GABRIEL FERRATER
EAST RIVER
- 9 -
The feeling of health, the full-noon trill, the song of me rising from bed and meeting the sun
La levedad anónima del ser Antes de tu mirada sólo un rostro vacío
JENARO TALENS
Vaig abandonar el braç, que no fos meu i no les vaig mirar més, anguniat fins a l’estació, i el súbit trenc d’una corda de cello, la més baixa
WALT WHITMAN
- 11 -
El sol nodreix la veu del cel, el senyal secret que ens escalfa aquesta nit de l’arribada quan s’esdevé tota d’arrels en el sol previ a la consciència d’haver estat sols una nota tova i efímera a la corda vibrant d’un arc o d’una lira.
ARRIBADA
Teníem el sol a l’esquena, és així, quan puges als núvols i déu, cap dels déus no hi eren, —baix, vaixells insignificants envestint contra la marea—, sentíem el sol a l’esquena, aquest vell company que eixamplava les hores en dies, en anys i pans i pells i colps i vides, i la llum del sol a l’esquena fixava les coses en timbres lluents, cristal·lins, sense nafres quan el canvi n’era l’essència.
I més enllà de la finestra les oficines en el gel d’acer i cristall que emmiralla Central Park badallant en boira: hi han treballat tota la nit i el dia que la prossegueix despatxos frisosos, cofois de reomplir el món amb coses a la bestreta de milions.
- 12 -
HOTEL CONTINENTAL
Naufraguem en aquesta cambra que s’ha varat tot embocant la badia de Times Square, i la popa, Sèptima amunt, encallada fregant el Carnegie Hall: paret amb paret s’escolen les notes malenconioses de l’assaig —diria un proemi wagnerià, si hi parem esment—.
Mentre tant tu i jo ens posem a la tasca bella i heroica de barrejar els nostres cossos abandonats a la maror de llençols, escuma batuda contra els esculls de la pell que se sap sols en l’intercanvi amb l’altra pell i en la bravura del llampec obscur que ens traspassa.
Mentrestant, tu i jo estem buidant-nos, com nàufrags que som de tots els perills i ventures en aquestes platges estranyes estranyes són totes les platges fins que, instal·lats, les habitem i les conreem amb l’oblit, blanques fites, altes ensenyes que ara salve en aquest hotel.
- 13 -
- 14 -
ALLEN GINSBERG
Està la Llibertat encadenada a la voravia de la Cinquena, la cotització es devaluà a la Borsa quan s’atestà la seua baixa llei i el rovell de bronze blau s’escrostava pel ruixim persistent de la pluja àcida.
Amb cadenes la tenen a la tenda de souvenirs, no siga que algun lladre maquine furtar-la amb traïdoria. Encara que, si vols, tu la pots tindre: per sols dos dòlars vint-i-set centaus la mida menuda, tota una ganga.
America l've given you all and now l'm nothing. America two dollars and twenty seven cents January 17, 1956.
LA LLIBERTAT ENCADENADA
La vida ens fa creure, cap cota, enterca, que el rumb seguim negociat amb l’atzar. És la passió, però, qui escriu la ruta: t’arrossegà Whitman a tu i les barbes amb mariners que et sotjaven florides; També hi vaig al teu darrere, ensumant els versos a les escales d’incendi, els perpetrats per la geometria, tot escoltant l’estampida dels búfals llançats del pont de Brooklyn a l’East River. No hi ha pacte si el Hudson embriagat se’n du les roses, la sang i la llet.
LORCA EN COLUMBIA UNIVERSITY
fugaç com un miracle o un somriure d’escuma ENRIC SÒRIA
Per què t’estranya, Lorca de Columbia, aquest llampec d’ira al barranc de Víznar? Les flors safir que flairen la tragèdia bevien sang negra que les regava. Entre cristall i acer estava plantada l’agonia de vaques escorxades.
Per a guarir el mal d’amor solcares aquest riu nou que et salvava de l’ombra, però el corrent et va dur a l’Havana, i allí aquell mar de sucre i suor dòcil t’enlluernava amb el sol del regrés, la teua terra, on sembrar l’esperança.
- 15 -
- 16 -
On trobaré aquella esfera armil·lar, que va guardar al campus de Columbia el jou i el solc de la fecunda sembra, on el record de la palpitació còsmica, on, Federico, on trobar el fulgor glaçat d’aquells trets en l’alba?
El fosc barranc de Víznar encén l’aigua, els gratacels que la rosa emmiralla, l’asfalt tendre, les frements avingudes, el redimit brogit de la consciència, versos de llum que ens obrin l’horitzó, la immensitat del clam de l’esperança.