Viu química 2017

Núm. 3 | Abril 2017 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

Núm. 3 | Abril 2017 | www.viuafons.cat

Química

Energia i transport Dues claus per al futur de la Indústria Química

NUEVO LEXUS LC 500h LEXUS TARRAGONA

C/ Caràbia, Parcel·la 11 (Urb. L’albada)

www.estilolexus.com www.lexusauto.es/tarragona

CREATING AMAZING

2 Abril 2017

3

Abril 2017

Agost-Setembre 2016 Abril 2017

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A 43007 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590 Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Rafa Marrasé Administració: Dolors Díaz Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero, Juan Carlos Ortega i Xavi González Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i AEQT Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail Agraïments: AEQT

8

Sumari 16

#3

20

24

44

50

Dipòsit legal: T-1590-2016 VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

TRIATLETES ESPORTS

4

6

5 EDITORIAL | 6 Els pilars del creixement. ChemMed celebra aquest març el 3er aniversari | 8 Els fiscals de la societat.

Com funcionen els Panells Públics | 16 AEQT. Entrevista al President de l'AEQT, Josep Francesc Font | 20 AEST. EntreBaixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

vista al President de l'AEST, Ángel Rodríguez | 24 Corredor Mediterrani. En parlem amb José Luís Jiménez Lasheras | 28 Corredor Mediterrani. Dades | 32 El preu de l'energia. Un factor decisiu per la competitivitat empresarial | 44 Energia.

Entrevista amb Joan Vila, President de la Comissió d'Energia de la Pimec | 50 Formació. Els creadors d'eines de formació i la indústria uneixen esforços de cara al futur | 62 Formació.

Elprojecte Synthesis | 70 ChemMed. El motor econòmic del territori | 74 Port de Tarragona. Entrevista amb el seu president, Josep Andreu

Tres anys de

ChemMed El projecte del clúster ChemMed celebra tres anys d'existència. En una aposta decidida per part de la indústria petroquímica i el Port de Tarragona, aquest organisme va néixer amb la voluntat de fer-se forts davant la competència del Pròxim Orient i els Estats Units. Els problemes per aquest sector, però, són endèmics per falta de voluntat política. El preu de l'energia elèctrica i l'anhelat Corredor Mediterrani són problemes que dificulten la competitivitat però la lluita, el treball del dia a dia no cessa.

En aquest número de Viu Química expliquem que són els Panells Públics Assessors (PPA), com es troba la situació del Corredor del Mediterrani i com afronten les empreses el cost de l'energia en relació a l'exterior, i també un aspecte clau en el present i futur de la indústria: la formació dels seus treballadors.

Treballem per millorar la competitivitat i contribuïm al desenvolupament sostenible del territori

www.aeqtonline.com Abril 2017

Editorial

5

Una radiografia de com es troba el motor de l'economia del territori per saber quin serà el seu futur immediat.

Abril 2017

6 INTRODUCCIÓ

ELS PILARS DEL

CREIXEMENT

ChemMed compleix aquest mes de març 3 anys. La creació d'aquest organisme responia a la necessitat de mantenir la competitivitat de les empreses del sector petroquímic, atreure inversions i evitar la deslocalització de les empreses

Després de tot aquest temps, dos dels principals maldecaps i obstacles per a la competitivitat del clúster encara no s'han resolt: el preu de l'energia elèctrica, que manté una línia ascendent des del 2008 i la connexió ferroviària, mitjançant el Corredor del Mediterrani, amb la resta d'Europa.

INTRODUCCIÓ

7

Abril 2017

En un context a Catalunya i a Espanya de crisi econòmica encara no superada, que ha deixat moltes seqüeles en les empreses i a la societat, les companyies de la indústria petroquímica, de serveis a aquestes empreses i el Port, mantenen una disciplina de treball incansable per continuar sent la referència al sud d'Europa i guanyar nous mercats.

Tot i els bastons a les rodes, ChemMed continua ferm, manté el seu lideratge i mira, malgrat tot, amb optimisme cap al futur. Això sí, a còpia de molt d'esforç.

VIU a fons

Tal com va admetre l'aleshores president de l'AEQT d'aleshores, Jesús Loma-Ossorio, el naixement de ChemMed pretenia fer front als Estats Units, on l'extracció de gas mitjançant el fracking permetia aconseguir matèries primeres i produir electricitat a baix cost i l'amenaça d'Orient Mitjà que, amb el petroli a les seves mans, ja havien començat a construir plantes industrials. «Són dos processos que suposen una amenaça per a la indústria química europea i no volem esperar esdeveniments, sinó anticipar-nos utilitzant els recursos que tenim», va dir.

Abril 2017

8 PANELLS PÚBLICS

Els fiscals

de la societat civil Els membres dels Panells Públics Assessors (PPA) de la indústria química garanteixen la transparència en la manera de treballar de les empreses del sector Redacció | Pierre Grubius Fotos

«De vegades, amics i familiars em diuen que semblo un representant de l'empresa, que sóc com un ambaixador d'ells perquè en parlo sempre bé». Francisco García és metge forense i professor de medicina legal i toxicologia a la universitat Rovira i Virgili i forma part de la junta de govern del Col·legi de Metges de Tarragona. García és membre del panell de Repsol, és a dir, una persona no vinculada amb l'empresa que assisteix a una sèrie de reunions durant l'any per saber com funciona la companyia i poder preguntar als màxims responsables qualsevol qüestió relacionada amb aquesta indústria. «Jo no tenia ni idea de com funcionava una empresa així, dels

seus procediments, però em van proposar formar part del Panell i ara puc dir que en tinc un coneixement molt més ampli. La meva percepció de la indústria química ha canviat des que formo part del panell. Repsol és molt més que benzina, és un munt de coses més», diu. Parla amb passió del tema i en una estona de conversa amb ell es pot entendre perquè alguns coneguts seus el titllen d'ambaixador de Repsol. Això és comú en molts dels assistents dels panells, un grup de gent de diferents edats, professions i formació que es reuneix entre quatre i cinc vegades l'any per interrogar les empreses. Cadascuna de les grans companyies en té un de propi. «Hi ha amics que em diuen que des que assisteixo als panells ja no sóc tan crític amb la indústria química, que m'he venut. Però això

Segons la mateixa AEQT, els panells públics assessors són «instruments de trobada i comunicació entre la societat civil i el sector químic del territori, un grup de treball format per persones representatives de la societat civil (ciutadans i ciutadanes representants de diferents sectors i

no és així. Allí tens l'oportunitat de preguntar allò que vulguis, d'aconseguir respostes i no deixar endur-te per idees preconcebudes. És com tot, quan coneixes millor una cosa, l'entens més a bastament. He de dir que al començament preguntava poc, perquè primer volia entendre tot allò com anava, però després sí que vaig fer moltes preguntes i he de dir que les respostes que m'han donat han estat satisfactòries». Sergi Martín és el més jove de tots els que estan asseguts al voltant de la taula de les oficines de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) per parlar sobre el tema. Ell, psicòleg de

PANELLS PÚBLICS

Els participants en el panell durant la xerrada amb el nostre periodista Rafa Marrasé

9

Cada companyia, o almenys les més grans, tenen el seu propi panell. La quantitat de membres acostuma a ser similar, al voltant d'uns 20 (22 a

Repsol, 15 més gent de l'empresa a BASF, etc), per tal de tenir un espectre el més ampli possible de la societat. «Hi ha panells on hi ha mestresses de casa. De fet, en això consisteix el panell, en què tingui cabuda tothom, gent de totes les condicions perquè, al cap i a la fi, volem explicar què fem i com ho fem a tothom i que cada persona ens pugui traslladar les seves inquietuds, preguntes o preocupacions», afirma Xavier Ribera, del departament de comunicació de l'AEQT.

Abril 2017

professió, és membre, precisament, del panell d'aquesta associació i es preocupa sobre aspectes de salut mental dels treballadors: «Moltes de les preguntes que s'acostumen a fer van enfocades a temes de malalties físiques. Això m'interessava i el metge de l'empresa em va admetre que era molt difícil poder detectar patologies mentals». Martín va escriure un article sobre una de les reunions dels panells, un fet que és voluntari per a qualsevol dels membres i que es publica, en aquest cas, al web de l'AEQT. «Crec que hi ha molta transparència en això que fem. Sincerament, penso que les empreses no ens amaguen res», diu.

«Hi ha amics que em diuen que des que assisteixo als panells ja no sóc tan crític amb la indústria química, que m'he venut. Però això no és així»

PANELLS PÚBLICS

10

Abril 2017

veïns dels barris i municipis de l'àrea d'influència de la química) i representants del sector químic que es troben periòdicament per dialogar sobre temes que són d'interès mutu». Els objectius d'aquests PPA són «convertir-se en un canal de diàleg permanent entre la societat i la indústria química que ajudi a fer més transparent la seva activitat, identificar i recollir les preocupacions i sensibilitats de l'entorn en matèria de seguretat, salut i medi ambient... per a transmetre-les a la indústria química i donar-hi resposta, debatre aquestes preocupacions amb la pròpia indústria, cercant punts d'encontre que acabin construint un entorn més favorable per un creixement eficient i sostenible, demanar a la indústria química respostes i actuacions a les preocupacions del PPA i dels ciutadans i per arribar aquestes respostes a la societat, convertint-se en un pont entre la mateixa indústria i l'entorn amb el qual aquesta conviu».

Mercè Chiapella, membre de la fundació Ceres, s'encarrega de coordinar aquests instruments a l'AEQT, Repsol, BASF i Covestro. La seva arribada va ser un intent per part de l'AEQT de professionalitzar la tasca organitzativa dels panells. El de l'associació és, a més, el més antic de la indústria per darrer de Covestro (antiga Bayer). «A l'hora de triar els membres del panell busquem persones que tinguin contactes amb molta altra gent de la societat civil, de diferents àmbits per aconseguir la màxima representació possible», diu. Un paper semblant al de Chiapella és el que fa Ignacio Fernández, de Dow. Ell s'anomena «facilitador» i considera que els panells han de ser una mena de «laboratoris socials on l'empresa té accés a la informació en cru», directament dels ciutadans. , explica divertit.

Alguns dels membres fa més d'un any que formen part dels respectius panells, però la voluntat de les empreses i de les persones que, com Mercè Chiapella o Ignacio Fernández, s'encarreguen d'organitzar-los és que hi hagi una renovació constant dels seus membres. «Amb l'arribada de nova gent hi ha noves idees, preguntes. No es cau en el vici de no preguntar perquè aquella resposta ja la coneixen o recorden que ja la van sentir. Amb la presència de nous membres es manté el llistó d'exigència i també la transparència portes enfora», diu Chiapella.

En el fons, els panells no són una altra cosa que una via de comunicació amb l'exterior de la indústria química, una manera d'explicar a la població què fan i com ho fan. Un canal, el comunicatiu, que no sempre és senzill i que sovint està marcat per les idees preconcebudes i els prejudicis de gran part de la societat. La presència de persones de totes les condicions, formació i procedència garanteix, si més no, la pluralitat a l'hora de demanar informació. Entre els membres dels panells, hi ha integrants, per exemple, de la plataforma Cel Net, una organització especialment crítica amb els efectes contaminants de la indústria.

«Amb l'arribada de

nova gent hi ha noves idees, preguntes.

No es cau en el vici de no preguntar perquè aquella resposta ja la coneixen»

Anton Aymemí forma part del panell de BASF. Ell és un professional de la comunicació en temes ambientals i té una perspectiva, per tant,

HABITATGES OBRA NOVA TARRAGONA CIUTAT Av. Vidal i Barraquer

US DE CLA

ÚLTIMES UNITATS

11

PISOS DE 2, 3 I 4 HAB. EXCEL·LENTS ACABATS ZONA COMUNITÀRIA AMB PISCINA

Abril 2017

8 1 0 2 MENT LLIURA

EN VENDA L’ESCALA D

Vall de l’Arrabassada

ÉXIT DES VENDE

1V0EN0U%T PISOS DE 3 I 4 HAB. PISOS AMB SOLARIUM A LA ÚLTIMA PLANTA MOLT A PROP DE DE PLATJA

977 244 466

www.obranovatarragona.com

comercial@ambientia.es

Abril 2017

12 PANELLS PÚBLICS

molt àmplia d'un tema, el de la contaminació i la indústria química, que genera un debat constant a la societat. «He assistit a dues reunions fins ara. Puc dir que, quan estàs unes quantes hores escoltant i parlant sobre aquest tema t'adones de la complexitat de la indústria química i valores, i molt, el fet que no passi res, que no hi hagi incidents. Això diu molt de la manera de treballar de les empreses, dels seus protocols», argumenta. Com a professional de la comunicació, Aymemí fa temps que li dóna voltes a com comunicar millor a la societat allò que les empreses els hi expliquen als panells: «No és fàcil, de veritat. Hem de pensar que hi ha famílies on els pares treballen en aquesta indústria i els seus fills pensen que la química contamina».

«Hi ha gent que es pensa, abans de venir a la primera de les reunions, que serà un avorriment, que allò no val la pena. De fet, puc citar el cas de dues noies que inicialment consideraven que allò era molt pesat, un rotllo, però que a mesura que avançava el panell es van adonar de la quantitat d'informació que aconseguien i la respectiva responsabilitat que anaven adquirint en el sentit de saber com traslladar aquella informació a la ciutadania en general», explica Fernández, de Dow. «Tot acaba al mateix lloc: sortir de l'empresa i voler canviar l'entorn. Explicar-ho», apunta Chiapella.

Els panells no són tots iguals, segons expliquen els assistents. Alguns són més d'escoltar les explicacions de les empreses, sota un guió realitzat per a cada reunió, i que finalitza amb un debat posterior. Altres, en canvi, es focalitzen en un aspecte en concret que els membres assistents treballen i contrasten. En alguns casos, els temes de cada reunió són proposats pels membres del panell i no només l'empresa. En el cas de Dow, segons afirma Fernández, la proporció seria del 50% en cada cas.

«És molt important saber què pensen les persones que

no formen part de les empreses, conèixer les seves inquietuds tot i que sempre hi ha la pregunta que no pot faltar: què passa amb les torxes?»

«Quan estàs unes quantes hores escoltant i parlant sobre aquest tema t'adones de la complexitat de la indústria química i valores, i molt, el fet que no passi res, que no hi hagi incidents»

13

Abril 2017

PANELLS PÚBLICS

14

Abril 2017

Els temes acostumen a ser recurrents: seguretat, salut, medi ambient, progrés econòmic, tercer fil, deslocalització de les empreses en un futur, olors... «La salut i la seguretat són els temes estrella, no hi ha cap dubte», afirma Fernández.

«Crec que hi ha molta transparència en això que fem.

Sincerament, penso que les empreses no ens amaguen res»

Les noves tecnologies podrien ajudar a difondre més ràpidament allò que es tracta a cada reunió dels panells.

La manera d'arribar a més públic podria consistir a fer retransmissions en directes utilitzant eines com Facebook Live, per exemple, i això evitaria que els membres del panell haguessin de fer una tasca, tal com fan ara, de boca-orella, molt més lenta.

Tot, però, té la seva vessant positiva i negativa. L'exposició dels membres del panell al públic podria ser contraproduent, segons els especialistes.

«Si féssim servir aquest tipus d'eines els membres del panell, deixarien de ser anònims per a la resta de la societat i això podria condicionar el seu comportament, la seva manera d'actuar en cada reunió, perquè sabrien que els estan observant moltes persones», diu Fernández. En la mateixa línia s'expressa Mercè Chiapella: «El panell és un entorn cuidat. Es demana i es vol que els assistents puguin preguntar sense problemes, com si estiguessin al carrer, potser exposar-los públicament condicionaria la seva manera de fer».

La credibilitat de les empreses és clau perquè la societat hi confiï, aquesta és una de les raons de l'existència dels panells. «Les empreses tenen la necessitat de ser transparents. Si escoltes allò que et diu l'empresa i te la creus serà més fàcil confiar-hi, és per això que hi ha un esforç de les companyies per aportar la màxima informació possible», explica Chiapella.

«El panell et permet tenir una pausa suficient per a reflexionar i digerir la informació que reps i que, per exemple, no pots fer amb un tuit.

Ets capaç de conèixer més i amb més profunditat. De fet, conec una noia

que treballa en el sector del medi ambient que els seus amics l'acusen, mig de broma, que està comprada per les empreses des que forma part d'un dels panells. Això és el mateix que hem parlat tota l'estona. Hi ha idees preconcebudes, prejudicis, sovint per desconeixement. Quan algú té accés a la informació, pot preguntar lliurement, s'adona que la realitat és una altra, encara que les seves

conviccions inicials fossin diferents», afirma Fernández.

«No hi ha res que no es pugui explicar o preguntar. Quan fa dos anys es va produir aquell núvol taronja, es va fer un panell perquè es poguessin donar tot tipus d'explicacions. No es vol amagar res», diu Xavi Ribera, del departament de comunicació de l'AEQT.

15

Abril 2017

ENTREVISTA AEQT

16

Abril 2017

«Volem jugar amb les mateixes condicions que els nostres competidors europeus»

Quines són les línies mestres del seu mandat? La competitivitat i la sostenibilitat. Com a Associació hem de proporcionar a les empreses que formen el sector un marc de màxima competitivitat, que afavoreixi l'atracció d'inversions al territori, ja siguin de les empreses que ja hi estem establertes com la d'altres noves que puguin venir. I això ha d'anar combinat amb un pla de sostenibilitat que englobi tots els àmbits d'aquest terme: l'ambiental, el de seguretat i l'econòmic.

En quin moment es troba el clúster ChemMed? El Clúster és un punt de trobada per tots els agents del sector al territori, i segueix promocionant la marca Tarragona com un espai idoni per a la inversió industrial. Seguim treballant per portar al territori noves oportunitats de futur.

«Tarragona té el pol químic més important del sud d'Europas»

El seu antecessor, Jesús Loma-Osorio, va afirmar que els grans competidors es troben a l'Orient Mitjà perquè tenen la matèria primera (petroli) i ja disposen d'inversions i infraestructures per poder fer grans concentracions empresarials. Aquest és un risc real per a ChemMed? Aquest és un fet que està reconvertint el mercat global, i que evidentment afecta Europa. Per aquest motiu cada cop més hem d'apostar per l'especialització i pels productes d'alt valor afegit, hem d'anar un pas per endavant i fer valdre tot el coneixement que hem adquirit durant aquest temps.

Els grans problemes de la indústria continuen sent, en el cas de Tarragona, els mateixos de sempre. El preu de l'electricitat no para de pujar... És cert que el preu de l'energia elèctrica és un desavantatge competitiu, com també ho són la manca d'infraestructures com el Corredor del Mediterrani. Nosaltres només volem jugar amb les mateixes condicions que els nostres competidors europeus.

El clúster ja és una referència al sud de la Mediterrània tal com vostès (AEQT) es proposaven? Tarragona té el pol químic més important del sud d'Europa. El que hem estat fent aquests tres anys és veure quins atractius tenim i com aquest territori és una bona solució per a les companyies del sector que busquen noves localitzacions.

Amb els augments de preus de la llum, vostès perden competitivitat?

Com ho contraresten? Tarragona té molts potencials: La situació geogràfica, un Port de primer nivell i de molta especialització, uns polígons químics amb molta integració de serveis, un entorn de coneixement i formació privilegiat, i un capital humà que és referent a arreu. Però és una llàstima que tot això no pugui lluir encara més per culpa de problemes com els del preu elèctric o el del Corredor.

Tarragona pot competir amb altres organitzacions empresarials (clústers) del nord i centre d'Europa ac-

A més, també es demana de fa molt temps l'ample de via europeu i l'arribada de l'A-27 a Lleida. Ens estem

Abril 2017

Fa gairebé nou mesos que és president de l'AEQT, quin balanç fa d'aquest període de temps al capdavant d'aquesta associació? En aquests primers mesos hem acabat la redacció del Pla Estratègic 20172020, que posa sobre el paper el full de ruta sobre el qual vol treballar la Indústria Química de Tarragona pels pròxims quatre anys.

tualment? Sí que podem competir.

Evidentment que tenim avantatges i desavantatges, però la nostra feina és millorar les debilitats i posar en relleu les fortaleses. Tot intentant aprofitar les oportunitats que el mercat ofereix i oferirà.

17

VIU a fons

ENTREVISTA AEQT

Entrevista a Josep Francesc Font, president de l’AEQT

ENTREVISTA AEQT

18

Abril 2017

quedant enrere en comparació a altres clústers d'Europa i el món? Cada dia depenem menys del mercat interior i ho fem més de la nostra capacitat d'exportar i importar. Per aquest motiu infraestructures com el Corredor o la culminació de l'A-27 esdevenen estratègiques.

Si no es milloren urgentment aquestes mancances (preu de la llum i infraestructures), hi ha risc de deslocalització? És difícil focalitzar sobre un o dos motius, hi ha moltes variables a tenir en compte.

En tot cas és evident que els desavantatges ens resten competitivitat i oportunitats d'atraure inversions.

Des d'aquest sector de la indústria sempre s'ha afirmat que els sous dels treballadors no suposen una despesa significativa en el balanç de les empreses. L'atractiu de noves localitzacions en altres països amb millors infraestructures i sous més baixos, però, pot provocar la fugida de companyies? No, aquest no és un factor que ens resti competitivitat. I més quan parlem d'afrontar reptes relacionats amb les especialitzacions i els productes d'alt valor afegit. Necessitem un molt personal preparat com ho és el nostre.

Quines inversions hi ha previstes a curt i mitjà termini? Treballem perquè hi siguin. Estem veient com les mateixes empreses del polígon segueixen invertint en noves plantes i en noves tecnologies, la qual cosa són bones notícies. Però també treballem la línia d'empreses noves. És una feina a mitjà i llarg termini.

Es crearan més llocs de treball?

Quants? Estem culminant un procés de relleu generacional general que ha generat molts llocs de treball en les diferents empreses del sector aquests darrers anys. Molta gent jove i ben preparada s'ha integrat a una indústria que té el 95% de contractació indefinida. El futur no el sé, però hem de

posar tots els elements que ens facilitin seguir creixent.

A Europa el sector serveis cada vegada és més important en el global de l'economia dels països però alguns economistes assenyalen que la indústria és cabdal per poder crear llocs de treball. En quin punt ens trobem segons la seva opinió actualment? Quina és la tendència?

La Indústria Química és el segon sector, després de l'energia que més creixerà mundialment fins a 2030. A Espanya ha crescut un 21% des de l'inici de la crisi, genera un 95% de contractació indefinida i un sou mig de 37.550 € anuals. La Indústria en general és un element que dóna es-

«Un Port de primer

nivell i de molta especialització, uns polígons químics amb molta integració de serveis, un entorn de coneixement i formació... és una llàstima que tot això no pugui lluir encara més per culpa de problemes com els del preu elèctric o el del Corredor»

tabilitat, com demostra el fet que els països més industrialitzats d'Europa són els que millor han resistit a la crisi i les que abans n'han sortit.

El projecte d'un possible clúster a Gibraltar l'inquieta? No. El clúster és una organització molt lògica i que cada cop l'estan utilitzant més regions i agrupacions d'empreses.

La nostra a més té el valor afegit que no es tracta només d'una associació d'empreses, que ja la tenim a l'AEQT, sinó que suma tots els agents del territori que tenen alguna relació amb la Indústria Química.

Les empreses petroquímiques han estat el suport per a moltes iniciatives de la societat, en forma de patrocini, continuarà aquesta línia els pròxims anys? La Química és un sector que creu sincerament amb la convivència amb el seu entorn i que vol viure de cara al territori. La unió d'esforços per a projectes de territori és un fet que ens fa sentir orgullosos de formar-ne part i entenc que així ha de seguir sent.

19

Abril 2017

ENTREVISTA AEST

20

Abril 2017

Entrevista a Miguel Ángel Rodríguez, president de l’AEST

«Hem d’apostar pels clients clàssics i esperar que es produeixin inversions»

En una entrevista que li vaig fer el 2015, assegurava que la «crisi no existia, que aquest seria l’estat natural de les coses» d’ara endavant. Continua pensant el mateix? Sí, és clar. Prova d'això és que es produeix un creixement feble però sostingut, en un marc de gran competitivitat, caiguda important dels marges i nivells d'exigència en matèria de seguretat i qualitat com mai abans havíem tingut. És el nou estat de les coses.

Treballen braç a braç amb l’AEQT per tal de millorar les seves prestacions com, per exemple, la seguretat?

Si, ja fa bastants anys que es va posar en marxa el programa d'auditories en seguretat per a les empreses i els plans de formació específics per a tècnics i supervisors. Cal dir que després d'aquest temps, més de 9 anys, ha estat tot un èxit, ja que ens ha permès reduir els índexs d'accidentalitat fins a límits inimaginables fa 10 anys.

La crisi econòmica va fer mal a tots els sectors, com va afectar el seu? Tot el sector s'ha vist afectat per la crisi. Nosaltres som un mirall del qual els nostres clients pateixen. És evident que si ells no inverteixen, nosaltres no podem créixer i si ells redueixen la seva producció, nosaltres hem de reduir les nostres plantilles. Hi ha qui ha optat per sortir a l'exterior, amb més o menys fortuna, però en general, ens hem vist afectats.

Quina importància té la bona formació acadèmica dels professionals que treballen en el sector? La formació, és crucial. La posada en marxa dels cicles formatius en Mecatrònica Industrial que en el seu moment es van iniciar a l'IES Pere Martell, van suposar un abans

Quin és el panorama, per tant, de les empreses que formen part de l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona? Apostar pels clients "clàssics" i esperar que es produeixin inversions i, mentrestant, diversificar en altres sectors i àmbits geogràfics. No podem quedar-nos de braços plegats. Tots ens estem diversificant.

Tenen els mateixos afiliats a l’associació o n’han guanyat? Actualment som 92 les empreses associades, això vol dir que des del principi del meu mandat hem crescut de 68 a 92. És una dada que reflecteix l'interès del sector serveis per la nostra associació. És una bona dada.

Quin tipus d’empreses conformen l’AEST? Les nostres sigles ens donen una idea del que som: Empresarial, de Serveis i de Tarragona. Això vol dir que el denominador comú és que tots prestem serveis i estem presents a Tarragona. Unes com a delegació d'una gran empresa multinacional, altres com empreses d'un àmbit menor (Catalunya o tot Espanya) i altres d'un àmbit local o provincial. A més som multisectorials, pel que estan representades empreses de manteniment mecànic, elèctric,

«Actualment som 92 les empreses

associades, això vol dir que des del principi del meu mandat hem crescut de 68 a 92»

Abril 2017

Com és la seva relació amb l’AEQT, de dependència?

No, és clar que no. No depenem de AEQT. La relació amb AEQT, en ser aquesta associació la que representa un grup important dels nostres clients, és constant i fluida i per tant amb múltiples contactes i estreta relació, però nosaltres tenim molts més clients, i per a la majoria de nosaltres, fins i tot les empreses que no són de AEQT, representen la major part de la nostra xifra de negoci.

21

Segon mandat a les seves espatlles, quin és l’objectiu d’aquests pròxims anys? Estic en el penúltim any de mandat, a finals del 2018 conclou aquesta etapa. Els reptes més importants per a 2017 i 2018 són la implantació de les auditories de qualitat per a empreses de serveis i la consolidació dels nostres programes de Formació Dual, fent que siguin extensius al nombre més gran d'empreses possible. Aquest mes de març, els dies 28, 29 i 30, estem presents en el 6è Congrés Espanyol de Manteniment, que organitza AEM i on AEST, participa activament amb ponències i un estand global.

bastides, neteges industrials, construcció, transport, jardineria, espero no deixar-me cap. En fi una associació bastant heterogènia i amb interessos concrets molt diferents, encara que amb un sol objectiu: els serveis.

ENTREVISTA AEST

Redacció | Pierre Grubius Fotos

ENTREVISTA AEST

22

Abril 2017

i un després en matèria formativa.

L'èxit ha estat inqüestionable. Això juntament amb la posada en marxa del programa de formació dual, ha suposat un important de reclutament per a molts joves que veuen el la formació una sortida professional real i possible.

De quina manera poden ajudar a millorar vostès aquesta formació?

Tenen contactes directes amb els centres educatius? Sí, tenim acords amb l'IES Pere Martell, per descomptat, Compte de Rius i Escola Joan XXIII. Tenim regularment reunions amb ells i fins i tot tenim establerts premis en metàl·lic (IES Pere Martell), amb caràcter anual per als millors expedients per tal incentivar els estudiants i motivar-los.

Des del seu punt de vista, com veu el clúster ChemMed? Creu que hauria d’haver avançat més ràpidament del que ho ha fet? El Clúster és un projecte ambiciós i els seus resultats no són immediats. S'estan tenint molts contactes i em consta que ha generat expectatives en el sector.

Cal deixar que els actors treballin i estic convençut que a mitjà termini hi haurà resultats positius. S La falta d’infraestructures s’apunta com una de les principals problemàtiques per a la competitivitat de les empreses que formen el clúster, hi està d’acord? Sí, clar.

Tots coneixem la situació en què es troba el Corredor del Mediterrani i els terminis previstos per a la seva completa execució. És evident que això afecta i no positivament. Hi ha moltes organitzacions que està pressionant per reduir els terminis i per sort, en els últims mesos sembla que s'estan conscienciant totes les administracions perquè no es dilati més.

També sóc optimista.

Què em pot dir del preu de l'energia? Si les empreses químiques tenen factures molt altes per aquest con-

cepte, això els repercuteix a l'hora de negociar els contractes amb ells?

Bé, això té moltes lectures i serien ells els qui haurien d'explicar-ho. Evidentment, com menys cost tingui l'energia, millor per a la competitivitat i per tant millor per a les inversions i conseqüentment per a nosaltres Estem a l'any del referèndum d'independència. Creu que això pot afectar la indústria del país? De quina manera? Aquest assumpte l'haurà de resoldre la política, per tant és un assumpte de polítics. La forma en què ens afecta, cal valo-

rar-la a través de les dades estadístiques i en les xifres que ens donen sobre creixement, inversions i creació o destrucció d'empreses. Aquestes dades estan a l'abast de tots.

«Tots coneixem la

situació en què es troba el Corredor del Mediterrani i els terminis previstos per a la seva completa execució. És evident que això afecta i no positivament»

Audi Empresa

23

Abril 2017

Només alguns trien la generació a la que pertanyen.

Nou Audi Q5 per 320 €/mes*.

Hi ha persones que tenen clar com consolidar els seus negocis. Que saben com afrontar nous reptes i superar els seus límits. Persones que trien la generació a la que pertanyen, sense que els importi l’any que van néixer.

Que trien el nou Audi Q5 per la seva última tecnologia, com ara l’Audi drive select, el Pre sense city o l’Audi connect Safety & Service. Inconformistes, emprenedors i imparables. Només alguns han nascut per a formar part d’aquesta nova generació. www.audi.es/q5 Benvingut a la Generació Q. Benvingut al nou Audi Q5

Reusmòbil

Tarracomòbil

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68

Audi Financial Services

Nou Audi Q5 de 110 a 185 kW (150 a 252 CV). Emissió CO₂ (g/km): de 117 a 162. Consum mitjà (l/100 km): de 4,5 a 7,1 *Oferta Audi Financial Services calculada per a un Audi Q5 Advanced 2.0 TDI 110 kW (150 CV) 6 vel. amb un contracte de Renting a 36 mesos i 45.000 km totals, abonant una entrada de 2.655 € a través de Volkswagen Renting S.A. La quota i l’entrada no inclouen IVA. Inclou tots els serveis de la Xarxa Oficial Audi de manteniment i desgast, garantia (reparació d’avaries), assegurança a tot risc sense franquícia i assistència en viatge durant el període contractat. Per a altres versions i equipaments, consulti el seu Concessionari Oficial Audi. El modelo visualitzat no correspon a aquesta oferta. Oferta vàlida fins al 31/03/2017. Audi Financial Services és una marca comercialitzada per VOLKSWAGEN FINANCE S.A. EFC. Informació Audi: 902 45 45 75. Més a www.audi.es/empresa

Abril 2017

24 ENTREVISTA CORREDOR MEDITERRANI

Entrevista a José Luis Jimenez Lasheras, president de la Comissió de Territori de l'AEQT

«El Corredor són oportunitats, i per tant, progrés per l'economia del territori» Què suposa per al territori els continus retards de la posada en marxa del Corredor del Mediterrani? Perdre oportunitats. No disposar del Corredor i de l'ample de via internacional ens frena la nostra capacitat d'importar i exportar, que són dos elements claus per a la indústria del segle XXI, on els mercats estan totalment globalitzats.

metre que les obres no estarien acabades el 2018 tal com va prometre a les autoritats europees... Sembla raonable disposar d'un calendari real i que s'acompleixi, per tal de poder treballar el futur amb garanties i poder planificar les inversions. La indústria química és un sector que treballa amb molta planificació a mitjà i llarg termini, i necessitem polítiques d'infraestructures que també ho facin.

El ministre Iñigo de la Serna va ad-

Què li sembla que, tot i que el pro-

VIU a fons| Pierre Grubius Fotos

jecte fa molts anys que volta, encara hi hagi situacions com el coll d'ampolla a Vila-seca? És evident que necessitem solucions completes.

Cal que el Corredor esdevingui una infraestructura que resolgui problemes, que estigui operativa com més aviat millor, i sigui un pol d'atracció d'oportunitats i inversions.

I l'ample no serà mixt en molts trams, sinó ibèric... L'ample internacional, per a nosaltres, és un element

Sap algun cas d'alguna compa-

per a nosaltres, és un element clau per a entendre el projecte. Les indústries cada cop treballen menys en clau de mercats locals i interiors» Quines millores aportarà el funcionament d'aquesta infraestructura? Ens connectarà millor a Europa per ferrocarril, que és molt important. Gaudim d'una posició estratègica d'accés al mercat mediterrani i al mercat emergent africà. I a més Tarragona és l'encreuament natural

Té sentit que Espanya sigui el se-

Abril 2017

La manca d'aquesta infraestructura durant tants anys, ha afectat la competitivitat de les empreses? Sí, per descomptat. Les infraestructures i la logística són elements clau en la nostra competitivitat, i no disposar del Corredor ens ha minvat la nostra.

«L'ample internacional,

entre els corredors del Mediterrani i l'Ebre, que va cap al Nord de la Península. No podem desaprofitar aquesta posició per no disposar d'unes infraestructures que estiguin a l'altura.

Els empresaris catalans i valencians han mostrat la seva indignació per tot el que està passant. Com pot ser que l'Estat es faci el sord davant el clamor empresarial? Veritablement, crida l'atenció que els temps de gestió d'aquesta infraestructura són els que tenim, atesa la seva importància estratègica. Va quedar molt clar en el darrer acte organitzat a Tarragona quines són les xifres i com és de clau el Corredor, no només en particular per les Comunitats Autònomes per on passa la infraestructura, sinó en general per l'economia del conjunt d'Espanya. Malgrat això, a col·lació de les darreres declaracions del Ministre als mitjans de comunicació, sembla que podríem tornar ara al bon camí, estem expectants que els fets ho vagin confirmant.

25

Per què creu que s'ha demorat tant el projecte? No volem mirar endarrere en el temps. Hauria d'ésser ja una realitat i els debats sobre la seva construcció un aspecte del passat. El més important ara és el què, l'obra en si mateixa, i no el perquè. Volem un calendari definitiu i que quan aquest culmini puguem parlar del Corredor com una realitat que dóna progrés al territori i a les persones que hi viuen.

nyia que ha declinat establir-se al territori per la falta del Corredor? És difícil concretar casos de pèrdua d'inversions per una sola causa. Però el cert és que quan busques una localització per una inversió vas mirant si compleix els requisits per a la teva empresa, i el requisit d'aquesta connexió és molt important.

ENTREVISTA CORREDOR MEDITYERRANI

clau per a entendre el projecte. Les indústries cada cop treballen menys en clau de mercats locals i interiors, ho fem amb una perspectiva global, i això implica bones connexions entre diferents països. Els canvis de via ens resten competitivitat.

Abril 2017 ENTREVISTA CORREDOR MEDITERRANI

26

«Al final es tracta de

prioritzar quines són les inversions clau pel conjunt de l'Estat per la competitivitat present i de futur» gon país amb més quilòmetres d'AVE per darrere de Xina i, en canvi, no aposti decididament per una infraestructura com aquesta?

El nostre tarannà és no entrar en valoracions que no ens pertoquin. Però està clar que afirmem que seria molt positiu disposar ja d'una infraestructura estratègica com el Corredor del Mediterrani.

Què li va semblar en el seu moment la proposta de fer passar el Corredor per Madrid? Les xifres que es van presentar a l'acte organitzat a Tarragona, i que feia referència abans, demostren quin és el perquè de la raó de ser del Corredor Mediterrani, quina activitat genera aquesta zona i com és d'estratègic que aquesta connexió abraci des d'Algesires a França, passant per totes les àrees econòmiques de llevant.

Creu que el govern central ha alentit el projecte per manca de voluntat política? És cert que el Corredor és una infraestructura, per la qual cosa depèn del Govern i de la seva voluntat política. També és cert que el projecte ha coincidit en plena crisi dels darrers anys, i aquest tipus d'obres són molt exigents pressupostàriament. Però al final es tracta de prioritzar quines són les inversions clau pel conjunt de l'Estat per la competitivitat present i de futur.

L'any que el Govern Central va estar en funcions potser tampoc va ajudar.

Com hem dit abans, les darreres declaracions del Ministre als mitjans de comunicació són un element molt positiu, un punt d'inflexió si tot plegat es concreta en fets als pròxims temps.

Quin és el paper de la Unió Europea en tot això? És una qüestió de competitivitat interna del país, l'hem de resoldre nosaltres.

El Corredor pot accelerar una hipotètica sortida de la crisi? El Corredor són oportunitats, i per tant, progrés per l'economia del territori.

PUBLICITAT

27

Abril 2017

dades El tr

CORREDOR

a ç a

MEDITERRANI

ix e ' l e td

A París i Londres

3.500

A Frankfurt, Hamburg, Berlin

km Fa la xarxa transeuropea a la que s'ha de connectar el corredor

Lió A Torí, Venècia, Milà

Abril 2017

Aquesta xarxa engloba:

Marsella

54%

66%

dels habitants de la UE

dels PIB de la UE

Barcelona

Tarragona Castelló

28

València

DADES CORREDOR MEDITERRANI

Màlaga

Motril

La propo sta d

Algesires

e

spanyol tat E s l'E

Alacant Múrcia Almeria

A París i Londres

A Frankfurt, Hamburg, Berlin

Lió A Torí, Venècia, Milà

Saragossa

Marsella

Barcelona València Màlaga Algesires

Motril

Alacant Múrcia Almeria

L'Estat Espanyol presentà una proposta a la UE per finançar el Corredor on aquest feia una marrada de 600 km per l'interior de la península per fer-lo passar per Madrid. Això creà indignació a les comunitats per on passa l'eix i estupefacció a Brusel·les. Fa dos mesos Josep Vicent Boira, el secretari d'obres públiques del govern valencià, va sorprendre tothom fent públic que s'han destinat 935 milions d'euros destinats al Corredor Mediterrani per pagar el túnel madrileny entre Chamartín i Atocha.

A TARRAGONA,

PER

5,50€

Abril 2017

APARCA TOT EL DIA

NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS 1

22/3/17

13:26

PUBLICITAT

29

ANUNCI VIU TARRAGONA-QUIMICA-MARÇ 2017.eps.pdf

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Principal port químic i petroquímic del Mediterrani

www.porttarragona.cat

dades Abril 2017

CORREDOR

BARCELONA Amb la línia actual

DADES CORREDOR MEDITERRANI

30

5h 35'

MEDITERRANI

ALACANT

524 km

La línia de Barcelona Alacant registrà 1,3 milions de viatgers el 2010. Per anar de Madrid Alacant (amb una distància semblant a la de Barcelona) en AVE es triguen 2 hores i 9 minuts

900.000

Amb el Corredor

3h

Els territoris del Corredor Mediterrani (Andalusia, Múrcia, País Valencià i Catalunya) aporten al global de l'Estat:

tones d'emissions de co2 l'any, evitaríem llençar al medi ambient amb el Corredor Mediterrani.

La qual cosa equival a la contaminació que generen 130.000 cotxes fent la volta al món

50%

46%

de la població

dels llocs de feina

50%

51%

dels turistes

de les exportacions

45%

63%

del PIB

de les mercaderies portuàries

47% del teixit productiu

7è

posició en el PIB de la Unió europea

Dades: elcorredormediterraneo.com i Generalitat Valenciana.

Foto: Marc Pascual

31

Abril 2017

El preu de l'

energia

«El pes específic del

VIU a fons

La indústria és un sector cabdal per generar riquesa a qualsevol país. A banda del producte final, destinat al consum intern o a l'exportació, les empreses industrials són una font de creació de llocs de treball estables i que requereixen una mà d'obra qualificada, un fet que, per tant, és una potent eina contra l'atur. «L'activitat industrial és el gran motor de l'economia d'un país, representa una quarta part dels llocs del treball del sector privat. Cada lloc de treball del sector industrial crea dos llocs de treball indirectes i altres tants induïts. A més, la indústria en general lidera les inversions en R + D + I», afirma Ruben Folgado, president de la Comissió d'Energia de l'AEQT.

1990. Això ha estat una de les raons per explicar perquè a l'Estat la crisi ha colpejat amb més força en relació a altres països on la indústria continua sent potent. Tot i així, Europa en general ha patit aquesta tendència que s'ha vist a Espanya i en total s'han perdut 4 milions de llocs de treball en el sector.

Conscient del problema a curt i mitjà termini, la Unió Europea ha decidit prendre cartes en aquest assumpte i s'ha proposat que el 2020 el 20% del

sector industrial en el PIB D'Espanya ha anat perdent força des de la dècada de 1990. Això ha estat una de les raons per explicar perquè a l'Estat la crisi ha colpejat amb més força en relació a altres països on la indústria continua sent potent»

Industrialització, PIB industrial 25

20

-5%

15 % PIB

REPORTATGE ENERGIA

32

Abril 2017

UN FACTOR DECISIU PER A LA COMPETITIVITAT INDUSTRIAL

10 Alemanya Àustria

5

Malgrat tot, el pes específic del sector industrial en el PIB d'Espanya ha anat perdent força des de la dècada de

Espanya França Itàlia

0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 20082 0092 0102 0112

0122 0132 0142 015

Font: Banc Mundial

Les gràfiques d'aquest reportatge estan extretes del document'L'impacte de la Unió Energètica a les empreses de Tarragona' de Ruben Folgado, President de la Comissió d'Energia de l'AEQT

33

Abril 2017

Abril 2017

PIB de la UE sigui d'origen industrial. Això, però, té un problema. Actualment, els costos energètics estan condicionant molt la competitivitat de les indústries, tant, que s'ha convertit en un tema principal a l'hora d'analitzar la rendibilitat de les empreses del sector que tenen molt en compte aquest factor a l'hora de decidir i programar les seves estratègies. «Davant d'una demanda mundial de productes químics creixent, les noves inversions estan tenint com a destinació emplaçaments propers a les reserves de matèries primeres i on els costos energètics són clarament més competitius. Les inversions es decanten per altres regions del món on el preu final de l'energia elèctrica per a les empreses amb alt consum elèctric és fins a dues vegades menor, com als Estats Units o Orient Mitjà. I la situació és encara pitjor quan ens referim al gas natural. L'amenaça d'una producció química a gran escala amb costos molt competitius des d'aquestes regions és evident. Els alts costos energètics de la indústria química a Europa són un llast que les empreses no poden transferir als seus clients que operen en mercats globals. La sobre capacitat productiva que es preveu per als anys vinents provocarà el tancament o transformació de plantes químiques en Europa. És inqüestionable que les plantes menys competitives d'Europa seran les més amenaçades», adverteix Folgado.

REPORTATGE ENERGIA

34

Davant aquest panorama, la Unió Europea ha decidit impulsar un programa energètic que pretén descarbonitzar l'economia potenciant l'ús d'energies renovables per evitar la dependència exterior. Aquesta excel·lent aposta mediambiental té la seva contrapartida: les elevades inversions que calen per poder desenvolupar aquesta política energètica europea i la complexitat en la gestió d'aquestes tecnologies

«La Unió Europea ha decidit impulsar un programa energètic que consisteix a potenciar les renovables per evitar la dependència exterior» faran que a curt termini tinguin repercussions indubtables sobre el preu de l'electricitat, a l'alça, és clar. Amb un preu de l'energia elèctrica previsiblement més car, la competitivitat industrial europea pot decaure i això pot generar tancaments de plantes i més atur, sumant-se als 4 milions de treballadors que han perdut el seu lloc de treball els úl-

Comparativa preu electricitat a UE 0,14

0,12

Preu energiae lèctrica sense impostos 2015 consumidori ndustrial 20-70 GWh/any

€/kWh

0,1

0,08

0,06

0,04

0,02

0

Source: Eurostat. Industrial consumer -7 20 /a 0 GWh ño. 25/04/2016

junts

35

S ó n 10 a ny s d ' i l · l u s i o n s i s o m n i s f e t s re a l i t a t .

Abril 2017

HO HEM FET

RS n° E43653786

C/ Estanislau Figueres 8, baixos, 43003 Tarragona Tel. 977 24 24 51 www.embriogyn.com  

Fem créixer el teu somni C l í n i c a d e re p ro d u c c i ó a s s i s t i d a i d i a g n ò s t i c p re n a t a l .

Abril 2017

36 REPORTATGE ENERGIA

tims anys entre els països membres de la Unió Europea. Espanya és un bon exemple de tot això. Així, a principis del segle XXI, el cost de l'energia elèctrica a l'Estat era dels més baixos a Europa però ara se situa entre els més cars, només superats per illes energètiques com Irlanda, Malta o Xipre. A Espanya durant els anys 2004 a 2012 el preu dels peatges que paguen els consumidors industrials van pujar més d'un 120%, molt per damunt de la mitjana europea, i encara així eren insuficients per cobrir la despesa d'una agosarada aposta de l'Estat Espanyol en una tecnologia renovable que encara no estava desenvolupada. Aquestes decisions polítiques tenen alt impacte sobre el preu final de les factures que paguen els consumidors. Les diferències en el preu final d'energia elèctrica entre els polígons químics de països competidors directes de les empreses dels sites de Tarragona són cada vegada més considerables.

Però les plantes químiques que tenen consums intensius d'energia també són sensibles a altres aspectes «La modalitat de contractació en els mercats majoristes, les polítiques d'exposició al risc, el comportament de la demanda o la sobre capacitat dels processos productius per seguir períodes o senyals de preu dels mercats que suposin menor cost poden provocar diferències

importants entre dues plantes similars amb un mateix perfil de consum», assegura el president de la Comissió d'Energia de l'AEQT.

«El grau de concentració en la comercialització d'electricitat a Espanya és molt més gran que a Alemanya»

Majoritàriament a l'Estat Espanyol l'energia es compra en un mercat organitzat denominat també mercat spot.

Aquest mercat funciona de manera similar en totes les regions de la UE. A Espanya es coneix com a OMIE o MIBEL (per a la península Ibèrica). És una plataforma on els operadors compren diàriament energia als generadors. El preu de cassació per a cadascuna de les hores del dia el marca l'última tecnologia marginal que cobreix la demanda dels operadors. Aquests preus són publicats el dia anterior al període de consum real i seran d'aplicació per a totes aquelles tecnologies que finalment siguin necessàries per cobrir la demanda del sistema. La disponibilitat de plantes de generació, el cost dels combustibles, el perfil de la demanda o les condicions meteorològiques influeixen en els preus horaris d'aquest mercat. Els preus presenten

alta volatilitat per la qual cosa hi ha un risc de tenir preus incontrolats.

«Entendre els secrets de la complexa tarifa elèctrica i els diferents conceptes que la componen és una tasca difícil que necessita moltes hores de dedicació dels professionals que realitzen el seguiment de la facturació elèctrica.

Però encara es complica més en un marc jurídic canviant com és el nostre en el qual es modifiquen conceptes o s'introdueixen nous contínuament. La prova està en els usuaris domèstics que tenim una factura amb comptador intel·ligent que ens aplica el preu horari en el mercat elèctric. I aquesta comparativa es complica encara més quan es pretén realitzar entre tarifes elèctriques de països diferents que tenen una estructura que s'assembla com un ou a una castanya».

El mix de generació influeix en la formació de preus d'aquest mercat spot.

El MIX alemany és més variat i inclou carbó d'alt nivell calòric que li dóna més estabilitat malgrat que no sigui una solució gaire sostenible. A Espanya l'alt grau de penetració d'energia renovable ajuda a reduir el preu marginal, ja que el cost variable d'aquesta tecnologia és pràcticament zero, però quan aquesta cau el preu que marquen les centrals de cicle combinat que funcionen com a back-up fa que els preus s'enfilin. La concentració dels

JORNADA PORTES OBERTES Dissabte 22 d’abril a les 10h

www.institutperemartell.cat FORMACIÓ PROFESSIONAL Oferta formativa curs 2017-2018 > Arts gràfiques CFGM Preimpressió Digital CFGM Impressió gràfica *4HYEP CFGS Disseny i edició de publicacions impreses i multimèdia

> Fusta i moble CFGM Fusteria i moble

> Edificació i obra civil CFGM Obres d’interior, decoració i rehabilitació

> Instal·lació i manteniment CFGM Manteniment electromecànic *4HYEP CFGS Mecatrònica industrial *4HYEP CFGS Prevenció de riscos professionals *4HYEP

> Energia i aigua CFGM Xarxes, instal·lacions i estacions de tractament aigua CFGS Energies renovables > Fabricació mecànica CFGM Soldadura i caldereria *4HYEP CFGS Construccions metàl·liques

*4HYEP

Abril 2017

> Transport i manteniment de vehicles CFGM Electromecànica de vehicles automòbils CFGM Electromecànica de vehicles industrials CFGM Electromecànica de maquinària CFGM Carrosseria CFGS Automoció *4HYEP > Programes de Formació i Inserció (PFI) > Curs de preparació per a la incorporació a CFGS (CAS)

37

*4HYEP

PUBLICITAT

> Electricitat i electrònica CFGM Instal·lacions de telecomunicacions CFGS Sistemes electrotècnics i automatitzats CFGS Sistemes de telecomunicació i informàtics

> Imatge i so CFGS Realització de projectes d’audiovisuals i espectacles

Comparativa UE preu mercats a termini Source: OMIP Octubre 2016

REPORTATGE ENERGIA

38

Abril 2017

SOBREPREU Espanya 43,30 €/MWh

vs.

Alemanya 27,40 €/MWh

15,9

Espanya 43,30 €/MWh

vs.

França

9,29

operadors dominants també pot tenir la seva influència en la construcció de preus de mercat. «El grau de concentració en la comercialització d'electricitat a Espanya és molt més gran que a Alemanya. Mentre que les quatre grans operadores a Alemanya tenen una quota aproximada del 45% de comercialització, a Espanya els operadors dominants posseeixen un 80%», explica Folgado.

Per reduir el risc de preus incontrolats del mercat spot existeix el mercat de futurs en el qual es realitzen operacions de compra d'energia a diversos mesos o anys vista. En aquest mercat es compren blocs d'energia que es facturaran en el moment del seu consum a un preu fixat en l'actualitat. A Espanya el mercat de futurs s'anomena OMIP. «La indústria química necessita uns preus predictibles per poder realitzar correctes planificacions de negoci.

Les empreses contracten part del seu consum en aquests mercats per reduir l'exposició al risc en el mercat spot».

La diferència de preus entre els diferents estats membres de la Unió Europea en els mercats de futurs és molt gran, i Espanya no en surt beneficiada. «La contractació d'energia l'any 2016 va ser de 9 € / MWh inferior a França i 18 € / MWh a Alemanya en relació a Espanya. Fins a mitjans del 2012 aquests mercats tenien un nivell de preus molt similar. Va ser a partir

34,01 €/MWh

de les primeres informacions sobre la reforma del sistema elèctric que preparava el Ministeri d'Indústria quan els preus de OMIP s'ha desacoblat i no han seguit la tendència a la baixa dels preus de França o Alemanya. Un diferencial d'1 € / MWh per a un consum d'una planta mitjana 100GWh / any suposa 100.000 € d'extra cost.

Els 18 € de diferència actuals amb Alemanya suposarien 1.800.000 € de sobrecost anual per la compra de la mateixa quantitat d'energia», afirma Ruben Folgado.

La diferència de preus entre els diferents estats membres de la Unió Europea és molt gran, i Espanya no en surt beneficiada El mercat a termini a Alemanya o França posseeix major estabilitat i liquiditat que a Espanya. Les fonts de generació d'energia també són un factor cabdal per entendre el preu final.

«A França el 86% de l'energia generada és origen nuclear, un fet que ajuda a moderar els costos del seu mercat. La correlació del mercat de l'electricitat a termini amb el mercat de carbó Alemany API2 és del 92%, mentre que el mercat a termini Espanyol correlaciona amb el mercat de carbó el 33% i amb el de futurs de gas el 33% pel

qual augmenta la seva volatilitat. El mercat a termini Espanyol té poca liquiditat el que genera senyals de preu poc creïbles. En el pool espanyol els agents dominants tenen un major poder. Els operadors dominants no estan incentivats a vendre la seva producció al mercat a termini el que provoca preus a l'alça i menor liquiditat».

Un altre factor que condiciona els preus en aquests mercats són les Interconnexions amb països veïns. Disposar d'una major capacitat d'intercanvi elèctric amb els països veïns aporta una major seguretat de subministrament, un augment de l'eficiència i competència entre sistemes veïns i una millor integració de les energies renovables.

La capacitat més gran d'interconnexió redueix el poder de mercat dels agents dominants. «Les interconnexions a Alemanya multipliquen per 4 a les espanyoles tant en capacitat com en flux d'energia. Des de la Unió Europea s'ha instat els seus membres a disposar d'un mínim un 10% de la potència punta del sistema en interconnexions. Es necessita augmentar la nostra capacitat d'interconnexió per a millorar la competitivitat dels mercats majoristes».

Finalment hi ha el recurs de contractar l'energia directament, és a dir, al generador. Aquesta manera de fer, anomenada contractació bilateral, s'utilitza a bastament a França i a Alemanya però molt poc a Espanya. «En aquests països els contractes bilaterals ofereixen preus molt estables i competitius, ja que estan lligats a una generació de càrrega base tipus nuclear o hidràulica fluent. Són contractes a llarg termini en què el client industrial pot arribar fins i tot a participar de la inversió del generador». La modalitat a la qual majoritàriament es contracten volums d'energia a països com Espanya i Itàlia és el mercat spot.

A França és només d'un 12% del total d'energia contractada mentre que els contractes bilaterals per als clients industrials són els que mouen més volum de contractació.

39

Abril 2017

REPORTATGE ENERGIA

40

Abril 2017

Interconnexió de xarxes d'energia elèctrica a Europa

La factura elèctrica, però, no consta només dels costos de producció de l'energia, sinó que té associats altres càrrecs que repercuteixen directament en el preu final. Així, trobem els costos de mercat, que són els serveis necessaris per assegurar les condicions de qualitat, fiabilitat i seguretat el subministrament d'electricitat. La gestió de la xarxa elèctrica és responsabilitat de l'operador del sistema, en el cas d'Espanya és Xarxa Elèctrica d'Espanya; costos regulats, subjectes a la regulació que estableix l'administració pública com els peatges —el sistema liquida els serveis de les xarxes de transport i distribució així com altres decisions de caràcter més polític com les primes a les energies renovables i els costos extrapeninsulars—, pagaments per capacitat —donar un senyal econòmic que garanteixi la instal·lació, desenvolupament i permanència de generació d'energia en el sistema elèctric—, pèrdues —cost necessari per a transportar l'energia des de les centrals de generació als punts de consum— i els impostos. Aquests últims poden ser municipals (1,5% que grava tots els conceptes excepte als peatges), elèctric (gravamen del 5,113% sobre tots els conceptes de la tarifa). «Tots aquests conceptes que es carreguen a la nostra factura elèctrica superen el 45% del cost final de l'energia.

És, per tant, una partida molt important de la factura que cada país construeix a mida dels costos del seu sistema elèctric. Subvencionar en el seu moment una bombolla d'inversions en renovables o l'ineficient carbó nacional són decisions que afecten la nostra tarifa i els continus canvis en la seva configuració creen una situació d'incertesa reguladora que no ajuda a les empreses a l'hora de prendre decisions», diu Folgado, que incideix en les diferències de preu que paguen els consumidors entres els diferents països de la Unió Europea: «Un concepte que carregarà la nostra factura durant molt de temps serà el dèficit de tarifa a Espanya, el qual s'ha titularitzat amb entitats bancàries com a deute durant molts anys. La realitat actual és que les diferències en el preu final amb els nostres competidors europeus se situa entorn del 25 o 30%. I tal com s'ha legislat la reforma de sistema elèctric per part de l'anterior govern les diferències van en augment».

«Tots aquests conceptes que es carreguen a la nostra factura elèctrica superen el 45% del cost final de l'energia» Deixant de banda aspectes purament de preu i contractació de l'energia, el marc legal en el qual es desenvolupen les activitats per les indústries químiques no és el més favorable «Des de l'AEQT estem treballant intensament en el reconeixement de les xarxes tancades per als nostres polígons químics. Aquesta configuració especial de subministrament està reconeguda a la Directiva 2009 / 72 / CE del Parlament Europeu i del Consell d'Europa que preveu els supòsits generals de complexos químics dins de la categoria de xarxes de distribució tancades. Aquesta directiva indica La proximitatde dues centrals nuclears a la petroquímica -a la imatge la d'Ascó- no fa que el preu de l'energia sigui menor

41

Abril 2017

Components factura elèctrica a Espanya ExtraPeninsularitat 2%

Pagaments per Capacitat 5%

Cost de l’Energia 48%

Dèficit 8%

REPORTATGE ENERGIA

42

Abril 2017

Retribució Renovables 19% Transport i Distribució 18%

explícitament la particular naturalesa dels polígons químics per poder establir-se com xarxes tancades de distribució, però aquesta figura no s'ha transposat a l'ordenament jurídic estatal encara».

Les xarxes tancades són un tipus especial de xarxes de distribució elèctrica que s'han implantat en molts dels països europeus amb la finalitat de donar un marc legal adient a indústries que funciones de forma integrada com és el cas dels polígons químics i petroquímics. Exemples de xarxes tancades a Europa els trobem als principals pols industrials d'Holanda, Bèlgica i Alemanya o a ports industrials com Anvers o Rotterdam.

Aquesta configuració especial d'estructura de distribució elèctrica ofereix als complexos químics avantatges en millores de peatges d'accés, minimització les inversions en instal·lacions de subministrament elèctric no productives, reducció de pèrdues i el més important; poder oferir subministraments integrats d'energia de forma immediata a noves empreses per poder-se emplaçar en els sites químics.

«Mitjançant aquest reconeixement

Política industrial: Els components del preu varie estan subjectes a excepcions segons el país Per exemple: A Alemanya hi ha una reducció pràcticament a zero del pagament del peatge d’accés a xarxes per a consumidors intensius d’alta utilització.

s'afavoriria la implantació de noves activitats en disposar de condicions més competitives i no haver d'invertir en instal·lacions de subministrament ineficients i innecessàries. Estimem aquest canvi normatiu oportú i necessari, només demanem competir en les mateixes condicions que altres

«Des de l'AEQT estem treballant intensament en el reconeixement de les xarxes tancades per als nostres polígons químics»

La central tèrmica de Cercs i els seus efectes al medi ambient que es pal·lesen en la imatge

polígons químics dels països més industrialitzats de la zona Euro».

Malgrat que les xarxes tancades podrien ajudar a millorar la competitivitat d'algunes empreses químiques en el curt termini i esdevenir una eina clau per atreure inversió i tornar al camí de la reindustrialització , moltes més mesures i canvis seran necessàries per aconseguir un model energètic competitiu en el mitjà i llarg termini. La indústria necessita un preu competitiu, estable i predictible i cercarà aquestes condicions de major competitivitat amb el consegüent risc de deslocalització.

Abril 2017

Siempre esperas un Xtra.

Ahora lo tienes. Fiat 500X.

DESDE

Disponible en tracción 4x2 con sistema Traction+ y en tracción 4x4 Transmisión manual con doble embrague y cambio automático de 9 velocidades Sistema Uconnect RadioNav LIVE con pantalla táctil de 6,5” Entrada auxiliar, Bluetooth y navegador Selector de modo conducción

12.900€

con 4 años de garantía

GET INTO Emisiones de CO2 gama Fiat 500X de 104 a 112 g/km. Consumo mixto de 3,8 a 6,4 l/100km.

PVP Recomendado Fiat 500X Pop 1.6 E-torq 110 CV 4x2. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar vehículo usado de más de 7 años de antigüedad y bajo titularidad del cliente que compra el vehículo nuevo) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por importe mínimo de 11.990€ con plazo mínimo 48 meses y permanencia mínima 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000 km desde fecha de primera matriculación del vehículo. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta 30/04/2017. Modelo visualizado 500X Lounge 1.6 E-torq 110 CV 4x2 (PVP recomendado con opcionales: 21.850€). Fiat es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

43

TRA de est ilo

ENTREVISTA PIMEC ENERGIA

44

Abril 2017

«Les companyies elèctriques es van apropiar de l'esforç per sortir de la crisi que va fer la resta del món empresarial»

Entrevista a Joan Vila, president de la Comissió d’Energia de PIMEC

El període de màxima rendibilitat de les elèctriques es va iniciar a partir del 2008, just amb l'inici de la crisi.

Quina explicació hi ha? Les companyies elèctriques havien fet unes inversions molt grans en els anys anteriors a la crisi en centrals de cicle combinat de gas i aquestes no podien funcionar les hores suficients per poder fer front a la seva amortització. Per això va canviar tota l'estructura de la tarifa.

Si això continua així, en aquesta tendència, hi hauran empreses que es veuran obligades a tancar?

Aquesta situació ara ja s'ha superat i les empreses que han quedat poden suportar els alts preus elèctrics, però això ha estat a costa de més esforç salarial del que tocaria.

En paral·lel, les pimes catalanes registren un benefici net 7 vegades inferior a les elèctriques... És clar, les companyies elèctriques van ser les úniques de l'Ibex que van mantenir

En quin punt es troba el cost de l'energia a Espanya o a Catalunya, en la mitjana europea, o és més car?

Depèn de quin tram comparem i amb quin país. França és més barat

Aquesta escalada de preus provoca que la indústria química hagi de comprar l'energia en el mercat de futurs de vegades. Les pimes també ho fan? A les pimes els costa més aquest joc de mercats de futur i prefereixen la seguretat de tenir un preu per a tot un any.

Fins al 2012, el preu de l'energia elèctrica a Espanya, França i Alemanya era similar. Què ha canviat perquè aquí sigui més car? Com co-

Abril 2017

salaris reals van baixar un 8% mentre que la facturació elèctrica va apujar un 28%»

El fet que a Espanya el 80% de la comercialització de l'energia elèctrica estigui en mans de les principals companyies i que això només suposi un 40% a Alemanya, afavoreix l'encariment del preu de l'electricitat? És evident que la competència és una de les causes de tenir un bon preu en qualsevol mercat. Però el cas espanyol no seria suficient perquè hi ha un mal disseny del mercat elèctric de forma expressa.

45

«Del 2008 al 2014 els

en tots els nivells de consum, mentre que Alemanya és més car en consum domèstic, més barat en les pimes (40%) i molt més barat (60%) en les indústries intensives en electricitat.

ENTREVISTA PIMEC ENERGIA

Com explica que el consum elèctric a Espanya sigui inferior que fa uns anys però, per contra, el benefici de les principals empreses elèctriques hagi augmentat? Perquè el Ministeri va canviar l'estructura de la tarifa elèctrica, apujant més el factor fix de la factura, el que es paga per la potència contractada, i abaixant el concepte d'energia. Ho va fer clarament per mantenir els ingressos de les companyies elèctriques.

els marges bruts d'explotació. Mentre les pimes tenien greus problemes de supervivència. He calculat que del 2008 al 2014 els salaris reals van baixar un 8% mentre que la facturació elèctrica va apujar un 28%. Les companyies elèctriques es van apropiar de l'esforç per sortir de la crisi que va fer la resta del món empresarial.

Foto: Marc Pascual

VIU a fons| Pierre Grubius Fotos

ENTREVISTA PIMEC ENERGIA

46

Abril 2017

«Podríem dir que

hem rescatat les companyies elèctriques amb la nostra factura mentre elles han conservat les seves accions» Què es pot fer per abaratir el preu de l'energia elèctrica? És un tema polític? És clarament un tema polític. Cal reestructurar el mercat elèctric, traient-ne a les centrals nuclears, les hidroelèctriques i a les centrals de carbó que ja havien rebut el total de la seva amortització quan van cobrar els costos de transició a la competència (CTC) el 2007. Aquestes centrals cobren uns marges extra xifrats en uns 3.200 milions anuals, uns 20 €/ MWh. És el que es diu windfill profits, guanys caiguts del cel que obtenen aquestes centrals.

A Espanya, el 40% de l'energia elèctrica es genera per la tèrmica convencional, la hidràulica i nuclear han perdut força al mateix temps que l'eòlica i solar en guanyaven.

Les renovables poden fer que el cost sigui menor en el futur? La hidràulica i la nuclear estan limitades pel nombre de centrals que hi ha. No n'hi haurà més i en tot cas n'hi haurà menys de nuclears. Cal augmentar el parc de generació; no és cert que hi hagi 104 GW instal·lats per un con-

sum de 45 GW. Si es pondera la generació per les hores que pot produir, el parc de generació és de 54 GW. I aquí encara hi hem d'afegir la potència que suportem a Portugal, a Marroc i a França, que en el darrer episodi de gener i febrer ha estat de 3 GW més. Les renovables en genèric poden abaratir el preu si es fan en zones determinades, per exemple la solar en la franja entre Vandellòs i Lleida i l'eòlica a la zona de l'Ebre i a l'Alt Empordà. L'autoconsum pot tenir un efecte positiu perquè abaixa la demanda, introduint més competència.

Què en pensa de la posició del govern central envers l'energia solar. Aquesta és una opció realment per a empreses i indústria? El fre a l'autoconsum no té sentit. És com si es penalitza una persona perquè fa estalvi amb leds o altres mesures. És absurd. El que fa el Ministeri és donar temps a les companyies elèctriques per amortitzar els seus actius i perquè es posicionin al mercat oferint el servei d'instal·lació de plaques solars.

Com afecta el sistema impositiu espanyol al preu de l'electricitat? L'electricitat suporta un munt de taxes i impostos. Les centrals solars pels residus, les hidràuliques pel consum d'aigua fluent, el 7% d'impost sobre tota la generació, el 5% sobre la factura elèctrica i el 21% de l'IVA pels particulars. Encara hi hem d'afegir conceptes com l'ajuda a la insularitat, el bo social o la moratòria nuclear, que eren autèntics impostos. La gent no és conscient que la meitat de la factura elèctrica se l'emporta el sector públic.

Foto: Marc Pascual

mentava anteriorment, hi va haver un canvi substancial en l'estructura de la factura elèctrica per afavorir els ingressos de les companyies elèctriques i així suportar les inversions en centrals de cicle combinat. Sense això les companyies haurien entrat en fallida i podríem dir que hem rescatat les companyies elèctriques amb la nostra factura mentre elles han conservat les seves accions.

Treballem per facilitar un ús sostenible de l’aigua a la Industria Petroquímica de Tarragona

EN UN COLCHÓN. ¿POR QUÉ NO?

#PushingBoundaries #CO2Dreams

Abril 2017

CONVERTIR EL CO2

47

NADIE PUEDE

Covestro continua amb la producció d’MDI a Tarragona El fabricant de materials Covestro, ha decidit seguir amb la producció del precursor de l'escuma rígida MDI a Tarragona. El tancament de la planta, que estava planificat inicialment per a finals del 2017, ha estat suspès de moment

Abril 2017

Redacció

La raó principal d'aquesta decisió ha estat l'augment significatiu de la demanda de MDI. A més, Covestro ha aconseguit tenir accés a importants matèries primeres -especialment clor- al centre de treball de Tarragona per als pròxims anys més enllà del final del 2017. D'acord amb els plans actuals, l'impacte en els empleats serà minimitzat.

ACTUALITAT COVESTRO

48

"És una bona notícia per al centre de treball de Tarragona i els nostres empleats. Amb la continuïtat de la nostra producció a Tarragona volem contribuir fiablement al creixement futur dels nostres clients”, va dir Andrea Firenze, director general de Covestro, S.L. a EspanyaL'optimització continuada de la producció mundial segueix sent un element important de l'estratègia de Covestro. L'objectiu és operar amb les instal·lacions més eficients en comparació amb els competidors.

"Aquesta decisió és una declaració que continuem compromesos amb el mercat de MDI. Investigarem diferents opcions addicionals de MDI per cobrir la seva creixent demanda "va afegir Markus Steilemann, Head of the Business Unit Polyurethanes i Board Member for Innovation. En aquest context, Covestro està compromesa amb el seu pla d'augmentar la producció de MDI a la seva fàbrica alemanya de Brunsbüttel.

MDI és un component important en la producció de l'escuma rígida del poliuretà que s'utilitza entre altres aplicacions per a l'aïllament efectiu d'edificis i al llarg de tota la cadena de fred. Els estalvis energètics aconseguits condueixen a una reducció de les emissions de CO2.

Covestro a Espanya Covestro té dues seus de producció a Espanya, on actualment treballen unes 330 persones. El centre de treball de Covestro a Barcelona (Zona Franca) es dedica a la fabricació de resines i la producció de recobriments, tractaments tèxtils i de teixits, dispersions acríliques i po-

liuretans. A la fi del 2016, la companyia va anunciar la incorporació d'una nova línia de producció de dispersions de poliuretans per al revestiment de tèxtils.

Al centre de treball de Tarragona, Covestro manté una fàbrica de MDI, una casa de sistemes i instal·lacions d'infraestructura, que a més donen servei a altres companyies al parc químic. Addicionalment es construirà un centre logístic per àcid clorhídric a Tarragona, amb una inversió d'uns tres milions d'euros.

«Aquesta decisió és una declaració que

continuem compromesos amb el mercat de MDI. Investigarem diferents opcions addicionals de MDI per cobrir la seva creixent demanda» Amb unes vendes d'11.900 milions d'euros l'any 2016, Covestro és una de les majors companyies de polímers del món. Els seus negocis es concentren en la fabricació de polímers d'altes prestacions i en el desenvolupament de solucions innovadores per a productes utilitzats en molts àmbits de la vida quotidiana. Els principals sectors amb els quals treballa són la indústria automobilística, elèctrica i electrònica, construcció, esport i lleure. Covestro, antiga Bayer MaterialScience, compta amb 30 centres de producció a tot el món i dóna feina a aproximadament 15.600 persones a temps complet.

Compromís

Medi ambient

Seguretat

poblamafumet.cat

49

Ocupació

PUBLICITAT

Convivència

Abril 2017

La Pobla de Mafumet, un poble amb bona química

Abril 2017

50 TAULA RODONA FORMACIÓ

Els creadors d'eines de

formació Redacció | Pierre Grubius Fotos

No són els encarregats de trobar inversions, tampoc són els que manen a les companyies, sinó que d'ells depèn que la mà d'obra que necessita aquest sector tingui la formació adequada. Sense aquest nivell formatiu, les empreses no podrien funcionar adequadament i, segurament, haurien de marxar a altres llocs per poder trobar empleats suficientment preparats. «Estem en una situa-

Els quatre tenen una gran responsabilitat, una feina cabdal: assegurar el futur de les empreses de la indústria química al territori

ció en què o ve gent de fora o les empreses es deslocalitzaran». Àngel Miguel parla seriosament. Ell, director de l'institut Pere Martell, que es troba al Complex Educatiu de Tarragona (antiga Universitat Laboral), coneix perfectament la situació dels estudiants de Formació Professional, d'on es nodreix la indústria en la seva major part per tal d'aconseguir professionals qualificats per a les seves empreses. Miguel remarca que la situació és complicada perquè falten vocacions entre els joves, estudiants que

D'esquerra a dreta: Narcís Almena, Teresa Pallarès, Yolanda Cesteros i Àngel Miguel

«Estem en una situació en què o ve gent de fora o les empreses es deslocalitzaran» apostin per la FP, per una formació tècnica que els doni accés al mercat laboral. Curiosament, i en un moment en què l'atur a Espanya és d'un 18,2 % (gener 2017), i d'un 42,2% en joves menors de 25 anys, els adolescents encara recelen de l'FP. «La taxa d'atur juvenil és una bomba social», diu Miguel, que afegeix: «Ara mateix hi ha més oferta de feina en aquest sector que no pas alumnes que en vulguin estudiar, i això que la nostra inserció laboral pel que fa al grau superior en mecatrònica és del 100%», diu Àngel Miguel. És a dir, tots aquells alumnes de For-

El perfil dels alumnes graduats en mecatrònica industrial —la nota mitjana és d'un 7— és molt semblant a un perfil d'un grau a Alemanya, on aquest tipus d'estudis està molt implantat. Amb tot, el concepte alemany és una mica diferent perquè allà primer es contracta el treballador i se'l va formant, mentre aquí es forma un jove que s'incorpora posteriorment al mercat de treball. El sorgiment d'aquest grau superior, però, no va ser inici-

51

Mecatrònica Industrial és un grau superior de Formació Professional que l'institut Pere Martell va posar en marxa el 2009. Aquest és el nou nom del que aleshores es deia manteniment industrial i que, un cop superat, permet als alumnes poder trobar feines de tècnic en planificació i programació de processos de manteniment d'instal·lacions de maquinària i equips industrials, cap d'equip en muntatge d'instal·lacions de maquinària i equips industrials o cap d'equip en manteniment d'instal·lacions de maquinària i equips industrials. Aquest grau superior s'inscriu dins l'anomenada Formació Professional Dual, un model d'FP en alternança que busca donar resposta a les necessitats del mercat laboral, augmentant la col·laboració entre els centres de formació professional i les empreses en el procés formatiu dels alumnes. L'alumne rep part de la formació en el centre de formació professional. L'altra part l'obté mitjançant les activitats formatives i productives en l'empresa. L'estada a l'empresa es divideix en dues fases: en la primera, l'alumne s'hi incorpora per realitzar unes pràctiques i adaptar-se al funcionament de l'empresa. En finalitzar aquest període, s'inicia l'estada remunerada, ja sigui en modalitat de contracte o de beca. Per a cada alumne individualment s'acorden les activitats formatives a desenvolupar en l'empresa per completar la seva qualificació, així com l'horari i el calendari.

TAULA RODONA FORMACIÓ

«Ara mateix hi ha més oferta de feina en aquest sector que no pas alumnes que en vulguin estudiar»

Abril 2017

mació Professional que fan aquest grau, troben feina. I, tot i així, costa trobar joves que ho vulguin estudiar. Tot i això, els cursos no s'omplen. De fet, al Pere Martell, també ofereixen un grau en soldadura i, no són capaços d'omplir les 20 places que ofereixen. «També s'ha de dir que a l'hora d'accedir a un cicle de formació professional dual s'han de complir una sèrie de requisits prou estrictes. Així, l'alumne no ha de tenir cap unitat formativa suspesa de primer i tenir un índex d'assistència a classe molt elevat. Això últim és particularment important. No es pot permetre que l'alumne falti a classe, però encara seria més greu que aquestes absències les fes quan anés a l'empresa», explica Àngel Miguel.

Abril 2017

52 TAULA RODONA FORMACIÓ

ativa del Departament d'Ensenyament, sinó que va ser del món empresarial.

«Els responsables de l'AEST ens van venir a veure i ens van exposar les seves necessitats. Ells ens van dir aleshores: nosaltres competim per aconseguir clients però per a funcionar necessitem persones formades, preparades». Aquestes necessitats empresarials provoquen que els centres formin els seus alumnes en matèries que no estan recollides al seu itinerari acadèmic, dissenyat pel Departament d'Ensenyament. Així, al Pere Martell, es fa una formació addicional en mecànic ajustador. Aquesta assignatura no consta en el títol de l'alumne, sinó que es certifica a banda per part del centre. «No sabem què passarà en el futur i sempre hi haurà un temps de resposta entre les necessitats de la indústria i el món acadèmic, però intentem aportar les eines necessàries per cobrir aquestes demandes del sector empresarial», diu Àngel Miguel. Això que estan fent els instituts pel seu compte atenent les necessitats empresarials té un recorregut posterior amb les converses amb el Departament d'Ensenyament, que cada vegada més s'intenta adaptar a la realitat laboral del país. Això, però, comporta un període de temps per analitzar la inclusió de nous estudis, matèries i assignatures en els cicles formatius o la creació de nous. Mentre l'administració s'adapta al ritme que pot, els centres van oferint solucions.

«La mecatrònica és la polivalència, cal buscar precisament això, que alguns títols siguin polivalents, que s'adaptin al mercat laboral», afirma Narcís Almena, director de l'institut Comte de Rius. Almena explica un cas que mostra aquesta necessitat de polivalència, d'adaptar-se al mercat de treball: «Actualment molts alumnes fan dos cicles diferents per trobar una mateixa feina. Així, alguns estudien per a operador de planta química i, a més, laboratori d'anàlisi de control de qualitat. Per què? Perquè sovint això està unit. Si en lloc de fer-ho per separat és pogués estudiar tot junt, en un mateix cicle, els alumnes s'estalviarien moltes hores».

Cal pensar que cada cicle és de dos anys i unes 2.000 hores lectives.

L'institut Comte de Rius ofereix una formació professional dual transnacional. Té un acord amb l'empresa BASF i els alumnes fan el cicle formatiu i quan acaben les classes, durant una hora i mitja cada dia aprenen alemany. Quan han acabat el cicle, que és de dos anys, obtenen el nivell B1 d'aquesta llengua. La idea és que puguin anar a treballar a la planta que aquesta companyia té a Ludwigshafen. La inserció mitjana dels graduats al Comte de Rius és del 80%. Si es tenen en compte les

Miguel remarca que la situació és complicada perquè falten vocacions entre els joves, estudiants que apostin per la FP

53

Abril 2017

TAULA RODONA FORMACIÓ

54

Abril 2017

dades del Pere Martell i del Comte de Rius, s'hauria d'entendre que la demanda per estudiar aquest tipus de cicles relacionats amb la indústria hauria de ser molt alt perquè asseguraria un lloc de feina. Però no és així, tal com els màxims responsables d'aquests centres educatius asseguren. El problema radica, principalment, en l'orientació acadèmica prèvia que es fa a les famílies i als alumnes quan aquests estudien ESO. «Encara existeix aquella idea que diu que el que no serveix per a estudiar ha de fer formació professional i això fa molt mal als alumnes que sovint trien carreres universitàries que posteriorment abandonen perquè s'adonen que no és allò que esperaven», diu Àngel Miguel. En aquesta línia també es manifesta Narcís Almena: «L'orientació dels alumnes no s'ha resolt. A Alemanya tot funciona diferent en aquest sentit. Els orientadors alemanys no deixen anar els alumnes on ells volen, és a dir, no els orienten segons els seus gustos, sinó segons les seves capacitats.

Una vegada presa la decisió, no hi ha marxa enrere. S'ha de dir que a Alemanya, però, la formació professional està molt ben valorada».

«El decret de l'FP dual

és de novembre del 2012 i la història de la mala fama de la formació professional ve de molts anys enrere»

Alemanya és, en efecte, un país amb una forta tradició industrial, una de les bases de la seva economia. Tot i que això que els dos directors diuen és completament cert, Teresa Pallarés, directora general d'AEQT i psicopedagoga de formació, creu que el camí cap a la revalorització de la formació professional tot just comença després de dècades de desprestigi en favor del batxillerat: «El decret de l'FP dual és de novembre del 2012 i la història de la mala fama de la formació professional ve de molts anys enrere.

Actualment s'estan fent passos de gegant i puc assegurar que tots els que estem aquí, en aquesta taula, creiem que aquest és el camí que hem de seguir per al futur».

«Actualment hi ha una sèrie de campionats de formació professional, com els Catskills i els Spainskills que ajuden a promocionar aquest tipus d'educació. Amb això, i el que ha dit la Teresa, s'intenta canviar aquest concepte en què els pares volen que els seus fills facin batxillerat per accedir a la universitat posteriorment per una qüestió de prestigi. Sincerament penso que hi ha desconeixement, per part dels orientadors, d'allò què és i què suposa la formació professional.

Si ho veus en perspectiva, només hi ha quatre centres d'FP a Tarragona però, quants n'hi ha de batxillerat?

Molts», explica Almena. «Els alemanys són més pràctics en aquest sentit, ells aposten per allò que més els hi convé, d'on poden treure més profit, sigui la formació professional

PUBLICITAT

55

Abril 2017

www.transportesprats.com info@transportesprats.com

o l'accés directe a la universitat», assegura Pallarés.

TAULA RODONA FORMACIÓ

56

Abril 2017

Amb tot, apostar inicialment per fer formació professional no implica haver de renunciar a la universitat. Cada vegada més hi ha alumnes que decideixen fer un cicle de formació professional i després passar a la universitat. «El valor afegit que pot tenir un jove que ha fet un cicle de grau superior i després accedeix a la universitat és molt potent i molt valorat per les empreses. Hem de pensar que una fórmula així suposaria inicialment sis anys d'estudis, és a dir, dos del cicle de formació professional i quatre de la carrera, però al final, amb la convalidació d'algunes assignatures tot pot quedar en cinc anys», diu Àngel Miguel.

Tarragona, el model «Tarragona és pionera en la formació adreçada a la indústria», assegura Teresa Pallarés. Ella, que forma part d'importants associacions industrials arreu de l'Estat en tant que membre de l'AEQT —Tarragona fa el 25% de la producció química de tota Espanya—, ha constatat l'interès d'altres zones de l'Estat pel model educatiu i d'inclusió laboral des dels centres d'ensenyament del territori. «Ens han vingut a veure diferents representants de centres industrials per veure com ho fem, la relació que tenim entre el món acadèmic i la indústria química. Som el referent actualment». En aquest sentit també s'expressa Àngel Miguel: «Sempre que ens hem reunit els representants del món acadèmic i professional i industrial hem arribat a acords. Treballar plegats és important perquè tot rutlli. Com deia anteriorment, hi ha una clara necessitat per part de la indústria de mà d'obra qualificada, ben formada. De fet, recordo una frase que el president de l'AEST sempre diu: "Més que falta gent, aquí no sobra ningú"».

La recerca «La recerca i la indústria química han de donar resposta al creixement demogràfic, a la societat, amb la incorporació de les millors tècniques disponibles. Això és el futur. Estem parlant de nous medicaments, tractaments per als camps i l'agricultura, la potabilització de l'aigua en què Tarragona és un model a seguir perquè som capaços de fer allò que s'anomena un cicle tancat, és a dir, reaprofitar l'aigua per a diferents usos industrials i gràcies al tractament que fem la deixem lliure d'impureses i contaminació, i també fer que les emissions de les nostres indústries siguin més netes», diu Pa-

«Els nostres professors

no es limiten a impartir classes, sinó que fan investigació, recerca, i això es transmet als alumnes»

A Asisa res no ens importa més que la teva salut

57

Abril 2017

Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat.

Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

llarés. Així, un altre dels actors principals en aquest món de la formació és, sense cap dubte, la universitat. Yolanda Cesteros, degana de la facultat de química de la URV sempre ha parlat d'un clúster de recerca més enllà del clúster empresarial (ChemMed) que ja existeix. «Els nostres professors no es limiten a impartir classes, sinó que fan investigació, recerca, i això es transmet als alumnes. A banda de nosaltres, la URV, hi ha institucions molt importants en el camp de la recerca al nostre voltant, com l'ICIQ, IREC, i molts altres», diu.

TAULA RODONA FORMACIÓ

58

Abril 2017

«Estem en contacte amb les empreses per saber quin tipus de llenguatge tècnic en anglès utilitzen. De res serviria que nosaltres impartíssim anglès tècnic sense consultar a les empreses»

Precisament la facultat de química de la Rovira i Virgili posarà en marxa a partir del curs vinent una línia de química que s'impartirà només en anglès.

Això no vol dir algunes assignatures, sinó totes durant tota la carrera. «L'anglès és l'idioma científic per excel·lència i volem fer un pas més en aquest sentit perquè la nostra formació sigui encara més potent. Fer-ho en anglès té dos objectius principals: captar el talent internacional, és a dir, alumnes molt preparats de l'exterior que vulguin estudiar aquí i afavorir que els estudiants que aconsegueixin la llicenciatura en química puguin tenir sortides professionals encara més grans, arreu del món si ho desitgen», explica Cesteros.

El primer curs oferirà 20 places i aquesta iniciativa ha comportat que els professors, que ja tenien un alt domini d'aquesta llengua, s'hagin hagut d'acreditar en aquest idioma per tal de poder fer les classes amb totes les garanties. La URV és la primera universitat de Catalunya (facultat de química) que posa en marxa un programa així.

Al Comte de Rius també han decidit apostar per l'anglès. Segons explica el seu director, s'imparteixen fins a tres assignatures a banda de l'anglès tècnic en aquesta llengua. «Estem en contacte amb les empreses per saber quin tipus de llenguatge tècnic en anglès utilitzen. De res serviria que nosaltres impartíssim anglès tècnic sense consultar a les empreses. Això fa que allò que ensenyem als nostres alumnes sigui el mateix que es trobaran quan accedeixin als llocs de treball». El Comte de Rius i la URV col·laboren perquè aquest institut tingui un nivell d'anglès més alt.

Així, dins el programa SMILE, un grup d'estudiants universitaris que es troben a Tarragona dins el programa ERASMUS, fan d'auxiliars de conversa en anglès per als alumnes del Comte de Rius.

La facultat de química també ha posat en marxa aquest curs un màster en eines per al desenvolupament pro-

59

Abril 2017

fessional a les indústries. «Volem que els nostres alumnes que desenvolupa roba intel·ligent. estiguin molt ben preparats per afrontar el món real professional. Ells surten amb una formació acadèmica molt «Les empreses no contracten ningú sense que tingui un bona però ens vam adonar que tenien mancances quant cicle de grau superior o una formació universitària. S'ha a legislació i altres disciplines que són fonamentals en el acabat allò que qualsevol podia entrar en una d'aquestes dia a dia de la seva feina. Per això vam decidir impulsar empreses del sector químic, es busquen professionals ben aquest màster, que els permetrà començar a treballar més formats», afirma Teresa Pallarés, que assegura que, quan es fàcilment, fent que tot sigui més automàtic». En aquest parla de competitivitat, aquesta sorgeix en reunions com màster que s'ha inaugurat aquest curs hi ha 14 alumnes la que tenen els quatre membres per parlar de formació. d'un màxim de 20 places. «Els alumnes ens comenten que estan molt satisfets amb el màster. Hem de dir que Des de l'AEQT i els actors implicats en el sector, amb el grau en química està acreditat per l'Agència per a la els centres educatius com a part central també, no s'ha Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU)», deixat res a l'atzar. De fa uns anys funciona el programa remarca Cesteros, que aposta pel Acredita't, que ofereix a treballadors treball en equip en el sentit que la amb molta experiència a les indústriLes empreses no conuniversitat i els instituts de formació es però amb una titulació acadèmica tracten ningú sense que professional s'han de complemenmolt bàsica —gent que va entrar a tingui un cicle de grau tar: «Hem de trobar l'equilibri entre les companyies fa molts anys— la superior o una formatots. La indústria, el sector, necessita possibilitat de fer una formació professionals des de tots els àmbits». completa que els permeti trobar una ció universitària. S'ha feina en cas de perdre la que tenen acabat allò que qualseLa URV està molt en contacte amb actualment. Aquest va ser el cas de vol podia entrar en una les empreses i en els últims 15 anys Celanese, que va tancar, deixant la d'aquestes empreses del ha signat gairebé 2500 convenis amb plantilla al carrer. Dels 23 que van sector químic, es busempreses perquè els seus alumnes hi fer la formació Acredita't, 20 van quen professionals ben puguin fer les pràctiques, atraient, a trobar feina amb només inscriure's formats més, inversions per tal de desenvoal programa Acredita't. lupar projectes com el SENS-AGE,

TAULA RODONA FORMACIÓ

60

Abril 2017

«

»

Institut Comte de Rius:

FP d'èxit

La forta aposta des de bon començament per la Formació Professional dual, i el treball diari amb empreses líders del sector, ens ha permès de consolidar-nos també com a centre referent de la Formació Professional en modalitat dual a Catalunya i a l’Estat.

Actualment, l’Institut Comte de Rius mou al voltant de 400 alumnes duals que tenen l’oportunitat de complementar la formació teòrica i pràctica rebuda a l’Institut amb una estada formativa remunerada de 10 mesos a l’empresa, amb uns resultats envejables tant en la formació de qualitat rebuda pels alumnes, a l’Institut i a l’empresa, com en l’èxit educatiu, personal i professional aconseguit.

Aquesta integració de les empreses en el dia a dia de l’Institut ha generat unes sinèrgies i un clima de confiança entre els diferents agents que participen en el procés d’ensenyament i aprenentatge d’aquests alumnes i, com a resultat, la millora de la qualitat de tots els ensenyaments professionals que oferim.

Totes aquestes accions orientades cap a la consecució dels dos objectius prioritaris dels nostres estudis d’FP: formar bons professionals i garantir la seva empleabilitat.

Objectius que a dia d’avui podem dir, amb gran satisfacció, que assolim avalats per les dades: l’índex d’inserció laboral dels nostres estudis professionals vinculats al sector químic s’apropa al 100 %.

INSTITUT COMTE DE RIUS Tel.: 977 241 384 www.comtederius.cat

Abril 2017

- Estades formatives del professorat.

- Participació del professorat en formacions d’empreses.

- Tallers impartits a l’Institut per professionals del mon empresarial en actiu.

- Conferències d’experts.

- Aplicació de metodologies d’ensenyament i aprenentatge importades dels centres de formació d’empreses: plantes pilot, simuladors de processos...

- Realització de formacions específiques per a treballadors.

- Disseny d’itineraris formatius i professionalitzadors, amb reconeixement de l’experiència professional i modalitat semipresencial, per a treballadors del sector químic.

- Formació de grups singulars conveniats amb empreses i associacions empresarials.

61

Un centre d’FP que des de sempre ha tingut forts vincles amb les empreses que avui s’han posicionat i consolidat com a pioneres en la formació en els cicles en modalitat dual de les famílies professionals de química, electricitat i electrònica i fabricació mecànica.

Aquesta millora de la qualitat l’hem poguda assolir a partir d’accions molt concretes compartides amb les empreses:

PUBLICITAT

La nostra voluntat d’aprendre dels millors professionals, i estar envoltat del pol químic més important del sud d’Europa, ha portat l’Institut Comte de Rius a ser centre de referència estatal en l’àmbit de la Formació Professional.

Abril 2017

62 SYNTHESIS FORMACIÓ

El projecte Synthesis

El projecte Synthesis va néixer el 2015 al clúster de la indústria química de Tarragona amb l'objectiu principal d'estendre i optimitzar el model d'FP Dual que es porta desenvolupant en el sector químic de Tarragona VIU a fons

Tot plegat per aconseguir la implicació de més empreses, més centres i més alumnes. Promogut per la Fundació Bertelsmann, van participar en el desenvolupament d'aquest projecte dues associacions professionals, l'AEQT (Associació Empresarial Química de Tarragona) i la AEST (Associació d'Empreses de Serveis de Tarragona), i quatre centres educatius, l'Institut Comte de Rius, l'Ins-

titut Pere Martell, l'Institut Vidal i Barraquer i l'Escola Joan XXIII. En el projecte es va analitzar tant el grau de coneixement de l'FP Dual per part de les empreses que integren l'AEQT i la AEST, l'evolució de l'actual oferta en FP Dual a mitjà i llarg termini, els nous perfils professionals que podrien interessar a les empreses per oferir places d'aprenentatge com les necessitats de qualificació que, en l'ac-

FORMACIÓ EN QUÍMICA i EN ENGINYERIA DE PROCESSOS GRAUS

Jornades de portes obertes 5 i 20 d’abril i 6 de maig

MÀSTERS UNIVERSITARIS

Abril 2017

· Grau en Bioquímica i Biologia Molecular · Grau en Química (nova línia en anglès) · Doble titulació de Grau en Biotecnologia i Bioquímica i Biologia Molecular · Grau en Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris · Grau en Enginyeria Química · Grau en Enginyeria Mecànica · Grau Tècnic de Bioprocessos Alimentaris

63

· Enginyeria Ambiental i Sostenibilitat Energètica (en anglès) · Enginyeria Química (en anglès) · Enginyeria Termodinàmica de Fluids · Genètica, Física i Química Forense · Gestió d’Empreses Tecnològiques (en anglès) · Nanociència, Materials i Processos: Tecnologia Química de Frontera (en anglès) · Nutrició i Metabolisme · Prevenció de Riscos Laborals · Síntesi, Catàlisi i Disseny Molecular (en anglès) · Tècniques Cromatogràfiques Aplicades

MÀSTERS PROPIS I DIPLOMES DE POSTGRAU · Màster en Direcció d’Operacions Logístiques · Màster en Eines per al Desenvolupament Professional a la Indústria · Diploma de Postgrau en Ciències Culinàries i Tecnologia

DOCTORATS · Ciència i Tecnologia Química · Nanociència, Materials i Enginyeria Química · Nutrició i Metabolisme

tual oferta formativa, encara no estan disponibles. Aquest exercici també va servir per a sensibilitzar les empreses, explicar els avantatges de l'FP Dual i potenciar la cooperació entre centres educatius i empreses.

SYNTHESIS FORMACIÓ

64

Abril 2017

El projecte Synthesis analitza la relació entre les empreses del sector químic i de serveis de Tarragona i el sistema de Formació Professional amb l'objectiu d'impulsar l'extensió de models d'alternança, especialment d'alternança dual, al sector petroquímic de Tarragona.

El projecte es va dur a terme entre gener del 2015 i juny del 2016. Els objectius eren estudiar la viabilitat d'estendre l'FP Dual a les empreses de AEQT i AEST més enllà de l'experiència actual amb les grans empreses, detectar les necessitats empresarials del sector químic i de serveis del territori, pel que fa als perfils professionals de Formació Professional que no estan ben coberts per l'actual oferta del sistema, determinar els possibles cicles formatius en modalitat dual que podrien satisfer les demandes detectades, sensibilitzar les empreses respecte a les possibilitats que ofereix la Formació Professional, especialment l'FP Dual, desenvolupar un model de governança de l'FP Dual eficient que permeti incorporar activament a l'empresa en els òrgans de planificació, articular i fomentar la cooperació i la col·laboració entre els diversos agents del sistema (associacions empresarials, empreses i centres de Formació Professional).

En el moment de fer l'estudi, van participar 22 empreses de l'AEST (de les 72 que hi tenia aleshores aquesta associació) i 21 de l'AEQT (de les 28 en total). Ambdues associacions tenien aleshores 11.173 treballadors entre ambdues —les empreses que van participar en el projecte Synthesis sumaven 6.311 treballadors—. Segons el projecte, en 2-3 anys es necessitaran 602 nous treballadors en les indústries que treballen en el sector de la química (en les empreses que van participar en el projecte, és a dir, sobre una mostra de 6.311 treballadors), 457 entre les empreses que formen l'AEST i 144 de l'AEQT. Algunes de les titulacions que més interessen i interessaran en un futur pròxim 2-3 anys (cal tenir en compte que l'estudi es va fer entre gener del 2015 i juny del 2016) són els cursos de formació de grau superior d'automatització i robòtica industrial, tècnic superior en laboratori d'anàlisi i control de qualitat, tècnic superior en química industrial, administració i finances, prevenció de riscos professionals o curs de formació de grau mig de manteniment electromecànic, entre alguns altres.

Synthesis va identificar una demanda no resolta de perfils professionals transversals/combinats i molt polivalents lligats a les situacions de constant canvi de les empreses.

Alguns són: Química Industrial + Manteniment, Química Industrial + Laboratori, Química Industrial + PRL, Química Industrial + Instrumentació i control, Química + Electricitat, Laboratori + Seguretat i medi ambient, Administració + Producció o Administració + Logística.

Les empreses, per la seva banda, van detectar una sèrie

En 2-3 anys es necessitaran 602 nous treballadors en les indústries que treballen en el sector de la química (en les empreses que van participar en el projecte, és a dir, sobre una mostra de 6.311 treballadors)

S U B A R U PAT R O C I N A D O R O F I C I A L D E L I N V I E R N O

PARA LOS DEMÁS ESTO SE PONE FEO. PARA TI,

MEDIO METRO MÁS SERÍA PERFECTO

65

Abril 2017

SUBARU XV. AUTÉNTICO 4X4 PARA FANÁTICOS DE LA VIDA.

MOTOR BÓXER

SMART ENTRY & BOTÓN DE ARRANQUE

TRACCIÓN SYMMETRICAL AWD

SISTEMA AUTO. START-STOP

NAVEGADOR

CONTROL DE CRUCERO

CÁMARA DE VISIÓN TRASERA

SISTEMA DE ARRANQUE EN CUESTA

MOTOR 23 | C/ Caràbia, 10 - Tarragona | Tel. 977 448 555

SUBARU XV Desde 18.990€ 902 100 022 www.subaru.es

Consumo combinado: 5,6 – 6,6 L/100Km. Emisiones CO 2 :146 - 153 g/Km. PVP recomendado en P. y B. para XV I.6i 5MT Advance. Transporte, Impuestos y Promoción incluidos. El precio puede no corresponderse con la imagen del modelo visualizado.

Abril 2017

66 SYNTHESIS FORMACIÓ

de perfils professionals amb molta demanda, dificultat de reclutament o sense un itinerari formatiu específic associat com Instal·lador d'aïllaments tèrmics per a planta química o nuclear, Instal·ladors de bastides, Operadors de caldera, Instrumentistes combinats: robòtica, electrònica, pneumàtica, hidràulica, Manteniment múltiple o polivalent, Especialista en projectes d'edificació i pintura, Ajustador de bombes, compressors i turbines, Especialistes en gestió de xarxes d'Alta i Baixa tensió, Fabricants d'equips o Especialista en instal·lació i manteniment d'aire condicionat / maquinària industrial / frigorista.

Un cop analitzat també com funciona l'FP Dual, i tenint en compte tots els paràmetres d'aquest ampli estudi, Synthesis fa una sèrie de propostes per tal de millorar l'FP Dual al sector petroquímic de Tarragona: programar sessions informatives regulars sobre l'FP a les empreses Synthesis, crear un grup de treball a la Comissió Synthesis que analitzi les solucions que pot aportar el sistema de Formació Professional als desajustos formatius, perfils deman-

dats i formació transversal detectats en Synthesis, programar a ESO i Batxillerat actuacions d'orientació per part de l'AEQT, l'AEST i els centres tres d'FP: oferta d'FP disponible i perfils professionals emergents o amb bona ocupabilitat en el sector, establir una metodologia comuna entre empreses de l'AEQT i la AEST perquè els aprenents puguin fer propostes de millora del seu aprenentatge en aquestes, compartir i discutir aquestes aportacions entre les empreses Synthesis, elaborar una newsletter entre centres, alumnes i empreses en anglès, incorporar l'anglès tècnic en els cicles d'FP, generar llocs d'aprenentatge en cicles transversals (administració, logística, informàtica), treballar amb els centres que ofereixen aquesta formació a Tarragona, realitzar estades de professors en les empreses amb anterioritat a la impartició de cicles en modalitat dual, incorporar la figura de l'aprenent en l'organigrama de les empreses de l'AEQT i la AEST, establir una metodologia comuna per fer un càlcul del cost-benefici de l'FP Dual per a les empreses Synthesis, crear un projecte-pilot d'FP Dual en els departaments d'R+D de les em-

preses, prestigiar la figura dels tutors d'empresa de les empreses Synthesis (compensació, reconeixement intern i extern, formació de tutors, etcètera).

Tot això redunda en benefici dels joves, que primer són estudiants; després, aprenents, i finalment, empleats del sector A l'entorn productiu, les empreses transmeten, d'una forma ordenada, l'evolució de les seves necessitats als centres educatius i altres actors (per exemple, l'administració local); en el sistema educatiu, els centres recullen aquestes demandes i busquen solucions dins de les possibilitats que ofereix la Formació Professional, que són moltes, o busquen altres alternatives que, formalment, no existeixen encara. Tot això redunda en benefici dels joves, que primer són estudiants; després, aprenents, i finalment, empleats del sector. En aquest sentit, Synthesis pot ser inspirador d'anàlisi similar en altres sectors productius o en altres territoris.

67

Abril 2017

68 Abril 2017

“Quan ens pregunten d’on prové TARONGETA, diem que quan la vam crear volíem un nom diferent, modern i simpàtic, del qual tothom se’n recordés. Si Steve Jobs, va triomfar amb una poma, perquè no nosaltres amb una taronja?”, expliquen a tall d’anècdota i entre somriures des de l’empresa tecnològica. I és que els seus fundadors creuen que hi ha fórmules diferents per treballar amb les tecnologies. “Es pot arribar al cor de les persones. La tecnologia acostuma a ser freda, nosaltres li donem el caliu i la forma que la fa agradable”, reblen. A més compten amb un equip humà de més de 20 anys d’experiència que ho fa possible, que aposta aferrissadament pel coneixement del client i la millora contínua. “Conceptes com ara ‘Kaizen’ o ‘l’Omotenashi’ formen part del nostre ADN, la clau és marcar objectius individuals i col·lectius dins l’empresa i que anem superant. Ens hem especialitzat en solucions actuals destinant molts recursos tant en formació continua del nostre equip tècnic com inver-

sions estratègiques en el sector TIC”, detallen. Com a distribuïdors de Revo (Revo Premium Partner) informen que “Revo treballa exclusivament sobre equips de marca Apple, la qual tots coneixem i fabrica software per a hostaleria i retail amb la tecnologia més innovadora que treballa directament al núvol, tot evitant avaries i amb la màxima seguretat”. Revo disposa de més de 20 distribuïdors autoritzats a Espanya i tan sols dos han aconseguit el distintiu ‘Premium Partner’.

“Gràcies a la nostra filosofia ‘Kaizen’, al nostre servei tècnic disponible tot l’any i les 24 hores, a un equip de 4 tècnics i 4 consultors certificats, a tenir un hostaler dins de l’equip en plantilla i ja desenes de clients contents amb la solució, aquest 2016 ens van atorgar la distinció Revo Pemium Partner, la més alta”, s’enorgulleixen. Seguint la mateixa filosofia ‘Kaizen’, l’any 2016 també van aconseguir la màxima figura de distribució de la prestigiosa marca japonesa Oki Executive Partner Top. “Per donar servei a les solucions d’impressió, comptem amb un equip

69

VIU a fons

PUBLIREPORTATGE

«Apostem pel Kaizen, el coneixement del client i la millora contínua»

TARONGETA es denomina com a ‘l’Empresa per Empreses’, ja que ofereixen un tipus servei tecnològic diferent, especial i proper als seus clients.

Entre d’altres serveis per a empreses, en el marc de la seva condició de Revo Premium Partner, ofereixen una solució revolucionària TPV iPad per a hostaleria i retail: són especialistes en gestió documental i cost per pàgina de Brother, OKI, HP i Kyocera i ofereixen un contracte de manteniment informàtic intel·ligent, entre molts altres serveis. Tenen un servei de descomptes permanents per a empreses en compres per volum d’APPLE, HP i DELL i són especialistes en renting i arrendaments tecnològics. També cal a destacar la qualitat dels serveis de disseny de projectes WEB amb CMS a mida, Hosting, Dominis i SEO. Sobre el present i futur de les botigues expliquen que “molts dels consumidors tecnològics tenen infinitat d’unboxings, reviews i test drives a internet. El consumidor ja no necessita una botiga per anar a conèixer el producte. Hem d’anar cap al servei i l’experiència per no perdre el valor de negoci”, revel·len. Els seus reptes de 2017 es fixen en l’augment de clients a Barcelona durant el 2016 als sectors d’hostaleria, retail, automoció i clíniques mèdiques. Per això, TARONGETA compta amb una oficina comercial al Moll de la Barceloneta.

“Després d’aquesta nova ubicació a Barcelona, cerquem un nou espai per ampliar les instal·lacions i poder oferir un millor servei i experiència als nostres clients. Desenvoluparem les nostres febleses, la logística i el posicionament global de l’empresa”.

Abril 2017

de 4 tècnics especialitzats en màquines i un en solucions de software, a banda de 3 assessors. Atenem als avisos dels clients en menys de 8 hores, tot donant solució a l’avaria o bé instal·lant equips de substitució. Tenim un Centre d’Atenció a l’Usuari”, diuen des de TARONGETA. Ara l’empresa tecnològica manté un parc molt proper a 1000 equips d’impressió arreu del territori.

ChemMed

CHEMMED

70

Abril 2017

el motor econòmic del territori

1

er

1.200 Ha

Hub econòmic del sud d'Europa

36.000 Llocs de treball directes

dedicades a la indústria química

19.000.000 de tones de productes químics anuals transporta el Port de Tarragona, el 60% del seu volum total de tràfic

33

multinacionals del sector químic

20.000.000

60% de la producció de plàstic de tota Espanya

Abril 2017

de tones de productes químics cada any

50%

Tarragona exporta més del de tota la seva producció, en algunes companyies això representa el

CHEMMED

71

80%

60 Ha

del Port destinades al productes petroquímics

25% de la producció química d’Espanya

Les principals importacions de matèries primeres són

85%

petroli (cru) i gas

Europa rep el 85% de les exportacions

Abril 2017

El Port connecta amb 46 països a través de 40 línies marítimes

Planta de tractament d’aigua pionera al món amb una capacitat de 19 Hm3/any

CHEMMED

72

44 quilòmetres de xarxa d’aigua industrial

Universitat Rovira i Virgili:

3 estacions d’extinció d’incendis amb 42 bombers i 11 vehicles

14.000 estudiants i 1.400 investigadors

73

Abril 2017

Treballem per donar-te la millor energia

Perquè sabem que com millor sigui l’energia que ens envolta, major serà el progrés per a la nostra societat, a Repsol treballem cada dia per donar-te una energia més eficient, més innovadora, més sostenible i accessible per a tothom.

Coneix-ho tot sobre l’energia de Repsol a

mejoremoslaenergia.com

«El paper del Port és fonamental en el procés d'importació i exportació de la indústria química»

PORT DE TARRAGONA

74

Abril 2017

Entrevista a Josep Andreu, vicepresident de ChemMed Tarragona i president del Port de Tarragona

Redacció

Quina valoració fa d'aquests tres primers anys del clúster ChemMed? Durant aquests tres primers anys hem treballat incansablement en el procés d'internacionalització del clúster ChemMed Tarragona. Hem participat en els principals fòrums i fires sectorials per exposar al món les fortaleses del clúster, i les línies d'actuació per a demostrar que Tarragona disposa de tots els elements necessaris per desenvolupar els reptes de futur del sector. El feedback que hem tingut al llarg d'aquests tres anys de promoció internacional del clúster és molt satisfactori. ChemMed sorprèn per les sinergies que hem estat capaços de crear durant tots aquests anys: indústria química, Port i tots els sectors implicats, perquè ChemMed no és només la unió entre logística i producció, sinó també coneixement, investigació, administracions, treballadors, sindicats i agrupacions empresarials. El clúster és presentat als fòrums del

sector com un cas d'èxit en la col·laboració públic-privada en l'àmbit de la logística i la indústria, i pel que fa a convivència entre la indústria química i el turisme, motors econòmics del nostre territori.

L'objectiu era fer front a la competència d'instal·lacions i organismes similars del nord d'Europa i, per extensió, de la resta del món. S'ha aconseguit això? El que podem afirmar és que si bé el clúster ChemMed Tarragona té una bona valoració i es compleixen les expectatives de promoció i posicionament internacional, la falta d'una política industrial clara i l'absència d'un calendari real d'execució de l'ample UIC és una limitació al creixement orgànic del sector químic a Tarragona i per a l'atracció de nous projectes i noves inversions al territori. Tarragona i el territori són una destinació idònia per a la inversió. Però per seguir sent competitius, cal seguir treballant en diferents temes estratègics de millora, com per exemple, és impres-

PUBLICITAT

75

Abril 2017

cindible que ens igualem als nostres competidors europeus en matèria de preu de l'energia elèctrica, o que millorin substancialment la nostra connectivitat amb Europa amb noves infraestructures.

«El Port és la logística

PORT DE TARRAGONA

76

Abril 2017

al servei de la indústria química (producció). El 60% de l'activitat a la instal·lació portuària està vinculat a la indústria química» Quin és i ha de ser el paper del Port de Tarragona dins el clúster? El Port de Tarragona som coimpulsors del clúster ChemMed conjuntament amb l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). El Port és la logística al servei de la indústria química (producció). El 60% de l'ac-

tivitat a la instal·lació portuària està vinculat a la indústria química, per tant, el paper del Port és fonamental en el procés d'importació i exportació de la indústria química. També emmagatzematge i operacions de valor afegit. La recent ampliació del moll de la Química ampliant la superfície fins a 36 hectàrees, i que actualment ja disposem del 85% del terreny concessionat, és un exemple de com el Port de Tarragona adapta infraestructures i dóna servei a les necessitats de la indústria química. Sens dubte, el futur i el creixement del Port està lligat al desenvolupament del sector químic a Tarragona, i viceversa. Així, logística i producció som partners des d'un punt de vista estratègic per afrontar reptes i oportunitats per al territori en el futur. Des del Port comptem amb una ubicació geoestratègica, bones comunicacions marítimes, infraestructures especialitzades i eficiència dels serveis orientats a la diversitat dels productes petroquímics.

Hi ha problemes endèmics en el projecte, tot i que aliens als seus integrants, com el tercer fil. De quina manera afecta això al Port i al clúster en general? Necessitem una política industrial clara. Si la indústria química i el Port de Tarragona volem seguir sent competitius és imprescindible igualar-se als competidors europeus en matèria de preu de l'energia elèctrica i en infraestructures i comunicacions. Des del Port de Tarragona seguim insistint en la necessitat d'un calendari d'obres realista per a l'execució del tercer fil. I com ja he dit en algunes ocasions, donem suport a la decisió del ministre de crear una figura de coordinador del Corredor Mediterrani amb capacitat d'interlocució amb tots els agents polítics, econòmics i socials implicats. Però insistim, sense un calendari real i definitiu de l'arribada de l'ample europeu al Port de Tarragona lamentablement estem perdent oportunitats i són fets constatats.

77

Abril 2017

Hi ha gestos que et fan únic.

Nou Golf amb Control Gestual.

Ho ha tornat a fer. El nou Golf amb Control Gestual entén els teus gestos. Qui si no podria canviar la manera com ens relacionem amb la tecnologia? Però això només és el principi d‘una nova era. Tota la resta l‘hauràs d‘anar descobrint.

Nou Golf des de 17.100 €* amb llantes d‘aliatge, ràdio-CD amb MP3 i 8 altaveus, pantalla tàctil de 20,3 cm, App-Connect, Bluetooth, volant multifunció de cuir, llums de dia led, Climatic i 6 anys de Volkswagen Assistència inclosos.

Fem realitat el futur.

Emissió de CO2 (g/km) 109. Consum mitjà (l/100 km): 4,8. * PVP recomanat a la Península i les Balears: 17.100 € per a un Volkswagen Golf Edition 1.0 TSI BMT 81 kW (110 CV) (inclou IVA, transport, impost de matriculació, descompte de marca i concessionari i bonificació de Volkswagen Finance), si es finança a través de Volkswagen Finance, EFC, SA, segons les condicions contractuals, un capital mínim de 12.000 €, amb una permanència mínima del finançament de 36 mesos. Oferta vàlida fins al 30/04/2017. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Golf Sport amb equipament opcional.

Vilamòbil Avda. Tarragona, 135 Tel. 93 817 17 28 Vilafranca del Penedès

Ronda Europa, 68 Tel. 93 816 80 70 Vilanova i La Geltrú www.vilamobil.es

Tarraco Mòbil

Reus Mòbil

Ctra. de València, 224 Tel. 97 722 00 66 Tarragona www.tarracomobil.es

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Ind. Agroreus Tel. 97 712 40 04 - Reus www.reusmobil.es

La projecció internacional del Port El Port de Tarragona impulsa cada vegada més la seva imatge cap a l'exterior

PORT DE TARRAGONA

78

Abril 2017

Redacció

Una prova d'això és la conferència Argus Petrochemical Markets 2017 que se celebrarà a la ciutat del 9 a l'11 de maig. Aquesta és una de les principals conferències internacionals del sector petroquímic i va de la mà de la prestigiosa consultora ARGUS Dewitt. Serà una gran oportunitat per donar a conèixer encara més el model del clúster ChemMed Tarragona, i poder atreure més inversions. La conferència permetrà analitzar els canvis de la indústria petroquímica en l'àmbit mundial i els seus impactes en el mercat europeu i atraurà actors globals de la indústria petroquímica incloent a productors, traders, logístics, navilieres i els seus proveïdors de servei per explorar el canvi dels fluxos (oferta i demanda).

La jornada que organitzarà ARGUS a la ciutat permetrà la promoció de les empreses del territori i atreure l'atenció de companyies més enllà del continent europeu. ARGUS Dewitt és una empresa mundialment reconeguda amb alt coneixement del mercat que permetrà atreure possibles in-

versors per al clúster o altres companyies interessades a fer negocis amb les empreses locals productores o logístiques.

En el marc del pla comercial d'internacionalització del clúster ChemMed Tarragona, s'ha decidit apostar perquè esdeveniments internacionals del sector es celebrin a la ciutat, amb l'objectiu de promoure el site químic i petroquímic de Tarragona, i les infraestructures que el Port de Tarragona ofereix al sector.

D'altra banda el Port de Tarragona va estar present a la 4th Platts European Petrochemicals Conference que es va celebrar a Düsseldorf (Alemanya). Una delegació de l'equip comercial encapçalada per la directora Comercial i de Desenvolupament de Negoci, Genoveva Climent va viatjar a la ciutat alemanya que durant dos dies es va convertir en punt de trobada d'empreses petrolieres i químiques mundials; consultors, contractistes i proveïdors pioners en el sector. Climent, i Camille Marty, Liquid Bulk Business Manager del Port van realitzar una conferència on van exposar davant dels assistents el posicionament del Port de Tarragona com un dels grans ports del Mediterrani en el sector dels productes químics i petroquímics, i un referent del sud d'Europa. "Un dels principals actius del Port de Tarragona és el clúster petroquímic més important del sud d'Europa. El Port de Tarragona està complementat per una gran i competitiva indústria, una ubicació geoestratègica amb bones comunicacions ferroviàries i marítimes, infraestructures especialitzades i eficiència en la prestació dels serveis orientats a la diversitat dels productes petroquímics", va dir Genoveva Climent durant la seva ponència.

RANGE ROVER EVOQUE

79

Abril 2017

PURE TECH EDITION DES DE 31.390 €*, O EMPORTA'T EL CANVI AUTOMÀTIC DE FRANC EN VERSIONS 4X4**

Amb les seves línies cridaneres i musculoses i un sostre descendent, el Range Rover Evoque és un vehicle diferent de tots els del seu temps. Ja sigui per descobrir racons ocults de la ciutat o per deixar-se veure en els locals de moda, el Range Rover Evoque

sempre està a punt per passar a l'acció. Fent gala d'un perfecte equilibri entre un disseny interior diferent, un habitacle de línies corbes, capacitat i prestacions, és un vehicle que defineix a la perfecció l'estil de vida urbà.

Gamma Range Rover Evoque: consum combinat 4,2-8,6 l/100 km, emissions de CO2 109-201 g/km. *P.V.P. del Range Rover Evoque eD4 150 CV 4x2 Pure Tech Edició Limitada manual des de 31.390 € que inclou IVA o IGIC, transport, descompte promocional i impost de matriculació (IEDMT).

IEDMT calculat al tipus general. No obstant això, el tipus aplicable pot variar en funció de la comunitat autònoma de residència. Preu promocional exclusiu per a 200 unitats finançades amb FCA Capital Espanya EFC, SAU segons condicions contractuals, amb un import mínim a finançar de 20.000 €, a un termini mínim de 37 mesos i una permanència mínima de 24 mesos. Oferta vàlida per a vehicles matriculats fins al 31/03/2017 o fins a finalització d'unitats (200) a la Península i territori insular. El model mostrat pot no coincidir amb l'oferit. Més informació a Land Rover Full Traction. ** Oferta vàlida per a unitats en estoc del Range Rover Evoque 4x4 5 portes i Coupé fins al 31/03/2017.

s

A TARRAGONA

a Reu

FULL TRACTION

Tarragona

Ctra. de València

(al costat de Ford Tarraco Center)

NOVA ADREÇA

977 55 41 11 · info@fulltraction.cat

Autovia Tarragona - Salou

Francolí

Carretera de València, Km 248,8 · 43006, Tarragona

Lexus LC 500 Abril 2017

Emoció al volant

Fidel a la seva filosofia d’oferir cotxes Premium i cada vegada més esportius, Lexus presenta el LC 500, un espectacular cupé biplaça que disposa de dues variants mecàniques, híbrida i de benzina

MOTOR

80

Ramon Ortiz

Amb aparença de ser un prototip llest per a ser exhibit en un saló de l'automòbil, el nou LC 500 és un cotxe perfecte per a poder circular pel carrer. És l'últim producte de Lexus, essència de marca premium, que ara aposta per llançar cotxes més esportius, fins i tot visionaris, cotxes plens d'emoció per als seus usuaris.

Amb el nou LC, i al costat dels últims productes de la marca, Lexus demostra que és una marca que convida a gaudir de la conducció, sense descuidar la tecnologia i les mínimes emissions de CO2. A falta encara de mesos per a la seva comercialització -arriba el juny-, ja s'han venut més de vint unitats.

La seva espectacular silueta es combina amb unes prestacions excepcionals i reduïdes emissions de CO2 El Lexus LC 500 arriba al mercat amb dues mecàniques: per una banda, un poderós V8 de 5 litres que desenvo-

lupa 477 cavalls, associat a un canvi automàtic amb comandament seqüencial de 10 velocitats. La segona opció és l’híbrid, el model LC 500h, que té un motor V6 de 3,5 litres i 299 cavalls i que disposa d'un motor elèctric secundari que aporta 179 cavalls addicionals, per oferir en conjunt 359 cavalls de potència. Amb el motor V8 de benzina, el LC 500 pot accelerar de 0 a 100 km/h en 4,7 segons, i amb l'híbrid necessita només 5,0 segons.

PREUS Lexus LC 500h Luxury: 120.000€ Lexus LC 500h Sport: 130.000€ Lexus LC 500 Luxury: 140.000€

Lexus LC 500 Sport: 150.000€ Veniu a conèixer-lo a AUTOFÒRUM PREMIUM C/ Caràbia, Parcel·la 11 Urb. L'Albada, Tarragona Tel. 977 252 509

81

Abril 2017

82

Abril 2017

Molt més que un joc

El mes de maig, amb el teu VIU a fons, l'especial de CASALS D'ESTIU. Campus d'esports, idiomes, reforç escolar, jocs... tot per tal que els teus fills aprofitin bé l'estiu tot aprenent -continguts i valors- i divertint-se.

Si vols anunciar-t'hi només cal que et posis en contacte amb nosaltres.

11.000 exemplars mensuals gratuïts

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

83

Abril 2017

84 Abril 2017