VIU Valls 04 by VIU A FONS

AF_FCL_Tarragona_UX250h_MARZO_2019_210x50.pdf

7/3/19

12:10

posar el nom i el prefix: “San Carlos”. Una moda de l’època que revela que aquells Borbons de perruques impossibles i de pigues pintades amb llapis de carbó, al marge d’un gust estètic discutible, tenien una obsessió malaltissa per transcendir en la història. Sant Carles de la Ràpita, oficialment i en castellà “San Carlos” (el català estava proscrit i perseguit des del 1714), seria el primer projecte de ciutat sobre el Delta. Una ambició que, com solia passar amb la majoria d’iniciatives que partien d’aquella cort borbònica pretesament il·lustrada quedaria,

LA CARTAGENA CATALANA, VA CANVIAR DE FESOMIA I DE NO CARLES III LI VA IMPOSAR EL NO I EL PREFIX: “SAN CARLOS”

fer el camí en solitari amb l’esfo cament, de la gent que van ser ment, abandonats quan a M

Fotografia d'unes barraques tradicionals. Finals del segle XIX. Font Centre d'Interpretac

VIUABR2019 - HISTÒR

õõÙéé£

ĝĠ ź é·Ê £ ĞĜĝĥ 29<+<3 ! 2 # 2 # 2 2

" ,))&! !" !,/0 )0 & ,00 /"$ ) / 0,/1&! 5 / ))6 0,/1&! 5 0-/&+1 "+1/"$ !" -/"*&0

=/<@/3=

õõÙéé£

ORGANITZADORS

ĝĠ ź é·Ê £ ĞĜĝĥ 29<+<3 ! 2 # 2 # 2 2

BTTorre la Transrabosenca

" ,))&! !" !,/0 )0 & ,00 /"$ ) / 0,/1&! 5 / ))6 0,/1&! 5 0-/&+1 "+1/"$ !" -/"*&0

=/<@/3=

Ajuntament de la

Torre de l'Espanyol 0,/1&! & //& ! "+1/" ! 1"+ &Â )0 3&0&1 +10 j ¾0 ! *2+1 !") *- !" #21 ,) 7,+ ! ,))&! ) *- !" #21 ,) * 0"/3"& !" !215"0 & /"+1 & &0 7,+ % &)&1 ! -"/ ) *- ! 1"$,/& ")È 1/&.2"0 3&12 )) *"+10 0Æ)&!0 & )Á.2&!0 "+ /21 &

0,/1&! & //& ! "+1/" ! 1"+ &Â )0 3&0&1 +10 j ¾0 ! *2+1 !") *- !" #21 ,) 7,+ ! ,))&! ) *- !" #21 ,) * 0"/3"& !" !215"0 & /"+1 & &0 7,+ % &)&1 ! -"/ ) *- ! 1"$,/& ")È 1/&.2"0 3&12 )) *"+10 0Æ)&!0 & )Á.2&!0 "+ /21 & 0"/3"& !" * 00 1$" "0*,/7 / !" "+3&+$2! & /+ ! "+ / ) 2/0 0"/3"& !" / & 12( ! 0,/1"',0 !" ),10 -"/ )0 - /1& &- +10

38=-<3:-398= S 7¾= 3809 I>QO>KPO>?LPBK@> ?ILDPMLQ @LJ BP TTT U>IIBKDBO?QQ KBQ

:</?= +8>3-3:+.+ PSX] N KL\SV #BABO>QP >J? IIF@«K@F> +L CBABO>QP FK@ILR >PPBDRO>Kł> /6 7+>/3B .3+ ./ 6+ 7+<B+ AB > E #BABO>QP +L CBABO>QP #

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

TOYOTA

SIEMPRE MEJOR

NOU COROLLA HVBRID. EL MÓN EVOLUCIONA. PER

200€ /MES

TOYOTA complet

48 quotes. Entrada de 5.038,20 €. Última quota: 11.185,12 €. TAE: 7,66%

INCLOU TOVOTA COMPLET:

TOVOTA AUTOFORUM autoforum.toyota.es

C/ de la Carabia, 5-7- Urb. Albada -Tarragona Ctra. L'Aldea-Tortosa, km.2 -Tortosa Ctra. Barcelona, 9 - El Vendrell (La Muntanyeta)

Avda. de Falset, 138 - Reus Ctra. Pla Santa Maria, 174 - Valls

Consum mitja (1/100 km): 4,2 -5,1. Emissions C02 (g/km): 97 -115. Toyota Corolla Active Tech + Navegador. Oferta associada a Toyota Complet durant 4 anys (exclusiva amb finan,ament Pay per Orive, inclou manteniment 4 anys, garantía 4 anys i asseguran,a 1 any). PVP recomanat: 21.600€ per finan,ar amb Pay Per Orive. Entrada: 5.038,20€. TIN: 6,50%. TAE: 7,66%. 48 quotes de 200 €/mes i última quota (valor futur garantit): 11.185,12€. Comissió d'obertura finan,ada (2,75%): 455,45€. lmport total del crédit: 17.017,25€. lmport total del deute: 20.785,12€. Preu total a terminis: 25.823,32 €. Oferta de Toyota Kreditbank GmbH suc. a Espanya i Toyota Espanya, válid fins al 30/04/2019 a Península i Balears. El model visualitzat no correspon amb el model de !'oferta. lnclou asseguran�a a tot risc amb franquícia de 150 €. Exclusiu per a clients de Corolla d'entre 27 i 75 anys, més de 5 anys de carnet i bonificació acreditada sense sinistres o 5 anys i milxim un sinistre. Més informació a www.toyota.es o al teu concessionari habitual. Oferta villida per a particulars i autónoms.

@HVBRID

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

HISTÒRIA

EL DELTA:

LA HISTORIA CATALANA DE CANYES I FANG

Mapa borbonic del Delta (1716). Font Cartoteca de Catalunya

Marc Pons

ortosa, 15 de juliol de 1708. Fa poc més de 310 anys. Guerra de Successió hispànica (1705-1715). Les tropes borbòniques franco-castellanes -formades per 30.000 efectius i comandades Philippe d’Orleans- entraven a la ciutat després d’un

setge de 30 dies. Tortosa, defensada per les milícies civils locals, anomenades Coronela, acabaria cedint després de duríssims combats que es saldarien

LA DIÀSPORA DE REMOLINS SERIA EL PRIMER TESTIMONI DE POBLACIÓ DEL DELTA

VIUABR2019 - HISTÒRIA

amb la mort de milers de persones (defensors i atacants) i amb la destrucció total d’un sector de la ciutat. El raval de Remolins, al sector nord del clos murallat, seria literalment massacrat per l’artilleria borbònica. Remolins trigaria dècades a refer-se, perquè poc després de la capitulació de la ciutat, els borbònics prohibirien reedificar el raval i els supervivents serien expulsats de la ciutat. La diàspora de Remolins seria el primer testimoni de població del Delta.

Torre del Cèlio (s. XII) un dels vestigis que quedaren de l'antic Remolins

Aquest és un fet que sorprèn. Tortosa i Amposta -les capitals comarcals del territori- són ciutats dos cops mil·lenàries. Van ser fundades fa més de 2.000 anys pels pobles nord-ibèrics. En canvi Sant Carles de la Ràpita -originàriament La Ràpita dels Alfacs- no apareix fins fa, tan sols, poc més de 200 anys. Com la totalitat de nuclis de població del Delta. Malgrat que el Delta ja existia, la seva història humana te un recorregut curt i recent que remunta, tan sols, als tres darrers segles. Però que explica d’una forma èpica la lluita dels homes i dones moderns pel domini del medi: convertir un escenari salvatge de dunes i de llacunes, i d’inundacions incontrolades d’aigua dolça i d’aigua salada en un paisatge de pobles i de canals, d’arròs i de farratges, d’hortalisses i de fruiters. La història del Delta de l’Ebre es la història catalana de canyes i fang. El Delta és -i ha estat sempre- una

plataforma de sediments (terra arrossegada pel riu Ebre) i de sorra (terra arrossegada per la mar Mediterrània). Aquesta és la marca d’identitat del Delta. I la raó, també, que explica el per què Tortosa i Amposta (i d’altres pobles del territori) fa dos mil anys que estan habitades i, en canvi, el Delta tan sols en fa poc més de dos cents. El Delta no ha tingut sempre el mateix perfil. De fet, a l’època romana el Delta no existia. Les ones del mar picaven a les parets del far d’Amposta. Seria a partir de la centúria del 1.300, amb les desforestacions massives a la vall de l’Ebre (la crema dels boscos per a plantar-hi cereals); que es produiria una monumental erosió del terreny (que veiem especialment als Monegres aragonesos) i un desplaçament exagerat de sediments cap a la desembocadura del riu.

SERIA A PARTIR DE LA CENTÚRIA DEL 1.300, AMB LES DESFORESTACIONS MASSIVES A LA VALL DE L’EBRE I L'ARRIBADA EXAGERADA DE SEDIMENTS QUE ES COMENÇARIA A FORMAR EL DELTA Els mapes elaborats pels geòlegs revelen que fins a la centúria del 1.600 no podem parlar de l’existència d’un Del-

ta. Una plataforma de terra que s’endinsa al mar, formada exclusivament per graves i sorres. I aquesta es la raó que explica el perquè de l’existència de la barraca, la construcció típica del Delta i de tantíssims indrets de característiques similars a la conca mediterrània. Els primers pobladors organitzats del Delta (els pioners de Remolins i els que els van seguir) van construir les seves cases amb els materials que tenien a l’abast. Al Delta no hi ha pedra, i portar-la de terra endins no tan sols era molt car sinó que era totalment fora de l’abast d’aquelles humils families colonitzadores. Van construir les parets amb toves de fang (maons d’argila assecada al sol) i les teulades amb canyes entrellaçades: la barraca del Delta

L’any 1767 -fa 252 anys- l’enginyer tortosí Carles Sabater i dels Milans redactava un projecte de colonització del Delta. La lluita dels pioners de Remolins el va fascinar. En aquella època encara no es plantava arròs i els conreus estaven limitats a les zones més elevades i més protegides; però Sabater ja va ser capaç d’imaginar el Delta que avui coneixem. D’aquella època daten la construcció dels primers canals de reg i de desguàs, que transformarien llacunes salvatges de canyes i joncs en terres de conreu de cereals i d’hortalisses. I també d’aquella època daten els primers projectes d’urbanització de la població. La Cava, Jesús i Maria, l’illa fluvial de Gràcia -que llavors estava poblada-, Sant Jaume

Evolució del Delta de de fa 6.000 anys a l'actualitat

VIUABR2019 - HISTÒRIA

Església Nova de La Ràpita, una de les obres projectades -i inacabades- de Carles III

d’Enveja, Els Muntells, Balada, L’Aldea, Camarles, La Granadella, i els Lligallos del Roig i del Gànguil, sorgirien a partir del projecte de Sabater. L’any 1.778 (fa 241 anys) el rei Carles III -el de la “Puerta de Alcalá” i el dels vells bitllets de 5.000 peles- decretava la construcció d’un gran port comercial i militar a la badia dels Alfacs. La Ràpita, llavors un petit poble d’una dotzena de cases de pescadors, es va omplir sobtadament de treballadors de la comarca de les obres del canal de navegació Amposta-Sant Carles, que havia d’unir l’Ebre amb la Mediterrània evitant el perillós curs fluvial del Delta. La Ràpita, destinada a ser la Cartagena catalana, va canviar de fesomia i de nom. Carles III li va imposar el nom i el prefix: “San Carlos”. Una moda de l’època que revela que aquells Borbons de perruques impossibles i de pigues pintades amb llapis de carbó, al marge d’un gust estètic discutible, tenien una obsessió malaltissa per transcendir en la història. Sant Carles de la Ràpita, oficialment i en castellà “San Carlos” (el català estava proscrit i perseguit des del 1714), seria el primer projecte de ciutat sobre el Delta. Una ambició que, com solia passar amb la majoria d’iniciatives que partien d’aquella cort borbònica pretesament il·lustrada quedaria,

simplement, en la categoria de projecte. Es van planejar carrers i places que havien d’albergar dotzenes d’edificis civils, militars i residencials; i, fins i tot, se’n va iniciar la construcció d’uns quants, que actualment encara son visibles, del que havia de ser el gran port comercial de Lleida i d’Aragó, i el gran port militar hispànic de la Mediterrània. Però la història no va passar d’aquí. I Sant Carles de la Ràpita va haver de

LA RÀPITA, DESTINADA A SER LA CARTAGENA CATALANA, VA CANVIAR DE FESOMIA I DE NOM. CARLES III LI VA IMPOSAR EL NOM I EL PREFIX: “SAN CARLOS” fer el camí en solitari amb l’esforç, únicament, de la gent que van ser, literalment, abandonats quan a Madrid es

va girar la direcció del vent. Mentre tot això passava, grups de pagesos intrèpids es sumaven als pioners de Remolins. Hi empenyia la misèria que campava arreu d’aquelles Espanyes borbòniques, i la lògica ambició que totes les generacions de la història han tingut, no ja per a superar la pobresa sinó per a expulsar la fam de les seves cases. Els primers pobladors havien estat els de Remolins. Després vindrien pagesos sense terra (jornalers) de la vall de l’Ebre catalana. I fins i tot, alguns ramaders del Baix Aragó, que ja coneixien el Delta des que era el punt final d’una carrerada (una via pecuària o, si es vol, una autopista d’ovelles) que recorria l’Ebre des dels seus llocs d’origen fins a la desembocadura del riu. I finalment arribarien els pescadors de l’Albufera valenciana; que fugien d’una explosió demogràfica humana que no havia estat acompanyada d’una explosió demogràfica piscícola. L’arròs, el gran protagonista del Delta -si més no una de les seves principals marques d’identitat- no arribaria fins ben entrada la centúria del 1800, un segle després de les primeres colonitzacions. Seria la conquesta defi-

Fotografia d'unes barraques tradicionals. Finals del segle XIX. Font Centre d'Interpretació de les Barraques del Delta

VIUABR2019 - HISTÒRIA

L’ARRÒS, EL GRAN PROTAGONISTA DEL DELTA NO ARRIBARIA FINS BEN ENTRADA LA CENTÚRIA DEL 1800

nitiva de les darreres llacunes naturals que, en aquell moment, representaven encara un percentatge molt elevat del territori del Delta. L’arròs canviaria radicalment el paper del Delta en el seu context geogràfic i econòmic. El conreu de l’arròs impulsaria la necessitat de convertir camins de carro en carreteres, i de construir el ferrocarril Tor-

tosa-La Cava, popularment com “lo carrilet de La Cava” (1927), dissortadament desaparegut. El Delta deixaria de ser el pati del darrere del sud de Catalunya i es connectaria, definitivament, amb els circuïts comercials de productes agraris del continent europeu, transformant-se en una potència agrícola.

les de la Ràpita (La Ràpita dels Alfacs, per a la gent del poble) es pot dir que és el llindar del Delta. A La Ràpita (a deu minuts en cotxe d’Amposta per la carretera N-340) és molt recomanable visitar el Museu de la Mar, situat a la plaça Agustí Vizcarro -molt a prop del port- en un edifici construït a mitjans del segle XIX que havia estat la seu de la Real Compañia de Canaliza-

tural Món-Natura, organitza activitats ludico-educatives relacionades amb la flora i la fauna. Una mica més endavant (a 20 minuts en cotxe des de La Ràpita), hi ha la Punta de la Banya, la millor experiència sensorial del Delta salvatge. Sortint d’aquest túnel del temps, per la carretera que va a La Cava (el nucli principal del municipi de Deltebre), hi ha el Centre d’Interpretació de les Barraques del Delta, a Sant Jaume d’Enveja (a 20 minuts en cotxe de la Punta de la Banya), que explica les tècniques constructives de l’habitatge tradicional de la zona. I des d’allà, passant el riu (també a 20 minuts en cotxe) hi ha el Parc Natural del Delta.

QUÈ CAL VEURE? El Delta de l’Ebre és una de les destinacions turístiques més importants de Catalunya. Per a situar-se en context és molt recomanable fer una visita al Museu de les Terres de l’Ebre; situat al carrer Gran Capità, 34 d’Amposta, en un edifici construït a finals del segle XIX que va ser l’escola municipal durant vàries dècades; i que explica el procés de poblament del Delta. És un bon punt de partida per a iniciar-se en la experiència immersiva de la història del Delta. Sortint del Museu, també és molt recomanable visitar el Mercat Municipal, a l’Avinguda Alcalde Palau, 62; a cinc minuts escassos i a peu del Museu. I finalmen aneu fins el pont vell, a cinc minuts a peu del Mercat. Amposta és el pont que uneix el Delta i el continent. És a mig camí de les dues realitats. En canvi Sant Car-

ción del Ebro i que explica la història de la navegació de l’Ebre. A molt poca distància hi ha el tram final del canal, i les Casetes del Guarda, uns bons exemples de construcció que expliquen una època de grans projectes inconclusos, i que enllacen amb algunes façanes de la plaça Carles III, a deu minuts caminant del Museu i de les Casetes. Als afores de La Ràpita, a prop del Poble Nou del Delta, l’equipament cul-

VIUABR2019 - HISTÒRIA

Webs: http://www.museuterresebre.cat/ https://www.monnaturadelta.com/ http://www.santjaumeturisme.cat/

CASALS D'ESTIU

En el proper número, tot sobre els Casals d'Estiu de Valls i l'Alt Camp

CENTRES CONFORTAUTO

SOLUCIÓ INTEGRAL PER A L’AUTOMÒBIL Els centres Confortauto ofereixen tot el material necessari per mantenir en forma el nostre vehicle Ramon Ortiz

Amb més de dues dècades de trajectòria, l’Associació Confortauto és actualment una xarxa estatal líder en punts de servei als seus clients. Els tallers Confortauto disposen de tots els elements que el nostre vehicle necessita per mantenir-se en un estat òptim, tant de pneumàtics com de tot tipus d’accessoris.

A CONFORTAUTO DISPOSEN DE TOTS ELS ELEMENTS QUE EL NOSTRE VEHICLE NECESSITA PER MANTENIR-SE EN UN ESTAT ÒPTIM Confortauto disposa també de productes de marca pròpia, que destaquen per la seva excel·lent relació qualitat/preu: pneumàtics, bateries, líquids anticongelants, olis, llantes i escombretes eixugaparabrises.

El principal objectiu dels centres Confortauto és assolir la màxima satisfacció dels seus clients. En aquest sentit, la cadena disposa d’un equip humà especialitzat, preparat per aconsellar i solucionar qualsevol problema al voltant de les feines de manteniment del vehicle. Al marge de les habituals feines de manteniment relacionades amb el vehicle, a Confortauto s’ofereix la possibilitat de transformar un cotxe per poder funcionar amb també gas com a combustible, ja sigui GLP o Autogas, una solució que permet importants estalvis en despeses de combustible i poder gaudir dels avantatges de l’etiqueta ECO de la DGT. CENTRES CONFORTAUTO Pol. Ind. Riu Clar C. del Coure,7 - 43006 Tarragona Tel. 977 543 220 Pol. Ind. Agro Reus C. Ferrer i Guàrdia,34 -43206 Reus 977 326 175

VIUABR2019 - PUBLIREPORTATGE

AF_19030657_pag_175x126_CAPTUR_AUTOXANDRI_DC.pdf

5/4/19

11:37

TARRAGONA JA CONEIX LA NOVA FAMÍLIA COROLLA

Redacció

El passat 4 d’abril, Toyota Autoforum va celebrar l’arribada de la nova família Corolla amb una festa de presentació a les seves instal·lacions de Tarragona. Més d’un centenar de persones es van congregar al concessionari per veure els tres models que conformen la família del nou model de Toyota: COROLLA HATCHBACK, COROLLA TOURING SPORTS i COROLLA SEDAN. Van actuar els vigents campions d'Espanya FitKid en estil de dansa urbana: el grup Élite, de l'escola de Ball Élite Dance Studio.

primer vehicle híbrid). ¿Però què és un híbrid Toyota? És un vehicle que combina la potencia del motor de combustió amb un modern motor elèctric mentre redueix les emissions contaminants gràcies a la circulació en un alt percentatge en mode elèctric. Per això estan catalogats amb l’etiqueta ECO de la DGT amb importants avantatges fiscals i de circulació. A més, no cal endollar-los, són auto-recarregables. Avantatges que evidentment també tenen els nous Corolla. Es pot “recórrer el 70% de les distàncies urbanes en mode elèctric, i un 60% en qualsevol altre context”, va dir Ovejo.

LA MOBILITAT ESTÀ CANVIANT Joan Ovejo, gerent d’Autoforum, i Ignasi Pla, Director Comercial, van explicar l'aposta de Toyota pels vehicles híbrids (el 1997, la marca nipona va presentar el

CONDUCCIÓ SILENCIOSA, INTUÏTIVA I ÀGIL El primer cotxe que es va descobrir va ser el COROLLA HATCHBACK, el model més compacte de la família que sorprengué als assistents pel seu disseny agressiu i juvenil. Tot seguit es va desvelar el COROLLA TOURING SPORTS. Dirigit a famílies i a persones que viuen la vida com una aventura; és el Coro-

VIUABR2019VIUABR2019 - PUBLIREPORTATGE - MOTOR

lla que millor relació ofereix en espai de maleter i en les places posteriors del vehicle. I finalment arribava el torn del COROLLA SEDAN. Un vehicle sobri però actualitzat que ofereix elegància i comoditat a parts iguals. Té frontal més estilitzat i disposa d’unes generoses places de passatgers i un maleter que no es queda enrere. Amb un nou plantejament tècnic i de disseny, el Corolla, el vehicle més venut del món, torna amb tres models que ofereixen un modern exterior, un interior renovat, tecnologies superiors i prestacions de seguretat excel·lents. Amb dues opcions de motor: 125 cv i 180 cv, els nous Corolla permeten gaudir d’una una conducció més respectuosa amb el medi ambient “sense renunciar a la potencia, la comoditat, la seguretat i l’estil”. Els nous Corolla els trobareu als concessionaris Toyota Autoforum de Tarragona, Reus, El Vendrell, Tortosa i Valls. www.autoforum.toyota.es

NIKKO CENTER INAUGURA NOU CONCESSIONARI A VILAFRANCA Situat just davant de l'anterior, guanya en espai, visibilitat i disseny tot convertint l'acte de visitar-lo en una autèntica experiència Redacció

VIUABR2019 - MOTOR

ikko Center va inaugurar el passat dia 20 de Març, les noves instal·lacions del concessionari de la marca Nissan a Vilafranca del Penedès. Aquest nou centre, al número 135 de l’avinguda de Tarragona, és just davant de l’antiga ubicació. El nou establiment destaca per una nova filosofia d’atenció al client basada en la proximitat i la presència de les noves tecnologies interactives, que permeten configurar als visitants el seu vehicle nou amb tot detall (color, acabats, prestacions, etc.). A l’entrada de l’exposició hi té reservat un espectacular espai el Nissan Leaf, el vehicle elèctric més venut al món. A la inauguració, amb actuació castellera inclosa, van serhi presents Joan Nicolás, Administrador de Nikko Center, Marco Toro, Administrador i Director General de Nissan Iberia, Anton Ferrater, Gerent de Nikko Center i Joan M. Montfort i Guasch, tinent d'alcalde de Desenvolupament Econòmic i Projecció Exterior de l’Ajuntament de Vilafranca.

D’esquerra a dreta: Joan Nicolás, Marco Toro i Anton Ferrater.

A L’ENTRADA DE L’EXPOSICIÓ HI TÉ RESERVAT UN ESPECTACULAR ESPAI EL NISSAN LEAF, EL VEHICLE ELÈCTRIC MÉS VENUT AL MÓN En les seves intervencions i davant del nombrós públic que omplia completament el concessionari, es va voler destacar els orígens de l'empresa, els 40 anys de trajectòria del grup Nicolás, la innovació i lideratge de Nissan en el sector dels Crossovers (Juke, Qashqai i Xtrail) i el compromís dels responsables comercials per augmentar la presència de la marca a la comarca, escenificada amb la

cerimònia japonesa del ‘daruma’. El responsable de la marca nipona també va explicar amb detall l’aposta de futur de Nissan per la conducció autònoma i els vehicles elèctrics, més ecològics i més segurs. En els 1.500 metres quadrats d’instal·lacions, els clients també disposaran de taller amb tota mena de serveis, una segona planta dedicada exclusivament a vehicle d’ocasió i fins i tot un espai per a vehicles pesats.

VIUABR2019 - MOTOR

CAMP DE TARRAGONA

12/04/2018 diarimés

CIUTADANIA

El Vendrell preguntarà als seus veïns si reciclen Un grup d’informadores de la regidoria de Residus de l’Ajuntament del Vendrell iniciaran aquesta setmana una sèrie d’enquestes a domicilis del municipi amb l’objectiu d’intentar obtenir informació sobre els hàbits de reciclatge de la ciutadania. Així, per exemple, mitjançant aquestes enquestes, el consistori vol saber si els ciutadans del Vendrell reciclen o no, i si no ho fan, quins en són els motius.

L’Ajuntament de Prades posarà a la venda parcel·les Pròximament l’Ajuntament de Prades posarà a la venda 15 parcel·les de la Urbanització U.A. les Forquetes. La majoria són d’entre 400m2 i 500 m2 i hi han dos de més grans d’entre 1300m2 i 1500 m2. El projecte d’urbanització va ser aprovat per decret de l’alcaldia en data 11 de juny de 2015. Els interessats poden posar-se en contacte amb l’Ajuntament al telèfon 977 868 018 o al email info@prades.cat. Redacció

Roda de Berà posa en marxa els pressupostos participatius

VICENTE M. IZQUIERDO

Invertirà una partida de 120.000 euros anuals en propostes arribades de la ciutadania Viccente M. Izquierdo

Roda de Berà es posa en mans dels seus veïns i veïnes. A partir d’aquest 2018, els habitants de Roda de Berà, estiguin empadronats al municipi o no, tindran un gran poder de decisió gràcies a la posada en marxa dels pressupostos participatius. Aquests, constaran de dotar d’una partida anual de 120.000 euros per posar en marxa propostes que arribin dels rodencs, a través d’un procés molt senzill. L’any passat, l’Ajuntament es va posar en contacte amb les associacions de veïns per reclamar que els expliquessin totes les mancances que té el municipi i que, dins d’uns paràmetres sobretot econòmics, es poguessin complir. Aquestes propostes han estat rebudes i, el pròxim 23 d’abril a dos quarts de vuit

del vespre, la plaça dels Pins del municipi es presentaran totes les propostes que van recollir procedents de les esmentades reunions amb les associacions. Entre el 21 de maig i el 3 de juny es votaran, i es posaran en marxa a la major brevetat possible. A partir d’aquest any, ja no seran només les associacions veïnals (podran seguir participant-hi), sinó que «els rodencs i rodenques, estiguin empadronats o no, posaran sobre la taula les propostes de cara al 2019», segons explicava l’alcalde, Pere Virgili. Enguany s’han obtingut 12 propostes, però s’espera que la participació, l’any vinent, sigui major. Les propostes d’enguany es podran fer els mesos de juny i de juliol i les podran realitzar els majors de 16 anys, mentre que

D’esquerra a dreta, el regidor Frederic Royuela, Pere Virgili i Coia Poblet (Gabinet Ceres).

Podran presentar propostes i entrar en la votació final els majors de 16 anys les votacions es faran a l’octubre, i només les podran realitzar els empadronats a Roda de Berà. Virgili detallava, a més, que s’ha de tenir en compte que «siguin projectes viables, legals,

TURISME

Reviu l’època en què els templers i els hospitalers dominaven l’Espluga La Ruta Templera i Hospitalera apropa el seu passat medieval mitjançant audiovisuals i ulleres de realitat virtual Anna Ferran

Viatjar en el temps fins a l’època medieval i tenir davant per davant templers i hospitalers. Aquesta és una de les propostes turístiques que ofereix l’Espluga de Francolí. Aquest municipi de la Conca de Barberà des de fa un temps utilitza les últimes tecnologies, concretament la realitat virtual i els hologrames, per apropar als visitants el seu passat gràcies a una proposta cultural gairebé inèdita a Catalunya. Els visitants, equipats amb unes ulleres de realitat virtual, s’endinsen en la vida quotidiana dels senyors, dels pagesos, dels jueus o dels menestrals. El recorregut s’inicia a l’Església Vella, on es té la possibilitat de

l’antic nucli d’Espluga Sobirana. I és que, malgrat que avui en dia coneixem la localitat com un únic poble, a l’edat mitjana eren dos nuclis de població diferents, l’Espluga Sobirana, que pertanyia a l’orde templer, i l’Espluga Jussana, que pertanyia a l’orde hospitaler. Vitrallers, pregoners i cavallers L’itinerari transcorre per diversos carrers del nucli antic espluguí, en els quals es pot veure un pregoner medieval pronunciant un pregó al mig d’un mercat o pagesos de l’època. La ruta també mostra la presència de la comunitat jueva a la zona, visitant el pati del call jueu i recreant mitjançant un audiovisual el

mes juguen un paper clau en la ruta i permeten, per exemple, descobrir com treballava un mestre vitraller del segle XIV o descobrir com era el castell i les seves dependències. De fet, la torre del castell és un altre dels indrets als quals s’accedeix. Dins s’hi duu a terme una projecció que explica la història d’aquestes dues ordes militars i la seva relació amb el municipi. A més, els visitants poden gaudir de la panoràmica des de

A dalt, una de les recreacions. A la dreta, un grup amb les ulleres de realitat virtual.

extramurs de l’Espluga medieval, indret en el qual avui hi ha el Museu de la Vida Rural, i torna a la plaça de l’Església, on els mestres constructors del temple expliquen com es va aixecar. L’últim indret a visitar és l’antic hospital dels segles XV-XVI . La ruta es fa els dissabtes a les 12 i a les 17 h, diumenges i festius a les

sostenibles en el temps, que no impliquin contractació de personal, que siguin competència de l’Ajuntament (no val demanar un institut nou o un baixador a la platja, ja que són competència de Generalitat i Estat, respectivament) i que vagin acompanyats de les dades identificatives de qui ho proposa». D’entre totes les escollides, cada persona haurà de votar

tres propostes, i es podrà fer via presencial o online. Virgili es mostrava molt feliç amb aquest nou projecte, ja que «avui és un dia important per a Roda de Berà perquè fem un gran salt democràtic». Per a ell, a més, la partida de 120.000 euros és «molt important, ja que és gairebé un 1% del pressupost i, a més, està al nivell d’altres municipis més grans, com ara Cambrils».

LES IMATGES VIRTUALS CONVIUEN AMB ELEMENTS REALS PROVOCANT UN JOC VISUAL ALTAMENT ATRACTIU

CEDIDES

CASA NAVÀS L’ÚNICA CASA MODERNISTA D’EUROPA QUE CONSERVA EL SEU INTERIOR ORIGINAL Casa Navàs, a la plaça del Mercadal, es un dels grans actius del patrimoni històric de Reus Text_Marc Pons Fotos_Pierre Grubius

ELS NAVÀS FORMAVEN PART DE L’ELIT DE LA CIUTAT NO PEL SEU PEDIGRÍ ARISTOCRÀTIC, NI PER LA SEVA CONDICIÓ LATIFUNDISTA SINÓ PER LA SEVA CAPACITAT D’EMPRESA

s l´única casa modernista d’Europa que conserva la seva distribució, el seu mobiliari i la seva decoració tal i com eren en origen, fa més de cent anys. Construïda entre el 1901 i el 1908 -fa 111 anys- sobre una edificació anterior, la Casa Navàs explica, també, el protagonisme destacat de Reus i el pes determinant de les seves elits en la Catalunya de la Revolució Industrial. La Casa Navàs és l’altra cara d’una mateixa moneda on al revers hi ha forjades les xemeneies de les industries tèxtils i de destil·lats d’alcohols de Reus. Per a entendre l’existència de la Casa Navàs ens cal remuntar a aquella època en que Reus era el segon centre demogràfic, econòmic, cul-

tural i industrial de Catalunya: segle XIX i primer quart del segle XX. Són els anys que elevarien a la categoria de mite -i no sense raó- la cita “Reus, París, Londres”. L’època en que es va posar en funcionament La Industrial Reusense (1843), coneguda popularment com el Vapor Vell i que seria la segona fàbrica de Catalunya a utilitzar les selfactines (màquines automàtiques de filar); o la Fabril Algodonera (1846), anomenada col·loquialment el Vapor Nou i que amb 2.500 empleats seria la primera fàbrica de Catalunya en massa de treballadors. Els Navàs formaven part de l’elit de la ciutat que, a diferència del que passava en altres indrets, s’havien convertit en les classes rectores locals no pel seu pedigrí aristocràtic, ni per la seva condició latifundista; sinó per

VIUABR2019 - CASA NAVÀS

la seva capacitat d’empresa. La burgesia de Reus seria, també, la promotora de la construcció de l’Institut Pere Mata (1900), un dels pioners de la salut mental moderna a Catalunya i una de les peces més significatives del Modernisme. Aquell edifici marcaria un abans i un després, per que la seva construcció seria l’inici d’un intens festeig entre les potents classes mercantils de la ciutat i l’estil modernista. I això es el que va passar a Casa Navàs. L’any 1901, Joaquim Navàs i Pepa Blasco, propietaris de la casa Cardeña, van confiar el seu projecte a Lluís Domènech i Montaner, un dels grans del Modernisme i l’arquitecte de les obres de Pere Mata. Joaquím Navàs, un dels prohoms de la ciutat que participava en la financiació del Pere Mata, li va estendre un xec en blanc, econòmic i creatiu, per a que els dibuixés la millor

JOAQUÍM NAVÀS, UN DELS PROHOMS DE LA CIUTAT QUE PARTICIPAVA EN EL LA FINANÇAMENT FINANCIACIÓ DEL PERE MATA, LI VA ESTENDRE UN XEC EN BLANC, ECONÒMIC I CREATIU, PER A QUE ELS DIBUIXÉS LA MILLOR CASA-BOTIGA QUE FOS CAPAÇ D’IMAGINAR

casa-botiga que fos capaç d’imaginar. En l’execució d’aquella obra, Domènech i Montaner va posar a treballar els millors artesans del país. I els Navàs-Blasco hi van invertir tots els seus recursos. Ho farien en vida; i ho farien, també, els seus hereus en la tasca de conservació. La Casa Navàs va estar habitada de forma permanent fins el 1998. Maria Font de Rubinat (la vídua de Joaquim Blasco, fillol i hereu dels Navàs-Blasco) va ser la darrera persona que hi va viure. Durant la seva vida, tant ella com el seu fill primogènit Joaquim, posarien de manifest una gran consciència patrimonial que seria la que explicaria que Casa Navàs, no tan sols evités caure en l’abandonament i el deteriorament, sinó que aconseguiria conservar en el seu interior tots els elements originals. L’any 2017 dos dels tres hereus supervivents del matrimoni Blasco-Font de Rubinat; es venien la seva part a un empresari de Reus, que a partir del fet compraria la casa per a obrir-la a la ciutat i al món.

MODERNISME EN ESTAT PUR Entra amb nosaltres a la Casa Navàs. Posem al teu abast una galeria fotogràfica inèdita d’aquesta joia modernista. Descobreix-la a través d’aquest codi QR. Agraïments

CASA NAVÀS

Col·laboradors

LLEGEIX-NOS ON TU VULGUIS

www.viuafons.cat

Llegeix els nostres continguts a través del teu telèfon, tauleta i ordinador. Segueix les nostres xarxes socials. Consulta a l’hemeroteca tots els exemplars publicats.

A www.viuafons.cat hi trobaràs: reportatges de proximitat, d’història i altres curiositats; entrevistes destacades; novetats del món del motor; especials temàtics; consells de col·laboradors professionals; agenda d’oci local. INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

Essentia Costa Daurada

Sport Resort & Homes

CENTRE COMERCIAL - REUS

Agenda, promocions, descomptes, directori, cartellera, serveis, i molt mĂŠs...