Estimat diari:
Hola! El meu nom és Ferran, tinc 14 anys i sóc de València. Bé, ara mateix ja no sé qui sóc. Fa unes setmanes la meua mare va trobar feina a un poble fora de la ciutat i ens hem traslladat. Nosaltres, de sempre, vivim a soles. Ella em va tindre de joveneta i ara ja no ho és tant. Encara que pensa que sí. Ens fem companyia l'un a l'altre, i encara que mai no li ho diga, l'estime moltíssim. Si he de descriure'm diria que no sóc molt alt ni molt baix, que sóc més aviat grosset que prim i tinc el cabell rull, paregut a Bisbal però més curt. La meua àvia sempre ha dit que jo no li tinc res a envejar a aquest xicot. No tinc ni germans ni germanes, cap ni un. I millor. Si no, hauríem de repartir-nos els 10 € que em dóna la mare de paga cada setmana. Mai he tingut un diari però quan estàvem fent les caixes per a la mudança, ma mare em va ensenyar els seus de quan era jove, i vaig pensar que estaria bé tindre algun record de joventut per a quan siga vell. Ella diu que escrivia cada nit abans de gitar-se, jo ho intentaré. Açò d'escriure no sé si és per a mi. Demà serà el dia on tot començarà de nou. Quins nervis! Nou institut, nous companys i companyes, nous profes. Tinc ganes d'obrir els llibres amb aquesta olor a nou que tant m'agrada. Fer amigues i amics perquè ací encara no conec a molta gent. La mare està molt emocionada amb aquesta nova etapa que comencem junts; il·lusionada -8-
perquè diu que he de fer amics per a poder convidar-los a casa a fer els deures i que es queden a dormir. Pareix que encara no ha entès que ja tinc 14 anys i aquestes coses estan passades de moda. Començar 3r. de l'ESO m'entusiasma, però i si la gent del nou institut és una estirada? I si els interessa molt el futbol? A mi m'agrada, però la meua passió són els videojocs, però això conèixer tots els noms dels jugadors de futbol no em va. Que si Messi, que si Cristiano... Quins noms més estranys! En fi, espere que siga un dia guai. Bona nit, demà més!
-9-
11 de setembre
Ja he tornat de classe i la veritat és que no ha sigut tan desastrós com jo em pensava. M'ha tocat la classe de 3r. B i la gent sembla enrotllada. Encara que sóc el nou, i que algunes persones ja es coneixen d'abans, ha estat prou bé. Ens han fet una presentació molt rotllo i ens han repartit l'agenda. Ens han comentat les normes de convivència. El de sempre, com si anàrem a cremar el centre. La meua tutora es diu Llum. És la típica professora hippy. que es compra tota la roba a Desigual. Duu unes ulleres roges que li ocupen tota la cara, com les de l'un, dos, tres. M'ha caigut bé, però té pinta de voler quedar de profe guai amb nosaltres i després posar uns exàmens de valencià súper fotuts. Mentre explicava l'horari, un xic que estava al fons, crec que li diuen Jordi, ha fet un comentari i tots els altres han començat a riure. Té pinta de ser el típic graciós de la classe. També he conegut Anna, una xica molt simpàtica que s'ha assegut al meu costat. Té el cabell curt i castany, amb els ulls verds i un somriure molt dolç. Però eh, no m'agrada, d'acord? M'ha preguntat d'on venia i si duia molt de temps ací al poble. Crec que viu prop de casa perquè l'he vista caminar davant meu durant quasi tot el camí de tornada. Podria preguntar-li si li agradaria quedar per a anar junts a classe. Tal vegada sembla molt forçat perquè no ens coneixem. No ho sé. Em fa igual. A més, hem creat un grup de Whatsapp per a poder comunicar-nos entre totes i tots a classe. - 10 -
17 de setembre
Perdona'm que no haja escrit res aquests dies, he estat molt afaenat amb les coses de classe. Tinc moltes assignatures: Física i Química, Matemàtiques, Música, Biologia. Només duem un parell de dies i ja estic ple de deures. Anna, la xica que vaig conèixer el primer dia, i jo seiem junts a l'aula. És molt ordenada. Ens hem caigut molt bé i m'ha dit que podríem quedar algun dia. Ella diu que ix amb unes amigues del poble del costat i queda els caps de setmana. Crec que estarà guai. No li he dit que sí de seguida perquè no pense que sóc un passerell i que no tinc amics. Estem asseguts a la primera fila, amb la vergonya que em fa. Sempre he pensat que asseure's al fons és millor, més reservat. La qüestió és que darrere nostre estan Sergi i Jordi. Són molt manifassers, sempre estan xerrant i tramant com botar-se les classes, però si els caus bé, són molt divertits. L'Anna m'ha dit que no m'ajunte molt amb ells. M'ha contat que són els típics que van de rialles i que tenen a més d'un company atemorit. A mi m'ha semblat una exagerada. Al fons de la classe s'asseu l'Ignasi. Tot sol. No vull dir que asseure's sol estiga malament, però no m'agrada. No hem parlat mai, sembla que no vol relacionar-se amb cap dels companys i es passa les classes fent dibuixos o escrivint. Jordi i els seus amics sempre fan bromes sobre ell, de vegades fan un poc de fàstic. No vull clavar-me on no em criden, però li passa alguna cosa segur. - 11 -