Viu 19 baixa

A FO N S

Exemplar gratuït

ECIA

L

E SP

pà

g in

io

r

32

Núm. 19 | Novembre-Desembre 2015 | www.viutarragona.cat | Exemplar gratuït

VIU Tarragona Núm.

19 18 | Novembre-Desembre Núm. | Setembre-Octubre 2015 | www.viutarragona.cat

es a l ' n t e r

JOGUINA TRENCADA Tarragona compleix 15 anys des que va ser distingida com a Patrimoni de la Humanitat sense tenir un full de ruta sobre les seves restes romanes i amb la divisió històrica de les institucions i entitats implicades

VIU Tarragona

FCL_NX300h_210x50.pdf

1

14/10/14

12:28

A les portes de la Setmana Santa, nombroses confessions religioses conviuen a Tarragona

Compra, venda i lloguer d’habitatges i locals comercials

m

Disposem de més de 700 immobles a la zona de El Catllar, Els Pallaresos, La Secuita, Perafort, etc ∞ El millor preu amb les millors condicions.

Si no tenim el que necessita, li busquem an Fin ce ∞ fins Compra-Venda amb les màximes garanties. el

100%

SERVEIS I TRAMITACIÓ DE:

Si no pot pagar la seva hipoteca li oferim les següents solucions:

•Finançament hipotecari

•Negociació bancària

•Préstecs personals •Pòlisses de crèdit •Cèdules d’habitabilitat •Certificació energètica

•Condonació del deute •Dació en pagament, etc.

TRAMITACIÓ DE:

•Taxació hipotecària

•Herències

•Peritació judicial

•Dissolució de condomini

•Reformes

•Donació en vida

•Arquitecte/aparellador

•Separacions

•Assegurances

•Embargaments

•Assessoria legal

•Dació en pagament, etc.

Tramitem la legalització de la seva vivenda, tant en sòl rústic com urbà.

Consulti’ns la seva situació i l´informarem.

Av. Parlament, s/n Local 5 (Urb. Jardins Imperi) - 43151 Els Pallaresos Telèfon 977 627 035 | Mòbil: 608 243 705 infocliente@fincaspallaresos.com www.fincaspallaresos.com

FINANÇA AMB CONFIANÇA SI ET CAL FINANÇAMENT PER...

Reformes, compra d’un vehicle, mobles, muntar un negoci o projecte, cursar una carrera universitària, l’entrada per a un pis...

Entra a www.fintarragona.com i informa’t.

Treballem des de fa molt temps amb les millors entitats bancàries

SERVEIS FINANCERS Gestió hipotecària, Financera, Reunificació de Crèdits, Crèdits Pont, Crèdits Personals Vols muntar un NEGOCI? Nosaltres et podem ajudar!

SERVEIS I TRAMITACIÓ DE: • Finançament hipotecari

• Peritació judicial

• Préstecs personals

• Reformes

• Pòlisses de crèdit

• Arquitecte/aparellador

• Cèdules d’habitabilitat

• Assegurances

• Certificació energètica

• Assessoria legal

• Taxació hipotecària

m

an Fin ce fins el

100%

Av. Parlament s/n, local 5, Urbanització Jardins Imperi | 43151 Els Pallaresos Telèfon 977 62 70 35 | Mòbil: 608 24 37 05 infocliente@fintarragona.com | www.fintarragona.com

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A 43007, Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Sumari CIUTAT

10

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Rafa Marrasé, Ramon Ortiz, Marc Pascual Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales i Josep Barbero Col·laboracions: Lluís Espuis, David Solé, Joaquín Tocornal Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.com Foto portada: Pierre Grubius Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

El costat fosc del patrimoni La gestió de l'arqueologia

CIUTAT

17

Dossier Especial L'estat actual del nostre patrimoni de la humanitat

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

EMPRESA

58

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viutarragona.cat

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

Amaia Dorronsoro i la seva acadèmia Endantza

SALUT

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viutarragona.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Revista associada

Harmonia en moviment

100

Més enllà del deure Els dependents, els seus cuidadors i l'administració

GASTRONOMIA

124

Ja és aquí l'oli nou Pagesos, elaboradors i DOP Siurana ho expliquen

9 Editorial 10 Ciutat 50 Cultura 58 Empresa 74 Esports 82 Motor 98 VIU Tot Nuvis 100 Salut Sol·licitat control PGD

124 Oci i gastronomia 148 Fitxes Restaurants

Editorial Quinze anys d'immobilisme El 30 de novembre de 2015 farà 15 anys que el conjunt arqueològic de Tàrraco va rebre la distinció de Patrimoni Mundial de la Humanitat de la Unesco. Aquest reconeixement posava Tarragona i el seu entorn d’influència romana en el mapa dels indrets destacats pel seu patrimoni històric i artístic. Una oportunitat per fer un salt qualitatiu molt important en la millora de les restes, la seva museïtzació i una font de riquesa per atreure visitants interessats en la cultura.

Un turisme de qualitat. Quinze anys després la ciutat, en matèria de patrimoni, està més o menys on estava. Els grans problemes no s’han resolt tot i que ara, arran de la presència d’un nou Coordinador de l’Agència Catalana de Patrimoni i la formació d’un nou govern municipal arran de les eleccions, sembla que alguna cosa es comença a moure. El teatre té un projecte a la vista, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona de la plaça del Rei serà reformat i es planeja com explicar Tàrraco als ciutadans.

Nina d’ivori. Joguina trobada el 1927 dins un sarcòfag en un tomba de la necròpolis paleocristiana.

Datació: III dC o meitat del IV dC. Com a fons, llenç de la muralla amb marques de picapedrer als carreus

Han estat anys de letargia, d’un stand by després de la trempera que va provocar la declaració aquella matinada –hora tarragoninaa Cairns. Els experts consultats pel Viu a Fons Tarragona analitzen en aquest número de la revista la situació del patrimoni de la ciutat, per què no s’ha actuat durant molt temps i què proposen per dinamitzar el que hauria de ser el gran projecte de Tarragona. Tots estan d’acord en una cosa: s’han d’unir esforços per fer projectes d’envergadura i trobar finançament. Fins ara no s’ha fet, ara, aprofitant aquest aniversari, tenen una nova oportunitat.

CIUTAT

CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

VIU Tarragona |10

Novembre-Desembre 2015

PATRIMONI CIUTAT

EL COSTAT FOSC DEL PATRIMONI La falta d’entesa entre les diferents administracions i actors implicats en el llegat artístic i històric de Tarragona ha provocat una manca de lideratge evident que ha mantingut les restes arqueològiques en hibernació des que el 30 de novembre del 2000 la Unesco va declarar el conjunt de Tàrraco Patrimoni Mundial de la Humanitat Rafa Marrasé

El 30 de novembre de 2015 es compliran 15 anys des que Tarragona va ser declarada Patrimoni Mundial de la Unesco a la ciutat de Cairns, dins l’estat de Queensland, Austràlia, tot just davant de la barrera de corall més gran del món, la Great Reef Barrier. Aquella distinció situava la ciutat dins l’exclusiu club d’enclavaments significativament destacats per la rellevància pel seu passat històric -en aquest cas romà-, una medalla al valor de la supervivència després de les vicissituds de tots aquests segles. Aquesta, però, és una de les grans singularitats de Tarragona.

La ciutat, que va ser la porta de la romanització a la Península Ibèrica, començant com un campament militar i convertint-se en la capital d’una de les províncies més grans de tot l’Imperi, és un exemple de transformació urbanística sobre un mateix lloc, adaptant-se als canvis dels temps i les noves cultures. Una ciutat on es pot trobar tota l’evolució humana des dels ibers fins a l’actualitat. Tarragona és, com s’acostuma a dir, un museu a l’aire lliure, el plaer de fer vida quotidiana allà on altra gent, avantpassats nostres, van anar a comprar, menjar i beure, estimar i odiar, viure i morir.

Mateix lloc però diferent paisatge. “Allò que té de magnífic Tarragona és que jo, a les vuit del vespre, puc estar prenent

una cervesa al costat d’unes pedres que tenen més de dos mil anys d’història. Pompeia a aquella hora ja està tancada”, diu Imma Teixell, arqueòloga de l’ajuntament de Tarragona.

Una ciutat on es pot trobar tota l’evolució humana des dels ibers fins a l’actualitat El fet de poder gaudir i viure en una ciutat amb aquest bagatge cultural, amb un passat esplendorós, ha estat i és motiu d’orgull per a molts tarragonins que, gràcies a les xarxes socials, es fan un tip de penjar fotografies destacant la bellesa de la ciutat. Molts, però, van haver de veure un documental el passat 24 d’octubre a La2 de Televisión Española per saber com era Tarragona al segle II dC. El reportatge, fet amb les últimes tecnologies de reconstrucció digital 3D, explicava de forma didàctica com s’havia fundat la ciutat, qui ho havia fet i perquè. Els tarragonins, que feia dies que s’emplaçaven per veure el programa anomenat Ingeniería Romana i que en el capítol 2, on surt Tàrraco com a exemple de fundació de ciutat, portava el nom de Ciudades, van poder comprovar com les ruïnes que hi ha a l’arena de l’amfiteatre són posteriors a la construcció del recinte per a gladiadors, que aquest

estava cobert amb una sèrie de tendals perquè els espectadors no passessin calor, que la Plaça del Rei és només un espai ínfim, un racó, comparat amb el que era la gran Plaça de Representació del Fòrum Provincial de la ciutat, seu de l’administració provincial, la més gran de tot l’Imperi -tot i que el documental diu que és la segona plaça més gran sense especificar quina era la primera- i que aquell solar que hi ha entre el carrer Caputxins i Sant Magí és la seu de les restes, gairebé inapreciables, d’un gran i esplèndid teatre. Sí, va haver de ser un documental fet un dissabte del mes d’octubre de 2015 a les 5 de la tarda qui fes obrir els ulls a molta gent sobre la magnificència del passat romà de la ciutat on viuen. Fa tres lustres que Tarragona és Patrimoni Mundial de la Humanitat. Potser algú no ha explicat les coses com hauria d’haver-ho fet o no ha creat l’interès necessari en la societat perquè es preocupés del patrimoni que l’envolta.

“La ciutadania no és conscient del potencial que hi ha. Molta gent confon el circ amb l’amfiteatre, i així amb tot. Falta coneixement”, assegura Rafel Gabriel, president d’Honor de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), una institució que vetlla pel patrimoni de la ciutat des de fa més de 170 anys. “Això és molt freqüent en els tarragonins, no profunditzem mai en res”, diu

VIU Tarragona | 11

PATRIMONI CIUTAT

en la mateixa línia Francesc Barriach, vocal de la junta de la RSAT. En el fons, el patrimoni s’ha vist durant molts anys a Tarragona com un mal necessari.

En èpoques de creixement urbanístic de la ciutat, el fet que apareguessin restes arqueològiques era un problema més que una benedicció i entre els professionals de l’arqueologia s’expliquen moltes històries de constructors i promotors que, un cop feta la troballa,

VIU Tarragona | 12

decidien tapar-ho tot de seguida i continuar amb els seus plans per tal d’evitar que el projecte constructiu patís un endarreriment, una aturada o, fins i tot, una modificació. “La declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial de la Humanitat ha fet que, amb els anys, hi hagués una sensibilitat major per preservar les restes arqueològiques. Aleshores es va viure la gran eclosió del món de la construcció, que comportava que hi haguessin moltes excavacions. Els constructors,

finalment, també es van sensibilitzar”, explica Reis Fabregat, una de les responsables de l’empresa d’arqueologia i difusió cultural Nemesis. Van ser moltes les excavacions d’urgència -les que no estan programades, és a dir, aquelles on es fa una obra i apareixen unes restes -a la ciutat durant aquells anys. Nemesis va néixer en aquell context i ara, una vegada el creixement urbanístic de la ciutat s’ha aturat, es dedica més a la difusió i reconstrucció històrica en

Van ser moltes les excavacions d’urgència -les que no estan programades, és a dir, aquelles on es fa una obra i apareixen unes restes festivals com Tarraco Viva o Història Viva. “Sabíem que fer només excavacions era arriscat perquè aquell fenomen de

Novembre-Desembre 2015

PATRIMONI CIUTAT edificis de curses de carros on es donaven les set voltes preceptives, no va aparèixer i, de fet, les màquines van anar per feina i troballes com pous medievals es van haver de dibuixar i documentar de pressa i corrents mentre les excavadores avançaven. L’altre gran debat va arribar amb el projecte de Parc Central. La construcció d’aquest centre comercial va implicar la destrucció d’una part d’una de les basíliques paleocristianes més importants que s’havien conegut i que formava un conjunt impressionat amb la necròpolis paleocristiana que hi ha tot just a l’altra banda del carrer Ramón i Cajal. La troballa no va impedir la construcció del gran edifici i l’empresa propietària, sota el beneplàcit de la Generalitat de Catalunya, va conservar una part de les restes al soterrani

de l’edifici, a l’alçada de l’aparcament, i per fer-ho va haver de rebaixar la cota original de la troballa més de dos metres, un lloc marginal. “Ara, però, podem afirmar que, quan hi ha un jaciment, l’administració està molt a sobre del que s’està fent, tant pel que fa a permisos com pel que fa a documentació”, diu Loli Ynguanzo.

L’Empúries destruïda Tot just abans de l’any 2000 i posteriorment, es va fer l’ampliació urbanística cap el riu Francolí. Es va perllongar el carrer Vidal i Barraquer i es van obrir altres com Felip Pedrell, a la Part Baixa de la Ciutat, a tocar del carrer Reial. En aquella immensa zona, on només hi havia la Casa del Mar -que durant molts anys va estar envoltada de naus industrials solament-,

Els orígens de Tàrraco

D'esquerra a dreta: Francesc Barriach, Joan-Vianney M. Arbeloa, Pilar Alió, Rafel Gabriel i Óscar Martín

la construcció s’acabaria. Avui dia, però, el constructor és conscient que si troba alguna cosa [restes arqueològiques s’entén] no s’aturarà l’obra, sinó que s’adaptarà per preservar les restes si aquestes són suficientment importants”, diu Loli Ynguanzo, l’altra responsable que conforma Nemesis.

De casos de troballes importants a Tarragona que es van decidir obviar o minimitzar n’hi ha molts. Els més greus i destacats van ocórrer anteriorment

Novembre-Desembre 2015

a la declaració de Patrimoni de la Humanitat i, un parell d’ells, van ser especialment polèmics i van estar en el punt de mira dels avaluadors d’ICOMOS (de les sigles en anglès, International Council of Monuments and Sites), la branca d’Unesco que avalua i atorga les distincions de patrimoni. El primer va ser l’aparcament de la plaça de la Font de Tarragona. Es tracta del lloc precís on hi havia l’arena del circ, però es va decidir fer un pàrquing soterrat. L’spina, o part central d’aquests

L’emplaçament on es troba la ciutat de Tarragona estava ocupat per un poblat o oppidum ibèric prerromà anomenat Kesse (des del segle V aC com a mínim) que era, a més, el nucli principal de població d’un poble iber anomenat kessetans, que vivien a les actuals comarques de l’Alt i Baix Camp. Els romans van arribar a aquesta zona l’any 218 aC enmig d’una guerra oberta entre Cartago i Roma, la Segona Guerra Púnica. Així, el general Aníbal va emprendre la marxa cap a Roma des de Carthago Nova (Cartagena) -cèlebre marxa amb els elefants-, burlant la presència de les legions romanes dels germans Plubli i Gneu Escipió a Massilia (Marsella). Davant aquesta notícia, Gneu va embarcar una flota per tallar la línia de subministraments dels cartaginesos a la Península Ibèrica. El general romà va desembarcar a Emporion (Empúries) i va anar descendint per la costa fins a arribar a un lloc que l’historiador grec Polibi anomena Tarrakon. Aquesta és la primera cita en la histografia greco-llatina de Tàrraco. Els his-

toriadors del moment ja diferencien clarament el que era Tàrraco o Tarrakon del poblat ibèric que es trobava als actuals carrers Sevilla, Zamenhof, Eivissa.

De fet, els romans van assentar un potent campament militar al capdamunt del turó (Part Alta) mentre el poblat ibèric continuava existint. Roma va vèncer aquella guerra i va conquerir Carthago Nova i allí va començar l’esplendor de Tàrraco, que va passar de ser un campament d’hivern a una gran base militar que es va convertir en la capital de la Hispania Citerior. L'any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l'estatut de colònia romana de dret romà, (Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco). Posteriorment, l'any 27 aC, l’emperador August, va residir-hi entre els anys 26-25 aC i seguia les operacions militars de la Cornisa Cantàbrica. S'inicià aleshores l'aplicació d'un programa dirigit a dotar a la colònia romana d'un alt nivell urbanístic i monumental, d'acord amb la importància i significació de la ciutat. Tàrraco va arribar al seu màxim prestigi durant el segle II dC.

VIU Tarragona | 13

PATRIMONI CIUTAT es va fer una gran operació urbanística que va comportar, inevitablement, excavacions arqueològiques. Els treballs van deixar a vista una gran àrea d’habitatges i zona industrial d’època tardoromana fora dels murs de Tàrraco en el que era un gran jaciment arqueològic. Tot i la magnitud de les restes i la seva proximitat amb la gran necròpolis paleocristiana i l’edifici de Tabacalera, els plans inicials van continuar endavant. Es va dibuixar i documentar tot, però es va tapar, urbanitzar i construir a sobre.

Alguns edificis de la zona tenen els aparcaments en alçada, és a dir, no soterrats, per no haver de destruir encara més aquelles restes que queden sota el ciment i l’asfalt i, per tant, no es poden veure. “L’ampliació urbana de Pere Martell i el Francolí va ser una ocasió perduda per ser un referent patrimonial, fins i tot per damunt d’Empúries, a tota la Mediterrània Occidental”, assegura Josep Maria Macias, arqueòleg i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).

En una línia semblant es va manifestar en el seu moment -any 2004- Francesc Tarrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i aleshores Director General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: “Hem deixat escapar l’oportunitat de tenir un jaciment al centre de la ciutat, de recuperar un sector de Tàrraco”.

En aquella zona queda, però, un vestigi. Es tracta d’un jaciment que es troba al costat de l’aparcament de Francesc Bastos, a la prolongació del carrer Eivissa. És l’anomenat Camí de la Fonteta. El 2009 s’hi van trobar mausoleus funeraris i estructures de construccions domèstiques i industrials dels segles II i IV dC. Inicialment havia de ser un espai que portés el nom del desaparegut arqueòleg Xavier Dupré, però la vegetació va engolir les restes

VIU Tarragona | 14

Reis Fabregat, de Nemesis. Foto: Gabriela Nonino, Nemesis

fins que un article a la premsa ho va denunciar i es va netejar.

“Si es tinguessin més diners es farien neteges periòdiques, eliminació de la vegetació, conservació de la pedra, estudis de l’evacuació de les aigües pluvials i moltes altres coses -els farciments de la muralla es troben en situació delicada i ja hi ha hagut alguns ensorraments en determinats llenços del mur-. Cal una actuació decidida. Tarragona és una ciutat de 90 hectàrees que demana protecció i la sensació que dóna és que l’arqueòleg fa nosa més enllà dels grans edificis com el teatre o l’amfiteatre, per exemple”, diu Josep Maria Macias.

“L’actuació al Camí de la Fonteta estava prevista i es neteja periòdicament [tot i que en l’article del Diari de Tarragona de 5 d’octubre de 2015 l’alçada de les males herbes era considerable]. De fet, volem posar una sèrie de panells explicatius perquè la gent sàpiga què està veient”, diu, però, la regidora de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona Begoña Floria.

La senyalització dels monuments ha estat un dels grans dèficits del patrimoni tarrago-

La vegetació va engolir les restes fins que un article a la premsa ho va denunciar i es va netejar ní i un dels problemes perquè la gent no conegués la seva història i la importància de les restes. Passar per davant d’un conjunt arqueològic i no entendre res no aporta coneixement al que ho veu, simplement una foto bonica. “Falta senyalització als carrers, a tot arreu.

Tarragona és un museu a l’aire lliure però falta informació de qualitat”, assegura Óscar Martín, secretari de la RSAT. La situació de la Part Baixa prop del Francolí recorda el cas del teatre romà, que va començar el seu particular via crucis poc després de la seva troballa el 1884. El 1919 s’hi va instal·lar una fàbrica d’olis al damunt i la construcció d’alguns dipòsits a mitjans del segle XX van malmetre seriosament les restes, que haurien pogut desaparèixer

completament si hagués prosperat el projecte de construcció d’habitatges que s’hi havia projectat. La mobilització ciutadana -aleshores molt activa en aquest àmbit- va paralitzar les obres i el recinte ha viscut un període letargia llarguíssim des de finals dels 70 i inicis dels 80 del segle passat tot esperant una solució per dignificar l’enclavament. “Sembla que l’home i la humanitat només avancin destruint. No pot ser que del teatre no quedi gairebé res i poca cosa més de la capçalera del circ. Tarragona ha estat massacrada urbanísticament”, afirma Antonio Martínez, delegat de patrimoni de l’Arquebisbat de Tarragona.

El teatre veu la llum Amb tot, el gran edifici romà de la Part Baixa, o el que en queda, el teatre, pot viure moments millors a curt termini. La Generalitat de Catalunya va presentar a l’ajuntament un projecte valorat en un milió d’euros per excavar i restaurar les restes fa mig any. Es pretén construir un centre d’interpretació, a mode de petit museu, i una pasarel·la de ferro des del parc que

Novembre-Desembre 2015

PATRIMONI CIUTAT hi ha entre la confluència dels carrers Caputxins, Zamenhof i Soler, aprofitant els pilars de formigó que es van aixecar al seu dia per fer-hi habitatges. La pasarel·la finalitzarà sobre les graderies del teatre, sobre les quals, en altura, s’hi instal·larà una estructura metàl·lica que imitarà la forma que tenia la cavea -zona on s’asseien els espectadors-. “El projecte del teatre no és el que l’ajuntament vol, però l’aprovem perquè sinó no es farà res. El projecte és vàlid, legal i correcte, però nosaltres l’haguéssim fet diferent: posant més en valor el tema de l’excavació que no pas la reconstrucció. De totes maneres, no volem un enfrontament amb la Generalitat, sinó anar cap endavant. L’ajuntament ha prioritzat l’interès general per sobre dels criteris particulars, perquè sinó, ens paralitzem. Ens podem permetre com a ciutat que allò estigui aturat perquè no ens posem d’acord amb un criteri entre les diferents administracions?”,

diu Begoña Floria.

El MNAT i Tabacalera El desencallament del teatre, que feia més de 30 anys que havia quedat completament paralitzat, no serà l’únic. L’edifici del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) que es troba a la Plaça del Rei serà remodelat en profunditat a partir de setembre de 2016.

L’immoble, propietat de l’estat però gestionat per la Generalitat, rebrà una inversió de més de 2 milions d’euros de Madrid arran d’una sentència judicial provocada per una demanda dels treballadors. Aquests demanaven unes condicions de treball dignes en un edifici que no complia les mínimes normes de seguretat laboral: sales amb temperatures gèlides a l’hivern (entre 3 i 4 graus centígrads) i sufocants a l’estiu (40 graus). Així, es canviarà tot el sistema de tancaments (portes i finestres), s’instal·larà una escala de socors, nou en-

llumenat -que comportarà una subestació elèctrica- i, a més, es projecta la unió amb la Torre del Pretori mitjançant una pasarel·la que donarà accés a la sala d’actes del MNAT. Les obres han de servir per adequar un edifici que, però, és del tot insuficient per exposar el material trobat a les excavacions de la ciutat. “Jo, quan faig balanç dels últims quinze o vint anys penso: quin ha estat l’últim increment d’àrea museogràfica exposada al públic a Tarragona? Només recordo el petit museu a l’entrada de la necròpolis”, diu Josep Maria Macias. “A Tarragona, durant molts anys, la política ha estat la de tancar espais [referint-se al tancament de Castellarnau i Canals també]. En lloc d’anar endavant, anem enrere”, afirma Óscar Martín.

La remodelació del MNAT hauria de ser el pas transitori per aconseguir el desig de molts amants del patrimoni a Tarragona: el gran museu de Taba-

Josep Maria Macias (esquerra) i Joan Gómez Pallarès, de l'ICAC

calera. Un edifici enorme que es troba tancat i que és de titularitat municipal. Les primeres estimacions pressupostàries calculen que caldria una inversió d’uns 100 milions d’euros per tenir l’edifici a punt com a gran museu. El projecte, amb aquestes xifres, s’ha anant arraconant però el problema continua present. La ciutat no aprofita un equipament necessari que revaloritzaria el patrimoni de Tarragona i que impulsaria la Part Baixa, creant una nova zona d’atractiu turístic cultural a banda de la Part Alta, on es troben les restes més emblemàtiques. “Cada vegada que passo per davant de Tabacalera sento una tristor tremenda. Quant de temps porta aquest gran edifici tancat? Tabacalera hauria de ser un petit Versalles, per què no es recupera?”, es pregunta Antonio Martínez, de l’Arquebisbat.

(MNAT) Les obres han de servir per adequar un edifici que, però, és del tot insuficient per exposar el material trobat a les excavacions de la ciutat L’immobilisme que ha viscut la ciutat pot començar a esquerdar-se en aquesta legislatura.

La designació de Begoña Floria com a màxim responsable de Patrimoni de la ciutat ha estat ben acollida per molts dels actors implicats en aquest àmbit a la ciutat, que consideren que, després de molts anys, hi ha una voluntat ferma per posar en marxa el potencial patrimonial de Tarragona des de l’ajuntament. “Sembla que té moltes ganes i tenim esperances en ella. Begoña Floria té un talant diferent. Els ajuntaments anteriors estaven completament tancats, no acceptaven aportacions”, diu Rafel Gabriel.

Floria és la quarta dona conContinua a la pàgina 26

VIU Tarragona | 16

Novembre-Desembre 2015

DOSSIER CIUTAT DOSSIER ESPECIAL

Els monuments

Patrimoni de la Humanitat

Novembre-Desembre 2015

VIU Tarragona | 17

DOSSIER CIUTAT

Muralles La muralla de Tarragona és el monument romà més antic i més gran de tota la Península Ibèrica. Actualment se'n conserven 1.100 metres però a la segona meitat del segle II aC els llenços arribaven a gairebé 5 quilòmetres de longitud. La muralla es va construir per protegir el campament militar de Tàrraco, que es va situar inicialment a la zona que ara coneixem com a Part Alta -de fet, la muralla que conservem delimita aquesta zona- però posteriorment va arribar fins a la línia de costa –aleshores, el mar arribava a l’alçada del carrer Smith aproximadament-. La cronologia d’aquest enorme monument se situa entre els segles II i I aC i un dels seus aspectes més distintius és que hi ha dues fases constructives ben diferenciades.

En la primera fase, la muralla estava feta amb unes grans roques, uns blocs megalítics, de fins a quatre metres de grandària que, unides, aixecaven el mur fins als 6 metres. Són pedres que es van extreure del mateix turó on es va assentar el campament militar. En la segona fase de construcció, aquestes grans pedres van servir de base i es poden apreciar en la part inferior dels murs, on la seva alçada oscil·la entre els 2 i 6 metres.

Sobre el sòcol megalític hi ha el mur amb carreus encoixinats (pedra tallada en forma de rectangle que en la seva cara exterior presenta una protuberància). Amb aquest mur, la muralla arriba als 12 metres d’alçada i no es tracta d’un sol mur compacte, sinó que es va construir aixecant dos murs paral·lels, l’espai entre els quals (entre 4 i 6,5 metres) es va reomplir amb pedres petites i grava fins a les primeres filades de carreus i després, i fins al capdamunt, amb tova (maons assecats al sol).

Es conserven tres torres defensives en el traçat actual de la muralla, la de l’Arquebisbe (la primera que el visitant es troba quan accedeix al Passeig Arqueològic), la del Cabiscol i la de Minerva. Aquestes torres –n’hi havia una cada 80 metres en tot el perímetre de la muralla- sobresortien dels murs i protegien, d’aquesta manera, les portes –se'n conserva una de gran, la del Socors, i sis de petites o poternes-.

Aquest sistema defensiu sembla d’influència hel·lenística.

La torre de Minerva, situada al punt més elevat del turó, rep el seu nom per la descoberta, el 1932, de la meitat in-

ferior d’un relleu fet en la primera fase de la muralla. Es tracta de la figura d’una dona amb les cames creuades i que està recolzada sobre un escut i una llança. Aquesta figura s’ha identificat com Minerva (Atenea pels grecs).

Al centre de l’escut hi ha el cap d’un llop, que es creu que es va fer per la importància d’aquest animal en la simbologia ibèrica –cal recordar que el poblat ibèric de Kesse i el campament militar romà van conviure durant molts anys. També destaca, a la mateixa torre, la presència de la talla de

tres caps humans en pedra, de simbologia ibèrica o itàlica. Sota una espitllera de la torre -obertura allargada al mur per poder disparar des de dins- es va trobar una inscripció llatina, la més antiga en pedra de tota la Península Ibèrica. Diu en llatí: “De Manios Vivios per a la (deessa) Menrva”. Això vol dir que la deessa era l’etrusca Menrva i no la romana Minerva –tot i que el culte a Minerva va ser introduït a Roma pels etruscs- i que l’autor de l’escrit era itàlic, un dels artesans o oficials que van fer l’obra.

Arc de Berà L’arc de Berà es troba al municipi de Roda de Berà, sobre l’antiga Via Augusta (actual N-340), a 14 quilòmetres de la Torre dels Escipions i a 20 de Tàrraco.

Va ser erigit per disposició testamentària de Luci Licini Sura entre el 15 i el 5 aC i dedicat a l'emperador August.

La seva ubicació sobre la Via Augusta obligava a tothom a travessar-lo per sota, admirant, d’aquesta manera les estàtues situades a dalt de tot (presumiblement August i els seus familiars) i llegint la inscripció dedicatòria (on s’exposa qui el fa i en honor de qui). Sura

era amic de Trajà i protector d’Adrià i va ser tres vegades cònsul. La inscripció estava, originàriament, orientada cap a Tàrraco, però una restauració moderna en què es van desmuntar els blocs de la cornisa, la va canviar i ara està encarada a Barcelona. L’alçada del monument és de 10,5 metres, tenint en compte que faltaria un cos superior o àtic on estarien les estàtues de l’emperador i la seva família. Durant la Guerra Civil, un explosiu va malmetre una de les parts del monument, que va ser restaurat posteriorment.

Torre dels Escipions La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre que es troba al costat de la Via Augusta (N340), a uns 6 quilòmetres de la ciutat de Tarragona. Es tracta d’una tomba familiar oferta per un anònim a un matrimoni o bé dos germans que estarien representats en alt relleu dins un nínxol al tercer pis de la torre. Pel tractament i la decoració escultòrica, la data de realització seria del segle I dC. La torre està formada per tres nivells, el superior VIU Tarragona | 18

dels quals només es conserva en part.

El primer nivell, d’1,8 metres d’alçada, té un parell d’alts relleus de dos genis funeraris vestits amb roba oriental.

Ambdós tenen els braços creuats i la mà dreta sobre la barbeta. En el segon nivell hi ha una inscripció incompleta, una oració fúnebre i, en el tercer, el parell de figures esmentat anteriorment, tot i que amb prou feines es conserven els contorns. La torre culminaria amb un sostre piramidal.

Novembre-Desembre 2015

DOSSIER CIUTAT

Aqüeducte

jardins, etc), grans termes públiques, cases aristocràtiques, fonts distribuïdes per l’espai urbà i per activitats artesanals (ferrers i pelleters). L’aigua

del Tulcis va ser lloada per Plini, que assegurava que era excel·lent perquè els teixits (de lli) fossin especialment blancs.

El Pont del Diable com se’l coneix popularment o aqüeducte de les Ferreres és el monument que mostra més clarament la monumentalitat de les infraestructures hidràuliques del món romà. Aquest mesura 200 metres de longitud i té una alçada màxima, en la seva part central, de 26 metres. Té dos nivells d’arcs, sent el primer (inferior) d’11 arcs i el superior de 25. Els arcs tenen una llum -la part buida del centre- de 5,90 metres.

La conducció d’aigua que passava pel Pont del Diable agafava l’aigua del Francolí -en època romana el riu s’anomenava Tulcis- a una cota aproximada de 92 metres sobre el nivell del mar. A partir de l’època d’August, el suministre de l’aigua a Tàrraco es va solucionar amb la construcció de tres conduccions d’aigua diferents -una procedent del Gaià i dues del Francolí-. Aquesta aigua arribava a edificis públics (fonts, nimfeus, rec de

El Fòrum Provincial és complex arquitectònic situat a l’acròpolis de Tàrraco que es divideix en dues grans àrees. Per una banda es troba la Plaça de Representació, que és on hi havia la seu del Concili de la Província Hispània Citerior -Tàrraco era la capital d’aquesta província, una de les més grans de tot l’Imperi- , que era el centre de l’administració pública.

L’altra gran àrea era el centre de culte, on hi havia, suposadament, el temple dedicat a August, el primer emperador divinitzat en la història de Roma.

La Plaça de Representació era la més gran de tot l’Imperi de Roma, i les seves dimensions eren de 320x170 metres.

Si ho situem en un plànol de Tarragona actual, aquesta gran plaça rectangular aniria des dels carrers de la Civaderia i Merceria fins als carrers Cavallers i la Nau. De l’altre costat, abraçaria des de l’Antiga Audiència, on hi hauria una torre d’escales per baixar al següent nivell, el Circ, fins a la Plaça del Rei, la Torre del Pretori, que tindria la mateixa funció. Aquesta era la plaça porticada més gran mai construïda a l’Imperi Romà i, al mig, on ara hi ha tots els carrers compresos entre els citats anteriorment, hi havia un gran espai obert amb fonts, jardins i multitud d’estàtues. Aquesta gran Plaça de Representació es va construir al segle I dC després de grans obres d'anivellament del terreny. De fet només s’hi podia accedir per les torres d’escales (Antiga Audiència i Pretori), que connectaven internament amb el Circ. A partir del segle IV dC la zona va deixar de ser seu de l’administració i es va començar a habitar.

VIU Tarragona | 20

Fòrum Provincial La part superior era el Recinte de Culte. Es tractava d’una àrea, al centre de la qual es trobava, suposadament, el Temple dedicat a August i que va ser construït per Tiberi. Suposadament perquè no s’han trobat proves arqueològiques de cimentació definitives in situ. Amb tot, algunes peces, com capitells de gran volum -correspondrien a columnes de 14 metres d’alçada- i la situació escenogràfica del lloc, fan pensar que sí hi va haver un gran temple que, però, en època dels visigots va ser completament desmantellat.

Aquest espai on hi havia el temple ara està ocupat per la Catedral de Tarragona, que es va començar a construir al segle XII. Els límits d’aquesta àrea sagrada anirien des de les escales de la Catedral, el carrer de les Coques, el carrer de Sant Pau, pla de Palau i carrer Misser Nogués. Era una gran plaça porticada, amb el temple al mig. Els murs exteriors de la plaça arriben fins als 9 metres d’alçada, tal com es conserva al claustre de la Catedral, i tenia finestres cada 12 metres.

El model en tres terrasses (Circ, Plaça de Representació i Recinte de Culte) té el seu origen al Mediterrani Oriental en ciutats com Pèrgam, Lindos o Halicarnàs. La casa de l’emperador August al Palatí de Roma també estava disposada en tres terrasses esglaonades, la inferior de les quals és el Circ Màxim.

Novembre-Desembre 2015

DOSSIER CIUTAT

El Circ L’edifici d’espectacles més gran de Tàrraco. Construït en època de Domicià el 90 dC, tenia capacitat entre 23.000 i 30.000 espectadors i estava destinat a les curses de carros. La pista tenia una longitud de 350 metres i una amplada de 67,43 metres a la seva part central (81,83 davant de les carceres, o sortida dels carros, que estaria ubicada on ara es troba l’edifici de l’Ajuntament de Tarragona). Per posar uns exemples, el Circ Màxim de Roma feia 580x79 metres, el de Mèrida 403x96 i el de Cartago 486x77. La raó per què el circ de Tarragona era bastant més petit és perquè l’arquitecte el va haver d’encaixar entre els paraments de la muralla, formant el sistema de tres terrasses esglaonades (Plaça de Representació i Recinte de Culte estaven per sobre) a les que el Circ donava accés mitjançant les torres d’escales (Antiga Audiència i Pretori).

Per la mida de les carceres (sortida) sembla que al Circ de Tàrraco només corrien bigues, és a dir, carros tirats per dos cavalls, en lloc de quadrigues que, però, podrien haver-ho fet prenent la sortida des de fora d’aquestes carceres. En tot cas, sembla que el nombre de carros en cursa podria ser d’entre 4 i 8, en lloc dels 12 habituals. Aquests

Es tracta d’un cementiri que es va utilitzar entre els segles III i VI dC. En època romana, els enterraments es feien a banda i banda de les vies d’accés a la ciutat -la Torre dels Escipions com a exemple- però amb l’aparició del cristianisme es van dedicar grans àrees als enterraments. Durant les obres de cimentació de Tabacalera van començar a aparèixer un munt de tombes. Mossèn Serra Vilaró va ser qui va fer les excavacions (fins a 1933) i en total s’han trobat 2.050 enterra-

carros pertanyien a dues faccions, verdes i blaves –al Circ Màxim i circs més grans de l’Imperi també hi havia faccions blanques i vermelles- i era molt comú que hi hagués nombroses apostes en les curses. Els aurigues més famosos de Tàrraco van ser Eutyches i Fuscus.

L’actual Rambla Vella seria l’antiga Via Augusta i el visitant que entrés a Tàrraco tindria a mà dreta la façana del Circ, amb 58 arcs de 7 metres d’alçada separats per pilastres i comunicats per un sistema de voltes transversals que sostenien les graderies. Aquesta disposició

ments de diferents tipus, ja sigui dins d’àmfores, tègules -grans teules de fang- sarcòfags o criptes. Una de les troballes més conegudes en aquesta necròpolis -importància i quantitat d’enterraments a banda- va ser la de la nina d’ivori , una petita figura femenina articulada que va sortir a la llum el 1927. Estava dins d’un sarcòfag que guardava el cos d’una nena d’uns cinc o sis anys.

arquitectònica es pot apreciar molt bé als edificis de la Plaça de la Font i, especialment, a l’interior de l’oficina de La Caixa.

Al centre dels circs hi havia l’spina, la barrera central al voltant de la qual els carros donaven set voltes (el comptador eren set grans ous en un extrem i set dofins en l’altre). Amb tot, a Tàrraco no s’ha trobat aquesta spina i alguns estudiosos han plantejat que el Circ fos només un hipòdrom per a curses de cavalls, i no carros. Al mig de les graderies hi havia una tribuna que originàriament estava destinada

Necròpolis

Un cop vista la importància del ja-

ciment, es va decidir fer un museu (1930) que, lamentablement, fa més de 20 anys que està tancat al públic.

Actualment té el sostre interior trencat i durant molt de temps ha estat un niu de coloms que han malmès algunes làpides i inscripcions de la nau central. La humitat ha afectat l’edifici, sobretot al soterrani, on hi ha diversos sarcòfags de pedra. La necròpolis,

VIU Tarragona | 22

a les estàtues de divinitats. August la va reconvertir per a ell mateix i la seva família. Aquesta tribuna es deia pulvinar i ocupa el lloc de la pizzeria del mateix nom, on s’hi poden veure restes. Hi havia una altra tribuna, al costat oposat pels jutges (per veure el guanyador) i encara una altra, damunt de les carceres, per l’editor o patrocinador de les curses. Hi ha multitud de restes del Circ en diferents locals i edificis de la zona. A partir del 1989 es van començar a expropiar habitatges de la Baixada de la Peixateria i el Garatge Penedès per deixar la capçalera a vista i la seva unió amb el Pretori.

tot el jaciment, va estar gairebé dues dècades tancada al públic i de fa dos anys s’ha tornat a obrir. Es va fer un petitíssim museu a l’entrada i els enterraments sota teulada -alguna d’uralita- s’han netejat i endreçat, com les criptes, malmeses per la humitat de la capa freàtica per la proximitat del Riu Francolí. L’antic museu es troba a l’espera d’una intervenció definitiva.

Novembre-Desembre 2015

DOSSIER CIUTAT

L'Amfiteatre

Al segle XII dC es va construir a sobre una església romànica, que posteriorment, a partir del segle XVI, va ser un convent dels Trinitaris i que va derivar, finalment, en una presó.

L’amfiteatre, que era l’edifici destinat als espectacles de gladiadors (munera) i d’animals salvatges (venationes), té una forma el·líptica d’unes dimensions de 130x102 metres i una capacitat aproximada de 14.000 espectadors i és l’últim gran edifici que es fa a la ciutat en època romana. El seu impulsor va ser un flamen Romae Divorum et Augustorum provinciae Hispaniae citerioris, és a dir, un sacerdot de culte imperial, tot i que més tard, a principis del segle III dC, l’amfiteatre va ser reformat per l’emperador Heliogàbal.

Aquest dirigent va deixar constància d’aquest fet en el mateix monument amb una inscripció sobre pedra de 147 metres de longitud, envoltant tota l’arena de l’edifici, sent aquesta, la més llarga de tot el món romà.

L’amfiteatre de Tarragona es va construir a inicis del segle II dC i va ser utilitzat fins a mitjans del segle IV dC quan va restar abandonat fins que es va construir la basílica visigòtica (VI dC) que es pot veure enmig de l’are-

na, o zona on es feien els espectacles.

Aquesta basílica es va dedicar a Fructuós, Auguri i Euologi (executats el 21 de gener de 259) i és un edifici de tres naus al voltant del qual es va fer un cementiri, on s’han trobat 48 tombes.

L’amfiteatre és l’únic gran edifici que es troba fora del recinte de les muralles de la ciutat i per a la seva construcció es va aprofitar el pendent del turó que baixa cap al mar -es van fer les graderies d’aquest costat directament sobre la roca-. Al centre de l’arena, que té unes dimensions de 61,5x38,5 metres,

es poden veure dues fosses perpendiculars de 3 metres de profunditat que estaven connectades amb l’exterior de l’edifici a través d’una galeria. En aquestes fosses s’hi guardava el material pels muntatges escènics i s’hi va trobar una pintura dedicada a la deessa Nèmesis, dins un petit habitacle (sacellum) excavat a la roca natural.

A nivell de l’arena també es va trobar un petit santuari dedicat, en principi, a la mateixa deessa. Entre l’arena les graderies hi havia un mur anomenat podium de 3,25 metres d’alçada, que protegia els espectadors. Sobre aquest mur s’hi acostumava a instal·lar una xarxa. Les graderies estaven cobertes per grans peces de roba (velarium), subjectades per troncs, per protegir del sol els espectadors.

L’amfiteatre que podem veure actualment a Tarragona és, en gran part, una reconstrucció feta als anys 60 i 70 del segle passat. Gràcies a l’aportació d’un mecenes nord-americà, William J. Bryant, es van poder fer tasques d’excavació i recuperació de les restes, amb els “Amics de l’amfiteatre” com a protagonistes. El 1964 es van començar les obres de reconstrucció en què es van aixecar una tercera part de les graderies que hi havia originàriament (és la part que els visitants poden passejar i seure, que no és, per tant, original).

Centcelles Aquesta vila romana de Constantí es troba en ple debat. Així, tradicionalment s’ha interpretat aquest indret com una vila romana d’època imperial que es va fer servir fins a la segona meitat del segle III dC i, després, va patir fortes modificacions. L’aspecte més destacat d’aquesta vila és la cúpula que conserva uns mosaics magnífics amb escenes de cacera i bíbliques. D’aquesta manera, s’ha considerat l’edifici com un mausoleu -hi ha una càmera subterrània a dos nivells que tindria, en principi, la

VIU Tarragona | 24

funció de guardar un sepulcre-. Així, la RSAT aposta perquè es tractés d’una tomba d’un bisbe metropolità (Himeri).

Segons aquesta institució, Centcelles va ser, en un inici, un complex termal -insinuen que la visita de l’emperador Adrià a la ciutat hi tindria a veure- però finalment evoluciona a mausoleu d’un destacat personatge eclesiàstic.

Centcelles seria l’únic monument cristià d’Hispània anterior al segle VI dC que manté la seva alçada completa. Els mosaics són una obra mestra de tècnica, en haver-se de fer sobre una superfície semiesfèrica. Fa un parell d’anys, l’arqueòleg Josep Anton Remolà i la historiadora Meritxell Pérez van presentar unes conclusions ben diferents. Per aquests dos estudiosos, Centcelles seria una base d’operacions dels exèrcits imperials per recuperar Hispània de les tribus bàrbares. Remolà i Pérez argumenten que aquest edifici es va construir al segle V d.C. A la cripta no hi hauria cap enterrament, sinó que es guardaria el tresor de l’exèrcit i les banderes de la legió. Els mosaics, segons aquesta teoria, representarien el general cristià Asteri, que caça i també prega per tenir sort a les batalles.

Els Munts La vila dels Munts és un gran jaciment que es troba al municipi d’Altafulla i que es divideix en dues parts, les termes de mar, en una zona de roques a la platja i de les termes altes, d’àmbit residencial.

Es tracta, doncs, d’una residència molt luxosa probablement propietat d’un personatge molt notable i adinerat de Tàrraco. Va ser construïda a principi del segle I dC i sembla que no es va abandonar fins als segles VI-VII dC, tot i que l’època més gran d’activitat constructiva va ser entre finals del segle I i meitat del II. Va ser en aquell moment en què es va convertir en una residència de luxe. Un gran passadís en forma de L, que faria de criptopòrtic -galeria

subterrània que té la funció de resoldre el pendent del terreny- aguantaria el porxo i les diferents estances decorades amb mosaics i pintures, així com un hort i els dipòsits. A les termes hi havia estàtues, mosaics i pintures.

L’espectacularitat de la vila va provocar, fins i tot, que es plantegés la possibilitat que hagués estat la residència temporal de l’emperador Adrià quan va ser a Tàrraco. A mitjans del segle III dC la vila va patir les invasions franques i tot i que es va continuar habitant, va passar a ser una explotació agrícola. També es va trobar una zona d’enterraments a uns cent metres de l’àrea residencial.

Novembre-Desembre 2015

DOSSIER CIUTAT

Teatre de Carthago Nova (Cartagena), fets en marbre blanc de Carrara. Es conserven la cavea (graderia), orchestra (hemicicle al peu de la graderia reservat a les personalitats) i scaena (l'espai escènic i les instal·lacions de suport a les representacions).

És el monument pitjor conservat de tots els que formen el conjunt de Patrimoni de la Humanitat. La seva construcció és posterior al 31 aC que és quan va finalitzar el segon triumvirat a Roma. De fet, abans d’aquest edifici hi havia a la zona uns magat-

zems portuaris. El teatre es va fer amb pedra local, del Mèdol, i això provaria que no va ser l’emperador August el benefactor de l’obra, sinó les autoritats locals. De fet, els capitells d’ordre corinti de l’edifici de Tàrraco, fets en pedra del Mèdol, contrasten amb els

La cavea -lloc on s’asseien els espectadors- estava formada per quatre sectors i s’adaptava al desnivell del turó (carrer Caputxins) i només es conserven les primeres files i el revestiment de marbre i dues de les tres escales (scalaria) que la dividien en sectors (cunei). L'scaena s'alçava sobre un pòdium (pulpitum) decorat amb exedres -axis amb columnes-. L'escenari (proscaenium) estava presidit, al fons, per una façana monumental (frons scaenae) esplèndidament ornamentada amb columnes, capitells, frisos, escultures i inscripcions. L’scaena

estava ubicada al carrer Sant Magí, mirant cap al carrer Caputxins.

Les seves restes es van descobrir per primera vegada el 1885. El 1919, arran de la construcció d’una fàbrica d’olis, van començar els problemes. La col·locació d’uns grans dipòsits d’oli a la dècada de 1950 van destruir gran part de la cavea i, a més, als laterals es va instal·lar una empresa de vins.

Els anys 70 les empreses van abandonar el lloc però els terrenys es van declarar aptes per edificar. Només la gran mobilització ciutadana va paralitzar el projecte el 1977. Amb tot, una sèrie d’interminables processos judicials van aturar el projecte d’intervenció i museïtzació del Teatre.

Actualment hi ha una proposta de la Generalitat de Catalunya que pretén crear un centre d’interpretació i dignificar el monument.

El Mèdol La pedrera del Mèdol es troba a 6 quilòmetres de Tarragona i està tallada per l’autopista AP-7. L’empresa que explota aquesta via és també la propietària del jaciment, el Clot del Mèdol. Aquest va ser un dels 22 fronts de pedrera que es coneixen al voltant de Tàrraco. Les pedres extretes del Mèdol es van fer servir per a les grans construccions i obres públiques de la colònia, com llenços de murs, temples, teatre i plaça de representació.

La pedra d’aquesta zona era porosa i, per tant, fàcil d’extreure, però era, a la vegada, sòlida. Es calcula que es van extreure un total de 73.000 metres cúbics de pedra del Mèdol. A les parets es poden veure encara marques de pic (dolabra) i falques (cunei).

L’element més significatiu és l’agulla del Mèdol, un monòlit que es troba al

centre de l’explotació i que fa 16 metres d’alçada. Es va deixar dempeus per donar testimoni de l’alçada original del turó. Les pedres s’extreien verticalment (la mida dels blocs era d’1,65x0,83x0,75 metres), fent servir politges, i l’accés a l’interior es feia mitjançant un camí amb rampa.

A banda de la seva funció estricta, la de subministrar pedra, l’indret té un important valor ecològic i paisatgístic i durant els primers trenta anys del segle XX va ser escenari de concerts amb la presència d’autoritats com el president de la Generalitat. La tala de gran part del bosc per part d’Abertis, empresa propietària del Clot del Mèdol, fa un any i mig va suscitar polèmica perquè aquesta massa forestal estava catalogada en els Boscos Singulars de Catalunya i donava un ambient especial al clot.

Fòrum de la colònia El fòrum local de Tàrraco era la seu de l’administració colonial, de la ciutat, però també s’hi feien transaccions comercials o hi era present l’administració de justícia (basílica), per exemple. El conjunt es va construir en època tardorepublicana (segle I aC) i estava compost principalment per dos recintes: la basílica, coberta i que feia 60x15 metres, conservada parcialment, i un altre més obert en forma de plaça pública que servia per al mercat.

Al voltant hi havia una zona d’habitatges que tenien en la seva planta baixa magatzems per subministrar aquest espai comercial. Les restes que es conserven són les de la basílica -tot i que les altes columnes que hi ha ara són d’una reconstrucció de mitjans del segle passat, així com les botigues (tabernae), una construcció amb dues voltes de mig punt que es troba a mà esquerra un cop s’accedeix al recinte- .

Com a seu de l’administració de justí-

Novembre-Desembre 2015

cia s’hi feien judicis i alguns dels locals que hi havia als extrems –restes sense reconstruir al costat de les tabernae- podrien haver estat arxius (tabularia), tot i que també es pensa que era la seu dels comerciants que feien canvi de moneda.

El fòrum de Tàrraco va ser construït progressivament en paral·lel a l’evolució de la ciutat. Així, en època republicana les basíliques jurídiques no eren imprescindibles en aquests espais i els tribunals, doncs, no tenien una seu fixa en aquest espai (sovint es feien en estructures de fusta desmuntables).

En època d’August això va canviar. Al fòrum també hi havia un temple dedicat a Júpiter, els fonaments del qual es poden veure encara (travessant la passarel·la de ferro, just sota dels edificis que hi ha a mà dreta). Aquest temple, que es va començar a construir al segle I aC va tenir tres fases diferenciades en què va estar sotmès a diverses modificacions.

VIU Tarragona | 25

secutiva que dirigeix aquesta àrea del consistori, després de Maria Mercè Martorell –la titular quan Tarragona va rebre la distinció de Patrimoni de la Humanitat- , Rosa Rossell i Carme Crespo. “L’ajuntament no ha tingut mai voluntat per unir forces. Les regidores de patrimoni han passat per un munt de partits de diferent signe. No hi ha una línia de continuïtat.

L’ajuntament hauria d’insistir i donar la llauna i fer servir el patrimoni de la ciutat per demanar el compromis d’altres entitats. Crec que l’ajuntament no és conscient del que representa el seu patrimoni, més enllà de si té una medalla o no i, evidentment, les obligacions que comporta”, afirma Josep Maria Macias.

«En quatre anys hauríem de ser capaços de posar en marxa el projecte del nou museu de Tabacalera» Floria, però, accepta el repte i es proposa endegar un projecte ambiciós que pot acabar de convèncer els més escèptics: “En quatre anys hauríem de ser capaços de posar en marxa el projecte del nou museu de Tabacalera. Hem de posar fil a l’agulla i hem de començar”. I els diners? “L’ajuntament no pot fer-ho tot sol, això és evident”. I és aquí on apareixen els fantasmes del passat. La falta d’entesa, d’unió de les diferents administracions i institucions amb responsabilitat en matèria de patrimoni. “No puc salvar cap ens municipal des dels anys 50 del segle XX fins ara. La ciutat ha estat en aturada cardíaca pel que fa al patrimoni.

Cal posar al capdavant persones que estimin el patrimoni i estiguin capacitades per intervenir-hi”, assegura Antonio Martínez.

VIU Tarragona | 26

La sensació ha estat, segons comenten els implicats, que durant molts anys l’àrea de patrimoni era un tema secundari pel govern municipal, com si fos una cosa menor, independentment de la importància de les restes de Tarragona i la distinció de la Unesco. Com si amb aquella declaració a Cairns el camí hagués finalitzat i, ans el contrari, tot començava.

“Només hem vist la cara bonica de la medalla. El fet de ser Patrimoni Mundial comporta unes obligacions. Les institucions no són coherents. La gestió del patrimoni ha de ser una prioritat i una estratègia, més enllà dels cicles polítics de quatre anys”, critica Josep Maria Macias. “Hem entrat en un club d’elit, a la Champions del reconeixement de nivell mundial, les tres estrelles Michelin, però no ens estem guanyant el manteniment d’aquestes estrelles”, diu el director de l’ICAC Joan Gómez Pallarès. Des de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona són encara més crítics. “No he notat cap canvi en l’abans i el després de la denominació de patrimoni amb el tractament del mateix.

S’ha posat un segell, tenim una marca, però ni això ha portat més diners pel patrimoni ni hi ha més coneixement general.

Estem igual o pitjor perquè s’ha construit més i s’ha donat permís per destruir més. De fet, a mi m’estranya que encara tinguem aquesta distinció [de ciutat Patrimoni de la Humanitat]”, diu l’arqueòleg Jordi López mentre Rafel Gabriel, president d’honor de la institució encara va més enllà i, tot fent servir el sarcasme, diu: “Jo oferiria la gestió del patrimoni de Tarragona a Reus. Ells sí que ho saben fer bé. Allí han cregut en el projecte de ciutat amb Gaudí, aquí no”. El vicepresident de la RSAT, Joan-Vianney M. Arbeloa, assegura que, en la roda de trobades amb els diferents partits polítics prèvies a les eleccions municipals, el nivell de coneixement dels candi-

Joaquín Ruiz de Arbulo, Catedràtic d'Arqueologia a la URV

PATRIMONI CIUTAT

dats era realment preocupant: “Els representants dels partits van venir a veure’ns i ens vam esgarrifar una mica perquè el seu grau de coneixement era molt baix. Vam pensar: estem perduts”.

La solució passa, segons els experts, per unir forces, crear una mena de consorci o organisme que reuneixi a tothom per fer un front comú per trobar recursos per donar un salt de qualitat definitiu en el patrimoni i, per tant, en la ciutat.

“A Tarragona mai hem estat capaços de treballar conjuntament excepte quan es va fer la candidatura de Patrimoni Mundial. Després d’haver estat designats com a Patrimoni de la Humanitat hi hauria d’haver hagut una segona part. Era com haver aconseguit una estrella Michelin. Què implicava?

Una responsabilitat. Això no ho

hem sabut fer. No hem sabut gestionar i aprofitar aquesta declaració. Estem en condicions de fer grans projectes de milions d’euros i, en lloc d’això, fem la tasca de cada dia”, explica Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d’arqueologia del departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili. Per aquest investigador, hi ha tres nivells de responsables en la falta d’entesa per construir un projecte comú a Tarragona en matèria de patrimoni: investigadors i arqueòlegs, polítics i Europa. “Els responsables arqueològics no hem estat capaços de posar-nos d’acord per gestionar projectes per passar al següent nivell. Encara no tenim un mecanisme per informar-nos entre nosaltres.

No sabem res del que fan els altres. No hem trobat els mecanismes de col·laboració entre

Novembre-Desembre 2015

PATRIMONI CIUTAT

nosaltres, si ho féssim podríem anar a buscar recursos europeus. A Europa, però, cal saber moure’s. Allí hi ha grups de pressió i no és fàcil aconseguir coses. Els polítics, per la seva banda, no han de pensar a curt termini. A Tarragona hi ha una situació complicada amb diverses administracions implicades, tot està molt fragmentat”.

La creació d’un organisme, però, no seria del tot necessari perquè segons l’antic màxim responsable municipal de patrimoni quan Tàrraco va aconseguir la distinció de la Unesco, Ricardo Mar, aquest ja existeix.

Es va signar un conveni entre Generalitat, Estat i Ajuntament al Pretori que posava les bases d’una col·laboració arran de consecució de la candidatura. No s’ha posat mai en marxa. “Hi ha tot un territori rere Tàrraco, Consells Comarcals,

Novembre-Desembre 2015

Diputació, etc. Hi ha hagut un pla estratègic que acompanyès la declaració de patrimoni? Si no tens un pla director que et marqui estratègies, accions, anys, responsables, institucions implicades, fonts de finançament, compromisos de finançament, no hi ha res a fer. Tot són bones paraules.

Estem resolent els problemes a còpia de pedaços. Necessitem un diagnòstic de com estan les coses i partir d’aquí marcar prioritats. Ara que fa 15 anys, hem de ser autocrítics.

No hem avançat significativament en consolidació, conservació, estudi i investigació.

De totes maneres, podem fer servir aquest aniversari per començar a treballar tots junts a partir d’ara. Tenim ajuntament nou, Generalitat nova, un govern central nou en dos mesos.

Seria un bon moment per fer aquest pas endavant”, diu Joan Gómez Pallarès. “No hi ha projecte. El pressupost pel manteniment dels monuments en els dos últims anys ha estat zero”, afirma Rafel Gabriel mentre que, Pilar Alió, presidenta de la RSAT, posa nota i suspèn clarament els quinze anys des que Tarragonava ser declarada Patrimoni de la Humanitat: “Durant aquests 15 anys no ha existit cap projecte unificat. No arribem al 5, hem suspès”.

Des de la RSAT consideren que la persona que ha de liderar el projecte ha de ser l’alcalde de Tarragona perquè, entre altres coses, és el “primer interessat” a fer-ho perquè és la seva ciutat. “Sembla que només li interessin els Jocs Mediterranis.

Que els faci doncs i es quedi a gust”, deixa anar Rafel Gabriel.

“L’alcalde va entrar a l’ajuntament el 1979, i el 1980 ja era tinent d’alcalde de cultura fins l’arribada de Joan Miquel Nadal. En aquella època es van fer moltes coses de patrimoni a Tarragona i ell hi donava suport. Per què ara no té aquesta sensibilitat? No ho sé”, es pregunta Francesc Barriach.

La regidora Begoña Floria, però, s’afanya a fer una advertència: una llei estatal no permet fer consorcis entre administracions. Així, la creació d’un organisme que reuneixi l’Ajuntament, la Generalitat i l’estat no és possible actualment ni tan sols, segons Floria, rescatar aquell acord signat al Pretori poc després d’aconseguir la declaració de ciutat Patrimoni de la Humanitat. “La llei no ens permet fer cap consorci a nivell públic. El consorci que es va signar està aturat i no es pot reactivat perquè, a nivell legal, la Generalitat i l’Ajuntament no poden fer consorcis per una llei estatal. Els consorcis, però, no serveixen de res si no hi ha una voluntat col·laborativa i l’ajuntament ha de fomentar aquesta col·laboració”, diu.

Cartagena, el model A l’hora de trobar una ciutat on emmirallar-se per buscar el model idoni per revitalitzar el patrimoni, els experts citen constantment Cartagena. Segons ells, aquesta ciutat va ser capaç de sortir d’una penosa situació econòmica gràcies a la seva aposta per les restes històriques, destacant per sobre de totes, el teatre romà, vaixell insígnia de la ciutat. “M’agradaria que ens assembléssim a Cartagena. És un model molt bo, van salvar la situació econòmica per una aposta molt gran pel patrimoni. Amb tot, també hem de ser conscients de les nostres virtuts i destacar allò que fem bé aquí. Arqueòlegs i arquitectes de fora que actuen al patrimoni ens feliciten per les actuacions que fem”, afirma Imma Teixell. Per Josep Maria Macias, el patrimoni va ser l’últim recurs que va trobar Cartagena per tirar endavant, per projectar-se, un fet que no veu a Tarragona perquè ja hi ha altres fonts de riquesa: “A Cartagena, la Comunitat, la Diputació, Cajamurcia i la ciutadania va anar tots a una. La ciutat va deixar de ser una plaça militar i

van tenir la necessitat d’apostar pel patrimoni. Ells van adequar molt bé el teatre, amb un pressupost comparable al del pàrquing Jaume I, per cert. A Tarragona tenim la petroquímica i no hi ha necessitat d’apostar pel patrimoni”.

«Durant aquests 15 anys no ha existit cap projecte unificat. No arribem al 5, hem suspès» La potenciació de Tarragona com a marca cultural, destacant el seu paper de ciutat Patrimoni Mundial, podria aportar, en aquest sentit més riquesa, perquè podria atreure més nombre de visitants. És, si més no, curiós, que una ciutat que es troba al bell mig de la Costa Daurada i que va ser triada pels romans per la seva situació estratègica però també pel seu clima i que es troba a poc més d’una hora de les ciutats més de moda del món, Barcelona, i amb un centre de recepció de turistes gegant com Salou i Port Aventura, no sigui capaç d’atreure visitants en massa.

“La potencialitat de Tarragona no ve determinada només per les seves restes sinó també de la seva ubicació. Estem al costat de Barcelona i Port Aventura, però no hi ha pernoctacions”, explica Josep Maria Macias. “La indústria més potent del territori després de la petroquímica és la turística. Hi hauria d’haver una implicació més gran d’aquests empresaris en el que representa la ciutat per a la zona”, analitza Joan Gómez Pallarés.

Macias recorda que als anys 80 la indústria petroquímica va destinar diners al Patrimoni, finançant alguns grans projectes, però ara això ja no existeix.

“Alguns d’aquells projectes van rebre algunes crítiques i, al final, l’empresa vol un retorn

VIU Tarragona | 27

PATRIMONI CIUTAT positiu. Ara aposten més per les festes de Santa Tecla, que tenen més ressò i que no donen problemes”, diu. “Estem desaprofitant el potencial del

polígon petroquímic. Aquestes empreses ho paguen tot i estan tips que els hi demanin diners.

Podríem anar a buscar aquests recursos sempre i quan els hi

presentéssim projectes seriosos i recolzats per totes les institucions. A Tarragona encara tenim un producte boníssim, el patrimoni, però l’hem de saber

presentar i vendre’l. Girona tenia un eslògan que deia: Girona m’enamora. A Tarragona ens fa falta creure que podem enamorar”, assegura Ruiz de Arbulo.

«L'alcalde ha d'agafar les regnes del patrimoni» Entrevista a Ricardo Mar. Director del departament d’Història i Història de l’Art de la URV i responsable de la gestió del patrimoni en l’època de la candidatura Patrimoni de la Humanitat

VIU Tarragona | 28

Novembre-Desembre 2015

PATRIMONI CIUTAT

Rafa Marrasé

Com va arribar a vostè a ser el màxim responsable tècnic de la candidatura de Tarragona Patrimoni de la Humanitat? Arribo quan CiU perd la majoria absoluta i pacta amb el PSC. Aleshores em va trucar l’alcalde Joan Miquel Nadal perquè m’encarregués del Museu d’Història, l’arqueologia de la ciutat i la gestió del patrimoni. Em diu que la prioritat és la candidatura de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. El 1995 comencem a treballar i fem un dossier amb la Generalitat, que s’acaba dos

anys després.

La candidatura va ser rebutjada per l’organisme depenent d’Unesco, l’International Council on Monuments and Sites (ICOMOS). El 1998 ICOMOS va designar una assessora per valorar la candidatura, la portuguesa Teresa Marques, gestora de patrimoni a Lisboa. Ella va venir a Tarragona i ens va comentar que no faria l’informe d'acord amb la importància de les restes, un fet que ens va deixar perplexes, sinó que faria l’informe a partir de la gestió del patrimoni que hi havia.

«Era evident que moure les restes tres metres cap avall era una agressió»

Com? Sí. Allò, però, no em va semblar greu perquè feia molts anys que treballàvem. Els dos punts calents, però, eren l’aparcament de la plaça de la Font i l’operació d’Eroski.

Vostè va ser el responsable d’aquella actuació de les restes de Parc Central? Jo en aquell moment no tenia plaça fixa a la universitat, era tècnic, el director del departament era Rodolfo Cortés. La Generalitat tenia totes les responsabilitats a Eroski. La URV va fer l’excavació arqueològica completa, amb totes les garanties, que va durar 5-6 mesos i amb gairebé 40 persones. L’empresa, aleshores Erosmer, va presentar una sol·licitud per desmuntar les restes i les volien portar al terrat del centre comercial. La Generalitat s’hi va negar. Aleshores, l’empresa va plantejar rebaixar les restes i la Generalitat ho va aprovar.

El projecte ens el van encarregar a nosaltres, el vam fer, ells [Generalitat] el van aprovar i es va executar.

Novembre-Desembre 2015

Allò va ser polèmic. Era evident que moure les restes tres metres cap avall era una agressió. L’arqueologia, lamentablement, només entra al final d’un procés així, quan el projecte arquitectònic ja està definit.

Aleshores et trobes molt limitat en temps i solucions. Si les restes haguessin estat una de les condicions de partida per fer un gran projecte com aquest, les coses haurien estat diferents. En aquell moment no tenia cap capacitat de decisió, vam donar una solució tècnica a una decisió política que s’havia pres. És un problema global de l’arqueologia. A Còrdova, per exemple, quan volien fer l’estació de l’AVE, van triar un emplaçament abans de fer prospeccions i resulta que va aparèixer la vila romana més ben conservada de la Península Ibèrica. I se la van carregar.

I l’informe de Marques va ser negatiu, oi? Ella va destacar que la gestió de l’arqueologia a Tarragona va començar amb un alcalde socialista i continuava amb un de convergent però, per contra, va dir que les restes no tenien tanta importància com per ser declarades Patrimoni de la Humanitat. Allò no em va preocupar massa perquè sabia que podríem defensar el valor de les restes, però si hagués dit que la gestió era un desastre, hagués estat un gran problema.

I què va fer? L’estratègia va ser buscar experts que donessin suport a les restes de Tàrraco i anar a París [seu d’ICOMOS] a resoldre el tema.

Amb qui va parlar? Primer de tot amb Géza Alföldy, catedràtic de la universitat de Heidelberg, que era un dels tres o quatres experts més importants en història antiga a Europa. Jo el coneixia personalment i ell va accedir a fer un informe de dues pàgines que justificaven l’excepcionalitat del conjunt de Tàrraco. Després vaig par-

lar amb Pierre Gros, catedràtic de la universitat d’Aix-en-Provence, el major expert en arquitectura romana que hi ha, i em va demanar la carta que havia fet Alfödy. També ens van donar suport Walter Trillmich, director de l’Institut Arqueològic Alemany a Berlin, Fausto Zevi i Patrizio Pensabene, els dos catedràtics d’arqueologia de La Sapienza a Roma, Paul Zancker, director de l’Institut Arqueològic Alemany a Roma i així fins a un total de 15 referents internacionals indiscutibles. Tots van utilitzar la carta d’Alfödy i la van adaptar. Amb tot això vaig anar a París a veure a Henry Cleere, màxim responsable d’ICOMOS que, quan va veure tot allò, va admetre que s’havien equivocat.

I aleshores? Cleere va plantejar retirar la candidatura i presentar-la de nou l’any següent que, finalment, van ser dos perquè ell va tenir un problema a l’esquena. Es van nomenar dos nous experts, Christian Goudineau, membre de l’Academie Française i Pier Giovanni Guzzo, superintendent arqueològic de Pompeia. Els dos van reconèixer, evidentment, el valor del patrimoni de Tarragona i després va arribar Henry Cleere, que va admetre s’havia de canviar l’informe. El final, ja el coneixem tots.

Van ser mesos durs per vostè. Sí, vam haver de mantenir tot en secret perquè Cleere no va voler dir res a la premsa i jo, mentrestant, aguantant una pressió enorme perquè la gent deia que ho estava fent malament.

Però en aquell moment, la ciutat estava unida amb aquest tema. Allò va ser el millor de tot.

La implicació de la societat va ser total, signant una declaració de suport més de 500 entitats.

De fet, de tot aquell caliu va sortir Tarraco Viva, el programa de difusió cultural del món antic més potent de tota Europa.

VIU Tarragona | 29

PATRIMONI CIUTAT I les inversions també eren unes altres… L’ajuntament invertia 200 milions de pessetes (1,2 milions d’euros) anuals en patrimoni, que era moltíssim per aquella època per una ciutat com Tarragona, de 125.000 habitants. Aquells nivells d’inversió no els hem tornat a tenir.

Però tot allò s’ha perdut. El problema és que pels interlocutors polítics, una vegada es va aconseguir la fita, van perdre l’interès. Encara que s’han fet alguns projectes, si l’Ajuntament, el Ministeri i la Generalitat haguessin anat de la mà, la història ara seria una altra.

Però es va signar un conveni, no? Sí. La creació d’un ens de gestió conjunta del patrimoni de Tarragona. Això havia estat una recomanació de Teresa Marques, per cert. Vam tenir la sort que en aquells moments al capdavant del MNAT estava Josep Maria Carreté que va afavorir la signatura de les tres administracions un acte públic al Pretori.

I després res? En aquests 15 anys el problema que s’ha fet evident no és la falta d’inversions, que també, sinó la falta d’una coordinació i una direcció única en la gestió del patrimoni. I això és el que s’hauria de fer a partir d’ara.

«El conjunt arqueològic de Tarragona és el de major envergadura que tenim a Catalunya, ni Empúries el supera. » Com? Hem de recuperar el consorci que es va crear i és l’alcalde és qui ho ha d’aconseguir. Ell és el primer interessat que Tarragona tingui l’impacte cultural i de projecció que necessita. L’alcalde ha d’agafar les regnes del patrimoni.

Posem que es recupera el consorci, es crea aquest ens que diu vostè. Què hauria de fer la persona que l’encapçalés? El conjunt arqueològic de Tarragona és el de major envergadura que tenim a Catalunya, ni Empúries el supera. I és un jaciment viu.

Tothom al món, en els congressos es queden sorpresos perquè no el coneixen. El primer de tot és fer un diagnòstic global, un llibre blanc per analitzar les potencialitats del patrimoni al segle XXI, perquè l’anterior diagnòstic és del 1996, quan el vam fer nosaltres i ja han passat 20 anys.

VIU Tarragona | 30

Novembre-Desembre 2015

EXPOSICIÓ FINS AL 10 DE GENER DE 2016

Exposició organitzada per l’Obra Social ”la Caixa” en col·laboració amb La Cinémathèque française

Cristòfor Colom, 2 www.CaixaForum.com/agenda

#expoMéliès

PATRIMONI CIUTAT

VIU Tarragona | 32

Novembre-Desembre 2015

PATRIMONI CIUTAT

«Enyoro gestionar el Patrimoni però no tornaria a la política» Entrevista a Maria Mercè Martorell.

Tinent d’alcalde de Patrimoni 1999-2007 Maria Mercè Martorell és una figura imprescindible per entendre perquè Tarragona és Patrimoni Mundial de la Humanitat des de fa 15 anys. Ella era la màxima responsable municipal en aquesta àrea -va entrar com a independent al grup del PP- quan la Unesco va atorgar la distinció a la ciutat i ho va aconseguir en només un any. Advocada de professió, parla amb passió del passat històric de Tarragona i d’aquells mesos, setmanes i dies previs a la declaració de l’organisme internacional a la ciutat australiana de Cairns Rafa Marrasé

Com arriba a ser regidora de Patrimoni? Tenia una sensibilitat sobre aquesta àrea anterior a la seva arribada a la política? Sí, la meva família sempre ha estat molt arrelada a la ciutat i això va influir molt.

El primer impacte, pel que fa a patrimoni, va ser quan era molt petita, tenia 3 o 4 anys. Aleshores vaig anar a la inauguració del Passeig Arqueològic amb els meus pares i em vaig quedar bocabadada. Anys després vaig anar amb la meva mare al cinema, al Capitol. En aquells anys, el meu pare sempre anava a veure el Nàstic, així que la meva mare i jo, anàvem al cine.

Era una època en què es feia sessió doble i una de les pel·lícules d’aquell dia va ser Els últims dies de Pompeia, amb Peter Ustinov com un dels actors principals. I allò també em va impactar molt.

Quan va arribar el moment, va demanar ser tinent d’alcalde de Patrimoni o li van oferir?

Ho vaig demanar jo. Recordo que estava estudiant dret canònic a Salamanca i em van trucar per telèfon per dir-me que el pacte amb CiU s’havia segellat. Havien estat mesos de negociacions i nosaltres havíem demanat àrees que molts con-

Novembre-Desembre 2015

sideraven intranscendents com Turisme o Patrimoni en lloc de demanar urbanisme o hisenda, per exemple. Nosaltres, però, consideràvem que allò que volíem eren àrees que tocaven molt de prop la gent.

I li van donar. Sí. Jo ho tenia claríssim. Quan em truquen i em demanen què volia, vaig dir Patrimoni, però només això, no volia assumir Turisme. Ara, tenia molt clar que la gestió havia de ser meva.

Quan vostè arriba al càrrec ja s’estava tramitant la sol·licitud de Patrimoni de la Humanitat… Sí, però no s’havia fet correctament. A més, ens havien tombat dues vegades per qüestions burocràtiques. Al final semblava que algú ens havia llençat una maledicció.

No era molt arriscat agafar un projecte que estava fracassant? Bé, em van advertir d’això precisament però jo tenia clar que havíem de lluitar per aconseguir ser ciutat Patrimoni de la Humanitat i si fracassàvem, dimitiria al dia següent.

I ho va aconseguir en un temps rècord. Vaig prendre possessió del càrrec el 13 de desembre de 1999 i el 30 de novembre de

2000 rebíem la distinció de Patrimoni de la Humanitat.

Allò va ser temptar la sort.

No, teníem poc temps i havíem de complir els tres passos que marcava l’Unesco. El primer era el dictamen d’ICOMOS (International Council on Monuments and Sites), que era el braç tècnic d’Unesco, després el bureau que es reunia a París i el tercer era l’assemblea a Austràlia.

«Tenia 3 o 4 anys i vaig anar a la inauguració del Passeig Arqueològic amb els meus pares i em vaig quedar bocabadada» Si anaven tan justos de temps, no es podien esperar un any i preparar millor la candidatura? [somriu] Bé, ja em coneixes, no podia esperar.

Expliqui'm què va canviar amb la seva arribada. Perquè vostè ha dit que les coses no s’estaven fent bé. Tothom que havia format part d’aquest projecte havia treballat amb l’honestedat més gran possible però no havien pogut superar el mur burocràtic d’aquell repte. De fet, tota la problemàtica arren-

cava amb un informe negatiu que una tècnica d’Unesco havia fet de Tarragona.

Ah sí? Sí. Va dir que Tarragona no tenia unes restes suficientment importants per ser considerada Patrimoni de la Humanitat. Jo, evidentment, no estava gens d’acord amb allò i vaig començar a treballar per revertir aquella situació.

Vaig reunir l’equip tècnic que teníem, que era brillant, i vam decidir trucar al màxim responsable d’ICOMOS, Henry Cleere.

El va trucar vostè? No, Lluís Piñol, aleshores el director del Museu d’Història. Ell li va demanar que vingués en persona a Tarragona, perquè aquell home era un gran especialista en món romà.

I va venir? Amb una simple trucada van portar el coordinador d’ICOMOS? Bé, amb una trucada i perquè li vam dir que si, no accedia, explicaríem a la premsa com havia anat tot i que ells es negaven a fer una revisió del patrimoni de la ciutat.

[La versió que dóna Martorell és diferent de la que explica Ricardo Mar en referència a Henry Cleere] I ve. Sí. El vam anar a buscar a l’aeroport i vam començar la

VIU Tarragona | 33

PATRIMONI CIUTAT Cultural de la Generalitat de Catalunya. Des de l’aeroport a Tarragona vam parar a l’Arc de Berà i a la Torre dels Escipions i quan arribem a la capçalera del Circ, Cleere va dir: “Ja no cal que veiem res més, jo amb això ja en tinc prou”. Aleshores li vaig respondre [riu]: “Vostè comprendrà que, amb tot el que hem patit fins ara, veurà fins l’últim monument perquè no li quedi cap dubte”.

L’informe que va fer va ser favorable? Sí, i vam passar la primera fase, però no ho podíem dir.

Per què no? Era una de les condicions que posaven, que no es filtrés res perquè no hi hagués pressió mediàtica sobre les decisions.

I qui ho sabia? Molt poca gent, de fet, ni l’alcalde Nadal i creu-me, va ser dur perquè a Tarragona no paraven de sortir informacions que deien que no havíem passat i jo sabia que sí, però no podia dir res. Només hi havia una persona que ho sabia tot i que era de la meva absoluta confiança: Pere Valls.

Pont del Diable i els mitjans ho publicaven afirmant que no ens declararien Patrimoni Mundial perquè hi havia brutícia a l’aqüeducte, i així tota l’estona.

La tensió anava pujant i jo no ho entenia perquè no era una qüestió política, sinó de ciutat, i ens interessava a tots.

Però quan es va saber que vostès anaven a Austràlia, per conèixer el veredicte final, es podia deduir que havien superat les dues fases anteriors, no? No, perquè nosaltres sempre havíem dit que ens havíem de presentar a cada cita i no seria fins al final que sabríem alguna cosa, que no coneixíem el contingut dels informes. Mai vam dir que estàvem superant els filtres anteriors. De fet, sempre es deia que si arribaves a la reunió final, en aquest cas a Austràlia, ja ho tenies fet, una cosa que es va demostrar que no era així perquè moltes candidatures van caure en aquella assemblea a Cairns.

Qui va anar a Cairns? Ricardo Mar com a tècnic, l’Albert Vallvé en representació de l’alcalde i jo mateixa com a cap de delegació i el secretari de l’ajuntament, Ponç Mascaró.

de la Humanitat i Espanya presentava el Misteri d’Elx. A més d’això hi havia el Palmeral d’Elx, la muralla romana de Lugo, Atapuerca, que ho tenia fet, la Vall de Boí i nosaltres.

I l’alcalde no va anar? No.

La Generalitat va donar més suport a la Vall de Boí que a Tarragona? I tant, molt més.

La Generalitat considerava que presentar dues candidatures era debilitar-les, una perjudicava una altra. I això no era així perquè quan arribes allí, no et presentes com Catalunya, sinó com Spain.

«Quan vam veure aquell panorama vam dedicar-nos a moure’ns per trobar suports entre les diverses delegacions» Per què? Perquè algú li va aconsellar que si anava i allò no sortia bé, la seva imatge política quedaria molt tocada pel futur.

Arriben a Cairns i Espanya presenta un munt de candidatures. Així és. De fet, aquella assemblea va ser molt interessant perquè es donaven uns diplomes a Patrimoni Immaterial

VIU Tarragona | 34

Com va anar l’assemblea?

Nosaltres, en ser Espanya vam haver d’esperar gairebé fins al final perquè ens toqués (Spain en anglès) i, clar, vam veure com els hi anava a gran part de les candidatures dels altres països. Moltes van ser desestimades i això va incrementar el nostre nerviosisme.

I què van fer? Quan vam veure aquell panorama vam dedicar-nos a moure’ns per trobar suports entre les diverses delegacions.

Maria Mercè Martorell posa davant el quadre del diploma que certifica la declaració patrimoni mundial de Tàrraco

I per què ell? Tot i ser d’ideologies diferents -Valls és del PSC-, és una persona amb qui tinc una gran amistat i ell té una sensibilitat especial per la història i el patrimoni de Tarragona.

Van superar la segona fase també, evidentment. Sí, era una reunió que es feia a Paris també, el mes de juny. I com en la primera vegada, no podíem fer públic el resultat. De fet, el document que ens acreditava que havíem passat aquella segona fase, el vaig guardar a casa meva perquè l’alcalde, Joan Miquel Nadal, em va dir que no el volia perquè si es filtrava alguna cosa el ‘mataria’.

Quin secretisme. Sí. Has de pensar que a Tarragona van haver partits que van voler fer pàtria de tot això. Fins i tot van aparèixer bosses de brossa al

I l’Estat va donar el mateix suport a tothom? Sí, completament.

Política de passadissos a última hora. Sí, perquè ens vam adonar que allò tenia més de polític que una altra cosa i et poso un exemple: els cafetars de Cuba, que són magnífics, van patir molt per aconseguir el reconeixement. El bloqueig dels Estats Units i de tota l'òrbita de la seva àrea d’influència van provocar que els cubans estiguessin a punt de quedar fora.

I aquesta política els va funcionar. Efectivament. De fet, abans que toqués a Espanya, una delegada de l’assemblea em va preguntar en quin ordre es presentarien les candidatures i jo li vaig respondre que en ordre d’antiguitat de presentació de les tramitacions i, és clar,

Novembre-Desembre 2015

PATRIMONI CIUTAT Tarragona era, de totes les que presentava Espanya, la que feia més temps que ho provava.

Una sort que li preguntessin a vostè… Bé, menys dormir, nosaltres allí vam fer de tot. Érem els primers a arribar i els últims en marxar. La sort…

Diuen que qui presenta la candidatura primer té més possibilitats d’èxit. Pot ser. El fet és que quan anàvem a fer la presentació, TV3 va entrar a la sala, que era immensa. Allò no va ser ben vist pels delegats i molts van demanar que els periodistes marxessin perquè allò condicionava el seu vot. Vam pensar que tot allò ens perjudicaria.

«Qui va fer l’exposició de Tarraco va ser el coordinador d’ICOMOS, Henry Cleere, aquell que va venir a Tarragona » Però tot va sortir bé. Sí, però no exempt de problemes. De fet, si algun país s’oposava a la candidatura presentada, no es podia rebatre, sinó que havien de ser altres delegacions les que podien donar-te suport, d’aquí la importància de fer política de passadissos. D’aquesta manera, qui va fer l’exposició de Tarraco va ser el coordinador d’ICOMOS, Henry Cleere, aquell que va venir a Tarragona. Ell va explicar perquè Tàrraco mereixia ser Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Aleshores, tot com la seda. No, perquè el delegat de Marroc va presentar objeccions. Va dir que, com podia ser que Tàrraco, que havia rebut un informe negatiu feia alguns anys, ara es presentés per ser Patrimoni Mundial de la Humanitat. Ell preguntava què havia canviat en les restes romanes de Tàrraco perquè canviés ara el criteri d’ICOMOS.

VIU Tarragona | 36

I què va passar? Henry Cleere li va respondre: ‘No ha canviat res en les restes de Tàrraco.

Però darrere una institució hi ha persones i les persones s’equivoquen. Aquest és l’informe correcte’. El delegat de Marroc li va agrair la sinceritat i va admetre en públic en aquell moment que Tàrraco mereixia la distinció de feia molts anys. Aleshores, moltes delegacions amb les quals havíem parlat, van sortir a defensar-nos i fins i tot es va demanar que no sortissin més ponències a favor nostre, que ja era suficient [somriu].

Va passar tota la delegació espanyola? Curiosament, la

Vall de Boí, no. Va haver d’esperar una repesca a la tarda, on finalment sí que va passar, amb una gran ajuda per part del Ministeri, per cert, un fet que demostra que Espanya no ens odia tant com diuen.

Tan important va ser la mediació estatal perquè la Vall de Boí fos Patrimoni? I tant.

Només et diré una cosa, l’Estat va prometre a l’assemblea que, si acceptaven la Vall de Boí, no presentarien cap nova candidatura cultural en els pròxims cinc anys, a excepció de les que estaven en curs.

De debò? Ells ho poden negar,

perquè va ser un pacte intern, però així em consta. Tot això ve de lluny perquè Espanya era el país que més declaracions de Patrimoni de la Humanitat tenia, per davant d’Itàlia i, des de la Unesco, es volia que això quedés més repartit en l'àmbit mundial.

O sigui, va anar molt just. Sí, i has de tenir en compte que, quan arribes a l’assemblea, si ells no ho veuen clar, t’avisen que encara ets a temps a retirar-te i presentar-te l’any que ve o quan vulguis, però si vols defensar la candidatura i te la tomben, tens una penalització de deu anys.

Això li va passar a Eivissa.

Novembre-Desembre 2015

PATRIMONI CIUTAT A vosaltres els ho van dir això?

No. Però teníem clar que si ens haguessin donat la possibilitat de retirar-la, ho haguérem fet perquè la penalització és molt dura i, en cas de dubte, l’haguéssim retirat i presentat l’any següent.

Què va fer tot just després que Tarragona fos nomenada Patrimoni Mundial de la Humanitat? Trucar l’alcalde, que va contestar de seguida. S’ha de tenir en compte que eren les quatre de la matinada i, perquè et facis una idea, el Diari de Tarragona tenia la rotativa pendent de nosaltres.

A aquelles hores no es pot escriure una notícia des de zero si es vol sortir al carrer a primera hora del matí. No, per això havíem deixat fetes dues versions, una amb la concessió de la declaració com a Patrimoni Mundial i l’altra no. Al Diari el vam trucar tot just després de parlar amb l’alcalde.

I en aquella època no hi havia xarxes socials, whatsapp ni res. Telèfon pur, i des d’Austràlia. [riu] Així és, tot a cop de telèfon.

Ara farà quinze anys d’aquell dia. Vostè va ser la responsable municipal de Patrimoni durant set anys, quina valoració en fa d’aquests tres lustres? Primer de tot s’ha de dir que ser Patrimoni Mundial de la Humanitat no comporta una arribada de diners per part de la Unesco. És una distinció que suposa una responsabilitat molt gran. Amb tot, aquells anys no eren els que estem vivint ara. Jo sempre dic que en bon vaixell tothom és molt bon mariner. Jo vaig tenir molts bons tècnics, Joan Miquel Nadal em va donar suport en tot moment i era una època de bonança econòmica. Els gestors del Patrimoni d’ara han de passar amb el que tenen, vés a saber què hauria pogut fer jo en aquestes circumstàncies!

VIU Tarragona | 38

O sigui, s’ha alentit tot. Van ser moments en què tot va anar molt de pressa. Cada any, per l’aniversari de la declaració de Patrimoni Mundial fèiem alguna cosa: el cos de guàrdia de la Falsa Braga, la maqueta… Vam rebre subvencions molt sucoses, com la del Pont del Diable, d’uns 500.000 euros. Amb tot, formar part del grup de ciutats Patrimoni de la Humanitat ens va costar sis anys perquè van haver de modificar els estatuts perquè nosaltres hi entréssim -només acceptaven ciutats i no conjunts perquè Tarragona abasta Els Munts (Altafulla), Centcelles (Constantí), l’Arc de Berà…-.

No creu que en lloc de dedicar tants esforços als Jocs Mediterranis s’hauria de valorar el Patrimoni de la ciutat? Aquesta ciutat no es pot permetre uns Jocs Olímpics però sí uns Jocs Mediterranis que faran que estiguem en tots els mitjans de comunicació de l’estat i arreu

durant uns dies. Tarragona no podria pagar una publicitat com aquesta. Ara, una cosa és certa, allò que té de singular aquesta ciutat és el Patrimoni i per això, tenir tancades les Cases-Museu Castellarnau i Canals, és una llàstima. No és bo perquè va costar molts esforços obrir-les al públic i les cases tancades es fan malbé. Els dilluns les cases estaven obertes i els visitants que arribaven a la ciutat, en trobar-se els museus tancats, com a mínim tenien alguna cosa per visitar. Al final, ens ha agafat molt pànic amb això de l’estalvi i jo sóc d’aquelles persones que crec que l’alegria crida a l’alegria i la misèria crida a la misèria.

«Faria que la Tabacalera fos el desitjat Museu Nacional Arqueològic»

S’hauria de reforçar el paper patrimonial de la ciutat, doncs? Sí. Nosaltres tenim un Rolls Royce i li hem de treure profit. Mira, amb tots els respectes, tothom parla de Mèrida però la primera ciutat de la Hispània romana va ser Tàrraco, i amb molta diferència, per cert; l’aqüeducte de Tàrraco es va fer 200 anys abans que el de Segòvia, la primera ciutat capital imperial vam ser nosaltres i la muralla és el primer monument. Amb això vull dir que tenim un cert sentit d’inferioritat a Tarragona.

Parla amb molta passió sobre tot això. Enyora aquella etapa? Tornaria a la política?

Estem en un moment de descrèdit enorme pel que fa a la política i ara estan pagant justos per pecadors perquè hi ha gent molt vàlida. Tornar la política? No, però sí que enyoro gestionar el Patrimoni.

Si li diguessin que demà vostè torna a ser la regidora de Patrimoni, què és el primer que faria? Obrir Canals i Castellarnau. Després faria que el Banc d’Espanya fos un lloc de recepció de turistes i centre d’interpretació perquè es troba al centre de la ciutat. Allò no pot ser gaire cosa més perquè no és prou gran. Finalment, que la Tabacalera fos el desitjat Museu Nacional Arqueològic. Aquell edifici és municipal i es van fer molts esforços perquè ho fos. La Part Alta de Tarragona ja està molt carregada, però si aconseguim que el visitant hagi de baixar a Tabacalera i visita també la Necròpolis, es desmunta allò que ‘Tarragona es veu en tres hores’. Fent aquest recorregut, el turista es queda a dinar i, segons com, dorm a la ciutat i tot.

En les últimes municipals, la majoria de candidats ja descartaven fer res a Tabacalera a curt termini. Ningú lluita per aquest espai i crec que és imprescindible fer-ho.

Novembre-Desembre 2015

PATRIMONI CIUTAT

«Posar el museu a Tabacalera és l’últim que hem de fer d’una llarga llista» Entrevista a Xavier Llovera.

Coordinador del Patrimoni Mundial de Tàrraco

VIU Tarragona | 40

Novembre-Desembre 2015

PATRIMONI CIUTAT

Rafa Marrasé

Aquesta és la primera entrevista que concedeix Xavier Llovera des que va prendre possessió del càrrec el mes de febrer d’enguany. Andorrà i funcionari del Ministeri de Cultura del país dels Pirineus, ha estat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya i un dels dissenyadors de l’actual Agència Catalana del Patrimoni. Admet que no té una bona relació amb Francesc Tarrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), però es mostra optimista amb el futur del Patrimoni d’una ciutat que coneix bé perquè hi va estiuejar durant molts anys de petit.

Amb tot, considera que alguns monuments es troben, segons ell, descuidats.

Com arriba a Tarragona? Vaig arribar aquí per substituir a Francesc Tarrats, que estava de baixa des del mes de desembre passat. Des de febrer sóc el Coordinador del Patrimoni Mundial de Tàrraco per part de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Va ser un oferiment al qual no podia dir que no, molt temptador, tot i que les coses aquí no estan massa bé.

«Quan vaig arribar, el Patrimoni estava descuidat.

Ara necessita una bona inversió» Què vol dir? El Patrimoni estava una mica deixat, mal conservat. Necessita una bona inversió en aquest sentit.

Quin pressupost cal? No ho sé, però des del començament he tingut clar que necessitem un informe per saber per on començar. Hi ha coses evidents, com el forat del Teatre, no el podem tenir com està però la Direcció General n'és perfectament conscient i està fent propostes molt potents.

Novembre-Desembre 2015

Ara vostès han presentat un projecte d’actuació… Sí, això era evident que s’havia de fer.

Des de la Generalitat s’ha fomentat fer aquest primer projecte que ara està en mans de l’Ajuntament, la RSAT, l’ICAC, la URV, perquè exposin les seves esmenes i opinions. Però hi ha altres zones que necessiten una actuació, com la Necròpolis, on estem ara. S’ha de tenir en compte que aquest espai va estar 18 anys tancat i es va obrir només en fa dos.

Durant tot aquell temps el Museu d’Arqueologia de Catalunya va dir al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona que la Necròpolis s’havia d’obrir i no en van fer ni cas.

Per què? Perquè el director d’aquell moment, Francesc Tarrats, va veure que la inversió que s’havia de fer a la Necròpolis era molt gran i com que pensava que no tindria aquells diners, va decidir mantenir-la tancada. Però en el fons hi havia diners per fer algunes millores i no es van fer. D’aquesta manera es va degradar tot.

Ningú va posar el crit al cel?

Des de l’Ajuntament s’havia demanat insistentment i, finalment, en una reunió entre l’alcalde i el conseller Mascarell aquest últim va dir que a la Necròpolis, com a mínim, s’havia de fer una neteja i una primera intervenció i, sobretot, obrirho al públic. En el fons vam seguir els plans de Tarrats.

Però això deixa en mal lloc al senyor Tarrats, no? Per aquest immobilisme, vull dir. Bé, ell és un home de tot o res. Si la Necròpolis necessita entre 1,5 i 2 milions d’euros ell no s’hi posa i ho deixa estar. De totes maneres, he de dir que la meva relació amb ell no és la que hauria de ser.

Ah no? No. Però això no pot interferir en el bon funcionament de la gestió i millora del Patrimo-

ni? Ara ja no.

Vostè està per sobre? Vostè és qui mana i pren les decisions?

Bé, ell s'encarrega de l'acció cultural i educativa, de les exposicions i del personal i jo prenc més aviat les decisions sobre les infraestructures.

«La meva relació amb Francesc Tarrats no és la que hauria de ser» Quines són exactament les seves funcions? Estic en un programa conjunt amb l’ajuntament i també m’encarrego de les relacions amb l’Estat. A Tarragona hi ha diversos actors, com l’ICAC, la RSAT, l’IPHES, el Museu, l’Ajuntament, la URV, arqueòlegs autònoms, Patronat de Turisme, però no hi hagut una coordinació potent, tot i que aquesta ciutat no és l’excepció a això. El principal problema ha estat la descoordinació que hi ha hagut i la conselleria ho va veure clar i va decidir enviar un Coordinador que no fos de la ciutat per no tenir ‘motxilles’ i treballar de zero.

A banda de la Necròpolis i el Teatre, què més va veure que no li va agradar? La Vila dels Munts també està molt malament. Quan la vaig veure volia tancar-ho.

Per què està tan malament Els Munts? És el mateix problema. Les coses es deixen i, en aquesta situació, allò que cal és posar pedaços, però no deixar que tot s’enfonsi.

Presenta vostè un panorama molt engrescador… [riu] Jo sóc optimista. Amb la regidora de Patrimoni, Begoña Floria, hi ha una molt bona entesa. Hem parlat poques vegades però amb profunditat. Crec que és una dona executiva, resolutiva i que té ganes de fer coses. Anirem bé. Però ara el que cal és

VIU Tarragona | 41

PATRIMONI CIUTAT

saber quines són les prioritats en el Patrimoni Mundial de Tàrraco. A principis d’any tindrem un dictamen per saber què cal fer.

D’on sortiran els diners? Hi ha partides. Per exemple, l’Estat ha de complir allò que un jutjat de Tarragona va sentenciar sobre la reforma de l’edifici del MNAT a la Plaça del Rei [una denúncia dels treballadors per les males condicions en què

VIU Tarragona | 42

es troba el Museu va fer que una sentència judicial obligui a fer obres per condicionar l’immoble]. S’ha de fer una obra que permeti canviar tots els tancaments, portes i finestres, posar doble vidre, climatitzar correctament l’edifici, posar una subestació elèctrica, una il·luminació nova, posar una escala antiincendis imprescindible perquè l’ajuntament ens doni permís per fer les obres, etc.

Quan val tot això? No hi ha un projecte definitiu però l’estimació que s’ha fet diu que l’Estat hauria d’aportar 1,5 milions d’euros perquè l’edifici estigui en condicions. Conec molt bé el MNAT perquè des de l’any 1962 fins al 1975 vaig estiuejar a Tarragona i la meva mare em feia anar cada any anava al Museu, i a la Necròpolis cada tres o quatre anys. Quina diferència hi ha entre aquell edifici del Museu

«La reforma i museïtzació del MNAT tindrà una inversió de 2,5 milions d’euros» que es va fer a la dècada del 1950, es va obrir al públic als 60 i que jo vaig veure a partir del 1962 amb el d’ara? Pràcticament cap. Amb tot, he de dir

Novembre-Desembre 2015

PATRIMONI CIUTAT

«Tàrraco ha entrat de ple en les prioritats de la Conselleria de Cultura» que l'acció cultural i educativa del MNAT és bona.

El teatre ha estat abandonat, la Necròpolis també, el MNAT és el mateix de fa cinquanta anys… Aquest immobilisme és extensiu a tot el Patrimoni Mundial de Tàrraco? No. Si agafem la Muralla, veiem que s’han fet moltes coses i bé. No puc dir, en canvi que estigui content amb l’acabat final de l’aqüeducte, per exemple.

Novembre-Desembre 2015

Per què no? Per què les coses s’han d’acabar bé. L’aqüeducte no és només el monument, sinó tot el que l’envolta. Cal enjardinar la zona, que el camí que hi arriba estigui millor, que la gent que no vagi per autopista el trobi amb més facilitat. Tot i que aquest aspecte, el de la senyalització, no em preocupa tant perquè per a nosaltres és prioritari i per l’Ajuntament també. De fet, amb el consistori hi ha una

molt bona sintonia i estem treballant molt bé plegats per explicar el relat de Tàrraco.

Què és el relat de Tàrraco? És explicar la història de Tàrraco.

Saber què hem d’explicar sobre l’arribada dels romans, sobre la creació de la província, de la relació amb els pobles de l’entorn, la seva organització, etc. Ja vam fer una primera reunió amb totes les entitats implicades i vam elaborar un

relat de síntesi, és a dir, per a la museografia que s’exhibirà entre el MNAT i el Pretori. De fet, el 20 d’octubre es va posar en marxa el concurs en el qual una empresa haurà de presentar el projecte per aquest espai de síntesis, de museïtzació. S’han convidat una dotzena d’empreses especialitzades en museografia de tot Catalunya perquè optin a fer aquest projecte, valorat en 45.000 euros. És molt im-

VIU Tarragona | 43

PATRIMONI CIUTAT

portant que el projecte tingui en compte aquesta unió dels dos edificis [mitjançant una rampa interior] i per això cal una comunicació molt fluida amb l’arquitecte. Això suposa el 25% de la puntuació de l’adjudicació.

Si el projecte val 45.000 euros, quan val fer les obres?

Entre 700.000 i 950.000 euros.

Que se sumarien a la partida que ha d’aportar l’Estat per reformar estructuralment l’edifici. Efectivament.

Un total de gairebé 2,5 milions d’euros. Així és.

Quan estaria fet tot això? Una part del finançament arribarà de l’Obra Social La Caixa i tenim previst tancar el MNAT el setembre de 2016, després de la temporada turística més forta. Cal, però,que l'Estat comenci les seves obres.

VIU Tarragona | 44

Veient tot això, sembla que el gran museu a Tabacalera ja ni es contempla… Al contrari, sí que es contempla.

Expliqui-m’ho doncs. El que farem al MNAT no és un megaprojecte museogràfic, sinó un lifting potent. Canviarem el relat, millorarem les instal·lacions, etc. Posarem al dia el Museu. Però sabem que tot el que volem explicar de Tàrraco no hi cap allí, en aquell petit edifici de la Plaça del Rei. Els polítics són conscients que s’ha de baixar a Tabacalera, però això val molts diners.

Quants? Cent milions d’euros.

Però això inclou tot: la remodelació de l’edifici, la museografia, una nova senyalització de tota la ciutat.

Ho veurem algun dia? Això que farem a la Plaça del Rei és només pels pròxims 10 o 12 anys. De cap manera pot anar més enllà i, aleshores, s’haurà

de baixar a Tabacalera i, si no es pot, s’haurà de fer una altra cosa. El que és evident és que, per posar el museu a Tabacalera, Tarragona ha d’estar impecable abans.

Impecable? Per mi, posar el Museu a Tabacalera és l’últim que hem de fer d’una llarga llista. Ara no hi ha recursos.

Abans hem de fer tota la resta. I, a més, s’haurà de valorar el paper dels museus d’aquí a deu anys, veure quines són les tendències i quin tipus de museu ens cal.

«El que és evident és que, per posar el museu a Tabacalera, Tarragona ha d’estar impecable abans» Insisteixo, què s’ha de fer abans? Actuacions a la Muralla, acabar el teatre, millorar

l’amfiteatre…

L’amfiteatre? Si tothom diu que és la joia de la corona. Sí, però hi ha coses que no es van fer bé, com la restauració.

Quines? Home, als anys 60 i 70 la restauració de les graderies no va ser encertada en el sentit que no queda clar què és nou i què és original. Jo ho sé, però la gent es confon i això no pot ser.

En quin punt estem en el Patrimoni de Tarragona, doncs?

La ciutat s'ha de plantejar, en els pròxims tres o quatre anys, fer una gran pas endavant. Per la Conselleria, Tàrraco ha entrat de ple com una de les seves prioritats. De fet, crec que ho podrem veure clarament en els pròxims pressupostos.

De quina manera? S’estan fent reserves pel teatre, participacions amb la muralla, un pressupost important per Altafulla, etc.

Novembre-Desembre 2015

Nuevo Hyundai Tucson Cambiar es una actitud.

El cambio forma parte de nuestras vidas. Nos permite descubrir sensaciones nuevas y vivir momentos emocionantes. Es el motor de la imaginaci�n. El nuevo Hyundai Tucson nace de esa actitud. Su dise�o e innovaciones tecnol�gicas har�n que tu forma de disfrutar de la conducci�n cambie por completo.

Experimenta el poder del cambio en www.hyundai.es

Nuevo Tucson desde 18.900�

AUGUSTA CAR. Garant�a sin l�mite de km.

A OS

En Tarragona: Ctra. Nacional 340, nº 199 · Tel. 977 55 24 14.

En Valls: Pol. Ind. Pla de Santa Maria S/N · Tel. 977 61 31 61.

En Cambrils: Carretera N-340 km. 114,5 · Tel. 977 79 14 03

Gama Hyundai Tucson: Emisiones CO2 (gr/km): 119-175. Consumo mixto (l/100km): 4,6 –7,5.

PVP recomendado en Pen�nsula y Baleares para Tucson 1.6 GDi (131CV) 4X2 BD ESSENCE (18.900�). Incl. IVA, transporte, impto. matriculaci�n, descuento promocional, aportaci�n de concesionario, oferta de mantenimiento, Plan Hyundai Soluci�n y Plan PIVE del Gobierno. (Sujeto al cumplimiento de las condiciones del Plan PIVE del Gobierno). Oferta aplicable para clientes particulares que financien a trav�s de Santander Consumer EFC S.A un importe m�nimo de 13.000� a un plazo m�nimo de 60 meses. Financiaci�n sujeta a estudio y aprobaci�n de la entidad financiera. Oferta v�lida hasta 30/11/2015. Modelo visualizado: Tucson Style. Mantenimiento vinculado a la financiaci�n del veh�culo. Consulta las condiciones completas de oferta y de mantenimiento en la red oficial de concesionarios Hyundai o en hyundai.es.

PATRIMONI CIUTAT

«Allò que s’ha intentat amb mi és que sigui qui coordini tot això, relacionant els uns i els altres»

Molts dels actors implicats, com diu vostè, es queixen que falta unitat, una gran entesa entre tots i una figura que lideri el projecte patrimonial de la ciutat. És vostè l’home?

Sí. Allò que s’ha intentat amb mi és que sigui qui coordini tot això, relacionant els uns i els altres.

Entenc que els recursos han de sortir de la Generalitat només? Quin és el paper de l’Ajuntament de Tarragona?

No només ha de ser la Generalitat, de fet, i em consta que és així, s’han començat a buscar diners a fora.

A fora, on? Empreses privades.

I no hi ha perill de privatitzar el Patrimoni? En absolut.

Abans parlava de La Caixa. A canvi de què aquesta entitat bancaria finança projectes?

Hi ha uns acords entre la Generalitat i l'Obra Social La Caixa de participació en la cultura de país. Amb tot, aquesta no hauria de ser l’única empresa que hi hauria de participar en el Patrimoni. De fet, aquest país té grans empreses i algunes d’elles ja hi han participat en tot això. Un exemple és Repsol, que sempre ha fet moltes petites coses. Potser és l’hora que agafi una dimensió una mica més gran. Hem d’anar a veure tota aquesta sèrie de companyies.

Vostè? Gent més important i representativa que jo.

Regala emocions

VIU Tarragona | 46

Av. Prat de la Riba, 2. 43001 Tarragona

Novembre-Desembre 2015

Separa bé l’orgànica HORARI de 19:00h a 21:30h Restes de menjar i plantes seques, taps de suro, paper de cuina usat

• Si diposites material no orgànic al contenidor d’orgànica, l’eliminació ens costa diners a tots

• Si dubtes, llença la bossa al contenidor gris i informa’t: Telèfon Verd. 977 296 222. mediambient@tarragona.cat

NO Oli de cuina, cendres, roba, plàstic, paper i cartró, vidre

Ajuda’ns a tenir la ciutat com t’agrada www.tarragona.cat/neteja

www.facebook.com/espaiineteja

www.tarragona.cat

RACONS CIUTAT

R A C O N S

D E

T A R R A G O N A

La Plaça (oblidada) dels Infants R.M.

Enclavada al costat d’un dels carrers amb més trànsit de Tarragona, el carrer Reial, i envoltada per blocs de pisos i, anys enrere, naus industrials, vins i licors, la Plaça dels Infants sobreviu malgrat tot. Aquest espai, que compta amb una font encisadora però que gairebé mai té aigua i sí molta brossa, simbolitza a la perfecció la decadència de la Part Baixa de Tarragona, oblidada i maltractada pels successius governs municipals durant anys i panys.

De petit, com tots els nens de la zona, hi jugava, bàsicament a futbol, un cop es descartava anar a l’altra plaça de la zona,

VIU Tarragona | 48

a només un parell de centenars de metres més enllà, la Plaça dels Carros, on la seguretat per a nens i adults no estava garantida. Encara ara és un lloc per evitar a les nits, però això és una altra història.

La Plaça dels Infants és un monument a la degradació i l’estil kitsch La Plaça dels Infants és un monument a la degradació i l’estil kitsch en què es combinen unes palmeres sense fulles, tallades, víctimes d’un inquilí destructiu com el mo-

rrut que les mata lentament i sense compassió, una taula de ping-pong al costat d’uns contenidors de brossa soterrats que a l’estiu són un cant a fugir corrents i una antiga pista de bàsquet de carrer que fa anys que no té cistella.

En un dels extrems, sobre la terra plena de defecacions de gossos i plomes de coloms, hi ha una petita zona de jocs

infantils. L’ajuntament té previst ampliar aquesta zona (precisament a l’antiga pista de bàsquet) i fer una reforma integral de la plaça. Fa anys que aquests projectes es publiquen a la premsa i el regidor de torn els anuncia, però mai hi passa res. La Plaça ja hi està acostumada. És, com la resta d’habitants de la zona, una supervivent de mena.

Secció oberta al lector Aquesta és una secció on el protagonista és el nostre lector, més ben dit, la seva mirada. Feu-nos arribar imatges dels vostres racons preferits de la ciutat. D’aquells que per a vosaltres tenen una significació o encant especial o, simplement, us tenen captivats per la seva bellesa o estètica. Us agrairíem que ens féssiu arribar les vostres fotografies a: redaccio@viutarragona.cat i les acompanyéssiu del vostre nom. (Tingueu en compte que les fotografies han de tenir un mínim de resolució per tal que puguin ser publicades. L’ideal seria que la imatge oberta ocupi a partir de 5MB. )

Novembre-Desembre 2015

€t 0 0 n . 0 me b 4 i p a ic

€ 0 0 3 .

16

bo Tur

140

C

es Vd

de:

Am l’equ nològ de s tec mé

MOKKA AMB CÀMERA DE VISIÓ POSTERIOR

MOLTS GIRARAN EL CAP. TU NO. Mokka, el crossover urbà d’Opel. Amb càmera de visió posterior, alerta de col·lisió frontal i els motors més avançats.* La millor tecnologia alemanya.

PIVE 8

Ara tens un Opel Mokka des de 16.300€ amb 4.000€ de l’equipament més tecnològic: ■ ■

opel.es

■

Sistema multimèdia amb Bluetooth i USB/iPod. Sistema d’Estalvi de Combustible Start/Stop.

Control electrònic de la velocitat.

UNIAUTO

■ ■ ■

Llantes d’aliatge de 17”.

Volant multifunció en cuir.

Ordenador de bord.

Ctra. N-340, Km. 1160,3. Tarragona. 977 54 72 11.

C/ Nicaragua, 38-42. (Zona Tecnoparc). Reus. 977 76 90 20.

uniauto.cat

Consum mixt (l/100 km): 4,1-7,7 / Emissions de CO2 (g/km): 109,0-155,0. Oferta vàlida fins a final de mes i subjecta al compliment de les condicions i vigencia del Pla PIVE 8. PVP recomanat a Península i Balears per l’Opel Mokka Selective 1.4 Turbo 140 CV Start/Stop 4x2 (inclou IVA, transport, impost matriculació**, kit accessoris, descompte promocional i Pla PIVE 8). Despeses de matriculació no incloses. Només als Concessionaris Opel que participin voluntàriament en aquesta promoció. Model visualitzat: Mokka Selective amb equipament opcional. Consulteu condicions de l’oferta al vostre Concessionari Opel. **Impost de matriculació segons els tipus generalitzats del 0%, 4,75%, 9,75% i 14,75% aplicables en base a les emissions de CO2 de cada vehicle. El tipus aplicable podrà variar segons CA. *El model en oferta no inclou la càmera de visió posterior ni l’alerta de col·lisió frontal. Es podria incloure opcionalment.

CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Fa vint anys que tinc vint anys La Tuna d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona compleix dues dècades d’història. Els seus integrants mantenen l’esperit jove que caracteritza la institució tot i el pas del temps VIU Tarragona | 50

Novembre-Desembre 2015

Foto: Xavi López

LA TUNA CULTURA Sempre m’havia fascinat la tuna. Era un fenomen televisiu de la meva infància quan els dissabtes al matí feien un programa musical a Televisió Espanyola que es deia Gente Joven. El programa, que era bastant avorrit però que, sense saber-ho, era el precursor d’Operación Triunfo, La Voz, Tú sí que vales i tota la pesca, tenia diferents apartats, un dels quals era el de la tuna. Cada setmana, una tuna diferent concursava per endur-se el premi a la millor de la temporada i les seves actuacions, amb les capes, la bandera i els balls que feien els nois que tocaven la pandereta, em tenien el cor robat. Ho trobava genial, però no sabia que a Tarragona n’hi havia cap, pensava que només existien a Salamanca, Lleó, Burgos, Madrid o Barcelona, per posar alguns exemples.

De fet, jo en aquell moment ho desconeixia completament, però aquells nois que vaig veure creuant la Rambla Nova serien els fundadors d’una tuna nova a la ciutat que ara compleix vint anys d’existència: la Tuna d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona.

Eren la personificació de la joventut, de l’alegria, del Carpe Diem, del viu ara i mor demà.

De la felicitat

Rafa Marrasé

Un dia, fa molts anys, tot passejant per la Rambla Nova, vaig sentir una remor llunyana. El so de diferents veus que seguien el compàs d’una melodia, gent cantant i rient sense ser un dia de festa o d’alguna celebració en especial. Del carrer Girona va aparèi-

Novembre-Desembre 2015

xer un grup de nois vestits de negre, amb una roba antiga, d’època, que portaven guitarres i instruments de corda d’estil medieval. A mesura que s’acostaven feien més fressa.

Em vaig aturar i me’ls vaig quedar mirant bocabadat, seguint el seu trajecte, tot creuant la coca de la Rambla en direcció cap al carrer Roger de

Llúria, mentre ells feien la seva sense adonar-se de la meva presència, rient per les butxaques i tocant els instruments.

Eren la personificació de la joventut, de l’alegria, del Carpe Diem, del viu ara i mor demà.

De la felicitat. “La tuna, és la tuna. Hi ha tuna a Tarragona!”, vaig dir sense adonar-me que parlava en veu alta.

A la ciutat ja existia una tuna anterior, la de la facultat de Lletres de la que va sorgir, posteriorment, la d’Enginyers Tècnics Industrials. Un parell de joves estudiants d’enginyeria, Juan Carlos Sánchez i Alejandro Rodríguez, van decidir ingressar a la tuna de Lletres; després d’un temps en què també s’hi van afegir alguns dels seus companys de carrera, van decidir que allò no era el que imaginaven, que volien una altra cosa i van

VIU Tarragona | 51

LA TUNA CULTURA pensar a fundar una nova tuna a la ciutat. “Vam estar uns sis mesos amb la tuna de Lletres i no ens trobàvem a gust, còmodes, però no volíem deixar de formar part de la tuna, que ens agradava molt. Així, vam plantejar a la resta de novells, fer-ne una de nova”, diu Juan Carlos Sánchez Kubala, fundador i primer cap de la Tuna d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona.

És necessari que una altra tuna sigui qui doni suport a la nova, que l’apadrini Crear una tuna de zero no és, però, la cosa més fàcil del món. Tal com passa en temes polítics, cal un reconeixement exterior, en aquest cas és necessari que una altra tuna sigui qui doni suport a la nova, que l’apadrini. “Havíem anat a un certamen de tunes quan nosaltres formàvem part de la tuna Lletres i allí vam veure com la tuna d’Enginyers Tècnics de Barcelona guanyava aquell concurs. Aleshores vam dir: si ens ha d’apadrinar algú, que ho facin els millors. I ens vam posar en contacte amb ells”, explica Kubala.

Els tunos de Barcelona els van rebre al seu local, una torre al

Foto: Tuna d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona

campus de la universitat on guardaven tots els seus records de viatges i actuacions. Allí, envoltats per més de trenta veterans, Kubala i la resta de la delegació tarragonina van haver de passar un tercer grau per saber si aquells nois, molts d’ells amb la carrera acabada de feia anys i amb una sòlida formació musical, els hi donaven el vistiplau.

“Ens van fer moltes preguntes i ens van deixar molt clar que la tuna era una qüestió molt seriosa, que implicava molta responsabilitat perquè, entre moltes altres coses, portaves el nom de la teva universitat i això requeria un comportament

exemplar”, recorda Kubala. Els barcelonins van condicionar el seu suport al certamen de tunes que hi hauria l’any següent a Cartagena (novembre de 1996), aquella seria la revàlida pels tarragonins.

Aquells van ser mesos frenètics per Kubala i companyia.

Primer, van anar a buscar el suport de la seva facultat, necessitaven fer-se vestits nous, assajar, de tot. “Ens vam constituir com associació, l’antiga Universitat Laboral ens va cedir una sala perquè poguéssim assajar i vam decidir que havíem d’actuar tant com

Els orígens i la catalanitat A Catalunya la tuna es veu com un intrús, una part de la tradició més rància castellana que representa uns valors que no corresponen al Principat.

Això és culpa, en gran part, de la propaganda franquista. Les “espanyolades” com s’anomenaven vulgarment les pel·lícules d’aquells anys, tenien unes icones molt definides i en algunes cintes musicals, amb Marisol com a protagonista, la tuna hi apareixia sovint. D’aquí neix el fals concepte que la tuna és espanyolista. De fet, el primer

VIU Tarragona | 52

testimoni escrit que fa referència a una tuna es troba a la Universitat de Lleida i explicita que es prohibeix als estudiants fer rondes nocturnes sota pena d’incautació dels instruments.

“La tuna no té cap connotació política. Som una institució centenària que ens dediquem a fer música”, afirma Arguiñano. La història de la tuna es remunta a finals del segle XIII i començaments del XIV quan els estudiants universitaris amb menys recursos es dedicaven a tocar per pagar les despeses. A l’inici,

se’ls coneixia com a sopistes, perquè portaven una cullera al barret per poder menjar la “sopa boba” que els hi oferien, perquè tocaven en fondes. L’origen del mot té moltes interpretacions.

N’hi ha que diuen que deriva del verb castellà tunar, que vol dir vagar lliurement, altres que prové de l’expressió francesa Roi de Thunes (Rei de Tunísia), que s’utilitza per designar el rei dels vagabuns o fins i tot s’ha apuntat la similitud amb les tonyines (atunes en castellà) pel caràcter migratori d’aquests peixos.

poguéssim, així que vam dir, anirem a tocar a les nostres mares i d’aquesta manera fem dues coses en una: les mares estaran contentes i cada vegada que els diguem que anem de tuna no hi posaran cap problema i, de pas, millorarem musicalment”, explica.

L’any següent, a Cartagena, la Tuna d’Enginyers de Barcelona va aprovar definitivament la nova tuna tarragonina que, a més, va rebre molt bones crítiques de la resta de participants i allí, després de passar per una font a tall de bateig, set dels integrants de la nova Tuna d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona van rebre la beca –peça de roba que es porta encreuada sobre el pit on hi consta el nom de la universitat i que acredita al portador com un tuno de ple dret, deixant enrere la seva etapa d’aprenentatge, de novell-. “Hi ha molts novells que triguen anys a poder rebre la beca, no se’ls concedeix fins que els veterans consideren que estan preparats, que són dignes de dur el nom de la universitat al pit, de comportar-se com cal. Nosaltres vam fer un màster en tunes, vam

Novembre-Desembre 2015

Auténtico 4x4

para FANÁTICOS de la Vida

MOTOR BÓXER

APERTURA AUTOMÁTICA PORTÓN TRASERO

Subaru Forester

TRACCIÓN SYMMETRICAL AWD

SMART ENTRY & BOTÓN DE ARRANQUE

Desde 25.100€

X-MODE

CONTROL DINÁMICO DEL VEHÍCULO (VDC)

NAVEGADOR

CONTROL DESCENSO DE PENDIENTES

TECHO SOLAR PANORÁMICO

SISTEMA ARRANQUE EN CUESTA

902 10 00 22 www.subaru.es

MOTOR 23 S.A. C/ Caràbia 10, Urb. l’Albada. Tarragona. Tel. 977 553 453 Consumo: 5,6 - 6,6 L/100Km. Emisiones CO2:146 - 153 g/Km. P.V.P. recomendado en P. y B. para Forester 2.0 CVT Sport, Transporte, Impuestos, promoción y plan PIVE incluidos. Modelo visualizado: Forester 2.0TD Executive Plus.

LA TUNA CULTURA crear-ne una de nova i això és tot un repte”, assegura.

Kubala és actualment pare de família. Té tres fills i ja no vesteix la roba negra. Per a ell és una etapa passada tot i que la postura que impera en aquesta institució en l'àmbit general és que ser tuno és per a tota la vida. “Jo crec que la tuna és universitària i d’estudiants. Ara ja no m’hi veig, tot i que quan em trobo als companys tots vestits he d’admetre que tinc una mica d’enyorança. Tot són etapes”, diu. Miguel Ángel Gil Arguiñano, en canvi, es troba plenament actiu dins la institució. Ell va ingressar una mica més tard que Kubala a través d’un amic, Javier Diez, que hi formava part. “El primer record que tinc de la tuna és un bateig.

Van venir a cantar i em va agradar molt. Anys més tard, quan estudiava a Barcelona, a la Universitat Ramon Llull, vaig veure que se'n muntava una, però em vaig decidir per la de Tarragona perquè Javi [Diez] em va convèncer d’anar a un assaig”, diu Arguiñano. Li va agradar tant que en tres mesos ja tocava la guitarra i la resta, en veure que aprenia tan ràpid, li van encarregar que toqués la bandúrria

també, que és l’instrument que porta a sobre. ”La bandúrria és més difícil de tocar que la guitarra. En aquest instrument t’has de saber la cançó sencera, amb la guitarra en tens prou amb la melodia”, afirma.

Arguiñano, a diferència de Kubala, considera que no hi ha edat de jubilació per a un tuno, com ho prova ell mateix gairebé cada cap de setmana. “Ser tuno és per tota la vida, és un sentiment”, diu. En diferents punts de l’Estat i també de Sud-amèrica i Mèxic existeix la figura del que s’anomena la “Cuarentuna”, és a dir, una tuna formada exclusivament pels veterans amb més edat, a partir dels quaranta anys aproximadament, com indica el seu nom. Aquesta divisió de la tuna serveix, tal com explica Arguiñano, per diferenciar les generacions dins la mateixa institució. “Allí es va exclusivament a passar-s’ho bé, no a tocar per recaptar diners i pagar les despeses del grup o acceptar contractacions en casaments o comunions, és per gaudir”.

Roda el món i torna al born Una de les principals acci-

ons que fa la tuna és viatjar. A banda d’allò pel que tothom coneix aquesta institució, com és anar a rondar les noies, és a dir, cantar per a elles, sigui als seus habitatges o, fins i tot, sota la finestra de casa seva -sí, encara es fa-, anar a certamens (concursos), amenitzar casaments, bodes i batejos, fer obres socials, com cantar en residències d’avis o hospitals, i tocar a les terrasses i restaurants, en aquest cas passant posteriorment la pandereta, per cobrir les despeses del dia a dia -un vestit de tuno val més de 400 euros i costa trobar una modista que el faci; els instruments no són barats: una bona bandurria costa uns 450 euros i una guitarra gairebé 300- , els tunos viatgen molt.

«La tuna m’ha donat la possibilitat de fer coses inimaginables, coses en què molta gent no hi té accés o ni tan sols s’imagina» La principal conseqüència dels viatges de les diferents tunes de l’Estat pel món va ser la proliferació d’aquestes a Amè-

rica Llatina, però en algunes ciutats d’Europa també n’hi ha. El típic viatge de tuna consisteix a marxar amb el vestit posat i aconseguir allotjament i menjar gràcies a les habilitats musicals del grup. D’històries i anècdotes n’hi ha milers, algunes de tan estrambòtiques que molta gent no se les creuria. “La tuna m’ha donat la possibilitat de fer coses inimaginables, coses en què molta gent no hi té accés o ni tan sols s’imagina”, diu Arguiñano.

Ell, acompanyat d’Alejandro Rodríguez -un dels fundadors de la Tuna d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona- va fer un viatge de tres mesos que els va dur fins a Austràlia, passant per les illes del Pacífic i els Estats Units a la tornada. En una de les seves parades, a les illes Fiji, es va produir una de les històries més divertides i surrealistes que conec. Arguiñano i Rodríguez Tortilla, van triar l’allotjament més barat de totes les Fiji, que compten amb nombrosos resorts. En arribar es van trobar un poblat de cabanes regentat per una comunitat indígena que no s’assemblava en res al concepte de resort que tenim d’una illa del paradís. El menjar escassejava i sempre era el mateix -espagueti amb mandonguilles i, sovint, eren les sobres del dia anterior- i amb prou feines disposaven d’aigua potable.

“Havíem comprat unes ampolles de vi australià per portar de record a casa i ens les vam haver de beure de la set que passàvem, racionant-les!”, diu Arguiñano. Volien marxar de l’illa però l’embarcació d’entrada i sortida només venia un cop a la setmana. Estaven empresonats al paradís.

Un dia, algú els va anar a veure i els hi va dir que el cap de la tribu els rebria, que anessin amb els instruments. Arguiñano i Tortilla es van presentar a la cabana del cap, vestits de tuna.

El cap era un antic capità de la marina mercant que estava as-

Foto: Tuna d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona

VIU Tarragona | 54

Novembre-Desembre 2015

Dra. Conchita Curull Clínica Curull Col. 2236

QUÈ HEM ACONSEGUIT DURANT AQUESTS 20 ANYS? • Prop de 10.000 pacients atesos.

• Més de 60.000 neteges dentals realitzades.

• Més de 2.500 implants col·locats.

• Més de 12.000 raspalls regalats.

• 1,5 Tones de pasta de dents utilitzada.

I A MÉS…

Rambla Nova 114 baixos • 43001 Tarragona • Tel. 977 241 380 • www.clinicacurull.com

LA TUNA CULTURA segut en el seu tron. Abans que ningú els hi digués res, un dels membres de la comunitat els hi va donar un bol amb una beguda que era fortíssima però que no van voler menysprear. Aleshores, el cap, enmig del silenci general, va parlar i va dir: “La bamba”. Ras i curt. Ambdós es van mirar i, sense entendre res, van començar a tocar La Bamba i quan van acabar, el cap, amb un posat impassible, els va dir que la tornessin a tocar, i així una vegada rere una altra i cada dia. “Era una situació estranyíssima i ara riem, però aquells dies ho vam passar fatal. Morts de gana i set”, recorda Arguiñano. De fet, i per aconseguir diners, van vendre una màquina elèctrica de tallar el cabell a un esportista suec que, juntament amb el seu equip, havia anat a parar allí.

“Tampoc podíem comprar res, no hi havia botigues”.

Aquesta és una de les moltes situacions que els tunos viatgers superen en els seus periples. De fet, quan Arguiñano i Tortilla van ser a San Francisco, havien de tocar en un auditori per més de 1.500 persones juntament amb una altra tuna que, finalment, no es va poder presentar. Arguiñano va caure malalt i Tortilla, tot sol, va fer un recital de més de dues hores davant tota la gentada. Lluny de fracassar, els nord-americans van quedar encantats i una caravana de més de trenta cotxes el va dur fins al modest motel on s’allotjava, perquè no es perdés.

Als Estats Units, un país amb una història curta comparada amb Europa, la tuna es veu amb admiració. Simbolitza una tradició centenària que, a més, s’associa amb la universitat i això els hi agrada molt. A Miami, Florida, hi ha un restaurant que es diu Casa Juancho que té un grup de quatre tunos diàriament al torn del sopar. Es tracta d’un restaurant de cuina espanyola d’alt nivell, amb més

de sis persones dedicades exclusivament a aparcar els cotxes -d’alta gama- dels clients.

La tuna hi és allí des dels anys 80 del segle passat, quan un grup de tunos d’Oviedo el van trobar i es va crear un vincle que dura fins ara. El restaurant facilita un apartament pels tunos i els hi paga les despeses. A la dècada dels 80, les històries dels més veterans expliquen que alguns van tornar de Miami amb Mercedes. En aquells anys es va produir l’eclosió de Miami, l’arribada dels diners i les propines, doncs, eren elevadíssimes. “El vestit obre moltes portes. Com més viatges, més gent coneixes i això et proporciona una gran habilitat per tractar amb les persones, un fet que et serveix per qualsevol àmbit de la vida”, explica Arguiñano.

«Veig el futur amb optimisme, tenim més de deu nous aspirants i això garanteix la continuïtat de la institució”»

El pas de novell a veterà Com en qualsevol organització, la tuna té la seva pròpia estructura, el seu organigrama.

Qualsevol que vol formar part d’aquesta institució ha de passar un període d’aprenentatge o prova que serveix per avaluar les aptituds de l’aspirant. Així, en un inici, el nouvingut no pot portar el vestit sencer, va sense jaqueta, amb la camisa blanca, un fet que indica la seva recent incorporació. El pas següent és ser novell, amb jaqueta però sense beca i, posteriorment, ja accedeix al grau de tuno. En algunes tunes existeix la figura de l’insolvent, un tuno sense beca que té veu però no té vot. Moltes persones han criticat l’excessiva duresa d’algunes tunes en formar els seus aspirants, explicant males passades que voregen la humiliació. “Les proves que passen els nous són per avaluar si són dignes de formar part de la institució, si poden anar sols pel món, sent autosuficients, respectuosos, hàbils i intel·ligents”, diu Arguiñano. De fet, una de les proves que es fa

sovint és deixar a un grup de novells sols, sense diners, en una ciutat desconeguda per a ells i que siguin capaços de tornar a casa pels seus propis mitjans. De fet, un veterà explicava una vegada que, tot tornant d’un viatge amb els seus veterans quan ell era novell, el seu responsable -cada veterà té a càrrec seu un novell- li va dir que s’havia de passar tot el camí cantant sense repetir ni una sola cançó. Quan feia més d' una hora i mitja que cantava el veterà va aturar el cotxe, li va donar la guitarra i li va dir: “Aquesta ja l’has cantat abans.

Aquí et quedes”. Cada novell i tuno té un sobrenom o malnom. Arguiñano, que fa referència al popular cuiner basc, és perquè la seva família tenia un restaurant i per la seva habilitat davant els fogons. Altres són realment divertits, com Blancanieves, un tuno de Barcelona que fa més d’un metre i noranta centímetres d’alt, al costat del qual, òbviament, tots semblen nans.

Durant molt temps, però els veterans de Tarragona van estar sols, costava trobar joves universitaris que volguessin formar part de la tuna, però en els últims dos anys sembla que la vocació ha revifat i ara per ara la Tuna d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona viu un dels seus millors moments. “Veig el futur amb optimisme, tenim més de deu nous aspirants i això garanteix la continuïtat de la institució”, assegura Arguiñano. Noies, reconeixement social, festes, diversió, amics, sentiment de germanor, tot això provoca un cert sindrome de Peter Pan. Posar-se el vestit i tornar als anys daurats de joventut on tot és alegria. La Tuna d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona fa vint anys i els seus membres més il·lustres fa vint anys que tenen vint anys.

Foto: Tuna d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona

VIU Tarragona | 56

Novembre-Desembre 2015

DIPUTACIÓ CULTURA

50 anys molt especials El Col·legi Sant Rafael de la Diputació a Tarragona estrena himne i llibre per commemorar el mig segle de la seva creació VIU Tarragona

El Col·legi Públic d'Educació Especial Sant Rafael de la Diputació a Tarragona celebra enguany el seu 50è aniversari. Els actes de commemoració han començat amb la presentació del nou himne del centre, que han interpretat els propis alumnes.

La peça musical, amb música de Ricardo Alba i lletra de Mar Sendra, directora del col·legi, està cridada a ser un nou emblema del Sant Rafael, un centre que ha esdevingut un referent en la formació de nens i joves discapacitats al nostre territori.

La Diputació el gestiona juntament amb els altres dos centres d'educació especial de la seva titularitat, també referents al territori: el col·legi Alba, a Reus, i el Sant Jordi, a Jesús (Tortosa).

El centre de Tarragona va iniciar la seva labor educativa i de formació de persones amb neces-

Novembre-Desembre 2015

El Col·legi Sant Rafael ha esdevingut un referent en la formació de nens i joves amb necessitats educatives especials sitats educatives especials l'any 1965, a l'empara de la Diputació de Tarragona. Actualment atén alumnat de la ciutat de Tarragona, del Tarragonès i altres comarques properes, amb una oferta formativa àmplia, per a alumnes dels 3 fins als 21 anys.

Com a escola integradora, el

projecte parteix de la diversitat i un dels seus objectius principals és la cohesió social i facilitar la inserció laboral dels joves quan surten del centre. "El treball que duen a terme els nostres professionals respon a les necessitats educatives especials de l'alumnat, que requereix d'uns suports determinats per créixer i desenvolupar-se al màxim i en harmonia", va assenyalar Josep Poblet, durant l'acte commemoratiu que també va incloure un dinar de celebració, la presentació del llibre Cinc

contes, dos peces teatrals i tres regalets per al final, el descobriment d'una placa commemo-

rativa i el llançament de globus per part de l'alumnat.

La celebració va reunir alumnat, professorat, pares i mares del centre i diversos exalumnes que actualment estan ja plenament incorporats al món laboral. A més, hi van participar el diputat delegat dels Serveis d'Assistència al Ciutadà, Joan Olivella; la diputada delegada dels centres educatius d'Ensenyaments Especials, Montserrat Carreras; els diputats Pau Ricomà i Joan Francesc Piqué; la directora del centre, Mar Sendra, així com altres autoritats del territori.

Un dels seus objectius principals és la cohesió social i la inserció laboral dels joves quan surten del centre

VIU Tarragona | 57

EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Harmonia en moviment Amaia Dorronsoro Aquesta professional del món de la dansa, fa tres anys que va obrir la seva acadèmia a Tarragona, Endantza, un centre on aprendre des de l’art dels passos clàssics fins el hip hop.

Rafa Marrasé

Està contenta amb el que fa perquè ho fa com ella vol, com ella ho ha après. Amaia Dorronsoro és basca, de Sant Sebastià, però va arribar a Tarragona fa quinze anys, després d’un periple professional com a ballarina que la va dur per diversos indrets d’Europa, treballant i aprenent de la mà de figures de la dansa internacional. De fa tres anys té la seva pròpia acadèmia de ball, Endantza -un nom de fonètica basca però que, en realitat és un invent i que pretén conjugar la paraula dansa i l’expressió “posar en dansa”, és a dir posar en marxa- on vol que els seus alumnes aprenguin amb el rigor que a ella la va dur al professionalisme. “Si algú s’hi vol dedicar, necessita treballar un mínim d'un parell d’hores diàries, però si el que es vol és només gaudir, introduir-se en aquest meravellós món, amb un parell d’hores a la setmana és suficient”, explica.

Amaia Dorronsoro (43 anys) va començar amb la dansa clàssica quan en tenia 4. Va aprendre a l’escola Thalia, de Mentxu Medel, a Sant Sebastià, on hi va estar fins els 13 anys.

La seva progressió va ser tan bona i el seu talent

VIU Tarragona | 58

Novembre-Desembre 2015

Foto: Endantza

DANSA EMPRESA

«Abans de començar a exercir com a ballarina professional volia explorar altres tipus de dansa, com la contemporània» tan gran, que va rebre una beca del govern basc per estudiar a Madrid, a les escoles de Luis Fuente i Carmen Roche, que va ser primera ballarina de Maurice Béjart. Ambiciosa, apassionada del que feia, Dorronsoro va matricular-se també al Real Conservatorio Superior de Danza de Madrid, on es va llicenciar. “Van ser en aquells moments quan vaig adonar-me com n’era de dura la dansa. Quan estava a Sant Sebastià estava en un lloc petit, però a Madrid hi havia molts nois i noies amb molt de talent, si volies ser professional, havies de treballar molt”, recorda mentre afirma que ella sempre havia volgut ser una professional de la dansa.

La feina va arribar després de la seva etapa de formació.

“Abans de començar a exercir com a ballarina professional volia explorar altres tipus de dansa, com la contemporània, que dóna més llibertat, més creativitat, no està tan ajustada als cànons”, diu. Va ser aleshores quan va decidir viatjar per Europa, arribant a Montpeller, on va estudiar amb Anne Marie Porras. “Allò va ser molt enriquidor. Vaig passar-hi

un any i aleshores vaig formar part d’un projecte al Centro Dramático Nacional de Nuevas Tendencias de Madrid, on feiem un espectacle sobre Leonardo Da Vinci”. Després, Alemanya, Brussel·les i Catalunya, a Barcelona, treballant a les ordres de Coco Comin.

Des d’aleshores ja resideix a Tarragona perquè va formar part de l’equip de ballarins i coreògrafs de Port Aventura fins que va decidir obrir Endantza. “Volia compartir la meva passió per la dansa, que altres persones coneguessin aquest món”, assegura.

«Tenim alumnes que venen només a fer hip hop i que acaben fent també dansa clàssica»

VIU Tarragona | 59

DANSA EMPRESA

ÂŤTenim des de nens de 3 anys fins a adults de 50. Tothom pot iniciar-se en aquest artÂť

VIU Tarragona | 60

Novembre-Desembre 2015

Edantza vol ensenyar la dansa amb rigor i professionalitat però sense deixar de banda la part més lúdica. Així, ofereix cursos de dansa clàssica, però també hip hop i fins i tot Pilates. Una barreja estranya?

No. Dorronsoro ho té clar: ella coneix perfectament el món de la dansa i sap que tot es complementa. De fet, tal com explica, el Pilates és una eina fantàstica per reforçar muscularment els ballarins, que, de fet, són gairebé atletes. “Un ballarí necessita força, potència, el Pilates l’ajuda. Nosaltres tenim una màquina per fer aquesta disciplina gimnàstica i realment els progressos són molt grans”, diu. El hip hop és una evolució natural. Es tracta un estil de ball engloba on molts altres estils hi formen part (com el break dance, per exemple) i que atreu molts joves que, curiosament, també se senten atrets per la dansa clàssica. “Tenim alumnes que venen només a fer hip hop i que acaben fent també dansa clàssica. Per què? Per què

Novembre-Desembre 2015

en els passos clàssics hi ha la tècnica, si domines la dansa clàssica, ets millor ballarí en les altres disciplines”.

Dorronsoro assegura que no hi ha una edat per començar a fer dansa, és una activitat per a tots els públics. “Tenim des de nens de 3 anys fins a adults de 50. Tothom pot iniciar-se en aquest art. Ara, això sí, si algú vol acabar sent un professional de la dansa el millor és que comenci el més aviat possible, tot i que sempre hi poden haver excepcions com Nacho Duato, que va començar als 18 anys”, diu tot somrient.

Segons la ballarina, la dansa no és només aprendre una sèrie de passos i tècniques, sinó que va molt més enllà, és una manera de transmetre uns valors humans i educatius, una manera de trobar-se bé, d’estar físicament en forma.

“La dansa és terapèutica. Et fa més fort, però també et relaxa. Permet tenir un cos harmònic”.

ENTREVISTA EMPRESA Rafa Marrasé

Laura Roigé és la històrica presidenta d’ADEE. Porta 25 anys al capdavant d’una associació que és un autèntic referent a Espanya en l’àmbit empresarial femení, com ho prova el fet que, gràcies a ella i la seva homòloga valenciana, Espanya va entrar a la BPW, l’associació empresarial femenina més poderosa del món.

Com va néixer l’Associació d’Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona? L’associació va sorgir fa 25 anys en un dinar d’amigues. Una d’elles havia anat al banc feia poc perquè volia demanar un crèdit per arranjar un parell d’aparadors de les seves botigues i l’entitat financera li va demanar la signatura del seu marit tot i que el negoci era d’ella. Aleshores vam veure clar que allò no es podia tolerar i vaig plantejar que ens podríem associar.

«El president de la Cambra ens va donar suport de seguida»

«Tarragona està a l’elit de les dones empresàries del món» Entrevista a Laura Roigé, presidenta de l’Associació d’Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona (ADEE) i de la Business and Professional Women de Tarragona (BPW)

VIU Tarragona | 62

Com ho van fer? Vaig anar a veure el president de la Cambra de Comerç per exposar-li la situació, tot explicant que érem 27 dones empresàries que ens volíem associar. El president de la Cambra ens va donar suport de seguida i ens va dir que el Comitè Executiu, format només per homes en aquell moment, ens havia ofert un despatx al mateix edifici i ens havia cedit un tècnic perquè ens ajudés amb la documentació.

La seva iniciativa va ser molt ben rebuda doncs… Sí, i espera. Quan la notícia va sortir a la premsa, l'endemà la Caixa es va posar en contacte amb nosaltres perquè ens volia ajudar. Aleshores vam signar un conveni es-

Novembre-Desembre 2015

A LA URV “FEM RECERCA!” C A M P U S

D ’ E X C E L · L È N C I A

I N T E R N A C I O N A L

C A T A L U N Y A

S U D

ENTREVISTA EMPRESA pecial només per l’associació en què hi havia tot un seguit de microcrèdits per les nostres sòcies.

Això va facilitar molt la creació de negocis per les dones?

Sí. A més, des de l’associació vam ajudar moltes noies estrangeres que volien muntar un negoci a la ciutat. I encara ho fem perquè altres institucions ens deriven aquestes dones.

Quantes sòcies són actualment? Som més de 400 sòcies a l’associació.

Són molt actives? I tant, fem moltes coses. Per exemple, cada any fem una trobada (enguany 19a edició) en què repartim tres tipus de premis: empresària de l’any, jove emprenedora de l’any (menor de quaranta anys) i a la trajectòria empresarial. En aquesta trobada sempre convidem una dona important que és, a més, l’encarregada d’entregar els premis. Així, a aquests esdeveniments han vingut Júlia Otero, Mònica Terribas, Gemma Mengual…

«A aquests esdeveniments han vingut Júlia Otero, Mònica Terribas, Gemma Mengual…»

Una vegada que van aconseguir muntar l’associació, quins van ser els següents objectius? Volia que als centres de poder econòmic hi hagués dones. Havia comprovat que a Espanya, a les Cambres de

VIU Tarragona | 64

BPW, un gegant comercial femení La Business and Professional Women es va fundar el 1930 de la mà de la nord-americana Lena Madesin Phillips. Aquesta era la conseqüència d’una primera organització, també fundada per Phillips el 1919, anomenada National Federation of Business and Professional Women's Clubs, que derivava d’una iniciativa de Departament de Guerra del govern estatunidenc arran de la Primera Guerra Mundial, en què es va voler trobar el suport de les dones treballadores en plena mobilització per la campanya militar. Actualment aquesta organització es troba representada en més de 100 països i en formen part algunes de les dones més influents del món.

“Costa molt entrar a la BPW perquè és una associació que té més de 85 anys d’història i és l’única que està reconeguda amb nivell 1 per l'ONU, i té molt de pes. Les dones més importants del món hi formen part, com Hilary Clinton”, explica Laura Roigé al mateix temps que assegura que la seu de la BPW es troba allà on viu la seva presidenta i, actualment, és Mèxic, sent la primera vegada a la història en què la màxima dirigent de l’associació parla castellà.

publicitat. “Formar part de la BPW et permet donar a conèixer tots els teus productes a escala mundial. Tens la possibilitat de mantenir contactes arreu del món. Si algú vol obrir mercat a Xina, pot contactar amb una sòcia de la BPW a Xina perquè l’ajudi, per exemple”, diu Mateo.

Les normes de la BPW són estrictes, si les sòcies no les compleixen, poden ser expulsades. De fet, tal com afirma Laura Roigé, una empresària de Tarragona va ser expulsada, tot i que es nega a dir per què.

“Has de demostrar uns valors i seguir unes normes”, diu Sonia Mateo, que acompanya a Roigé per les diferents reunions de la BPW arreu del món (pel 2016 hi ha reunions a València, Zurich i El Caire).

Laura Roigé no es centra només en un àmbit empresarial per explicar què és la BPW. Se-

gons ella, hi ha un sentiment de pertinença a un grup que ajuda mútuament als seus membres, una germanor. “Fa uns anys, l’embaixador dels Estats Units va venir a Tarragona a inaugurar una instal·lació de Dow Chemical. Quan vaig dir que era la representant de BPW a Tarragona, la dona de l’ambaixador se’m va tirar als braços perquè resulta que ella era la presidenta de Chicago!”, diu Roigé amb un somriure. La delegació de Tarragona, pionera a l’estat, és l’encarregada de la Comissió de Comunicació a Espanya i Mateo ha estat l’encarregada de fer el llibre d’estil.

“La BPW sempre ha lluitat per la defensa de les dones en el món empresarial i va ser qui va instaurar l’Equal Pay Day, és a dir, el dia per la igualtat salarial. A Tarragona sempre fem un acte per defensar aquesta igualtat”, explica Roigé.

La mà dreta de Laura Roigé és Sonia Mateo, una argentina que va arribar fa 10 anys a Tarragona i que ja té les seves dues pròpies empreses de comunicació i

Novembre-Desembre 2015

Distribuïdor oficial de

EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

REUS Pl.del Nen de les Oques, 8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

ENTREVISTA EMPRESA Comerç, no hi havia dones i per això em vaig proposar que n’hi hagués i, a poc a poc, ho vam aconseguir.

Dones de Baco, amor pel món del vi

Es van quedar sense reptes aleshores? No, quan teníem tots els objectius complerts vam decidir que havíem d’expandir-nos pel món, cosa que no vam fer fins al 2000.

Com ho van aconseguir?

L’any 2000 la Júlia Otero em va convidar al seu programa La Columna. Aleshores TV3 es veia al País Valencià i, dies després d’aquella entrevista, la presidenta de dones empresàries de València, Maria José Mainat, em va trucar i em va dir que ella també volia internacionalitzar la seva associació. Resulta que ella coneixia la tresorera de la Business and Professional Women (BPW) que, casualment, estiuejava a Dénia. Des de la BPW ens va dir que havíem de ser un mínim de tres associacions a Espanya per fer una federació a tot l’estat. A banda de Tarragona i València, vam captar Alacant.

Finalment les van acceptar.

Sí, el 2003, a Estocolm, l’alcalde de la ciutat i la presidenta d’Europa, en el mateix saló que donen els premis Nobel, em van entregar el diploma d’accés a la BPW. Tothom aplaudint a Tarragona. En aquell moment les empresàries de Tarragona va entrar a l’elit mundial i com a fundadores de la BPW d’Espanya [s’emociona].

Enguany s’ha celebrat la setena edició de les Dones de Baco, una iniciativa que va sorgir de la vicepresidenta d’ADEE i gerent de l'empresa de comunicació Vintage, Sonia Mateo, i que pretén reunir les sòcies en un ambient distès mentre s’aprèn una mica més sobre vins. La reunió, formada exclusivament per dones, compta amb la presència d’un convidat masculí que ha de fer un petit discurs a les sòcies, normalment sobre el món del vi. Enguany la trobada es va fer a Nulles i el convidat era, inicialment, l’alcalde de Tarragona

Josep Fèlix Ballesteros, però els problemes de salut li ho van impedir i va ser substituït a última hora pel president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Andreu Suriol.

“Jo vivia a Mendoza, Argentina, on tenia una empresa de comunicació. Aquella és una gran zona vinícola i, en arribar aquí vaig veure que també es podia fer”, explica Mateo. Cada any hi ha una temàtica completament diferent de l'any anterior i en aquesta ocasió les dones van posar-se roba còmoda perquè

havien d’anar a veremar i trepitjar el raïm però la pluja va provocar un canvi de plans. “La primera vegada que ho vam fer va ser a Cambrils, damunt d’una goleta turca. Érem cinquanta dones i un sol home. Un altre any, amb el cònsol dels Estats Units com a convidat, vam fer una festa eivissenca a la platja, i així cada any.

Intentem que cada edició sigui una sorpresa per les assistentes que, tot sigui dit, s’ho passen molt bé”, diu Laura Roigé. Entre els convidats d’aquests anys hi ha hagut Joan Aregio, Josep Poblet o Bigas Luna

Distribució de fulletons.

Col·locació de cartells i manipulats

CONFI MAIL, S.L.

rritori te el x ei n co és m i qu en ï Confi

Oficines Centrals Pol. Ind. Riu Clar, Complex 515. c/ Mercuri, edifici 2 Nau 30 - 43006 Tarragona | Tel. 902 113 127 Fax. 977 54 35 48

unimail@confimail.es | www.unimail.es VIU Tarragona | 66

Novembre-Desembre 2015

GLA 200 CDI amb Servei Excellent inclòs.* Ara tens un GLA 200 CDI amb més prestacions que mai: 3anys de garantia, manteniment i peces de desgast inclosos*. Sent com t’atrapa i trenca amb tots els teus lligams al volant del GLA. Un totterreny compacte amb esperit esportiu que et farà experimentar la sensació de conduir sense límits. Aconsegueix-lo per 235€** al mes en 48 quotes (entrada 8.270,28€, quota final 17.031,55€***, TIN 7,45%, TAE 8,76%).

Consum mitjà 4,5 l/100 Km i emissions de CO2 119 g/Km.

*Servei Excellent fins a 3 anys/45.000 km (no inclou canvi de pneumàtics). **Exemple de finançament per a un GLA 200 CDI PVP 30.575€ (impostos i transport inclosos. Despeses de prelliurament no incloses) amb les facilitats del programa Alternative de Mercedes-Benz Financial Services España, E.F.C., S.A., Avda. Bruselas 30, 28108 Madrid. Vàlid per a sol·licituds aprovades, contractes activats i vehicles en stock matriculats fins al 30/11/2015. Import a finançar 22.304,72€. Per 235€ al mes en 48 quotes i una quota final de 17.031,55€, entrada 8.270,28€, TIN 7,45%, comissió d’obertura 666,91€ (2,99%), TAE 8,76%. Import total degut 28.978,47€. Preu total a terminis 37.248,74€. Oferta vàlida per a 15.000 km/any. ***Hi ha 3 possibilitats per a l’última quota: canviar el vehicle, tornar-lo (sempre que es compleixin les condicions del contracte), o adquirir-lo pagant-ne l’última quota. El model mostrat no es correspon al model de l’oferta.

Consulta condicions a www.mercedes-benz.es

GLA 200 CDI per 235€/mes** en 48 quotes: • Llantes d’aliatge de 18" • Fars Bixenó amb llums diürnes LED • Volant esportiu multifuncional de cuir • COLLISION PREVENTION ASSIST PLUS

ENTREVISTA EMPRESA

«Si no es fa alguna cosa, el carrer Unió morirà» Entrevista a Salva Minguella, president de la Via T Rafa Marrasé

Quin balanç fa del seu primer any i mig com a president de la Via T? No faig un balanç massa positiu. Des de la Via T és difícil liderar res, per la falta de recursos o simplement per culpa nostra, perquè potser no sabem engrescar prou la gent.

Quan diu “costa molt engrescar la gent” es refereix als socis? Sí. El petit comerciant té molta feina i no té gent de màrqueting que li faci les coses.

Falta una mica de voluntat i jo em poso com a exemple perquè quan no era president l’únic que feia era pagar la quota.

Com s’engresca els comerciants? Ho hem de fer des de la Junta però quan intentem fer

VIU Tarragona | 68

accions ens trobem que l’Ajuntament no fa res, està tot parat.

Fa 100 dies que tenim una nova regidoria [entrevista feta el 16 d’octubre] i no s’ha mogut res.

Què s’hauria de moure? Doncs tot. Volem fer un Night&Shop i no se’n parla, com tampoc de les llums de Nadal. Hem fet un parell de reunions però no hi ha accions concretes. Sempre ens diuen que estan a l’espera de pressupost. Al petit comerç se l’ha d’ajudar i ara no hi ha diners per nosaltres.

Què voldrien fer vostès? Voldríem saber de quin pressupost disposem i què podem fer amb ell.

El seu pressupost ha de ser públic? Tenim patrocinadors

com Repsol o La Caixa, però l’ajuntament ha d’ajudar. Fèiem allò del Nigth&Shop que s’havia consolidat i ara que no es faci enguany…

«No hi ha pla, no hi ha pressupost, no hi ha res. Si això continua així, el petit comerç desapareixerà» Ara que diu que no es dóna suport al petit comerç, què en pensa de la situació del carrer Unió? El que passa allí és molt preocupant. Jo he sentit que es vol fer algun tipus d’actuació, com eixamplar voreres. Si no es fa alguna cosa així, el carrer Unió morirà.

Vostè creu que hi ha un pla per saber què fer amb el comerç a Tarragona? No hi ha pla, no hi ha pressupost, no hi ha res. Si això continua així, el petit comerç desapareixerà.

Tant greu? Sí, ara no podem competir amb les grans empreses i les franquícies, que poden pagar campanyes de publicitat.

El petit comerç és l’ADN de la ciutat, és el que dóna personalitat a Tarragona. Jo sóc partidari que l’última coca de la Rambla [la més pròxima al Balcó del Mediterrani] sigui de vianants, però que no perquè es converteixi en una Plaça de la Font, on tot són bars exclusivament, sinó per potenciar el comerç.

Però, si ho mires bé, ja tot el que s’està obrint en aquesta zona són bars. Tot és desesperant.

Novembre-Desembre 2015

ZONA COMERCIAL CARRER UNIÓ I GOVERNADOR GONZÀLEZ

On trobaràs un comerç obert a les teves necessitats Vine i descobreix-ho...

Joieria multimarca ( Unode50, Viceroy, Vidal&Vidal, Majórica, Liska...)

Tienda de ropa urbana y multimarca desde 1995.

Estas navidades complemento de regalo por compras superiores a 80€

Roba per a dona | Talles 36-50 Fabriquem a Catalunya. Novetats setmanals.

Tel. 977 913 743

Plaza General Prim 9. telf 977 226 319

Tel. 877 053 029 Anunci Carrer Unio.indd 1

MODA FEMENINA

06/11/15 11:

LA MODA MÉS DOLÇA I NAÏF

Tel. 977 227 728

ESTIL VINTAGE A TARRAGONA

Tel. 977 236 129

Tel. 977 227 728

Tel. 977 233 404

Cerimònia i esdeveniments, casual i especial per a tu

Reparació de calçat | Còpia de claus i comandaments Esmolat de ganivets | Duplicat de claus de cotxe

Vestits de núvia i festa, outlet i atelier.

El teu gran dia comença a Beautiful Bride

Tel. 977 241 493

Tel. 977 232 432

Tel. 977 591 321 Ofertes en esmorzars

Menú casolà 7,95€ També plats típics asturians i sidra La botiga de la creativitat.

Grans descomptes per Nadal Tel. 977 591 595

Tel. 877 062 818

Tel. 977 234 639

Tel. 977 223 464

Especialistes en roba interior home i dona Tel. 977 234 323

TAG HEUER | ORIS | CERTINA | HAMILTON | MOMO DESIGN | TISSOT | DANIEL WELLINGTON Tel. 977 250 956

El màxim assortiment al millor preu

No tanquen el migdia.

El mes de desembre regalem un vel de colàgen amb la teva higiene facial Tel. 877 052 316

Deixa que tinguem cura del teu cabell, el teu cos i la teva ment Tel. 977 233 322

ENTREVISTA EMPRESA

«Estaria bé, però, que l’ajuntament ens consultés per saber com es troba la realitat comercial de la ciutat perquè nosaltres som els que la vivim cada dia» Les iniciatives del petit comerç han de venir de l’Ajuntament?

Nosaltres no tenim pressupost, les quotes que paguem els socis són el que són. De tota manera impulsem algunes iniciatives com la targeta de descompte de 20 euros que una empresa pot regalar als seus treballadors.

En lloc de panera de Nadal, poden donar aquestes targetes.

Mira, el Port de Tarragona fa una cosa molt semblant amb El Corte Inglés i jo ho entenc, però també penso que ho podrien fer amb nosaltres també al mateix temps. Una altra cosa que estem mirant és el Nadal Musical.

L’any passat vam fer més de quaranta actuacions, i un esforç molt important en promoció i al final no vam tenir molta repercussió.

Per què creu que passa? Obrir un negoci és molt complicat, hi ha molta gent que ho fa molt alegrement. S’ha de fer un bon plantejament i una previsió de capital òptima.

Barcelona ha decidit endarrerir la posada en marxa de l’enllumenat de Nadal. Com està això a Tarragona? No sé res. Ningú ens ha comentat res.

Es plantegen pressionar més a l’Ajuntament perquè els doni suport? No crec en pressionar ningú. Estaria bé, però, que l’ajuntament ens consultés per saber com es troba la realitat comercial de la ciutat perquè nosaltres som els que la vivim cada dia.

Quants socis té la Via T actualment? Uns 150.

Això és més o menys que l’any passat? Més, va pujant.

Els comerços, a Tarragona, duren? És a dir, quan algú apuja la persiana, aconsegueix que el seu negoci es mantingui obert força anys? Veig molta pujada i baixada de persiana, la veritat.

VIU Tarragona | 70

Fa un any vostè va dir que volia que els aparcaments de la ciutat fessin descomptes pels clients dels comerços adherits a la Via T. Ho ha aconseguit? No. Només vam aconseguir un conveni per aparcar per menys de tres euros tot el dia a l’aparcament de la universitat a l’Avinguda Catalunya.

Per la gent de Tarragona aquell aparcament queda una mica apartat del centre, tot i que es troba a cinc minuts del centre comercial. Això a Barcelona no seria res.

Encara estem en moments de desànim de compres per part del client o bé ja noten una certa recuperació? Es nota una mica més d’alegria però, és clar, venim d’un punt tan baix que, si venies un i ara vens dos, dius que has doblat [riu].

Novembre-Desembre 2015

ARTICLE EMPRESA

Tancaments...

Els dies són curts i fa fred, ja es respira Nadal per a tot arreu..., i quan ens n'adonem, haurem exhaurit un nou any que ha estat ple de novetats i del qual és el moment de planificar el seu tancament econòmic, fiscal, polític...

Lluís Espuis

Econòmicament aquest exercici ha estat positiu, s'ha incrementat el Producte Interior Brut, encara que amb un lleuger decrement des de la meitat de l'exercici. Una inflació globalment negativa, però menys que

en exercicis anteriors, i en la que ha sigut clau l'abaratiment dels carburants, si s'exclouen aquests i els productes frescos la inflació comença a marcar signes positius. En referència al nivell d'endeutament privat, famílies i empreses, s'està fent un esforç constant en la reducció de volums. Continua essent un gran problema

sense resoldre els elevats nivells d'atur i l'elevat endeutament de les administracions públiques.

Fiscalment es l'any de la reforma de la reforma; la primera meitat de l'any vam tenir la primera reforma, amb disminució de part de la pressió fiscal en l'àmbit de retencions, i per a la segona meitat ens han avançat part de la reforma a aplicar el 2016. Això ha de permetre

tenir m é s liquiditat a les famílies, i sembla que junt amb la caiguda de preus i la lleu millora de la c o n t ra c t a ció laboral s'ha assolit una millora del consum al detall, fet que no passava des de novembre de 2007. Més desapercebuda ha passat la reforma de la Llei General Tributària, marc jurídic de les relacions de totes les adminis-

VIU Tarragona | 72

Lluis Espuis i Padró

Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

tracions amb els contribuents; aquesta reforma no té repercussions econòmiques immediates en ser una reforma molt tècnica, però és clarament favorable a les administracions tributàries, consolidant i ampliant les seves capacitats d'actuació.

«Abans de fer un conjunt de bons propòsits per al pròxim any nou, hem de tancar l'exercici present, avaluant quines mesures podem prendre abans que finalitzi l'any» Políticament és l'any de les eleccions, municipals, autonòmiques i generals. Amb tots els seus regals preelectorals, encara que ningú ho fa per aquestes raons, i totes les seves promeses... Un període en què tot es converteix en una arma llancívola, i en el que l'últim que convé als seus protagonistes és diàleg i entesa.

Mentrestant, i abans de fer un conjunt de bons propòsits per al pròxim any nou, hem de tancar l'exercici present, avaluant quines mesures podem prendre abans que finalitzi l'any, analitzant tots els fets amb transcendència fiscal ocorreguts aquest any, activitats econòmiques, professionals, societàries, patrimonials, operacions financeres, per prendre decisions en temps i formes correctes, que possibilitin minimitzar la càrrega fiscal.

Novembre-Desembre 2015

PUBLICITAT EMPRESA

OFICINES AL CENTRE DE TARRAGONA Exteriors - Lluminoses

Fins a 400 m2 diàfans, amb opció a pàrquing. Ideal empresa o viver d’mpreses

des de

10€ m /mes + IVA 2

Tel. 635 125 576

mudances cambrils • Transport nacional i internacional • Professionalitat i discreció • Més de 30 anys d’experiència ens avalen

pr ess up ost os sen se co mp ro mÍs

ILVRINER, S.L.

Telf. 605 294 262 - 977 793 603 www.mudanzascambrils.com

Novembre-Desembre 2015

VIU Tarragona | 73

D'esquerra a dreta: Aleix Boada, Josep Maria Adam, Loli Salas i Iñaki Liarte

ESPORTS EXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

La quadratura del cèrcol

TGN Bàsquet Club i CB Tarragona uneixen esforços per potenciar el bàsquet femení a la ciutat, un acord històric i que semblava impossible però que ara és una realitat anomenada Tarragona Fem Bàsquet VIU Tarragona | 74

Novembre-Desembre 2015

BÀSQUET FEMENÍ ESPORTS estat un tema que transcendís excessivament a l’opinió pública a través dels mitjans, tot i que dins el sector era vox populi- és la quota de mercat de cadascun. Tothom vol tenir els millors jugadors per fer els millors equips i això provoca que, sovint, diferents entitats vulguin captar el mateix jugador a la vegada. Es parla amb els pares, amb el noi o la noia, se’l tracta de convèncer. De la mateixa manera que passa a la lliga universitària (NCAA) dels Estats Units. Allí, tot i que els colleges disposen de grans quantitats de diners pels seus primers equips esportius, on el bàsquet ocupa un paper important, no es poden pagar els jugadors, ni convèncer’ls de jugar amb la samarreta de la teva universitat per diners. Se’l sedueix amb el programa educatiu, les instal·lacions, el prestigi acadèmic de la institució -tot i que això als futurs esportistes professionals no els importa massa, només cal veure quin és el paper de cèlebres universitats dels Estats Units en esports- i, sobretot, la història esportiva. En realitat, però, qui més qui menys ha fet trampes i s’han descobert casos de diners entregats a les famílies o, també, assignatures aprovades sense que el jugador hagi anat ni un dia a classe i, ni tan sols, a l’examen. Aleshores, la universitat és penalitzada.

El principal club, el CB Tarragona, va néixer d’una escissió de la secció de bàsquet del Nàstic

Rafa Marrasé

Molta gent ho desconeix completament però rere el món del bàsquet a Tarragona hi ha una lluita ferotge, eterna, que es remunta gairebé als inicis dels temps de l’esport de la cistella

Novembre-Desembre 2015

a la ciutat. De fet, el principal club, el CB Tarragona, va néixer d’una escissió de la secció de bàsquet del Nàstic, un presagi de què després es convertiria en una guerra de trinxeres entres les diferents entitats de la ciutat encaparrades a defen-

sar fins a l’últim mil·límetre de la seva posició, com en la Primera Guerra Mundial, com si estiguessin dempeus i fusell en mà en el camp de batalla.

Els motius de l’enfrontament soterrat dels clubs -mai ha

A Tarragona, i per extensió al bàsquet de formació de la demarcació i de tot Catalunya, aquest tipus de captació és, evidentment, a una escala molt inferior. Es tracta de buscar la millor matèria primera possible, però sempre amb ar-

VIU Tarragona | 75

«Aquest és el començament d’una nova etapa en què fem una aposta ferma pel bàsquet femení» A Tarragona, però, aquest mes de juliol passat, va sortir el sol.

No literalment és clar, perquè el sol surt cada dia i a l’estiu brilla i escalfa més que mai, sinó que un gran raig de llum va entrar per la finestra de la fosca estança del bàsquet tarragoní. En un acord històric i sense precedents, el TGN Bàsquet Club i el CB Tarragona (CBT) arribaven a un acord per treballar plegats per l’esport de la cistella femení a la ciutat. L’entesa, escenificada en un entorn molt simbòlic, el col·legi Vedruna Sagrat Cor, d’on va sorgir fa més VIU Tarragona | 76

de 13 anys el TGN Bàsquet Club, va presentar una foto anhelada, d’esperança i, en certa manera, estranya, en veure plegats, somrient i en sintonia el president del TGN Bàsquet Club, Josep Maria Adam, el vicepresident i home fort, Iñaki Liarte i, pel bàndol del CBT la seva presidenta Loli Salas i el seu director esportiu Aleix Boada. “Aquest és el començament d’una nova etapa en què fem una aposta ferma pel bàsquet femení. Vull destacar la gran sintonia entre els tècnics dels dos clubs i ambdues juntes directives. Ens hem entès des del començament. És un gran dia”, va dir Josep Maria Adam aquell 13 de juliol.

Si s’actua amb rigor, però, l’acord entre aquests dos clubs per unir forces no és el primer que es fa a gran nivell a Tarragona. Fa algunes temporades, però només en l’àmbit masculí, el CBT i l’Associació Deportiva Torreforta (ADT) van fer un pas semblant. Tot i que es va escenificar l’acord a l’ajuntament de Tarragona amb la presència dels respectius presidents i els responsables polítics, allò no va quallar. En aquella època el CBT i l’ADT jugaven en categories professionals, tot i que diferents, i rebien diners de l’ajuntament. Era lògic, doncs, unir sinergies. Però no. Discrepàncies personals i de maneres de fer va acabar amb el projecte abans que comencés i això va engrandir encara més la llegenda del malefici del bàsquet tarragoní, on tothom va a la seva.

I per què ara només bàsquet femení? Per una banda perquè aquesta és la gran aposta de sempre del TGN Bàsquet Club.

Com a entitat esportiva que va sorgir de les pistes del Sagrat Cor, un col·legi en els seus orígens només de noies i que ha estat pedrera de jugadores molt destacades, la filosofia del bàsquet femení és en l’ADN del club, que vesteix de color lila. De fet, el TGN Bàsquet va decidir no tenir equips sèniors

Foto: Rafa Marrasé

guments. El prestigi de l’equip és important però també ho és el tracte, les instal·lacions i la comoditat que tindrà el noi.

El punt de conflicte es troba quan un dels clubs intenta seduir un jugador de l’altra entitat. Aleshores comencen els problemes. Cada any, a finals de temporada -juny- hi ha les mateixes lamentacions: que si aquell m’ha vingut a prendre dues noies, que si l’altre m’ha “tocat” tres infantils, etc.

La solució, que passaria per una reunió directa entre els responsables tècnics de cada club, difícilment es produeix i, si es fa, acostuma a ser tensa. Els dirigents dels clubs de Tarragona són persones que fa molts anys que estan en el món del bàsquet i que sovint han partit peres amb un altre club o bé han tingut diferències basquetbolístiques o fins i tot personals amb l’altra persona. Des d’aquest punt d’enquistament és molt difícil arribar acords per molt favorables i positius que aquests siguin.

Si no et portes bé amb algú, és complicat donar-se la mà.

Foto: Rafa Marrasé

BÀSQUET FEMENÍ ESPORTS

masculins de fa anys i centrar-se en les noies, tot i que compta amb equips júniors, cadets, infantils, preinfantils, alevins i benjamins masculins.

D’altra banda, el deute el CBT. El club, que juga al pavelló del Serrallo, arrossega un deute important de fa anys per culpa d’un excés d’optimisme pres-

supostari quan militava els primers anys de la lliga LEB-1 (actual LEB Or, la categoria que hi ha per sota de l’ACB, per tant, la segona divisió del bàsquet estatal). Aleshores va estirar més el braç que la màniga i, tot i que l’ajuntament va sortir al pas, signant un conveni per deu anys -que s’ha prorrogat

Novembre-Desembre 2015

Paga només els dies que utilitzis el gimnàs

Comença la temporada amb salut, ja no tens excusa

we

g

e r Dumb

Stre

Zu mba

l

F it B a ll

To ta

g l Tra i n i n

Su

spe

ra n si o n T

Fixa’t tot el que pots fer a Sport Gym! Informa’t dels nostres abonaments Avinguda Catalunya, 16 · Tarragona · Tel. 977 227 428 Tota l’informació a

ching

Spin ning

Bosu

TRX

P il a t e s

Po

l R u n nin

in g

C ro ssfi t

Tra i

sport gymtarragona i sportgymtarragona@gmail.com

in

d i o b ox

l

Car

BÀSQUET FEMENÍ ESPORTS

Foto: Rafa Marrasé

tot i que amb quantitats inferiors a les de 500.000 euros més IPC anuals d’origen- encara no ha pogut fer net. “El nostre deute és de 700.000 euros. Hem fet molta feina en els últims anys reduint aquest dèficit i mantenint equips competitius i ara esperem anar liquidant més deute per deixar sanejat el club en els pròxims anys”, explica Loli Salas.

El curs passat, 2014-2015, els primers equips sèniors femenins d’ambdós clubs jugaven en la mateixa categoria, a la mateixa lliga, Primera Catalana Femenina. Això, que pot semblar apassionant, era una contradicció i suposava un afebliment del potencial del bàsquet femení a Tarragona. Per exemple, a cada equip hi jugava una germana, Laura Vilamajor al TGN Bàsquet i Núria al CBT, algunes de les noies del TGN Bàsquet s’havien format al CBT i havien decidit marxar. Total, en lloc de tenir un únic equip potent i fort, n’hi havia dos.

El més curiós és que ambdós equips van fer una gran campanya i el CBT va aconseguir l’asVIU Tarragona | 78

cens directe a Copa Catalunya Femenina, que és la màxima categoria del bàsquet català i la tercera de tot l’estat –només per sobre Lliga Femenina i Lliga Femenina 2- , i el TGN Bàsquet, amb una jugadora tarragonina de gran nivell, la pivot Ester Farré, que havia emigrat fora feia anys perquè a la demarcació no hi havia equips en categories potents per jugar, va quedar-se a les portes de l’ascens.

L’ascens, alegria a banda, va suposar un maldecap pel CBT. Jugar en una categoria com Copa Catalunya no és qualsevol cosa L’ascens, alegria a banda, va suposar un maldecap pel CBT. Jugar en una categoria com Copa Catalunya no és qualsevol cosa.

Tothom que coneix una mica el bàsquet català sap que el salt des de Primera Catalana Femenina a Copa Catalunya és molt gran, molt més que de Copa Catalunya a Lliga Femenina 2,

una lliga professional. “Amb un bon equip de Copa Catalunya i algun petit reforç et pots mantenir sense problemes a Lliga Femenina 2. Ara, amb un bon equip de Primera no en fas prou a Copa, necessites reforços”, explica un tècnic dels dos clubs.

Això pel CBT implicava doncs una despesa que podria afectar el seu estat de comptes. El club blau té un equip professional masculí a LEB Plata (tercera categoria del bàsquet estatal rere ACB i LEB Or) i l’any passat ja va haver de fer un equip de mínims per quadrar el seu pressupost. Per tant, la necessitat d’uns, el desig dels altres i, per fi, el sentit comú es van imposar i TGN Bàsquet Club i CBT es van reunir per trobar una solució definitiva al problema. “Amb l’acord volem evitar que les noies que formem durant anys als nostres clubs acabin marxant a altres equips de la demarcació”, afirma Aleix Boada. De fet, clubs com el CB Valls, que juga a Copa Catalunya de fa molts anys i que ha militat a Lliga Femenina 2 compta i ha comptat amb importants jugadores tarragonines, tot i que l’equip de

la capital de l’Alt Camp va fonamentar el seu èxit amb una fornada de jugadores sensacionals fetes a casa com les germanes Masip, Salat, Carrillo, etc.

L’acord entre els dos clubs contempla només quatre equips i és, de moment, per dos anys.

Així, els dos sèniors femenins, el de Copa Catalunya i el de Primera Catalana, vesteixen la samarreta lila i juguen al pavelló del Sagrat Cor, mentre que el júnior preferent –la categoria preferent indica la màxima en formació de tot Catalunya- i el cadet preferent, ho fan de blau i juguen com a locals al Serrallo.

En tot cas, i perquè l’acord sigui encara més tangible, dels tres entrenaments setmanals que fan els quatre equips, dos els realitzen al seu pavelló i el tercer, al pavelló de l’altre club. “És un acord molt positiu. Feia anys que s’havia d’haver aconseguit i, de fet, ja vam estar a punt de tancar-lo fa algunes temporades però finalment no va ser possible. Amb això volem donar una empenta important al bàsquet femení a la ciutat i per nosaltres, el TGN Bàsquet, això és Novembre-Desembre 2015

BÀSQUET FEMENÍ ESPORTS cabdal, perquè apostem clarament per les noies des dels nostres orígens”, afirma Iñaki Liarte.

Federativament tres dels quatre equips són TGN Bàsquet. Va ser necessari que el júnior femení, tot i jugar de blau i al Serrallo, fos inscrit en l'àmbit de federació com a TGN Bàsquet perquè les noies poguessin fer un salt de qualitat si fos necessari als equips sèniors, debutant i jugant alguns minuts a Primera o Copa Catalunya. El TGN Bàsquet va decidir mantenir el seu equip de Primera Catalana com a pont entre el júnior i el sènior A, de Copa Catalunya. Els dos sènior estan formats per jugadores d’ambdós clubs -com el cadet i el júnior- i el pes econòmic recau sobre l’entitat lila.

Foto: Rafa Marrasé

És un any d’orgull i aprenentatge pel TGN Bàsquet Club perquè mai havia tingut un equip a la màxima divisió del bàsquet català i, per assegurar-ne a permanència en una competició tan complicada, ha hagut de fer una cosa que no havia fet mai: fitxar una nord-americana. Olivia Livy Fouty, d’Ohio

VIU Tarragona| 80

(Estats Units) s’ha convertit en la primera ianqui a vestir la samarreta lila i de seguida es va guanyar l’estima de tothom.

Afable, motivada, professional, les jugadores més petites estan encantades amb ella, a qui coregen el seu nom durant els partits. Fouty va arribar després d’Analía Casado, una base extremenya que comparteix pis amb Fouty i que li fa d’intèrpret a la resta de l’equip.

El cos tècnic del sènior A el dirigeix Albert del Rey, entrenador del CBT que va aconseguir l’ascens el curs passat i té com a ajudant Jordi Crespo, un històric del TGN Bàsquet. “Aquest projecte és fonamental per la gent del bàsquet femení a Tarragona. Són dos clubs que mai havien treballat junts i això ens permetrà potenciar les nostres estructures i, d’aquesta manera, tenir millors jugadores en un futur i poder-les retenir a casa nostra”, diu Del Rey. Des que es va segellar l’acord hi ha una comissió tècnica mixta formada per tècnics dels dos clubs que supervisen el treball

que es fa. Hi ha entrenadors del TGN Bàsquet que s’han integrat també l’estructura del CBT, com a ajudants, i aquella imatge de veure algú identificat amb els seus colors de sempre, vestint la samarreta de l’altra entitat, ara es veu com la cosa més normal del món. Com hauria d’haver estat sempre.

Des del primer moment es va decidir posar un nom comú al projecte que englobés els dos clubs i no generés suspicàcies Tot i que la maquinària ha funcionat prou bé des de l’inici, hi ha hagut un detall prou important que ha creat certes dificultats: el nom. Des del primer moment es va decidir posar un nom comú al projecte que englobés els dos clubs i no generés suspicàcies. En un inici, la proposta era Tarragona 2017, pels Jocs que se celebraran a la ciutat en poc més d’any i mig, però això es va descartar un cop es

va saber que la candidatura no aportaria diners. Mantenir un equip a Copa Catalunya i un altre a Primera Catalana no és barat: hi ha desplaçaments, arbitratges, cànons d’inscripció i els fitxatges, és clar.

Les negociacions pel nom han durat més del que calia esperar.

Tothom volia estar segur que la solució triada finalment respondria a la filosofia i la imatge de cada entitat perquè en qüestió de sentiments i colors, n’hi ha de tots els gustos. Finalment, i després de moltes deliberacions, el nom triat és Tarragona Fem Bàsquet. Aquesta denominació s’utilitzarà per als dos equips sèniors i el júnior i cadet preferent i mentre duri l’acord que, però, es vol que tingui molta més continuïtat més enllà dels dos anys estipulats.

L’entesa entre TGN Bàsquet i el CBT s’assembla a la que es va fer en el seu moment a Girona pel bàsquet femení.

Aleshores també es van unir esforços per l’esport de la cistella de les noies i l’any passat, l’Uni Girona es va proclamar campió de Lliga Femenina.

Unir, doncs, dóna resultats.

Novembre-Desembre 2015

PUBLICITAT ESPORTS

Fem de l'escriptura un joc Vuitena edició

L’aventura de crear històries

Participa i guanya!

www.ficcions.cat

Play Stations

iPhones

iPods Touch Smartphones iPods Shuffle

Si ets alumne de 3r i 4t d’ESO, Batx o Cicles... pots inscriure’t fins el 23 de febrer de 2016 Organitza:

Amb el suport de:

Amb la col.laboració de:

TIENDA ONLINE 24 h

Novembre-Desembre 2015

www.preciocalderas.org

977 301 197 | 678 662 639 | C/ Santa Clara, 24 baixos- 43204 Reus

VIU Tarragona | 81

MOTOR

CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Nissan Pulsar dCi Compacte de primera classe El Pulsar és el representant de Nissan al competit segment C dels compactes.

El constructor japonès disposa d’un automòbil capacitat per lluitar sense complexes amb els millors de la categoria i el seu motor dièsel de 110 cavalls és un referent en rendiment i eficiència

Prova Motor En aquest número, VIU a fons Tarragona prova en primera persona un vehicle per les nostres carreteres i ciutats. Volem acostar el sector de l’automoció als nostres lectors, d’una forma molt més personalitzada i propera. Arrenquem aquesta nova secció amb el nou Nissan Pulsar. A la imatge, Anton Ferrater, gerent dels concessionaris Nikko Center a Tarragona i Reus, entrega la clau del Pulsar al nostre periodista expert en motor Ramón Ortiz, qui realitzarà la prova.

VIU Tarragona | 82

Novembre-Desembre 2015

PROVA MOTOR Ramon Ortiz

Amb el Pulsar, Nissan pretén oferir un automòbil compacte pràctic i fiable. És un automòbil molt equilibrat, ben fet i amb un disseny tan pràctic com agradable. Fabricat a la planta de Nissan de la Zona Franca de Barcelona, és a més un dels cotxes de la seva mida més assequibles del mercat.

Nissan fa servir la mateixa plataforma de models com el Juke i el Leaf per oferir una generosa carrosseria de 4,39 metres de llargada que dóna pas a un interior espaiós, tant el de les places davanteres com el de les posteriors. Però especialment el destinat a les places posteriors, amb una distància entre files excel·lent i una plaça central totalment aprofitable, cosa gens comú en aquesta categoria de cotxes.

A l'interior descobrim un lloc de conducció amb les regulacions de

seient i columna de direcció necessàries per assolir la postura òptima davant el volant. Està inspirat en el Qashqai, i disposa de materials de bon aspecte i tacte agradable. El tacte de tots els comandaments del Pulsar és magnífic per la seva suavitat, fins al punt de semblar un cotxe d'un segment superior.

La mecànica dièsel destaca per la suavitat de funcionament i pel seus registres de consum i emissions contaminants

Equilibri dinàmic Després de recollir la unitat provada a les instal·lacions de Nikko Center a Tarragona, iniciem el nostre assaig conduint per l’autovia que ens porta a Reus. Aviat podem comprovar com el renovat motor dièsel dCi de 110 cavalls -que compleix amb la normativa Euro 6 de gasos contaminants-, demostra que no està lluny dels registres homologats (3,6 litres de consum i emissions de CO2 de 94 grams per km).

Fa una mica de soroll al iniciar la marxa, però el cotxe està tan ben insonoritzat que s’imposa el silenci i l’absència de vibracions. Aquest propulsor sembla de cilindrada superior, ja que accelera amb suficient força per a un

ús normal de ciutat i carretera. Òbviament, les seves prestacions no són espectaculars, però el seu rendiment és satisfactori.

El Pulsar és un automòbil que destaca per la seva habitabilitat interior, combinada con un equipament complet en tota la gamma La prova avança i arribem al Coll de la Teixeta, iniciant una carretera en descens que ens porta a la població de Porrera. Conduint a un ritme elevat podem comprovar com l’equip de frens respon amb fermesa i amb resistència al cansament.

El trajecte es complica a la carretera que connecta Porrera i Falset, recentment utilitzada com a tram cronometrat del Ral·li Costa Daurada.

El nostre Pulsar es mostra davant la Torre dels Escipions, a la ctra. N-340

Novembre-Desembre 2015

VIU Tarragona | 83

PROVA MOTOR

Novembre-Desembre 2015

La il·luminació del compacte japonés és molt correcta per practicar amb garanties la conducció nocturna. El Pulsar ens mostra les seves òptiques davant del Castell d’Altafulla

VIU Tarragona | 84

Novembre-Desembre 2015

PROVA MOTOR Sense ser el seu objectiu, la suspensió del Pulsar manté un rendiment acceptable, amb un confort de marxa excel·lent i el pas per revolt és correcte.

Novembre-Desembre 2015

Ens queda tornar a Tarragona i comprovar com es comporta aquest compacte japonès a l’hora de circular per grans ciutats. Les compactes dimensions exteriors permeten moviments àgils i bones possibilitats d’estacionament, potenciades a les versions que porten la càmera de visió de 360 graus.

El seu diàmetre de gir, de 10,2 metres, permet desenvolupar-se sense problemes per carrers estrets.

1

VALORACIÓ Ens n’agrada: Capacitat maleter, habitabilitat, rendiment motor, eficiència, confort de marxa, seguretat activa i passiva.

Trobem millorable: Sense opció de canvi automàtic i subjecció lateral seients davanters.

EQUIPAMENTS DISPONIBLES (segons acabat) De sèrie: control d’estabilitat ESP, llandes de 16 polsades, sis coixins de seguretat, control de creuer, control de traçada actiu, control de pressió de pneumàtics, ràdio CD amb USB i connexió Bluetooth, seients de pell amb calefacció, càmera de visió 360º i Escut de Protecció Intel·ligent que inclou dispositiu de control d'angle mort, alerta de canvi involuntari de carril i alerta de trànsit del darrere.

Opcional: pintura blanc iceberg (195 euros), pintura metal·litzada (470 euros).

2

1.- La silueta del Pulsar és atractiva des de qualsevol angle de visió.

2.- La carretera que connecta Porrera amb Falset és un perfecte banc de proves per comprovar el correcte rendiment de la suspensió del Pulsar.

3.- Amb Porrera al fons, el nostre Pulsar demostra les seves qualitats dinàmiques en carreteres virades.

Novembre-Desembre 2015

3

VIU Tarragona | 85

PROVA MOTOR

Fitxa tècnica MOTOR Tipus: Dièsel, 4 cilindres en línia Cilindrada: 1.461 cc Potència màxima: 110 cavalls a 4.000 rpm TRANSMISSIÓ I BASTIDOR Tracció: Davantera Canvi: Manual, de 6 relacions Frens: Discos ventilats/discos Pneumàtics: 195/60R16 DIMENSIONS Llargada: 4,39 metres Amplada: 1,77 metres Alçada: 1,52 metres Pes: 1.382 quilos Capacitat maleter: 385 litres Dipòsit combustible: 46 litres PRESTACIONS Velocitat màxima: 190 km/h Acceleració 0-100 km/h: 11,5 segons Consum carretera: 3,3 litres Consum urbà: 4,1 litres Consum mitjà: 3,6 litres Emissions CO2: 94 g/km ADQUISICIÓ Preu: 21.700 euros (Acenta) Garantia: 3 anys, ó 100.000 km Web: www.nissan.es

COMPROMÍS AMB EL CLIENT DE NISSAN Nissan ha posat en marxa un nou servei denominat COMPROMISO CLIENTE de Nissan, que potencia la seva relació amb el client, i ofereix nous serveis als seus usuaris.

Aquest compromís de Nissan comença amb la rapidesa en la resposta quan el client desitja contactar amb el seu concessionari. La transparència és un altre dels objectius i s’ofereixen pressupostos personalitzats sense compromís,

tant per reparacions com per manteniment. En cas d'immobilització del vehicle, el client de Nissan pot disposar de mobilitat alternativa.

Molt interessant resulta la possibilitat de contractar una extensió de garantia fins a 6 anys.

Un servei que inclou assistència en carretera immediata. Si el client ho desitja, pot registrar-se a nissan.es/youplus i participaren esdeveniments de la marca. Finalment, es premia la fidelitat amb descomptes i serveis gratuïts amb la targeta Nissan+.

Si tu també vols provar-lo dirigeix-te a: NIKKO CENTER Tarragona: Ctra. València 206. Tel. 977 549 560 Reus: Autovia Reus-TGN, s/n Mas Abelló. Tel. 977 772 197

VIU Tarragona | 86

Novembre-Desembre 2015

Recordes fins a on

volies arribar? És hora de buscar

noves metes.

Sí, ha estat un trajecte apassionant. Cada obstacle, cada repte, cada barrera et fa més fort. Més segur. Més decidit. Estar just on volies estar t’impulsa a marcar nous límits i superar-los. Un viatge per compartir amb el nou Audi Q7.

Una revolucionària generació que incorpora de sèrie la tracció quattro® i innovadores opcions com l’eix posterior direccional que li aporta agilitat, el sistema d’il·luminació intel·ligent Audi Matrix LED, el quadre d’instruments digital Audi virtual cockpit o la tercera fila de seients per tenir fins a 7 places.

Un SUV més potent i eficient gràcies a la tècnica de construcció lleugera.

Disseny, esportivitat i eficiència per marcar un brillant començament. www.audi.es/q7

Nou Audi Q7.

Només és el principi.

Tarracomòbil Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68 Nou Audi Q7 de 272 a 333 CV (200 a 245 kW). Emissió CO₂ (g/100 km): de 149 a 193. Consum mitjà (l/100 km): de 5,7 a 8,3.

/audispain

NOVETATS MOTOR

Kia Sportage Consolidat a l'elit

Amb renovada imatge i noves tecnologies, la quarta generació de l’Sportage reuneix tots els ingredients necessaris per donar continuïtat al seu rotund èxit comercial

Ramon Ortiz

L’Sportage és un automòbil totalment consolidat que permet a l'empresa coreana lluitar sense complexos amb els millors SUV compactes del mercat. Els seus resultats comercials són brillants i el futur està garantit amb l'arribada d'una nova generació, que estarà en els concessionaris durant el primer trimestre de 2016.

Dissenyat en l'estudi de Kia a Frankfurt, la seva imatge potencia la sensació d'esportivitat, gràcies a unes enèrgiques formes presidides per un frontal que adopta l'estilisme dels últims llançaments de Kia, amb l'anomenada graella "tiger-noise ". La llargada creix fins a arribar als 4.480 mm, la batalla creix fins 2.670 mm i l’spoiler posterior és més llarg. El nou disseny permet gaudir de millor coeficient aerodinàmic.

L’interior evoluciona en tots els apartats respecte al seu antecessor. Milloren cotes d'habi-

VIU Tarragona | 88

tabilitat com l'alçada de cap i l'espai disponible per a les cames. També creix el maleter, que passa de 465 a 503 litres. L’estructura de bastidor és més resistent per millorar la rigidesa torsional, incorpora millores en la suspensió i existeix la possibilitat de disposar d'una direcció assistida elèctrica, de millor tacte i resposta més ràpida. També millora la capacitat de frenada.

zina es completa amb un 1.6 GDI de 132 cavalls. En dièsel es podrà disposar de potències de 115 cavalls (1.7 CRDi), 136 i 184 cavalls (2.0 CRDi). Els motors han estat evolucionats, reduint consums de combustible i emissions de CO2.

Kia ofereix tecnologia de seguretat en la qual destaquen dispositius com alerta de trànsit del darrere, sistema d'assistència de manteniment de carril, avís involuntari de carril, reconeixement de límits de velocitat, etc.

La quarta generació de l’Sportage estarà disponible en versions de tracció davantera o integral Les novetats s'estenen a l'oferta mecànica, que estrena un motor benzina 1.6 T-GDI, amb injecció directa i turbocompressor, de 177 cavalls. Aquest motor pot muntar una nova caixa de canvis automàtica, de set velocitats. L'oferta de ben-

Novembre-Desembre 2015

NOVETATS MOTOR

Volvo XC90 Nova etapa

El constructor escandinau llença al mercat la nova generació d’un vehicle Sport Utility que destaca per la seva sofisticació, capacitat interior, seguretat i elegància

Ramon Ortiz

L’XC90 de nova generació arriba al mercat estrenant una nova plataforma. És un totterreny de luxe que ofereix un disseny modernitzat i que creix en dimensions fins els 4,95 metres, un fet que permet oferir millor habitabilitat i una capacitat de maleter superior.

Aquest creixement no és impediment per oferir uns nivells d'eficiència i agilitat dinàmica molt superiors, ja que el seu pes s'ha rebaixat en 100 kg. També s’ofereixen tecnologies digitals i de seguretat de darrera generació.

El nou Volvo XC90 exhibeix una presència escultural, amb molta elegància, combinada amb un inconfusible estil nòrdic, definit per línies netes, superfícies i traços diàfans. Un enfocament minimalista que té continuïtat a un interior amb una atmosfera sofisticada i tecnològica.

Només hi ha vuit botons per activar algunes funcions. La resta es controla a través d'una enorme pantalla tàctil vertical de grans dimensions.

Elegància, seguretat i molta tecnologia, set places i mecàniques des de 190 fins a 400 cavalls de potència

darrere més elevats que els del mig i els de davant. Tots els seients són reclinables, abatibles i corredissos individualment.

Els de la tercera fila, situats més al centre, tenen capacitat per a persones de fins a 1,70 metres d'alçada, amb molta comoditat. El maleter disposa de porta amb obertura remota passant el peu per sota del para-xocs i ofereix des de 285 litres -7 places- fins a 2.000, amb 2 places.

Els motors disponibles són un dièsel D5 de 225 cavalls i un

benzina T6 de 320 cavalls. En breu arriben el dièsel D4, un dièsel de 190 cavalls (versió amb la possibilitat de muntar només cinc seients i tracció davantera). L’oferta es completarà amb un benzina T5 de 254 cavalls i la variant híbrida endollable T8, amb 400 cavalls de potència total combinada.

La seva tecnologia plug in permet accelerar de 0 a 100 km/h en 5,9 segons, recórrer fins a 40 km en mode 100% elèctric amb un consum mitjà de 2,1 litres als 100 km i emissions de 49 grams per km de CO2.

L'habitabilitat i la modularitat són excel·lents i el nivell de confort dels seus set passatgers, de primer nivell gràcies a la ubicació en forma d'amfiteatre dels seients, amb els de

VIU Tarragona | 90

Novembre-Desembre 2015

RANGE ROVER SPORT

EL LAND ROVER MÉS ÀGIL I DINÀMIC - PROM

OCIÓ F

5 ÚLTIM INAL D'ANY A PREU ES UNITAT S ESPE S CIALS

Línia Land Rover 902 440 550

1/12/2

015 • P

er a em

i partic

ulars

FULL TRACTION A TARRAGONA Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona (Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou, al costat del Lidl).

977 55 41 11 / info@fulltraction.cat

Ctra. de València

Autovia Tarragona - Salou

Tarragona

Francolí

Gamma Land Rover Sport / Consum combinat (litres/100 km): des de 7,3 fins a 12,8. Emissions CO2 (grams/km): des de 194 fins a 298.

preses

a Reus

El Range Rover Sport ha estat dissenyat per ser conduït. És el Land Rover més ràpid fins al dia d'avui, amb unes espectaculars prestacions només comparables amb el seu inimitable disseny. El Range Rover Sport també inclou novetats com InControl Apps, una característica opcional que permet utilitzar aplicacions per a smartphone a la pantalla tàctil del vehicle. La gamma d'opcions també inclou un motor híbrid tan potent i precís a la carretera com plenament capaç fora de l'asfalt.

fins al 3

a Torreforta

Només

NOVETATS MOTOR

Ford S-MAX

El monovolum esportiu

El dinàmic familiar de Ford actualitza la seva imatge i incorpora noves tecnologies.

Disposa d’una capacitat de maleter superior als 2.000 litres de volum Ramon Ortiz

La recepta de l’èxit de l’S-MAX reuneix cinc elements fonamentals que són flexibilitat, seguretat, diversió en la conducció, estil premium i tecnologies rellevants. Ara, amb preus que parteixen des 31.900 euros, el còctel de virtuts s'incrementa amb nous arguments tecnològics i estilístics.

L'interior presenta una distribució simètrica i més ergonòmica dels controls, amb un nou quadre d'instruments digital en 3D personalitzable, una consola aixecada, i la palanca de canvis més propera al volant.

S'afegeixen materials suaus i detalls cromats que completen una posició de conducció esportiva i elegant. La capacitat i versatilitat del seu habitacle permet fins a 32 combinacions dels seus cinc o set seients, combinats amb una capacitat de càrrega màxima de 2.020 litres de volum. Disposa també d’un sistema d'accés fàcil a la

VIU Tarragona | 92

tercera fila i seients plegables i abatibles mitjançant un botó.

L’S-MAX exhibeix l’agilitat d’un turisme, combinada amb l’espai interior d’un monovolum L'S-MAX adopta el nou llenguatge de disseny de Ford, amb la característica graella cromada, fars més estilitzats, una línia de cintura més alta i una superfície de vidres més extensa. Aquests canvis, juntament

amb un pilar A més endarrerit, li confereixen una presència visual més ampla i esportiva, i un aspecte amb superior caràcter. L'aerodinàmica ha estat treballada per millorar la seva eficiència i disminuir sorolls i turbulències. En aquest sentit equipa un tancament actiu de la reixeta davantera, baixos carenats i petits spoilers en retrovisors, fars i porta posterior.

En l'apartat mecànic, estrena un nou xassís equipat amb un avançat multibraç del darrere que ofereix una resposta en carretera més dinàmica i eficaç. L'oferta de motors destaca pel seu rendiment i eficiència.

En dièsel es pot escollir entre quatre variants: sobre la base del 2.0 TDCi, existeixen versions amb potències de 120, 150, 180 i 210 cavalls. Es disposa de dos blocs de benzina, un 1.5 EcoBoost de 160 cavalls i un 2.0 EcoBoost de 240 cavalls. També pot equipar canvi automàtic Powershift opcional i tracció AWD intel·ligent.

Novembre-Desembre 2015

NUEVO MAZDA CX-3 CUESTIÓN DE ESTILO

En el Nuevo Mazda CX-3 el estilo se aprecia en su interior con el cuidado de cada detalle y sus acabados Premium. Suena en cada nota gracias a su sistema de audio Bosé® y se refleja en su exterior con un diseño rompedor. Un estilo único que se adapta a cada situación gracias a la conducción dinámica de la tracción total inteligente AWD. Y todo con la actitud propia de la tecnología SKYACTIV y los sistemas de seguridad i-ACTIVSENSE. Nuevo Mazda CX-3. El estilo se tiene o no se tiene.

MAZDA. ROMPE CON LO ESTABLECIDO. Gama Mazda CX-3 gasolina y diésel: Consumo mixto (l/100km): 4,0 – 6,4. Emisiones CO2 (g/km): 105 – 150.

MOTOR 23, S.A.

Tel. 977 55 67 05 - Tarragona C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada

MINICAR PONS, S.A.

Tel. 977 33 16 56 - Reus Av. Falset, 142 (Antiga Ctra. Alcolea)

DESCUBRE MÁS EN MAZDA.ES

AUTOINTEGRALE

Tel. 977 44 03 08 - Tortosa Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea

mazdarebels.es

NOVETATS MOTOR

Iveco Daily Ramon Ortiz

L’Iveco Daily és el comercial lleuger de moda. Al Saló d’Amsterdam, una de les cites més importants a Europa per als professionals del transport, Iveco ha mostrat cinc versions diferents del Daily, guardonat com 'International Van of the Year 2015', un reconeixement que demostra la seva extraordinària versatilitat. Entre les versions mostrades destacava el compacte VAN 35S13 H1, disponible des de 7,3 fins a 9 m3, el 50C21 H3 amb un nou volum de càrrega de 19,6m3, i el 35S17 H2 en la seva versió semi oberta (amb vidres). Tots els Daily disposen d'una exclusiva estructura de xassís en forma de C, per la qual aquest vehicle ha rebut el reconeixement dels mercats internacionals i que li garanteix versatilitat i robustesa.

Tecnologia funcional

Escollit recentment com a Van of the Year 2015, la gamma Daily d’Iveco ofereix la configuració necessària per a cada client i una completa oferta mecànica que inclou un canvi de marxes de vuit velocitats que ja utilitzen els millors fabricants d'automòbils del món, i que li aporta flexibilitat, eficiència i economia, assegurant el màxim confort de conducció. Aquesta nova generació de caixes de canvi, amb palanca ergonòmica multifunció, ofereix una elasticitat més gran que les sis relacions tradicionals, el que permet uns canvis més ràpids i precisos.

El canvi de 8 marxes assegu-

ra sempre un funcionament òptim que es tradueix en una millor acceleració, confort i estalvi, permetent que el conductor es concentri plenament en les condicions del trànsit i de la carretera. Aquesta nova transmissió autoadaptativa engrana suaument la marxa més adequada en menys de 200 mil·lisegons, aconseguint que el motor tingui sempre el desenvolupament òptim.

El nou canvi automàtic de vuit marxes del Daily destaca per la seva rapidesa en les transicions

Entre les novetats d'Iveco en aquest 2015 destaca el Nou Daily Hi-Matic, amb un exclusiu canvi automàtic de 8 velocitats

VIU Tarragona | 94

Novembre-Desembre 2015

PUBLICITAT MOTOR

• Més de 2.000m2 d’instal·lacions • Còmodes zones d’espera climatitzades, wifi gratuïta i cafeteria • Servei d’assistència de grua 24h • Servei gratuit de recollida del vehicle i entrega a domicili • Conveni de lloguer de cotxe sense conductor • Revisió pre-itv gratuïta i sol·licitud de cita itv gratuïta -si no es pot desplaçar a la inspecció nosaltres ens n’encarreguem sense cost • 9 vehicles de substitució pels clients

TALLERS GT TARRAGONA Polígon Industrial Francolí, 16 - Nau C | 43006 TARRAGONA | Tel. 977 549 107

_FIAT DUCATO. UNA NUEVA GENERACIÓN DE LÍDERES

_el más vendido de europa

_aviso de salida de carril

_pantalla táctil uconnect

_ FIAT DUCATO CON AIRE ACONDICIONADO Y RADIO - BLUETOOTH DESDE 199€

_cÁmara trasera

_el menor consumo de su categorÍa

MES*

199€/MES (SIN IVA). 48 CUOTAS. ENTRADA: 2.419,19€ (SIN IVA). VALOR RESIDUAL (ÚLTIMA CUOTA): 6.910,48€ (SIN IVA). TAE: 7,82%*

FIAT DUCATO: LLEGA UNA NUEVA GENERACIÓN PARA EL TRABAJO Emisiones de CO2 g/km / Consumo mixto l/100 km: de 164 a 238 / de 6,2 a 8,9. *Cuota correspondiente a DUCATO FURGON 30 CORTO 2.0 MJET 115 EURO 5 con Aire acondicionado y Radio - Bluetooth. PVP Recomendado: 16.088,65€ (sin IVA). Incluye Transporte, descuentos de concesionario y fabricante, y descuento adicional por financiar con FCA CAPITAL ESPAÑA, E.F.C., S.A.U. TIN 6,99%. Comisión de Apertura (1,50%): 203,84€ (sin IVA) al contado. Financiación de Leasing ofrecida por FCA CAPITAL ESPAÑA, E.F.C., S.A.U. Impuesto de Matriculación (IEMT) y gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida para profesionales hasta el 30/11/2015 en Península y Baleares. Las versiones visionadas corresponden con los vehículos; Ducato Furgón medio techo alto con luces diurnas de led, tapacubos integrales, faros antiniebla y protección inferior del paragolpes delantero en gris aluminio. (PVP Recomendado en las mismas condiciones 16.665,73€ (sin IVA), Ducato chasis cabina corto con caja abierta, luces diurnas de led, pintura metalizada y protección inferior del paragolpes delantero en gris aluminio (PVP Recomendado en las mismas condiciones 15.928,27€ (sin IVA) y Ducato Panorama Medio Techo alto con luces diurnas de led, llantas de aleación de 16”, faros antiniebla, cristales tintados, pintura metalizada, paragolpes en color de la carrocería y protección inferior del paragolpes delantero en gris aluminio (PVP Recomendado en las mismas condiciones 22.112,72€ (sin IVA).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Novembre-Desembre 2015

VIU Tarragona | 95

NOVETATS MOTOR

Volkswagen Passat GTE Tecnologia híbrida

La marca alemanya ja té a punt la versió híbrida endollable del Passat. Adopta les sigles GTE i permet recórrer fins a 50 quilòmetres en mode totalment elèctric Ramon Ortiz

Després de la comercialització del Golf GTE, el nou Passat GTE és la versió híbrida de la berlina Passat. Està equipat amb un motor de benzina i un altre elèctric que es pot recarregar de manera senzilla endollant a la xarxa elèctrica. Aquest model estarà disponible tant en carrosseria berlina com Variant -la versió familiar-, i la seva comercialització està prevista per a principis de 2016.

El nou Passat GTE comparteix el sistema híbrid ja conegut al Golf GTE, encara que amb algunes modificacions. Un sistema que està format per la combinació de dos motors, un de benzina de 156 cavalls i un d'elèctric de 115 cavalls, que donen una potència màxima conjunta de 218 cavalls. Utilit-

VIU Tarragona | 96

za un canvi automàtic DSG de sis velocitats, el seu rendiment és notable, accelerant de 0 a 100 km/h en 7,4 segons i assolint una velocitat màxima de 225 km/h. El consum mitjà homologat és de 1,6 l/100 km i les emissions de CO2 són de 37 g/km. Gràcies a la tecnologia híbrida, el Passat GTE aconsegueix una autonomia de marxa de 1.100 km, amb un dipòsit de 50 litres. La bateria té una capacitat de 9,9 kWh i permet una autonomia en mode 100% elèctric de 50 quilòmetres, amb una velocitat màxima de 130 km/h.

adaptar-se a cada necessitat, aquest Passat GTE disposa de quatre modes de conducció. El mode Hybrid Auto optimitza l'ús dels dos motors, proporcionant màxima autonomia.

El mode GTE és de filosofia esportiva, amb un estimulant so d'escapament. El mode Battery Hold també combina els dos motors, preservant però el nivell de càrrega de la bateria.

Finalment, el mode Battery Charge carrega la bateria amb el motor de benzina per poder utilitzar-la posteriorment en mode 100% elèctric.

El temps per a una càrrega completa és de 4 hores i 15 minuts en una presa de corrent normal o de 2 hores i 30 minuts en una ràpida. El port de càrrega està darrere d'una tapa, ubicat a la graella davantera. Per

Aquesta ecològica versió estarà disponible a principis de 2016, tant en carrosseria berlina com familiar

El Passat GTE arrenca sempre en mode elèctric i no canvia a mode híbrid fins que se superen els 130 km/h, quan s'accelera a fons o quan la bateria s'esgota. Inclou en el seu equipament fars LED, detecció de fatiga, frenada antixocs múltiples o el sistema d'observació de l'entorn Front Assist, amb assistent de frenada d'emergència en ciutat.

Novembre-Desembre 2015

NOU VOLVO V40 Coneixent-ne els detalls, n'apreciaràs la diferència.

SISTEMA DE SO D’ALT RENDIMENT MOTORS DE 120 CV A 245 CV AIRBAG PER A VIANANTS I SISTEMA CITY SAFETY

Autovia de Salou, 6. Tarragona 977 55 42 14 · diselauto.com Autovia a Salou

Tarragona

Francolí

A TARRAGONA

Ctra. de València

a Reus

DISELAUTO TARRACO

a Torreforta

AH, I UN ÚLTIM DETALL: TEU DES DE 19.650 €

Volvo V40 D2 Kinetic 120 CV des de 19.650 €. Emissions CO2 (g/km) 91. Consum mixt (l/100 km) 3,5. Inclou IVA, transport, descompte promocional, pla PIVE i impost de matriculació al tipus general (el tipus aplicable pot variar en funció de la Comunitat Autònoma). Preu vàlid per unitats finançades sota la marca Volvo Car Financial Services® (pertanyents a Volvo Cars Group), a través de Banco Cetelem S.A. A- 78650348, amb un import mínim a finançar de 15.000 €. Durada mínima 60 mesos. Permanència mínima: 24 mesos. Subjecte a l’aprovació de Banco Cetelem S.A. Oferta subjecta a disponibilitat del Pla PIVE. Oferta vàlida únicament per a persones físiques i per a vehicles venuts abans del 31 de desembre de 2015. El model visualitzat no coincideix amb el vehicle en oferta.

C OF ATĂ€ IC LE IA G L

A FO N S

VIU TotNuvis Encetar un camĂ­ junts Tot el que us cal per tal que un dia tan assenyalat com el del vostre casament esdevingui una festa perfecta i inoblidable

Sumari

Editorial Arriba la 23ena edició de la fira Tot Nuvis de Reus, única fira

VESTITS NÚVIA

VIII

Blanca i radiant Les darreres tendències en vestits de núvia

del sector a la demarcació i un dels certàmens de referència a Catalunya. Un centenar d’expositors de restauració, vestits, fotografia, vídeo, floristeria, joieria, organització d’esdeveniments, protocol i complements us ofereixen durant 3 dies un ampli i variat ventall de possibilitats per a personalitzar el vostre casament o cerimònia.

ANELLS

XIV

La joia del compromís Els anells rerforcen el simbolisme d'unió

Un dels actes més esperats de la fira són les desfilades de moda nupcial programades per dissabte i diumenge a les 18 hores i que, amb una durada prevista de 45 minuts, endinsaran als assistents en un món màgic ple d’il·lusió.

ALTERNATIVES

XX

Prendre l'alternativa Casaments diferents per gent especial

Us recomanem que gaudiu de la vostra visita a la fira observant els detalls i la cura que els expositors han posat en el disseny dels seus estands per tal de fer més atractiva i agradable la vostra visita i facilitar la recerca d’informació.

A més, si ens doneu la vostra opinió a través de la nostra enquesta, participareu al sorteig de nombrosos productes

BODES GAY

XXXII

oferts pels nostres expositors.

Visca les núvies!

Els matrimonis gay han vingut per quedar-se

Tot Nuvis vol ser element de dinamització i promoció de la ciutat i de la seva activitat comercial i una oportunitat perquè totes aquelles persones que la visitin aprofitin tam-

X Moda Nuvi

bé per perdre's pels carrers del centre, les seves botigues i

XVIII Plànol Tot Nuvis

que ara mateix oferta la ciutat.

XXII Tradicions

restaurants o per participar d'alguna de les rutes culturals

A més, en aquesta ocasió, la celebració de la fira coincidirà amb l’espectacle de la jove “bailaora” de flamenc La

Taílla. Un espectacle flamenc de la nena d’11 anys Merche

XXX Vehicles XXXII Directori d'expositors XXXIV

Carmona qui divendres a les 21 hores actuarà a l’auditori Marià Fortuny de l’edifici Tecnoparc.

Bona fira i enhorabona parelles!

Bodes gay

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A - 43007, Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590 Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Marc Pascual Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales

i Josep Barbero Col·laboracions: Joaquín Tocornal www.fotografiaybodas.com Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Joaquín Tocornal, Marc Pascual Impressió: Rotimpres Distribució:FiraReus Dipòsit legal: T-1220-2014

VIU a fons TotNuvis en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades.

Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viutarragona.cat Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al

nostre equip comercial per correu electrònic a info@viutarragona.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Restaurant & Eventos

Tel. 606 265 255 www.soldemarpineda.com

MODA NÚVIA VIU TOT NUVIS

Blanca i radiant

Tots els ulls acaben posats en el vestit de núvia

Foto: Joaquín Tocornal

Si l’any passat el color rosa era tendència, enguany sembla que s’imposa el color gris com alternativa al blanc virginal. La combinació de gases en clau romàntica i l’exhibició discreta de pedreria complementen els grisos i blancs trencats dels vestits

Redacció

Pel que fa als teixits, aquests cada vegada són més lleugers i vaporosos, amb faldilles amb volum però ultra lleugeres, i l’encaix continua predominant en gairebé totes les col·leccions.

Sembla, també, que tornen els vestits més femenins amb talls que els darrers anys s’havien abandonat, com els escots “il· lusió” formats per un canesú de tul amb brodats i encaixos de pedreria.

Quant als patrons, una esque· na atrevida sempre és garantia d’èxit, i és que el fet de donar protagonisme a l’escot ja és cosa del passat. Els nous ves·

tits de núvia aposten per el nu a l’esquena per tal de deixar a l’aire una de les zones més sensuals de la silueta femenina i ho combinen amb màniga curta, llarga o tirants. L’ escot “paraula d’honor” segueix en voga. És un clàssic que mai no decau.

Se sol posar als clàssics vestits de tall princesa amb llarga cua, passant pels rectes i els talls sirena. Les tendències "hippies" segueixen a l'ordre del dia.

misa, vestits amb butxaques i vestits de dues peces amb una faldilla llarga que es pot separar del vestit i, a sota, en queda una de curta.

Entre les noves col·leccions també hi trobem vestits de línia de sirena, d’altres en forma de capa, el crop-top... I, per a les núvies amants de les últimes tendències, aquestes ens porten vestits amb forma de ca-

El llarg del vestit també varia, i les noves col·leccions ens mostren vestits amb tall “midi” per sota del genoll amb faldilles llapis i baixos “volats” estil anys cinquanta que deixen els turmells a l’aire.

Tornen els vestits més femenins amb talls que els darrers anys s'havien abandonat

Foto: Joaquín Tocornal

VIU Tot Nuvis | VIII

Novembre 2015

El plaer de complir els teus somnis El Grup Claustre incorpora un nou espai singular i diferent on farem realitat els teus somnis: la masia “Can Martí” a la vostra disposició per a celebrar casaments especials i únics.

Hotel Gran Claustre, restaurant & Spa | Tel. +34 977 651 557 | C/ del Cup, 2, 5 i 7 43893 Altafulla (Costa Daurada) | rrpp@granclaustre.com | www.granclaustre.com

Informació i reserves: + 34 877 441 460

MODA NUVI VIU TOT NUVIS

Com un pinzell

El vestit del nuvi també s'adapta a les noves tendències

Foto: Joaquín Tocornal

Més enllà de les ratlles diplomàtiques i els quadres, alguns dissenyadors presenten tendències que vesteixen al nuvi amb estil anglès on pren força l’ armilla en color rosa, blau o crema

Marc Pascual

A diferència del que passava dècades enrera, la figura de l’home en el casament cada cop guanya més protagonisme i, depenent de cada dissenyador, evoluciona constantment en materials i teixits per tal de proporcionar-li la màxima elegància i comoditat. Així doncs, cada vegada més els nuvis acaparen més mirades el dia del seu enllaç.

A part del clàssic jaqué -propi de casaments amb pretensions i que dóna al nuvi un aspecte un tant encarcarat- les tendències actuals presenten models que fusionen l’estil clàssic amb l’actual i transgressor. Per al nuvi més formal, les col·leccions aposten per ratlles diplomàtiques, quadres i espigues, i els colors són sobris com ara el blau, el cendra i un toc salmó. En canvi, les propostes més noves i arriscades escullen negre amb el contrapunt de micro dibuixos de toc d’avantguarda. També hi ha estampats geomètrics i botànics. Els teixits amb lluïssor i els tornassolats cada cop s'imposen més entre els nuvis i-sobretot- entre les seves mares orgulloses.

Altres col·leccions ens presenten nuvis a l’estil anglès amb armilla escocesa en rosa, blau o color crema. Altres colors que predominen són el blau cel o cirera, a més dels grisos i metal· litzats en bronze, or o verd ampolla. Pel que fa a les sabates, recuperen versions elegants de sabata tancada i slippers de xarol i botins de seda.

Els teixits amb lluïssor i els tornassolats cada cop s'imposen més entre els nuvis

VIU Tot Nuvis | X

Pel que fa als complements, els vestits masculins se solen complementar amb armilla i corbata, els quals permeten variar o ampliar la gamma de colors escollida i afegir d’altres accessoris com els ornaments florals -cada cop més rics i variats- o el clàssic mocador de seda a la solapa.

Novembre 2015

Perruqueria especialitzada en núvies Perruquers Passeig Misericòrdia, 7 - 43205 Reus Tel. 977 320 203

www.ragosperruquers.com

Busca’ns a

Rasgos Perruquers

W W W. L E S T I L A M I D A . C O M

MASSÍS· Camí de Riudoms, 49· REUS· 977 332 590 MODERN · Misericòrdia, 31· REUS · 977 318 801

La joia del compromís

Els anells, el símbol de fidelitat per excel·lència Redacció

L’anell de compromís és la gènesi de tot el que ve després, el dia on comença el camí que ens duu al dia del casament.

Tot i que actualment el lliurament de l’anell de compromís no acostuma venir acompanyat de tota la cerimònia i tradicions que es feien antigament, encara és un costum molt arrelat entre les parelles. És un anell que es regala amb una forta càrrega simbòlica.

El nuvi és el que sol comprar l’anell de compromís, on el “solitari” -el diamant- continua sent el favorit. És una pedra delicada i brillant que s’ha associat a la idea de compromís.

També, darrerament han pres força d’altres pedres com ara el safir, el robí o la maragda, peVIU Tot Nuvis | XIV

dres que proporcionen un aire més “retro” als anells de compromís. Altres opcions són una aliança de diamants sencera o mitja. D’altra banda, darrerament, prenen molta força versions originals que surten dels patrons clàssics.

A l’hora d’escollir l’anell, els joiers aconsellen que en primer lloc es tingui en compte el tarannà de la núvia, com es vesteix, si és d’estil senzill o més sofisticat, si normalment és de dur joies, si l’anell que s’està comprant és una peça que po-

drà dur còmodament en el seu dia a dia, si reflecteix la seva personalitat...

es juga amb els matisos i combinacions de dues menes d’or diferents.

Pel que fa a les aliances, símbol del matrimoni per excel·lència, és una joia que normalment es duu a partir del dia que un contrau matrimoni, per la qual cosa és important que ens hi sentim a gust i que s’adaptin al nostre estil. Les aliances d’or continuen fent-se, malgrat que l’or groc ha perdut pes en benefici del blanc o el rosa tant en estil clàssic com més modern, on

Així com abans les aliances acostumaven a ser llises, avui en dia n’hi ha que tenen gravats o relleus. L’ample també ha variat, ja que actualment són més amples que fa uns anys, especialment, les aliances masculines. Una altra tendència consisteix en afegir un diamant petitet a l’aliança femenina per donar-li un toc distintiu.

Es juga amb els matisos i combinacions de dues menes d'or diferents

Novembre 2015

Foto: Joaquín Tocornal

JOIERIA VIU TOT NUVIS

PUBLIREPORTATGE VIU TOT NUVIS

Juan Carlos Moreno

Director de Eventos - Estival Eldorado Resort Redacció

Hola Juan Carlos, què tal? preparant la fira de Tot Nuvis 2015? Doncs sí, i ja són 22, des de la primera edició no hem faltat mai, i cadascuna amb més il·lusió que a l'anterior, i més aquest any que anem amb un nou projecte… És cert, se sent parlar d'un nou hotel d'Estival, en què consisteix aquest projecte? És una gran aposta de l'empresa Estival Park, que compra Eldorado en 2014 per convertir-ho en un hotel de referència de la costa daurada. Tot passa per la reforma total de les instal·lacions existents i una ampliació d’habitacions i serveis per convertir Eldorado en un hotel de 4* superior.

VIU Tot Nuvis | XVI

En què canvia la vostra empresa amb aquesta inversió?

Principalment en la millora substancial de les instal·lacions, la major capacitat hotelera i l'obertura de mercat a altres nacionalitats… L'empresa està tenint en compte tots els detalls per no perdre l'essència de Eldorado, que sempre s'ha caracteritzat per un turisme vacacional, familiar i esportiu, convivint en un ambient de proximitat amb el gran equip humà que compon la plantilla…

Parla'ns del teu departament, quins canvis presenteu en el nou projecte d' esdeveniments? La nova Sala!!!!! Per fi!!! Un sala amb unes vistes espectaculars al mar…!!! Sens dubte ens fa donar un salt im-

portantíssim d'imatge i qualitat. D'altra banda, aquí seguim els mateixos, escoltant als nuvis, que al final són els que ens ensenyen dia a dia el camí a seguir…

I… la pregunta del milió: fins a quan les obres? Jejeje, sí, és cert, saps quan comencen però… Però… obrim el 28 de Maig de 2016!!! s'està treballant dur, i a més, la gran extensió de Eldorado fa que sigui una obra horitzontal, per tant són diverses obres paral·leles, que permeten poder treballar alhora en totes elles…

Per acabar Juan Carlos, quin consell li donaries a totes les parelles de nuvis que es disposen a preparar el seu casament? Ufff els donaria

tants…!!! És que els pobres es fiquen en un món totalment nou i són mil i un detalls a tenir en compte… Els aconsellaria que comparteixin i gaudeixin tots els preparatius, no només en parella, també amb el seu entorn més proper, d'aquesta forma mai tindran la sensació de que la seva boda va ser un sol dia. I sense cap dubte, que s'envoltin de professionals i confiïn en ells, és una inversió en tranquil·litat, en un dia que es juga tot a una carta i tot ha de sortir bé…

Tot pasa per la reforma total de les instal·lacions existents i una ampliació d’habitacions i serveis per convertir Eldorado en un hotel de 4* superior

Novembre 2015

PLÀNOL VIU TOT NUVIS

VIU Tot Nuvis | XVIII

Novembre 2015

PLÀNOL VIU TOT NUVIS

Plànol expositors

Novembre 2015

VIU Tot Nuvis | XIX

ALTERNATIVES VIU TOT NUVIS

Prendre l'alternativa Ja se sap que el món dels casaments és ple de tradicions, tòpics i rituals. Però avui dia amb una mica d'imaginació i molts menys diners que en una boda tradicional, podem organitzar un casament alternatiu i no per això menys lluït ni, sobretot, durador

Antigament -i encara en alguns casos- un casament era un acte social que servia per determinar davant la comunitat el poder econòmic d'unes famílies i la seva posició social. Per això eren actes molt ritualitzats on les mostres d'esplendor i d'abundància eren constants, sense que l'opinió dels propis nuvis comptés gaire.

Avui, en canvi, malgrat que en determinats casos segueixi l'ostentació, molts nuvis opten per organitzar el casament ells mateixos, al seu gust i, sobretot, d'acord amb les seves possibilitats econòmiques.

La major despesa del casori sol ser el convit. Amb la crisi, els darrers anys han aparegut amb força les cases rurals i de colònies a l’hora d’allotjar una

VIU Tot Nuvis | XX

celebració. Els nuvis les lloguen i també solen contractar un càtering, i els convidats hi passen tot el dia i, fins i tot, s’hi poden queadr a dormir, estalviant-se d'agafar el cotxe amb unes copes de més. També hi ha parelles que, si disposen d’un espai prou gran, decideixen celebrar-ho en un lloc familiar, ja sigui una residència o en una masia al camp. A casa nostra, amb la proximitat del mar, moltes parelles opten per donar-se el “sí vull” a la platja. En aquests casos, es poden contractar els serveis d’un decorador o decoradora perquè els ajudi a dissenyar l’espai per tal d’adequar-lo a la celebració, ja que tot i que no ho sembli, hi ha moltes coses a tenir en compte a l’hora de condicionar un espai privat a un escenari obert al públic (encara que sigui per només un dia).

anys ha irromput amb força l'estètica hippie i ad-lib, amb vestits que, més enllà del dia de l'enllaç, es podran portar per vestir més endavant. Aquesta i altres estètiques del gust dels nuvis poden substituir el clàssic jaqué o el vestit de núvia.

Amb la crisi, els darrers anys han aparegut amb força les cases rurals i de colònies

Finalment, amb imaginació i una mica de treball manual per part dels nuvis, també es poden estalviar uns diners amb els re-

cordatoris. Comprant a l'engròs i decorant a mà podem tenir uns obsequis únics, originals i, sobretot, molt econòmics.

Foto: Joaquín Tocornal

Marc Pascual

Quant al vestuari, els darrers

Novembre 2015

PUBLIREPORTATGE VIU TOT NUVIS

Un nou concepte que revoluciona els reportatges de casament Quan l’experiència és un grau i l’evolució et du fins al camí correcte per convèncer i agradar VIU TotNuvis

Dues grans marques es fusionen per crear noves formes de plantejar els reportatges de casament.

Es tracta de Composit Site i Top Vídeo Bodas, que junts es reinventen, atenent les noves tendències de moda i els preus que els joves que es casen poden assumir, sense renunciar a la qualitat.

Un equip que consta de dues vessants vitals per arribar al seu públic: l’experiència de dues marques consolidades i de prestigi, i la frescor de professionals joves que connecten millor amb les parelles.

La marca compta, així, amb instal·lacions a Tarragona i Reus, os s’ubiquen dos estudis fotogràfics, un plató de filmació, sets de maquillatge, vestidors i tot el necessari per atendre tota mena de sessions i rodat-

Novembre 2015

ges, amb la tecnología més actual i amb els fotògrafs i videògrafs més qualificats.

La idea és crear una línia alternativa de reportatges on tant la fotografia com la filmació, tinguin la màxima qualitat, però oferint una línia de preus que parteix de 1.500 Euros tot inclòs: Fotos sense límits, álbum de 20 pàgines de 30 x 30, ro-

datge en vídeo complet i, el més important, una atenció molt acurada i personalitzada en cada cas, gràcies a la seva llarga trajectòria.

Reportatges amb identitat pròpia, per a parelles exigents

Un ampli equip artístic que sorprèn per la seva creativitat et garanteix l’èxit en un dia tan assenyalat. Sens dubte, Oh! de boda es planteja com una alternativa seriosa però simpàtica que agrada pels seus continguts i personalitat, i convenç les parelles que volen una feina diferent i encertar amb garanties.

I durant aquest Tot Nuvis, amb un regal exclusiu impactant.

VIU Tot Nuvis | XIX

TRADICIONS VIU TOT NUVIS

Seguint la tradició

Sabem d'on provenen els rituals nupcials?

El vel, l’arròs, la lliga, les aliances... són moltes les tradicions i rituals que engloba un casament. Els donem per fets però la major part dels cops desconeixem els seu orígens.

Anem a desvetllar-ne alguns.

Marc Pascual

la núvia i les noies solteres).

El costum d’intercanviar-se aliances entre els nuvis es remunta al segle XIII abans de Crist, quan els Egipcis ja se les intercanviaven. L’aliança es posa al dit anular de la mà esquerra ja que a l’antiga Grècia creien que la vena d’aquest dit comunicava directament amb el cor.

La lliga, en canvi, s’origina el segle XIV a França i tenia com a missió sostenir les mitges de la núvia. Es considerava un amulet per atraure la bona sort. És per això que els fadrins li prenien a la núvia i en feien bocins per a repartir sort i trobar núvia aviat (com en el cas del ram de

El fet de llençar arròs als recent casats a la sortida de la cerimònia s’originà a l’Europa medieval. És un símbol precristià de fertilitat i representa el desig que el matrimoni tingui descendència. Darrerament en alguns casaments se substitueix per confeti o pètals de rosa.

Tingueu en compte que dimarts és mal dia per casar-vos, ja que era el dia que els romans dedicaven a Mart, Déu de la guerra. I, per acabar, si no voleu que plogui el dia de la vostra cerimònia, no oblideu de portar-li ous a Santa Clara en ofrena.

El fet que el nuvi faci entrar la núvia en braços per la porta de la nova llar conjugal és un costum que es remunta a la tradició d’algunes tribus on mancaven dones i els homes havien de segrestar-les en tribus veïnes, sense que aquestes poguessin trepitjar el terra amb els peus.

L’aliança es posa al dit anular de la mà esquerra ja que a l’antiga Grècia creien que la vena d’aquest dit comunicava directament amb el cor

Foto: Joaquín Tocornal

Hi ha una colla de rituals que estan relacionats amb la puresa i virginitat amb la que se suposava que havia d’arribar la núvia a l’altar. Per exemple el blanc del vestit o el vel. El vel, a més, representava la protecció de la núvia envers l’enveja d’altres fadrines.

Una cosa nova, una cosa vella, una cosa deixada i alguna cosa blava. La cosa nova representa la nova vida en parella. La cosa vella significa el que es deixa enrere. Sol ser una joia d'herència. La cosa deixada és símbol d'amistat. I la cosa blava simbolitza la fidelitat. Sol ser la lliga (que queda oculta).

VIU Tot Nuvis | XXII

Novembre 2015

PUBLICITAT VIU TOT NUVIS

Lloguer de mobiliari amb il·luminació Led.

SIGUES DIFERENT!

Crea un espai únic pels teus convidats

REGALS PER L'AMIC INVISBLE, CAP D'ANY I EL CAGA TIÓ

Avinguda Jocs Olimpics, 19 Reus (Tarragona) www.plasticfashion.cat - info@plasticfashion.cat - Tel: 977 31 31 04

Novembre 2015

VIU Tarragona | XXIII

POSTRES VIU TOT NUVIS

El dia més dolç

Què se n'ha fet de la tarta massini?

Els que fa temps que s'arrosseguen per aquest món deuen recordar amb nostàlgia que les postres de tots els casaments solien consistir en la imprescindible "tarta massini" (d'origen català, per cert). Avui dia, la varietat s'ha imposat i trobem, fins i tot, cupcakes Marc Pascual

La tradició del pastís nupcial, com moltes altres de la cerimònia del casament, s’origina en l’antiga Roma en que es partia un pa sobre el cap de la núvia com a símbol de fertilitat, els trossos del qual eren devorats pels convidats. La tradició s’allargà fins el segle XVII quan a Anglaterra van començar a fer petits pastissos que

s’apilaven i que els nuvis havien de trepitjar. La cosa evolucionà cap a pastissos cada cop més grans i de més pisos. Cap als anys 60 s’imposà la tradició del pastís massini de diversos pisos (base de trufa, farciment de nata i cobriment de crema cremada, entre capes de pa de pessic) que entrava al saló de banquets acompanyat de

música i del qual la parella acabada de casar havia de fer conjuntament el primer tall, sovint amb una espasa aparatosa. La part superior del “megapastís” solia culminar amb una figura de la parella vestida de nuvis.

Avui dia s’imposa la tendència inversa: s’ofereixen petits pastissets individuals de les més variades formes i ingredients.

També estan força en voga els cupcakes. Evidentment segueix havent-hi pastissos de pisos encara que menys que abans.

En alguns convits, a més del pastís, s'ofereixen gominoles i d'altres llepolies Una altra tendència que ve són els pastissos temàtics provinents dels Estats Units.

Alguns programes de televisió dedicats a aquesta mena de postres han fet que els puguem veure en alguns casaments.

Representen des de la figura dels nuvis fins a les idees més desgavellades. Solen ser de pa de pessic cobert de fondant.

En alguns convits a més del pastís s’ofereixen gominoles i d’altres llepolies que fan les delícies de petits i més d’un ganàpia.

VIU Tot Nuvis | XXIV

Novembre 2015

RÀDIO CD/MP3 AMB 6 ALTAVEUS

AIRBAGS

I MOLT MÉS

Preu i equipament corresponent al model Toyota Yaris 70 City + P. City 3 p. PVP recomanat: 9.940 € (inclou promoció de 500 € per finançament amb Pay per Drive). Entrada: 1.579,15 €. TIN: 6,50%. TAE: 7,73%. 48 quotes de 120 € i una última quota (valor futur garantit): 4.600,83 €.

Comissió d'obertura finançada (2,75%): 229,92 €. Preu total a terminis: 11.939,98 €. Import total del crèdit: 8.590,77 €. Import total carregat: 10.360,83 €. Model visualitzat Toyota Yaris Hybrid Advance. Condicions de preu finançat amb el producte Pay per Drive de Toyota Kreditbank GmbH, sucursal a Espanya. IVA, transport, impost de matriculació, promoció, aportació del concessionari, 3 anys de garantia o 100.000 km (el que sigui abans), 3 anys d'assistència en carretera i Pla PIVE-8 inclosos. Altres despeses de matriculació, pintura metal·litzada i equipament opcional no inclosos. Oferta vàlida fins al 31/12/2015 a la Península i les Balears. Promoció no acumulable amb altres ofertes ni descomptes. Estan exclosos d'aquesta promoció els vehicles per a flotes. Oferta de Toyota España SLU (Av. de Bruselas, 22. 28108 Madrid) i la seva xarxa de concessionaris. Per a més informació consulta el teu concessionari habitual o www.toyota.es

Gamma Toyota Yaris: Consum mitjà (l/100 km): 3,3 - 5,1. Emissions CO2 (g/km): 75 - 119.

autoforum.toyota.es

FARS ANTIBOIRA

C/ De la Carabia, 5-7. Urb. Albada - Tarragona Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 2 - Tortosa Ctra. Alcolea del Pinar, 136 - Reus Ctra. Pla Santa Maria, 174 - Valls

LLANTES D’ALIATGE 15”

DIESEL

TOYOTA AUTOFORUM

CENTRE OFICIAL

CLIMATITZADOR MANUAL

BLUETOOTH® I PORT USB

GASOLINA

Amb tot aquest equipament:

HÍBRID

GAMMA TOYOTA YARIS des de 9.940 €

SIEMPRE MEJOR

PUBLICITAT VIU TOT NUVIS

T’has de casar? Bateges el teu nadó?

El teu fill o filla fa la comunió? Celebres un aniversari?

TENIM TOT EL QUE ET CAL PER A QUALSEVOL ESDEVENIMENT DETALLS per a convidats, pares, germans, avis DECORACIÓ D’ESPAIS: esglésies, jardins, restaurants

Camí de Riudoms, 86 - Reus Tels. 977 39 60 08 - 696 71 91 77 detallesroman@detallesroman.com

INVITACIONS, AGRAÏMENTS, PERGAMINS...

FONTS DE XOCOLATA negra i blanca amb: -Fruita (maduixa, plàtan, i pinya) -Brioixeria (magdalenetes, coca, melindros) -Llaminadures (núvols de sabors i cors) BUFFET DE GOMINOLES (candy bar), pastissos, cons, caixetes...

PHOTOCALL: ullerres, perruques, barrets

Pregunteu pel nostre

ACCESSORIS per a decorar el teu regal si te’l vols fer tu mateix: cintes, tul, flors...

PACK ESPECIAL NUVIS

Novembre 2015

VIU Tot Nuvis | XXV

PUBLICITAT VIU TOT NUVIS

CASAMENTS I CERIMÒNIES | FESTES PRIVADES | SONORITZACIONS | ESPECTACLES I ANIMACIÓ | SERVEI DE WEDDING PLANNER | COORDINACIÓ I PROTOCOL

vadeso@vadeso.com Tel. 660 019 010

La col·lecció de núvia més gran d’Europa, 150 models per triar.

MENBUR REUS. Raval de Jesús, 41 | Tel. 977 590 847 | menbur.reus@grupomenbur.com

VIU Tot Nuvis | XXVIII

Novembre 2015

PUBLICITAT VIU TOT NUVIS

REGINA GRAN HOTEL **** En Regina Gran Hotel, disfrutará de su banquete nupcial, la Comunión de su hijo o cualquier tipo de celebración.

Para ello, 4rhotels pondrá a su disposición una variada oferta de espacios, tanto interiores como exteriores, para organizar a su gusto la ceremonia civil, el cocktail, el banquete, el baile, …., Nuestro equipo, con una probada experiencia en la organización de este tipo de eventos, le informará de las distintas alternativas de menús, propuestas de copas de bienvenida y servicios pensados a la medida de sus expectativas, lo que hace de nuestra oferta una propuesta atrayente y personalizada.

Además, 4R brinda a los novios que eligen celebrar aquí

su banquete, una serie de atenciones como la decoración floral, degust ción de menú, programa de animación para los más pequeños, descuentos especiales en las habitaciones y otros servicios como spa, parquing,…

Hotel Salou Park Regina Gran Hotel Hotel Playa Park Hotel Playa Margarita Hotel Meridià Mar Hotel Miramar Calafell

www.4rhotels.com

si quiere una boda a su medida, regina gran hotel es su elección.

Regina Gran Hotel - c/Joan Fuster nº3 - Salou - Tel: 977352572 - www.4rhotels.com

Novembre 2015

VIU Tot Nuvis | XXIX

VEHICLES VIU TOT NUVIS

Casament sobre rodes

Llogar un vehicle de luxe per recordar-ho sempre

Foto: Joaquín Tocornal

Hi ha parelles que decideixen llogar una limusina o un cotxe d’època per fer inoblidable el dia de l’enllaç. Moltes empreses de la demarcació ofereixen aquest servei i disposen d’un catàleg amb cotxes de luxe, d’època i, fins i tot, de motocicletes Redacció

El dia del casament, l’arribada de la núvia al lloc de la cerimònia és un dels moments més esperats. En funció de l’estil de la núvia i de l’esdeveniment, aquesta escull com arribar fins al punt on l’està esperant el nuvi i la resta de convidats.

Tant pot fer-ho en un vehicle propi o familiar com en algun mitjà de transport més original. Si s’opta per aquí, hi ha moltes possibilitats, per exemple, fer-ho dalt d’un cotxe d’època. Hi ha empreses que en lloguen per un dia, i ofereixen la possibilitat d’escollir entre cotxes antics perfectament

VIU Tot Nuvis | XXX

restaurats, limusines, cotxes de luxe... i, pels més atrevits, motocicletes i bicicletes. Fins i tot podem optar per vehicles tan originals com el Citröen 2CV Charleston o la furgoneta Volkswagen T1. L’avantatge daquesta opció és que el transport queda en mans del servei contractat i no cal preocupar-se’n més al llarg del dia.

Generalment, el servei inclou la recollida a casa de la núvia, el trasllat al lloc de la cerimònia, el desplaçament al lloc on es faci el reportatge fotogràfic, el trasllat al lloc de la celebració del banquet, l’opció de llogar un o varis cotxes pels padrins i familiars directes i la possibi-

litat de contractar la recollida al final de la celebració. Tot dependrà del que vulguin els nuvis. La majoria d'empreses tenen pàgina web a través de la qual es pot consultar el catàleg de vehicles disponibles i el pressupost de cadascun.

Podem optar per vehicles tan originals com el Citröen 2CV Charleston o la furgoneta Volkswagen T1 El servei bàsic d'aquestes empreses sol partir de 200€ i pot arribar fins on estem disposats

a pagar, depenent del model, estat de restauració i els serveis complementaris que contractem.

Per a la resta de convidats, hi ha parelles que lloguen els serveis d’un autocar. Això es fa generalment quan el lloc on se celebra la cerimònia és diferent del lloc on se celebra el banquet o convit. És un detall dels nuvis de cara als convidats que els proporciona comoditat, ja que no han de desplaçar-se d’un lloc a l’altre amb el seu cotxe particular. També resulta molt pràctic quan finalitza la celebració, ja que l’autocar retorna al punt d’ on ha sortit.

Novembre 2015

LLISTAT EXPOSITORS VIU TOT NUVIS

Directori d’expositors AG PLANNING (65) Unió, 12- TARRAGONA 977 212 971 /651 709 816 marta@agplanning.com

DETALLES ROMÁN (47) Camí de Riudoms, 86 - REUS 696 719 177 detallesroman@detallesroman.com

GWEN & DANI PHOTOGRAPHERS (39) Cami de la Sanitat, 5 casa 28 Urb Mont roig Badia -MIAMI PLATJA 662 626 005 | dani@madebygwen.com

LIMUSINAS ZEUS (31) Passatge Quart, 6 2n - CAMBRILS 678 628 444 info@limusinastarragona.com

ALCOLOR (84) Vía Roma, 16 local 2 C. Comercial - SALOU 977 384 134 /636 992 247 fotografia@alcolor35.com

DETALLS OSDEFLOS (80) Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 30 4F - REUS 679 479 322 / 650 330 638 osdeflos@gmail.com

HALCÓN VIAJES CAMBRILS (63) Rambla Jaume I, 29 -CAMBRILS 977 366 370

LUZDEFLASH.COM (62) Baró Pierre Coubertin, 28 1º3ª - TARRAGONA 616 656 070 info@luzdeflash.com

ALTAFULLA MAR HOTEL (59) Vía augusta, 13-21 - ALTAFULLA 977 651 155 info@altafullamarhotel.com

DISCO MÒBIL VA DE SO (38) Call, 7 - SANT FELIU DE GUIXOLS 660 019 010 vadeso@vadeso.com

APROFOT (HALL) Mare Molas, 26 . REUS 605 276 725 presidente@aprofot.com

DISCOTECA MÓVIL MÁS&MÁS D.J. NACHO (64) Esparver, 22 - TARRAGONA 649 202 858 info.masandmas@gmail.com

B THE TRAVEL BRAND REUS LA FONT (12) De la Font, 15 - REUS 977 342 929 reus-lafont@bthetravelbrand.com

EL COMPRADOR (93) 677 056 870 alvaro@elcomprador.cat

B THE TRAVEL BRAND REUS SANT JOAN (12) Sant Joan, 25 - REUS 977 313 031 reus-antjoan@bthetravelbrand.com B THE TRAVEL BRAND TARRAGONA RAMBLA NOVA (12) Rambla Nova, 42 - TARRAGONA | 977 217 600 tar-rambla@bthetravelbrand.com B THE TRAVEL BRAND TARRAGONA RAMBLA VELLA (12) Rambla Vella, 22 - TARRAGONA | 977 106 055 tar-ramblavella@bthetravelbrandcom BLANCA MIRET (74) Galera, 19 - REUS 977 340 662 / 650 712 606 blancamiret@blancamiret.com BLAU VERD EVENTS (51) Luzymar, 7 F - ALTAFULLA 977 652 662 / 649 322 832 info@blauverdevents.com CASA PUJOL (52) Monterols, 37 - REUS 977 345 643 - 653 936 692 casapujol@casapujol.com CASTELL DE VILAFORTUNY (20) Avda. Vilafortuny s/n - CAMBRILS 977 269 416 - 680 516 139 info@castelldevilafortuny.com CLÍNICA DENTAL MILENIUM REUS (11) Raval Martí Folguera, 28-30 - REUS 977 595 300 CLINICA DENTAL MILENIUM TARRAGONA (11) Pere Martell, 42-44 - TARRAGONA 977 250 346 CLINICA DENTAL MILENIUM TARRAGONA II (11) Rambla President Lluís Companys, 7 Planta 1 - El Corte Inglés - TARRAGONA 977 598 600 COMPOSIT-SITE (22) Pau del Protectorat, 26-28 Zona Palau de Congressos- TARRAGONA 977 238 604 / 607 924 710 info@compositsite.com CORO ALMA ROCIERA DE REUS (69) Pl. Celdoni Vila i Torroja, 15 - REUS 652 259 443 m_conesa7@hotmail.com

VIU Tot Nuvis | XXXII

EL MAS GROC (90) N-420, Km.868,3 - RIUDOMS 617 589 462 info@elmasgroc.com EL RACÓ DE LA NÚVIA (37) Amargura, 35 Baixos - REUS 977 127 993 / 696 084 412 info@elracodelanuvia.com ESTIVAL ELDORADO RESORT (14) Urb. Eldorado Playa . CAMBRILS 977 361 190 / 679 527 707 juancarlos@doradoplaya.com EVENFILMS (41) Cardenal Cervantes, 7 2-1 -TARRAGONA 606 927 606 evenfilms@gmail.com FIGUEROLA RESORT & SPA (73) Pobla d'en Taudell, 5 2º 2ª - MONTROIG DEL CAMP 977 100 122 eventos@figuerolaresort.com FINCA MAS SOLERS (32) Antic Gran Casino de Barcelona - ST. PERE DE RIBES 938 933 666 massolers@fincamassolers.com FOTO 13 (15) Canyellas, 9 - TARRAGONA 669 404 777 foto13@foto13.es FOTO TOBAL (67) Bloc Sant Lucas, Esc. E, L2 - ST. PERE I ST. PAU 977 200 074 / 650 141 271 cristobal@fototobal.es FOTOMATON CATALUNYA (70) Querol, 16 - SANT CLIMENT DE LLOBREGAT 936 541 728 / 667 480 986 llorens@repostatgesdigitals.com GRUP CAL BLAY (56) Josep Rovira, 27 - SANT SADURNÍ D'ANOIA 938 914 152 anna@calblay.com GRUP ENCANTERI (42) Ctra. de la Selva del Camp, km 0, 100 VILALLONGA DEL CAMP 977 840 936 / restaurant@grupencanteri.info GRUP PALAS (75) Muntanyals, 5 - LA PINEDA 977 374 248 banquets@granpalashotel.com

HALCÓN VIAJES REUS (63) Raval Santa Anna, 16 - REUS 977 343 738 HALCÓN VIAJES TARRAGONA (63) Prat de la Riba, 27 - TARRAGONA 977 212 134 HISTÒRIC CARS (98) Noguers, 22 - REUS 686 186 557 info@historiccars.es HOTEL AMETLLAMAR (25) Cala Bon Capó, s/n - L'ATMELLA DE MAR 977 457 791 comercial@hotelametllamar.com HOTEL GRAN CLAUSTRE (72) Del Cup, 2 - ALTAFULLA 977 651 557 direccion@granclaustre.com HOTEL TERMES MONTBRIÓ (55) Nou, 38 - MONTBRIÓ DEL CAMP 977 814 000 mmarco@rocblanchotels.com IQUO DRIVE (10) Ctra. C17, Km. 73 - LES MASIES DE VOLTREGÀ 938 502 526 anna.font@bonpreu.cat JOAN DUCH FOTOGRAFIA (49) Mossen Ritort i Faus, 11 baixos - TARRAGONA 977 232 829 / 609 329 292 joanduchfoto@gmail.com JOSE LORENTE PHOTOGRAPHY Especialista en fotos de boda (87) Sant Pere, 4 -MONTBRIÓ DEL CAMP 666 277 277 | info@Fotolorente.com KOLDO SALAZAR PHOTOGRAPHY (58) Camí del Clos, nº 2, Local - LA POBLA DE MAFUMET 685 526 534 fotokoldos@hotmail.es KURSOR PRODUCCIONS (21) Raval Sant Pere, 41 1er 1ª - REUS 977 300 108 / 629 344 929 sonia@kursor.tv L´ORANGERIE DE CLOS BARENYS (82) Camí Vell de Cambrils, 180 - VILA-SECA 877 001 005 / 639 719 835 jose.bach@closbarenys.com LA BOELLA CONVENTIONS RESORT (54) Autovia Reus Tarragona (T11) km 12 -LA CANONJA 977 771 515 | ventas@laboella.com

MAE FOTOGRAFOS (53) Sant Francesc, 44 - REUS 609 042 026 info@maefotografos.net MAG NEBUR (89) Passeig Prim, 38 5º 4ª -REUS 977 315 884 / 635 914 495 info@magnebur.es MAS FOLCH RESTAURANT (2) Ramón Llull, 10 - EL MORELL 977 260 131 / 647 520 688 info@masfolch.com MAS PASSAMANER HOTEL MONUMENT (81) Camí de la Serra, 52 - LA SELVA DEL CAMP 977 766 333 / 628 182 355 direccion@maspassamaner.com MAS SEDÓ BODAS Y BANQUETES - VERSATILITY (66) Crta. De Riudoms, km, 2 - REUS 977 127 315 / 620 415 276 versatility@massedo.com MASIA RESTAURANT ELS 7 FOCS (30) Raval Santa Anna, 21 - RIUDOMS 661 765 810 / 669 265 991 els7focs@gmail.com MAYENNES TOCADOS Y DIADEMAS (29) Ed. Baix Penedès, Local 10 - ST PERE i ST PAU 625 534 281 mayennes94@gmail.com MENBUR REUS (7) Marina, 33 2n - LA CANONJA 977 590 847 / 607 345 594 murenu81@icloud.com MIREIA VIDAL BRIDES (48) Avda. República Argentina, 15 Pral. A - BARCELONA 931 981 108 info@mireiavidalbrides.com NAUTALIA VIATGES (17) Avda Prat de la Riba 20 - TARRAGONA 977 089 031 0451@nautaliaviajes.es OUISTITI ESTUDI FOTOGRÀFIC (24) Avda. Maria Cristina, 28 local 1 - TARRAGONA 877 011 487 / 634 627 250 ouistitifoto@gmail.com PILAR ABELLÀ FLORISTES (68) Carrer Sant Isidre, 7 - CAMBRILS 977 360 704 / 625 122 020 tallerdeflors@yahoo.es

LA GALIA VIATGES (46) Raval Sant Pere, 2 - REUS 977 127 421 | m.aguilo@lagaliaviatges.com

PIXELMORENO (28) Mare de Deu de la Mercè, 2bxs - TARRAGONA 977 082 294 / 646 439 690 hola@pixelmoreno.com

LA VIOLETA CÀTERING & EVENTS (88) Riera, 86 - VILASECA 618 643 555 | info@lavioletaevents.com

PIZARRO GALA (1) Mallorca, 27 - TARRAGONA 629 363 735 | sastreriapizarro@gmail.com

LASER 2000 (34) Sant Joan, 25 Local 4 -REUS 977 590 304 / 622 603 313 laura.reus@laser2000medica.com

PLASTIC FASHION (86) Avda. Jocs Olímpics, 19 - REUS 977 313 104 / 647 501 526 info@neonledimport.com

Novembre 2015

PLOU ARRÒS (79) Vapor Vell, 35 - REUS 977 330 760 / 647 671 402 hola@plouarros.com

SILTO CATERING (9) Raseta de Sales, 18 - REUS 685 436 644 silvia@silto.es

PUJOL VILÀ (85) Raval de Jesus, 44 - REUS 977 330 844 / 635 079 100 info@pujolvila.es

SORA SUSHI & COCKTAIL LOUNGE (36) Carrer de la Mar, 14 - REUS 666 609 599 info@sorareus.com

RASGOS PERRUQUERS (33) Passeig de Misericòrdia, 7 - REUS 977 320 203 / 645 054 193 rasgos1@hotmail.es

SUNDARA GRANS VIATGES (60) Sant Pau, 6 - VILANOVA i LA GELTRÚ 938 149 989 / 695 896 357 info@sundaraviajes.com

REGINA GRAN HOTEL (71) Del terrer, s/n. - SALOU 977 353 533 pvizcaino@4rhotels.com

TARJETAS A LA CARTA (23) Pg. Prim, 38 5º 4ª - REUS 977 315 884 / 655 919 194 info@tarjetasalacarta.com

RESTAURANT CASA FÈLIX (91) Ctra. Tarragona, km 17 - VALLS 977 609 090 oficinafelix@gmail.com

TOLDO COLOR (57) Avda. Jaume I, 81 - REUS 977 752 951 / 653 934 115 miquel@toldocolor.com

RESTAURANT CASABLANCA (20) Platja Cristal, s/n - MIAMI PLATJA 977 810 512 / 630 213 642 info@casablancarestaurante.com

VALLRIBERA ART FLORAL (13) Partida de la Senia, 99 - RIUDOMS 877 001 072 / 657 856 466 artfloralvallribera@gmail.com

RESTAURANT CLUB NÀUTIC SALOU (20) Port Esportiu, s/n - SALOU 977 382 168 info@restauranteclubnauticosalou.com

VIAJES CARREFOUR (6) Autovia de Reus, km 4 - TARRAGONA 977 556 970 / 977 556 740 es.viajes.tarragona@carrefour.com

RESTAURANT EL MASET (76) Ctra Montroig, Km 11 - MONTBRIÓ DEL CAMP 977 826 838 / 618 304 541 info@restaurantmaset.com

VIAJES CARREFOUR REUS 1 (6) Pl. Catalunya, 2 - REUS 977 343 459 es_viajes1452@carrefour.com

RESTAURANT EL MOLÍ DEL MALLOL (4) Muralla de Santa Anna, 2 - MONTBLANC 977 860 591 - 639 724 013 abdon@mallol.eu

VIAJES CARREFOUR REUS 3 (6) Misericordia, 44 - REUS 977 300 768 es_viajes2037@carrefour.com

RESTAURANT EL RETIRO (40) Autovía A7, km 1148 - CAMBRILS 977 368 543 - 666 907 629 solimarcambrils@gmail.com

VIAJES NUEVOS DESTINOS AHUEL (83) Av. Sant Jordi, 5-9 Local 3 Baixos - REUS 977 126 234 / 661 290 290 reservas@nuevosdestinosahuel.com

RESTAURANT LES VISTES - CLUB DE GOLF BONMONT (35) Urb. Terres Noves, Parc 84 - MONTROIG DEL CAMP 977 818 140 | restaurante@bonmont.es

VICENTE MANCHEÑO MAESTRO DE CEREMONIAS (18) Av. de las Flores, 4 B - CAMBRILS 977 794 384 / 652 414 762 aseproto@tinet.org

RESTAURANT LUMINE GOLF & BEACH CLUB (43) Camí de Racó s/n - LA PINEDA 902 401 133 / 616 190 506 jordi.dieguez@lumine.com

WORLDJET VIATGES, S.L. (19) August, 30 - TARRAGONA 977 250 099 / 687 585 689 parreu@worldjet.es

RESTAURANTE SOL DE MAR (50) Pl. Manuel de Falla 2 - LA PINEDA 977 370 107 / 606 265 255 soldemarpineda@gmail.com

XES PRODUCCIONS (5) Passeig Prim, 31 2º 3ª - REUS 686 453 082 xesproduccions@xesproduccions.com

RICART NÚVIES (8) Santa Anna, 23-25 - REUS 977 771 343 / 645 935 373 info@ricartnuvies.com

YAFOTOMATON (45) Joan Guell, 188 2-7 - BARCELONA 603 729 664 info@cuatroases.com

ROVIRA FUSTÉ (61) Llovera, 28-30 - REUS 977 315 120 / 607 142 788 isaac@rovirafuste.com SANTI PÀMIES JOIERS (44) Raval de Jesús, 50 - REUS 97 330 687 / 977 310 509 botiga@santipamies.com SBS PRODUCCIONS (3) Benidorm, 35 baixos B - REUS 607 590 687 discoteques@sercris.com SERRANO JOIERS (16) Llovera, 3 - REUS 977 590 898 / 616 084 674 fserrano@serranojoiers.com

Novembre 2015

CASAMENTS HOMOSEXUALS VIU TOT NUVIS

Visca les núvies!

Un 2% de matrimonis que se celebren a l'Estat són entre persones del mateix sexe

Marc Pascual

Fa uns anys sentir "us declaro marit i marit" (o muller i muller) ens hagués deixat bocabadats. Però hem de pensar que els primers enllaços civils també causaren certa estupefacció. En qualsevol cas el matrimoni homosexual és un fet i ha vingut per quedar-se.

No va ser fins el 2005 que l'Estat Espanyol aprovà una llei que regulava els casaments entre persones del mateix sexe. Ja el 1998 al nostre país s'havia creat el Registre Català de Parelles de Fet que donava reconeixement i certs drets a VIU Tot Nuvis | XXXIV

les persones del mateix sexe que convivien en parella. Això provocà una reacció en cadena en diversos territoris de l'Estat Espanyol.

Malgrat l'oposició de l'església catòlica i dels sectors més conservadors de la política i la societat, l'abril de 2005 s'aprovà el projecte de llei per permetre matrimonis del mateix sexe a Espanya. Va ser breu: va afegir un nou paràgraf a l'article 44 del codi civil, dient que el matrimoni tindrà els mateixos requisits i efectes, independentment de si les persones que intervenen tenen el mateix o diferent sexe. La llei

va ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 2 de juliol de 2005, i va entrar en vigor l'endemà, 3 de juliol de 2005.

No va ser fins el 2005 que l'Estat Espanyol aprovà una llei que regulava els casaments entre persones del mateix sexe Ben aviat les enquestes sociològiques confirmaven que la major part de ciutadans (uns 2/3) hi estaven d'acord, amb un percentatge de tres quartes

parts entre la gent més jove.

L'efecte d'aquesta llei es va encomanar ben aviat a diversos països i estats com els Estats Units, Canadà, Argentina, Brasil, Uruguai, Gran Bretanya, França, Dinamarca, Suècia o Sudàfrica. Malgrat això l'homosexualitat segueix estant criminalitzada en diversos països d'Àfrica i Àsia.

El percentatge de casaments homosexuals respecte al total a Catalunya va ser d'un 3,24% l'any 2009, sensiblement superior a la mitjana espanyola d'un 1,94% (2.212 homes i 1.200 dones).

Novembre 2015

SALUT

BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

Més enllà del deure

El Servei d’Atenció a Domicili va cobrir gairebé 600 casos a la ciutat de Tarragona el 2014, la major part amb un grau de dependència reconegut

VIU Tarragona | 100

Rafa Marrasé

El número 4 té un significat especial per Josep Maria Margalef. Va néixer un 4 de novembre de 1930 i el 4 d’octubre de 1950 va conèixer la seva dona, Josefina Carmona. Porten més d’una vida junts, set dècades des que un dia, en una festa de barri prop de l’actual plaça del Mercat de Tarragona la va veure per primera vegada. Ell tenia només 16 anys i ella 15, prop de

fer-ne 16 també, perquè el seu aniversari és el 15 de febrer, i es van agradar a primer cop d'ull. “Jo anava amb la meva colla i aleshores la vaig veure passar. M’hi vaig fixar de seguida, em va agradar i no m’ho vaig pensar, vaig anar directe a demanar-li si volia ballar amb mi. Des d’aleshores que estem junts”, explica.

Van ser deu anys de nuviatge i 60 de casats en què han tingut Novembre-Desembre 2015

L’augment d’esportistes amateurs ha anat ascendint fins a xifres impensables durant els darrers anys. Molts d’ells aspiren a la superació personal i al condicionament físic, ja sigui practicant esports individuals com col·lectius. Aquest fenomen, ens ha portat a desenvolupar una metodologia de treball encaminada a prevenir lesions i millorar el rendiment físic, intentant optimitzar les característiques de l’esportista i la tècnica que utilitzen per fer l’activitat, el que anomenem biomecànica, ciclista i de carrera. La biomecànica ciclista: consisteix en realitzar una valoració cinètica i cinemàtica del ciclista. En valorem la tècnica de pedalada i amb els resultats obtinguts, adeqüem la bicicleta al ciclista i no al contrari, evitant així lesions i sobrecàrregues de teixits. Busquem el binomi perfecte entre ciclista i bicicleta, segons disciplina i modalitat.

Amb tot això donem al pacient les eines i els serveis necessaris per a poder gaudir de l’esport de manera eficient i saludable. La biomecànica de carrera consta d’un estudi que fem sobre cinta de córrer.

Allà estudiem una sèrie de paràmetres mitjançant sistema informàtic i de captació d’imatge, els quals ens informen de com el subjecte fa el gest esportiu. Després d’una sèrie de preguntes preliminars on ens informem dels problemes que presenti el pacient i la visualització de les imatges, establim unes pautes de modificació de tècnica d’acord a la simptomatologia, encaminades a aconseguir una optimització de l’energia utilitzada, per córrer cada cop més ràpid i sense dolor. Tot això, combinat amb un programa d’exercicis i consells per part de fisioterapeutes especialitzats en esport. Prevenim, tractem i millorem el rendiment esportiu del pacient.

VINE I INFORMA-TE’N

tres filles, Rosa Mari, Dolors i Ester. Anys de felicitat, de molta feina, d’il·lusions compartides, de projectes comuns però cap tan intens, tan estret, tan fort, tan vital com el que els uneix ara. Josefina Carmona té demència senil des de fa 7 anys i el seu marit, Josep Maria Margalef, la cuida nit i dia.

La porta com una reina, com si fossin una parella de recent enamorats, com si cada dia fos aquella nit de revetlla de fa 70 Novembre-Desembre 2015

anys, com els primers mesos d’un amor etern, incombustible. En l’amor i en la malaltia, en la prosperitat i l’adversitat, prometo estimar-te i respectar-te tots els dies de la meva vida. Paraules gravades a sang i foc, una història d’amor que transcendeix el temps, d’una altra època.

“Ha estat molt dur tot això però tinc la gran sort de tenir les meves filles i aquesta gent

C/ Joan Ruiz i Porta 1 - 43005 Tarragona Tel. 977 246 109 – 659 930 050 fisiototcos@fisioterapiatotcos.com www.fisioterapiatotcos.com

DEPENDÈNCIA SALUT

que es porta tan bé amb nosaltres”, diu mentre se li escapen les llàgrimes al jardí d’entrada de casa seva situada a La Móra. Margalef és un home amb empenta, actiu, que fins als 70 anys feia submarinisme i encara va allargar 5 anys més per fer pesca submarina per no haver de deixar del tot la seva gran passió, el mar.

Ell, un treballador infatigable, havia estat gerent d’un taller mecànic i havia tingut 30 empleats al seu servei. Ara només s’encarrega d’una persona, la més especial de totes. “Jo estic per ella. Vivim els dos sols en aquesta casa”. Les filles, els néts i els besnéts -se l’il·lumina la cara quan ho esmenta- els visiten cada cap de setmana, reunint-se tots en l’actual casa familiar, perquè abans la parella havia viscut en un pis rere la presó de Tarragona i, més tard, al carrer Pere Martell.

Durant la setmana, Josep MaVIU Tarragona | 102

ria es lleva a les vuit del matí i, abans de res, prepara l’esmorzar, quan el té a punt, vora les nou, desperta la seva dona, la dutxa, li posa els bolquers i la vesteix i, quan ella està tota arreglada, esmorzen plegats.

Com cada dia.

«Cada matí sortim a fer un tomb, a les dotze aproximadament. Una horeta, és bo per la salut» El matí passa tranquil·lament i, sota el sol de tardor, Josep Maria endreça el jardí, fa el manteniment. “Jo sempre he estat un home molt actiu, no sé estar-me quiet sense fer res. Mai m’han agradat els bars, així que gaudeixo fent feina per casa”, explica. Mentre ell està fora, Josefina es queda asseguda al costat de la porta

d’entrada que es manté oberta amb una fusta que Josep Maria ha posat per no perdre el contacte visual amb la seva dona.

Josefina passa el matí mirant per la finestra com el seu marit va d’un costat cap a un altre fins que és l’hora de la passejada. “Cada matí sortim a fer un tomb, a les dotze aproximadament. Una horeta, és bo per la salut”, diu. Tot i el seu problema de salut, Josefina pot caminar i mostra un aspecte saludable físicament. Riu tota l’estona i el que diu gairebé no s’entén, però sembla de molt bon humor. Després de la passejada, Josep Maria es posa a fer el dinar i, en acabar, ambdós fan la migdiada. “Quan ens despertem per la tarda endreço la cuina i rento els plats. Si la tarda és agradable, trec la Josefina a fora mentre jo continuo fent les meves coses fins que és l’hora de sopar”.

La imatge de Josep Maria Mar-

galef és la d’un home valent, que afronta amb dignitat la malaltia de la seva dona. El seu rostre, però, no pot dissimular el patiment i la tristesa. “Aquí estarem fins que el cos digui prou. Si m’ha d’arribar el final, que sigui ràpid. No vull estar estirat en un llit veient passar els meus últims dies”, diu amb coratge.

Un parell de dies a la setmana, però, Josep Maria rep reforços.

Un àngel de la guarda amb ulleres, cabell curt i un somriure per carta de presentació va a atendre Josefina. Josefa Duque treballa pel Servei d’Atenció a Domicili de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla i visita la casa de Josep Maria i Josefina els dimarts i divendres, una hora i mitja cada dia.

“M’agradaria venir cada dia, ells ho necessiten, però tenim les hores que tenim”, diu. Duque, de 56 anys, només en fa 5 que és treballadora familiar, és Novembre-Desembre 2015

DEPENDÈNCIA SALUT a dir, disposa del títol requerit per poder atendre aquestes persones amb graus de dependència -Josefina té un grau 3, el màxim- i malalts mentals o simplement gent gran. Va arribar al sector després de molts anys treballant de dependenta però la malaltia de la seva mare, al fetge, li va fer deixar el món laboral per convertir-se, per necessitat, en cuidadora.

“Ho vaig fer fins que la mare va morir. Aleshores em vaig adonar que podia ajudar més gent, que podria dedicar-m’hi, i ho vaig fer”, explica. Duque és d’aquelles persones que tenen un caràcter especial, que han nascut per fer la vida més fàcil als que l’envolten. “Les meves filles diuen que sóc com la Mare Teresa de Calcuta”, diu tot rient. “Estimo aquesta dona.

Una vegada vaig demanar si podia venir cada dia però els seus superiors em van dir que, aleshores, no vindria ella, sinó una altra noia i m’hi vaig negar.

La volem per sempre amb nosaltres”, afirma Margalef.

de les coordinadores del SAD. Alguns casos que esmenta són esfereïdors com el d’un home que només té una pensió de 200 euros al mes i que rep el menjar de Creu Roja, però que no té frigorífic on guardar els aliments, o el d’una mare de Bonavista amb un fill depenent que ha d’anar a buscar aigua a la font per dutxar-lo perquè li han tallat el subministrament per falta de pagament. O el d’una senyora gran de la Part Alta, incapacitada físicament però que viu amb el seu fill amb una discapacitat mental i que té una altra filla que no viu amb ells però que també té una malaltia mental. El SAD l’atén a ella set dies de la setmana, dues vegades al dia. Li han de canviar els bolquers, el seu fill no pot. “Normalment el servei és de dilluns a divendres, però hi ha casos que necessiten una atenció completa, tots els dies, i ho fem. De fet, els coordinadors tenim el telèfon disponible les 24 hores del dia els 365 dies de l’any per resoldre qualsevol problema”, explica

Riu tota l’estona i el que diu gairebé no s’entén, però sembla de molt bon humor Josefa Duque atén una mitjana de cinc pacients al dia de dilluns a divendres. El Servei d’Atenció a Domicili (SAD) que gestiona Santa Tecla té 120 empleats entre treballadors familiars i personal de neteja dels domicilis que el 2014 van atendre 594 casos a la ciutat de Tarragona, 423 de gent gran però també hi ha nens amb autisme, malalties mentals, de tot. “Hi ha casos realment durs i gent que té grans dificultats.

El cas del Josep Maria i la Josefina és el d’un matrimoni que ha treballat tota la vida i que té el suport de la seva família, però moltes vegades això no és així”, diu Sofía Ramos, una

VIU Tarragona | 104

Novembre-Desembre 2015

DEPENDÈNCIA SALUT “Aquesta feina t’ha d’agradar, si no no la pots fer. T’hi has d’implicar. Per exemple, si jo veig que a la Josefina li fa falta un sostenidor, doncs li compro jo quan estic voltant per Tarragona i li porto quan vinc. No es tracta de venir, fer les teves hores i marxar, hi ha un vincle molt important”, diu Josefa Duque. Sofía Ramos reafirma el caràcter d’ajuda més enllà del que exigeix el guió en aquesta feina. Per aquesta coordinadora, la Xarxa Social i Sanitària de Santa Tecla busca bons professionals, però sobretot grans persones: “La Pepi [Josefa Duque] és un dels millors exemples de tot això. Nosaltres volem persones optimistes, eficients, però humanes, compromeses perquè les situacions que abordem ho requereixen. És una feina dura, molt dura, però molt gratificant i la fem tots molt a gust”, diu Ramos.

«No es tracta de venir, fer les teves hores i marxar, hi ha un vincle molt important»

Ramos. I diu la veritat perquè cada dos minuts rep una trucada. Qualsevol incidència, per petita que sigui, es comunica ràpidament. Els treballadors familiars i les auxiliars de neteja no en deixen passar ni una.

Aquests casos, de necessitat imperiosa, d’emergència soci-

VIU Tarragona | 106

al, fan que determinats comportaments dels màxims dirigents polítics, encarregats de solucionar aquesta situació, siguin difícilment comprensibles i perdonables. El diari digital eldiario.es va destapar dies enrere que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, utilitzava fons públics per assistir

el seu pare, d’edat avançada, a la Moncloa mentre casos com els citats anteriorment es reparteixen per tota la geografia de l’Estat, demostrant una falta de sensibilitat i humanitat esfereïdora. L’associació El defensor del paciente l’ha demandat davant el Suprem per aquest fet.

El SAD es va posar en marxa a Catalunya el 1983 i és un servei obligatori que presten tots els municipis més grans de 20.000 habitants. Des de 2008 la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla és la prestadora del servei a la ciutat, després de guanyar un concurs públic ofert pel departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. “Els casos estan indicats per l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS). Ells ens diuen què cal fer i el nombre d’hores que s’hi prestarà a la setmana. D'acord amb això, nosaltres busquem el perfil de personal que més s’adapti a cada cas”, explica Roger Borrull, director del SAD des de 2008. Hi ha dos tipus de serveis, el de la treballadora familiar, com Josefa Duque,

Novembre-Desembre 2015

DEPENDÈNCIA SALUT que s’encarrega d’atendre el pacient, acompanyar-lo a la compra si cal, netejar-lo, etc i la neteja de domicili, feta per auxiliars de neteja que, exclusivament fan aquesta tasca.

“Ara, si algú demana la neteja de domicili, també se li aporta un treballador familiar. El servei és més complet. Amb tot, ens agradaria poder disposar de més recursos però la llei de dependència no ha estat desenvolupada en tota la seva extensió i, és clar, hi ha mancances”, admet Borrull que explica que el perfil que més sovinteja és el d’una persona gran que viu sola o bé té un familiar que la cuida però que necessita alliberar-se de tant en tant.

Joana Cuerva coneix bé tota l’evolució i la història del Servei d’Atenció al Domicili a Tarragona. Ella, que treballa pel SAD de Santa Tecla des de 2013, va formar part de la primera promoció de treballadores familiars de Tarragona després de fer un curs a la Diputació el 1984.

Durant molts anys, Cuerva va fer domicilis i assegura que la problemàtica amb què es troben les professionals és la mateixa que aleshores, tot i que ara els mitjans i l’estructura per atendre els pacients és molt més potent. “S’ha millorat molt

i, a més, la gent, la societat, és ara més conscient que abans d’aquest problema. De fet, és un aspecte que ens pot passar a tots, caure malalts o simplement envellir sols i necessitar l’ajuda d’algú”, diu Cuerva, fundadora de la primera Cooperativa de Treballadores Familiars de Tarragona. “Ara, a banda de la conscienciació intrínseca de la societat, la crisi també ha ajudat que es conegui el SAD. La gent demana més ajuda, no pot fer-ho tota sola”, explica Gemma Nebot, ajudant de coordinació. Cuerva i Nebot

s’encarreguen de rebre i recollir les incidències de cada empleat del servei, que són moltes.

La informació és constant i tot es processa al moment perquè ningú no quedi desatès.

A La Móra, Pepi i Josefina ballen juntes al porxo. Ambdues riuen, fa un dia esplèndid i la casa està més animada que mai amb tantes visites de gent estranya. Amb tot, l’hora de marxar s’apropa i Josep Maria i Josefina tornaran a quedar-se sols, junts, l’un amb l’altre, com cada dia des de fa 70 anys.

Una vegada arriba la comunicació de l’IMSS i després de valorar el candidat que prestarà el servei, el treballador familiar i un dels coordinadors es presenta al domicili per explicar com serà la feina a partir d’aquell moment. L’usuari ha de pagar una part del cost del servei, tot depenent de la seva renda. En molts casos és completament gratuït. “Si l’IMSS marca que s’han de fer cinc hores setmanals, de les quals, tres són de franc per l’usuari pels barems de renda, aquest no pot prescindir de les altres dues hores, que s’han de fer igual, perquè el servei ho requereix”, matisa Borrull.

El SAD és una gran ajuda, però en cap cas és la solució definitiva. A les poques hores que poden atendre les persones necessitades s’uneix el fet que, en casos severs, cal un ingrés en un centre residencial. “L’objectiu és mantenir a la gent a casa tot el que es pugui perquè, com a casa, enlloc.

Amb tot, hi ha situacions que recomanen el trasllat a una residència. Actualment, i això ha de quedar clar, val a dir que aquests centres són molt diferents del que hi havia fa uns anys i el seu nivell de servei és molt alt”, diu Borrull.

VIU Tarragona | 108

L’usuari ha de pagar una part del cost del servei, tot depenent de la seva renda.

En molts casos és completament gratuït Novembre-Desembre 2015

NOTÍCIES SALUT

Clínica Curull celebra 20 anys en un acte cultural i solidari S'hi presenta el llibre 68+1, un intercanvi d’obres inèdites entre artistes tarragonins El Seminari Pontifici de Tarragona va ser l’escenari de l’event de celebració del 20è aniversari de Clínica Curull, el passat 6 de novembre. Més de 200 persones es van donar cita en un acte on es va posar de manifest la inequívoca aposta de la clínica per la ciutat de Tarragona, la cultura local i la solidaritat.

Durant l'acte es presentà del llibre 68+1, iniciativa de l’artista tarragoní Ramon Giner, una conversa creativa de l’entorn social i cultural de Tarragona a través de l’intercanvi d’obres entre artistes de diferents disciplines. La vessant solidària de Clínica Curull també s’ha posat de manifest al destinar la totalitat de la recaptació d’aquest llibre a Càritas Tarragona.

Durant l'acte, la doctora Con-

Novembre-Desembre 2015

chita Curull va agrair la presència de tots els convidats i va realitzar un petit recorregut pels vint anys de vida de la clínica. La doctora va explicar la seva aposta per la ciutat de Tarragona i va emfatitzar la feina que porta a terme tot l’equip de Clínica Curull, destacant la professionalitat, compromís i qualitat humana d’un equip de persones que conformen l’ànima de la Clínica.

Desprès de presentar el llibre al Seminari Pontifici, la Clínica Curull acollirà a partir del 12 de novembre una exposició fotogràfica a la seva seu (Rambla Nova, 114, Tarragona). Es tracta d’un recull fotogràfic d’algunes de les obres contingudes al llibre. Aquesta exposició es podrà visitar de dilluns a divendres, de 9 a 20 hores, fins a finals d’any.

VIU Tarragona | 109

DEPENDÈNCIA SALUT

«Fem un esforç financer molt gran per atendre tots els casos» Entrevista a Anna Vendrell, directora dels Serveis Territorials de Benestar i Família a Tarragona Rafa Marrasé

Què és la llei de la dependència? La llei 39/2006, coneguda com a Llei de la Dependència, va entrar en vigor el 2007. El desplegament d’aquesta llei ha suposat la dotació al sistema públic de Serveis Socials d’un marc normatiu necessari per regular les atencions i les prestacions a les persones amb dependència.

Qui es considera una persona dependent? Dependència és la necessitat d’ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària lligada a la seva autonomia personal. El col·lectiu de persones en situació de dependència ha anat creixent per culpa de canvis demogràfics i socials. S’ha convertit en un repte pels poders públics i és una de les prioritats en matèria de polítiques socials.

Quin és el paper de la Generalitat per fer complir aquesta llei? L’aportació de finançament pel desplegament d’aquesta llei havia d’haver estat a parts iguals entre l’estat i el departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Això mai va arribar a produir-se i actualment és el departament qui cobreix, amb un 70% de tot el seu pressupost, el cost del desplegament d’aquesta llei.

Quins diners hi destina el seu departament? El 2014, 1.401 milions d’euros. El 2015, fins i tot, es va augmentar aquesta partida en un 1,7%, arribant als 1.426 milions d’un pressupost total del departament de poc més de 2.000 milions. És a dir, un 71% del total de recursos es destinen per finançar les prestacions i serveis de la llei de la

VIU Tarragona | 110

dependència.

L’Estat, per tant, està incomplint el seu compromís i tot el pes recau en l’administració catalana. [somriu] L’any 2011 el departament va iniciar un procés extraordinari de places privades, es tracta de la Prestació Econòmica Vinculada (PEV) en què el beneficiari podia rebre una petita aportació pública per accedir a una plaça privada en una residència. Era una manera de facilitar a la gent l’accés a residències mentre esperaven una plaça pública. Molts centres podien oferir una plaça residencial privada. Amb tot, això es va suspendre el 2013 però aquest estiu 2015 s’ha tornat a activar.

L’Estat també va deixar fora del sistema els graus reconeguts de nivell 1, no és així?

El 2012, el govern espanyol va ajornar l’entrada al sistema de les persones amb grau 1, que són els que tenen dependència moderada. Això no s’ha activat

fins al juliol del 2015, per garantir l’estabilitat pressupostària.

Ara, 58.864, persones amb grau 1, estan en el procés de diagnosi perquè se’ls confeccioni el PIA, Programa Individual d’Atenció i, d’aquesta manera, acabin utilitzant algun servei o prestació.

El departament ha destinat uns 18 milions d’euros addicionals als que ja posava per aquesta causa. A Tarragona hi ha 5.006 persones en aquesta situació.

gada a la persona se li ha fet la valoració del grau de dependència (1, 2 o 3, de menys a més), segons uns criteris que tenen en compte tota una sèrie de professionals acreditats, aquesta ja passa a formar part d’un PIA, per saber quines són les seves necessitats i els serveis o ajudes que necessita.

Quanta gent hi ha amb grau reconegut, és a dir, dependents, a Tarragona? El nombre de persones amb grau reconegut a Tarragona i comarques (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès) és de 17.389 persones, d’aquestes, 10.865 són beneficiàries d’alguna prestació o servei.

grans de 80 anys, bàsicament dones.

Qui es considera una persona beneficiària? Beneficiàries són les persones que disposen d’una prestació o servei. Una ve-

Quin és el perfil que predomina més a Tarragona? l grau 2, la majoria són persones més

Hi ha molta gent que passa mesos o anys abans no rep la prestació que li correspon o per accedir a una plaça residencial pública. Això té a veure amb la falta de suport financer de l'Estat? Sí, patim falta de recursos per l’incompliment de l’estat. El departament de Benestar i Família està fent un esforç financer molt gran.

Saben quina quantitat faria falta per evitar aquestes situacions d’espera? No sabem quants diners farien falta perquè no hi hagués llistes d’espera. Tot depèn d’allò que necessiti cada persona, són casos molt particulars. Els costos sempre són diferents.

Com s’estableix quina quantitat rep cada persona? Al maig de 2014 va entrar en vigor una ordre que feia referència al copagament. Això estableix que els serveis no gratuïts de la llei de la dependència que fins ara només tenien en compte els ingressos del beneficiari ara també tenen en compte el seu patrimoni: propietats immobles, comptes bancaris o accions. Això es pondera en funció de l’edat.

Novembre-Desembre 2015

LLEI DE DEPENDÈNCIA SALUT

«Les famílies fan mans i mànigues per atendre els malalts»

Entrevista a Maria Jesus Costa. Treballadora social i referent de la unitat d’atenció a la dependència de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona

Rafa Marrasé

Quants tarragonins es troben en situació de dependència a Tarragona? La Generalitat de Catalunya ens envia un document cada sis mesos amb la informació actualitzada. Les últimes dades diuen que un total de 8.044 persones des de 2007 han estat en situacions de dependència, això és el total acumulat. Al començament, amb l’inici de la llei de la dependència, va haver-hi un munt de sol·licituds, una allau

VIU Tarragona | 112

d’expedients. Molta gent a qui se li va reconèixer el grau de dependent era molt gran i ara a Tarragona, pendents de l’última informació de l’any, hi ha 4.806 persones.

Què ha de fer una persona perquè se li reconegui aquest dret? Pot venir a Serveis Socials o bé adreçar-se a la Generalitat de Catalunya. Hi ha un equip que valora la dependència i a partir d’aquí se certifica quin grau de dependència té aquella persona (1, 2 o 3), en

cas que així sigui, perquè pot ser que es denegui la sol·licitud.

família i determinen quin és el recurs més adient per cada cas.

La Generalitat és qui reconeix el grau de dependència i fa les aportacions econòmiques a les persones que atenen els malalts o ancians.

Quin és el paper de Serveis Socials municipals en aquest engranatge? Des de Serveis Socials Municipals trametem el Pla d’Atenció Individual, és a dir, els nostres tècnics fan el seguiment del malalt, visiten la persona, s’entrevisten amb la

Quants treballadors municipals hi ha fent aquestes tasques? Tenim un total de nou treballadors socials a la ciutat.

Un a Sant Pere i Sant Pau, un altre a Sant Salvador, tres a la Part Alta, dos a la Part Baixa i dos a la zona de Ponent. A banda d’això també hi ha educadors quan fa referència al Pla d’Atenció Individual a la Infància.

En tot cas, les ajudes econò-

Novembre-Desembre 2015

miques a les famílies corresponen a la Generalitat. Hi ha alguna partida municipal per aquest concepte? No, tots els recursos són de la Generalitat.

I no hi ha prevista alguna partida a curt i mitjà termini?

Dependència té la seva pròpia cartera de serveis i l’únic que tenim és poder tramitar una ajuda d’urgència si és necessari. Sí que tenim un projecte d’adaptacions de les llars.

«Les últimes dades diuen que un total de 8.044 persones des de 2007 han estat en situacions de dependència» En què consisteix? Són petites adaptacions a la llar perquè una persona dependent pugui viure millor. Es fan canvis de banyera a dutxa i enguany hem fet, fins i tot, canvis de cuina en persones que sovint pateixen oblits i, per tant, se li posa una cuina elèctrica en lloc de gas o també s’han instal·lat baranes en els passadissos. Això no suposa una ajuda econòmica directa sinó obres de millora, i és totalment gratuït.

Quantes actuacions d’aquest tipus s’han fet enguany? Teníem projectades quaranta actuacions i s’estan executant totes.

La gent sol·licita molt aquest servei? Fa poc que el fem, des de 2014. Els treballadors que fan les obres es formen a la casa d’oficis durant la primera meitat de l’any i després realitzen aquest servei.

Quins són els casos més freqüents en situacions de dependència a Tarragona? Tenim molta gent gran, majoritàriament dones. Més d’un 50% són més grans de 80 anys. I aques-

Novembre-Desembre 2015

VIU Tarragona | 113

LLEI DE DEPENDÈNCIA SALUT tes persones viuen en les zones amb més envelliment de la ciutat, Part Alta i Part Baixa.

Aquesta gent gran, dones de 80 anys en amunt, tenen el suport de la seva família o viuen sols? La majoria d’expedients que hem tramitat són de prestacions econòmiques per persones que atenen a aquests dependents. Aquesta prestació només la pots tenir si vius amb la persona amb dependència, que és un familiar. Hi ha una població molt gran que està sent atesa per familiars que els cuiden que també són grans.

Les famílies afronten el problema o es troben vostès amb un cert abandonament del dependent? Hi ha de tot, però hi ha moltíssimes famílies que sí que s’ocupen dels seus familiars malalts o grans. De fet, la creació de la Xarxa de Suport a les famílies cuidadores és una prova de tot això, que cal tenir cura de les persones que atenen els de-

pendents. Les famílies fan mans i mànigues per atendre els malalts, necessiten molt suport pel que fa a informació. Fan una tasca molt gran, que no es veu i que, sense ells, seria inviable en l'àmbit econòmic.

Gairebé tothom haurà de tenir cura d’un familiar o, més endavant, ser la persona a qui cuiden. Hi podria haver un problema de manca de recursos de tot tipus per afrontar VIU Tarragona | 114

aquesta situació en un futur?

S’ha de donar algun tipus de reconeixement a les persones que atenen els dependents i no em refereixo a un reconeixement social. Quan es va començar a implantar la llei de dependència les persones que cuidaven una persona estaven donades d’alta a la Seguretat Social.

No cobraven cap sou, però cotitzaven. Amb les retallades això es

Socials en aquest moment, cal més personal? La llei no ens deixa contractar ningú més. Però és clar que estaria bé poder ser més gent. Ara, a més, els expedients de grau 1 estan v i -

despeses d’una plaça en una residència privada s’han activat després de molt temps i això també ha augmentat el nombre d’expedients.

Hi ha residències públiques a Tarragona? Només la Mercè i és de la Generalitat. No hi ha residències municipals. La resta són privades que disposen de places concertades.

Les llistes d’espera per una plaça pública són molt grans.

Què fan les famílies? De vegades ingressen la persona dependent en una residència amb menys temps d’espera, que sovint està més allunyada del domicili, fent el trasllat posteriorment. Altres vegades i per no haver d’esperar, els familiars fan l’ingrés en una plaça privada i paguen les despeses entre tots.

Hi ha casos en què la família es veu obligada a incapacitar la persona gran o

va eliminar. Aquesta ha estat una de les grans pèrdues que hem tingut perquè hi havia molta gent que no podia treballar perquè la seva realitat familiar li ho impedia i, amb aquella alta a la Seguretat Social tenia, almenys, un futur. Crec que hauríem de plantejar una ajuda en aquest sentit.

Amb la plantilla que té Serveis

gents després que durant molt temps es van aturar per llei i això ha provocat que els equips de treball estiguin saturats.

Poden tramitar tota la feina que tenen? Sí, fent molts esforços però, com et dic, hi ha una saturació. A més, ara les prestacions econòmiques de la Generalitat vinculades a les ajudes per residència, és a dir, els diners que aporta l’administració autonòmica per cobrir les

malalt per protegir-la, no? Sí, tenim un advocat per aquests casos. Són persones amb dependència molt gran i la família demana aquesta incapacitació perquè la persona es troba en un risc de gastar tots els seus diners perquè té una demència o perquè no es medica correctament i posa en risc la seva vida, aleshores els familiars demanen aquesta incapacitació per forçar un ingrés a una residència, per exemple.

Novembre-Desembre 2015

PUBLICITAT SALUT

Descobreix el Nadal a un altre nivell de la mà de St. John’s Picot.

Un ampli ventall d’objectes de decoració i regal t’esperen…

Som al carrer Soler,8 de Tarragona.

Visita’ns!

mudanzas cambrils • • • • • •

Desmontajes y montajes Traslados y Guardamuebles Nacionales e internacionales Recogida por fachada Rápidez y seriedad Especialistas en transportes de piano

REPARACIONES EN GENERAL • Montaje Integral de cocinas • Persianas PVC y aluminio • Instalamos persianas motorizadas • Cambiamos cerraduras en el acto • Pintura en general • Cerrajeria 24h.

¡¡¡presupuestos sin compromiso!!!

Telf. 605 294 262 - 977 793 603 | www.mudanzascambrils.com

Novembre-Desembre 2015

VIU Tarragona | 115

LLEI DE DEPENDÈNCIA SALUT

Ajuda en xarxa

La professionalitat de quatre tècniques municipals va ser el germen de la Xarxa de suport a les famílies cuidadores, una eina que permet identificar els problemes de les persones que tenen cura de malalts dependents o gent gran i redirigir-los segons les seves necessitats

Rafa Marrasé

Cinta Daufí, Montse García, Neus Gimeno i Maria Jesús Costa treballen en diferents àmbits dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona. Elles, tècniques formades i amb gran experiència en el seu sector, es van adonar fa més d’un any que a la ciutat hi havia una greu mancança pel que fa a les situacions de dependència, és a dir, allà on un VIU Tarragona | 116

malalt necessitava l’ajut d’una altra persona per tal de tirar endavant. En aquest cas, però, el problema no es trobava en el malalt o persona dependent, sinó que afectava precisament el seu entorn més proper, les persones que cuidaven d’ell.

“Des d’un dels barris de la ciutat ens va arribar el cas d’una dona que cuidava un malalt que estava esgotada, que demanava ajuda. Amb la treballadora social ens vam posar a

treballar”, explica Montse García, representant de l’ajuntament de polítiques d’igualtat.

La dona vivia una situació ben coneguda per a molta gent que cuida gent gran o dependents.

Ella s’encarregava del seu fill les 24 hores del dia, sense descans, sense suport. Buscava informació, saber on podria trobar ajuda en el seu dia a dia.

“La gent no sap on ha d’anar. Si el primer dia els hi haguessin dit que hi havia una associació

de familiars del tipus de malaltia o patologia del seu familiar, s’haurien estalviat molts mals de cap”, afirma Cinta Daufí, de l’àrea de promoció de la salut de l’Ajuntament de Tarragona.

Va ser d’aquesta manera que va començar a néixer la Xarxa

de suport a les famílies cuidadores. “Les quatre ens vam plantejar com podíem resoldre aquesta necessitat i el 18 de desembre de 2014 vam tenir la Novembre-Desembre 2015

LLEI DE DEPENDÈNCIA SALUT

primera reunió”, recorda Daufí, que assegura que la Xarxa de Suport a les famílies cuidadores és “un projecte de ciutat que pretén donar resposta a les necessitats que hem detectat, que és enorme, de les famílies que s’han de fer càrrec d’un malalt més o menys dependent. La família és la principal font de cures, no és el CAP ni res, sinó la família”.

La voluntat de les quatre tècniNovembre-Desembre 2015

ques municipals era comptar, des del començament, amb la participació de totes les entitats i agents presents a Tarragona i que no fos només una “iniciativa de l’ajuntament”.

“Ho volíem tirar endavant mitjançant un procés participatiu.

Hi ha moltes associacions a Tarragona que treballen d’alguna manera o altra amb tot això. Volíem que elles formessin part d’aquesta iniciativa. A la primera reunió no érem ni de

bon tros trenta entitats però a poc a poc s’ha afegit gent.

També era molt important que formessin part els serveis socials i serveis sanitaris”, explica Daufí.

Aquelles primeres reunions inicials van ser cabdals per començar a modelar un projecte que un any després encara es troba en els inicis perquè es tracta d’una operació d’envergadura que afectarà, a curt o

«Tothom serem els encarregats de cuidar algú o bé persones que ens hauran de cuidar. És per això que el projecte cada vegada es farà més gran, perquè afecta tothom»

VIU Tarragona | 117

LLEI DE DEPENDÈNCIA SALUT llarg termini, tothom. “Tothom serem els encarregats de cuidar algú o bé persones que ens hauran de cuidar. És per això que el projecte cada vegada es farà més gran, perquè afecta tothom”, diu Montse García.

Les quatre tècniques es van basar en un projecte existent a Barcelona per donar forma a la seva iniciativa. A la capital catalana aquest tipus de xarxa de suport als cuidadors ja

existeix de fa set anys i és tot un referent. D’aquesta manera, Daufí, García, Gimeno i Costa van anar a Barcelona per conèixer de primera mà com funcionava aquest sistema per poder-lo adaptar a Tarragona.

“El primer que ens van dir és que ens preparéssim perquè a partir d’aquell moment allò creixeria moltíssim. Al mateix temps i quan mesos després ens han visitat i han vist com es troba el projecte, ens han felici-

tat per tota la feina que hem fet en tan poc temps, assegurant que ells van trigar molt a organitzar-se i en tenir l’estructura que nosaltres ja tenim”, explica Cinta Daufí.

Al projecte s’hi van adherir diferents associacions com Afanoc, la Muralla o l’associació de familiars de malalts d’Alzheimer. I la llista continua ampliant-se. “Cadascú de nosaltres vam fer una convocatò-

ria amb les entitats que teníem més contacte per saber què en pensaven. Faltava molta informació. Per exemple, les infermeres dels CAP no sabien que Creu Roja feia determinats cursos, i així amb tot”, diu Daufí. “El primer que vam fer és saber quines necessitats hi havia arran d’allò que ens trasmetien les entitats”, explica Montse García.

I la principal necessitat era i

«La guia pretén alleujar la càrrega que les persones cuidadores tenen en haver de fer-se càrrec d’un malalt o una persona depenent»

VIU Tarragona | 118

Novembre-Desembre 2015

LLEI DE DEPENDÈNCIA SALUT és la falta d’informació. Gent que acudia al seu metge, que li deien que patia alzheimer, que li recetpaven un tractament i prou quan es tracta d’una malaltia que afecta, de forma inevitable l’entorn del malalt, la seva família. “Treballem en diversos grups, un dels quals és el de Bones Pràctiques. Et poso un exemple: hi ha gent que ens diu que quan els van donar la notícia de la malaltia del seu pare els van tractar fa-

tal, en el sentit que els van dir: el seu pare té això, aquí està la medicina que s’ha de prendre i au”, diu Daufí. En aquest sentit, és vital, doncs, que tots els agents implicats disposin d’una eina informativa que serveixi per orientar les famílies en aquests casos i no tractar purament la malaltia sinó la situació de forma integral.

D’aquesta manera s’ha editat una Guia de Recursos per a

persones cuidadores. La guia pretén alleujar la càrrega que les persones cuidadores tenen en haver de fer-se càrrec d’un malalt o una persona depenent. Aquestes persones, que no són professionals, experimenten pèrdua de salut, vida social, falta de recursos econòmics i una sensació de fatiga psicològica que deriva, per tant, en una pèrdua de qualitat de vida. D’aquesta manera, la guia proporciona un llistat

de serveis per ajudar els cuidadors en el seu dia a dia. “El primer que hem fet és la guia de recursos, que ara s’ha de repartir. La volem actualitzar cada cert temps i també volem fer una pàgina web”, explica Daufí.

«Aquestes persones, que no són professionals, experimenten pèrdua de salut, vida social, falta de recursos econòmics i una sensació de fatiga psicològica que deriva, per tant, en una pèrdua de qualitat de vida» La web, entre altres accions informatives, es planteja de cara l’any vinent i, per aconseguir-ho, necessiten que el consistori aporti una partida d’uns 6.000 euros. “Hem demanat la partida, esperem que ens la concedeixin”, diu Montse García. Mentre la web no estigui operativa, la Xarxa ha creat un compte de correu electrònic per rebre les diferents peticions d’informació: xsfct@tarrragona.cat. “És un projecte que hem pogut tirar endavant amb un pressupost ridícul. Tothom ha posat de la seva part.

Les entitats que treballen en aquest àmbit ho han fet durant molts anys sols i buscant-se la vida, són uns grans treballadors. En el moment que els hi vam presentar el projecte, van estar encantades. Ara, anant tot junts és més fàcil trobar recursos, tot i que no demanem molts diners”, afirma Cinta Daufí. “El principal recurs que hem treballat és el temps i la dedicació dels tècnics”, diu García.

La guia no és només una publicació pels cuidadors o futurs cuidadors de persones

Novembre-Desembre 2015

VIU Tarragona | 119

LLEI DE DEPENDĂˆNCIA SALUT

VIU Tarragona | 120

Novembre-Desembre 2015

LLEI DE DEPENDÈNCIA SALUT dependents, sinó també pels professionals del sector, especialment sanitari, que moltes vegades no sabien on derivar els familiars en aquests casos.

“La gent arriba al metge o infermera del CAP o a la treballadora social. Aquestes són les grans portes d’accés”, explica Daufí.

Neus Gimeno treballa en el pla local d’inclusió i cohesió social, ella s’encarrega de la part d’informació de la xarxa. “Gestionar la informació: com fem perquè la informació arribi on ha d’arribar. Tothom incorpora a la seva feina la informació per ajudar els cuidadors, que sàpiguen on han d’anar”, diu.

“Volem que els metges sàpiguen que existeix una associació o entitat que pot ajudar la família del malalt, i poder derivar-los allí, que no sigui només un tractament mèdic. Les famílies estan esgotades”, afirma Montse García.

Un dels punts forts de la Xarxa de suport a les famílies cuidadores és la creació d’una bossa de voluntaris. Fins ara, cada associació compta amb els seus propis recursos humans, voluntaris que acudeixen als centres a donar un cop de mà. Ara es vol que aquestes entitats o associacions interactuïn entre elles, que els diferents voluntaris puguin fer tasques fora de la seva associació habitual (algú de familiars de l’alzheimer, que col·labori puntualment amb Afanoc, etc). “Volem tenir una

bossa de voluntaris per atendre les necessitats de les famílies cuidadores: per exemple, algú que cuida una persona gran o malalta a qui no poden deixar sola, i necessiten algú que els cobreixi si ha de sortir de casa”, assegura Cinta Daufí.

Entre aquests voluntaris destaca Gent Activa, ciutadans de Tarragona que estan jubilats però que encara fan tasques de voluntariat. “En cap cas volem que aquests voluntaris facin la feina d’un professional de l’àrea de treball social o sanitari. Es tracta d’algú que pot cobrir a la persona que té cura del malalt en un moment concret, fent companyia al malalt o persona gran, per exemple.

Volem crear un punt d’informació pels voluntaris. Hi ha molta gent que voldria ajudar, ser voluntari, i no sap on anar.

S’han de poder compartir bosses de voluntaris per aprofitar tota aquesta ajuda”, diu Montse García. Així, també es pretén treure profit de l’impuls dels Jocs Mediterranis. Amb més de 4.000 voluntaris registrats, des de la Xarxa es creu que una part d’aquests recursos humans podrien derivar en el seu projecte un cop acabin els Jocs.

El paper de les persones que tenen cura dels malalts és, sovint poc agraït. Fan una feina imprescindible per atendre les persones a càrrec seu però ells no tenen el suport de ningú que els hi reconeix la seva tasca. Fent que la seva vida sigui

«La gent arriba al metge o infermera del CAP o a la treballadora social.

Aquestes són les grans portes d'accés» Novembre-Desembre 2015

VIU Tarragona | 121

LLEI DE DEPENDÈNCIA SALUT

MANUAL DE BONA PRAXI en l’atenció a les persones cuidadores

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

IDENTIFICACIÓ DE LA PERSONA CUIDADORA Donar visibilitat a les persones cuidadores incloent-les al sistema informàtic dels serveis. (Història clínica o social).

RECONEIXEMENT LA PERSONA CUIDADORA Valoració de l’estat de salut de la persona cuidadora.

Tenir en compte l’entorn de les persones cuidadores (obligacions laborals, càrregues familiars, suport d’altres persones, situació econòmica).

Oferir espais de consulta com a les persones cuidadores. Escolta activa.

IDENTIFICACIÓ DELS/LES PROFESSIONALS QUE HI INTERVENEN Informació sobre els professionals que els han d’atendre i com accedir-hi (professionals de Salut i Serveis Socials, ubicació, horaris, telèfon de contacte...).

ACOMPANYAMENT PROACTIU Oferir informació i/o assessorament a les persones cuidadores durant totes les fases del procés.

Anticipar-se activament als esdeveniments, que sigui el professional qui cerqui la persona cuidadora i no a l’inrevés.

Prevenció de la claudicació: ajudar a identificar sentiments, facilitar eines d’organització del temps i de conciliació de la vida familiar i laboral, acompanyar en l’afrontament a les possibles complicacions.

PROCURAR EL BENESTAR FÍSIC I PSICOLÒGIC DE LES PERSONES CUIDADORES Treballar les possibles relacions de dependència que provoca el fet de cuidar.

Identificar i intervenir en les necessitats de la persona cuidadora: Com estàs? / Com et sents? / Què necessites?

Facilitar que la persona cuidadora preservi la seva vida pròpia Oferir i derivar cap a recursos de la xarxa comunitària.

CAPACITACIÓ DE LA PERSONA CUIDADORA OFERINT FORMACIÓ ESPECÍFICA ENTORN A LA MALALTIA I/O EL PROCÉS DE DISCAPACITAT CUIDAR EL SENTIMENT DE CONFIANÇA DE LA PERSONA CUIDADORA VERS EL PROFESSIONAL La persona cuidadora ha de sentir en tot moment que el seu familiar està en bones mans.

La persona cuidadora ha de ser un aliat dels/les professionals i que entre ells s’estableixi una relació de confiança.

VISUALITZAR A NIVELL COMUNITARI LA FUNCIÓ DE LES PERSONES CUIDADORES Treballar per aconseguir una targeta identificativa amb avantatges (al bus, a la farmàcia, per a material, per evitar les llistes d’espera...).

Creació d’un punt d’informació sobre la gent gran i les persones amb malaltia i dependència (telèfon i consulta amb un tècnic que els orienti).

Ser veis a la Persona

VIU Tarragona | 122

Oferir la guia de serveis i recursos.

Respectar i reconèixer les creences i decisions de les persones cuidadores, sempre que no vulneri la integritat de les persones cuidades.

Valorar la capacitat de les persones cuidadores en tot el procés i intervenir en cas de maltractament o descurança.

Transformar les necessitats individuals en demandes col·lectives implicant les persones cuidadores en dinàmiques comunitàries.

www.tarragona.cat

Novembre-Desembre 2015

LLEI DE DEPENDÈNCIA SALUT feixuga a cada dia que passa.

“Els familiars se senten sovint invisibles, sols. La persona que presta atencions a les persones dependents és el gran oblidat i acaben emmalaltint. Hem de cuidar a la persona que té cura dels malats”, reivindica Daufí.

D’aquesta manera, es vol crear els Grups d’ajuda mútua: un lloc que vol servir de trobada per les persones que tenen cura dels malalts o els seus pares que ja són grans. Serà una manera que puguin compartir les seves preocupacions i situacions diàries envoltats de gent amb la mateixa problemàtica perquè sovint, aquelles

persones que no han viscut situacions similars, no es poden fer càrrec, de cap manera, de què suposa cuidar una persona així.

La Xarxa va organitzar el passat mes d’octubre unes jornades en què hi va assistir més de 130 persones. Entre els participants hi va haver un parell de persones que tenen cura de malalts, que van explicar les seves experiències reals.

“Aquesta aportació, aquestes vivències, són cabdals. Allò que transmeten és la realitat, no una sèrie de teories d’un grup de tècniques”, diu Montse García

Associacions adherides - Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Tarragona

- Fundació Catalunya La Pedrera

- Associació de nens amb càncer AFANOC

- ONCE

- Associació Aperger Camp de Tarragona

- Unitat de Treball Social de l’Hospital Joan XXIII

- Astafanias

- Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla

- Associació Ment i Salut la Muralla

- Col·legi de Farmacèutics de Tarragona

- Associació TarracoSalut

- Col·legi de Treballadors Socials de Tarragona

- Associació Parkinson de les comarques de Tarragona - Associació Provincial Paràlisi Cerebral de Tarragona - CAP Bonavista - CAP Jaume I

- Col·legi d’Infermeria de Tarragona - Col·legi de Psicòlegs de Tarragona

- CAP Llevant

- Grau de Treball Social de la URV

- CAP Muralles

- 2 cuidadores familiars

- CAP Sant Salvador

- Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES)

- CAP Sant Pere i Sant Pau - CAP Tàrraco - CAP Torreforta – La Granja - Creu Roja Tarragona - Federació Catalana del Voluntariat

Novembre-Desembre 2015

- Fundació Esclerosi Múltiple

- Ajuntament de Tarragona: Promoció de la Salut, Institut Municipal de Serveis Socials, Polítiques d’Igualtat i Pla Local d’Inclusió i Cohesió Social

VIU Tarragona | 123

OCI I GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

«L’oli refinat és un succedani de l’oli d’oliva» VIU Tarragona | 124

Setembre-Octubre 2015

Ja tenui!m!! l'oli no

Entrevista a Cándido Álvarez, director del Centre de Desenvolupament de l’Oli, i Monserrat Gelonch, responsable de promoció de la Denominació d’Origen Protegida Siurana.

Quin és l’origen del Centre de Desenvolupament de l’oli?

Cándido Álvarez (CA). El Centre de Desenvolupament de l’Oli (CDO) neix el 1996 com una necessitat per organitzar les actuacions que es fan a cada territori de la Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO), que està formada per uns 100 municipis, la major part d’Andalusia. La seva creació és per promoure la cultura de l’oli, que consta, entre moltes altres coses, de la recuperació de conreus antics, la promoció de l’oli, la utilització de la fusta de l’oliver per fer mobles, la literatura i l’arquitectura lligades a l’olivera. L’oli està amb nosaltres a la cuina, al paisatge, a les cançons, a tot arreu. No és només allò que tenim allí per cuinar simplement.

Una mica el que s’ha fet amb el vi, no? (CA). No crec que sigui la mateixa cosa. El vi és una operació comercial rendible i no necessita fer tot això per tenir sortida. Sí que és cert que el vi també configura un paisatge, apareix a la nostra cultura i cançons… però això que s’ha fet amb l’oli, des d’AEMO, es fa perquè és una necessitat, perquè l’oli és el gran desconegut.

La diferència entre l’oli i el vi és enorme. Per aconseguir fer vi necessites una sèrie de reaccions bioquímiques, cal un enòleg. Per fer oli no, en tens prou amb trepitjar l’oliva i punt.

No manipules res. Amb el vi sí.

La litúrgia de l’oli està molt lligada al món de la salut.

Montserrat Gelonch (MG). Això no vol dir que fer oli sigui senzill, sinó que la qualitat del producte va molt lligat al fruit que Setembre-Octubre 2015

dóna l’olivera. Cal mantenir la qualitat inicial de l’oliva sana.

A l’oli no hi pots barrejar res. Si no tens una bona oliva, no faràs bon oli.

Es fa bon oli a la DOP Siurana?

(MG). I tant. Amb un bon oli que tingui Denominació d’Origen Protegida (DOP) certifiquem l’origen. És a dir, són olives conreades i collides aquí, premsades i l’oli envasat també aquí.

Això garanteix que no és un oli que es ven i s’envasa en un altre lloc.

«L’oli està amb nosaltres a la cuina, al paisatge, a les cançons, a tot arreu»

· O L I D ' O L I VA V E R G E E X T R A ·

Rafa Marrasé

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

Durant molts anys es va dir K que l’oli català s’exportava a granel a Itàlia i allí simplement s’envasava i el venien a bon preu. Això es continua fent?

(MG). Itàlia és el país que més oli comercialitza de tot el món mentre que Espanya és el país on més oli d’oliva es produeix.

Una de les coses per les quals ha servit la DOP és per evitar que marxin cisternes d’oli cap a fora, en tot cas, tot l’oli que té el certificat de la DOP Siurana s’envasa aquí. En deu anys hem passat de tenir uns nivells d’envasat del 35-45% al 65% actual.

Quants litres s’envasen?

(MG). Això depèn del clima de cada any. Una campanya normal de la DOP Siurana són uns 5 milions de tones d’oli i d’aquestes, entre 3 i 4 milions de tones s’envasen. Hem tingut alguna campanya de 7 milions

www.coselva.com Major, 50 · LA SELVA DEL CAMP (Tarragona) Tel. 977 844 125* Fax 977 844 841 · coselva@coselva.com

OLI GASTRONOMIA de tones i alguna altra de 3,7.

Quan es fa la producció d’oli?

(MG). La producció es fa entre novembre i desembre i principis de gener. La producció 2014-2015 ha estat d’uns 5 milions de tones. La quantitat que s’haurà envasat com a DOP ho sabrem el desembre.

Encara hi ha una gran part d’oli que no s’envasa com a DOP Siurana. Per què? (MG).

Aquesta és la gran pregunta: com és que tenint un oli tan bo a Catalunya som deficitaris?

S’ha de tenir present que hi ha oli de tres categories: verge extra, que és el que té totes les propietats per la salut, també hi ha el verge, que continua sent un producte natural, i el que anomenem oli d’oliva que ja no és un producte natural, que en un origen va ser oli d’oliva però que, per les característiques de procés o per les olives, que no eren sanes, van donar un oli que no era apte pel consum.

Aquest oli s’ha de refinar i passar un munt de processos, un fet que provoca que aquest oli ja no tingui cap record de l’oliva.

D’aquest procés surt un greix que no té cap olor ni sabor de l’oliva i que al final li afegeixen menys d’un 5% d’oli d’oliva verge extra i, aquest és de tots, el que més es consumeix.

(CA). És com si fessis un mal vi i el sotmets a un tractament químic que donés lloc a un succedani de vi.

Aleshores l’oli d’oliva refinat que trobem a tots els supermercats és un succedani d’oli d’oliva. (CA). Sí. Allò no és oli d’oliva. La nomenclatura confon.

Si de vosaltres depengués, allò no es podria dir oli d’oliva? (CA). Evidentment. L’oli d’oliva és el suc de l’oliva i allò no ho és. L’oli d’oliva verge extra o fins i tot el verge, són productes naturals. Què és aleshores la resta? Un producte alimenta-

VIU Tarragona | 126

«Allò -oli refinatno és oli d'oliva. La nomenclatura confon» Novembre-Desembre 2015

OLI GASTRONOMIA

«L'oli d'oliva només representa un 3% en el mercat dels greixos mundials»

ri industrial. És com la margarina i la mantega.

I per tant, no té les propietats saludables de l’oli verge extra?

(MG). Clar, els components antioxidants, antiinflamatoris, cardioprotectors i la resta, no estan en aquell oli.

(CA). De totes maneres, no hem de confondre un producte alimentari, com l’oli, amb un medicament. Hi ha gent que diu que es pren una cullerada d’oli cada matí. L’oli és un aliment, no un medicament. Aquí la gran batalla de l’oli és competir amb els altres greixos que s’utilitzen per cuinar.

Com per exemple? (CA). Espanya no consumeix tot l’oli que es produeix, que és moltíssim. I quan s’exporta, ha de competir amb altres greixos.

(MG). De fet, l’oli d’oliva només representa un 3% en el mercat dels greixos mundials. Això significa que hi ha molt camí per recórrer i un mercat molt gran per conquerir. Abans parlàvem dels olis italians, que són els que més es venen al món i això ha fet que altres punts del planeta, que no coneixien l’oli d’oliva, apreciessin aquest producte. El gran problema, a més, és la manca de cultura d’oli que tenim a casa nostra.

No tenim cultura d’oli? (MG).

No. Els catalans consumim l’oli que està d’oferta i prou, i sense mirar si l’oli és verge extra, verge o refinat.

(CA). I el rendiment de l’oli no és el mateix. Per exemple, un oli de girasol penetra molt més en els aliments que el verge extra, és a dir, s’amaren més d’oli i, per tant, en gasten més. Aleshores el factor preu s’esvaeix perquè en cal més quantitat.

I una altra cosa, el verge extra es pot reutilitzar més vegades, l’altre es desnaturalitza.

(MG). L’altre dia vam fer una

VIU Tarragona | 128

Novembre-Desembre 2015

OLI GASTRONOMIA prova amb restauradors on comparàvem un oli extra verge amb un de llavors. Vam fregir unes croquetes, fent servir la mateixa calor i el mateix temps.

Les croquetes fregides amb verge extra van quedar més daurades i cruixents. En canvi, les que vam fregir amb oli de gira-sol, no estaven prou cuites i, tot i deixar-les més temps a la fregidora, no es van torrar i van quedar toves.

Per tant, el verge extra és millor oli i no surt tan car com diuen. (CA). Hi ha una cosa que s’ha de tenir en compte. Hi ha alguns productors que diuen que tenen el millor oli d’oliva del món. Com ho saben? Hi ha un concurs on es reuneixen tots els olis de la terra? I qui seria el jutge? La competició, tal com he dit abans, no ha de ser entre olis d’oliva sinó amb l’altre 97% de greixos que s’utilitzen al món perquè d’oli bo se’n fa a Catalunya, la resta d’Espanya, Grècia o Itàlia. Però hem de lluitar per imposar-nos. Mira, França ha estat capaç d’introduir el seu greix, la mantega, a

la cuina italiana. I mira que per tombar els italians… Aquest és el debat.

Quan vius a l’estranger i vas al supermercat buscant oli d’oliva trobes, bàsicament, oli italià.

Què passa amb el català? (CA).

La comercialització es focalitza en la distribució. El productor cada vegada està més lluny de la presa de decisions d’on estaran ubicats els seus productes. Per exemple, una gran superfície comercial determina qui entra o no als seus establiments. Ara, però, amb internet, cada cop són més els consumidors que compren directament a la cooperativa o el productor, saltant-se els canals de distribució comercials. És una resposta del consumidor per triar allò que vol i no només allò que li ofereixen des de determinades superfícies comercials.

(MG). I països sense tradició de producció d’oli d’oliva que estan començant a fer-ne, com els Estats Units. Això pot divulgar, però, molt més l’oli.

Una de les seves tasques és

difondre la utilització d’aquest producte. (MG). L’oli és el gran anònim de la cuina. Molta gent li sap greu gastar-se 4 euros per una ampolla d’oli, que durarà una setmana per tota la família i, en canvi, es gastaran més diners per una ampolla de vi que es beuran només en un àpat. A més, l’oli, ens beneficia la nostra salut.

(CA). A la zona mediterrània l’esperança de vida només està superada pels japonesos.

A més, però, els diners destinats a l’assistència sanitària és molt baixa si la comparem amb altres països com els Estats Units, per exemple. Això és la dieta mediterrània.

La gent ha de ser conscient que el preu respon a un producte d’excepcional qualitat, no? (CA). Sí, però també s’haurien de vigilar certes pràctiques.

Jo he vist a algun aparador de tendes gurmet de Barcelona, ampolles d’oli extra verge per gairebé 20 euros quan aquí es venen per 4 o 4,5. Això envia un missatge negatiu al consumi-

dor perquè associa el producte a un públic amb diners i elitista quan no és així.

No es pot incidir amb això?

(MG). El preu és lliure. I hem de tenir en compte que aquí és dels llocs on el productor rep menys diners per l’oli que fa.

Fa gairebé dos anys va sortir una normativa estatal que prohibia que els restauradors tinguessin setrilleres que es poguessin reomplir als seus locals. Com ho valoren? (MG).

La llei diu que has de treure un envàs etiquetat que no es pugui reomplir. Per què la gent és tan reticent per dir allò que posen a les ampolles? No ho sé, però jo hi desconfio perquè penso, si aquí tenen això, que faran servir a la cuina? Perquè recordem-ho, la majoria d’oli que es fa servir a la restauració, es fa servir a la cuina.

«El verge extra es pot reutilitzar més vegades, l’altre es desnaturalitza»

(CA). Molts restauradors no estimen l’oli ni el país que el produeix perquè no donen suport a un producte tant de la terra.

Posar unes boletes de pebre dins l’oli per esquivar la normativa… I penso, si a la carta poses que tens peix segons mercat i després fas aquestes trampes amb l’oli…

VIU Tarragona | 130

Novembre-Desembre 2015

OLI GASTRONOMIA

Els homes de l'oli

La producció de l’oli DOP Siurana és a les seves mans, des de recollir el fruit, portar-lo al molí, extreure’n el suc, analitzar la seva qualitat i envasar-lo.

Són la part humana d’una tradició mil·lenària

VIU Tarragona | 132

Novembre-Desembre 2015

OLI GASTRONOMIA veure’m arribar, té un somriure a la cara i els altres dos companys de feina, també marroquins com ell, treuen el cap rere les oliveres sense deixar de treballar. Ell va arribar fa set anys a Catalunya, els mateixos que porta treballant en aquest tipus de feina quan arriba la campanya de l’oli. Són cinquanta dies de feina, i sempre ha treballat pel mateix pagès. “És un bon home, fa molts anys que treballo per a ell, ens fa els papers, tot està bé. Estic content”, diu. Els altres dos ens miren mentre dibuixen un somriure d’orella a orella als seus rostres. Som -el fotògraf i jo mateix- la distracció del dia, la novetat en unes jornades llargues enmig del camp.

“Comencem a les set del matí i fins a les sis de la tarda. Dinem aquí i tot, així guanyem temps. És una feina que s’ha de fer bé i ràpid”, diu El Bey que assegura que a Marroc també treballava al camp: “És una feina dura, això és evident, però nosaltres els marroquins, som unes màquines”. I tots vinga a riure.

«Comencem a les set del matí i fins a les sis de la tarda.

Dinem aquí i tot, així guanyem temps»

Rafa Marrasé

Són poc més de les deu del matí i el trio de pagesos temporers ja fa tres hores que treballa. A bon ritme, sense pausa, situen la xarxa sota les oliveres mentre amb unes eines en for-

Novembre-Desembre 2015

ma de pinta gegant rasquen les branques dels arbres per recollir les olives. Està núvol però no amenaça pluja. Treballen en silenci però no hi ha tensió, sinó una sensació de calma, tranquil·litat. Només se sent el pas dels vehicles a la carretera

que voreja el camp on treballen. És un dilluns d’octubre a Montroig del Camp, un dilluns de la recollida de l’oliva per fer l’oli nou de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Siurana.

Mohamed El Bey s’apropa en

La feina de la recollida de l’oliva és només una de les moltes que Mohamed El Bey i els seus companys fan durant l’any.

Campanyes de tot tipus de fruita i verdura, construcció, el que calgui per portar el sou a casa. “S’ha de treballar i que no falti. Vinga, pregunta més, el que vulguis”, m’engega. Els hi fa gràcia, com aquells nens que viuen en pobles aïllats i veuen un viatger. Volen que duri, que l’anècdota, la història que contaran a les seves famílies aquell vespre, s’allargui una mica més.

Les olives que recullen El Bey i companyia es portaran al molí VIU Tarragona | 133

OLI GASTRONOMIA que hi ha només uns centenars de metres més enllà, propietat d’Unió, on van moltes cooperatives a treure’n l’oli.

El cap del molí de tres treballadors, incloent-hi ell mateix, és Paco Llesera. Aquest tortosí, fill d’un pagès que també tenia olives, és l’encarregat de supervisar l’arribada de les olives dels socis i que l’oli que se n'extregui, sigui de la màxima qualitat possible. “Per aquest molí passen uns 2 milions de quilos cada any. L’ideal seria que n’hi passessin entre 4 i 5 milions però, és clar, tot això depèn de la producció”, diu. Moltes cooperatives que tenien molí han decidit anar fins a Mont-roig per treure el seu oli, les inversions per mantenir aquest tipus d’instal· lacions no són barates i, al final, el més útil i pràctic és anar allà on poden fer la feina sense els maldecaps d’avaries i despeses.

“Alguna màquina d’aquestes val més de 130.000 euros, d’altres 80.000. Si es fan malbé, tenim un problema perquè no podem fer oli i les olives no poden estar dies esperant un cop han estat collides”, assegura.

«Per aquest molí passen uns 2 milions de quilos cada any» Així, els pagesos porten les olives majoritàriament a les tardes, després d’un dia de feina o al matí de l’endemà. “Si les olives estan tres o quatre dies guardades comencen a fermentar i l’oli que en surt no és bo, massa àcid. De vegades no hem acceptat carregaments d’alguns socis perquè no les hem vist en condicions”.

Quan Paco Llesera va arribar a aquestes contrades es va quedar sorprès de veure com recollien les olives. Segons ell, a la zona de Tortosa, d’on és originari, les olives es cullen directament de terra, un fet que fa que l’oli no sigui tan bo. “Allà sempre VIU Tarragona | 134

deien que era el cerç [mestral] qui escarrava les olives. Aquí ho fan diferent”, diu tot rient.

Hi ha molta tranquil·litat al molí, quan hem arribat els pagesos ja havien portat les olives i fins a la tarda no se’n preveuen més.

Els altres dos treballadors, Pep i Xavi, fan feines de neteja i manteniment. “Aquest matí han portat uns 20.000 quilos, ara ja han passat per aquí, en una setmana, prop de 180.000 quilos en total”, afirma Llesera.

Un cotxe entra al recinte. Un noi jove, de pell bruna, baixa i es dirigeix a nosaltres. Li pregunta a Paco Llesera si podria portar les olives per fer-ne oli.

El noi diu que el terreny no és d’ell però que el propietari li ha encarregat la feina. Llesera se’l mira de fit a fit i li explica que només els socis poden utilitzar el molí. El noi puja al cotxe, arrenca i marxa buscant un altre lloc on poder portar les olives.

De cada carregament s’agafa una mostra d’olives del pagès per portar-les al laboratori. Allà s’analitzarà el rendiment de la collita, és a dir, la quantitat d’oli, de suc, que té l’oliva, descartant l’aigua que conté. “Com menys aigua té l’oliva millor, és clar, i més diners guanya el pagès”, explica Llesera que assegura que la collita d’enguany farà un oli d’extraordinària qualitat, millor que el de l’any passat. “El 2014 vam tenir molts problemes amb la plaga de mosca i això va afectar la qualitat. Enguany no hi ha hagut el problema i l’oli, per tant, serà encara més bo”.

L’oli que Paco Llesera, Xavi i Pep s’encarreguen d’extreure de les olives es porta en grans camions uns quants quilòmetres més enllà, a Vilallonga del Camp.

En aquesta població es troba la planta d’envasat d’Unió on treballen 36 persones i envasen entre 10 i 12 milions d’ampolles de diferents mides d’oli verge i verge extra. ”Ara encara estem envasant oli de l’any passat, però ja en tenim de nou i tothom

Novembre-Desembre 2015

T’HO SERVIM EN SAFATA

Si tens un establiment hostaler: * Consulta les ofertes exclusives per anunciar el teu restaurant * Fes arribar la teva oferta gastronòmica a tots els lectors de VIU Tarragona * Reserva el teu espai a la secció d’Oci i Gastronomia de la nostra revista Contacta amb nosaltres i t’ho expliquem.

Sigui com sigui el teu restaurant, aquí tens el millor aparador

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viutarragona.cat

OLI GASTRONOMIA

vol ser el primer a poder comercialitzar-lo”, explica Asensi Viudez, cap de la planta d’envasat.

La nau bull d’activitat. Els toros porten els carregaments de caixes plenes d’ampolles d’oli que circulen per la màquina envasadora. “Aquest oli se’n va a Noruega. Exportem a gairebé tot el món. Allí els hi agrada molt el producte que fem”, diu Viudez mentre em mostra una de les ampolles que aniran a les caixes. “Aquest oli es fa amb una barreja de tots els olis que ens arriben. Els nostres tècnics busquen el millor equilibri per a cada mercat que tenim i fan el cupatge. Aquest és el millor oli”, diu amb orgull.

Malgrat que, tal com m’ha comentat abans, l’oli que hi ha VIU Tarragona | 136

a les ampolles de la cinta envasadora és de 2014, aquesta producció ja s’esgota. L’oli de qualitat es ven ràpid i, aproximadament, amb l’arribada de l’oli nou s’acaben les existències de l’antic. “En deu o onze mesos ja el tenim tot venut.

Coincideix quan arriba el nou.

La producció és la que és i afortunadament tenim mercat”. Només el soroll del repic del vidre de les ampolles i la maquinària presideix la nau en uns treballadors que es comuniquen més fàcilment per signes que parlant pel brogit de l’entorn.

Fan un sol torn, de set del matí a tres de la tarda de dilluns a divendres i només en casos excepcionals es fa un segon torn o, fins i tot, un tercer. “Si rebem alguna comanda extraordinària, aleshores hem de fer un

torn més per poder-la atendre, però normalment passem amb el torn de matí”, diu Viudez.

«És com un vi, tot i que no en beus tant, és clar, però provar-lo sol és la millor manera de saber si t’agrada o no» La persona encarregada que el líquid que arriba a la taula del consumidor sigui de màxima qualitat és Josep Maria Buqueras. Ell supervisa tot el procés, des de l’arribada de les olives al molí fins a l’envasat. “És important que es treballi bé al molí, que tot es faci de forma correc-

ta i que l’extracció de l’oli es faci en fred, a uns 27 graus perquè una temperatura més elevada provocaria defectes a l’oli”, diu el responsable tècnic d’olis d’Unió. Assegura que a casa nostra no hi ha cultura d’oli, que la gent no n’entén i emplaça a tothom a provar olis de qualitat per apreciar-ne les virtuts. “Hi ha gent que diu que l’oli és àcid, però això no és veritat. S’ha de tenir en compte que l’amargor i el picant són atributs positius del bon oli”, afirma. “L’oli ha de ser una cosa fresca, t’ha de recordar coses verdes. Si té regust de formatge o bé coses fermentades, malament”.

Buqueras és l’encarregat de fer els cupatges pels diferents mercats, sobretot internacionals, on països com Japó busquen Novembre-Desembre 2015

OLI GASTRONOMIA

unes determinades propietats en l’oli d’oliva. “Els japonesos volen que tingui molts antioxidants i això comporta que l’oli sigui d’una determinada manera, amarg, i ja els avisem.

Al Nord d’Europa els hi agrada més l’oli de secà, de muntanya, més amarg mentre que aquí agrada més el dels conreus de regadiu, més suaus”, explica mentre incideix que cal provar olis de qualitat i sempre sols, sense acompanyaments. “És com un vi, tot i que no en beus tant, és clar, però provar-lo sol és la millor manera de saber si t’agrada o no. Molta gent ens pregunta quin és el millor oli per fregir o per amanides, jo sempre els hi dic el mateix: nosaltres a casa tenim un oli per tot. Cal tastar i triar el que més agradi i gaudir-ne”.

Novembre-Desembre 2015

VIU Tarragona | 137

OLI GASTRONOMIA

«La gent fa servir l’oli per tradició, no per coneixement» Entrevista a Ferran Huguet, director de la DOP Siurana i director general d’Unió Corporació Alimentària

Rafa Marrasé

Com ha estat l’evolució d’Unió en els últims trenta anys?

Unió va passar moments delicats a inicis de la dècada dels 80 del segle passat perquè és una cooperativa i no tenia fons propis per finançar la seva expansió i va demanar crèdits en una època en què els tipus d’interès eren molt alts. Ara l’entitat està sanejada amb increments del 15 i 16% anual amb volum d’activitats i vendes.

«Nosaltres ens encarreguem del 80% de tot l’oli Siurana que es fa, que és de molta qualitat» Quin percentatge del volum de l’empresa comporta l’oli?

Entre un 20-25%, que representa una facturació d’uns 10 o 12 milions d’euros.

Tot l’oli és DOP Siurana? El 70% de tot l’oli que comercialitzem. S’ha de tenir en compte que nosaltres ens encarreguem del 80% de tot l’oli Siurana que es fa, que és de molta qualitat i prestigi. Amb tot fa un parell d’anys vam incorporar olis de la Terra Alta també.

VIU Tarragona | 138

Novembre-Desembre 2015

OLI GASTRONOMIA Com a president de la DOP Siurana, com es troben posicionats aquests olis dins el món de l’oli a Catalunya i la resta de l’Estat? La DOP Siurana és la que, en relació a la seva producció, més oli envasa, al voltant, moltes vegades, del cent per cent. La DOP té dues funcions: cuidar la qualitat de l’oli i promocionar-lo. En aquest aspecte estem fent molt bé els deures.

Això vol dir que cada vegada la gent aprecia més l’oli que fem aquí o s’ha d’exportar per donar-li sortida? Lamentablement l’oli es valora més a fora que aquí, i això passa amb més productes. Sempre diem que ens posem molt nerviosos quan anem a un restaurant i veiem olis de tot arreu menys els de casa nostra quan l’oli DOP Siurana està reconegut, en l'àmbit d'experts, com el millor oli del món. De fet, en els concursos de tast que es fan arreu, l’oli DOP Siurana s’endú tots els premis.

Podem dir que la meitat del que produïm, l’exportem a mercats que valoren la qualitat.

Quins mercats? Els Estats Units, Japó… Ells estan disposats a pagar un preu alt a canvi

Novembre-Desembre 2015

de qualitat.

Com es troba la distribució?

Ho dic perquè a les superfícies comercials hi ha molt oli refinat i molt poc verge o extra verge. No hi ha cultura de l’oli, les grans empreses comercials no aposten per aquest producte? No tenim cultura de l’oli. La gent fa servir oli per tradició, no per coneixement i aleshores, amb aquest criteri, el que marca què compres és el preu.

Totes les superfícies comercials, a més, juguen amb la competència de l’oli. Si t’hi fixes, en els paperets d’ofertes del supermercat, l’oli sempre hi surt. Hi ha una guerra brutal amb els preus dels olis. L’oli refinat és més econòmic que el verge extra o verge però, si fas els comptes, a final de l’any potser t’has gastat entre 12 i 18 euros més per un producte de primera qualitat en relació a l'oli refinat, que ha estat sotmès a tots els processos de transformació.

Com es pot revertir aquesta situació? Amb informació.

Nosaltres ens reunim amb empreses perquè coneguin el producte i les seves propietats.

La DOP Siurana organitza tota

una sèrie de fires perquè el gran públic conegui el nostre oli. Hi ha una cosa clara, la persona que el prova, després és un client molt fidel.

La producció és limitada. El mercat s’autoregula. Si hi hagués molta demanda, el preu pujaria i això permetria al pagès viure millor. El nostre desig és que l’oli agafi el màxim prestigi possible. L’exemple, en l'àmbit de comercialització, és l’oli de la Toscana, a Itàlia. La qualitat és similar a la nostra, però ells són uns grans venedors, convençuts que tenen el millor oli del món, i els restaurants els donen suport. D’aquesta manera han pogut vendre l’oli a un preu molt alt i mantenir els pagesos amb un bon nivell de vida.

«El 80% d'exportació va als Estats Units, tot i que exportem oli a 37 països» Quina seria l’estratègia per convertir la DOP Siurana en el model italià de vendes? És

molt important la zona d’origen.

De vegades venen clients nostres dels Estats Units que ens diuen que no troben el nostre oli aquí. Ells, evidentment, esperen trobar a tots els restaurants els productes de la terra, i no és així.

Això és molt greu. D’una banda hem de continuar treballant perquè la gent de Catalunya ens conegui cada vegada més i seguir obrint mercats a l’estranger.

Quin és el país on exporten més? Els Estats Units. Allà, a diferència d’aquí on les superfícies comercials lluiten per tenir l’oli més barat, als Estats Units la competició és per tenir l’oli de més qualitat. Aquell és un país en què si el producte és bo, el preu no és un problema. De fet, de la meitat de producció que exportem a l’estranger com deia abans, el 80% va als Estats Units, tot i que exportem oli a 37 països.

Quin és el panorama de futur de l’oli DOP Siurana? Hauríem de diferenciar-nos de la resta de l’oli que es produeix a Espanya que, per altra banda, és el país que més oli fa de tot el món.

Quan els preus baixen, en anys de molta collita, aquí ho notem negativament molt. Hem de fer servir la DOP per poder marcar la nostra diferència, la qualitat que tenim, lluny d’aquells olis refinats. Hem de buscar un mercat més personalitzat, de gran qualitat.

VIU Tarragona | 139

FIDEUS ROSSOS GASTRONOMIA

Els Fideus Rossos

Protagonistes de la cuina cambrilenca del 13 al 29 de novembre Una trentena de restaurants participaran en les Jornades dels Fideus Rossos que organitza l’Ajuntament de Cambrils amb l’Associació de Restauradors de Cambrils

Redacció

Unint sabors procedents del mar i de la terra. Amb el gust i olor a peix acabat de pescar, i amb l’oli d’oliva D.O. Siurana de Cambrils, arriben les terceres Jornades dels Fideus Rossos de Cambrils.

Una trentena de restaurants cambrilencs es sumen una vegada més a la promoció d’aquest plat tan típic de la gastronomia cambrilenca. En aqusta ocasió, són els fideus, un plat ben tradicional, els que es posen al servei de la creativitat de la trentena de restauradors que s’adhereixen a la campanya. Així doncs, durant les properes dues setmanes els fideus seran els protagonistes dels menús a la ciutat, VIU Tarragona | 140

això sí, amb una àmplia varietat gastronòmica adaptada a diferents gustos i butxaques.

Les terceres Jornades dels Fideus Rossos estan incloses en el Calendari Gastronòmic de Cambrils. L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, assegura que “el calendari gastronòmic de Cambrils està plenament consolidat, recollint així els fruits del treball i coordinació que es realitza des

de les diferents regidories de l’Ajuntament, amb el sector privat”. Per la regidora de Promoció Econòmica, Ana López, aquestes jornades “demostren l’elevada qualitat de la restauració cambrilenca i ens ajuden a reforçar el nostre posicionament com a capital gastronòmica de la Costa Daurada”.

Les tradicions del mar i dels sabors de sempre es donen la mà amb la creativitat i innovació

Unint sabors procedents del mar i de la terra. Amb el gust i olor a peix acabat de pescar, i amb l’oli d’oliva D.O. Siurana de Cambrils , arriben les terceres Jornades dels Fideus Rossos de Cambrils dels restauradors cambrilencs per tal de convertir aquestes jornades que s’organitzen des de la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils amb l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria del municipi, en un nou èxit.

Novembre-Desembre 2015

PUBLICITAT GASTRONOMIA

OLI D’OLIVA VERGE EXTRA “EL VERGERARS” D.O. SIURANA VI ALFA DO TARRAGONA Venda a la mateixa cooperativa i a traves de la pagina web: www.coopsalomo.com Ho portem a domicili

POLLASTRES A L’AST Per consultes i encàrrecs per aquestes festes de nadal, truqueu al 977 233 249 c/ Manuel de Falla 5 - Tarragona la cresta tarragona

Novembre-Desembre 2015

La li l’o a t fes deroper p és el

6

de d e s e mbr

e

Menjars per emportar

AGRICOLA DE SALOMÓ SCCL C/Nou, 18 - 43885 Salomó Tel. 977 629 061

VIU Tarragona | 141

RECEPTES GASTRONOMIA

Graellada per a un mig peix blau i tres apadrinaments

Per David Solé

Ja estem immersos en els mesos 11 i 12, lloc de trobada dels dos protagonistes del darrer número de l’any 15, un de fred i un de calent, un de sòlid i un altre de líquid, un de nòmada i l’altre d’arrelat, un platejat i l’altre daurat, un animal i l’altre vegetal. Tan diferents i tan semblants! Són alhora fins, melosos, infalsificables, contemporanis, ... i necessaris.

El tercer i darrer apadrinament és el més agosarat , piqueu l’all sense cor amb la pera i emulsioneu-ho amb oli d’oliva verge extra. Disposeu una mica dels tres apadrinaments en cada plat, en forma de llàgrima, i ara sí, el tall de dorada al costat.

L’espai de l’oli Novembre és temps d'oli nou

«Guardeu, si voleu, el cap sense ganyes ni galtes i l’espina central al congelador per quan hagueu de fer brou.»

Sense més preàmbuls, diré que el mig peix blau és l’orada i els apadrinaments aniran a càrrec de l’oli d’oliva verge extra de la DOP que més gràcia us faci perquè totes les catalanes són prou bones i diria, sense por a equivocar-me, que les tarragonines són considerades com les millors del món. Hores d’ara crec que ja hem de començar a dir les coses pel seu nom.

Ingredients per a 4 persones •1 orada de 1,5k.

•Sal granadeta •Oli d’oliva verge extra •Avellanes •Olives negres pansides •Pell de taronja •1 all •½ pera madura Preparació Molt fàcil i bona però potser VIU Tarragona | 142

que l’expliqui. Escateu l’animal, separeu el cap del cos, obriu-lo i dividiu cada filet en dues parts més o menys iguals. Si us fa mandra, quan aneu al mercat a comprar el peix, li dieu al bon/a peixeter/a que us faci l’operació. A continuació saleu el peix i el deixeu reposar 17 minuts, el pinteu amb l’oli d’oliva verge extra i el fiqueu a coure, a la graella, damunt d’unes bones brases uns 2 minuts per costat.

Això però, serà la darrera cosa que haureu de fer abans de menjar-vos-el. Així doncs caldrà tenir preparats els 3 apadrinaments del peix. El primer resulta de picar unes avellanes torrades i barrejar-les amb una mica d’oli d’oliva verge extra.

El segon esdevé de picar unes olives sense l’os, amb un encenall de pell de taronja (només la part taronja, valgui la redundància) i barrejar-ho amb una mica d’oli d’oliva verge extra.

Aclariments Si hi ha algú que no vol entristir el plat amb composicions en forma de llàgrima, il·lusioneu-lo amb uns somriures dibuixats. Guardeu, si voleu, el cap sense ganyes ni galtes i l’espina central al congelador per quan hagueu de fer brou.

Pels que no tingueu graelles o caliu, la planxa és la solució, no patiu. Per a picar utilitzeu el morter, no cal ser tant torrapipes perquè segur que us quedarà millor. I per acabar, sigueu bones persones, vosaltres quedeu-vos amb els dos talls que toquen el cap i la cua l’oferiu als vostres convidats. Les galtes ja són una altra història.

Que no ens donin gat per llebre.

No tots els olis són iguals! Cal fixar-se molt bé en l’etiqueta.

Només l’oli d’oliva verge extra i l’oli d’oliva verge són el suc natural de l’oliva, elaborats només per procediments mecànics, per això se’n diuen de la primera premsada.

En canvi, l’oli d’oliva, és un producte industrial, elaborat a partir d’olis d’oliva no aptes per al consum humà que s’han de refinar tractant amb processos químics per a obtenir-ne un greix neutre al qual se li afegeix un petit percentatge d’oli d’oliva verge o verge extra per a donar-li el gust, l’aroma i color.

L’oli de sansa és l’oli refinat extret del residu de l’elaboració de l’oli d’oliva verge o verge extra.

I per últim, ja que és temps d’oli nou… L’oli del raig és l’oli d’oliva verge o verge extra que no ha estat filtrat. No oblideu consumir-lo ràpidament, ja que el filtratge ajuda a la seva conservació.

Novembre-desembre 2015

PUBLICITAT GASTRONOMIA

SERVEI TÈCNIC OFICIAL:

ELECTRO SERVICIO CORNELMAT, S.L. C/ Escultor Verderol Nº 10 Baixos 43002 Tarragona Tel: 977221664 · Fax: 977 247067 comercial@electro-servicio.com www.electro-servicio.com

SERVEI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA Manteniment integral d’instal·lacions d’hostaleria: ∤ Cuines ∤ Forns ∤ Extraccions ∤ Fred industrial i aire condicionat ∤ Rentat, etc… ∤ Preparació tècnica continuada CORNELMAT SL COMERCIAL: Projectes, muntatges i instal·lacions: ∤ Restaurants ∤ Hotels ∤ Càterings ∤ Hospitals ∤ Col·legis…

A Torrons Vicens trobarà els seus torrons de sempre elaborats un a un per les mans dels nostres artesans.

• Enguany el temptarem amb les noves creacions Adrià Natura, creades pel millor pastisser del món: Pa amb oli i xocolata, Cheesecake, Rom cremat, Mojito, Carrotcake i Arròs amb llet.

• Us volem donar les gràcies per la bona acollida que ens heu donat a la ciutat i ho fem creant un torró especialment per a vosaltres, el Torró de Tarragona.

No us deixarà indiferents.

Baixada de la Misericòrdia, 12 - 43003 Tarragona. Tel. 977 100 344 Novembre-desembre 2015

VIU Tarragona | 143

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA

Le Phébus & Spa Delit per als sentits al Luberon

Fèlix Llovell, director de la Guia Gourmand, proposa un hotel amb encant en cada revista.

En aquesta ocasió es tracta de Le Phébus & Spa, del Sud de França, una de les joies més precioses de meravellosa regió de La Provença Fèlix Llovell Periodista gastronòmic i director de la Guia Gourmand

Situat al cor de Luberon, entre Roussillon i Gordes, dos dels pobles més bells de la Provence, Le Phébus, propietat de la família Mathieu, ocupa una extensa finca al centre de la qual s'aixeca una casa de camp feta en pedra seca, que constitueix l'hotel.

Construïda sobre unes ruïnes de l'època dels cavallers medievals de l'Ordre de Malta, aquest Relais Chateaux de 5

VIU Tarragona | 144

estrelles és una autèntica joia de la hoteleria actual i el refugi perfecte quan el mestral bufa per la planura del sud francès.

La seva magnífica ubicació el converteix en un punt de partida ideal per descobrir la meravellosa regió de la lavanda i les moltes riqueses paisatgístiques del Luberon: Bories, els pobles penjats en els flancs dels pujols, els ocres de Roussillon....

Les 14 habitacions i 10 suites de l’establiment (va començar amb només 4 quan es va inaugurar l’any 1982) són molt àmplies, confortables i amb vistes a les aigües tranquil·les

de les seves piscines privades que complementen la gran piscina climatitzada que presideix les terrasses d'aquest singular establiment on tot està pensat i dissenyat per a l'art del bon viure. El preu de l’habitació doble és de 266,67€/280,95€.

Tots els seus racons respiren una atmosfera subtil feta elegància i distinció, amb vistes d'excepció inigualables des de les seves espaioses terrasses i espais exteriors. La decoració floral és creativa i refinada.

Disposa de zona infantil, heliport, tennis, aparcament i la zona Spa Carita de 400 m2, el millor lloc per relaxar-se en els

La seva magnífica ubicació ho converteix en un punt de partida ideal per descobrir la meravellosa regió de la lavanda seus jacuzzis, gimnàs i sales de descans i de tractaments, complementen les instal·lacions de l'hotel.

El seu restaurant, que té l'estrella Michelin, ressuscita amb mestratge les antigues receptes provençals que elabora Xavier Mathieu amb especia-

Novembre-Desembre 2015

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA

Fitxa tècnica LE PHÉBUS & SPA Route de Murs.

84220 Joucas/Gordes.

Tel.: 33 4 90 05 78 83.

El restaurant tanca els migdies de dimarts, dimecres i dijous, i l’hotel i el restaurant de novembre a abril.

La cuina està totalment dirigida per Joël Robuchon en coordinació amb Christophe Cussac

litats exquisides. Maître Cuisinière de France, la seva cuina s'inspira en el Mediterrani, que interpreta amb detall a cada estació, combinant sàviament productes del mar i de la terra, en un joc de textures, colors i presentació amb plats deliciosos en els quals modernitza les tradicionals receptes de la regió. La direcció de sala va a càrrec de Delphine Rongeat i el sommelier és Patrick Bouillon que té cura d’un celler amb unes 450 referències.

Correu electrònic: phebus@relaischateaux.com Web: www.lephebus.com

133,33€.

El seu restaurant, que té l'estrella Michelin, ressuscita amb mestratge les antigues receptes provençals que elabora Xavier Mathieu tres. Ofereix menús a 58,33€ i 79,17€ i un menú degustació,

El Bistrot Cafè de la Fontanine, a la terrassa al costat de la font refrescant, ofereix una cuina més simple però molt saborosa basada en les tradicions familiars en un ambient de “plaça de poble”.

En definitiva, un racó del món per menjar divinament, relaxar-se, descansar i estar de meravella, envoltat de natura.

Entre les seves especialitats podem destacar la soupe au pistou, légumes de nos jardins au basilic, huile d’olive et pointe d’ail; l’asperge sortie de terre, cresson, petit oeuf de mer, mignonette de noix; caviar du fleuve Amour aux anguilles de Camargue, pois chiches et pomme fumée; banon de lotte en papillote de feuilles de châtaigner, sablé à la farine de châtaigne, rissoto d’épeautre, mirmoir de bourride; omelette provençale; chocolat île de Sura de Java 70% cacao sorbet poivrons rouges; entre d’al-

Novembre-Desembre 2015

VIU Tarragona | 145

Troba el teu exemplar de VIU Tarragona en expositors repartits arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista.

Establiment Adreça Santiveri Governador Gonzàlez, 24 bxos Stetic Unió Unió,33 Mundog Av. M. Cristina,34 bis TOT Ràpid Reparació Calçat Unió, 9 Administració Loteria nº13 Pere Martell, 39 Casa Matias Plaça Corts Catalanes,5 Farmàcia Pujol Eivissa, 7 Farmàcia Pujol Joan Fuster i Ortells, 7 Farmàcia Pujol Bloc St. Joan Esc A Sp i Sp Autoforum Vehicles d'ocasió Gasòmetre, 42 Roba de Casa Sant Francesc, 12 Cottet Òptics Av. Prat de la Riba, 22 Llibreria TRT Pere Martell, 21 Decora't Av. Prat de la Riba, 11 Moto Sport Busquets Av. Prat de la Riba, 31 Mariné Bicicletes Av. Andorra, 7 La Martina School of English Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Pimec Av. Marquès de Montoliu, 3 Orthoclinic Av. Catalunya, 22 D Casa Figueras St. Agustí, 7 Vives Sabateria Carrer August, 16 Tradicionarius Avda.Catalunya/Rovira Virgili Tradicionarius Ramón y Cajal/Prat de la Riba Bar Can Joan Pol. Francolí Centre Veterinari Arbor Edifici Alt Penedès Esc. C Bxos.

CEPTA Rambla Nova, 95 Chas Chas Tea Rambla Nova, 67 Tennis Park Cala Romana La Botiga del Bon Gust C/Major, 17 Motos Tarragona Estanislau Figueres, 35 Espiga d'Or Rovira i Virgili, 17 La Matalasseria Av. Vidal i Barraquer, 18 Tennis Tarragona Cala romana Construccions Mata Rambla President Màcia, 5 Restaurant Toca Perón C/ Del Portalet, 3 Cafeteria La Vall Josep Carner (Vall de l’Arrabassada) Electricitat Tarragona C/ Reial, 23 I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viutarragona.cat

LUCIANO'S PIZZA PIZZERIA

C/ Blanca d'Anjou, 10 . Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) Tel. 877 063 947 | Mòbil 661 036 531

PIZZERIA ITALIANA Especialitat

Pizza Italiana (també a domicili)

Horari

De dimarts a diumenge de 19:30 a 23:30 h

Preu menú

A domicili des de 17,50€ (2 pizzes mitjanes)

A

Luciano’s Pizza et retobaràs amb els sabors autèntics de la tradicional pizza italiana. Pare i fill cuinaran per tu amb ingredients naturals i de màxima qualitat les millors pizzes per pugueu gaudir en familia de pizzes autèntiques italianes com les de abans.

Pizzes al teu gust: escull la pizza amb base Margarita (tomaca i motzarella), i pots barrejar tots els ingredients al teu gust.

Continues promocions de begudes. “Empanadas” de pollastre, carn, pernil dolç i formatge. Més de 20 pizzes per escollir.

I TE LA PORTEM A CASA¡¡¡¡¡ Servei a domicili 661 03 65 31/ 877 063 947

148

REIAL CLUB NÀUTIC RESTAURANT

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona Tel. 977 225 824

CUINA MEDITERRÀNIA I MARINERA Especialitat

Arrossos i peix

Preu menú

Diari 17,50 €. Menú de tapes 19,50 €

Preu carta

30 €

Horari

Obert tots els migdies de l’any. Dijous, diven- dres i Dissabtes sopars de 21’00 a 23’00 h

Situat a les instal·lacions del Nàutic en un marc incomparable que ens ofereix unes vistes excepcionals de la ciutat de Tarragona i del mar, quan s’apropa el bon temps ofereix l’encant afegit de gaudir de sopars a la seva terrassa, un emplaçament únic a tocar del mar.

I és que en època d’estiu el restaurant del Reial Club Nàutic disposa d’una terrassa on, a més de degustar-hi cuina marinera i mediterrània i assaborir un menú de tapes a la nit, s’hi pot gaudir de tota mena de combinats el·laborats amb marques premium gràcies a un exquisit servei de cocteleria, mentre gaudeixes de música en viu els caps de setmana.

El marc perfecte on gaudir d’una bona cuina, unes vistes úniques, la brisa marina i l’aire fresc i relaxant que ofereixen les terrasses.

Fem sopars qualsevol dia sota reserves 10 persones mínim.

149

LES VALLS RESTAURANT

Carrer August, 36 - 43003 Tarragona Tel. 977 232 453

CUINA CASOLANA Especialitat

Menú del dia

Preu menú

Menú del dia 11,99

Horari

De dilluns dissabte migdies de 13 a 16h.

Diumenge i festius tancat

E

n ple centre de Tarragona, al carrer August, el restaurant Les Valls ofereix des de fa més de trenta anys un menú diari tots els migdies, caracteritzat per una excel·lent i tradicional cuina casolana amb productes de temporada i de proximitat. Oferim una acurada selecció de tres plats a escollir en primers i segons, a més d´entrant i postres. Us fem present que les postres són també fetes a casa de forma tradicional.

Disposem d’aforament per a unes 60 persones. Us farem sentir com a casa amb el nostre tracte familiar i acollidor. També servim bons esmorzars. Local climatitzat.

150

CAFÈ TALLER CAFÈ

C/ Rovira i Virgili, 7 - Tarragona Tel. 610 277 911 - Facebook: cafetaller

XOCOLATES, CAFÈS I TES NATURALS Especialitat

Rebosteria pròpia

Preu menú

Menús diaris a 6 €

Horari

Dilluns a divendres de 7:45 a 19:30 h Dissabtes i diumenges, tancat

E

l Cafè - Taller està situat al bell mig de Tarragona. Espai de caire vintage i acollidor que desprèn tranquil·litat, ofereix una nova alternativa per sortir a prendre alguna cosa. Amb un aforament de 50 persones, s’hi pot assaborir una extensa varietat de cafès, xocolates i tes d’alta qualitat.

Si els acompanyem de la seva exquisida rebosteria creativa, (cupcakes, galetes…) la

qual també es fa per encàrrec, l’experiència és encara més gratificant.

Disposa també d´un menú diari anomenat AVUI DINEM, format d’un primer plat, un segon i beguda, pensat per als clients de cada dia, fet de manera casolana i amb productes de mercat.

També realitza cursets de rebosteria creativa i manualitats diverses per a nens i adults, inclosos els dissabtes.

151

MELVIN RESTAURANT

C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca Tel. 977 396 346

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES Especialitat

Carns i tapes

Preu menú

Entre setmana 8,60€, Dimarts menú a 5,60€ Dissabtes des de 10,80€

Horari

Laborables de 8.00 a 12 Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h

T

ots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excelent equip de professionals qualificats s’encarrega de treballar per que els nostres clients quedin satisfets i perquè gaudeixin en nostre restaurant de l’àmplia varietat de plats que trobaran a la carta. Carns selectes, entre elles l'acreditada Black Angus.

L’aforament aproximat del nostre restaurant és de gairebé 300 persones, distribuïdes en dos salons interiors i la gran terrassa exterior, resultant un lloc excel.lent per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.Consulteu-nos la vostra idea o necessitat i estarem encantats d’ajudar-vos a fer-la realitat.

Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

152

CASA MATÍAS CERVESERIA-RESTAURANT Pl. Corts Catalanes, 5 (Local 2) 43007 Tarragona - Tel. 977 238 647

C. Comercial El Pallol (Local 15) 43201 Reus - Tel. 977 126 408

ASSORTIMENT TAPES I MENÚS TOTA LA SETMANA Especialitat

Menú tancat de tapes per 15€ per persona

Preu menú

Diari 9,95 €. Cap desetmana i festius 13,95€

Horari

De dilluns a divendres de 8 a 24 h Cap de Setmana i festius de 9 a 24 h

L

’especialitat de Casa Matías és el seu gran assortiment de tapes. Tapes fetes amb productes de màxima qualitat i una acurada selecció d'ingredients.

A Casa Matías també us oferim un atractiu menú diari molt el·laborat així com menú de cap de setmana i festius amb la més gran qualitat i diversitat.

Disposem d’una àmplia terrassa exterior coberta, pantalles de TV per gaudir del futbol, la Fòrmula I o qualsevol altre esdeveniment esportiu.

I per a qualsevol cel·lebració o festa familiar, no dubtis en consultar-nos.

153

RESTAURANT UNIVERSAL CUINA MEDITERRÀNIA C/ Sant Pere, 14 - 43007 Tarragona Tel. 977 139 012 | www.restauranteuniversal.org

CUINA DEL SERRALLO, BRASERIA Especialitat

Arrossos, carns i peixos a la brasa

Preu menú

Diari a 14,30 €; Menú Universal 25€ Menú Degustació 35€

Horari

Esmorzars de 9 a 12 h. Dianars de 13 a 16 h.

Sopars de 20 a 23 h.

S

ituat al cor del Serrallo, al local de l'antic Cal Brut, manté la tradició de la cuina típica del Serrallo, tot aportant alguna especialitat moderna, creació del jove xef.

Local reformat i climatitzat, on podreu gaudir de peixos, mariscs, arrossos i una selecció de carns a la brasa, acompanyat d'una vinoteca amb més de 200 referències.

Degusta els nostres vins acompanyant-los d'un pintxo, tapa, menú de la vostra elecció i, sobretot, el nostre Menú Universal.

Trobeu la diferència en una aposta segura per als paladars més exigents. Veniu a conèixer-nos i gaudiu d'una experiència gastronòmica inoblidable.

154

THE FAMILY COFFEE CAFÈ RESTAURANT

Plaça Prim, 2 (Mitja Lluna) - Tarragona Tel. 977 505 049 | Mòbil 636 617 659

CUINA XILENA, BASCA I TRADICIONAL Especialitat

Tapes i pintxos

Preu menú

Menús només per a esdeveniments.

Carta, entrepans i racions

Horari De dilluns a dissabte de 8:30 a 23:30h Diumenges tancat

C

orre la brama per Tarragona que la família Barnert-Bustos amaga en la seva cafeteria, situada en ple cor de la ciutat, magnífics tresors portats del seu Xile natal. Amb esforç i dedicació han aconseguit un ambient acollidor que sumat al seu servei, professionalitat i simpatia, fan que degustar els seus productes sigui quelcom necessari per a la nostra ciutat.

Amb capacitat per a 144 persones ofereix una àmplia oferta en cafeteria -cafès, tes-, disposa de dos amplis menjadors en dues plantes diferents, una terrassa exterior i una altra d'interior.

Combina la cuina xilena i basca amb un extensa varietat de tapes d'alta qualitat. La seva cuina es basa en productes frescos i de temporada. Disposa de carta de vins, cerveses, còctels i geladeria.

Son professionals en la realització d'esdeveniments per a grups, sopars d'empresa, aniversaris, acomiadaments de solter, etc... adequant el menú al seu pressupost.

155

EL TRULL BAR-RESTAURANT

Ctra. Nacional 340, Km 1168,5 - Tarragona Tel. 977 209 756

CUINA CATALANA, BRASERIA Especialitat

Carns a la brasa i cuina catalana

Preu menú

15 € de dimarts a divendres de 13 a 16 h

Preu carta

25 € aproximadament

Horari

Dimarts a dijous de 13 a 16 h. Divendres i dissabte de 13 a 16 h i 20 a 23 h. Diumenge de 13 a 16 h

S

ituat al costat de la Platja Llarga, el Trull era un antic molí d’oli del segle XVIII del qual es conserven gran part dels seus components originals. El local es converteix així en un lloc on es gaudeix tant de la cuina com de l’entorn. Disposen d’una àmplia carta típica catalana en la qual la utilització d’ingredients de la terra és imprescindible, combinada amb plats de la nova cuina.

156

El gruix de la carta és la carn a la brasa ben equilibrada amb una gran varietat d’entrants, primers plats i diferents tipus de peix.

L’avantatge de poder menjar la carn damunt d’una llosa de pissarra calenta és infinit i aquesta és la manera com se serveixen els entrecots, xurrascos, espatlles de cabrit i xuletons. Recentment hem inclòs a la carta una de les millors carns del món, el Black Angus. Les vaques Black Angus son una raça vacuna molt coneguda per la seva carn d’altíssima qualitat, tendra i saborosa i molt baixa en colesterol. Per acabar, no oblidem les postres casolanes on la crema catalana, les trufes o el tiramisú fan un final perfecte.

PULCINELLA RESTAURANT PIZZERIA

C/ Pere Martell 52-54, 43004 Tarragona Tel. 977 112 088

CUINA ITALIANA DE QUALITAT Especialitat

Cuina italiana

Preu menú

11 €, Cap de setmana 15 €

Preu carta

15 € a 20 €

Horari

Obert cada dia

E

stem situats en ple centre de Tarragona, en una zona amb fàcil aparcament.

En el nostre restaurant podreu gaudir de la millor cuina italiana i de la típica cuina mediterrània.

Fem menú de migdia cada dia de la setmana.

Us podem confeccionar menús a mida per a grups, per als vostres dinars/sopars d’empresa, aniversaris o qualsevol altra celebració.

També obrim al matí per a que pugueu venir a esmorzar o fer un cafè a la nostra terrassa.

157

EL CELLER DE LA SECUITA RESTAURANT

C/Sant Cristòfol 29, 43765 La Secuita Tels. 977 611 448 / 678 630 641 | elcellerdelasecuita@gmail.com

CUINA CASOLANA, MEDITERRÀNIA I ARROSSOS Especialitat Arrossos Preu menú

Menú diari 15€, Menú cap de setmana 19€

Horari

Tots els dies de 10 a 16 h Dilluns tancat per festa setmanal

A

l celler de la secuita tenim una llarga trajectòria professional en l'hostaleria tarragonina, tot fent cuina catalana fusionada amb la cuineta mediterrània.

Arrossos i peixos en un marc incomparable del tarragonès, amb celler i vins propis i, sobretot, 25 anys de bones experiències.

Menú diari de 15€ (cap de setmana 19€).

També podreu gaudir de la calcotada típica de la nostra terra, tot passant un bonic dia amb un bon menjar casolà en un ambient rural agradable.

Disposem de menús per a grups, noces, batejos i botiga pròpia on podreu adquirir els vins produïts al nostre celler.

158

PUNT I A PART RESTAURANT

C/ Cuirateres 2, 43003 Tarragona Tel. 977 910 586

CUINA MEDITERRÀNIA I DE MERCAT Especialitat

Cuina amb productes de qualitat

Preu menú

Migdies feiners 16 €

Horari

13 a 16 h i 20:30 a 23h.

Diumenge i dilluns a la nit tancat

E

l Punt i a part està situat al Casc Antic de Tarragona. Presenta un espai caracteritzat per la seva senzillesa i calidesa, en definitiva un espai molt actual amb un aforament de 26 persones, per gaudir els plats que presenta la carta.

El restaurant ofereix una carta de bons productes, frescos i de mercat. A més disposa d’un menú setmanal de migdia format per un primer, un segon plat i postres per escollir, beguda, pa, vi i cafè amb l’iva inclòs per 16€. És recomanable trucar per reservar. També confeccionem menús per a grups, personalitzats, amb preavís.

159

CA VIDAL

BAR - RESTAURANT Plaça de l'Església, 16 - Perafort Tel. 977 625 293

CUINA CATALANA Especialitat

Carns a la brasa/Calçotada

Preu menú

Menú del dia 15 € (IVA inclòs) Cap de setmana 26,50 € (IVA inclòs)

Preu carta

17-20 €

Horari

Obert tots els dies per dinar i divendres, dissabte i vigílies obert per sopar

C

a Vidal, antiga masia construïda el 1777 com s'indica en la pedra de l'arc de la porta principal. Al restaurant trobem diferents espais, a la planta baixa, el vestíbul empedrat, l'àmplia cuina amb la llar i la quadra per les cavalleries. Al primer pis, la gran sala de respecte i els dormitoris amb les seves respectives alcoves. I en l'últim pis, les golfes sota teulada amb un d'alambí per a la destil·lació del vi amb la bassa per refrigerar el serpentí, el molí d'oli amb la seva premsa i els seus queixals i l'era per la batuda i el paller.

160

A Ca Vidal disposen d'un ampli ventall de plats, repartit en cartes o be menús per a tota mena de celebracions, des de batejos a casaments, passant per menjars d'empresa o sopars de Nadal. Destaquen les calçotades de Ca Vidal, on inclouen; degustació de vermut Yzaguirre, calçots a la brasa amb salsa romesco, escarola amb olives arbequines, llonganissa amb mongetes del ganxet, botifarra negra amb tomàquet al caliu, xai a la brasa amb patata i carxofa al caliu, postres, beguda i café.

Sigui quina sigui l'època de l'any, a Ca Vidal trobarà especialitats, suggeriments i tot això en un ambient casolà, còmode i agradable.

ARRIBA UN NOU MITJÀ DE COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE REUS

A partir de desembre podreu gaudir de

cada

dos mesos.

Una perspectiva global de la ciutat a través de reportatges, entrevistes i articles, a més del millor aparador del comerç, les empreses i els serveis de la capital del Baix Camp.

Un format de revista de la màxima qualitat, que trobaràs gratuïtament arreu de la ciutat a través d’expositors i també a les fleques, cafeteries, centres mèdics, clubs esportius, etc.

SI VIUS A FONS LA CIUTAT DE REUS...

Tel. 673 930 590 | info@viuafons.cat | www.viuafons.cat

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR Especialitat

Cuina tradicional i creativa

Horari

De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres.

B

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.

162