© Text: Carme Morera i Tona Català © Il·lustracions: Cristina Durán (lagruaestudio.com) Assessor lingüístic: Sergi Barceló i Trigueros © D'aquesta edició: Altriam Media & Events, S.L. Edició: Xavier Bellot i Manolo Gil Disseny de la col·lecció i maquetació: alquadrat (www.alquadrat.com) Impressió: byprint 1a edició: abril del 2019 ISBN: 978-84-120052-6-4 Dipòsit legal: V1172-2019 Col·lecció Literatura Altriam Media & Events, S.L. Adressadors, 13-3ª 46001 València www.vincleeditorial.com info@vincleeditorial.com Reservats tots els drets Queda prohibida la reproducció total o parcial d'aquest llibre per qualsevol mitjà o procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, la fotocòpia o l'enregistrament, sense permís dels titulars del copyright.
Mira'm als ulls
Índex 1. El per què del segon llibre
11
2. M’he agüelat
13
3. Mariola
14
4. La mare
16
5. Les targetes als amics
17
6. Les targetes dels altres amics
19
7. Eixir del cercle de confort
20
8. I la colònia?
22
9. Telefonades
23
10. Ens morregem?
24
11. #BonitaonTour
25
12. El cartellet
26
13. La pagueta
27
14. Els cosins
29
15. Plaka
30
16. El desfici
31
17. M’encanten les estrenes de cinema
32
18. Però hi haurà xics guapos?
33
19. Em punxaran ?
34
20. Capoeira
35
21. M’agradaria tindre un bebé
37
22. La secretària
38
23. L’ordinador
39
24. Viatges
40
25. Em sent perduda
41
26. Malgrat tot, soc molt vergonyosa
42
27. No esteu bé del cap
44
28. Enric i jo, tot perfecte
45
29. Quim
46
30. La rentadora
48
31. La gossa sorda
49
32. Hui vindrà Alba?
50
33. Doneu-me temps
51
34. No soc la vostra mascota
53
35. El que a vosaltres vos importa, a mi me la sua
55
36. La bolera
56
37. Camarera!
57
38. Ens hem equivocat?
58
39. Què serà de mi?
59
40. Això quines preguntes són?
60
41. Els meus iguals
61
42. Els meus iguals, “iguals”
62
43. Mira’m als ulls
63
"Jo i Enric, perfecte" "Què faig hui? "Hui hi ha col·le?" "Hi haurà xics guapos?" "Conta'm a mi!" "S'abracem?" “Si no tinc ganes d’anar, no tinc ganes” Carme Morera, autora d’èxit. Per a Mariola i Quim
El per què del segon llibre Holaaa! Què fem, com vos va la vida? Quant de temps, eh? Ja tenia moltes ganes de contar-vos més històries però ma mare, que com ja sabeu és la que escriu però soc jo qui m’emporte l’èxit, em va dir que la gent ja estava un poc cansada de tanta Bonita i que millor descansar una miqueta, que acabarien avorrint-me. I és que hi ha persones molt envejoses, vos ho dic perquè les he patides. Jo quan era menuda i venien els meus cosins bebés a casa m’acostava d’amagat i els pegava un mos o un calbot i venien tots cara mi, dient-me «Carme, ets una gelosa! S’ha de ser mala persona per a pegar a un bebé que no t’ha fet res!» I ells què sabien! Clar que em feien coses, em posaven dels nervis amb aquella cara de babaus i tots els majors dient-los «Oh, Gràcia! Que guapa» o «I com de bé que es porta, Manuel» i coses d’aquestes de majors, a mi m’entrava una ràbia... Doncs això mateix és el que li passa a ma mare, que em té enveja perquè a ella no li fa cas ningú ni la paren pel carrer per a dirli «Tona, que guapa que estàs i que fadrina», ni res. Els meus germans crec que també estan un poc gelosos perquè abans jo era la germaneta pobreta que ha nascut amb problemes i sempre està malalta, cosa que em feia molta ràbia, i ara són els germans de l’escriptora d’èxit perquè els diuen «així que vosaltres sou els germans d'eixa gran autora que es diu Carme Morera? Doneuli molts records de part meua i digueu-li que escriga un altre llibre...». A hores d’ara ja tots sabreu que vaig nàixer el 9 del 9 del 99 a l’hospital la Fe de València, amb 9 dits als peus i a les 9 de la nit! I que els meus pares van saber des del primer moment que jo seria sempre una xiqueta especial i que els donaria moltes alegries, perquè jo altra cosa no ho sé, però soc la més simpàtica i besadora del món, tot i que ser famosa t’obliga a besar i a 11
abraçar molta gent, massa! Si encara foren xics guapos... Ei, però sapigueu que jo no bese ni la meitat que les güeles, eixes sí que són les més besadores del món. Total, que volia escriure un altre llibre per a explicar-vos que ja soc tota una fadrina. Continue fent pallassades per a cridar l’atenció, però em prenc la vida d’una altra manera i ja he deixat de preguntar-me «A mi, què em passa?» Vos sona, veritat? M’he fet major, encara que ningú de casa se n’haja adonat. Es pensen que han de continuar controlant la meua vida i que m’ho han de fer tot, com les iaies, que a aquestes altures de la pel·lícula no han comprès encara que els faig xantatge quan els demane que em donen el iogurt a culleradetes. M’he fet major i m’he adonat que molta gent que m’envolta creu que només soc una xiqueta que reglota tendresa a qui han de protegir. I això s’ha d’acabar. De vegades plore i jo no sé ni per què plore, segurament perquè no em rebente el cap de la ràbia que tinc.
12
M’he agüelat Les meues iaies i les amigues pijes de ma mare van cada setmana a la perruqueria. Jo ara també. M’encanta! Vosaltres sabeu què és arribar i que et posen una bata súper suau i que comencen a tocar-te el cap i et facen picoretes a la cara. Uff! Quin gustet. La meua germana Mariola em va dur un dia a una perruqueria xinesa que hi ha un poc lluny de casa perquè hem d’agafar el metro i tot, però eixa perruqueria sí que m’encanta de veritat. El primer dia que vaig arribar vaig dir «ala!» Estava tot ple de xics xinesos guapíssims que parlaven castellà, però jo no els vaig preguntar per què parlaven castellà perquè eren tan guapos, i a més volia causar bona impressió, que no sé ben bé què és però la meua iaia Àngeles sempre em diu «Carme, prohibit dir paraulotes ni insultar ningú. Has de ser educada per a causar bona impressió». Però a mi, tant em fa. A la perruqueria xinesa et posen en un lloc que sembla un llit i et renten el cabell. Estàs tan a gust que se’t tanquen els ulls i jo no em vull adormir perquè necessite mirar-ho tot i preguntar-li a Mariola «Teta, són xinesos, no? Son xinesos?» Jo també vull ser xinesa però tinc el cabell de negreta. Cada setmana quan vaig a la perruqueria em passen una planxa que crema un poc però jo no em queixe ni dic res. Em quede mirant-me a l’espill i pensant «Marededéu, que lletja que soc! Noooo, que soc molt guapa!» I no vull posar-me les ulleres de cap manera. Jo crec que m’he agüelat perquè si vas cada setmana a la perruqueria és perquè o eres una güela o una pija i crec que és pitjor ser pija que güela.
13