VIU Valls 03

# 03 | Març 2019 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

#03 Març 2019

www.viuafons.cat

VALLS

I a més: Entrevista a Mònica Gelambí | Història: l’aiguat de Santa Tecla | Entrevista a Jordi Balaguer | Especial Salut | Especial Veterinaris

TOT A PUNT PER A L’AMPLIACIÓ

DEL MUSEU

L’equipament passarà a ocupar la major part de l’edifici de la Casa de Cultura amb l’objectiu de fer-lo més accessible AF_FCL_Tarragona_UX250h_MARZO_2019_210x50.pdf

1

7/3/19

12:10

a

comple-

tampoc no és massa bona.”

t els profes-

Descarrega, per la seva banda, de-

als dels dints centres de col·labo-

fensa que des de l’any 2015, el Servei Català de la Salut (CatSalut) ha invertit uns 9,5 milions d’euros a l’Hospital

i un exem-

Joan XXIII. Aquesta inversió ha anat

és el cas de ges del Joan I d’especiali-

destinada a la creació d’una Unitat de Cures Intensives Pediàtrica que des del 2017 atén uns 400 infants l’any. També

quirúrgiques realitzen in-

s’ha realitzat la segona fase de la reforma del servei d’urgències, així com la

pital de Valls tem trasllats”,

reforma de la unitat de cirurgia major ambulatòria i l’adequació del servei de

defensa que rveis sinó tre-

rehabilitació. També s’han invertit gairebé dos milions d’euros en la cons-

ada i comptar per donar res-

trucció de la nova sala d’Hemodinàmica que ha de permetre realitzar entre

ital Joan XXIII, a Tarragona. Foto ICS

SALUT

39

CADA GRAN SOMNI COMENÇA AMB UN BON DESCANS

C/ Lluís Homs, 3, local 1G1 | 43800 Valls (Tarragona)

Tel: 977 60 80 88

NOU MAZDA3 FA B R I C AT PE R E M O C I O N A R-T E

Disponible amb etiqueta

Gamma nou Mazda3. Consum combinat WLTP_ 4,8 – 6,7 l/100km. Emissions CO2 WLTP_ 130-152 g/km (106-128 g/km NEDC).

KIMAUTO TARRAGONA - 977 553 453 NOMBRE CONCESIONARIO KIMAUTO TORTOSA - 977 440 308 DIRECCIÓN TELEFONO WEB

HISTÒRIA

L'AIGUAT DE SANTA TECLA: LA TEMPESTA QUE VA CAUSAR 575 MORTS “Rubina de Santa Tecla, que vas deixar mal rastre; la terra va quedar erma, com el cor d’una madastra”. Josep Iglesias i Guizard (el poeta de la Segarra) Marc Pons

T

arragona, 23 de setembre de 1874. Matinada de la Diada de Santa Tecla. Fa gairebé un segle i mig. Una fortíssima tempesta escombrava els cims, les vessants i els peus de les serres de Prades i del Tallat, límit natural entre el Camp de Tarragona i les planes de Lleida. En poques hores van caure més de 1.000 litres/ m2; i els rius Francolí, Gaià, Brugent i Glorieta (de la conca mediterrània), i Corb, Ondara, Sió, Montsant i Siurana (de la conca de l’Ebre) van multiplicar per 500 el seu cabal ordinari.

Durant aquella fatídica diada de Santa Tecla de 1874, el Francolí -al seu pas per Tarragona- va arrossegar un cabal de 750 m3/segon, que equival al

L'AIGUAT DE SANTA TECLA SERIA EL DESASTRE NATURAL MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA Tarragona. Gravat que escenifica l'Aiguat. Font Archivos Españoles en Red. Ministerio de Cultura

32

VIUMARÇ2019 - HISTÒRIA

cabal màxim (el dels mesos de primavera) del riu Ebre sota el pont d’Amposta. L’Aiguat de Santa Tecla, que va ser fruit d’un fenomen meteorològic que contemporàniament coneixem com la “gota freda”, seria el desastre natural més gran de la història contemporània de Catalunya: va causar un mínim de 570 víctimes mortals; i va provocar l’ensorrament de més 700 edificis.

L'Espluga de Francolí. Font Major. Placa commemorativa de l'Aiguat que assenyala el nivell màxim

TARRAGONA Segons les fonts documentals, a Tarragona va ploure amb molta intensitat entre la una i les sis de la matinada. La característica orografia de la ciutat va fer que els carrers i places de la Part Baixa i del Serrallo, fossin els més afectats. Les mateixes fonts afirmen que el perill no venia tan sols del nivell de l’aigua (que en alguns carrers va assolir una alçada d’un metre sobre les llambordes), sinó de la força, la velocitat i la violència de l’aigua canalitzada pels carrers que unien la Rambla i el port; i a través de les sèquies desbordades que, llavors, regaven les terres de conreu a la zona de l’actual carrer Pere Martell. Les fonts, també, afirmen que el Francolí es va desbordar a 2/4 de tres de la matinada, provocant la inundació del barri del Serrallo. No obstant això, a Tarragona no hi va haver víctimes mortals; però si que, en canvi, es van comptabilitzar importants danys materials: va ensorrar els dos ponts del ferrocarril, i va afectar molt greument un centenar d’edificis.

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ I MONTBLANC En canvi, l’Espluga de Francolí va ser el poble -de les comarques tarragonines- més castigat en número de víctimes mortals: es van comptabilitzar 24 morts. El Francolí es va desbordar i es va endur -literalment- les cases de pagès, els obradors i els molins situats a l’areny del riu. L’elevat número de víctimes s’explicaria per tres motius: la crescuda inesperadament sobtada del cabal; el congost natural per on passa el riu, que va convertir aquella zona en una ratera; i l’hora de la riuada, que va atrapar la majoria dels veïns dormint. A Montblanc, la capital comarcal, les coses no va ser massa diferents. El Francolí també es va desbordar però, segons les fonts, l’aigua va agafar més amplada i menys alçada i el cabal es va escampar: es va endur -literalment- la quasi totalitat del raval de Santa Anna, i les cases de pagès, els obradors i els molins situats entre el curs fluvial i la muralla de Santa Tecla, que es correspon a la zona que avui ocupa l’estació del ferrocarril). Es van comptabilitzar 8 víctimes mortals.

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ VA SER EL POBLE -DE LES COMARQUES TARRAGONINESMÉS CASTIGAT EN NÚMERO DE VÍCTIMES MORTALS: ES VAN COMPTABILITZAR 24 MORTS LA RIBA, EL MORELL I LA POBLA DE MAFUMET Son les mateixes fonts les que revelen que al congost de La Riba, l’aigua es va endur tot el que va trobar dins el calaix

VIUMARÇ2019 - HISTÒRIA

Montblanc. Dibuix de l'àrea afectada. Obra del coetani Ramon Cantó. Font Blog La Font de Sant Francesc. Eduard Contijoch

natural format pels rius Francolí i Brugent: cases de pagès, obradors i, sobretot, molins paperers. Les fonts no es posen d’acord amb el número de víctimes mortals, però tot indica que no serien menys de 3; els cadàvers de les quals, en els dies posteriors, serien localitzades riu avall, davant dels pobles d’El Morell i de La Pobla de Mafumet.

Segons la crònica del rector Ramon Lluch, redactada poc després de la catàstrofe, i que resulta tan il·lustrativa com paradigmàtica, el riu -només a La Riba- es va endur, totalment, 6 molins paperers (Manxes, Viló, Farré, Figuerola, Tresos i Pascual) i un obrador de ferreria (Farré); i va causar danys molt greus a 6 molins paperers més (Català, de la Roca, Callas de les Roixeles, Jant, Mas i Cardó). Relata també que “van caure totes les cases de la Costeta del Teixidor i del carrer del Tigre, i s’endugué part de les cases Bernadés, Garriga i Sans (...) i de la font pública gran”.

VALLS, PICAMOIXONS, EL MILÀ, LA MASÓ I EL ROURELL. Les mateixes fonts que relaten aquella catàstrofe dibuixen un paisatge dantesc. Expliquen, per exemple, que entre Picamoixons i Valls, a primera hora de la matinada d’aquella fatídica diada, l’avinguda d’aigua que portava el Francolí ja sobrepassava el Pont de Goi (més de 10 metres per damunt del seu nivell habitual); però, sorprenentment, aquella sòlida construcció -llavors amb

33

Conesa (Conca de Barberà). Fotografia actual amb la marca del nivell maxim. Font Viquipedia

més de cinc segles d’antiguitat-va resistir perfectament a diferència dels -també aleshores- recents ponts de la via del ferrocarril a Vimbodí, a Vilaverd i a Altafulla; que es van perdre per sempre. No es van produir víctimes mortals, però els camps de conreu situats a l’ampli congost que forma el riu als termes de Valls, d’El Milà, de La Masó i d’El Rourell van quedar arruïnats. La força i la violència de les aigües va ensorrar marges, va rebentar sèquies, va arrabassar arbres i, en definitiva, va cobrir de runes l’horta del Francolí, deixant un paisatge de desolació i de mort. En els dies següents apareixerien nombrosos cadàvers arrossegats des de riu amunt.

REUS, PORRERA, CORNUDELLA, LA VILELLA BAIXA I MORA D’EBRE Els rius i torrents que neixen a la serra de la Mussara es van convertir en avingudes incontrolades d’aigua. A Reus es van produir importants danys a l’aparell agrari, però no es va comptabilitzar cap víctima mortal. Segons les fonts, en aquesta zona les aigües van produïr un efecte que en la terminologia pa-

gesa es coneix com a “rovinada”: una pluja torrencial que entolla els camps i que no evacua fins passats els dies. En canvi a la zona alta del Priorat, per la pròpia orografia del terreny, les aigües van aparèixer i desaparèixer amb una velocitat i una violència inusitades. A Porrera i a Cornudella, el cop d’aigua va ensorrar diverses edificacions i, més concretament, a la Vilella Baixa, es va endur 14 cases, una ermita i va causar un mort. A la Ribera, Ginestar va comptabilitzar tres morts i diversos ensorraments; i a Móra d’Ebre es van produir les dues úniques víctimes mortals d’aquella catàstrofe no directament re-

LA ZONA ALTA DEL PRIORAT, PER LA PRÒPIA OROGRAFIA DEL TERRENY, LES AIGÜES VAN APARÈIXER I DESAPARÈIXER AMB UNA VELOCITAT I UNA VIOLÈNCIA INUSITADES La Vilella Baixa. Pont sobre el riu Montsant

34

VIUMARÇ2019 - HISTÒRIA

lacionades amb els efectes de l’aigua: en el decurs de la tempesta un llamp va abastar i carbonitzar els dos sentinelles de la caserna de la Guàrdia Civil.

ELS POBLES DE LA VALL DEL GAIÀ I LES PLATGES DE DE PONENT També el riu Gaià va experimentar un crescuda espectacular. Segons les fonts, a Tamarit (on desemboca a la Mediterrània) portaria un cabal d’entre 200 i 300 m3/seg., es a dir la meitat del cabal de l’Ebre sota el pont d’Amposta; i va ensorrar nombroses cases a Pontils, a Santa Perpètua del Gaià; i va arruïnar els camps de conreu de La Riera, Ferran, Altafulla i Torredembarra. Però tot i l’espectacular devastació, les fonts no comptabilitzen cap víctima mortal.

En canvi, el resultat d’aquella catàstrofe es començaria a fer evident a partir de l’endemà (24 de setembre de 1874), quan començarien a aparèixer els cadàvers de les víctimes que el riu Francolí havia arrossegat fins a les platges de Tarragona, de Vila-seca, de Salou, de Cambrils, de Mont-roig i d’Hospitalet de l’Infant. En total, es comptabilitzarien 57 cadàvers, entre ells els que havia relacionat el rector de La Riba “un jove fadrí en el molí dels Tresos, un noi en el molí de Pasqual i un jove casat en

Tàrrega. Gravat dels desperfectes causat per l'Aiguat. Font La Ilustracion Española y Americana

el molí del Manches. El jove del molí dels Tresos i el del molí del Manches eren germans”.

TÀRREGA I GUIMERÀ: LA PITJOR PART DE LA TRAGÈDIA Tàrrega, a l’Urgell; i Guimerà, actualment, també, a l’Urgell però que forma part de la Segarra històrica, van ser els pobles més tràgicament afectats per l’Aiguat de Santa Tecla. Tant numèricament com proporcionalment al conjunt de les seves respectives comunitats. A Tàrrega, el riu Ondara es va emportar -literalment- el raval de Sant Agustí, situat a la part baixa de la ciutat (sobre l’antic call jueu) i format per cases i obradors. En el decurs de la matinada el nivell de l’aigua va assolir la plaça de Sant Antoni i el carrer Major (quasi 10 metres per damunt del nivell habitual del riu). Resultat: 150 víctimes mortals (que representaven el 3% de la població total) i 250 cases afectades parcialment o totalment (una quarta part del parc immobiliari local).

I a Guimerà, el riu Corb es va endur totes les cases, obradors i molins situats a l’areny i van morir 35 persones (el 2,50% de la població total). Segons les fonts documentals, tant a Tàrrega com

a Guimerà, la majoria de les morts va ser causades per ensorraments.

EIXADERS, EL POBLE QUE VA DESAPARÈIXER PER SEMPRE Tàrrega i Guimerà sumarien una tercera part del total de víctimes mortals d’aquella catàstrofe. Però l’Ondara i el Corb no s’aturarien allà. En el seu sinistre trajecte riu avall, l’Ondara va causar 13 morts a Vilagrassa (Urgell). I els torrents que els tributaven les aigües en

A TÀRREGA, EL RIU ONDARA ES VA EMPORTAR -LITERALMENT- EL RAVAL DE SANT AGUSTÍ, SITUAT A LA PART BAIXA DE LA CIUTAT causarien 10 a Claravalls (Urgell); i 10, també, a La Floresta (Garrigues). Però el cas més espectacular seria el d’Eixaders, un petit poble de 6 cases (uns 30 habitants) i d’activitat agro-ramadera, situat a la vall mitja del Corb, entre Belianes (Urgell) i Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell). El riu Corb -el vell Flumen Curvis dels romans (el riu dels retombs)- va passar pel territori en línia recta, i va arrasar totes les edificacions.

No hi ha dades oficials del balanç de víctimes mortals, però tot indica que seria elevat. Probablement, s’aproximaria al 100%. Eixaders no va ser mai reconstruït. Actualment, només resten dempeus les quatre parets de la “Torre del Coix”, la que havia estat l’edificació principal del poble. El darrer testimoni de la vida que es va endur l’aigua.

Guimerà i la Vall del Corb, vistos del de la torre del Castell. Foto Marc Pascual.

36

VIUMARÇ2019 - HISTÒRIA

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

Nou

Condueix la revolució elèctrica.

NOU CR-V HÍBRID 2.0 i-MMD ELEGANCE PER 295 € AL MES I 5 ANYS DE MANTENIMENT GRATUÏT 1 Entrada 9.359,60 €. 36 quotes 295 €. Quota final 19.972 €. TAE 8,30%.

Consum combinat (l/100 km): 6,9. (NEDC: 5.3). Emissions CO 2 combinada (g/km): 156. (NEDC: 120).

PVPR a la Península i les Balears per a CR-V 2.0 i-MMD 4x2 Elegance: 34.395 € incl. IVA, transport, imp. de matriculació, aportació del Concessionari i marca. Preu finançant un mínim de 10.000 € amb permanència mínima de 24 mesos. Entrada 9.359,60 €, despeses d’obertura finançades 751,06 €. Import total del crèdit 25.786,46 €. 36 quotes de 295 € i 1 quota final de 19.972 €. Import total degut 30.592 €.

Preu total a terminis 39.951,60 €. TIN 6,80%, TAE 8,30 %. Oferta financera d’Honda Bank GmbH S.E. subjecta a aprovació i vàlida fins al 31/03/2019. *5 anys de garantia (3 anys de l’original + 2 d’extensió de garantia mecànica) segons condicions contractuals a consultar a través de la Xarxa Honda. No inclou pintura metal·litzada ni despeses de matriculació. 1Contracte de Manteniment inclou revisions programades per Honda, recanvis, peces originals (excepte desgast) i mà d’obra durant 5 anys o 100.000 km (el que abans succeeixi). Consulta cobertures/exclusions a honda.es.

TECNOTARRACO. Concessionari Oficial Honda a Tarragona. Carretera N-340, km 1159. Tel. 977 54 31 50*. Tarragona. *Contacti amb nosaltres per a més informació i sol·licitud de prova.

Graus URV 2019-2020

Crea el teu futur · Rep una formació de qualitat en el grau que més t’agradi. · Beneficia’t d’un professorat proper i de suport personalitzat. · Aprofita la proximitat amb el teixit productiu: pràctiques en empreses i sortides professionals reals. · Participa en una formació pràctica des del primer dia. · Apunta’t a un programa de mobilitat per estudiar i fer pràctiques arreu del món. · Gaudeix d’un complet programa de beques al teu abast.

Informa’t dels graus 2019-2020 a:

urv.cat/graus

... i sobretot, viu una de les experiències més apassionants de la teva vida: la universitat!

Vine a conèixer la teva universitat!

10 d’abril: Jornada de portes obertes 16 de març i 27 d’abril: Jornada especial per venir amb la família Inscriu-t’hi a: www.urv.cat/portesobertes

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor.

Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos.

Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

ARRIBA A TARRAGONA I A REUS

WIDEX EVOKE

El primer audiòfon del món amb intel·ligència artificial

PLATAFORMES ELEVADORES Els Centres Auditius Aural de Taseguit aplicar el Machine Learning rragona i ReusPER i el Centre Auditiu a l'àmbit de l’audiologia. Cosa que VERTICALS A PERSONES, Ciutat de Tarragona conviden a les acaba d'aconseguir el fabricant danès ASCENSORS PER A persones amb pèrdua auditiva a Widex.

UNIFAMILIARS, CADIRES provar aquests nous audiòfons, que El nou WIDEX EVOKE inclou opcions inaprenen de l'experiència de l'usuari teractives perquè l'usuari pugui triar com SALVAESCALES I MONTACÀRREGUES per oferir una millor audició a mida vol sentir-hi en qualsevol lloc on sigui.

PERqueAs’utilitzen HOSTALERIA I INDÚSTRIES L'audiòfon va aprenent quines són La intel·ligència artificial i el machine les necessitats i les preferències de learning estan totalment presents a les l'usuari. A més, l'audiòfon envia al núvol nostres vides. I de múltiples maneres. les dades anònimes de tots els usuaris Hi ha intel·ligència artificial als resultats de WIDEX EVOKE del món per oferir 43800 VALLS (Tarragona) que ens apareixen quan fem alguna cada cop una millor audició a cadascerca a Google, quan traduïm textos cun d'ells. Són639 audiòfons, més, sense 82 95a67 per Internet o quan el navegador del piles, connectats al mòbil (les trucades e-mail: fornosllado@fornoslladoelevadors.com nostre smartphone ens presenta rutes se senten directament en l'audiòfon) i per evitar un embús. controlables des d'una app. Miniordiweb:alternatives www.enier.com Fins ara, però, ningú havia aconnadors per a l'audició, en definitiva.

El nou WIDEX EVOKE, ja disponible als Centres Auditius Aural de Tarragona i Reus i el Centre Auditiu Ciutat de Tarragona.

dificultats per aquest model de consorci i hem apostat finalment per una entitat pública amb un 100% del CatSalut.

L’Ajuntament i el territori mantindran presència al consell d’administració de la societat, perquè som qui coneix millor les necessitats de la població de l’àrea d’influència de l’hospital”, comenta Llauradó.

sumpció de passius financers derivats de la construcció de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Aquest és el primer pas en ferm després de les paraules del director del CATSalut, Adrià Comella, anunciant el desembre passat que la Generalitat assumiria la gestió íntegra de l’hospital reusenc.

“ARA FUNCIONEM AMB UNS MÍNIMS I HI HA DEU QUIRÒFANS QUE NO ESTAN OBERTS”

L’A j u n t a m e n t mantindrà la titularitat de l'edifici.

Segons els plans del CatSalut, una societat de dret públic es farà càrrec del centre abans del 31 de desembre de 2019. L’exercici 2018 s’ha tancat amb un dèficit al voltant d'uns 2,5 milions, quantitat que assumirà el CatSalut a través d'una subvenció. Fa uns dies el Diari Oficial de la Generalitat de Cataluna (DOGC) publicava una disposició, a través del Departament de Presidència, decretant la creació d’una empresa pública que podria assumir el deute de l’Ajuntament fins un màxim de 62,7 milions d’euros, que es deriva de l’as-

Per al president del COMT, Fernando Vizcarro, el canvi de gestió en l’hospital reusenc és una bona notícia: “L’Hospital de Sant Joan ja va néixer sent una infraestructura sobredimensionada pel servei que havia d’aportar. La gestió ha estat molt complicada des dels inicis i calia una revisió important centrada en dos punts; una dotació econòmica adequada i una reestructuració dels recursos humans així com de les tasques.

Esperem que amb l’entrada del CatSalut millori una situació que en nombroses vegades s’ha catalogat de caòtica.”

Els treballadors del centre reusenc estan a l’expectativa de com es concretarà

el canvi de gestió. “Els resultats de la gestió de l’hospital per part de l’Ajuntament de Reus han estat molt dolents i esperem que siguin més positius amb els canvis.

No sabrem que passarà però creiem que la gestió directa per part del CatSalut en millorarà l’eficiència”, afirma Isabel Méndez, delegada de Metges de Catalunya a Hospital de Sant Joan. Méndez assegura que l’hospital no està sobredimensionat per la població de la seva àrea d’influència, sinó que cal invertir-hi més recursos perquè estigui del tot operatiu: “Ara funcionem amb uns mínims i hi ha deu quiròfans que no estan oberts.”

Llauradó, per la seva banda, afirma que actualment el nou Hospital de Sant Joan està ocupat gairebé al 100% després de l’obertura de l’ala de salut mental, gestionada pel Grup Pere Mata. “Un hospital com el nostre té característiques molt valorades pels pacients, com que totes les habitacions són individuals, amb la millora de la intimitat dels ingressats”, apunta la presidenta, que també destaca la tecnologia avançada que disposa el centre i que atrau professionals d’arreu per realitzar la seva carrera professional a Reus.

L’HOSPITAL DEL VENDRELL NECESSITA UNA AMPLIACIÓ L’Hospital del Vendrell, gestionat per la Xarxa Santa Tecla, va iniciar la seva activitat l’any 2004 per cobrir les necessitats d’una de les comarques que més creixia de Catalunya, el Baix Penedès i que no tenia un centre hospitalari de referència. La població resident a la comarca supera els 100.000 habitants i a l’estiu arriba als 350.000.

l’ampliació del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Torredembarra, que dona servei a la vila i els municipis del voltant. La Xarxa Santa Tecla estudia la possibilitat d'ampliar els serveis del CAP en una zona que no sigui adjacent al centre mèdic actual, la opció fins ara es plantejava. El projecte es troba en una fase molt embrionària, però un dels nous serveis del CAP torrenc podria ser la radiologia.

“A l’Hospital del Vendrell hi ha una plena ocupació i hi hem arribat abans del previst, però les llistes d’espera són correctes. A Urgències hi ha més pressió. Ens hem de plantejar una ampliació, que ja està projectada amb nou mòdul annex per doblar serveis. Seria ideal que pogués estar operatiu d’aquí a tres o cinc anys”, explica el gerent de la Xarxa Santa Tecla, Joan Maria Adserà, que recorda que “el Departament de Salut prioritza els recursos en la recuperació del poder adquisitiu dels professionals, però aquests també necessiten espais per poder desenvolupar la seva activitat en condicions.”

Fa molts anys que l’Ajuntament i els usuaris demanen

VIUGEN2019 - SALUT

43

EL NOU HOSPITAL JOAN XXIII, UN PROJECTE EN TRES FASES La consellera de Salut, Alba Vergés, atenent els mitjans fa uns mesos després d’assegurar la inversió de 48 milions per iniciar les obres del nou Hospital Joan XXIII

El nou complex sanitari de l'Hospital Joan XXIII, previst en el Pla Estratègic Sanitari (2016-2020) de la Regió Sanitària de Tarragona, s'articularà en tres fases. Inicialment, només se n'habili-

taran 25.000 metres on s'hi traslladarà tota l'activitat que s'ofereix actualment als vells edificis, el B1 i el B2, que quedaran buits. La segona fase preveu l'enderroc de l'emblemàtica façana,

sos econòmics basada en la població actual i el seu nivell socioeconòmic, que comporti l’homologació de les prestacions sanitàries amb el promig dels altres territoris de Catalunya, per tal de no discriminar les ciutadanes i els ciutadans, en funció del seu lloc de residència.” En el document es detallen les necessitats d’aquest territori pel que fa a inversions, tant en l’atenció bàsica com l’hospitalària.

Vizcarro (COMT) afirma que “el gran problema de l’atenció primària és la manca de personal, que ha portat a no substituir als companys i a una sobrecàrrega assistencial i que fa que coses com el temps de visita al pacient, sigui insuficient.” “La falta de temps no permet una conciliació familiar plena i no ens deixa temps per poder-nos formar. Estem en un sector on els avenços són constants, necessitem estar al dia de les últimes novetats”, assenyala Vizcarro, que denuncia que “les retallades que hem patit en els darrers anys han fet que no tinguin unes condicions salarials justes.” “A vegades hem arribat a per-

dre fins al 28% del nostre poder adquisitiu”, adverteix.

“Els problemes en l’atenció primària són el reflex de la situació que viuen els nostres professionals. Els metges som la cara visible d’un problema. Ens veiem exposats a les frustracions de pacients descontents amb el sistema sanitari però això mai justifica una agressió. En aquest cas sempre tindrem tolerància zero cap a les agressions que poden patir les metgesses i els metges”, denuncia Vizcarro.

46

“EL GOVERN JA TÉ COMPROMESOS 48 MILIONS D’EUROS QUE PERMETRAN COMENÇAR LES OBRES DEL NOU JOAN XXIII”

VIUGEN2019 - SALUT

formada pel B1 i B2; diversos trasllats i la construcció d'un nou immoble de 10.000 metres per a usos ambulatoris i de consultes, que fins ara estaven disperses per tot el recinte. La tercera base preveu dos nous blocs amb 10.000 metres quadrats més, un a l'espai que deixarà l'edifici d'Infermeria i, l'altre, a la zona alliberada a l'actual façana. El projecte té com a objectiu reforçar el seu paper d’hospital de referència en alta complexitat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Està previst que l'hospital del futur disposi d'un total de 80.000 metres quadrats de superfície, un 25% més que l'actual.

KIA DEMOSTRA QUE ESTÀ CAPACITADA PER OFERIR COTXES AMB UNA MARCADA FILOSOFIA ESPORTIVA

LLEGEIX-NOS ON TU VULGUIS

www.viuafons.cat

Llegeix els nostres continguts a través del teu telèfon, tauleta i ordinador. Segueix les nostres xarxes socials.

Consulta a l’hemeroteca tots els exemplars publicats.

A www.viuafons.cat hi trobaràs: reportatges de proximitat, d’història i altres curiositats; entrevistes destacades; novetats del món del motor; especials temàtics; consells de col·laboradors professionals; agenda d’oci local.

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

ESTEM PARLANT DES D’EMOCIONS HUMANES, NO PODEM VALORAR OBJECTIVAMENT LES “EMOCIONS” DELS ANIMALS. ÉS UN TEMA COMPLEX

ÉS IMPORTANT LA VACUNACIÓ DE RÀBIA, HI HA MOLTA IMPORTACIÓ DE CADELLS DE PAÏSOS ON HI HA RÀBIA, A MÉS HI HA MOLT FLUX DE PERSONES I ANIMALS ENTRE PAÏSOS

PATROCINADOR OFICIAL

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

QUÍMICA

CENTRE COMERCIAL - REUS

...I MOLT MÉS!