El cementiri estrena el Jardí dels Estels

Dol. Nou espai en record dels nadons morts durant la gestació o acabats de néixer

La iniciativa, a petició ciutadana, es va aprovar en el Ple Municipal i acompanya en el dol les famílies que han patit aquest tràngol.

Cada any a Espanya es produeixen més de 3.500 morts en el tram final de l'embaràs i 2.500 més al poc de néixer que generen un trasbals immens a les famílies que esperaven els nadons amb un amor infinit. A Viladecans, s'acaba de crear un nou espai al Cementiri Municipal per a la seva memòria: el Jardí dels Estels.

Allà, les persones que han perdut un fill o filla en aquesta situació tenen un lloc per al record i, alhora, es visibilitza aquesta realitat entre la ciutadania per fer front al tabú social sobre la mort infantil.

RECORD PERSONAL

El Jardí dels Estels incorpora un monòlit commemoratiu, però el gran protagonisme el pren la galàxia de la memòria que conformen unes pedres fosforescents i els estels que recorden cada infant. Aquests estels els podran adquirir

ANA ROMERO MEMBRE DE L'ENTITAT LACTAMATER

El Jardí dels Estels s’ha creat amb l'impuls de LactaMater, entitat local de suport, formació i informació de famílies. L’Ana Romero, veïna del barri de La Unión, forma part del grup de maternitat en dol, que li ha estat de gran ajuda en el dol per la seva filla Mariona, que va morir amb dos mesos.

> Per què era necessari aquest espai? Per a les famílies és important perquè significa que els nostres nadons existeixen. Han deixat de ser invisibles per a la societat i, a més, tenim un espai simbòlic per al seu record. És una oportunitat perquè cada família que hagi viscut aquesta situació en faci l’ús que necessiti en el seu procés de dol.

> Es parla prou de la mort perinatal?

Socialment està normalitzat que abans de les dotze setmanes un embaràs no vagi bé, tot i que quan passa moltes vegades no se’n parla. Diuen que un de cada quatre embarassos no arribarà a terme i és tan freqüent que quan passa és un dol molt silenciat, de portes endins. Moltes vegades no s'explica la notícia de l'embaràs abans d'aquesta data. I en un cas com el meu tampoc. La societat no està les famílies al Tanatori i, si volen, hi podran incorporar part de les cendres en la seva elaboració, així com el nom de l'infant, per tal de deixar un record permanent d'aquella vida que forma part de la seva família i hi ha deixat empremta. preparada per acompanyar les famílies i ens trobem molt soles i poc compreses.

> Com ho vas viure?

Vaig sentir que només em passava a mi i que no podia compartir el que m’havia passat perquè tothom tenia els seus fills vius. Vaig haver de buscar recursos i professionals fora del territori i construir la meva xarxa de suport. Des de LactaMater em van assessorar en lactància i posteriorment es va posar en marxa un grup per donar suport a les famílies que es trobin en situació de pèrdua com jo. En el grup acollim persones que han perdut un bebè des que es concep i fins a un any de vida, i ens escoltem sense jutjar.

> De vegades es diuen frases amb bona intenció que fan mal?

De vegades, quan expliques la teva experiència, per treure-li ferro et diuen que encara ets jove, que ja en tindràs més, que millor ara que quan fos més gran… i són frases que fan mal. En aquestes situacions difícils el millor és dir “ho sento” i fer una abraçada i, si es tracta d’una persona significativa, escoltar-la, acompanyar-la i validar les seves emocions.