Viu 20 baixa

A FO N S

Núm. 20 | Gener-Febrer 2016 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

VIU Tarragona Núm. 20 | Gener-Febrer 2016 | www.viuafons.cat

Exemplar gratuït

Tancat per trasllat

VIU Tarragona

FCL_NX300h_210x50.pdf

1

14/10/14

12:28

La presó de Tarragona es converteix en un centre de règim obert mentre els interns han estat destinats al nou centre penitenciari de Mas d’Enric

A les portes de la Setmana Santa, nombroses confessions religioses conviuen a Tarragona

RANGE ROVER EVOQUE SE

NASCUT SALVATGE. CRIAT A LA CIUTAT. DES DE 35.200 €*

RANGE ROVER COUPÉ

Amb les seves línies cridaneres i musculoses i un sostre descendent, el Range Rover Evoque és un vehicle diferent de tots els del seu temps. Ja sigui per descobrir racons ocults de la ciutat o per deixar-se veure en els locals de moda, el Range Rover Evoque sempre està a punt per passar a l'acció. Fent gala d'un perfecte equilibri entre un disseny interior diferent, un habitacle de línies corbes, capacitat i prestacions, és un vehicle que defineix a la perfecció l'estil de vida urbà.

Gamma Range Rover Evoque 5 portes: consum combinat (I/100 km) des de 4,3 fins a 7,8; emissions de CO2 (g/km) des de 113 fins a 181. *PVP del Range Rover Evoque eD4 SE 4x2, 5 portes des de 35.200 € (lVA, transport, descompte promocional i impost de matriculació inclosos). Impost de matriculació (IEDMT) calculat al tipus general. No obstant això, el tipus aplicable al lEDMT pot variar en funció de la Comunitat Autònoma de residència. Preu promocional exclusiu per a unitats finançades amb FCA Capital Espanya EFC, SAU segons condicions contractuals, amb un import mínim a finançar de 19.000 €, a un termini mínim de 37 mesos i una permanència mínima de 24 mesos. Oferta vàlida per a vehicles matriculats fins al 31 de gener de 2016 a Península i Balears. El vehicle mostrat pot no coincidir amb l'ofert. Línia Land Rover: 902 440 550.

RANGE ROVER 5 PORTES

Ctra. de València

Tarragona

Francolí

Autovia Tarragona - Salou

FULL TRACTION

a Reus

a Torreforta

RANGE ROVER CONVERTIBLE

A TARRAGONA Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona (Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou, al costat del Lidl).

977 55 41 11 · info@fulltraction.cat

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A 43007, Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Sumari CIUTAT

8

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Rafa Marrasé, Ramon Ortiz, Marc Pascual Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales i Josep Barbero Col·laboracions: Lluís Espuis, David Solé, Raquel Estrada Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.com Foto portada: Pierre Grubius Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

Set de llibertat La vella presó de Tarragona davant la nova de Mas Enric

CULTURA

32

Fotografia pròxima

De Temporada acosta l'art de la fotografia al carrer

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

EMPRESA

48

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

El local que pren el relleu a La Vaqueria, anima la nit

MOTOR

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Revista associada

Premium

64

Ford Store Un nou concepte de concessionari arriba a la ciutat

ESPECIAL SALUT

78

Ciutat d'especialistes Professionals de la salut de la ciutat, protagonistes

GASTRONOMIA

les calçotades!

106 AAmb l'hivern arriba la temporada de calçots

7 Editorial 8 Ciutat 32 Cultura 48 Empresa 64 Motor 78 Salut Sol·licitat control PGD

106 Oci i gastronomia 122 Fitxes Restaurants

Editorial Entre reixes La presó de Tarragona, la de l’Avinguda Argentina, aquella que sembla un petit castell des de fora i que es troba davant d’El Corte Inglés, és gairebé història. El mes de novembre de 2015, el centre penitenciari va traslladar gran part dels seus interns a la nova presó que es troba al municipi del Catllar, Mas d’Enric. La presó urbana no tanca definitivament les seves portes sinó que es converteix en un centre de règim obert, és a dir, on van a dormir els presos de dilluns a dijous. Han estat més de 50 anys d’un centre que ha tingut tota mena d’interns i que va viure una de les últimes execucions per garrot vil de la història d’Espanya, el mateix dia que s’executava Salvador Puig d’Antich.

Viu a Fons Tarragona explica i mostra en aquest número com era la presó vella i com és la nova. Un passeig entre passadissos, cel·les, patis i entrevistes amb interns, funcionaris i el director del centre per entendre una mica millor com és la vida entre reixes. Entrar en el centre antic va ser especial i tot un contrast un cop visitat també el nou, que no té res a veure amb el seu predecessor. La presó urbana és el símbol d’una altra època, en una imatge que no es correspon a un país del segle XXI com Catalunya i que recorda més aviat els centres de països d’Amèrica Central. Així vivien els presos a Tarragona.

Ens hauria agradat poder tenir més testimonis dels interns, fer una radiografia més acurada del vell centre però el Departament de Justícia no ens ho va permetre argumentant que el trasllat era imminent i això comportava certes dificultats organitzatives. Una llàstima. Justícia, però, va facilitar, en la mesura que va poder algunes de les nostres peticions, entre elles l’entrevista al director. El nostre agraïment.

CIUTAT

CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

T A T R E B I L L DE

La presó de Tarragona fa el primer pas per deixar de ser un centre penitenciari després del trasllat de la major part dels interns a Mas d'Enric. Ara és només un centre obert a l'espera de la realització de la ciutat judicial

VIU Tarragona | 8

PRESONS CIUTAT

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Només hi ha una cosa que em fa por en aquesta vida. Un pànic que m'ha perseguit en llargs malsons fins que em despertava enmig de la nit amarat de suor. No es tracta de la mort, que afronto com una cosa inevitable i que, com tot ésser humà vull que vingui ràpida i neta, sense patiments; ni tampoc l'atur, situació que he viscut nombroses vegades, moltes per decisió pròpia per buscar un futur millor, perquè considero que, al cap i a la fi, és una cosa que depèn d'un mateix, que té solució. Només hi ha una cosa, una sola cosa: la presó.

A banda de la privació de llibertat, de no poder sortir de les quatre o les mil parets que un edifici d'aquesta mena tingui, de sentir-se engabiat, que no és poca cosa, m'espanta l'ambient que s'hi pot viure. El meu avi per part materna, que va estar empresonat durant la guerra civil i mai va voler parlar de la seva experiència com a presoner. Ni amb mi ni amb

Gener-Febrer 2016

la resta de la família. Només recordo que no podia veure els ocells dins les gàbies i, quan de petits en vam tenir un, ens va escridassar per haver tancat d'aquella manera un animal destinat a volar lliure. Però no, no és només el fet d'estar tancat allò que m'espanta, és tot el que comporta.

Conviure amb una gent que, en la major part de casos, ha passat gran part de la seva vida entre reixes, fins i tot de ben joves, sent menors, és una cosa que no m'agrada gens.

Seria un antílop a la gàbia dels lleons, un nyu a punt de creuar el meandre del riu Mara, a la reserva Masai Mara, a Kènia, mentre els cocodrils esperen famolencs. Un caramel a la porta del col·legi. "La imatge que es té de les presons en què hi ha violacions a les dutxes, no és certa. Sí que és cert que hem hagut de treure gent d'aquella zona perquè hi havia baralles. A mi no em consta, però, que hi hagi hagut aquest tipus d'agressions sexuals mentre jo he treballat al centre. En tot cas, si hi ha hagut

relacions sexuals, ha estat dins la cel·la i consentides", explica Dalmaci Gascón, funcionari de la presó de Tarragona des de 1990. No em tranquil·litza i, potser no sóc just amb Gascón, però no m'ho crec. Penso que segurament hi ha hagut violacions i, si ningú ha dit res, és perquè la víctima estava tan espantada per les amenaces que podria haver rebut que preferia tancar la boca.

«La imatge que es té de les presons en què hi ha violacions a les dutxes, no és certa» Les possibles violacions només formen una part dels meus malsons, serien la conseqüència d'una relació desigual amb la resta dels interns en què jo seria una joguina a les seves mans. I sense poder fugir.

Sempre he pensat que acabaria amb l'autoestima per terra i que, potser, el suïcidi seria la solució més ràpida, tot i que més covarda. Potser l'única

solució.

No tenir el control de les meves decisions, de la meva llibertat, m'horroritza i la presó, almenys en la imatge que sempre n'he tingut -conseqüència, probablement, dels documentals sobre la Model, els centres nord-americans i, més recentment, els de Centreamèrica, en un gènere periodístic que últimament està de moda-, és el paradigma de tot això.

Malgrat tots aquests pensaments, totes les pors i malsons, vaig entrar a la presó per primera vegada a la meva vida el 20 de novembre de 2015. Hi ha trampa en aquesta frase perquè no vaig accedir al centre penitenciari com a intern, pres, sinó com a periodista, encarregat, juntament amb un grup de companys, de documentar com es feia el trasllat de les pertinences dels reclusos només quatre dies abans de la marxa de gran part d'ells a la nova presó de Mas d'Enric.

Quan vaig ser a la porta, però, davant aquells murs que sem-

VIU Tarragona | 9

PRESONS CIUTAT pre m'havien semblat els d'un castell de conte medieval que em recordava molt aquell joc de construcció anomenat Exin Castillos, no podia deixar de pensar en totes aquelles nits de canguelo, amb la visió del delinqüent de torn fent-me veure la padrina i gaudint del seu domini sobre el seu esclau (jo).

La porta s'obre M'esperava, però, una altra cosa. La gran porta que dóna accés al recinte interior no es va obrir sinó que vam entrar per una porta lateral, la mateixa que han fet servir les famílies dels interns durant dècades previ control dels funcionaris. He d'admetre que va ser una mica decebedor. Li treia, en certa manera, solemnitat a l'acte, emoció.

L'edifici de la presó, tot i que des del centre s'assegura que es conserva en bon estat, no pot amagar els anys que té.

L'arquitectura, el color de les parets, les dependències, tot sembla d'una altra època i recorda les casernes militars. De fet, en qualsevol moment podria aparèixer un militar i, al crit de “Viva España”, posar-nos

tots en fila. Aquesta sensació de màquina del temps, de retorn als anys foscos de la història més recent de l'estat s'aguditza quan es pensa que el dia destinat a fer la visita és el que suposa el quarantè aniversari del final del franquisme.

Ara, i ja fa anys, no hi ha Guàrdia Civil, sinó Mossos d'Esquadra, però pels presos suposo que això és absolutament indiferent. Ells estan allí, tancats a pany i forrellat. "Jo vaig viure el canvi de cos policial a la presó i he de dir que no ha suposat cap modificació a l'hora de treballar", diu Dalmaci "Dalmy" Gascón que, però, també va ser testimoni de dues fugues del centre. "L'última, farà uns anys [2013], va ser sorprenent perquè ho van fer a ple dia i va ser una fugida molt neta. Els interns (tres en total) van pujar al sostre d'una de les garites de vigilància i, des d'allí van accedir al capdamunt del mur. Hi ha dos metres d'alçada i ho van aconseguir i passant pel mig del filferro espinós que corona el mur", diu mentre assegura que la fuga es va produir en el torn anterior al seu. "Al final els van acabar agafant perquè van tornar als seus barris d'origen". D'aquells tres presoners,

només dos van aconseguir escapar-se i van evitar el filferro del mur després d'utilitzar barnussos com a protecció.

Dalmy Gascón explica una altra fuga, la d'un ciutadà espanyol d'origen francès que, segons ell, mai va poder ser capturat. "Era un intern amb molt bon comportament, destinat als tallers, i es veu que feia temps que s'estava fabricant un ganxo. Un dia, al pati, va llençar el ganxo, va escalar el mur que aleshores no tenia aquest filferro i va saltar al carrer. Un cotxe l'estava esperant, tenia un equip de suport fora. No el van atrapar mai".

Anys enrere, la població d'interns de la presó de Tarragona era bàsicament local, de la terra. Ara sembla l'ONU. "Tenim 37 nacionalitats diferents al centre, 80 si comptem tot el sistema penitenciari català. El 65 o 70% dels interns són estrangers i això suposa un repte per a la convivència perquè s'hi barregen idiomes diferents, creences, religions", explica Alberto Sánchez, subdirector de la presó de Tarragona. Això suposa que hi hagi tot un ventall de dietes segons les necessi-

tats de cadascun dels interns, des de vegetariana, per a musulmans, normal, planxa i triturada. "Els gitanos han estat desplaçats de la presó. Abans eren un grup molt nombrós i de fa uns anys hi ha molts estrangers, especialment gent d'Europa de l'Est. Gent que té un tracte molt correcte però que poden ser potencialment molt perillosos perquè la major part són exmilitars", afirma Gascón. Aquest és un dels punts importants si es parla de la presó de Tarragona. Molta gent de la ciutat creu i ha cregut que aquesta era una presó de segona fila, on només hi havia delinqüents menors, un fet que Dalmy Gascón desmenteix: "Hem tingut de tot, assassins, violadors, narcotraficants importants...". Un d'ells va ser Ramon Laso, condemnat per quatre homicidis. Gascón assegura haver mantingut una bona relació amb els seus pares i admet que tot i parlar sovint amb Laso, mai comentaven res sobre la seva família.

"Els meus primers vuit anys de feina al centre van ser a la porta, al control d'accés. Allí coneixies els familiars. Jo sempre he tingut un tracte correcte amb ells i això ha fet que molta

«L'última fuga, farà uns anys [2013], va ser sorprenent perquè ho van fer a ple dia i va ser una fugida molt neta»

VIU Tarragona | 10

Gener-Febrer 2016

Nuevo Astra desde:

14.990€

GANADOR DEL VOLANTE DE ORO 2015

NUEVO ASTRA

>Desafía la élite Con

con Wi-fi 4G para 7 dispositivos

opel.es

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.

Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto. cat

PRESONS CIUTAT

«De vegades comets errades, per això estic aquí», diu Taoni Mourad, un jove amb rostre oriental que parla set idiomes gent m'ho reconegués fora de la feina", diu.

Gascón, tot i la importància dels delictes d'alguns interns -els funcionaris sempre anomenen així els presos- assegura que la convivència ha estat bona i incideix que tot comença amb el respecte mutu entre les dues parts. "A mi em diuen don Dalmy. Els interns sempre ens anomenen don als funcionaris.

S'ha de saber tractar amb ells.

Per exemple, no és convenient donar-los un no per resposta.

Si ells et demanen alguna cosa i no pot ser, és millor dir que ho miraràs, que demanaràs si es pot fer. Si dius que no d'entrada, pots provocar un conflicte", afirma.

Amb tot, de tant en tant hi ha problemes, com un motí. "Fa uns quinze anys n'hi va haver un. Alguns presos del mòdul 1 van demanar una sèrie de coses i allò no va acabar bé. Van entrar al taller d'enquaderna-

VIU Tarragona | 12

ció, on hi havia tisores i altres eines, ho van destrossar tot i van pujar al terrat. Amb tot, aquella situació es va poder resoldre amb diàleg a la matinada", recorda.

Els passadissos que porten als despatxos d’administració, al final del qual hi ha el del director, estan plens de caixes, símptoma evident de la mudança que es porta a terme.

El màxim responsable del centre penitenciari, Francisco Romero, habilita una sala pels mitjans. Hi ha armaris de metall buits, aquells que s'anomenaven arxivadors, amb papers a sobre. I pols, molta pols.

"Hem iniciat el trasllat de les pertinences dels interns perquè quan aquests arribin [24 de novembre de 2015] tinguin les seves coses allà", diu.

La intervenció de Romero, d'uns vint minuts, finalitza i els funcionaris ens acompanyen per fer la visita a la presó pròpiament dita. És el moment tan de pel·lícula de la doble porta de ferro, aquella en què un petit passadís atrapa els transeünts. Aquella en què la porta de davant no s'obre fins que es tanca la de darrere. Aquella on

el cop del ferro contra el ferro t'indica que la llibertat és un bé escassíssim a partir d'aquell moment. És or o més, un desig, una quimera.

M'esperava, rere la pesada porta de ferro que s'obre després del so del timbre de rigor, un gran pati i un munt de presos passejant per allí. I no. Com si fos un castell amb dobles files de murs, la porta dóna accés a un petit espai, com un passadís a l'aire lliure on no hi caben més de dues furgonetes una al costat de l'altra que és previ a un altre edifici, com si fos la ciutadella de la fortificació. Al mig hi ha un vehicle destinat al transport i un parell de nois joves que semblen treballadors esperant carregar el furgó.

Ambdós, però, no són treballadors d'una empresa de transports, sinó presos. Seran els encarregats de traslladar la roba dels seus companys que està col·locada en bosses i degudament etiquetada. Les piles de bosses -que semblen de la brossa pel seu color negrees troben en una dependència on es feien les visites dels familiars, és a dir, aquella on hi ha

un vidre que separa l'intern de la persona que l'ha anat a visitar. Les cadires buides a banda i banda permeten imaginar com han estat durant anys aquelles trobades. "De vegades comets errades, per això estic aquí", diu Taoni Mourad, un jove amb rostre oriental que parla set idiomes. "La meva mare era coreana i el meu pare marroquí, però vaig néixer a Rússia", diu tot somrient. Mourad entra a la sala i va agafant les bosses de dues en dues mentre el seu company, Yahay Loukili l'espera sobre la plataforma del camió. Somriu però no diu res.

El recorregut s'endinsa cap al cor de la presó. Una porta de barrots de ferro és l'últim obstacle per accedir on es troben els presos. La porta està vigilada per un funcionari veterà que, des de la seva particular peixera, observa qui entra i qui surt. Tot es veu antic.

No hi ha moviment d'interns.

La direcció ha comunicat que només podrem parlar amb un parell d'ells dins el recinte.

La visita s'ha planificat, per qüestions de seguretat, en

Gener-Febrer 2016

LUNS L I D E D OBERTIUMENGE AD

Paga només els dies que utilitzis el gimnàs

Comença el 2016 amb salut, ja no tens excusa DESCARREGA’T AL NOSTRE FACEBOOK LES OFERTES DE 50% DE DESCOMPTE

we

g

e r Dumb

Stre

Zu mba

l

F it B a ll

To ta

g l Tra i n i n

Su

spe

ra n si o n T

Fixa’t tot el que pots fer a Sport Gym! Informa’t dels nostres abonaments Avinguda Catalunya, 16 · Tarragona · Tel. 977 227 428 Tota l’informació a

ching

Spin ning

Bosu

TRX

P il a t e s

Po

l R u n nin

in g

C ro ssfi t

Tra i

sport gymtarragona i sportgymtarragona@gmail.com

in

d i o b ox

l

Car

PRESONS CIUTAT un moment de poc moviment en els espais comuns. Pot ser tranquil·litzador però impedeix fer-se la idea de com és el dia a dia dins aquells murs. "CP Tarragona. 1956-2015. Tarragona, arreveure". Un cartell molt gran presideix un espai octogonal on desemboquen els diferents passadissos de cada mòdul. Recorda a tots els que hi passen que aquell és l'últim any d'un centre amb més de 50 anys d'història i que té els dies comptats com a presó.

El pati, al qual s'accedeix per un dels passadissos que surt de l'octògon està buit. Pintades i grafits omplen les parets que hi ha rere les porteries de futbol sala i les cistelles de bàsquet. Mirat en conjunt, és impossible no veure el filferro espinós que corona el mur i que recorda als que es troben en aquell espai destinat a l'esport, que allò és una presó.

"Allà al fons estan les dutxes i el gimnàs", diu un dels funcionaris. Tots els periodistes hi anem amb curiositat màxima en ser una de les dependències més mitificades del món penitenciari. La broma no tarda a arribar. "Heu portat la pastilla de sabó?". Riures sarcàstics.

Les dutxes, però, no semblen tan tètriques sense els seus protagonistes. No són com a les pel·lícules i n'hi ha moltes menys de les que tots ens pensàvem. Hi ha un cert aire de decepció perquè ni les fotos ni les imatges gravades seran tan impactants com esperàvem.

ric dos interns compartiran aquestes habitacions. El bany és en un dels costats, a vista, i una petita taula conformen tot el mobiliari mentre la llum del sol entra pels barrots de la finestra. La imatge és més pròpia d'un centre d'un país tercermundista que d'una presó europea. "La porta de la cel·la es tanca a les nou del vespre i no s'obre fins a les vuit del matí", afirma Alberto Sánchez.

Onze hores en què quatre persones comparteixen quatre metres quadrats, potser menys i tot. "S'ha de dir que estar a la presó és estressant. Els interns no tenen cap mena d'intimitat ni troben un moment per estar sols. Això és una de les coses més complicades d’estar empresonat", reflexiona Sánchez.

Les xifres Segons la direcció de la presó de Tarragona, hi havia al centre vell uns 330 interns -de 37 nacionalitats diferents-, 180 dels quals van ser traslladats a Mas d'Enric el 24 de novembre de 2015. Dels 169 professionals de la presó, 120 s'han traslladat allà tot i faran falta funcionaris per completar els 286 necessaris per a una presó que tindrà una capacitat màxima d'entre 1.000 i 1.100 interns.

L'olor dins la cel·la és penetrant, forta. La imatge més la sensació olfactiva provoquen una gran impressió. Com es pot viure així durant anys? "Al final t'acostumes tot i que aquí hi ha el millor de cada casa [en referència als altres presos].

«Onze hores en què quatre persones comparteixen quatre metres quadrats, potser menys i tot»

Massificació a les cel·les L'autèntic drama i la magnitud de la tragèdia arriba quan obrim la porta d'una de les cel·les que han ocupat fins ara els presos. Un espai diminut on dues persones no hi caben una al costat de l'altra i on s'apilen fins a quatre matalassos en una llitera. Quatre. Aquest ha estat el rècord de la presó de Tarragona. Ara només n'hi ha tres per cel·la, a Mas d'En-

VIU Tarragona | 14

Gener-Febrer 2016

W W W. L E S T I L A M I D A . C O M

REBAIX ES MASSÍS· Camí de Riudoms, 49· REUS· 977 332 590 MODERN · Misericòrdia, 31· REUS · 977 318 801

PRESONS CIUTAT molts menys vis a vis i això provocava molt estrès entre els interns. Alguns es xinaven, que vol dir que es feien talls als braços perquè els portessin a infermeria o per cridar l'atenció. Tot això ja no passa. Amb tot, aquella època va ser succeïda de la presència d'interns que consumien un altre tipus de drogues, les pastilles i el que ara veiem és que hi ha molts que tenen malalties mentals provocades pel consum de drogues", explica Gascón.

També ha canviat la cèlebre llei de la presó. Aquella on, entre altres coses, els presos que havien comès delictes com la violació o l’assassinat de me-

Al començament és dur, però t'acabes adaptant", diu amb un somriure trist Joan J.S. Ell ha vist néixer la seva filla mentre era a la presó. Només té 33 anys però ja en porta uns quants entre reixes i encara li queden 7 anys més. "No vaig fer ni el 80% del que m'acusen. És cert que em vaig envoltar de mala gent i que vaig participar en alguns robatoris. Em vaig equivocar perquè jo tenia una bona professió. Són males decisions que ara es paguen", diu. Joan estudia dret mentre assegura que es penedeix d'allò que va fer al seu dia i que no ho tornaria a repetir. Busca la reinserció.

"La reinserció és complicada. En vista de la meva experiència, puc dir que només es reinsereix aquella persona que, circumstancialment, s'ha trobat dins la presó per un fet puntual. Seria el tipus de persona que ha comès un delicte relacionat amb el trànsit, per exemple. Aquells que són delinqüents comuns, que entren i surten de la presó habitualVIU Tarragona | 16

ment, és difícil que es reinsereixin perquè el seu medi és la delinqüència", afirma Dalmy Gascón. Amb tot, sempre hi ha excepcions. Juan C.C. té una condemna de 20 anys per intent d'homicidi. Ell va entrar a la presó sent analfabet i ara s'ha tornat un àvid lector que devora els llibres de la biblioteca del centre a una velocitat de vertigen, ha aprovat l'ESO i estudia un cicle formatiu de grau superior. "Va ser una època difícil per a mi. Era consumidor de drogues i vaig cometre un greu error. Ara em considero completament rehabilitat", diu al mateix temps que manifesta el seu desig de continuar destinat a la biblioteca a Mas d'Enric, feina que desenvolupa actualment [en el moment de fer aquest reportatge] a la presó de Tarragona.

La convivència era més complicada perquè hi havia molts menys vis a vis i això provocava molt estrès entre els interns

"A principis de la dècada dels anys 90 aquesta era una presó problemàtica pel que fa als presos comuns. Hi havia molta heroïna, els presos es punxaven. La convivència era més complicada perquè hi havia

Gener-Febrer 2016

T’agradaria entendre per què has tingut que viure certes situacions a la teva vida?

Per què actues de determinada manera?

Per què atraus sempre les mateixes persones?

Pensem que resolent els problemes aconseguirem la pau, quan en realitat és abraçant la pau quan els problemes es dissolen

SORTIR DE LA MENT PER ENTRAR A LA VIDA

TERÀPIA REGRESSIVA TERÀPIA TRANSPERSONAL MEDITACIÓ SANACIÓ www.terapiaslaurarovira.com info@terapiaslaurarovira.com | Tel.622 875 640 | Tarragona

PRESONS CIUTAT nors pagaven la seva culpa a mans dels altres interns, que els hi feien la vida impossible, en una particular versió de la llei del Talió -ull per ull, dent per dent. “Això ja no es veu tant.

Eren precisament els gitanos qui s’encarregaven de fer complir aquesta podríem dir justícia entre presos. Com he comentat abans ara els gitanos han quedat una mica arraconats i els presos estrangers no fan cas de tot això”, explica Gascón.

Expectatives Els interns fa setmanes que reben informació sobre el seu trasllat a Mas d'Enric. Es fan reunions periòdiques a la sala d'actes per explicar als presos, en grups reduïts, quines seran les seves condicions de vida i per resoldre tots els dubtes. Un parell de tècnics fan la presentació. Es tracten temes com de quina manera fer les compres al supermercat de la presó (es poden gastar 85 euros setmanals), la bugaderia (es renta la roba una vegada a la setmana), o com fer trucades per telèfon (desapareixen les targetes telefòniques clàssiques i ara s'incorporen unes de noves amb PIN, que serà personal i intransferible). Amb les targetes noves s'intenta evitar el negoci. "Jo he vist jocs de cartes que, en realitat, eren targetes de telèfon que després es venien dins del centre per guanyar diners", diu Dalmy Gascón. Alguns presos es queixen que tindran poc temps per fer trucades mentre el director, Francisco Romero, els hi demana paciència. "Intentarem que les normes siguin les més

VIU Tarragona | 18

humanes possibles. Tenim una normativa nova en un centre nou", diu.

“Vivim el trasllat amb ganes, fa molt temps que es parla de la nova presó. Ara [en el moment de fer aquest reportatge] hem donat gran part de la nostra roba i productes d’higiene perquè ho portin al nou centre i només tenim ganes d’arribar, dutxar-nos i posar-nos roba neta”, admet Joan J.S. ”Tenim ganes de veure com serà tot allò. Ens han dit que és molt gran i més ampli. Suposo que les condicions de vida seran millors”, diu Juan C.C. Ells no ho saben, però estaven a punt d’experimentar un canvi, com passar del dia a la nit. “Passarem de viure en un pis petit a un palau”, els hi diu el director. Un palau del qual no es pot sortir.

Una mica d'història La presó de Tarragona, centre obert des de finals de novembre de 2015, va ser inaugurada el 1953, agafant el relleu de la Torre del Pretori, també anomenada Torre de Pilats. Aquesta torre va ser un centre de reclusió a mitjans del segle XVII i es va convertir en la presó de Tarragona des de la meitat del segle XIX. El 1926 l'estat va declarar la torre del Pretori com a monument nacional però va continuar sent una presó fins a la inauguració del nou centre de l'avinguda de la República Argentina.

La nova presó va ser construïda per presoners de la Guerra Civil. Va ser l'escenari de la penúltima execució de l'estat amb garrot vil (1974), quan l'alemany Georg Michael Welzel (Heinz Chez) va ser executat minuts abans que ho fos Salvador Puig Antich a la Model de Barcelona.

Gener-Febrer 2016

PRESONS CIUTAT

Canvi radical

La nova presó de Mas d’Enric suposa un concepte totalment diferent si es compara amb la de Tarragona. Espais oberts, modernitat i un sistema de seguretat fonamentat en la tecnologia, grans trets diferencials

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Com el dia i la nit. Qualsevol semblança entre l’antiga presó de Tarragona i Mas d’Enric és gairebé casualitat. Si de cas les reixes i alguns filferros espinosos, i prou. De fet, les reixes no són les típiques de barrots verticals, sinó que els espais es delimiten per portes i finestres de vidre gruixut i barres horitzontals, molt diferent del concepte clàssic de presó. “És, possiblement, la presó més moderna d’Espanya”, diu Francisco Romero, director del centre i qui s’encarrega de fer la visita als mitjans.

VIU Tarragona | 20

El que més sorprèn és l’amplitud dels espais. Són 65.636 metres quadrats de presó. Des de la recepció de familiars, passant pels passadissos d’accés, la cafeteria i, per descomptat, els patis, tot és enorme. De fet, la presó tindrà una capacitat de 1.028 interns, molt superior als poc menys de 350 que hi havia a la presó de Tarragona, que va tenir un màxim de 447 interns, en una època de massificació total amb 4 presos per cel·la.

Tot es veu enorme i, de fet, la forma dels edificis on es troben els mòduls no recorda un

centre penitenciari, sinó naus industrials en un polígon. “No hi ha res que sobresurti a la paret perquè els presos puguin accedir al sostre dels edificis”, diu un dels funcionaris.

Tradicionalment els interns utilitzaven l’accés als terrats per amotinar-se. El perfil dels edificis, el que anomenaríem l’skyline de la presó, és harmònic, de color verd i amb una forma arrodonida, com un prat de petits turons. “Això crec que no s’ha fet per cap tema de seguretat. És un tema estètic de l’arquitecte”, admet el mateix funcionari. Ajuda també que en el moment de la visita [no-

vembre de 2015, dies abans de l’arribada dels primers presos], es vegin vehicles de transport i treballadors acabant d’enllestir el recinte per tenir aquesta imatge d’àrea industrial.

La presó tindrà una capacitat de 1.028 interns, molt superior als poc menys de 350 que hi havia a la presó de Tarragona Des de la zona dels patis i des de dins dels mòduls estant,

Gener-Febrer 2016

PRESONS CIUTAT

és difícil apreciar les reixes exteriors –altíssimes-, un fet que provoca la sensació de trobar-se en una mena de camp de treball més que una presó. El fet que tot sigui tan gran, amb gran presència de la llum natural en un emplaçament situat enmig d’un espai verd, provoca una sensació de tranquil·litat i això, de ben segur, ajudarà a minimitzar les situacions d’estrès i agressivitat que es podrien produir en presons antigues massificades i amb absència de la llum solar. Les pistes esportives i la piscina serviran per canalitzar l’energia dels interns, encara

Gener-Febrer 2016

VIU Tarragona | 21

PRESONS CIUTAT

afirma un altre funcionari.

que molta gent pensi que això són luxes excessius pels presos.

“La gent es pensa que una condemna de tres anys, per exemple, és poca cosa. Jo sempre dic que un dia a la presó és molt.

S’ha d’estar dins per saber-ho.

El fet de seguir unes normes i uns horaris i estar privat de llibertat. Estar a la presó no és cap luxe”, afirma Francisco Romero.

Mas d’Enric havia estat un quarter militar durant molts anys. L’accés al nou centre penitenciari es va fer una carretera d’uns dos quilòmetres que penetra entre un bosc de pins.

La sensació és la d’una pel·lícula americana en què les presons sempre es troben al final d’una via solitària que desemboca en grans edificis envoltats d’arbres. Mas d’Enric en cap cas és sinistre. La construcció de la presó ha costat uns 112 milions d’euros, amb l’equipament necessari i compta amb les mesures de seguretat més avançades. “Abans la vigilància la feien els funcionaris exclusivament. Ara tenim tot un seguit de càmeres i elements tecnològics que ens ajuden moltíssim”, VIU Tarragona | 22

A banda dels mòduls convencionals, Mas d’Enric té un espai per encabir 62 dones preses i 62 joves (fins als 21 anys). Els interns poden comunicar-se de diferents maneres amb els seus familiars o amics: mitjançant comunicacions orals, és a dir, a través del vidre –la típica escena d’algú que visita un pres-, tenint dues visites a la setmana en una gran sala amb 38 locutoris; la visita familiar, de les que poden gaudir entre 2 i 4 al mes i les visites íntimes, els anomenats vis-a-vis, de les que poden disposar 2 vegades al mes. També hi ha visites de convivència, en les quals els presos poden anar a una sala molt gran i poden passar fins a 6 hores amb els visitants. Aquestes visites no les poden rebre tots els presos i aquells que poden només en disposen d’una al mes.

sos poden tenir televisió dins la cel·la sempre i quan la comprin ells mateixos. “Abans hi havia una hora d’apagada de les llums però ara poden veure la televisió sempre i quan no molestin la resta dels interns amb el soroll”, explica el director. La biblioteca, una aula d’informàtica o un gran teatre, conformen alguns dels serveis a disposició dels interns que, a mesura que passin els mesos aniran omplint una presó que suposa un canvi radical

comparat amb l’antic centre de l’avinguda de la República Argentina de Tarragona que ara és un centre obert.

Les pistes esportives i la piscina serviran per canalitzar l’energia dels interns, encara que molta gent pensi que això són luxes

Les cel·les són molt diferents de les que hi havien al centre de Tarragona. D’entrada tot és nou i només hi ha dos llits per cel·la. “És molt estrany que algun pres demani estar sol. Pot passar, però en casos comptats. La soledat no és bona per ningú, tothom busca la convivència”, diu Francisco Romero. Així, els pre-

Gener-Febrer 2016

NECESSITES COMUNICAR-TE?

Si vols potenciar el teu negoci, la teva marca. Si precises una renovació d’imatge. Si necessites idees.

Si et cal comunicar què fas. Si desitges que els teus possibles clients et coneguin.

En definitiva, si et calen serveis de publicitat i disseny a la teva mida, sigui com sigui el teu negoci, aquí ens tens.

POSA’T A LES NOSTRES MANS

VIU Creatiu CREATIVITAT | DISSENY | COMUNICACIÓ

ET CREEM EL LOGO CREATIVITAT I IMATGE D’EMPRESA TARGETES I PAPERERIA COMERCIAL REVISTES I CATÀLEGS DISSENY FULLETS, DÍPTICS, TRÍPTICS..

CAMPANYES PUBLICITÀRIES - BUSTIATGE - IMATGE CORPORATIVA - NAMING - INSERCIONS EN PREMSA - CARTELLERIA - FOTOGRAFIA...

C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc. 3 2n A - 43007 Tarragona | Tels. 673 930 589 - 673 930 590

PREUS SENSE

PETÈNCIA COMETS, MÒBILS, TV,

TABL ALS, TS MUSIC INTRUMEN ODOMÈSTIC TR EC EL PETIT ÉS COSES M I MOLTES

PRESONS CIUTAT

«El director de la presó no ha de perdre la humanitat» Entrevista a Francisco Romero, director de la presó de Tarragona Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

De petit imaginava que acabaria sent director d’una presó? [somriu] No, no, és clar.

He d’admetre, però, que tenia un familiar que era funcionari de presons a França i, evidentment, a les reunions familiars se’n parlava.

Com va arribar al món dels centres penitenciaris? Quan vaig acabar la carrera de dret m’ho vaig començar a plantejar. Tenia companys de gimnàs que treballaven en centres penitenciaris i aleshores em va interessar aquest món. Era una època en què Catalunya va assumir les competències en aquesta àrea i calien molts treballadors.

Abans de Tarragona, en quines presons va treballar? Vaig entrar com a interí a la presó de Figueres i, un cop vaig aprovar les oposicions, em van traslladar a Lleida. Vaig passar per diferents àrees del món penitenciari, començant des de sota i en diferents departaments, fins i tot vaig ser formador penitenciari.

A Tarragona vaig arribar com a subdirector de règim i ara ja fa onze anys que sóc director.

Quan algú pensa en un director de presó és inevitable, per falta d’informació i per la influència del cinema, pensar en els alcaids de les presons nord-americanes de les pel·lícules de Hollywood. Hi ha algun punt de coincidència? [riu] No, no s’assembla en res.

En les pel·lícules americanes

VIU Tarragona | 26

l’alcaid és un personatge gairebé militar. Algú que s’encarrega de la vigilància dels interns i que està envoltat dels guàrdies. Això, a Catalunya, no és així. El director s’encarrega de coordinar les diferents àrees que hi ha a la presó, inclosa la vigilància, és clar. Has d’establir les normes d’un poble [la presó] perquè la convivència sigui la millor possible. De fet, hem d’aconseguir que els interns surtin millor de com van entrar gràcies a les eines que nosaltres posem al seu abast.

Quines són les virtuts d’un bon director? El director ha de tenir un bon coneixement del medi.

A més, ha de ser l’amo de la balança perquè totes les àrees estiguin equilibrades i que totes funcionin bé. El director no ha de perdre la humanitat en el càrrec. Ha de saber què senten o com es troben els interns i també els que hi treballen. Hi ha d’haver una certa empatia.

Vostè coneix tots els interns?

Al centre vell de Tarragona sí, perquè era petit. En un centre gran com aquest no els pots conèixer tots, però posaré les eines necessàries per tractar-los humanament a tots.

Creu en la reinserció dels presos? És molt difícil de respondre aquesta pregunta sintèticament. Crec que ha d’estar a la presó aquella persona que no pot estar fora, és a dir, si hi ha sistemes fora que permeten tractar la situació d’una persona que ha comés un delicte, s’ha de fer. A la presó hem de

donar les eines necessàries als interns perquè es reinsereixin.

Amb tot, la voluntat del pres és fonamental perquè n’hi ha que surten de la presó i es reinsereixen i n’hi ha d’altres que han estat un munt de vegades empresonats i no ho fan.

«L’experiència em diu que un determinat tipus de presos que han entrat moltes vegades a la presó per un determinat tipus de delictes no es reinsereixen» La seva experiència què li diu? El pres es reinsereix o no? L’experiència em diu que un determinat tipus de presos que han entrat moltes vegades a la presó per un determinat tipus de delictes no es reinsereixen. Hi ha d’altres interns que, sí que podem ajudar molt.

Es tracta de joves que vénen de famílies desestructurades, que de ben petits estaven al carrer sense ningú que els digués què es podia fer o no, sense una referència. Segurament qualsevol de nosaltres en la seva situació hauria acabat igual. Ells es mereixen totes les oportunitats perquè puguin canviar. Amb tot, el sistema penitenciari no pot tenir tota la responsabilitat de la reinserció dels presos.

Ah no? Qui ha de compartir aquesta responsabilitat? Poso un exemple: hi pot haver una persona que sigui addicta a una droga. Per poder consumir-ne,

potser ha hagut de cometre algun delicte. Un cop dins de la presó es tracta aquesta persona i quan surt, ja no consumeix.

Què passa aleshores? Surt, torna al barri on vivia, no té feina i conviu amb els mateixos amics que eren drogoaddictes i, al final, torna a caure en el mateix estil de vida que el va portar a la presó. Si no hi ha un seguiment fora del centre d’aquestes persones, l’èxit de la reinserció és complicat. Això és un aspecte que ens falta resoldre.

Abans parlava d’una intervenció fora, de sistemes que permetessin tractar la situació d’una persona que hagués comès un delicte sense passar per la presó. A què es refereix?

Em refereixo a persones que cometen un delicte per primera vegada, com podria ser un delicte relacionat amb el trànsit.

Potser caldria que la reinserció d’aquella persona es fes sense entrar a la presó. Imaginem que aquella persona té feina i una família. Si entra a la presó, perd la feina i els ingressos per mantenir la família. Hem de trobar una fórmula perquè aquella persona aprengui la lliçó sense perdre la feina. Hem de fer un replantejament de com intervenim en certs delictes.

Ara simplement els tanquem.

Quan algú comet un delicte la societat demana que se’l tanqui. “Aparta’m aquesta persona perquè destorba el funcionament del meu món”, sembla que diguin. Un cop aquesta persona surt de la presó, la societat vol que estigui en perfectes

Gener-Febrer 2016

PRESONS CIUTAT condicions i no molesti. Això és massa simple perquè la societat també té una certa responsabilitat en què aquella persona hagi acabat a la presó. La solució és intervenir sense haver de passar per la presó i, si cal, aquella persona ingressarà en un centre penitenciari, és clar.

Insisteixo, aquesta intervenció sense passar per la presó, què seria? Treballs per la comunitat? Exactament. Hi ha alguns jutges que, per determinats delictes, decideixen optar per aquest tipus de solucions.

Vostè fa més de deu anys que és director de la presó de Tarragona. Ara s’han traslladat a Mas d’Enric i, en una xerrada que va fer als presos els hi va comentar: “Passem d’un petit pis a un palau”. Com ha estat el canvi? La presó antiga era molt

familiar, tothom es coneixia i sabia què havia de fer en cada moment. Tothom ho tenia tot controlat, tant interns com professionals. En el bàndol negatiu tenim que no hi havia l’espai necessari per a alguns serveis.

Ara estem a una presó mitjana, dividida en mòduls que, tot sigui dit de pas, són semblants als que hi havia a l’antiga presó però, si parlem d’espais i zones comuns, aquests són molt més grans, és clar. Els interns s’estan adaptant a la nova situació. Els funcionaris han notat molt el canvi perquè vénen d’un centre petit a la presó més moderna de Catalunya. Una de les coses bones del centre és la sensació d’estar en un espai obert, que no és angoixant.

«Una de les coses bones del centre és la sensació d’estar en un espai obert, que no és angoixant» El sistema penitenciari català s’inspira en el d’altres països?

Al començament sí però ara té la seva pròpia personalitat. El model s’ha mantingut fos quin fos el govern de la Generalitat, i això és molt bo. Ara no intentem imitar ningú i, de fet, altres països s’inspiren en nosaltres.

Som un model a imitar.

«Altres països s’inspiren en nosaltres.

Som un model a imitar»

Quin ha estat el pitjor moment des que és director a Tarragona, la fuga de 2013? De portes en fora, el moment més complicat va ser la fuga, però personalment, almenys en el meu cas, el moment més difícil per a un director seria es morís un intern perquè jo no fes allò que hauria d’haver fet. És a dir, podria passar que un intern tingués algun tipus de problema i, perquè jo no ho hagués detectat o no hagués intervingut a temps, aquell pres s’hagués suïcidat. No m’ho hauria perdonat. Això, afortunadament, no ha passat.

VIU Tarragona | 27

RACONS CIUTAT

R A C O N S

D E

T A R R A G O N A

El fortí de la discòrdia Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Mai no hauria dit que un restaurant de Tarragona hauria creat tanta controvèrsia i no per la seva carta o servei, sinó pel fet d’existir o no. El Fortí de la Reina es va convertir en un debat ciutadà durant anys en què la majoria de tarragonins es mostraven a favor de la continuïtat de l’establiment de restauració tot i que una sentència judicial obligava a tirar-lo a terra deixant únicament dempeus els murs originals del segle XVIII aixecats durant la Guerra de Successió.

Suposo que la defensa ciutadana envers el restaurant té molt a veure amb què molta

VIU Tarragona | 28

gent té grans records familiars d’aquest lloc. Algú, qui més qui menys, ha anat a una boda, comunió o bateig i això va pro-

Suposo que la defensa ciutadana envers el restaurant té molt a veure amb què molta gent té grans records familiars d’aquest lloc vocar que el Fortí fos part de la història personal de molts tarragonins.

Jo també pensava que era una llàstima tancar el restaurant.

Era un lloc bonic, de fàcil accés i que no comprometia el paisatge. S’hi menjava bé i tenia unes vistes fantàstiques. Ara, amb el pas dels anys, he canviat d’opinió. He passejat pels seus voltants moltes vegades i crec que seria un error tornar a muntar un negoci allí, tot i que això es torna a plantejar. La zona ha quedat com un gran parc on tothom hi té accés.

És un lloc tranquil allunyat de les massificacions de vehicles quan hi havia alguna celebració, amb la típica postal dels nuvis fent-se la foto al parc que hi ha tot just al davant. Aleshores ho vèiem com la cosa més normal del món però estem parlant d’un monument. Els murs del Fortí han de transpirar història i no flaires de filet de vedella amb foie a la planxa.

Secció oberta al lector Aquesta és una secció on el protagonista és el nostre lector, més ben dit, la seva mirada. Feu-nos arribar imatges dels vostres racons preferits de la ciutat. D’aquells que per a vosaltres tenen una significació o encant especial o, simplement, us tenen captivats per la seva bellesa o estètica. Us agrairíem que ens féssiu arribar les vostres fotografies a: redaccio@viutarragona.cat i les acompanyéssiu del vostre nom. (Tingueu en compte que les fotografies han de tenir un mínim de resolució per tal que puguin ser publicades. L’ideal seria que la imatge oberta ocupi a partir de 5MB. )

Gener-Febrer 2016

Auténtico 4x4

para FANÁTICOS de la Vida

MOTOR BÓXER

APERTURA AUTOMÁTICA PORTÓN TRASERO

Subaru Forester

TRACCIÓN SYMMETRICAL AWD

SMART ENTRY & BOTÓN DE ARRANQUE

Desde 25.100€

X-MODE

CONTROL DINÁMICO DEL VEHÍCULO (VDC)

NAVEGADOR

CONTROL DESCENSO DE PENDIENTES

TECHO SOLAR PANORÁMICO

SISTEMA ARRANQUE EN CUESTA

902 10 00 22 www.subaru.es

MOTOR 23 S.A. C/ Caràbia 10, Urb. l’Albada. Tarragona. Tel. 977 553 453 Consumo: 5,6 - 6,6 L/100Km. Emisiones CO2:146 - 153 g/Km. P.V.P. recomendado en P. y B. para Forester 2.0 CVT Sport, Transporte, Impuestos, promoción y plan PIVE incluidos. Modelo visualizado: Forester 2.0TD Executive Plus.

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

Tàrraco Gel Es consolida a la Plaça Verdaguer de Tarragona El passat 27 de novembre, va quedar oficialment inaugurada una de les principals activitats lúdiques que ofereix la ciutat de Tarragona per aquestes festes de Nadal

VIU a fons

Fins el 17 de gener, Tàrraco Gel, proposa als Tarragonins gaudir de l’experiència de patinar sobre gel al centre de la nostra ciutat, concretament a la remodelada Plaça Verdaguer.

Tàrraco Gel, organitzada per

VIU Tarragona | 30

NICE, APIC i Vintage Comunicació, es presenta com una pista de gel autèntic, amb una dimensió útil d’uns 400 m2. Un dels objectius principals de la pista, és reforçar la imatge de la ciutat amb un esdeveniment atractiu i de qualitat a l’abast de tothom i alhora, dinamitzar les compres als establiments

locals de la ciutat.

La valoració general, després dels primers dies de funcionament, ha resultat totalment positiva. Cal remarcar també, l’aspecte participatiu de la pista, on s’ha pogut comprovar que aquesta activitat esportiva té molta acceptació i està total-

S'han posat en circulació més de 150 mil vals 2x1 en establiments adherits a les diferents associacions de Comerciants de Tarragona

Gener-Febrer 2016

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

ment dirigida a públics de diferents edats.

L’organització, conjuntament amb l’Ajuntament de Tarragona, ha posat en circulació més de 150 mil vals 2x1 en establiments adherits a les diferents associacions de Comerciants de Tarragona, com Via T, Sant

Gener-Febrer 2016

Pere i Sant Pau, Mercat Central, Camp Clar, Bonavista i Sant Salvador. També podeu trobar els descomptes, als principals centres comercials i als Restaurants Mc Donalds de la ciutat.

La principal via de comunicació per mantenir informat al ciutadà de les novetats de la pista, és

la pàgina de Facebook Tàrraco Gel. Allí, podreu trobar els horaris de funcionament de la pista, un sorteig setmanal on podreu guanyar diferents premis oferts pels patrocinadors de la pista i els dies vàlids per utilitzar els vals 2x1.

ències, emocions, compartir estones amb els teus amics, família, nets o fills, no dubtis a visitar aquests dies Tarraco Gel, et sorprendrà!

Si t’agraden les noves experi-

VIU Tarragona | 31

CULTURA Fotografia de proximitat ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

El col·lectiu De Temporada exposa les seves obres el primer dissabte de cada mes a la plaça del Fòrum; volen apropar el seu art a la ciutadania de Tarragona

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Els uneix una passió però discrepen en molts aspectes a l’hora de portar-la a terme, expressar el seu art o la seva relació amb la resta de la societat. És un grup heterogeni però molt ben avingut, joves i veterans, nois i noies que formen part d’una iniciativa envejable i poc freqüent en una ciutat com Tarragona on la cultura sobreviu com pot en comptagotes i, sovint, massa sovint, gràcies a iniciatives particulars.

D’esquerra a dreta: Alba Rodríguez, Gerard Boyer, Marta Richardson, Pep Escoda, Kiko Prado (assegut), Pau López, Carlos Coronado, Albert Cilveti, Empar Ibáñez, Cristina Serra i Rubén Perdomo

VIU Tarragona | 32

Gener-Febrer 2016

FOTÒGRAFS CULTURA De Temporada és un col·lectiu de fotògrafs que fa poc més d’un any i mig van decidir unir energies per donar un impuls a aquesta disciplina artística. El primer dissabte de cada mes munten les seves parades de fotografies al Mercat del Fòrum, on cadascú mostra el seu nou material i el posa a la venda. “Hi ha gent que et pregunta el motiu de la foto, on l’has fet, de tot. Altres que només miren però, al cap i a la fi, hi ha molt moviment i d’això es tracta”, diu Pep Escoda, un dels membres del col·lectiu, el més veterà pel

que fa a carrera fotogràfica i el més conegut i mediàtic. “Ara hi ha moltes fotografies a la xarxa, a internet, però no és el mateix veure una foto en una pantalla d’ordinador que tocar-la, tenir-la entre les mans”, assegura Marta Richardson.

Richardson, que treballa a l’estudi de Pep Escoda, ha estat l’última a arribar a la reunió.

Els fotògrafs de De Temporada es reuneixen els divendres a l’estudi d’un parell dels seus membres, Kiko Prado i Carlos Coronado, que van crear Pola-

rizador fa uns anys. El primer, Prado, va estudiar disseny gràfic i posteriorment va centrar-se en la fotografia comercial, mentre que Coronado, que és mexicà, també es va formar en el disseny gràfic. “Fa un any i mig que vam obrir les portes i ens dediquem a la fotografia i el disseny gràfic”, diu Prado. Els membres del col·lectiu gairebé no hi caben. Són més d’una desena i es troben asseguts en forma de cercle, ocupant el sofà i totes les cadires disponibles en la meitat del local que fa d’oficina i recepció, mentre que a la part posterior es troba l’estudi fotogràfic pròpiament dit.

L’ambient és acollidor, la llum és càlida i els mobles de fusta ajuden a crear una atmosfera de complicitat. Malgrat tot, són pocs els que prenen la paraula al començament i només Pep Escoda i Gerard Boyer, un calero -gentilici de l’Ametlla de Mar-, prenen la iniciativa. Amb el pas dels minuts, l’entrevista es converteix en un debat a deu veus.

Tothom hi diu la seva.

L’entrevista es converteix en un debat a deu veus. Tothom hi diu la seva No tots els membres de De Temporada tenen una formació específica en fotografia.

Alguns, molts, són gairebé autodidactes, altres han estudiat, fins i tot, Belles Arts, un altre grup ha passat per l’Escola d’Art. Aquest últim és el cas de Gerard Boyer. Informàtic de professió, va decidir passar per aquesta escola fa uns cinc anys. “Per a molts l’Escola d’Art ha estat un nexe d’unió entre nosaltres i ens ha servit per aprofundir en la fotografia”, diu. “Jo era pescador i un dia vaig agafar una càmera que tenia per casa i vaig començar a fer fotos. Així van ser els meus inicis”, afirma Pep Escoda. De fet, Escoda, sí que va anar a

Gener-Febrer 2016

l’Escola d’Art, però a fer pintura i no pas fotografia. “Vaig fer exposicions de pintura i, mira que et dic: no torno a agafar un pinzell perquè, sinó, deixaria la fotografia”, assegura aquest artista que ha guanyat 4 premis Lux d’or i dos de plata.

La idea de crear un col·lectiu com De Temporada va sorgir de forma gairebé natural. Va ser la conseqüència lògica en un grup d’apassionats per la fotografia que es reunien per assistir al festival SCAN (Festival Internacional de Fotografia de Tarragona ). “Després d’una d’aquelles reunions hi va haver una pluja d’idees i vam pensar que estaria bé fer una cosa així en la que ha desembocat De Temporada”, explica Pau López, potser el membre que fa un tipus de fotografia diferent perquè realitza muntatges visuals amb fotos. López va ser president de l’Associació d’Artistes de la Part Alta, que va ser un dels forns on es va començar a cuinar el col· lectiu. “Els artistes que estaven catalogats com a fotògrafs dins aquesta associació van començar a crear aquest moviment”.

“Hi va haver diferents intents, anys enrere, de fer una cosa semblant al que ara és De Temporada, però no havia funcionat mai”, recorda Pep Escoda. “Al final es tractava d’apropar la fotografia al carrer perquè sinó s’hauria de veure en galeries i, sincerament, a Tarragona no n’hi ha moltes”, afirma Empar Ibáñez. Ella, que també es va formar a l’Escola d’Art, explica que el grup es reunia els dissabtes d’estiu a la Plaça del Fòrum i xerraven de com es podria desenvolupar el projecte.

«A la Part Alta pensàvem què podíem fer per treure les fotos al carrer, perquè tinguessin visibilitat» “A la Part Alta pensàvem què podíem fer per treure les fotos

VIU Tarragona | 33

Cristina Serra

FOTÒGRAFS CULTURA

De Temporada defensen el paper del fotògraf enfront l’allau d’imatges en el món cibernètic.

“No és el mateix fer fotos que ser fotògraf, que és una manera de viure”, diu Pep Escoda. “Ara s’ha transformat el mitjà per accedir a la fotografia. Amb Kodak es va produir la democratització d’aquesta disciplina. Amb tot, s’ha de dir que els professionals, quan tenen un projecte fotogràfic a la ment, tenen un perquè i un per a què. Això els diferencia de les persones que simplement fan fotos”, analitza Empar Ibáñez.

al carrer, perquè tinguessin visibilitat”, diu Gerard Boyer.

Malgrat formar un grup, un col· lectiu, no hi ha una temàtica imposada en cada mostra. És a dir, cada membre de De Temporada porta a la parada aquelles fotos que considera més adients o li vénen més de gust, amb llibertat. “Tothom és molt lliure de fer el que vulgui en aquest aspecte, no hi ha cap norma escrita”, diu Empar Ibáñez. “Cadascú fa coses noves o no segons vegi, al seu criteri”, apunta Boyer. “Sí, així és, ens ve de gust? Doncs ho fem, així de fàcil”, afegeix Cristina Serra.

Rubén Pedomo

Des de De Temporada s’assegura que a Europa hi ha iniciatives semblants a la seva, com a Sicília. El col·lectiu està agermanat amb La Parada, un projecte similar al seu que es desenvolupa al Mercat de l’Albaceria, al barri de Gràcia de Barcelona. Tot i que De Temporada és encara una iniciativa jove, ja ha sortit de Tarragona, concretament en mostres a Cambrils, Igualada o Escornalbou. “Encara hi ha molta gent que desconeix què fem. Es sorprèn en veure’ns al mercat”, afirma Gerard Boyer.

VIU Tarragona | 34

“Aquesta és la gràcia de sortir al carrer perquè la gent pot conèixer l’artista, l’autor de l’obra”, explica Escoda. “Amb la parada pots verbalitzar la fotografia, pots explicar tot el que la gent et demani i això és un valor afegit”, apunta Cristina Serra.

Alba Rodríguez

Les facilitats que atorga el món digital, des de càmeres que et permeten veure la foto tot just després de fer-la i, per tant, esborrar-la i fer-ne una altra si no agrada, els retocs en l'edició de la imatge, no són argu-

«No és el mateix fer fotos que ser fotògraf, que és una manera de viure» En un món on es fan més fotografies que mai i en què cada persona té al seu abast un dispositiu que li permet fer fotos d’una manera fàcil i cada vegada amb més qualitat gràcies als telèfons mòbils, cal plantejar-se quin és el futur real de la fotografia. Així, el fet que qualsevol pugui fer una foto i difondre-la a través de les xarxes socials podria devaluar el treball dels fotògrafs perquè molta gent ja no valora com cal la seva feina en creure’s capaç de fer el mateix pel simple fet de tenir un aparell amb una sèrie de filtres que capta imatges visualment impactants. Els membres de

Albert Cilveti

La finalitat, segons expliquen aquests artistes, no és tant la de vendre les seves fotografies, com donar a conéixer la seva obra. “El nostre afany, l’objectiu, és el de difondre els nostres projectes. Cada vegada hi ha més gent que veu les nostres fotos. De fet, és com si estiguessin en un museu”, explica Pau López. “El més important és que el projecte tingui repercussió i, d’aquesta manera, que el col·lectiu uneixi forces”, diu Pep Escoda.

Gener-Febrer 2016

NOU VOLVO V40 Coneixent-ne els detalls, n'apreciaràs la diferència.

SISTEMA DE SO D’ALT RENDIMENT MOTORS DE 120 CV A 245 CV AIRBAG PER A VIANANTS I SISTEMA CITY SAFETY

Ctra. de València

Autovia a Salou

Tarragona

Francolí

A TARRAGONA

Autovia de Salou, 6. Tarragona 977 55 42 14 diselautotarragona.com

a Reus

DISELAUTO TARRACO

a Torreforta

AH, I UN ÚLTIM DETALL: TEU DES DE 19.650 €

Volvo V40 D2 Kinetic 120 CV des de 19.650 €. Emissions CO2 (g/km) 91. Consum mixt (l/100 km) 3,5. Inclou IVA, transport, descompte promocional, pla PIVE i impost de matriculació al tipus general (el tipus aplicable pot variar en funció de la Comunitat Autònoma). Preu vàlid per unitats finançades sota la marca Volvo Car Financial Services® (pertanyents a Volvo Cars Group), a través de Banco Cetelem S.A. A- 78650348, amb un import mínim a finançar de 15.000 €. Durada mínima 60 mesos. Permanència mínima: 24 mesos. Subjecte a l’aprovació de Banco Cetelem S.A. Oferta subjecta a disponibilitat del Pla PIVE. Oferta vàlida únicament per a persones físiques i per a vehicles venuts abans del 31 de gener de 2016. El model visualitzat no coincideix amb el vehicle en oferta.

Kiko Prado

FOTÒGRAFS CULTURA

La facilitat amb què es pot retocar un fotografia fent servir un programa d’edició tan popular com Photoshop i a l’abast de tothom ha provocat que moltes instantànies estiguin excessivament retocades. De fet, una portada del suplement d’El Periódico en què apareixia l’actriu espanyola Inma Cuesta, va suscitar molta polèmica perquè Cuesta va denunciar que la foto havia estat retocada en excés, un fet que era evident en contraposar la foto original i la final.

“Sempre s’ha retocat, la llum i altres aspectes. Amb tot, jo sóc partidari que cadascú faci el que vulgui. Al final no t’has de preguntar si s’ha retocat molt la foto o no, sinó si t’agrada o no t’agrada”, diu Pep Escoda. “A mi, personalment, no m’agrada que les fotos estiguin massa retocades”, diu Cristina Serra, mentre que Alba Rodríguez as-

VIU Tarragona | 36

segura que “hi ha retocs molt subtils i que milloren una imatge i que la gent no se n'adona”.

Malgrat les divergències de criteri i opinions, el grup és una pinya. Tots destaquen la col·laboració i l’intercanvi d’informació entre ells. “Una de les grans virtuts de De Temporada és que ens ajudem i ens expliquem els uns als altres com treballem.

Ens portem molt bé i això és una de les claus del projecte”, assegura Gerard Boyer. “A Tarragona m’he trobat que molts fotògrafs són molt reservats, no et donen informació d’on poder fer i trobar alguna cosa.

A Barcelona això és diferent, hi ha una noció més clara de compartir, com entre nosaltres”, diu Alba Rodríguez.

De Temporada treu recursos d’on pot. La il·lusió i les ganes són els seus principals actius i, mentre destaquen l’ajuda d’alguns patrocinadors, lamenten la poca implicació de l’Ajuntament en projectes culturals com el seu. “Estem molt agraïts a l’Òptica Fullana perquè ens ajuda i la Generalitat ens va donar un cop de mà quan vam començar”, diu Pau López. Des del col·lectiu asseguren que Espimsa no els cobra l’espai que ocupen al Mercat del Fòrum però lamenten la falta d’implicació del consistori. “A Tarragona no tenim un centre d’art ni

res. Si ens cedissin un espai, el condicionaríem nosaltres mateixos, però es veu que no pot ser”, diu Pep Escoda amb certa ironia mentre afirma que l’Ajuntament, excepte les festes de Santa Tecla i el festival SCAN, no aposta per la cultura. “Hi ha alguna sala d’exposició municipal?”, pregunta mentre remata: “La cultura és l’economia del futur i aquesta ciutat s’ha de creure una sèrie de coses si vol fer un pas endavant. Nosaltres estem lluitant constantment i la prova és que traiem la nostra obra al carrer”. Empar Ibáñez i Gerard Boyer aposten per la iniciativa pròpia: “Per treure l’art al carrer cal que intervingui alguna institució? Si aconseguim més finançament privat, no depen-

drem dels diners públics”. Un argument que Alba Rodríguez rebutja: “Precisament els diners públics haurien de servir per impulsar els projectes culturals”.

«Hi ha retocs molt subtils i que milloren una imatge i que la gent no se n'adona» De Temporada té voluntat de continuïtat. Els seus membres estan engrescats i tenen al cap alguns projectes que encara no volen donar a conèixer. De moment, les fotos dels artistes tarragonins es poden veure, tocar i comprar al Mercat del Fòrum el primer dissabte de cada mes.

Marta Richardson

ments suficients perquè tots els membres del col·lectiu treballin en digital. Així, malgrat la dificultat del món analògic, en el sentit contrari de l’argument anterior, en què fins que no es revelava la foto no es podia veure si era bona o no, la limitació en el nombre de fotos (rodets) i la complicació en el revelatge i l'edició de les imatges (calia un petit laboratori a casa amb una habitació fosca que no tots els professionals tenien), hi ha fotògrafs que encara prefereixen l’analògic al digital.

Gerard Boyer és un d’ells. “Sóc informàtic i treballo amb ordinadors tot el dia, l’últim que em ve de gust quan faig fotos és posar-me davant la pantalla a veure el resultat. Trobo que és més fascinant revelar el carret i comprovar què ha sortit aleshores”, diu. “Cada vegada treballo menys en format digital. És molt diferent quan fas un encàrrec o treballes per a tu mateix”, analitza Escoda. Alguns, com Rubén Perdomo -professional de mitjans de comunicació en el món audiovisual- asseguren que primer fan fotografia digital i que acaben en analògic.

Gener-Febrer 2016

OBITUARI CULTURA

El noi que volia ser corresponsal a Jerusalem El periodista Joan-Marc Salvat (27 anys) va morir el 12 de desembre de 2015 després d’un accident de moto. Havia treballat en nombrosos mitjans de la demarcació, incloent el VIU a fons Reus Rafa Marrasé

Va entrar per la porta amb aquell mig somriure que mai sabies si era de pur nerviosisme o és que, directament, s’estava fotent de tu. Aparentment tímid però segur d’ell mateix, Joan-Marc Salvat era un projecte de periodista quan aquella tarda de dissabte va creuar la porta de la ja desapareguda redacció d'El Punt a Tarragona (Avinguda Roma). Aquell dia havia d’escriure d’esports, d’un partit d’hoquei sobre patins.

La redacció es va anar buidant a mesura que passaven les hores -els partits d’hoquei sempre van molt tard- i, al final, només vam quedar els dos. Jo havia acabat i anava a plegar però, clar, no el podia deixar tot sol.

Era el seu primer dia, era el becari i, evidentment, no tenia les claus -al Punt la dita aquella de “l’últim que marxi, que tanqui la porta” era absolutament certa-.

“Ves, no pateixis, ja tanco jo”, em va dir. Me’l vaig mirar i vaig riure. “Aquesta sí que és bona”, vaig pensar. Amb prou feines sabia com s’obria el programa d’edició de textos com per deixar-lo allí sol i més quan a mi, una nit, em va caure tot el sistema i, a més, la reixa no tancava, havent de trucar a la Guàrdia Urbana per no deixar oberta la redacció tota la nit. Així que vam passar allí les hores, ell preguntant dubtes i jo ajudant-lo.

Des d’aleshores, vam mantenir una bona relació. Però, és clar, dir que tenies bon rotllo amb Joan-Marc era com dir que t’agraden les Top Models.

VIU Tarragona | 38

Els periodistes esportius sempre diem que el professional que és capaç de treballar bé en el món dels esports és capaç de fer de tot en el periodisme.

Molts exemples així ho indiquen, com Antoni Bassas, Jordi Basté o Xavier Bosch, per exemple. A la inversa, però, no acostuma a passar el mateix. Potser per això, Joan-Marc semblava engrescat aquell vespre. Potser perquè a ell, qualsevol cosa que tingués a veure amb el periodisme l’il·lusionava, tot i que allò que més li agradava era la política i, en especial, li fascinava el conflicte d’Orient Mitjà. Sovint en parlàvem. Sabíem que allí, a Jerusalem, a Tel-Aviv, al Líban, era on passaven coses, on es cuinaven moltes de les notícies que després s’expandien pel món en format d’altres conflictes. Joan-Marc hi volia anar, ser al rovell de l’ou, explicar grans

històries per a grans mitjans.

Un dia, després que jo tornés d’un llarg viatge, me’l vaig trobar pel carrer i em va endegar: “Senyor, com va? [Es veu que em veia molt gran perquè a tothom li deia “nano” i a mi sempre “senyor”] Saps? Vaig conèixer Henrique Cimmerman!”. Cimmerman era aleshores el corresponsal a Jerusalem d’Antena 3. És una icona del periodisme en aquella zona com Tomàs Alcoverro a La Vanguardia, per exemple. No recordo si em va dir que el va entrevistar i tot. Estava entusiasmat.

«Dir que tenies bon rotllo amb Joan-Marc era com dir que t’agraden les Top Models»

Joan-Marc, però, ja no podrà anar a Jerusalem. Un accident de moto el 12 de desembre li va arrebassar els somnis de soca-rel i va deixar la professió consternada. Tot i que era molt jove, 27 anys, havia treballat en un munt de mitjans en una època en què per ser periodista gairebé s’ha de ser home orquestra. Ell tocava tots els instruments. Havia passat pel Punt, El 9 Esportiu, Tarragona 21, Reus Digital, Diari Més, Punt 6 Ràdio, La Xarxa de Comunicació Local, LANOVA Ràdio, VIU a fons Reus i Canal Camp i Ràdio La Selva del Camp. En aquests dos últims mitjans només feia uns mesos que hi treballava. L’havien nomenat director. Abans d’acceptar la feina em va trucar i em va preguntar: “Creus que és massa aviat per abandonar la trinxera?”. Sempre és massa aviat Joan-Marc, sempre.

Gener-Febrer 2016

CINEMA CULTURA

Memòries d'un projector La Unitat d’Investigació del Cinema (UIC) de la Universitat Rovira i Virgili fa 22 anys que s’encarrega de recuperar el material cinematogràfic de la demarcació de Tarragona Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Hi ha una història que es troba i s’explica més enllà dels llibres.

Una història que ha estat oculta, amagada en el fons dels calaixos, antics magatzems i golfes sense que ningú la busqués.

Una història que va començar a aparèixer a poc a poc però que aporta una gran quantitat d’informació i no s’explica per boca o la ploma d’una tercera persona, sinó que es veu i s’escolta des de la font original. És la història que explica el cinema. “El material que trobem té un gran valor antropològic. Ens arriben filmacions de bodes i celebracions familiars de fa moltes dècades i això ens permet conèixer com ha canviat la societat. Podem veure la roba, la manera de fer, tot”, diu Maria Roig, investigadora de la Uni-

tat d’Investigació del Cinema (UIC) de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Roig es va incorporar a l’equip d’investigadors posteriorment als inicis d’aquesta unitat, que va començar a treballar el 1994.

Aleshores, Pedro Nogales havia decidit fer un estudi del cinema a la ciutat de Reus i va ser llavors quan es va adonar que hi havia tot un món per descobrir. “Vam començar a trobar material que no es coneixia fins aleshores. Vam parlar amb José Carlos Suárez, el professor titular d’Història del Cinema, i vam decidir muntar la Unitat d’Investigació del Cinema perquè volíem saber i trobar tot allò que s’havia filmat a la demarcació de Tarragona”, explica Nogales.

El material cinematogràfic que

es recopila a Catalunya es troba a la Filmoteca Nacional. En el moment de la creació de la UIC, segons Nogales, només hi havia entre 5 i 10 títols (filmacions) de la demarcació de Tarragona a la Filmoteca. Ara, més de 20 anys de treballs i de recerca després, hi ha 6.000 rotllos amb 5.886 títols. Els investigadors anomenen rotllo als metres de pel·lícula (suport material) enrotllada que s’acostumen a guardar en caixes metàl·liques circulars. Títol seria el que la gent acostuma a anomenar pel·lícula. Així, dins un mateix rotllo hi podrien haver diferents títols o bé, un títol podria necessitar diferents rotllos (els títols professionals, com les pel·lícules que s’exhibeixen als cinemes, poden necessitar entre 5 i 6 rotllos). “Recopilem tot tipus de material però la majoria és amateur. De fet, el material

professional de la demarcació és molt escàs”, assegura Pedro Nogales. Aquestes filmacions professionals estan fetes en un suport de nitrat, un material molt perillós perquè és altament inflamable. Els nitrats van ser el primer suport utilitzat al cinema. “La majoria de persones creu que el material domèstic no és important però sí que ho és perquè ens permet veure la vida als pobles fa dècades. Apareixen imatges de llocs, carrers, edificis que ja no existeixen, com unes imatges de Conesa dels anys 20”.

“El NODO era la visió oficial de la història d’Espanya durant la dictadura, però el cinema domèstic, el que feien les famílies, era la visió del poble, la del dia a dia”, explica Maria Roig. En aquestes filmacions fetes per la gent,

«Recopilem tot tipus de material però la majoria és amateur. De fet, el material professional de la demarcació és molt escàs»

VIU Tarragona | 40

Gener-Febrer 2016

espai de l’estudiant Un mosaic d’estudis i de formació Valls 25 i 26 de febrer de 2016

Sala Kursaal consorci@iev.cat Dijous de 16h a 19h obert al públic

espaiestudiant.cat

CINEMA CULTURA els propietaris de les filmacions continuen sent les famílies. “Es tracta d’un dipòsit, no d’una donació. Qualsevol ús que fem del seu material requereix un consentiment previ”. En aquest sentit, la tasca de la UIC és impagable perquè ha permès recuperar una gran quantitat de material. “Tot el cinema que no és professional és còpia única.

De fet, moltes filmacions ja han desaparegut per accident o per altres motius. Si no s’hagués creat aquesta unitat, s’haurien perdut molts títols”, afirma Nogales.

per no professionals, també hi ha esdeveniments importants, com visites de personatges de l’època a les diferents poblacions. “Aquest tipus de cinema és completament lliure perquè filmen el que volen”, diu Roig.

Pel que fa al cinema amateur, la intenció era fer ficció com els professionals però fet a casa.

“Expliquen històries i els actors eren familiars o amics. Als anys 40, 50 i 60 del segle passat, el cinema amateur a Catalunya era millor que el professional”, assegura Pedro Nogales, que explica que el nucli del cinema amateur al país es troba a Barcelona i que va néixer al Centre Excursionista de Catalunya.

A la demarcació de Tarragona, les ciutats de Reus, Tarragona i Valls tenien els seus concursos

VIU Tarragona | 42

de cinema amateur. Segons Nogales, el de Reus va durar gairebé 50 anys i era el referent de la demarcació, mentre que el de Tarragona era un concurs en l'àmbit estatal. Dins el cinema amateur hi havia tres gèneres: ficció, documental i fantasia (dibuixos animats o cançó filmada, aquesta última, el precursor del videoclip). “Quan es tracta de cineastes amateurs, pots localitzar els rotllos o, com a mínim, saps on pots buscar. En el cas dels cineastes domèstics, és impossible, no saps qui són fins que algú es posa en contacte amb tu”, diu Nogales. La UIC té una comunicació constant amb diferents arxius de la demarcació que, en cas de rebre o trobar una filmació, els ho comuniquen immediatament. “Tot el material s’ha de conservar a una temperatura adient. Les

filmacions de tot Catalunya es troben a l’arxiu de la Filmoteca Nacional que es troba a Terrassa”, explica Nogales.

Quan els investigadors de la UIC recepcionen un material, fan una còpia videogràfica, un màster i tres còpies en DVD. “S’ha de digitalitzar la filmació i catalogar-la, és a dir, hem de saber què hi ha a cada rotllo”, afirma Maria Roig. Aquesta catalogació és important perquè sovint les productores audiovisuals del país els hi demanen imatges.

«La gent ens entrega els seus records» “La gent ens entrega els seus records”, diu Maria Roig al mateix moment que matisa que

Davant la gran quantitat de material que veu novament la llum, la UIC estableix prioritats. Així, els nitrats tenen preferència davant el Super 8, per exemple. “El VHS o el vídeo, ara per ara, no és una prioritat. Està clar que ho haurem de fer, però caldrà pressupost, evidentment”. La UIC ha decidit, estratègicament, investigar el cinema a la demarcació de Tarragona comarca per comarca. Així, cada any s’estudia una en concret per trobar els orígens del cinema abans de la Guerra Civil. “El més bonic de tot és veure la reacció de la gent quan fas una projecció”, admet Nogales. “Recordo quan estava a Itàlia, a Bolonya. Vam fer una projecció d’un material antic i sortia el pare de la dona que ens havia cedit les imatges. Era del partit comunista italià i a les imatges sortien reunions clandestines. La seva filla, la dona que ens havia cedit el material, plorava d’emoció”, diu Maria Roig. “En certa manera, és com fer exorcismes perquè ressuscitem els morts. És un viatge en el temps”, analitza Nogales.

Gener-Febrer 2016

MÚSICA CULTURA

BigBand BUMT La passió de fer música en grup

Prop de trenta alumnes adults de la Nova Escola Banda Unió Musical de Tarragona es troben cada setmana durant una hora i mitja per compartir la il·lusió i la passió de tocar en grup. Són els components de la BigBand BUMT Redacció

Aquesta formació novella, amb poc més de dos anys de vida, està formada per estudiants adults de l’escola. Va néixer al’octubre de 2013 amb la voluntat de crear un espai on els alumnes adults de l’escola, sigui quin sigui el seu nivell, puguin fer música en grup, puguin aprendre i puguin gaudir de la pràctica musical amb els companys”, indica el seu director, Xavier Font i Rius.

El nom de BigBand BUMT va ser escollit pels mateixos músics entre una llarga llista de propostes. Tot i que la música que s’interpreta no es correspon a la formació musical “big band”, el nom elegit sí que descriu molt bé l’essència del grup: una gran banda de persones, amb gran esperit humà, amb gran estimació per la música que posen molta il·lusió i es diverteixen musicalment i personalment. I tot això sota les sigles de l’entitat Banda Unió Musical

Gener-Febrer 2016

de Tarragona, en la qual s’incardinen a través de l’escola.

La BigBand BUMT va debutar davant del públic l’1 de desembre de 2013 amb un concert solidari a la Rambla Nova de Tarragona, tocant al Balcó del Mediterrani, dins dels actes programats en el Dia mundial de lluita contra la sida. També ha col·laborat amb Metges sense fronteres, i ha actuat a la festa major de Perafort i a les festes del barri de la Vall de l’Arrabassada de Tarragona.

En les darreres festes de Santa Tecla va fer un altre pas endavant en organitzar un concert-vermut a la plaça dels

Sedassos. Centenars de persones van poder gaudir d’una proposta de més d’una hora de música en directe amb una bona combinació de la tradició jazzística i d’estils més propers a les nostres terres. Una combinació que, a més, va fer ballar a més d’una parella a la mateixa plaça.

La darrera actuació en públic, a part de les audicions de caràcter intern de l’escola, va tenir lloc el passat 22 de novembre al Teatre Tarragona, dins del Concert de Santa Cecília organitzat per la Banda Unió Musical de Tarragona. La BigBand BUMT va participar per primera vegada en el concert al costat de les altres formacions veteranes de

l’entitat: la Banda Simfònica, la Banda Juvenil i la Banda Infantil.

Una de les principals característiques del grup és, segons el seu director, que permet que els alumnes s’hi incorporin molt poc temps després d’haver iniciat l’estudi de l’instrument musical (vent, metall o percussió).

“La diversitat de nivells no és un obstacle per al progrés de la formació com a conjunt i de cada persona en particular, sinó tot el contrari”, conclou Xavi Font.

Més informació: Nova Escola Banda Unió Musical de Tarragona. St.Antoni Mª.

Claret, 12-14, planta -1 (entrada per l’Espai Kesse) Telèfon 977 24 57 86 escola@bumt.cat VIU Tarragona | 43

GUARDONS CULTURA

Generació espontània

La poeta Raquel Estrada, col·laboradora de Viu a Fons Tarragona, guanya el premi Miquel Martí i Pol de poesia amb la seva obra ‘Filles’ Rafa Marrasé

“Vaig entrar al món de l’escriptura de forma natural, de joveneta”. Raquel Estrada (El Pla de Santa Maria, 28/11/1984) fa molts anys que escriu. Sense ningú a la seva família que s’interessés especialment per la lectura o l’escriptura, va ser a la seva època d’estudiant a l’institut quan va descobrir que la literatura li agradava, especialment la poesia. Ella no es podia imaginar que anys més tard, consolidada completament com a poeta, podria no només participar en concursos literaris com quan estava a secundària, sinó que també els guanyaria. Així, el 15 de novembre de 2015, Raquel

VIU Tarragona | 44

Estrada va guanyar el 31è Premi Miquel Martí i Pol de Roda de Ter pel seu recull de poemes ‘Filles’.

“Ja no em faig il·lusions quan em presento a un certamen. Hi he participat altres vegades i no he guanyat [tot i que té altres premis, com el Gabriel Ferrater d’Òmnium Cultural del Baix Camp el 2008]. Hi ha molta gent que es presenta i, per tant, que el jurat triï la teva obra és molt difícil”. El premi, de 2.500 euros i el fet de poder publicar l’obra (Pagès Editors), suposa la consagració definitiva de l’autora.

“Que la gent pugui llegir allò que has escrit és important. Amb tot, i contràriament al que es pugui pensar, es publica molta poesia”, assegura.

Raquel Estrada, col·laboradora de Viu a Fons Tarragona amb un article sobre literatura a cada número, explica que el procés creatiu sorgeix espontàniament, sense plantejaments previs. “Sí que pots pensar que un determinat grup de poemes haurien d’anar sobre alguna temàtica en concret però, en el meu cas, els poemes van sorgint i, quan en tinc uns quants, penso a veure què és allò que tenen en comú, el fil conductor”. En el cas del poemari premiat, ‘Filles’, aquest fil conductor és el de tres generacions familiars: “Vaig veure que estava explicant coses que m’havien passat els últims anys.

‘Filles’ perquè fa referència a la generació passada, l’actual i la

que vindrà. Tots som fills d’algú.

La meva mare, jo, la meva filla”.

El premi, de 2.500 euros i el fet de poder publicar l’obra (Pagès Editors), suposa la consagració definitiva de l’autora Estrada destaca el paper del poeta vallenc Gabriel Guasch com a inspiració, així com a Miquel Martí i Pol, a qui va començar a llegir quan era adolescent.

“Un recull de poemes pot tardar molt de temps o, poc, tot depèn. Pot ser un parell d’anys.

Amb tot, n’he descartat molts en el procés creatiu, fos perquè la temàtica no corresponia al del poemari o bé perquè no m’agradaven. En principi, penso a recuperar-los més endavant però no sóc molt endreçada en aquest aspecte, o sigui que potser els he perdut”, diu rient. Estrada assegura que ja ha escrit alguns nous poemes tot i que admet que encara és aviat per plantejar un nou treball.

Gener-Febrer 2016

NUEVO MAZDA CX-3 CUESTIÓN DE ESTILO

En el Nuevo Mazda CX-3 el estilo se aprecia en su interior con el cuidado de cada detalle y sus acabados Premium. Suena en cada nota gracias a su sistema de audio Bosé® y se refleja en su exterior con un diseño rompedor. Un estilo único que se adapta a cada situación gracias a la conducción dinámica de la tracción total inteligente AWD. Y todo con la actitud propia de la tecnología SKYACTIV y los sistemas de seguridad i-ACTIVSENSE. Nuevo Mazda CX-3. El estilo se tiene o no se tiene.

MAZDA. ROMPE CON LO ESTABLECIDO. Gama Mazda CX-3 gasolina y diésel: Consumo mixto (l/100km): 4,0 – 6,4. Emisiones CO2 (g/km): 105 – 150.

MOTOR 23, S.A.

Tel. 977 55 67 05 - Tarragona C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada

MINICAR PONS, S.A.

Tel. 977 33 16 56 - Reus Av. Falset, 142 (Antiga Ctra. Alcolea)

DESCUBRE MÁS EN MAZDA.ES

AUTOINTEGRALE

Tel. 977 44 03 08 - Tortosa Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea

mazdarebels.es

LITERATURA CULTURA

La perillositat de Manuel de Pedrolo Raquel Estrada Roig. Periodista cultural i poeta Els ulls fixos de l’actriu conviden a un acte subversiu. Per un moment m’oblido que el documental és molt dels 90: homes amb jerseis de coll de punxa i camisa en pla mitjà; professors amb ulleres grans o rodones que avui alguns encara fan servir, opinant sobre l’escriptor desaparegut. S’olora la transcendència del personatge principal, en blanc i negre i imatges d’arxiu més recents en color, perquè tots en parlen com d’un mite, encara que haguessin passat amb ell més d’una tarda.

Ningú s’hi devia acostar prou.

«¿Per què avui un escriptor considerat el més prolífic de les lletres catalanes, que a més va deixar d’escriure fa vint-i-cinc anys, quan va morir de malalt, encara es pot considerar “suspecte”?»

L’actriu, seguint el guió d’Aquesta nit tanquem, diu que les portes encara són ben obertes perquè puguin marxar els qui tinguin por de participar-hi.

En aquest punt, no hi ha soroll de gent aixecant-se per tocar el

dos, però en algun punt ens devem haver distret, tots plegats.

Després d’haver-me perdut El bon ciutadà representat per la companyia TeclaSmit i la xerrada “Pedrolo perillós”, de Jordi Coca, a Tarragona, organitzada per l’APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos de la Llengua i la Literatura Catalanes), el documental ‘Manuel de Pedrolo: amb el temps obert’(també amb guió de Jordi Coca) tampoc supleix les lectures que em falten. Però tinc l’alternativa de demanar a tarragonins que conec bons lectors de Pedrolo, que em diguin d’on ve la perillositat de l’autor. En aquest moment recordo que el Sant Jordi passat vaig regalar la

novel·la Milions d’ampolles bui-

des al meu filòleg de capçalera, per qui la posició ideològica de l’autor quallaria més en el moment actual, “encara que possiblement no interessaria a les elits editorials”.

Per què avui un escriptor considerat el més prolífic de les lletres catalanes, que a més va deixar d’escriure fa vint-i-cinc anys, quan va morir de malalt, encara es pot considerar “suspecte”, com em diu la professora de literatura de la URV Montserrat Corretger? El filòleg i col·laborador de mitjans culturals Albert Ventura, que el considera “terri-

blement actual”, em remet a un article a la revista Bearn sobre el tema, i aquí ja hi ha tres claus per a la por que provoca Pedrolo: “l’acarnissament de la censura; la submissió de la cultura [...] que perjudica bona part de les seves obres més atrevides; i [...] la posició insubornablement independentista.” Xavier Ferré, doctor en història i en sociologia, que precisament és a punt de publicar el llibre Manuel de Pedrolo i la nació (1957-1982) m’acaba de donar la clau de la projecció actual de l’autor: “perillós no és que ho sigui, és un espill de la nostra societat.”

Després de parlar amb ells entenc que qui fa por és el Pedrolo sempre actual per l’experimentació amb la seva capacitat d’influència, tant en l’àmbit literari com en el politic, i amb una realitat que podia modelar fins a l’infinit. Les possibilitats il·limitades d’uns personatges, que explorava amb la sèrie de novel·les Temps obert, romanen amenaçants de sortir d’entre les runes.

VIU Tarragona | 46

Gener-Febrer 2016

nties!

es amb gara rm fo re i s re b o r fe er p eb El teu w

tuïts! a r g s o t s o p u s s E r p 3 sol·licita fins a A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!

Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.

Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Tarragona.

A la teva disposició més de 400 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

Amb la confiança de:

EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Entre copes Aurora Paños i Toni Vera recuperen un dels locals emblemàtics de la nit tarragonina, La Vaqueria, però amb segell propi, Premium Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Una certa nostàlgia m’envaïa cada vegada que passava per davant La Vaqueria. Les portes tancades d’un dels locals més mítics de la ciutat de Tarragona que, per cert, no té massa oferta nocturna tot sigui dit de pas, feien mal als ulls. Es tractava d’un pub molt gran, bonic perquè estava (i està) fet de pedra vista i que tenia (i té) un escenari en una de les seves parts.

Un lloc on poder prendre una copa, anar de concerts de petit format o simplement estar-s’hi fins a la matinada. Per no parlar de la llegendària nit de Reis en què aquests Mags d’Orient feien acte de presència davant un públic fidel que havia deixat enrere la seva infància feia molts i molts anys però que, per un moment, tornava a ser infant. Això sí, amb una cervesa o un combinat a la mà. Era una nit màgica i molt divertida que no gaire gent coneixia -gràcies a Déu- i que reunia una parròquia d’incondicionals que volien veure com els tres Reis entregaven regals -objectes de marques de begudes bàsicament- mentre els divertits nous infants (clients) s’asseien als seus genolls. El final, apoteòsic, culminava amb una nadala versionada: amb la música de “Los peces en el río”, es cantava, “…pero mira cómo beben los Reyes en La Vaque..”.

Impagable.

En una ciutat com Tarragona, orfe d’ambient de festa des que les autoritats pertinents deixes-

VIU Tarragona | 48

sin morir miserablement el Port Esportiu, una àrea d’oci que reunia més de 15.000 persones els dissabtes i que estava allunyada de la zona habitada -així no es molestava els veïns, no?-, a còpia de no controlar quins empresaris s’hi establien i quin tipus de gent envaïa el que va ser el model de nit de cap de setmana a tot Catalunya -venia gent de Barcelona i altres parts del país-, les baralles multitudinàries, armes blanques i, fins i tot armes de foc, van provocar la fugida dels clients. En un panorama més propi del salvatge Oest que d’un lloc on divertir-se, la pregunta era: Qui serà aquesta nit l’home que mati Liberty Valance?

Des d’aleshores, i d’allò farà gairebé 15 anys, Tarragona ha estat un solar. La ciutat ha comprovat com la seva gran rival, Reus, una vila sense una tradició nocturna gaire potent exceptuant algun local de tota la vida, li passava la mà per la cara i el flux de noctàmbuls feia el sentit contrari i ara i és gent de Tarragona qui va a Reus a sopar i passar les nits del cap de setmana. Impensable.

En tot aquest context de descomposició de la nit tarragonina per convertir la ciutat en el més semblant a la imatge que es mostrava de Tarragona a la pel·lícula ‘La gran familia”, amb Alberto Closas i Pepe Isbert passant les vacances a la Ciutat Residencial -també tancat, per cert-, una parella ha decidit

Gener-Febrer 2016

PREMIUM EMPRESA

Des d’aleshores, i d’allò farà gairebé 15 anys, Tarragona ha estat un solar Gener-Febrer 2016

VIU Tarragona | 49

PREMIUM EMPRESA posar fil a l’agulla i recuperar una part del llegat d’oci nocturn de la ciutat. Aurora Paños i Toni Vera són uns valents que han reobert La Vaqueria per a goig dels incondicionals de la nit i, perquè no dir-ho, de la gent de la Part Baixa, una àrea de Tarragona que cada vegada s’assembla més a un barri dormitori per la falta de serveis de tota mena que té.

Aurora i Toni es van conèixer rere una barra, servint copes Aurora i Toni es van conèixer rere una barra, servint copes.

Deia Dinio -un personatge de la premsa del cor que es va fer famós per haver tingut un afer sexual amb l’artista Marujita Díaz, més de 40 anys més gran que ell- que la nit el confonia. Aurora i Toni no, ans el contrari. Ho van veure molt clar i es van fer parella, tenen un fill i de fa un parell d’anys que pensaven fer-se càrrec d’un local nocturn. “Ens vam plantejar fer moltes coses junts però al final ens vam adonar que allò que sabem fer és posar copes”, diu Toni Vera.

Ambdós tenen una llarga trajectòria en el món de la nit i conei-

VIU Tarragona | 50

xen moltíssima gent, potencials clients d’un projecte com el que volien fer. “Vam estar a punt d’agafar un local l’estiu de 2014 però finalment ens vam fer enrere perquè no ens acabava de convèncer. Quan va sortir aquesta oportunitat no ens ho vam pensar dues vegades. Tot va anar molt ràpid”, diu Aurora Paños.

La Vaqueria feia més d’un any que estava tancada. Els seus últims mesos d’obertura al públic van ser tristos. Pocs clients, un ambient poc definit a l’hora de saber quina línia seguia el local, una sensació d’abandonament que feia preveure el seu tancament. Ara, Vera i Paños arriben amb energies renovades i idees noves i, perquè la gent tingui clar que és un projecte que comença de zero, han decidit canviar el nom. “La Vaqueria tenia una personalitat molt clara, era l’obra de Mosko. No volíem rebre aquesta herència. Nosaltres som Premium, volem tenir el nostre propi segell”, diu Vera.

“Aquesta ha estat una zona on la gent ha sortit sempre. Recorda el carrer Pau del Protectorat, s’omplia de gom a gom. Ara hi queden Les Golfes i, juntament amb la sala Zero, nosaltres complementen l’oferta de la Part Baixa”, explica Paños.

La imatge de Premium és un

«Per què Premium?

Per què oferim beguda premium a un preu molt raonable crani, com aquells que hi ha a Mèxic, artístic. El local, d’entrada, és el mateix però amb matisos. Ja no hi ha les mamelles de les vaques penjant del sostre, que ara és completament negre. Han desaparegut el futbolí i la taula de billar i, en el seu lloc hi ha un enorme Photocall amb una Vespa al mig. És el lloc on el fotògraf del local retrata els clients. “Per què Premium? Per què oferim beguda premium a un preu molt raonable. Hi ha gent que només pot beure allò que li agrada a casa seva perquè quan va a un local els preus són prohibitius. Volem que aquesta gent surti. La cultura d’aquest tipus de beguda arrenca de fa un parell o tres d’anys. Reivindiquem un local on poder beure una bona copa, ballar i passar-s’ho bé”, diu Vera. La Santíssima Trinitat de l’oci nocturn. No és, però, fàcil.

Copes i música tots en tenen.

Quina és, doncs, la diferència?

Per Premium, el DJ és cabdal.

Alejandro Paños, germà d’Aurora, reivindica la feina de l’en-

PREMIUM EMPRESA carregat musical en els locals.

“El DJ s’ha d’anar adaptant a la clientela que té, a la gent que hi ha cada moment al local. No volem caure en els tòpics comercials. El nostre estil serà la música Disco”, explica Alejandro Paños.

Aurora i Toni ofereixen tres tipus d’ambient a la setmana.

Premium obre dijous, divendres i dissabte des de les 22.30 h fins a les 6 de la matinada.

Només un local tanca tan tard, Totem. Així, Premium planteja unes nits diferents amb lleugeres variacions: dijous és Carpe Noctem, dirigit als estudiants universitaris, divendres Lost in Friday i dissabte Premium Gold.

Paños i Vera reinvindiquen el potencial que té Tarragona per recuperar, en part, el seu oci nocturn. “Si haguéssim fet un estudi de mercat, potser no hauríem obert però creiem que la gent no surt perquè té poca oferta i nosaltres, amb Premium, ampliem aquesta oferta”, diu Toni Vera. “Hem apostat per aquesta zona per dinamitzar-la”, diu Aurora.

Aurora i Toni han posat la primera pedra, veurem si n’hi ha més El reclam de la vella Vaqueria i, sobretot, la personalitat dels seus dos nous impulsors han fet que a Premium es tornin a veure cares mítiques de la nit tarragonina. Aurora i Toni han recuperat un local molt important per comprendre com era l’oci nocturn de la ciutat fa uns anys. Ambdós impulsen un projecte que pot tenir futur si els tarragonins tornen a contemplar la Part Baixa com a circuit de nit. Per això, però, caldrà que aquells que ja donaven per morta la ciutat els caps de setmana hi tornin a confiar. Aurora i Toni han posat la primera pedra, veurem si n’hi ha més.

Gener-Febrer 2016

VIU Tarragona | 51

DANSCLAS EMPRESA

Una acadèmia de pel·lícula L’escola i sala de ball dansclas ha tingut un creixement espectacular des de la seva creació. Kim Solé i Raquel Ortega, els seus propietaris, han estat figures televisives fins i tot en l’àmbit internacional. Són l’essència d’un projecte d’èxit a Altafulla.

VIU Tarragona | 52

Gener-Febrer 2016

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Diuen que la televisió engreixa, que qualsevol persona que hi surt sembla més grassa, menys prima. També he de dir, però, que no fa justícia a la bellesa. Si algú ens sembla atractiu per televisió, en directe ho és encara més. Puc donar fe d’això des que vaig veure Pilar Rubio en persona ara fa més de 8 anys. Va ser absolutament espectacular, impactant.

Quan algú veu Kim Solé i Raquel Ortega cara a cara entén perquè van ser triats per formar part del grup de ballarins professionals del programa de Televisión Española ‘Mira quién baila’. I no només això, després de presentar-se al càsting i, encara sense saber si els contractaven o no, la productora del programa els va comunicar que, independentment que formessin part dels ballarins seleccionats (8 en total), serien la imatge del show en les promocions televisives. “Nosaltres teníem altres parelles de ball però vam decidir presentar-nos junts per fer la prova. Mai havíem ballat junts i vam assajar la coreografia la nit abans, i ens van agafar”, explica Raquel Ortega (31 anys).

Tot i semblar actors de Hollywood, Kim i Raquel són de casa nostra Tot i semblar actors de Hollywood, Kim i Raquel són de casa nostra. Kim (34 anys) és d’Altafulla, va estudiar enginyeria electrònica a la Universitat Rovira i Virgili i va començar a ballar als 14 anys, després d’haver estat jugador

Gener-Febrer 2016

d’hoquei sobre patins. “Un professor venia a donar classes de ball un cop per setmana a l’escola i m’hi vaig apuntar”, diu amb un somriure d’orella a orella. Als 20 anys ja havia estat subcampió d’Espanya en la modalitat estàndard -vals anglès, vienès, slow fox, tango i quickstep, en contraposició dels balls llatins (chachachá, samba, rumba, pasdoble i jive)- i compaginava els seus estudis i, posteriorment la seva feina, amb el ball. Raquel Ortega és de Reus. Ella havia fet gimnàstica artística des dels 9 anys però va deixar aquesta disciplina esportiva perquè un dia va veure una exhibició de ball i li va encantar.

“Em va agradar molt. Tenia un amic que també volia ballar i em va engrescar a fer-ho”.

Tenia 16 anys i va començar a competir de seguida. En només 2 anys Raquel va pujar del nivell E a l’A, el més alt. “No és habitual que algú progressi tan ràpidament però a mi em posaven parelles que tenien un nivell més alt i així millorava molt”, diu amb modèstia.

Perfum d'interior: Brumitzadors, Brumes, Difusors, Encens, Essències, Espelmes perfumades, Làmpades catalítiques, ...

Marques de qualitat reconeguda: Parfum Berger - Esteban Paris - Yankee Candle Durance - Bougies la Francaise - Cerabella - Boles d'Olor - Mathilde M.

«Vaig rebutjar una molt bona feina a Suècia per anar al programa de la tele » Raquel va anar a ballar a Altafulla i allí va conèixer Kim. Es van fer parella fora de les pistes i arran la seva elecció a ‘Mira quién baila’ la seva carrera no ha deixat de créixer.

“Vaig rebutjar una molt bona feina a Suècia per anar al programa de la tele. Sabia que era una oportunitat que no podia deixar escapar”, diu Kim Solé.

Ambdós van ser davant les pantalles de l’estat de 2005 a 2008 tot i que Raquel Ortega va faltar un any perquè va formar part del grup de tres ballarines que acompanyava Julio Iglesias per fer la seva gira musical mundial el 2007.

Av. Prat de la Riba, 2. 43001 Tarragona aire@dnas.cat | dnasessencies Tel.977 217 683

DANSCLAS EMPRESA

ben que el món de la televisió és efímer i ja havien decidit feia molt de temps que volien tenir el seu propi negoci relacionat amb el món del ball. Així, i mentre estaven a Mèxic, la germana de Kim, Meritxell, que és arquitecta, dissenyava l’escola de ball que finalment es convertiria en dansclas. “Volíem que fos un espai gran i sabíem que la ubicació era vital. Ja feia temps que tenia pensat on la posaríem i així ho vam fer”, diu Kim, un noi que sembla que ho té tot sempre ben lligat.

“Un dia, després de la gravació, la representant de Julio Iglesias em va dir que ell volia que formés part del seu grup de ballarines. Resulta que Julio veia el programa i s’havia fixat amb mi. Havia de respondre gairebé de seguida perquè marxàvem en un parell de dies i no tenia ni passaport. Vaig dir que sí i ell em va trucar personalment. Va ser una molt bona experiència”, recorda.

La gira amb el cantant espanyol li va obrir les portes d’Amèrica Llatina, primer formant parella amb Kim a un programa televisiu de Mèxic anomenat Campeonato Mundial de Baile (segona edició) en què, competint contra 11 parelles de la resta del món, van quedar subcampions, i després com a jurat dels shows mexicans Pequeños Gigantes i Bailando por un sueño.

“Va ser dur perquè passàvem mesos sense veure’ns però ho havíem d’aprofitar”, diu Raquel.

Ells, però, són intel·ligents. Sa-

VIU Tarragona | 54

El local de dansclas és, senzillament, espectacular. Dividit en dos espais diferents, un més propi d’una acadèmia i l’altre dissenyat com a zona per a espectacles i sala de festes, és immens i pot reunir molts alumnes i espectadors.

“La competència és molt dura i sabíem que l’espai seria l’element definitiu”, diu Kim també amb modèstia, obviant que ell, juntament amb Raquel, són uns ballarins de primera, tal com demostra el seu currículum. Raquel s’encarrega d’ensenyar els més petits i fer exhibicions, mentre que Kim és el responsable dels alumnes adults i de les festes temàtiques. “Teníem molt clar que volíem estar a Altafulla. En un inici havíem pensat a fer franquícies però no volíem perdre el contacte amb els nostres alumnes i que això pogués repercutir en la qualitat que donem”, explica Kim Solé.

que cap nen sigui el millor, no li volem donar un caire exclusivament competitiu a la nostra escola, sinó que volem cada nen gaudeixi i aquell que destaqui poder-li donar les eines per millorar, evidentment”, afirma Raquel.

A finals de febrer, dansclas organitza una gran exhibició de ball a Altafulla i l’any passat van reunir més de 1.400 persones En aquest moment, des de dansclas, potencien els espectacles com monòlegs o concerts de jazz. “Volem sortir d’allò que suposa una clàssica escola de ball. Nosaltres tenim llicència per obrir fins a les cinc de la matinada i cada dissabte tenim una orquestra en directe perquè la gent vingui, prengui alguna cosa i balli si vol. Tenim gent que ve, fins i tot, d’Andorra”, diu Kim. A finals del mes de febrer, dansclas organitza una gran exhi-

bició de ball a Altafulla i l’any passat van reunir més de 1.400 persones. La dimensió de l’escola és gran, com l’espai del qual disposa i té un bon grup de professors que imparteixen classes a un nombrós grup d’alumnes que prové de les diferents poblacions de la demarcació de Tarragona. “El sector del ball és molt clàssic i nosaltres volem aplicar i introduir nous conceptes i tots els coneixements que hem adquirit durant les nostres carreres”.

La filosofia de dansclas, segons els dos responsables, és que tothom aprengui mentre s’ho passa bé. “No pretenem

Gener-Febrer 2016

D'NAS EMPRESA

Una fragància per a cada casa

D’NAS és una botiga que ofereix una infinitat d’olors per perfumar la llar; des d’espelmes, làmpades, vaporitzadors i essències en diferents formats amb un denominador comú: la qualitat

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

És entrar i sentir-te a gust. Diuen que l’olfacte et porta records, activa la memòria i, si és així, D’NAS et transporta a la infància, a un prat a la primavera, als llençols acabats de posar al llit, a un passeig enmig de tarongers, a la felicitat. Les prestatgeries d’aquesta botiga que va obrir el 28 de novembre de 2015 estan plenes d’espelmes d’olor de tots els colors i fragàncies (llimona de Sicília, maduixa…), essències, petits sacs d’olor, vaporitzadors, en un repertori infinit i exquisit per l’olfacte. “Busquem la qualitat.

Abans d’obrir la botiga, el meu VIU Tarragona | 56

marit i jo vam recórrer mitja França buscant les millors fragàncies, mirant a veure com ho feien els francesos, que tenen molta tradició en aquest tipus d’establiments. Aquí encara no estem acostumats a certes coses, com les espelmes perfumades”, diu Emília Sabater, responsable de D’NAS.

Aquí no es pot venir amb poc temps, cal mirar i, sobretot, ensumar amb tranquil·litat visites”, diu Sabater mentre m’apropa el nas una campana de vidre que serveix per pro-

tegir les espelmes d’olor i que reté la seva fragància. N’hi ha de fresques, subtils, cítriques, fortes, contundents… sembla gairebé un tast de vins. “Veus aquestes espelmes?

Són Yankee Candle. El creador va ser un adolescent nord-americà que li volia fer un regal a la seva mare i va pensar a fer-li una espelma. La veïna i ho va veure i va quedar encantada i li va voler comprar tot i les reticències del noi. Ara és una gran marca mundial i molta gent ve expressament a la botiga a trobar-la”.

Però aquesta no és l’única marca que té D’NAS. Hi ha Cerabella, Durance, Mikkado, Boles d’Olor, Mathilde M, de tot. “Molta gent compra ambientadors elèctrics, aerosols de supermercat, que són perjudicials pel medi ambient. Els productes que oferim aquí estan fets amb matèries naturals”. A més, molts dels objectes per ambientar la casa són decoratius, com un difusor de ceràmica o les làmpades per treure les males olors. “Hi ha gent que ens comenta que la seva casa té males olors. Aleshores, perfumant-la, no ho soluciones, de fet, ho pots empitjorar. Cal treure les males olors i per això hi ha aquest tipus de làmpades que, a més, deixen un ambient fresc i agradable”, diu Emília Sabater que assegura que botigues com D’NAS no sovintegen a Catalunya ni a la resta de l’Estat: “A França són molt habituals. Aquí, per trobar-ne de semblants, sabem que n’hi ha a Madrid i a Dénia i, potser a Barcelona pots trobar alguna tenda que s’assembli però no amb tanta varietat”.

A la botiga hi ha tantes fragàncies que el nas pot acabar col· lapsat de tant ensumar. “Aquí no es pot venir amb poc temps, cal mirar i, sobretot, ensumar amb tranquil·litat. S’ha de pensar que la tria que es faci és la que se sentirà a casa teva, on hi ha la teva família i on reps

Gener-Febrer 2016

PUBLICITAT EMPRESA

1er Aniversari 15% dte. fins el 29 de febrer

donesdor

Fem de l'escriptura un joc Vuitena edició

L’aventura de crear històries

Participa i guanya!

www.ficcions.cat

OFICINES AL CENTRE DE TARRAGONA Exteriors - Lluminoses

Fins a 400 m2 diàfans, amb opció a pàrquing. Ideal empresa o viver d’mpreses

Tel. 635 125 576 INFORMEU-VOS-EN SENSE COMPROMÍS

Play Stations

iPhones

iPods Touch Smartphones iPods Shuffle

ILVRINER, S.L.

Si ets alumne de 3r i 4t d’ESO, Batx o Cicles... pots inscriure’t fins el 23 de febrer de 2016 Organitza:

Amb el suport de:

Gener-Febrer 2016

Amb la col.laboració de:

VIU Tarragona | 57

ARTICLE EMPRESA

Societats civils vs. impost de societats Lluís Espuis

Una Societat Civil (SC) és una manera senzilla d'associar-se vàries persones en un projecte empresarial comú, mitjançant un contracte privat de col·laboració, aportant béns o diners, en la majoria dels casos aportant treball. És una opció recomanable per a petits negocis que no exigeixen imports elevats d'inversió i que permeten una gestió senzilla. Històricament sempre han tributat sota el règim d'atribució de rendes; això és atribuint a cadascun dels seus partíceps la proporció corresponent dels resultats, o renda, obtinguts per l'entitat, perquè aquests tributin a la imposició personal dels seus membres.

Tributen pel mateix règim les Comunitats de Béns (CB) i les Herències Jacents.

En la reforma fiscal de novembre 2014, es van introduir modificacions perquè les SC amb objecte mercantil deixin el règim d'atribució de rendes i passin a ser contribuents directes de l'Impost de Societats a partir del 01-01-2016, establint-se un règim fiscal especial per a la dissolució i liquidació de les SC. Així la Llei de l'Impost de Societats (IS) passa a senyalar com a contribuents les persones ju-

VIU Tarragona | 58

rídiques, excloses les societats civils que no tinguin objecte mercantil. Per contra doncs seran contribuents de l'IS, les societats civils amb personalitat jurídica i que tinguin un objecte mercantil. Al mateix temps la Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques afirma que no tindran la consideració de contribuents les societats civils no subjectes a l'IS, herències jacents, comunitats de béns i altres entitats sense personalitat jurídica. Les rendes corresponents a les mateixes s'atribuiran als socis, hereus, comuners o partícips respectivament.

Els requisits perquè una societat civil es converteixi en contribuent de l'IS a partir de l'1 de gener de 2016 és tenir personalitat jurídica i objecte mercantil.

La personalitat jurídica segons el Codi Civil s'adquireix quan es fa pública l'existència de la societat civil, fet que es produeix davant l'Autoritat Tributària en el moment de sol·licitar l'assignació d'un número d'identificació fiscal (NIF). Pel que fa a l'objecte mercantil ens hem de remetre al Codi de Comerç, que ens diu que no tindran objecte mercantil les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, mineres i professionals.

Després de nombroses respos-

tes a consultes, i edició de notes d'aclariment per la Direcció General de Tributs, sembla clar que la reforma no afecta les comunitats de béns, encara que tinguin un objecte mercantil, ni a altres entitats sense personalitat jurídica, ni a les societats civils sense objecte mercantil citades anteriorment.

Per a les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil existeix un règim transitori optatiu amb les següents possibilitats: - Que es dissolguin i passin a titularitat de persona física; els sis primers mesos del 2016 han d'adoptar l'acord vàlid de dissolució amb liquidació, i l'han de portar a terme en els sis mesos següents a l'adopció de l'acord.

L'operació estarà exempta de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD), i no meritarà l'impost sobre l'increment de valors dels terrenys de naturalesa urbana. Alguns actius poden generar variacions patrimonials a integrar a la base imposable d'estalvi de les persones físiques. Fins a l'extinció de la societat civil es tributarà en règim d'atribució de rendes.

- Que es dissolguin transformant-se en Societat Limitada; sota les mateixes exempcions que el cas anterior, però aquí no

Lluis Espuis i Padró

Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

es generen variacions patrimonials per als socis persones físiques. Fins a la transformació es tributarà en règim d'atribució de rendes, i des de la data d'inscripció al Registre Mercantil per l'impost de societats.

- L'última opció romandrà com a societat civil, tributant des de 1 de gener per l'IS. Aquí el règim transitori estableix especialitats per la distribució de beneficis i per la transmissió de participacions per les reserves i beneficis no distribuïts obtinguts al règim d'atribució de rendes.

Tots aquests canvis afecten milers de comerços en copropietat, constituïts com a societats civils. S'obren molts interrogants, sense respostes clares fins a la data, i moltes repercussions al teixit empresarial, no només es tracta de tributar per societats o renda, afecta la seva estructura administrativa, les responsabilitats, i la compatibilitat en determinats sectors, per exemple les farmàcies, o règims especials d'IVA molt implantats com el de recàrrec d'equivalència i el simplificat o mòduls. Cal avaluar la situació de cada societat civil i valorar els pros i contres de cada decisió per poder optar per la més òptima.

Gener-Febrer 2016

STONE EMPRESA

Rock a la vista

Fernando del Álamo, veu del mític grup Los Burton, regenta de fa uns mesos el pub Stone, un local dedicat a la música rockera a la plaça dels Sedassos

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

L’oferta musical de Tarragona no és la més variada i àmplia del planeta, precisament. Amb aquest pensament, i enamorat de la seva passió que el va dur a formar part d’un dels grups més veterans de l’escena mu-

VIU Tarragona | 60

sical de la ciutat, Los Burton, Fernando del Álamo i el seu soci, Pedro Murillo, van obrir el 16 de setembre de 2015 Stone, un local on el Rock and Roll és el fil conductor (i musical).

Los Burton, que ara estan en stand by, van estar actius du-

rant 30 anys i el seu esperit continua a Stone, un nom, el del local, que juga amb el del grup Rolling Stones i amb el material que predomina al pub, la pedra.

Es tracta concretament d’una de les voltes de les graderies de l’antic circ romà. La seva ubicació, a la plaça Sedassos, tot just

a la continuació de les restes romanes que es troben al descobert, el fan inconfusible.

Del Álamo manté la imatge de rocker. Té 52 anys i fa un temps va perdre la feina que tenia de feia 15 anys en un garatge. “Al començament penses, que bé, unes vacances! Però jo sempre he treballat i necessitava estar actiu, així que vaig pensar que muntar un local de rock seria bona idea perquè a Tarragona no n’hi havia cap”, explica Fernando del Álamo. Van obrir tot just abans de Santa Tecla, tota una prova de foc. “Una gentada, va ser una bogeria”, admet. I és

Gener-Febrer 2016

STONE EMPRESA que la situació del pub és idònia en l’època d’estiu i en les festes de Tarragona. Amb tot, l’ambient que s’hi respira a l’Stone és de tranquil·litat. És un lloc per anar a prendre una cervesa o una copa (o les que calguin) mentre s’escolta bona música.

“La joventut no té massa cultura musical, especialment dels grups clàssics del rock. La majoria de clients que vénen tenen més de 30 anys. Molts d’ells em coneixen per la meva faceta de músic, però cada vegada arriben cares noves que repeteixen. Aquí poden trobar un ambient diferent del que sovinteja en la nit tarragonina”, afirma.

«Aquí poden trobar un ambient diferent del que sovinteja en la nit tarragonina» Els caps de setmana hi ha concert al pub Stone. La pedra de la volta del circ fa d’aïllant acústic natural però, perquè els veïns no es queixin, la grossa porta de ferro de l’entrada impedeix que la música s’escolti

des de l’exterior. “Treiem totes les butaques perquè la gent pugui estar dempeus seguint el concert”. Un petit escenari que ocupa tot l’ample del local, és el lloc destinat pels grups. “No descarto que els Burton tornem a tocar, de fet, molta gent ja ens ho ha demanat”, diu Del Álamo amb un somriure.

«Els caps de setmana hi ha concert al pub Stone. La pedra de la volta del circ fa d’aïllant acústic natural» Els grups que toquen el cap de setmana ho fan dues vegades, és a dir, divendres i dissabte, en tractar-se d’un local no excessivament gran. “La nostra filosofia és, salvant les distàncies, evidentment, com la de La Traviesa a Torredembarra. Un lloc amb un perfil molt clar i on molta gent hi va independentment del grup que toqui. Nosaltres volem convertir-nos en un referent a Tarragona”, afirma.

Com tots els locals de nit -Stone obre a partir de les 7 del vespre, tot i que té previst fer-ho abans quan arribi l’estiu, fins a les 3 del matí el cap de setmana- el principal cavall de batalla es troba entre setmana. “La ciutat està morta. Si ve algú de fora i el vols portar a prendre una copa després de sopar, no saps on anar. Entre setmana no hi ha res. Nosaltres volem ser una alternativa a aquesta espècie de desert d’oci nocturn de la ciutat”, diu Del Álamo. Ell

admet que, abans d’endegar el projecte va pensar-s’ho bé, precisament per aquesta falta de cultura de sortir a la nit dels tarragonins quan no és cap de setmana o festiu.

De moment, Tarragona ja compta amb un altre local de nit, en aquest cas amb una personalitat ben definida, la que li atorga un rocker com Fernando del Álamo, al peu del canó rere la barra al pub Stone.

Distribució de fulletons.

Col·locació de cartells i manipulats

CONFI MAIL, S.L.

rritori te el x ei n co és m i qu en ï Confi

Oficines Centrals Pol. Ind. Riu Clar, Complex 515. c/ Mercuri, edifici 2 Nau 30 - 43006 Tarragona | Tel. 902 113 127 Fax. 977 54 35 48

unimail@confimail.es | www.unimail.es Gener-Febrer 2016

VIU Tarragona | 61

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Alina Dragomir Directora Comercial de Tarragona Suites

VIU a fons

Què és Tarragona suites?Tarragona Suites va néixer fruit de la manca d’apartaments turístics de qualitat a la ciutat de Tarragona i, en concret, al centre. Crec que Tarragona és prou turística i és una de les ciutats que encara li manca oferta d’allotjament i places hoteleres de qualitat. Vam intuir que el que faltava eren apartaments d’elit per a la gent que ve a fer turisme i negocis a la ciutat i VIU Tarragona | 62

es vol allotjar en un lloc cèntric, emblemàtic, a tocar del casc antic i molt a prop de la platja”.

Què ofereix Tarragona Suites que no ofereixin altres empreses del sector. Quin és el tret diferencial? Nosaltres oferim allotjaments d’elit totalment equipats per a persones o famílies que busquen qualitat, tranquil·litat i confort per sentir-se com a casa seva.

Quin és el perfil del client de

Tarragona Suites? El tipus de client es aquell que visita la ciutat de Tarragona durant tot l’any sigui per feina, compres, gastronomia, cultura, directius de les empreses del sector químic i de la indústria en general, també persones que venen a fer conferències, xerrades o participen en actes institucionals. I a l’estiu, turistes que venen a visitar el nostre patrimoni romà. Tarragona ja té el seu públic, però nosaltres treballem per aconseguir-ne més”.

Què busca Tarragona Suites?Som diferents, tot presentant un producte que ara mateix ningú ofereix a la ciutat i tenim l’objectiu de competir amb les principals poblacions turístiques de les rodalies, com Salou, Cambrils, Torredembarra etc. Busquem un turisme de qualitat en el marc d’una clara aposta per Tarragona ciutat.

Quins serveis ofereix Tarragona Suites ? Tarragona Suites ofereix serveis diversos amb

Gener-Febrer 2016

«Tarragona ja té el seu públic, però nosaltres treballem per aconseguir-ne més»

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

més es trobaran a Tarragona?

Si, Els nostres apartaments es troben a Tarragona -centre ciutat- en les zones mes selectes.

Cerqueu sinèrgies amb altres empreses? Hem iniciat moltes converses amb diferents agents turoperadors i empreses de la ciutat per començar a treballar plegats en aquest nou projecte.

Parleu-nos de previsions. Deveu tenir objectius ? Doncs sí. Abans de 2017 la nostra intenció és que puguem comptar amb una xarxa d’uns 100 d’apartaments turístics al centre de Tarragona.

Els apartaments turístics de la Rambla estan dissenyats i concebuts amb diferents temàtiques. Serà aquesta la tendència? N’hi haurà uns que sí, i d’altres que no. Tarragona Suite només gestiona apartaments. Del que es tracta és que tan els apartaments com la gestió estiguin a un nivell de 10.

càtering, personal shopper, baby sitter, neteja dels apartaments, transfers des dels aeroports de Barcelona y Reus, personal sanitari privat, guies turístics, entre d’altres.

D’allotjaments i d’hotels sí que n’hi ha… Sí, però nosaltres donem al client un allotjament amb instal·lacions per fer una estança personalitzada, adequada a les seves necessitats.

Els apartaments turístics no-

Gener-Febrer 2016

A més dels serveis que oferiu, disposeu d’altres conceptes?

Doncs sí, disposem d’una sèrie de descomptes per estades de més d’una setmana, o per quinzenes. Tot això acompanyat d’uns packs on el client trobarà el preu de l’estada més entrades en espectacles, parcs, oci, cultura... per gaudir d’unes estades de turisme a la nostra ciutat, estades de cap de setmana, nits d’aniversari i estades de negocis, entre d’altres.

De quina manera tenen previst aconseguir els apartaments ? Be, estem treballant amb propietaris d’edificis emblemàtics de la nostra ciutat, patrimonials i petits inversors,

els quals ens coneixen, saben la tasca que volem dur a terme a Tarragona i aposten pel nostre model de gestió.

I referent a aquest model de gestió… en què es basa?

Avui dia a Tarragona no hi ha cap Empresa que gestioni de manera professional aquesta mena d’apartament, però és que que tampoc hi ha apartaments d’aquest nivell. I si ni ha algun, és d’un particular que en tindrà un o dos. Nosaltres apostem per una gestió feta a mida i donant tota mena de serveis, mirant des del punt del propietari, ja que ens encarreguem de tot, abans, durant i després de l’estada de l’hoste. També ens encarreguem de fer les gestions corresponents per captar el client adient per cada apartament d’elit, publicitat, campanyes promocionals, seguiments i comptabilitat mensual entre d’altres.

temps ens han arribat diverses propostes per fer apartaments turístics d’elit, una d’aquestes propostes podria arribar als 17 apartaments en un edifici únic a la Rambla. En aquests moments estem en la fase de permisos i gestions. Una altra iniciativa d’aquest tipus es situa a la zona del Barri Marítim; allí podríem parlar d’uns 25 apartaments més. I sense oblidar-nos del casc antic de Tarragona.

P-Teniu algun projecte d’apartaments turístics a Tarragona?

R-La veritat es que sí, en poc VIU Tarragona | 63

MOTOR

CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Ford Store

«El client pren tot el protagonisme en el procés de compra d’un cotxe»

Tarraco Center s’ha convertit en un Ford Store. Es tracta d’oferir al client una sèrie de recursos tecnològics que permetin gaudir d’una grata experiència, portant el concepte de concessionari a una nova dimensió. Lluís Nadal, Director comercial de Tarraco Center, ens n'explica el funcionament

VIU Tarragona | 64

Ramon Ortiz text | Pierre Grubius fotos

Tarraco Center és un dels vint concessionaris a l’Estat escollits per convertir-se en un Ford Store. Es tracta d’una nova forma de descobrir, entendre, experimentar, comprar i gaudir de tots i cadascun dels productes de la gamma Ford. Lluís Nadal, Director Comercial de Tarraco

Center, ens explica els avantatges de la fórmula Ford Store.

Què significa per Tarraco Center ser un dels concessionaris escollits com a Ford Store? Per Tarraco Center, ser Ford Store és tot un repte que ens motiva per continuar treballant com els últims 31 anys, dedicats al servei i a la mobilitat dels nostres clients

Gener-Febrer 2016

CONCESSIONARIS MOTOR client a Tarraco Center, per això som Ford Store, per fer que més clients es quedin amb Tarraco Center , crear clients compromesos.

La combinació entre món digital i món real és l’essència del nou Ford Store de Tarraco Center Hi ha models que rebran un tracte preferencial a l’espai Ford Store? Tracte preferencial no, però si que hi ha models que tan sols poden vendre les Ford Store, com tota la gama de vehicles esportius, Fiesta ST, Focus ST, ara a principis d’any el nou Ford Focus RS de 350 cavalls, i el mític Ford Mustang que ja és una realitat a Europa, en les seves dues versions de motor, de 318 cavalls i el V8 de 420 cavalls. També la gama premium de Ford, els “Vignale”, Mondeo a la província de Tarragona.

Què aporta bàsicament aquesta nova fórmula al client? Un dels punts més importants de ser Ford Store és l’experiència de compra que donem als nostres clients. Per aconseguir-ho, contem amb: Rebuda personalitzada a cada client que entra a Ford Store. La responsable de Ford Store rep els clients, els hi dóna la benvinguda, s’interessa per les seves necessitats, els acompanya fins el vehicle pel qual estan interessats i els hi presenta l’assessor especialitzat en aquell producte. La tecnologia. Ford Store està equipada amb l’última tecnologia disponible. Com ara, a l’entrada hi ha dues pantalles on es poden veure els comentaris del Facebook i Twitter al moment. Més endavant, trobem una multi pantalla de grans dimensions on cada client pot configurar el seu vehicle a mida, tenint en compte el més mínim detall, color, tapisseria, llantes, etc. i veure el seu cot-

Gener-Febrer 2016

i S-Max, vehicles on el luxe no es una opció, és una realitat.

Ser Ford Store pren la màxima expressió en aquests models, donant valor a cada petit detall, des de els cosits a mà dels seients, fins al gruix dels vidres, sempre buscant el màxim confort i excel·lència.

Al marge del tema Ford Store, com veu vostè comercialment l’any 2016 que comença?

Quines són les expectatives de mercat per Tarraco Center?

El mercat actual a particular ha augmentat un 22% a la província de Tarragona aquest 2015.

Això és un clar indicador de que l’economia familiar a Tarragona està creixent. Comprar un vehicle és una de les decisions més importants d’una família, ja que es tracta d’una inversió alta. Les previsions pel 2016 són molt positives. Seguint amb la tendència actual de recuperació econòmica, els objectius de venda de cotxes són de clar creixement respecte el 2015.

xe a mida real. També tenim la zona “descobreix Ford” on els assessors mostren als clients vídeos amb la tecnologia i equipament dels nostres vehicles Ford i on els clients hi poden accedir personalment a través d’I-pads. Zona demo amb més de quinze vehicles. Cada client que ens visita pot tenir una experiència completa, provant el vehicle que vol comprar.

Pensem que és essencial en una compra tant important realitzar la prova dinàmica. Gran exposició de vehicles amb tots els models de Ford. Sabem que el món digital està present en la vida dels nostres clients i volem que també ho estigui en un moment important, com és la compra d’un vehicle. La combinació entre món digital i món real és l’essència de Ford Store.

Quins són els avantatges per al concessionari? A Ford Store volem donar millor servei i millor tracte als nostres clients.

La venda és tan sols el començament d’un llarg trajecte del

VIU Tarragona | 65

CONCESSIONARIS MOTOR Comunicació bidireccional El Ford Store de Tarraco Center ofereix un espai preferent denominat Vignale Lounge, una àrea exclusiva que va un pas més enllà en el procés de compra i en el tracte amb el client. L'adquisició d'un vehicle és diferent.

“La nostra ambició és que les Ford Stores marquin un nou estàndard d'atenció al client perquè visqui la millor experiència, tant en el concessionari com a l'entorn en línia. Les Ford Stores representen el millor de Ford i són la nova cara de la marca a les principals ciutats del nostre continent”, explicava Gaetano Thorel, vicepresident de Màrqueting de Ford Europa, durant la recent presentació d’un d’aquests nous espais. "Cada vegada més, els nostres clients s'acosten a les Ford Stores amb un objectiu: viure una experiència", afegia.

L'objectiu és que el client conegui en profunditat com serà el seu cotxe La comunicació digital, les pantalles tàctils i fins i tot la realitat augmentada porten el procés de compra d'un cotxe a un nou nivell. Al Ford Store de Tarraco Center és possible configurar el vehicle en una tablet, i veure-ho representat per comprovar com queda el. L'objectiu és que el client conegui en profunditat com serà el seu cotxe.

També existeix tecnologia per configurar el producte des de qualsevol ordinador. El nou concepte de Ford Store combina la relació immediata i personalitzada, i la comunicació digital, amb la proximitat i tracte directe del concessionari. És, per tant, un entorn de comunicació bidireccional en què el mateix client, més enllà de rebre informació, s'implica en el procés de recerca i configuració del cotxe que vol adquirir.

VIU Tarragona | 66

Gener-Febrer 2015

NIKKO CENTER concessionari oficial Nissan a Tarragona

*Consulta les condicions al concessionari

Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus

Exposició Concessionari Nikko Center de Tarragona

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocions i descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris

NIKKO CENTER Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló 43204 · REUS Tel. 977 772 197

Ctra.València, 206 43006 · TARRAGONA Tel. 977 549 560

NOVETATS MOTOR

Opel Karl

Pràctic i funcional

Ramon Ortiz

Un bon cotxe, a bon preu. És l’afirmació d’Opel per definir en poques paraules la filosofia del seu model Karl, que destaca per oferir un complet equipament i que reuneix una llarga llista de virtuts com qualitat d'execució, espai, comoditat i tecnologia. Amb unes dimensions de 3,68 metres de llargada, ofereix una carrosseria de cinc portes i cinc places i té una capacitat de maleter de 215 litres que amb els respatllers dels seients del darrere plegats 60/40 aconsegueix uns sorprenents 1.013 litres.

El constructor alemany disposa d’una completa gamma de cotxes de perfil urbà. El Karl és un utilitari de cinc portes i cinc places amb una excel·lent relació entre preu i equipament. El motor és un eficient tres cilindres de 75 cavalls

da en les places posteriors, que ofereixen un confort més que raonable. L'espai per a les cames és també òptim i un altre avantatge enfront dels seus rivals de categoria és que les finestretes del darrere descendeixen per complet.

El motor és un bloc 1.0 benzina de 75 cavalls que proporciona un rendiment bo amb una conducció silenciosa, suau, agradable i eficient. Associat a una caixa manual de cinc velocitats, el consum és de 4,5 litres als 100 km, amb 104 gr de CO2.

El Karl és el primer model de la marca que estrena la nova arquitectura interna d'Opel. Això comporta avenços en matèria de rigidesa estructural, lleugeresa del xassís i sobretot en la reducció de sorolls i vibracions.

Opel proposa un únic nivell d'acabat denominat Selective que pot complementar-se amb opcions per facilitar al màxim la decisió de compra a aquells usuaris que busquen un cotxe fàcil de conduir, complet i fia-

ble. Disposa de quatre coixins de seguretat, pedals retràctils, assistent d'arrencada en rampa, direcció amb manera City, avís de canvi involuntari de carril, avís d'aparcament del darrere, control cruise amb limitador de velocitat i llums de gir en els antiboira . A més, pot equipar volant i seients calefactats, sostre elèctric, tapisseria de pell, volant multifunció i, per primera vegada, la nova generació del sistema Intellilink, amb pantalla tàctil de 7 polzades i Apple Car Play o Android Acte.

La seva considerable alçada afavoreix l’accés a l’interior i l'alça-

Amb una llargada de 3,68 m, ofereix una carrosseria de 5 portes, cinc places i un maleter de 215 litres VIU Tarragona | 68

Gener-Febrer 2016

PUBLICITAT MOTOR

jeep.es

REDEFINE LA AVENTURA

Emisiones de CO2 y consumo mixto gama Jeep: de 120 a 327 g/km y de 4,6 a 14,0 l/100km.

Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

BUSCO SOCIO PARA NEGOCIO MUY RENTABLE

Ofrezco capacidad de trabajo inigualable. Me adapto fácilmente a todo tipo de requerimientos. Máximo desempeño y rentabilidad en cualquier clase de negocio. Y lo mejor de todo: aporto financiación SIN INTERESES. Oportunidad irrepetible.

GAMA FIAT PROFESSIONAL. EL SOCIO QUE MEJOR SE ADAPTA A TU NEGOCIO. Gama de Fiat Professional: Consumos mixtos entre 4,0 y 8,9 l/100 km. Emisiones de CO2 entre 106 y 238 g/km.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Gener-Febrer 2016

VIU Tarragona | 69

NOVETATS MOTOR

FIAT 124 Spider Torna una icona

Amb el nou 124 Spider, la italiana Fiat recupera un dels seus autos més carismàtics. Arribarà al mercat el proper estiu, amb tota la màgia del model que va triomfar fa mig segle Ramon Ortiz

Els incondicionals de Fiat estan d’enhorabona. La firma de Turí ha decidit, amb bon criteri, reinterpretar en clau moderna un dels seus vehicles més admirats, com va ser el Fiat 124 Spider. Després de gairebé cinc dècades des del seu debut, torna per rememorar aquell llegendari descapotable dels anys seixanta, preservant la tradició del seu avantpassat amb un estil i unes prestacions típicament italianes.

El nou roadster incorporarà sistemes de seguretat actius i passius, com els fars davanters adaptatius i la càmera de visió posterior, a més d'una carrosseria que assegura rigidesa i un pes contingut gràcies a l'ús estès de materials d'alta resistència. Així mateix, proposa una gamma de dispositius d'al-

VIU Tarragona | 70

ta tecnologia com la pantalla tàctil de 7 polzades amb ràdio digital, el multimèdia control, la connectivitat Bluetooth, els seients calefactats, sistema Keyless Enter'n Go i el sistema Hi-Fi premium Bose amb nou altaveus, quatre d'ells muntats en els reposacaps.

Amb el 124 Spider, Fiat recupera tota la màgia d’un vehicle que va triomfar a la dècada dels anys seixanta

Té una silueta aerodinàmica i atemporal, un lateral de proporcions perfectes, i una relació entre habitacle i capó similar als cotxes de carreres.

El nou 124 Spider promet una autèntica experiència roadster, plena d'emocions, tecnologia i seguretat. Equiparà un motor de benzina turboalimentat, de quatre cilindres d'1,4 litres,

amb tecnologia MultiAir de Fiat, que per primera vegada, es muntarà en un vehicle amb tracció a les rodes posteriors.

Aquest bloc desenvoluparà 140 cavalls de potència màxima i 240 Nm de parell, i estarà disponible amb canvi manual de sis velocitats.

Per celebrar el retorn del model, 124 unitats formaran part d'una edició limitada anomenada "Anniversary" que es caracteritzarà per un emblema commemoratiu numerat, carrosseria en color Vermell Passione i seients de pell negra.

Dissenyat pel Centre Stile de Torí, el Fiat 124 Spider s'inspira en alguns acabats del Spider original de 1966 -considerat des de sempre com un dels vehicles Fiat més bonics- i els reinterpreta en clau moderna.

Gener-Febrer 2016

NOVETATS MOTOR

Renault Talisman Berlina de prestigi

Renault presenta una nova berlina que substitueix el Laguna.

Es diu Talisman i suposa un nou pas per la completa renovació de la seva oferta de vehicles. Arriba al mercat amb motors de fins a 200 cavalls de potència Ramon Ortiz

Talisman és el nom de la nova berlina de Renault, disposada a tenir un important protagonisme al segment D del mercat. És un vehicle que ofereix un frontal de molta personalitat, amb la nova identitat de la marca ja vista al nou Espace, destacant els llums de dia en forma de C que baixen fins als para-xocs i, en funció de l'acabat, pot portar fars 100% full LED. Un altre tret estètic que sobresurt és el tercer vidre lateral, a l’estil de les grans berlines de luxe. La part del darrere és baixa, de formes atlètiques i es caracteritza per les llums que es prolonguen horitzontalment cap al centre del

VIU Tarragona | 72

maleter. Incorpora així mateix guies de llum amb efecte 3D. Amb 4,85 metres de llargada i 1,87 metres d'amplada, el Talisman té un excel·lent maleter de 608 litres de capacitat. L'habitacle destaca pel seu acurat disseny i la qualitat dels materials, destacant una gran pantalla a la consola central, tipus tauleta tàctil, que permet gestionar tot el relacionat amb el sistema de infoentreteniment R-Link-2.

L’oferta mecànica consta de tres motors dièsel dCi de 110, 130 i 160 cavalls, i dos de benzina TCe, de 150 i 200 cavalls.

Tots incorporen sistema Start&Stop per estalviar combusti-

ble. El motor dièsel de 110 cavalls va sempre associat a canvi manual i la resta de motors poden tenir un canvi automàtic de doble embragatge EDC, de sis velocitats per al dièsel i de set per al benzina de 200 cavalls.

La seguretat és prioritària i pot equipar sistema de velocitat adaptativa que funciona a partir de 40 km/h, alerta de canvi involuntari de carril, reconeixement de senyals o avís acústic de distància de seguretat. Un paquet anomenat Pack City inclou sistema d’estacionament intel·ligent i tancament elèctric de la porta. La variant Initiale Paris incorpora un sistema de quatre rodes directrius (4Control).

Renault aposta per una silueta elegant, molta seguretat, elevat dinamisme i un interior amb qualitat i generós en equipament El Talisman pot equipar el sistema Multi-Sense, a través del qual el conductor pot triar entre quatre perfils diferents per a conduir: Eco, Neutral, Comfort i Sport, i un altre addicional que es pot personalitzar. La marca francesa ofereix quatre nivells d’acabats denominats Life, Intens, Zen i Initiale Paris.

El nivell Zen ja inclou els sistemes de seguretat esmentats, el Renault R-Link 2 amb pantalla de 8 polzades, tapisseria mixta, fars davanters LED amb funció cornering i pilots posteriors full LED. El luxós acabat Initiale Paris inclou de sèrie sistema d'informació projectada Head-up Display, sensors d'estacionament, suspensió pilotada, seients amb funció de massatge i climatització, sistema de so Premium Bose, llandes de 19 polzades i tapisseria de cuir. La versió familiar Sport Tourer arribarà durant el primer semestre de 2016.

Gener-Febrer 2016

PUBLICITAT MOTOR

• Més de 2.000m2 d’instal·lacions

• Servei d’assistència de grua 24h

• Còmodes zones d’espera climatitzades, wifi gratuïta i cafeteria

• Servei gratuit de recollida del vehicle i entrega a domicili

• Conveni de lloguer de cotxe sense conductor • Revisió pre-itv gratuïta i sol·licitud de cita itv gratuïta -si no es pot desplaçar a la inspecció nosaltres ens n’encarreguem sense cost • 9 vehicles de substitució pels clients

TALLERS GT TARRAGONA Polígon Industrial Francolí, 16 - Nau C | 43006 TARRAGONA | Tel. 977 549 107

Gener-Febrer 2016

VIU Tarragona | 73

NOVETATS MOTOR

Honda HR-V Atracció compacta

Honda recupera les llegendàries sigles HR-V per al seu nou SUV compacte. Amb mecàniques benzina de 130 cavalls i dièsel de 120 cavalls, és un vehicle d'estil coupé de 4,29 metres de llargada, combinat amb un interior molt versàtil Ramon Ortiz

El nou HR-V se situa en la gamma del constructor japonès per sota del CR-V i permet cobrir a Honda un segment del mercat on no hi era present.

Resulta una atractiva proposta per als clients que desitgen un SUV de dimensions compactes, de disseny atrevit, versàtil en el seu espai interior i divertit en la seva conducció. És un automòbil dotat d'un disseny emocional que transmet un caràcter juvenil, amb línies esculpides, atrevides i que recorden la silueta d'un coupé, fusionada amb la presència robusta que caracteritza els SUV. Entre els seus detalls de distinció destaca el frontal en forma

El volum del maleter és un dels apartats destacats, amb una capacitat que va dels 470 litres fins a un màxim de 1.533 litres

VIU Tarragona | 74

seria robusta i d'un baix centre de gravetat. La suspensió garanteix un mínim balanceig de carrosseria, garantint elevada capacitat de pas per corba.

La precisió en la conducció es completa amb un nou sistema de direcció assistida electrònica que incrementa la sensació d'agilitat.

La gamma disposa de tres nivells de terminació, denominats

d'ala, que l'identifica com un component de la família d'automòbils Honda. La estilitzada silueta lateral aporta un detall de distinció, amb els tiradors ocults en les portes posteriors.

Honda afirma que l'interior del nou HR-V és líder en disponibilitat d'espai en la seva classe.

Disposa d'un sistema de seients batejat com "Honda Magic Seats" que promet elevats nivells de versatilitat. Aquest sistema permet tres modes d'utilització, a partir de la posició estàndard dels seients. El mode funcional serveix per abatre el respatller del seient del darrere cap endavant, mentre la base del seient descendeix cap als peus, creant una extensa superfície plana. El mode vertical permet elevar els seients del darrere i el seu desplaçament cap enrere en posició vertical, augmentant l'alçada

de càrrega des de la base fins al sostre. Finalment, el model horitzontal permet abatre el respatller del seient de l'acompanyant i es poden ubicar objectes de fins a 2.445 mm de llargada.

L'HR-V ha estat concebut sobre una rígida estructura que permet disposar d'una carros-

Comfort, Elegance i Executive, combinats amb les dues motoritzacions disponibles, un dièsel 1.6 de 120 cavalls (4 l/100 km i 104 g/km de CO2) i un benzina 1.5, de 130 cavalls (5,2 l/100 km i CO2 de 120 g/km). Els acabats Elegance i Executive ofereixen en opció un canvi automàtic CVT, de set velocitats.

Gener-Febrer 2016

BREUS MOTOR

Lexus RC 300h Coupé, esportiu i híbrid Lexus llança al mercat un esportiu amb tecnologia híbrida orientat a clients que busquen un vehicle d'ús diari, d’elevada eficiència però amb un disseny distintiu que transmet el màxim dinamisme. Té una llargada total de 4,69 metres i una amplada de 1,84 metres.

Mecànicament equipa un conjunt de propulsió combinada de benzina i electricitat, denominat Lexus Hybrid Drive,

que rendeix 223 cavalls de potència total, dels quals 181 cavalls provenen del bloc 2.5 de 4 cilindres i 143 cavalls són procedents del motor elèctric.

Es disposa d'una transmissió E-CVT amb mode seqüencial i amb lleves al volant que fan més divertida la conducció. El consum se situa per sota de la barrera dels 5 litres als 100 km i les emissions de CO2 són de 111 grams per km.

Nou C 650 Sport de BMW Disponible des de 11.400 euros BMW renova la seva esportiu maxi scooter C 650 Sport. Presenta una carrosseria amb nous colors i el frontal es distingeix pels seus grups òptics més grans.

A la part posterior es troben nous agafadors i un seient de darrere de formes més minimalistes. La firma alemanya ha optat per instal·lar una fuita de filosofia més esportiva que aporta una sonoritat més suggerent.

També s'han millorat les suspensions, incrementant el confort de marxa sense perjudicar el comportament.

Equipa un motor bicilindric de quatre temps, capaç de desenvolupar una potència de 60 cavalls.

Crossover d'altes prestacions Jaguar F-PACE, SUV de luxe L'automovilística britànica presenta l’F-PACE, un SUV premium inspirat en l'F-TYPE del que els seus creadors exalten la dinàmica de conducció i la versatilitat. La seva arquitectura d'alumini lleuger li confereix la rigidesa estructural per proporcionar agilitat i dinamisme.

nium de 180 CV, fins a un V6 benzina de 380 cavalls, i es combinen amb tracció posterior o AWD a les quatre rodes.

L'habitacle ofereix gran qualitat de materials i l'equipament contempla un sistema de infoen-

treteniment InControl Touch Pro, amb pantalla tàctil estil tablet de 10,2 polzades i pos-

sibilitat de connexió de fins a 8 dispositius a través de WIFI.

La gamma de motors ofereix prestacions brillants i una excel·lent capacitat de resposta, amb màxima eficiència. L'oferta inclou des del motor dièsel Inge-

VIU Tarragona | 76

Gener-Febrer 2016

El que més es portarà aquesta temporada tardor-hivern.

Aconsegueix el teu Volkswagen a preus espectaculars fins a final de mes.

Vine a qualsevol dels nostres concessionaris i gaudeix de descomptes especials a tota la gamma de cotxes Volkswagen.

Gamma Volkswagen: consum mitjà (l/100 km) de 3,4 a 7,2. Emissió de CO2 (g/km) de 88 a 162.

Tarraco Mòbil

Avda. Roma, 11 Tel. 977 22 00 66 - Tarragona vendes.vw@tarracomobil.es

Reusmòbil

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Ind. Agroreus Tel. 977 12 24 04 - Reus vendes.vw@reusmobil.es

SALUT

BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

La clau d'un tractament complet Pedro Flores, un exjudoka de primer nivell, va obrir fa poc més de tres mesos Bruma Clínic, un centre de fisioteràpia integral on els pacients poden fer-se una ecografia per saber l’abast d’una lesió muscular o consultar un traumatòleg VIU Tarragona | Pierre Grubius fotos

Una lesió inoportuna va apartar Pedro Flores del professionalisme en el món del judo.

Ell, campió d’Espanya cadet en categoria de menys de cent quilos i medalla de plata i bronze júnior, es trobava a les portes de participar en el campionat d’Europa sènior quan la seva carrera esportiva es va acabar el 1999. “Em vaig fer una luxació a l’espatlla esquerra. És una lesió freqüent en judokes però ja no ho és tant que t’arrenquis un nervi”, diu. Va perdre la sensibilitat al braç i gairebé tota la mobilitat. Tots els anys d’entrenament -havia començat als 4 anys- i esforç se’n van anar en orris i a partir d’aleshores començava un període de recuperació que consistia en llargues sessions de fisioteràpia de fins a sis hores diàries.

Flores residia en aquella època al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) on havia arribat després que la Federación Española de Judo li atorgués una beca (1996-2001). “Va ser

VIU Tarragona | 78

aleshores quan vaig descobrir tot aquest món de la fisioteràpia esportiva i vaig decidir que m’hi dedicaria”, assegura. Flores va deixar enrere la idea d’estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, una carrera que la majoria d’esportistes acaben fent, i va tornar a casa, per estudiar fisioteràpia a la Universitat Rovira i Virgili.

Acabada la carrera, Flores va començar a treballar a Santa Tecla i el 2005 va obrir una petita consulta a Sant Pere i Sant Pau on atenia, a més, alguns judokes del club del barri. “Col· laborava amb ells. El judo és una part important de la meva vida i molts dels judokes són com la meva família”, assegura. Un any després, Flores va entrar a formar part de l’equip de fisioterapeutes del Nàstic de Tarragona on va treballar des de la temporada 2006/2007 fins a la 2011/2012. “Sabia des del començament que, dins el món de la fisioteràpia, m’havia d’especialitzar i, per tant, vaig decidir fer la vessant esportiva”.

A banda de treballar, Pedro Flo-

res ha estudiat dos màsters, un a Madrid, de fisioteràpia invasiva, és a dir, de teràpies com l’acupuntura, la punció seca o l’electròlisi, i un altre a Alacant de teràpia manual. “L’ús de les mans és clau en aquesta disciplina”, assegura. Han estat més de cinc anys en què no ha tingut gairebé dies de festa. Treballant de dilluns a divendres i fent els respectius màsters divendres a la tarda, dissabtes i diumenges.

“Crec que sempre s’ha d’aprendre i d’aquesta manera oferir el millor tractament possible als meus pacients”, diu. D’aquesta manera, Flores col·labora amb el CAR de Sant Cugat regularment, on fa estades per tractar esportistes i, de passada, aprendre noves tècniques.

La clínica El treball, les hores d’estudi i dedicació a la seva feina van culminar el 19 d’octubre de 2015 amb la inauguració de la seva clínica: Bruma Clínic. “Feia cinc anys que estava planejant una clínica com aquesta. Tenia tots els detalls al cap, sabia com la volia i què havia d’oferir: un tractament integral als pacients”. Bruma -dels noms dels seus fills, Bruno i Maria- compta amb tres fisioterapeutes, una traumatòloga, una nutricionista i una podòloga. Pedro Flores, a més, fa ecografies musculars per conèixer l’abast de les lesions dels pacients. “Es tracta

d’agilitzar tot el procés. Si podem veure quina és la lesió de seguida, ja pots començar el tractament. No cal demanar hora a l’hospital o un centre mèdic. Nosaltres ho podem fer tot. La gent que forma el meu equip són professionals contrastats i amb molta experiència, aquesta és la clau d’un bon tractament”, diu. Així, Bruma Clínic disposa d’una àrea, com un petit gimnàs, on fer rehabilitació muscular, com bicicletes estàtiques i màquines específiques per enfortir els tendons.

“Ningú té una maquinària com aquesta. En la meva experiència com a esportista vaig veure que els tendons eren una de les parts del cos que més patien i ara, amb tota la gent que fa curses, les patologies van a més.

Per això vaig decidir incidir en teràpies que servissin per tractar les tendinopaties”, afirma.

Pedro Flores parla amb passió de la seva professió i de la seva clínica. “Quan em vaig lesionar allò va suposar el final d’una etapa per a mi. Va ser dur perquè jo sempre havia volgut ser professional del judo, anar a un campionat d’Europa o uns Jocs Olímpics per exemple. Ser campió d’Espanya és important però, cada any n’hi ha un.

En canvi, campió d’Europa és una altra cosa. Amb tot, la lesió va suposar que descobrís que hi havia un altre món, un altre repte: la fisioteràpia”.

Gener-Febrer 2016

FISIOTERÀPIA SALUT

«La lesió va suposar que descobrís que hi havia un altre món, un altre repte: la fisioteràpia»

Gener-Febrer 2016

VIU Tarragona | 79

AUDIOLOGIA SALUT

Per escoltar-hi bé

Amb l’envelliment de la població, els problemes auditius han augmentat; els audiòfons són una solució idònia per aquesta patologia VIU Tarragona | Pierre Grubius fotos

Tradicionalment, els audiòfons estan associats a les persones de la tercera edat. Aquests aparells eren, fa uns anys, molt visibles a primer cop d’ull, però la tecnologia ha permès que siguin gairebé inapreciables en aquests moments. “Si no t’hi fixes expressament i de molt a prop, no els veus”, diu Jaume Fullana, optometrista i audioprotesista d’Òptica Fullana.

De fet, la imatge clàssica és la d’un ancià amb aquell aparell de color carn que estava situat rere una de les orelles (o les dues, si necessitava dos audiòfons). No és només la gent gran, però, qui necessita aquests aparells [la sordesa progressiva que apareix a la tercera edat s’anomena presbiacúsia; la majora de persones que utilitzen audiòfons tenen entre 55 i 65 anys], hi ha gent jove que té problemes d’audició i que, per prejudicis del passat, no en vol saber res perquè encara tenen la imatge d’aparell gran i, per tant, antiestètic i que els faria semblar més grans. Amb tot, l’augment de l’esperança de vida entre la població actual fa que la demanda d’audiòfons cada vegada sigui més elevada i s’espera que en el futur, encara ho sigui més.

Fullana: “Hi ha diversos símptomes que ens poden indicar que patim una pèrdua auditiva, per exemple, si estem en un bar i, en una conversa amb més gent, no sentim bé, és un indicador, o quan necessitem tenir el volum de la tele molt alt per poder escoltar algun programa o pel·lícula”. Els motius de la pèrdua auditiva en joves poden ser diversos, però Fullana assegura que el fet de

treballar en el sector industrial pot incidir de forma clara pel fet d’estar en un entorn laboral, en el qual es passen moltes hores al dia, on hi ha molt soroll de forma constant. De fet, segons aquest optometrista, els casos de persones exposades a nivells alts de soroll i que tenen problemes d’oïda està creixent, tal com pot comprovar en la seva consulta, a l’establiment d’Òptica Fullana que es troba a

la Rambla Nova de Tarragona, fent cantonada gairebé amb el carrer Canyelles.

Per confirmar si hi ha pèrdua auditiva, s’ha de fer una prova anomenada audiometria. El pacient es posa uns auriculars i ha d’indicar si sent o no els sons que escolta a través d’aquells aparells i que l’especialista regula amb més o menys intensitat. “Fa trenta anys que

Tot i que patir sordesa està associat a la gent gran, hi ha algunes situacions que ens poden indicar que patim manca d’audició, tal com explica Jaume

Els casos de joves que treballen en fàbriques i que tenen problemes d’oïda està creixent

VIU Tarragona | 80

Gener-Febrer 2016

AUDIOLOGIA SALUT treballem amb audiòfons. Ara, en posem quatre vegades més que aleshores. En cada cas, es tracta d’un aparell personalitzat per a cada pacient”. A Fullana ofereixen sempre als seus clients la possibilitat de fer-se la prova –l’audiometria- encara que el client hagi anat al seu establiment per revisar-se la vista únicament, en una mostra més del servei de la casa.

“Nosaltres oferim l’audiometria gratuïtament, així el client sap si necessita audiòfon o no”. Els preus oscil·len tot depenent de les prestacions que es necessitin: “Si una persona no ha de sortir de casa per a res, amb un de senzill en tindrà prou. En tot cas, s’ha d’avalu-

ar què necessita cada persona”. La tecnologia permet que els aparells actuals disposin de Bluetooth que el connecti amb el telèfon mòbil o a qualsevol altre dispositiu i també que hagi quedat enrere aquella època en què els audiòfons reproduïssin un so metàl·lic.

“Actualment els aparells permeten al pacient sentir sons naturals i sense xiulets”.

Relacionat amb l’oïda, tot i que sense tractar-se de problemes de sordesa, Òptica Fullana també fa taps a mida.

Així, segons Jaume Fullana n’hi ha de dos tipus: els destinats al bany, és a dir, per aquelles persones que van a la piscina -cada vegada és més habitual veure nedadors amb aquests taps, sobretot per evitar otitisi els que es fan per disminuir el soroll ambiental. “Els taps

que fem no cauen mai i duren molts anys. En fer-se a mida, són molt còmodes i eficaços”.

La tecnologia permet que els aparells actuals disposin de Bluetooth que el connecti amb el telèfon mòbil o a qualsevol altre dispositiu

Fa trenta anys que treballem amb audiòfons. Ara, en posem quatre vegades més que aleshores

VIU Tarragona | 81

PUBLIREPORTATGE SALUT

El somriure més desitjat Encarna Uguet de Resayre va trobar a la Clínica Curull la solució a unes dents grises després de rebre desenes de negatives d’altres professionals durant anys VIU Tarragona

No és la dona més feliç de la terra però gairebé. Encarna Uguet de Resayre mostra unes dents blanques en una dentadura perfecta, d’actriu de Hollywood, de personatge televisiu, després d’un pelegrinatge per desenes de professionals durant tota la seva vida que sempre li havien dit que el seu problema no tenia solució. Ella va ser una de les afectades pels efectes secundaris d’un antibiòtic que s’administrava als anys seixanta del segle passat, la tetraciclina.

“Aquest antibiòtic deixava les dents grises i també els ossos.

M’he passat tota la vida buscant una solució i sempre rebia un no per resposta, aquí em van dir que sí de seguida”, diu satisfeta.

El resultat de l’abans i el després és sorprenent. Fins i tot la fisonomia de la cara li ha canviat. “Jo tenia les dents inclinades cap a dins, especialment les de sota, i això et modifica la fisonomia. De fet, una amiga em va preguntar què m’havia fet a la cara perquè em veia diferent. Això és allò que ho fa especial: estàs més guapa i no t’has fet cap operació de cirurgia, sinó una millora estètica de la boca”, diu entusiasmada al mateix temps que admet que, quan va acabar el tractament, va enviar una fotografia a tots els seus amics. De fet, al seu

telèfon mòbil hi ha una sèrie de fotos que es va fer per documentar el dia a dia del canvi de les seves dents.

L’equip de la Clínica Curull va fer un estudi del rostre i la boca d’Encarna mitjançant el sistema d’Anàlisi Digital del Somriure, que comença amb una fotografia del rostre. A partir d’aleshores s’harmonitza la dentadura amb la resta de la cara. “Sempre he estat una dona forta, de conviccions clares però ara he d’admetre que tinc una mica més de confiança i autoestima”, assegura.

«Estàs més guapa i no t’has fet cap operació de cirurgia, sinó una millora estètica de la boca»

Uguet de Resayre va arribar a la Clínica Curull per la recomanació d’un dentista. Va plantejar un emblanquinament per les seves dents i, oh sorpresa, la doctora Conxita Curull li va dir que sí, que es podia fer. “No m’ho podia creure. Aleshores, no contenta amb allò, vaig anar a totes. Volia una boca perfecta, un somriure Profident, i el vaig demanar. I també em van dir que sí, que es podia. Allò va ser massa”, explica tot rient.

Així, el tractament integral va començar el gener de 2015 i va acabar el mes de juliol. Després de fer-se un sanejament general de la boca, va arribar l'emblanquinament i, posteriorment, l’aplicació d’unes fines peces que s’apliquen sobre cada dent, a manera de petita funda, que serveixen per donar un aspecte perfecte a la dentadura. “S’aplica dent a dent. S’ha de fer d'una a una, a mida. En el meu cas són de porcellana, que és el millor material”, diu Encarna.

Gener-Febrer 2016

VIU Tarragona | 83

DIETÈTICA SALUT

El colesterol a ratlla

Uns bons hàbits permeten evitar la medicació per controlar els alts nivells d’aquest esteroide

VIU Tarragona | Pierre Grubius fotos

Res es pot fer d’un dia per l’altre. Després d’una temporada d’excessos gastronòmics i de sedentarisme per una part de la població, arriba l’hora de fer bons propòsits -una tradició tan arrelada com el mateix Nadal-, entre els quals hi ha la salut. “No es pot arribar a Nadal i menjar com si s’acabés el món. De fet, hi ha gent que ve a la consulta que durant l’any ha fet un esforç, ha perdut cinc quilos i quan arriben les festes, els recupera”. Raquel Fernández és la nutricionista de Santiveri. Ella insisteix molt en el fet que la vida sana, els hàbits saludables, són una carrera de fons, de fet, per a tota la vida.

Amb aquesta dinàmica es pot

VIU Tarragona | 84

millorar molt la salut de la persona, entre els quals hi ha els alts índex de colesterol. “S’ha de dir que la gent cada vegada es cuida més. De fet, algú que controla la seva dieta, sense fer excessos, no aguanta una fartanera perquè li fa mal”, diu.

Els hàbits saludables són una carrera de fons, de fet, per a tota la vida

La millor manera de saber quin és l’estat de salut de cadascú i, per tant, saber per on començar, és, segons Fernández, fer-se una analítica a

començaments d’any. “Una persona que ja ha adquirit uns bons hàbits, ha de mantenir-los, en canvi, algú que no ho fa i que, a sobre, l’analítica ha desvetllat alguns problemes, com un nivell de colesterol alt, ha de començar a fer una vida sana”. Així, Raquel Fernández recomana fer una dieta hipocalòrica, és a dir, baixa en calories, que inclogui molta fruita, verdura, làctics vegetals com la soja o avena, carn blanca i peix blanc.

També cal limitar la ingesta de sucre i dolços, moderar el consum d’alcohol i augmentar l’activitat física. “S’ha d’intentar cuinar utilitzant el forn o la planxa i evitar salses o fregits”, diu, al mateix temps que també aposta pel peix blau, “ric en

omega 3”.

Fernández assegura que portar una vida sana, en l'àmbit d'alimentació, no ha de ser necessàriament un sacrifici: “S’ha de canviar el xip i fer una dieta equilibrada. Jo no nego que la gent, en una celebració, deixi de menjar certes coses, però, això sí, amb moderació.

Perquè els nivells de colesterol baixin, cal fer uns bons hàbits alimentaris i això no és per un dia, sinó per a tota la vida. Un cop assimiles aquesta manera d’alimentar-te i viure, et trobes millor. Per reduir el colesterol [Fernández especifica que n’hi ha de dos tipus, el dolent o LDL, i el bo, l’HDL] hi ha dues opcions: fàrmacs o una dieta sana.

Jo aposto per la segona opció”.

Gener-Febrer 2016

QUIROPRÀCTICA SALUT

Dolor d'esquena o coll?

La quiropràctica és una solució natural als problemes de columna vertebral VIU Tarragona

El mal d’esquena o coll és una dolència comuna que afecta més del 80% de la població en algun moment de la vida.

Si aquest dolor no es tracta a temps ni de la manera correcta pot arribar a esdevenir crònic.

Segons els darrers informes anuals del Sistema Nacional de Salut (SNS) del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, el mal d’esquena lumbar crònic afecta el 18,6% de la població i el dolor cervical crònic el 15,9%.

Actualment, la majoria dels casos que es tracten ho fan seguint el protocol mèdic vigent, que sol consistir en medicació i en alguns casos en cirurgies innecessàries. Els dolors de columna vertebral i articulars afecten a la capacitat cognitiva de qui els pateix, així com en la

VIU Tarragona | 86

seva mobilitat, estat d’ànim i resistència al cansament físic.

Segons les dades de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), aquestes malalties representen la primera causa de baixa laboral i d’incapacitat física al món occidental.

La Quiropràctica va esdevenir una professió independent als Estats Units a la dècada de 1890.

Fins els anys 1950 la majoria dels professionals quiropràctics es concentraven a Nord-Amèrica i es trobaven majoritàriament aïllats de la medicina convencional. En els 60 i 70 s’establiren les bases per a una major acceptació de la professió a nivell de reconeixement legal, criteris de formació i avenços en investigació. Avui dia, més de 100 anys després del seu naixement, la quiropràctica és exercida arreu

del món, i és reconeguda en més de 70 països. Així mateix és una professió que ha aconseguit una gran acceptació per part del públic, tot convertint-se en la tercera especialitat mèdica més sol·licitada als EEUU. Inclús l’OMS la recomana, i ha arribat a publicar les seves pròpies directrius amb criteris de formació mínims per a la regulació dels serveis de quiropràctica en els sistemes sanitaris nacionals.

A Espanya, la quiropràctica encara es troba en ple procés de creixement, cosa que la converteix en una teràpia encara desconeguda per gran part de la població. Per tant, és natural que de tant en tant es plantegin dubtes sobre aquest tractament i sobre la seva seguretat.

Entrevistem

els

doctors

en

quiropràctica Nicolas Petit y Thibault L’Herminier, ambdós titulats en la Universitat de l’Institut Franco-europeu de Quiropràctica de París (França) que exerceixen al Centro Quiropráctico Tarragona i Centro Quiropráctico Reus, respectivament.

«La quiropràctica tracta els problemes lumbars, de ciàtica, cervicals, hèrnia discal, etc. […] Sense medicaments ni cirurgia» Molts ens ho estem preguntant… Què és la quiropràctica?

Dr. Petit: La quiropràctica té com a objectiu prevenir i corregir les alteracions de la columna vertebral. És a dir, el que fem és

Gener-Febrer 2016

QUIROPRÀCTICA SALUT detectar i corregir les subluxacions vertebrals o desplaçaments de les vèrtebres tot fent ajustos precisos amb les mans. Dr. L’Herminier: Exacte. A més, els quiropràctics som especialistes del sistema nerviós.

Com es relaciona el sistema nerviós amb la columna vertebral? Dr. Petit: Molt senzill. El sistema nerviós és el responsable de connectar el nostre cervell i el nostre cos. I ha de passar sí o sí per la nostra columna vertebral. Si la columna vertebral no funciona correctament afectarà el nostre sistema nerviós.

I com ens afecta aquesta disfunció en el sistema nerviós?

Dr. L’Herminier: Si el sistema nerviós no és capaç de fluir correctament degut a bloquejos o desplaçaments a les vèrtebres de la columna, pot arribar a afectar a la salut de tot l’organisme, incloent òrgans, cèl·lules, glàndules, etc. Dr. Petit: Això sense comptar amb els dolors que podem arribar a patir a causa d’aquestes subluxacions.

Quan les vèrtebres no són en la seva posició normal, els nervis es pincen i poden arribar a pro-

Gener-Febrer 2016

duir dolors lumbars, de ciàtica, de coll, etc.

Aquestes subluxacions que comenten, sempre produeixen dolor? Dr. Petit: Tot el contrari.

Només el 10% de las subluxacions produeixen dolor donat que es el percentatge de nervis que està associat a fibres de dolor.

Dr. L’Herminier: Sovint els símptomes apareixen a llarg termini, encara que en altres casos els dolors solen aparèixer més aviat. Cada pacient és diferent.

«Amb precisos ajustaments manuals li retornem a la vèrtebra la seva mobilitat natural» Quines són les causes per les que us visiten més persones a la consulta? Dr. Petit: sobretot per mals d’esquena, coll, ciàtica, migranyes, vertígens, etc.

Els pacients no vénen fins que no pateixen el dolor, i això molts cops perllonga el tractament ja que el cos necessita més temps per a poder restablir-se i tornar al seu funcionament correcte.

En què consisteix el tractament? Són massatges? Dr.

L’Herminier: No són massatges. Nosaltres treballem amb la causa del problema, amb la vèrtebra. Amb precisos ajustaments manuals li retornem a la vèrtebra la seva mobilitat natural. És un tractament natural molt segur i indolor. Dr. Petit: la nostra filosofia és la de retornar-li al cos la seva capacitat innata de guarir-se per si mateix.

El nostre cos és savi, si totes les peces encaixen i funcionen correctament és més fàcil que pugui recuperar-se més aviat d’una malaltia.

Aleshores, no es fan servir medicaments? Dr. L’Herminier: Efectivament. Els quiropràctics tenim una filosofia diferent a la medicina tradicional.

Si es tracta un mal d’esquena amb medicaments, els símptomes i molèsties desapareixeran per un temps, però el problema real continuarà afectant el pacient, i fins i tot pot arribar a agreujar-se. Dr. Petit: Els quiropràctics tractem la causa del problema, deixant que sigui el cos el que resolgui per si mateix les conseqüències.

VIU Tarragona | 87

FARMÀCIES SALUT

La recepta de l'èxit

El grup de farmàcies Pujol fonamenta la filosofia del seu negoci en els serveis que ofereix als seus clients, més enllà de dispensar els medicaments que prescriuen els metges VIU Tarragona | Pierre Grubius fotos

Fa gairebé quaranta anys que la família Pujol va obrir la primera farmàcia a Tarragona. Ara, quatre dècades després, la segona generació regenta tres establiments, l’últim obert a la Vall de l’Arrabassada el 2013, i han canviat el concepte tradicional d’aquest tipus de negoci. Fins fa pocs anys, anar a la farmàcia era sinònim de recollir els medicaments que el metge havia receptat a cada pacient. Ara, la farmàcia s’ha convertit en un centre polivalent, on cada persona pot rebre diferents serveis relacionats amb la salut. “Un dels serveis que oferim és el VIU Tarragona | 88

Sistema Personalitzat de Dosificació (SPD) de medicaments”, diu Gemma Pujol. Aquest sistema consisteix a dispensar la dosi de medicaments que certs pacients necessiten per cada mes, fent-ho d’una forma que els permeti prendre’s les medicines correctament, sense oblidar-se de fer-ho o prendre’n més del compte. “La població cada vegada està més envellida. Hi ha gent gran que pren molts medicaments i de vegades obliden que s’han de prendre alguna medicina o, fins i tot, la prenen dues vegades. És complicat per a ells. Aquí els ajudem mitjançant l’SPD”, explica Arturo Pujol.

L’SPD és un blíster, una peça de plàstic que està dividit en petits espais que corresponen als set dies de la setmana, amb una sèrie de franges horàries per cada dia. El personal de la farmàcia, a partir de la recepta mèdica, posa a cada espai les medicines que corresponen, la dosi exacta. Així, el pacient només ha de prendre les pastilles que hi ha a cada espai, sense perill de confondre’s. “Aquest blíster o peça de plàstic no és només pel pacient, sinó moltes vegades per la persona que cuida aquest pacient”, diu Gemma Pujol. El personal de la farmàcia ha de tenir una titulació específica per poder dispensar els medicaments

d’aquesta manera.

L’SPD és un sistema que es fa servir de fa anys, però de fa uns mesos ençà funciona un altre sistema per controlar que els pacients amb malalties cròniques i que prenen molts medicaments tinguin un seguiment professional sobre la seva medicació, el PCAF o Programa d’Atenció Farmacèutica a Pacients Crònics. En aquest programa, la farmàcia pot posar-se en contacte amb el metge mitjançant missatgeria electrònica i advertir-lo si veu que el pacient pren dos medicaments similars o bé alguna medicina li ha produït efectes secundaris. “Sovint Gener-Febrer 2016

FARMÀCIES SALUT alleugerir l’afluència de pacients al sistema sanitari català.

Les farmàcies, si el programa finalment s’aprova, cobraran una quantitat per donar aquest servei que pot evitar ingressos hospitalaris i complicacions en els pacients i, per tant, reduir els costos de la sanitat pública.

els pacients vénen directament a la farmàcia si tenen algun problema com un possible efecte secundari, no tornen a anar al metge perquè és més àgil”, diu Arturo Pujol. Ells, com d’altres farmacèutics, ja advertien els pacients sobre si detectaven que estaven prenent dues medicines iguals o si alguna li podia produir algun problema tenint en compte la seva patologia i el tractament que seguia. “De vegades l’especialista recepta un medicament i el metge de capçalera un altre molt semblant.

En principi, això, pel programa informàtic de l’ICS no hauria de passar, però passa”, diu. El PCAF és un programa pilot que pretén Gener-Febrer 2016

Les farmàcies Pujol, arran del dia mundial de la diabetis (14 de novembre), també van fer una campanya de prevenció i detecció de la malaltia. Un mes abans, la farmàcia va posar a disposició dels clients que ho desitjaven un test, una enquesta, per conèixer els hàbits de salut de cada individu. El resultat, com la manca d’exercici, una dieta poc adequada, podria resoldre que la persona podria tenir la malaltia o bé ser un candidat a tenir-la.

“Oferíem, a més, la possibilitat de fer-se una prova sanguínia al moment per saber si tenia el sucre alt. Durant l’any fem aquesta prova a un preu de 6 euros i durant aquell mes només costava 3 euros”, explica Gemma Pujol.

Si l’enquesta donava un resultat susceptible de ser diabètic i la prova de sang mostrava un elevat nivell de sucre, el client era derivat al metge perquè fes les proves complementàries per discernir si era diabètic o no. “El més important, al cap i a la fi, és que cada persona fos conscient que cal tenir uns hàbits saludables per evitar una malaltia com la diabetis”, afirma Gemma Pujol.

braç esquerre i aquest braçalet mesura l’elasticitat dels vasos sanguinis. A menys elasticitat, més risc. “Com més envelleix una persona, més rígids té els vasos sanguinis. El que ens pot alertar és que, per exemple, una persona de 35 anys, tingui els vasos sanguinis d’una persona de 50”, explica Gemma Pujol.

Els metges no acostumen a fer aquesta prova perquè si el pacient té diabetes, obesitat, fuma i és sedentari, té moltes paperetes per patir una malaltia cardiovascular. “Moltes vegades només cal seguir una bona alimentació i fer una mica d’esport per millorar molt. Els àcids Omega 3 són molt útils per fer més elàstics els vasos sanguinis i evitar, d’aquesta manera, la

ocupa més que mai per la salut, per això ens demana consell. És per això que nosaltres hem decidit tenir tot un repertori de serveis per atendre els nostres clients”, explica Arturo Pujol.

“Les farmàcies hem buscat alternatives per no dependre exclusivament de les receptes mèdiques”, apunta Gemma.

medicació”, diu.

analitzador podem veure com és la pell de cada persona i, d’aquesta manera, aconsellar-li sobre quina és la millor opció a l’hora de triar una crema dins del nostre gran ventall de productes cosmètics”, diu Gemma Pujol. A banda de la pell, el cabell també té el seu espai. Un especialista capil·lar s’encarrega de comprovar la salut del cuir cabellut i fer un tricograma –saber si el cabell està fort o dèbil, per exemple- de cada persona. “El més important és que els clients sàpiguen que no només ens dediquem a dispensar medicines, sinó que els podem aconsellar en relació a la seva salut i que, a més, disposem de tots aquests serveis i d’altres que volem incorporar per una oferta integral”.

Per deixar de fumar, farmàcies Pujol també ofereixen fer un test de dependència en el qual, segons els resultats, es pot aconsellar quin tipus de producte és el millor perquè la persona pugui deixar el tabac i, de pas, millorar la seva salut.

“El fet que la persona hagi de venir a explicar-nos com va el tractament ja fa que, moltes vegades, siguin constants en l’objectiu de deixar de fumar”, afirma Gemma Pujol que assegura que els establiments també disposen d’una nutricionista que fa dietes adequades a cada persona per mantenir una vida més saludable. “La gent ara té moltes més inquietuds, es pre-

«La gent ara té moltes més inquietuds, es preocupa més que mai per la salut» I no es tracta de serveis purament relacionats amb la salut.

També hi ha tractaments cosmètics. “Mitjançant un dermo-

«Sovint els pacients vénen directament a la farmàcia si tenen algun problema com un possible efecte secundari» En aquest aspecte, les farmàcies Pujol ofereixen un altre servei per avaluar el risc de patir malalties cardiovasculars. Mitjançant un braçalet semblant amb el que es pren la tensió arterial, el pacient se’l posa al VIU Tarragona | 89

CIRURGIA PLÀSTICA SALUT

VIU Tarragona | Pierre Grubius fotos

Quina és la motivació principal perquè una dona es vulgui posar pròtesis de mama? Hi ha moltes motivacions. Normalment són noies joves, entre 20 i 30 anys, que sempre han estat molt primes i que han volgut tenir els pits més grans perquè els paràmetres estètics actuals fan que les dones hagin de tenir uns cossos gairebé perfectes i uns pits bonics. Pels homes, els pits representen quelcom sexual però les dones necessiten trobar-se bé amb elles mateixes, poder omplir un sostenidor o la part de sobre del biquini. És per això que es volen operar, per tenir una imatge millor i trobar-se més còmodes.

També hi ha dones que han patit un càncer de mama i que es volen fer aquesta intervenció, no? En el meu cas, aquest tipus de pacients són minoritàries en relació al total que tenim, un 5% aproximadament.

«Si la intervenció està ben feta, no es pot distingir un pit natural d’un que ha estat operat» Entrevista a Carlos Sarmiento, cirurgià plàstic de Clinimèdic VIU Tarragona | 90

Es fa servir el mateix tipus de pròtesi per una noia que, simplement, vol tenir un pit bonic per una qüestió estètica que per aquella dona que ha patit una extirpació arran d’un càncer? Les tècniques són diferents. En el cas d’una reconstrucció de mama, habitualment no s’utilitzen pròtesis, sinó que es fan servir teixits d’altres parts del cos, com l’abdomen i l’esquena perquè en l’extirpació es treu gairebé tot i no queda teixit i, per tant, no ens podem limitar únicament a augmentar el volum.

Ara hi ha més demanda per fer operacions d’augment de pit?

Fa molts anys que faig aquestes operacions. Abans les dones tenien molta vergonya que la gent sabés que s’havien operat i, fins i tot, clientes de Reus s’operaven a Tarragona i viceversa. Amb els anys això ha canviat. La satisfacció després de les operacions és molt alta i les dones ho comenten sense pudor. Hi ha grups

Gener-Febrer 2016

CIRURGIA PLÀSTICA SALUT d’amigues que, al final, s’acaben operant totes. Les dones, a més, es fixen en moltes celebritats, com a actrius de Hollywood, que la majoria estan operades i, per tant, també ho fan.

Suposo que la gràcia d’una bona operació és que no es noti molt la intervenció a primer cop d’ull, no? No m’agrada gens, perquè no ho trobo estètic, que es vegi un pit massa gran. Sempre dic a les meves pacients que els homes els hi han de mirar als ulls, no als pits.

Busquem, per tant, un resultat natural. Si la intervenció està ben feta, no es pot distingir un pit natural d’un que ha estat operat.

Les pròtesis han canviat molt en els últims anys? Les pròtesis que tenim ara no tenen res a veure amb les de vint anys enrere. Ara són molt més segures i tenen un resultat estètic encara més bo. A més, no hi ha un sol tipus de pròtesi, sinó que n’hi ha molts, gairebé un per cada pacient, triant aquell que més convé en cada cas.

«Tinc pacients que es van posar pròtesis fa més de 25 anys i no se l’han hagut de canviar perquè, si la pròtesi està bé, no cal» La pròtesi és per a tota la vida o s’ha de canviar passats uns anys? No, se suposa que és per a tota la vida. Als Estats Units, després d’uns problemes a principis del 2000, es van deixar de posar durant uns anys però un estudi exhaustiu va demostrar que era del tot segur. Amb tot, al país nord-americà, rere aquell incident, els aconsellen que es canviïn les pròtesis cada 10 o 15 anys. A Europa no hi ha cap legislació en aquest sentit, de fet, jo tinc pacients que es van posar pròtesis fa més de 25 anys i no se l’han hagut de canviar per-

Gener-Febrer 2016

què, si la pròtesi està bé, no cal.

Tantes se’n fan que el preu s’haurà abaratit. Aquí tenim un problema, el que jo anomeno operacions de pit low cost.

En aquesta mena d'operacions s'ajusten les despeses, la qual cosa repercuteix a vegades en un resultat no desitjat. Les pacients han de ser conscients que les intervencions, els temes mèdics, no es poden comparar només per preu. Això no és com un televisor, que sempre és el mateix però que en un lloc costa més que en un altre. Aquí estem parlant de les mans del metge i de les pròtesis, en aquest cas, i això sempre és diferent. A Tarragona s’han obert i tancat centres constantment. Estem parlant d’operacions per a tota la vida i si, al cap dels anys tens un problema i aquell centre ja no hi és, què? Les pacients han de confiar en la professionalitat del metge, cal que hi pensin molt.

Ara sembla que hi ha molta demanda de cirurgia íntima, dels genitals femenins. És així? Ara s’ha popularitzat molt però fa anys que es fa, més de deu anys en el meu cas. Al començament era un fet aïllat perquè les dones

que patien aquest problema anaven al metge de capçalera o al ginecòleg i els deien que això era així, que no es podia fer res.

Ara, però, les dones saben que els defectes o anomalies en aquesta zona es poden resoldre de forma senzilla visitant especialistes com nosaltres.

Quin tipus de pacients es fan aquestes operacions? Dones entre 40 i 50 anys que han tingut fills. La intervenció més habitual és la reducció dels llavis menors que, en aquests casos, es veuen molt i no permeten a la dona utilitzar un banyador ajustat o una calceta ajustada. També els comporta problemes amb la roba esportiva al gimnàs perquè es marca i es veu. Així, reduïm la mida d’aquests llavis menors.

Es tracta d’un tema estètic, doncs. No exclusivament.

Aquest problema afecta les relacions sexuals perquè les dones es queixen de dolor.

Parlant de dolor. Molta gent et sotmet a llargues sessions de tatuatge i anys després es penedeixen d’haver-ho fet. Tenen pacients que volen esborrar-se’ls? Sí, ha augmentat molt

aquells que volen esborrar el tatuatge. Gent que es va tatuar el nom de la seva parella d’aleshores, o que consideren que el dibuix és lleig, de fet, hi ha gent que ve l'endemà perquè considera que allò que li han tatuat no es correspon al que esperava, o persones que, per motius laborals, no el poden lluir. S’ha de dir, però, que hi ha grans tatuatges, autèntiques obres d’art, però crec que no estaria de més que els tatuadors recordessin als seus clients que allò serà per a tota la vida. De fet, s’haurien de fer tatuatges que, amb el temps, s’anessin esborrant. Es pot fer si les partícules de pigment fossin molt petites i, si algú volgués mantenir-lo, només se l’hauria de repassar de tant en tant.

Com es fa la intervenció? Queda marca? Es tracta de treure el pigment que s’ha posat sota la pell. Al començament, els aparells que teníem, rascaven per sota de la pell per treure el pigment. Amb el pas dels anys els làsers han millorat i actualment tenim un làser que no malmet la pell i que fragmenta els pigments de forma molt eficient.

S’han de fer diverses sessions i s’aplica anestèsia local i es va esborrant els dibuixos. La majoria de vegades queda una marca però t’hi has de fixar molt, no és evident a simple vista.

Parlem d'un altre tipus d’intervenció, la blefaroplàstia. Què és? És una cirurgia per millorar la caiguda de les parpelles i les bosses dels ulls. És una operació senzilla, amb anestèsia local, i que dóna un resultat excel·lent.

En l’últim any i mig molta gent ens l’ha demanat, tant homes com dones. Els homes ho fan sovint per feina, executius que volen donar una bona imatge perquè les bosses dels ulls fan que semblin cansats. Val a dir, que, en el cas de les parpelles que cauen, també es fa en persones de la tercera edat perquè tenen problemes de visió perquè la parpella cau tant que ja no hi veuen bé.

VIU Tarragona | 91

ÒPTIQUES SALUT

L’especialista en visió pels més petits i els més grans Elisa Velasco tracta nens amb dificultats amb la lectura i ancians amb degeneració macular VIU Tarragona | Pierre Grubius fotos

Avis i nens petits amb problemes de visió tenen un centre referent a Tarragona. Elisa Velasco és la directora del Centre Òptic i Auditiu Velasco que s’ha especialitzat en dues franges d’edat que pateixen problemàtiques diferents pel que fa a visió i que requereixen una sèrie d’eines que no totes les òptiques disposen. Així, Velasco, diplomada en Òptica i Optometria, Màster en Optometria i Ciencies de la Visió per la UPC, postgrau en Optometria Pediàtrica; en Atenció del Pacient Patològic i postgrau en TDAH, Trastorns de l’Aprenentatge i Trastorns de la Conducta i, a més, estudiant de psicologia, s’ha centrat en la dislèxia dels més petits i en la baixa visió de la gent gran.

La dislèxia és un terme que s’utilitza per a referir-se a un patró de lectura amb dificultats. “A la visió no se li dóna la importància que cal en els nadons. Quan acaben de néixer, als nens se’ls hi fa una prova d’audició, però no de visió, que no es fa fins als quatre anys i al CAP per mitjà del pediatre o infermera. S’ha de pensar que el 80% d’allò que s’aprèn es fa per la vista. La visió que tenim als 6 anys, serà la nostra visió per a tota la vida, per això jo faig proves de visió des dels 6 mesos d’edat dels nens”, diu Elisa Velasco. Quan són tan petits, al Centre Velasco es descarten errors refractius (ametropies) i es fan proves per valorar els reflexos, eixos visuals alineats i coordinació dels ulls(binocularitat), motilitat ocular (moviments dels ulls), fusió (que els dos ulls rebin imatges de mida VIU Tarragona | 92

Gener-Febrer 2016

ÒPTIQUES SALUT similar i, per tant, podem veure en 3D),enfocament i agudesa visual (percentatge de visió que tenim). “Per saber quina és l'agudesa visual utilitzem tests infantils de mirada preferencial basats en l’elecció forçada,útils del 3 als 12 mesos d’edat.Són unes làmines d'alt contrast, blanc i negre perquè fins a la vuitena setmana de vida es pensa que només podem veure en blanc i negre, a partir d'aleshores, el primer color que percebem és el vermell”.

Quan una persona neix, és pràcticament cega, només percep llum i moviment, allò que es coneix com ceguesa legal, és a dir, per sota del 10% d’agudesa visual. Aquest percentatge és el que permet a una persona, afiliar-se a l'ONCE. Amb els mesos i anys el sistema visual evoluciona i, als 18 mesos, el nen té entorn a un 40% de visió, arribant als 5 anys entre el 80 i el 100%.

“Si es detecta algun problema abans dels 6 anys i es corregeix, es garanteix una bona visió per la resta de la vida”, diu Elisa Velasco. Segons aquesta especialista, els nens que tenen dèficits visuals arriben al centre després que els mestres hagin detectat alguna dificultat o bé perquè el nen és maldestre. “De vegades, els nens cauen sovint perquè no poden fer el càlcul de les distàncies relatlves dels objectes perquè no tenen visió 3D. La causa

Gener-Febrer 2016

més habitual és l'ambliopia o ull dropo”. Les causes d'aquest problema són que el nen pateixi miopia, hipermetropia o astigmatisme elevat, altres vegades estrabisme i, fins i tot, alguna patologia ocular com cataracta congènita. “La prevenció és molt important perquè, si es detecta una ambliopia, s'ha d'actuar immediatament abans dels sis anys. Ho fem de dues maneres, mitjançant teràpia passiva, que inclouria la correcció de la graduació, amb ulleres o lents de contacte i utilitzant un pegat a l'ull que veu correctament, per estimular l'altre, i terapia activa, que consistiria amb rehabilitació o terapia visual. Si es combinen les dues, es garanteix l'èxit”. La terapia visual consisteix a estimular la fixació central i la motilitat ocular, entre altres millores de les habilitats visuals.

Si l'audiometria i l’exàmen optomètric són correctes i el coeficient intel·lectual del nen és l'adequat -mitjançant psiquiatres i psicòlegs infantils, que col-laboren amb el centre-, segons Velasco, el nen no hauria de tenir dificultats d'aprenentatge i és quan es detecten i diagnostiquen els que s'anomenen Trastorns Específics de l'Aprenentatge. Entre un 5 i un 15 % dels nens en edat escolar tenen aquests problemes.

“La meva intervenció se centra

«La dislèxia és un terme que s'utilitza per a referir-se a un patró de lectura amb dificultats» en la reeducació lectora amb els nens amb discapacitat específica en la lectura. Faig que millorin la velocitat, la precisió i la comprensió lectora”, diu.

Baixa visió en gent gran El fet que la societat tingui una esperança de vida més gran provoca que hi hagi patologies associades a l’edat. Una d’elles és la degeneració macular, una de les primeres causes de ceguesa. Aquesta malaltia, degenerativa i progressiva, afecta a la part central de la retina i provoca una pèrdua de visió irreversible. “L’únic tractament en aquests casos és l’adaptació d’ajudes visuals”. Una persona amb baixa visió no percep millora amb 2 o 3 diòptries, sinó que necessita més. “Parlem d’augments. Necessitem saber a quina distància vol veure la persona per fixar quin és l’augment que necessita. Si vol veure la tele, s’ha de saber quantes polzades té l’aparell i a quina distància es trobarà la persona i s’adaptarà un telescopi de Galileu fix”, explica Velasco. Els afectats per aquesta malaltia, que estan per

sota del 30% de visió, doncs, porten telescopis, microscopis i telemicroscopis, que s’acoblen a una muntura. “Amb aquests percentatges no pots fer moltes coses de la vida quotidiana, com pentinar-te, afaitar-te o maquillar-te, per exemple. La gent que té entre el 10% i el 30% de visió són a terra de ningú perquè no poden entrar a l’ONCE si no tenen menys d’un 10%”, afirma.

«La retina és un òrgan del cos humà que no es pot trasplantar. És una prolongació del cervell» L’afectació de la degeneració macular associada a l’edat és greu i deixa en un gran percentatge dels casos una molt baixa visió y ceguesa legal sense cap solució mèdica o quirúrgica. “La retina és un òrgan del cos humà que no es pot transplantar. És una prolongació del cervell”.

Per anar pel carrer, els pacients porten unes ulleres amb la seva graduació, un filtre terapèutic (la llum els afecta molt més, s'enlluernen amb més facilitat) i un tractament que pot augmentar fins a un 9% la imatge de la retina. Segons Velasco, aquesta patologia es va incrementant a causa de l'envelliment de la població, però es pot prevenir amb revisions oftalmològiques-optomètriques, “una dieta equilibrada i suplements rics en carotenoides: luteïna, zeaxantina i mesozeaxantina”. No hi ha unes ulleres per a tot, caldrà, doncs, una per a cada cosa com cuinar, cosir, veure la tele, llegir, etc. “Al final, els pacients acaben tenint dues o tres ulleres o, millor dit, ajudes visuals. Una per veure la tele, una per llegir i l'altra per anar pel carrer”. Per llegir disposem d’ajudes electròniques com el circuit tancat que augmenta fins a 50 vegades el text que es posa a sota. També hi ha lupes que es connecten al televisor on es pot veure el text ampliat d'allò que volem llegir.

VIU Tarragona | 93

ODONTOLOGIA SALUT

«La gent és cada vegada més conscient de la necessitat de tenir una bona salut bucodental» Entrevista a Lucas Guiu director, de la Clínica Dental Guiu on practiquen l’ Odontologia Familiar Avançada VIU Tarragona | Pierre Grubius fotos

Quins són els tractaments que més demanen o necessiten els seus pacients? Odontologia conservadora, és a dir, empastaments y endodòncies (matar el nervi) i restauradora amb pròtesi sobre implants.

VIU Tarragona | 94

Tanmateix la sedació en cirurgies rehabilitadores de tota la boca és molt recomanable. A més, donem garantia d’osteointegració dels implants dentals.

El més important és realitzar una bona història clínica per a poder oferir les millors opcions de tractament. No tothom

és candidat per implantologia, per exemple els pacients amb osteoporosi medicats amb bifosfonats orals. No obstant, de manera multidisciplinar (cirurgia maxil·lofacial, periodòncia, ortodòncia) es personalitza cada cas per proporcionar el màxim confort al pacient.

Quin perfil de pacients tenen? És a dir, la gent jove, que habitualment anys enrere no tenia cura de la seva boca, ara està més preocupada per la seva salut dental? Estem molt orgullosos de tenir pacients fidels a la clínica des de fa més de 40 anys. I d’altra banda, amb el

Gener-Febrer 2016

ODONTOLOGIA SALUT deixin enganyar per publicitats capcioses.

La gent espera a última hora a fer-se els tractaments? Malauradament molts cops sí, encara que cada vegada hi ha més persones conscients de la necessitat d’una bona salut bucodental.

Per exemple, els atletes que fan triatlons saben que tenir càries o malaltia periodontal afecta directament els músculs i òrgans vitals com el cor.

«Els atletes que fan triatlons saben que tenir càries o malaltia periodontal afecta directament els músculs i òrgans vitals com el cor»

No fer-se les revisions pertinents pot encarir el tractament posterior per no haver solucionat el problema des d’un inici? Sí, el més adient és deixar-se aconsellar per un bon professional i fer-se revisions semestrals o anuals. Si el pacient va a les revisions els tractaments acostumen a ser més econòmics, a més de mantenir major nombre de peces dentals a llarg termini. Per aquest motiu hem creat el Club Dental Guiu, amb el qual per un preu fixe anual el pacient pot venir a totes

les revisions, amb radiografies incloses, realitzar qualsevol tipus de consulta i a més, gaudir de molts altres avantatges tipus pàrquing gratuït, etc.

Els últims anys han proliferat moltes clíniques a la ciutat.

Com ho valora? Des del meu punt de vista, ho valoro positivament ja que és un bon indicatiu de la demanda poblacional de salut bucodental. Encara així és important consultar un bon professional amb experiència àmplia en el sector i fugir de clíniques o franquícies que anteposen el factor econòmic i la rendibilitat a la bona praxi.

Hi ha intrusisme en el sector? És un tema delicat ja que estem parlant d’una qüestió de salut i això és prioritari. Per tant, el que recomano per a tot possible pacient és informar-se correctament abans de realitzar-se qualsevol tractament. Que no es

Com pot saber una persona quin és el millor professional i no caure, d’aquesta manera, en mans d’algun intrús de la professió? El boca-orella i, sobretot, anant a clíniques consolidades durant molts anys. Aviat posarem vídeos testimonials dels nostres pacients explicant els tractaments realitzats i com s’han sentit. De fet ens ha sorprès gratament la gran resposta positiva que hem rebut a l’hora de demanar als pacients si ens ajudaven a fer-los.

Com veu el futur de la seva clínica? Estem en creixement, els temps canvien i ens hem d’actualitzar contínuament amb ganes i il·lusió, tant sigui en noves tecnologies i formació com ara amb la manera de tenir cura del pacient.

Quins projectes de futur tenen? Potenciar l’odontopediatria igual que les rehabilitacions orals amb implants dentals.

Que la gent se senti a gust des de la trucada telefònica fins que es reuneixen als àpats amb els amics i la família. D’altra banda, som un equip compromès amb els que ens envolten i les seves circumstàncies. La nostra principal premisa és proporcionar salut; personalitzant cada cas.

relleu generacional cada vegada són més joves. A la Clínica Dental Guiu practiquem odontologia familiar, és a dir totes les generacions són benvingudes.

Procurem tenir una comunicació fluïda, actualitzada i sobretot activa a través de les xarxes socials i la nostra web. Busqueu-nos a Facebook!

Gener-Febrer 2016

VIU Tarragona | 95

Tratamientos para el dolor TRATAMIENTOS COMBINADOS de FISOTERAPIA + ACUPUNTURA + AURICULOTERAPIA

Acupuntura: Inserción de finas agujas en puntos acupunturales para suprimir, aliviar el dolor o corregir disfunciones orgánicas (centro de acupuntura registrado por el Col.legi de Fisioterapeutes de Catalunya y Estudis a la Societat d’Acupuntors de Catalunya).

Fisioterapia: “…El arte y la ciencia del tratamiento por medio del ejercicio terapéutico, calor, frío, luz, agua, masaje y electricidad” (definición de la Organización Mundial de la Salud - 1968), fisioterapeuta colegiado por el Col.legi de Fisioterapeutes de Catalunya.

Auriculoterapia: Estimulación de ciertos puntos situados en la región de la oreja mediante agujas de acupuntura o agujas fijas.

Tratamientos para:

• Ansiedad-Estrés • Migrañas/Cefaleas • Acúfenos/Vértigos • Dolores de espalda como cervicalgias, dorsalgias, lumbagos i ciáticas • Contracturas musculares • Dolores articulares: Codo, rodilla, hombros, caderas, etc.…

Para más información sobre los tratamientos que realizamos póngase en contacto con nosotros en: Telf. 977 23 56 13 · Rambla Nova, núm. 1, 3º3ª (Tarragona) www.institutotao.es

15 ANYS

DE SOMRIURES Continuem treballant perquè el futur també estigui ple de somriures i ampliem la llista de tractaments i serveis en col·laboració amb la Clínica Ferran Solà, especialitzada en cirugia plàstica i estètica.

GRÀCIES PER CONFIAR EN NOSALTRES

TRAVESSERA DE SANT ANTONI, 15 • 43202 REUS Tel. 977 345 231 • inforeus@or thoclinic.es AV. CATALUNYA 22 D • 43002 TARRAGONA. 977 24 99 06 • infotarragona@or thoclinic.es www.or thoclinic.es

Segueix-nos a

!

La teva bellesa, en bones mans

JACINT VERDAGUER, 9 • 43004 TARRAGONA Tel. 977 25 38 08 • 673 190 693 RICARD VINYES, 8 • 25006 LLEIDA Tel. 973 23 36 31 • 673 190 693 www.clinicaferransola.com info@clinicaferransola.com

La Clínica de Cirurgia Estètica, Plàstica i Reconstructiva Ferran Solà, amb clíniques a Lleida i a Tarragona, és un centre innovador que compta amb unes instal·lacions modernes i equipaments de darrera generació; l’equip mèdic, altament qualificat, està en contínua formació i aplica les tècniques més avançades en el camp de la cirurgia plàstica i en totes les especialitats que es tracten a la clínica.

Cirurgia Estètica, Cirurgia Plàstica i Reconstructiva, Medicina Estètica, Cirurgia Vascular, Fisioteràpia, Unitat Làser, Unitat d'Obesitat (Baló gàstric), Unitat de Dermopigmentació, Dietètica i Nutrició, Psicologia Clínica, Electroestimulació muscular (MihaBodytec), Dermocosmètica.

ESTÈTICA SALUT

Bellesa saludable VIU Tarragona

De posada en escena impecable, aquesta metgessa de família ha fet el salt a Tarragona després de l’experiència del seu primer centre Miami Platja, que va obrir el 2007. Mayol va estudiar Medicina per vocació, perquè li “agrada ajudar a la gent” i, poc a poc va anar complementant la seva formació en disciplines estètiques amb un màster de la Societat Espanyola de Medicina estètica a les Illes Balears i que han desembocat amb els centres que ara regenta.

D'aquest esperit innovador que caracteritza la dra. Mayol, les seves inquietuds de superació professional i gràcies a la confiança que els seus pacients hi han dipositat, el juny de 2015 inicia un nou projecte professional i multidisciplinari a la ciutat de Tarragona. L'obertura d'un segon centre al cor de la ciutat és un repte apassionant. Un treball en equip que integra i uneix totes aquelles especialitats que són claus per al desenvolupament d’un bon diagnòstic i de solucions estètiques i mèdiques globals.

Plàstica, Ozonoteràpia mèdica, Oncologia estètica, Cirurgia general, Dermatologia, Medicina General, Psicologia, Dermocosmètica, Nutrició, Assessoria d'imatge i Anàlisis Clíniques que tenen com a denominador comú la prevenció, restauració, el manteniment i la promoció de l'estètica, la bellesa i la salut.

Dels tractaments més diferenciadors que ofereixen podríem parlar de la Unitat de Varius on un dels tractaments que realitzem és l’Escleroteràpia amb Microescuma Eco-guiada (amb ecografia simultània) per eliminar varius de tots els tamanys i localitzacions sense cirurgia.

Destaquem la nova unitat d'Ozonoteràpia, una tècnica destinada a malalties vasculars (úlceres venoses, arterials..), sistèmiques (fibromiàlgia, artritis reumatoide...), esportives (tendinitis, lumbàlgies, hernies discals...) i oncològiques (durant o després de les sessions

Foto: Pierre Grubius

La millor carta de presentació dels centres mèdics i estètics Esther Mayol és ella mateixa.

de quimioteràpia, radioteràpia...). L'ozonoteràpia és un tractament revitalitzador i regenerador. L'ozó és un gas que s'obté a partir de l'oxígen. És un tractament indolor i no agressiu. No té contraindicacions ni efectes adversos després de la seva aplicació. A la nostra unitat de làser mèdic realitzem tractaments de taques, cuperosis, endolifting facial i lipolàser.

Disposem també d´una unitat de senologia, per a la prevenció i diagnòstic precoç del càncer

de mama, patologia benigna i seguiment.

El centre està situat a l´avinguda Ramon i Cajal 25 2on 2a de Tarragona, telèfon 977 222 242. www.estehermayol.com Facebook @esther.medicestetic

Podem abordar el problema des dels diferents angles tot oferint a cada pacient tractaments personalitzats, tenint en compte les necessitats mèdiques, les preocupacions laborals, l’estil de vida i els aspectes emocionals de cada persona. Per que la salut és el camí i la bellesa el nostre objectiu- declara la doctora Mayol.

Els centres mèdics Esther Mayol són molt més que un Centre Integral de Benestar i Salut.

Són un equip humà amb gran experiència i especialització en Medicina Estètica, Cirurgia Vascular, Làser Mèdic, Cirurgia

VIU Tarragona | 98

Gener-Febrer 2016

Any nou, propòsits nous! Una de les frases més dites durant els primers dies de l’any per a molts de nosaltres. Fer esport, baixar de pes, anar al gimnàs, deixar de fumar…en definitiva, cuidar-se una mica més i millor… però quants d’ells es porten a terme?

Des de TOTCOS nutrició et podem ajudar a complir alguns d’aquests nous propòsits.

Les festes nadalenques sempre van acompanyades de dies de festa i celebracions on el menjar i els excessos alimentaris sempre hi són presents. Per aquest motiu és important iniciar o reprendre un estil de vida saludable el més aviat millor. Saps com fer-ho? No et preocupis perquè TOTCOS NUTRICIÓ t’ofereix un servei d’assessorament nutricional qualificat totalment personalitzat. El nostre equip sempre actiu i bolcat en conèixer les últimes recomanacions alimentàries per oferir un servei de qualitat basat sempre en l’evidència científica (evitem les dietes miraculoses, mites alimentaris i dietes impossibles de dur a terme). Visites sempre de tu a tu amb la màxima confiança i complicitat possible.

• Educació nutricional

• Embaràs i lactància

• Pèrdua de pes

• Trastorns alimentaris

• Augment de massa muscular

• Vellesa (dificultat per deglutir,

• Nutrició esportiva • Valoració integral de l’esportis-

mastegar, beure…)

• Al.lèrgies i/o intoleràncies alimentàries

ta (composició corporal, estudi

• Menús escolars

antropomètric segons consens

• Xerrades divulgatives

internacional de l’ISAK, asses-

• Tallers pràctics

sorament ergonutricional, seguiment dietètic-nutricional en competicions) • Nutrició clínica (colesterol, diabetis, hipertensió, àcid úric…)

Núria Ibarrola Jurado Doctora en nutrició i metabolisme. Especialitzada en nutrició clínica, nutrició esportiva i diabetis. Antropometrista ISAK nivel 1. Professora associada de la Universitat Rovira i Virgili.

C/ Joan Ruiz i Porta 1 - 43005 Tarragona | Tel. 977 246 109 – 659 930 050 | fisiototcos@fisioterapiatotcos.com

www.fisioterapiatotcos.com

MÚTUES SALUT

Assistència immediata

Asisa compta amb un equip de gairebé 1.000 metges a la demarcació de Tarragona que donen servei a uns 40.000 assegurats VIU Tarragona | Pierre Grubius fotos

Joaquim Montolio coneix molt bé el món de la sanitat a casa nostra. Ell, que té 66 anys, en porta 35 com a pediatre, i és delegat de Tarragona i Membre del Consell Rector d’Asisa, una companyia líder en l’assistència sanitària privada a Espanya. La mútua va sorgir del Col·legi de Metges de Barcelona i es va estendre arreu, fins i tot a l’estranger, amb una màxima: els propietaris d’Asisa són els metges.

“Tots tenen una acció i a les assemblees, ningú pot portar més de dues delegacions de vot”, afirma Montolio. A Tarragona, Asisa va obrir unes oficines al carrer Colom fa un any i compta a tota la demarcació, amb uns 1.000 professionals que donen servei a uns 40.000 assegurats.

La tradició de la medicina privada a Catalunya és antiga i molt forta. És habitual que les famílies tinguin una assegurança mèdica privada a més de la pública. Per què? Segons Montolio, per la rapidesa en què les mútues atenen els pacients. “Per algunes decisions polítiques, els centres comarcals, van deixar de tenir urgències pediàtriques. Aleshores molta gent va l’hospital, que es col·lapsa. Els pares han d’esperar hores perquè puguin atendre el seu fill. Això a Asisa no passa. El pediatre veu el nen gairebé immediatament”. Montolio, però, admet que, a la sanitat pública, un cop superada la llista d’espera, l’atenció és “d’una qualitat extraordinària”. “El que oferim a Asisa és immediatesa.

Si vostè té el fill malalt, el veu el pediatre de forma immediata. A la sanitat pública primer, moltes vegades, el veu la infermera, després el metge de família i al final, el pediatre”.

VIU Tarragona | 100

La rapidesa en la consulta mèdica s’estén a la realització de proves com radiografies, TAC, ressonància magnètica, etc. “La sanitat pública tarda molt mentre que la mútua en pocs dies està resolt i el pacient ja té la prova que el tranquil·litza molt”.

Segons Montolio, el creixement d’Asisa s’ha produït per la seva filosofia de fer una medicina privada social, és a dir, a “un preu relativament baix”.

res que no vacunessin els seus fills. Aquests pares haurien de ser tractats com a delinqüents”.

Montolio justifica la seva defensa de la vacunació en les dades: “Als anys 20 del segle passat, la mortalitat infantil era del 40%.

Ara, quan un nen es mor, és notícia als diaris”.

En una època com l’hivern, de molts refredats, Joaquim Montolio desmitifica algunes de les

creences populars que provocaven constipats. “Anar ben abrigat no evita que els nens no es refredin. Els nens han de desenvolupar la seva immunitat, mitjançant patir malalties i les vacunes. Allò que ens deien dels corrents d’aire, menjar un gelat o caminar descalç, mentida tot”, diu rient mentre aconsella vacunar els petits i, si es pot, evitar la guarderia perquè és un focus de contagi.

Aquest expert pediatre assegura que els pares actuals porten al seu fill més vegades al metge que no pas abans i es mostra un fervent defensor de la vacunació infantil: “És veritat que hi ha una tendència, en certes persones, a no vacunar els nens.

No posar vacunes als infants és una autèntica irresponsabilitat. La llei hauria de canviar per fer que les vacunes fossin obligatòries i sancionar als pa-

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Gener-Febrer 2016

A Asisa res no ens importa més que la teva salut Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat.

Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

PARAFARMÀCIA SALUT

Experts en salut

Agustí Pagès i Núria Martínez van obrir Farmashopping fa 22 anys, sent aleshores la segona parafarmàcia de Catalunya i la tercera de tot l’estat VIU Tarragona | Pierre Grubius fotos

El negoci rutlla, tenen una gran quantitat de clients fidels i fins i tot venen per internet. Però no sempre ha estat així. Els inicis de Farmashopping no van ser gens senzills, ans al contrari. Agustí Pagès i Núria Martínez van haver de superar molts obstacles, amb judicis que van arribar al Tribunal Suprem i posterior querella per posar en marxa el seu projecte. Ells van ser, en certa manera, pioners de la parafarmàcia a Tarragona i Catalunya.

De fet, quan la van obrir, només existia una a Madrid i una altra a Barcelona, que va començar uns mesos abans (desembre de 1993). “Quan vam decidir tirar endavant amb la parafarmàcia només hi havia la de Madrid i vam anar a visitar-los per veure

VIU Tarragona | 102

com era i com ho feien”, recorda Agustí Pagès. Ell és farmacèutic de formació però va arribar al món de la parafarmàcia juntament amb la seva dona un cop se’ls hi van tancar les portes per obrir una farmàcia convencional. “Vaig estar treballant en farmàcies després d’acabar la carrera i va haver-hi un moment que vaig pensar a obrir la meva.

Tot van ser problemes”, diu. Així, el seu projecte no va ser aprovat pel Col·legi de Farmacèutics i tampoc per la Generalitat de Catalunya. El cas va anar als jutjats que els hi van donar la raó en primera instància i també quan l’administració catalana va recórrer la primera sentència.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ratificar el que havia sentenciat el primer jutge però el cas va arribar al Su-

prem que, finalment, va donar la raó a la Generalitat. Van ser 10 anys –des del 1982 al 1992de litigis. “Ja no podia obrir una farmàcia convencional però no em vaig rendir, així que ens vam assabentar de la parafarmàcia de Madrid i vam decidir endegar-ho”, afirma.

«Vaig estar treballant en farmàcies després d’acabar la carrera i va haver-hi un moment que vaig pensar a obrir la meva. Tot van ser problemes» La idea, però, no va ser ben rebuda pel Col·legi de Farmacèutics.

En una època on el monopoli de

la venda de productes farmacèutics -a banda dels medicaments- estava a les farmàcies, les parafarmàcies es van veure com una competència deslleial.

El cas va anar als jutjats, però la causa es va arxivar perquè s’entenia que el farmacèutic sí pot exercir la seva professió fora de la farmàcia tradicional. Amb aquesta resolució, van poder tirar endavant el negoci sense cap contratemps més. Bé, sense cap contratemps judicial més, però n’hi va haver un altre: les obres del Mercat Central. Per la seva ubicació –carrer Colom gairebé cantonada amb RedingFarmashopping va quedar gairebé enterrada per les tanques de les obres del mercat. “La gent ni ens veia. Les mares i pares amb els cotxets dels nens no podien passar”, recorda Núria Martínez

Gener-Febrer 2016

PARAFARMÀCIA SALUT que, aleshores, va decidir decidir apostar per internet, creant un blog de salut i bellesa, que més tard es va convertir en web i botiga virtual www.farmashoping.com. “Vaig pensar que podríem vendre els productes per internet i compensar d’aquesta manera l’absència de clients per culpa de les obres”, diu. I així va ser. Les vendes online van funcionar molt bé i van permetre mantenir la persiana del negoci aixecada. “Quan algú compra per internet sempre deixo un telèfon i els hi ofereixo la possi-

que ven perquè sinó la gent no et fa confiança”, diu Núria Martínez.

Atenció personalitzada Una parafarmàcia és un establiment on es poden trobar els mateixos productes que en una farmàcia convencional excepte medicaments. Si algú va amb una recepta del metge d’un medicament, a una parafarmàcia no li servirà de res. “Al començament passava molt sovint però ara, després de tants anys, ja ens coneix molta gent, tot i complement enlloc del medicament. Necessitem productes alternatius al fàrmacs tradicionals que vagin un pas per endavant a l'hora de tractar un símptoma.

Nosaltres ens centrem en la prevenció per evitar que els processos es facin crònics i així poder evitar mals majors”.

bilitat de consell professional o resoldre algun dubte. Veus moltes webs que venen productes com els nostres però no hi ha ni un telèfon i crec que és essencial que algú pugui preguntar què és millor per a cada cas. Estem parlant de productes relacionats amb la salut!”, assegura.

Ara el negoci de les parafarmàcies està totalment consolidat i els grans centres comercials també en tenen. “És cert que s’han obert moltes parafarmàcies, de fet, la llei no obliga al propietari a tenir cap titulació farmacèutica per poder regentar el negoci. Amb tot, nosaltres creiem que és fonamental tenir una formació perquè, d’aquesta manera, pots atendre millor la gent, aconsellar-la sobre cada producte. Moltes de les parafarmàcies que van obrir van acabar tancant. Aquest és un món molt especialitzat, necessites ser un professional que conegui bé allò

Gener-Febrer 2016

que encara hi ha algun despistat”, diu somrient Agustí Pagès.

A Farmashopping, l’entrada de clients és contínua. Molts d’ells, la majoria, tenen encàrrecs fets o demanen consell sobre algun producte determinat. “El client aprecia que l’aconsellin, ens ho demanen”, afirma Martínez.

Productes de cosmètica farmacèutica, higiene bucal i corporal, dietètica infantil, complements alimentaris, ortopèdia… Tot un món que va a més. “La gent cada vegada es preocupa més de la seva salut i no vol prendre tants medicaments. Nosaltres li aconsellem productes naturals que poden resoldre alguns dels seus problemes. En cap cas, però, volem substituir la figura del metge, evidentment, sinó complementar-la”, diu Agustí Pagès que fa referència a productes per reduir el nivell de col· lesterol: “L’Omega 3 és un remei excel·lent. S’ha d’apostar, en aquest tipus de productes, pel

«Nosaltres aconsellem productes naturals que poden resoldre alguns problemes. En cap cas volem substituir la figura del metge» Agustí Pagès i Núria Martínez són uns grans lluitadors, tal com demostra la seva trajectòria professional, i sempre estan formant-se pels laboratoris més importants per donar el millor servei als seus clients. Així, assisteixen a cursos de formació en nous productes anualment.

“Els laboratoris més potents dels Estats Units i Europa fan seminaris sobre les seves últimes novetats i nosaltres sempre hi assistim. Cada vegada hi ha més investigació sobre nous suplements i nosaltres volem oferir aquests nous productes als nostres clients”, explica Pagès que assenyala als alts nivells d’estrès com un dels grans problemes de la societat actual: “L’estrès és la malaltia de la societat. La gent va atabalada, d’aquí cap allà. Tothom té mol-

ta feina i poc temps lliure. Això fa que les persones estiguin cansades. En lloc de prendre medicaments, els productes naturals poden donar l’energia necessària i el relaxament que cal sense haver de medicar-nos.

Per dormir, molta gent pren medicaments però hi ha productes naturals com la melatonina que ajuden a agafar el son”.

Els mals hàbits alimentaris també són un focus de problemes de salut. Núria Martínez destaca que molta gent menja moltíssims productes que contenen sucre: “Quan algú és jove no nota els efectes nocius d’una mala dieta, tot i que cada vegada hi ha més obesitat. Amb el pas dels anys, hi ha el que s’anomena síndrome metabòlic, amb alts nivells de sucre, tensió alta i inflamacions que es podrien corregir amb bons hàbits. Els suplements alimentaris són una gran ajuda però cal fer un estil de vida saludable. No serveix de res prendre Omega 3 o qualsevol altre producte natural si quan sortim al carrer mengem molts dolços”.

De fet, ambdós asseguren que molts clients arriben a la seva botiga buscant una solució després d’anys arrossegant problemes de salut i no trobar el remei malgrat haver pres medicaments i haver visitat sovint el metge. “La gent confia en nosaltres i els ho agraïm profundament alhora que ens motiva a seguir endavant amb il·lusió”.

VIU Tarragona | 103

TERÀPIES NATURALS SALUT

El ritme genuí de la vida Holos, un centre pioner a Tarragona en la integració de la medicina convencional i les teràpies naturals, reforça els seus serveis amb l’atenció als nens, pacients silenciosos de l’estrès de la societat actual VIU Tarragona | Pierre Grubius fotos

Cal pensar en els infants. Ells són testimonis de divorcis, se’ls moren els pares, els avis, les mascotes, de vegades pateixen la crueltat dels seus companys d’escola i les esbroncades dels professors. A la vida d’un nen passen moltes coses”. Rosa Figueras, cofundadora i codirectora d’Holos, fa temps que va detectar que els nens s’estaven convertint en les víctimes de l’estressant societat actual.

Metgessa llicenciada però especialista en múltiples teràpies entre elles l’homeopatia, Figueras va decidir, juntament amb el seu marit, Jordi Mauri, psicòleg clínic, oferir un nou servei destinat als infants al seu centre. “Fa uns cinc o sis anys alguns pares ens van demanar si podien portar els seus fills a Holos. Alguns deien que eren hiperactius, els altres tímids, alguns parlaven que els petits sempre tenien mals de panxa”, diu Jordi Mauri.

D’aquesta manera, Holos, que compta amb 19 professionals del món de la salut, va posar fil a l’agulla per intentar detectar i solucionar els problemes dels nens. “Quin ritme de vida porten els nens avui en dia? Els pares els deixen a l’escola a primera hora del matí quan la classe comença a les nou perquè van a treballar, el nen sovint dina al centre i a la tarda fa activitats extraescolars i deures fins a les vuit del vespre. Sopa i al llit.

I el cap de setmana té partits o competicions. És un ritme frenètic. Els nens són adults en miniatura, ens estem allunyant d’una vida natural”, explica Figueras.

Segons els responsables d’Ho-

VIU Tarragona | 104

los, l’estrès ha arribat als nens.

Això els pot provocar problemes mèdics, trastorns del comportament i dificultats en l’aprenentatge. “Els nens són més sincers que els adults però tenen més problemes per explicar què els passa. Els pares arriben i ens diuen: al meu fill li passa alguna cosa, i no saben què”, afirma Figueras. La nutrició, els companys de l’escola, la família, incideixen en molts dels problemes dels nens segons Jordi Mauri: “Si un nen menja molt de sucre, és molt actiu, no es concentra prou i, a més, el budell no funciona bé. De vegades

«Els nens són adults en miniatura, ens estem allunyant d’una vida natural»

no ens adonem, però quan el pare i la mare treballen, no tenen temps i li diem coses com: vinga, acaba ja, que he d’anar a treballar. Tot això genera estrès. Sense comptar que el nen no tingui una bona relació amb els companys de classe”.

Així, per detectar el possible problema, es fa una entrevista amb el psicòleg infantil amb els pares presents. Segons els directors d’Holos, si es detecta que el problema es troba a l’escola, el psicòleg del centre s’encarrega de trucar i parlar amb els mestres. En el cas que sigui amb els companys, es tracta al nen perquè aprengui a reconduir la situació. Hi ha casos de dificultat de aprenentatge. El cervell, l’atenció i la memòria i les emocions estan molt relacionats amb l’aprenentatge. Quan afavorim les

connexions neuronals i trèiem estrès, l’aprenentatge es fa més fàcil. també hi casos en que els pares ens diuen que el seu fill és tímid. Tenim un espai de creativitat educativa on els nens poden aprendre a expressar i comunicar els seus sentiments, afavorir l’autoestima, saber relacionar-se i treballar en equip i reduir la por i l’ansietat entre moltes altres coses”.

La tasca d’Holos amb els nens és part de la seva filosofia on es pretén potenciar les capacitats de cada persona. “Al final, cada individu té el poder de decisió en les seves mans. L’estrès no deixa pensar, nosaltres ajudem a les persones perquè s’adonin que fan, intentem prevenir possibles trastorns del futur i, si ja es pateixen, trobar la millor solució dins el nostre equip multidisciplinari”, afirma Mauri.

Gener-Febrer 2016

CUIDA(‘ T),

I VIU BÉ EL PRESENT I FUTUR Nutrició per una bona salut i un bon rendiment escolar

Psicologia infantil i familiar

Llevadora: Embaràs, preparació part i lactància

Acupuntura per fertilitat, embaràs i acompanyament

Osteopatia per nadons, infants i adolescents

Millora de l’aprenentatge

Serveis per a pares i fills Medecina integrativa i homeopatia

Educació creativa i emocional

Troba’ns al Facebook “Salut Holos” C/ Assemblea de Catalunya, 6-8, baixos - 43002 - Tarragona Tel.: 977 245 380 - 683 137 387 administracio@salutholos.com | www.salutholos.com | www.formacionkinesiologia.com

OCI I GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

A les calçotades!

Cada any més d’hora, una gernació d’urbanites envaeixen els afores i altres indrets més rurals per celebrar un ritual pagà que consisteix en embrutar-se les mans de cendra, el pitet de salsa i el coll de la camisa de vi negre. Parlem, evidentment, de la calçotada Marc Pascual

El calçot, aquest ceballot que comporta un any de conreu, ha esdevingut un símbol gastronòmic del país. Acompanyat de salsa romesco sol degustar-se a peu dret, per després entaular-se amb la carn a la brasa, les patates al caliu, l’escalivada, els VIU Tarragona | 106

fesols... tot ben regat amb vins de la terra. Es una tradició molt arrelada però relativament propera en el temps (de finals del segle XIX) que ha anat passant de generació en generació tot consolidant-se. Aquest costum que va néixer a la capital de l'Alt Camp -Valls- i fins als anys 60 del segle passat va estar cir-

cumscrit als seus rodals. Els darrers decennis, però, s’ha estès arreu del territori català, amb especial èmfasi al camp de Tarragona.

La temporada de calçotades s’inicia tradicionalment el mes de novembre (encara que cada cop se’n veuen més a partir

d’octubre) i perdura fins ben entrat l’abril. Gaudir d’una bona calçotada és molt més que degustar un plat singular i exquisit, perquè la calçotada agermana gastronomia, companyia, paisatge i tradició.

La calçotada no es pot entendre si només ens fixem en el Gener-Febrer 2016

seu element central, el calçot.

La salsa -una variant del romesco, més líquida per facilitar sucar-hi el calçot- és indispensable per donar-li gust. Té tantes receptes com persones

Acompanyat de salsa romesco sol degustar-se a peu dret, per després entaular-se amb la carn a la brasa

Gener-Febrer 2016

que la fan, encara que els seus ingredients essencials són les avellanes, l’oli, el vinagre, la nyora i els alls i la tomaca escalivats. Un dels plaers més grans d’assistir a una calçotada entre amics és sucar el calçot en les diferents salses que porten els assistents. Em podeu creure.

Acompanyeu-nos, doncs, a fer un bon àpat de calçots (amb carnada inclosa)i descobriu amb nosaltres els secrets més ben guardats d’aquesta tradició tan estimada.

CALÇOTADES GASTRONOMIA

Les arrels del calçot La calçotada és una de les poques tradicions que té data de naixement i autoria. I malgrat que és relativament moderna és una de les més arrelades del país

Marc Pascual

La història ens remet a Valls, a la segona meitat del segle XIX, on un pagès conegut com Xat de Benaiges, va descobrir que algunes cebes que havien grillat podien aprofitar-se tot coent-les al foc. Tant li va agradar aquella menja que va desenvolupar un mètode especial de fer créixer aquells grills blancs de la ceba. La ceba es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a colgar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que dóna nom al calçot.

Ja a principis del segle XX la calçotada es convertí en una menja habitual de moltes famílies vallenques durant els dies de festa. A mitjan de segle la tradició començà a populaVIU Tarragona | 108

ritzar-se arreu del país quan la Penya Artística de l'Olla feia les seves cèlebres calçotades i hi convidava personalitats del món artístic i cultural barceloní, les quals ajudaren a divulgar-les. De tota manera el costum era viatjar a Valls, a l’hora de menjar calçots. La motorització de l’Estat, amb vehicles populars com el 600, va fer que molts barcelonins es desplacessin un cop l’any a Valls per a celebrar la calçotada. Els que no tenien cotxe podien optar

Ja a principis del segle XX la calçotada es convertí en una menja habitual de moltes famílies vallenques durant els dies de festa

per les múltiples excursions en autocar que s’organitzaven per anar a tastar els cèlebres calçots.

Els anys 80, en que es va començar a celebrar la Festa de la Calçotada de Valls de forma oficial, gràcies al boca-orella dels que anaven a menjar calçots a la capital de l’Alt Camp i als nous mitjans de comunicació, començaren a celebrar-se calçotades espontànies arreu de Catalunya i a vendre’s calçots en molts establiments. A partir d’aquí, molts restaurants amb instal·lacions adequades començaren a oferir calçotades. L'any 1995 la Generalitat de Catalunya concedí la denominació de qualitat "Calçot de Valls" i l'any 1996 es va constituir el Consell Regulador. L'àmbit geogràfic d'aquesta denominació comprèn les

comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Ja en l’actual segle la calçotada és una tradició omnipresent al Principat que ha començat a traspassar fronteres.

Malgrat tot el bressol de la calçotada i el seu referent segueix sent Valls, on una pila d’establiments gastronòmics ofereixen calçotades durant la temporada.

Gener-Febrer 2016

ELABORACIÓ PRÒPIA

EL XAI DE CASA NOSTRA

VEDELLA DE FEMELLA SELECCIONADA

Els nostres productes estan elaborats a

És la necessitat d’oferir la qualitat i el

La vedella es de femella per la seva

la nostra fabrica d’embotits BONDRIA

sabor del Xai d’Aragó, mantenint-lo

equilibrada filtració de greix, produint

d’Alforja, amb 100 anys de trajectòria

amb l’atenció d’una criança de proximi-

una carn gustosa i tendra. Seleccionem

professional, on el nostre Mestre

tat a les nostres granges, evitant el

el bestiar nacional de qualitat,

Artesà prepara diàriament els produc-

patiment i l´estrès dels animals, oferint

majoritàriament la raça Moruxa de

tes de la nostra terra amb la mateixa

tota la nostra cura, per que surti un

Salamanca, Gallega, pirinenca, entre

fórmula heretada.

producte altament gustós i de qualitat.

d’altres.

www.bonetifills.com Punts de venda Bonet i Fills: C/ RIERA MIRO 73-75, TF. 977345710. | AVDA. CARRILET 37, TF. 977752825 | C/RAMON J. SENDER 38, TF. 977775257 | C/ PERE CEREMONIOS 83, TF. 977774720 | C/ MARE MOLES 65, TF 977333289 | C/ BERNAT DE CABRERA 1, TF. 977330329

CALÇOTADES GASTRONOMIA

El secret del bon calçotaire Com escollir els calçots? Com s’han de coure? Amb què els hem d’acompanyar? Com ens els mengem?

aquests quedessin crus farien de mal pair. Els darrers, els més prims, que no necessiten tanta flama i que corren el risc de quedar carbonitzats. Abans de coure’ls cal que en talleu el cap arran d’arrels i la cua verda per on se separa. És important no escapçar massa la part de l’arrel, doncs s’escaparien massa sucs i quedarien eixarreïts. Un cop cuits els calçots se solen posar en una teula per mantenir-los calents. Si no sou paletes i no disposeu de teules, uns quants papers de diari on embolicar els calçots faran la mateixa funció de la teula.

La tradició mana menjar els calçots a peu dret i, tot agafant-los per la cua i retirant-ne la part cremada, quedant-nos amb l'interior blanc, que serà sucat en el romesco.

És important no escapçar massa la part de l’arrel, doncs s’escaparien massa sucs i quedaria eixarreït Marc Pascual

Ningú no neix ensenyat. És per això que ens hem posat en contacte amb uns quants calçotaires consumats, amb l’esperança que ens revelessin alguns dels seus secrets i, si més no, n’obtinguéssim algun consell a l’hora de consumar la calçotada.

En primer lloc, és clar, cal escollir els calçots. Sempre és preferible obtenir-los d’un productor reconegut. Cas que no en coneguem cap i optem pel comerç tradicional, és aconsellable fixar-nos que duguin l’etiqueta de la D.O.P. de Valls.

I, compte, el tamany importa!

Malgrat que se solen vendre en menats de 25, cal mirar d’escollir els que continguin més calçots de mida mitjana. Els calçots massa grossos –mida projectil- poden quedar crus

VIU Tarragona | 110

de dins i dificultar-nos (encara més) la digestió. Si són massa prims el problema és que solen quedar socarrimarts.

A l'hora de coure'ls és primordial disposar de feixos de sarments, no de la darrera verema sinó de l'anterior A l’hora de coure’ls és primordial disposar de feixos de sarments, no de la darrera verema sinó de l'anterior; cal que siguin

ben secs. El calçot necessita flama viva per quedar ben cuit.

L’objectiu és que se socarrimi per fora però quedi ben cuit i sucós de dins. Res de carbó de barbacoa, si no voleu passar per pixapins ignorants. Res de soques grans (en tot cas posar-ne unes quantes sota els sarments per a tenir brasa per a la carn). I -per l’amor de Déures de planxa i res de forn... la calçotada perd tot l’encant. Un consell: agrupeu els calçots quan els tragueu del menat per tamany. Primer cogueu els més grossos, amb la flama més viva dels sarments; si

Cal guardar una mica de brasa per la carnada post-calçot.

Aquí podem optar per les típiques costelles de xai, cansalada de porc, llangonissa, botifarra negra... al gust dels comensals. Per si no quedem tips –cosa altament improbable- sol haver-hi acompanyament vegetal a base de carxofes a la brasa, patates al caliu, fesols i escalivada. I perquè tot plegat llisqui millor gola avall disposem del romesco, l’allioli i del vi negre de les nostres comarques. Les postres solen constar d’una digestiva crema catalana... tot regat amb cafè i gotes, és clar.

Un darrer consell per acabar.

Dueu un pitet de tamany generós. El risc de tacar-se és màxim: cendra, salsa i vi begut a galet amenacen la nostra roba de diumenge.

Gener-Febrer 2015

CALÇOTADES GASTRONOMIA

Imprescindible romesco Descobriu l’origen, els ingredients, els secrets i tot allò d’aquesta exquisida salsa, genuïnament tarragonina Marc Pascual

L’origen del romesco, a patir d’alguns ingredients com la tomaca o el pebrot, és inequívocament posterior al descobriment d’Amèrica. Se sol situar al barri mariner del Serrallo als voltants del s. XVIII, per bé que no hi ha cap referència escrita fins ben entrat el s. XIX. Segons el lingüista Joan Coromines, l’origen de la paraula romesco l’hem d’atribuir al mossàrab i vindria del mot remescolar, és a dir, barrejar diversos ingredients. Avui dia aquesta recepta es fa arreu del Principat i el País Valencià i té diversos parents culinaris com el xató, la salbitxada i l’allipebre. De fet, la salsa de calçots no és un romesco en sentit estricte sinó un parent molt proper.

En el seu origen el romesco era un plat calent cuinat a bord de les barques del Serrallo (el RoVIU Tarragona | 112

mesco de peix) on a un sofregit d’all, pa sec, vi i pebrot sec s’hi solia afegir la pesca del dia.

També hi ha romescos d’interior que se solen cuinar amb bacallà, conill, pollastre...

Però el romesco que ens ocupa és la cèlebre salsa freda. I aquí comença la polèmica. Sembla que hi ha tantes receptes i variants com persones amb les que en parles. Ens quedarem amb la primera recepta que es publicà en un llibre, concretament a La Teca d’Ignasi Domènec (1924).

S’escaliva al foc una cabeça d’alls no gaire grossa i dos tomàquets mitjans, a més a més quatre o cinc pebrotets dels anomenats “nyores”; aquests pebrotets és molt precís vigilar-los, doncs són molt propensos a cremar-se. Una vegada tot escalivat es matxuca bé al morter junt amb mitja dotzena d’ametlles torrades, després

s’aclareix amb quatre cullerades de vinagre i una quarta d’oli; es rectifica de sal i pebre blanc amb pols i es deixa dues o tres hores en repòs. Passat aquest temps es passa la salsa pel colador “xino” i es debateix bé amb l’espàtula o debatidor i queda ja en disposició de servir-se.

Pel que fa a la salsa de calçots, no deixa de ser una variant més liquada del romesco tradicional per tal de facilitar l’acte de sucar-los. Sol incloure, a més dels ingredients de l’anterior recepta, pa torrat, avellanes, algun all cru i un pèl de bitxo. La recepta tradicional es fa amb morter, però us asseguro que amb batedora no queda pas malament.

I sí, ja sé que a casa ho feu diferent. Que hi afegiu avellanes.

Que hi poseu dos alls crus. Que en comptes de nyores poseu pebrot de romesco. Que el pebre

en comptes de blanc és negre... i teniu raó, perquè el romesco -com l’escudella- és un plat que varia de casa en casa. I la majoria de variants són prou bones.

En el seu origen el romesco era un plat calent cuinat a bord de les barques del Serrallo David Solé hi dedica tot un llibre: El romesco: història, tècniques i receptes. Jaume Fàbrega afirma en el seu llibre El Gust d’un Poble que és l’únic plat català que apareix als diccionaris culinaris internacionals.

Pla hi dedica tot un capítol al seu llibre El que hem menjat, sempre recomanable. Josep Pla -precisament- es va deixar captivar per aquesta salsa.

Referint-se a Tarragona va dir: "no crec que existeixin moltes ciutats al món, que, a més d'un incomparable passar, una història estupenda i una situació d'estranya bellesa, tinguin una salsa pròpia, particular i única".

Gener-Febrer 2016

CAFETERIES GASTRONOMIA

L'art d'un bon cafè

Montse Palau va obrir Cafè-Taller fa un any i mig esgotada de la seva anterior feina.

El local, on no se serveixen begudes alcohòliques, és un refugi pels amants de la cuina i la pastisseria artesana què faria amb ell, però va ser un impuls”, diu. Havia pres la determinació de canviar d’estil de vida i ho va fer de forma radical.

Amb el local a les seves mans es va plantejar què voldria que hi hagués en aquella zona i ho va tenir clar: “Durant molts anys vaig menjar a l’oficina i aleshores vaig pensar que calia un bon lloc perquè tota la gent que treballa per aquí pogués anar a dinar menjar casolà. No volia que fos un bar, sinó una cafeteria bonica amb productes de primera”.

«Treballo el doble d’hores que abans i estic més cansada físicament però l’esgotament mental ha desaparegut»

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

La crisi econòmica va obrir els ulls a Montse Palau (43 anys).

Ella era sòcia d’una empresa que es dedicava a trobar la millor hipoteca possible per aquelles persones que necessitaven comprar una casa, una mena de corredoria d’assegurances però en el món bancari. Van ser anys de bona feina però quan les dificultats econòmiques van

VIU Tarragona | 114

colpejar la gent, els maldecaps van aparèixer. “Sempre tenia una llibreta a la tauleta de nit per apuntar les sol·lucions dels problemes dels meus clients. Hi pensava a totes hores”, admet.

Pisos embargats que s’havien de vendre, gent que volia renegociar les condicions de la hipoteca… fins que un dia Palau va passar per davant d’un local buit al carrer Rovira i Virgili.

“Vaig decidir llogar-lo. No sabia

Cafè-Taller té l’estètica d’una cafeteria típica on anar a esmorzar o berenar però ofereix un dinar amb un menú únic, semblant a allò que els francesos anomenen “Plat du jour”. És a dir, Palau ofereix un primer, un segon i un postre sense possibilitat de triar a un preu de sis euros. “Si algú no li agrada el primer, sempre tinc amanida i, en cas que algú no li acabi de fer el pes el segon, també tinc pollastre, llom o sempre li puc fer una truita”, diu rient. Montse Palau es lleva a les cinc de la matinada i s’en va a dormir a les dotze de la nit. “Treballo el doble d’hores que abans i estic més cansada físicament però l’esgotament mental ha desaparegut i, a

més, això que faig ara és més gratificant”. La passió culinària li ve de les seves àvies. Una d’elles va ser cuinera de l’ambaixada d’Espanya a Holanda i l’altra, als Estats Units, era molt bona amb la pastisseria. “Sempre passava per casa de l’àvia i la veia cuinant, suposo que això ha influït”, diu.

Al seu local es poden degustar tres tipus de coc fet per ella mateixa (normal, xocolata i de poma), cupcakes i tota classe de galetes. “Fem tallers [d’aquí el nom] per mares i fills [hi ha una zona reservada als més petits] i no només gastronòmics”.

Així, les activitats van des de ceràmica freda, passant pels cupcakes, o patchwork, entre altres moltes coses. Normalment aquest tipus de tallers es fan divendres a la tarda però Palau també obre els dissabtes si s’ha concertat algun tipus d’esdeveniment o àpat per a grups.

Una de les coses que criden l’atenció és l’absència de begudes alcohòliques. “Només tinc cervesa. Tenia molt clar quina mena de clientela volia i no tinc licors. Això sí, aquí pots trobar té de diferents varietats, una molt bona xocolata i el millor cafè de Tarragona”.

Gener-Febrer 2016

RECEPTES GASTRONOMIA

Fideus del caldo amb galeres Per David Solé El “caldo” és una de les preparacions marineres que guarden tota l’essència de la saviesa del “ranxero” d’abordo. Consta de dos plats, d’una banda diferents peixos bullits amb patates i de l’altra uns fideus o arròs que poden estar cuits, de diferents maneres, amb aquest caldo La pasta que ens ocupa tot seguit pot estar cuita amb el resultat d’aquest fantàstic brou per a gaudir juntament en plenitud d’unes galeres grosses, plenes i ovades com normalment corresponen a aquesta època de l’any. Tot plegat indica que aquesta recepta està parida per a fer-se amb una controlada colla d’amics, en un dia de festa, per a fruir-la amb tots els sentits.

Ingredients per a 4 persones • 1 ceba picada • 2 alls picats • 2 tomaques madures • 300 g de fideus gruixuts sense forat al mig • Caldo del bullit • Oli d’oliva verge extra • Sal • 16 galeres • Un grapat de pèsols frescos

si hi ha coincidència en el temps • Les fulles d’una branqueta de julivert • 1 all fregit • ½ carquinyoli • Brins de safrà • Raget de vi ranci Preparació Sofregir la ceba en una cassola. Quan estigui torradeta incorporar els alls I a la fi la tomaca ratllada sense pell ni llavors. Un cop esdevingui tot ben confitat afegir els fideus i el caldo necessari per coure els fideus i deixar-los al vostre gust. Rectificar de sal i a darrera hora abocar les galeres netes amb els garfis laterals retallats i la picada feta amb les fulles de julivert, l’all fregit, el carquinyoli, el safrà i deixatat amb una mica de vi ranci.

Comentari Crec que és important que els fideus no tinguin forat perquè mai no he entès la funció d’aquesta cambra d’aire al seu interior. Podria ser per omplir més aviat la panxa de la gent i fer estalviar diners al personal? Així els fabricants de fideus buits sempre han vetllat per la nostra economia i mai no ho hem sabut?

Pot ser que sigui perquè ens fiquem menys menjar a la boca, ja que l’aire també ocupa lloc i d’aquesta manera podrem mastegar millor i llavors es pren part del negoci als dentistes en una guerra encoberta amb les mútues de la sanitat privada? I si resulta que els fabricants de fideus foradats sempre s’han preocupat perquè no mengem més del compte i poder controlar-nos la dieta? Personalment tot plegat em fa bastant basarda, no entenc el sentit de menjar aire sense cap sabor, almenys hi ha qui en fa amb sabor a pastanaga!!!!

(Fragment extret de “Tela marinera” de Pep Escoda i de qui signa aquest article.)

«Unes galeres grosses, plenes i ovades com normalment corresponen a aquesta època de l’any»

L’espai de l’oli El millor romesco? Amb oli d'oliva verge extra DOP Siurana L’oli d’oliva verge extra amb DOP Siurana garanteix un fruitat excepcional que recorda l’aroma i el sabor de l’oliva fresca. Dolç, amarg, picant i astringent en equilibri, resultant molt agradable. Amb aromes com l’herba acabada de tallar, la poma, l’ametlló, el tomàquet, la carxofa, la nou, el fonoll i molts d’altres. Totes aquestes sensacions tan agradables es deuen a la varietat de l’oliva, la terra, la meteorologia i el bon saber fer en la producció al camp i l’elaboració al molí.

Què distingeix l’oli amb Denominació d’Origen Protegida Siurana? És el fruit només d’oliveres del nostre territori conreades amb el coneixement i la cura dels pagesos. Elaborat delicadament amb la tecnologia més moderna però respectant sempre la tradició dels nostres moliners que demostren, any rere any, la saviesa de milers d’anys d’experiència.

Trobaràs la nostra recepta de romesco al Facebook de Siurana

Foto: Marc Pascual

VIU Tarragona | 116

Gener-Febrer 2016

­

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA

Mas de Torrent Hotel & Spa

Un hotel i restaurant magnífic a l'Empordà

Fèlix Llovell, director de la Guia Gourmand, proposa un hotel amb encant en cada revista Fèlix Llovell Periodista gastronòmic i director de la Guia Gourmand

A 4 quilòmetres de l’encisadora població de Pals, als afores d’un petit poblet, en ple camp, podem gaudir d’un dels millors VIU Tarragona | 118

Relais & Châteaux del país.

Joan Figueras va convertir el 1988 una vella masia empordanesa de l’any 1751 en un dels més encantadors i suggestius hotels de luxe del país, un autèntic rabeig de pau i de bellesa.

La reconstrucció a l’estil rural s’ha conjugat perfectament amb el gran confort. El dirigeix

Xavier Rocas. Té 37 suites, 20 amb jardí privat de moderna construcció al costat de la piscina i 7 amb piscina privada. Totes elles amb aire condicionat, caixa forta, minibar, telèfon directe, televisió via satèl·lit, wi-Fi, barnús, assecador de cabell i servei 24 hores.

Disposa d’habitacions adaptades per a discapacitats. Admet

Joan Figueras va convertir el 1988 una vella masia empordanesa de l’any 1751 en un dels més encantadors i suggestius hotels de luxe del país

Gener-Febrer 2016

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA

Cal igualment ressaltar el restaurant que és un dels millors de la zona. Excel·lent cuina tradicional de l'Empordà i la Costa Brava, de proximitat on el producte és el protagonista, és la que ofereix actualment el restaurant Mas de Torrent, de la mà de la xef Fina Puigdevall, que des de 2015 porta l’assessorament gastronòmic del restaurant.

En un marc realment excepcional podem gaudir d’una cuina de l’estacionalitat i del paisatge de la comarca, sòbria però essencial, austera i humil, intuïtiva, íntima i autèntica.

El servei, molt professional i amable, està dirigit per Albert Alonso. Celler molt extens, amb més de 400 referències a

cura de Pere Palmada. Els sopars d’estiu a la terrassa resulten certament una delícia, que

Entre les especialitats de la carta poden citar recuit gelat de Fonteta, anxoves de l’Escala, tomàquet i alfàbrega; còctel de gambes, salsa rosa; arròs sec de gambes de Palamós, verduretes; turbot al forn, patata, ceba, tomàquet; mitjana de vaca, patates, ceba i pebrot escalivats; bava al rom cremat...

amb molt bona gastronomia ideal per passar uns dies de relaxament i tranquil·litat i gran confort, en un dels paratges més bonics de Catalunya.

Fitxa tècnica MAS DE TORRENT Afores de Torrent, s/n (17123) Tel. 972 30 32 92 Tanca del 31 d'octubre 2015 a principis març 2016 (Nadal i cap d'any obert). American Express, 4B, Diners, Master Card i Visa.

Correu electrònic: infohotel@mastorrent.com Web: www.hotelmastorrent.com

gossos a les habitacions del jardí. El preu de l’habitació doble és, segons temporada de 300/495 euros/dia (esmorzar inclòs).

A destacar l’spa (tancat els dilluns d’hivern) amb piscina per nadar, piscina jacuzzi, sauna, hassman, solàrium, sala de massatges i tractaments. També té gimnàs i piscina exterior per l’estiu. Disposa d’aparcament, aparca cotxes, jardins, tennis, pàdel i salons de reunions, billar i bicicletes.

Gener-Febrer 2016

VIU Tarragona Tarragona || 119 119 VIU

EL TRULL BAR-RESTAURANT

Ctra. Nacional 340, Km 1168,5 - Tarragona Tel. 977 209 756

CUINA CATALANA, BRASERIA Especialitat

Carns a la brasa i cuina catalana

Preu menú

15 € de dimarts a divendres de 13 a 16 h

Preu carta

25 € aproximadament

Horari

Dimarts a dijous de 13 a 16 h. Divendres i dissabte de 13 a 16 h i 20 a 23 h. Diumenge de 13 a 16 h

S

ituat al costat de la Platja Llarga, el Trull era un antic molí d’oli del segle XVIII del qual es conserven gran part dels seus components originals. El local es converteix així en un lloc on es gaudeix tant de la cuina com de l’entorn. Disposen d’una àmplia carta típica catalana en la qual la utilització d’ingredients de la terra és imprescindible, combinada amb plats de la nova cuina.

120

El gruix de la carta és la carn a la brasa ben equilibrada amb una gran varietat d’entrants, primers plats i diferents tipus de peix.

L’avantatge de poder menjar la carn damunt d’una llosa de pissarra calenta és infinit i aquesta és la manera com se serveixen els entrecots, xurrascos, espatlles de cabrit i xuletons. Recentment hem inclòs a la carta una de les millors carns del món, el Black Angus. Les vaques Black Angus son una raça vacuna molt coneguda per la seva carn d’altíssima qualitat, tendra i saborosa i molt baixa en colesterol. Per acabar, no oblidem les postres casolanes on la crema catalana, les trufes o el tiramisú fan un final perfecte.

REIAL CLUB NÀUTIC RESTAURANT

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona Tel. 977 225 824

CUINA MEDITERRÀNIA I MARINERA Especialitat

Arrossos i peix

Preu menú

Diari 17,50 €. Menú de tapes 19,50 €

Preu carta

30 €

Horari

Obert tots els migdies de l’any. Dijous, diven- dres i Dissabtes sopars de 21’00 a 23’00 h

Situat a les instal·lacions del Nàutic en un marc incomparable que ens ofereix unes vistes excepcionals de la ciutat de Tarragona i del mar, quan s’apropa el bon temps ofereix l’encant afegit de gaudir de sopars a la seva terrassa, un emplaçament únic a tocar del mar.

I és que en època d’estiu el restaurant del Reial Club Nàutic disposa d’una terrassa on, a més de degustar-hi cuina marinera i mediterrània i assaborir un menú de tapes a la nit, s’hi pot gaudir de tota mena de combinats el·laborats amb marques premium gràcies a un exquisit servei de cocteleria, mentre gaudeixes de música en viu els caps de setmana.

El marc perfecte on gaudir d’una bona cuina, unes vistes úniques, la brisa marina i l’aire fresc i relaxant que ofereixen les terrasses.

Fem sopars qualsevol dia sota reserves 10 persones mínim.

121

MELVIN RESTAURANT

C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca Tel. 977 396 346

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES Especialitat

Carns i tapes

Preu menú

Entre setmana 8,60€, Dimarts menú a 5,60€ Dissabtes des de 10,80€

Horari

Laborables de 8.00 a 12 Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h

T

ots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excelent equip de professionals qualificats s’encarrega de treballar per que els nostres clients quedin satisfets i perquè gaudeixin en nostre restaurant de l’àmplia varietat de plats que trobaran a la carta. Carns selectes, entre elles l'acreditada Black Angus.

L’aforament aproximat del nostre restaurant és de gairebé 300 persones, distribuïdes en dos salons interiors i la gran terrassa exterior, resultant un lloc excel.lent per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.Consulteu-nos la vostra idea o necessitat i estarem encantats d’ajudar-vos a fer-la realitat.

Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

122

THE FAMILY COFFEE CAFÈ RESTAURANT

Plaça Prim, 2 (Mitja Lluna) - Tarragona Tel. 977 505 049 | Mòbil 636 617 659

CUINA XILENA, BASCA I TRADICIONAL Especialitat

Tapes i pintxos

Preu menú

Menús només per a esdeveniments.

Carta, entrepans i racions

Horari De dilluns a dissabte de 8:30 a 23:30h Diumenges tancat

C

orre la brama per Tarragona que la família Barnert-Bustos amaga en la seva cafeteria, situada en ple cor de la ciutat, magnífics tresors portats del seu Xile natal. Amb esforç i dedicació han aconseguit un ambient acollidor que sumat al seu servei, professionalitat i simpatia, fan que degustar els seus productes sigui quelcom necessari per a la nostra ciutat.

Amb capacitat per a 144 persones ofereix una àmplia oferta en cafeteria -cafès, tes-, disposa de dos amplis menjadors en dues plantes diferents, una terrassa exterior i una altra d'interior.

Combina la cuina xilena i basca amb un extensa varietat de tapes d'alta qualitat. La seva cuina es basa en productes frescos i de temporada. Disposa de carta de vins, cerveses, còctels i geladeria.

Son professionals en la realització d'esdeveniments per a grups, sopars d'empresa, aniversaris, acomiadaments de solter, etc... adequant el menú al seu pressupost.

123

LUCIANO'S PIZZA PIZZERIA

C/ Blanca d'Anjou, 10 . Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) Tel. 877 063 947 | Mòbil 661 036 531

PIZZERIA ITALIANA Especialitat

Pizza Italiana (també a domicili)

Horari

De dimarts a diumenge de 19:30 a 23:30 h

Preu menú

A domicili des de 17,50€ (2 pizzes mitjanes)

A

Luciano’s Pizza et retobaràs amb els sabors autèntics de la tradicional pizza italiana. Pare i fill cuinaran per tu amb ingredients naturals i de màxima qualitat les millors pizzes per pugueu gaudir en familia de pizzes autèntiques italianes com les de abans.

Pizzes al teu gust: escull la pizza amb base

Margarita (tomaca i motzarella), i pots barrejar tots els ingredients al teu gust.

Continues promocions de begudes. “Empanadas” de pollastre, carn, pernil dolç i formatge. Més de 20 pizzes per escollir.

I TE LA PORTEM A CASA¡¡¡¡¡ Servei a domicili 661 03 65 31/ 877 063 947

124

PUNT I A PART RESTAURANT

C/ Cuirateres 2, 43003 Tarragona Tel. 977 910 586

CUINA MEDITERRÀNIA I DE MERCAT Especialitat

Cuina amb productes de qualitat

Preu menú

Migdies feiners 16 €

Horari

13 a 16 h i 20:30 a 23h.

Diumenge i dilluns a la nit tancat

E

l Punt i a part està situat al Casc Antic de Tarragona. Presenta un espai caracteritzat per la seva senzillesa i calidesa, en definitiva un espai molt actual amb un aforament de 26 persones, per gaudir els plats que presenta la carta.

El restaurant ofereix una carta de bons productes, frescos i de mercat. A més disposa d’un menú setmanal de migdia format per un primer, un segon plat i postres per escollir, beguda, pa, vi i cafè amb l’iva inclòs per 16€. És recomanable trucar per reservar. També confeccionem menús per a grups, personalitzats, amb preavís.

125

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR Especialitat

Cuina tradicional i creativa

Horari De dimarts a diumenge de 13 a 16 h

Nits només grups amb reserva prèvia (a partir

de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat

dilluns, dimarts i dimecres.

Tancat del 27/12 al 27/01/2016

B

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.

126

BRUIXES DE BURRIAC

By Jaume Drudis. RESTAURANT / HOTEL / SPA c/ del Cup, 2,5 i 7, 43893 Altafulla Tel. 977 651 557 | www.bruixesdeburriac.com

RESTAURANT GASTRONÒMIC Especialitat

Cuina d'autor

Contacte Tel. de reserves: 977-651-557 o 977-651-567 www.granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com

El restaurant Bruixes de Burriac, amb la signatura del xef de renom Jaume Drudis, és present a la Guia Michelin, entre d’altres.

Ofereix, a més de la carta que es renova cada estació de l’any, una sèrie de menús diferents per a cada mes. En Jaume també els proposa un menú degustació que els aportarà tots els sabors i sensacions del mar i la terra amb els productes més autèntics del Camp de Tarragona.

Si vol celebrar una ocasió especial en parella o simplement una escapada d'amics, esculli el nostre Hotel-Restaurant-Spa. Podem aconsellar-lo sobre les nostres promocions per telèfon. Si quan reserva ens diu que ens ha trobat a través de la revista VIU tindrà un detall molt especial. Un xec regal.

L’Hotel Gran Claustre és un dels més singulars i exclusius prop de Tarragona (Altafulla).

Es tracta d’un hotel-monument al costat mateix del Castell dels marquesos de Tamarit, poble medieval emmurallat, que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Les seves 39 habitacions els ofereixen un ambient acollidor i detallista per fer de cadascuna de les seves estades, una experiència única.

L’Spa Gran Claustre és un indret on es respira pau i tranquilitat, amb una carta de diferents tractaments personalitzats, calmants i relaxants, amb teràpies basades en la medicina oriental.

127

Compra, venda i lloguer d’habitatges i locals comercials

m

Disposem de més de 1.000 immobles a la zona de El Catllar, Els Pallaresos, La Secuita, Perafort, etc ∞ El millor preu amb les millors condicions.

Si no tenim el que necessita, li busquem an Fin ce ∞ fins Compra-Venda amb les màximes garanties. el

100%

SERVEIS I TRAMITACIÓ DE:

Si no pot pagar la seva hipoteca li oferim les següents solucions:

•Finançament hipotecari

•Negociació bancària

•Préstecs personals •Pòlisses de crèdit •Cèdules d’habitabilitat •Certificació energètica

•Condonació del deute •Dació en pagament, etc.

TRAMITACIÓ DE:

•Taxació hipotecària

•Herències

•Peritació judicial

•Dissolució de condomini

•Reformes

•Donació en vida

•Arquitecte/aparellador

•Separacions

•Assegurances

•Embargaments

•Assessoria legal

•Dació en pagament, etc.

Tramitem la legalització de la seva vivenda, tant en sòl rústic com urbà.

Consulti’ns la seva situació i l´informarem.

OBRIM A TARRAGONA C/ Jaume I, 5 Telèfons 977 506 580 i 638 048 851

Av. Parlament, s/n Local 5 (Urb. Jardins Imperi) - 43151 Els Pallaresos Telèfon 977 627 035 | Mòbil: 608 243 705 infocliente@fincaspallaresos.com www.fincaspallaresos.com

FINANÇA AMB CONFIANÇA Reformes, compra d’un vehicle, mobles, muntar un negoci o projecte, cursar una carrera universitària, l’entrada per a un pis...

Entra a www.fintarragona.com i informa’t.

Treballem des de fa molt temps amb les millors entitats bancàries

SERVEIS FINANCERS Gestió hipotecària, Financera, Reunificació de Crèdits, Crèdits Pont, Crèdits Personals Vols muntar un NEGOCI? Nosaltres et podem ajudar!

SERVEIS I TRAMITACIÓ DE: • Finançament hipotecari

• Peritació judicial

• Préstecs personals

• Reformes

• Pòlisses de crèdit

• Arquitecte/aparellador

• Cèdules d’habitabilitat

• Assegurances

• Certificació energètica

• Assessoria legal

• Taxació hipotecària

Av. Parlament, s/n Local 5 (Urb. Jardins Imperi) 43151 Els Pallaresos Telèfon 977 627 035 | Mòbil: 608 243 705 infocliente@fincaspallaresos.com www.fincaspallaresos.com

m

SI ET CAL FINANÇAMENT PER...

an Fin ce fins el

100%

Grup Pallaresos REFORMES INTEGRALS DEL SEU HABITATGE

Creem i adaptem els seus somnis

ASSESORAMENT PROFESSIONAL | PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

C/ Jaume I, 5 | Tarragona Telèfons 977 506 580 i 638 048 851 infocliente@fincaspallaresos.com | www.fincaspallaresos.com

Star Days *

Ven a los Star Days del 21 al 27 de enero y descubre increíbles sorpresas.

Aprovecha los Star Days de Mercedes y llévate tu Mercedes o smart con condiciones inmejorables.

Sólo en tu Concesionario Oficial Mercedes-Benz y smart.