VIU Tarragona
Núm. 09 | Març-Abril 2014 | www.viutarragona.cat
Edició CIUTAT DE TARRAGONA
Núm. 09 | Març-Abril 2014 | www.viutarragona.cat
Entrevista
Cultura
Olga Xirinacs, escriptora
Nova programació dels teatres
VIU Tarragona
c`i|fpPMMÜ|q^oo^dlk^|ONMñRMKéÇÑ===N===OOLNMLNP===NOWRP
Preu 3 euros
Especial interiorisme
Llar i jardí
Materialitzem els teus somnis i fem realitat els teus projectes d’interiorisme i construcció
SHOWROOM: Av. Rovira i Virgili 66-68, Local 11-13 • 43002 de Tarragona • Tel. 977243364 • info@grupgcd.com • www.grupgcd.com
DISSENY
QUALITAT
DISTINCIÓ
Segueix-nos a
Edició
CIUTAT DE TARRAGONA
VIU Tarragona EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL c/ Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · Bloc B-2, baixos, 43002 Tarragona Tel. 977 225 229
Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales i Xavier González Redacció: Anna Escolà i Ramon Ortiz (Motor) Col·laboracions: Lluis Espuis, Marta Domènech i David Solé Disseny i maquetació: Marc Pascual (Marketing Land) Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.com Foto portada: Pierre Grubius Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail
Sumari CULTURA
32
Setmana Santa i Sant Jordi
EMPRESA
48
Marc Colls General Manager de Port Tarraco
Dipòsit legal: GI.1612-2012 VIU TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viutarragona.cat Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viutarragona.cat o bé per telèfon al 977 225 299
VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?
SUBSCRIU-TE
per només 18€ l’any Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a: c/ Fra Antoni Cardona i Grau 3 · bloc B-2, baixos, 43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299
ESPORTS
60
Josep Mª Andreu President del Gimnàstic de Tarragona
Gastronomia
120
Temps de mones i bunyols de Quaresma
7 Editorial 8 Ciutat 32 Cultura
Nom o Raó social
48 Empresa
DNI/CIF Telèfon
60 Esports
Adreça
66 Motor
CP
Ciutat
76 Interiorisme
Correu Electrònic
104 Salut
Domiciliació bancària Entitat
Oficina
D.C.
Número de compte
120 Gastronomia i oci
Signatura/segell
134 Restaurants
Editorial Prima vera La nova estació que encetem aquest mes de març pren el nom del llatí Prima vera, que vol dir el que precisament és, l’estació abans de l’estiu. El refranyer té una coneguda frase que diu: “a la primavera, res és com era” i, tot i que la saviesa popular es refereix a que el bon temps fa oblidar el mal temps passat, podem prendre’n també el sentit metafòric i donar la benvinguda a la primavera com una nova alenada d’aire fresc amb olor d’estiu. No és casualitat que la primavera sigui també l’època de moltes celebracions. Enguany ens trobem amb una Setmana Santa tardana que ens arriba ben entrat al mes d’abril, uns dies plens de tradició que tot just acabaran un parell de dies abans de la Diada de Sant Jordi. Aquest és el dia dels enamorats a casa nostra i també el dia del llibre, i és per això que hem volgut entrevistar de nou a una escriptora de referència de casa nostra, l’Olga C Xirinacs. Una vegada més ens ha rebut a casa seva per oferir-nos una entrevista personal al voltant de la seva obra, Mles seves inquietuds i la seva visió del món literari actual. Y CM
Amb la primavera ens arriben infinites propostes culturals. A MY la secció de Cultura hi trobareu la programació dels Teatres CY de la ciutat, dels centres cívics i d’altres entitats, entrevistes a escriptors, a les llibreries de la ciutat, més propostes deCMYllibres de les habituals i una entrevista als Búhos, un grupK de música tarragoní que ha estat portada de la revista Enderrock. No només són culturals les propostes amb les quals celebrem l’arribada de la nova estació. A la secció de gastronomia, el periodista gastronòmic Fèlix Llovell ens apropa al món de les guies gastronòmiques i descobrim què fa que un restaurant sigui considerat com “el millor de l’any”. Tot això, només és un tast d’aquest número que teniu a les mans, us convidem a degustar-lo. Anna Escolà
CIUTAT
CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI
Aposta pel turisme Tàrraco Viva i els Castells segueixen sent els principals atractius
VIU Tarragona | 8
Març-Abril 2014
TURISME CIUTAT La promoció turística de la ciutat va més enllà del bon clima mediterrani i la platja i segueix apostant pels projectes relacionats amb Tàrraco i els castells. Així es va demostrar a FITUR el passat mes de gener Anna Escolà
El passat mes de gener, a la Fira Internacional de Turisme, FITUR, Tarragona i el Patronat Municipal de Turisme van donar una imatge de ciutat que promociona el seu atractiu turístic més enllà del sol i la platja amb projectes tan atractius com són els relacionats amb Tàrraco i els castells. A la Fira, celebrada a Madrid, es van tancar contactes i avenços en el marc del sector. A FITUR, a banda de les signatures dels diferents convenis amb organismes com Renfe o el Grupo Ciudades Patrimonio
de la Humanidad (del qual Tarragona en forma part), també es va aprofitar per tancar viatges de familiarització tant
Març-Abril 2014
de premsa com de touroperadors de tot el món aprofitant esdeveniments previstos per aquest 2014 com són el Festival Tàrraco Viva, -que enguany se celebrarà del 5 al 25 de maigTarragona Ciutat de Castells o el Concurs de Castells. Pel que fa als diferents convenis signats amb el Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad que va signar l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, cal destacar el de Turespaña, on les 13 ciutats que formen el grup es podran promocionar internacionalment en les accions que desenvolupi aquesta marca; amb Madrid
Destino, que donarà a conèixer el grup a països com el Brasil o els Estats Units aquest 2014; així com la celebració de l’Assamblea de l’Alcaldes del mateix grup.
VIU Tarragona | 9
TURISME CIUTAT
Balanç Turisme 2013 El Tancament de la temporada 2013 ens aporta algunes dades d’interès sobre el Turisme que ve a visitar la ciutat i els seus entorns. Una radiografia per conèixer quin és el perfil del turista i conèixer les seves preferències Redacció
L’Ajuntament i Tarragona Turisme van presentar el balanç gener-octubre 2013 el qual permet conèixer al detall el perfil del turista i algunes dades d’interès com ara la seva despesa mitjana, l’ocupació que genera i les activitats que realitza. Perfil del turista de Tarragona: El grup d’edat més freqüent de turistes el configuren, en un 40%, el grup de 35 a 44 anys. El percentatge per sexes es decanta lleugerament superior pel turista masculí respecte al femení . Pel que fa a la classe social, la mitjana-mitja seria la més nombrosa seguida de la mitjana-alta.
VIU Tarragona | 10
Despesa mitjana: La despesa mitjana del turista ha estat de 237€ de mitjana per estància i de 73€ de mitjana per excursionista. Grups i activitats: El grup més nombrós és el corresponent a família amb nens de més de 12 anys, seguit del grup amb familiars adults de 36 anys i més. Un 37.6% és fidel a la destinació, mentre que un 62.4% visita la ciutat per primera vegada. Les activitats que solen realitzar a la zona són visitar llocs culturals (amb un 77.8%), seguit d’ anar a la platja amb un 67.6%, passejar i fer compres. El balanç destaca que l’any 2013, per primera vegada, un 21% de turistes van venir a Tarragona motivats per la seva gastronomia.
Ocupació: Tarragona, durant el 2013 va obtenir un total de 362.984 arribades als hotels i càmpings de la ciutat i va assolir un total de 1,124.392 pernoctacions. La mitja va ser de 2 dies d’estada en hotels i 4 dies en càmpings. Origen: De les consultes a l’oficina de Turisme entre gener i setembre de l’any passat se n’extreu que respecte el total de visitants, uns 39% són catalans. Un 17% de consultes provenien del mercat espanyol i, d’altra banda, es va apreciar un augment dels visitants internacionals d’un 9.09% respecte l’any anterior, un 44% sobre el total. El primer mercat internacional és el francès.
Monuments històrics: Les icones turístiques més emblemàtiques a Tarragona són l’amfiteatre i el circ-pretori. Tarragona Ciutat de Castells: L’esdeveniment es va celebrar del 24 al 30 de juny i durant tots els dimarts de juliol i agost de 2013. La diada de la plaça del Rei va comptar amb 1.200 assistents i el taller de pilars amb la participació de 500 persones aproximadament. Tarragona Història Viva: La 2a edició de Tarragona Història Viva, el 1r producte de reconstrucció històrica pensat per als visitants, va comptar amb un 84% d’ocupació i en van gaudir 1.153 persones.
Març-Abril 2014
hibridizate.com
JA HO HAN FET 6 MILIONS Què esperes?
LA GAMMA HÍBRIDA MÉS ÀMPLIA DEL MERCAT
TOYOTA AUTOFORUM www.autoforum.toyota.es
C/ De la Carabia, 5-7. Urb. Albada Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 2 43006 - Tarragona 43500 - Tortosa 977 252 509 977 446 105
Ctra. Alcolea del Pinar, 136 43206 - Reus 977 326 487
Consum mitjà (l/100 km): Gamma Yaris hybrid: 3,5 - 3,7. Gamma Auris hybrid: 3,6 - 3,9. Gamma Auris TS hybrid: 3,7 - 4. Gamma Prius: 3,9 - 4. Gamma Prius+: 4,1 - 4,4. Emissions CO2 (g/km): Gamma Yaris hybrid: 79 - 85. Gamma Auris hybrid: 84 - 91. Gamma Auris TS hybrid: 85 - 92. Gamma Prius: 89 - 92. Gamma Prius+: 96 - 101.
VIU TARRAGONA CIUTAT
Conveni Corner Agents turístics públics i privats s’alien per primer cop per a la promoció conjunta del territori en fires nacionals i internacionals a través del conveni Corner, signat per 11a vegada i el qual integra 7 entitats més
Viu Tarragona
L’acord de col·laboració del Conveni Corner, signat el mes de gener a la Diputació de Tarragona, s’ha ampliat i ara involucra 21 entitats. L’acord el van signar el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i representants d’11 municipis, 2 entitats comarcals, 6 associacions empresarials i 2 entitats privades vinculades al sector turístic. La signatura representa un acord que regula la participació conjunta i coordinada de totes aquestes entitats a
VIU Tarragona | 12
fires nacionals, estatals i internacionals. L’onzena edició d’aquest conveni preveu la participació a fires i promocions a nivell internacional, estatal i nacional i l’ impuls de campanyes publicitàries i accions de comunicació i màrqueting conjuntes. Es tracta de cites importants com ara la ITB de Berlín, la WTM de Londres, el certamen MITT de Moscou o FITUR de Madrid, que va tenir lloc el gener passat. En aquesta darrera edició, el conveni intensifica el paquet
d’accions i augmenta la participació del sector privat amb la voluntat de ser més eficaços a l’hora de vendre el territori als mercats internacionals i de proximitat.
El conveni coordina les accions de 21 entitats turístiques públiques i privades Enguany hi participen per primera vegada el Patronat Co-
marcal del Baix Camp amb la marca Muntanyes de la Costa Daurada i 7 noves entitats vinculades al sector turístic ( 6 empresarials i una privada) es tracta de: l’Associació Hotelera Salou-Cambrils – La Pineda, l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, l’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada, l’Associació Priorat Enoturisme, l’Associació Costa Daurada Destinació de Golf i Pitch and Putt, l’Estació Nàutica Costa Daurada i Aquopolis Costa Daurada.
Març-Abril 2014
VIU TARRAGONA CIUTAT
Seminari Marca Ciutat 2014
Seminari de referència en màrqueting i comunicació de ciutat de Catalunya
Els propers 6 i 7 de juny, Tarragona serà la seu de la 5a edició del seminari de referència en màrqueting de ciutats i comunicació turística de Catalunya. Tindrà lloc al centre cultural El Pallol de l’Antiga Audiència. El seminari reuneix els responsables de promoció econòmica, comunicació i turisme de bona part de les ciutats i municipis de Catalunya per intercanviar experiències i escoltar projectes innovadors en l’àmbit del posicionament i la promoció de les ciutats. Serà la primera vegada que Tarragona l’acollirà. Tradicionalment, el seminari celebra abans de començar la temporada turística, i representa un dels esdeveniments més
VIU Tarragona | 14
esperats per als professionals del turisme i la comunicació. L’any passat, el Marca ciutat va estar centrat en el posicionament turístic. Properament es presentarà el programa que durant dos dies tractaran alguns dels especialistes que passaran pel Centre Cultural El Pallol (Aquesta era la previsió en el moment del tancament redaccional d’aquest número març-abril de Viu Tarragona).
Tarragona acollirà el seminari en un moment clau per a la seva projecció nacional i internacional com a ciutat organitzadora dels Jocs Mediterranis del 2017. La cita ha de servir a la ciutat per donar a conèixer el seu caràcter històric, mediterrani i, a la vegada, innovador.
La cita servirà per donar a conèixer el caràcter històric, mediterrani i innovador de Tarragona
Ja el Pla Estratègic Tarragona 2022, des de la seva aprovació a l’abril del 2011, preveia el desenvolupament del projecte de Marca Tarragona.
Març-Abril 2014
RANGE ROVER EVOQUE
URBAN CAPABILITY DES DE 30.700 € landrover.es
I per 2.250 € més, emporta’t aquest equipament addicional: Park Assist, navegador Premium, pantalla tàctil en color de 8", sensor davanter d’aparcament, llandes d’aliatge de 18”, equip de so Meridian Hi-Line de 380W, 11 altaveus i doble connexió USB, seients de pell, reposabraços davanters, il•luminació interior, ambient configurable. Línea Land Rover 902 440 550
FULL TRACTION Carretera de Valencia, 206 (entrada por Autovía de Tarragona a Salou, al costat del LiDL) 43006 Tarragona
977 554111 comercial.ag@tinet.org
Consum combinat (l/100 km) 5,0. Emissions de CO2 (g/km) 133.
Range Rover Evoque Pure 5 Portes eD4 4x2 des de 30.700 €. P.V.P. (IVA, transport, descompte promocional, aportació de FGA CAPITAL SPAIN, EFC, SAU i impost de matriculació inclosos). Impost de matriculació (IEDMT) calculat al tipus general. No obstant això, el tipus aplicable a l’IEMDT pot variar en funció de la Comunitat Autònoma de residència. Preu promocionat per a unitats finançades amb FGA Capital Spain EFC, SAU segons condicions contractuals, amb un import mínim a finançar de 19.000 €, a un termini mínim de 49 mesos. El vehicle mostrat no correspon al de l’oferta. Oferta vàlida per matriculats abans del 31 de març de 2014. Prova realitzada en circuit tancat per professionals.
ENTREVISTA CIUTAT
Olga Xirinacs Escriptora i professora
Olga Xirinacs, reconeguda escriptora tarragonina, ha escrit poesia, novel路la, conte, novel路la curta per a joves, assaig, prosa po猫tica, viatges i ha obtingut els premis m茅s importants de la literatura en llengua catalana, tant en poesia com en narrativa
VIU Tarragona | 16
Anna Escolà
Gairebé un any després, Olga Xirinacs torna a obrir les portes de casa seva a Viu Tarragona per concedir-nos una entrevista personal al voltant de la seva obra, les seves inquietuds i la seva visió del món literari actual. Quins projectes té ara mateix entre mans? Aquest Sant Jordi publica algun llibre? Als voltants de la Diada està previst que surti al carrer el llibre de poemes Balneari del nord a càrrec de l’editorial Silva. També estic treballant en una novel·la que tinc gairebé acabada i que planteja diferents problemes, els quals gairebé cadascun d’ells podria ser motiu de debat i que van sorgint a mesura que la novel·la avança. De moment prefereixo no revelar-ne res més, ja que l’estic escrivint amb pausa i encara em reservo discretament la informació. Parli’ns una mica del llibre Balneari del Nord... El tema dels balnearis s’ha tractat des de sempre per part dels escriptors i van tenir un punt fort al centre d’Europa, a Bohèmia, entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Retratar un balneari sempre ha estat recurrent i se’m va ocórrer particularment després de fer-hi una estada. Balneari del Nord transmet què significa per a mi l’estada a un balneari, on tots som un dins l’aigua i el nostre dia pren un caire diferent... Com viu el dia de Sant Jordi? De diades de Sant Jordi n’he viscut de molt variades. Més que viure-la jo, m’agrada veure com viuen els altres aquest dia. Actualment té una gran significació dins del context polític, i estic convençuda que aquest any serà molt especial perquè aplegarà forces cíviques que juntament amb les que ja hi ha -com ara l’Assemblea Nacionalpoden reforçar el sentit de país. Aquest Sant Jordi serà especial
Març-Abril 2014
perquè estem al 2014, any de duríssimes batalles i esforços personals i col·lectius. Hi ha algun fet sobre el qual encara tingui pendent escriure? Els temes que més m’interessen ja els he tractat tots. De teatre no n’he fet perquè no m’hi he vist escrivint-ne, però qualsevol dels meus contes es podria teatralitzar.
“Una de les meves primeres fonts d’inspiració és el mar, que el tinc davant de casa” Què és el que li agrada més escriure? Dietaris. Quina és la seva font d’inspiració? Podríem dir que els dubtes existencials els tradueixo a llenguatge comú. Sempre he pensat que hi ha qui neix amb capacitats i després s’ha d’anar treballant i educant... Una de les meves primeres fonts d’inspiració és el mar, que tinc davant de casa. Un dels altres motius que m’han portat a escriure han estat els llibres de pintures de museus dels meus avis. Sempre m’ha agradat investigar-ne les històries, tal com vaig fer al llibre La tarda a Venècia. De fet, aquests llibres ja m’havien inspirat de ben petita, però no ha estat fins més gran que m’hi he posat. I és que el que vius de petit es queda sempre a la memòria i, quan hi busques, sempre surt...som molt rics de memòria i paisatges interiors. Quan i com va començar la passió per escriure? De ben jove vaig començar a escriure poesia imitant Verdaguer. També pensaments meus molt apassionats que reflectia en llibretes. Sempre he estat de caràcter molt apassionat i de geni, suposo que perquè sóc taure. Em penso que la passió em va venir de la lectura, sempre he llegit molt, i diuen que
ENTREVISTA CIUTAT “de llegir, llegir, ve l’escriure”. Tenia un conseller – Joan Llacuna- que era molt crític amb el que jo li mostrava, i moltes vegades, si no el convencia, m’ho feia estripar. Ara bé, si ho veia prou treballat, també m’ho deia. Així que el primer que vaig publicar va merèixer un premi als Jocs Florals que es van celebrar a Lausana. Era l’època franquista, així que en aquells temps (a principis dels setanta) els Jocs se celebraven a l’exili. Què o a qui li agrada més llegir? M’agrada la novel·la de misteri, gairebé cada nit en llegeixo al meu Kindle. Sobretot, literatura nòrdica i d’Alemanya del nord. De dia, em decanto per literatura de “més pes”. Ara mateix, per a mi, l’escriptor català més gran d’aquest moment és Joan Francesc Mira, autor de l’obra El professor d’història, entre moltes altres. Què llegeix actualment? El Evangelio según Jesucristo de José Saramago i La muerte de Virgilio de Hermann Broch. Té unes hores establertes per llegir? Sí, a l’hora de la migdiada, al vespre abans de fer el sopar, i abans d’anar a dormir. Què li agrada fer quan no escriu? Dibuixar -faig portades per a llibres de l’editorial Omicron-, fer collages i llegir. Cada dia troba una estona per escriure? Sí, i també actualitzo a diari el meu blog. D’on sorgeixen els temes del
VIU Tarragona | 18
blog? De les reflexions del dia a dia i de les notícies. I la inspiració a l’hora de fer els collages? Són composicions de crítica social, de divertiment, i d’altres són seriosos. Ara estic fent una col·lecció per a mi: Últimes llums, perquè la meva autobiografia en imatges ja la tinc feta. Dels collages en faig postals i àlbums i alguns els penjo al blog. Com valora el paper de les noves tecnologies en la lectura? Doncs molt positivament, ja que permeten la difusió dels escriptors i les seves obres. Ara bé, el que no tinc gaire clar és que això es reflecteixi en un benefici econòmic. Ara mateix, avui en dia molta gent es paga l’autoedició. Si cal pagar, aconsello un editor, ja que si recorres a les editorials, aquestes et faciliten uns canals de distribució que per un mateix és molt difícil aconseguir. Com li va afectar el tancament de l’escola que duia el seu nom? Va ser una gran pèrdua, per a la ciutat i personal. Era una Escola Verda amb dos premis Baldiri Reixach. Va ser una incògnita i un gran dolor que la tanquessin quan funcionava tan bé. Quin és el seu vincle actual amb el món de l’educació? Sempre hi ha escoles que treballen llibres meus i, un cop l’any, vaig a alguna escola a fer una explicació d’algun llibre juvenil.
Com veu i valora el món literari a Tarragona i a Catalunya? La situació actual de la literatura aquí la veig molt activa, viva, al Camp de Tarragona tenim bons escriptors, però li falta projecció exterior i traducció, ja sigui per part de les administracions, dels sectors empresarials, dels editors, distribuïdors, dels mitjans de comunicació... Per exemple, la projecció a Barcelona és mínima. Pel que fa a Catalunya, al llarg de la meva vida he observat canvis importants com és l’absorció de petites i mitjanes editorials per part de les més grans. Això limita l’accés a les editorials tradicionals de tota la vida i ha provocat que n’haguessin de sorgir de molt petites que no disposen dels canals per difondre les obres. Així doncs, diria que la producció literària està “atomitzada”, ja que hi ha moltes obres en moltes editorials diferents. Ara mateix prima l’escrit polític, el de cuina, la negra...
sembla que les editorials ho venen molt bé. Però hi ha un gran substrat de gent que escriu poesia, novel·les, memòries, etc. que potser no es venen tan bé, però continuen existint. Quins són els temes actuals que més li preocupen? O que sacsegen les seves emocions? La marxa cap a la independència. Ho explicaré amb una anècdota arran d’un comentari que li vaig fer al meu metge de capçalera: “La meva edat no em permetrà arribar a la terra promesa”, i em va respondre: “jo la cuidaré fins que la pugui veure”. També em fa por la poca fermesa de la gent, em refereixo a gent nostra que no n’està convençuda. Ara mateix, Tarragona la veig “una plaça fluixa”. Les darreres enquestes indicaven que només entre un 10-11% es consideraven “únicament catalans”. També em preocupa l’educació, crec que manca fermesa en els valors socials.
De més a prop •El principal tret del seu caràcter: la tossuderia que m’ajuda a tirar endavant •I el principal defecte: el sentimentalisme •El que més valora de les persones... la bondat •I el que menys li agrada? La traïdoria •De petita volia ser... capitana de vaixell •Un llibre? La novel·la de Ferrara de Giorgio Bassani •Una cançó? White Christmas cantada per Bing Crosby •Una pel·lícula? Els morts (de Dublinesos) •Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona... La Muralla •No pot sortir de casa sense... els dos anells que porto
Març-Abril 2014
POSEM L’ACCENT EN LA CULTURA CORRESPON AL SERVEI D’ASSISTÈNCIA AL CIUTADÀ LA GESTIÓ DEL SERVEI DE CULTURA, QUE TÉ PER OBJECTE EL FOMENT DE LES ACTIVITATS CULTURALS DELS AJUNTAMENTS I LES ENTITATS DEL CAMP DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L'EBRE. LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I EL FOMENT DE LA CREATIVITAT CULTURAL DE LES NOSTRES COMARQUES SÓN OBJECTIUS PRIORITARIS PER LA DIPUTACIÓ.
BARRIS CIUTAT
Boscos i Cala Romana La platja de la ciutat
Boscos i Cala Romana són dues de les urbanitzacions més grans de l’àrea de Llevant, el barri més llarg de la ciutat de Tarragona. A Llevant hi trobem les cales més privilegiades de la ciutat i una de les reserves verdes més importants de les ciutats del sud de Catalunya VIU Tarragona
Quan sortim de Tarragona des del barri de l’Arrabassada per la Via Augusta en direcció a Altafulla, de seguida arribem a Cala Romana, un barri de xalets de la ciutat que compten amb una de les cales més privilegiades de la zona, la platja dels capellans, més coneguda com la Cala Romana. És una de les més petites de la ciutat i més tranquil•les, no només per l’estat del mar. Cala Romana ens ofereix un espai reservat entre la vegetació aïllat del nucli urbà. Sense deixar la costa, i seguint en direcció a Altafulla, arribem a Els Boscos, una de les zones residencials de Tarragona si-
VIU Tarragona | 20
tuada davant la Platja Llarga, la més gran de les platges de la ciutat. Els Boscos és una urbanització que compta amb grans xalets i zones enjardinades, és una zona tranquil•la situada a pocs minuts de la ciutat.
Entre ambdues urbanitzacions hi viuen unes 3.000 persones Entre ambdues urbanitzacions hi viuen al voltant de les 3.000 persones. Ambdues van néixer a finals de la dècada dels 60, quan van començar a ser poblades per persones que buscaven una 2a residència a prop de la ciutat. Actualment,
aquesta condició ha canviat, ja que tant Boscos com Cala Romana han passat a ser unes urbanitzacions de 1a residència. Boscos, per exemple, compta amb una desena d’urbanitzacions i és la zona més gran de l’àrea de Llevant. Aquest canvi - el fet que aquesta zona sigui la primera residència i no l’ indret on anar-hi a passar el cap de setmana o les vacances- ha anat acompanyat de noves necessitats, de serveis i equipaments que fa uns anys no eren tan necessaris en unes zones que representaven la segona residència per a moltes famílies tarragonines. A finals de l’any passat, va sortir la notícia que l’Ajuntament de la
ciutat impulsarà un pla estratègic de la zona de Llevant dotat amb 50.000 €, el qual recollirà necessitats educatives, de neteja, de seguretat i socials de la zona. La motivació d’aquest Pla ve donada pel nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el qual preveu que el nombre total d’habitants de Tarragona se situï en 185.000 fins l’any 2025. I, precisament , una de les zones que més creixement urbanístic i demogràfic experimentarà és Llevant. N’hem parlat amb el conseller de la zona, Xavier Tarrés, i amb el president de la Federació de l’Associació de Veïns de l’Àrea de Llevant, Carlos Pedreño.
Març-Abril 2014
Marรง-Abril 2014
ENTREVISTA CIUTAT
Xavier Tarrés Regidor de la zona de Llevant La zona de Llevant és l’àrea de la ciutat que comprèn des de la Savinosa fins a Ferran i La Mora i va néixer com a barri d’urbanitzacions de segona residència Anna Escolà
Quins són els principals projectes que s’han dut a terme els darrers anys a Boscos i Cala Romana? Des de principis del mandat actual se n’han dut a terme molts, alguns d’ells són l’endreçament de certes zones verdes i enjardinades; l’arranjament del camí que connecta Boscos amb Cala Romana; l’arranjament dels accessos i les tanques a la platja Capellans; la ubicació de semàfors a la Savinosa i Cala Romana per tal de creuar la N-340; l’arranjament i manteniment del pont de la Residencial fins a la Platja Llarga; l’arranjament de la zona boscosa darrere de la Ciutat de Repòs; s’ha refermat el pas d’autobusos a la zona... A finals d’any es va conèixer que l’Ajuntament impulsarà un Pla estratègic a la zona de Llevant dotat amb 50.000 euros. Quines són les principals accions que contempla? Principalment, la reclamació de la N-340, que actualment encara és particularitat de l’Estat. Aquest és l’origen de molts problemes de mala comunicació entre els barris de la zona. És una carretera, per tant, no podem regular-hi el trànsit com voldríem, i el seu pas dificulta la comunicació entre els barris. La petició al Ministeri de Foment està feta, però estem a l’espera de veure quan es resol. Una altra qüestió és l’anella verda, protegida pel POUM i en la qual ja hem començat a fer-hi la senyalització de senders i camins. Tenim previst la construcció d’un Centre Cívic -Centre Cívic Llevant- a Els Monnars i
VIU Tarragona | 22
dur a terme altres equipaments al barri com ara un dispensari mèdic, però això ho hem de dur a terme juntament amb la Generalitat. El que volem també és millorar les connexions d’accés als equipaments turístics i de càmpings i la seva connexió. Quin és el full de ruta? En quin moment es troba, actualment? És un treball que s’encarregarà a professionals i tècnics que valoraran les necessitats dels barris de Llevant, les prioritzaran i, per últim, se’n farà l’execució. Ho hem fet així perquè a l’haver-hi tants barris, era una mica de descontrol i, a vegades, moltes reclamacions eren paral·leles. Volem saber d’acord amb el POUM , els llocs concrets on es podrien ubicar els equipaments, i el nostre propòsit, d’acord amb la Federació de Veïns de l’Àrea de Llevant, és fer-ho el més aviat possible, si pot ser, aquest mateix mandat. El pla està consensuat amb la Federació d’Associacions de Veïns de Llevant. Quines són les principals reclamacions per part dels veïns? La N-340, un equipament de Centre Cívic, un servei de transport públic adequat a les seves necessitats i els serveis. Els veïns i veïnes de la zona de Llevant reclamen que ja no són “barris d’estiu”, de segona residència tal com van néixer a la dècada dels seixanta, i que ja tenen necessitats tan fonamentals com barris de l’eixample. Com veu el barri? Què li agrada i què creu que li manca? La zona de Llevant diria que és la més bonica de Tarragona, per
FOTO: Mauri
“L’entrada per Llevant és la més bonica de la ciutat” les seves platges, per la reserva verda més important de moltes ciutats del sud de Catalunya.... D’altra banda, la qualitat de vida és probablement de les més altes de Tarragona i l’entrada per Llevant és la més bonica de la ciutat. Ara bé, el barri és un dels de Tarragona amb menys competència municipal, i això representa una complexitat. Quina és la seva relació amb el barri? Com a regidor em reuneixo cada 15 dies amb les associacions de veïns, i com a membre de la federació anem fent trobades. Com a regidor és
una zona complexa perquè és molt allargada i plena d’urbanitzacions i has d’atendre una situació que no és la mateixa que d’altres zones. Aquí valoro molt la Federació de veïns, ja que va voler aglutinar tots els veïns i veïnes de la zona. Com a tarragoní, sóc usuari de les seves platges i dels seus equipaments esportius. D’altra banda, visc en una punta de la zona de Llevant. Algú que hi vingui no pot marxar sense... Sense fer un passeig per totes les platges, els camins de ronda, el Bosc de la Marquesa, fer una ruta per l’anella verda...tan sols ha de respirar i obrir els pulmons.
Març-Abril 2014
ENTREVISTA BARRIS
Carlos Pedreño President de la Federació d’AAVV de Llevant
Pedreño viu a la Savinosa i fa 3 anys que és president de la Federació, la qual es va fundar l’any 2009. Entre les principals prioritats dels veïns i veïnes de Llevant s’hi troba el traspàs de la N-340 i la millora de la seguretat
Quins són els principals projectes que s’han dut a terme a l’àrea de Llevant? Els principals han estat la millora de la xarxa EMT i la recollida selectiva dels residus i brossa.
carretera. Mentre això no sigui possible, cal millorar el servei d’autobusos, el de la brossa, el tema de la seguretat i la creació d’un local social. Respecte això, està previst aprofitar el local que hi ha a Sol i Mar per fer-hi el Centre Cívic Llevant i, en principi, hauria d’estar llest durant aquest any. Pel que fa a la seguretat, la seguretat ciutadana correspon a la Guàrdia Urbana i els Mossos (els quals regulen l’accés a la platja en època d’estiu) però, pel que fa a la vigilància nocturna, i després de parlar amb molta gent, encara no està definida la línia d’actuació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos.
I quines són les prioritats actuals? La principal prioritat és el traspàs de la nacional 340, juntament amb l’acondicionament i senyalització de la
En quin moment es troben els treballs pel Pla estratègic de la zona? Ja vam anunciar els punts a tractar i ara està en estudi el conveni del pla d’ac-
Anna Escolà
Quines accions duu a terme la Federació? La principal és conèixer el barri de Llevant, potenciar-hi les activitats socials, culturals i de reintegració de la gent. Fins al moment ja hem fet un parell de caminades per diferents zones del barri i potenciem les activitats culturals que fan les associacions de veïns federades.
VIU Tarragona | 24
tuació. Ja s’ha firmat protocol d’intencions entre l’Ajuntament i la Federació. El primer objectiu per aquest any és el Centre Cívic. Els altres dos són el traspàs de la Nacional-340 i la lluita per les edificacions del Preventori (el qual és competència de la Diputació de Tarragona i la Generalitat) i la Ciutat Residencial.
La principal prioritat és el traspàs de la Nacional 340 Quines són les principals reclamacions per part dels veïns que li agradaria veure reflectides en aquest Pla? La nostra principal reclamació és ser considerat un barri de Tarragona amb tots els serveis que això comporta ( Llar d’Infants, farmàcia, dispensari mèdic,
un centre d’atenció al ciutadà (de la Guàrdia Urbana o l’Ajuntament), un bus del barri... Sí que Llevant era una zona de segones residències fa uns anys, però això ja no és així, i gràcies al barri de l’Arrabassada i a la Via Augusta ens connectem al centre de la ciutat. Hem de tenir en compte, que Tarragona s’està expandint per Llevant. Al marge d’això, fins ara, el que hem reclamat molt és la millora de la xarxa de busos – ja que amb la retallada de línies molts barris es van veure afectats- i la seguretat, la qual és molt important perquè en època de batudes hi va haver vàries zones afectades. Sembla que l’Ajuntament està apostant per Llevant, espero que això no es quedi en un protocol d’intencions. Com veu el barri? Què és el que més li agrada i que és el que menys? El que més m’agrada és la seva ubicació estratègica i, el que menys, el poc ús que en fan els ciutadans. L’àrea de Llevant compta amb moltes urbanitzacions, això fa que sigui una zona dispersa o bé hi ha sentit de cohesió i pertinença al barri? Les associacions de veïns en general i federació de veïns en particular han lluitat per aquesta cohesió i, per això, les activitats s’estructuren en aquesta via. Algú que vingui a l’àrea de Llevant no pot marxar sense... Sense conèixer les platges i la zona verda , hi ha camins habilitats on es pot passejar tranquil·lament i fer senderisme. Aquí s’hi respira un aire més pur que en altres zones de la ciutat.
Març-Abril 2014
ENTREVISTA CIUTAT
Xavi Pueyo Director de Tennispark Situat enmig de la platja llarga de Cala Romana i Boscos, a 150 m de la platja llarga, s’hi troba el Club Tennis Park, el qual compta amb uns 700 socis. La inauguració del Club es va fer l’any 1977, i l’actual responsable ho dirigeix des del 85 uns 40. Cal dir que l’equip de pàdel absolut és l’únic representant de Tarragona en la primera categoria Catalana. A partir de quina edat s’hi pot començar i quins nivells hi ha? S’hi pot començar als 4 anys i es poden fer els nivells d’iniciació, perfeccionament, tecnificació i competició. Un cop dins l’escola, els nens van desenvolupant les seves nocions esportives i psíquiques i van assolint els objectius marcats en cada edat i grup.
Anna Escolà
Com veieu la zona? És espectacular! A 2 min. de la platja llarga i rodejats pels boscos de Tarragona i Cala romana, un privilegi a només 5 minuts de Tarragona. De quins serveis poden gaudir els socis del club? A banda de les pistes de pàdel i de tennis, pistes d’squash, gimnàs (amb sala de fitness i aules d’activitats dirigides), piscina exterior i cafeteria-restaurant. El soci també pot gaudir de les activitats anomenades Outdoor com el running, sortides en BTT, sortides en Kaiac durant l’estiu, recentment hem signat un conveni de col·laboració amb el Club Rugby Tarragona on tots els nostres socis poden gaudir d’aquest esport, organitzem “caninades” (sortides amb les
VIU Tarragona | 26
mascotes dels socis), etc. Quin és el perfil del soci? La majoria són de Tarragona, i alguns també de poblacions properes i d’arreu de la província. Gairebé tots es coneixen i més de la meitat fan vida al club. Un dels signes d’identitat del TennisPark és el bon ambient que hi regna sempre. Intentem ser propers amb els nostres socis i aconseguir que hi hagi molta interactuació entre ells, tothom es fa amb tothom... El nostre soci sempre ha estat molt actiu! Amb quants alumnes compta l’Escola? La de tennis infantil i juvenil ha començat l’any amb més de 125 alumnes i amb l’objectiu d’aconseguir que els seus equips de competició tinguin cada cop més presència i pes en les diferents proves esportives que es disputen tant a
nivell local com català. L’escola de tennis va començar la temporada 2013/2014 amb 85
“Gairebé tots els socis es coneixen i la meitat fan vida al club” alumnes i a dia d’avui ja estem amb 130. L’objectiu no és altre que fomentar l’esport del tennis entre els més joves del nostre club. Amb la base consolidada aquest any participarem en varies competicions per equips federades com són els campionats per equips de Catalunya i Provincials. Seguirem treballant per consolidar aquesta secció que tant ens il·lusiona. L’escola de pàdel d’adults està més que consolidada amb més de 100 alumnes i l’escola infantil està agafant forma i ja són
Quines activitats organitzen el Club i l’Escola? S’ofereixen classes particulars. El club organitza campionats socials i participa en campionats per equips provincials i d’àmbit català. A banda, organitza activitats extraordinàries com ara tornejos, sortides, classes, etc. A partir d’aquest curs, l’Escola s’ha renovat completament amb una nova metodologia de treball, un seguiment acurat de l’evolució de l’alumne amb avaluacions trimestrals i el disseny d’un programa específic de formació física per millorar la tècnica. A més a més, l’adopció del mètode d’ensenyament Evolution, que hem implementat enguany, ens està donant uns excel·lents resultats ja que li facilita a l’alumne adquirir els coneixements tècnics necessaris de forma agradable i entretinguda, però sobretot, amb una eficàcia superior a altres models d’aprenentatge més tradicionals. També s’ha reforçat el quadre de monitors i l’estrena d’un nou equipament oficial.
Març-Abril 2014
ENTREVISTA CIUTAT
David Valeriano Director del Club Tennis Tarragona
Situat a Cala Romana, Club Tennis Tarragona és un dels clubs més antics de la ciutat i compta amb 1.900 socis, la majoria dels quals són de Tarragona. El club ofereix 11 pistes de terra batuda de tennis i 7 de pàdel i compta amb escola d’ambdós esports, piscina, gimnàs i d’altres serveis. El club organitza activitats socials i esportives durant tot l’any. Anna Escolà
Quants anys fa que esteu ubicats aquí a Cala Romana?Concretament aquest any farà 50 anys de la inauguració de la nova seu del Club. Abans, a la zona, tot eren camps i muntanya. Com veieu la zona? Què és el que més us agrada i què li trobeu a faltar? La zona de Cala Romana és un indret immillorable on podem gaudir de la platja i, alhora, també del bosc i la muntanya. A nosaltres, particularment, el que hi trobem a faltar són més espais i més serveis a la zona.
VIU Tarragona | 28
De quins serveis poden gaudir els socis del club? El gimnàs compta amb màquines de força i cardiovasculars i un ampli ventall de classes dirigides. El soci també pot gaudir de serveis tals com perruqueria, estètica, fisioteràpia, sauna, bany turc, restaurant, zona infantil i servei de llar d’infants tots els caps de setmana i mesos de l’estiu. També s’organitzen una gran varietat d’activitats socials i esportives durant tot l’any. Quin és el perfil del soci? El target del nostre soci es majoritàriament familiar, amb fills. Amb quants alumnes compta l’Escola? L’escola de tennis
compta amb 300 alumnes i la de pàdel amb 120. A partir de quina edat s’hi pot començar i quins nivells hi ha? S’hi pot començar des dels 4 anys i s’hi fan tots els nivells: iniciació, perfeccionament, competició i adults. El Club fa una aposta molt important amb la qualitat dels entrenaments en tots els nivells arribant fins a l’alta competició. Quines activitats organitzen el Club i l’Escola? Els socis tenen la possibilitat de fer classes particulars i activitats dirigides del gimnàs. L’Escola, d’altra banda, organitza activitats fora de l’àmbit purament
esportiu com poden ser festes o excursions. A l’estiu es fan estades i campus de tennis per a nens i nenes de 4 a 16 anys i, al gimnàs, classes dirigides de spinning, tonificació, ioga, etc. El Club organitza campionats socials i d’altres oberts. També participem a campionats per equips de Catalunya, provincials i d’arreu de l’estat espanyol i algun europeu. El nostre primer equip femení de tennis es troba entre els 8 millors equips del estat espanyol.
Els socis són majoritàriament famílies amb fills
Març-Abril 2014
BREUS CIUTAT
Semàfor de la Imperial Tarraco Nou AVE Un nou semàfor a la plaça Imperial uneix aquesta rotonda amb l’avinguda President Companys
Un nou comboi uneix directament el Camp de Tarragona amb Madrid a primera hora del matí
Amb la instal·lació i posada en marxa del semàfor i pas de vianants, la Rambla està unida d’un extrem a l’altre: del mar, amb el Balcó del Mediterrani i fins al riu, amb el Parc Francolí. La instal·lació del semàfor respon a una reivindicació veïnal i ciutadana que agilitza el pas dels vianants per aquesta plaça tan transitada en línia recta i evita haver de donar el tomb per les voreres laterals. Amb aquesta actuació es completa la reordenació d’aquest espai públic, s’augmenta la seguretat del pas de vianants i ciclistes i s’endreça la circulació de vehicles que van
El nou servei de tren d’alta velocitat permet viatjar de Tarragona a Madrid en unes 2h i funciona de dilluns a dijous. És més ràpid que molts dels combois que uneixen el Camp de Tarragona i Madrid i que ho fan en 2.30h. El nou servei de tren surt de Barcelona i s’atura a l’estació del Camp de Tarragona tres minuts abans de les 8 del matí. Des d’allà circula directament fins a Madrid, on arriba a les 10 i un minut. Amb aquest s’amplien a un onze els trens diaris per sentit entre el Camp de Tarragona i la capital de l’Estat. Segons la companyia, l’any 2013 van
cap a diferents direccions. La Plaça Imperial Tàrraco i les principals artèries que sorgeixen d’ella són un dels principals eixos del nucli urbà més continu de Tarragona, per la qual circulen uns 40.000 vehicles diaris. Els treballs que s’hi han fet han consistit en nou pas de vianants, construcció d’un accés de vianants dins l’àrea enjardinada, modificació del pas existent de l’accés a la plaça Imperial des de la Rambla Nova i senyalització horitzontal del nou pas regulat i repintat de l’existent.
utilitzar l’AVE des de l’estació tarragonina més de 616.200 persones. D’altra banda, l’Alcalde Ballesteros ha signat un conveni amb Renfe Viajeros que ofereix descomptes de fins a un 30% als usuaris de l’AVE, AVANT o ALVIA que viatgin a Tarragona per participar en congressos o esdeveniments de negocis.
Parc de les Lletres Catalanes El Parc de la Vall de l’Arrabassada està obert des de finals del mes de desembre, i s’hi han habilitat zones de jocs infantils i de pràctica d’esports La remodelació del Parc de les Lletres Catalanes ha consistit en unificar en un únic espai les zones verdes del barri de la Vall de l’Arrabassada. En aquest nou parc s’han habilitat zones de jocs infantils, de pràctica d’esports -amb una pista multiesport-, zones de passeig, etc. Pel que fa a la vegetació, es mantenen la pràctica totalitat del elements vegetals i arbrat existent i s’han incorporat noves zones enjardinades. Els carrers que envolten les tres zones verdes s’han convertit en una plataforma única i elevada, on els vehicles han de circular amb més lentitud. El que es pretén amb aquesta mesura és prioritzar la circulació segura del vianant i s’han aplicat els nous conceptes de mobilitat a les ciutats.
Santa Tecla Millor Festa Major de Catalunya Santa Tecla, la Festa Major de Tarragona, va ser declarada la millor festa major de Catalunya pel que fa a la programació del 2013 en el marc dels premis ARC, corresponents a l’Associació Professional de Repre-
VIU Tarragona | 30
sentants, Promotors i Mànagers de Catalunya. Des de l’àrea de Cultura, la tinent d’alcalde Begoña Floria i el màxim responsable tècnic de la Festa, Xavi González, els
quals van assistir a l’acte, es van mostrar molt satisfets i orgullosos d’aquest guardó ja que per ells això “ratifica la bona feina que s’està duent a terme tan a nivell municipal com de tots els tarragonins i tarrago-
nines que fan la festa major”, la regidora va expressar que això “demostra el posicionament de Tarragona en el panorama de la cultura, la festa tradicional i la seva projecció a tot Catalunya”.
Març-Abril 2014
CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA
Setmana Santa i Sant Jordi Tradició centenària i la Diada Aquest 2014, Sant Jordi ens arriba tot just passada la Setmana Santa. Durant aquests dies, Tarragona és l’escenari de celebracions que compten amb centenars d’anys d’història, com la Processó del Sant Enterrament Anna Escolà
Enguany, Setmana Santa arriba tard, ben entrat el mes d’abril, i just quan acabi celebrarem Sant Jordi, el dia del Llibre i la rosa. La Setmana Santa tarragonina compta amb elements centenaris, com ara ela Processó del Sant Enterrament, una tradició amb 500 anys d’història que representa el símbol més representatiu de la Setmana Santa de la ciutat de Tarragona. La Processó està considerada Festa Tradicional d’Interès Nacional i aglutina milers de persones a la ciutat. El Divendres Sant, i durant cinc hores, totes
VIU Tarragona | 32
les germandats, confraries, gremis i associacions cristianes de Tarragona recorren conjuntament la Part Alta i el centre de la ciutat per exhibir els passos que representen la passió i mort de Jesús.
Un 23 d’abril van morir els escriptors Miguel de Cervantes i William Shakespeare La diada de Sant Jordi és una jornada festiva i popular en la qual les parades de llibres, les roses i les riuades de gent al carrer són els protagonistes de la diada. Malgrat no ser un dia festiu, la diada i el passeig omplen
a vessar els carrers i places per celebrar una festa que se celebra en un dia laborable. Sant Jordi, és el patró de Catalunya. La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per alimentar-lo, s’escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va fer que fos la filla del rei l’escollida. Un bell cavaller però, es va enfrontar al drac i va evitar que la princesa caigués a mans de la bèstia. La tradició afegeix que de la sang que va vessar el drac va néixer un roser de flors vermelles. Aquesta
mateixa llegenda que s’explica als nens i nenes de les escoles catalanes es repeteix en les tradicions populars d’Anglaterra, Portugal o Grècia. Per això el dia de Sant Jordi és tradició que es regalin roses en senyal d’amor. També es regalen llibres, ja que l’any 1926 es va instaurar el “Dia del Llibre” a tot l’estat espanyol. I és que un 23 d’abril van morir els escriptors Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Prèviament a aquesta diada, moltes editorials aprofiten per anunciar novetats, i moltes llibreries ofereixen descomptes especials en els seus llibres per Sant Jordi per ajudar a incentivar les compres.
Març-Abril 2014
VIU TARRAGONA CULTURA
IMATGE: Pep Escoda-Turisme de Tarragona
Marรง-Abril 2014
VIU Tarragona | 33
NOTÍCIES CULTURA
Nova temporada Teatres de Tarragona Abasta els mesos de març a juny
Barcelona, Un aire de família, Rosana, Tricicle i les òperes Norma i La Bohème són alguns dels espectacles més destacats. Més de 130 actes i més de 40 entitats conformen el programa Norma de Bellini i La Bohème de Puccini - totes dues produïdes per l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell- són les dues òperes d’aquesta nova temporada de Teatres de Tarragona, de març a juny. La nova programació inclou òpera, música en directe, teatre i dansa. Teatres de Tarragona acollirà, entre d’altres, les celebracions del Dia Internacional de la Dansa, la Mostra de Teatre Jove, el Festival Dixieland o els Premis Literaris, com a coprogramació professional del calendari. En total, més de 130 actes i més de 40 entitats conformaran el programa complet d’aquesta temporada.
Pel que fa al teatre destaca Bar-
celona, una obra de Pere Riera amb Emma Vilarasau i Míriam Iscla que ve del Teatre Nacional de Catalunya. Les obres teatrals permetran gaudir de les actuacions de Lluís Soler i Xavier Boada a Per un sí o per un no, Ramon Madaula, Sílvia Bel, Francesc Orella i Maife Gil a Un aire de família i Montserrat Carulla a la Iaia!. Albert Pla torna a Tarragona amb Manifestación i Vaivén Circo oferirà un espectacle de circ per a tots el públics. La dansa estarà representada per l’espectacle de la companyia
resident Sagardoy/Bravo-Plan B que presentarà un doble programa ple de força i sensualitat. Els Brodas Bros portaran un espectacle amb música i hip-hop. Pel que fa a les propostes musicals, destacar els dos rèquiems de la programació: El de Brahms
al Teatre Tarragona, amb el cor de l’URV i l’Orquestra Simfònica del Vallès i el de Fauré a la Catedral, a càrrec del Cor Ciutat de Tarragona. També els concerts de M. del Mar Bonet, Rosana – en un concert que repassa els seus grans èxits- i Sisa,Portet i Oiver.
Dixieland
El festival celebra el 20è aniversari Se celebrarà del 7 al 13 d’abril i vol potenciar la participació ciutadana. El certamen compta amb un nou director artístic, el músic tarragoní Xavi de la Salud El Festival Dixieland celebra 20 anys i s’obre a la ciutadania per dinamitzar l’activitat cultural a la ciutat. L’organitzador n’és l’Ajuntament de la ciutat i, a principis d’any, l’àrea de Cultura va apostar per un nou director, Xavi de la Salud, músic tarragoní. Un primer pas d’un nou model de gestió que integra la ciutadania en l’organització
VIU Tarragona | 34
dels esdeveniments culturals més populars i fetius del calendari cultural de la ciutat. El festival presenta un programa confeccionat per tres eixos: d’una banda, la programació pròpia de l’Ajuntament; de l’altra, una programació subvencionada de caire cultural i, finalment, una no subvencionada i també ciutadana. La progra-
mació del Consistori conté la programació al carrer o espais municipals, concerts de gran format, promoció de nous talents, activitats als centres cívics i noves accions. Pel que fa a les altres bandes, hi ha la programació subvencionada duta a terme per entitats o locals de la ciutat que de manera habitual aposten per la vessant cultural
de Tarragona i, la no subvencionada, també s’emmarcarà dins del festival i serà duta a terme per entitats o locals que no fan programació cultural de forma habitual. Els locals, sales, programadors i entitats culturals de la ciutat van poder presentar les seves propostes van ser valorades per un comitè d’experts.
Març-Abril 2014
NOTÍCIES CULTURA
Sala Trono A principis d’any va arrencar la programació d’hivern de la Sala. Malgrat la complicada situació econòmica, la Trono ha aconseguit portar 11 obres a la ciutat. Entre elles hi ha obres de Galícia, Argentina i Madrid La primera obra de la qual podem gaudir aquest mes és la comèdia “Qué te habrán hecho sus ojos?” de la companyia teatral Provensa (Argentina). L’obra explica la història del Manuel és un noi català que viu a Barcelona amb la seva parella, la Sofia, argentina resident a la ciutat. Un dia arriba a casa seva la Joana, també argentina i amiga de la Sofia i ex parella del Manuel. Fa cap a casa de la parella amb la ferma intenció de recuperar el vincle
que els va unir en el passat. Es tracta d’una petita història d’amor, passió, desarrelament, immigració...La direcció és de Gabriel Beck i hi intervenen M. José Cordonet, Ailin Migliora i Toni Mas. El divendres 14 i el dissabte 15 arriba “Sobre els danys del tabac i les ostres” és una comèdia a base d’un monòleg còmic que es dirigeix a totes aquelles persones que desitgin deixar de fumar però també les que no
ho vulguin fer. Es tracta d’una de les millors peces còmiques breus del dramaturg Anton Txékhov versionada i dirigida per Francesc Cerro i amb Xavier Grasset.
“El cabaret de la mujer pájaro” (21 i 22) de març explica la història d’una estrella de circ pel món que torna a Galícia per passar comptes amb el seu passat. Un relat a través de la paraula, la música i el ball que explica la història d’un enigmà-
tic personatge. Una comèdia musical dirigida per Willy Eter amb Paku Ganxa. La programació d’hivern tanca els dies 28 i 29 amb “Manyac, manyac”, una obra de la Sala Planeta de Girona. Una comèdia que adapta l’obra “Infantillatges” de Raymond Cousse dirigida per Pere Puig i amb Pep Vila.
Nova programació dels Centres Cívics Ofereixen un total de 1000 places amb novetats. Algunes són cursos de privacitat i seguretat a Internet, introducció a l’Àrab o un monogràfic de cuina macrobiòtica La nova programació dels centres va arrencar el mes passat i en total compta amb 76 monogràfics. La nova programació compta amb 30 activitats infantils -a més a més de les 5 ludoteques obertes de dilluns a divendres a la tarda- , 19 activitats dirigides als joves, 101 per adults a banda dels monogràfics – organitzades per diferents entitats i associacions
VIU Tarragona | 36
de la ciutat-, 5 activitats per a la gent gran i més d’una trentena de serveis permanents instal·lats al centres cívics com ara serveis socials d’atenció primària, telecentres, biblioteca o gent gran.
idiomes i cuina. Aquesta primavera també s’ofereixen 8 exposicions, se celebra el III Concurs de pintura ràpida i l’apartat campus extens URV. Antena del coneixement, els quals tenen un conveni de col•laboració amb l’Ajuntament.
Pel que fa als monogràfics, estan dividits en 6 categories: noves tecnologies; expressió artística; habilitats; disciplines;
Març-Abril 2014
LLIBRES CULTURA Llibres sobre Tarragona i llibres de tarragonins
Rosa Marrugat
L’arqueòleg i el futur
Quins són els llibres que es vendran més aquest Sant Jordi? A banda dels infantils sobre la llegenda de Sant Jordi, esperem també que la novel·la de Martí Gironell i el proper Premi Sant Jordi tinguin una bona acceptació. Quant als autors locals, enguany gaudirem de novetats com el llibre de Coia Valls , Magí Sunyer i d’altres
Eudald Carbonell “Perquè gent com el meu fill puguin tenir un record de què pensem abans d’ensorrar-nos com a espècie”.
La calçotada
Roger Roig i Hugo Prades Un conte on el personatge del Patufet acompanya els lectors (els més petits) en la descoberta d’una tradició culinària molt arrelada a Catalunya: la calçotada.
Llibreria La Rambla
Com veieu i viviu el dia de la Diada? Per una llibreria és el dia més important de l’any, a banda de la facturació -que evidentment és la més gran de l’any-, convé destacar que és una festa ciutadana en la qual els llibreters en som part important i activa. Com preveieu les vendes de Sant Jordi d’aquest any? Semblants a les de l’any passat?
Converses amb ningú Montse Farrés
Poemari amb pròleg de Xavier Amorós que parla de la solitud. Un monòleg misteriós i líric on la veritat pot trobar-se als racons i als plecs més petits.
Ni un pam de net Albert Ventura 14 relats situats en entorns concrets però plens de misteri que obren finestres indiscretes a la ment dels protagonistes.
VIU Tarragona | 38
Esperem que les vendes siguin poc més o menys les de l’any passat. De fet, amb el caràcter de festa ciutadana que té la Diada de Sant Jordi, és una festa que vol viure tothom i que no es veu tan esquitxada per la crisi. Quin moment està vivint el sector? Les vendes de llibres han baixat des de fa uns anys, i la crisi que ho ha impregnat tot. El llibre, com a bé de consum, també n’ha sortit malparat. Ara bé, les vendes de llibres no han estat mai espectaculars i en aquest sentit tampoc ara la caiguda ha estat tan forta com la que segurament ha afectat altres sectors. Quina és la filosofia de la llibreria? Un dels objectius de la nostra llibreria és el d’acostar els lectors a les seves lectures.
Ricard Espinosa Llibreria La Capona Quins són els llibres que es vendran més aquest Sant Jordi? Enguany crec que no tindrem algun llibre destacar sobre la resta, penso que en tindrem uns quants amb vendes similars. Els llibres locals destacats poden ser el llibre sobre el licor de la Chartreuse, Editat per Arola; Cuina del
Serrallo, de David Solé; Llegendes de Tarragona d’Emili Samper; Ladridos de Plata de Ferran Gerhard; Cuarto menguante de Jaume Palau i Tarragona rica i plena de Salvador-J. Rovira i Gomez. Pel que fa a llibres generals que no siguin d’autors locals, Dies de Frontera de Vicenç Pagès; La Cuinera de Coia Valls; Els Ambaixadors d’Albert Villaro; La Terapeuta de Gaspar Hernàndez o Yo fui a EGB, de Javier Ikaz y Jorge Diaz.
Com veieu i viviu el dia de la Diada? Per les dates que cau, la veiem amb una certa preocupació, no pel mateix dia 23 d’abril (que com sempre anirà molt bé), sinó pels dies anteriors, que coincideix amb la Setmana Santa, que per la promoció i venda anirà mes ajustat.
Creiem que és molt important portar els autors als seus lectors i a les seves obres, per això, intentem fer tot tipus d’activitats d’animació a la lectura: presentacions de llibres, recitals de poesia, tallers de lectura, i també, amb la col·laboració de l’Escola de Lletres de Tarragona, un taller d’escriptura creativa setmanalment. També col·laborem amb la resta de societat civil en la difusió cultural i muntem exposicions i venda de llibres en altres activitats de la ciutat com la mostra de Tàrraco Viva. Aquest any passat hem programat més d’un centenar d’actes d’aquestes característiques.
molt eficaç. Organitzem presentacions de llibres, lectures de poesia, participem en fires i congressos, fem recomanacions i activitats a través de la nostra pàgina Web. Tractem amb molta cura els llibres d’autors locals i els que parlen de Tarragona, -la nostra debilitat-. El millor que podeu fer, es venir a les llibreries i remenar, tocar, olorar i triar un llibre i, si teniu dubtes, demaneu consell a la llibretera o llibreter, no falla mai.
Quin moment està vivint el sector? Com la gran majoria de sectors estem trampejant l’onada de precarietat, però encara, per sort, la gent continua comprant llibres. Quina és la filosofia de la llibreria? La filosofia de la nostra llibreria continua amb la mateixa direcció des de que vam obrir l’any 1997. Oferim una gran varietat de llibres i un sistema de cerca i encàrrec
Març-Abril 2014
LLIBRES CULTURA Llibres sobre Tarragona i llibres de tarragonins
Mònica Pascual
El encantador de pulgas
Quins són els llibres que es vendran més aquest Sant Jordi? Encara falten novetats per arribar, però podríem esmentar tres títols que segur que tindran una bona acollida: Marta Rojals amb L’altra, Martí Gironell amb el seu llibre El primer heroi i Xavier Bosch també farà molt soroll amb Eufòria. Tindrem una exposició de llibres d’autors locals tant a la parada a la Rambla com a la botiga.
Francesc Valls-Calçada
A principis del segle XX, Europa viu una efervescència cultural i política. Un jove de família burgesa abandona la bona vida per dedicar-se a l’ ensinistrament de puces.
Bandoler
Margarida Aritzeta El record del bandoler travessa tota la vida de qui era només un nen quan se’n va anar amb ell a seguir els camins i que ara, des de les seves velleses, busca trobar les claus d’un secret fosc.
El dit a l’ull Jaume Borràs
Una filípica contra el Poder. Al costat de la gent treballadora, la joventut, els companys i mestres, l’autor no s’està de posar “el dit a l’ull” a jerarques, jutges injustos, mediàtics mediatitzats i nous i vells pijos.
Biografies de Tarragona Coordinada per Manuel Güell i Salvador J. Rovira 3r volum que ofereix un nou tast de 171 biografies de persones rellevants de la ciutat de totes les èpoques i de tots els àmbits.
VIU Tarragona | 40
Llibreria Abacus Tarragona
Com veieu i viviu el dia de la Diada? És un dia de molta feina però de moltes emocions per tots els treballadors d’Abacus Cooperativa. Tenim parades al carrer a moltes poblacions a banda que l’activitat a les boti-
gues s’intensifica molt aquells dies. Però és una dia molt especial ja que el paper del llibre pren molta rellevància. Com preveieu les vendes de Sant Jordi d’aquest any? Semblants a les de l’any passat? Esperem que siguin millor que l’any passat. La meteorologia sempre ens fa patir fins l’últim moment. Una diada amb sol és una diada molt millor en vendes que una que plogui. Quin moment està vivint el sector? La gent s’ho mira més a l’hora de comprar llibres i qualsevol altra cosa. Però, per sort, sempre hi ha els compradors i lectors fidels.
Quina és la filosofia de la llibreria? Organitzeu activitats més enllà de la venda de llibres? Sempre procurem fer activitats que promoguin o acostin la lectura a la gent, bé amb activitats infantils (com conta contes o tallers), ja sigui amb presentacions de llibres o xerrades, o mitjançant els clubs de lectura (actualment participem amb ECClub, per incentivar la lectura i les xerrades en anglès).
Gertrudis Adserà Llibreria Adserà Quins són els llibres que es vendran més aquest Sant Jordi? Cada any la venta de Sant Jordi està més repartida en quant a autors i no es concentra en un o dos llibres, com anys enrere. Això és molt positiu perquè vol dir que cada cop més la gent tria allò que vol llegir i no es deixa portar tant per la publicitat o la moda del moment. Jo recomano: Com el vent entre els ametllers de Michelle Cohen, Legado de los huesos de Dolores Redondo, Sopa de l’avi de Mario Satz i Camino del amor d’Eva Mengual. Com veieu i viviu el dia de la Diada? Crec que aquests últims anys ha perdut molt l’esperit festiu i s’ha convertit en merament comercial. M’entristeix veure tantíssimes parades de llibres de gent que no tenen res a veure amb el llibre i se n’aprofiten, perjudicant als qui estem dia rere dia en aquest món on, per cert, no és gens fàcil sobreviure. Crec que des
dels ajuntaments haurien de prioritzar la festa i esmerçar esforços en activitats encarades a la lectura. En lloc d’això, prioritzen aspectes que de festius i culturals no en tenen res. Com preveieu les vendes de Sant Jordi d’aquest any? Semblants a les de l’any passat? No preveiem que augmentin, més o menys com l’any passat. Un dels motius és aquest augment de punts de venta que tan sols apareixen aquest dia. És veritat que és un dia de molta venta però també de moltíssima despesa, amb els marges que tenim les llibreries, el resultat és un benefici molt just. Qualsevol que estigui en aquest món ho sap; el Sant Jordi mou molt diner però el resultat no es transmet en benefici final. Quin moment està vivint el sector? Evidentment s’ha notat la crisi, tan sols cal veure la quantitat de llibreries que han tancat a Catalunya aquests dos
últims anys. Crec que tot el sector cultura ha notat moltíssim la crisi. Malgrat tot, ens mantenim i esperem mantenir-nos molts anys. Quina és la filosofia de la llibreria? Tenim dos criteris importants: treballar molt i bé el fons editorial, aquells llibres que ja no són novetat però és interessant mantenir-los en prestatgeria i fer una venda-goteig. En segon lloc, donar al comprador l’opció de passejar i xafardejar per la llibreria però, també, rebre un tracte personalitzat. Fem presentacions i estem presents a les xarxes socials.
Març-Abril 2014
ENTREVISTA CULTURA
Natura Salvatge El nou disc de la banda tarragonina “Buhos”
El mes passat va sortir al carrer el nou treball dels “Buhos”. L’àlbum compta amb les col·laboracions d’Albert Pla, Ska-P, Txarango, Els Catarres, Strombers, Dept. i Germà Negre. La banda ja ha començat una gira que els portarà per tota la geografia catalana Anna Escolà
El dia de l’entrevista, Guillem Solé (veu) i Jaume Nin (guitarra) arriben pletòrics a la redacció de Viu Tarragona perquè són portada de la revista Enderrock. Són molts anys de treball els que els han portat fins al seu darrer disc, “Natura Salvatge”, el cinquè de la seva carrera. Buhos són el Guillem i el Jaume - que són els compositors de la majoria de les cançons de la banda i autors de totes les del darrer disc - Albert García (baix), Joan Blázquez (bateria), José Aladid (saxo) i Klaus Skunz (trompeta). El seu feu és Calafell. El mes passat Música Global va llançar l’edició física del disc però, anteriorment, ja s’havia pogut descarregar de mane-
VIU Tarragona | 42
ra gratuïta des del web de la banda (www.buhosrock.com). El nou àlbum compta amb les col·laboracions d’Albert Pla, Ska-P, Txarango, Els Catarres, Strombers, Dept i Germà Negre. D’una de les cançons, “El vaso” (composat a miges entre Buhos i Albert Pla) n’han fet un lyric video, una variant del videoclip on les lletres són les úniques protagonistes. És el primer que es publica a Catalunya. Com identificaríeu el disc “Natura Salvatge”? És un disc festiu, vitalista, ballable, optimista... és un disc que l’hem estat treballant durant 2 anys i que d’una trentena de cançons n’hem fet una tria i ens hem quedat amb les 11 que més ens agradaven. Què ha significat comptar amb
les col·laboracions d’Albert Pla, Ska-P, Txarango o Els Catarres? Ens ha fet molta il·lusió, perquè després de tants anys de rondar pel món, hem anat coneixent gent que s’han convertit en amics i que ara s’han apuntat a col·laborar al nostre disc. Amb alguns dels qui han col·laborat al disc hi tenim molt bona relació més enllà del món de la música. De fet, als únics a qui podríem dir que “hem anat a picar la porta” ha estat Ska-P, ja que per nosaltres és un referent de quan érem petits. Confieu en el paper de la música per remoure consciències i denunciar actituds i situacions de la societat actual? Sí, i tant. És una cosa que està molt a tocar del carrer i que arriba a la gent.
De la cançó “El Vaso” n’heu fet un lyric video. Per què un lyric video i no un videoclip? Perquè creiem que el format del videoclip normal està esgotat. Nosaltres ja n’hem fet molts, i aquesta vegada volíem alguna cosa diferent. El format del lyric dona molta importància a les paraules, i com que a l’últim disc hem donat una importància especial al què diem, volíem fer-ho en la mateixa línia. A més a més, amb el lyric t’aprens més la lletra! D’on prové, el nom de Buhos? No teníem nom, érem una colla d’amics que tocàvem cançons d’altres grups i que normalment, pels nostres horaris, quan ens podíem reunir tots junts era de nit. Un dia, un noi ens va dir “sois unos búhos” en referència a que només assajà-
Març-Abril 2014
vem i fèiem vida de nit... i d’aquí el nom. Com i quan neix la banda? Als voltants del 2006. Érem un grup d’amics, i alguns de nosaltres ja havíem tocat en una altra formació. Vam començar a fer-ho junts i l’any 2008 ja vam treure el nostre primer disc. Amb qui i amb què us inspireu? La nostra influència musical és molt variada, escoltem molta música i molt diferent, ens agrada escoltar de tot. Som una generació que ens posem davant l’ordinador i al segon podem escoltar qualsevol grup. Escrivim les lletres amb els budells, són les coses que ens passen les que ens fan escriure. Lles nostres cançons parlen de les hòsties que ens dóna la vida, i també de les coses bones. La presentació del disc la vau fer el mes passat a Barcelona. Quins projectes teniu ara mateix entre mans? El proper 5 d’abril toquem al Telecogresca de Barcelona, i iniciarem una gira per tots els Països Catalans. Esperem tornar a estar en festes i concerts macos a prop de casa, com Santa Tecla a Tarragona o Les Barraques a Reus. L’any passat, per exemple, vam obrir gira a Les Barraques de Reus per Sant Pere i enguany ho hem fet a Barcelona, i ja veurem on la tanquem.
Un disc festiu, vitalista, ballable i optimista On es troba el vostre públic? Ara mateix tenim 23.000 seguidors a Facebook, , 12.000 a Twitter. A les xarxes ens hem fet grans i, gràcies a això, hem potgut fer tants concerts. A través de les xarxes socials pots copsar l’ambient que envolta el grup. El nostre públic es troba principalment aquí, a Catalunya. Hem tocat arreu
Març-Abril 2014
dels Països Catalans i també a l’Aragó i a Andorra. De fet, ens costa sortir més lluny perquè a durant l’hivern se’ns omple l’agenda de l’estiu i després no sabem trobar un forat. I on voleu arribar? Algun any haurem d’aturar una mica l’agenda d’aquí per poder dedicar-nos a sortir fora. Està clar que ens faria molta il•lusió portar la nostra música lluny, on més lluny millor. Les vostres lletres són majoritàriament en català i en castellà. Teniu la intenció de cantar també en anglès? No, de moment no, ens sentim còmodes en aquestes dues llengües i seguirem fent-ho. Viviu de la música? De la música en podries malviure, depèn de com vulguis viure. Nosaltres tenim altres feines a banda del grup, totes relacionades amb la música. Ens hem buscat feines complementàries amb les que puguem compatibilitzar la banda. A l’estiu, la dedicació és absoluta. Com sobreviuen els grups de música actualment? Dels concerts, i quants més, millor. Quin paper paper creieu que juguen les noves tecnologies en la música actual? Sempre hem proporcionat la nostra música d’una manera gratuïta a través de la nostra pàgina web, l’spotify, youtube...sempre l’hem regalat. I és que sempre hem cregut que la música la fem perquè la gent l’escoli i l’hem volgut fer accessible a tothom. Estem vivint una època en la qual no es venen discos, per tant...les xarxes socials ens han afavorit. Si els dónes vida, te la tornen. Si les treballes adequadament, són una molt eina. Pot haver-hi músics de la vella escola que trobin estrany que nosaltres ho vegem tant clar, però som els que es podria conèixer com a “nadius tecnològics”.
BREUS CULTURA
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Finalitza l’any 2013 amb un augment de públic del 12% en relació a l’any anterior El Museu Nacional Arqueològic va acollir durant l’any passat, un total de 111.044 visitants en les seves diferents seus. Aquesta xifra representa un augment global del 12% en relació als visitants del 2012. Aquest augment s’ha reflectit en totes les seves seus: gairebé un 5% al Museu Arqueològic, un 10% a la Vil·la romana dels Munts (Altafulla), un 34,3% a la Vil·la romana de Centcelles (Constantí) i un 53,5% al Museu i Necròpolis Paleocristians.
L’augment del públic ha estat produït, entre altres condicionants, per la diversificació de les propostes i activitats programades amb 238 activitats realitzades –entre exposicions temporals, tallers, visites guiades, itineraris, Clubs de lectura, cicles de cinema, concerts, actuacions teatrals, conferències, seminaris i d’altres–, que han tingut un seguiment molt important; la consolidació de nous públics turístics –en especial el de procedència russa– i la
consolidació del MNAT com a equipament de referència per a
la formació i el coneixement de la cultura clàssica.
Pel que fa a la tasca editora desenvolupada, s’ha coordinat la publicació dels llibres:
Tarragona- i Els presos i el Port de Tarragona. Història de 92 anys de treballs forçats. (17921884), de Montse Gisbert Bell. És el treball guanyador del IV premi d’investigació Port de Tarragona.
Servei de publicacions del Port de Tarragona Des de la creació del Servei de Publicacions del Port de Tarragona el novembre de 2004, aquest s’ha encarregat de marcar els criteris a seguir en les
edicions de l’organisme portuari. La seva tasca sempre s’ha caracteritzat per la voluntat de donar a conèixer el patrimoni marítim i portuari estretament vinculat a la ciutat de Tarragona. El conjunt de publicacions editades pel Port de Tarragona es troben recollides al Catàleg de Publicacions del Port de Tarragona, el qual també es pot consultar en línia al web del Port de Tarragona: www.porttarragona.cat
Contes infantils: Pere, El vermell, es fa a la mar. Com manar una barca al Serrallo, el qual tracta la pesca de l’arrossegament i En Ramon, el ranxero, de pescador a cuiner. La cuina de barca al Serrallo. Col·lecció Saturnino Bellido: La Marina de Tarragona en el segle XIV. La seva relació comercial amb Mallorca, de Guillem Morro Veny - número 5 de la col·lecció “Saturnino Bellido” que va resultar guanyador del III Premi d’Investigació Port de
Llibre d’ El Serrallo: El Serrallo. Ahir i Avui, llibre que recull la història d’aquest barri de Tarragona i que és llibre oficial del Port de Tarragona. La gent del Serrallo hi va participar aportant fotografies de la història viva del barri. Una trentena de famílies del Serrallo van col·laborar en l’exposició “El Serrallo, Ahir i Avui” .
Balanç Cultura La Cultura de Tarragona es posiciona molt favorablement el 2013 L’any passat, amb l’obertura del Teatre Tarragona, es va acomplir la promesa de potenciar i oferir més teatre i abarcar altres gèneres de les arts escèniques com l’òpera o el ballet, així com oferir un espai a moltes de les entitats de la ciutat. Més
VIU Tarragona | 44
de 67.000 espectadors van passar per aquesta nova temporada de teatres de la ciutat. Cultura també es va posicionar en la cultura 2.0 a través de l’activitat generada a través del facebook, twitter, instagram, el dispositiu mòbil de l’Agenda
Cultural, el blog Tarragona Cultura, etc. Els eixos del 2014 tornaran a ser Tàrraco Viva, SCAN, Concurs de Castells i Santa Tecla. D’aquests eixos culturals cal destacar el Concurs de Castells
que enguany arribarà al seu 25è aniversari, on hi participaran 42 colles i tindrà una durada de tres dies amb el concurs7 de Torredembarra. A aquests projectes cal sumar-hi l’impuls al Centre d’Art i el nou espai a la Tabacalera.
Març-Abril 2014
Entrevista CULTURA
Raquel Estrada Periodista cultural
Autora dels poemaris Esferes coincidents. Tres finestres d’interior i Pedregam o pedreria. Fragments d’orígens (Premi Gabriel Ferrater 2008), i els seus poemes també els trobem a l’Antologia de dones poetes dels Països Catalans Donzelles de l’any 2000 a Hivernacle inundat i La Catalana de lletres 2004. Anna Escolà
Del Pla de Santa Maria, va estudiar periodisme i després un màster en llengua, cultura i literatura catalanes. També ha publicat narracions curtes a Onze d’agost i Mili+1 imaginàries i La Catosfera literària 08. Actualment treballa al departament de comunicació i premsa de Cossetània Edicions, col·labora bimensualment a Viu Tarragona i coordina la revista La Planenca, del Pla de Santa Maria. Ha col·laborat, de manera puntual, amb la revista Artiga, d’art i pensament contemporani, i amb el Diari de Tarragona. Quin és el dia a dia d’un periodista cultural? En el meu cas, el dia a dia vol dir buscar-se feina, i estar atenta a les possibilitats de treball que van sortint. Tinc una feina a temps parcial que fa que m’hagi d’espavilar a omplir les hores lliures d’una manera útil a nivell professional. Em dic “periodista cultural” per la necessitat de definir amb poques paraules el que miro de fer i el que crec que puc fer. Quan va començar la passió per la poesia? En el moment en que ens feien presentar als concursos de Sant Jordi de l’Institut a l’ESO. Però a primària ja m’agradava molt escriure, només va faltar que em donessin una empenta. També va ser bàsic conèixer el poeta vallenc Gabriel Guasch, a través del treball de recerca que vaig preparar pel final de l’educació secundària. Després he anat
VIU Tarragona | 46
escrivint-ne, amb més o menys freqüència.
El gener es va fer un espectacle poètic del teu poemari
Quina és la salut de la poesia a casa nostra? La poesia a casa nostra és una cosa viva, en moviment. Com es diu molt sovint, vivim en un país de poetes. Tants, que crec que n’hi ha per tots els gustos i de nivell, segur, també al Camp de Tarragona, encara que els de Barcelona o voltants ho tinguin més fàcil per assistir a actes amb molta difusió. No en tinc prou coneixement com per fer una valoració general del que s’hi fa, però cec que sempre hi ha d’haver treball i coneixements darrere del que escrius, i tocar de peus a terra. Vull dir que, en general, quan se t’acudeixen un bon parell de versos, encara te’ls has de treballar molt per poder dir que tens un poema...
Esferes coincidents. Tres finestres d’interior. Quin objectiu tenen, aquests espectacles? Veia que perquè vingués una mica de gent a la presentació i fer-ho una mica més animat, estaria bé implicar-hi més gent, algú que pogués “representar” els poemes d’alguna manera. Coneixia el col·lectiu mots.en.cru a partir de l’Escola de Lletres de Tarragona, hi van participar i vam acabar donant forma a una mena d’espectacle breu que combina la lectura amb imatges i efectes de so. N’estic molt contenta de com va quedar.
Què és el més atractiu de treballar en el món de la cultura? Per mi, el de dedicar-me a un sector que m’agrada. I no sé si sabria estar enlloc més. I el més desagraït? Suposo que, a part de la dificultat a l’hora de trobar una feina que et paguin d’una manera justa, no és gens fàcil que allò que fas tingui visibilitat. Estem en un moment en què hi ha moltes possibilitats per difondre del que fem, però hi ha tanta informació circulant per les xarxes, que res et garanteix que la difusió tindrà el resultat que voldríem. Cal treballar-hi molt, i crec que no sempre els articles o els continguts més bons són els que són més visibles.
Parla’ns una mica del poemari Esferes coincidents. Conté una realitat vista des de tres punts de vista complementaris. Cadascuna de les “finestres d’interior” que anuncio al subtítol són tres cares d’un mateix tot: a través de la primera finestra s’hi pot reconèixer allò més pròxim, familiar; la segona mostra l’estat actual d’aquesta nació i, guaitant per la tercera, es pot percebre el món, més llunyà. Els elements d’aquest context, força inabastable, conflueixen en la mirada que hi he posat a sobre. Com en el pati interior d’una casa, si es vol. En l’anterior poemari, el petit recull Pedregam o pedreria, em
centrava més en allò que forma part de la primera esfera, allò que he tingut més a prop. Em dec haver adonat que puc mirar d’explicar el que hi ha més enllà, també, encara que tot plegat no deixi de ser molt subjectiu, és clar. Quins projectes tens entre mans, actualment? A part de la feina a l’editorial i els articles per al Viu Tarragona, dedico força temps a tirar endavant La Planenca. A part, tinc un poemari més o menys acabat, que això sempre em costa de dir, i a veure si es pot editar aviat. I alguna cosa especial de cara Sant Jordi? A l’editorial pels volts de Sant Jordi és quan tenim més feina, s’ha d’intensificar la promoció dels llibres, com és evident. I si de pas es venen uns quants exemplars de l’Esferes coincidents, perfecte.
Març-Abril 2014
EMPRESA
ens ha visitat.
INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES
Marc Colls General manager de Port Tarraco Port Tarraco negocia amb el Grupo Rosell establir una oferta comercial outlet de botigues de marca de 1r nivell. El projecte aportaria reactivació econòmica i creació de llocs de treball Anna Escolà
Des del 2011 QD Marina Tarragona es va fer càrrec de la concessió portuària de les instal·lacions de Port Tarraco, les quals ofereixen amarrament per a embarcacions d’esbarjo de 30 fins a 160 metres d’eslora amb tots els serveis inherents a una instal·lació d’aquest tipus i d’altres com són descàrrega
d’aigües residuals, connexió telefònica, de dades, recollida d’escombraries, recol·lecció i reciclatge de residus, gestió de paqueteria, logística i tot tipus d’atenció al client. Les instal·lacions comprenen una zona de molls amb un perímetre superior al quilòmetre i una zona comercial que en total fa uns 12.000 m2 on s’hi ubiquen edificis destinats a oficines i locals comercials. També hi ha un espai de 4.000m2 destinat a aparcament públic. Des de finals de l’any passat, Port Tarraco està duent a terme negociacions amb Íñigo Rosell, VIU Tarragona | 48
conseller delegat de Grupo Rosell, per establir una oferta comercial outlet de botigues de marca de 1r nivell. Aquest il·lusionant projecte aportaria reactivació econòmica a la ciutat i creació de llocs de treball. Què suposaria que finalment s’establís aquesta oferta comercial a les instal·lacions de Port Tarraco? Seria el comple-
ment perfecte per l’oferta turística de la ciutat. Cal destacar que no aniria en contra del comerç local, sinó tot al contrari, ja que a diferència del que pot passar amb la Roca del Vallès, aquí l’oferta comercial estaria ubicada dins la mateixa ciutat de Tarragona. Actualment aquest tipus d’oferta no existeix a la ciutat i, en el cas de ser una realitat, es convertiria en un punt d’atracció pel Turisme, no només comarcal i provincial, sinó també per a la població de Barcelona i creuers internacionals. S’haurien d’aprofitar les sinergies entre aquest projecte i la ciutat.
En què consistiria exactament aquesta oferta outlet? Serien unes 35 botigues pròpies de marca d’alta gamma. En el cas que s’hi instal·lessin, es durien a terme millores i adaptacions a nivell paisatgístic, i també es complementarien
amb oferta gastronòmica amb un edifici de 1.500m2. A banda d’aquest projecte, quins són els objectius de Port Tarraco per aquest 2014? Principalment, ajustar les nostres estratègies de màrqueting per augmentar la captació de clients i l’ocupació dels amarraments. El nostre objectiu principal és que els clients ens coneguin, ja que després, el territori on ens trobem ja té prou força per atrapar-los. El nostre punt feble és la localització. Ara bé, un cop ens visiten, el grau de satisfacció és altíssim, i hi ha molta gent que torna un cop
I els seus com a general manager? Seguir desenvolupant l’ocupació de vaixells i la part immobiliària de locals i oficines. També, millorar en el possible la nostra infraestructura per tal d’afavorir aquesta ocupació. Ara mateix estem acabant un desenvolupament en la infraestructura elèctrica, hem incrementat molt la potència disponible de cara als vaixells i avui dia tenim, sinó la millor, de les millors infraestructures elèctriques per grans vaixells que hi ha al Mediterrani. Què ofereix Port Tarraco? Una situació estratègica que compta amb instal·lacions d’alta qualitat quant a infraestructures i serveis, una gran seguretat i una logística molt avantatjosa, ja que comptem amb dos aeroports propers, facilitat de trans-
port i de subministrament tècnic gràcies a la infraestructura industrial de Tarragona. Darrerament, han dut a terme algun projecte respecte a les insta·lacions? El més important és que ens vam adonar que hi havia un seguit de “barreres arquitectòniques” que barraven el pas als visitants, ja que compartien accés amb els vehicles, el que resultava força incòmode. Hem retirat aquestes barreres i hem millorat l’accés a les nostres instal·lacions. Bàsicament, hem “obert l’espai a la ciutat”.
Març-Abril 2014
Un dels propòsits és donar-se a conèixer al territori. Quines activitats hi ha previstes d’acord amb aquesta línia? L’any passat es van dur a terme, principalment activitats relacionades amb l’esport. Enguany en tenim de previstes relacionades amb la Cultura: oferim els nostres espais i els posem al servei de la ciutat. Tenim contacte directe amb l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària, amb la qual tenim un conveni per amarrar creuers de format petit. L’any passat vam iniciar un conveni de col·laboració amb els Xiquets del Serrallo. Des de Port Tarraco estem oberts a les entitats de la ciutat per col·laborar en les activitats que puguem.
Març-Abril 2014
Quin és el perfil d’aquests passatgers clients de Port Tarraco? Els creuers de petit format són més de luxe que els de gran format i porten passatgers amb un poder adquisitiu més alt. Els creuers de gran tamany duen entre uns 3.000 i 4.000 passatgers i són més oberts al gran públic. El 99% són vaixells estrangers d’origen americà, àrab i també europeus -russos i anglesos-. De vaixells nacionals n’arriben molt pocs. El 2013 s’han notat els greuges de la crisi econòmica? Quina previsió se’n fa de cara a aquest any? Hem notat la complicada situació econòmica amb la falta de perspectives i nous clients. En el sector dels vaixells, la crisi és palpable perquè no ha augmentat l’ocupació. De cara a aquest any 2014, esperem que sigui millor que l’anterior. A través de la tasca comercial, de màrqueting i de comunicació que estem duent a terme, esperem poder captar més i nous clients.
ENTREVISTA EMPRESA
Xavier Robert Arquitecte i emprenedor
Xavier Robert és un tarragoní de 29 anys que té el seu propi despatx. xavierrobert.cat és un estudi que promou millores en l’eficiència energètica a les obres i ofereix serveis a empreses per memòries tècniques i projectes per obertures de nous establiments i estratègies de RETAIL Anna Escolà
Com sorgeix el fet de posar en marxa el teu propi estudi? La idea va néixer l’any 2009 quan vaig acabar la carrera i el mercat ja començava a estar complicat i no hi havia feina. Sí que era un objectiu que tenia en ment, i la situació ho va accelerar. Així doncs, vaig decidir treballar per compte propi i posar en marxa el meu despatx. L’any passat vaig decidir posar-li nom i estic col·laborant amb una agència de comunicació per dissenyar la imatge corporativa. Hi treballes tu sol? Sí, però compto amb col·laboracions puntuals d’altres arquitectes tècnics, dissenyadors gràfics, i estudiants de la URV segons el volum de feina que hi ha. Quin balanç en fas fins al moment? Positiu. Realment, en aquests darrers 4 anys he anat creixent. Ha estat poc a poc, i hi ha hagut molt d’esforç, també moments molt difícils, però està valent la pena. Què ofereix el despatx? Pel que fa a l’arquitectura, un valor afegit respecte altres estudis semblants ja que promou millores en l’eficiència energètica en totes les obres, ja siguin de rehabilitació i reforma com en les d’obra nova. També ofereix serveis a altres emprenedors i/o empreses a l’hora de tramitar memòries tècniques i projectes per obertures de nous establiments i estratègies de RETAIL pel petit comerç. Aquest 2014
VIU Tarragona | 50
també m’agradaria començar el tema del CONTRACT (rehabilitació i reformes d’hotels). També oferim serveis d’arquitectura i col·laboro amb immobiliàries de Barcelona, però cap de Tarragona. Això ho expliques per algun motiu? Em fa la impressió que costa integrar-se a Tarragona si no et coneixen. A vegades em sap greu que el meu volum de facturació sigui superior a Barcelona que aquí. En què consisteixen les estratègies de RETAIL? Comerç al detall. L’objectiu principal és que el visitant d’un lloc comercial es converteixi en comprador a través de diverses estratègies, és una disciplina transversal. Hi intervé l’estudi de mercat, el disseny de l’espai interior, la il·luminació, com mostrar el producte per vendre’l, com potenciar els productes més interessants...en funció de com s’organitza l’espai de venda, hi ha fins a canvis d’un 40% en el volum de facturació. És una bona sortida actual del camp de l’arquitectura? És una de les possibles sortides entre moltes d’altres. També tens experiència en concursos d’arquitectura, de fet, l’any passat vas participar en un de Suïssa per fer habitatges socials i de renda lliure. Tens algun projecte entre mans? Se’n va fer un fa un any amb col·laboració amb un altre arquitecte per fer la plaça de la universitat de la universi-
tat de Cervera i es va guanyar. L’objectiu és consolidar-se dins el mercat internacional, ara començaré a treballar i buscar col· laboracions per fer missions a l’estranger en buscar clients i projectes, principalment, a la Unió Europea i el Marroc. Molta gent se’n va al Brasil... No, perquè Brasil és l’Espanya 2.0 i ara mateix allí hi ha una bombolla, però van venuts. Als arquitectes que estan sense feina, els aconsellaries que es facin emprenedors? Els recomanaria que no estiguin a casa lamentant-se. Personalment, no tenia cap idea de negoci però sabia que les coses es podien fer millor. Aquest va ser el motiu de buscar-me la vida,
el que és ara fer-se emprenedor. Si el teu rival està dèbil, és el moment de jugar en avantatge. Quins avantatges i quins inconvenients li trobes a ser emprenedor? La part positiva és que tens marge de maniobra per prendre decisions i tens capacitat de veure les coses amb perspectiva, tant si es compliquen com si no. Com a inconvenient, que s’han de pagar molts impostos. Com veus l’arquitectura a Tarragona? Tarragona s’hauria d’obrir més al món, donar-se a conèixer més, deixar-se de complexes... així tindria més possibilitats per créixer i més oportunitats de negoci.
Març-Abril 2014
VIU TARRAGONA EMPRESA
Eines per buscar feina Recursos que ens poden ajudar a sortir de l’atur El 2013 va tancar amb 624.872 persones aturades a Catalunya, un 2,1% menys que el mes anterior. A la ciutat de Tarragona, l’any va tancar amb 11.394 aturats. Respecte d’un any abans, l’atur s’ha reduït un 3,4% a Catalunya i, segons dades de la Generalitat, és el primer any des de 2006 que acaba l’any amb menys aturats que com començà. Potser aquestes xifres representen un petit alè esperançador per aquelles persones que es troben a l’atur i que desitgen trobar una feina aquest 2014. Tot i així, les xifres no deixen de ser dramàtiques i esfereïdores. És per això que a continuació us oferim una relació d’eines i recursos que potser us ajuden a l’hora de planificar la vostra recerca de feina. Perquè el primer que cal tenir clar és que “buscar feina” és en sí “una feina”, ja que cal assessorament, planificació, organització, constància, metodologia i treball. En primer lloc, s’ha d’establir “el moment del dia” per fer la recerca de feina. Sigui quan sigui, al matí o a la tarda, és important fixar-se una estona cada dia per centrar-se únicament en buscar feina. Hauríem d’intentar respectar aquesta estona i no saltar-nos-la cap dia. El procés de recerca de feina ha de ser organitzat i s’ha de dur un control dels contactes fets. És a dir, hauríem de registrar les persones i/o empreses amb les quals contactem i deixar constància de la informació que els hem enviat i de si ens han donat o no resposta. Això ens ajudarà a poder fer un seguiment de la nostra recerca de feina: podrem retrucar aquelles empreses que no ens
VIU Tarragona | 52
han donat resposta o bé controlar amb qui ens hem posat en contacte i amb qui encara no. És important assessorar-nos, al nostre abast tenim el SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya); l’INEM (Instituto Nacional de Empleo) i totes les institucions públiques dels municipis ofereixen serveis d’assessorament laboral i ajuda en la recerca de feina. És per això que hem de conèixer totes aquelles institucions i entitats de la nostra ciutat o voltants que ens puguin ajudar, assessorar i orientar en el procés de trobar una feina. D’altra banda, el nostre procés de recerca de feina no pot anar desvinculat d’Internet. A través de la xarxa podem donar-nos d’alta a borses de treball que ens permetran subscriure’ns a ofertes de feina. També és bo conèixer totes les plataformes digitals orientades específicament a ajudar-nos a l’hora de buscar una feina. Ens permeten crear un perfil d’usuari, redactar diferents currículums i apuntar-nos a diferents ofertes de feina a la vegada i fer-ne un seguiment.
namental fer saber al nostre entorn proper que busquem feina. És bo que els nostres familiars, amics, coneguts i antics companys de feina estiguin assabentats que busquem feina. El boca-orella és molt útil, i més i tot en municipis petits.
A banda de totes aquestes recomanacions n’hi ha una de molt important: distreure’s i intentar mantenir una actitud positiva. Com que a vegades el procés de buscar feina pot durar molt de temps, també hem d’intentar vetllar perquè el nostre ànim no decaigui.
A banda de buscar feina, no hem d’oblidar la formació. Hi ha un gran nombre de cursos gratuïts i bonificats per a persones que es troben en situació d’atur. Mentre ens dediquem a buscar feina, podem aprofitar per formar-nos. La formació pot ser complementària als nostres estudis anteriors o bé no tenir-hi res a veure, el que es convertirà en una nova porta a un nou sector del mercat laboral. Qui sap si a través d’aquesta formació també trobem un lloc de treball. A banda de tot això, és fo-
Març-Abril 2014
VIU TARRAGONA EMPRESA
Esborrany 2013
La Declaració de Renda de 2013 es pot presentar a partir del 23 d’abril. Lluís Espuis i Padró
Durant els passats mesos de gener i febrer les empreses varen presentar a l’Agència Tributària les declaracions anuals 2013 d’operacions amb tercers, de consum d’energia elèctrica, d’entitats en règim d’atribució de rendes, d’operacions amb Actius Financers, d’adquisició i alienació d’accions en Institucions de Inversió Col·lectiva, de préstecs i operacions financeres relacionades amb béns immobles, de retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, d’activitats econòmiques, d’arrendaments... I amb tota aquesta informació l’Agència Tributària farà arribar a les nostres mans l’esperat, o temut, ESBORRANY de la Declaració de Renda 2013,
VIU Tarragona | 54
per així poder procedir a la seva confirmació a partir de l’1 d’abril, o a la confecció i presentació de la Declaració de la Renda 2013 a partir del 23 d’abril. Compte, que no ens passi la data del 30 de juny, data límit per aquestes presentacions; a partir d’aquí el retard significa pagar recàrrecs.
ens retornen diners, o de si ens diuen que no tenim obligació de declarar.
A la província de Tarragona, per la campanya de renda 2012, es varen presentar un total de 352.779 declaracions, per les que es van sol·licitar 266.889 devolucions; pel que més del 75% dels declarants varen tenir la satisfacció de sol·licitar a l’Agència Tributària que els hi retornessin diners. Però, l’Agència Tributària mai torna res que no haguem pagat abans, hem d’analitzar quin cost fiscal tenim, independentment de si
Hem de planificar fiscalment aquest exercici 2014, ja sigui analitzant a l’avançada operacions financeres, de gestió del
Per l’exercici 2013 posarem tota la informació damunt la taula, confeccionarem la millor declaració de renda possible aprofitant tots aquells recursos als que tinguem dret.
liquidat l’exercici anterior i havent gaudit del desitjat descans estival, posem-nos a la tardor a analitzar el present exercici. D’aquesta manera prendrem decisions abans del tancament fiscal, preveient la informació del futur esborrany de renda. Lluis Espuis i Padró
Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com
L’Agència Tributària no retorna mai res que abans no haguem pagat patrimoni, activitats econòmiques, etc. o bé una vegada
Març-Abril 2014
DIRECTE PROPIETARI!!!
PISOS I LOCALS
EN LLOGUER AL CENTRE DE TARRAGONA
Tracte personal i professional 977 22 01 07 635 125 576
www.nutsa.es
VIU TARRAGONA EMPRESA
Nova oficina de suport a l’emprenedoria CEPTA impulsa un nou servei tècnic per a les empreses La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona ha posat en funcionament un nou servei tècnic especialitzat en assessorar i acompanyar projectes d’emprenedoria a través de l’aportació d’informació, la formació, l’assessorament personalitzat i el seguiment tècnic. Viu Tarragona
Aquest servei el desenvolupa en cooperació amb Foment de
Treball i l’Associació de Federacions i Associacions Empresàries de la Mediterrània en el marc d’un projecte que abasta tot Catalunya. Així doncs, a partir d’ara les comarques de Tarragona disposen d’un nou servei especialista en assessorament i acompanyament de projectes d’emprenedoria. La nova oficina se situa a les oficines de CEPTA de la Rambla
Nova i atendrà de manera gratuïta totes aquelles persones que vulguin iniciar un nou negoci. En principi, el servei té durada d’un any però no es descarta que s’allargui, tot depenent de la demanda de servei. D’altra banda, el servei també donarà suport al manteniment de noves empreses, focalitzarà l’acció en els col·lectius més necessitats d’assessorament que sovint emprenen per necessitat com són els joves, els aturats i les dones i oferirà formació i sessions de debat.
Premis Empresa Tarragona Smart City Incentivar l’emprenedoria
Els Premis incentiven l’emprenedoria vinculada a la innovació en els sectors de la cultura, el turisme, l’esport, la salut, l’atenció a les persones, la sostenibilitat mediambiental i el desenvolupament tecnològic Redacció
Dins de les Jornades de Tarragona Impulsa i en el context de l’organització dels Jocs Mediterranis 2017, del Pla estratègic Tarragona 2022 i l’aposta per esdevenir una ‘smart city’, els “Premis Empresa Tarragona Smart City” volen incentivar especialment l’emprenedoria vinculada a la innovació en aquells sectors que la ciutat identifica com a estratègics, és a dir: la cultura i el turisme, l’esport, la salut, l’atenció a les persones, la sostenibilitat mediambiental i el desenvolupament tecnològic.
VIU Tarragona | 56
Així mateix, es vol premiar aquells centres educatius de la ciutat que liderin iniciatives de promoció de l’emprenedoria entre els seus alumnes.
Premien els centres educatius que promocionin l’emprenedoria Els 20 projectes que van passar a la 2a fase dels “Premis Empresa Tarragona Smart City” havien de presentar un pla d’empresa i un vídeo de presentació del seu projecte
i de l’equip promotor. Durant un mes es van poder votar els vídeos que més agradaven, un dels factors que el jurat tenia en compte a l’hora de decidir el guanyador. Relació dels projectes guanyadors i els seus autors: Per a la Categoria Eficiència energètica i sostenibilitat, al projecte City Sens: Francesc X.Rius, Pär BlanKing, Francisco J. Andrade, Maria Rius i Carlos Ruiz. Per a la Categoria Innovació
social, al Projecte Dynamind: Jordi Rincón, Adrià Marcos i Ricardo Bonache Per a la Categoria Cultura i Turisme, al projecte Cycling Costa Daurada: Jaume Rué, Gerard Monguió, Eduard Ullate, Carles Rué i Maria Dolors Moran Per a la Categoria Salut i Esport, al projecte Gouptome: Javier Fontanet, Arià Velardos i Òscar Cabrera. Per a la Categoria Millor Projecte Educatiu, a l’Institut Comte de Rius.
Març-Abril 2014
BREUS EMPRESA
Premi Tarracolab El projecte OPENPORT de l’IES Vidal i Barraquer guanya el 1r premi de TarracoLab Alumnes dels Cicles Formatius de Comerç Internacional i Comerç i Logística de l’IES Vidal i Barraquer de Tarragona es van endur el primer premi de l’experiència TarracoLab amb una proposta que consisteix en un sistema d’accés a les instal·lacions portuàries a través d’una
aplicació Informàtica de lectura de Codis QR. Tarracolab és una proposta innovadora que uneix durant uns mesos el món empresarial de les comarques de Tarragona amb els centres educatius de les nostres comarques. El treball guanyador , ‘opernport’, proposava un sistema de con-
trol d’accés de vehicles i persones a tot el perímetre portuari més ràpid, eficaç i fàcil, amb codis QR que visitants o treballadors poden mantenir de manera indeterminada o temporal. Els guanyadors viatjaran a Copenhaguen per visitar als companys de l’institut d’aque-
ll país que han participat en el projecte TarracoLab per intercanviar experiències. Tarracolab és una comunitat d’innovació oberta en emprenedoria i ensenyament liderada per la CEPTA amb la col.laboració d’empreses especialitzades en innovació.
Fundació Repsol
Multicontenidor Leroy Merlin
Setze joves es beneficiaran d’una beca de la Fundació Repsol per estudiar a la URV
Els centres de Catalunya instal·len multicontenidors per a residus d’aparells elèctrics i electrònics
La Fundació Repsol i el Consell Social de la URV han renovat el conveni per facilitar la incorporació i permanència dels estudiants amb un destacat nivell acadèmic. El conveni està dotat amb 80.000 euros, 5.000 euros per cada un dels 16 estudiants beneficiaris. N’hi ha 5 que són nous estudiants i els altres ja eren universitaris. El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va destacar que amb la beca s’intenta ajudar estudiants amb pocs recursos però que són bons estudiants.
El vicepresident de la Fundació Repsol, César Gallo, va subratllar que un cop concedides les ajudes, els estudiants de carreres no tècniques han d’aprovar més d’un 80% dels crèdits si volen veure renovada la beca. En el cas de les carreres tècniques, els alumnes només han d’aprovar a partir del 60% dels crèdits. D’altra banda, Joan Pedrerol es prejubila de director del Complex Repsol a Tarragona i el seu càrrec l’assumirà José Francisco Font.
La iniciativa l’han promogut Recyclia i Ambilamp i amb aquesta acció se sumen a la campanya “són els nostres residus i és la nostra responsabilitat”. D’aquesta manera, faciliten l’entrega dels aparells electrònics obsolets i en garanteixen el seu correcte tractament mediambiental i re aprofiten els materials útils que contenen. Així doncs, al Leroy Merlin de Tarragona s’ha instal·lat un contenidor dissenyat específicament per la recollida selectiva d’aparells elèctrics i electrònics en desús. El contenidor té tres compartiments per dipositar-hi residus d’aparells elèctrics i electrònics, les bombetes i fluorescents i les piles i bateries portàtils. L’objectiu és instal·lar aquest contenidor a tot l’Estat en hipermercats, grans superfícies i centres comercials.
Cambra de Tarragona En cinc anys la Cambra ha organitzat 50 missions empresarials i ha visitat 70 països Al gener la Cambra va presentar els objectius d’internacionalització pel 2014 i va fer balanç dels darrers cinc anys en els que ha organitzat i liderat 50 missions empresarials i ha portat més de 600 exportadors VIU Tarragona | 58
a 70 països d’arreu del món, els quals han assolit una xifra d’activitat superior als 10.000 contactes comercials. Enguany la Cambra aposta fort pel continent africà on és un
referent a nivell nacional pel coneixement i experiència als mercats subsaharians. Sergi Vives, president d’Internacionalització i Roberto Barros, responsable d’Internacionalització, van explicar que per aquest any 2014
s’han previst 10 missions empresarials en 30 països, tots a Àfrica llevat de Hong Kong i Singapur. Pels dies 1 a l’11 d’abril, la Cambra té prevista una missió missió empresarial a Zàmbia, Zimbabwe i Bostwana.
Març-Abril 2014
REVERTER ADVOCATS
esforç, treball i confiança
Plaça Prim 2, Despatx 2. 43001 Tarragona. | Tel. 977 21 28 40 - 977 25 28 48 · Fax 977 24 25 73
www.bufetreverter.cat | jreverter@bufetreverter.cat
ESPORTS EXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES
Josep Maria Andreu President del Gimnàstic de Tarragona El Club Gimnàstic ja ha complert 125 anys des del seu naixement, concretament l’any 2011. Actualment les seccions no professionals apleguen 1.200 socis, i la secció de futbol, que des de l’any 2002 va esdevenir Societat Anònima Esportiva (SAD), en té més de 4000. Anna Escolà
El club compta amb les seccions de futbol sala, atletisme, patinatge de velocitat, patinatge artístic, tennis, pilota, tennis taula i gimnàstica rítmica. Enguany, les seccions d’atletisme i de futbol del club celebraran els seus 100 anys d’història. Comencem parlant de futbol... El seu millor moment com a president va ser l’ascens a primera per part del Nàstic l’any 2006? Què en recorda? Sí, va ser el millor sens dubte. El moment més feliç com a president del Nàstic va ser el juny del 2006 al camp Chapín, a Jerez. Va ser un dia extraordinari, magnífic que no oblidaré mai a la meva vida. Tarragona i tota la gent del Nàstic vam viure un èxit esportiu impressionant de l’equip de la nostra ciutat. Per què creu que el Nàstic no va poder mantenir-se a primera? El Nàstic va perdre la categoria perquè al món del futbol el pressupost és una part molt important, som una ciutat relativament petita i en aquell moment no vam poder fer més pressupost, però sóc dels que penso que el Nàstic tornarà a primera. La febre grana ha anat disminuint. Creu que la única manera de recuperar la massa social del Nàstic és que
VIU Tarragona | 60
l’equip guanyi i es classifiqui pel play-off? Per nosaltres és vital donada la situació econòmica del Nàstic. L’any que vam pujar a Primera i l’any següent al de l’ascens, el club tenia una situació econòmica envejable i sanejada. Lamentablement, en tres temporades no es va fer una bona gestió econòmica ni esportiva. Està clar que un equip com el nostre a 2a B no pot ser-hi, ni per la seva massa social ni pel tema econòmic. Hem d’intentar recuperar la categoria de 2a Divisió A el més ràpid possible per continuar estant vius. Actualment tenim un deute molt important que a 2a divisió B no podem amortitzar de cap manera. Per tant, això genera una pressió molt forta i l’única solució que tenim és pujar de categoria per poder complir els nostres compromisos econòmics. A finals de l’any passat van destituir Santi Castillejo i van contractar a Vicente Moreno. Creu que el canvi ha estat un bon revulsiu? Sí, estem molt contents amb la seva feina. Tenim màxima confiança amb Moreno i esperem que aquest projecte es pugui allargar molt de temps i ens porti els èxits que ens han mancat en els darrers anys. Quins són els principals objectius per aquesta tempora-
da? El Nàstic només té un objectiu: d’una banda fer front a la situació econòmica que tenim tot complint amb els nostres compromisos de pagaments i intentar jugar el play off i retornar l’equip a la LFP. No té res a veure un pressupost d’un equip de segona B amb un de segona A. Per exemple, amb el tema de les televisions: mentre que a Segona B ingressem 20.000€,
a Segona A ingressaríem 3.000.000€. Per tant, està clar que la viabilitat del Nàstic passa per tornar a Segona A. Va presentar la dimissió com a president a principis del 2007. Què el va portar a fer-ho? Havia complert una etapa. Al 2002 havia agafat un compromís personal d’intentar pujar el Nàstic a primera en 5 anys. Ho vam aconseguir amb 4 temporades i, en aquell moment, considerava que havia complert el compromís i era el moment idoni per deixar de ser president del consell d’administració.
“Sóc dels que penso que el Nàstic tornarà a Primera”
Per què, uns anys més tard, va decidir tornar a ser-ne president? Perquè molta gent m’ho va demanar, i ho vaig fer per responsabilitat, estima i per sentiment, tant al Nàstic com a la ciutat. Si el Nàstic hagués estat a 2a divisió o hagués estat econòmicament bé, segur que no hagués tornat a ser president del Nàstic. La crisi econòmica ha afectat gairebé tots els àmbits de la societat, entre ells, l’esport. Com ha afectat la crisi al Club? La reducció pressupostària és una de les úniques vies que es poden emprendre per donar-li viabilitat actualment? Sí, la crisi ha afectat a totes les empreses, i el Nàstic també n’és una i la situació de crisi l’afecta. Amb el tema patrocinis també ho notem. Afortunadament, hem d’agrair el suport que estem rebent dels nostres socis i de les empreses que ens patrocinen. A la vida, és fàcil comptar amb suport quan
les coses van bé, però no tan fàcil quan les coses van malament, per això només podem fer que estar agraïts. Pel que fa a la reducció de pressupost, no només ho hem fet per la crisi, sinó que a 2a B té menys ingressos en concepte de la televisió i de la lliga professional, per tant, hem de fer un pressupost on no podem “allargar més el braç que la màniga” i que contempli l’amortització del deute que tenim important en aquest moment. El Nàstic començà sent un club per la pràctica de la gimnàstica esportiva i ara compta amb un gran número de seccions. En quin moment es troba la secció de tennis? Com en valora el funcionament de l’escola? El Nàstic és el club poliesportiu més antic de l’estat espanyol, es va fundar l’any 1886, aviat complirà 128 anys i estem orgullosos de totes les seves seccions. A banda de la del futbol (que ara no forma part del club perquè és una entitat a banda des de l’any 2002) la secció més important és la de tennis, que actualment té uns 600 socis. Estem molt orgullosos de les escoles, tant de la del tennis, com de la gimnàstica rítmica, com del futbol sala...i tenim campions en totes les categories. Totes les seccions funcionen bé i els delegats estan fent una feina extraordinària. Quines són les prioritats del club? La nostra filosofia és tenir practicants i que la gent s’ho passi bé fent esport amb el Nàstic. D’alguna manera, volem que els nostres esportistes continuïn defensant amb el màxim orgull l’escut i la samarreta del Nàstic. Quina és la vinculació del club amb la ciutat? El Gimnàstic és un club que està plenament identificat amb la ciutat de Tarragona. Quan el futbol va bé, crec que és l’element de promoció mes important de la ciutat.
SENDERISME ESPORTS
Senderisme Salut i paisatge Els senders poden ser de gran recorregut (GR), petit recorregut (PR) o d’àmbit local. L’itinerari de petit recorregut més proper a la ciutat és el PR-C15 o sender del Serrallo. Redacció
Quan s’apropa el bon temps ve més de gust sortir a l’aire lliure a fer exercici. Si a la vegada que fem salut volem gaudir del paisatge, el senderisme és una bona opció. Els voltants de Tarragona i la Costa Daurada en general són un bon indret on fer excursionisme, ja que hi ha una gran quantitat de senders que ens ofereixen l’oportunitat de redescobrir el paisatge que ens envolta. Si ens animem a anar una mica més enllà, el Mont-
VIU Tarragona | 62
sant i les muntanyes de Prades són una meravella. El senderisme recupera vells camins de la nostra geografia sovint oblidats, i ens permet fer una activitat esportiva a l’abast de tothom, també de les persones grans.
Gran Recorregut (GR) o de Petit Recorregut (PR), els qual són itineraris d’àmbit local o comarcal el trajecte dels quals no supera els 50 km. També hi ha els senders locals o SL que són petits recorreguts locals que no superen els 10km de recorregut.
Les enfitats excursionistes de Catalunya que formen la Federació d’Entitats Excursionistes (FEEC) són les encarregades del manteniment i millora de la xarxa de senders nets i senyalitzats de més de 9.000 km. Els senders poden ser de
D’itineraris de petit recorregut, el més proper que tenim a la ciutat de Tarragona és el PRC15, conegut com el sender del Serrallo, el qual surt des d’aquest barri de Tarragona , segueix el riu Francolí fins al Pont del Diable, passa per Mas
del Frare, Mas Granell, fins a tornar a la ciutat per l’entrada del cementiri. Té una llargada de més d’uns 15 km. Les persones interessades en conèixer els senders més propers a casa nostra o d’arreu de Catalunya, hi ha guies especialitzades que publiquen tots els senders existents i les seves característiques. També es pot fer la consulta a través de pàgines web especialitzades com ara la de la FEEC.
El senderisme recupera els vells camins de la nostra geografia
Març-Abril 2014
PUBLIREPORTATGE ESPORTS
Marató Costa Daurada Tarragona 2017 La ciutat s’entrega a la 4ª edició de la prova
Gran ambient atlètic en una prova on dos atletes locals, Perico Ortega del CA Tarragona-Evasion Reus i Mireia Sosa del Runners Tarragona van pujar al pòdium dors. Durant l’espera, familiars i amics dels participants van poder gaudir d’un ampli programa d’activitats i espectacles: visita teatralitzada al Museu del Port, entrada gratuïta a tots els museus de la ciutat, exhibició de gimnàstica rítmica del club Kalos, batukada i música en directe.
Un cop més Tarragona s’ha mostrat com una amfitriona excepcional per a esdeveniments esportius
El mes de gener, més de 1.100 participants van tenir el tret de sortida al Moll de Costa i van poder gaudir d’un clima ideal per a la pràctica del running i d’una ciutat que va sortir al carrer a animar des de primera hora, mostrant així, una vegada més, les credencials que fan de Tarragona una amfitriona excepcional per a qualsevol esdeveniment esportiu. Per segon any consecutiu, el recorregut va tenir lloc íntegrament per la ciutat romana, amb un circuit urbà, pla i ràpid que va ser ben valorat pels corredors debutants i veterans que ja el coneixien. El seu disseny i els ànims de familiars i aficionats van facilitar que una immensa majoria de corredors creuessin
Març-Abril 2014
la línia de meta i aconseguissin l’honorífic títol que acredita com a finisher de la prova reina de la llarga distància. La novetat d’enguany, a més a més dels patinadors amb gels, cremes recuperadores i vaselina durant tot el circuit, hi havia dos metges corrent la marató amb una motxilla desfibril·ladora. El guanyador de la marató va ser l’atleta Perico Ortega del CA Tarragona-Evasion Reus, qui va arribar a la meta amb un temps de 2:38:14. El 2n lloc va ser pel vencedor de l’edició del 2013, Hugo Figueras de l’Esports Truga de Cervera i, el 3r lloc, també per l’atleta local Ferran de Torres del CA Runners Tarragona.
Pel que fa a les atletes femenines, Mireia Sosa del CA Runners Tarragona es va imposar amb un temps final de 2:57:35. El 2n i 3r lloc van ser per a Cristina Solé de l’ Speed Tarragona i Anahí Herrera.
L’entrega de premis va estar presidida per diferents autoritats públiques de la ciutat i va comptar amb un nombrós públic. Els organitzadors de la prova van agrair la confiança dipositada a l’esdeveniment per part de tots els participants, voluntaris, institucions, patrocinadors i, molt especialment, a l’equip de voluntaris Tarragona 2017, qui van fer possible que la IV MCD Tarragona 2017 es posicioni com a referent en aquest esport.
Pel que fa a la prova de 10 km masculins, José L. Blanco de La Sansi es va imposar amb un temps final de 31:38 a Rodrigo Torres del CA Runners Tarragona i a Miquel García del Hinaco Monzón, mentre que a la general femenina va vèncer Silvia Ferrer del Intec-Zoiti seguida de Pilar Rus del Borges Trail AEET Valls i Sara Loher del CA Runners Tarragona. L’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros va donar el tret de sortida a tots els corre-
RUNNING SOLUTIONS C/ Salvador Espriu, 26 TARRAGONA Tel. 977 290 090 info@runningsolutions.es
VIU Tarragona | 63
BREUS ESPORTS
Jocs Mediterranis 2017
Star Padel
Generalitat i l’Ajuntament signen un acord de col·laboració
Gran Slam del 31 de març al 6 d’abril
L’acord és per desplegar polítiques actives d’ocupació a la ciutat en el marc dels Jocs Mediterranis 2017. L’acord signat permetrà que el Departament d’Empresa i Ocupació, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), i l’Ajuntament de Tarragona concretin anualment les polítiques actives d’ocupació a la ciutat de Tarragona segons els projectes relacionats amb els Jocs. El desplegament de les polítiques preveu que unes 10.000 persones, entre elles 3.500 voluntaris dels Jocs, accedeixin a ac-
cions formatives amb l’objectiu de millorar la seva ocupació laboral. D’altra banda, Octagon -empresa especialitzada en el món de l’esport - rep la puntuació més alta al concurs per la prestació del servei de captació i gestió de donacions i patrocinis dels Jocs. Una altra notícia relacionada amb els Jocs és que tots els telecentres de la ciutat disposaran d’un horari per inscriure’s a la borsa de voluntariat dels Jocs.
El Gran Slam que tindrà lloc del 31 de març al 6 d’abril és el millor torneig que se celebra a les instal·lacions d’aquest club, el qual el disputaran les millors parelles d’arreu de Catalunya. El club convida a tothom que estigui federat a apuntar-s’hi i fer d’aquest torneig un dels de referència de tota la província de Tarragona.
tència d’equips, els quals van sumar un total de 30. El campionat va aplegar més de 300 jugadors d’arreu de Catalunya i va comptar amb un gran nombre d’espectadors. Les grans instal·lacions del club van ferho possible.
Anteriorment, el mes passat, el club va celebrar el campionat de 4a categoria per equips de Catalunya, un certamen que va comptar amb el rècord d’ assi-
TennisPark Amplia l’oferta social i esportiva amb els “matins de pàdel” El club ha decidit ampliar el calendari esportiu amb els “matins de pàdel” atenent a la creixent demanda tant de pràctica d’aquest esport com de tornejos. “Matins de pàdel” és una com-
petició de caire social que s’afegirà a la Lliga Social -que en l’actualitat la juguen 300 socis i als diferents trofeus que acull el Club al llarg de la temporada. El primer va començar al gener
i l’últim serà al juny. Es disputen un divendres de cada mes, per grups, en diferents categories i amb fase final. A final de temporada es donarà
conèixer el rànquing amb els 16 millors classificats. D’altra banda, l’escola de Tennis del Club va començar el curs amb 125 alumnes.
Club Natació Tàrraco Primer club esportiu de la província en implantar el Coaching Neuro-Tecnològic Per mitjà de la tecnologia procedent de l’Institut Heart Math de Califòrnia, el Club farà ús de tècniques i aparells que permetran a l’usuari mantenir un equilibri total entre el cos, la
VIU Tarragona | 64
ment i les emocions. Conegut també com a Coaching Neuro-Tecnològic o NeuroFeedback, l’esportista sabrà en tot moment quina és la seva
situació. Mitjançant sessions teòriques i pràctiques s’ensenyarà a regular l’estrès i l’ansietat, no només en el terreny esportiu, sinó també en el terreny personal.
L’objectiu d’aquests programes és ajudar els esportistes a créixer i millorar en la seva disciplina esportiva per incrementar el seu rendiment.
Març-Abril 2014
MOTOR
CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY
Mercedes-Benz GLA Un tot camí de luxe per completar la gamma de vehicles compactes de l’actual oferta del fabricant alemany Mercedes-Benz afegeix un nou component a la seva proposta de vehicles totterreny. Es diu GLA i és un automòbil exquisit que aposta per l’exclusivitat, la qualitat i la disponibilitat d’un complert equipament tecnològic, tant de seguretat com d’entreteniment.
Ramon Ortiz
El GLA neix per satisfer les expectatives de mobilitat d’un nou perfil de client per a la marca de l’estrella, persones més joves, actives i cosmopolites, que busquen un vehicle idoni per a l’ús diari però apte també per completar petites escapades de la rutina. Amb 4,4 m de llargada, hereta els trets del seu germà el Classe A afegint nous elements que li aporten robustesa i flexibilitat, així com una imatge més aventurera. La bellesa del nou model de la firma de l’estrella és inqüestionable.
El GLA és maniobrable per ciutat, àgil per carretera i muntanya, i eficient en autopistes El nou GLA és el primer Mercedes-Benz a estrenar -en opcióla nova generació de la tracció integral permanent 4MATIC amb distribució plenament variable del parell motor. L’oferta de motors proposa diverses alternatives que permeten compatibilitzar les prestacions i l’eficiència. En benzina es dis-
VIU Tarragona | 66
posa de motors 1,6 i 2 litres, amb potències des 156 CV fins 211 CV. Els dos blocs dièsel de 2,2 litres (136 i 170 CV) disposen d’un òptim compromís entre capacitat d’acceleració i eficiència. Tota la gamma equipa de sèrie la funció d’aturada i arrencada ECO i van units a un canvi manual de sis velocitats o bé al canvi automàtic de doble embragatge 7G-DCT. L’interior incorpora detalls que evidencien la precisió germànica i la qualitat habitual de la marca en acabats, presentació i equipament. Aquesta categoria exigeix solucions funcionals per a la diversitat d’usos que pot assumir el vehicle, de manera que l’habitacle del GLA ha estat dotat d’uns seients del darrere amb respatllers abatibles completament, a més de disposar també d’inclinació variable en opció. Un altre de les virtuts del GLA és el seu espai de càrrega, format per una estructura ordenada que oscil·la entre els 421 i els 836 litres de volum útil. Gràcies a la seva vora de càrrega baixa i l’ampla porta del darrere, amb obertura automàtica opcional, es pot carregar molt còmodament l’equipatge.
Març-Abril 2014
VIU TARRAGONA MOTOR
Marรง-Abril 2014
VIU Tarragona | 67
NOVETATS MOTOR
Nissan Qashqai
El model líder del segment totcamí renova els seus arguments d’èxit
Nissan presenta la segona generació del seu crossover Qashqai. Aporta un disseny més atractiu, un comportament més eficaç, motors molt eficients i molta càrrega tecnològica. Ramon Ortiz
Els crossover són una categoria automobilística que s’ha adaptat a l’entorn urbà. Un dels seus indiscutibles líders és el Qashqai, que va debutar en el mercat fa set anys i que ara, en la seva segona generació, es postula de nou com el referent a seguir en aquest segment que dicta les pautes de moda. Dissenyat a Europa i dotat amb una estètica més estilitzada, atractiva i passional, deixa clar a primera vista que el seu hàbitat natural és la ciutat, això sí, sense renunciar a la seva filosofia aventurera, ja que manté una bona alçada de la carrosseria que permet allunyar-se de l’asfalt sense preocupar-se per danyar els baixos. El lloc de conducció elevat aporta avantatges per a l’ús quotidià, a més de proporcionar una visió panoràmica
VIU Tarragona | 68
sobre el trànsit. Augmenta l’amplada interior de les places del darrere i el maleter creix en capacitat, 439 litres. En un món envaït per les aplicacions telefòniques, resulta lògic que els enginyers hagin creat un intuïtiu sistema de connectivitat de funcionament homòleg per marcar la pauta tecnològica. Està disponible amb quatre nivells d’acabat i tres motors, un benzina 1.2i DIG-T de 115 CV i dos dièsel, 1.5 dCi de 110 CV i 1.6 dCi de 130 CV. Tots equipen sistema Stop&Start de parada i arrencada automàtics i destaquen per la seva eficiència, amb emissions des de 99 g/km de CO2. Presenta innovadores tecnologies que faciliten la conducció i potencien la seguretat. Per exemple, pot equipar un Escut de Protecció Intel·ligent, integrat pel sistema anti-col·lisió frontal, el detector de fatiga i
l’identificador de senyals de trànsit, al costat d’altres ajudes com un avís de canvi de carril involuntari, el control d’angle mort, el detector de moviment i l’assistent de llum de carretera. A més, el sistema Nissan Xassís Control eleva el comportament dinàmic a un nivell superior, combinant elements com un Control Actiu del Habitacle, Fre Motor Actiu i un Control de Traçada Actiu.
El nou Nissan Qashqai està disponible en versió de dues rodes motrius o amb tracció a les quatre rodes
Març-Abril 2014
NOVETATS MOTOR
Jeep Cherokee
Nova generació d’un dels models més admirats de la història dels 4x4
Un disseny avantguardista, un comportament molt eficaç sobre asfalt i les millors tecnologies conformen la nova entrega del mític Cherokee de Jeep. Tot això, mantenint intactes les seves sempre aclamades capacitats com a tot terreny Jeep ofereix un motor dièsel de 2l de 140CV i un potent de benzina 3.2 V6 de 271CV
Ramon Ortiz
El Cherokee és una llegenda admirada pels més puristes aficionats al 4x4. Nascut el 1974, al llarg de la seva extensa trajectòria ha estat sempre admirat per la seva capacitat d’avançar pels terrenys més complicats. Ara, Jeep mira cap al futur i aposta per un automòbil adaptat a les noves exigències. L’estratègia de la firma americana es basa en oferir un disseny modern i revolucionari, amb línies fluides i elegants que inclouen l’emblemàtica graella de Jeep formada per set barres verticals.
VIU Tarragona | 70
En el seu interior ofereix qualitat de materials i detalls que col·laboren a fer més agradable la vida a bord, com una pantalla a color configurable o el sistema multimèdia Uconnect. En qüestions de seguretat incorpora set airbags de sèrie, control d’estabilitat amb mitigació antibolcada i ABS amb calibratge tot terreny. En opció es poden afegir control de creuer adaptatiu, avís de sortida de carril, control d’angle mort, etc. El nou 4x4 de Jeep adopta una nova caixa de canvis automàtica de nou velocitats, primícia en el seu segment, que permet
obtenir el màxim partit mecànic, alhora que reduir consums i emissions. Amb tres nivells d’equipament -Longitude, Limited i Trailhawk-, Jeep permet escollir entre dos sistemes 4x4. El “Jeep Active Drive” permet passar, de forma automàtica i a qualsevol velocitat, de dos a quatre rodes motrius, sense intervenció del conductor. La
segona opció (Trailhawk) es diu “Jeep Actrive Drive Look” i afegeix reductores, control de descensos, bloqueig del diferencial posterior i un control de velocitat específic d’utilització en condicions difícils. Tots dos es combinen amb un sistema de control de tracció
Select-Terrain que té quatre modes d’utilització. En l’acabat Trailhawk s’afegeix un mode de conducció addicional específic (Rock), alçada lliure al terra de 22,5 cm, pneumàtics amb més perfil i excel·lents angles de carrosseria.
Març-Abril 2014
Lancia con
LANCIA DELTA por 14.500€* y con 4 años de garantía
LANCIA YPSILON por 8.600€* y con 4 años de garantía
• Antinieblas con función cornering.
• 5 puertas.
• ESP avanzado con Hill Holder y ASR (Sistema Antideslizamiento).
• Sistema Start&Stop.
• Luces diurnas LED.
• Aire acondicionado.
• 6 airbags.
• Radio CD/MP3 con 6 altavoces.
• Asientos traseros deslizantes y reclinables.
• Luces traseras LED.
• Equipo de audio con MP3, mandos en volante y 6 altavoces.
The Fashion City Car.
Un compacto del tamaño de una berlina.
5
ELEGANZA IN MOVIMENTO. Dal 1906.
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10, Urb. L´Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOINTEGRALE Ctra .Tortosa - L ’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.
BREUS MOTOR
Estalvi i ecologia Nou motor per l’Astra d’Opel Després de debutar amb el Zafira Tourer, Opel incorpora els seus motors dièsel a la gamma Astra. L’1.6 CDTI amb 136 CV i 320 Nm de parell motor està disponible ara en els models Astra de cinc portes i en el familiar, Sports Tourer. Ofereix un rendiment amb magnífiques prestacions i mínim soroll, mentre el consum homologat és de 3,9 l/100 km. Per la seva banda, la versió de 110 CV del silenciós turbodièsel que debuta aquests dies al Saló de l’Automòbil de Ginebra és encara més neta i econòmica. Homologa un consum de 3,7 l/100 km i té unes emissions de 97 g/km de CO2.
Hyundai i10
Nova Transit
L’urbà de la firma coreana es renova
Ford reforça la seva gamma de comercials
La tercera generació del i10 és el primer model de Hyundai fabricat a Europa. Té més presència i proporciona el millor espai combinat per a les cames dels passatgers davanters i posteriors, a més de la major capacitat de càrrega en la seva categoria (252 litres ampliables a 1.046).
grans progressos en matèria de qualitat, disseny i equipament. Pot equipar climatitzador automàtic, control de creuer amb limitador de velocitat, clau d’entrada intel·ligent, seients calefactats, control de pressió de pneumàtics i sis coixins de seguretat.
La plataforma és nova, amb una major distància entre eixos, oferint una dinàmica de conducció més refinada. També exhibeix
Pot equipar dos motors de gasolina, un tres cilindres 1.0 de 66 CV (4,7 l/100 km) i un 1.2 de 87 CV (4,9 l/100 km).
La nova Transit arriba al mercat juntament amb la resta de models i versions de la família, com són la Transit Custom, la Transit Connect i la Transit Courier. L’àmplia i renovada oferta de Ford en el segment dels vehicles comercials lleugers situa la marca americana en una posició de privilegi en la categoria. La Transit ofereix el millor cost de propietat i la millor capacitat de
VIU Tarragona | 72
càrrega en la seva classe, amb un volum de càrrega un 11 per cent superior respecte al model sortint i una significativa reducció dels temps de manteniment no programats, així com dels costos de les operacions regulars i les reparacions. A més, millora notablement la seva presentació interior, el confort i l’equipament, així com la capacitat de càrrega, la seguretat i l’eficiència.
Març-Abril 2014
BREUS MOTOR
Conducció autònoma
Renovació del Delta
Volvo agafa la davantera
Lancia millora la seva competitivitat
Volvo jugarà un paper destacat en el primer projecte pilot a nivell mundial en conducció autònoma on participaran 100 cotxes Volvo que utilitzant les vies urbanes de la ciutat sueca de Göteborg en condicions habituals de trànsit i dirigits de forma autònoma. L’innovador projecte “Drive Me” de cotxes de conducció autònoma per a la mobilitat sostenible és fruit de l’acord entre Volvo, l’Administració de Transport Sueca, l’Agència de Transport Sueca, el
Parc Científic de Lindholmen i la ciutat de Göteborg. L’objectiu del projecte és identificar els beneficis socials de la conducció autònoma i posicionar Suècia i a Volvo com a líders en el desenvolupament de la mobilitat en el futur. Els cotxes autònoms recorreran 50 km dins i als voltants de Göteborg, amb les condicions habituals d’aquestes carreteres i els seus freqüents embussos. Lancia renova la gamma Delta amb el llançament del model 2014. Disposa de tres motors, de 105 CV, 120 CV i un 1.4 Turbo-Jet GLP 120 CV, combinats amb quatre nivells d’equipament. S’ofereix així una oferta més racional i competitiva basada en més continguts de sèrie i en un estil més urbà, actual i personal. Les novetats estètiques se centren en diversos detalls i elements decoratius per potenciar
la seva exclusivitat per fora i la seva atmosfera elegant i moderna per dins. L’exterior equipa un doble terminal d’ escapament, noves llantes i faldons i para-xocs pintats del color de la carrosseria. A l’interior destaquen dues noves tapisseries. Amb seients partits i corredissos amb respatller reclinable fins a 25º, és l’únic compacte que ofereix la possibilitat de regular i lliscar les butaques posteriors fins convertir-les en confortables butaques .
Fiat aventurer Trekking, versió campera del 500L Fiat afegeix una nova versió a la gamma 500L. Es diu Trekking i es diferencia de la resta en elements com els seus para-xocs amb defenses de protecció, llandes de 17 polzades, etc. Per afrontar zones irregulars i aventurar-se amb garanties lluny de l’asfalt, compta amb una suspensió elevada i més ferma i pneumàtics que incrementen la motricitat sobre superfícies de baixa adherència. Està equipat amb la innovadora tracció davantera intel·ligent amb tecnologia Traction+. Aquest control de tracció simula electrònicament el comportament d’un diferencial autoblocant electromecànic. Funciona fins a 30 km/h i s’activa mitjançant una tecla al tauler de control. El 500L Trekking està disponible amb motors de benzina de 95 CV i 105 CV, i amb els dièsel 1.6 de 105 CV i 85 CV.
VIU Tarragona | 74
Març-Abril 2014
a pre
liquidem l’estoc de
km0, gerències i seminous
Ford Ka
URBAN 1.2 69 CV 3P
Ge re nc ia
Ge re nc ia
Tarraco Center
Pq. Urban, 5 anys de garantia
8.890 €
Ford Focus 1.6 TI-VCT 105 CV
Per
del 01/2012 amb 38000 km pq. trend, clima, bluetooth, leeds
10.500 €
Ford Focus
1.0 ECOBOOST 125 CV
ió as ió
del 07/2011 amb 53000 km
Per as ió
1.9 TDI 105 CV
del 01/2012 amb 32000 km
del 06/2012 anb 55000 km
Per
16.450 €
Tarraco Center
concessionari oficial
15.900 €
VW Passat
Oc
as ió Oc
1.6 TDI 105 CV Design Edition
9.500 €
2.0 D3 Bussiness
10.500 €
VW New Beetle
30.400 €
Volvo S40
del 05/2009 amb 103000 km
Per
control de creuer, reproductor DVD, clima, fars de xenó, bluetooth,llantes 18’’, navegador 7’’, parabrises tèrmic, tapiceria de pell amb memòries, sensor aparcament, leeds, sostre panoràmic
Per Oc
as ió Oc
1.9 TDI 105 CV
TITANIUM 2.0 TDCI 163 CV
del 01/2011 amb 70500 km Premium
8.900 €
VW Golf
Ford S-MAX
1.6 I 110 CV
del 03/2011 amb 83000 km
Per
12.300 €
Peugeot 3008
as
Style 1.6 TDI 105 CV
1.6 TI-VCT 105 CV
Per Oc
ió as Oc
16.990 €
Seat Ibiza
Ford C-MAX
Per
del 2012 amb 15000 km pq. titanium, pq. pàrquing, navegador 5”, pq. tech
Per
11.750 €
del 03/2012 amb 35000 km pq. trend exterior, pq. visibilitat, pq. interior
Ge re nc ia
Ge re nc ia
Per
TREND 1.2 82 CV 5P pq. techno sync, roda gran, 5 anys de garantia
Ge re nc ia
Ge re nc ia
Per
Ford Fiesta
Per
17.500 €
Preus finals finançant el total i amb el pla PIVE inclós. TARRAGONA Ctra. València, 248 m. 1145 · 977 543 544 (Obert també dissabtes matí i tarda)
REUS C/ Cambrils, s/n · 977 751 500 (Obert també dissabtes matí i tarda)
VALLS Ctra. Pla Santa Maria s/n 977 613 161
CAMBRILS Ctra. N-340 Km 1.145 977 791 403
INTERIORISME DECORACIﾃ点DISSENY_MOBLES_REFORMES
Especial interiorisme Llar i jardﾃｭ
VIU Tarragona | 76
Marﾃｧ-Abril 2014
Viu Tarragona
En aquesta secció d’interiorisme us oferim un especial llar i jardí, unes pàgines dedicades als diferents espais de casa nostra i als principals elements interiors que la decoren, la personalitzen i li donen vida, ja sigui tant a l’interior de les seves parets com a l’exterior. Iniciem l’especial amb una mirada obligada als banys, una de les zones de casa on és més important sentir-s’hi còmode i a gust. En el marc de banys entrevistem a Jorge Ruiz, creador de SOFT, un plat de dutxa innovador. També us parlem de cuines, segurament, una de les estances on fem més vida de casa, i de mobiliari de la llar. Aprofitant que el març és el mes en el qual entrem a la primavera i tots comencem a tenir ganes de fer més coses a l’exterior, hi trobareu propostes per al vostre mobiliari per a terrasses o jardins així com idees per ubicar-hi una piscina, com protegir-vos del sol amb para-sols, tendals o pèrgoles i algunes recomanacions que ens poden ajudar a l’hora d’escollir una barbacoa. Tampoc hem oblidat la climatització – tant la calefacció com l’aire condicionat – , i us oferim alguns consells que us poden ajudar en l’estalvi energètic de la llar. Esperem que gaudiu d’aquestes pàgines que pretenen ser una guia útil a l’hora de dissenyar, decorar o personalitzar les estances de casa vostra, en funció del vostre gust, estil, preferències i necessitats.
Març-Abril 2014
VIU Tarragona | 77
ENTREVISTA INTERIORISME
SOFT: un plat de dutxa innovador Confortable, càlid, de tacte tou i anti relliscant Amb SOFT, entrar a la dutxa ja no és sinònim de tenir els peus freds. Relaxar-se dutxant-se és més fàcil perquè ja no se sent el soroll de l’aigua caient al plat. És obra de Jorge Ruiz Anna Escolà
SOFT s’adapta a la petjada del peu, per la qual cosa ofereix total seguretat a l’usuari. A banda d’oferir confort, calidesa i un tacte tou, compta també amb una instal·lació senzilla, ja que té un pes lleuger (8kg) i no es trenca amb
VIU Tarragona | 78
els cops. Ha obtingut dos importants reconeixements internacionals pel seu disseny i propietats innovadores: Gold winner of Designer Kitchen & Bathroom awards 2013 I KBBreview Bathroom product innovation awards 2013. El pare d’aquesta idea innova-
dora és Jorge Ruiz, llicenciat químic i MBA URV. Ruiz ha treballat a General Motors (Opel a Saragossa), Procter & Gamble (Ariel, Bèlgica), Bayer MaterialScience (Poliuretà a Tarragona) i Director General a Quaternia (distribució a Barcelona). Actualment té l’empresa Arandipur, que ve de R&D (recerca i
desenvolupament) . Una de les seves darreres innovacions és “el plat de dutxa SOFT”, comercialitzat a l’Estat per l’empresa “Baños 10”. Com sorgeix la idea d’Arandipur? Va sorgir de sobte o és alguna cosa en la que feia temps que hi estaves treba-
Març-Abril 2014
llant? Vaig deixar la meva feina i em vaig donar 6 mesos per crear una empresa. Era una il·lusió que tenia feia anys i no volia que passés més temps, tot i que ens trobàvem en plena crisi. Als meus 35 anys encara tenia temps de fracassar i recuperar-me més tard. Em vaig centrar en el sector de la gent gran. I com neix el plat de dutxa SOFT? Vaig estar en residències parlant i ajudant a la gent gran a entendre les seves necessitats. Vaig percebre que la gent volia quedar-se a casa, però que la seva por principal i dependència era el moment de la dutxa. Realment, suposava un perill que els podia canviar la vida. Així que vaig estudiar diferents sistemes per transformar aquesta sensació en alguna cosa plaent, o com a mínim, que els donés tranquil·litat. Finalment, vaig crear un plat de dutxa tou que s’adapta a l’ergonomia del peu. Quines són les seves característiques i què ens ofereix?Antilliscant, agradable i, sobretot, segur en cas de caiguda. Actualment, no només l’aprecia la gent que vol dutxar-se sense por, sinó també pels qui busquen una sensació diferent i agradable al dutxar-se. També està tenint molt èxit als hotels, ja que com que no se sent l’aigua quan cau al plat, no molesta a les persones de les altres habitacions. A qui va dirigit? A més a més dels usuaris finals que entenen que la dutxa pot ser una millor experiència que l’habitual, els instal·ladors són els nostres millors prescriptors per la seva resistència a impactes i durabilitat i segura manipulació, transport i instal·lació degut al seu pes lleuger. Quin preu té? Un 15% més elevat que els durs de resina. Hi ha gent que quan el veu i el toca se n’enamora i en valora l’alta
Març-Abril 2014
tecnologia i innovació. Quan l’utilitzen, es converteixen en la nostra millor promoció perquè el comenten a les seves millors amistats.
Antilliscant, agradable i, sobretot, segur en cas de caiguda Com es pot aconseguir? A la majoria de les botigues de banys, només cal preguntar pel plat de dutxa SOFT de Baños 10. Fins ara existia algun plat de dutxa semblant? Només existia una espècie de catifa, fina i massa dura, que representava haver de fer una obra complicada per fer els pendents. El plat de dutxa SOFT, ve amb els pendents i desaigües ja fets, només s’ha de posar sobre una superfícia plana. És realment, senzill i ràpid. Quina és la teva relació amb el disseny? Sempre hi has estat vinculat? Jo sóc de disseny pràctic. Sóc tècnic i el que busco és la comoditat i senzillesa. M’agrada que eliminin passos i preocupacions innecessaris en el nostre dia a dia. Quin és el binomi practicitat i disseny? La seva alçada és menor de 3 centímetres, el que facilita molt l’accés a la dutxa. La seva superfície de pissarra impacta amb calidesa i suavitat. És una combinació de moltes propietats positives, entre elles, la bellesa de la naturalesa. Ara mateix, estàs centrat en la seva comercialització? O sempre es tenen altres projectes en ment? Actualment estic centrat en la productivitat ja que les exportacions estan creixent a un ritme molt ràpid. De totes maneres, trec temps per a dos projectes més en dos nous sectors. Tornaré a sorprendre.
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
VEDIRECO, 21 anys al servei del client Després de 21 anys de trajectòria, VEDIRECO, l’empresa líder en el sector de les finestres i tancaments, incorpora una sèrie de millores amb l’únic objectiu, com sempre, de trobar i oferir els millors dels millors productes en qualitat i preu. ampli equip de professionals, des de la direcció, l’administració i el servei comercial, fins a directius d’obra i instal.ladors.
VEDIRECO neix l’any 1993 a Mont-roig del Camp, a la demarcació de Tarragona, amb l’objectiu d’oferir solucions particulars, singulars i de màxima qualitat en el món dels tancaments de la llar, oficines, edificis institucionals o construccions diverses.
VIU Tarragona | 80
El creixement empresarial de VEDIRECO ha estat fruit de la confiança que els seus clients li han dipositat, gràcies a l’oferta d’un servei integral a l’hora de plantejar, executar i dissenyar tancaments que aporten un valor afegit a l’espai constructiu . L’empresa compta amb un
Segons Oscar Serrano, fundador i màxim responsable de VEDIRECO, ”els clients són els nostres principals avaladors, perquè confien en nosaltres i perquè la nostra empresa ha evolucionat d’una manera contínua, pas a pas però amb seguretat. Podem oferir la més alta qualitat i la màxima garantia en tota la nostra àmplia gamma de productes. Volem continuar satisfent les necessitats més actuals dels nostres clients”. En els últims mesos, VEDIRECO s’ha integrat dins el grup DOCOS, un nou concepte de solució integral per a tota mena de serveis i productes
VEDIRECO avança, canvia, millora i s’actualitza per seguir liderant el mercat de les finestres i tancaments que es puguin necessitar en una llar. L’objectiu de DOCOS no és altre que facilitar al client el procés de construir, reformar o millorar la seva llar. DOCOS disposa de més de 2.000 metres quadrats d’exposició on el visitant pot conèixer l’àmplia oferta de VEDIRECO i de moltes altres empreses líders especialitzades en decoració, jardineria, climatització, seguretat, assegurances, cuines, banys i mobiliari, cortines i tèxtil, disseny d’interiors i jardins, etc.
Març-Abril 2014
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
Marรง-Abril 2014
VIU Tarragona | 81
BANYS INTERIORISME
El bany Missió: sentir-s’hi còmode
El bany és una de les zones de casa on és més important sentir-s’hi a gust i sentir-nosel nostre, i no perquè sigui petit vol dir que hi tenim poques possibilitats a l’hora de dissenyar-lo, renovar-lo o decorar-lo. Dependrà de l’estil personal de cadascú l’aire que voldrem donar-hi: modern, sofisticat, senzill, funcional, rústic, etc. Les possibilitats, com en qualsevol racó de la llar, són infinites, només cal tenir clar com ens agradaria que fos i començar a pensar la combinació de tons i textures.
convindria defugir colors molt vius o foscos que ens fessin veure l’estança encara més reduïda. Pels banys petits, us proposem algun mobiliari que us donarà un toc molt modern al vostre bany i, a la vegada, us ajudarà en l’organització de l’espai. És el cas, per exemple, dels mobles d’emmagatzematge, són estilosos pel que fa al seu disseny i completament funcionals ja que podem utilitzar-los per organitzar les tovalloles, sabons, esponges i d’altres complements. El mobiliari estaria bé que l’escollíssim d’acord amb els colors del bany i els materials emprats.
Si el nostre bany és més aviat petit, ens convindrà buscar-hi sensació d’amplitud, pel que
Pel que fa a la il·luminació, ja siguin banys petits o més grans, no hi ha res com aconseguir
Redacció
VIU Tarragona | 82
que hi entri llum natural. Un dels grans dilemes pel que fa als banys és prendre la decisió entre instal·lar-hi una banyera o una dutxa. Aquí hi juguen varis factors: el pressupost amb el qual comptem, els metres quadrats dels quals disposem i les necessitats de les persones que l’utilitzen.
Un dels grans dilemes és si posem banyera o bé dutxa Pel que fa als accessoris, el nombre que en posem i com els distribuïm farà que acabem de decorar el bany amb l’estil que busquem o bé que el car-
reguem amb complements innecessaris que potser és carregaran l’estètica que buscàvem. Cal intentar trobar l’equilibri entre l’estil del nostre bany i els complements amb el qual l’acabem de vestir. Si estem reformant el nostre bany, hem de tenir en compte una sèrie de premisses que a vegades passen desapercebudes i després tenen difícil remei. És el cas de pensar bé on col·loquem el wàter per tal de no fer-ho en un lloc inadequat; tenir en compte la ventilació i, finalment, reservar uns espais que ens serviran per emmagatzemar-hi els complements del bany.
Març-Abril 2014
MOBILIARI INTERIORISME
Com vestir la teva llar Mobles per a tots els gustos i estils Viu Tarragona
Els mobles no només fan un servei a la llar, sinó que la vesteixen de cap a peus i li transfereixen estil i personalitat. Els mobles els escollim en funció de les nostres necessitats i les nostres preferències, però a vegades també els comprem per decorar estances i convertir un espai que abans era invisible a la vista en un racó ple d’encant. O una estança desaprofitada en una habitació pràctica i funcional. Hi ha qui es decanta per mobles d’estil més clàssic, hi ha qui
VIU Tarragona | 84
prefereix els rústics, d’altres els d’avantguarda...hi ha cases on els mobles són els protagonistes de la llar, d’altres compten només amb els imprescindibles o completament funcionals... sigui com sigui, els mobles ens diuen molt d’una casa i de les persones que hi viuen i, el que és cert, és que a l’hora d’escollir-los sabem que la vestiran durant molts anys. A l’hora de moblar la nostra llar, la decisió sobre quins mobles escollir sempre és important. Ja visquem en una casa, en un dúplex, en un pis ampli o en un de petit, sigui l’entorn que ens
envolta rural o urbà, cada habitatge necessitarà uns mobles que cobreixin les seves necessitats i que li donin aquell aire desitjat.Les possibilitats són infinites, i en funció dels mobles que escollim, del material amb el qual estan fets, del lloc on els ubiquem i dels complements que hi afegim, la nostra llar tindrà un aire modern, clàssic, romàntic o vintage...També hi ha molts mobles que ens ofereixen múltiples recursos i funcions, molt adequats per habitatges petits on cada racó és important.
requereix prendre decisions encertades. La versatilitat és una de les principals característiques del mobiliari actual per adaptar una mateixa peça a diferents espais.
Escollir els mobles adequats
Març-Abril 2014
MOBILIARI INTERIORISME
Marรง-Abril 2014
VIU Tarragona | 85
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
Mobles Plana 38 anys moblant i decorant
Situat a l’avinguda Prat de la Riba 13 de Tarragona, hi trobarem tant el mobiliari de línies més tradicionals dels millors fabricants del mercat com les tendències més actuals del moble contemporani, amb productes nacionals i italians. Mobles Plana posa a l’abast dels clients una àmplia gamma de productes de mobiliari per a la llar, així com tot tipus de complements i serveis (objectes de decoració, fusteria, pintura, cortines....). El tracte amb el client i la fidelització d’aquests pels productes de Mobles Plana, diferencia aquests establiVIU Tarragona | 86
ments d’altres. Especialistes del confort Mobles Plana és el distribuïdor de les marques referents mundials en el confort, Stressless i Laz’boy. Aquests sofàs i butaques es fa-
briquen en diferents mides per a que s’adaptin a cada persona, i estan dissenyats ergonòmicaments per a mantenir sempre una bona postura de l’esquena quan estem llegint o mirant la televisió. A Mobles Plana hi podrem trobar una gran varietat de mo-
dels, en diferents mides, per a poder provar el seu màxim confort. Mobles Plana Prat de la Riba, 13 43001Tarragona Tel: 977 240 969- 977 214 463comercial@moblesplana.com www.moblesplana.com
Març-Abril 2014
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
Marรง-Abril 2014
VIU Tarragona | 87
MOBLES JARDÍ INTERIORISME
Mobiliari per a jardins i terrasses Vestir l’exterior de la nostra llar
Amb el bon temps solem fer més vida a la terrassa o al jardí que a l’interior de casa
Viu Tarragona
Cada vegada donem més importància al mobiliari exterior de la nostra llar, ja que és una part més de casa, una continuació. Ja sigui el nostre jardí o la nostra terrassa, ens agrada veure-ho “ben vestit” i en harmonia amb la decoració que tenim a l’interior. I és que quan arriba el bon
VIU Tarragona | 88
temps, si gaudim d’un espai a l’exterior, ja sigui un jardí o una terrassa, possiblement hi fem més vida que a l’interior, ja que la llum i temperatura exterior ens donen vida. Davant d’aquesta tendència, cada vegada més, el mobiliari exterior compta amb materials elegants i soferts davant les inclemències del temps que fa
que no haguem de patir en excés amb la pluja. Si ens agrada, la combinació de diferents materials amb vidre li pot donar un estil molt exclusiu i elegant. Pel que fa al mobiliari, hi trobem taules amb cadires a conjunt, sofàs per a l’exterior, tamborets de tot tipus, hamaques, balancins, butaques, para-sols, etc. Tot és qüestió de decidir quin
estil i quina funcionalitat li volem donar a l’espai disponible i decorar-lo com una estança més de la nostra llar. Si ja tenim mobiliari d’exterior però el que desitgem és renovar-ne la imatge, tenim al nostre abast una gran varietat de coixins, fundes i accessoris i complements que ens ajudaran a donar-li un nou aire.
Març-Abril 2014
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
GCD Estudis i projectes, materials i assessorament Grup GCD és una empresa liderada per dos joves Gustau Comes Dalmau i Carlos Mansilla, que han apostat per vèncer la por natural del sector de la construcció i han trobat la seva oportunitat en un nínxol que requeria més especialització i personalització d’uns serveis que a causa de la conjuntura econòmica s’estaven perdent. Amb treball i tenacitat estan aconseguint posicionar-se com a referents en el sector de la construcció i materials d’avantguarda de la província.
Si alguna cosa els caracteritza és la seva contínua i activa lluita per estar a l’última en els productes més innovadors del sector i avançar per tal de poder oferir un servei de qualitat i productes singulars. En GCD qualsevol projecte és possible, no hi ha repte que no acceptin i escull que no es proposin salvar.
Gustau i Carlos, els gerents. La seva premissa: Treballar colze a colze amb els seus clients per aconseguir els millors resultats
Els especialistes diuen la seva i participen del formats col·laboratius de GCD
SHOWROOM: Av. Rovira i Virgili 66-68, Local 11-13 · 43002 de Tarragona Tel. 977243364 info@grupgcd.com • www.grupgcd.com Segueix-nos a:
Març-Abril 2014
VIU Tarragona | 89
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
Tolder “Els de tota la vida” L’empresa va néixer amb la creació d’un taller per a la fabricació d’articles de protecció solar i intempèrie. L’emblema de Tolder és el símbol de l’esperit de superació profundament arrelat a la nostra companyia. és un esperit que ens compromet i que posa l’equip tècnic més qualificat a disposició del client per tal de trobar-li les millors solucions i els millors materials. Això ens aparta sistemàticament de la mediocritat.
VIU Tarragona | 90
Val a dir que Tolder va ser la primera empresa de fabricació de tendals a la província de Tarragona. Inicialment situada davant l’església de Sant Francesc, a l’antiga carretera de València per la qual passaven tots els camions, temps en els que es feien reparacions de tendals de camió. Actualment, cobrim tota la Península Ibèrica, ja que la nosta capacitat productiva
Més enllà de la fabricació i muntatge de tendals, oferim un servei global d’assessorament d’imatge i disseny en cada projecte realitzat
i know-how que hem adquirit durant anys ens ho permeten. Realitzem treballs de jardí com carpes, tendals, pèrgoles, cobertes de piscines, etc. El valor afegit del nostre servei va més enllà de la fabricació i muntatge de tendals, oferint un servei global d’assessorament d’imatge i disseny en cada projecte realitzat.
Març-Abril 2014
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME L’esforç al llarg de 5 generacions per tal de desenvolupar projectes cada vegada més tècnics ens ha portat a una dinàmica d’evolució constant en la qual ens adaptem a les exigències del mercat. Anteriorment, realitzàvem únicament la fabricació i instal·lació de cada projecte, i actualment disposem d’un servei d’assessorament en el qual proposem a cada client la solució que millor s’adapti a les seves necessitats. L’aval de la nostra experiència són els nostres clients. La nos-
tra cartera de clients n’és una prova, ja que existeixen nombroses famílies que sol·liciten els nostres serveis generació rere generació.
La qualitat en producte i servei és el que ens permet ser una empresa de referència en el sector
Camí Mas Llagostera, s/n 43762 La Riera (Tarragona) www.tolder.com tarragona@tolder.com 977 655 870
Març-Abril 2014
VIU Tarragona | 91
PISCINES INTERIORISME
Piscines al jardí Molt apreciades quan arriba la calor
refrescar-nos quan la calor es fa insuportable i només l’aigua ens pot treure la xafogor. N’hi ha de diferents mides, així que no cal disposar d’un gran espai per poder tenir piscina.
Viu Tarragona
raconet on poder capbussar-se a l’estiu és quelcom que s’agraeix molt.
Gaudir d’una piscina al jardí és un luxe immens quan arriba el temps de la calor. Cada vegada més, les piscines ens brinden infinites possibilitats en quant al disseny que fan que cada vegada siguin més agradables a la vista. Encara que el nostre jardí no sigui massa gran, tenir-hi un
És important decidir on ubiquem la piscina, ja que hem de tenir en compte les hores de sol que tindrà. L’ideal és que rebi sol durant la major part del dia, d’aquesta manera podrem mantenir l’aigua a una temperatura agradable per al bany. S’aconsella també no tenir-hi
VIU Tarragona | 92
plantes a prop, ja que llavors ens podem trobar amb moltes fulles caigudes a l’aigua que l’embruten i proporcionen mala olor. A banda, si hi tenim plantes molt grans a prop, això farà que a vegades impedeixin que ens arribin els raigs del sol. Piscines desmuntables Aquest tipus de piscines no requereixen obres, ni permisos, són econòmiques i cada vegada, són més elegants. A l’hivern, ben plegades, no ocupen espai, i a l’estiu ens permeten
Per ubicar la piscina hem de tenir en compte les hores de sol que rebrà Ens hem de treure del cap les piscines inflables de fa uns anys. Actualment, hi ha moltes opcions de piscines senzilles i elevades que poden arribar a ser molt sofisticades i donar un toc elegant al nostre jardí. N’hi ha que tenen l’exterior de fusta i l’interior d’acer inoxidable que ronden els 2.000€.
Març-Abril 2014
CLIMATITZACIร INTERIORISME
Marรง-Abril 2014
VIU Tarragona | 93
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
Cuines
Xey, una de les principals marques del sector Per a Xey, la cuina és l’estança més important de la llar, “el lloc on neixen les històries que emocionen”. Xey crea cuines que es mereixen ser viscudes i dissenya ambients que s’adapten a l’estil de cada persona la cuina i evitar males postures que podrien venir provocades per una alçada inadequada de les superfícies o per uns armaris col·locats de manera que en dificultin l’accés.
Xey és una companyia internacional que compta amb més de 40 anys d’història i que aposta per la bellesa, la qualitat, comoditat, seguretat i durabilitat del seu producte: les cuines. La filosofia de Xey és crear espais càlids i de confort que s’adaptin a cada llar i als diferents gustos i estils sense deixar de banda el disseny i la funcionalitat. Xey ofereix versatilitat perquè la cuina s’adapti a l’estil de vida de cada persona i a les seves preferències i necessitats, capacitat -dissenya unes cuines que ofereixen una àmplia capacitat d’emmagatzematge en espais còmodes i plens d’utilitat-, confort, estètica i innovació . I és que la línia
VIU Tarragona | 94
de disseny de la marca aposta per cuines agradables, espais únics a la llar creats amb materials de qualitat que constantment busquen sorprendre. Xey treballa constantment en la recerca materials o acabats d’avantguarda i de la millor qualitat capaços d’integrar-se al mercat d’una manera competitiva. Pel que fa a l’equipa-
ment de la cuina, Xey vetlla per l’ergonomia, és a dir, busca l’optimització del lloc de treball en relació a les persones que l’utilitzen i de les seves necessitats a través del disseny. Això ho té en compte a l’hora de col· locar els taulells i les superfícies de treball, els quals procura que estiguin a l’alçada adequada; a l’hora de configurar els interiors, disposar els calaixos i l’emmagatzematge. D’aquesta manera, els usuaris poden fer moviments còmodes i ràpids a
A més a més, Xey potencia el seu servei integral per oferir una resposta global en el sector del moble als seus clients i ofereix tot tipus de mobiliari per a les cuines: calaixos, mòduls per a les escombraries, per l’aigüera, mòduls raconers, columna, mòduls penjants, il·luminació i tot tipus d’accessoris per a la paret que facilitin l’accés a eines o productes d’ús diari. El disseny de Xey s’orienta a tot tipus de cuines, d’estil més avantguardista o més rústic, cuines de mida gran o de més petites, estances aïllades o espais oberts que vertebren l’interior de la llar. Per a més informació, podeu consultar-ne el catàleg a: www.xey.es SANITISA C/ Rovira i Virgili, 29 43002 Tarragona Telèfon 977 224 460 infosanitisa@gmail.com
Març-Abril 2014
COMPT ES
D
E
6O%
Cuina en liquidació
COMPT ES
COMPT ES
E
5O%
D
D
E
2o%
Cuina lacada blanca, promoció
• Mobiliari de cuina i bany • Servei de reformes integrals
(obra de paleta, lampisteria, serralleria, etc.)
• Estudi i pressupost sense compromís
ENS ADAPTEM A LES SEVES NECESSITATS
Distribuciones Sanitisa, S.L. Rovira i Virgili, 29. Tel 977 22 44 60. Tarragona
Liquidació sanitaris i complements de l’exposició
TENDALS INTERIORISME
Tendals i pèrgoles Protecció del sol i nous espais plens d’encant Viu Tarragona
A l’hora de fer un tancament a la nostra llar ja sigui per protegir-nos del sol o bé disposar d’un nou espai que ens permeti gaudir d’una estança a l’aire lliure quan el temps ho permet, tenim infinites possibilitats que escollirem en funció de les nostres preferències o necessitats. Si disposem de poc espai, la millor opció són els para-sols. Són pràctics, de fàcil transportar i, d’aquesta manera, podem ubicar-los allí on ens convingui
VIU Tarragona | 96
gaudir de l’ombra en cada moment. Una atractiva opció són les pèrgoles, les quals s’adapten a qualsevol tipus d’entorn, des de l’estil més rústic fins al més avantguardista. Les pèrgoles, en funció de l’estil amb el qual es volen projectar, poden ser tant de fusta com d’alumini. Les pèrgoles de fusta poden ser una construcció única d’aquest material o bé combinar-lo amb un tendal de lona que puguem desplegar o recollir en funció de la climatologia. Les pèrgoles
vesteixen molt l’espai i ens ofereixen una estança a l’aire lliure però protegida del sol.
Amb aquestes solucions podem crear nous espais a l’aire lliure Pel que fa als tendals, són tot un món de tipus, mides, colors i teixits que fan que molts, a banda de la seva funció de protegir del sol, siguin un element
decoratiu en sí mateixos. Hi ha el model de braços invisibles – adequats per a balcons i façanes de grans dimensions-, model cofre – amb una caixa frontal que millora la protecció de la lona-, models motoritzats, models plans, enrotllables, models capota...Els escollirem tenint en compte l’espai on els ubicarem i la funció per la qual els comprem. Finalment, també hi ha els tancaments que es poden fer amb sostres i cortines fixes o mòbils.
Març-Abril 2014
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
La Matalasseria Equips de descans d’alta qualitat
La Matalasseria és l’empresa de referència de Tarragona a l’hora d’oferir productes de descans d’alta qualitat, i compta amb més de 18 anys d’experiència i especialització en el sector. Des de l´inici ha anat incorporant les marques amb més prestigi i reconeixement a nivell nacional i mundial per l’excel· lent qualitat i reputació dels seus productes. Alguns exem-
VIU Tarragona | 98
ples en són les marques Treca de París, Simons, Dorelan, Spaldin, Dicon o Tempur. La Matalasseria és una empresa independent, no condicionada per grans firmes, on el client que desitgi descansar i dormir bé pot escollir lliurement el producte de qualitat que més s’ajusti a les seves necessitats. L’empresa ofereix un asses-
sorament personalitzat, clar i imparcial sobre la qualitat dels productes, amb la idea que el consumidor pagui el preu just i comenci a descansar realment bé.
El nostre equip de muntatge munta i comprova cada llit que venem
L’equip de muntatge, especialitzat només en equips de descans des de fa ja més de 15 anys, munta i comprova cada llit per tal de que funcioni correctament i el client quedi satisfet tant en el lliurament com en el seu servei postvenda.
Març-Abril 2014
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
L e i n v i ta a d i s f r u ta r d e n o c h e s ú n i c a s
- Photo : Michel Gibert
La Matalasseria Avda. Vidal i Barraquer n° 18 (Frente al Parc Central y Eroski) 43005 Tarragona Tel: 977 229 993 - www.lamatalasseriatgn.com
Març-Abril 2014
www.treca-interiors-paris.com
VIU Tarragona | 99
LLARS DE FOC INTERIORISME
Llars de foc
N’hi ha de molts estils i de diferents materials Viu Tarragona
Quan arriba el bon temps és el moment de pensar en les llars de foc, ja que és quan – si tenim la intenció de comprar-ne - en trobarem a millor preu. Una llar de foc escalfarà la nostra llar i, a més a més, li donarà un toc distintiu i acollidor. L’escalfor que ens procura la llar de foc és la més agradable, ecològica, barata i decorativa que podem trobar.
apostar per llars de foc modernes, rústiques, de llenya, antigues, de pedra, cantoneres, etc. Els materials, també varien: pedra, marbre, ferro, alumini, pedra polida, maó, etc. Hi ha llars de foc de gas natural o propà, llars de foc elèctriques...
Les llars de foc són un món i, segons on les ubiquem, els hi donarem major o menor protagonisme, ja que n’hi ha que són l’element principal de l’estança i d’altres que aprofiten un racó d’una habitació de la llar. Ja siguin llars de foc d’estructura
penjant, incrustades a la paret o bé situades enmig del menjador, està clar que la llar de foc reflecteix l’estil de l’habitacle i li proporciona un toc únic.
L’estil de la llar de foc varia, principalment, si on la volem ubicar és una llar urbana o rural. L’element principal que varia és l’estil, ja que en el primer cas apostarem per un de més modern i, en el segon, més rústic. D’estils n’hi ha molts i de diferents que s’adaptaran al de la resta de mobiliari i elements decoratius de casa: podem
Barbacoes
Les de gas marquen les darreres tendències Viu Tarragona
Cuinar a l’exterior és un plaer quan arriba el bon temps i, a la vegada, ens estalvia males olors a la cuina interior de casa. Cada vegada més disposem d’un ampli ventall d’estils i materials pel que fa a les barbacoes. En funció del nostre pressupost, en podem trobar des de les típiques senzilles i petites de metall fins a estructures de pedra, o barbacoes de disseny que són en sí un element decoratiu més del jardí o terrassa. N’hi ha de diferents materials – de ferro, de totxana, de pedra- i de mòbils i de fixes, tot dependrà també, del nostre estil i de la funcionalitat que li vulguem donar.
VIU Tarragona | 100
Està clar, que qui disposa d’un espai a l’aire lliure li agrada tenir una barbacoa que li permeti fer menjars a l’exterior que són l’excusa per reunir família i/o amics i gaudir d’una bona estona a l’aire lliure.
Cada dia disposem d’un major ventall d’estils, materials i preus de barbacoes Pel que fa a la cocció, n’hi ha de gas – les quals estan molt de moda els darrers temps ja que permeten cuinar més ràpid i embruten menys-, de carbó, de llenya, etc.
Març-Abril 2014
VIU TARRAGONA INTERIORISME
Marรง-Abril 2014
VIU Tarragona | 101
CLIMATITZACIÓ INTERIORISME
La climatització de la llar Calefacció i aire condicionat A l’hora de controlar la temperatura de la nostra llar, tant si és per escalfar-la com per refredar-la, cal tenir en compte una sèrie de mesures per tal d’optimitzar el consum energètic. Viu Tarragona
mobles per obtenir la màxima radiació de calor.
El més important és comptar amb un aïllament tèrmic adequat de l’habitatge. Així doncs, convé que la nostra llar compti amb sostres i parets ben aïllats i amb finestres que tanquin adequadament. L’orientació de l’edifici també hi fa molt.
Pel que fa a la calefacció, la individual central, tant de gas natural o propà com de gasoil, és una de les més comunes. Proporciona una escalfor uniforme per tota la casa.
Tot i així, sigui quina sigui l’orientació, a l’hivern és qüestió de deixar entrar la màxima radiació solar, el que ens farà estalviar en calefacció. En canvi, a l’estiu, si impedim el pas del sol, estalviarem refrigeració. Aquí és on entren en joc els tendals, les persianes i cortines, les quals permeten conservar la calor quan ens convé i eviten l’entrada de calor a l’estiu. A l’hora d’instal·lar un equip per produir fred i/o calor a la llar, és recomanable tenir en compte l’ús que se’n farà i les dimensions i característiques dels espais a escalfar o refredar. A banda, s’ha de realitzar un adequat manteniment i revisió dels equips de climatització, d’aquesta manera s’allargarà la vida dels equips i es millorarà la seguretat de les instal·lacions. Calefacció A l’hivern, una temperatura de 19-21ºC és suficient per gaudir d’un confort adient. La ubicació òptima dels radiadors és sota les finestres per afavorir la correcta difusió de l’aire calent per l’habitació i és convenient no tapar-los amb
VIU Tarragona | 102
Una altra opció són els emissors termoelèctrics, una variant de la calefacció elèctrica recomanable en habitatges petits on no es pot instal·lar una caldera de gas o gasoil. També hi ha l’opció de tenir calefacció i aire condicionat amb un sol aparell, instal·lant una bomba de calor reversible.
Aire condicionat A l’estiu, una temperatura de 26ºC és suficient i amb ella no es consumeix energia en excés. Els aparells de refrigeració s’han d’instal·lar en llocs on incideixi poc el sol directe i que tinguin una bona circulació d’aire. Un ventilador, preferentment de sostre, ens pot oferir un confort adequat. És la solució més econòmica i n’hi ha de molts tipus: de peu, de terra, de sostre, de taula...tret els del sostre, els altres els podem anar traslladant a les estances de la llar on més ens convingui. A més a més, la majoria disposen de
diferents velocitats i n’hi ha que també es poden programar. Si volem escollir un sistema de climatització per la llar, els splits són els més comuns. Són equips que poden variar pel que fa al seu funcionament i característiques segons el tipus d’instal·lació. Al mercat hi trobem l’split fixe -el més econòmic de mantenir- que és un ventilador o evaporador situat a l’interior de la vivenda i un equip compressor situat a l’exterior. Aquests aparells, dels quals n’hi ha diferents models, es poden ubicar dalt de les parets i es controlen a través d’un control remot. També hi ha l’split mòbil, ideal per a vivendes petites i que no requereix d’obres ni d’instal·lacions i el qual es pot traslladar per les diferents habitacions de la llar, i el multisplit, un sistema equipat amb varies unitats interiors i una exterior, ideal per a vivendes unifamiliars. Una altra opció és el sistema d’aire fred i calor per conductes. És un sistema centralitzat que es col·loca al fals sostre de la vivenda. La seva instal·lació requereix la col·locació d’un equip que bombegi l’aire per totes les estances, com ara una bomba de calor. Per col·locar-lo, necessitem fer obres. Altres opcions són els sistemes per compressió que tenen dos unitats, una interior i una altra exterior.
Març-Abril 2014
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
Marรง-Abril 2014
VIU Tarragona | 103
SALUT
BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS
Al·lèrgies Tot el que cal saber Anna Escolà
La primavera és l’època de les al·lèrgies. Normalment, per qui en pateix, la temporada entre l’hivern i l’estiu acostuma a ser la de “més risc” de tot l’any. L’al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada del nostre organisme quan entra en contacte amb substàncies o elements externs que generalment no són nocius i que no afecten a les persones que no en són al·lèrgiques. Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d’animals i les espores dels fongs. La reacció a·lèrgica també pot ser provocada per aliments, làtex, medicaments, picades d’insectes, etc.
VIU Tarragona | 104
En els darrers anys ha crescut el nombre de persones afectades per al·lèrgies en els països desenvolupats. Això s’atribueix a diferents sectors, però, principalment, destaquen els genètics i els ambientals –la contaminació-.
cossos) que reconeixen un al· lèrgen determinat, s’alliberen unes substàncies químiques que desencadenen una reacció, que és la que provoca els símptomes de l’al·lèrgia. El nostre cos pot entrar en contacte amb l’al·lèrgen de diferents maneres: contacte directe amb la pell o les mucoses, inhalació, ingestió, injecció...
Les al·lèrgies es relacionen amb malalties de l’aparell respiratori com l’asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l’èczema i la urticària o aquelles reaccions greus d’inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l’aparell respiratori i/o el cardiovascular.
Els al·lergòlegs són els metges especialitzats que diagnostiquen i tracten l’al·lèrgia
Causes Quan el sistema immunitari ha fabricat unes defenses (anti-
Els símptomes Poden variar segons les persones, però els més comuns són:
dificultat per respirar, picor al nas, ulls, coll, la pell, erupcions cutànies, llagrimeig i conjuntivitis, secreció nasal, esternuts, mal de cap, urticària... Diagnòstic Els al·lergòlegs són els metges especialistes que fan el diagnòstic, i són ells qui poden indicar les mesures preventives específiques així com el tractament més adient per la patologia que presenti la persona afectada. Algunes de les proves que es pot demanar que realitzin són les proves cutànies i els anàlisis de sang. Si creiem que podem ser al·lèrgics a algun factor, el primer que podríem fer és fer-nos una prova per detectar-ho.
Març-Abril 2014
VIU TARRAGONA SALUT
Marรง-Abril 2014
VIU Tarragona | 105
AL·LÈRGIES SALUT
Al·lèrgia al pol·len Una de les més comunes quan arriba la primavera
Redacció
Moltes persones són al·lèrgiques al pol·len, el que es manifesta amb símptomes de rinoconjuntivitis, asma bronquial i/o cutanis que poden ser d’aparició aguda i de gran intensitat. Es calcula que entre un 2 i un 5% de la població general es al·lèrgica a algun tipus de pol·len. L’agent que causa aquesta al·lèrgia és el pol·len, un polsim format per grànuls microscòpics que són les cèl·lules masculines reproductores de les plantes amb flors. La seva funció és la de fertilitzar la planta.
VIU Tarragona | 106
La major part del pol·len que produeix al·lèrgia és transportat pel vent. Quan una persona sensibilitzada a un determinat pol·len es troba en una zona on aquest hi és en concentracions elevades i el respira, es desencadena la reacció al·lèrgica.
El pol·len són les cèl·lules masculines reproductores de les plantes amb flors L’època de pol·linització de les plantes està en funció del tipus de planta, de les condicions climàtiques i de la situació
geogràfica. Per tant, l’època en que es desencadeni l’al·lèrgia dependrà del tipus de pol·len al qual s’estigui sensibilitzat. La major part de les plantes que produeixen al·lèrgia pol·linitzen els mesos de primavera (encara que algunes ho fan a la tardor - hivern). Algunes mesures preventives En primer lloc es important identificar el pol·len al qual s’és al·lèrgic, ja que això permet conèixer les plantes que el produeixen i l’època de pol·linització. Cal tenir en compte que les concentracions de pol·len son més altes a la matinada i al
vespres. Tanmateix, en els dies assolellats, secs i amb vent es quan hi ha gran quantitat de pol·len a l’ambient. Durant l’estació pol·línica s’haurien de mantenir tancades les finestres del domicili durant la nit. Quan es viatja en cotxe, també s’haurien de mantenir les finestres tancades. En aquesta època, s’hauria d’evitar utilitzar la moto o la bicicleta, o bé tallar la gespa, escombrar terrasses o passejar per parcs o jardins on hi hagi les plantes a les que s’és al·lèrgic. Tampoc s’hauria d’estendre la roba a l’exterior ja que s’hi pot acumular pol·len.
Març-Abril 2014
PUBLIREPORTATGE SALUT
Primera jornada sobre la reproducció assistida a la demarcació
‘Vols tenir un fill i no pots?’ Es pretén resoldre els dubtes existents sobre la infertilitat En els darrers anys i degut a diferents factors, cada vegada es triga més a prendre la decisió de formar una família i, quan aquesta es pren, per altres causes colaterals, l’embaràs s’endarrereix en excés. Estadísticament, un 15% de parelles en edat reproductiva tenen problemes de fertilitat i, en aquest sentit, l’Estat Espanyol, és uns dels països capdavanters on més tractaments de reproducció assistida es realitzen cada any. Degut a l‘increment de les consultes sobre la infertilitat a la nostra demarcació i amb l’objectiu de resoldre dubtes i explicar les diferents causes sobre aquesta qüestió, la Clínica Biogest de Reus organitza la 1era. Jornada sobre la reproducció assistida a la Demarcació de Tarragona, el proper 20 de març a Reus (Hotel NH, a les 18.00h). L’objectiu és que tots aquells interessats puguin conèixer quins poden ser el motius de la infertilitat i com solucionar-los. La jornada comptarà amb els millors especialistes de la demarcació i exposarà les causes naturals, laborals, econòmiques i socials; les diferents alternatives terapèutiques, l’aportació en aquest àmbit de l’industria farmacèutica i els diferents mètodes per tal d’obtenir un embaràs. El director mèdic de Biogest, el Doctor Jordi Aragonès Sanahuja destaca que el ritme social que actualment viu la nostra societat no va d’acord amb el cicle natural de la dona, doncs la “màxima fecunditat, que és la possibilitat d’aconseguir l’embaràs en un cicle, és d’entre un 20 i un 25% i , a la vegada, si es mira per edats, sabem que
Març-Abril 2014
aquest pic màxim és al voltant dels 25 anys de la dona”. D’aquestes xifres s’explica que més de 4 milions de nens a tot el món hagin nascut gràcies a les tècniques de reproducció assistida.
Els millors especialistes exposaran les diferents causes i tractaments existents per a cada cas
s’associava la infertilitat a la dona, “ara, en canvi, es coneix que la infertilitat la poden patir a parts iguals, la dona i l’home i també poden donar-se causes mixtes, és a dir, que afectin a tots dos membres de la parella” per tant, caldrà estudiar i analitzar tot amb cura per definir bé el diagnòstic de la infertilitat. La 1era. Jornada sobre la reproducció assistida a la Demarcació també tractarà sobre la preservació de la fertilitat com a
conseqüència dels tractaments oncològics i aclarirà els diferents mètodes de reproducció assistida i els millors per a cada cas: inseminació artificial conjugal, inseminació artificial de donant, fecundació in vitro, microinjecció espermàtica, diagnòstic genètic preimplantacional, ovodonació, recepció d’embrions, transferència d’embrions criopreservats, congelació de semen i congelació d’oòcits.
Pel Dr. Jordi Aragonès, hi ha alguns mites que han envoltat aquests temes, moltes vegades provocats pel desconeixement o pel què diran, com que abans
VIU Tarragona | 107
DEPILACIÓ SALUT
Depilació Cada cop més senzill i fàcil Amb l’aparició de nous mètodes, cada vegada tenim tècniques menys doloroses a l’abast. La depilació làser té cada vegada més adeptes
Redacció
Els cànons de bellesa del món occidental marquen la depilació com un dels principals clams estètics, sobretot, pel que fa a les dones. Ara bé, cada vegada hi ha més homes que es depilen. Avui en dia, hi ha una gran varietat de mètodes que tenen l’objectiu de facilitar-los la depilació i fer-la més pràctica i menys dolorosa. Els més tradi-
cionals són l’afaitat, la depilació amb cera i l’ús de cremes depilatòries. Darrerament ha guanyat terreny la fotodepilació i la depilació làser.
consisteix exactament el tractament, si som o no bons candidats per sotmetre’ns-hi, quina eficàcia té o quins són els seus possibles efectes secundaris.
Aquesta és una tècnica que consisteix bàsicament en l’aplicació d’un feix de llum làser al pèl que es vol eliminar. Si ens estem plantejant fer-nos la depilació làser, ens anirà bé conèixer, per exemple, en què
En primer lloc, es recomana fer-la un cop ja no estem bronzejats, per tant, a la tardor o hivern. L’eficàcia del tractament depèn en gran mesura del color de la pell i el color i gruix del pèl -com més gruixut i fosc sigui el pèl i més blanca sigui la pell, millors seran els resultats-, la profunditat del pèl i la seva etapa de creixement. És per això que es necessiten diverses sessions per obtenir resultats. Normalment el pèl tractat cau o es debilita al cap de pocs dies. El resultat acostuma a ser satisfactori i els efectes perduren durant mesos o fins i tot anys. La depilació làser és un tractament personalitzat, en el qual cal adaptar el làser a les característiques personals de cada usuari. Si no se’n fa un ús correcte, hi pot haver efectes secundaris
VIU Tarragona | 108
o fins i tot nocius, tant en els aplicadors del làser com en els usuaris. La majoria són transitoris i poc importants, com ara enrogiment de la pell i petites inflamacions.
L’eficàcia de la depilació làser depèn del color de la pell i el color i gruix del pèl La depilació làser està totalment contraindicada en usuaris que han pres tractaments per a l’acne un mes anterior a la depilació, casos de fotosensibilitat, en àrees del cos bronzejades, i en casos de febre o infecció aguda. Es recomana que la depilació làser es faci en centres que tinguin metges amb formació en aquesta tècnica. Abans d’iniciar el tractament cal consultar el dermatòleg o el metge amb formació en depilació làser perquè faci una valoració prèvia al tractament.
Març-Abril 2014
CIRURGIA SALUT
Com treure’ns centímetres de més Quan s’apropa el bon temps, comença “l’operació estiu”
Hem de ser conscients que només aconseguirem treure’ns quilos de sobre amb una dieta sana. Si tenim la intenció de recórrer a la cirurgia, hem de posar-nos a mans d’un bon professional i conèixer en què consisteix el tractament Viu Tarragona
Perdre centímetres de més no vol dir menjar poc. El que hem de fer és seguir una dieta sana i saludable. Hauríem de procurar un equilibri entre l’exercici físic i el que mengem. SI volem perdre pes, haurem de seguir una dieta que ens recomani l’especialista. El primer pas, és marcar-nos un repte assolible que puguem complir. Sinó, marcar-nos objectius impossibles només farà que desmoralitzar-nos i desmotivar-nos. La constància és l’altre ingredient principal de la recepta, juntament amb l’exercici. Qualsevol situació quotidiana pot ser bona per fer exercici extra. Per què no anar a peu a tot arreu on puguem? Per què no substituir l’ascensor per les escales? No podem oblidar tampoc, dormir adequadament. Si el nostre son és reparador, ens facilitarà la pèrdua de pes. En general es recomana que els adults dormin entre 7 i 8 hores cada dia. Si ens decantem per recórrer a la cirurgia estètica, la clau és posar-nos a les mans d’un bon professional per conèixer en què consisteix el tractament al qual ens volem sotmetre. Si desitgem fer-nos un tractament de cirurgia de contorn corporal, podem escollir entre una liposucció o una abdominoplastia. Abans de decidir-nos, cal valorar amb el professional una sèrie d’aspectes tals com quins riscos existeixen, com ens hem de preparar per la intervenció, quins són els resultats, quan de temps
VIU Tarragona | 110
duraran, com serà la intervenció, quan podrem reprendre la nostra activitat normal, etc. Alguns dels tractaments pels quals podem optar són:
Hauríem de procurar un equilibri entre l’exercici físic i el que mengem
Liposucció: És un tractament recomanat per a persones amb un pes normal però amb zones aïllades de greix concentrat. Tot i que aquest tractament pot realitzar-se a qualsevol edat, sempre s’obtenen millors resultats si la pell encara té elasticitat suficient per tornar a recuperar la silueta després de la intervenció. Lipolàser: La liposucció assistida per làser consisteix en una liposucció en la qual el làser s’encarrega de trencar les cèl·lules que formen el teixit greixós. Gràcies a la calor generada per l’acció del làser, s’aconsegueix millorar l’aspecte de la pell de la zona tractada. Cellulaze: Aquest tractament elimina la cel·lulitis, és una tecnologia en 3 dimensions que ataca directament l’estructura subdèrmica. Abdominoplastia: És un tractament indicat per a persones que estiguin en bona forma física però que tinguin la pell abdominal flàccida o una important quantitat de creix i que no responen a dietes ni a exercici.
Març-Abril 2014
PICADES SALUT
Mosquit tigre Què cal saber per evitar-lo
Mosquit tigre (Aedes albopictus), plè de sang
Ara que s’acosta el bon temps us recomanem una sèrie de mesures que poden ajudar a evitar el mosquit tigre en el nostre entorn. També alguns consells per remeiar les picades
Viu Tarragona
El mosquit tigre és originari del sud-est asiàtic i es va detectar per primera vegada a Catalunya fa uns 10 anys. Al mosquit adult se’l reconeix per les ratlles blanques al cap i al cos. És actiu principalment de dia i sobretot a l’exterior de les cases i s’amaguen en zones ombrívoles. Les femelles provoquen molèsties a causa de l’elevat nombre de picades. Per tal d’evitar-lo, el que hem de fer és eliminar el màxim nom-
VIU Tarragona | 112
bre de llocs d’acumulació d’aigua: buidar els recipients de l’exterior que puguin acumular aigua; tapar amb tela mosquitera basses petites; treure els plats de sota els testos o buidar-los quan l’aigua s’hi acumuli; canviar l’aigua setmanalment de les plantes que viuen en aigua; mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen; canviar l’aigua dels animals domèstics amb assiduïtat i, en general, eliminar la presència continuada d’objectes que en general puguin acumular aigua i aigua de pluja.
En el cas de picades, el primer que s’ha de fer és rentar i desinfectar bé la zona. El tractament és simptomàtic, i l’amoníac o altres bases són molt útils. Si persisteixen les molèsties o bé que la picada ens provoqui alguna reacció a la pell, cal consultar al metge.
Les femelles provoquen molèsties per l’elevat nombre de picades
Una bona manera d’evitar les picades és dur roba de màniga llarga i pantalons llargs (preferiblement de color clar). En cas d’utilitzar repel.lents, només s’haurien d’utilitzar a l’exterior complint les condicions d’ús.
Març-Abril 2014
SALUT
Marรง-Abril 2014
VIU Tarragona | 113
DIETA SALUT
La dieta mediterrània ajuda a prevenir la diabetis
L’estudi Predimed demostra que pot reduir el risc de patir diabetis entre un 18 i un 40% L’estudi l’han dut a terme investigadors de la URV en col·laboració amb la xarxa d’Atenció Primària de l’ Institut Català de la Salut, els quals l’han publicat amb aquesta conclusió a la revista mèdica “Annals of Internal Medecine” dels Estats Units. L’ha dirigit el doctor Ramon Estruch de l’Hospital Clínic de Barcelona. Hi han participat 16 grups de recerca de diferents universitats i hospitals espanyols, amb més de 100 doctors implicats. El catedràtic Jordi Sales-Salvadó forma part de l’equip director de l’estudi, format per 5 investigadors.
Redacció
L’article afegeix que els individus que segueixen una dieta mediterrània enriquida amb oli d’oliva verge o fruita seca tenen entre un 40% i un 18% respectivament, de risc més baix de patir diabetis en comparació dels qui segueixen una dieta baixa en greix.
És un resultat més de Predimed i ratifica el que van publicar fa tres anys els mateixos autors, quan van analitzar els resultats d’un dels 11 centres que van participar en l’estudi. En el treball actual, han avaluat els resultats de la resta dels centres
VIU Tarragona | 114
participants. Segons els investigadors els resultats demostren, per primera vegada, que l’adopció d’un patró dietètic saludable com el mediterrani, és capaç, per sí mateix, de prevenir la diabetis.
L’adopció d’un patró dietètic saludable com el mediterrani, és capaç, per sí mateix, de prevenir la diabetis L’estudi sobre la diabetis l’ ha dut a terme l’equip de Nutrició Humana de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV), la URV i
el CIBER Obesitat i Nutrició de l’Instituto de Salud Carlos III, sota la direcció del Dr. Jordi Sales-Salvadó (URV), en col·laboració amb la xarxa d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut, que dirigeix el Dr. Josep Basora. Estudi multicèntric d’intervenció nutricional. Predimed és un estudi multicèntric d’intervenció nutricional de 9 anys de durada en el qual hi han participat més 7.400 persones a les quals se’ls recomanava seguir tres tipus de dieta: un grup va consumir una dieta baixa en greix (tant d’origen animal com vegetal), i els altres dos grups una dieta tipus mediterrani tradicional que és més rica en greix vegetal, aportat especialment en forma d’oli d’oliva verge o fruita seca.
La dieta mediterrània és moderadament rica en greix (especialment d’origen vegetal com l’oli d’oliva i la fruita seca), fruites, verdures, llegums i peix, i relativament pobre en productes làctics, carn vermella i derivats. El consum moderat de vi, i l’ús freqüent de sofregit (oli, tomàquet, ceba, all i espècies) per la preparació d’aliments també són típics. El març del 2013, els investigadors de Predimed van donar a conèixer els resultats sobre la prevenció de malalties. Van demostrar que la dieta mediterrània reduïa en un 30% el risc d’infart de miocardi, d’embòlia cerebral i de mort per malaltia cardiovascular. Segons els autors de l’estudi, part dels beneficis observats en la malaltia cardiovascular podrien explicar-se a través d’haver incidit, amb el temps, en una reducció o retard en l’aparició de nous casos de diabetis.
Març-Abril 2014
Marรง-Abril 2014
BREUS SALUT
Menjador social al centre de Tarragona El posen en marxa l’Ajuntament i la Fundació Formació i Treball El primer menjador del centre de Tarragona es troba ubicat al carrer Cervantes i ofereix fins a 60 àpats diaris repartint els corresponents menús a l’hora de dinar. El principal objectiu és proporcionar àpats saludables per a persones i famílies amb greus necessitats socials i que necessiten ajuda per la subsistència. El servei es presta al mateix local i mitjançant la recollida en carmanyoles. La posada en
marxa del menjador ha suposat la creació de dos llocs de treball per a persones amb dificultats per incorporar-se al mercat laboral. Els usuaris es deriven des dels diferents punts d’atenció social. A més de servir els àpats, es treballarà per a les persones que ho necessiten, la millora d’habilitats socials per tal de fomentar la seva integració social i s’ofereix un espai de convivència i interrelació entre usuaris, voluntaris i professionals.
Marató de sang Primera campanya de donació de sang 2.0 a escala mundial Els hospitals tarragonins van recollir durant la Marató la mateixa quantitat que durant un mes. El Joan XXIII va registrar 420 donacions que, amb les de Reus i Tortosa, van arribar a les 700 en només una setmana. Un 20% de les donacions van ser de persones que mai ho havien fet abans i, gràcies a les xarxes socials, es va arribar a gent més jove. Amb l’eslògan “Siguis el donant que siguis, comparteix la teva sang”, qui
volia col·laborar podia fer-ho donant sang o bé difonent-ne la necessitat a través dels seus contactes a les xarxes socials o del correu electrònic. Aquesta ha estat la primera campanya 2.0 que s’ha fet a escala mundial. Pel que fa al perfil del donant, el 44,17% dels donants de Tarragona són homes i el 55,83% són dones. La franja en la qual hi ha més donants és la que va dels 36 als 55 anys i, la que menys, dels 18 als 25.
SEM
Embriogyn
Base estable d’ambulàncies al Joan XXIII
Segueix sent un dels Centres de Reproducció Assistida de referència
La base del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) s’ubica a la planta baixa de l’antiga escola d’infermeria, a les dependències que ocupaven els serveis de pediatria que ara ja operen al nou CAP Rambla Nova. Allí hi haurà diversos torns de tres persones per cobrir les 24 hores del servei. L’ambulància s’ubicarà davant mateix, ja que el protocol obliga a tenir el vehicle a menys de dos minuts de la base. Està previst que més endavant,
VIU Tarragona | 116
també s’emplaci allà una unitat de suport vital bàsic durant 12 hores diàries i durant la major part de l’any. Un altre canvi és l’ampliació en 4 hores de l’horari nocturn de l’ambulància amb base al CAP de Torredembarra però que assisteix tota la comarca. El nou responsable del SEM a Tarragona és Alfons López Gomariz. Durant el 2013 el SEM va efectuar unes 66.400 intervencions.
Recentment s’han tornat a conèixer els resultats sobre taxes d’embaràs aconseguides en tractaments de fertilitat a Espanya el 2011, fets públics per la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF). Embriogyn continua sent una de les clíniques de l’estat amb taxes d’embaràs per sobre la mitjana (entre un 5 i un 20 %); (Els resultats han estat verificats per la pròpia SEF). Com a resultat dels diferents tractaments
realitzats a Embriogyn l’any 2011 i de l’alt percentatge de taxes d’èxit aconseguits, van néixer un total de 108 nadons (58 nens i 50 nenes). Embriogyn compta amb les tècniques més avançades com l’Embryoscope i sistemes propis de selecció d’embrions que permeten millorar any rere any els percentatges d’èxit.
Març-Abril 2014
BREUS SALUT
Nova planta de ginecologia El Joan XXIII renova la planta de Ginecologia i Obstetrícia amb habitacions individuals La planta de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital s’ha remodelat i disposa d’onze noves habitacions individuals, totes amb bany i dutxa, armaris i canviadors per als nadons, entre d’altres comoditats. Així doncs, s’ha procurat que les estances individuals disposin de totes aquestes facilitats i que siguin amples i lluminoses. Segons informa l’Institut Català
de la Salut, les habitacions han estat dissenyades per proporcionar un espai que afavoreixi els vincles. L’Hospital ha invertit 197.000 euros en renovar i equipar amb tots els serveis i mobiliari un total de 450 m2 d’una ala sencera de la 4ª planta de Ginecologia i Obstetrícia. El projecte preveu la futura reforma de l’altra ala de la planta.
Vacuna contra la tos ferina en embarassades Catalunya implantarà aquesta vacuna entre les 27 i 36 setmanes de gestació Seguint les recomanacions del Consell Assessor de Vacunacions es proposa la vacunació de les dones embarassades en una iniciativa pionera a l’Estat. La vacunació contra la tos ferina, juntament amb altres mesures de control, ha aconseguit disminuir la incidència de la malaltia a Catalunya i a l’estat. Malgrat això, en els darrers anys s’ha observat un augment de la incidència de la tos ferina en països amb cobertures va-
cunals altes. També Catalunya, des de l’any 2011, ha viscut un ressorgiment de la malaltia. Les causes d’aquest increment són diverses però hi poden haver contribuït diversos factors, entre els quals, la disminució de la resposta immunitària induïda per les vacunes amb el temps. La tos ferina és una malaltia especialment greu en el primer any de vida.
Aplicació per localitzar farmàcies L’ha creat el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona L’aplicació permet als usuaris localitzar de manera immediata des dels seus telèfons mòbils, tauletes i ordinadors quines són les farmàcies de guàrdia obertes més properes. L’aplicació ha estat desenvolupada pel departament de projectes tecnològics del COFT i és compatible amb web, Android i Ios. Amb l’aplicació, l’usuari podrà trobar la farmàcia de guàrdia més propera, trobar farmàcies
VIU Tarragona | 118
més properes que estiguin o no de guàrdia, accedir a una ruta per arribar a la farmàcia, obrir la fitxa de la farmàcia i veure’n les dades de contacte i trucar directament a la farmàcia (en el cas que s’hi accedeixi des del mòbil).
QR publicat als adhesius, fullets i pòsters informatius.
Per accedir a l’aplicació, es pot fer des del web farmago.cat enllaçant al web coft.org, des de la botiga d’aplicacions Android i Apple Store i des del codi
Març-Abril 2014
OCI I GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
Temps de mones i bunyols de quaresma Una tradició molt nostra
VIU Tarragona | 120
Març-Abril 2014
Actualment, les mones presenten una gran varietat d’opcions. Lluny ha quedat la tradicional massa de coca de sucre amb ous durs a sobre. També hi ha qui prefereix un ou de xocolata Anna Escolà
Per als més petits, el millor dia de la Setmana Santa és precisament el darrer dia de les vacances, perquè el seu padrí o padrina -o, alguns privilegiats, per part d’ambdós – els regalaran la mona. Enguany, el dia de la mona és el 12 d’abril. Tot i que hi ha moltes tradicions que s’han perdut amb el pas dels anys, aquesta continua força arrelada. I és que ja sigui envoltats de la família o dels amics, el dia després del Diumenge de Pasqua és el dia de trobar-se i degustar la mona. Ara bé, actualment, les mones semblen gairebé “pastissos a la carta”. Lluny queden aquelles tradicionals masses de coca de sucre amb ous durs a sobre. Actualment, les mones presenten una gran diversitat i els ous s’han convertit en ous de xocolata que tant poden guarnir la base de la mona com bé ser en ells mateixos “la mona”. Anteriorment, la mona s’elaborava amb tants ous durs com anys tenia l’ infant, encara que generalment la mona no superava els dotze ous, ja que els padrins i padrines només la regalaven
fins que el seu fillol o fillola tenia aquesta edat. Avui en dia, els flequers – pastissers fan autèntiques filigranes amb la xocolata. I és que com dèiem a l’inici, les mones han anat perdent senzillesa i la seva presentació
es fa cada vegada més sofisticada, ja que s’enriqueix amb diferents ornamentacions: sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, figuretes i, naturalment, els ous de Pasqua. Tot això, sense oblidar les figuretes ornamentals que s’inspiren en els dibuixos infantils de moda, els quals en són la principal temàtica i reclam per part dels fillols. Segons el Gremi de Pastissers, enguany es preveu un manteniment de les vendes respecte l’any passat tot i la complicada situació econòmica actual. (L’any passat es va situar al voltant de les 660.00 arreu de Catalunya). Per tal de mantenir les vendes i trampejar la crisi, l’any passat els pastissers van apostar per mides de mones més reduïdes, el que va fer que les vendes es mantinguessin però que els ingressos fossin inferiors. També està previst que els preus es mantinguin.
Bunyols de Quaresma Els bunyols de Quaresma també es coneixen amb el nom de bunyols de vent, i és que són buits de dintre, encara que es farceixen amb crema.
Març-Abril 2014
NOTÍCIES OCI I GASTRONOMIA
Cuina del temps Amb l’inici de la primavera, la dieta mediterrània ens porta productes de temporada com són els tomàquets madurs o el peix blau.
Anna Escolà
Aquest mes de març comença la primavera, i la dieta mediterrània fa que els protagonistes de la temporada siguin el pebrot, la col llombarda, els raves, els tomàquets madurs i les diferents classes d’enciam. Aprofitant que l’arribada del bon temps ens suggereix fer menjars més lleugers, una
VIU Tarragona | 122
bona opció per a la nostra dieta pot ser incrementar les amanides, cada vegada més variades ja que hi incorporem diferents ingredients. Uns altres protagonistes de la temporada són els espàrrecs, cada cop més habituals com a complement i acompanyament del segon plat. Tot això sense oblidar el peix blau. La tonyina
i el salmó frescos o l’anxova podem degustar-los senzillament, fent-los a la planxa. Ara també és l’època de les xatonades (amanida de bacallà i salsa a base d’ametlles). La primavera també és quan les fruites i verdures tenen un sabor més intens. Les graellades de verdures poden ser una bona manera de gaudir-ne.
Arriba l’època de les xatonades (amanida, bacallà i salsa de xató)
Març-Abril 2014
ENTREVISTA OCI I GASTRONOMIA
Fèlix Llovell
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Ciències de la Informació. Ha col·laborat en diferents mitjans i des dels anys 80 es dedica exclusivament a l’especialitat de la Gastronomia. Dirigeix la revista Gastronomia i Turisme des de la seva creació ara fa 30 anys i la Guia Gourmand, de la qual en va sortir la 23a edició l’any passat
Anna Escolà
Fèlix LLovell col·labora en diferents mitjans, és l’autor del llibre “La cuina de les comarques tarragonines” i té el diploma de Serveis Distingits de l’Ajuntament de Tarragona i la Medalla Turisme de la Generalitat. Quan va començar l’ interès pel món del periodisme de gastronomia? El periodista, si pot, escull la faceta o matèria que més li agrada o coneix per especialitzar-se. Jo vaig començar en el periodisme col·laborant al Diario Español i com a corresponsal de diferents diaris, però ja de jove m’agradava molt el món de la gastronomia
VIU Tarragona | 124
i descobrir la cuina d’establiments de prestigi, així que arribat a un punt em vaig plantejar especialitzar-m’hi. Així doncs, juntament amb Ramon Segú Chinchilla, vam crear ara ja fa 30 anys la revista Gastronomia i Turisme, i em vaig dedicar a escriure la secció gastronòmica en diferents diaris i setmanaris.
les cròniques, molts no aguantarien haver de visitar gairebé 200 restaurants l’any.
Especialitzar-se en gastronomia és més agraït que fer-ho en d’altres àmbits? El que és agraït és poder escriure del que t’agrada i sentir veritable pas-
Quin és el dia a dia d’un periodista gastronòmic? Depèn de si es fa treball de camp (visites a restaurants i/o hotels) o d’oficina o burocràtic. En aquest segon cas, hi ha molt de treball informàtic i de documentació. Quan toca el treball de camp, s’ha de viatjar al lloc on hi ha els restaurants i/o hotels a conèixer o inspeccionar i passar una nit en cada hotel per
sió. L’important és fer el que cadascú prefereix, treballar en allò que agrada i així ser feliç. De la mateixa manera que jo no aguantaria haver de veure 50 partits de futbol a l’any per fer
verificar tota la informació que després es publicarà. Respecte als restaurants, cal fer un dinar o sopar per valorar-lo tot establint la corresponent puntuació (d’acord a uns criteris esta-
blerts inicialment). Tot aquest treball té aspectes molt agradables com és conèixer establiments meravellosos i personatges de gran prestigi en el seu món i assaborir els seus millors plats, però també té aspectes negatius, com, a vegades, haver de menjar sense gana, anar d’un lloc a l’altre sense descans, patir indigestions i, fins i tot, alguna gastroenteritis. Quin és l’èxit de la llarga trajectòria de la revista Gastronomia i Turisme i la Guia Gourmand? La seva veterania i història -30 anys per la revista i 23 per la guia- sempre sense defallir, el que ha fet que hàgim creat una marca al mercat. També l’exclusivitat, ja que la Guia Gourmand és l’única guia que hi ha de restaurants i hotels de Catalunya i Andorra que dóna molta informació de cada establiment. Ve a ser la Michelin o la Repsol catalanes, del nostre territori i en català. La revista és també pràcticament l’única des dels anys 80 que neix a Tarragona especialitzada en el món de la gastronomia i que recomana els millors restaurants i hotels de no només les nostres comarques, sinó també d’altres zones turístiques, sempre amb precioses fotografies i amb una molt acurada edició a càrrec d’Arola Editors.
“La Gourmand ve a ser la Guia Michelin o Repsol de Catalunya” Com va néixer la llavor de la Guia Gourmand? A finals dels anys 80 vaig fer, conjuntament amb Ramon Segú, la inspecció
Març-Abril 2014
de Tarragona, Lleida, Girona i Andorra per la Gourmetour, una guia de restaurants i Hotels de tot l’estat espanyol. Quan vam saber que els Jocs olímpics es farien a Barcelona vam pensar que Catalunya necessitava una guia a nivell de país, ja que no n’hi havia cap. I així va néixer la llavor de fer-la, amb els millors restaurants de Catalunya i Andorra. Més tard hi vàrem afegir un capítol titulat “I altres llocs d’interès”. Com funciona el procés de la puntuació dels hotels i restaurants? Els restaurants cada any són puntuats després de visitar-los tenint també en consideració les qualificacions i puntuacions atorgades a les més prestigioses guies existents a nivell de l’Estat, així com les opinions dels lectors. La valoració de l’establiment s’estableix amb el següent criteri: cuina, màxim 6 punts. Bodega, decoració i detalls, marc físic, i servei, màxim 4. La màxima puntuació suma 10 i en la darrera edició, la 23ª, corresponent al 2014, la màxima qualificació és pel Celler de Can Roca de Girona, 10/10. Parli’ns de la presentació i el lliurament de guardons que cada any s’atorguen. A finals de novembre, cada any presentem en un restaurant la Guia corresponent a l’any vinent, i en cada edició s’atorguen uns guardons designant “Establiments de l’Any” als llocs que per la seva trajectòria i feina ben feta valorem que s’ho mereixen. Així, en l’edició 2014, el restaurant de les Comarques de Tarragona ha estat el Mas Folch de Constantí. La crisi econòmica ha esquitxat les publicacions dedicades a la gastronomia? D’una manera tangencial, ja que dins dels diferents sectors econòmics, el turístic és dels que menys s’ha vist afectat. I, a més, la gastronomia en els darrers anys ha tingut un increment
Març-Abril 2014
molt important de popularitat, no hi ha cap mitjà de comunicació que no inclogui la secció de gastronomia, cosa abans impensable. Lògicament, les publicacions de gastronomia van també endavant en aquest món en creixement. Com valora l’oferta gastronòmica de Tarragona? Molt bona i en això ha influït molt positivament l’Escola d’Hostaleria de Cambrils, que ha donat un planter extraordinari de nous grans xefs que treballen a les comarques tarragonines. Tenim, tant a Tarragona capital com als voltants, restaurants que fan una cuina certament molt bona, tradicional, avantguardista i també d’autor. Suposo que amb els anys es deuen acumular moltes anècdotes... Doncs sí! Una de quan començava, al restaurant del xef Josep Mª. Boix, de Martinet vaig coincidir al menjador amb Néstor Lujan i vaig pensar: “demanaré el mateix que el gran gastrònom”, però ell va demanar una verdureta i una truita a la francesa. No ho vaig comprendre, però passat els anys i després d’haver provat els més variats plats de les millors cuines, comprens que els menjars més senzills però de qualitat, són els millors, de tant en tant, a certes edats.
ENOLOGIA OCI I GASTRONOMIA
Moisès Virgili Enòleg
un cupatge de garnatxa, merlot i cabernet criat en botes de roure francès. També tenim vins escumosos de llarga criança, el Serra Alta Cartoixà fermentat en suro i el Serra Alta Gran Brut, un cupatge de pinot noir i cartoixà. Tots són vins certificats pel CCPAE i per la D.O. Tarragona de producció limitada pensats per paladars exigents i sensibles a preus assequibles. Com és l’“Últim mohicà”, el proper vi que traureu al mercat? Actualment, gran part de la venda de vins és duu a terme en grans superfícies i “l’últim mohicà” és un vi pensat precisament per als centres comercials, ja que és elegant, comercial, agradable al gran públic i a un preu compatible amb els vins no ecològics, però amb més valor afegit.
Encarregat de l’elaboració del vi del celler 9+, és viticultor i enòleg de la Nou de Gaià especialitzat en vitivinicultura ecològica. El Celler 9+ és un celler que compta amb 9 hectàrees de vinyes, 2 d’oliveres i 6 de garroferes conreades en agricultura ecològica. Anna Escolà
Quina és la trajectòria del celler 9+? Després d’anys assessorant cellers al Priorat, Penedès, Terra Alta i altres zones de Catalunya, vàrem voler iniciar un projecte propi amb les vinyes familiars de la Nou de Gaià. Vàrem inscriure les vinyes i la resta de finques al Consell Català d’Agricultura Ecològica i vàrem adaptar un celler antic a les noves tècniques vitícoles actuals. Què ofereix la viticultura ecològica que no ho facin d’altres vins? L’agricultura biològica és un concepte diferent a l’agricultura convencional, la qual es caracteritza per la sobreexplotació i contaminació de sòls. És creativa, científica i avançada i permet la solució de grans problemes ambientals,
VIU Tarragona | 126
sanitaris i socials. L’agricultura ecològica pot millorar la salut de productors i consumidors ja que evita biocides, herbicides i altres productes tòxics, millora en escreix la qualitat alimentària i conserva i amplia la varietat de plantes cultivades que els agricultors han sabut utilitzar per a millorar sòls i protegir collites. Respecta les espècies silvestres animals i vegetals que conviuen al voltant dels cultius. En viticultura ecològica cultivem varietats més adaptades a l’entorn. Els procediments per elaborar els vins sempre són el màxim respectuosos amb el medi ambient ja que eviten additius i conservants innecessaris. L’exemple més notable són els nostres vins Mèdol -jove i selecció-. Quin moment creieu que està vivint la viticultura ecològica
a l’àrea de Tarragona? Poc llustrosa, la gent desconeix força tot el que va associat a l’agricultura ecològica. Malpensa i, en general, desgraciadament, no està disposada a pagar-ne el sobrecost que pot anar des d’un 10% fins a un 50% més car. Quants productes ofereix el vostre celler? SNOU és gamma de vins, vinagres, caves i olis amb magnífica relació preu qualitat, pensades per al consum diari. MÈDOL és la gamma de vins ecològics sense sulfit. Al mercat tenim el negre jove i el Selecció, un vi amb 10 mesos de criança en botes de roure i castanyer. Ambdós certificats pel CCPAE i per la D.O. Tarragona. La SERRA ALTA és una gamma de vi blanc Cartoixà 100% amb criança amb botes de castanyer i el negre Tres Caràcters,
Teniu una línia de vins sota el nom de “NUCE” que té una finalitat benèfica... El projecte és fruit de la col·laboració de Carles Cantón i la fundació Onada- Sta Teresa, és un vi que part de la seva feina de packaging la fan treballadors amb risc d’exclusió social i una part dels beneficis de la venda van directament a la Fundació. Són vins similars a la nostra gamma Serra Alta i Mèdol ecològics i amb vessant social. Per què creieu que en els darrers temps les degustacions de vi s’han popularitzat? Abans les persones amants dels vi eren més estereotipades. Actualment, la gent està perdent la por a expressar que sent. En el vi sempre dic, “és com el futbol, tothom hi entén!” Si a tu t’agrada un vi, independentment del preu, creus que et satisfà i et dona plaer, endavant! Amb el temps, passa com la fotografia, primer surten desenfocades, borroses, tortes,... però a base de fer-ne vas polint els detalls i cada vegada (excepte casos greus) vas sabent-ne més.
Març-Abril 2014
NOTÍCIES OCI I GASTRONOMIA
Carnaval 2014 Disbauxa i tradició en 72 actes Tot just fa uns dies que hem acomiadat, un any més, el Carnaval. Ara, per endavant, les setmanes de Quaresma. De nou, durant la festa del rei Carnestoltes, la ciutat ha barrejat tradició i modernitat amb rues d’artesania, de lluïment, la rua infantil, actes gastronòmics, i milers de persones disfressades al carrer que cada any celebren la festa de la “disbau-
xa”. Les activitats organitzades durant la celebració del Carnaval s’han dut a terme conjuntament entre l’Ajuntament i les entitats de la ciutat. Pel que fa als espectacles, el Carnaval ha dut artistes de renom. Enguany han estat el Circ Raluy, amb “Bom!” un espectacle per a tota la família, Muchachito y sus compadres i el mític grup La Banda del Coche Rojo.
A banda dels espectacles, també s’han mantingut els tres passis de la Disfressa d’Or de la mà de Music From Tamarit que van convertir el Recinte Firal en una passarel·la amb les disfresses individuals més espectaculars. Una de les altres cites del Carnaval va ser el Certamen Drag Queens & Drag King, de la mà dels Amics de la Part Alta.
Cós Blanc de Salou L’acte protagonista de la Festa Major de Salou El Cós Blanc és, sens dubte, l’acte més multitudinari i esperat de la Festa Major d’Hivern de Salou. En la que va ser la seva 34a edició, la desfilada va congregar unes 35.000 persones segons fonts de la policia local. Una desfilada que va comptar amb un dispositiu de més de 250 persones que van vetllar pel bon funcionament de la desfilada que va comptar amb 29 carretel·les distribuïdes en-
tre 25 colles. Com cada any, la festa, la música i el ball van ser els protagonistes juntament amb les 25 tones de confetti que es van llançar pels 20 canons instal·lats al llarg del carrer Ciutat de Reus, escenari protagonista de la desfilada. El Cós Blanc va ser un dels 20 actes que van omplir el primer cap de setmana de la Festa Major. El pregó que va donar el tret de sortida a les festes va anar a càrrec de l’humorista Xavier Daltell.
Nova edició de “Somriu a la crisi” Les jornades organitzades pels restaurants de la Part Alta Sota el lema La Part Alta Somriu a la Crisi, l’Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA) va organitzar al mes passat la tercera edició d’aquestes jornades gastronòmiques. Un total de 15 restaurants de l’ARPA i 8 cellers del territori van ajustar al màxim la seva proposta per poder oferir la millor gastronomia i vi al menor preu per tal d’arribar a totes les butxaques. Els restaurants
AQ Restaurant, Arcs Restau-
VIU Tarragona | 128
rant, Ares, Barhaus, El Llagut, Entrecopes, La Catedral, La Nova Taverna, L’Auriga, Palau del Baró, Quim Quima, Racó de l’Abat, Sadoll Restaurant, Taller de Cuina i Tecla60 van oferir, doncs, menús a uns preus inferiors als habituals. Els clients van poder escollir entre menús per 19 euros i menús degustació per 19 i 30 euros (IVA inclòs). A més, per cada ampolla de vi o cava que els clients prenien
durant l’àpat en rebien una igual de regal per gaudir-la a casa seva. Enguany els cellers participants van ser: Adernats
Vinícola de Nulles, Celler Terra i Vins, Rosa Maria Torres, Cedó Anguera, Buil & Giné, Scala Dei, Cingles Blaus i Celler Mas Bella.
Març-Abril 2014
* Aquest Sant Jordi no et perdis dos llibres gastronòmics tarragonins fets per autors tarragonins *** * *
La comunitat d’amants de la gastronomia, aquest Sant Jordi, estem d’enhorabona. Dues noves i sucoses publicacions amararan les lleixes de les cuines de la gent gastronómada amb nous ritmes culinars i fotogràfics. Per una banda, Pep Escoda, gran capturador de realitats i estimu-
Per l’altra banda neix el llibre de capçalera de la cuina del Chartreuse.
lador d’hemisfèris, fa les guarnicions visuals de les receptes de Solé, o
ART, l’Associació de Restauradors de l’eixample de TGN utilitza
potser és David Solé qui guarneix les creacions d’Escoda? Sigui com
els licors de colors com un ingredient més en les seves fantàstiques
sigui, la fotografia és molt científica, forense i d’investigació, però
receptes enmarcades dintre d’un llibre novelat i ple d’emocions on
sense embuts!! D’aquesta manera, el noi de la càmara, aconsegueix
la mítica diablessa del Ball de diables de TGN fa d’anfitriona d’un
arribar fins a les entranyes dels textos de Torné per donar una visió
famós blogger francès que ha vingut fins la nostra ciutat en busca de
íntima, misteriosa i particular de les seves preparacions. Escrites amb
respostes relacionades amb el licor dels cims.
poca vergonya, sentiment, humor i ironía que en molts casos conviden a la reflexió amb una sorollosa rialla. Per acabar d’arrodonir la
Novela, receptes, històries, misteris es veuen aixoplugats per novedo-
cosa, el pròleg el signa Joan Roca i Fontané, cuiner estrellat del Celler
sos coctails i un plat de l’inigualable Joan Roca i Fontané.
de Can Roca
PROTOCOL OCI I GASTRONOMIA
Organització i previsió, èxit segur Apunts per a ser uns perfectes amfitrions a casa nostra Marta Domènech
Marta Domènech, consultora en protocol, organització d’esdeveniments i relacions institucionals, ens aconsella sobre com organitzar correctament un àpat a casa Sopar amb els amics sempre acostuma a ser un plaer. Celebrar un sopar a casa no comporta molta feina si t’organitzes bé. Si volem fer un àpat formal el primer que hem de tenir en compte són les característiques del mateix, necessitarem espai suficient i un pressupost per saber què podem fer.
VIU Tarragona | 130
En primer lloc, cal decidir el menú i, a continuació, preparar la llista d’ingredients per després fer la compra amb antelació. Ens estalviarem diners i tindrem temps per cuinar i preparar la casa. El tipus de taula i els llocs que s’assignin als nostres convidats influiran en la consecució de l’objectiu desitjat i el desenvolpament correcte de la vetllada. La mida de la taula és important quan anem a fer les invitacions. Si és un àpat entre amics de confiança o familiars, es pot estar una mica més estret. Si és formal, no hem de col·locar
dotze persones on només n’hi caben deu. Hem de convidar amb anticipació suficient (uns deu o quinze dies en casos de sopars importants i una mica menys en els altres casos). Dos o tres dies abans demanarem que ens confirmin l’assistència. És convenient que donem alguna pista sobre com esperem que vesteixin els nostres convidats o quin tipus de reunió hem planejat perquè cadascú tregui les seves pròpies conclusions i assisteixi a la festa vestit adequadament. Ens estalviarem
situacions compromeses que només servirien per enfosquir una vetllada inolvidable. I també és important recordar-se dels petits detalls. No cal gastar-se molts diners, un element en alguna taula auxiliar, una flor en un gerro sobre la lleixa del lavabo i poc més donarà calidesa a la nostra llar.
“Celebrar un sopar a casa no comporta molta feina si t’organitzes bé”
Març-Abril 2014
RECEPTES OCI I GASTRONOMIA
El suquet de bacallà amb carxofa, pèsols i les dues trampes Per David Solé
Ingredients per a quatre persones •8 talls de bacallà dessalat •3 carxofes de proximitat •1 grapat de pèsols frescos de proximitat •1 culleradeta de farina o midó de blat de moro •Brou de crustacis de la llotja del costat •Oli d’oliva verge extra del territori •Sal si en cal Per a la picada: •Un grapadet de marcones de la demarcació •Unes fulletes de farigola fresca de la parcel·la •Un raget de vi blanc de la DO que correspongui •Un bri de safrà
Preparació En una cassola posaràs un raig generós d’oli i dauraràs les carxofes netes i tallades en octaus. Acte seguit aboques la farina i ho remenes tot. A continuació afegeixes la picada passada pel braç elèctric o la picadora i la deixes sofregir un instant. Després poses un bon raig de brou. A l’hora que comenci a bullir disposes els talls de bacallà a la cassola i un moment abans que estiguin fets tira-hi els pèsols, d’aquesta manera es faran poc, restaran cruixents i amb tot el seu aroma. La primera trampa la pots incloure dintre de la cassola en forma de truita, feta amb ou, un raig de llet, una mica de farina i all i julivert. La segona trampa és la que li van parar al pobre Drac de Sant Jordi per a poder-lo travessar amb l’ espasa. Puff, el drac màgic, i el Drac de Sant Roc continuen indignats per aquest afer perquè encara, a hores d’ ara, cap comissió no ha demanat l’aclariment dels fets! TELA MARINERA!!!
VIU Tarragona | 132
Març-Abril 2014
PUBLIREPORTATGE
Electro Servicio Cornelmat Servei tècnic oficial Electrolux i Zanussi Profesional
Empresa Electro Servicio Cornelmat S.L. és una empresa fundada l’any 1978 per a aportar solucions professionals a qualsevol mena de maquinaria de restauració. És el distribuïdor oficial i servei tècnic oficial de les marques ELECTROLUX i ZANUSSI PROFESIONAL a Tarragona, líders en el sector de la maquinària per a tota mena de negocis d’hostaleria. Serveis Amb una àmplia experiència de més de 30 anys en el sector, realitzen serveis integrals de manteniment preventiu i/o correctiu de tota classe de maquinària d’hostaleria i fred industrial en qualsevol dels seus àmbits: climatització, ventilació, cocció, preparació, extracció, conservació etc. També duen a terme projectes i instal·lacions noves aportant solucions per a qualsevol mena de negoci d’hostaleria: Residències, Hotels, Restaurants, Càtering, Pizzeries...
Electro servicio Cornelmat, S.L. C/ Escultor Verderol Nº 10 Baixos 43002 Tarragona telf: 977221664 Fax: 977 247067 mail: comercial@electro-servicio.com web: www.electro-servicio.com Cif: B 43929751 Gerent: José Coronel Gonzalez.
Març-Abril 2014
VIU Tarragona | 133
EL TRULL BAR-RESTAURANT
Ctra. Nacional 340, Km 1168,5 - Tarragona Tel. 977 209 756
CUINA CATALANA, BRASERIA Especialitat
Carns a la pissarra
Preu menú
Des de 22 €
Preu carta
25 € aproximadament
Horari
De 13 a 16 h i de 20 a 23 h de dimarts a dijous Divendres i dissabte al vespre de 20 a 23:30 h
S
ituat al costat de la Platja Llarga, el Trull era un antic molí d’oli del segle XVIII del qual es conserven gran part dels seus components originals. El local es converteix així en un lloc on es gaudeix tant de la cuina com de l’entorn. Disposen d’una àmplia carta típica catalana en la qual la utilització d’ingredients de la terra és imprescindible, combinada amb plats de la nova cuina. El gruix de la carta és la carn a la brasa ben equilibrada amb una gran varietat d’entrants, primers plats i deferents tipus de peix. L’avantatge de poder menjar la carn damunt d’una llosa de pissarra calenta és infinit i aquesta és la manera com se serveixen els entrecots, borrassos, espatlles de cabrit i “coletxons”. Per acabar, no oblidem les postres casolanes on la crema catalana, les trufes, el full de nata o el tiramisú fan un final perfecte.
134
LA CATEDRAL
RESTAURANT DE CUINA MEDITERRÀNIA C/ de les Coques, 9 - 43003 Tarragona Tel. 977 234 335 | rest.lacatedral.tarragona@gmail.com
CUINA MEDITERRÀNIA CLÀSSICA I ARTESANA Especialitat
Carn i peix a la brasa
Preu menú
10 € a 30 €
Horari
De 13:00 a 23:00 h (diumenge nit i dimecres tancat)
E
n ple casc antic, al costat de la Catedral de Tarragona, trobem el restaurant La Catedral, on podrem disfrutar d’una cuina d’abans amb aires renovats. Us oferim menús cada dia, al migdia, nits, caps de setmana i festius. Si teniu alguna celebració us podem proposar diversos menús per a grups. Disposem d’un menjador a una sitja romana, on podreu gaudir dels nostres plats en un marc incomparable on s’hi respira història. Els caps de setmana tenim graella per gaudir de la millor carn i peix a la brasa que podreu acompanyar de vins exclusivament de la província de Tarragona. I per gaudir d’una vetllada divertida, els dilluns us proposem sopar amb espectacle.
135
OLIVIER GELATERIA
Rambla Nova, 54, Tarragona Tel. 977 233 133
GELATERIA ITALIANA Especialitat
Gelats i batuts
Ofertes
A partir de 1,5 €.
Horari
Tots els dies a partir de les 10:30 h
E
n Gabri Olivier ha vist fer gelat desde que va nèixer,en el mateix establiment on els seus pares van portar a Tarragona l’any 1962 la tradicional qualitat de la gelateria italiana. En Gabri ha estat desenvolupant desde ben petit una exquisida sensibilitat a l’hora de combinar les millors matèries primes i creant sabors molt delicats i originals adaptant-los a qualsevol situació o tradició. El prestigi professional d’en Gabri Olivier el porta a representar algunes de les marques líders de la rebosteria i la gelateria, impartint cursos, seminaris i demostracions gastronòmiques arreu del món.
136
Cada dia el·labora les fórmules tradicionals i les noves creacions que ha anat incorporant any rere any, per tal d’oferir una carta de gelats original i de qualitat. Podem gaudir del seu toc màgic amb cadascun dels sabors tradicionals, així com una constant innovació en la seva col.lecció de pastissos gelats, adequats a tota mena de celebracions i esdeveniments.
TXAR3VERD BAR-RESTAURANT
Pla de la Seu, 3 - 43003 Tarragona Tel. 977 222 033 | www.txar3verd.cat
CUINA DE PROXIMITAT Especialitat Arrossos Preu menú
Diari de dilluns a divendres 13,50 €
Preu carta
A partir de 16 €
Horari
De dilluns a diumenge de 9 a 3 h
A
quest restaurant que ha adaptat el nom del licor més típic de Tarragona ofereix un nou concepte de local amb productes frescos i de temporada en un entorn envejable emmarcat per la història. A tocar de la Catedral, la terrasseta no podria oferir millors vistes, i els qui visitin aquest restaurant sustentat amb pilars que van formar part de l’històric Temple d’August, podran degustar-hi vermuts, cerveses, còctels i tot tipus d`àpats i celebrar-hi tot tipus d’esdeveniments en diferents sales amb personalitzats ambients. Hi ha la sala “Edat Mitjana”- amb terra i façana originals de l’època-, la sala “Romana” – decorada amb un collage de pòsters del conegut licor Chartreuse- i la “Death Proof”inspirada en la pel·lícula de Quentin Tarantino i on s’hi fan degustacions de vins de fora de la terra. D’altra banda, Txar3verd i l’espai claustre -espai de càtering i serveis ubicat a l’antic Seminari de Tarragona- col·laboren junts en l’elaboració de càterings per als millors esdeveniments.
137
PINTXO
BAR-RESTAURANT Joan Baptista Plana, 23 baixos, Tarragona Tel. 977 237 435
CUINA DE LA TERRA. IBÈRICS Especialitat
Pintxos, tapes i torrades
Preu menú
1 €. Dijous selecció de pintxos a 0,50 €
Preu carta
Entre 9,50 i 12 €
Horari
De dilluns a diumenge de 9 a 24 h
E
l bar Pintxo és un local d’ambient familiar que fusiona cuina de la terra amb productes ibèrics, de la temporada i pintxos variats. Aquets barregen diferents sabors i textures i innoven amb receptes d’arrels mexicanes. En trobem de freds, calents i amb productes de la temporada. El bar, situat al carrer Joan Baptista, compta amb el racó de l’ibèric on hi ha un ampli assortit d’embotits de tot tipus. Pintxo ofereix menús personalitzats i adaptats a grups i els dijous els clients podran gaudir del “duel de xefs” de mà de professionals de l’hostaleria que competeixen per veure qui ofereix el millor pintxo. I això sí, els dijous són a millor preu: a cinquanta cèntims la unitat.
138
TOCA PERON RESTAURANT
C/ Trinquet Nou 7, baixos (cant. C/ del Portalet) - Tarragona Tel. 977 232 074
CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA Especialitat
Cuina tradicional mediterrània
Preu menú
10,50 € migdia; 14,95 € de dill a dj nit Dissabte i divendres nit 16,95 €
Preu carta
20 € a 25 €
Horari
Dill a dg de 8 a 16:30 h i de 19 a 1 h Dill i dg nit, tancat
L
’especialitat del restaurant Toca Perón, el nom del qual prové d’una típica expressió de les festes locals de Tarragona, és la cuina mediterrània actualitzada a base d’una carta de la qual el 80% dels productes són de la província de Tarragona. Els plats del restaurant donen un toc innovador i modern a la tradicional cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec, també ofereix carns exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda de la carta també ofereix 4 tipus de menús diferents i un variat assortit de tapes i “montaditos”. El Toca Perón compta amb un pis superior on hi ha un menjador que permet celebrar-hi tot tipus de trobades. Ubicat davant la plaça de la Font, escenari principal de les festes, n’és un referent més pels tarragonins i tarragonines de la ciutat.
139
SUSHI
BAR-TAKE AWAY C[os del Bou, 9 - Tarragona Tel. 977 241 769
CUINA JAPONESA Especialitat Sushi Preu menú
11 € migdies
Horari
De dimarts a diumenges de 13 a 16 h i de 20 a 23 h
R
estaurant situat a la Part Alta on hi trobem una ampli assortit d’un dels plats més reconeguts de la gastronomia japonesa. El local ens ofereix una gran varietat sushi elaborat al moment i hi podem degustar des de les delicadeses tradicionals de salmó i tonyina fins al sushi més innovador -l’ anomenat “sushi-català” que parteix d’ingredients d’aquí com ara el cranc de closca- passant per alguns dels suggeriments del xef com són el tataki de tonyina o
les albergínies caramel·litzades i sense oblidar un ampli assortit en amanides japoneses i capritxos com són el takoyaki o la brotxeta de pollastre yakitoni. Sushi ofereix totes les conegudes varietats d’aquesta gastronomia: nigiris, temakis, makis, invertits, gunkak i inari. Sushi és el primer restaurant de cuina japonesa “take away” de Tarragona, així que els seus clients poden endur-se el menjar a casa.
140
QUIM QUIMA RESTAURANT Km 0
C/ Les Coques, 1 bis - 43003 Tarragona Tel. 977 252 121 | restaurant@quimquima.com | www.quimquima.com
CUINA MEDITERRÀNIA I TAPES Especialitat
Tapes Km 0
Preu menú
14,90 €
Preu carta
25 €
Horari
Dimecres a diumenge de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 00:00 (dimarts tancat) Diumenge i dilluns de 13:00 a 16:00
R
estaurant situat al costat mateix de la Catedral de Tarragona des de fa quinze anys. Som un restaurant familiar de cuina tradicional mediterrània de kilòmetre 0. Els nostres plats mes representatius son: cruixent de peus de porc, musclos al vapor amb api i vi blanc, pasta fresca amb trompetes de la mort, bacallà a la catedral i pastís de poma. Disposem d’una àmplia carta de vins, a bon preu, amb la possiblitat de degustar-ne a copes. Tenim tres menjadors privats i un exclusiu pati-jardí interior. També us podem oferir menús per a grups per a les vostres celebracions, així com organitzar tastos de vins, gintònics, whiskys, etc, per encàrrec. Fem menjar per emportar i càterings.
141
MAS FOLCH RESTAURANT
Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131
CUINA D’AUTOR Especialitat
Cuina tradicional i creativa
Horari De dimarts a divendres de 13 a 16 h Divendres i dissabte només grups Reserva prèvia
B
envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a divendres de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres. El restaurant Mas Folch demana als seus clients que per garantir-los un millor servei, reservin prèviament.
142
EL TERRAT RESTAURANT
Pons d’Icart,19 - Tarragona Tel. 977 248 485
CUINA D’AUTOR CREATIVA Especialitat
Cuina mediterrània d’autor
Preu menú
De dimarts a divendres migdia 18 € De dimarts a dijous nit 28 € Menú mediterrani ds. i dg. migdies 25 €
Horari
De 13:30 a 16:00 i de 20:30 a 23 h
T
errat Restaurant ens ofereix una cuina pròpia de la fusió entre la tradició i la creativitat, sempre lligada al producte de qualitat de la zona i a l’estacionalitat del mercat, dins d’un ambient càlid, tranquil i acollidor. Per segon any consecutiu, el restaurant ens ofereix una nova proposta a la terrassa situada davant del restaurant i presenta la carta “terrat & Ginmare” per degustar una combinació de tapes, gintònics i cocktails amb bones vistes al mar. La carta ofereix 3 tipus de forfaits de tapes a escollir entre croquetes, amanides, el racó del foie, llaunes, ous i tapes fredes i calentes. A més a més dissabtes i diumenges al migdia a la terrassa trobem el “menú Mediterrani” 25 € (IVA inclòs) que dóna l’oportunitat d’escollir una amanida, dues tapes, arròs o fideus i beguda -vi i aigua- pa i cafè. Oferim també menú diari de dimarts a divendres al migdia per 18€ i de dimarts a dijous nit per 28€ IVA i beguda inclosos. L’horari de cuina és de 13:30 a 16h i de 20:20 a 23h. Tanca els diumenges a la nit i els dilluns tot el dia . Decorat amb un estil jove i fresc, disposa de 2 sales amb capacitat per a 60 persones, el que li permet acollir grups i àpats d’empresa.
143
LA XARXA BAR RESTAURANT
C/ Sant Pere, 38-40 - 43004 El Serrallo, Tarragona Tel. 977 214 531
CUINA TRADICIONAL I MARINERA Especialitat
Romescos, peix del dia, marisc i tapes
Preu menú
Des de 9 €
LA XARXA
Preu esmorzar de forquilla: Des de 7,50 € Horari
De dilluns a divendres de 8 a 19:30, 20:00 a 24:00. Estiu obert cada dia
E
l bar La Xarxa està situat a l’emblemàtic barri mariner del Serrallo. Es tracta d’un local familiar que ens ofereix professionalitat en cadascun dels seus plats i on podem gaudir de peix fresc de Tarragona, cuina tradicional marinera, romescos, marisc i tapes variades. A La Xarxa trobem esmorzar de forquilla -el plat típic del pescador- com ara romesco de tonyina i de rap o la truita d’escamarlans (podem fer-te un plat d’esmorzar complert des de 7,5 euros). A banda, La Xarxa disposa d’una carta del dia on els clients més atrevits poden degustar-hi el peix fresc del mateix dia i on no manquen els plats típics d’inspiració marinera amb verdura i tapes artesanes.
146
Qui ho prefereixi, pot optar per un menú a l’hora de dinar i degustar la cuina marinera de La Xarxa des de 9 euros. El bar també ofereix la possibilitat de celebrar-hi dinars de grups i degustar la cuina tradicional marinera (prèvia reserva). I per qui desitgi assaborir les delícies del mar a casa, a La Xarxa també s’ofereix menjar per emportar.
PULCINELLA RESTAURANT PIZZERIA
C/ Pere Martell 52-54, 43004 Tarragona Tel. 977 112 088
CUINA ITALIANA DE QUALITAT Especialitat
Cuina italiana
Preu menú
11 €, Cap de setmana 15 €
Preu carta
15 € a 20 €
Horari
Obert cada dia
E
stem situats en ple centre de Tarragona, en una zona amb fàcil aparcament.
En el nostre restaurant podreu gaudir de la millor cuina italiana i de la típica cuina mediterrània. Fem menú de migdia cada dia de la setmana. Us podem confeccionar menús a mida per a grups, per als vostres dinars/sopars d’empresa, aniversaris o qualsevol altra celebració. També obrim al matí per a que pugueu venir a esmorzar o fer un cafè a la nostra terrassa.
145
SAPPORO
RESTAURANT JAPONÈS C/ Méndez Núñez, 21 · 43004 Tarragona Tel. 977 219 929 | www.sapporotarragona.com
CUINA JAPONESA Especialitat Sushi Preu menú
8,50 €
Preu carta
15 € a 25 €
Horari
Dimarts a diumenge de 13:00 a 16:30 i de 20:00 a 24:00. Estiu obert cada dia
R
estaurant Japonès a Tarragona amb més de 8 anys d’experiència al món de la restauració, situat en ple centre de Tarragona, en un carrer de vianants, davant del Col.legi Pau del Clos. T’agrada la cuina japonesa de més alta qualitat? Gaudeix-la en el nostre local totalment acondicionat, amb un ambient i disseny avantguardista. Al restaurant Japonès Sapporo disposes d’un menú diari a partir de només 8,50€, de dimarts a divendres a l’hivern, i de dilluns a divendres a l’estiu. Sorpren-te amb la nostra variada carta, amb tota mena de plats per a tots els gustos.
146
Vine a conèixer els nous Classe C i GLA. Això que veus és només la punta de l’iceberg. Si t’agraden les línies esportives i provocadores dels nous Mercedes espera’t a veure el disseny sorprenent de l’interior, la tecnologia innovadora i el complet equipament de sèrie. Vine a descobrir el GLA, el nou tot terreny compacte de Mercedes, i el nou Classe C, totalment renovat i amb un disseny esportiu impressionant. Et tornaran a sorprendre.
Descobreix-los a partir del 14/03/14
Gamma Classe C: consum mitjà 4,0 – 5,8 (l / 100 km) i emissions de CO2 103 – 135 (g/km). Gamma GLA: consum mitjà 4,3 – 6,6 (l / 100 km) i emissions de CO2 114 – 154 (g/km).