Viu 22 baixa by VIU A FONS

VIU Tarragona

Imatge: Josep Maria Solé i Bargalló, viandagrafica.tk

Núm. 21 | Març-Abril 2016 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

A FO N S

VIU Tarragona Núm. 22 | Maig-Juny 2016 | www.viuafons.cat

Exemplar gratuït

MALDECA EL ALDECAP LM E JOCS DELS DELS JOCS

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A 43007, Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Sumari CIUTAT

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Rafa Marrasé, Ramon Ortiz Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales i Josep Barbero Col·laboracions: Lluís Espuis, David Solé, Raquel Estrada Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.com Imatge portada: Josep Mª Solé, viandagrafica.tk Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

Facin Joc (Poques) LLums i (moltes) ombres de cara al 2017

CIUTAT

Ballesteros En una entrevista ens dóna la seva versió dels Jocs

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

EMPRESA

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat

Feelwood Projects Cases amb estructura de fusta i acabats únics

ESPORTS

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Triatletes Un esport amb sang, suor i llàgrimes

ESPECIAL CASALS D'ESTIU

Revista associada

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

Un estiu actiu Totes les possiblitats per al lleure estiuenc dels fills

SALUT

128 Cataractes La ceguesa dels països pobres

5 Editorial 118 Motor Control

6.000 exemplars

138 Oci i gastronomia 150 Fitxes Restaurants

Multiplique sus posibilidades

Editorial GRUPO Tocarà córrer

Venta Alquiler Obra Nueva

Tarragona va ser designada seu dels Jocs Mediterranis de 2017 la tardor de 2011. Tot i que enguany farà sis anys, el panorama no és molt engrescador quan falten catorze mesos per a la inauguració dels Jocs. De fet, les grans obres, que estaven previstes que s'acabessin l'any passat, tot just acaben de començar, i algunes, com el Palau d'Esports, ni això. Els problemes per aconseguir finançament privat, majoritàriament de patrocinadors, i l'aportació insuficient de l'Estat que, tot s'ha de dir, sempre va manifestar, en paraules del president del Consejo Superior de Deportes, Miguel Cardenal, que la inversió en qualsevol gran esdeveniment esportiu a Espanya no seria prioritària en el context econòmic, han abocat el projecte a la vora de la fallida.

INMOBILIARIO

Su Inmobiliaria de Proximidad y confianza Miembro de:

El president del Comitè Organitzador i alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va tenir una gran oportunitat de renunciar als Jocs el setembre passat quan Cardenal, en una visita a la ciutat, va dir que volia repassar el projecte abans de decidir si l'Estat hi posava diners o no. Aleshores, Ballesteros hauria tingut una gran excusa i la ciutadania hauria entès la seva posició d'evitar un risc tan gran per a Tarragona com endinsar-se en un projecte d'aquesta envergadura sense garanties financeres. No ho va fer i ara tot sembla una fugida endavant. Les crítiques i l'escepticisme s'han multiplicat des de tot arreu, a la ciutat i fora. Una de les premisses més repetides és que hi ha falta de comunicació i informació, la gent, fins i tot del món de l'esport, no sap què passa, en quin punt es troba el projecte. L'oposició parla d'opacitat. Tarragona 2017 és una fundació pública municipal i està sotmesa a la llei de transparència. A la web no hi ha informació sobre els comptes, pressupostos i personal que conforma la fundació. Viu a fons Tarragona ha sol·licitat aquestes dades i les ha rebut el mateix dia de tancament (estan reflectides a la pàgina 64).

EDIFICIO DE PRESTIGIO

Ser més transparent crearia menys suspicàcies en el projecte i l'acostaria als ciutadans, que són els que han de fer-se seus els Jocs, com va passar a Almeria.

AMPLITUD Y CALIDAD

Av. Roma 7

375.000 €

Piso de 155 m2 Amplia Cocina 4 Dorm , 2 Baños Trastero Posibilidad de Parking

CIUTAT

CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Facin joc Tarragona es troba a poc més de tretze mesos de la inauguració dels Jocs Mediterranis 2017 que se celebraran del 30 de juny al 9 de juliol i les incògnites són múltiples en un projecte plagat de dificultats des del començament Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

El 15 d'octubre de 2011 Tarragona va guanyar la cursa a Alexandria per ser seu dels Jocs Mediterranis de 2017. La votació, que es va fer a Mersin (Turquia), es va resoldre per un marge molt estret, 36 vots a 34. Aleshores, en una jornada d’alegria desbordada, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va confessar que durant la votació portava a sobre un escapulari de la Verge del Carme i un altre que li havia VIU Tarragona | 6

regalat l'alcalde de Mersin. Poc es podia pensar ell, que més de quatre anys després, necessitaria tota l'ajuda divina per tirar endavant un projecte que es va començar a gestar el 2007 i que va patir problemes i controvèrsia des de gairebé el mateix dia que es va concebre. El 20 de març de 2007, el ple de l'Ajuntament de Tarragona va aprovar per unanimitat optar a l'organització dels Jocs Mediterranis. Per a fer-ho, es

va crear la candidatura, que posteriorment, gener de 2008, va prendre la forma legal d'una associació que estava presidida per Mario Rigau, antic secretari general de la UGT a Tarragona. El 2008 va sortir a la llum el primer gran problema. La candidatura havia encarregat treballs a una empresa anomenada Tecnigenia per valor de 580.000 euros. Tecnigenia era una empresa unipersonal a càrrec de Francisco Luengo, amic i col·laborador de Rigau a la UGT, i que es va

constituir, curiosament, el 20 de març de 2007. L'oposició, bàsicament CiU i PP, van demanar explicacions immediatament i, més endavant, la dimissió del mateix Rigau. Finalment Mario Rigau va haver de presentar les factures on es va poder comprovar que el marge entre què Tecnigenia havia pagat a les firmes subcontractades i el que havia facturat a Tarrago-

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT Tarragona va aconseguir els Jocs de 2017. Rigau va plegar i el seu relleu com a màxim responsable el va agafar Ramon Cuadrat, que va compaginar el càrrec al Patronat d'Esports amb la direcció general del Comitè Organitzador fins a l'any passat, quan va ser substituït per Javier Villamayor i Víctor Sánchez, coordinador general i coordinador general adjunt respectivament. Els anys han anat passant i el projecte no ha avançat significativament, almenys de portes enfora. El pressupost ha patit una retallada enorme. Al comença-

ment es parlava de 290 milions d'euros i ara és de només 90 milions. Els patrocinis privats no arriben, i les administracions no han anat totes a una, especialment l'Estat, que a Almeria va invertir 40 milions d'euros i que a Tarragona n'ha posat fins ara 3,4. Els Jocs han perillat per la falta de suport financer i l'Ajuntament de Tarragona va haver de demanar un préstec de 12 milions per fer l'Anella Mediterrània, on es troben les instal·lacions esportives de Campclar.

El fiasco d'Octagon

na 2017 era poc més de 4.000 euros. «La vinculació de Luengo i Rigau és estèticament i èticament qüestionable», afirmaria Ballesteros el 21 d'agost de 2008. Ningú va poder demostrar res documentalment i l'únic que va quedar és la sospita de la creació d'una empresa fantasma. No hi va haver denúncies ni querelles. Amb la voluntat de recuperar el consens polític, Ballesteros va decidir fiscalitzar la candidatu-

Maig-Juny 2016

ra amb la presència del gerent del Patronat d'Esports, Ramon Cuadrat, com a gerent també dins el projecte i crear, a més, una comissió de seguiment. La candidatura, doncs, passava a tenir un president, Mario Rigau, un director general, Vicent Añó i un gerent, Ramon Cuadrat. Tot aquest assumpte acabaria provocant, però, la marxa de Rigau i la no renovació del seu equip de la candidatura un cop

«Confiem a aportar més dels 30 milions previstos per a Tarragona 2017. Cal tenir en compte que la famosa exempció fiscal ajuda molt». Així d'optimista es mostrava el president d'Octagon Espanya, Joan Cuscó, després de conèixer la notícia -5 de febrer de 2014- que la seva empresa havia estat triada com la companyia encarregada d'aconseguir els patrocinis pels Jocs Mediterranis de Tarragona 2017. Poc més de dos anys després, els resultats no han estat els esperats i la companyia va perdre l'exclusivitat en el contracte el mes de juny de 2015. «Em sembla inaudit que gent tan potent i solvent com Octagon no han pogut portar els patrocinis», diu el president del Comitè Organitzador, Josep Fèlix Ballesteros. L'objectiu d'Octagon era aconseguir 30 milions d'euros i a hores d'ara n'han aportat 11. L'objectiu s'ha rebaixat i ara s'aspira a aconseguir 22 milions, el doble del que s'ha obtingut fins ara. Octagon continua treballant pels Jocs però ho fa amb igualtat de condicions que qualsevol altra empresa.

«Ens consta que l'Ajuntament ha parlat amb empreses del sector però nosaltres treballem com si no hagués passat res, com si encara mantinguéssim l'exclusivitat», diu David Serrahima, director general d'Octagon Espanya, que té la seu a Sant Sadurní d'Anoia. Serrahima admet que no han aconseguit els objectius que s'havien proposat i destaca que el fet que els Jocs encara no tinguin definida la seva cobertura televisiva ha estat un handicap a l'hora d'aconseguir patrocinadors. «És evident que aquesta situació em fa patir perquè suposa un cop a la credibilitat de l'empresa i als seus resultats econòmics. Per a nosaltres era important saber quina seria la cobertura televisiva de l'esdeveniment per convèncer possibles patrocinadors», afirma. El contracte d'exclusivitat arran del concurs que va guanyar Octagon estipulava que la companyia s'emportava el 10% de la quantitat aportada per un patrocinador que ella aconseguia directament i un 4% sobre els ingressos derivats d'una empresa que ja col·laborés amb els Jocs.

VIU Tarragona | 7

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

«És la primera vegada que veig una direcció compartida» Vicent Añó és el degà de la facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la Universitat de València i la seva activitat docent se centra en les matèries de la gestió esportiva, sent el director del màster de Direcció i Gestió de l'Activitat Física i l'Esport. Añó va ser també el director general de la candidatura Tarragona 2017 i el màxim responsable del campionat del món d'atletisme de Sevilla 1999 i dels Jocs Mediterranis d'Almeria 2005 És, per tant, una autoritat en el camp de la gestió i organització d'esdeveniments esportius. «El primer que em sorprèn, que em sobta, és veure que hi ha una direcció compartida [Javier Villamayor, coordinador general i Víctor Sánchez, coordinador general adjunt]. No dic que no pugui existir però jo no ho he sentit mai en cap campionat», afirma. Vicent Añó va ser l'encarregat de redactar el dossier de la candidatura de Tarragona per ser escollida seu dels Jocs de 2017. Tot i que des del Comitè Organitzador s'ha esgrimit que la crisi econòmica ha estat decisiva per explicar les dificultats que ha travessat el projecte, Añó assegura que quan es va fer el dossier ja es va tenir en compte la problemàtica financera global: «Vam presentar el dossier de candidatura el 2010 i ja estàvem en crisi aleshores. Per això vam fer un dossier diferent del d'Almeria 2005. Així, a Almeria el pressupost contemplava 130 milions [en noves instal·lacions i remodelar les existents] i aquí es preveien 90 milions, però 30 eren del nou estadi del Nàstic que ja contemplàvem que potser no es faria. Per tant, el pressupost era de 60 milions». Segons Añó no es pot retallar constantment perquè hi ha par-

VIU Tarragona | 8

tides que no poden admetre una reducció pressupostària perquè si no, els Jocs no es poden fer. «El pressupost de gestió no es pot reduir fins a l'infinit. Les coses valen el que valen. Cal tenir en compte que a Almeria, el 2005, el pressupost de gestió era de 50 milions d'euros, hi havia 24 esports al programa i 6 seus. A Tarragona, estimàvem el pressupost en 57 milions perquè hi ha 31 esports i 16 seus. El que costa el transport, l'allotjament, les acreditacions o el personal no t'ho pots estalviar», diu mentre assegura el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis ha hagut d'empassar-se totes les retallades i els canvis que s'han produït al projecte perquè «no hi ha altres ciutats que puguin organitzar els Jocs». Añó explica que la supervisió de l'organització dels Jocs d'Almeria va anar a càrrec d'una empresa externa que feia el seguiment del pla director. «Eren com uns auditors externs. Avaluaven com s'estava fent i presentaven un informe. Aquesta és la millor manera de tenir una visió objectiva de com es fan les coses perquè a Tarragona qui ho avalua és el mateix ajuntament, que també n'és l'organitzador». Li deuen diners Añó, afirma que encara li deuen diners de l'època de la candida-

tura. «Em deuen 18.000 euros. I com jo han d'estar Feliciano Mayoral i Theresa Zabell, entre d'altres. He enviat cartes certi-

ficades i amb justificant de recepció a l'alcalde i res. També he enviat emails a Ramon Cuadrat i tampoc he rebut resposta».

Flors i violes a Almeria «Els Jocs van canviar la fesomia de la ciutat». Tony Fernádez, cap d'esports de la Voz de Almería, periodista en actiu des del 1983, ho té clar: els Jocs Mediterranis per aquesta ciutat andalusa van ser sensacionals. «El balanç dels Jocs és excepcional. Es va fer el nou estadi de l'Almeria, dos camps de futbol més, l'atletisme, 8 pistes de voleibol, es va remodelar l'estadi d'El Ejido, es va fer una vila olímpica i els seus pisos després es van vendre a particulars molt bé de preu, en fi, de tot». De fet, l'alcalde Ballesteros argumenta que no es va decidir fer una Vila Mediterrània a còpia de construir habitatges per no deixar-los buits, però des d'Almeria tot això es nega. Tal com publicava el diari Ideal el 29 de novembre de 2013, tots els pisos de la vila d'Almeria es van vendre, els que van quedar buits van ser promocions posteriors en terrenys anomenats El Toyo. «La unió entre les administracions va ser cabdal i, per descomptat, la feina del màxim responsable del comitè organitzador, Vicent Añó. Has de tenir en compte que un any abans dels Jocs l'estadi d'atletisme ja funcionava. Tot es va acabar amb mesos d'antelació».

Fernández, que assegura que a Almeria fa 20 anys només hi havia un camp de gespa i ara n'hi ha un a cada barri, afirma que els Jocs van ser el detonant de l'explosió esportiva que ha viscut la ciutat en els últims anys amb el futbol i, sobretot, el voleibol, com a esports més destacats. «Tenim 20 clubs de vòlei a la ciutat i tots juguen i entrenen al mateix pavelló, al Palau d'Esports. Aquells Jocs van ser inoblidables. El públic omplia les instal·lacions cada dia, es van esgotar les entrades i després de cada jornada, a la nit, la ciutat bullia d'activitat. Van ser, clarament, uns Jocs Olímpics a escala», diu.

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

Els clubs esportius no ho veuen clar

Els màxims dirigents de les entitats esportives de Tarragona no les tenen totes amb els Jocs Mediterranis. En la majoria de casos no han rebut tota la informació, per no dir-ne molt poca

Andrés Lechuga, del Club Rugby Tarragona

Molts d'aquests clubs se senten al marge d'un projecte que hauria d'haver servit per fomentar i potenciar l'esport de la ciutat. «Vivim el projecte amb incertesa. El que sembla segur és que, després de 30 anys tindrem un camp on poder jugar i això, si més no, és una gran notícia», diu Andrés Lechuga, president del Club Rugby Tarragona. Fins ara, els jugadors del 7 equips del CRT entrenen i disputen els seus partits a l'antiga Universitat Laboral. «Els camps no estan cuidats i esperem aquesta nova instal·lació amb il·lusió però, després de tants anys lluitant, de l'Ajuntament ja no et creus res», afirma Lechuga. El camp de rugbi serà la part de gespa de les remodelades

Maig-Juny 2016

pistes d'atletisme de Campclar. El projecte inicial contemplava la construcció d'un estadi d'atletisme provisional més enllà d'on hi ha la piscina de Campclar actualment que, en acabar els Jocs, es convertiria en un camp de rugbi. Les pistes d'atletisme

de sempre s'actualitzarien. Ara, CRT i Club Atletisme Tarragona (CAT) i la secció d'atletisme del Nàstic, hauran de compartir instal·lacions. De moment els atletes que entrenen i competeixen a Campclar hauran de fer les maletes la temporada que ve. Aquest estiu començaran els obres de remodelació de la instal·lació i això provocarà que els esportistes s'hagin de buscar noves instal·lacions. «Estem encara pendents de saber on anem, però les opcions són Cambri-

ls, Reus i Valls. A partir de l'últim cap de setmana de juny ja no podrem entrenar ila temporada que ve l’haurem de passar en alguna d’aquestes instal·lacions alternatives», diu Joan Bardina, president del CAT, que compta amb 250 atletes. El pressupost de la urbanització de l'anella mediterrània és de 9,2 milions d'euros i les obres haurien d'acabar l'abril de l'any vinent. El complex d'atletisme tindrà un pressupost de 4 milions d'euros (1,3 només pels vestidors) i l'anella es completarà amb la piscina i el Palau d'Esports. La piscina olímpica, per la seva part, ha estat un maldecap constant i l'Ajuntament ha demanat 2,7 milions d'euros més a l'Estat perquè sigui finalment una realitat. L'aportació estatal ha fet trontollar el projecte, sobretot quan Cardenal, en la seva visita a Tarragona el mes de setembre passat, va afirmar que el Consejo Superior de Deportes havia estat fora dels Jocs durant 2 anys i que, per tal de decidir si aportava diners o no i per a què, necessitava estudiar el projecte. L'Ajuntament esperava 15 milions i aleshores no en va rebre cap. Al final, 3,4 per a remodelar l'estadi d'atletisme i el camp del Nàstic. Durant molts mesos va semblar que el centre aquàtic no es faria -en una fase molt inicial del projecte, la piscina es va plantejar que anés a la Ciutat Residencial- i es va publicar que la natació aniria al Reus Ploms. «Lògicament volem una piscina de 50 metres a la ciutat perquè creiem que és un element necessari. De fet, a Tarragona es pot fer qualsevol tipus de competició menys natació, perquè

VIU Tarragona | 9

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

L'Anella Mediterrània és la que va patir gran part de les retallades. Inicialment hi havia d'haver el nou estadi del Nàstic i la ciutat esportiva del club grana que comptava amb dos camps de gespa artificial, dos de gespa natural i 2 de futbol 7. La ciutat esportiva, estadi a banda, tenia un pressupost de 6 milions d'euros. «Sempre hem defensat els Jocs com una gran oportunitat per a Tarragona, però és evident que hi ha un endarreriment important en les infraestructures», afirma Josep Maria Andreu, president del Nàstic de Tarragona, que lamenta que el club grana no hagi pogut aprofitar la celebració de l'esdeveniment olímpic per tenir un nou estadi. El polèmic 3x3 de bàsquet Si hi ha alguna cosa que ha provocat espurnes és el bàsquet. El Comitè Internacional, d’acord amb el Comitè Organitzador i la FIBA va decidir fer una competició de 3x3 en lloc del format tradicional. Aquest tipus de competició comença a Tarragona i sempre serà així als Jocs Mediterranis. «A nosaltres, com a entitat, els Jocs ens poden servir per aconseguir un equipament com el Palau d'Esports,

VIU Tarragona | 10

Estat actual de la Pista d'atletisme de Camp Clar

no tenim una instal·lació com aquesta», diu Josep Maria Claver, president del Club Natació Tàrraco. Claver assegura que si el Centre Aquàtic és una realitat, la intenció de la seva entitat és utilitzar-lo per a entrenar i competir. «Ara, per poder fer marques i classificar-nos per a campionats, hem d'anar a Barcelona», diu mentre admet que han plantejat al Comitè Organitzador ser els gestors de la nova piscina: «Si ho fa una empresa privada, no sabem en quina posició quedaríem i la nostra opinió és que els Jocs han de servir per reforçar els clubs de la ciutat, no per a debilitar-los». que a la ciutat li fa molta falta», diu Loli Salas, presidenta del Club Bàsquet Tarragona. Salas, però, afirma que el fet que el bàsquet es disputi en format 3x3 no li agrada gens: «Personalment m'agrada el format clàssic, però sé que la federació vol potenciar el 3x3. Amb tot, és un joc completament diferent». El president territorial de la Federació Catalana de Bàsquet, Pere Ferré, es pronuncia de la mateixa manera: «No estic a favor del 3x3. Es podien haver fet moltes coses, fins i tot portar seleccions júniors o cadets, però un 3x3...». Des del bàsquet femení l'aposta del Comitè Internacional tampoc es veu amb bons ulls. «No m'agrada gens aquest format, fa que el nostre esport perdi força als Jocs», diu Josep Maria Adam, president del TGN Bàsquet, que també lamenta la relació amb el Comitè Organitzador: «Ens van dir si ens volíem adherir als Jocs i vam dir que no. No s'ha fet res per donar-nos un cop de mà en la nostra feina d'impulsar el bàs-

quet de base i el bàsquet femení a la ciutat», diu. A Sant Pere i Sant Pau també veuen el projecte olímpic des de la distància. Martín Pilar, president del club de voleibol d’aquest barri tarragoní, assegura que té la sensació que els Jocs Mediterranis passaran per Tarragona sense que el seu club i el barri se n’adonin. «Al pavelló on juguem no es faran les millores que es van dir que es farien. Això és lamentable perquè la nostra instal·lació està bastant deteriorada i el sostre que tenim

és d'uralita, que s'ha de retirar per la seva toxicitat», diu. Pilar assegura que no reben cap tipus d'informació sobre els Jocs Mediterranis i que l'última reunió en què van participar fa més d'un any i mig. «Tinc una certa tristor, d'oportunitat perduda. A nivell pràctic no veig que s'estigui fent res. Si pensem com a club, no veig en què ens afavoreixen els Jocs». Des de l'Handbol Club Tarragona són més prudents. El seu president, Òscar Príncep, destaca que el club va participar activament en la final de la Supercopa d'Espanya ASOBAL que es va disputar a la Tarraco Arena Plaça arran d'una iniciativa del Comitè Organitzador. «Em sembla bé que es facin els Jocs, és una bona oportunitat per a Tarragona».

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

Els números del Palau d'Esports

La licitació del Palau d'Esports ha anat a càrrec de la Generalitat de Catalunya, qui paga l'obra. Inicialment, l'administració catalana assegurava que hi posava 12,4 milions d'euros per aquest equipament, xifra que es considerava absoluta, amb l'obra totalment acabada. Amb tot, si es fa un cop d'ull al projecte executiu de l'equipament, ens adonem que el cost del Palau d'Esports és de gairebé 17 milions d'euros. De fet, els 12,4 milions aportats per la Generalitat només servien per cobrir la primera fase de la construcció, que no incloïa les graderies fixes i les mòbils, i tampoc la climatització, entre altres elements imprescindibles. «Sí, allò era la partida que estava aprovada. No s'havia dit que la Generalitat aportava més diners perquè encara no s'havia aprovat la partida corresponent per a les fases dos i tres», admet el delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, en relació a aquest tema. Dragados, formant una Unió Temporal d'Empreses (UTE) amb Garcia Riera i Rubau, va quedar en primer lloc amb una oferta de 8.127.209 euros (sense IVA) i un termini d'execució d'11,5 mesos, però va renunciar Maig-Juny 2016

en veure-ho «econòmicament inviable». L'encàrrec va passar a mans a la segona classificada del concurs, la UTE formada per la Constructora de Calaf SAU & Copisa Constructora Pirenaica, SA, que oferien 8.062.331 euros (sense IVA), que també va renunciar pel mateix motiu. Les quantitats que van oferir aquestes empreses corresponen, com es pot comprovar, al cost exclusiu de la primera fase de la construcció del Palau d'Esports. «Aquestes empreses es van acollir al dret de renunciar que constava al contracte i no han de donar més explicacions», diu Peris.

Ara, la Generalitat assegura que ha incrementat el pressupost en un 20%, passant dels 12,4 milions al 14,7 (IVA inclòs) que costarà tota l'obra per tornar-la a licitar. Si ens fixem en el projecte executiu que va servir per promoure el primer concurs aquesta xifra és inferior a la primera, on tot el projecte, les tres fases, sumaven 16.910.833,48 euros. Actualment està en marxa el concurs per a la licitació de l'obra civil -faltarà licitar el projecte d'arquitectura i instal·lacions- que consisteix en la fonamentació, estructura i coberta del pavelló. L'import de sortida és de 5.479.475,54 euros (IVA inclòs), i el termini d'execució és de 6 mesos des de l'acte de signatura d'inici d'obra.

Creen una plataforma per cobrar el que els deuen L'última auditoria que es va fer sobre la candidatura de Tarragona 2017 l'any 2014 va mostrar un deute d'1,2 milions d'euros. Els auditors Roig&Llevat asseguraven en el seu informe que ja no existien deutes pendents amb entitats bancàries però això, implícitament reconeixia que hi havia deutes amb altres parts. Una d'elles són les empreses que van prestar serveis durant l'època de la candidatura. Ara, moltes d'elles s'han agrupat i han creat una plataforma per demanar que se'ls hi paguin els diners que se'ls deuen de fa anys. A empreses com Signo li deuen uns 12.000 euros, i n'hi ha més, tot i que el bufet d'advocats de Barcelona que representa aquestes empreses, Cabedo Asociados, no ha volgut fer una valoració de la quantitat total que es reclamarà. Aquest despatx, però, assegura que hi ha pendent una reunió amb l'Ajuntament de Tarragona per solucionar el problema i afirma que estan elaborant un informe sobre la qüestió.

Pel delegat del govern de la Generalitat l'obra estarà acabada a temps però, això sí, amb un marge estret i no precisa sobre què passarà amb la instal·lació un cop acabats els Jocs Mediterranis, no aclarint si l'equipament tindrà gestió pública o privada: «Ara el que em preocupa és que el pavelló estigui acabat a temps. Serà un equipament que quedarà per a la ciutat». VIU Tarragona | 11

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

La vela passa de llarg El Reial Club Nàutic de Tarragona és la institució més antiga de la ciutat i el club de vela més veterà de tot l'Estat, fundat el 1878. Aquesta condició de degà del món de les regates i el fet de tenir una història més que centenària no li han valgut, però, per ser la seu de la competició de vela Tampoc del rem i ni tan sols l'esquí aquàtic. «Ens hem sentit menyspreats, no han comptat amb nosaltres per a res», diu Rubén Llanos, director general del Reial Club Nàutic de Tarragona (RCNT). La competició de vela es farà a Salou, una designació que Llanos no acaba d'entendre perquè es tracta d'un lloc, segons la seva opinió, on s'ha de fer una gran inversió: «Salou no té prou calat i han de fer un pantalà nou. Nosaltres hauríem pogut ser la seu de vela sense fer pràcticament cap inversió. Tot això és gairebé un insult» diu mentre assegura que el Comitè Organitzador «s’ha estimat més donar importància als clubs de fora de la ciutat».

Actual gerent de la Federació Catalana de Vela, Seguer va ser l'entrenador de l'equip espanyol a Barcelona 1992 i Atlanta 1996 i el preparador en les cites olímpiques de Sidney i Atenes. Una de les regatistes que estaven sota les seves ordres era Theresa Zabell (or a Barcelona i Atenes) i que des del 2007 al 2015 va ser vicepresidenta primera del Comitè Olímpic Espanyol (COE) i actual membre del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM). «Theresa i jo havíem estat companys d'equip als Jocs Olímpics. Ella va valorar la proposta que Salou fos seu de la vela i ho va tenir en compte a l'hora de reunir-se amb el president del COE, Alejandro Blanco. Amb tot, la decisió va ser purament tècnica però he de dir que, evidentment, el fet

que ens coneixéssim també va ajudar, és clar», admet Josep Seguer que afirma que el Nàutic Salou era aleshores més potent que el de Tarragona: «Salou era en aquells moments un club de regates molt potent, l'únic de la demarcació que estava ben posicionat. De fet, el RCNT anava molt fluix aleshores i continua sent molt fluix pel que fa a la vela. A Tarragona han incidit més en altres disciplines, com el rem, per exemple».

d'haver un consorci que tingui una certa independència, que no hagi de sotmetre totes les seves decisions al plenari». Pel gerent de la Federació Catalana de Vela la competició de vela dels Jocs Mediterranis no es podrà ni comparar amb les que es poden veure a la costa catalana cada temporada: «La setmana catalana de vela que es fa a Cambrils és deu vegades més gran que la competició que es podrà veure als Jocs Mediterranis de 2017».

Josep Seguer es mostra molt crític, a més, amb el Comitè Organitzador, a qui considera que li falta professionalitat: «Els organitzadors han de ser gent que toqui una mica la matèria. En el cas de Tarragona és una estructura dirigida des d'un ajuntament, això no pot ser. Hi ha

L'esquí aquàtic, a Port Tàrraco? Tot i que des del Comitè Organitzador s'assegura que l'esquí aquàtic anirà al RCNT, el cert és que aquesta disciplina no es farà allí, sinó que a hores d'ara la instal·lació que té més números sóns les aigües de Port Tàrraco.

Aspectes tècnics i personals La designació de Salou com a seu de la competició de vela no va caure gairebé a Tarragona. El gerent del Nàutic de Salou d'aleshores era Josep Seguer.

L'oposició ho critica Només els organitzadors defensen el projecte, la resta de partits polítics critica la situació actual dels Jocs tot i que molts són conscients que ara potser és massa tard per fer-se enrere. El Partit Popular i Unió Democràtica han declinat fer declaracions a aquest mitjà rementent a la postura oficial

VIU Tarragona | 12

del govern municipal, del que en formen part. «Ara mateix la situació és molt complicada, d'incertesa. Em plantejo moltes preguntes: quin serà el llegat dels Jocs? Quant costarà mantenir el Palau d'Esports? Paga la pena tot això? Crec que no s'ha tingut la valentia de veure que, en el context en què estem, no tocava fer aquests Jocs», diu Arga Sentís, d'ICV. Albert Abelló, de Convergència

apunta directament a l’alcalde: «El març de 2015 ja vèiem que no s'havia fet res. Els dubtes no s'han esvaït. El senyor Ballesteros no ha rebut els diners de Madrid i busca responsables, però el màxim responsable del projecte és ell». «Quan preguntem com estan les coses ens demanen que tinguem confiança, com actes de

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

Xavier Jornet, president de l'Associació Hotelera de Tarragona

Els hotelers i comerciants, escèptics

El mes de setembre de 2012, les xifres que des de l'Ajuntament i el Comitè Organitzador es difonien sobre l'impacte econòmic dels Jocs Mediterranis eren espectaculars: 1.000 milions d'euros de retorn econòmic i 7.000 llocs de treball per a una ciutat, Tarragona, que té un pressupost anual de 140 milions d'euros. Tres anys i mig després, les expectatives no són tan optimistes. «Els Jocs es veien com una cosa molt positiva per a Tarragona. Ara, però, tot porta un gran endarreriment. No estem donant la millor imatge preci-

sament», diu Salva Minguella, president de la Via T, que critica també la falta de comunicació des de l’organització: «Si em fan dir quatre ciutats que han estat seu dels Jocs Mediterranis, tinc una feinada».

fe. Volem més llum i més claredat en tot el que fa el govern municipal, hi ha una total opacitat en el projecte», assegura Rubén Viñuales, de Ciutadans. Per a Pau Ricomà, d’ERC, cal un replantejament seriós dels Jocs perquè no s’aconseguiran tots els diners que es pretenien: «No hi ha mar-

hauríem de fixar una xifra realista entre 15 i 20 milions d'euros, i després hi ha el tema de l'Estat, que si ho comparem amb Almeria 2005, és un escàndol. A més, parlen de vendre entrades per un valor de 600.000 euros, això no ho aconseguirem!».

xa enrere. Hem demanat un replantejament dels Jocs perquè els patrocinis privats no arriben i

Laia Estrada, de la CUP, es manifesta en la mateixa línia. Per a ella i el seu grup polític, «els Jocs ja fa

Maig-Juny 2016

Xavier Jornet, president de l'Associació d'Hoteleria de Tarragona, també es mostra escèptic: «Només cal que sortim al carrer i fem una petita enquesta a veure quanta gent ens pot dir on es van disputar els anteriors». Jornet assegura que per al seu sector, l'hoteleria, els dies de competi-

ció no són tan importants com els anys següents i sobretot per atreure un tipus de turisme de què Tarragona és deficitari: l'esportiu. «Turísticament, en les dates que se celebraran els Jocs, ja tenim una bona ocupació. S'hauria d'aprofitar perquè els Jocs fossin una eina de promoció de la ciutat i per fer un canvi en el turisme esportiu, en aquelles competicions que no són d'alt nivell necessàriament, però on participen nens que vénen acompanyats per la família i que es disputen en dates que no són d'alta ocupació. Per poder optar a això la ciutat necessita les infraestructures adequades», diu Jornet que creu que els organitzadors pensen més a resoldre el problema de finançament que a pensar en el llegat: «Això és com una empresa, difícilment pot pensar a fer plans de futur si tens el cap en pagar les nòmines a final de mes. S'ha de pensar en l'endemà dels Jocs», diu Xavier Jornet que assegura que «m'estranyaria que hi hagués un canvi radical arran dels Jocs en el sector del turisme a Tarragona».

de la Cambra de Comerç de Tarragona, Andreu Suriol, li costa creure que tot s’acabi en el temps previst: «L'Ajuntament continua sent optimista i jo m'ho he de creure però com que toco de peus a terra i veig el que veu tothom, em sembla que no arribaran a temps per acabar-ho tot. Ara, potser ells tenen raó i la resta estem a la inòpia». La vila dels atletes: Tarragona, Salou i finalment Port Aventura

Per la seva banda, al president

La Vila Mediterrània, es va planificar en diferents indrets fins que finalment es va acabar decidint portar els 4.000 esportistes de 26 nacionalitats (Kosovo i Portugal, com a grans novetats) a les instal·lacions hoteleres de Port Aventura. L'agència Viajes El Corte Inglés va ser qui va rebre l'adjudicació d'allotjar els atletes a Port Aventura per un import de 5.305.785 euros (IVA exclós). Abans, però, es va proposar la zona de Pou Boronat. Allí Estava previst fer un total de 1840 apartaments de 2, 3 i 4 habitacions, 998 dels quals havien de ser de protecció oficial i el cost total d'aquell projecte era de 100 milions d'euros. Amb la crisi immobiliària es va descartar aquesta opció i van agafar força dues possibilitats: l'edifici de la Tabacalera i un grup d'hotels a l'entrada de Salou (Vila Romana, Salauris, Costa Dorada i Regina). El Comitè Internacional va rebutjar la proposta de la remodelació de la Tabacalera però tampoc hi va haver entesa amb els hotelers de Salou.

temps que no s'haurien d'haver fet». La CUP va publicar, fins i tot, un monogràfic amb el títol Els Jocs de la fam, que era molt crític amb el projecte. Segons Estrada, però, tots els partits opinen de la mateixa manera però a l'hora de la veritat no actuen: «El setembre de 2015 vam plantejar una moció per aturar els Jocs i ens vam quedar sols amb ERC». La CUP fa temps que defensa que els

Jocs s'haurien d'haver sotmès a una consulta de la ciutadania, un fet que l'alcalde Ballesteros sempre ha rebutjat. «Aquest és un projecte que només afavoreix als propietaris dels terrenys i les constructores. Hi ha una relació evident entre els Jocs, Ikea i la construcció d'habitatges al seu voltant. Hi ha una coincidència en el temps en tots aquests projectes», afirma Estrada.

VIU Tarragona | 13

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

«Hem hagut de superar moltes dificultats, massa» Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros, president del Comitè Organitzador Tarragona 2017 Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Falten catorze mesos per a l’inici dels Jocs, quina valoració fa de la situació actual? Hem fet molt de camí i puc dir que els Jocs seran una gran realitat. Hem hagut de superar moltes dificultats, massa, dels Jocs que vam plantejar fins ara. Vostè parla de dificultats. L'expresident de la candidatura Tarragona 2017, Mario Rigau, assegura que es va fer un dossier molt ambiciós per guanyar l'elecció per ser seu i que després es pensava rebaixar-lo. S'ha enganyat als tarragonins creant falses il·lusions i falses expectatives? No, perquè en tot moment hem explicat com estava la situació. No era el mateix aquest país el 2007 que el 2015. No té res a veure ni els pressupostos municipals, ni l'estat dels bancs i les empreses, res. Si no hi hagués hagut aquesta crisi, els Jocs seguirien el pla de 2007. Per tant el que diu el senyor Mario Rigau no és cert? És cert parcialment. Però vostès eren conscients que feien un dossier molt ambiciós per després retallar-lo? No, no. Això hauria estat enganyar-nos a nosaltres mateixos i el Comitè Internacional ens hauVIU Tarragona | 14

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT ria sancionat. Del 2007 al 2010, però, hi va haver una reconsideració del projecte.

«Hi haurà piscina olímpica i a Tarragona» Ara quan venia cap aquí, a parlar amb vostè, m'he trobat una persona que, en comentar-li que anava a fer-li una entrevista sobre els Jocs m'ha dit: pregunta-li a l'alcalde si la piscina serà de Toi [empresa de piscines desmuntables per a jardins] o què. Hi haurà piscina? Sí, hi haurà piscina olímpica i a Tarragona. Vostès van dir que esperaven que hi hagués finançament de l'Estat però si el mes de maig no arribava, posarien en marxa un pla B, quin? El secretari d'estat ve a finals de mes, el dia 18 o 19 de maig, a signar l'aportació de 2,7 milions d'euros de l'Estat, o sigui que podem dir que tenim els diners.

sent més. De veritat? Sí, entre els pressupostos d'enguany i els de 2017 seran més diners, aquest és el compromís que tenim. A més, estan [des de l’Estat] buscant recursos addicionals d'empreses públiques estatals per poder fer una major aportació. O sigui, s'arribarà a 15 milions? No ho sé, però seran més dels que s'ha parlat fins ara. Parlant dels 15 milions de l'Estat. El senyor Miguel Cardenal va venir a Tarragona el mes de setembre de 2015 i, en lloc de certificar l'acord com tothom pensava, va dir que el Consejo Superior de Deportes havia estat fora del projecte i que necessitava veure en quin estat es trobava tot per decidir qui-

na quantitat aportaria l'Estat. Allò va ser un gerro d'aigua freda per a vostè? No. Aquell dia va ser molt important perquè el senyor Cardenal va venir perquè els alcaldes del territori es van plantar. Cardenal va dir que l'Estat estava dins el projecte perquè, si recorda, es va arribar a dir que el govern de l'Estat no avalava els Jocs, cosa que era una autèntica barbaritat... Bé, el senyor Cardenal va dir que no havia vist el projecte en dos anys... Ell sempre van tenir tota la informació. Aleshores allò que va dir el senyor Cardenal no era veritat? Ells van tenir tota la informació, una altra cosa és que no haguéssim fet reunions bilaterals, que és el que es va fer després.

De totes maneres, per vostè no va ser una sorpresa que el senyor Cardenal fes aquella declaració pública? No perquè m'ho havia dit abans aquí [al seu despatx] i m'ho havia comunicat també abans d'arribar a Tarragona. He de dir que després d'aquell dia les relacions han estat molt bones. Abans no. No. Vostè diu que no va ser una sorpresa, però recordo perfectament les dues compareixences de premsa, la de vostè i la del senyor Cardenal, i vostè va sortir a donar explicacions amb el rostre molt desencaixat, una cosa gens habitual perquè vostè domina perfectament les posades en escena. La seva roda de premsa va durar poquíssim mentre

Un cop acabin els Jocs, es plantegen que la gestió de la piscina olímpica sigui privada? Tenim damunt la taula moltes ofertes per fer això, i nosaltres no hem anat a buscar a ningú. Alguna empresa de Tarragona? De Tarragona no. De Barcelona i Madrid bàsicament. Descarten que la piscina sigui de gestió pública? No, nosaltres volem que, en principi, la gestió sigui pública, feta pel patronat d'esports. Ara, no estem tancats que si hi ha una bona oferta que no impedeixi que els preus que es fixin siguin accessibles als ciutadans, l'acceptem. Acaba de dir que l'Estat aportarà els 2,4 milions que demanaven. Al començament vostès van parlar de 15 milions des del govern central i al final seran 6,1 milions. N'acabaran

Maig-Juny 2016

VIU Tarragona | 15

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

que la del senyor Cardenal es va allargar una hora o més. Va ser el pitjor moment per a vostè en tot aquest projecte?No, el pitjor moment va ser quan ell [Cardenal], al Senat, al començament del govern del PP, va dir que el campionat del món de ciclisme de Ponferrada, el mundial de natació de Barcelona, la universíada de Granada i els Jocs Mediterranis de Tarragona no eren prioritaris en l'agenda de govern. Això em va sorprendre molt, jo no sabia on estava en aquell moment.

«El pitjor moment va ser quan Miguel Cardenal va comparèixer al Senat i va dir que els Jocs no eren prioritaris per l’Estat» El va trucar? Sí, i tant. No el coneixia aleshores i vam establir contacte a través del COE. Jo treballava amb el pla fixat per l'anterior Secretari d'Estat per l'Esport, Albert Solé, i que de sobte em trobés un nou secreta-

VIU Tarragona | 16

ri d'estat i que digués allò, em va descol·locar completament, si em punxen, no em treuen sang. I en aquell moment, o més endavant, quan Cardenal arriba a Tarragona el setembre de 2015, va plantejar-se que s'havia de renunciar als Jocs? Entre aquelles declaracions del Senat i la visita del senyor Cardenal, vaig pensar que seria impossible. Em vaig reunir amb el meu equip i vaig dir que calia mirar riscos i analitzar les oportunitats i, sobretot, reforçar totes les converses. Vaig reunir-me amb Francesc Homs, Soraya Saénz de Santamaría i el senyor Cardenal. Aleshores vaig veure que tot estava encaminat. El que està clar és que si no teníem unes mínimes garanties de suport, ens plantejàvem no seguir amb els Jocs, clar. Si fa uns anys li haguessin dit que faltant 14 mesos encara estaríem com estem ara, s'ho hauria cregut? Això no em sorprèn. Sempre explico que quan Pasqual Maragall va venir a felicitar-me pels Jocs i a regalar-me la corbata de Barcelona 92, una

cosa que em feia especial il·lusió, em va dir: Pep, felicitats, ara comencen els teus problemes. Maragall em va dir que fins al dia mateix de la inauguració de les olimpíades no pensava que podrien tenir les instal·lacions a punt. I també em va dir que per cada notícia positiva, tindria tres negatives. I això està passant. Sí, però tindrà un final feliç.

«El projecte tindrà un final feliç» Fa alguns mesos es va demanar un informe per saber què costaria renunciar als Jocs.No ho vam demanar nosaltres, ho va demanar Iniciativa per Catalunya. Quan costaria? Sabem quant hem pagat al Comitè Internacional, que és un milió de dòlars, i això ho perdríem segur i, a més, ens poden demanar danys i perjudicis. A Volos no li van demanar, però. A banda del cost institucional,

tenen quantificat quin seria l'impacte negatiu de renunciar ara? No. Amb tot, a banda de la mala imatge que es podria donar, cal dir que les inversions quedarien igual, les instal·lacions. És a dir, a canvi d'un milió i escaig d'euros, la ciutat tindrà una inversió de 45 milions d'euros. Quan es va fer públic aquell informe, alguna de les empreses que col·laboren en el projecte els va trucar? No, cap ni una. Parlant d'empreses. El Coordinador General dels Jocs, Javier Villamayor, comenta que estan decebuts amb Octagon. Sí, Octagon no va estar a l'altura. Em sembla inaudit que gent tan solvent i potent com Octagon no ha pogut portar els patrocinis. Els diners d'aquests patrocinis que no han arribat, ho acabaran pagant els tarragonins? No. Qui posarà aquests diners?Encara ens queden 14 mesos. Vostè creu que hi ha temps? I tant.

Maig-Juny 2016

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

El sol i els ulls Si cada any, amb l'arribada del bon temps, proliferen les campanyes de sensibilització sobre la importància de tenir cura de la pell contra els efectes nocius dels rajos UV... per què no el passa el mateix amb els ulls, els gran oblidats, però seriosament perjudicats?

ori_FlyerA5_2.pdf

VIU a fons

Els rajos ultraviolats constitueixen un gran perill per als nostres ulls i la pell que els envolta, els 365 dies de l'any -ja siguin assolellats o ennuvolats-, i poden accelerar l'envelliment ocular i l'aparició de cataractes. Les dades són alarmants... Cada any hi ha 20 milions d’operacions de cataractes; 3,2 milions de persones arreu del món són cecs en part per l'exposició prolongada als raigs UV i entre 5 i 10% dels càncers de pell, relalcionats directament amb la llum UV, van aparèixer al voltant de l'ull. Òptica Fullana vol fer una crida a la població sobre la radiació UV i els seus efectes nocius sobre els ulls. Per ampliar la informació els fem unes peguntes.

Maig-Juny 2016

Quins perills reals suposen els raigs UV pels ulls? Apart de la pell, l'ull és l'òrgan que més afecten els raigs UV - cataractes i melanoma ocular-. A més, tenen un efecte acumulatiu i sovint irreversible. Dels diferents tipus de raigs UV, els UVB són responsables de les cremades a la còrnia, mentre que els UVA són absorbits pels ulls tot contribuïnt al seu envelliment C

CMY

Apart de la pell, l'ull és l'òrgan que més afecten els raigs UV Els raigs UV es poden detectar fàcilment? No, són invisibles. De fet, a casa o a l'oficina també estem exposats als raigs UV, que poden arribar des de les finestres. Fins i tot la

22/02/16

12:38

llum artificial produeix radiació UV (7%) a través de llums fluorescents compactes o equips tècnics. Hi ha algun segment de la població especialment sensible als raigs UV? Els nens, sens dubte, són els més vulnerables perquè passen més temps a l'exterior -la seva exposició anual és 3 cops més alta que en els adults-, i a més la seva pupil·la és més gran i el cristal·lí més clar, amb la qual cosa absorbeixen més la radiació nociva. Hi ha alguna solució al mercat capaç de bloquejar aquestes rajos? A Òptica Fullana acabem d’incorporar la major innovació que s’ha posat en marxa en aquest camp durant els darrers anys, Crizal UV, que ha desen-

volupat el líder en lents oftàlmiques Essilor. És la primera lent que garanteix la protecció de 360ºcontra raigs UV. En què consisteix aquesta revolució? Fins ara, les millors ulleres nomes protegien dels raigs UV frontals i no dels procedents de la part del darrere i el costat de la lent, la qual cosa pot representar fins a un 50% de la llum ultraviolada nociva. Crizal UV introdueix un nou tractament antireflectant a la part posterior de la lent, tecnologia Broad Spectrum. A més, Essilor ha desenvolupat un factor de protecció per als ulls (E-SPF), similar a la dels protectors solars. Així, ha introduït factor 25 en les lents i un factor 50 per a les lents solars i polaritzades. Això significa que l'ull serà 25 o 50 vegades més protegit que amb un objectiu normal. Com és que Òptica Fullana està tant al dia amb els darrers avanços? El nostre servei als clients ens ho exigeix. Els nostres centres compten amb la prestigiosa distinció "Varilux especialista", atorgada per la marca francesa - líder mundial en lents oftàlmiques i lents progressives – Essilor. I, finalment, que recomanen sobre les revisions periòdiques de la vista? És fonamental que visiteu la vostra òptica de confiança, com a mínim un cop l'any, per fer una revisió. I, per descomptat, per a qualsevol problema o anomalia anarhi immediatament. Si ens visitem regularment el dentista o elmetge, per què no fer el mateix amb l'òptic?

Rambla Nova, 68 Tarragona Tel. 977 234 251

VIU Tarragona | 17

MERCAT CIUTAT

Creu que Miguel Cardenal ha torpedinat el projecte? No. Per a mi seria molt fàcil dir que sí, però no.

Perdoni, jo no recordo que ningú digués que Ramon Cuadrat estava al càrrec de forma interina i crec que tothom donava per fet que ell seria el director dels Jocs fins al final. Sí home, però si jo dic que ell ocupa el càrrec només per un any, tothom estaria preguntant que quan acaba, perquè no ha acabat, etc. Fixa't si era interí que vam acordar que no deixaria la gerència del Patronat d'Esports. Podria haver passat que ell hagués demanat dedicar-se durant aquell temps només als Jocs, però ni jo li vaig dir ni ell ho va demanar.

El senyor Cardenal ha fet tot el que podia fer? Això ho hauria de dir ell.

Aleshores, no es tracta d'un relleu per falta de capacitat? No, al contrari.

Quina és la seva sensació? Quan jo he reclamat insistentment una actuació, s'ha produït.

El novembre de 2007 vostè va dir que el projecte dels Jocs no era seu, sinó de la ciutat. Tenint en compte les dificultats del projecte, per què no ha fet una consulta ciutadana tal com demanava la CUP? Perquè no feia falta. Els governants estem per prendre decisions.

«Em sembla inaudit que gent tan solvent i potent com Octagon no ha pogut portar els patrocinis» L'Estat ha estat deslleial amb Tarragona? No, hi ha hagut malentesos.

Sí, però ho han fet per altres vies, com el ministre d'educació o, fins i tot, el president del govern. La interlocució amb Cardenal no ha estat fàcil. No ha estat fàcil, efectivament. Vostès van entregar el pin d'or dels Jocs a Jaime Lissavetzky i ha parlat molt bé d'Albert Solé. Amb ells com a secretaris d'estat tot era més fàcil? La comunicació amb ells dos era molt senzilla i fàcil. El Coordinador Adjunt dels Jocs, Víctor Sánchez, em comentava que a Mersin en dos anys, hi havia hagut quatre directors generals. Aquí hem tingut a Rigau, Cuadrat i ara a Villamayor i Sánchez. Què ha fet malament Ramon Cuadrat? No ha fet res malament. Ell tenia una tasca molt difícil com era fer la transició de la candidatura al comitè organitzador i ens havíem plantejat que fes un període d'interinitat i compatibilitzar tot això amb la gerència del patronat d'esports. Cuadrat va fer el procès que li vam encarregar i li estic profundament agraït. VIU Tarragona | 18

Hem fet alguna consulta per fer el Mercat? Potser hauria estat bona idea. No. A mi em trien per governar aquesta ciutat, no per tornar la pilota als ciutadans. Els Jocs sempre han anat molt de la mà de l'Smart City. Què se n'ha fet d'aquell projecte, ha desaparegut? No, no. El que no sé és perquè no se'n parla més d'aquest projecte, perquè s'està fent. Tots els temes de vehicles elèctrics o la vila mediterrània, que no en construïm perquè no quedi buida com va passar a Pescara o Almeria. La majoria són solucions intel·ligents. Ciutats intel·ligents són aquelles que compten amb la participació de la gent, per exemple: la mascota ha estat un procés participatiu dels nens i nenes de les escoles. Fins a dues empreses van re-

«Ramon Cuadrat no ha fet res malament; La feina de Mario Rigau va ser impecable i li estic enormement agraït»

nunciar a construir el palau d'esports. Té por que no es pugui fer? No perquè tinc la paraula del president de la Generalitat. I vull dir una cosa: hem tingut moments molt bons també en tot aquest projecte dels Jocs, eh? Sí, no ho dubto, però com cada vegada queda menys temps i no sembla que la cosa acabi d'arrencar del tot. Sí que ha arrencat. Ara hi ha moviment de terres, és cert. Mario Rigau va criticar molt durament el projecte [veure entrevista en aquest número] però a vostè el va lloar. Creu que el senyor Rigau va fer bé la seva feina i, en algun moment, ha volgut que tornés al projecte? No, jo quan prenc decisions sobre la ciutat sempre penso que prenc les millors decisions, tot i que em puc equivocar com tothom. La feina de Mario Rigau va ser impecable i li estic enormement agraït. En la fase de candidatura, sense una persona com ell, no ho haguéssim aconseguit. Simplement, vam decidir passar a una altra etapa, com es diu ara, passar pantalla. Ell, Rigau, admet que es penedeix d'haver creat aquell entramat empresarial que tantes crítiques li va comportar. Vostè creu que tot allò s'hauria d'haver fet d'una altra manera? Jo no sóc ningú perquè hi havia un comitè organitzador i un comitè de candidatura. Però tindrà una opinió al respecte, no? Jo crec que si va servir per aconseguir la candidatura de Tarragona en una competició duríssima contra ciutats molt potents, està ben fet. Tot i que legalment i judicialment no es va poder provar cap irregularitat, vostè va dir al seu moment que «èticament» era «qüestionable». Té alguna ombra de dubte sobre Rigau i el que es va fer aleshores? No.

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

VIU Tarragona | 20

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

«Les coses sortiran malament o molt malament»

Entrevista a l'expresident executiu de la candidatura Tarragona 2017 Mario Rigau fa molt de temps que no parla. Ha estat en silenci des que va deixar d'estar vinculat a Tarragona 2017, després que la ciutat aconseguís els Jocs Mediterranis. Les critiques pel cas Tecnigenia van marcar la seva etapa al capdavant del projecte. Ara, Rigau carrega fort contra els responsables de la Fundació Tarragona 2017 i el consistori, i assegura que si no es prenen mesures, el projecte pot fracassar. Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Per què ha decidit parlar ara? Volia deixar que tota la fase de candidatura es tanqués de forma total i que el projecte organitzador estigués prou madur per fer una valoració. Ara ja és el moment. I com ho veu tot plegat? No puc ser políticament correcte, la situació actual s'ha de veure amb molta preocupació. Pel que fa als aspectes organitzatius i financers hi ha mancances evidents i fàcilment identificables i des del punt de vista institucional hem carregat amb algun dèficit que ha estat un llast pel projecte. Pot concretar tot això que diu? No és normal que quan estàvem en la fase de candidatura, en què només veníem un somni i no podíem oferir beneficis fiscals, tinguéssim més empreses i patrocini que ara el comitè organitzador. Quina quantitat van aconseguir vostès aleshores? Estàvem al voltant dels quatre milions d'euros i pel que jo sé ara

Maig-Juny 2016

ni han arribat. Ah no? L'objectiu era arribar als trenta milions. Efectivament. Per això van contractar a Octagon, perquè ho fes. En el món de l'esport i la relació personal que tinc amb molts dirigents de federacions esportives i tècnics de gran nivell, a tots ens va sorprendre que l'aposta de Tarragona 2017 fos Octagon i, fins i tot, la fórmula del concurs. La fórmula del concurs? Què vol dir? No és massa normal en ciutats organitzadores que es decantin per un concurs gairebé públic perquè això t'encotilla molt. A tots ens va sorprendre l'aposta d'Octagon quan la majoria de grans esdeveniments esportius d'alt nivell a Espanya han anat a càrrec de l'empresa Carat. Bé, de fet aquesta era l'empresa que sortia com a favorita. Però, si no es fes un concurs, com s'adjudicaria l'empresa que ha de trobar els patrocinadors, a dit? No es tracta que hi hagi un concurs,

VIU Tarragona | 21

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT sinó que el comitè organitzador prengui la decisió adequada. Però, és clar, si el comitè té un dèficit institucional molt gran... Què vol dir? Pel que a mi em consta, a la Fundació Tarragona 2017 només hi són presents l'ajuntament i el Comitè Olímpic Espanyol (COE). Faltarien el Consejo Superior de Deportes (CSD) i la Generalitat de Catalunya. Tenir fora de l'àmbit de les decisions el CSD, que és qui aporta els diners, és un greu error. De qui és culpa que aquestes institucions no hi siguin? El COE hauria d'haver tingut un paper decisiu perquè el CSD estigués dins la Fundació. Vostè sap que els presidents d'aquests dos organismes no tenen una bona relació. Sí, però no s'han d'anteposar els personalismes en coses com aquesta, per sobre de l'esport del país i els interessos de la ciutat. Tornant al tema d'Octagon. Si Carat era la millor, per què no

la van triar? Per les bases del concurs. En aquest tipus de processos pot venir qualsevol empresa, tirar la casa per la finestra i endur-se el concurs. Allò que s'hauria d'haver fet és crear un comitè tècnic que avalués la millor opció i el comitè organitzador, amb la informació dels tècnics, triar l'empresa més adient. Si no ho fas així, pot passar que l'empresa que guanyi el concurs sigui un gran desastre, com és el que ha passat amb Octagon.

«A tots ens va sorprendre que l'aposta de Tarragona 2017 fos Octagon» Ha estat un error, doncs? Totalment, els números ho demostren. Això i el fet de no comptar amb el CSD han estat dos dels grans errors que s'han comès. De fet, quan Miguel Cardenal va venir a Tarragona el setembre de 2015 i va anunciar que no només no aportarien els 15 milions que l'ajuntament

demanava per fer una piscina sinó que no estaven al cas del projecte de feia dos anys, va deixar a tothom de pedra. Sí, però aquí és quan es comet una altra errada. Nosaltres, quan vam fer el dossier de candidatura, ho vam fer pensant que tot aquell gran projecte l'hauríem de canviar, que no ho podríem realitzar. Com diu? Sí, allò estava fet per guanyar, per aconseguir ser seu dels Jocs de 2017 però després s'havia de modificar. El comitè organitzador ha mantingut aquell projecte, defensant la piscina de 50 metres, un fet que em va sorprendre molt perquè amb una de 25 metres hauria estat suficient i fer-ho al Club Natació Tàrraco, potenciant les seves instal·lacions. Fer uns Jocs Mediterranis en una piscina de 25 metres... Bé, mai s'havia fet un 3x3 de bàsquet i ara el Comitè Internacional ho ha acceptat. Mireia Belmonte va disputar uns europeus a Rijeka, ciutat que optava als Jocs, en piscina de 25. Crec que no hi ha cap problema en fer-ho. A més, nosaltres anàvem més enllà dels Jocs, volíem fer uns preJocs. Expliqui'm això. Un preolímpic. La classificació pels Jocs. No és el mateix la competició de futbol durant els Jocs que tenir aquest preolímpic a la ciutat també. Hi hauria més seleccions i es potenciarien les subseus. I qui diu futbol, diu handbol o qualsevol altre esport.

Entenc que això hauria servit de test pel comitè organitzador? Sí, haguessis pres contacte amb la competició, amb les federacions i, tindries una vila mediterrània més petita que podria haver estat situada a l'antiga Universitat Laboral o a la Ciutat Residencial. Escoltant-lo sembla que el comitè no n'encerta ni una. Per què, segons vostè, s'han comès tantes errades? Primer de tot perquè quan Ramon Cuadrat es fa càrrec de la direcció general dels Jocs, no va tenir pressupost ni poder de decisió per organitzar un gran equip tècnic que hagués pogut repensar fins a l'últim detall del projecte. Mira, un exemple. El nostre dossier de candidatura tenia més de 400 pàgines, una mica més que Almeria. Però el pla director d'aquesta ciutat andalusa tenia més de 2.000 pàgines, el de Tarragona, són 90 pàgines.

«El pla director d'Almeria tenia més de 2.000 pàgines, el de Tarragona, 90» Això vol dir que no s'ha treballat gens? Bé, s'ha confiat tot a la improvisació i a la inspiració de les persones que es van posar al capdavant de tot això, és a dir, el COE i algun polític del consistori. I vull deixar clara una cosa: crec que tot això no és imputable a Ramon Cuadrat perquè a ell no l'han deixat de

«No puc ser políticament correcte, la situació actual s'ha de veure amb molta preocupació» VIU Tarragona | 22

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT senvolupar tot allò que hagués pogut fer. Per què creu que se l'ha apartat o degradat dins l'organigrama dels Jocs? Per què no ho ha fet bé? No, insisteixo, no ha disposat dels instruments per poder fer el que calia. Potser, si això que diu és així, hauria d'haver dimitit. Ramon Cuadrat té un perfil molt tècnic, ell està al servei de. Per tant, els que prenen les decisions són els responsables directes del que surti malament. Ara, a poc més d'un any vista dels Jocs, tot apunta que les coses sortiran malament o molt malament. Vostè creu que els Jocs es faran? S'han de fer sí o sí. Amb tot, s'estan comentent errors garrafals.

«L'ajuntament no pot fer un estudi oficial analitzant i valorant que representaria renunciar als Jocs, quin missatge envies als patrocinadors?» Més? L'ajuntament no pot fer un estudi oficial analitzant i valorant que representaria renunciar als Jocs, quin missatge envies a les empreses potencialment patrocinadores? Estàs demostrant que tens molts dubtes. Això és imperdonable. El problema és que no s'ha anat a buscar a la gent que pugui donar respostes en l'àmbit organitzatiu, logístic i conceptual dels Jocs. I quines persones serien aquestes? A Espanya es poden comptar amb els dits d'una mà. Persones que hagin estat al davant de grans esdeveniments esportius. No donaré noms perquè no cal.

tura Tarragona 2017. Com Vicent Añó, Juan Luis Navarro Inverlón, Feliciano Mayoral, Manolo Fonseca i d'altres. Hi ha rumors que diuen que vostè podria tornar a la palestra. En cap cas tornaré a l'organigrama perquè hi ha gent prou preparada per fer això. La meva etapa ja va acabar, brillantment per cert, perquè ens van donar els Jocs. L'han trucat a vostè perquè torni? M'han trucat molts amics preguntant-me si tornaria. Aquestes trucades les han fet els responsables del 2017. No. L'han trucat en nom del comitè organitzador? No. L'han sondejat doncs? Tot el que he tingut han estat coneguts i amics. El que s'ha de fer és portar gent que coneguin el projecte i que puguin replantejar-ho tot. Hi ha temes, per exemple, que cal treballar a

fons. Per exemple, pel que fa a logística estem molt endarrerits. A hores d'ara jo no em gastaria un director de màrqueting o comunicació, sinó que fitxaria un director de transports, un director de direcció esportiva, un director d'hospitality. Falta gent d'aquest perfil i que tingui acreditada experiència en aquests camps. Ara no es poden fer experiments. El que sabem els mitjans, i d'això estem puntualment informats, és com està el tema dels voluntaris. D'això que diu vostè, poc. Allò que caldria és saber quanta gent es necessitarà en cadascuna de les activitats. Amb voluntaris es podrà cobrir un màxim d'un 50% de tot, la resta hauran de ser professionals. Podràs tenir voluntaris en punts d'informació, però les persones que estiguin amb les delegacions dels atletes, els guies, hauran de ser contractats. Aquests guies et costaran uns diners però si vas

a contractar-los quan faltin sis mesos, el preu serà més elevat. Això, a més, es pot aplicar als transports. Si saps on estarà tothom i quin serà el calendari de competicions, sabràs quina flota d'autocars que necessitaràs. Si esperes a última hora, et costarà el triple. Això em recorda l'allotjament dels atletes. Quan es va decidir que anaven a Salou els hotelers van dir que seria impossible perquè no podien dir als touroperadors que no tindrien habitacions durant dues setmanes a l'estiu. Tarragona té la gran sort de comptar amb Viajes El Corte Inglés, que són molt professionals. Espero que el comitè organitzador sàpiga tractar-los bé. Aquesta empresa potser ha d'avançar diners i espero quan s'hagin de fer les reserves els diners estiguin disponibles.

«No sé d'on surten els diners ara; a nosaltres ens van cosir a auditories» D'on surten aquests diners? Això no ho sé. A nosaltres ens van cosir a auditories i tothom sabia d'on sortien els diners fins a l'últim cèntim d'euro. Creu que si ara es fes una auditoria, ens espantaríem? No. Vostè ha dit abans que els Jocs s'han de fer «sí o sí» però, quan Cardenal va venir a Tarragona i va dir que no farien cap aportació econòmica fins a conèixer el projecte, no creu que era el moment per renunciar a la cita olímpica. Vaig conèixer Cardenal en una conferència a Madrid on hi havia tot l'esport espanyol allí excepte Tarragona 2017. Quan va ser això? L'any passat.

Seria idoni que ho fes, per saber de qui parlem, no? Molts van estar presents a la candidaVIU Tarragona | 24

Per què no hi van anar? Això els hi hauràs de preguntar a

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT ells. I et diré més: no hi ha cap federació espanyola, cap, que tingui un pla de preparació específic pels Jocs de 2017.

«Vaig decidir plegar per voluntat pròpia»

Quins esportistes vindran doncs? No ho sé. La federació espanyola de bàsquet va donar suport explícit a la candidatura perquè ells també s'estaven jugant ser la seu del mundial. Si la FEB portés la millor selecció sub-21, on tots els jugadors militen a l'ACB, què farien la resta de països? Portar als millors també per no fer el ridícul. Aleshores, tens una federació que arrossega la resta de federacions del Mediterrani en un esport mediàtic com el bàsquet i que compta amb bons patrocinadors. Aleshores, per què fem un torneig de 3x3? No ho sé, em va sorprendre molt i les explicacions que van donar van ser totalment peregrines. Aleshores, qui és el responsable, segons vostè, que tot això estigui anant tan malament? Els membres de la Fundació Tarragona 2017, és a dir el COE i el consistori. Jo he estat en diferents Jocs Mediterranis i en seus d'esdeveniments esportius un o dos anys abans de la inauguració i pots comprovar en quina fase estan del procés. Això, si ho compares ara mateix amb Tarragona, és el que et fa pensar que hauríem d'estar molt preocupats. I encara és pitjor, molts dels problemes que estan sobre la taula no s'han detectat perquè no s'ha fet el treball tècnic necessari per poder-los identificar. Aleshores, els responsables són uns incompetents per fer aquesta feina? No jutjaré ningú. El jutge seran els resultats. Potser serà massa tard, no? A nosaltres ens van massacrar a crítiques al seu moment i, en canvi, vam portar els Jocs. Ara, amb moltes coses a favor, la percepció és que les coses no es fan bé.

VIU Tarragona | 26

candidatura, que ha aconseguit dur l'esdeveniment esportiu a la ciutat, després no continuen. Són dues fases completament diferents i es necessiten perfils molt diferents. Crec que ningú dels que estàvem allí es va sentir menyspreat o maltractat.

Bé, sempre s'explica que el context econòmic no ajuda. Però sempre es poden fer les coses amb imaginació i il·lusió. La Fundació Tarragona 2017 i el comitè organitzador han actuat amb una arrogància i prepotència que no tocava. Al món de l'esport hi havia molta gent que podrien haver col·laborat altruistament i no se'ls ha demanat ajuda.

Abans ha dit que hauríem d'estar preocupats per l'estat en què es troba el projecte a poc més d'un any de la inauguració. Percentualment, si el 100 per cent és el dia d'inauguració dels Jocs, on ens trobem ara? En un 30%. No arribem doncs. [somriu]

«La Fundació Tarragona 2017 i el comitè organitzador han actuat amb una arrogància i prepotència que no tocava»

Arran de tot aquell afer de Tecnigenia? Va ser una decisió en clau de família. Van ser quatre anys molt durs des del punt de vista de dedicació. En aquells anys no sabia què era un cap de setmana. Entre setmana molts viatges i els caps de setmana assistir a competicions esportives, a Tarragona i fora.

Si vostè hagués estat el responsable, què hauria fet? Com he dit abans, replantejar el projecte. Posi'm un altre exemple que no sigui la piscina. El pavelló Sant Jordi. Per a nosaltres havia de ser un lloc on juguessin els principals equips de la ciutat. I allò s'ho ha quedat una empresa privada. Per fer un club de fitness.

Qui va decidir que no continués? Vaig ser jo qui ho va decidir.

Sent que se l'ha menyspreat? No, de cap manera. Però tota la feina que va fer ha quedat en l'oblit, com si s'hagués volgut enterrar allò que era obra seva. Crec que era normal que es volgués començar de zero, de fet, això acostuma a passar en totes les seus organitzadores. La gent que ha estat en la fase de la

Però està dolgut? No per mi, sinó per la gent que va treballar amb mi. Molts d'ells van fer una gran tasca de forma anònima i silenciosa i no s'ha fet cap tipus de reconeixement a aquella tasca. Els polítics sempre volen sortir a la foto, hagin fet alguna cosa o no. A banda dels polítics, va haver-hi molta gent que va fer la seva aportació, el seu gra de sorra, i tota aquesta gent es mereixia un reconeixement més gran del que li van fer. A vostè encara se'l recorda per l'afer de Tecnigenia. Vostè sempre va dir que ho va fer per avançar, per poder competir en igualtat de condicions amb les altres ciutats que volien ser candidates i que ja estaven movent fitxa. De fet, tot i que vostè va presentar els números i la seva declaració d'hisenda, l'ombra del dubte sempre va planar sobre Paco Luengo i vostè mateix. Es penedeix d'haver fet tot allò de Tecnigenia? Sí, em penedeixo perquè en lloc de fer una cosa per iniciativa pròpia com vam fer, hauríem d'haver-nos plantat davant l'Ajuntament i dir: o busqueu els diners d'on sigui ja o ho feu tot vosaltres mateixos. Al final vam posar per davant el nostre compromís amb la ciutat i el projecte d'una cosa que va acabar entrant dins la centrifu-

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT gadora política i va passar el que va passar. No vam fer cap cosa mal feta però es va instrumentalitzar políticament.

«No vaig cobrar diners de Tecnigenia ni vaig treure cap profit econòmic de tot allò» Vostè va cobrar diners de Tecnigenia? No, en absolut. Paco Luengo sempre va dir en aquells temps que la diferència entre factures i el que es va gastar realment eren uns 4.000 euros... D'això no me'n recordo. No? Vostè va treure algun profit econòmic de tot allò? No, jo vaig presentar les meves declaracions de la renda, les meves i les de la meva dona. Arran de tot allò es va dir que vostè havia desaparegut, que havia marxat de Tarragona, fins i tot s'explicava que vostè estava al Carib. També es va dir que assessorava ciutats que volien fer esdeveniments esportius, com els Jocs Mediterranis. Què hi ha de cert en tot això? [riu] No, no hi ha res de tot això. Quan va acabar la candidatura, a finals de 2011, em vaig haver de replantejar què havia de fer. Aleshores vaig escriure a Amar Addadi, president del Comitè Internacional, per explicar-li que deixava de treballar per Tarragona 2017. Addadi em va proposar que ens veièssim a Àlger. Ell va dir que el fet que jo tingués molta relació amb empreses espanyoles podria servir perquè aquestes companyies s'instal·lessin o tinguessin relacions comercials amb Algèria [Addadi és algerià]. Aquest país demandava aleshores inversions, especialment d'empreses espanyoles. Així, vaig decidir-me a fer-ho i ha sortit bé. De fet, ara tinc una empresa que es diu Global Approach.

VIU Tarragona | 28

A què es dedica aquesta empresa? Representa empreses espanyoles a Algèria. Tot allò que va començar amb aquella conversa amb el senyor Addadi s'ha convertit en la seva feina? Sí. Ara mateix tenim una cartera interessant de clients. [de fet, Rigau va fer una xerrada al Port de Tarragona fa uns mesos sobre les oportunitats de negoci a Algèria] I té alguna vinculació amb l'esport? Estem treballant amb el ministeri d'esports d'Algèria en un projecte que està vinculat a l'hospital Sant Joan de Déu, amb la medicina de l'esport. També és cert que el fet que els Jocs Mediterranis de 2012 es faran a Oran, a Algèria, i hem tingut alguna relació però en cap moment he treballat per aquells Jocs. Oran farà uns grans Jocs. Millors que els de Tarragona? Bé, sempre són Jocs diferents. Quan vaig estar a Pescara vaig poder comprovar què es feia bé i què es feia malament. En el cas de Tarragona fins que no s'obri el meló no es podrà fer l'avaluació definitiva. Ara només es poden identificar les coses que no s'han fet, o s'han fet de forma insuficient o directament no s'han fet. I aquestes coses han estat un munt. Abans parlàvem d'auditories. En la primera, Begoña Floria parlava d'un superàvit de 13.000 euros, però la que es va presentar fa un parell d'anys certificava un forat d'1,2 milions d'euros. On van anar a parar aquests diners? Això t'ho haurien de respondre els auditors i els administradors que va nomenar l'Ajuntament, perquè van ser ells qui van fixar els criteris. Sé que hi havia diners a cobrar, també personal de Tarragona 2017 que havíem renunciat a cobrar els últims mesos. L'auditoria es va fer a mala fe? Jo no sóc auditor i respecto molt

els criteris dels auditors. De fet, des del començament ens van fer una auditoria externa. Hi ha una sèrie de proveïdors que no van cobrar... És el que et deia, hi havia quantitats que s'havien de cobrar, que estaven pendents de pagaments. També aportacions públiques que es van cobrar després. En aquella època, els patrocinadors van apostar per vostès i, després, quan la ciutat ja era seu dels Jocs, es va fer taula rasa. Ha parlat amb aquells patrocinadors? Amb alguns sí. Les empreses que van posar aquells diners ho van fer pràcticament com a militants del projecte, perquè creien en ell i van tenir una immensa alegria quan ens van concedir els Jocs. Ara, és veritat que m'hagués agradat que els haguessin tingut en compte en la segona etapa per si volien fer algun tipus d'aportació. És veritat, i això els hi vam dir, que el nivell d'exigència en la fase d'organització era superior al de candidatura, però si algú vol ajudar, que sumi. Aquesta posició gairebé aristocràtica de

centrar-se només en grans empreses o patrocinadors i els petits sembli que fan nosa, és un gran error. Per atreure patrocinadors s'ha de produir un canvi, perquè tal com estan les coses, qui tingui una empresa s'ho pensarà dues vegades per apostar pels Jocs. Bé, tenim a favor que encara estem organitzant uns Jocs Mediterranis, que Tarragona és una ciutat molt atractiva, que l'alcalde és una persona que té molt de crèdit a l'hora de vendre ciutat i projecte i, fins i tot, hi ha un ànim latent que farà que la ciutat esclati de Jocs. Per aconseguir-ho s'han de fer les coses de determinada manera. Encara som a temps de rectificar.

«Encara som a temps de rectificar» Per acabar, encara es veu amb Paco Luengo? Ens hem trobat alguna vegada però professionalment cadascú té els seus projectes. La relació personal, però, continua sent bona.

«Em penedeixo de tot aquell afer de Tecnigenia» Maig-Juny 2016

s e d a id il ib s o p s u s e u iq l ip t l u M

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

«Els moments més durs encara estan per venir» Entrevista a Javier Villamayor Coordinador General dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017 VIU Tarragona | 30

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT tiu difícilment hi havia marge de maniobra. Entenc que Infraestructures (Generalitat de Catalunya) no ha entrat en cap tipus de negociació, és a dir, si les empreses hi havien ofert un preu, aquest havia de ser el que es complís. No el sorprèn que empreses que estan acostumades a oferir en aquests tipus de licitacions, obres grans, s'equivoquin d'aquesta manera? No sé on vol anar a parar. Bé, vostè està dient que aquestes empreses s'han equivocat a l'hora de fer el pressupost. No, jo no he dit això. He dit que el preu de la licitació era de 10,4 milions més IVA i elles van fer una oferta de 8,1 milions més IVA, i que en el termini de signar el projecte, el podien revisar i potser aquestes empreses entenien que podien recuperar una mica dels recursos que estaven consignats per a l'obra i que la seva oferta havia estalviat. Crec que volien establir algun tipus d'acord o revisió de preus.

«No estic tranquil, ho estaré quan els Jocs siguin un èxit i hagin passat»

Vostè ha parlat amb les empreses? Amb Dragados. I què li van dir? Sincerament no em van donar una explicació de per què ho havien fet. Els vaig trucar per conèixer els motius però no me'ls van dir. El que puc dir és que diverses empreses que havien presentat una oferta pel palau d'esports i per altres obres em van trucar per posar-se al servei del Comitè Organitzador per què calgués.

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Falta poc més d'un any per a la inauguració dels Jocs, està tranquil? Home, no estic tranquil, ho estaré quan siguin un èxit i hagin passat i fem un balanç que tot ha sortit bé. Pots veure el got mig ple o mig buit

Maig-Juny 2016

però tenim elements per confiar que ho farem bé però també hi ha aspectes que creen incertesa, és un projecte complex. Jo confio molt en les possibilitats del nostre projecte i de l'equip que tenim. Per què van renunciar les

dues empreses que havien de fer el palau d'esports? Perquè si comparem el preu de la licitació, de 10,4 milions més IVA, amb el que van fer les dues empreses, que no superaven els 8 milions més IVA, és evident que quan les empreses han comprovat el projecte execu-

«Dragados no em va donar una explicació de per què havia decidit renunciar a fer el palau d’esports» Entenc que s'oferien a fer el palau d'esports, però això és una obra que licita la Generali

VIU Tarragona | 31

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

«Crec que la natació, el waterpolo, l'atletisme o l'handbol han estat més importants històricament que el bàsquet en els Jocs Mediterranis»

tipus de torneig. Els Jocs Mediterranis poden tenir les millors seleccions europees de 3x3 i a nosaltres ens va semblar bé. No es van plantejar en cap moment que un dels esports més importants dels Jocs Mediterranis com és el bàsquet i amb la tradició basquetbolística que hi ha a Catalunya i a Espanya... No crec que sigui el més important. No? Crec que la natació, el waterpolo, l'atletisme o l'handbol han estat més importants històricament que el bàsquet.

tat. S'oferien per aquest projecte i altres. Perilla el palau d'esports? No. Confio en la Generalitat de Catalunya, en el seu president i en el director general d'infraestructures. Tenint en compte que el bàsquet es disputarà en format 3x3 al Camp de Mart i que la Tarraco Arena Plaça havia acollit la final de la Supercopa

d'Espanya la temporada passada, cal el palau d'esports pels Jocs? No ens plantegem cap altre escenari per l'handbol. Davant el perill que el palau d'esports, per una qüestió de temps, pugui no acabar-se a temps, no s'han plantejat prescindir-ne? No, de cap manera. Ara li esmentava el tema del bàsquet, que es jugarà en format 3x3. Segons el president

del Comitè Internacional, Amar Addadi, això va ser una proposta de la FIBA. Per què no s'hi van oposar? Als Jocs Europeus de Bakú es va fer un 3x3 i nosaltres vam parlar amb la FIBA perquè volíem tenir una bona competició de bàsquet. Sabem que hi ha un calendari molt ajustat de seleccions entre europeus, mundials i Jocs Olímpics, i la FIBA aposta fort per aquest format i, a més, hi ha una bona representació en aquest

Estarem d'acord que el bàsquet, però, arrossega més gent, té més fitxes federatives. Una cosa són els practicants i l'altra les experiències de quants equips nacionals han competit en els Jocs Mediterranis i la història em dóna la raó: el 5x5 de bàsquet no és una disciplina en què hi hagi qualitat, ni europea ni mundial, en les edicions d'Almeria 2005, Pescara 2009 i Mersin 2013. Abans, quan només hi havia Jocs Olímpics i Mediterranis era una altra cosa. El futbol i el bàsquet, en els Jocs Mediterranis, no són els més forts, pel que fa a la qualitat dels esportistes. Nosaltres, però, sempre hem defensat que calia una instal·lació de 5.000 espectadors pensant en una hipotètica participació d'un equip tarragoní a l'ACB.

Seleccions i jugadors de bàsquet de les últimes edicions El 2005 Espanya va aconseguir el bronze amb una selecció entrenada per Joan Chichi Creus i on jugaven: Albert Oliver, Rafa Martínez, Àlex Mumbrú, Fernando San Emeterio, Jordi Trias, Germán Gabriel, Guillem Rubio o Alfons Alzamora, entre altres. A Pescara, el 2009, va guanyar Croàcia, que tenia a les seves files Ante Tomic, Simon, Luka Zoric o Damjan Rudez. El finalista va ser Grècia amb Vogiukas o Mavroeidis, i la medalla de bronze per a Itàlia

VIU Tarragona | 32

amb Datome o Aradori i entrenats per Recalcati. El 2013, a Mersin, Turquia, l'amfitriona, va guanyar l'or i tenia a Oguz Savas al seu equip. La plata va ser per a Sèrbia i el bronze per a Tunísia. El 2001, Espanya va aconseguir l'or (Roger Grimau, Marco, Mumbrú, Alzamora o Salva Guardia), guanyant la Grècia de Zisis i, atenció, Diamantidis i Spanoulis —els dos grans responsables, junt amb Papa-

loukas, de la magnífica grècia de la primera dècada dels anys 2000—. El bronze va ser per a Itàlia on jugaven Bulleri, Ress o Mordente. Com es pot comprovar, tot i que en aquestes edicions es van enviar equips molt joves, alguns dels jugadors es van convertir en autèntiques estrelles més tard. La possibilitat de veure noves promeses que més endavant puguin esdevenir jugadors de primer nivell queda,

amb el 3x3, eliminat. En edicions anteriors, però, el cartell va ser de luxe. Un exemple: 1993, Llenguadoc-Roselló: Campió: Itàlia amb Coldebella, Gentile, Carton Myers, Pitis, Sachetti i Iacopini. Subcampió: Croàcia amb Alanovic, Arapovic, Cvjeticanin, Gregov, Mrsic, Velimir Perasovic, Tabak, Vrankovic i Dino Radja. Medalla de bronze: França amb Bilba, Forte, Gadou, Ostrowski i Rigadeau, entre altres. Espanya va quedar sisena en aquella edició.

Maig-Juny 2016

Nuevo Espacio GCD Vanguàrdia El GRUP GCD ha inaugurado recientemente un gran proyecto, un espacio único en la demarcación de Tarragona: Espai Vanguàrdia. Más de 200 personas se dieron cita en Rovira i Virgili 66 de Tarragona, que cuenta con más de 600 m2 distribuidos en diferentes salas pensadas para el profesional del sector y el particular que está pensando en una reforma. Gustavo Comes, Director general de Grupo GCD, destacó en la presentación que Espai Vanguàrdia, quiere ser “el espacio de todos, de trabajo para los profesionales y de gran escaparate para nuestros clientes y empresas que quieren cambiar su hogar u oficinas. Todos ellos pueden disfrutar de una sala técnica, de reuniones, de otras con diferentes materiales, tienen acceso a wifi y a cafetería”.

Durante el evento todos los asistentes pudieron degustar un showcooking dedicado al sector, a cargo del chef José Moreno, del restaurante Cook & Travel de Salou. Los visitantes, profesionales, proveedores y particulares, destacaron la magnitud del showroom, diseñado con la colaboración de XrDisseny, en el cual se encuentran las primerísimas marcas del mercado, más de 300, con un espacio con cocinas y baños montados, otro dedicado a la madera, al papel pintado, al jardín... “para que se vea el aspecto real de los acabados y productos y sus combinaciones” remarcó Carlos Mansilla, gerente y socio de GRUP GCD.

“EL ARTE ES ETERNO” ¡INFÓRMATE AQUÍ!

977 243 364

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT Van parlar amb la federació espanyola? Sí.

cífica de tecnificacions vinculades als Jocs Mediterranis.

Què li van dir? Que l'aposta de la FIBA era el 3x3.

Vostès han parlat amb les federacions? Evidentment, hem parlat amb totes.

Tenint en compte que Espanya és país organitzador no s'hauria pogut exigir més? Els contactes que havíem mantingut ens indicaven que seria molt difícil poder portar seleccions absolutes i ens va semblar que el 3x3 era una bona decisió.

Espanya i el bàsquet Espanya, que el 2005 a Almeria va ser medalla de bronze en bàsquet masculí i femení, no va participar amb cap equip a Pescara i Mersin. La federació i el COE, doncs, no van apostar per aquest esport que, en la història dels Jocs, ha aportat 3 medalles d'or, 4 de plata i 1 de bronze en bàsquet masculí -últim or a Tunísia 2001 i bronze a Almeria 2005- i 1 or i 2 bronzes en femení.

Amb aquesta decisió, no creu que s'han devaluat els Jocs? No, de fet, a Mersin van participar 24 països i a Tarragona ho faran 26. Per tant, una competició que augmenta el nombre de participants està en alça. En una entrevista a aquest mitjà, l'exdirector de la candidatura Tarragona 2017, Mario Rigau, assegurava que no hi havia cap federació espanyola que tingués un programa de preparació pensant en els Jocs Mediterranis. No valoraré les paraules del senyor Mario Rigau. Pot dir-me, però, si li consta que no hi hagi cap federació que tingui un pla de preparació específic per Tarragona 2017? El Consejo Superior de Deportes, en un conveni signat el 2015, preveu una línia espe-

VIU Tarragona | 34

I li han dit que s'estan preparant per als Jocs? Enguany és any olímpic i les federacions preparen els Jocs Olímpics. Bé, per això es va decidir que els Jocs Mediterranis anessin rere els Jocs Olímpics per començar a preparar aquesta cita. No, mai es preparen uns Jocs Olímpics amb un esdeveniment d'aquest tipus [JJMM]. És el que em va dir el senyor Addadi l'altre dia [llegir entrevista publicada en aquest especial] No sé el que va dir el senyor Addadi perquè no hi era. Està publicat [online, en el moment abans de fer l’entrevista al senyor Villamayor]. Bé, passant a un altre tema, la piscina. Es va dir que podia anar al Reus Ploms. Jo no he dit mai això.

«El primer i únic escenari fins ara seria que el govern de l'Estat construeixi la piscina olímpica de 50 metres» No he dit que ho digués vostè, es va publicar. Hi haurà piscina. D'acord. Vostè va parlar de tres vies de finançament. Una era l'aportació estatal i li van preguntar aleshores si, entre les altres dues vies o solucions, es contemplava el finançament privat. És cert que tenim alternatives. I clar, una és privada. En què consistiria? El primer i únic escenari fins ara seria que el govern de l'Estat construeixi la piscina olímpica de 50 metres. Però recordem que el senyor Cardenal [president del Consejo Superior de Deportes], quan va venir a Tarragona a finals d'agost de 2015 i tothom

esperava que aportés els 15 milions d'euros per a la piscina, va dir que havia d'estudiar el projecte i que ningú li havia de dir quants i per a què es destinaven els diners que havia d'aportar. Nosaltres havíem parlat de 14,7 milions d'euros però a la Carta de Garanties Financeres no hi ha explicitada una xifra. Les tensions que es van produir sobre les xifres i aquesta Carta van tensar la relació. Però des de juny i juliol de l'any passat la relació amb ell i el CSD és molt propera. Ha sortit publicat al BOE que Miguel Cardenal ha guanyat una plaça com a catedràtic de la universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Sembla que potser abandonarà el CSD. Vostès han pressionat per demanar el relleu del senyor Cardenal? En absolut, mai.

«Mai hem pressionat per demanar el relleu de Miguel Cardenal» Creu que vostès es van equivocar apropant-se més al COE que al CSD? No perquè el CSD ha estat puntualment informat. Quan el rei Felip VI va visitar Tarragona l'any passat, el 16 de març de 2015, l'acompanyaven, entre altres, el ministre Alfonso Alonso i la directora general del CSD, Ana Muñoz. Hi ha un representant d'aquest organisme al Comitè Organitzador a través del subdelegat del govern central, i també n'hi ha un a la Comissió Interadministrativa de Beneficis Fiscals. Hem tingut reunions periòdiques amb el CSD. Ningú pot al·legar desconeixement del projecte. Aleshores, com és que el màxim dirigent del CSD surt en conferència de premsa i diu que fa dos anys que no saben com està el projecte? Doncs no ho sé. Miguel Cardenal no coneixia el projecte? Doncs tenim dos problemes [s'aixeca

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT i va a buscar un plec de cartes que ha enviat a diferents personalitats, entre elles el ministre Wert i la vicepresidenta, Soraya Sáez de Santamaría, mentre assegura que també va escriure a Cardenal i que aquest va respondre les seves missives].

«Estic convençut que hi haurà més inversió de l’Estat» Aleshores, Cardenal va mentir aquell dia? No puc valorar el nivell de coneixement del projecte que tenia aquest senyor. Bé, però ell va assegurar públicament i davant els mitjans que no coneixia el projecte i ningú el va rebatre posteriorment. A l'organització dels Jocs no li serveix de res que jo valori les declaracions d'aquest senyor. Creu que jo he de qualificar de mentider al senyor Cardenal? Això no serveix de res.

pregunta originària: es buscarà una empresa privada que construeixi la piscina? En aquest cas, que rebrà a canvi? El model seria com el del Sant Jordi? Poden haver-hi més models. Una donació, per exemple. A canvi de què? De beneficis fiscals. I per això no cal només una donació econòmica, també pot ser en espècie. I si parlem d'una piscina, quin tipus de donació en espècie seria? Bé, potser algú que ens faci donació de la instal·lació [s'entén que del valor total de la instal·lació, l'empresa només pagaria el 10% en conceptes d'impostos i guanyaria publicitat com un dels principals patrocinadors dels Jocs] Aleshores, si una empresa fa la piscina, segurament la gestionaria. Amb tot, molta gent potser no decideix nedar en una de 50 metres, destinades a esportistes de més nivell. Hi ha la possibilitat que aquesta

empresa que fes la piscina, s'encarregués de la gestió de les altres -totes o algunes-piscines municipals per amortitzar la inversió? De moment no estem en aquest escenari. Però s'ho plantejarien? És possible, és una manera de tenir una piscina de 50 metres.

«S’ha estudiat la possibilitat que si una empresa privada fes la piscina de 50 metres també s’encarregués de la gestió d’alguna o totes les piscines municipals per amortitzar la inversió» Per tant, s'hauria d'estudiar aquesta possibilitat? S'ha estudiat, però no és la nostra primera opció. Han

mantingut

converses

amb algunes empreses? És un estudi molt preliminar. Hem parlat de dues de les tres vies de finançament de la piscina. Quina seria la tercera via? Permeti'm que no doni més pistes sobre aquest tema. Com li deia, el principal objectiu és aconseguir el compromís de l'Estat. Part dels diners del govern central estan destinats a la remodelació i arranjament de les pistes d'atletisme de Campclar. Actualment hi ha nois i noies que entrenen i competeixen allí. Si es fan les obres, han de marxar a un altre lloc... La setmana passada vaig tenir una reunió amb ells. Van finalment a l'antiga Universitat Laboral? No. On aniran? La setmana passada vam presentar a la secció d'atletisme del Nàstic i al Club Atletisme Tarragona (CAT) el projecte del nou estadi d'atletis

El senyor Cardenal va dir aleshores una cosa que va deixar en molt mal lloc el Comitè Organitzador. El que a mi m'importa és que vam acabar desbloquejant una situació que va desembocar amb una aportació de 3,4 milions d'euros pels Jocs. Estic convençut, a més, que hi haurà més inversió de l'Estat. Segur? [Em mira de fit a fit] Es pot quantificar aquesta inversió? Nosaltres hem tingut una reunió amb el ministre Iñigo Méndez de Vigo i el president del COE, Alejandro Blanco, en va tenir una altra amb el president del govern Mariano Rajoy fa menys de tres setmanes [en el moment de fer aquesta entrevista]. Quants diners s'han demanat? 2,7 milions d'euros per fer la piscina. Si totes aquestes gestions no fructifiquen i, tornant a la

VIU Tarragona | 36

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT me. En una segona part de la reunió se'ls va plantejar les alternatives mentre durin les obres. Insisteixo, i entre les alternatives hi ha de fer una pista a la Laboral? Em sembla que no. Era una de les possibilitats però em sembla que no hi ha recursos. A la Laboral hi havia una pista d'atletisme, però molt antiga, s'hauria de fer nova. Bé, em permetrà: la Laboral no és de titularitat municipal, ignoro que s'hagi visitat o conegut, potser sí. Vostè és el Coordinador General dels Jocs Mediterranis. Aleshores, on aniran els atletes tarragonins? Em sembla que hi havia Valls, Cambrils i d'altres i fins i tot algunes escoles o instal·lacions a Tarragona. O sigui, avui dia, la possibilitat més real és anar a una altra població en lloc de fer una pista a la Laboral? Sí. Vostè ha parlat d'escoles i instal·lacions a la ciutat però, que jo sàpiga, de pistes d'atletisme no n'hi ha més a banda de Campclar. Cert. Quan ha parlat amb la secció del Nàstic i el CAT, què li han dit? Amb el CAT recordo que he parlat dues vegades, una d'elles en la celebració del seu 25è aniversari al saló de plens i els hi vaig demanar paciència per les molèsties, utilitzant aquella frase d'Adolfo Suárez que deia: «En tiempo de reformas hay polvo». Tenint en compte que sabem des del primer dia que s'ha de reformar i s'han de fer obres a les pistes de Campclar perquè es fa l'estadi d'atletisme, no creu que la imatge que s'està donant és d'improvisació? Em refereixo que ara estan tenint reunions per saber on han d'anar els atletes quan ja se sabia que s'havien de tras-

VIU Tarragona | 38

lladar, i falten 15 mesos pels Jocs. Què vol que li digui? M'he reunit amb les entitats i estem buscant solucions.

«Si la gent vol pensar que estem improvisant, ho poden pensar» Doncs això, no podíem haver previst tot això, sabent que s'havia de fer, i buscar un lloc amb antelació? No creu que és normal que la gent pensi que s'està improvisant? Si ho volen pensar, ho poden pensar. D'acord. Abans hem parlat del possible finançament privat de la piscina, i de donacions i patrocinadors. El concurs per aconseguir patrocinadors privats el va guanyar Octagon. Quants diners s'han aconseguit fins ara? Damm, El Corte Inglés, Movistar, Repsol i La Caixa, fan 8 milions d'euros. O sigui, ara tenim 8 milions d'euros? No, això només aquests, els grans. Hi ha empreses que han subscrit acords de patrocinis però no volen que se sàpiga, no volen notorietat. I si ho comptem tot, grans i petits? Si comptabilitzem aportacions econòmiques i en espècie, és a dir, coses que em cediran i no hauré de comprar, i en sectors d'automoció, begudes, publicitat i equipament esportiu. Tot això suma 10-11 milions d'euros, tot depenent de la valoració econòmica que fem d'alguns dels productes cedits. S'havien d'aconseguir 30 milions... Això era quan el pressupost operatiu era més gran perquè aquesta quantitat havia de ser el 75% d'aquest pressupost. Ara l'hem reduït. Ah, d'acord. Aleshores, quina és la quantitat que s'ha d'aconseguir? 22 milions d'euros.

Estem gairebé a la meitat i falta un any i escaig. Tenim fins al 31 de desembre de 2017. Els beneficis fiscals són fins aquell moment.

«Esperàvem molt més d’Octagon» Valori'm la feina d'Octagon. L'Ajuntament de Tarragona va convocar un concurs d'on va sortir guanyador Octagon, que és una agència especialitzada en la captació i gestió de patrocinis. En el contracte hi havia una clàusula on es fixaven una sèrie d'objectius. Ara no recordo bé si l'1 de juny o el 30 de juny de 2015 vam veure que el seu ritme de captació no s'apropava al que volíem. Aleshores li vam dir a Octagon: una de les possibilitats que tenim és que perdis l'exclusivitat, i el Patronat de la Fundació va fer que perdessin l'exclusivitat. Era una manera de dir que encara con-

fiàvem amb ells però que podia entrar altra gent. Quina gent? És lliure. Qualsevol que compleixi les condicions publicades al perfil del contractant de l'Ajuntament de Tarragona pot fer-ho. Si algú ve i ens porta un patrocinador s'emporta una comissió perfectament legal. S'ha de dir que esperàvem més d'Octagon. Tot i que va guanyar el concurs, la favorita era Carat. Han contactat amb aquesta empresa? Hem parlat amb Carat. I si aquesta empresa i d'altres volen col·laborar amb els Jocs, jo estaria encantat. Si Carat o qualsevol altra agència volguessin treballar en exclusivitat, què passaria? Perquè vostès tenen un contracte signat amb Octagon... Intentaria que poguessin treballar al mateix temps. Crec que tothom surt guanyant.

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT ders ara als Jocs Mediterranis, sempre se l'ha considerat el successor de Josep Fèlix Ballesteros. En l'estat que es troba el projecte, on hi ha molts dubtes, no creu que els Jocs poden ser negatius per a la seva futura carrera política? No tinc cap més ambició política que haver estat tinent d'alcalde d'aquest ajuntament. No vull fer més coses de les que he fet. Aleshores, no es presentarà per ser alcalde? No m'ha passat pel cap.

«No m’ha passat pel cap ser alcade, no tinc cap més ambició política que haver estat tinent d'alcalde d'aquest ajuntament» Canviant de tema: per què es va destituir Ramon Cuadrat? No va ser una destitució. Què va ser doncs? Ja no és director dels Jocs Mediterranis. Vam valorar que per garantir la màxima coordinació entre l'Ajuntament i el COE, hi havia d'haver un coordinador general i un coordinador general adjunt, dues persones de la màxima confiança de l'alcalde i del president del COE, per pilotar i tutelar la darrera etapa del projecte. En tot cas, no va ser una destitució perquè el senyor Ramon Cuadrat continua sent gerent del Patronat Municipal d'Esports i ara és director d'Esports dels Jocs. La sensació és que no continua en el seu càrrec perquè vostès valoren la seva tasca i consideren que no ho ha fet bé, i per això l'aparten de la seva responsabilitat. La valoració de la feina de Ramon Cuadrat és molt bona, molt positiva però considero que nosaltres necessitàvem entrar en una nova fase. Disculpi però m'agradaria que m'expliqués què vol dir «enVIU Tarragona | 40

trar en una nova fase» perquè Ramon Cuadrat era una figura molt important en l'organigrama dels Jocs i ara ja no ho és. Efectivament, no ho és. Aleshores, què és allò que no feia Cuadrat que vostès sí fan o què fan vostès de nou? És a dir, per què s'ha canviat el director dels Jocs? Per què van decidir posar-lo a vostè al càrrec? Bé, aquí es van produir dos escenaris a tenir en compte. Davant les eleccions municipals, es va apostar per tenir algú de perfil més polític com a interlocutor en els plens. En segon lloc, era molt bo, veient l'experiència d'Almeria 2005, que COE i Ajuntament anessin de la mà i, per tant, posar dues persones. En tot cas, la feina feta per Ramon Cuadrat no ha estat qüestionada en cap moment però el fet que hagués de compatibilitzar dos càrrecs com el de gerent del Patronat Municipal d'Esports i la direcció general dels Jocs semblava quimèric. Bé, quan es proposa a Ramon Cuadrat com a director general dels Jocs Mediterranis ell ja era gerent del Patronat Municipal d'Esports, o sigui,

la incompatibilitat que vostè esmenta existeix des del minut zero. Potser aquest tipus de projectes no tenen la mateixa intensitat al començament que en la seva part final. Aleshores, aquella decisió va ser errònia? La millor manera de vincular el Patronat d'Esports amb els Jocs era posar a Ramon Cuadrat. I ara el volum de feina l'ha sobrepassat pel que diu. Com a tinent d'alcalde amb plena dedicació als Jocs Mediterranis li puc dir que és un projecte intensíssim i has de donar el 300%. Té tot l'equip que vostè vol? Sí, tenim un equipàs i faig referència al que va dir el senyor Addadi: «és un dream team». El senyor Mario Rigau va dir que allò que calia era tenir gent amb experiència amb aquests tipus d'esdeveniments i menys fitxar directors de màrqueting i comunicació... Tenim un equip fantàstic i no valoraré les declaracions del senyor Mario Rigau. A vostè, que té tots els po-

Vostè treballava a la Diputació de Barcelona. Ha demanat tornar? No, en absolut. El projecte inicial era de 300 milions d'euros, actualment, de quant estem parlant, de 90 milions? Sí, és correcte. S'ha dit moltes vegades que els Jocs Mediterranis serien, a escala, el que van suposar els Jocs Olímpics a Barcelona el 1992. Això serà així? Crec que ho haurem de valorar després dels Jocs. Si unim el pavelló Sant Jordi amb la residència universitària, la urbanització de l'anella, la millora de l'estadi del Nàstic... Perdoni, no el vull interrompre, però el pavelló Sant Jordi serà d'una empresa privada, un club de fitness. Bé, serà un equipament esportiu per a la universitat i on els veïns tindran condicions molt favorables. D'acord, però no deixa de ser un centre privat. Sí, però tindrem una instal·lació que no teníem i ara la podrà fer servir la universitat i la comunitat de Maig-Juny 2016

DIVIÉRTETE POR 149€/MES* • • • •

Mantenimiento incluido Hasta 5 años de cobertura con Seguridad Mazda 730 Posibilidad de cambiar tu Mazda si lo deseas Nuevo motor diésel 1.5 105 CV

M{ZD{3 FlexiOpción / 35 Cuotas / Entrada: 4.596,87€ / Última Cuota: 8.981,87€ / TAE: 9,45% Busca continuamente nuevas emociones. Escapa de lo de siempre, del camino adecuado, del más fácil. Haz que todo valga la pena. No pongas excusas porque no es arriesgar: es vivir. DESCUBRE MÁS EN MAZDA.ES Gama Mazda3. Consumo mixto (l/100km): 3,9-5,8. Emisiones CO2 (g/km): 104-135. MAZDA3 Style Confort 1.5 100cv 5 p. PVP en Pen. y Bal. Incluye dto. marca y concesionario, Plan PIVE8 (marca y gobierno), transp. e IVA. FlexiOpción te permite cambiar tu Mazda, devolverlo (si se cumplen condiciones del contrato), o quedártelo pagando la última cuota. Precio al contado 16.375,00 €. Entrada 4.596,87 €. Plazo 36 meses, 1 cuota de 146,81 €, 34 cuotas de 149,00 € y 1 cuota de 8.981,87 €. Tipo Deudor Fijo 7,75%, T.A.E. 9,45% (La T.A.E., y la primera cuota podrán variar ligeramente en función del día de la firma del contrato y de la fecha de pago de las cuotas). Comisión de Apertura 3,00% 353,34 €, al contado. Importe Total del Crédito 11.778,13 €, Coste Total del Crédito 2.769,89 €, Importe Total Adeudado 14.548,02 €. Precio Total a Plazos 19.144,89 €. (Ej día de contratación 09/03/2016 y primer pago el 05/04/2016). Incluye Seguridad Mazda 730 (Garantía original de 3 años más 2 años adicionales o hasta 150.000km, lo que antes ocurra, de cobertura) y 3 años o 60.000km de mantenimiento programado. Modelo visionado no corresponde con la oferta. Oferta válida hasta el 31/05/2016 y sujeto a vigencia de Plan PIVE8. Financiación ofrecida, sujeta a estudio y aprobación por parte de Santander Consumer, E.F.C., S.A.

MOTOR 23, S.A.

Tel. 977 55 67 05 - Tarragona C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada

MINICAR PONS, S.A.

Tel. 977 33 16 56 - Reus Av. Falset, 142 (Antiga Ctra. Alcolea)

AUTOINTEGRALE

Tel. 977 44 03 08 - Tortosa Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT veïns també la podran utilitzar. Crec que fem un bon negoci en l'aspecte social. Com li deia, si ajuntem tot el que fem, pel que fa arranjament d'instal·lacions esportives, es pot comparar amb Barcelona 92. Ara, si parlem del canvi urbanístic, no. Si parlem d'esports, dels clubs de la ciutat, quin llegat tenim? Per exemple, si fem una piscina de 50 metres, tenint en compte la gran quantitat de piscines que hi ha, no es perjudica el CN Tàrraco? No, de fet, he parlat molt amb el seu president. I què li ha dit? Perquè recordo que en el seu moment es va plantejar fer una piscina de 50 metres al CN Tàrraco. Jo aquesta proposta no l'he vist. Parlant amb el president ells em van dir que aquesta piscina era important per a ells i pels seus equips de waterpolo per fer un salt qualitatiu. O sigui, el CN Tàrraco podrà utilitzar aquesta instal·lació? Sí, tot això ja està parlat amb ells. Un altre club històric és el Club Nàutic de Tarragona, la institució més antiga de la ciutat. Com pot ser que la vela no es disputi al Nàutic i hagi anat a Salou? L'esquí nàutic va aquí. No és el mateix. La vela és un esport amb molta tradició en el programa olímpic i a Tarragona tenim una institució importantíssima com el Nàutic. Per què s'ha decidit que no es faci aquí? Tenim una voluntat de vertebrar el territori i liderar un projecte d'una capital que lidera la demarcació. No creiem que pel fet de portar una disciplina a una altra població sigui un demèrit. I no hauria estat millor dur l'esquí nàutic a Salou i portar la vela a Tarragona, afavorint de pas una institució amb tanta història com la que estem parlant? No tinc resposta a aquesta pregunta, sincerament.

VIU Tarragona | 42

Les cerimònies d'inauguració i cloenda es faran al camp del Nàstic, no hi ha precedents d'això, és a dir, sempre s'han fet les cerimònies a l'estadi d'atletisme [als Jocs de Río 2016 la inauguració es farà a Maracanà, que, a banda de ser un estadi mític, és molt més gran que l'estadi d'atletisme, Joao Avelange] Per a nosaltres aquestes cerimònies són una bona oportunitat per promocionar-nos arreu. No hauria estat millor fer un estadi d'atletisme més gran, amb més graderies provisionals, i fer-ho allí? Bé, per a nosaltres és una bona oportunitat de remodelar un estadi de 1972. Volem fer uns Jocs sostenibles i per a nosaltres els diners públics no són com la pólvora del rei, que es pot gastar a canonades. Bé, si no m'equivoco, fent la cerimònia de cloenda al Nàstic, la final del futbol s'haurà de fer a Reus. O canviar de dia. O sigui, estan disposats al fet que es faci en una altra data? Sí. De totes maneres, jo no he dit que la final de futbol vagi a Reus. Buscarem la manera que es diputi a Tarragona. Ha dit que no podem fer com «la pólvora del rei». Seran uns Jocs low cost? No, de fet, no em queixo dels mitjans que tenim. Seran uns Jocs que marcaran un punt d'inflexió sobre com fer les coses amb una escala de proporcionalitat com mai abans s'havien fet. I una cosa important: estem orgullosos de la conceptualització que hem fet de ser uns Jocs de la pau, del diàleg en el moment en què estem al Mediterrani.

que tot això pot provocar que Tarragona no visqui els Jocs intensament? Jo vaig estar a Londres abans dels Jocs Olímpics i en diversos districtes, a l'anella 3 i 4, no semblava que hi hagués la cita olímpica. Sí, clar, però aquella és una ciutat enorme, però a Tarragona no sembla que hi hagi Jocs ni a l'anella zero, a la Rambla. La ciutat no sembla viure els Jocs. Sí, tens raó. Però tot això anirà augmentant quan es presenti la mascota o quan es presenti el disseny de la cerimònia, per exemple. Li fa por el ressò mediàtic per la seva absència? Els Jocs de Mersin, per exemple, van tenir poca repercussió a Turquia i els Jocs Europeus de Bakú es van poder veure parcialment a Espanya gràcies als resums de Teledeporte que obtenia, tot s'ha de dir, unes audiències molt pobres. Atenció, aquí cal fer un aclariment. Tenim un acord amb Televisió Espanyola perquè faci retransmissions i ens hem reunit amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, així com les televisions locals de les diferents subseus. De fet, estem intentant copiar el format televisiu de Bakú perquè el llistat de canals que ho van emetre va ser molt gran i amb una novetat: els drets d'emissió eren molt barats a canvi d'espais gratuïts de publicitat. A diferència dels Jocs Olímpics, en què els ingressos per

drets de televisió són una part del pressupost molt important, a nosaltres ens interessa tenir notorietat. Per tant, si aconseguim 150.000 o 200.000 euros en haver venut els drets a 20 canals, vol dir que els hi cobrarem entre 5.000 i 10.000 per cap. Ja tenen els 20 canals? Són els canals potencials. Aquell dia del mes d'agost quan Cardenal ve a Tarragona i diu que ha de revisar el projecte per saber si l'Estat aporta diners o no, es va plantejar renunciar als Jocs? No, jo segur que no i l'alcalde mai m'ha dit res semblant. Hem tingut molts moments molt durs, de molta soledat però mai ens vam plantejar renunciar als Jocs. Quan diu soledat a què es refereix? S'ha trobat sol en tot això? Des del punt de vista institucional sí. Hem tingut un govern en funcions a Catalunya i ara a Espanya. No puc negar l'obvietat. Moments durs, com deia, n'hem tingut, però els moments més durs encara estan per venir.

«Seran uns Jocs que marcaran un punt d'inflexió sobre com fer les coses amb una escala de proporcionalitat com mai abans s'havien fet»

Es farà alguna referència a tot això a les cerimònies? Totalment. Hi ha moltes subseus i els atletes no s'allotgen a la ciutat, sinó a Port Aventura. No creu

Maig-Juny 2016

WWW.LESTILAMIDA.COM

VIU Química | 86

MASSÍS ▪ Camí de Riudoms, 49 ▪ REUS ▪ 977 332 590 MODERN ▪ Misericòrdia, 31 ▪ REUS ▪ 977 318 801

Abril 2015

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

«El futur dels Jocs Mediterranis és bastant negre» Fernando Arrechea, historiador i investigador de l'esport i l'olimpisme Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Què són els Jocs Mediterranis? Els Jocs Mediterranis són uns Jocs Olímpics a petita escala que estan reservats als països costaners del Mar Mediterrani. Són l'equivalent als Jocs Panamericans o Asiàtics. En el seu moment no es van poder fer uns Jocs Europeus que, de fet, es van crear fa poc, però fent-ho malament i perjudicant els Jocs Mediterranis. Aleshores, davant la impossibilitat de fer aquests Jocs Europeus es va tirar endavant la iniciativa d'uns Jocs Mediterranis. Expliqui'm millor això dels Jocs Europeus i per què perjudica els Mediterranis. Els Jocs Europeus van sorgir al voltant de València i Urdangarín. Allò no va sortir bé malgrat que es van destinar uns diners i van passar algunes coses que ara s'estan jutjant a Palma de Mallorca. Amb tot, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) va mantenir la idea de fer uns Jocs Europeus i, de fet, un dels arguments que van esgrimir, fins i tot públicament, és que com els Jocs Mediterranis estaven en decadència i que cada vegada interessaven menys, s'havien de fer uns Jocs Europeus com els Panamericans o els Asiàtics. Finalment van aconseguir que l'any passat es fessin uns Jocs Europeus a Bakú (Azerbaidjan) que van ser un fracàs perquè VIU Tarragona | 44

determinades federacions com la d'atletisme no van voler saber res de tot allò i altres van decidir participar amb juvenils i altres amb equips B o C. De fet, la següent seu d'aquests Jocs Europeus havia de ser els Països Baixos el 2019 i ha renunciat i ara no hi ha alternativa, de moment. I estem parlant que aquests serien els II Jocs Europeus...

«Els Jocs Mediterranis han entrat en decadència» Quin panorama... Sí. Tot això està vinculat en certa manera als Jocs Mediterranis. De fet, fa anys vaig intentar promoure una iniciativa per incloure dins els Jocs Mediterranis els països del Mar Negre com Rússia, Ucraïna, Bulgaria o Romania. Això permetria augmentar el nivell esportiu, les possibles seus i, fins i tot, fer uns Jocs Mediterranis d'hivern, una idea aquesta última que ja va tenir Juan Antonio Samaranch el 1955 quan es van fer els Jocs Mediterranis de Barcelona. Samaranch havia pensat fer-los a La Molina, però al final no es van poder fer. Si existien els Jocs Olímpics, per què es va decidir crear uns Jocs Mediterranis? La idea de fer uns Jocs Mediterranis

Biografia Fernando Arrechea Rivas (Tarragona, 1972), està llicenciat en Història, Màster en Història Contemporània i Món Actual. Actualment fent el doctorat de Ciències de l'Esport. Arrechea és secretari de CIHEFE, director de la revista Cuadernos de Fútbol i autor dels llibres 1900, La Primera Aventura Olímpica Española i Olímpicos Españoles I. De los Orígenes a 1936. Coautor dels llibres Los Orígenes de una Ciudad Olímpica i Gran diccionari de jugadors del Barça. És també col·laborador de diferents mitjans de comunicació i programes como Conexión Vintage de Teledeporte (TVE).

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

VIU Tarragona | 45

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT va sorgir els anys 20 del segle passat a Barcelona. Va ser un membre de la federació d'atletisme d'aleshores, José Antonio Trabal, el primer a plantejar la creació d'aquests Jocs. Trabal, a més, proposava Barcelona com a seu. França, Itàlia i alguns altres països no van rebre la proposta amb interès i allò va quedar en l'oblit fins als Jocs Olímpics de Londres de 1948. Què va passar? Es creu que va ser un periodista anomenat Corominas qui va comentar aquesta vella idea a un dirigent egipci del Comitè Olímpic In-

«Al començament no hi havia diferència entre els esportistes que anaven a uns Jocs Olímpics i els que anaven a uns Jocs Mediterranis» ternacional (COI), Mohamed Taher Pacha. Aquest es va apropiar de la idea i va proposar fer uns Jocs Mediterranis a Alexandria, que es van celebrar el 1951 i, des d'aleshores, cada quatre anys es fa aquesta competició.

Quina diferència hi ha entre uns Jocs Olímpics i uns Jocs Mediterranis? La diferència fonamental, sobretot actualment, és el nivell esportiu. Al començament, aquesta diferència no existia. A les primeres edicions dels Jocs Mediterranis, els països participaven amb els seus millors esportistes. No hi havia diferència entre els esportistes que anaven a uns Jocs Olímpics i a uns Jocs Mediterranis. Ara els Jocs Mediterranis han entrat en decadència. Els països ja no envien les seves grans seleccions de futbol, bàsquet o handbol, per

exemple. Els grans esportistes van als Jocs Olímpics i als Mediterranis s'envien les seleccions sub-23 i els equips B. Per què passa això? És a dir, per què s'arriba a un punt en què les federacions aposten només pels Jocs Olímpics i discriminen els Mediterranis? Hi ha diversos factors. Ara hi ha més campionats d'Europa o mundials, per exemple. Al començament, als anys 50, pràcticament no hi havia competicions. Per un país com Espanya, mig aïllat al món, anar a uns Jocs Mediterranis era molt important, juntament amb els Jocs Olímpics. De fet, Espanya va boicotejar els Jocs de Melbourne de 1956 i, per tant, la màxima competició va passar a ser els Jocs Mediterranis. Ara, els únics països que s'ho prenen seriosament són els africans. Els europeus consideren els Jocs Mediterranis no de segon nivell, sinó de tercer nivell. Si algun país europeu apostès per aquests Jocs amb la presència d'esportistes de primer nivell, provocaria que la resta també portessin els millors? Sí. En l'edició de 1993 a Llenguadoc-Rosselló (França), es va intentar reactivar la competició oferint, fins i tot, incentius econòmics a grans atletes, com Noureddine Morcelli, i allò va aconseguir revitalitzar, de forma esporàdica, la compe-

«És evident que si el país organitzador s'ho pren seriosament, presenta els seus millors esportistes i ofereix incentius econòmics a altres països perquè vinguin els grans atletes, això podria rellançar els Jocs, però sembla evident que no és el cas actualment» VIU Tarragona | 46

Maig-Juny 2016

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

L'expresident de la candidatura Tarragona 2017, Mario Rigau, assegurava en una entrevista publicada per Viu a fons Tarragona, que actualment no hi ha cap federació espanyola que tingui un programa de preparació en vista als Jocs de 2017. Les informacions que tenim indiquen que això és cert. Espanya sembla que no es pren tan seriosament aquests Jocs com els d'Almeria el 2005. És veritat que la situació econòmica ha canviat des d'aleshores, però llavors diferents federacions van fer una preparació específica, com la selecció de futbol, que va guanyar l'or, per cert. En el bàsquet també, però ara aquest esport ha desaparegut i veiem amb sorpresa com s'ha decidit crear una competició de 3x3. No sabem quins jugadors formaran aquests equips en una competició que es jugarà al Camp de Mart... Creu que el fet que el bàsquet es jugui en format de 3x3 devalua els Jocs? Hi ha precedents? És evident que devalua la competició. Si hi ha un esport que despertava un cert interès en els Jocs Mediterranis, aquest era el bàsquet. Suprimir-ho i presentar el 3x3, tot i que la FIBA vol potenciar-ho, no té el mateix interès pels aficionats, això està claríssim. Sense el bàsquet en format clàssic i jugant-se al Camp de Mart, té sentit fer un Pa-

Maig-Juny 2016

lau d'Esports? Pels Jocs Mediterranis no és necessari, en absolut. Si es considera que la ciutat de Tarragona ha de tenir un Palau d'Esports, els tècnics ho hauran de decidir. Ara mateix està destinat l'handbol allí, però es podria competir a la Tarraco Arena, on es va celebrar la Supercopa d'Espanya fa uns mesos, ubicar la gimnàstica rítmica i l'esportiva a Reus i el voleibol al Sant Jordi.

una ciutat diferent. No crec que hi hagi problemes. Una altra cosa és que al Camp de Tarragona sempre hi ha una certa rivalitat històrica entre municipis, però més enllà d'això, no ha de ser un problema.

«No té sentit fer un Palau d’Esports pels Jocs Mediterranis, no és necessari»

Aquella edició, la de 1993, va ser un èxit? Van ser uns Jocs molt dignes. Va haver-hi bons esportistes i França va presentar una molt bona selecció, un fet que va provocar que altres països com Croàcia, per exemple, també portessin un bon equip. Després d'aquella edició, el nivell va baixar moltíssim, com a Bari, on Itàlia va arrasar en el medaller.

Vostè acaba de comentar que alguns esports poden anar a Reus. No creu que hi ha massa subseus i això despersonalitza els Jocs a Tarragona? No és dolent. El 1993 els Jocs Mediterranis no es van adjudicar a una ciutat sinó a una gran regió com és el Llenguadoc-Rosselló i cada esport es disputava en

Després de 1993, no hi ha hagut cap bon any? Almeria 2005 es pot considerar un cert èxit. Alguns dels principals mitjans de comunicació van cobrir-ho molt correctament. Recordo Marca i Televisión Española també. Això li va donar ressò en l'àmbit estatal, però no a escala internacional. Pel que

fa a infraestructures, van heretar un gran llegat, eren èpoques de vaques grasses i només cal recordar l'estadi que es va fer, diferents pavellons, piscines...

«Les últimes edicions dels Jocs Mediterranis han estat a Pescara (2009) i Mersin (2013) i van passar completament desapercebudes pels mitjans de comunicació» Quan es van adjudicar els Jocs a Tarragona es va dir que això tindria una influència semblant, tot i que a escala, com la que va tenir els Jocs Olímpics a Barcelona. És comparable? Actualment no. Les últimes edicions dels Jocs Mediterranis han estat a Pescara (2009) i Mersin (2013) i van passar completament desapercebudes pels mitjans de comunicació. Com aficionat tenies

Samaranch i l'àmfora perduda Els Jocs Mediterranis no utilitzen la torxa de foc, sinó que el seu símbol és l'aigua. En aquest sentit, Fernando Arrechea explica un cas molt vinculat als Jocs i a Tarragona que va tenir a l'expresident del COI com a gran protagonista. Un misteri que fins ara no ha estat resolt. «El 1955, pels Jocs Mediterranis de Barcelona, un periodista, Carlos Pardo, va tenir la idea d'utilitzar una àmfora amb aigua des d'Empúries i portar-la fins a Montjuïc. Aquella àmfora, que es va fer de plata, la va pagar Samaranch de la seva butxaca i es va continuar utilitzant en altres esdeveniments esportius i Jocs [Nàpols 1963] fins que es perd la pista després de mostrar-se públicament a Tarragona el 1964. El gener d'aquell any es va utilitzar en la Trobada Nacional d'Esportistes de l'Any Jubilar Paulí en què van venir a Tarra-

gona esportistes de tota Espanya i van passejar l'àmfora per la ciutat, que contenia cendres dels estadis d'atletismes més antics d'Espanya, dipositant aquesta cendra a l'amfiteatre. Anys després, Samaranch va aconseguir el museu olímpic a Barcelona i va destinar un espai als Jocs Mediterranis. Aleshores, va demanar que es diposités l'àmfora que ell va encarregar el 1955. Però no la van trobar, perquè no estava inventariada. Samaranch,

que la volia trobar com fos, va decidir publicar un anunci a la premsa oferint una recompensa de 6.000 euros per a la persona que la trobés o tornés. En aquella època jo vaig fer algunes gestions per tal de trobar l'àmfora. Jo coneixia Samaranch personalment; ell m'havia convidat al seu despatx diverses vegades arran de llegir articles meus sobre olimpisme. L'àmfora, però, no es va trobar mai malgrat tots els esforços».

VIU Tarragona | 47

El darrer relleu diposita l’aigua de l’àmfora al peveter de l’Estadi de Montjuïc, a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

tició [El diari Mundo Deportivo publicava en la seva edició de 16 de juny de 1993 que la final de 1.500 metres llisos tenia una bossa de 700.000 pessetes i que els grans favorits eren Morcelli i Fermín Cacho]. És evident que si el país organitzador s'ho pren seriosament, presenta els seus millors esportistes i ofereix incentius econòmics a altres països perquè vinguin els grans atletes, això podria rellançar els Jocs, però sembla evident que no és el cas actualment.

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT problemes per a seguir-los, havies de recórrer a la web de l'organització per saber què estava passant. Les televisions i la resta de mitjans de comunicació els van ignorar completament. Els mitjans no cobreixen aquesta competició perquè el nivell esportiu és molt baix? Sí, és clar. Quin futur tenen els Jocs Mediterranis? Bastant negre. Hem de tenir present la situació política de molts països del nord d'Àfrica. La pròxima edició, rere Tarragona, es farà a Oran (Algèria) i s'haurà de veure quina situació hi haurà allà i quins esportistes hi aniran. Veient les últimes edicions i els problemes pels quals travessa Tarragona, el futur no és optimista. Creu que va ser bona idea que Tarragona optés als Jocs Mediterranis? Sí, va ser bona idea. Una ciutat com Tarragona, que volgués situar-se al mapa esportiu internacional i

VIU Tarragona | 48

ser seu de grans competicions, ser seu dels Jocs Mediterranis era una opció lògica i correcta. Ara, amb el pas del temps, veient els problemes que hi ha hagut, creu que s'hauria d'haver renunciat als Jocs? És una pregunta complicada de respondre. No sé si s'hauria d'haver renunciat, però crec que s'hauria d'haver estat més sincer amb la ciutadania i dir la veritat sobre les dificultats econòmiques i el fet de construir tot el que s'havia dit que es construiria. Potser s'hauria d'haver fet un pla alternatiu, més realista, renunciant al Palau d'Esports o a la piscina. Aleshores, vostè creu que els organitzadors no han estat honestos tenint en compte la situació? Molts polítics pequen d'optimisme com el famós talant de Zapatero. Aquest excés d'optimisme sembla que provoqui que sent positius tots els problemes es resoldran i això no és així, sobretot quan parlem d'enormes quantitats de diners, calenda-

ris ajustats i coordinació entre administracions. És millor ser més prudent i dir: som capaços de construir tot allò que hem dit que faríem? I, el més important, és imprescindible construir to això? Jo crec que no. No és imprescindible fer el pavelló ni la piscina. De fet, Mario Rigau va admetre que el pla que va presentar Tarragona al Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM), estava pensat només per aconseguir ser la seu i, després, canviar-ho. Hi ha hagut grans rebaixes. Recordem que es va plantejar fer un nou camp pel Nàstic, o un estadi temporal per a l'atletisme. El que plantejo, però, és que es faci la gran rebaixa: comparèixer públicament i dir que no es pot construir res del que s'havia promès, reformant l'estadi del Nàstic i les pistes de Campclar i, amb tot això, es poden fer els Jocs perfectament.

Nàstic. La cerimònia d'inauguració i cloenda, es farà allí. Això ha passat alguna altra vegada? No, habitualment es fa a l'estadi d'atletisme. No recordo precedents. Amb tot, la inauguració dels pròxims Jocs Olímpics a Rio de Janeiro es farà a Maracanà. Aquest estadi, però, és enorme, molt més gran que l'estadi d'atletisme d'aquests Jocs Olímpics, el

«S'hauria d'haver estat més sincer amb la ciutadania i dir la veritat sobre les dificultats econòmiques i el fet de construir tot el que s'havia dit que es construiria. Potser s'hauria d'haver fet un pla alternatiu, més realista, renunciant al Palau d'Esports o a la piscina»

Ara que parla del camp del

Maig-Juny 2016

EXPOSICIÓ FINS AL 29 DE MAIG

Cristòfor Colom, 2 www.CaixaForum.com/agenda

Gabriel Casas. Dia del llibre, Barcelona, 1932. Detall. Arxiu Nacional de Catalunya

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT Joao Avelange. Maracanà, a més, en el seu temps va tenir pistes d'atletisme i, per tant, no es pot comparar amb l'estadi del Nàstic que és un estadi de futbol clàssic, pur i dur, amb una capacitat bastant limitada. M'ha sorprès bastant aquesta decisió perquè, com a efecte col·lateral, la final del futbol no es disputarà allí, sinó al camp del Reus Deportiu, reactivant aquesta rivalitat entre ciutats que tan bé coneixem... Es podria haver fet a Campclar, doncs? Sí, i tant. S'hagueren pogut instal·lar unes graderies provisionals amb una capacitat per 10.000 o 12.000 espectadors i seria un escenari perfecte per les cerimònies. La piscina. Primer es va dir que es faria, ara es veu que no. Rigau deia que amb una de 25 metres n'hi havia prou, el Ploms és una opció perquè en té una de 50 metres. Què en pensa de tot plegat? Fer les proves de natació i waterpolo en una piscina de 25 metres, no ho veig clar. De fet, el waterpolo no es podria fer en una piscina de 25, és imprescindible una de 50 metres. A Tarragona no n'hi ha cap. Al seu moment el barri de Sant Salvador en tenia una, però es va escurçar perquè es va considerar que no era funcional. Aquí en tenim una molt a prop, al Ploms. Recordem que es va dir i es va publicar que s'havia plantejat traslladar la natació i el waterpolo a les piscines Picornell de Barcelona, un fet que em semblaria el punt final de tota aquesta broma. El Ploms és un lloc perfecte i no suposaria grans despeses. Seria la millor opció. A la cerimònia de cloenda dels Jocs de Tarragona 2017 es podrà dir allò que aquests han estat els millors Jocs de la història? Això ja no es diu mai perquè aquesta afirmació provocava polèmica. Samaranch era molt aficionat a dir-ho però clar, quan va arribar a Atlanta

VIU Tarragona | 50

no ho va poder dir perquè els Jocs dels Estats Units no havien estat millors que els de Barcelona. Ara es diu que són uns Jocs magnífics i extraordinaris. De tota manera, comparar els Jocs Mediterranis actuals amb aquells del començament, d'Alexandria, Barcelona o Beirut, no té sentit, és una broma. Estem parlant d'una altra competició. Quin serà el llegat esportiu dels Jocs de Tarragona? Tal com he dit durant aquesta entrevista, s'ha de diferenciar les primeres edicions dels Jocs Mediterranis de les últimes. De fet, els Jocs Olímpics de Barcelona 92 són fills, en gran mesura, dels Jocs Mediterranis de 1955. El llegat, però, ha anat disminuint. No sabria quantificar el llegat dels Jocs de Pescara, però diria que és bastant escàs i el mateix penso de Mersin, que no crec que es converteixi en un referent de l'esport mundial. Pel que fa a Tarragona, doncs unes pistes d'atletisme a Campclar o algunes reformes que eren necessàries en instal· lacions esportives.

El gran divulgador de l'olimpisme, un tarragoní Fernando Arrechea lamenta l'oblit de les institucions tarragonines envers una figura essencial de l'olimpisme i l'esport a nivell estatal. Es tracta de Josep Elias Juncosa, periodista i divulgador esportiu, que va ser clau en la fundació de clubs i de la premsa esportiva. «És una vergonya que no hi hagi res a Tarragona que recordi la figura d'Elias Juncosa. No hi ha ni un sol carrer, ni una instal·lació esportiva i una trista placa a la casa on va néixer, al carrer de la Nau», diu. Josep Elias Juncosa va néixer el 27 de maig de 1880. Segons explica Arrechea, va ser cofundador i un dels deu primers socis del FC Barcelona, club del qual va ser jugador. Va ser

un gran esportista, i va practicar esgrima, natació, gimnàstica, atletisme, ciclisme, pilota basca, vela, boxa, tennis, golf i esquí. Com a periodista era conegut com a Corredisses, i va ser el fundador del Sindicat de Periodistes Esportius el 1911. Autor de diferents llibres sobre esports, va ser un gran conferenciant. Elias Juncosa era amic personal del baró de Coubertin i va ser un dels màxims responsables de la visita de l'impulsor dels Jocs Olímpics moderns a Tarragona el 8 de desembre de 1926. Aquest tarragoní va impulsar també el Comitè Olímpic Català i les primeres candidatures als Jocs Olímpics de Barcelona.

Josep Elies i Juncosa el 1906, vestit amb l'uniforme del F.C. Barcelona

Maig-Juny 2016

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

Nissan Leaf 30kWh

Un líder en autonomia. Ara fins a 250km! i existeix la possibilitat d’activar un mode de conducció Eco per augmentar l’autonomia També es disposa d’un mode denominat B que estalvia energia i, alhora, la regenera en trams de baixada i frenades.

Fitxa tècnica MOTOR Tipus: Elèctric | Bateria: Acumulador d’ions de liti Potència màxima: 109 cavalls a 10.000 rpm TRANSMISSIÓ I BASTIDOR Tracció: Davantera Canvi: Automàtic Frens: Discos ventilats Pneumàtics: 215/50R17

Ramon Ortiz

Nissan segueix apostant fort pel cotxe elèctric. I per a això és imprescindible seguir invertint en tecnologia que millori la capacitat de les bateries, ja que l’autonomia és el principal cavall de batalla amb el qual s’enfronta la indústria de l’automòbil. El model compacte de zero emissions de Nissan, líder mundial en vendes, incorpora una nova bateria 30 kWh que aporta un augment significatiu de l’autonomia. Aquesta bateria té un nou disseny amb noves cel·les i la incorporació d’elements de carboni, nitrogen i magnesi en els elèctrodes. El resultat és que arriba als 250 quilòmetres reals d’autonomia, mantenint les mateixes dimensions, habitabilitat interior i capacitat del maleter. Tampoc canvia la potència, que es manté en 109 cavalls. La recàrrega de la nova bateria de 30 kWh del Leaf és tan senzilla com en l’actual de 24 kWh, que Nissan continua comerciMaig-Juny 2016

alitzant. Els clients poden recarregar el cotxe a casa seva, a carregadors públics o a la xarxa de carregadors ràpids que en 30 minuts permet recarregar fins al 80% de la seva capacitat. D’altra banda, Nissan ofereix el Wall Box, un punt de recàrrega específic que es pot instal·lar i que recarrega la bateria en 4 hores.

A les millores del Leaf 30 kWh s’ha d’afegir una nova garantia de vuit anys o 160.000 km per la bateria A més de la bateria, el Leaf estrena funcions en el sistema de connectivitat NissanConnect VE. El conductor pot comprovar a través del seu telèfon intel·ligent la capacitat de la bateria, rebre avisos de manteniment i informació sobre els punts de recàrrega més propers, programar la calefacció, etc. Les noves funcions es poden controlar a través d’una

pantalla tàctil de 7 polzades, molt intuïtiva, de sèrie amb el Leaf 30 kWh. Nissan ofereix la possibilitat de comprar el Leaf amb bateria o bé llogant-la per 79 euros al mes, sempre que no es facin més de 12.500 km a l’any. Aprofitant campanyes de promoció, el Pla Movele i llogant la bateria, hi ha un Leaf 30 kWh per 20.920 euros. El Leaf és un cotxe agradable de conduir. Al lloc del canvi de marxes hi ha un selector de dos posicions, endavant i enrere. Gaudeix de notable acceleració i l’equilibri de suspensió està molt aconseguit. Té una excel· lent regeneració d’energia en les frenades i en les retencions

DIMENSIONS Llargada: 4,44 metres Amplada: 1,77 metres Alçada: 1,55 metres Pes: 1.610 quilos Capacitat maleter: 355 litres PRESTACIONS Velocitat màxima: 144 km/h Acceleració 0-100 km/h: 11,5 segons Càrrega ràpida: 30 minuts (80%) ADQUISICIÓ Preu: 34.970 euros (Acenta) Garantia: 3 anys o 100.000km Garantia bateria: 8 anyso 160.000 km Web: www.nissan.es

VIU Tarragona | 51

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

«Ningú de Tarragona 2017 m’ha plantejat renunciar als Jocs» Foto: Rafa Marrasé

Entrevista a Amar Addadi, president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis Rafa Marrasé

Acaba la conferència de premsa i Amar Addadi s’acomiada d’alguns dels col·laboradors dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017. Espero que acabi de parlar amb una de les tècniques i l’abordo. «Senyor Addadi, li puc fer algunes preguntes?». Em mira i després es gira com buscant algú. «És que necessito la meva intèrpret i ara no hi és, ha marxat», assenyala mentre aquesta agafa l’ascensor. «És que jo només parlo francès», em diu. «No pateixi, he viscut a Martinica». Arronsa les espatlles i ens dirigim a una gran sala presidida per una taula i diverses cadires. Una membre del seu equip se m’acosta. «Vols que et faci d’intèrpret?». Perfecte. L’algerià Amar Addadi és el president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, per entendre’ns, el Juan Antonio Samaranch d’aquest moviment olímpic. Fa temps que no concedeix entrevistes. Vaig al gra. El comitè Organitzador Tarragona 2017 li ha manifestat dubtes o, fins i tot, ha volgut renunciar als Jocs en els últims mesos? No, de cap manera. En cap moment no hi ha hagut ningú que m’hagi dit res sobre renunciar als Jocs. Ells [el comitè organitzador] han mostrat una voluntat ferma d’organitzar els Jocs, això és pràcticament irrevocable per part dels nostres amics espanyols qui mostren molt d’entusiasme, volun-

VIU Tarragona | 52

tat i abnegació per organitzar aquesta competició. De totes maneres, sempre s’han buscat fórmules per a solucionar-ho tot i poder fer els Jocs i, fins i tot, aportar recursos o ajuda a l’organització. Està preocupat pel nivell esportiu dels Jocs? És una qüestió important per a nosaltres, que intentem portar sempre els millors atletes. Els nostres amics espanyols saben que els Jocs es disputen a Espanya, i segur que portaran els millors per honorar la competició que organitzen. Pel que fa als altres països dependrà de cada esport, és a dir, hi ha esports en què el nivell dels països mediterranis és d’un nivell olímpic, com per exemple el waterpolo. Pel que fa a altres disciplines, caldrà veure qui pot venir perquè els grans atletes, les estrelles, tenen mol

«Els Jocs Mediterranis no són només una competició esportiva, sinó una cita per reforçar la unió dels països del sud, i més en l’actualitat, en què els problemes de la conca Mediterrània fan que el reforç de les relacions entre aquests països sigui una necessitat»

Maig-Juny 2016

PUBLICITAT CIUTAT

Maig-Juny 2016

VIU Tarragona | 53

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT tes competicions ara. A l’atletisme, per exemple, hi ha molts mítings on hi guanyen diners. Amb tot, estem a sobre dels comitès olímpics i les federacions nacionals perquè vinguin els millors. De fet, nosaltres vam decidir fa alguns anys organitzar els Jocs Mediterranis l’any següent dels Jocs Olímpics per donar la possibilitat als comitès olímpics nacionals i a les federacions d’estructurar els nous equips pels pròxims Jocs Olímpics. Era una oportunitat que no es podia perdre per tal de planificar el relleu dels esportistes per part dels comitès olímpics. Aleshores, els Jocs Mediterranis serveixen de preparació pels Jocs Olímpics? La nostra relació amb els altres Jocs (Olímpics) no és simplement assistencial. Els Jocs Mediterranis no són només una competició esportiva, sinó una cita per reforçar la unió dels països del sud, i més en l’actualitat, en què els problemes de la conca Mediterrània fan que el reforç de les relacions entre aquests països sigui una necessitat. Acaba de dir que les grans estrelles de l’atletisme han de decidir si van a mítings, on guanyen diners, o competir als Jocs Mediterranis. Si no vaig errat, als Jocs de 1993 a Llenguadoc-Rosselló hi va haver incentius econòmics per alguns atletes. Es plantegen fer això de nou per revitalitzar la competició? No tinc cap informació oficial sobre que es fes allò que vostè em diu. Mai m’he plantejat donar diners o premis perquè els atletes participin en els Jocs Mediterranis. Estem parlant d’una competició que no es fonamenta en treure rèdits comercials, sinó que volem mantenir els valors que ens van transmetre els primers organitzadors. Com he dit abans, els Jocs Mediterranis no són simplement una competició esportiva, sinó

VIU Tarragona | 54

una obra que volem que perduri per les pròximes generacions. [Tal com es pot comprovar en l’entrevista a Fernando Arrechea, a Llenguadoc-Rosselló es va oferir un premi de 700.000 euros pel guanyador de la prova dels 1.500 metres, tal com publicava Mundo Deportivo el 16 de juny de 1993]

A l’inici, en les primeres edicions dels Jocs Mediterranis, el nivell esportiu era molt alt, amb grans seleccions i atletes. De fa molts anys ençà, aquesta excel·lència esportiva ha anat minvant. Té por que, finalment, els Jocs desapareguin, que no es facin més? Si Foto: Rafa Marrasé

continuem fidels a allò que ens van transmetre els nostres fundadors, no hi ha perill. El 2011, a Mersin, es van complir 60 anys d’història dels Jocs Mediterranis (primera edició Alexandria 1951) i 50 del Comitè Internacional. Aleshores, hi participaven 25 països i 700 atletes, ara hi ha més de 3.500 esportistes. Al començament no hi competia cap dona, no va ser fins als Jocs Mediterranis de 1967 que ho van fer i el nombre de competidores actuals és pràcticament el mateix que el d’homes. El nombre d’esports també ha augmentat molt, com el de les proves. Hi ha una evolució incontestable. Amb tot, no volem que el creixement sigui excessiu perquè el més important és controlar les despeses, és a dir, que els Jocs siguin sostenibles, que els comitès organitzadors siguin capaços de permetre’s la despesa que comporten. És per això que ens preocupem per trobar les solucions més realistes perquè els Jocs siguin accessibles als futurs organitzadors. D’aquesta manera vam decidir crear els Jocs Mediter-

ranis de Platja, que es van plantejar per disminuir els costos del programa olímpic i fer una competició molt atractiva que garantís el futur dels Jocs Mediterranis. [la primera edició dels Jocs Mediterranis de Platja es van celebrar a Pescara, el 2015] Els Jocs Europeus, que van celebrar la seva primera edició a la ciutat de Bakú el 2015, poden ser una amenaça per a l’existència dels Jocs Mediterranis? No, de cap manera. Tenim una relació molt bona amb els responsables del Comitè Olímpic Europeu i crec que això encara reforçarà més els Jocs Mediterranis. Nosaltres estem en contacte també amb el Comitè Olímpic Africà i Asiàtic i això ens permet seguir en la nostra línia, que és trobar punts d’unió entre els tres continents. De moment, no hi ha cap inquietud en el fet que s’hagin organitzat uns Jocs Europeus. No creu que el fet d’organitzar una competició de bàsquet 3x3 a Tarragona en lloc d’una convencional, devalua els Jocs? Això ho va promoure la federació internacional de bàsquet (FIBA) i jo ho he discutit personalment amb el seu president, Patrick Bauman. Ells volen fer una promoció d’aquesta competició (3x3) en l'àmbit mundial i nosaltres ho vam estudiar seriosament. Vam concloure que en el bàsquet, els jugadors joves esperen marxar a l’NBA i que, al final, en les nostres competicions teníem els equips B o júniors dels països participants. Hi ha campionats molt importants a l’estiu i els joves volen marxar al bàsquet professional americà. Aleshores vam pensar que el 3x3 seria molt atractiu per als aficionats. Si constatem problemes en altres esports, buscarem solucions per canviar, com hem fet amb el bàsquet. Ens hem d’adaptar a les noves condicions esportives internacionals, a la nova conjuntura. Per a nosaltres és un valor afegit.

Maig-Juny 2016

Auténtico 4x4

para FANÁTICOS de la Vida

MOTOR BÓXER

APERTURA AUTOMÁTICA PORTÓN TRASERO

Subaru Forester

TRACCIÓN SYMMETRICAL AWD

SMART ENTRY & BOTÓN DE ARRANQUE

Desde 25.100€

X-MODE

CONTROL DINÁMICO DEL VEHÍCULO (VDC)

NAVEGADOR

CONTROL DESCENSO DE PENDIENTES

TECHO SOLAR PANORÁMICO

SISTEMA ARRANQUE EN CUESTA

902 10 00 22 www.subaru.es

MOTOR 23 S.A. C/ Caràbia 10, Urb. l’Albada. Tarragona. Tel. 977 553 453 Consumo: 5,6 - 6,6 L/100Km. Emisiones CO2:146 - 153 g/Km. P.V.P. recomendado en P. y B. para Forester 2.0 CVT Sport, Transporte, Impuestos, promoción y plan PIVE incluidos. Modelo visualizado: Forester 2.0TD Executive Plus.

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

«Ha arribat el moment de rendibilitzar i fer sostenible la despesa» Entrevista a Víctor Sánchez, Secretari General del Comitè Olímpic Espanyol (COE) i Coordinador General adjunt dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017 Rafa Marrasé

Vostè és Coordinador General adjunt. El fet que hi hagi dos coordinadors pot fer pensar que des del COE es va voler posar a algú de plena confiança i amb un currículum contrastat per tutelar l'organització dels Jocs. El fet que jo estigui allí és perquè som dos socis en aquest projecte, el Comitè Olímpic Espanyol i l'Ajuntament de Tarragona i, en aquesta bicefàlia, el consistori de Tarragona va triar Javier Villamayor i jo vaig tenir la sort que el Comitè Olímpic Espanyol em triés a mi. Jo estic des del començament en aquest projecte, de fet, sóc de les poques persones que està des de l'època de la candidatura. També tinc molta experiència en aquests tipus d'esdeveniments, sense anar més lluny, vaig estar als Jocs Mediterranis d'Almeria 2005. Abans d'aquesta bicefàlia que vostè comenta hi havia un director general dels Jocs, el senyor Ramon Cuadrat que... Una gran persona que és amic meu i que en aquests moments es troba a Madrid treballant al meu costat en qüestions absolutament pràctiques com són els manuals tècnics dels esports. Per què es decideix rellevar a Ramon Cuadrat, una persona a la qual vostè ha mostrat ara el seu afecte, com a director dels Jocs i passar a aquesta

VIU Tarragona | 56

fórmula bicèfala? A veure, no es decideix rellevar a ningú, el senyor Ramon Cuadrat és un director de l'estructura operativa de Tarragona que s'ocupa fonamentalment de la part esportiva. Dins d'un procés d'organització es travessen diferents fases, una d'elles és la de planificació, d'extensió de la planificació i unes altres executives. Al final s'arriba a la conclusió que fa falta dotar a l'estructura organitzativa de Tarragona 2017 d'una concreció més gran en cadascuna de les matèries i així es fa. Això significa un reforç en el treball.

[Sobre Ramon Cuadrat] «No es decideix rellevar ningú [...] A Mersin en dos anys van haver-hi quatre directors generals» És habitual que a dos anys vista de la inauguració d'uns Jocs es decideixi com vostè diu «reforçar» l'estructura i destinar el fins aleshores director general a un altre lloc? Miri, si li dic la veritat, jo formava part de la comissió de coordinació dels Jocs de Mersin i en dos anys van canviar quatre vegades de director. I per què creu que va passar allò? Doncs no ho sé. Les qüestions internes turques no les conec i quan feien aquests

canvis ens els comunicaven. Suposo que hauria de ser per una qüestió de planificació. Què és el que està fent vostè ara, en aquesta fase que ens trobem actualment del projecte, que el senyor Cuadrat no feia potser perquè aleshores no tocava? La meva feina no és aliena a la resta dels altres directors, amb qui estic treballant. Amb el senyor Cuadrat estic treballant amb tota la part esportiva, en la identificació de possibles problemes i la implementació de solucions, però amb la resta de directors perfectament igual. Falten uns quinze mesos mal comptats perquè comencin els Jocs. Segons vostè, en quin moment ens trobem actualment? Si vostè li pregunta a un organitzador d'uns Jocs si està satisfet amb el temps que li queda per organitzar-ho tot i algú diu que sí, se l'hauria de destituir immediatament. És a dir, tots els organitzadors de qualsevol tipus d'esdeveniment voldríem disposar de més temps. Els terminis són els que són i la conjuntura actual és la que és. Vostè coneix

«Tots els organitzadors de qualsevol tipus d'esdeveniment voldríem disposar de més temps»

perfectament com han anat les coses després de les eleccions a Catalunya i a l'Estat i la situació econòmica en general. Ara estem solucionant les coses aguditzant molt l'enginy quan en altres èpoques s'haguessin pogut resoldre amb altres mitjans. Tenint en compte tot això que em diu, evidentment, no s'atreveix a dir-me en quin punt del projecte ens trobem? En segons quines àrees anem molt avançats, molt més que d'altres organitzacions que jo he conegut anteriorment. En altres aspectes potser hem acumulat algun retard per culpa de les circumstàncies que esmentava anteriorment i que han estat evidents en algunes instal·lacions esportives que haurien d'estar molt més avançades. Això és una realitat i no es pot obviar. Hi ha coses que em produeixen inseguretat i altres moltes garanties. Per tant, allò que li provoca inseguretat és l'endarreriment en la construcció de les infraestructures. Sí, d'algunes. Podríem dir que allò que s'està fent més bé és precisament allò que no es veu? Sí, és molt possible. Cada vegada que ens reunim amb el Comitè Internacional el president Addadi manifesta la seva satisfacció pel treball intern que s'està fent. A Tarragona es tendeix a com

Maig-Juny 2016

Fotografia gentilesa del COE

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

Maig-Juny 2016

VIU Tarragona | 57

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

Fotografia gentilesa del COE

parar el projecte dels Jocs amb els últims que es van fer a Espanya, a Almeria. Si es revisa l'hemeroteca, un s'adona que a la ciutat andalusa anaven molt bé de temps. Era una altra època, evidentment, però, podem comparar-nos en aquest sentit? No. Miri, jo vaig ser el conseller delegat de la candidatura de Madrid als Jocs de 2020 i vaig formar part d'aquell projecte quan aspirava als Jocs de 2016 i 2012 i li puc dir que quan va començar tot aquell procés, el 2003, la situació va canviar tant durant aquells anys que no s'assemblava en res posteriorment. Li posaré un altre exemple: als Jocs de Barcelona 92 es va poder constituir una societat anònima amb tots els beneficis del dret públic i això ara seria impossible de fer perquè la normativa de la Unió Europea ho prohibeix. El marc jurídic ha canviat, la situació econòmica és diferent, així com la situació política. No és comparable. Nosaltres estem sotmesos a les normes de dret públic d'una Fundació de l'àmbit municipal que són molt més estrictes que les que hi havia a Almeria 2005, que era una associació de dret privat. I també podem veure què passa a l'esport espanyol, que ha tornat a nivells de 1988 pel que fa a poder adquisitiu i en estructures. Si pensem en la dècada dels 80 del segle passat, podem veure que es feien uns Jocs Mediterranis esplèndids, almenys pel que fa la participació esportiva. I nosaltres també farem uns Jocs esplèndids. Però és evident que hi ha una reducció dels recursos en general per a l'esport. Hi ha inquietud dins el Comitè Olímpic Espanyol en relació al projecte de Tarragona 2017? No hi ha cap inquietud en el projecte, hi ha inquietud sobre la situació en general perquè formem part de la societat i, si hi ha inestabilitat po-

VIU Tarragona | 58

Maig-Juny 2016

www.terapiaslaurarovira.com

«L’endarreriment d’algunes infraestructures em provoca inseguretat» lítica i econòmica, estem afectats per això. Al contrari, tenim molta il·lusió i crec que seran els millors Jocs Mediterranis de la història. Des de bon començament el Comitè Organitzador ha buscat molt seu el suport (COE) i no ha tingut la mateixa relació fluida amb el Consejo Superior de Deportes (CSD). Creu que el CSD ha fet tot el que podia per Tarragona 2017? No opino d'altres entitats que no són la meva casa o de les quals no en formo part. El que sí li puc dir és que les administracions públiques en general estan complint perfectament els seus compromisos. Si el govern central fins ara no havia donat resposta a totes les peticions fetes pel Comitè Organitzador, d'ací a poc temps sí que ho farà. Vostès esperen, doncs, una aportació suplementària a la que va fer el CSD fa uns mesos? Esperem que s'atenguin una sèrie de peticions que hem fet a les administracions públiques en general i crec que tot això va per bon camí. Pot quantificar aquestes peticions? No, jo no puc quantificar-les perquè no depèn de mi dir el que el govern de l'Estat pot gastar-se. Però sí que em podrà dir quants diners li han demanat, no? Nosaltres li hem dit les necessitats d'inversió que fan falta. La quantificació d'aquestes necessitats les ha de fer qui les faci realitat, però bé, si veu les aportacions que han fet les diferents institucions i per les xi-

fres que s'han comentat, ja sap vostè quina seria l'aportació ideal segons el nostre criteri.

SORTIR DE LA MENT PER ENTRAR A LA VIDA

Si em refresca la memòria, li estaria molt agraït. El projecte del palau d'esports, de la Generalitat, és d'uns 12 milions d'euros, més una aportació per a la URV, d'uns 3 milions d'euros, això fa 15 milions. Les aportacions de la Diputació de Tarragona són uns 9 milions d'euros més la cessió de la TAP. Aleshores, l'Estat hauria d'igualar aquests 15 milions de la Generalitat? Recordo que aquesta xifra és la que es va demanar inicialment per fer el centre aquàtic i les obres de l'anella olímpica. El que hem demanat, tal com li he dit abans, és que cobreixin les inversions que falten per cobrir. La valoració d'aquestes inversions les ha de fer l'Estat i no ens correspon a nosaltres fer-ho. En la conferència de premsa posterior a la visita del senyor Addadi vostès van explicar que el president del COE, Alejandro Blanco, s'havia reunit amb el president del govern central, Mariano Rajoy, per intentar agilitzar tot aquest procés d'inversions. Entenc que és una conversa privada entre ambdós, però afecta un projecte públic. Em pot fer cinc cèntims de com va anar aquella trobada? Què li va demanar Alejandro Blanco al president del govern? No li puc dir res perquè jo no era en aquella reunió. Tinc la mateixa informació que té vostè: el president Alejandro Blanco li va mostrar la seva preocupació

+8 ANYS

EXPERIÈNCIA

TERÀPIA REGRESSIVA T’agradaria entendre per què actues de determinada manera? Per què atraus sempre les mateixes persones i situacions? Tornar al passat per sanar el present

MEDITACIÓ Meditar és restaurar l’estat de la nostra veritable naturalesa interior INFORMACIÓ GRATUITA I SENSE COMPROMÍS

TERÀPIA TRANSPERSONAL Pensem que resolent els problemes aconseguirem la pau, quan en realitat és abraçant la pau quan els problemes es dissolen

SANACIÓ Sanar és tot allò que fa que una ànima se senti bé amb ella mateixa.

TERAPIAS LAURA ROVIRA Tarragona

info@terapiaslaurarovira.com

T. +34 622 875 640

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

al president per les necessitats d'inversions. El senyor Blanco no li ha comentat aleshores com va anar? El senyor Blanco em va comentar a mi i públicament que s'havia reunit amb el president del govern per traslladar-li la necessitat d'implicació del govern de l'Estat en les inversions a Tarragona. El senyor Rajoy es va mostrar receptiu a aquestes peticions del senyor Alejandro Blanco? Si li dic que al cap de poc d'aquella reunió nosaltres ens vam reunir amb el ministre d'educació, m'imagino que sí que havia estat receptiu.

terranis fastuosos i amb poca eficàcia i he vist d'altres, en canvi, humils des del punt de vista econòmic i més eficaços. Podem suplir recursos amb treball. Ha arribat el moment de rendibilitzar i fer sostenible la despesa.

Vostè ha comentat que es troba dins el projecte de Tarragona 2017 des de l'època de la candidatura. El director d'aquella candidatura, Mario Rigau, assegura que no hi ha cap federació espanyola que tingui un programa esportiu específic per a Tarragona 2017. Les federacions esportives no fan programes esportius pensant en un esdeveniment en concret. Les federacions esportives fan programacions pensant en tots els esdeveniments esportius. Per exemple, a part del programa ADO, no hi ha una programació específica pels Jocs Olímpics de Río. No va haver-hi un programa esportiu específic pels Jocs d'Almeria 2005, o els Jocs Europeus de Bakú. Les federacions tenen els seus programes específics de tecnificacions en general. Estic absolutament convençut, a més, que les federacions respondran com cal i portaran els seus millors esportistes a Tarragona.

Veurem esportistes de primer nivell a Tarragona, doncs? Sí, absolutament. El que no sé és en quines especialitats veurem a aquests grans esportistes perquè dependrà del calendari internacional que tinguin. Cal tenir en compte els cicles dels esportistes, és a dir, hi ha esportistes que passats uns Jocs Olímpics decideixen retirar-se. En tot cas, això són decisions personals. Si parlem d'esportistes de primer nivell: no hi haurà bàsquet, sinó un 3x3, que és una cosa molt diferent. Tenint en compte que Espanya és una potència i viu la millor dècada de tota la seva història en aquest esport, no li sembla que es devaluen els Jocs amb aquesta decisió? Jo formo part de la comissió tècnica dels Jocs de fa temps. El que volem és racionalitzar els esports. Això vol dir parlar amb les diferents federacions internacionals i escoltar els seus Fotografia gentilesa del COE

Fotografia gentilesa del COE

«L'esport espanyol ha tornat a nivells de 1988 pel que fa a poder adquisitiu»

Abans parlàvem de la conjuntura actual al mateix temps que vostè es mostrava convençut que serien els millors Jocs Mediterranis de la història. Seran també els més humils? He vist Jocs Medi-

VIU Tarragona | 60

Maig-Juny 2016

Nuevo Astra desde:

14.990€

Coche del Año 2016

Nuevo Astra > Descúbrelo

NUEVO ASTRA

Opel Astra Versión Expression 1.0 Turbo S/S 105 cv Plan Pive incluido

>Desafía la élite Con

con Wi-fi 4G para 7 dispositivos

uniauto.cat

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11. Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20.comercial@uniauto.cat

Fotografia gentilesa del COE

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

«Vam fer una crida d’ajut a la FIBA per decidir si el bàsquet havia de continuar al programa dels Jocs o no» suggeriments i aportacions. Li recordo que la selecció espanyola no va participar a Pescara i Mersin perquè el calendari del bàsquet indoor està completament saturat. A Mersin es va anul·lar el bàsquet femení perquè només hi havia dos equips inscrits, dels sis que hi han d'haver com a mínim, i en homes van jugar set equips tot i que el mínim són vuit. La solució de la federació internacional (FIBA), a una crida d'ajut nostre en què ens plantejàvem si el bàsquet havia de seguir al programa dels Jocs Mediterranis o no, va ser que el seu president, Patrick Baumann,

ens va dir al senyor Addadi i a mi que tot depenia de fer una competició 3x3. El bàsquet tradicional, amb un calendari de competicions molt atapeït fa que als Jocs no vinguin ni els primers, ni els segons, ni, fins i tot, els tercers equips de cada país. Un fet que no passa en altres esports, tot sigui dit. O sigui, intentar fer un equip amb uns jugadors de cert renom, no dic que vinguessin els germans Gasol, és clar, aprofitant que els Jocs es fan a Espanya i així atreure altres seleccions potents, vostès ho van considerar inviable, no?

Això està decidit de fa molt temps. El bàsquet a Tarragona i en endavant als Jocs Mediterranis serà 3x3. Vostè, com ha dit anteriorment, va formar part de les candidatures de Madrid als Jocs Olímpics. Es va comentar i fins i tot publicar que el fet que Madrid lluités per aconseguir unes olimpíades podria ser perjudicial per a Tarragona perquè els esforços de les institucions se centrarien en la capital d'Es-

panya i deixarien de banda a Tarragona. Creu que això hagués estat així? Tarragona i Madrid no van coincidir com a candidatura. Quan Madrid va presentar-se com a ciutat candidata Tarragona ja estava en procés organitzatiu. Dit això, crec que és tot el contrari, els Jocs Olímpics reforcen l'esport d'un país i haguessin potenciat els Jocs Mediterranis. En aquest sentit, si Madrid hagués aconseguit ser seu d'uns Jocs Olímpics, això hauria beneficiat a Tarragona. Fotografia gentilesa del COE

VIU Tarragona | 62

Maig-Juny 2016

PUBLICITAT CIUTAT

Maig-Juny 2016

VIU Tarragona | 63

JOCS MEDITERRANIS CIUTAT

L'estat de comptes Fundació Tarragona 2017 L'organització dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017 s'articula a través de la figura jurídica d'una fundació constituïda per l'Ajuntament de Tarragona i el Comitè Olímpic Espanyol (COE). L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros n'és el president del patronat de la fundació i el president del COE, Alejandro Blanco, el vicepresident. Viu a Fons Tarragona, en virtut de la llei de la transparència va demanar les dades i els comptes d'aquesta fundació que s'encarrega d'organitzar els Jocs. Els números que presentem a continuació fan referència a l'estat de comptes de la Fundació fins a 31/12/2014 i l'exercici 2014 perquè des de Tarragona 2017 afirmen que l'estat de comptes de 2015 encara no s'ha aprovat. Entre la informació que es va demanar hi havia un organigrama per saber qui forma l'estructura organitzativa de Tarragona 2017 i quin càrrec té. El primer organigrama que es va rebre no hi constava els noms dels integrants de cada departament. Tot i solicitar-ho degudament complet, no s'ha rebut. Com tampoc les retribucions per a cada alt càrrec i director de departament (no coneixem els seus noms perquè no tenim l'organigrama), així com dels tècnics. Al web de Tarragona 2017 hi ha l'anunci dels concursos per a la selecció de personal pels diferents llocs de treball però no hi consta la retribució que haurien de percebre. Entre les quantitats que es poden veure a continuació hi ha l'aportació dels diferents patrocinadors (que majoritàriament no fan una aportació única, sinó anual) i les diferents despeses de funcionament, com material d'oficina, capital social de la fundació i sous totals.

VIU Tarragona | 64

Patrons President: Josep Fèlix Ballesteros Vicepresident: Alejandro Blanco Bravo Vocals: Víctor Sánchez Naranjo Javier Villamayor Caamaño Ricardo Leiva Román Mª Isabel Negueruela Morales Comptes Tarragona 2017 a 31/12/2014 (la memòria de 2015 no està aprovada encara) Actiu no corrent: 3.803.997,54 Destacats: - Crédits a tercers: 3.800.000 - Immobilitzat material: 3.997,54 Actiu corrent: 2.515.661,74 Destacats: - Tresoreria: 833.701,27 - Patrocinadors: 1.600.000 - Usuaris, patrocinadors i deutors i altres comptes a cobrar: 1.680.214,93 TOTAL ACTIU: 6.319.659,27 Patrimoni net i passiu: Patrimoni net: 6.214.235,77 Fons Propis: 15.000 Subvencions, donacions i llegats rebuts: 6.199.235,77 Passiu corrent: 105.423.50 TOTAL PASSIU: 6.319.659,27 Immobilitzat material: - Mobiliari i equips d’oficina: 1.621,40 - Altres: 3.708,65 - Total: 5.330,05 Amortització de l’immobilitzat material - Mobiliari i equips oficina: 405,35 - Total net: 3.997,54 Actius financers: A llarg termini: 1. Préstecs i partides a cobrar

3.800.000 a. Patrocinadors donacions irrevocables: 3.800.000 A curt termini: 1. Préstecs i partides a cobrar: 1.680.214,93 a. Patrocinadors i donacions irrevocables: 1.600.000 b. Patrocinadors patrocinis: 80.62,50 PATROCINADORS DONACIONS IRREVOCABLES: Repsol: 1.800.000 (en partidesde 450.000 per any des del 2014 a 2017) Caixa Banc: 1.080.000 (en partides de 270.000 euros per any 2014-2017) El Corte Inglés: 700.000 (175.000 euros per any) Damm: 2.700.000 (comença el 2015 i 700.000 euros, i 1 milió el 2017 i un altre el 2017) Comsa-Emte: 15.000 TOTAL: 6.295.000 euros (dels quals, 5.400.000 ja s’havien cobrat el 31/12/2014) PATROCINADORS PATROCINIS: Repsol: 50.000 CaixaBanc: 30.000 El Corte Inglés: 50.000 Damm: 66.250 Autoritat Portuària Tarragona: 9.500 TOTAL: 205.750 (dels quals 80.162,50 ja s’havien cobrat el 31/12/2014) TRESORERIA: Banco de Bilbao Vizcaya Argentaria: 15.964,20 Caixa Bank: 815.736,93 Caixa, Efectiu: 2.000,76 TOTAL: 833.701,89 PASSIUS FINANCERS: Només a curt termini a 31/12/2014 Dèbits i partides a pagar: 105.423,50 Creditors a curt termini: 105.423,60 Creditors diversos: 43.490,79 Remuneracions pendents de pagament: 1.091,70 Altres deutes amb les administracions públiques: 60.841,01

FONS PROPIS Socis Fundadors Ajuntament de Tarragona: 12.000 COE: 3.000 CAPITAL SOCIAL: 15.000 INGRESSOS I DESPESES: L’exercici 2014 va tenir unes pèrdues de 95.764,24 euros que es van cobrir mitjançant el traspàs com a ingrès al compte de Pèrdues i Guanys del mateix import sota el concepte “Donacions traspasades a l’exercici”. El total de retribucions percebudes per la Direcció General que recau en el Patronat Municipal d’Esports de Tarragona ascendeix a 85.000 euros. No s’ha percebut cap retribució per part dels membres del Patronat ja que segons els Estatuts de la Fundació el càrrec és gratuït. Sous i salaris: 86.516,94 Assegurances socials a càrrec de la Fundació: 23.116,42 Altres despeses d’explotació Serveix exteriors: -191.805,88 EXERCICI 2014. DESPESES I INGRESSOS 1. Ingressos: a. Donacions traspassades al resultat: 95.764,23 b. Patrocinis publicitaris: 206.750,00 c. Altres ingressos financers: 257,63 TOTAL INGRESSOS: 302.771,76 2. Despeses: a. Personal: 109.633,36 b. Altres despeses d’explotació: 191.805.89 • Lloguers: 605,00 • Assessoraments: 12.668.70 • Comissions Donacions i Patrocinis: 99.220,00 • Auditoria: 3.465,00 • Primes assegurances: 77,09 • Transports: 2.347,52 • Serveis Bancaris: 472,38 • Publicitat i relacions públiques: 33.888,61 • Subministraments: 410, 13 • Altres serveis: 38.046,46 Amortitzacions: 1.332,51 TOTAL DESPESES: 302.771,76

Maig-Juny 2016

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

El gran aparador online de Tarragona Un grup d'emprenedors tarragonins creen ShoppingTGN.cat, un centre comercial a internet que ofereix els productes de comerços de la ciutat a més de mig milió de clients potencials VIU a fons

Els comerciant de Tarragona ja disposen d'una nova eina de venda. Es tracta de ShoppingTGN. cat, el centre comercial en línia més gran de la ciutat i que posa a la venda els productes dels botiguers a través d'internet. Així, el comerciant de tota la vida té una nova via per donar sortida als seus articles. Per una banda té la seva botiga física i per una altra, una virtual. ShoppingTGN.cat és una iniciativa d'un grup d'emprenedors de la ciutat que apropen el comerç electrònic al comerciant tradicional. Els productes de les botigues associades arriben a

Maig-Juny 2016

un mercat molt més gran, de mig milió de clients potencials segons els impulsors d'aquesta iniciativa. Es tracta, tal com ells ho defineixen, d'un gran aparador. Els avantatges són considerables. El comprador pot trobar moltíssima varietat d'articles i els pot adquirir de forma immediata i sense moure's de casa. Segons els creadors de ShoppingTGN.cat, l'element diferenciador entre aquesta gran botiga online i d'altres que ja existeixen és el comerç de proximitat. Per tal que els comerciants que han decidit formar part d'aquesta plataforma es trobin més còmo-

des, des de ShoppingTGN.cat realitzen cursos de formació de comerç electrònic. Les botigues adherides tenen en tot moment assessorament i suport tècnic i poden avaluar sempre que vulguin l'estat de les vendes i el perfil dels compradors per tal de poder planificar de forma més eficaç l'estratègia a seguir. ShopppingTGN.cat forma una marca comercial molt potent per aquesta unió dels botiguers en la seva plataforma, un fet que provoca un salt qualitatiu molt important en el sector. ShoppingTGN.cat aposta per les empreses de la ciutat i els seus creadors estan convençuts

que la plataforma serà un èxit d'acceptació per part del sector comercial tarragoní. A més, es faran promocions per tal de fidelitzar els clients, que podran ser de categoria Premium, una condició que els hi atorgarà descomptes i campanyes en exclusiva i també els enviaments a domicilis gratuïts. Aquesta plataforma no va destinada exclusivament al client local sinó fins i tot als turistes perquè la pàgina té els continguts en diferents idiomes. Parli l’idioma que parli, el comprador tindrà la garantia de rebre el producte a casa, sinònim d’una atenció personalitzada.

VIU Tarragona | 65

CULTURA CIUTAT

Carta oberta a Teresa Duch, escriptora tarragonina Raquel Estrada Roig. Periodista cultural i poeta una noia jove i malhumorada en la seva primera feina que anirà descobrint la vocació i la vida que vol viure i una dona gran que per fi podrà explicar-se lliurement a algú. El seu vincle afegeix a la novel·la una crítica al tracte que sovint es dóna als avis i al sistema de treball d’algunes residències per a gent gran. Després del recull de contes Viatges insòlits de viatgers abrandats, la Teresa ens ha mostrat una nova faceta de la seva capacitat literària. Alumna veterana de l’Escola de Lletres de Tarragona, després de llegir-la podem creure que encara no ha arribat al final de la seva projecció com a autora. I aquí espero que no faci una ganyota de mandra o de decepció: va ser ella la que es va presentar com una abrandada que ara denuncia qualsevol cadena que no ens deixi prosperar.

No sabia si preguntar a Teresa Duch pel que hi ha de viscut en pròpia pell (o en una pell molt pròxima) a la seva novel·la. Deu ser la pregunta més típica però és doblement temptadora quan l’escriptora és coneguda teva i apreciada. He decidit que m’agradarà més que ho vegi aquí escrit i que un dia potser m’ho contesti, com a anècdota per anotar als marges d’una ressenya més o menys literària.

Les cadenes subtils és una novel·la de lectura àgil, una qualitat que, sigui com sigui, no arriba perquè sí i sovint comporta un treball dur per part de l’autor. En aquest cas, l’esforç encara aniria molt més enllà si

VIU Tarragona | 66

poguéssim determinar que hi ha hagut una feina d’introspecció real per tal de donar forma als personatges principals, els que resulten més ben dibuixats al llibre. Tarragona, Barcelona, Montblanc i Baltasana, són els escenaris principals on transcorren els fets i sabem que l’autora els coneix de prop, però només mantenen el nom real els tres primers. Em pregunto si podem imaginar que els que tenen lloc al darrer són els més comprometedors, o si el resultat hauria estat el mateix, si tot hagués passat en pobles i ciutats aparentment ficticis. La novel·la combina dues na-

rracions, una que parteix de la Guerra Civil i una altra que es forja en l’actualitat, per explicar una sola història. Totes dues es van donant al lector per capítols que li permeten anar fent el puzzle de les relacions entre els personatges i els motius de cadascun, sobretot els de les protagonistes:

Ja ho veus ara, Teresa: aquesta manera d'explicar-ho ha estat un joc, però si no t'ho acabes de creure, pensa això que se m'acaba d'acudir: més val una crítica condicionada per l'afecte, que deu d'afectades pels prejudicis.

La novel·la combina dues narracions, una que parteix de la Guerra Civil i una altra que es forja en l’actualitat, per explicar una sola història Maig-Juny 2016

PUBLICITAT CIUTAT

www.urv.cat/postgraus

anunci 175 X 125 revista viu tgna 160227 FUTUR 2 - 29/02/16- 16:25

PROFESSIONALS AL SEU SERVEI

ESTUFA LLENYA

ESTUFA PELLETS

CALD. GASOIL ALT RENDIMENT

CALD. GAS

ALT RENDIMENT

SOLAR

LLAR CALDERA

CALD. LLENYA Tipo Forestal

CALD. LLENYA Flama Inversa

CALD. BIOMASA

Estufes i calderes de pellets, calefacció amb energia renovable, ecològica i econòmica. Funcionament automàtic Programables en horari i temperatura PER AIGUA I PER AIRE

OPTIMITZACIÓ DE LLARS EXISTENTS

SI DISPOSA D’UNA LLAR DE FOC D’OBRA OBERTA, LI COL.LOQUEM UN INSERT AMB LES MÍNIMES MOLÉSTIES, AUMENTANT LA SEGURETAT I SET VEGADES EL SEU RENDIMENT

Maig-Juny 2016

VIU Tarragona | 67

EMPRESA «Una casa amb estructura de fusta és una casa que respira» INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Jesús Monllaó (JM), Jose Uribe (JU) i Adam Tugues (AT) formen Feelwood Projects, una empresa dedicada a la construcció d’habitatges amb estructura de fusta Redacció | Pierre Grubius fotos

D’on surt la idea de FEELWOOD Projects? (JM) De la experiència. De viure en una casa amb estructura de fusta durant tres anys a Anglaterra i de decidir-me per aquest model un cop vaig haver de triar quin cau construir per a la meva família en tornar a Tarragona. L’empresa s’ha constituït recentment, però ve de l’experiència de 20 anys de construcció tradicional que el Jose Uribe aporta com a valor de know-how i de la idea romàntica de funció social i feina ben feta heretada del meu avi, un senyor que, juntament amb la seva família, va construir els edificis més emblemàtics de Tarragona. Què fa cadascú a l’empresa? (AT) Com a arquitecte, em dedico a donar forma als somnis dels clients. Sóc la vessant industrial-creativa. El Jose proporciona la seguretat de la seva exigència en construir i el Jesús és... bé, que voleu que us digui, un torrent constant d’idees que ens fa replantejar conceptes. FEELWOOD Projects es basa en el model nòrdic o dels Estats Units? (AT) La construcció amb fusta té una gran varietat de models o sistemes constructius. A FEELWOOD utilitzem el sistema d’entramat lleuger

VIU Tarragona | 68

Maig-Juny 2016

FEELWOOD PROJECTS EMPRESA de tipus “plataforma” que actualment està present principalment a Nord Amèrica i Europa. Aquest sistema s’ha tecnificat molt en els últims anys, però originàriament va desenvolupar-se a Estats Units, durant la colonització de l’Oest, en la seva vessant més primitiva denominada “balloon frame” per la seva rapidesa de muntatge i baix cost. Com és una casa FEELWOOD Projects? (AT) Una casa FEELWOOD és com el seu client la desitgi! Segons les seves necessitats programàtiques (m2, nombre d’habitacions, banys,

etc.), dissenyem i projectem la casa de manera que aquesta no només tingui personalitat pròpia, sinó que sigui sana, confortable, i energèticament eficient. Tots els aspectes estan enfocats a augmentar la qualitat de vida dels seus habitants. I sobre tot, sobre tot, cada casa és un projecte únic. Quin preu té? (JU) Depèn del que vulguis pagar (riures). Bromes apart, el que determinarà el preu de casa teva serà la superfície, l’alçada de sostres i el nivell d’acabats. No tenim preus fixes perquè no tenim models predeterminats: cada

casa es fa pensant exclusivament en les persones a les que va dirigida. Nosaltres volem construir projectes únics, per a cada client.

«El que determinarà el preu de casa teva serà la superfície, l’alçada de sostres i el nivell d’acabats» Es pot fer de qualsevol mida? (JU) El nostre sistema d’estructura de fusta permet construir en vertical fins a quatre alçades, en horitzontal tot el que ens

deixi la normativa i els acabats tant interiors com exteriors poden ser els que es desitgin, com el ceràmic, el ciment monocapa, obra vista... El límit està en el pressupost i en el gust. Qui fa el disseny? (AT) El disseny recau principalment a les meves esquenes, però aquí tots opinem i es tenen en compte els criteris tant des de la vessant més creativa del Jesús com de la vessant més realista del Jose. No oblidem que el constructor és qui finalment l’haurà de construir i per tant la persona que s’avança als possibles problemes que puguin sorgir. Quin tipus de client teniu?(JM) Persones que somnien amb construir un niu per a elles i els seus. Ciutadans preocupats per la salut del seu entorn i la seva pròpia. Mares i fills, pares i àvies, gent curiosa que no té por de sortir de la zona de confort i experimentar noves maneres d’entendre la construcció i la estètica. Quan es triga a construir una casa d’aquest tipus (des del projecte inicial)? (AT) Des del projecte inicial no podem respondre perquè depenem de la economia del client, del temps en que trigui en prendre les decisions constructives sobre les opcions que li anem presentant i sobre tot de la celeritat o no de l’administració local en expedir permisos i llicències. El que sí que podem assegurar és que el sistema mecanitzat estanc de FEELWOOD Projects redueix abastament els tempos de construcció. Cada projecte té les seves particularitats constructives, però sense por a equivocar-me et diria que la reducció en temps de construcció des de la fonamentació pot arribar al 50% comparada amb el mateix projecte en construcció convencional. És resistent? (AT) Contràriament a què es pugui pensar, VIU Tarragona | 69

FEELWOOD PROJECTS EMPRESA aquest tipus de construcció és molt resistent. L’entramat funciona de manera tridimensional on elements molt lleugers suporten càrregues elevades a base de repartir-les i rigiditzar adequadament els elements. Podríem assimilar-ho a una gàbia, on cada element individual és poc resistent, però el conjunt format per la suma de tots ells eleva enormement la resistència. Aquest comportament unitari, sumat a la seva flexibilitat en la unions, presenta avantatges de cara al sisme i al vent, ja que permet que l’estructura s’adapti amb facilitat als desplaçaments horitzontals provocats per aquests fenòmens meteorològics.

«L’entramat funciona de manera tridimensional on elements molt lleugers suporten càrregues elevades a base de repartir-les i rigiditzar adequadament els elements» Costa molt de mantenir (la fusta exigeix un manteniment cada cert temps, no)? (JM) A FEELWOOD Projects dissenyem Cases Ecològiques amb Estructura de Fusta, no cases de fusta, mòduls prefabricats o cabanes, sinó projectes únics

VIU Tarragona | 70

per viure-hi. Per tant la fusta té la presència justa que el client vulgui que tingui. Nosaltres la recomanen a l’interior en sostres i terres, i a l’exterior en porxos sense massa insolació. Al Mediterrani la fusta necessita manteniment -pintar-la cada cinc anys- i de fet hi ha tractaments que ho aguanten tot. O podem deixar que la fusta envelleixi: la fusta de melis és preciosa quan perd la seva coloració natural i s’escletxa una mica. Les combinacions fusta/ ciment, fusta/formigó/vidre/, o les façanes ceràmiques combinades amb fusta són també d’una bellesa espectacular, i la exposició als elements es limita molt amb aquestes combinacions. Per tant, el manteniment posterior vindrà determinat per la quantitat de fusta exterior que es desitgi. Per tant, pot no haver-hi presència exterior de fusta. L’important és el nostre sistema constructiu, que proporciona uns nivells de confort i aïllament espectaculars. Quins avantatges té en relació una casa normal (de ciment)? (AT) Per començar, et diré que el principal avantatge és que està feta de fusta! M’explico... En primer lloc una casa amb estructura de fusta és una casa que respira, absorbeix i expulsa la humitat regulant així l’ambient interior, afavorint el confort interior dels seus usuaris.

En segon lloc, i com he dit més amunt, el temps de construcció és menor que la construcció tradicional gràcies a la pre-fabricació dels elements i a la construcció en sec, cosa que no permet la construcció tradicional. En termes econòmics, això es tradueix en una reducció del cost final. I finalment, però no menys important, d’entre tots els materials de construcció, la fusta és l’únic natural i renovable. Les operacions de transformació de l’arbre en fusta són mínimes i necessiten poca energia, en comparació amb

molts materials emprats en construcció actualment, que són contaminants en la seva producció i a dins a la llar mentre i vivim. Quin tipus de fusta-material feu servir? (JU) Després de buscar molt en el mercat intern, ens hem adonat que la fusta autòctona, quan és bona, és molt cara i fa inviable la competitivitat dels nostres dissenys. En part és per la pèssima gestió forestal a Catalunya, que fa que no hi hagi massa explotacions dedicades a la fusta per a la construcció

Maig-Juny 2016

en gran format. A principis d’any vam viatjar pel nord d’Europa -on la tradició constructiva en fusta ha creat un mercat potenti ens vam decidir per la fusta d’avet nòrdic dels boscos de Bucovina, al nord de Romania. És una fusta d’explotació sostenible, certificada, de creixement lent i tractada específicament per a la construcció de llars. Hi ha demanda d’aquesta mena de cases? (AT) Avui dia el consumidor és molt exigent: mentre per una banda mira molt les prestacions del que

Maig-Juny 2016

compra a més de voler-ho a un preu molt competitiu, per altra cada vegada està més conscienciat amb la salubritat dels materials que embolcallen casa seva i per la sostenibilitat. A FEELWOOD Projects, a més d’optar per la vessant més ecològica i sostenible emprant materials d’origen natural que s’han obtingut amb un baix impacte ambiental, oferim un molt bon producte a preus competitius gràcies al nostre sistema constructiu, acompanyat d’un bon disseny sense renunciar al confort.

Av. Prat de la Riba, 2. 43001 Tarragona aire@dnas.cat | dnasessencies Tel.977 217 683

APIALIA EMPRESA

La unió fa la venda

Apialia és un col·lectiu que agrupa Agents de la Propietat Immobiliària (API) , que garanteix la professionalitat i bones pràctiques dels seus membres i que mitjançant el treball en equip permet vendre els habitatges amb més rapidesa VIU a fons | Pierre Grubius fotos

«Escolteu, si us plau, si us entra un pis de dues o tres habitacions a un preu d'entre 500 i 600 euros, aviseu-me, que tinc un client que m'ho demana». Diego Reyes demana ajuda, ell és un professional del món dels immobles de fa gairebé 30 anys i ara, per primera vegada en la seva dilatada carrera professional, ha decidit treballar en equip juntament amb altres Agents de la Propietat Immobiliària (API) per tal de fer més rendible el seu negoci a través d'un millor servei al client. David Pérez, vocal de la junta, ha de marxar, té una reunió, però assegura que avisarà Pérez tan bon punt aconsegueiVIU Tarragona | 72

xi un pis com el que li esmenta. «Veus? Això és Apialia». El funcionament és senzill i molt efectiu. Un grup de professionals del sector decideixen treballar plegats sota el paraigua d'un mateix segell però conservant la seva pròpia personalitat, sense abandonar les seves empreses. A Tarragona, Apialia, que té diferents seus a la resta de Catalunya, especialment a l'àrea de Barcelona, es va constituir fa un any i en formen part les següents immobiliàries: Eivissa Gestió Immobiliària, Finques Grup, Promobase, Finques Rambla Vella, Finques Mi Sueño, Finques Imperial i Finques Gaià i Hiperfincas. «Tenim un programa de gestió propi i comú a tots, Ghestia i ens formem contínuament tot i l'ex-

periència que tenim», diu Diego Reyes, president d'Apialia.

«El client, quan arriba a un de nosaltres, compta automàticament amb 25 comercials treballant per a ell» A Tarragona, les set immobiliàries comparteixen els pisos que tenen a la venda. És a dir, si algú vol vendre el seu habitatge i va a una de les agències esmentades anteriorment, en el moment que aquest habitatge es dóna d'alta al programa, totes el comparteixen, totes el poden veure. És com una empresa global. «El

client, quan arriba a un de nosaltres, compta automàticament amb 25 comercials treballant per a ell. A més, fem un pla de màrqueting personalitzat i, en el moment que l'habitatge o local comercial entra al sistema, el publicitem a més de 80 portals immobiliaris», diu Santi Jové, vicepresident d'Apialia Tarragona. El safari Un dels punts calents en la compra i venda d'habitatges és el preu. El venedor vol aconseguir el màxim benefici i el comprador espera trobar una ganga. Aquesta disparitat de criteris pot eternitzar la venda i, en conseqüència, fer que el client estigui descontent. «Nosaltres fem una valoració real,

Maig-Juny 2016

APIALIA EMPRESA utilitzant les dades de les vendes de cada zona en els últims tres mesos. No serveix de res posar un preu molt alt perquè sinó, el pis no es ven. Sempre oferim als nostres clients tres preus: un de venda lenta, és a dir, una mica per sobre del preu de mercat, un de venda immediata, més barat, i un de venda intermèdia, entre uns dos i tres mesos», diu Diego Reyes que assegura que hi ha habitatges que, valorant-los correctament, duren menys d'una setmana a la venda i sense haver de rebaixar gaire el preu.

«Hi ha habitatges que, valorant-los correctament, duren menys d'una setmana a la venda» Com estableixen el preu d'un habitatge o un local des d'Apialia? Anant de safari. Aquesta

VIU Tarragona | 74

paraula, que recorda la sabana africana i els documentals de La 2 produïts pel National Geographic és l'argot en què es coneix anar tots junts a veure cada nou pis. Així, els diferents comercials de les set immobiliàries van plegats a veure cada nou habitatge i, in situ, tot apreciant les característiques del pis o local, decideixen quin és el millor preu per aconseguir una bona venda. «Ho anomenem anar de safari perquè els nostres comercials són unes feres en això de fer la seva feina», diu tot rient Diego Reyes. Jové i Pérez destaquen que els principals portals web immobiliaris no valoren com cal els habitatges i això pot generar que la venda s'eternitzi o que el comprador l'adquireixi massa barat fins i tot. «No tot són els metres quadrats i la zona. S'ha de veure el pis, s'ha de comprovar si té moltes hores de sol o no, com són de grans les habitacions, quina distribució hi ha, un munt de factors a tenir en compte» di-

uen ambdós mentre asseguren que s'ha d'assessorar al client constantment: «Fem un informe de cada habitatge o local. Si hi ha hagut 25 visites i no s'ha venut, hem de detectar perquè ha passat. Potser una qüestió de preu o perquè s'han de fer reformes. En tot cas, un cop analitzada la situació, es parla amb el client». Apialia demana, però, exclusivitat a l'hora de posar a la venda l'habitatge. És a dir, el client no pot oferir-lo a altres immobiliàries o portals. «El contracte d'exclusivitat oscil·la entre tres i sis mesos, sent aquest últim període el més habitual. Si el client, durant el procés de venda, porta un comprador, pagarà la meitat dels nostres honoraris només i nosaltres farem tota la feina igual», explica Reyes. És en aquest punt en què els tres fan una especial incidència: la professionalitat. «L'intrusisme en aquest món és del 25 per cent. Hi ha gent que ha estat enganyada o que

ha ofert el seu habitatge a gent que no ha mostrat gens d'interès a vendre'l. Aquí rau la importància de l'exclusivitat. Si jo sé que aquell pis el tenen totes les immobiliàries, potser no poso el mateix interès a l'hora de buscar comprador perquè puc pensar que en qualsevol moment algú altre el vendrà. En tenir-lo en exclusivitat i amb la xarxa de professionals que tenim, ens afanyem a vendre'l, deixar el client content i aconseguir beneficis. Tothom hi surt guanyant», diu Jové. «Hi ha hagut casos en què els diners que corresponien al client s'han perdut. En el nostre cas tenim una assegurança de caució, que cobreix fets com aquests i també de responsabilitat civil. Tots estem registrats i a les portes dels nostres negocis hi ha una placa que ens acredita», afirma Reyes que insisteix en el fet que els membres d'Apialia ofereixen tots els serveis i tramitacions necessaris.

Maig-Juny 2016

De Boda amb Moon Catering...

Que comenci l’espectacle! En plena primavera arriba la temporada de bodes. És

moment de passar-ho bé, de viure el dia més feliç de

totes i cadascuna de les parelles que han decidit donar el pas, de donar-se el “Sí, vull” i que a més ho faran enguany confiant en Moon Catering...

N’hi ha que estan perfilant ja els darrers detalls, d’altres tot just comencen ara a iniciar els preparatius

per més endavant... Fotògrafs, vestits i trajos, flors, regals, música, llista de convidats, nervis, sorpreses... Tothom espera gaudir d’una jornada inoblidable!

Per part nostra, ja estem tots a punt! Després de les

proves de tast, de decidir el menú més adient, de triar els vins i la decoració, és moment de passar a l’acció i

oferir el millor dels nostres somriures per a què tot sigui perfecte.

Hi ha ganes de festa, serà un 2016 espectacular... Que comenci l’espectacle!

c/Priorat, 8 - 43151 Els Pallaresos (Tarragona) Tel 977 20 46 52 | Mòbils: 655 74 16 11 - 669 38 18 89 - 629 90 49 23 Email: moon@mooncatering.com | mooncatering.com

ARTICLE EMPRESA

Primavera a Panamà Lluís Espuis

Ja tenim entre nosaltres la festa de la primavera. Com cada any les temperatures es suavitzen, el dia s'allarga, les flors esclaten, es passeja més, es queda amb els amics per fer dinars a l' aire lliure, patis, terrasses, i jardins cobren una nova vida, es comencen a veure a l'horitzó les revetlles, Sant Joan, Sant Pere, festes majors, les vacances, la gent està més optimista, somriu més... en fi, una festa. Amb la primavera també arriba puntualment cada any la campanya de Renda, una altra festa. A la festa de la Renda a quasi el 74% dels contribuents se'ls hi retornaran diners, el que fa que sembli més la carrera de la Renda, qui la presenta abans i a qui li retornaran abans els diners, una mitja de 740 € per contribuent, segons les previsions de la casa de tots. No es valora si tornen poc o molt, respecte amb què s'ha pagat ja anteriorment via retencions, el que és important és que tornin. De fet, a la pregunta de quan paga vostè de renda a l'any, una resposta típica i tòpica és "res a mi em tornen!". L'altra cara de la festa són el 22% de contribuents amb resultat a ingressar, amb una mit-

ja de 1.865 € per contribuent. Aquests ja tenen una idea més aproximada de quin cost té per ells la Renda, encara que a vegades obliden les retencions, insuficients, que ja tenen pagades a compte.

sobretot, que també surti quan s'han retirat bitllets de 500 €, que qualsevol dia veurem a un museu, o també en comprar un vehicle de super luxe, o de determinades marques de bosses i vestits de desafortunades històries. I és que implícit en aquest missatge, hi ha més una presumpció de culpabilitat que no pas d'innocència, no admissible en un cos de gestió i recaptació de tributs.

En aquesta festa de la primavera hi estan convidats uns 19,7 milions de contribuents, està organitzada per l'Agència Tributaria, que també es fa càrrec de l'impost de Societats, ja entrat l'estiu, de l'IVA, i altres menesters al llarg de tot l'any. Un dels seus objectius és que cada vegada hi hagi més convidats a participar. Així aquesta primavera, qui hagi anunciat per la xarxa que lloga un immoble, o habitació, en accedir a les seves dades en el programa de RentaWeb li apareixerà el següent anunci... "D'acord amb les dades de què disposa l'AEAT vostè ha realitzat anuncis de lloguer d'immobles en diferents mitjans publicitaris, inclòs internet. Li recomanem que, en cas d'haver rebut rendes per lloguer, han de ser incloses en la declaració, així com qualsevol tipus de renda per la qual hagi de tributar i no consti en les dades fiscals."

A les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari, que cada any publica l'Agència Tributaria, el 75% se centra al capítol de comprovació i investigació, i cita, com a primer instrument rellevant per la selecció de contribuents objecte de comprovació, les declaracions presentades per ells mateixos... així acaba plovent sobre mullat. Són els contribuents que en principi compleixen regularment amb les seves obligacions els que pateixen, també regularment, les accions de la maquinària administrativa comprovant, revisant, i rectificant les mínimes deduccions, o imposant recàrrecs i sancions per distraccions formals o errors, situacions que el sistema informàtic detecta infal·liblement i automàticament, i el que és més greu, en moltes ocasions per una declaració posterior del mateix contribuent absolutament ignorant de l'error. En aquests contribuents no els rep el ministre al seu despatx.

I no és que el missatge sigui incorrecte, però es troba a faltar que també esmenti les possibles deduccions aplicables, i

I a Panamà? Doncs per la seva situació geogràfica, amb una mitjana anual de temperatures entre 23 i 31 graus, no hi ha

Lluis Espuis i Padró

Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

primavera. Per la seva situació jurídica, les societats que hi estan domiciliades només paguen impostos per les rendes generades al país. En conclusió, estan d'estiu tot l'any. Ens cal una administració fiscal més flexible, propera i amigable amb el contribuent que sempre ha complert amb les seves obligacions tributàries. Crida l'atenció que als Tribunals Econòmic-Administratius, última instància on presentar un recurs a les actuacions de l'Administració Tributària abans d'accedir a la via judicial, doni la raó als contribuents en més d'un 47% dels recursos per Renda, i prop d'un 65% als de Successions i Donacions, i Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats. Aquí hi hauríem d'afegir tots els casos en què no es presenta recurs per falta de mitjans, o per imports petits, pels que no surt a compte recorre, però que s'han de pagar igualment a la hisenda pública. Ens cal una administració fiscal més ampla de mires, i que treballi amb les institucions internacionals per evitar Panamàs i molts altres... perquè cada any, realment, la primavera sigui una festa per a tots.

Col·laborem amb vostè per tal d’aconsellar-lo en totes les solucions ﬁscals i comptables que beneﬁciïn el màxim la seva empresa o patrimoni Cristòfor Colom, 11 - 1er2a. 43001 Tarragona Tel. 977 232 882 | info@gestaliagrup.com

VIU Tarragona | 76

www.gestaliagrup.com

Maig-Juny 2016

NECESSITES COMUNICAR-TE?

Si vols potenciar el teu negoci, la teva marca. Si precises una renovació d’imatge. Si necessites idees. Si et cal comunicar què fas. Si desitges que els teus possibles clients et coneguin.

En definitiva, si et calen serveis de publicitat i disseny a la teva mida, sigui com sigui el teu negoci, aquí ens tens.

POSA’T A LES NOSTRES MANS

VIU Creatiu CREATIVITAT | DISSENY | COMUNICACIÓ

ET CREEM EL LOGO CREATIVITAT I IMATGE D’EMPRESA TARGETES I PAPERERIA COMERCIAL REVISTES I CATÀLEGS DISSENY FULLETS, DÍPTICS, TRÍPTICS..

CAMPANYES PUBLICITÀRIES - BUSTIATGE - IMATGE CORPORATIVA - NAMING - INSERCIONS EN PREMSA - CARTELLERIA - FOTOGRAFIA... C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc. 3 2n A - 43007 Tarragona | Tels. 673 930 589 - 673 930 590

ESPORTS EXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

Sang, suor i llàgrimes

El Club Triatló Tarragona inicia una nova etapa amb una directiva que vol impulsar l'entitat i aquest esport, que requereix una disciplina que va més enllà d'una activitat esportiva, és un estil de vida Rafa Marrasé | Pierre Grubius fotos

Fan cara de salut i estan frescos com una rosa. Res indica que porten un munt d'hores entrenant aquella setmana i que la seva disciplina és gairebé espartana. Rutina, com ells l'anomenen, perquè per poder fer triatló cal seguir un pla de treball constant, fins i tot una dieta. «Jo, si la nit abans he menjat fregits, ho noto de seguida quan entreno», assegura Héctor Valiente, president del Club Triatló Tarragona. Aquesta entitat, que es va funVIU Tarragona | 78

«Jo, si la nit abans he menjat fregits, ho noto de seguida quan entreno» dar l'agost de 2013 acaba d'iniciar una nova etapa amb un relleu en la seva junta directiva. «Volem donar un nou impuls, una nova energia», diu Dani Martin, vocal de la junta. En total són vuit nous components -a banda de Valiente i Martin, Georgina Álvaro, Ito Gómez, Rubèn Torres, Jorge Torres,

Montse Granel, Rafa Dorado, Jesús Cortés i Robert Martin, que és el secretari-, tots ells esportistes que han arribat al triatló després d'una llarga carrera esportiva en molts casos. «Hi ha dos tipus de triatleta generalment. Un, que apareix sovint, és aquell que ho fa per poder presumir que ha aconseguit acabar un triatló o, si és possible un Ironman. Després de fer-ho, la majoria de vegades ja no continua amb aquest esport. Està content de posar-ho a Facebook i que tothom li digui que és una màquina. La resta és gent que s'esti-

ma aquest esport, que gaudeix entrenant i practicant-lo, que està acostumada a fer exercici, a grans esforços. Aquesta gent farà triatló durant molts anys. Jo espero poder entrenar i competir quan tingui 60 anys», diu Valiente mentre sostè el seu fill en braços.

«Jo espero poder entrenar i competir quan tingui 60 anys» El nou president el Club Triatló Tarragona és argentí, de la Maig-Juny 2016

PUBLICITAT ESPORTS

• Podologia esportiva. Estudi biomecànic. Plantilles personalitzades. • Podologia pediàtrica. Peu de risc. Cirurgia podològica. Podologia dermatològica. • Postgrau ortopodologia. Màster en cirurgia podològica. C/Baró de les IV Torres 5 - 7 Oficina 2, Tarragona Cita prèvia: Tel.977 211 706 | clinicadelpieIVtorres@gmail.com

ciutat de Rafaela, a la província de Santa Fe, al centre del país. Té 39 anys, una edat respectable en un esportista, però té un físic imponent, amb braços musculats i tatuatges. S'ha fet una trena amb el pèl de la barba, un fet que li atorga un aspecte de personatge d'altres temps. El color de la seva pell fosca i el pentinat recorden, en certa manera, els mariners de la Polinèsia. Podria formar-ne part perquè la seva relació amb el mar i l'aigua és molt estreta. Com la gran majoria dels immigrants argentins que van arribar a Catalunya i Espanya, Héctor Valiente ho va fer per treball, concretament en el sector de la vigilància de platges. És socorrista. A l'Argentina, els socorristes Maig-Juny 2016

són un cos professional, com els bombers. No es tracta de simplement una feina estacional per a estudiants a l'estiu, sinó que cal una preparació molt important. Molts d'ells són autèntics atletes, amb unes capacitats de natació molt elevades. «Molta gent, la majoria, li té respecte a la natació quan es vol dedicar a fer un triatló. Això passa perquè

«Un dia vaig conèixer una persona que havia corregut 18 maratons i em va dir: per què no en prepares una? Als tres mesos corria la de Barcelona»

SALUT VILA-SECA és un centre de salut multidisciplinari en el qual realitzem tractaments de podologia, osteopatia, fisioterapia, bioneuroemoció, coaching i homeopatia. Posem a la teva disposició un ampli ventall de terapies que engloben tots els aspectes de la vostra lesió.

La salut és el mitjà per evitar lesions

Truca´ns i informa´t. C/ Tenor Josep Forasté, nº2 local Tel. 877 018 834 fb salutvilaseca

www.salutvilaseca.com

VIU Tarragona | 79

TRIATLETES ESPORTS

tothom ha anat en bicicleta o ha corregut, però nadar, excepte a la platja, molt pocs ho han fet com a esport», diuen Dani i Robert Martin que, tot i la coincidència de cognom, no són família. «A mi, en canvi, la bicicleta és el meu punt dèbil dins del triatló», assegura Valiente, que va arribar a Tarragona l'any 2008 després d'estar 9 anys a Fuerteventura, a les Illes Canàries. Valiente, que ara té la seva pròpia empresa de socorrisme, M&M Group, va jugar durant molts anys a futbol, de porter concretament. Al seu país, en un equip anomenat Benhur, com la pel·lícula i a Canàries al Playas de Jandía, de la 2ª divisió B. «Els meus ídols sempre han estat el Loco Gatti i René Higuita», diu tot rient. «No cal que em diguis quin estil de joc tenies, doncs», li responc mentre ell confirma les meves sospites: «M'agradava sortir molt de l'àrea, participar del joc, jugar amb els peus».

VIU Tarragona | 80

No fa tant de temps que Valiente va deixar el futbol. Va ser quan tenia 35 anys però no volia quedar-se assegut al sofà, treballant i fent una vida sedentària després d'haver passat gran part del seu temps entrenant i competint. «Un dia vaig conèixer una persona que corria maratons. Bé, de fet, crec que ja n'ha corregut divuit i aleshores jo sortia a córrer, per fer alguna cosa, per estar actiu. Aquella persona em va dir: per què no prepares una marató? I dit i fet». Tres mesos després d'aquell dia, Hèctor Valiente corria la marató de Barcelona. Va fer un temps de 4 hores i 10 minuts. En dir la xifra, la resta de companys se'n foten. «Però és que abans no havia corregut ni tan sols una mitja marató», es defensa. La precocitat en el temps de preparació d'una prova d'aquesta importància no és, però, exclusiva de Valiente. Robert Martin, secretari de la junta, també va fer una heroïcitat encara més gran. En només un

any va preparar la prova més icònica del triatló: un Ironman. De triatlons n'hi ha de molts tipus. Tots tenen en comú, òbviament, el tipus de disciplina que el conformen i en l'ordre que s'han de disputar, és a dir, primer natació, després ciclisme i finalment cursa a peu. Així, hi ha triatlons de distàncies curtes, anomenats esprint (7501.000 metres nedant, 20-40 quilòmetres amb bicicleta i 5-10 quilòmetres corrent), estàndard o distància olímpica (1.500 nedant, 40 quilòmetres de bici i 10 quilòmetres de cursa a peu), de mitja distància (entre 1.900 i 3.000 metres de natació, 80-90 quilòmetres de bicicleta i uns 20 quilòmetre corrent) i els de llarga distància o Ironman. Hi ha altres modalitats com super esprint o novice, aquesta última a Espanya. L'Ironman és la més dura perquè s'ha de nedar 3,8 quilòmetres, recórrer amb bicicleta 180 km i acabar fent una marató a peu, més de 42 km, per tant. «Vaig tardar 12 hores i 15 minuts, sempre ho recordaré», diu Robert Martin, que as-

segura que entrenava entre 12 i 14 hores a la setmana per preparar aquella prova, que es va disputar a Lanzarote el 2014. «L'Ironman de Lanzarote és un dels més prestigiosos del món, potser el que més rere el mític de Hawaï», afirma Dani Martin, que fa uns mesos que no pot entrenar per culpa d'una lesió al peu.

«L'Ironman de Lanzarote és un dels més prestigiosos del món, potser el que més rere el mític de Hawaï» De fet, l'origen del triatló cal trobar-lo en aquesta illa nord-americana del Pacífic. Tal com explica la llegenda popular, aquest esport s'hauria creat arran d'una juguesca entre tres soldats ianquis que van voler comprovar qui seria més resistent en una cursa entre els tres esports. Amb tot, sembla que el triatló es va començar a

Maig-Juny 2016

PUBLICITAT ESPORTS

Centre de fisioteràpia

Activa’t es un centro deportivo diferente, donde se realizan una gran variedad de clases y entrenamientos, dirigidos para todos los públicos, personalizados, donde la mayor preocupación es ofrecer una atención personalizada para todos los clientes.En Activa’t encontraras un equipo humano totalmente implicado en el bienestar y satisfacción de cada unos de nuestros clientes Encontraras salas cardiovasculares y de tonificación muscular con materiales y tecnología deportiva de primera calidad.

C/ Federic Monpou 6 43005 Tarragona | Tel 977139521 – 609937411 info@activat-tgn.cat - www.activat-tgn.cat

Maig-Juny 2016

TRACTAMENT 100% PERSONALITZAT DE FISIOTERAPEUTA A PACIENT

•Teràpia del teixit tou i profund •Mobilitzacions •Teràpia de punts gallet •Rehabilitació personalitzada •Fisioteràpia esportiva •Punció seca •Biomecànica del running •Massatge esportiu

C/ Sant Agustí, 10, 5è 2a (Entre Rambla Nova i Rambla Vella)

Tarragona Tel. 977 918 595 info@activefisio.net www.activefisio.net

VIU Tarragona | 81

TRIATLETES ESPORTS

Foto: Rafa García

practicar a França a la dècada dels anys 20 del segle passat sota el nom d'«els tres esports». La premsa francesa ja parlava aleshores d'aquesta competició que, però, es disputava en ordre invers a l'actual, és a dir, començant per la cursa a peu, seguint amb la bicicleta i acabant amb la natació. Com Héctor Valiente, Robert Martin també prové del món del futbol. Va començar a jugar als 5 anys al Nàstic i, ja d'adult, va militar en les files del Roda de Berà, Pobla de Mafumet i el Morell, equip on va acabar la seva carrera per culpa d'una lesió. «L'any 2004 em vaig trencar el lligament encreuat del genoll dret i el 2008 el lateral extern del genoll esquerre», recorda. Deixat el futbol, el metge li diu que un bon exercici pot ser començar a córrer. «Vaig fer bici també per reforçar la musculatura. Anys després, el 2013, un amic em diu que s'ha apuntat a l'Ironman de Lanzarote i en aquell moment vaig decidir que jo també hi volia participar». Així, com si fos qualsevol cosa. «La disciplina després de tants anys d'entrenaments, d'haver format part del món de l'esport, t'ajuda a aconseguir-ho», assegura ell que és enginyer informàtic i que aprofita les hores després de la VIU Tarragona | 82

feina, a la tarda, per poder entrenar. «La bicicleta la deixem pel cap de setmana, que és quan tenim més temps lliure. De dilluns a divendres anem a nedar i córrer».

«Treballes i entrenes, tot el mateix dia i sempre estàs cansat» Tots admeten que a les nits estan esgotats, que cauen morts de son al sofà. «És normal, treballes i entrenes, tot el mateix dia i sempre estàs cansat». Dani Martin es mira els seus companys amb una certa enveja. Ell es troba fora de combat per culpa d'una lesió al peu i no veu el dia de tornar a entrenar i competir. Haurà de treballar molt, perquè ha guanyat catorze quilos en pocs mesos. «Tinc tendència a engreixar-me si estic inactiu, i això que sempre he fet molt esport». Efectivament. Dani Martin (32 anys) va jugar molts anys a bàsquet, sent professional i tot. A Tarragona va militar en diferents clubs com el CBT, el Reus Deportiu o l'ADT, equip en què va jugar a LEB Bronze (una categoria que ja no existeix, però que durant algunes temporades va

ser la quarta divisió estatal i on els jugadors eren professionals). Martin també va formar part de l'Estudiantes de Lugo (lliga EBA, actual quarta categoria, no professional) que, però, era l'equip filial del Breogán d'ACB. Martin entrenava als matins amb el primer equip. «Vaig acabar desmotivat del bàsquet, ja no tenia la mateixa il·lusió d'abans, per això vaig decidir plegar. Aleshores, com els meus companys, no volia estar sense fer res, buscava un esport que em motivés i va ser un metge català, un traumatòleg que vaig conèixer a Galícia, el primer que em va dir que ell feia triatlons. Allò va despertar el meu interès».

«Recordo molt clarament [somriu] que pensava: 'quan arribi a meta em menjaré una bona milanesa amb patates fregides» Martin va començar a sortir a córrer i un bon dia va conèixer un noi argentí Diego Walter que, com Héctor Valiente, havia arribat a Catalunya per treballar de socorrista. Walter és un nedador expert i que té un cert prestigi a l'hora de preparar i esportistes.

«Aleshores vaig començar a nedar 9.000 metres a la setmana i, a poc a poc em vaig adonar que podia fer un triatló», diu Martin. I així va ser, el 2014 va participar en la modalitat esprint de Cambrils (1h i 20 minuts) i l'any passat, és a dir, només un any després, va fer el seu primer i fins ara únic Ironman, el de Vitòria. «Va ser molt dur. Són moltes hores d'esforç, de sacrifici, tu sol contra la distància, contra el temps. No pots córrer en grup, no pots portar música. Ets tu i la cursa, ningú més. Recordo com si fos ara que, en els moments difícils, penses en la teva família, la teva xicota, que t'ha donat suport en aquells mesos de preparació. Recordo molt clarament [somriu] que pensava: 'quan arribi a meta em menjaré una bona milanesa amb patates fregides'. I tenia salivera, em moria de gana. Allò, i sembla mentida, em va ajudar a no aturar-me. Els últims dos quilòmetres els vaig fer volant, anava sol i plorava, plorava molt, de felicitat, de satisfacció. Plorava com un nen», explica mentre té la mirada perduda, recordant aquell moment màgic. «Si vas a la meta de qualsevol Ironman veuràs no menys de 200 atletes plorant a llàgrima viva, t'ho asseguro», diu Héctor Valiente. «Jo també vaig plorar, sobretot quan vaig veure

Maig-Juny 2016

Nou Tiguan. Compatible amb la família, la feina, iOS i Android.

Nou Tiguan amb App Connect. Connectat al que t‘importa. Gamma nou Tiguan: consum mitjà (l/100 km) de 4,7 a 7,4; emissió de CO2 (g/km) de 123 a 170.

Tarraco Mòbil

Reusmòbil

Avda. Roma, 11 Tel. 977 23 92 52 - 43005 Tarragona

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 12 40 37 - 43206 Reus

TRIATLETES ESPORTS la meva xicota. És una sensació indescriptible», afirma Robert Martin. Les parelles, l'entorn familiar és clau. El triatló fa que l'esportista visqui gairebé per aquesta modalitat i necessita, per tant, la comprensió dels qui l'envolten. «La meva parella i la d'Héctor també són triatletes, de fet, estan a la junta del club» explica Robert Martin. «La meva noia no és triatleta però sap com n'és d'important per a mi tot això. Abans de l'Ironman de Vitòria li vaig demanar que tingués paciència amb mi els últims tres mesos, que m'havia de preparar a fons. I ho va entendre», diu Dani, que ha sigut pare per primera vegada fa pocs mesos. «Tripapis ens diem. Sacrifiquem temps de la nostra família o moltes hores de son per fer allò que ens agrada. Tot, però, té la seva recompensa. Si t'aixeques un dia a les cinc o les sis del matí per entrenar pots veure com surt el sol. Això no té preu», diu Valiente. Potenciar el club Els tres parlen amb passió del triatló i volen transmetre el seu entusiasme als socis del club, que són 76 actualment. «De fet, en l'últim mes n'han arribat cinc més, això vol dir que estem fent les coses ben fetes», diu Valiente. La nova junta ha decidit establir una programació d'activitats en què prioritzen, evidentment, els entrenaments conjunts. «Els caps de setmana fem sortides

VIU Tarragona | 84

en bicicleta. Bàsicament això és per fer club, d'una manera més social perquè m'entenguis, però a l'hora de la veritat la gent va a totes, ningú vol sortir a passar l'estona», explica Valiente amb un somriure. Entre setmana, els membres del Club Triatló Tarragona es citen a la piscina de Campclar per fer les pertinents sessions de natació, de set a nou del vespre. «Ara estem treballant a organitzar les sortides per anar a córrer en grup. Ara tothom va a l'hora que pot, tot depenent dels seus horaris, però ens agradaria programar això també», explica Dani Martin. «Eh, i hi ha una cosa molt important en tot això: els 'asados'. De fet, ve més gent a menjar carn a la brasa que a fer esport», diu Valiente tot rient, arrencant les rialles dels seus companys també. La intenció de la junta és crear bon ambient, fer que els socis del club tinguin un sentiment de pertinença i que comparteixin activitats. «Recordo que quan vaig començar a córrer vaig buscar per internet si hi havia gent que es reunia per a fer-ho i és així com vaig trobar el club», explica Robert Martin, una història que és comú a la resta, perquè ells no es coneixien abans de formar part del Club Triatló Tarragona. «'Asados' i bromes a banda, la nostra tasca és organitzar els entrenaments però, sobretot, les competicions. Quan vas a fer un triatló cal reservar hotel, s'han de fer inscripcions i un

munt de coses. Volem millorar també el nostre rendiment com a club que participa en la lliga de triatlons i duatlons», diu Dani. La temporada del triatló comença el mes d'abril i acaba a l'octubre. La raó és senzilla, cal que la temperatura de l'aigua del mar no estigui massa freda. «A l'estiu quedem en grup per anar a nedar a la platja. De fet, és la millor opció perquè és allí on has de competir, t'has d'acostumar al medi», diu Dani Martin, que assegura que molts caps de setmana d'hivern també queden per nedar. L'explosió per l'activitat esportiva més enllà dels 30 anys ha provocat que molts esportistes no en tinguin prou amb les llargues curses a peu i acaben arribant al triatló. Per a Robert Martin un dels factors que expliquen l'alt nombre de participants és perquè aquest esport, olímpic des del 2000, compta amb grans referents espanyols en l'àmbit mundial com Ivan Raña, per exemple. «Has de tenir en compte que el triatló és un esport car. Necessites un vestit de neoprè i una bona bicicleta, i unes sabatilles esportives com Déu mana. A més, les inscripcions de les competicions no són barates, 40 euros com a mínim i els Ironman es disparen entre 300 i 500 euros. Això la gent jove no s'ho pot permetre», diu Dani. De fet, la mitjana d'edat del Club Triatló Tarragona és de 34 anys. L'edat dels esportistes, que ja no es troben en plena joventut i l'exigència que suposa poder

«Has de tenir en compte que el triatló és un esport car. Necessites un vestit de neoprè i una bona bicicleta, i unes sabatilles esportives com Déu mana» realitzar una prova com aquesta, han fet que la junta hagi plantejat la possibilitat d'oferir revisions mèdiques als seus socis. «Hi ha una empresa que disposa d'un vehicle, un camió, que compta amb material i les màquines necessàries per fer una prova d'esforç. Volem portar-ho a Tarragona perquè els socis que ho desitgin es facin la prova. La Federació Catalana de Triatló no obliga a passar una prova mèdica i nosaltres creiem que seria necessari fer-ho», explica Dani Martin. El Club Triatló Tarragona està format gairebé pel cent per cent de socis que es dediquen a aquest esport de forma amateur. Amb tot, la voluntat és augmentar el nivell competitiu i tenir cada vegada més presència i millors resultats en les competicions en què participa. «En el campionat de Catalunya de duatló en què hi participen uns 150 equips nosaltres vam quedar en la posició 60. Ara volem que cada vegada més la gent del club participi en competicions perquè tot això fa caliu», diu Héctor Valiente.

Maig-Juny 2016

Av. Catalunya 22D entl. 1 | Tarragona | 977 249 906 - 646 743 410 | Centre Mèdic-Estètic Orthoclinic

Ph sio Clinic

Descobreix el món... ...de la FISIOTERÀPIA

FISIOTERÀPIA ESPORTS

Esperit jove, mans expertes El fisioterapeuta Adrià Adam obre consulta a Orthoclinic amb l'aval de l'experiència en el món professional de l'esport

Redacció | Pierre Grubius fotos

És molt jove però té un ampli bagatge a les seves espatlles. Adrià Adam (13/5/1990) ha decidit emprendre el seu propi camí en el món de la fisioteràpia i des del mes de febrer passa consulta al Centre Mèdic i Estètic Orthoclinic (Avinguda Catalunya, 22). Només fa tres anys que Adam va finalitzar els seus estudis de fisioteràpia a la prestigiosa facultat Blanquerna de la universitat Ramon Llull, però han estat anys molt ben aprofitats, de treballar molt, de tocar moltes lesions, d'aprendre amb l'experiència, de formar-se mitjançant la feina. «Aquest és un món on aprens tocant. Es necessita practicar molt, treballar molt, i jo ho he fet, ho estic fent», diu. Adrià Adam ha estat vinculat al món de l'esport de sempre. Va ser durant tres anys responsaVIU Tarragona | 86

ble de fisioteràpia d'una empresa d'entrenadors personals i també fa un grapat que s'encarrega d'aquesta disciplina al TGN Bàsquet Club, una entitat que té més de 30 equips i 300 jugadors que van des dels 5 anys fins als 30. «Aquí veus de tot i cada tipologia de lesió és diferent i més si tens aquesta franja d'edat tan àmplia», explica. L’experiència també l’ha adquirit en una modalitat de fisioteràpia que, segons Adam, estava poc extesa a Tarragona: les visites a domicili. «Vaig veure que a Barcelona, on vaig estudiar, això es feia molt i, en canvi, aquí, no massa per no dir ben poc. Així, vaig decidir crear la meva pròpia empresa, AD Fisioteràpia, i oferir aquest servei», diu i explica que el tipus de pacients que fan servir aquest servei són aquells que pateixen una lesió que no els permet

desplaçar-se o bé aquells que ho fan per comoditat, perquè prefereixen que el professional vagi al seu domicili.

«Molta gent arriba amb dolors d'esquena, lumbàlgies i cervicals. És molt comú actualment» A la consulta, Adam, però, no veu només esportistes. Segons aquest fisioterapeuta, només el 50 per cent dels seus pacients arriben amb lesions provocades de la seva pràctica esportiva habitual. La resta són provocades per l'estrés, la postura al lloc de feina o el dia a dia. «Molta gent arriba amb dolors d'esquena, lumbàlgies i cervicals. És molt comú actualment», diu. Amb tot, Adam també ha detectat una altra patologia molt més

freqüent del que ell pensava: «Hi ha molta gent que té una disfunció en l'articulació temporomandibular (ATM). No m'ho esperava, tracto entre cinc i sis casos al dia». Com el seu nom indica, l'ATM es tracta de la mandíbula i la lesió o dolors produeix en els músculs de les galtes. «És gent que a la

nit serra les dents amb molta força sense adonar-se i quan es desperta té mal a la boca i, fins i tot, al cap. Altres s'adonen del problema perquè algú, normalment la seva parella, els hi fa notar que quan parlen, li grinyolen les dents, fan soroll». Segons Adam, les causes d'aquesta patologia són múltiples i la solució arriba mitjançant la relaxació de la musculatura. «Faig estiraments dels músculs de la boca i també massatge, fins i tot dins de la boca. Després de cinc o sis sessions la millora és notable i només cal fer un seguiment setmanal perquè el problema no aparegui amb la mateixa intensitat», diu. Les bones mans d'Adam han fet que el boca-orella ompli la consulta, en una acollida dels seus serveis que ell mateix titlla de «molt bona». Maig-Juny 2016

A FO N S

VIU Especial

Exemplar gratu誰t

Un estiu actiu Les millors idees per tal que els vostres fills aprofitin l'estiu tot aprenent i divertint-se

Maig-Juny 2016 | www.viuafons.cat

Casals d'Estiu

PRESENTACIÓ CASALS D'ESTIU

L'estiu és per viure'l Els casals que s'organitzen a l'estiu a Tarragona responen a una fórmula efectiva de fa dècades: incentivar les inquietuds dels més petits en una època de vacances escolars

Redacció

Els nens cada vegada fan més activitats durant el curs escolar. Activitats no lectives dins l'itinerari curricular però que ajuden a formar-los en diferents disciplines com l'esport o les arts. Els nens tenen jornades ben llargues de setembre a juny, sense gairebé temps lliure.

VIU Tarragona | 88

Aquesta és la millor xarxa social i a Tarragona n'hi ha per donar i per vendre En el moment actual, en què la tecnologia creix exponencialment i cada vegada és més fàcil accedir a internet i tot tipus

d'artefactes electrònics, són molts els nens que prefereixen passar hores asseguts mirant els mòbils -cada vegada tenen smartphones des de ben jovenets- o jugar en alguna mena de consola en línia amb altres amics o jugadors d'altres llocs.

que són imbatibles: els Casals d'estiu. Aquesta activitat associada intrínsecament al període de vacances d'estiu proposa una experiència real i no virtual sobre temàtiques molt clares en què el nen, a més, està envoltat d'altres nois i noies de la seva edat.

Malgrat tota aquesta competència tecnològica, hi ha una sèrie d'activitats que han demostrat

Aquesta és la millor xarxa social i a Tarragona n'hi ha per donar i per vendre.

Maig-Juny 2016

MatrĂcula Oberta Curs 2016/2017

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

Tot el dia a l'aigua El Nàutic de Tarragona planteja les diferents activitats del seu casal d'estiu en l'element més atractiu: el mar

Redacció

«No hi ha lloc on el nen s'ho passi millor, segur». Eric Hasspacher és l'encarregat d'Sport Nàutic, unes activitats en caiac dirigides a nens d'entre 6 i 12 anys. Sport Nàutic és una de les moltes disciplines del casal d'estiu del Reial Club Nàutic de Tarragona, el club esportiu més antic d'Espanya i la institució més veterana de tota la ciutat. De fet, l'any passat van participar en aquest casal d'estiu fins a 1.200 nens, tal com asseguren des del Nàutic tarragoní. «El primer que fem és que tots els nens s'espavilin per sortir al mar a l'hora. S'ha de preparar el material, el caiac, les pales, les armilles salvavides, tot. Després sortim a navegar. Si el grup de nens és dels més petits, les activitats són més lúdiques,

VIU Tarragona | 90

com pujar dempeus al caiac i mantenir l'equilibri, caiac-polo -com el waterpolo- i coses així. Si els nois són més grans, anem remant fins més lluny, fins i tot on hi ha els vaixells que esperen entrar al Port de Tarragona», afirma Hasspacher. Cada sortida al mar dura entre una i dues hores i els grups són de 12 nois que poden anar amb caiacs individuals, per parelles o, fins i tot, de quatre. Dos monitors amb la seva respectiva embarcació escorten el grup, més una llanxa neumàtica que també controla les diferents activitats que es fan al mar i a càrrec del Nàutic també. «Tenim activitats des dels 11 anys i fins als 16 anys. Fem de tot, des de rem, pàdel surf, bodyboard, travessies en caiac, de tot relacionat amb el mar i l'aigua», explica Dídac Bru, res-

«No hi ha lloc on el nen s'ho passi millor, segur» ponsable de Nàutic Summer. Aquesta activitat es fa durant tot el mes de juliol i l'any passat hi van participar més de 300 nens que començaven a les 9 del matí i fins a les 4 de la tarda, amb el dinar inclòs. Bru assegura que molts dels que participen en el Nàutic Summer acaben apuntant-se al Nàutic per fer algun dels esports en què s'han iniciat durant l'estiu. «Si no recordo malament, l'any passat van ser uns 12 nois que finalment van decidir formar part del nostre club», diu Bru. «Tenim activitats que es fan a terra ferma i moltes d'altres

que es fan a l'aigua de la piscina o al mar. Volem que els més petits estiguin en contacte amb l'aigua des de ben aviat però acostumem a fer un tipus d'activitats integral com expressió corporal i millores en la psicomotricitat en els nens d'entre quatre i sis anys per després passar a fer les activitats aquàtiques», explica Albert Roig, responsable dels Casals de Mar del Nàutic de Tarragona. Dos monitors estan pendents dels més petits de tots els participants i que l'any passat van sumar gairebé una seixantena. «On voldries estar tot l'estiu? Al mar. Doncs aquí ho fem i els nens s'ho passen de forma sensacional», conclou Eric Hasspacher.

Maig-Juny 2016

T I C DE ÀU

R AG O A

R TA

C LU B

R.C.N.T.

Estiu 2016

Per a nens/es nascuts/des entre 2000 i 2012

UN ESTIU PLE D’ACTIVITATS I D’ESPORT A L’AIRE LLIURE, GAUDINT DEL MAR EN UN LLOC INIGUALABLE QUE ELS TEUS FILLS NO OBLIDARAN MAI!!!

R AG O A

- 1878 -

T I C DE ÀU R TA

C LU B

•SUP-XL •BODY BOARD •JOCS PLATJA •AGILITY SURFING •MALABARS •JOCS DE TAULA / MANUALITATS •GYMKHANA •RAFT-SURF •PNEUMÀTICA •SNORKEL •WINDSURF •EMBARCACIONS DE VELA LLEUGERA OPTIMIST/LÀSER •VAURIEN 420 RAQUERO •CAIAC •SKIMBOARD •TRIATLÓ •BIC POLO ...I MOLTES ACTIVITATS MÉS

Per a més informació, adreceu-vos a: Reial Club Nàutic de Tarragona Tel. 977 240 360 · http://www.rcntarragona.com · info@rcntarragona.com @RCNTarragona

APRENENTATGE CASALS D'ESTIU

Aprendre divertint-se A diferència del que suposa adquirir coneixements durant el curs, en els casals, el nen aprèn sense adonar-se gràcies a les activitats dirigides pels monitors VIU a fons

Tot i que els mètodes d'ensenyament han evolucionat molt en els últims anys, el fet d'anar a classe pot ser més o menys divertit segons la percepció cada alumne. Durant l'estiu, als casals, els nens, gairebé sense adonar-se, també poden aprendre però d'una forma lúdica, divertint-se. És evident

VIU Tarragona | 92

que la majoria d'activitats són prou atractives pels nois i noies, però també n'hi ha que durant el curs no semblen tan fascinants però quan arriba el moment són molt útils: els idiomes.

Els nens, gairebé sense adonar-se, també poden aprendre però d'una forma lúdica

Programes d'intercanvi, cursos intensius, activitats pràctiques a l'aire lliure. Tot això pot fer que el nen aprengui de pressa

i sense haver d'estar sotmès a la rigidesa de l'aula. L'estiu permet una certa llibertat en els docents que combinen el pro-

grama lectiu a ensenyar amb altres activitats per fer que les jornades siguin més amenes. El fet de disposar de més temps -4 ó 5 hores- per dia, permet aquesta flexibilitat a l'hora de programar què es farà cada jornada. I això també és vàlid pels esports o altres arts com la música, la dansa i el teatre.

Maig-Juny 2016

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

C.A.E.I.O. Pere Tubilla

(Centre d’Activitats Esportives i d’Oci) Taller d’arts escèniques – Pere Tubilla

Qualitat, formació, divertiment, experiència, professionalitat…en definitiva passió per el que fem son les nostres referencies. Des de l’àmbit esportiu com el cultural i de lleure ens dediquem a organitzar i dirigir les activitats extraescolars de diferents escoles de la comarca així com Casals i Estades d’Estiu. Al mateix temps impartim al nostre Taller d’Arts Escèniques un seguit d’activitats formatives i de lleure com són Teatre (infantil, juvenil i per adults), Ball (Funky, Jazz, Hip Hop, Contemporani, Saló, etc), tècniques de veu i cant, iniciació musical i altres tallers de Zumba, Pilates, Biodanza, Ioga que sumen una oferta molt atractiva i irresistible. Estem situats al centre de la ciutat c/López Peláez n. 12 i ens podreu trobar a la nostra web www.peretubilla.com ¡¡¡VENIU A PROVAR GRATUÏTAMENT LES NOSTRES ACTIVITATS!!! Preinscripcions curs 2016 – 2017 a partir del 1 de Juny.

¡¡¡obrim el teló!!! TALLER D’ARTS ESCÈNIQUES Pere Tubilla

c/. López Peláez nº 12

PORTES DEL 5 AL 9 DE ERTES OB SETEMBRE 7 -201 12 SETEMBRE - INICI DEL CURS 2016 A partir dels 3 anys

SERVES DE ¡¡¡ PREINSCRIPCIONS I RE de JUNY !!! PLAÇA A PARTIR DEL 1

– CANT TEATRE – DANSA – BALL IP HOP INICIACIÓ MUSICAL – H ANZA ZUMBA – IOGA – BIOD 15198 – 607265608 Informació: Telèfons 9779 .org correu: ptm@tinet

CASAL D’ESTIU RTS ESCÈNIQUES TALLER D’A _____Pere Tubilla__________________________ _____________________

Del 27 de Juny al 9 de Setembre

De 9 a 13,30 h. (Acollida 8 a 9h i de 13,30 a 14h.) De 3 a 12 anys

TEATRE BALL MUSICA CONTES ANGLÉS

JOCS PREESPORTIUS

www.peretubilla.com

CASAL D’ESTIU

Club de Golf Costa Dorada - 20

------------------------------------------------

-------------------------------------------------------

Del 27 de Juny al 9 de Setembre –

Horaris: Sense dinar...

------------------

De 3 a 12 anys

de 9h a 13,15h. Amb dinar..... de 9h a 15h o 9h a 16,30h (opció acollida de 8 a 9 h.)

INSTAL·LACIONS: (NOVETAT)

FUTBOL SALA

Club de Golf Costa Dorada

Parc de Llevant (annex al Club de Golf)

CAMPUS DE BASQUET (Nens/nes de 5 a 12 anys) (5 primeres setmanes) - Tecnificació Individual - Perfeccionament del tir - Grups reduïts Director: Pere Tubilla

MULTIESPORTS - NATACIÓ - GOLF - ANG LES - ESCACS CONTES - MANUALITATS - BALL - TEATRE

MANUALITATS

Possibilitats de tallers específics

Informació c/. López Peléz nº 12 Telèfons: 977915198 – 607265608 Correo: ptm@tinet.org

---------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------Coordina i organitza:

Club de Golf Costa Dorada

C.A.E.I.O. - TALLER D’ARTS ESCÈNI QUES

www.peretubilla.com Maig-Juny 2016

Pere Tubilla Informació: Telef: 607265608

correo: ptm@tinet.org

www.peretubilla.com

VIU Tarragona | 93

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

Més enllà de la raqueta El club TennisPark organitza infinitat d'activitats de tot tipus per aquest estiu seguint la filosofia de l'entitat d'oferir cada vegada més serveis VIU a fons

Xavi Pueyo, director del TennisPark, a Cala Romana, Tarragona

Xavi Pueyo té tantes coses a explicar que no sap ni per on començar. L'oferta del TennisPark pels mesos d'estiu és molt àmplia i va més enllà de la raqueta, oferint un paquet global que inclou tot tipus d'activitats, algunes es fan durant tot l'any. Així, el TennisPark proposa tres tipus stage o estades d'estiu. La primera és la que s'anomena multiesportiva i està dirigida a nois i noies d'entre 4 i 16 anys i es farà entre l'última setmana de juny i la primera d'agost inclosa, un fet absolutament nou fins ara. En aquesta estada els participants reben classes de tennis i pàdel però també d'altres esports com hoquei sobre herba o minibàsquet i, al final de la jornada, acabar a la piscina. Els familiars poden triar si el seu fill es queda a dinar (fins a les 5 de la tarda) o no (fins a les 13:30 del migdia). Per fer la proposta més atractiva, el TennisPark tematitzarà cada setmana, és a dir, hi haurà la presència especial d'un convidat que vindrà a mostrar les seves habilitats. Així, una setmana serà la dels animals exòtics, en què una professional portarà alguns exemplars, una altra la del circ i la màgia, una altra la de la cuina asiàtica en què el xef del restaurant del club ensenyarà a fer sushi i altres receptes. De fet, el restaurant del TennisPark també s'ha volgut potenciar i ofereix un menú de 12 euros entre setmana i un de 19,50 el cap de setmana. «Tots els productes que fem servir són frescos i el pa i la pasta la fa el nostre xef», assegura Pueyo. Les altres dues estades estan dirigides a la millora de les habilitats tennístiques i

VIU Tarragona | 94

del món del pàdel en practicants habituals. En el Tennis de Competició i Pàdel de Competició -noms d'aquestes estades- els participants d'entre 9 i 17 anys, rebran classes de tecnificació i, aquells que es decantin pel tennis, podran participar en els opens de la demarcació organitzats per la federació catalana de tennis. Aquestes estades s'ofereixen des del 27 de juny al 29 de juliol. Per aquells que vulguin millorar la seva tècnica i no desitgin fer una estada, el TennisPark organitza cursos intensius de pàdel i tennis on es pot triar fer entre 3 i 4 hores i mitja a la setmana totes les tardes durant el mateix període de temps que les estades de Tennis de Competició i Pàdel de Competició. El pàdel, un esport absolutament a l'alça, té una cita ineludible aquest estiu a l'entitat també. El club organitza un

Challenge de cinc opens que va començar el mes de febrer passat i que ara al maig, al juny i al juliol, viurà les seves tres pròximes cites. Es tracta d'uns opens oberts a jugadors a partir dels 16 i 17 anys i que s'estructura en 10 categories: 4 masculines, 3 femenines i 3 mixtes. Entre tots aquells que participin en un mínim de tres opens dels cinc, en el sopar de gala del club -es fa a la pista central, a l'aire lliure- que es farà l'últim cap de setmana de juliol, se sortejarà un Fiat 500. «És el tercer any que fem el Challenge. El primer any van participar 1.300 jugadors, l'any passat 1.500 i ara volem superar aquesta xifra». El TennisPark aposta, a més, per oferir més serveis. De fa uns mesos, un professional de l'educació física dissenya l'entrenament més adequat a cada soci i tutela i orienta cada

entrenament en persona, com un entrenador personal. També s'ha apostat per fer classes d'aquazumba a la piscina i de bodypàdel -una modalitat que consisteix en el fet que una monitora fa els moviments correctes d'aquest esport a ritme de la música i la resta la segueixen-. Finalment, els més de 700 socis de l'entitat també podran fer a partir d'ara classes de defensa personal a les instal·lacions. Un ventall amplíssim d'activitats en què es pretén que tothom trobi allò que més li interessa.

El TennisPark tematitzarà cada setmana, és a dir, hi haurà la presència especial d'un convidat que vindrà a mostrar les seves habilitats Maig-Juny 2016

EDUCACIÓ CASALS D'ESTIU

El valor educacional Aprendre envoltat de nens i nenes de la mateixa edat aporta uns coneixements més enllà del motiu perquè un nen ha decidit apuntar-se a un casal d'estiu

Redacció

No és només allò que s'explica o s'ensenya en un casal d'estiu. Pots millorar les teves habilitats com a esportista, conèixer un esport nou o aprendre un idioma. O tal vegada fer el teu primer paper com a actor, o ballar millor. Allò que sempre s'aprèn en un casal d'estiu és a conviure. A conèixer com són els altres nens, aquells que sovint no formen part del cercle

VIU Tarragona | 96

habitual del nen.

l'entorn del nen és el mateix fins que arriba a la Formació Professional o la universitat. Als Casals, cada nen pot trobar altres nois i noies de centres educatius diferents, fer nous amics. Aquest és l'altre gran valor educatiu dels programes d'estiu de les diferents entitats tarragonines.

És a dir. Actualment les escoles ofereixen programes educatius fins a ESO i Batxillerat en què

Sortir de l'àmbit natural del nen també el posa en contacte amb nous monitors i

Als Casals, cada nen pot trobar altres nois i noies de centres educatius diferents, fer nous amics

professors. Maneres diferents d'ensenyar i impartir matèries. Altres conceptes per aprendre. «La meva filla fa 6 hores de pàdel a la setmana i té tres professors diferents», comentava el pare d'una jove talent tarragonina arran de la carrera esportiva de la seva filla. El pare volia que la nena aprengués el millor de cadascú perquè tothom, fet i fet, ensenya de forma diferent.

Maig-Juny 2016

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

International House Centre Platinum de Cambridge La nostra escola existeix des de fa més de 30 anys al centre de Tarragona. Som centre autoritzat per organitzar les convocatòries dels exàmens de Cambridge English - YLE, KET, PET, First, Advanced i Proficiency i des de 2014 som Centre Platinum de Cambridge English. Aquests exàmens serveixen per motivar els alumnes a estudiar l’anglès i per acreditar

amb un certificat oficial el seu nivell d’anglès. Organitzem aquestes convocatòries en el nostre centre i en els centres educatius de la ciutat. Tenim cursos d’anglès per a nens des dels quatre anys perquè creiem que com més aviat es consolida una bona base d’anglès és millor. També tenim cursos per a joves i

adults -les persones amb un bon nivell d’anglès poden tenir més oportunitats en el futur-. A més a més de cursos presencials, tenim cursos online i cursos a l’estranger. Per a més oportunitats, també tenim cursos d’alemany i de francès per a nivells bàsics. Al cap i a la fi, els idiomes obren portes. La matrícula pel curs 2016-2017 s’obre l’1 de juny. Per fer una

Som centre autoritzat per organitzar les convocatòries dels exàmens de Cambridge English prova de nivell gratuïta o per més informació, poden posar-se en contacte amb nosaltres a la Rambla Nova, 99, 1r.

Idiomes Estiu 2016 Anglès - Alemany- Francès >> Anglès per a joves i adults – 27 juny-29 juliol >> Curs intensiu PET (B1) – 27 juny-25 juliol amb examen el 26 de juliol >> Curs intensiu First (B2) – 27 juny-27 juliol amb examen el 28 de juliol >> Curs intensiu Advanced (C1) – 27 juny-20 juliol amb examen el 21 de juliol >> Alemany intensiu (nivell bàsic) – 27 juny al 27 juliol >> Francès intensiu (nivell bàsic) – 27 juny al 27 juliol

Més idiomes= Més oportunitats El teu centre autoritzat d’exàmens de Cambridge

Rambla Nova, 99, 1r, 43001 Tarragona Tel: 977 23 40 04 ihtarragona@tar.ihes.com www.ihes.com/tar

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

Aquest estiu torna el Tarragona Estiu Camp Ja es poden realitzar les inscripcions al TEC 16 VIU a fons

Com cada any, l'arribada de l'estiu suposa també l'arribada del Tarragona Estiu Camp, el campus d'estiu que organitzen conjuntament el Club Bàsquet Tarragona i el Col·legi Sant Pau. Aquest any, el TEC es realitza entre el 22 de Juny i el 29 de Juliol a les instal·lacions del col·legi Sant Pau de Tarragona. Un any més, el Tarragona Estiu Camp pretén adaptar-se a les diverses necessitats de pares i nens. Els pares poden escollir entre diversos packs d'horaris, l'horari matí (de 9 a 13:30) l'horari menjador (de 9 a 15:30 amb servei de menjador), i l'horari complet (de 9 a 17:00), a més també s'ofereix un servei d'acollida de 8:00 a 9:00 per als pares que ho desitgin. El Tarragona Estiu Camp també ofereix diversitat d'ofertes perquè els nens puguin escollir la que més els agradi, els amants del bàsquet poden apuntar-se al TEC Bàsquet, on estaran entrenats per entrenadors professionals del Club Bàsquet Tarragona, els que prefereixin el futbol poden apuntar-se al TEC Futbol, on els nens poden millorar el seu regat i emular als seus ídols en el camp de futbol del Sant Pau, a més aquest any s'inclou la possibilitat d'apuntar-se al TEC Atletisme, per als aficionats a les activitats de pista, aquesta modalitat arriba de la mà del Club Atletisme Tarragona, pels quals els agradi fer esport però no els agrada cap dels anteriors poden apuntar-se al TEC Multiesport, on es practiquen tot tipus d'es-

VIU Tarragona | 98

ports com a Handbol, Hoquei, jocs amb o sense pilota, etc. Els aficionats al ball també podran apuntar-se al TEC Dance, on monitores professionals de ball dirigiran coreografies de Hip-Hop, funky o pop entre altres. Una novetat d'aquest any és el TEC Teen, dirigit als joves de l'ESO, compta amb activitats diferenciades, eines 2.0, esports, robòtica, edició audiovisual i molt més. Finalment, com sempre els més petits aniran al TEC Casal on els nens de P3 fins a 1er fan activitats que engloben tots els àmbits, cada setmana una temàtica diferent dirigirà les activitats. El Tarragona Estiu Camp espera superar un any més les 300 inscripcions i mantenir-se com

El Tarragona Estiu Camp espera superar un any més les 300 inscripcions i mantenir-se com un campus d'estiu de referència a la província un campus d'estiu de referència a la província gràcies a la seva varietat, les seves magnífiques instal·lacions amb piscina i gimnàs i l'experiència dels seus professionals. Desenes de monitors amb experiència en el sector s'ocuparan que els nens i nenes del TEC gaudeixin d'un estiu inoblidable. Una nova edició, la coordinadora

del TEC serà Natàlia Bru, que té una àmplia trajectòria com a directora de colònies, campaments d'estiu i camps de treball. Natàlia creu que “l'objectiu és millorar cada any, per això, aquest any oferim un Nou TEC dirigit als nens de l'ESO, un format que esperem que gaudeixin molt”. A més, també ha volgut parlar de la presència de l'Anglés al campus “també hem introduït l'Anglés amb professors natius en totes les modalitats del TEC”. Finalment, Natàlia Bru ha acabat dient que “comptem amb monitors i entrenadors amb una gran experiència i bagatge a les seves esquenes, any rere any fan del Tarragona Estiu Camp un casal-campus de referència a la ciutat".

Maig-Juny 2016

DEL 22 DE JUNY EDICIÓ ESPECIAL AL 29 DE JULIOL TARRAGONA 2017

TEC MULTIESPORT

TEC ATLETISME

TEC CASAL

TEC FUTBOL

Si et cansa el futbol i el bàsquet i vols millorar la teva psicomotricitat practicant altres esports, aquest és el teu TEC! A partir de 1r.

De la mà del Club Atletisme Tarragona, arriba una nova modalitat centrada en les activitats de pista. A partir de 1r.

Cada setmana una temàtica diferent per englobar les diferents activitats. Per a nens i nenes de P3 fins 1r.

Emula als teus ídols, fes un equip amb els teus amics i millora el xut, el regat, la passada... A partir de 1r.

TEC DANCE

TEC TEEN

Quan sents música et poses a ballar? Aquest és el teu TEC, disfruta amb el funky, hip-hop, jazz... A partir de 1r.

Un nou TEC adreçat exclusivament als joves d'ESO amb activitats diferenciades: eines 2.0, esports, robòtica, sortides, edició audiovisual i molt més!

TEC BÀSQUET El cos tècnic del primer equip del CBT dirigirà i supervisarà les sessions de treball dels futurs jugadors ACB de Tarragona. A partir de 1r.

Opció de

Servei d'acollida

PREUS I DESCOMPTES

de 8h a 9h

TEC ESPORTS / CASAL / DANCE Pack Matí 75€ TEEN 97€ (de 9h a 13.30h)

Pack Menjador 122€ TEEN 144€ (de 9h a 15.30h)

Pack TEC 139€ TEEN 168€ (de 9h a 17h)

5% de descompte pels socis del CB Tarragona i alumnes del Col·legi Sant Pau Apòstol. Consultar descomptes per acumulació de setmanes i germans.

INSCRIPCIONS PER INTERNET

PRESENCIALMENT

1.Descarrega el full d'inscripció a www.tarragonaestiucamp.cat 2.Envia el full d'inscripció i el justificant de pagament a inscripcions@tarragonaestiucamp.com 3.Rebràs la confirmació de la inscripció en 48h.

A les oficines del Club de Bàsquet Tarragona, ubicades al Pavelló del Serrallo (Carrer Josep Català i Rufa s/n) Els alumnes del col·legi Sant Pau han de realitzar les inscripcions al mateix centre escolar.

TOTS ELS PREUS INCLOUEN DUES SAMARRETES DE REGAL

MÉS INFORMACIÓ AL 977 237 558

Patrocinador principal

Col·laboradors

Patrocinador

Organitzadors

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

Immersió en llengua estrangera a casa English Summer organitza campaments d'idiomes des de 1980 a Espanya; més de 45.000 famílies des d'aleshores han decidit que els seus fills en formin part al campament però van a dormir a casa. Els campaments comencen a finals de juny i fins a la primera setmana de setembre i es realitzen a diferents localitats com Poblet, Tamarit, Prades o Vallclara, entre d'altres. Cada campament contempla entre 4 i 5 hores diàries de classe però les activitats que es fan també es realitzen en anglès. En finalitzar el curs, l'alumne rep un diploma i les famílies un informe detallat de l'evolució de l'alumne des que va començar el campament.

Redacció

Aprendre anglès o qualsevol altre idioma fora de la llar però sense haver de marxar del país. Aquesta és la proposta que English Summer ve desenvolupant des del 1980 a l'Estat espanyol que s'ha guanyat la confiança de 45.000 famílies, moltes de les quals han decidit que el servei era tan bo, que els seus fills han anat estiu rere estiu durant 10 o més anys. De fet, English Summer té un ventall molt gran d'oferta. A banda d'anglès, ofereix campaments d'alemany i xinès també, tot basat en el seu mètode d'aprenentatge que té en compte que, en ser vacances, l'alumne ha d'aprendre de la forma VIU Tarragona | 100

més amena i divertida possible. Així, a les quatre hores de classe diàries s'hi sumen diferents activitats i, de fa poc han posat en marxa un campament d'anglès on es pot aprendre sense que s'imparteixin classes convencionals, és l'English Alive Camp. Les famílies poden comprovar diàriament què han fet els seus fills aquells dies mitjançant les xarxes socials d'English Summer. Hi ha diferents tipus de

English Summer s'ha guanyat la confiança de 45.000 famílies campament: el Junior Camp, dirigit a alumnes d'entre 5 I 14 anys i que es pot fer d'1,2 o 3 setmanes, el Teenager Camp, de 13 a 17 anys i de 2 a 3 setmanes de durada i el Day Camp, on els alumnes poden assistir

Com no podia ser d'una altra manera, en els campaments d'English Summer es poden practicar tot tipus d'esports i també activitats a l'aire lliure com astronomia, orientació, socorrisme, karts a pedals i tallers com periodisme decoració, classes de ball i un llarg etcètera. Hi ha campaments específics de vela, muntar a cavall, aventura, cuina... I English Summer organitza el primer campament de xinès de tota Espanya i fa anys que incorpora un de castellà per a estrangers. Totes les classes estan impartides per professors nadius i amb la titulació corresponent, un fet que atorga una total garantia d'aprenentatge de la llengua escollida. A més, English Summer fa diferents promocions que encara fan més atractius els seus cursos. Així, si es tria el mes d'agost, l'alumne es pot estalviar fins a un 20% del cost del curs o n 7% per tres fills matriculats.

Maig-Juny 2016

! n u f g n i v a h h s i l g n e n r a Le

COLÒNIES D’ANGLÈS

CAMPAMENTS

CURSOS

ACADÈMIA

TEMÀTICS Cuina, equitació, vela, tennis, BTT, dansa, tech…

Vallclara, Poblet, Tamarit, Prades i Cerdanya

D’IDIOMES A L’ESTRANGER

Regne Unit, Irlanda, Estats Units, Malta…

D’ANGLÈS Carrer St. Francesc, 4. Tarragona

TAMBÉ CURSOS A L’ESTIU!

1 Empresa familiar. 2 Experiència: des de 1980, 35 anys d’experiència. 3 Confiança: 45.000 famílies han confiat en nosaltres. 4 Seguretat: supervisió exhaustiva dels alumnes. 5 Garantia: més del 60% d’alumnes repeteixen. 6 Professionalitat: més de 450 treballadors (el 80% han sigut alumnes). 7 Atenció personal: tracte proper i humà. 8 Instal·lacions pròpies: 4 dels centres són propis. 9 Innovació: busquem novetats i més serveis. 10 Qualitat: compromesos amb el valor de la qualitat.

ESTABLISHED IN 1980 Més informació i reserves:

902 15 30 49

www.englishsummer.com

TENNIS CASALS D'ESTIU

Les activitats d’estiu més divertides i esportives de Tarragona Per fer de l’estiu, un record únic i diferent

sar uns dies al màxim. Hi haurà Tennis & Pàdel, multiesports, activitats de vela, rem, motor, piscina i platja. Stage de competició. Tennis i pàdel: L’oportunitat de seguir amb els entrenaments de tennis, pàdel i físic. Dirigit als jugadors/ es que volen competir i millorar per arribar al màxim a les competicions d’estiu. Sempre assessorats per l’staff tècnic del CTT. Natació: Ideal per a un primer contacte amb la piscina. El curset de natació, un clàssic de les tardes d’estiu al CTT.

VIU a fons

Les instal·lacions, els monitors titulats i la varietat de possibilitats del Club Tennis Tarragona són alguns dels punts forts del seu estiu. El club prepara activitats dirigides a nenes i nens de 3 anys fins a adolescents de 18 anys. En horari de tarda els adults també tindran la possibilitat de practicar esport i millorar el seu tennis o pàdel a les seves instal·lacions.

Les activitats del club tarragoní són un clàssic de la nostra ciutat amb gairebé un miler d’inscripcions Les activitats del club tarragoní són un clàssic de la nostra ciutat amb gairebé un miler d’inscripcions cada temporada. Cadascú pot trobar la seva opció i gaudir

VIU Tarragona | 102

Campus esportiu: Les activitats d’estiu més esportives del CTT. Per practicar tennis i pàdel sigui quin sigui el teu nivell. Hi haurà moltes més activitats preparades per pas-

d’un estiu únic i diferent en unes instal·lacions privilegiades. Estades: Són les activitats d’estiu més divertides i originals del CTT. Tenen com a fita passar un estiu d’allò més divertit a les seves instal·lacions situades en un entorn únic a la ciutat de Tarragona. Compten amb molts anys d’experiència i amb els seus monitors titulats, per fer que el teu estiu sigui únic. Les activitats són Tennis & Pàdel, anglès, multijocs, dancekids, gimcanes, multiesports, manualitats, setmanes temàtiques i les activitats de Platja.

Escola d’adults. Tennis i pàdel: Per aprendre o perfeccionar el teu tennis o pàdel. L'equip tènic del Club a la teva disposició per tal de millorar durant les tardes d’estiu.

ACTIVITAT

DATES

HORARI EDATS

Estades

22 de juny a 9 de setembre

9 a 14h i de 9 a 17h

Campus esportiu

27 de juny a 19 de juliol

9 a 14h i de 9 a 17h

3-10 anys 11-16 anys

Stage competició. Tennis i pàdel 25 de juny a 5 d'agost

10-18 anys

Natació

4 a 29 de juliol (per quinzenes) 17 a 18h

3-10 anys

Escola d'adults. Tennis i pàdel

4 a 29 de juliol

A partir 16 anys

18:30 a 19:45h i

19:45 a 21h (tennis)

16 a 17h i 17 a 18h (pàdel)

Maig-Juny 2016

SEGURETAT CASALS D'ESTIU

La seguretat, un element prioritari Els organitzadors de les diferents activitats han de tenir molt en compte que els participants no prenguin mal per una planificació poc acurada VIU a fons

Ningú no vol que el seu fill prengui mal. L'últim que una persona espera és que, tot apuntant el nen o la nena a un casal d'estiu el truquin a mig matí i li diguin que han hagut de portar el seu fill a l'hospital perquè s'ha fet una ferida que necessitava punts de sutura o s'ha trencat un braç.

Ningú no vol que el seu fill prengui mal

un efecte col·lateral de l'activitat en ella mateixa i que, des de l'organització s'intenta sempre minimitzar. Per norma general, els casals són segurs. La normativa és estricta i la reputació de l'entitat que els organitza està en joc. Un accident amb conseqüències fatals pot suposar la fi d'un casal d'estiu que tingui una trajectòria molt gran. L'accident sempre pot estar-hi present, però si ha de succeir, que passi perquè ha estat veritablement inevitable.

La seguretat és primordial en cada activitat i per això cal extremar les precaucions. Tenir els recursos humans necessaris i estudiar a fons quin serà el material emprat i com es desenvoluparà l'activitat -cal assajar-la primer abans d'aprovar-la- és clau. Això pot evitar molts maldecaps als organitzadors que, davant una hipotètica negligència es poden veure abocats a una demanda judicial. Moltes vegades, però, l'accident és inevitable. Nens que pugen per on no toca, corredisses al voltant de la piscina amb el risc de relliscades i cop als colzes o el cap, lesions en la pràctica de disciplines esportives, etc. Tot allò que entra dins la normalitat i que pot ser

VIU Tarragona | 104

Maig-Juny 2016

PUBLICITAT CASALS D'ESTIU

Hallo Idiomes

Únic centre d'examinació TELC alemany a la província de Tarragona ofereix cursos 2x1 a partir de 48 euros. Fa servir les noves tecnologies com les taules i les pissarres interactives VIU a fons

Hallo Idiomes és una acadèmia innovadora que ofereix cursos 2x1 (anglès i alemany) a partir de 48 € mensuals per a nens i estudiants de secundària. Tots els cursos estan impartits per professors nadius i altament qualificats. És l'únic centre que dóna l'oportunitat d'aprendre les dues llengües més essencials de la Unió Europea al preu d'una sola llengua, garantint un entorn òptim i aprenentatge de la màxima qualitat en grups reduïts.

l'únic centre d'examen TELC a Tarragona província, autoritzat per a fer exàmens oficials d’Alemany. També és un centre de preparació de Cambridge.

Hallo Idiomes col·labora amb diferents escoles i institucions com la multinacional BASF tot impartint classes d’alemany a estudiants de FP Dual i amb Clece Serveis Edicatius que gestiona les llars d’infants municipals de Tarragona. La data

Una de les seves fites és que combina la metodologia tradicional d’ensenyament de llengües estrangeres amb les noves tecnologies com ordinadors tàctils, pissarres interactives o la taula interactiva ActivTable, sent així l'únic centre de tot Tarragona que compta amb una eina com aquesta. En tots els cursos es duen a terme activitats pràctiques, a través del qual els alumnes aprenen Preparen els alumnes per a sugramàtica, vocabulari i a parlar perar els exàmens oficials d'anhallo-idiomas-ViuTarragona-2016-trz copia.pdf 2 02/05/16 llengües naturalment. glès i alemany. Hallo Idiomes és

prevista d’inici del curs 20162017 és el 26 de setembre. La inscripció ja està oberta. Activitats d'estiu Del 27 de juny al 12 d'agost Hallo Idiomes celebrarà el seu tercer Summer Camp in English "Dreamland" per a nens i nenes de 3 a 12 anys. També ofereixen cursos intensius de preparació per a exàmens oficials de Cambridge PET (nivell B1) i First (nivell B2), com cursos d'iniciació a l'alemany per a tots aquells joves que vuguin aprendre aquesta llengua.

10:26

CMY

Maig-Juny 2016

VIU Tarragona | 105

NUTRICIÓ CASALS D'ESTIU

Dieta equilibrada Els nens passen moltes hores als Casals que ofereixen esmorzars i dinars. Assegurar-se que els menús estan ben dissenyats, imprescindible perquè els més petits tinguin uns hàbits saludables

Redacció

L'estiu és una època de l'any que propicia excessos. La rigidesa nutricional de tot l'any es permet un respir i els capritxos sovintegen. En els nens, també. Gelats, refrescos, patates fregides, menjar ràpid... Els mesos d'estiu en què no hi ha horaris i es passa molt temps fora de casa poden provocar aquesta manca de rigorositat alimentària.

VIU Tarragona | 106

Els casals es converteixen, durant una o més setmanes -s'acostumen a oferir per períodes de 5 dies- en la segona casa dels petits. Els àpats principals, excepte els sopars, es fan allí i, per tant, saber què menja cada nen és imprescindible. Més enllà d'intoleràncies alimentàries i dietes especials, els organitzadors dels casals han de tenir present que els àpats

incloguin tots els nutrients essencials per als nens i que no s'abusi de determinats aliments com la pasta i els dolços. A Tarragona, les diferents entitats i institucions que organitzen els Casals posen a disposició dels pares el menú de cada dia i per a cada setmana, perquè sàpiguen en tot moment què menja el seu fill. Un menú poc variat pot ser in-

dicatiu d'un casal mal plantejat o que deixa de banda elements importants com, en aquest cas, el de la nutrició dels participants.

Les diferents entitats i institucions que organitzen els Casals posen a disposició dels pares el menú de cada dia Maig-Juny 2016

Equipa el teu fill amb les millors marques al millor preu per a les activitats dâ&#x20AC;&#x2122;estiu

Si vens de part de descompte addicional del

10%

c/ Prat de la Riba, 4 - Tarragona | Tel. 977 274 907

www.windsurftarragona.com Cursos windsurf. Desde 30€ Paddle-Surf & Surf alquiler & cursos. Desde 15€ Banana 8 personas. Desde 10€/persona ! ¡NUEVOBig-paddle surf. ¡Hasta 12 adultos! ! ¡NUEVOAirstream. ¡4 plazas! ¡Velocidad!

Sonar Sofá. ¡6 plazas! ¡Velocidad! Alquiler Kayak. 1h 15€, 1/2 día 40€, 1 día 65€

Cursos y salidas Catamarán & Patín Catalán. Desde 60€ Esquí – Wake Cursos y Estiradas. Micro-curso Básico 50€; estirada 30€ Paseo con patrón. Desde 50€ Desde el 1 de julio al 31 de agosto: 11:00 h a 19:00 h Resto del año Tel. 609 874 869 www.windsurftarragona.com • Centro de actividades acuáticas, en Platja Larga, a la altura de Camping Las Palmeras. • Cursos y alquiler de Windsurf, Paddle-surf, Surf, Kayak, Esquí náutico, Wake-board, Banana, Airstream, Big-Paddle-surf, Sonar, paseos en lancha... • ¡¡¡Material de última generación!!! • Cursos personalizados con monitores profesionales ampliamente experimentados!! • Ofertas especiales para grupos, colegios, cumpleaños, despedidas... • ¡¡¡Packs Multi-actividad para grupos con precios muy ajustados!!!

GOLF summer

camp

GOLF SUMMER CAMP

www.inusetgn.com

Inscripcions i més informació: Carles Riba, 4 · 43007 · Tarragona Tel. 977290931 · english@inusetgn.com

ESPORTS CASALS D'ESTIU

En forma Gran part de l'oferta d'activitats d'estiu se centra en la pràctica esportiva. És un bon moment per reforçar l'esport que ja es practica durant l'any o conèixer altres de nous

vinent. És en aquests esports on la programació del casal ha de ser més acurada.

Els nens tenen una energia inacabable. Poden estar tot el dia actius, a un ritme frenètic i, per molt que sembla que no puguin més, sempre treuen aquella espurna que els permet seguir i seguir.

bol, bàsquet, handbol, rugbi, rem, vela, etc, són alguns dels exemples d'esports que es poden practicar durant el mes de juliol i que ajuden al jove esportista a millorar les seves aptituds com practicant d'una disciplina en concret o bé iniciar-ne una de nova.

Conscients de la gran activitat dels més joves de la casa, els clubs esportius han trobat una eina per aconseguir recursos mitjançant l'oferta de campus i casals específics. Així, fut-

Aquesta segona opció és la que permet a moltes entitats esportives captar nous talents pels seus clubs. En els esports més massius, més coneguts, no hi ha factor sorpresa per-

VIU a fons

VIU Tarragona | 112

què habitualment els nens ja els practiquen al seu centre educatiu. Amb tot, hi ha d'altres disciplines que són més minoritàries i que si no fos per aquests campus, difícilment estarien a l'abast o suscitarien l'interès dels nens. El fet de poder fer una bona planificació i que les activitats siguin atractives o divertides poden decantar la balança a l'hora que el nen arribi a casa i proposi als pares practicar un esport en concret pel curs

Els esports més coneguts aposten sovint per la presència, a temps complet o esporàdica i puntual, d'un jugador de renom per atreure els joves esportistes. Futbolistes de primera o segona divisió i jugadors de bàsquet ACB són un bon esquer i, en certa manera, una garantia de qualitat de servei en vista als potencials participants.

Futbol, bàsquet, handbol, rugbi, rem, vela, etc, són alguns dels exemples d'esports que es poden practicar durant el mes de juliol Maig-Juny 2016

LUNS L I D E D OBERTIUMENGE AD

Paga només els dies que utilitzis el gimnàs

Comença el 2016 amb salut, ja no tens excusa DESCARREGA’T AL NOSTRE FACEBOOK LES OFERTES DE 50% DE DESCOMPTE

e r Dumb

Stre

Zu mba

F it B a ll

To ta

g l Tra i n i n

spe

ra n si o n T

Fixa’t tot el que pots fer a Sport Gym! Informa’t dels nostres abonaments Avinguda Catalunya, 16 · Tarragona · Tel. 977 227 428 Tota l’informació a

ching

Spin ning

Bosu

TRX

P il a t e s

l R u n nin

in g

C ro ssﬁ t

Tra i

sport gymtarragona i sportgymtarragona@gmail.com

d i o b ox

Car

MONITORS CASALS D'ESTIU

Els professionals De res serveix organitzar el millor casal o campus d'estiu si aquest no està en mans de professionals que sàpiguen molt bé que s'ha de fer Redacció

L'estiu és època de vacances no només pels nens, sinó també per a molts adolescents i joves universitaris que durant l'aturada del curs acadèmic busquen aconseguir uns ingressos, de vegades, els seus primers ingressos. A Catalunya, per a exercir en aquest tipus d'activitats es necessita el títol de monitor o director d'activitats en el lleure. Això, però, no és absolutament imprescindible perquè es pot treballar sense aquesta titulació però, en aquest cas, només es podrà fer com a auxiliar o ajudant del monitor, un fet que

VIU Tarragona | 114

repercutirà també en el salari que es rebrà. En el cas de les activitats esportives existeix el títol en la disciplina específica (bàsquet, futbol, etc). En tot cas, els responsables dels casals o campus han de tenir la titulació necessària per poder exercir com a tals. En molts casos, a més, l'experiència és molt important. La majoria d'entitats esportives tenen els seus propis campus o casals i són els mateixos entrenadors titulats qui s'encarreguen de fer aquesta feina. Els ajudants acostumen a ser jugadors del club que d'aquesta manera, guanyen uns diners en una feina d'estiu que, a més, està vinculada a l'entitat

que defensen als camps i a les pistes de joc durant tot l'any. En el cas d'activitats docents, els professors acostumen a ser els mateixos o bé les acadèmies contracten professionals per aquests cursos intensius d'estiu. En tot cas, no hi ha marge a la improvisació i cal que els mestres -d'idiomes- estiguin suficientment acreditats perquè, a més, els cursos d'estiu compten amb moltes més hores a la setmana i, per tant, cal una preparació molt més exhaustiva perquè les classes no siguin poc atractives. La supervisió de totes aquestes activitats acostuma a fer-se

a través de la direcció de clubs i entitats. Al cap i a la fi el màxim responsable és la persona que ostenta el càrrec més alt en l'apartat tècnic i qualsevol problema recau sobre les seves espatlles. Assegurar-se de tenir un equip competent, ben format i amb experiència és clau per no haver de resoldre problemes i patir maldecaps d'última hora.

Els responsables dels casals o campus han de tenir la titulació necessària per poder exercir com a tals

Maig-Juny 2016

Ă&#x201C; Activitats dirigides Ă&#x201C; Atletisme Ă&#x201C; FĂştbol sala Ă&#x201C; PĂ del Ă&#x201C;Patinatge artĂstic Ă&#x201C; Tennis Ă&#x201C; Patinatge en lĂnia Ă&#x201C; Pilota Estades d'est Ă&#x201C;RĂtmica Tennis taula Ă&#x201C; i u club@gimnasticde tarrag

ona

.ca

t â&#x20AC;˘

a l N Ă s tic

w. g im

nasticdeta

a.c r r agon

T. 977 21 51 03 / 977 29 09 15 Partida Budallera, 43007 Tarragona

estiu gaudeix de lâ&#x20AC;&#x2122;Patinatge artĂstic del 27 de juny al 29 de juliol Info: 690 84 85 59

Tennis del 27 de juny al 12 dâ&#x20AC;&#x2122;agost Info: 977 29 09 15

FĂştbol Sala del 4 al 10 de juliol Info: 618 10 92 97 Patinatge en lĂnia del 27 de juny al 29 de juliol Info: 620 09 94 75

GimnĂ stica RĂtmica de lâ&#x20AC;&#x2122;11 al 29 de juliol Info: 616 55 21 70

CAMPUS GIMNĂ&#x20AC;STICA RĂ?TMICA IniciaciĂł Perfeccionament Tallers Piscina s $E H A H s (ORA D ACOLLIDA DE H A H s 0OSSIBILITAT DE menjador s 0OSSIBILITAT FINS A LES H s$ESCOMPTES PER setmanes contractades i germanes

del 11 al 29 de juliol de 2016

a partir de 5 anys

)NFORMACIĂ&#x2DC; I )NSCRIPCIONS 4 RITMICANASTIC GMAIL COM

fent lâ&#x20AC;&#x2122;esport que mĂŠs tâ&#x20AC;&#x2122;agrada

El proper número ho tornarem a petar (fort) Especial festa Major de Sant Pere 2016: la programació, el seguici, les tradicions, els concerts les associacions, els protagonistes...

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

Troba el teu exemplar de VIU Tarragona en expositors repartits arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista. Establiment Adreça Santiveri Governador Gonzàlez, 24 bxos Stetic Unió Unió,33 Mundog Av. M. Cristina,34 bis TOT Ràpid Reparació Calçat Unió, 9 Administració Loteria nº13 Pere Martell, 39 Casa Matias Plaça Corts Catalanes,5 Farmàcia Pujol Eivissa, 7 Farmàcia Pujol Joan Fuster i Ortells, 7 Farmàcia Pujol Bloc St. Joan Esc A Sp i Sp Autoforum Vehicles d'ocasió Gasòmetre, 42 Roba de Casa Sant Francesc, 12 Cottet Òptics Av. Prat de la Riba, 22 Llibreria TRT Pere Martell, 21 Decora't Av. Prat de la Riba, 11 Moto Sport Busquets Av. Prat de la Riba, 31 Mariné Bicicletes Av. Andorra, 7 La Martina School of English Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Pimec Av. Marquès de Montoliu, 3 Orthoclinic Av. Catalunya, 22 D Casa Figueras St. Agustí, 7 Vives Sabateria Carrer August, 16 Tradicionarius Avda.Catalunya/Rovira Virgili Tradicionarius Ramón y Cajal/Prat de la Riba Bar Can Joan Pol. Francolí Centre Veterinari Arbor Edifici Alt Penedès Esc. C Bxos. CEPTA Rambla Nova, 95 Chas Chas Tea Rambla Nova, 67 Tennis Park Cala Romana La Botiga del Bon Gust C/Major, 17 Motos Tarragona Estanislau Figueres, 35 Espiga d'Or Rovira i Virgili, 17 La Matalasseria Av. Vidal i Barraquer, 18 Tennis Tarragona Cala romana Construccions i Promocions Ramon Mata i Fills Rambla President Màcia, 5 Restaurant Toca Perón C/ Del Portalet, 3 Cafeteria La Vall Josep Carner (Vall de l’Arrabassada) Electricitat Tarragona C/ Reial, 23 I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

MOTOR

CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Nissan GT-R Una icona esportiva

Mantenint el seu admirat estil exterior, la versió 2017 de l’esportiu i radical Nissan GT-R evoluciona en tots els apartats. La aerodinàmica millora, el motor V6 de benzina és més potent i el xassís ofereix una superior eficàcia. Accelera de 0 a 100 km/h en 2,6 segons

Ramon Ortiz

El Nissan GT-R millora en cada nova edició. La versió 2017 arriba al mercat amb millores en tots els apartats: aerodinàmica, motor, xassís i també a l'interior, suposant les modificacions més importants que el bòlid japonès ha rebut des del seu llançament, l’any 2007. Mantenint un agressiu estil exterior, la part frontal incorpora la graella "V-motion" acabada en cromat mat. És més gran per incrementar la refrigeració del motor V6. Així mateix, el redissenyat capó es reforça, contribuint així a l'estabilitat en conducció a alta velocitat. Els nous spoiler i para-xocs davanters incrementen el suport aerodinàmic del tren davanter, a més de proporcionar l'aspec-

VIU Tarragona | 118

te d'un autèntic cotxe de curses. Per millorar el fluix d’aire, els faldons laterals són més prominents i la part del darrere també rep noves entrades de ventilació situades al costat de la quàdruple sortida d'escapament. Aquestes modificacions es tradueixen en un aspecte més esportiu i el converteixen en un automòbil més aerodinàmic, amb menys resistència a l'aire però mantenint l'estabilitat a elevades velocitats.

Equipat amb un doble turbo, les millores introduïdes al motor V6 de 3,8 litres permeten incrementar la potència fins els 570 cavalls Maig-Juny 2016

Servei Multimarca

Venda i reparació de tota mena de motos Accessoris i roba de marques punteres A l'interior, el Nissan GT-R canvia el quadre de comandament i la instrumentació, ara de disseny més modern. El quadre de comandament és més senzill de fer servir i incorpora nous controls del navegador i so. També amplia la gamma de colors, tant per l'interior com per l'exterior. S'ha afegit el Taronja Katsura a la paleta de colors exteriors i a l'interior s’inclou cuir Nappa, a triar entre quatre colors. El motor continua sent el benzina V6 de 3.8 litres amb doble turbo, però augmenta la potència fins arribar als 570

cavalls. El seu rendiment és extraordinari, amb una acceleració 0-100 km/h de 2,6 segons i una velocitat màxima de 320 km/h. El canvi de doble embragatge de sis velocitats, amb lleves ubicades al volant, permet uns canvis més suaus i amb menys soroll. En acceleració, el GT-R proporciona al seu conductor una extraordinària simfonia gràcies a la incorporació dels nous silenciadors de titani i del sistema Active Sound Enhancement. Finalment, per adequar-lo a la nova potència, Nissan ha dissenyat un xassís més rígid i una nova suspensió, més eficaç.

Assessorament professional

TALLER Pol. Ind. Riuclar Parcel·la 141, Nau 6B 43006 Tarragona Tel. 977 553 397 cmt12@outlook.es

BOTIGA Av. Catalunya, 52 Local 3 43002 Tarragona Tels. 977 591 402 608 622 188 centremotostarragona@gmail.com

www.centremotostgn.com

NOVETATS MOTOR

Subaru Levorg

Esportiu i molt versàtil

Subaru combina la seva essència esportiva amb la funcionalitat d'una carrosseria familiar. El resultat és el nou Levorg, un automòbil de bona relació entre preu i producte, tacte exquisit i gran polivalència, gràcies als seus 4,69 metres de llargada i 522 litres de volum de maleter

Ramon Ortiz

Constructor que destaca per la filosofia dinàmica, i fins i tot esportiva, dels seus automòbils, Subaru comercialitza el Levorg, un nou model capaç de combinar un tacte molt dinàmic en la conducció amb la versatilitat necessària per utilitzar el cotxe en família. Proposa una estilitzada, lleugera i esportiva carrosseria familiar que dona pas a un interior on destaquen les dimensions de l'espai de càrrega, 522 litres. El disseny frontal està inspirat en el WRX STI, destacant una graella hexagonal d'efecte tridimensional i una agressiva obertura d'aire en el capó. Els llums diürns amb tecnologia LED aporten la continuïtat estètica amb la resta de models actuals de Subaru. L'equipament és una de les seves virtuts. En l'apartat de seguretat compta amb un Paquet Avançat de Seguretat de sèrie que inclou Detecció de Trànsit Posterior, un dispositiu que in-

VIU Tarragona | 120

tegra un sensor d'angle mort, alerta per canvi de carril i alerta de trànsit posterior creuat, útil per a situacions com la sortida d'un aparcament en bateria. També es disposa d'un assistent de frenada d'emergència.

El sistema Symmetrical AWD de tracció integral garanteix diversió i la millor capacitat de tracció en condicions d'escassa adherència

lleves al volant i ofereix dos perfils de conducció, denominats Intelligent i Sport. El primer permet obtenir millors consums de combustible i el segon genera una resposta mecànica més ràpida. La tracció integral Symmetrical AWD disposa de control

actiu de parell i la capacitat de tracció és excel·lent, fins i tot sobre superfícies d'escassa adherència. Un embragatge de discs múltiples s'encarrega de repartir el 60% del parell a les rodes de davant i un 40% a les del darrere, permetent arribar al 50% entre els dos eixos, si és necessari.

Subaru es manté fidel a la seva prestigiosa tecnologia de motors bòxer. En aquest cas es tracta d'un bloc benzina de 1,6 litres DiT, de 170 cavalls. Aquesta mecànica sobrealimentada permet arribar a 210 km/h i accelerar de 0 a 100 km/h en 8,9 segons. Inclou també un sistema auto start&stop i la xifra de consum homologat és de 6,9 l/100 km. La caixa de canvis és automàtica Lineartronic amb

Maig-Juny 2016

NOU DISCOVERY SPORT

L'AVENTURA ÉS AL NOSTRE ADN... SEMPRE.

Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona (Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou, al costat del Lidl).

977 55 41 11 / info@fulltraction.cat

Ctra. de València

Autovia Tarragona - Salou

Tarragona

Francolí

Proves realitzades en circuit tancat per professionals. Gamma Discovery Sport. Consum combinat: des de 5,7 fins a 6,3 litres/100 km. Emissions de CO2: des de 149 fins a 166 grams/km.

A TARRAGONA

a Reus

Línia Land Rover 902 440 550

FULL TRACTION

a Torreforta

Us presentem el SUV compacte més versàtil de Land Rover: el nou Discovery Sport. El vehicle amb el qual sentiràs l'aventura com a pròpia sempre, tant a la muntanya com a la ciutat. Equipat amb tecnologies intel·ligents com el sistema Terrain Response® és perfecte per activitats a l'aire lliure i esports d'aventura. I amb una tercera fila de seients plegables i un ampli espai de càrrega de 1.698 litres és ideal per desenvolupar-se a la ciutat. A més, el nou Discovery Sport ha aconseguit la màxima puntuació a les exigents proves de seguretat Euro NCAP.

NOVETATS MOTOR

Opel Astra Biturbo Sensacions al volant

Opel presenta una de les versions més atractives del seu compacte Astra. Està equipada amb un motor dièsel 1.6 BiTurbo CDTI de 160 cavalls, que proporciona un rendiment elevat, en combinació amb consums molt reduïts Ramon Ortiz

L’Opel Astra és un dels referents al competit segment dels vehicles compactes del segment C del mercat. Ara, la seva gamma creix amb una nova possibilitat mecànica. Por equipar el nou motor dièsel 1.6 BiTurbo, possibilitat que el converteixen en un automòbil idoni per als conductors que necessiten un compacte pràctic però que, a la vegada, desitgen fortes emocions al volant. Aquesta versió està capacitada per accelerar de 0 a 100 km/h en 8,6 segons, té una recuperació de 80 a 120 km/h en 7,5 segons

VIU Tarragona | 122

i assoleix una velocitat màxima de 220 km/h. Aquest Astra disposa de dos turbocompressors que actuen de forma seqüencial i que generen elevat rendiment, combinat amb uns consums homologats de combustible sorprenents, entre 4 i 4,1 litres/100 km, segons la versió. També són brillants els registres d’emissions contaminants, entre 106 i 108 g/km de CO2.

parell màxim de 350 Nm, des de 1.500 rpm. La caixa de canvis, manual de sis velocitats, permet extreure el màxim rendiment mecànic a un bloc de quatre cilindres que entrega la seva potència màxima a un règim de gir de 4.000 rpm. Com la resta de gamma Astra, la versió 1.6 BiTurbo ofereix

equipaments i tecnologies de darrera generació. La integració dels smartphones i el revolucionari sistema de mobilitat connectada i serveis d'assistència personal OnStar, permeten una connectivitat sense precedents. L'Astra també continua la llarga tradició d'Opel d'oferir tecnologies que anteriorment només estaven disponibles per als cotxes dels segments més alts del mercat, com el sistema intel·ligent d'il·luminació matricial IntelliLux LED. Tot això, dins un habitacle ample i molt silenciós que conforma un espai molt confortable per viatjar.

L’Astra s’aprofita del seu lleuger pes i de la gran resposta mecànica que s’experimenta des de baixes revolucions, oferint el

Maig-Juny 2016

LIVE THE LIFE RX Lexus RX 450h Híbrido

Nuevo Lexus RX 450h Híbrido, sofisticado y vanguardista que combina un diseño marcado por sus líneas angulosas con la más alta tecnología. En su interior, lujo y confort con acabados de muy alta calidad, proporcionan una experiencia única.

LEXUS TARRAGONA

C/ Carabia, Parcela 11 (Urb. L’albada) 43006 Tarragona Tel. 977 245 569 www.estilolexus.com www.lexusauto.es/tarragona

313 CV. 5,5 l/100km. CO2: 127 g/km. NOx: 0,017 g/km

Descúbra más en LEXUSRX

Nuevo RX

MOTOS MOTOR

Honda Scoopy SH300 Un maxi scooter de roda alta L'empresa japonesa ofereix un dels scooters de roda alta -16 polzades- amb mes prestacions del mercat, formant part del selecte grup de les millors motocicletes gran turisme. Disposa d’un forat prou gran per guardar un casc integral, clau intel·ligent, frens amb sistema ABS de dos canals i llums led. Amb un pes de 169 quilos, equipa un motor mono cilíndric de 279 c.c. refrigerat per aigua que desenvolupa 25 cavalls de potència i que destaca tant per la seva resposta a baixes revoluciones com pels seus consums reduïts.

Yamaha MT 09 Tracer Naked esportiva Amb la MT 09 Tracer, Yamaha ofereix una de les motocicletes més versàtils. Destaca per la gran comoditat que ofereix al seu conductor, amb bona protecció aerodinàmica i una posició al manillar que permet fer llargs desplaçaments amb el mínim cansament. Està molt

equipada de sèrie, destacant elements tan importants en qüestions de seguretat, com són el ABS per als frens o un control de tracció. Ofereix un gran rendiment, gràcies al seu motor tricilíndric que desenvolupa 115 cavalls i a l’encertada posada a punt de la seva suspensió.

Suzuki V Strom 1000 Una trail amb molts arguments Suzuki aposta fort a un dels segments de moda, el de motos trail. Completa i equilibrada en tots els apartats, equipa un motor bicilíndric de 100 cavalls que entrega de forma suau la seva potència. Té un pes contingut de 220 quilos i destaca per la seva agilitat, un factor que permet practicar

una conducció molt dinàmica. La suspensió fa servir una forquilla invertida que ofereix un rendiment satisfactori, combinat amb elevat confort de marxa. Per suposat, és una moto pensada perquè un acompanyant pugui viatjar també amb elevats nivells de comoditat.

SYM Symphony 125 ST Un scooter avanguardista El model 125 ST de SYM és un scooter de disseny avançat, concebut per clients que desitgen una moto atractiva. La seva carrosseria és per tant de formes vanguardistes, combinada amb colors elegants. Sota el seient existeix un espai suficient per un casc

VIU Tarragona | 124

integral i disposa també d’una connexió USB. El motor és de nova generació i desenvolupa una potència màxima de 7,3 kW, obtinguts a 8.500 rpm. Per assegurar una extensa autonomia de marxa, el dipòsit de combustible té una capacitat total de 7,5 litres.

Maig-Juny 2016

PUBLICITAT MOTOR

DESDE ITALIA AL MUNDO ENTERO

NUEVO 500X. EL CROSSOVER ITALIANO. DESDE

12.900€ *

CON 4 AÑOS DE GARANTÍA

150€** AL MES 36 CUOTAS. ENTRADA: 1.001,75€

ÚLTIMA CUOTA: 9.093,30€.

TAE 9,65%**

Gama Fiat 500X: Consumo mixto entre: 4,1 y 6,4 l/100km. Emisiones de CO2 entre: 109 y 147 g/km. *PVP Recomendado para financiación lineal de Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 110 CV 4x2: 12.902,74€ con un plazo mínimo de 48 meses.**PVP Recomendado para Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 110 CV 4x2: 12.902,74€. Importe total del crédito: 11.900,99€. Tin 7,99%. Comisión de Apertura (3%): 357,03€ al contado. Precio total a plazos: 15.852,08€. Importe total adeudado: 14.850,33€. Ofertas con descuento adicional por financiar con FCA Capital España E.F.C., S.A.U., según condiciones contractuales (permanencia de 36 meses y un importe mínimo a financiar de 9.990€) solo para particulares, en Península y Baleares hasta el 31/05/2016 y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 8. Consultar Procedimiento y Regulaciones del Plan PIVE publicadas en la página web del Instituto IDAE. Incluye IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general, descuentos promocionales, PIVE 8 y garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales de garantía comercial con un límite de 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Gastos de matriculación no incluidos. La versión visionada corresponde con el vehículo Fiat 500X Cross Plus 1.6 MultiJet 120 CV 4x2 (PVP Recomendado 25.330€). Fiat es una marca registrada de FCA US LLC.

con conducción eficiente, doble ahorro

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

jeep.es

TU HISTORIA TE ESTÁ ESPERANDO.

JEEP® RENEGADE.

150 € 4

POR

/MES

AÑOS DE GARANTÍA

AÑOS DE MANTENIMIENTO

36 CUOTAS (150€/MES). ENTRADA: 4.126,46€. ÚLTIMA CUOTA: 12.240€. TAE 9,05%* Gama JEEP® RENEGADE: Consumo mixto entre: 4,4 y 6,9 (l/100km). Emisiones de CO 2 entre: 115 y 160 (g/km).

con conducción eficiente, doble ahorro

*Oferta correspondiente a un Jeep® Renegade 1.6 Mjet Longitude 4x2 manual de 6 velocidades. PVP Recomendado: 18.672,27€. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante. PIVE 8, subvención del Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). Gastos de matriculación no incluidos. Importe total del crédito: 14.545,81€. Tin 7,49%. Comisión de Apertura (3%): 436,37€ al contado. Precio total a plazos: 22.202,83€. Importe total adeudado: 18.076,37€. Incluye garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales o 100.000 de km desde la fecha de primera matriculación del vehículo y contrato de mantenimiento Easy Care 3 años o 45.000km, lo que antes suceda (no incluye la sustitución de recambios y piezas de desgaste que no vengan expresamente especificadas para el mantenimiento correspondiente en el Libro de Uso y Mantenimiento). Para clientes que financien con FCA CAPITAL ESPAÑA, E.F.C., S.A.U. según condiciones contractuales 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 10.000€. Oferta válida hasta el 31/05/2016 en Península y Baleares y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 8. Consultar Procedimiento y Regulaciones del PIVE 8 publicadas en la página web del Instituto IDAE. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep® Renegade 1.6 Mjet Limited 4x2 manual de 6 velocidades (PVP Recomendado 20.298,27€). Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Maig-Juny 2016

VIU Tarragona | 125

BREUS MOTOR

Abarth 124 Spider Fet per emocionar Arriba un dels cotxes més esperats de l'any: l'Abarth 124 Spider està dissenyat per emocionar, amb totes les qualitats que es necessiten per satisfer els conductors més exigents. Equipat amb tracció posterior, suspensió esportiva i un motor 1.4 MultiAir de 170 cavalls, hi ha opció de canvi automàtic Sequenziale Sportivo amb lleves al volant, de sis velocitats. Equipa també un diferencial mecànic autoblocant del darrere, amortidors de l'especialista Bilstein i frens de Brembo. És molt lleuger i té un baix centre de gravetat. Accelera de 0 a 100 km/h en 6,8 segons i arriba a 230 km/h. Està disponible des de 40.000 euros.

Mercedes S Cabriolet Motors V8 i V12 de 455 a 630 cavall El nou Mercedes S Cabriolet és la sisena variant de l'actual família de models de la Classe S i el primer vehicle descapotable amb quatre places que pertany a la categoria de gran luxe que la marca alemanya llança des de 1971. S'autoproclama com el cabiró més confortable del món i, per a això, l'S Cabriolet compta amb un concepte integral de protecció davant la calor i al vent que inclou con-

trol intel·ligent automàtic de l'aire condicionat, paravents automàtic perfeccionat, calefacció integrada en els reposacaps, i seients davanters i del darrere calefactats amb reposa braços també calefactats. Està disponible amb motor V8 de 455 cavalls o bé en dues versions d'altes prestacions AMG 4 MATIC: S 63 V8 i S 65 V12, amb 585 i 630 cavalls, respectivament.

Nou Volvo S90 Preus des de 45.420 euros La marca sueca consolida la seva presència en el segment dels sedans d'alta gamma. Amb les credencials habituals de la marca en matèria de seguretat i equipaments de confort i assistència a la conducció, el nou S90 brilla per la seva cridanera línia exterior, moderna i futurista, per a una carrosseria de 4,96 metres. La gamma del S90 està formada, de moment, per dos motors VIU Tarragona | 126

dièsel, D4 de 190 cavalls i D5 AWD de 235 cavalls, i dos de benzina, un T5 de 254 cavalls i un T6 de 320 cavalls de potència, tots ells amb canvi automàtic de sèrie. Més endavant s'incorporà la versió T8 híbrida endollable. Volvo afirma que la precisió, l'agilitat i la resposta en carretera de la seva nova berlina de luxe se situen a l'altura dels millors rivals del segment D.

Maig-Juny 2016

PUBLICITAT MOTOR

• Més de 2.000m2 d’instal·lacions

• Servei d’assistència de grua 24h

• Còmodes zones d’espera climatitzades, wifi gratuïta i cafeteria

• Servei gratuit de recollida del vehicle i entrega a domicili

• Conveni de lloguer de cotxe sense conductor • Revisió pre-itv gratuïta i sol·licitud de cita itv gratuïta -si no es pot desplaçar a la inspecció nosaltres ens n’encarreguem sense cost • 9 vehicles de substitució pels clients

TALLERS GT TARRAGONA Polígon Industrial Francolí, 16 - Nau C | 43006 TARRAGONA | Tel. 977 549 107

Maig-Juny 2016

VIU Tarragona | 127

SALUT

BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

La ceguesa dels països pobres Gairebé 20 milions de persones a tot el món han deixat de veure per culpa de cataracta, una afecció que es cura amb una cirurgia molt senzilla VIU Tarragona | 128

Redacció

Una mica més de la meitat de tots els cecs del món, 38 milions de persones, ho són per culpa de cataracta, una afecció que provoca l'opacitat en el cristal·lí i que va empitjorant la visió fins que provoca la ceguesa. De fa anys, la cataracta es tracta amb cirurgia amb molt bons resultats però les dades anteriorment citades i Maig-Juny 2016

Foto: Marc Pascual

CATARACTES SALUT hi ha cataracta traumàtica, per culpa d'una lesió, diabètica, la cataracta per radiació (exposició raigs x o ionitzants) i la congènita.

Al tercer món i en països pobres, patir cataracta és una sentència irrefutable a quedar-se cec, fins ara La cataracta és una malaltia ocular que consisteix en l'opacitat de la lent o de la càpsula del cristal·lí de l'ull, que impedeix el pas dels raigs de llum. S'anomena així a tota pèrdua de transparència del cristal·lí. Aproximadament un 17% de les persones que tenen

que provenen dels càlculs fets per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) deixen una evidència prou clara: només als països rics la cataracta no és un problema. Al tercer món i en països pobres, patir cataracta és una sentència irrefutable a quedar-se cec, fins ara. Segons publicava el diari El País, un equip de metges de l'hospital de Tilganga (KatmanMaig-Juny 2016

40 anys pateixen cataracta i aquest percentatge augmenta fins el 46% a partir dels 75 anys. El problema, en l'àmbit mundial, fa que la intervenció quirúrgica per cataracta a tot el món sigui l'operació més habitual que es fa al cos humà. Així, als Estats Units es fan 2 milions de cirurgies cada any i a Espanya unes 250.000. L'operació En les operacions de cataractes se substitueix el cristal·lí per una lent intraocular (LIO). La lent intraocular té una distància focal fixa, és a dir, amb ella no existeix la possibilitat d'acomodar. Això no suposa un problema addicional en persones amb edat avançada a causa de la presbícia que aquestes ja

dú, al Nepal), han decidit posar fil a l'agulla i visitar les zones més rurals d'aquest país que es troba enmig de la cadena muntanyosa més alta del món, l'Himalaya, per acabar amb la ceguesa de molts dels seus ciutadans. La cataracta més comuna és la senil, és a dir, aquella que es produeix per l'edat, per l'envelliment de la població. També VIU Tarragona | 129

CATARACTES SALUT pateixen. Una de les tècniques auxiliars emprades en aquestes operacions és la facoemulsificació, que consisteix en l'ús d'ultrasons per fragmentar el cristal·lí abans de la seva extracció. Una vegada aspirades les restes del mateix, es col·loca la lent intraocular sobre la càpsula posterior. L'operació requereix anestèsia local. A Catalunya i Espanya aquesta intervenció forma part del sistema de sanitat públic i, en cas de fer-la per la via privada el seu cost és d'uns centenars d'euros, tota una fortuna en països pobres. De fet, el gran problema en algunes parts del món com Nepal és l'accés a la sanitat. És per això que la iniciativa del grup de metges del Nepal és tan necessària en unes operacions que tenen un cost real d'uns 23 euros i que ja ha tornat la vista a 100.000 persones a tot el món. De no fer-ho gratuïtament, tot i que el cost de la intervenció és molt barata, la majoria de pacients no podrien pagar-la perquè el sou de molts d'ells no arriba als 25 euros al mes -la moneda del Nepal és la rupia-. El mètode que es fa servir al Nepal de fa més de deu anys prescindeix de la sutura i escurça el temps de la intervenció. «Abans es posaven punts, però ara ja no.

No cal ni anestèsia total, sinó que s'utilitzen unes gotes per a l'ull i ja es pot fer l'operació que és molt ràpida i eficaç», afirma Julio Garzo, oftalmòleg de Tarragona. La base d'operacions dels metges procedents de Katmandú se situa en una població muntanyosa d'uns 4.000 habitants i només en un cap de setmana poden fer més de 1.000 operacions i revisar la vista a 500 més. Els factors que provoquen cataracta al Nepal, segons els professionals d'aquest país, són els raigs UVA, la pol·lució i l'alimentació. De fet, molts dels pacients que passaran per les mans dels metges en l'improvisat campament, arriben a collibé d'amics o familiars, incapaços de desplaçar-se pel seu propi peu. Només 24 hores després podran tornar a casa seva caminant ells sols. Un pe-

Arriben a collibé d'amics o familiars, incapaços de desplaçar-se pel seu propi peu tit miracle. Els professionals del Nepal ho fan tot a mà i reben visites d'especialistes d'arreu del món

per conèixer la seva tècnica que té un 98% d'efectivitat. Com que els metges nepalesos no podien adquirir lents intraoculars per substituir el cristal·lí, van decidir fer-les ells mateixos. D'aquesta manera en fan unes 450.000 a l'any a un preu de tres euros cadascuna mentre que a Europa tenen un cost d'uns 200 euros. A Tarragona, Occident Als països desenvolupats la ca-

taracta rarament pot produir ceguesa si el seu origen és senil. Els pacients, les persones que es veuen afectades comencen a notar que cada cop hi veuen pitjor i és aleshores quan, amb una revisió correcta, es pot detectar el problema. «Molt sovint som les òptiques qui ens adonem que està passant. Nosaltres no podem diagnosticar cataractes, això ho ha de fer l'oftalmòleg, però podem detectar-ho mitjançant una làmpada, quan fem la revisió de l'ull. Si apreciem que no hi ha transparència del cristal· lí, els derivem a l'oftalmòleg», diu Jaume Fullana, optometrista d'Òptica Fullana. Les sospites a l'òptica es produeixen quan una persona d'edat avançada necessita canviar d'ulleres perquè no hi veu bé. «Quan veiem que amb les ulleres no ha millorat és evident que hi ha un altre problema», assegura Fullana.

«Quan la cataracta es troba al començament, es pot tractar amb ulleres però l'única solució és la cirurgia» VIU Tarragona | 130

Maig-Juny 2016

A Asisa res no ens importa més que la teva salut Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat. Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

CATARACTES SALUT

«Inicialment, quan la cataracta es troba al començament, es pot tractar amb ulleres però l'única solució és la cirurgia, que funciona molt bé. Cal un bon diagnòstic i que el faci un oftalmòleg», diu el doctor Garzo. Segons aquest especialista, tota la població està sotmesa a la possibilitat de patir cataracta en un futur: «No podem saber qui tindrà cataracta senil o no. Hi ha cataracta provocada per diabetis i altres factors, però la que provoca l'envelliment pot afectar a unes persones i a d'altres no sense saber perquè».

Als anys 80 del segle passat es retirava el cristal·lí i la visió es corregia amb ulleres de vidres d'entre 12 i 15 diòptries Un dels factors de risc és tenir

VIU Tarragona | 132

una miopia forta, és a dir, entre 10 i 12 diòptries. Això, segons Garzo, pot predisposar a patir cataracta. «La cirurgia per a cataracta ha evolucionat molt. Als anys 80 del segle passat es retirava el cristal·lí i la visió es corregia amb ulleres de vidres d'entre 12 i 15 diòptries. La visió era bastant satisfactòria però, clar, el pacient havia de portar aquelles lents tan grans», recorda. L'operació actual permet introduir una lent en lloc del cristal·lí amb les diòptries necessàries pel pacient que, de cop i volta deixa de necessitar ulleres per poder veure-hi bé. La nova lent és per a tota la vida, tot i que de vegades s'ha de canviar perquè la part que entra en contacte amb l'ull pot tornar-se opaca, un fet que es pot solucionar amb una intervenció amb làser d'uns cinc minuts. «Portar ulleres amb filtres per a llum ultraviolada ens ajuda

a prevenir problemes de cataracta. En zones d'alta muntanya o en gent que treballa al camp durant moltes hores, estan exposats als raigs ultraviolats del sol. Actualment les ulleres, no tan sols de sol, sinó de graduat també, porten aquests filtres que protegeixen el nostre ull», explica Jaume Fullana, que admet que el fet que la població en general visqui més anys, s'envelleixi més, pot provocar augments dels casos de cataractes. «Algú que tingui una edat avançada i nota que veu borrós, que està perdent visió, hauria de fer-se una bona revisió per saber, entre altres coses, si té cataractes o no», diu Julio Garzo que assegura que, segons la seva experiència no ha notat un increment de casos per aquesta patologia en els últims anys. «No podem prevenir aquesta patologia si és cataracta senil, per envelliment».

«Hi ha cataractes d'evolució ràpida, tot i que les que més sovintegen són les d'evolució lenta. És la primera causa de ceguesa al món evitable i si no es practica una cirurgia, la persona queda cega», diu Jaume Fullana.

«Algú que tingui una edat avançada i nota que veu borrós, que està perdent visió, hauria de fer-se una bona revisió » Al Nepal fa anys que lluiten per evitar la ceguesa massiva en àrees rurals i han exportat el mètode arreu. També tenen un banc d'ulls en què han pogut fer fins a 5.000 implants de còrnia. Quan van decidir crear-lo, van rebre només dues donacions de còrnia i ara ja en reben més de 600 a l'any.

Maig-Juny 2016

“Aspirem a convertir-nos en el seu dentista de confiança, per vostè i la seva família”

15 anys

a Tarragona i Reus,

cuidant el somriure dels nostres pacients amb Responsabilitat, Passió i Ètica ens avalen.

OM S NO UÍCIA Q RAN

Dr. Josep Maria Feliu 977 235 976 Tarragona 977 345 231 Reus www.orthoclinic.es www.facebook.com/centreorthoclinic

Única clínica de Tarragona amb el segell de qualitat DentalQuality

CATARACTES SALUT Gotes en lloc de cirurgia? La revista Nature publicava l'any passat un descobriment fet per investigadors britànics en què afirmaven que havien trobat un remei per a les cataractes sense haver d'utilitzar la cirurgia. Es tracta d'aplicar unes gotes als ulls. Aquestes gotes estan fetes d'una substància química, el lanosterol, que es troba present de forma natural en ulls completament sans. Els científics asseguren que l'aplicació d'aquesta substància en gotes als ulls fa que el cristal·lí recuperi el seu estat original. Amb tot, encara queda una llarga fase d'estudi per comprovar si efectivament podrà ser un tractament alternatiu o substitutiu de la cirurgia.

Els científics asseguren que l'aplicació d'aquesta substància [lanosterol] en gotes als ulls fa que el cristal·lí recuperi el seu estat original

VIU Tarragona | 134

Maig-Juny 2016

Tratamientos para el dolor TRATAMIENTOS COMBINADOS de FISOTERAPIA + ACUPUNTURA + AURICULOTERAPIA

Acupuntura: Inserción de finas agujas en puntos acupunturales para suprimir, aliviar el dolor o corregir disfunciones orgánicas (centro de acupuntura registrado por el Col.legi de Fisioterapeutes de Catalunya y Estudis a la Societat d’Acupuntors de Catalunya).

Fisioterapia: “…El arte y la ciencia del tratamiento por medio del ejercicio terapéutico, calor, frío, luz, agua, masaje y electricidad” (definición de la Organización Mundial de la Salud - 1968), fisioterapeuta colegiado por el Col.legi de Fisioterapeutes de Catalunya.

Auriculoterapia: Estimulación de ciertos puntos situados en la región de la oreja mediante agujas de acupuntura o agujas fijas.

Tratamientos para:

• Ansiedad-Estrés • Migrañas/Cefaleas • Acúfenos/Vértigos • Dolores de espalda como cervicalgias, dorsalgias, lumbagos i ciáticas • Contracturas musculares • Dolores articulares: Codo, rodilla, hombros, caderas, etc.…

Para más información sobre los tratamientos que realizamos póngase en contacto con nosotros en: Telf. 977 23 56 13 · Rambla Nova, núm. 1, 3º3ª (Tarragona) www.institutotao.es

PUBLIREPORTATGE SALUT

Ulleres a un preu imbatible Òptica Activa obre un nou establiment a Tarragona, en la confluència entre Rambla Nova i Plaça Imperial Tàrraco, amb les premisses de la qualitat, un ampli ventall de models i tot a un preu realment econòmic VIU a fons | Pierre Grubius fotos

Tothom que ha portat ulleres sap què valen. La visita a l'oftalmòleg o la revisió a l'òptica està associada tradicionalment al canvi d'aquesta peça per corregir la visió i això, suposa, una bona despesa. De fet, si els vidres no són progressius -aquells que porten les persones de més edat, que necessiten unes ulleres per veure-hi de prop i de lluny-, la despesa ronda entre els 200 i 400 euros. És per això que la gent no es canvia les ulleres cada dos per tres, cada any, sinó que ho fa, de mitjana, cada VIU Tarragona | 136

5 o 6. A Òptica Activa volen canviar aquesta tendència. Aquesta empresa tarragonina ha experimentat un fort creixement els últims anys i ara ha obert un nou establiment al tram final de la Rambla Nova, just a tocar de la Plaça Imperial Tàrraco. Les seves senyes d'identitat són: mantenir la qualitat en el producte que se serveix -«al cap i a la fi, nosaltres estem en un sector de la salut, el client ha de veure-hi bé, això és indubtable», diu un dels seus responsables-, oferir les ulleres com un complement

de moda més i, per tant, a un preu molt competitiu. De fet, si algú es compra una camisa i no li agrada, la pot deixar al fons de l'armari, tot i que hi ha destinat uns diners, però les ulleres han de ser funcionals, serveixen per veure-hi millor i si algú no es troba còmode amb elles, genera un client descontent per a tota la vida i que, a més, anirà constantment a l'establiment a intentar resoldre els seus problemes. És per això que Activa incideix especialment amb la qualitat i el servei. «Els nostres estàndards han de ser molt bons, no ens atreviríem a ven-

dre una cosa que no anés bé. Per a nosaltres, el pitjor negoci és un client descontent». Un fet cabdal per triar aquesta òptica es troba en el preu. Actualment Activa ofereix dues muntures amb vidres graduats -pot ser una de sol i l'altra convencional si es vol- per 90 euros les dues. Sí, han llegit bé. I el client pot triar entre més de 200 muntures diferents. De fet, al nou establiment, hi ha 1.200 muntures. Si només es vol una ullera, 70 euros. Imbatible. Des d'Activa asseguren i reiteMaig-Juny 2016

PUBLIREPORTATGE SALUT de l'aparador, moltíssima», afirma Imma Borràs, responsable de la nova tenda i que compta amb més de 10 anys d'experiència en el sector. «La majoria de clients que han vingut i vénen des que vam obrir són nous potencials clients. La ubicació de la tenda és molt bona i, encara que no sigui una zona estrictament comercial, hi passa molta gent i això ajuda a l'afluència de clients», diu Rufo Català, dependent d'Activa. Les ofertes d'Activa, una empresa que aposta per un sector més jove però sense desestimar el client de tota la vida -«nosaltres podem aconseguir allò que el client vulgui, evidentment»-, no s'acaben aquí. El client pot triar la muntura i la qualitat dels vidres que vol i, sobre això, Activa li fa un 40% de descompte sobre la tarifa oficial.

Actualment Activa ofereix dues muntures amb vidres graduats -pot ser una de sol i l'altra convencional si es vol- per 90 euros les dues ren per activa i passiva que la qualitat sempre és molt bona perquè els vidres són dels tres principals fabricants: Zeiss, Hoya i Essilor i que, en cap cas, utilitzen vidres de marques xineses o d'inferior qualitat.

Amb aquests preus i aquestes qualitats qualsevol persona es pot canviar les ulleres cada any, com si canvia de camisa. De fet, qualsevol pot tenir dues ulleres

cada any. «No som una òptica clàssica tot i que oferim els mateixos serveis que les òptiques de sempre. Hi ha molta entrada de nous clients i això fa qui hi hagi molt moviment», diu somrient Maria Roca, que té 8 anys d'experiència al sector. L'establiment, amb molta llum natural, provoca que el client es trobi molt còmode i l'atenció dels treballadors, joves, és molt bona, sempre amb un somriure. És un concepte que s'allunya del formalisme de les òptiques clàs-

siques però sense renunciar al rigor de la feina ben feta. El disseny d'aquesta cadena d'òptiques fuig del classicisme i aposta per una franja d'edat de gent més jove i que té ganes de canviar constantment d'ulleres. «Volem que a la gent no li faci mandra canviar d'ulleres, aquesta és la nostra filosofia». I, de fet, amb les propostes que ofereix Òptica Activa és gairebé impossible no entrar, com a mínim, i preguntar. La diferència de preu s'ho val, i molt.

I això no queda aquí: en vidres progressius l'oferta és boníssima també. De fet, si algú té més de 50 anys, sap que ja porta ulleres amb vidres progressius. Aquestes peces tenen un preu elevat, per sobre els 600 euros habitualment. A Activa l'oferta en aquest tipus d'ulleres és de 199,99 euros la parella d'ulleres, podent triar les dues convencionals o una normal i l'altra de sol o les dues de sol. «Entra molta gent preguntant per les ofertes que tenim als cartells Maig-Juny 2016

VIU Tarragona | 137

OCI I GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Un banquet romà Tàrraco a Taula és la faceta gastronòmica de Tàrraco Viva; enguany comptarà amb una cervesa i un vi especials VIU a fons

Hi ha qui diu que per conèixer un país, una cultura, cal conèixer també la seva cuina. La gastronomia és una part intrínseca de la cultura de les civilitzacions i gràcies a ella es pot entendre una mica més la història. Aquest és el concepte amb què va sorgir Tàrraco a Taula, la faceta gastronòmica de Tàrraco Viva, el festival d'història romana de la ciutat de Tarragona i que enguany celebra la seva dinovena edició. VIU Tarragona | 138

Un total d'onze establiments de la ciutat estan adherits a aquestes jornades gastronòmiques que començaran el 13 de maig i finalitzaran el 29 del mateix més. Així, Alhambra, Almosta, Ares, Cócvla, El Cortijo, El Llagut, El Terrat, Entrecopes, Palau del Baró, Sadoll Restaurant i Txar3verd oferiran menús i plats inspirats en les receptes d'època romana a tots aquells ciutadans que vulguin submergir-se encara més en la cultura de Tarragona de fa 2.000 anys, en un complement perfecte i

una proposta global dins el festival Tàrraco Viva. Entre els plats que es podran degustar en aquests establiments hi ha caragols amb porc agredolç i espècies (Alhambra), sípia amb pèsols i espècies (Alhambra), hummus de llenties i castanyes (Almosta), musclos amb porro i sajolida (Almosta), carpaccio d'orella de porc amb pebre (Ares), bacallà amb salsa de mel de romaní i sèsam (Ares), cuixa de porc cuita amb vermut i prés-

secs secs (El Cortijo), paté de fetge de pollastreamb garum i pebre (El Cortijo), foieen reducció de mulsum amb panses i garum (Cócvla), coc artesà de mandarina confitada en mulsum amb nous, mel i canyella (Cócvla), sardines farcides sobre carbassa (El Llagut), flam de formatge amb prunes confitades (El Llagut), puré de faves (Entrecopes), porc senglar al garum (Entrecopes), melós de vedella especiada, ceba confitada, sègol i espinacs (Palau del Baró), mousse Maig-Juny 2016

TÀRRACO A TAULA GASTRONOMIA Llagut, Entrecopes i Txar3verd, el preu del menú és de 25 euros. Alhambra i El Cortijo ofereixen plats i racions que van dels 3 als 6 euros. També hi haurà una degustació de musclos a l'estil romà que s'ofereix a Alhambra, Cócula, El Llagut i Txar3verd per un preu de 10 euros el mig quilo i que va acompanyat de dues copes de vi o cervesa. Les begudes de les jornades Les novetats de la dinovena edició se centren en dues begudes: Rositvm (de les cerveses Rosita) i un parell de vins elaborats pel celler El Mèdol, un de blanc i un de negre. Ambdós vins són naturals. Rositvm es vendrà a un preu de 2,5 euros en tots els establiments participants i els vins del celler El Mèdol a un preu de 12 euros l'ampolla. En aquesta edició hi ha una altra novetat, el Convivium, és a dir, una mena de presentació

de poma, gingebre, menta i vi negre (Palau del Baró), lluç amb salsa Alexandrina, pèsols i ametlles (Sadoll Restaurant), melós de porc amb albercoc i xampinyons amb mel (Sadoll Restaurant), musclos aromatitzats (Txar3verd), costelletes de porc amb mel (Txar3verd), coca d'oli amb anguila fumada, porros confitats i fetge gras d'oca (El Terrat) o estruç rostit amb cansalada, figues seques i caneló cruixent de col llombarda (El Terrat), entre molts d'altres.

Maig-Juny 2016

prèvia de les jornades on es van poder degustar plats d'inspiració romana en format de bufet lliure. El Convivium es va fer a la Casa Canals l'11 de maig i hi van participar sis restaurants. Els assistents, per un preu de 25 euros van poder tastar plats preparats per sis restaurants entre el que hi havia ostres del Delta, cuixa de porc, amanida de verat o mousse de poma. Aquest va ser el tret de sortida oficial de Tàrraco a Taula, una proposta gastronòmica que cada vegada té més adeptes.

«Hi ha molts llocs que fan festivals com aquest, però cap amb tanta antiguitat i qualitat com el nostre» «Hi ha molts llocs que fan festivals com aquest, però cap amb tanta antiguitat i qualitat

Un total d'onze establiments de la ciutat estan adherits a aquestes jornades gastronòmiques Cada establiment proposa diferents maneres de degustar els plats. Així, el Terrat ofereix un menú a 35 euros, mentre que Almosta, Palau del Baró, Ares, Sadoll Restaurant, Cócula, el VIU Tarragona | 139

TARRACO A TAULA GASTRONOMIA Alguns dels plats que es van poder degustar en la darrera edició de Tàrraco a Taula. Foto: Manuel R. Granell (Tarragona Turisme)

TÀRRACO

A TAULA

XIX JORNADES GASTRONÒMIQUES DE

CUINA ROMANA

DEL 13 AL 29 DE MAIG ALHAMBRA / ALMOSTA / ARES / CÓCVLA / EL CORTIJO / EL LLAGUT / EL TERRAT / ENTRECOPES / PALAU DEL BARÓ / SADOLL RESTAURANT / TXAR3VERD

com el nostre», va dir el director de Tàrraco Viva, Magí Seritjol, el dia de la presentació de Tàrraco a Taula. El president d'aquestes jornades gastronòmiques, Carlos Segarra, va assegurar que «eren les millors de tota Europa». Un dels productes estrella de Tàrraco a Taula és el garum, la típica salsa de peix que, barrejada amb vi, vinagre, pebre, oli o aigua, servia per a amanir altres menjars. El garum s'emprava fonamentalment per a condimentar o acompanyar molts menjars, encara que també es va emprar en medicina i cosmètica. El garum és una salsa feta de vísceres fermentades de peix, que era considerada pels ha-

VIU Tarragona | 140

bitants de l'antiga Roma com un aliment afrodisíac, només consumit pels alts estrats socials. Els romans van emprar el garum de manera semblant a com avui en dia empren les cuines asiàtiques la salsa de soia. En lloc d'abocar uns grans de sal sobre el menjar, s'ajudaven del garum per proporcionar un gust salat als aliments. A Tàrraco a Taula aquesta salsa es troba present en alguns plats. La composició d'aquesta salsa i moltes de les receptes de la cuina antiga romana han arribat als nostres temps gràcies als escrits d'Apici, un gastrònom que va viure en temps d'August i Tiberi. Apici és l'autor de l'obra De re coquinaria, una font essencial per a conèixer la gastronomia en el m

Maig-Juny 2016

RESTAURANTS GASTRONOMIA

Cuina al món i torna al born El jove tarragoní David Jansà ha estat en alguns dels millors restaurants estatals i internacionals i de fa uns mesos ha obert el seu propi local, Punt i a part

Aquell va ser el punt de partida per una trajectòria d'aprenentatge que va anar creixent en nivell de dificultat i prestigi. David Jansà llegia cada article sobre cuina, buscava a internet receptes i ressenyes sobre els millors restaurants del món i un dia, després de llegir un text sobre Jordi Roca, va decidir que volia anar a Girona, a treballar amb ell. «Li vaig dir a la meva tutora si podia fer una estada allí i em va

VIU a fons

Té 31 anys però el seu rostre enganya, sembla molt més jove, com acabat de sortir de l'Escola d'Hoteleria de Cambrils, lloc on va començar tot fa, però, 15 anys. David Jansà ha voltat molt, ha treballat en cuines de gran prestigi, en les millors, té un munt d'estrelles a les seves espatlles però ha volgut tornar a Tarragona, a emprendre el seu propi negoci a la ciutat que el va veure nèixer i on ara regenta Punt i a part, al carrer Cuirateries. És un local petit però acollidor. Una sola sala diàfana amb sis taules. Els grans finestrals de la façana fan que la sensació d'amplitud sigui gran i aporta molta llum natural tot i trobar-se en un carrer de la Part Alta. «Durant tots els anys que vaig treballar a cada restaurant anava dissenyant com havia de ser el local que un dia tindria i és exactament així. Volia sis taules, i una cuina a vista, que els clients em poguessin veure treballar», diu Jansà. Aquest cuiner, que es dedica per vocació a la restauració perquè no té cap familiar i amic que sigui professional d'aquest sector -«m'agrada molt menjar i els meus pares i les meves dues àvies cuinaven molt bé», admet-, va entrar de seguida com aprenent al restaurant La Grava d'El Morell, on s'hi va estar un parell d'anys. «Allò em servia de pràctiques, i treballava tots els festius, el cap de setmana, a l'estiu, per Nadal, sempre».

VIU Tarragona | 142

Maig-Juny 2016

RESTAURANTS GASTRONOMIA dir que ho provaria. Vaig estar nou mesos». Al Celler de Can Roca, com no podia ser d'una altra manera, va començar amb la pastisseria -Jordi Roca és el germà que s'encarrega de les postres- per acabar posteriorment amb el peix. «De fet, les pràctiques només van ser dos mesos, els altres set van formar part d'una estada, és a dir, treballes a canvi d'allotjament i menjar. Aleshores encara tenien el restaurant antic. Va ser una experiència sensacional, perquè hi havia cuiners de tot el món». Aquella no seria l'última vegada que formaria part de l'equip del Celler de Can Roca. Més endavant hi va tornar per treballar en els dos apartats que no havia fet en la primera

estada: entrants i carns. Abans del seu retorn a Girona, David Jansà va passar per La Boella, Can Bosch -el fill del propietari havia compartit estada al Celler de Can Roca amb ell i li va demanar que treballés a aquest restaurant que té una estrella Michelin a Cambrils- i posteriorment va formar part

Durant tots els anys que vaig treballar a cada restaurant anava dissenyant com havia de ser el local que un dia tindria i és exactament així

de l'equip que va obrir 20 a la Rambla, l'agost de 2009. «Era un bon restaurant, amb bona cuina i quan vam obrir va funcionar molt bé. Després la gent va deixar d'anar. A Tarragona això passa sovint, la novetat atreu molta gent però després costa mantenir una clientela fidel», explica. Estant de vacances va rebre una trucada del restaurant Mugaritz (dues estrelles Michelin) on va exercir de responsable de pastisseria. «L'exigència era molt alta, molt més que al Celler de Can Roca. El pà, que el fèiem nosaltres, havia d'estar cuit a una hora exacta, ni un minut abans ni un després, això et provocava molt d'estrés, tenia malsons fins i tot en què el pà no es coïa a temps», recorda amb un somriure. Després de l'experiència al País Basc, va tornar a terres tarragonines, a Cambrils, al Rincón de Diego (un altra estrella) per fer el salt, mesos després, a Londres. «Sempre m'ha agradat aprendre, per això he voltat tant. Volia veure com es treballava a cada lloc, quines maneres de fer tenien», diu Jansà. Londres va ser una experiència esgotadora però fascinant. Va formar part de l'equip de Viajante, un establiment regentat pel chef portuguès Nuno Mendes i que compta també amb una estrella Michelin. «Va ser el 2012, l'any dels Jocs Olímpics. Allò era dur. El restaurant només servia sopars però treballàvem des de les 9 del matí i sense parar fins les 12 de la nit, o més tard. Cada plat requeria moltes elabora-

Maig-Juny 2016

cions i no teníem dies de festa. Amb tot, em va encantar, m'hi hagués quedat». Al final, amb tot el coneixement adquirit pels seus anys de feina en tots aquests locals de primer nivell, va decidir aterrar a Tarragona. «Per què Punt i a part? Perquè suposa això, un punt i a part en la meva carrera. Continuo fent de cuiner, és clar, però ara el negoci és meu, és una nova etapa». El concepte de Punt i a part és clar: una persona a la cuina (David) i una altra a la sala. Ningú més. «Em baso en un bon producte però no formo part de l'slow food o quilòmetre zero. Tinc el millor de temporada i, si és d'aquí, encara millor. La cuina que ofereixo és senzilla però de qualitat», diu mentre assegura que un plat que representa molt allò que fa és el pop amb patata i allioli o els bunyols de bacallà. «Faig de tot però li dono molta importància al peix i al marisc». Les postres els fa ell mateix i ofereix menú entre setmana i cap de setmana per 16 euros i 25 euros respectivament. «Crec que tinc allò que volia i que els clients poden gaudir d'un bon àpat en un ambient tranquil i relaxat».

Carrer Cuirateries, 2 43003 Tarragona Tel. 977 910 586 puntiapartrestaurant@gmail.com

VIU Tarragona | 143

VI GASTRONOMIA

Reus Viu el Vi

Del 3 al 5 de juny arriba la vuitena edició d’aquest popular certamen VIU a fons Reus

La Cambra de Comerç de Reus, amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat, està ultimant una nova edició de la REUS VIU

VIU Tarragona | 144

EL VI que es realitzarà durant el primer cap de setmana del mes de juny. Un certamen que ha aconseguit posicionar-se com un dels primers del país atenent el nombre de cellers

participants i –molt especialment- la gran capacitat d’atracció de visitants que ha demostrat durant les últimes set edicions. En aquest sentit les xifres parlen per sí soles:

l’any passat es van despatxar 11.000 packs de tast, que a la pràctica són més de 50.000 tastos de vi.

L’any passat es van despatxar 11.000 packs de tast, que a la pràctica són més de 50.000 tastos de vi Maig-Juny 2016

VI GASTRONOMIA

Però lluny de l’autocomplaença, l’organització està treballant de valent per mantenir l’atractiu del certamen que enguany tornarà a tenir caràcter internacional amb la presència d’un celler estranger convidat. D’aquesta manera, en paraules del president de la Cambra, Isaac Sanromà, es vol mantenir el posicionament d’una fira que “ha fet de la internacionalització una

Maig-Juny 2016

El certamen d’enguany tornarà a tenir caràcter internacional amb la presència d’un celler estranger convidat de les seves raons de ser. D’entrada, perquè aquest és un dels objectius fundacionals de la nostra corporació i el món del vi

sempre ha estat una referència en aquest àmbit. I també perquè és bo poder conèixer d’altres realitats que ens poden ajudar, encara més, a posar en valor la feina dels nostres cellers.” Com és habitual el programa de la Reus Viu el Vi es completarà amb una sèrie d’actes paral·lels que serviran per mantenir l’atractiu del certamen i obrir-

se a noves realitats. En aquest sentit l’organització n’està preparant alguna de grossa per bé que de moment actua amb discreció absoluta per mantenir l’efecte sorpresa fins a darrera hora. És aquesta una bona estratègia per guanyar-se l’atenció i la tensió dels nombrosos seguidors d’un certamen que ha ajudat –i molt- a popularitzar els bons vins de casa nostra.

VIU Tarragona | 145

RECEPTES GASTRONOMIA

Ni peix ni blau; carn vermella i crua És legítim pensar que si tornem a estar capbussats dintre de la primavera, aquest article podria anar dedicat, per exemple, al peix blau; dic per exemple perquè en aquesta època de l'any hi ha molts altres productes que estan en el seu millor moment per a ser consumits. De tots és sabut que el subsector que s'ocupa d'encerclar el transcendent animaló passa per moments difícils atès que el peix del color del cel estelat és atret, o potser segrestat, pel cant d'unes barroeres sirenes que l'intercepten perquè no arribi a formar part de la nostra matèria corpòria. Per tot plegat, com a mostra de suport a aquesta dedicada gent, no invocaré en aquest espai a cap animal de la mar i menys encara a res que inclogui el color blau. Emergiré doncs cap a la terra ferma, al món de la crosta, de la coberta, al sòl que sosté els animals que respiren aire més o menys respirable. Així doncs, ni peix ni blau; carn, vermella i crua com la

que tot seguit s'interpreta. En primer lloc cal que sapigueu que per a fer bé aquesta preparació us caldrà un cavall, si no en teniu, us haureu de conformar de picar la carn escollida, normalment filet o entrecot de vedella o bou, amb un ganivet. Diu una veu popular que l'origen o el nom d'aquesta menja neix entre el fred de la Sibèria, sota la sella, a lloms dels cavalls governats pels tàrtars mongols on posaven llesques de carn crua per estovar-les mentre cavalcaven. Val més que la piqueu en condicions higièniques adequades per a mesclar-la després com resava la vella escola o com vingui de gust en els dies presents. La vella escola defensava que aquesta forma de menjar la carn s'havia de barrejar, per a gaudir-ne plenament, amb tàperes, cogombrets en vinagre, ceba tendra, clara d'ou

dura, tot picat i adobat amb el rovell cru, sal, pebre, salsa de mostassa, salsa Worcertershire, salsa picant i oli d'oliva. La gràcia estava i encara està, en posar-ho tot en la seva justa mesura perquè enalteixi, potenciï i aromatitzi harmònicament el conjunt. Avui hi ha qui posa algues, ceba i/o pinyons ben torrats, fruites fresques o dessecades, bolets, tòfona, salsa de soja, ous d'arengada o de salmó, anxoves i també hi ha qui l'acompanya amb gelat de mostassa o de qualsevol altre sabor que li caigui bé. És qüestió de posar una mica d'imaginació, com a ingredient principal, a l'hora de donar una guspira de vida a la carn mortificada. També es poden elaborar tàrtars, encara que suposo que ho sabeu, amb peixos, mariscs, verdures o fruites, entre altres ingredients. Esperem que ben aviat puguem tornar a fer-ne un amb la millor sardina, la que porta enganxada la Q de qualitat i no la Q de quimera.

Per David Solé

L’espai de l’oli Consells de conservació de l’oli d’oliva verge extra L’oli d’oliva verge extra DOP Siurana és el suc natural d’oliva sense conservants ni colorants, de la màxima qualitat i de les oliveres del nostre territori. A diferència del vi, l’oli presenta els millors atributs al començament de temporada i es va suavitzant amb el temps, per això és convenient no guardar-lo més enllà de la data de consum preferent. És un aliment que no caduca (la caducitat indica fins a quina data es pot consumir el producte amb seguretat). L’oli d’oliva verge extra du una data de consum preferent que ens indica fins a quina data es mantindrà la qualitat esperada. Tot i així, si no es conserva adequadament, pot perdre la qualitat abans de la fi del consum preferent. Per tal de mantenir totes les propietats tan beneficioses per la salut cal: Preservar-lo de la llum, l’aire, la calor, la humitat i de substàncies que puguin alterar-ne l’olor i/o el gust. Tancar hermèticament l’envàs perquè no entri oxigen, s’oxidi i s’enranceixi i netejar sempre el setrill abans de reomplir-lo per evitar que es faci malbé l’oli. + info: www.siurana.info

VIU Tarragona | 146

Maig-Juny 2016

SERVEI TÈCNIC OFICIAL:

ELECTRO SERVIO CORNELMAT, S.L. C/ Escultor Verderol Nº 10 Bajos 43002 Tarragona telf: 977221664 · Fax: 977 247067 comercial@electro-servicio.com www.electro-servicio.com

SERVEI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA Manteniment integral d’instal·lacions d’hostaleria: ∤ Cuines ∤ Forns ∤ Extraccions ∤ Fred industrial i aire condicionat ∤ Rentat, etc… ∤ Preparació tèncnica continuada

CORNELMAT SL COMERCIAL: Projectes, muntatges i instal·lacions: ∤ Restaurants ∤ Hotels ∤ Càterings ∤ Hospitals ∤ Col·legis…

35 ANYS AL SEU SERVEI Referències projectes: ∤ Escola d’Hostaleria ∤ Rest. La Goleta ∤ Càtering Cuina i Gestió de Cambrils ∤ Escola d’Hostaleria ∤ Àgora Catèring Via Magna (Tortosa) ∤ Càtering Eurest ∤ Residència Nostrallar ∤ Port Aventura ∤ Residència Novallar ∤ Hotel Olympus ∤ Col·legi Joan Miró ∤ Hotel Caspel ∤ Col·legi CEIP Cambrils ∤ Hotel Marinada ∤ Col·legi CEIP ∤ Hotel Casa Blanca La Marinada ∤ Rest. Masia Bou

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA

Belles Rives

Un somni art déco al Cap d’Antibes

Fèlix Llovell, director de la Guia Gourmand, ens proposa un hotel amb encant en cada revista. En aquesta ocasió es tracta del Belles Rives, a la Riviera francesa Fèlix Llovell Periodista gastronòmic i director de la Guia Gourmand

Belles Rives és un hotel de luxe al costat del mar, idealment situat al principi del Cap d’Antibes i només a uns minuts del centre de Juan Les Pins, amagat al cor de la badia i al costat de la seva pròpia platja. La història de l’hotel realment encantador i situat entre el cel i el mar comença amb una llegenda, la d’una parella mítica,

VIU Tarragona | 148

l’escriptor americà Scott Fitzgerald i la seva dona Zelda, la fascinant aparició commocionà la vida tranquil·la dels habitants del Cap d’Antibes.

«Belles Rives és un hotel de luxe al costat del mar» El mític palau hotel dels anys 30 proporciona 38 habitacions i 5 suites altament personalitzades, completament renovades últimament. Totes les habitacions són una subtil barreja de luxe discret i de refinament.

En elles els ulls observen amb nostàlgia el mobiliari de la dècada dels trenta. Certs racons deixen meravellosos records en la memòria, com l’ascensor. El preu de l'habitació doble: 158/850 euros/dia. L’hotel, de 5 estrelles, proposa als seus hostes tots els plaers d’una estada màgica: deliciosos esmorzars, sopars gastronòmics, entreteniments, joies del mar, etc. Aquesta obra mestra immortalitzada per Scott Fitzgerald també es coneix pel seu important restaurant gastronòmic, La Passagère, amb estrella Michelin, i el piano bar, Fitzge-

rald, que obre amb esplendor cada nit. L’establiment, propietat de Marianne Estène-Chauvin, compta també amb dos restaurants més, La Plage Belles Rives i Le Cabins.

La Passagère és un lloc d’excepció que ofereix una cuina deliciosa i la seva preciosa decoració 1930 amb meravellosos frescos art déco originals. Després de 10 mesos de treball el restaurant s’ha renovat totalment i la nova Passagère es va inaugurar a meitat del passat mes de març, en presencia de Marianne Estè-

Maig-Juny 2016

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA

Fitxa tècnica HOTEL BELLES RIVES 33, Bd Edouard Baudoin. (06160) Juan-Les-Pins, Cap d’Antibes Tel.: +33 (0) 493 61 02 79. Correu electrònic: info@ bellesrives.com. www.bellesrives.com

ne Chauvin, Stéphane Vuillaune, director i el xefs Yoric Tièche i Steve Moracchini. La nova decoració és refinada, imaginativa i lluminosa, conservant els elements clàssics d’abans i el fons de l’horitzó sublim del Mediterrani, creant una atmósfera incomparable oberta sobre el cel blau. La terrassa gaudeix igualment d’una sumptuosa i extraordinària decoració, a més de les seves vistes. El celler te unes 300 referències. Cal destacar també la seva pla tja privada i el seu important club d’esquí nàutic. L’hotel és membre de tres prestigioses cadenes hoteleres: Small Luxury Hotels of the World i Palaces de la Côte d’Azur.

Maig-Juny 2016

VIU Tarragona | 149

T’HO SERVIM EN SAFATA

Si tens un establiment hostaler: * Consulta les ofertes exclusives per anunciar el teu restaurant * Fes arribar la teva oferta gastronòmica a tots els lectors de VIU Tarragona * Reserva el teu espai a la secció d’Oci i Gastronomia de la nostra revista Contacta amb nosaltres i t’ho expliquem.

Sigui com sigui el teu restaurant, aquí tens el millor aparador

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

Al Celler de la Secuita tenim una llarga trajectòria professional de més de 25 anys en l’hostaleria tarragonina. Fem cuina catalana i mediterrània, arrossos i peixos, en un marc incomparable del Tarragonès. Disposem de vins propis del nostre celler que podeu endur-vos. Menú del dia a 15€ (19,95€ cap de setmana i festius). Veniu a celebrar la típica calçotada en família o en grup en un entorn natural agradable. També fem àpats col·lectius com noces, batejos, comunions o celebracions d’empresa.

Menú c de set ap mana

19 ’95

Menú diari

15€

€

Carrer Sant Cristòfol, 29 | 43765 La Secuita | Tel: 678 630 641/ 977 233 386 | elcellerdelasecuita@gmail.com

PULCINELLA RESTAURANT PIZZERIA

C/ Pere Martell 52-54, 43004 Tarragona Tel. 977 112 088

CUINA ITALIANA DE QUALITAT Especialitat

Cuina italiana

Preu menú

11 €, Cap de setmana 15 €

Preu carta

15 € a 20 €

Horari

Obert cada dia

stem situats en ple centre de Tarragona, en una zona amb fàcil aparcament.

En el nostre restaurant podreu gaudir de la millor cuina italiana i de la típica cuina mediterrània. Fem menú de migdia cada dia de la setmana. Us podem confeccionar menús a mida per a grups, per als vostres dinars/sopars d’empresa, aniversaris o qualsevol altra celebració. També obrim al matí per a que pugueu venir a esmorzar o fer un cafè a la nostra terrassa.

152

QUIM QUIMA RESTAURANT Km 0

C/ Les Coques, 1 bis - 43003 Tarragona Tel. 977 252 121 | restaurant@quimquima.com | www.quimquima.com

CUINA MEDITERRÀNIA I TAPES Especialitat

Cuina mediterrània i tapes Km 0

Preu menú

14,90 €

Preu carta

25 €

Horari

Dijous a diumenge de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 00:00 (dimarts tancat) Diumenge i dimecres de 20:00 a 00:00

estaurant situat al costat mateix de la Catedral de Tarragona des de fa setze anys. Som un restaurant familiar de cuina mediterrània de kilòmetre 0. Els nostres plats mes representatius son: cruixent de gadagangs de Tarragona amb formatge fresc i tomàquet, bacallà a la catedral, tàrtar de vedella planxat al foie, coca amb recapte de sardines de tarragona i xurrasco de porc ibèric. Com a sommelier us puc oferir una interessant selecció de vins, whiskys, roms i ginebres de casa i de fora, a bon preu. Disposem, també, d'una gran cava de puros. Tenim tres menjadors privats i un exclusiu pati-jardí interior.

CAVA DE CIGARS

També us podem oferir menús per a grups per a les vostres celebracions, així com organitzar tastos de vins, gintònics, whiskys, etc, per encàrrec. Fem menjar per emportar i càterings.

153

LES GRANOTES TERRASSA RESTAURANT

Parc de l'Amfiteatre, Via Augusta. Tarragona Tel. 977 079 129 | Facebook: Les Granotes Terrassa

CUINA AL CARBÓ D'ALZINA Especialitat

Tapes i racions a la barbacoa i cocteleria

Preu carta

15 € a 20 €

Horari De dilluna a diumenge d'11h a 1h. Dimarts tancat

i busqueu una terrassa per gaudir d’unes fantàstiques vistes al Mediterrani i a l’amfiteatre, mentre els petits s’ho passen d’allò més bé als gronxadors o al tobogan, acosteu-vos a la Terrassa Les Granotes. El millor ambient i una cuina d’el·laboració pròpia amb plats i tapes del més alt nivell, tot cuinat en un forn Josper de carbó d'alzina, que els dóna una aroma especial. Per exemple, l’hamburguesa gourmet du productes exclusius com la carn de vedella bruna de la Vall de Boí 100x100 ecològica o les farines orgàniques amb que el·laborem el pa, tot amb l’aroma del carbó d’alzina. Una experiència que no us deixarà indiferents. Els diumenges a la tarda organitzem concerts a l’aire lliure amb artistes tant de l’escena local, nacional com internacional. Una alternativa per fer una copa mentre els nens es diverteixen al parc.

154

Recomanem: Pop roquer de costa a la brasa d'alzina, Hamburguesa Les Granotes, Vedella bruna eco amb provolone i poma, Gelat d'avellana de Tarragona, Mojiterraneo: cocktail amb ginebra, fruites i alfàbrega.

THE FAMILY COFFEE CAFÈ RESTAURANT

Plaça Prim, 2 (Mitja Lluna) - Tarragona Tel. 977 505 049 | Mòbil 636 617 659 | www.thefamilycoffee.es

CUINA XILENA, BASCA I TRADICIONAL Especialitat

Menus i carta nomes per esdeveniments

Preu menú

Entrepans, racions, tapes i pintxos

Horari De dilluns a dissabte de 8:30 a 23:30h Diumenges tancat

Us donem la benvinguda a la nostra cafeteria i sala d'esdeveniments “The Family Coffee”, el teu lloc de trobada. Situada en ple centre de Tarragona, podràs gaudir d'un espai amb una capacitat per a 70 comensals, reservat, exclusiu, cuidat i tranquil on podràs celebrar qualsevol esdeveniment que necessitis (aniversaris, reunions d'empresa o qualsevol esdeveniment que et calgui). Uns menús confeccionats segons les teves necessitats, amb una decoració i ambient musical fets a mida, faran que la teva festa sigui un èxit, la nostra varietat i qualitat en menús i tapes et sorprendrà. Sense descuidar la nostra acurada oferta en cafeteria: cafès, tes i una extensa carta en bolleria i entrepans.

155

MELVIN RESTAURANT

C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca Tel. 977 396 346

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES Especialitat

Carns i tapes

Preu menú

Entre setmana 8,60€ Dissabtes des de 10,80€

Horari

Laborables de 8.00 a 12 Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h

ots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excelent equip de professionals qualificats s’encarrega de treballar per que els nostres clients quedin satisfets i perquè gaudeixin en nostre restaurant de l’àmplia varietat de plats que trobaran a la carta. Carns selectes, entre elles l'acreditada Black Angus. L’aforament aproximat del nostre restaurant és de gairebé 300 persones, distribuïdes en dos salons interiors i la gran terrassa exterior, resultant un lloc excel.lent per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.Consulteu-nos la vostra idea o necessitat i estarem encantats d’ajudar-vos a fer-la realitat. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

156

CAL MANO RESTAURANT

C/ Cós del Bou, 9 - Tarragona Tel. 977 239 328 | 639 717 348

Restaurant

Cal Mano

CUINA CASOLANA I MEDITERRÀNIA, TAPES Especialitat

Chuletón per a 2 persones

Preu menú

10 € a 30 €

Horari

De 13:00 a 16:00 h i de 20:30 a 23:00 h

estaurant situat a la part alta de la ciutat amb capacitat per a unes 45 persones, acollidor, de tracte familiar, cuina casolana i tradicional. Fan servir productes frescos i de temporada. Hi ha menú diari i festiu, també disposa de carta. L´especialitat de la casa és el chuletón per a dues persones a 33,50 euros. Tapes d'arreu del país. Sopars d´empresa i aniversaris. Excel·lent carta de vins. Aquest mes de maig gaudeix de les jornades del bacallà.

157 135

CASA MATÍAS CERVESERIA-RESTAURANT Pl. Corts Catalanes, 5 (Local 2) 43007 Tarragona - Tel. 977 238 647

C. Comercial El Pallol (Local 15) 43201 Reus - Tel. 977 126 408

ASSORTIMENT TAPES I MENÚS TOTA LA SETMANA Especialitat

Menú tancat de tapes per 15€ per persona

Preu menú

Diari 9,95 €. Cap desetmana i festius 13,95€

Horari

De dilluns a divendres de 8 a 24 h Cap de Setmana i festius de 9 a 24 h

’especialitat de Casa Matías és el seu gran assortiment de tapes. Tapes fetes amb productes de màxima qualitat i una acurada selecció d'ingredients. A Casa Matías també us oferim un atractiu menú diari molt el·laborat així com menú de cap de setmana i festius amb la més gran qualitat i diversitat. Disposem d’una àmplia terrassa exterior coberta, pantalles de TV per gaudir del futbol, la Fòrmula I o qualsevol altre esdeveniment esportiu. I per a qualsevol cel·lebració o festa familiar, no dubtis en consultar-nos.

ESTRENEM UN LOCAL MÉS: Plaça de la Font, 29 Tel. 977 139 642

158

REIAL CLUB NÀUTIC RESTAURANT

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona Tel. 977 225 824

CUINA MEDITERRÀNIA I MARINERA Especialitat

Arrossos i peix

Preu menú

Diari 17,50 €. Menú de tapes 19,50 €

Preu carta

30 €

Horari

Obert tots els migdies de l’any. Dijous, divendres i Dissabtes sopars de 21’00 a 23’00 h

Situat a les instal·lacions del Nàutic en un marc incomparable que ens ofereix unes vistes excepcionals de la ciutat de Tarragona i del mar, quan s’apropa el bon temps ofereix l’encant afegit de gaudir de sopars a la seva terrassa, un emplaçament únic a tocar del mar. I és que en època d’estiu el restaurant del Reial Club Nàutic disposa d’una terrassa on, a més de degustar-hi cuina marinera i mediterrània i assaborir un menú de tapes a la nit, s’hi pot gaudir de tota mena de combinats el·laborats amb marques premium gràcies a un exquisit servei de cocteleria, mentre gaudeixes de música en viu els caps de setmana. El marc perfecte on gaudir d’una bona cuina, unes vistes úniques, la brisa marina i l’aire fresc i relaxant que ofereixen les terrasses. Fem sopars qualsevol dia sota reserves 10 persones mínim.

159

LUCIANO'S PIZZA PIZZERIA

C/ Blanca d'Anjou, 10 . Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) Tel. 877 063 947 | Mòbil 661 036 531

PIZZERIA ITALIANA Especialitat

Pizza Italiana (també a domicili)

Horari

De dimarts a diumenge de 19:30 a 23:30 h

Preu menú

A domicili des de 17,50€ (2 pizzes mitjanes)

uciano's pizza neix a Cremona, a la Llombardia, l'any 1938, on vivia Rosimbo Mario Gerelli, famós per les seves exquisides pizzes que el·laborava amb els millors ingredients mediterranis. Des d'aleshores la recepta ha anat passat de generació en generació com un secret familiar ple de sabor. 78 anys després Luciano Gerelli arriba a Tarragona per a compartir les receptes de l'avi Rosimbo. I ho fa carregat d'il·lusió i amb la tradició de la seva família. A Luciano’s Pizza et retobaràs amb els sabors autèntics de la tradicional pizza italiana. Pare i fill cuinaran per a tu amb ingredients naturals i de màxima qualitat les millors pizzes per poder gaudir en familia de pizzes italianes autèntiques com les d'abans.

Pizzes al teu gust: escull la pizza amb base Margarita (tomaca i motzarella), i pots barrejar tots els ingredients al teu gust. Continues promocions de begudes. “Empanadas” de pollastre, carn, pernil dolç i formatge. Més de 20 pizzes per escollir.

160

I TE LA PORTEM A CASA¡¡¡¡¡ Servei a domicili 661 03 65 31/ 877 063 947

BRUIXES DE BURRIAC

By Jaume Drudis. RESTAURANT / HOTEL / SPA c/ del Cup, 2,5 i 7, 43893 Altafulla Tel. 977 651 557 | www.bruixesdeburriac.com

RESTAURANT GASTRONÒMIC Especialitat

Cuina d'autor

Contacte Tel. de reserves: 977-651-557 o 977-651-567 www.granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com

El restaurant Bruixes de Burriac, amb la signatura del xef de renom Jaume Drudis, és present a la Guia Michelin, entre d’altres. Ofereix, a més de la carta que es renova cada estació de l’any, una sèrie de menús diferents per a cada mes. En Jaume també els proposa un menú degustació que els aportarà tots els sabors i sensacions del mar i la terra amb els productes més autèntics del Camp de Tarragona.

Celebra amb nosaltres els teus esdeveniments BODES BATEJOS COMUNIONS

L’Hotel Gran Claustre és un dels més singulars i exclusius prop de Tarragona (Altafulla). Es tracta d’un hotel-monument al costat mateix del Castell dels marquesos de Tamarit, poble medieval emmurallat, que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Les seves 39 habitacions els ofereixen un ambient acollidor i detallista per fer de cadascuna de les seves estades, una experiència única. L’Spa Gran Claustre és un indret on es respira pau i tranquilitat, amb una carta de diferents tractaments personalitzats, calmants i relaxants, amb teràpies basades en la medicina oriental.

161

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR Especialitat

Cuina tradicional i creativa

Horari

De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres.

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres. Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.

162

SALÓ DE L’AUTOMÒBIL D’OCASIÓ I CARAVANING

10è

AUTO PRIMAVERA ENTRADA GRATUÏTA

20 (tarda), 21 i 22 DE MAIG

real watches for real people

Oris Big Crown ProPilot Day Date Movimiento mec谩nico autom谩tico Ventanilla de fecha ampliada Caja de acero satinado Estanquidad 10 bar/100 m

www.oris.ch

Sant Fructu贸s, 1 路 Tel.: 977 23 78 03 Tarragona