Viu 23 baixa

A FO N S

Núm. 23 | Juliol-agost 2016 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

VIU Tarragona Núm. 23 | Juliol-Agost 2016 | www.viuafons.cat

Exemplar gratuït

Fent volar coloms El projecte Smart City passa desapercebut a Tarragona

VIU Tarragona

AF_FCL_RC300SinPrecio_Tarragona_210x50.pdf

1

30/6/16

11:48

Aquesta Santa Tecla

deixa-t'hi veure!

El número de Santa Tecla és el més destacat de la nostra revista.

Consulta les promocions especials per anunciar-t'hi.

La teva empresa no hi pot faltar.

Informa-te’n i reserva ja el teu espai publicitari trucant al 673 930 589 o al correu info@viuafons.cat

Estem d'estrena:

NOVA MAQUETACIÓ. Més moderna, més dinàmica, més visual descobreix-la en el proper número.

NOVA WEB. Connecta-t'hi i mira tot el que t'ofereix XARXES SOCIALS. Fes-te seguidor nostre a Twitter i Facebook

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589

www.viuafons.cat

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A 43007, Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Sumari CIUTAT

6

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Rafa Marrasé, Ramon Ortiz Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales i Josep Barbero Col·laboracions: Lluís Espuis, David Solé, Raquel Estrada Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.com Imatge portada: Pierre Grubius Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

Smartless City Una ciutat intel·ligent que costa de trobar

CIUTAT

16

Gemma Galdón Les administracions públiques i els projectes smart

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

CULTURA

32

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat

Pronòstic reservat Prenem de nou el pols a l'estat del patrimoni

ESPORTS

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

56

ADT Robert busca redempció.

Parlem amb el seu president

EMPRESA

Revista associada

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

62

La Herrería

El nou tablao flamenco de la TAP

OCI I GASTRONOMIA

de proximitat 110 Turisme Cercar l'exotisme i el relax ben a prop de casa

5 Editorial 82 Motor Control

6.000 exemplars

100 Salut 136 Fitxes Restaurants

Multiplique sus posibilidades

Editorial

GRUPO

Venta Alquiler Obra Nueva

La intel·ligència invisible L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha fonamentat els seus mandats en dos grans projectes: els Jocs Mediterranis i l’Smart City. Ambdós, en certa manera, van lligats, tot i que el pla de Ciutat Intel·ligent és de llarg recorregut, més enllà de 2017, tot i que havia de ser el pròxim any quan fes la seva eclosió definitiva tot coincidint amb la cita olímpica. Amb tot, amb el pas del temps, cada vegada se n’ha sentit a parlar menys de Tarragona Smart City. Alguns dels projectes més ambiciosos han generat problemes i maldecaps —Jardí Vertical de la Tabacalera, o l’Eco parc del Miracle—, ja sigui perquè no han sortit com s’esperava o perquè, simplement, no s’han fet, tot i haver-los projectat.

INMOBILIARIO

Su Inmobiliaria de Proximidad y confianza Miembro de:

La política de grans projectes smart sembla que ha passat a la història i ara tot es fonamenta en aplicacions per a telèfons mòbils. Un aspecte a tenir molt en compte és la privacitat de les dades dels ciutadans, un aspecte del quan en parlem en aquest número. És curiós, però, que un dels impulsors d’aquest concepte smart a Tarragona, Santiago Castellà, afirmi que la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, creada específicament per aquest obejectiu, no tingui poder decisiu ni executiu en els projectes que es fan a la ciutat. Cada regidoria aprova aquells que li sembla convenient.

La Fundació és, fins al moment de la publicació d’aquesta revista, bastant opaca. No consta en la seva informació pública qui la forma i quin és l’estat de comptes. Viu a fons Tarragona ha pogut saber que el gerent és l’antic cap de gabinet de l’Ajuntament de Tarragona, Gustavo Cuadrado, i segons ens ha dit la mateixa Fundació, només hi ha una persona treballant allí, un tècnic.

Aquesta falta d’informació, que també s’ha evidenciat en el projecte global de Ciutat Intel·ligent, ha provocat que molts ciutadans desconeguin aquest concepte a Tarragona, passant, d’aquesta manera, totalment desapercebut.

TA

EXCELENTES ACABADOS

EN

V

CON DISEÑO Y CALIDAD

c/ Eivissa 9

140.000 €

Totalmente Reformado Cocina independiente 3 Dorm , 2 Baños Amplio salón-comedor

CIUTAT

CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

El projecte de ciutat intel·ligent està passant amb més pena que glòria a Tarragona mentre molts projectes ni s'han fet i alguns dels que s'han realitzat, no han reexit Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

El 6 de febrer de 2014, en una conferència realitzada al Col·legi d'Advocats, Alejandro Fernández, número 1 del Partit Popular a Tarragona, aleshores a l'oposició i actualment soci de govern de Ballesteros, va dir en relació als dos grans projectes de ciutat de l’alcalde: «Quan algú a Tarragona li preguntes sobre els Jocs Mediterranis, et respon: això es farà? I si la pregunta és sobre

Smart City, diuen: això què és?».

La Fundació Tarragona Smart City es va constituir oficialment VIU Tarragona | 6

el 21 de desembre de 2012 amb l'objectiu, en paraules de l'alcalde, de canalitzar les diferents solucions intel·ligents que es proposessin per a la ciutat amb l'horitzó posat en els Jocs Mediterranis. «Volem que el llegat dels Jocs sigui quelcom més que infraestructures, si no fer les coses de manera diferent, amb més riquesa, emprenedoria i coneixement». Poc més d'un mes després del naixement de la Fundació, Ballesteros va

oferir una conferència al Col·legi d'Advocats i va tornar a unir indisociablement els Jocs i la

Tarragona Smart. «Campclar es convertirà en una zona Smart i aquest barri ja rep el nom, en l'àmbit intern, de Mediterranean

Smart District perquè la volun-

Juliol-Agost 2016

SMART CITY CIUTAT

tat és que es faci una urbanització intel·ligent, sostenible i amb visió de futur».

Els precedents El primer gran projecte d'equipament smart a la ciutat va arribar molt abans que es decidís fer de Tarragona una ciutat intel·ligent. El pàrquing de Jaume I havia de ser un aparcament revolucionari, on la tecnologia s'encarregués d'estacionar els vehicles en un equipament d'avantguarda a la ciutat. Amb tot, la realitat és que avui en dia Jaume I és un pou sense utilitat.

No serveix per aparcament convencional i fins i tot es va fer una enquesta ciutadana el 2015 per decidir quin ús tindria. Només 239 persones van participar en aquest concurs d'idees, el 81% de les quals van triar que l'equipament tingués un ús social i lúdic. El més greu ha estat la factura del projecte. Inicialment, l'aparcament intel·ligent havia de costar 3,9 milions d'euros per encabir 610 vehicles i actualment s'admet que el deute és de 34 milions. En el procés judicial obert fa més de 8 anys, el pèrit que ha de certificar els costos ha admès que només ha trobat factures per valor d'11,3 milions d'euros.

Les obres del pàrquing van començar el 2002 quan l'alcalde de la ciutat era Joan Miquel Nadal i el 2008, amb Josep Fèlix Ballesteros com a màxim dirigent municipal, es va tancar definitivament sense que fins ara s'hagi trobat una solució. L'associació Veu Ciutadana va posar aquest afer als tribunals i el pas-

Juliol-Agost 2016

sat mes d'abril el jutge —d'un total de cinc que s'han fet càrrec del cas— va decidir que ampliaria un any més la instrucció. L'Ajuntament de Tarragona, però, havia demanat al jutge que no ampliés la investigació del cas.

El consistori tarragoní va posar en marxa el 2013 un concurs públic per licitar l'aparcament com a pàrquing convencional, però va quedar desert. Ara fa un any, el jutge que ara porta el cas va decidir no imputar els alcaldes implicats en aquest afer, Joan Miquel Nadal i Josep Fèlix Ballesteros, refusant d'aquesta manera, la petició de Veu Ciutadana, la part demandant d'aquest cas. De fet, el president d'aquesta plataforma, César Segura, va admetre en una recent entrevista a El Mundo, que Veu Ciutadana ja s'ha gastat 38.000 euros en un cas del qual considera responsable l'Ajuntament i no l'empresa que va formar una Unió Temporal d'Empreses amb el consistori per fer aquest equipament, Sistemas Alem —pro-

pietària de la patent del sistema robotitzat—, en «un exercici d'enginyeria financera». El cas té de tot, també una mort misteriosa. El gerent del projecte, Jesús Trasobares va traspassar el maig de 2011. El president de Sistemas Alem, Rafael León, també va morir. «Tenim un certificat de defunció però no em crec que estigui mort», va dir Segura a El Mundo en relació a Trasobares. Actualment el pàrquing Jaume I està tancat i la seva porta principal serveix com a refugi d'indigents.

Actualment el pàrquing Jaume I està tancat i la seva porta principal serveix com a refugi d'indigents Els projectes smart han arribat amb comptagotes. Un dels més celebrats va ser la instal·lació d'un aïllant als murs de l'escola

Un documental del Jaume I La productora tarragonina La Ferida treballa fa quatre anys en un documental per aportar una mica més de llum en aquest cas. La tasca, enorme, cau sobre les espatlles de tres nois, Salva Miranda (productor), i els directors Gerard Gil i David Fernández. «És el primer documental d'aquest tipus que fem. Habitualment treballem amb temes culturals i artístics, però ens va fascinar aquest cas, és totalment surrealista», diu David Fernández. Els tres esperen poder presentar el documen-

tal durant l'any 2017 en un treball en què s’emetran 25 entrevistes. «Anem lents perquè el finançament és el que podem aportar de les nostres butxaques. Possiblement intentarem posar en marxa una campanya de micromecenatge per acabar el documental».

Fernández no s'explica com es va poder arribar a la situació en què està actualment el projecte: «El que ens hem adonat és de la gran incompetència que hi va haver en tot el procès. Encara estem buscant el perquè de tot allò».

Cèsar August el 2013. Segons els tècnics, això millorava en un 70% l'aïllament de l'edifici i, per tant, estalviava energia. Tot i que en la presentació de la Fundació Tarragona Smart City l'alcalde i patró de la mateixa, Josep Fèlix Ballesteros, va assegurar que la «Fundació canalitzarà les diferents solucions que es proposin per a la ciutat i establirà les prioritats», la realitat és que, tal com assegura Santiago Castellà, director de la càtedra Tarragona Smart Mediterranean City, la Fundació exerceix simplement d'òrgan consultiu.

Abans de la constitució de la Fundació la ciutat ja treballava en projectes smart, com l'organització d'un congrés el 2011.

Amb tot, malgrat els esforços dels responsables municipals, el missatge no ha acabat d'arrelar en els ciutadans, tal com admetia l'alcalde Ballesteros el mes de juny de 2014: «No hem sabut fer arribar el projecte a la gent. Està molt bé posar sensors als fanals o els contenidors però el ciutadà ha d'entendre que allò servirà en un futur per pagar menys electricitat, per exemple».

Els vehicles elèctrics A finals del mes de març de 2015, el regidor dels Jocs Mediterranis i Ciutat Intel·ligent, Javier Villamayor, assegurava que el consistori treballava en un projecte per implantar el vehicle elèctric a la ciutat i que la flota de vehicles necessaris per a la logística dels Jocs, havia de ser elèctrica, assegurant que Tarragona havia de ser referent en aquest aspecte. Segons el gerent de l'empresa Aparcaments Municipals, Sergi Arts, actualment existeixen 3 punts de recàrrega lenta al pàrquing Saavedra. Arts afirma que s'ha projectat instal·lar entre 3 i 4 punts de recàrrega ràpida (en mitja hora totalment carregat) en superfície, tot depenent de la instal·lació elèctrica. «Tabacalera, que és zona blanca, serà un dels punts perquè allí ja tenim

VIU Tarragona | 7

SMART CITY CIUTAT

Els números de la Fundació Viu a fons Tarragona ha demanat entrevistes amb el gerent de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, que és l’antic cap de gabinet de l’alcalde Ballesteros, Gustavo Cuadrado, però ha refusat la petició. El regidor responsable dels assumptes smart, Javier Villamayor, tampoc ha accedit al·legant motius d’agenda tot i que l’entrevista es va demanar amb mes i mig d’antel·lació. Els números de 2015 no han estat facil·litats perquè, segons la Fundació, en aquest moment s'està fent una auditoria. S'han rebut els de 2014, però sense la memòria dels comptes anuals, un fet que dificulta saber a què s'han destinat els diners. D’entrada, l’informe de l’auditoria diu que el model de memòria que es fa servir no és el que s’hauria de ser. L’actiu corrent, el 2013 hi havia 101.1590€ pendents de cobrar entre administracions públiques, altres proveïdors i patrocinadors, i el 2014 el saldo baixa fins a 25.000€. La tresoreria va passar de 31.000€ al 2013 a 97.000€ al 2014.

Pel que fa al passiu, el que equivaldria al capital són 34.000€, hi ha un benefici del 2013 de 59.300€, i al 2014 es redueix a 10.600€. Com que l’actiu fix és molt petit 1.503€

un punt de subministrament elèctric amb la potència suficient per aquesta recàrrega. Els altres llocs s'hauran d'estudiar».

El gerent d'Aparcaments va afirmar que en un futur pròxim tots els pàrquings municipals tindran punts de recàrrega lenta. «El cert és que no hi ha demanda d'aquest tipus de servei encara. Al Saavedra hi havia una empresa que utilitzava aquest servei. Eren uns cotxes petits, com de carrets de golf, però ja no hi són. En dos anys, només ha hagut una persona que ho

VIU Tarragona | 8

al 2014, i el passiu a llarg és de gairebé 104.000€, es podria interpretar que la Fundació està molt sanejada o patrimonialment és molt potent. Els deutes són a curt termini i han passat de 41.800€ a 20.000€.

Els deutes sembla que són amb creditors varis, doncs no tindria gaire sentit tenir gairebé 100.000€ de tresoreria i pagar interessos sobre 20.000€. Pel que fa al compte de resultats, s’incrementen els ingressos de 108.000€ a 185.400€. El personal passa de no haver ningú cobrant nòmina a pagar 37.800€ entre nòmines i Seguretat Social. Les altres despeses d’explotació també pugen molt de 48.000€ a 136.000€.

Els professionals independents —autònoms en general — pugen de 13.500 a 40.300.

Caldria veure qui factura a la Fundació. Els transports passen de 0 a 3.000€. Els serveis bancaris, de 50€ a 500€.

Crida l’atenció que no hi hagi despeses en publicitat el 2013, perquè el CNAE (el codi de l’actitivitat que en teoria desenvolupa) que té la Fundació és 7311, o sigui, d’agències de Publicitat. L’apartat altres serveis puja molt d’un any a un altre, de 29.000€ a 79.000€, però és difícil determinar en què s’han gastat els diners.

hagi fet servir. L'any passat vam fer un estudi de quants vehicles elèctrics hi havia empadronats a Tarragona i no n'hi havia cap».

En aquest sentit, en canvi, a Barcelona es vol apostar perquè els vehicles elèctrics siguin els de transport públic. Segons Àngel López, responsable del vehicle elèctric a Barcelona, en declaracions a TVE, en aquesta ciutat hi ha uns 10.500 taxis que fan 2 milions de quilòmetres diaris.

Segons López, fer grans inversions per incentivar entre els ciutadans la compra de vehicles

Al Parc de les Lletres Catalanes es va posar un asfalt intel·ligent desenvolupat per Repsol a partir de pneumàtics usats que provoca menys soroll elèctrics quan els seus desplaçaments habituals són molt curts, és poc eficient.

Per fer una comparativa, Reus té 10 estacions de recàrrega que permeten recarregar 24 vehicles a la vegada i que el 2015 van tenir més de 2.200 usos i 70 usuaris registrats. D'aquestes 10 estacions, 2 estan en superfície. Una de les principals novetats en relació a la tecnologia i els aparcaments és la possibilitat de fer el pagament des del telèfon mòbil després de baixar una aplicació. «Funciona igual que els parquímetres.

Poses la matrícula i fas el pagament via la teva targeta de crèdit», diu Arts. A Reus i Cambrils hi ha la possibilitat de pagar només pel temps que l'usuari ha estat estacionat.

Relacionat amb els vehicles

també va ser la prova feta al Parc de les Lletres Catalanes, on es va posar un asfalt intel·ligent (3.000 m2) desenvolupat per Repsol a partir de pneumàtics usats que provoca menys soroll i que atrapa i desfà l'òxid de nitrogen. Aquest asfalt s'havia d'aplicar als carrers de la Vila Mediterrània que anava a Campclar però que no es farà perquè els atletes s'allotjaran a Port Aventura. La remodelació total d'aquell parc de l'Arrabassada va costar més de 950.000 euros.

«Tarragona té por a posar certes coses al carrer», diu Javier Garcés, gerent d’IGS, que es troba a la Pobla de Mafumet. Aquesta empresa ha desenvolupat uns sensors que permeten detectar si una plaça d'aparcament està lliure o no. Així, a Reus, mitjançant el bluetooth dels cotxes que es connecta amb el sensor

www.terapiaslaurarovira.com

TERÀPIES PER SORTIR DE LA MENT I ENTRAR A LA VIDA

del terra, s'identifica si el cotxe que es troba a la parada de taxis està autoritzat o no. «Estem intentant fer-ho a Tarragona amb la zona de càrrega i descàrrega.

No és fàcil, hi ha reticències perquè els responsables tarragonins van anar a veure com funcionava a Barcelona i el sistema no anava prou bé, però nosaltres ho fem d'una altra manera.

D’altra banda Per controlar les zones blaves o verdes no caldrà introduir la matrícula, sinó que serà suficient en veure quin número de plaça d'aparcament està ocupat o no», diu. El fet que cada vegada que algú utilitza un parquímetre hagi d'introduir la matrícula, permet el gestor de les dades fer un seguiment del vehicle diari i, per tant, del

seu propietari. L'Ajuntament de Tarragona ha confirmat a Viu a fons Tarragona que aquestes dades no han estat comercialitzades en cap cas.

Una de les aplicacions smart que pot tenir més èxit és la de la reconstrucció virtual històrica a través d'aplicacions mòbils.

Concretament, amb l'app Imageen, els visitants de la ciutat poden veure com era Tarragona fa dos mil anys passant la càmera del seu telèfon per davant de diferents llocs de la ciutat.

«Tots els visitants de Tarragona haurien de conèixer aquesta aplicació i d'altres que puguin sortir més endavant. Aquest és el gran futur per a la ciutat», diu Santiago Castellà.

Tarragona no és cap referent Malgrat les campanyes —cada vegada menors— del consistori sobre el projecte Smart City, el fet és que Tarragona no és cap referent en aquest sentit.

De fet, en un llistat sobre ciutats que apliquen la tecnologia smart fet per la Universitat Tecnològica de Viena el 2014, Tarragona no apareix. Es tracta d'una llista de 77 ciutats

Juliol-Agost 2016

europees entre els 100.000 i 500.000 habitants, entre les quals hi ha Santiago de Compostel·la, Pamplona, Valladolid o Oviedo. En l'índex fet per l'IESE sobre la sostenibilitat de les ciutats i la qualitat de vida dels seus habitants, tampoc mostra Tarragona tot i que la llista (Cities in motion 2016) la formen 181 ciutats de 80 països.

+8 ANYS

EXPERIÈNCIA

TERÀPIA REGRESSIVA T’agradaria entendre per què actues de determinada manera? Per què atraus sempre les mateixes persones i situacions?

Tornar al passat per sanar el present

MEDITACIÓ Meditar és restaurar l’estat de la nostra veritable naturalesa interior INFORMACIÓ GRATUÏTA I SENSE COMPROMÍS

TERÀPIA TRANSPERSONAL Pensem que resolent els problemes aconseguirem la pau, quan en realitat és abraçant la pau quan els problemes es dissolen

SANACIÓ Sanar és tot allò que fa que una ànima se senti bé amb ella mateixa.

TERAPIAS LAURA ROVIRA Tarragona

info@terapiaslaurarovira.com

T. +34 622 875 640

SMART CITY CIUTAT

Els matolls penjants de Tabacalera Quatre anys després de la seva inauguració, aquest projecte, espectacular en la seva concepció, mostra una vegetació en mal estat, hi ha brutícia per tot arreu i no és eficient en l’estalvi d’aigua

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

El Jardí Vertical de Tabacalera va ser un dels projectes més aclamats en la història recent de la ciutat de Tarragona. Guanyador d'un premi Territorio & Marketing l'any 2013, el Jardí va costar 3,3 milions d'euros que van ser coberts amb una aportació estatal. El jardí vertical té uns 3.200 metres quadrats i té una pantalla de vídeo de 100 metres quadrats al mig. La seva inauguració es va fer el 23 de maig de 2012 i l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, que va destacar la importància de recuperar l'antiga fàbrica de tabacs, va proclamar aleshores: «Ho fem d'una forma única a Europa, utilitzant sistemes de sostenibilitat pioners».

A banda de l'apartat estètic, l’anomenat Smart Parc Tabacalera —que comprén també el jardí a peu de carrer— entrava a formar part del projecte Smart City pel seu concepte sostenible.

Així, l'aigua necessària per regar la vegetació s'obté del reciclatge d'aigües residuals, concretament 26.000 litres. El manteniment d'aquest jardí és de 25.000 euros l'any segons l'Ajuntament de Tarragona però fonts consultades per Viu a fons Tarragona, asseguren que el manteniment d'aquest tipus d'instal·lació no

VIU Tarragona | 10

baixaria dels 50.000 o 60.000 euros cada any.

Les veus crítiques envers aquest jardí vertical van aparèixer de seguida. «Hi ha un problema de disseny i per això goteja constantment. El canaló que desvia l'aigua és completament horitzontal i això fa que si hi ha algun tipus de petita fuita o problema, l'aigua vagi a terra», explica Francisco Domínguez, cap de parcs i jardins de l'Ajuntament de Tarragona fins al 2015. Domínguez, enginyer agrònom, assegura que ningú el va consultar ni li va demanar opinió quan es va plantejar el projecte. «Moltes vegades es valora més l'opinió dels de fora que els que estem aquí i, clar, després el manteniment l'hem de fer nosaltres».

per això, sempre et sortirà més car que el litre d'aigua aconseguit per una depuradora industrial. Segurament és més barat utilitzar l'aigua corrent que no fer la depuració allí».

Els problemes tècnics són de difícil resolució. El manteniment de la vegetació és complicat pel sistema emprat Els problemes tècnics són de difícil resolució. El manteniment de la vegetació és complicat pel sistema emprat. «Quan tens un jardí convencional, horitzontal, pots tirar adob, la terra es va enriquint amb el pas del temps a mida que la treballes. Aquí, les plantes estan en caixes que tenen un substrat artificial. La vida de les plantes és més curta que si estiguessin a terra. Aquest substrat s'ha

de canviar periòdicament, un fet que encareix el projecte i, a més, els calaixos també pateixen desgast i, per tant, s'han de canviar. El millor jardí vertical fa molts anys que existeix, és molt barat, és fàcil de mantenir i es diu arbre», sentencia.

Hi ha un problema de neteja, de salut pública també. La massiva presència de coloms i l'aigua que cau del jardí, fan que la zona estigui bruta i sigui poc saludable. «Entre la paret de l'edifici i el jardí hi ha un munt de coloms. Si ja era una zona propícia per aquestes aus, ara encara més. Si mires el Jardí Vertical, a la part esquerra veuràs que hi ha més plantes, allí es troba l'últim filtre. L'aigua que cau a terra no és aigua potable, perquè no ha estat depurada del tot, és aigua bruta. Crec que abans de fer una inversió com aquesta cal fer-se moltes preguntes. Sí, tot és molt innovador, però innovar per innovar...».

Per l'antic Cap de Parcs i Jardins el problema rau en el concepte del projecte: «Si fas un jardí de 20 metres en alçada, has de preveure que els tècnics hi puguin accedir sempre sense haver de recórrer a una grua, perquè això té un cost molt alt». Per a Domínguez, el projecte és tècnicament interessant, però té uns costos massa elevats. «La innovació més gran, de reaprofitament d'aigües residuals, encareix tot el procés. Si tens una depuradora d'aigua només

Juliol-Agost 2016

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

ori_FlyerA5_2.pdf

1

22/02/16

12:38

Treu-te la miopia mentre dorms!

Més de 10 anys d'experiència en la tècnica d'Ortoqueratologia o Orto-k (modificació programada de la forma de la còrnia per reduir la miopia) C

Redacció

ment miopies de fins a 4,5 diòptries. A més, l’ús dels nous materials Z hiperpermeables a l’oxigen han fet possible l’ús nocturn de manera segura.

La tècnica de l’Orto-k és ara per ara una alternativa en la correcció de la miopia mitja i baixa.

M

Y

L’Orto-k es fa amb lentilles especials que es fan servir mentre s’està dormint i permeten una visió nítida i lliure durant el dia.

Quan fa que s’utilitzen? L’Orto-k té el seu origen als anys 60 al Japó, quan es va descobrir que les lents de contacte modificaven la corbatura corneal i, per tant, la graduació.

Feu-les servir tota la nit. Vegeu-hi bé durant tot el dia Quantes diòptries pot tractar? Es poden tractar eficaç-

Juliol-Agost 2016

CM

MY

l’habitual sigui portar-les cada nit, alguns pacients les poden usar només una nit de cada dues o fins i tot menys.

CY

CMY

K

Quan han d’utilitzar-se? Com que la còrnia es mal·leable i alhora parcialment elàstica, les lents s’han de fer servir cada nit per a mantenir l’efecte desitjat.

Si no les fem servir, la còrnia sempre torna a la forma original. Això assegura la innocuïtat de la tècnica en ser reversibles tots els seus efectes. El temps d’ús de les lents depèn de diverses variables i, encara que

A qui l’interessa l’Orto-k?

L’objectiu principal de l’Orto-k és veure-hi lliurement sense ulleres ni lents de contacte durant el dia. La llibertat respecte a una ajuda òptica com les ulleres i les lentilles la fa ideal per a practicar esports. Totes aquelles persones que treballen en ambients de pols o amb brutícia troben molt molestes les ulleres o les lentilles. Els professionals que els cal una bona visió sense ulleres poden beneficiar-se de l’Orto-k. Una aplicació molt interessant és en nens o joves amb miopia

incipient, ja que no només tenen els avantatges anteriors sinó que a més diversos estudis han provat una reducció en la progressió de la miopia. Hi ha diversos factors individuals que obliguen a fer una valoració de la viabilitat en cada cas.

Quins són els avantatges de l’Orto-k?

• Veure-hi bé sense ulleres ni lentilles durant tot el dia.

• És reversible • És segura.

• Ho poden portar persones amb intolerància o al.lèrgia a les lentilles habituals.

• Es pot aplicar en còrnies primes quan la cirurgia no és possible.

• Es poden ajustar futurs canvis de graduació.

• És un tractament totalment personalitzat.

Rambla Nova, 88 Tarragona Tel. 977 234 251

VIU Tarragona | 11

SMART CITY CIUTAT

El miratge del parc ecològic

El projecte de remodelació de la platja del Miracle en un indret amb energies renovables i espais amb jardins i escenaris culturals, ha quedat en el fons d'un calaix

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Potser alguns se'n recordaran, d'altres no. Va ser una idea ambiciosa, un somni bonic d'una nit de primavera. Un pas endavant a l'hora de fer una ciutat més bonica i sostenible energèticament, eliminant les barreres que separen Tarragona del mar —la via del tren encara és intocable, això sí— amb un projecte que pretenia remodelar completament la platja del Miracle. El projecte, que tenia un pressupost de 2,5 milions d'euros, preveia una actuació integral, desmuntant l'actual plataforma de ciment sota la qual hi ha l'aparcament, creant zones esportives, un cinema a l'aire lliure i un auditori entre altres coses.

VIU Tarragona | 12

El projecte havia d'estar enllestit el 2017, any dels Jocs Mediterranis i s'emmarcava dins el moviment Smart City per les seves característiques. Així, donava resposta a les crítiques que des del començament van existir sobre la construcció de la plataforma del Miracle que, per cert, fa molt temps que està tancada al públic —més de dos anys— en la seva part superior

[La plataforma] s'havia d'enderrocar inicialment però es va decidir no fer-ho pel seu alt cost i pel seu impacte mediambiental

per una qüestió estructural. La plataforma, de ciment i formigó de 12.000 tones, s'havia d'enderrocar inicialment però es va decidir no fer-ho pel seu alt cost i pel seu impacte mediambiental. De fet, segons els càlculs de l'Ajuntament en aquell moment, es generarien 5.000 metres cúbics de runa, que no es podrien reciclar fàcilment. Descartada la demolició de la plataforma, es va plantejar retirar les 600 bigues de formigó prefabricat que hi ha al pis superior i que fan de sostre i es reaprofitarien com a bancs al passeig marítim i com a graderies per a un auditori que s'havia de construir entre el Fortí de la Reina i el fortí Sant Jordi.

Sobre l'estructura que quedaria dempeus es col·locarien uns molins de vent per generar ener-

gia eòlicai també unes plaques fotovoltaiques rere els molins.

L'electricitat que s'obtindria es destinaria a proporcionar energia a la caseta de la Creu Roja i de tres guinguetes de platja més un Beach Club que s'instal·larien davant de la sorra.

Abans d'arribar a la plataforma, tot venint des del Port Esportiu, s'anava a fer una zona de pícnic i millorar la zona esportiva que actualment ja existeix i on hi ha molta afluència de joves. També s'havia previst fer un parc d'escultures.

La idea global del projecte era fer que les estructures i els nous espais que s'instal·larien en aquella zona s'integressin harmònicament amb l'entorn Juliol-Agost 2016

VINE I PREPARA’T PER GAUDIR!

ENTRADA LLIURE

FUTBOL EN PANTALLA GRAN

Selecció d’entrepans i assortiment d’ibèrics CLASSES DE SALSA NIVELL 2 AMB SIXTO DUQUE

Tots els dimarts, 23h CLASSES DE SALSA NIVELL 1 AMB SIXTO DUQUE

Tots els dijous, 21h ROJO, IMPAR Y SALSA AMB SIXTO DUQUE

Tots els divendres, a les 23:59h CONCERTS AMB EL GRUP ZAPPING TRIO

Tots els dissabtes, 24:30h Subjecte a possibles canvis

Rambla Vella, 2 - www.casino-tarragona.com - t. 977 789 000 Per entrar al Casino és imprescindible DNI, Permís de Conduir o Passaport. Només Passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea. Només majors de 18 anys.

*Per persona, iva inclòs.

SMART CITY CIUTAT i no suposessin un impacte visual tan evident com fins ara.

Aquesta era la idea de projecte sostenible, fonamentat en el reciclatge de materials, la generació d'energies renovables i el respecte amb l'entorn natural.

De fet, l'Ajuntament volia que aquest projecte formés part d'una proposta encara més gran que tenia com a pal de paller l'Anella Mediterrània com a Districte Smart. El parc ecològic del Miracle havia de formar part d'un projecte europeu anomenat URBAN i que permetria al consistori tarragoní rebre una subvenció d'entre un 50% i un 60%. Aquest projecte URBAN està destinat a les propostes de ciutats que siguin més netes i més eficients. Els premis són anuals. El dossier que havia de presentar Tarragona —Anella Mediterrània i parc ecològic del Miracle— estava al voltant dels 15 milions d'euros. Segons es va afirmar des consistori tadiarimés 17/03/2014 2 del rragoní aquell moment, fa dos anys, «el projecte de l'eco-parc URBANISME aniria endavant independentment si Tarragona aconseguia un premi URBAN o no».

G4EE4:BA4

El Miracle es convertirà en un parc ecològic amb múltiples opcions d’oci

«El projecte de l'ecoparc aniria endavant Es rehabilitarà tota la zona, que es pretén que sigui sostenible; tindrà un cost de 2,5 milions d’euros i es preveu que estigui llesta abans dels Jocs independentment si Rafa Marrasé ESPAIS ESPORTIUS Tarragona tindrà una nova faTarragona PARC D’ESCULTURES çana aconseguia marítima el 2017. L’Ajuntament ha dissenyat un projecte un premiqueURBAN oradicalment no» pretén canviar la platja del Miracle i tot el seu entorn en vista als Jocs Mediterranis de 2017. Les obres, que es preveu que s’iniciïn el 2016, Ningú ha tornat a sentir a partindran un cost aproximat de milions d’euros ser la lar mai del 2,5projecte deli volen parc nova imatge de la ciutat des del ecològic delmar.

Miracle. La plataLa principal actuació es farà en forma continua allí, amb el pas la plataforma de ciment que serveix d’aparcament pels pícvehicles superior tancat, la zona de dels ciutadans que van a la platja nic inexistent, una petita del Miracle.

Aquesta guinestructura de ciment i formigó (12.000 togueta en un nes),dels que va extrems, generar moltes ni crítiques quan es va construir pel seu rastre del Beach Club, l'auditoimpacte visual, es troba tancada ri i el cinemaalapúblic l'aire lliure.

Nosuperihi en la seva part or per diverses deiciències i el ha molins que generin energia plantejament inicial era enderrocar-la. L’Ajuntament, però, ha eòlica, ni plaques fotovoltaidecidit no fer-ho pel seu cost i i ques que atrapin l’impacte l'energia mediambientaldel —en una demolició s’ha calculat que sol. El parc ecològic del Miracle es generarien uns 5.000 metres cúbics de runa que es consideren ha quedat en l'oblit. díicilment reciclables— i rehabilitarà i reaproitarà els materials.previst Així, esper preveu treure les més Projecte a l'ecoparc que de 600 bigues que hi han al pis havia d'estar enllestit el 2017. superior (formigó prefabricat) i que fan de sostre i,Foto: enlloccedida de llençarles, es reaproitaran en forma de bancs al passeig marítim, graderies per un nou espai obert que VIU Tarragona |pot14 servir d’auditori entre el fortí de la Reina i el fortí Sant Jordi o de murs de contenció a la platja.

Sobre les estructures que quedin

CEDIDA

JOCS

CINE A L’AIRE LLIURE PÍCNIC

EXERCICI

BEACH-CLUB CENTRAL SHOWROOM DE LES ENERGIES RENOVABLES

Plànol de la zona de la platja del Miracle, futur Ecoparc, finalització prevista per a l’any 2017

GUINGUETES DE PLATJA

La platja del Miracle tindrà un nou aspecte l’any 2017 coincidint amb la celebració dels Jocs Mediterranis.

captar llum solar i transformarla en energia. L’electricitat obtinguda d’aquesta manera es faria servir per donar servei a la caseta de la Creu Roja i de tres guingue-

El projecte vol integrar aquesta zona construïda amb l’espai natural que hi ha al voltant. De fet, s’han recuperat imatges dels anys 50 i 60 del segle passat on es

es preveu reaproitar les pèrgoles de fusta que hi han sobre la plataforma i fer-ne una coberta vegetal. Es potenciaria i milloraria l’espai destinat a fer esport

a la vora. El nucli del projecte és, Miracle s’uneix amb el projecte Juliol-Agost 2016 però, tenir una zona comple- dels Jocs Mediterranis i l’Smart tament sostenible que s’integri City, en què es vol fer de Tarraamb l’orograia de la zona com gona una ciutat que sigui capaç abans de fer la plataforma, sense de contaminar menys i ser més

SMART CITY CIUTAT

«L'administració pública està molt poc preparada per afrontar la nova realitat tecnològica»

Gemma Galdon Clavell és analista de polítiques públiques especialitzada en la vigilància, l'impacte social, legal i ètic de la tecnologia, les ciutats intel·ligents, la privacitat, les polítiques de seguretat, la resiliència i l'actuació policial.

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

És sòcia fundadora de Eticas Research & Consulting i investigadora al Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Va ser nomenada directora del Programa de Polítiques de Seguretat de la Universitat Oberta de Catalunya ( UOC) i anteriorment va treballar a l'Institut Transnacional (TNI, Amsterdam), l'Institut de les Nacions Unides per a la Formació i la Recerca (UNITAR) i l'Institut Català de Seguretat Pública. Ensenya temes relacionats amb la seva investigació en diverses universitats estrangeres, principalment llatinoamericanes, i és membre de la Xarxa llatinoamericana d'EstuVIU Tarragona | 16

dis de la Vigilància (LASSN).

El concepte Smart City va molt més enllà que la simple aplicació de tecnologia a les ciutats. El fet que cada vegada tot estigui més automatitzat, que gràcies al telèfon mòbil (smartphone) puguem tenir un accés més ràpid a la informació i puguem fer gestions sense haver de desplaçar-nos a cap oficina física, són grans comoditats que, però, tenen la seva part fosca. La vulnerabilitat dels ciutadans en el sentit de perdre la seva privacitat, la de les seves dades personals i comunicacions, és una realitat en un món cada vegada més ple de sensors i càmeres que deixen un rastre evident encara que nosaltres no en siguem

conscients. «Fa uns mesos van trobar mort la parella d'una presentadora de televisió [Raquel Sánchez Silva]. Feia 24 hores que ningú l'havia vist. Gràcies als moviments bancaris, càmeres de videovigilància i tota una sèrie de sensors urbans van ser capaços de reconstruir les últimes 24 hores de la vida d'aquest noi», explica Gemma Galdon, una autèntica especialista en l'aplicació ètica de la tecnologia.

Galdon, que fa tres anys va decidir fundar la seva pròpia empresa, Eticas Research & Consulting, es dedica a fer auditories tecnològiques a empreses i també a administracions locals, a ajuntaments, en un moment en què el concepte smart s'im-

planta amb força a les ciutats.

«L'administració pública està molt poc preparada per afrontar la nova realitat tecnològica. Sovint el personal de l'administració no té la formació necessària per saber què s'està comprant i als contractes de licitacions hi ha tota una sèrie d'aspectes com la protecció de les dades personals dels ciutadans que els que regeixen les administracions desconeixen en gran mesura». Aquest desconeixement del qual parla Galdon provoca constantment que moltes empreses siguin capaces de col·locar els seus productes amb certa facilitat. «Passa sovint que les empreses, quan posen l'etiqueta smart city, el preu puja. Tenim estudis que ens indiquen que Juliol-Agost 2016

SMART CITY CIUTAT persones, si no avaluem els sistemes tecnològics i, en definitiva, fent mala política tecnològica estem equivocant-nos».

quan tenim una solució tecnològica tendim a creure més el que fa. Si no ets enginyer, no coneixes com funcionen els aparells, per a nosaltres és una caixa negra. A tots ens fascina la tecnologia i tendim a rebaixar la nostra capacitat crítica. Uns venen fum, els altres el compren», diu.

Per aquesta experta, la tecnologia ha «enlluernat» els dirigents que sovint busquen solucions als problemes que es presenten a les ciutats mitjançant nous aparells que sovint no tenen el rendiment esperat. «Ens deixem enlluernar per la tecnologia sense estudiar si hi ha una altra solució possible i, fins i tot, no avaluar prou bé quina de les tecnologies que tenim és la millor per a cada cas. És més sa i responsable davant la ciutadania fer un bon anàlisi previ de la situació i decidir si cal una solució tecnològica o quina tecnologia és la més adient».

que potser han quedat abandonades i que, en certa manera, es poden aprofitar. La qüestió és veure què tens i què podem fer o quines capes de privacitat podem afegir per no afectar la privacitat de les persones. No ens han trucat mai de Tarragona i, de fet, nosaltres treballem majoritàriament a l'estranger, en ciutats com Amsterdam, per exemple. Sobta molt que ciutats que aposten per aquest tema de smart city no acudeixin a professionals per fer aquesta avaluació. Nosaltres no som profetes a la nostra terra».

Des d'Eticas, Galdon i el seu equip —han passat de ser 3 persones a l'empresa a 50 en poc més de tres anys— es fan auditories tecnològiques, és a dir, avaluen la utilitat de la tecnologia implantada a cada municipi o empresa i aconsellen sobre el seu ús o possible adquisició.

Amb tot, Galdon assegura que són una empresa única en el món en aquest sentit i afirma que només treballen amb l'ajuntament de Barcelona a tota Espanya en aquests moments i que no ha rebut mai cap trucada de Tarragona per tal d'avaluar el seu projecte Smart City.

«Som els únics al món que fem aquest tipus d'auditories tecnològiques que es preocupi pel bé comú, orientada a optimitzar processos no ho fa ningú més.

Un ajuntament ens diu: mira, dels sensors que hi ha al mercat digui'm quin hauria de comprar per protegir millor la privacitat dels ciutadans. Estem parlant amb alguns ajuntaments per fer una auditoria tecnològica completa que ens permeti, per exemple, analitzar tecnologies

Vulnerables Una acció tan senzilla com baixar-se una aplicació o connectar-se a una xarxa wifi oberta, pot obrir de bat a bat les dades del nostre smartphone a la companyia subministradora. «A Barcelona hi ha el que s'anomena les parades Smart. Una de les noves fronteres de l'Smart City és la infraestructura urbana (fanals o parades de bus), l'element fixe dins l'estructura urbana que permet la instal·lació de sensors. Aquests sensors poden identificar l'identificador únic del teu telèfon. Per tant, poden saber quantes vegades vas a aquella parada, si a més hi ha una càmera, poden saber qui ets, a quina hora arribes, quanta estona hi estàs a la parada, si la parada dóna wifi i l'utilitzes, poden saber tota la teva activitat del teu telèfon. Si et baixes una app de les parades de bus, per exemple, a través d'aquesta aplicació pot tenir accés a tots els teus contactes, fotografies, etc. Desprotecció total i absoluta, vulnerabilitat. Els sensors poden recollir so, a més. Si li

VIU Tarragona | 18

preguntes a l'administració, et dirà que d'aquelles dades no en fa res, però l'empresa sí i pot vendre aquesta activitat quan estàs a la parada a una empresa que es dediqui a fer algun tipus d'aplicació per la gent que està esperant el bus, per exemple».

Galdon es pregunta si els dirigents polítics, si les administracions són conscients d'aquesta vulnerabilitat dels ciutadans arran de la implantació de noves tecnologies sense control.

«Ens trobem més manca d'informació que mala fe en l'administració. Quan fem auditories tecnològiques per a un ajuntament els hi preguntem si són conscients d'allò que estan fent i es posen les mans al cap. Ara, quan els hi diem que s'han de canviar aquestes coses, no fan res. Moltes vegades els polítics pregunten als seus tècnics per què han de canviar un enginy i aquests els hi responen que allò espia, però clar, necessitaries l'explicació d'un enginyer. Això es podria fer d'una forma millor.

No tinc res en contra de les parades intel·ligents, el que sí que és necessari és que el ciutadà ho sàpiga i pugui protegir-se. Estem totalment exposats».

Amb tot, Galdon no vol criminalitzar les noves tecnologies aplicades en un entorn públic i urbà, ans el contrari, considera que poden ser molt útils sempre que s'utilitzin amb responsabilitat. «La tecnologia aporta molts beneficis i ben aplicada, les possibilitats són brutals. Les ciutats seran molt diferents d'aquí a 20 anys però si seguim pensant la ciutat a partir de la tecnologia en lloc dels problemes de les

La clau perquè els ciutadans mantinguin la seva privacitat està en la relació que l'administració tingui amb les empreses que ofereixen els serveis mitjançant noves tecnologies. És a dir, que les empreses no puguin utilitzar la tecnologia per aconseguir dades privades. A l'hora de licitar, doncs, la lletra petita és fonamental. «S'ha de vigilar la licitació. Quan tu compres un sensor a una empresa el més normal seria que les dades aconseguides per aquests sensors hagin de ser d'utilització única per l'administració pública i l'empresa no en podrà fer cap ús. Moltes vegades les empreses tenen un doble model de negoci: d'una banda venen a l'administració els sensors o sistemes o el que sigui i, al mateix temps, venen les dades perquè les empreses de màrqueting facin estudis de mercat. El que s'han de fer són contractes ben fets en què l'empresa instal·li els sensors i que la informació, un cop recollida, passi directament a l'administració pública, que no hi hagi cap possibilitat de revendre-les o fer-ne un altre ús. Ens trobem moltes vegades que en els contractes amb l'administració pública tot això no queda enregistrat enlloc, que no consta i, per tant, l'empresa té les mans lliures per fer el que vulgui amb aquestes dades. Aquestes dades poden ser molt sensibles: què faig jo en el meu dia a dia, quan obro i tanco la llum a casa meva (pot revelar quan marxo de vacances i quan no, quan vaig a dormir i quan em llevo).

Si hi ha algú que té interès amb vulnerar la teva intimitat ho té molt fàcil. Per tant, hem d'anar molt amb compte quan posem aquest tipus de tecnologia a les ciutats, sigui en uns fanals o en unes parades d'autobús. En els contractes amb l'administració ens fiquem les mans al cap».

Juliol-Agost 2016

A L’ESTIU SOMRIURES MÉS BLANCS

A part de tenir un cos deu i una pell bronzejada, a l’estiu també pots tenir un somriure més blanc i lluminós.

Només has de venir al nostre centre i t’oferirem un tractament adaptat a les teves necessitats. En poques setmanes podràs lluir unes dents més blanques i lluminoses.

Els nostres tractaments no fan servir cap tipus de llum ni producte que pugui lesionar o desgastar l'esmalt com els blanquejadors “miraculosos” que es venen sense la supervisió d'un odontòleg especialista. especialista abans

després

(*) Blanquejament

abans

després

(*) Ortodòncia invisible + blanquejament

RECORDA QUE: Les superfícies de les dents han d’estar netes i sense placa bacteriana.

Es requereix una higiene dental cuidada.

Les genives han d’estar sanes i no han de sagnar.

No hi ha d’haver càries.

El tractament s’ha de fer sempre sota la supervisió d’un odontòleg.

Dra. Mercedes Arias Especialista en blanquejament dental Rambla Nova, 114 baixos ● 43001 Tarragona ● Tel. 977241380 ● info@clinicacurull.com

SMART CITY CIUTAT

VIU Tarragona | 20

Juliol-Agost 2016

SMART CITY CIUTAT

«L'Ajuntament de Tarragona no té encara una estratègia smart» Entrevista a Santiago Castellà, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la URV Santiago Castellà, 48 anys, és professor i doctor en dret internacional i exvice rector de relacions externes de la URV. Ha estat el gran impulsor del concepte Smart City a Tarragona, que va cristal·litzar amb la creació de la Fundació Tarragona Mediterranean Smart City i la Càtedra universitària que ell mateix dirigeix.

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Parla amb passió sobre un concepte estrany per a molts ciutadans mentre assegura que «de la idea originària a com ha acabat, el projecte ha evolucionat una mica». Castellà afirma que Tarragona encara està molt lluny de les ciutats que tenen implantats els seus projectes smart i admet que tant ell com la Fundació no tenen poder decisiu ni executiu en els projectes que s'implanten a la ciutat.

Quins projectes hi ha actualment? Com a Fundació volíem construir un relat de com podia esdevenir Tarragona una ciutat intel·ligent. L'objectiu principal era, i això ha estat en el que més he treballat, establir una estratègia que permetés a Tarragona entrar en la dinàmica de ciutats intel·ligents. Paral·lelament es tractava de generar projectes i parlar amb entitats i empreses per dir-los que podien fer un projecte pilot que ajudés a incitar que a la ciutat es facin coses en la dinàmica Smart. La tercera línia era acompanyar els projectes que es generaven.

Juliol-Agost 2016

Per exemple, anar a Repsol, que tenia un tipus d'asfalt i li proposàvem que s'implantés a la ciutat. La quarta part era el vessant divulgatiu.

Tot molt conceptual doncs. El concepte de ciutat intel·ligent ha evolucionat perquè inicialment estava pensat per aplicar molts sensors a la ciutat, als semàfors, als contenidors de brossa, a l'enllumenat. En ferho, ens vam adonar que generava un munt de dades, allò que es coneix com a Big Data. Un exemple: Barcelona té les dades de tots els vehicles que han entrat a la ciutat els últims tres anys. També existeixen dades del trànsit, del consum elèctric, dels desplaçaments dels ciutadans. Totes aquestes dades que abans es perdien, ara es troben emmagatzemades als servidors. Telefònica, que està comercialitzant tot això, pot saber quants francesos van anar a la fira Construmat. Ho fan a través del mòbil.

Ara que ho esmenta. Com identifiquen el mòbil per saber si és francès o no? Mitjançant

totes les connexions amb antenes mòbils que ha fet el telèfon.

Saben que és un mòbil que té un contracte amb una companyia francesa. Què li poden preguntar a aquest mòbil? Doncs moltes coses: poden saber si el mòbil no s'ha mogut entre les 12 i les 2 del migdia i, per tant, poden saber si el propietari ha dinat a Passeig de Gràcia o al Born o com ha arribat a Barcelona.

Sempre s'ha dit que el concepte Smart City serviria per aportar més confort al ciutadà. En què ens beneficia tot això que ha estat explicant?

De moment tenim moltíssimes dades acumulades. Per exemple, tu pots veure el que has gastat en llum fa tres anys.

Cada empresa té les seves pròpies dades: Endesa té les del consum elèctric, l'ajuntament té les dades de tots els fanals...

Però els sensors no els posa l'empresa que subministra el servei, sinó una companyia especialitzada, no? Depèn. En el cas de la llum i l'aigua hi ha tele comptadors. Als fanals, l'empresa que ho gestiona, té les

dades, als aparcaments igual.

Aquestes dades queden emmagatzemades informàticament.

Ara tenim una quantitat d'informació brutal que ens permet, creuant totes aquestes dades, fer preguntes que no ens havíem fet. Per exemple: l'empresa d'aigües de Londres pot saber com es troba una persona gran.

Aquest ancià, que forma part del programa de teleassistència, si fa més de 4 hores que no obre una aixeta, salta una alarma i el truquen per veure si està bé.

Això ho feia Creu Roja en el seu moment amb un penjoll que tenien els ancians. Efectivament. Ara això no cal. Aquest sistema de recopilació d'informació també serveix per saber si hi ha una fuita. Abans només ho sabies quan t'arribava la factura.

En una entrevista amb Gemma Galdon, directora d'Eticas Consulting i investigadora del departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona, ella ens advertia de la vulnerabilitat del ciutadà envers totes les dades que les empreses

VIU Tarragona | 21

SMART CITY CIUTAT i les administracions tenen de nosaltres. Segons Galdon, moltes empreses tenen dos models de negoci: el del contracte amb l'administració i la venda a empreses de màrqueting de les dades que aconsegueixen a través del servei que ofereixen a l’administració.

Això és així? Sí. Moltes empreses es plantegen aconseguir un valor de les dades que tenen.

Les companyies s'han plantejat que amb aquestes dades poden no només vendre-les sinó utilitzar-les i fer de consultors. És a dir, si jo tinc un gimnàs i m'adono que els clients quan acaben de fer esport van a esmorzar o a berenar, potser el que m'interessa és obrir un bar al davant.

Bé, si jo vaig a un gimnàs, com quan vaig al supermercat i em demanen la targeta de fidelització, puc cedir les dades o no.

El problema que veig és que anant pel carrer o fent servir determinats serveis públics, puc estar cedint dades que no vull que ningú tingui. Això a Tarragona passa? A Tarragona hi ha molt poca sensorització.

La Fundació impulsa el debat i que es parli del tema Smart.

Gairebé no hi ha cap servei municipal que utilitzi sensors. Hem fet proves amb l'accés de vehicles a la Part Alta...

Si s'implanten nous sistemes de sensors a Tarragona, es vigilarà que això sigui així? És a dir, els tarragonins podem estar tranquils en el sentit que no es comercialitzaran les nostres dades? Això és un tema que se m'escapa.

Com diu? Nosaltres no entrem a veure com licita l'Ajuntament, no és la nostra funció.

A Tarragona tenim alguna tecnologia de risc en aquest sentit? Si em connecto al wifi de la Part Alta, algú té accés al meu telèfon? Crec que no. No estic segur perquè aquest programa no depèn de mi. On podem tenir moltes dades emmagatzemaVIU Tarragona | 22

des és en els aparcaments del carrer. Es pot saber on aparques cada vegada i quant de temps.

No sé si en aquell contracte, en aquella licitació, les dades se les queda l'Ajuntament o l'empresa.

Un dels problemes que té l'Ajuntament és que cada empresa que recull dades ho fa en un format diferent i això fa molt difícil interconnectar aquestes dades.

Gemma Galdon em comentava que, en molts casos, els ajuntaments adquirien tecnologia sense saber massa les seves possibilitats perquè els tècnics de l'administració no tenen, generalment, la formació necessària per a aquesta tecnologia. Vostès estan treballant per formar als professionals municipals? El novembre iniciem un postgrau a la URV per formar quadres municipals de tot el territori, que no siguin només de l'àmbit de les telecomunicacions, sinó que entenguin tot el canvi que es produirà en l'àmbit de les ciutats intel·ligents.

Vostè, en un article al Diari de Tarragona publicat el 18 de gener de 2015 deia literalment que "ningú pensa en ciutats plenes de sensors generadors de molta informació", però en el mateix diari, el 19 d'abril de 2015, parlava del concepte «ciutadà sensor» i el 17 de maig del mateix any escrivia: «La progressiva instal·lació de sensors per a prestació de serveis a l'espai públic suposarà l'acumulació massiva de dades (Big Data) i així poder-les posar en obert». Aleshores, les ciutats s'ompliran de sensors o no? No es tracta que ja ningú pensi en els sensors, sinó que la instal·lació dels mateixos ja no és la clau. Abans la preocupació era generar dades, fins i tot en els aparcaments es feia un forat a cada plaça per posar-hi un sensor. Ara no, ara la generació de dades és automàtica. Mira, hi ha empreses a Estats Units que ja no fan fitxar als treballadors, els hi diuen que han de portar el mòbil sobre.

No estem creant un Big Brother allà on diem Big Data? Un dels màxims teòrics en tot això és Richard Florida i que sempre diu: a ningú li agradaria viure en una ciutat massa intel·ligent.

de quins. Per exemple, si sabem que Repsol fa uns asfalts concrets sostenibles, parlem amb l'Ajuntament per veure si han de fer una obra i es poden posar aquells asfalts allí.

«A ningú li agradaria viure en una ciutat massa intel·ligent»

Per tant, no depèn de la Càtedra o de la Fundació què fa l'Ajuntament amb aquest tipus de coses, no? No, no depèn de nosaltres.

Vostè està d'acord amb aquesta frase? Sí, és clar. La tecnologia es pot utilitzar per controlar molt als ciutadans i per saber allò que fan o per generar molta més democràcia i participació.

La implantació implacable de les tecnologies farà que el més fort i qui estigui millor posicionat sigui qui en tregui profit. S'ha de pensar, doncs, per què han de servir les noves eines. El més important no és la quantitat de dades que es poden obtenir sinó l'ús ètic d'aquestes dades. Per exemple, és ètic preguntar arran de les dades per la salut de les persones? Posaré un exemple: a Nova York van fer un programa experimental que detectava que les persones que s'havien suïcidat l'últim any havien tingut un patró de comportament molt similar amb el telèfon mòbil.

Tenim dret a entrar preventivament? En aquest cas sóc un defensor màxim de la intimitat i la llibertat de les persones.

Per tant, entenc que vostè vigila que tot això que fem a Tarragona respecti la privacitat dels ciutadans. Jo no vigilo el que fa l'Ajuntament.

Quan l'Ajuntament de Tarragona decideix fer o implantar algun tipus d'acció amb tecnologia smart, no el truquen per a consultar-lo? No. La Fundació és com un bolet independent que té una lògica més d'implicar la ciutat i afavorir que es facin coses.

Vostès tenen alguna incidència en els projectes smart que s’apliquen a la ciutat? Depèn

Si vostès detecten alguna cosa que no funciona, li diuen a l'Ajuntament? Nosaltres convidem als tècnics municipals a jornades i allí es parla de tot això. Per exemple, el programa de reconstrucció virtual de la Tarragona romana, jo crec que és molt bo i el potenciaria molt més del que es fa. Cada visitant de la ciutat hauria de tenir aquesta aplicació o saber que existeix. Jo també faria un programa brutal d'eficiència energètica a Tarragona, però, clar, a mi no m'han escollit per ser alcalde.

Quin tipus de programes d'eficiència energètica? Mira, a Barcelona, a l'edifici del Liceu, van fer un programa d'eficiència energètica exemplar, però només anant a buscar les dades, sabent on tenien els comptadors i tot això, van reduir la despesa en un 10%.

Si vostè ho veu tan clar, aleshores per què no es fa? No sóc jo qui pren les decisions ni qui controla el pressupost.

Li han consultat alguna vegada? Sempre que em conviden, dono la meva opinió amb molta independència.

Li han fet cas alguna vegada?

Home, es va crear la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City.

Aleshores, la Fundació és un òrgan purament consultiu?

Fins i tot massa. Som un òrgan que fa coses per impulsar que la societat conegui tot aquest con-

Juliol-Agost 2016

WWW.LESTILAMIDA.COM

MASSÍS ▪ Camí de Riudoms, 49 ▪ REUS ▪ 977 332 590 MODERN ▪ Misericòrdia, 31 ▪ REUS ▪ 977 318 801

SMART CITY CIUTAT cepte smart.

Però no tenen un poder executiu. No. Decisiu tampoc. Tampoc. És més, si a nosaltres ens interessa fer un projecte en què ha estat implicat l'Ajuntament, ells poden dir que no els interessa i no es fa. De fet, això ha passat.

«La Fundació Tarragona Smart Mediterranean City no té cap poder decisiu ni executiu en temes smart» Un dels primers grans projectes smart que es van fer a Tarragona i que es va publicitar molt va ser el jardí vertical de la Tabacalera. Es va dir, fins i tot, que la ciutat de Chicago s'havia interessat pel projecte però més endavant es va saber que no era gens eficient energèticament. Allò va ser un error? Allò no va ser una idea nostra, sinó de l'Oficina de Projectes de l'Ajuntament. La idea era molt bona. En tots aquests anys, però, han sorgit solucions molt millors per aquest tipus de problemes. Segurament si l'Oficina de Projectes ho fes ara, faria un projecte millor, però no em d'oblidar que aquest jardí va guanyar un premi al seu moment. A mi em sembla molt bé que es facin aquest tipus de projectes que, però, mai seran un èxit del tot. Amb tot, aquestes iniciatives en què et planteges solucions diferents serveixen per sortir de la dinàmica habitual. Crec que falten més iniciatives com aquestes, diferents.

Tarragona necessita un altre dinamisme en el tema smart com la implantació de la bicicleta a la ciutat, l'energia solar, fer els pavellons esportius municipals més eficients, etc. Cal fer proves i anar mirant.

Exliqui'm això dels pavellons esportius. Els sostres retràcVIU Tarragona | 24

tils, que són molt bonics quan s'obren, són molt ineficients energèticament. Podríem demanar a la indústria química que ens fes uns plàstics molt millors i provar-ho a les nostres instal·lacions. Però passa el de sempre: hi ha pocs fons i existeix la cultura de fer les coses com sempre s'han fet.

Volem ser innovadors però no tenim la cultura de la innovació. Així és. A la Fundació volem canviar aquest xip. De fet, nosaltres vam crear el Ciberàgora fa cinc anys per parlar de temes purament informàtics i ara ho estem enfocant cap a temes smart en tots els aspectes.

Parlava vostè d'ineficiència.

Gemma Galdon també em comentava les dificultats que tenen els ajuntaments o els polítics per admetre que la tecnologia utilitzada no fos eficient. Per exemple, m'explicava que molts ajuntaments insisteixen a instal·lar càmeres de vigilància al carrer per fer disminuir la delinqüència.

Si els índexs de criminalitat no baixen, en lloc de replantejar l'estratègia, s'instal·len més càmeres. Costa que els polítics canviïn de rumb? En el cas que parlàvem abans, s'hauria de desmuntar el jardí de la Tabacalera? Tabacalera va ser una bona idea que s'hauria d'anar millorant. El tema dels coloms, de l'aigua... Amb tot, aquella zona i aquell gran edifici haurien de ser el punt smart de la ciutat. Un lloc on es recarreguessin els vehicles elèctrics, instal·lar panells solars, etc. Una part de la ciutat hauria de ser el banc de proves per tots els projectes smart.

vament. De fet, hi va haver una conferència de l'alcalde en què va anomenar aquella zona de Campclar com a districte smart.

Aquest districte smart ha quedat en no res? Nosaltres vam treballar amb una consultoria per intentar aplicar algunes de les noves tecnologies i materials allí. Amb tot, aquest tipus de coses s'han de plantejar amb molt de temps perquè a la constructora, un cop s'ha licitat l'obra, no li pots imposar un cert tipus de material. Amb tot, aquest districte smart, en ser nou, sí que comptarà amb moltes zones verdes i un bon tractament de l'aigua.

Vaig estar buscant si Tarragona formava part d'algun rànquing de ciutats intel·ligents i... Bé, nosaltres formem part d'un punt de trobada de la Unió Europea, tot i que no estem en cap dels grups de treball.

L'IESE elabora un llistat anomenat Cities in motion, però Tarragona no surt enlloc. Amb tota la raó no surt. Hi ha ciutats molt avançades en la implantació de la tecnologia i com explicar-la i Tarragona queda lluny de tot això.

Queda lluny perquè no l'estem implantant o perquè no l'estem explicant? Queda lluny perquè el nostre concepte és molt més holístic, molt més ampli, que no es limita a instal·lar simplement tecnologia, sinó a fer projectes que tinguin a veure amb l'eficiència energètica, la sostenibilitat o la salut. L'Ajuntament de Tarragona no té encara una estratègia smart. Tenim una

Fundació per parlar de tot això.

En canvi, hi ha ciutats que estan fent un pla de desenvolupament urbà sostenible, a Espanya concretament deu ciutats tenen un full de ruta per saber què han de fer per ser intel·ligents. Tarragona té altres coses, com fer els Jocs.

Sí, però juntament amb els Jocs Mediterranis, el projecte Tarragona Smart City era l'altra joia de la corona per a l'alcalde Ballesteros i els dos es fixaven pel 2017. Jo mai he tingut la sensació que s'hagués de treballar perquè Tarragona fos una ciutat intel·ligent el 2017, entre altres coses perquè una ciutat intel·ligent no és un punt d'arribada. Com deies, ara es parla de ciutats en moviment (cities in motion). A Tarragona, en l'aplicació de serveis intel·ligents urbans, encara no ha arribat la fase d'implantar-ho.

Quin és el futur doncs? Tarragona està molt ben posicionada, falta una visió molt més gran en l'àmbit territorial perquè la ciutat no és massa gran. Falta, però, trobar una línia o dues en què Tarragona s'ha d'especialitzar. Una, la que ha quallat més, és la del Patrimoni, fent una ciutat intel·ligent a través del patrimoni. L'altra línia que costa més i on em sento una mica profeta en el desert, és la química. Hem d'aconseguir que es passi d'una química bàsica a una química intel·ligent, allò que parlàvem dels pavellons. D'aquesta manera tindrem una indústria química basada en la investigació i la recerca i no tant en la producció i això farà que es quedi al territori i li aportarà un valor afegit.

«Tabacalera hauria de ser la zona smart de Tarragona» Bé, la zona smart de Tarragona que vostè reclama havia de ser el barri de Campclar. Efecti-

Maig-Juny 2016

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

Aurea Disseny

Inaugura el seu espai show room a Reus Un espai únic on convergeixen tots els elements per realitzar qualsevol tipus de reforma VIU a fons

Amb l’excel·lentíssim alcalde de Reus Carles Pellicer com a convidat d´honor, Aurea Disseny va inaugurar el seu espai Show Room de 400 m2 a Reus.

Situat a l’avinguda Jaume I, 47 aquest espai ofereix als seus clients un servei integral de disseny als àmbits de la decoració, de l´interiorisme i d’ arquitectura interior.

50 anys d’experiència construint llars fa de Aurea Disseny un referent a l’hora de planificar qualsevol tipus de reforma.

Aurea Disseny posa a disposició dels seus clients el seu assessorament avalat per la seva experiència, acompanya al seu client a l’espai on es vol actuar per poder aconseguir adaptant els gustos i necessitats dels seus clients un equilibri perfecte entre funcionalitat i disseny que converteixi un espai en una veritable llar.

Uns experimentats departaments de decoració i d´arquitectura interiorista s’impliquen en la elaboració del projecte de forma totalment gratuïta , per aconseguir el resultat que el client vol per a obtenir la seva llar desitjada.

50 anys d´experiència i el seu equip propi de professionals fan d’Aurea Disseny una empresa única al sector

com cuines i banys o els petits canvis necessaris en la evolució d´una família com es el canvi d´una habitació infantil per una juvenil, tots tindran la total disponibilitat del seu equip perquè la llar d’una persona és l´espai on es desenvolupa la seva vida i és de vital importància per ella.

Aurea Disseny ofereix el seu propi equip de professionals per l’execució del projecte del client, aquest aspecte fa de Aurea Disseny un valor únic al sector que repercuteix en poder oferir una total garantia.

Aurea Disseny treballa amb les principals marques de tots els

àmbits de la reforma, aconseguint així poder-se adaptar a qualsevol tipus de pressupost oferint la màxima qualitat.

Des de cuines integrals fins a la ceràmica del terra, passant pels petits accessoris de decoració, mobles, electrodomèstics, aixeteria, etc., en resum, tot el necessari per fer una veritable llar en un mateix espai: material, mobiliari, obra, instal·lació i muntatge amb una única signatura: Aurea Disseny.

L’espai Show Room d´Aurea Disseny vol ser un punt de referència també per als professionals dels sectors de la construc-

ció i de la instal·lació per a què puguin aconseguir els millors resultats als seus projectes. Xey, Saloni,Dune,Smeg, Duscholux, Roca, Grohe, Emedé, són tan sols uns exemples de les marques que Aurea Disseny exhibeix al seu Show Room.

Aurea Disseny arriba a Reus per quedar-se i fer encara més gran l’oferta comercial de qualitat de la capital del Baix Camp.

Aurea Disseny Show Room Avinguda Jaume I, 47 - Reus Tel. 977 56 21 78

Per a Aurea Disseny no hi ha projecte petit, tant des de la habilitació total de l´exterior i l´interior d´un xalet, com la intervenció en espais tan importants VIU Tarragona | 26

Juliol-Agost 2016

RACONS CIUTAT

R A C O N S

D E

T A R R A G O N A

L'amagatall Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

El sense sostre està tranquil.

Ningú el mira malament per sobre de l'espatlla, de reüll, ni ha de sentir xiuxiuejar rere seu. Ha fet de la petita plaça el seu racó particular, el seu amagatall.

Al carrer Frederic Mompou, entre els carrers Ramon i Cajal i Robert Gerhard, hi ha un petit espai de pau enmig del brogit de la ciutat. És una minúscula plaça al mateix carrer, on hi ha un parell o tres de bancs i el sol s'escola a mig matí. Hi canten els ocells als arbres i ningú s'hi VIU Tarragona | 28

està molt de temps. És una zona de pas, però convida a seure una estona. Una aturada en el camí.

L'espai no estarà mai a cap guia turística i molts tarragonins no hi posaran mai el peu El sense sostre ho sap i es troba còmode. La gent passa de llarg i no repara en la seva presència, és el millor que li pot passar.

L'espai no estarà mai a cap

guia turística i molts tarragonins no hi posaran mai el peu.

Es tracta d'un lloc on hi has d'anar expressament. Amb tot, els dies de bon temps, de sol d'hivern i de primavera, fa molt bon estar. No té vistes, bé, sí, als edificis i, més enllà, al

pàrquing descobert de Robert Gerhard, però no és un lloc per anar a veure res, sinó per aturar-se i descansar. Un lloc per a què no et trobi ningú, per a passar desapercebut, com el sense sostre. En aquella petita plaça, ell està com a casa seva.

Secció oberta al lector Aquesta és una secció on el protagonista és el nostre lector, més ben dit, la seva mirada. Feu-nos arribar imatges dels vostres racons preferits de la ciutat. D’aquells que per a vosaltres tenen una significació o encant especial o, simplement, us tenen captivats per la seva bellesa o estètica. Us agrairíem que ens féssiu arribar les vostres fotografies a: redaccio@viutarragona.cat i les acompanyéssiu del vostre nom. (Tingueu en compte que les fotografies han de tenir un mínim de resolució per tal que puguin ser publicades. L’ideal seria que la imatge oberta ocupi a partir de 5MB. )

Juliol-Agost 2016

ACIERTE! Elija...

Tarragona

Multiplique sus posibilidades !

CIVISME CIUTAT

El millor amic de la ciutat

L'Ajuntament de Tarragona posa en marxa la campanya Em comprometo amb Tarragona, una iniciativa que pretén conscienciar els propietaris de mascotes perquè recullin les deposicions dels animals de la via pública VIU Tarragona | 30

Juliol-Agost 2016

CIVISME CIUTAT VIU a fons

L'Ajuntament de Tarragona, des de la Regidoria de Sostenibilitat, Medi Ambient, Neteja, Joventut i Cooperació amb la regidora Ivana Martínez al capdavant, ha decidit impulsar un programa destina a posar fi a l'incivisme d'aquells ciutadans que tenen mascotes a la ciutat. Així, des de la regidoria s'ha posat en marxa la campanya Em comprometo amb Tarragona, que pretén sensibilitzar als propietaris d'animals de companyia per tal que recullin les deposicions de les seves mascotes a la via pública.

La iniciativa s'ha endegat arran dels resultats obtinguts amb el Valora Tarragona, una enquesta d'opinió ciutadana que permet conèixer les opinions, preocupacions i expectatives dels ciutadans i ciutadanes i poder-les tenir en compte com a part de l'estratègia de gestió municipal. Fruit d'aquestes opinions, a més d'aportacions ciutadanes a través de les xarxes socials, apps municipals i estudis interns realitzats pel Departament de Neteja, l'Ajuntament ha identificat com una de les principals inquietuds de la ciutadania la necessitat de millorar l'estat i la neteja de l'espai públic, que molts cops es deu a problemes relacionats amb conductes incíviques.

Segons dades de l'Ajuntament de Tarragona, hi ha 3.059 gossos censats a la ciutat Segons dades de l'Ajuntament de Tarragona, hi ha 3.059 gossos censats a la ciutat. Els càlculs del Departament de Neteja consideren que si aquests animals surten a fer les seves necessitats cada dia, al cap d'un any, s'han depositat als carrers de Tarragona 3.349.605 excrements. «S'ha de dir que la gran majoria dels

Juliol-Agost 2016

propietaris de gossos tenen un comportament cívic i recullen els excrements dels animals.

De fet, l'any passat només vam haver de posar tres multes per aquest concepte, però la ciutadania ens ha demanat més vigilància perquè hi havia excrements a les voreres. Hi estem treballant amb un equip de persones, hem detectat els punts foscos i ja hem posat 5 multes en les poques setmanes que fa que hem engegat la campanya», diu Ivana Martínez, regidora de Sostenibilitat, Medi Ambient, Neteja, Joventut i Cooperació.

Ivana Martínez destaca, però, que la finalitat no és recaptar diners procedents de les sancions als ciutadans, sinó conscienciar els tarragonins de la necessitat de mantenir una ciutat neta. Així, el consistori ha calculat que cada excrement que ha de recollir els membres del Departament de Neteja té un cost d'uns 8 euros (si ho multipliquéssim pels 3 milions i escaig que hi ha cada any...) i la sanció proposada pel propietari del gos que no recollís la deposició del seu animal és de cent euros. «La multa abans era més alta però fa un parell d'anys es va decidir rebaixar-la a 100 euros. No es tracta de guanyar diners amb això, sinó que tothom col·labori», diu Martínez, que admet que els gossos censats a la ciutat són aproximadament la quarta part del total que es calcula que hi ha a la ciutat.

La brossa, als contenidors respectius Pel que fa a la gestió de residus, l'article 98 apartat 5è

d'envasos, els de fracció orgànica i altres que es puguin

de l'esmentada ordenança determina que la brossa i les deixalles s'hauran de dipositar en els contenidors correspo-

determinar. L' incompliment d'aquest precepte també es ti-

nents posats en bosses ho-

D'acord a aquest article 98 des de l'any 2012 s'han obert 375 expedients sancionadors, 75 l'any 2015 i 57 aquest any 2016. Mentre que el nombre d'avisos a persones en matè-

mologades que evitin la seva dispersió, i en l'horari fixat per l'Ajuntament. A aquest efecte, s'hauran d'utilitzar els contenidors de recollida selectiva, com ara els de paper i cartró, els de vidre, els de plàstic, els

finals d'estiu. La iniciativa de conscienciació ciutadana contempla accions al carrer, on diversos equips d'informadors recorreran les zones amb major afectació per aquesta qüestió interactuant amb propietaris de gossos, informant de la campanya, de l'existència d'espais habilitats per a gossos dins la ciutat, del cost de l'incivisme per a l'Ajuntament, de l'existència d'una ordenança municipal

pifica amb una sanció de 100 €.

ria de gestió de residus i neteja va ser de gairebé 19.000.

sobre convivència i ús dels espais públics, de l'import de les sancions, a més de premiar les bones pràctiques. La campanya inclou accions publicitàries en mitjans (premsa, ràdio, mobiliari urbà...) i xarxes socials i comunicació específica a pipicans i zones amb més incidències. «És molt aviat pe tenir dades, però la sensació que tinc és que la gent està contenta amb la campanya», afirma Martínez.

Els punts negres en aquest aspecte es troben, segons la regidora, al carrer Caputxins i la Plaça dels Carros, on hi ha una sèrie de ciutadans que són reincidents. De fet, Martínez assegura que el personal de netaja de l'Ajuntament espera a veure qui és la persona que deixa els excrements al carrer. Un cop comprovat, avisen a la Guàrdia Urbana que procedeix a sancionar el ciutadà.

La campanya va començar el mes de juny i s'estendrà fins a

VIU Tarragona | 31

CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Pronòstic reservat El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha elaborat un pla de conservació dels monuments Patrimoni de la Humanitat de Tarragona que encara no s'ha fet públic i, en el seu diagnòstic, assenyala grans mancances i avisa que s'han de fer actuacions urgents Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Els monuments Patrimoni de la Humanitat per la Unesco de Tarragona tenen, per primera vegada, un document en què s'analitza i diagnostica com es troba el patrimoni romà de la ciutat. Viu a fons Tarragona ha tingut accés a aquest doVIU Tarragona | 32

cument que no s'ha fet públic encara i que suposa una eina fonamental per saber l'estat de cada monument i per on s'ha de començar a treballar en cada cas. El document, anomenat Pla de Conservació, Di-

agnòstic i Actuacions d'Urgència del Conjunt Arqueològic de Tàrraco, ha estat elaborat pel

Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), redactat per l'empresa Arcovaleno SL i ha comptat amb l'assessorament de Jaume Costa, arquitecte dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat, Maite Miró, arqueòloga dels Serveis Territorials del Departament de

Cultura de la Generalitat, Pep Antón Remolà, arqueòleg del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Joan Menchón, arqueòleg de l'Ajuntament de Tarragona i Cristòfol Salom, arqueòleg de l'Ajuntament de Tarragona. El document, datat el mes d'octubre de 2015, assenyala les principals mancances Juliol-Agost 2016

PATRIMONI CULTURA

i criteris que actualment es segueixen en la conservació i restauració del patrimoni, recollits per les cartes internacionals i les recomanacions que es postulen des de les principals institucions que s'encarreguen de la conservació del patrimoni (ICOM, ICOMOS, ECCO, etc)».

Fa poc més d'un mes i mig es va presentar a l'Ajuntament de Tarragona el pla director per a la conservació de la muralla.

El monument romà més gran de la península Ibèrica compta doncs amb un full de ruta que haurà de solucionar els problemes de conservació que ha patit els últims anys gràcies a un pressupost estimat de 12 milions d'euros que s'haurà d'aplicar en un període de 10 anys. El pla del CRBMC també assenyala alguns dels problemes de la

«Viu a fons Tarragona ha tingut accés a aquest document que no s'ha fet públic encara i que suposa una eina fonamental per saber l'estat de cada monument i per on s'ha de començar a treballar en cada cas»

Juliol-Agost 2016

muralla però ja no quantifica el cost dels treballs que s'hi haurien de fer perquè el pla director d'aquest monument ja ho contempla. Es tracta d'un primer diagnòstic per veure com es troba el partimoni romà de Tarragona. Fins ara no s'havia fet. Falta complementar-lo amb l'estudi que faran els companys de béns immobles», diu Àngels Solé, directora del CRMBC. Segons el Pla de Conservació, Diagnòstic i Actuacions d'Urgència del conjunt arqueològic de Tàrraco el pressupost estimat inicial de les actuacions per millorar els monuments de Tàrraco oscil·la entre els 7 i els 8,5 milions d'euros —el recinte de culte (temple sota la Catedral i terrassa superior de la Part Alta) i les muralles, no estan inclosos en aquest pressupost—.

i deficiències de conservació dels monuments de la ciutat i també apunta a intervencions poc encertades fetes amb anterioritat sobre el patrimoni.

El pla pretén literalment, «posar sobre la taula les principals mancances conservatives detectades en cadascun dels monuments o jaciments que integren el conjunt, i apuntar les intervencions en conservació-restauració que n'han de garantir la correcta conservació, d'acord amb les directrius VIU Tarragona | 33

PATRIMONI CULTURA

Muralla Estat i alteracions de conservació: - Manca d'estabilitat als carreus - Apuntalats i xarxes protectores a la Torre de les Monges - Problemes de filtracions i deficiència en els sistemes de recollida de l'aigua al coronament dels murs - Alteracions mecàniques i perill de despreniments als revestiments - Problemes de conservació i sanejament del Pas de Ronda - Rejuntat insuficient i disgregacions dels morters de junta - Manca de criteri unificat i morters sintètics en intervencions anteriors a la Muralla Actuacions molt urgents: - Estudi arquitectònic i estructural dels carreus - Apuntalament d'urgència de la Torre de les Monges - Estudi d'estanquitat del coronament dels murs - Consolidació i segellat dels revestiments Actuacions urgents: - Projecte de restauració, rehabilitació de l'espai i adequació de l'entorn del Pas de Ronda - Consolidació i rejuntat dels morters de junta - Valorar la idoneïtat de les intervencions anteriors i eliminació de morters sintètics i ciments.

CONCLUSIONS: L'estat de conservació de la muralla és força dolent en general però molt variable segons les zones i elements conservats: s'hi troben afeccions estructurals de diversa consideració, diverses patologies de la pedra i una gran quantitat d'intervencions anteriors realitzades amb criteris poc unificats, fruit de les diferents èpoques d'actuació.

L'envergadura del monument i les múltiples alteracions que presenten els diversos trams i elements de la muralla posen en relleu la necessitat d'un pla de conservació específic: - L’elaboració d’un projecte que defineixi les intervencions a realitzar i que estableixi les diverses fases d’actuació, atenent a l’ordre de prioritats indicat. La primera urgència és la consolidació de les estructures arquitectòniques inestables i de totes aquelles zones que presentin perill de despreniments.

- L’establiment d’un programa de neteja i manteniment regular que garanteixi unes condicions òptimes de conservació del monument i l’aspecte cuidat dels espais patrimonials.

Fòrum Provincial Estat i alteracions de conservació: - Manca d'estabilitat de les lloses, notable moviment de les peces del paviment del Pretori - Espai poc sanejat i abandonat de les restes del carrer

la Plaça del Pallol - Restauració integral de la façana principal - Restauració integral i adequació dels espais interiors de l'edifici de la Plaça del Pallol

Civaderia - Inestabilitat estructural en les restes arqueològiques del carrer Civaderia - Deixadesa i afectacions estructurals en l'edifici de la Plaça del Pallol - Presència d'esgrafiats barrocs amb cert perill de despreniment a la façana principal de la Plaça del Pallol

Actuacions urgents: - Valoració de la substitució dels pilars de pedra artificial per pilars de pedra natural en plantes superiors del pati del Pretori

- Mal estat de conservació general de l'interior de l'edifici de la Plaça del Pallol - Manca de sanejament i manteniment; xarxa anticoloms

CONCLUSIONS: L'estat de conservació de

al pati del Pretori - Oxidacions importants el material constructiu en plantes superiors del pati del Pretori

les restes del Fòrum Provincial és molt variable segons les zones, sobretot

Actuacions molt urgents: - Fixació de les peces del paviment de les terrasses pel pe-

en relació a la desigualtat en l'atenció rebuda al llarg de la història, a la seva

rill que suposa per a la circulació dels visitants - Neteja i preconsolidació del solar on es troben les restes arqueològiques

ubicació arreu de l'entramat urbà del casc antic i també a causa de la diferència de titularitat (municipal o privada) dels solars on es conserven els vestigis del recinte foral.

- Rehabilitació integral, estabilització estructural, restauració dels paraments i adequació dels espais de l'edifici de

VIU Tarragona | 34

Juliol-Agost 2016

nties!

amb gara es rm fo re i s re b o r fe er p El teu web

tuïts! a r g s o t s o p u s s E r p 3 sol·licita fins a A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!

Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.

Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Tarragona.

A la teva disposició més de 400 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

Amb la confiança de:

PATRIMONI CULTURA

Circ Estat i alteracions de conservació: - Pèrdua de recobriment, manca de cohesió a la graderia (sector sud-est) de la capçalera.

- Ciments afegits, humitats i sals solubles als paraments de la volta del carrer de l'Enrajolat - Trencaments de graons amb perill d'entrebanc en l'escala d'accés a la zona superior del Circ - Mal estat de conservació dels morters en el mur i arc nord de la volta de Sant Hermenegild - Mal estat de conservació en el fragment de graderia del carrer del Trinquet Vell Actuacions molt urgents: - Intervencions de restauració a la graderia de la capçalera, i la volta del carrer de l'Enrajolat Actuacions urgents: - Intervenció de restauració en els graons de l'escala a la zona superior del Circ - Eliminació i restitució de morters deteriorats a la volta de Sant Hermenegild - Intervenció de restauració al fragment de la graderia del carrer Trinquell Vell CONCLUSIONS: L'estat de conservació de les restes del Circ és molt variable segons les zones, sobretot en relació a la seva ubicació arreu de l'entramat urbà del casc antic i també a causa de la diferència de titularitat (municipal o privada) dels solars on es conserven els vestigis del recinte foral.

Pla de conservació específic que inclogui: - Alteracions superficials i mecàniques; rejuntat insuficient de les estructures - L'enjardinat dels anys 60 presenta arrels i humitats - Tirants metàl·lics oxidats, revestiments en mal estat de les columnes de la basílica - Jaciment en estat de deixadesa (brutícia, plantes, restes d'animals, etc)

Fòrum de la Colònia Estat i alteracions de conservació: - Alteracions superficials i mecàniques; rejuntat insuficient de les estructures - L'enjardinat dels anys 60 presenta arrels i humitats - Tirants metàl·lics oxidats, revestiments en mal estat de les columnes de la basílica - Jaciment en estat de deixadesa (brutícia, plantes, restes d'animals, etc) Actuacions molt urgents: - Intervenció de restauració en les estructures - Restauració de mosaics i millora de les condicions de conservació i construcció d'una passera

Pla de conservació específic que inclogui: - Un estudi previ, realitzat de manera acurada i per àmbits o sectors del jaciment.

- L'elaboració d'un projecte que defineixi les intervencions a realitzar i que estableixi les diverses fases d'actuació, atenent a l'ordre de prioritats indicat.

- L'establiment d'un programa de neteja i manteniment regular que garanteixi unes condicions òptimes de conservació de les restes conservades i l'aspecte cuidat de l'espai patrimonial

Actuacions urgents: - Sistema de drenatge i enjardinat - Estabilització estructural de les columnes - Instaurar un programa de manteniment regular CONCLUSIONS: El jaciment del Fòrum de la Colònia es troba en un estat de conservació variable, segons els àmbits i elements conservats. Sobretot destaquen algunes intervencions anteriors poc adequades, efectuades algunes amb criteris d'altres temps i d'altres fins i tot amb un dubtós rigor arqueològic.

VIU Tarragona | 36

Juliol-Agost 2016

t s u l r e a d t en an im u W l A te el

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Audi Q3 des de 27.200 €* Prova nous sabors, llocs, aromes, colors i emocions. La teva curiositat i el teu inconformisme són els teus guies per explorar-los. Experimenta el teu Wanderlust amb l’Audi Q3.

Un vehicle que incorpora, entre altres avanços, fars de xenó amb llum de marxa diürna, sensor de llums i pluja, ordinador de bord amb programa d’eficiència i opcionals com ara l’Audi music interface. www.tieneswanderlust.es Audi Q3 1.4 TFSI 150 CV (110 kW). Emissió CO₂ (g/km): de 127 a 134. Consum mitjà (l/100 km): de 5,5 a 5,8.

Reusmòbil

Tarraco Mòbil

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68

#tieneswanderlust

*PVP recomanat a la Península i Balears des 27.200 € per a un Audi Q3 1.4 TFSI 150 CV (IVA, transport, impost de matriculació, Pla PIVE i bonificació d’Audi Financial Services inclosos), per a clients particulars i autònoms que financin un crèdit mínim de 13.500 €, amb una permanència mínima del finançament de 48 mesos a través d’Audi Financial Services (segons condicions contractuals). L’oferta financera inclou gratis paquet de manteniment 48 mesos o 60.000 km. El model visualitzat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida fins al 30/06/2016. Contacti amb el seu Concessionari Oficial Audi per tal que l’informi de les condicions específiques d’aquesta promoció. Audi Financial Services és una marca comercialitzada per VOLKSWAGEN FINANCE S.A. EFC. Informació Audi: 902 45 45 75.

PATRIMONI CULTURA

Teatre Estat i alteracions de conservació: - Manca d'estabilitat de les restes arqueològiques - Procés d'alteració actiu dels carreus

qualificable de ruïnós, tant per les vicissituds històriques que ha sofert el conjunt (que n'han

- Descohesió dels revestiments i aplacats de marbre amb el seu suport; disgregació dels arrebossats - Manca de drenatge al jaciment - Acumulacions de terra que proporcionen un aspecte poc ordenat - Morters de junta disgregats i insuficients - Alteracions de conservació com pegats de ciment i morters sintètics en intervencions anteriors Actuacions molt urgents: - Sanejat del terreny, falcat dels carreus i consolidació estructural de les restes arqueològiques - Intervenció en els carreus - Intervenció de consolidació i bisellat dels revestiments i aplacats de marbre - Estudi de sistemes de canalització de l'aigua - Consolidació dels morters de junta i rejuntat - Eliminació i substitució de tots els morters sintètics i ciments CONCLUSIONS: L'estat de conservació del teatre és molt dolent, fins i tot

determinat el seu estat fragmentari) com per les seves actuals condicions de conservació: està situat en un entorn impropi (entremig de diverses illes de cases que en dificulten l'atractiu turístic) i en un estat d'abandonament que potencia la degradació accelerada de les restes conservades.

Pla de conservació específic que inclogui: - Un estudi previ, realitzat de manera acurada i per àmbits o sectors del jaciment.

- L'elaboració d'un projecte de conservació-restauració que defineixi les intervencions a realitzar i que estableixi les diverses fases d'actuació, atenent a l'ordre de prioritats indicat i seguint les directrius establertes pel Projecte de Conservació-Restauració del Teatre Romà de Tarragona (CRBMC, 2015).

- L'elaboració d'un projecte global de rehabilitació, adequació i revalorització de l'entorn monumental.

- L'establiment d'un programa de neteja i manteniment regular que garanteixi unes condicions òptimes de conservació de les restes conservades i l'aspecte cuidat de l'espai patrimonial.

Amfiteatre Estat i alteracions de conservació: - L'edifici presenta problemes d'estabilitat estructural, que ja han ocasionat diversos enfonsaments al llarg del temps, i que encara es manifesten a través de nombroses esquerdes i desplaçaments de carreus (sobretot a la zona de la càvea reconstruïda). Aquests problemes deriven dels moviments de l'edifici, deguts sobretot al pas de la línia del ferrocarril: la seva construcció va afectar a part de la graderia, i gairebé amb tota seguretat provoca vibracions a l'estructura del monument.

La composició del sòl (amb argiles expandides) també

deriven en moviments de l'edifici.

Actuacions molt urgents: - Estudi estructural i projecte arquitectònic Actuacions urgents: - Intervenció de restauració en els carreus - Eliminació de plantes i manteniment en les plantes superiors CONCLUSIONS: L'estat de conservació de l'amfiteatre és molt variable segons les zones i elements conservats: hi trobem diverses afeccions estructurals, patologies de la pedra i una gran quantitat d'intervencions anteriors, la majoria realitzades amb criteris d'altres temps, que han proporcionat al monument el seu aspecte actual.

Pla de conservació específic que inclogui: - Un estudi previ, realitzat de manera acurada i per sectors.

- L'elaboració d'un projecte que defineixi les intervencions a realitzar i que estableixi les diverses fases d'actuació, atenent a l'ordre de prioritats indicat.

La primera urgència és la consolidació de les estructures arquitectòniques inestables i de totes aquelles zones que presentin perill de despreniments.

- L'establiment d'un programa de neteja i manteniment regular que garanteixi unes condicions òptimes de conservació del monument i l'aspecte cuidat de l'espai patrimonial de les restes conservades i l'aspecte cuidat de l'espai patrimonial

VIU Tarragona | 38

Juliol-Agost 2016

PATRIMONI CULTURA

Necròpolis Paleocristiana Estat i alteracions de conservació: - Perill de despreniment i manca d'estabilitat a l'edifici - Estat de conservació dolent dels béns mobles del museu - Deixadesa, brutícia, plantes i aus mortes a les criptes - Oxidació de les bigues amb perill de despreniment, planxes d'uralita degradades a la teulada de la cripta dels Arcs - Alteracions superficial i fisico-mecàniques; humitat, sistemes de falcat deficients i manca de tapes als sarcòfags i peces del lapidari - Humitat i alteracions superficials i mecàniques a la cripta de les Roses o dels Enginyers Actuacions molt urgents: - Projecte de restauració integral (reobertura al públic) de l'edifici, antic museu de la necròpolis. Coberta nova, restauració de les façanes i adequació d'espais expositius - Inventari i restauració dels béns mobles del museu

la cripta dels Arcs - Projecte de restauració del conjunt i millora de la ventilació de la cripta de les Roses - Inventari i estudi de les peces, valoració de la disposició a l'exterior, sistema de presentació i sistemes de desguàs (sarcòfags sense tapa) CONCLUSIONS: La recent adequació i reobertura del recinte (després de 21 anys tancat) ha posat fre a la situació de deixadesa i d'abandonament que el jaciment patia des de feia anys i que, sumat a gairebé 50 anys d'exposició a la intempèrie, havia derivat en una progressiva degradació de les restes arqueològiques, fins al punt que aquestes veien compromesa la seva lectura i conservació. A priori tots els sectors de la zona excavada es troben consolidats, restaurats i museïtzats. No obstant això, en determinades zones s'observen algunes mancances conservatives, i també cal tenir en compte que encara hi ha diversos àmbits i elements del jaciment sense intervenir.

Actuacions urgents: - Projecte integral de restauració i rehabilitació i programa de manteniment de les criptes - Projecte de restauració del conjunt funerari. Substitució de la coberta (sistema que impedeixi l'entrada d'aus) a

Recinte de Culte Estat de conservació i conclusions: La dificultat d'accés a aquesta àrea, majoritàriament conformada per restes arqueològiques al subsòl de la catedral i el seu entorn, han impossibilitat que en aquesta fase s'hagi pogut visitar aquest element. Donades les característiques que el conformen es pot considerar que es troba estable, tot i que seria pertinent preveure'n una revisió futura.

VIU Tarragona | 40

Juliol-Agost 2016

PATRIMONI CULTURA

Aqüeducte Estat i alteracions de conservació: - Desadhesió i trencaments d'empelts del canal superior - Alteració dels morters i composició, criteris i tècniques d'aplicació inadequats en els morters de restauració - Mal estat i aixecat del geotèxtil en algunes zones del canal superior

reparació de les filtracions superiors, a la neteja de la pedra i al desbrossat de plantes), en l'àmbit global no es pot considerar una actuació satisfactòria, sobretot pel que fa al mal estat que presenten els morters afegits i per la irregularitat en els tractaments entre les diverses zones de l'aqüeducte. És necessari plantejar doncs una nova intervenció que rectifiqui i recondueixi les actuacions inadequades, sobretot pel que fa als morters afegits en la intervenció anterior. Una vegada recollida la informació pertinent (analítiques dels morters afegits per esclarir-ne la composició), i aclarida

Actuacions molt urgents: - Projecte de restauració integral (reobertura al públic) de l'edifici, antic museu de la necròpolis. Coberta nova, restauració de les façanes i adequació d'espais expositius - Inventari i restauració dels béns mobles del museu

la qüestió administrativa i legal sobre les garanties de l'obra executada, caldrà elaborar un projecte d'intervenció que, atenent a l'ordre de prioritats indicat, permeti solucionar els aspectes esmentats.

El projecte s'haurà d'incloure en un pla de conservació específic del monument que inclogui: - Els estudis pertinents relatius al monument, alguns dels quals ja s'estan realitzant en aquests moments (analítiques de morters, etc).

Actuacions urgents: - Reparació i reposició dels empelts - Analítiques dels morters i eliminació dels mor-

- L'elaboració d'un projecte que defineixi les intervencions a realitzar, atenent a l'ordre de priori-

ters en mal estat - Substitució o recol·locació del geotèxtil

tats indicat.

- L'establiment d'un programa de neteja i manteniment regular que garanteixi unes condicions òptimes de conservació del monument i l'aspecte cuidat de l'entorn patrimonial.

CONCLUSIONS: Si bé la recent intervenció ha millorat en gran part les condicions generals de conservació del monument (sobretot pel que fa a la consolidació de l'estructura arquitectònica, a la

Vil·la mausoleu de Centcelles Estat i alteracions de conservació: - Filtracions, problemes de canalitzacions i plantes superiors en la coberta de la sala absidiada - Separació dels morters, possibles despreniments dels revestiments del conjunt de banys i pati envoltat d'estances - Falta de senyalització de les fosses excavades. Perill per al visitant - Taques d'humitat, recobriments biogènics i eflorescències salines al sostre de la sala quatrilobulada - Estat deficient (pilars i bigues metàl·liques) i pilars situats sobre les restes del conjunt de banys I pati envoltat d'estances (ala occidental Actuacions molt urgents: - Rehabilitació de la coberta - Intervenció de conservació-restauració en els revestiments - Senyalització i protecció de les fosses Actuacions urgents: - Neteja, dessalat puntual i tractament biocida del sostre de la sala quatrilobulada - Intervenció d'adequació de la coberta dels banys

CONCLUSIONS: Tot i que l'edifici, el jaciment i l'entorn es troben en general força cuidats, s'han detectat diverses mancances conservatives que necessiten ser resoltes, sobretot pel que fa a les cobertes i als vestigis conservats a l'exterior.

L'envergadura del jaciment i les diverses intervencions que requereix posen en relleu la necessitat d'un pla de conservació específic que inclogui: - Un estudi previ, realitzat de manera acurada i per àmbits o sectors del jaciment.

- L'elaboració d'un projecte que defineixi les intervencions a realitzar i que estableixi les diverses fases d'actuació, atenent a l'ordre de prioritats indicat.

- L'establiment d'un programa de neteja i manteniment regular que garanteixi unes condicions òptimes de conservació de les restes conservades i l'aspecte cuidat de l'espai patrimonial.

VIU Tarragona | 42

Juliol-Agost 2016

CUESTIÓN DE ESTILO DESDE 135 €/mes

M{ZD{ CX-3 En el Mazda CX-3 el estilo se aprecia en su interior con el cuidado de cada detalle y sus acabados Premium. Suena en cada nota gracias a su sistema de audio Bose ® y se refleja en su exterior con un diseño rompedor. Un estilo estilo único que se adapta a cada situación gracias a la conducción dinámica de la tracción total inteligente AWD. Y todo con la actitud propia de la tecnología SKYACTIV y los sistemas de seguridad i-ACTIVSENSE. Mazda CX-3.

El estilo se tiene o no se tiene.

DESCUBRE MÁS EN MAZDA.ES Gama Mazda CX-3. Consumo mixto (l/100km): 4,0 - 6,4. Emisiones CO2 (g/km): 105 - 150. *PVP recomendado en Península y Baleares. Incluye descuento promocional de marca y concesionario, IVA, transporte e impuesto de matriculación.

Oferta válida hasta el 31/7/16. Mantenimiento incl. Consulta condiciones.

MOTOR 23, S.A.

Tel. 977 55 67 05 - Tarragona C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada

MINICAR PONS, S.A.

Tel. 977 33 16 56 - Reus Av. Falset, 142 (Antiga Ctra. Alcolea)

AUTOINTEGRALE

Tel. 977 44 03 08 - Tortosa Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea

PATRIMONI CULTURA

Vil·la dels Munts Estat i alteracions de conservació: - Degradació dels materials de restauració de les pintures murals - Oxidació i perforacions i dimensions insuficients de la coberta del criptopòrtic i habitacions de la Domus.

- Alteracions superficials i mecàniques dels morters; humitats per capil·laritat de les estructures muraries del criptopòrtic i habitacions de la Domus.

- Desperfectes causats per plafons d'aerolam - Alteracions en morters al criptopòrtic i habitacions de la Domus i el mitreu - Manca d'estabilitat estructural a la zona rústica i industrial - Plantes de creixement espontani al jaciment - Alteracions a les pintures murals i altres revestiments de les termes principals - Estructures inacabades a l'atri-vestuari, latrines i paviments ambulacre - Degradació de la lona i brutícia acumulada al triclinium

Actuacions urgents: - Esbrossada (herbicida si escau) i manteniment del terreny al jaciment - Intervenció de restauració de les pintures murals i altres revestiments dels murs de les termes principals - Eliminació de les estructures afegides als paviments de l'ambulacre - Retirada del sistema de presentació (lona i estructura), neteja i sanejat del terreny. Intervenció de restauració de les estructures muràries del triclinium i dues sales annexes de la Domus - Intervenció de restauració dels mosaics del triclinium i dues sales annexes de la Domus - Intervenció de restauració dels morters de junta disgregats o insuficients als murs del mitreu i al dipòsit d'aigua (La Tartana)

i les dues sales anexes de la Domus - Capa de ciment al revers, pendent de restauració als mosaics del triclinium - Morters de junta disgregats o insuficients als murs del mitreu i al dipòsit d'aigua (La Tartana)

CONCLUSIONS: La pràctica totalitat del jaciment, tot i haver rebut diverses intervencions de consolidació i restauració en el passat, mostra una deixadesa notable i un estat de conservació força deficient, a causa de la manca d'actuacions continua-

Actuacions molt urgents: - Conservació i restauració integral de les pintures murals - Substitució de l'actual coberta del criptopòrtic i les habitacions de la Domus - Intervenció de restauració i sistema de drenatge de les estructures muraries del criptopòrtic i les habitacions de la Domus - Intervenció de restauració i repàs i manteniment de les pintures anteriorment restaurades del criptopòrtic i les habitacions de la Domus - Retirada dels plafons d'aerolam i reparació dels desperfectes dels murs del criptopòrtic i les habitacions

des i sobretot a la manca de manteniment. Aquest aspecte l'hem de considerar especialment greu en aquells àmbits on es conserven elements decoratius destacats, siguin coberts o bé exposats a la intempèrie.

de la Domus - Intervenció de restauració integral dels morters del criptopòrtic i les habitacions de la Domus i del mitreu

Pla de conservació específic que inclogui: - Un estudi previ, realitzat de manera acurada i per àmbits o sectors del jaciment.

- L'elaboració d'un projecte global que defineixi les intervencions a realitzar i que estableixi les diverses fases d'actuació, atenent a l'ordre de prioritats indicat. En aquest sentit, remarquem que és prioritari actuar en les zones on s'hi conserven destacats elements decoratius, ja que en molts casos aquests presenten un seguit d'alteracions que en comprometen la seva lectura i conservació.

- Intervenció de restauració i de consolidació de les estructures arquitectòniques de la zona rústica i industrial

5o6 Milions d’euros Costarà la conservació i restauració del Fòrum Provincial, Circ, Fòrum de la Colònia, Teatre, Amfiteatre i Necròpolis

VIU Tarragona | 44

Juliol-Agost 2016

PUBLICITAT CULTURA

ESPECIALISTES EN BASTIDES -Material homologat -Sistema multidireccional i/o Modular -Gran disponibiltat d’estoc -Personal altament qualificat i acreditat -Versatilitat: industrial, façanes -Tematització, cimbres, estabilitzadors etc…

-Pressupostos a la seva mida -Consulteu-nos sense compromís

Telf.977 55 09 98 info@aitub-andamios.com http://www.aitub-andamios.com/

Juliol-Agost 2016

VIU Tarragona | 45

PATRIMONI CULTURA

Arc de Berà Estat i alteracions de conservació: - Procés d'alteració actiu dels carreus - Perill de despreniment, cromatisme poc integrat dels morters Actuacions urgents: - Estudi previ de les pàtines i intervenció de restauració - Eliminar i substituir els morters afegits en mal estat CONCLUSIONS: Divuit anys després de l'última intervenció de restauració integral del monument, aquest presenta un estat de conservació regular o dolent, sobretot pel que fa a l'estat de disgregació progressiva de la pedra i al mal estat d'alguns dels morters aplicats en intervencions anteriors.

Pla de conservació específic que inclogui: - Un estudi previ i acurat de les alteracions que presenta el monument.

- L'elaboració d'un projecte que defineixi les intervencions a realitzar.

- L'establiment d'un programa de neteja i manteniment regular que garanteixi unes condicions òptimes de conservació del monument i l'aspecte cuidat de l'entorn patrimonial.

Torre dels Escipions Estat i alteracions de conservació: - Erosió per acció de l'aigua de la pluja en cornises i elements escultòrics - Tractament irregular i insuficient del rejuntament de carreus Actuacions poc urgents: - Valorar la col·locació d'un ràfec a la cornisa superior - Revisió i unificació dels criteris de la intervenció anterior i cromatisme Actuacions urgents: - Neteja, dessalat puntual i tractament biocida del sostre de la sala quatrilobulada

Com a mesura prioritària destaquem el rejuntament integral de carreus i l'establiment d'un programa de neteja i manteniment regular que garanteixi unes condicions òptimes de conservació del monument i l'aspecte cuidat de l'entorn patrimonial.

De cara al futur, i atenent a l'ordre de prioritats indicat, caldrà considerar la resta de qüestions esmentades.

- Intervenció d'adequació de la coberta dels banys CONCLUSIONS: La recent intervenció de conservació-restauració ha mitigat de manera substancial les principals alteracions i patologies de la pedra, fins al punt que podem considerar que el monument es troba actualment estable. Tot i així, es podrien matisar alguns aspectes de la intervenció anterior, sobretot en relació al rejuntament de carreus i als criteris de reintegració.

VIU Tarragona | 46

Juliol-Agost 2016

Mokka Turbo 140 cv por:

15.800€

NUEVO MOKKA

>Un estilo fuerte Con

con Wi-fi 4G

opel.es

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.

Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto. cat

PATRIMONI CULTURA

Pedrera del Mèdol Estat i alteracions de conservació: - Alteracions físico-mecàniques a la pedra - Vegetació, recobriments biogènics i animals diversos Actuacions poc urgents: - Seguiments de les esquerdes; estudi geotècnic (agulla i fons d'explotació) - Programa de manteniment regular. Seguiment dels desperfectes ocasionats per la vida animal CONCLUSIONS: Després de l'última intervenció de sanejat i adequació de la pedrera, les necessitats conservatives es centren bàsicament en el seguiment de l'estat de conservació, en intervencions puntuals per al segellat d'esquerdes i eventuals consolidacions de la pedra, i en tasques relatives al manteniment dels vestigis arqueològics i de l'entorn, per tal de garantir la correcta conservació del conjunt en la seva doble consideració com a patrimoni cultural i paratge natural.

2 o 2,5 Milions d’euros Costarà la conservació i restauració per l'Aqüeducte de les Ferreres, la Torre dels Escipions, la Pedrera del Mèdol, Centcelles, la Vil·la dels Munts i l'Arc de Berà.

VIU Tarragona | 48

Pressupost d'estudi i redacció de projectes previs a les execucions d'intervenció:

Fòrum provincial:

58.632,92 euros

Circ:

23.722,70 euros

Fòrum de la Colònia:

16.459,94 euros

Teatre (centrat en el nimfeu):

18.021,28 euros

Amfiteatre:

25.006,84 euros

Necròpolis:

30.180,72 euros

Aqüeducte de les Ferreres:

9.179,26 euros

Torre dels Escipions:

3.877,16 euros

Pedrera del Mèdol:

6.444,42 euros

Centcelles:

28.925,32 euros

Vil·la dels Munts:

20.150,14 euros

Arc de Berà:

6.872,10 euros

Juliol-Agost 2016

PUBLICITAT CULTURA

Juliol-Agost 2016

VIU Tarragona | 49

EOICAT CULTURA

La Babel dels mestres

L'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona es va convertir en la capital de l'ensenyament de llengües l'abril passat amb la celebració del Fòrum EOICAT

«El fet de no disposar de la tercera planta fa que no tinguem una sala d'actes i altres serveis que totes les EOI tenen» Rafa Marrasé | Pierre Grubius fotos

Tarragona es va convertir, per primera vegada en la seva història, en l'epicentre de l'ensenyament de llengües de Catalunya. La ciutat va acollir el VI Fòrum EOICAT, és a dir, la trobada de professors d'idiomes que pertanyen a les 46 Escoles Oficials d'Idiomes del país i que va reunir més de 300 mestres els dies 15 i 16 d'abril. «En l'edició passada, a la Seu d'Urgell, es van inscriure 170 persones.

Hem doblat l'assistència habitual en aquests fòrums, estem molt satisfets», explica una eufòrica Yolanda Scott-Tennent Basallote, directora de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tarragona els últims 22 anys. «Sembla que hem fet una bona tasca, perquè ens han tornat a triar per continuar quatre anys més al capdavant de l'Escola. Al final m'hauran de momificar i tot aquí», diu.

Scott-Tennent, professora d'anVIU Tarragona | 50

glès a l'Escola i que abans d'exercir la direcció del centre havia estat secretaria i cap d'estudis, feia temps que volia dur el Fòrum a Tarragona, sense èxit.

«La primera edició es va fer a Girona el 2006. Aleshores jo ja vaig plantejar la possibilitat que Tarragona organitzés l'edició de 2008 però les instal·lacions que teníem a la Rambla ho van impedir», es lamenta. Aquest tipus de trobada es realitza cada dos anys i la de Tarragona ha estat la sisena edició. Entre Fòrum i Fòrum es fa la trobada de professors d'Escoles Oficials d'Idiomes de tota Espanya, que es va celebrar a Barcelona l'any passat i que viatjarà a València l'any que ve.

Amb la nova seu, a l'edifici de l'antiga Chartreuse de la plaça dels Infants, la designació de Tarragona per a l'edició de 2016 va ser una realitat, tot i que la manca d'una sala d'ac-

tes perquè la tercera planta de l'EOI està ocupada per l'Agència Tributària Catalana, va provocar que les institucions de la ciutat donessin suport a la iniciativa amb la cessió d'un espai com el Palau de Congressos. «El fet de no disposar de la tercera planta fa que no tinguem una sala d'actes i altres serveis que totes les EOI tenen, no només les capitals de província. Al començament ens van dir que seria una mesura provisional i no definitiva. Ara hem esperat un temps prudencial per tornar a reclamar que aquesta planta superior de l'edifici formi part de l'Escola. Entenem que hi ha un nou govern a la Generalitat i s'ha de deixar temps perquè el nou responsable es situï. Tornarem a demanar aquesta tercera planta, no renunciem de cap manera».

Les principals conferències i ponències es van fer al Palau de Congressos, mentre que a l'EOI

es van fer diversos tallers. «No totes les conferències de gran format tractaven exclusivament sobre la docència. Per exemple, Xavier Grasset va parlar sobre l'humor, tan necessari en totes les activitats del dia a dia, a la feina, a casa i, òbviament, a la classe». També hi va haver conferenciants que van parlar de la comunicació, el paper dels jocs aplicats a l'ensenyament de llengües, el pes de la tecnologia a la docència o el màrqueting, en una època en què hi ha molta oferta per aprendre idiomes i de moltes maneres. «La competència és molt dura, cada vegada més. Jo no puc parlar de com ensenyen els altres, només puc defensar el nostre model, on hi ha un currículum idèntic a totes les EOI de Catalunya, un fet que garanteix els continguts allà on els estudiïs», explica Yolanda Scott-Tennent.

L'EOI, segons la seva directora,

Juliol-Agost 2016

Auténtico 4x4

para FANÁTICOS de la Vida

MOTOR BÓXER

CÁMARA DE VISIÓN TRASERA

TRACCIÓN SYMMETRICAL AWD

SMART ENTRY & BOTÓN DE ARRANQUE

X-MODE

SISTEMA AUTO. START-STOP

NAVEGADOR

CONTROL DE CRUCERO

Subaru XV

Desde 18.300€ 902 10 00 22 www.subaru.es

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada | Tel. 977 55 67 05 - Tarragona Consumo: 5,6 - 6,6 L/100Km. Emisiones CO2:146 - 153 g/Km. P.V.P. recomendado en P. y B. para XV 1.6 5MT Advance. Transporte, Impuestos, promoción y plan PIVE incluidos. Modelo visualizado: xv 2.0i Executive Plus.

EOICAT CULTURA està fent un esforç per adaptar-se als nous temps. Els alumnes, més de 2.700 —a l'escola de Drassanes, a Barcelona, tenen 9.000 estudiants— poden fer les classes presencials, semipresencials —van un dia a parlar amb el professor i la resta ho treballen a casa— o online. «El tema online no el tenim desenvolupat al cent per cent però hi estem treballant. Amb tot, he de dir que hi ha molts alumnes que ens comenten que no els ha funcionat perquè ells no tenen la disciplina necessària, que necessiten venir a l'aula. Jo considero que el caliu de la classe és molt important i que no s'ha de perdre mai. Ens hem d'adaptar als nous temps, és clar, perquè ara utilitzem molt més la tecnologia, els alumnes tenen més accés a tot tipus d'informació. Aquell professor que només segueix el llibre està condemnat al fracàs».

«El tema online no el tenim desenvolupat al cent per cent però hi estem treballant» Al Fòrum hi va haver tallers específics per a cada llengua —els 300 professors que van participar impartien un total de 17 idiomes diferents— i altres que eren comuns. «L'idioma que més demanda té encara és l'anglès, però amb una diferència: ara arriba gent que comença des d'un nivell més alt, intermedi. Ja no sovinteja aquell alumne que comença de molt a baix. Això passa perquè l'anglès s'ha convertit en un requisit més que un mèrit a l'hora de buscar feina». De fa cinc anys, l'EOI ofereix cursos d'anglès fins al nivell C1 inclòs, i el francès s'ha incorporat aquest curs passat a aquest nivell. Segons Scott-Tennent, molts alumnes fan un segon i tercer idioma i són per demanda, el francès, l'alemany, àrab, rus o xinès. «La demanda de rus ha baixat una mica coincidint amb la davallada del turisme d'aquest país».

VIU Tarragona | 52

L'organització rep lloances El Fòrum va ser organitzat per l'EOI, però també per l'EOICAT (associació de professors d'escoles d'idiomes de Catalunya). Segons les mestres tarragonines, les lloances envers l'organització van ser massives. «Jo havia estat en altres edicions i també en l'estatal que es va fer a Barcelona i no tenen punt de comparació. No és perquè ho hem fet nosaltres, però va anar tot perfecte i ens han felicitat moltíssim», explica Anna Gracia, profes-

havia estat mai a Tarragona i que li semblava preciosa». Cecilia Martínez és professora de francès i la secretaria de l'EOI. Ella admet que no ha anat mai a cap fòrum ni congrés, però va quedar fascinada amb el que va veure i, de fet, va ser la impulsora d'una parada de roses per Sant Jordi a la Rambla Nova que, segons afirma, tindrà continuïtat. «Va ser magnífic trobar tants companys, alguns dels quals havien treballat aquí amb nosaltres. No vam poder assistir a moltes ponències o tallers

perquè estàvem preparant cada acte però no he parat de rebre felicitacions des d'aleshores». L'ambient entre els professors és boníssim i només cal veure un vídeo de YouTube anomenat "És el nostre estil" fet fa tres anys per comprovar la bona sintonia i la implicació dels professionals. «Ens hem engrescat arran del Fòrum. Volem que la gent ens conegui més perquè hi ha tarragonins que no sabien que existíem», sentencia Yolanda Scott-Tennent.

sora i cap de departament d'alemany de l'EOI. Gracia va quedar sorpresa quan alguns companys d'altres ciutats reconeixien que no havien estat mai a Tarragona i que «havien quedat encantats»: «Més de 60 companys van fer la visita a la ciutat que havíem organitzat pel dissabte al matí.

Tothom ens deia que la ciutat era molt bonica i una companya de Barcelona, professora d'alemany, em va confessar amb certa vergonya que no

Juliol-Agost 2016

PUBLICITAT CULTURA

Juliol-Agost 2016

VIU Tarragona | 53

LITERATURA CULTURA

Refugiar-se Raquel Estrada Roig. Periodista cultural i poeta

«Són artistes víctimes del temps, d'un progrés que, irònicament, els ha convertit en captaires»

Llegeixo a la premsa que un tal Dani Karavan va ser el primer estranger a rebre un Premi Nacional de Cultura, en la darrera edició dels premis que es va dur a terme a Tarragona aquest mes de juny. A pocs mitjans s'esplaien per aclarir els motius d'aquest premi, més enllà de ser el desencadenant de la paraula "refugiats" als titulars. Karavan és un escultor israelià que va elaborar un

VIU Tarragona | 54

Memorial en honor a Walter Benjamin a Portbou. En recollir el guardó a Tarragona per aquesta obra, va clamar contra l'ocupació de terres palestines, per viure tots en pau i llibertat, i contra la crisi dels refugiats.

Aquesta cerimònia de lliurament de premis em dóna peu a parlar sobre l'obra teatral d'una tarragonina, Lurdes Malgrat, que el 2011 publica-

va Refugiats a la col·lecció Off Cartell, sota la direcció de l'escriptor Albert Mestres. Ja m'he adonat que, per enllaçar l'encapçalament de l'article amb el llibre, m'hauria anat més bé si la "crisi humanitària" de què parla fos la de persones que s'han de traslladar d'un país a un altre fugint de conflictes armats que els han destrossat la vida tal com la coneixien; que els de Lurdes Malgrat són un

altre tipus de refugiats. Ho són vivint al seu lloc d'origen, i els entenem perquè l'entorn de la ciutat també se'ns transforma no sabem com i busquem recer en els llocs coneguts mentre encara hi són. Els esdeveniments es precipiten, la gent que coneixem a vegades no la coneixem tant com ens pensàvem.

"Les persones es refugien, sí, com els refugiats d'una guerra, com els refugiats de la vida. No s'amaguen. Es refugien", ho diu un dels personatges al "Segon temps" d'aquesta obra que es divideix en tres grans blocs.

Se'ns presenten en decadència, després de la construcció d'una avinguda que separa el barri del mar, i només amb un flaix back entenem d'on vénen. Són artistes víctimes del temps, d'un progrés que, irònicament, els ha convertit en captaires. El tercer temps ens torna a portar al present, novament amb la plaça de la ciutat i la font com a protagonistes plens de simbolisme i aparentment estàtics. Juntament amb la música sortida d'un violí tocant la Primavera de Vivaldi són el refugi no oficial dels qui han perdut alguna cosa important.

El novembre de 2015 es va fer a la fi una lectura dramatitzada de Refugiats al Magatzem, de la mà del mateix Albert Mestres.

Justament, Mestres va passar breument per la direcció artística d'aquest teatre tarragoní entre el 2009 i el 2010 i va plegar per la manca d'ajuts de la Generalitat sense poder tirar endavant produccions pròpies a partir d'obres d'autors locals com la de Lurdes Malgrat. Una obra que, com l'autora reconeixia, no està feta a mida ni busca una representació fàcil: "Les obres solen tenir menys personatges per tenir menys actors, i en canvi jo em vaig plantejar fer el contrari". Espero que un dia l'alliberin del tot de les seves pàgines, si pot ser a Tarragona mateix.

Juliol-Agost 2016

PUBLIREPORTATGE CULTURA

Nissan Leaf 30kWh

Un líder en autonomia. Ara fins a 250km! i existeix la possibilitat d’activar un mode de conducció Eco per augmentar l’autonomia També es disposa d’un mode denominat B que estalvia energia i, alhora, la regenera en trams de baixada i frenades.

Fitxa tècnica MOTOR Tipus: Elèctric | Bateria: Acumulador d’ions de liti Potència màxima: 109 cavalls a 10.000 rpm TRANSMISSIÓ I BASTIDOR Tracció: Davantera Canvi: Automàtic Frens: Discos ventilats Pneumàtics: 215/50R17

Ramon Ortiz

Nissan segueix apostant fort pel cotxe elèctric. I per a això és imprescindible seguir invertint en tecnologia que millori la capacitat de les bateries, ja que l’autonomia és el principal cavall de batalla amb el qual s’enfronta la indústria de l’automòbil.

El model compacte de zero emissions de Nissan, líder mundial en vendes, incorpora una nova bateria 30 kWh que aporta un augment significatiu de l’autonomia. Aquesta bateria té un nou disseny amb noves cel·les i la incorporació d’elements de carboni, nitrogen i magnesi en els elèctrodes. El resultat és que arriba als 250 quilòmetres reals d’autonomia, mantenint les mateixes dimensions, habitabilitat interior i capacitat del maleter.

Tampoc canvia la potència, que es manté en 109 cavalls.

La recàrrega de la nova bateria de 30 kWh del Leaf és tan senzilla com en l’actual de 24 kWh, que Nissan continua comerciJuliol-Agost 2016

alitzant. Els clients poden recarregar el cotxe a casa seva, a carregadors públics o a la xarxa de carregadors ràpids que en 30 minuts permet recarregar fins al 80% de la seva capacitat. D’altra banda, Nissan ofereix el Wall Box, un punt de recàrrega específic que es pot instal·lar i que recarrega la bateria en 4 hores.

A les millores del Leaf 30 kWh s’ha d’afegir una nova garantia de vuit anys o 160.000 km per la bateria A més de la bateria, el Leaf estrena funcions en el sistema de connectivitat NissanConnect

pantalla tàctil de 7 polzades, molt intuïtiva, de sèrie amb el Leaf 30 kWh. Nissan ofereix la possibilitat de comprar el Leaf amb bateria o bé llogant-la per 79 euros al mes, sempre que no es facin més de 12.500 km a l’any. Aprofitant campanyes de promoció, el Pla Movele i llogant la bateria, hi ha un Leaf 30 kWh per 20.920 euros.

El Leaf és un cotxe agradable de conduir. Al lloc del canvi de marxes hi ha un selector de dos posicions, endavant i enrere.

Gaudeix de notable acceleració i l’equilibri de suspensió està molt aconseguit. Té una excel· lent regeneració d’energia en les frenades i en les retencions

DIMENSIONS Llargada: 4,44 metres Amplada: 1,77 metres Alçada: 1,55 metres Pes: 1.610 quilos Capacitat maleter: 355 litres PRESTACIONS Velocitat màxima: 144 km/h Acceleració 0-100 km/h: 11,5 segons Càrrega ràpida: 30 minuts (80%) ADQUISICIÓ Preu: 34.970 euros (Acenta) Garantia: 3 anys o 100.000km Garantia bateria: 8 anyso 160.000 km Web: www.nissan.es

VE. El conductor pot comprovar a través del seu telèfon intel·ligent la capacitat de la bateria, rebre avisos de manteniment i informació sobre els punts de recàrrega més propers, programar la calefacció, etc. Les noves funcions es poden controlar a través d’una

CARREGADOR DISPONIBLE PER A CLIENTS ALS CONCESSIONARIS NIKKO CENTER TARRAGONA I REUS

VIU Tarragona | 55

ESPORTS EXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

Robert busca la redempció El president de l'ADT treballa a l'ombra per refer la imatge i les finances d'un club que va tocar el cel i va baixar a l'infern en poc més de quatre temporades

VIU Tarragona | 56

Juliol-Agost 2016

ADT ESPORTS

Rafa Marrasé | Pierre Grubius fotos

«Tot allò em va costar la salut, els amics, diners, moltes emprenyades i molts cabells blancs»

Ningú vol saber res de l'ADT, tothom en defuig i, el que és pitjor, en parla malament.

«T'han proposat entrenar allà? No hi vagis, no saps on t'estàs ficant», es comenta de fa temps en l'entorn dels entrenadors i gent al voltant del bàsquet tarragoní. La mala fama del club encara perdura després d'uns anys de decisions poc encertades que van dur l'entitat de Torreforta a tenir seriosos problemes econòmics, un fet que va afectar greument la capacitat de la paraula donada, de l'acord tancat, de la mà estreta en senyal de vincle. El club va deixar enrere un rastre de fotografies històriques al bàsquet professional, una magnífica pista de parquet que substituïa la vella goma de color verd del pavelló Casal Riu Clar i deutes i creditors que encara truquen a la porta. «Tot allò em va costar la salut, els amics, diners, moltes emprenyades i molts cabells blancs. He rebut demandes i he passat moltes nits sense dormir», confessa Robert Hernández, president de l'ADT i cap visible de l'entitat.

Robert és tot un personatge a Torreforta, coneix a tothom i tothom el coneix. Això també és extrapolable a gairebé tota la ciutat de Tarragona. El nom de l'ADT va lligat a la seva figura des que va substituir l'entranyable Paco Laboria al capdavant de l'Associació Deportiva Torreforta (ADT). Amb Laboria, el club va créixer amb gent del barri i es va consagrar amb l'ascens a lliga EBA (2002-2003).

Hernández ja era el director esportiu aleshores i, des que va assumir el comandament del club, l'ha dirigit amb mà de ferro. «El club està dirigit de forma presidencialista? Diga'm quatre directius del Nàstic», m'engega amb aquell mig somriure irònic que el caracteritza.

L'ascens de l'ADT en el panora-

Juliol-Agost 2016

ma basquetbolístic tarragoní va ser meteòric. Hernández va irrompre a escena amb una ambició inaudita en un club de barri com aquell, que es conformava en ser un refugi esportiu pels nois de ponent de la ciutat. Ell va mirar sempre amunt i, de la seva mà i amb el seu poder de convicció, va mantenir l'equip a lliga EBA primer, el va situar com un dels millors de la categoria, va jugar a la nova i efímera LEB Bronze, va arribar a LEB Plata i gairebé toca el cel ascendint a LEB Or. El més gros de tot això és que els ascensos i evitar els descensos els va aconseguir tots als despatxos. Així de gran i poderós és Hernández en la negociació. Un autèntic encantador de serps.

«Els egocentrismes, també el meu, ens va portar on estem ara» L'aventura, de 8 temporades —de 2003 a 2011—, va acabar malament. L'Ajuntament, cansat de repartir diners a uns i als altres, va pressionar perquè els dos clubs de bàsquet de la ciutat que jugaven en categories professionals —CBT a LEB Or i ADT a LEB Plata— s'unissin. Hi va haver un acord on els dos presidents (Sergi Bru i el mateix Robert) es van donar la mà a la Sala d'Actes de l'ajuntament de Tarragona però l'acord va acabar com el rosari de l'aurora. «Vam rebre moltes pressions a nivell polític per tancar l'acord amb el CBT que, per cert, no es va signar mai. Hi va haver gent nostra que, arran d'allò, es va donar de baixa de l'ADT. Jo, però, creia en el projecte». Es va fer un sol equip i aquella temporada, la 20112012, només va haver-hi un conjunt de bàsquet professional a la ciutat: Tarragona 2017.

Amb tot, les discrepàncies i la falta d'entesa va provocar la ruptura total i l'ADT, el curs se-

VIU Tarragona | 57

ADT ESPORTS güent, va passar a jugar a Tercera Catalana i a ser entrenat pel mateix Robert Hernández.

«Feia anys que no entrenava.

Ho vaig fer per estalviar diners.

El conveni que teníem amb l'Ajuntament estipulava que havíem de mantenir un sènior, i això vam fer. Els egocentrismes, també el meu, ens va portar on estem ara i el panorama del bàsquet a Tarragona és el que és», diu.

«Vam perdre el cap quan vam veure que la cultura de la subvenció substituïa al patrocinador privat petit» Actualment, l'ADT destina més del 30% del seu pressupost a pagar els deutes acumulats bàsicament en les temporades 2008-2009, 2009-2010 i 20102011. «La primera temporada a LEB Bronze [2007-2008] vam tenir beneficis econòmics. Rebia una part de la subvenció de l'ajuntament [a final de temporada va rebre 180.000 euros, part d'un conveni plurianual que durant quatre anys va superar aquesta xifra diverses vegades]. En aquell moment mantenia el cap fred i la gestió del club en una lliga professional no m'afectava emocionalment. Vam perdre el cap quan vam veure que la cultura de la subvenció substituïa al patrocinador privat petit, a la cultura d'aconseguir ingressos pel nostre compte». L'ADT, però, continua rebent subvenció municipal. En principi es tractava d'una aportació de 150.000 euros cada any des de 2011 a 2021. Amb les retallades, aquests ingressos públics s'han reduït fins als 54.886 euros anuals, dels quals paga 12.700 euros per la utilització de la pista. El club ha perdut molts dels equips de base que tenia i el seu sènior masculí, que va per-

VIU Tarragona | 58

dre el cinquè partit del play-off d'ascens a LEB Or contra el Mallorca el 2011, ha jugat aquest curs a Primera Catalana, tot i que encara aspira a trobar una plaça a Copa Catalunya. «Si tot va bé, la temporada que ve tindrem tota la branca femenina completa i també la masculina», diu amb optimisme.

«El principi del final per a nosaltres va ser quan vam aconseguir una plaça per jugar a LEB Plata.

El segon any a LEB Bronze ja vam tenir problemes. Des de la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB) es va amenaçar amb la desaparició de la categoria.

Això va fer que tothom es posés nerviós i que vulgués acabar en els primers llocs de la classificació per poder jugar a LEB Plata la temporada següent», recorda. De fet, els problemes, tot i que el compte de resultats i els balanços no ho mostraven, havien començat molt abans.

En la primera temporada a lliga EBA l'equip estava fent un

«El principi del final per a nosaltres va ser quan vam aconseguir una plaça per jugar a LEB Plata» campionat molt fluix. El gruix de l'equip el formava gent de la casa, que feia molt de temps que jugaven junts i l'entrenador era una jove promesa de les banquetes tarragonines, Victor Neila. A quatre jornades del final i amb el descens consumat, la directiva de l'ADT va decidir acomiadar Neila i presentar Jordi Clavero la mateixa tarda. «Allò va ser una punyalada a Victor Neila, aleshores no n'era conscient. Ara tinc clar que no ho hauria fet tot i que en aquell moment era el millor per a l'equip», admet.

Clavero, amb l'inseparable Benet Ibáñez d'ajudant, va forjar un equip més sòlid la

temporada següent —l'equip, que havia descendit a la pista, va aconseguir mantenir la categoria als despatxos— i a l'altra.

La 2006-2007 el club va voler fer un salt de qualitat, intentar ascendir a LEB-2 —la FEB havia promès un segon grup d'aquesta categoria i això feia més fàcil ascendir— però l'equip es va quedar a les portes, caient contra el Guadalajara a quarts de final del play-off. Dos entrenadors van passar per les instal·lacions del club aquell curs, Raül Caballero, que no va durar ni dos mesos, i Jaume Roigés, Roi que, tot i el bon paper, no va renovar. Això, però, no va ser res comparat amb el que havia de venir. La temporada 20072008, l'ADT va inscriure's per jugar a la nova i flamant LEB Bronze —tercera categoria estatal— i aleshores tot es va descontrolar. Aquella temporada, la primera de l'entitat groc-inegra en una lliga professional, es va saldar amb 2 entrenadors (Chiqui Barros i Miquel Domingo), 22 jugadors —inclós el primer nord-americà en la història del club, Frank Phifer— i el descens, perquè l'equip va quedar últim amb un balanç de 9 victòries i 23 derrotes. «Havíem perdut l'essència del DO Tarragona amb què se'ns havia qualificat quan vam començar a EBA. Jo, personalment, en aquells anys, no m'adonava que estàvem perdent la perspectiva».

Va ser un moment crític. Tot i que assegura que econòmicament el club va guanyar diners en aquella mateixa campanya malgrat la bogeria de fitxatges, la dinàmica ja era negativa, una fugida endavant. «Vam creure que podíem ser una alternativa al que ja existia. Aquest va ser un dels errors. En aquell moment l'únic objectiu que tenia era quedar el més amunt possible per veure si Tarragona, d'una vegada per totes, tenia alguna opció de tenir un equip a l'ACB».

Robert Hernández no ho vol admetre, però sempre s'ha imaginat al capdavant d'aquell projec-

Juliol-Agost 2016

Oblida’t del parquímetre Des d’ara, paga còmodament des d’on vulguis:

SMARTPHONE

TABLET

ORDINADOR

Sense tiquet Sense anar al parquímetre Anul·la les denúncies Fàcil, còmode i segur També per a residents

ADT ESPORTS te de màxim nivell que, a hores d'ara, sembla una quimera.

Els problemes van anar arribant. Esportivament el club millorava —juguen play-off d'ascens a LEB Plata la 20082009— però les factures s'acumulaven. La 2009-2010 l'equip acaba 20è a la lliga regular, però tampoc descendeix. Els problemes econòmics surten a la llum, els jugadors fan pública una carta als mitjans dient que no cobren. «Tots els jugadors i entrenadors del primer equip en aquelles temporades han cobrat. El problema es va produir quan la subvenció es va retallar a mitja temporada.

Nosaltres havíem fet un pressupost comptant amb uns diners que es van prometre que no van arribar mai», assegura Hernández. Tot i això, el club va continuar a LEB Plata el curs següent i gairebé puja a LEB Or. «L'ADT havia presentat la inscripció i havia pagat l'aval.

Haguéssim sortit sota mínims i Mateo Rubio estava renovat».

Ell i la seva dona van haver d'avalar 138.000 euros. «Si vols

VIU Tarragona | 60

que et digui la veritat, no sé quants diners a nivell personal m'ha costat el bàsquet. Amb tot, he de dir que sempre he tingut el suport de la meva dona, els meus fills i d'amics fidels i incondicionals com David Queipo, que no és de la meva sang però com si ho fos», diu.

«No vam fer bé les coses i ho hem passat molt malament» El pressupost actual de l'ADT és de 170.000 euros i va arribar a ser de 600.000 quan militava a LEB Bronze. Hernández va convertir una pòlissa de crèdit en un prèstec per poder pagar els deutes amb tots els jugadors i entrenadors del primer equip i el que devia a la federació.

Aquest préstec era de 260.000 euros, ja n'ha pagat 100.000.

El club destina 35.000 euros anuals a pagar aquest crèdit i 12.000 més als deutes amb els proveïdors. «Hem après una lliçó. A Tarragona no hi pot haver un club rere un equip professi-

onal perquè qualsevol decisió errònia amb el primer equip pot afectar l'entitat. Això ens va passar a nosaltres i també va passar a Valls, per exemple.

Ara no comprem ni una ampolla d'aigua si no tenim els diners a la butxaca», afirma.

Parla amb un to més calmat i menys fatxenda, conscient que ara només pot presumir de treball i humilitat. «No he marxat perquè tinc un deure moral amb el bàsquet, amb el meu club i amb els meus amics i família. La meva és intenció deixar el club sanejat econòmicament [diu que ho pot fer en quatre anys], estructurat i després, segurament, deixar-ho.

Vull, però continuar lluitant per l'esport de la ciutat. Amb tot, he d'admetre que he perdut passió pel que passa a la pista, per si es guanya o si es perd, sóc molt més fred. He après també, per què no dir-ho, a no refiar-me de la gent».

Robert Hernández ha tocat de peus a terra. Entona el mea culpa d'una etapa il·lusionant a

la pista però fatal per l'existència de l'entitat. «No vam fer bé les coses i ho hem passat molt malament. En aquells anys de professionalisme només pensàvem a estar el més amunt possible, a veure a quantes pàgines dels diaris sortíem. Havíem d'haver estat més pendents d'altres coses, de treballar més a les fosques, de controlar els pagaments a la gent de l'equip i del club, de les despeses de la federació, dels proveïdors» El president de l'ADT ha deixat una mica de banda el seu vessant de relacions públiques i esprem tota la seva experiència com a empresari a fer quadrar uns números per tornar a l'ADT aquella imatge de nova esperança en el bàsquet tarragoní. «Segurament, la sensació de molta gent pot ser de precaució si vol treballar nosaltres, però tothom que ens coneix sap que ara estem fent les coses ben fetes.

L'ADT tornarà a ser el que era».

«No he marxat perquè tinc un deure moral amb el bàsquet, amb el meu club i amb els meus amics i família»

Juliol-Agost 2016

EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

La forja del talent

Jesús Blanco inicia un projecte inèdit a Tarragona, La Herrería, un taulat flamenc on hi actua ell mateix i artistes consagrats d'aquest art

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

No té l'aspecte d'un noi que s'ha passat moltes hores en una ferreria però el so del metall va forjar en ell el talent pel flamenc que ara impulsa el seu principal repte professional. «Hi ha un vessant del flamenc [en l'argot, palo] que es diu martinete, perquè és el ritme del so que fa el martell quan colpeja el metall sobre l'enclusa. Jo he estat treba-

VIU Tarragona | 62

llant i cantant a la ferreria».

Jesús Blanco és un noi molt prim, amb barba, i que parla pels quatre costats i molt de pressa. Té un lleuger accent andalús, tot i que és tarragoní —va néixer a Badajoz, però als dos mesos ja estava a Tarragona—, i per refermar els seus arguments dóna cops amb el nus dels dits sobre la taula. Com si marqués algun ritme, com si fos una enclusa, com si de sobte anés a cantar.

Blanco va acabar en el món del flamenc a través de la porta d'entrada per antonomàsia d'aquest art: les sevillanes. En la seva família no hi ha ningú que hagi fet mai flamenc però un dia, quan ell tenia 8 anys, la seva mare es va apuntar a sevillanes i li va dir si volia anarhi amb ella. Va dir que sí. A la Casa d'Andalucía de Tarragona (carrer Barcelona) va aprendre de la mà del mestre Francis Núñez en unes classes on hi ha-

via més de 30 nois i noies. Van ser tres anys sota les lliçons de Núñez però va continuar anant a la Casa d'Andalucía fins als 18 anys. Cada setmana, totes les setmanes de l'any. «Va haver-hi un moment que em vaig saturar. Ballava cada dissabte durant tota la meva infància i adolescència. La gent que anava a la Casa va anar disminuint i no és el mateix ballar per molta gent que per poca. Tot això influeix. Vaig decidir deixar el

Juliol-Agost 2016

flamenc i posar-me a treballar amb el meu pare», explica.

Va passar exclusivament dos anys a la ferreria amb son pare, dels 18 als 20. No va, però, resistir més. La crida de l'art va ser massa forta, des de dins, des de l'ànima. «Vaig tornar perquè era la meva vida i el flamenc va brollar amb mi amb més força gràcies a un nou mestre, Iván Góngora». La passió pel flamenc es va tornar gairebé una obsessió i això va provocar que Blanco seguís Góngora allà on estava per rebre les seves ensenyances. Primer el va conèixer al barri de Sant Salvador, on va venir per impartir una classe magistral, però després Blanco pujava i baixava de Tarragona a Barcelona cada dia. Góngora era ballarí de la companyia de Joaquín Cortés i les seves lliçons van moldejar encara és el potencial del jove tarragoní.

«Abans de conèixer Góngora el flamenc era un hobby per a mi.

Després va ser una necessitat, volia aprendre més i més. Als matins treballava a la ferreria amb el meu pare i a les tardes anava a Barcelona», explica.

El hobby, l'afició, ja s'havia que-

Encens per exterior d’Esteban Paris, un nou plaer olfactiu per gaudir de les nits d’estiu, sense coles ni colorants

«Abans de conèixer Góngora el flamenc era un hobby per a mi.

Després va ser una necessitat»

Lampe Berger Esteban Paris Yankee Candle Durance Bougies la Française Cerabella Boles d’Olor Mathilde M

Juliol-Agost 2016

Av. Prat de la Riba, 2. 43001 Tarragona www.dnas.cat | dnasessencies Tel.977 217 683

LA HERRERÍA EMPRESA

dat curta. Blanco volia més, pujar un altre esglaó en la seva formació, sentir-se "bailaor". Així, amb 25 anys, va decidir deixar la família, la feina i els amics i marxar a Granada. «Vaig mamar el flamenc com mai l'havia mamat, volia buscar el meu futur com a 'bailaor'», diu mirant-me fixament als ulls. Allà, tal com admet, va fer de tot:

VIU Tarragona | 64

Amb 25 anys, va decidir deixar la família, la feina i els amics i marxar a Granada donava classes de sevillanes, ballava als taulats i estudiava flamenc. El seu mestre va ser

Adrián Sánchez. «Flamenc pels quatre costats, els set dies de la setmana». Actuava a les cèlebres Cuevas del Sacromonte en una ciutat, Granada, que és un referent en el món del flamenc.

L'aventura andalusa va durar dos anys i mig. «Volia tornar a Tarragona perquè sentia que la meva etapa a Granada havia

acabat». Va arribar i va trobar feina a Espai Evohé, una escola de dansa, on ha estat donant classes de flamenc. Amb tot, el seu cap sempre va estar a l'escenari i la seva ciutat. «Feia molts anys que volia tenir el meu propi 'tablao'. Sempre hi pensava. A més, a Tarragona no en coneixia cap i creia que era un bon lloc per poder fer-ho».

Juliol-Agost 2016

Foto: Alba Rodríguez

LA HERRERÍA EMPRESA No hi va pensar gaire més.

Amb una bona dosi de coratge i il·lusió va decidir tirar endavant el primer lloc de la ciutat en oferir aquest tipus d'espectacle, tan típics del sud d'Espanya i que també es poden gaudir a Barcelona, per exemple. «A Salou pots trobar aquest tipus d'espectacle però, sincerament, allò no és flamenc de veritat. Quan veus que fan servir CD en lloc de guitarristes i que les ballarines són joveníssimes i sense experiència t'adones que allò no és el que vols fer.

El flamenc és una altra cosa».

«Tarragona és una ciutat amb l'atractiu turístic suficient per poder fer flamenc del bo» De fa unes setmanes La Herrería ja és una realitat. Es troba en un dels espais de la Tarraco Arena Plaça (TAP) i obre de diumenge a dijous. «Els caps de setmana sempre hi ha concerts o esdeveniments a la TAP, per això he decidit oferir l'espectacle aquests dies».

Jesús Blanco oferirà dues actuacions cada dia, una a les nou del vespre i una altra a dos quarts d'onze de la nit. Els turistes, segons explica ell mateix, tindran l'oportunitat de veure l'espectacle, prendre una consumició i fer una visita a la TAP per un preu de 32 euros.

«Tarragona és una ciutat amb l'atractiu turístic suficient per poder fer flamenc del bo».

Blanco no actuarà sol. A l'escenari hi haurà un "bailaor", una "bailaora", un guitarrista i una "cantaora". «La 'bailaora' és de Granada. És jove, 22 anys, però molt bona. Mira, precisament l'he d'anar a recollir ara», diu Blanco que també té previst oferir espectacles de les primeres figures

VIU Tarragona | 66

del flamenc: «Estem treballant en tot això. La meva intenció és portar a Tarragona grans artistes perquè la gent gaudeixi d'aquest art», diu.

El nom de la sala, La Herrería, no és, per tant, un fet casu-

al. Els orígens de Blanco són ben presents en aquest espai i, sobretot, el treball del ferro fet pel seu pare directament.

«Moltes de les coses que hi ha aquí, que estan forjades, les ha fet el meu pare —hi ha una esclusa que simbolitza perfec-

tament tot això—. Ell és molt hàbil i ha col·laborat moltíssim perquè jo pugui tirar endavant aquest projecte», assegura.

La fusta de l’escenari ja ressona al ritme de les cames de Blanco i companyia.

Juliol-Agost 2016

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Una inauguració d'època AG Planning obre les portes oficialment de la Casa Joan Miret, seu de l'empresa de fa un parell de mesos, en una festa a l'alçada de les expectatives

Redacció | Pierre Grubius fotos

La presentació en societat d'AG Planning a la Rambla Nova va ser d'aquelles que es recordaran durant molt de temps.

Aquest passeig tarragoní, una de les principals artèries de la ciutat i espai predilecte per a les passejades, va viure el passat 30 de juny una festa amb tot el glamur de les grans urbs europees i nord-americanes. Un gran cotxe clàssic a l'entrada i una enorme catifa blava —que no vermella, perquè tampoc es tractava de cap festival de cinema— donaven la benvinguda als més de 300 convidats per AG Planning a la seva nova llar: la Casa Joan Miret. Aquest edifici, que data del 1859, va ser la residència de l'advocat Joan Miret i Terrada, un burgès tarragoní que va arribar a ser di-

Actors vestits d'època transportaven els convidats a un altre temps, en una ambientació sensacional que impactava des de bon començament.

«Aquesta és la nostra carta de presentació. Volíem obrir a la ciutat aquest edifici tan emblemàtic. La Casa Joan Miret ens consolida com a marca i quan els nostres clients vénen aquí, queden meravellats per l'edifici», explica Juan Manuel González. I no és per a menys.

La casa, a la qual s'accedeix a través una gran escala, compta amb quatre grans sales i un jardí de 1.000 metres quadrats amb una capacitat per a 500 persones. Va ser en aquest espai, a l'aire lliure, on es va desenvolupar la festa pròpiament dita. Un grup de jazz, taules altes en les quals s'agrupaven els convidats, un espai chillout, cambrers repartint tota classe de delícies gastronòmiques i begudes, tot per crear un ambient digne d'una empresa que fa precisament això: organitzar actes.

«Fa un parell de mesos que ja estem treballant aquí i ja hem crescut com a empresa», diu González. I vista la nova seu, es pot pronosticar que encara creixeran molt més.

putat a Madrid i president de la Diputació de Tarragona. De fet, el mateix Joan Miret, acompanyat del personal de servei, rebia un per un els convidats i, en el cas de VIU a fons Tarragona, fins i tot es va oferir a acompanyar-nos per les diferents sales i estances de la casa, que oferia una exposició història per a una comprensió més gran de l'edifici. «Hem ressucitat a Joan Miret», deia tot fent broma Juan Manuel González, propietari, juntament amb Anna Ibarz, d'AG Planning.

Juliol-Agost 2016

VIU Tarragona | 67

TOSSAL EVENTS EMPRESA

L'esport al rescat Tossal Events és una empresa que pretén cobrir el buit d'activitats extraescolars de Prades i el seu entorn a un preu molt baix perquè totes les famílies hi puguin accedir

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Maxi González és un de tants argentins que va arribar a Catalunya amb una feina de socorrista sota el braç —hi va quedar algú vigilant les platges d'aquest magnífic país del Con Sud?— fa 15 anys. Ell, de la ciutat de Miramar, a la província de Buenos Aires, va venir per a la temporada, a fer la seva feina a Miami Platja l'estiu de 2001. Amb tot, des d'aleshores ha establert la seva residència a Prades perquè després de la vigilància a les platges tarragonines va anar a parar aquesta vila del Baix Camp a VIU Tarragona | 68

treballar com a socorrista a la piscina municipal. Allí va trobar a la seva dona, ha tingut dos fills i regenta un supermercat.

Maxi, però, és un esportista nat, no ha deixat mai de fer esport, de fet, és un gran nedador d'aigües obertes com ho demostra la travessa que va fer de l'estret de Gibraltar fa alguns anys. «Sempre he tingut vinculació amb l'esport, m'agrada molt, ho porto a dins. Crec que és la manera més saludable de viure», diu amb el seu marcat accent argentí que els tres lustres a Catalunya no han esborrat. Si

l’escoltes, sembla que va arribar ahir de l'Argentina. Maxi González, que presenta un aspecte físic atlètic, també és un bon tennista i va guanyar diversos campionats provincials al seu país abans de creuar l'Atlàntic —s'ha de tenir en compte que les províncies a l'Argentina són enormes, com el país en general—. «Quin era el meu millor cop? El revés a una mà», com el cèlebre Guillermo Vilas, argentí també.

L’esport és la principal activitat de la planificació de Tossal Events, una empresa en què González s'encarrega de la part tècnica mentre que la tarrago-

nina Montse Cuadrillero porta la gestió i administració. «El projecte inicial era crear una fundació. Volem arribar a tots els pobles on hi ha necessitat perquè hi ha llocs que no tenen accés als col·legis de les ciutats», diu Montse Cuadrillero.

«Volem arribar a tots els pobles on hi ha necessitat » El problema en viles com la de Prades i els pobles d'aquesta àrea és, segons González i Cuadrillero, la incapacitat de moltes

Juliol-Agost 2016

VOLVO XC60 PREMIUM EDITION DES DE 29.500€

Alguna vegada t'has preguntat qui construeix els millors cotxes? Alemanys? Suecs? Italians?

En realitat són tots. És la diversitat la que desperta la creativitat. Per això, la innovació, el disseny i la seguretat del nostre Volvo XC60, no estan creades per uns, sinó per tots.

MADE BY PEOPLE. MADE BY SWEDEN

Autovia de Salou, 6. Tarragona 977 55 42 14 diselautotarraco.com

Autovia a Salou

Tarragona

Francolí

A TARRAGONA

Ctra. de València

a Reus

DISELAUTO TARRACO

a Torreforta

Volvo XC60 D3, 150CV, canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,5 a 4,7. Emissions CO2 (g/km) de 117 a 124.

El model de la fotografia pot no coincidir amb el vehicle en oferta. Totes les condicions a Diselauto Tarraco.

TOSSAL EVENTS EMPRESA famílies perquè els seus fills puguin fer activitats extraescolars bàsicament perquè no s'ofereixen allà on viuen i, a més, hi ha molts pares que no es poden permetre el fet que els seus petits vagin a Reus a fer-les, per exemple. «A Tarragona o Reus hi ha un munt d'activitats extraescolars, a Prades no en tenim. Abans, el Consell Esportiu del Baix Camp enviava algun monitor des de Reus, però això era caríssim», diu l'argentí.

al bar, aniran al bar. En canvi, si poden triar, si poden fer esport, podran optar per una vida sana», afirma Maxi González.

La implicació solidària dels seus fundadors és total. De fet, Maxi González està pendent de marxar a Lesbos per fer de socorrista i atendre els refugiats sirians que arriben per mar a aquesta illa grega.

González es va oferir volun-

Dedicant moltes hores s'ha pogut anar ampliant l'oferta d'activitats que ara se centra en taekwondo, futbol sala, urban dance, trail running, natació (als estius), multiesport, jocs i dances Foto: Tossal Events

Així va prendre forma Tossal Events, per donar resposta

a l'aïllament en aquest tipus d'activitats que pateixen pobles de la serra de Prades. «Hi ha nens que estaven en risc d'exclusió social, que podien caure en la drogadicció o la violència. No tenien res a fer durant la resta del dia quan no hi havia classe perquè sense l'esport, molts nens es tiraven a la mala vida. No volem que hi hagi cap nen que no pugui fer una activitat extraescolar», assegura Montse Cuadrillero. «Això és com tot a la vida.

Si als nois i noies només els ofereixes la possibilitat d'anar

tari a l'ONG Proactiva Open Arms en veure la tasca que aquests badalonins feien en l'acollida dels ciutadans de Síria que fugien de la guerra.

Aquest argentí, a més, organitzarà aquest estiu les 24 hores de natació de Prades per recaptar fons per aquesta ONG. L'empresa va començar a funcionar fa un any i mig amb molt pocs mitjans però molta il·lusió. Dedicant moltes hores s'ha pogut anar ampliant l'oferta d'activitats que ara se centra en taekwondo, futbol sala, urban dance, trail running, natació (als estius), multiesport, jocs i dances. «Hi ha pobles molt petits, que tenen molt pocs alumnes a l'escola, com Ulldemolins, que en té dotze», diu Cuadrillero. Actualment, però, Tossal Events disposa de 8 monitors titulats per poder realitzar totes les activitats que l'empresa ofereix. El preu és, però, molt econòmic perquè es tracta com remarquen els dos responsables, de permetre que totes les famílies tinguin accés a les activitats. «Qualsevol pot fer esport amb nosaltres. Són activitats dirigides a nens d'entre 3 i 16 anys i el preu oscil·la generalment entre els 18 i 20 euros al mes», explica Maxi González.

L'aparició de Tossal Events, segons afirmen els seus responsables, genera riquesa al territori perquè contracten per a l'estiu a estudiants dels pobles de la zona que es troben fent la carrera universitària a Barcelona o Tarragona durant l'any. «Volem gent d'aquí per dos motius: el primer, perquè afavorim els vilatans, les famílies dels pobles; l'altra perquè si haguéssim de pagar a algú que visqués a Reus no ho podríem fer perquè la distància ho faria inviable», explica Maxi González. Segons Cuadrillero, es pretén crear, a més, una escola de monitors a Prades i tenen pendent parlar amb la fundació Pere Tar-

VIU Tarragona | 70

Juliol-Agost 2016

De Boda amb Moon Catering...

Que comenci l’espectacle!

En plena primavera arriba la temporada de bodes. És moment de passar-ho bé, de viure el dia més feliç de totes i cadascuna de les parelles que han decidit donar el pas, de donar-se el “Sí, vull” i que a més ho faran enguany confiant en Moon Catering...

N’hi ha que estan perfilant ja els darrers detalls, d’altres tot just comencen ara a iniciar els preparatius per més endavant... Fotògrafs, vestits i trajos, flors, regals, música, llista de convidats, nervis, sorpreses...

Tothom espera gaudir d’una jornada inoblidable!

Per part nostra, ja estem tots a punt! Després de les proves de tast, de decidir el menú més adient, de triar els vins i la decoració, és moment de passar a l’acció i oferir el millor dels nostres somriures per a què tot sigui perfecte.

Hi ha ganes de festa, serà un 2016 espectacular...

Que comenci l’espectacle!

Visquin les Bodes i visquin els nuvis!!!

c/Priorat, 8 - 43151 Els Pallaresos (Tarragona) Tel 977 20 46 52 | Mòbils: 655 74 16 11 - 669 38 18 89 - 629 90 49 23 Email: moon@mooncatering.com | mooncatering.com

TOSSAL EVENTS EMPRESA

En aquests inicis de l'empresa, Montse Cuadrillero s'encarrega de fer viable el projecte.

Ella, inquieta de mena, busca diners sota les pedres, gent que doni suport al projecte.

Així, assegura que s'han reunit amb l'Obra Social La Caixa per explicar allò que fan, que té un component social i integrador molt important, i també amb el Gimnàstic de Tarragona, que va mostrar molt d'interès. «Els hi va agradar el projecte i estem parlant amb ells perquè la primera plantilla de l'equip pugi un dia a Prades i estigui amb els nens», diu.

Per fer les activitats que fan i que fins que Tossal Events no ha posat en marxa no es feien, Cuadrillero i González demanen el suport de l'Ajuntament de Prades, que ja els

VIU Tarragona | 72

cedeix les instal·lacions. «No tenim el suport de cap altra empresa i estem oberts a tot.

Creiem que el que fem és necessari per al territori, per a la societat i tota ajuda és poca».

Ambdós es van conèixer a Prades sent ella la clienta del petit supermercat que regenta González. De fet, Cuadrillero fa més de 40 anys que passa caps de setmana i estius en aquesta vila perquè hi té una casa. «Vam començar a parlar. Sabia que ell estava molt implicat amb el territori, s'havia integrat completament i és un apassionat de l'esport. Vam coincidir en les mancances dels nens, de la falta d'oferta esportiva i vam decidir apostar per aquest projecte», afirma Cuadrillero.

González també gestiona el gimnàs de Prades després

Foto: Tossal Events

rés per poder aconseguir-ho.

Foto: Tossal Events

Montse Cuadrillero s'encarrega de fer viable el projecte.

Ella, inquieta de mena, busca diners sota les pedres

Juliol-Agost 2016

PUBLICITAT EMPRESA

75 AÑOS DE LIBERTAD.

jeep.es

Y LA AVENTURA NO HA HECHO MÁS QUE EMPEZAR.

Gama JEEP®: Consumo mixto entre: 4,4 y 13,5 (l/100km). Emisiones de CO2 entre: 115 y 315 (g/km).

Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

NUEVO TIPO 5 PUERTAS. N O N E C E S I TA S M U C H O PA R A T E N E R L O T O D O .

POR 10.900 € CON 4 AÑOS DE GARANTÍA E

X

T

E

N

S

A

M

E

N

T

E SIMPLIFICADO

Sistema Uconnect con Radio Táctil • Climatizador manual • Pantalla TFT de 3,5” Maletero de 440L • Llantas de aleación • ESC con Hill Holder • Faros delanteros DRL tipo LED

10.900€

Emisiones de CO2 gama Fiat Tipo 5 puertas de 89 a 132 g/km. Consumo mixto: de 3,4 a 5,7 l/100km.

con conducción eficiente, doble ahorro

PVP Recomendado Nuevo Fiat Tipo 5 puertas Easy 1.4 16v 95 CV. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante y PIVE 8, incentivo apoyado por el Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) con arreglo al programa de Incentivos al Vehículo Eficiente y descuento adicional por financiar con FCA Capital España E.F.C., S.A.U., según condiciones contractuales por importe mínimo de 7.990€ con plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 31/07/2016, y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 8. Consultar Procedimiento y Regulaciones del PIVE publicadas en la página web del Instituto IDAE. Modelo visualizado: Nuevo Fiat Tipo 5 puertas Lounge 1.4 16v 95 CV con opcionales (PVP recomendado: 12.650€ incluye los mismos descuentos que el vehículo promocionado y el PIVE 8).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Juliol-Agost 2016

VIU Tarragona | 73

TOSSAL EVENTS EMPRESA

Aquest estiu els nens de Prades, Ulldemolins, Poboleda o Cornudella podran fer esport, com tot l'any, gràcies a l'esforç incansable d'aquests dos emprenedors enamorats de la terra que els va acollir.

Aquest estiu els nens de Prades, Ulldemolins, Poboleda o Cornudella podran fer esport com tot l'any, gràcies a l'esforç incansable d'aquests dos emprenedors

Foto: Tossal Events

Des de Tossal Events asseguren que tenen una especial sensibilitat amb els més desafavorits. Han acceptat famílies sense recursos que no podien pagar les quotes dels seus fills. «Es tracta que tothom ho pugui fer. Econòmicament és dur, és clar, però intentem que

tothom formi part del projecte. Treballem dur perquè sigui sostenible. Ara per ara, podem tirar endavant amb les quotes dels pares», diu González.

Foto: Tossal Events

d'haver presentat a l'Ajuntament un projecte per a la seva realització fa un grapat d'anys.

«Aquesta zona està òrfena d'oferta esportiva. Hi ha equipaments que no s'utilitzen en moltes poblacions. Es van construir sense tenir un pla de gestió i allà estan. Nosaltres volem aprofitar-les i que la gent de la zona les gaudeixi».

VIU Tarragona | 74

Juliol-Agost 2016

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Lampe Berger Més de 100 anys d'història

L’asèpsia als hospitals era una preocupació a finals de 1800, en Maurice Berger, auxiliar de farmàcia, se li va ocórrer posar-hi solució amb el sistema de difusió per catàlisis i va registrar-ne la patent l’any 1898

Perfum de Citronella, aroma amb notes fresques de taronja i Maria Lluïa, la dolçor de la citronella amb el gessamí, i un fons d'eucaliptus; ideal per l'estiu

VIU a fons

La làmpada catalítica mou grans volums d’aire a través d’una font de calor, la pedra catalítica, que actua com a filtre, permetent l’evaporació de l’alcohol sense necessitat de flama ni d’electricitat. Quan la calor es barreja amb l’aire fresc crea un fluxe continu d’aire a través de la càmera de combustió, és el procés conegut com “conversió catalítica”. A l’aire, les molècules que provoquen les olors, es filtren a través de la làmpada eliminant els contaminants, elimina el 68% de les bactèries presents a l’ambient, al mateix temps emet una fragància lleugera i agradable. Tota una habitació, fins 100m2, és desodoritzada i perfumada en pocs minuts, i la fragància dura hores.

Juliol-Agost 2016

Aquesta tecnologia revolucionària en els seus inicis, es va aplicar ràpidament a l’ús privat donant origen a l’empresa Lampe Berger. A la dècada de 1930 el perfum aporta una dimensió de plaer i la Lampe Berger es converteix en una peça de col· lecció, s’associa cada làmpada a un dissenyador i a una gran casa de fabricació: Cristall de Baccarat, cristalleries de Saint Louis, Emile Gallé, René Lalique , abans de l’arribada de la porcellana a la dècada de 1950. L’empresa no deixa d’evolucionar i reinventar-se permanentment, per romandre més que mai amb els habitants del segle XXI. L’ús del perfum d’interiors s’ha estès considerablement en els últims temps, en un moment d’elevada preocupació per la qualitat mediambiental, la tec-

nologia de Lampe Berger és una de les poques que ofereixen una millora real de l’ambient d’interiors. Lampe Berger responent a l’afany d’obtenir la màxima qualitat en totes les seves dimensions, s’envolta dels millors perfumistes per desenvolupar un refinat univers olfactiu. Les proves realitzades regularment per un laboratori independent certifiquen l’absència de fum i difusió de BTEX (Benzè, Toluè, Etilbenzè, Xilè, absència també de estirè, naftalina, formaldehid i acetaldehid), garantia important per aquells que es preocupen de la qualitat de l’aire que respiren i que pocs productes poden oferir.

La tecnologia de Lampe Berger és una de les poques que ofereixen una millora real de l’ambient d’interiors però si per afegir un toc de poesia en un ambient purificat.

A banda de la famosa làmpada, també desenvolupa altres articles destinats a fer especials els nostres espais, igual que per la làmpada, amb gran varietat d'aromes fustats, afruitats, florals, cítrics, frescos, evocadors...

D'NAS Lampe Berger està més que mai convençuda que les fragàncies no han de ser utilitzades per dissimular olors desagradables,

Av. Prat de la Riba, 2.

Tarragona Tel.977 217 683 www.dnas.cat

VIU Tarragona | 75

ARTICLE EMPRESA

Robatoris i Renda Lluís Espuis

Ja ha arribat l'estiu, hem deixat enrere les declaracions de renda, ja albirem al calendari els dies per poder marxar de vacances; com cada any també rebem una sèrie de consells de l'administració publica de com evitar els robatoris a la llar, tancar amb clau portes i finestres, fer recollir la correspondència, instal·lar temporitzadors de llum i alarma, posar reixes als accessos exteriors...

Si malgrat que prenem mesures som víctimes d'un robatori amb força, el primer pas serà fer ús de l'assegurança, si aquesta ens cobreix només continent i no contingut, el robatori dels béns sofert constituirà una pèrdua patrimonial a efectes de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF); si l'assegurança ens cobreix el contingut, podrem imputar a pèrdua patrimonial només l'import no cobert per l'asseguradora. Serà aplicable sempre que sigui possible justificar la quantia, i no sigui possible la recuperació, llavors podrem computar l'import sostret com una pèrdua patrimonial.

La pèrdua patrimonial justificada, es quantificarà pel valor de mercat dels elements sostrets,

que és el valor d'adquisició minorat per la corresponent depreciació com a conseqüència del seu ús, i la mateixa s'integrarà a la base imposable de l'impost que, en no procedir d'una transmissió d'elements patrimonials (subvencions, rifes, concursos, premis,...), s'integrarà en la base imposable general. Podrem compensar-la amb guanys de la mateixa naturalesa del mateix període, i si el resultat encara és negatiu, es compensarà amb el saldo positiu de rendiments i imputacions de rendes, amb el límit del 25% del saldo positiu de la base imposable general. L'excés no compensat, el podrem compensar en els quatre anys següents i en el mateix ordre.

a un promotor que incompleix les seves obligacions, constituint disminució només quan s'hagin esgotat les vies legals, i en l'exercici en què es justifiqui la impossibilitat de cobrar, si posteriorment es recupera part de la quantitat entregada, aquesta es considerarà increment patrimonial; al cas de sostracció de diners d'un compte a través d'una targeta de crèdit robada, prèvia denúncia a l'entitat bancaria i comissaria, la part que el contribuent no pugui recuperar, sigui directament de l'entitat bancaria o per qualsevol altre procediment, constitueix pèrdua patrimonial, que caldrà acreditar per qualsevol dels mitjans generalment admesos en Dret; a les quantitats entregades i no recuperades a conseqüència d'una estafa una vegada es declara judicialment la insolvència de l'estafador.

Lluis Espuis i Padró

Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

Per altra banda, quan es dóna un incompliment contractual i fem nostra una fiança rebuda o dipositada com a garantia, estem generant un guany patrimonial.

Si durant l'any us trobeu en qualsevol d'aquestes situacions, poseu-vos un recordatori a la carpeta de renda per valorar-ho quan arribi el moment, és vital la prova de la pèrdua, com la prova del seu valor, és a dir la raó i l'origen de la pèrdua.

«El robatori dels béns sofert constituirà una pèrdua patrimonial a efectes de l'impost sobre la renda» Amb el mateix criteri que el robatori a la llar, podem extrapolar aquest efecte fiscal, a un robatori (o furt) sempre que s'acrediti el fet delictiu i la seva quantia, no és suficient la denúncia; a les quantitats entregades a compte de l'adquisició d'un habitatge

Col·laborem amb vostè per tal d’aconsellar-lo en totes les solucions fiscals i comptables que beneficiïn el màxim la seva empresa o patrimoni Cristòfor Colom, 11 - 1er2a. 43001 Tarragona Tel. 977 232 882 | info@gestaliagrup.com

VIU Tarragona | 76

www.gestaliagrup.com

Juliol-Agost 2016

PUBLICITAT EMPRESA

La Cucafera

Baby

Botiga especialitzada en puericultura Llistes de naixement Tot per al nadó Regals exclusius C/López Peláez,16 - 43002 Tarragona Tel. 977 506 486 www.lacucaferababy.com facebook/lacucaferababy

SERVEIS DE PSICOLOGIA ■ PSICOLOGIA CLÍNICA infantil, juvenil i d’adults ■ PSICOLOGIA ESCOLAR ■ TÈCNIQUES i HABILITATS D’ESTUDI ■ LOGOPÈDIA infantil, juvenil i d’adults ■ INFORMES PERICIALS ■ JOC PATOLÒGIC I ADDICCIONS

PSIQUIATRIA CENTRE RECONEIXEMENTS CONDUCTOR ■ REVISIONS MÈDIQUES-PSICOTÈCNIQUES (Carnets de Conduir, Permisos d’Armes, Titulacions Nàutiques, Tinença d’Animals Perillosos, Certificats Mèdics Oficials)

AVALUACIÓ I SELECCIÓ DE PERSONAL REUS | C/ St. Joan, 34, 4t 2a | Tel. 977 31 87 08 | reus@idp.cat TARRAGONA | Cr. August, 26, 1r 1a | Tel. 977 22 85 09 | tgn@idp.cat TORTOSA | Av. Generalitat, 95, 3r | Tel. 977 44 56 55 | tortosa.psicologia@idp.cat

Juliol-Agost 2016

www.idp.cat www.revisionsmediques.cat VIU Tarragona | 77

Compra, venda i lloguer d’habitatges i locals comercials

m

Disposem de més de 2.000 immobles a la zona de El Catllar, Els Pallaresos, La Secuita, Perafort, Valls i a la ciutat de Tarragona ∞ El millor preu amb les millors condicions.

Si no tenim el que necessita, li busquem an Fin ce ∞ fins Compra-Venda amb les màximes garanties. el

100%

SERVEIS I TRAMITACIÓ DE:

Si no pot pagar la seva hipoteca li oferim les següents solucions:

•Finançament hipotecari

•Negociació bancària

•Préstecs personals •Pòlisses de crèdit •Cèdules d’habitabilitat •Certificació energètica

•Condonació del deute •Dació en pagament, etc.

TRAMITACIÓ DE:

•Taxació hipotecària

•Herències

•Peritació judicial

•Dissolució de condomini

•Reformes

•Donació en vida

•Arquitecte/aparellador

•Separacions

•Assegurances

•Embargaments

•Assessoria legal

•Dació en pagament, etc.

Tramitem la legalització de la seva vivenda, tant en sòl rústic com urbà.

Consulti’ns la seva situació i l´informarem.

CADA VEGADA MÉS APROP TEU PER DONAR-TE UN MILLOR SERVEI 43005 TARRAGONA Carrer Jaume I, Nº 5 | Tel. 977 506 580 | Mòbil 638 048 821 43151 ELS PALLARESOS Av. Parlament S/N local 5 | Tel. 977 627 035 | Mòbil 608 243 705 NOVA OFICINA 43007 SANT PERE I SANT PAU Bloc Sant Tomàs F | Tel. 977 591 974 | Mòbil 608 243 705 NOVA OFICINA 43800 VALLS Passeig de l’Estació, 10 | Tel. 977 895 354 | Mòbil 646 854 729

www.finquespallaresos.com Finques Pallaresos Immobiliària

FINANÇA AMB CONFIANÇA Reformes, compra d’un vehicle, mobles, muntar un negoci o projecte, cursar una carrera universitària, l’entrada per a un pis...

Entra a www.fintarragona.com i informa’t.

Treballem des de fa molt temps amb les millors entitats bancàries

SERVEIS FINANCERS Gestió hipotecària, Financera, Reunificació de Crèdits, Crèdits Pont, Crèdits Personals Vols muntar un NEGOCI? Nosaltres et podem ajudar!

SERVEIS I TRAMITACIÓ DE: • Finançament hipotecari

• Peritació judicial

• Préstecs personals

• Reformes

• Pòlisses de crèdit

• Arquitecte/aparellador

• Cèdules d’habitabilitat

• Assegurances

• Certificació energètica

• Assessoria legal

• Taxació hipotecària

Av. Parlament, s/n Local 5 (Urb. Jardins Imperi) 43151 Els Pallaresos Telèfon 977 627 035 | Mòbil: 608 243 705 info@finquespallaresos.com www.finquespallaresos.com

m

SI ET CAL FINANÇAMENT PER...

an Fin ce fins el

100%

DIFER

Grup Finques Pallaresos

m n ça e

nt

Fin a

Reformes integrals a Tarragona L TOdTeA l

al millor preu

post

pressu

DEMANEU-NOS PRESSUPOST SENSE COMPROMÍS

Av. Parlament, s/n Local 5 - Els Pallaresos Telèfon 977 627 035 | 608 243 705

Carrer Jaume I, 5 -Tarragona Telèfon 977 506 580 | 638 048 851

www.finquespallaresos.com

MOTOR Yamaha NMax CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Un scooter molt polivalent

La japonesa Yamaha disposa a la seva oferta d’un scooter de 125 cc, idoni per als que fan un ús majoritari de la seva moto en ciutat. Equipa un motor quatre temps de 12,24 cavalls Ramon Ortiz

Yamaha és un dels constructors que ofereix una oferta més completa de motos scooter. La NMax és una moto inspirada en models d’alta gamma, però que aporta un valor afegit en

VIU Tarragona | 82

facilitat de conducció, sempre a un cost molt reduït. El seu motor de quatre temps amb refrigeració líquida desenvolupa una potència màxima de 12,29 cavalls, destacant pels seus reduïts consums de combustible i baixes emissions de CO2. De

fet, Yamaha anuncia un consum mitjà homologat de 2,19 litres als 100 km, gràcies al seu sistema d’injecció de combustible de darrera generació.

Malgrat la seva filosofia urbana, aquest model no renuncia a evolucionar per carretera amb total eficàcia i seguretat.

Ha estat construïda sobre una base lleugera, però a la vegada molt rígida, gràcies a una estructura de tubs d’acer de diàmetre reduït. Un altre encert de Yamaha és el repartiment

del pes, amb el dipòsit de combustible -amb capacitat de 6,6 litres- ubicat al túnel central.

La seguretat és també una de les seves virtuts, destacant la disponibilitat al seu equipament de sèrie, de sistema de frens amb ABS, dispositiu que s’uneix als discos de 230 mm per les dues rodes. Equipa també uns amortidors de doble etapa amb llarg recorregut i pneumàtics de 13 polsades.

També és una moto tecnolò-

Juliol-Agost 2016

MOTOS MOTOR

per guardar un casc integral.

Molt atractiu en la seva imatge, el nou NMax està disponible en quatre colors i el pes, en ordre de marxa, és de 127 quilos.

L’NMax és un scooter que destaca per l’enèrgica resposta del seu motor, la seva agilitat per moure’s a qualsevol tipus de carretera i per la seva ergono-

mia general, que facilita i conforta els desplaçaments. A més, Yamaha ofereix una completa gamma d’accessoris per fer una moto a mida de cada client.

La NMax és, sens dubte, una de les alternatives més recomanables al segment urbà de les motos de 125 cc gica, amb fars i llums de fre tipus led -que redueixen el consum elèctric- i instrumentació amb pantalla LCD. Sota del seient disposa d’un espai d’emmagatzemat que serveix

Juliol-Agost 2016

VIU Tarragona | 83

MOTOS MOTOR

Piaggio MP3 New 500 business Mobilitat urbana

La firma italiana ofereix un original scooter de tres rodes és una atrevida i origina proposta per circular amb agilitat enmig del trànsit de les ciutats. El seus 40,1 cavalls proporcionen una resposta immediata a les ordres del conductor Ramon Ortiz

L'MP3 és l'scooter de tres rodes de Piaggio, amb dues rodes davant i una darrera. Els avantatges d’aquesta configuració, segons la pròpia marca italiana, són una superior comoditat, major capacitat de càrrega i un dinamisme elevat.

Aquesta moto pot equipar en opció elements com sistema de frenada ABS i control de tracció ASR, oferint així uns

VIU Tarragona | 84

nivells de seguretat excel·lents.

Des de Piaggio van aprofitar l'última remodelació d’aquest scooter per optimitzar la seva capacitat de càrrega i potenciant la seva ergonomia, a més d’incloure actualitzacions estè-

tiques i incorporar llantes de 13 polzades a les rodes davanteres. Una vegada acostumats a la seva conducció, és una moto fàcil de portar i que permet aturar-se sense haver de posar el peu a terra, gràcies a un pràctic sistema que s’activa i es desac-

tiva amb facilitat amb un botó.

La mecànica ofereix una notable resposta a qualsevol règim, gràcies als seus 40,1 cavalls de potència, regulats pel sistema ride by wire i l'electrònica del seu motor monocilíndric quatre temps de 493 cc, alimentat per injecció electrònica i amb refrigeració líquida. Per la seva banda, el dipòsit de combustible té una capacitat total de 12 litres.

Juliol-Agost 2016

NOVES INSTAL·LACIONS

*PVP recomendado válido en la Red Oficial de Concesionarios Yamaha. No incluye gastos de gestoría ni tasas de tráfico. Los precios pueden no corresponder con las imágenes de los productos mostrados.

TRICITY PERIODICO 281x351.pdf

TY PERIODICO 281x351.pdf

1

1

17/6/16

14:36

DISFRUTA UNA NUEVA FORMA DE MOVERTE

17/6/16

14:36

DISFRUTA UNA NUEVA FORMA DE MOVERTE

VENDA | REPARACIÓ | ACCESSORIS | COMPLEMENTS

AHORA

* 2.999 € 2.999 €* ANTES 3.699 € AHORA

Oferta vàlida fins el 30 de setembre

BARCELONA

BARCELONA

APRIMOTO Tel. 934 514 040 Barcelona

ZONA CERO Tel. 936 382 010 APRIMOTO Gavà

MOTOS GASPAR Tel. 938 791 076 Granollers

BC MOTOS Tel. 932 841 333 Barcelona

SCOOTER STORE

VK MOTOS Tel. 935 115 551 Barcelona

ANTES 3.699 €

TARRAGONA

GIRONA

LLEIDA

TARRAGONA

GIRONA

LLEIDA

FOLCH ENDURANCE Tel. 977 7740 53 Reus

MOTOS TRAFACH Tel. 972 406 067 Girona

YAM-973 Tel. 973 212 131 Lleida

MOTOS TARRAGONA

MOTOS ULLASTRES

Casc, antirrobatori, matriculació i 1 mes d’assegurança a tot risc, tot gratuït, durant juliol , agost i setembre amb la teva YAMAHA

Tel. 934 514 040 MOTOR CENTER Barcelona Tel. 933 252 005 Barcelona

MOTOS GASPAR MOTOS BOQUET Tel. 938 791579 076 Tel. 937 006 Mataró Granollers BC MOTOS ANOIA Tel. 932 841MOTOS 333 Tel. 938 053 938 Barcelona Igualada

MOTOS PARÉS MOTOS COSTA Tel. 934 302 625 936 802 327 ZONA CERO Tel. Barcelona Molins de Rei

Tel. 936 382 010 MOTOS AUSIO

MOTOS JAB Tel. 937Gavà 961 326 Mataró

Tel. 938 866 295 Vic

MOTOR CENTER

TOMÀS BELLÈS CORVER Tel. 938 723 513 Tel. 932Tel. 092 933 366 252 005 Barcelona Barcelona Manresa

TCR Tel. 937 275 944 MOTOS PARÉS Sabadell

Tel. 934 302 625 Barcelona

MOTOS JAB Tel. 937 961 326 Mataró

MOTOS BOQUET CORVER BOIEN MOTOS MOTOS BELTRAN 006 Tel. 932 092 366 Tel. 936 545 902 Tel. 935 743 758 St. Boi de LlobregatBarcelona Sta. Perpetua M.

TEAM POWER MOTOS Tel. 937 579 Tel. 933 323 124 Mataró L'Hospitalet

MOTOS TRAFACH FOLCH ENDURANCE Tel. 972 406 067 Tel. 977 7740 53 TCR Girona Reus MOTOS COSTA

Tel. 936 802 327 de Rei

ESTEVE Molins Tel. 977 661 312 El Vendrell

YAM-973 Tel. 973 212 131 Lleida

Tel. 937 275 944 Sabadell

ESTEVE Tel. 977 661 312 El Vendrell

MOTOS AUSIO Tel. 938 866 295 Vic

TOMÀS BELLÈS MOTOS TARRAGONA 513 Tel. 977 216 244

JBI Tel. 938 723 Tel. 977 323 361 Reus Manresa

Tarragona

MOTOS ULLASTRES Tel. 972 570 324 Banyoles

SCOOTER STORE VK MOTOS Tel. 935 115 551 Barcelona

www.yamaha-motor.es

Síguenos en

ANOIA MOTOS Tel. 938 053 938 Igualada

TEAM POWER MOTOS Tel. 933 323 124 L'Hospitalet

BOIEN MOTOS Tel. 936 545 902 St. Boi de Llobregat

MOTOS BELTRAN Tel. 935 743 758 Sta. Perpetua M.

Botiga i taller: Av. d’Andorra, 13- 43002 Tarragona | Tel. 977 216 244 | www.yamaha-motor.es Síguenos en www.motos-tarragona.com *PRECIO ESPECIAL HASTA 31 DE JULIO DE 2016

*PRECIO ESPECIAL HASTA 31 DE JULIO DE 2016

JBI Tel. 977 323 361 Reus

977 216 244 oficial Yamaha Tel. 972 570 324 Store ÚnicTel. concessionari Scooter Tarragona Banyoles a la ciutat de Tarragona

MOTOS MOTOR

Notícies motos HJC Casc amb nous gràfics El casc integral FG-ST de la firma HJC estrena nous gràfics.

Les decoracions Besty i Cinnati, en gris i blau (299,90 euros), se sumen a les ja existents (Bolt i Crono, en groc i vermell), que costen 259,90 euros. Per la seva banda, el casc RPHA 11, també d’HJC, amb una aerodinàmica millorada, presenta noves gràfiques per modernitzar el seu aspecte. Amb cinc anys de garantia, està a la venda en diversos colors, per un preu recomanat de 449 euros.

Exposició d'scooters al Museu Moto Barcelona El Museu Moto Barcelona exhibeix una exposició temporal que evoca la versió més propera, utilitària i urbana de la motocicleta: l'scooter. El concepte d’scooter -en anglès significa "patinet"-, va néixer als anys vint i es va popularitzar en els cinquanta, revolucionant la mobilitat personal. Just quan es compleix un segle de la creació

VIU Tarragona | 86

del primer scooter -el Autoped, a Nova York- al Museu Moto Barcelona li ret homenatge. A través d'una selecció de 30 models, des dels primers intents de principis del segle XX fins als moderns models elèctrics, passant per les llegendàries Vespa i Lambretta, el visitant pot descobrir l'evolució. Es pot visitar fins al març de 2017.

GIVI Capacitat d'emmagatzematge GIVI, empresa especialista en el sector, presenta les maletes d'alumini Trekker Outback, models destinats a les motos dels segments Maxi Enduro i Trail. Es disposa tant de versions laterals com pel darrere.

Entre les seves característiques, aquestes maletes compten amb noves borses internes específiques Storm. Els preus d'aquesta gamma de maletes parteixen dels 57 euros.

Juliol-Agost 2016

MOTOS MOTOR

Protecció i frescor per al motorista Axo, marca especialista del sector, ofereix una nova gamma de pantalons Summer, destinats als clients que volen disposar de tota la protecció necessària per al motorista, però sense patir els rigors de la calor estiuenca. Disposen de proteccions a la zona dels genolls i també dels malucs, que a més compten amb zones ventilades. El preu recomanat per AXO és de 129 euros.

AXO Amb molt d'estil El nou casc integral Blade de la firma Axo ofereix una atractiva estètica Cafè Racer esportiva.

Destaca per l’atractiu visual, incloent en el seu disseny la icònica franja de bandera de qua-

dres de la competició del motor.

Altres detalls interessants són la ventilació, unes ulleres solars integrades i la seva pantalla anti-rascades. El seu preu recomanat és de 159 euros.

BULTACO Amplia la gamma Brinco La gamma Brinco de Bultaco creix amb l'arribada de tres versions homologades per circular per la via pública que s'uneixen a la Brinco R. Les noves Brinco RE, C i S mantenen intacta l'essència del concepte Moto-Bike, basat en la diversió. La Brinco R, creadora d'aquest innovador concepte de moto i bici, amb acabat Racing i les màximes

Juliol-Agost 2016

prestacions per a ús en circuit privat, es converteix en la R-I en una Brinco sense límits. Per la seva banda, la Brinco C proposa un estil aventurer per avançar pel camp, mentre que la Brinco S és la variant urbana, per a la diversió pura a l a ciutat.

VIU Tarragona | 87

VEHICLES D'OCASIÓ MOTOR

Comprar un cotxe seminou Una alternativa econòmica

El mercat de l’automòbil de segona ma ofereix interessants oportunitats que permeten gaudir d’un cotxe de superior categoria a un preu competitiu. Això sí, cal seguir una sèrie de pautes per escollir bé i minimitzar els riscos d’equivocar-se amb l’elecció del vehicle Ramon Ortiz

El mercat del vehicle d’ocasió és molt actiu i ofereix bones oportunitats de compra. És una activitat molt diversa i es poden trobar vehicles en un estat de conservació molt diferent. El més recomanable és buscar els automòbils d’ocasió oferts per professionals del sector, que en moltes ocasions són estructures creades per les pròpies marques per donar sortida a vehicles que ja han sigut matriculats, els anomenats “km 0”, els procedents de demostració, etc. També existeixen professionals independents que disposen de l’estructura i logística necessària per oferir amb garanties el servei que espera el client.

compra d’un vehicle usat són coneguts, però sempre és interessant fer un recordatori. És recomanable provar el vehicle,

comprovant que els elements mecànics bàsics funcionen sense anomalies, tals com el motor, canvi de marxes, frens,

direcció o amortiguació. Un altre dels punts clau per fixar-se són els pneumàtics, comprovant visualment com està la

Els consells per decidir la

VIU Tarragona | 88

Juliol-Agost 2016

PUBLIREPORTATGE MOTOR

Toyota Plus Ocasión Comprar amb qualitat

Toyota Plus Ocasión és el programa de vehicles usats de Toyota que certifica i garanteix els millors vehicles d’ocasió. La firma japonesa ofereix fins a 24 mesos de garantia per als seus models convencionals i fins a 36 mesos per als híbrids. Lexus Select arriba també als 3 anys de garantia Ramon Ortiz

Toyota és un fabricant admirat per la fiabilitat dels seus automòbils. La firma japonesa no descuida tampoc als que desitgen adquirir un vehicle seminou, buscant una favorable relació entre preu i producte.

El programa Toyota Plus Ocasión és l’eina idònia per trobar aquest tipus de vehicles.

Per poder formar part d’aquest programa, els vehicles escollits han de superar amb èxit una profunda revisió per part

Juliol-Agost 2016

de Toyota, a la qual els tècnics especialitzats comproven 150 punts importants del vehicle.

El client disposa d’una garantia de 24 mesos per als vehicles convencionals, un període que creix fins els 36 mesos, en el cas del models híbrids. Aquesta garantia inclou també assistència en carretera.

En cas d’avaria, els clients d’híbrids disposen d’un cotxe de substitució. Finalment, els compradors no satisfets poden fer ús d’una opció de canvi del vehicle per un d’igual o su-

perior valor, durant els primers 15 dies o 1.000 km, una vegada realitzada l’adquisició.

Tant Toyota com Lexus ofereixen garanties de fins a 36 mesos per als seus vehicles seminous híbrids

Amb unes condicions molt similars, Lexus ofereix els seu programa Lexus Seminuevos Select, vehicles seleccionats seguint les elevades exigències de la marca nipona. Per suposat, s’ofereixen també solucions de finançament a mida i prova prèvia del vehicle, sense cap compromís.

VEHICLES D'OCASIÓ MOTOR profunditat del dibuix, si s’observen deformacions, etc.

Una vegada comprovada la mecànica, és moment de fer una ullada a l’aspecte del vehicle. Es poden així detectar desperfectes de carrosseria, cops als paraxocs, desperfectes als vidres, estat de les llums, etc. Lògicament, els possibles desperfectes detectats poden ser un argument per no estar d’acord amb el preu demanat pel venedor.

Segons la llei actual, el venedor ha d’oferir un mínim de sis mesos de garantia per la compra d’un cotxe d’ocasió Finalment, el venedor ha de tenir els llibres de manteniment del vehicle ofertat, demostrant que ha estat cuidat de forma correcta. La resta de documentació ha d’incloure -si el cotxe ha arribat a l’edat- els justificants d’haver superat les inspeccions tècniques obligatòries d’ITV. En cas de dubte, es pot consultar a la DGT si el vehicle en qüestió té multes o embargaments pendents de liquidació.

VIU Tarragona | 90

Juliol-Agost 2016

PUBLIREPORTATGE MOTOR

Nissan Collection

Oportunitats de qualitat Nissan Collection és el programa de vehicles seminous i d’ocasió de Nissan.

Es poden trobar excel·lents oportunitats tant per als que busquen un turisme, com els que necessiten un vehicle de perfil comercial Ramon Ortiz

Nissan aposta fort per la seva oferta de cotxes usats. Ho fa a través del seu programa de vehicles seminous i d’ocasió, denominat Nissan Collection. La firma japonesa fa una acurada selecció de vehicles multimarca, amb una antiguitat màxima de cinc anys des de la seva data de matriculació i amb un màxim de 120.000 km.

Una vegada seleccionat el vehicle que passa a formar part de Nissan Collection, el propi concessionari s’encarrega de portar a terme un exhaustiu programa de certificació per confirmar l’òptim estat de cada automòbil.

Per tal d'oferir total confiança als seus clients, Nissan Collection ofereix la oportunitat de fer una prova dinàmica, sense cap

Juliol-Agost 2016

compromís i una vegada completada la operació de compra, el client té una garantia mínima de dotze mesos i un servei d’assistència en carretera 24 hores.

Altres avantatges fan referència a unes condicions especials de finançament i a una revisió gratuïta després de la venda. Si, tot i així, el client no es troba satisfet, s’ofereix una opció de canvi.

Nissan ofereix un mínim de dotze mesos de garantia per als vehicles del seu programa Nissan Collection A Tarragona i Reus, el concessionari oficial Nikkocenter ofereix una selecció de vehicles que responen a aquestes característiques. Més informació a la web www.nissan-tarragona.com

VIU Tarragona | 91

Seminous Toyota C/ Gasòmetre, 40 | 43001 Tarragona | Tel. 977 253 063

Toyota Prius Hybrid

Audi A4 TDI 170 Avant Quattro Any 2009

14.900€

Any 2013

Toyota Auris Hybrid

Any 2014

15.750€

Toyota IQ 1.0i VVT-i

Any 2011

Toyota RAV-4 2.0i SOL

Any 2008

11.950€

14.750€

8.500€ Volkswagen Passat TDI 140 Variant

Any 2011

12.750€

LEXUS TARRAGONA Vehicles Seminous www.lexusauto.es/tarragona LEXUS GS 300h HYBRID DRIVE

LEXUS IS 300h Executive

Blau fosc Mitjanit

Titanium

Any 2015 | 13.650 Km

Any 2016 | 7.988 Km

39.700 €

30.700 € LEXUS IS 300h F Sport

LEXUS RC 300h EXECUTIVE

Negre Starlight GF

Vermell Sonic

Any 2016 | 8.478 Km

Any 2016 | 2.500 Km

37.800 €

39.900 € LEXUS RH 450h LUXURY

MERCEDES BENZ C220d Bluetec 7G Plus

Plata

Gris fosc

Any 2012 | 75.756 Km

Any 2015 | 7.000 Km

34.700 €

34.500 €

LEXUS TARRAGONA c/ Caràbia, Parcel·la 11 (Urbanització l’Albada) Tel. 977 245 569 mgracia.vn@tarragona.lexus-auto.com

TALLERS MOTOR

Els tallers, per comprar amb confiança El nostre taller de confiança és la millor garantia per encertar en l’adquisició d’un automòbil al mercat d’ocasió. Els seus professionals s’encarreguen de comprovar l’estat real de conservació i desgast del vehicle, recomanant o no la viabilitat de l’operació Ramon Ortiz

cessita operacions de manteniment, si consumeix oli, etc.

Buscar un cotxe d’ocasió comporta, lògicament, un cert risc.

La possibilitat de que el vehicle ofertat pugui tenir problemes ocults es pot reduir a la mínima expressió, portant prèviament el cotxe a un taller de la nostra confiança. Una vegada analitzat el vehicle, el professional ens podrà fer una valoració real per saber si la compra és recomanable, o senzillament es millor buscar altres opcions.

Molt important es també mirar, per part dels professionals d’un taller, l’estat dels amortidors, de l’equip de frens, de la vida útil dels pneumàtics, la direcció, etc.

El professional del taller disposa també dels coneixements necessaris per saber si el cotxe en qüestió ha patit algun tipus d’accident greu que hagi requerit de reparacions importants.

El taller pot comprovar si existeix alguna manipulació al comptaquilòmetres.

També prendran l’atenció necessària per veure l’estat real d’altres punts claus relacionats amb la mecànica. El motor és una peça clau i nosaltres no estem en disposició de conèixer el seu estat real, si funciona al 100%, si ne-

Tot i que podem fer-ho nosaltres, és ideal que el cotxe sigui provat de forma dinàmica i prèviament per un professional, ja que pot detectar alguns problemes que a nosaltres ens poden passar desapercebuts. D’aquesta manera, podem estalviar molt problemes posteriors i, per descomptat, molts diners en reparacions no desitjades.

És ideal que el cotxe sigui provat de forma dinàmica i prèviament per un professional

VIU Tarragona | 94

Juliol-Agost 2016

PUBLICITAT MOTOR

• Més de 2.000m2 d’instal·lacions

• Servei d’assistència de grua 24h

• Còmodes zones d’espera climatitzades, wifi gratuïta i cafeteria

• Servei gratuit de recollida del vehicle i entrega a domicili

• Conveni de lloguer de cotxe sense conductor • Revisió pre-itv gratuïta i sol·licitud de cita itv gratuïta -si no es pot desplaçar a la inspecció nosaltres ens n’encarreguem sense cost • 9 vehicles de substitució pels clients

TALLERS GT TARRAGONA Polígon Industrial Francolí, 16 - Nau C | 43006 TARRAGONA | Tel. 977 549 107

Juliol-Agost 2016

VIU Tarragona | 95

VEHICLES D'OCASIÓ MOTOR

Les garanties de compra Un dret del consumidor

El mercat d’ocasió de l’automòbil està regulat, en qüestió de garanties, per la Llei general per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris. És important saber quins drets tenim a l’hora de comprar un cotxe al mercat d’ocasió.

Ramon Ortiz text | Pierre Grubius fotos

Si hem decidit comprar un cotxe usat, és important prestar especial atenció a l’apartat que fa referència a les garanties.

Sobretot, per evitar problemes

VIU Tarragona | 96

i malentesos posteriors entre el venedor i el comprador del vehicle. No s’ha d’oblidar que un vehicle usat té un desgast acumulat que pot derivar en incidències no esperades.

D'acord amb la Llei General

per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, la garantia d'un vehicle ha de ser formalitzada per escrit, amb independència de la factura o del contracte de compravenda. En qualsevol

Si es fa una operació entre particulars, es pot contractar una extensió de garantia a una companyia asseguradora Juliol-Agost 2016

VEHICLES D'OCASIÓ MOTOR operació de compravenda d'un vehicle, ja siguin transaccions entre particulars o amb professionals, és convenient fer un contracte per escrit on quedin reflectides les condicions de la venda.

A tot això, recorden des de l’associació Automobilistes Europeus Associats (AEA) que, si es tracta de compres realitzades a empresaris o professionals, la factura no és que sigui convenient, és obligatòria.

Contracte específic Si s'adquireix un vehicle usat

Juliol-Agost 2016

a un establiment de compravenda, els seus responsables han de lliurar sempre una factura detallada de l’import de l’operació, un contracte de compravenda i un contracte específic que faci referència a la garantia. Aquesta garantia ha de comprendre un termini no inferior a un any, des del moment en que es fa el lliurament del vehicle.

Amb tot, encara que no es formalitzés expressament un contracte de garantia, la llei actual estableix un termini de sis mesos perquè el compra-

dor d'un automòbil pugui exigir del venedor el sanejament pels vicis ocults que pugui tenir el vehicle. Això últim afecta per igual a les operacions de compravenda que es fan entre particulars.

Per reduir el risc de problemes posteriors, el comprador d’un cotxe entre particulars pot contractar amb empreses asseguradores que es dediquen a oferir garanties ampliades, amb preus que varien en funció del tipus de vehicle, l’antiguitat, els quilòmetres acumulats, etc.

VIU Tarragona | 97

NOTÍCIES MOTOR

Presentació Alfa Romeo Giulia Italià amb ànima

Grup Motor 23, concessionari oficial Alfa Romeo a la província de Tarragona, ha presentat el nou Giulia. Amb ell, la marca italiana recupera el seu estil esportiu per a la seva nova i apassionant berlina del segment D Ramon Ortiz text | Pierre Grubius fotos

Amb la frase "la persona és l'eix central del disseny", Alfa Romeo ha llançat el Giulia, la seva nova aposta d'aquest 2016.

Grup Motor 23, el concessionari oficial Alfa Romeo a la província de Tarragona, va celebrar l'esperat naixement d'aquest nou model amb clients i amics del Grup i de la marca, amb una festa amb música en directe i

VIU Tarragona | 98

un ambient distés.

Disposa de tres motors dièsel de fins a 180 cavalls i la versió estrella permet gaudir d’un extraordinari V6 bi-turbo benzina de 510 cavalls

A les noves i modernes instal· lacions del concessionari s'hi van aplegar nombrós públic per conèixer de prop el Giulia i veure'l en exclusiva a la província. Els assistents van destacar el disseny i, sobretot, el confort de l'habitacle interior.

Els alfistes van gaudir d'una vetllada on la marca estava representada per tots els models Alfa existents actualment al mercat. El Giulia va ser l'estre-

lla de la festa, però el nou Alfa 4C Spider també va rebre gran admiració.

"El nou Giulia respira classe" comenta Joaquim Pons, gerent del Grup Motor 23. "És un sedan amb un disseny innovador que no renuncia a l'ànima esportiva que és el segell d'Alfa Romeo. El més destacable és l'ergonomia, el conductor nota de seguida que tots els elements que necessita per a conduir s'adapten

Juliol-Agost 2016

NOTÍCIES MOTOR

berlines mitjanes esportives.

Per oferir arguments de conquesta convincents, el fabricant de Milà ha recorregut a la seva essència com a marca, a l'ADN que caracteritza la seva centenària història i al seu èpic passat en competició. El Giulia incorpora els trets distintius del més pur estil de disseny italià: proporcions equilibrades, traços senzills, velocitat, bellesa i elegància, i una encertada combinació de llegat i modernitat.

La seva conducció emocionant i responsiva està fonamentada en una innovadora gamma mecànica, una òptima relació pes-potència, una perfecta distribució del pes (50/50) i en solucions tècniques exclusives com la tracció posterior en totes les seves versions.

Sota el capó equipa un dièsel de 2,2 litres, amb potències de 136, 150 o 180 cavalls. Alguns disposaran opcionalment d’ una caixa automàtica de 8 ve-

locitats. La mecànica estrella serà l'impressionant bloc 2.9 V6 bi-turbo benzina, de 510 cavalls, exclusiu de la versió Quadrifoglio, que accelera de 0 a 100 km/h en 4 segons i arriba als 300 km/h. A la tardor arribarà un altre propulsor de benzina de quatre cilindres, amb dos litres i 200 cavalls.

Motor 23 S.A. C/ Caràbia 10, Urb. L’Albada Tarragona 43006 Tel. 977 55 67 05

perfectament per oferir una conducció plaent".

A finals de juny es rebran les primeres unitats del nou Giulia al concessionari, encara que, per als més impacients, ja es poden fer comandes per gaudir-ne abans que ningú.

Gamma completa El nou Alfa Romeo Giulia fa 4,64 metres de llargada i està a la venda des de 33.150 euros, amb motoritzacions dièsel i gasolina i tres nivells d'acabat, denominats Giulia, Super i Quadrifoglio. Suposa el retorn d'Alfa Romeo al segment de les

Juliol-Agost 2016

VIU Tarragona | 99

SALUT

BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

L'amenaรงa de l'enterovirus

La mort d'una nena a l'hospital Sant Joan de Reus i els nombrosos casos a la demarcaciรณ de Tarragona van fer saltar totes les alarmes en un brot mai vist fins ara

VIU Tarragona | 100

Juliol-Agost 2016

ENTEROVIRUS SALUT

Il·lustració de l'Enterovirus D68 que causa infeccions respiratòries en infants en el fons acolorit. El model s'ha construït ca partir de dades d'estructura macromolecular viral de Protein Data Bank (PDB 4WM8)

El Camp de Tarragona va viure en estat de pànic per un virus que va deixar un rastre d'una nena morta i un munt d'hospitalitzats

Rafa Marrasé | Pierre Grubius fotos

El Camp de Tarragona va viure en estat de pànic per un virus que va deixar un rastre d'una nena morta i un munt d'hospitalitzats a finals del mes de maig i començaments del mes

Juliol-Agost 2016

de juny. El virus era l'enterovirus, principalment el tipus A-71. Aquesta variant de l'enterovirus és especialment perillosa i va ser la responsable de les complicacions mèdiques en molts nens i nenes. Segons els especialistes, la majoria de

nens estan en contacte amb el virus sense cap problema i, de vegades, pateixen símptomes lleus. En casos més aïllats l'enterovirus pot ser potencialment molt perillós i provocar, com va passar a l'hospital Sant Joan de Reus, la mort -El De-

partament de Salut no va poder trobar el virus al cos de la nena morta però per la simptomatologia, el decés s'atribueix a l'enterovirus-.

El 28 de març, una nena, Marina, va morir a causa de les complicacions arran del seu contagi amb enterovirus. Els pares havien portat a la seva filla a urgències el 25 i 26 de març però la nena, segons els metges, presentava una simptomatologia lleu. El 27 de març la nena va tornar a urgències i aquest cop presentava una simptomatologia poc freqüent, per això es va decidir fer-li un TAC i una punció lumbar. Marina va quedar ingressada.

Segons l'hospital reusenc, la nena va empitjorar de sobte i es va decidir traslladar-la l'UCI pediàtrica del centre hospitalari Vall d'Hebron. Va morir abans de poder ser traslladada. Segons els pares de la petita, la decisió de portar-la a Barcelona es va fer massa tard tot i que els metges de Sant Joan de Reus defensen que van complir escrupolosament tots els protocols en aquests casos.

Que la mort de Marina es va

VIU Tarragona | 101

ENTEROVIRUS SALUT produir pel contagi d'enterovirus es va saber públicament un parell de setmanes després dels fets i això va provocar el pànic en molts pares i molts, arran de les informacions publicades i, sobretot, dels missatges que rebien d'altres pares per telèfon, van optar per no portar als seus fills a guarderies i col·legis. De fet, la guarderia on anava Marina, La Ginesta, va haver de ser desinfectada i l'ajuntament de Reus va enviar als pares que porten els seus fills a guarderies municipals un tríptic del Departament de Salut de la Generalitat on s'expliquen les mesures recomanades per evitar el contagi.

A principis de juny ja s'havien detectat un total de 82 casos d'enterovirus amb afectació neurològica aguda en infants a Catalunya Segons dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a principis de juny ja s'havien detectat un total de 82 casos d'enterovirus amb afectació neurològica aguda en infants a Catalunya. D'aquests 82 casos, a la Regió Sanitària de Barcelona se n'havien registrat 35, mentre que a la del Camp de Tarragona, 32. Aquestes xifres, però, eren menors a les regions sanitàries de Girona -5 casos-, Lleida -4-, Catalunya Central -4- i Terres de l'Ebre -2-. Pel que fa al pic de casos notificats a la regió tarragonina, es van detectar en 14 municipis diferents –majoritàriament amb un cas per municipi-, mentre que a Tarragona ciutat es van detectar 12. En tots els casos, segons el Departament de Salut, no es va constatar cap connexió entre si, ni de barris, ni d'escoles o escoles bressol. El perfil aproximat dels casos detectats: el 59% són nens i el 65% tenen menys de 2 anys. A més, dels que van ingressar, la seva estada mitja-

VIU Tarragona | 102

na ha estat d'entre 5 i 7 dies i la gran majoria es van recuperar totalment, segons les fonts del Departament. La tipologia d'enterovirus A-71 –la detectada en la majoria de casos- cada vegada circula més a Catalunya, «el que no vol dir que s'hagi de patir cap malaltia, ni greu ni lleu», segons el doctor Rodrigo, cap de pediatria de la Vall d'Hebron.

Els pediatres dels hospitals de Catalunya han detectat casos d'infecció per enterovirus amb alteracions neurològiques de major gravetat de l'esperada en menors. Aquesta afectació neurològica es dóna per la inflamació del tronc central del cervell, és a dir, la part del cervell que controla les funcions vitals, com la parla, la deglució i la respiració, que poden quedar afectades. Aquesta inflamació

(romboencefalitis) pot donar manifestacions clíniques variades, però la majoria no comporten un perill vital i tenen un curs favorable. Arran de la detecció d'aquests casos diagnosticats per primera vegada a Catalunya , Salut va activar gairebé dos mesos una comissió de seguiment formada per experts pediatres i microbiòlegs . Va establir també un protocol de detecció i tractament precoç dels quadres amb afectació neurològica més greu, que es va enviar al conjunt de la xarxa assistencial, i va reforçar la vigilància epidemiològica.

Els brots d'enterovirus són especialment importants en determinades zones del món com Àsia i les àrees del Pacífic. Els estudis indiquen que quan apareix un brot aquest afecta una

zona molt determinada de cada país. Així, a Austràlia, per exemple, Perth o Sidney en van ser les afectades, però no Melbourne, per exemple. A l'Àsia els casos acostumen a ser molt freqüents i hi poden haver milions d'afectats cada vegada. El fet que a Tarragona es comencés a detectar casos d'enterovirus va permetre activar l'alarma per controlar el brot que ara també afecta altres zones de l'Estat.

Aquest cas ha reobert una antiga demanda dels professionals de la salut a la demarcació i més concretament a la ciutat i és la de reobrir una UCI pediàtrica —els casos més greus en infants sempre es traslladen a la Vall d'Hebron—. No hi ha UCI pediàtrica a l'hospital Joan XXIII des de 2001 i els trasllats a Barcelona estarien al voltant dels 400 cada any.

C

Què és i com funciona l'enterovirus

M

Y

Els enterovirus són un tipus de virus que circulen àmpliament entre la població. Majoritàriament produeixen quadres lleus (febre, erupcions cutànies o quadre respiratori) i sovint les infeccions són asimptomàtiques. La major part d'infeccions per enterovirus no provoquen alteracions neurològiques i, si ho fan, solen ser quadres lleus. Les infeccions per enterovirus es

transmeten fonamentalment per via fecal-oral i respiratòria.

Per tant, es recomana reforçar mesures higièniques que ja són molt habituals en les escoles o llars del nostre país: rentar-se freqüentment les mans amb aigua i sabó o solucions alcohòliques, especialment després d'anar al lavabo i canviar bolquers; tapar-se la boca i el nas amb un mocador d'un sol ús en cas d'esternut, o bé amb

la part interna del colze però mai amb les mans, ja que és la via de contagi de virus a altres persones. El virus està més actiu en determinades èpoques de l'any, sobretot primavera i estiu i no hi ha una vacuna que pugui eliminar-lo, sino que el tractament, quan afecta al cervell, consisteix en rebaixar la inflamació per evitar danys en òrgans vitals.

Juliol-Agost 2016

CM

MY

CY

CMY

K

A Asisa res no ens importa més que la teva salut Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat.

Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

ENTEROVIRUS SALUT

«No podem evitar que el virus existeixi» Foto: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Entrevista a Carlos Rodrigo, cap de pediatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona

Rafa Marrasé | Pierre Grubius fotos

El doctor Carlos Rodrigo ha estat la veu mèdica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en el brot d’enterovirus que va provocar la mort d’una nena a Reus i l’hospitalització de molts nens a la demarcació de Tarragona. Viu a fons Tarragona va demanar entrevistar els caps de pediatria dels hospitals Joan XXIII i Sant Joan de Reus però el Departament de Salut va denegar aquesta petició argumentant que el cas de l’enterovirus es tractaria, comunicativament, de forma global, sense entrar en casos i hospitals concrets.

En quin moment ens trobem?

Estem en una fase tranquil·la.

Hi ha menys casos aquesta setmana (segona setmana de juny). La majoria dels casos dels últims temps han estat lleus o moderats.

VIU Tarragona | 104

Aleshores, la malaltia ha començat a remitir? No ho podem dir amb la boca molt gran perquè al mes de juny és característic que continuïn havent-hi infeccions per enterovirus i, en tot cas, el que no podem saber és si hi haurà infeccions per enterovirus amb afecció del sistema nerviós central o no. S'ha de dir, però, que amb les dades que tenim, sembla que sí, que la situació s'està controlant.

«No hi ha enterovirus a l'hivern; la màxima incidència d'enterovirus es produeix els mesos de maig i juny» Pel que vostè diu, l'estació de l'any influeix en aquest virus.

Sí, és característic d'unes èpoques de l'any. No hi ha entero-

virus a l'hivern, per exemple.

Depèn dels països però a Catalunya i Espanya, la màxima incidència d'enterovirus es produeix els mesos de maig i juny.

hi facilitàvem. Aquí nosaltres ens vam adonar molt aviat, especialment a Tarragona, on van fer una feina extraordinària per posar-nos a tots en alerta.

És veritat que juliol i agost i, fins i tot a començaments de tardor

Per tant, el fet de poder iden-

també pot aparèixer però els mesos amb més incidència a

tificar ràpidament els primers casos va ser clau a l'hora de

casa nostra són maig i juny.

Per què el virus ha aparegut més a Catalunya que a la resta de l'Estat? En aquests moments tenim enterovirus a tota Espanya, tal com calia esperar.

El fet de per què va aparèixer primer a Catalunya és difícil de saber, no estic segur, però potser perquè ens vam coordinar millor i hem pogut identificar els casos en grup. En altres zones d'Espanya s'han identificat casos de forma aïllada i ells potser no s'han coordinat de la mateixa manera que nosaltres.

De fet, ells van començar a saber d'aquest brot arran de les informacions que nosaltres els

poder afrontar la situació amb més garanties? Exactament. Amb la informació que ens van facilitar els metges de Tarragona, més els casos de la demarcació de Barcelona i els pocs que teníem constància a Girona i Lleida ens vam adonar de què estava passant. Si cada centre hagués vist tres o quatre casos, no hagués significat res però el fet que diversos hospitals tinguéssim casos al mateix temps va ser clau per saber per identificar el problema.

Que a Barcelona hi hagi molts casos en certa manera és normal perquè hi viu molta gent

Juliol-Agost 2016

“Aspirem a convertir-nos en el seu dentista de confiança, per vostè i la seva família”

15 anys

a Tarragona i Reus,

cuidant el somriure dels nostres pacients amb Responsabilitat, Passió i Ètica ens avalen.

F

OM S NO UÍCIA Q RAN

Dr. Josep Maria Feliu 977 235 976 Tarragona 977 345 231 Reus www.orthoclinic.es www.facebook.com/centreorthoclinic

Única clínica de Tarragona amb el segell de qualitat DentalQuality

ENTEROVIRUS SALUT però gran part dels malalts eren de Tarragona, com ho explica? Així, és, un terç del total de casos de Catalunya són del Camp de Tarragona, però aquestes coses passen. Quan va passar a Austràlia, també va succeir en una zona concreta, una vegada va passar a Sidney i l'altra a Perth. Per què no va passar a Melbourne o Canberra? Qui sap.

Com vostè deu saber, a Reus va morir una nena i es va parlar molt si l'actuació dels metges va ser l'adequada o no... Li puc garantir que l'actuació va ser extraordinària.

El pare assegurava que hagués estat millor traslladar la nena abans i així, segons ell, potser s'hauria evitat el fatal final. En aquest tema jo no puc entrar de cap manera.

Pel quadre clínic que presentava la nena, haver-la traslladat a la Vall d'Hebron hauria pogut salvar-la o la situació era irreversible? No puc parlar de casos concrets perquè

no ho he de fer i no el conec en profunditat. El que sí li puc dir és que en altres països la incidència d'aquest virus ha estat molt alta, de fet, a Xina hi ha hagut milions de casos. Hi ha un percentatge de casos petit però que existeix, menys d'un de cada mil, en què el virus és mortal. Els pacients que tenen les formes més greus del virus pateixen una parada cardiorespiratòria per fallada del centre regulador del cervell i això es produeix de forma molt ràpida i no es pot fer gairebé res.

«Hi ha un percentatge de casos petit però que existeix, menys d'un de cada mil, en què el virus és mortal» Vostè deia en una entrevista a televisió que els virus han existit sempre i que tampoc podem prevenir que apareguin. Així és. Hi ha molts tipus d'enterovirus, amb caracterís-

tiques diferents i que, a més, hi ha molts subtipus. El que ens ha passat a nosaltres, que esperem que no vagi a més, ha estat una minúcia comparat amb el que ha passat a Àsia i el Pacífic, on estan buscant vacunes. Per a nosaltres, i vull que se m'entengui bé, és gairebé una anècdota, però per al món és una amenaça real i per a ells és fonamental la investigació per curar els malalts.

Sap quants casos hi ha a Àsia actualment? No, ho sabrem després, en unes setmanes.

Amb tot, ells sempre tenen casos per tot el continent.

Vostè comentava també que no hi ha vacuna però s'adonaven que quan es produïa el dany neurològic era per una inflamació del cervell i aleshores vostès intentaven atacar aquesta inflamació. Quin tractament utilitzen? El que fem és aportar anticossos, defenses, de forma massiva. Aquests anticossos s'extreuen de persones adultes perquè els adults ja hem passat aquests virus. La

quantitat de les defenses que aportem provoquen immunomodulació, és a dir, que frenen la inflamació. En els casos que l'enterovirus afecta el cervell, ho fa en una zona molt concreta, una zona transcendental, on està la regulació de tot. Qualsevol inflamació allí és cabdal perquè si afecta la regulació de la respiració o el cor, aquests sistemes poden deixar de funcionar. Aleshores, ens centrem en aturar la inflamació en aquella zona que controla el nostre sistema vital.

També el vaig escoltar dient que els pacients que tenen aquests quadres tan greus són la minoria, que la majoria de nens que pateixen enterovirus són casos molt lleus.

Sí. Molts nens ho pateixen i ni ens adonem. De fet, la resposta d'un nen al virus és imprevisible, no ho sabem fins que passa. Així, en els casos que hem vist cada nen ha respost de forma diferent a l'enterovirus.

A quina edat s'acostuma a patir el virus? Més de la mei-

Foto: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

VIU Tarragona | 106

Juliol-Agost 2016

Tratamientos para el dolor TRATAMIENTOS COMBINADOS de FISOTERAPIA + ACUPUNTURA + AURICULOTERAPIA

Acupuntura: Inserción de finas agujas en puntos acupunturales para suprimir, aliviar el dolor o corregir disfunciones orgánicas (centro de acupuntura registrado por el Col.legi de Fisioterapeutes de Catalunya y Estudis a la Societat d’Acupuntors de Catalunya).

Fisioterapia: “…El arte y la ciencia del tratamiento por medio del ejercicio terapéutico, calor, frío, luz, agua, masaje y electricidad” (definición de la Organización Mundial de la Salud - 1968), fisioterapeuta colegiado por el Col.legi de Fisioterapeutes de Catalunya.

Auriculoterapia: Estimulación de ciertos puntos situados en la región de la oreja mediante agujas de acupuntura o agujas fijas.

Tratamientos para:

• Ansiedad-Estrés • Migrañas/Cefaleas • Acúfenos/Vértigos • Dolores de espalda como cervicalgias, dorsalgias, lumbagos i ciáticas • Contracturas musculares • Dolores articulares: Codo, rodilla, hombros, caderas, etc.…

Para más información sobre los tratamientos que realizamos póngase en contacto con nosotros en: Telf. 977 235 613 · Rambla Nova, núm. 1, 3º3ª (Tarragona)

www.institutotao.es

ENTEROVIRUS SALUT

tat dels casos que hem tingut han estat nens d'entre 1 i 2 anys. Probablement ha estat així perquè és la primera vegada que han estat en contacte amb aquest virus. Els més petits, els que amb prou feines tenen uns mesos de vida, sovint estan protegits perquè encara conserven els anticossos que els hi ha transmès la seva mare. El nen més gran que hem tingut en aquest brot, tenia 8 anys. Amb tot, no hi ha un límit d'edat. Els adults ja hem tingut contacte amb aquest virus i hem desenvolupat respostes contra ell, això passa en totes les infeccions víriques on la primera sempre és la més important perquè el cos encara no ha après a defensar-se.

La tecnologia actual ha afavorit la comunicació instantània entre les persones i en aquest cas, els missatges de whatsapp entre els pares han estat constants, sovint amb informacions poc contrasta-

VIU Tarragona | 108

des, que poden induir al pànic.

Molts pares van optar per no portar els seus fills a l'escola, per exemple. Això podria evitar el contagi? Per això la seva labor, la dels mitjans de comunicació, és fonamental, per contrarestar aquests tipus d'informacions errònies. Si hi hagués una epidèmia massiva, podria arribar a tenir sentit, però aquest no és el cas. Si penséssim d'aquesta manera, hauríem d'estar tots dins d'una urna. Els virus estan a tot arreu: al metro, a l'autobús, a la barana de les escales mecàniques d'un centre comercial, a tot arreu. El virus continua amb vida durant hores fora del cos humà.

No podem evitar que el virus existeixi. Efectivament.

Com a mesura preventiva vostès recomanaven una bona higiene. Clar. Aquest virus s'elimina bàsicament per la femta i també per la saliva. Per tant, després d'anar al lavabo és im-

portant que els nens es rentin bé les mans. En els països asiàtics, allà on hi ha hagut més brots eren les zones amb problemes d'higiene.

Es pot enviar un missatge de tranquil·litat ara? Sí. Hem de tenir en compte que mai s'havia produït una situació com aquesta a Catalunya i Espanya i, fins i tot a Europa. Totes les coses noves no saps com evolucionaran però ara ja estem veient el comportament del virus. Ara tenim molt més coneixement i podem dir que està controlat.

En algun moment han estat desbordats a la Vall d'Hebron? No. De fet, han estat relativament pocs els casos si els comparem, per exemple, amb un brot de bronquiolitis on vam necessitar molts llits, no només nosaltres, sinó tots els hospitals.

Ara que ho esmenta, per què el brot de bronquiolitis no va

«Ara tenim molt més coneixement i podem dir que [el virus] està controlat» provocar aquesta alarma social que sí ha provocat l'enterovirus? Li puc assegurar que el brot de bronquiolitis va ser molt pitjor. Cada hivern tenim aquest tipus de virus que, per cert, no va ser pitjor que el dels últims anys però potser es va saber més per la premsa, tot i que no es pot comparar amb la difusió que ha tingut l'enterovirus. Amb tot, s'ha de dir que cada hivern és tremend el que passa amb els brots de bronquiolitis. Amb tot, ja sabem què passa perquè ho veiem cada any, amb l'enterovirus no sabíem com seria.

Hi va haver algun mort per bronquiolitis? No, que nosaltres sapiguem.

Juliol-Agost 2016

OCI I GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

L'estiu més romà

Arriba la cinquena edició del festival Tarragona Història Viva, una sèrie d'actes i reconstruccions històriques per conèixer millor el passat de la ciutat fa 2.000 anys Redacció

Si a molta gent el festival Tarraco Viva se li fa curt, en voldria més i més, de fa cinc anys el Patronat de Turisme de l'Ajuntament de Tarragona fa una aposta clara per l'oferta de qualitat fonamentada en la història de la ciutat i destinada als visitants o, simplement els tarragonins interessats en el passat romà de la ciutat.

Aquesta aposta és el festival Història Viva, que comença el 15 de juliol i acaba el 3 de setembre de 2016.

VIU Tarragona | 110

Així, hi ha una sèrie d'actuacions dutes a terme per diferents organitzacions i grups de recreació històrica que permeten conèixer millor la història de la ciutat. Peregrinus et fidelis tracta sobre la vida i la societat dels primers cristians a Tàrraco entre els segles III i IV d.C. És un espectacle fet per

obra de Thaleia. El nom de l'espectacle vol dir segueix-me! i era l'expressió que posaven algunes prostitutes a la sola de les sabates perquè els clients les poguessin reconèixer i seguir-les. Aquest espectacle es farà al circ romà els dies 29 i 30 de juliol.

es podrà sentir com sonaven els instruments i quines melodies tocaven aleshores. L'amfiteatre serà l'escenari d'unes actuacions que es faran el 4 i 11 d'agost.

Arqueoescena i l'Associació Cultural Sant Fructuós que es

Sequere me! Tracta sobre la

El grup Ludi Snaenici d'Itàlia farà De Musica, un espectacle sobre la música a l'antiga roma i el Mediterrani Clàssic.

La música era molt important en la vida quotidiana del món

victòria militar. Aquest espectacle està realitzat per diferents grups: Projecte Phoenix, Nèmesis Arqueologia, Thaleia i Ludi Scaneici. Es tracta de la representació d'un triomf militar,

prostitució a l'antiga Roma i és

romà i amb aquest espectacle,

l'entrada solemne i apoteòsica

representarà a l'amfiteatre els dies 15 i 16 de juliol.

Un dels actes més espectaculars és l'anomenat Un triomf a Roma, la celebració d'una

Juliol-Agost 2016

HISTÒRIA VIVA OCI I GASTRONOMIA

Hi ha una sèrie d'actuacions dutes a terme per diferents organitzacions i grups de recreació històrica que permeten conèixer millor la història de la ciutat d'un general victoriós, a qui la pàtria vol recompensar els seus èxits en la guerra. L'amfiteatre tornarà a ser el teatre d'operacions per aquesta representació que es farà el 5 i 6 d'agost.

L'arena del més emblemàtic monument romà de la ciutat serà l'escenari també de l'espectacle Gladiadors, que faran conjuntament Nèmesis Arqueologia i Ars Dimicandi (Itàlia).

Es vol representar tota l'escenografia que les lluites de gladiadors tenien en aquells temps, des de la desfilada inicial amb el polític local que paga els jocs i els diferents protagonistes que intervenien en les lluites.

Ars Dimicandi és el grup italià Juliol-Agost 2016

encarregat de mostrar com eren les lluites de gladiadors a Roma i són, possiblement, els millors en aquest aspecte. Es farà el 12, 13 i 14 d'agost.

El paper de l'exèrcit a l'antiga Roma va ser cabdal. La seva organització i eficàcia van fer dels romans un imperi enorme que va dominar la Mediterrània de forma implacable. Amb l'espectacle Milites et caementeriis, el grup Septimani Seniores vol mostrar les habilitats i la forma d'actuar de les legions romanes. L'aqüeducte o Pont del Diable, serà l'escenari el 3 de setembre.

Fotos: cedides per Tarragona Turisme. Autors Joan Capdevila i Manel R.Granell

VIU Tarragona | 111

Fotos: cedides per Tarragona Turisme. Autors Joan Capdevila i Manel R.Granell

CASTELLS OCI I GASTRONOMIA

Els castells portes endins Tarragona, ciutat de castells és una iniciativa que pretén difondre el món casteller des del cor mateix de les colles VIU a fons

El mes de juny de 2013 va néixer una iniciativa que pretenia posar encara més en el mapa Tarragona com a ciutat importantíssima dins el món casteller. Naixia així Tarragona, ciutat de castells, que volia aconseguir posicionar la ciutat turísticament, fent que els visitants i els mateixos tarragonins sentissin en primera persona com era formar part d'una colla castellera. La iniciativa, a càrrec dels Xiquets i la Jove inicialment, s'ha fet extensible a totes les altres colles de la ciutat — Xiquets del Serrallo i castellers de Sant Pere i Sant Pau—, tot i que les dues grans, les dues primeres són les que hom pot visitar en els dies fixats per un programa que s'estén del 24 de juny al 2 d'octubre.

VIU Tarragona | 112

Així, tots els dimarts des del 5 de juliol al 6 de setembre, els visitants, per un preu de 9 euros els adults i de 3 euros els

nens d'entre 6 i 12 anys (pels menors de 6 anys és gratuït), poden assistir a una visita guiada —en català, castellà, francès i anglès— als assajos en els locals dels Xiquets de Tarragona o la Jove, segons toqui. Les entrades per poder assistir-hi es poden aconseguir a l'oficina de turisme de Tarragona —carrer Major, Rambla Nova i Camp de Mart— o bé per internet a www.tarragonaturisme.cat.

Tarragona, ciutat de castells, també ofereix el programa d'actuacions durant la temporada a la ciutat que es faran a la plaça Santiago Rusiñol — plaça de les Cols— i el Pla de la Seu tots els dimecres excepte el 27 de juliol i el 17 i 24 d'agost a partir de les vuit del vepre. A més, també hi ha una exposició anomenada Torres...

Humanes? Que es podrà visitar a l'Espai Turisme del carrer Major des de l'1 fins al 30 de setembre.

Juliol-Agost 2016

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Activa els teus sentits a les Muntanyes de la Costa Daurada Un entorn de natura i patrimoni als teus peus

Muntanyes.delaCostaDaurada

Nuwa.cat

@MuntanyesCD

Etiqueta les teves fotos amb #MuntanyesCD i forma part de la nostra comunitat!

www.muntanyescostadaurada.cat/rutesapeu

PUBLIREPORTATGE OCI I GASTRONOMIA

«Volem enriquir les alternatives d’oci a Tarragona» Entrevista a Marc Colls, director general de Port Tarraco

Redacció

Com va sorgir la idea de fer un festival a Port Tarraco?

Port Tarraco Sunset Festival neix amb vocació de donar a conèixer i obrir a la ciutat una de les àrees de major qualitat urbana de Tarragona. Busquem un atractiu més perquè la gent s'acosti, passegi i gaudeixi relaxadament d'aquest entorn que seria l'enveja de moltes ciutats.

Per què Sunset Festival? Les activitats estan programades a l'última hora del capvespre, un moment òptim, especialment en els mesos d'estiu, per apropar-se a aquesta part de la façana marítima i contemplar la posta de sol. És un espai idoni per a activitats culturals i lúdiques que en aquesta hora màgica del dia que convida al relaxament.

VIU Tarragona | 114

On es faran les actuacions?

Tots els esdeveniments tindran lloc a l'anomenat "amfiteatre" de la Marina Port Tarraco. Pels qui no el coneguin, és un espai ubicat dins de la mateixa Marina en el que hi muntarem un escenari i l'habilitarem per totes les activitats que hi tindran lloc.

«Les activitats estan programades a l'última hora del capvespre, un moment òptim, especialment en els mesos d'estiu, per apropar-se a aquesta part de la façana marítima» Com està estructurat el Port Tarraco Sunset Festival? Hem volgut proposar un calendari

d'activitats ampli i divers, pel que hem optat per tematitzar els dies amb una tipologia d'activitat diferent, d'aquesta manera els dimarts tindrem master class esportives, dirigides per dos dels referents de les classes guiades a Tarragona: la Viviana Travaglini i el Luis Costa. Els divendres tindrem el que hem anomenat arts escèniques, que van des d'actuacions de malabarismes, màgia, circ... a obres teatrals de petit format. El diumenge és el dia de la música en viu, amb concerts de petit format a càrrec de referents tarragonins com Lluis Gavaldà & Trau, els Zapping, Joan Masdéu o el Sergi de Vergüenza Ajena. Finalment, el primer divendres d'agost i de setembre tindrem l'espectacle del cinema a l'aire lliure, amb dos èxits de taquilla com són Els Minions i Jurassic World.

Per què aquesta estratègia de dies temàtics? El que perseguim és que la gent, com un reflex automàtic i pràcticament sense consultar la programació, interioritzi que hi ha diversos dies per setmana en els que pot donar una volta per Port Tarraco i trobar-hi activitats d'oci i bon ambient.

Quina novetat suposa en relació als altres festivals que es fan a la ciutat? Més que la novetat es busca la complementarietat amb altres programacions. Volem enriquir les alternatives d'oci a Tarragona.

Potser la gran diferència és el descobriment d'un escenari tan singular i especial, gairebé tocant l'aigua. El que intentem és oferir una activitat més al panorama tarragoní, totalment gratuït, divers i atractiu tant per famílies com joves i grans.

Juliol-Agost 2016

P

PĂ rquing gratuĂŻt durant les activitats

PUBLIREPORTATGE OCI I GASTRONOMIA

Quin tipus d'espectadors esperen per aquest festival?

Volen atreure tarragonins o també part del turisme existent a la zona? Principalment és una oferta pel ciutadà de Tarragona, però a causa del contingut variat que tenim, estem segurs que també atraurem públic estranger.

Aquesta és la primera iniciativa d'aquest tipus de Port Tarraco, neix amb objectiu de continuïtat? Bé, l'any passat es va realitzar amb un alt èxit d'afluència, el Festival Blau Marí que va comptar amb quatre esdeveniments que es van realitzar entre el 25 de juliol i el 10 d'octubre de 2015. Enguany hem volgut continuar amb el Sunset Festival i la nostra intenció és que se segueixi desenvolupant en els anys vinents.

Port Tarraco ha estat la d'un lloc on cada vegada hi ha més embarcacions atracades però on el ciutadà de Tarragona no té res a fer a banda de passejar. El Port Tarraco Sunset Festival és la primera pedra per obrir les instal·lacions a la ciutat? Potser un dels factors que influeixen és la imatge d'un espai privat. La gent de vegades no sap si està permès o no l'accés als molls. Nosaltres volem posar en evidència que, si bé la gestió és privada, es tracta d'un espai públic, i més de molta qualitat, perquè ho visquin i ho gaudeixin tots els tarragonins i els que ens visiten.

Quins són els seus plans a curt termini? El nostre objectiu principal és el d'incrementar

«Volem un degoteig constant d'activitats atractives que integrin Port Tarraco en el pols de la ciutat» l'ocupació i per això ajustar les nostres estratègies de màrqueting per augmentar la captació de clients. Un cop els clients ens visiten i gaudeixen de les nostres instal·lacions i serveis, molts d'ells ens tornen a visitar en un futur.

Com creu que pot influir la futura passarel·la de vianants, ja en fase de licitació, que baixarà des de la Rambla? Crec que serà un punt molt positiu doncs

la via del tren és una barrera que impedeix la visita dels tarragonins a Port Tarraco.

Hi haurà més propostes culturals com aquesta? Des de Port Tarraco estem sempre oberts a potenciar les activitats tant esportives com d'oci i culturals, per tant la nostra intenció és continuar d'aquesta manera.

S'ampliarà l'oferta de restauració i locals comercials i d'oci? El departament immobiliari de Port Tarraco està fent un gran esforç per captar negocis disposats a omplir els locals comercials de la marina.

Estic ben segur que ben aviat es podran veure els resultats amb l'obertura de nous restaurants i botigues.

Quina dimensió pretén aconseguir aquest esdeveniment a mitjà termini? Per sobre d'un cartell de gran espectacularitat, volem un degoteig constant d'activitats atractives que integrin Port Tarraco en el pols de la ciutat. El repte fonamental és aconseguir que Port Tarraco entri en la vida quotidiana dels tarragonins i cali com una opció més d'oci, igual que quan es plantegen fer una passejada per la Part Alta, la Rambla o el Serrallo.

La imatge dels últims anys de

VIU Tarragona | 116

Juliol-Agost 2016

TURISME DE PROXIMITAT OCI I GASTRONOMIA

Redescobrir la bellesa dels racons coneguts La teva ciutat pot ser el millor destí turístic De vegades passem per llocs magnífics sense adonar-nosen. No ens fixem en els detalls, en aquella façana que té un relleus esplèndids, o aquelles flors en un balcó de revista.

Anem de bòlit i no ens aturem en la terrassa de la petita plaça a la vora de l’esglèsia, creiem que el sol d’una platja de l’Adriàtic brilla més i és més càlid que aquella on vas fer els teus primers castells de sorra. El menjar sembla que té millor sabor en un restaurant on la carta està en algun idioma desconegut o, com a mínim, en anglès i la cervesa sempre està més fresca en aquell bar on poses els peus per primera vegada.

Però es tracta bàsicament del

Juliol-Agost 2016

subconscient, de les ganes que tenim de passar-ho bé, de creure que la tria que hem fet per aquest estiu, fent una despesa important, ha estat la millor.

Li trobem virtuts a tot malgrat que potser no sigui així. «Com han anat les vacances? Bé, m’hi hagués quedat a viure».

mai més, mentre que, quan estàs de vacances ells saben que ets flor d’un dia.

Marxar fora, descobrir nous indrets, és fantàstic per poder evadir-te i desconnectar. Però si ets d’aquells que pel motiu que sigui has decidit quedar-te

a casa, pots gaudir de la teva ciutat. Sense presses, amb calma, perquè a la teva ciutat hi ha coses meravelloses i gent que comparteix amb tu molts trets característiques. La teva ciutat és un punt turístic per excel·lència. Tu també pots ser turista per un dia.

Però ningú ens servirà millor la cervesa ben freda que el bar de sempre —i ens donarà conversa, perquè ens coneix—, cap somriure de cap dependenta serà més sincer que el de la botiga on compres cada setmana, perquè sap que et necessita per poder tirar endavant, cap plat estarà fet amb més interès que el del restaurant on menges el menú habitualment perquè ell sap que si no ho fa bé, no aniràs

Fotos: Marc Pascual

Redacció

VIU Tarragona | 117

, RUTES OCI I GASTRONOMIA

La ruta mil·lenària Fer una caminada històrica i agradable entre dos municipis situats a la Serra de Llaberia VIU a fons

No tot ha de ser platja durant l'estiu, ni tan sols altes muntanyes o, fins i tot, rutes a peu pel Nepal, cada vegada més populars. Prop de casa hi ha indrets fantàstics i racons per gaudir mentre es fa una mica d'exercici entre els paisatges de les nostres terres.

Un dels indrets més fascinants és la Serra de Llaberia. Des de les poblacions que conformen aquest massís muntanyós hi ha tota una sèrie de rutes que segur es poden adaptar a cada usuari, depenent del nivell de dificultat, durada o condició física que volem o tinguem.

Així, una de les més gratificants i que també pot servir per iniciar-nos en el senderisme o escalfar motors si volem passar un estiu en contacte amb la na-

VIU Tarragona | 118

tura i sense començar molt fort, és la ruta que surt de Colldejou —l'origen d'aquest municipi es creu que era una alqueria sarraïna, però alguns estudiosos diuen que podria haver estat fundat pels romans— i arriba a Pratdip —d'origen medieval—.

Es tracta d'un recorregut de 8,3 quilòmetres que es pot fer en menys de 3 hores i que és de dificultat baixa, tot i que no és recomanable fer-la amb nens. Hi ha un desnivell de 300 metres.

Es tracta d'un recorregut de 8,3 quilòmetres que es pot fer en menys de 3 hores i que és de dificultat baixa

poble, es creua la carretera i s'agafa un camí que passa inicialment per un correu d'avellaners. Després de creuar el barranc. Després de creuar el barranc de les Estellades, s'inicia l'ascens fins a trobar una pista, marcada com a PR*.

Passada la font del Bullidor, es deixa la pista a la dreta que porta fins al Coll del Guix i es continua pel corriol en direcció a Pratdip. És en aquell moment que el caminant es troba al camí de tradició mil·lenària que anava de Pratdip a Falset, i que té el seu origen en el període d'ocupació sarraïna. Cal continuar pel camí, passant per la font de la Carabassa fins que, després d'un tram de pista, baixa pel camí de ferradura que durà fins a una era, on es troba el camí marcat com a PR i el GR*, que durà a Pratdip.

S'inicia la ruta sortint de Colldejou per la part baixa del

Juliol-Agost 2016

, PUBLIREPORTATGE OCI I GASTRONOMIA

Imagina't, el nou festival de Tarragona Tarragona tindrà un festival molt potent i multidisciplinari aquest estiu. Imagina’t és l’aposta dels gestors de la Tàrraco Arena Plaça (TAP) i Zero Produccions per dotar a la ciutat d’una sèrie d’esdeveniments de tot tipus que multiplicaran per molt l’oferta cultural i d’oci de la ciutat Gas Monkey Una de les apostes més atractives del festival és el Made as America. Es tracta d’una exposició i trobada de coches clàssics americans al més pur estil dels programes Fast N’Loud o Overhaulin. «Jo mateix he estat al taller de Ricard Rawlings i Aaron Kaufman a Texas. De fet, també he estat a casa de Sue — pels que segueixen el programa, a Discovery Max, és la dona asiàtica que fa la tapisseria dels vehicles—. Volem recrear el SEMA Show que es fa a Las Vegas», explica Àlex de la Rosa, mecànic i responsable de V8 Classic Trucks que, juntament amb Feel Like a VIP, organitzen aquest espectacle que es farà els 2, 3 i 4 de setembre i en què es sortejarà un Ford Mustang del 1964 valorat en 30.000 euros.

Redacció

Així, Imagina’t permetrà veure actuacions musicals de grups com Status Quo (20 d’agost) o Los Suaves (9 de juliol), ambdós amb un denominador comú: fan la seva última gira.

El director d’Imagina’t és Tonet Sánchez, de Zero Produccions, que assegura que el festival té un pressupost d’un milió d’euros i que posarà a la venda 51.000 entrades —l’aforament de la TAP és de gairebé 11.000 seients—. «Es tracta d’un festival amb un espectre d’espectacles molt ampli. Volem que tingui projecció internacional, que vinguin artistes d’arreu del món i que tingui continuïtat en el futur», assegura, i destaca actuacions com les de Paco Candela, una nova veu del flamenc, Son del Sur i Bohemia.

Juliol-Agost 2016

Les altres actuacions musicals inclouran Gente de zona, que Tonet Sánchez va destacar com «un top mundial, número u a tot el món», que actuaran el 23 de juliol, Abraham Mateo (24 de setembre) i Hombres G (26 d’agost). «La gira dels Hombres G, 30 años y un dia, arribarà 30 anys després que aquest grup toqués per primera i única vegada a Tarragona. Aleshores hi havia 4.000 espectadors però va ploure i el grup només va poder tocar tres cançons. Serà una bona oportunitat per refer-se d’aquell concert frustrat per l’aiguat». Loquillo també actuarà a la TAP (27 d’agost).

Cavalls Entre els espectacles que hi ha previstos n’hi ha tres que inclouen cavalls. Un, El arte de los caballos andaluces (29 i 30 de juliol i 5 i 6 d’agost), en el que

els organitzadors consideren «el millor espectacle eqüestre flamenc del moment». L’altre és Arturo y los caballeros de la

mesa redonda (16 de juliol). «Estrenarem l’espectacle a Tarragona abans de fer una gira per tota Europa. Volem recrear la llegenda del rei Artur amb rigor històric, basat en la literatura però amb connotacions lúdiques», explica Vicente Herrera, director d’aquest espectacle que compta amb més de 30 actors, 15 cavalls i 22.000 kg d’escenografia.

El 22 de Juliol arriba el musical d'òpera Flamenca "Carmen” del Sevillà Salvador Távora. Un reconegut espectacle que, per mitjà del ball i cant flamenc, la música en directe i les arts eqüestres i taurines, et portaran per un viatge visual mai vist.

L'obra va ser estrenada al 1996 i des de llavors ha estat representada gairebé en 1.000 ocasions.

Harley i música indie Del 12 al 14 d’agost es farà el Tan Fan Cafe Racer, un festival de música indie que comptarà amb les actuacions de grups com Izal, Sidecars, Elefantes o Miss Cafeina. En aquest festival dins el festival Imagina’t i hi haurà un apartat per a motocicletes i, de fet, s’habilitarà l’aparcament de la zona blava davant de la TAP perquè tots aquells que vagin amb moto puguin aparcar-la allí, sota vigilància. També s’habilitarà un guarda roba per a cascs.

El 16 de setembre, una setmana abans del final del festival, actuarà també l’humorista Berto Romero.

Les entrades per a cadascun dels espectacles es poden adquirir a la web de la TAP (tap. cat) o, tal i com assegura Isierte, a qualsevol oficina de Correus de tot l’Estat.

VIU Tarragona | 119

TURISME DE PROXIMITAT OCI I GASTRONOMIA

Envoltat dels qui t'estimen Passar les vacances en família o com gaudir del temps lliure amb els teus

VIU a fons

Diuen que un alt percentatge de divorcis es gesten durant les vacances. El fet de passar molt temps amb la parella i també amb els nens fa que hi hagi discrepàncies, discussions, mal rotllo en definitiva. Tot, però, és una qüestió d'actitud.

Durant l'any la família té poques oportunitats de passar realment temps lliure Durant l'any la família té poques oportunitats de passar realment temps lliure. La feina dels pares, l'escola i les nombroses activitats extraescolars dels fills de dilluns a divendres i els compromisos esportius dels caps de setmana, fan que sí, que el nucli familiar faci coses junts, però són compromisos, reunions marcades pel calendari. No hi ha realment un moment de pau i tranquil·litat, de fer allò que realment vulguin. «Jo, als meus fills, quan estem de vacances, els deixo menjar el que vulguin. Gelat?

Doncs gelat. Patates fregides?

Doncs patates fregides. Són

VIU Tarragona | 120

uns dies per fer el que vulguem, tenim tot l'any per ser estrictes en aquest tipus de coses», explica un amic que és pare.

Aquesta podria ser la filosofia.

No marcar-se una agenda molt atapeïda perquè poden portar a les situacions del dia a dia durant l'any. Com més coses tens a fer i un horari que complir, més fàcilment apareixen els nervis i, per tant, les friccions, els crits i les discussions.

En unes vacances relaxades, sense mirar gairebé el rellotge, en aquella imatge que tothom té d'uns dies així, d'estar estirats sense fer gairebé res, pot portar al relaxament, al voler jugar amb els fills a la sorra, nedar amb ells a l'aigua, sortir a caminar per aquell sender de la muntanya, prendre una cervesa amb la teva parella parlant de tot o de res.

Estar pendents d'agafar aquell tren per no perdre l'avió que ha d'enllaçar a un altre aeroport, i no perdre la reserva de l'hotel en un viatge amb moltes escales i massa llocs per veure, provocarà estrés, justament allò del que volem fugir quan estem tot l'any esperant tenir aquells dies per a nosaltres.

Juliol-Agost 2016

PUBLICITAT OCI I GATRONOMIA

i

an

5è

ar

ivers

RECORDS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA ARTICLES RELIGIOSOS C/ Mare de Déu del Claustre, 5 | Tarragona | Tel. 977 244 474 | www.labotigadelacatedral.tk

Aquest estiu

7 dies, 7 aventures

L'equilibri entre el descans dels grans i l'energia dels petits

als rius del parc natural dEls Ports i a la via verda de la terra alta

als pobles medievals d'horta de sant joan i voltants

i a la casa de colònies els Olivers

on?

des de

27€/dia Truca 670 408 208 www.elsolivers.com

Juliol-Agost 2016

VIU Tarragona | 121

TURISME DE PROXIMITAT OCI I GASTRONOMIA

La Ribera d'Ebre Tot el que et puguis imaginar

Paisatges increïbles, pobles amb una història apassionant, gastronomia i un riu que és l'artèria per on transcorre la vida a la comarca

Les visites culturals, les passejades pels espais naturals, tot a l'aire lliure, obrirà la gana i la Ribera d'Ebre té un plat que ha esdevingut molt conegut més enllà de les seves terres, la clotxa, que enguany ha celebrat la 13ena edició en la seva festa i jornades gastronòmiques anuals. Es tracta d'un pa de pagès partit pel mig farcit d'arengada i hortalisses (alls, cebes i tomàquet) i oli. Tradicionalment aquest era l'àpat dels pagesos que feien al migdia, una mena de carmanyola.

En aquest riu s'hi poden fer moltes activitats, com nadar, pescar o també navegar

Redacció

Les aigües del riu Ebre transporten embarcacions i també són capaces de transportar el visitant i el viatger a altres temps.

La Ribera d'Ebre és una comarca amb una història digna de ser contada i coneguda i que té en l'imponent castell de Miravet el seu gran baluard.

Aquesta fortalesa és famosa per haver estat una de les seus dels cavallers de l'Ordre del Temple.

Considerat el millor exemple de l'arquitectura romànica militar templera a Catalunya i un dels més importants de tot Occident. A més de l'obra romànica dels segles XII-XIII, conserva part de les muralles de l'època islàmica que s'estenen sobre el penya-segat vermellós dominant el riu Ebre i una magnífica panoràmica de la comarca. El Castell forma part del Cap de la vila juntament amb l'esglèsia

vella i el conjunt de cases penjades sobre el mateix riu, constituint un dels pobles amb encant més pintorescos de Catalunya.

Miravet no és l'únic indret interessant en l'àmbit històric, altres llocs com el castell carlí de Flix, el castell de Móra d'Ebre o els jaciments ibèrics de Sant Miquel i Castellet de Banyoles, juntament amb els enclavaments de la Batalla de l'Ebre (Guerra Civil) i el Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova completen l'oferta cultural. Tot això es pot compaginar amb un entorn natural impressionant, com la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, on s'hi conserva un bosc de ribera gairebé intacte i hi podeu contemplar com les cigonyes viuen en sibiosi amb els cavalls de la Camarga francesa als aiguamolls, entre d'altres activitats.

També podreu fer rutes a peu o en bicicleta pels diferents espais

naturals de la comarca, l'Espai d'Interès Natural de Riba-roja d'Ebre, la Serra de Llaberia, les Muntanyes de Tivissa-Vandellós i la Serra i Vall de Cardo, entre d'altres, i pels seus camins i senders, entre ells el GR-99, el Camí Natural de l'Ebre que us permetrà conèixer el bosc de ribera i espais de gran bellesa seguint el curs del riu.

L'Ebre és el centre de tot a la Ribera. En aquest riu s'hi poden fer moltes activitats, com nadar, pescar o també navegar. A Miravet i a Flix es pot creuar l'Ebre mitjançant un pas de barca, però aquesta no és la única opció, una de les millors maneres de descobrir i coneixer el riu es navegant amb piragua o caiac.

Hi ha diverses empreses que organitzen tot tipus de rutes que poden ser de mig o un dia o fins i tot en d diverses etapes.

I a l'estiu no us podeu perdre les festes de riu que es celebren a diversos municipis de la comarca.

Fotos: cedides

VIU Tarragona | 122

Juliol-Agost 2016

TURISME DE PROXIMITAT OCI I GASTRONOMIA

L’esplendor de Tortosa renaix

La ciutat torna al segle XVI amb una reconstrucció històrica integral dels dies 21 a 24 de juliol

VIU a fons

Terra d’aigua Terra d’un riu.

Visca la Vegueria de Tortosa!

Visca!

Aquest és el crit que rememora els millors temps de la ciutat de Tortosa quan, al segle XVI, era un important nucli medieval a mig camí entre ciutats de la importància de Barcelona, València i Saragossa. Sempre amb el riu com a gran protagonista, l’Ebre, la via de comunicació fluvial i la seva sortida natural al mar. Tortosa era la capital d'un extens territori a nivell administratiu (Vegueria) i eclesiàstic —seu d'un extens bisbat que arribava fins Almenara, a 30 km de la ciutat de València— i controlava el pas de l’Ebre i la seva desembocadura.

Del 21 al 24 de juliol Tortosa torna, doncs, a l’època daurada

VIU Tarragona | 124

en el que s’anomena la Festa del Renaixement, que es va fer per primera vegada el maig de 1996 i que des d’aleshores ha rebut la declaració de Festa d’Interès Turístic Nacional, Festa Local d’Interès Turístic Local i la Placa d’Honor del Turisme de Catalunya. Es tracta d’una festa total, una reconstrucció històrica integral de la ciutat, del seu nucli antic, que permet el visitant viatjar en el temps.

Així, més de 3.000 tortosins passejaran pels carrers vestits d’època mentre es fa una programació de 60 espectacles diaris i un total de 500 actors. Hi haurà animació i teatre de carrer, música i danses, ambientació i vida quotidiana —la sensació d’estar visitant una ciutat del Renaixement—, desfilades i espectacles per als més petits.

xement. Així, nombrosos restaurants s’han afegit a les jornades gastronòmiques oferint receptes extretes del llibre de referència, el Llibre del Coch (1525), del Mestre Robert. Els pastissers i forners de Tortosa elaboraran pastissos i dolços de l’època en el que s’ha anomenat les Llepolíes de la Festa i per aquells que els hi agradi

anar provant de tot, poden fer la Ruta de la Saboga, que és la ruta de les tavernes que s’instal·len aquells dies.

Els comerciants també participen de forma activa amb la iniciativa Lo taulell al carrer, és a dir, venen els seus productes en taulells al carrer mentre ells van vestits d’època.

Com no podia ser d’una altra manera, el menjar té un paper important en la Festa del Renai-

Juliol-Agost 2016

PUBLIREPORTATGE OCI I GASTRONOMIA

Redacció | Pierre Grubius fotos

Són insultantment joves però tenen una experiència enorme recorrent el món. Joel Bonachi i Ylenia Capodiferro (27 i 22 anys respectivament) regenten l'agència de viatges Travel by the face que va obrir les seves portes al carrer de la Unió 41 de Tarragona el mes de març passat. Amb tot, la història de l'agència és molt anterior, es remunta al 2011 i té els seus orígens fora del territori català, concretament a Miami (Florida), als Estats Units.

En aquells temps, Joel, que tenia 22 anys, va decidir que volia canviar d'aires. Va deixar els seus estudis d'Administració i Direcció d'Empreses i se'n va anar a millorar l'anglès a Miami, curiosament la ciutat amb més percentatge de castellanoparlants del país nord-americà, pel seu alt volum d'emigrants cubans, molts dels quals, tot i residir a la ciutat de Florida de fa anys i panys, no parlen gens d'anglès.

«Precisament hi vaig anar per això. El meu anglès no era gens bo i no volia fer una immersió molt salvatge, per això vaig triar Miami, perquè podria alternar l'anglès amb el castellà», explica. A Joel aquell viatge li va canviar la vida en el sentit literal de la frase. Millor dit, li va tocar la loteria. «Al condomini on vivia —grup d'edificis d'apartaments amb serveis com supermercat i altres— vaig conèixer un noi al gimnàs. Ens vam fer molt amics i gràcies a ell he pogut viatjar molt». Aquest amic resulta que va ser un noi econòmicament molt ben posicionat i que té multitud d'apartaments arreu del món. Joel va viatjar amb ell durant els quatre mesos que va estar als Estats Units i també en anys posteriors, recorrent fins ara més de 30 països. «Em vaig adonar que allò que m'agradava era viatjar i els Estats Units em van encantar, és un país fabulós.

Vaig decidir muntar una agència de viatges online a Miami, Travel by the face», diu.

VIU Tarragona | 126

Els sastres dels viatgers Joel Bonachi i Ylenia Capodiferro, amb un munt de països visitats al sac malgrat la seva joventut, ofereixen viatges a mida per tot el món des de la seva agència, Travel by the face

En tornar de Florida, Joel va continuar operant amb l'agència des de Tarragona i continuava viatjant. «Els meus clients eren de tot arreu, des d'americans que volien anar a l'estranger fins a europeus que volien visitar els Estats Units. Vaig continuar viatjant i, el més important, coneixent gent en origen, allà on anava, això m'ha permès teixir una important xarxa de contactes que faig servir per a l'agència». I així és, Travel by the face pressumeix de fer «viatges personalitzats» pels seus clients.

Vestits a mida.

ha estat molts cops als Estats Units: set vegades a Nova York, dues a Las Vegas, ha fet la ruta 66, etc— i de fa un temps ja te-

Travel by the face pressumeix de fer «viatges personalitzats» pels seus clients.

Vestits a mida

nien al cap obrir aquella agència online de Miami a Tarragona.

«Aquesta és la nostra ciutat i volíem oferir el servei, la nostra experiència, aquí», diu Joel Bonachi, que afirma que són capaços d'aconseguir fer el viatge que el viatger desitgi i sempre amb el millor preu: «Nosaltres no utilitzem mitjancers, treballem directament amb l'hoteler, l'empresa de lloguer de cotxes,

«Molta gent arriba i ens diu que és impossible poder fer el viatge que ells volen en grans majoristes o altres agències. Nosaltres ho fem», explica Ylenia Capodiferro, parella de Joel. Ambdós es van conèixer al poble de les seves famílies, l'Ametlla de Mar, just abans que ell marxés a Miami per primera vegada —Joel

Juliol-Agost 2016

PUBLIREPORTATGE OCI I GASTRONOMIA els guies locals, tot. És clar, si algú vol un viatge generalista, convencional, també ho fem, però això ho fa tothom», diu. De fet, Ylenia em mostra un exemple de la seva eficiència: agafant un plec de papers que resulten ser emails i pressupostos em diu: «Va venir una noia que volia fer un viatge a Tailàndia. El majorista, l'agència on va anar, li cobrava 10.000 euros per 15 dies. Nosaltres li vam organitzar un viatge de 21 dies, amb una illa més per visitar per 9.000 euros i tot això amb xòfer i guies locals».

Segons Joel Bonachi, el secret es troba en la feina prèvia. «El fet de conèixer el terreny, i haver estat en contacte personalment amb qui has de fer tractes, ajuda molt. Nosaltres no cobrem despeses de gestió. A més, oferim totes les opcions. Si algú vol anar a Miami, per exemple, pot dirnos si vol allotjar-se de superluxe, en un hotel de classe mitjana o en un hostal. Jo puc respondre totes les seves preguntes, hi he estat personalment a cada lloc».

Ambdós asseguren que tenen el telèfon mòbil permanentment connectat per si algun client té cap problema mentre es troba al seu destí. «El telèfon de l'oficina està desviat als nostres terminals particulars. Si algú té un problema a l'altra banda del món, el podem ajudar i no s'ha d'esperar que sigui hora d'oficina a Tarragona o que passi el cap de setmana».

El projecte estrella Joel és un gran coneixedor dels Estats Units i juntament amb Ylenia estan acabant de perfilar el que serà la joia de la corona: recórrer la ruta 66 (des de Chicago a Los Angeles) de forma totalment personalitzada. «Si algú vol fer la ruta per carretera, ha de llogar un cotxe —molta gent vol fer-ho a bord d’un muscle car, un Ford Mustang o un Chevrolet Camaro— a Chicago i l'ha de deixar a Los Angeles.

El fet de no deixar-lo al mateix lloc comporta un recàrrec molt

Juliol-Agost 2016

important pel client. Jo ja he parlat amb les empreses de lloguer de vehicles i l'estalvi amb nosaltres pot ser considerable no només pel fet d'estalviar-se aquesta quantitat sinó pel lloguer per dia, que pot arribar al 50%. I així amb tot».

A banda dels Estats Units, Travel

by the face és capaç d'organitzar qualsevol viatge arreu del món, fins i tot «low cost». «Moltes agències no ho fan, però nosaltres sí. Si el client vol estalviar-se diners, busquem vols en companyies barates si ho desitja. Com més a mida sigui l'itinerari, més hi treballem. A la resta d'agències la gent surt amb el viatge sota el braç el mateix dia, aquí podem tardar un o dos dies perquè hem de fer moltes trucades per adaptar allò que vol el client al millor preu, no es tracta de vendre viatges enllaunats», explica Joel Bonachi.

Afirma que són capaços d'aconseguir fer el viatge que el viatger desitgi i sempre amb el millor preu

La parella, que continua viatjant moltíssim durant l'any, ha de compaginar les agendes per tal d'atendre el negoci i seguir coneixent de primera mà els destins turístics que els seus clients demanen. «Un de nosaltres sempre ha d'estar aquí. De fet, jo marxo demà [en el moment de fer aquest repor-

tatge] a Cambodja, a fer de voluntària en una ONG. Això em permetrà conèixer aquell país i el que n'aprengui ens serà molt útil per l'agència. Fins Santa Tecla no podrem tornar a viatjar plegats», diu Ylenia mentre mira Joel. I ambdós deixen anar un somriure de complicitat.

VIU Tarragona | 127

RUTES OCI I GASTRONOMIA

El camí interior Anar des de Vilaplana a l'antic poble de la Mussara pel Camí de les Tosques, una manera d'estar en contacte amb la natura mentre es fa un bon exercici VIU a fons

L'he fet un munt de vegades.

No podria dir que conec cada racó però gairebé, amb tot, no m'atreviria a fer-lo amb els ulls tancats perquè ensopegaria a les primeres de canvi perquè no és precisament un camí asfaltat, tot i que el pot fer qualsevol.

El Camí de les Tosques que uneix Vilaplana amb l'antic poble de la Mussara és un trajecte de coneixement interior.

Molta gent el fa en grup, o en parella. D'uns anys ençà et trobes molts corredors, sobretot el cap de setmana, uns dies que prefereixo evitar. M'agrada sentir la soledat al caminar, escoltar la meva respiració en un sender que puja amb força i que és, per tant, un bon exercici per a les cames. «Molt bé noi, si això ho fas sovint, viuràs molts anys», em va dir un senyor que tenia gairebé 70 anys i que ja baixava pel camí mentre jo pujava un matí d'hivern.

El primer tram, tot després de deixar el poble, en creuar la font de les Creus, on sempre hi ha algun vehicle de gent que, amb un grapat de garrafes va a buscar aigua, passa per un munt de camps de conreu. Aquest tram es troba gairebé tot cobert de ciment per fer més fàcil l'accés als vehicles i fa uns deu anys no era així, sinó que era majoritàriament de terra.

còdols grans durant tot el trajecte fins que s'arriba al rierol que es creua travessant per sobre les pedres —mai he caigut, però he vist gent relliscar, sobretot quan el riu baixa més ple i hi ha aigua al capdamunt dels rocs—. Fa uns anys algú va fer uns esglaons picant en l'enorme roca que hi ha a continuació que, quan estava en el seu estat natural, podia tenir una certa dificultat per pujar-la pel seu perfil rodó —quan estava humida relliscava—. Passat el rierol de nou —perquè ens entenguem, fas com una S— el camí atorga una certa treva duran un centenar de metres des d'on es pot veure tot el Camp de Tarragona i, en dies clars, la costa. Tot a l'ombra dels arbres.

A partir d'aquí el camí puja molt

i gairebé fins al final del trajecte.

La sensació d'estar sol, de sentir fins i tot com es mouen els llangardaixos entre els matolls, no té preu. Si es decideix fer la ruta a l'hivern, cal portar roba d'abrigar que, però, es pugui treure perquè tot pujant fa calor. A l'estiu, cal anar a primera hora del matí perquè al migdia pot ser molt dur, tot i que el camí està protegit del solt durant la seva major part.

ble de la Mussara.

El tram final, després d'un espai obert que molts creuen que és el final, és el més dur. Des de Vilaplana fins aquest punt farà una hora que caminem i les cames ho notaran. Amb tot, 20 minuts o mitja hora són els que resten fins al refugi i des d'aquí, 10 minuts més fins a l'antic po-

L'arribada és tota una recompensa i és fantàstic poder esmorzar davant el refugi en una de les taules sota els arbres, tot mirant a l'horitzó. Quan no és estiu i no és cap de setmana, no hi ha mai ningú i això fa que sigui una ruta ideal per desconnectar completament. Es pot tornar a Vilaplana pel Camí de les Torres —menys rocós, amb menys arbres i, per tant, més obert—, però jo sempre prefereixo baixar per les Tosques. A l'estiu hi ha gent que es banya en els salts d'aigua clara que hi ha a mig camí. Les veus de la gent, però, són per a mi en aquell indret, soroll. Quan vaig a les Tosques només vull sentir els ocells i el silenci.

«Però jo sempre prefereixo baixar per les Tosques. A l'estiu hi ha gent que es banya en els salts d'aigua clara que hi ha a mig camí»

Passat aquest tram, el camí puja de debò i la natura engoleix el sender. El camí es fa estret, i només passar una persona, tant que si et trobes algú que baixa, un dels dos s'ha d'aturar i deixar passar l'altre. És una part molt rocosa, amb

VIU Tarragona | 128

Juliol-Agost 2016

RUTES OCI I GASTRONOMIA

Juliol-Agost 2016

VIU Tarragona | 129

RECEPTES GASTRONOMIA

Amanida amb ganyims Es diu ganyims a la carn fosca que hi ha a la zona de les ganyes de la tonyina que ha estat, normalment, conservada en sal o salmorra. Aquesta conserva s’utilitzava molt habitualment en la cuina de moltes llars de la costa i avui encara continua sent un freqüent recurs per a molta gent, tant per a fer amanides com per a l’elaboració d’entrants calents a base de fideus, verdures o llegums.

Malgrat tot, aquest ingredient està actualment en hores baixes perquè cada cop té menys lloc en la nevera del jove cuiner, de la jove cuinera o de qualsevol consumidor novell, que en aquest moment opta, potser, per una forma aproximada de fer la mateixa amanida però amb un altre ingredient principal, més fàcil de trobar, de demanar o d’identificar.

Foto: Fira del Pataco. Ajuntament d'Alforja

Ingredients per a 4 persones • 200 g de ganyims • 2 tomaques d’amanir • 1 pebrot vermell

• • • • • • • •

1 pebrot verd 1 ceba mitjana 1 grapat d’olives arbequines 1 grapat d’olives negres pansides ½ escarola oli d’oliva verge extra vinagre sal

Preparació Tallar la ceba en juliana no gaire fina i masegar-la en aigua i vinagre durant una estona per fer que perdi la rabia i la fortor.

Barrejar els pebrots i les tomaques tallades a daus amb els ganyims esqueixats i dessalats al punt, la ceba, les olives i l'escarola, Amanir la preparació amb oli, vinagre, sal si en cal i deixar macerar durant bastant estona en fred perquè s'adobi bé i s'harmonitzin els sabors.

Comentaris Es pot utilitzar ceba tendra si n'és l'època. També es poden substituir els ganyims per arengada o bacallà i/o afegir

patates cuites amb pell i fetes a rodanxes per a variar l'amanida. En aquest cas també cal deixar que la preparació s'adobi durant una bona estona.

Aquest tipus d'amanides se solen fer a migdia per a menjar a la nit. Per a fer encara un entrant més complet, s'hi pot posar ou dur a talls i algun producte adobat en vinagre.

«Es diu ganyims a la carn fosca que hi ha a la zona de les ganyes de la tonyina» Hi ha una altra opció als vespres d'estiu, bona companyia, una cassola ben plena de musclos i un porró que, en alçar-lo, pixi un bon raig de cava fresquet.

Recepta extreta de "La Cuina dels Pescadors de la Costa Daurada" del mateix autor

Per David Solé

L’espai de l’oli Consells de conservació de l’oli d’oliva verge extra L’oli d’oliva verge extra DOP Siurana és el suc natural d’oliva sense conservants ni colorants, de la màxima qualitat i de les oliveres del nostre territori. A diferència del vi, l’oli presenta els millors atributs al començament de temporada i es va suavitzant amb el temps, per això és convenient no guardar-lo més enllà de la data de consum preferent. És un aliment que no caduca (la caducitat indica fins a quina data es pot consumir el producte amb seguretat). L’oli d’oliva verge extra du una data de consum preferent que ens indica fins a quina data es mantindrà la qualitat esperada. Tot i així, si no es conserva adequadament, pot perdre la qualitat abans de la fi del consum preferent.

Per tal de mantenir totes les propietats tan beneficioses per la salut cal: Preservar-lo de la llum, l’aire, la calor, la humitat i de substàncies que puguin alterar-ne l’olor i/o el gust. Tancar hermèticament l’envàs perquè no entri oxigen, s’oxidi i s’enranceixi i netejar sempre el setrill abans de reomplir-lo per evitar que es faci malbé l’oli. + info: www.siurana.info

VIU Tarragona | 130

Juliol-Agost 2016

Troba el teu exemplar de VIU Tarragona en expositors repartits arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista.

Establiment Adreça Santiveri Governador Gonzàlez, 24 bxos Stetic Unió Unió,33 Mundog Av. M. Cristina,34 bis TOT Ràpid Reparació Calçat Unió, 9 Administració Loteria nº13 Pere Martell, 39 Casa Matias Plaça Corts Catalanes,5 Farmàcia Pujol Eivissa, 7 Farmàcia Pujol Joan Fuster i Ortells, 7 Farmàcia Pujol Bloc St. Joan Esc A Sp i Sp Autoforum Vehicles d'ocasió Gasòmetre, 42 Roba de Casa Sant Francesc, 12 Cottet Òptics Av. Prat de la Riba, 22 Llibreria TRT Pere Martell, 21 Decora't Av. Prat de la Riba, 11 Moto Sport Busquets Av. Prat de la Riba, 31 Mariné Bicicletes Av. Andorra, 7 La Martina School of English Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Pimec Av. Marquès de Montoliu, 3 Orthoclinic Av. Catalunya, 22 D Casa Figueras St. Agustí, 7 Vives Sabateria Carrer August, 16 Tradicionarius Avda.Catalunya/Rovira Virgili Tradicionarius Ramón y Cajal/Prat de la Riba Bar Can Joan Pol. Francolí Centre Veterinari Arbor Edifici Alt Penedès Esc. C Bxos.

CEPTA Rambla Nova, 95 Chas Chas Tea Rambla Nova, 67 Tennis Park Cala Romana La Botiga del Bon Gust C/Major, 17 Motos Tarragona Estanislau Figueres, 35 Espiga d'Or Rovira i Virgili, 17 La Matalasseria Av. Vidal i Barraquer, 18 Tennis Tarragona Cala romana Construccions i Promocions Ramon Mata i Fills Rambla President Màcia, 5 Restaurant Toca Perón C/ Del Portalet, 3 Cafeteria La Vall Josep Carner (Vall de l’Arrabassada) Electricitat Tarragona C/ Reial, 23 I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

NECESSITES COMUNICAR-TE?

Si vols potenciar el teu negoci, la teva marca. Si precises una renovació d’imatge. Si necessites idees.

Si et cal comunicar què fas. Si desitges que els teus possibles clients et coneguin.

En definitiva, si et calen serveis de publicitat i disseny a la teva mida, sigui com sigui el teu negoci, aquí ens tens.

POSA’T A LES NOSTRES MANS

VIU Creatiu CREATIVITAT | DISSENY | COMUNICACIÓ

ET CREEM EL LOGO CREATIVITAT I IMATGE D’EMPRESA TARGETES I PAPERERIA COMERCIAL REVISTES I CATÀLEGS DISSENY FULLETS, DÍPTICS, TRÍPTICS..

CAMPANYES PUBLICITÀRIES - BUSTIATGE - IMATGE CORPORATIVA - NAMING - INSERCIONS EN PREMSA - CARTELLERIA - FOTOGRAFIA...

C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc. 3 2n A - 43007 Tarragona | Tels. 673 930 589 - 673 930 590

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA

Santa Marta

La serenitat a primera línia de mar Fèlix Llovell, director de la Guia Gourmand, ens proposa un hotel amb encant en cada revista. En aquesta ocasió és l’Hotel Santa Marta, situat en un turó de Lloret de Mar, damunt d’una idíl·lica platja.

Fèlix Llovell Periodista gastronòmic i director de la Guia Gourmand

La brisa de la Costa Brava marca la personalitat d'aquest hotel que disposa pràcticament en exclusiva d'una de les millors platges del Mediterrani. Situat en un incomparable enclavament enfront de la preciosa platja de Santa Cristina, ofereix unes esplèndides instal·lacions a una clientela nacional i internacional que estima la tranquil·litat, el confort i un exquisit acolliment professional i personalitzat.

En un edifici senyorial, on

VIU Tarragona | 134

s'aprecia la dedicació de la família Noguera i dirigit per en Jorge, fill dels fundadors (1958), que ha mantingut i respectat les instal·lacions i el seu esperit acollidor i familiar, s'integren les habitacions de sabor clàssic però alhora molt confortables. Tot l'hotel s'obre a unes meravelloses vistes al mar, des de les habitacions fins als salons, el restaurant amb els seus finestrals i el bar amb la terrassa de vistes panoràmiques. Compta amb 75 habitacions, 2 suites i 10 junior suites, amb aire condicionat, caixa forta, minibar, telèfon directe, televisió de plasma via satèl·lit, Wi-Fi i barnús, també disposa d'habitacions semiadaptades. El preu de l'habitació doble és de 176/292

euros/dia. L'hotel completa la seva oferta de luxe amb un spa integrat perfectament en l'entorn, envoltat de naturalesa i orientat al mar, aquesta zona convida a un recorregut relaxant pel circuit d'aigües o a deixar-se embolicar per un món de sensacions en alguna de les cabines de tractaments i massatges. Les instal·lacions del nou spa es completen amb una perruqueria i un gimnàs equipat amb màquines modernes de fitness les 24h.

Un spa integrat perfectament en l’entorn, envoltat de naturalesa i orientat al mar

La seva ubicació estratègica a una hora de Barcelona, converteixen l'hotel en un lloc privilegiat per acollir tot tipus de reunions i convencions, seminaris, exposicions o qualsevol altre tipus de programa per a empreses. A més, i a escassos metres de la sorra, l'hotel disposa de pistes de tennis, piscina, servei de bar, i sota els pins es poden degustar els productes de temporada d'un completíssim bufet.

L'oferta gastronòmica de l'Hotel Santa Marta, en el seu restaurant, està basada en els millors productes mediterranis, i la seva cuina, amb el xef Francisco Sáez Al capdavant, està orientada a cada estació de l'any amb productes de

Juliol-Agost 2016

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA tartar, 33,25; risotto de ceps i trompetes de la mort a la trufa negra, 22,65; rap de la costa a la crema de nècores amb gambes de Blanes i cloïsses, 29,50; secret ibèric al forn amb cama-secs i pinyons, 18,50; i entrecot de bou d'Angus a la brasa amb salsa béarnaise, 27,95. En definitiva, un hotel de 5 estrelles, damunt d'una platja, amb vistes, en un paratge arbrat, tranquil i amb molt bona cuina i serveis, per gaudir de la serenitat a primera línia de mar.

Fitxa tècnica HOTEL SANTA MARTA Platja de Santa Cristina.

17310 Lloret de Mar Horari de 13,30 a 15,30 i de 20,00 a 22,30. Tanca del 20 de novembre a l’1 de febrer.

American Express, 4B, Diners, Master Card, 6000 i Visa. Aire condicionat. Aparcament. Aparcacotxes. Terrassa. 4 menjadors privats per fins a 225 comensals.

Tel.: 972 36 49 04 Correu electrònic: reserves@hotelsantamarta.net www.hotelsantamarta.es mercat de màxima categoria.

Al capdavant de la sala, que té una decoració d'estil clàssic i belles vistes al mar, hi ha Lluís Tremoleda, format a la casa, que a més també dirigeix el celler amb més de 300 referències. Els migdies, a l'estiu és molt recomanable el restaurant a peu de platja que ofereix un bufet molt apetitós i variat.

A les nits, es pot sopar a la terrassa. A destacar la terrassa amb música en viu per a còctels davant del mar.

Com especialitats cal tenir en compte l'amanida de llamàntol amb maionesa d'espàrrecs de marge, 31,85; reconstrucció de pop en dues textures amb romesco i patata temperada amb essència de safrà, 22,00; steak

Juliol-Agost 2016

VIU Tarragona | 135

PEGGY SUE'S YOUR AMERICAN DINNER Rambla Nova, 21 - 43004 Tarragona Tel. 977 591 658

MENJAR AMERICÀ Especialitat Hamburgueses, amanides, sandvitxos i postres.

Preu menú

Menú migdia 9,95 €.

Horari

Dilluns a diumenge de 13 a 16 h i de 20 a 24 h.

Dvendres i dissabte de 20 a 0:30 h.

A

l capdamunt de la Rambla Nova, tocant al Balcó del Mediterrani, aquest restaurant t'ofereix la genuïna cuina americana. Un lloc ideal per passar una estona autèntica i amb la família. La nostra carta està dissenyada per a satisfer tots els gustos. Estil handmade, matèria prima excel·lent, sabor 100% americà i dilatada experiència. Ens agrada fer les coses com les faries tu a casa teva: la nostra carn és fresca i saludable, tots els dies piquem i fem una a una les nostres hamburgueses, sense conservants ni additius; només sal i pebre.

Si no et vols moure de casa, Peggy Sue's disposa del servei delivery a la seva botiga online

wwwpeggysues.es i gaudeix sense moure't del teu sofà.

Senzillament deliciós, simplement inimitable.

El nostre secret: l'autenticitat.

136

THE FAMILY COFFEE CAFÈ RESTAURANT

Plaça Prim, 2 (Mitja Lluna) - Tarragona Tel. 977 505 049 | Mòbil 636 617 659 | www.thefamilycoffee.es

CUINA XILENA, BASCA I TRADICIONAL Especialitat

Menus i carta nomes per esdeveniments

Preu menú

Entrepans, racions, tapes i pintxos

Horari De dilluns a dissabte de 8:30 a 23:30h Diumenges tancat

U

Us donem la benvinguda a la nostra cafeteria i sala d'esdeveniments “The Family Coffee”, el teu lloc de trobada.

Situada en ple centre de Tarragona, podràs gaudir d'un espai amb una capacitat per a 70 comensals, reservat, exclusiu, cuidat i tranquil on podràs celebrar qualsevol esdeveniment que necessitis (aniversaris, reunions d'empresa o qualsevol esdeveniment que et calgui). Uns menús confeccionats segons les teves necessitats, amb una decoració i ambient musical fets a mida, faran que la teva festa sigui un èxit, la nostra varietat i qualitat en menús i tapes et sorprendrà.

Sense descuidar la nostra acurada oferta en cafeteria: cafès, tes i una extensa carta en bolleria i entrepans.

137

CIANO

COFFEE ROASTER c/ August, 21 - Tarragona Tel. 695 704 472 | Ciano Coffee Roaster Tarragona

CAFETERIA I BOTIGA DE VENDA DE CAFÈ Especialitat Venda i degustació de cafès. Esmorzars i menjars.

Horari De 7 del matí a 9 de la nit.

Diumenge tancat

S

ituat a la zona de vianants del centre de Tarragona, amb aforament per a unes 30 persones, Ciano Coffee Roaster ens trasllada al més selecte món del cafè.

Preparat per un expert barista que ens aconsellarà en tot moment quin cafè degustar, entre les moltes varietats d'arreu del món.

També en podrem comprar, ja que venen cafè al detall. Així mateix disposen d'una extensa gamma d'infusions ecològiques.

La seva cuina ens ofereix entrepans d'autor fets amb productes km0, amanides, bakery i postres casolans.

138

GABRI OLIVIER GELATERIES ITALIANES Rambla nova, 54 - Tarragona Tel. 977 233 133

C/Sant Agustí, 14 - Tarragona Tel. 616 002 159

MAMMA MIA, CHE GELATTO! Especialitat

Gelats artesans d'autor

Preu carta

A partir de 2,25€

Horari

Cada dia a partir de les 9 del matí

A

la nova gelateria Gabri Olivier del carrer Sant Agustí, descobreix el Soft Iogur Gabri, l'autèntic iogurt gelat artesà 100% natural. Escull la mida, tria els toppings que vulguis, fruita, galetes, cereals, bola de gelat… i dona-li el toc final amb els gustos més sorprenents i naturals.

A Gabri Olivier elaborem els nostres gelats amb fruites i ingredients plenament mediterranis, naturals i saludables seguint la tradició artesanal italiana i cercant nous gustos amb combinacions innovadores.

Les Gelateries Gabri Olivier són el lloc ideal de Tarragona per esmorzar un bon entrepà al matí, prendre un refresc o gelat natural a la terrassa i també per emportar-te a casa un gelat o pastís de postre.

139

MISS SUSHI FRESH RESTAURANT

Rambla Nova, 14 - 43004 Tarragona Tel. 977 948 060

CUINA JAPONESA Especialitat Sushi Preu menú:

Menú amb 2 entrants, plat principal i beguda 12,50€ (Postres opcionals)

Horari

Dilluns a diumenge al migdia de 13 a 17 h.

Vespres de 20 a 24 h.

Divendres i dissabte nit de 20 a 1 h.

A

quest restaurant situat al capdamunt de la Rambla Nova, just a 100 metres del Balcó del Mediterrani, ens ofereix una carta molt atractiva, amb un gran assortit d'ingredients frescos per a satisfer tots els paladars. Tant els amants del sushi, com els de la carn i la pasta podran gaudir del nostre menú i carta en un ambient chic.

Repartim a domicili a tota Tarragona, Vila-seca i La Pineda. MISS SUSHI ofereix fusions d'arreu del món per tal que pugueu viatjar i gaudir virtualment altres cultures. I, a més del sushi tradicional oferim innovacions on tot no és peix cru.

140

QUIM QUIMA RESTAURANT Km 0

C/ Les Coques, 1 bis - 43003 Tarragona Tel. 977 252 121 | restaurant@quimquima.com | www.quimquima.com

CUINA MEDITERRÀNIA I TAPES Especialitat

Cuina mediterrània i tapes Km 0

Preu menú

14,90 €

Preu carta

25 €

Horari

Dijous a diumenge de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 00:00 (dimarts tancat) Diumenge i dimecres de 20:00 a 00:00

R

estaurant situat al costat mateix de la Catedral de Tarragona des de fa setze anys. Som un restaurant familiar de cuina mediterrània de kilòmetre 0. Els nostres plats mes representatius son: cruixent de gadagangs de Tarragona amb formatge fresc i tomàquet, bacallà a la catedral, tàrtar de vedella planxat al foie, coca amb recapte de sardines de tarragona i xurrasco de porc ibèric.

Com a sommelier us puc oferir una interessant selecció de vins, whiskys, roms i ginebres de casa i de fora, a bon preu. Disposem, també, d'una gran cava de puros. Tenim tres menjadors privats i un exclusiu pati-jardí interior.

CAVA DE CIGARS

També us podem oferir menús per a grups per a les vostres celebracions, així com organitzar tastos de vins, gintònics, whiskys, etc, per encàrrec.

Fem menjar per emportar i càterings.

141

CASA MATÍAS CERVESERIA-RESTAURANT Pl. Corts Catalanes, 5 (Local 2) 43007 Tarragona - Tel. 977 238 647

C. Comercial El Pallol (Local 15) 43201 Reus - Tel. 977 126 408

ASSORTIMENT TAPES I MENÚS TOTA LA SETMANA Especialitat

Menú tancat de tapes per 15€ per persona

Preu menú

Diari 9,95 €. Cap desetmana i festius 13,95€

Horari

De dilluns a divendres de 8 a 24 h Cap de Setmana i festius de 9 a 24 h

L

’especialitat de Casa Matías és el seu gran assortiment de tapes. Tapes fetes amb productes de màxima qualitat i una acurada selecció d'ingredients.

A Casa Matías també us oferim un atractiu menú diari molt el·laborat així com menú de cap de setmana i festius amb la més gran qualitat i diversitat.

Disposem d’una àmplia terrassa exterior coberta, pantalles de TV per gaudir del futbol, la Fòrmula I o qualsevol altre esdeveniment esportiu.

I per a qualsevol cel·lebració o festa familiar, no dubtis en consultar-nos.

ESTRENEM UN LOCAL MÉS: Plaça de la Font, 29 Tel. 977 139 642

142

REIAL CLUB NÀUTIC RESTAURANT

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona Tel. 977 225 824

CUINA MEDITERRÀNIA I MARINERA Especialitat

Arrossos i peix

Preu menú

Diari 17,50 €. Menú de tapes 19,50 €

Preu carta

30 €

Horari

Obert tots els migdies de l’any. Dijous, diven- dres i Dissabtes sopars de 21’00 a 23’00 h

Situat a les instal·lacions del Nàutic en un marc incomparable que ens ofereix unes vistes excepcionals de la ciutat de Tarragona i del mar, quan s’apropa el bon temps ofereix l’encant afegit de gaudir de sopars a la seva terrassa, un emplaçament únic a tocar del mar.

I és que en època d’estiu el restaurant del Reial Club Nàutic disposa d’una terrassa on, a més de degustar-hi cuina marinera i mediterrània i assaborir un menú de tapes a la nit, s’hi pot gaudir de tota mena de combinats el·laborats amb marques premium gràcies a un exquisit servei de cocteleria, mentre gaudeixes de música en viu els caps de setmana.

El marc perfecte on gaudir d’una bona cuina, unes vistes úniques, la brisa marina i l’aire fresc i relaxant que ofereixen les terrasses.

Fem sopars qualsevol dia sota reserves 10 persones mínim.

143

MELVIN RESTAURANT

C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca Tel. 977 396 346

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES Especialitat

Carns i tapes

Preu menú

Entre setmana 8,60€ Dissabtes des de 10,80€

Horari

Laborables de 8.00 a 12 Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h

T

ots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excelent equip de professionals qualificats s’encarrega de treballar per que els nostres clients quedin satisfets i perquè gaudeixin en nostre restaurant de l’àmplia varietat de plats que trobaran a la carta. Carns selectes, entre elles l'acreditada Black Angus.

L’aforament aproximat del nostre restaurant és de gairebé 300 persones, distribuïdes en dos salons interiors i la gran terrassa exterior, resultant un lloc excel.lent per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.Consulteu-nos la vostra idea o necessitat i estarem encantats d’ajudar-vos a fer-la realitat.

Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

144

BRUIXES DE BURRIAC

By Jaume Drudis. RESTAURANT / HOTEL / SPA c/ del Cup, 2,5 i 7, 43893 Altafulla Tel. 977 651 557 | www.bruixesdeburriac.com

RESTAURANT GASTRONÒMIC Especialitat

Cuina d'autor

Contacte Tel. de reserves: 977-651-557 o 977-651-567 www.granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com

El restaurant Bruixes de Burriac, amb la signatura del xef de renom Jaume Drudis, és present a la Guia Michelin, entre d’altres.

Ofereix, a més de la carta que es renova cada estació de l’any, una sèrie de menús diferents per a cada mes. En Jaume també els proposa un menú degustació que els aportarà tots els sabors i sensacions del mar i la terra amb els productes més autèntics del Camp de Tarragona.

PATI DELS TARONGERS Nou espai a la Vila Closa d’Altafulla. Lounge bar al pati del castell de Montserrat, just al costat de l’Hotel Gran Claustre. Gaudeixi d’un lunch o un sopar a l’aire lliure en un entorn únic i ple d’història. Zona chill out, còctels, copes... Celebracions, esdeveniments, i molt més. Obert la temporada d’estiu, us hi esperem!!!

SPA GRAN CLAUSTRE L’Spa Gran Claustre és un indret on es respira pau i tranquil·litat. Disposa d’un circuit termolúdic i una carta de diferents tractaments refrescants i calmants per a l’estiu, depilacions i tractaments facials per sentir-te bé per dins i per fora.

145

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR Especialitat

Cuina tradicional i creativa

Horari

De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres.

B

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.

146

- Photo : Michel Gibert

CREADO RES DE L DE S CA NS O D E A LTA G A MA www.treca-interiors-paris.com

LA

MATALASSERIA DESCANSO

DESCUBRE EL MEJOR DESCANSO EN LA MATALASSERIA Avda. Vidal i Barraquer nยบ 18 (Delante del Parc Central i Eroski) 43005 Tarragona. Tel. 977 229 993 www.lamatalasseriatgn.com

Història Viva

©