VIU Tarragona 14

VIU Tarragona

Núm. 14 | Gener-Febrer 2015 | www.viutarragona.cat

Núm. 14 | Gener-Febrer 2015 | www.viutarragona.cat

Exemplar gratuït

Renovar-se o morir VIU Tarragona

FCL_NX300h_210x50.pdf

1

Començar de zero en temps de crisi

14/10/14

12:28

Edició

CIUTAT DE TARRAGONA

VIU Tarragona EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Port Tarraco, Moll de Lleida - Bloc 3M 43004, Tarragona NOVA ADRE Tel. 877 021 702 ÇA

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Rafa Marrasé i Ramon Ortiz (Motor) Col·laboracions: Lluís Espuis, Fèlix Llovell i David Solé Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.com Foto portada: Pierre Grubius Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

Sumari CIUTAT

6

Renovar-se o morir Entrevistem persones que han canviat el rumb

CULTURA

32

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viutarragona.cat Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viutarragona.cat o bé per telèfon al 877 021 702

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

Galeria Silvestre Un nou espai per a l'art a la ciutat

SALUT

80

Carles Hernàndez Especialista en medicina de l'esport

GASTRONOMIA

102

Calçotades Iniciem la temporada de la verdura més nostra

5 Editorial 6 Ciutat 32 Cultura 46 Empresa 58 Motor 68 Esports 76 Salut 102 Oci i gatronomia 120 Restaurants

TEATRES CULTURA

Editorial Una nova etapa La crisi econòmica ha obert els ulls a molta gent que es pensava que, pel fet de tenir una feina estable, tenia la vida resolta. L’atur a certes edats és tot un drama i més si es combina amb el llast, mai prou ponderat, d’una hipoteca per pagar. Lluny d’enfonsar-se, alguns ciutadans han trobat en aquest moment de dificultats una via per fer allò que sempre havien volgut o bé fer un gir complet als seus negocis i vides professionals. Unes decisions dràstiques, arriscades, dures, que només es poden prendre quan es té l’aigua fins al coll. Caixa o faixa.

Aquest número del VIU Tarragona vol mostrar com ha estat aquest canvi per alguns ciutadans tarragonins. Tots ells han canviat diametralment allò que estaven fent sense importar la seva edat, situació familiar o expectatives de futur. Tots han hagut de transformar-se per tirar endavant i ara són conscients que aquest, potser, no serà l’últim canvi en les seves carreres. Ells ja han fet el pas, molts d’altres els seguiran.

La revista VIU Tarragona també pateix una transformació amb el nou any que ara comença. Per primera vegada en els més de dos anys de la publicació, un grup de persones apareixen a la portada, en contrast amb la foto d’un racó de la ciutat que havia presidit la imatge de la revista. Una portada que vol ser l’aparador d’allò que el lector es trobarà a les pàgines interiors com a tema destacat de cada número.

Des del VIU Tarragona volem explicar històries a peu de carrer, dels tarragonins, que són els protagonistes del dia a dia de la ciutat. Reportatges amb noms i cognoms, amb personalitat pròpia.

Tots ens hem adonat que allò que havíem fet fins ara és passat i que res garanteix el futur. Comença una nova etapa, renovar-se o morir.

Casa Castellarnau. Saló de Ball

Rafa Marrasé

Darrers pisos es disponibl

OPORTUNITAT AL CENTRE DE TARRAGONA DIRECTE PROPIETARI ÚLTIMS PISOS DE LLOGUER TOTALMENT REHABILITATS •150m2 •sense mobles •cantoner •Lluminós •4 dormitoris •2 banys •Gran cuina Consulteu-ne el preu sense compromís

INMOBEROS 977 22 01 07 | 635 125 576 VIU Tarragona | 33

CIUTAT

CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Inspiració filial Ferran Oliver i Olga Vinuesa van emprendre fa menys de tres anys un negoci de menjar japonès sense tenir ni idea del món de la restauració. L’ajuda dels seus fills va ser clau per tirar endavant un establiment que va vent en popa i que ara vol expandir-se

VIU Tarragona | 6

Rafa Marrasé

“Era emprendre alguna cosa o buscar un pont”. Olga Vinuesa recorda els moments angoixants en què veia com l’empresa de distribució d’eines a tallers mecànics, hereva

Gener-Febrer 2015

RENOVAR-SE O MORIR CIUTAT

de l’exitosa companyia que va tenir el seu pare, s’enfonsava i es quedaven sense res. “Ens gastàvem 70 euros en benzina a la setmana i no facturàvem, i els estalvis es van acabar”, diu.

Van ser moments on l’enginy i els gens emprenedors de la

Gener-Febrer 2015

seva família la van il·luminar i, tot sortint de l’hospital després d’una intervenció quirúrgica va dir al Ferran, la seva parella: “Muntarem un establiment de sushi”.

Ni l’Olga ni el Ferran havien tre-

ballat mai en el món de la restauració. Ell havia estat durant molts anys delegat de Caixa Penedès i va ser llavors quan va conèixer l’Olga, clienta seva, i es van enamorar. “El meu pare tenia una empresa d’importació i distribució d’eines per a tallers

mecànics, Herramientas Vimer.

Va ser el primer que va portar pistoles neumàtiques a Espanya”, diu Vinuesa. El seu pare es va jubilar i ells van muntar una empresa del mateix sector, A&H Distribucions que, al començament, funcionava molt bé. “Ana-

VIU Tarragona | 7

RENOVAR-SE O MORIR CIUTAT ves a un taller i et compraven eines per un valor de 400 o 500 euros, i a les dues setmanes, també. Els mecànics acumulaven eines noves, els hi agradava. Eren boniques, ben fetes i això els atreia, compraven per vici. Amb la crisi, però, tot es va acabar. Si podien passar amb un tornavís vell ja no en compraven un de nou”, explica Ferran Oliver.

Olga Vinuesa havia fet alguns

la seva edat -voltant els 50- seria difícil que trobessin feina, va tenir un moment d’inspiració gràcies al seu fill. “Ell té 30 anys i viu a Barcelona. Em vaig adonar que el jovent demanava molt menjar japonès per emportar.

Els joves defugien les pizzes i les hamburgueses, el menjar japonès guanyava terreny. Aleshores vaig pensar que si era tan bona amb el sushi com deien, per què no muntar un establi-

decidir pel Cos del Bou. Estem encantats”, assegura Olga Vinuesa. L’establiment, Take Away

seva filla encara en vol conèixer els secrets. “El meu gendre em va ensenyar a fer un tataki de

Sushi Tarragona, va ser el primer regentat per no orientals a la ciutat i com el seu nom indica, fa menjar per emportar però també s’hi pot dinar o sopar allí mateix, doncs hi ha unes quantes taules, malgrat que el lloc és petit. “No tenim cap intenció d’anar a un lloc més gran, tot i que ens va força bé. Creiem que així és més acollidor”, afirma Ferran Oliver.

tonyina com el que se serveix en un dels millors restaurants de Barcelona. Fem unes albergínies boníssimes també perquè ell va ser xef en un dels millors japonesos de Londres fa uns anys. Ara bé, el sushi és meu i ell, sempre que ve, es queda sorprès de la qualitat que té”, afirma.

La posada en marxa del negoci no va ser gens senzilla. Primer de tot calia finançament. Cal tenir en compte que Take Away Sushi Tarragona va obrir les seves portes al juliol del 2012 i els bancs eren molt reticents a finançar nous projectes i més si els emprenedors no tenien cap tipus d’experiència en el sector, com en aquest cas. “La meva mare ens va ajudar, ens va deixar diners i, d’aquesta manera, vam poder iniciar el projecte”, explica Vinuesa. La família, tan important fins ara en aquesta iniciativa, va ser encara més cabdal. Una de les seves filles és cap de sala professional. En aquells moments estava treballant en un prestigiós restaurant de Barcelona amb dues estrelles Michelin. El xef d’aquest im-

«Tot el que tenim ve del Japó excepte el peix i la verdura, que són sempre frescos» cursets de com preparar sushi.

Era aquella moda on tothom s’havia aficionat al menjar japonès i volia donar un toc d’exotisme als sopars familiars i d’amics. “Em va agradar de seguida i la gent deia que ho feia molt bo. De fet, molts dels amics i coneguts que tinc m’encarregaven sushi per les seves celebracions”, explicca. Ella, adonant-se que l’empresa estava en caiguda lliure i tot veient que a VIU Tarragona | 8

ment de d’aquesta especialitat japonesa per emportar?”, diu.

La parella aleshores vivia en una casa a Roda de Berà però va decidir que instal·laria el seu negoci a Tarragona. “La meva filla petita ja hi estudiava, és una ciutat que ens agrada molt perquè fa molts anys que som a Roda i la coneixem. Vam preguntar a diferents amics on seria millor posar el negoci i al final ens vam

portant establiment és, a més, la parella de la filla de Vinuesa.

“Els dos s’hi van abocar des del primer moment. La meva filla i el meu gendre van estar amb nosaltres un mes i mig. Ella ens va ensenyar tot el que calia sobre el món de la restauració, fins i tot a netejar gots i copes”, diu. Amb el gendre a la cuina, Olga Vinuesa va aprendre a fer dos plats estrelles a banda del seu sushi, del qual afirma, que la parella de la

El negoci, segons la parella, funciona molt bé. Asseguren que reben encàrrecs per fer càterings d’altres establiments culinaris de la ciutat i de fora i ara pretenen obrir altres línies de negoci. “Tot el que tenim ve del Japó excepte el peix i la verdura, que són sempre frescos. El nostre perfil de client és aquell que li agradava anar a Barcelona a menjar japonès de qualitat.

D’aquesta manera hem aconseguit una clientela molt fidel.

Amb tot, no ens aturem aquí. A banda d’investigar i de com fer plats nous cada vegada, hem posat en marxa dues noves iniciatives: una serà començar amb una xarxa de franquícies i l’altra, la venda i distribució de tauletes electròniques especialment dissenyades per a restaurants i que fan les funcions de carta. I ja tenim clients que ens en demanen”, afirma Vinuesa.

Les tauletes permeten posar i treure plats de la carta al moment. Si s’esgota un producte i no es pot oferir el plat, el client ja no el té a la vista i no el demana. Això simplifica la feina dels restauradors i evita confusions, alhora que estalvia diners. “Fer un joc de cartes noves em costa 150 euros, però el problema no són els diners, sinó el fet que si vull incloure especialitats o treure’n d’altres, ho he de fer amb un paper afegit. És poc pràctic”, diu Oliver.

Ambdós afirmen que el negoci obert fa dos anys és “rendible des del primer dia”. “Tant de bo això ho haguéssim fet fa cinc anys”, admet Oliver.

Gener-Febrer 2015

NOU OPEL CORSA

AMB TECNOLOGIA LÍDER EN LA SEVA CLASSE INTELLILINK Equip multimèdia de primera classe: connecta’t amb tota facilitat i parla amb llibertat. IntelliLink funciona amb iOS i Android i es controla mitjançant la seva pantalla tàctil de 7”, amb els comandaments al volant o per veu. Fes servir el telèfon mans lliures, escolta música en streaming i molt més a través de Bluetooth® o USB. L’assistent Siri Eyes Free reconeix les teves ordres verbals per a fer trucades, seleccionar la música i enviar o escoltar missatges o e-mails.

opel.es

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.

Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto. cat

RENOVAR-SE O MORIR CIUTAT

A cop de

pedal

Joan Castell va abandonar la seva carrera de periodista per recórrer el món i dedicar-se, actualment, a la seva gran passió, la bicicleta, principal responsable d’haver pres la decisió de fer el gran canvi Rafa Marrasé

Després del món de la construcció els periodistes han estat els grans damnificats de la crisi. El tancament de capçaleres, desaparició d’emissores i canals televisius van provocar acomiadaments en massa que no han estat aliens als professionals de la ciutat i de la demarcació. Joan Castell en va ser una víctima indirecta. Ell va preveure els problemes al seu mitjà i va decidir agafar una excedència per formar-se millor.

Quan va tornar, la televisió per la qual treballava no existia. Va començar aleshores un procés de reinvenció que havia iniciat a l’estranger i que ha culminat, de moment, a les nostres terres.

VIU Tarragona | 10

Joan Castell va començar a treballar com a periodista a Televisió de Cambrils el 2006. L’any 2011, amb el canvi de govern municipal es va produir una reestructuració interna que el va dur a presentar els informatius. “Era una bona feina. Amb tot, ja començaven a haver-hi rumors sobre un possible tancament del canal”, recorda.

Castell comptava per aquells temps amb 25 anys i tenia el cap posat en veure món, no limitar-se només a allò que estava fent. “La idea de fer allò que ens han dit que fem per la resta de la nostra vida no em seduïa gens.

Estudiar, trobar una bona feina, formar una família…”. Així, en els seus moments d’esbarjo, agafava la bicicleta i se n’anava a fer

quilòmetres per tal de deixar de pensar en la feina i planejar quin havia de ser el seu futur. “No estava còmode del tot. En aquelles llargues jornades sobre la bicicleta vaig pensar molt i molt en què volia fer. Tenia 25 anys, era molt jove i només havia fet que estudiar i treballar. Ni tan sols havia fet un Erasmus com la resta dels meus companys de promoció. No parava de donar-hi voltes”, admet.

Finalment va donar el pas.

Va demanar una excedència i se’n va anar a aprendre anglès.

“Sabia que era un dels meus punts dèbils i que si algun dia volia trobar una bona feina de periodista hauria de millorar el meu anglès. No volia, però,

«Tenia 25 anys, era molt jove i només havia fet que estudiar i treballar» de cap manera, anar al Regne Unit perquè tinc molts amics que hi han estat i sabia que, al final, no n’aprens tant perquè hi ha molts catalans i espanyols”, diu. El seu destí va ser Vancouver, al Canadà, on li van concedir un visat de sis mesos que li atorgava el dret de poder treballar el mateix període de temps que hi dediqués estudiant. “Vaig estar tres mesos en una acadèmia i, quan vaig acabar, me’n vaig anar a

Gener-Febrer 2015

RENOVAR-SE O MORIR CIUTAT Whistler, un poblet que viu de l’estació d’esquí Whistler Blackcomb”. Aquesta localitat va ser la seu, en els Jocs Olímpics d’hivern de 2010 de Vancouver, d’esports com l’esquí, el biatló o el bobsleigh.

Joan Castell hi va anar perquè la seva xicota -a qui havia conegut a Vancouver- havia trobat feina. Va ser ella la que també li va aconseguir la seva.

“Es tractava de fer de mànager d’una sèrie de petits quioscos de menjar ràpid que estaven distribuïts entre dues muntanyes, a l’estació d’esquí”, explica.

El millor de tot és que Castell, no sabia esquiar. “Només sabia mantenir-me dret però vaig mentir per aconseguir la feina perquè la noia que havien triat abans de mi tampoc sabia esquiar i finalment no la van contractar”, recorda. No es tractava d’estar esquiant tota l’estona, però hi havia quioscos que es trobaven aïllats i calia anar-hi esquiant des del telecadira. “Els primers dies anava tota l’estona per terra. Sort que no em veia ningú”, admet tot rient. Castell havia de controlar que tot es fes bé. “Tenia 6 empleats i portava el seu control, havia de fer les comandes, l’administració, tot”. Ho va fer tan bé que el propietari, que residia a Califòrnia, li va proposar que treballés la temporada d’estiu en aquest estat de la costa oest i els hiverns a Whistler, però Castell va refusar. “No m’agradava com tractava els treballadors quan venia. Era despòtic i els humiliava”, assegura.

Després de viatjar una mica per Canadà i els Estats Units -fins i tot Alaska -, Joan Castell va tornar. Televisió de Cambrils havia tancat i va haver de refer tots els seus plans. Va treballar una parell de mesos en una productora audiovisual a Tarragona i un parell més en una gran botiga de material esportiu i va decidir que era l’hora de fer les maletes un altre cop. Aquesta vegada va marxar a Irlanda a fer un curs de monitor de lleu-

VIU Tarragona | 12

re. “Es diu MBQ i aquí no hi ha un equivalent. Vaig estar vivint de l’abril al juny (2014) en un poblet de 5.000 habitants que es diu Westport fent tota mena d’activitats a l’aire lliure, com tir amb arc, escalada, esgrima i surf”, diu. L’empresa que feia el curs va dir als seus alumnes que els donaria feina el mes de setembre però finalment no va ser així. “Estàvem tots pendents que ens truquessin, però finalment ens van dir que preferien agafar personal de la zona per estalviar-se costos de desplaçaments i residència”, afirma.

Van ser mesos d’angoixa, de “sentir-se perdut” buscant una orientació professional La feina perduda a Irlanda va ser tot un desastre. Castell ja tenia aparaulat un altre treball a Hong Kong per la primavera de 2015, però necessitava tenir una experiència mínima de 3 anys per accedir-hi plenament. “Amb els mesos que hagués treballat a Westport ho hagués aconseguit i, al perdre la feina, vaig perdre la de Hong Kong també”, explica. Van ser mesos d’angoixa, de “sentir-se perdut” buscant una orientació professional. “Tenia clar que no tornaria al periodisme. M’havia decebut en molts aspectes.

Amb tot, vaig fer un parell d’entrevistes tot estant a Tarragona, però les condicions laborals eren lamentables”, afirma.

Va ser aleshores quan va fer una trucada a la desesperada i li va sortir bé. “Coneixia una empresa que feia poc que s’havia format, Cycling Costa Daurada, que es dedicava a fer rutes de ciclisme per les carreteres de la demarcació a grups de ciclistes de fora. La primera vegada que els vaig trucar em van dir que no tenien feina per a mi però aquesta vegada sí”, diu.

El fet d’haver après anglès li va

obrir les portes perquè el director de l’empresa necessitava algú que parlés aquest idioma per assistir a una fira a Birmingham. “Vam anar amb furgoneta en un sol dia però la fira

«Poder ensenyar el nostre territori anant en bici és fantàstic » va ser molt profitosa perquè vam poder fer contactes molt bons. A Anglaterra ara es viu un boom pel que fa al ciclisme gràcies a la victòria de Bradley Wiggins al Tour de 2012. Allà fa un temps horrible i són molts els ciclistes que a l’estiu se’n van als Alps o els Dolomites però que a l’hivern volen bon temps i bones carreteres per rodar. Aquí tenim tot això i més

de 1.000 quilòmetres de carreteres secundàries amb llocs preciosos. Poder ensenyar el nostre territori anant en bici és fantàstic”, assegura Castell que ara fa de guia i també porta temes de màrqueting a l’empresa. “M’encarrego de trobar clients i de fer sortides amb els ciclistes que venen. El cycling holidays està molt de moda”, explica.

“Sempre m’ha agradat la bici i, tot i que vaig comprar-me la de carretera fa relativament poc temps, el 2010, n’he estat un enamorat de tota la vida.

Recordo especialment les tardes que, juntament amb el meu oncle, veia les grans curses, el Tour, el Giro i la Vuelta.

Ell em va inculcar la passió per aquest esport que ara, a més, és la meva feina”.

Gener-Febrer 2015

RENOVAR-SE O MORIR CIUTAT

Juan Carlos Vidal, un històric empresari del món de la nit, ha remodelat completament el seu negoci, el Museum Cafè, amb 25 anys d’antiguitat, passant de ser un local de copes a un bistrot on se serveixen àpats amb productes locals enmig d’un ambient que no deixa ningú indiferent.

Rafa Marrasé

És difícil acostumar-s’hi. Veure el Museum Cafè amb tiradors de cervesa, plats damunt la barra, ampolles de vi per les prestatgeries i coberts era una escena impensable fa poc més d’un parell d’anys. El que va ser un dels llocs referents de la ciutat de Tarragona per prendre una copa i xerrar tranquil·lament durant una trajectòria ininterrompuda de gairebé 25 anys ara és un petit restaurant on se serveixen vermuts, àpats al migdia i es fan sopars. Museum Cafè ha mudat el seu plomatge però no ha perdut l’essència que el fa únic a la ciutat i arreu, la personalitat del seu propietari. Juan Carlos Vidal -Juanca o Tiju-, ha sabut

VIU Tarragona | 14

adaptar-se als temps sense perdre aquell punt de bogeria irreverent que el fa irrepetible i que provoca addicció perquè anar al Museum no és només anar a consumir allò que un vulgui, és viure tota una experiència.

Museum Cafè ha mudat el seu plomatge però no ha perdut l’essència que el fa únic El 1990, i amb només 22 anys, Vidal va decidir muntar el seu negoci d’oci a la Part Alta de Tarragona, concretament al carrer Sant Llorenç número 5. En un edifici que data del 21

d’agost de 1722 i que va ser un forn de pa, un lloc per guardar carros i cavalls i una serralleria, conegut durant un temps també per Ca l’Amagat perquè el seu propietari era una persona introvertida i que s’aïllava del món, Juan Carlos Vidal va muntar, amb l’ajuda d’un paleta, el local d’oci nocturn més veterà de la ciutat de Tarragona –si exceptuem el Totem, regentat per la segona generació-. “Era un moment en què la Part Alta es revitalitzava amb locals com Poetes, l’Antiquari o el Suau.

En aquells temps faltaven llocs a Tarragona on poder sortir a prendre una copa. L’objectiu era fer un lloc on la gent es trobés còmoda i fes una consumició abans de marxar a Salou,

que és el que es feia aleshores en llocs com Tucán o La Canela, per exemple”, recorda Vidal.

El local va ser un èxit de bon començament i es va omplir de gent amb un nivell cultural alt i bon poder adquisitiu que anava a consumir després d’haver sopat en algun dels bons -i cars- restaurants de la zona.

“L’objectiu no era només obrir un establiment per fer cafès a la tarda i copes al vespre o a la nit, sinó un lloc on es fessin activitats culturals com obres de teatre de petit format, exposicions d’artistes nous, presentació de llibres, concerts de la Dixieland…”, explica. Eren moments en què, segons Vidal, la gent necessitava aquest tipus

Gener-Febrer 2015

RENOVAR-SE O MORIR CIUTAT

Ofereix un plat tan autèntic com poc conegut: el Putaco Tarragoní d’establiments perquè “Poetes s’havia quedat petit”.

Els anys de bonança, però, van acabar ja fa una bona temporada. La crisi va deixar la gent a casa i l’afluència de clients va disminuir. “Em va anar molt bé durant molts anys. Eren temps en què tenia estocs al magatzem, ara això és impensable.

Tant gastes, tant compres. La gent ja no surt de copes cada dia i, amb el que es fa un cap de setmana, no es pot viure. Fa un any i mig, enmig de la crisi, vaig tenir clar que havia de fer alguna cosa si no volia tancar”, admet. Així, el 1997, Vidal ja havia fet un intent d’introduir

VIU Tarragona | 16

entrepans en l’oferta del local, la prova, però, no va reeixir perquè va durar només 6 mesos. “La gent no va entendre el concepte, estaven massa acostumats a trobar només un bar de copes”, diu. Però un dia, a començaments de 2013, Juan Carlos Vidal es va inspirar i aleshores va decidir canviar radicalment l’orientació del Museum Cafè. “Estava passejant pel carrer Ramon i Cajal quan vaig passar per davant del Caprabo. El supermercat tenia una oferta de dos pernils a molt bon preu i, sense saber perquè, vaig decidir comprar-los. Després, tot just sortir de l’establiment, vaig comprar una torradora. Aquell va ser el moment del canvi.

Faria torrades i embotits, tornant a un tipus de gastronomia que havia estat de moda durant molt temps a la ciutat de la mà d’un lloc emblemàtic com va ser el Can Llesques”,

explica. Va ser d’aquesta manera com el Museum Cafè es va començar a convertir en un petit restaurant. Va passar de ser un lloc que obria a les set del vespre i que no servia a les taules, a un establiment on es podia menjar tapes, pernil, torrades i ara, més evolucionat, tripa, tàrtar de sardines, botifarra esparracada i un plat tan autèntic com poc conegut com el Putaco Tarragoní, per exemple. “És una recepta típicament de la ciutat, d’aquí i que només fem el Barquet i jo. És el germà ric de l’Espineta amb caragolins”, diu.

Veure Vidal cuinant pot semblar estrany per a molta gent, però el cert és que no és una situació que li sigui nova. Fa molts anys que va abandonar els fogons, just quan cuinava amb la seva mare, Isabel, a la cuina del restaurant Les Coques. “Hi vaig estar del 1984

al 1990. Vaig decidir deixar-ho perquè volia tenir un altre tipus de negoci, i ja ho veus, he tornat a la cuina”, afirma tot rient.

Ell assegura que no només ha perdut clients amb el canvi sinó que n’ha guanyat de nous perquè “faig coses que ningú fa, és una cuina diferent de la resta” i ara vol anar encara més enllà oferint, fins i tot, calçotades.

“M’agrada molt el que faig i tinc clar que ho hauria d’haver fet molt abans”, assegura. Juanca renova constantment la carta i, gràcies a la ruta de tapes, ha estat seleccionat per l’empresa

La vida es bella – dels packs de regal com Wonderbox- com a únic establiment de tapes de la ciutat. “Una de les coses de les que em sento orgullós és que mantinc els clients de tota la vida, aquells que van començar a venir fa 25 anys i que es van casar i tenen fills. Potser només surten 3 o 4 vegades l’any però quan ho fan venen aquí”.

Gener-Febrer 2015

Creuar tot el país per una esquiada? Sort de l’hivern.

Tarraco Mòbil, el nou concessionari Volkswagen a Tarragona, et desitja un bon 2015.

Gamma Golf: consum mitjà (l/100 km): de 3,2 a 7,1. Emissió de CO2 (g/km): de 99 a 165.

Tarraco Mòbil

Avgda. Roma, 11 - Tel. 977 22 00 66 - 43005 Tarragona

RENOVAR-SE O MORIR CIUTAT

Desenterrant la primera gran passió L’arqueologia va passar de ser un somni de nen a un malson d’adult per Òscar Curulla que, desenganyat de la professió i pendent de cobrar diners per culpa de la suspensió de pagaments d’un client, va decidir emprendre un nou projecte sobre allò que sempre li havia agradat: la música heavy metal Rafa Marrasé

És inconfusible. La seva silueta es veu d’una hora lluny i la seva estètica no el fa passar desapercebut. Òscar Curulla (20/9/1971) és possiblement l’últim gran heavy de la zona, un estil de vida que vol portar ara a la seva vida professional mitjançant la creació d’una empresa dedicada a l’organització d’esdeveniments musicals d’aquest estil i que s’anomena Rising Metal S.L. “Allò que busco és poder guanyar-me la vida amb la meva passió de sempre, el heavy metal”, diu. I és que Curulla va escoltar la seva primera cançó heavy als 5 anys i ara ja té una col·lecció de més de 6.000 discos d’aquest estil musical entre CD i vinil. “Evidentment que recordo quina va ser la primera cançó que vaig escoltar: La tierra de las mil danzas, de Ted Nugent”, assegura.

«El concepte que tenia de l’arqueologia era d’aventura i trobar tresors » En la vida d’Òscar Curulla, però, tot no ha estat música. De ben petit tenia un altre somni, ser arqueòleg.

“Sempre m’havia atret l’arqueologia. Quan era més menut tenia una visió èpica d’aquesta disciplina. De fet, el concepte que tenia de l’arqueologia era d’aventura i trobar tresors i a tothom, quan és petit, li passa igual, i qui digui que no, menteix”, afirma. Seguint doncs els passos per convertir-se en arqueòleg va començar a estudiar Història a Tarragona, a l’alesho-

VIU Tarragona | 18

Gener-Febrer 2015

*Sobre els models indicats a la botiga

RENOVAR-SE O MORIR CIUTAT res Universitat Autònoma de Barcelona i que més tard es va convertir en la Rovira i Virgili.

“Em vaig involucrar de seguida amb el laboratori d’arqueologia de la universitat i em vaig decantar per la vessant clàssica, m’agradava més el món romà”, explica. Eren temps en què un grup d’estudiants d’arqueologia liderats per Eudald Carbonell començaven a agafar notorietat gràcies als seus treballs al jaciment prehistòric d’Atapuerca (Burgos) i tot i que Curulla va participar d’aquesta i d’altres com l’Abric Romaní, va defugir el món de la prehistòria.

“M’agradava trobar estructures d’edificis, cases, paviments, mosaics i no un abocament d’indústria lítica (un abocador on hi ha una gran concentració d’eines de pedra utilitzades pels homínids)”, assegura.

«L’empresa va presentar concurs de creditors i ens va deixar en calçotets» La primera excavació la va fer a Mas dels Frares, a Constantí, el 1991, uns treballs dirigits per Rodolfo Cortés. El laboratori d’arqueologia es va anar fent gran i es va crear un equip de documentació gràfica per tal d’elaborar tots els plànols de cada excavació. “Vam treballar pel museu de Sagunt, teníem també projectes al jaciment d’Ostia Antica (Ostia, el port de l’antiga Roma), la capçalera del Circ, el pàrquing de la plaça de la Font, els terrenys que ocupa Parc Central, i molts d’altres”. Però cada projecte, cada excavació li anaven minant la il·lusió. Després de la carrera, Curulla es va dedicar professionalment a l’arqueologia i va ser llavors quan va veure la cara més mercantilista. “El romanticisme es va anar perdent. L’arqueologia urbana està estretament relacionada amb el món de la construcció i en pro-

VIU Tarragona | 20

jectes com el de Parc Central o la Plaça de la Font la pressió econòmica va fer que les excavacions no es fessin com s’havien de fer”, diu seriosament.

Enrere quedava la visió romàntica de com era un arqueòleg, res a veure amb Indiana Jones.

“El dia a dia és molt dur. Al constructor l’únic que l’interessa és acabar ràpid per poder construir i així guanyar diners però l’arqueologia és un procés lent. No es tracta només de foradar un terreny i prou, sinó que en cada excavació surt un munt de material (ceràmica, paviment, eines, enterraments, etc.) que s’ha de netejar, classificar i estudiar i s’ha de fer una memòria. Tot això porta temps”, diu. El seu idil·li amb el món antic va acabar amb els inicis de la crisi econòmica. Curulla i la resta del seus socis arqueòlegs van fer una excavació important a la part baixa de Tarragona, a l’hora de cobrar no en van veure ni cinc perquè la constructora va fer fallida. Va ser un cop dur.

“L’empresa va presentar concurs de creditors i ens va deixar en calçotets. Va ser el moment en què ho vaig veure clar, fins aquí havia arribat”, assegura.

Mentre feia aquestes feines continuava donant forma al seu projecte que ara s’ha materialitzat amb Rising Metal S.L. i que farà els seus primers esdeveniments aquest any que tot just comença.

Concerts de gran format Rising Metal S.L. està treballant per organitzar concerts de música heavy metal de gran format al territori. Així, en algun dels seus projectes es preveu l’assistència de milers de persones procedents de tot arreu.

“Estem treballant per contractar bandes de primer nivell internacional, que seran les caps de cartell d’algun dels projectes que tenim en marxa”, explica.

Els concerts podrien ser de format convencional, és a dir, d’una nit o bé d’alguns dies, amb la participación de diverses bandes. L’empresa treballa

per facilitar, a més de l’entrada, i per a tots aquells que ho vulguin, la possibilitat de contractar allotjament i desplaçaments en els concerts que organitzi.

“Avui en dia el públic que va als concerts o a les concentracions de heavy metal és molt familiar.

S’ha de tenir en compte que la majoria de components de les grans bandes tenen més de 50 anys i els fans han crescut amb ells i ara tenen fills”, explica Òscar Curulla que assegura que no té “cap intenció de tornar a fer d’arqueòleg”.

«Avui el públic que va als concerts o a les concentracions de heavy metal és molt familiar»

Va ser una època en què Òscar Curulla va allunyar-se de tot el que feia relacionat amb la cultura clàssica. No va exercir més com arqueòleg i va abandonar també el festival Tarraco Viva del qual n’havia estat productor durant més de deu edicions.

Alliberat dels seus anteriors compromisos, va començar a treballar en una idea que havia tingut feia temps: muntar una promotora musical capaç de fer grans esdeveniments i concerts al territori. El camí va ser dur perquè fins que el cercle no es va tancar, Curulla va haver de fer de tot per guanyar-se la vida. “Vaig agafar tot allò que em va sortir, des de treballar en una benzinera en el torn de nit fins a portar la comptabilitat i facturació d’una empresa”, diu.

Gener-Febrer 2015

SOCIETAT CIUTAT

Un gimnĂ s amb vistes

VIU Tarragona | 22

Gener-Febrer 2015

De forma espontània, un grup de joves de totes les edats i nacionalitats han muntat un grup de fitness a la platja del Miracle. L’entrenador és Moja Faye, un senegalès que viu a Tarragona des de l’any 2000 i que posa en forma a tot aquell que vol defugir de les quatre parets d’un gimnàs per fer esport a l’aire lliure

R.M.

De fa anys, tots aquells que van a córrer per la platja del Miracle o bé a passejar o prendre el sol poden veure com un grup -cada vegada més nombrós- de joves fan esport tots junts. No és l’atzar o pura casualitat que es reuneixin al mateix punt i a la mateixa hora, sinó que són concentracions organitzades seguint el pla d’entrenaments dirigit per Moja Faye, un senegalès que de fa 14 anys es dedica a entrenar tot aquell qui vulgui a la part final d’aquesta platja tarragonina, just on hi ha les barres d’exercici, abans d’ar-

Gener-Febrer 2015

ribar a l’aparcament. “La gent que anava a córrer em veia entrenant allí i em preguntava com podia millorar la seva condició física. Va ser així com va començar tot”, recorda Moja Faye, de 40 anys.

Faye va néixer a Dakar on de ben petit va començar a jugar a futbol. “Jugava d’extrem. Quan tenia 14 anys pesava només 45 quilos i a l’estiu jugàvem un campionat. En una jugada, jo tenia la pilota i va venir un jugador de l’equip rival que en l’intent de voler prendre-me-la va

xocar contra mi i em va fer sortir volant. Va ser aleshores quan vaig decidir que havia de ser més fort”, diu. D’aquesta manera, va començar a freqüentar les zones esportives de la seva ciutat, que es trobaven totes a l’aire lliure, com gimnasos a cel obert.

“El primer dia em vaig penjar d’una barra per fer dominades (exercici que consisteix en pujar el cos a força de braços) i al dia següent no em podia ni moure”, explica tot rient. Malgrat les conseqüències doloroses del primer dia d’entrenament, Faye va continuar anant dia rere dia,

fins que va fer els 18 anys, edat en la que va entrar a l’exèrcit del seu país. “Allí no vaig parar d’entrenar. M’agradava i crec que és important per aquest tipus de feina estar en forma”, diu. Després d’anys de servei, Moya Faye va decidir emigrar.

Volia anar a Barcelona però finalment va arribar a Tarragona perquè és “una ciutat més petita i tranquil·la i també té mar”.

Sense conèixer ningú, va decidir fer dues coses, buscar feina i un lloc per poder entrenar i així va trobar el seu espai a la platja del Miracle. “Porto des del 2012 sense feina i ara puc dedicar més hores als nois que volen entrenar-se, tinc grups al matí i

VIU Tarragona | 23

SOCIETAT CIUTAT a la tarda”, explica aquest senegalès que en els seus anys a la ciutat ha treballat de manobre i fent feines al camp -temporades a Galícia i a València. “Hi ha unes 50 persones que venen a entrenar. Els grup de la tarda comença a les sis i acaba a dos quarts de vuit i el del matí de dos quarts de deu a onze”, explica. El compromís dels integrants d’aquest peculiar centre esportiu és tal que han demanat constituir-se en associació, que portarà per nom, Força del mar.

“La gent es passa la vida entre quatre parets: de casa a la feina, de la feina al gimnàs i altre cop a a casa. Nosaltres volem ser a l’aire lliure”, diu. Faye no es dedica només a formar esportistes sinó que també té cura d’altres aspectes dels joves que dirigeix esportivament. Així, ha decidit controlar el rendiment acadèmic d’aquells més jovenets, que tenen 14 anys. “Vull que els nens estudiïn, per això els demano les notes. Si no tenen un rendiment acadèmic òptim, no els deixo venir. Abans de fer tot això vaig anar personalment a parlar amb alguns dels seus pares per explicar la situació. Amb els títols no es menja, però obren portes”, assegura.

Entre els assistents a les seves sessions hi ha gent d’Argentina, Perú, Uruguai, Brasil, Equador,

VIU Tarragona | 24

Colombia, Mèxic, Estats Units, Cap Verd, Senegal, Guinea Bissau, Nigèria, França, Holanda, Itàlia i, com no, tarragonins. El més gran de tots ells té 51 anys i els més joves, 14. “La gent entrena amb mi perquè és especial, diferent. Aquí tothom se sent respectat perquè no hi ha raça ni color, tots som iguals”, assegura.

“El 2010 pesava 112 quilos i en menys d’un any vaig arribar als 75. Venia cada dia i els caps de setmana anava a córrer”, explica Javi Barber, un jove tarragoní d’origen argentí que va conèixer Moja Faye gràcies a uns amics que anaven a entrenar amb ell.

“He provat gimnasos però això

sempre m’ha agradat més. Aquí estàs a l’aire lliure i la gent és més oberta, s’ajuda a l’hora de fer exercici”, assegura mentre remarca que, tot i el bon ambient es treballa de valent perquè “Moja vol que treguis el màxim de tu mateix”.

Aquí tothom se sent respectat perquè no hi ha raça ni color, tots som iguals A primera hora de la tarda, després de l’hora de dinar, hi ha un altre grup. Són un conjunt de vuit noies que s’entrenen cada dia. “És una hora perfecta perquè ara tinc els nens a l’escola. Ara fa més d’un any que vinc”, explica Sonia Martínez, una gallega que fa més de deu anys que viu a Tarragona. “Vaig començar a venir perquè volia deixar de fumar i les altres vegades que ho havia intentat, m’havia engreixat, per això volia fer esport”, diu. Martínez anava a córrer cada dia per la platja fins que es va trobar Faye que li va proposar d’entrenar amb el seu grup. “Aquí puc fer esport i desconectar de tot davant del mar.

Sempre m’havia cridat l’atenció aquest grup de gent fent esport aquí”. La fama de Faye ha anat creixent i fins i tot atreu espor-

tistes que són a la ciutat per un curt període de temps. “Fa tres mesos que sóc a Tarragona. Vaig venir per un intercanvi universitari des de Colòmbia i em vaig assabentar d’això gràcies a una estudiant d’Erasmus que també venia. M’encanta aquesta manera d’entrenar i Moja és molt bo, massa”, afirma tot rient Melissa Gómez (22 anys) colombiana de la ciutat de Cali. “Al meu país aquesta manera de fer esport és molt popular. Els parcs són plens de gent que ho fa. Et pots barrejar amb gent jove i més gran, com aquí”, diu a l’hora que admet que el mes de febrer se’n torna cap al seu país. “Jo he perdut 11 quilos en un any. Moja és el secret perquè això funcioni”, assegura Sandra Carreto.

“L’esport m’activa i, alhora em relaxa aquestes vistes del mar que tenim aquí. Sempre tinc ganes de venir, no em fa mandra”, explica Tamara López.

Faye diu que ha demanat a l’Ajuntament de Tarragona que els cedeixi un dels locals que hi ha a l’aparcament de la platja del Miracle per poder guardar el material d’entrenament que fan servir així com tenir l’accès a un dels lavabos que ara estan tancats. “Hi ha molts del que entrenen amb mi que han deixat el gimnàs on anaven. Aquí hi ha molt bon ambient”.

Gener-Febrer 2015

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

Parada obligatòria El pàrquing de la Plaça de la Font

Fotografies: Circo Park, S.A.

Inaugurat el 1997, s’ha convertit en un element indispensable de l’activitat econòmica de la ciutat en els seus 17 anys d’existència

VIU Tarragona

Situat en el mateix emplaçament per on les bigues -carros de curses estirats per dos cavalls- conduïdes per aurigues competien per endur-se l’honor i la fama en temps romans, el pàrquing de la Plaça de la Font veu ara un altre tipus de movi-

VIU Tarragona 26

ments de vehicles, amb molts més cavalls de potència i que transiten diàriament per les seves tres plantes subterrànies.

Circo Park S.A. va inaugurar fa més de 17 anys un equipament que s’ha mostrat clau en el desenvolupament de la Part Alta de Tarragona i, per extensió, de tota la ciutat. Va ser el 17 de juny

La plaça, per on circulaven vehicles al seu voltant, va passar a ser totalment de vianants

de 1997 quan, després de més de dos anys d’obres un ambiciós projecte, la Plaça de la Font va patir una remodelació total.

La plaça, per on circulaven vehicles al seu voltant, va passar a ser totalment de vianants, oferint un espai enorme i uniforme als tarragonins i els seus visitants. Els negocis van ser els

Gener-Febrer 2015

PUBLIREPORTATGE CIUTAT grans afavorits, especialment els de restauració, que han crescut com bolets els últims anys i que, d'ençà de la creació del nou espai, poden disposar d’una zona més àmplia per situar les seves terrasses.

L’obra, molt esperada, va ser celebrada per gran part de la ciutadania, especialment pels veïns, que van ser convidats a un sopar a l’aire lliure un cop es va inaugurar l’equipament.

Més de 500 persones van gaudir d’un àpat a la fresca amb la presència de l’aleshores alcalde Joan Miquel Nadal.

“La idea inicial era fer el pàrquing sota la Rambla Vella, però es van adonar que les restes arqueològiques feien inviable el projecte”, diu Enrique Pérez, encarregat de l’aparcament, que també esmenta que durant la construcció de l’aparcament es van trobar restes romanes i un pou medieval. Així, el pàrquing disposa de poc menys de 300 places, 80 de les quals estan reservades, és a dir, són propietat de particulars, gent que viu o bé treballa a la zona. “Si haguéssim volgut vendre totes les places de l’aparcament el primer dia ho hauríem pogut fer, tal era la demanda”, assegura Pérez. Hi ha també unes 70 places d’abonats, clients que tenen un abonament per mesos o anys -el contracte mínim és de 3 mesos. “Hi ha clients que són abonats des del primer dia”, admet aquest encarregat.

El pàrquing va tenir molt bona acollida des del primer dia. Circo Park S.A. havia previst un període de quatre anys fins que l’equipament no comencés a omplir-se del tot, però aquestes previsions van ser massa poc optimistes. En dos anys el pàrquing ja registrava una alta ocupació amb un creixement anual imparable fins que el 2007 va marcar el seu millor any amb uns 250.000 vehicles de rotació, és a dir, aquells que no són abonats o reserves. A partir d’aleshores, però, la crisi tam-

Gener-Febrer 2015

bé es va deixar sentir i el 2014 es va tancar amb uns 160.000 vehicles aproximadament. “En aquells anys, de creixement, a les deu del matí ja estava tot ple. Ara la gent s’ho pensa més a l’hora de pagar per estacionar el seu vehicle”, assegura Enrique Pérez.

El 2014 es va tancar amb uns 160.000 vehicles Amb tot, Circo Park no s’ha quedat de braços plegats esperant que tot es resolgués per si mateix. L’empresa ha endegat una sèrie de mesures per tal d’atreure els clients: descomptes del 50% als clients dels hotels de la Plaça de La Font i de l’hotel Imperial Tàrraco, als familiars de pacients ingressats a l’hospital Santa Tecla (amb la possibilitat d’entrar i sortir del pàrquing tantes vegades com vulguin en 24 hores), vals de descompte als clients dels restaurants que tenen un acord amb Circo Park i que permet que aquests paguin només el 50% del preu de l’aparcament entre les dues i les quatre de la tarda, etc. “Algunes decisions urbanístiques ens van perjudicar al seu moment, com el fet que el carrer Portalet fos només d’un sentit, per exemple. Nosaltres tenim l’entrada al pàrquing per aquest carrer i quan no es va poder utilitzar per pujar, vam perdre clients”, diu Pérez.

Els períodes de més afluència de vehicles són l’estiu, les festes de Nadal, Setmana Santa i Santa Tecla. Les nits del cap de setmana, divendres i dissabte, també són moments punta.

Parking Circo Park, S.A. Plaça de la Font, S/N 43003 Tarragona Tel. 977 232 985

VIU Tarragona | 27

RACONS CIUTAT

R A C O N S

D E

T A R R A G O N A

La roca del mar rugent No hi ha cap tarragoní que, algun cop a la vida, no s’hagi quedat embadalit tot mirant com el mar trenca les seves onades en la roca del mar rugent. Situada al final dels revolts que porten a la platja de l’Arrabassada, aquesta mola immensa, un sortint de pedra en forma de plataforma, erosionada en la seva base pels cops de mar, és tot un símbol de la bellesa natural i litoral de la ciutat.

tural per tal de guanyar terreny al mar i tractar d’aconseguir les millors captures. Quan no hi ha canyes, hams ni esquers, el lloc acostuma a ser freqüentat per caminants solitaris afectats per la malenconia que busquen refugi als seus turments interiors. La posta o la sortida de sol acostumen a ser els moments preferits per aquests inquilins de la tristesa però també per parelles d’enamorats que fan les seves primeres confessions a l’altre amb el mar com a teló de fons.

La roca és un espai on s’hi solen trobar molts pescadors que aprofiten la plataforma na-

La roca del mar rugent és un bon lloc per evadir-se, per gaudir de la pau i serenor del

R.M.

VIU Tarragona | 28

mar i obviar, si això és possible, els vehicles que no paren de passar per uns revolts de l’Arrabassada que a l’estiu de vegades semblen un circuit. El bo i millor d’aquest paratge, a banda de la seva innegable bellesa, és que el turisme encara no l’ha descobert. De moment.

La roca és un espai on s’hi solen trobar molts pescadors que aprofiten la plataforma natural

Secció oberta al lector Aquesta és una secció on el protagonista és el nostre lector, més ben dit, la seva mirada. Ens agradaria que ens féssiu arribar imatges dels vostres racons preferits de la ciutat. D’aquells que per a vosaltres tenen una significació o encant especial o, simplement, us tenen captivats per la seva bellesa o estètica. Us agrairíem que ens féssiu arribar les vostres fotografies a: redaccio@viutarragona.cat i les acompanyéssiu del vostre nom. (Tingueu en compte que les fotografies han de tenir un mínim de resolució per tal que puguin ser publicades. L’ideal seria que la imatge oberta ocupi a partir de 5MB. )

Gener-Febrer 2015

BREUS CIUTAT

La Muntanyeta Convertirà l’edifici blanc en un equipament al servei de persones amb discapacitat La Fundació La Muntanyeta convertirà l’Edifici Blanc de Bonavista en un equipament al servei de les persones amb discapacitat. La remodelació es tirarà endavant gràcies a una subvenció de 500.000 euros de la convocatòria de projectes del 0.7% de l’IRPF, i després que l’Ajuntament de Tarragona aprovés la cessió de l’edifici a la Fundació La Muntanyeta.

Per tal de gestionar amb èxit el projecte, l’entitat compta amb la col·laboració del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona per obrir un concurs d'idees. La finalitat del concurs és adjudicar el disseny i direcció d'obra a l'equip tècnic seleccionat.

Està previst que l'obra es realitzi en tres fases. En la primera fase es crearan 12 places de residència i 16 de centre ocupacional.

D’altra banda, s'està estudiant la possibilitat de que també es pugui ubicar a l’Edifici Blanc el servei de Centre Ocupacional que, actualment, s’ofereix a les instal·acions de Sant Pere i Sant Pau. En aquest supòsit, es crearien 12 places de residència i 40 de Centre Ocupacional.

Actualment, l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral-La Muntanyeta, gestiona una Escola d’Educació Especial, un Centre Ocupacional i una Residència per a persones amb paràlisi cerebral. La finalitat d’aquesta

entitat sense ànim de lucre és la defensa dels drets de les persones afectades de paràlisi cerebral i/o etiologies similars, i la garantia de l’exercici d’aquests drets, a més d’oferir-los tots els serveis necessaris per la seva

educació, atenció a la salut, atenció residencial, inserció social, inserció laboral, gaudiment de l’oci i temps de lleure i tot allò que permeti el seu desenvolupament i benestar de les seves famílies.

Fundació Tarragona Smart

Eudald Carbonell

Present al Smart City Expo World Congress de Barcelona

L’arqueòleg és nomenat fill adoptiu de la ciutat

Tarragona va tenir el seu propi espai al Smart City Expo World Congress a Barcelona, una trobada internacional en què es donen cita ciutats intel·ligents de tot el món. L’estand, va rebre la visita de les autoritats durant una passejada oficial posterior a la inauguració de la fira com les del conseller Felip Puig; el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Antoni Vives; l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i l’al-

calde de Santander i president de la RECI (Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents), Íñigo de la Serna. Tots ells van valorar molt positivament el projecte de smart heritage de Tarragona.

A més, la Fundació Tarragona Smart es va relacionar amb diverses empreses i organitzacions per tal d’intercanviar punts de vista i establir sinèrgies, al mateix estand i en els anomenats Vip Meetings.

El ple de l’Ajuntament de Tarragona celebrat divendres 21 de novembre va aprovar per unanimitat nomenar fill adoptiu de la ciutat a l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, codirector també del Projecte Atapuerca.

Eudald Carbonell va arribar a Tarragona el 1988 per incorporar-se com a professor del

VIU Tarragona | 30

que llavors era delegació de la Universitat de Barcelona en aquesta localitat. Actualment és catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili.

Des de Tarragona ha estructurat un equip de recerca transdisciplinar amb projecció internacional, que treballa en els millors jaciments en el seu àmbit, portant el nom d’aquesta ciutat en diversos països del món.

Gener-Febrer 2015

CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

L'art d'emprendre Els tarragonins Pep Anton Clua i Vanessa H. Sánchez obren una galeria d’art a la Part Baixa en un espai que exposa les obres d’autors internacionals Rafa Marrasé

S’ha de ser molt valent per posar en marxa un negoci avui dia, i encara més si aquest es centra en el món de l’art i en una zona de la ciutat sense cap tradició cultural d’aquesta mena. Això, però, no va atemorir els tarragonins Vanessa H. Sánchez i Pep Anton Clua que després de les festes de Santa Tecla de l’any passat, concretament el 27 de setembre, van decidir inaugurar la Galeria Silvestre, un espai d’exposició i venda d’obres d’art contemporani i que es troba situat al carrer Reial números 60 i 62 de Tarragona. “És un projecte que fa molt de temps que el tenim al cap i que per fer-se realitat ha necessitat més d’un any de preparació”, explica Vanessa H. Sánchez, copropietària de la Galeria Silvestre. Aquesta tarragonina, enamorada del món de l’art des del seu pas com alumna en l’Escola d’Art de la ciutat, ara n’és professora a la mateixa institució i sempre ha tingut relació amb aquesta disciplina. “Si es pot viure del món de l’art? La resposta és sí, però malament”, assegura mentre riu.

Vanessa H. Sánchez va estudiar Història de l’Art i aleshores es va adonar que allò que més l’interessava era el món artístic contemporani. “M’agrada l’art clàssic, però m’interessa més

VIU Tarragona | 32

allò que fa referència a l’art contemporani”, diu. Amb el projecte en marxa, va començar l’enorme tasca de trobar els artistes que exposarien en la galeria.

“Vam fer una tria entre més de 300 i finalment ens vam quedar amb 10, va ser una feinada”, recorda Vanessa H. Sánchez.

Així, la Galeria Silvestre exposarà fins al 2017 l’obra d’artistes com els portuguesos Martinho Costa, Catarina Botelho i Luisa Jacinto, la malaguenya Irene González, l’irlandès David Fox, l’israelià Ella Littwitz, l’uruguaià Germán Portal, la sevillana Gloria Martí i la madrilenya Gabriela Bettini. “Quan un artista ens agrada, viatgem fins al seu estudi, volem veure in situ on i com treballa”, diu. En total es faran 6 exposicions cada any i els visitants de la Galeria Silvestre poden adquirir qualsevol de

Gener-Febrer 2015

S'ha de ser molt valent per posar un negoci avui dia, i encara més si aquest es centra en el món de l'art

ESTALVIÏ EN CALEFACCIÓ

Amb els nostres sistemes de calefacció de llenya, pellets i biomassa

ESTUFA LLENYA

ESTUFA PELLETS

CALD. GASOIL ALT RENDIMENT

CALD. GAS

ALT RENDIMENT

SOLAR

LLAR CALDERA

CALD. LLENYA

CALD. LLENYA flama inversa

CALD. BIOMASA

Calefacció amb tota mena de combustibles: llenya, gas, pellets, gasoil, bomba de calor i panell solar. L’assessorem per una decisió correcta

Estufes i calderes de pellets, calefacció amb energia renovable, ecològica i econòmica Funcionament automàtic Programables en horari i temperatura

PER AIGUA I PER AIRE.

OPTIMITZACIÓ DE LLARS EXISTENTS

SI DISPOSA D’UNA LLAR DE FOC D’OBRA OBERTA, LI COL.LOQUEM UN INSERT AMB LES MÍNIMES MOLÉSTIES, AUMENTANT SET VEGADES EL SEU RENDIMENT

SUMINISTRE IMMEDIAT

PROFESSIONALS AL SEU SERVEI

Gener-Febrer 2015

ART CULTURA

les obres que hi ha exposades.

“Això és un punt de venda, naturalment. Serveix per donar a conèixer l’obra de l’autor però també per vendre les seves pintures”, explica Sánchez.

Es faran 6 exposicions cada any i els visitants podran adquirir qualsevol de les obres que hi ha exposades Actualment només hi ha dues galeries d’art a Tarragona, la Silvestre i la Grey Square, a la Part Alta. “Vam triar la Part Baixa perquè és una zona que ens agrada molt, té molt potencial.

Ara crec que la Part Alta s’ha convertit en una mena de Port Aventura. Els preus, aquí, també són més baixos i això ajuda”, afirma. Vanessa H. Sánchez lamenta el poc interès polític que suscita l’art i afirma que Tarragona sempre ha tingut poca tradició de galeries com la seva.

“Aquest és un projecte totalment privat. A Tarragona no hi ha hagut tradició pel que fa a

VIU Tarragona | 34

espais com aquest o gent que sigui col·leccionista, és per això que hem obert una galeria a Madrid també”, diu. Així, el projecte creix en una ciutat tan important com la capital d’Espanya, en un petit espai de 16 metres quadrats situat al carrer Doctor Fourquet 39.

“L’art contemporani es troba a Madrid, així com el col·leccionisme, és per això que ens hem decidit a obrir una galeria allà”, diu Vanessa H. Sánchez, que hi va viure una temporada tal com va fer Pep Antón Clua també. “Nosaltres estem presents en dues fires a Madrid com són Just Madrid i Casa Arte, que és una fira alternativa d’ARCO, la qual és prohibitiva pels seus preus excessius”, assegura Sánchez.

El fet que entre el grup d’artistes que formen part de les exposicions de la Galeria Silvestre no n’hi hagi cap de Tarragona respon, segons Vanessa H. Sánchez, al fet que no n’han trobat cap amb els requisits artístics que ells busquen.

“Valorem allò que volem exhibir, no el fet que siguin artistes locals. Sincerament, no n’hem trobat cap que funcionés amb la filosofia que té la galeria”, diu. Sánchez assegura que la

rebuda al barri ha estat molt bona i que visiten l’espai unes 10 persones diàries. Galeria Silvestre no es limita només a l’exposició i venda d’obres d’art, sinó que també realitza cursos com el d’Introducció a l’art contemporani, per exemple. “El nostre espai és limitat, però ja tenim un bon grapat

de gent interessada i que forma part dels nostres tallers i cursos. Sovint es tracta de ciutadans entre 40 i 60 anys que sempre han tingut interès en el món artístic, que han visitat exposicions però que mai han acabat d’entendre del tot l’art contemporani i ara vénen a aprendre”, explica Sánchez.

Gener-Febrer 2015

GUARDONS CULTURA

L'excel·lència té premi

La Diputació de Tarragona és la primera de l'Estat que obté el segell internacional EFQM 400+ per la qualitat de la seva gestió a l'equip directiu i al conjunt de treballadors i treballadores de la institució i posant aquest lideratge en matèria d'excel·lència "al servei de tots els municipis i la ciutadania del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre".

VIU Tarragona

La Diputació de Tarragona ha obtingut el segell internacional de qualitat EFQM 400+ per l'excel·lència dels seus sistemes de gestió. Es converteix així en la primera diputació de l'Estat amb aquest prestigiós reconeixement, que atorga l’European Foundation for Quality Management (Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat). El president de la Diputació, Josep Poblet, va rebre el certificat de mans de Pere Miralles, vicepresident del Club Excelencia en Gestión, i de Jaume Bargalló, responsable de desenvolupament de negoci de TUV-Rheinland (entitat de certificació autoritzada), en un acte celebrat al Saló de Plens de la institució supramunicipal.

El lliurament públic del premi va incloure una conferència del director de l'Institut de Ciències Fotòniques, Lluís Torner.

Josep Poblet: "El guardó ens alinea amb les institucions que han triat la millora contínua com a eix vertebrador de la seva activitat" L'atorgament de l'EFQM 400+ significa un nou pas endavant en el reconeixement de l'excel·lència de la Diputació de Tarragona en el seu sistema de gestió. L'any 2002, la institució ja va rebre el premi de Qualitat de la Generalitat, i, uns anys després, l'aleshores organisme autònom OASI de la Diputació va obtenir el reconeixement EFQM 400+ (l'any 2007) i l'EFQM 500+ (2009), que va renovar l'any 2013 convertit ja en Àrea de Coneixement Gener-Febrer 2015

De la seva part, Lluís Torner va destacar que l'assoliment d'aquest prestigiós guardó és fruit d'un esforç continuat, i de l'actitud de la institució "per fer les coses cada vegada millor, amb l'excel·lència com a horitzó". En el mateix sentit es van expressar els representants de les entitats impulsores i certificadores del premi: "Treballem a partir d'una cultura compartida, amb vocació d'excel·lència i de servei".

El model EFQM El president de la Diputació, Josep Poblet, en el moment de rebre el certificat

i Qualitat. D'altra banda, l'any 2010 la Diputació va obtenir el segell EFQM 300+ a nivell global, que s'afegeix a diversos certificats de qualitat ISO en diferents àmbits d'actuació. Cal ressaltar, així mateix, que la institució es manté en els primers llocs del rànquing estatal de transparència de les diputacions, elaborat per l'organització no governamental Transparency International España.

"Tots aquests reconeixements, aconseguits amb l'esforç de totes les persones que treballem a la Diputació de Tarragona, constata el nostre afany per la qualitat i el servei públic, i ens alinea amb totes les institucions que han triat la millora contínua com a eix vertebrador de la seva activitat", va assenyalar Josep Poblet durant l'acte de recepció del premi. Segons va afegir, la

voluntat de la institució és continuar millorant per assolir una estratègia organitzativa encara més àgil, fent una crida a utilitzar els quatre elements bàsics d’una organització excel·lent: la planificació, l’estructura organitzativa, els processos i la informació: "No es tracta només d'assolir un reconeixement, sinó d'establir un referent, una manera de fer les coses de forma eficient i sostenible". El president de la Diputació va concloure el seu missatge donant les gràcies

El model EFQM d'excel·lència és un marc pràctic que permet avaluar les organitzacions, ajudant-les a identificar els punts forts i les àrees de millora en relació amb la seva visió i missió.

Els conceptes fonamentals del model són mantenir en el temps resultats excepcionals, afegir valor per als clients, assolir l'èxit mitjançant el talent de les persones, crear un futur sostenible, gestionar amb agilitat, liderar amb visió, inspiració i integritat; desenvolupar la capacitat de l'organització i aprofitar la creativitat i la innovació.

L'acte es va dur a terme al Saló de Plens

VIU Tarragona | 35

EDUCACIÓ CULTURA

L’encant de la paraula escrita L’Escola de Lletres obre els seus cursos als barris

Un taller d’escriptura creativa al centre cívic de Sant Pere i Sant Pau permet als apassionats de la literatura millorar les seves aptituds com a nous escriptors

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

R.M.

Jordi Vinyals és molt jove però porta molts anys vinculat a l’Escola de Lletres. Aquest selvatà de 27 anys va començar com alumne quan feia primer de batxillerat i ara, de fa uns cinc anys, és el professor d’un grup de 14 persones que es van reunir durant 8 setmanes dilluns rere dilluns els mesos d’octubre i novembre al centre cívic de Sant Pere i Sant Pau per iniciar-se en el món de l’escriptura. “És la primera vegada que els centres cívics formen part d’aquest projecte. És una forma d’ampliar els cursos que fem als barris i no només a la nostra seu de la Part Alta de Tarragona”, diu Vinyals. Aquest jove professor es va engres-

VIU Tarragona | 36

car per la literatura llegint novel·les de literatura fantàstica centrades en un món medieval imaginari. “M’agradava aquell tipus de llibres i fins i tot n’escrivia petits relats. Ara ja no en llegeixo, aquella fal·lera va desaparèixer del tot”, diu rient. Vinyals assegura que va decidir acudir a l’Escola de Lletres per “curiositat i per conèixer gent amb les mateixes inquietuds”.

Vinyals ara s’encarrega de transmetre la seva passió als seus alumnes, un grup heterogeni. “La veritat és que no hi ha diferència entre els alumnes que vénen al centre cívic o al centre de Tarragona. Hem tingut tres franges d’edat molt diferents i hi ha molta diferència de nivell entre cadascú”,

assegura. Les classes, de dues hores (de dos quarts de set a dos quarts de nou del vespre) van tractar diversos temes per anar configurant una estructura compensada en els textos.

“Sovint passa que els alum-

Vinyals ara s’encarrega de transmetre la seva passió als seus alumnes, un grup heterogeni nes, en els textos que escriuen no troben l’equilibri. Fan descripcions massa llargues, per exemple. És un dels aspectes que intentem explicar i corregir”, diu. Així, es va explicar com construir un personatge,

transmetre sensacions, els diàlegs, els punts de vista (diferents narradors) i els inicis i finals. “Escriure és una activitat molt individual. Pels alumnes, veure que hi ha més gent que escriu els ajuda. La temàtica dels textos és molt diversa.

Així, quan donava classes pels més joves (entre 12 i 18 anys), els seus textos eren molt passionals, escrits quasi sempre en primera persona”.

“M’agrada escriure, sempre ho he fet, des que tenia 13 o 14 anys”, explica Rosa Queral, una de les alumnes del curs a l’hora que admet que ha fet “alguns contes”. “El curs t’obliga a escriure i veus gent que té ganes de fer-ho també i que, a sobre, no ho fa gens malament. Venir

Gener-Febrer 2015

Busques emocions?

El Volvo XC60 ha estat dissenyat al detall per oferir-te el màxim grau de reacció sobre qualsevol superfície, siguin quines siguin les condicions meteorològiques.

VOLVO XC60 PREMIUM EDITION PER NOMÉS 30.340€

Volvo XC60 D3 Kinetic de 136 CV canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,6 a 6,4. Emissions CO2 (g/km) 139. PVP recomanat per a la Península i les Balears: 30.430€ (IVA, transport, Pla PIVE, aportació del fabricant i de la Xarxa de Concessionaris i impost de matriculació inclosos). Preu vàlid per a unitats finançades sota la marca Volvo Car Financial Services ® (pertanyents a Volvo Cars Group) a través de Banco Cetelem, SA, A-78650348, amb un import mínim a finançar de 24.000€. Durada mínima 48 mesos. Permanència mínima 24 mesos. Inclou Assegurança de vida, Incapacitat Permanent, Incapacitat Temporal i/o Desocupació contractades amb Cardif Assurance Vie i Cardif Assurances Risques Divers, Sucursals a Espanya. Clau DGA E-129 i E-130, respectivament, amb la mediació de Banco Cetelem, SA, Operador de Banca Assegurances Vinculat inscrit en el Registre Especial de Mediadors d’Assegurances amb el número OV0046. Disposa d’Assegurança de Responsabilitat Civil professional i satisfà el requisit de capacitat financera. Subjecte a l’aprovació de Banco Cetelem. Oferta subjecta a disponibilitat del Pla PIVE. Oferta vàlida únicament per a persones físiques i per a vehicles venuts abans del 28 de febrer 2015. El model visualitzat pot ser que no coincideixi amb el vehicle ofert.

Diselauto Tarraco

Autovía de Salou, 6 Tarragona

977 55 42 14 diselauto.com

EDUCACIÓ CULTURA veus que la gent et comenta el que escrius o posa un ‘m’agrada’ t’animes, però alhora m’ha limitat en la meva manera d’expressar-me”, admet en relació al costum d’escriure al seu mur de Facebook. “M’he adonat de les meves mancances i les meves virtuts quant a la meva forma d’escriure, però d’això es tracta, d’adquirir nou coneixements, de veure l’escriptura d’una altra manera, de com saber arribar al lector, qualsevol. I qui sap, potser m’animo a presentar-me a algun concurs de relat breu o, simplement puc utilitzar l’escriptura com a complement en nous projectes personals”, assegura.

aquí m’ha servit per conèixer més literatura perquè feia molt de temps que no llegia llibres que no fossin estrictament de la meva feina”, assegura.

“Al començament la gent té molta vergonya de llegir en veu alta allò que ha escrit i és aleshores quan t’adones dels errors que has comès. Els textos, perquè siguin impecables, s’han de mirar molt i molt, fins i tot deixar-los un temps sense llegir per adonar-te d’on t’has equivocat o quines coses has de retocar o canviar”, explica Jordi Vinyals que assegura que s’ho passa molt bé ensenyant escriptura als seus alumnes.

escurçat, afortunadament, en els últims dos cents anys perquè sinó no tindríem temps de llegir-les”, raona Vinyals. “Ja havia fet altres tallers a través dels centres cívics de Tarragona, i al veure “Curs d’escriptura“ em va cridar l’atenció, perquè sempre m’ha agradat escriure”, explica Sílvia Cervellón, alumna del curs que també admet que va començar a escriure quan era una adolescent: “Vaig començar a escriure cap als 16-17 anys, escrivia de tot

«M’he adonat de les meves mancances i les meves virtuts en quant a la meva forma d’escriure» al principi, però quasi sempre m’he decantat a escriure sobre el que penso i sento, doncs és el que coneixo. Ara amb les xarxes socials encara més, quan

Un altre dels alumnes és Antonio Hernández. Admet que sempre havia sentit curiositat pel món de la literatura però que mai s’havia atrevit a escriure res. “El curs t’ajuda molt a perdre la por i el respecte a escriure. Sempre, des de molt jove, havia tingut ganes d’escriure perquè m’interessava la literatura, però mai ho havia fet sigui per falta d’atreviment o perquè tenia molta feina.

Ara, tot i que encara estic molt enfeinat, potser trobo un moment per començar a escriure el meu primer relat”, afirma.

«Ensenyar implica aprendre molt» “Ensenyar implica aprendre molt. Si vull ensenyar com es fa un bon diàleg he d’estudiar com es fan, aprendre dels grans escriptors en aquest gènere”, diu. De fet, en la classe dedicada a aquest aspecte, els diàlegs, la lectura per il·lustrar les explicacions de Vinyals van ser “Nou contes”, de J.D. Salinger. “M’agraden els relats curs.

L’extensió de les novel·les s’ha

VIU Tarragona | 38

Gener-Febrer 2015

CINEMA CULTURA

En primer pla

Xavi García Puerto, fundador del REC, ha situat el festival com a referent català, estatal i mundial en un exercici de supervivència a la crisi econòmica que no ha desvirtuat la seva essència ni qualitat Rafa Marrasé

El festival de cinema internacional de Tarragona REC ha complert 14 anys. En l’última edició, celebrada el mes de desembre passat, el jurat va guardonar la pel·lícula “Los Hongos” -una coproducció colombiana, argentina, francesa i alemanyacom a millor film del festival del 2014 com a Opera Prima, millor pel·lícula del Jurat Jove, i una menció especial del jurat i la crítica. “La nostra essència és l’Opera Prima. Fins i tot ens han arribat a dir, en alguns mitjans especialitzats, que portem al festival pel·lícules que no es poden veure ni de manera al·legal”, explica el director del REC Xavi García Puerto.

Veu més de 700 llargmetratges l’any, buscant aquella joia desconeguda García Puerto (39 anys) és un somiador, una persona que aconsegueix allò que es proposa per difícil que pugui semblar. Va ser d’aquesta manera com va sorgir el germen del festival REC. Quan ell era estudiant d’història a la URV, va adonar-se, juntament amb una sèrie d’amics i companys, que l’oferta cultural de la ciutat era molt pobre, massa, i van decidir fer una mena de cicle de cinema a les aules. “Érem gent que ens agradava el cinema, veure pel·lícules i parlar-ne. Eren anys en què ja no hi havia cinemes a Tarragona, havien tancat els Oscar i també els Catalunya”, recorda. Va ser aleshores quan

VIU Tarragona | 40

es va fer el pas definitiu cap a allò que després es va convertir el REC. “Vam pensar que, fet i fet, perquè veure una pel·lícula cada mes i no veure’n deu en una setmana?”.

La primera edició del festival va ser el 2001 i va comptar amb un pressupost de 1.500 euros. “Vam anar pidolant subvencions aquí i allà per tal d’endegar el projecte”, explica García Puerto que aleshores dirigia l’embrió de festival amb José Miguel Rodríguez i Magda Murillo. “La idea era organitzar allò que ens agradaria que hi hagués a la nostra ciutat com a espectadors”, afirma.

En aquells inicis, les pel·lícules que es projectaven arribaven al festival mitjançant una convocatòria, ara tot és molt diferent.

García Puerto assegura que veu més de 700 llargmetratges l’any, buscant aquella joia desconeguda que pugui sorprendre i captivar el públic. “La gent es pensa que esperem que les pel·lícules vinguin a nosaltres i au, i això no és així. Això seria com si el director esportiu d’un club de futbol només fitxés els jugadors que s’ofereixen en lloc de conèixer el mercat i trobar nous talents”, diu mentre riu.

Al començament, el REC es va centrar en la projecció de curts i no de llargmetratges, però la resposta del públic va ser molt bona. El primer any hi va haver 1.500 espectadors i el 2003 les xifres es van doblar, és a dir 3.000€ de pressupost i 3.000 espectadors. “La proposta era créixer en funció de la resposta de la ciutat”, afirma.

I la resposta va ser bona, molt bona. El festival va viure dies de

Gener-Febrer 2015

Junts amb Tarragona en cada desafiament A Repsol estem compromesos amb Tarragona i els seus reptes.

Per això, el Complex Industrial de Repsol a Tarragona patrocina els XVIII Jocs Mediterranis, mostrant una vegada més el seu suport a la ciutat.

Informa’t dels projectes de Repsol a Tarragona a www.tarragona.repsol.com

CINEMA CULTURA vi i roses i arribant al zenit els anys 2009, 2010 i 2011 amb un pressupost de 100.000€ i més de 10.000 espectadors. Va ser llavors quan van començar els problemes. La crisi econòmica va tocar gairebé de mort el festival que, en la seva edició de 2012, va estar a punt de no fer-se. “L’ajuntament ens devia 35.000€ de l’edició anterior i, tot i això, volia que poséssim en marxa el festival. Em vaig negar.

No podia presentar una nova edició mentre hi havia col·laboradors i treballadors que no havien cobrat la feina de l’any anterior. No volia de cap manera frivolitzar amb això”, explica García Puerto.

L’anunci de la desaparició del REC va mobilitzar els aficionats i seguidors del festival. En una època en què el twitter no era tan popular com ara, el hastag #volemREC va ser trending topic a la demarcació de Tarragona i l’organització va rebre nombroses cartes de suport de professionals del món del cinema, festivals i la URV. “Fins i tot hi va haver gent que per Carnestoltes es va disfressar de REC a mode reinvindicatiu. Era increïble que l’any en què Tarragona era capital de la cultura catalana, la primera notícia va ser que el REC no es feia”, recorda.

L’ajuntament, en veure la resposta ciutadana, es va comprometre a pagar el deute i, així, no deixar morir el festival. Gent de tot arreu es va oferir a fer “allò que fes falta” per mantenir el REC amb vida. Fins i tot es va organitzar una campanya de crowfunding per recaptar fons. “Es van recaptar 4.000€ que van ser donats per 200 persones, molt més del que esperàvem.

De cap manera preteníem finançar el festival d’aquesta manera perquè amb 4.000€ no es pot fer un esdeveniment d’aquesta mena. Era una manera de calibrar la resposta de la gent, i va ser un èxit”. Fins i tot el director de cinema tarragoní Jesús Monllaó es va oferir a projectar pel·lí-

VIU Tarragona | 42

L’anunci de la desaparició del REC va mobilitzar els aficionats i seguidors del festival

cules a casa seva. “Les mostres de solidaritat i agraïment van ser totals però no volíem fer un festival amb l’aportació econòmica de la gent o fent projeccions en qualsevol lloc. La cultura és patrimoni de tots i ha de ser l’administració qui la divulgui i se’n faci càrrec”, afirma García Puerto.

Finalment el festival es va fer, canviant de dates, passant de la primavera a la tardor per disposar de més temps per solucionar els problemes econòmics.

Actualment el REC no arriba als 40.000€ de pressupost amb més de 3.500 espectadors que han vist una vintena de pel·lícules. “Fem mans i mànigues per fer un festival digne. Per això no vam voler fer grans inauguracions i clausures. Això val diners perquè s’ha de llogar el teatre per fer aquests actes i això no és precisament barat. Amb aquests diners podem portar bones pel·lícules amb els seus actors o directors, que xerren després de cada projecció amb el públic. Crec que no podem glamuritzar la precarietat fent actes de cara a la galeria perquè la gent que treballa per nosaltres guanya dos duros”, diu seriosament.

Per García Puerto, el futur del festival passa per mantenir l’esperit d’oferir novetats, estendre’l als barris de la ciutat i a poblacions veïnes i créixer encara més en qualitat, un fet que el manté, fins a última hora, davant de l’ordinador tractant de decidir quines són les últimes pel·lícules que van al programa oficial. “Sempre hi ha tres o quatre pelis que et fan dubtar i penses que no has vist prou cinema durant l’any i mires i mires més a última hora, un fet que posa al límit la paciència del meu equip”, diu tot rient mentre assegura que un dels principals actius del REC és la seva “capacitat de crear una atmosfera cinematogràfica que permet que tothom s’hi trobi a gust” en un festival “orgullosament petit”.

Gener-Febrer 2015

CIUTAT CULTURAL CIUTAT DE FESTIVALS • TRADICIONS • LITERATURA • ESPECTACLES • ART • CINEMA • MUSEUS • MÚSICA • TEATRE

REUSCULTURA @REUSCULTURA FACEBOOK.COM/REUSCULTURA

BREUS CULTURA

En busca del primer europeo Premi per un documental protagonitzat per Eudald Carbonell El documental “En busca del primer europeo”, coprotagonitzat per l'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) va ser distingit com el millor treball en Ciències Humanes, Socials, Jurídiques i Econòmiques de la Bienal Internacional

de Cine Científico de Ronda, celebrada a Màlaga. Aquest documental mostra un jove -Luis Quevedo, director del film- i un arqueòleg, Eudald Carbonell, fent un viatge científic a través de l’evolució humana. Ambdós recorren Àfrica, Àsia i Europa i

finalitzen el seu viatge al Museo de la Evolución Humana de Burgos. “En busca del primer europeo” ha rebut, a banda d’aquest premi, el Premio Prismas 2011 al Millor Treball Audiovisual que concedeix la Casa de las Ciencias de A Coruña; el Premio Especial del Jurado en el Docscient 2011; la Medalla de Oro en el World Media Festival d'Hamburg 2012; el 'Proud to present in Science and Technology' en l’Eurovision Summit 2012; i la Medalla d’Or en el New York Festivals 2013, en la categoria de Documental de Ciència.

Cicle de cinefòrum compromès Ramon Segú Chinchilla Sàhara Occidental: una mirada a la sobirania dels pobles El projecte tarragoní ‘Una Finestra al Món’ i l’ONGD Hammada va organitzar el cicle de cinefòrum compromès “Sàhara Occidental: Una mirada a la sobirania dels pobles” que va tractar de la problemàtica internacional del Sàhara Occidental. Aquesta proposta va

VIU Tarragona | 44

comptar amb el visionat de quatre documentals després dels quals es va debatre sobre els diversos aspectes i les causes del conflicte, i la situació històrica del poble sahrauí. El cicle es va fer els dies 6, 13, 26 i 27 de novembre a l’Auditori de l’Antiga Audiència.

Exposició a l'SCAN El prestigiós fotògraf Ramon Segú Chinchilla va tenir un paper central en la passada edició del festival SCAN que es va fer a Tarragona. L’exposició “Ramon Segú Chinchilla: els anys setanta a Tarragona” és un recorregut històric per la ciutat, des dels canvis urbanístics a les festes del moment, les visites de personalitats importants, etc. La importància d’aquesta exposició rau en el període històric que abraça, en el final d’una dictadura i el pas a la democràcia a l’Estat espanyol. En aquest procés es pot veure la transformació econòmica de la zona arran de la indústria i el turisme.

Gener-Febrer 2015

EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

«Hi ha famílies que opten per tenir els avis a casa perquè amb la seva pensió viu la família sencera» Entrevista a Cinta Pascual, presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i fundadora de L’Onada Serveis Rafa Marrasé

Quina és la funció de l’ACRA? ACRA és la patronal de Catalunya del món dels serveis socials. Representem pràcticament a 500 empreses, d’un total de 1.000, que donen servei a 40.000 places d’atenció a la gent gran i aglutina a totes les empreses més rellevants del sector de la geriatria a Catalunya. Just a finals de l’any que acabem de passar vàrem celebrar el 25è aniversari.

Segons la seva experiència i les seves dades, hi ha cada vegada més gent gran que demana ingressar en una residència? Si és així, per què passa això? La família ja no es fa càrrec de la gent gran? No es tracta de què la família no es vulgui fer càrrec de la gent gran, senzillament, les coses han canviat molt a les últimes dècades. Per començar, ara a

VIU Tarragona | 46

Gener-Febrer 2015

les famílies treballa tothom, no com abans que la dona sempre estava a casa. També és cert que les persones vivim més anys, però també s’han disparat els casos de demències avançades, fet que fa molt difícil la cura al domicili familiar. De fet, és molt millor per la qualitat de vida de les persones grans amb demència que se’ls atengui a un centre especialitzat i no a casa, contràriament del que molta gent creu. De totes maneres, nosaltres també pensem que les persones grans han de romandre a casa seva fins que ja no puguin per motius de salut o fins que ho necessitin per qüestions de soledat.

En un moment de crisi econòmica com el que estem vivint de fa temps, les famílies opten per tenir els avis a casa per estalviar-se el cost d’un centre residencial? Això sí que és cert.

I en moltes ocasions gràcies a la pensió d’un avi viu una família sencera. Però també és cert que quan una persona gran requereix atenció especialitzada, es fa molt difícil la seva cura a casa i al final ho acaben patint el cuidador principal i també la persona gran.

Han notat si a les festes nadalenques hi ha més gent gran que es queda sola? Vostès van posar en marxa, ara fa uns anys, un programa específic per Nadal, encara està operatiu? Com funciona?

Persones grans que passen cada dia soles n’hi ha mol-

tes, no només a les festes de Nadal. En canvi, és en aquestes dates quan la societat està més sensible a les realitats que tots coneixem però que ens costa acceptar. Vàrem començar amb un projecte perquè ningú estigués sol a casa pel dinar de Nadal, però des de fa uns anys a ACRA hem engegat l’ambiciós projecte “compartim taula”, des d’on s’han regalat 77.500 àpats diaris arreu de tot Catalunya, als 144 centres associats que es van adherir al projecte.

«És molt millor per la qualitat de vida de les persones grans amb demència que se’ls atengui a un centre especialitzat» En una entrevista concedida a Catalunya Ràdio vostè va dir que el 75% dels ingressos dels centres residencials anava destinat a recursos humans, és a dir, a pagar les nòmines dels treballadors.

Això és així avui en dia? És un mitja aproximada i que varia en funció de la mida de centre o de l’emplaçament, però és un percentatge molt aproximat. De fet, aquells que han visitat un centre residencial per a gent gran en alguna ocasió s’hauran adonat de la gran quantitat de gent que hi ha treballant, i al dia hi ha 3 torns diferents de professionals per cobrir les 24 hores, i òbviament, nosaltres treballem els 365 dies de l’any. A més a més, un equip interdisciplinari d’un centre compta amb personal qualificat de diferents disciplines que sovint no es veu però que estan darrere d’un bon servei. En total, per un centre de 100 places poden haver-hi perfectament de 60 a 70 persones treballant pel seu benestar i qualitat de vida.

Els centres han pogut man-

fiscal • patrimonial • comptable

Col·laborem amb vostè per aconsellar-li en totes les solucions fiscals i comptables que beneficïin al màxim a la seva empresa o patrimoni.

Posi’s en contacte amb nosaltres, i descobreixi com podem optimitzar els seus números L. Espuis i E. Sabater

C. Cristòfor Colom, 11 - 1r 2a Tarragona 43001

T. 977 232 882 info@gestaliagrup.com

ENTREVISTA EMPRESA tenir les seves plantilles o han fet retallades de personal també? Les plantilles de personal, si es vol donar un bon servei, no és un paràmetre que es pugui reduir gaire. A més, una de les qüestions més valorades pels nostres usuaris en l’enquesta de satisfacció anual és la continuïtat del mateix personal dins l’organització.

Com explica que hi hagi una llista d’espera de 17.000 persones per accedir a una plaça pública i hi hagi 8.500 vacants en oferta privada? No m’ho puc explicar de cap manera. És evident que aquesta situació ve donada per la manca de pressupost a la partida dels serveis socials adreçats a la gent gran, però des d’ACRA ja hem suggerit en moltes ocasions diverses maneres d’afrontar aquesta problemàtica. Per exemple, creant plataformes de serveis adaptades a les necessitats reals dels usuaris, no cal que tots els que sol·licitin un servei hagin de gaudir d’una plaça de residència, que val molts diners.

Hi ha alternatives que senzillament l’Administració hauria d’incloure dins del seu catàleg de serveis. I també cal tenir en compte una regla d’or: si l’Administració augmentés el pressupost per donar cobertura a aquestes 17.000 persones, des del primer dia es contractaria una gran quantitat de personal que ara estan cobrant de l’atur o en el pitjor dels casos, no tenen ni feina ni prestacions. En donar feina a moltes persones d’arreu de Catalunya, també contribuiríem a generar riquesa i sortir abans de la crisi.

Es pot derivar una part dels demandants de places públiques a centres privats? Com es pot fer, mitjançant el copagament de les famílies? Quin seria el cost? Actualment ja són els centres privats els que atenen a la immensa majoria d’usuaris, de centres 100% públics n’hi ha molt pocs. I el copagament ja és una mesura que s’està portant a

VIU Tarragona | 48

fins avui, però sembla que ja podem començar a planificar com serà el nou centre.

Tenen places públiques en els seus centres o només ofereixen places privades? Oferim tant places públiques com privades. Des del primer dia a L’Onada sempre hem cregut i hem apostat fermament per un model de residència públic-privada. Els nostres centres són veritables complexos residencials amb espais de gran qualitat, amb zones de spa, sales de cinema, etc. Però no per això ha d’estar fora de l’accés d’aquells usuaris que gaudeixen d’una plaça pública, i per tant, a tots els nostres centres hi ha una gran part de places reservades al concert amb la Generalitat.

terme. És una qüestió de voluntat política.

El sector es troba en un bon moment? El sector està patint molt la situació d’asfíxia econòmica que viu la Generalitat. I malauradament estem a primera línia de foc. Això vol dir que quan a la Conselleria d’Economia i Finances no li surten els números a final de mes, el nostre sector es posa a tremolar perquè ja sabem que alguna cosa no cobrarem. Imagini’s un professional que ha treballat durant tot el mes i que ha de pagar la seva quota de la hipoteca, com tothom, i que l’empresa li diu: “has treballat molt bé però no pots cobrar perquè la Generalitat no ens ha pagat el que havia de pagar a l’empresa”. Així no es pot viure i ja fa massa temps que estem en aquesta situació.

La Generalitat els deu diners?

Quants? Uns 53 milions d’euros. Es diu molt ràpid, però si es té en compte que el nostre sector està molt atomitzat i que hi ha milers de petites residències que tota la seva facturació depèn de l’Administració, es pot arribar a fer una idea de la gravetat de la situació.

Vostè és fundadora de L’Onada. En quin moment es troba l’empresa? L’Onada compleix 20 anys el pròxim dia 1 d’abril d’aquest 2015. El sector dels serveis socials, i concretament a l’atenció a persones grans en residències, les coses han canviat molt. Des que el 1995 vàrem obrir el primer centre amb 25 places, no hem parat de créixer fins a arribar a les més de 1.000 places que assolirem aquest any i un equip de més de 600 professionals repartits per tot Catalunya i el País Valencià.

Quin és el plantejament de futur? Obrir nous centres?

On? Parlar de futur quan el present és tan dolent, pel que fa a la manca de seguretat del cobrament per part de l’Administració, i el que és encara més important, la manca de concertació de places públiques, no és gaire encoratjador. Però sí que és cert, que tenim marcat un full de ruta des de fa molt de temps on encara preveiem l’obertura de nous centres residencials. Un d’ells, precisament és a Tarragona ciutat, en un solar que vàrem adquirir ara fa uns 10 anys per construir una residència. Hem anat patint molts entrebancs

Quin hauria de ser el model assistencial i residencial a Catalunya? Quin és el nivell comparat amb altres països?

Hem de reformular el nostre sistema actual dels serveis socials i adaptar-lo al que realment es necessita avui dia. Consisteix a eliminar el que no dóna valor afegit a l’usuari, com ara procediments administratius i de gestió, per potenciar el que realment importa, com és el servei final. Cal tenir en compte que som un sector estratègic que aportem cohesió social a la societat, generem una activitat econòmica força diversificada i transversal, i hem d’estar molt preparats per al futur. L’any 2050, el 40% de la població tindrà més de 65 anys, i amb el sistema actual no podrem donar el servei que els futurs usuaris es mereixen. No podem esperar fins a l’últim moment per reaccionar. El nivell dels nostres serveis en l’àmbit nacional de Catalunya és francament bo comparat amb altres països.

Així, hem visitat tota Europa, Estats Units, Canadà, Japó, etc., i, si bé és cert que en alguns serveis encara ens falta recórrer un gran camí, en el món de les residències geriàtriques tenim un molt gran nivell a tot el territori.

Gener-Febrer 2015

EMPRENEDORS EMPRESA

Mascotes amb estil

Yolanda Rovira va abandonar la seva antiga feina d’administrativa per obrir un negoci de perruqueria canina, Mundog, que compleix més d’un any i mig de vida R.M.

“No era feliç amb allò que feia, de fet, estava molt malament, necessitava fer un canvi i el vaig fer”. Yolanda Rovira (30 anys) va decidir que la seva vida no passava per les bondats de tenir una feina estable en una oficina de 2 de la tarda a 7 del vespre i va decidir ser la seva pròpia cap, una petita emprenedora que va obrir les portes del seu negoci en plena crisi i dedicada a la seva gran passió des de petita: els animals. “Si ho planteges des del punt de vista dels números, de la fredor de veure-ho des de fora, semblava un treball molt bo, però per mi no ho era.

Aquí sóc feliç”, explica.

Mundog va obrir les seves portes a l’Avinguda Maria Cristina 34 de Tarragona el mes de maig de 2013, només dos mesos després que Rovira abandonés la seva antiga feina. “La veritat és que tot va anar molt ràpid.

Als matins anava a fer un curs de perruqueria canina i a les tardes treballava. Quan vaig plegar, vaig buscar un local, vaig demanar finançament al banc i ja podia obrir”, assegura

«Allò que és ideal és que els gossos es banyin una vegada al mes» amb un somriure. Ella va plantejar-se, en un inici, buscar una ubicació més cèntrica, al vol-

tant del Mercat Central, però era massa car. “Per llocs petits demanaven mil euros al mes, era massa. Vaig preferir estar un xic més apartada però poder fer viable el meu negoci”, diu.

Mundog és una perruqueria canina però també ven alimentació i accessoris per a gats.

“Per fer perruqueria per a gats necessites un veterinari perquè els sedi, jo no ho puc fer”, explica. Amb tot, Rovira té al cap ampliar el seu negoci. Vol, a mig termini, poder oferir als seus clients la consulta d’un veterinari durant diversos dies a la setmana. “Això ho tinc clar perquè molta gent que porta el gos et pregunta coses que només pot respondre un veterinari. La idea és que pugui oferir els serveis d’un professional un parell de dies a la setmana”, diu.

Aquesta tarragonina afirma que molts dels seus clients són de fora del barri i que el perfil

VIU Tarragona | 50

del client és molt variat: “Et trobes de tot, des de gent que té la seva mascota molt ben cuidada d'altra que només te la porta una vegada l’any. Allò que és ideal és que els gossos es banyin una vegada al mes, fer-ho més sovint és perjudicial”, explica mentre assegura que alguns propietaris de gossos, en el seu desig d’estalviar diners, poden provocar lesions als seus animals. “Hi ha gent que banya el seu gos amb el sabó destinat als humans i això no pot ser. El PH de la pell dels gossos és diferent de la nostra i de vegades et trobes animals amb problemes dermatològics.

També hi ha qui compra una màquina per tallar el pèl al seu gos i li acaba fent ferides. Tallar el pèl a un gos no és només passar la màquina pel llom, hi ha parts sensibles, que requereixen habilitat perquè sinó es provoquen ferides. Això sense parlar de com queda el pèl de l’animal. Cal un professional”.

Gener-Febrer 2015

a 10 mesos sense interessos ni lletra petita EXPERIÈNCIA AL TEU SERVEI El nostre Servei Tècnic Autoritzat Apple és de tota confiança amb 26 anys d’experiència i qualitat. Compta amb nosaltres sempre que ho necessitis. Hi serem per solucionar els teus dubtes i problemes. El nostre equip de tècnics certificats Apple, et garanteix la màxima eficàcia en les reparacions dels teus ordinadors i dispositius.

Estem per ajudar-te. Confia en nosaltres.

ARTICLE EMPRESA

Viure de rendes...

Lluís Espuis

Qui no ha somiat mai en poder retirar-se i viure de rendes?

Viure sense treballar implica aconseguir dues tipologies de rendiments; els de capital mobiliari (dipòsits bancaris, fons d'inversió, dividends, productes d'assegurança...) i els immobiliaris (arrendaments d'habitatges, locals comercials, aparcaments...).

En els últims temps, els rendiments de capital mobiliari han viscut situacions convulses, que han anat des de participacions preferents amb la pèrdua del valor del patrimoni invertit, fins a la constant davallada dels tipus d'interès a rendibilitats inferiors a la unitat.

«Per mantenir les mateixes rendes que temps enrere, cal tenir quasi el doble de patrimoni» S’han donat, també, bones oportunitats en diferents productes financers i borsa, però aquí n’hi ha de tots colors, i en moltes ocasions predomina el millor o pitjor consell, s'escolta la majoria o el producte del moment, o es prioritza en determinats avantatges fiscals, sense valorar en profunditat si el producte on s'inverteix és el més coherent per cada circumstància personal. Per poder mantenir les mateixes rendes que temps enrere, cal tenir quasi el doble de patrimoni, o per contra abandonar posicions segures i assumir un risc

VIU Tarragona | 52

més gran per poder obtenir-ne una major rendibilitat.

Els rendiments de capital immobiliari, també han viscut temps convulsos, principalment en aquelles inversions que es varen fer a la cresta de l'onada, amb nivells d'endeutament elevats i amb productes mal situats. És cert que la seva rendibilitat ha disminuït, però variant molt en funció del producte i zona, produint una reassignació del valor dels arrendaments en funció del seu valor real.

Lluis Espuis i Padró

Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

tant, es veu afectat per les diferents circumstàncies de la vida dels seus titulars, que s'han de plantejar una visió del seu conjunt per analitzar-ne la composició i optimització. És important que aquest Patrimoni estigui ben gestionat, pel que fa a productes mobiliaris, que proporcionin allò que realment es necessita quant a rendibilitat, seguretat i liquiditat; pel que fa al capital immobiliari és necessari qüestionar-se si cal reinvertir,

o en alguns casos cal reinventar-se, si es vol estar present al mercat.

Tot això amb una planificació fiscal i successòria optima, per obtenir les corresponents rendes que permetin, sinó el somni de deixar de treballar, si una qualitat de vida força més tranquil·la.

Cada Patrimoni és un món, en funció de l'edat de l'estalviador, l'estat civil, el nombre i l'edat dels fills, les necessitats de liquiditat a curt i mig termini i els objectius del seu titular. La situació ideal és diversificar, des de pro-

ductes financers de més o menys risc, fins a inversions immobiliàries generadores de rendes, que amb els preus baixos d'adquisició, i arrendaments més o menys sostinguts, ara poden donar una rendibilitat superior als dipòsits.

El Patrimoni és un element dinàmic que es genera al llarg del temps, el seu origen pot ser divers, treball, inversions, herència, loteria..., i que per

Gener-Febrer 2015

BREUS EMPRESA

Joan Antoni Belmonte Escollit vicepresident de Foment del Treball El president de CEPTA, J.Antoni Belmonte, va ser escollit com a vicepresident de Foment del Treball, dins de la nova Junta de l'entitat encapçalada per Joaquim Gay de Montellà, que compta amb un equip de cinc vicepresidents, un equip al qual s'integra el president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona.

Belmonte (CEPTA) assumeix aquest càrrec juntament amb María Helena de Felipe (Fepime), Ramon Adell (Societat d'Estudis Econòmics), Joan Castells

(UCEAC) i Joan Roget (Fedequim).

L’Assemblea Electoral de Foment va aprovar l’elecció de Joaquim Gay de Montellà com a president de la institució. La candidatura de Gay de Montellà, amb 285 suports –els Estatuts en demanen un mínim de 40-, va ser l’única presentada en el procés electoral. D’aquesta manera, Joaquim Gay de Montellà assumeix el seu segon i darrer mandat, segon contemplen els Estatuts de Foment, modificats l’any 2013, i que limiten a dos els mandats.

Rest-Tarraco SL Nou patrocinador del Club Bàsquet Tarragona La companyia especialitzada en serveis de càtering per empreses i escoles Rest-Tarraco SL, amb més de 20 d’experiència al servei de les escoles de la demarcació de Tarragona, ha decidit sumar esforços amb el projecte KM0 del Club Bàsquet Tarragona. L’acord

La Via T Targetes Regal La Via T va tancar la venda de Targetes Regal amb l’empresa FEMENIA situada al C/August nº5, dedicada a l’assessorament de les empreses i persones en temes fiscals, comptables i tramita-

estipula que aquesta companyia és l’encarregada de fer els àpats pels tres jugadors estrangers del primer equip. Rest-Tarraco SL dóna suport, doncs, a un club que lluita per consolidar-se en el bàsquet professional amb un equip fet a casa.

cions en general per diferents organismes autonòmics i estatals.

L’entitat porta 10 operacions tancades amb empreses i està molt satisfeta i molt agraïda de la bona rebuda. Recordar que les botigues començaren a acceptar Targetes a partir de l'1 de desembre quan va estar activa per als usuaris.

Distribució de fulletons.

Col·locació de cartells i manipulats

CONFI MAIL, S.L.

rritori te el x ei n co és m i qu en ï Confi

Oficines Centrals Pol. Ind. Riu Clar, Complex 515. c/ Mercuri, edifici 2 Nau 30 - 43006 Tarragona | Tel. 902 113 127 Fax. 977 54 35 48

unimail@confimail.es | www.unimail.es VIU Tarragona | 54

Gener-Febrer 2015

W W W. L E S T I L A M I D A . C O M MASSÍS· Camí de Riudoms, 49· REUS· 977 332 590 MODERN · Misericòrdia, 31· REUS · 977 318 801

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Joan Andreu Reverter Advocat especialista en dret mercantil i dret bancari

«Si la gent hagués sabut què hi havia darrere Bankia no hi hauria invertit mai» VIU Tarragona

Vostè que és un expert en la matèria, què ha passat amb Bankia? El sistema va permetre que sortissin accions a borsa d’una entitat que estava en fallida i institucions com la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i Banc d’Espanya no van aplicar cap control.

Com va passar això?

Els directius de Bankia sabien que els números que presentaven eren incorrectes i l’auditor

VIU Tarragona | 56

també ho sabia. No es tractava d’errors comptables sinó de coses que no s’havien de fer perquè l’entitat tenia unes pèrdues considerables. Tot i això, Bankia va sortir al mercat com l’entitat financera espanyola més sòlida, la que tenia més actius, la més competitiva.

Per què va sortir a borsa si estava en fallida? Per aconseguir diners, i d’aquesta manera, van captar uns 360.000 accionistes de tot l’estat.

Els accionistes, doncs, van mossegar l’ham. La seqüència dels fets podria ser aquesta:

Gener-Febrer 2015

PUBLIREPORTATGE EMPRESA el 7 de juliol de 2011 un senyor inverteix 15.000 euros en accions que, a raó de 3,75 euros per acció, es converteixen en uns 4.000 títols. Què va passar llavors? El 2012 va caure el consell d’administració, els comptes no van ser aprovats per Deloitte, Rodrigo Rato marxa de l’entitat i els comptes que mostraven un benefici de 309 milions d’euros es van convertir en 1.979 milions de pèrdues.

Bankia, el gran gegant, cau i ha de rebre 23.000 milions de diner públic.

I les accions es devaluen. El maig de 2013 es produeix allò que s’anomena contrasplit, és a dir, els accionistes de Bankia passen a tenir 1 de cada 100 accions que tenien. Això es va fer per tal que Bankia pogués salvar-se, aconseguir més capital. Reduint el nombre d’accions que tenia cada accionista

La gent que va comprar accions el 2011 té fins al 2015 per reclamar podien posar a la venda més títols per tal de trobar més finançament. El contrasplit és una operació legal i que suposa una estratègia de la companyia.

Ho van vestir com una mesura urgent i imprescindible per salvar l’entitat.

Aleshores els accionistes ho van perdre gairebé tot. Sí, un 99%. Aquell accionista que tenia 4.000 títols va passar a tenir-ne 40 i dels 15.000 euros que va invertir li van quedar uns 50 o 60 perquè les accions van passar dels 3,75 euros als 1,15 o 1,04.

Hi ha base legal per poder demandar? Totalment, perquè els números que va presentar Bankia quan va sortir a borsa eren falsos. Això es diu error-vi-

ci en el consentiment invalidant del consentiment. Si la gent hagués sabut què hi havia darrere de Bankia no hauria invertit mai.

Com es pot reclamar? Hi ha

Gener-Febrer 2015

dos camins: un és la responsabilitat vinculada als agents de borsa, és a dir, aquell que ha venut les accions, que, en aquest cas va ser la mateixa Bankia. Aquesta via, però, caduca al cap de 3 anys, o sigui que ja no serveix. L’altra i única possibilitat que hi ha avui en dia és la que s’anomena d’error-vici del consentiment i això comporta la nul·litat. Des de 2007, a Europa s’aplica la normativa MiFiD (Markets in Financial Instruments Directive) per la qual s’obliga en la transparència en la informació financera. El banc que presta un servei d’inversió ha de donar la informació autèntica, la certa, la de solvència.

Si no la dóna, ha estat enganyant i això determina la nul·litat del contracte.

Tan evident és aquest engany? En l’oferta pública d’adquisició d’accions de Bankia, a la pàgina 3, hi diu que els actius totals de Bankia a Espanya eren de 292.188 milions d’euros.

Aquesta dada no és correcta i és la principal prova que utilitza l’accionista per demostrar que no li van dir la veritat i per reclamar els seus diners. Una altra prova irrefutable que ara tenim per reclamar són els dos

informes que els pèrits van fer sobre els comptes de Bankia arran de la demanda contra Rodrigo Rato interposada per UPyD. Aquests informes són el Sant Grial dels comptes de Bankia. Això demostra que són números falsejats i ara podem demandar amb més força.

Pel que diu, sembla que els accionistes ho tenen molt bé per poder recuperar els seus diners. Qualsevol demandant té moltes possibilitats de guanyar el judici. Ja han sortit les primeres sentències i són favorables als accionistes. Aquests poden demanar que se li tornin els diners invertits més l’interès general del diner, és a dir, un 4%.

Quan s’hauria de reclamar?

El termini de prescripció és de quatre anys. La gent que va comprar accions el 2011 té fins al 2015 (inclòs) per reclamar perquè es compta des del moment que es va presentar el consentiment. Hi ha d’altres tesis que afirmen que s’ha de comptar des del moment que la persona és conscient de l’engany, des que s’han publicat els informes, però això depèn del jutge que toqui.

VIU Tarragona | 57

MOTOR

CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Lexus NX 300h La marca japonesa debuta al segment dels crossover de luxe de mida mitjana Amb una trajectòria plena d’èxits als segments superiors de SUV gràcies als models RX, Lexus té ara un important desafiament per conquistar nous clients amb el seu nou totcamí NX 300h. Arriba per situar-se com un referent dinàmic i tecnològic.

Ramon Ortiz

L’NX 300h és el nou automòbil totcamí de Lexus. La seva estètica ofereix un disseny fort, robust i atrevit. L'estilitzada carrosseria compta amb detalls innovadors com el disseny dels tiradors de les portes, on no hi ha un pany visible. Destaca per l'aprofitament de l'espai interior i s’anuncien cotes referents de distància entre files

VIU Tarragona | 58

de seients o alçada al sostre, acompanyats d'un maleter de 555 litres, un espai òptim per emportar, per exemple, bosses de golf. El constructor japonès aposta per una línia completa d'equipament en el qual destaca l'opció d'un seient elèctric al darrere que s'abat electrònicament -primícia al seu segment-, equip premium de so de l'especialista Mark Levinson o un sistema de recàrrega d’smartpho-

nes sense necessitat de cables.

Hi ha un acabat denominat F Sport que es distingeix per la seva reixeta específica, rodes esportives de 18 polzades, colors exclusius, etc. Compta, a més, amb amortidors d'alt rendiment que milloren la rigidesa i proporcionen una estabilitat superior.

La mecànica híbrida del NX

300h combina el rendiment d'un motor 2,5 litres de benzina amb l'eficiència d'un motor elèctric, aconseguint consums des de 5 litres als 100 km i emissions des 116 grams. Es disposa d'una potència total de 197 cavalls i s’ofereixen versions de dues o quatre rodes motrius.

Equipa un sistema anomenat E-Four que fa ús d'un motor elèctric addicional i varia la distribució del parell a les rodes del

Gener-Febrer 2015

OBERTURA MOTOR

darrere, utilitzant únicament la tracció a les quatre rodes quan és estrictament necessari.

La mecànica de benzina i electricitat li proporciona 197 cavalls, amb un consum de combustible molt reduït La seguretat és prioritària i equipa un sistema de seguretat pre-col·lisió avançat que actua a qualsevol velocitat, control d'estabilitat del vehicle, control de creuer adaptatiu a qualsevol velocitat, assistent de permanència en carril, monitor d'angle mort, etc. També té vuit airbags, protecció millorada per als vianants o llums de carretera automàtiques.

Pot equipar suspensió variable adaptativa que s'ajusta de forma automàtica i precisa la fermesa de la amortiment, augmentant l'estabilitat en carreteres virades. Aquest sistema s'uneix a la possibilitat de seleccionar la modalitat de conducció -Normal, Eco, Sport, Sport+ i, en el model híbrid, EV- ajustant diversos paràmetres del comportament del vehicle segons el tipus de via i l'estil de conducció practicada.

Gener-Febrer 2015

VIU Tarragona | 60

NOVETATS MOTOR

Mercedes Benz S Coupé Exhibició alemanya de capacitat tecnològica

La nova Classe S Coupé és el resultat de la infinita capacitat de Mercedes-Benz per construir cotxes de gran bellesa, elegants i dotats d’un caràcter esportiu extraordinari Ramon Ortiz

Mercedes-Benz llança al mercat una nova joia amb forma de coupé, la nova i escultural Classe S. Compta amb les característiques proporcions d'un model de tracció posterior, destacant un capó molt llarg, una cintura lateral alta i unes finestretes de perfil baix. Els passos de rodes són molt accentuats i donen cabuda a llantes d'entre 18 i 20 polzades, que ofereixen una imatge posterior amb gran sensació d'amplada. De sèrie compta amb un sostre panoràmic que cobreix dos terços de la superfície del sostre i que té un opcional sistema per variar la seva transparència.

Aquest vehicle presenta una primícia mundial, anomenada funció d'inclinació activa en revolts. És un sistema mitjançant el qual el vehicle s'inclina late-

VIU Tarragona | 60

ralment en prendre els revolts, de manera semblant a una motocicleta, disminuint l'acceleració transversal que experimenten els ocupants. S'incrementa així el plaer de conducció i el confort.

L'interior és una fascinant barreja de formes esculturals mesclades amb una arquitectura bàsica. La percepció de qualitat és elevada i molts dels seus elements han estat concebuts de forma artesanal, destacant un tacte general excel·lent que estimula els sentits dels ocupants del vehicle. El conductor dis-

posa d'un visualitzador TFT de dues peces, en el qual rep una completa informació.

Està equipat amb múltiples sistemes d'assistència a la conducció que incrementen tant el confort com la seguretat del vehicle. Entre ells destaquen el fre Pre-Safe amb funció de detecció de vianants, un servofrè d'emergència que compta amb un assistent per creuaments, assistent per vent lateral, servodirecció intel·ligent, assistent per a visió nocturna, advertència per distància i de col·lisió, etc.

Estrena a nivell mundial un sistema per al tren de rodatge amb funció d'inclinació activa en revolts Aquest automòbil disposa de dos extraordinaris propulsors benzina V8 biturbo de 5,5 litres, el S 500 amb potència de 455 CV i el S 63 AMG, de 585 CV. Tots dos equipen tracció integral 4Matic i un esportiu canvi automàtic de set velocitats. La versió S 63 AMG Coupé equipa frens ceràmics d'alt rendiment, llandes forjades específiques AMG -en opció de 20 polzades- i diferents detalls estètics i d'equipament que el diferencien del S 500, com ara els displays del quadre d'instruments, seients esportius amb ajust elèctric, entapissats de napa, etc.

Gener-Febrer 2015

NIKKO CENTER concessionari oficial Nissan a Tarragona

Vine a provar els nous crossovers de Nissan Nou Nissan

JUKE

Nou Nissan

QASHQAI

Nou Nissan

X-TRAIL

CONDICIONES LEGALES: Consumo mixto 3,8 a 5,6l/100 km. Emisiones de CO2 99-129g/km * PVP recomendado en Península y Baleares incluye PFF, transporte, Nissan Assistance, descuento promocional, Plan PIVE 5, IVA e IEDMT que, para el mercado español, puede no ser aplicable a su Comunidad Autónoma. Oferta válida para particulares y autónomos que adquieran un nuevo Nissan Qashqai Visia DIG-T 115 CV, que entreguen un vehículo usado a nombre del comprador y financien a través de Magic Plan 3D con RCI Banque SA, Sucursal en España. Permanencia mínima de 24 meses. No compatible con otras campañas y válida hasta 28-02-14 o agotamiento del Plan PIVE 5, lo que antes suceda. Para más información acude a tu concesionario Nissan más cercano. La imagen y/ o el equipamiento visualizado puede no coincidir con el vehículo ofertado.

Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus

Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocions i descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris

NIKKO CENTER

NIKKO CENTER MOTORS

Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló 43204 · REUS Tel. 977 772 197

Ctra.València, 206 43006 · TARRAGONA Tel. 977 549 560

NOVETATS MOTOR

Opel Corsa

Fabricat a la planta d’Opel a Figueruelas, Aragó

L’utilitari d’Opel arriba a la seva cinquena generació amb una nova i avantguardista imatge, acompanyada d’eficients motors, tecnologies renovades i un comportament molt millorat.

Ramon Ortiz

Amb 32 anys de trajectòria i 12,4 milions d'unitats venudes, Opel llança al mercat la cinquena generació del seu model utilitari.

Fabricat a la planta aragonesa de Figueruelas, el Corsa està considerat per Opel com una icona i la nova entrega arriba carregada de novetats i millores, totes elles encaminades a donar la continuïtat que mereix la seva reeixida trajectòria comercial.

Amb unes dimensions ideals per a un vehicle del segment B, Opel afirma que el nou Corsa destaca, sobretot, en quatre punts essencials: és més sofisticat, ofereix una major precisió

en la conducció, eleva el seu confort de manera notòria i les seves mecàniques són més eficients. El seu disseny exterior ha estat renovat de forma integral i els canvis són també profunds en l'habitacle, ara amb més qualitat de materials.

Adopta un xassís de nova generació que rebaixa el centre de gravetat i millora el comportament La seguretat està garantida amb una extensa dotació de dispositius d'assistència a la conducció, destacant un indicador de

distància de seguretat, avís de canvi de carril involuntari, assistent de llums llargues, alerta de col·lisió frontal i angle mort de visió, etc. També són novetat opcions poc habituals en la seva categoria, com l'assistent d'aparcament avançat amb càmera de visió posterior o el parabrisa anomenat Thermatec que ofereix un sistema de desentelat i desglaçat ràpid.

cel·lents, amb un consum de 4,9 l/100 km i CO2 de 117 grams.

En benzina s'ofereix també un motor 1.4 sobrealimentat de 100 cavalls (5,1 litres i 119 grams) i dos atmosfèrics de 75 i 90 cavalls. L'opció dièsel està encomanada a un bloc 1.3 CDTI, en versions de 75 o 95 cavalls, amb consums des 3,2 l/100 km i emissions de 85 grams.

Entre les novetats mecàniques destaca el motor benzina 1.0 ECOTEC Turbo d'injecció directa i 3 cilindres (115 cavalls) i que compta amb fins a 40 components optimitzats per reduir al màxim sorolls i vibracions. Les seves xifres d'eficiència són ex-

Pel que fa a les transmissions, la firma alemanya estrena una nova i compacta caixa del canvi manual de sis velocitats, una automàtica també de sis relacions i una evolució de la caixa manual automatitzada Easytronic, que redueix el consum en un 4% respecte a l'anterior.

VIU Tarragona | 62

Gener-Febrer 2015

PUBLICITAT MOTOR

PUNTO

aire acondicionado ordenador de a bordo mp3

PANDA

5 puertas 14 compartimentos 8 configuraciones de asientos

FREEMONT 7 plazas pantalla táctil climatizador trizona

SIMPLY MORE

jeep.es

BE AS YOU ARE NUEVO JEEP® RENEGADE

Gener-Febrer 2015

VIU Tarragona | 63

NOVETATS MOTOR

Kia Soul

Arriba una nova generació amb una versió elèctrica La nova entrega del Kia Soul es caracteritza per mantenir intacta la seva forta personalitat entre els crossover del mercat. A més, adopta noves tecnologies i potencia la seguretat Ramon Ortiz

La primera generació del Soul ha estat un vehicle amb una forta personalitat, producte del seu singular disseny. Ara Kia afirma amb rotunditat que la nova entrega d'aquest model potencia encara més aquest factor diferencial. La firma coreana no ha volgut renunciar a mantenir intacta la identitat pròpia d'aquest crossover.

Kia també ofereix una versió elèctrica de 112 cavalls i autonomia superior als 200 km Entre les diferents modificacions estètiques mostrades destaca una nova graella davantera que adopta les formes vistes en els darrers llançaments de Kia, convertint-se així en un detall d'identitat de marca.

Els grups òptics equipen tec-

VIU Tarragona | 64

nologia led de llums diürnes i també canvien els para-xocs i la forma dels fars antiboira. En conjunt proposa una imatge aventurera, especialment per la presència d'insercions de plàstic en els passos de rodes.

Es pot comptar amb un sostre panoràmic de grans dimensions, llums de xenó, assistent d'estacionament, càmera de visió posterior, sistema de so Premium de l'especialista Infinity, ràdio digital, connexions AUX, USB i d'iPod, tapisseria de cuir, etc . La seguretat activa es potencia amb sistemes com la prevenció de canvi involuntari de carril o el sistema de control automàtic de canvi de llums llargues a curtes.

La marca anuncia per a l’habitacle un salt de qualitat en els materials emprats, ara de tacte més agradable. Per facilitar la

conducció s'ha reduït l'amplada dels pilars davanters, factor que incrementa la visibilitat. Altres novetats són la pantalla tàctil situada a la consola central o el botó d'arrencada. La practicitat creix amb diversos espais portaobjectes específics i una guantera refrigerada de grans dimensions que fa les funcions d'una petita nevera. En el seu interior compta amb unes cotes d'habitabilitat millorades, gaudint els seus ocupants de més espai per al cap, les cames i les espatlles. Els passatgers de les places posteriors disposen d'una amplada superior i el maleter té 354 litres de capacitat.

Adopta una nova plataforma, la mateixa utilitzada pel Cee'd, que ofereix una rigidesa torsional molt superior a la utilitza-

da fins ara. La carrosseria s'ha enfortit mitjançant la utilització d'acers de tensió ultra elevada.

Tot mantenint un elevat confort de marxa, el comportament avança gràcies a la major rigidesa estructural del conjunt i al creixement de la distància entre eixos, que dóna una estabilitat superior en tot tipus de traçats. Disposa d'un motor benzina 1.6 GDI de 132 cavalls i un dièsel 1.6 CRDi, de 128 cavalls. En opció, està disponible amb canvi automàtic.

Gener-Febrer 2015

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

A T O Y TO

S I R AU per

SIEMPRE MEJOR

€ 0 5 8 .

14

I solament per 1 € més, totalment equipat Equipament valorat en 3.000 €:

CLIMATITZADOR

SISTEMA MULTIMÈDIA TOYOTA TOUCH 2

LLANTES D’ALIATGE 16”

TOYOTA AUTOFORUM

www.autoforum.toyota.es

CONTROL DE CREUER

CÀMERA POSTERIOR

BLUETOOTH® AUDIO STREAMING

I MOLT MÉS

C/ De la Carabia, 5-7. Urb. Albada Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 2 Ctra. Alcolea del Pinar, 136 43006 - Tarragona 43500 - Tortosa 43206 - Reus 977 252 509 977 446 105 977 326 487

Toyota Auris 130 Active + Pack Look. PVP recomanat: 14.851 €. IVA, transport, impost de matriculació, promoció, aportació del concessionari, 3 anys de garantia o 100.000 km (el que sigui abans), 3 anys d’assistència en carretera, 2 anys addicionals de garantia Extracare (per a vehicles finançats per mitjà de Toyota Kreditbank GmbH) i Pla PIVE-6 inclosos. Altres despeses de matriculació, pintura metal·litzada i equipament opcional no inclosos. Oferta vàlida fins a final de mes o fi del Pla PIVE-6 (el que sigui abans) a la Península i les Balears.

Promoció no acumulable amb altres ofertes ni descomptes. Estan exclosos d’aquesta promoció els vehicles per a flotes. El model visualitzat no coincideix amb el model de l’oferta.

Oferta de Toyota España SLU (Av. de Bruselas, 22. 28108 Madrid) i la seva xarxa de concessionaris. Per a més informació consulta el teu concessionari habitual o www.toyota.es

Consum mitjà (l/100 km): 5,9. Emissions CO (g/km): 138. ²

BREUS MOTOR

Nova entrega de l’WRX STI Quarta generació del mite de Subaru Ja està a punt la quarta generació d'un autèntic mite de l'automobilisme esportiu: el WRX STI de Subaru. Des de la seva aparició l’any 1994, les sigles WRX STI representen l'esperit esportiu de la marca i una manera d'expressar la tecnologia 4x4

realment única. És un cotxe que s'ha guanyat part del seu gran prestigi en el Campionat del Món de Ral·lis. Arriba al nostre mercat a un preu de 44.900€, en una única versió anomenada

Ral·li Edition. Disponible amb carrosseria berlina de quatre

portes de 4,59 m, disposa d'un maleter de 460l. Continua sent un dels automòbils de carrer més ràpids i fascinants. El motor és un quatre cilindres bòxer de cilindres oposats 2,5l turboalimentat, de 300 cv. La tracció integral AWD, senyal d'identitat

de Subaru, utilitza un diferencial central de lliscament limitat controlat electrònicament que reparteix la potència de forma instantània entre els dos eixos.

Compta, així mateix, amb dos diferencials, un a cada eix, perquè la tracció sigui més eficaç.

Nissan Pulsar Fabricat a Espanya per a tot Europa

Petit superesportiu Abarth 695 biposto Abarth descriu a la seva última criatura, l'Abarth 695 biposto, El compacte de Nissan és un model dissenyat i desenvolupat per al mercat europeu. Seguint amb l'habitual política de Nissan de fabricar a Europa la majoria dels models que es venen al mercat europeu, el Pulsar es fabrica en exclusiva a Espanya, a la planta de la Zona Franca de Barcelona des d'on es distribueix a tots els mercats europeus. Nissan compta amb tres centres de producció a Espan-

VIU Tarragona | 66

ya: Barcelona, Àvila i Cantàbria, on produeixen els vehicles tot terreny Pathfinder i Navara, les furgonetes Primastar i NV200, a més dels camions lleugers NT400 Cabstar i NT500.

Aquest any ha començat a produir-se també la versió elèctrica de la NV200 per a tot el mercat global. A més, Nissan Espanya té un centre de R+D per a motors i desenvolupament de vehicles industrials lleugers.

com "la síntesi perfecta entre un vehicle de carretera i un de carreres". Un exemple de la filosofia del creador de la firma, Carlo Abarth, que deia dels seus cotxes que eren aptes "els diumenges al circuit i els dilluns a l'oficina". Aquest superesportiu biplaça inclou les opcions tècniques i mecàniques més radicals per assolir les màximes prestacions. Equipa un motor 1.4 T-Jet de 190

cavalls, el més potent mai instal·lat en un Abarth de carretera. Amb un pes en buit de 997 kg, accelera de 0 a 100 en 5,9 segons, arriba als 230 km/h i té una agilitat dinàmica rècord gràcies als amples de via incrementats. En el seu habitacle es busca la màxima ergonomia i reducció de pes, incloent dos esportius seients bacquet i cinturons de quatre punts d'ancoratge, panells de portes plànols i revestiments d'alumini. El seu preu, 40.900 euros.

Gener-Febrer 2015

PUBLICITAT MOTOR

Alfa Romeo con

Gener-Febrer 2015

VIU Tarragona | 67

ESPORTS EXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

L'emigrant atòmic Antonio Hester: el jugador revelació i més valuós del CBT Rafa Marrasé

No arriba als dos metres, juga de pivot i fins fa quatre mesos només el coneixien a casa seva. Antonio Hester és la sensació del nou projecte del CBT que enguany torna a les lligues professionals de bàsquet després de dues temporades militant en la lliga EBA (quarta divisió estatal). El conjunt tarragoní competeix a la LEB Plata, la tercera divisió espanyola, per darrere de la lliga ACB i la LEB Or i el seu objectiu és la permanència. La manca de recursos econòmics i, sobretot, l’obligació d’eixugar un enorme deute acumulat fa més d’una dècada i que el dia d'avui cal xifrar-lo en 1 milió i escaig d’euros, van obligar la direcció tècnica, amb Aleix Boada al capdavant i l’entrenador, Berni Álvarez, a fer mans i mànigues, pràcticament màgia, per poder confeccionar un equip competitiu. Durant tot l’estiu, el CBT va intentar trobar patrocinadors per afrontar la competició amb garanties. L’Ajuntament de Tarragona es va implicar i va fer de serraller, obrint portes perquè el club blau trobés els diners necessaris i on Repsol va tenir molt a veure amb una aportació important, més enllà dels 30.000 euros.

«De vegades ens demanen diners per poder passar el cap de setmana»

guson i Congiusta. Els tres van venir gairebé per un plat de llenties. Així, l’australià Congiusta cobra 400 euros al mes mentre que Hester, l’estrella que ja ha estat MVP (Most Valuable Player, és a dir, jugador més valuós) d’alguna jornada en tota la lliga, en cobra 600. “De vegades ens demanen diners per poder passar el cap de setmana”, admet Berni Álvarez.

Originari de Miami (Florida, Estats Units), ha jugat en lligues tan diverses com les de Finlàndia, Bolívia o el Perú i el seu propi representant ni el coneixia

Antonio Hester és un jugador que sempre té un somriure a la cara, optimista de mena i que sap que li ha arribat el moment per fer el salt definitiu a una gran lliga. Nascut a Miami, és l’únic dels quatre germans que juga a bàsquet i ho va fer perquè els amics del seu pare sempre li recordaven que aquest, el seu progenitor, en va ser un bon jugador. El seu pare, però, va haver de plegar per una lesió al turmell i Antonio -que admet que no sap perquè els seus pares li van posar aquest nom- va fer el salt al bàsquet quan l’entrenador d’aquest esport del seu institut el va veure jugar. “Jo jugava a futbol americà i un dia que estava jugant a bàsquet amb els meus amics l’entrenador de l’equip va veure com esmaixava. Va anar corrent a parlar amb el meu pare per convèncer que havia de canviar d’esport”, recorda.

Amb una situació d’austeritat màxima, l’entrenador tarragoní Berni Álvarez va decidir fer un equip sobre la base de 9 jugadors de Tarragona, del club, i portar-ne 3 de fora: Hester, Fer-

Després de l’institut, Hester va militar en dues universitats de segona fila com Miami Dade College (National Junior ColleFotografies: Rafa Marrasé

VIU Tarragona | 68

Gener-Febrer 2015

BÀSQUET ESPORTS

Gener-Febrer 2015

VIU Tarragona | 69

BÀSQUET ESPORTS ge Athletic Association, Divisió I) i University of Mobile Rams (National Association of Intercollegiate Athletics, NAIA, una organització fora de la potent NCAA). “El meu somni, com el de tots els jugadors americans és poder jugar a l’NBA, però això és molt difícil si jugues en universitats petites i no ho fas en grans com Duke o Kansas.

Cal conèixer les persones adequades per accedir a aquesta lliga”, diu resignat.

Sense possibilitats de poder competir professionalment al seu país, Hester va decidir emigrar i ho va fer a Finlàndia, a la segona divisió d’aquell país, concretament al Turun de la ciutat de Turku, de poc més de 100.000 habitants. “Quin fred que feia, increïble. Amb tot, la gent era amable i respectuosa i, bé, allí vaig començar a apreciar el peix”, explica divertit. Va ser-hi només mitja temporada abans d’emprendre l’aventura

sud-americana, a Bolívia, amb l’Atlético Nacional, un club on només va fitxar per un parell de setmanes per disputar la lliga sud-americana a Brasília, la capital del Brasil. “L’alçada de la ciutat [Oruro] era terrible, les cames em feien figa i havia de prendre pastilles. Del menjar, millor que no en parlem”, diu rient. Hester va tornar a fer les maletes i va recalar al Perú, a la capital, on va militar a les files del Real Club de Lima, a la primera divisió. “La lliga no estava malament, sobretot pels jugadors estrangers, que tenien molt bon nivell”, assegura. Aquest va ser l’últim equip abans d’arribar a Tarragona, al CBT. “Estàvem buscant un pivot i, entre els vídeos que ens van arribar, estava el d’Antonio. En principi, nosaltres volíem un altre jugador, però les seves pretensions econòmiques eren molt altes. Quan vaig veure Hester em va agradar de seguida. Era baixet i

«Quan vaig veure l’equip em va semblar molt jove, massa, i molt baixet » fort, com una mandonguilla, però feia unes esmaixades terribles i això és una cosa que m’agrada: un jugador capaç d’aixecar el públic del seient.

Quan li vaig parlar d’ell al seu representant aquest no sabia qui era”, explica l’entrenador Berni Álvarez. “Per què salto tant? Bé, he fet molt d’esport a la meva vida, sobretot futbol americà, on s’entrenen molt les cames, els quàdriceps, per això puc esmaixar com ho faig”, diu Hester.

Finalment el CBT va fitxar Hester i aquest es va integrar de seguida en el grup. “És un jugador molt afable i, juntament amb Ferran Torres són els encarregats de fer les bromes al vestidor”, explica Gorka Bertran, entrenador ajudant i responsable de comunicació del CBT. “Recordo que quan va arribar li vam dir que anés a casa a descansar perquè havia estat un viatge molt llarg però

VIU Tarragona | 70

ell va voler posar-se a entrenar de seguida”, diu Berni Álvarez.

Antonio Hester admet que no coneixia la lliga ni tampoc la ciutat de Tarragona però assegura que ja s’hi ha adaptat, i reconeix que quan va veure l’equip el va trobar molt jove: “No en sabia res però la ciutat és bonica. Fora de les pistes no faig gaire cosa, m’agrada jugar als videojocs i veure pel·lícules, relaxar-me perquè entrenem dues vegades al dia (el jugador va admetre que mai havia entrenat tant com a Tarragona). Recordo que quan vaig veure l’equip em va semblar molt jove, massa, i molt baixet però al final vaig pensar, mira, això és bàsquet i tant se val la joventut i l’aparença física, aquí el que cal és treballar i guanyar”. El pivot nord-americà creu que seria “genial” poder jugar en una de les millors lligues del món com l’ACB però admet que allò que vol és tornar a casa, a estar al costat de la seva dona -a qui va conèixer a l’institut- i muntar, un cop deixi la carrera de jugador, un gimnàs per “ensenyar els joves tot allò que ha après en el món de l’esport”.

Gener-Febrer 2015

BÀSQUET ESPORTS

El final d'un cicle

Jesús Sanjosé “Sanjo”, fundador i entrenador emblemàtic del CBT, va morir el 8 de desembre de 2014 als 64 anys després d’una malaltia fulminant del CBT a la Primera Divisió B, és a dir, allò que equivaldria a LEB Or, o sigui, la segona divisió del bàsquet estatal. Va ser en la recordada fase final de Gandia (1993). “Era un entrenador molt responsable, molt seriós que treballava molt els partits. Recordo que quan jo era jugador ell anava a Barcelona a veure els rivals i després ens feia unes xerrades d’una hora, en haver dinat, explicant-nos com jugaven. Ens agafava una son…”, diu rient.

Fotografia: CB Tarragona

R.M.

“Era el Pep Guardiola del CBT”.

Així defineix Loli Salas, presidenta del club blau, la figura de Jesús Sanjosé, fundador, primer entrenador i tècnic mític de l’entitat de bàsquet tarragonina. La frase, que segons Salas és obra del seu marit, mostra la personalitat d’un home íntegre, fidel a les seves conviccions, que va marcar un fita en el bàsquet tarragoní i, en especial, en el CBT. Sanjosé va morir el 8 de desembre de 2014 després d’una malaltia fulminant que va deixar orfe d’un referent a les banquetes a tota una generació. El club li va retre un sentit homenatge durant el descans del partit del primer equip contra el Marín Peixegalego el 13 de desembre.

VIU Tarragona | 72

Jesús Sanjosé, o “Sanjo”, com l’anomenava molta gent, va ser una peça cabdal en el que ara és el Club Bàsquet Tarragona.

Ell va ser el gran protagonista de la fundació del club quan, tot entrenant el Nàstic de basquetbol, es va negar a les pressions del president de l’entitat grana que li exigia incorporar tres jugadors en detriment dels homes que ja tenia en plantilla.

“Ell va dir que acceptava l’arribada dels nous, però que, si jugaven, era pels mèrits que farien a la pista, que s’ho havien de guanyar”, recorda Xavi Mas, jugador júnior aquell estiu de 1978 a les files del Nàstic.

“Sanjo ens havia fet debutar al primer equip i ens tenia confiança. Davant la insistència del president del Nàstic va decidir marxar i, juntament amb un

grup d’uns 16 jugadors i 4 entrenadors, vam fundar el CBT la temporada 1978/1979”, explica el jugador amb més temporades al club blau, 11, que és membre de la junta i que també ha estat president.

Sanjosé va deixar el CBT després de tres temporades com a entrenador del primer equip, seguint una màxima que el va acompanyar tota la seva vida.

“Ell era un home que creïa molt amb això dels cicles. Deia que més de tres anys entrenant un equip no era bo perquè els jugadors s’acostumaven. Per això anava i venia del club”, diu Mas que del 1989 fins al 1997 va ser president de l’entitat.

Sota el seu mandat, Sanjosé, fent tàndem amb Vicenç Sanahuja va aconseguir l’ascens

El tècnic tarragoní va plegar després de la temporada 1993/1994. Va ser un curs difícil en què el CBT no va disposar de cap nord-americà -de fet, però, en va fitxar tres: Elver Rogers que encara l’esperen a l’aeroport, Ricky Butler, que no va arribar mai i Melvin Love, que va marxar dues setmanes després d’arribar- en una categoria tan exigent i va patir moltíssim (15è classificat de 16 equips). “Va marxar perquè no volia tornar a passar una temporada com aquella”, explica Mas. Sanjosé no va tornar a dirigir el primer equip del CBT. “Ell em va donar l’oportunitat de debutar. Recordo que al segon partit vaig fer 6 triples contra el Calella i em va donar molts minuts arran d’això”, diu Berni Álvarez, actual tècnic de l’equip tarragoní. Álvarez, Salas i Mas coincideixen amb el caràcter dialogant de Sanjosé, “un malalt de bàsquet”, que sempre es preocupava pels seus jugadors. “El club no es pot entendre sense ell, és una persona bàsica en el salt al professionalisme del club juntament amb Xavi Mas”, explica Berni. “Va ser fonamental per l’entitat”, assegura la presidenta Loli Salas.

Gener-Febrer 2015

APARCAMENT GRATUÏT, BAR, RESTAURANT, ZONA CHILLOUT, 11 PISTES DE PÀDEL INDOOR

TOTES LES ACTIVITATS INCLOSES SENSE LÍMITS!!!

!! ! ! !!

R ER W O P

• Zumba

• Tono light

• Booiaka

• Pilates

• Dansa del ventre

• Pilates bands

• Aerodance

• Pilates ABS

• Body Contact

• Pilates Ball

• Bok Wa

• Ioga

• Fight fit

• Gap

• Tono max

• Spinning

E P O O T T

E D

• Tono fit

• TRX

• Streaching

• Running

I moltes més activitats...

A A

• Nutricionista

• Muntem el teu esdeveniment esportiu

• Serveis de monitors de lleure i gent gran

35€

/mes

sense matrícula sense permanència servei de guarderia

Polígon Industrial Francolí, Parcel·la 10 (Davant de Tarragona Pàdel Indoor) www.fitness4live.es | info@fitness4live.es

FUTBOL ESPORTS

L'amagatall dels malalts de futbol Partit de Tornada, una tertúlia molt esportiva al Cau

Un bon dia, el periodista Quim Pons va trobar que a Tarragona es parlava poc de futbol, poc del Nàstic. Així va sorgir Partit de Tornada, un punt de trobada per xerrar d’aquest esport i d’altres a la ciutat de Tarragona.

Tarragona i, segons el periodista, es vol que el públic participi presencialment o bé via les xarxes socials.

R.M.

Una tertúlia esportiva com les que es fan a les televisons però sense càmeres. Així és Partit de Tornada, un espai de debat futbolístic que es pot veure a la sala El Cau cada dilluns de vuit del vespre a un quart de deu de la nit. “És com quan parles de futbol en un bar però, en aquest cas, traslladat a un escenari”, explica l’ideòleg del projecte, el periodista Quim Pons. Així, el tema central de Partit de Tornada és el Nàstic de Tarragona, principal equip de futbol de la ciutat. Per parlar sobre el

VIU Tarragona| 74

També hi ha la presència del Ganxet Emmascarat, un reusenc que dóna la seva visió del Nàstic conjunt grana hi ha una sèrie de convidats, com el periodista Carles Cortés i el tècnic Anton Gasol, que són fixes de cada setmana. La resta de tertulians consisteix en periodistes, exjugadors, tècnics i gent de l’entorn grana. També hi ha la presència del Ganxet Emmascarat,

un reusenc que dóna la seva visió del Nàstic des de l’òptica de la capital del Baix Camp, l’entrevista del periodista Jesús Sarmiento en un format diferent, mitjançant una càmera GoPro que després es pot veure al seu videoblog i les connexions amb Barcelona amb el periodista de TV3 Àlex Pareja i amb Madrid, amb la també periodista Danae Boronat. “La intenció és que la gent vingui a veure la nostra proposta esportiva, com si anés al teatre”, diu Pons. Amb tot, Partit de Tornada ja es pot escoltar mitjançat l’emissora local d’internet Ràdio Ciutat de

Cada dilluns hi ha un convidat especial a qui se li fa una entrevista. Fins ara han passat per l’escenari d’El Cau l’entrenador del Nàstic, Vicente Moreno, el president Josep Maria Andreu i l’entrenador del CBT, Berni Álvarez, per exemple. Partit de Tornada vol ser una plataforma de difusió de l’esport de la ciutat i un cop al més té un espai reservat al bàsquet, amb la possibilitat de convidar d’altres esportistes d’altres disciplines.

“Volem donar la importància que cal al CBT, que juga en una categoria important del bàsquet estatal. El lema d’El Cau és No esperem, fem que passi i s’adiu molt bé a la meva filosofia perquè crec que hi ha un buit important de treure notícies del Nàstic i de l’esport tarragoní”, afirma.

Partit de Tornada era un projecte que feia temps que Pons tenia preparat. Després d’intentar que alguna emissora de la ciutat s’interessés pel projecte va contactar gairebé accidentalment amb el nou gestor de la sala El Cau, Jordi Viñolas que de seguida es va interessar per la proposta del periodista. “En cinc minuts ens vam posar d’acord, em va dir que volia que fos una versió de Punto Pelota en clau grana”, diu rient.

Gener-Febrer 2015

PÀDEL ESPORTS

Obra Social "La Caixa"

Dóna suport al pàdel per a persones amb discapacitat.

Redacció

L´Associació Pàdel Amb Tu i L´Obra Social «La Caixa» van signar el passat 4 de desembre un conveni de col·laboració a les oficines de «La Caixa». El president de i el representant de «La Caixa» (Albert Coscollola i Ramon Pallach) van remarcar l´importància de recolzar un projecte social d´aquesta magnitud a la ciutat de Tarragona.

El projecte social que es durà a terme és la inclusió del pàdel a totes les persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial.

Aquest projecte també engloba el compromís de portar a terme una tasca físico-social amb els nois i noies amb paràlisi cerebral. Un dels eixos vertebradors del projecte també serà la inserció laboral d´aquestes persones, tot desenvolupant activitats afins al projecte.

En la signatura del conveni es va fer una demostració dels esportistes que ja formen part de l´Associació Pàdel Amb Tu.

Gener-Febrer 2015

Cal recordar com comenta el seu director A. Coscollola que en menys de mig any de funcionament de l´Associació ja s´han creat dues escoles una a la localitat de Reus i l´altra a Cambrils. El conveni amb l´Obra Social ajudarà a portar a terme l´obertura de la tercera escola i que s´obrirà al Club Tennis Tarragona.

L´Associació oferirà la possibilitat a que el voluntariat de «La Caixa» pugui formar part de l´estructura de voluntariat de «Pàdel Amb Tu». Qualsevol persona que vulgui formar part a nivell de voluntariat o vulgui recalar informació sobre les activitats que es portaran a terme, es pot adreçar a les instal·acions del CTT o posar-se en contacte directe amb l´Associació via e-mail a padelambtu@gmail.com o al nostre blog padelambtu.wordpress.com Des d´aquí volem agraïr-vos a tots els que heu fet possible aquesta gran col·laboració.

VIU Tarragona| 75

SALUT

BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

VIU Tarragona |76

Gener-Febrer 2015

S’han acabat les festes nadalenques, hem menjat i begut sense mesura, hem gaudit.

Al nostre interior, però, l’organisme pateix un canvi que es mostra en la nostra aparença exterior: ens hem engreixat. És aleshores quan torna a la nostra ment la pregunta del milió: m’apunto al gimnàs?

Rafa Marrasé

Al gener, tot just acabada la cavalcada de Reis, és el moment de fer bons propòsits per l’any que acaba de començar. Un dels més recurrents és anar al gimnàs o fer esport en general. Els primers passos solen ser senzills: buscar un centre a prop de casa, comparar preus i apuntar-s’hi. La resta, per a molts, ja la coneixem. La mandra, la manca de temps, la falta de motivació i el fet de no tenir un objectiu clar fa que molta gent abandoni als pocs mesos o, fins i tot, a les poques setmanes d’haver començat.

“Quan ens trobem en moments especials de reflexió pensem que és una bona oportunitat per fer allò que tenim aparcat de fa temps com aprendre anglès, menjar millor o anar al gimnàs. Nadal és un d’aquests moments”, diu Toni Brocal, president de l’Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness (ADECAF).

«Si el mes de gener arriben 100 clients nous, al febrer se n’esborren 40»

Els mesos de gener i febrer acostumen a ser tradicionalment bons pels centres esportius per captar més clients.

“El mes de desembre molts de nosaltres ens fem il·lusions de canviar aquelles coses que no ens agraden de les nostres vides durant l’any. Una d’elles és l’aspecte físic i la salut. Això

també passa quan s’acosta l’època de platja. Els millors mesos pel que fa a altes en els gimnasos són gener, febrer, maig i setembre”, assegura Brocal. “La gent es matricula perquè forma part dels propòsits del nou any, com deixar de fumar. Perquè això funcioni, però, has d’agafar el costum, l’hàbit de fer esport”, explica Xavi Balañà, director executiu de Fitness 4 Live.

I és que la qüestió no és matricular-se o no, sinó ser constant a l’hora de fer activitat física, un fet que molts dels nouvinguts al món de l’esport no fan.

“Si el mes de gener arriben 100 clients nous, al febrer se n’esborren 40 i dels 60 que queden, només continuen 40 durant tot l’any”, diu Balañà. “A la major part dels gimnasos on no es paga matricula, la gent abandona al cap de 4 mesos.

On es paga matrícula o els preus són molt alts, els clients abandonen als 6 o 7 mesos”, afirma Brocal. “La clau són les 3 o 4 primeres setmanes.

En aquest període de temps el client s’ha de plantejar un objectiu, com seria anar al gimnàs 3 vegades per setmana. Aleshores, i passat aquest mes, el client ja pot decidir amb coneixement de causa si li agrada allò que està fent o no i, per tant, continuar o deixar-ho.

S’ha de provar de veritat”, explica Xavi Balañà. “Els clients que s’apunten després de les festes de Nadal fan un esforç molt gran al començament i després ho acaben deixant.

Acostuma a ser gent que no ha fet esport tota la vida i és feina nostra que s’acostumin

FITNESS SALUT a la pràctica esportiva i que els hi agradi”, diu Xavi Pueyo, director del Club Tennis Park de Tarragona.

La diversitat de l’oferta en els centres esportius fa que, tot i que es produeixin situacions similars en tots ells, cadascun tingui les seves pròpies experiències. “Els centres on les quotes són més baixes i on no hi ha tantes barreres d’entrada (centres on no es cobra matrícula o centres anomenats low cost) poden tenir fins un 60% més d’altes en els mesos de gener o febrer. També és cert que el cicle d’aquest client és molt més curt i es donen de baixa en un període de 4 mesos. En gimnasos on els preus són més estables o que fan promocions especials, hi ha menys altes, un 20% aproximadament, però els clients no abandonen fins els 7 o 8 mesos”, explica Toni Brocal. “En el nostre cas la fidelització és molt gran i els mesos més forts són setembre i octubre perquè tenim molts universitaris, tot i que al gener hi ha un repunt de les altes també”, diu Toni Julve, gerent d’Sport Gym. “Els mesos immediatament posteriors a les vacances d’estiu o de Nadal és quan hi ha més altes. De fet, a l’octubre de 2014 hem batut el rècord d’inscripcions al nostre club, i això que nosaltres no ens podem considerar un centre barat”, diu Pueyo.

Hi ha d’altres centres en què els mesos de gener o febrer no són els millors precisament.

Així, el Nàutic de Tarragona, un centre més obert al mar, té el seu moment àlgid a la primavera. “Gener i febrer no són bons mesos per nosaltres perquè som una entitat que ven el mar com a principal atractiu.

Els millors mesos són març i abril”, explica Rubén Llanos, gerent del Club Nàutic de Tarragona.

Conscients que molts dels

VIU Tarragona| 78

seus clients arriben als seus centres per a perdre pes, molts d’ells ofereixen nutricionistes per tal de donar un servei integral als esportistes. “Si algú vol perdre pes el 80% és la dieta i el 20% és l’exercici. Com en l’esport, s’ha d’agafar l’hàbit de menjar bé. La gent ha de saber que si perd 15 quilos en un mes els recuperarà de seguida. Cal anar poc a poc, perdent greix i guanyant múscul”, diu Xavi Balañà. “L’exercici físic és la millor medicina preventiva que hi ha.

La gent vol perdre pes i viure millor, cuidar-se més, és per això que molts centres esportius ofereixen nutricionistes, tot i que menys del que es feia fa anys”, afirma el president d’ADECAF.

«Cal anar poc a poc, perdent greix i guanyant múscul»

Malgrat que ara es viu un boom per la pràctica esportiva, els gimnasos també han notat una certa davallada de clients per culpa de la situació econòmica actual. “La crisi s’ha notat, una gran majoria de centres que estan tenint greus problemes per poder mantenir les seves estructures. El pitjor va arribar amb la pujada de l’IVA perquè vam passar del 8% al 21%.

Això, en molts casos, no es va poder repercutir en el client i ha fet que les empreses hagin empitjorat”, explica Toni Brocal.

“Nosaltres vam néixer en plena crisi, fa dos anys i, per tant, no hem notat negativament la tendència actual”, diu Xavi Balañà en relació a la possible pèrdua de clients degut al context econòmic. “Ens hem reinventat. Hem buscat diferents opcions perquè el client pugui pagar diverses quotes i de diferents maneres. Allò de pagar quotes mensuals és d’una altra època”, assegura Toni Julve.

“La crisi s’ha notat i això ens ha obligat a fer noves activitats, com sortides en mountain bike, en caiac, obrir una secció de running, ser més actius en les xarxes socials”, explica Xavi Pueyo.

Gener-Febrer 2015

ENTREVISTA SALUT

«La gent es gasta 180 euros en unes sabatilles però és incapaç de pagar-ne 25 per una revisió mèdica» Entrevista a Carles Hernández, metge especialitzat en medicina de l’esport i llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport

R.M.

Deu n’hi do la gent que fa esport avui dia... Ara l’esport és part de la pròpia vida. Hi ha guies de salut on es prescriu esport com un medicament, una medicina preventiva i també terapèutica. Aquest és el gran canvi de la salut envers l’esport.

O sigui que els metges recepten més esport que medicines? A nivell de Catalunya hi ha un programa anomenat PAFES (Prescripció d’Activitat Física i Esport Saludable) en què, per exemple, si hi ha un pacient hipertens, enlloc de doVIU Tarragona | 80

nar-li tantes pastilles li receptem activitat física: anar a caminar una mitja hora tres dies a la setmana per uns circuits de de la ciutat. Cal tenir en compte que l’activitat física aeròbica regular, és a dir constant, és molt útil per regular moltes patologies com la hipertensió, diabetis o l’hipercolesterolemia.

De forma preventiva, l’esport és molt adient pels mals d’esquena o l’artrosi. La finalitat és utilitzar l’activitat física com un medicament.

Deu haver molta gent amb bona salut perquè hi ha una gentada fent esport. Lamenta-

Gener-Febrer 2015

AraAra estem mésmés a prop aprop seu... seu...

Nou centre Cottet Audio a Tarragona Nou centre Cottet Audio a Tarragona Audiòfons a prova sense compromís i compromís a prova sense Audiòfons finançament a mida

Rehabilitació Rehabilitació auditiva auditiva Ajudes Ajudes tècniques tècniques Vingui a recollir el seu obsequi de i obtindrà un Vingui a coneixe’ns benvinguda*

obsequi de benvinguda*

*fins a exhaurir existències

Especialistes Especialistes en en audiologia audiologia infantil infantil

Av. Prat de la Riba 22 43001 Tarragona Av. Prat 23 de la70 Riba 977 3522 Especialistes en audilogia des de 1970 Especialistes en audiologia des de 1970

43001 Tarragona 977 23 70 35 www.cottet.com www.cottet.com

ENTREVISTA SALUT blement cada vegada hi ha més gent que perd la feina i com que tenen temps lliure decideixen anar a córrer. També hi ha molta gent que es jubila amb 50 i pocs anys i, per tant, són actius i, sobretot, el boom del running, on hi ha esportistes que semblen gairebé professionals.

Tots, però, necessiten fer-se una revisió mèdica.

Ara tothom corre. Hi ha gent que entrena entre 5 i 6 cops a la setmana més la competició del cap de setmana, això suposa fer esport 7 vegades a la setmana. Cada cap de setmana hi ha algun tipus de competició.

L’any passat vaig fer una duatló a Castellcir, un petit poble del Vallès Oriental. És tan petit que no hi ha cap hotel i em vaig allotjar a tres quilòmetres. Al dia següent el poble on em vaig allotjar estava tot tancat perquè hi havia una bicicletada i al poble del costat, una cursa de muntanya. És a dir, en un radi de 10 quilòmetres, hi havia tres competicions diferents.

Tant d’esport és saludable?

Aquests esportistes que entrenen tant no són professionals perquè no hi ha ningú que els pagui però hem de pensar que aquells que fan triatlons entrenen entre 5 i 6 hores diàries.

Així, a les 6 del matí són a la piscina, al migdia van a córrer i a la nit fan bicicleta, més la feina que tinguin. Això és una càrrega de treball molt important.

Aquest sobreentrenament no té cap control? Qui ha de vetllar per la salut de l’esportista és el metge de l’esport. Controlem des de l’alimentació, el cor, les lesions, etc. Qualsevol que faci esport ha de fer-se una revisió mèdico-esportiva. La FEMEDE (Federación Española de Medicina del Deporte) regula aquesta mena de revisions, siguin de tipus 1, 2 o 3. La revisió de tipus 1 és aquella que es fa per comprovar si el cos és apte per fer esport. La 2 i la 3 estan concebudes per millorar el rendiment de l’esportista.

Tothom és apte per fer esport? No. Entre un 5-10% dels esportistes que visiten un metge especialista de l’esport han de renunciar a fer-ne o bé deixar allò que estan fent per una altra activitat física.

A partir de quina edat s’ha de fer la revisió mèdica? El tipus de revisió bàsica es fa a partir dels 6 anys. Hi ha gent que pensa que això és exagerat però no és cert. L’any passat, per exemple, vaig visitar un nen de 8 anys que s’havia marejat en un entrenament i quan el vaig veure vaig detectar de seguida un problema al cor i el vaig derivar al cardiòleg i aquest el va enviar a Barcelona. Un mes després de veure’l jo l’operaven d’una microcardia hipertròfica, una de les patologies que poden provocar la mort sobtada.

Hi ha molts clubs esportius a Tarragona i a la resta de Catalunya que tenen molts nens fent esport. Tots pas-

sen les pertinents revisions?

En esports com el futbol i el bàsquet si no has passat una revisió mèdica no et fan la fitxa per poder jugar, és obligatori.

Hi ha uns altres esports on només és recomanable i llavors només se la fan el 10% dels esportistes. De tota manera és a punt de sortir un reial decret que farà la revisió obligatòria en tots els esports.

Els adults passen els controls mèdics pertinents? La gent que comença a fer esport a partir dels 35 anys i els 40 no es fan tantes revisions com nosaltres voldríem. En la mitja marató de Tarragona de fa un parell d’anys vaig fer una xerrada als atletes i tothom deia que es faria una revisió i al final només en va venir un, i encara recordo el seu nom. Tothom admet que s’ha de fer una revisió, però no se la fan. Molts d’ells no se l’han fet mai i l’últim anàlisi de sang del que se’n recorden fa més de 7 anys. Porten el tema mèdic molt abandonat

«Entre un 5-10% dels esportistes que visiten un metge especialista de l’esport han de renunciar a fer-ne»

VIU Tarragona | 82

Gener-Febrer 2015

Si tu també penses que el més important és a l'interior, el proper número, tens una cita

VIU Interiorisme Per anunciar-t'hi: VIU Tarragona. Port Tarraco, Moll de Lleida - Bloc 3M 43004, Tarragona. Tel 877 021 702

www.viutarragona.cat

ENTREVISTA SALUT

«3 o 4 dies a la setmana entre 45 i 60 minuts per dia són un entrenament de luxe»

però fan esport cada dia.

Per què aquests esportistes que entrenen tant no van al metge? Moltes vegades diuen que no tenen temps, o molts no volen gastar-se els diners en això. La gent es gasta 180 euros en unes sabatilles, 300 en un aparell per mesurar el pols o 2.000 en una bicicleta i no són capaços de gastar-se 25 euros en una revisió.

Quina mena de lesions poden tenir? Hi ha dues patologies, a nivell locomotor, com genolls o turmells. Quan vas a córrer fas un desgast de cartílags, esquinços de turmells, tendinitis, sobrecàrregues musculars. Cal tenir en compte que cada vegada que corres el teu pes es multiplica per 3. L’altre tipus de patolgies és a nivell cardiovascular: marejos, palpitacions, arítmies. No es pot fer esport sense haver passat una revisió.

Aleshores, les persones que corren maratons i mitges maratons, estan castigant el seu cos? L’esport amateur és salut.

Per exemple, quina seria la dis-

VIU Tarragona | 84

tància d’una cursa de competició saludable? La resposta és no més de 15 quilòmetres, és a dir, entre una hora i una hora i quart.

A partir d’aquí ja fa mal. Així, un esportista que vulgui preparar una mitja marató es recomana que corri entre 40 i 60 quilòmetres a la setmana, i per una marató, entre 80 i 100 quilòmetres setmanals. El problema no és fer 42 quilòmetres el dia de la cursa, sinó els 4 mesos corrent 100 quilòmetres setmanals.

Qui entrena més té més risc?

Els metges especialistes en arítmies de l’esport diuen que la gent que mor per mort sobtada no és gent neòfita en l’esport, gent que acaba de començar, sinó que és gent entre 25 i 35 anys, que porten més de 5 anys fent curses i corren més de 40 i 50 quilòmetres a la setmana.

Entrenar tants quilòmetres a la setmana pot provocar una fibrosis miocàrdica (el cor no es contrau bé) dins el cor que és el causant de la mort sobtada.

Perquè s’entengui: amb Javier Gómez Noya, campió de triatló, qualsevol dia tindrem un disgust. Ara perquè és un noi jove

i fort, però quan sigui més gran pot tenir un problema cardíac perquè està entrenant més enllà del que el cos pot aguantar.

Està sobrepassant del límit.

I les curses cada vegada són més freqüents i dures... L’altre dia vaig veure a la premsa esportiva que s’ha organitzat una cursa de 680 quilòmetres on els esportistes tenen 190 hores per completar-la. Qui es prepari per fer-la ha d’entrenar molt, uns 120 quilòmetres a la setmana, això és una animalada. Això ho paga el seu cor i les articulacions.

«120 quilòmetres d’entrenament a la setmana, són una animalada. Això ho paga el cor i les articulacions» Abans ha dit que una cursa saludable seria d’uns 15 quilòmetres. Això quin tipus d’entrenament suposa? Un esportista que vulgui preparar una

cursa de 15 quilòmetres hauria d’entrenar entre 3 i 4 dies a la setmana entre 45 i 60 minuts per dia. Això és un entrenament de luxe, entre 8 i 10 quilòmetres per sessió. Això és salut. L’ideal és córrer per la platja o la vora del riu, per una superfície tova, no per l’asfalt.

Què ha de fer qualsevol persona que vulgui començar a fer esport? El primer de tot, una revisió mèdico-esportiva i després rebre un assessorament d’entrenaments perquè cadascú té les seves pròpies característiques. Això és fonamental, la individualització. Si agafem el millor entrenament del món pel millor triatleta del món, l’extraiem d’internet i li fem fer a una altra persona serà un fracàs segur.

Quin són els esports més saludables? Els de baix impacte articular, és a dir, on no es trepitja el terra: natació, bicicleta (spinning). Per a qui vulgui córrer: superfície tova, bones sabatilles i gel a les articulacions durant 15 minuts (genoll i turmell) després de l’activitat física.

Gener-Febrer 2015

PERDRE PES SALUT

Poc a poc i bona lletra

Perdre pes no és una qüestió de quatre dies, cal tenir paciència i seguir rigorosament els consells i les directrius d’un professional en nutrició per tal que els resultats siguin òptims R.M.

L’abús en la quantitat de menjar en els àpats de Nadal fa que molta gent decideixi posar-se a dieta per tal d’eliminar els quilos de més acumulats durant els quinze dies de disbauxa alimentària.

Dietes miracle, consells d’amics i, fins i tot, deixar de menjar. Tot s’hi val per aprimar-se sense pensar, moltes vegades, en les conseqüències. “Tothom vol perdre els quilos que ha guanyat per Nadal en una setmana i això no pot ser. S’ha de tenir paciència perquè allò que cal és agafar els bons hàbits alimentaris i per això es necessiten entre 8 mesos i 1 any”, diu Raquel Fernández, nutricionista de Santiveri.

«Tothom vol perdre els quilos que ha guanyat per Nadal en una setmana i això no pot ser» Fernández assegura que és cabdal “menjar de tot” i que els aliments han d’estar ben repartits en els àpats tot depenent de les calories que cadascú hagi cremat. “Si no hi ha activitat física s’ha de limitar el consum de fècules (hidrats) com el pa, la patata, la pasta, l’arròs o els llegums. Aquests s’han de consumir principalment en l’esmorzar i el dinar perquè podrem fer-los servir de combustible durant tot el dia. Si no es fa esport cal evitar menjar aquest tipus d’aliments a la tarda i a la nit”, diu a l’hora que remarca que el que no és pot fer “és no sopar”. Per aquesta nutricionista, és clau que no hi hagi cap mancança de cap grup alimentari i que es facin uns 5 àpats al dia. “El gran error que comet molta gent és VIU Tarragona | 86

no menjar. Allò que s’ha de fer és fer 5 àpats diaris i menjar a poc a poc”.

La fruita Raquel Fernández aconsella no menjar només fruita per sopar i que aquest aliment es consumeixi entre hores. “Si menges fruita puja el nivell de glucosa, que és sucre. Si ho fas per sopar i te’n vas a dormir no és una bona manera d’aprimar-te. La fruita s’ha de consumir entre àpat i àpat. Després de menjar o sopar recomano prendre algun lacti”, diu. La nutricionista de Santiveri assegura que per aprimar-se “passar una mica de gana és inevitable” i que s’ha de fer una dieta personalitzada perquè sigui efectiva. “Quan la gent arriba a la meva consulta sempre els indico una dieta estàndard per veure com reaccionen.

A partir de la segona setmana els en dissenyo una de personalitzada perquè tothom és diferent”, afirma. Així, Fernández situa en 1.500 calories allò que s’anomena dieta equilibrada,

lèmiques per la seva composició, en la que se suprimien els hidrats de carboni completament. “Aprimar-se ràpid és un error. Si jo vull que perdis pes ràpidament et puc treure també els hidrats, però no és recomanable. Dietes com la Dukan són una agressió al cos. S’ha de menjar de tot perquè aquest grup alimentari és important i si s’eliminen es pateix fatiga i apatia. Allò que cal és que la persona s’acostumi a tenir uns bons hàbits i unes bones pautes alimentàries i que ho faci per s e m p r e ”, afirma. Segons Raquel Fe r n á n d e z , els homes són més rigorosos a l’hora de seguir una dieta alimentària d’aprimament o saludable que no pas les dones.

amb presència de carn blanca i peix, mentre que limita la carn vermella a un cop a la setmana.

“La proteïna no engreixa”, recorda. També recomana beure un litre i mig d’aigua.

Les dietes miraculoses En l’actualitat hi ha molts llibres i publicacions a internet que permeten dissenyar dietes d’aprimament. Algunes, com la Dukan, s’han fet molt populars però també han estat molt po-

Gener-Febrer 2015

www.nautilusplus.com

ALIMENTACIÓ SALUT

Menjar com a la prehistòria Una tendència que va en augment R.M.

Es va iniciar als Estats Units els anys 70 del segle passat i cada cop té més adeptes, especialment entre esportistes. La dieta del paleolític o de l’home de les cavernes és la tendència de moda a l’hora de trobar el sant grial de la nutrició adequada.

Aquesta doctrina proposa eliminar la llet, els llegums, els cereals i els sucres del nostre dia a dia. “Es tracta de menjar aquells aliments pels que estem acostumats des que som espècie”, diu Olga del Río, fisioterapeuta amb un postgrau amb psiconeuroimmunologia.

Aquest corrent nutricional va ser popularitzat pel metge especialista en medicina digestiva Walter L. Voegtlin i es basa en la premissa que els éssers humans actuals estan adaptats genèticament a la dieta dels seus avantpassats del paleolític, de manera que la dieta és ideal.

Els defensors d’aquesta dieta sostenen que en l’actualitat, les poblacions que subsisteixen amb dietes tradicionals -que en gran mesura s’assemblen a la paleolítica- estan majoritàriament lliures de moltes malalties que sí que afecten altres poblacions.

La coneguda com a dieta paleolítica és un pla nutricional basat en VIU Tarragona | 88

l’antic règim de plantes silvestres i animals salvatges que van ser consumits pels humans del període Paleolític (període que va durar 2,5 milions d’anys i que va acabar amb el desenvolupament de l’agricultura fa uns 10.000 anys). La dieta es centra en l’ús dels aliments disponibles en aquesta època i es compon principalment de carn, peix, fruites, verdures, fruits secs i arrels, així mateix exclou grans, llegums, productes lactis, sal, sucres refinats i olis processats.

“Amb la Revolució Industrial es van introduir aliments com els sucres refinats i els lactis. L’organisme no està adaptat genèticament a aquests aliments”, assegura del Río que destaca el gran poder que té la indústria alimentària, especialment en la llet i els seus derivats.

Per Del Río, el fet que la piràmide alimentària convencional doni molta importància als cereals s’explica perquè aquests poden alimentar a molta gent arreu del món

però remarca que “els nostres intestins no estan preparats per a això”. La teoria es fonamenta que durant milions d’anys els avantpassats de l’home actual van alimentar-se de plantes silvestres i animals de caça i que l’agricultura, principal font d’aliment actual, només existeix des de fa 10.000 anys. “Cada vegada hi ha més gent que pateix intoleràncies alimentàries. Cal tenir en compte que al tub digestiu es troba el 80% del nostre sistema immunològic”, diu. Ella, a més, es posa com a exemple: “Des que vaig adoptar la dieta a nivell digestiu funciono molt millor, no tinc símptomes com cremor d’estómac o digestions pesades que abans si tenia i que són molt comuns entre la població”. Del Río explica que durant algunes èpoques de l’any havia de medicar-se per al·lèrgies als àcars de la pols, les gramínies, entre d’altres i que, des que menja seguint les pautes d’aquesta dieta, ja no ho fa ni té cap mena de símptomes. “No només això, sinó que els

primers dies de la menstruació sempre havia tingut uns dolors molt forts i ara ja no”, assegura.

Aquesta doctrina proposa eliminar la llet, els llegums, els cereals i els sucres del nostre dia a dia Un altra de les premisses de la dieta paleolítica és el dejuni intermitent, és a dir, fer pocs àpats, allunyant-se de les recomanacions més habituals que parlen de fer cinc menjades al dia. “Amb dos és suficient. En aquest tipus de dieta es menja molt més peix i carn de qualitat”, diu a l’hora que aconsella provar aquest tipus d’alimentació als seus pacients durant almenys un mes i mig. Del Río posa com a exemple grans esportistes com el jugador de bàsquet de Los Ángeles Lakers Kobe Bryant o el tennista Novak Djokovic com a seguidors d’aquesta doctrina, destacant la progressió del serbi, que des que va canviar els hàbits alimentaris va augmentar considerablement el seu rendiment. “Ens equivoquem a l’hora de menjar i això té conseqüències negatives pel nostre cos”.

Gener-Febrer 2015

ODONTOLOGIA SALUT

Un somriure de cine

Molta gent no va només al dentista per salut, sinó també per estètica. Tenir una boca bonica és prioritari per a molts catalans i tarragonins mentre que per alguns altres és completament prescindible. La crisi també s’ha notat en aquest sector

Rafa Marrasé

Tothom vol tenir una imatge de pel·lícula i molta gent, en els últims anys, ha decidit millorar el seu somriure amb una boca de cine. “Un bon somriure fa que la persona guanyi en autoestima”, diu la doctora Conchita Curull que assegura que ara molta gent es cuida i es raspalla les dents molt més que anys enrere. “Es tracta d’un tema cultural. Ara la gent s’ha adonat que la boca és molt important”, assegura.

La crisi econòmica, però, ha estat un obstacle en la tendència a l’alça de les visites a cal dentista. Així, un 33% de la població catalana admet que a causa de la situació econòmica va amb menys freqüència al seu dentista, mentre que un 56%, però, assegura que ho fa amb la mateixa periodicitat. En canvi, el 9% de la població assegura que no hi va mai. Dins d’un estudi fet el VIU Tarragona | 90

2014 s’assenyala que la població que més ha restringit les seves visites al dentista per motius econòmics són els més joves de 35 anys. “A finals del 2008 i començaments de 2009 la crisi es va notar. La gent es contenia a l’hora de gastar diners però tot això ja ha passat una mica perquè la salut continua sent una prioritat”, explica Conchita Curull. “La crisi es va notar i els pacients ajornaven aquelles visites que no eren prioritàries. Amb tot, en aquest context econòmic, les financeres ens han ajudat molt perquè permeten que els pacients paguin en terminis i no tot de cop”, diu el doctor Josep Maria Feliu que assegura que després de les festes nadalenques no és un moment de molta afluència de clients: “Es noten les despeses que la gent ha fet durant les festes”.

L’estudi destaca que el 40% dels catalans va al dentista una vega-

«Un bon somriure fa que la persona guanyi en autoestima» da l’any (el 39% a Tarragona), un 16% dos cops l’any i un 7% més de dues vegades, mentre que el 4% assegura que no visita mai l’especialista de les dents, un percentatge que puja fins al 6% a Tarragona. Així, dels que sí que van al dentista, un 42% admet que ha reduït el pressupost per tractar-se la boca en els últims 2-3 anys. “Tenim fama de cars però intentem educar als pacients en la prevenció, quan el cost és mínim. Si una persona no es cuida la boca després anar al dentista pot ser caríssim”, assegura la doctora Curull. D’aquesta manera, la despesa anual per català per temes de salut dental és de 150 euros (148 a Tarragona), mentre que si la visita és per qüestions estètiques, la inversió

dels catalans és de 139 euros l’any, 148 a Tarragona. “Quan arriba l’estiu la gent prefereix ferse tractaments estètics mentre que a l’hivern són de caràcter funcional”, diu Josep Maria Feliu.

Fins a un 25% de la població de Catalunya creu que necessita arreglar-se la boca però no ho pot fer per motius econòmics, destacant una dada per damunt de totes: el 9% de la població no va al dentista per por. “Costa perdre la mala fama que teníem. És cert que hi ha gent que encara ens té por malgrat les tècniques i material que hi ha actualment, que no té res a veure amb el d’uns anys ençà”, afirma Conchita Curull.

“Encara ens trobem a la fase de gent que va tenir les seves primeres experiències d’odontologia amb dolor. Els nens i adolescents ja no tenen aquest concepte perquè han comprovat que no hi ha dolor. Nosaltres, fins i tot, tenim un anestesista en plantilla”, diu el doctor Feliu.

Gener-Febrer 2015

ESPECIALITATS ODONTOLÒGIQUES | CENTRE MÈDIC | FORMACIÓ

SOM ESPECIALISTES EN IMPLANTS A les nostres noves instal·lacions, col·loquem els més avançats implants de titani. Una intervenció segura, còmoda i duradora que dóna una millor funcionalitat que les pròpies dents. Informa’t de les possibilitats que ofereix aquesta tècnica. Ens tens molt a prop. I amb el tracte i la qualitat de sempre.

Orthoclinic Tarragona Avinguda Catalunya, 22D Tel. 977 235 976 Orthoclinic Reus. Travessera de Sant Antoni, 15. Tel. 977 345 231

www.orthoclinic.es

ACUPUNTURA SALUT

Punxades contra el tabac L’acupuntura és un tractament alternatiu per deixar de fumar; aquest art mil·lenari rebaixa l’estat d’ansietat del fumador Rafa Marrasé

“La millor tàctica per deixar de fumar és no comprar tabac”. Així de rotund es mostra David Colón, fisioterapeuta i acupuntor de l’Institut Tao de Tarragona que fa més de 13 anys que es dedica a utilitzar aquest tractament de la medicina tradicional xinesa per ajudar els pacients que volen deixar de fumar. “L’acupuntura se centra en la part fisiològica del fumador, amb això es rebaixa l’estat d’ansietat del cos, la necessitat de fumar, el mono”, explica aquest expert que, però, és taxatiu a l’hora d’avaluar les possibilitats que algú pugui deixar el tabac: “Per deixar de fumar cal força de voluntat. L’acupuntura, com la resta de tractaments, no és màgia, tot i que és una gran VIU Tarragona | 92

ajuda. No es pot pretendre que després d’una sessió la gent odiï el tabac o li faci fàstic, no.

Cal que la persona tingui el convenciment que ho vol deixar de veritat”.

David Colón assegura que alguns pacients arriben a la consulta amb el paquet a la mà, un fet que indica que necessitaran molta ajuda per deixar el tabac. "És fonamental que la persona estigui mentalitzada que ha de posar de part seva per deixar de fumar. Amb l'acupuntura això serà molt més fàcil però, perquè el tractament sigui efectiu, cal força de voluntat", diu.

Les sessions necessàries perquè els resultats siguin òptims acostumen a ser d’entre 10 i 15 tot depenent de cada pacient.

Així, les 6 primeres sessions

són seguides, a raó d’una per setmana i la resta es van programant segons l’evolució de cada persona. “Després de les dues o tres primeres sessions els pacients ja noten els efectes positius del tractament, quan es comença a perdre l’ansietat, el desig fisiològic de fumar”, diu.

Hi ha una altra part en el procés per deixar el tabac, la part emocional, aquella que té a veure amb el plaer de la cigarreta.

“S’han d’evitar els hàbits que porten al tabac. Per exemple, hi ha molta gent que després de dinar fa una copa i li ve de gust un cigarret o un puro, després del cafè també passa. Això té a veure amb el plaer, amb l’estat emocional de la persona. Allò que cal és que cadascú sigui fort mentalment per no caure en la temptació perquè hi ha molts factors externs que fan

que els tractaments no siguin efectius”, afirma Colón que assegura que encara hi ha molta gent que té por a les agulles.

“Encara passa. Les agulles d’acupuntura són, però, molt fines, gairebé com un cabell.

Fan mal? Notes una punxadeta, molt petita, res més”, diu.

Aquest professional tarragoní assegura que el percentatge d’èxit és del 60%, una xifra que s’enfila fins el 80-85% quan els pacients tenen una voluntat ferma. Colón adverteix també de l’intrusisme professional dins el sector i recomana que qualsevol persona que es vulgui fer un tractament d’acupuntura s’informi si el professional que el tracta es troba al registre del Col·legi de Fisioterapeutes o Metges de Catalunya.

Gener-Febrer 2015

PUBLICITAT SALUT

Gener-Febrer 2015

VIU Tarragona | 93

PUBLIREPORTATGE SALUT

«Una quarta part de la població de Tarragona ens ha visitat en algun moment» Dr. Carlos Sarmiento Director Mèdic de Clinimèdic VIU Tarragona

Comença un nou any. Quins són els serveis que demanen més els clients en aquesta època a la seva clínica? Després de les alegries i excessos d’aquestes festes gairebé tots lamentem el fet d’haver menjat tant i, sovint, de forma no massa saludable. Aleshores és quan ens penedim. És aquí on nosaltres podem ajudar

VIU Tarragona | 94

amb un tractament o consell dietètic que ens permeti posar-nos els pantalons que ens van regalar i ara ens van petits.

Quin és el perfil de client que visita Clinimèdic els mesos de gener i febrer? Els primers mesos de l'any arriben clients que tenen mala consciència d’haver-se excedit amb els àpats i hi ha qui vol començar l’any complint un dels objectius fixats pel 2015, que és, a més d’aprendre anglès i portar una vida més sana, perdre alguns centímetres de cintura. A Clinimèdic, però, tenim altres serveis mèdics i, per tant, ens visiten d’altres pacients que requereixen serveis de salut de medicina general, cirurgia, ajuda psicològica i, fins i tot, venen nens per a una revisió oftalmològica abans de tornar a l’escola.

Gener-Febrer 2015

PUBLIREPORTATGE SALUT Aquests han estat anys de dificultats econòmiques per a molta gent. Els ha afectat aquesta situació? La gent ajorna els tractaments de bellesa o han aconseguit fidelitzar els seus pacients? Evidentment la gent vigila una mica més les despeses i han canviat els seus hàbits. Hem notat una disminució de les intervencions que es feien per impuls tal com jo dic, habitualment dones molt joves que buscaven un augment de pit i el finançaven a llarg termini. Avui en dia la gent que decideix operar-se d’alguna cosa estètica ho té molt meditat i ja disposa dels diners necessaris per afrontar aquesta despesa programada. D’altra banda augmenten els tractaments

estètics com els re ompliments d’arrugues, l’aplicació de bòtox, els tractaments anticel·lulítics i la millora facial en general.

«Portem més de 25 anys fent operacions a Tarragona» Han notat si la gent es cuida cada vegada més per les festes de Nadal i evitar així una entrada d’any menys traumàtica?

Abans de les festes molts dels nostres pacients busquen estar presentables. Volem tenir millor aspecte i vestir millor que la resta de l’any i cuidar-nos més. Per això ens demanen tractaments eficaços i ràpids per mostrar la seva millor cara, mai millor dit.

La medicina estètica avança, de vegades, massa de pressa i crec que no hem de deixar-nos portar per l’últim de l’últim. Tot necessita temps de maduració i ‘vells’ elements ben utilitzats perquè aquests ens donen uns resultats fantàstics sense oblidar nous elements com l’Aqualix, una solució aquosa i micro gelatinosa que s’ha convertit en una alternativa no quirúrgica pel tractament d’adipositats petites i mitjanes localitzades en pacients amb normopes (pes normal d’una persona en relació a l’estatura) que no estiguin disposats a fer-ser una liposucció.

Com ha evolucionat Clinimèdic en els últims anys? Estem orgullosos de portar més de 17

anys sent un referent en les diferents especialitats que tenim.

Crec que som, per exemple, la millor consulta oftalmològica de la ciutat, que disposa dels últims aparells mèdics per cuidar d’una cosa tan important com és la visió. Si pensem que tenim obertes unes 25.000 històries clíniques, això vol dir que una quarta part de la població de Tarragona ens ha visitat en algun moment o altre. Hem anat avançat en el temps i sempre procurem posicionar-nos a l'avantguarda dels tractaments mèdics. L’última secció creada a Clinimèdic ha estat la de psicologia clínica i posem a disposició dels nostres pacients un parell de professionals de prestigi.

Què pot oferir el seu centre als seus clients? Sobretot, professionalitat, serietat i la garantia que sempre serem a prop per qualsevol cosa. Dic això perquè el pilar fonamental de Clinimèdic és la cirurgia estètica i portem més de 25 anys fent operacions a Tarragona i hem vist passar molts ‘comerciants’ de la medicina i empreses que s’han enriquit, han fet una collita i han desaparegut. Aquesta crisi també ha portat a d’altres que ofereixen intervencions low cost i, per descomptat que no poden garantir la qualitat i la continuïtat dels seus serveis.

Ja fa temps que estem d’acord i diem que no es poden vendre duros a quatre pessetes. Per a confiar la nostra salut hem de meditar molt bé en quines mans ens posem.

VIU Tarragona | 95

OFTALMOLOGIA SALUT

La saviesa entra pels ulls El 30% del fracàs escolar està relacionat amb un dèficit de visió

R.M.

Fa anys, molts, el nen que portava ulleres a l’escola estava considerat un setciències, el més llest de la classe. Aquesta percepció arcaica té, però, un punt de veritat perquè veure-hi bé està estretament relacionat amb la millora en l’aprenentatge i, per tant, amb el bon rendiment escolar. “El 30% del fracàs escolar està relacionat amb un dèficit de visió i el 80% dels problemes d’aprenentatge ho són de lectura”, explica Elisa María Velasco, propietària d’Òptica Velasco i postgrau en Trastorn per Dèficit d’Atenció per Hiperactivitat (TDAH), Trastorns de l’Aprenentatge i Trastorns de la Conducta.

Segons Velasco -quarta generació d’òptics-, cada vegada es diagnostica més i millor els problemes d’aprenentatge dels esVIU Tarragona | 96

colars per dèficits visuals. “Ara hi ha més personal especialitzat. Un nen amb baix rendiment acadèmic té una alteració del processament visual”, diu. Així, un cop detectat el problema, generalment pels professors, el nen se sotmet a una exploració per descartar alguna patologia relacionada amb l’agudesa visual, la binocularitat (coordinació dels dos ulls), l’acomodació (enfocament), etc., o problemes auditius. Si, un cop corregit aquests problemes mitjançant ulleres, per exemple, el rendiment escolar continua sent baix, cal que s’adreci al psicopedagog de l’escola o a l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP). “Nosaltres tenim un equip multidisciplinari i treballem amb una psicòloga, un logopeda i un psiquiatre juvenil i infantil. D’aquesta manera podem fer tot el seguiment del problema”, diu Velasco que

afirma que l’origen del mal rendiment acadèmic es deu al deficient processament de la informació visual, és a dir, a la capacitat d’aconseguir i utilitzar la informació que es rep a través de la vista com poder diferenciar allò que és important del que és accessori, per exemple.

“La base de l’aprenentatge és la lectura i sigui quin sigui el baix rendiment acadèmic del nen s’ha d’entrenar la lectura. Hi ha nens que es troben a tercer curs però que llegeixen com si estiguessin a primer, això dificulta molt la seva progressió”, explica Velasco, que utilitza un programa informàtic anomenat Glifing, desenvolupat per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Politècnica de Barcelona, per conèixer i millorar l’edat lectora del nen. “Fem un informe supervisat per un psicòleg

i aleshores ja podem començar un entrenament de 4 mesos en sèries de 4 sessions setmanals per millorar la capacitat lectora. Els pares són part fonamental perquè han de fer de supervisors del procés des de casa. Els resultats m’arriben a mi i així puc anar preparant les sessions següents”, explica Elisa María Velasco que assegura que després de quatre mesos l’alumne guanya un curs, és a dir, si havia de tenir un nivell de tercer però llegia com un nen de primer, acaba llegint com un nen de segon. “El rendiment escolar sempre augmenta amb la millora de la lectura”.

«L’origen del mal rendiment acadèmic es deu al deficient processament de la informació visual» Gener-Febrer 2015

DESCANS SALUT

Els nens i el son

Com millorar els hàbits i ensenyar-los a dormir bé i sols Ensenyar a dormir bé als nens i nenes des de petits és molt important, ja que els hàbits s’adquireixen des del principi. Que un nen dormi o no dormi bé, depèn dels seus pares i de l’ambient que els envolta VIU Tarragona

Si no hi ha una patologia darrere dels problemes de son, que els més petits i petites dormin bé -això vol dir que puguin agafar el son amb facilitat i que aquest es desenvolupi sense interrupcions o alteracionsdepèn d’uns factors que els pares poden controlar. Els primers mesos de vida són fonamentals per ensenyar als nens i nenes a dormir bé, ja que els problemes a l’hora de

VIU Tarragona | 98

dormir sovint són causats per l’adquisició d’uns mals hàbits des del principi. Així doncs, des de ben petit el nen ha d’aprendre a dormir correctament.

Alguns consells El primer que cal fer és establir una rutina per anar-se’n al llit, i els experts aconsellen al voltant de les 21h com la millor hora per fer-ho. Abans, pot ajudar banyar-lo per tal de relaxar-lo i que hagi menjat en un entorn tranquil. Hem d’evitar que mirin la TV abans d’anar al llit, ja que evitarem que vegin escenes que els puguin inquietar i condicionar-los a l’hora

d’agafar el son.

Des de ben petit el nen ha d’aprendre a dormir correctament De petits, els pediatres aconsellen que se’ls ensenyi a dormir a les fosques i en silenci. Així, distingiran l’ambient de nit del de dia, quan hi ha llum i soroll.

Els contes abans d’anar a dormir i bressolar-los els poden ajudar a dormir millor, així com deixar a mà els

seus peluixos preferits o objectes amb els quals se sentin segurs. És molt perillós deixar que dormi amb els pares, ja que es corre el risc de convertir-lo en un nen que, després, sigui incapaç de dormir sol.

Si, tot i tenint en compte aquests consells el nen o nena té somnambulisme o malsons amb freqüència, és aconsellable acudir al metge.

Gener-Febrer 2015

PUBLIREPORTATGE SALUT

La plantilla màgica Fer-se un estudi biomecànic del peu pot evitar moltes lesions

La Policlínica Rumon ofereix la possibilitat de fer-se unes plantilles a mida amb l’última tecnologia a través de l’empresa Podoactiva, líder mundial en aquest sector R.M.

Molts dolors com el mal d’esquena, genolls o turmells poden desaparèixer d’una forma senzilla: amb una plantilla feta a mida a cada peu. Això és el que la Policlínica Rumon ofereix a Tarragona des de fa un parell de mesos gràcies a l’acord amb l’empresa Podoactiva, líder mundial en aquest sector i que fa 10 anys que es dedica a detectar i corregir els problemes físics provocats a l’hora de trepitjar el terra. “Fem una anàlisi de la manera de caminar o trepitjar de cada persona i així podem evitar i solucionar els problemes al peu, genoll , turmell i fins i tot esquena”, explica Jorge Sangüesa, responsable de Podoactiva a Catalunya.

Aquesta empresa, sorgida a Osca fa 20 anys i que en fa 10 realitza estudis biomecànics per millorar la salut dels esportistes i VIU Tarragona | 100

dels ciutadans en general, és capaç de fabricar una plantilla amb materials exclusius, totalment personalitzada i amb un gruix entorn a 1,45mm. “Fem un estudi complet. Examinem el peu i les extremitats inferiors i després fem que es posi dempeus sobre una plataforma de pressió d’on s’obté una imatge en estàtic. A continuació fem que camini per una plataforma per tal de veure els punts de pressió i les càrregues de les cames a l’hora de caminar i així establir l’origen de la lesió o prevenir-la, fins i tot”, explica Sangüesa. “Funciona realment bé. Jo sóc corredor i

sempre tenia sobrecàrregues als bessons. Des que porto les plantilles, les molèsties han desaparegut”, diu Ramón Monroy, gerent de Policlínica Rumon on es pot fer aquest estudi dos dijous al mes. “Normalment, quan la persona comença a portar la plantilla la lesió desapareix”, afirma Sangüesa.

Així, el peu s’escaneja en tecnologia 3D i la informació s’envia a la seu d’Osca on es fabrica la plantilla en un període de 10-15 dies. “Les patologies més habituals són les fascitis plantars, la inflamació del me-

tatars, sobrecàrregues en els bessons que afecten el tendó d’Aquiles, sobrecàrrega de la zona externa del genoll…”, explica Jorge Sangüesa. El tractament proposat per Podoactiva no ha passat desapercebut per l’esport professional i, així, clubs com el Real Madrid o l’Atlético de Madrid en són clients per tractar els futbolistes de les primeres plantilles. “Es pot fer aquest estudi biomecànic i una plantilla adaptada des dels 4 o 5 anys en amunt”, diu el responsable d’aquesta companyia. “Nosaltres rebem molts pacients que militen a la policia municipal. És una feina que requereix molta activitat i estar tot el dia dempeus. També, òbviament, hi ha molts corredors que arriben amb diferents patologies”, explica Ramón Monroy. “El perfil dels usuaris de les nostres plantilles vindria a ser del 50% esportistes i 50% gent del carrer”, diu Sangüesa.

Gener-Febrer 2015

ESPECIALISTAS EN PODOLOGÍA Y BIOMECÁNICA · Cuidado podológico del pie: callosidades, helomas, uña encarnada... · Tratamiento de hongos mediante láser. · Tratamiento definitivo de uña encarnada mediante cirugía ambulatoria · Escaneado del pie: 3D Scan Sport Podoactiva, patentado a nivel mundial · Estudio biomecánico de la pisada · Fabricación de plantillas personalizadas · Diseño y fabricación de calzado menorquino personalizado · Diseño y fabricación de espinilleras personalizadas

PRUEBA LAS NUEVAS CREMAS HIDRATANTES U20 PODOACTIVA Y U20 PODOACTIVA SPORT

PISA BIEN, VIVE MEJOR Policlínica Rumon C/ Florenci Vives 3, Tarragona 977 078 588

www.podoactiva.com

OCI I GASTRONOMIA CRร TICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

No hi ha hivern sense calรงots

VIU Tarragona | 102

Gener-Febrer 2015

CALÇOTS GASTRONOMIA Aquesta ceba que es menja després de ser cuinada al foc ha esdevingut no només un referent gastronòmic, sinó també social VIU Tarragona

Quan el “Xat de Benaiges” va fer la descoberta del que avui anomenem Calçotada no podia imaginar, pels volts de 1895, que aquell nou àpat tindria l’acceptació que avui té. I és que la calçotada no se circumscriu només a la zona de Valls, sinó que ja és un referent culinari arreu de Catalunya -ara se’n cultiven per tot el país i l’Alt Camp rep cada any més turistes delerosos de provar els calçotsamb una projecció cada vegada més gran.

La calçotada va ser una descoberta casual del “Xat de Benaiges”, pels volts de 1895 L’explosió de la calçotada ve, però, de ben lluny. Només uns anys després de la descoberta per part del Xat de Benaiges, les cròniques dels anys 20 ja parlen que les autoritats vallenques oferien calçots a distingits visitants en aquells temps. La calçotada, però, no era un fet aïllat i, tot i que no tenia les dimensions actuals, no és estrany que ningú que visqui al Camp de Tarragona no en faci

Gener-Febrer 2015

com a mínima una en tota la temporada (de fet, les xarxes socials, en especial Facebook, s’omplen de fotografies de grups d’amics fent calçotades dels mesos de gener a març).

Fer una calçotada és tot un ritual i a Valls sempre defensen que s’ha de mantenir la tradició, és a dir, menjar els calçots apeu dret, acompanyar aquesta ceba amb una llesca de pa de pagès després d’haver sucat el calçot a la salsa -el pitet és fonamental per no tacar-sei beure vi a porró. Rere els calçots, llonganissa i xai a la brasa acompanyat d’allioli, cava, un bon tall de pastís o crema catalana i per finalitzar cafès i licors. “Per menjar calçots t’has d’embrutar les mans”, diuen a la capital de l’Alt Camp, tot defugint d’algunes modes on la gent utilitza guants de plàstic per no empastifar-se.

Tot i que hi ha molts restaurants que ofereixen aquest àpat, no són pocs els grups d’amics que prefereixen cuinar ells mateixos perquè la calçotada, menjar a banda, és tot un ritual, una excusa per reunir-se amb la família i els amics i gaudir d’un bon àpat mentre es preparen els diferents ingredients.

VIU Tarragona | 103

Un campió imbatible

El guanyador del concurs de menjar calçots Adrià Wegrzyh ha guanyat les cinc últimes edicions del concurs de menjar calçots, amb un total de 8 triomfs i ostenta el rècord en 3,830 quilos; enguany, en una normativa sorgida l’any passat, no hi podrà participar R.M.

La festa de la Calçotada de Valls viu un moment àlgid amb el concurs de menjar calçots. És el moment on els més agosarats i golafres posen a prova la seva capacitat estomacal per veure qui empassa més calçots en 45 minuts. El concurs, que es fa a la plaça, es remunta a l’any 1986 i el guanyador d’aleshores va ser el reusenc Jordi Horra, que en va consumir 190.

Horra va repetir triomf l’any següent i l’altre en unes edicions on només es comptaven les unitats sense pesar-les. Així, pot passar, per exemple, que algú mengi molts calçots però que el pes total dels mateixos sigui inferior a algú altre que n’hagi menjat menys, sigui per la dimensió dels mateixos o bé perquè la cocció ha estat inferior -menys cuits, més pesats-.

Adrià Wegrzyh, va batre el rècord l’any passat amb una increïble xifra de 275 calçots amb un pes total de 3,830 kg Les xifres d’aquelles primeres edicions del concurs de menjar calçots semblen ridícules si es comparen amb els últims registres. L’actual campió, Adrià Wegrzyh, va batre el rècord l’any passat amb una increïble xifra de 275 calçots amb un pes total de 3,830 quilos, superant l’anterior rècord, en mans del vallenc Ramón Forès que estava en 3,755 quilos. “De vegades VIU Tarragona | 104

Gener-Febrer 2015

CALÇOTS GASTRONOMIA t’arriben calçots que no estan prou cuits i decideixes no menjar-te’ls. L’any passat, però, vaig anar a totes i em vaig cruspir els calçots tal com venien, sense miraments”, diu Adrià Wegrzyh.

Aquest barceloní de 40 anys va fer la seva primera participació el 2003 gairebé per casualitat.

“Havíem sortit de festa amb els amics per Barcelona i vam decidir anar a Valls directament, sense dormir. Vaig arri-

bar, vaig menjar i vaig guanyar.

Fantàstic”, recorda. Aquell any va menjar 3,130 quilos de calçots. Wegrzyh va vèncer també el 2004, el 2007 i, de forma consecutiva des del 2010. “És una gran festa, ara ja hi vaig amb la família i els nens”, afirma aquest enginyer de dos metres d’alçada que juga a rugbi i que admet que sempre ha menjat molt. “Quan acabes el concurs estàs una mica tip, però al cap d’una hora t’entra la gana perquè la ceba és aigua

i sempre menjo carn a la brasa”, assegura.

El campió, però, no podrà defensar el seu títol. L’organització va decidir l’any passat abans del concurs que aquell que guanyés l’edició passada no podria competir en la següent, un fet paradoxal i possiblement excepcional que un campió no pugui defensar el seu títol. “És increïble. Jo no participo per guanyar. M’agrada anar amb la meva gent i

Quan acabes el concurs estàs una mica tip, però al cap d’una hora t’entra la gana passar el diumenge. És una gran festa, m’agraden els calçots i l’ambient que hi ha. És una llàstima que no pugui participar, però seguiré venint, és clar”, diu Wegrzyh. Si finalment Wegrzyh no participa, no es podrà desfer l’empat a victòries (8) que manté amb Ramón Forés, que es va retirar del concurs ja fa algunes edicions. “Ell deia que feia trampes, per això es va retirar. No sé com podia fer trampes si vinc de Barcelona, no conec ningú aquí i menjo davant tothom. De vegades em va donar la sensació que l’organització no volia que guanyés”, afirma Adrià Wegrzyh.

VIU Tarragona | 106

Gener-Febrer 2015

CALÇOTS GASTRONOMIA

Jordi Rovira ha guanyat les dues últimes edicions del concurs de cultivadors de calçots.

Aquest torrenc de 36 anys fa sevir un cavall per calçar la ceba blanca

R.M.

“No hi ha cap secret perquè, per cultivar calçots, no es poden fer massa invents”, assegura Jordi Rovira, guanyador de les últimes edicions del concurs de cultivadors de calçots de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) del Calçot de Valls. Rovira, pagès de tota la vida de Torredembarra i que va començar a cultivar calçots ara fa deu anys, utilitza un cavall com a element de tracció pel seu cultiu. “Crec que el cavall calça millor els calçots que un tractor, per exemple. No els fa malbé. Vaig decidir tornar als orígens, a la tracció animal ara fa quatre o cinc anys”, explica.

Calçar el calçot és tapar-lo amb més terra per tal que la cama, és a dir, la part comestible, sigui com més llarga millor.

Per aconseguir calçots cal plantar una ceba blanca el mes de VIU Tarragona | 108

febrer. Aquesta ceba es cull al juliol, es deixa endurir un mes i al setembre es torna a plantar. És aleshores quan es calça, és a dir, es va tapant amb terra perquè agafi la forma allargada del calçot. “Nosaltres la tapem entre 3 i 4 vegades perquè tingui la llargada que l’IGP marca, entre 15 i 25 centímetres”, diu Jordi Rovira. L’amplada ha de ser d’entre 15 i 25 mil·límetres i, d’aquesta manera, s’ha d’intentar que tots els calçots tinguin la mateixa mida perquè la cocció sigui gairebé perfecta. “Si n’hi ha de més petits o més grossos uns queden crus o s’han cuit massa, per això cal que siguin uniformes”, assegura.

«Vaig decidir tornar als orígens, a la tracció animal ara fa quatre o cinc anys»

L’IGP del Calçot de Valls comprèn 4 comarques, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. “Només els pagesos que són d’aquestes quatre comarques poden ser socis de l’IGP, devem ser uns cinquanta”, explica Rovira. Per garantir que els pagesos compleixen amb allò que marca l’IGP, una sèrie d’inspectors visiten els camps i també el Mercat del Camp de La Canonja per veure el producte. “Al concurs s’ha de presentar un parell de manats de 25 calçots i un altre de 50. Acostumem a ser la meitat dels socis i guanyar, com ha estat el meu cas en les dues últimes edicions, és un orgull perquè significa que fas un producte de qualitat”, diu. El jurat observa en cru els calçots i per valorar la seva qualitat no es couen en cap moment.

Rovira, que a banda de calçots

té oliveres i tota classe de productes de l’horta clàssica, ha rebut l’ajut del seu germà en els últims temps. Aquest va decidir deixar la seva feina per fer de pagès amb ell. Ambdós es plantegen augmentar la superfície de cultiu destinada al calçot, que ara és d’una hectàrea. “Estem mirant terres de la vora per poder cultivar-ne més. Amb tot, hem d’anar a poc a poc, no es tracta de doblar la superfície d’un dia a l’altre. A més, tenir més terra també suposa contractar més mà d’obra i això significa que el que pots guanyar per una banda ho pots perdre per l’altra”, afirma mentre recorda que cada any es fan més calçots, un total de 10 milions entre els pagesos adscrits a l’IGP i 70 milions a la resta de Catalunya. “Ara en fan a tot arreu, però crec que nosaltres hem de defensar el calçot original, l’autèntic”.

Gener-Febrer 2015

Foto: Jordi Rovira

El rei de la festa

CALÇOTS GASTRONOMIA

El guardià de l'autenticitat Sebastià Banús, vicepresident de l’agrupació de productors de la IGP és, enguany, membre del jurat del concurs de calçots R.M.

Hi ha tres persones que s’encarreguen, any rere any, de premiar aquells calçots que compleixen rigorosament amb allò que estipula i marca la Indicació Geogràfica Protegida del Calçot de Valls. Tres persones que formen part del concurs per triar els millors calçots de la temporada i, òbviament, reconèixer la feina dels cultivadors que s’esmercen en mostrar públicament la feina feta els mesos anteriors al concurs.

“A la IGP hi ha uns 50 productors i al concurs acostumen a presentar-se uns 25 aproximadament. Tots ells s’esforcen per portar el millor de la seva collita”, explica Sebastià Banús, que fa uns 18 anys que és membre de l’agrupació de productors

VIU Tarragona | 110

(4 com a vicepresident) i que enguany agafa el relleu del president de la IGP com a jurat. “Ell feia molts anys que era part del jurat i ara arribat el moment que ho faci jo, debuto enguany i hi estaré unes quantes temporades”, admet.

El concurs, que no és el mateix del de menjar calçots, té dues categories: els millors menats de 25 i 50 calçots i el de la mota amb més calçots comercials.

Així, en la primera categoria s’avalua la qualitat dels calçots en els menats. “Examinem la presentació, la uniformitat, és a dir, que tots els calçots del menat siguin iguals, la seva forma cilíndrica, la fulla, la llargada…”, diu Banús. La segona categoria fa referència a la quantitat de calçots que poden sortir d’una

mateixa ceba. “Aquí guanya la ceba que té més calçots, res més”, diu.

«A la IGP hi ha uns 50 productors i al concurs acostumen a presentar-se uns 25 » Aquest campionat anual serveix, més que res, perquè els calçots que es produeixen dins l’àmbit de la IGP siguin cada vegada millors. “La nostra feina és vetllar per allò que fem dins la IGP. Sabem i som conscients que es produeixen molts calçots arreu de Catalunya però aquesta no és la nostra feina, no ho controlem. Allò que volem és que els nostres calçots

siguin els millors”, explica. Per això l’agrupació de productors està treballant de fa temps amb la Fundació Miquel Agustí per millorar la qualitat del producte: “Estem elaborant la ceba pròpia per aconseguir calçots d’una qualitat extraordinària.

Aquestes cebes ja es planten i es distribueixen entre els nostres membres”. Banús assegura que des que es fa el concurs s’ha pogut apreciar una millora en els calçots presentats fruit d’aquest treball que es realitza per part de tots els productors i des de la IGP. El jurat d’aquest concurs el formen, a banda d’un membre de la IGP, un representant de l’oficina comarcal d’agricultura de l’Alt Camp i una personalitat del món de la gastronomia.

Gener-Febrer 2015

GUARDONS GASTRONOMIA

Sirco Esbarjo Gastronòmic Nomenat millor restaurant del 2015 per la Guia Gourmand

Aquesta publicació també va premiar Salles Hotels & Spa Cala del Pi 5*, Celler Llopart, Don Denís i Tancat de Codorníu VIU Tarragona

El passat 15 de desembre de 2014 el restaurant Sirco Esbarjo Gastronòmic, situat a la Marina Port Tarraco, va ser l’escenari triat per la Guia Gourmand per la presentació de l’edició 2015 en la que es mostra la selecció dels millors establiments de restauració i hotels de “Catalunya, Andorra i altres llocs d’interès”. La presentació de la guia va anar a càrrec del xef, Jeroni Castell, del restaurant Les Moles, d’Ulldecona, que té una estrella a la Guia Michelin.

La Guia Gourmand és un recull dels bons restaurants i hotels de Catalunya i Andorra

de Burriac by Jaume Drudis; El Molí dels Avis, La Goleta, Les Coques; Lumine, Miami Can Pons, Miramar, Sirco Esbarjo Gastronòmic i Sol de Mar. La “Guia Gourmand”, que compleix 24 edicions, està dirigida pels periodistes tarragonins Fèlix Llovell i Ramon Segú, i edició de Arola Editors i és un recull dels bons restaurants i hotels de Catalunya i Andorra, qualificats, amb tota la informació actualitzada que dels mateixos

es pugui precisar.

En els últims capítols, titulats "altres llocs d’interès" s’inclou també una acurada selecció actualitzada de restaurants i hotels de la resta d’Espanya i de la Côte d’Azur francesa, Mònaco, Vall del Loire, Alsàcia, París, i Selva Negra. En total, informació d’uns 600 establiments que interessen al "Gourmand".

Els restaurants, un any més, s’han puntuat després de la vi-

sita als mateixos, tenint també en consideració les qualificacions i puntuacions atorgades a les més prestigioses guies existents, així com les opinions remeses pels lectors. La valoració de l’establiment s’estableix amb el següent criteri: cuina, màxim 6 punts. Celler, decoració, marc, servei i detalls, màxim 4 punts.

La màxima puntuació suma 10 i en aquesta 24ª edició és, un any més, per el restaurant, El Celler de Can Roca de Girona, 10/10. I el quadre d’honor, que són els restaurants que tenen una qualificació de 8 o més, l’encapcelen: Amb 9,75/10: Arzak, Neichel, i Via Veneto; amb 9,5/10: Akelarre, La Terraza del Casino, Martín Berasategui, Quique Dacosta, Santceloni, Sergi Arola Gastro i Zalacain; amb 9,25/10: Zuberoa. Seguin: Atrio, Lasarte, Abac, etc.

Així, les distincions del 2015 van ser per a: • Restaurant de l’Any 2015: Sirco Esbarjo Gastronòmic, de Tarragona.

• Hotel de l’Any 2015: Salles Hotels & Spa Cala del Pi 5*, de Platja d’Aro. • Celler de l’Any 2015: Llopart Cava, de Subirats.

• Restaurant Andorrà de l’Any 2015: Don Denís, d’Escaldes Engordany (Andorra).

• Hotel amb encant de l’any 2015: Tancat de Codorniu, de Cases d’Alcanar.

Els millors de les comarques tarragonines A les comarques tarragonines, els millors restaurants, segons la Gourmand 2015 són: Can Bosch, Giorgio, Vila Retiro, Les Moles, Mas Folch, Arcs, Bruixes

VIU Tarragona | 112

Gener-Febrer 2015

Des de sempre... I ara amb esperit renovat!

Des de fa més de 50 anys el nostre restaurant està especialitzat en bodes, comunions i celebracions familiars i d’empresa.

Posem a la vostra disposició un marc incomparable amb tots els ingredients necessaris per fer realitat els vostres somnis.

Dissenyem a la vostra mida i al detall cada esdeveniment, tot oferint un tracte proper i càlid. Per això disposem de menjadors privats i terrasses on podreu gaudir d’un lloc emblemàtic a la ciutat de Tarragona, al costat mateix de la platja, amb cuina mediterrània i innovadora, servit per un grup de professionals que des de fa més d’una dècada treballa amb l’única finalitat de satisfer les vostres necessitats.

Disposem de pàrquing privat amb una capacitat per 50 cotxes.

Menús diaris a partir de 12 i 18 euros + IVA. Horari: De dimarts a dijous de 12’00 a 16’00 hores.divendres i dissabte de 12’00 a 16’00 hores i de 20’00 a 24’00 hores. Diumenge de 12’00 a 16’00 hores. Pàrking gratuït.

RESTAURANT SOL-RIC. Via Augusta, 157, 43007, Tarragona. Tel. 977 23 20 32. solric@restaurantsolric.com

www.restaurantsolric.com

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA

The Westin Palace

L’hotel madrileny inaugurat per Alfons XIII i amb hostes com Mata-Hari, Picasso, Dalí, Ava Gardner...

Fèlix Llovell, director de la Guia Gourmand, ens proposa un hotel amb encant en cada revista.

En aquesta ocasió es tracta del Majestic Hotel & Spa Fèlix Llovell Periodista gastronòmic i director de la Guia Gourmand

Un cap de setmana Westin pot iniciar-se pujant a l’AVE al Camp de Tarragona i amb dues hores i mitja arribar a Madrid Atocha, en un viatge còmode i confortable, a 300 km/h. Allotjar-se en el triangle d’or de l’art, per visitar els museus del Prado, Reina Sofía i el Thyssen-Bornemisza; recórrer els mercats de

VIU Tarragona | 114

San Miguel, passejar pel Retiro o la Casa de Campo, gaudir de la seva àmplia i variada gastronomia en els seus prestigiosos restaurants i astorar-se amb el nou Platea Madrid, l’antic cinema Carlos III convertit en centre gurmet de 6.000 m2. Un espai innovador on poder gaudir d’una extensa i selecta oferta gastronòmica conjugada amb espectacle.

Un gran hotel de 5 estrelles al triangle d’or de l’art Des de 1912 el Palace és punt de trobada i protagonista de tots

els esdeveniments rellevants relacionats amb la història del país. Des de la seva inauguració, aquest hotel va estar dotat d’alguns serveis impensables per a l’època i amb això la societat madrilenya va obrir-se a la modernitat. Ja des d’aquells temps llunyans els seus salons han estat escenari de reunions, festes i altres grans esdeveniments de la vida local, nacional i internacional.

Personatges històrics han ocupat les seves suites Des dels seus començaments

l’hotel va ser molt freqüentat per artistes, intel·lectuals i polítics. Personatges com Ignacio Zuloaga, Vicente Blasco Ibáñez, Pablo Picasso, Buster Keaton, Mata-Hari... van viure al Palace.

I també van passar-hi Salvador Dalí, Ava Gardner, Orson Welles, Rita Hayworth, Hemingway, Belmonte, Manolete...

En 1989 el Palace Hotel va ser adquirit per la prestigiosa cadena hotelera Ciga Hotels i des del 1 de març del 2.000 forma part de Westin Hotels and Resorts, sent conegut des de llavors

Gener-Febrer 2015

HOTELS PER DESCOBRIR OCI I GASTRONOMIA

«Es va convertir en l’hotel més gran d’Europa l’any 1912» com: The Westin Palace Madrid. El seu edifici emblemàtic es troba situat en ple “Barri de les Lletres”, lloc de residència de grans escriptors dels segles XVI i XVII, actualment un barri amb les zones comercials més atractives de Madrid. L’hotel es va edificar sobre el solar que ocupava l’antic palau dels Ducs de Medinacelli. Està davant del Congrés dels Diputats, d’una banda i el Museu del Prado, per una altra, dominant majestuosament la Plaça de Neptú.

Va ser l’hotel més gran d’Europa l’any 1912 La seva construcció va durar 18 mesos i es va convertir en l’hotel més gran d’Europa l’any 1912. Inaugurat pel rei Alfons XIII, en les seves 6 plantes i 2 soterranis, tenia 500 habitacions, amb cambra de bany i telèfon en cadascuna d’elles (el primer hotel d’Europa amb

aquests serveis). Actualment compta amb 468 habitacions de les quals 50 són suites.

La suite reial, de 250 m2, està situada a la 4ª planta. Els elements que componen la seva decoració han aconseguit crear un ambient elegant alhora que confortable. Disposa d’un ampli i luxós dormitori amb vestidor amb cambra de bany i jacuzzi a més d’un bany per convidats; gran saló, menjador, bar, saló biblioteca equipat amb fax, ordinador, impressora, equip de música d’última generació i pantalla de plasma. El luxe i el confort es donen cita en aquesta suite.

Té el restaurant La Rotonda, de cuina espanyola i internacional, el bar i 18 salons de banquets i reunions.

festes per a caps d’estat internacionals i la reialesa. El 1997 es va dur a terme una obra total de remodelació dels 40.000 m2 de l’edifici. Posteriorment, el 2004 i 2007 s’han escomès també importants obres de remodelació.

Un llibre pel centenari De Madrid al Palace és un llibre homenatge al The Westin Palace, Madrid, emblemàtic hotel de la ciutat, que durant el 2012 va celebrar el centenari de la seva obertura. Il·lustrat per Fernando Vicente i amb text de Fernado Royuela, per les seves pàgines apareixen diferents personatges que, amb motiu dels seus

viatges a la capital espanyola, es va allotjar a l’hotel. A través d’una exquisida combinació de text i il·lustracions, els autors ens conviden a descobrir la història de l’establiment i a descobrir anècdotes i curiositats de Mick Jagger, Borges, Michael Jackson, Einstein, Pavarotti, Gary Grant, Rita Hayworth, Gina Lollobrigida, Julio Camba, Lorca, Dalí, Buñuel, entre molts altres visitants que al llarg dels últims cent anys van passar per l’hotel i li van transferir aquest caràcter cosmopolita que avui té. És la història d’un hotel com a fidel reflex de la història de la seva ciutat.

La cúpula del palace, una obra d’art per admirar Cal destacar la magnífica cúpula de vidre de colors sobre el bar i el restaurant. A través dels anys la cúpula del Palace ha acollit alguns dels més grans esdeveniments de Madrid, com grans bandes de música, mítics brunchs amb òpera i brillants

Fitxa tècnica WESTIN PALACE HOTEL Plaza de las Cortes, 7.

28014 Madrid Tel.: 91 360 80 00 Fax: 91 360 81 00 No tanca. American Express, 4B, Diners, Master Card, 6000 i Visa.

El dirigeix Marc Lannoy Correu electrònic: palacemadrid@westin.com Web: www.westin.com/palacemadrid

Gener-Febrer 2015

VIU Tarragona | 115

RECEPTES GASTRONOMIA

Galeres Per David Solé

Avui faré un merescut homenatge a aquest animal marí que, pel seu aspecte, sembla que no hagi evolucionat. Ben pensat, la seva fesomia sumada a la dificultat evident per a clavar-li els queixals, fan bona la presumpta aturada soferta en el temps.

Tothom sap que s’acostumen a consumir amb més entusiasme en el moment d’estar plenes i ovades, és a dir, normalment, al gener i al febrer.

També és de domini públic que la seva carn és fina, saborosa i molt apreciada entre els amants del marisc i especialment per la gent de mar. Però el que no totes les mans coneixen és que aquest crustaci no ha de coure en excés perquè la seva carn minva.

Així doncs, la seva carn gustosa i fina, marida perfectament amb fideus, llegums o amb un arròs com aquest:

Ingredients per a 4 persones 1 ceba mitjana oli d’oliva verge extra 16 galeres 400 g d’arròs 1,200 g de brou de galeres Pel sofregit: 2 tomaques madures sense pell ni llavors Les fulles de 2 branques de julivert 2 alls 1 pebrot petit i lleugerament fregit de romesco allioli “negat” sal

Posar un bon raig d’oli a la paella, la ceba picada, les galeres i deixar coure uns instants. Retirar les galeres i deixar sofregir la ceba fins que s’enrosseixi. A continuació afegir els ingredients del sofregit prèviament triturats i deixar amorosir. Incorporar l’arròs, addicionar el brou calent i una mica de sal.

En el darrer moment de la cocció posar les galeres i si cal, rectificar definitivament de sal.

L’arròs es pot acabar de coure damunt del foc amb poca flama o al forn prèviament escalfat.

Un cop cuit al punt, es pot tirar per sobre un petit raig d’allioli negat o d’all i julivert picats amb

oli d’oliva tal com ho feien molts reputats ranxers que treballaven a les petites cuines de les barques de la nostra costa.

Aquest “marisc dels pobres” com algú l’anomenava, està excel·lent cuit a les brases i després ruixat amb un generós raig d’oli d’oliva verge extra d’arbequina, millor nou, com el que ara mateix tenim a l’abast.

NdA: Abans de posar les galeres a coure retalleu amb unes tisores els garfis que tenen als acabaments laterals, els vostres llavis us ho agrairan i els de la vostra parella més!

«La seva carn és fina, saborosa i molt apreciada entre els amants del marisc i especialment per la gent de mar»

VIU Tarragona | 116

Gener-Febrer 2015

T’HO SERVIM EN SAFATA

Si tens un establiment hostaler: * Consulta les ofertes exclusives per anunciar el teu restaurant * Fes arribar la teva oferta gastronòmica a tots els lectors de VIU Tarragona * Reserva el teu espai a la secció d’Oci i Gastronomia de la nostra revista Contacta amb nosaltres i t’ho expliquem.

Sigui com sigui el teu restaurant, aquí tens el millor aparador

VIU Tarragona arragona Port Tarraco, Moll de Lleida, Bloc 3 M, 43004 Tarragona. Tel. 877 021 702 - info@viutarragona.cat

www.viutarragona.cat

BREUS GASTRONOMIA

Casa Matías obre un establiment a Reus És un referent gastronòmic de Tarragona La Cerveseria-Restaurant Casa Matías, situada a la Plaça de les Corts Catalanes de la ciutat de Tarragona, amplia el nombre d’establiments i ara, partir d’aquest mes de gener es troba a la ciutat de Reus, en una aposta decidida per implantar-se de forma consolidada a les nostres terres. Així, el nou establiment de Casa Matías s’ubica al centre comercial i d’oci del Pallol, suposant una nova oferta gastronòmica de qualitat a la capital del Baix Camp.

Casa Matias s’ha convertit en un referent gastronòmic des del seu inici gràcies al seu gran assortiment de tapes que es complementa amb les llesques i l’elaborada cuina tradicional. Els clients destaquen, a banda de la qualitat dels productes que se serveixen, les grans racions i l’excel·lent tracte rebut, un fet que provoca que sigui un lloc de visita obligada pels tarragonins.

D’aquesta manera, Casa Matías vol aportar allò que l’ha fet destacar a Tarragona, ara a Reus, com el seu bon ambient en els

seus establiments.

El menú del dia, amb una gran varietat de plats, fa que Casa Matías sigui parada obligatòria

a Tarragona a l’hora de dinar, una oferta que ara s’amplia a la ciutat de Reus que podrà gaudir de les millors cerveses i els millors plats.

El Celler de La Secuita Estrena nova gerència El Celler de la Secuita, amb una llarga trajectòria professional en el món de l’hostaleria a Tarragona, compta amb una nova gerència que ofereix la cuina catalana clàssica de sempre, fusionada amb la cuina mediterrània, on el producte de qualitat és l’estrella.

El Celler de la Secuita vol, amb aquesta nova gerència, donar un impuls encara més gran a un establiment que ha destacat, durant 25 anys, per la qualitat del servei i elaboració dels seus plats on també s’ofereixen gran varietat d’arrossos i peixos en un marc incomparable a la comarca. El Celler de la Secuita és un referent en el món de la gastronomia, doncs compta amb vins propis i, sobretot, l’experiència d’un quart de segle en el món de la restauració, un fet que avala la decisió de visitar l’establiment per gaudir d’un bon àpat. El menú del dia, a 15 euros, i el del cap de setmana a 19, es complementen amb l’oferta de la calçotada típica de la nostra terra, tan tradicional en els mesos d’hivern. El Celler de la Secuita dóna la possibilitat de

VIU Tarragona | 118

fer menús per a grups, banquets de noces i batejos, entre d’altres, adaptant-se a les necessitats de cada client. A més, els visitants tenen la possibilitat de comprar el vi que el propi Celler produeix in situ, un aspecte que dóna, al Celler de la Secuita, un valor afegit a l’hora de triar aquest establiment per passar una vetllada agradable.

Gener-Febrer 2015

EL TRULL BAR-RESTAURANT

Ctra. Nacional 340, Km 1168,5 - Tarragona Tel. 977 209 756

CUINA CATALANA, BRASERIA Especialitat

Carns a la brasa i cuina catalana

Preu menú

15 € de dimarts a divendres de 13 a 16 h

Preu carta

25 € aproximadament

Horari

Dimarts a dijous de 13 a 16 h. Divendres i dissabte de 13 a 16 h i 20 a 23 h. Diumenge de 13 a 16 h

S

ituat al costat de la Platja Llarga, el Trull era un antic molí d’oli del segle XVIII del qual es conserven gran part dels seus components originals. El local es converteix així en un lloc on es gaudeix tant de la cuina com de l’entorn. Disposen d’una àmplia carta típica catalana en la qual la utilització d’ingredients de la terra és imprescindible, combinada amb plats de la nova cuina.

120

El gruix de la carta és la carn a la brasa ben equilibrada amb una gran varietat d’entrants, primers plats i diferents tipus de peix.

L’avantatge de poder menjar la carn damunt d’una llosa de pissarra calenta és infinit i aquesta és la manera com se serveixen els entrecots, xurrascos, espatlles de cabrit i xuletons. Recentment hem inclòs a la carta una de les millors carns del món, el Black Angus. Les vaques Black Angus son una raça vacuna molt coneguda per la seva carn d’altíssima qualitat, tendra i saborosa i molt baixa en colesterol. Per acabar, no oblidem les postres casolanes on la crema catalana, les trufes o el tiramisú fan un final perfecte.

CASA MATÍAS CERVESERIA-RESTAURANT

Plaça de les Corts Catalanes, 5 (Local 2) - 43007 Tarragona Tel. 977 238 647

ASSORTIMENT TAPES I MENÚS TOTA LA SETMANA Especialitat

Menú tancat de tapes per 15€ per persona

Preu menú

Diari 9,95 €. Cap desetmana i festius 13,95€

Horari

De dilluns a divendres de 8 a 24 h Cap de Setmana i festius de 9 a 24 h

L

’especialitat de Casa Matías és el seu gran assortiment de tapes. Tapes fetes amb productes de màxima qualitat i una acurada selecció d'ingredients.

A Casa Matías també us oferim un atractiu menú diari molt el·laborat així com menú de cap de setmana i festius amb la més gran qualitat i diversitat.

Disposem d’una àmplia terrassa exterior coberta, pantalles de TV per gaudir del futbol, la Fòrmula I o qualsevol altre esdeveniment esportiu.

I per a qualsevol cel·lebració o festa familiar, no dubtis en consultar-nos.

121

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR Especialitat

Cuina tradicional i creativa

Horari

De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres

TANCAT FINS EL 28 DE GENER

B

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.

122

TOCA PERON RESTAURANT

C/ Trinquet Nou 7, baixos (cant. C/ del Portalet) - Tarragona Tel. 977 232 074

CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA Especialitat

Cuina tradicional mediterrània

Preu menú

10,50 € migdia; 14,95 € de dill a dj nit Dissabte i divendres nit 16,95 €

Preu carta

20 € a 25 €

Horari

Dill a dg de 8 a 16:30 h i de 19 a 1 h Dill i dg nit, tancat

L

’especialitat del restaurant Toca Perón, el nom del qual prové d’una típica expressió de les festes locals de Tarragona, és la cuina mediterrània actualitzada a base d’una carta de la qual el 80% dels productes són de la província de Tarragona.

Els plats del restaurant donen un toc innovador i modern a la tradicional cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec, també ofereix carns exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda de la carta també ofereix 4 tipus de menús diferents i un variat assortit de tapes i “montaditos”.

El Toca Perón compta amb un pis superior on hi ha un menjador que permet celebrar-hi tot tipus de trobades. Ubicat davant la plaça de la Font, escenari principal de les festes, n’és un referent més pels tarragonins i tarragonines de la ciutat.

123

EL PINTXO La Rambla TAVERNA CERVESERIA Rambla Nova 3 bis, Tarragona Tel. 977 233 386

PINTXOS, TAPES I MOLT MÉS Especialitat

Pintxos, tapes i “xuletón” basc a la brasa

Preu menú

Pintxos 1,25€. Dijous selecció de pintxos a 0,50€

Preu carta

9,50 € a 18 €

Horari

De 10h a 24h de dimarts a diumenge

E

l Pintxo ha inaugurat un nou local amb un estil propi modern i acollidor al capdamunt de la Rambla Nova a tocar de mar.

La Cerveseria-Taverna ofereix un gran assortit de pintxos de qualitat però també tapes, carn a la brasa, assortit d’ibèrics, llesques catalanes, entrepans especials, inspiracions ibèriques, cuina del nord de la península, amanides, escalivada... tot això sense oblidar vins, caves i champagnes. A més a més, és l’únic establiment de Tarragona que té un sortidor Peltier que garanteix cervesa fresca tot l’estiu, ja que s’ofereix cervesa glaciar Heineken que arriba “frapé”, és a dir, a – 2C.

124

Cada dia podeu de degustar un assortit de pintxos diferent per a tots els gustos i paladars per tan sols 1,25€ i, els dijous a partir de les 6 de la tarda, gaudiu del mateix assortit per tan sols 50 cèntims. L’establiment està dissenyat tant pels qui els agrada degustar els pintxos a peu dret a la barra com pels qui ho prefereix assegut a taula. Pels amants del futbol, el local ofereix tots els partits. També s’hi poden fer reserves i es poden fer comandes per emportar.

TXAR3VERD BAR-RESTAURANT

Pla de la Seu, 3 - 43003 Tarragona Tel. 977 222 033 | www.txar3verd.cat

CUINA DE PROXIMITAT Especialitat Arrossos Preu menú

Diari de dilluns a divendres 13,50 €

Preu carta

A partir de 16 €

Horari

De dilluns a diumenge de 9 a 3 h

A

quest restaurant que ha adaptat el nom del licor més típic de Tarragona ofereix un nou concepte de local amb productes frescos i de temporada en un entorn envejable emmarcat per la història. A tocar de la Catedral, la terrasseta no podria oferir millors vistes, i els qui visitin aquest restaurant sustentat amb pilars que van formar part de l’històric Temple d’August, podran degustar-hi vermuts, cerveses, còctels i tot tipus d`àpats i celebrar-hi tot tipus d’esdeveniments en diferents sales amb personalitzats ambients. Hi ha la sala “Edat Mitjana”- amb terra i façana originals de l’època-, la sala “Romana” – decorada amb un collage de pòsters del conegut licor Chartreuse- i la “Death Proof”inspirada en la pel·lícula de Quentin Tarantino i on s’hi fan degustacions de vins de fora de la terra.

D’altra banda, Txar3verd i l’espai claustre -espai de càtering i serveis ubicat a l’antic Seminari de Tarragona- col·laboren junts en l’elaboració de càterings per als millors esdeveniments.

125

MELVIN RESTAURANT

C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca Tel. 977 396 346

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES Especialitat

Carns i tapes

Preu menú

Entre setmana 8,20€, Dimarts menú a 5,30€ Dissabtes des de 10,30€

Horari

Laborables de 8.00 a 12 Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h

T

ots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excelent equip de professionals qualificats s’encarrega de treballar per que els nostres clients quedin satisfets i perquè gaudeixin en nostre restaurant de l’àmplia varietat de plats que trobaran a la carta.

L’aforament aproximat del nostre restaurant és de gairebé 300 persones, distribuïdes en dos salons interiors i la gran terrassa exterior, resultant un lloc excel.lent per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.Consulteu-nos la vostra idea o necessitat i estarem encantats d’ajudar-vos a fer-la realitat.

Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

126

PULCINELLA RESTAURANT PIZZERIA

C/ Pere Martell 52-54, 43004 Tarragona Tel. 977 112 088

CUINA ITALIANA DE QUALITAT Especialitat

Cuina italiana

Preu menú

11 €, Cap de setmana 15 €

Preu carta

15 € a 20 €

Horari

Obert cada dia

E

stem situats en ple centre de Tarragona, en una zona amb fàcil aparcament.

En el nostre restaurant podreu gaudir de la millor cuina italiana i de la típica cuina mediterrània.

Fem menú de migdia cada dia de la setmana.

Us podem confeccionar menús a mida per a grups, per als vostres dinars/sopars d’empresa, aniversaris o qualsevol altra celebració.

També obrim al matí per a que pugueu venir a esmorzar o fer un cafè a la nostra terrassa.

127

CA VIDAL

BAR - RESTAURANT Plaça de l'Església, 16 - Perafort Tel. 977 625 293

CUINA CATALANA Especialitat

Carns a la brasa/Calçotada

Preu menú

Menú del dia 15 € (IVA inclòs) Cap de setmana 26,50 € (IVA inclòs)

Preu carta

17-20 €

Horari

Obert tots els dies per dinar i divendres, dissabte i vigílies obert per sopar

C

a Vidal, antiga masia construïda el 1777 com s'indica en la pedra de l'arc de la porta principal. Al restaurant trobem diferents espais, a la planta baixa, el vestíbul empedrat, l'àmplia cuina amb la llar i la quadra per les cavalleries. Al primer pis, la gran sala de respecte i els dormitoris amb les seves respectives alcoves. I en l'últim pis, les golfes sota teulada amb un d'alambí per a la destil·lació del vi amb la bassa per refrigerar el serpentí, el molí d'oli amb la seva premsa i els seus queixals i l'era per la batuda i el paller.

128

A Ca Vidal disposen d'un ampli ventall de plats, repartit en cartes o be menús per a tota mena de celebracions, des de batejos a casaments, passant per menjars d'empresa o sopars de Nadal. Destaquen les calçotades de Ca Vidal, on inclouen; degustació de vermut Yzaguirre, calçots a la brasa amb salsa romesco, escarola amb olives arbequines, llonganissa amb mongetes del ganxet, botifarra negra amb tomàquet al caliu, xai a la brasa amb patata i carxofa al caliu, postres, beguda i café.

Sigui quina sigui l'època de l'any, a Ca Vidal trobarà especialitats, suggeriments i tot això en un ambient casolà, còmode i agradable.

REIAL CLUB NÀUTIC RESTAURANT

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona Tel. 977 225 824

CUINA MEDITERRÀNIA I MARINERA Especialitat

Arrossos i peix

Preu menú

Feiners 17,50 €

Preu carta

30 €

Horari

Obert tots els migdies de l’any.

Divendres i dissabte a la nit.

Situat a les instal·lacions del Nàutic en un marc incomparable que ens ofereix unes vistes excepcionals de la ciutat de Tarragona i del mar, quan s’apropa el bon temps ofereix l’encant afegit de gaudir de sopars a la seva terrassa, un emplaçament únic a tocar del mar.

I és que en època d’estiu el restaurant del Reial Club Nàutic disposa d’una terrassa on, a més de degustar-hi cuina marinera i mediterrània i assaborir un menú de tapes a la nit, s’hi pot gaudir de tota mena de combinats el·laborats amb marques premium gràcies a un exquisit servei de cocteleria, mentre gaudeixes de música en viu els caps de setmana.

El marc perfecte on gaudir d’una bona cuina, unes vistes úniques, la brisa marina i l’aire fresc i relaxant que ofereixen les terrasses.

129

LA CATEDRAL

RESTAURANT DE CUINA MEDITERRÀNIA C/ de les Coques, 9 - 43003 Tarragona Tel. 977 234 335 | rest.lacatedral.tarragona@gmail.com

CUINA MEDITERRÀNIA CLÀSSICA I ARTESANA Especialitat

Carn i peix a la brasa

Preu menú

10 € a 30 €

Horari

De 13:00 a 23:00 h (dimarts nit i dimecres tancat)

E

n ple casc antic, al costat de la Catedral de Tarragona, trobem el restaurant La Catedral, on podrem disfrutar d’una cuina d’abans amb aires renovats.

Us oferim menús cada dia, al migdia, nits, caps de setmana i festius. Si teniu alguna celebració us podem proposar diversos menús per a grups. Disposem d’un menjador en una sitja romana, on podreu gaudir dels nostres plats en un marc incomparable on s’hi respira història.

Els caps de setmana tenim graella per gaudir de la millor carn i peix a la brasa que podreu acompanyar de vins exclusivament de la província de Tarragona.

I per gaudir d’una vetllada divertida, els dilluns us proposem sopar amb espectacle.

130

135

Ara pots trobar el teu exemplar de VIU Tarragona en els nous expositors que hem repartit arreu de la ciutat.

Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista.

Establiment Adreça Santiveri Governador Gonzàlez, 24 bxos Stetic Unió Unió,33 Mundog Av. M. Cristina,34 bis TOT Ràpid Reparació Calçat Unió, 9 Administració Loteria nº13 Pere Martell, 39 Casa Matias Plaça Corts Catalanes,5 Farmàcia Pujol Eivissa, 7 Farmàcia Pujol Joan Fuster i Ortells, 7 Fruiteria La Vall Joan Fuster i Ortells, 15 Farmàcia Pujol Bloc St. Joan Esc A Sp i Sp Autoforum Vehicles d'ocasió Gasòmetre, 42 Roba de Casa Sant Francesc, 12 Cottet Òptics Av. Prat de la Riba, 22 Llibreria TRT Pere Martell, 21 Decora't Av. Prat de la Riba, 11 Moto Sport Busquets Av. Prat de la Riba, 31 Mariné Bicicletes Av. Andorra, 7 La Martina School of English Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Pimec Av. Marquès de Montoliu, 3 Orthoclinic Av. Catalunya, 22 D Casa Figueras St. Agustí, 7 Vives Sabateria Carrer August, 16 Tradicionarius Avda.Catalunya/Rovira Virgili Tradicionarius Ramón y Cajal/Prat de la Riba Bar Can Joan Pol. Francolí Bar Més Que Bo Pol. Riu Clar Centre Veterinari Arbor Edifici Alt Penedès Esc. C Bxos.

CEPTA Rambla Nova, 95 Chas Chas Tea Rambla Nova, 67 Pintxo Rambla Nova, 3 bis Tennis Park Cala Romana La Botiga del Bon Gust C/Major, 17 Motos Tarragona Estanislau Figueres, 35 Espiga d'Or Rovira i Virgili, 17 Da21 Baró Quatre Torres, 9 Bxos Tennis Tarragona Cala romana I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

VIU Tarragona VIU Tarragona. Port Tarraco, Moll de Lleida - Bloc 3M 43004, Tarragona. Tel 877 021 702

www.viutarragona.cat