Viu Tarragona 8

PORTADA008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:43

P谩gina 2

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

14:29

P谩gina 3

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

14:29

P谩gina 4

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

14:29

P谩gina 5

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

20/12/13

Edició

10:50

Página 4

CIUTAT DE TARRAGONA

VIU Tarragona

Sumari

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.

43002 Tarragona

CIUTAT 6 Descobrir la ciutat

Tel. 977 225 299 Editor: Pau Figueras Gerent: Xavier Costey Departament comercial: Albert Vidaller i Antoni Corrales

Quan el turista és el ciutadà

Redacció: Anna Escolà, Anna Fortuny i Ramon Ortiz (motor)

CULTURA 30 La Tabacalera

Col·laboracions: Raquel Estrada i David Solé Disseny original: Gemma Barceló Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i

Exposició commemorativa de la fàbrica

Gemma Vidal Fotografia: Rafael Royes i Fotolia Foto portada: Rafael Royes Impressió: Rotimpres

ESPORTS 48 Anar al gimnàs

Distribució: Unimail Dipòsit legal: GI.1612-2012 VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut

Un dels propòsits més comuns del mes de gener

dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són

GASTRONOMIA 110 Temps de calçots

responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

La temporada s’estén fins a l’abril

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viutarragona.net.

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigirse al nostre equip comercial per correu electrònic a comercials@viutarragona.net, o bé per telèfon trucant al 977 225 299.

6

Editorial

8

Ciutat

30

Cultura

38

Empresa

per només 18 € a l’any

54

Esports

Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a: C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.

43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299

60

Motor

68

Tendències

74

Interiorisme

80

Salut

Ciutat

110

Gastronomia

Correu electrònic

132

Restaurants

VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE

Nom o Raó social D.N.I/C.I.F.

Telèfon

Adreça CP

Domiciliació bancària Entitat

Oficina

Signatura/segell

D.C.

Número de compte

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

20/12/13

10:50

Página 5

Editorial Benvingut 2014!

De nou, dotze mesos per endavant. Gener acostuma a ser el mes dels bons propòsits, el de la il·lusió, el de fixar-se objectius, el de ser positius. A Viu Tarragona encetem el nou any amb una mirada al passat i una altra al futur. La mirada al passat ens arriba de la mà del fotògraf i periodista Ramon Segú Chinchilla i del seu patrimoni fotogràfic, el qual il•lustra la història d’un segle de la ciutat. La mirada al futur la fem a través d’una visió econòmica i social que ens proporcionen diferents personalitats de la ciutat.

Ramon Chinchilla, a qui vam tenir el plaer d’entrevistar per parlar del seu fons fotogràfic i la seva professió, va decidir cedir aquest testimoni històric a l’Ajuntament. A partir d’ara, qui vulgui consultar-lo podrà fer-ho a l’arxiu municipal, ubicat a la Tabacalera. Precisament aquest emblemàtic edifici és el protagonista de la secció de Cultura, on us proposem que viatgeu noranta anys enrere, quan es va col·locar la primera pedra de la fàbrica de Tabacs. El magatzem 2 del mateix edifici allotja actualment una exposició sobre la seva pròpia història i la dels seus treballadors.

I, del passat, una mirada al futur més immediat de la nostra ciutat. De nou, a Viu Tarragona us oferim una visió econòmica i social del nou any de la mà de diferents personalitats. No sabem si el 2014 serà més bo que el 2013 o si haurem de seguir estrenyent-nos forats del cinturó. El que sí sabem és que mirar l’ampolla mig plena ajuda més que veure-la mig buida, així que us oferim una secció de Salut repleta de propostes d’exercici físic, bona alimentació i consells d’estètica perquè inicieu l’any amb projectes, il·lusions i un somriure.

Anna Escolà

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

11:36

Página 8

CIUTAT CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Descobrir la ciutat Quan el turista és el ciutadà

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

11:36

Página 9

INDRETS CIUTAT

Indrets de la ciutat per descobrir, llocs que a vegades passen desapercebuts però que amaguen històries de la ciutat Anna Escolà

ant se val que sigui primavera, estiu, tardor o hivern. La ciutat és plena d’encants que val la pena descobrir en qualsevol moment i època de l’any.

No estem parlant tan sols de testimonis històrics que li han valgut a la ciutat el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat, sinó de llocs propers a casa nostra que sovint ens passen desapercebuts i que podríem redescobrir-los per gaudir encara més de la riquesa de la ciutat.

A vegades tendim a no valorar o no donar importància a allò que tenim més a prop , d’altres, no tenim temps a contemplar-ho degut al ritme frenètic del dia a dia...però val la pena treure el temps de sota les pedres per poder fer un vol

T

per la ciutat i conèixer-ne tots els seus racons.

Si no podem fer-ho els dies de cada dia perquè la rutina laboral o els quèfers diaris no ens deixen temps, el cap de setmana pot esdevenir una bona excusa per “redescobrir” la ciutat.

No seria la primera vegada que els habitants d’un indret decideixen utilitzar el b us turístic per conèixer històries i indrets de la ciutat que a vegades són desconeguts pels mateixos veïns i veïnes i, en canvi, no són cap misteri pels visitants.

Com a aperitiu, us oferim un passeig pel Parc Francolí, les vistes del balcó del Mediterrani, un passeig en temps d’hivern per les platges i camins de ronda que voregen la ciutat, fer l’aperitiu en una terrassa o bé visitar un dels múltiples museus amb els quals compta la ciutat.

Parc del Francolí Un espai de la ciutat que cada vegada compta amb més vida: gent que hi va a córrer, que hi passeja amb bicicleta...

Amb una extensió de més de 12 hectàrees, el parc que voreja el riu Francolí és un espai que cada vegada compta amb més vida. I és que és l’indret escollit per fer-hi un tomb amb bicicleta, anar-hi a córrer o a caminar, jugar...darrerament, s’ha convertit en l’escenari de molts nens i nenes que celebren el seu aniversari i que han escollit una zona verda on estar-s’hi còmodament i àmpliament.

Gràcies a l’atemperat clima mediterrani, Tarragona és una ciutat on gran part de l’any es pot fer vida al carrer. És per

Gener-Febrer 2014

això que les zones verdes es converteixen en un escenari més de la ciutat on fer-hi tot tipus d’activitats.

El parc del Francolí compta amb camins asfaltats i de terrís i amb molt d’espai lliure. També amb arbres, arbustos i plantes d’espècies diferents, gespa i prat natural.

A banda d’aquest parc - segurament el més gran de la ciutat - també podem apropar-nos al Saavedra (a tocar de les Muralles), el del Camp de Mart, el de l’amfiteatre o el de Sant Antoni, proper a la Part Alta.

VIU Tarragona I 9

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

11:36

Página 10

INDRETS CIUTAT

L’aperitiu en una terrasseta Gràcies al bon clima, fins i tot en un matí assolellat d’hivern ve de gust asserre’s a fer el vermut en una terrassa.

Tarragona està farcida de terrassetes on asseure’s i gaudir de l’entorn, el paisatge, la companyia i l’aperitiu.

Gràcies al bon clima, fins i tot en un matí fresc i assolellat d’hivern ve de gust asseure’s en una terrasseta. En trobem a tots els barris de la ciutat, i ca-

da terrasseta ens permet redescobrir i gaudir tranquil·lament dels diferents escenaris de la ciutat: el pescador del Serrallo, l’escenari romà de la Part Alta, el cosmopolita de la Rambla, el proper dels barris, el mediterrani de les platges....

El Balcó del Mediterrani Quan els tarragonins i tarragonines passegen per la Rambla, s’acosten fins a la barana del Balcó per anar a “tocar ferro” Quan la Rambla “desemboca” al mar, allí ens espera el balcó del Mediterrani. Des d’allí, al davant, només el mar Mediterrani. Quan els tarragonins i tarragonines passegen, s’acosten fins a la barana del balcó per anar a “tocar ferro”. Ho fan literalment, ja que es recolzen a

10 I VIU Tarragona

la barana, però també emocionalment, ja que aquesta comuna expressió – que per a molts significa encomanar-se a la bona sort – a Tarragona l’imaginari popular ens diu que és el que feien molts enamorats de la ciutat quan feien el seu passeig del diumenge.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:36

P谩gina 11

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

11:36

Página 12

INDRETS CIUTAT

Viure la platja a l’hivern Descobrir les platges a l’estiu pot ser una gran troballa. El clima mediterrani ens permet gaudir de les platges gairebé tot l’any.

Viure les platges i els camins de ronda a l’hivern: passejar o córrer a la vora del mar a la tardor i hivern ens permet gaudir del paisatge ja que no hi ha la gent que ens podem trobar a l’estiu. Descobrir les platges del Miracle, l’Arrabassada o la Savinosa – les que queden més a prop del nucli urbà – en temps de fred pot ser una gran troballa. I és que el nostre clima ens permet gaudir de les platges gairebé durant tot l’any, tot i que és quan arriba el bon temps que ve de gust banyars’hi.

Les platges de Tarragona són

un ecosistema molt ric amb una gran biodiversitat. La ciutat compta també amb platges verges com ara la Cala Jovera, la Cala Fonda o la de la Roca Plana, on els boscos de pins arriben a tocar mar.

Un altre gran atractiu proper a les platges són els camins de ronda. Per aquells qui encara no els coneixen, animar-los a descobrir les platges i cales de la ciutat des d’un altre punt de vista. Per qui ja els sovintegen, ja han experimentat el gratificant que pot arribar a ser gaudir de la naturalesa des de la vora del mar.

Històries dels museus La majoria de museus de la ciutat compten amb activitats programades i visites guiades que ens permeten treure-hi “tot el suc” Tarragona és ciutat Patrimoni de la Humanitat i compta amb testimonis arquitectònics de temps passats arreu dels seus carrers i places, però també és una ciutat que compta amb una gran oferta de museus els quals ens permeten conèixer el passat de la ciutat d’una altra manera. Estem parlant de la Casa Canals, la Casa Museu Castellarnau, la Casa de la Festa, Catedral i Museu Diocesà, el Museu Bíblic Tarraconense, el Museu Nacional Arqueològic, el Museu dels Fars, el Museu del Port de Tarragona, el Museu d’Art Modern, i el Museu i

12 I VIU Tarragona

Necròpolis Paleocristians. La majoria d’ells compten amb activitats programades per gaudir en família o bé ofereixen visites guiades, la qual cosa permet treure “tot el suc” a la visita. Podríem dir que els museus són una eina indiscutible per descobrir el passat i el present de la ciutat. D’altra banda, Tarragona també és escenari de molts monuments dels quals podem gaudir al llarg dels carrers i indrets de la ciutat, els quals reflecteixen passatges històrics, personatges que s’han convertit en llegenda o tradicions.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:36

P谩gina 13

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

11:36

Página 14

ENTREVISTA CIUTAT

Ramon Segú Chinchilla Fotògraf i periodista

Els fons fotogràfic Chinchilla ha estat cedit a la ciutat. El patrimoni fotogràfic de la nissaga de fotògrafs professionals Chinchilla consta de 13.000 imatges, entre les quals hi ha uns 5.000 positius i uns 8.000 negatius. La història d’un segle de la ciutat Anna Escolà

Ramon Segú, net de Gerard Chinchilla, ens rep al seu despatx de la Rambla Nova. Abans que se cedís el fons fotogràfic a la ciutat - el qual es conservarà a l’arxiu municipal a la Tabacalera- era aquí era on es guardava el patrimoni fotogràfic de tres generacions d’una mateixa família. Aquest espai que avui dia conserva algunes

14 I VIU Tarragona

fotografies en blanc i negre i cartells publicitaris de marques fotogràfiques de fa cinquanta anys, havia estat la part de dalt de la botiga Chinchilla, escenari de reportatges fotogràfics i fotografies d’estudi. Actualment, Ramon Segú hi treballa a estones, li agrada ser-hi perquè no deixa de ser l’espai on ha treballat tota la vida. L’establiment de fotografia Chinchilla va obrir les seves portes l’any 1913 de

mà de Gerard Chinchilla – avi de Ramon Segú – a l’actual carrer Sant Francesc. Gerard Chinchilla va conèixer la ciutat i

“La fotografia és un ofici que mai es perd. Sempre duc una càmera a la butxaca”

va decidir quedar-s’hi perquè, com ens explica Ramon Segú, li va agradar que era una ciutat petita i es va enamorar de la seva llum i la seva gent. L’estudi però, es va veure afectat pels bombardejos durant la Guerra Civil i, un cop acabada, es va traslladar al número 75 de la Rambla Nova. Allí s’hi va estar més de seixanta anys fins que va tancar les seves portes l’any 2003.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

Encara es dedica a la fotografia? És un ofici que mai es perd, de fet, encara vaig fent treballs... A la butxaca sempre hi duc una càmera petita. Ara mateix (Ramon Segú s’apropa a la finestra, des de la qual es pot veure el mercadet de la Rambla Nova) baixaria aquí a fer unes fotografies, és un escenari molt interessant.

Quan i com va iniciar-se a la fotografia?

Doncs fa gairebé 45 anys que m’hi dedico, ja que vaig iniciarm’hi quan en tenia vint. Va ser per tradició familiar, tot i que poc també vaig anar aprenent l’ofici mitjançant la formació que vaig fer a Barcelona al Centre d´Ensenyament de la Imatge (CEI) Quin tipus de fotografies li agrada més fer?

M’agraden les fotos d’estudi però també el fotoperiodisme, capturar “què passa a l’exterior”. Aquest tipus de fotografia és la que et permet relacionarte amb la gent.

Per quin motiu ha decidit cedir el fons documental a la ciutat?

La Tabacalera té unes noves dependències que vaig pensar que eren el lloc idoni on les fotografies podrien ser conservades en bon estat. Aquí podran ser digitalitzades i ben conservades, el que per mi suposa un risc menys.

Més que res, perquè aquí on estaven, a l’estudi, patia que hi pogués passar qualsevol incidència que les fes malbé. És un tema del qual n’ havíem parlat amb l’Ajuntament, i ara vam decidir que havia arribat el moment.

Des del 1913 – quan es va inaugurar l’estudi fotogràfic – fins al 2013 era una data significativa, hem fet coincidir la inauguració del primer estudi fotogràfic de la família amb la cessió del patrimoni fotogràfic.

Gener-Febrer 2014

11:36

Página 15

Com és que van tancar la botiga l’any 2003?

Eren uns temps en els quals tenia la sensació que el fotògraf tradicional s’anava quedant obsolet, i vaig decidir reprendre el meu ofici, el de fotoperiodista en comptes de quedar-me tancat a l’estudi.

“La Tabacalera vaig pensar que era el lloc idoni per conservar les fotografies”

Quin és l’èxit d’haver conservat tot aquest patrimoni documental durant tants anys?

Ha estat una feina de conservació, anotació, classificació....

Del primer establiment que vam tenir al carrer Sant Francesc, vam perdre el fons fotogràfic arran de les 3 bombes que hi van caure durant la Guerra Civil. El local es trobava proper a centres oficials, i sempre “rebia”. Arran d’això ens vam quedar sense res i durant una època vam haver de treballar a l’església del Carme i al pati de l’escola de les “Teresianes”. Ens hi van deixar condicionar uns espais que fèiem servir “d’estudi” per fer-hi alguns treballs fotogràfics.

Què creu que ha canviat més en aquests cent anys? La ciutat o les persones?

La ciutat ha viscut una gran transformació. Tret de la Part Alta, l’escenari ha canviat moltíssim: tots els barris nous que hi ha crescut, la zona de la Rambla Nova fins a Joan XXIII – abans eren només camps i horts-, la mateixa Rambla Nova – quan el meu pare va instal·lar-s’hi encara hi havia la tracció animal-, l’arribada de la indústria...de fet, podríem dir que dels darrers quaranta anys cap aquí Tarragona ha fet un canvi brutal.

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

11:36

Página 16

ENTREVISTA CIUTAT Què sent quan mira les fotografies?

Moltes coses, un passeig a la memòria. Recordo a les persones que hi veig...és un retrocés per la ment. Amb l’edat (ja en tinc seixanta – cinc), mires les imatges i notes el canvi, te n’adones de totes les transformacions que hi ha hagut a la ciutat, no perquè te les hagin explicat, sinó perquè les has viscut.

Què veu el fotògraf que no vegin les altres persones?

El fotògraf, en un estudi sap interpretar els ulls de la persona a qui està retratant, la seva mirada, l’essència que desprèn...alhora, li sap donar matisos de llum, trobar-li l’enfocament...a l’exterior, sap captar el paisatge.

Com se sent davant d’un objectiu de la càmera?

Fantàstic, molt còmode L’han retratat molts fotògrafs?

No, la veritat és que no...

A qui s’hagués confiat si algú

li hagués hagut de fer un retrat?

Al madrileny Alberto Schommer, n’havia fet molts.

D’UNA MICA MÉS A PROP...

El principal tret del seu caràcter: la constància I el principal defecte: la dispersió en alguna decisió

Com veu la professió del fotògraf i el món de la fotografia actualment?

La funció del fotògraf s’ha reduït molt, i més, als mitjans de comunicació.

Avui en dia s’hi dedica qui té bons recursos (les càmeres i els instruments actuals faciliten molt la feina) i estem vivint moments difícils...ara bé, m’agradaria recordar que la base del fotògraf és ell, és el professional qui sap captar la llum, la situació, les persones, qui té la intuïció del moment.... la càmera pot ajudar-te, però “la fotografia és l’autor”.

El que més valora de les persones: la senzillesa I el que menys li agrada... la prepotència Un dels millors consells que li han donat mai? Ser fidel al que dicta el teu cor i la teva ment.

Què s’imagina fent quan ja no exerceixi la professió: És un ofici que mai es deixa. Un foto periodista mai es jubila De petit volia ser?En primer lloc, torero, i en un segon lloc, escriptor.

Un llibre? La casa del Lúculo de Julio Camba Una cançó? “La vida sigue igual” de Julio Iglesias Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona?

La platja No pot sortir de casa sense? el bitlleter, les claus i una càmera petita

De tots els canvis que ha viscut pel que fa a la professió de la fotografia, quins ens destacaria?

El canvi més important és el que hem viscut els darrers anys, quan hem passat de la fotografia analògica a la digital.

Anteriorment hi havia hagut canvis, és clar, però era en

“La càmera fotogràfica pot ajudar-te, però la fotografia és de qui la fa, de l’autor”

quant a càmeres – quan van començar a sortir càmeres menys pesades -, o del flaix... ara bé, la revolució ha estat sens dubte el món digital i tot el que l’envolta. Ara mateix, els mòbils fan unes fotos que no haguéssim imaginat mai que es poguessin fer amb un telèfon.

Li va ser estrany, el canvi de la fotografia analògica a la digital?

Primer molt, després li trobes molts avantatges, per exemple, el nombre de fotografies que es poden arribar a fer, el fet de poder fer fotografies en condicions de llum mínimes, la rapidesa, el fet que amb un bon zoom arribes arreu...abans anaves amb les butxaques plenes de rodets. Ara, només hi duc una càmera petita.

La fotografia en paper ha perdut el valor de l’exclusivitat?

El fet de retratar un moment únic i conservar-lo en una imatge única?

No té per què, la fotografia és de qui la fa. Crec que això no s’ha perdut.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:37

P谩gina 17

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

11:37

Página 18

ENTREVISTA CIUTAT

Avinguda Catalunya. Autor: Ramon Segú Chinchilla. Anys 30

Establiment fotogràfic Chinchilla al carrer Sant Francesc (1913)

Visita de Salvador Dalí a Tarragona. Autor: Ramon Segú Chinchilla. Any 1973

Antiga Plaça de Braus. Autor: Ramon Segú Chinchilla. Anys 50

Tarragona en blanc i negre Gerard Chinchilla (avi de Ramon Segú Chinchilla) va ubicar l’any 1913 el seu establiment fotogràfic al carrer Sant Francesc.

L’estudi es va veure afectat pels bombardejos de la Guerra Cicil i es va traslladar al número 75 de la Rambla Nova, i la part de dalt de l’establiment - la qual es feia servir d’estudi és el despatx actual de Ramon Segú Chinchilla. És aquí on s’havia conservat el fons fotogràfic de la família Chinchilla

18 I VIU Tarragona

fins a la seva cessió a la Tabacalera.

La fotografia superior de la dreta ens mostra una Avinguda Catalunya despoblada de la dècada dels anys 30 del segle XX. A sota hi observem una fotografia de Dalí feta per Ramon Segú l’any 1973 quan l’artista va visitar la ciutat. Finalment, a l’esquerra d’aquest text podem contemplar una fotografia de l’antiga plaça de Braus (actual Tarraco Arena Plaça). La imatge és dels anys 50.

Establiment fotogràfic Chinchilla al húmero 75 de la Rambla Nova

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:37

P谩gina 19

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

11:37

Página 20

BARRIS CIUTAT

Avinguda Catalunya Un eix neuràlgic al bell mig de la ciutat

Va ser a la dècada dels anys seixanta quan l’Avinguda va viure una revolució, ja que va començar a créixer-hi notablement la població i s’hi van establir algunes escoles. Actualment és una avinguda ben comunicada propera al centre i també al pulmó històric de la ciutat Anna Escolà

Podríem dir que l’avinguda Catalunya comença quan l’Avinguda Argentina topa amb l’Avinguda Andorra i finalitza a tocar de les Muralles, quan les ressegueix convertint-se en carrer Via de l’Imperi Romà a tocar de l’escola Saavedra.

Aquest tram, avui en dia replet d’oferta de restauració – cafeteries, bars i restaurants -, botigues, equipaments i tot tipus d’ establiments de serveis, enca-

20 I VIU Tarragona

ra era un descampat a la dècada dels anys 40 quan van co-

L’Avinguda Catalunya encara era un descampat a la dècada dels anys quaranta

mençar a establir-se les primeres cases al barri M. Cristina.

De fet, el carrer Maria Cristina era l’escenari de riuades de gent que hi desfilaven per anar al camp del Nàstic el dia que hi havia partit, el qual es va trobar ubicat a l’avinguda Catalunya fins a la dècada dels anys setanta. Segons ens expliquen els seus veïns, va ser a la dècada dels seixanta quan l’Avinguda Catalunya va viure una revolució, ja que van començar a establir-s’hi moltes escoles, i això que va que hi cresqués notablement la població. Actual-

ment, a l’Avinguda Catalunya hi trobem el Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, el qual va néixer amb la voluntat d’unificar les infraestructures de la universitat i millorar l’aprofitament de recursos dels tres centres que actualment l’integren: la Facultat de Lletres, la Facultat de Ciències Jurídiques i la Facultat d’Infermeria. Es tracta d’una avinguda ben comunicada propera al centre de la ciutat i també al seu pulmó històric.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

11:37

Página 21

W W W. L E S T I L A M I D A . C O M MASSÍS · Camí de Riudoms, 49 · REUS · 977 332 590 MODERN · Misericòrdia, 31 · REUS · 977 318 801

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

11:37

Página 22

BARRIS CIUTAT

Campus Catalunya de la URV

Roser Ricomà, degana de la Facultat d’Infermeria; Aflons González, degà de la Facultat de CIències Jurídiques i Josep Sánchez-Cervelló, degà de la Facultat de Lletres.

Viu Tarragona entrevista als degans de les tres facultats que allotja el Campus Catalunya: Josep Sánchez - Cervelló, degà de la Facultat de Lletres; Roser Ricomà, degana de la Facultat d’Infermeria i Alfons González, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques Anna Escolà

Avui dia el Campus aculll més de 3.500 estudiants i a les instal·lacions hi conviuen deu departaments, dotze grups de recerca, el CRAI (Centre de Recursos per a l’Auto aprenentatge i la Investigació), el Servei Lingüístic, l’Aula de Cinema i l’Observatori de la Igualtat.

A la Facultat de Lletres s’hi imparteixen els graus d’ Anglès, Antropologia i Evolució Humana, Comunicació Audiovisual, Periodisme i Publicitat i Relacions Públiques, Història i Història de l’Art, Llengua i Literatura Catalanes i Llengua i Literatura Hispàniques. A la d’Infermeria, el Grau d’Infermeria i a la de Jurídiques els Graus de Dret, Relacions Laborals i Ocupació i Treball Social. En totes tres s’hi imparteixen màsters i postgraus.

Sánchez Cervelló, és catedràtic d’Història Contemporània de la URV i reconegut especialista en història de Portugal, l’etapa del franquisme i la república i la descolonització. És acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de la Història.

En el mandat de Roser Ricomà,

22 I VIU Tarragona

l’Escola Universitària d’Infermeria ha passat a ser Facultat d’Infermeria. Ricomà és diplomada en Infermeria i Màster en Ciències de la Infermeria i és professora. González és llicenciat en Dret, Màster en Dret Comparat per la UAB, Dr en Dret per la URV, premi extraordinari de Doctorat (2003) i també és professor.

El curs ha vingut acompanyat d’alguna novetat al Campus?

D’una banda, d’una retallada pressupostària i, de l’altra, una part dels serveis centrals de la URV - serveis de gestió acadèmica i informàtica que fins ara estaven a Sescelades - s’instal·laran aquí al Campus als espais del CRAI previstos perquè s’hi ubiqués la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació.

Mentrestant, aquests serveis faran ús d’aquest espai.

Així doncs, el projecte que aquesta Facultat s’ubiqui al Campus està totalment aturat?

Completament. Això es financia a través d’un pla de finançament de la Generalitat, i les retallades han parat tot el projec-

te i s’ha ajornat sine die.

Per fer front a aquestes retallades, quines mesures es prendran?

Farem el mateix que fem amb les retallades a casa, ajustarnos al més urgent. Pel que fa al funcionament del Campus, les retallades s’han notat amb els

“Pels joves, la universitat continua representant una esperança pel seu futur”

tancaments en períodes no lectius. Ara, el Campus tanca per les vacances de Nadal, Setmana Santa i a l’agost. Això ha comportat que molts estudiants que venien a estudiar a la Biblioteca durant aquests períodes ara no puguin fer-ho.

També hem notat les retallades en la revisió que s’ha fet de la contractació de diferents serveis – com ara la neteja-.

Quines sinergies ha generat el

fet de que les tres facultats comparteixin el mateix espai?

Les facultats interactuem en els grups de recerca, organitzem activitats i actes acadèmics conjunts, hem millorat la pluridimensionalitat dels coneixements...Per exemple, Infermeria té una vessant humanista importantíssima -la d’acompanyament i cuidar-, així que compartir Campus amb la Facultat de Lletres i Jurídiques no fa pas que els estudis estiguin desubicats, sinó tot al contrari.

El fet de compartir espais fa que es comparteixin experiències i bones pràctiques d’altres centres. Pel que fa als estudiants, el fet d’estar envoltats de companys d’altres estudis els augmenta la percepció que “estan a la universitat”.

Segons les últimes dades del Consell de Govern, l’informe de matrícula del curs 2013-14 mostra que el nombre d’alumnes a la universitat s’ha mantingut estable respecte anys anteriors. S’hi ha mantingut a les 3 facultats?

A la de Lletres s’ha mantingut la matrícula de Graus, tot i que ha baixat la de postgraus. Res-

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

pecte Jurídiques, s’ha mantingut el nombre de matrícula de Graus - tot i que s’ha detectat davallada de matrícula en Relacions Laborals i Ocupació- i els postgraus han augmentat. Pel que fa als estudis d’Infermeria , la demanda del Grau– tot i que actualment hi ha unes xifres d’atur altíssimes al sector –se segueix mantenint molt alta.

També segueix tenint molta demanda el màster oficial “Recerca i investigació en Infermeria”, i la formació de postgrau ha baixat.

Quina valoració en feu, tenint en compte la complicada situació actual?

La pujada de taxes ha tingut un efecte negatiu, i és cert que els alumnes ara han de replantejar-se com estudiar, ja que repetir assignatures de la carrera és molt més car. Per ajudar-los, tots ells compten amb un tutor acadèmic que els orienta a l’hora de matricular-se de les assignatures i els ajuda a fer-se plantejaments més “realistes”.

Abans, per exemple, l’abandonament dels estudis per no poder finançar-los era molt estrany, però ara, amb el Real Decret de Preus, hem perdut estudiants. A banda, la URV com a universitat amb sensibilitat social- ha fet un esforç per poder proporcionar beques que quedaven fora del sistema general de beques.

Quina és l’actitud dels estudiants? Estan il•lusionats de cara al futur o desil•lusionats amb les xifres d’atur juvenil?

Els joves són conscients que l’atur està relacionat més amb la no – formació que amb la formació - hi ha menys gent aturada amb formació universitària- , pel qual la universitat continua sent una esperança laboral pel futur.

Quins són els graus que tenen més demanda actualment a les Facultats de Lletres i Jurídiques?

Gener-Febrer 2014

11:37

Página 23

A la de Lletres, Comunicació Audiovisual, Periodisme i Publicitat i RRPP. A la facultat de Jurídiques, els estudis de Dret.

I quins són els que actualment ofereixen millor sortida laboral als alumnes?

La nostra obligació - en aquest context de crisi, ara més que mai - és donar eines als alumnes perquè les puguin aplicar a qualsevol activitat professional.

Ara ens veiem més que mai obligats en centrar la formació en què els alumnes no només tinguin coneixements, sinó en habilitats pràctiques que els permetin tenir una actitud positiva a l’hora de buscar feina i adaptar-se a les noves necessitats del mercat laboral. A la Facultat de Lletres els ensenyem a ser polivalents, intentem que siguin persones amb una capacitat per adaptar-se a situacions diverses.

Pel que fa a Ciències Jurídiques, el nínxol representat per les administracions públiques està tancat, fet que obliga als titulats a accentuar el perfil emprenedor. Per exemple, amb el Treball Social, els alumnes s’han de reinventar, ja que hi ha nous nínxols laborals que poden ocupar. Respecte a la Infermeria, tenim molts convenis Erasmus amb diferents països que ajuden a obrir portes a nivell laboral. I per més retallades que hi hagi, la gent continua posant-se malalta i necessitant infermeres.

Quina és la vostra relació amb el barri on esteu ubicats ?

El Campus dóna vida al barri, s’ha convertit en un equipament més de la ciutat - hi tenen lloc activitats organitzades per la mateixa universitat i per part d’altres entitats-. Per exemple, la plaça de la Concòrdia – central del Campus - és una plaça més del barri, i els veïns hi venen a passejar, al bar, a jugar, a la biblioteca a llegir el diari. I és que la universitat sempre enriqueix l’entorn on s’ubica.

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

11:37

Página 24

BARRIS CIUTAT tallers de Poesia i d’Ha de l’Art que compten amb molt bona acollida. Aquests cursos els podem fer gràcies a un Pla Estratègic que vam dissenyar i desenvolupar el curs 2006-07.

Val a dir que som el 1r centre de Formació d’Adults de Catalunya que va impulsar un Pla Estratègic.

Quina és la formació més demandada, actualment?

El curs d’Accés a Grau Superior. Al país en general hi ha un estoc de carreres i una mancança de perfils tècnics. La prova d’accés a Grau Superior ha sigut força exitosa. Després d’aquesta, el que té més èxit són els cursos d’anglès i informàtica.

Sebastià Poy Director de l’escola d’adults Josepa Massanés El centre ofereix la preparació a les proves d’accés a Cicle Formatiu de Grau Mig, de Grau Superior, formació instrumental, el Graduat d’Educació Secundària Obligatòria, Informàtica, Llengües i Tallers Anna Escolà

El Centre de Formació d’Adults Josepa Massanés funciona sota aquest nom des de l’any 2001. Anteriorment, des dels anys 80, estava situat a la Part Alta de la ciutat amb el nom de “Casc Antic”. Actualment compta amb 587 alumnes i un centenar en llista d’espera. El centre ofereix Anglès, Català i Castellà com a cursos independents a part de ser matèries integrades a GESO (Graduat d’Educació Secundària Obligatòria), cursos d’accés a cicles formatius i tallers.

Tenint en compte el context actual i les dificultats per trobar feina, ha augmentat el nombre d’alumnes?

Sí que podríem dir que hi ha una relació de causa – efecte.

A mesura que es perden llocs de treball, es percep aquesta necessitat de formació. Tenim

24 I VIU Tarragona

llista d’espera que no podem donar-hi resposta. Actualment la demanda supera clarament l’oferta, i podríem dir que és des del curs 2006-2007 quan aquest desequilibri ha sigut més desproporcionat.

La Formació és clau ara més que mai?

La formació sempre ha estat clau, i motor de canvi social. A vegades però, no hi ha una correlació entre formació i llocs de treball o a vegades no es requereix una bona formació per aconseguir una bona feina.

Però podríem dir que en condicions normals, amb formació

La formació actual més demanada és el curs d’accés a Cicle Formatiu de Grau Superior

es pot accedir a millors llocs de treball.

Quin és el perfil majoritari de l’alumne del centre?

Al centre hi ha dos perfils marcats molt equilibrats: d’una banda, l’adult jove que té entre uns 18 i 30 anys el qual es forma dins dels estudis reglats.

Són joves que ara compten amb una nova oportunitat per obtenir l’ESO. Una part important d’aquest alumnat està interessat en tornar a l’ Institut o bé quedar-se a l’escola per accedir als estudis d’accés a cicles formatius. Un altre perfil són persones majors de 45 anys l’ interès de les quals són accions formatives - aprendre una llengua estrangera o informàtica- . També hi ha persones que utilitzen aquestes eines com a suport a la recerca de feina o per mobilitat laboral.

També comptem amb una part de formació cultural – com els

Des que es va obrir l’escola, quins són els canvis més significatius que heu observat?

Als inicis, la formació bàsica d’adults era instrumental per a persones que bàsicament no tenien estudis i la formació més alta que oferíem era l’EGB (Educació General Bàsica). Actualment, aquesta formació ha desaparegut perquè ja no cal, no existeix aquesta demanda.

Ara oferim el Grau d’Educació Secundària (GESO), on cal destacar que el 20% de l’alumnat són persones estrangeres. (Ha disminuït l’alumnat d’acolliment lingüístic i cada vegada n’hi ha més d’ integrades al GESO).

Us agrada el barri?

Un fet curiós és que vam notar que molta gent del barri desconeixia on estàvem ubicats. Una de les dificultats de la nostra ubicació és l’accessibilitat al centre, en part solucionat pel pàrquing que hi ha a les immediateses del cementiri. Estem a prop de l’Avda Catalunya, però gairebé tota la informació del barri la rebem a través dels alumnes. Amb qui tenim més contacte és amb la Universitat, de la qual acollim alumnes en pràctiques.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:37

P谩gina 25

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

11:37

Página 26

BARRIS CIUTAT

David Ortega Director de la Lliga Contra el Càncer

la desaparició del tabú que la rodejava. Ens sentim responsables d’això, ja que la Lliga és referent de grups d’Ajuda Mútua a Catalunya, que precisament han ajudat a trencar aquest tabú. I és que avui dia la gent reconeix que té un càncer, abans, era molt complicat. A banda, el càncer és un dels problemes de salut pública més importants.

En què consisteixen els Grups d’Ajuda Mútua?

Són una experiència que a la província l’ha implantat la Lliga.

En el seu inici van néixer per a dones amb càncer de mama, però a l’actualitat s’hi ha afegit malalts d’altres patologies. Al cap i a la fi, els neguits i pors d’una persona que té càncer acostumen a ser similars. Ac-

L’objectiu de la Lliga és realitzar activitats que millorin el control i prevenció del càncer

La Lliga Contra el Càncer de Tarragona i les Terres de l’Ebre és una organització no governamental constituïda el 1993 Anna Escolà

La Lliga compta amb una Junta Directiva en la qual s'hi troben representades totes les comarques de la demarcació. Entre els seus membres s’hi troben voluntaris, professionals de la medicina i de l'oncologia. L’objectiu de la Lliga és realitzar activitats que millorin el control i la prevenció del càncer.

Com neix la Lliga a les Comarques de Tarragona i T.E.?

Va néixer ara fa 20 anys a resultes de les inquietuds per part de professionals, entitats,

26 I VIU Tarragona

associacions i malalts perquè els recursos que es generaven al territori es quedessin aquí.

Pensem que llavors només existia la Asociación Española

Contra el Cáncer. Llavors es va crear la Lliga amb Carles Carcolí com a president, qui avui és el nostre president emèrit.

Heu observat una preocupació social creixent davant la malaltia?

Durant aquests 20 anys, hem observat que continua haventhi molta conscienciació, però el que ha evolucionat és la preocupació per la malaltia, i també

tualment comptem amb deu grups i estan distribuïts per tota la demarcació. Estan liderats per una persona que ha superat un càncer, i tothom qui lidera els grups, així com les persones voluntàries, han de passar una entrevista i una formació.

Quin tipus d’activitats organitza la Lliga?

Xerrades, conferències, impressió i distribució d'opuscles i difusió en els mitjans de comunicació. Els temes són ben diversos i sempre relacionats amb la prevenció, el diagnòstic, la investigació i el control de la malaltia, el seu tractament, etc.

Quines teniu previstes?

El dia 4 de febrer és el Dia Mundial del Càncer, i el mes d’abril celebrarem la Diada Anual de la Lliga, una trobada anual de so-

cis i voluntaris que acostuma a aplegar unes 500 persones.

Degut a la crisi, les vostres activitats se’n veuen ressentides?

El nostre finançament prové bàsicament de les activitats que organitzem per recaptar fons, com ara la capta anual i el sopar solidari. D’altra banda, la Jove Orquestra intercomarcal ofereix un concert solidari a favor de la Lliga de manera anual.

Pel que fa al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, nosaltres notem que la gent continua sent solidària. La resta del finançament – una minoria – prové de subvencions d’administracions. Hem de dir també que sempre comptem amb l’ajuda de tots els ajuntaments per totes les activitats que organitzem..

Qui pot ser voluntari ?

Tothom qui ho desitgi però que superi l’entrevista que fa la psico-oncòloga. I és que per exemple, no es pot donar assistència a un malalt si encara s’està passant un dol. Després, també ha de fer una formació, uns cursos que organitzem dirigits per professionals i que es fan anualment.

Qu è p o t fe r q u i v u l g u i col·laborar?

Pot donar assistència a malalts, fer un donatiu o participar en l’organització d’alguns dels nostres actes. A la província som 122 delegacions i cadascuna decideix el què vol fer, sempre sota la tutela de la Lliga. Si ens arriba alguna proposta fora d’aquestes delegacions la valorem positivament. Si ens ve feta i el rerefons és correcte, l’acceptem.

Com veieu el barri?

Sempre hem estat ubicats a Tarragona, però abans estàvem a Roger de Llúria. Vam arribar a l’avinguda Catalunya el 2006 i ens hi sentim molt a gust, estem en una zona privilegiada.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:37

P谩gina 27

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

19/12/13

11:38

Página 28

NOTICIES CIUTAT

Eficiència energètica

Roda de premsa de presentació, amb Robert Moragues i Javier Villamayor.Foto: Mauri

2n Congrés Mediterrani d’Eficiència Energètica i Smart Green Cities La 2a edició es va celebrar a principis de novembre, i la iniciativa va néixer l’any passat de la mà de l’ Open Energy Institute i amb col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona.

El Congrés és una plataforma d’informació, debat i oportunitats de negoci pel sector empresarial, professional i de les administracions públiques que gira al voltant dels reptes que hi ha en l`àmbit de l’eficiència energètica i les ciutats intel·ligents amb la vocació d’englobar l’arc mediterrani.

La inauguració la va presidir l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i també hi van ser pre-

sents Robert Moragues, president de l’Open Energy Institute ; Carles Sala, secretari de Vivenda i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat; Senén Florensa, president executiu del IEMed; i Francesc Xavier Grau, rector de la URV. La trobada anava dirigida a emprenedors, empresaris, administracions públiques, col·legis professionals, la comunitat universitària i a interessats en l’energia, la construcció sostenible, l’arquitectura, l’habitatge, la rehabilitació, els nous materials o el sector químic.

Pla estratègic de Llevant L’impulsarà l’Ajuntament i estarà dotat amb 50.000 euros. Inclou diverses accions

Fundació Casal Amic L’entitat tarragonina d’acció social celebra els 30 anys renovant el Centre Obert La Fundaci treballa amb infants i adolescents en risc social als barris de Ponent de Tarragona des del 1983, renova curs i mobiliari al seu Centre Obert gràcies a l’aportació del programa IKEA Valls Colabora que impulsa el Centre Logístic d’IKEA a Valls i que ha col·laborat amb l’aportació del nou mobiliari valorat en 15.000 euros. L’entitat ha estat una de les beneficiades del programa, el qual consisteix en ajudes a projectes so-

28 I VIU Tarragona

ciasl i mediambientals. El centre obert ofereix un servei socioeducatiu a 40 infants de 4 a 12 anys i a les seves famílies per prevenir el risc social i, alhora, pal·lia les situacions de pobresa infantil. La Fundació és una organització no lucrativa que té com a objectiu principal l’acció social i educativa amb infància, adolescència i joventut situada a Campclar i que treballa fonamentalment a la zona perifèrica de Ponent.

El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) preveu que el nombre total d’habitants se situï en 185.000 fins l’any 2025.

I una de les zones que més creixement urbanístic i demogràfic experimentarà és Llevant, amb la urbanització de la Vall del Llorito i la Budallera. Per aquest motiu, l’Ajuntament impulsarà aquest Pla

Estratègic dotat amb 50.000 euros. El document recollirà oportunitats i necessitats que aquest creixement generarà tenint en compte la conjuntura econòmica. És un pla consensuat amb la Federació d’Associacions de Veïns de Llevant que permetrà disposar d’un document per planificar el futur d’aquesta zona de Tarragona.

Aparcament dissuasiu Es tripliquen les places d’un euro al dia dins el pla de mobilitat A través del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Tarragona (PMUST) s’ha triplicat el nombre de places per aparcar-hi de zona taronja amb l’objectiu de facilitar l’aparcament per un euro al dia en zones perimetrals.

En total, s’ha passat de les 314 places taronges d’aparcament que hi havia l’1 de gener a les 1.056 (data 15 d’octubre del 2013). L’oferta d’aparca-

ment es distribueix en tres corones: blava i verda a les àrees més col·lapsades del perímetre definit pel PMUST; taronja en l’àrea perimetral de la zona regulada i Joan XXIII i blanca en tot l’entorn.

A partir de mitjans d’octubre de l’any passat es va retornar a zona blanca el carrer Joan Fuster del barri de l’Arrabassada i es va posar en marxa el sector 3 del Pla de Mobilitat.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:38

P谩gina 29

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

14:51

Página 30

CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

La Tabacalera Exposició commemorativa de la fàbrica

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

14:51

Página 31

EXPOSICIONS CULTURA

L’Espai Tabacalera acull la història d’una fàbrica quan se celebren 90 anys de la col·locació de la 1a pedra (1923 – 2013) Anna Escolà

L’

exposició roman oberta des de mitjans d’octubre i podrà contemplarse fins al dia 16 de març d’enguany al Magatzem 2 de l’Espai Tabacalera. L’exposició ofereix un recorregut dividit en etapes que ajuden a comprendre la història de l’emplaçament: la gènesi; inici i desenvolupament de la producció; de la màxima capacitat al tancament i la vida social dels treballadors.

La gènesi ens situa a l’any 1922, quan Tarragona era una ciutat d’encara no 30.000 habitants que concentrava la capitalitat provincial administrativa, militar i eclesiàstica. Arran d’un Reial Decret del Ministeri d’Hisenda publicat l’any 1922 on s’autoritzava a la Compañía Arrendataria de Tabacos construir una nova fàbrica a Tarragona, es va celebrar l’acte de col·locació de la primera pedra l’1 de juliol de 1923.

Després d’anys d’obres, l’obra s’enllestí l’any 1931. La producció es va iniciar un any més tard amb només 32 operàries i 4 mecànics que utilitzaven unes quantes màquines de lligar Rapid que elaboraven 40 cigarrets per minut. Dos anys més tard, ja hi treballaven 58 dones i 44 homes que manipulaven 54 tones de tabac.

La història té alguns episodis a destacar com ara que arran de l’amenaça dels bombardeigs de l’aviació franquista sobre la ciutat van obligar a traslladar i repartir tota la maquinària industrial i bona part dels treballadors entre Vic i Sabadell. De fet, les dependències de la fàbrica van patir l’impacte de més de 30 bombes.

Entre els anys 1947 i 1954, la fàbrica es va reforçar amb nou material i maquinària sobrant

d’altres fàbriques i la seva plantilla va passar de ser de 150 treballadors a 800. Una dècada més tard, la Fàbrica de Tabacs esdevé el primer de tots els centres productors de Tabacalera SA Espanya.

Un recorregut per una part important de la història de la ciutat i les seves persones

A conseqüència d’aquest desenvolupament, l’any 1966 la fàbrica serà la primera a comptar amb una planta de batuda de tabac que elabora la llavor de la marca Ducados.

Fem un salt en la història i ens situem a mitjans de la dècada dels 80. En aquests temps, les instal·lacions tarragonines comptaven amb màquines que lligaven 5.000 cigarrets per minut. L’any 2003, quan Altadis SA – fusió de les empreses Tabacalera i Seita – comunica la decisió de tancar la planta, la plantilla ja s’havia reduït a 250 treballadors que mantenien el nivell de producció, principalment de les marques Ducados, Fortuna i Nobel.

La vida social dels treballadors i treballadores de la Fàbrica Una part important de la història de l’empresa ve configurada per la vida social dels treballadors i treballadores de la fàbrica.

L’any 1947 es va constituir el Grup d’Empresa Tabaquer. Entre les activitats més destacades que organitzaven cal esmentar les festes de Santa Rosa de Lima, el repartiment de joguines a càrrec dels Reis

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

14:51

Página 32

EXPOSICIONS CULTURA Mags o les representacions artístiques que es feien a l’antic camp del Gimnàstic, a la plaça de toros o al Teatre Metropol.

La pràctica de l’esport també va ser important, ja que s’organitzaven “olimpíades” i torneigs.

L’Ajuntament de Tarragona recupera actualment la Fàbrica de Tabacs per transformar-la en el gran complex cultural de

la ciutat, un nou espai públic que pretén donar resposta a les

L’Espai Tabacalera se situa a la zona dels antics magatzems de la Fàbrica de Tabacs

necessitats d’oci i cultura de la ciutat de Tarragona del segle XXI. L’Espai Tabacalera se situa a la zona dels antics magatzems de l’antiga i emblemàtica Fàbrica de Tabacs.

En l’actualitat, s’han recuperat els dos primers magatzems, de 2.800 metres quadrats d’espai útil per mòdul, on s’ubiquen els següents equipaments de ciu-

tat: Magatzem 1 (M1): Capsa de Música i Magatzem 2 (M2): L’Arxiu L'Espai es completa a l'exterior amb l'Smart Parc Tabacalera, que compta amb el jardí vertical més gran d'Europa. Precisament l’any passat, el jardí va gunyar el premi “Territorio & Márqueting” en la categoria de desenvoulpament urbà.

Biblioteca Hemeroteca Reobre les seves portes a l’Espai Tabacalera. Es calcula que té uns 13.000 llilbres, més de 400 títols de publicacions periòdiques i important material gràfic La Biblioteca Hemeroteca torna a obrir les portes a l’Espai Tabacalera, a les dependències de l’Arxiu, planta segona del Magatzem 2.

La Biblioteca havia tancat les seves portes al mes de juny per organitzar el trasllat del seu fons que es calcula que té uns 13.000 llibres, més de 400 títols de publicacions periòdiques i un important materi-

32 I VIU Tarragona

al gràfic com cartelleria.

L’Arxiu és l’equipament cultural que s’encarrega de gestionar, custodiar, fer accessible a la ciutadania i difondre el patrimoni documental de la ciutat de Tarragona. Compta amb tres seccions: arxiu històric de la ciutat de Tarragona, arxiu administratiu i de gestió documental i centre d’imatges de Tarragona.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

14:51

P谩gina 33

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

14:52

Página 34

NOTÍCIES CULTURA

CaixaForum Tarragona

Espectacle familiar “El Saltasomnis”.

Foto cedida per: CaixaForum.

Programació per a totes les edats des del mes de gener fins a l’abril La programació del CaixaForum inclou temes com la ciència o la justícia alimentària, els quals els podreu trobar en forma d’exposició, ja sigui amb una conferència o a través de projeccions. Del 7 de febrer al 27 d’abril Intermón Oxfam i la FAO ens porten l’exposició fotogràfica “Justícia alimentària”on se’ns mostra el dia a dia de comunitats rurals com Bolívia o Tanzània. Pel que fa a les conferències, del 19 de febrer al 19 de març, es podrà gaudir del cicle “SPQR.La societat romana”. La ciència també hi prendrà protagonisme de la

mà de “The Big Van Theory”.

El dissabte 1 de març la ciència es barreja amb l’humor a través d’una sessió de monòlegs. A més a més, del 4 de març a l’1 d’abril es comptarà amb “De què està fet l’univers”, un cicle que barreja cosmologia i els misteris de la matèria. En quant a cinema i projeccions, del 20 de març al 16 d’abril es podran veure un seguit de pel•lícules on es mostra la relació de grans cineastes amb els seus compositors. Els més petits podran divertir-se amb un seguit d’espectacles familiars i tallers diversos.

Espectacle familiar “El Patufet se’n va a la sorra”.

Foto cedida per: CaixaForum

Conservatori de Música Programació pel 1r trimestre de l’any. Uns mesos de gener i febrer carregats d’ofertes musicals

Arxiu - Museu del Port Presentació del dossier:”De l’Arxiu al Museu: un recorregut per la hª del Port. El barri del Serrallo” L’últim trimestre de l’any es va presentar el 1r dossier didàctic “De l’Arxiu al Museu: un recorregut per la història del Port. El barri del Serrallo”, ideat per l’Arxiu i el Museu del Port de Tarragona i elaborat per Auriga Serveis Culturals, amb l’objectiu de donar a conèixer als alumnes d’ESO i Batxillerat la tasca que es fa en els centres d’arxius i museus. El dossier pretén apropar la metodologia de la investigació històrica a través

34 I VIU Tarragona

d’una proposta d’investigació que gira al voltant d’ El Serrallo i la pesca a l’entorn de l’any 1930. A través del dossier s’intenta donar a conèixer el patrimoni marítim i portuari de la ciutat i la història del Port de Tarragona com a eix vertebrador i dinamitzador del territori.

A banda de l’activitat, l’Arxiu i el Museu del Port de Tarragona, ofereixen la possibilitat de fer una visita guiada als centres.

D’entre la programació de gener destaquem la VI Trobada d’oboès a Tarragona amb alumnes dels conservatoris de Reus, Tortosa i Tarragona el dia 25. Del febrer destaquem el “XII Circuit Guitarrístic” que oferirà un concert d’Anders Clemens. En el marc del certamen, Carme Plana dirigirà el taller “Acompanyem una cançó”. El dia 3 , presen-

tació del llibre La vigencia de una escuela pianística de Vicente Scarmuzza. El 19, el pianista Kiev Portella durà a terme una conferència sobre Vladimir Horowitz. El dia 26, “concert de Carnaval” a càrrec dels alumnes d’AB II i Grup de Trombons de NE .

Aquests mesos de gener i febrer es faran audicions de vent fusta, guitarra i cant.

Cant de la Sibil·la Tarragona recupera el cant de la sibil·la - un drama litúrgic la nit de Nadal La Catedral de Tarragona va acollir la nit de Nadal el Cant de la Sibil·la, obra declarada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La composició no es representava a la capital tarragonina des del segle XVI. Des de fa uns anys, aquest drama litúrgic s'ha recuperat en ciutats com la Seu d'Urgell, Lleida, Barcelona i l'Alguer.

Durant anys, recuperar aquesta composició de l'època medieval havia estat un propòsit per a diversos músics de Tarragona. L'Agrupació musical ZONAGRALLA s’ha encarregat de produir i empènyer aquest projecte, juntament amb la Capella de Ministrers de la Ciutat de Tarragona, el director Xavier Pastrana i la soprano tarragonina Marta Mathéu.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

14:52

Página 35

NIKKO CENTER concessionari oficial Nissan a Tarragona

Vehicles elèctrics Carrega gratuïtament el teu cotxe al concessionari oficial Nissan de Tarragona

Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus

Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocions i descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris NIKKO CENTER

Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló 43204 · REUS Tel. 977 772 197

NIKKO CENTER MOTORS Ctra.València, 206 43006 · TARRAGONA Tel. 977 549 560

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

14:52

Página 36

LLIBRES CULTURA

Llibres sobre Tarragona i llibres de tarragonins “Ni un pam de net” Albert Ventura 14 relats situats en entorns concrets però plens de misteri que obren finestres indiscretes a la ment dels protagonistes

“Vi bo i altres contes” Vicent Enric Belda i altres 14 autors Aquest llibre és el 16è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2012-2013)

“Cicloturisme tranquil per Catalunya” Rafel Vallbona Rutes - algunes per la demarcació- que prioritzen la descoberta del paisatge i del patrimoni rural i històric

“Atac i defensa de la rereguarda ” Ramon Arnabat i David Íñiguez El llibre té per nom complet: “Atac i defensa de la rereguarda: els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre”

Literatura com a aliment Raquel Estrada, periodista cultural i poeta, ens acosta a la Tardor Literària durant la qual es van organitzar actes al voltant de Pompeu Fabra, Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu Raquel Estrada

Olor de pa al carrer major de Tarragona. Vicent Andrés Estellés (1924-1993) va créixer com a poeta pensant sovint en la flaire que feia tot quan el seu pare els treia acabats de fer del forn.

Reunits un matí de novembre amb un plec de poemes a les mans, pensem que la primera inspiració del poeta de Burjassot ve del pa i de coses petites i diàries que també alimenten. Seguint un rastre que demostra el seu pas per la ciutat, fem cap a la catedral i altres llocs grandiloqüents que formen part d’una ruta literària organitzada per l’APELLC, l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes: el Pla de la Seu, el Museu Arquitectònic, l’Amfiteatre-Església de Santa Maria del Miracle, ... tractats amb una fascinació semblant a la que sentia per unes engrunes d’aquella matèria comestible de color terrós.

Un vespre de tardor, diversos grups de persones assagen poemes i altres textos de Salvador Espriu (1913-1985) al teatre El Magatzem, a la Cooperativa Obrera. Més tard, la veu i la imatge del poeta es projecten en una pantalla durant un acte en el qual entitats de Tarragona vinculades a la cultura representen una part de l’obra del de Sinera. Allò que es troba en els seus orígens, el jardí de la casa on passava els estius, les llums i les ombres de la infantesa, són a la base del món que Espriu exposa. És un poeta viu qui ha dit que la poesia no serveix per a res.

De seguida s’entén què explica amb aquest aparent menyspreu Màrius Sampere, nascut a Barcelona l’any 28 del segle XX, que ja ha obtingut algun o altre reconeixement públic a la seva trajectòria: no dóna per menjar, la poesia; ni la que es llegeix, ni la que un mateix pot escriure. Però per mantenir viva alguna altra cosa més intan-

La primera inspiració del poeta de Burjassot ve del pa i de coses que alimenten

gible sabem que és important que aquest 2013 hagi estat l’any Espriu i que s’hagi parlat també de Vicent Andrés Estellés, durant la tardor passada a Tarragona i a molts altres municipis catalans, sense haver-se de plantejar gaire els motius d’aquestes dedicatò-

ries. Els seus noms propis, tan pesants, serveixen també per definir qui som, encara que a vegades facin que se’n deixin per homenatjar tants altres. En la passada Tardor Literària de Tarragona, amb una vuitantena d’actes, també al voltant de la figura de Pompeu Fabra, a més de les d’Estellés i d’Espriu, hi han participat una quarantena d’organitzacions. El seu èxit parteix d’aquí, de la quantitat de persones que s’han sumat al caos organitzat i han promogut activitats al voltant de tres autors que tant sols són una mostra representativa, però que també han inclòs presentacions de novetats editorials, lectures, activitats d’experimentació amb el llenguatge i amb altres formes d’art i comentaris de clàssics de la literatura universal. Un espai que els qui són actius en el món de les lletres ja esperen per desplegar possibilitats, i que permet fer-se un lloc a la poesia que tenim en comú.

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

14:52

P谩gina 37

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:51

Página 38

EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Perspectives per al 2014 Una visió econòmica i social pel nou any

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:51

Página 39

MÀRQUETING EMPRESA

A Viu Tarragona hem tornat a demanar l’opinió a diferents personalitats de la ciutat per conèixer la seva visió de cara al nou any.

Anna Escolà

L

’any passat, al 1r número del 2013, us vam oferir una visió econòmica i social de la mà de diferents personalitats de la ciutat.

Enguany, just iniciat el 2014, ho tornem a fer. A Viu Tarragona volem conèixer què ens deparen els propers 12 mesos en la nostra realitat més immediata.

Per saber-ho, ho hem fet seguint la fórmula que vam fer servir ara fa un any: hem plantejat les mateixes preguntes als nostres interlocutors: “Què creu que ens depara el nou any en termes econòmics?”; “Quins mecanismes creuen que s’han d’impulsar a Tarragona al llarg del 2014 per millorar la situació econòmica i social?” i “Quins pro-

jectes tenen previst posar en marxa per reactivar l’economia del territori?”.

A continuació s’exposen les reflexions del tinent d’alcalde de Treball, Activació Econòmica, Projectes i Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Tarrés; la consellera de Comerç i Turisme de l’Ajuntament, Patrícia Anton; del president de la Diputació, Josep Poblet, del president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) J.A. Belmonte; del president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu; del president de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), J. Sendra; de la directora general de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) Teresa Pallarès i Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona.

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:51

Página 40

ENTREVISTA EMPRESA

Xavier Tarrés

Patrícia Anton

Tinent d’alcalde de Treball, Acció Econòmica, Projectes i Habitatge

Consellera de Comerç i Turisme de l’Ajuntament

Foto: Mauri

Foto: Mauri

Què creu que ens depara el nou any en termes econòmics?

Tenint en compte el context dels darrers anys és difícil fer previsions. Alguns indicadors, com el volum de les exportacions o el comportament de la taxa d'atur els darrers mesos podrien fer pensar que es comença a albirar una lleugera millora en termes globals. Hem d’intentar ser positius i a Tarragona tenim motius per ser-ho ja que tenim oportunitats - com ara els Jocs Mediterranis o l’arribada de grans superfícies- que segurament contribuiran a la dinamització de la ciutat.

Quins mecanismes s’han d’impulsar a la ciutat al 2014 per millorar la situació econòmica i social local?

Des de l'Ajuntament s'està seguint una línia de treball per generar les condicions que facin possible la recuperació econòmica i la cohesió social.

Hem de seguir aquest full de ruta que comença a donar

40 I VIU Tarragona

resultats. L'acció en els àmbits de la promoció exterior de la ciutat, el suport a l'emprenedoria, els programes de formació, ocupació i orientació laboral o la dinamització dels polígons empresarials, entre d'altres, acaben donant resultats amb l'obertura de noves empreses i l'arribada de noves inversions a la ciutat, cosa que es tradueix en llocs de treball pels tarragonins/es i, en general, en un una revitalització econòmica.

Quins projectes tenen previst posar en marxa per reactivar l’economia de la ciutat?

La intenció és continuar el full de ruta fixat intensificant els programes de dinamització dels polígons empresarials.

Continuar centrant esforços en la promoció de la ciutat, en el suport a l’emprenedoria, cercant solucions alternatives de finançament per aquells projectes viables que troben tancades les fonts de crèdit i posant l’èmfasi en la formació i orientació laboral de les persones que estan a l’atur.

El 2013, Turisme va consolidar punts forts com són la gastronomia i la cultura. Quins són els reptes pel 2014?

Continuar amb la consolidació de productes i d’un model turístic propi basat en el que som; volem seduir amb allò que som, que ens és propi i amb el que som els millors. Per fer-ho, potenciarem la col·laboració amb el Festival Tarraco Viva, augmentarem la seva presència en el temps al producte Tarragona Història Viva i crearem una nova línia pel públic familiar. També volem destacar Tarragona Ciutat de Castells que en la 2a edició augmenta la durada. La gastronomia hi serà present tot l’any per continuar situant la ciutat com a referent dins la cuina mediterrània. Turisme ha consolidat ja els seus punts forts però ara cal prioritzar i concretar, per això hem apostat fort pels Castells i el Patrimoni Viu. Volem mantenir i millorar les bones dades d’ocupació turística, i això es fa no només sent una destinació de

sol i platja, sinó també aportant al·licients únics, i el millor que podem oferir són els castells i la romanitat de Tàrraco.

Quines mecanismes s’han d’impulsar a la ciutat al 2014 per millorar la situació econòmica local?

Comerç i Turisme creiem que són eines molt potents per millorar l’economia en tots els àmbits: més turisme dóna més feina als nostres ciutadans i promou i incentiva el comerç, sobretot el de proximitat.

Creure que la Cultura - en el seu concepte més genèric- és indústria, genera llocs de treball, formació i impacte econòmic a mig i llarg termini i, alhora fomentar això, és molt important i una bona eina per millorar la situació econòmica.

Quins projectes tenen previst posar en marxa el nou any?

Serà un any de continuïtat, ja que els últims anys, sobretot en l’àmbit del Comerç i Turisme, ja hem innovat i hem incentivat molts projectes nous.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

12:51

P谩gina 41

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:52

Página 42

ENTREVISTA EMPRESA

Josep Poblet President de la Diputació

Què creu que ens depara el nou any en termes econòmics?

Estem travessant una situació difícil i més que mai hem de ser austers i molt més eficients. La societat té el repte de fer sostenible el nivell de vida amb els recursos disponibles. Les administracions i les empreses, hem d’introduir canvis fonamentals en els esquemes tradicionals de funcionament que permetin compaginar els avenços econòmics i socials amb un entorn de respecte pel medi físic i natural i incrementar el seu valor com a motor del nostre futur. A la Diputació ja fa temps que apli-

Què creu que ens depara el nou any en termes econòmics?

El pròxim 2014 serà la prova de foc per comprovar si aquests brots verds, que diferents sectors apunten que ja comencen a notar-se, s’evidencien plenament. Des de CEPTA som conscients que només quan millorin alguns indicadors claus com són l’índex de l’atur o la creació d’ocupació podrem dir que hem superat la crisi.

Només veient creació de llocs de treball tindrem la seguretat que les empreses tenen comandes i bones perspectives de futur.

Quins mecanismes s’han d’impulsar a la ciutat al 2014 per millorar la situació econòmica i social local?

Les comarques de Tarragona tenen una gran riquesa de recursos i una diversitat important d’activitats productives que s’ha de garantir. Cal preservar la petita i mitjana empresa, el gran motor del nostre teixit productiu, i no només amb paraules. És vital eliminar tràmits burocràtics per demanar llicències d'activitat o qualsevol tràmit que generi activitat econòmica, reduir del cost energètic elèctric i rebaixar els impostos directes a l'activitat

Josep Andreu

Què creu que ens depara el nou a ny en te r m es econòmics?

El 2014 es preveu que sigui un any on es començaran a veure signes de recuperació econòmica, i s’evidenciarà en l’activitat del Port de Tarragona. En aquests últims anys, el Port ha treballat per establir les bases estratègiques i estar preparats per donar resposta a les necessitats de la recuperació econòmica.

President de l’Autoritat Portuària

Qu i n s m e ca n i s m es s ’ h a n d’impulsar a la ciutat al 2014 p e r m i l l o ra r l a s i t u a c i ó econòmica i social local?

42 I VIU Tarragona

quem criteris restrictius basats en l’eficàcia i l’eficiència i hi seguirem treballant.

Quins mecanismes s’han d’impulsar a la demarcació al 2014 per millorar la situació econòmica i social?

Apostar per aquells instruments que ens diferencien i ens atorguen valor afegit i treballar per crear sinergies que ens ajudin a generar riquesa. La demarcació gaudeix d’un ampli ventall de recursos que la fan especial: el clúster químic i petroleoquímic, la potència agroalimentaria, l’energia, el clima, la situació, el Port, i el fet

empresarial.

Quins projectes tenen previst posar en marxa per reactivar l’economia de la ciutat?

La nostra finalitat és proporcionar la qualificació professional per millorar la competitivitat de les nostres empreses: informar, formar i donar un millor nivell de serveis i potenciar les infraestructures del territori per fomentar l'activitat empresarial. També treballem en la defensa dels drets dels empresaris tant en l'àmbit polític, empresarial i social. Aquesta és una via important per reactivar l'activitat econòmica.

Cal prioritzar les inversions en economia productiva perquè són les que generen el retorn econòmic a curt termini i aporten un major valor afegit.

En aquesta línia, des del Port treballem especialment per donar resposta a l’activitat del teixit empresarial amb un servei i unes infraestructures adequades per a garantir la competitivitat.

Quins projectes tenen previst posar en marxa per reactivar l’economia de la ciutat?

Posarem en marxa l’ampliació del moll de la Química i seguirem treballant en la pro-

que siguem una de les destinacions turístiques més importants de l’estat són només alguns dels factors que han fet de la demarcació un element clau per a la recuperació econòmica del país, aportant innovació i modernització al sistema productiu.

Quins projectes s’han previst per reactivar l’economia del territori?

Som un agent de transformació de la realitat i treballem per esdevenir una regió basada en el coneixement, plena d'oportunitats i amb vocació de ser emergents.

J.Antoni Belmonte President de la CEPTA

jecció internacional del nostre port, en la diversificació dels tràfics, així com continuar treballant intensament en el projecte de creuers. Som conscients de la importància del Port de Tarragona al territori, i per això treballem amb responsabilitat per saber aprofitar les grans oportunitats que se’ns presenten i consolidar el Port com una de les principals portes d’entrada i sortida de mercaderies de l’arc mediterrani. Tot això, conjuntament amb la comunitat portuària, treballant en un marc de cohesió per tal d’afavorir el creixement econòmic.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

12:52

P谩gina 43

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:52

Página 44

ENTREVISTA EMPRESA

Joaquim Sendra President de PIMEC

Què creu que ens depara el nou any en termes econòmics?

Esperança vers les restriccions d’accés al finançament i el seu preu, morositat, incertesa econòmica europea i espanyola, inversió privada, consum, vendes, innovació i exportació.

Tanmateix, seguiran les dificultats per a les pimes... i potser més il·lusionats i esperançats.

Quins mecanismes s’han d’impulsar a la ciutat al 2014 per millorar la situació econòmica i social local?

Cal entendre la ciutat com un lloc per a realitzar-hi negocis,

Què creu que ens depara el nou a ny en te r m es econòmics?

La majoria d’indicadors apunten la tendència cap a una lenta però gradual i progressiva millora, que s’esdevindrà sempre i quan es prenguin decisions en benefici dels ciutadans perquè s’activi el consum, flueixi el crèdit per a les empreses i es vetlli per les seves necessitats de cara a millorar la competitivitat.

Quins mecanismes creu que s’han d’impulsar a la ciutat a l’any 2014 per millorar la situació econòmica i social lo-

Albert Abelló President de la Cambra de Comerç

cal?

El denominador comú és el lideratge.

Hi ha sectors potents com son el químic, el port, el turisme, el comerç i els serveis de l’àmbit econòmic.

En relació al projecte de smarts, Tarragona compta amb aquests sectors que són potents i, finalment la ciutat té diferents reptes: Aquest any 2014 tenim els dos mil anys de la mort d’August, una bona oportunitat pel qui va convertir Tarraco en capital d’aquesta ciutat de l’eterna primavera; i 2017, amb els Jocs Mediterranis .

Què creu que ens depararà el nou any en termes econòmics?

M’agradaria ser més optimista i apuntar-me als qui creuen que la recessió s’està acabant. Però mentre a les Comarques de Tarragona tinguem més de 100.000 persones a l’atur no ens en sortirem. El mateix passa a Catalunya i a la resta de l’Estat.

Quins mecanismes s’han d’impulsar a la ciutat al 2014 per millorar la situació econòmica i social local?

No són diferents a les que s’han d’emprar al conjunt del país:

44 I VIU Tarragona

desenvolupar-hi l’activitat empresarial, sobretot de la petita i mitjana empresa. Cal potenciar i dinamitzar el comerç, però tot per igual, sense inversions desorbitades en obres impossibles ni pensar únicament en el gran comerç ni en els immediats beneficis de les grans superfícies, mancades d’ “ingressos” socials en forma d’ocupació de qualitat. El petit comerç és el que dóna vida a la ciutat i l’estructura i li dóna qualitat de producte, de feina i servei. Tanmateix, cal tenir polígons industrials en condicions. Hi ha un desequilibri en inversions empresarials.

Quins projectes tenen previst posar en marxa per reactivar l’economia de la ciutat?

El més important és el clúster, per al qual estem treballant com a eina per garantir la competitivitat del futur, no solament la del sector químic sinó també la competitivitat del conjunt del territori.

La vertebració entre tots els agents i la complicitat de les administracions públiques són un bon punt de partida per emprendre aquest repte.

Tot això, a més d’impulsar la pròpia Associació Empresarial Química de Tarragona, que lidera el sector químic.

impulsar polítiques actives que veritablement estiguin encaminades a posar fre al principal problema que tenim, l’atur. I això passa per comptar amb una administració més activa i eficient capaç d’aportar solucions. Evidentment, si estem com estem és per què la feina no s’ha fet bé. Els treballadors s’han apretat el cinturó, les empreses fem mans i mànigues per mantenir actius els negocis... qui sembla que no ha fet la part que li pertoca és l’administració que no ha estat capaç d’assumir els reptes que d’altres portem temps assumint i incorporant.

Mentre tinguem un mercat de luxe que pagarem durant lustres, tenim uns polígons mancats de condicions mínimes i que impedeixen a les empreses poder ser competitives.

Quins projectes tenen previst posar en marxa per reactivar l’economia de la ciutat?

Les pimes som l’economia, i per això PIMEC treballa per a les seves pimes sòcies i, com a patronal, per al conjunt de pimes del país. Treballem per ajudar-les a accedir al finançament, a internacionalitzar-se, a accedir a les noves tecnologies, a trobar socis, etc.

Teresa Pallarès Directora general AEQT

Quins projectes tenen previst posar en marxa per reactivar l’economia de la ciutat?

Les grans armes que tenim i que cada cop els hi posem més intensitat és l’impuls a la internacionalització de les empreses, el foment de l’emprenedoria i la millora de la formació.Tots els nostres recursos i energies van encaminats a donar resposta a aquestes necessitats. Sense oblidar el decisiu paper que fem com a interlocutors i lobby per aconseguir les infraestructures i inversions necessàries per ser més competitius, crear riquesa i garantir la mobilitat i seguretat de les persones.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

12:52

P谩gina 45

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:52

Página 46

CONGRÉS EMPRESA

I Congrés BPW Connecting Plus Congrés internacional de dones empresàries Marbella va acollir el I Congrés Internacional de BPW (Business Professional Women) Spain Connecting Plus, una organització de dones empresàries amb presència arreu del món .

Tarragona hi va ser representada amb una delegació Anna Escolà

El passat mes d’octubre es va celebrar a Marbella el primer Congrés Internacional de BPW Spain Connecting Plus. La Business Professional Women (BPW) és una organització de dones empresàries amb delegacions per tot el món i és l’associació de Dones Emprenedores i Empresàries més gran del món. (És l’única agrupació que té veu i vot a l’ONU i congrega sòcies del nivell de Michelle Obama – esposa del president dels Estats Units Barack Obama-).

En aquesta ocasió, cinc-centes dones de més de 17 nacionalitats diferents es van trobar al Palau de Fires i Exposicions de

la ciutat andalusa per compartir vivències personals i experiències laborals de tots els àmbits.

La BPW Tarragona hi va ser representada per una delegació tarragonina integrada per Laura Roigé, presidenta de la BPW Tarragona i de l’Associació de Dones Empresàries de Tarragona – ADEE- ; Sonia Mateo, vicepresidenta de la BPW Tarragona i directora de comunicació de Comunicación Vintage; Patrícia Anton, consellera de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Tarragona i Anna Villada, responsable comercial del Casino de Tarragona; ambdues també membres de la BPW. El Congrés va comptar amb ponents d’alt prestigi nacional i

internacional com són Emilio Ontiversos (Llicenciat i doctor en CCEE); Dani García (xef internacional que compta amb 2 estrelles Michelin); Rosa Tous (directora de relacions internacionals de Tous) entre d’altres

El congrés va comptar amb ponents d’alt prestigi nacional i internacional reconeguts ponents del món de l’empresa.

El congrés s’estructurava en blocs : “L’economia que ens convé”, “cultura, creativitat, co-

neixement en un nou model productiu: oportunitat empresarial vs repte social”, “lideratge, innovació, equip i xarxa: claus de l’èxit empresarial” i “marca i cross-selling: una revisió holística de tot el que ens han explicat”.

Aquesta organització va permetre que els ponents poguessin interactuar entre ells i amb els assistents. En uns moments en els quals el lideratge femení a les cúpules empresarials encara és molt minoritari en comparació al masculí, aquest va ser un dels temes dels quals es va discutir en el marc del congrés, així com també el lideratge femení i el paper que desenvolupa a l’actual conjuntura social i econòmica.

Delegació tarragonina al Congrés.

Fotografies del Congrés i membres de l’associació de: Carlos Cáceres

46 I VIU Tarragona

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

12:52

P谩gina 47

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:52

Página 48

CONGRÉS EMPRESA

Laura Roigé

Sonia Mateo

Presidenta de la BPW Tarragona i de l’Associació de Dones Empresàries de Tarragona

Quin és el mèrit que Tarragona estigui representada al 1rCongrés BPW Spain Connecting Plus?

L'Associació d'empresàries de Tarragona, juntament amb la de València, vam ser les fundadores fa deu anys de la Federació BPW Spain. Des d’aleshores Tarragona ha estat present en tots els congressos internacionals que s'han celebrat arreu, així que no podíem faltar-hi. Ens sentim orgulloses de representar la nostra terra, intercanviar experiències i fer negocis amb empresàries d'arreu.

Quina és la salut de les dones empresàries a Tarragona? És bona com a tot el país, ja que les dones som més conservadores. També he de dir que moltes han aprofitat les oportunitats que van associades a tota crisi. Les dones d’ADEEBPW Tarragona som valentes i positives, no ens donem per vençudes fàcilment. Entre nosaltres ens ajudem, ens donem suport en els moments difícils.

48 I VIU Tarragona

Actualment, el lideratge femení a les cúpules empresarials encara és molt minoritari. Quan començarà a haverhi més representació femenina?

Quan vam fundar ADEE fa vint anys ens vam posar aquest tema com a objectiu a llarg termini. Volíem posar dones als comités executius de les Cambres de Comerç, a les Patronals, etc. És una llàstima que es perdi tant talent femení.

Potser s'hauria d’obligar per llei a tenir un percentatge mínim de dones en els consells d'administració de les empreses.

Hem avançat molt aquests anys i penso que les dones de la propera generació, que cada dia estan més preparades, ocuparan el lloc que els correspon.

Quin paper té el lideratge femení a l’actual situació econòmica?

Molt important. El talent femení ha estat i serà imprescindible en l’economia, en la política i en el desenvolupament de la humanitat.

Vicepresidenta de la BPW Tarragona i directora de Comunicación Vintage

Quin és el mèrit que Tarragona estigui representada al 1rCongrés BPW Spain Connecting Plus?

En aquest Congrés s’han representat dones de 17 nacionalitats, la qual cosa ens demostra que la BPW té un poder de convocatòria elevadíssim. La nostra missió era posicionar Tarragona dins de l’àmbit empresarial femení mundial i, de fet, arran del Congrés han sorgit “agermanaments” amb ciutats d’Itàlia, Polònia i Argentina i s’han generat noves oportunitats de negoci entre sòcies. L’objectiu s’ha assolit.

Quina és la salut de les dones empresàries a Tarragona?

Estem passant per moments difícils, però les dones tenim una capacitat de reacció i iniciativa impressionants. A la llarga en sortirem enfortides i les nostres empreses també.

Com a anècdota, al Congrés no es va mencionar la paraula “crisi”. Totes les ponències miraven cap al futur, i genera un missatge encoratjador.

Actualment, el lideratge femení a les cúpules empresarials encara és molt minoritari en comparació al masculí.

Quan començarà a haver-hi més representació femenina? És un procés lent però sobre bases segures. També es tracta d’una qüestió d’actitud i això només depèn de la nostra percepció a l’hora d’encarar un nou projecte o negoci. De tota manera, la BPW és una excel·lent plataforma perquè les dones emprenedores puguin interactuar i generar associacions estratègiques.

Quin paper té el lideratge femení a l’actual situació econòmica?

En tots els grans moments de canvis de la història, alguna dona n’ha estat la protagonista.

Ara bé, no destacaria un lideratge de gènere. Necessitem líders en general i en tots els sectors, i aquests sorgeixen de manera espontània i això és el que necessita l’actual conjuntura: nous líders i treball en equip.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:52

Página 49

Patrícia Anton Consellera de Comerç i Turisme i membre de la BPW Tarragona un lobby potent a la província.

Quin és el mèrit que Tarragona estigui representada al Congrés?

La BPW és una organització d’àmbit mundial, participar-hi ajuda a visualitzar la ciutat i a fer contactes i oportunitats de negoci.

Quina és la salut de les dones empresàries a Tarragona?

Bona, però hi ha moltes dones empresàries d’aquí que segurament desconeixen l’associació.

Les animo a formar-ne part i fer

Quan començarà a haver-hi més representació femenina a les cúpules empresarials?

Encara veiem molts homes com a caps directius de grans empreses i el mateix passa en política. Gràcies als esforços de les dones empresàries i lluitadores des de fa molts anys, la situació va canviant, però poc a poc.

Esperem que en un futur la paritat en les empreses privades sigui més elevada.

Quin paper té el lideratge femení a l’actual situació econòmica?

En el moment econòmic que estem vivint qualsevol lideratge que millori la situació és bo. És igual el sexe o l’edat. L’impor-tant és apostar des de tots els àmbits en fer accions que reactivin l’economia en tots els sectors.

Anna Villada Responsable comercial Casino Tarragona i membre de l’associació BPW Tarragona Quin és el mèrit que Tarragona estigui representada al Congrés ?

Una projecció internacional de la ciutat de Tarragona.

Quina és la salut de les dones empresàries a Tarragona?

No sóc empresària, però crec que és molt important i necessària. La innovació, emprenedoria, creativitat i la visió de negoci són un motor important de la ciutat.

Actualment, el lideratge femení a les cúpules empresarials encara és molt minoritari. Quan començarà a haverhi més representació femenina a les cúpules directives?

No crec que hi hagi dates con-

Gener-Febrer 2014

cretes però l'evolució és positiva Quin paper té el lideratge femení a l’actual situació econòmica?

El mateix que el masculí.

L’important és no diferenciar entre sexes, sinó per aptituds i habilitats per aconseguir els objectius empresarials.

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:52

Página 50

NOTÍCIES EMPRESA

Schwartz-Hautmont Empresa Premium de la Cambra de Tarragona. El conveni és una modalitat de col·laboració Albert Abelló, president de la Cambra de Tarragona i José María Crespo, president del Consell d’administració de Schwartz-Hautmont van signar el conveni Premium. Una iniciativa que es tradueix en el suport de Schwartz-Hautmont als actes i iniciatives que la Cambra desenvolupa en àrees estratègiques per la dinamització del territori com són el foment de l’emprenedoria i, sobretot, la imprescindible aposta per la internacionalització de les empreses. La Cambra té previst signar amb les principals empreses de la demarcació i també amb

aquelles amb interessos al territori els convenis Premium (de fet, anteriorment, també ho ha fet amb empreses com Repsol).SchwartzHautmont, és una de les principals empreses privades espanyoles en la fabricació d’estructures metàl·liques, caldereria, unitats modulars i offshore.

Amb aquest acord, la Cambra impulsa una línia de treball en la que cercarà crear valor per a les seves accions mitjançant el compromís de les principals empreses de les Comarques de Tarragona o amb interessos al territori.

Albert Abelló i Jose Maria Crespo

Fundació Privada Reddis

Josep Solanes i M. del Mar Cano recollint el premi.

Apadrina la mobilitat de 22 estudiants de la Facultat d'Economia i Empresa

Solanes Joiers La joieria és reconeguda per la seva feina ben feta i rep el guardó JORGC COMERÇ El Col·legi Oficial de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs, en els guardons i premis en reconeixement als millors professionals del sector durant el 2013, ha premiat a la Joieria Solanes de Reus a la feina ben feta i ha atorgat el Guardó JORGC COMERÇ a Josep Solanes per la seva tasca al capdavant d’una empresa centenària. Solanes Joier, compta amb dues generacions de joiers que s’han guanyat el respecte i la confiança

50 I VIU Tarragona

dels clients de Reus. El guardó d'aquest any de la secció comerç és un homenatge als valors tradicionals del sector joier. És també una declaració d’admiració i un reconeixement dels valors necessaris al segle XXI: estètica, espai, gestió, promoció i projecció.

Tots i cadascun d’aquests valors són i han estat superats tant per Josep Solanes i Maria com pels fills, la 2a generació.

Solanes Joier aviat farà 50 anys.

La Fundació ha apadrinat la mobilitat de 22 estudiants de la Facultat d'Economia i Empresa que el curs 2012-13 van prosseguir la seva formació acadèmica a l'estranger. Les beques sumen 15.000 euros.

Cada estudiant va rebre una quantitat en funció de la durada de l’estada a una universitat estrangera: 1.000 si l’alumne hi va passar tot un curs

acadèmic, 500 euros si la seva estada va ser quadrimestral. Les sol·licituds s’ordenen d’acord amb la nota mitjana de l’expedient acadèmic i es resolen quals els estudiants han acabat l’estada a l’estranger i entreguen el certificat de notes. Els alumnes estudien Administració i Direcció d’Empreses, Econòmiques i Finances i Comptabilitat.

Palau Firal i de Congressos Obté la certificació de qualitat ISO 9001. La normativa aporta avantatges en la gestió diària El Palau va obternir aquesta certificació. Els processos de qualitat que s’hi descriuen regulen els procediments realitzats en l’ acollida i coordinació d’esdeveniments culturals, artístics o congressuals dins les instal·lacions del Palau. L’obtenció d’aquesta certificació conclou que els procediments realitzats pel Palau són coherents amb els requisits d’aquesta norma i amb la

política de qualitat. A més, assegura que El Palau aplica eficaçment el sistema de gestió de la qualitat i que tots els seus procediments estan documentats. La normativa aporta avantatges en la gestió diària de l’empresa com són les millores en la qualitat del servei, el coneixement de les necessitats del client, la direcció i planificació, la comunicació i administració, etc.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:52

Página 51

Plaça Prim, 2. Despatx-2 43001 Tarragona Tels. 977 21 28 40 - 977 25 28 48 Fax: 977 24 25 73 E-mail:jreverter@bufetreverter.cat

U N M I S S AT G E D ’ O P T I M I S M E P E R A L N O U A N Y:

LES COSES PO DEN CA NVIA R DE DE BÒ.

Al setmanari d’informació i anàlisi sobre l’empresa “L’Econòmic”, amb el número 163, hi sortia una crítica al sistema bancari de l’Estat espanyol i relatiu al fet que el Banc Central Europeu, que fa préstecs a un interès gairebé zero a la banca, ha anunciat que ja n’hi ha prou que la banca continuï limitant el crèdit a pimes i ha anunciat que penalitzarà en els tests d’estrès els bancs que només compren deute públic.

É

Paral·lelament, aquesta setmana la vicepresidenta del govern espanyol ens ha parlat d’una futura llei que, en ares de la qualitat democràtica de l’Estat, impedirà que els bancs condonin deute als partits polítics.

La suma d’aquestes dues notícies ens obliga a reflexionar.

Què vol dir que els bancs condonin deute als partits polítics?

Allò que veritablement és preocupant és que aquesta pràctica existís i que fos tolerada. Hom pot imaginar-se que els bancs, que s’omplen sempre la boca amb els seus interessos i l’obligació legal que tenim els ciutadans normals de retornar els préstecs i pagar els interessos establerts i pactats, s’han passat anys perdonant els deutes als partits polítics.

Se’ns podria dir que això era una pràctica legal i, per tant, només podia merèixer un retret potser moral.

Ara bé, per altra banda, resulta que la societat es troba amb el fet que el diner no flueix cap a les empreses i cap als particulars. Això ha provocat el tancament d’una ingent quantitat de petites i mitjanes empreses (i també de les grans) i que el consum hagi disminuït a nivells extremadament preocupants. Aquesta és la realitat tangible que notem al carrer.

Per molt que ara s’insisteixi en què les coses comencen a millorar i que, segons el Sr. Botín, a l’Estat espanyol està arribant diner de tot arreu, la realitat és obcecada i ens demostra que aquesta millora no arriba.

Ja fa dies que articles com el que abans he referit, relatiu a la necessitat que els bancs tornin a deixar diners a les empreses, comencen a aparèixer als mitjans de comunicació. La conclusió de tots aquests articles és que, fins que aquest flux de diner no vagi cap a la societat (el diner que va a la borsa no el noten els ciutadans normals), no es recuperarà l’economia, perquè tampoc no es crearan nous llocs de treball i, ans al contrari, si continuem amb la mateixa dinàmica actual, les empreses continuaran tancant, el consum continuarà caient i la nostra societat s’anirà empobrint progressivament, més i més, fins a llindars inimaginables.

Quan això es planteja, els mitjans oficials argumenten que no es pot legislar de manera que es forci als bancs a deixar diners a empreses i particulars. Davant d’això, ens hem de plantejar...

On ha anat a parar tot el diner que els bancs han rebut en concepte d’ajuts públics i tot aquell altre que obtenen del Banc Central Europeu a un interès irrisori?

La resposta la trobem, en gran part, a la notícia del principi; és a dir a la subscripció de deute públic. En altres paraules, els bancs estan deixant diners a l’Estat, que si bé els necessita per a poder fer front a tota la despesa pública, també és més cert que molts d’aquests diners s’han balafiat en la xarxa de trens d’alta velocitat deficitària, en autopistes innecessàries, en aeroports que mai arribaran a funcionar, ... Aquí tenim el problema, els diners dels bancs que necessita la societat, s’estan soterrant en gran mesura en infraestructures estèrils, mentre que l’economia que hauria d’aprofitar aquestes infraestructures resulta que s’ensorra per moments i a un ritme vertiginós.

Però, tot i això, vull llençar un missatge d’optimisme. Per molt que es critiqui l’àmbit judicial, mai tant com ara s’han processat tants personatges vinculats al món de la banca i al món dels grans poders financers.

Alguna cosa està canviant i la societat civil també hauria de ser conscient, no només d’aquests canvis, sinó del seu poder, per a organitzarse i defensar els seus interessos.

L’altre dia, vaig escoltar uns comentaris que va fer l’anterior president del govern espanyol, el Sr. Rodríguez Zapatero, en relació a l’indult que va atorgar al banquer Sr. Alfredo Sáez. Aquest senyor banquer estava condemnat pels Tribunals i tot i així el govern espanyol li va atorgar aquest indult. Resulta una paradoxa que la professió de banquer necessita d’un requisit d’honorabilitat i, arribats a l’extrem que un banquer acaba sent condemnat, el govern de torn resulta que li concedeix un indult. Decisions d’aquest tipus fan que el ciutadà normal acabi malfiant dels poders públics i de les institucions. No se li pot atorgar cap gràcia a qui, pel lloc que ocupa a la societat, hauria de donar exemple i, en canvi, delinqueix.

Malgrat aquest apunt, continuo sent optimista, perquè els Tribunals, malgrat la lentitud (hom també ha de pensar en la mancança de mitjans dels nostres Jutjats), les sentències acaben arribant i també les corresponents condemnes. La importància de tot això és que una certa classe privilegiada ha perdut el sentit de la impunitat que fins al moment tenia i això és el primer pas per a aconseguir sortir d’aquesta crisi i crear una societat millor; però calen més passos i sobretot que els ciutadans prenguem consciència del món on vivim i de la nostra força i que, davant d’un abús (ja sigui d’un banc, d’una Administració, d’una empresa, d’un particular o de qui sigui), reaccionem i acudim als Tribunals. Això ho dic perquè no ens hem de resignar i com a exemple d’això vull recordar el cas d’aquell ciutadà que, en ser desnonat injustament per una entitat financera, va acudir als Tribunals i el seu cas va acabar a les institucions judicials europees i a partir d’allí s’ha creat o s’està creant un nou marc legislatiu, en defensa dels consumidors i dels clients bancaris.

Per la resta només em queda desitjar

Bones Festes i Bon Any.

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:52

Página 52

NOTÍCIES EMPRESA

Campanya Codis TarraQR Unió de transport públic i noves tecnologies per afavorir el comerç de proximitat

Xavier Tarrés, Albert Abelló i Josep Fèlix Ballesteros

Tarragona Welcome Pack Ajuntament i Cambra signen un conveni per promocionar l’emprenedoria i la captació de negocis Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, i Albert Abelló, president de la Cambra de Tarragona van signar el conveni de col·laboració que dóna el tret de sortida al projecte Tarragona Welcome Pack, impulsat pel Consistori i la Corporació tarragonina. Amb aquesta iniciativa es pretén promocionar l’emprenedoria i afavorir la captació de negocis a Tarragona, tot posant a l’abast dels qui comencen serveis necessaris per iniciar

la seva activitat. La Cambra seleccionarà serveis amb descomptes i condicions preferents que oferiran diferents empreses de la demarcació.

Aquests serveis s’inclouran dins el Tarragona Welcome Pack que es lliurarà a totes aquelles empreses, negocis i activitats que es creïn o bé arribin a Tarragona. Per la seva banda, l’Ajuntament haurà d’identificar aquestes noves empreses que inicien activitat a la ciutat de Tarragona.

La campanya va acabar el passat 31 de desembre i ha tingut la intenció d’afavorir el comerç de proximitat mitjançant l’oferta de descomptes a botigues a través d’una aplicació per a telèfons intel·ligents. Des de l’inici de la campanya, tots els usuaris dels autobusos urbans tenien disponible una aplicació que es podien descarregar en di-

verses marquesines de la ciutat i que els proporcionava, dins del propi bus, l’oportunitat d’aconseguir descomptes en comerços de la ciutat.

Aquesta proposta s’ha implantat com una prova pilot amb la col·laboració dels comerços, però es pretén que a partir d’aquest gener es puguin adherir més botigues de la ciutat.

firaReus Obté el 1r Premi a la Innovació de Fires de Catalunya atorgada per Comerç de la Generalitat La Fira ha obtingut aquest Premi atorgat per la Direcció General de Comerç de la Generalitat i que es va lliurar en el marc del Congrés de Fires de Catalunya. El Premi reconeix les accions realitzades en el marc de la Fira de Botigues Online, FIBO, pel que fa a la venda d’entrades i el control d’accessos d’aquesta fira. La iniciativa guardonada consitia en la implementació d’un sis-

tema informàtic a través del qual es podia comprar l’entrada amb antel·lació, triar les xerrades i tallers als que es volia assisitir i els expositors tamb é podíen pagar el seu estand i serveis complementaris online. La plataforma comptava amb un sistema de gestió de continguts que permetia visualitzar el llistat dels visitants i expositors, i obtenir-ne informació.

Yelmo Cines Parc Central obre els nous cinemes i Tarragona torna a comptar amb pel·lícules al casc urbà Les noves sales de cinema estan ubicades a la part alta del centre comercial al costat de l’aparcament terrassa i compta amb 6 sales digitalitzades i 1250 butaques amb grada.

Les sales estan equipades amb les últimes tecnologies disponibles al mercat audiovisual. Les sales tenen les butaques en grada per proporcionar millor visibilitat i so 7,1 surround. Yelmo Cines també comptarà amb les instal·lacions necessàries per poder retransmetre via satèl·lit, grans esdeveniments musicals i esportius. Yelmo Cines posa a disposició dels clients

52 I VIU Tarragona

la targeta Moviyelmo, una targeta de fidelització que es pot sol·licitar a la taquilla o a la pàgina web de Yelmo i que permet gaudir d’un gran nombre de ventatges. Yelmo Cines també ofereix la possibilitat d’escollir veure les pel·lícules en 3D sense pagar suplement. L’ampliació d’aquesta nova galeria culminarà amb l’obertura de 26 nous locals comercials i de restauració.

De moment, s’ha confirmat la presència de diverses marques internacionals com ara Zara, H& H i Desigual. Entre l’oferta de restauració s’hi troben Fresco i Coffee & Co.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

12:52

P谩gina 53

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

14:55

Página 54

ESPORTS EXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

Anar al gimnàs Un dels propòsits més comuns del gener Amb l’ inici del nou any ens proposem estar més en forma. Moltes vegades, el gimnàs és una bona opció ja que ens brinda l’oportunitat de practicar-hi diferents esports i activitats a més a més de proporcionar-nos un ambient social Anna Escolà

uantes vegades, just acabades les vacances de Nadal, ens hem promès apuntar-nos al gimnàs? O bé aconseguir anar-hi amb més regularitat de la que ho hem fet l’any anterior? Els excessos durant els dies Nadalencs i els bons propòsits que tots ens fem quan tenim un any

Q

sencer per endavant fan que molts de nosaltres pensem en el gimnàs com una bona solució per tenir una vida més activa, saludable i sana. També acostumem a prometre’ns que intentarem no “llençar” més els diners pagant cada mes una quota a unes instal·lacions esportives que després no aprofitem com hauríem ja que gairebé no hi anem.

El gimnàs ens ofereix moltes

possibilitats i comoditats que tots valorem abans d’apuntarnos a un o a un altre. Valorem les activitats que ens ofereix, les instal·lacions i el lloc on es troba ubicat – és còmode tenirlo a prop del lloc on vivim- també si hi va algú que coneguem, el preu – si s’ adiu a la nostra butxaca i possibilitats-, i un llarg etcètera.

A Tarragona hi ha una llarga llista de gimnasos, i el Patronat

Municipal d’Esports de la ciutat compta amb diferents poliesportius i pavellons als diferents barris de la ciutat, on poden fer-s’hi classes dirigides i activitats aquàtiques. Pel que fa als gimnasos, n’hi ha que ofereixen tot tipus de classes dirigides, sala de màquines i piscina i n’hi ha d’altres que estan més especialitzats en alguna disciplina. És qüestió d’escollir aquell que s’adiu més a nosaltres.

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

14:55

P谩gina 55

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

14:55

Página 56

GIMNÀS ESPORTS

Com aprofitar més el gimnàs És una bona idea anar-hi acompanyat i, un cop siguem allí, intentar concentrar-nos al màxim amb el que estem fent i desconnectar d’allò que ens preocupa. També ens pot anar bé fixar-nos uns dies i unes hores per anar-hi per tal d’intentar complir el que ens proposem Anna Escolà

Anar al gimnàs, no té edat.

Simplement, en funció de quina sigui la nostra practicarem unes activitats o unes altres. Hi ha molts gimnasos que ofereixen la possibilitat de provar alguna de les seves classes de manera gratuïta per tal que puguem veure si s’adiu al que nosaltres busquem o no abans d’apuntar-nos-hi.

També, molts d’ells cada vegada més estalvien el fet d’haver de pagar una matrícula als seus socis. Així doncs, generalment podem apuntar-nos-hi pagant una quota mensual en el moment que ens hi iniciem.

Al gimnàs hi ha múltiples activitats a fer. Gairebé tots compten amb sala de màquines i classes dirigides. Cada vegada, aquestes són més diverses: classes d’abdominals, de reforç muscular, d’step, aeròbic, zumba, estiraments, etc. Cada any

56 I VIU Tarragona

arriben noves tendències i modes que fan que els horaris de les classes dirigides dels gimnasos s’omplin d’una variada oferta que escollirem en funció dels nostres gustos i possibilitats.

Cada vegada els gimnassos ofereixen més activitats dirigides seguint les tendències Si també volem posar-nos en forma a la sala de màquines, convé que abans ens assessorem amb un dels responsables perquè ens ajudin a confeccionar un itinerari adequat en funció de la nostra condició física i possibilitats. És important saber quines màquines podem fer servir i quins són els exercicis i sèries més adequats que

podem fer-hi.

Consells a l’hora d’anar al gimnàs És una bona idea anar-hi acompanyat. Així, aquells dies que ens faci mandra anar-hi, el nostre company o companya ens animarà perquè hi anem. També podrem compartir amb aquesta persona la nostra experiència al gimnàs, i l’estada se’ns farà més amena. Això sí, anar al gimnàs implica un esforç i una constància, això tampoc vol dir que estiguem tota l’estona parlant com si ens trobéssim a un local d’oci ja que el nostre rendiment no serà el mateix.

Al gimnàs hi anem a posar-nos en forma i a desconnectar. Així doncs, evitem pensar en allò que ens preocupa mentre estem allí. D’aquesta manera, ens podrem concentrar més i millor en l’activitat o exercici que estem fent i el farem millor i en

gaudirem més.

Si fem activitats dirigides, ens ajudarà controlar-ne l’horari, així podrem anar a aquelles que tenim previst i no ens trobarem que arribem al gimnàs i la que volíem fer ja s’ha acabat o bé la que fan en aquest moment no ens motiva tant. Ens ajudarà fer-nos una rutina i intentar sempre anar-hi els mateixos dies o les mateixes hores.

D’aquesta manera, el dia que sabem que anem al gimnàs evitarem quedar amb altres persones, comprometre’ns amb d’altres coses, o quedarnos a casa estirats al sofà. Tenir clar quins són els dies establerts per anar al gimnàs farà més senzill respectar el nostre propòsit i ens sentirem bé amb nosaltres mateixos. Un dels bons propòsits per aquest any pot ser intentar fer més activitat física. Es recomana que els adults en facin cada setmana.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

14:55

P谩gina 57

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

14:55

Página 58

NOTÍCIES ESPORTS

Club Natació Tàrraco

Foto cedida per Club Natació Tàrraco.

D’esquerra a dreta, Francesc Zapater, conseller de Relacions Ciutadanes i Universitat i Josep Mª Claver, President del Club

Celebració del 50è aniversari del club que ha esdevingut un referent esportiu a la ciutat Els inicis es remunten l’any 1963, quan un grup de ciudatans de Tarragona, amants i practicants de la natació, van decidir apostar per aquest esport i van construir una piscina, i posteriorment es va formalitzar la constitució del Club Natació Tàrraco.

Al llarg d’aquestes 5 dècades, el Club ha esdevingut un club de referència a la ciutat que ha donat excel·lents esportistes a Tarragona.

En destaca la participació a la Olimpíada de Montreal de la Silvia Fontana i la de l’Albert Duch als campionats del món.

Tal com diu el Club: “Arribar als 50 anys no ha sigut feina fàcil”.

Els seus presidents han estat: Agustí Martí, Antoni Duran, Joan Vidiella, Francesc Rubio, Cesar Meler, Eulalia Veà i Pere Pau Mallafré.

El dia de la presentació de l’aniversari - a finals d’octubre el Club va agrair als socis el seu compromís amb el Club, als quals va fer veritables responsables de la celebració.

El club va mostrar la seva voluntat de continuar “fent piscines tots junts, amb el compromís, la il·lusió i l’estima al Club Natació Tàrraco.

Nordea Tour’s Lumine Golf Club serà la seu del “Nordea Tour’s Winter Series 2014”

Sofia Llanos i Ainara Ponzuelo

Campionat de Pàdel El RCNàutic, subcampió en la categoria de benjamí del Campionat de Menors de Pàdel de Catalunya El passat desembre, Barcelona va celebrar el Campionat de Catalunya de Menors de Pàdel “ Open Fundación Pequeño Deseo”. La trobada va tenir lloc a les instal·lacions del R.C. Polo de Barcelona. Els nens i nenes van poder participar en les cinc modalitats de benjamins, alevins, infantils, cadets i juniors. En la categoria benjamí femení, la representació tarragonina a mans del Reial Club Nàutic de Tarragona es va fer amb la 2a

58 I VIU Tarragona

posició. Les jugadores Sofia Llanos i Ainara Ponzuelo van aconseguir situar-se com a subcampiones. A la final, después de disputar 3 sets, les jugadores Tarragonines van acabar perdent per 2/6 6/3 6/3.

“Pequeño Deseo” és una entitat d’àmbit nacional que dóna suport als infants amb malalties cròniques o de mal pronòstic, i que a través de l’esport busca fer realitat els somnis d’aquests infants.

Del 21 de febrer al 2 de març les instal·lacions del LUMINE Mediterránea Beach & Golf Community seran l’escenari del torneig de golf “Nordea Tour’s Winter Series 2014”.

Per primera vegada, el prestigiós campionat “Nordea Tour” celebrarà el seu torneig inaugural fora de la regió nòrdica.

L’oferta de LUMINE Golf Club es veu enriquida pels estàn-

dards de qualitat implantats Troon Golf i el clima mediterrani. El certamen està organitzat per l’agència Golf Tours i es defineix com un circuit satèl·lit de l’”Europea Tour”. La competició busca convertirse en un punt de trobada de les futures promeses del golf.

El campionat està dirigit a homes i dones tan professionals com amateurs.

Reial Club Nàutic El Club Nàutic amplia el gimnàs de les seves instal·lacions i adquireix 3 màquines noves El Reial Club Nàutic, amb la voluntat de seguir oferint el millor servei als seus socis i sòcies, ha adquirit 3 màquines noves per al seu gimnàs i també n’ha remodelat les instal·lacions.

D’altra banda, el club ha incorporat una nova activitat dirigida, cross fit. Es tracta d’una activitat de màxima intensitat que consisteix en moviments funcionals amb cons-

tant variació d'exercicis de força i cardiovasculars. És una sessió molt exigent dirigida a gent amb un bon nivell físic i muscular. En total, el Club ofereix catorze activitats dirigides diferents en horari de matí, migdia i tarda com ara Power pilates, multistep, spinning, tonificació o zumba.

La filosofia del Club és promoure l’activitat de lleure, física i esportiva.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

14:55

P谩gina 59

008VIUTar.qxd:Maquetaciﾃｳn 1

18/12/13

14:59

Pﾃ｡gina 60

MOTOR CIRCULACIﾃ点VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

JosﾃｩLuis Pesado Director Talleres Tarragona Autolica S.A.

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

14:59

Página 61

ENTREVISTA MOTOR

Tallers Tarragona Autolica S.A. és l’únic Concessionari Oficial i Taller autoritzat MercedesBenz de la província de Tarragona. Pesado ens dóna el seu punt de vista sobre la marca, Mercedes-Benz, i sobre la situació general del sector de l’automoció Ramon Ortiz

allers Tarragona Autolica S.A. és l’únic Concessionari Oficial i Taller autoritzat Mercedes-Benz de la província de Tarragona. Actualment, la seva seu central es troba al km. 248 de la Ctra. N340, a la ciutat de Tarragona, tot i que dóna servei també a les seves instal·lacions del Polígon Industrial de Riu Clar, a la ciutat de Reus i a l’Aldea.

En tots els casos s’ofereix unes instal•lacions còmodes i agradables, pensant sempre en el benestar del client. De fet, durant la seva trajectòria, Autolica ha portat a terme una feina constant de millora i evolució dels seus serveis per millorar l’atenció al client.

Hem tingut una conversa amb el seu Director, el Sr. José Luis Pesado, a la qual ens dóna el seu punt de vista sobre la marca, Mercedes-Benz, i sobre la situació general del sector de l’automoció.

T

Què significa per vostès representar a Tarragona una marca del prestigi de Mercedes-Benz des de fa més de 40 anys?

Autolica forma part del potent grup d’automoció Quadis, empresa amb 65 anys d’experiència al món de l’automòbil, especialitzada en oferir solucions intel·ligents per adquirir un cotxe. Quadis distribueix en règim de concessionari a 26 marques d’automòbils, és el primer grup distribuïdor a Espanya. A Tarragona vam començar fa 40 anys amb la distribució de vehicles de Mercedes-Benz i des de fa uns anys treballem també amb la marca Smart. Per nosaltres és un privilegi i una gran responsabilitat representar a una de les mar-

Gener-Febrer 2014

ques més apreciades i prestigioses del mercat de l’automoció.

Els models A i CLA han tingut una resposta comercial extraordinària. 2014 serà un any amb gran activitat amb les novetats del GLA, nova Classe C, S o V. També s’espera a finals d’any l’arribada d’un nou coupé esportiu per sota del espectacular SLS. Marquen aquest cotxes una nova e ra p e r M e rce d es - Be n z ?

S’està produint un re posicionament de la marca? És evident que estan canviant moltes coses. Models com el nou Classe A, Classe CLA o el Classe B han permès a Mercedes-Benz arribar a clients que temps enrere només somiaven amb la possibilitat de conduir un Mercedes. Ara és possible i per nosaltres és una satisfacció.

La imminent arribada de models como el GLA reforçaran encara més la nostra posició al mercat.

També s’anuncien novetats a Smart...

Efectivament, ens arriba la renovació dels models Fortwo i Four Four. És una marca molt interessant per nosaltres, amb un tipus de client molt específic que aprecia al màxima les qualitats d’aquests vehicles.

Tornant a Mercedes, la firma de l’estrella no amaga la seva ambició i afirma que amb el nou Classe S vol tenir el millor automòbil del món...

Mercedes ha dut a terme un important canvi estratègic, buscant nous grups de clients, però mai es por oblidar el significat de la marca i l’autoexigència és total. Els nostres models han de ser i són un referents al seus respectius segments.

Els acabats AMG i els models sota la mateixa denominació, què aporten a la gamma?

AMG es la divisió de Mercedes destinada a donar vida als models més esportius de la marca. Un Mercedes-Benz ha de ser sempre un cotxe emocionant en la seva conducció i els AMG són la màxima expressió d’aquesta exigència.

Satisfer les necessitats dels nostres clients ha estat sempre el gran objectiu d’Autolica

Quina és la seva opinió sobre la situació actual del mercat?

Aquest repunt dels darrers mesos, tindrà continuïtat?

Tindrà continuïtat sempre que les administracions segueixen aportant ajudes de compra. No obstant, les possibilitats de creixement són realment complicades.

Quina és la seva visió sobre els cotxes elèctrics, híbrids i les energies alternatives...

Crec que és un mercat que evolucionarà, situant-se a un punt intermedi. Hi haurà una

part del mercat on les motoritzacions seran les actuals i un altre part d’elèctrics, híbrids, etc. El mercat no es manifestarà de forma contundent cap a un únic camí La gamma de Mercedes-Benz inclou també una important oferta de vehicles comercials, furgonetes i camions...

El proper any tenim l’arribada del models Vito i Classe V. Aquest últim és un vehicle de passatgers amb una filosofia de turisme. Estem recollint a mes els fruits comercials de la nova Sprinter, que està sent tot un èxit.

Finalment, quina és l’estratègia d’Autolica en servei post venda? Quines són les claus per oferir la qualitat exigida pel client?

La nostra empresa està donant passos molt ferms. Tenim unes bases molt ben instal·lades a la província, amb Tarragona, Polígon Riu Clar. També tenim punts de servei a Reus i l’Aldea.

Donem servei a les empreses de transport públic tant de Tarragona com de Reus. Els nostres tallers, serveis de recanvis i accessoris o serveis financers –ja siguin per particulars o empreses-, són una part fonamental de la nostra relació amb el client.

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

14:59

Página 62

NOVETATS MOTOR

Range Rover LWB Recupera una versió de carrosseria llarga de fa 20 anys Land Rover afegeix atractiu a la seva família de models SUV de luxe, amb el llançament d’una carrosseria allargada per al seu mític Range Rover. Ofereix un espai addicional de 185 mil·límetres de distància entre les files de seients i estarà disponible sota comanda Ramon Ortiz

Land Rover completa la gamma del seu SUV de luxe Range Rover, amb la comercialització d'una nova versió de carrosseria de batalla estesa. D'aquesta manera, el primer Range Rover d'aquestes característiques fabricat en 20 anys, oferirà una alternativa encara més capaç per als amants de la marca, així com per a un creixent grup de clients que volen una alternativa a les grans berlines de representació d'aquest segment. El seu acurat disseny ha permès augmentar l'espai per a les cames dels passatgers de la segona fila de seients en 186 mil·límetres, alhora que, en el cas d'optar pel conjunt de seients del darrere Executive Class, augmenta les possibili-

tats de regulació d'inclinació del respatller posterior fins als 17 graus per proporcionar més espai i comoditat als seus ocupants.

Els Range Rover de batalla estesa s’identifiquen per un anagrama amb la lletra “L” L'augment d'espai per a les cames dels passatgers de la segona fila de seients s'ha aconseguit gràcies al creixement de la carrosseria per davant de l'eix posterior. El seu acurat disseny assegura la continuïtat del sostre flotant i la distintiva silueta del Range Rover manté

tota la seva personalitat des de l'exterior.

Disponible tant amb banqueta tradicional com amb l'opció Executive Class de seients individuals, el suport de la segona fila de seients pot reclinar fins a 17 graus, afegint vuit graus més als nou ja disponibles en el model estàndard equipat amb aquesta prestació. El desplaçament longitudinal addicional de la banqueta del seient de l’acompanyant permet augmentar encara més l'espai i la comoditat dels passatgers de les places posteriors. Per a més exclusivitat, aquesta versió del Range Rover incorpora cortines elèctriques a les finestretes del darrere i el sostre panoràmic de sèrie, a més d'oferir major capacitat de càrrega. La nova versió de batalla estesa del

Range Rover estarà disponible amb l'acabat Autobiography.

Els preus d’aquest model, disponible sota comanda, parteixen dels 145.400 euros.

FITXA TÈCNICA Range Rover LWB Longitud: 5.130 mm Amplada: 1.983 mm Alçada: 1.835 mm Motor: 8 cilindres. Benzina Cilindrada: 5.000 cc Potencia màx.: 510 CV a 6.000 rpm Velocitat màx.: 225 km/h Consum mitjà: No disp.

Pes: 2.330 kg Maleter: 550 litres

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

14:59

P谩gina 63

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

14:59

Página 64

NOVETATS MOTOR

Volvo V40 Cross Country És la variant més versàtil del model compacte V40 de la firma nòrdica

Volvo disposa d’un vehicle de carrosseria compacta que destaca per la seva imatge aventurera. Es diu V40 Cross Country i permet abandonar l’asfalt amb garanties, al disposar d’una notable alçada lliure i de proteccions als baixos del vehicle.

Ramon Ortiz

Volvo explora nous camins amb el llançament del crossover V40 Cross Country, que ha estat desenvolupat per a clients que desitgen incorporar un component aventurer a la seva vida diària. Posseeix la capacitat suficient per endinsarse en pistes i camins sense asfaltar gràcies a característiques camperes específiques.

Per exemple, l'altura lliure al sòl és 40 mil·límetres més gran respecte al V40, els pneumàtics són de major grandària fins a 19 polzades- i incorpora proteccions plàstiques i metàl·liques als laterals i baixos del vehicle, incloent un protector de càrter davanter integrat.

Una altra singularitat estètica és el color negre brillant al voltant de l'habitacle, les carcas-

64 I VIU Tarragona

ses negres dels retrovisors i les barres del sostre, així com la graella de malla hexagonal, fars aixecables i para-xocs foscos.

Totes les versions tenen tracció

El vehicle és pels qui desitgen incorporar un component aventurer a la seva vida

davantera a excepció de la més potent, el T5 de 254 CV, que equipa de sèrie tracció total, control de descens de pendents i canvi automàtic Geartronic de sis velocitats. La gamma de motors proposa tres versions dièsel (D2 de 115 CV, D3 de 150 CV i D4 de 177 CV) i dos de benzina (T4 de 180 CV i

T5 AWD de 254 CV), totes amb caixa manual de sèrie o automàtica en opció, exceptuant el D2.El turbo dièsel 2.0 D4 de cinc cilindres s'ha optimitzat per obtenir millors registres d'eficiència, amb consum de 4,4 l/100 km i emissions de 117 g/km (5,2 l/100 km i 137 g/km amb el canvi automàtic). La mecànica D2 ofereix valors líders: 99 g/km de CO2 i 3,8 l/100 km amb 115 CV. Totes les versions disposen de sistema automàtic de parada i arrencada i regeneració de l'energia de la frenada. El T4 és un benzina 1.6 amb 180 CV (5,5 l/100 km i 129 g/km), mentre el T5 de 254 CV accelera de 0 a 100 km/h en 6,1 segons.

La seguretat és excel·lent i equipa de sèrie, com a mínim, vuit coixins de seguretat, inclòs un per als genolls del conductor i un altre per protegir als

vianants en cas d'atropellament. Aquest atractiu vehicle ha estat desenvolupat per als clients de la marca sueca que desitgen incorporar un cert component aventurer a la seva vida dià

FITXA TÈCNICA Volvo V40 Cross Country Longitud: 4.370 mm Amplada: 1.783 mm Alçada: 1.458 mm Motor: 5 cilindres. Benzina Cilindrada: 2.497 cc Potencia màx.: 254 CV a 5.400 rpm Velocitat màx.: 235 km/h Consum mitjà: 7,8 litres Pes: 1.560 kg Maleter: 335 litres

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

14:59

P谩gina 65

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

14:59

Página 66

NOTÍCIES MOTOR

Moto Sport Busquets Presentació a Tarragona de la gamma de motos Husqvarna per l’any 2014 Amb una extensa història empresarial de 110 anys, aquesta prestigiosa marca de motos off-road està integrada al grup KTM i ofereix una completa gamma de models pensats per gaudir al màxim de la conducció, ja sigui motocròs o enduro, amb motors de 2 o 4 temps.La gamma de motocròs inclou sis motocicletes, començant des de la TC85 Minicross per als pilots del futur. Les TC125 i TC250 de dos temps garanteixen potència per a tots i encaixen perfectament al costat de les FC250, FC350 i FC 450 de quatre temps. Pels qui gau-

deixen de les màximes prestacions, la Husqvarna FC250 es presenta com a líder en termes de prestacions en la categoria MX2, mentre que les potents FC350 i FC450 garantiran la lluita pel podi en cada carrera d'MXGP.La gamma d'enduro consta de set models, amb les TE125, TE250 i TE300 de dos temps, mentre en 4 les motos disponibles són la FE250, FE350, FE450 i FE501. La novetat més destacada de la gamma és l'adopció de la forquilla WP 4Cs de 48 mm i cartutx tancat, amb 4 càmeres separades.

Màrquez i Repsol-Honda Marc Màrquez Fan història al campionat de Moto GP

Hyundai torna als ral·lis

El pilot de Cervera Marc Màrquez es va convertir en el campió més jove de la història a la categoria de Moto GP del Campionat del Món de Motociclisme.

En l’any del seu debut a la màxima categoria, Màrquez va assolir el títol amb 20 anys i 266 dies, superant d’aquesta manera al mític Freddie Spencer i sumant així una tercera

corona a les aconseguides a les categories de 125 cc l’any 2010 i de Moto2 (2012).

Els seus principals rivals van ser Jorge Lorenzo amb Yamaha, Dani Pedrosa amb RepsolHonda i Valentino Rossi, amb Yamaha.

Per la seva banda, l’equip Repsol-Honda va aconseguir proclamar-se campió a la categoria de marques.

Desenvolupa una versió World Rally Car del model i20 per debutar al 2014 La firma coreana Hyundai torna l' any 2014 de manera oficial al Campionat del Món de Ral.lis.

Hyundai Motorsport continua fent progressos al seu programa de desenvolupament del cotxe, que serà un i20 convenientment evolucionat d' acord amb el reglament WRC. Les darreres proves han tingut lloc a trams de terra, la superfície amb mes protagonisme en aquest Campionat.

Els pilots de proves que por-

66 I VIU Tarragona

ten a terme aquesta feina són Juho Hänninen, Bryan Bouffier i Chris Atkinson.

Anteriorment, Hyundai Motorsport ja havia iniciat les proves del cotxe sobre trams d' asfalt.

De moment, la firma coreana ha confirmat que uns dels seus pilots oficials serà el belga Thierry Neuville.

Un altre dels piliots escollits per l'equip és el càntabre Dani Sordo, un especialista en ral.lis d'asfalt.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

14:59

P谩gina 67

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

15:01

Página 68

TENDÈNCIES MODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS

Estudiada senzillesa Últimes tendències en perruqueria

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

15:01

Página 69

PERRUQUERIA TENDÈNCIES

En qüestió de cabells, la consigna d’aquest hivern és l’aparent naturalitat, el minimalisme i els pentinats, visualment, sense complicacions. Els tallats i els efectes de color són els aliats per crear un estil personal i tan pràctic que es pugui fer -o desfer- només amb els dits.

Ariadna Ventura Ros

pesar de vaticinis, profecies i clarividències, la moda s’ha tornat pràctica i amb pocs excesos.

En definitiva, natural. Avui hi ha una visió minimalista del cabell. I això no vol dir que els pentinats siguin simplistes, però no són complicats visualment. En unes altres paraules: triomfen els looks aparentment

A

L’estil “lady” comparteix escenari amb les melenes “boho” i els tallats “grunge”

Gener-Febrer 2014

senzills, però en realitat molt treballats. Sobretot pel que fa a Ia tècnica: es mesclen les textures i els colors, es juga amb els volums i es fingeix un aspecte despentinat treballant els detalls.

En aquest context, després d’haver assistit impassibles, la temporada passada, al regnat dels rínxols molt marcats, amb la tardor arriben, per fi, els canvis: s’imposen les ondulacions suaus i texturitzades, els recollits fluixos, les trenes mig desfetes, els monyos baixos de ballarina i els volums imperfectes.

Segons Eva López, de la perruqueria Efectes de Girona, amb més de 26 anys de trajectòria professional, les tendències lady i l’estil grunge comparteixen un escenari en el qual conviuen

tant cabelleres llargues, polides, llises i planxades, com tallats boho , amb ondulacions subtils de mitjos a puntes.

Pel que fa als curts, continua la febre pels tallats pixie, frescos i

En curts, triomfen els tallats “pixie”, dolços i masculins, i l’estil “neo-punk”, més agressiu còmodes, perfectes per a cares ovalades i faccions suaus, o els d’estil neo-punk , sofisticats i desestructurats, amb serrell i desfilats irregulars, aptes només per a les més atrevides.

Els serrells, per la seva banda,

continuen inamovibles i impertèrrits ocupant la meitat de les cares. Els seus codis: gràfics, naturals i llargs, ben adaptats a l’òval natural del rostre. Pel que fa als estils que s’han escenificat sobre la passarel·la, en destaquen dos, la influència dels anys seixanta, vista en les models de Marc Jacobs o Louis Vuitton, lluint cardats, cuetes baixes i monyos despentinats, i el minimaliste característic dels anys noranta, que es tradueix en pentinats molt precisos i sense complicacions, com els que han mostrat les desfinaldes de Loewe i les cabelleres extrallises de Diesel Black Gold.

Pel que fa al color, triomfen els reflexos que aporten volum, profunditat i lluminositat.

VIU Tarragona I 69

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

15:01

Página 70

PERRUQUERIA TENDÈNCIES

Foto: Cebado

Foto: Montibel·lo

A l’estil Rita Hayworth Aquesta temporada, les cabelleres llargues, o més ben dit, infinites, tornen a estar de moda. Naturals o amb extensions, amb les puntes ondulades o desfilades, es continuen portant soltes i provocatives, o retirades de la cara amb formes estudiades tot i que aparentment naturals. En aquest sentit, la febre pels anys quaranta ha obert la porta a l’obsessió per les ondulacions sensuals i brillants, suaus i àmplies, com les que van convertir Rita Hayworth o Bette Davis en les icones del glamur de la dècada dels anys quaranta. S’han pogut veure en les passarel·les de Bottega Veneta, amb ratlla al costat i a tot volum, o en les desfilades de Marc by Marc Jacobs o Lela Rose, en cabelleres llises però encrespades des de l’arrel i treballades amb planxes.

A l’altre extrem, per a les amants dels recollits sense cap pretensió de femme fatale, s’imposen les cues, en totes les seves versions.

Alternativa per excel·lència de les working girls, es pentinen baixes i amb volum com les que ha proposat Moschino, ultrapolides amb la ratlla a un costat i a la nuca (Galliano o Chloé), o amb efecte messy i mig desfetes (Lanvin, Oscar de la Renta, Ralph Lauren o Richard Chai). Pel que fa a les trenes, venen amb aires college, de costat, amb la ratlla al mig i amb diadema lady, una proposta de Valentino.

70 I VIU Tarragona

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

15:01

P谩gina 71

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

15:01

Página 72

REBAIXES TENDÈNCIES

Rebaixes d’hivern Del 7 de gener al 6 de març Atès a la complicada situació econòmica, cada vegada més gent ajorna part de les seves compres nadalenques per tal de fer-les coincidir amb l’inici de les rebaixes. Abans d’anar a comprar, està bé tenir en compte alguns consells per tal de no fer-ho compulsivament Anna Escolà

Just el dia després de Reis ja és tradició que comencin les rebaixes d’hivern. A Catalunya, hi ha dos períodes de rebaixes l’any: les d’hivern, que comencen just passat Reis, i les d’estiu, que són durant els mesos de juliol i agost. Atès a la complicada situació econòmica que estem vivint els darrers anys, el gener s’està convertint en un mes on cada vegada més gent decideix ajornar les seves compres nadalenques per tal d’aprofitar les rebaixes i comprar els mateixos articles a molt millor preu que uns dies abans. Els sectors que generalment apliquen més descomptes en els seus preus són el tèxtil, la sabateria i els complements.

72 I VIU Tarragona

Alguns consells que poden ajudar-nos a l’hora d’anar de rebaixes: S’ha de tenir en compte que les rebaixes són voluntàries, és a dir, els establiments no estan obligats a realitzar-

Durant les rebaixes, els productes han de recollir el preu rebaixat al costat del preu de temporada

les. D’altra banda, els darrers anys, molts establiments opten per oferir promocions i descomptes en els seus productes als voltants de Nadal per tal de facilitar millors preus als consumidors en unes dates tan as-

senyalades. S’ha de tenir en compte, però, que no són rebaixes les modalitats de vendes a preus inferiors com ara les ofertes per promocionar un producte, les vendes en liquidació i els saldos.

Pels comerços, les rebaixes signifiquen l’oportunitat de poder donar sortida als articles que romanen a l’establiment un cop ha transcorregut la temporada.

Si no volem gastar diners d’una manera descontrolada, abans d’anar de rebaixes estaria bé plantejar-nos què necessitem comprar realment i fer-nos una llista.

D’aquesta manera, evitarem “comprar per comprar” pel simple fet que ara podem trobar-ho millor de preu. Aquest és un recurs que pot ajudar-

nos a no caure en compres comupulsives que poden fer que arribem a casa amb productes que no necessitàvem. A banda de fer-nos aquesta llista, també hauríem de conservar els tiquets, factures i etiquetes per si hem de fer qualsevol reclamació.

També és recomanable informar-se sobre la possibilitat de tornar l’article que hem comprat.

Els productes que s’ofereixen al públic mai poden presentar defectes o tares, ja que la reducció del preu no ha d’afectar la qualitat. Els productes han de recollir el preu rebaixat al costat del preu de la temporada i les condicions de venda en època de rebaixes han de ser les mateixes que durant la resta de l’any.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

15:01

P谩gina 73

008VIUTar.qxd:Maquetaciﾃｳn 1

18/12/13

15:04

Pﾃ｡gina 74

INTERIORISME DECORACIﾃ点DISSENY_MOBLES_REFORMES

A punt per als primers freds Les millors solucions per escalfar la llar Emissor tﾃｨrmic de termofluid de Ducasa.

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

15:04

Página 75

La calefacció individual central de gas natural, neta i senzilla, proporciona una escalfor repartida i uniforme per tota la casa Ariadna Ventura Ros

mb l’arribada de la tardor arriben també els primers freds, i això obliga moltes famílies a posar en marxa els sistemes de calefacció i a preguntar-se, una vegada més, quina és la millor solució per escalfar la llar. En aquest sentit, cal tenir clar, segons dades de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), que la calefacció representa el 64% del consum energètic total d’una casa. És a dir, sis de cada deu euros que

A

A partir de 20ºC, cada grau de més suposa augmentar el consum entre un 6% i un 8%

dedica cada hivern una família a la despesa energètica es cremen a la calefacció; un desemborsament considerable, i més ara, amb una recessió econòmica que ha deixat de ser ja un avís.

Una instal·lació i un ús adequat

de la calefacció garanteixen una factura menys excessiva, tot i que el clima de la zona geogràfica en què es viu, els metres quadrats de l’habitatge, el tipus i qualitat dels tancaments i l’aïllament tèrmic determinen en gran mesura les necessitats de cada llar. També l’ús de nous sistemes de calefacció més eficients, com ara els cronotermòstats, i un correcte manteniment dels equips permeten reduir el consum energètic entre un 10% i un 40%.

En aquest sentit, els fabricants no paren d’investigar per adequar l’oferta a les tendències europees encaminades a millorar les prestacions energètiques dels equips, a reduir la contaminació i a aplicar d les energies renovables.

En aquest context, la calefacció individual central, senzilla i ràpida d’instal·lar, tant de gas natural o propà com de gasoil, s’ha convertit sens dubte en una de les més comunes, ja que proporciona una escalfor repartida i uniforme per tota la casa. I dins aquest grup, la solució integral més universal és la calefacció de gas natural, que permet una fàcil regulació de l’escalfor per les habitacions i per tant aconsegueix mantenir tota la casa a la ma-

Emissors termoelèctrics Una variant de la calefacció elèctrica, recomanable només en habitatges de pocs metres quadrats i on no es pot instal·lar una caldera de gas o de gasoil, són els emissors termoelèctrics o ecoemissors, que es comercialitzen en dues versions: de fluid –són la majoria dels que es venen al mercat – o de tecnologia seca. En tots dos casos consten d’un cos d’alumini i una resistència que en un cas escalfa el fluid i en l’altre, unes plaques d’alta capacitat calorífica. Són nets, segurs i fàcils d’instal·lar; n’hi ha prou amb penjar-los a la paret, endollar-los i posar-los en marxa. A més, incorporen un sensor i un termòstat de seguretat amb la funció de controlar la temperatura de l’emissor.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

15:04

Página 76

CALEFACCIÓ INTERIORISME teixa temperatura. A més, el gas natural és net i no contamina. Es tracta d’un circuit de diversos radiadors connectats a una caldera —que també pot servir per aconseguir aigua calenta– que s’instal·la gairebé sense obres –només cal fer petits forats per conduir els tubs d’una habitació a una altra i penjar els radiadors a la paret amb uns suports específics.

En els sistemes de calefacció central per aigua, la caldera és una petita central tèrmica que distribueix l’aigua calenta per mitjà d’un sistema bitubular –el monotubular no ofereix un rendiment tan eficaç– als ra-

La caldera és el punt neuràlgic dels sistemes centralitzats de calefacció per aigua

diadors distribuïts a cada habitació. Els combustibles més utilitzats actualment per al seu funcionament són el gas metà –gas natural–, el gas propà o butà i el gasoil.

Tipus de calderes Segons d’on procedeixi l’aire que s’utilitza per a la combustió, es poden distingir entre calderes de gas atmosfèriques (l’aire ve de la mateixa estança on està ubicada la caldera) o estanques (prenen l’aire de l’exterior). Aquestes últimes són, sens dubte, les més segures.

Dins del grup de les calderes de gas mixtes –són mixtes si a més de calefacció produeixen aigua calenta sanitària– és possible escollir entre les de producció d’aigua calenta instantània i les d’acumulació.

Mentre que en les primeres l’aigua clenta es comença a generar quan s’obre l’aixeta, tot i que amb un cabdal limitat; en

les segones, l’aigua s’escalfa de forma contínua i s’acumula en un dipòsit a una temperatura determinada. L’acumulació permet disposar d’un major cabdal d’aigua calenta i sense variacions de temperatura, però, a canvi, la pèrdua d’escalfor i el cost són més grans.

Segons la seva forma de funcionament, les calderes poden ser de condensació, de baixa temperatura o estàndards. Les primeres són l’aposta més clara en l’àmbit de la calefacció actualment ja que, a diferència de les convencionals, que deixen escapar una gran quantitat d’energia en forma de vapor d’aigua, incorporen una sèrie de components específics que permeten convertir el vapor en aigua líquida (els anomenats condensats).

El canvi d’estat de vapor a líquid implica una important recuperació d’energia que pot ser aprofitada pel sistema de calefacció. Aquest procés no

només augmenta l’eficiència de la combustió, sinó que permet combustions molt menys contaminants.

De fet, les calderes de condensació arriben a la Classe 5 pel que fa a emissions d’òxids de nitrogen. És a dir, les emissions d’aquests òxids es troben entre

El rendiment de les calderes de condensació és més alt que el de les convencionals

les més baixes possibles.

Les emissions de CO2 són difícilment evitables, però es poden reduir considerablement si disminueix el consum de combustible i, en conseqüència, una menor emissió de diòxid de carboni, que és el principal causant de l’efecte hivernacle.

Caldera mural de condensació Thema Condens, de Saunier Duval.

76 I VIU Tarragona

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

18/12/13

15:04

P谩gina 77

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

15:04

Página 78

CALEFACCIÓ INTERIORISME

Funcionals i decoratius Els radiadors de disseny es regeixen per criteris pràctics i estètics, i es converteixen en peces centrals de la decoració més actual

Radiador amb llum Dédalo, de la firma Irsap.

Actualment els radiadors s’han convertit en una peça clau del disseny interior de la casa, que destaca no només per la seva funcionalitat, centrada en aportar escalfor a l’ambient, sinó també pel seu alt valor ornamental. En aquest sentit, el sector de la calefacció comercialitza actualment un gran nombre de radiadors de dissent conotemporani, que ja no és necessari ocultar, ja que s’han convertit en un focus d’atenció dins de qualsevol estança.

El disseny tradicional dels radiadors ha experimentat una revolucionària transformació en els últims anys. Les formes es regeixen ara per criteris funcionals, però també estètics, i els models blancs de línies rectes de tota la vida competeixen amb dissenys avantguardistes d’acabats impossibles, curvilinis o helicoïdals, que s’arriben a camuflar a les parets com un element més de la decoració de la llar, i el seu valor estètic

Els nous radiadors són peces decoratives que destaquen pel seu valor ornamental

Radiador Quadraqua, de la firma Irsap.

78 I VIU Tarragona

els converteix en una autèntica peça d’exhibició. Aquests models, que mantenen les mateixes qualitats calorífiques que els de sempre, són capaços d’aportar calor, igual que els radiadors tradicionals de ga-

soil, electricitat o gas, i per aquest motiu la seva principal virtut radica en el seu valor decoratiu, inusual. Ara ja no es busca ocultar-los rere una porta o en un lloc dicret; ara es porta lluir-los, com si fóssin una autèntica escultura. Són peces decoratives, signades per dissenyadors, i que ocupen un lloc preferent de la paret.

Al mercat es comercialitzen models dissenyats per integrar-se plenament a l’espai, que s’adapten a la forma i al contorn de les parets fins arribar a mimetitzar-se gràcies a una pintura especial que remata el radiador del mateix color que l’entorn. Altres models desafien la gravetat amb formes suspeses a l’aire o permeten utilitzar aquest element de tovalloler o de prestatge.

Materials Pel que fa als materials dels nous radiadors, l’alumini, l’acer inoxidable i el ferro fos són els preferits per als dissenyadors.

Es tracta de materials d’una gran durabilitat, que resisteixen el pas del temps i combinen amb la majoria de colors de les parets de la casa i del mobiliari. L’acer s’utilitza en radiadors amb forma de panells amb dissenys extraplans que maximitzen l’espai.

Els radiadors de ferro fos, per la seva banda, són ideals per a ambients rústics, i els d’alumini, els més sol·licitats, són els millors transmissors de l’escalfor i s’escalfen molt més ràpidament que els de ferro fos. No obstant, quan s’apaguen es refreden molt abans, en tan sols deu minuts.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

18/12/13

15:04

Página 79

PUBLIREPORTATGE INTERIORISME

Entrevista a J.F. Polo, Mobles J. F. POLO és una empresa familiar d’artesans ebenistes que elabora mobles a mida d’alta qualitat als seus tallers de Santa Bàrbara. Entrevistem a la gerent de l’empresa, M. José Fernández Ferrer Parla’ns una mica de la vostra empresa: Som la segona generació d'una empresa familiar d'artesans ebenistes que va fundar el meu pare fa 40 anys.

Elaborem mobles a mida d'alta qualitat als nostres tallers de Santa Bàrbara, peces exclusives sempre sota comanda.

Quines són les vostres línies de treball?

Elaborem projectes integrals de decoració. Podem fer tot tipus de mobles, des de mobles de disseny molt actual o minimalistes fins a mobles contem-

Gener-Febrer 2014

poranis o clàssics. Estudiem conjuntament amb els nostres clients els seus gustos i les seves necessitats i elaborem un projecte adaptat a la seva llar o empresa per aconseguir l’espai ideal, sempre amb fustes nobles i els millor acabats: menjadors, rebedors, dormitoris, cuines, juvenils, mobles d’oficina...

Durant la vostra trajectòria heu tingut diversos premis.

Quins destacaries?

L’any 1984 van obtenir un 1r Premi Nacional de Disseny per una taula de despatx, i també

tenim el Diploma de Mestre Artesà des de l'any 2001, màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya a aquells professionals que han demostrat un saber fer i un tarannà especial en la execució del seu ofici.

On podem trobar alguna representació vostra?

Tot i que els nostres tallers i l'exposició principal (2.000 m2)

estan a Santa Bàrbara (Tarragona), tenim 2 punts de venda més a Barcelona i a El Vendrell en un intent d'apropar el nostre producte al client final.

Us agrairíem que ens sol·liciteu cita prèvia per tal de poder-vos atendre personalment.

Teniu algun lema o màxima?

La nostra màxima és: "El temps passa..., la qualitat perdura"

J. F. Polo Mobles Artesans a mida C/ Amposta, 5 I Santa Bàrbara I TARRAGONA Tel. 620 896 097 I www.muebles-jfpolo.com

VIU Tarragona I 79

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:07

Página 80

SALUT BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

Propòsits de salut pel nou any Fer exercici, alimentar-nos millor i cuidar-nos

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:08

Página 81

PROPÒSITS SALUT

Quan “estrenem un nou any” és el moment idoni per plantejar-nos una sèrie de reptes que facin que els propers dotze mesos siguin més saludables que els anteriors. Us proposem diferents consells perquè comenceu a tenir cura del vostre cos des del 1r mes de l’any Anna Escolà

Q

uan comencem un nou any tots ens fem propòsits, generalment, bones intencions que se centren bàsicament en millorar la nostra salut i que es repeteixen cada mes de gener: abandonar la vida sedentària - ja sigui apuntant-nos al gimnàs,

anar-hi amb regularitat o bé practicar algun tipus d’esport o fer exercici a casa-; posar-nos a dieta – especialment després d’uns dies de vacances durant els quals s’acostuma a menjar més del compte – o bé aconseguir seguir una dieta saludable i variada; deixar de fumar; aconseguir tenir cura del nostre cos; reduir el nombre de cafè que bevem al dia; aprendre a

relaxar-nos i a prendre’ns les coses amb més calma...

Així doncs, quan s’acaben les vacances de Nadal i reemprenem la rutina - amb l’alicient que estrenem un nou any-, ens mirem els dotze mesos que tenim per endavant amb il•lusió, nous projectes i amb el desig d’acabar d’acomplir el que no vam poder fer l’any anterior. És per això que us oferim una

secció de salut centrada en aquests propòsits i on us recomanem algunes qüestions de salut però també de bellesa i estètica per començar el 2014 millor que mai. En definitiva, aconseguir que la situació actual no ens tregui el mal humor i tenir temps per assaborir una mica tot allò que fem cada dia.

Per estar bé amb l’entorn cal estar bé amb un mateix.

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:08

Página 82

PUBLIREPORTATGE SALUT

Ortoneda Clínica Dental ituada al cor de Tarragona i reestructurada des del 2011, quasi cinquanta anys de tradició en el tractament de la salut dental avalen el treball de Clínica Ortoneda, fundada l’any 1966 per Josep Ortoneda, qui en va ser el seu director mèdic al llarg de 26 anys. En va agafar el relleu en la direcció el seu fill, Antonio

S

M. Ortoneda, especialista en ortodònica i professor del Màster d’Ortodòncia de la Universitat de Barcelona des del 1998.

La filosofia de la clínica ha estat la mateixa al llarg de les cinc dècades: estar a l’avantguarda de tots els tractaments que es realitzen a les seves instal·lacions i el bon tracte amb el pacient.

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:08

Página 83

PUBLIREPORTATGE SALUT

Tractaments La clínica està especialitzada en tractaments d’implantologia, odontologia estètica, odontopediatria, periodòncia i ortodòncia on, des de l’any 2008, és la primera clínica a Tarragona especialista en oferir dues de les tècniques més innovadores per a la correcció dental amb ortodòncia invisible: l’ortodòncia lingual “incognito” i l’ortodòncia invisible “Invisalign”.

Instal·lacions Ortoneda Clínica Dental compta amb sis unitats dentals completament equipades per a la realització de tots els tractaments odontològics. També compta amb la unitat de radiologia digital, la qual, entre d’altres coses, redueix en un 80% la dosi de radiació al pacient, proporciona millor rapidesa en els diagnòstics i ofereix millor definició i resolució en les imatges.

Fa 5 anys, la clínica va incorpo-

rar la firma electrònica en tots els seus documents (consentiments informats, pressupostos, informes), d’aquesta manera, es varen poder eliminar tots els documents de paper i arxivar-los de manera electrònica, sent així més respectuosos amb el medi ambient.

La desinfecció i esterilització ha estat una de les majors preocupacions per Ortoneda Clínca Dental, és per això que sempre que és possible utilitzen material d’un sol ús. Pel que fa al material esterilitzable, el seu protocol de desinfecció i esterilització és exhaustiu i consisteix en: neteja de l’instrumental mitjançant detergents antisèptics; empaquetat i embossament en bosses termosegellades de tot l’instrumental; esterilització de les bosses d’instrumental en autoclau i, periòdicament, es realitzen tests d’espores per comprovar que tot el protocol d’esterilització funciona correctament.

ORTONEDA CLÍNICA DENTAL C/ Rambla Nova, 112 I TARRAGONA I Tel. 977 212 069 I www.ortoneda.es I ortoneda@ortoneda.es

VIU Tarragona I 83

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:08

Página 84

DEPILACIÓ SALUT

Depilar-nos, cada cop més fàcil Els cànons de bellesa del món occidental marquen, sobretot en les dones, la depilació com un dels principals reclams estètics. Amb l’aparició de nous mètodes per eliminar vellositats i pèls no desitjat, cada vegada tenim tècniques menys doloroses al nostre abast Anna Fortuny

Eliminar el pèl s’ha convertit en un desig de la societat des del segle XX. Tot i que és preferent en dones, cada vegada hi ha més homes que es depilen. Encara que la tendència pugui semblar molt recent, els habitants de l’antic Egipte ja basaven l’estàndard de bellesa en tenir un cos llis i sense pèl, marca de joventut i d’ innocència.

Avui en dia, el mercat ens ofereix tot tipus de mètodes que ens faciliten aquesta missió a vegades tan dolorosa. Els mè-

84 I VIU Tarragona

todes més convencionals són l’afaitat, la depilació amb cera i l’ús de cremes depilatòries. El mètode de depilació en crema és un mètode químic que ofereix un tractament ràpid i indolor. Es tracta d’una tècnica menys agressiva que l’afaitat però, al mateix temps, també

Abans de començar un tractament de depilació làser, cal consultar-ho amb un dermatòleg

conté substàncies químiques que cremen la pell i n’afavoreixen la deshidratació i l’envelliment.

Darrerament ha guanyat terreny la fotodepilació i la depilació làser, tècniques que eliminen el pèl no desitjat a través de l’aplicació de feixos de llum.

Aquests mètodes aposten per uns resultats duradors que permetran, després de diverses sessions, deixar de banda la preocupació de perdre pèl.

La seva eficàcia depèn del tipus de pell i del color i el gruix del pèl. Abans de començar el tractament làser hauríem con-

sultar l’opinió d’un dermatòleg.

Aquest tipus de tractament està contraindicat per a la gent amb una fotosensibilitat elevada, dones embarassades o en període de lactància i persones amb taques, pigues o herpes recurrents.

Amb tot això, alguns sectors de la població aposten per tècniques de depilació alternatives i més naturals que potencien la depilació des de casa. D’aquesta manera, s’estan recuperant tècniques ancestrals del temps dels egipcis, com és la depilació amb una barreja de mel, aigua de roses i olis essencials.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

18/12/13

15:08

P谩gina 85

SALUT

Gener-Febrer 2014

VIU Tarragona I 85

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:08

Página 86

DESCANS SALUT

Descansar bé a la nit Per estar actius, tenir energia i rendir durant el dia és essencial dormir bé. És important escollir un bon matalàs Anna Fortuny

Descansar és bàsic per poder recarregar les piles. Moltes vegades l’estrès de la feina, el ritme accelerat i les preocupacions del dia a dia, impedeixen que puguem marcar-nos uns horaris de son i que establim una rutina per descansar correctament. Els experts aconsellen que les persones en edat adulta descansin a la nit una mitja d’entre set i vuit hores. Si volem millorar el nostre rendiment durant el dia és imprescindible apostar per enriquir el nostre descans. En primer lloc, ens hauríem de preguntar si el matalàs sobre el qual descansem, és el més adient i si cal renovar-lo. La pressió que exerceix la superfície de descans sobre el nostre cos pot evitar tenir un son de qualitat.

Un matalàs que s’adapti al nostre pes i alçada ajudarà a millorar el nostre descans

Escollir un matalàs. (Font consultada: establiment especialitzat La Matalasseria).

La vida d’un matalàs pot variar en funció del tipus i de la seva qualitat. De mitja, l’Associació Espanyol del llit (ASOCAMA) recomana renovar el matalàs cada deu anys. Aquests destaquen que comptar amb un bon matalàs és invertir en salut. A l’hora d’escollir-ne un hem de tenir en compte que aquest

86 I VIU Tarragona

s’ha d’adaptar al nostre pes i a la nostra alçada. En funció d’aquestes necessitats, podem classificar els productes en matalassos que ofereixen un confort suau, ferm o molt ferm.

Pel que fa als materials, podem trobar matalassos fet de làtex, viscoelàstic, molles tradicionals i molles ensacades.

Aquest darrer grup està considerat com el més bo del món, ja que el fet que les molles estiguin ensacades i siguin independents l’una de l’altra, provoquen que no hi hagi transmissió de moviment i que dues persones puguin dormir sense molestar-se. A més, ergonòmicament estan considerats com els més adaptables ja estan farcit amb materials naturals com la llana, el cotó, el lli o el caixmir.

Els preus del matalassos són molt variats. Se’n poden trobar des de 300 euros i fins a mils d’euros. Els venedors recomanen invertir en matalassos en funció del temps que es preveu que durin. A partir de 1.000 euros es podria considerar que s’ha obtingut un bon matalàs i de qualitat. A més, alguns venedors desmenteixen els rumors que consideren que com més dur sigui un matalàs més bo és. A banda de renovar el matalàs, l’entrada del nou any també ens pot servir per canviar alguns aspectes de la nostra vida que ens permetran dormir d’una manera més confortable.

Els experts recomanen sopar almenys 90 minuts abans d’anar a dormir i evitar begudes estimulants i els sopars copiosos.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

18/12/13

15:08

P谩gina 87

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:08

Página 88

FISIOTERÀPIA SALUT

Educar a prevenir lesions

Una de les funcions de la fisioteràpia és la de reeducar els hàbits musculars per tal de millorar la nostra salut funcional. Adoptar pràctiques saludables ens pot prevenir de lesions, ja sigui en la pràctica de l’esport o en el camp laboral.

Anna Fortuny

És probable que al llarg de la nostra vida patim lesions com l’esquinç, la luxació o la contractura. Aquestes afectacions es converteixen en el dia a dia d’un fisioterapeuta qui buscarà recuperar les nostres capacitats motrius, una vegada ens haguem fet mal. Ara bé, la feina d’aquests professionals no es redueix tan sols a tractar les afectacions musculars, sinó que cada vegada més s’orienta cap a l’assessorament i la prevenció de riscos per al nostre cos. L’evolució de l’espècia humana ha desembocat en un

88 I VIU Tarragona

augment exponencial de l’esperança de vida al llarg de la història. Aquesta situació ha propiciat l’aparició d’un elevat nombre de malalties cròniques que redueixen la mobilitat de les persones, la seva tolerància a l’esforç i la funcionalitat. Per això, podem considerar que la figura del fisioterapeuta es fa cada dia més imprescindible.

Podrem trobar la figura d’un fisioterapeuta en centres especialitzats, centres de rehabilitació, residències geriàtriques o en instal·lacions esportives i balnearis. Les mans són l’eina principal d’aquest professional, però també es serveixen de

l’ús d’elements físics com l’aigua, l’aire o d’emissions de fred o calor, per tractar zones concretes del cos.

El fisioterapeuta es fa cada dia més imprescindible per l’augment de l’esperança de vida Fisioteràpia esportiva. L’objectiu d’aquesta branca de la fisioteràpia és el de regenerar i estimular a nivell cel·lular. A l’hora de diagnosticar una lesió

provocada per la pràctica de l’activitat física, és important comptar amb eines de diagnòstic amb imatge que permetin conèixer què hi ha darrere del dolor i poder actuar de forma acurada. Algunes de les afectacions més comunes en el camp de l’esport són problemes provocats en les articulacions del cos o patologies del tendó. Així mateix, també hi abunden problemes de sobreesforç com la contractura muscular, les sobrecàrregues, les contusions, o elongacions. Així doncs, la feina d’un fisioterapeuta ens ajuda a recuperar l’autonomia d’un mateix.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaciรณn 1

18/12/13

15:08

Pรกgina 89

SALUT

Marรง-Abril 2013

VIU Tarragona I 89

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:08

Página 90

TE SALUT

El te, una beguda mil·lenària

El te ha traspassat fronteres i cada vegada és més present a la societat occidental. Alguns experts defensen els beneficis d’aquesta planta per damunt del consum de cafè, el qual pot ser perjudicial per la nostra salut si en fem un abús Anna Fortuny

Beure te s’ha convertit en un hàbit més dins de la dieta del món occidental. Ja sigui en tassa gran o petita, el te verd i el negre s'han fet un lloc entre la població dels països europeus. Cada vegada apareixen més estudis que defensen els efectes positius del te en la nostra salut.

El te prové de la planta camellia sinensis, i els diferents tipus de te s’aconsegueixen en funció del temps durant el qual s’assequen les fulles de la planta i els tractaments que se

90 I VIU Tarragona

li apliquen.

Les principals propietats que se li atribueixen són el reforç del sistema immunitari, la mi-

El tipus més coneguts d’aquesta beguda són el te verd, el blanc, el vermell i el negre

llora de la circulació i un alt poder antioxidant que el converteix en un antibiòtic natural.

Així mateix, establiments especialitzats en la distribució i venda de te apunten que beure’n ajuda a reduir els nivells de colesterol i relacionen directament les propietats d’aquesta planta amb la prevenció de malalties com poden ser la diabetis.

Els tipus de tes més coneguts són el verd, el blanc, el vermell i el negre. Encara que el verd és el més habitual, cada vegada més s'està estenent el consum de te blanc, classe que està considerada com la més selecta. El te negre és la varietat que conté major quantitat de teïna

i, per tant, es converteix en la més estimulant. És per aquest motiu que diverses dietes recomanen gaudirne d’una bona tassa per esmorzar. El te vermell era utilitzat ancestralment per la medicina xinesa, la qual li atorgava propietats que permeten reduir els nivells de colesterol en sang i, en conseqüència, el pes del cos. El te és la beguda del món més consumida després de l’aigua. Un te per cada momento del dia: Al matí, un te negre; al migdia, un te vermell; a mitja tarda, un te verd i , a la nit, un rooibos.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

18/12/13

15:08

P谩gina 91

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:08

Página 92

RELACIONS SOCIALS SALUT

Apostar per una actitud positiva

L’arribada del fred propicia que ens quedem a casa i en general és una època on el nostre estat anímic tendeix a ser més aviat baix. Quedar-nos a casa més del compte i aïllar-nos del món social pot ser contraproduent i no ajudar-nos a millorar l’ànim Anna Fortuny

Els propòsits d’any nou acostumen a centrar-se en millorar els hàbits alimentaris i, així, beneficiar la nostra salut. Ara bé, no hauríem de deixar de banda la necessitat de preocupar-nos per la salut emocional d’un mateix - la que s’encarrega de vetllar per les nostres emocions- i de la dels que ens envolten.

Tenint en compte que amb l’arribada del fred tendim a quedar-nos més a casa -i a fer menys coses a l’aire lliure-, pot ser que el nostre estat d’ànim se’n ressenteixi. Si volem evitar sentir-nos decaiguts és primordial

92 I VIU Tarragona

adoptar una actitud positiva i no deixar-nos arrossegar pels missatges negatius que sovint ens arriben. Per això, una bona manera de posar en ordre la nostra estabilitat emocional és la de fer un llistat amb els nostres objectius i prioritzar les necessitats reals - marcarnos objectius inassolibles no ens ajudarà, al contrari, pot gene-

A principis d’any és un bon moment per iniciar activitats noves i marcar-nos objectius

rar-nos angoixa-. També podem apostar per iniciar activitats noves, ja siguin relacionades amb l’esport, l’oci, la cuina, l’aprenentatge o les arts plàstiques. Malgrat el ritme frenètic del dia a dia, un bon propòsit per aquest inici d’any pot ser aturar-nos i reflexionar sobre on volem arribar i plantejar-nos si estem fent allò que ens agrada i tot el possible per aconseguir-ho.

Demanar ajuda. Per exemple, situacions quotidianes com ara no trobar feina, viure una ruptura de parella o perdre un ésser estimat, són situacions extremes que ens poden treure la

son, la gana i el que és més important, el somriure. Si us trobeu en aquesta situació o coneixeu algú a prop que s’hi trobi, podeu recomanar-li que consulti un professional o tractar de fer alguna cosa nova com ara assistir a un taller de risoteràpia.

Aquesta pot ser una manera d’obligar-nos a riure i deixar de banda els problemes personals.

Alguns estudis estadístics asseguren que una de cada quatre persones a Catalunya presentarà problemes de salut emocional al llarg de la seva vida. Així doncs, més val tenir-ho en compte i prevenir-los.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

18/12/13

15:08

P谩gina 93

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:09

Página 94

PUBLIREPORTATGE SALUT

Clinimèdic Visió, estètica i salut 15 anys d’experiència a Tarragona Clinimèdic compta amb un equip de metges especialistes amb molts anys d’experiència que des de fa 15 anys posen els seus coneixements en el camp de la visió, estètica i salut al servei de la ciutat de Tarragona irurgia en temps de crisi Encara que els temps són difícils, la gent que busca o neessita una intervenció o un tractament estètic no deixa de fer-s’ho per la stuació econòmica. És cert que han canviat algunes coses i la ISAPS (International Society of Aesthetic Plastic Surgeons) ja no situa a Espanya com el primer país europeu en aquest tipus d’intervencions, ja que ha caigut a un dotzè lloc després de països com Itàlia, França i Alemanya i, al món, els tres primers països són E.U.A., Brasil i Xina.

Per tipus d’intervencions, no ha

C

Malgrat els temps difícils, la gent no deixa de fer-se tractaments per la situació econòmica

94 I VIU Tarragona

variat gaire, ja que l’operació que més es fa són les liposuccions -en les seves diferents variants-, seguides dels augments de mames - a l’estat en són més de 25.000 operacions l’any- i, en tercer lloc, es situa la blefaroplastia, la cirugia de les parpelles.

Cada vegada es fan més tractaments no quirúrgics i menys costosos i des de fa anys lidera el primer lloc l’atenció de les arrugues facials mitjançant la toxina botulínica (Botox, Visatbel, Dysport etc), seguida del relleu amb Àcid Hialurònic i, en tercer lloc, la depilació làser.

La nostra experiència a Clinimèdic corrabora aquestes xifres però hem constatat que les dones joves que demanaven un préstec per fer-se un augment de mames ja no ho fan, ja que els bancs no concedeixen crèdit amb la facilitat que ho feien fa uns anys. A més a més, veiem que hi ha altres

cirurgies que poc a poc van sol·licitant-se més com són la cirurgia genital, el rejoveniment vaginal i, per costums la himenoplàstia, la recuperació de la virginitat.

A Clinimèdic, a més a més de la

cirurgia estètica i l’oftalmologia també comptem amb especialistes en medicina estètica, cirurgia general, endocrinologia, medicina general, cirurgia vascular, urologia i andrologia.

Març-Abril 2013

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:09

Página 95

PUBLIREPORTATGE SALUT

OCT La tomografia de coherència òptica (OCT) s’ha convertit en una eina imprescindible. Les revisions i un diagnòstic encertat claus per una salut visual òptima Com en qualsevol tipus de patologia, la detecció a temps i encertada és un avantatge molt important a l’hora de prescriure un tractament adequat i precís sense pèrdues de temps o proves innecessàries.

Per aquesta raó, la tomografia de coherència òptica (OCT) s’ha convertit en una eina imprescindible a Clinimèdic, ja que aconsegueix registrar gràficament diferents talls de les estructures oculars, les dissecciona, les escaneja amb total definició i aconsegueix mostrar estructures o defectes que abans era molt difícil fer-ho fins que no es trobaven en estadis molt avançats.

Als països desenvolupats, la primera causa de ceguesa és la retinopatia diabètica, i amb l’OCT es pot observar en tota la seva extensió fins i tot en els seus inicis, quan el pacient només percep una lleugera pèrdua de nitidesa.

La segona causa de ceguesa és

la degeneració macular associada a l’edat (DMAE). Respecte aquesta patologia, diagnosticada a temps i amb el tractament adequat, s’aconsegueix una recuperació progressiva i frenar la malaltia que, d’altra manera, acaba causant ceguesa total.

L’OCT suposa una revoluació, ja que no només detecta la malaltia en estadis avançats, sinó molt abans, quan just s’estan produïnt canvis en la coloració del pigment de la retina.

També els forats maculars o despreniments de retina o humor vítri són molt fàcilment detectables, així com visualitzar el nervi òptic i les seves anomalies en casos de glaucoma, el que és una altra causa important de ceguesa.

Les revisions periòdiques i un diagnòstic encertat són les millors armes per tenir una salut visual òptima i veure la vida en tot el seu esplendor durant molts anys.

Ortòptica És molt important descartar qualsevol problema visual i, un cop descartat, s’ha de tractar mitjançant els exercicis adequats L’ortòptica o entrenament visual és un procés de reeducació visual amb el qual s’aconsegueixen disminuir molèsties i disfuncions visuals que afecten a la percepció, la coordinació o la memòria.

En moltes ocasions, el baix rendiment escolar, saltar-se frases o paraules, la fatiga, visió borrosa o falta d’atenció ens poden portar a la conclusió errònia que un nen és mandrós o molt mogut. És molt important, doncs, descartar qualsevol problema visual i, una vegada solucionat o

descartat, s’ha de tractar mitjançant els exercicis adequats, qualsevol disfunció que ens faci percebre les imatges d’una manera distinta a la real.

Amb la teràpia visual i mitjançant exercicis específics, s’ensenya al pacient a treballar de manera eficaç juntament amb la resta d’informacions sensorials, creant nous i millors hàbits i facilitant l’aprenentatge, el rendiment laboral, la recuperació de l’ull mandrós i fins i tot millorant problemes de comportament.

CLINIMÈDIC Rambla Nova, 58-60 I Tarragona Tel. 977 242 002

Març-Abril 2013

VIU Tarragona I 95

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:09

Página 96

TECNOLOGIA SALUT

Una aplicació busca salvar vides Lluitar contra les aturades cardíaques des del mòbil Reaccionar davant un atac de cor ara és més fàcil gràcies a una nova aplicació per a smatphones: el GOUPTO.ME. L’aplicació informa dels desfibril·ladors més propers i ajuda al personal sanitari a localitzar el pacient amb una disponibilitat de tot el dia Viu Tarragona

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort al món i causen prop de 17 milions de morts a l’any. Davant d’aquest fet, el director d’UMES (Unitat Mèdica Esport Supervisat), Javier Fontanet, va idear la possibilitat de crear una aplicació que ajudés a les persones que patissin una aturada cardiopulmonar i oferir un auxili ràpid com a complement als serveis sanitaris oficials d’emergències. L’aplicació per al mòbil, dissenyada per a

Android i iOs, es va presentar el al desembre al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

El funcionament de l’aplicació

L’aplicació vol reduir les seqüeles finals en cas d’atac de cor

es basa en l’activació d’un alarma quan es doni una aturada cardíaca, fet que posarà en

contacte la víctima amb un mínim de cinc persones que es troben a un radi de 300 metres. L’assistència immediata pot resultar bàsica en situacions específiques, ja que en el cas de les aturades cardíaques, el temps màxim d’assistència vital és de 10 minuts. El temps que transcorri entre l’aturada i l’arribada dels serveis sanitaris oficials és vital, ja que com més temps passi, les possibles seqüeles seran pitjor. Els auxiliadors estaran registrats prèviament, com a coneixedors o no de les tècniques de reanimació i, en cas que hagin d’entrar en

acció, rebran l’ubicació exacta de la persona que necessita ajuda. L’aplicació té un cost de 1,75 euros i ofereix una cobertura a tot el territori nacional.

Una ciutat “cardioresponsable”. Des de l’organització es busca fer un mapa de ciutats cardioresponsables. Per a rebre la denominació, les poblacions han de comptar amb un registre d’ubicació dels desfibril·ladors existent i disposar de de desfibril·ladors externs semiautomàtics en els punts de màxima concurrència de població, entre d’altres.

Presentació de l’aplicació. El President del Col·legi Oficial de Metges, Dr. Fernando Vizcarro i els membres de Gouptome SL, Xavier Fontanet, Fisioterapeuta i osteòpata i creador de la idea; Adrià Velardos, Enginyer Multimèdia i Oscar Cabrero, advocat.

96 I VIU Tarragona

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

18/12/13

15:09

P谩gina 97

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:09

Página 98

EXERCICI SALUT

Fer exercici a casa és possible!

Els experts recomanen que els adults facin activitat física cinc dies a la setmana. Fer exercici a casa, una alternativa al gimnàs Anna Fortuny

Per tots aquells qui no us agradi anar al gimnàs o si sou dels que preferiu estalviar-vos aquesta despesa, tingueu present que podeu fer exercici des de casa.

A banda de mantenir-vos en forma, l’activitat física està considerada com un dels millors remeis contra la tristesa i la depressió. Per esquivar la vida sedentària que molts portem i anar superant petits reptes esportius, anar a córrer o caminar pot ser un bon començament.

Els experts recomanen que les persones adultes facin trenta minuts d’activitat física moderada almenys cinc dies a la setmana - no cal que la mitja hora sigui seguida, podem fer-la a intervals en períodes de deu minuts-.

Podem transportar el “gimnàs” a la sala d’estar i fer servir estris casolans com a peses D’altra banda, per mantenir una activitat física constant i sentir-nos en forma no cal marcar-nos fites allunyades de les nostres possibilitats. Així

98 I VIU Tarragona

doncs, es recomana fer 150 minuts d’activitat física moderada a la setmana o bé 75 minuts d’activitat aeròbica d’intensitat vigorosa.

Pel que fa a la gent gran, es recomana que practiquin progressivament de 3 a 5 dies d’exercici a la setmana entre 20 i 60 minuts diaris. Una bona opció pot ser anar a caminar o els exercicis a l’aigua.

Reduir costos no vol dir reduir en seguretat o eficàcia. Per això, podem transportar el gimnàs a la nostra sala d’estar. Si decidim seguir un programa d’exercicis que treballin la resistència aeròbica del nostre cos, cal preparar un bon programa d’exercicis físics que s’adeqüin a la nostra edat i a les nostres possibilitats. Convindria basar-nos en informacions d’experts per crear el vostre propi programa. Podeu buscar a webs i portals especialitzats en activitat física o bé seguir les recomanacions de professionals de l’activitat física i l’esport.

També podem fer servir elements de la vida quotidiana per utilitzar-los en els nostres exercicis. Així, un paquet d’arròs o bé omplir una ampolla petita de plàstic amb llegums o sorra - es poden convertir en els aliats perfectes per fer peses i treballar la musculatura dels braços.

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

18/12/13

15:09

P谩gina 99

SALUT

Gener-Febrer 2014

VIU Tarragona I 99

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:09

Página 100

PELL SALUT

Tenir cura de la pell tot l’any Tenir una pell suau no és tant sols una qüestió estètica sinó que es converteix en una necessitat del nostre cos. Per mantenir una vida sana cal que tinguem cura de la nostra pell dia a dia, i hidratar-la és una de les millors opcions Anna Fortuny

La pell és un dels òrgans més important de l’ésser humà per què ens aïlla de l’exterior. Sovint no parem atenció a la protecció que ens confereix i les necessitats que aquesta demana. La tendència habitual a l’hora de protegir la pell es centra en tenir-ne cura quan arriba el temps de prendre el sol i anar a la platja. Hauríem de prendre consciència que la pell s’ha de cuidar dia a dia i que

els canvis de temperatura la fan malbé. Per aquest motiu cal que siguem conscients de quin tipus de pell tenim (si és seca, mixta o grassa i la seva reacció i major o menor tole-

Convindria que utilitzéssim cremes hidratants específiques per a la cara i les mans

rància als rajos del sol), els nivell de sensibilitat del nostre cos i les atencions que li devem.

A l’hora de tenir cura de la nostra aliada és la hidratació continuada del cutis. En temps de fred, la pell es pot veure afectada per canvis bruscos de temperatura. Aquestes diferències provoquen la deshidratació i la sequedat. Les baixes temperatures ressequen les capes superficials del cutis i, per això, abans de sortir al carrer, cal

que protegim les zones més sensibles com són les mans, la cara i el coll amb guants i bufandes. A l’hora d’hidratar-nos, convindria que utilitzéssim cremes específiques per a la cara i les mans, sempre ens proporcionaran un millor resultat - a vegades, una crema que pot anar-nos molt bé pel cos pot ser massa agressiva per la nostra cara-. També és convenient protegir els llavis per evitar que es ressequin D’aquesta manera, és aconsellable aplicar-se bàlsam als llavis diverses vegades al dia.

En les èpoques de major exposició solar hem de procurar escollir el tipus de fotoprotector adient per a la nostra pell. No obstant això, cal tenir en compte que els rajos solars també són perillosos durant les estacions de fred.

100 I VIU Tarragona

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

18/12/13

15:09

P谩gina 101

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:09

Página 102

TABAC SALUT

Trencar amb el tabac Deixar de fumar s’ha convertit en un dels propòsits d’any nou més recurrents. Per aconseguir-ho s’ha posat de moda l’ús del cigarret electrònic, un aparell que ha despertat controvèrsies entre metges i consumidors Viu Tarragona

Des de l’entrada en vigor de la Nova llei antitabac l’any 2011, la preocupació pels efectes nocius del tabac sembla que estiguin més presents entre els ciutadans. Si ens plantegem deixar de fumar hem de ser conscients que necessitarem posar-hi els cinc sentits per no recaure en una addicció que malmet la nostra salut.

Molta gent tendeix a reproduir la dependència que li proporciona el fet de fumar en altres hàbits. Sovint, picar a deshora o menjar compulsivament es converteixen en un substitutiu

encarregat de saciar la nostra necessitat de fumar. Segons el col•legi de Farmacèutics de Barcelona, “cada cigarreta fumada són set minuts menys de vida”.

Metges i experts posen en dubte l’eficàcia del cigarret electrònic a llarg termini

Les principals malalties provocades pel tabaquisme poden

ser de tipus cardiovascular, respiratòries o oncològiques. Si considereu que necessiteu prendre fàrmacs per superar l’addicció, adreceu-vos a un metge que us assessori i us indiqui quin és el millor camí per fer-ho.

Cigarrets electrònics. Un dels darrers articles que han sortit al mercat són els cigarrets electrònics. Aquests aparells s’han posat de moda i es presenten com una pràctica saludable. Tot i això, metges i experts posen en dubte l’eficàcia d’aquest producte a llarg termini, i adverteixen que el ciga-

rret electrònic conté algunes substàncies idèntiques a les que porta el tabac convencional.

Majoritàriament, aquells que decideixen usar el cigarret electrònic són persones que busquen reduir el seu consum de tabac i tendeixen a combinar el que podríem anomenar com “ el cigarret del segle XXI” amb el de tota la vida.

A més més, sembla ser que la tendència marca que gran part dels consumidors prefereixen deixar de fumar de la mà del cigarret electrònic i no contemplen altres article com són els xiclets o els pegats de nicotina.

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

18/12/13

15:09

P谩gina 103

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:09

Página 104

PUBLIREPORTATGE SALUT

Nutrim Dietètica i bona salut utrim defensa una vida sana i natural i una bona alimentació per a viure millor. Mercè Guasch, la seva responsable, porta més de 37 anys dedicada al món de la dietètica i la nutrició. L'any 1974 va posar en marxa al carrer Cristòfor Colom una de les primeres botigues a Tarragona dedicades a la Dietètica i després una altra a Estanislau Figueres. Ara fa dos anys, al mateix local de Cristòfor Colom va iniciar un nou concepte de negoci en el món de la dietètica i la nutrició: NUTRIM – Punt de trobada de la Dietètica i la Bona Salut. Enguany, a l’establiment d’Estanislau Figueres es posa en marxa “ Nutrim consulting’ un espai de consultoria en teràpies naturals i de les últimes tendències en Biomagnetisme, flors de Bach, Kinesiologia Holística i nutrició cel•lular.

L’establiment ofereix una atenció professional i personalitzada i els millors complements dietètics, alimentació ovolactovegetariana amb una selecta selecció de productes frescos, com són el tofu, el seitan, el temphe, begudes vegetals,

N

pans integrals i sense gluten. A més a més, a Nutrim es treballa el control de pes, depuratius naturals, el control diürètic i complements per als ossos.

També està orientat a persones celíaques, diabètiques, amb intoleràncies alimentàries i a totes les persones que volen tenir cura del seu cos de manera natural i ecològica. I és que Nutrim està preparat per a les últimes tendències. A més a més, l’establiment ofereix productes tenint en compte la relació qualitat - preu per tal d’ajudar a les persones a mantenir una vida saludable amb productes naturals. I és que cada vegada tothom està més conscienciat que una bona alimentació ajuda a viure millor i estar més sans. El perfil del client de Nutrim és molt variat, l’establiment atén peticions des de gent gran amb voluntat de mantenir-se saludable, gent adulta que ha de superar crisis de salut, fins a jovent amb voluntat d’introduir-se en el món de la vida saludable i natural.

En definitiva, gent de totes les edats que vol tenir cura de la seva dietètica i salut de manera natural.

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:09

Página 105

PUBLIREPORTATGE SALUT

Món de les plantes Nutrim té com un dels seus quatre pilars els productes relacionats amb el món de les plantes, l’herbodietètica i la fitoteràpia. Treballa amb una de les millors marques del mercat més demandades en plantes medicinals, “Flor del Pirineu”, la qual ofereix una gran selecció de plantes i infusions de filtres.

També disposa de productes amb principis actius i finalitats curatives i terapèutiques provinents de les plantes, de manera que es distribueixen equilibradament i eviten l’acumulació de substàncies indesitjables en l’organisme.

En temps del fred, Nutrim aconsella els alls, la mel, la vitamina C, els pebrots i les pastanagues. Pels més petits, begudes vegetals, cereals variats, fruites variades i proteïna blanca, tot amb complements per reforçar les seves defenses.

D’altra banda, a l’hivern és important prendre complements dietètics per a reforçar les defenses i augmentar la vitalitat per mantenir equilibrat el sistema i viure millor l'estació hivernal. Nutrim aconsella que tothom pot prendre complements naturals com ara vitami-

nes i minerals tret que tingui alguna malaltia que estigui medicada, en aquest cas, ha de consultar-ho amb el metge.

Cosmètica natural Pel que fa a cosmètica natural Bio, l’establiment treballa amb dos grans marques Weleda i Logona-Santé, les quals ofereixen productes biològics preparats per cuidar i mimar el nostre cos. També ofereix olis essencials naturals sense additius químics que proporcionen equilibri i hidratació natural sense malmetre el PH del cos.

Conferències i Tallers Nutrim ofereix conferències i tallers basats en les necessitats de cada estació. Aviat començarà uns nous cicles de conferències per controlar el pes i preparar el cos pel canvi d'estació, desintoxicant l’organisme de l'hivern.

Presència a la web Nutrim està present a la xarxa amb pàgina web, blog amb informació actualitzada setmanalment i xarxes socials. A l’espai “Pregunta-li a la Mercè” es poden fer consultes gratuïtes de tot tipus relacionades amb la salut natural.

NUTRIM C/ Cristòfor Colom, 1 B2 I TARRAGONA Tel/Fax. 977 216 465 I www.nutrim.es I info@nutrim.es

VIU Tarragona I 105

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:09

Página 106

NOTÍCIES CIUTAT

Llibre sobre el càncer La Lliga contra el Càncer publica un llibre que mostra la situació del càncer a Tarragona La Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, conjuntament amb la Fundació Lliga Per a la Investigació i Prevenció del Càncer (FUNCA) han publicat el llibre “El càncer a Tarragona 2013” amb motiu del vintè aniversari de la Lliga.

Aquest presenta una radiografia sobre l’estat del càncer a la demarcació de Tarragona i mostra dades sobre els nivell de mortalitat, els nous casos oncològics, la incidència i l’evolució de les diferents patologies tumorals. Així, el llibre explica que al llarg del 2013

es preveu la diagnosi de fins a 4.000 nous casos de càncer, dels quals es calcula que més d’una quarta part derivarien en defunció.

Aquest llibre també situa el càncer de mama i el de pròstata com les patologies més esteses durant l’any 2013 en dones i homes, respectivament.

A més, s'hi exposa quines són les causes i els tractaments de cadascuna de les patologies. Aquesta publicació ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Tarragona i de la Fundació Privada Reddis.

Joves empoderats en salut L’espai Jove Kesse acull la jornada “joves empoderats en salut”

“Jo, vida sana” Col·laboració entre la Federació MESTRAL - Cocemfe Tarragona i la Fundació Casa Ametller La Federació MESTRAL-Cocemfe Tarragona i la Fundació Casa Ametller estableixen una col·laboració per potenciar i enriquir el programa ‘Jo, vida sana’, el qual es dirigeix a la comunitat educativa que desenvolupa hàbits de vida saludable en diferents àmbits: alimentació, esport i entorns sans.

Mitjançant aquest acord de col·laboració, la Fundació Casa Ametller aportarà a la Federació MESTRAL-Cocemfe

106 I VIU Tarragona

Tarragona fruites i materials per a realitzar les activitats de ‘Jo vida Sana’.

El programa està dirigit a alumnes de Primària i Secundària i a les associacions de la Federació MESTRAL-Cocemfe Tarragona per tal d’obrir un marc de reflexió sobre les accions que ens aporten una inversió en salut.

La idea de portar-ho a terme neix del fet que una part important de la població manté hàbits poc saludables.

L’ activitat es va celebrar a finals de novembre i estava adreçada a especialment a professionals que treballin en accions de salut dirigides a joves. La jornada, impulsada des de l'Oficina Jove del Tarragonès, és servei promogut en col·laboració per la Direcció General de Joventut de la Generalitat, el Consell Comarcal del Tarragonès i l'Ajunta-

ment de Tarragona.

En el decurs de la jornada es va fer referència al paper dels joves com a “empoderats en salut”, és a dir, que és imprescindible comptar amb els joves que emprenen iniciatives per a recolzar i informar a altres joves en l’àmbit de la salut, ja que d’aquesta manera es trenquen barreres i distàncies entre els interlocutors.

Lluita contra la SIDA Tarragona se suma al dia mundial contra la SIDA amb un seguit d’actuacions Al desembre Tarragona es va sumar al dia mundial contra la SIDA amb actuacions culturals que buscaven sensibilitzar la població i fer visible una malaltia que continua sent tabú per a moltes persones.

Una vegada més, el Grup de Treball de Salut Sexual del Camp de Tarragona va ser l’encarregat de tirar endavant aquesta trobada. També es va comptar amb la presència

d’un dels ginecòlegs de l’Hospital de Santa Tecla, Jordi Sentís. La trobada es va tancar amb el concert dels Vergüenza Ajena. Sensibilitzar i donar suport a totes les persones amb possibilitats de patir el VIH és el principal objectiu del Grup de Treball, format per entitats i organismes de tot Tarragona , com ara la Creu Roja o l’Hospital Universitari Joan XXIII.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

18/12/13

15:09

P谩gina 107

008VIUTar.qxp:Maquetación 1

18/12/13

15:09

Página 108

NOTÍCIES SALUT

Dentibus L’autobús adaptat com a clínica dental fa revisions bucodentals gratuïtes a Tarragona

Jornades de Mediació III edició de les Jornades on hi participen més de 170 persones Les Jornades es van celebrar al novembre i van finalitzar amb la participació de més de 170 persones, entre professionals, estudiants i altres persones vinculades al món de la mediació i la gestió positiva de conflictes.

El tinent d’alcalde de Serveis a la Persona, Javier Villamayor, va ressaltar la necessitat de treballar per tal de mantenir recursos públics i privats de mediació al territori que permetin millorar la salut re-

lacional de la població.

Les jornades les va organitzar l’Institut Municipal de Serveis Socials, l’Associació de Professionals de la Mediació de les Comarques Tarragonines, el Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Tarragona i el Projecte Educatiu de Ciutat.

Es van tractar temes com la situació de la mediació en l’actualitat i es van analitzar casos pràctics.

El Dentibús de la Fundación Dental Española i el Consejo General de Colegios de Dentistas va visitar la ciutat a finals de novembre. L’autobús està adaptat com a clínica dental per a la prevenció i el diagnòstic odontològic. Durant els dies que va estar a la ciutat va fer revisions dentals gratuïtes als ciutadans que ho desitgen. Un cop realitzada la

revisió, s’informa als pacients del seu estat de salut bucodental i s’ofereix assessorament sobre diferents propostes per solucionar les patologies que puguin presentar.

L’objectiu és conscienciar la població de la necessitat d’anar al dentista per fer revisions preventives i de la importància de mantenir una bona higiene bucodental.

Programa per sensibilitzar “Setmana amb les persones amb discapacitat”, un programa pensat per ajudar a trencar obstacles Del 30 de novembre al 5 de desembre es van celebrar diversos actes a la ciutat amb Motiu del Dia Internacional de les persones amb Discapacitat.

Les més de 25 entitats que treballen en aquest sector i que estan incloses en el Consell Municipal del Discapacitat i també a través d’iniciatives ciutadanes de caràcter benèfic, es van dur a terme di-

ferents propostes - trobades festives i reivindicatives, taules rodones i xerrades, projeccions de vídeos de reflexió, etc. - .

Les activitats van permetre que les persones i les entitats expliquin i promoguin el què fan, i van ajudar a sensibilitzar i trencar molts dels obstacles i dificultats que encara tenen les persones amb discapacitats.

Salut visual de la gent gran Agrupació Mútua publica un llibre de consells per a la salut visual de la gent gran Informació i consells per promoure la salut visual en la gent gran és un llibre publicat per Agrupació Mútua que pretén explicar de manera entenedora el fenomen de la visió, així com donar els consells necessaris que cal adoptar per gaudir de bona salut visual durant la vellesa. A més, exposa els canvis fisiològics que es produeixen en la visió a mesura que anem envellint i s'indiquen les patologies oculars més freqüents que afecten la gent gran.

Per últim, s'enumeren els símptomes visuals sobre els quals, en presentar-se i a cau-

108 I VIU Tarragona

sa de la seva transcendència, caldrà anar a buscar consell oftalmològic de manera preferent.

L’acte forma part de la programació de Gent Gran Activa que impulsa l’Ajuntament de Tarragona, un programa d’activitats amb l’objectiu de potenciar el concepte d’envelliment saludable, promoure la qualitat de vida de la gent gran tant a nivell físic com mental.

Els cursos són gratuïts i tenen com a principals objectius, entre d’altres, facilitar la convivència i noves relacions socials i potenciar l’autoestima.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

18/12/13

15:09

P谩gina 109

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

11:19

Página 110

GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

De nou, ja és temps de calçots La temporada s’estén de novembre a abril La tradició de celebrar calçotades s’ha estès arreu del territori català, principalment, a la província de Tarragona. Un bon motiu per reunir-nos amb família i amics i gaudir d’aquest costum tan nostre que agermana gastronomia, paisatge i tradició Anna Escolà

l protagonista gastronòmic de la temporada és el calçot, aquesta ceba que comporta un any de conreu i que l’acompanyem, generalment, de la salsa romesco per degustar-la a peu dret.

Des de finals dels segle XIX, la tradició calçotaire ha anat passant de generació en genera-

E

ció. Aquest costum que va néixer a la població veïna de Valls s’ha estès arreu del territori català i, principalment,a la província de Tarragona. Avui en dia, les calçotades ja són un referent de la gastronomia nacional. La temporada de celebrar calçotades s’inicia el mes de novembre i perdura fins ben entrat l’abril. Gaudir d’una calçotada és molt més que degustar un plat singular i exqui-

sit, perquè la calçotada agermana gastronomia, companyia, paisatge i tradició.

En aquesta secció us oferim un especial amb pàgines dedicades a les calçotades, als protagonistes de la taula – amb especial atenció al calçot de Valls,al vi i a la carn-; parlem dels llocs on celebrar-les; us oferim la recepta de la salsa que acompanya els calçots i una de molt especial que ens

proposa David Solé.

També reflexionem al voltant del component festiu, tradicional i familiar de les calçotades.

Tot això sense oblidar que aquest mes de gener se celebra “La Gran Festa de la Calçotada a Valls”, una jornada festiva i tradicional que cada any aplega milers de persones a la capital de l’Alt Camp. Entrevistem Rafel Castells, un dels seus organitzadors.

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:19

P谩gina 111

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

11:19

Página 112

TEMPS DE CALÇOTS GASTRONOMIA

Foto cedida per: Cambra de Valls. Foto de: Sònia Vallés

Una festa tradicional Celebrar una calçotada és alguna cosa més que una trobada gastronòmica. El plat va ser descobert per un pagès de Valls a finals del segle XIX i ha anat prenent força fins a convertir-se en un referent durant els mesos de novembre a abril La calçotada és un art culinari que va més enllà de la gastronomia. És una bona excusa per gaudir d’un dia amb la família i amics i assaborir els calçots i compartir aquesta tradició tan arrelada. Per qui encara no ho conegui, la calçotada consisteix en una ceba dolça (el calçot) cuita a foc viu acompanyada per una salsa especial feta a base de fruits secs, tomàquet i alls escalivats, oli d’oliva i altres ingredients, un bon pa de pagès, vi, carn a la

112 I VIU Tarragona

brasa i, per acabar, una crema cremada, pastes variades o una taronja.

Segons explica la llegenda, aquest plat de procedència humil va ser descobert per un pagès de Valls, “xat de Benaiges”, coent els grills tendres nascuts de la ceba vella. Posteriorment, durant la segona meitat del segle XX, el seu consum es va fer popular entre les famílies de Valls i, a partir d’aquí, es va estendre arreu de Catalunya. La tradició de celebrar

calçotades ha anat passant de generació en generació.Val a dir que el calçot de Valls compta amb el distintiu de qualitat IGP. A més de les característiques i condicions establertes

La tradició de celebrar calçotades ha anat passant de generació en generació

pel consell regulador de la IGP, el gust especial del calçot de Valls es deu a la terra argilenca del camp de Tarragona i el clima.

Quan arriba el temps de celebrar calçotades, forma part del paisatge hivernal veure masos i masies amb gent que s’hi reuneix per celebrar aquesta cita gastronòmica. D’altra banda, els restaurants comencen a preparar menús a preus tancats i s’ofereixen com una bona alternativa.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:19

P谩gina 113

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

11:19

Página 114

TEMPS DE CALÇOTS GASTRONOMIA

On celebrar-les?

A la nostra província hi ha una gran oferta de masies i restaurants que organitzen calçotades durant la temporada de calçots. N’hi ha que ens ofereixen un entorn més íntim i exclusiu i d’altres tenen les instal·lacions preparades per acollir grups.

Depèn de l’ocasió i de qui ens acompanyi, podem celebrar la calçotada a casa – ja sigui en un xalet, una masia o la nostra llar de ciutat– o en un restaurant. Als nostres voltants hi ha moltes masies i restaurants que en època de calçotades ofereixen menús a preu tancat per celebrar-hi aquesta tradició gastronòmica. Generalment, si celebrem una calçotada en un

restaurant, l’aperitiu i els calçots es mengen a l’aire lliure i després, la carn i les postres a l’interior del recinte.

Si ens decidim per aquesta opció, convé donar un cop d’ull a l’oferta gastronòmica dels nostres entorns i deixar-nos seduir per la seva oferta i instal·lacions. També podem comparar-ne els preus, ja que el ventall és variat.

Hi ha empreses que ens porten els calçots cuits allí on celebrem la calçotada D’altra banda, hI ha restaurants que ens ofereixen calçotades en un entorn més íntim i exclu-

siu, i d’altres estan preparats per acollir grans grups.

Ara bé, si decidim celebrar-la a casa nostra, també tenim l’opció d’encarregar els calçots cuits. HI ha moltes empreses especialitzades que es dediquen a portar-nos-els a domicili gairebé a punt per a ser degustats. També n’hi ha d’altres que els preparen al buit per facilitar-nos la feina.

Foto cedida per: Cambra de Valls. Foto de: Sònia Vallés

114 I VIU Tarragona

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

11:20

Página 115

PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA

Mas d’en Ros Calçotades a la carta ere la imatge d’una torre rogenca, s’alça Mas d’en Ros. Un espai situat entre Reus i Cambrils que permet a tot aquell que el visita allunyar-se de la ciutat i endinsar-se en un ambient rústic i acollidor rodejat de naturalesa.

Mas d’en Ros es converteix en l’escenari de tot tipus d’esdeveniments, ja siguin de caire familiar - bodes, batejos i comunions - o per a celebracions d’empreses i institucions. Des de fa més de vint anys ofereix un servei personalitzat per a cada tipus de celebració i té cura que cada esdeveniment es converteixi en una festa inoblidable.

La seva cuina es basa en una gastronomia tradicional i de qualitat, pròpia de la dieta mediterrània. Amb l’arribada de la temporada de calçots, Mas d’en Ros converteix els seus jardins en l’ambient perfecte per celebrar-hi la tradicional calçotada, un esdeveniment gastronòmic típic de la cultura catalana. Durant la temporada, Mas d’en Ros ofereix gaudir d’una calçotada a l’aire lliure on, a banda dels calçots i de la

entre una àmplia gamma de menús que combinen els sabors més tradicionals envoltats d’un toc exclusiu.

Durant tot l’any, Mas d’en Ros també ofereix la possibilitat de celebrar sopars i trobades d’empresa. L’espai compta amb la possibilitat d’acollir fins a 600 comensals i disposa de sala multifuncions on les empreses poden treballar-hi i ferhi projeccions abans de gaudir de l’àpat. I és que les instal•lacions disposen d’equipaments audiovisuals que permeten crear un espai a gust del client, ja sigui un ambient de treball o bé d’oci - com ara la possibilitat de fer-hi discoteca.

El Mas, a més, es distingeix pels seus jardins. D’una banda es pot trobar el jardí d’El Torreón, format per una carpa interior i que compta amb fonts d’aigua natural que fan possible submergir-se en un espai utòpic.

Així mateix, també s’hi troben diversos jardins exteriors que fan possible celebrar-hi festejos a l’aire lliure i que ofereixen

carn a la llenya, es pot escollir

facebook.com/MasdenRosbyChs

R

espais de ludoteca per als més petits.

Mas d’en Ros Carretera de Reus a Cambrils, Km 4,400 I RIUDOMS I Tel i Fax. 977 751 092 www.masdenros.com

Gener-Febrer 2014

VIU Tarragona I 115

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

11:20

Página 116

TEMPS DE CALÇOTS GASTRONOMIA

Ingredients per una bona calçotada El calçot no és l’únic protagonista de la taula. En una bona calçotada no poden faltar-hi ingredients com el vi, la salsa, la carn a la brasa i les postres Quan ens reunim per fer una calçotada estem decidits a invertir-hi o bé tot el dia o gran part d’ell. Com dèiem abans, una calçotada és una bona excusa per retrobar-nos amb amics i familiars. Així doncs, de bon matí comença tot un ritual: el de preparar l’aperitiu, coure els calçots, fer la carn, tenir les postres a punt...Comencem l’inici: l’aperitiu.

Un bon aperitiu té dos ingredients bàsics: el vermut i els embotits. El vermut podem acompanyar-lo amb xips i olives, i l’embotit serà al nostre gust.

Quan els calçots arriben a la taula, és tradició acompanyar-los de la salsa i el vi – també en podem tenir de porró-. Les nostres comarques comp-

116 I VIU Tarragona

ten amb la DO Tarragona, DO Priorat, DO Montsant, DO Penedès, DO Conca de Barberà, DO Terra Alta i Catalunya. Així doncs, entre totes aquestes denominacions d’origen amb les quals compta la província, de ben segur que trobem el que volem que ens acompanyi el dia de la calçotada.

Un cop s’han acabat els calçots, la tradició mana que el segon plat sigui carn a la brasa, principalment, anyell. Però això ho deixarem al gust de cadascú. Per si encara ens queda un budell buit, arriben les postres. Com no podia ser d’altra manera, la millor manera d’acabar una calçotada és amb una crema catalana i una taronja a rodanxes amb sucre.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:20

P谩gina 117

GASTRONOMIA

Gener-Febrer 2014

VIU Tarragona I 117

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

11:20

Página 118

TEMPS DE CALÇOTS GASTRONOMIA

“La Gran Festa de la calçotada” Com és tradició, l’últim diumenge del mes de gener se celebra la Gran Festa de la Calçotada a Valls. Enguany, serà el 26 de gener. L’edició d’enguany és la número 33, i es tracta d’una diada que destaca pel seu caràcter festiu, popular i tradicional Valls és una població que se sent orgullosa de ser la ciutat origen de la calçotada – fa més de cent anys que s’hi celebren calçotades - , i és per això que a principis dels anys 80 va celebrar per primer cop la Gran Festa de la Calçotada al carrer.

A partir d’aquell any, Valls celebra aquesta diada festiva promocional al voltant del calçot als seus carrers i places. Enguany se celebra el dia 26 de gener i, el dia de la festa, els carrers són l’escenari d’actes tradicionals i festius i d’un am-

bient ple de tipisme. Cada any, la festa porta a la ciutat milers de persones. El calçot d’aquesta localitat compta amb el distintiu de qualitat IGP (Indicació Geogràfica Protegida).

El programa de la festa també

La Festa inclou cercaviles, demostracions de coure calçots i concursos

inclou cada any concursos relacionats amb el calçot a més a més de cercaviles, demostracions de coure calçots a la graella, concursos de cultivadors de calçots, d’elaboració de la salsa de la calçotada, de menjar calçots i d’altres degustacions i un renovat mercat de la calçotada.

Totes les activitats són gratuïtes excepte la degustació de la calçotada, per la qual es pot adquirir un tiquet amb el qual es poden degustar calçots (acompanyats d’un pitet), una

terrina de salsa, vi de Valls, pa i una taronja.

La Calçotada de Valls mou cada temporada riuades de gent entre els mesos de novembre i abril - els últims anys la festa ha aplegat entre 30 i 40.000 persones-. A més d’aquesta celebració popular, la ciutat ofereix tot un seguit de rutes turístiques que permeten combinar la celebraciçó de la calçotada i visitar la ciutat. Les rutes permeten conèixer, per exemple, els tresors del Barri Antic.

Fotos cedides per: Cambra de Valls. Fotos de: Sònia Vallés

118 I VIU Tarragona

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:20

P谩gina 119

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

11:20

Página 120

TEMPS DE CALÇOTS GASTRONOMIA

Rafel Castells Coordinador de “La Gran Festa de La Calçotada” Castells també és secretari general de la Cambra de Comerç de Valls i secretari de Firagost o la Fira-Exposició del Camp Català Anna Escolà

Enguany celebreu la 33ª edició de la Festa. On rau l’èxit de més de tres dècades celebrant un dia tan simbòlic?

En el fet que és una festa única (no es fa enlloc més), que la calçotada és un fet arrelat i simpàtic, que hi ha molt de moviment, ambient i animació.

La “Calçotada” té ganxo...

Quanta gent aplega normalment la festa? I quanta gent preveieu que vindrà en aquesta edició?

La Festa aplega els últims anys, entre 35.000 a 40.000 persones, depèn de les circumstàncies del dia, la climatologia, va oscil·lant...Enguany, si el temps acompanya, esperem una mica més de públic que l’última edició. L’àrea de Barcelona ens porta molt de públic durant tota la temporada, però també ve molta gent de les comarques de Girona, Lleida o Tarragona. També d’Andorra, Aragó, Valencia, Madrid...L’estació de l’AVE és al costat de la comarca de Valls i permet, en un dia o en un cap de setmana, venir de Madrid, Guadalajara o Zaragoza a fer la Calçotada i visita turística.

Valls és coneguda com la “capital del calçot”. Com va néixer la tradició calçotaire?

Valls és la ciutat d’origen de la calçotada, la qual va néixer a finals del segle XIX, als voltants del 1895, quan un ciutadà vallenc, conegut amb el sobrenom de “Xat de Benaiges” va

120 I VIU Tarragona

descobrir que els grills de la ceba blanca, posats a foc viu i amb una salsa improvisada, eren molt bons.

En anys successius va plantar la ceba blanca i va fer calçots, que va anar repetint i expandint amb familiars, amics, veïns ...fins arribar al “boom calçotaire” dels nostres dies.

El setmanari vallenc la Crònica de Valls, en una calçotada que es va fer a la Masia Saldoni -situada al camí del Bosc de Valls- l’any 1923 diu textualment: “Que l’Alcalde va organitzar una visita campestre, a la que foren invitats els inspectors del subsidi industrial que formen la comissió extraordinària vinguda de Madrid, arquitectes, personal de la comissió que revisa el Registre Fiscal de finques urbanes, el president de la Cambra de Comerç Francesc Blasi i els exalcaldes Joan Casas i Indaleci Castells.

La calçotada és arrelada i simpàtica, té “ganxo” i obre portes i ponts de diàleg i amistat En aquesta masia foren obsequiats els invitats amb una “calçotada” perquè poguessin provar un dels nostres menjars típics i peculiars (...)”... Això vol dir que a principis dels anys 20 es feien amb normalitat calçotades familiars a Valls amb convidats distingits.

Fotos cedides per: Cambra de Valls.

Rafel Castells a la Festa de la Calçotada de l’any 2013

Quin és l’encant de celebrar una calçotada a la capital de l’Alt Camp?

A Valls mirem al cel per contemplar el campanar de Valls el més alt de les esglésies parroquials de Catalunya- per admirar els castells, per beure en porró, menjar calçots... i l’encant d’una autèntica calçotada a l’àrea de Valls és el de fer-la en la ciutat d’origen que ha mantingut la tradició i que té una excel.lent oferta calçotaires.

Com diu la tradició ancestral, una “calçotada amb àngel” ha de tenir, com a teló de fons, la serralada de Miramar; com a escenari, una masia vallenca, i com a platea, la ciutat de Valls amb el seu campanar alterós.

Què no pot faltar a una bona calçotada?

A Valls, defensem l’autèntica calçotada, com s’ha fet sempre, un menú que ens ve dels

nostres avantpassats i que és: calçots ben cuits i menjats a peu dret, sucats a la típica i exquisida salsa de la calçotada, acompanyats amb la llesca de pa de pagès, els porrons de vi blanc i negre, el pitet, seguit d’un bon pam de llonganissa amb mongetes, i les costelles de xai a la brasa, amb all- i- oli, taronja, cava, un pastis o crema catalana, cafè i licors de la calçotada, anisats, licor d’avellana... Aquesta és la típica i autèntica calçotada de Valls, altres barreges que si puguin fer, surten dels cànons de Valls, o és cuina de calçot, però no la típica calçotada de Valls, un s’ha d’embrutar les mans (després es renten), hi ha d’haver alegria, companyia, amistat, entre els comensals, sense que manquin les rialles.

La calçotada obre portes i ponts de diàleg i amistat. La calçotada és dieta mediterrània pura.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:20

P谩gina 121

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

11:20

Página 122

TEMPS DE CALÇOTS GASTRONOMIA

El calçot de Valls Els calçots identificats amb la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) del calçot de Valls es troben al mercat amb feixos de 25 o 50 unitats lligats amb cinta blava. Només poden acollir-se a aquest distintiu els calçots que compleixin els requisits de la normativa vigent Els calçots de Valls es reconeixen perquè van lligats amb un fil blau amb una etiqueta numerada que n’identifica el productor.

Aquesta etiqueta amb logotip de la IGP és el distintiu de qualitat amb el qual la Unió Europea distingeix certs productes de qualitat. L’àrea de producció del Calçot de Valls està consti-

tuïda per l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix

L’àrea de producció del calçot de Valls: Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès

Penedès. El calçot és fruit d’un any de conreu a la terra i s’ha cultivat seguint la tradició de fa més de cent anys.

Només poden acollir-se a la IGP els calçots tendres i frescos que compleixin els requisits de la normativa vigent. Els calçots identificats amb la IGP de Valls es troben al mercat en feixos de 25 o 50 unitats lligats

amb cinta blava. En el moment de ser venuts hauran de ser sencers, sans; no hauran de tenir humitats exteriors anormals, ni olors, ni gustos estranys; hauran d’estar nets, però mai rentats.

A més a més de totes aquestes condicions, hauran de presentar les qualitats que exigeix la IGP.

Fotos cedides per: Cambra de Valls. Fotos de: Sònia Vallés

122 I VIU Tarragona

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:20

P谩gina 123

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

11:20

Página 124

TEMPS DE CALÇOTS GASTRONOMIA

Salsa de calçots És l’ingredient indispensable per acompanyar els calçots. De varietats n’hi ha moltes i cadascú pot fer-la al seu gust Elaboració: Per començar, prepararem les nyores: les obrim, traiem les llavors i les posem en remull en un got amb aigua calenta.

Posem a escalivar els tomàquets i la cabeça d’alls al forn fins que s’estovin (uns 25 minuts a 180º aproximadament).

Quan ho tenim escalivat, preparem un bol gran, on hi anirem posant tots els ingredients: els tomàquets escalivats (els pelem i els tirem a dins juntament amb el suc que han deixat anar), els alls escalivats, les ametlles torrades i pelades, les avellanes torrades i pelades, les llesques de pa torrat, el quart de llimona (pelada i sense pinyols), una mica de sal, una mica de pebre negre, un polsim de pebre vermell

124 I VIU Tarragona

dolç, i finalment, la “carn” de les nyores. Agafem les nyores i rasquem la carn que està enganxada a la pell i que, després d’haver estat a l’aigua, està molt tova i surt fàcilment.

Agafem la batedora i ho triturem, fins que ens quedi tot ben barrejat.Seguidament agafem l’oli i ho anem abocant a poc a poc dins del bol mentre continuem barrejant amb la batedora. La massa s’anirà lligant fins que tingui la textura desitjada.

Posem una mica de vinagre, ho barregem una estona més, i finalment rectifiquem de sal.

Aquesta salsa ha de tenir una textura més aviat densa, però, com que n’hi ha moltes varietats, cadascú la pot fer al seu gust.

INGREDIENTS • 2 nyores grans • 50 gr. d'ametlles torrades i pelades • 25 gr. d'avellanes torrades i pelades • 4 tomàquets • 1 cabeça d'alls • 4 llesques de pa torrat • 1/4 de llimona • 1/2 l. d'oli • 1 cullereta de vinagre • un polsim de pebre vermell dolç • pebre negre i sal.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

Gener-Febrer 2014

19/12/13

11:20

P谩gina 125

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

11:20

Página 126

RECEPTES GASTRONOMIA

“Calrossada” Per David Solé En aquest número, Solé, xef del restaurant El Barquet, ens proposa una fusió de tres productes ben nostres - el calçot de Valls, el romesco i l’arròs - per donar lloc a la “calrossada”, un plat que pren el nom de la calçotada i l’arròs Elaboració: Com ja deveu haver vist, ha arribat el temps dels calçots.

La febrada popular s’ha reiniciat, les flames de sarments s’enlairen i el porró torna anar de mà en mà. El cicle es repeteix. Tot torna.

Però aquest any, si vols, faré que ella torni d’una manera renovada. Restablida i resolutiva, estic parlant de la calçotada, és clar!

En aquest número he decidit fer una fusió de tres productes ben nostres. Això és un joc a tres bandes.

Per un costat els Calçots de Valls amb IGP, només faltaria.

Vull aprofitar-me de la distinció que dóna aixopluc a les millors cebes dolces i tendres, sense cap mena de dubtes, del món.

El segon ingredient és el romesco, la picada/salsa/suquet més internacional i reconegut que tenim.

La calrossada que ens proposa David Solé és arròs amb calçots, calamars i romesco negat

I, per a embolcallar-ho tot, en tercer lloc, com no podia ser d’una altra manera, el cereal que fa bocabadar a mig món i fa il·lusionar a l’altre mig, l’arròs. Un dels ingredients més especials de la nostra ciu-

tat. Avui no cal parlar del peix de la llotja de Tarragona ni de l’oli DOP Siurana.!

La calrossada, que ha estat el nom resultant d’aquesta singular unió o, dit d’una altra manera, arròs amb calçots, calamars i romesco negat, és a dir la calçotada d’avui. Demà ja en parlarem Per a dues persones et caldrà posar a la paella o cassola un bon raig d’oli d’oliva verge extra DOP Siurana, uns 170-200 g. de cereal i un parell de calçots nets i tallats en cilindres d’uns dos centímetres. Aniràs remenant sense defallir fins que l’arròs obtingui un bonic color PANTONE 465 C, (veure la foto).

En aquest moment, incorporaràs a la paella uns 200 g. de calamars nets i tallats a tires i faràs unes remenadetes. A continuació, abocaràs una picadeta feta amb una tomaca madura sense pell ni llavors i les fulles d’una branca de julivert. Un cop estigui ben sofregida hi tires uns 70 cl. de brou crustacis i sal.

Si et falta més brou n’hi poses una mica més. Al final, l’arròs ha de restar eixut i duret, al punt. Un cop acabat només caldrà posar per sobre una mica de romesco negat fet amb un grapadet d’avellanes picades amb un bon raig d’oli doliva i la carn d’un pebrot de romesco.

Bona “Calrossada” a tothom que s’animi a fer-la!!

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:20

P谩gina 127

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

11:20

Página 128

NOTÍCIES DEL SECTOR GASTRONOMIA

Guia Gourmand 2014 Presentacióde la 23a edició de la Guia. Mas Folch, distingit restaurant de les comarques de Tarragona El passat novembre va tenir lloc la presentació de la 23a edició de la Guia Gourmand al Mas Folch de Constantí a càrrec d’Oriol Castro, del restaurant Compartir, de Cadaqués, i mà dreta d’en Ferran Adrià, a la cuina d’El Bulli. El mateix dia també es van lliurar les distincions que per l’any 2014 atorga la direcció de la Guia. Mas Folch va guanyar la distinció de “Restaurant de les Comarques de Tarragona de l’any 2014”.

La “Guia Elecció Gourmand de Catalunya i Andorra i d’altres llocs d’interès”, coneguda com la “Guia Gourmand”, ja es

pot trobar a les llibreries. En aquesta 23a edició s’hi troben importats novetats en altes més de 40 establiments entre restaurants i hotels i també baixes, uns 50. La Guia aporta una gran informació actualitzada d’una àmplia selecció de restaurants i hotels. Es presenta en català i castellà i també es pot consultar, íntegra y gratuïtament a la pàgina web : www.guiagourmand.com.

La Guia es troba sota la direcció i realització dels periodistes tarragonins Fèlix Llovell i Ramon Segú i edició de Arola Editors.

Presentació de la Guia Gourmand.

Lliurament del guardó a Mas Folch

Els vins de la URV Entre els millors de l’Estat segons la Guia Peñín, que n’ha reconegut l’excel·lència

Imatge de la roda de premsa del resum executiu d’avaluació. Foto: Mauri

Balanç del Komando NitsQ Es compleixen 2 anys de la creació del grup d’agents juvenils de salut durant l’oci nocturn El Komando Nits Q està format per un grup d’agents juvenils de salut que durant les nits d’oci reparteixen el Kits dels plaers amb informació sobre substàncies, alcohol, conducció, sexe segur i transport públic.

Per avaluar el seu impacte en l’oci nocturn de la ciutat, en els darrers mesos es va realitzar una enquesta de satisfacció entre les persones que surten de festa a Tarragona.L’enquesta d’avaluació

128 I VIU Tarragona

després de 2 anys de funcionament del Komando destaca que un 61% de les persones reconeix haver millorat els seus hàbits de salut i reducció de riscos.

S’ha posat en marxa un concurs entre els que surten de festa “Komanderos”, inspirat en programes de tv. Els membres del Komando NitsQ graven a persones que estan de festa explicant que és el kit dels plaers, i el video es penjarà al facebook del grup.

La Guia també ha reconegut la bona relació qualitat-preu dels vins que elabora la Facultat d’Enologia de la URV. L’edició del 2014 els atorga altes notes de tast i els situa entre els millors vins de l’Estat, entre les quatre i les cinc estrelles.

El Criança 2009, el Negre Jove 2012 i el Blanc Aromàtic han obtingut 87, 88 i 87 punts

respectivament sobre 100 a les proves de tast. Les estrelles es concedeixen basant-se en el preu del vi i la puntuació obtinguda a la guia.

Per fer-nos-en una idea, els de 5 estrelles són vins entre 85 i 89 punts de nota de tast que tenen un preu inferior o igual a 5 euros, i vins amb 90 o més punts i un preu inferior o igual a 10 euros.

Vi ecològic 9 + , celler de viticultors i enòlegs de la Nou de Gaià especialitzats en viticultura ecològica Viticultors i enòlegs especialitzats en viticultura ecològica i indústries vitivinícoles que ofereixen vins i caves. El celler conrea en agricultura ecològica certificat pel Consell Català d’Agricultura Ecològica i les vinyes i vins acollits dins la DO Tarragona. Actualment tenen 8 hectàrees de vinyes, 2 d’oliveres i 6 de garroferes conreades en agricultura ecològica. En vinyes conreen

varietats blanques autòctones com el Macabeu, Cartoixà i Parellada. En negres tenen les tradicionals, com la Garnatxa, l’Ull de Llebre i la Sumoll i també varietats internacionals com Merlot, Syrah i el Cabernet Sauvignon. Amb aquestes vinyes i vinificant al seu celler de la Nou de Gaià, obtenen la següent gamma de vins: Snou, Mèdol i Serra Alta.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:21

P谩gina 129

008VIUTar.qxd:Maquetación 1

19/12/13

11:21

Página 130

NOTÍCIES DEL SECTOR GASTRONOMIA

DOQ Priorat La DOQ Priorat tanca la verema amb més de 5,3 milions de quilos recollits En el moment del tancament d’aquest redaccional, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat es trobava en procés de tancament de la verema 2013 amb 5.350.000 quilos collits, cosa que suposava un 11% més que la collita 2012.

El procés de recollida es va iniciar a principis de setembre amb les varietats blanques i negres més primerenques de la DOQ Priorat, i es va donar per finalitzada gairebé tres mesos més tard.

A principis del mes de novembre passat es va organitzar la 5ª Festa del Vin Blanc i 1ª

Mostra de vins dolços i rancis de la DOQ Priorat, on es van dispensar més de 500 degustacions. Els assistents a la festa van poder tastar els vins presentats pels cellers de La Morera de Montsant i Scala Dei i també els vins dolços i rancis elaborats a la DOQ Priorat. Entre aquests va destacar el vin blanc, un vi dolç sense graduació que s’està recuperant a la zona del Priorat. Va ser la 1a vegada que la Festa del Vin Blanc de La Morera i Scala Dei es va realtizar a la Cartoixa d’Scala Dei, una proposta que va tenir una gran acollida de públic.

“La reina de las tartas” Dos anys de cupcakes i rebosteria decorativa a Tarragona a la plaça de la Font

Cuina del Priorat Llibre: La cuina de les àvies del Priorat, de l'Agrupació per a la Restauració i el Turisme Rural El llibre La cuina de les àvies del Priorat es tracta d’un recull on s’hi poden trobar receptes explicades per les mateixes cuineres del Priorat que, a través de les fondes i els restaurants de la zona, han mantingut la tradició de la cuina de les àvies: plats de cullera, olles i plats d’hivern; o plats mes festius amb tall: botifarres, pilotes i vegetals de recol•lecció. També coques de recapte, amb arengades i rovellons. Menjars del tros:

130 I VIU Tarragona

arros a la cassola, de conill, de bacallà... I les postres i els dolços, dels quals el Priorat n’és una terra privilegiada.

Les canyes, les coques, les llepolies fregides: orelletes, orellons amb mostillo i fruites de tardor.

L’Agrupació per a la Restauració i el Turisme Rural al Priorat, impulsora d'aquest llibre, va néixer per respondre a les necessitats de les nombroses fondes i els petits restaurants del Priorat.

Gaudir de la rebosteria des de la cuina està a l’ordre del dia.

Una de les últimes tendències és aprendre a fer cupcakes o magadalenes decorades. Fa dos anys que Tarragona també compta amb un punt on es pot demanar un pastís personalitzat o aprendre a decorar amb fondant. Es tracta de La Reina de las tartas. El que va començar com una petita bo-

tiga amb productes i estris per elaborar tot tipus de creacions, ha esdevingut una escola on poder aprendre l’art d’aquesta rebosteria. La Reina de las tartas ofereix cursos per aprendre a fer galetes de Nadal, modelar figures de sucre i decorar amb tècniques innovadores. La botiga també elabora dolces aptes per a celíacs.

Vermut solidari “Feel vermut” recapta 460€ per La Muntanyeta en un vermut solidari Feel Vermut va participar, el 22 de novembre, a la 1a Night & Shop de la ciutat, una campanya pensada per dinamitzar l'activitat comercial dels comerços i estimular la participació de tots els tarragonins.

Des de les 20h i fins mitjanit, Feel Vermut va convocar una festa solidària amb La Muntanyeta a l’espai Feel&Chic, ubicat a la Plaça Verdaguer,

amb els patrocinadors de sempre, Vermut Yzaguirre, Frit Ravich, Coca Cola i Bauhaus.

El vermut va posar la música a la nit amb el seu DJ habitual. La iniciativa va servir consumicions de vermut rosat i una bosseta de xips per 1 euro i, la causa solidària, dirigida a La Muntanyeta, l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, va recollir 460 euros.

Gener-Febrer 2014

008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:21

P谩gina 131

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:13

Página 132

MAS D’EN ROS BAR - RESTAURANT

ins la finca de Mas d'en Ros trobem un petit restaurant. Un espai d'aquí, cent per cent mediterrani, tant pel seu estil com per la seva oferta gastronómica : calçotades, peixos i carns elaborats de manera tradicional, amb els ingredients de casa nostra. El petit restaurant, dins de Mas d'en Ros, és el racó ideal per un dinar de diumenge amb la família, per una trobada amb els amics de tota la vida, ...

Mas d’en Ros, un espai situat entre Reus i Cambrils que permet endinsar-se en un ambient rústic i acollidor rodejat de naturalesa. Un espai que es converteix en l’escenari de tot tipus d’esdeveniments, ja siguin de caire familiar o per a celebracions d’empreses i institucions. I és que compta amb la possibilitat d’acollir-hi fins a 600 comensals, a més a més de gaudir de jardins exteriors que fan possible celebrar-hi festejos a l’aire lliure i espais ludoteca pensats per als més petits.

D CUINA MEDITERRÀNIA CLÀSSICA I ARTESANA Especialitat:

Cuina mediterrània

Preu menú:

18 - 20 €

Preu carta:

25 - 30 €

Horari:

Caps de setmana de 13:00 a 17:00 h

Ctra.Reus-Cambrils,Km.4,4 Riudoms 977 751 092 www.masdenros.com 132

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:13

Página 133

CA VIDAL BAR - RESTAURANT

estaurant Ca Vidal, antiga masia que va ser construïda l'any 1777 com s'indica en la pedra de l'arc de la porta principal. Al restaurant trobem diferents espais, a la planta baixa, el vestíbul empedrat, l'àmplia cuina amb la llar i la quadra per les cavalleries. Al primer pis, la gran sala de respecte i els dormitoris amb les seves respectives alcoves. I en l'últim pis, les golfes sota teulada que.disponía de alambí per a la destil · lació del vi amb la bassa per refrigerar el serpentí, el molí d'oli amb la seva premsa i els seus queixals i l'era per la batuda i el paller.

A Ca Vidal disposen d'un ampli ventall de plats, repartit en cartes o be menús per a tot tipus de celebracions, des de batejos a casaments, passant per menjars d'empresa o sopars de Nadal. Destaquen les calçotades de Ca Vidal, on inclouen; degustació de vermut Yzaguirre, calçots a la brasa amb salsa romesco, escarola amb olives arbequines, llonganissa amb mongetes del ganxet, botifarra negra amb tomàquet al caliu, xai a la brasa amb patata i carxofa al caliu, postres, beguda i café. Sigui quina sigui l'època de l'any, a Ca Vidal trobarà especialitats, suggeriments i tot això en un ambient casolà, còmode i agradable.

R

CUINA CATALANA Especialitat:

Carns a la brasa/Calçotada

Preu menú:

Menú del dia 15 € IVA inclòs Cap de setmana 26,50 IVA inclòs

Preu carta:

17 - 20 €

Horari:

Obert tots els dies per dinar i divendres, dissabte i vigílies obert per sopar

Plaça de l’Església, 16 Perafort 977 625 293 133

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:13

Página 134

EL TRULL BAR - RESTAURANT

ituat al costat de la platja llarga, el Trull era un antic molí d’oli del segle XVIII del qual es conserva gran part dels seus components originals. El local es converteix així en un lloc on es gaudeix tant de la cuina com de l’entorn. Dispossen d’una amplia carta típica catalana en la que la utilització d’ingredients de la terra és imprescindible, combinada amb plats de la nova cuina moderna. El gruix de la carta es la carn a la brasa ben equilibrada amb una gran varietat d’entrants, primers plats i diferents tipus de peix. L’avantatge de poder menjar una carn damunt d’una pissarra calenta es infinita i aquesta és la manera en la que serveixen entrecots, borrassos, espatlles de cabrit i “coletxons”.

Per acabar no oblidem els postres casolans on la crema catalana, les trufes, full de nata, tiramisú… fan un final perfecte.

S CUINA CATALANA, BRASERIA Especialitat:

Carns a la pissarra

Preu menú:

Desde 22 €

Preu carta:

25 € aproximadament

Horari:

De 13 a 16 h i de 20 a 23 de dt. a dj.

Dv. i ds., vespre de 20 a 23,30 h

Carretera nacional 340 Km. 1168,5 Tarragona 977 209 756 134

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:13

Página 135

MAS FOLCH RESTAURANT

envinguts al restaurant Mas Folch, un dels racons amb encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d'una zona ajardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d'una cuina d'autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s'atura en mans d'un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és als migdies de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits del divendres i dissabte només per a grups amb reserva previa, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal.

Durant el mes d'agost el restaurant romandrà tancat els dilluns, dimarts i dimecres.

El restaurant Mas Folch demana als seus clients que per garantir-li un millor servei reservin prèviament.

B

CUINA D’AUTOR Especialitat:

Cuina tradicional i creativa

Horari:

De dimarts a divendres de 13 a 16 h.

Divendres i dissabte només grups..

Reserva prèvia

Ctra Reus a Constantí Km 5 - Tarragona 977 260 131 135

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:13

Página 136

LA XARXA BAR - RESTAURANT

LA XARXA

l bar La Xarxa està situat a l’emblemàtic barri mariner del Serrallo. Es tracta d’un local familiar que ens ofereix professionalitat en cadascun dels seus plats i on podem gaudir-hi de peix fresc de Tarragona, cuina tradicional marinera, romescos, marisc i tapes variades. A La Xarxa hi trobem esmorzar de forquilla - el plat típic del pescador- com ara romesco de tonyina i de rap o la truita d’escamarlans (podem fer-hi un plat d’esmorzar complert des de 7,5 euros). A banda, La Xarxa disposa d’una carta del dia on els clients més atrevits poden degustar-hi el peix fresc del mateix dia i on no hi falten els plats típics d’inspiració marinera amb verdura i tapes artesanes. Per qui ho prefereixi, pot optar per un menú a l’hora de dinar i degustar la cuina marinera de La Xarxa des de 9 euros. EL bar també ofereix la possibilitat de celebrar-hi dinars de grups i degustar la cuina tradicional marinera (prèvia reserva). I per qui desitgi assaborir les delícies del mar a casa, a La Xarxa també s’hi ofereix menjar per emportar.

E CUINA TRADICIONAL MARINERA Especialitat:

Romescos, peix del dia, marisc i tapes

Preu menú:

Des de 9 €

Preu esmorzar de forquilla: Des de 7,5 € Horari:

De dilluns a divendres de 8 a 19:30 h Dissabte de 9 a 17:30 h

C/ Sant Pere, 38-40 43004 El Serrallo Tarragona 977 214 531 136

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:13

Página 137

TOCA PERON RESTAURANT

’especialitat del restaurant Toca Perón, el nom del qual prové d’una típica expressió de les festes locals de Tarragona, és la cuina mediterrània actualitzada a base d’una carta de la qual el 80% dels productes són de la província de Tarragona. Els plats del restaurant donen un toc innovador i modern a la tradicional cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec, també ofereix carns exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda de la carta també ofereix 4 tipus de menús diferents i un variat assortit de tapes i “montaditos”. El Toca Perón compta amb un pis superior on hi ha un menjador que permet celebrar-hi tot tipus de trobades.

Ubicat davant la plaça de la Font, escenari principal de les festes, n’és un referent més pels tarragonins i tarragonines de la ciutat.

L

CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA Especialitat:

Cuina tradicional mediterrània

Preu menú:

10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nit diss i div nit 16,95 €

Preu carta:

20 - 25 €

Horari:

De dill a dg de 8 a 16:30 h / 19 a 01 h Dill i dg nit tancat

Trinquet nou 7, baixos cant. C/del portalet Tarragona 977 232 074 137

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:14

Página 138

CA L’OSCAR BAR - RESTAURANT

Ca l’Òscar

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Paelles

Preu menú:

15 € de dimarts a divendres

Preu carta:

15 - 30 €

Horari:

De dimarts a diumenge de 13 a 15:30 h i de 20:30 a 22:30 h

Plaça del Rei, 4 Tarragona 977 22 45 79 138

a l’Òscar és un restaurant tradicional que ha provat la seva qualitat al llarg dels anys. Òscar, el xef, proposa plats mediterranis de tota la vida preparats amb expèriencia i sinceritat. És un valor segur per menjar bé a l‘estiu, a l’agradable terrassa, o a l’hivern, a la càlida sala interior. Ca l’Òscar ofereix una bodega selecta amb més de 80 referències.

Recordem als nostres clients que per les Festes de Nadal, us oferim una selecció de plats tradicionals per emportar (cochinillo, canelons, pop a la brasa, etc.).

C

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:14

Página 139

EL TERRAT RESTAURANT

errat Restaurant ens ofereix una cuina pròpia de la fusió entre la tradició i la creativitat, sempre lligat al producte de qualitat de la zona i de l’estacionalitat del mercat, dins d’un ambient càlid, tranquil i acollidor.Com a segon any consecotiu, el restaurant ens ofereix una nova proposta a la terrassa situada devant del restaurant i presenta la carta “terrat & Ginmare” per degustar una combinació de tapes, gintònics i cocktails amb bones vistes al mar. La carta ofereix 3 tipus de forfaits de tapes a escollir entre croquetes, amanides, el racó del foie, llaunes, ous i tapes fredes i calentes. A més a més els dissabtes i diumenges al migdia a la terrassa trobem el “menú Mediterrani” 25 € (IVA inclòs) i dóna l’oportunitat d’escollir una amanida, dues tapes, arròs o fideus i beguda – vi i aigua – pa i café.

Decorat amb un estil jove i fresc, el Terrat Restaurant disposa de dues sales i té capacitat per a 60 persones, el que li permet acollir grups de comensals i menjars d’empresa.

T

CUINA D’AUTOR CREATIVA Especialitat:

Cuina mediterrània d’autor

Preu menú:

De dimarts a divendres migdia 18 €.

De dimarts a dijous nit 28 € Menú mediterrani ds. i dg. migdies 25 €

Horari:

De 13,30 a 16 h i de 20,30 23 h

Ponts d’Icart, 19 Tarragona 977 248 485 139

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:14

Página 140

ELS FOGONS DE L’ISMA RESTAURANT

ls fogons de l’Isma és un restaurant de cuina catalana ubicat a la Plaça Prim (més coneguda com la plaça de la “mitja lluna” ) que ens ofereix 3 espais diferenciats: dues terrasses i una sala interior. La sala té dos nivells, el primer presenta un ambient chill – out i el segon és una sala menjador. Les terrasses es troben una ubicada a la mateixa entrada del local -on es pot gaudir d’un vermut o un “pica-pica” (tant al migdia com a la nit)i, l’altra, a l’àtic, on s’hi pot dinar, sopar o prendre-hi una copa. El restaurant, que també organitza nits temàtiques, sessions de monòlegs i concerts, treballa amb productes frescos de la Llotja. Ofereix una carta variada on podem trobar-hi des d’amanida de llagostins i saltejat de faves fins a carpaccios d’elaboració pròpia i tot tipus de carn, peix i arrossos. “Els fogons de l’isma” també pot ser la nostra opció si ens ve de gust un assortit de tapes o degustarhi un menú que consta de tres plats i on els seus productes són del mateix dia.

E CUINA CATALANA Especialitat:

Tot tipus de cuina catalana

Preu menú:

De dmts a dv 13,90 €

Preu carta:

25 - 30 €

Horari:

De dmts a dg de 10 a 16h i de 20 a 02:00 h

Plaça mitja Lluna, 2 43001 Tarragona 687 53 81 05

140

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:14

Página 141

LA CASSOLETA D’ARRÒS RESTAURANT

’especialitat de “La cassoleta d’arròs” -restaurant ubicat a la Part Alta de Tarragona- és la cuina relacionada amb els menjars típics del Delta de l’Ebre i, com el seu mateix nom indica, els plats estrella són el marisc i l’arròs de collita pròpia. Ambientat com si fos un vaixell, l’aire mariner no només el trobem en els seus plats, sinó també en els detalls del restaurant. Pel que fa a l’arròs, podem degustar-hi un arròs a banda; de mar i muntanya; un arròs mariner; amb llamàntol i suquets de peix. D’altra banda, a la carta del restaurant hi trobem plats típics com ara l’anguila amb suc, l’anguila fumada, cuixetes de granota, xapadillo o ortigues de mar. “La cassoleta d’arròs” també ofereix menús amb primer plat, segon i les postres amb beguda inclosa (el preu és de 14 € de dilluns a divendres). Entre les opcions del menú cal destacar-hi musclos a la marinera, calamars de la casa, arròs amb galeres, arròs amb bacallà i espinacs.

De postres, crema catalana o menjar blanc.

L

CUINA TÍPICA DEL DELTA DE L’EBRE Especialitat:

Arrossos i marisc

Preu menú:

14 € de dilluns a divendres

Preu carta:

20 - 25 €

Horari:

De dill a dj de 13 a 17h, de div a ds de 13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h

C/ La Nau, 6, baixos 43003 Tarragona 687 842 545

141

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:14

Página 142

DA MARIO RESTAURANT-PIZZERIA

uina típica italiana de la millor tradició culinària, fusiona innovació amb el respecte a la tradició, amb productes italians de la millor qualitat en el sector, com l'oli extrafí tant per la cuina com per la taula, així com vins al celler tant Catalans com diversos "Cru" italians, el peix i la verdura són de producció local, en definitiva busquem utilitzar la millor matèria primera per cuinar tots els nostres plats. Les nostres pizzes, a més de ser produïdes amb productes amb matèria prima italiana de primeríssima qualitat, estan preparades, des de la massa fins a la cocció al nostre forn de llenya d'olivera i ametlles sense preparació externa o precongelada. Les pastes tant farcides com fresques, al forn o seques, estan fetes en les millors fàbriques italianes. A més podràs degustar rissotos de tot tipus, graellades de carn o peix, carpaccio de carn o peix i amanides. Disposem a l'interior del restaurant d'una sala amb aforament per a 50 comensals i una terrassa per a 35, que ens permet acollir diferents tipus d'esdeveniments, casaments, cerimònies o altres trobades socials. De dilluns a divendres tenim un menú pensat per a treballadors, així com Aperitiu Italià els dimecres i dijous amb bufet lliure i ara també plats típics Russos com el Borsh.

C

CUINA ITALIANA Especialitat:

Pizza tradicional al forn de llenya

Preu menú:

9,90 - 14,90 €

Preu carta:

A partir de 15 €

Horari:

Tots els dies de 13 a 16,30 h i de 19,30 a 24 h.

Mèndez Nuñez, 7 Tarragona 977 082 132 610 468 108 142

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:15

Página 143

OLIVIER GELATERIA

n Gabri Olivier ha vist fer gelat desde que va nèixer, en el mateix establiment on els seus pares van portar a Tarragona l’any 1962 la tradicional qualitat de la gelateria italiana.

En Gabri ha estat desenvolupant desde ben petit una exquisita sensibilitat a l’hora de combinar les millors matèries primes i creant sabors molt delicats i originals adaptant-los a qualsevol situació o tradició.

El prestigi professional de’n Gabri Olivier el porta a representar algunes de les marques líders de la rebosteria i la gelateria, impartint cursos, seminaris i demostracions gastronòmiques arreu del món.

Cada dia el.labora les fórmules tradicionals i les noves creacions que ha anat incorporant any rere any, per tal d’oferir una carta de gelats original i de qualitat.

Podem gaudir del seu toc màgic amb cadascun dels sabors tradicionals, així com una constant innovació en la seva col.lecció de tartes gelades i pastissos, adequats a tota mena de cel.lebracions i aconteixements.

E

GELATERIA ITALIANA Especialitat:

Gelats i batuts

Ofertes:

A partir 1,5 €

Horari:

Tots els dies a partir de les 10,30 h

Rambla Nova, 54 Tarragona 9777 233 133 143

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:15

Página 144

TXAR3VERD BAR - RESTAURANT

quest restaurant que ha adaptat el nom del licor més típic de Tarragona ofereix un nou concepte de local amb productes frescos i de temporada en un entorn envejable emmarcat per la història. A tocar de la Catedral, la terrasseta no podria oferir millors vistes, i els qui visitin aquest restaurant sustentat amb pilars que van formar part de l’històric Temple d’August, podran degustar-hi vermuts, cerveses, còctels i tot tipus d`àpats i celebrar-hi tot tipus d’esdeveniments en diferents sales amb personalitzats ambients.

Hi ha la sala “Edat Mitjana”- amb terra i façana originals de l’època-, la sala “Romana” – decorada amb un collage de pòsters del conegut licor Chartreuse- i la “Death Proof”inspirada en la pel·lícula de Quentin Tarantino i on s’hi fan degustacions de vins de fora de la terra.

D'altra banda, Txar3verd i l'espai claustre col.laboren junts en l'elaboració de càterings per als millors esdeveniments.

A CUINA DE PROXIMITAT Especialitat:

Arrossos

Preu menú:

Diari de dilluns a divendres 13,50 €

Preu carta:

A partir de 16 €

Horari:

De dilluns a diumenge de 9 a 3 h

Pla de la Seu, 5 43003 Tarragona 977 222 033 www.txar3verd.cat 144

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:15

Página 145

PORTAL 22 CUINA, COPES & TERRASSA

l Portal 22, ubicat al Portal Nou, la gran porta d'entrada al barri antic de Valls, ha arrencat per oferir una proposta gastronòmica diferent, molt acurada i selecta, amb productes de proximitat i cuina de temporada en un espai acollidor, tranquil i agradable.

S'hi elabora una cuina d'autor d'alta qualitat en forma de tapes i platets imaginatius, a un bon preu, i un ampli assortiment de gintònics i d'altres còctels, així com una selecció de vins i cerveses.

Al Portal 22 a més d'oferir una acurada selecció musical, també s'hi pot gaudir de nombroses propostes culturals de diversa naturalesa, com concerts, documentals, monòlegs, etc. Per estar-ne al corrent: www.facebook.com/portal22.valls L'establiment compta amb diversos espais amb possibilitat de fer-hi tot tipus de celebracions tant per a grups reduïts com per a grups nombrosos. També disposa d'una espectacular terrassa, un espai encantador i versàtil que ofereix unes vistes privilegiades i que disposa de diversos racons ideals per a prendre copes.

La suma de tot plegat el converteix en un indret on s'hi reuneixen les condicions ideals per viure i compartir moments especials i experiències

E

CUINA DE TEMPORADA Especialitat:

Tapes amb tocs creatius

Preu menú:

Des de 9,50 €

Preu carta:

15 - 30 €

Horari:

De dilluns a dissabte, de 12:00 h a 24:00 h.

Les nits del div., dis. i vigíles de festius fins les 3:00 de la matinada. Diumenges tancat

Plaça del Portal Nou, 22 43800 Valls 977 622 199 www.portal22.cat 145

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

19/12/13

12:15

Página 146

ARENA RESTAURANT

CUINA MEDITERRÀNIA Especialitat:

Cuina mediterrània de proximitat

Preu menú:

Diari - 13 €. Menú degustació - 25 €

Preu carta:

25 - 30 €

Horari:

De 14 a 16h i de 20,30 a 23h Tancat dg. nit i dl. Vacances gener i febrer.

Passeig Jaume I, s/n Salou 977 384 000 www.arenarestaurant.com 146

ituat al Passeig Jaume I de Salou, proposa una cuina mediterrània, catalana i de proximitat. La senzillesa, la picada, els contrasts i la millor matèria prima de l’hort, el mar i el coral defineixen una carta de concepció clàssica però amb un toc personal. Compta amb una sala oberta al mar amb grans finestrals, exquisidament decorada, i amb una terrassa que envolta tot el restaurant amb una espectacular panoràmica de la platja i el passeig marítim.

Inaugura temporada de tardor amb una complerta proposta de menús per a grups i celebracions que es poden personalitzar a mida del pressupost del grup.

Fins el 8 de desembre ofereix un menú degustació per 25€ amb un 50% de descompte per la segona persona.

S

CONTRA008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:49

P谩gina 147

CONTRA008VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/13

11:49

P谩gina 148