VIU Tarragona
Núm. 15 | Març-Abril 2015 | www.viutarragona.cat
Núm. 15 | Març-Abril 2015 | www.viutarragona.cat
Exemplar gratuït
VIU Tarragona
Una ciutat polifecètica
A les portes de la Setmana Santa, nombroses confessions religioses conviuen a Tarragona
NOU DISCOVERY SPORT
L'AVENTURA ÉS AL NOSTRE ADN... SEMPRE.
Us presentem el SUV compacte més versàtil de Land Rover: el nou Discovery Sport. El vehicle amb el qual sentiràs l'aventura com a pròpia sempre, tant a la muntanya com a la ciutat. Equipat amb tecnologies intel·ligents com el sistema Terrain Response® és perfecte per activitats a l'aire lliure i esports d'aventura. I amb una tercera fila de seients plegables i un ampli espai de càrrega de 1.698 litres és ideal per desenvolupar-se a la ciutat. A més, el nou Discovery Sport ha aconseguit la màxima puntuació a les exigents proves de seguretat Euro NCAP. Línia Land Rover 902 440 550 Proves realitzades en circuit tancat per professionals. Gamma Discovery Sport. Consum combinat: des de 5,7 fins a 6,3 litres/100 km. Emissions de CO2: des de 149 fins a 166 grams/km.
Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona (Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou, al costat del Lidl).
AV a Salou
Tarragona
Francolí
977 55 41 11 comercial.ag@tinet.org
Ctra. de València
a Reus
A TARRAGONA
a Torreforta
FULL TRACTION
NÈIXER L'ADN APROPA'T A CO ERY SPORT, I DEL NOU DISCOV PÀTIC DETALL! SIM EMPORTA'T UN
VIU Tarragona Edició
CIUTAT DE TARRAGONA
EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Port Tarraco, Moll de Lleida - Bloc 3M 43004, Tarragona Tel. 877 021 702
Sumari CIUTAT
8
Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Rafa Marrasé i Ramon Ortiz (Motor) Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales i Josep Barbero Col·laboracions: Lluís Espuis, Fèlix Llovell i David Solé Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.com Foto portada: Pierre Grubius Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail
A fe de Déu Cop d'ull a la diversitat religiosa de la ciutat
EMPRESA
58
Josep Salla Conversa amb el Director General d'Yzaguirre
Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viutarragona.cat Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viutarragona.cat o bé per telèfon al 877 021 702
Revista associada
Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR
ESPECIAL
82
INTERIORISME
A la recerca de l'espai Descobreix com aprofitar millor els metres quadrats
SALUT
110
El càncer de mama Un tabú per desterrar. Solucions i esperances
7 Editorial 8 Ciutat 42 Cultura 60 Empresa 72 Motor 82 Especial Interiorisme 110 Salut 124 Oci i gatronomia 134 Restaurants
Editorial Els altres creients En una època en què ser modern podria ser sinònim de renegar de la religió, els carrers de Tarragona estaran plens per veure els diferents actes de Setmana Santa, especialment la processó. Espectacle magnífic per a l’espectador, per molta gent suposa quelcom més que una posada en escena corprenedora. La mística, la història que envolta la comitiva i un ambient digne de les millors representacions, fan que la Setmana Santa estigui marcada a sang i foc en el calendari de molts tarragonins. Per a molts d’ells és, i perdó pel simple joc de paraules, més que una religió. Amb tot, molts dels que hi assisteixen o, fins i tot participen, no són practicants habituals. No van a missa cada setmana. Més enllà de la religió catòlica, de les exhibicions de fe multitudinàries d’aquesta festa declarada d’interès turístic nacional, a la ciutat conviuen altres confessions religioses. A la Part Baixa de Tarragona, en un radi d’uns 500 metres, hi ha 5 centres diferents. L’església catòlica de Sant Joan conviu amb l’església evangèlica del carrer Caputxins, l’evangèlica xinesa del carrer Smith, el Saló del Regne dels Testimonis de Jehovà del carrer Sant Miquel cantonada amb Castaños (pendent d’inauguració) i la mesquita del carrer Cartagena. És una mostra de la riquesa cultural de la ciutat tot i que, potser, més desconeguda. Conèixer una ciutat és comprendre també com pensen els seus habitants, com estimen, com creuen. En aquest reportatge sobre les diferents confessions religioses de Tarragona s’ha volgut mostrar gran part de la diversitat religiosa que existeix, els centres de culte. S’hi trobarà a faltar alguna religió tan important com la jueva, que no té sinagoga a Tarragona i, tot i que des d’aquesta revista es va contactar amb l’associació Tarbut Sefarad per fer un reportatge de caràcter més personal, finalment no es va facilitar cap contacte. Algunes confessions religioses, tot i fer anys i panys que són a Tarragona, han passat desapercebudes, malgrat que porten una pila de temps desenvolupant una tasca generosa i altruista dirigida a la seva comunitat i a la societat en general. Una manera d’entendre la fe des de la perspectiva d’unes comunitats que ens han obert les portes de casa seva -en alguns casos literalment- i del seu esperit. Rafa Marrasé
CIUTAT
CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI
A fe de Déu
A Tarragona conviuen en pau i harmonia diverses confessions religioses. Tanmateix manca força coneixement entre unes religions i les altres. VIU Tarragona us acosta a les diverses maneres que hi ha a la ciutat d'entendre la fe.
VIU Tarragona |8
Març-Abril 2015
RELIGIONS CIUTAT
Marรง-Abril 2015
VIU Tarragona | 9
RELIGIONS CIUTAT
Melodia de religió
L’església evangèlica professa el seu amor per Déu a través de la música; la comunitat xinesa ha obert el seu propi temple fa un parell de mesos a la Part Baixa Rafa Marrasé
Una bateria, una guitarra i un teclat electrònic. No es tracta de cap local d’assaig ni dels preparatoris previs a un concert convencional, sinó d’una part imprescindible del culte de l’església evangèlica que pretén acostar-se a Déu mitjançant la música. “Venim de la litúrgia jueva en què es canta. Molts dels nostres himnes van ser fets per Bach, un protestant i, també, pel que fa algunes lletres, de Luter”, explica Salvador Villar, pastor de l’Església Baptista de Tarragona, situada al carrer Caputxins. Villar va començar a formar part de l’església evangèlica de ben petit per influència del seu pare, un treballador de l’ajuntament de Marbella que va decidir abandonar la família i emigrar a França però que a Tarragona va veure la llum. “En el seu viatge va aturar-se aquí per guanyar VIU Tarragona | 10
diners i continuar. Treballava en una planta de sofre i aleshores, mitjançant un company de feina, va conèixer el protestantisme. Aleshores va decidir recuperar la família. Vaig arribar a Tarragona quan tenia quatre anys”, recorda. La seva relació amb l’església evangèlica ja no es va trencar mai. El 1992 va deixar la seva feina de comercial per fer de Pastor després d’haver-se llicenciat en teologia i haver ampliat els seus estudis a Guatemala, on va passar dos anys. “Ser Pastor és una vocació personal i un reconeixement per part de l’església”, assegura Salvador Villar. Quan una comunitat no en té, es forma una Comissió Propastor per tal de triarne un. Tres quartes parts de la comunitat hi ha de votar a favor. El diumenge és el dia de culte per la comunitat evangèlica. A les onze, és el moment de l’escola dominical, on els monitors ensen-
yen l’antic testament en grups que van des dels nens de 5 anys fins adults. Els més petits aprenen en sales annexes mitjançant jocs i treballs manuals i després, tot just abans del culte, expliquen què han fet als assistents. ”Nosaltres fem el baptisme quan la persona és adulta, creiem que primer s’ha de creure i després fer el baptisme”, diu Villar.
«Nosaltres fem el baptisme quan la persona és adulta, creiem que primer s’ha de creure i després fer el baptisme» Són les dotze del migdia i la petita església es comença a omplir. És un local auster, sense pintures ni escultures, només la paret blanca, algunes ban-
deroles i una taula i un faristol a l’escenari. “El temple de Déu és un mateix, no quatre parets. No tenim sants ni imatges. Déu va fer una sola imatge: l’home”, explica Villar. Unes quaranta persones de diferents nacionalitats s’asseuen als bancs de fusta. La música comença a sonar. Una projecció a la paret mostra la lletra de les cançons. Tothom canta. L’ambient és alegre, distés. La música enganxa. Alguns fidels aixequen les mans. Les dones porten la veu cantant, les que dirigeixen el culte. “La direcció va a càrrec d’aquelles persones segons la seva maduresa i els seus coneixements”, diu Villar, que està casat. Rere la música, el sermó a través de les escriptures perquè “elles són el reflex de la voluntat de Déu”, en una confessió religiosa que es fonamenta estrictament en els evangelis.
Març-Abril 2015
EL 500X HA LLEGADO.
NUEVO FIAT 500X. EL NUEVO CROSSOVER DE FIAT. MÁS GRANDE, MÁS POTENTE Y SIEMPRE PREPARADO PARA LA ACCIÓN. CON 4 AÑOS DE GARANTÍA Y 2 AÑOS DE SEGURO A TODO RIESGO GRATUITO* 500x.fiat500.com Gama Fiat 500X: Consumo mixto entre: 4,1 y 6,4 l/100km. Emisiones de CO2 entre: 109 y 147 g/km.
*Para vehículos financiados por FGA Capital Spain EFC, S.A.U., incluye garantía legal de 2 años sin límite de km, más 2 años adicionales de garantía comercial y 2 años de seguro a todo riesgo gratuito con franquicia de 600€ con Mapfre (válido para concesionarios adheridos) con un plazo mínimo a financiar de 48 meses, permanencia de 36 meses y un importe mínimo a financiar de 9.990€. Oferta válida para 500X (excepto Opening Edition) y solo para particulares, en Península y Baleares hasta el 31/03/2015. La versión mostrada corresponde al vehículo Fiat 500X Cross Plus.
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.
RELIGIONS CIUTAT
Versió Xinesa Els evangèlics de l'Orient Rafa Marrasé
Entre les diverses nacionalitats que conformen la comunitat evangèlica n'hi ha una de molt nombrosa i que, en certa manera, sobta una mica. Allunyant-se del concepte preconcebut en què l’orient és budista, una gran quantitat de xinesos són cristians. A Tarragona, aquesta comunitat freqüentava les sales com la del carrer Caputxins però de fa un parell de mesos tenen el seu propi espai al carrer Smith. Una església evangèlica xinesa. “A la Xina es calcula que un 10% de la població és evangèlica”, explica XengDe Quin, responsable i que fa les feines de pastor. A la Xina la religió predominant és el budisme, però també impera el confucianisme. De fet, les primeres esglésies cristianes es van començar a erigir al segle XIX. VIU Tarragona | 12
XengDe Quin va arribar a Tarragona el 1993 procedent de la ciutat de Qingtian, la ciutat d’on provenen, segons ell, la majoria de xinesos que s’han establert a Espanya. “El meu avi ja era evangèlic; nosaltres disposem de fins a cinc traduccions diferents del xinès de la Bíblia”, admet. Els xinesos no fan el seu culte a les dotze del migdia, sinó en un horari poc convencional, de 5 a 7 de la tarda del diumenge. “És el millor moment per a nosaltres perquè és quan hem acabat de donar el servei del dinar i abans del sopar en els nostres restaurants”, explica. El local del carrer Smith és molt gran. Una gran sala tota pintada de blanc reuneix cadires per més d’un centenar de persones que provenen d’altres poblacions també com Vila-seca o
Salou i que s’asseuen davant un escenari amb l’única presència d’un faristol i un micròfon. A l’esquerra, un piano i rere seu, un ordinador que controlarà les projeccions de les diverses cançons. A la mateixa sala hi ha una habitació amb grans finestres on alguns pares o avis cuiden dels nens més petits. Els altres, com en el cas del carrer Caputxins, fan tallers en altres habitacions. Tot és nou i molt lluminós. Comença la música. A diferència de l’església evangèlica occidental, els xinesos utilitzen una música molt més melòdica, sense guitarres o bateria. Les cançons són llargues, amb ritmes repetitius. Ningú aixeca les mans. El cant et transporta a una altra època, gairebé medieval. “Cantem els himnes clàssics, la nostra música és com una balada”.
«A la Xina es calcula que un 10% de la població és evangèlica»
Març-Abril 2015
RELIGIONS CIUTAT
Mantenir
l'statu quo
Tot i l’aparent falta d’interès per la religió de les noves generacions, l’Església catòlica continua sent la preponderant tot i que admet que hi ha una disminució en el nombre de feligresos per culpa de la crisi de valors de la societat R.M.
Set anys d’estalvis i gairebé dos d’obres han fet que la parròquia de Sant Joan, situada a la plaça Corsini (de la Mitja Lluna) de Tarragona, tingui un aspecte imponent. El seu capellà, mossén Jordi Figueras, feia anys que acumulava idees extretes dels seus viatges per Europa de com restaurar un temple que, amb el pas dels anys necessitava una intervenció urgent. No va ser fàcil. L’obra va tenir un cost de 2,6 milions d’euros, 1,1 dels quals, van ser pagats gràcies a les aportacions dels feligresos, una dada que mostra que, lluny del
VIU Tarragona | 14
que es pot pensar, la fe catòlica és encara forta, potent, i compta amb uns parroquians devots i entregats en cos i ànima. “Potser ara som menys que abans, però això és, en certa manera positiu, perquè ens coneixem millor i treballarem millor junts”, explica mossèn Figueras, que es troba al capdavant de Sant Joan des de fa nou anys.
clar que volia ser mossèn, tenir una vida dedicada a l’església, a la parròquia i a la gent”, diu mentre assegura que, després de 30 anys com a capellà, encara gaudeix fent missa cada dia. Abans d’arribar a exercir a Tarragona, va ser rector a Albinyana, Les Peces i Bonastre en una etapa en la qual admet que “és més fàcil conèixer la gent de poble
que la de ciutat perquè sovint, en una parròquia, hi ha línies paral·leles, és a dir, gent que no coneix els altres feligresos tot i fer anys que a missa perquè ho fan en horaris diferents”. El capellà de Sant Joan treu ferro a l’anomenada “crisi eclesiàstica” perquè, segons ell, quan era al seminari ja se’n par-
Jordi Figueras (56 anys) va néixer a Alcover, en una família profundament religiosa i en la que, a banda d’ell, hi ha un altre capellà, el seu germà, que actualment es troba a la Palma de Cervelló. “Sempre vaig tenir
Març-Abril 2015
RELIGIONS CIUTAT lava. “Fa molt temps que es diu que l’Església està en crisi, jo ho sento de fa 35 anys, però el fet és que les parròquies continuen funcionant”. Amb tot, admet que hi ha hagut una davallada en els últims anys, sobretot de gent jove: “La vida té uns ritmes. Si ets una parella i has tingut fills, no els deixaràs sols a casa quan són petits per venir a l’església. És cert que hi ha menys gent, però el gruix d’assistents és acceptable i, és veritat que un percentatge molt gran el forma la gent gran”. La falta d’assistència de les noves generacions als temples cal buscar-lo, segons Figueras, en la crisi de valors de la societat actual: “Hem perdut la referència de les coses importants com el matrimoni, la pàtria. Els valorem? Tractem a Déu com el matrimoni: si em va bé vaig a la processó de Setmana Santa i la resta de l’any ni me’n recordo. No és una crisi de la institució, sinó de viure més enllà, de viure d’acord amb els evangelis”.
a banda de les celebracions i la catequesi”, explica. Així, a Sant Joan s’ajuda mensualment a 150 famílies que estan registrades i reben una aportació econòmica o aliments en relació al seu índex de pobresa. “És vergonyós que en una societat occidental com la que vivim hi hagi gent dormint al carrer. Amb tot, jo no puc acabar amb la pobresa, no puc ajudar tothom, aquesta és una responsabilitat dels governs, no de l’Església”, diu Jordi Figueras. Els aliments provenen de moltes escoles i de campanyes com la del passat Nadal en què es van recaptar uns 7.000 euros per ajudar els que més ho necessiten.
Mossèn Figueras també apunta cap a l’educació per tal de respondre perquè el jovent s’ha allunyat de la fe catòlica. “No s’ensenya prou religió a les escoles. Hi ha un munt de centres educatius religiosos a la ciutat i, en canvi, on són aquests joves que haurien de venir a la parròquia? Molts pares porten els seus fills a aquestes escoles perquè hi ha una bona educació però la part religiosa no els importa tant. Moltes vegades la família i l’escola no fan el que han de fer en aquest aspecte”, assegura.
La conversa torna al punt de desafecció en la fe catòlica. Pel mossèn, una part important cal trobar-la en l’apartat polític, tant en l’actual com en el de la història contemporània d’Espanya. “La dictadura va fer molt mal. El fet que s’associés Església i Estat en aquells anys va provocar que en democràcia molta gent no volgués saber-ne res de religió. Actualment, a més, els polítics no estan a l'altura. Si són cristians, haurien de lluitar més pels valors del cristianisme i m’estic referint, per exemple, en el cas de l’avortament”, afirma. Jordi Figueras també explica que hi ha hagut una fugida de gent envers les doctrines orientals, un fet que explica perquè, segons ell, aquestes doctrines “no comporten un compromís”, tal com passa amb la fe catòlica. En aquesta situació, mossèn Figueres assegura que el futur de l’Església catòlica passa per “mantenir el que tenim”, en relació al nombre de feligresos i pes dins la societat.
És vora el migdia i un noi negre espera a les portes de la sagristia. Mossèn Figueras surt a rebre’l. El noi li diu, gairebé xiuxiuejant, que necessita menjar. El capellà desapareix uns segons i torna amb una bossa plena d’aliments. “Cada dia venen passavolants com aquest noi i sempre tenim menjar preparat. La caritat és una de les tres funcions primordials de l’Església
VIU Tarragona | 16
«Hem perdut la referència de les coses importants com el matrimoni, la pàtria. Els valorem?»
Març-Abril 2015
SIEMPRE MEJOR
Nou Toyota Aygo amb aquest equipament
SISTEMA MULTIMÈDIA X-TOUCH 7”
BLUETOOTH® I PORT USB
LLANTES D’ALIATGE 15”
CÀMERA POSTERIOR
LIMITADOR DE VELOCITAT
TAPISSERIA DE CUIR
I MOLT MÉS
La diversió continua a toyota.es/aygo Nou Toyota Aygo 70 x-cite 5p. Consum mitjà (l/100 km): 4,1. Emissions CO2 (g/km): 95.
TOYOTA AUTOFORUM
www.autoforum.toyota.es C/ De la Carabia, 5-7. Urb. Albada 43006 - Tarragona 977 252 509
Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 2 43500 - Tortosa 977 446 105
Ctra. Alcolea del Pinar, 136 43206 - Reus 977 326 487
Ctra. Pla Santa Maria, 174 43800 - Valls 977 604 996
RELIGIONS CIUTAT
Militància activa Tot predicant la fe Els Testimonis de Jevohà tenen com a condició sine qua non predicar la fe; d’aquesta manera, el seu nombre ha crescut exponencialment en les últimes dècades Rafa Marrasé
“Aquest missatge joiós del Regne serà proclamat per tota la Terra”. Aquesta frase, extreta de l’evangeli de Mateu (24:14), i que apareix en la pàgina web oficial dels Testimonis de Jehovà (www.jw.org), és tota una declaració d’intencions d’aquesta comunitat religiosa, una de les més extenses del món amb més de 8 milions de fidels. “La Bíblia diu: aneu i feu deixebles”, assegura Camil Santacreu, membre dels Testimonis de Jehovà des del 1963. Santacreu va néixer i créixer a Barcelona en una família on el seu pare era “ateu i comunista” i, segons explica, ni tan sols havia fet la comunió. Un bon dia, però, tot va canviar. Un Testimoni de Jehovà va trucar a la VIU Tarragona | 18
porta i, després de la primera xerrada, el seu pare va mostrar interès per allò que li explicava aquell home. Va haver-hi més reunions durant setmanes i, tres anys després, el pare del Camil es batejava com a nou membre dels Testimonis de Jehovà. Era el 1960 i, en aquella època, només hi havia 1.688 membres a tota Espanya repartits en 90 congregacions. Actualment hi ha més de 112.000 a tot l’estat, 2.300 a la demarcació de Tarragona en 14 congregacions, una de les quals està a punt d’inaugurar-se al carrer Castaños, a la Part Baixa de la ciutat. “Per què hem crescut tant? Perquè no ens quedem callats”, diu rient Santacreu. La militància activa és la raó de ser d’aquesta confessió religiosa. No es pot ser un membre passiu, predicar és l’ADN de les congregacions. “Si
Actualment n'hi ha més de 112.000 a tot l’estat, 2.300 a la demarcació de Tarragona en 14 congregacions
Març-Abril 2015
RELIGIONS CIUTAT algú porta un temps sense sortir a explicar la fe, es manté una reunió amb ell per saber si té algun problema. Si la persona en qüestió continua sense sortir a predicar, li fem veure que aquest no és el seu lloc”, diu. Camil Santacreu va iniciar el camí de la predicació amb només 21 anys. Va anar fins a Igualada, Menorca -on es va casar- i finalment, al Vendrell, el 1973, on ha estat moltíssims anys. “Sempre he intentat fer una feina que em permetés tenir les tardes lliures i així poder anar a predicar”, assegura mentre admet que el seu somni de petit era ser músic com els Beatles o els Rolling Stones. Dels 21 als 24 anys, Santacreu va ser un pioner, és a dir, un membre que dedica 70 hores mensuals a la predicació. Una altra categoria són els missioners, membres que poden ser destinats a qualsevol part del món i que prèviament han rebut formació durant 6 mesos a la localitat de Patterson (Nova York). I és que la seu central es troba als Estats Units, a Brooklin (Nova York). Des d’allí, mitjançant el Consell Rector es dirigeix tot: els temes dels quals es parlarà a les congregacions aquella setmana a qualsevol part del món, la publicació de Torre de Guaita, la revista dels Testimonis de Jehovà, amb una tirada de més de 50 milions per número, la més gran del planeta, etc. Aquesta confessió religiosa no celebra ritus ni cerimònies religioses, no té imatges i les reunions de les diverses congregacions estan destinades a l’estudi de la Bíblia. “Aquí cadascú no fa les coses com vol, sinó que hi ha un ensenyament unificat a tot el món. Tothom estudia el mateix els mateixos dies, tant se val en quin país estiguis”, explica. Les congregacions es reuneixen un parell de vegades a la setmana. És dimarts al vespre a La Canonja i la Sala del Regne dels Testimonis de Jehovà comença a rebre els primers assistents. La sala, amb un petit escenari al
VIU Tarragona | 20
Les dones no poden formar part del consell d’ancians però Santacreu destaca que són “el complement de l’home” fons on hi ha un faristol, disposa de més d’un centenar de seients col·locats en semicercle. La moqueta i les butaques, fins i tot la llum ambient, donen al recinte una certa calidesa, com de benvinguda. Hi ha gent de totes les edats i procedències. Tothom vesteix molt elegantment. Els homes amb vestit i corbata. “No és obligatori, però ho fem per respecte a Déu. Qualsevol, però, pot venir vestit com vulgui” diu Ginés, el nostre amfitrió mentre explica que hi ha congregacions on es fan reunions en rus (El Vendrell), Alemany (Miami Platja), anglès, xinès i romanès. Tothom ens saluda afectuosament, a nosaltres, que estem presents per fer el reportatge, també. Alguns dels assistents, però, deixaran aquesta Sala i aniran a les reunions de Tarragona quan s’inauguri el nou centre de la Part Baixa, i és que les congregacions estan formades pels Testimonis de Jehovà que hi viuen més a la vora. Cada congregació té el seu dia i hora de reunió i, una vegada cada sis mesos, les congregacions de Tarragona es reuneixen a la seu central de Catalunya, que es troba a Sant Quirze del Vallès, on hi ha una sala e3norme. “Cada demarcació té uns dies per reunir-se allà. En l'àmbit català, fem un congrés anual que reuneix 30.000 persones al camp de futbol de l’Espanyol
Nou i únic centre dels Testimonis de Jehovà a Tarragona ciutat, a la cantonada del Carrer Sant Miquel amb Carrer Castaños.
i que enguany es farà del 26 al 28 de juny”, explica Santacreu, membre del Consell d’Ancians des del 1973. “El Consell el formen persones que es considera que espiritualment, intel·lectualment i moralment estan capacitades per dirigir les reunions”, diu mentre obre la Bíblia i m’assenyala una frase: “Aquell que presideixi una comunitat ha de ser un home irreprotxable, que s’hagi casat una sola vegada, sobri, equilibrat, ordenat, hospitalari i apte per a l’ensenyament” (1a Carta de Timoteu, capítol 3). Les dones, per tant, no poden formar part del consell d’ancians però Santacreu destaca que són “el complement de l’home”. La reunió s’inicia proposant un tema arran d’una lectura. Els assistents poden aportar, micròfon en mà, la seva versió llegint un paràgraf de la Bíblia i fer-ne una interpretació. Un parell de dones pugen a l’escenari i s’asseuen en una taula per fer una petita actuació on, mitjançant una conversa informal, s’exposa una problemàtica quotidiana que es resol gràcies al text bíblic. Tothom el segueix amb respecte. “Nosaltres no celebrem Nadal, ni els nostres aniversaris ni sants. Només recordem la mort de Crist”, explica Santacreu. Els seus fills van ser batejats amb 17 i 16 anys, quan van decidir ferse membres dels Testimonis de Jehovà. “Normalment, un Testi-
moni de Jehovà es casa amb un altre Testimoni de Jehovà. El fet que nosaltres visquem la nostra fe tan activament, fa difícil la convivència amb algú altre que no ho sigui”, diu i recorda que ells han estat perseguits per diferents governs: “Nosaltres no agafem armes i, per tant, no podíem fer el servei militar. Jo em vaig deslliurar de la mili per un problema al genoll, però tinc un amic que va estar 14 anys a la presó. A Corea del Sud hi ha més de 700 empresonats i en l’Alemanya nazi molts van ser destinats a camps de concentració”. Francisco Orozco fa un any i mig que viu a Tarragona. És membre dels Testimonis de Jehovà des del 1986 després de 6 anys de converses i visites a diferents congregacions. “Jo era catòlic i practicant, però hi va haver un moment que el catolicisme no m’aportava les respostes convincents que les meves inquietuds necessitaven. Era molt escèptic però un company de feina em va començar a parlar de la seva fe i em vaig adonar que allò era el que estava buscant”, diu. Les congregacions s’autofinancen, expliquen, mitjançant donacions dels propis membres. “Nosaltres no fem col·lectes, ni passem rebuts ni res. Les donacions són anònimes i en metàl·lic”.
Març-Abril 2015
RELIGIONS CIUTAT
Al·là us recompensarà La religió islàmica només compta amb un centre de culte al centre de Tarragona, la mesquita de la comunitat Ar-Risala, al carrer Cartagena R.M.
Un silenci respectuós precedeix l’oració del vespre. Els homes van arribant d'un en un, saluden, es treuen les sabates en el petit replà previ a la zona de pregària (alguns fins i tot els mitjons, rentant-se els peus abans d’anar a resar) i s’incorporen a la fila. L’imam ja està preparat, es col·loca el micròfon. Tots de cara a la paret. Només se sent la veu d’aquest jove encarregat de dirigir la pregària. Els fidels estan dempeus, s’inclinen i s’agenollen quan aquest ho fa. Són deu minuts, després alguns marxen i d’altres es queden per continuar pregant. “Qualsevol que sigui capaç d’haver memoritzat parts de l'Alcorà i sàpiga resar correctament pot fer d’imam, al final, qui et tria, és la mateixa comunitat”, diu Ayoub VIU Tarragona | 22
El Alaqui, imam de la mesquita de la comunitat Ar-Risala (El missatge), que només té 21 anys. “Vaig arribar des de Marroc primer a Girona i després aquí”, explica El Alaqui que, de seguida i sense haver-li preguntat pel tema, vol deixar clar que els esdeveniments succeïts a París, a la redacció del setmanari humorístic Charlie Hebdo, no representen els musulmans: “A l'Alcorà no es diu enlloc que s’hagi de matar. La gent que ho fa no coneix el nostre llibre sagrat o li donen la interpretació que ells volen i aprofiten que molts joves no se l’han llegit per convence'ls de fer allò que els interessa”. En la mateixa línia es manifesta Abdellatif Emajdoub, president d’Ar-Risala. “Utilitzen joves desesperats. Matar està prohibit i el que va passar a França és dolent per a tots. Em
van ofendre els dibuixos? Sí, però això no vol dir que s’hagi de matar ningú. A més, com poden dibuixar els humoristes Mahoma si no saben com era? (l’Islam no permet imatge d’Alà ni del profeta)”, afirma.
«Qualsevol que sigui capaç d’haver memoritzat parts de l'Alcorà i sàpiga resar correctament pot fer d’imam» Emajdoub és un venedor de roba ambulant que viu a Tarragona de fa 8 anys. Va marxar de Marroc per trobar una vida millor i així va arribar a Bigastro (sud d’Alcant) on té un cosí i on va treballar al camp. “Era molt
dur. Tot i que quan hi vaig ser les condicions econòmiques no eren tan dolentes, la feina era duríssima”, diu. Va decidir traslladar-se per trobar un treball més bo i es va instal·lar a casa del seu germà a Tarragona. “La primera feina va ser a la construcció però ara he tornat als meus orígens i faig de comerciant”, explica. Abdellatif Emajdoub buscava una mesquita per resar al centre de la ciutat i així no haver de traslladar-se a Torreforta. Quan va trobar la del carrer Cartagena (fundada l’hivern de 2007), es va fer voluntari per ajudar en qualsevol cosa i, poc després i gairebé sense voler-ho, es va veure de president. “Cada dos o quatre anys s’han de fer eleccions per triar la junta. Al Marroc això no és així perquè les mesquites són del govern però a Catalunya, Març-Abril 2015
Ara pots trobar el teu exemplar de VIU Tarragona en els nous expositors que hem repartit arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista. Establiment Adreça Santiveri Governador Gonzàlez, 24 bxos Stetic Unió Unió,33 Mundog Av. M. Cristina,34 bis TOT Ràpid Reparació Calçat Unió, 9 Administració Loteria nº13 Pere Martell, 39 Casa Matias Plaça Corts Catalanes,5 Farmàcia Pujol Eivissa, 7 Farmàcia Pujol Joan Fuster i Ortells, 7 Fruiteria La Vall Joan Fuster i Ortells, 15 Farmàcia Pujol Bloc St. Joan Esc A Sp i Sp Autoforum Vehicles d'ocasió Gasòmetre, 42 Roba de Casa Sant Francesc, 12 Cottet Òptics Av. Prat de la Riba, 22 Llibreria TRT Pere Martell, 21 Decora't Av. Prat de la Riba, 11 Moto Sport Busquets Av. Prat de la Riba, 31 Mariné Bicicletes Av. Andorra, 7 La Martina School of English Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Pimec Av. Marquès de Montoliu, 3 Orthoclinic Av. Catalunya, 22 D Casa Figueras St. Agustí, 7 Vives Sabateria Carrer August, 16 Tradicionarius Avda.Catalunya/Rovira Virgili Tradicionarius Ramón y Cajal/Prat de la Riba Bar Can Joan Pol. Francolí Bar K és Bo Pol. Riu Clar Centre Veterinari Arbor Edifici Alt Penedès Esc. C Bxos. CEPTA Rambla Nova, 95 Chas Chas Tea Rambla Nova, 67 Pintxo Rambla Nova, 3 bis Tennis Park Cala Romana La Botiga del Bon Gust C/Major, 17 Motos Tarragona Estanislau Figueres, 35 Espiga d'Or Rovira i Virgili, 17 La Matalasseria Av. Vidal i Barraquer, 18 Tennis Tarragona Cala romana I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...
VIU Tarragona VIU Tarragona. Port Tarraco, Moll de Lleida - Bloc 3M 43004, Tarragona. Tel 877 021 702
www.viutarragona.cat
RELIGIONS CIUTAT com que cal que siguis una associació, has de tenir una junta amb president i vocals”, diu. El van triar el 2010 i fa uns mesos el van reelegir d’una comunitat que té més de 60 membres i on es fan classes d’àrab pels més petits. “És important que els nens coneguin la seva llengua materna”. Divendres és el dia amb més afluència d’homes a la mesquita. Habitualment, en les cinc oracions diàries que s’hi fan, es reuneixen unes 25 persones, però molts altres ho fan des de casa, tot i que això comporta, segons Emajdoub, tenir menys hasanat, una mena de mèrits que s’acumulen durant tota la vida i que serveixen per valorar la trajectòria d’un bon musulmà el dia del Judici Final. “La meva vida religiosa aquí és igual que la que tenia al Marroc. No hi trobo cap diferència. També he de dir que els meus patrons sempre han estat musulmans i, per tant, si volia resar durant el meu horari laboral, no tenia cap problema. Si treballes per a un empresari d’aquí, quan et contracta, li demanes si et pot deixar resar, si no ho permet, no passa res”,
explica. Sobre el Ramadà, o el mes en què els musulmans fan el dejuni, és a dir, no mengen ni beuen res des de l’alba fins al crepuscle, el president d’Ar-Risala assegura que no suposa un inconvenient viure a Tarragona o qualsevol altre lloc del món perquè hi està acostumat: “No importa on visquis, perquè has de fer el mateix. Des que som petits ho fem i, per tant, per nosaltres no és cap problema”. Abdallah Anja és un dels vocals de la junta. Ell és un dels veterans, no per la seva edat (53 anys), sinó pel temps que fa que viu a Espanya, des del 1982. “Mai m’he sentit estrany aquí i, durant molts anys, els meus amics i el meu entorn eren només espanyols, no tenia contacte amb els musulmans”, diu. D’aquesta manera va conèixer la seva dona, que era de Miami Platja i que va morir fa menys de 6 mesos. “Vaig deixar el Marroc buscant feina. En aquella època venir a Europa era com una mena de febre de l’or. Quan em van dir que a Miami Platja hi havia feina, pensava que es tractava de Miami Beach, la de les pel·lícules”, diu tot rient. Malgrat
«L’autèntic musulmà és aquell que té por d’Al·là»
el seu aspecte, amb un rostre clivellat per les arrugues i amb un vestit tradicional que fan que sigui la viva imatge del que a Occident considerem el típic musulmà, Anja és practicant de fa molt poc temps. “Jo he estat molts anys fora del camí. Bevia alcohol, anava a les discoteques, al casino, fumava, però tot això va canviar. Em vaig salvar de la mort dues vegades i aleshores em vaig adonar del que estava fent”, diu seriosament. Primer, va estar a punt de morir cremat, un episodi que Anja no vol recordar perquè “va patir moltíssim” i després, treballant a la construcció, va caure des d’un quart pis i només es va fer mal en una cama. “Quan vaig començar a venir a la mesquita i m’adonava que jo feia pudor de tabac, em sentia malament. Ara m’he allunyat de tots els vicis. Has de tornar el cos al creador tal com ell te l’ha donat, sa”, afirma. Anja assegura que ara hi ha moltes més mesquites que fa 33 anys, i que cada vegada hi ha més musulmans en aquests centres d’oració. “Abans, si volies trobar un paisà, havies d’anar al consolat. Ara en som molts. Estic content d’haver emprès aquest camí perquè havia
VIU Tarragona | 24
estat allunyat de la meva gent durant massa temps, tant de bo ho hagués fet abans”, diu mentre intenta comportar-se com un “bon musulmà”: “Al món àrab no tothom és practicant, passa com vosaltres aquí. Però l’autèntic musulmà és aquell que té por d’Al·là. Jo no menteixo, no enganyo, tinc por d’ell. Si et comportes com un bon musulmà, Al·là et recompensa”. La discreta mesquita d’Ar-Risala, al carrer Cartagena s’ha quedat petita. Els seus integrants han demanat obrir una nova, amb millors condicions per fer la seva activitat diària, però l’Ajuntament només els ofereix la possibilitat d’anar a les Gavarres, una ubicació que ells descarten completament. “La gent que ve aquí és de la zona, viu a la vora. No volem anar a les Gavarres. Estem mirant de trobar un local nou a la Part Baixa i volem i esperem que l’Ajuntament ens doni els permisos pertinents”, explica Anja que assegura que no han tingut problemes de convivència amb ningú. De fet, molts veïns d’aquesta zona de Tarragona encara desconeixen que hi ha una mesquita a la vora. Els musulmans passen desapercebuts.
Març-Abril 2015
RELIGIONS CIUTAT
La bona gent
Desconeguts per gran part de la societat, els seguidors de la fe Bahai es reuneixen periòdicament en cases particulars per pregar que arribi el dia la pau mundial Rafa Marrasé
És una fe relativament jove, amb poc més de 150 anys d’història, però s’ha estès ràpidament arreu del món. La religió Bahai és la segona més estesa de la terra perquè té presència en 247 països. Amb tot, els seus seguidors poden semblar invisibles. Només hi ha set temples en tot el món anomenats Cases d’Adoració, i la seu mundial és Haifa (Israel). La peregrinació a aquesta ciutat no és obligatòria, com gairebé res en aquesta fe, però són milers els que van almenys un cop a la vida, tal com va fer Remei Pérez, que forma part d’aquesta comunitat des dels 27 anys. “Em van agradar molt els seus principis com que la religió i la ciència han d’anar de la mà. Era una cosa completament nova per a mi i que no negava res del que jo creia fins aquell moment i no m’imposava res”, diu aquesta
flixenca establerta a Tarragona. El seu marit, Joan, va ser el primer que li va parlar d’aquesta religió. Ell ja era bahai quan es van conèixer a la universitat i ara el seu fill també ho és, i la seva xicota. “Et declares bahai a partir dels quinze anys. No pel fet d’haver nascut ho has de ser i la tria és personal. La fe deixa que la persona faci el que ha de fer, ningú et controla. Tot queda entre Déu i tu”, afirma.
La religió bahai és originària d’Iran, lloc, on per cert, està perseguida, com a Iraq Els bahai estan organitzats en assemblees. A Tarragona són uns 60 segons Pérez i la majoria dels membres de tot l’estat es troben a Catalunya. Tot i que per a molta gent són desconeguts, organitzen actes i xerrades i per
Sant Jordi tenen una parada de llibres que parla de la seva fe. “Nosaltres no anem resant tot el dia, ni fem proselitisme, simplement intentem portar a la pràctica les ensenyances bahai”. Unes ensenyances que tenen com a finalitat,la pau mundial. “La pau mundial s’aconseguirà amb el canvi moral de les persones, per tant, ens hem de calmar tots. La gent actua segons l’educació que ha rebut i hi ha una manca de valors important”, afirma mentre puntualitza que el camí serà llarg, doncs la religió bahai no ha fet més que començar.
anys. Originaris de la província de Yazd, els pares de la Nilofar (nenúfar) eren la tercera generació de bahais i van decidir deixar la seva terra per donar a conèixer la seva fe. A Tarragona van tenir un parell de negocis.“La integració ha estat total. La gent d’aquí és la millor del món, molt hospitalària i hi tinc grans amics. Tothom s’interessa en la meva religió quan els dic que no sóc musulmana sinó bahai”, assegura.
El camí es va iniciar a Tarragona fa molts anys amb una família persa -la religió bahai és originària d’Iran, lloc, on per cert, està perseguida, com a Iraq- que va marxar de la ciutat després d’una breu estada. Posteriorment, el 1975, va arribar la família de la Nilofar Mohabbat que aleshores tenia 11
El fundador de la religió bahai és Bahá’u’lláh que, segons aquesta fe, és l’últim dels grans missatgers, com Abraham, Krishna, Zoroastre, Moisès, Buda, Crist i Mahoma. Aquest profeta, que va escriure milers de textos, va ser empresonat a l’actual Iran per les seves ensenyances religioses. Els bahai resen com a mínim una vegada al dia, refusen el consum d’alcohol o drogues i s’oposen a què els seus membres formin part d’algun partit polític. “Si vols la pau mundial no pots formar part de cap bàndol”, explica Remei Pérez.
VIU Tarragona | 26
Març-Abril 2015
RELIGIONS CIUTAT
Treballadors infatigables
Mormons, els empleats de Déu
L’Església de Jesucrist dels Sants Dies, és a dir, els mormons, porta més de 35 anys a Tarragona i és l’única a la demarcació d’un total de 140 a tota Espanya Rafa Marrasé
Se’ls ha quedat petit. El local que l’Església de Jesucrist dels Sants Dies té al carrer Marqués de Montoliu, gairebé cantonada amb Avinguda Catalunya, no és suficient per donar el servei necessari als 590 membres d’aquest “barri”, és a dir, congregació, de Tarragona, l’única de tota la demarcació. Els mormons tenien a punt un emplaçament a Sant Pere i Sant Pau però l’ajuntament va denegar la seva arribada perquè els terrenys ocupaven un espai qualificat de zona verda. Ara tenen unes quantes propostes sobre la taula, però admeten que el fet que les eleccions municipals siguin a tocar, pot retardar tot el proVIU Tarragona | 28
cés. “Nosaltres no portem el tema directament, sinó des de Madrid, on hi ha una comissió encarregada d’aquests projectes. El finançament? Arribarà procedent de la seu mundial, a Salt Lake City”, explica Fran Martínez, bisbe del barri de Tarragona. Martínez va tenir el seu primer contacte amb l’Església -en referència a la seva fe actual, la de Jesucrist dels Sants Diesquan tenia 19 anys. Aleshores va entrar a treballar com encarregat d’un gran supermercat i va conèixer una dependenta que era mormona i que, anys després, es va convertir en la seva muller. Els seus caps també ho eren. “Jo sempre havia tingut inquietuds espirituals.
Estudiava a La Salle i cada dissabte em llevava a les set del matí per anar a missa. Allò, però, em va interessar més. M’havia convertit en un catòlic de bodes, batejos i comunions perquè no trobava allò que buscava”, afirma. Els missioners, un de nord-americà i un altre de Cadis, li van aportar la informació necessària i un any després es batejava com a membre de la fe mormona. “Em va canviar la vida totalment. Ara tinc la certesa que Déu existeix”.
A Catalunya es calcula que hi ha uns 10.000 mormons
Els mormons creuen en la Bíblia i el seu principal llibre sagrat és l’anomenat “Llibre del Mormó” que, segons ells, aporta allò que li falta al Vell i l’Antic Testament, és a dir, la història dels profetes que hi va haver al continent americà. Malgrat la seva joventut, 43 anys, Fran Martínez ja és el màxim responsable de la congregació de Tarragona. Ell va ser triat pel President d’Estaca corresponent, que, en aquest cas, es troba a L’Hospitalet de Llobregat, per ser-ne el bisbe. “Cada estaca té uns 6 o 7 barris a càrrec seu, per sobre hi ha la Missió, l’Àrea (Europa) i la central de Salt Lake City”, explica. Així, a Catalunya es calcula que hi ha uns 10.000 morMarç-Abril 2015
A TARRAGONA
Autovía de Salou, 6. Tarragona 977 55 42 14 · diselauto.com
Ctra. de València
Tarragona
Francolí
AV a Salou
IÓ
a Reus
DISELAUTO TARRACO
VI NE I TR OBA L’EMOC. DEL VOLVO XC60
a Torreforta
Volvo XC60 D3 Kinetic de 136 CV canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,6 a 6,4. Emissions CO2 (g/km) 139. PVP recomanat per a la Península i les Balears: 30.430€ (IVA, transport, Pla PIVE, aportació del fabricant i de la Xarxa de Concessionaris i impost de matriculació inclosos). Preu vàlid per a unitats finançades sota la marca Volvo Car Financial Services® (pertanyents a Volvo Cars Group) a través de Banco Cetelem, SA, A-78650348, amb un import mínim a finançar de 24.000€. Durada mínima 48 mesos. Permanència mínima 24 mesos. Inclou assegurança de vida, incapacitat permanent, incapacitat temporal i/o desocupació contractades amb Cardif Assurance Vie i Cardif Assurances Risques Divers, sucursals a Espanya. Clau DGA E-129 i E-130, respectivament, amb la mediació de Banco Cetelem, S.A., Operador de Banca Assegurances Vinculat inscrit al Registre Especial de Mediadors d’Assegurances amb el número OV0046. Disposa d’assegurança de responsabilitat civil professional i satisfà el requisit de capacitat financera. Subjecte a l’aprovació de Banco Cetelem. Oferta subjecta a disponibilitat del Pla PIVE. Oferta vàlida únicament per a persones físiques i per a vehicles venuts abans del 30 d’abril de 2015. El model visualitzat pot ser que no coincideixi amb el vehicle ofert.
RELIGIONS CIUTAT mons, i 51.192 a tot l’estat que formen part dels gairebé 13 milions de tot el món. “A Salt Lake City la meitat de la població és membre de l’Església. Abans el percentatge era més gran, però el fet que sigui un lloc fantàstic per a viure ha fet que arribés gent de diferents confessions religioses”, explica Marta Fernández, una madrilenya que viu a Tarragona de fa 17 anys. Ella va néixer en una família que ja era mormona. La seva mare va conèixer aquesta confessió religiosa arran del seu germà, que havia entrat en contacte amb militars nord-americans mormons que estaven destinats a la base de Torrejón de Ardoz. “El meu oncle va ser dels primers a formar part de l’Església, reconeguda a Espanya el 1968. Els meus pares es van conèixer en un centre i es van casar”, recorda. Així, el seu pare,
«El Senyor promet que si cada família dóna el 10% del que té li obrirà les portes del cel» un asturià que va anar a Madrid a treballar, es va batejar com a mormó després d’haver viscut en una pensió on hi havia dos missioners i Faustino López, un espanyol que, anys després, va ser durant molt temps una de les autoritats d’àrea .o sigui d’Europa-. Fernández, que assegura que en temps franquistes alguns mormons van acabar al calabós per fer proselitisme, és periodista i va venir a Tarragona per la feina del seu marit, i el primer que ambdós van fer és buscar a les pàgines grogues on era el local de la congregació. Ella s’encarrega de fer la secció local de la revista Liahona, que es confecciona a Salt Lake City i que es reparteix arreu del món mitjançant una subscripció anual de 5 euros. El paper d’aquesta ciutat, capital de l’estat de Utah, és
VIU Tarragona | 30
bategen fins els 8 anys perquè es considera, segons explica el bisbe, que és en aquesta edat on un nen és capaç de saber què és el bé i que és el mal. El paper de les dones no és el mateix que el dels homes. Elles no poden accedir al bisbat ni reben el sacerdoci però en canvi són les encarregades de les Societats de Socors, que es dediquen a tenir cura de les dones de cada congregació o barri, vetllar pels pobres i col·laborar amb entitats com Creu Roja o Càritas, per exemple.
cabdal perquè és el centre administratiu de tota l’Església. “Allí es troba la Volta de Granit, on hi ha tots els microfilms i arxius digitals dels registres parroquials de tot el món”, diu Martínez en referència a la feina titànica que de fa un segle realitza l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, que s’ha dedicat a anar a totes les parròquies d’Espanya -en el cas estatal- a microfilmar i digitalitzar tots els registres familiars que poden permetre a qualsevol ciutadà, doncs, realitzar el seu arbre genealògic. “La finalitat
és poder batejar en la nostra doctrina als nostres difunts. Si tenim familiars que han mort i no han conegut la nostra Església, sabent qui eren, els podem batejar en la seva absència i fer els convenis (passos) necessaris perquè, una vegada siguin a l’altre món, ens puguem reunir tots en la mateixa fe (sempre que els difunts vulguin)”, explica Martínez. Aquests arxius immensos en l'àmbit mundial es poden consultar lliurement via web a Family Search. Els fills dels mormons no es
El delme Tots els membres cedeixen una desena part dels seus ingressos a l’Església. Segons Martínez, això no es fa per recaptar diners, sinó que es tracta d’una “qüestió de fe”. “Està escrit a la Bíblia. El Senyor promet que si cada família dóna el 10% del que té li obrirà les portes del cel, i sempre et recompensa”, diu. És amb el delme dels gairebé 13 milions de membres d’aquesta confessió religiosa com es gestiona tota la seva estructura, tot i que Martínez matisa que el delme no és obligatori. La poligàmia Contràriament a la creença general, els mormons no tenen més d’una dona. De fet, la poligàmia o matrimoni plural tal com ells prefereixen anomenar-lo, no està permès en la seva Església, tant és així que si algun membre ho fa, és expulsat immediatament. “Això és una cosa que va succeir als inicis i durant un període de temps molt concret. Aleshores, a mitjans del segle XIX, els mormons estaven perseguits als Estats Units. Moltes dones es van quedar sense marits i es va permetre als homes que quedaven, cuidar d’aquestes dones. En molts casos, van tenir fills amb elles perquè calia, també, fer la comunitat més gran però tot això es va prohibir el 1889 amb una declaració oficial”, afirma Fran Martínez.
Març-Abril 2015
RELIGIONS CIUTAT
La felicitat és a l'interior
Xavier Montserrat va començar a ensenyar ioga fa 30 anys a Tarragona i en fa 10 que també imparteix coneixements de la religió budista en un petit local al centre de la ciutat Rafa Marrasé
Xavier Montserrat (53 anys) és un dels pioners del ioga a la ciutat de Tarragona. L’any 1982, amb 21 anys, va decidir vendre el seu equip de música i treballar un temps a Correus per tal d’estalviar diners i poder viatjar a la ciutat canadenca de Val-morin (Quebec) i estudiar, d’aquesta manera, a l’escola Sivananda Ashram Yoga Camp. Aquesta escola, fundada per Swami Vishnudevananda, deixeble de Swami Sivananda, el 1962, era la primera de tot occident i Montserrat va passar-hi un mes després d’haver-se preparat durant un any i mig a Barcelona. El seu objectiu era tornar a Tarragona i poder
VIU Tarragona | 32
establir-s’hi com a mestre de ioga, i ho va fer el 1984 amb la seva escola situada al carrer de la Unió. “Va ser una gran decepció. Els tarragonins, que tot just sortien de la transició, venien d’una època de polítics, capellans i militars i la societat no va respondre. En canvi, va venir molta gent de fora que estava treballant a la ciutat. Amb tot, em vaig adonar que el meu somni de poder dedicar-me exclusivament al ioga seria impossible”, diu amb certa nostàlgia. L’escola (aleshores Yogananda), Sadhana Dharma, va continuar funcionant fins que va haver de canviar de local i situar-se a Martí d’Ardenya, on és de fa 7 anys. Montserrat ensenyava el ioga laïc seguint el Vedanta Advaita, una branca de l'hinduïsme, fins que el 2005 va conèixer el Geshe (catedràtic en budisme) Michael Roach, un nord-americà que va passar 20 anys de la seva vida al nord de l’Índia aprenent budisme. “Vaig veure que les tècniques budistes eren tot
allò que em calia i que l’hinduisme no em podia aportar. Podia, d’aquesta manera, prosperar en el meu camí personal”, explica. I és que la finalitat del budisme és arribar a la felicitat plena, ser feliç sempre a través d’un procés de meditació que permeti alliberar-se de qualsevol obstacle que impedeixi assolir aquesta felicitat. “L’alliberament l’ha de fer un mateix. No hi ha ningú omnipotent que pugui alliberar-te, ho has de fer tu. No hi ha cap Déu que existeixi per ell mateix”, raona Montserrat. La meditació és un procés d’interiorització d’una sèrie d’ensenyaments en el qual es pretén abstreure’s de tot i poder veure “el món tal com és”, sense estar condicionat per emocions, records o pors. “Amb una sola vida és difícil arribar a la felicitat plena. Les persones que ho han aconseguit és perquè s’ho han treballat molt en altres vides anteriors. El budisme és una religió que creu amb la reencarnació més que qualsevol altra”, explica. Així,
aquelles persones que arriben a la felicitat plena s’anomenen “persones realitzades” o “il·luminades”. Xavier Montserrat és considerat un “Amic del Dhar-
ma”, una de les categories inicials dins la saviesa del budisme en la que ell pot dirigir meditacions i xerrar de temes menors. “No és ètic parlar d’una cosa que no saps. De fet, els diferents nivells del budisme comencen a partir del Geshe, o sigui que has de ser un gran savi. S’ha de tenir en compte que el budisme tibetà explicita que tot ensenyament s’han d’haver rebut un mínim de tres vegades i això implica escoltar, contemplar, és a dir, reflexionar sobre què ha dit el mestre, i meditar”, diu. Tot i que hi ha gent que arriba al Budisme sense passar pel ioga, són casos excepcionals perquè, segons Montserrat, a Occident el pas lògic és començar amb el ioga i acabar sent budista. “Molta gent s’inicia en el ioga per una qüestió física, però, allò essencial és la vessant espiritual”.
Gener-Febrer Març-Abril 2015
centre infantil de suport familiar Servei de guarda infantil amb amplis horaris (de 4 mesos a 8 anys) *
Servei de recollida escolar * Casals de Nadal / Setmana Santa / Estiu
c/ MaciĂ Mallol i Bosch, 2-4 | Tel. 647 323 964 | Tarragona c/ Llevant, 6 baixos | Tel. 977 787 494 | Vila-seca
RELIGIONS CIUTAT
Sacerdot busca feina
L'església ortodoxa romanesa de Tarragona
Vasile Baltaretu, que va fundar fa 10 anys la parròquia ortodoxa romanesa a Tarragona, ha de fer mans i mànigues per arribar a final de mes mentre rep l’ajuda dels feligresos i es manté amb el sou de la seva dona, una doble llicenciada que viu de netejar cases Rafa Marrasé
En un monestir perdut entre les muntanyes que separen Romania de Bulgària hi ha un petit convent amb 15 monges de clausura que té, en un dels seus murs, la imatge de Sant
VIU Tarragona | 34
Fructuós. És l’especial homenatge que Vasile Baltaretu ha rendit a Tarragona, ciutat on va arribar el 2004 amb una mà davant i l’altra darrere i sense parlar un mot d’espanyol ni català. Baltaretu, fill d’una família molt religiosa -cada diumenge
anaven a missa- va voler ser sacerdot des de ben petit i, d’aquesta manera va iniciar el seu camí de servei a Déu i la comunitat. “A Romania, durant la dictadura de Ceacescu, els sacerdots eren mal vistos pel govern però molt estimats
per la gent. Tothom em deia que estava boig”, explica. Després de 5 anys de seminari, 4 d’universitat (teologia), 2 de màster en literatura romanesa, 2 més de teologia romanesa, 2 de teologia catòlica a l’Institut de Sant Fructuós de Tarrago-
Març-Abril 2015
CELEBRA ELS TEUS ESDEVENIMENTS AL COSTAT DEL MAR
Un marc incomparable per a les teves celebracions. En un indret exclusiu a tocar de la Mediterrània. T’imagines res millor? Informa-te’n sense compromís als telèfons 977 225 824 i 619 05 25 60, o a l nostre web
www.nauticrestaurant.com
RELIGIONS CIUTAT na i 3 d’estudis de doctorat -té pendent la tesi-, aquest enèrgic i vital sacerdot admet que busca feina per arribar a final de mes. “No tinc cap sou. Els diners que rebo són els que em donen els feligresos. Passem amb els diners de la meva dona, que, tot i ser llicenciada en literatura romanesa i psicopedagogia infantil, ha de fer de monitora de menjador i netejar cases”, diu. Baltaretu es va casar abans de ser ordenat sacerdot el 1993. En l’església ortodoxa els futurs servidors de Déu poden triar abans de l’ordenació -irreversible- entre sacerdot casat, cèlibe o bé monjo de clausura. “Gairebé no hi ha cèlibes, es poden comptar amb quatre mans”, explica tot rient. Va triar Tarragona perquè un antic company de classe al seminari és ara sacerdot a Barcelona i va ser ell qui li va dir que la comunitat romanesa havia crescut molt i calia un capellà. Va arribar el dia de Santa Tecla i, de seguida, va decidir crear una parròquia nova. “La meva dona i jo vam anar enganxant anuncis a tots els locutoris i cibercafès que trobàvem, per tal de donar a conèixer als romanesos que ja disposaven d’un sacerdot”, recorda. A la primera missa, que es va celebrar a la Capella de les Oblates, hi van assistir 15 persones. Avui en són més de 250 d’una parròquia que compta amb més de 4.000 persones des de Torredembarra fins a l’Hospitalet de l’Infant. “No haguérem pogut fer res del que fem sense l’ajuda de l’arquebisbe Jaume Pujol, del vicari Miquel Barberà i de molta altra gent”, assegura. Les misses ara se celebren a la capella del col·legi de Sant Pau els diumenges al migdia on no hi cap una agulla. La seva tasca, però, no se centra exclusivament a fer la missa dominical. Baltaretu ha visitat la presó diverses vegades per visitar-hi els presos romanesos
VIU Tarragona | 36
i assegura que ha estat capaç de fer sortir de la prostitució moltes de les seves compatriotes. “Quan un romanès arriba aquí no coneix ningú, ens busca. Les noies em demanaven ajuda i, després de llargues xerrades i consells, moltes d’elles van deixar el carrer i ara estan casades i tenen fills”, explica. La missa és el punt de trobada per a tota la comunitat. Allí es retroben els vells amics, els compatriotes expatriats. “Gràcies a l’església estem més units. Després de cada missa, per exemple, una família ofereix cafè a la resta dels assistents i així poder parlar de les seves coses, socialitzar-se”, diu.
En l’església ortodoxa els futurs servidors de Déu poden triar abans de l’ordenació -irreversible- entre sacerdot casat, cèlibe o bé monjo de clausura Baltaretu afirma sentir-se profundament agraït a Tarragona. De fet, segons ell, la parròquia que dirigeix és “l’única del món ortodox que té com a patró a Sant Fructuós”. La seva dona, Elena (44 anys), també s’implica molt en la comunitat romanesa. Cada dissabte fa classes de geografia, història, llengua i literatura romanesa a uns 25 nens a Reus. “És important que coneguin la seva cultura vivint tan lluny del seu país”. La tasca de Baltaretu sembla que tindrà continuïtat en el seu fill petit, David, que estudia simultàniament Història a la URV, Teologia a l’Institut de Sant Fructuós i Teologia Ortodoxa a Romania a distància. “La meva germana està casada amb un sacerdot també”, puntualitza rient. I això sense comptar que la seva mare és la Mare Superiora i fundadora del Convent amb les pintures de Sant Fructuós.
Març-Abril 2015
PUBLIREPORTATGE CIUTAT
Toca Peron!!! Aires de festa i plats mediterranis El nom de l’establiment prové d’una coneguda expressió de les festes de Santa Tecla. Aquest restaurant va néixer amb la intenció que la gent, a l’hora d’anar-hi a menjar, se sentís identificada amb Tarragona i les seves celebracions Redacció
La ubicació, al carrer Portalet, tocant a la plaça de la Font, és l’escenari principal de les festes locals. La filosofia del Toca Perón és innovar i buscar que els seus clients estiguin com a casa, gràcies a una especial cura del servei. El restaurant aposta per una cuina mediterrània tradicional a la que dóna un toc innovador, per la qual cosa hi descobrim plats de sempre amb aires d’actualitat. El 80% dels productes de la seva carta, tenen els seus orígens a les comarques de Tarragona. L’assortiment és molt extens i compta amb amanides, entrants, tapes, carns, peixos i també, com a novetat, una gran varietat de llesques. Tot això acompanyat d’una àmplia
VIU Tarragona | 38
gamma de vins de la terra.
El restaurant aposta per una cuina mediterrània tradicional a la que dóna un toc innovador Pel que fa als menús, disposa de diferents tipus en funció dels dies de la setmana i de la franja horària : · De dilluns a divendres migdia, per un ajustat preu de 10,50€, el comensal pot gaudir de quatre primers plats (amanides, llesques, verdura…) i quatre segons, beguda i postres. · Com a novetat disponible als migdies, de dilluns a di-
vendres, ofereixen el menú Exprés, que inclou amanida o pasta acompanyat d’un segon, beguda i postres, per un preu total aproximat de 7€. · També trobem diferents menús per caps de setmana a un preu de 12,95€ i els sopars a 16,95€. També preparen menús aptes per a celíacs i adaptats a qualsevol altra al·lèrgia alimentària. Treballen a mida per esdeveniments d’empresa i aniversaris, amb la possibilitat d’ajustar el menú al pressupost disponible. Toca Perón compta amb un menjador a la planta superior, que es posa a disposició dels grups per gaudir de la màxima tranquilitat i privacitat. Els responsables del restaurant, us conviden a visitar l’establiment, gaudir dels seus àpats i instal·lacions i demanar-los pressupost.
Març-Abril 2015
PUBLIREPORTATGE CIUTAT
Restaurant Toca Peron!!! C/ Trinquet nou, 7 baixos (cantonada c/ Portalet) Tarragona Tel. 977 232 074 www.restauranttocaperon.com
Marรง-Abril 2015
VIU Tarragona | 39
RACONS CIUTAT
R A C O N S
D E
T A R R A G O N A
El rellotge de sol R.M.
Quan era petit acostumava a anar al rellotge de sol amb el meu pare. Era un lloc que m’agradava molt perquè no entenia com s’ho feia la gent per saber l’hora només amb l’ombra d’una peça metàl·lica sobre una superfície de pedra. Era enigmàtic, misteriós. Aquell gran bloc de pedra amb l’agulla en forma d’aleta de tauró en el centre em transportava a un altre temps, molt llunyà. La seva construcció, sòlida, i el fet que l’amfiteatre romà estigués just a sota -quan aquest moVIU Tarragona | 40
nument romà era accessible completament i, tot s’ha de dir, estava brut com una cort de porcs-, em feien pensar que es tractava d’una peça construïda milers d’anys enrere, un extrem que el meu pare s’encarregava de desmentir. Amb tot, sempre vaig considerar que el rellotge de sol era un lloc històric, pel qual havien passat moltes generacions i que havia vist esde-
«Em transportava a un altre temps, molt llunyà »
veniments importants. El fet d’estar amagat sota el passeig de les palmeres en unes escales que a la nit són fosques com una gola del llop, li donava un aire més solemne. M’agradava -i encara m’agra-
da- tocar la seva superfície imaginant romans al seu voltant mentre consultaven l’hora. Després, em podia quedar assegut durant hores en els bancs de pedra de l’espai circular que hi ha al seu voltant. Només mirant.
Secció oberta al lector Aquesta és una secció on el protagonista és el nostre lector, més ben dit, la seva mirada. Feu-nos arribar imatges dels vostres racons preferits de la ciutat. D’aquells que per a vosaltres tenen una significació o encant especial o, simplement, us tenen captivats per la seva bellesa o estètica. Us agrairíem que ens féssiu arribar les vostres fotografies a: redaccio@viutarragona.cat i les acompanyéssiu del vostre nom. (Tingueu en compte que les fotografies han de tenir un mínim de resolució per tal que puguin ser publicades. L’ideal seria que la imatge oberta ocupi a partir de 5MB. )
Març-Abril 2015
1
2
3
Has vist alguna incidència a la via pública? Descarrega’t Epp! i crea un avís T’informarem quan el problema estigui resolt
Avisa’ns per tenir la ciutat com t’agrada
www.tarragona.cat
CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA
Cal·ligrafia de sentiments Dos escriptors tarragonins expliquen les seves experiències i sensacions a l’hora de crear les seves obres que, en ambdós casos, se centren en la poesia Rafa Marrasé
Adrià Targa i Conxita Jiménez tenen moltes coses en comú. Els dos són escriptors, fan poesia, han guanyat algun premi literari i són, o han estat, alumnes de l’Escola de Lletres. Ambdós van sentir, de ben jovenets, la crida de la literatura, de la poesia especialment, un art que els ha marcat profundament i que viuen amb passió. Targa (27 anys) és, malgrat la seva joventut, un autor consolidat. El 2010 va guanyar el Premi de Poesia Sant Cugat a VIU Tarragona | 42
la memòria de Gabriel Ferrater gràcies a la seva obra Boques en calma, un llibre que arribava després de L’exili de Constança i de l’obra col·lectiva El nom del complement. “He d’admetre que he tingut i tinc molta sort perquè, tot i no escriure massa, allò que considero vàlid, m’ho publiquen”, diu. Adrià Targa és autodidacta. Va començar a interessar-se per la literatura quan era un nen i a 15 anys ja llegia poesia. ”Recordo que, quan era més petit, ja tenia clar que volia ser un gran poeta
universal. Vaig començar llegint a Verdaguer, Goethe…”. Els seus primers versos els va fer quan tenia 16 anys i, una vegada va ser a l’Escola de Lletres, amb només 19 anys, La Gent
del Llamp ja es va interessar pels seus poemes. “M’agradava la cultura clàssica, la mitologia. Viure a Tarragona hi va ajudar. De fet, vaig acabar estudiant filologia clàssica”.
rades. De vegades tinc el cap ple de poesies i m’he d’aturar a qualsevol lloc a escriure, d’altres, en canvi, passo molt temps sense fer-ho”, diu. Assegura que pot fer un poema en un sol dia però que actualment treballa en un de llarg que podria veure la llum aquest mes. Un poema en què ha treballat sis mesos. “És un poema que evoluciona. Parla sobre un skater”, diu rient.
A l’hora d’escriure, no té un mètode ni unes pautes en concret, es deixa portar per la inspiració. “El procés creatiu va a tempo-
Targa assegura que l’educació actual no dóna eines per accedir a la poesia i considera que, a d'altres països com Itàlia, les Humanitats reben un tracte Març-Abril 2015
SANT JORDI CULTURA contacte amb professors molt lliberals, en contraposició a l’escola de monges on havia fet l’EGB (Educació General Bàsica). El pas a la universitat va ser traumàtic. Ella volia ser escriptora però li van aconsellar que “busqués una carrera per guanyar-se la vida” i va triar dret a la UNED. Va estar deu anys sense escriure. Un dia, ja a Tarragona, va veure un cartell on s’anunciava un concurs anomenat “La nit de la poesia”, els 7 guanyadors recitarien els seus versos a La Vaqueria i es faria un llibre. “Em va despertar allò que tenia latent en el meu interior. Només es tractava de fer 3 o 4 poemes. Vaig veure que no havia perdut la pràctica i em van seleccionar. Allò va ser una empenta per recuperar la il·lusió que tenia per la poesia”, diu. El 2008 va treure el seu primer llibre en solitari, La cruïlla, i després en van venir molts més, entre ells, Terres i Vents, que va aconseguir el premi de la llibreria Serret de Vall-de-roures. “Era de temàtica rural i s’havia de parlar dels paisatges del Matarranya i els Ports. Sempre he tingut inclinació cap a la meva terra i la meva parla”.
És cabdal mantenir la il·lusió per fer algun tipus d’activitat artística millor. “La poesia juga amb el llenguatge i ara l’estem simplificant cada vegada més. És més fàcil enviar una emoticona que expressar allò que sentim amb paraules. Jo vaig arribar a la poesia gairebé per casualitat, aquí queda molt camí per fer. A Itàlia, per exemple, els nens poden recitar de memòria els versos de la Divina Comèdia de Dant”. La tortosina Conxita Jiménez va arribar a Tarragona fa 14 anys i s’ha passat molt de temps en silenci, és a dir, sense escriure. Els anys universitaris Març-Abril 2015
i la posterior incorporació al mercat laboral la van sumir en un procés d’allunyament de la poesia, considerant que allò que havia començat a fer a la infantesa i l’adolescència eren somnis de nena que mai arribarien a ser realitat. “Sempre m’havia agradat llegir. Recordo que quan anava a l’escola teníem uns llibres de text de lectura fantàstics, amb molta diversitat d’estils (els Senda, llibres de literatura espanyola)”, explica. Va ser llavors quan la seva mestra es va adonar que tenia talent. “De vegades, havíem de
fer redaccions com a deures. La meva professora va dir que els meus textos tenien un estil líric”, recorda. Va començar a escriure desitjant que algun dia algú, quan llegís els seus poemes, sentís “el mateix que ella havia sentit quan llegia a grans poetes”. “Mai vaig pensar a escriure per a mi sola, tenir en un calaix els meus poemes, no. La meva aspiració era que allò que feia sortís a la llum”, diu. L’institut va ser una època d’aflorament cultural irrefrenable perquè la va posar en
Conxita espera poder publicar enguany una altra obra sobre les oliveres mil·lenàries d’Ulldecona, una obra acabada pendent d’edició. “A l’hora d’escriure no sempre és igual. El procés creatiu és llarg perquè els moments en què no escrius estàs acumulant un pòsit, estàs fent germinar una llavor d’experiències que després apareixeran en l’obra. Això, sí, s’ha de tenir la voluntat d’asseure’t i començar a escriure. Un bon moment per a mi és quan viatjo en tren”, explica. Segons aquesta tortosina que viu a Tarragona, és cabdal mantenir la il·lusió per fer algun tipus d’activitat artística: “La majoria d’artistes han de ser com nens, és això el que els fa creatius. Jo vaig estar deu anys sense escriure perquè havia perdut la il·lusió.” VIU Tarragona | 43
SANT JORDI CULTURA
El llibre global Separat dels convencionalismes del món literari, un tarragoní que treballa i viu a Reus presenta un format diferent per a la seva obra
R.M.
L’òpera prima de Marc Griso (35 anys), Si de verdad pudiera, és com una pel·lícula feta llibre. La història, que transcorre a Madrid i Barcelona, compta amb una banda sonora pròpia composta pel mateix Griso, que és productor musical, i, d’aquesta manera, el lector viu una experiència total. “No volia, ni vull, fer res de literatura convencional, seria molt avorrit. Crec que hem d’evolucionar i oferir projectes nous”, explica. Així, diferents parts del llibre compten amb codis QR amb els quals el lector, a través d’un smartphone, pot escoltar la cançó que correspon a cada part del text. “En el projecte musical hi ha participat més de quinze persones entre músics, cantants, assessors i tècnics”, admet. El llibre s’edita en format digital mitjançant l’empresa Seebook. Es tracta d’una targeta gran que compVIU Tarragona | 44
ta en el seu interior amb dos codis QR, un pel llibre i l’altre per la banda sonora. “La música, per si sola, es pot escoltar perfectament, evidentment. El llibre sense la banda sonora es pot llegir, però no és el mateix sense música. Quan ho juntes tot, sumes”, afirma.
«Parla de situacions que a tots ens han passat perquè, és veritat, no sé escriure sobre allò que no conec» Marc Griso té una sòlida formació musical. En veure com el seu germà estudiava música ell també va decidir anar al conservatori on hi va ser, després d’alguna pausa, fins als 22 anys, aprenent a tocar el saxo i la guitarra. A 17 anys tocava pasdobles a la Plaça de Braus de Tarragona, un estil molt allu-
nyat del que el faria posteriorment més conegut. “Volia ser músic i crear les meves pròpies melodies, fer alguna cosa que connectés amb la societat”, diu. Va ser aleshores quan es va endinsar en el món dels DJ’s. Va començar el 1999 i fins a l’estiu passat. Del seu CD, Marsika, the electronic album (2012), en va vendre 450 còpies i va ser aleshores quan va decidir anar més enllà. “La música em seguia i em segueix omplint, però em vaig adonar que volia fer alguna cosa més”, admet. Llicenciat en comunicació i psicologia, Griso assegura que “transmetre a través de paraules és senzill” i que tot el que havia escrit fins al moment -petits relats- havia agradat molt al seu cercle més proper. “Mai m’havia plantejat escriure una novel·la, i molt menys que tingués 300 pàgines”, diu, però el cert és que el setembre de 2013 va posar fil a l’agulla a una feina que va finalitzar el juny de 2014. “Vaig
estar un mes amb la novel·la al calaix, sense llegir-la, per valorar-la amb el cap fred”. Amb el text finalitzat, va començar amb la música, una banda sonora que compta amb 11 temes. “La novel·la et convida a reflexionar sobre coses que el nostre dia a dia no ens permet, a valorar el que és realment important. Parla de situacions que a tots ens han passat perquè, és veritat, no sé escriure sobre allò que no conec”, explica. Griso va enviar la seva proposta a les principals empreses editorials de Catalunya i Espanya i assegura que Planeta hi va mostrar interès. “Em van demanar tot el llibre sencer perquè els hi havia agradat els primers capítols”, diu. Si de verdad pudiera és tot un secret, una obra en què l’autor ha dedicat més d’un any i mig de la seva vida i que, fins al seu llançament, ningú l’ha llegit i escoltat en la seva totalitat, només ell.
Març-Abril 2015
FORMACIÓ CULTURA
Nous cicles formatius de grau superior a les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Tarragona i Reus Estudis sobre Gràfica Interactiva, Animació i Infografia 3D, que es poden fer per primer cop a la demarcació de Tarragona, completen i actualitzen l'oferta formativa actual Viu Tarragona
A partir del proper mes de setembre, les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Tarragona i Reus ofereixen tres nous cicles formatius de grau superior sobre Gràfica Interactiva, Animació i Gràfica Audiovisual: Infografia 3D. Aquestes noves titulacions, que es poden cursar per primera vegada a la demarcació, són el resultat de l'aposta ferma de la Diputació de Tarragona per mantenir actualitzada l'oferta formativa dels centres educatius que gestiona amb l'objectiu de garantir uns ensenyaments actuals i realistes, segons les necessitats de l'entorn social i econòmic del territori. Les titulacions d'Animació i de Gràfica Interactiva s'impartiran a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tarragona (a la carretera de Valls, s/n) mentre que la titulació de Gràfica Audiovisual: Infografia 3D es podrà cursar a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Reus (al nou edifici educatiu del carrer del Vent). Amb la implantació d'aquestes tres noves titulacions, de la família professional de comunicació gràfica i audiovisual, la
Març-Abril 2015
Diputació ofereix a l'alumnat uns ensenyaments professionalitzadors, artístics i creatius relacionats amb la producció audiovisual dins del món de la comunicació audiovisual, de l'arquitectura i l'interiorisme. El cicle formatiu de Gràfica Interactiva capacita l'alumne per exercir de manera professional en el món del multimèdia interactiu realitzant activitats relacionades amb la conceptualització i planificació dels projectes interactius amb noves tecnologies. La competència general d'aquest títol consisteix a de-
senvolupar projectes de gràfica interactiva aplicats a diferents àmbits: disseny i desenvolupament web, producció de continguts interactius, accessibilitat, usabilitat i disseny d'interfícies. El cicle formatiu d'Animació està orientat a formar professionals amb capacitat per desenvolupar les fases de preproducció, producció i postproducció de qualsevol peça audiovisual. Els professionals de l'animació estan capacitats per realitzar les següents tasques: crear, dissenyar, organitzar, gestionar i supervisar projectes d'anima-
ció; modelar i representar personatges, objectes, escenaris i fons (2D o 3D); animar, il·luminar i ubicar càmeres virtuals. El cicle formatiu de Gràfica Audiovisual: Infografia 3D està orientat a formar professionals capacitats per fer representacions fotorealístiques de projectes de disseny d'interiors, gràfic, producte i moda, generant espais tridimensionals mitjançant ordinadors que calculen la llum i les ombres, les textures i els efectes especials, així com el moviment de personatges, objectes i entitats de l'escenari 3D.
VIU Tarragona | 45
SANT JORDI CULTURA
Els maldecaps de publicar Treure un llibre al mercat no és gens fàcil
Les editorials han vist com les vendes queien un 40% i s’han tornat més prudents, assumint menys riscos. Els autors desconeguts tenen menys oportunitats i recorren a l’autoedició, que tampoc és cap panacea Rafa Marrasé
En el món de l’edició no tot són flors i violes. Són molts els aspirants d’escriptors que tenen el somni de publicar algun dia el seu primer llibre però el camí per aconseguir-ho no és gens fàcil i, una vegada l’editorial decideix fer-ho, les condicions poden ser dures. “Si ets un autor reputat, pots imposar les teves condicions a l’editorial, però si no, hauràs de negociar. Habitualment, la tradició diu que l’escriptor s’emporta el 10% de les vendes, és el que es considera normal i és en les editorials petites on hi ha un millor tracte”, diu Guillem-Jordi Graells, president
de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. “Molts autors novells envien un correu electrònic amb el manuscrit adjunt. Així és molt difícil que et publiquin”, assegura Jordi Ferré, de Cossetània, que assegura que, en el seu cas, es deixen aconsellar per les recomanacions d’autors i coneguts del seu entorn: “Rebem més de cent propostes editorials l’any i llegir-ho tot seria impossible. El primer que ens indica si hem de publicar o no és la temàtica de l’obra. Hi ha coses que es veuen molt ràpidament que les has de descartar”, assegura Ferré. Cossetània utilitza tres vies per decidir quins llibres publicaran. Una d’elles és decidir un tema que es consideri interessant i amb sortida comercial i anar a buscar un autor perquè el treballi; l’altra,
que u n a u t o r proposi una obra i que l’editorial, un cop valorada la proposta, decideixi tirar-la endavant. Finalment, i en obres de ficció, les propostes arriben via agents literaris o autors directaVIU Tarragona | 46
ment. ”El mercat ha caigut més d’un 40% des del 2009 i hem hagut de reduir el nombre de llibres que publiquem. Els hàbits de lectura estan canviant i ens hem d’adaptar”, diu Ferré en relació a les noves tecnologies: “La gent llegeix ara més que mai, però en un altre format. Engeguen la tablet i se’n van a llit a llegir blocs o d’altres textos i després ja no tenen ganes de llegir un llibre”. Les xarxes socials i, sobretot, la pirateria, han fet molt mal al sector, segons Ferré: “La legislació espanyola no afavoreix la propietat intel· lectual. S’ha de penalitzar l’infractor perquè això ens afecta a tots. Ara per ara ningú pot saber cap on va el sector”.
«La tradició diu que l’escriptor s’emporta el 10% de les vendes» En un moment de crisi, amb marges estrets en l’àmbit econòmic, Guillem-Jordi Graells també denuncia una certa manera de fer d’algunes editorials per treure més rendiment en detriment de l’autor. “Quan es fa una edició de butxaca, l’autor només s’emporta el 5% de les vendes. Moltes col·leccions es camuflen com de butxaca per pagar menys a l’escriptor quan no ho són (el preu del llibre ha de ser més barat i les tirades més grans)”, diu al mateix temps que assegura que els autors han vist disminuït en una tercera part els seus ingressos per activitat literària. “Quan una editorial té problemes de diners, al que primer deixa de pagar és a l’autor. La posició de l’autor és de feblesa
envers l’editor”, afirma. Així, a Catalunya, només el 8% d’autors obtenen més de la meitat dels seus ingressos totals gràcies a la tasca d’escriptors, una xifra que cal considerar normal en l’àmbit europeu. L’autoedició Desesperats per poder publicar i després d’haver rebut algunes negatives, molts autors es decideixen per autoeditar les seves obres, és a dir, pagar de la seva butxaca el cost de fer el llibre i poder complir el seu somni. Rafa J. Martínez n’és un d’ells. El 2012 va publicar la seva primera novel·la, Háblame Luna i, a finals d’aquell mateix any, es va posar en contacte amb el Grup Lobher per tal poder fer una tirada més gran amb el suport d’un grup editorial. La cosa no ha anat bé i el 25 de març les dues parts es trobaran al jutjat. “L’editorial no va complir amb el que es va acordar. No van liquidar les vendes amb mi. Anàvem al 50% i no em van pagar la part que em tocava dels més de 100 llibres que es van vendre”, diu Martínez, que reclama gairebé 900 euros. “L’editorial ja no existeix, vam haver de tancar perquè teníem molts deutes i des de setembre de 2014 no tenim cap activitat. És cert que li devem aquells diners al senyor Martínez, però ell també ens en deu perquè ens va reclamar que li donéssim tots els exemplars que teníem, més de 300, i no ens ha pagat el nostre 50%, perquè, és clar, aquells llibres van tenir un cost i no els hi regalarem. Ens ha de pagar gairebé 2.500 euros”, explica Roberto Hernáiz, aleshores administrador de l’editorial. Març-Abril 2015
DIXIELAND CULTURA
Una banda camaleònica
Stromboli, un grup que pretén socialitzar el jazz, s’ha convertit en un referent musical a Tarragona en només tres anys d’existència R.M.
“No pot ser que no t’agradi res del jazz, és com dir que no t’agrada la pintura, cap dels estils que hi ha”. Parla amb una passió contagiosa, com aquell que parla de les virtuts d’un fill seu i, en certa manera ho és. Raül Cid (35 anys) és el fundador d’Stromboli Jazz Band, un grup musical que va concebre després d’una llarga trajectòria musical malgrat la seva joventut. “Vaig veure que hi havia un espai pel projecte que tenia en ment, una banda que barregés la música i el teatre, que interactués amb el públic, que fos, en definitiva, una generadora de VIU Tarragona | 48
bones vibracions”, diu. La relació de Raül Cid, la música i l’espectacle en general, ve de lluny. Son pare era -i encara ho és- un gran aficionat a la música i, tot i que no tocava cap instrument, va inculcar la seva passió al seu fill. “Jo volia ser pallasso i mon pare, molt hàbil, em va dir: un pallasso ha de saber música”, recorda. Va ser així com va començar a estudiar al conservatori, als sis anys. Tot i que va haver una època en què ho va deixar, va reprendre els seus estudis i hi va ser fins els 19 anys, on es va especialitzar en piano i cant. La família estava amerada d’aquesta disciplina artística.
L’avi, sempre que podia, treia la guitarra per amenitzar qualsevol reunió familiar amb qualsevol excusa i son germà també va ser al conservatori. Raül va continuar estudiant pel seu compte i, d’aquesta manera, van arribar el trombó i els instruments de percussió a la Banda Unió Musical de Tarragona. El seu primer contacte amb el jazz es va produir amb l’Small Rivier Dixie, grup en el que hi va ser durant 13 anys. “Volia crear la meva pròpia marca, desmitificar que el jazz és avorrit o elitista”, explica. Va ser així com va néixer Stromboli, una banda que agafa el nom d’un volcà si-
tuat en una petita illa del mateix nom que es troba al nord de la costa de Sicília. “El nom? Perquè pretenia que el grup mostrés quina mena d’espectacle faríem, com una explosió de conceptes”, diu. L’èxit ha estat immediat. En només tres anys,
Stromboli Jazz Band ha fet més de 150 actuacions i ha venut més de 400 còpies del seu primer i únic disc “Smile”. “Des de bon començament, en les primeres actuacions, la gent va respondre molt bé i ja ens demanaven discos, per això vam decidir fer-ne un”, assegura. El grup va ser seleccionat per tocar al Festival de Jazz de Sant Sebastià el 2012 arran d’una Març-Abril 2014
C R I C L E D A R I F
A Y N U L A T A C E D
S U RE 7 al 10
Del aig m de 015 de 2 e sav ! es dat * * ’*t * * ta * *a*pun es! dat THE
LE S
Organitza
Col¡labora
Patrocina
DIXIELAND CULTURA col·laboració del certamen amb Catalunya. Una de les principals virtuts d’Stromboli és, sens cap dubte, la seva capacitat d’adaptació. La banda fa tota mena d’actuacions “des de cercaviles a festes privades” i, tal i com explica Cid, poden “estar inaugurant un celler com fent un concert en un teatre”. És d’aquesta manera com ha arribat al gran públic, sent visibles a tot arreu, fent de tot. “Som generadors de bon rotllo. El nostre espectacle mai és igual, ho adaptem allà on anem”, assegura. Per això són capaços de tocar un clàssic del jazz com fer una versió d’algun dels temes de la “Guerra de les galàxies”. És aquí on surt la vocació del seu fundador, de voler un espectacle divertit, de ser pallasso tal i com volia de petit. “S’ha de notar que t’ho estàs passant bé, la gent ho veu, i per això és imprescindible que hi hagi bona sintonia entre tots els membres del grup”, diu. Així, a l’hora de triar els diferents components de la banda, Raül Cid es fixa majoritàriament en la part humana perquè tècnicament, “assajant, ja ho treuràs”. Actualment Stromboli Jazz Band la formen també: Josué García (trompeta), Ton Solé (banjo i ukelele), Ismael Carles (tuba) i Sergi Cabrera (bateria).
Festival Dixieland Cid fa molts anys que participa en el Dixieland i Stromboli, des que es va fundar, sempre hi ha estat. Per això pot opinar amb criteri, aportant una perspec-
VIU Tarragona | 50
«Jo volia ser pallasso i mon pare, molt hàbil, em va dir: un pallasso ha de saber música»
tiva clara sobre com veu ell el festival, que considera que ha perdut part de la seva essència. “L’esperit del festival ha canviat molt. El carro amb els cavalls ja no hi és, falten més actuacions al carrer, per exemple”, assegura. Considera que s’ha passat del tot al no res en relació al paper de l’ajuntament en l’organització del certamen que es farà del 25 al 29 de març. “No hem de mamar de l’ajuntament, això és evident, però hem passat d’un temps en què ho pagava tot a que ho fem nosaltres. La major part de les actuacions musicals del festival han estat organitzades i programa-
des per les bandes, que s’han buscat la vida per trobar un lloc per fer concerts i l’ajuntament ho inclou dins la programació oficial. De vegades sembla que som nosaltres, els participants en el Dixieland, els qui fem de tècnics de cultura”, explica taxativament.
consciència de la importància de la feina dels artistes: “En general no hi ha cultura de cultura. Moltes vegades es dóna per suposat que la música ha de ser gratis i això no pot ser. Hi ha gent que paga set euros per un cubata però li costa pagar-ne deu per un concert”.
El festival, que enguany complirà la seva 21ena edició, ja té fama internacional i és una manera excel·lent d’apropar el jazz als tarragonins. “El festival té una inèrcia pròpia, però s’hauria de mimar molt, dedicar-hi més esforços”, afirma Cid mentre demana que la gent prengui
Cid es considera realitzat fent allò que sempre ha volgut fer. “El meu pare em diu: ets tu mateix, estàs a la seva salsa”. Potser per això, un cop ha vist que el seu fill ha personalitzat la seva gran passió, la música, el progenitor ha decidit començar a estudiar piano i solfeig.
Març-Abril 2015
PUBLICITAT CULTURA
EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com
REUS Pl.del Nen de les Oques, 8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com
SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 159 31 37 santsadurni@coemrcialstc.com
SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com
www.comercialstc.com
COMERCIAL ESTELES Especialistes en reformes integrals claus en mà • Reformes i obra nova • Rehabilitació d´edificis • Projectes, plànols i disseny • Projectes locals comercials i oficines
c/ rovira i virgili 40 baixos 2 | 43002 tarragona Tel. 977 249 319 | Mòbil 669 797 058| cialesteles@gmail.com
Març-Abril 2015
VIU Tarragona | 51
FOTOGRAFIA CULTURA
Imatges d'una transformació
La Tarragona dels 70, en fotos El Centre d’Imatges de Tarragona (CIT) exposa una part de l’extensa obra del fotògraf Ramon Segú Chinchilla centrada en la dècada dels 70 a la ciutat i que mostra la transició de la dictadura a la democràcia Rafa Marrasé
El novembre de 2013 el fotògraf tarragoní Ramon Segú Chinchilla va cedir tot el seu arxiu d’imatges a la ciutat. Més d’un milió de fotografies que mostren gran part de la història de Tarragona del segle XX, des del 1913 fins als nostres dies. Són tres generacions de fotògrafs des que l’avi de Ramon Segú, Gerard Chinchilla, iniciés el seu camí fotogràfic i que va ser continuat pel seu gendre, també anomenat Ramon Segú. “S’han fet exposicions abans en altres llocs, però aquesta és la que compta amb més documentació. Van ser anys de joventut en què vaig viure de prop personatges de la política, del món de l’esport i l’art”, explica l’autor. L’ex-
VIU Tarragona | 52
posició, que es podrà veure fins al 30 d’abril al Centre d’Imatges de Tarragona (CIT), que forma part de l’Arxiu de la ciutat i que es troba a la Tabacalera, mostra clarament com van ser els anys 70 per a la ciutat, una època de transformació total en tots els àmbits. “Vam triar aquesta època perquè és el moment de plena joventut de Ramon Segú, on està en el seu moment àlgid”, explica Jordi Piqué, director de l’Arxiu.
«Van ser anys d’un canvi de règim, d’una ciutat que s’obria a un procés democràtic» Són 36 imatges en blanc i negre,
juntament amb d’altres més petites, on es poden veure escenes com la d’un concurs de romesco, la visita a la ciutat d’Adolfo Suàrez, gent cantant el “Cara al Sol” o la inauguració del Parc de la Guàrdia Urbana i de Bombers. “Van ser anys d’un canvi de règim, d’una ciutat que s’obria a un procés democràtic”, explica el fotoperiodista. “Aquest fons que tenim, juntament amb un parell més de fotògrafs professionals de la ciutat, són història visual de Tarragona. Aquesta exposició en concret pot fer que, gent que va viure aquells anys pugui reconèixer perfectament la ciutat d’aquella època i que ara ha canviat tant”, diu Piqué. La mostra ha estat visitada per molts grups d’estudiants que
poden visualitzar de primera mà allò que han estudiat a les aules. “Crec que, amb les fotografies, explicades convenientment, els joves poden fer-se una idea de què era Tarragona en els anys 70 del segle XX. Va ser un canvi total, no només de la ciutat, sinó de la gent també”, afirma Segú. L’exposició també compta amb una sèrie de càmeres fotogràfiques d’època i els carnets i acreditacions de periodista de Ramon Segú, a més d’altres documents. “Aprofitant el festival SCAN (festival internacional de fotografia de Tarragona) donarem a conèixer l’obra dels fotògrafs tarragonins més destacats, enguany ha estat el torn de Ramon Segú”, explica del director de l’Arxiu.
Març-Abril 2015
Jornada de Portes Obertes 2015
Campus Catalunya av. Catalunya, 35 Tarragona
Campus Sescelades av. Països Catalans, 26 Tarragona
Campus Bellissens av. de la Universitat, 1 Reus
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Sant Llorenç, 21 Reus
Campus Vila-seca Joanot Martorell, 15 Vila-seca
Campus Terres de l’Ebre av. Remolins, 13-15 Tortosa
Seu Baix Penedès av. Palfuriana, 104 Coma-ruga (El Vendrell)
Les JPO 2015 tindran lloc els dies 25 de març i 15 d'abril. El 25 d'abril obrirem les portes per a les famílies.
www.urv.cat | 902 337 878
C A M P U S
D ’ E X C E L · L È N C I A
I N T E R N A C I O N A L
C A T A L U N Y A
S U D
SANT JORDI CULTURA
Port de Tarragona
Novetats editorials del Servei de Publicacions VIU Tarragona
El Servei de Publicacions del Port de Tarragona, des del seu inici el 2004, conjuntament amb l'Arxiu del Port, ha desenvolupat l'intercanvi de publicacions, especialment per donar sortida a les publicacions pròpies però també per adquirir d'altres per la Biblioteca de l'Arxiu del Port, les quals, òbviament, es poden consultar. L'Arxiu del Port està al servei de l'administració portuària, però també dels investigadors i el públic en general, d'aquesta manera, amb els anys s'ha convertit en un centre de referència. Arxiu del Port de Tarragona i Servei de Publicacions (c / Anselm Clavé, 2. Tarragona) Novetat editorial 2015:
ELS EFECTES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL A LA CIUTAT DE TARRAGONA (19141923). JOSÉ JAVIER ORTEGA ARTIGOT. L’autor ens presenta una visió molt àmplia de Tarragona, abastant els elements econòmics, polítics, socials, laboral, comercials... per endinsar-nos en una part de la història de Tarragona, i d’Europa, que ens pot fer comprendre la Tarragona de començaments del segle i com enllaça amb la Tar-
ragona actual. Que millor que extreure dos paràgrafs de l’obra per donar a conèixer els eixos centrals del discurs: el polític i social, i l’econòmic i laboral. “... Els cicles econòmics es van veure igualment trasbalsats per la guerra. Les potències bel·ligerants es van veure incapaces de dotar els mercats de la producció bàsica que fins aquell moment havia proporcionat treball a les indústries, ja que aquestes mateixes fàbriques es van veure transformades per adaptar-se a les demandes de l’exèrcit. Així, el capitalisme espanyol va trobar-se en una situació on podia arribar, d’una banda, als mercats “abandonats” per les potències; i per altra, aquests mateixos països havien d’importar la producció espanyola per absència d’una fàbrica de béns de consum en temps de guerra. El govern impulsà aquest desenvolupament reduint la pressió fiscal. Es començaren a formar grans fortunes que s’invertiren en la creació de nous negocis i empreses, ....” “Si bé Tarragona no s’havia distingit per ésser un centre industrial, sí que ho fou per esser la plaça comercial per on passaven bona part de les matèries primeres que anaven a la
província i al Baix Aragó; el mateix camí recorrien els productes manufacturats per ser exportats, gràcies al Port de la ciutat. La situació el 1910 era que el sector terciari, dedicat als serveis, donava treball a 3.967 persones (un 35,7% de la població activa). Tanmateix, només una quarta part, 969 persones (8,72% de la població activa), es dedicaven al comerç. Això convertia Tarragona en una ciutat poc productiva: el comerç i la indústria amb prou feines representaven una tercera part del destí laboral dels ciutadans. La resta del sector terciari el componien els funcionaris, militars i clergues. No es pot negar, doncs, que la ciutat era deutora de la seva condició de capitalitat provincial....” Edicions ja publicades:
‘La Riuada 1994’ El llibre és una crònica periodística de l’autor Ricard Lahoz a partir del testimoni oral dels que van viure i patir el desbordament, inclou 5 capítols dedicats a la riuada (escola, Residencial Palau, Serrallo, Port i polígon industrial), un de la mobilització veïnal i un altre de cronologia del 1994 al 2003. Unes 90 fotografies, la majoria de particulars. La publicació ‘La Riuada de 1994’ està editada per Servei de Publicacions del Port de Tar-
ragona i Arola Editors, i compta també amb la col·laboració de Repsol.
Sanitat Marítima: la defensa de la costa i la salut pública de Tarragona (1720-1930) de Pere Otiña Hermoso. Aquest és el treball guanyador del V Premi d'Investigació Port de Tarragona. Es tracta d'un estudi que pretén ser una aportació al coneixement històric en un aspecte poc conegut a Tarragona com és la sanitat marítima. El llibre permet acostar-se al impacte que tenen les mesures sanitàries sobre la població. La targeta postal a Tarragona. 100 anys d'història (18971996) de Josep Maria Brull i Alabart. L'autor dedica 13 anys a la recerca de postals de la ciutat de Tarragona, alhora que estableix un catàleg de totes les edicions aparegudes en un segle. En aquest treball es pot trobar l'evolució de la nostra ciutat en imatges. Publicacions infantils: En Pere, el Vermell és fa a la mar. Aquest és el número 1 de la col·lecció Petit Museu. Amb textos d'Imma Pujol i il·lustracions d'Antonio Latre, aquest conte és el resultat del projecte de recuperació de la memòria dels pescadors del Serrallo. Es pot adquirir al Museu del Port de Tarragona.
En Ramon, el Ranxero, de pescador a cuiner. La cuina de barca al Serrallo. El número 2 de la col·lecció Petit Museu apropa als més petits la gastronomia del Serrallo, un dels eixos fonamentals en l'economia del barri marítim de Tarragona. Els textos són d'Imma Pujol i il·lustracions d'Antonio Latre.
VIU Tarragona | 54
Març-Abril 2015
jeep.es
BE AS YOU ARE NUEVO JEEP® RENEGADE
Emisiones de CO2 y consumo mixto gama Jeep Renegade: de 120 a 160 g/km y de 4,6 a 6,9 l/100km. Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.
SETMANA SANTA CULTURA
Setmana Santa
Agenda actes de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona 2015 Març Dissabte 21 | 19:30h. Viacrucis per l'interior de l'església.Societat Marítima i Protectora. Gremi de Marejants.Església Parroquial de Sant Pere del Serrallo. Dissabte 21 | 24h. Processó del Serrallo. Societat Marítima i Protectora. Gremi de Marejants. Església Parroquial de Sant Pere del Serrallo. Diumenge 22 | 10h. 25è aniversari banda Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Tinglado 1 del Moll de Costa. Trobada bandes de timbals i la Banda Unió Musical. Dimecres 25 | 20h. Conferència/ Sermó. Mn. Ramon Corts Blay. Rector de la Parròquia/Basílica de la Concepció de Barcelona. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de NSJ. Congregació Senyores de la Mare de Déu de la Soledat . Església de Sant Agustí - Rambla Vella, 12. Dijous 26 | 20:45h. Al voltant de la Creu. Coral 'Vadeveus'. Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Església de Sant Agustí, Rambla Vella, 12. Divendres 27 | 19h. Viacrucis per l'interior de l'església. Gremi de Pagesos de Sant Isidre. Església de Sant Llorenç. Divendres 27 | 20h. ProcessóGremi Pagesos. Gremi de Pagesos de Sant Isidre. Església de Sant Llorenç. Dissabte 28 | 16h. Viacrucis Solemne. Viacrucis commemoratiu. Commemoració del 75è aniversari d'haber adquirit el Crist de Sant Francesc. Reial Germandat de Jesús Natzarè. De l'Església de Sant Francesc a l'Ermita de la Salut. Dissabte 28 | 19:30h. Viacrucis per l'interior de l'església. Cofradía del Cristo del Buen Amor y Ntra. Sra. de la Amargura. Sant Nicolau de Bari. Diumenge 29 | 11h. Benedicció de Palmes i Missa Pontifical de Diumenge Rams. Ciri Pasqual: La Soledat. Capítol Catedral. Carrer de les Coques. Diumenge 29 | 12h. Missa de Diumenge de Rams. Benedicció dels Rams abans de cada Missa. Misses a les 12:00, 13:00 i a les VIU Tarragona | 56
20:00 hores. Església de Sant Agustí. Rambla Vella, 10 Diumenge 29 | 13h. Pregó de la Setmana Santa. Sr. Francesc Roig Queralt. Director de Càritas Diocesana. Ajuntament de Tarragona. Saló de Sessions de l'Ajuntament. Diumenge 29 |16:30h. Processó del Diumenge de Rams. Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Església Parroquial de Sant Joan Baptista. Diumenge 29 | 19h. Viacrucis de La Sang - Muralles, Catedral i part Alta. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de NSJ. Església de Natzaret. Dilluns 30 | 10:30h. Missa Crismal. Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada. Dilluns 30 | 19:30h. Missa. Descendiment, Maginets i Associació La Salle Associació La Salle Tarragona. Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment. Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barc.Ermita de Sant Magí del Portal del Carro. Dilluns 30 | 20:15h. Viacrucis. Descendiment, Maginets i Associació La Salle Associació La Salle Tarragona. Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment. Il.lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barc Ermita de Sant Magí del Portal del Carro. Dimarts 31 | 19h. Missa i posteriorment Via Crucis per l'interior de l'església. Reial Germandat de Jesús Natzarè. Església de Sant Francesc d'Assís. Dimarts 31 | 20h. Processó Natzarens. Reial Germandat de Jesús Natzarè. Església Sant Francesc d'Assís
Abril Dimecres 1 | 19h. Viacrucis. Rosari del Dolor per l'interior de l'església. Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Església Parroquial de Sant Joan Baptista. Dimecres 1 | 19:30h. Processó del Dolor. Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Església Parroquial de Sant Joan Baptista Dijous 2 | 18h. Missa del Sant Sopar. Església de Sant Agustí.
Rambla Vella, 10. Dijous 2 | 19h. Esmendada. Trasllat dels Passos del Gremi de Marejants. Societat Marítima i Protectora.Gremi de Marejants. Des de Sant Agustí fins a la Rambla Nova. Dijous 2 | 19h. Hora Santa. Església de Sant Agustí. Rambla Vella, 10. Dijous 2 | 20h. Solemnes Oficis de Dijous Sant Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada. Dijous 2 | 20 a 22h. Monument Santíssim Sacrament. Torns de Guàrdia d'Honor Armats. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de NSJ. Església de Natzaret. Dijous 2 | 21:30h. Monument Santíssim Sacrament. Passadís de la Llum i torns de Guàrdia d'Honor Armats. Societat Marítima i Protectora. Gremi de Marejants. Església Parroquial de Sant Pere del Serrallo. Divendres 3 | 0:15:00 Viacrucis Ecce Homo i Associació Juvenil Loreto. Germandat del Sant Ecce Homo. Av M Cristina davant Sanitat - Santuari del Loreto. Dijous 3 | 6h. Sermó de Passió 'de la bufetada'. Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada. Divendres 3 | 6:15h. Viacrucis de La Sang o de la Part Alta. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de NSJ. Catedral Metropolitana i Primada - per la part alta. Divendres 3 | 10h. Viacrucis per l'interior de l'església. Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Església Parroquial de Sant Joan Baptista.
Divendres 3 | 12h. Acció Litúrgica de Divendres Sant. Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada. Divendres 3 | 12:30h. Les 7 Paraules. Associació La Salle Tarragona. Ermita de Sant Magí del Portal del Carro. Divendres 3 | 13h. Missa Acció Litúrgica de Divendres Sant .Església de Sant Agustí. Església de Sant Agustí - Rambla Vella, 10 Divendres 3 | 16:15h. Recollida dels Misteris. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de NSJ. Sortida des de L'església de Natzaret - Rambla - Part alta. Divendres 3 | 20h. Processó Sant Enterrament. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de NSJ. Plaça del Rei - recorregut tradicional. Dissabte 4 | 18:30h. Processó de la Soledat. Mn. Manuel Fanjul García farà la Predicació de la Corona de la Mare de Déu de la Soledat. Congregació Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. Església de Natzaret - Catedral Metropolitana i Primada. Dissabte 4 | 19h. Caramelles Cor Gregal. Carrer Major - Plaça de la Font - Rambla - Catedral tot seguit Missa.Sábado Dissabte 4 | 22h. Vetlla Pasqual. Església de Sant Agustí. Església de Sant Agustí - Rambla Vella, 10. Dissabte 4 | 22:30h. Vetlla Pasqual. Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada. Diumenge 5| 11h. Ofici de Pàsqua. Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada.
Divendres 3 | 10h. Viacrucis per l'interior de l'església. Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment. Església de Sant Pau.
Diumenge 5 | 12h. Ofici de Pasqua. Església de Sant Agustí. Rambla Vella, 10. També Ofici de Pasqua a les 13:00 i a les 20:00 hores.
Divendres 3 | 10 a 13h. Museu Bíblic. Jornada de portes obertes. Museu Bíblic. Les Coques, 1-C.
Divendres 10 | 20h. Lignum Crucis. Illmo. Sr. D. Jorge Manuel Rodríguez Almenar. Ordre Ecuestre del Sant Sepulcre de Jer. El Seminari. Sala d'actes
Divendres 3 | 10h. Viacrucis per l'interior de l'església. Església de Sant Agustí. Rambla Vella, 10. Divendres 3 | 11h. Viacrucis per l'interior de l'església. Reial Germandat de Jesús Natzarè.Església de Sant Francesc d'Assís.
Divendres 10 | 21:h. Cor Jove dels Amics de la Catedral. Direcció Anna Mateu. Ordre Ecuestre del Sant Sepulcre de Jer. El Seminari. Claustre de Sant Pau.
Març-Abril 2015
Repsol celebra amb Tarragona
les festes de Setmana Santa
EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES
«Amb la crisi, la gent no pot anar a dinar fora, però si pot anar a fer el vermut» Entrevista a Pep Salla, director general d’Yzaguirre
La seva família tenia vinyes i una bodega a les terres de Lleida i a 14 anys va arribar a Tarragona. Van comprar Simó, que tenia entre els seus productes el vermut Yzaguirre i, des d’aleshores, la marca ha anat creixent de forma imparable. Pioners a l’hora de crear un vermut reserva a tot el món -Pep Salla, 53 anys, és enòleg-, s’han consolidat com a gran marca arreu d’Espanya i ara obren mercats a l’estranger, especialment als Estats Units. Rafa Marrasé
Com va començar tot? El 1983 vam arribar a un acord amb Casa Simó, que s’havia quedat Yzaguirre. L’acord amb Simó implicava deixar les instal·lacions de Reus i ens vam traslladar al Morell, on hi havien uns locals d’un senyor anomenat Sans, que tenia cups i una relació amb Martini, a qui embotellaven una part del seu producte. Això feia anys que estava tancat quan vam arribar i la nostra idea era potenciar el vermut. VIU Tarragona | 58
El vermut Yzaguirre que fan vostès és el mateix que ja es feia en els seus orígens? La fórmula s’ha anat modificant, sobretot del vermut blanc. Nosaltres vam impulsar el vermut reserva. Quan diu “impulsar”, a què es refereix? Pensàvem que es podia fer un producte d’una qualitat superior a la que hi havia al mercat, que era estàndard. Al principi vam començar fent una quantitat molt petita, d’uns 1.500 litres, dels quals vam fer 1.000 ampolles, l’any següent
Març-Abril 2015
3.000 i així segons anàvem comprovant que aquell vermut cada vegada agradava més. Va tenir bona acceptació, doncs. El mercat no demanava un vermut reserva, però nosaltres vam crear aquest producte perquè vam pensar que podria encaixar bé. Quin any va sortir el vermut reserva? L’any 1989 (el 1988 comença el procés d’envelliment). En aquells moments, al mercat hi havia vermut italià i també d’aquesta zona i una mica del sud d’Espanya. Nosaltres vam comprovar que hi podia haver un producte amb més caràcter i amb més sabor. El que hi havia al mercat era massa igual. Cada fabricant té la seva pròpia personalitat, perquè el vermut es fa amb una barreja d’herbes i cada marca en té una pròpia però no hi havia res molt diferent d'allò que ja existia. El vermut reserva va créixer d’una manera bàrbara.
Cada fabricant té la seva pròpia personalitat, perquè el vermut es fa amb una barreja d’herbes i cada marca en té una pròpia Ningú no havia fet mai un reserva fins aleshores? Cinzano havia tret un producte amb la fórmula antiga però no era ben bé un reserva. El feien amb una combinació especial, però un vermut amb un procés d’envelliment no conec a ningú que ho hagués fet. A qui se li va acudir la idea? Quan vam començar amb el vermut, després de fer la compra de Simó, gent que havia treballat a Yzaguirre ens explicava que, quan aquesta marca estava a Reus, al Passeig Prim, tenien unes garrafes on feien vins rancis. Aquestes garra-
fes eren planes perquè el sol toqués més i l’envelliment fos millor. Aleshores vam decidir agafar un parell d’aquestes garrafes i omplir-les amb vermut Simó i vermut Yzaguirre. Vam fer el mateix amb un parell de barrils de 125 litres. En aquelles instal·lacions hi havia un llimoner al mig d’un pati i hi vam deixar les garrafes i els barrils. Després d’un temps vam provar el vermut de les garrafes i el líquid, amb el sol i la serena, havia evolucionat molt bé però quan vam provar el que hi havia a les bótes vam comprovar que estava molt millor. Amb tot, li faltava un punt a aquell vermut i vam fer proves amb diferents herbes fins que vam decidir que estava perfecte. Com és que un gegant com Martini, per exemple, no s’havia plantejat mai fer un producte com aquest? Per una marca com Martini, treure una quantitat tan gran d’un vermut envellit és molt difícil perquè has de tenir molt vermut aturat, envellint-se, sense sortir al mercat. Has de pensar que nosaltres, per treure 500.000 litres de vermut reserva, en tenim 700.000 en bótes. Ara imagina multiplicar aquestes xifres per les necessitats de distribució de Martini.
fiscal • patrimonial • comptable
Col·laborem amb vostè per aconsellar-li en totes les solucions fiscals i comptables que beneficïin al màxim a la seva empresa o patrimoni. Posi’s en contacte amb nosaltres, i descobreixi com podem optimitzar els seus números L. Espuis i E. Sabater
I quan el van començar a vendre, què? Va agradar molt. La prova és que cada any la producció s’ha anat multiplicant. Ara fem mig milió d’ampolles i tenim previst per aquest any créixer en 100.000 ampolles més, que moltes aniran destinades a l’exportació. Quin és el país on més demanda hi ha? Estats Units. Nosaltres ja fa dos anys que som en aquell mercat i el ritme és ascendent. Del total de vermut que fem, el 5% l’exportem a aquell país, el 15% si englobem la resta de l’estranger. A l’estranger s’aprecia el vermut com aquí? No, falta la
C. Cristòfor Colom, 11 - 1r 2a Tarragona 43001
T. 977 232 882 info@gestaliagrup.com
ENTREVISTA EMPRESA cultura del vermut. Aquí, tenim aquesta cultura de fa un munt d’anys de quan els avis, al sortir de missa, anàvem a fer el vermut i n’hi posaven una mica amb sifó als nens. Però ara es comença a demanar vermut a l’estranger. Ens demanen preus i mostres. En els últims dos anys hi ha més moviment. En alguns països, però, el vermut encara es veu com una beguda per fer còctels. Com el promocionen internacionalment? Anem a fires i tractem de contactar amb distribuïdors per fer presentacions. De fet, fa poc vam anar a Colòmbia a fer una presentació a la universitat de La Sabana i també vam estar al Centre d’Hosteleria Bilbao a Bogotà, juntament amb sommeliers. Hem de fer una tasca d’explicar quin és el producte perquè a Colòmbia, per exemple, no sabien què era. També tenim prevista una gira de deu dies pels Estats Units per fer presentacions, tasts, etc.
Quins països són els seus competidors? Itàlia, que és la mare del vermut. Especialment la zona de Milà, on hi ha marques molt consolidades que, a més, han creat l’hàbit de consum del vermut en països que no en tenien. Ells han obert mercat doncs? Sí, però no a tot arreu. A Rússia per exemple ho van fer. A altres llocs, com per exemple Colòmbia, com he dit abans, no. Quina és la situació d’Yzaguirre dins el mapa del vermut? Estem ben posicionats. Hi ha
una multinacional molt forta com és Martini i després hi ha un grup de productors que ens estem disputant aquesta segona línia que en el seu moment havia ocupat Cinzano. La nostra idea és estar al nivell de Martini, però si no, estar immediatament rere ells. Això sempre parlant en vermut estàndard, si parlem de reserva, som clarament líders al mercat.
«Si parlem de reserva, som clarament líders al mercat»
Quina producció fan actualment? Entre el vermut normal i el reserva, uns dos milions de litres. Martini ha fet grans campanyes, amb anuncis de televisió molt importants. Es plantegen fer res semblant? No, nosaltres som el que som i no podem fer aquest tipus de publicitat. Però sí que ens promocionem, com patrocinant moltes coses que tenen a veure amb el vermut o no per tal que la gent sàpiga qui som, a més de moltes altres coses. Quins diners dediquen a promoció? Entre nosaltres i el distribuïdor, estem parlant de mig milió d’euros en promoció només per a Espanya. El vermut és una beguda clàssica, que fins i tot situa els seus orígens en la Grècia antiga. Està de moda ara? Fa 32 anys que sóc en aquest sector i he de dir que el món del vermut sempre ha estat cíclic. Cada cinc anys hi ha un repunt, després s’estabilitza, després baixa una mica i torna a pujar. En el nostre cas no són puntes de serra, sinó que, quan hem aconseguit pujar, ens mantenim, tornem a agafar una revifada i, d’aquesta manera sempre creixem. En els últims tres anys, la tendència a l’alça és molt clara. A Madrid, fa uns anys, per exemple, es van començar a muntar cerveseries tradicionals i el consum de vermut va pujar molt. Després es va posar de moda fer establiments més moderns i ara, una altra vegada, el vermut està a l’alça.
I el mercat xinès? És un mercat que interessa tothom perquè té 1.300.000.000 d’habitants. Però, quin problema té Xina? Que no té cultura de vi. Ells fan kanpei (el brindis en xinès) i es beuen una copa de vi d’un glop. Si això ho fan amb el vermut, no arriben ni al dinar, que és el que els hi passa. També et trobes amb coses com que un distribuïdor et demana la distribució en exclusiva, i això no pot ser perquè, si per a Espanya necessitem 40 distribuïdors, imagina’t a Xina.
Distribució de fulletons. Col·locació de cartells i manipulats
CONFI MAIL, S.L.
itori rr te el x ei n co és m i qu en Confiï
Oficines Centrals Pol. Ind. Riu Clar, Complex 515. c/ Mercuri, edifici 2 Nau 30 - 43006 Tarragona | Tel. 902 113 127 Fax. 977 54 35 48
unimail@confimail.es | www.unimail.es VIU Tarragona | 60
Març-Abril 2015
Es pot tenir tot? Nou Audi A1 des de 14.900 €* Vols ser astronauta, especialista de cine i pirata? Fer submarinisme, skate i flyboard? Vols tenir un Late Night, una mascota i un superpoder? Si creus que és possible, ara pots. Amb el nou Audi A1 tindràs tot el món dins d’un vehicle que és encara millor a la ciutat. Tota l’esportivitat, la tecnologia i l’eficiència d’Audi des de 14.900 euros. Que ningú et digui que no ho pots tenir tot. Nou Audi A1, de 90 a 192 CV (66 a 141 kW). Emissió de CO₂ (g/km): de 89 a 134. Consum mitjà (l/100 km): de 3,4 a 5,8.
Reusmòbil
Tarracomòbil
Pº Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45
Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68
* PVP recomanat a la Península i les Balears per a Audi A1 1.0 TFSI Attraction 95 CV (70 kW): a partir de 14.900 € (inclou IVA, impost de matriculació, transport, descompte promocional i pla PIVE 6) per a clients particulars, empreses i autònoms que financin per mitjà d’Audi Financial Services (segons les condicions contractuals) un capital mínim de 13.000 € amb una durada i una permanència mínima del finançament de 48 mesos. Manteniment durant 4 anys o 60.000 km inclòs. El model mostrat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida fins al 31/03/2015. Audi Financial Services és una marca comercialitzada per VOLKSWAGEN FINANCE, SA, EFC. Informació d’Audi: 902 45 45 75.
ENTREVISTA EMPRESA Parla de creixement, de quines xifres estem parlant? Com veu el futur de l’empresa? Fa cinc anys que creixem a un ritme del 10-12% anual. Ara volem tenir una nau dedicada exclusivament al procés d’envelliment i, per tant, tot el vermut reserva aniria a la nova nau, que tindria uns 3.000 metres quadrats i que la faríem aquí al costat, en uns terrenys de 30.000 metres quadrats. Tota la producció es fa al Morell? I el personal? Sí, tot aquí. Ara, però, tenim previst obrir una oficina a Miami (Florida), Estats Units. Com és possible que, en un moment de crisi econòmica, vostès creixin al 10-12% anual? Amb la crisi la gent no té la mateixa capacitat econòmica d’anar a dinar fora però si la té per anar a fer el vermut. Al final no deixa de ser un aperitiu que estimula la gana, piques al-
VIU Tarragona | 62
guna cosa i, al cap i a la fi, surts de casa i no t’has gastat gaires diners. I, és clar, som mediterranis, i això importa. Què vol dir amb “som mediterranis”? A Europa a les cinc de la tarda t’has de tancar a casa perquè no pots estar al carrer i aquí, quan fa bon temps, tothom surt. I em diràs, al nord d’Europa també, però és que aquí tenim més hores de sol i bon temps. El vermut és una beguda que acompanya molt aquest estil de vida que tenim. Això que explica (la nova nau, obrir una delegació a l’estranger…) suposa moltes despeses. Ho fan tot amb el seu capital? Sí perquè no rebem cap mena d’ajuda per part de ningú. Nosaltres estem dins del sector del vi, però el vermut no té dret a res. Ja ens han dit que no es poden subvencionar res. I per què passa això? Les ajudes depenen del percentatge
de cada tipus de producte que elabores. Per exemple, si ets una bodega i del total del producte que fas, la majoria és vi, et subvencionen amb un 40% a fons perdut qualsevol inversió que facis. I aquesta bodega pot elaborar vermut i sangria si vol. En el nostre cas, com que la majoria de producte és el vermut, no tenim dret a cap subvenció.
El vermut és una beguda que acompanya molt aquest estil de vida que tenim
ria d’haver tingut en compte que a Espanya es feia vermut. Quin volum es fa aquí a Catalunya? Dels 12 productors de vermut censats a tota Espanya, 6 es troben a Catalunya. Però la producció que fem aquí supera el 80% de tot l’estat. I, a més, ajudem a altres sectors. Què vol dir? Gràcies a què fem vermut, ajudem a treure del mercat la sobreproducció que hi ha de vi i de sucre, i també de les melasses. El vi no paga impostos i nosaltres paguem 36 cèntims per litre de vermut normal i 55 cèntims per ampolla de litre de vermut de més de 15 graus, és a dir, reserva.
Arran del que vostè explica, el
De veritat? Som els únics del
vermut està discriminat. Per què? Perquè en el seu moment no es va incloure en la llei de la Comunitat Europea. Per què? Per desconeixement. Qui va aprovar o va fer aquella llei hau-
sector del vi que paguem un impost i que, a sobre, té IVA. En canvi, a l’hora de les subvencions, no existim. No demano que m’ajudin però tampoc que sigui l’únic que pagui impostos.
Març-Abril 2015
ARTICLE EMPRESA
Associació i societats Lluís Espuis
L’associacionisme va sorgir a mitjans del segle XIX amb una clara vocació de serveis a la comunitat. D’aquesta manera, moltes de les mancances de la societat, que no cobria l’Administració pública, eren resoltes per l’acció col·lectiva i el treball voluntari. Des de la creació d’escoles per a fills de treballadors, la cultura i la formació eren vistos com a elements de progrés social, fins al foment de la cultura, de l'oci i del lleure entre d'altres, es va teixir l’exercici de compromís de la societat organitzada amb el municipi. La filosofia comuna en totes les associacions és pensar en el benefici col·lectiu. Les entitats associatives són escola de democràcia, de civisme, de participació, de compromís, de comprensió; la gent que en forma part aprèn a ser tolerant, la xarxa de petites associacions que teixeixen els nostres pobles, barris i ciutats ajuden a fer seguir endavant amb el país. Ho hem vist també en aquesta dura crisi on les associacions han arribat allà on l’administració no hi era. Sigui quin sigui l’objecte social de l’associació (d’oci, esportiva...) totes formen part de societat civil, i totes tenen nous reptes; la seva modernització, el relleu generacional, la comunicació als mitjans per la difusió de les seves activitats, la creació de federacions i confederacions que facilitin la presència en la societat, davant de l’administració i de les empreses, són alguns dels reptes per la majoria que els permetran encarar amb molta més tranquil·litat
VIU Tarragona | 64
els canvis que venen. Dintre de la famosa reforma fiscal, venia una reforma del Impost de Societats on s’eliminava l’exempció sobre la no obligatorietat de presentar el impost aquelles Entitats amb ingressos iguals o inferiors a 100.000€, mesura que serà modificada i continuarà essent efectiva la no obligatorietat per aquelles Entitats, associacions, amb ingressos igual o inferiors a 50.000€ i que els seus ingressos procedents de rendes no exemptes subjectes a retenció no superin els 2000€ anuals.
«Davant l’Agència Tributària qualsevol Societat, encara que estigui inactiva, ha de complir la norma de la presentació de l'Impost de Societats»
Lluis Espuis i Padró
Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com
tada al Pla Comptable per Entitats sense ànim de lucre; en aquesta s’hauran de separar les activitats considerades econòmiques, de les no lucratives; si bé totes s’hauran de declarar, les primeres hauran de tributar.
sempre que no donin dret a rebre un servei que pugui ser considerat associat a una activitat econòmica. Caldrà també estudiar quina activitat està subjecte o no a IVA, en funció de la seva naturalesa i no de les seves intencions.
És aquí on pot sorgir el conflicte, en la determinació o no de l’activitat econòmica; moltes associacions per finançar la seva activitat no lucrativa, sense pensar-s’ho ni volent-t’ho, estan realitzant activitats econòmiques. Serien econòmiques totes aquelles en les que hi ha un pagament a canvi d’una prestació directe, poden ser-ho loteria amb sobre cost, servei de bar en la festa major, la venda de roses, l’edició i la venda d’una revista, jornades formatives, etc... No tributarien i seran sense ànim de lucre els donatius, les subvencions i les quotes de socis
S’ha d’analitzar amb deteniment que comporta aquest canvi per a cada associació, si cal una ajuda puntual exterior per complir amb la nova normativa, o formar a les persones de la mateixa associació per afrontar amb més tranquil·litat aquest repte. Davant l’Agència Tributària qualsevol Societat, encara que estigui inactiva, ha de complir la norma de la presentació de l'Impost de Societats, amb la reforma les Associacions també, mentre no introdueixin excepcions a la Llei, pel que cal actuar i tenir la feina feta quan arribi el juliol del 2016.
La Llei d’Associacions obliga a portar una comptabilitat (que ens doni una imatge fidel de la situació del patrimoni, béns i drets de l’associació), a seguir portant un llibre d’actes i un llibre de socis, no obliga a la presentació i validació dels comptes anuals i llibres comptables, encara que pot ser recomanable fer-ho per seguretat jurídica i transparència. Aquesta comptabilitat, per les entitats afectades, ara no es podrà limitar a un full d'ingressos i despeses, s’haurà de portar una comptabilitat adap-
Març-Abril 2015
PUBLICITAT EMPRESA
RomaPolXa Gestió Integral Immobiliària «La nostra força són les nostres mans» RomaPolXa, ofereix un servei de gestió integral de les Comunitats de Propietaris que administra. La nostra experiència en el tracte amb proveïdors i en el sector immobiliari ens permet contractar els millors serveis i reduir la despesa anual. Proporcionem informació econòmica exacta i amb total transparència.
Rebaixem les quotes comunitàries i millorarem els serveis de la finca. (elaboració de pressupost sense compromís)
Truca’ns
646757227 Javier Taló Vallvé C/ Sant Pere, 55, 4t | 43004 TARRAGONA | Telf. 646 757 227 | Correu: romapolxa@gmail.com
Març-Abril 2015
VIU Tarragona | 65
EMPRENEDORS EMPRESA
Un ofici antic pels nous temps Miguel Gigar The Barber
Un lloc on posar a punt la tan de moda barba hipster Rafa Marrasé
És la nova moda masculina. Va arribar com una extravagància pròpia de famosos nord-americans i es va imposar entre alguns actors i esportistes. Ara s’ha consolidat. Ser home i no portar barba s’ha convertit en una excepció, una mena de rara avis. El pèl a la cara crea furor i tothom en vol presumir. La fal·lera és tan gran que fins i tot hi ha gent que està disposada a fer-se implants per tal de lluir la tan desitjada barba. Però el perill és que després d’alguns dies i setmanes sense afaitar, allò que en principi havia de ser el súmmum de l’estilisme es converteixi en una mena de sotabosc descontrolat. És aquí on entra el barber. Miguel Gigar va créixer entre VIU Tarragona | 66
laca, pentinats i assecadors. Quan sortia de l’escola passava les tardes a la Perruqueria Cleo, a l’Hospitalet de l’Infant, propietat de la seva mare, que fa 42 anys que es dedica a aquest sector. “M’agradava veure-la pentinar, em relaxava”, explica Gigar, que admet que des d’aleshores va sentir una passió irrefrenable per aquesta feina. “És totalment vocacional. Quan vaig acabar el batxillerat vaig estudiar ràdio, que també m’agradava molt però mai vaig exercir. Allò que volia era ser barber”, diu. D’aquesta manera va començar els estudis de perruquer i, un cop va acabar, va treballar en diferents salons de bellesa però allò no l’acabava d’omplir. “Jo sempre havia treballat per altres. Els perruquers
són artistes i cadascú té un estil o un criteri diferent. Vaig decidir que, o muntava el meu propi negoci o em dedicaria a una altra cosa”, recorda. I així va començar a gestar-se Miguel Gigar The Barber. En sis mesos va tenir el negoci en marxa. “Vaig presentar un projecte a la Generalitat per obtenir un crèdit a joves emprenedors i me’l van concedir”, diu. Així, el 19 de gener d’enguany obria les seves portes al carrer Sant Francesc 19 D. “M’ha sorprès la rebuda de la gent perquè han vingut molts clients que havia tingut en altres llocs on havia treballat”, explica. La barberia de Gigar és diferent. La decoració és elegant i moderna tot i utilitzar mobles antics. Les butaques pels
clients han estat importades de la Gran Bretanya i són com les que abans es podien trobar a totes les barberies. “Un client de Chicago que fa un any que viu a Tarragona em va dir que havia estat buscant un lloc com aquest de feia temps perquè li recordava a la seva ciutat”, diu mentre assegura que el disseny i la decoració del seu local han estat obra seva. “Vaig visitar moltes barberies arreu d’Espanya mentre feia cursos amb els millors especialistes i tenia clar quin tipus de local volia”. Tot xerrant, arriba un client, un noi amb barba espessa. Demana hora. “La freqüència en què cada home s’ha de retocar la barba varia segons com sigui aquesta. Si hi ha molt de pèl, cal anar al barber cada quinze dies”. Març-Abril 2015
NOTÍCIES EMPRESA
Fiat i PortAventura signen un acord de col·laboració fins el 2016
Una flota de 18 vehicles FIAT prestaran servei en el parc temàtic VIU Tarragona Joaquim Pons (gerent del concessionari oficial Fiat Motor 23), Luca Barca (Director de Marketing de Fiat Group Automobiles Spain) i Giovanni Modena (Director d'Operacions de PortAventura)
El passat 13 de gener, Fiat Group Automobiles Spain i PortAventura van formalitzar un nou acord de col·laboració per als següents dos anys. Giovanni Modena, Director d'Operacions de PortAventura, i Luca Barca, Director de Marketing de Fiat Group Automobiles Spain van ser els encarregats de fer l'entrega simbòlica de claus en el concessionari oficial Fiat Motor 23 (Grup Pons) de Tarragona. Aquest acord contempla la cessió de 18 unitats, distribuïdes en quatre FIAT 500L, nou FIAT Freemont i cinc FIAT Scudo. Part d'aquesta flota serà cedida al personal directiu de PortAventura. Per altra banda, la marca tindrà vehicles exposats permanentment en el parc i també s'hi organitzaran proves de vehicles en una zona de l'aparcament, el qual, mentre duri el contracte, passarà a anomenar-se ‘Parking FIAT’. Com a nou soci col·laborador, Fiat Group Automobiles Spain tindrà presència en els suports informatius del parc, a més de poder dur a terme determinats esdeveniments interns i de promoció en les instal·lacions de PortAventura. No obstant això, la col·laboració no tan sols acollirà accions relacionades amb FIAT, sinó també amb la resta de marques del Grup, si bé els protagonistes principals d'enguany seran els FIAT 500L i també el FIAT 500X, coincidint amb el seu llançament comercial en els primers mesos de 2015.
Març-Abril 2015
Fiat Group Automobiles Spain reforça d'aquesta manera la seva presència en un dels punts estratègics de l'oci familiar a Europa, donat que el 62,5 % dels visitants de PortAventura el composen famílies amb fills de fins
El automòbils FIAT seran protagonistes del tercer parc temàtic més gran d'Europa
a 12 anys d'edat. És per això que l'elecció dels models s'hagi fet seguint aquest perfil, recorrent a la gamma més familiar que actualment posseeix la marca, como el bonic i espaiós FIAT 500L i els versàtils FIAT Freemont i Scudo.
VIU Tarragona | 67
EMPRENEDORS EMPRESA
Moda infantil sostenible
Principito és la primera botiga a Tarragona que ofereix roba de nens de segona mà, un sector que a Alemanya, país d’origen del seu propietari, és habitual R.M.
Prou usar i tirar. Aquesta és la filosofia d’Adrian Langwe (33 anys), un alemany que va arribar a Tarragona per treballar en el sector de la indústria química però que ha acabat tenint el seu propi negoci, convertint-se en emprenedor. “Vaig venir a Tarragona amb un contracte de treball a Bayer per tres anys. Amb tot, la línia de negoci en què treballava es va vendre a una altra empresa i em vaig quedar sense feina. Podria haver tornat a Alemanya, però aleshores ja havia decidit quedar-me aquí”, diu Langwe. Van ser anys en què havia trobat l’amor en la seva actual parella, amb qui té un filla, i amb qui va aprendre a parlar castellà -“quan vaig arribar aquí parlava anglès i alemany i només havia fet algunes hores de castellà a Alemanya abans de venir”. Langwe, que va treballar en departaments de vendes d’altres empreses, va quedar desencantat de la seva antiga professió i feia temps que li donava voltes a tenir el seu propi
VIU Tarragona | 68
Si hi ha venda, la persona que ha aportat la roba es queda el 50% negoci. “Primer sempre penses a obrir algun establiment relacionat amb la gastronomia, un sector que m’agrada molt i, en el meu cas, estaria orientat a productes alemanys”, admet. Amb tot, va canviar de parer i va decidir muntar Principito (carrer Gasòmetre, 19), una tenda on es ven roba infantil de segona mà. “A Alemanya és habitual trobar negocis com el meu. Aquí no en vaig veure cap i vaig pensar que seria una bona idea”, diu. Fa vuit mesos que va obrir les portes i admet que els tarragonins són encara reticents a l’hora de comprar roba de segona mà pels seus fills. “Costa acostumar la gent. Però, si ho penses, et pots estalviar
molts diners si ho fas perquè, fet i fet, la roba dels nens petits es pot utilitzar molt poc temps, de seguida es queda petita, i és una llàstima no aprofitar-la”, explica.
que tens rere teu, completament nou, costa més de 1.100 euros. Jo el venc per menys de 250. L’estalvi, en general, supera el 80%”, explica.
El funcionament de la botiga és el següent: la gent que vol treure uns diners per la roba infantil que ja no utilitza (des de nadons fins als 6-8 anys, però sobretot fins als 3 anys) porta les peces a Principito. Adrian Langwe pacta un preu amb la persona en qüestió i es queda durant tres mesos la roba. Si hi ha venda, la persona que ha aportat la roba es queda el 50%, sinó, la roba es torna al seu propietari o bé es pot quedar a la botiga fent una rebaixa del 30% en el seu preu perquè es pugui vendre més fàcilment. “Els diners que s’emporta la gent són nets. Jo pago l’IVA i tot”, diu Langwe que no només accepta roba, sinó també d’altres objectes com cotxets. “L’estalvi aquí pot ser molt gran. Mira, aquest cotxet
En plena entrevista entra un senyor. Porta un sac de roba, li ensenya a Adrian Langwe però aquest la refusa. “És massa gran. Si té roba de nen petit ho podem mirar, però, sis plau, que estigui neta”, li diu. I és que molta gent arriba amb roba bruta o feta malbé per vendre, peces que no accepta. “Comprar roba de segona mà és una bona opció per estalviar diners, estiguem en temps de crisi o no. Tant d’usar i llençar no és sostenible, crec que hem de reaprofitar més els recursos i coses que tenim”, assegura. Així, també ven bolquers de roba reutilitzables. “Rentar, eixugar i ja es poden fer servir totes les vegades que es vulgui. Estalvia una fortuna i, a més, és respectuós amb el medi ambient”. Març-Abril 2015
a 10 mesos sense interessos ni lletra petita EXPERIÈNCIA AL TEU SERVEI El nostre Servei Tècnic Autoritzat Apple és de tota confiança amb 26 anys d’experiència i qualitat. Compta amb nosaltres sempre que ho necessitis. Hi serem per solucionar els teus dubtes i problemes. El nostre equip de tècnics certificats Apple, et garanteix la màxima eficàcia en les reparacions dels teus ordinadors i dispositius.
Estem per ajudar-te. Confia en nosaltres.
PUBLIREPORTATGE EMPRESA
L'Espiga d'Or fa 35 anys Un referent absolut en alimentació ecològica i macrobiòtica a Tarragona “Estem contribuint al fet que Tarragona s'alimenti millor”. Marisefa Català fa més de tres dècades que es dedica a fomentar els bons productes alimentaris dins la cistella de la compra dels tarragonins. Va arribar al món de l'herboristeria, la macrobiòtica, el vegetarianisme i l'alimentació ecològica de forma gairebé casual. Quan era jove, Marisefa, que segons les seves pròpies paraules “sempre he tingut uns quilos de més” va decidir formar part d'una associació anomenada Peso Perfecto, on la gent que volia aprimar-se es reunia una vegada a la setmana per rebre consells i dietes personalitzades de la mà d'alguns dietistes. Eren anys de la transició espanyola, del 1977 al 1980, quan Marisefa, que treballava
VIU Tarragona | 70
en un altre sector, va deixar la feina després del naixement de la seva segona filla. Els 2 anys sabàtics els va aprofitar per passar de ser una pacient de Peso Perfecto a convertir-se en una de les dietistes d'aquesta associació després de fer uns cursos amb diferents metges. Durant aquells mesos va viatjar constantment per la demarcació de Tarragona i va aprendre molt, recorda. Amb la voluntat de continuar en aquell sector que havia descobert només uns anys enrera, Marisefa va decidir obrir la seva primera botiga, Centro Internacional de Dietetica y Nutrición que es va ubicar al carrer Baró de les IV Torres que va obrir les seves portes el 30 d'abril de 1980. “Els meus pares i els meus oncles em van ajudar
econòmicament a obrir el negoci que durant els tres primers anys no era rendible i necessitava els diners que guanyava el meu marit per mantenir-lo”. L'establiment estava especialitzat en productes d'herbolari i alimentació macrobiòtica i hi havia unes 200 referències. “Durant 10 anys vaig treballar-hi jo sola, i vaig gaudir molt del meu negoci”, afirma. Passada aquella dècada Mari-
«Vull donar les gràcies de tot cor als meus clients, sense ells no hauríem arribat on som» sefa va tenir l'oportunitat d'ampliar el negoci amb la compra d'un traspàs a la Baixada Peixateria que s'anomenava l'Espiga D'Or. L'antic propietari va ser qui li va ensenyar a fer el pa integral i artesanal, a partir d'aquell moment aquell va ser un dels símbols del negoci. “Em llevava a les 6 del matí per fer pa i després despatxava fins a les 8 del vespre”, explica. Van ser 3 anys en què va mantenir obertes les 2 botigues anant a la tarda a Baró de les IV Torres que aleshores també va passar a anomenar-se L'Espiga D'Or. “És un nom molt bonic i me'n vaig enamorar de seguida”. Marisefa Català s'hi va deixar la
pell des del començament. No contenta de treballar 14 hores diàries i ser al capdavant de 2 negocis, els caps de setmana anava a Barcelona a aprendre cuina macrobiòtica de la ma de Mai Vives i Pérez Calvo. Un aprenentatge que va perllongar durant tres anys. “Només tenia un empleat a cada establiment. La veritat és que si ara ho pen-
PUBLIREPORTATGE EMPRESA D'Or es va ampliar amb la incorporació de la seva filla gran, Paula. “ Estic contentíssima que les meves filles treballin amb mi i així continuin la tasca que vaig iniciar fa 35 anys”. “Sempre dic que és essencial tenir les tres filles juntes perque és clar, la botiga no és sols una feina, és com una filla més”, explica tot rient. Assegura que ha transmès la passió per L'Espiga D'Or a la Paula i a L'Elena i admet, això sí, que sense la seva mare no ho hagués pogut fer tot, perquè va ser ella qui la va ajudar amb les seves nenes.
Actualment ofereixen més de 4.000 productes d'herbodiètica, fitoteràpia, cosmètica bio, alimentació especialitzada i productes d'higiene personal i per la llar, tot ecològic
so era una feinada de por fer tot allò”, admet. Al final va decidir unir els dos establiments en un de sol i va traslladar la seva activitat al carrer Rovira i Virgili núm. 7 on podia tenir-ho tot: obrador de pa i pizzes ecològic i fins i tot una cuina. En aquella època, la filla petita de Marisefa, Elena, es va incorporar al negoci amb només 17 anys. Ella era l'encarregada de fer el pa i cuinar. Van començar a fer tallers per ensenyar a la gent la cuina vegetariana i macrobiòtica i a elaborar menjar per emportar, de fet van ser pioners i és el que va marcar la diferència. A dia d'avui tenen una programació molt àmplia de cuina i elaboren més de 10 plats diaris diferents per emportar. El ventall de serveis de L'Espiga
Març-Abril 2015
La botiga de 150m2 va ser clarament insuficient quan el propietari del local va decidir fer obres i reduir l'espai. “Allò ens va obrir els ulls. Vam veure que havíem de trobar un local perquè el que teníem quedaria massa petit”. Així fa un parell d'anys es van mudar al seu emplaçament actual, al carrer Rovira i Virgili núm. 17 amb més de 400m2. Actualment compten
amb un equip de 9 treballadors als quals consideren part de la seva família, que treballen amb
als meus clients, sense ells no hauríem arribat on som. Nosaltres coneixem la majoria dels
total professionalitat atenent les necessitats dels clients.
nostres clients de fa molts anys i sempre els hem volgut donar unt tracte molt proper, familiar i entranyable”.
Elaboren diàriament pa i rebosteria integral i ecològica, menjar per emportar i disposen de l'espai de degustació on diariàment es pot esmorzar , dinar i berenar. Fan tallers de cuina vegetariana i macrobiòtica tant per a grups com personalitzats, dissenyen dietes per a cada cas, tallers també dirigits a les famílies per tal de fomentar l'alimentació saludable. I una cosa que han fet des del primer dia: aconsellar a cada client segons la seva necessitat. "Vull donar les gràcies de tot cor
Marisefa Català assegura que no té cap intenció de jubilar-se tot i estar a punt de fer 66 anys perquè ”L'Espiga D'Or és part de la meva vida”.
MOTOR
CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY
Kia Sorento
La proposta de Kia per competir a la prestigiosa categoria Sport Utility Kia potencia la seva presència en els segments alts amb un SUV disponible amb set places de sèrie i un motor dièsel de 200 cavalls. El nou Sorento ofereix versions de tracció 4x2 i integral i la possibilitat de canvi automàtic
Ramon Ortiz
Dotat d'una nova plataforma, el Sorento arriba a la seva tercera generació convertit en un autèntic automòbil familiar, atès que totes les versions disponibles són de set places. Arriba als 4,78 metres de llargada, 10 cm més que el model anterior, que permeten gaudir d'una tercera fila de seients que compta amb notable espai, fins i tot per a adults. Amb les set places ocupades, el maleter ofereix 142 litres de
VIU Tarragona | 72
volum útil, que creixen fins 605 litres en configuració de cinc places. Hi ha la possibilitat de desplaçar longitudinalment fins a 23 cm la banqueta de la segona fila i el seu interior destaca per la qualitat dels nous materials. La nova gamma contempla una única motorització, un modern dièsel 2.2 CRDi amb potència de 200 cavalls, ben adaptat a la filosofia del vehicle. Les dimensions del vehicle no són un impediment per comptar amb
bones sensacions dinàmiques, destacant la presència d'una direcció amb tres modes de funcionament (Flex Steering), suau i que facilita la feina en les maniobres d'aparcament. Respecte al canvi automàtic, resulta una opció molt recomanable i aporta molta comoditat, amb un funcionament satisfactori.
de set polzades, càmera posterior, programador de velocitat i sensors d'aparcament. La terminació Drive afegeix fars de xenó, sostre solar panoràmic, reglatges elèctrics al seient del conductor i un quadre d'instruments amb pantalla en color, a més de roda de recanvi convencional.
Kia ofereix tres tipus d'acabats, anomenats Concept, Drive i Emotion. El bàsic incorpora de sèrie climatitzador de doble zona, navegador amb pantalla
Finalment, el model Emotion completa la dotació amb elements com tapisseria de pell, clau intel·ligent i botó d'arrencada, seient elèctric del pas-
Març-Abril 2015
NOVETATS MOTOR
Amb set anys de garantia, la nova generació del Sorento està disponible des de 28.990 euros
satger, seients davanters ventilats, volant calefactable, fars davanters adaptatius i porta del darrere tipus mans lliures. Així mateix, afegeix sistema d'alerta per canvi involuntari de carril i detecció d'angle mort. El paquet Luxury contempla programador de velocitat actiu, fre elèctric, equip de so Infinity, càmeres exteriors per visió zenital, navegador de 8 polsades i sistema d’estacionament automàtic.
Març-Abril 2015
VIU Tarragona | 73
NOVETATS MOTOR
Ford Focus
La renovació de tot un líder del mercat El model més venut del món estrena una nova generació. Aquest tecnològic vehicle pot disposar de fins a 18 assistents a la conducció i s’ofereix amb dos tipus de carrosseria, berlina de cinc portes i familiar Disponible amb 12 combinacions mecàniques, els preus van dels 18.625€ per l’acabat Trend a 21.475€ el Titanium Ramon Ortiz
El Focus és actualment un líder mundial de vendes, comercialitzat en més de 140 països. Ford reforça ara els seus arguments i el vehicle adopta importants millores que potencien la seva competitivitat. Les novetats de disseny s'inspiren en els últims llançaments de la marca, Fiesta i Mondeo. S'ofereix un elevat grau de qualitat en tots els materials empleats i proposa una nova experiència en informació i entreteniment. Per millorar la vida a bord incorpora noves solucions d'emmagatzematge, permetent
VIU Tarragona| 74
diferents combinacions a la consola central. El nou Focus disposa de dotze combinacions mecàniques. En dièsel compta amb variants 1.5 TDCi de 95 i 120 cavalls. Ambdues ofereixen unes emissions de CO2 de 98 grams i un consum mitjà homologat de 3,8 l/100 km. En benzina s'ofereixen dos motors. El primer és un 1.0 Ecoboost amb versions de 100 (4,6 l/100 km) i 125 cavalls (4,7 litres), sent les versions més potents encomanades a un 1.5 que compta amb variants de 150 i 182 cavalls, totes dues amb un consum de 5,5 l/100 km.
Les noves motoritzacions per-
notable equilibri entre agilitat
meten assolir un nou nivell d'eficiència. Així, es redueixen en un 8% les emissions de CO2 en els motors dièsel de mitjana, mentre en benzina la millora és del 5,5%. Ford afirma que és l'únic vehicle del segment C en el qual tots els seus motors compleixen amb la normativa mediambiental Euro6.
i estabilitat. S'aconsegueix així una gran precisió en les traçades i millora la capacitat de tracció. Les millores dinàmiques no impedeixen que aquest automòbil ofereixi als seus ocupants un elevat grau de confort de marxa.
La firma de l'oval anuncia progressos en el comportament, afegint facilitat de conducció, eficàcia i elevats nivells de seguretat. Amb una de superior rigidesa i millores en apartats com la suspensió, guarda un
La seguretat adopta noves tecnologies que milloren la competitivitat del model enfront dels seus rivals. Pot disposar, per exemple, de funció d'estacionament perpendicular, llums adaptatives, sistema de pre col·lisió, indicadors de distància, etc.
Març-Abril 2015
NOVETATS MOTOR
BMW X6
Exquisida combinació de coupé esportiu i Sport Utility
BMW presenta la segona generació del seu X6, ara amb una imatge més refinada i dinàmica, combinada amb un rendiment potenciat i una ambientació interior més sofisticada Ramon Ortiz
La segona generació del Sports Activity Coupé de la marca alemanya consolida la seva aura d'exclusivitat amb una imatge més refinada i dinàmica que el model original de 2008. Les modificacions estètiques es tradueixen en una presència més suggerent, amb trets que accentuen l'esportivitat i que han servit a més per millorar el seu coeficient aerodinàmic. Per realçar la seva singular silueta, BMW ofereix una nova línia denominada Pure Extravagance, amb pintura grisa galvanitzada i cuir en dues combinacions de color, o el kit esportiu M Sport. En l'habitacle es combina el confort i l'espaiositat amb un luxós ambient esportiu, rematat per un nou volant de tres pals estrets i nous comandaments per les lleves. La funcionalitat adquireix més protagonisme en un interior que disposa ara de respatllers per als tres se-
VIU Tarragona | 76
ients posteriors abatibles de sèrie, de manera que es pot ampliar el volum del maleter de 580 fins a 1.525 litres.
Els consums homologats oscil·len entre 6 i 9,7l/100 km; les emissions de CO2, des de 157 fins a 225 g/km Tot conduint-lo, el nou X6 ofereix respecte al seu antecessor una agilitat dinàmica superior i una resposta mecànica més poderosa. El sistema intel·ligent de tracció total permanent BMW xDrive optimitza la capacitat de tracció en funció de les condicions de conducció, millorant l'estabilitat del vehicle i permetent traçar revolts de manera més precisa. Aquest sistema pot ampliar-se en opció amb funci-
ons d'adaptació automàtica del xassís, entre elles el Dynamic Performance Control, per augmentar el tacte esportiu. Les superiors prestacions del nou BMW X6 es combinen amb una reducció en els consums de fins a un 22%, una fita assolida gràcies a la tecnologia BMW TwinPower Turbo dels seus motors, a la caixa del canvi automàtica de 8 marxes amb funció Steptronic inclosa de sèrie, a l'aplicació de nombroses solucions de la tecnologia BMW EfficientDynamics, així com a la
millora de les qualitats aerodinàmiques. En la seva oferta mecànica inclou un propulsor V8 de darrera generació de 450 cavalls (xDrive50i), mentre que el xDrive30d equipa un bloc dièsel de sis cilindres en línia i 258 cavalls. L'alternativa superior és el M50d, amb un motor dièsel proveït de tres unitats turbo, de 381 cavalls. Les motoritzacions disponibles s'ampliaran posteriorment amb el xDrive35i de 306 cavalls i el xDrive40d, de 313 cavalls.
Març-Abril 2015
PUBLICITAT MOTOR
NUEVO DOBLÒ. TODO EMPIEZA EN TI. MÁS DE 1 TONELADA DE CAPACIDAD DE CARGA
TRES ASIENTOS EN LA CABINA
SUSPENSIÓN TRASERA BI-LINK TRACCIÓN+
NUEVO FIAT DOBLÒ POR 150€ AL MES (sin IVA). 36 cuotas, entrada 1.361,97€, última cuota 4.273,31€ (sin IVA), TAE 8,01%*
NUEVO DOBLÒ. UNA MANERA MEJOR DE TRABAJAR. Gama Doblò: Emisiones CO2 de 133 a 173 g/km. Consumo mixto: de 4,9 a 7,4 l/100 km.
DOBLO CARGO BASE 1.3 MJET 75 CV. Precio Promocionado: 9.715,99€ (IVA no incluido - Transporte e impuesto de matriculación incluidos). IEDMT calculado al tipo general, no obstante, el tipo aplicable puede variar en función de la Comunidad Autónoma de residencia. *TIN 6,99%. Comisión de Apertura (1,50%): 125,31€ (sin IVA) al contado. Precio contractual (sin IVA y sin Valor Residual): 5.400,00€. Para unidades financiadas a través de Leasing con FGA Capital Spain EFC, S.A. Oferta válida hasta el 31/03/2015.
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.
Alfa Romeo con
EL FUTURO PERTENECE A LOS QUE TIENEN UN GRAN PASADO.
NUEVO ALFA ROMEO GIULIETTA
.
INTERIOR DEPORTIVO y ACABADO EN CARBONO, NUEVAS LLANTAS DE ALEACIóN, NUEVO MOTOR MULTIAIR DE 150 CV. NUEVA GAMA ALFA ROMEO GIULIETTA DESDE 14.990€*, CON PLAN PIVE 6 y 4 AÑOS DE GARANTÍA. GAMA ALFA ROMEO GIULIETTA: CONSUMO MIXTO ENTRE 4,0 y 8,3 (L/100 KM). EMISIONES CO2 ENTRE 104 y 177 (G/KM). *PVP Recomendado Alfa Romeo Alfa Romeo Giulietta 1.4 TB 105 CV Súper. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante, PIVE 6, subvención del Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) y descuento adicional por financiar con FGA Capital Spain EFC, S.A.U. según condiciones contractuales para el Alfa Romeo Giulietta 1.4 TB 105 CV Súper por un mínimo de 10.000€, a un plazo mínimo de 48 meses y una permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. Incluye para vehículos financiados por FGA Capital Spain EFC, S.A.U., garantía legal de 2 años sin límite de km., más 2 años adicionales de garantía comercial sin límite de km desde la fecha de primera matriculación del vehículo sin coste adicional. Oferta válida solo para particulares, en Península y Baleares hasta el 31/03/2015 y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 6, si los fondos del PIVE se han agotado, sin existir otros fondos disponibles, se mantendrá el precio publicado mediante descuentos del fabricante y concesionarios. Consultar Procedimiento y Regulaciones del PIVE 6 publicadas en la página web del Instituto IDAE. La versión visionada corresponde con el vehículo Alfa Romeo Giulietta 1.4 TB 120 CV Distinctive con opcionales (19.950€, en las indicadas condiciones).
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.
Març-Abril 2015
VIU Tarragona | 77
2 RODES MOTOR
Motos
Un cop d'ull a les novetats del món de les dues rodes, per Ramon Ortiz
Bultaco inventa la Moto-Bike Brinco, moto elèctrica Per Bultaco, innovar no és només aconseguir noves metes tecnològiques, sinó també oferir noves experiències. El model Brinco és el resultat de la voluntat de traslladar l'esperit Bultaco a una nova era, però sempre fidel als clàssics valors de la marca, com són passió, innovació i competició. La Brinco representa tots els valors llegendaris de Bultaco adaptats al segle XXI. Amb ella
neix la Moto-Bike, una combinació que uneix l'adrenalina que proporciona la seva propulsió 100% elèctrica i l'experiència física del pedaleig independent. Permet decidir en cada moment la millor combinació d'impuls per a cada situació: motor, pedaleig independent o la combinació de tots dos. Pot arribar a una velocitat màxima superior a 60 km/h, amb una autonomia de fins a 100 km. Te un preu de 4.800 euros i es una edició limitada de 175 unitats.
Rieju City Line Polivalent megascooter Dissenyat i fabricat a Figueres, el Rieju City Line és una motocicleta pensada per als desplaçaments urbans i interurbans, i sempre sota la batuta d'un potent propulsor de 125 cc regit per un sistema d’injecció electrònica i la robustesa que li confereix la refrigeració líquida. És un scooter de conducció àgil i manejable fins i tot aturat, i gràcies al seu dis-
seny i geometries s'han aconseguit unes excel·lents prestacions de la part cicle en obtenir unes bones cotes de distància entre eixos. També destaca per la reduïda alçada del seient i per tenir un pes contingut. La seguretat que transmet el seu bastidor es veu augmentada amb un equip de frenada notable i disposa d'una bona dotació d'equipament de sèrie, com ara carregador de telèfon mòbil, cavallets central i lateral i ordinador de viatge. Està disponible des de 2.999 euros.
Harley-Davidson Street 750 Exercici de disseny Sota la premissa d'oferir un producte que s'adapti a un estil urbà i específic de conducció segons les necessitats dels usuaris, la mítica firma de Milwaukee ha creat la Street 750 per a un ús intensiu en ciutat. Una moto lleugera (222 quilos) que respon amb la màxima agilitat i que facilita al màxim les nombroses arrencades i parades que es realitzen contínuament en la ciutat gràcies al seu motor de 750 c.c., denominat Revolution X. Amb el seu xassís VIU Tarragona | 78
és allargat i estret, la seva baixa alçada del seient i l'amplada espectacular del seu manillar, el conductor té en tot moment un exce·lent control en tot tipus de maniobres. D’aquesta manera, la Street 750 transmet total confiança i eficàcia en revolts i en canvis de direcció dins de la ciutat. És una moto minimalista i que té una elevada qualitat en tots els seus detalls, però amb el clàssic i trencador negre com a base pee tal que els amants de les custom puguin decorar-la al seu gust. Març-Abril 2015
NIKKO CENTER concessionari oficial Nissan a Tarragona
Vine a conèixer la gamma Nissan 2015 Nou Nissan
PULSAR
Nou Nissan
Nou Nissan
MICRA
Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus
NOTE
Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona
Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocions i descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris
NIKKO CENTER Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló 43204 · REUS Tel. 977 772 197
Ctra.València, 206 43006 · TARRAGONA Tel. 977 549 560
BREUS MOTOR
Saló de l'Automòbil a Barcelona i F1 a Montmeló Cites del motor per al mes de maig Els aficionats al motor tenen al maig dues atractives cites a Barcelona. D'una banda es celebra del 9 al 17 de maig el Saló Internacional de l'Automòbil de Barcelona. És la seva 38a edició i arribarà als 96 anys d'història amb la voluntat de ser, un cop més, un aparador per a les marques i una plataforma per a la indústria de l'automoció. Un any més, aquest esdeveniment coincidirà amb la celebració del
GP d'Espanya de F1 al Circuit de Barcelona-Catalunya, convertint la ciutat comtal en la capital mundial del motor per uns dies. Els espectadors podran gaudir d'una apassionant carrera en la qual Fernando Alonso intentarà brillar amb el seu McLaren-Honda, davant els poderosos Mercedes-Benz i lluitant contra les millors escuderies com Ferrari -amb Vettel en les seves files-, Lotus o Red Bull.
5a generació del Subaru Outback Arriba aquesta primavera al mercat
Nou Fiat 500X Presentació en societat Motor 23, concessionari oficial de Fiat a Tarragona, va aplegar prop de 200 persones amb motiu de la presentació en societat del nou model Fiat 500 X. Aquest esdeveniment va reunir a clients fidels de la marca italiana, representants del consistori de Tarragona i directius de
VIU Tarragona| 80
PortAventura, a més d'importants personalitats de l’activitat econòmica de la demarcació. D’atractiva i aventurera imatge, el nou Fiat amplia la gamma 500 i s’uneix als models 500, el monovolum 500L, el monovolum de set places 500L Living i el monovolum off-road 500L Trekking. El nou 500X compta amb una extensa gamma que combina dues versions (Urban i Cross), motors benzina i dièsel, 3 tipus de canvi i 3 de tracció.
El Subaru Outback segueix fidel a la seva filosofia original de combinar el millor d'un familiar i d'un 4x4, com ve fent-ho des de fa vint anys. La nova generació, que arribarà al mercat el proper mes de març, suposa un salt qualitatiu envers el model anterior. Exhibeix un disseny més estilitzat i esportiu i incorpora una graella hexagonal i tecnologia led. La cinquena genera-
ció d'aquest carismàtic vehicle adopta un xassís totalment nou que augmenta la seva rigidesa i una suspensió re dissenyada per reduir el balanceig i proporcionar una resposta més precisa. Les motoritzacions 2.0 turbo dièsel i 2.5 benzina atmosfèric de 4 cilindres bòxer han estat revisades per millorar el lliurament de parell i potència i adaptar-se a la normativa Euro VI.
Març-Abril 2015
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
INTERIORISME DECORACIÓ_DISSENY_MOBLES_REFORMES
Com més amples, millors Benvinguts a la dictadura de la llum, dels espais oberts, de les cases sense barreres. Benvinguts a una casa més còmoda, més àmplia.
VIU Tarragona |82
Març-Abril 2015
OBERTURA INTERIORISME
Espais grans, poc carregats, donant una sensació de zones obertes on la llum és la gran protagonista. Fer de la nostra casa un lloc ampli, diàfan
VIU Tarragona
Tothom voldria tenir una casa gran amb enormes finestres o terrasses on la llum del sol entrés directament. Tothom voldria tenir un menjador de somni, amb grans sofàs, butaques i una taula immensa per convidar qui es vulgui. Tothom voldria ser milionari. Amb tot, la realitat de la majoria de la gent és que no es poden permetre aquest tipus d’habitatges i sovint s’ha de passar amb pisos d’espais reduïts.
Març-Abril 2015
Les limitacions perquè fa als metres quadrats, però, es poden solucionar amb enginy i, sembla fàcil dir-ho, desfent-nos de mobles i objectes inútils que fan de les nostres cases llocs massa carregats i foscos. Cases que, de vegades, estan massa compartimentades. Obrir les diferents habitacions a la resta de l’habitatge, com tenir una cuina que comunica amb el menjador amb la separació d’una simple barra o
taula petita amb rodes o bé, fins i tot, unir rebedor, cuina i menjador, és la tendència que més s’imposa. Els espais tipus loft estan de moda, llocs on tot queda a la vista, on, si cal, es tiren a terra barandats i murs inútils. Aquests lofts poden tenir un aspecte més industrial o bé fer-ho més acollidor jugant amb els colors de les parets, la llum i la roba en el mobiliari. Tot s’accepta dins el concepte d’espai obert.
VIU Tarragona |83
ESPAIS INTERIORISME
El secret està en l'espai
L’aprofitament dels metres quadrats en habitacions petites pot fer que aquestes semblin més grans Redacció
Prescindir d’allò que no és necessari per guanyar més llum, espai i funcionalitat. L’objectiu és tenir habitacions i salons més amplis, aprofitant al màxim els metres quadrats de què es disposa. Una de les solucions es eliminar murs que separin, per exemple, el rebedor del menjador i, en cas que es necessiti tenir un element constructiu per tal suportar les
VIU Tarragona| 84
càrregues de l’edifici i el sostre, es pot optar per la col·locació d’un pilar metàl·lic. Murs de colors clars que només serveixen per separar els diferents ambients. Per reforçar la sensació d’espai més gran és convenient triar un mateix terra per donar uniformitat a l’habitatge impedint, doncs, l’aspecte d’espai dividit per terres de diferents formats i colors.
Març-Abril 2015
W W W. L E S T I L A M I D A . C O M MASSÍS· Camí de Riudoms, 49· REUS· 977 332 590 MODERN · Misericòrdia, 31· REUS · 977 318 801
ESPAIS INTERIORISME
Obert a tot Et donem les claus per aconseguir més espai en el teu habitatge
VIU Tarragona
La il·luminació és molt important. Cal desfer-se de làmpades que pengin del sostre perquè només recarreguen l’ambient. La solució seria posar llums encastats al sostre i utilitzar petites làmpades a les taules. La llum natural és la gran estrella per ampliar la sensació d’espai. L’eliminació de divisions permet que els raigs de sol que penetren per les finestres tinguin més recorregut i ampliïn l’angle de visió. La il·luminació artificial ha de ser tènue per crear un ambient càlid i comfortable i, per aconseguir-ho, s’han de fer servir làmpades de peu i de sobretaula.
d’estar és útil per poder convidar molta gent a fer un àpat i també un element de suport si es troba a prop de la cuina o el lloc de treball. Tenir també un sofà-llit amb calaixos pot ser útil com a espai multi funció. Les portes poden estar sobre un colís i, d’aquesta manera, evitar ocupar espai. Si es vol que aquest efecte sigui més gran, es pot utilitzar vidres perquè deixin passar la llum i donar una sensació d’estança encara més diàfana.
Posar una taula de menjador de grans dimensions a la sala
La llum natural és la gran estrella per ampliar la sensació d’espai
VIU Tarragona | 86
Març-Abril 2015
arquitectes · residencial · retail
Prestem serveis d’arquitectura a famílies i PYMES, tot maximitzant el valor de la inversió dels nostres clients. Obra nova, reformes, ampliacions, comerços i negocis, interiorisme, disseny a mida de mobiliari... i si no teniu temps, també gestionem totes les feines i industrials. Les vostres idees i les particularitats del vostre terreny, casa o local requereixen un projecte fet a mida. Escoltem les vostres necessitats i aspiracions, necessitem de la vostra plena participació en el procés de disseny per portar les vostres idees cap a un projecte tangible. Unim la vostra imaginació i la nostra creativitat.
c. Pare Palau 6 - 5è 1a | 43001 TARRAGONA | Tel. 977 237 336 | www.robertarquitectes.com
CUINES INTERIORISME
Cuines sense barreres
Fer-les visibles a la resta de la casa crea més sensació d’amplitud Redacció
Tenir la cuina oberta a la resta de la casa, especialment al menjador pot suposar un gran avantatge per fer més grans els habitatges amb superfícies reduïdes. El fet de poder prescindir d’un barandat pot ajudar a donar més sensació d’amplitud. Amb tot, la separació entre els dos espais es pot fer mitjançant una barra que
VIU Tarragona | 88
pot estar adossada a la paret i que, fins i tot, pot ser plegable. La barra es pot utilitzar per fer àpats ràpids o esmorzars, en un estil de vida més informal. El fet de poder veure la televisió des de la cuina o simplement xerrar amb les persones que no es troben en aquell moment cuinant faciliten les relacions personals. També es pot disposar de taules petites amb
rodes per tal, a banda de ser un bon moble separador, d’element de suport al menjador en moments puntuals.
rectes i pures, que serveixi per a cuinar i com a taula de treball, és una bona idea en habitatges com lofts d’espais oberts.
La integració de la cuina amb el menjador es fa amb línies depurades, acabats en fusta o tons suaus, electrodomèstics amb plafons o un menjador funcional que s’adapti a tot.
La barra es pot utilitzar per fer àpats ràpids o esmorzars
Situar una gran illa, de línies
Març-Abril 2015
MBINTERIORS
CUINES PERSONALITZADES · PORTES D’INTERIOR · ARMARIS A MIDA · VESTIDORS · PARQUETS · REFORMES INTEGRALS · ASSESSORAMENT DECORATIU A MBINTERIORS desenvolupem projectes personalitzats, creant espais a la mesura de l’estil de vida i les necessitats de cada client. Traduïnt-les en ambients acollidors. Uns projectes que fem realitat treballant amb productes de qualitat, disseny i innovació i amb les marques de major prestigi del mercat.
MBINTERIORS · C/ Mossèn Ritort i Faus, 4 bis · 43002 Tarragona Mòbil: 695 663 703 · Telèfon: 977 240 384 · mail: info@mbinteriorisme.com
www.mbinteriorisme.com
CUINES INTERIORISME
El centre de la cuina
Espais per posar les plaques de cuina que s’utilitzen també com a llocs de treball i piques. Una varietat infinita VIU Tarragona
Sintètiques, de pedres naturals i acer inoxidable. Tres dels materials més importants per triar una de les peces clau de qualsevol cuina. El material sintètic és l’opció per la qual més usuaris es
decanten, el que està més de moda. La duresa, adaptabilitat, higiene i la gran varietat de colors, estils i textures, són els principals avantatges d’aquest estil d’elements per a les illes.
reixen la tradició i els materials naturals. Són realment durs, tenen un component d’autenticitat innegable així com d’exclusivitat. Contra el que pugui semblar, hi ha molta varietat.
La pedra natural, com el granit i el marbre està destinat a aquelles persones que prefe-
L’acer inoxidable és un material que sembla destinat als professionals del món de la
cuina o, els aficionats a la gastronomia. Així, les cuines dels restaurants acostumen a fer servir aquest material per la seva higiene. La seva bellesa també és un dels factors en alça, com la sensació de viure en un ambient industrial en els habitatges que estan decorats amb aquest estil.
El material sintètic és l’opció per la qual més usuaris es decanten
VIU Tarragona | 90
Març-Abril 2015
SALES D'ESTAR INTERIORISME
Sales d'estar amb possibilitats
El lloc favorit per molta gent. Fer-lo còmode és indispensable Redacció
La sala d’estar, moltes vegades integrada en el mateix menjador en un intent de tenir dos ambients en el mateix espai, és on es fa vida en un habitatge. El sofà s’ha convertit en un moble indispensable des d’on veure la tele fins a sopar un entrepà, llegir o simplement descansar. Fer d’aquesta habitació de la casa un lloc més confortable és un dels reptes principals. Si la sala és estreta, cal posar el sofà al fons i que aquest moble tingui potes perquè això li dóna un aspecte més lleuger. La taula, rodona, perquè es converteix en un obstacle més petit. Com-
VIU Tarragona | 92
bina-ho tot amb una butaca i una còmoda que pugui servir de moble d’emmagatzematge. Una altra manera d’aprofitar l’espai és posar una lleixa sobre la finestra per ubicar-hi els llibres. A banda de tenir-los en un lloc visible, donen més sensació de caliu.
idea és situar la taula enganxada a la paret per deixar més lloc al mig. La taula pot ser desplegable, un fet que permet tenir més convidats sense que això comporti un moble més gran.
El sofà s’ha convertit en un moble fonamental
Per guanyar metres, una bona opció és incorporar la terrassa. En el lloc que ocupava aquest espai obert es pot situar un racó de lectura o bé una zona de treball. També es pot posar un sofà. Si la sala d’estar i el menjador formen un sol espai, una bona
Març-Abril 2015
PASSADISSOS INTERIORISME
No només una zona de pas El passadís pot tenir una utilitat afegida a banda de connectar diferents zones de la casa.
VIU Tarragona
El passadís sol ser una zona fosca i infrautilitzada en cada casa. Aquest espai s’utilitza -és la seva principal funció- per connectar les diferents zones de l’habitatge però també pot tenir d’altres funcions si es tenen les idees clares. Si es vol guanyar un espai per tenir més emmagatzematge extra, es pot situar un petit armari que tingui els mateixos acabats que la paret. Aquesta opció és molt vàlida per cases amb dos o més plantes. L’armari se situaria al replà. Perquè el passadís no sigui tan fosc, una opció és instal·lar un armari amb portes de vitralls. D’aquesta manera es guanya un lloc per guardar coses i aporta més llum. En aquest
VIU Tarragona | 94
sentit, també es pot situar una lleixa a la paret i omplir-la de quadres o gerros o tot tipus d’objectes personals. Una decoració que aportarà calidesa al passadís. De vegades, la sensació és que aquesta part de la casa és petita. Per augmentar la sensació de profunditat i grandària, una catifa allargada a terra i pintar la paret del fons amb una tonalitat fosca en contrast amb les parets del costat, aporta profunditat.
Es pot situar un petit armari que tingui els mateixos acabats que la paret Si el passadís no és massa alt -unes golfes, per exemple- utilitzar paper pintat de ratlles verticals aporta una sensació de més alçada a l’espai.
Març-Abril 2015
PUBLICITAT INTERIORISME
La companyia natural
Instal·lació i manteniment de plantes d’interior
9.95€ + i.v.a / mes
Inclou: • instal·lació de hidrojardinera i plantes naturals • assistència quinzenal per tasques de manteniment • substitució en cas de símptomes carencials Recents estudis científics han demostrat que la proximitat de les plantes vives es molt beneficiosa per la salut de les persones que permaneixen en espais tancats. Les plantes absorbeixen el CO2 que els humans expulsem al respirar ja que ens proporcionen oxigen, imprescindible i beneficiós per la seva puresa. Alhora, les plantes aporten una adequada humitat al ambient i absorbeixen tant l’electricitat estàtica produïda pels aparells electrònics que ens envolten, com les partícules microscòpiques de la pol·lució atmosfèrica.
Crea amb Hidrorent un ambient elegant, agradable, relaxant, i sobretot, natural. Tel. 636 628 728 | Visita’ns a www.facebook.com/hidrorent | www.hidrorent.com | info@hidrorent.com
Març-Abril 2015
VIU Tarragona | 95
BANYS INTERIORISME
Bany blanc
Torna el color més clar de tots, aquell que aporta més llum a la zona més higiènica de la casa Redacció
Si es disposa d’un bany amb una finestra per la qual pugui entrar llum en abundància, aleshores tot és perfecte. Si el color blanc és aquell que predomina, tindrem una zona diàfana, amb una sensació d’higiene i puresa total, ideal. Doncs bé, el blanc ha tornat per quedar-se. De fet, mai no
VIU Tarragona | 96
ha marxat. Aquest color sempre ha estat un dels favorits pels usuaris per aquesta part de la casa tot i que fa alguns anys va perdre protagonisme envers d’altres colors que es van posar més de moda.
El blanc ha tornat per quedar-se. De fet, mai no ha marxat
Per tal d’evitar que el bany sembli massa fred, es recomana que el terra sigui d’un color càlid, com rajoles que imitin la fusta. La fusta, precisament, pot ser un bon material per tal de donar calidesa en alguns accessoris. La presència de tovalloles o elements tèxtils en diferents parts d’aquesta habitació són molt útils a l’hora d’aportar confort i crear una atmosfera més agradable.
Març-Abril 2015
PUBLICITAT INTERIORISME
anunci 175 X 125 revista viu tgna 140225 - 25/02/14- 16:08
ESTUFA LLENYA
ESTUFA PELLETS
CALD. GASOIL
CALD. GAS
SOLAR
LLAR CALD.
CALD. LLENYA
CALD. LLENYA flama inversa
CALD. BIOMASA
Estufes i calderes de pellets, calefacció amb energia renovable, ecològica i econòmica Funcionament automàtic Programables en horari i temperatura
PER AIGUA I PER AIRE.
OPTIMITZACIÓ DE LLARS EXISTENTS
"SUMINISTRE INMEDIAT"
SI DISPOSA D’UNA LLAR DE FOC D’OBRA OBERTA, LI COL.LOQUEM UN INSERT AMB LES MÍNIMES MOLÉSTIES, AUMENTANT SET VEGADES EL SEU RENDIMENT
Març-Abril 2015
VIU Tarragona | 97
HABITACIONS INTERIORISME
Personal i intransferible
Fer del teu dormitori el lloc especial de la casa
Hi passem moltes hores però no ens n’adonem perquè estem dormint. Amb tot, el dormitori diu molt de nosaltres, de la nostra personalitat i dels nostres gustos i aficions VIU Tarragona
Decorar-lo amb allò que més ens agrada pot provocar un canvi total en aquesta habitació. Utilitzar llençols i cortines sense estampats, d’un sol color i reservar la policromia per coixins i complements. El cotó i el lli són els teixits que millor transpiren. A les parets podem mostrar les nostres aficions: si ens agrada la fotografia, podem penjar bones col·leccions
VIU Tarragona | 98
d’imatges, o bé alguna pintura sobre el capçal del llit o paper pintat en tota l’habitació. Ara bé, els colors neutres afavoreixen la relaxació en una habitació destinada al descans. La fusta ha de ser la gran protagonista perquè aporta calidesa i és un material noble, sense oblidar que la barreja d’estils aporta personalitat a l’estança. A l’hivern es poden utilitzar catifes per guanyar calidesa -ideal per quan vas
descalç-, sempre i quan siguin d’un sol color per tal de no recarregar aquesta estança. La llum és primordial. Que sigui la necessària, poca, per tal d’afavorir el descans i que surti d’una làmpada sobre una tauleta de nit.
Els colors neutres afavoreixen la relaxació en una habitació destinada al descans
Una de les coses que més poden ajudar a la personalització del dormitori és poder associar l’habitació a alguna aroma, fragància. Rosa o lavanda són algunes de les més indicades.
Març-Abril 2015
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
GCD Estudis i projectes, materials i assessorament Grup GCD és una empresa liderada per dos joves Gustau Comes Dalmau i Carlos Mansilla, que han apostat per vèncer la por natural del sector de la construcció i han trobat la seva oportunitat en un nínxol que requeria més especialització i personalització d’uns serveis que a causa de la conjuntura econòmica s’estaven perdent. Amb treball i tenacitat estan aconseguint posicionar-se com a referents en el sector de la construcció i materials d’avantguarda de la província.
Si alguna cosa els caracteritza és la seva contínua i activa lluita per estar a l’última en els productes més innovadors del sector i avançar per tal de poder oferir un servei de qualitat i productes singulars. En GCD qualsevol projecte és possible, no hi ha repte que no acceptin i escull que no es proposin salvar.
Gustau i Carlos, els gerents. La seva premissa: Treballar colze a colze amb els seus clients per aconseguir els millors resultats
Els especialistes diuen la seva i participen del formats col·laboratius de GCD
SHOWROOM: Av. Rovira i Virgili 66-68, Local 11-13 · 43002 de Tarragona Tel. 977243364 info@grupgcd.com • www.grupgcd.com Segueix-nos a:
Març-Abril 2015
VIU Tarragona | 99
DESPATXOS INTERIORISME
Zona de treball
Un espai per poder utilitzar de despatx, una necessitat que creix Cada vegada hi ha més gent que treballa des de casa. Això és degut als nous formats laborals, les noves tecnologies, el fet de treballar com autònom, etc. VIU Tarragona
Així molts ciutadans han hagut d’habilitar un espai en l’habitatge per poder destinar-lo a despatx. Aquest, però, no ha de ser necessàriament un lloc qualsevol, fosc, mal organitzat i gens atractiu, ans el contrari, pot ser un espai atractiu i que, ben pensat, pot integrar-se en la decoració de la resta de la casa.
VIU Tarragona | 100
El primer que cal fer és triar la zona més tranquil·la de la casa. Si es disposa de llum natural, serà perfecte i caldrà que no hi hagi massa elements que distreguin la concentració de la persona que farà servir aquest despatx improvisat. Pot tractar-se d’una zona que estigui connectada al dormitori o que estigui d’esquena a la sala d’estar -moltes vegades,
la zona que queda buida rere el sofà pot ser una bona opció-. Hi ha habitatges que destinen una de les seves habitacions per a possibles convidats. Normalment, les visites no es produeixen molt sovint i, per tant, en lloc de tenir una zona desaprofitada pot tenir un ús com a espai de treball. Una altra opció és situar una taula i una cadira al passadís,
sempre i quan aquest sigui prou ample. La cadira i la taula no seran purament d’oficina, sinó que poden integrar-se en la decoració amb mobles antics de fusta.
El primer que cal fer és triar la zona més tranquil·la de la casa
Març-Abril 2015
Al teu aire
Com n'és d'important una bona climatització
ELECTRICITAT TARRAGONA, S.L. Des de 1975, 40 anys al seu servei
Instal·lacions i manteniment d’electricitat Domòtica - Telecomunicacions - Lampisteria - Gas - Calefacció - Aire condicionat - Energia solar
Venda de sanitaris, aixetes, mampares, mobles de bany, accessoris i electrodomèstics
Un dels fets que no pot passar desapercebut a l’hora de plantejar la construcció d’un habitatge o d’entrar a viure-hi és la climatització. N’hi ha de moltes menes, tot depenent de les nostres necessitats i capacitats econòmiques, així com de les característiques de la casa on anem a viure. Mantenir una casa ben climatitzada pot estalviar maldecaps de l’estil de refredats (canvis sobtats de temperatura) i econòmics (mal aïllament tèrmic). El primer que cal és aïllar tèrmicament l’habitatge. D’aquesta manera s’impedeix que s’escapi l’escalfor a l’hivern o que penetrin les altes temperatures del carrer a casa nostra. És fonamental que les finestres i les portes estiguin ben tancades, hermètiques, un fet que ajuda molt a regular la temperatura de la casa. En aquest sentit, els vidres no són
Març-Abril 2015
un aspecte menor a tenir en compte. Instal·lar vidre tèrmic o làmines aïllants a les finestres pot ser de gran ajuda. Un dels fets que s’oblida molt sovint és el de revisar els aparells de climatització. Amb l’ús, l’aire condicionat perd eficiència i cal que un tècnic el revisi periòdicament per tal d’assegurar-ne el correcte funcionament, amb l’estalvi energètic que això suposa. No cal passar per alt que altres elements com les canonades i les calderes també han de tenir un bon aïllament per evitar les pèrdues de calor. El terra (cada vegada hi ha més gent que aposta per una mena que procura calor radiant) i el sostre també han d’estar ben aïllats per tal de mantenir l’habitatge amb una temperatura constant i evitar els corrents d’aire i el pas del fred i la calor.
Demani pressupost, li fem a mida C/ Reial, 23-A · 43004 Tarragona
Tel. 977 24 05 05
correo@electricidadtarragona.com www.electricidadtarragona.com
TELES INTERIORISME
Teles amb estil
Passen inadvertides, però aporten el punt d’elegància necessari
No saber què posar en un racó del menjador i, quan ho fas, t’adones que allò no va. El simple de fet no de redecorar tota l'habitació sinó de canviar petites peces pot ser la clau de l’èxit VIU Tarragona
Així, situar una butaca amb un coixí i una manta que encaixin perfectament pot aportar l’encant necessari. En aquest sentit, cal veure les oportunitats que ens ofereixen els mobles vells o antics. Abans de desfer-se d’alguns d’ells, es pot contemplar la possibilitat d’entapissar aquestes butaques i donar-los, d’aquesta manera, l’estil que nosaltres volem. Entapissar també és vàlid per sofàs que ja compten amb un bon grapat d’anys a casa. Si es fa de nou, el moble rejoveneix i té corda per estona, però també cal recordar que es poden fer fundes amb les
VIU Tarragona | 102
quals podem canviar més sovint l’aparença del nostre sofà. Els coixins poden tenir fundes de doble cara, és a dir, que la tela sigui diferent segons com els posem i, d’aquesta manera, la varietat d’estils pot enriquir tota l’habitació. Una nova tendència adapta l’estil rústic en espais moderns. Conserva la calidesa i l’encant d’allò que pertany al camp però amb uns colors més clars i renovats.
Canviar petites peces pot ser la clau de l’èxit
Març-Abril 2015
CATIFES INTERIORISME
Doble catifa
Una solució per crear atmosferes més càlides VIU Tarragona
S’està imposant a tot arreu. Ja no n’hi ha prou amb una sola catifa sinó que, sobre una de molt grossa, se’n posa una altra que faci contrast. Moltes d’elles simulen pells d’animals salvatges com podien ser zebres o lleopards, per exemple. Els colors de la catifa de sota
VIU Tarragona | 104
solen ser més neutres, deixant les tonalitats més arriscades per la de sobre. S’utilitzen motius geomètrics, ratlles i fins i tot quadres. La combinació d’estils provoca que es transmeti més frescor, una sensació d’innovació que, amb els mobles adients, fan que la decoració de l’estan-
ça i de tot l’habitatge tinguin més sentit. En el cas de les pells d’animals, es col·loquen, sovint, en diagonal, un fet que aporta dinamisme.
possibilitat de canviar sovint de catifes dóna un aire de renovació de l’habitatge i fa que la moqueta sigui menys avorrida.
La doble catifa ja comença a ser una tendència però també s’aprofita per actualitzar alguns habitatges que estan equipats amb moqueta. La
La combinació d’estils provoca que es transmeti més frescor
Març-Abril 2015
DETALLS INTERIORISME
Un racó, una solució
Espais que semblen destinats a quedar buits, per petits o per no tenir un ús clarament definit VIU Tarragona
Cada habitatge té un racó que no té una utilitat clara. Poden ser espais petits, al costat d’un armari o sota una finestra o entre la butaca i la llibreria. Deixar-los buits és desaprofitar les possibilitats que ens donen i, de pas, deixar de donar un toc personal al nostre habitatge. Les parts de la casa que estan a prop de les finestres acostumen a ser llocs on no sé sap què posar. Posar una caixonera
VIU Tarragona | 108
enganxada a la paret i, a sobre, unes lleixes que permetin obrir la finestra sense problemes és una bona idea. També, en la zona en què es pot tenir la llibreria, al costat d’una finestra. Posar una chaise longue permet crear un racó de lectura molt agradable. Una altra idea és situar una barra de fusta que recorri tot el llarg de la cuina en la part que no hi ha els focs. Sota d’ella es poden posar calaixos i en un dels extrems, buits a la part
baixa, pot ser utilitzat com a zona d’esmorzar.
Posar una chaise longue permet crear un racó de lectura molt agradable En les cases que tinguin una cuina amb accés a la terrassa, si es disposa d’un espai previ a les portes sense cap utilitat, es pot col·locar un petit office amb
un banc, una taula i una cadira, ideal per crear una zona per esmorzar o bé berenar amb llum natural. Una de les solucions més pràctiques és posar una prestatgeria sota tot l’ample de la finestra amb calaixos per guardar coses. Sobre la finestra, una prestatgeria serveix per tenir caixes grans on es guarden objectes que s’utilitzen molt de tant en tant.
Març-Abril 2015
MATERIALS GISBERT, som una empresa familiar fundada fa 50 anys a la població de Jesús (Tortosa) que primer ens vam dedicar a la fabricació de mosaic hidràulic i des de fa 30 anys vam especialitzar-nos en la comercialització de materials per a la construcció. Durant aquest temps, hem estat ampliant el nostre negoci per a donar els màxims avantatges als nostres clients, fins assolir -tot just fa dos anysdos punts més de venda al Polígon Alba de Vila-Seca, el qual subministra tota mena de materials per a la construcció i la botiga GISBERT INTERIORS situada a la Rambla President Macià, 4 de Tarragona, podreu trobar els productes que necessiteu per fer realitat la vostra llar.
MATERIALS PER A CONSTRUIR ELS VOSTRES SOMNIS Tarragona. Rbla. President Macià, 4 local 9 | Tel. 977 242 363 | gisbert.interiors@materialsgisbert.com
Vila-seca. Pol. Alba, C/ Del Molí, 9 | Tel. 977 396 954 Jesús-Tortosa. Ctra. C-12 km20 | Tel. 977 500 306 | Mòbil 689 723 420
www.materialsgisbert.com
SALUT
BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS
Entrevista al doctor Kepa Amillano
«Anar a Houston és una ximpleria» Parlem amb l'oncòleg especialista en càncer de mama i responsable de la unitat d’investigació de l’Hospital Sant Joan de Reus
VIU Tarragona | 110
Març-Abril 2015
HAIR Rafa Marrasé
Què és el càncer de mama? És una malaltia molt important perquè és el càncer més freqüent en dones, sobretot entre els 40 i 70 anys. És un problema per a la societat. Per què passa més en la franja d’edat que vostè comenta? Per saber perquè aquesta malaltia té més incidència en dones d’aquestes edats que amb dones més joves hauríem de saber d’on ve aquest càncer i ara no ho sabem. Hi ha molts factors, un d’ells és hormonal. Vol dir que, segons com té la regla una dona això influeix a poder desenvolupar la malaltia? Sí, és un dels factors clàssics. El fet de tenir la menarquia, la primera regla, més tard del que és normal, podria ser un dels factors per tenir càncer de mama. Però això no vol dir que hagi de passar. També hi ha factors dietètics, socials… Quan parla de factors dietètics vol dir que hi pot haver algun aliment que afavoreixi l’aparició d’aquest càncer? En tots els càncers es parla que hi ha productes que poden donar problemes, però jo em refereixo a tenir una dieta saludable. Si mengem de forma equilibrada, amb pocs greixos i tenir un estil de vida sa, fent esport, ajuda a evitar aquest càncer. La prevenció, doncs, és clau. Efectivament. Hi ha una prevenció primària, que és intentar evitar la malaltia i una de secundària que fa referència a què, un cop tinc la malaltia, intentar diagnosticar-la el més ràpid possible. Al càncer de pulmó, per exemple, la prevenció primària seria deixar de fumar. Al càncer de mama no tenim aquesta possibilitat perquè, tal com he dit abans, no en sabem la causa directa. La causa secundària, però, sí que és molt important, i per això fem les mamografies.
Sempre que parlem de càncer de mama, fem referència a dones, però hi ha un 1% d’homes que també desenvolupen la malaltia. Per què uns homes sí i uns altres no? És el mateix tipus de càncer? És cert que hi ha una part de la població masculina que pateix el càncer de mama però no sabem per què. Hi ha un component hormonal, però tenim molt poques dades perquè està poc estudiat en homes, i més si es té en compte la quantitat d’estudis que hi ha en dones. En haver-hi pocs casos, no hi ha grans estudis i és difícil saber quines són les causes.
«El de mama, és el càncer més freqüent en dones, sobretot entre els 40 i 70 anys» Els símptomes i la detecció de la malaltia són iguals en homes i dones? És diferent. En dones hi ha dos tipus de detecció: la mamografia d’screening, que és aquella que es fa en dones que no tenen cap símptoma, que es realitza a totes a partir dels 50 anys cada dos anys i que, de vegades, pot aparèixer una taca, microcalcificacions, i és aleshores quan ho podem diagnosticar. El gran percentatge de diagnòstic en dones es fa mitjançant aquest tipus de mamografies. Abans dels 50 anys o pacients que no es fan aquestes mamografies, la manera de detectar-ho és tocant-se, notant algun petit bony. En homes s’ha de fer així perquè no es pot fer mamografia perquè la glàndula mamària de l’home és molt petita. En un article al The New York Times es plantejava si era convenient fer aquest tipus de mamografies en massa perquè això, segons explicava l’autor, podia crear un cert estrès en el pacient perquè moltes vegades es produïa el que s’anomena un fals positiu, és a dir, la mamografia revela
& BEAUTY
CENTRE ESTÈTIC CAPILAR
Un dels efectes secundaris més freqüents i traumàtics de la quimioteràpia és la pèrdua sobtada del cabell (Alopècia temporal, reversible, no cicatricial) per l’alteració dels folículs pilosos. Els agents quimioteràpics (citostàtics) produeixen una interrupció de l’activitat mitòtica característica en la fase anàgena (efluvi anàgen), provocant una alopècia, donat que en aquesta fase anàgena es troben el 90% dels cabells. Es desencadena als 15-18 dies de l’inici de la quimioteràpia tot fent-se evident aproximadament al mes de tractament. Afecta principalment el cuir cabellut, i pot afectar altres parts del cos, com les aixelles, braços, cames, celles i pestanyes. Des del maig de 2013, Daniel Céspedes, estilista de renom en la indústria de la moda i la postisseria, dirigeix el seu propi centre estètic capil·lar al carrer Gasòmetre, 4. Hair&Beauty (www.pelucastarragona.es) és l’únic centre exclusiu i especialitzat en estètica oncològica i alta postisseria capil·lar a Tarragona, un espai tranquil i acollidor, atès pels millors professionals en cabina privada per a preservar la intimitat dels seus clients. «És de vital importància l’atenció tan sols per experts qualificats, entregats y humanament sensibles per a poder assessorar i mantenir en perfectes condicions la millor opció del sistema capil·lar durant tot el procés de quimioteràpia», explica Céspedes . Especialistes en alta postisseria, cobreixen les necessitats de persones afectades per diferents menes d’alopècia, ja sigui reversible com a efecte secundari a la quimioteràpia, o pròtesis capil·lars a mida per a clients amb pèrdua de volum i densitat, alopècia difusa, areata, universal o cicatricial entre d’altres.
Tal i com comenta Céspedes, un dels requisits més importants a l’hora de determinar una peça de qualitat, és la matèria primera, la mateixa amb la que treballen les seves peces artesanals; el cabell verge europeu. A diferència de la majoria, on el cabell indi o asiàtic ha estat processat en àcids (tots ells sense cutícula) i anomenat simplement com a “perruques de cabell natural”, Hair&Beauty és un dels pocs centres que ofereixen el millor i més cotitzat cabell per a elaborar la postisseria. Conegut com l’or del pèl, el cabell verge europeu és, sens dubte, la matèria primera més exclusiva, un diamant en brut. La millor perruca o sistema capil·lar del món és aquella que se sent com si es tractés del propi cabell, i així és primordial la comoditat , indetectabilitat, seguretat i innovació, tot reproduint l’estructura cranial i la curvatura frontal a través d’una presa correcta de les mesures i la plantilla. Hair&Beauty, també desenvolupa una col·lecció d’alta postisseria i perruques de microfibra i cabell natural verge europeu en diferents tallatges per a aconseguir un ajustament perfecte i ser estilitzades a l’instant, sent així els sistemes més efectius per a urgències i pressupostos més econòmics. Tots aquests sistemes s’elaboren en diferents mides, i assenyala Céspedes que són essencials per a un ajustament perfecte. Ni tothom no té el mateix cap, ni hi ha una perruca per a tots els perímetres . A més, es personalitzen per a cada client per tal de recrear l’estil més semblant al propi, tot aconseguint un look molt natural sense que es percebin canvis en la imatge, tot embellint de forma natural i recuperant la identitat de cadascú. Daniel Céspedes. Director de Hair & Beauty Gasòmetre, 4 · 43001 Tarragona | Telèfon 977 221 271
www.pelucastarragona.es | info@pelucastarragona.es
ENTREVISTA SALUT un possible tumor i després, mitjançant una segona mamografia o, fins i tot, una biòpsia, es descartava. Què en pensa? Ara hi ha molt debat però el que és evident és que fent aquestes proves periòdiques a tota la població femenina a partir de certa edat, aquest screening, la supervivència de les pacients augmenta significativament. Quan alguna de les pacients arriba a la consulta perquè diu que s’ha detectat un bony i li comences a fer proves com una mamografia, una ressonància o, fins i tot, en aquelles a les que fem un seguiment, una biòpsia, és evident que generes un neguit, però s’ha de fer perquè gràcies a aquestes proves podem salvar la vida de les pacients. Hi ha d’altres casos on, per exemple, això no està demostrat. En el cas del càncer de pròstata en els homes es fa una prova de PSA (segons les sigles en anglès: antigen prostàtic específic, un marcador d’aquest tipus de càncer) que no és fiable del tot. Pot resultar negativa i que hi hagi càncer, o positiva i que no n’hi hagi. En aquest tipus de malaltia fer aquesta prova, per exemple, no ha demostrat més supervivència, tot el contrari que en les mamografies. Quants tipus de càncer de mama hi ha? El càncer de mama és molt heterogeni. Com més estudiem més tipologies descobrim. Abans miràvem la cèl·lula i en base això agrupàvem els càncers. De fa 10 o 15 anys, però, filem més prim i parlem de perfils mol·leculars i genètics. Hi ha 4-5 grups perfectament diferenciats des de la seva aparença, la velocitat en el seu creixement i, sobretot, la seva resposta als tractaments. Cap on van les investigacions? A cada cèl·lula busquem una diana per poder atacar i matar la cèl·lula. Això ha passat en les pacients de Her2 positiu. El Her2 és una diana i ara ja tenim tractaments anti Her2. Aquests càncers representen un 30% de tots els de mama que hi ha, tal
VIU Tarragona | 112
com passava fa 20 anys, però ara podem curar-lo millor gràcies a aquests tractaments específics, són teràpies dirigides. Cada cop es parla més d’una medicina personalitzada. Entenc, pel que vostè diu, que anem per aquest camí, oi? Sí. No tothom amb el mateix tipus de càncer el desenvolupa d’igual manera. Els nous tractaments que surten són de biologia mol·lecular, els tractaments diana que hem esmentat abans. Ja no surten nous tractaments de quimioteràpia. S’està deixant de banda la quimioteràpia? Aquesta és la tendència però totes les dones s’han de sotmetre al tractament bàsic (quimioteràpia) perquè és el que ha demostrat més efectivitat. Els nous tractaments vénen combinats amb quimioteràpia però volem trobar la diana per tractar cada càncer. Volem més efectivitat i menys toxicitat, evitar els efectes secundaris de la quimioteràpia. Tot i ser un càncer molt important, els nivells de curació són molt alts. Hem de ser optimistes? Sí, perquè el nivell de supervivència és del 80-85%, que és molt. En aquest tipus de càncer, a més, tenim nous tractaments contínuament. El fet que sigui una malaltia tan estesa permet fer grans estudis amb moltes pacients i això ajuda. De fet, aquí a Reus, tenim una unitat d’assajos clínics i podem disposar de mol·lècules molt noves, fins i tot abans que s’autoritzin o siguin aprovades, això fa que moltes de les nostres pacients ja disposin d’aquests tractaments de fa anys. Pel càncer de mama tenir una unitat d’investigació és vital. Moltes vegades associem càncer de mama amb extirpació d’un pit. Això sempre és així? No, no cal treure tota la mama, només la part afectada, intentem ser com menys agressius millor. Tant de bo tinguéssim uns tractaments que evitessin
Març-Abril 2015
ENTREVISTA SALUT el fet d’operar i, en aquest sentit, els tractaments mol·leculars van per aquest camí. En molts casos, si podem, en la mateixa intervenció, si hem d’extirpar una mama, fem una reconstrucció tot seguit. S’ha fet sempre això? Fa molts anys que es fa, tot i que en els últims 5 anys ha augmentat per diversos motius: perquè tenim més recursos i perquè la cirurgia estètica dóna uns millors resultats ara que abans. Tothom pot patir un càncer de mama? Sí. Ara sabem també que hi ha entre un 5% i un 10% de càncer de mama hereditari. De fet, tenim una consulta que es diu Consell Genètic on pacients que hagin tingut precedents amb càncer de mama o ovari, es fan un estudi de mutacions genètiques que permeten detectar si estàs més predisposat a patir aquell càncer. I això no seria recomanable que s’ho fes tothom? No perquè hi hauria molts falsos positius. Per exemple, tu i jo ens podríem fer la prova, que hi sortís una mutació i que no tingués res a veure amb el càncer. L’important és la història familiar del càncer de mama (mare, àvia o germana), treure una mostra de la persona que tingui el càncer i, si hi surt la mutació, s’hauria de fer la prova als descendents i si aquests tenen la mateixa mutació, s’ha de fer el seguiment perquè poden desenvolupar la malaltia, però només en aquests casos. A Estats Units hi ha empreses que et fan estudis genètics per saber quines malalties podem desenvolupar. Aquí ja entra el negoci. A Espanya i Europa també hi ha empreses com les que dius. És aquí on intervé el Consell Genètic de què hem parlat abans. Si la meva família no ha tingut cap problema amb el càncer però jo em faig la prova i em surt, no vol dir que la mutació tingui a veure amb aquesta malaltia.
VIU Tarragona | 114
Reus és l’hospital de referència en el tractament del càncer a la demarcació. Abans vostè ha explicat que disposen de mol·lècules per poder fer assajos clínics amb pacients. Quin és el paper d’aquest centre hospitalari en el panorama del càncer? Nosaltres formem part de diversos grups d’investigació en el càncer de mama. La nostra unitat col·labora amb els dos grups d’investigació d’aquesta malaltia més importants d’Espanya i d’Europa, que són SOLTI i GEICAM. La nostra tasca aquí a Reus ha fet que el grup SOLTI ens hagi atorgat la certificació de Centre Excel·lència el 2014, això vol dir que estem entre els 7 millors hospitals en l'àmbit d'investigació de càncer de mama de tota Espanya. Això és molt important i ho hem aconseguit en només 4 anys. De debò? Sí, mira et posaré un exemple. Hi ha un medicament, el Pertuzumab, que es fa servir per al tipus Her2, i que és un tractament que ha revolucionat el món de l’oncologia, ara s’ha aprovat i es dóna com a tractament arreu però que les nostres pacients l’han pogut utilitzar des del 2010. Quanta gent forma la unitat d’investigació? La unitat d’investigació de l’Hospital Sant Joan de Reus és per a tots els tumors, no només el de mama. El nucli real de la unitat són tres infermeres que coordinen tot. Jo sóc el responsable de la unitat, m’envien les propostes dels assajos i amb el meu equip decidim quins són interessants i els desenvolupem a través de les tres infermeres. Quanta gent participa en un assaig clínic? Depèn. Habitualment són estudis internacionals que comporten entre 500 i 1.000 pacients. A Reus n’hi hauria entre 5 i 8. Que l’hospital de Sant Joan participi en estudis d’aquesta envergadura és molt important. Aquesta és una dada molt in-
teressant perquè, tradicionalment, sempre hem cregut que per tenir una bona assistència mèdica calia anar a Barcelona o a Houston. Això és una cosa que sempre m’ha sorprès. Jo vinc de Donosti i tot això no existeix. La marca Barcelona és brutal en tota la medicina. Hi ha gent que vol una segona opinió, cosa que és totalment respectable, però moltes vegades, quan els pacients van allà els hi diuen que ells no disposen dels assajos que tenim a Reus. Són una potència, doncs. Sí, això passa en la majoria de casos però hi ha centres a Barcelona realment molt importants, el més gran seria la Vall d’Hebron. Amb aquest centre treballem braç a braç. Hi ha un especialista que passa consulta aquí una vegada a la setmana i nosaltres enviem allà un responsable de Consell Genètic. Vall d’Hebron és, possiblement, l’hospital de tota Europa amb més assajos clínics, el que té més mol·lècules noves. Ser el germà petit de Vall d’Hebron és un privilegi. I anar als Estats Units? Em fa molta pena que la gent hagi de marxar als Estats Units. Aquest tipus de malalties les has de passar a casa i prop de la teva família. Coneixent aquest món, sempre dic que si ho pots fer a casa teva, molt millor. L’oncòleg té l’obligació de facilitar-li al pacient el millor tractament possible i si existeix una mol·lècula bona, que el pot ajudar, hem de fer que el pacient hi tingui accés. I si parlem d’aquest tipus de mol·lècules, o les tenim aquí o les tenim a Barcelona, no hi ha més. Anar a Houston és una ximpleria. Un dels grans savis de l’oncologia és el doctor Baselga que estava a Barcelona i tenim totes les mol·lècules a través del grup SOLTI. Anar a Estat Units? No. Anar a Barcelona? Depèn i, per sort, molt poques vegades perquè normalment tenim els tractaments aquí i a Barcelona hi ha molts centres que no tenen aquestes mol·lècules.
El cas Angelina Jolie. Es va extirpar els dos pits per precaució. Ho recomana? Angelina Jolie té una història familiar amb molts càncers de mama i ovari, segons ha explicat ella mateixa. La seva mare es va fer la prova genètica i tenia la mutació i al fer-se-la ella, també la tenia. Quan passa això, a Consell Genètic t’informen de les possibilitats de patir un càncer de mama i un d’ovari, aquí és on entra la prevenció. Al càncer de mama no tenim res, però en el cas dels ovaris els podem treure en les pacients que ja han tingut descendència. Com evitar el càncer de mama? Si traiem les dues mames, tenim la prevenció primària o, si no, podem fer mamografies o ressonàncies cada dos anys. L’estadística diu que no hi ha més supervivència si, preven-
«El nivell de supervivència és del 80-85%, que és molt» tivament, trec les dues mames o no les trec. No és, doncs, una pràctica que jo recomani perquè suposa un trauma i un estrès per la pacient. Amb tot, la pacient pot raonar, sempre parlant del cas estil Angelina Jolie, amb precedents familiars de càncer i mutacions genètiques i ella també amb la mutació, que, si no es treu els pits, pot tenir moltes més possibilitats de desenvolupar la malaltia que si no ho fa. Ella, la pacient, pot argumentar que, si no es fa una mastectomia profilàctica, sempre pot tenir el temor a desenvolupar la malaltia, que si arriba s’haurà de fer quimioteràpia, etc. Ara, al Consell Genètic no són contraris a tot això, és la pacient qui pot decidir. Fa uns 10 o 15 anys els metges érem més reticents. L’experiència ens diu que ara hi ha molta més informació. La cirurgia estètica ha millorat molt i es poden fer una mastectomia implantant només les pròtesis i quedant estèticament perfectes. Així es disminueix molt el risc i el resultat estètic és satisfactori.
Març-Abril 2015
Descarga la APP Oficial
Nace un nuevo concepto de entrenamiento
DescĂşbrenos en...
#NaturFitters
www.naturfit.net
CÀNCER DE MAMA SALUT
La gran amenaça El càncer de mama
És el tumor més comú, amb molta més incidència que el segon, el de còlon i recte, i registra uns 450 casos anuals a la demarcació de Tarragona R.M.
Gairebé tothom coneix algú que l’ha patit. El càncer de mama s’ha convertit en el pa de cada dia per a la societat contemporània que, però, està cada cop més preparada per afrontar-lo. La prevenció en forma de mamografies planificades en dones en edat de risc i la millora dels tractaments mèdics fan que parlar d’aquesta malaltia ja no sigui tabú, tot i la seva perillositat. “La cobertura de la mamografia en dones entre els 50 i 70 anys està per sobre del 80%”, explica Jaume Galceran, director de la Fundació Lliga per a la Investigació i Prevenció del Càncer (FUNCA), que remarca que l’augment d’aquest tumor és d’1% anual. La incidència d’aquest càncer a la demarcació de Tarragona és, segons Galceran, la mateixa que a altres territoris i es registren un total de 450 casos a l’any al territori, amb 90 morts cada any. El càncer de mama suposa el 30% de tots els casos de càncer que pateixen les dones i factors hormonals, l’obesitat i els hàbits reproductius -les dones que no han tingut fills tenen un risc una mica més elevat- en són algunes de les causes. “No podem controlar tenir càncer de mama o no, l’únic que podem fer és una bona detecció precoç. D’aquesta manera fer una mamografia cada dos anys a dones entre els 50 i 70 anys és molt important”, assegura Jaume Galceran que puntualitza que la incidència d’aquest càncer no es dismiVIU Tarragona | 116
nueix, però sí la seva mortalitat. Així, el fet de poder fer mamografies de forma regular ha retallat la mortalitat en un 30%. “La supervivència entre els anys 1985 i 1989 era del 67% mentre que les dades que tenim entre els anys 2000 i 2004 eleven la xifra fins al 83%. Això ha estat possible gràcies a les millores terapèutiques i més cultura mèdica de les pacients, en el sentit que les dones, quan es noten un bony al pit, van de seguida al metge”, diu. A la demarcació de Tarragona, el càncer de mama es presenta en 109 dones de cada 100.000 a l’any. La probabilitat de patir aquesta malaltia en dones de fins a 40 anys és del 0,5%, fins a 50 anys és del 2%, 4% fins als 60 anys, 6% fins als 70 anys i 8% si es té més de 80 anys. “Actualment hi ha 7.000 dones a la demarcació que en algun moment de la seva vida han patit càncer de mama. Aquesta malaltia ha augmentat al mateix ritme en totes les societats industrialitzades, on hi ha un estil de vida més sedentari. Amb tot el pronòstic és cada vegada millor, amb tractaments dirigits més eficaços i menys agressius”, explica Galceran.
Març-Abril 2015
ESPECIALITATS ODONTOLÒGIQUES | CENTRE MÈDIC | FORMACIÓ
ÚNICA CLÍNICA DENTAL AMB EL
SEGELL DentalQuality A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA
DentalQuality certifica un grup exclusiu de clíniques dentals independents que treballen sota els més alts i estrictes requisits de qualitat. Només professionals amb vocació i amb un alt nivell de formació i experiència. Equipades amb les darreres tecnologies en equips i tractaments. Apliquen materials de la millor qualitat. Ofereixen una atenció totalment personalitzada i un tractament adreçat a evitar el dolor.
Orthoclinic Tarragona Avinguda Catalunya, 22D Tel. 977 235 976 Orthoclinic Reus. Travessera de Sant Antoni, 15. Tel. 977 345 231
www.orthoclinic.es
CÀNCER SALUT
Testimoni d'una amputació
Lídia Pascual, delegada de la Lliga contra el Càncer a Tarragona, va patir l’extirpació d’un pit fa 16 anys. Ara, des de la seva experiència, es dedica a ajudar a dones que pateixen la malaltia. Rafa Marrasé
«Només pensava en els meus fills. Aleshores tenien 8, 6 i 2 anys i no volia que es quedessin sense mare»
Cinc minuts amb ella i t’adones perquè ocupa el càrrec que té. Lídia Pascual, encarregada del Grup d’Ajuda Mutua (GAM) de la Lliga contra el Càncer de Tarragona i les Terres de l’Ebre, transmet serenor, pau. Ella va passar fa 16 anys un calvari, un trauma en forma de càncer de mama que va desembocar en una amputació de pit que la va tenir mutilada durant 4 anys. Aleshores va buscar consol i ajuda en la Lliga. Ara és ella qui dóna suport a les dones afectades per aquest tumor. “Va ser un moment horrible. Quan em van dir que tenia càncer vaig viure una sensació molt estranya, com si estigués en un malson, pensant que de cop i volta em despertaria”, recorda. Pascual va començar a sospitar que alguna cosa no anava a l’hora quan es va detectar un bony al pit. En una primera revisió, el ginecòleg va pronosticar que allò, aquell bony, no feia “mal aspecte”, però la citologia posterior va evidenciar un tumor. “Em van comunicar la notícia d’una forma molt brusca i això no pot ser. Ara intento conscienciar els metges que cal tenir més tacte”, explica. Desesperada, Lídia Pascual va decidir anar a Barcelona a la recerca d’una segona opinió mèdica, que va confirmar el primer diagnòstic. Va ser a la ciutat comtal on es va fer la mastectomia però la resta del tractament el va seguir a Reus (es va fer 25 sessions de radioteràpia). “Només pensava en els meus fills. Aleshores tenien 8, 6 i 2 anys i no volia que es quedessin sense mare”, recorda.
VIU Tarragona | 118
L’amputació va provocar que hagués de portar una pròtesi externa durant 4 anys, un fet que, però, no va afectar en la seva vida de parella. “El meu marit sempre em va donar suport. Quan va ser l’hora de ferme la reconstrucció, em va dir que no calia que ho fes. El meu fill petit, fins i tot, em preguntava quan em traurien l’altre pit, com si fos la cosa més normal del món”, diu mentre afirma que
el paper de les persones que viuen al voltant del malalt és molt complicat perquè creuen que “no tenen dret a ensorrar-se” i sovint la societat no els hi presta tanta atenció. El primer moment després de l’operació va ser traumàtic per a Pascual “perquè el pit és un signe de feminitat” però va fer el cor fort i va continuar amb la seva vida anterior. “No tenia gens de
ganes de tornar a la feina, però ho havia de fer. Des de la malaltia, no he tornat a fer plans a mig o llarg termini”, assegura. Ella vol donar un missatge d’esperança, d’optimisme davant una malaltia que afecta moltes dones però que també té un alt índex de curació. “Sempre s’associa el càncer amb la mort però des de la Lliga volem transmetre confiança perquè d’aquesta malaltia te’n pots sortir”.
Març-Abril 2015
CÀNCER SALUT
«Des del cas d’Angelina Jolie, la quantitat de dones que demanen informació sobre el càncer de mama ha augmentat»
Entrevista a Carlos Sarmiento Ardaya, cirurgià plàstic amb més de 30 anys d’experiència Rafa Marrasé
Quin és el perfil de la pacient que decideix fer-se una reconstrucció de pit? Hi ha diferents reaccions de les dones quan són diagnosticades de càncer de mama. Moltes de les de més edat només volen passar aquest capítol de la seva vida, la majoria, però, superada la primera etapa de la seva malaltia, s'interessen sobre les possibilitats de reconstrucció. Quanta gent hi intervé? És una malaltia a la qual ens enfrontem en equip. Normalment és diagnosticada per un ginecòleg, amb el suport de psicòlegs, operada per cirurgians i reconstruïda per cirurgians plàstics i tots els implicats tindran com a objectiu tornar la salut integral de la pacient i tenim l'obligació d'informar-les de les diferents opcions de reconstrucció. Com afecta les pacients per-
VIU Tarragona | 120
sonalment haver perdut un -o els dos- pits? Per descomptat que rebre un diagnòstic de càncer i saber que això portarà a una intervenció mutilant, representa un cop psicològic molt important. Encara que tots sabem que hi ha una gran incidència d'aquest tipus de càncer, ja que una de cada 12 dones ho pot tenir i que gairebé representa el 30% de tots els càncers, ningú espera patir-lo. El fet que l’índex de curació sigui de més del 85%, és esperançador. Després de superar la malaltia, si se sotmet a una reconstrucció, la pacient pot recuperar un gaudi ple de la seva vida en tots els aspectes. En què consisteix la intervenció de reconstrucció? La intervenció es pot fer al mateix temps que l'extirpació del teixit danyat i en aquest cas normalment té l'avantatge que passarà menys vegades per quiròfan. Els resultats poden ser més na-
turals i la dona no passa el trauma de veure una mama amputada. Això, però, no sempre es pot fer, ja sigui per la condició física de la pacient o per necessitat d'emprar radioteràpia o altres tractaments addicionals que aconsellen diferir la reconstrucció i, en aquest cas, es fa la reconstrucció en un altre moment.
«Una de cada 12 dones pot tenir càncer de mama, que gairebé representa el 30% de tots els càncers» Quantes menes de reconstrucció hi ha? Bàsicament hi ha dos tipus de reconstrucció: la més senzilla és l'ocupació d'implants per recrear la nova mama i les altres tècniques, més complexes, que són les
que utilitzen teixit de la mateixa pacient i per això s'empra pell i músculs de l'abdomen, esquena, cuixes o glutis. Aquestes últimes tècniques, que són més complicades i requereixen un equip quirúrgic ben entrenat, deixen més cicatrius i necessiten un major temps de recuperació, però generalment es pot reconstruir una mama més natural pel que fa a l'aspecte, tacte i caiguda de la mama i, sobretot, no s'empren materials aliens al pacient. Amb una intervenció n’hi ha prou? En qualsevol cas és normal que es necessiti més d'una intervenció per millorar el resultat, potser adequar a mida i posició de la mama sana o reconstruir el mugró i l'arèola que van extirpar. Són moltes les coses a decidir i les dones han d'estar assessorades i ben informades per prendre la millor decisió en aquests durs moments que han d'afrontar la malaltia i aquesta
Març-Abril 2015
CÀNCER SALUT decisió ha de ser consensuada amb el cirurgià per emprar la tècnica més adequada per a cada cas. Com se senten emocionalment les pacients després de la intervenció? Aquestes pacients s'han d'adaptar als canvis en la seva aparença i sensació respecte al pit reconstruït i també acceptar unes cicatrius addicionals en l’esquena, abdomen o glutis i s'hauria de comptar amb l'ajuda d'un psicòleg per superar aquest moment. Al final, però, totes elles prefereixen haver aconseguit una millor qualitat de vida, una millor imatge el que en definitiva li
dóna confort emocional i l'ajuda a aconseguir una vida social i sexual més satisfactòria. La realització d’aquests tipus d’operacions quirúrgiques ha augmentat en els últims anys? Per descomptat. La població té més informació i la recerca de l’excel·lència en els professionals també ha influït. Una cosa diferent és la de les dones que s'operen preventivament, com l'actriu Angelina Jolie que va anunciar haver-se sotmès a una doble mastectomia a causa que és portadora d'una mutació d'un gen que predisposa a patir càncer de mama. La cantant Anastacia
va declarar que ella també s'havia sotmès a aquesta intervenció. Des del cas de l’actriu nord-americana, que ja es coneix com «l’efecte Angelina», al Regne Unit s'han duplicat el nombre de consultes i de proves genètiques per al càncer de mama, segons assegura un estudi que es publica a Breast Cancer Research. A Espanya no tenim dades però si sabem que el nombre de dones que demanen consell ha augmentat i, si se sotmeten a una mastectomia profilàctica o preventiva, després buscaran una reconstrucció. Quins avantatges i inconve-
nients hi ha a l’hora de fer-se una intervenció com aquesta? Per descomptat que són molts més els avantatges i els testimonis de les pacients així ho avalen. Jo recomano a totes les dones que han patit un càncer de mama que s’informin àmpliament de les possibilitats que tenen i decidir lliurement i conscientment què han de fer sense oblidar que no reconstruir la mama també és una opció acceptable. Quin és el cost d’una operació de reconstrucció de mama? Això depèn de la complexitat de la intervenció, pot variar entre els 6.500 i 15.000 euros.
«Són molts més els avantatges (de la reconstrucció) i els testimonis de les pacients així ho avalen»
VIU Tarragona | 122
Març-Abril 2015
PUBLICITAT SALUT
Marรง-Abril 2015
VIU Tarragona | 123
OCI I GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
Mones de cine
La mà d’un pastisser artesà és garantia de qualitat; perquè la mona tingui èxit, però, no hi pot faltar el tema de moda, la figura del ninot de Disney de torn
VIU Tarragona | 124
Març-Abril2015
Rafa Marrasé
“Si no tens el nino, has begut oli”, explica entre rialles Toni Teuler, de la pastisseria El Trill, en referència al fet que els nens es decanten cap al personatge de moda a l’hora de triar la seva mona. “Enguany es portarà molt Frozen, i ja fa setmanes que hi treballem”, assegura. Tantes com des de passat el dia de Reis. La previsió en la feina de pastisser és vital si es vol tenir tot a punt per l’època més important, en l'àmbit de facturació de tot l’any, Setmana Santa, que suposa, segons Teuler, un 30% dels ingressos del seu negoci.
«Enguany es portarà molt Frozen, i ja fa setmanes que hi treballem» Ell i la seva dona, Joana Trill, són els que dissenyen l’estratègia a seguir tot pensant quina serà la temàtica que tindrà més acceptació entre padrins i fillols. “Fa catorze o quinze anys vaig fer els Gegants de Tarragona. Feien molt de goig, amb uns quaranta centímetres d’alt, però no en vaig vendre ni un. Ara potser tindrien més èxit, la gent se sent més identificada amb aquests elements tarragonins”, diu. Teuler (48 anys), fa un quart de segle que es dedica a la pastisseria. Ho va fer per amor a la seva dona, filla de Josep Trill, que va començar com a pastisser el 1944. “Els meus pares tenien un bar a la vora, el IV Torres, i ens vam conèixer. El meu sogre m’ho va ensenyar tot perquè jo no coneixia res d’aquest món”, admet Teuler, que es troba al capdavant del negoci de fa 7 anys. “No recordo que tingués grans dificultats a aprendre la feina. Sempre costa una mica, és clar, però tot va anar bastant rodat. A més, quan aprens des de sota del tot,
Març-Abril 2015
és molt millor”, afirma. A l’obrador hi ha tranquil·litat absoluta. Teuler té quatre castells de xocolata blanca mig construïts i ara es dedica a rematar cadascuna de les torres. Al costat, l’aerògraf per donar-li el color blau que simuli un mur gelat. És el castell de Frozen, la pel·lícula d’animació que ha estat un èxit total arreu del món i que va esgotar joguines a cabassos durant les festes de Nadal. “Si no t’hi poses amb temps, no podries fer-ho de cap manera”, explica. Així, Teuler preveu fer unes 250 figures de xocolata de totes les mides i, per aconseguir-ho, necessitarà uns 175 quilos de xocolata (blanca i negra). “El pa de pessic és diferent. El fem una setmana abans perquè si no quedaria eixut. Durant dos o tres dies em dedico exclusivament a fer-lo”. La recepta, tradicional, la de sempre.
La Mona continua sent sagrada per la majoria de catalans No fa productes per celíacs perquè a l’obrador sempre hi ha restes de farina a l’aire i necessitaria “uns ventiladors molt potents durant hores a la zona de treball” per no deixar cap rastre. Teuler assegura que, tot i que hi ha gent que prefereix buscar un producte més barat i industrial, la mona continua sent sagrada per la majoria de catalans. “Les mones es continuen venent molt bé. La gent, en festes assenyalades com aquesta, Sant Joan o els panellets, no assumeix riscos i busca un pastisser que li ofereixi qualitat. Veus clients que han tornat perquè saben que allò que els ofereixes és de gran nivell”, diu mentre assegura que, per un pastisser, donar qualitat és bàsic perquè no pot “competir contra les grans cadenes només amb el preu”.
ELABORACIÓ ARTESANAL Fem artesanalment tota mena de MONES: gema amb fruites, xocolata, mantega... i la tradicional d’ou
Pin i Soler, 2 | 43002 Tarragona | Tel 977 218 310 | trill@ono.com
www.pastisseriatrill.com
MONES GASTRONOMIA
Teuler arriba a l’obrador a dos quarts de sis del matí i s’hi està fins a l'una. A la tarda hi torna a les cinc fins que tanca és el descens de les vendes i un altre, no menys important, les millores tecnològiques. “Has de pensar que el meu sogre quan volia muntar nata anava al Serrallo a buscar gel. Calia molt més temps i braços per fer-ho tot”. Assegura que està immunitzat contra les temptacions dolces de cada dia i ni tan sols percep la flaire suggerent de xocolata que domina tot l’espai de treball. “El dolç el tinc més aviat avorrit”, diu rient. Recorda amb orgull una mona en especial en què va fer una gran carpa de circ amb la cara del nen al mig i també un poble dels barrufets que va fer pel seu fillol i fillola, d’un metre quadrat. “Si algú demana encàrrecs especials, cal que avisi amb un mes d’antelació o, com a molt tard i depenent del client, dues setmanes, si no és impossible”, explica mentre remata un castell amb el nino de plàstic que atraurà l’atenció dels més petits. Tot i admetre que les mones continuen sent tan populars com abans, Toni Teuler admet que les vendes, en general, han baixat. “Abans, el que treies de la venda de les mones era un plus, uns ingressos extraordinaris que et servien per fer una inversió nova. El dia a dia de la pastisseria servia per anar vivint. Ara, aquestes dates són fonamentals per a nosaltres”, explica. Ell i la Joana tenen un fill que hauria de ser, en principi, l’hereu del negoci familiar, tot i que ambdós tenen molt clar que no l’obligaran a seguir
VIU Tarragona | 126
els passos del pare i de l’avi. “Aquesta feina és molt dura, molt sacrificada. Si ell ho vol fer, endavant, si no, allò que el faci feliç”, diu Joana Trill. Teuler arriba a l’obrador a dos quarts de sis del matí i s’hi està fins a l'una. A la tarda hi torna a les cinc fins que tanca, molts dies torna a casa a les onze. “És una responsabilitat i quan hi ha feina l’has de fer tu. Abans hi treballàvem sis persones en aquest negoci i ara només som la meva dona i jo”, diu. Els motius? Un d’ells, segons Teuler,
Març-Abril 2015
VIU Casals d’estiu Maig - Juny de 2015
Suplement especial de
VIU Tarragona
En el proper número, tot sobre els Casals d'Estiu de la nostra demarcació.
Si n'organitzes un, no hi pots faltar! CLUBS ESPORTIUS | ACADÈMIES D'IDIOMES | COLÒNIES | CAMPUS D'ESPORTS | CAMPUS ESCOLARS...
Port Tarraco, Moll de Lleida, Bloc 3 M, 43004 Tarragona. Tel. 877 021 702 - info@viutarragona.cat
www.viutarragona.cat
ESPAIS GASTRONOMIA
La Casa Joan Miret
Un espai multidisciplinari per Tarragona L’empresa d’origen torrenc però amb seu a Tarragona, AG Planning, inaugura un nou espai al bell mig de la ciutat com a centre referencial en l’organització d’esdeveniments. La Casa Joan Miret, a la Rambla Nova, serà un espai multidisciplinari on es faran tota mena d’actes. VIU Tarragona
Àpats d'empresa, presentacions de producte, reunions i jornades de treball, exposicions, celebracions particulars, tallers, seran alguns dels actes que acollirà aquest espai. Un indret amb molta història, l'edifici que data del 1859, conservarà l'encant de l'època i estarà obert a la ciutat.
bilitació de l'edifici, mantenint l'essència del mateix. El projecte representa una inversió propera al milió d'euros, una despesa important que representa un gran esforç per ambdues parts, i que es tradueix en una inversió local, ja que es treballa amb proveïdors de la zona. El projecte de la casa Joan Miret es realitza per tal que es con-
solidi com un referent per AG Planning com ho és a dia d'avui el Castell de Tamarit. Ha de facilitar la gestió dels serveis del grup en poder centralitzar bona part de la feina en un mateix espai. AG Planning Grup va néixer el 2003 a Torredembarra com a empresa d'organització d'esdeveniments i gestió d'espais singulars. Després d'uns anys de trajectòria, el 2009 van decidir
traslladar la seva seu a Tarragona per tal de poder satisfer més eficientment les necessitats dels clients. Cal destacar que l'empresa gestiona en exclusiva el Castell de Tamarit amb gastronomia pròpia, i alhora ofereix el seu servei de càtering al Palau de Congressos de Tarragona, entre d'altres espais. També és proveïdor oficial d'hostesses a Port Aventura.
L'edifici que data del 1859, conservarà l'encant de l'època i estarà obert a la ciutat Les sales seran versàtils de forma que les podran adaptar a les necessitats de cada client. La intenció de l’empresa és conservar l'essència de l'edifici mantenint al màxim la seva estructura. Casa Joan Miret serà un espai obert i integrat a la ciutat, del que podran gaudir els tarragonis. Així, Casa Joan Miret tindrà tres sales i un jardí. A part comptarà amb les oficines del Grup AG Planning que es localitzaran a la mateixa planta. L'espai disposarà de cuina pròpia per tal de poder oferir el servei a totes les sales amb la gastronomia del grup. Les sales mantindran les característiques de les construccions de l'època, sostres alts i terres hidràulics. La sala principal tindrà vistes al jardí i les altres dues a la Rambla Nova. La inversió és conjunta amb la propietat de l'edifici, que són els que s'encarreguen de la rehaVIU Tarragona | 128
Març-Abril 2015
HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA
Majestic Barrière, de Cannes
Una de les joies més precioses de la Côte d’Azur, davant del Mediterrani Fèlix Llovell, director de la Guia Gourmand, ens proposa un hotel amb encant en cada revista. Ens traslladem a la Côte d’Azur francesa, al Majestic Barrière, de Cannes Fèlix Llovell Periodista gastronòmic i director de la Guia Gourmand
Construït el 1926, sobre els fonaments d’un castell de 1860, aquest esplèndid hotel, és el punt de partida dels prestigiosos establiments Lucien Barrière de Cannes. Situat sobre la Croisette, davant del mar i el Palau dels Festivals, on tot actor somia amb pujar un dia les cèlebres escales, constitueix una de les joies més precioses de la Côte d’Azur. Protegit de la tumultuosa vida de Cannes per VIU Tarragona | 130
els seus verds i florits jardins, l’hoste troba en aquest deliciós refugi l’ambient intemporal i tot el confort d’un gran palau. Té 265 habitacions i 84 suites. Disposa d’habitacions per a minusvàlids. Durant l’hivern de 2008, el Majestic Barrière va escometre un gran projecte de renovació. Tota la decoració de l’hotel va ser renovada i, prosseguint aquest ambiciós projecte d’actualització, es van iniciar les obres d’una nova ala, que es van inaugurar el març de 2010. Germana bessona de la ja existent, suma 44 suites, inclosos dos penthouses: “El Penthouse
Dior” i el “Penthouse Majestic” que són grans suites de luxe, majestuoses d’estil i grandioses amb una vista meravellosa sobre tota “La Croisette” de la ciutat. En aquesta nova part hi ha també un centre de Spa, l’U Spa amb l’associació de Sisley, la famosa marca de productes cosmètics de luxe, que ofereixen molts serveis com diferents tipus de massatges, hammam, sauna, gimnàs, perruqueria... té una superfície de 450 m2, a més de 2.000 m2 de botigues de luxe.
hotels de Cannes, una autèntica joia de l’hoteleria francesa enfront del mediterrani i la més propera al famós palau dels festivals de cinema que atrau totes les primaveres als grans artistes internacionals.
Majestic Barrière després de la remodelació és considerat, sens dubte, com un dels millors
La novetat de l’any 2011 és l’obertura d’una aula privada de projecció, el “Salon Diane”,
Hi ha també un centre de Spa, l’U Spa amb l’associació de Sisley la marca de productes cosmètics de luxe
Març-Abril 2015
HOTELS PER DESCOBRIR OCI I GASTRONOMIA
«Es va convertir en l’hotel més gran d’Europa l’any 1912»
taurant Le Fouquet’s Cannes, brasseria tradicional de luxe, en la qual l’acreditat xef, Bertrand Schmitt ofereix una exquisida cuina de sabors i refinaments, sota el sol mediterrani. La sala, amb una capacitat per a 80 comensals, la dirigeix Jeremy Bruyere. El celler presenta unes 250 referències. Entre les seves especialitats podem esmentar
un cinema dedicat només als clients de l’hotel, que és un lloc sofisticat, sinònim de privilegis. D’abril a setembre també es pot gaudir del restaurant de la seva platja privada B. Sud. Amb els seus 1.640 m2 de salons i sales de congressos, la seva platja privada, els seus serveis de molt alta gamma, l'acolllida personalitzada i mil i un detalls més, no hi ha dubte que aquest hotel es posiciona com un dels més destacats establiments de França. Membre de la molt selecta “Leading Hotels of of the World”, aquest hotel ha rebut la cinquena estrella del Ministeri de Turisme. El preu de l’habitació doble és de 210/960 euros/dia. Cal destacar també el seu res-
Març-Abril 2015
Salade Fouquet’s Liane Foly, vinaigrette trufée, 26,00€; Dos de loup rôti et poin- tes d’asperges vertes, fricassé de morilles, cappuccino brut Princesse Depardieu, 48,00€; Papillote de cabillaud truffé, girolles sautées et pousses d’épinard Line Renaud, 38,00€; La crème brûlée vanille flambée, tartare de fraise basilic, sorbet fraise, 14,00€. Menú, 43,00€ (entrant, plat principal, 1/2 ampolla d’aigua mineral i 1 cafè); 34,00 € (plat principal i postres, 1/2 ampolla d’aigua mineral i 1 cafè). Menú degustació, 75,00€.
conegudes de Niça i rodalia. La sala té una capacitat per a 100 comensals i la dirigeix Geoffroy Tanguy. El celler conté unes 110 referències. I com especialitats:
Petits farcis niçois, 20,00€; Poulet fermier élevé au gratin, farci au foie gras, 74,00€; Macaroni aux truffes, 45,00€; Mousse chocolat noir, chocolat blanc et sorbet cacao, 16,00€. Menú “L’attrait d’ici”, 73,00€. Menú 6 saveurs, 32,00€. No hi ha dubte que el Majestic Barrière és un dels millors hotels de la Côte d’Azur (Costa Blava) francesa, banyada pel Mediterrani.
Fitxa tècnica MAJESTIC BARRIÈRE 10, La Croisette 06407 Cannes Tel.: + 33 (0) 492 98 77 00. Fax: + 33 (0) 493 38 97 90. Correu electrònic: majestic@cannesbarriere.com fouquetscannes@cannesbarriere.com Web:
www.lucienbarriere.com www.majestic-barriere.com
L’acreditat xef, Bertrand Schmitt ofereix una exquisida cuina de sabors i refinaments A més, un nou restaurant va ser creat i afegit al Fouquet’s: es diu La Petite Maison de Nicole i proposa plats exquisits, pel mateix xef de Le Fouquet’s Cannes, que són especialitats molt VIU Tarragona | 131
RECEPTES GASTRONOMIA
La llagosta Per David Solé
La llagosta lluïsa, xúia o fins i tot, malgrat el lleig del nom, cigala reial, és un crustaci tan car com poc conegut per la seva escassetat Per aquesta raó, si mai en teniu oportunitat, no deixeu de comprar-ne i gaudir de la seva dura i gustosa carn. A continuació us ofereixo una simbiosi entre dos fantàstics productes primaverals, la cigala amb els verds i esfèrics engendres vegetals, conjuntats pel suquet i custodiats per uns satisfaents talls de patata.
El meu amic Hideki agafaria la cua amb la mà esquerra i l’empalaria amb la dreta, després la portaria damunt del foc viu i la socarraria per tot arreu per fer que la carn es separés de la closca. Sense perdre ni un instant la submergiria en aigua amb gel per aturar la cocció, fer que la carn es contragués i així poder-la desposseir més fàcilment de la closca.
Fregir lleugerament les patates per a segellar-les i posar-les després en la cassola on s’hagi de preparar el plaent àpat. Seguidament abocar el brou i afegir una picada feta amb les ametlles, el safrà i el pebre vermell. Quan les patates estiguin gairebé fetes s’incorpora la cua de l’animal a rodanxes i els pèsols de manera que coguin molt poca estona per menjar-s'ho tot al punt.
Només caldrà rectificar de sal i pebre. Estigueu amatents aquesta primavera!
«Una simbiosi entre dos fantàstics productes primaverals, la cigala amb els verds i esfèrics engendres vegetals»
SUC DE LLAGOSTA LLUÏSA I PÈSOLS FRESCOS Ingredients per a 4 persones Una llagosta lluïsa d’uns 800 g 250 g de pèsols frescos i pelats 12 rodanxes de patata d’1 cm de gruix 1 l d’aigua 1 petita fulla de llorer 1 petita ceba 1 tomaca madura 2 alls 1 branqueta de fonoll 4 ametlles Marcona crues Uns brins de safrà Un polsim de pebre vermell dolç Oli d’oliva verge extra Sal Pebre Preparació Separar el cap de la cua de la cigala, obrir-lo pel mig i netejar-lo. A continuació posar una olla al foc amb un raig d’oli i la ceba picada. A mitja cocció afegir els alls picats i quan comenci tot a agafar color incorporar la tomaca picada sense pell ni llavors. Deixar sofregir bé. Abocar l’aigua juntament amb el llorer, el fonoll i deixar bullir uns 10 o 15 minuts amb la tapadora a sobre. Tot seguit colar i reservar la sopeta.
VIU Tarragona | 132
Març-Abril 2015
SERVEI TÈCNIC OFICIAL:
ELECTRO SERVIO CORNELMAT, S.L. C/ Escultor Verderol Nº 10 Bajos 43002 Tarragona telf: 977221664 · Fax: 977 247067 comercial@electro-servicio.com www.electro-servicio.com
SERVEI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA Manteniment integral d’instal·lacions d’hostaleria: ∤ Cuines ∤ Forns ∤ Extraccions ∤ Fred industrial i aire condicionat ∤ Rentat, etc… ∤ Preparació tèncnica continuada
CORNELMAT SL COMERCIAL: Projectes, muntatges i instal·lacions: ∤ Restaurants ∤ Hotels ∤ Càterings ∤ Hospitals ∤ Col·legis…
35 ANYS AL SEU SERVEI Referències projectes: ∤ Escola d’Hostaleria ∤ Rest. La Goleta ∤ Càtering Cuina i Gestió de Cambrils ∤ Escola d’Hostaleria ∤ Àgora Catèring Via Magna (Tortosa) ∤ Càtering Eurest ∤ Residència Nostrallar ∤ Port Aventura ∤ Residència Novallar ∤ Hotel Olympus ∤ Col·legi Joan Miró ∤ Hotel Caspel ∤ Col·legi CEIP Cambrils ∤ Hotel Marinada ∤ Col·legi CEIP ∤ Hotel Casa Blanca La Marinada ∤ Rest. Masia Bou
Foto: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona - Rafael López Monné
GAMBES GASTRONOMIA
La Gamba de Tarragona
El xef Oriol Castro (El Bulli) fa un ‘show cooking’ amb la Gamba de Tarragona a la Vinícola de Nulles L’acció, organitzada per Tarragona Gastronòmica, és el pas previ a la celebració de les primeres Jornades de la Gamba de Tarragona que se celebraran del 13 al 29 de març VIU Tarragona | 134
Març-Abril 2015
GAMBES GASTRONOMIA La Vinícola de Nulles ha acollit aquest una acció gastronòmica al voltant de la Gamba de Tarragona, com a pas previ a la celebració a les primeres jornades d’aquest apreciat crustaci, que es faran del 13 al 29 de març, sota el paraigües de Tarragona Gastronòmica. El xef Oriol Castro, conegut per ser la mà dreta de Ferran Adrià a la cuina d'El Bulli des de 1997, va fer un show cooking de la cuina de la gamba que ha maridat amb vins i cava Adernats, patrocinador de les pròximes jornades. Castro, que té dos restaurants, Compartir (a Cadaqués) i Disfrutar (al Mercat del Ninot, a Barcelona), ha preparat Gamba bullida al natural Tai, Gamba unilateral amb fricandó, ShabuShabu de gambes amb amanida d'algues i Carpaccio de gamba.
cartes dels millors restaurants, i es ven a Barcelona, Madrid, València o el País Basc, entre molts altres llocs. Prèviament al show cooking d’Oriol Castro s’ha fet una visita al celler modernista de la Vinícola de Nulles, una de les anomenades Catedrals del vi, obra de l’arquitecte vallenc César Martinell. La presentació de les I Jornades de la Gamba de Tarragona es va fer el dijous 5 de març a l’Espai Turisme.
L’acció gastronòmica amb la Gamba de Tarragona s’emmarca en el projecte de treballar la vessant enoturística de Tarragona per a grups de turisme de negocis i vacacional, alhora que es potencien els productes de proximitat amb una gran qualitat gastronòmica. En aquest sentit, la Gamba de Tarragona és apreciada arreu com una de les gambes més saboroses que hi ha al mercat, a més de ser un aliment sa, baix en greixos i amb un alt contingut en iode, i d’aquí la creació de la marca de prestigi. Aquest crustaci, de gran qualitat, és molt cotitzat als mercats, es pot trobar a les Foto: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona - Rafael López Monné
Març-Abril 2015
La Gamba de Tarragona és apreciada arreu com una de les gambes més saboroses que hi ha al mercat Restaurants que hi participen amb diversos menús i plats: AL NATURAL Arquitecte Rovira, 3 T. 977 21 64 54 ÀPATS QUATTROS Sant Domènech, 2 T. 977 915 283
AQ RESTAURANT Les Coques, 7 T. 977 21 59 54 ARCS Misser Sitges, 13 T. 977 21 80 40 ARES Arc de Sant Bernat, 3 T. 977 222 906 BALANDRA C/Espinach, 18 T 977 22 12 38 BARQUET Gasòmetre, 16 T. 977 24 00 23 CA L'EULÀLIA C/ Sant Pere, 53 T 977 21 50 75 CÒCVLA ( HOTEL URBIS CENTRE) Plaça Corsini, 10 T. 977 24 01 16 DEGVSTA C/Cavallers, 6 T. 977 25 24 28 DE VINS Méndez Núñez, 10 T. 977 23 00 20 EL LLAGUT Natzaret, 10 T. 977 22 89 38 EL TERRAT Pons d'Icart, 19 T. 977 24 84 85 LA CANTONADA Fortuny, 23 T. 877 062 161 LOLA TAPAS Plaça de la Font, 47 T. 977 21 25 79 MANOLO C/Gravina, 61 T 977 22 34 84 PALAU DEL BARÓ Santa Anna, 3 T. 977 24 14 64 PASSADÍS Estanislao Figueras, 36 T. 977 23 24 55 RACÓ DE L'ABAT Abat, 2 T. 977 21 68 85 SADOLL De la Mercè, 1 T. 977 24 44 04 SIRCO AIRLINES Major, 4 T. 877 01 58 90 TXAR3VERD Pla de la Seu, 5 T. 977 22 20 33 XALOC C/Gravina, 65. T 977 24 21 95 XAMFRÀ DEL FÒRUM Lleida, 17-19 T. 977 24 71 16
Acte de presentació de la nova marca "La Gamba de Tarragona"
VIU Tarragona | 135
LA CATEDRAL
RESTAURANT DE CUINA MEDITERRÀNIA C/ de les Coques, 9 - 43003 Tarragona Tel. 977 234 335 | rest.lacatedral.tarragona@gmail.com
CUINA MEDITERRÀNIA CLÀSSICA I ARTESANA Especialitat
Carn i peix a la brasa
Preu menú
10 € a 30 €
Horari
De 13:00 a 23:00 h (dimarts nit i dimecres tancat)
E
n ple casc antic, al costat de la Catedral de Tarragona, trobem el restaurant La Catedral, on podrem disfrutar d’una cuina d’abans amb aires renovats. Us oferim menús cada dia, al migdia, nits, caps de setmana i festius. Si teniu alguna celebració us podem proposar diversos menús per a grups. Disposem d’un menjador en una sitja romana, on podreu gaudir dels nostres plats en un marc incomparable on s’hi respira història. Els caps de setmana tenim graella per gaudir de la millor carn i peix a la brasa que podreu acompanyar de vins exclusivament de la província de Tarragona. I per gaudir d’una vetllada divertida, els dilluns us proposem sopar amb espectacle.
136
135
CASA MATÍAS CERVESERIA-RESTAURANT Pl. Corts Catalanes, 5 (Local 2) 43007 Tarragona - Tel. 977 238 647
C. Comercial El Pallol (Local 15) 43201 Reus - Tel. 977 126 408
ASSORTIMENT TAPES I MENÚS TOTA LA SETMANA Especialitat
Menú tancat de tapes per 15€ per persona
Preu menú
Diari 9,95 €. Cap desetmana i festius 13,95€
Horari
De dilluns a divendres de 8 a 24 h Cap de Setmana i festius de 9 a 24 h
L
’especialitat de Casa Matías és el seu gran assortiment de tapes. Tapes fetes amb productes de màxima qualitat i una acurada selecció d'ingredients. A Casa Matías també us oferim un atractiu menú diari molt el·laborat així com menú de cap de setmana i festius amb la més gran qualitat i diversitat. Disposem d’una àmplia terrassa exterior coberta, pantalles de TV per gaudir del futbol, la Fòrmula I o qualsevol altre esdeveniment esportiu. I per a qualsevol cel·lebració o festa familiar, no dubtis en consultar-nos.
137
EL TRULL BAR-RESTAURANT
Ctra. Nacional 340, Km 1168,5 - Tarragona Tel. 977 209 756
CUINA CATALANA, BRASERIA Especialitat
Carns a la brasa i cuina catalana
Preu menú
15 € de dimarts a divendres de 13 a 16 h
Preu carta
25 € aproximadament
Horari
Dimarts a dijous de 13 a 16 h. Divendres i dissabte de 13 a 16 h i 20 a 23 h. Diumenge de 13 a 16 h
S
ituat al costat de la Platja Llarga, el Trull era un antic molí d’oli del segle XVIII del qual es conserven gran part dels seus components originals. El local es converteix així en un lloc on es gaudeix tant de la cuina com de l’entorn. Disposen d’una àmplia carta típica catalana en la qual la utilització d’ingredients de la terra és imprescindible, combinada amb plats de la nova cuina.
138
El gruix de la carta és la carn a la brasa ben equilibrada amb una gran varietat d’entrants, primers plats i diferents tipus de peix. L’avantatge de poder menjar la carn damunt d’una llosa de pissarra calenta és infinit i aquesta és la manera com se serveixen els entrecots, xurrascos, espatlles de cabrit i xuletons. Recentment hem inclòs a la carta una de les millors carns del món, el Black Angus. Les vaques Black Angus son una raça vacuna molt coneguda per la seva carn d’altíssima qualitat, tendra i saborosa i molt baixa en colesterol. Per acabar, no oblidem les postres casolanes on la crema catalana, les trufes o el tiramisú fan un final perfecte.
TXAR3VERD BAR-RESTAURANT
Pla de la Seu, 3 - 43003 Tarragona Tel. 977 222 033 | www.txar3verd.cat
CUINA DE PROXIMITAT Especialitat Arrossos Preu menú
Diari de dilluns a divendres 13,50 €
Preu carta
A partir de 16 €
Horari
De dilluns a diumenge de 9 a 3 h
A
quest restaurant que ha adaptat el nom del licor més típic de Tarragona ofereix un nou concepte de local amb productes frescos i de temporada en un entorn envejable emmarcat per la història. A tocar de la Catedral, la terrasseta no podria oferir millors vistes, i els qui visitin aquest restaurant sustentat amb pilars que van formar part de l’històric Temple d’August, podran degustar-hi vermuts, cerveses, còctels i tot tipus d`àpats i celebrar-hi tot tipus d’esdeveniments en diferents sales amb personalitzats ambients. Hi ha la sala “Edat Mitjana”- amb terra i façana originals de l’època-, la sala “Romana” – decorada amb un collage de pòsters del conegut licor Chartreuse- i la “Death Proof”inspirada en la pel·lícula de Quentin Tarantino i on s’hi fan degustacions de vins de fora de la terra. D’altra banda, Txar3verd i l’espai claustre -espai de càtering i serveis ubicat a l’antic Seminari de Tarragona- col·laboren junts en l’elaboració de càterings per als millors esdeveniments.
139
MELVIN RESTAURANT
C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca Tel. 977 396 346
CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES Especialitat
Carns i tapes
Preu menú
Entre setmana 8,20€, Dimarts menú a 5,30€ Dissabtes des de 10,30€
Horari
Laborables de 8.00 a 12 Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h
T
ots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excelent equip de professionals qualificats s’encarrega de treballar per que els nostres clients quedin satisfets i perquè gaudeixin en nostre restaurant de l’àmplia varietat de plats que trobaran a la carta. L’aforament aproximat del nostre restaurant és de gairebé 300 persones, distribuïdes en dos salons interiors i la gran terrassa exterior, resultant un lloc excel.lent per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.Consulteu-nos la vostra idea o necessitat i estarem encantats d’ajudar-vos a fer-la realitat. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.
140
T’HO SERVIM EN SAFATA
Si tens un establiment hostaler: * Consulta les ofertes exclusives per anunciar el teu restaurant * Fes arribar la teva oferta gastronòmica a tots els lectors de VIU Tarragona * Reserva el teu espai a la secció d’Oci i Gastronomia de la nostra revista Contacta amb nosaltres i t’ho expliquem.
Sigui com sigui el teu restaurant, aquí tens el millor aparador
VIU Tarragona arragona Port Tarraco, Moll de Lleida, Bloc 3 M, 43004 Tarragona. Tel. 877 021 702 - info@viutarragona.cat
www.viutarragona.cat
MAS FOLCH RESTAURANT
Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131
CUINA D’AUTOR Especialitat
Cuina tradicional i creativa
Horari
De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres
B
envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres. Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.
142
TOCA PERON RESTAURANT
C/ Trinquet Nou 7, baixos (cant. C/ del Portalet) - Tarragona Tel. 977 232 074
CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA Especialitat
Cuina tradicional mediterrània
Preu menú
10,50 € migdia; 14,95 € de dill a dj nit Dissabte i divendres nit 16,95 €
Preu carta
20 € a 25 €
Horari
Dill a dg de 8 a 16:30 h i de 19 a 1 h Dill i dg nit, tancat
L
’especialitat del restaurant Toca Perón, el nom del qual prové d’una típica expressió de les festes locals de Tarragona, és la cuina mediterrània actualitzada a base d’una carta de la qual el 80% dels productes són de la província de Tarragona. Els plats del restaurant donen un toc innovador i modern a la tradicional cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec, també ofereix carns exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda de la carta també ofereix 4 tipus de menús diferents i un variat assortit de tapes i “montaditos”. El Toca Perón compta amb un pis superior on hi ha un menjador que permet celebrar-hi tot tipus de trobades. Ubicat davant la plaça de la Font, escenari principal de les festes, n’és un referent més pels tarragonins i tarragonines de la ciutat.
143
TARANTA RESTAURANT
Plaça Ponent, 13 - Tarragona Tel. 977 218 028
CUINA MEDITERRÀNIA Especialitat
Productes de la terra, arrossos i tapes
Preu menú
Dill. a divendres 13,40 €, dissabte 16,90 € IVA inclòs. També disposem de carta.
Horari Dilluns a dissabte 8:30 a 23:00 h (diumenge tancat)
R
estaurant situat al centre de Tarragona, amb un aforament per a 60 persones i 25 a la Terrassa. Local molt tranquil i agradable ofereix un menú amb 10 primers i 10 segons, amb una gran varietat de cuina per als gustos més exigents. Disposa també d´una extensa carta amb les originals i creatius suggeriments del xef. Disposa d’un gran assortiment en tapes creatives i d´alta qualitat per compartir; la carta de vins és extensa, variada i amb bona relació qualitat/preu, incidint especialment en els vins de les D.O. catalanes, sense descuidar les de la resta de l’Estat. Té una gran experiència en àpats per a esdeveniments familiars, professionals… oferint uns menús adaptats a cadascun i obrint -si cal- els diumenges per encàrrec.
144
135
CAFÈ TALLER CAFÈ
C/ Rovira i Virgili, 7 - Tarragona Tel. 610 277 911 - Facebook: cafetaller
XOCOLATES, CAFÈS I TES NATURALS Especialitat
Rebosteria pròpia
Preu menú
Menús diaris a 6 €
Horari
Dilluns a divendres de 7:45 a 19:30 h Dissabtes i diumenges, tancat
E
l Cafè - Taller està situat al bell mig de Tarragona. Espai de caire vintage i acollidor que desprèn tranquil·litat, ofereix una nova alternativa per sortir a prendre alguna cosa. Amb un aforament de 50 persones, s’hi pot assaborir una extensa varietat de cafès, xocolates i tes d’alta qualitat. Si els acompanyem de la seva exquisida rebosteria creativa, (cupcakes, galetes…) la
qual també es fa per encàrrec, l’experiència és encara més gratificant. Disposa també d´un menú diari anomenat AVUI DINEM, format d’un primer plat, un segon i beguda, pensat per als clients de cada dia, fet de manera casolana i amb productes de mercat. També realitza cursets de rebosteria creativa i manualitats diverses per a nens i adults, inclosos els dissabtes.
145
CUINA JAPONESA Especialitat Sushi Preu menú
11 € migdies
Horari
Dimarts a dissabte de 13 a 16 h i de 20 a 23 h Diumenge i dilluns matí, tancat
S
ushi Bar - Take away, situat a la Part Alta, on hi trobem un ampli assortit de sushi i plats japonesos. El local ens ofereix els millors productes que es poden trobar al mercat com la tonyina Balfegó o el wasabi natural. Es pot tastar el sushi més innovador on el protagonista és el producte, des de tomàquets de la Vall d´Aran fins el foie de la Garrotxa. Dirigit per dos catalans, que posen la màxima cura en el producte i el servei. Trobem a les taules la carta en format digital a través d'un dispositiu 'tablet', on es pot visualitzar actualitzada a temps real, molt important en un establiment on cada setmana hi ha plats nous. El 80% de la carta és apta per celíacs. També disposen d´una petita selecció de productes japonesos per la venda en botiga (sopes, salses, begudes...).
146