestit amb barret, samarreta de tirants i uns amplis pantalons curts.

•A Itàlia, la nit de Nadal els nens reben la visita del Pare Noël, però el 5 de gener no són els Reis Mags d’Orient els encarregats de portar els regals, sinó la bruixa bona Befana.

•Al Japó, amb l’arribada del mes de desembre, netegen les cases i, fins i tot, renoven el vestuari per donar la benvinguda a l’any nou.

•El 25 de desembre és festa nacional a l’Índia, però l’Any Nou es celebra el 20 d’abril seguint el calendari lunar hindú.

agenda

a d n e ag

fins el 2 de gener Una joguina per a un somriure CAMPANYA DE REIS 2007 Recollida de joguines, material escolar, paper d’embolicar i joguines noves, no bèl·liques.

Organitza: L’AEG Nostra Senyora del Vinyet i Creu Roja Adreça: Creu Roja, Plaça de l’Hospital, 5 de Sitges Horari: De dilluns a dijous de 10 a 13h i de 16 a 19h Divendres de 9 a 15 hores

gener e d 5 l e fins

TU E DIU MOLT DE ctes de UN REGAL QU enda de produ -v ó ci si o p ex c A la Sala To Nadal.

Começ Just per rmón Oxfam eltrú Organitza: Inte 1 Vilanova i la G 1 a, ti as b Se t n Adreça: Sa 1 Tel. 93 893 03 5

8 de gener

PRESENTACIÓ D EL LLIBRE Cia Airlines de Marisa Goñi,MatiesVallès i Felipe Armendáriz, editorial Debat e. Marisa Goñi expl ica rà com periodistes del Diari de Mallorca van destap ar la xarxa de vols secrets de l’agè ncia d’espionatge no rdamericana.

Organitza: Amni stia ALT PENEDÈS Horari: 20 hores Adreça: biblioteca Popular Torras i Ba ges, Plaça de l’Oli, 20 de Vila franca del Pened ès

gener e d 20 19 / , lic te

nf ia en co onvivènc ració i Solió i c a c c pe L’edu í cap a la rcal de Coo raf a m ar un ca a: Taula Com arcal del G z m it o Organ el Consell C s limitades d ce t t darita ó prèvia. Pla 0 04 00 rraf.ca a i 1 g c 8 c p c i 3 r Insc ació@ ció: 9 forma aulacooper n i s é t M

07 0 2 a d n ag e

15

15 de gener al 17 de febrer INSCRIPCIÓ ALS CAMPS DE SOLIDARITAT DE SETEM Per conèixer la realitat dels països del Sud a partir de la pròpia experiència.

Més informació a: 93 441 53 35 www.setem.cat // camps@setem.org

ç febrer i mar

ÀRIES RNADES SOLID JO I -V A ER V A IM CICLE PR R DE FUTUR” “LA DONA, MOTO coles les es la Igualtat” Activitats per a “A la recerca de ix u ib D e d rs cu Vè Con u Roja armats.”

Exposició de Cre en els conflictes a im ct ví a m co “La dona

25 de gener al 5 de març Curs de Metodologies i Accions Participatives, d’Àgora Nord- Sud i SETEM Inscripció a partir del 11 de desembre Informació i inscripcions: Montse López, SETEM Catalunya 93 441 53 35 ext. 122 ( de 16:00 a 20:00 hores) mlopez@setem.org // www.setem.cat

12 de gener al 30 de juny 38è Postgrau en Agents de Desenvolupament Internacional Inscripció a partir del 4 de desembre Organitza: SETEM i la Fundació Politècnica de Catalunya (UPC) Informació i inscripcions: 93 441 53 35 de 16:00 a 20:00 hores / postgrau.master@setem.org

26 de febrer al 1 de març iii curs

de conflictes i convivències geopolítica dels . conflictes.

Adreça: Edifici M iramar -Sitges

Escriu-nos a sitgesmon@sitges.cat esperem la teva opini贸 i col路laboraci贸

consell de cooperaci贸, solidaritat i pau