Viu 16

VIU Tarragona

Núm. 16 | Maig-Juny 2015 | www.viutarragona.cat

Núm. 16 | Maig-Juny 2015 | www.viutarragona.cat

Exemplar gratuït

L'hora de la veritat

La ciutat tria el seu alcalde en unes eleccions més obertes que mai

VIU Tarragona

FCL_NX300h_210x50.pdf

1

14/10/14

12:28

A les portes de la Setmana Santa, nombroses confessions religioses conviuen a Tarragona

VIU Tarragona Edició

CIUTAT DE TARRAGONA

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Port Tarraco, Moll de Lleida - Bloc 3M 43004, Tarragona Tel. 877 021 702

Sumari CIUTAT

6

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Rafa Marrasé i Ramon Ortiz Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales i Josep Barbero Col·laboracions: Lluís Espuis, Fèlix Llovell, Raquel Estrada i David Solé Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.com Foto portada: Pierre Grubius Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viutarragona.cat Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viutarragona.cat o bé per telèfon al 877 021 702

Revista associada

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

Facin Joc Els candidats a l'alcaldia s'hi posen bé

MOTOR

68

Descapotables Elplaer de conduir amb el cel com a sostre

CASALS D'ESTIU

82

Temps d'oci Aprofitem l'estiu per aprendre i divertir-nos

SALUT

114

L'anorèxia Una visió mèdica i humana d'aquesta malaltia

5 Editorial 6 Ciutat 42 Cultura 56 Empresa 68 Motor 82 Casals d'estiu 114 Salut 134 Oci i gatronomia 139 Fitxes Terrasses 150 Fitxes Restaurants

Editorial Unes eleccions apassionants En els últims anys, la ciutadania ha girat l’esquena a la política.

Els casos de corrupció, l’immobilisme dels partits, les promeses incomplertes i un llarg etcètera, han fet que la població sentís desafecció pels seus governants i per tot allò que els envolta. Amb tot, ells són qui han de dirigir els designis de la societat durant períodes de quatre anys i les seves decisions són cabdals.

El període de campanya s’havia convertit de molts anys ençà en una sèrie d’actes enllaunats dels candidats de torn, amb posades d’escena poc creïbles per captar vots. La ciutadania fa temps que la política no li fa ni fred ni calor, però enguany és diferent. Durant aquest 2015, els ciutadans han de triar el seu alcalde, el president de la Generalitat en unes eleccions plebiscitàries i el president del govern de Madrid.

Són temps d’esperança per a molts amb l’aparició de noves forces polítiques i d’il·lusió per uns altres amb la possibilitat de decidir la independència del seu país. Tarragona no serà aliena a tot això i la lluita per seure al tron d’alcalde es presenta més ajustada que mai. Tothom fa les seves apostes però tothom parla amb veu baixa. La incertesa presideix aquestes eleccions. La campanya es presenta apassionant perquè tot és possible. El dia de les eleccions municipals, el 24 de maig, serà una jornada que la ciutat viurà intensament, potser més que qualsevol altre en dia d’eleccions de fa molt i molt temps.

CIUTAT

CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Facin joc El context socioeconòmic actual i el procés sobiranista de Catalunya, provoquen que la tria de l’alcalde en les eleccions del 24 de maig sigui més oberta que mai a la ciutat de Tarragona Rafa Marrasé

Sondejos i enquestes que es venen fent de fa temps i per consum intern generen prudència i, fins i tot, inquietud en les files dels partits anomenats grans i molta il·lusió i res a perdre per part dels nouvinguts.

Així està el panorama a la ciutat de Tarragona pocs dies abans de conèixer qui dirigirà els designis de la ciutat els pròxims quatre anys.

L’alcalde Ballesteros (PSC), tot i el desgast propi de governar, continua sent popular entre la ciutadania, amb tot, els resultats de 2011 on va guanyar per nombre de vots però va estar a punt de perdre l’alcaldia per un

VIU Tarragona |6

pacte entre PP i CiU que finalment no es va produir, el fan ser cautelós. Alejandro Fernández (PP) pensa en aquella passada cita com a referència i es manté optimista, tot i que el seu partit ha sortit molt tocat per casos de corrupció en l'àmbit estatal. Convergència i Unió ha fet una aposta nova. Després de descartar Victòria Forns, el candidat triat va ser Albert Abelló, antic president de la Cambra de Comerç i que ara entra en política i amb el repte de donar-se a conèixer entre els electors.

Rere aquests tres partits, Iniciativa, que pretén mantenir la representació en un consistori que pot quedar més fragmentat que mai. El fet que Esquerra Republicana de Catalunya obtingués els millors resultats de la seva història a Tarragona quan es van fer les eleccions europees, poden decantar el vot d’esquerres cap aquí i deixar Arga Sentís fora de l’ajuntament. Per a Pau Ricomà (ERC) seria un èxit, suposaria la tornada d’ERC i reforçaria la concepció que Tarragona ha votat en clau sobiranista. Això mateix poden demanar des de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), un partit d’esquerres i independentista amb la jove Laia Estrada al capdavant. La feina feta al Parlament de Catalunya poden catapultar la CUP a tenir representació per primera vegada, el mateix que li pot passar a Ciutadans, amb el seu líder Rubén Viñuales. Ciutadans, es troba entre totes les apostes per aconseguir representació. Arrossegat per l’efec-

te Albert Rivera, aquest podria ser el partit clau per possibles pactes.

La gran incògnita serà Ara Tarragona, una formació creada fa un parell d’anys per Emili Rivelles i que s’autodenomina purament municipalista. La capacitat que tinguin per explicar el seu projecte i de fer entendre a la ciutadania que el que cal és pensar únicament en Tarragona, dependrà el seu èxit.

Aquestes són les 8 candidatures cridades a lluitar pels 27 escons de l’ajuntament de Tarragona. N’hi ha més, com el partit antitaurí (PACMA), Unión Progreso y Democracia (UPyD), Escons en Blanc (EB), Alternativa Motor y Deportes (AMD) i Guanyem Tarragona. Aquest últim no té res a veure amb aquella iniciativa per tal d’unir totes les forces d’esquerres.

En aquest número de la revista VIU Tarragona hem demanat als principals candidats a l'alcaldia que triïn un lloc de la ciutat per fer-se la foto i ens expliquin per què aquesta elecció. Els motius s'expliquen en l'entradeta de cada entrevista.

Maig-Juny 2015

ELECCIONS CIUTAT

L'Ajuntament sortint En les passades eleccions municipals de 2011 van votar un total de 48.895 tarragonins, la qual cosa representa un 54,22% del cens. Van sortir guanyadors els socialistes encapçalats per l'alcalde ballesteros amb 12 escons, dels 27 que té el consistori.

Partit

Regidors Sufragis Percentatge

PSC-PM

12

17826

36.94 %

CIU

7

9920

20.55 %

PP

7

9917

20.55 %

ICV-EUIA-E

1

2602

5.39 %

ESQUERRA - AM

0

1914

3.97 %

CUP-PA

0

1099

2.28 %

S.I.

0

847

1.76 %

C'S

0

827

1.71 %

20000

ICV.EIUA.E 1 PP 7

CiU 7

15000

PSC-PM 12

10000

5000

0

ESCONS

Maig-Juny 2015

VOTS

VIU Tarragona | 7

ELECCIONS CIUTAT

«A Tarragona hi ha un cert pessimisme històric, som massa autocrítics» Josep Fèlix Ballesteros Candidat del PSC

Josep Fèlix Ballesteros (55 anys) ha estat l’alcalde de Tarragona durant els últims vuit anys. Ara anuncia que es presenta per última vegada. Psicopedagog de professió, és optimista de mena, i assegura haver triat el Teatre Tarragona per fer-se les fotos perquè és una “obra icònica gràcies a la qual Tarragona s’ha convertit en un node important de la cultura catalana, perquè abans les grans companyies no podien venir a la ciutat”.

Ballesteros assegura que els Jocs Mediterranis es faran i que la ciutat se’n sentirà orgullosa i culpa a la Generalitat i el govern de l’Estat de no fer les grans inversions que la ciutat necessita.

VIU Tarragona | 8

Maig-Juny 2015

ELECCIONS CIUTAT

Rafa Marrasé

El seu eslògan és la Tarragona Positiva. Hi ha una Tarragona pessimista? Hi ha un cert pessimisme i negativisme històric.

Crec que som massa autocrítics. L’autocrítica és bona perquè no tot ho fem bé, però quan l’autocrítica fa que es perdin oportunitats, no és bona.

Hi ha motius per a l’autocrítica? Sí, i tant. Jo sóc cristià i tinc tendència a l’autoflagel·lació.

L’autocrítica ha de servir per actuar i fer les coses millor i no com a excusa per no fer res.

Posi’m un exemple d’aquesta autocrítica que li hagi servit per millorar. Comprometre’m en terminis d’obres. Això és molt difícil i m’he equivocat moltes vegades. Escoltes el tècnic i et diu que el mes de setembre de l’any vinent aquella obra estarà enllestida i resulta que l’obra, finalment, no està acabada pel que sigui. He après que posar dates és molt complicat, pecava de passerell els primers anys i ara sóc més prudent.

A la seva conferència del mes de febrer passat deia que les obres del Mercat Central estarien acabades a la primavera i que l’activitat estaria transferida. Ja som a la primavera… El que no s’ha acabat és la primavera [riu]. Les obres de l’entorn estaran acabades abans de la finalització de la primavera. La part més complicada, que pensava que trigaria més, com és l’eliminació de l’estació transformadora i els contenidors de davant La Caixa ja està feta i la pavimentació s’està acabant, així com el clavegueram i la il·uminació. Una altra cosa serà el trasllat dels paradistes perquè hi ha una negociació.

Hi ha una data i un esdeveniment que no admet demora, com són els Jocs Mediterranis… Aquí tot va bé excepte el compromís del govern central amb les inversions i això em

preocupa. El govern central ha actuat bé amb els beneficis fiscals amb el tema dels patrocinadors però en canvi no s’està mullant prou, i aquí sí que interpel·lo a la gent del PP de Tarragona pel que fa a la inversió.

Si vostè està preocupat, els ciutadans com estaran? No, no, això no posa en perill els Jocs.

Si no arriben aquests diners de l’estat, com es faran els Jocs?

Doncs, en lloc de tenir una piscina definitiva farem una piscina provisional, en lloc de fer una graderia de mil espectadors en farem una provisional. Recursos n’hi ha per fer-ho bé. A Londres es va fer un estadi olímpic provisional i no va passar res. Nosaltres volem que quedin inversions per Tarragona, no tenim una piscina de 50 metres coberta i no pot ser que una ciutat com Tarragona no la tingui. És a dir, arribin o no arribin els diners de Madrid, els Jocs es faran? Sí, està garantit, però m’agradaria que es fessin com està previst i que això quedés com un patrimoni de la ciutat.

Bé, suposo que vosté manté contactes amb el govern estatal, de fet, fa quatre dies el rei va estar a Tarragona. Què li diuen quan reclama aquests diners? Que no poden no fer-ho i que estarem a l'altura. De moment, bones paraules i copets a l’espatlla, però fets pocs i mira que ho hem intentat.

La ciutat grega de Volos, que havia de ser la seu dels Jocs el 2013, va renunciar el 2011.

Tarragona podria ser el segon cas? Però Volos no tenia res de res en aquell moment, ni estructura organitzativa perquè s’havien barallat, ni financera.

Nosaltres ho tenim tot finançat excepte la part de l’Estat que és, al cap i a la fi, qui menys problemes tindrà per aportar els diners perquè ells en tenen.

Si m’hagués fallat la Diputació, la Generalitat, els grans patrocinadors privats i els recursos propis… Però no és el cas de cap manera.

Els atletes estaran allotjats a Salou, algunes instal·lacions seran temporals, molts esports es faran fora de Tarragona… Valdrà la pena tot això? Sí, per capitalitat. La capital s’ha d’exercir i s’exerceix liderant projectes de territori i aquest és un projecte on, per primera vegada, tothom se sent alineat amb Tarragona i agraït a Tarragona. Econòmicament, a més, per cada euro que invertim, ens n'arriben cinc de fora.

«El PP està més preocupat per connectar Galícia, o Castelló i València que són més rendibles electoralment, que connectar Catalunya amb Europa» Creu que la ciutat s’acabarà sentint orgullosa dels Jocs que organitzarà? N'estic completament segur. Ara, això no ho podem comparar amb uns Jocs Olímpics ni un mundial de futbol, perquè no som ni Barcelona ni Rio de Janeiro, evidentment.

Diu que vol obrir Tarragona al mar, “sense barreres”. La barrera més gran és la via del tren.

No creu que, tot aprofitant els Jocs, com va fer Barcelona, no s’hauria pogut convèncer les diferents administracions per fer una gran inversió i soterrar la via ferroviària i crear un enllaç amb l’Estació del Camp?

Ho hem intentat, tant la Generalitat com nosaltres però el govern del PP ha estat sord i mirant cap a un altre costat. Això m’ha decebut completament.

Entenia que aquesta connexió amb tramvia lleuger fins l’estació de l’AVE els hi agradava molt però no l’han fet. Com a mínim haurien pogut fer el tercer fil. El VIU Tarragona | 9

ELECCIONS CIUTAT PP, però, està més preocupat per connectar Galícia, o Castelló i València que són més rendibles electoralment, que connectar Catalunya amb Europa. Sí que es van comprometre a fer l’estació de ferrocarril nova, però després d’una amenaça de manifestació. És evident que no ens han tret la barrera del tren, i hem hagut de buscar solucions amb el Port per fer la passarel·la.

Posar aquesta mena de passarel·les, no genera un impacte visual molt gran? No, perquè s’ha pensat perquè tingui el menor impacte visual possible.

Amb aquesta passarel·la, la ciutat podrà tenir un accés marítim directe des de la Rambla i no haver d’anar pel Serrallo o per la Via Augusta.

Abans citava el PP tot dient que havia estat l’obstacle per eliminar les vies. El seu candidat a Tarragona, Alejandro Fernández, ha proposat situar l’estació davant el carrer del Mar i soterrar part de la via i, a més, diu que és autofinançable. Si demà em porta [Alejandro Fernández] un document de compromís de la ministra [Ana Pastor] estic disposat a discutir-ho. Però és que això ja ho va dir amb el soterrament total.

Ara, que em venguin la cabra no, i això és vendre la cabra. Aquesta és una de les altres coses que he après també, que no en venguin la cabra [riu].

El Recinte Firal serà la seu permanent de Tarraco Viva.

Aquest pot ser un bon punt de partida per dignificar la Part Baixa? Hem fet moltes coses per dignificar-la, com les escales mecàniques, l’Escola Oficial d’Idiomes o el pas a nivell de la Plaça dels Carros, per exemple.

Tarraco Viva aportarà el dinamisme que fa falta, i tant o més important que això és que la Generalitat, d’una vegada i per totes, es comprometi a iniciar les obres de reforma al teatre romà i que l’administració catalana i estatal facin el museu nacional

VIU Tarragona | 10

arqueològic a la Tabacalera.

Exigeix, i fa molt bé, que s’actuï al teatre romà, però vostès van tancar les cases Castellarnau i Canals… Les vam tancar perquè estem reformulant el model. Palauets n’hi ha milers, però hem d’explicar la història com no ho fa ningú, tal com passa a Tarraco Viva. És el que volem fer a casa Castellarnau i Canals, poder explicar històries perquè la gent vingui, dramatitzar recorreguts.

La gent no vindrà perquè els hi ensenyem un palauet amb làmpades d’aranya i quadres, això es troba a qualsevol lloc.

Hi haurà una partida pressupostària extra per fer això? Ja s’està treballant en aquest sentit. Cal pensar molt bé el relat perquè sigui atractiu i no perdre el rigor històric. Si ho pensem en clau romana: per què hauria de venir un senyor de Boston a Tarragona per veure monuments romans si pot anar a Roma? Si ve aquí, és perquè nosaltres expliquem millor la història.

Tornant al Museu Arqueològic i la Tabacalera, vostè creu que la Generalitat i l’estat estan predisposats a fer les inversions necessàries o això serà com la via del tren que potser no ho veurem mai? Les veig disposades a fer un gran discurs però no hi veig complicitat. Fa anys que la Generalitat i l’Estat ens van

dir que els hi portéssim un bon equipament i ho farien, però…

De moment només hem pogut fer allò que podem amb recursos propis com la Capsa de Música o Tarragona Impulsa.

Quin pressupost caldria per fer el gran museu? Uns 105 milions d’euros. A més, jo els vaig proposar la col·laboració amb entitats privades. A Amsterdam, el Rijksmuseum es va fer així [reformes per valor de 345 milions d’euros]. Si no hi ha diners a les administracions, anem a buscar inversors privats que, a canvi gestionarien entrades, marxandatge, espais… Tothom deia que era interessant però això no avança.

Un dels grans problemes de la ciutat és el pàrquing Jaume I. Allò pot ser una altra cosa que un aparcament? Sí, pot ser el que han demanat els ciutadans: un equipament social i cultural. I qui va dir que no ho podia ser és perquè no sabia de què parlava.

No té por que vostè pugui ser imputat per aquest cas? No. Si vostè torna a ser alcalde i fos imputat, dimitiria? No, per aquest tema no perquè no tinc cap responsabilitat. A mi em van imputar per cobrar unes dietes que vaig demostrar que no vaig cobrar o per uns rellotges que mai vaig rebre. Si m’haguessin

imputat per quedar-me uns diners que no em tocaven m’hagués caigut la cara de vergonya i hauria dimitit l’endemà.

Alguns candidats critiquen l’estat del comerç i posen com a exemple el carrer Unió. Què en pensa? Que tenen raó, que la zona del carrer Apodaca, Unió i plaça Prim s’han de regenerar però els que critiquen haurien d’haver ajudat a que les obres del Mercat s’haguessin acabat abans. Jo no puc començar més obres fins que no s’hagin acabat les primeres.

Alguns dels seus regidors han estat implicats en l’anomenada Guerra de l’oci nocturn de Tarragona. No troba que és molt de soroll per una ciutat que es considera avorrida?

Home, l’oci nocturn ja és soroll [riu]. Lamento tot això perquè ja no és una guerra encoberta i aquí hi ha baralles personals i jo en aquest sentit no hi intervindré. L’oci nocturn de Tarragona no està malament però no tornarem a repetir errors com el del carrer Pau del Protectorat, que va ser un desori, o el mal ambient que hi va haver al Port Esportiu, perquè sempre que s’han creat espais de festa a la nit han acabat amb greus problemes d’ordre públic i de convivència veïnal.

Algun candidat plantejava reobrir el Port Esportiu, vostè, pel que diu, no ho farà. No amb el model que tenia. Si és per posar restaurants i botigues, demà mateix. Aquell model ha fracassat a tot arreu.

Durant la legislatura vinent Tarragona perdrà els ingressos de la indústria química. Com es compensaran? No es perden tots de cop. Durant quinze anys es van perdent poc a poc, encara falten més de dues legislatures per no ingressar res per aquest concepte. Ara tenim un POUM nou i l’hem de desenvolupar. Els creixements amb IBI, IAE i taxes, compensaran de sobres el que perdem per la química.

Maig-Juny 2015

ELECCIONS CIUTAT

«Si continuem quatre anys de la mateixa manera, aquesta ciutat s’enfonsa» Alejandro Fernández Candidat del PP

Alejandro Fernández (38 anys) diu que vol dedicar els millors anys de la seva vida a Tarragona. Militant del Partit Popular des dels 18 anys, està llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració i ha estat professor a la URV i a l’UAB. Ha triat l’estàtua dels Despullats de la Rambla Nova perquè “és l’episodi més tràgic i més heroic de la ciutat i que va servir per preservar la identitat de Tarragona”. Això, segons Fernández, és “tarragonisme en estat pur”. Diu que el principal problema de Tarragona és la seva façana marítima, per la que té un pla.

Lamenta l’estat de degradació del comerç de la ciutat i carrega dur contra el socialista Ballesteros i s’ofereix com la persona que revitalitzi Tarragona.

VIU Tarragona | 12

Maig-Juny 2015

ELECCIONS CIUTAT

Rafa Marrasé

Tarragona es troba en decadència? És una frase desagradable però es correspon amb la realitat. En els últims 8 anys a Tarragona s’han tancat espais emblemàtics, s’ha perdut pes polític i qualitat en el seu espai urbà. Tarragona és una ciutat que necessita un revulsiu, adrenalina de forma immediata perquè és evident que viu una etapa de decadència.

Creu que en l’última legislatura no s’ha fet res per evitar o minimitzar aquesta “etapa de decadència”? Ballesteros està pensant més en la retirada que en una altra cosa, i aquesta no és l’actitud necessària per tirar endavant la ciutat. Si el que vols és obrir Tarragona al mar, fer una ciutat de serveis, donar contingut a la quantitat d’espais buits que tens, has d’afrontar-ho en els millors anys de la teva vida i no pensar en la retirada.

Diuen que la gent, com més gran es fa, més sàvia és. Vostè creu, però, que l’alcalde ha complert una etapa? Jo no estic dient que sigui una persona gran, de fet hi ha hagut polítics de més de 70 anys que han estat grans transformadors, a França, per exemple, personatges com Mitterrand o Chirac. És una qüestió d'actitud. Ballesteros ja ha dit que, si guanya, serà el seu darrer mandat i la sensació és que vol adormir el partit, que li va bé l’empat a zero, qui dies passa anys empeny… El que no ha fet en vuit anys no ho farà ara.

A la seva conferència anual vostè va dir que era “el candidat amb pebrots”. Els altres no en tenen? Bé, físicament tothom en té, no?

Ja m’entén. És evident que Ballesteros és el gendre ideal però com alcalde és un desastre.

Sembla que ser el gendre ideal significa dir que sí a tot i no tenir els nassos, els pebrots, per

donar un cop de puny damunt la taula. I de la resta dels candidats, no conec les seves capacitats polítiques.

Pebrots per fer què? Per saber què és el que necessita Tarragona. Has de tenir pebrots per reconèixer que hi ha un problema greu en el teixit comercial, que es troba en decadència, que la part de front marítim urbà s’ha de renovar. Dir que tot és fantàstic i parlar de la “Tarragona positiva” és no tenir la determinació, el valor, i, per tant, els pebrots de dir la veritat.

«Ballesteros és el gendre ideal però com alcalde és un desastre» Alguns candidats parlen que no és el moment de fer grans projectes sinó de solucionar els problemes del dia a dia dels ciutadans. Hi ha gent que titlla el seu programa com a ple de projectes faraònics. Si continuem quatre anys de la mateixa manera, aquesta ciutat s’enfonsa. Necessitem transformació. Això de la micro política està molt bé, però normalment aquell que diu que farà micro, no fa ni micro ni macro. Aquí hi ha problemes molt seriosos. La indústria química deixarà de tributar a Tarragona en tres o quatre anys i, per tant, si no busquem altres ingressos que han de provenir de l’oci, la cultura, el turisme, el comerç, en definitiva, els serveis, aquesta ciutat pot caure en barrina i aleshores la decadència seria difícilment recuperable.

Parla d’aquests sectors que han d’impulsar la ciutat. Vostè té un pla? Sí. Necessitem un comerç de nivell i això passa, per exemple, per aturar el creixement imparable de kebabs, locutoris i basars, que és l’únic sector comercial que ha augmentat les llicències en els últims 8 anys, la resta han anat tancant.

El Corte Inglés es va obrir fa pocs anys… L’arribada d’aquests grans magatzems la va pactar l’any 2000 un regidor del PP, Francesc Ricomà. Necessitem una ordenança comercial nova que afecti no només al tipus d’establiments comercials, sinó que afecti al tipus d’aparadors, a les terrasses…

Aleshores els hi hauríem de dir als propietaris dels locals quin tipus de negoci estan autoritzats a traspassar o a llogar. No. Oi que les farmàcies tenen una distància mínima les unes de les altres? No hi ha una moratòria per la implantació de grans superfícies? Això es pot regular perfectament. Vitòria ho acaba de fer. Oi que a ningú se li acudeix que a la Rambla no hi poden haver aquest tipus d’establiments perquè seria un desastre per la imatge de la ciutat? Doncs aquesta és la filosofia.

També va apostar per l’arribada de creuers a Marina Tarraco. Aquesta marina és d’un propietari privat que la té en concessió per uns trenta anys.

Potser aquest concessionari té un altre model de negoci al cap. No conec ningú que vulgui perdre diners. Ara Marina Tarraco no és un negoci rendible.

Crec que durant 8 mesos a l’any és perfectament compatible la presència de grans iots amb l’arribada de ferris de les illes balears i creuers d’uns 180 metres.

Seguint amb la façana marítima, diu que posaria l’estació del tren davant del carrer del Mar. I, el més important, la soterraria. Hi ha diners per fer això? Hem de crear una nova centralitat a la Part Baixa, remodelant la Plaça dels Carros i millorant els carrers Reial, Lleó i del Mar. Amb l’estació crearíem una àrea intermodal en aquella zona amb els creuers i l’estació de tren i alliberaríem 400 metres vitals per la sortida al mar dels tarragonins. Seria un espai on la via aniria soterrada des de l’antiga estació i la nova. Això VIU Tarragona | 13

ELECCIONS CIUTAT es pot finançar amb recursos propis mitjançant dos camins.

L’ajuntament, tot i estar endeutat, disposa de 15 milions d’euros anuals del pla de viabilitat d’inversió. L’altra via de finançament se soluciona amb un soci privat com ha fet Barcelona amb Saba, una empresa que gestiona els aparcaments de la ciutat.

vern de donar tracte de favor a certs empresaris? És evident que alguna cosa passa amb l’oci de Tarragona i les vinculacions d’alguns regidors amb alguns espais.

Creu que aquests regidors haurien d’haver dimitit? La dimissió és un acte de decisió personal i ètica. Cadascú té el nivell d’ètica que té.

Per què té vostè una obsessió amb els immigrants, locutoris i mesquites? No es tracta d’immigrants perquè m’és igual qui regenti locutoris, basars i fruiteries de pakistanesos, es tracta de competència deslleial.

Si aquestes persones tenen un local obert els 7 dies de la setmana gairebé totes les hores del dia, la tenda de tota la vida del costat ha de tancar i, a sobre, li compren el local. No vull aquest tipus de comerç massiu a Tarragona.

Vol repescar el Port Esportiu.

Creu que revitalitzant aquesta zona s’acabarien les lluites entre els diferents locals d’oci nocturn de la ciutat? Per acabar amb aquestes lluites el que cal, com a mínim, és no incentivar-les. Moltes d’aquestes guerres estan incentivades pel mateix equip de govern. Així, alguns regidors han donat suport a uns locals i uns altres regidors a uns altres depenent de la seva amistat. Això s’ha d’acabar.

L’ajuntament ha de fer complir la llei i incentivar una oferta d’oci raonable.

Quin benefici poden treure aquests regidors de donar suport, tal com vostè diu, a aquests locals? Hi ha gent que es dedica a la política no perquè tingui una visió de ciutat sinó per fer feliços els seus amics.

Està acusant a l’equip de go-

VIU Tarragona | 14

Si la llei permet que obrin en l’horari que ells fan, què vol fer? La llei permet obrir però la regulació comercial és dels ajuntaments i es pot establir una distància mínima. Hem proposat 500 metres. Hem vist un creixement exponencial d’aquest tipus de negoci a la Part Baixa i els barris. Això s’ha d’aturar o Tarragona serà un gran basar. Si algú vol això, que voti Ballesteros i si algú vol corregir-ho, que em voti a mi. De fet, tots sabem el model de ciutat que agrada als socialistes.

Ells volen convertir tot Catalunya en L’Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet, ciutats molt respectables, però jo no vull que Tarragona sigui així. Si algú vol que siguem com una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona, que voti a Ballesteros, però si volen una ciutat diferent, amb personalitat pròpia, que em votin a mi.

I les mesquites? De les 61 mesquites que hi ha a Espanya relacionades amb el salafisme radical, és a dir, el terrorisme, 57

estan a Catalunya, segons dades policials. A poblacions molt properes de Tarragona s’han detingut, moments abans de cometre atemptats, terroristes formats en aquestes mesquites.

Això no és una bassa d’oli, és una situació d’emergència. Proposem una vigilància extrema de les mesquites que estiguin obertes i tancament immediat de les que se sàpiga que hi poden haver terroristes i moratòria perquè no s’obrin més. Tot això, com a mínim, mentre duri aquesta amenaça.

Podríem estar criminalitzant una part de la societat abans que cometi un delicte d’aquesta manera La nostra obligació com a governants és prevenir una amenaça greu.

Vostè va afirmar que a la Ciutat Residencial i a l’antic preventori de la Savinosa hi ha d’anar complexos hotelers. Quin és el seu projecte per la Tabacalera?

Ha de ser un espai cultural on hi hagi el millor museu arqueològic d’Espanya. La Tabacalera, però, no pot ser objectiu de subhasta constant per veure què hi posem allà. El museu, però, s’ha de fer a llarg termini, no es podrà fer en la legislatura vinent. S’ha de ser realista, perquè necessitem que els diners surtin de la Generalitat de Catalunya i del govern d’Espanya.

«Ells (PSC)volen convertir tot Catalunya en L’Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet» Vostè és del partit que governa a Madrid, si no pot pressionar els seus… Els diners són els que hi ha. No podem estar tota la vida esperant que tot t’ho facin els altres, per això quan parlava de la façana marítima parlava d’un projecte auto finançable.

Diu que pretén abaixar els im-

postos. No creu que aquesta és una promesa que, abans d'eleccions, està molt vista i que molt poca gent es creurà?

Disset capitals de província governades pel PP els han abaixat.

Això hauria estat inviable fa tres anys però ara s’ha de retornar als veïns l’esforç que han fet.

Quins impostos baixaria? El 10% de l’IBI, que ha augmentat un 20% en quatre anys, i una baixada del 10% del rebut de la brossa i bonificacions fiscals per arribar al 20% d’aquests impostos en col·lectius molt determinats com aturats de llarga durada, jubilats, etc.

Les químiques deixaran de tributar a Tarragona, l’ajuntament està endeutat, vostè proposa abaixar els impostos…

Com es finançarà la ciutat doncs? Amb les activitats del sector serveis que he esmentat anteriorment. Si no ho fem, la ciutat no té futur.

Sempre s’ha mostrat molt crític amb els dos grans projectes de l’era Ballesteros, els Jocs Mediterranis i l’Smart City. Enguany no se l’ha sentit parlar gairebé d’aquests temes. Ha canviat d’opinió? La ciutadania, quan parles de ciutat intel·ligent diu: “Smart què?”, perquè l’ajuntament no està fent res en relació a això. Pel que fa als Jocs Mediterranis sempre he dit que si jo hagués estat alcalde, no hauria estat el meu projecte principal, sinó la façana marítima. Ara bé, una vegada som ciutat organitzadora, no podem cometre cap error si no volem fer el ridícul, ens juguem el prestigi. Era molt crític abans de ser seu dels Jocs perquè considerava que era un esdeveniment modest, per dir-ho suaument, i intuïa el que finalment ha passat en el sentit que els hotels serien els de Salou, no hi hauria transformació urbanística… Un cop som ciutat organitzadora, si fos alcalde, posaria totes les meves energies perquè això sortís bé i donar una bona imatge de Tarragona.

Maig-Juny 2015

ELECCIONS CIUTAT

«No hem de tenir por a l'èxit» Albert Abelló Candidat de Convergència i Unió Albert Abelló (55 anys), és el candidat independent de Convergència i Unió a l’alcaldia de Tarragona. Empresari de professió, confessa que ha triat el mercat perquè la seva família ha estat molt lligada a aquest lloc.

Els seus pares es van conèixer allí -sa mare venia peix i el seu pare era cuiner- i la seva besàvia i la seva àvia ja eren venedores. Per Abelló “la majoria de coses que passen per la ciutat, passen pel Mercat” i el considera un símbol de Tarragona

VIU Tarragona | 16

Maig-Juny 2015

ELECCIONS CIUTAT

Rafa Marrasé

Com es veu en el seu paper de polític? És una situació nova per a mi, ha estat un procés de transformació però cada vegada m’he sentit més còmode Creu que la gent sap qui és? He estat president de la Cambra de Comerç durant vuit anys i hem fet moltes coses, algunes amb molta difusió, com el Tarragona de Tapes, però és obvi que em coneix una part de la ciutat. He fet i estic fent un esforç per donar-me a conèixer i per conèixer jo també a la ciutadania.

Una de les coses que va fer per promocionar-se va ser la col·lecció de cromos… Crec que va ser una campanya fantàstica i que va complir tots els objectius, un dels quals era crear una certa notorietat envers la meva persona. Amb tot també volíem augmentar l’estima a la història de Tarragona, i que els ciutadans poguessin reconèixer tots els racons de la ciutat i, finalment, defensar i donar suport al comerç, amb més de 1.300 establiments participant d’aquesta campanya. Crec que ha estat molt divertit i que la gent s’ho ha passat molt bé.

Agafa el relleu de Victòria Forns de qui es deia que li faltava una mica de carisma. És precisament això el que vostè pot aportar? Victòria Forns és una persona extraordinària que ha fet una gran tasca per a la ciutat. . Si poguéssim fer un còctel amb el millor d’ella i jo, faríem una bona combinació, però no existeix la persona ideal i tots tenim imperfeccions i virtuts.

Què aporta vostè, doncs? Provinc del món del comerç, que ha estat tota la vida fent coses, que sap perquè les coses funcionen i perquè no i crec que aporto decisió. De totes maneres no he de ser jo qui em descrigui a mi mateix, ha de ser la gent qui ho vegi.

El comerç és un tema recu-

rrent en aquesta campanya, molts candidats l’esmenten.

Tan malament es troba el comerç a Tarragona? L’economia de la ciutat està molt malament, tenim 12.000 aturats. Has de veure la quantitat de locals buits que hi ha a la Rambla Nova, mai n’hi havia hagut tants. Si la Rambla està així, què podem dir dels barris? Nosaltres vivim en una àrea mediterrània on el comerç és una part intrínseca de la ciutat. Si anem perdent comerç, la ciutat es va buidant de vida.

El candidat del PP, Alejandro Fernández, diu que la culpa que el comerç a Tarragona sigui un desastre és dels basars, kebabs i locutoris. Això és una visió simplista del que està passant. Actualment, a Tarragona, estem expulsant els possibles compradors del centre de la ciutat cap a El Corte Inglés, Parc Central, Bricodepot i altres poblacions de la vora.

«Si anem perdent comerç, la ciutat es va buidant de vida» Vostè parlava de fer una illa dedicada als vianants a la plaça Corsini i abaratir les tarifes de la zona blava i els aparcaments. No seria millor eliminar aquestes zones blaves i verdes, per exemple? A Tarragona hi ha 12.000 places d’aparcament entre zones blaves i aparcaments públics soterrats. Tenim 3 vegades més places d’aparcament que qualsevol altra població de la demarcació. Ara, aquests aparcaments no estan plens.

Per exemple si anéssim ara a l’aparcament que hi ha sota el Mercat, veuríem que només té el 25% o el 30% d’ocupació. És millor ocupar aquest aparcament al 80% amb preus més barats que tenir-lo buit. I el mateix passa amb les zones blaves.

Aleshores, el fet que siguin cars fa que la gent no vingui a comprar al centre? Evident-

ment. Un 53% de la població de Tarragona viu als barris de Llevant i Ponent, per exemple.

Quan agafen el seu vehicle privat, els surt més a compte anar a comprar a una gran superfície que al centre.

Aleshores vostè aposta pel comerç del centre de la ciutat i no per les grans superfícies.

Nosaltres apostem per tots, però primer hem de defensar el comerç urbà, que és el nostre centre, per on passegem. En quedar-se buits, els locals són ocupats per un perfil de negoci més baix i és aleshores quan tenim un problema.

Només amb el consum intern, seria suficient per recuperar el comerç o s’hauria d’incrementar el turisme? S’ha de portar gent de fora. Al voltant de Tarragona viu molta gent durant tot l’any i temporalment a l’estiu.

Hem de ser una ciutat absorbent i ho hem de fer a través de l’oferta cultural i comercial.

On va aquesta gent ara si no ve a Tarragona? L’excursió més venuda a Salou és l’outlet de la Roca del Vallés.

Proposa convertir Tarragona en un outlet? No, vull dir que el comerç té el seu atractiu pels visitants. Reduïnt tarifes d’aparcaments i la creant l’illa Corsini, que formaria una àrea tres vegades més gran que l’Illa Diagonal de Barcelona, amb més de 500 establiments, faríem un nucli molt atractiu.

Parlant de turisme. A banda de fer la ciutat més atractiva comercialment, què podem oferir als visitants perquè decideixin venir? Cal aconseguir que el turisme que ve a Tarragona,no sigui casual, que ve perquè el cel està ennuvolat, o es troba de casualitat la Setmana Santa o Santa Tecla i diuen “oh, què bonic, no m’ho esperava”. Quan em diuen “no em pensava que Tarragona fos tan bonica”, em maten perquè penso, què es-

VIU Tarragona | 17

ELECCIONS CIUTAT tem fent? L’estada dels visitants només és d’un dia i mig i no de tres dies. Hem de comercialitzar i promocionar les coses que fem. Volem que Tarragona deixi de ser una ciutat avorrida i per això hem creat Tarragona 52, en què, totes les setmanes de l’any hi hagi un esdeveniment.

Posi'm un exemple d’un nou esdeveniment. [pensa una estona] Un certament de cants gregorians a la catedral organitzat pel museu bíblic. Aleshores, l’ajuntament ajudaria a facilitar la realització de l’esdeveniment i el promocionaria al màxim. És a dir, que un senyor de Santiago de Compostel·la sàpiga que aquí fem aquest certamen i que vingui. Aquest és un exemple com podria ser un altre.

No té por que passem de ser una ciutat amb dèficit de turistes a convertir-nos en una espècie de parc temàtic? No ens podem morir de misèria.

No hem de tenir por a l’èxit. És més fàcil administrar la riquesa que la pobresa. No visualitzo una ciutat col·lapsada per turistes. Tarragona va rebre 700.000 visitants sumant tots els seus museus l’any passat. El museu Dalí de Figueres va rebre entre 1,5 i 2 milions de visitants, amb una població de 40.000 habitants.

Quan parla que la ciutat està adormida es refereix a això suposo. Creu que l’equip de govern no ha fet res durant aquests últims vuit anys? No, jo no vull dir això. L’ajuntament ha fet feina i molta gent ha treballat molt, però això no vol dir que s’hagin obtingut resultats.

Tarragona és una ciutat inacabada. L’exemple és el Mercat Central, on fa 8 anys que hi ha obres.

En una conferència al Metropol va dir que subvencionaria els emprenedors, autònoms…

D’on sortiran els diners si l’ajuntament està endeutat?

També van dir que ens gastem

VIU Tarragona | 18

250.000 a l’any per recollir les caques dels gossos i 60.000 euros per netejar els xiclets del carrer. Són 310.000 euros l’any.

I què s’ha de fer, no netejar-ho?

Sí home, però vols dir no hem de buscar maneres d’estalviar aquests diners? Tu i jo segur que ho fem per molt menys diners [riu]. S’han de reconduir les inversions que es fan a la ciutat, redistribuir els pressupostos.

Vostè va dir que vol posar tot l’ajuntament a la Tabacalera.

Centralitzant-ho tot fem un servei als ciutadans que no hauran de fer tombs per tràmits administratius. Actualment, el nostre ajuntament no és operatiu.

Què farà amb l’edifici de la Plaça de la Font i els altres que quedaran buits? Primer cal saber on va l’administració local.

No creu que és traslladar el problema, buidar un edifici per ocupar-ne un altre? Ja els ocuparem, això no serà cap problema.

Que l’ajuntament vagi a la Tabacalera afavorirà finalment el projecte de museu arqueològic? La preferència a la Tabacalera és el museu arqueològic, però no sabem si el museu hauria d’ocupar els 45.000 m2 que hi ha o 30.000, per exemple.

S’ha de treballar amb la Generalitat per aquest tema.

Sobre la façana marítima, què

creu que s’hauria de fer, s’ha de soterrar la via o no? Aquí es planteja un debat molt interessant: volem la millor façana marítima en un plànol o una façana marítima que sigui assolible?

Ara que veig que hi ha una certa sintonia entre els projectes de vostè i el PP, fa quatre anys no van arribar a un acord que els hagués permès aconseguir l’alcaldia. Es planteja pactar?

En l’àmbit de ciutat hi ha d’haver

I vostè què prefereix? La façana marítima que volem val 1.000 milions d’euros. Si no som capaços que arribin inversions de l’Estat i la Generalitat molt més petites, seríem capaços d’atreure aquests diners per soterrar la via? Si la resposta és no, hem de posar l’estació davant al carrer del Mar.

propostes que coincidim els diferents partits perquè, d’aquesta manera, podem anar per feina i anar a defensar-ho amb altres administracions. No tanco la porta a res però ara estem centrats en el dia 24 de maig.

«L’ajuntament ha fet feina i molta gent ha treballat molt, però això no vol dir que s’hagin obtingut resultats»

S’ha dit que vostè passa de puntetes del procés sobiranista. Ara no toca? Sí que toca, sí.

Som un partit sobiranista i no tenim cap problema per dir-ho tantes vegades com faci falta però ara estem en unes eleccions municipals i a peu de carrer el que preocupa és la situació econòmica de Tarragona, el nivell d’ocupació, la neteja, etc.

Això ho ha dit… [m’interromp] Sí, ja sé que ho ha dit Alejandro Fernández (PP), però estic d’acord amb ell en aquest projecte. És un debat ciutadà perquè si volem apostar per la gran reforma de façana marítima, potser no la podrem fer en molts anys.

Els Jocs Mediterranis: quina és la seva posició envers aquest esdeveniment? Diem sí als Jocs però volem que hi hagi l’aportació econòmica suficient des del govern espanyol. En aquesta ciutat mai s’ha acabat res en el temps previst i la prova la tenim aquí al costat, al Mercat.

Què proposa fer, un referèndum o consulta? Podria ser.

Veig més fàcil fer una façana marítima que es pugui fer en 4 o 8 anys, la proposta de posar l’estació al carrer del Mar soterrant una part de la via.

Dubta que s’estiguin complint els terminis previstos? Si ho dic és perquè tinc dubtes. Si no hi ha diners, si no hi ha capacitat de fer les obres, haurem de dir que no i Ballesteros també hauria de fer el mateix.

Maig-Juny 2015

NOU DISCOVERY SPORT

L'AVENTURA ÉS AL NOSTRE ADN... SEMPRE.

A TARRAGONA Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona (Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou, al costat del Lidl).

977 55 41 11 / comercial.ag@tinet.org NÈIXER L'ADN APROPA'T A CO ERY SPORT, I OV SC DI U NO DEL LL! SIMPÀTIC DETA EMPORTA'T UN Ctra. de València

Autovia Tarragona - Salou

Tarragona

Francolí

Proves realitzades en circuit tancat per professionals.

Gamma Discovery Sport. Consum combinat: des de 5,7 fins a 6,3 litres/100 km. Emissions de CO2: des de 149 fins a 166 grams/km.

a Reus

Línia Land Rover 902 440 550

FULL TRACTION

a Torreforta

Us presentem el SUV compacte més versàtil de Land Rover: el nou Discovery Sport. El vehicle amb el qual sentiràs l'aventura com a pròpia sempre, tant a la muntanya com a la ciutat. Equipat amb tecnologies intel·ligents com el sistema Terrain Response® és perfecte per activitats a l'aire lliure i esports d'aventura. I amb una tercera fila de seients plegables i un ampli espai de càrrega de 1.698 litres és ideal per desenvolupar-se a la ciutat. A més, el nou Discovery Sport ha aconseguit la màxima puntuació a les exigents proves de seguretat Euro NCAP.

ELECCIONS CIUTAT

Fa quatre anys que defensa en solitari les propostes i la filosofia del seu partit. Amb tot, ella no s’ha arronsat mai i s’ha convertit en la més gran defensora de les polítiques socials al consistori. Arga Sentís (51 anys), treballadora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona en excedència, és militant de l’agrupació política que representa des de l’any 2000. Ha demanat fer-se la foto d’aquesta entrevista a l’estació d’autobusos de la ciutat perquè creu i defensa fermament el transport públic de Tarragona.

«Els ciutadans no necessiten grans projectes, sinó petites solucions» Arga Sentís, candidata d’ICV-EUiA

VIU Tarragona | 20

Maig-Juny 2015

ELECCIONS CIUTAT

Rafa Marrasé

Què és una llista cremallera?

Una llista on hi ha home-dona-home-dona, amb proporció 50-50.

Què va passar amb Guanyem?

Les diferents agrupacions no ens vam posar d’acord. Hi havia un problema en el paper que havíem de tenir les organitzacions.

Van ser discrepàncies personals els que ho van engegar tot a dida? En política sempre hi ha moltes discrepàncies personals però això no és cabdal, allò que importa són els projectes polítics.

Vostè va fer un exercici de generositat dient que, si calia, es feia a un costat per tal que el projecte tingués èxit. Estic en política perquè formo part d’una organització i crec que una persona no ha de ser mai un problema per arribar a acords. No és una qüestió de generositat sinó de visió política.

S’ha perdut una gran oportunitat per les esquerres a Tarragona? Sí, les esquerres a Tarragona tenim una assignatura pendent que és trobar-nos i aconseguir una unitat àmplia.

Espero que en el futur siguem capaços d’arribar a un acord.

En una entrevista deia que a l’ajuntament de Tarragona hi havia quelcom que no acabava de funcionar com a organització. Què és? Si ho tingués identificat, tot seria més fàcil [riu]. Hi ha la sensació que és una maquinària molt feixuga i que no és operativa. Falta molta transversalitat perquè moltes àrees funcionen com a compartiments estancs.

També deia que l’agenda de Tarragona la marquen els poderosos. A qui es referia?

L’urbanisme de Tarragona, fins fa quatre dies, estava dissenyat per interessos particulars que normalment són els dels

promotors. És una ciutat fragmentada perquè els barris van aparèixer en un context determinat. En altres ciutats amb aquest problema s’han fet polítiques destinades a cosir la ciutat, a crear una estructura urbana més lligada. A Tarragona això no s’ha fet i provoca la separació entre el centre de la ciutat i els barris obrers. Així, podem sentir com algú de Campclar diu “baixo a Tarragona” i això no pot ser, en tot cas, baixarà al centre de Tarragona. La fragmentació urbanística reflecteix una fragmentació social.

«La fragmentació urbanística reflecteix una fragmentació social» I què s’hauria de fer? Lligar la ciutat amb transport públic, unint els barris amb el centre de la ciutat amb carrers i no carreteres i repartint els equipaments. Però per sobre de tot, ha d’haver voluntat de fer aquesta unió.

Vostè diu que la ciutat viu en una època d’emergència social. A què es refereix? Una ciutat on hi ha gent que no té casa perquè no ha pogut pagar la hipoteca i els bancs l’han fet fora i on aquests bancs, que han estat rescatats amb diners públics, tenen un munt de pisos buits és un clar indicador que hi ha una situació d’emergència. No hi ha res més vulnerable que no tenir sostre. Vivim en una ciutat on hi ha nens que no tenen assegurats els cinc àpats diaris, on molts joves, molt ben preparats, han de marxar fora perquè aquí no tenen feina, gent a qui li tallen la llum i, per tant, no té calefacció a l’hivern, una ciutat on hi ha un munt d’aturats… Tot això són situacions d’emergència.

Què pot fer l’ajuntament per contrarestar això? Tenir molt clar que aquesta és la prioritat.

S’han de deixar de banda els

VIU Tarragona | 21

ELECCIONS CIUTAT discursos dels megaprojectes i centrar-se en com estan les persones. En totes les eleccions sempre es presenten les mateixes propostes però els problemes que pateix la gent cada dia sembla que sigui una cosa que queda en segon terme.

Diu que molts bancs tenen pisos buits i que haurien de servir per acollir les famílies que han perdut la casa. Això, però, no està a l’abast de l’ajuntament. Hi ha moltes coses que passen a les ciutats que no depenen dels ajuntaments i no només perquè no tenen competències o diners, sinó perquè ara s’ha aprovat una reforma de la llei d’administració local que està buidant els ajuntaments de capacitat de decidir i això no pot ser. Amb tot, els ajuntaments, pel fet d’estar en primera línia, poden fer un diagnòstic de què està passant a la seva ciutat i marcar prioritats. D’aquesta manera pots defensar les actuacions que calgui fer davant les altres administracions competents en cada matèria.

«La ciutat demana petites respostes diàries i aquestes coses no es poden inaugurar» Creu, doncs, que l’equip de govern municipal ha deixat de banda la gent enmig del que vostè anomena emergència social? No han estat prou valents per canviar les prioritats.

Han estat esclaus d’una herència d’una manera de fer on han hagut de gestionar alguns projectes sobredimensionats. No és època de grans projectes, sinó de coses que et solucionen el dia a dia. La ciutat demana petites respostes diàries i aquestes coses no es poden inaugurar, no serveixen per penjar-se una medalla.

L’alcalde va treure pit en un tuit dient que el pressupost en

VIU Tarragona | 22

serveis socials havia augmentat un 21%. [riu] No et diré que és mentida però es poden recol·locar les partides per comptabilitzar-se d’una manera o una altra. S’ha apostat pels serveis socials, és veritat, però si parlem de números, es pot discutir molt. Amb el tema de les xifres molta gent es fixa en els pressupostos anuals però on cal estar atent és en els modificatius de crèdit que es fan durant l’any, és molt interessant.

Deia fa uns dies [en el moment de fer aquesta entrevista] que, tot parlant de prioritats, s’havia de vigilar el pressupost de Tarraco Viva, que era molt semblant al del curs passat, en què es va fer una edició especial. Creu que el festival s’ha de replantejar? Tarraco Viva és un festival que té molta importància per a la ciutat, que té una projecció internacional i que és un exemple d’èxit. Reivindica el patrimoni i incorpora a molta gent de Tarragona. Dit això, s’ha de ser molt curós amb els pressupostos. S’ha d’avaluar molt bé què costa i què aporta.

I no em refereixo només a Tarraco Viva, sinó també a altres coses, com les festes de Santa Tecla, per exemple. Tot el que es fa des de l’ajuntament ha d’estar ben pressupostat. S’haurien de fer estudis d’impacte econòmic i trobo a faltar molt l’avaluació constant del que impliquen les diferents apostes que es fan des del govern i el retorn que tenen per la ciutat.

Els Jocs Mediterranis. Vostè va dir que eren un projecte abstracte. Els ciutadans no necessiten grans projectes, sinó petites solucions. Nosaltres no hem canviat el nostre posicionament sobre els Jocs. El més important d’un esdeveniment com aquest és el llegat que et deixen perquè no muntes una cosa així només per fer una gran festa i sortir per televisió. Els Jocs haurien de servir per atreure inversions i solucionar o millorar aspectes de la ciutat. Si els Jocs podien

servir per solucionar el tema de mobilitat entre les diferents poblacions del Camp de Tarragona, amb Barcelona i entre els barris de ponent i el centre, seria molt bo, però a hores d'ara tot això no ho veig molt clar. El que em preocupa més és que no s’han concretat les inversions de les altres administracions.

Veiem que el rei arriba aquí i es fa la foto però ja està. No hi ha partides pressupostàries tancades i signades.

Els Jocs es faran? Si no tenim la partida pressupostària tancada de les altres administracions, pot ser que ho hàgim de pagar tot nosaltres. I això, en un ajuntament que ja està molt endeutat, seria un gran problema.

També està en contra de subvencionar clubs esportius. Els equips d’elit, no els de base.

Aquests equips han de tenir un patrocinador principal privat.

No té sentit que l’administració estigui subvencionant un equip professional. Tenim una situació anòmala perquè l’ajuntament té uns compromisos adquirits amb equips que juguen en lligues professionals i, per tant, el consistori està jugant un paper que hauria de fer un patrocinador privat. Això s’ha de canviar.

A més, l’ajuntament no disposa d’una eina com el pla estratègic de subvencions.

Què és això? Et permet saber exactament a què dedica l’ajuntament les subvencions que atorga, per què i quin és l’objec-

tiu d’aquestes subvencions.

Hi ha opacitat? Més que opacitat hi ha una falta de definició per saber què es vol aconseguir, què es vol subvencionar i amb quines finalitats. Nosaltres faríem un pla estratègic de subvencions, és una cosa que fa falta en aquest ajuntament. Així evites una cosa que passa sovint, que són els greuges comparatius: si perquè li donis una subvenció a un també li has de donar a un altre, així no acabes mai. Amb aquest pla, tens les regles de joc molt marcades.

Es diu que no hi ha diners. Vostè que ha estat a l’oposició i coneix bé els comptes municipals, creu que podria fer tot el que proposa (acabar amb la pobresa energètica, pla contra l’atur, millorar el transport públic, habitatge social…)? Tot és molt difícil, però és una qüestió de prioritats. Es pot fer una política destinada als serveis socials i la comarca, a Altafulla, tenim un alcalde de la coalició (ICV-EuiA) que ho està fent.

A la propera legislatura hi haurà menys diners perquè La Canonja rebrà tots els impostos de la indústria química… Sí senyor, així és. Estem parlant de molts diners i això passa perquè es fan les coses sense pensar en les seves conseqüències. En lloc d’intentar que els canongins se sentissin més còmodes formant part de Tarragona se’ls va proposar, per part de l’aleshores alcalde Joan Miquel Nadal, segregar-se de la ciutat. Increïble.

Maig-Juny 2015

WWW.GRUPGCD.COM · info@grupgcd.com CENTRAL TGN

DELEGACIÓN BCN

Tel. 977 243 364

Tel. 934 403 966

Av. Rovira i Virgili 66-68, Local 11-13 43002 Tarragona

C/ Mossen Jaume Busquets 4 Baixos 08903 Hospitalet de Llobregat, Barcelona

ELECCIONS CIUTAT

«Volem ser la segona capital de Catalunya» Pau Ricomà, candidat d'ERC

Pau Ricomà (57 anys) és el candidat triat per Esquerra Republicana de Catalunya perquè el partit torni a l’ajuntament de Tarragona, d’on porta absent quatre anys. Aquest treballador de Catalunya Caixa, membre d’ERC de fa 15 anys, ha triat el barri mariner del Serrallo perquè “és un dels llocs amb més identitat de Tarragona, emblemàtic” i, segons ell, un “racó de la ciutat d’on tots els que som de Tarragona venim en certa manera d’aquest barri mariner”.

VIU Tarragona | 24

Maig-Juny 2015

ELECCIONS CIUTAT

Rafa Marrasé

Tarragona és independentista? Ara no sabem exactament com és. Si mirem els resultats de fa quatre anys, era una cosa però en aquests quatre anys hi ha hagut una manifestació ciutadana al carrer molt gran.

El cas més clar va ser l’últim 11 de setembre quan l’ajuntament i altres institucions van contraprogramar els actes de la Diada facilitant un acte de Societat Civil Catalana, que és una organització vinculada al món unionista. El PSC i el PP es van implicar molt però el resultat per a ells va ser desastròs.

Tarragona, però, no s’havia significat mai com un feu independentista, pot haver canviat tant com diu en només quatre anys? La transició de molta gent d’afegir-se al procés ha estat progressiva i des de diferents orígens i raons, alguns d’ells per motius existencialistes, que són la minoria, i molts per raons pràctiques i econòmiques.

Aquestes persones han entès que poden tenir una vida millor i això no implica odiar altres zones d’Espanya.

Vostès, que no van treure representació a l’ajuntament en les últimes eleccions, van aconseguir el 25% dels vots en les eleccions europees guanyant a Tarragona per primera vegada. Creu que la gent votarà en clau nacional o estrictament municipal? De les dues maneres. Hi ha una part dels electors que, evidentment, se centraran només en la part municipal. Nosaltres no hem estat a l’ajuntament durant quatre anys i això és un inconvenient perquè altres partits han tingut aquest temps per ser més visibles. Amb tot, però, fa temps que estem treballant en diferents propostes.

Què és exactament l’Autoritat Metropolitana del Camp de Tarragona que vostè proposa? Tarragona té al seu voltant

Maig-Juny 2015

VIU Tarragona | 25

ELECCIONS CIUTAT ciutats grans que van des dels 100.000 habitants, passant per algunes de 40.000 i de 20.000. Si pensem en Lleida, per exemple, la segona ciutat de la demarcació és Balaguer, amb 15.000. Això vol dir que hem d’aprofitar aquest potencial. Ens hem de complementar econòmicament. Volem ser la segona capital de Catalunya, podem ser la segona àrea metropolitana perquè tenim un gran nucli industrial, una gran regió vitivinícola, un turisme important. Si ho organitzem tot, podem fer grans coses.

Fa anys ja es parlava de fer una àrea metropolitana del transport… Nosaltres pensem en un projecte més potent però és evident que, si hi ha alguna cosa urgent, és el transport. El tren cohesionaria molt el territori. Una altra cosa que hem de resoldre és el taxi. Tots estem d’acord que a Tarragona aquest és un servei car però hem d’intentar que no ho sigui tant. La ciutat té la meitat de la flota de tota la demarcació però resulta que als llocs on hi ha més visitants els taxistes de Tarragona no hi poden treballar com l’Estació del Camp, Port Aventura, l’aeroport… És absurd pensar, per exemple, que la gent que arriba a l’Estació del Camp via tren va a La Secuita o Perafort. Aquests passatgers van a Tarragona o a

Reus. És com pensar que a l’aeroport del Prat només poden treballar els taxistes d’El Prat.

Parlant del tren. Es va queixar que el Port perdés clients per manca d’inversions en el ferrocarril. Què es pot fer des de l’ajuntament per atreure aquestes inversions tenint en compte que una ciutat petita és la que té menys força per negociar? El cas del tren no el solucionarem des de cada una de les poblacions. S’ha de resoldre amb la unió, és una solució territorial. D’aquí la idea d’una Autoritat Metropolitana. I cal esperar més de la gent amb responsabilitats de la ciutat.

El portaveu del Partit Popular (Alejandro Fernández) ha estat durant molts anys a la Comissió de Foment i ha estat incapaç, per exemple, que a l’estació de Tarragona hi hagués escales mecàniques o ascensors.

Si com diu vostè el PP de Tarragona no ha estat capaç de convèncer el seu partit que governa a l’estat, què podria fer ERC? Ajuntar el territori. S’han de sumar forces. La millor solució seria, inevitablement, tenir un estat propi.

Tothom parla del tercer fil però ja ningú recorda soterrar la via.

Això ho donen per perdut? No, però s’ha de dir que soterrar la via en els pròxims quatre anys… És difícil. Hem d’apropar la ciutadania al mar i es poden buscar solucions en els llocs més complicats. El nus ferroviari és clau i les mercaderies han de passar per l’interior i el tercer fil per la costa complicaria molt el trànsit de passatgers.

En una de les seves aparicions públiques parlava d’actuar a la Part Baixa. La gent d’aquesta zona de la ciutat ja n’està tipa d’escoltar promeses que mai es compleixen. Per què l’haurien de creure a vostè? La nostra proposta de la Part Baixa no és fer actuacions concretes.

Fa uns anys es va decidir actuar

VIU Tarragona | 26

a la Part Alta, que era una zona molt degradada, i ara ha canviat molt. En canvi, a la Part Baixa no s’ha fet res. S’han de conservar i rehabilitar els habitatges, que estan molt degradats, és una zona on s’hi ha de fer vida. Volem limitar el trànsit pel carrer Reial i que hi hagi alguna zona de vianants, fins i tot. El Palau de Congressos, del qual en vaig ser president durant quatre anys, ha de ser un dels impulsors de la Part Baixa. Volem que tingui usos culturals, amb una programació estable de música clàssica i que el Palau Firal sigui un espai de coworking artístic.

Vostès diuen que volen que el Banc d’Espanya hauria de ser la seu d’una gran hemeroteca.

El fins ara equip de govern va anunciar que es faria un museu de la química. Si vostè és alcalde, podrà convèncer la indústria química perquè no facin el seu museu allí? No sé si la indústria química té massa il·lusió per fer un museu…

Tarragona té el millor patrimoni documental de premsa de Catalunya. Aquest fons documental s’ha de fer valdre. S’ha de fer un espai potent per a investigadors però també un equipament que serveixi per donar a conèixer al gran públic la història de la premsa escrita.

El fons és de la Fundació La Pedrera… Això s’hauria de negociar. Es podria buscar un patronat o una fundació perquè es gestioni públicament.

Arran del tancament de la Casa Canals i Castellarnau vostè va dir que el Museu d’Història hauria de funcionar d’una altra manera, com?

El Museu explica trossos molt focalitzats de la història de la ciutat. Per exemple, la Tarragona medieval sembla que no hagi existit i tenim una catedral que és una de les més importants de Catalunya. Hi ha un punt que s’ignora: el paper fonamental de Tarragona en la creació de la nació catalana. Per això proposem

que la Torre del Pretori sigui un centre d’interpretació sobre aquest tema. Hem d’explicar la història per generar identitat col·lectiva.

Sobre Tarragona 2017: «Mirarem la viabilitat i decidirem què fem.

Posarem en coneixement de tothom la situació real i actuarem en conseqüència.

L’ajuntament argumentava que s’havien tancat les Cases museu per falta de recursos econòmics perquè no poden tenir més subalterns. Si no hi ha diners, d’on els pensa treure vostè? És qüestió de prioritats.

Una ciutat que és patrimoni mundial i que gran part dels seus visitants vénen atrets per això, ha de valorar els seus museus i monuments.

Vostè avisava que els Jocs Mediterranis podrien tenir dèficit.

Fa la impressió que es faran un Jocs low cost. Això no pot perjudicar la imatge de la ciutat? Efectivament. Quan es van fer els Jocs de Mersin nosaltres vam fer una sèrie de preguntes en relació a la cita del 2017 i l’alcalde va respondre amb evasives. Els Jocs havien de servir, en principi, per transformar la ciutat, tal com va passar amb els de Barcelona. A dos anys vista, no s’han fet cap dels equipaments.

Hi ha hagut una falta de lleialtat enorme del govern espanyol, que no ha posat ni un euro amb tot això i així és impossible tirar endavant uns Jocs que, teòricament, organitza Espanya. L’únic que s’ha fet és portar a Felip VI. Aleshores, creu que els Jocs s’haurien de fer? Si surt alcalde, vostè aturarà el projecte?

Mirarem la viabilitat i decidirem què fem. Posarem en coneixement de tothom la situació real i actuarem en conseqüència.

Maig-Juny 2015

Sabem que junts podem construir un món millor Per això a Repsol hem desenvolupat 13 Plans de Sostenibilitat que integren les expectatives de la societat en la nostra presa de decisions, i hem avançat així en l’àmbit de la responsabilitat corporativa.

Pla de Sostenibilitat de Tarragona: 50 accions que treballen diversos aspectes del desenvolupament sostenible.

Tota la informació sobre els nostres Plans de Sostenibilitat a www.tarragona.repsol.com

ELECCIONS CIUTAT

«No tenir passat polític és un avantatge» Rubén Viñuales, candidat de Ciutadans

Rubén Viñuales (31 anys), és el candidat de Ciutadans a l’alcaldia. Fa dos anys que és militant del partit i, tot i això, ell es considera com un dels veterans d’aquesta formació a Tarragona. Advocat i professor de la URV en dret internacional privat, ha triat la Part Alta, especialment la zona de la Catedral i el Pla de la Seu perquè “l’impressiona la història de Tarragona i on es troba la Catedral és on hi havia el temple d’August. La part més enigmàtica de Tarragona”.

Rafa Marrasé

Qui és Rubén Viñuales? Una persona normal, un tarragoní més. No sóc conegut en l'àmbit polític però això no és cap problema perquè, tenint en compte els polítics que hi ha hagut fins ara a Tarragona, Catalunya i Espanya, no ser conegut en aquest món és millor. És, per tant, una virtut partir de zero? Sí, i tant, i així no tenir motxilles ni càrregues, ni clientelisme amb favors que es deuen entre ells. Aquesta és la gran xacra. Al final es fan favors [els polítics] per mantenir-se en la cadira i no pensen en els ciutadans. És un avantatge no tenir passat polític.

Vostè va dir en una ocasió que “tenien bons professionals que es dedicaven a la política i no polítics professionals”. Sí, sempre dic que no som polítics professionals sinó professionals fent política. Volem

VIU Tarragona | 28

gent capacitada que pugui fer realitat els projectes de ciutat.

Jo no tinc ni idea de política i, realment, no cal. Allò que cal és saber de necessitats, d’honestedat, de coneixements, de gestió i de buscar les persones idònies. I això per a mi és la política. Professionals fent política i amb caràcter temporal i després a tornar a la feina de sempre perquè, si no, perds el contacte amb la realitat. És vostè l’Albert Rivera de butxaca? [riu] Fins i tot m’han dit Riverita. M’identifico amb el seu ideal i la forma de transmetre les idees. Arriba a tothom, a gent de tots els estrats socials i ho fa perquè creu amb allò que diu. Jo no sóc Albert Rivera, ja m’agradaria, perquè és únic. Albert Rivera és un mirall on ens volen reflectir.

Vostè no té passat polític.

Com arriba a Ciutadans? M’he passat anys veient notícies de corrupció, polítics que s’em-

butxacaven diners de tots nosaltres, el debat secessionista que es volia argumentar amb arguments pràctics i econòmics… En veure tot això sabia que havia de fer alguna cosa.

Una persona de Ciutadans em va convidar a un acte on Albert Rivera venia a Tarragona i vam tenir una conversa molt interessant tot dinant.

«Jo no tinc ni idea de política i, realment, no cal» I ara és l’alcaldable de Ciutadans. Sí. Quan m’ho van proposar em vaig quedar parat perquè pensava que no em coneixien prou. Al mateix temps és tot un honor perquè, què hi ha més important que ser l’alcalde de la teva ciutat? És molta responsabilitat perquè et trobes la gent al carrer dia a dia però et permet canviar la ciutat

on has crescut.

A Ciutadans l’han titllat de “marca blanca del PP”. [riu] No tenim res a veure amb cap partit i molt a veure amb tots.

Volem agrupar els votants de centre. Tenim gent que ve d’Iniciativa, molta gent del PSC… Pel que fa al PP, nosaltres, per exemple, defensem una educació laica, això altres partits de dretes no ho fan.

Què poden aportar vostès a la ciutat? Som sang nova. Hi ha grans temes importants que no es porten a terme. Quan els grans projectes o assumptes de ciutat impliquen una altra administració, ni s’intenta. Per exemple: un museu arqueològic com cal, la Savinosa, la façana marítima… Per què està l’ajuntament? Aquest ha de negociar amb les altres administracions.

En declaracions fetes en altres mitjans vostè parlava de recaptar una part de l’IVA, de

Maig-Juny 2015

ELECCIONS CIUTAT

«Jo no sóc Albert Rivera, ja m’agradaria, perquè és únic. Albert Rivera és un mirall on ens volem reflectir»

l’impost d’hidrocarburs, etc.

Això no és competència de l’ajuntament. No està venent fum vostè? Nosaltres formem part d’un partit més gran, no som només municipalistes, sinó que té una estructura en l'àmbit autonòmic i estatal i aquests debats el partit els vol. El partit vol millorar el finançament dels municipis. Hem d’incentivar la contractació a la borsa de treball municipal, a l’apertura de nous negocis, rebaixes a les tarifes dels aparcaments…

Parla de rebaixar la tarifa dels aparcaments. No es planteja eliminar una part de la zona blava i verda? Sí. Reduir zones blaves i verdes i augmentar les taronges. Recordo que l’alcalde Ballesteros va sortir pintant de blanc la zona blava quan aleshores n’hi havia molt poca. És l’alcalde que ha convertit tota la ciutat en zona de pagament. És indecent, no pot ser.

També ha dit en alguna ocasió que “el projecte ha de ser de les persones”, que cal comprar habitatge per destinar-ho a qui el necessita, etc. Això és un discurs propi d’Iniciativa… Sí, és que a mi Arga Sentís m’agrada molt. En els plens de l’ajuntament, l’única que porta els deures fets és Arga Sentís. A la política moderna s’ha de dialogar amb tothom.

Vostè diu que la fiscalitat a Tarragona no és eficient. En què es gastaria vostè els diners si fos alcalde? Hi ha contractes públics que s’han de revisar.

El de Fomento de Construcciones y Contratas ens costa 20 milions d’euros a l’any. Una empresa que ha incomplert diverses vegades, que s’ha sancionat. Fa 55 anys que té l’adjudicació a Tarragona i no tenim la ciutat més neta del món precisament. Estem pagant 190.000 euros al mes en renting de l’EMT, paguem 360.000 euros a l’any en l’edifici de l’OMAC a la Rambla Nova quan tenim edificis pro-

VIU Tarragona | 29

ELECCIONS CIUTAT tar perfectament. El museu de Mèrida rep 300.000 visitants l’any. Aquí tenim una ciutat única i m’ofèn que hi hagi gent que no la conegui.

De fet, molts tarragonins no visiten els seus monuments o museus. Efectivament. La necròpolis n’és un exemple. Hi ha un munt de gent que no ha fet mai el Passeig Arqueològic.

pis buits.

Hi ha un candidat que plantejava portar l’ajuntament a la Tabacalera… Això ho vam dir nosaltres fa més d’un any i mig.

Ho vam explicar a l’Associació de Veïns del Port i ell [Abelló] va anar la setmana següent i ho va dir al twitter. Però no passa res, si la gent vol copiar les bones idees, que ho copien tot.

Què pensa fer amb la Tabacalera doncs? La Generalitat s’ha de gastar els diners de debò amb un museu de l’estil que té Mèrida. Ens ho mereixem. Hem de demanar aquesta inversió perquè és un benefici per tota Catalunya.

Quines seran les seves prioritats si és alcalde? Eficiència.

Segons vostè, doncs, l’ajuntament fins ara no ha estat eficient? No. Mira el Banc d’Espanya, el volíem i ara que és nostre, què? El tenim tancat. Hi ha coses que, si no sabem què fer-ne, millor que no siguin teves.

Què faria al Banc d’Espanya?

Una oficina de turisme. Nosaltres apostem pel turisme cla-

VIU Tarragona | 30

rament. Un turisme de qualitat perquè el de sol i platja ja el tenim a Salou. Els russos venen aquí, surten de l’estació d’autobusos i van a El Corte Inglés sense veure res de la ciutat.

No ho podem permetre. Si cal, posem una oficina de turisme davant El Corte Inglés i raptem als russos, i els ensenyem la ciutat i que expliquin als seus amics d’allà com és Tarragona.

I qui diu russos, diu xinesos, anglesos o qui sigui. Fins i tot gent d’Aragó que fa anys que s’allotja a La Pineda o Salou i no ve mai a Tarragona.

Pel que fa al PP, nosaltres, per exemple, defensem una educació laica, això altres partits de dretes no ho fan No creu que amb tant turisme pot haver-hi el risc de convertir Tarragona en Port Aventura? No, perquè que hi hagi gent que vingui a veure el nostre patrimoni històric no pot ser dolent de cap manera. Jo no vull un estil de turisme com el que té Barcelona. Tarragona ha de tenir molt més turisme que té i

que la gent que atengui els visitants parli anglès. Els cambrers han de parlar anglès i nosaltres proposem formar-los en aquesta llengua gratuïtament.

De vegades em poso a la pell d’un visitant i tinc la sensació que la ciutat no vol que hi hagi estrangers.

Creu que no és una ciutat acollidora? No massa.

I què s’ha de fer? Fomentar el turisme. Mira, l’alcalde, en converses informals, m’ha dit més d’una vegada que amb la indústria química i el Port ja anem fent. Però, a veure, un dia, la indústria pot marxar si vol, o el Port tenir una davallada, però el que sempre tindràs, sempre, són els monuments!

I què en pensa de la gestió i conservació dels monuments?

Fatal. No és culpa només de l’ajuntament, també es culpa de la Generalitat en gran part. El teatre romà, per exemple, s’ha de recuperar i donar-li un ús com el que té el de Mèrida.

Posa a Mèrida com a exemple sovint… Clar que sí. Pensa que Mèrida té el patrimoni històric i res més però ho sap explo-

Com es reverteix aquesta situació? L’ajuntament ha de fomentar el desig perquè els tarragonins coneguin la seva ciutat. Fomentar la història de Tarragona a les escoles. Segur que hi ha un munt de nens que quan van a veure la maqueta [Antiga Audiència] no els hi agrada, però n’hi ha molts d’altres que senten curiositat per allò i volen saber-ne més.

Som uns privilegiats de viure en aquesta ciutat.

El secret del seu possible èxit radica en fer una campanya en clau estatal? No, estrictament local. Jo no vull parlar del tema de la independència.

Jo entenc que hi ha persones que, en l'àmbit sentimental, ho volen lluitar però tot això s’està utilitzant per tapar problemes de veritat, ens hem de centrar en qüestions que afectin la ciutat.

Un d’aquests grans temes són els Jocs Mediterranis. Vostè va dir que no els hauria fet. Jo mai ho hauria començat. Amb la situació que hi ha i l’endeutament de l’ajuntament, no ho hauríem d’haver fet. L’altre dia parlava amb un regidor d’Almeria i em comentava que encara reben beneficis d’aquells Jocs.

Ell, però, em va preguntar si l’estadi era desmuntable, si els hotels estaven a Tarragona, si les proves es feien a la ciutat, quan li vaig explicar tot es va quedar parat. Ningú ha estat capaç de dir-me quins beneficis tindrà per la ciutat els Jocs.

Jo demanaré una auditoria per saber com està aquest tema.

Maig-Juny 2015

Compra, venda i lloguer d’habitatges i locals comercials Disposem de més de 350 immobles a la zona de El Catllar, Els Pallaresos, La Secuita, Perafort, etc ∞ El millor preu amb les millors condicions.

Si no tenim el que necessita, li busquem ∞ Compra-Venda amb les màximes garanties.

Financem fins el 100% SERVEIS I TRAMITACIÓ DE: •Finançament hipotecari •Préstecs personals •Pòlisses de crèdit •Cèdules d’habitabilitat •Certificació energètica •Taxació hipotecària •Peritació judicial •Reformes •Arquitecte/aparellador •Assegurances •Assessoria legal

Tramitació d´herències, dissolució de condomini, donació en vida, separacions, embargaments, dació en pagament, etc

ÀMPLIA CARTERA DE CLIENTS

Telèfon 977 627 035 | Mòbil: 608 243 705 infocliente@fincaspallaresos.com www.fincaspallaresos.com

ELECCIONS CIUTAT

«Nosaltres no som d’esquerres ni de dretes, som de Tarragona» Emili Rivelles Candidat d'Ara Tarragona

Emili Rivelles (42 anys) és un empresari del sector esportiu que va decidir fundar Ara Tarragona fa un parell d’anys després d’haver estat militant del PSC. Rivelles ha triat la Móra perquè “és un barri representatiu i molt important dins els barris de Llevant i perquè durant alguns anys vaig viure a Altafulla i és part de la meva infància i la porto al cor”. Assegura que aquesta zona ha quedat abandonada i oblidada pels polítics que, en campanyes electorals, sempre han promès fer-hi moltes coses que finalment no han fet.

Rafa Marrasé

Què és Ara Tarragona? Un projecte amb poc temps de vida que ha agafat molta força i on la gent ha vist que pot aportar i participar. La gent que està farta dels polítics o que han decidit no votar més, han vist en Ara Tarragona una nova injecció d’il·lusió i gent amb ganes que es mereixen una oportunitat per portar a l’ajuntament aire fresc.

Ara que la gent s’ha distanciat clarament dels partits tradicionals, els pot afavorir? Per nosaltres, el millor baròmetre és la gent del carrer. El panorama polític d’avui en dia és un desastre. Tarragona podria ser una

VIU Tarragona | 32

ciutat increïble i està estancada que no va endavant ni endarrere per culpa dels partits polítics que hem tingut fins ara perquè prioritzen la seva ideologia i no la gent del carrer.

Tan malament ho han fet? Només cal veure que hi ha un munt d’obres per acabar, no som referents enlloc, hem de mirar al poble veí, que és Reus. I quan hem de mirar les poblacions veïnes quan nosaltres som capitals de província és que no anem bé.

Aquestes eleccions tenen un pronòstic difícil. És la gran oportunitat per partits petits com el que vostè lidera?

Aquest és el moment dels partits petits. Els partits grans ex-

Maig-Juny 2015

ELECCIONS CIUTAT perimentaran una gran davallada en aquestes municipals. La gent s’aferrarà als partits petits com a revulsiu.

el carrer net, facilitats per obrir el seu negoci (beneficis fiscals), agilitat en els tràmits administratius, més turisme, etc.

Com és la seva campanya? És la campanya que haurien de fer tots els partits. Estem a peu de carrer de fa molt temps per saber què pensen els ciutadans, què s’hauria de canviar o millorar. No volem fer una gran despesa econòmica, perquè som un partit petit i no seria ètic.

Va dir que el primer que faria si accedia a l’ajuntament, era fer projectes socials, sense especificar quins. Em pot explicar quins serien? Optimitzar totes les partides pressupostàries i eliminar despeses inútils i així afavorir habitatge social, millorar les ajudes a les famílies que ho necessitin, afavorir que petits comercials puguin mantenir la seva activitat econòmica, és a dir, tot el que fa referència al tema social.

Com es finança Ara Tarragona? Tots els integrants d’Ara Tarragona han fet una aportació en l'àmbit particular. I arribarem on puguem.

Vostè va dir en una entrevista que la “política és una professió”. No creu que, en un moment de desafecció envers la classe política com l’actual, aquesta va ser una frase desafortunada? No. Continuo mantenint allò que vaig dir. La professió política és una professió molt bona però ha de ser per servir al ciutadà i no per aprofitar-se d’ell. Si s’hagués fet servir bé, aquesta professió no estaria tan mal valorada.

Volem unir la Rambla amb el mar, amb una passarel·la Deixarà la seva feina per ser polític? De moment ja l’he deixat. En l'àmbit personal i professional estic fent un esforç molt gran, però per Tarragona, val la pena fer-ho.

Deia també que no és moment de grans inversions, de què és moment, doncs? És moment de treballar per la gent del carrer, de cobrir les seves necessitats. A la gent no li vinguis amb grans projectes com va proposar l’Alejandro Fernández que volia canviar les vies de lloc amb un desplaçament de 300 metres. Com es pagarà això? És un insult a la gent. La gent vol

VIU Tarragona | 34

Vostè va parlar de portar l’ajuntament a la Plaça Imperial Tarraco. S’estava referint a l’edifici de l’OMAC, oi? Sí.

En aquest edifici de la Rambla s’està pagant entre 400.000 i 500.000 euros de lloguer cada any i això és una vergonya. Amb aquests diners es podrien haver fet moltes coses. Portant aquestes oficines a Imperial Tarraco crearíem una àrea econòmica i d’activitat en aquesta zona i que podria enllaçar amb l’avinguda President Lluís Companys.

Hi ha candidats que proposen que aquestes oficines de l’ajuntament haurien d’anar a la Tabacalera. Crec que la Tabacalera ha de ser un espai cultural. Les dependències municipals no han de sortir de l’artèria principal de la ciutat, Plaça Imperial Tarraco i Rambla Nova.

Parlant de la Tabacalera, no creu que és el moment de fer un cop de cap i rehabilitar i donar ús a aquest gran edifici?

L’espai Tabacalera ha de donar a aquella zona una altra vitalitat.

Ha de ser un espai cultural on han d’anar museus, universitats amb conveni amb la URV que, per cert, la universitat ha de portar el nom de Tarragona, hem de vendre marca.

No creu que Rovira i Virgili sigui adient? No, ha de portar el

nom de Tarragona.

M’estava explicant què hi vol per la Tabacalera… Sí, un lloc d’exposicions, museus, fins i tot algun conveni, com deia abans, d’una universitat amb la URV… Quina universitat? No ho puc dir ara.

Però és internacional? [riu] Seria un conveni per temes de cultura.

Al Banc d’Espanya vostès hi volen posar la Casa de la Festa.

La Casa de la Festa que tenim és obsoleta i ridícula per la dimensió de la cultura a Tarragona. Volem que estigui al Banc d’Espanya, que hi hagi tot el món cultural tarragoní i crear un pol d’atracció turística en aquest espai. Per nosaltres és clau que ressorgeixi l’activitat entre aquesta zona i el Mercat Central. Si s’acaben d’una vegada per totes les obres i situem la Casa de la Festa al Banc d’Espanya, podem fer que aquesta part de la ciutat sigui un pol d’atracció comercial i turística.

Parlant de comerç, el carrer de la Unió està en un procés de degradació constant. Què hi pensa fer? El projecte del Mercat Central demostra la ineptitud dels polítics que hem viscut a Tarragona. El que està passant és catastròfic. S’havia d’haver fet en tres anys i ja en van gairebé vuit, i tot això és culpa de la falta d’unió política perquè els que tenen diputats a Madrid o el seu partit hi governa, no han anat tots a una per aconseguir els diners per acabar l’obra. Si s’hagués fet en tres anys, hauria estat la millor inversió feta a Tarragona. Volem donar vida a la plaça Corsini, crear un espai atractiu que, juntament amb la Rambla Nova, crei un radi d’influència que arribi a carrers, com el de la Unió, com tu comentaves. De fet, ens plantegem fer les voreres més amples en aquest carrer perquè la gent hi pugui passejar.

Vostè treu pit dient que són un partit purament municipalista. Amb tot, en el moment que s’està vivint actualment a Catalunya, quina és la seva postura en el procés sobiranista? Nosaltres no som d’esquerres ni de dretes, som de Tarragona. Això costa una mica d’entendre al començament perquè la gent no hi està acostumada. Sembla que t’hagis de posicionar, però nosaltres no entrarem en aquest debat.

També han lamentat la situació de la Ciutat Residencial…

Sí, allò ha de ser un resort perquè arribin visitants a Tarragona i està completament aturat.

Això no depèn de l’ajuntament, sinó de la Generalitat. Sí. S’ha d’insistir. Nosaltres tenim un projecte per portar una escola d’estudis universitaris d’hostaleria i restauració allí: l’escola Ferran Adrià, que seria la primera d’aquest xef. Ah, i tenim un altre projecte molt potent: unir la Rambla amb el mar, amb una passarel·la.

Això ja està projectat. La nostra és millor.

I no tindrà un gran impacte visual. No. I ja posats, no seria millor que tots apostessin per soterrar les vies del tren? Això econòmicament és inviable. Passaran molts anys perquè es pugui fer.

Maig-Juny 2015

DAVID DEMARIA PRESENTA NOU DISC

OTRAS VIDAS DivenDres 29 De maig, 23h a la T*Space del caSino Venda anTicipada

15€

iva inCLÒs

Venda el maTeix dia

20€

iva inCLÒs

PROVENÇAL Del Divendres 22 al Diumenge 31 de maig

20€

clòs IVA IN

Rambla Vella, 2 - www.casino-tarragona.com - t. 977 789 000 Per entrar al Casino és imprescindible DNI, Permís de Conduir o Passaport. Només Passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea. Només majors de 18 anys.

ELECCIONS CIUTAT

«La CUP està fora de la connivència política que es viu a Tarragona» Laia Estrada Candidata de laCUP

És membre de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) des de l’estiu de 2012 però forma part de l’esquerra independentista de fa 8 anys. Llicenciada en Ciències Ambientals, actualment exerceix de professora en una unitat d’escolarització compartida on fa classes de secundària de matemàtiques i ciències naturals a alumnes que no poden seguir els estudis de secundària ordinària per problemes conductuals o absentisme. Estrada ha triat la Tabacalera perquè “representa el maltractament dels edificis de titularitat pública” a la ciutat.

VIU Tarragona | 36

Rafa Marrasé

Vostè ha triat la Tabacalera perquè diu que forma part d’un recull d’edificis públics abandonats de Tarragona. Què és Les grans runes de Tarragona? Sorgeix per iniciativa d’una proposta d’un company a qui el preocupa l’elevat nombre d’edificis en degradació i també l’endeutament de la ciutat per culpa d’alguns projectes com el pàrquing Jaume I o les obres del Mercat Central i, arran d’això, vam fer un catàleg que mostra la gestió que s’està fent d’una sèrie d’edificis de titularitat pública. Això mostra la desídia d’espais que poden tenir una gran utilitat. Un d’aquests edificis pot ser la Tabacalera o el Banc d’Espanya, per exemple.

Què ha de ser el Banc d’Espanya? Perquè cada candidat hi diu la seva… Un centre cívic. Al centre de la ciutat només n'hi ha un, a la Part Alta. Amb tot, això només és una idea. Creiem que la utilitat de cada edifici hauria d’estar vinculada a un procés participatiu, amb un seguiment de les obres i una fiscalització del pressupost del projecte.

En principi cada obra que decideix tirar endavant l’ajuntament segueix un concurs públic en què s’estipula el pressupost i el termini d’execució. Sí, el pàrquing Jaume I també, no? [somric] Havia de costar 4 milions i ja ha costat més de 45.

En què consistirien aquests processos participatius? Són els veïns qui han de decidir la utilitat de cada equipament del seu barri. Després hi poden haver altres usos adreçats no solament als ciutadans d’aquella zona. Hi ha d’haver molta informació sobre la realitat d’aquell edifici per poder decidir què s’hi ha de fer. Per exemple, al pàrquing Jaume I s’ha fet un procés participatiu sense conèixer que s’hi pot fer o no en funció

Maig-Juny 2015

Auténtico 4x4

para FANÁTICOS de la Vida

MOTOR BÓXER

APERTURA AUTOMÁTICA PORTÓN TRASERO

Subaru Forester

TRACCIÓN SYMMETRICAL AWD

SMART ENTRY & BOTÓN DE ARRANQUE

Desde 24.900€

X-MODE

CONTROL DINÁMICO DEL VEHÍCULO (VDC)

NAVEGADOR

CONTROL DESCENSO DE PENDIENTES

TECHO SOLAR PANORÁMICO

SISTEMA ARRANQUE EN CUESTA

902 10 00 22 www.subaru.es

MOTOR 23 S.A. C/ Caràbia 10, Urb. l’Albada. Tarragona. Tel. 977 553 453 Consumo: 5,6 - 6,6 L/100Km. Emisiones CO2:146 - 153 g/Km. P.V.P. recomendado en P. y B. para Forester 2.0 CVT Sport, Transporte, Impuestos, promoción y plan PIVE incluidos. Modelo visualizado: Forester 2.0TD Executive Plus.

ELECCIONS CIUTAT de les condicions que té. El procés participatiu s’ha de donar a conèixer a tothom i no només a les poc més de 200 persones que diu l’ajuntament que han participat. Quan el consistori vol difondre el programa de festes de qualsevol barri o de Santa Tecla fa la publicitat suficient, no?

Doncs això ha de ser igual.

que esgarraparan vots d’ERC? [riu] La gent que s’apropa a nosaltres està trencant els nostres esquemes. La diada de Sant Jordi la nostra paradeta va ser visitada per molta gent gran, més que joves, i ens esperonaven perquè continuéssim endavant.

Molta gent que votava ERC i ICV diu que ens donarà suport ara.

Això no alentiria molt la presa de decisions? Potser sí, però s’haurien d’anar perfeccionant aquests mètodes. Si no hi hagués problemes de corrupció, que evidencien que hi ha un problema, potser no faríem aquest tipus de propostes. En una ciutat com Còrdova hi ha processos participatius en la confecció del pressupost fins i tot.

Vostè va dir, tot defensant un pla social d’habitatge, que a Tarragona hi havia entre 15.000 i 18.000 pisos buits.

Això és moltíssim, no? Sí, i no ho diem nosaltres, sinó que ho diu el Pla Local de l’Habitatge que al principi no sabíem que existís.

Vostès són un partit d’extrema esquerra i independentista, creu que una ciutat com Tarragona els donarà suport? Partim de la base que hem fet molta feina els últims anys. Hem fet oposició sense tenir representació a l’ajuntament, fent mocions que ningú ens ha agafat, fent preguntes que molt sovint no ens han respost, hem presentat denúncies de casos de corrupció que cap partit polític s’ha atrevit a fer i moltes altres coses. Gràcies a això molta gent s’adreça a nosaltres per aportar-nos informació perquè confien que la CUP pot denunciar algunes situacions perquè està fora de la connivència política que es viu a Tarragona. A les eleccions de 2011 vam treure uns 1.000 vots i a les de la Generalitat, uns 1.800.

Tot això, juntament amb la bona feina que els nostres companys fan al Parlament de Catalunya ens fa pensar que podem continuar creixent.

El procés independentista els pot ajudar a l’hora de tenir més vots? El procés és clau, com també ho és el moment d’excepció social i econòmic que estem vivint.

Quina mena de simpatitzants s’apropen a la CUP ara? Creu

VIU Tarragona | 38

I a qui pertanyen aquests pisos? No ho posa.

I què plantegen fer amb ells vostès? Els que siguin de bancs i grans propietaris han de formar part d’un gran pla de lloguer social. La llei catalana de 2007 ja diu que s’ha de negociar amb aquests propietaris perquè posin aquests pisos en el mercat, o sigui que no ens estem inventant res.

Jocs Mediterranis: «Nosaltres apostem per no fer-los» Vostè també destacava en una altra intervenció que la ciutat estava dividida entre el centre i zona de llevant i els barris de ponent i Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador. Què proposa per cohesionar la ciutat? S’ha de facilitar la mobilitat i per això l’Empresa Municipal de Transport (EMT) s’ha de plantejar com un servei i no com una empresa que es miri si té dèficit o no. Els desplaçaments s’han de poder fer tots a peu o en bicicleta i que els autobusos arribin als polígons. La cultura és un altre element cohesionador. Als barris hi ha els centres cívics mentre que al centre de la ciutat hi ha els teatres. Per què no es pot

posar un teatre als barris?

cions sinó que ho impedeixin.

Vostès volen “municipalitzar” alguns serveis que avui fan empreses privades, com els de la brossa. Rescindirien els contractes immediatament, amb la despesa que això podria suposar a l’hora d’indemnitzar el concessionari, o esperarien al final de la concessió? Això s’hauria d’estudiar i veure en quines condicions es va efectuar la pròrroga que es va fer el 2010 i que doblava la dotació pressupostària dels anys anteriors. De fet ho vam denunciar i la fiscalia va arxivar el cas. Ens sembla insultant que una de les partides pressupostàries més gran es dediqui a aquesta empresa per la recollida de la brossa perquè la qualitat del servei no és l’adequada.

Per què creu que passa això? És obvi. Hi ha una certa dependència de les multinacionals que, a part d’oferir molts llocs de treball, també fan grans aportacions econòmiques a molts projectes de la ciutat com les festes majors. També hi ha molts mitjans de comunicació que reben aportacions d’aquestes empreses. De fet, tot sigui dit de pas, Cel Net va denunciar pressions de Repsol arran de l’estudi.

Va esmentar un estudi encarregat per la plataforma Cel Net en el qual s’analitzava la qualitat de l’aire al Polígon Nord.

Aleshores, vostè va lamentar que no s’hagués fet al Polígon Sud i va afirmar que l’ajuntament de Tarragona s’havia oposat a fer aquest estudi.

Considera que han de ser les administracions qui encarreguin aquests estudis i no un grup de ciutadans? Si, completament. És molt trist que hagi de ser la societat civil qui faci això en lloc d’una sèrie de senyores i senyors que han estat escollits per la ciutadania per representar els interessos de tota la població i la qualitat de l’aire hauria de ser una de les prioritats. Però encara és més trist que no només no ho facin les administra-

Aleshores, segons vostè, s’hauria de prescindir d’aquesta indústria? El que demana Cel Net és que es controlin les emissions i que s’equipari a la legislació europea. La indústria química no pot desaparèixer d’un dia per l’altre, això seria demagògia.

Hauria d’haver-hi, això sí, una reestructuració del teixit industrial de la ciutat i decidir quines indústries volem i quines no en relació amb com hipotequem la societat en relació a la salut mediambiental i les persones.

La gran aposta de l’alcalde Ballesteros són els Jocs Mediterranis. Falten dos anys i no sembla que s’hagi fet res d'infraestructures i equipaments.

Quina és la seva posició envers aquests Jocs? Hi estem en contra. Hi ha altres prioritats.

On ha d’anar l’anella olímpica hi ha l’escola Ponent amb barracons. Es vol fer uns Jocs en l'àmbit internacional i hi ha centres educatius sense vestidors per fer esport. Tot ens recorda molt Barcelona World. Nosaltres apostem per no fer-los.

Maig-Juny 2015

anys

Estiu 2015

5-201

5

1

99

Aconsegueix un somriure ideal!

Ja arriba l’estiu i volem que el rebis amb un somriure blanc, sa i aliniat.

Segons la Dra. Curull “cada persona té el seu somriure ideal” i vol ajudar-te a aconseguir-lo per mitjà de diverses tècniques: • Anàlisi Digital del Somriure (DSD per les seves sigles en anglès). Es tracta d’una tècnica que permet dissenyar el somriure ideal considerant les característiques facials i gestos d’expressió de cada pacient. El pacient obté una simulació exacta del resultat final prèvia al tractament estètic.

• Blanquejament dental: com a referent en estètica dental, Clínica Curull recomana recuperar el blanc natural polint les dents, després d’una higiene bucal, amb una pasta dental específica i aplicant gels blanquejadors que alliberen oxigen.

• Caretes de porcellana o composite: milloren la posició, el color i la forma de les peces dentals amb un mínim desgast de la dent. Recomanat per a dents fosques, desgastades i amb taques.

• Ortodòncia invisible: gràcies a la tècnica Invisalign, Clínica Curull permet als seus pacients adults corregir malformacions dentals sense els habituals aparells metàl·lics. Es tracta d’uns aliniadors exclusius, pràcticament invisibles, que a més d’estètics son pràctics, ja que es poden treure per a la seva higiene dental diària.

Dra. Conchita Curull Clínica Curull Col. 2236 • Primera membre acceptada de la província de Tarragona a l’Acadèmia Americana d’Odontologia Estètica (AACD).

• Delegada de la Sociedad Española de Periodoncia y Oseointegración (SEPA) a la província de Tarragona.

• Vicepresidenta del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya. Delegació Provincial de Tarragona.

Rambla Nova 114 baixos • 43001 Tarragona • Tel. 977 241 380 • www.clinicacurull.com

RACONS CIUTAT

R A C O N S

D E

T A R R A G O N A

Punt de trobada R.M.

Són les vuit del vespre i no hi cap ni una agulla. Trobar la meva colla no serà fàcil enmig d’una gentada que s’espera dempeus perquè les escales estan plenes. Grups d’amics rient, gent desconcertada que busca cares conegudes, altres que saluden algú per l’esquena però que s’adonen que s’han equivocat… Tota una aventura. Així era un cap de setmana qualsevol al mig de la Rambla Nova, un vespre de divendres o dissabte abans d’anar a sopar.

Els amics de totes les edats utilitzaven l’edifici d’Hisenda com a referència per trobar-se

VIU Tarragona | 40

i, a partir d’aleshores, anar a fer un beure o fer un mos. En un moment de la història en què no hi havia mòbils o, si més no, només hi havia SMS i a preu de foc, el més còmode era quedar en un punt en concret a una hora. “On quedem?

A les 7 a Hisenda”. I tothom ho feia. De fet, en dies festius o previs a les festes nadalenques

-sopars d’empresa- , la gentada arribava fins l’estàtua dels Despullats i l’edifici dels sindicats. Semblava, gairebé, una petita manifestació.

Ha estat, i encara és -tot i que la irrupció del telèfon intel·ligent que permet estar permanentment informat li ha restat

protagonisme- una part important de la història recent del tarragonisme tot i que no surt en cap guia oficial o oficiosa.

Tan tarragoní com anar a tocar ferro o beure Chartreuse per Santa Tecla. De fet, tothom hi ha estat alguna vegada, i no només per anar a pagar impostos.

Secció oberta al lector Les escales d’Hisenda, un lloc històric per quedar i no només per anar a pagar impostos

Aquesta és una secció on el protagonista és el nostre lector, més ben dit, la seva mirada. Feu-nos arribar imatges dels vostres racons preferits de la ciutat. D’aquells que per a vosaltres tenen una significació o encant especial o, simplement, us tenen captivats per la seva bellesa o estètica. Us agrairíem que ens féssiu arribar les vostres fotografies a: redaccio@viutarragona.cat i les acompanyéssiu del vostre nom. (Tingueu en compte que les fotografies han de tenir un mínim de resolució per tal que puguin ser publicades. L’ideal seria que la imatge oberta ocupi a partir de 5MB. )

Mig-Juny 2015

CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Projecció internacional Joan Negrié, actor, viu el millor moment de la seva carrera amb l’estrena de tres pel·lícules aquest any i amb papers en obres a l’estranger. Director del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), aspira a convertir-lo en una cita anual referent de l’art dramàtic contemporani

Rafa Marrasé

Hi ha una cosa que em fascina de Joan Negrié: la seva energia. Tot i ser un home ocupat des que el conec, immers en mil i un projectes, mai sembla cansat, sempre desprenent activitat, predisposat, elèctric. Com si el dia no tingués prou hores per a ell, com si no hi hagués demà. “Els actors sempre hem de ser a la roda, no podem fer vacances”, em deia sovint mentre el telèfon no parava de sonar.

VIU Tarragona | 42

Res no ha canviat ara que l’he tornat a veure anys després. El telèfon va sonant, de projectes en té molts, però el fruit de tant treball i tanta activitat està sortint a la llum com una explosió enlluernadora que l’ha catapultat definitivament com a actor teatral i, ara també, cinematogràfic. Tot això en un any en què torna el FITT, un festival que va concebre ell i del qual n’és el director i màxim responsable de la seva programació i que enguany compleix la seva tercera edi-

ció després de començar el 2011. És bianual. “El 2009 vaig visitar per primera vegada el festival de teatre d’Avinyó, un fet que em fa, fins a cert punt una certa vergonya, per haver trigat tant a anar-hi [somriu].

Allí vaig veure claríssim que Tarragona havia de tenir un festival com aquell. Avinyó, com Tarragona, és una ciutat emmurallada, i tenen moltes coses en comú, sense anar més lluny, són ciutats agermanades”, recorda. D’aquesta manera es va gestar el FITT.

Negrié va anar a l’ajuntament, on va rebre el suport de la regidora Carme Crespo i el 2011 es va donar el tret de sortida amb 4 companyies que van actuar durant 4 dies a la ciutat. “Enguany seran 5 o 6 dies -es farà la tercera setmana de juny- però el meu objectiu seria que, en un futur, el FITT tingués una durada de 15 dies, fos anual i que servís per involucrar a tota la ciutat, fent que els tarragonins hi participessin”, diu mentre explica que la idea del festival que té al cap

Maig-Juny 2015

REPORTATGE CULTURA és el d’un munt d’espectacles simultanis en diferents espais a la vegada, que la gent es trobi, tot passejant, una companyia representant una obra però també, assajant-la. Amerar Tarragona de teatre contemporani, que és l’estil del FITT. “Volem portar el talent de fora a Tarragona i promocionar, d’aquesta manera el teatre contemporani”, explica mentre afirma que la Sala Trono, al capdavant de la qual també es troba ell, ha estat cabdal per crear aquesta cultura de teatre. “Molta gent ens ha comentat que ja era hora que a Tarragona hi hagués una proposta diferent”, diu. Amb tot, Joan Negrié és conseqüent. Sap què pot interessar i què no a una ciutat com la nostra. “S’ha de saber quin tipus de públic tens per saber triar els espectacles que vols”.

«Molta gent ens ha comentat que ja era hora que a Tarragona hi hagués una proposta diferent»

Segons Negrié, el FITT deixa empremta sobre els espectadors i molts d’ells recorden espectacles fets en altres edicions, fins i tot la primera, fa quatre anys, demanant que es tornin a fer. “Hi havia una obra d’una companyia italiana que va agradar molt i que sempre me la demanen. A Tarragona tenim un públic molt entès i que sap valorar allò que portem”.

En aquest sentit, el director del festival assegura que arrisca molt a l’hora de decidir quines obres han de formar part de cada edició, tenint, a més el handicap de no comptar amb un pressupost molt elevat, fent que Negrié hagi d’esprémer una altra de les seves grans virtuts: la capacitat de convicció.

VIU Tarragona | 43

REPORTATGE CULTURA “Paloma [Arza] fa de contrapès a l’hora de triar les obres, ella és d’una gran ajuda perquè, de vegades, em passo de frenada”, explica tot rient mentre assegura que molts actors i gent de la “professió” de Barcelona es desplaça a Tarragona per veure les diferents propostes que ofereix el FITT. “El tret característic d’aquest festival és poder veure teatre contemporani dins de llocs emblemàtics de la ciutat”.

Triomfant a Itàlia Aquest està sent un any especial per a Joan Negrié, i no només perquè arriba la tercera edició del FITT, sinó perquè en l'àmbit professional, com a actor, el recordarà per sempre. Tot just fa poc que acaba d’arribar d’Itàlia -en el moment de fer aquest reportatge li faltaven pocs dies per tornar a marxar- on ha tingut un paper

VIU Tarragona | 44

destacadíssim en una obra que, precisament, va colpir els espectadors tarragonins en la primera edició del FITT, el 2011.

Va ser aleshores quan va conèixer la companyia que finalment li ha obert les portes d’Itàlia, on ha triomfat amb l’obra Dignità autonome di prostituzione.

Aquest espectacle és una crítica al sistema cultural italià, on es presenten els actors com a prostitutes en haver de treballar per quatre duros. Negrié representava el mestre de cerimònies d’un enorme bordell. Els espectadors havien de triar amb quin dels actors caracteritzats com a prostitutes volien anar. Aquests, feien, en sales annexes del teatre, o fins i tot, en negocis -bars, botigues- del carrer, el seu monòleg. El de Negrié durava 25 minuts, i en feia 4 per sessió. “En ser el mestre de cerimònies de l’obra, tothom volia venir amb

mi. Eren més de 100 persones moltes vegades i necessitàvem la sala petita del teatre mentre la resta dels actors feien les seves actuacions en camerinos”, explica. A Nàpols, en un teatre preciós, les entrades sempre s’esgotaven i s’ha de tenir en compte que és una sala on hi caben 800 espectadors. També ha actuat a Torí i Lecce.

«Un cop vaig sortir del Col·legi de Teatre de Barcelona, el 1999 no he parat mai de treballar» "La gent podia fer allò que volgués. No vam prohibir res. Si volien gravar amb el mòbil, podien fer-ho”. Fins a 32 actors en aquell espectacle i Negrié era

l’únic no italià de tots. “Quan acompanyava la gent a la sala on feia el meu monòleg i deia que era de Barcelona, no em creien”, diu en relació al domini de la llengua italiana. Ell assegura que parla tan bé l’italià perquè té una germana que viu a Itàlia de fa molts anys, un argument que molta gent considera, per dir-ho d’una manera suau, poc consistent. “(riu) És veritat que no pot ser només per això. La veritat és que sempre m’ha agradat parlar idiomes i suposo que això ajuda”. I deu ajudar molt perquè l’obra és totalment en italià i, en un format com el que presentaven, s’havia d’improvisar molt. “El meu paper explicava una història molt dura i molta gent sortia plorant. És un gran espectacle”.

El 2016 l’esperen per fer un altre espectacle a Itàlia i l’any

Maig-Juny 2015

OFERTA FORMATIVA DE POSTGRAU 2015 - 2016

PREINSCRIPCIÓ OBERTA més

de

 e es d bequ e r s t màs

DESENVOLUPA EL TEU TALENT www.urv.cat/masters

REPORTATGE CULTURA passat també va ser a l’Argentina amb La marató de Nova York, una obra que es va poder veure a la Sala Trono i a Barcelona, també.

Qui li havia de dir a ell quan, sent només un adolescent que estudiava a l’Institut Martí i Franqués, va decidir fer una assignatura de teatre perquè una professora li va recomanar per vèncer la timidesa. Enrere quedaven els Pastorets que anualment feia al seu poble natal, la Riera de Gaià, i s’obrien les portes, sense saber-ho, d’una prolífica i contínua carrera professional. "Un cop vaig sortir del Col·legi de Teatre de Barcelona, el 1999 no he parat mai de treballar”, diu mentre admet que la millor escola per a un actor és pujar a l’escenari i fixar-se com treballen els actors més veterans. “S’aprèn actuant. He après més dels meus companys que no anant a les classes”.

Durant aquest 2015, s’estrenaran tres pel·lícules on ha participat, una d’elles amb un paper destacat: Cerca de tu casa

Negrié es troba en un moment dolç i ja té confirmat un paper important pel febrer de 2016 a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Abans, i durant aquest 2015, s’estrenaran tres pel·lícules on ha participat, una d’elles amb un paper destacat: Cerca de tu casa. Aquesta és una pel·lícula dirigida per Eduard Cortés i amb la participació de Silvia Pérez Cruz -debuta en el cinema i que ha fet les cançons del film també-, Lluís Homar i Adriana Ozores, entre d'altres i que explica la història dels desnonaments. Negrié fa el paper d’un advocat. La pel·lícula es preveu que s’estreni a la tardor.

Els altres dos films en què ha participat, tot i que amb papers molt més petits, són Barcelona 1714 i Sonata per a un violoncel.

“Ha estat un any de molta feina però també molt maco”, diu al mateix temps que confirma que també està preparant un espectacle que es podrà veure a la Sala Trono i la sala Muntaner de Barcelona.

VIU Tarragona | 46

Maig-Juny 2015

SIEMPRE MEJOR

Nou Toyota Aygo amb aquest equipament

SISTEMA MULTIMÈDIA X-TOUCH 7”

BLUETOOTH® I PORT USB

LLANTES D’ALIATGE 15”

CÀMERA POSTERIOR

LIMITADOR DE VELOCITAT

TAPISSERIA DE CUIR

I MOLT MÉS

La diversió continua a toyota.es/aygo Nou Toyota Aygo 70 x-cite 5p. Consum mitjà (l/100 km): 4,1. Emissions CO2 (g/km): 95.

TOYOTA AUTOFORUM

www.autoforum.toyota.es C/ De la Carabia, 5-7. Urb. Albada 43006 - Tarragona 977 252 509

Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 2 43500 - Tortosa 977 446 105

Ctra. Alcolea del Pinar, 136 43206 - Reus 977 326 487

Ctra. Pla Santa Maria, 174 43800 - Valls 977 604 996

RECREACIÓ HISTÒRICA CULTURA

Retorn a la normalitat

Després de l’edició de 2014, dedicada a la figura de l’emperador Octavi August, Tarraco Viva recupera el format clàssic i ofereix uns 400 actes

Redacció

Tarragona torna a viatjar 2.000 anys enrere en la seva història.

El festival Tarraco Viva vesteix la ciutat amb togues i túniques en una recreació que es pretén que sigui, com cada any, el més fidel possible a l’antiguitat.

Així, Tarraco Viva ha començat la present edició el 4 de maig i acabarà el 17 d’aquest mes en el qual s’hauran fet 400 actes, molts menys que en l’edició de 2014, que va ser especial perquè es van commemorar els 2.000 anys de la mort d’Octavi August, primer emperador de la història de Roma i que va tenir una relació molt estreta amb Tarraco, doncs hi va viure entre els anys 27 i 25 a.C. Això vol dir que Tarraco va ser la capital de l’Imperi Romà de facto durant aquells

VIU Tarragona | 48

anys. Va ser August qui convertí la ciutat en el que va ser, una capital important dins l’Imperi.

L’edició de 2014 va atreure un total de 123.000 visitants La 17a edició de Tarraco Viva, la d’enguany, tindrà la meitat dels actes que va oferir el 2014, que van sumar un total de 800 amb la construcció d’una rèplica de l’Ara Pacis a mida real i una figura de l’August de Prima Porta que es va pintar amb els colors que es creuen que eren els originals. “Farem una reflexió final de la figura d’August però no es tractarà d’un monogràfic com en l’edició passada”, va dir el director del festival, Magí Serit-

jol, en la seva presentació. Així, una de les principals novetats d’aquest any és la d’introducció de diàlegs que serviran per explicar la història. S’han creat quatre situacions diferents, com el debat entre un veterà i un recluta de l’exèrcit, o una discussió entre prostitutes de l’època.

La cloenda del festival es convertirà en un debat sobre el llegat de l’emperador August, a càrrec d’especialistes com el

catedràtic d’Història Antiga de la URV, Joaquín Ruiz de Arbulo o el doctor en Filologia Clàssica, Joan Gómez.

L’edició de 2014 va atreure un total de 123.000 visitants amb un impacte, segons la regidora de Cultura, Begoña Floria, de tres milions d’euros en deu dies.

El pressupost per l’edició d’enguany és de 340.000 euros i cal destacar que la Generalitat ha fet una aportació de 25.000 €.

Maig-Juny 2015

Distribuïdor oficial de

EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

REUS Pl.del Nen de les Oques, 8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 159 31 37 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

CONTES CULTURA

Mètode arqueològic per escriure contes Núria Ibáñez, membre de l’Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES), triomfa amb la seva col·lecció de contes sobre el Montsià, dels quals n’ha venut més de 2.000 exemplars

cara en faltin 8 volums més, que completarien les 12 poblacions del Montsià. A les Terres de l’Ebre aquesta col·lecció ha tingut molt ressó i fins i tot Arturo Gaya, membre del grup musical Quico, el Cèlio i el Mut de Ferreries, li va compondre uns versos per fer una jota ebrenca, anomenada la Jota

de Bàrbara i Jaume. Algun dels ajuntaments de les poblacions que ja tenen el seu conte, ha decidit repartir-los entre els alumnes de l’escola com a llibre didàctic, també.

Foto: Sílvia Montserrat

Rafa Marrasé

El Montsià de Bàrbara i Jaume s’ha convertit en una col·lecció literària referent a les Terres de l’Ebre. Amb poc més de 6 mesos de vida, aquesta sèrie de contes que retraten mitjançant les històries d’un parell de jovenets les diferents poblacions del Montsià, ja compta amb quatre volums i n’hi ha dos més al forn en una col·lecció que es pretén que pugui arribar a cobrir totes les poblacions d’aquesta comarca de les Terres de l’Ebre. “Els cinc objectius dels contes són l’enriquiment lingüístic, la promoció dels diferents pobles mitjançant el dibuix i la fotografia, incentivar la lectura en nens dels 8 als 12 anys, fer que els nens valorin la riquesa cultural dels seus po-

VIU Tarragona | 50

bles i que la col·lecció tingui un valor pedagògic”, explica Núria Ibáñez, arqueòloga de l’IPHES que un bon dia, quan va fer 40 anys, es va adonar que la infantesa dels seus fills no tenia res a veure amb la seva. “Quan era petita em passava tot el dia amb bicicleta amb els meus amics i els meus fills viuen en una ciutat”, afirma. Ibáñez, que va néixer a Sant Carles de la Ràpita però fa més de 20 anys que viu a Tarragona, ha escrit els contes utilitzant la parla pròpia del Montsià, un fet que considera cabdal perquè “la nostra manera de parlar és un tret que caracteritza a la gent de la comarca i fa que ens sentim orgullosos”. Així, al final de cada conte hi ha un petit vocabulari per ajudar a la comprensió de la història.

De moment, Ibáñez n’ha escrit quatre: Un tresor dins la muntanya (Ulldecona), Un Sant Jordi especial (Sant Carles de la Ràpita), Descobrim l’or de la Plana (Santa Bàrbara) i Entre la serra i la mar (Alcanar). Els protagonistes, Bàrbara i Jaume, estan inspirats en els fills d’Ibàñez, que assegura que abans d’escriure els contes fa un treball d’investigació. “Sempre dic que utilitzo un mètode arqueològic: treball de camp, documentació, investigació i publicació”. Així, ella i la seva família es desplacen a cada poble per conèixer i reviure els racons que es volen explicar i escoltar les tradicions de cada població. Dels quatre volums publicats per Onada Edicions se n’han venut més de 2.000 exemplars i s’espera que en-

Els protagonistes, Bàrbara i Jaume, estan inspirats en els fills d’Ibàñez A banda de la història de cada conte cal destacar l’aspecte visual, que combina fotografies de cada racó de les poblacions amb dibuixos. “Sempre havia escrit, tot i que mai havia publicat res. Estic molt contenta de la rebuda que han tingut els contes, em fa molt feliç que agradin tant, i no només als nens, sinó que també hi ha molta gent gran que els compra perquè li recorda la seva infantesa”, explica.

Ibáñez no tan sols ha fet promoció dels seus llibres al Montsià, també a Tarragona.

Per Sant Jordi va estar signant llibres a la Rambla Nova i els dies 5, 6 i 7 de juny serà present al Minipop amb la seva col·lecció.

Maig-Juny 2015

FORMACIÓ CULTURA

La Diputació de Tarragona convoca una nova edició dels Premis Emprèn Els guardons, dotats amb 35.000 euros, estan destinats a impulsar i promoure projectes empresarials al territori. Les sol·licituds per optar-hi es poden presentar fins al 29 de maig

VIU Tarragona

La Diputació de Tarragona, a través de l'Àrea de Recursos Humans, Ocupació i Promoció Econòmica, ha convocat una nova edició dels Premis Emprèn. El concurs pretén fomentar i premiar la cultura emprenedora i l’autoocupació com a instruments de dinamització econòmica al Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Les sol·licituds per optar a aquests premis es poden presentar fins al proper 29 de maig (www.dipta.cat/premisempren).

Els premis distingiran nou projectes empresarials, empreses consolidades o en vies de recuperació. Seguint el model d'edicions anteriors, el certamen compta amb una dotació total de 35.000 euros distribuïts en set categories: Emprèn en femení, Emprèn jove, Emprèn al món rural, Emprèn socialment,

Maig Juny 2015

Emprèn i sorprèn, Emprèn i consolida i Reemprèn.

La formació i l'assessorament, valor afegit dels Premis Emprèn La formació és una peça clau de la Diputació en el suport a les persones emprenedores. En aquest sentit, amb motiu de la convocatòria dels Premis Emprèn, la Diputació de Tarragona, impulsa una sèrie de sessions informatives arreu del territori destinades a explicar les bases dels premis.

A la vegada, i en col·laboració amb els agents de promoció econòmica de la demarcació, s’impartiran un seguit de jornades de formació amb l’objectiu de millorar les competències dels participants: “La gestió eficaç del temps”, “Community Management per a persones emprenedores” i “Competències personals i emprenedores” són els tres paquets de

continguts que es treballaran en aquesta edició. Aquestes sessions, de caràcter gratuït, estan destinades a agents clau, a persones emprenedores i a empreses consolidades de la demarcació.

ta.cat, sessions de networking, entre d’altres. A més, com a novetat d'enguany s'ha impulsat el programa "Acompanyament als mercats exteriors" per a participants al certamen.

Aposta per l'emprenedoria

La formació és una peça clau de la Diputació en el suport a les persones emprenedores Complementàriament a aquesta acció, la institució acompanya els projectes en tots els moments del seu procés evolutiu, la posada en marxa, desenvolupament i consolidació del projecte empresarial: s’ofereixen assessoraments en l’elaboració del pla d’empresa, accions específiques per a la consolidació i les segones oportunitats, accés al finançament amb l’organització anual del Fòrum d’inversió dip-

Fa temps que la Diputació de Tarragona aposta per l'emprenedoria. El mes de febrer del 2006 va tenir lloc el primer lliurament dels premis "Emprèn en femení", que durant 7 anys van comptar amb un total de 250 projectes empresarials i amb més de 350 persones participants. L'any 2013 la Diputació va convocar la primera edició dels Premis Emprèn, tot ampliant el ventall de participants, amb l'objectiu de fomentar encara més l'esperit i la cultura emprenedora al territori. En les dues edicions anteriors, va comptar amb la participació de 372 persones amb més de 200 projectes empresarials.

VIU Tarragona | 51

FOTOGRAFIA CULTURA

Els records dels tarragonins

El recull de fotografies de la saga Chinchilla, Una història de Tarragona en imatges, es va convertir en un dels tres llibres en català més venuts durant la diada Sant Jordi a la ciutat, una obra imprescindible per entendre els últims cent anys del municipi Rafa Marrasé

Les millors imatges de l’avi, el pare i el fill de la saga Chinchilla conformen un volum imprescindible per a qualsevol tarragoní que vulgui entendre i, sobretot, veure com es va anar transformant Tarragona en l’últim segle. De fet, l’expectació per aquesta obra (Una història

de Tarragona en imatges) va ser tan gran que la sala d’actes de l’ajuntament de Tarragona es va quedar petita el dia de la presentació del llibre, que es va fer el 5 de març d’enguany.

En la passada diada de Sant Jordi, va ser un dels tres més venuts en català a Tarragona “Mai no havia vist el saló d’actes tan ple com aquell dia, més de 300 persones, va ser tot un orgull per a mi”, diu Ramón Segú.

El llibre, editat per Arola Editors, compta amb més de 180 imatges i els textos d’escriptors, historiadors, urbanistes, arquitectes, professors i periodistes entre molts d’altres, que ajuden a comprendre millor les fotogra-

VIU Tarragona | 52

fies que s’hi mostren, destacant la transformació urbana de la ciutat. “La idea va sorgir perquè el Diari de Tarragona publicava una foto cada diumenge amb un article. Vam creure que seria bona idea fer un llibre on poder veure totes aquestes fotos i textos. És un llibre que molta gent m’havia demanat per tenir ‘les fotos de Chinchilla a casa’”, diu.

Pel fotògraf, el llibre mostra una dècada important per a la ciutat, com va ser la dels anys 70 del segle XX, una “època de transformació” i, sobretot, el fet de poder comprovar, mitjançant fotos antigues i més modernes, com ha canviat Tarragona en gairebé cent anys. Veure les fotografies de llocs tan emblemàtics com el Passeig de les Palmeres, la platja de l’Arrabassada, la Plaça Imperial Tarraco o la Capçalera del Circ Romà, són un document de primer nivell per saber una mica més de la ciutat.

El llibre va tenir molt bona acollida des de l’inici i, de fet, en la passada diada de Sant Jordi, va ser un dels tres més venuts en català a Tarragona, una dada que demostra l’interès dels tarragonins en la seva història.

Maig-Juny 2015

MBINTERIORS

CUINES PERSONALITZADES · PORTES D’INTERIOR · ARMARIS A MIDA · VESTIDORS · PARQUETS · REFORMES INTEGRALS · ASSESSORAMENT DECORATIU A MBINTERIORS desenvolupem projectes personalitzats, creant espais a la mesura de l’estil de vida i les necessitats de cada client. Traduïnt-les en ambients acollidors. Uns projectes que fem realitat treballant amb productes de qualitat, disseny i innovació i amb les marques de major prestigi del mercat.

MBINTERIORS · C/ Mossèn Ritort i Faus, 4 bis · 43002 Tarragona Mòbil: 695 663 703 · Telèfon: 977 240 384 · mail: info@mbinteriorisme.com

www.mbinteriorisme.com

LITERATURA CULTURA

La ciutat a través d’una ruta literària Raquel Estrada. Periodista cultural i poeta

Seria interessant saber quants lectors del VIU Tarragona participen en qualsevol activitat literària (relacionada amb poesia, narrativa, teatre i els seus autors) de les que s’organitzen a la ciutat. Confiant en la transversalitat d’aquesta publicació, podem creure que n’hi ha que fan un cop d’ull a un article com aquest perquè tenen un mínim d’interès en el llibre o algun dels protagonistes que hi apareixen.

Però no podem negar que, sovint, els que parlem sobre literatura o organitzem qualsevol activitat relacionada, voldríem anar més enllà dels quatre apassionats de les lletres, perquè estem convençuts dels beneficis del consum literari, i també perquè creiem que el “producte” al qual fem referència transcendeix les seves parets de lletres per acabar sent un clar representant del lloc i de l’època en què ha estat elaborat.

Les rutes literàries estableixen i senyalen en un mapa la vinculació de l’autor amb el poble en un viacrucis que també servirà per fer participar de la literatura en directe els que hi van. A partir d’un potencial cultural que s’ha fet evident,

VIU Tarragona | 54

es va elaborar la ruta literària Magí Sunyer, professor de la URV en actiu i escriptor que ha publicat poesia, novel·la i assaig. Marina Gea Peris, Sandra Martínez Navarro i Oriol Teixell Puig, que han cursat un màster d’especialitat en llengua i literatura catalanes a la Universitat de València, han tirat endavant aquest projecte dirigit, en principi, a l’alumnat de primer de batxillerat i que pretén donar a conèixer l’obra poètica d’un autor viu amb el qual podrien interactuar, encara que no es trobi en el cànon literari. En la proposta d’activitats que presenta el dossier de presentació de la ruta, al web rutamagisunyer.wordpress. com, hi ha propostes de cara a enfortir la intervenció a classe

de tots els alumnes i l’oralitat, a més de fer-los treballar en comú el gènere poètic.

El treball d’aquests alumnes també reivindica la proximitat a l’hora de presentar autors de referència a les aules El treball d’aquests alumnes també reivindica la proximitat a l’hora de presentar autors de referència a les aules. Els tres joves semblen haver palpat un menysteniment cap als escriptors locals, una definició, la de “local”, que si ve a dir que l’abast del coneixement sobre

la seva obra és reduit, no delimita pas la seva qualitat.

Les rutes que s’organitzen arreu dels Països Catalans, que també poden arribar a ser un atractiu turístic per a pobles i ciutats, estan detallades al web Espais Escrits, on també hi ha les nombroses que el mateix Magí Sunyer ha elaborat per Tarragona, dels escriptors Pin i Soler, Maria Aurèlia Capmany, Artur Bladé, Josep Anton Baixeras i Olga Xirinacs, com detalla Xavier Filella en un article titulat “Geografies literàries”, publicat a reusdigital.cat. Ara la ruta Magí Sunyer s’hi afegeix i pot ser una manera de contactar directament amb un autor de referència i entendre com viu la ciutat.

Maig-Juny 2015

centre infantil de suport familiar Servei de guarda infantil amb amplis horaris (de 4 mesos a 8 anys) *

Servei de recollida escolar * Casals de Nadal / Setmana Santa / Estiu

c/ MaciĂ Mallol i Bosch, 2-4 | Tel. 647 323 964 | Tarragona c/ Llevant, 6 baixos | Tel. 977 787 494 | Vila-seca

EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

«Calculem un creixement del 10% per enguany»

Entrevista a Ana Ibars, directora general d’AG Planning

Van començar sent dues noies que, amb molta il·lusió, volien tirar endavant una empresa que oferís hostesses. Així va néixer AG Planning fa 12 anys a Torredembarra i ara, establerta a Tarragona, està a punt d’obrir una nova seu al bell mig de la Rambla Nova, en un edifici del segle XIX VIU Tarragona | 56

Maig-Juny 2015

Rafa Marrasé

L’empresa, dirigida per Ibars i Juan Manuel González, està especialitzada en tota mena d’esdeveniments, des de casaments a convencions, tot. Sembla que fan les coses bé perquè, en els últims deu anys i malgrat la crisi, han multiplicat per 15 la seva facturació.

Com va començar AG Planning? Sent una empresa d’esdeveniments molt petita, amb només dues sòcies i hem anat evolucionant a mesura que captàvem clients i espais. Primer teníem la seu a Torredembarra però ja fa alguns anys que som a Tarragona. La majoria dels nostres clients eren d’aquí i per això ens vam traslladar.

«El secret de l’èxit és molta il·lusió, molta constància i molt treball» Ara són tot un referent. Al principi, com t’he dit, érem dues persones i ara en som unes 15 o 20 durant tot l’any en plantilla. A això s’ha de sumar la gent que contractem quan tenim esdeveniments. Hem arribat a contractar més de 200 persones en un sol dia per donar el servei necessari durant un acte amb més de 2.000 assistents.

En tots aquests anys, quin ha estat el seu creixement? Els anys 2004 i 2005 facturàvem poc més de 200.000 euros.

L’any passat ja vam arribar als 3 milions d’euros i la previsió pel 2015 és de 3,3 milions.

Déu n’hi do. Sí, de l’any passat a aquest calculem, doncs, un creixement del 10%.

Com ho fan per créixer tant tot i el període tan gran de crisi que hi ha hagut? Allò que et situa en primera línia és la gestió integral. Tu vens a AG Plan-

ning i trobes tot el que necessites pel teu esdeveniment. El secret de l’èxit és molta il·lusió, molta constància i molt treball.

Hi ha molta gent que també posa molta il·lusió en allò que fa però no obté resultats…

Sí, és veritat. Potser nosaltres també hem tingut un punt de sort (riu). Hi ha un moment cabdal a AG Planning i és quan aconseguim la gestió del castell de Tamarit.

Per què és tan important això? No és el mateix que tu puguis disposar de la gestió d’un lloc com aquell unes certes dates a l’any a fer-ho al cent per cent. Es tracta d’un espai emblemàtic que fa que atregui molts clients.

Els seus clients són exclusivament tarragonins? No, tot el contrari.

D’on són? El 50% dels nostres clients són d’altres parts de Catalunya com Barcelona i de l’Estat, com Madrid o Saragossa, un 30% són estrangers, bé europeus o nord-americans i, finalment, un 20% de clients són de la demarcació de Tarragona.

Com us coneixen els clients estrangers? Com arriba a AG Planning un rus o un nord-americà? Invertim molt en la pàgina web. Cada tres anys fem una remodelació per estar ben posicionats a Google.

Volem que si algú posa “wedding Tarragona” o “wedding Barcelona”, aparegui Tamarit en el primer lloc.

Això haurà estat clau per passar millor la crisi, entenc. Com els clients no venen d’un sol lloc i, en aquest cas, no són majoritàriament d’aquí, on la crisi ha afectat força, fa que vostès hagin pogut continuar creixent. Efectivament. Això ens ha permès captar clients d’un bon poder adquisitiu. El 2013 i 2014 es va treballar molt per a clients russos, tant en

ENTREVISTA EMPRESA l'àmbit d'empresa o particulars, i ara sembla que hi haurà una davallada, però nosaltres tenim clients de molts altres llocs.

Quin percentatge dels seus clients són empreses i quin particulars? El 70% són particulars i el 30% d’empresa, aproximadament. Durant la crisi hem notat que moltes empreses han deixat d’organitzar esdeveniments.

I els particulars no? La gent es continua casant. El perfil de clients que tenim és d’un poder adquisitiu mitjà alt i, tot i aquest període de crisi, ha continuat confiant en nosaltres per celebrar bodes a Tamarit, per exemple.

Parla molt de Tamarit, és aquest el seu principal punt fort? Els espais que tenim són molt importants, això fa que atregui molts clients. Tenir el castell de Tamarit o la casa Miret és clau. Potser sense aquests llocs no seríem on som (riu). Ara, hi ha altres coses que també expliquen el nostre creixement, una d’elles és la gastronomia.

De quina manera? Fer la nostra pròpia gastronomia ha estat un canvi molt important perquè podem oferir un servei molt més gran, no depenem d’altres empreses. Sabem que si ho fas bé, ho fas bé tu, i si t’equivoques, és perquè has estat tu qui ha fet malament les coses, no una tercera empresa. Tenim una empresa de càtering. Al castell de Tamarit hem remodelat totes les cuines, i des de fa un parell d’anys, tot el menjar que se serveix allí està cuinat in situ. Aquí és on fem el gran salt.

Tan important ha estat? Sí. A banda dels banquets que podem oferir en llocs com Tamarit o Aigüesverds, hem estat capaços de fer càterings a la Tarraco Arena Plaça per més de 2.000 persones. Això és una cosa que a Tarragona no s’ha-

VIU Tarragona | 58

via fet sovint i que ens posiciona per a grans esdeveniments.

Som proveïdors del Palau de Congressos, de Port Aventura en l'àmbit d'hostesses i també tenim la nostra divisió de càtering. Donem un servei integral, tot allò que cal en un esdeveniment. A través de la nostra empresa podem solucionar tot el que el client vulgui.

Fins i tot en espais públics, com l’amfiteatre o la Casa Canals. Sí, hi ha espais municipals oberts al públic i nosaltres els utilitzem perquè hi ha clients que busquen coses diferents dels espais que nosaltres oferim. Llocs especials, tal com a nosaltres també ens agrada.

«Fer la nostra pròpia gastronomia ha estat un canvi molt important perquè podem oferir un servei molt més gran, no depenem d’altres empreses» Abans ha esmentat la casa Joan Miret de Tarragona.

Què suposa per AG Planning instal·lar-se en aquest edifici (Rambla Nova 36)? Volem tenir una seu més consolidada a Tarragona. Ja ens dediquem a espais singulars, volem que aquests llocs tinguin unes característiques determinades i aquest edifici, catalogat (construït el 1859 i dissenyat per l’arquitecte Francesc Barba), ens dóna aquest perfil. Traslladarem les nostres oficines allí, farem una cuina per donar servei a tots els esdeveniments que es facin allí, a més de sales polivalents per reunions, banquets més petits, concerts de música de petit format, etc.

Serà només per a empreses?

No. Volem que sigui un lloc obert a la ciutat. A Tarragona hi ha una mancança d’aquest tipus d’espais. Si algú va pel carrer i fem una exposició podrà

Maig Juny 2015

ENTREVISTA EMPRESA

entrar a veure-la. Fa molts anys que portem parlant amb la propietat i des de bon començament els hi va agradar allò que volíem fer. És un lloc fantàstic que té, fins i tot, un jardí interior de més de 1.000 m2 amb capacitat per a 300 persones.

«No subcontractem, ho fem tot nosaltres» Quina inversió s’ha fet? Entre la propietat i nosaltres hem invertit un milió d’euros en aquesta primera fase. S’haurà de fer una segona inversió VIU Tarragona | 60

més endavant.

Quina durada tindrà la concessió? Volem que sigui una concessió llarga perquè s’està fent una inversió important i no volem marxar en cinc anys.

No es tracta d’un lloguer, ans el contrari, i els propietaris tampoc volen una cosa a curt termini. Estem parlant de 25 anys de concessió mínim.

Quan faran la inauguració?

Això dependrà del ritme de les obres, però calculem que a finals de juny o començaments de juliol.

Com estan posicionats en el

seu sector? Som una empresa petita que està creixent però sí que notem que cada vegada ens coneixen més. Treballem amb bastantes agències importants i ens coneixen molt.

Allò que ens diferencia és que tenim tots els serveis que un client pot demanar. No subcontractem, ho fem tot nosaltres.

Això suposa poder contractar molta gent sempre que ho necessitin. Estem molt orgullosos del fet que generem llocs de treball. En alguns casos hem hagut de contractar molta gent per un dia en concret però habitualment sempre treballem amb les mateixes persones du-

rant tot l’any.

I a banda del personal que concentren, també hi ha els productes que necessiten, no? Sí, comptem amb més de 400 proveïdors locals. Volem que tot sigui de la zona i, intentem, per exemple, que el vi sigui d’aquí, de les DO de la demarcació. La carn, el peix, tot ho subministren proveïdors locals.

«La carn, el peix, tot ho subministren proveïdors locals»

Maig-Juny 2015

CIUTAT CULTURAL CIUTAT DE FESTIVALS • TRADICIONS • LITERATURA • ESPECTACLES • ART • CINEMA • MUSEUS • MÚSICA • TEATRE

REUSCULTURA @REUSCULTURA FACEBOOK.COM/REUSCULTURA

EMPRENEDORS EMPRESA

Plantes de lloguer

Hidrorent duu més de deu anys dissenyant quina mena de plantes d’interior són les més adients per a cada oficina Ton Sans, a la dreta, tria les plantes per a la seva empresa en un viver

Rafa Marrasé

No és un menjador qualsevol tot i que a primer cop d’ull ho sembla. És un laboratori, un hivernacle dissimulat d’on han sortit algunes de les millors idees d’Hidrorent, l’empresa que Ton Sans va posar en marxa el 2004 amb altres socis i que ara comanda ell personalment. “Veus aquí? Aquesta planta estava morta però, mira, està brotant de nou”, diu mentre em fa aixecar de la cadira i em porta a una jardinera prou gran amb molta terra d’on comença a sortir un incipient i petit brot. Parla amb passió, amb molt coneixement i, sobretot, amb convicció. Sans ha fet de casa seva no només la seu d’Hidrorent sinó també el banc de proves per saber quina planta és la millor per a cada tipus d’oficina. De fet, tal com admet, prova unes 12 plantes a l’any a casa seva. “La quantitat de llum natural, de foscor, de temperatura, tot això és clau”, assegura. Ell, un antic directiu del món de les assegurances -ara torna a exercir la seva antiga professió-, va deixar-ho tot per un projecte que està totalment consolidat i que en el seu moment arribava a València, Aragó i La Rioja. “Teníem un client molt potent, una entitat financera, que, d’entrada, ens va contractar mil jardineres, però la crisi va fer estralls. Ara ens centrem en Catalunya, sobretot la zona de Tarragona”.

La idea va sorgir quan una empresa de jardineria clienta de Sans en el món de les assegurances, li va comentar que un client seu li havia demanat plantes d’interior per a la seva empresa i no només que li cuidessin el jardí. “Vam veure que hi havia una mancança en aquest sector VIU Tarragona | 62

i ho vam fer”, diu. El concepte és simple: les empreses, en lloc de comprar plantes per decorar les seves oficines, li encarreguen a Hidrorent aquesta tasca, que els hi cobra una quantitat en concepte de lloguer per a cada jardinera. L’empresa de Sans visita l’edifici i tria les plantes segons la ubicació de cada jardinera. Hidrorent fa el manteniment de la planta que, segons Sans, té una vida d’uns 10 anys. “Malament aniríem si se’ns morís al cap de quatre mesos”, diu tot rient. De fet, només el 4% de totes les plantes que porten a les empreses no sobreviuen el primer any. Els jardiners d’Hidrorent visiten les empreses un parell de vegades al mes per garantir la salut i el bon estat de la planta i per reomplir d’aigua el dipòsit de seguretat. “Hi ha un parell de

Les empreses, en lloc de comprar plantes per decorar les seves oficines, li encarreguen a Hidrorent aquesta tasca, que els hi cobra una quantitat en concepte de lloguer per a cada jardinera cordons de cotó que estan en contacte amb l’aigua i la terra i, d’aquesta manera i mitjançant el sistema que tenim instal· lat en la jardinera, la planta sempre té l’aigua que necessita”, diu Sans que adverteix que les plantes només poden rebre les atencions dels seus professionals

per contracte. “Ens vam trobar que, alguna vegada, algú havia regat les plantes o les havia mogut de lloc. Nosaltres deixem clar que els únics que poden tenir cura d’elles som nosaltres si es vol tenir la garantia que la planta estigui en perfectes condicions”, afirma.

Actualment, Hidrorent compta amb 100 clients, entre els quals hi ha cadenes hoteleres, entitats financeres i empreses dedicades a la venda de turismes, entre moltes altres. “Les plantes d’interior són, normalment, tropicals. Aquí –al menjador- hem tingut autèntics jardins que han sobreviscut només amb llum artificial. Una planta, fins i tot, no només va sobreviure sinó que va créixer de forma increïble amb un llum a sobre”, diu orgullós.

Maig-Juny 2015

W W W. L E S T I L A M I D A . C O M MASSÍS· Camí de Riudoms, 49· REUS· 977 332 590 MODERN · Misericòrdia, 31· REUS · 977 318 801

ARTICLE EMPRESA

Passar comptes...

Lluís Espuis

Com cada any, amb l’arribada del bon temps, també arriba el moment de passar comptes amb Hisenda de les obligacions fiscals en Renda, Patrimoni i, posteriorment, en Societats. Enguany l'inici de la campanya de Renda ve acompanyat de la notícia que el 2014 va ser el tercer any amb més recaptació d'impostos de la història, només superada per la dels anys 2006 i 2007, just a la cresta de l’onada immobiliària que, en caure, va escombrar l'economia, provocant en poc més de dos anys, una disminució del 30% en la recaptació tributària.

Els increments, a juliol de 2010 i setembre 2012, dels tipus impositius d'IVA al 18% i 21% respectivament, i l'aplicació en l'IRPF del denominat "gravamen complementari" a la Renda de 2012 i 2013, prorrogat el 2014, juntament amb la mesu-

VIU Tarragona | 64

ra de suprimir la desgravació per adquisició de habitatge, la del nou gravamen per als premis de loteria, o la de fer tributar les plusvàlues generades en un període inferior a un any, igual que com les rendes de treball i no de capital, han fet assolir el tipus mig impositiu més alt dels darrers anys.

D'aquesta manera, tres de cada quatre euros que va ingressar Hisenda el 2014, provenen de l'IRPF i l'IVA. I en aquesta campanya de Renda no hem d'oblidar que es continuen aplicant les normes anteriors a la reforma fiscal, pel que també s’esperen rècords en recaptació.

L’Agència Tributaria facilita a més de 23 milions de contribuents l’esborrany de Renda, o bé les dades fiscals, sempre a efectes informatius. És obli-

Lluis Espuis i Padró

Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

gació del contribuent realitzar totes les declaracions aportant tota la informació certa. Cal contrastar la informació tant personal com econòmica; les diferencies més freqüents es produeixen quan hi ha canvis en la situació familiar (canvi d’adreça, d’estat civil,...), en les dades econòmiques dels immobles i la seva tributació, en les aportacions als plans de pensions si n’hi ha i en l’aplicació del benefici fiscal en habitatges amb hipoteca anterior al 2013.

En referència a la tributació pròpiament dita, hi ha certes novetats a tenir en compte, independentment que el gruix normatiu és el mateix que l’any anterior; així les indemnitzacions per acomiadament produïdes a partir de l'1 d'agost de 2014 tenen un límit addicional per a no tributar fins als 180.000 €; els titulars de deute

subordinat i obligacions preferents tenen més flexibilitat per compensar rendes negatives i positives generades entre 2010 i 2014. Per últim, les dacions en pagament, o execució hipotecaria judicial o notarial, de l'habitatge habitual, està exempta de guanys patrimonials quan no es disposa d'altres béns per liquidar el total del deute.

«Tres de cada quatre euros que va ingressar Hisenda el 2014, provenen d'IRPF i IVA» En aquest 2015 l'aplicació de la reforma fiscal ha de donar embranzida a la incipient recuperació econòmica, ha de permetre reduir l’elevat endeutament públic sense comprometre cap prestació social; queda pendent però una veritable reforma del sector públic, i una reforma fiscal que no es limiti a apujar i abaixar els impostos.

Maig-Juny 2015

EMPRENEDORS EMPRESA

Ignasi Fabregat Rodríguez Premi Dow 2015

El guardó valora els mèrits acadèmics i humans així com els projectes professionals i d’investigació dels alumnes que acaben els estudis superiors d’Enginyeria Química a la URV VIU Tarragona

Ignasi Fabregat Rodríguez va ser escollit com el guanyador del premi Dow 2015, un guardó que enguany compleix la 37a edició i que s’atorga des del 1978, fruit de la col·laboració de Dow i l’ETSEQ.

«Tenim molts tècnics de Tarragona ocupant llocs importants a Dow arreu del món» El premi valora els mèrits acadèmics i humans així com els projectes professionals i d’investigació dels alumnes que acaben els estudis superiors d’Enginyeria Química a la URV. Des del 2013, la dotació del Premi Dow ha passat a ser una oportunitat laboral real. En aquest sentit, el guanyador del Premi Dow rep una oferta laboral en una posició estructural relacionada amb l’enginyeria química dins del marc geogràfic de Dow EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica). A més, el Premi Dow rep una placa commemorativa i també pot

incloure una ajuda econòmica per al desplaçament i instal·lació del premiat en el seu nou lloc de destí laboral.

D’aquesta manera, Ignasi Fabregat treballarà al site de Terneuzen (Holanda). “Penso que un atribut indispensable per a un enginyer és no donar res per establert si abans no ho ha comprovat per ell mateix”, va dir en el discurs que va fer en rebre el premi, on també va assegurar que esperava “saber aprofitar aquesta oportunitat, perquè les grans oportunitats no es presenten gaire sovint”.

El president de Dow Chemical Ibérica, Anton Valero, es va referir a la llarga i fructífera col·laboració entre Dow i la URV llençant “un repte conjunt: assegurem-nos que des de Tarragona siguem un factor important en el desenvolupament dels objectius de sostenibilitat de The Dow Chemical Company. Tenim molts tècnics de Tarragona ocupant llocs importants a Dow arreu del món”.

Distribució de fulletons.

Col·locació de cartells i manipulats

CONFI MAIL, S.L.

rritori te el x ei n co és m i qu en ï Confi

Oficines Centrals Pol. Ind. Riu Clar, Complex 515. c/ Mercuri, edifici 2 Nau 30 - 43006 Tarragona | Tel. 902 113 127 Fax. 977 54 35 48

unimail@confimail.es | www.unimail.es VIU Tarragona | 66

Maig-Juny 2015

a 10 mesos sense interessos ni lletra petita EXPERIÈNCIA AL TEU SERVEI El nostre Servei Tècnic Autoritzat Apple és de tota confiança amb 27 anys d’experiència i qualitat. Compta amb nosaltres sempre que ho necessitis. Hi serem per solucionar els teus dubtes i problemes. El nostre equip de tècnics certificats Apple, et garanteix la màxima eficàcia en les reparacions dels teus ordinadors i dispositius.

Estem per ajudar-te. Confia en nosaltres.

MOTOR

CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Descapotables

El plaer de conduir amb el cel com a sostre Arriben al mercat interessants novetats que conviden a ser propietari d’un cotxe descapotable. Ofereixen un important valor afegit per gaudir amb el bon temps i es poden fer servir perfectament a diari

Ramon Ortiz

El mercat dels cotxes descapotables es troba molt actiu.

Moltes són les novetats que recentment estan arribant al mercat i que continuaran durant els propers mesos. Fent una ullada a l’oferta disponible, es pot comprovar que existeixen diferents tipus d’opcions. A més dels habituals, hi ha cotxes molt petits com les versions Cabrio dels Fiat 500 i Abarth 500, o d’altres tan originals com el Jeep Wrangler,

VIU Tarragona | 68

un 4x4 que permet desmuntar el sostre. En l’àmbit esportiu es troben cotxes tan divertits com els Nissan 370Z, que a més tenen una relació entre preu i equipament realment competitiu. I, com no, es pot gaudir de l’excel·lència d’un Jaguar, amb un model com l’FType, o del plaer de conduir un BMW amb propostes com el nou Serie 2 Cabrio.

Mazda MX-5 En 25 anys i tres generacions,

el MX-5 és el model més universal de Mazda i el descapotable més venut de tots els temps. La nova entrega reinterpreta el concepte original de 1989 amb els paràmetres actuals com són lleugeresa, una estètica més agressiva i els eficients motors de Mazda.

Equiparà dos blocs de benzina d'1,5 i 2.0 litres, amb 140 i 180 cavalls. Amb la seva tradicional agilitat i dinamisme, els nous sistemes electrònics d'assistència a la conducció i-ActiveSense de Mazda, i un equipa-

ment més complet, el biplaça nipó és garantia de diversió, emoció i elevat plaer de conducció. Recupera l'essència del primer Miata i amb la seva tracció posterior transmet sensacions úniques i especials, gràcies a la seva senzilla conducció, contingut pes i excel·lent comportament.

L'MX-5 és el descapotable més venut de tots els temps

Maig-Juny 2015

NOVETATS MOTOR

El segment dels descapotables ofereix propostes que s’adapten a cada necessitat i predilecció del client

Maig-Juny 2015

VIU Tarragona | 73

DESCAPOTABLES MOTOR Audi TTS Roadster Els incondicionals dels Audi més esportius disposen d'una gran novetat, com és el TTS Roadster, que arriba al mercat amb preus des de 62.580 euros. Equipat amb un motor 2.0 TFSI de 310 cavalls i tracció quattro, ofereix tot un món de sensacions per als clients més dinàmics. El seu equipament inclou fars de xenó, l'innovador Audi virtual cockpit i la suspensió Audi magnetic ride.

L'essència d'aquest biplaça descapotable segueix sent la mateixa: tecnologia i prestacions mecàniques i dinàmiques de màxim nivell, gràcies a l'alta rigidesa i la gran lleugeresa de la seva plataforma. Aques-

ta versió destaca pel seu gran rendiment: amb canvi S tronic, accelera en 4,9 segons de 0 a

100 km/h, amb un consum de 6,9 l/100 km i velocitat màxima de 250 km/h.

Alfa Romeo 4C Spider4 L'apassionant biplaça italià amb xassís de fibra de carboni i motor central del darrere arriba també en versió descapotable, amb un sostre de lona practicable. La conducció a l’aire lliure permet potenciar les ja de per si emocionants sensacions que transmet la conducció d’un vehicle singular. Radical i exclusiu, el 4C Spider d’Alfa Romeo es llança al mercat amb set colors exteriors i algunes petites adaptacions estètiques per a la variant oberta, entre les quals destaquen noves preses de refrigeració laterals.

Un motor de 1,8 litres i potència màxima de 237 cavalls és l'encarregat de moure aquest automòbil, que arriba als 257 km/h de velocitat màxima i que ofereix una extraordinària acceleració, amb 4,1 segons per arribar de 0 a 100 km/h.

Ford Mustang Convertible Per primera vegada en els 50 anys d'història del icònic model, Ford comercialitza el Mustang a Europa. Està disponible amb motor EcoBoost de 2.3 litres i 314 cavalls, o bé amb un bloc V8 de 5.0 litres i 418 cavalls. Les versions Convertible costen 41.000 i 48.000 euros, respectivament.

SYNC 2 de control de veu amb pantalla tàctil de 8 polzades a color. Els usuaris de smartphones i tablets que ho desitgin poden disposar d’una aplicació de realitat augmentada que permet veure amb imatges personalitzades com quedaria el Mustang que configurin a l'escenari de la seva elecció, així com explorar les diverses opcions d'equipament i acabat disponibles.

El llegendari muscle car americà està equipat amb el sistema

VIU Tarragona | 70

Maig-Juny 2015

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

NIKKO CENTER

concessionari oficial Nissan a Tarragona

NOVA GAMMA DE

COMPACTES NISSAN AMB 3 ANYS DE MANTENIMENT Des de

8.200€

Nou Nissan

MICRA Nou Nissan

NOTE

Nou Nissan

PULSAR

Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus

Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocions i descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris

NIKKO CENTER Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló 43204 · REUS Tel. 977 772 197

Ctra.València, 206 43006 · TARRAGONA Tel. 977 549 560

CONSELLS MOTOR

Consells per viatjar a l'estiu Cotxe a punt, gaudiment assegurat

L'arribada de les altes temperatures ambientals genera un cansament addicional en el conductor, que ha de seguir una sèrie de pautes importants per viatjar.

Abans, és necessària una completa revisió del nostre vehicle Ramon Ortiz

L’estiu s’acosta i, amb ell, molts de nosaltres podrem gaudir d’unes esperades vacances. Una de les opcions és viatjar, trencar amb la rutina i, per descomptat, el cotxe és una de les opcions preferides. Davant les elevades temperatures, els símptomes de cansament apareixen abans en el conductor i, a conseqüència d'això, el temps de resposta d'aquest s'incrementa davant situacions inesperades.

Què ha de fer el conductor per evitar el cansament? Utilitzar de forma adequada, si el vehicle l'equipa, el sistema de climatització o aire condicionat. És a dir, s’ha de generar una temperatura ambient agradable, ni molt baixa ni excessivament elevada. És important aturar-se sovint, cada 150 km o cada hora i mitVIU Tarragona | 72

ja i fer, per exemple, uns quants estiraments. Evidentment, no s’han de consumir begudes alcohòliques, és millor ingerir un refresc que ajudi a mantenir la màxima atenció. Finalment, per viatjar és recomanable menjar sempre de forma lleugera i ordenada, escollint plats cuinats al vapor o a la planxa, en detriment d'altres solucions.

Si el viatge ho permet, en èpoques d'elevades temperatures és recomanable fer una part o la totalitat del viatge en horari nocturn És molt important portar a terme una revisió general de l’estat del vehicle confiada a un equip d’especialistes. Els principals

punts de comprovació són:

dels amortidors.

•Estat i pressió dels pneumàtics, inclòs el de recanvi. No es pot oblidar que són l’únic punt de contacte entre el vehicle i l’asfalt.

•Estat de les escombretes eixugaparabrises i comprovació de la càrrega del líquid neteja-parabrises.

•Estat del sistema de frens.

•Càrrega de gas del sistema de aire condicionat, operació que ha de ser portada a terme per un especialista •Verificació dels nivells dels líquids d’oli, frens, refrigeració.

•Revisió dels filtres d’oli, aire i combustible.

•Comprovació del correcte funcionament de llums i intermitents.

•Verificar l’estat de rendiment

Per part nostra, hem de comprovar que portem al vehicle els sistemes de seguretat com triangles d’avaria, armilles reflectores, sistemes de llums de recanvi, etc. També cal portar la documentació completa del vehicle i de la companyia d'assegurances. Per acabar, un parell de recomanacions: viatjar amb l'aire condicionat accionat i amb les finestretes del vehicle obertes, incrementa de forma innecessària el consum de combustible. Si el viatge ho permet, en èpoques d'elevades temperatures és recomanable fer una part o la totalitat del viatge en horari nocturn.

Maig-Juny 2015

Dièsel 110 CV per:

14.990€

4.500€

Amb de l’equipament més tecnològic

NOU OPEL ASTRA

EL COTXE FAMILIAR D’ALTA TECNOLOGIA KILÒMETRES I KILÒMETRES DE FIABILITAT Sistema de climatització digital bizona Sistema d’il·luminació diürna LED Control d’estabilitat ESP®PLUS, TCPLUS, CSC Volant esportiu multifunció en cuir Sistema multimèdia IntelliLink, Bluetooth i con. USB/iPod Sistema de control i regulació de velocitat programable Llandes Desing 17” Ordinador de bord

Aprofita elPla PIVE i gaudeix del teu Opel Astra Selective CDTI Start/Stop 110 CV per 14.990€ amb 4.500€ de l’equipament més tecnològic. opel.es

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.

Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto. cat

NOVETATS MOTOR

Mazda 2

L'empresa japonesa crea un vehicle que estableix noves referències al segment B

Sofisticat i tecnològic, el nou Mazda2 arriba al mercat demostrant que la màxima qualitat es perfectament compatible amb el segment del cotxes petits. Incorpora mecàniques de fins a 115 cavalls i té consums des de 3,4 litres als 100 km Ramon Ortiz

Segons afirmen els seus creadors, el Mazda 2 neix per establir nous nivells de refinament i qualitat al segment B del mercat. La firma japonesa vol demostrar que els cotxes petits poden tenir tant valor com els grans i, per això, tot en aquest automòbil ha estat desenvolupat i optimitzat específicament per a la seva categoria, prenent com a referència les generacions actuals dels models més grans de la marca. Adopta una nova estructura, motors més petits, lleugers i estalviadors, un equipament extraordinari en un vehicle de la seva classe i una presència i nivell d'acabat envejable.

Disponible en carrosseria de cinc portes i amb una llargada de 4,06 metres, és un cotxe ambiciós, proveït de molta qualitat VIU Tarragona| 74

i amb equipaments com fars Full LED amb llum de circulació diürna de quatre segments -és el primer de la seva categoria amb LED integrals-, Head up Display, i un paquet de dispositius de seguretat denominat i-Active Sense, amb control d'angle mort, avís per canvi de carril involuntari, Smart City Brake, alerta de trànsit del darrere o canvi automàtic de llums curtes a llargues.

En dièsel fa servir el motor 1.5 Skyactiv-D de 105 cavalls, que certifica 3,4 litres i 89 grams de CO2 per km Incorpora també un nou sistema de gestió de la informació -MZD Connect-, que es controla a través d'un comandament

giratori i d'una pantalla tàctil de 7 polzades. D'aquesta manera, qualsevol acció o ajust es realitza a través de la rosca i els botons quan el cotxe està en marxa. També es pot gestionar de forma més segura actuant sobre la pantalla, quan el cotxe està aturat. Així mateix, la informació està organitzada per zones, amb les dades i registres habituals de conducció més a mà per al conductor, mentre els relatius a entreteniment i confort estan orientats al passatger.

Mazda té dipositades grans esperances en el seu model petit. Per això, a més d'elevar els estàndards de qualitat de les versions superiors fins a igualar els seus rivals premium, l'empresajaponesa ha preparat diferents accions comercials per millorar la seva competitivitat.

El vehicle està ja disponible en el concessionari oficial Mazda a Tarragona, Kimauto i arriba amb una gran campanya de llançament i preus molt competitius, per una gamma que té tres nivells de terminació, Pulse, Style i Luxury.

Les opcions mecàniques de benzina passen per les versions de 75, 90 o 115 cavalls del motor 1.5 Skyactiv-G, que és fins a un 20% més eficient que el bloc al qual substitueix, amb consums de 4,5 a 4,9 litres. En dièsel fa servir el motor 1.5 Skyactiv-D de 105 cavalls, que certifica 3,4 litres i 89 grams de CO2 per km.

Maig-Juny 2015

25 DIES S 25 COTXE 25% DTE.

Del 24 D’abril al 18 De maig a Diselauto tarraco

AMPLIEM LA PROMOCIÓ: FINS AL 30 DE JUNY!

31.380 €

m Volvo V40 Cross Country Momentu CV 150 Automàtic -

34.500 €

26.900 €

-7.700

-8.300

Nou a estreNar

CV Volvo V40 Power Blue D2 - 115

Volvo V40 Kinetic D2 - 115 CV (Març 2014)

Volvo V40 R-Design D3 - 150 CV

D3

Nou a estreNar

CV Volvo S60 Momentum D3 - 136

32.200 €

22.200 €

18.995 €

... i 18 cotXes mÉs!

CV Volvo XC60 Momentum 2.0D - 136 (Nov. 2010)

21.900 €

Finança el teu VoerlVenot*

a un tipus d’interès preF

i et regalem l’assegurança a tot risc del primer any! *TIN 4,90% per imports finançats

DISELAUTO TARRACO Ctra. de València

Carretera de València, 206, Tarragona (darrere del LIDL) 977 55 42 14 · diselauto.com Autovia Tarragona - Salou

Tarragona

Francolí

A TARRAGONA

superiors a 15.000 €.

a Reus

CV Volvo XC60 Premium Ed. - 136

Nou a estreNar

Nou a estreNar

a Torreforta

Nou a estreNar Finançat i amb Pla Pive inclòs

-7.200

-5.500

-9.94 0

2 RODES MOTOR

Motos

Un cop d'ull a les novetats del món de les dues rodes, per Ramon Ortiz Ducati molt seductora Scrambler, una clàssica molt actual Ducati ofereix una motocicleta compacta d’estil clàssic, amb una vocació urbana, però plenament capacitada per proporcionar diversió en carretera. Es diu Scrambler i està disponible en quatre atractives i seductores versions, denominades Icon, Classic, Full Throttle i Urban Enduro. El seu atractiu disseny, que ret home-

natge a les motocicletes que la marca italiana feia a la dècada dels setanta, es combina amb la tecnologia actual, equipant un basculant d’alumini, tecnologia de llums led i una comoditat idònia per als conductors que circulen a diari per ciutat.

Equipa un motor de 803 c.c. de 75 cavalls de potència màxima.

Honda inventa el futur Bulldog, per al temps de lleure Honda ha mostrat al saló de la moto de Tokio un prototip denominat Bulldog, una moto que promou un nou món d'oci amb els vehicles de dues rodes. Com a model d’exhibició, ha estat dissenyat per anar més enllà dels límits de les motocicletes convencionals d'oci, per gaudir de la vida activa a l'aire lliure. Incorpora unes amples llantes de 15 polzades i destaca pel detalls

com el seu baix centre de gravetat o la reduïda alçada del seient. És una motor robusta, amb un estil encantador i que crida l’atenció pel seu atreviment. La seva mecànica està confiada a un lleuger motor de 400 c.c. de dos cilindres. Com a concepte de moto de turisme, compta amb espais d’emmagatzematge d'accessoris, ubicats als laterals del dipòsit de combustible.

Viatjar amb sensacions esportives Nova BMW R 1200 RS Els models RS de BMW Motorrad estan concebuts per oferir la màxima versatilitat, oferint les millors sensacions en tota mena de carreteres, confortant el viatge de dues persones i generant el màxim plaer de conducció a l’hora de fer llargues distàncies.

La nova joia de la firma bàvara es diu R 1200 RS i ofereix un disseny dinàmic, propi d’una moto esportiva, amb formes

VIU Tarragona | 76

aerodinàmiques i un xassís de gran rigidesa a la torsió. Ofereix un potent motor bóxer dos cilindres amb potència de 125 cavalls i el conductor disposa d’una postura al manillar molt confortable. La seguretat està potenciada amb un control automàtic d’estabilitat i es pot escollir entre dos modes de conducció, denominats Rain i Road. Entre les opcions hi ha una regulació electrònica de la suspensió.

Maig-Juny 2015

BREUS MOTOR

La llegenda persisteix Sisena generació de la VW T6 Volkswagen Vehicles Comercials presenta la sisena generació de la seva llegendària gamma T. Amb 65 anys de trajectòria i 12 milions d'unitats venudes, aquest icònic model de la firma alemanya es renova en el seu estil, adopta motors eficients que compleixen amb la norma EU6 i potencia la seguretat. La gamma mecànica consta de sis motors, quatre dièsel i dos benzina, amb potències des de 84 fins a 204 cavalls. Inclou nous sistemes de seguretat i assistents d'ajuda a la conducció, així com de informació i entreteniment. Arriba al mercat el juliol i, com és habitual, oferirà versions comercials i altres dirigides a clients particulars de turismes, com el Multivan.

Crossover de mida compacta

Màxim rendiment

Mazda ja té llest el seu CX-3

Nou Opel Corsa OPC

El nou crossover CX-3 arriba al juny per sumar-se a l'oferta d'automòbils SUV del segment B. Amb una llargada de 4,27 metres i 1,76 metres d'ample, compta amb un maleter de 350 litres i un dels seus punts forts és el disseny, atractiu, baix i aerodinàmic. Pel que fa als motors s'ofereix una unitat de benzina 2.0, amb potències de 120 cavalls (4x2) i 150 cavalls (4x4). En dièsel hi ha disponible

un bloc 1.5 de 105 cavalls, amb dos sistemes de tracció. Les variants 4x4 poden equipar canvi automàtic de sis velocitats. En sistemes de seguretat, pot portar control de creuer adaptatiu, frenada d'emergència que actua entre 15 i 145 km/h, sistema d'assistència a la frenada en ciutat, control d'angle mort, assistent de canvi de carril o la novetat d’una alerta de trànsit del darrere.

Opel presenta el membre més ràpid de la nova gamma Corsa.

L'OPC combina sense renunciar a res, una esportivitat extrema amb una notable adequació al seu ús diari. Aquesta versió del ja mític model de la firma alemanya impressiona pel rendiment del seu motor, un benzina 1.6 turbo amb potència màxi-

VIU Tarragona| 78

ma de 207 cavalls, elevat parell motor, àgil comportament i un aspecte d'autèntic esportiu.

Aquesta versió és capaç d'accelerar de 0 a 100 km/h en 6,8 segons i arriba a una velocitat màxima de 230 km/h. El Corsa OPC és l'atleta de la nova família de models petits d'Opel i està disponible des de 22.100 euros.

Maig-Juny 2015

PUBLICITAT MOTOR

Alfa Romeo con

EL FUTURO pERTENECE A LOS QUE TIENEN UN GRAN pASAdO.

NUEvO ALFA ROMEO GIULIETTA

.

INTERIOR dEpORTIvO y ACAbAdO EN CARbONO, NUEvAS LLANTAS dE ALEACIóN, NUEvO MOTOR MULTIAIR dE 150 Cv. GAMA ALFA ROMEO GIULIETTA: CONSUMO MIXTO ENTRE 4,0 y 7,6 (L/100 KM). EMISIONES CO2 ENTRE 104 y 177 (G/KM).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Nuevo DOBLÒ.

Creado para vivir.

Trabajo, familia, pasión: La vida es el equilibrio perfecto entre la emoción y la razón. Disfrútalo con el Nuevo Fiat Doblò: Distinto, con un diseño original, un interior nuevo, confortable, versátil y con más de 30 configuraciones de asientos.

Además incorpora el innovador Uconnect System y hasta 7 asientos para hacer sitio a todo tu mundo.

DOBLÒ PANORAMA POR 150€/MES.

36 CUOTAS, ENTRADA: 3.297,47€, CUOTA FINAL: 7.103,83€, TAE: 8,62%*.

Gama Doblò: Emisiones CO2 de 133 a 173 g/km. Consumo mixto: de 4,9 a 7,4 l/100km Doblò Panorama Pop 1,3 Mjet 90 CV. Precio Promocionado: 13.886,27€ (IVA, Transporte e impuesto de matriculación incluidos). IEDMT calculado al tipo general, no obstante, el tipo aplicable puede variar en función de la Comunidad Autónoma de residencia. Importe total del crédito: 10.588,80€. * TIN 6,99€, Comisión de Apertura (3%): 317,66€ al contado. Precio Total a Plazos: 16.118,96€, Importe total adeudado: 12.821,49€. Para unidades financiadas con FCA Capital España, E.F.C., S.A.U. Oferta válida hasta el 31/05/2015.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Maig-Juny 2015

VIU Tarragona | 79

PUBLIREPORTATGE MOTOR

Harley-Davidson arriba a Tarragona

Els amants de les motocicletes Harley-Davidson estan d’enhorabona. El Grup Motor 23 d'automoció ha decidit apostar a Tarragona per aquesta mítica marca de motocicletes Redacció

Harley-Davidson arriba de forma oficial a la demarcació amb l’obertura d’un concessionari de la marca. Aquest espai estarà ubicat al carrer Caràbia, a l'urbanització l’Albada de Tarragona. Es troba en funcionament des de l'11 de maig i ja atén al seus clients, tant el taller com la zona de venda i exposició. Un servei tècnic especialitzat que permet oferir les millors eines, productes i personal, per tal de mantenir en forma les motocicletes dela marca nordamericana.

Actualment, Harley-Davidson disposa d’una extensa gamma de motocicletes que permet oferir un producte adient a cada client. Aquesta gamma es divideix en sis línies de producte, denominats Street, Sportster, Dyna, Softail, Touring i V-Rod. La presència del nou concessionari Harley-Davidson arriba avalada pel Grup Motor 23, que gestiona concessionaris oficials de diverses marques amb èxit des de fa més de quatre dècades.

Hi ha prevista una inauguració oficial, amb una festa a l’estil americà inclosa, el proper 30 de maig Harley-Davidson Tarraco

Al marge de les motocicletes, el concessionari Harley-Davidson ofereix als seus clients una extensa oferta d’accessoris originals per tal de fer una motocicleta única. El protagonisme dels accessoris és compartit amb la secció de Merchandi-

se, una increïble oferta de productes concebuts per gaudir al màxim de la motocicleta amb cascos, guants, jaquetes, samarretes, mocadors, ulleres, clauers, etc. Per tal de celebrar com cal aquest esdeveniment, hi ha prevista una inauguració oficial, amb una festa a l’estil americà inclosa, el proper 30 de maig.

VIU Tarragona | 80

Maig-Juny 2015

PUBLICITAT MOTOR

EL 500X HA LLEGADO.

NUEVO 500X CON UCONNECT LIVE. POR 13.500€ O 150€** aL mEs. Gama Fiat 500X: Consumo mixto entre: 4,1 y 6,4 l/100km. Emisiones de CO2 entre: 109 y 147 g/km.

con conducción eficiente, doble ahorro

PVP Recomendado Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 110 CV 4x2. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante, que incluye bonus Eco:)Fiat, PIVE 7, incentivo apoyado por el Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) con arreglo al Programa de Incentivos al Vehículo Eficiente y descuento adicional por financiar el vehículo con FCA CAPITAL ESPAÑA, E.F.C., S.A.U. , con un plazo mínimo a financiar a 48 meses, permanencia de 36 meses y un importe mínimo a financiar de 14.000€. **Cuota correspondiente a un Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 110 CV 4x2. PVP Recomendado: 13.500€. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante, que incluyen bonus Eco:)Fiat, PIVE 7, incentivo apoyado por el Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) con arreglo al Programa de Incentivos al Vehículo Eficiente y descuento adicional por financiar el vehículo con FCA CAPITAL ESPAÑA, E.F.C., S.A.U., según condiciones contractuales. Gastos de matriculación no incluidos. Importe total del crédito: 11.809,26€. Tin 7,49%. Comisión de Apertura (3%): 354,28€ al contado. Precio total a plazos: 16.240,02€. Importe total adeudado: 14.549,28€. Financiación ofrecida por FCA CAPITAL ESPAÑA, E.F.C., S.A.U. Ofertas válidas sólo para particulares, en Península y Baleares hasta el 31/05/2015 y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 7 o cualquier otro PIVE que lo sustituya. Si los fondos del PIVE se agotan sin existir otros fondos disponibles o si el importe correspondiente al nuevo PIVE es inferior al PIVE 7, se mantendrá el precio publicado mediante los descuentos que correspondan en cada caso, del fabricante y concesionario. Consultar Procedimiento y Regulaciones del Plan PIVE publicadas en la página web del Instituto IDAE. Incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial. Incluye 2 años de seguro a todo riesgo gratuito con franquicia de 600€ con Mapfre (válido para concesionarios adheridos). Oferta financiera válida para 500X (excepto Opening Edition). Gastos de Matriculación no incluidos. Fuente: Jato Dynamics. Fiat ocupa los primeros puestos en las marcas europeas de volumen más bajo de emisiones CO2. La versión mostrada corresponde al vehículo Fiat 500X Cross Plus 1.4 Multiair 140 CV 4x2 con opcionales (PVP recomendado: 20.995€. Incluye los mismos descuentos que el vehículo promocionado y el PIVE 7).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

BE AS YOU ARE

jeep.es

NUEVO JEEP® RENEGADE.

AHORA, HASTA EL 31 DE MAYO CON JEEP® FREE, SIN INTERESES. PAGA UNA ENTRADA Y DOS AÑOS SIN CUOTAS. Entrada: 7.235,97€. TAE 1,72%*. Única cuota a los 25 meses: 12.815,00€.

Emisiones de CO2 y consumo mixto gama Jeep Renegade: de 120 a 160 g/km y de 4,6 a 6,9 l/100km.

Cuota correspondiente a un Jeep Renegade 1.6 Mjet Longitude 4x2 manual de 6 velocidades. PVP Recomendado: 20.050,97€. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante. PIVE 7, subvención del instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). Gastos de matriculación no incluidos. Importe total del crédito: 12.815,00€. Tin 0,0%. Comisión de Apertura (3,50%): 448,53€ al contado. Precio total a plazos: 20.499,50€. Importe total adeudado: 13.263,53€. Financiación ofrecida por FCA Capital España, E.F.C., S.A. Oferta válida hasta el 31/05/2015 en Península y Baleares y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 7. Consultar Procedimiento y Regulaciones del PIVE 7 publicadas en la página web del Instituto IDAE. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep Renegade 1.6 Mjet Limited 4x2 manual de 6 velocidades (PVP Recomendado 24.950€). Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Maig-Juny 2015

VIU Tarragona | 81

CASALS D'ESTIU NATURA_ESPORTS_IDIOMES

Manuel Cremades

President del Reial Club Nàutic de Tarragona «Som el club esportiu més antic de Catalunya i volem continuar creixent»

Ramon Ortiz

Sr. Cremades, quins són els objectius principals del període que comença ara com a President de l’entitat? En l’aspecte merament esportiu, volem potenciar les seccions que funcionen bé com pot ser la de rem. Tot i que ja tenim uns 150 alumnes, desitgem incrementar l’escola amb nous practicants que s’animin a gaudir d’aquest esport.

Un altre dels punts que volem reforçar és la secció de la vela lleugera, que es troba en una època baixa de participants.

Volem treballar la base i per això tenim un nou director.

Estem segurs que aquest es-

VIU Tarragona |82

tiu podrem ampliar de forma significativa el nombre d’integrants de l’escola i intentarem crear un equip fort, tant per entrenar com per competir.

A l’especialitat de vela creuer volem també incrementar l’activitat amb la participació en regates importants.

Un altre dels objectius importants es potenciar la vida social del club, que als darrers temps havia quedat una mica de costat. Es tracta de posar en marxa l’organització de diferents actes socials de tipus cultural i lúdic perquè els nostres socis es tornin a acostar al seu club. Poden ser activitats tan variades com, per exem-

ple, una cantada d’havaneres i altres actes específics. Volem reunir persones que poden ser tan diferents com el soci que juga a pàdel, amb el pescador, el de gimnàs, etc.

Hi ha prevista l’organització de proves competitives? A nivell organitzatiu, volem tornar a situar a Tarragona al mapa dels grans esdeveniments nàutics. A la secció de rem ho tenim complicat perquè no disposem d’un indret adequat per fer competicions, però en qualsevol altra activitat volem ser més actius. En pàdel, per exemple, participem amb un equip a la Lliga Catalana de

l’especialitat i en vela volem organitzar -a nivell de Catalunya- alguna competició.

També forma part del nostre objectiu fer una regata de creuers amb participació de clubs de la resta de l’Estat. Penso que la regata de Tarragona, que es celebra per Santa Tecla, ha de ser un referent de competició a Catalunya. D’altra banda, la secció de rem està fent els preparatius d’una competició que es farà al port de Tarragona. És una prova molt

Maig-Juny 2015

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ENTREVISTA CASALS D'ESTIU

emocionant que es farà el cap de setmana del 3 i 4 d’octubre i que es disputa per eliminació, en mànigues on competeixen dues embarcacions i una és eliminada. Es molt visual i espectacular.

Participarà el Reial Club Nàutic de forma activa als Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017? Les competicions nàutiques més importants han estat atorgades a Salou. Tenim assignades les proves d’esquí nàutic, però és una competició menor. Penso que, de manera injusta, no se’ns ha tingut presents i estem una mica dolguts. De totes maneres, continuem oberts a participar de forma activa.

Quina és la relació del club amb l’Autoritat Portuària?

Molt correcta. Per dir-ho així, VIU Tarragona| 84

són els nostres padrins i tenim una relació cordial. Ens ajuden en tot el que està a les seves mans. Evidentment, cada vegada és més complicat, ja que el tema de les subvencions és pràcticament inexistent. Però sempre que demanem col·laboració, estan disposats a escoltar i a ajudar en la mesura del possible.

«Volem potenciar el funcionament de totes les seccions del club» Per tant, el club s’autofinança...

Efectivament, el club es finança de les quotes del seus socis.

Per això, ara estem en plena campanya de captació de nous socis, ja que tenim una massa de 750 socis i volem arribar als 900 abonats. Tenim en marxa

accions per captar socis, com diferents convenis amb empreses i entitats, per tal de facilitar l’accés al club en condicions avantatjoses.

A nivell d’instal·lacions, hi ha novetats? Actualment, l’estrella del club són els nous vestidors que acabem d’inaugurar.

Uns vestidors amples i moderns que disposen de sauna, noves dutxes, noves taquilles, etc. Els socis estan encantats amb un servei a l’alçada. En un futur no gaire llunyà, volem també posar en marxa un punt de trobada per als socis, un servei de bar i cafeteria. Estem estudiant quina podria ser la seva ubicació, el 2016 volem tenir el projecte avançat i definit, perquè el 2017 pugui ser tota una realitat.

Quines activitats ha previst

el club de cara a l’estiu per la canalla? Aquesta és l'onzena temporada que organitzem

Activitats d'Estiu. Es divideixen en 4 grans grups: Casal de Mar per a nens de 4 a 8 anys, Sport & Nàutic per a nens de 8 a 12 anys, Nautic Summer per a nens de 12 a 16 anys i Vela Infantil i Juvenil per a nens de 6 a 15 anys; realitzem tota mena d'activitats esportives i nàutiques des de les 9 del matí fins a les 16 hores, el dinar està inclós i esperem enguany arribar a les 1.000 places.Els seus participants tenen la oportunitat de practicar tots els esports

«Les Activitats d'Estiu són un èxit i esperem que continuïn així els propers anys» Maig-Juny 2015

ENTREVISTA CASALS D'ESTIU que es fan al club, com poden ser vela, rem, pàdel, pàdel surf, natació, voleibol, bàsquet, etc.

Els esports nàutics proporcionen una formació personal, mental i tècnica de la persona que ho practica, molt important. Els alumnes i practicants aprenen a mantenir una gran concentració, disciplina, seguir les normes, conèixer la tècnica, etc. S’aprèn així mateix a treballar de forma individual i en equip.

VIU Tarragona | 86

El club celebra al 2018 el seu 140 aniversari... Efectivament, tenim l’orgull de ser el club esportiu més antic de Catalunya i de l’estat espanyol. El club es va iniciar amb l’activitat del rem. Al futur, imagino un club en creixement. Personalment, animo als tarragonins a acostar-se al Reial Club Nàutic, a conèixer les gran possibilitats d’activitats que ens ofereix el mar i que conegui el nostre club, segur que no quedaran decebuts.

Maig-Juny 2015

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

Escola Internacional del Camp Enjoy+Learn+Travel: EIC Summer Camp 2015 Una experiència fantàstica amb l'oportunitat d'aprendre i millorar el nivell d'anglès i de gaudir de l'estiu!

Horaris: Dinar opcional Servei acollida opcional: 8-9h •9h-13h, sense dinar •9h-15h, amb dinar •9h-17h, amb dinar i activitats de tarda Comunicació: eicsummer@escolainternacional.org 977 325 620 c/ Salvador Espriu s/n 43840 Salou Informació al Blog Summer Camp de la web : www.escolainternacional.org

EIC LITTLE SUMMER: 1-4 anys Per als més petits! Gaudiran d´activitats d´estiu en anglès en un entorn preparat i adaptat a la seva edat. Duran a terme diverses manualitats, tallers per treballar la lògica, motricitat, jocs d´aigua, circ, robòtica infantil amb bee-bot, psico-judo, passeig amb carruatge de ponis…

EIC SUMMER CAMP: 5-16 anys Programa amb activitats lúdiques, esportives i culturals amb anglès com idioma vehicular.

Matins amb multiactivitats al centre: circuit amb poni, robòtica amb Lego WeDo i Mindstrorms, circ, arts and craffts i piscina. Tardes de vela, judo i tallers... (Opcional).

EIC SUMMER SCHOOL: 9-16 anys 1.ENGLISH PROGRAM: Dirigit als joves que volen millorar el seu nivell d´anglès, 20 Maig-Juny 2015

hores setmanals amb professors nadius de parla anglesa.

Opció preparatòria per a exàmens de Cambrigde (EIC és escola homologada). Tardes, amb activitats lúdiques i esportives!

(Opcional).

2.PROGRAMA LENGUA ESPAÑOLA: Dirigit als joves recent arribats al territori i que volen millorar el seu nivell d'espanyol.

20 hores setmanals amb professors nadius de parla espanyola. Tardes, amb activitats lúdiques i esportives! (Opcional).

EIC SUMMER IRLANDA 11-16 anys Estades intensives a Irlanda per a l'aprenentage de l'anglès i la seva cultura local.

20 hores setmanals d'anglès a les aules. Excursions a l´entorn, convivint amb altres joves extrangers dins i fora del campus.

VIU Tarragona | 103

TENNIS CASALS D'ESTIU

Estades i campus Tennis Tarragona A l’estiu, els nens són els protagonistes

Ramon Ortiz

Cada any, més de 300 nens i nenes passen per les instal·lacions del Club Tennis Tarragona a gaudir d’un estiu diferent i únic, en un espai idíl·lic pels més menuts. Del 22 de juny al 10 de setembre tindran lloc les Estades d’Estiu per a nens i nenes -des de 3 fins a 10 anys- i del 29 de juny al 31 de juliol es farà el Campus Esportiu per a joves des d’11 fins als 16 anys.

Els valors esportius són l’eix fonamental d’aquestes activitats Els valors esportius són l’eix fonamental d’aquestes activitats, on a més es promouen els hàbits saludables amb tallers

VIU Tarragona | 88

educacionals. Fomenten també valors com el respecte, la tolerància i l’amistat mitjançant la pràctica d’activitats esportives, lúdiques i culturals com poden ser el tennis, pàdel, gimcanes, activitats a la platja, tallers de manualitats, anglès, etc. Les inscripcions ja estan obertes i es poden fer des de la web del club: www.tennistarragona.com 2015, any de Centenari

any 2015 l’arribada del tennis a la ciutat de Tarragona. Va ser l’any 1915, sota el nom de “Lawn Tenis Club Tarragona”, de la mà del tarragoní Lluís Bonet i Amigó. Amb motiu de la celebració d’aquest centenari, el Club Tennis Tarragona -com a promotor de la mateixa- ha editat un llibre d’homenatge a tots aquests anys de tennis a la ciutat; Jaume Benages i Enric Pujol en són els autors.

D’altra banda, el Club Tennis Tarragona commemora aquest

El calendari d’activitats relacionades amb el centenari té

DATA ACTIVITAT

com a fita destacada la organització del Campionat d’Espanya absolut femení de tennis de 1ª categoria, el proper mes d’octubre, a les instal·lacions del Club Tennis Tarragona.

TIPUS LLOC

13 de juny

Exhibició/clínic amb ex-tennista professional Esportiu

Club Tennis Tarragona

Juliol

Exposició històrica de raquetes, objectes …

Social/cultural

Itinerant

25 de juliol

Diada del club- sopar del centenari

Social

Club Tennis Tarragona

25 de juliol

Campionat exhibició “Tennis a l’antiga”

Esportiu/social Club Tennis Tarragona

Setembre

Concurs de fotografia, còmic, pintura, conte

Social/cultural

Club Tennis Tarragona

29-31 d’octubre Campionat d’Espanya absolut 1ª femení

Esportiu

Club Tennis Tarragona

Novembre

Social/cultural

Teatre Metropol/ CX

Presentació del llibre del centenari i cloenda

Maig-Juny 2015

RUNNING CASALS D'ESTIU

SportGym

Amb la matinada com aliada El popular centre esportiu de l’Avinguda Catalunya ofereix als seus socis una atractiva activitat de running de matinada

Ramon Ortiz

SportGym és un dels centres esportius amb més prestigi de Tarragona. En les seves cèntriques instal·lacions ubicades als baixos del nº 16 de l’Avinguda de Catalunya, disposa d’unes completes sales de musculació que permeten fer activitats a mida, adaptades a les necessitats de cada client. També disposa de serveis com sauna, solàrium i bany amb hidromassatge. Per descomptat, totes les sessions són dirigides per entrenadors i monitors titulats.

Ofereix als seus socis un extens horari de dilluns a divendres, amb obertura a les 6 del matí i tancament a les 22 hores. Dissabte i diumenge també està obert, de 10 a 14 hores. Amb una superficie total de 1000 metres quadrats, SportGym

VIU Tarragona | 92

compta amb diverses sales adequades per als diferents tipus d’exercici, com musculació, fitness, aeròbic, bodypump, sala cardio, pilates, spinning, zumba, step, defensa personal, etc. Aquests serveis han estat recentment ampliats amb d’altres com la depilació làser, tractaments anti edat, cel·lulitis i lesions esportives. Les instal· lacions es completen amb una zona de vestidors, equipades amb guixetes.

matinada. S’organitzen grups de trail running que comencen l’activitat a les 6 del matí i que recorren les pistes i senders més carismàtics de la rodalia de la ciutat de Tarragona, amb sessions que poden durar entre una hora i una hora i mitja. Aquesta activitat està també regulada

per entrenadors professionals que s’encarreguen de formar grups segons el nivell del corredor, perquè tothom pugui gaudir d’una experiència única.

Podeu obtenir més informació al mateix club o trucant al telèfon 977 227 428.

Una de les activitats més originals d’SportGym és la pràctica del running en horari de matinada Una de les activitats més originals d’SportGym és la pràctica del running en horari de

Maig-Juny 2015

PUBLICITAT CASALS D'ESTIU

classes manualitats adults | nens juliol | setembre estiu 2015

Vine a veure’ns i t’informarem d’horaris i preus.

Ens trobaràs al c/gasòmetre núm. 25 TARRAGONA f Ambart i al telèfon 617 90 21 41

Si t’agrada el món de les arts plàstiques aquest és el teu espai a Tarragona.

Maig-Juny 2015

VIU Tarragona | 93

ENTREVISTA CASALS D'ESTIU

Noelia Serrano

Noelia Serrano . Llicenciada en Veterinària i Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica. Responsable del Servei de Dietètica i Nutrició i Responsable de Qualitat a l’empresa Rest-Tarraco S.L en aquesta època de l’any? La fruita és una important font de vitamines i minerals necessaris per a que l’organisme mantingui un equilibri adequat, per la qual cosa han de ser present diàriament (2-3 peces) en l’alimentació dels nens i nenes, durant qualsevol època de l’any. Les fruites d’estiu com ara la síndria, el meló, la nectarina… suposen una aportació important d’aigua, per la qual cosa, alhora que són riques en sals minerals que ajuden a recuperar el que es

Ramon Ortiz

Rest-tarraco és una empresa amb extensa experiència en càtering escolar. Quines serien les diferències bàsiques -si n'hi ha- entre un menú d’escola i un dedicat a un casal d’estiu? Les programacions de menús del casal d’estiu han de mantenir les recomanacions per a les programacions de menús escolars.

La proposta s’haurà d’adaptar a la temporada d’estiu, amb plats refrescants i lleugers més apropiats per l’època, com l’amanida de pasta, d’arròs, cremes fredes de verdures... i fruites com el meló, la síndria, el préssec....

Després d’estar tot el dia fent esport, quins aliments no poden faltar al menú d’estiu per als nens? El primer és evitar la deshidratació. Per això, l’aigua ha d’estar sempre disponible al llarg del dia, sobretot durant la realització d’activitats esportives. Quant a l’alimentació, malgrat els canvis d’horari i les vacances, hem d’intentar mantenir una rutina que impliqui fer cinc àpats al dia: esmorzar, dinar i sopar i dos lleugers, a mig matí i a mitja tarda. A l’estiu, igual que la resta de l’any, és necessari començar el dia amb un bon esmorzar on haurem d’incloure: lacti (llet, iogurt...), farinaci (pa, torrades, cereals...) i fruita (principalment fresca i de temporada). L’aportació vitamínica i calòrica de l’esmorzar serà clau per començar amb energia un matí ple d’activitats. ^odem aprofitar les vacances per innovar receptes i ensenyar a menjar més sa. La millor opció és triar receptes lleugeres i refrescants (amanides fredes, gaspatxo...), elaborades amb aliments variats i de temporada. Un altra idea que els nens ens agrairan VIU Tarragona | 94

perd a través de la suor durant la realització d’activitats físiques al casal, són refrescants i una font important d’hidratació. A més, gràcies a la seva aportació de sucres, també estem donant una font extra d’energia.

per ser molt refrescant és l’elaboració de gelats casolans, més econòmics i sans. Fent nosaltres mateixos els gelats aconseguim un control sobre els ingredients que s’utilitzen, assegurant que son naturals, sense aromes o conservants artificials. Pel que fa als refrescs ensucrats, llaminadures, gelats i brioxeria industrial són recursos fàcils però gens saludables.

Quins són els criteris principals alimentaris que seguiu per fer cada menú? Tots els menú per a casals, s’elaboren a la nostra cuina central. Per a la realització de la nostra planificació de menú seguim les recoma-

nacions d’alimentació saludable durant l’edat escolar proposades per entitats de referència com són L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició i l’Agència de Salut Pública de Catalunya. L’estructura bàsica del dinar és la següent: Un primer plat a base de farinacis i/o llegums i/o verdures. Un segon plat amb un aliment proteic (carn, peix, ous i llegums) i una guarnició de verdura i/o farinaci, i unes postres donant preferència a fruita fresca de temporada. Tot això acompanyat de pa i aigua i fent servir oli d’oliva per cuinar i amanir.

Quina importància té la fruita

Disposeu d’opcions alternatives per nens que han de menjar menús especials? Sí, a l’empresa adaptem els nostres menús a qualsevol necessitat especial, ja sigui per motius de religió o per al·lèrgies i/o intoleràncies. A més, disposem d’un pla de control específic d’al·lèrgens i substàncies que provoquen intolerància alimentaria.

Sempre que és possible, intentem que els menús especials siguin el més similars possible al de la resta de nens, i en tots els casos els familiars tenen la possibilitat de comunicació directa amb mi, per a notificar qualsevol canvi i/o observació.

Podeu donar alguna indicació als pares per les menjades d’esmorzar i sopar? Durant el curs, donem la possibilitat de proporcionar juntament amb la planificació del menú idees de sopars per complementar nutricionalment els dinars. No hi hauria inconvenient en realitzar-ho també als casals.

Maig-Juny 2015

IDIOMES CASALS D'ESTIU

INUSE

Un espai multidisciplinar on l’usuari pot trobar tots els recursos necessaris per a l’aprentatge de la llengua anglesa VIU Tarragona

El centre, que està situat a la Vall de l’Arrabassada i va obrir les seves portes el 2002, compta en l’actualitat amb tres línies de mercat: INUSE Academy, que ofereix classes d’anglès per a a nens i adults tant al propi centre com en empreses o col·legis; INUSE English Bookstore, l’única llibreria anglesa en tota la província, i INUSE Advanced English Teaching, un servei de cursos especialitzats que porten a l’estudiant a millorar notablement aspectes determinats de la llengua com ara la pronúncia, l’expressió oral o l’escriptura mitjançant monogràfics especialitzats i estades a l’estranger o casals d’estiu.

A INUSE Academy, llicenciats en filologia anglesa i màsters en l’ensenyament de l'anglès com a llengua estrangera, imparteixen a diari classes d’anglès dissenyades per especialistes en metodologia de l’ensenyament de l’anglès.

Segons els especialistes d’INUSE, perquè l’aprenentatge dels alumnes sigui significatiu és necessari, a més d’una metodologia adequada i adient per a cada edat, un contingut interessant i motivador. Sota aquestes premisses, el professorat d’INUSE crea, en cadascuna de les seves sessions, situacions pròpies del dia a dia donant l’oportunitat als alumnes de practicar i aprendre anglès en una situació similar a la que es poden trobar en la vida real.

Per a tots aquells que volen complementar el seu aprenentatge o simplement gaudir de la lectura en llengua anglesa, INUSE English Bookstore posa al seu abast una àmplia selecció de títols entre els quals podem trobar novel·la de ficció o no ficció, llibres de cuina, llibres de text, llibres de refèrencia i consulta, llibres per a la preparació d’exàmens o lectures graduades, entre d’altres, a més de jocs i incentius en anglès i per aprendre'l.

Com a novetat d'aquest any, el centre ofereix classes online les quals es complementen amb classes de conversa presencials. Aquest format, especialment indicat per a professionals o empreses, ha estat rebut amb molt d’èxit per part de tots els usuaris atès que combina el treball personal amb un ritme propi, mitjançant el seguiment d’un professor que ajuda a la consolidació de l’aprenentatge.

A més de la venda al petit consumidor, la llibreria anglesa és ja un centre de referència per als professors d’aquesta àrea ja que compta amb una secció especial i exclusiva de material didàctic importat directament dels EEUU i del Regne Unit. En aquesta secció de la llibreria s’hi poden trobar tota mena de recursos educatius per a impartir qualsevol assignatura curricular en llengua anglesa, llibres de text de totes les editorials, llibres de consulta, llibres de manipulació i confecció d’elements decoratius en anglès, destacant especialment l’àmplia selecció de lectures graduades dels programes de lectura per a estudiants que ofereixen les prestigioses editorials Usborne, Random House o Heinle.

Per a aquest estiu, INUSE ofereix per als més joves el Golf Summer Camp al Club de Golf Costa Dorada; un casal d’estiu 100% en anglès dirigit als nens i joves d’entre 6 a 14 anys. Amb aquesta proposta motivadora, els participants, a més de tenir classes de golf i anglès diàries impartides per especialistes en cada matèria, gaudiran de tallers de cuina, hip hop, water-

VIU Tarragona | 96

polo, natació sincronitzda o teatre. A fi de donar més facilitats, el Golf Summer Camp també disposa de serveis d’autobús i menjador opcionals, així com horari de matí (de 9 a 14h) o de matí i tarda ( de 9 a17h).

INUSE no s’oblida dels adults i ofereix un curs intensiu programat per al proper mes de juliol, destinat a aquells que vulguin preparar-se per als exàmens oficials de Cambridge en els nivells B1, B2 o C1. El curs intensiu consisteix en un total de 60 hores distribuïdes en sessions diàries de 3 hores cadascuna. L’elevada formació i experiència en preparació d’exàmens oficials del professorat que imparteix les classes assegura uns bons resultats. Per a aquest curs intensiu hi ha preus especials per a universitaris i col·lectius.

El centre ofereix també un servei de cursos a l’estranger totalment individualitzat i dissenyat a mida de les necessitats i requeriments de cada un dels estudiants que ho sol·licita.

Més enllà dels cursos i activitats que s’hi proposen, INUSE es presenta com un espai càlid, atractiu i acollidor que, a través de la seva àmplia i especialitzada llibreria, convida el lector a fullejar i a conèixer el seu contingut mentre assaboreix un te o un cafè, alhora que ofereix resposta a qualsevol tipus de demanda o dubte sobre els seus serveis d’ensenyament interdisciplinar en llengua anglesa.

Maig-Juny 2015

www.inusetgn.com ACADÈMIA I LLIBRERIA ANGLESA 977 29 09 31 english@inusetgn.com

! t ’ a m r o Inf

El casal d’estiu 100% en anglès!

Immersió a la vora de casa CAMPUS D’ESTIU. De 6 d’estiu alingüística 14 anys.100% El casal en anglès!

Del 22/06 al 01/08.

CLASSES D’ANGLÈS I GOLF diàries per nois i noies a 14 anys Immersió lingüística a de la6vora de casa CLASSES TALLERS DE:D’ANGLÈS I GOLF diàries.

CLASSES D’ANGLÈSEls I GOLFnois diàries per noismés i noies de 6 a 14 anys demanaven acció! Waterpolo TALLERS DE: Synchronised Swimming Les noies encara volien ballar més!

Waterpolo demanaven mésMés acció! Aquest any serà Els un anynois d’esports i aigua! diversió que mai! Synchronised Swimming Lesunnoies encara volien més!

Hip HopEl nostre taller estrella continua any més i amb mésballar energia que mai!

Aquest any serà un any d’esports i aigua!

Més diversió que mai! Summer ChefNo podia ser d’una altra manera! Recuperem el taller de cuina!  Hop“This El nostre taller estrella any més i amb del mésconegut energiaprograma, que mai! tindrem Hip Contest summer camp’s gotcontinua talent”. un Seguint el format  Summer Chef No podia ser d’una altra manera!

Recuperem el taller de cuina! un concurs setmanal. Preparats per guanyar? Hi haurà premis per a totes les categories! Contest “This summer camp’s gotde talent”.

Seguint el format delCosta conegut programa, ClaySí, fang!

Tenim la intenció fer una maqueta del Golf Dorada tota detindrem fang! un concurs setmanal.

Preparats per guanyar?

Hi haurà premis per a totes les categories!

Quin repte!! Ho aconseguirem? ClaySí, fang! Tenim la intenció de fer una maqueta del Golf Costa Dorada tota de fang!

Quin repte!! Ho aconseguirem?

I pels que es quedin a dinar, nou taller de theatre cada tarda!

... iEltotGolfenSummer anglès Camp

by INUSE

D’INICI: IDATES pels que es quedin a dinar, nou taller de theatre cada tarda!

22 juny / 29 juny / 6 juliol / 13 juliol / 20 juliol / 27 juliol

ENTREVISTA CASALS D'ESTIU

Rubén Llanos

Director General del Reial Club Nàutic de Tarragona

Redacció

Quines previsions teniu per aquest estiu amb les activitats que organitzeu al RCNT? Força positives, a finals d’abril, tots els anys estem al voltant del 40% d’ocupació i enguany ja hem passat el 60%, per la qual cosa, esperem sigui un estiu amb molta afluència de nens.

En quina part de l’estiu organitzeu activitats i de quin volum de places parlem durant tot l’estiu? Les nostres activitats avarquen tota la temporada estival, és a dir des del primer dilluns que els nens no van a l’escola i fins el divendres anterior al nou curs escolar; tot i que les activitats grans i importants les realitzem del 22 de juny al 31 de Juliol. Respecte al volum de places l’any passat en vam tenir 896 i aquest any, amb les novetats que hem inclòs intentarem arribar a les 1.000 places.

Quina diferència hi ha entre

VIU Tarragona | 98

les activitats que feu al juliol i les que feu a l’agost? Fonamentalment l’horari i el dinar, en les activitats de juny i juliol, l’horari és des de les 9 del matí fins a les 5 de la tarda, els nens dinen a les nostres instal·lacions; en canvi al mes d’agost és des de les 9 del matí fins a les 3 de la tarda sense dinar.

Fa molts anys que feu aquestes activitats d’estiu? Fesnos-en cinc cèntims? Aquesta mena de Casals va començar l’any 2005, per tant aquest any, serà l’onzè estiu consecutiu que les duem a terme. L’any 2005, vam començar amb un Casal de Mar, on agafàvem nens de 4 a 16 anys i fèiem activitats de tot tipus, aquell estiu només es van apuntar uns 40 nens; any rere any hem anat introduint casals nous i en l’actualitat disposem de 6 casals: Casal de Mar (4 a 8 anys); Sport & Nautic (8 a 12 anys); Sport & Summer (8 a 12 anys); Nàutic Summer (12 a 16 anys); Vela In-

fantil i Junior (6 a 17 anys) i August Sea (6 a 15 anys). Cada casal té un màxim de 48 nens per setmana dividits en 4 grups, a veure quanta gent ens visita i confia en nosaltres aquest any.

«El nostre èxit és el mar i la varietat d’activitats esportives i sobretot nàutiques que duem a terme» Ens has dit abans que ja esteu a hores d’ara al 60% d’ocupació? Què en penses? Hem tancat l'abril amb 608 places ocupades; és possible que aquest any els pares apuntin abans als nens per assegurar-se plaça, donat que limitem cada grup i cada setmana a 12 nens per any de naixement i per Casal, no obstant i tenint en compte que encara falten dos mesos per iniciar les activitats esperem, com he comentat abans,arribar a les 1.000 places d’ocupació.

Quina mena d’activitats feu perquè tingui tant d’èxit i els pares confiïn amb vosaltres any rere any? El nostre èxit és el mar i la varietat d’activitats esportives i sobretot nàutiques que duem a terme. Cada casal té 35 hores setmanals, si li traiem les 5 hores del dinar setmanal, ens queden 30 hores, de les quals fem 25 activitats diferents, són activitats d’una hora i de dues en funció de la disciplina, per remarcar-te algunes et diré que fem: vela, caiac, padel surf, skimboard, bodyboard, llaut, windsurf, optimist, vaurien, snorkel, hoquei subaquàtic, waterpolo...

Per finalitzar, què diries als pares que estan llegint aquesta entrevista per animar-los a que portin als seus fills al Reial Club Nàutic de Tarragona? Els diria, que confiïn amb nosaltres, que provin les activitats que fem i que si els seus fills els agrada el mar ho gaudiran i repetiran, sense cap mena de dubte.

Maig-Juny 2015

Si et dones d’alta aquest maig gaudeix de tot el club per 38€/mes sense entrada!!!

Vols jugar al pàdel, fer crossfit, spinning, pilates, zumba, utilitzar les millors màquines del mercat per cardiovascular i de musculació, jugar a futbol, volei o sortir al mar a fer infinitat d’activitats nàutiques?

SAUNA en cada vestidor

NOUS VESTIDORS Segueixes pensant que estar en forma és car?

No t’ho pensis més. Apunta’t al Nàutic i gaudiràs de totes les nostres activitats!

977 240 360 www.rcntarragona.com

Port Esportiu S/N Edif. Club Nàutic

SOLIDARITAT CASALS D'ESTIU

Escoles

Activitats

Del 12 d'abril al 28 de juny a l'Esquirol Park de Cambrils i al Club Tennis Tarragona Practicar esport és fonamental per al desenvolupament d'un nen.

L'associació "Pàdel Amb Tu" té, entre d'altres, l'objectiu de fomentar l'esport entre els nens amb i sense discapacitat, perseguint l'impuls de l'activitat com a una causa integradora d'hàbits socials i foment de la solidaritat. Es pretén que els nens i nenes practiquin activitats esportives i que mitjançant el pàdel trobin una eina pel desenvolupament psicomotor i social. La Metodologia i la distribució de l'alumnat es realitza per nivells d'ensenyança "Pàdel Amb Tu" tracta a l'alumne basant-se en la seva pròpia habilitat motriu i no en la seva discapacitat funcional.

Actualment l'associació ofereix del 12 d'abril al 28 de juny 2015 escola de pàdel al següents centres: Esquirol Park (Cambrils). Dissabtes. Club Tennis Tarragona (Tarragona). Diumenge Podeu sol·licitar més informació i preu d'inscripcions al correu padelambtu@gmail.com, o al web padelambtu.wordpress.com

Pàdel Amb Tu segueix creixent Conveni amb DHU Ibérica El 2015 augmenten les activitats que realitzem 8 Març. Dia internacional de la Dona a les instal·lacions del Club Tennis Tarragona.

Vam celebrar aquest dia un seguit d'activitats gratuïtes dirigides per a tota la família des de les 11h mati fins les 14h de la tarda.

11 Abril 2015 Fira Barcelona "Bebes&mamas". Vam assistir-hi convidats per un dels nostres patrocinadors DHU. Vam aportar el nostre granet de sorra en realitzar un taller d'estimulació cognitiva i motriu amb pilotes, que va aplegar mes de 60 famílies al final del dia.

23 al 28 Març 2015. Vam estar presents al Corte Inglés de Tarragona per donar-nos a conèixer i fer captació d'associats.

VIU Tarragona | 100

"Pàdel amb tu" i els laboratoris DHU Ibérica signen un conveni de col·laboració Els president de l'associació (Albert Coscollola i el secretari LLuis Escatllar) junt amb el General Manager de DHU Ibérica, Sr. Alex Castilla van signar conveni de col·laboració entre ambdues entitats. Un any més DHU Ibérica aposta per donar continuïtat al projecte i al foment de l'esport adaptat. Remarquen la importància de donar suport a aquest projecte social i d'aquesta magnitud. DHU no ha dubtat en col·laborar amb l'associació i ajudar a la pràctica d'aquest esport entre nens que tinguin risc d'exclusió social o alguna mena de discapacitat.

23 Abril 2015. "Pàdel Amb Tu" va estar també present el dia de Sant Jordi amb el seu estand a la rambla de Tarragona.

Maig-Juny 2015

PUBLICITAT CASALS D'ESTIU

ESTIU ALTERNATIU

ADREÇAT ALS NENS I NENES DE 3 A 8 ANYS • Un espai de lleure adaptat a les necessitats dels nens i les nenes.

• Un temps de vacances per compartir tot allò que sabem.

• Un lloc per gaudir i aprendre a conviure en grup.

El BAOBAB ROSA: Via Augusta 74, manté obert el seu espai per gaudir de les vacances a partir de la finalització del curs escolar fins el 10 de setembre.

ACTIVITATS: • TALLERS DE TEATRE, MÚSICA, PLÀSTICA , CUINA I JARDINERIA. • JOCS TRADICIONALS AL PATI. • DIÀRIAMENT JOCS AMB AIGUA. • REPRESENTACIONS TEATRALS PELS PARES, MARES I ALTRES FAMILIARS

BAOBAB llar d’infants

Tot organitzat per l’equip del BAOBAB i dirigit per educadors que acompanyen els jocs, la fantasia i la creativitat dels nens i nenes.

HORARI: de 9:00h a 17:30h amb el dinar i el berenar inclòs, possibilitat de començar a les 7,30 Les places són limitades.

PER MÉS INFORMACIÓ I RESERVA DE PLACES:

BAOBAB: 977 238832

A L’AGOST TAMBÉ MANTENIM EL SERVEI DE LLAR D’INFANTS ALS NENS I NENES NASCUTS EL 2012 , 2013 I 2014

Maig-Juny 2015

VIU Tarragona | 101

ENTREVISTA VIU CASALS

NaturFit

Un gimnàs sense parets Ramon Ortiz

NaturFit és un projecte innovador que ha creat Lou Trainers, empresa especialitzada en Entrenament Personal i Fisioteràpia. Són sessions d'entrenament en grup a l'aire lliure, en les quals els usuaris/es tenen sempre un entrenador llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, a un preu d'allò més assequible. Cal inscriure’s a través del web www.naturfit.net, o bé amb l'App que han creat per tal que hi hagi una gran interacció entre els seus diferents usuaris.

Ens en parla el seu responsable, Eloi Galofré.

Com sorgeix la idea de NaturFit? Per la necessitat de donar resposta a dos casos que se'ns començaven a plantejar: primer perquè algunes persones ens demanaven els serveis d'entrenador personal, i econòmicament no s'ho podien permetre.

Amb NaturFit es pot repartir el cost de l'entrenador entre totes les persones del grup. Amb el pagament d'una quota mensual de 20 € (o menor fins i tot amb els plans semestrals i anuals), es pot assistir a totes les sessions en qualsevol localitat on estiguem presents. D'altra banda, pensant en la gent que prefereix entrenar en grup en un entorn obert, i no de manera individual amb un entrenador, pel simple fet que li sembla més divertit i motivador.

En què consisteix cada tipus de sessió? Tenim diferents sessions que satisfan la majoria de persones, sense que importi l'edat ni condició física. Fem sis menes d'activitats com són

NaturTraining (treball de força i resistència realitzat a través de circuits), NaturCore (el "Pilates" de NaturFit, pels que tenen proVIU Tarragona | 102

blemes d'esquena), NaturRunning (sessions específiques per a corredors de tots els nivells i disciplines), NaturWalking (per a aquells/es que no tenen una condició física per fer grans esforços, o que han de minimitzar els impactes), NaturStretching (amb els exercicis de flexibilitat i elasticitat) i NaturFisa (per a persones que requereixen una major atenció).

Quin és el perfil del vostre equip d'entrenadors? Aquest és un factor que ens diferencia d'empreses similars: tots els nostres entrenadors són llicenciats en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Treballem en un sector mal regulat, i qualsevol que fa un curs per internet, o ha anat 4 anys com a usuari a un gimnàs, pot denominar-se a si mateix entrenador, sense possibilitat que el nostre col·lectiu pugui denunciar-lo. Però no ens preocupa: les persones que entrenen amb NaturFit noten ràpidament la diferència de treballar

amb veritables professionals, per la seva àmplia experiència i especialització en diferents àmbits de l'entrenament.

A les persones que mai no han corregut, que els dirieu perquè s'animessin a provar-ho? Primer dir que hi ha una excessiva febre del "running". Una persona no està en millor forma per la possibilitat o no de córrer. Hi ha molts mitjans d'arribar al punt òptim de forma física de cadascú, i aquest punt és diferent per a cada persona. Hi ha a qui córrer no beneficia al seu organisme.

A NaturFit correm en diverses de les activitats que hem descrit, però no és el fil conductor de la nostra filosofia de treball.

Animaria a qualsevol a que provi d'entrenar amb nosaltres per tal que els nostres professionals li recomanin l'activitat que més li pugui interessar pel seu estat de forma i objectius. Estem oferint una setmana de prova gratuïta per a totes les nostres sessions, que no defrauda a cap usuari.

Què més fa de la vostra iniciativa un projecte innovador i atractiu? Hem pensat cap on camina el món, sobretot a nivell de noves tecnologies.

Hem desenvolupat una aplicació per a telèfon mòbil on els nostres usuaris s’inscriuen a les sessions per participar, així creem una major interacció entre ells. En l'app veuen les persones que assistiran a cada sessió, potenciant així un factor de motivació i de superació personal. Atorguem punts de cara a una classificació als que vénen a entrenar més habitualment, als que aconsellen a amistats unir-se a NaturFit o als que superen reptes marcats. Creiem en el nostre projecte de vendre exercici físic a l'aire lliure a les ciutats, fent-les més verdes i sostenibles, tot augmentant les zones on realitzar activitat física. És un projecte fet alhora en centenars de ciutats de tot l'Estat, sense perdre que el punt de partida inicial ha estat Tarragona.

Maig-Juny 2015

PUBLICITAT CASALS D'ESTIU

ACTIVITATS D’ESTIU JULIOL I SETEMBRE DILLUNS 9:30 a 11:30

11:30 a 13:30 16 a 18

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

ESTUDI DIRIGIT : Pensat per alumnes de primària es podran avançar les activitats escolars d’estiu i fomentar la lectoescriptura, el raonament matemàtic i habilitats d’estudi. Del 29 juny al 24 juliol i del 7 al 10 de setembre

TALLERS

:

ESTUDI DIRIGIT: 75€/setmana

ALOHA: 50€/setmana

ESTUDI DIRIGIT

AUTOESTIMA I HABILITATS SOCIALS

Ens adaptem a les necessitats de cada nen/a en relació a horaris, matèries de reforç i dificultats.

Grups reduïts, organitzats en funció d’edat i curs.

Consulteu-nos les diferents opcions.

Del 29 de juny al 6 de juliol i del 7 al 10 de setembre. Taller 8h. 50€ Del 6 al 9 de juliol i del 7 al 10 de setembre. Taller 10h. 95€ Dirigit a: alumnes de secundària, batxillerat i 3er cicle primària.

Aprendrem a estructurar, organitzar i optimitzar el temps d’estudi, aprendrem tècniques de memorització i tècniques actives per aprendre per tal de preparar-nos per als exàmens.

ALTRES ACTIVITATS: 21 MAIG. Xerrada gratuïta “Adolescents: Com parlar per a que ens escoltin” C/Pare Palau 5 (Mutua General de Catalunya) 17 JUNY. Xerrada gratuïta “Fòbies i pors infantils” C/Pare Palau 5 (Mutua General de Catalunya) MES DE JULIOL. Avaluació gratuïta de la lectura amb

Maig-Juny 2015

PREUS

Desenvolupament mental per a nens entre 5 i 13 anys.

ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ: 29 juny a 2 juliol i del 7 al 10 setembre CREATIVITAT: 6 al 9 de juliol ORIENTACIÓ ESPACIAL: 13 al 16 de juliol IMAGINACIÓ: 20 al 23 juliol

APRENDRE A APRENDRE. TÈCNIQUES D’ESTUDI. i del 7 al 9 de setembre.

16 a 18:30

DIVENDRES

PACK ESTUDI + ALOHA: 120€/setmana

INFORMA'T!!! 977 23 01 48 · 606 210 735

info@onment.com · www.onment.com C. August, 13 entl. despatx 6 · TARRAGONA

PSICOLOGIA ADULTS PSICOLOGIA INFANTIL I JUVENIL DIFICULTATS APRENENTATGE INFORMES PERICIALS PARELLA I SEXUALITAT CREIXEMENT PERSONAL VIU Tarragona | 103

PUBLIRERPORTATGE CASALS D'ESTIU

TREIC events

L’empresa tarragonina organitza jocs d’empresa i esdeveniments esportius, personalitzats a la mida i el gust de cada client. TREIC Events posa al servei del client tota la seva experiència mílies? Apostem també per esdeveniments familiars que aporten unió, alegria i enforteix els llaços familiars. Creem modalitats com gimcanes, activitats, tornejos, campus.

Poden tenir una durada d'una hora, d'un matí o d'un cap de setmana. Fem que els nens gaudeixin d'un torneig únic del seu esport i, alhora, els pares realitzin activitats d'aventura fent d'aquesta experiència uns dies inoblidables.

Ramon Ortiz

Enfortir l’esperit competitiu i reforçar els valors de l’empresa, són alguns dels objectius de TREIC Events. Organitza activitats encaminades a millorar l’ambient de treball i millorar el rendiment i productivitat dels empleats d’empreses. Per conèixer amb més detall les activitats i la filosofia de TREIC Events, hem parlat amb dos dels seus responsables, Carlos Bellanco i Paco Lorenzo.

Com neix l’idea de crear TREIC Events? TREIC Events neix com a solució a l'organització i correcta posada en marxa de toa mena d'esdeveniments esportius, oci i teambuilding tant per a organitzacions privades com públiques, famílies, amics, col·legis i clubs esportius. És una necessitat real integrar l'activitat esportiva dins de VIU Tarragona | 104

la nostra vida. L'esport dins de les empreses i en família és una realitat i TREIC Events ajuda a aconseguir-ho.

compost de professionals titulats en gestió, direcció esportiva i RRHH.

Què pot aportar a les empreses? Cercar un incentiu, un moment de premi, d'unió d'equip, etc. per als seus treballadors reforçant la companyonia, el vincle de pertinença a l'empresa i millorant la motivació i productivitat en la recerca d'un èxit comú. Un altre objectiu és donar a conèixer l’empresa i ampliar les seves xarxes de contactes. Construïm un pont entre TREIC Events i les empreses, buscant un objectiu comú.

No ens quedem en la creació d'un esdeveniment i ja està, sinó que busquem conèixer els valors de cada empresa i adaptar-los, durant tot l'esdeveniment, perquè els seus empleats se sentin involucrats. Som un equip dinàmic i professional,

Construïm un pont entre TREIC Events i les empreses, buscant un objectiu comú Quins són els productes més demandats? Deixant al marge Jocs, un producte creat per TREIC Events que avança per la seva 4a edició i que ofereix diferents esports per a diverses empreses, els més sol·licitats són els esdeveniments fets a mida, a petició del que busca el client. Ens encarreguem de tota la gestió de l'activitat i de qualsevol mena de necessitat.

Quins valors poden aportar les vostres activitats a les fa-

Treballeu també per clubs esportius? Per clubs organitzem grans esdeveniments esportius, adaptant-nos als seus interessos. Comptem amb unes instal·lacions úniques i un equip d'experts qualificats perquè aquest esdeveniment reuneixi tots els serveis per crear el millor torneig. La nostra experiència ens diu que molts clubs busquen en la temporada un lloc que reuneixi entrenament, torneig i un ambient on els jugadors puguin preparar de la millor manera una temporada llarga.

Fins a quin punt es pot fer un esdeveniment personalitzat?

L'esdeveniment personalitzat es realitza tal i com ho vol el client i com l'havia somiat.

Aquest és el nostre objectiu, fer realitat i dur a terme l'esdeveniment que el client desitja i posar al seu abast la serietat i la professionalitat de TREIC. Es fa una primera reunió on coneixem l'empresa i busquem les seves necessitats. Preparem un dossier on s’explica quin esdeveniment és l'idoni.

Realitzem una segona reunió on expliquem les nostres propostes finals. Un cop aprovat pel client, treballem perquè el seu esdeveniment sigui únic.

Maig-Juny 2015

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

International House Centre Platinum de Cambridge La nostra escola existeix des de fa més de 30 anys al centre de Tarragona. Som centre autoritzat per organitzar les convocatòries dels exàmens de Cambridge English - YLE, KET, PET, First, Advanced i Proficiency. Aquests exàmens serveixen per motivar els alumnes a estudiar l’anglès i per acreditar amb un certificat oficial el seu nivell d’anglès. Organitzem

aquestes convocatòries en el nostre centre i en els centres educatius de la ciutat.

Tenim cursos d’anglès per a nens des dels quatre anys perquè creiem que com més aviat es consolida una bona base d’anglès és millor. També tenim cursos per a joves i adults -les persones amb un bon nivell d’anglès poden tenir més

oportunitats en el futur.

A més de cursos presencials, tenim cursos online i cursos a l’estranger. Per a més oportunitats, també tenim cursos d’alemany i de francès per a nivells bàsics.

Al cap i a la fi, els idiomes obren portes. . La matrícula pel curs 2015-2016 s’obre l’1 de

Som centre autoritzat per organitzar les convocatòries dels exàmens de Cambridge English juny. Per fer una prova de nivell gratuïta o per més informació, poden posar-se en contacte amb nosaltres a la Rambla Nova, 99, 1r.

Idiomes Estiu 2015 Anglès - Alemany- Francès >> Anglès per a joves i adults – 29 juny-31 juliol >> Anglès Conversa (nivell Intermig/Intermig Alt) – 30 juny-30 juliol >> Curs intensiu PET (B1) – 29 juny -27 juliol amb examen el 28 de juliol >> Curs intensiu First (B2) – 29 juny -28 juliol amb examen el 29 de juliol >> Alemany intensiu (nivell bàsic) – 29 juny al 29 juliol >> Francès intensiu (nivell bàsic) – 29 juny al 29 juliol

Més idiomes= Més oportunitats El teu centre autoritzat d’exàmens de Cambridge

Rambla Nova, 99, 1r, 43001 Tarragona Tel: 977 23 40 04 ihtarragona@tar.ihes.com www.ihes.com/tar

BÀSQUET CASALS D'ESTIU

Tarragona Estiu Camp 2015 (TEC) i Campus d'Estiu del CBT

El Club Bàsquet Tarragona ofereix als més joves gaudir d’un estiu molt esportiu Del 22 de juny al 31 de juliol, el CBT organitza el Tarragona Estiu Camp, que es farà al Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona i que està adreçat a nens i joves, des de P3 fins a 2n d’ESO Ramon Ortiz

Els participants al Tarragona Estiu Camp podran practicar diferents activitats, segons les edats i les preferències. Per exemple, el TEC Casal està enfocat per atendre a nens i nenes de P3 fins a 1er i s’organitzaran activitats com tallers, treballs manuals, psicomotricitat, cançons, disfresses, etc. Els amants del futbol i del bàsquet poden escollir aquestes activitats, practicant-les de manera intensiva.

Al bàsquet es jugarà i entrenarà amb el cos tècnic del primer equip del CBT, capitanejat per Berni Álvarez, entrenador del primer equip del CBT i ex-jugador ACB.

la convivència, l’esforç, etc.

Campus d’Estiu del CBT

L’staff tècnic de l’Estiu Camp està format per un equip de professionals preparats per fer que el nen visqui una experiència única i inoblidable. Per exemple, al TEC Futbol es faran entrenaments amb entrenadors titulats i es treballarà la tàctica i la tècnica.

L’altre activitat proposada des del CBT és el Camp d’Estiu, que tindrà lloc al Collell de Banyoles.

Es farà dels dies 22 al 28 de juny i inclou la celebració de la Revetlla de Sant Joan. Les edats admeses són des d’alevins (any 2004) fins a júniors (any 1997),

tant en categoria masculina com femenina. Es faran cinc hores diàries de bàsquet, amb sessions de tecnificació amb Berni Álvarez i altres entrenadors del CBT. Al marge, es faran activitats com circuits d’aventura, batalles Laser Tag (paintball sense embrutar-se), tir amb arc, cursa d’orientació, etc.

Pretenen transmetre valors com la companyonia, el compromís, el treball en equip, la convivència, l’esforç, etc.

Si els participants no desitgen centrar-se únicament en aquests esports, el campus ofereix també una oferta TEC Multiesport, amb altres disciplines, o bé una oferta TEC Dance, centrada en ballar i aprendre diferents estils, passos i coreografies. Finalment, existeix també la opció de practicar totes aquestes activitats, fent servir únicament l’anglès (TEC English) amb el professorat nadiu d’English Tarragona. En qualsevol cas, pretenen transmetre valors com la companyonia, el compromís, el treball en equip,

VIU Tarragona | 106

Maig-Juny 2015

DEL 22 DE JUNY AL 31 DE JULIOL

a les instal·lacions del Col·legi

Sant Pau Apòstol TEC CASAL

TEC FUTBOL

Cada setmana una temàtica diferent per englobar les diferents activitats.

Per a nens i nenes de P3 fns 1r.

Emula als teus ídols, fes un equip amb els teus amics i millora el xut, el regat, la passada...

A partir de 1r.

TEC BÀSQUET

TEC MULTIESPORT

El cos tècnic del primer equip del CBT dirigirà i supervisarà les sessions de treball dels futurs jugadors ACB de Tarragona.

A partir de 1r.

Si et cansa el futbol i el bàsquet i vols millorar la teva psicomotricitat practicant altres esports, aquest és el teu TEC! A partir de 1r.

TEC DANCE Quan sents música et poses a ballar?

Aquest és el teu TEC, disfruta amb el funky, hip-hop, hip hop, ja jazz... A partir de 1r.

TEC ENGLISH Viure com un londinenc a Tarragona?

Parla en anglès sense parar amb els teus companys i professors nadius.

De 2n de primària a 2n d’ESO

www.tarragonaestiucamp.cat Patrocinador principal Patrocin

Col·laboradors

Patrocinador

Organitzadors

CASALS D’ESTIU ESPORTS

Educar tot fent esport

Els casals ensenyen més que la pràctica esportiva Els casals d’estiu dels clubs esportius, de la mateixa manera que ho fan els clubs durant tot l’any, vetllen per l’activitat i pràctica esportiva dels seus alumnes, però també per la seva educació i formació.

VIU Tarragona

Tothom qui estigui relacionat amb l’esport i la pràctica esportiva ja sap que els valors, actituds i comportaments que s’aprenen amb l’esport acompanyen als nens i nenes a l’infantesa però també en l’etapa adulta.

Les estades esportives, els casals i esplais d’estiu esportius, sí que tenen l’objectiu que els nens i nenes practiquin l’esport i millorin la tècnica, però també fomenten la companyonia i reforcen la filosofia de grup, d’equip.

VIU Tarragona | 108

L’esport va acompanyat d’una educació física, social i emocional. I és que quan els nens i nenes fan esport i formen part d’un equip, sense adonar-se’n, comencen a integrar una sèrie de valors, actituds i comportaments que els ajudaran a definir i construir la seva pròpia identitat. Primer com a infants, però després, també com a adults.

l’obesitat infantil. També té una vessant educativa, social – ja que integra nens i nenes de totes les races i indrets - , associativa – estades esportives, tornejos, campus...-, i aporta uns valors. Estem parlant de la responsabilitat, la convivència, el treball en equip, el respecte als companys i a l’autoritat (monitors, entrenadors...).

L’esport té indiscutiblement una vessant saludable, ja que practicar un esport, juntament amb una dieta sana i equilibrada, els pot ajudar a combatre problemes de salut com ara

Fer esport també implica desenvolupar unes actituds, la de la competitiva però també d’afrontar una derrota o un fracàs esportiu. Però també com aquests condueixen a una

victòria i un futur èxit. També s’acostumen a vetllar per la seva higiene, ja que la pràctica d’un esport fa que des de ben petits integrin uns hàbits tan senzills com dutxar-se després de realitzar exercici físic. I una filosofia: créixer amb una activitat esportiva els proporciona uns valors que els acompanyaran tota la vida.

L’esport implica una educació física, social i emocional

Maig-Juny 2015

Troba el teu exemplar de VIU Tarragona en expositors repartits arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista.

Establiment Adreça Santiveri Governador Gonzàlez, 24 bxos Stetic Unió Unió,33 Mundog Av. M. Cristina,34 bis TOT Ràpid Reparació Calçat Unió, 9 Administració Loteria nº13 Pere Martell, 39 Casa Matias Plaça Corts Catalanes,5 Farmàcia Pujol Eivissa, 7 Farmàcia Pujol Joan Fuster i Ortells, 7 Farmàcia Pujol Bloc St. Joan Esc A Sp i Sp Autoforum Vehicles d'ocasió Gasòmetre, 42 Roba de Casa Sant Francesc, 12 Cottet Òptics Av. Prat de la Riba, 22 Llibreria TRT Pere Martell, 21 Decora't Av. Prat de la Riba, 11 Moto Sport Busquets Av. Prat de la Riba, 31 Mariné Bicicletes Av. Andorra, 7 La Martina School of English Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Pimec Av. Marquès de Montoliu, 3 Orthoclinic Av. Catalunya, 22 D Casa Figueras St. Agustí, 7 Vives Sabateria Carrer August, 16 Tradicionarius Avda.Catalunya/Rovira Virgili Tradicionarius Ramón y Cajal/Prat de la Riba Bar Can Joan Pol. Francolí Centre Veterinari Arbor Edifici Alt Penedès Esc. C Bxos.

CEPTA Rambla Nova, 95 Chas Chas Tea Rambla Nova, 67 Tennis Park Cala Romana La Botiga del Bon Gust C/Major, 17 Motos Tarragona Estanislau Figueres, 35 Espiga d'Or Rovira i Virgili, 17 La Matalasseria Av. Vidal i Barraquer, 18 Tennis Tarragona Cala romana Construccions Mata Rambla President Màcia, 5 Restaurant Toca Perón C/ Del Portalet, 3 Cafeteria La Vall Josep Carner (Vall de l’Arrabassada) Electricitat Tarragona C/ Reial, 23 I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

VIU Tarragona VIU Tarragona. Port Tarraco, Moll de Lleida - Bloc 3M 43004, Tarragona. Tel 877 021 702

www.viutarragona.cat

RECOMANACIONS CASALS D'ESTIU

5 consells per protegir-nos del sol Durant els Casals d'Estiu, les llargues estades a l'aire lliure fan aconsellables mesures per protegir la canalla del sol Redacció

1

La pell té memòria: S’ha demostrat que l’acumulació de cremades solars al llarg dels anys és la causa més important de l’aparició de melanoma en l’edat adulta. La pell té memòria i els seus efectes són acumulatius i progressius.

El càncer de pell tipus melanoma és el càncer que més creix: Encara que el melanoma és un dels càncers menys freqüents, és el càncer que està augmentant més en els últims anys. Tot i així, la majoria de casos es podrien prevenir evitant una exposició intensa al sol i les cremades cutànies, especialment durant la infantesa i l’adolescència.

2

El factor de risc més important de melanoma són les cremades solars: El melanoma està associat a les cremades solars. El risc de cremades és major quan l’exposició solar és intermitent però intensa, com és típic en època de vacances.

Les persones de pell molt clara tenen un major risc de cremades. L’aplicació de filtres solars -les cremes- poden ser útils per protegir la pell dels raigs del sol,

3

VIU Tarragona | 110

no obstant això, no protegeixen al 100%. És per això que per evitar les cremades solars es recomana l’ús de protectors solars juntament amb l’ús de roba o de procurar estones a l’ombra.

L’exposició intensa als rajos solars provoca l’envelliment prematur de la pell El “sol artificial” no és més segur que el sol natural: Com el sol, les llums per a bronzejar emeten radiacions ultraviolades A i B i tenen els mateixos efectes que el sol de migdia.

No són una alternativa segura al bronzejat per efecte del sol, i no redueixen la possibilitat de cremades solars quan la pell s’exposa al sol.

4

Prevenció del càncer de pell Per gaudir del sol de manera saludable, hem de començar a prendre’l de manera gradual i evitar l’exposició prolongada i les hores de màxima intensitat entre les 12 i les 16h, especialment, durant els mesos d’estiu.

protecció a les radiacions A i B elevat (superior a 30).

A l’hora d’aplicar-lo hem de fer-ho generosament per tot el cos una estona abans de l’exposició solar i renovar-ho periòdicament després de banyar-nos o si suem molt.

En el cas d’estar-se llargues estones exposats al sol, ens hauríem de cobrir el cos amb roba i dur unes ulleres de sol que filtrin les radiacions ultraviolades A i B.

És una bona opció optar per zones d’ombra quan fem activitats a l’aire lliure i beure força aigua per tal d’evitar la deshidratació.

Pel que fa al filtre solar, aquest ha de tenir factor de

Si prenem medicació fotosensible, hem d’evitar prendre el sol.

5

Els efectes sobre l’envelliment de la pell són irreversibles: l’efecte més immediat de l’exposició intensa a les radiacions ultraviolades és l’envelliment prematur de la pell per pèrdua d’elasticitat i ressecament i l’aparició de taques i arrugues.

Maig-Juny 2015

Reus Núm. 2 | Juny-Juliol 2014 | www.viureus.cat

Exemplar gratuït

Per Sant Pere, com cada any VIU Reus Amb tots els detalls de la Festa Major

Entrevistes a personatges destacats

Propostes d’oci i gastronomia

I molt més...

Reserva ja el teu espai publicitari trucant al telèfon 877 021 702 VIU Tarragona. Port Tarraco, Moll de Lleida - Bloc 3M 43004, Tarragona. Tel 877 021 702

www.viutarragona.cat

IDIOMES CASALS D'ESTIU

La mar d'idiomes

L'estiu és una època perque la canalla aprengui idiomes tot passant-ho bé. Molts campus d’estiu ofereixen aquesta possibilitat amb l'anglès i d'altres llengües.

Redacció

Fa uns anys, saber idiomes era un valor afegir al currículum, però avui en dia és indispensable. Saber llengües està molt ben valorat per les empreses a l’hora de seleccionar els candidats, i una assignatura pendent per a molts aspirants. És per això que molts pares i mares procuren que els seus fills aprenguin llengües -preferentment l’anglès-

VIU Tarragona | 112

des de ben petits per tal que quan siguin joves tinguin millors oportunitats personals i laborals.

Així doncs, molts nens i nenes que durant l’any aprenen llengües, a l’estiu s’apunten a casals i colònies per seguir-les practicant. Ara bé, aquesta vegada les aules són a l’aire lliure, i la metodologia és molt més diversa i atractiva ja que va més enllà dels llibres, el currículum i les pissar-

res i abraça jocs, cançons, excursions, esport, teatre, manualitats i un llarg etcètera.

Les aules són a l'aire lliure i la metodologia és molt més diversa Està clar que l’encant de les instal·lacions de molts campus i casals d’estiu propicia que l’en-

senyament de les llengües es plantegi des d’un altre punt de vista. A més a més, el bon clima de l’estiu i l’ambient dels campus i casals propicia una metodologia més dinàmica i atractiva que la que es pot oferir durant l’any.

D’altra banda, la disposició dels nens i nenes és diferent, ja que a l’estiu i en època de vacances conceben l’aprenentatge de les llengües principalment a través del joc i les activitats lúdiques.

Maig-Juny 2015

VIU Tarragona El proper mes de juliol no et perdis l’especial

VIU Motor Si vols participar-hi, contacta amb nosaltres i t’informarem : info@viutarragona.cat • • • • • • • • •

Novetats del sector Novetats dels concessionaris locals Turismes Motocicletes Nous models Accessoris Seguretat Combustibles Smart cities...

SALUT

BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

«Remarcar el valor d’una vida saludable és una bona manera d’atacar la incidència de l’anorèxia» Entrevista amb Joan Franch, coordinador del Centre de Salut Mental de Reus, professor associat de la URV i responsable de l’assignatura Psicologia de la Nutrició

VIU Tarragona | 114

Maig-Juny 2015

Rafa Marrasé

Què provoca que algú acabi sent anorèxic o bulímic? La causa és multifactorial. Hi ha vulnerabilitat personal, marcada pels gens o factors de tipus familiar, factors de tipus cultural (què s’espera del meu cos, les vivències en relació amb els altres i el meu cos) i els factors psicopatològics.

En relació amb això últim, hi ha gent que pot tenir aquest problema arran d’una depressió o malaltia mental? Els quadres més freqüents són trastorns de la personalitat, maneres de ser, maneres d’estar en aquest món que faciliten l’aparició d’un trastorn alimentari.

«8 o 9 de cada 10 persones que pateixen trastorns de conducta alimentària són noies» Com per exemple? Una família on el pes estigui associat a què menjarem. Si un pare, per exemple, té una obesitat mòrbida i això condiciona l’alimentació de la família i, a sobre, tenim una noia adolescent en la família i, per tant, amb una personalitat no cristal·litzada, és a dir, es troba en període de formació, i que el valor del seu cos es troba en un moment de transformació personal, passant de noia a dona, podem tenir un cas d’una persona molt vulnerable.

Les noies són més proclius a patir aquestes malalties? Sí, 8 o 9 de cada 10 persones que pateixen trastorns de conducta alimentària són noies.

Aquests trastorns passen només a l’adolescència? El període d’incidència es situa entre els 12 i 21 anys. És el període de formació de la personalitat i la formació del cos. És molt estrany que passi més endavant,

sobretot a partir dels 25. El que cada vegada és més freqüent és que s’avanci a 12 anys.

Ah sí, per què tan aviat? Possibles factors culturals. Amb tot, no sóc psiquiatra infantil i voldria tenir molta cura en tot això.

Tornem al cas que m’explicava abans, la noia que es troba en una família… Sí. Aquesta noia comença a rectificar conductes alimentàries per corregir les parts que no li agraden del seu cos i comença a restringir l’alimentació. Deixa de menjar l’entrepà, quan arriba a casa diu que s’ha de menjar més sa, rebutja diferents aliments, comença a fer activitat física. I tot això, dit així, no té per què ser una malaltia, però si això es porta a un extrem, pot comportar complicacions.

Hi va haver una època en què es parlava molt d’anorèxia i bulímia i ara no se’n sent tant a parlar. Com és això? Des de mitjans de la dècada del 1990 fins al 2005 aproximadament, va semblar que això fos una pandèmia. La incidència d’aquests casos sobre la sanitat pública va ser molt gran, és cert. En aquell període hi havia molta informació, tothom estava més sensibilitzat. Van aparèixer moltes més persones dins l’àmbit sanitari que buscaven ajuda.

Això va evitar mals majors?

Segurament. Gràcies a la gran informació que hi havia, els professionals van detectar-ho abans i, sobretot les famílies.

Els pares, en una altra època hagueren vist que la filla estava prima però no haguessin passat d’aquí.

El nombre de casos ha baixat ara? No gaire. El que ha baixat és la pressió sobre aquestes malalties. El metge de capçalera coneix tot això, les famílies també. És a dir, les malalties del trastorn de la conducta alimentària es detecten abans. No

ENTREVISTA SALUT s’espera a què arribi el malalt, es veu amb antelació. No hi ha tantes emergències.

Un cop detectat el problema, quins són els passos a seguir?

El primer de tot és arribar a fer un diagnòstic. Avui en dia, el metge de capçalera està perfectament capacitat per ferho. A partir d’aquí les mesures passen per una atenció més especialitzada i un tractament multidisciplinar. El psiquiatre i el psicòleg estaran en la base del tractament. L’element és bàsic: la imatge corporal, la imatge que el pacient té del seu cos és la gènesi de tot això. Qui treballa millor aquests aspectes són aquests professionals.

També s’ha de tenir en compte alteracions físiques.

Com quines? Per exemple: caldrà un ginecòleg si aquesta noia ha perdut la regla? Un digestòleg per si té problemes de vòmits amb sagnats? I un hematòleg per si això comporta una anèmia?

«Entre un 5% i un 6% de les persones que pateixen aquestes malalties acaben morint per causa directa o indirecta» El fet de poder detectar la malaltia abans ha fet que s’hagin evitat casos com els que tots vam poder veure en reportatges de fa 20 anys en què algunes noies perdien moltíssim pes, convertint-se gairebé en esquelets? Ens trobem en una situació paradoxal. Tenim tot aquest coneixement del que parlàvem abans, tenim associacions com l’ACAB (Associació contra l’anorèxia i la bulímia) que estan molt ben organitzades amb gran capacitat d’informar i gestionar tot el problema amb les famílies i al mateix moment ens trobem a internet

VIU Tarragona | 116

amb tota una sèrie de pàgines que estan promovent de manera descarada que això no és una malaltia, que són maneres de ser. És terrible. (El doctor Franch no ho vol dir, però es refereix al moviment anomenat Pro-An).

Estem parlant que una malaltia com aquesta pot ser mortal. Sí, entre un 5% i un 6% de les persones que patei-

xen aquestes malalties acaben morint per causa directa o indirecta. És a dir, per inanició o pels problemes físics que se’n deriven.

Les noies moren perquè els seus casos no s’agafen a temps? És complex d’explicar.

Gairebé tots els trastorns de conducta alimentària comencen per una anorèxia, amb una restricció d’alimentació. Amb el

pas del temps, quan han perdut pes i veuen que han fet tot el que podien fer i encara volen continuar perdent pes, afegeixen el vòmit i, fins i tot, laxants. I tot això, pot dur moltes complicacions. Si una noia vomita cinc vegades al dia i no menja prou, una de les coses que li pot passar és que li baixarà el potassi.

Necessitem el potassi perquè el nostre cor continuï bategant, si baixa molt el potassi, et pots

Maig-Juny 2015

ENTREVISTA SALUT morir perquè el cor deixarà de bategar. No et mors d’inanició, sinó d’aturada cardíaca per baixada de potassi.

Aquestes malalties són contemporànies? És a dir, es pot tenir la sensació que les noies deixen de menjar per voler ser com les models, com l’ideal de bellesa actual, molt influenciat per la publicitat. Això és cert? L’anorèxia tal com l’entenem ara és del 1880 aproximadament. La bulímia, en canvi, del 1979. Ara, llegint textos clàssics, veiem que a la Grècia Clàssica trobem descripcions que s’ajusten al que coneixem com anorèxia.

«Veiem que a la Grècia Clàssica trobem descripcions que s’ajusten al que coneixem com anorèxia» A la Grècia Clàssica? Sí.

Però el model de bellesa no era exactament com és actualment. Com pot ser? Els models de bellesa cultural han canviat durant els segles. Només cal pensar en Rembrandt.

Avui dia està més ben vist ser prim que obès.

Per això mateix. Com pot ser que els antics grecs tinguessin casos d’anorèxia? Per què no? Sabem si els casos que estan descrits als textos i que ens fan pensar que eren anorèxia eren els d’unes senyores riques o pobres?

Per què ho diu? La imatge de les classes benestants era molt important, tenia un valor afegit.

Podríem pensar que així era, però no ho sabem. En tot cas, les descripcions estan allí i això ens fa deduir que podria tractar-se de casos d’anorèxia.

Quan a la consulta arriba un

VIU Tarragona | 118

cas d’una pacient (o un pacient) que pateix un trastorn de la conducta alimentària, què és el primer que vostès fan?

Si la noia, i dic noia perquè gairebé 9 de cada 10 pacients són dones, es troba en una situació física molt precària el que faré primer és centrar-me en l’apartat físic perquè es pot morir d’això. Un cop superada la situació d’emergència s’ha de tractar en l'àmbit psicològic.

Elles veuen el menjar com un enemic? Van abandonant els aliments que consideren perjudicials, com els que porten greix per exemple. Així, es van alimentant de peix bullit o d’enciam exclusivament.

Això pot estar bé, però si ho fan de manera contínua al mateix temps que rebutgen tots els altres aliments perquè pensen que és el correcte, s’ha de treballar aquesta manera de concebre el món del menjar. També s’ha de treballar la seva visió sobre el seu cos.

Els professionals utilitzen medicació per aquestes malalties des del punt de vista psiquiàtric? Si hi ha un quadre de depressió associada sí. Però sempre una medicació destinada a depressió, res més. Això en el cas de l’anorèxia. En la bulímia és diferent.

Per què? Segons molts estudis s’ha comprovat que l’administració de determinats antidepressius en pacients que pateixen bulímia però no tenen depressió, redueixen els afartaments i els vòmits.

Una noia que hagi patit anorèxia i bulímia i ho hagi superat, és una malalta per a tota la vida? És a dir, se li ha de fer un seguiment sempre?

No. Una tercera part de les persones que pateixen aquestes malalties rebran l’alta, una

Maig-Juny 2015

ENTREVISTA SALUT

altra tercera part no acabaran d’estar bé però podran tirar endavant amb la seva vida i necessitaran un seguiment i, finalment, l’altra tercera part patiran complicacions.

Recaigudes? Sí, i aquí, en aquest grup, és on trobarem aquell 5% i 6% de morts del que parlàvem anteriorment.

Quina incidència sobre el total de la població de Catalunya tenen les malalties de les quals estem parlant? Entre el 4 i el 6,5% de tots els joves entre 12 i 21 anys, patiran algun trastorn de la conducta alimentària. Si ajustem més, podem dir que en el cas d’anorèxia nerviosa, el percentatge es troba entre el 0,1 i 0,7% i la bulímia nerviosa entre el 0,4 i l’1,4%. La resta, és a dir, entre el 2,7 i el 4,8% són trastorns de la conducta ali-

VIU Tarragona | 120

«La família té molt a dir, els patrons alimentaris, com mengem i amb qui mengem» mentària no especificats.

Això què vol dir? Que són trastorns que no acaben de ser anorèxies perquè no compleixen una sèrie d’apartats i tampoc són bulímies pel mateix cas. Per poder diagnosticar-les com a tals fem servir una sèrie de paràmetres, si no els compleixen, no les podem anomenar com a tals.

Posi'm un exemple. Una noia amb una restricció alimentària brutal, que ha perdut 15 quilos en dos mesos, la família està

molt espantada però el seu índex de massa corporal no ha arribat a 17. Sembla un quadre d’anorèxia però encara no compleix tots els apartats. Per considerar que hi ha bulímia hi ha d’haver vòmits i afartaments, pel mig una restricció alimentària i això s’ha de fer com a mínim dues vegades a la setmana i durant tres mesos. Ara imagina’t que passa tot això però no fa els tres mesos. Puc fer un diagnòstic de bulímia? En principi no, però el patró és bulímic.

Es poden prevenir aquestes malalties? Sí (diu mentre m’ensenya un cartell que en breu penjaran al Centre i que diu:

L’anorèxia no és culpa de ningú però tots en som responsables) La família té molt a dir, els patrons alimentaris, com mengem i amb qui mengem. L’alimentació, a l’ésser humà, no

tan sols li aporta nutrients com als animals, sinó que hi afegim un valor cultural: compartim coses, vivències, converses.

El fet de menjar tots junts, amb els pares, pot disminuir el risc? Evidentment. Les primeres coses que hem après a la nostra vida han estat a casa.

Quan hem de menjar, què hem de menjar. Ara la societat ens du a menjar fora i quasi de qualsevol manera. L’hora de menjar és un element que uneix. També cal explicar molt bé, des de l’escola i des d’altres mitjans, quin és el valor que tenen els aliments per a la nostra salut. Això és molt més útil que explicar què és l’anorèxia per exemple.

El fet de remarcar una vida saludable i que els joves sàpiguen perquè és important, és cabdal i una bona manera d’atacar la incidència de l’anorèxia.

Maig-Juny 2015

“No sólo un colchón, sino un completo sistema de descanso que respira”

Almohada SErgoFlow Disponible en dos alturas diferentes para personas que duermen de costado o boca abajo/boca arriba

Spaldin da un paso más tecnológicamente hablando con SErgoFlow, la nueva generación de colchones higiénicos y ergonómicos.

Cada persona produce de media 50 litros de sudor al año mientras duerme, por ello Spaldin ha diseñado un sistema de tubos que consigue disipar esta humedad corporal a través de un efecto chimenea.

En La Matalasseria, la tienda de referencia en Tarragona y líder en equipos de descanso de calidad, podrás probar el colchón SErgoFlow.

www.spaldin.com/es/es/certificaciones Somier SErgoFlow Configurable como el colchón en 7 zonas ergonómicas

Colchón SErgoFlow 3S, 5S o 7S Tres modelos con diferentes firmezas y zonas ergonómicas

La Matalasseria empresa líder en equipos de descanso La Matalasseria. Avda Vidal i Barraquer nº 18. 43005 Tarragona. Tel: 977 229 993 www.lamatalasseriatgn.com facebook: lamatalasseriatgn mail: info@lamatalasseriatgn.com

DESORDRES ALIMENTARIS SALUT

Una ajuda més enllà dels metges L’Associació contra l’anorèxia i la bulímia (ACAB), fa més de 20 anys que s’encarrega d’ajudar a familiars i pacients que pateixen algun trastorn de la conducta alimentària Rafa Marrasé

Hi ha molta gent que treballa per donar suport a les famílies i també als pacients que estan implicats en algun trastorn de la conducta alimentària. A Catalunya, la principal organització és ACAB, que, en paraules de la seva directora, Marta Voltas, “dóna suport emocional i informació sobre els recursos sanitaris, econòmic i educatius als pacients i als familiars que pateixen aquestes malalties”.

ACAB va néixer el 1992 quan un grup de familiars de pacients que rebien tractament a l’hospital Clínic de Barcelona van rebre un espai cedit per aquest centre per tal que poguessin

VIU Tarragona | 122

ajudar altres famílies en situacions semblants. “Aleshores costava molt obtenir un diagnòstic i no hi havia unitats especialitzades.

D’aquesta manera, la malaltia s’anava fent crònica”, diu. A mesura que els casos d’anorèxia i bulímia, principalment, anaven creixent, l’associació, també.

“Es donaven casos en què, per exemple, un menor de Lleida patia la malaltia. Des d’ACAB facilitàvem que l’adolescent pogués ser diagnosticat i que la família pogués estar amb ell durant el tractament”, explica Voltas.

Precisament el paper de la família és clau en tot el procés.

“La família acostuma a ser so-

breprotectora i es culpabilitza de tot el que està passant. Això, molt sovint, no deixa avançar en la recuperació del pacient”, diu. La família és la primera que s’adona dels canvis en l’adolescent. Aquests canvis són físics i també d’humor.

«El fet que el malalt no tingui consciència de la malaltia fa que no sigui clar a l’hora d’explicar els símptomes que pateix i, per tant, dificulti el diagnòstic» L’existència d’associacions com

ACAB és cabdal per poder controlar aquestes malalties, perquè molta gent busca refugi en aquestes organitzacions abans, fins i tot, que buscar ajuda mèdica. “El 60% de persones que arriben a ACAB no han anat al metge. Hi ha situacions, però, en què havent-hi anat, veuen que no hi ha millora i aleshores es posen en contacte amb nosaltres per demanar ajuda. Allò que fem és buscar el recurs sanitari adequat per a cada pacient d'acord amb nostre equip d’assessorament”, explica la directora que afegeix: “Fem una entrevista personal amb la persona que fa la consulta. L’entrevistador és una persona que ha estat formada específicament i recull la

Maig-Juny 2015

ESPECIALITATS ODONTOLÒGIQUES | CENTRE MÈDIC | FORMACIÓ

ÚNICA CLÍNICA DENTAL AMB EL

SEGELL DentalQuality A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

DentalQuality és sinònim de QUALITAT en la pràctica de l'odontologia. Aquesta qualitat neix de les mans d' un equip d'odontòlegs vocacionals i el seu primer objectiu és la salut dels seus pacients.

Si tries cuidar-te a una clínica DentalQuality seràs atès per un equip de doctors que, des de les seves pròpies

clíniques, exerceixen amb passió la seva professió, avantposant els pacients per sobre del benefici econòmic.

NO O som FRANQUÍCIES ni ASSEGURADORES. SOM UN EQUIP D'ODONTÒLEGS VOCACIONALS amb el més alt nivell de formació i experiència.

Orthoclinic Tarragona Avinguda Catalunya, 22D Tel. 977 235 976 Orthoclinic Reus. Travessera de Sant Antoni, 15. Tel. 977 345 231

www.orthoclinic.es

DESORDRES ALIMENTARIS SALUT informació per tal de prendre la millor decisió sobre què necessita aquella persona que ha demanat ajuda”.

«Mentre el focus d’atenció estigui en el cos i no en la salut, estem en risc» Per Voltas, un dels grans problemes del grup de malalties de trastorn de la conducta alimentària és la manca de consciència que té el pacient sobre la seva malaltia.

“El fet que el malalt no tingui consciència de la malaltia fa que no sigui clar a l’hora d’explicar els símptomes que pateix i, per tant, dificulti el diagnòstic”.

gran entre els trastorns de la conducta alimentària. També hi ha altres variants clíniques noves, com la vigorèxia. Precisament el culte al cos, el fet que molta gent que potser no ha fet esport en molt de temps o mai i ara, als quaranta anys o més, decideix anar a córrer obsessivament i vigila molt el que menja, pot ser, segons Voltas, una conducta de risc: “Ara sembla que tothom fa dieta. Si no hi ha un excès de pes que ho justifiqui no s’han de fer dietes

d’aprimament. Mentre el focus d’atenció estigui en el cos i no en la salut, estem en risc. Si controlem contínuament què mengem i ens sentim culpables

«El 60% de la població és vulnerable per poder caure en un trastorn de la conducta alimentària»

a l’hora de menjar, a poc a poc estem entrant en el trastorn”.

Per Voltas, el 60% de la població és vulnerable per poder caure en un trastorn de la conducta alimentària. “Hi ha molta pressió per un ideal de bellesa únic. Hi ha moltes dietes que estan de moda i s’ha de dir que el 97% de les persones que cauen en la malaltia han fet en alguna dieta autoimposada. De fet, a internet es poden trobar dietes miraculoses però ningú mira si aquestes dietes estan signades

Els factors socials i culturals poden afectar, pel que fa a aquestes patologies, més a un col·lectiu que a un altre.

Així, els hàbits alimentaris inadequats d’algunes famílies poden precipitar aquests tipus de trastorns.

Afartaments en augment Marta Voltas destaca que s’ha detectat en els últims anys un trastorn de la conducta alimentària que va en augment.

Es tracta dels afartaments i, segons ella, afecten no només a adolescents, sinó també a adults. “A diferència de la bulímia, els períodes d’afartaments no presenten episodis compensatoris. No ens arriben tants casos d’afartaments com ens haurien d’arribar perquè encara hi ha un sentiment de vergonya molt gran a la societat”, explica.

Aquests casos d’afartaments són poc coneguts socialment i acostumen a provocar obesitat. El creixement d’aquests casos és molt gran i, de fet, representen el nombre més

VIU Tarragona | 124

Maig-Juny 2015

DESORDRES ALIMENTARIS SALUT

«En el moment en què es va decidir informar d’una altra manera, l’efecte contagi va disminuir de cop»

VIU Tarragona | 126

per un metge o no. Com he dit abans, sembla que tothom ara faci dieta quan no saben si ells són vulnerables o no”.

Menys presència als mitjans Tot i que els índexs de les malalties relacionades amb els trastorns de la conducta alimentària són gairebé els mateixos

de fa 20 anys, la presència en els mitjans de comunicació és molt menor. “No sé per què ara es parla menys. Està clar que la manera d’informar sobre la malaltia ha canviat”.

Així, Voltas explica que durant la dècada dels anys 90 del segle passat, les unitats mèdiques especialitzades es van posar en contacte amb les associacions perquè rebien una

allau de malalts que, segons aquests, es devia a un efecte crida. “Amb els reportatges i informacions que els mitjans feien s’estaven donant idees a les persones que estaven en risc i això podia provocar més malalts. En el moment en què es va decidir informar d’una altra manera, l’efecte contagi va disminuir de cop”, diu. Així, les accions van dirigides a la prevenció en col·lectius de risc tot i que, tal com admet Voltas, “no s’ha aconseguit trobar el missatge que previngui totalment”.

Maig-Juny 2015

ESPECIALITATS MÈDIQUES MÉS ACCESSIBLES Policlínica Rumon compta amb diverses especialitats en un sol espai, a la zona cèntrica de Tarragona Odontologia general, periodòncia, implantologia, cirurgia,

Quiromassatge, manipulem pell, teixit adipós i muscles,

ortodòncia i pròtesis dentals.

tot alliberant la tensió superficial de la pell, inhibint ten-

Fisioteràpia per esportistes i dolors quotidians.

Dietètica i nutrició, on trobaràs una atenció personalitzada per tal de millorar els hàbits alimentaris.

sions i afavorint la contractilitat muscular. Això estimula, alimenta i reforça els muscles... entre d’altres resultats.

Medicina estètica amb tècniques de: nutrició, dietes personalitzades, bioestimulació corporal, mesoteràpia facial

Podologia, comptem amb l’experiència de Podoactiva que

i corporal, lipoescultura, cavitació, drenatge limfàtic, flac-

fa una anàlisi professional de la carrera, disseny i fabrica-

cidesa corporal, esclerosi vascular, implants injectables,

ció de plantilles personalitzades així com quiropòdies.

bòtox o tractaments antiacné

POLICLÍNICA RUMON | C/Florenci Vives, 10 - 43002 Tarragona | Tel. 977 078 588 | policlinicarumon.cat

DESORDRES ALIMENTARIS SALUT

Protagonista d'un malson Maria Cuesta va patir anorèxia nerviosa dels 12 als 16 anys. Ara, totalment recuperada, explica el seu cas per tal que altres noies no passin pel tràngol que ella va viure i, fins i tot, ha escrit un llibre tar de seguida: descalcificació dels ossos, sensació de fred constant, mal de cap, debilitat en les ungles i el cabell, pell resseca. “Fins i tot evitava beure aigua perquè m’inflava la panxa i no ho podia suportar”, diu. D’aquesta manera i, tot i seguir el tractament alimentari prescrit, va decidir trobar una altra forma per perdre pes: fer exercici. “Ho feia d’amagat. A mi mai m’ha agradat l’esport però aleshores en feia. Anava caminant a tot arreu o corrent, feia molts abdominals, pujava escales, etc. D’això se’n diu compulsió de moviment”, afirma. La seva obsessió era tal que va arribar a un punt en què les seves constants vitals “corrien perill”.

Rafa Marrasé

“Si hi caus, no te’n pots sortir sola”. Maria Cuesta té 25 anys i en fa 9 que va superar l’anorèxia nerviosa, una malaltia que va patir dels 12 als 16 anys. Parla d’aquell moment de la seva vida com si hagués passat un segle tot i que recorda cada detall de què va viure, un malson que va estar a punt de posar fi a la seva vida i que va condicionar la de la seva família. Per deixar-ne constància i, sobretot, aportar un testimoni que pugui ajudar altres noies i famílies, va escriure un llibre, La meva anorèxia. Un testimoni de superació personal (Edicions 62).

Cuesta assegura que sempre va ser conscient que estava malalta, fins i tot quan només tenia 12 anys “Jo no era una noia que tenia més pes del que li tocava, sinó que era la més alta de la classe i de complexió forta. Era molt autoexigent i, a la vegada, tenia l’autoestima baixa, així va començar tot”, explica Cuesta. Així, un bon dia, va decidir “controlar el seu cos” i va deixar de fer alguns àpats.

Primer els berenars i esmorzars, després, gairebé tots. “No és que mengés poc, és que no menjava”. Va perdre ràpidament molt de pes i els seus

VIU Tarragona | 128

pares, alarmats, la van portar al pediatre que, de seguida, va veure de què es tractava.

“Quan la gent em preguntava, deia que havia crescut molt o bé que havia començat a fer esport, que era mentida, perquè em veien més prima”. Va arribar d’aquesta manera a la unitat de psiquiatria infantil i juvenil de l’hospital Clínic, on va ser tractada a consultes externes. Sota la supervisió d’un terapeuta, Maria Cuesta havia de guanyar pes perquè si no, havia de ser ingressada. Ella vivia a Cardedeu i va perdre un munt d’hores d’institut i el seu pare, un munt d’hores de feina, doncs la portava amunt i avall amb el cotxe. “Va arribar un moment en què havia guanyat pes i vaig demanar l’alta volun-

tària, va ser un greu error. Per què aquest és un trastorn mental i jo no estava recuperada en aquest aspecte”. Tenia 14 anys.

“Quan tens molta autoexigència i l’autoestima baixa necessites comentaris agradables dels altres. Les noies primes són les que ho aconsegueixen tot: millors feines, millors parelles, etc. Això és el que triomfa”, assegura mentre recorda l’estat d’ansietat amb el que vivia: “Et passes la vida pensant en el menjar. Acabes d’esmorzar i ja penses com et podries saltar el dinar. Això et crea una angoixa constant. Estàs de mal humor, irritable”. Ella, en el moment més baix, va perdre fins a un 30% del seu pes ideal i les seqüeles físiques es van no-

«Anava caminant a tot arreu o corrent, feia molts abdominals, pujava escales, etc.

D’això se’n diu compulsió de moviment» La van ingressar durant 4 mesos per controlar aquest desig irrefrenable de fer exercici i que l’aprimava més i més.

“T’adones que els teus ulls t’enganyen perquè sempre et veus més grassa del que realment ets. Un dels exercicis que ens feien fer a l’hospital era el de dibuixar la nostra silueta tal com nosaltres pensàvem que era. Després, estirades a terra sobre un gran tros de paper, una companya resseguia el nostre perfil amb un retolador.

Maig-Juny 2015

PUBLICITAT SALUT

Maig-Juny 2015

VIU Tarragona | 129

DESORDRES ALIMENTARIS SALUT

La diferència era enorme, aleshores t’adonaves del teu error”, recorda.

molt dèbil, era com si m’estigués recuperant d’una operació molt seriosa”.

Cuesta assegura que sempre va ser conscient que estava malalta, fins i tot quan només tenia 12 anys. “Sabia que alguna cosa no anava bé des del començament, n’era plenament conscient”. La recuperació no va ser fàcil perquè implicava guanyar pes, una cosa que ella volia evitar a tota costa. “Al final t’adones que la gent no està contra tu, sinó que et vol ajudar i aquest és l’inici de la recuperació”, diu. Amb el pes, va arribar la millora del cos: va recuperar la menstruació, ja no tenia mal de cap ni se sentia tan irritable. “Amb tot, estava

Cuesta assegura que sempre va ser conscient que estava malalta, fins i tot quan només tenia 12 anys

VIU Tarragona | 130

La seva mare, bibliotecària a l’institut on estudiava, va decidir anar a la classe de la Maria i explicar fil per randa què li havia passat a la seva filla i va demanar als seus companys que no li fessin comentaris relacionats amb el seu pes. “Tothom em va respectar molt. Cal tenir

en compte que jo tornava a l’institut amb un pes més gran del que l’havia deixat i penses: agradaré a la gent? Un comentari sense cap mal intenció com dir-te que t’havies engreixat et podia fer molt mal”, explica. Cuesta assegura que va sortir de l’hospital pletòrica perquè considerava que, havent superat una malaltia com aquella, podria superar qualsevol repte que volgués però la realitat la va fer caure en un petit procés depressiu. “Estant ingressada [dos períodes, un de quatre mesos i l’altre d’un mes i mig] idealitzes el món que et trobaràs quan surtis.

Penses que la gent t’estarà esperant amb els braços oberts,

que trobaràs el noi de la teva vida i quan surts veus que el món que anhelaves no existeix”. Va haver d’anar a una psicòloga per superar aquell moment però de l’anorèxia no va recaure mai. “Estic totalment curada, faig una vida completament normal. Vaig estudiar a la universitat, sóc mestra, visc en parella i vull tenir família”.

Va ser el seu pare qui li va insistir per escriure un llibre els beneficis del qual donarà a l’ACAB, on també escriu en un bloc. “El llibre és molt útil també per a les famílies perquè els meus pares i la meva germana hi descriuen com es van sentir i què van fer en aquells anys. Molta gent s’hi pot sentir identificada”.

Maig-Juny 2015

Salut i Benestar és…

Gaudir d’una estada relaxant

Un esdeveniment especial

Deixar-se cuidar junt amb

en un entorn únic

amb els millor professionals

la persona que estimes

GAUDEIX D’UN 2X1 VÀLID TEMPORADA 2015 DE DILLUNS A DIVENDRES I DIUMENGE PER LA TARDA; EXCEPTE FESTIUS. APLICABLE SOBRE L’ENTRADA ADULT DE 35€, PAGAMENT DIRECTE A LA RECEPCIÓ AQUATONIC. NO ACUMULABLE A ALTRES OFERTES I PROMOCIONS. PER APLICAR AQUEST DESCOMPTE HA DE PRESENTAR AQUESTA FULLA A LA RECEPCIÓ AQUATONIC

www.TermesMontbrio.com Telf. +34 977 81 40 00

PUBLIREPORTATGE SALUT

La bellesa, un concepte integral Tots percebem les persones com un conjunt de sensacions, reconeixem la bellesa no només per la estètica d'un rostre o una figura bonica, sinó pel que ens transmet en el seu conjunt.

VIU Tarragona

En la percepció de la bellesa dels qui ens envolten i nosaltres mateixos, influeixen molts aspectes, tant de personalitat, com de físic i autoestima. Un triangle interrelacionat en el que intervenen ànima, cos i ment; i en el que hem de ser capaços de trobar l'equilibri adient. Així doncs, la bellesa exterior comença per el benestar interior.

En la suavitat de la nostra pell, la silueta del nostre cos i l'aparença del nostre rostre intervenen des de la cura de la nostra alimentació, l'estat d'ànim, el propi autoconcepte de l'individu fins als hàbits i estils de vida, cicles de son...

Avançant cap a un tot en la teva Bellesa, Salut i Benestar Aquests avenços que ens porten cap a una consideració integral de la bellesa en la que repercuteixen factors tan diversos, el camp de la medicina estètica es dirigeix cap a un concepte molt més enllà del físic, apostant per noves tècniques i professionals de diferents camps. Tot plegat per oferir un servei complert que ens ajudi des de l'interior cap a l'exterior, assolint un benestar equilibrat.

Per aquest motiu sempre oferim les principals tècniques en medicina estètica corporal i facial, de la mà d'un gran equip de professionals de renom. Integrem, també, altres

VIU Tarragona | 132

branques del Coaching en els camps de la Psicologia, Pedagogia, Nutrició i Assessorament d'imatge.

La importància de les tècniques medico-estètiques no invasives Apostar per "tècniques NO invasives" és un pas ben encertat, ja que el teu cos no pateix ni s'estressa, pel que el resultat és molt més eficient, tot evitant situacions inflamatòries, dolors post operatoris o efectes secundaris. Per aquest motiu, de la mà de doctors en

Medicina Estètica de prestigi, recomanem sempre tractaments com: Eliminació de Varius sense cirurgia, amb microescuma: Conjuntament amb el Dr. Ernesto Sau, flebòleg de la Clínica Corachan de Barcelona.

Fils tensors i japonesos: La Dra. Mayol és especialista en la introducció i modelatge d'aquesta tècnica reafirmant i rejovenidora facial.

Lipolàser i Endolifting corporal o facial: Col·laborant amb el Dr. Vicente Beltran de Madrid, expert en Medicina Estètica i Làser i desenvolupador de tècniques que permeten tractaments en zones molt més localitzades.

NAQUA programa de rejoveniment: En el nostre centre disposem dels productes i equipament de Terapia-Mei de NAQUA, amb els que assolir de forma exprés un rostre esplèndid i radiant.

La bellesa està formada per un triangle interrelacionat en el que intervenen ànima, cos i ment Aquest i d'altres tractaments els trobaràs al Centre Mèdic i Estètic Esther Mayol, a l'Avinguda Barcelona 9, de Miami-Platja o al nou centre que ha obert a Tarragona (Ramón y Cajal, 25- 2on 2a). Més informació: www.esthermayol.com

Maig-Juny 2015

OCI I GASTRONOMIA CRĂ?TICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Set de xiringuitos Els populars establiments de platja, a punt Aquests establiments inicien una nova etapa i permeten menjar i beure al costat de les nostres platges a qualsevol hora del dia

VIU Tarragona | 134

Maig-Juny 2015

XIRINGUITOS GASTRONOMIA

Ramon Ortiz

Arriba l’estiu i és moment de gaudir de les excel·lents platges de la demarcació tarragonina i dels seus serveis.

L’Arrabassada i La Savinosa estrenaran aquesta temporada el mou model de guinguetes, el que coneixem popularment com a xiringuitos, que l’Ajuntament de Tarragona ha instaurat. Unes instal·lacions que compleixen amb una normativa comú en l’apartat estètic, amb una estructura de fusta que els dóna un aspecte més elegant. A més, estan equipats amb lavabos a servei dels clients.

Amb accés directe des del passeig marítim, hi haurà tres establiments ubicats a la platja de l’Arrabassada i un altre estarà a La Savinosa, concretament al mirador. Al xiringuito ubicat a La Savinosa i en dos dels presents a l’Arrabassada existirà un servei de restauració complet, amb la possibilitat de degustar plats fets al moment.

El tercer establiment, amb llicència de bar, es diu La Nova Estrella i presenta una proposta molt atractiva que permet gaudir d’una oferta ideal per als clients que passen una

bona estona a la platja. Una oferta basada en plats tant refrescant com poden ser amanides, batuts de diferents sabors i fruita fresca acabada de tallar. També s’oferirà als seus clients una completa carta de tapes i plats cuinats, envasats al buit i de gran qualitat.

Hi haurà tres establiments ubicats a la platja de l’Arrabassada i un altre estarà a La Savinosa La Nova Estrella, que espera inaugurar el seu local a mitjans de maig, oferirà durant l’estiu un horari molt complet, obrint a les 9 del matí i servint als seus clients sense interrupció fins la una de la matinada. Els caps de setmana, els clients poden prendre una copa a la nit sense presses, ja que l’horari de tancament seran les dues de la matinada.

Els xiringuitos de les platges han d’oferir obligatòriament servei mínim de les 11 del matí a les 19 hores de la tarda. Una de les novetats més interessants és que la concessió actual permet obrir durant tots els dies de l’any.

VIU Tarragona | 135

XIRINGUITOS GASTRONOMIA Un any després L’Ajuntament va resoldre a l’abril del 2014 el concurs públic de concessió de les guinguetes que havien de servir per instal·lar els nous xiringuitos de les platges Arrabassada i Savinosa de Tarragona. Aquestes han de tenir una durada mínima de dotze anys, ampliable a tres de moratòria. Per tant, per tal de suportar amb èxit el pas del temps, els elements i els materials emprats han de ser de qualitat, resistents als elements i a la salabror del mar.

Entre les característiques més importants, les noves guinguetes o xiringuitos han de ser accessibles des de la cota del passeig. Totes han de comptar amb una cabina de serveis de pública concurrència i una cabina adaptada per a discapacitats. Els equipaments s’han de fer amb criteris mediambientals pel que fa a l'elecció de materials d'acabat i a l’apartat d’il·luminació.

Els nous xiringuitos de les platges de Tarragona han d’incorporar un disseny endreçat de la publicitat identificativa del local i també ofereixen una identificació corporativa i turística de l'Ajuntament de Tarragona. Tots ells han de comptar amb una terrassa superior a 110 metres quadrats, protegida per una pèrgola que

VIU Tarragona | 136

Totes han de comptar amb una cabina de serveis de pública concurrència

ha de tenir protecció solar.

Han de disposar d'accessibilitat universal per a persones amb mobilitat reduïda. Aquests xiringuitos s’afegeixen als altres existents, que són tres a la platja Llarga, un a la Mora i un altre

a la zona de Tamarit. D’aquesta manera, la ciutat de Tarragona millora els nous equipaments a la platja, que seran de més nivell, qualitat i disseny.

Sens dubte, aquests establiments contribuiran a millorar

la imatge de la platja de l’Arrabassada. No obstant, les seves indubtables virtuts no aconseguiran que oblidem fàcilment els establiments que s’omplien el segle passat a la dècada dels anys setanta, com per exemple l’emblemàtic Bar Churreria.

Maig-Juny 2015

TERRASSES GASTRONOMIA

Temps de terrasses A les portes de l'estiu, ve de gust prendre alguna cosa a la fresca

VIU Tarragona | 138

VIU Tarragona

Som una ciutat mediterrània i això es nota. Tarragona té una pila de places i carrers on gaudir del bon clima, del patrimoni i les vistes, tot fent un aperitiu a l’aire lliure .

Quan s’acosta el bon temps, a tots ens ve de gust gaudir de l’ambient fresc de les terrasses, ja sigui de dia o bé de nit.

De fet però, el clima mediterrani ens permet gaudir-ne sempre que fa bon temps, perquè els dies assolellats d’hivern són una bona excusa per anar a prendre alguna cosa en una

terrasseta. I és que gaudir d’un vermut en companyia en un clima agradable no té res a veure a fer-ho tancat entre quatre parets. Els locals de la restauració, conscients d’això, intenten comptar amb terrasses per oferir als seus clients un emplaçament a l’aire lliure amb l’encant que això comporta. Les ofertes són múltiples i variades, i s’adapten a totes les preferències.

Com cada any per aquestes dates, us proposem una mostra de terrasses de la ciutat, i podreu descobrir en què s’especialitza cadascuna.

Maig-Juny 2015

Nova gerència

Al Celler de la Secuita tenim una llarga trajectòria professional de més de 25 anys en l’hostaleria tarragonina. Fem cuina catalana i mediterrània, arrossos i peixos, en un marc incomparable del Tarragonès. Disposem de vins propis del nostre celler que podeu endur-vos. Menú del dia a 15€ (19,95€ cap de setmana i festius). Veniu a celebrar la típica calçotada en família o en grup en un entorn natural agradable. També fem àpats col·lectius com noces, batejos, comunions o celebracions d’empresa.

Xef:

Enrique Avendaño

Menú c de set ap mana

19€’95

Menú diari

15€

Carrer Sant Cristòfol, 29 | 43765 La Secuita | Tel: 678 630 641/ 977 233 386 | elcellerdelasecuita@gmail.com

GABRI OLIVIER GELATERIA

BEN AVIAT NOU ESTABLIMENT AL CARRER SANT AGUSTÍ

Deixa’t sorprendre per les novetats de Gabri Olivier

Gabri Olivier, fidel a la seva línia de contínua innovació, presenta enguany una nova línia de ‘polos’ amb una àmplia gamma de sabors que satisfaran als paladars més exigents.

Properament i pensant en oferir sempre el producte més novedós i atractiu als nostres clients, també posarem a la seva disposició, una nova i espectacular línia de petita pastisseria gelada ‘mignon’, on les mans de Gabri Olivier treballen amb la màxima dedicació i creativitat per aconseguir un producte acabat digne d’admiració.

A més a més, hi trobaràs com sempre, els nostres gelats, batuts, bombons, etc. I diàriament, t’oferim també atractives ofertes en degustacions i entrepans per esmorzar.

Localització:

Rambla Nova, 54

Horari:

Tots els dies a partir de les 9h

Com cada any, intentarem sorprendre’t i deixar-te amb ganes de tornar a visitar-nos.

Especialitats: Gelats artesanals i els nous ‘polos’ Contacte:

Maig-Juny 2015

977 233 133

VIU Tarragona | 141

TERRASSES D’ESTIU OCI I GASTRONOMIA

TARRAKON RESTAURACIÓ

RESTAURACIÓ

Menús i tapes amb ingredients de qualitat

Situat al centre de la ciutat de Tarragona, en un carrer per a vianants, amb un aforament per a 45 persones, Tarrakon Restauració ofereix una cuina familiar, natural i de qualitat amb productes frescos i de temporada.

Elabora menús, plats combinats i un gran assortiment en tapes. Disposa de menús especials per encàrrec. Durant la setmana ofereix diferentes ofertes: els dimarts pinxos a 1 euro, dimecres el tortillón (un gran assortiment de tapes de diferentes truites), dijous el Dia de l'Estudiant.

Un indret càlid i acollidor on gaudir d'una excel·lent cuina sol, acompanyat o en grup.

Localització:

c/ Comte de Rius, 14 - tarragona

Horari:

Obert de dilluns a dissabte de 8 a 23h. Diumenge tancat

Especialitats: Tapes a base de truites Contacte:

VIU Tarragona | 142

977 225 845

Maig-Juny 2015

QUIM QUIMA RESTAURANT KM 0

Delícies Km 0 a l'ombra de la Catedral

Restaurant situat al costat mateix de la Catedral de Tarragona des de fa quinze anys.

Som un restaurant familiar de cuina tradicional mediterrània de kilòmetre 0. Els nostres plats mes representatius son: cruixent d'escamarlans de Tarragona amb formatge fresc i tomàquet, bacallà a la catedral, tàrtar de vedella planxat al foie i coca amb recapte de sardines de tarragona.

Com a sommelier us puc oferir una interessant selecció de vins de casa i de fora, a bon preu. Disposem, també, d'una gran cava de puros. Tenim tres menjadors privats i un exclusiu pati-jardí interior.

Localització:

c/ LesCoques, 1 bis - Tarragona

Horari:

Dijous a diumenge 13 a 16h i 20 a 00h. Dilluns i dimecres 20 a 00h

Especialitats: Cuina mediterrània i tapes Km 0 Contacte:

VIU Tarragona | 143

També us podem oferir menús per a grups per a les vostres celebracions, així com organitzar tastos de vins, gintònics, whiskys, etc, per encàrrec.

Fem menjar per emportar i càterings.

Tel. 977 252 121 | restaurant@quimquima.com | www.quimquima.com

Maig-Juny 2015

TERRASSES D’ESTIU OCI I GASTRONOMIA

CASA MATÍAS RESTAURANT TERRASSA

Casa Matías, ¡para repetir todos los días!

L’especialitat de Casa Matías és el seu gran assortiment de tapes. Tapes fetes amb productes de màxima qualitat i una acurada selecció d'ingredients.

A Casa Matías també us oferim un atractiu menú diari molt el·laborat així com menú de cap de setmana i festius amb la més gran qualitat i diversitat.

Disposem d’una àmplia terrassa exterior coberta, pantalles de TV per gaudir del futbol, la Fòrmula I o qualsevol altre esdeveniment esportiu.

I per a qualsevol cel·lebració o festa familiar, no dubtis en consultar-nos.

Localització:

Pl. Corts Catalanes, 5 (Local 2)

Horari:

Obert de dilluns a divendres de 8 a 24h. Dissabtes i festius 9 a 24h

Especialitats: Menú tancat de tapes per 15€ per persona Contacte:

VIU Tarragona | 144

977 238 647

Maig-Juny 2015

T’HO SERVIM EN SAFATA

Si tens un establiment hostaler: * Consulta les ofertes exclusives per anunciar el teu restaurant * Fes arribar la teva oferta gastronòmica a tots els lectors de VIU Tarragona * Reserva el teu espai a la secció d’Oci i Gastronomia de la nostra revista Contacta amb nosaltres i t’ho expliquem.

Sigui com sigui el teu restaurant, aquí tens el millor aparador

VIU Tarragona arragona Port Tarraco, Moll de Lleida, Bloc 3 M, 43004 Tarragona. Tel. 877 021 702 - info@viutarragona.cat

www.viutarragona.cat

TERRASSES D’ESTIU OCI I GASTRONOMIA

LES GRANOTES TERRASSA - CHILL OUT

En ple centre de Tarragona un oasi on fer gaudir els sentits

Localització:

Parc de l’Amfiteatre, Via Augusta Tarragona

Horari:

Obert de dilluns a diumenge de 11h a 1h (dimarts tancat)

Especialitats: Tapes i racions a la barbacoa i cocteleria Contacte:

VIU Tarragona | 146

977 079 129. Facebook: Les Granotes Terrassa

Si busqueu una Terrassa on els adults pogueu gaudir d’unes fantàstiques vistes al mar i a l’amfiteatre mentre els petits s’ho passen bé als gronxadors o al tobogan, apropeu-vos a la Terrassa Les Granotes a Tarragona. En aquest bar de tapes amb ambient de chill out trobareu tapes de tota mena, patates braves i una àmplia gama d’hamburgueses de vedella bruna ecològica de la Vall de Boí, de 200 g. Tot cuinat amb un forn de carbó, que li dóna un toc especial als nostres plats. Gelats artesans de la cuina del restaurant La Cucafera.

Regularment els diumenges a la tarda a les 19h organitzem concerts a l’aire lliure, on portem artistes tant de l’escena local, nacional com internacional.El dissabte 23 de maig organitzem la tercera jornada solidària en benefici del Casal Amic, amb concerts i barbacoa popular on tota la recaptació es destina a aquesta associació.

Una alternativa per fer una copa mentre els nens es diverteixen al parc.

Maig-Juny 2015

TERRASSES D’ESTIU OCI I GASTRONOMIA

CAL MANO RESTAURANT

Restaurant

Cuina casolana i mediterrània i gran varietat en tapes en plena Part Alta

Cal Mano Restaurant situat a la part alta de la ciutat amb capacitat per a unes 45 persones, acollidor, de tracte familiar, cuina casolana i tradicional. Fan servir productes frescos i de temporada. Hi ha menú diari i festiu, també disposa de carta. L´especialitat de la casa és el chuletón per a dues persones a 32 euros.

Tapes d'arreu del país. Sopars d´empresa i aniversaris. Excel·lent carta de vins. Aquest mes de maig gaudeix de les jornades del bacallà.

Localització:

Cós del Bou, 9. Tarragona

Horari:

De 13h a 16h i de 20:30h a 23h (diumenges, dilluns i dimarts nit, tancat)

Especialitats: Chuletón per a 2 persones Contacte:

Maig-Juny 2015

977 239 328 | 639 717 348

VIU Tarragona | 147

RECEPTES GASTRONOMIA

Arròs amb sardines Per David Solé

La sardina de Tarragona és una de les espècies pesqueres més valorada arreu. La seva fama va més enllà de les fronteres del país i es pot trobar en els racons més impensables de la Península Ibèrica La gran qualitat d’aquest producte es fa prou evident per un plegat de factors, en primer lloc per la ideal temperatura de la mar on viuen, després per l’excel·lència del plàncton que mengen i, en acabat, pel tractament exclusiu que donen als animals capturats en arribar a port. A la fi, tots dos ingredients, peix i cereal es fusionen per a fecundar una típica preparació de la costa de Tarragona.

Ingredients per a 4 persones 2 sipietes, ½ ceba, 3 alls tendres, 2 branques julivert, 2 tomaques madures, ¼ pebrot vermell, brins de safrà, pèsols frescos, 400 g arròs, 1,2 l de brou de crustacis, 20 sardines,

«Tots dos ingredients, peix i cereal es fusionen per a fecundar una típica preparació de la costa de Tarragona» la trituradora. Deixeu-ho coure bé, aboqueu-hi després l’arròs, barregeu-ho amb el sofregit i incorporeu-hi el brou calent.

Rectifiqueu de sal. oli d’oliva verge extra i sal.

Preparació En una cassola adequada per a poder fer un arròs per a quatre persones s’hi posa, primer, un bon raig d’oli d’oliva, des-

prés la ceba picada i la sípia en trossets petits, després d’uns intents els alls a rodanxes. Es remena a estones fins que tot s’enrosseixi. A continuació afegiu-hi la tomaca, el pebrot, el safrà i el julivert, tot passat per

Quan falti poc per acabar de coure el gra, poseu-hi les sardines netes, sense cap ni espines amb la pell cap amunt i un grapat de pèsols.

Sacseu la cassola per fer que el peix s’acomodi bé i deixeu-lo coure fins que l’arròs estigui melòs i al punt.

Comentaris Hi ha qui arrodoneix l’arròs amb una mica de pebre vermell i/o una picada a base de carquinyoli o fruita seca torrada. Aquest arròs també se sol preparar amb seitons i, fins i tot, amb guillemons. El brou de crustacis es fa amb crancs i/o galeres, però cal dir que per aconseguir un gust més suau i fer la recepta més original, es pot substituir aquest brou per aigua. L’extracte essencial del peix blau s’encarregarà d’envoltar el gra d’arròs amb una aura de sabor autèntic.

Recepta extreta del llibre: La Cuina dels Pescadors de la Costa Daurada de David Solé i Torné (Farell Editors)

VIU Tarragona | 148

Maig-Juny 2015

SERVEI TÈCNIC OFICIAL:

ELECTRO SERVIO CORNELMAT, S.L. C/ Escultor Verderol Nº 10 Bajos 43002 Tarragona telf: 977221664 · Fax: 977 247067 comercial@electro-servicio.com www.electro-servicio.com

SERVEI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA Manteniment integral d’instal·lacions d’hostaleria: ∤ Cuines ∤ Forns ∤ Extraccions ∤ Fred industrial i aire condicionat ∤ Rentat, etc… ∤ Preparació tèncnica continuada

CORNELMAT SL COMERCIAL: Projectes, muntatges i instal·lacions: ∤ Restaurants ∤ Hotels ∤ Càterings ∤ Hospitals ∤ Col·legis…

35 ANYS AL SEU SERVEI Referències projectes: ∤ Escola d’Hostaleria ∤ Rest. La Goleta ∤ Càtering Cuina i Gestió de Cambrils ∤ Escola d’Hostaleria ∤ Àgora Catèring Via Magna (Tortosa) ∤ Càtering Eurest ∤ Residència Nostrallar ∤ Port Aventura ∤ Residència Novallar ∤ Hotel Olympus ∤ Col·legi Joan Miró ∤ Hotel Caspel ∤ Col·legi CEIP Cambrils ∤ Hotel Marinada ∤ Col·legi CEIP ∤ Hotel Casa Blanca La Marinada ∤ Rest. Masia Bou

LA CATEDRAL

RESTAURANT DE CUINA MEDITERRÀNIA C/ de les Coques, 9 - 43003 Tarragona Tel. 977 234 335 | rest.lacatedral.tarragona@gmail.com

CUINA MEDITERRÀNIA CLÀSSICA I ARTESANA Especialitat

Carn i peix a la brasa

Preu menú

10 € a 30 €

Horari

De 13:00 a 23:00 h (dimarts nit i dimecres tancat)

E

n ple casc antic, al costat de la Catedral de Tarragona, trobem el restaurant La Catedral, on podrem disfrutar d’una cuina d’abans amb aires renovats.

Us oferim menús cada dia, al migdia, nits, caps de setmana i festius. Si teniu alguna celebració us podem proposar diversos menús per a grups. Disposem d’un menjador en una sitja romana, on podreu gaudir dels nostres plats en un marc incomparable on s’hi respira història.

Els caps de setmana tenim graella per gaudir de la millor carn i peix a la brasa que podreu acompanyar de vins exclusivament de la província de Tarragona.

I per gaudir d’una vetllada divertida, els dilluns us proposem sopar amb espectacle.

150

135

CAFÈ TALLER CAFÈ

C/ Rovira i Virgili, 7 - Tarragona Tel. 610 277 911 - Facebook: cafetaller

XOCOLATES, CAFÈS I TES NATURALS Especialitat

Rebosteria pròpia

Preu menú

Menús diaris a 6 €

Horari

Dilluns a divendres de 7:45 a 19:30 h Dissabtes i diumenges, tancat

E

l Cafè - Taller està situat al bell mig de Tarragona. Espai de caire vintage i acollidor que desprèn tranquil·litat, ofereix una nova alternativa per sortir a prendre alguna cosa. Amb un aforament de 50 persones, s’hi pot assaborir una extensa varietat de cafès, xocolates i tes d’alta qualitat.

Si els acompanyem de la seva exquisida rebosteria creativa, (cupcakes, galetes…) la qual també es fa per encàrrec, l’experiència és encara més gratificant.

Disposa també d´un menú diari anomenat AVUI DINEM, format d’un primer plat, un segon i beguda, pensat per als clients de cada dia, fet de manera casolana i amb productes de mercat.

També realitza cursets de rebosteria creativa i manualitats diverses per a nens i adults, inclosos els dissabtes.

151

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR Especialitat

Cuina tradicional i creativa

Horari

De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres

B

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.

152

REIAL CLUB NÀUTIC RESTAURANT

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona Tel. 977 225 824

CUINA MEDITERRÀNIA I MARINERA Especialitat

Arrossos i peix

Preu menú

Feiners 17,50 €

Preu carta

30 €

Horari

Obert tots els migdies de l’any.

Divendres i dissabte a la nit.

Situat a les instal·lacions del Nàutic en un marc incomparable que ens ofereix unes vistes excepcionals de la ciutat de Tarragona i del mar, quan s’apropa el bon temps ofereix l’encant afegit de gaudir de sopars a la seva terrassa, un emplaçament únic a tocar del mar.

I és que en època d’estiu el restaurant del Reial Club Nàutic disposa d’una terrassa on, a més de degustar-hi cuina marinera i mediterrània i assaborir un menú de tapes a la nit, s’hi pot gaudir de tota mena de combinats el·laborats amb marques premium gràcies a un exquisit servei de cocteleria, mentre gaudeixes de música en viu els caps de setmana.

El marc perfecte on gaudir d’una bona cuina, unes vistes úniques, la brisa marina i l’aire fresc i relaxant que ofereixen les terrasses.

153

TARANTA RESTAURANT

Plaça Ponent, 13 - Tarragona Tel. 977 218 028

CUINA MEDITERRÀNIA Especialitat

Productes de la terra, arrossos i tapes

Preu menú

Dill. a divendres 13,40 €, dissabte 16,90 € IVA inclòs. També disposem de carta.

Horari Dilluns a dissabte 8:30 a 23:00 h (diumenge tancat)

R

estaurant situat al centre de Tarragona, amb un aforament per a 60 persones i 25 a la Terrassa. Local molt tranquil i agradable ofereix un menú amb 10 primers i 10 segons, amb una gran varietat de cuina per als gustos més exigents. Disposa també d´una extensa carta amb les originals i creatius suggeriments del xef. Disposa d’un gran assortiment en tapes creatives i d´alta qualitat per compartir; la carta de vins és extensa, variada i amb bona relació qualitat/preu, incidint especialment en els vins de les D.O. catalanes, sense descuidar les de la resta de l’Estat.

Té una gran experiència en àpats per a esdeveniments familiars, professionals… oferint uns menús adaptats a cadascun i obrint -si cal- els diumenges per encàrrec.

154

135

TXAR3VERD BAR-RESTAURANT

Pla de la Seu, 3 - 43003 Tarragona Tel. 977 222 033 | www.txar3verd.cat

CUINA DE PROXIMITAT Especialitat Arrossos Preu menú

Diari de dilluns a divendres 13,50 €

Preu carta

A partir de 16 €

Horari

De dilluns a diumenge de 9 a 3 h

A

quest restaurant que ha adaptat el nom del licor més típic de Tarragona ofereix un nou concepte de local amb productes frescos i de temporada en un entorn envejable emmarcat per la història. A tocar de la Catedral, la terrasseta no podria oferir millors vistes, i els qui visitin aquest restaurant sustentat amb pilars que van formar part de l’històric Temple d’August, podran degustar-hi vermuts, cerveses, còctels i tot tipus d`àpats i celebrar-hi tot tipus d’esdeveniments en diferents sales amb personalitzats ambients. Hi ha la sala “Edat Mitjana”- amb terra i façana originals de l’època-, la sala “Romana” – decorada amb un collage de pòsters del conegut licor Chartreuse- i la “Death Proof”inspirada en la pel·lícula de Quentin Tarantino i on s’hi fan degustacions de vins de fora de la terra.

D’altra banda, Txar3verd i l’espai claustre -espai de càtering i serveis ubicat a l’antic Seminari de Tarragona- col·laboren junts en l’elaboració de càterings per als millors esdeveniments.

155

EL TRULL BAR-RESTAURANT

Ctra. Nacional 340, Km 1168,5 - Tarragona Tel. 977 209 756

CUINA CATALANA, BRASERIA Especialitat

Carns a la brasa i cuina catalana

Preu menú

15 € de dimarts a divendres de 13 a 16 h

Preu carta

25 € aproximadament

Horari

Dimarts a dijous de 13 a 16 h. Divendres i dissabte de 13 a 16 h i 20 a 23 h. Diumenge de 13 a 16 h

S

ituat al costat de la Platja Llarga, el Trull era un antic molí d’oli del segle XVIII del qual es conserven gran part dels seus components originals. El local es converteix així en un lloc on es gaudeix tant de la cuina com de l’entorn. Disposen d’una àmplia carta típica catalana en la qual la utilització d’ingredients de la terra és imprescindible, combinada amb plats de la nova cuina.

156

El gruix de la carta és la carn a la brasa ben equilibrada amb una gran varietat d’entrants, primers plats i diferents tipus de peix.

L’avantatge de poder menjar la carn damunt d’una llosa de pissarra calenta és infinit i aquesta és la manera com se serveixen els entrecots, xurrascos, espatlles de cabrit i xuletons. Recentment hem inclòs a la carta una de les millors carns del món, el Black Angus. Les vaques Black Angus son una raça vacuna molt coneguda per la seva carn d’altíssima qualitat, tendra i saborosa i molt baixa en colesterol. Per acabar, no oblidem les postres casolanes on la crema catalana, les trufes o el tiramisú fan un final perfecte.

TOCA PERON RESTAURANT

C/ Trinquet Nou 7, baixos (cant. C/ del Portalet) - Tarragona Tel. 977 232 074

CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA Especialitat

Cuina tradicional mediterrània

Preu menú

10,50 € migdia; 14,95 € de dill a dj nit Dissabte i divendres nit 16,95 €

Preu carta

20 € a 25 €

Horari

Dill a dg de 8 a 16:30 h i de 19 a 1 h Dill i dg nit, tancat

L

’especialitat del restaurant Toca Perón, el nom del qual prové d’una típica expressió de les festes locals de Tarragona, és la cuina mediterrània actualitzada a base d’una carta de la qual el 80% dels productes són de la província de Tarragona.

Els plats del restaurant donen un toc innovador i modern a la tradicional cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec, també ofereix carns exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda de la carta també ofereix 4 tipus de menús diferents i un variat assortit de tapes i “montaditos”.

El Toca Perón compta amb un pis superior on hi ha un menjador que permet celebrar-hi tot tipus de trobades. Ubicat davant la plaça de la Font, escenari principal de les festes, n’és un referent més pels tarragonins i tarragonines de la ciutat.

157

MELVIN RESTAURANT

C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca Tel. 977 396 346

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES Especialitat

Carns i tapes

Preu menú

Entre setmana 8,20€, Dimarts menú a 5,30€ Dissabtes des de 10,30€

Horari

Laborables de 8.00 a 12 Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h

T

ots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excelent equip de professionals qualificats s’encarrega de treballar per que els nostres clients quedin satisfets i perquè gaudeixin en nostre restaurant de l’àmplia varietat de plats que trobaran a la carta.

L’aforament aproximat del nostre restaurant és de gairebé 300 persones, distribuïdes en dos salons interiors i la gran terrassa exterior, resultant un lloc excel.lent per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.Consulteu-nos la vostra idea o necessitat i estarem encantats d’ajudar-vos a fer-la realitat.

Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

158

CA VIDAL

BAR - RESTAURANT Plaça de l'Església, 16 - Perafort Tel. 977 625 293

CUINA CATALANA Especialitat

Carns a la brasa/Calçotada

Preu menú

Menú del dia 15 € (IVA inclòs) Cap de setmana 26,50 € (IVA inclòs)

Preu carta

17-20 €

Horari

Obert tots els dies per dinar i divendres, dissabte i vigílies obert per sopar

C

a Vidal, antiga masia construïda el 1777 com s'indica en la pedra de l'arc de la porta principal. Al restaurant trobem diferents espais, a la planta baixa, el vestíbul empedrat, l'àmplia cuina amb la llar i la quadra per les cavalleries. Al primer pis, la gran sala de respecte i els dormitoris amb les seves respectives alcoves. I en l'últim pis, les golfes sota teulada amb un d'alambí per a la destil·lació del vi amb la bassa per refrigerar el serpentí, el molí d'oli amb la seva premsa i els seus queixals i l'era per la batuda i el paller.

A Ca Vidal disposen d'un ampli ventall de plats, repartit en cartes o be menús per a tota mena de celebracions, des de batejos a casaments, passant per menjars d'empresa o sopars de Nadal. Destaquen les calçotades de Ca Vidal, on inclouen; degustació de vermut Yzaguirre, calçots a la brasa amb salsa romesco, escarola amb olives arbequines, llonganissa amb mongetes del ganxet, botifarra negra amb tomàquet al caliu, xai a la brasa amb patata i carxofa al caliu, postres, beguda i café.

Sigui quina sigui l'època de l'any, a Ca Vidal trobarà especialitats, suggeriments i tot això en un ambient casolà, còmode i agradable.

159

EL CELLER DE LA SECUITA RESTAURANT

C/Sant Cristòfol 29, 43765 La Secuita Tels. 977 611 448 / 678 630 641 | elcellerdelasecuita@gmail.com

CUINA CASOLANA, MEDITERRÀNIA I ARROSSOS Especialitat Arrossos Preu menú

Menú diari 15€, Menú cap de setmana 19€

Horari

Tots els dies de 10 a 16 h Dilluns tancat per festa setmanal

A

l celler de la secuita tenim una llarga trajectòria professional en l'hostaleria tarragonina, tot fent cuina catalana fusionada amb la cuineta mediterrània.

Arrossos i peixos en un marc incomparable del tarragonès, amb celler i vins propis i, sobretot, 25 anys de bones experiències.

Menú diari de 15€ (cap de setmana 19€).

També podreu gaudir de la calcotada típica de la nostra terra, tot passant un bonic dia amb un bon menjar casolà en un ambient rural agradable.

Disposem de menús per a grups, noces, batejos i botiga pròpia on podreu adquirir els vins produïts al nostre celler.

160

EL VERGEL VEGGIE RESTAURANT

Carrer Major, 13 - 43003 Tarragona Tel. 877 064 850 | facebook/elvergeltarragona

CUINA VEGANA Especialitat

Cuina vegana, 100% vegetariana

Horari De dimecres a dissabte de 13 a 15:30h i de

20:30 a 23h. Diumenges de 13 a 15.30h.

A partir del'1 de juny obert de

dilluns a diumenge de 13 a 23h (dinars, berenars, sopars)

O

bert el desembre de 2014, s'ha convertit en un referent nacional per als que desitgen gaudir d'un menjar d'autor, sa i lliure d'ingredients d'origen animal. Un entorn molt acurat amb tres salons diferents que formaven part d'una casa de principi del segle XX, un jardí vertical interior de gairebé 7 metres d'alçada, bona música i un tracte excel·lent completen l'experiència de gaudir d'un àpat 100% vegetarià. La vida té millor gust sent vegà.

161

CUINA JAPONESA Especialitat Sushi Preu menú

11 € migdies

Horari

Dimarts a dissabte de 13 a 16 h i de 20 a 23 h Diumenge i dilluns matí, tancat

S

ushi Bar - Take away, situat a la Part Alta, on hi trobem un ampli assortit de sushi i plats japonesos. El local ens ofereix els millors productes que es poden trobar al mercat com la tonyina Balfegó o el wasabi natural. Es pot tastar el sushi més innovador on el protagonista és el producte, des de tomàquets de la Vall d´Aran fins el foie de la Garrotxa.

Dirigit per dos catalans, que posen la màxima cura en el producte i el servei. Trobem a les taules la carta en format digital a través d'un dispositiu 'tablet', on es pot visualitzar actualitzada a temps real, molt important en un establiment on cada setmana hi ha plats nous.

El 80% de la carta és apta per celíacs.

També disposen d´una petita selecció de productes japonesos per la venda en botiga (sopes, salses, begudes...).

162

Mi Servicio de Mantenimiento. My Service.

Servicio de Mantenimiento Mercedes-Benz a precio cerrado.

El mantenimiento y los cuidados periódicos son garantía de seguridad, fiabilidad y conservación de valor de su Mercedes.

Nuestro Servicio Técnico asegura un mantenimiento correcto del vehículo y así como su movilidad. En Mercedes-Benz como fabricantes conocemos mejor que nadie su vehículo, y disponemos además de todas las herramientas especiales necesarias personal de servicio altamente cualificado y profesional que le ofrece una amplia gama de tareas y servicios, que aseguran a largo plazo el rendimiento de su Mercedes. Le garantizamos lo mejor para para usted y su vehículo.

El Servicio de Mantenimiento Mercedes-Benz le ofrece: •Cambio de Aceite y Filtro, Filtro de Aire, Filtro de Combustible, revisión de Discos y Pastillas de Freno, sustitución de anticongelante, Filtro de Polen, etc.

• Inspección de los diversos componentes del motor, transmisión y chasis.

Servicio de Mantenimiento.

Servicio de Mantenimiento

Oferta a precio cerrado.

Desde

350,00 €

El precio incluye IVA, mano de obra y Recambios Genuinos necesarios para el trabajo de mantenimiento que se especifica.

Este precio puede variar en función del año de producción de su vehículo. Consultar precio para su modelo.