Viu reus 04 baixa

Núm. 4 | desembre 2015 / gener 2016 | www.viuafonsreus.cat

Núm. 4 | desembre 2015 / gener 2016

www.viuafonsreus.cat

Les veus

FCL_NX300h_210x50.pdf

VIU T Reus

Exemplar gratuït

1

14/10/14

12:28

de Reus

Un nou mitjà de comunicació que dóna veu a les associacions, a les institucions i, sobretot, a les persones de la ciutat

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A 43007, Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Cristina Valls, Rafa Marrasé, Ramon Ortiz (motor) Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, i Josep Barbero Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com, “arxiu particular” del Museu Salvador i Vilaseca i 123rf.com Foto portada: Pierre Grubius Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

Sumari ENTREVISTA

8

Carles Pellicer Conversem amb l’alcalde

CIUTAT

14

Barri Niloga Visitem i coneixem aquest barri de Reus

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU Reus en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades.

Només els seus autors en són responsables.

CULTURA

26

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viutarragona.cat

Fumeres Història i secrets d’aquest testimoni industrial

COMERÇ

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viutarragona.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Revista associada

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

36

El model a debat Botiguers i La Fira parlen del futur del comerç

SALUT

52

Transtorns alimentaris Tot el que cal saber

GASTRONOMIA

72

L’oli nou Som en terra d’oli i per això el posem en valor

5 Editorial 6 Presentació 62 Motor 80 Restaurants

Sol·licitat control PGD

Editorial Sense arriscar no es guanya Tastar una ciutat llegint-la i viure-la a fons fullejant les seves pròpies pàgines. Aquesta és la meta de l’equip que es troba darrere la publicació Viu a fons Reus que fa estrena, aquest desembre, del seu primer número. Els lectors, per la seva banda, viuran a través de les lletres un projecte innovador que capgira l’univers de la revista convencional, trencant motlles amb informació local de qualitat. S’ha volgut elaborar un producte que fa visible el pont comunicatiu entre reusencs, comerços i institucions. Viu a fons Reus sorgeix de la necessitat de conèixer les veus i les cares protagonistes que fan de Reus un cúmul de fils temàtics que caracteritzen un petit gran territori. Polítics, ciutadans corrents, empreses, comerços i entitats: tots són Reus.

Esperances i il·lusions nodreixen aquesta arriscada aposta, però Reus -que sempre ha jugat un paper important en temes de cultura, comerç i emprenedoria-, es distingirà sempre per ser tema d’interès. És per això que s’inverteix en la marca de la ciutat. La revista, de caràcter gratuït, sortirà cada dos mesos per diferents punts de distribució del territori. Tots els organitzadors desitgen que els continguts oferts despertin l’afinitat dels lectors.

Volem donar el nostre agraïment a Olga Pallejà i Ricard Cugat, sense la col·laboració dels quals no s’hagués pogut fer la foto de portada

Cristina Valls

CIUTAT

CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Viu Reus respon a la necessitat de crear vincles comunicatius entre els ciutadans i ciutadanes reusencs i les institucions, empreses i comerços de la ciutat.

La finalitat és donar veu a la gent d’aquest territori d’una manera personalitzada i ben elaborada

VIU Reus |6

Desembre 2015 - Gener 2016

Sorgeix la revista

VIU REUS CIUTAT

El nou mitjà escrit de la ciutat amb informació local i de qualitat Cristina Valls

Viu Reus es tracta d’una nova publicació escrita sorgida a la ciutat de Reus i nascuda aquest mes de desembre.

Aquest nou projecte d’àmbit local pretén donar ressò a les diferents veus de Reus: ja sigui tant gent normal i corrent com reconeguda, ja siguin petits o grans comerços de renom.

La seva periodicitat bimestral ofereix el temps físic adequat per a l’elaboració d’un contingut analític i de qualitat sense caducitat. Reportatges, articles i entrevistes: peces pe-

Desembre 2015 - Gener 2016

riodístiques de les quals els lectors podran gaudir sense aquelles presses a les quals estan subjectes els mitjans de renovació constant.

Les seccions que composen la revista -ciutat, cultura, comerç i empreses, salut, motor i oci i gastronomia-, es reparteixen en més d’una vuitantena de pàgines de format A4 i en paper de qualitat. Els 5.000 exemplars de Viu a fons Reus es distribueixen gratuïtament a través d’expositors metàl· lics repartits estratègicament

per la ciutat, també a diferents espais com cafeteries, centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i restaurants, entre d’altres. Des de l’equip de Viu a fons Reus desitgem trobeu aquest primer exemplar una gran publicació.

VIU Reus | 7

ENTREVISTA CIUTAT

VIU Reus | 8

Desembre 2015 - Gener 2016

ENTREVISTA CIUTAT

Carles Pellicer

Alcalde de Reus Alcalde de Reus des de l’any 2011 i reusenc de naixement. Llicenciat en dret, també és diputat al Parlament de Catalunya, des d’on ha estat membre de la Comissió Parlamentària de CiU en matèria de Treball, Comerç, Indústria, Consum, Turisme i Energia

«El ciutadà ha de conèixer tots els àmbits que conformen la ciutat i aquesta publicació ho ha de mostrar» Desembre 2015 - Gener 2016

Cristina Valls

Reelegit i en el seu segon mandat en un govern en minoria format per set regidors, Pellicer té l’objectiu d’empènyer noves formes de política proclamant que “es pot potenciar més encara la marca de la ciutat”. Ara amb l’aparició de La Fira Centre Comercial “s’imposa un nou model de ciutat”, amb el que espera amb certa “expectació la resposta dels reusencs”.

Com valora la creació d’una revista sobre Reus en aquests temps de crisi on tot ràpidament caduca? Fins ara de VIU Reus havia vist números especials, però que hi hagi una activitat empresarial enfocada al món del periodisme i en clau local sempre és una bona notícia. El factor de la professionalitat i l’especialització crec que són importants en un producte com aquest. VIU Reus té una línia editorial molt clara, segons el que he anat veient, enfocada en la potenciació del que és la ciutat i de les seves dinàmiques, que no són poques.

Què li agradaria veure en aquesta revista? M’agradaria que es veiessin els ciutadans en tota la seva amplitud. Entitats i institucions: des de l’explicació de les activitats que duen a terme fins la descripció dels seus objectius. En definitiva, el ciutadà ha de conèixer tots els àmbits que conformen la ciutat i aquesta publicació ho ha de mostrar. Les persones s’han de veure en aquesta revista. A partir d’aquí serà més enriquidor el material que ofereix el producte i generarà opinió en els lectors.

Es troba en el seu segon mandat, des de la seva reelecció s’ha trobat amb un període de posicionaments polítics diferents, incertesa i desacords entre partits. Com ha viscut tot això? L’estic portant amb paciència, perquè és un man-

dat que requereix els seus encaixos. Són set grups polítics i cadascú té els seus objectius.

Nosaltres estem en minoria absoluta, això requereix parlar molt, tractar una diversitat de temes amb grups que tenen opinions diferents. S’ha de tenir molta prudència i perseverança. Els acords no són fàcils, però ho hem d’enfocar amb filosofia i il·lusió també, perquè en resum el que hem de fer és tirar la ciutat endavant i aquest és un tema que l’hem de fer anar entre tots.

Governar amb minoria absoluta vol dir treballar més? Sí, treballar en minoria suposa treballar molt més. Hi dediques moltes més hores i la gestió és molt més complicada.

Treballar amb majoria és molt més senzill: pots treballar amb una minoria més acceptable, on has de buscar a algú que et doni suport. En canvi, treballar amb minoria absoluta suposa la necessitat de consensuar amb tres o quatre grups polítics més per tirar endavant els projectes. No obstant, aquest mandat no deixa de ser un mandat de la ciutadania. En campanya electoral ja vaig dir que els ciutadans tenien que decidir-se per un govern fort o per un ajuntament víctima de la fragmentació. I van decidir-se per aquest últim. Malgrat tot estic satisfet de que ens estem sortint. El dia a dia funciona força bé.

Tenen al consistori cap projecte en ment quant a comerç? Volem fer molta promoció, que és bàsica en aquesta ciutat. Necessitem destacar el comerç local, perquè tenim competències i la situació econòmica també exigeix que nosaltres treballem amb els camps importants que té Reus. El comerç té èpoques i aquí és molt potent. Els reusencs aguanten, responen bé i això requereix que els hem d’acabar d’acompanyar, de dinamitzar.

VIU Reus | 9

ENTREVISTA CIUTAT Reus és una marca polifacètica en arquitectura, comerç, cultura i turisme entre d’altres, creu que queden camps per explotar? S’ha de posar més imaginació, s’ha d’abocar potser més de pressupost i arriscar-nos molt més. S’han de canviar els aspectes de Reus que han esdevingut massa tòpics. Cal trencar amb tot el que hem fet fins ara. Parlo de turisme, comerç i cultura: tres branques característiques de la ciutat. Abans Reus no era ciutat turística, ara ho és, qui sap si amb imaginació és pot arribar a caracteritzar en un altre camp. S’ha de dir que estem situats entre ciutats molt importants a Catalunya. Tenim turisme gràcies al comerç i tenim cultura important, que també fa crida. Aquestes tres potes fan esclatar l’èxit a la ciutat.

«Governar en minoria absoluta requereix parlar molt i tractar una diversitat de temes amb grups que tenen opinions diferents» Com creu que la gent de Reus rebrà La Fira Centre Comercial aquest desembre? L’hem d’enfocar com una oportunitat. Com s’ha dit fins ara, és i serà un carrer més a Reus. Des d’aquí volem donar continuïtat al comerç local de sempre.

L’edifici de Metrovacesa ve a sumar sobretot. És lògic que hi hagi cert temor per com arribarà desembre, però en un temps les coses s’estabilitzaran. Per ara estarem dins un període d’observació: veurem com es comporta la gent amb el complex de Metrovacesa i amb quines dinàmiques responen els compradors, com reacciona el comerç de proximitat i com es comportarà el propi centre comercial nou. Fins i tot tenim un pla de mobilitat de cotxes, però encara és provisional,

Desembre 2015 - Gener 2016

VIU Reus | 11

W W W. L E S T I L A M I D A . C O M

MASSÍS· Camí de Riudoms, 49· REUS· 977 332 590 MODERN · Misericòrdia, 31· REUS · 977 318 801

ENTREVISTA CIUTAT

perquè encara no sabem com es mouran els vehicles: si hauran molts o pocs, si únicament els primers mesos hi haurà una gran afluència per l’efecte ‘tafaner’, si caldrà fer una rotonda, etc. És natural que hi hagi el temor dels comerços, però s’estan obrint i ocupant molts d’altres,

Desembre 2015 - Gener 2016

és a dir, es tracta d’una rotació constant. El concepte clàssic que diu que el “comerç sempre és el mateix” ara ja ha canviat, el comerç actual va rotant i està subjecte a les temporades.

Tenen por de que passi com el passeig comercial de El Pallol? No, el que hem de fer és estar a l’expectativa i apor-

«Necessitem destacar el comerç local, perquè tenim competències i la situació econòmica també exigeix treballar els camps importants que té Reus»

tar el màxim d’elements, perquè la ciutat continuï sent el que és, una ciutat dinàmica i que atrau moltíssima gent i això és el que jo garanteixo. Per això farem una campanya de nadal molt potent en línia de promoció i dinamització per la resta de l’any.

VIU Reus | 13

BARRI NILOGA CIUTAT

Barri Niloga Un barri que deu el seu nom a una dona, Nieves López Garcia, l’enamorada de l’empresari igualadí Joan Sardà i Farriol VIU Reus | 14

Desembre 2015 - Gener 2016

BARRI NILOGA CIUTAT Cristina Valls

La història d’aquest barri es remunta als temps de la Guerra Civil on l’empresari Sardà i Farriol pateix la col·lectivització de la seva fàbrica i, temps després la torna a fer seva guanyant una gran fortuna. La figura d’aquest home va ser trencadora a mitjans del segle XX, ja que es va separar de la seva dona i es va ajuntar amb una altra, Nieves López Garcia a la qual se li deu el nom del barri format per les inicials del seu nom.

Més tard Sardà i Farriol adquireix un mas, situat al nord de Reus, el Mas de Mayner -una masia antiga propietat de l’empresari i polític Ramon Mayner, la qual desapareix els anys cinquanta del segle XX-. Aquestes terres anteriorment havien estat de Josep Boule, el sogre de Mayner, qui se les va deixar en herència. En comprar-les, Sardà i Farriol comença a edificar bona part del terreny i bateja una barriada amb el nom de Niloga. A la zona on hi havia emplaçat l’antic Mas de Mayer també hi va edificar una altra masia.

S’ha volgut donar veu a la gent que dona vida a aquesta zona de la ciutat

Als anys cinquanta les primeres vivendes formaren el grup Casa Bloc, als seixanta sorgia el Barri Niloga amb uns edificis de deu pisos i als setanta la ciutat s’omple de barriades: el Barri del Carrilet, la zona d’Horts de Miró, la zona dels Capellans, la del Velòdrom i la de l’Hort del Ros

Desembre 2015 - Gener 2016

En aquest reportatge dedicat al barri, s’ha volgut donar veu a la gent que dóna vida a aquesta zona de la ciutat, on hi ha persones que treballen i lluiten, perquè pensen que val la pena cooperar en unitat per aconseguir millores. Dediquem espai a diverses entrevistes: a la presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri, Angelina Pla; a la presidenta de l’Associació de Pares i Mares de l’Escola Joan Rebull, Cristina Figueras Bartolí; al director de l’Escola Maria Cortina, Nacho Royo Sans; i a la propietària del comerç per a festes Minerva, Misericòrdia Balanyà.

VIU Reus | 15

BARRI NILOGA CIUTAT

Angelina Pla

Presidenta de l’Associació de Veïns del Barri Niloga des de fa més d’una dècada, acompanyada de Mª Rosa Vega, Clara Rivas, Josep Fernàndez i Andreu Horra. Tots consideren que els canvis en el barri són necessaris i la implicació dels seus habitants ha d’augmentar Cristina Valls

Quants anys fa que l’Associació es troba operativa? Uns vint o vint-i-cinc anys fa que està oberta. Vaig anar un dia a oferir la meva ajuda i al cap d’un mes l’antic president em va proposar d’ocupar-me’n.

Des de llavors vaig començar a conèixer el barri, ja que no el coneixia massa, doncs vivia força allunyada de la zona central. ¿Per què creu que la van escollir a vostè? Suposo perquè plegava de treballar i tenia més temps lliure. Hi havia força gent a la junta llavors i em van votar.

Quins membres formen l’equip de l’Associació? Hi ha la secretària, la Mª Rosa Vega; la Clara Rivas, que és la vicepresidenta, que porta els rebuts i tasques d’administració; el Josep Fernàndez; i l’Andreu Horra. Però bé, tots som iguals.

Ho decidim tot entre tots, hi ha d’haver comunicació i consens.

Quant a la plantilla de l’equip, abans érem set més, però ara hem quedat quatre únicament.

Com és el balanç d’implicació de l’Associació de Veïns?

En aquest barri no hi ha col·laboració. La gent s’ha fet gran i no participa en res. A l’octubre vam fer la setmana cultural i no vam rebre tot el volum de gent que desitjaríem i, al desembre farem els reis: portarem un noi negre que farà de rei Baltasar i al Nadal farem Cagar el Tió.

L’any passat hi va haver força assistència, però hi ha anys que vénen molt pocs nens. A les festes de barri si que hi ve gent, perquè hi ha inflables i amb les havaneres ja s’omple, perquè a

Desembre 2015 - Gener 2016

la gent gran li agrada molt. En canvi a l’estiu passat vam decidir fer cinema a la fresca i no va venir ningú, perquè a la majoria de persones els fa mandra sortir al vespre, tot i fer calor.

Suposem que no vam encertar amb la pel·lícula. El proper estiu posarem una pel·lícula per a la canalla, a veure com reaccionen. Potser al Nadal també fem una sessió de cinema dins de l’Associació de Veïns. Veure tan poca gent, però desanima i et treu les ganes de fer res.

vida més aviat fora del barri.

Estirar tot el barri és complicat i és molta feina per a tan poca gent. Desmoralitza també convocar una reunió i veure que ningú assisteix i ni s’interessa.

Algunes escales acaben deixant de cooperar econòmicament i donant-se de baixa de l’Associació. Hi ha barris que engeguen molts projectes i que no paren de fer coses, com és el cas del Barri Gaudí: revistes, tríptics i sobretot hi ha una centre cívic que dinamitza la gent.

Creu que és per falta de promoció de les activitats de l’Associació? No, de fet posem cartells per tots els locals d’aquí: botigues, bars, etc. Costa molt arribar a la gent amb pòsters publicitaris, la gent no els acaba llegint.

Ha canviat molt el barri des que es troba vostè aquí? Sí, anem arreglant coses i es que l’associació és necessària. Hi ha hagut canvis positius, la veritat. Hem insistit molt amb l’Ajuntament per reparar diferents zones del barri per tal que s’embellissin. Com l’ampliació de la vorera del carrer Castellvell. La gent en lloc de pensar que havíem estat nosaltres qui

Com està sent l’experiència?

La gent jove no s’implica amb l’Associació, perquè fan la seva

havíem batallat per fer-ho, van atribuir els mèrits a l’Ajuntament. La nostra tasca sembla invisible, creuen que no fem res.

Quines iniciatives han dut a terme fins ara? Abans hi havia zones amb porxos al barri que vam acabar tancant, perquè s’arreplegava molta brutícia i, gossos (i persones) també acabaven o bé fent les seves necessitats allí o abocant-hi deixalles. Ho vam poder solucionar, però va costar moltíssim.

Solars i parcs de particulars també han estat arreglats amb arbres i bancs, dels quals l’Ajuntament se’n fa càrrec.

Arriben queixes dels veïns fins aquí? Tothom es queixa alguna vegada. Per exemple la construcció de la parada d’autobús al carrer General Moragues al davant de la farmàcia va causar rebombori, perquè arriben molts cotxes que es paren a la farmàcia en doble filera i coincideixen amb l’autobús. Tràfic i embussos vaja. Inevitable.

Tenen cap projecte de futur?

Arreglar la plaça del carrer Bernat Cabrera, on caldria remodelar la zona de la vorera per on no es pot ni passar i fer-ho més agradable a la vista.

Què li falta al barri? Participació del jovent, implicació en àmbits generals i, sobretot, un centre cívic, que el més proper és el del barri Gaudí. Amb un centre cívic aquí hi hauria més moviment. Podríem fer més activitats i tindríem més espai. De fet nosaltres fem gimnàstica, puntes de coixí i ioga, però el local se’ns queda reduït, estem limitats per qüestions d’espai.

VIU Reus | 17

¿Què és l’anàlisi digital del somiure? (DSD) És la tècnica més revolucionària en el món de l’estètica dental. Permet dissenyar el somriure ideal considerant les característiques facials i gestos d’expressió de cada pacient. S’obté una simulació exacte del resultat final previ al tractament.

Dra. Conchita Curull Clínica Curull

• Primer membre acceptada de la província de Tarragona a la Acadèmia Americana d’Odontologia Estètica (AACD).

¿En què consisteix el DSD? Basant-nos en una exhaustiva exploració clínica i radiogràfica del pacient, completem el diagnòstic amb un extens reportatge fotogràfica i gravació en format vídeo que ens permetrà conèixer totes les facetes facials de la persona. Amb tots aquests registres som capaços de dissenyar el somriure ideal.

Clínica Curull ha estat pionera a Espanya en implementar la tècnica de anàlisi digital del somriure (DSD-Digital Smile Design).

• Delegada de la Societat Espanyola de Periodòncia i Osseointegració (SEPA) a la província de Tarragona.

• Vicepresidenta del Col·legi Oficial d‘Odontòlegs i Estomatòlegs De Catalunya, Delegació Provincial De Tarragona.

ANTES

DURANTE PROCESO DSD

www.clinicacurull.com

DESPUÉS

Rambla Nova 114 baixos • 43001 Tarragona • Tel. 977 241 380

BARRI NILOGA CIUTAT

Cristina Figueras

Presidenta de l’AMPA de l’Escola Joan Rebull Neix al barri Niloga i, després de viure en diferents indrets de Catalunya, decideix tornar al lloc on es va criar. Des de fa quatre anys col·labora en la dinàmica educativa de l’Escola Joan Rebull i fa pocs mesos n’ha esdevingut la presidenta de l’AMPA això l’hem d’instruir bé. Jo diria que comptem amb una escola d’un teixit humà molt professional i implicat en la seva feina.

Apostem pel pluralisme, la participació activa i la democràcia: no excloem a ningú per la seva procedència, situació econòmica o religió. Som una escola laica i inclusiva. L’Escola Joan Rebull també es caracteritza per ser una escola verda i els nens estan molt orgullosos de tenir la responsabilitat de reciclar. Un altre tret identificatiu és el plurilingüisme. Es promou l’enfocament comunicatiu en totes les llengües i emprar-les de forma funcional, com és el cas de l’assignatura ‘Science’, la matèria de Ciències Naturals, però feta en anglès. Fins que jo no vaig formar part d’aquesta escola no vaig saber què s’hi feia.

Cristina Valls

Quin tipus de vincle té amb l’educació? Aquest vincle va néixer arran que les meves filles ingressessin en aquesta escola. Em vaig preguntar com funcionava el món de l’educació i vaig provar d’endinsar-m’hi.

Com que el sistema educatiu contempla la participació de les famílies, vaig interessar-me a ser la delegada de la classe i vaig veure com funcionava l’educació des de dins. Més tard, també vaig ser, i continuo sent, representant dels pares dins el Consell Escolar. A més, he anat col·laborant en diverses comissions de treball que s’han fet des de l’AMPA i vaig arribar a entrar com a vocal de la mateixa. Fa uns mesos vaig decidir presentar la meva candidatura

Desembre 2015 - Gener 2016

a la presidència de l’AMPA i vaig sortir escollida.

Quines qualitats ha de reunir el/la president/a? Iniciativa, actitud i compromís en la seva feina. La coordinació també és molt important, perquè pot ajudar a gestionar les tasques de millor manera.

Quins són els objectius que es marca l’AMPA? L’Associació de Pares és el primer esglaó de la implicació de les famílies en el sistema educatiu. Estem ajudant a assentar les bases de la societat del segle XXI, que no és poca cosa.

Quins trets identificatius caracteritzen l’escola? L’escola és com una petita maqueta de la societat que tenim fora i per

Què es gestiona des de l’AMPA? Nosaltres oferim el servei d’acolliment matinal, perque els pares puguin anar a treballar i els seus fills puguin ser atesos.

D’altra banda, el servei de menjador també el coordinem nosaltres tot apostant per la qualitat.

També portem les activitats extraescolars, enguany comptem amb una vintena, un número força gran. Engeguem també colònies fora d’horari escolar pels voltants del pont de maig.

Tenim una vocalia a l’AMPA que és l’Escola de Pares, on es fan reunions on intervé la direcció del centre i es fan propostes.

Quanta gent forma part de l’Associació? Tenim 647 nens associats de l’AMPA que gaudeixen de totes aquestes activitats: menjador, acollida, activitats

extraescolars, etc. L’AMPA no és tan sols una figura de president, sinó que es troba també un vicepresident, el tresorer, cinc vocals i en total es conforma una junta de 9 persones en diferents comissions de treball: l’Escola de Pares, la de Festes, les d’activitats extraescolars, la del menjador, etc. Amb la quantitat de persones que hi ha a l’escola i amb 5 vocals necessitem comissions de treball darrere on hi ha pares implicats, tot i no estar al capdavant de la Junta.

Els pares són participatius?

Sí. Hi ha 518 famílies associades i són molt participatives.

Vull remarcar que la implicació dels pares és tal, que molts integrants de l’AMPA han volgut promoure la continuïtat de la seva transició. No volen marxar quan els seus nens marxen. Abans, els pares, de manera voluntària, volen romandre dins la Junta perquè seus homòlegs s’impliquin per fer un millor relleu.

Es troba ben integrada l’Escola dins el barri? Molt. Aquesta escola arriba gairebé a 700 nens, molts són d’aquest barri. Realitzem moltes activitats en aquesta zona, una d’elles és portar als nens a veure el comerç de proximitat. He d’esmentar el cas del projecte ‘Mas Mainer’, l’única zona de sòl urbà del barri Niloga en què no hi ha cap construcció.

El passat octubre des de l’escola vam demanar a l’Ajuntament una mena de pavelló polivalent on poder encabir el gran catàleg d’activitats extraescolars que tenim. Tenim necessitats d’espai i comptem amb un gimnàs molt reduït.

VIU Reus | 19

€t 0 0 n . 0 me b 4 i p a ic

€ 0 0 3 .

16

bo Tur

140

C

es Vd

de:

Am l’equ nològ de s tec mé

MOKKA AMB CÀMERA DE VISIÓ POSTERIOR

MOLTS GIRARAN EL CAP. TU NO. Mokka, el crossover urbà d’Opel. Amb càmera de visió posterior, alerta de col·lisió frontal i els motors més avançats.* La millor tecnologia alemanya.

PIVE 8

Ara tens un Opel Mokka des de 16.300€ amb 4.000€ de l’equipament més tecnològic: ■ ■

opel.es

■

Sistema multimèdia amb Bluetooth i USB/iPod. Sistema d’Estalvi de Combustible Start/Stop.

Control electrònic de la velocitat.

UNIAUTO

■ ■ ■

Llantes d’aliatge de 17”.

Volant multifunció en cuir.

Ordenador de bord.

Ctra. N-340, Km. 1160,3. Tarragona. 977 54 72 11.

C/ Nicaragua, 38-42. (Zona Tecnoparc). Reus. 977 76 90 20.

uniauto.cat

Consum mixt (l/100 km): 4,1-7,7 / Emissions de CO2 (g/km): 109,0-155,0. Oferta vàlida fins a final de mes i subjecta al compliment de les condicions i vigencia del Pla PIVE 8. PVP recomanat a Península i Balears per l’Opel Mokka Selective 1.4 Turbo 140 CV Start/Stop 4x2 (inclou IVA, transport, impost matriculació**, kit accessoris, descompte promocional i Pla PIVE 8). Despeses de matriculació no incloses. Només als Concessionaris Opel que participin voluntàriament en aquesta promoció. Model visualitzat: Mokka Selective amb equipament opcional. Consulteu condicions de l’oferta al vostre Concessionari Opel. **Impost de matriculació segons els tipus generalitzats del 0%, 4,75%, 9,75% i 14,75% aplicables en base a les emissions de CO2 de cada vehicle. El tipus aplicable podrà variar segons CA. *El model en oferta no inclou la càmera de visió posterior ni l’alerta de col·lisió frontal. Es podria incloure opcionalment.

BARRI NILOGA CIUTAT

Nacho Royo

Director de l’Escola Maria Cortina Nacho Royo, neix a Saragossa el 1968. Treballa a l’Escola Maria Cortina des del 2000 i fa vuit anys que és el director del centre educatiu. És llicenciat en filologia anglesa Cristina Valls

Quina és la seva experiència dins aquesta escola? Sempre he dit que treballo en una escola on no vaig presentar currículum.

L’any 2000 em van trucar de l’Escola Maria Cortina i vaig topar-me amb una manera de fer absolutament desconeguda: em vaig trobar en una cooperativa de mestres diferent, mai havia vist un panorama educatiu així a Reus i això em va obrir els ulls. En l’escola Maria Cortina hi ha un organigrama molt horitzontal. Cada professor gestiona d’una manera molt potent i organitzada la seva parcel·la sota les ordres de l’equip directiu i els càrrecs van rotant.

Quins aspectes caracteritzen el centre? És una escola diferent, cooperativa, oberta i propera a la ciutadania. El nostre punt fort és la potenciació del diàleg amb les famílies. De fet, tenim classes que comprenen des dels 3 als 16 anys i això ens permet tenir un coneixement molt ampli del nostre alumnat. Els nens no perden el vincle amb el seu centre d’ensenyament i d’aquesta manera oferim un seguiment acadèmic continu. En aquesta escola tenim totes les unitats que el Departament d’Ensenyament demana per a exercir la docència en totes les etapes. També s’ha de dir que les dades de retorn que rebem dels nostres alumnes en arribar al batxillerat són molt satisfactòries.

que generem nosaltres amb els alumnes és molt potent. De fet, tenim al cap una futura ampliació possible, perquè tenim un tros de nau adjudicada a la qual potser destinaríem un espai als exalumnes. Que sàpiguen que poden comptar amb una zona per poder fer realitat qualsevol projecte. Volem fer que aquest edifici esdevingui també un referent més enllà del final de l’escolarització. També ens diferencia la nostra història, s’ha de pensar que moltes mares, pares i avis han estat alumnes d’aquesta escola, evidentment molt diferent de l’actual.

majoria, persones amb estudis superiors i donen molta importància a l’educació. Els pares el que volen és estar plenament informats i al corrent del dia a dia dels seus fills.

Els pares són participatius?

Les famílies d’avui dia no tenen res a veure amb les de fa tres dècades. Podem presumir que en aquesta escola comptem amb un grau d’implicació de les famílies elevadíssim. També estem situats en una àrea benestant de Reus, els perfils de pares que tenim són, en la seva

Hi ha diferents tipus d’edificis a l’escola, a què és degut?

L’escola Maria Cortina està envoltada per les antigues naus on s’emmagatzemava i elaborava l’aiguardent de la família fundadora d’aquest edifici. Amb el temps aquestes naus van esdevenir de titularitat municipal i, nosaltres davant haver de lidiar

L’edifici ha patit alguna reforma? Hem millorat aspectes de manteniment del mateix edifici, que és molt antic. Vam fer una avaluació d’infraestructures i una impermeabilització del sostre. Es tracta d’un edifici que té un grau de protecció fort quant a urbanisme i cultura, per tant, no pot venir un paleta a fer reformes, sinó un restaurador.

amb la dificultat d’aquest grau de protecció que tenia l’edifici, vam haver d’adaptar-lo a la normativa educativa. Si no podíem moure envans ni afegir aules, necessitàvem un edifici nou.

Així doncs, vam demanar unes millors instal·lacions i, després d’un temps es van posar totes les obres en marxa.

Es troba ben integrada l’escola Maria Cortina dins el barri?

Sí, totalment. Jo diria que hem tingut i tenim molts alumnes del barri Niloga a l’escola. Els veïns ja ens coneixen molt bé. Des de l’escola fomentem també els projectes interdisciplinaris que es basen en el coneixement de la història de l’escola Maria Cortina i també la del barri Niloga.

Volem que els nens i adolescents coneguin el seu barri. A més, aquest edifici forma part de la seva idiosincràsia i molts dels nostres professors també viuen al barri.

«L’alumne veu en Maria Cortina una extensió de casa seva»

Què us diferencia de la resta d’escoles? Tractem els alumnes amb noms i cognoms. L’alumne veu en Maria Cortina una extensió de casa seva i el vincle Desembre 2015 - Gener 2016

VIU Reus | 21

BARRI NILOGA CIUTAT

Misericòrdia Balanyà

Entrevistem la propietària de la botiga Minerva, especialitzada en tota mena d’articles de festa i celebració amb una experiència de més de quaranta anys Cristina Valls

Misericòrdia Balanyà va néixer a Reus l’any 1954 i als catorze anys, havent acabat el batxillerat elemental, va cursar teneduria de llibres de comerç, ja que els seus pares havien obert una botiga de diaris. Amb el temps aposten per les quinieles i els articles de festa, amb els que aconsegueixen consolidar-se Quins són els orígens de Minerva? Els meus pares van començar l’any 1968 obrint la botiga, on van començar venent diaris. A partir de finals d’aquell mateix any segellàvem en un paper quinieles de futbol i, des de llavors em vaig incorporar a la botiga. Poc a poc vam acabar activant l’establiment en matèria de papereria: durant molt de temps vam vendre els llibres de l’Escola Joan Rebull, fins que l’Associació de Pares i Mares se’n va cuidar.

Més tard vam apostar pel món dels articles de festa, que és el que la gent demanava amb força freqüència. Pràcticament des dels anys vuitanta ens hem tornat especialistes en aquesta tipologia d’articles de festa i celebració.

Quin és el secret per dur cap endavant un negoci com aquest? La crisi s’ha notat, quan vam començar als anys vuitanta érem un referent en matèria de festes. Amb el pas del temps també ha aparegut una clientela que ha canviat a l’hora de consumir per manca d’ingressos.

Però el secret per a què perduri aquest negoci diria que és que m’agrada l’ambient de la botiga: fer aparadors i atendre al client m’omple molt.

«Ara que estem en procés de jubilació m’agradaria trobar a algú que ho continués» Què poden dir de la competència? Amb el temps també hem experimentat la presència de botigues semblants a la nostra, però el que realment hem patit és l’arribada d’Internet.

Avui dia molta gent compra des de casa i, cada vegada la quantitat de persones és més gran.

Malgrat tot, una de les nostres fortaleses sempre ha estat la

loteria, la quiniela de l’Euromillón i la Primitiva.

Quin és l’objectiu que té aquest comerç? Oferir articles de totes les festivitats de l’any.

Per exemple per a Reis tenim el maquillatge, les perruques, els guants i la decoració de les cavalcades; quan arriba Carnaval tenim a l’abast alguna disfressa i bosses de confeti; d’aquí ja passem a les comunions amb plats propis de la celebració, copes, etc. Minerva també està molt especialitzada en matèria de Nadal, ja que preparem pessebres a la botiga i tenim molts models de bosses de cotilló i ornaments. També comptem amb material de Sant Jordi, Sant Joan i Halloween, entre d’altres.

El client que entra aquí sap el que busca? Aquesta botiga funciona com autoservei per tal que la gent pugui triar i demanar lliurement. El client és autònom. Normalment saben el que busquen. Algunes coses específiques com les tires de rifa, els talonaris d’entrada i els cartrons de bingo ja ens els demanen directament.

Està integrada la botiga Minerva al Barri Niloga? Trobo que sí, tot i que no estem al nucli del barri, sinó que estem als afores. Els clients del propi barri entren a la botiga exclusivament a comprar loteria. Aquest comerç és un lloc de pas, però de pas de cotxes. L’Avinguda Onze de Setembre no és una zona prou comercial. Malgrat això, van dir que ara en posar La Fira, el nou centre comercial, millorarien les coses quant al pas de la gent. A veure en què acaba tot.

Els cartells de la façana de la botiga indiquen traspàs. Sí.

Ara que estem en procés de jubilació m’agradaria trobar a algú que ho continués. Molta gent diu que ens trobarà a faltar, però ja hem estat al peu del canó molts anys. Per tant, després de Carnaval tancarem. De moment estem mirant a veure qui vol continuar, però aquests temps són difícils i després de 48 anys em sabria greu que es perdés. Com que és l’últim Nadal hem aplicat descomptes en els articles nadalencs del 50% i del 80%.

Es tracta doncs d’un negoci familiar. Sí. De fet meu pare va ser botiguer des del 1939 en el camp de l’alimentació on s’hi va estar molt de temps. Per tant hi hagut sempre molta experiència rere el taulell.

Sempre heu estat al mateix lloc? Fins a l’any 1990 vam estar al carrer General Moragues, un local més petit d’uns 40 metres quadrats. Vam canviar a l’actual local, de 100 metres quadrats, perquè era molt més gran i tenia set portes.

Desembre 2015 - Gener 2016

VIU Reus | 23

NUEVO 500

EL ICONO SE RENUEVA SU PRECIO NO

NUEVO FIAT 500.

El Nuevo 500 no está hecho para pasar desapercibido. Sus nuevos colores Rojo Corallo y Burdeos Opera y sus 6 segundas pieles disponibles hacen imposible no fijarse en él. Sus luces LED diurnas y sus faros traseros son capaces de seducir a cualquiera; y su sistema Radio UconnectTM 5” Live Touchscreen está listo para entretenerte en todo momento. El Nuevo 500 apunta a tu corazón.

Emisiones de CO2 gama Fiat 500 de 99 a 117 g/km. Consumo mixto: de 4,2 a 6,5 l/100km.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

fiat.es

A la dreta, Fabià Huguet el president del Club Lions de Reus i a l’esquerra l’expresident, Antonio Vidiella

ENTITATS SOCIALS CIUTAT

Club Lions de Reus

Parlem amb dos dels protagonistes que es troben rere aquesta iniciativa, el president del Club Lions de Reus, Fabià Huguet, i el seu antecessor, Antonio Vidiella, que ens expliquen en què consisteix la seva tasca Cristina Valls

Ajudar als que ajuden per disminuir la quantitat de gent necessitada o en risc d’exclusió.

Aquest és un dels objectius del Club Lions de Reus, una entitat sense ànim de lucre que va néixer l’any 2011 i que s’esforça dia a dia en empènyer projectes encapçalats per altres institucions, amb la finalitat de recaptar diners per destinar-los a la gent més necessitada. “No som una ONG, perquè no rebem cap mena de subvenció, tot prové de les quotes dels socis”. L’agrupació conformada de petits empresaris no compta amb cap infraestructura ni seu, ja que ho destina tots a projectes socials.

La jove entitat pretén donar-se a conèixer, ja que aquí a Reus el nom no és molt conegut. Per

Desembre 2015 - Gener 2016

contra, a Tarragona passa ben bé el contrari, ja que el Club Lions de Tarragona porta en marxa cinquanta anys. “Vam néixer en moments econòmicament molt difícils, avui dia és complicat demanar ajuda a les empreses, perquè tothom ho està passant malament”, continua Vidiella.

Per la seva banda, l’actual president del Club, Fabià Huguet, explica que ja són 24 socis d’àmbits professionals diferents sense els quals “res d’això hagués estat possible”. Com bé esmenta Huguet els socis “són la base d’aquesta iniciativa”, però no tan sols per la seva contribució econòmica mitjançant la seva quota, sinó per “la seva implicació quant a recerca de patrocinadors, aportació del seu propi temps i participació activa”.

Quant a projectes, l’agrupació social es troba molt satisfeta dels seus resultats. Han ajudat a entitats com el Banc d’Aliments, l’Associació Síndrome de Down, la casa Misericòrdia, Càritas -en recollida d’aliments- i el Menjador Social, entre d’altres. “Hi ha projectes més importants que altres econòmicament, però tots han servit de molt”, s’enorgulleix Huguet. Entre els projectes que duu cap endavant el Club Lions de Reus es troben els sopars solidaris, la loteria de Nadal, la venda de vins i la recollida de joguines. “El passat mes de novembre en el sopar solidari vam recaptar uns 8.000 € per l’Associació de persones amb la Síndrome d’Asperger i trastorns autistes del Camp de Tarragona, l’agrupació Aspercamp”, esmenta el president del Club Lions de Reus i, afegeix: “Vam rebre una

assistència aproximada d’unes 160 persones”.

Projecte de futur El Club Lions porta treballant força temps en un projecte de futur: fer un centre d’acollida de nit amb la intenció de seguir les passes de la Fundació Bonanit. “És un projecte ambiciós, un projecte gran. Si surt bé, Reus podrà tenir un lloc d’acollida per aquella gent que ha de dormir al carrer”, resol Huguet.

Independentment d’aquest projecte el Club Lions va responent les sol·licituds que van entrant.

Si alguna entitat es veu necessitada, quant a mancança de recursos, pot contactar amb aquest per demanar ajuda. Es pot contactar amb ells per correu, per telèfon o per la xarxa social de Facebook.

VIU Reus | 25

CULTURA Les fumeres, testimonis industrials ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Fàbrica mosaics Llevat, carretera Castellvell, foto Josep Cristià

En parlem amb Jaume Massó, arqueòleg de l’Institut Municipal de Museus de Reus

VIU Reus | 26

Desembre 2015 - Gener 2016

FUMERES CULTURA Jaume Massó està especialitzat en arqueologia romana i en la història de l’arqueologia i dels museus del Camp de Tarragona Cristina Valls

Jaume Massó neix a Riudoms el 1957 i es trasllada a Reus als cinc anys. Després de més de cinquanta anys vivint a la mateixa ciutat, considera que coneix “una mica” la seva evolució urbana. Arqueòleg i especialitzat en història antiga, Massó ha tingut sempre com a referent el metge i prehistoriador Salvador Vilaseca.

Aquest reportatge tracta el tema de les fumeres, uns elements gairebé invisibles per a la ciutadania, reminiscències industrials que ens transporten cap a l’època reusenca de la producció industrial, diversa però sobretot tèxtil, de mitjan segle XIX. Així, doncs, de la mà de l’arqueòleg Jaume Massó esbrinarem què van ser aquestes

xemeneies que encara a hores d’ara trenquen l’horitzontalitat d’una ciutat plena de canvis.

Farà uns mesos, el tema de les fumeres va ressorgir a causa de la caiguda d’un llamp a la fumera de l’antiga fàbrica Weger, on es troba l’actual local d’oci nocturn, La Fàbrica. En conseqüència, un gran nombre de mitjans de comunicació va posar l’atenció en la presència d’aquestes construccions, les quals han demostrat després de molts anys una gran fortalesa a la seva estructura.

A efectes visuals i amb més detall hi ha diferents menes de fumeres: quadrangulars, rodones, troncoprismàtiques, troncocòniques, poligonals, etc. Un gran ventall agradable a la vista i amb el qual els arquitectes

gaudien oferint un espectacle funcional i alhora bonic. “Tot i que les més comunes exteriorment eren les quadrangulars i les rodones es podien aixecar altres estructures que responien a diverses qüestions estètiques. Sempre i quan la seva base fos més ampla, la part alta es podia acabar amb altres formes o decoracions, ja que la fumera necessitava una estructura de base sòlida per aguantar bones alçades”, remarca Massó.

Un exemple de fumera helicoïdal és la del Molí de la Vila, la qual es troba al passeig de la Boca de la Mina i que va servir a d’inspiració a Gaudí per a dissenyar els badalots i fumeres del Palau Güell i de la Pedrera (també dita Casa Milà). “De fet, es va bastir entre els anys 1862

i 1864. Gaudí de ben segur l’havia vist quan tenia deu o dotze anys, ja que aquell indret era llavors molt freqüentat”, comenta l’arqueòleg.

Més que tèxtil La presència de les fumeres no es limitava tan sols a les fàbriques tèxtils, qualsevol fàbrica que produís algun tipus de combustió -fàbriques de ceràmica, adobs de pells, químiques, molins...-, podia tenir aquesta mena de xemeneies. “El fet d’ésser industrial significava que es produïa en grans quantitats, per tant que l’skyline de la ciutat estigués ple de fumeres demostrava una producció industrial notòria a Reus”, continua l’historiador. “Les fumeres d’una casa normal no són comparables a les d’una fàbrica, ja que en aquesta última es cremaven materials que generaven una sèrie de fums molestos i tòxics.

Per aquesta raó les fumeres es feien tan altes”, justifica Massó, qui a més afegeix que “hi havia més facilitat de dispersió de fums per l’alçada i pel vent de Reus”, que feia “desaparèixer la contaminació ràpidament deixant una atmosfera força neta”.

«Es cremaven materials que generaven una sèrie de fums molestos i tòxics. Per aquesta raó les fumeres es feien tan altes» Localització Les fàbriques s’acostumaven a emplaçar als afores de la ciutat, però en eixamplar-se Reus moltes d’aquestes construccions quedaren en les zones centrals urbanes: “Reus ha anat creixent, no és el mateix

Desembre 2015 - Gener 2016

VIU Reus | 27

Nuevo Hyundai Tucson Cambiar es una actitud.

El cambio forma parte de nuestras vidas. Nos permite descubrir sensaciones nuevas y vivir momentos emocionantes. Es el motor de la imaginaci�n. El nuevo Hyundai Tucson nace de esa actitud. Su dise�o e innovaciones tecnol�gicas har�n que tu forma de disfrutar de la conducci�n cambie por completo.

Experimenta el poder del cambio en www.hyundai.es

Nuevo Tucson desde 18.900�

AUGUSTA CAR. Garant�a sin l�mite de km.

A OS

En Tarragona: Ctra. Nacional 340, nº 199 · Tel. 977 55 24 14.

En Valls: Pol. Ind. Pla de Santa Maria S/N · Tel. 977 61 31 61.

En Cambrils: Carretera N-340 km. 114,5 · Tel. 977 79 14 03

Gama Hyundai Tucson: Emisiones CO2 (gr/km): 119-175. Consumo mixto (l/100km): 4,6 –7,5.

PVP recomendado en Pen�nsula y Baleares para Tucson 1.6 GDi (131CV) 4X2 BD ESSENCE (18.900�). Incl. IVA, transporte, impto. matriculaci�n, descuento promocional, aportaci�n de concesionario, oferta de mantenimiento, Plan Hyundai Soluci�n y Plan PIVE del Gobierno. (Sujeto al cumplimiento de las condiciones del Plan PIVE del Gobierno). Oferta aplicable para clientes particulares que financien a trav�s de Santander Consumer EFC S.A un importe m�nimo de 13.000� a un plazo m�nimo de 60 meses. Financiaci�n sujeta a estudio y aprobaci�n de la entidad financiera. Oferta v�lida hasta 31/12/2015. Modelo visualizado: Tucson Style. Mantenimiento vinculado a la financiaci�n del veh�culo. Consulta las condiciones completas de oferta y de mantenimiento en la red oficial de concesionarios Hyundai o en hyundai.es.

FUMERES CULTURA

Bòbila del Llevat (a prop del Roser).

Foto P. Martorell Jareño

que el de l’any 1850, han aparegut molts barris des de llavors”.

Les fàbriques però, eren relativament properes. Massó posa l’exemple de la fàbrica de ceràmica vidrada d’Hipòlit Monseny: “Ara es conserva al carrer de Cristòfor Colom, no molt allunyada del centre de Reus.

En els seus inicis no molestava, perquè quedava a fora de la ciutat. El creixement progressiu de Reus ha anat empassant-se com una taca d’oli totes les fàbriques i moltes s’han acabat abandonant”.

L’inevitable desús en què cauen les fàbriques antigues amb fumera s’ha acabat fent progressiu amb l’arribada de l’electricitat a la producció industrial, més barata que el vapor, el gas o altres combustibles. “Poc a poc la maquinària queda desfasada i les fumeres queden fossilitzades”, lamenta Massó.

«Abans a Reus hi havia molta experiència en la construcció amb maó. Els paletes i els mestres d’obra eren realment bons» Els materials de la fumera El material principal amb el qual s’elaborava una fumera era el maó cuit. “Per evitar que la fumera caigués per la seva gran alçada, s’havia de fer amb un maó gruixut, no un maó per fer cases, sinó un d’especial”, especifica Massó. A banda de tenir un bon material de construcció

Desembre 2015 - Gener 2016

es comptava amb els experimentats arquitectes, mestres de cases i paletes. “Abans a Reus hi havia molta experiència en la construcció amb maó.

Els paletes i els mestres d’obra eren realment bons, sabien com construir una fumera i, a sobre, el fabricant de ceràmiques havia de saber quants maons i quin diàmetre intern havia de tenir la construcció”, especifica Massó, i continua: “Fins a mitjan segle XX, la gent construïa perquè durés molt, no feien una casa per a enderrocar-la uns quants anys després”.

La fumera de la Fàbrica Weger, recentment mig desmuntada per raons de seguretat

Les encara visibles L’estat patrimonial quant a fumeres deixa entreveure unes vuit fumeres visibles a la ciutat, segons Jaume Massó. Aquestes són la del ceramista Monseny, la fumera de la fàbrica Weger, la de la bòbila del Sugranyes, la del Molí de la Vila, la del Gas Reusense, la de la Cereria Salvadó, la de la fàbrica de mosaics del Llevat i la de la fàbrica d’olis Sabaté. Moltes, però s’han destruït per fer edificis nous, com és el cas de la fàbrica de la Sedera, farà uns quinze anys, perquè interessava més fer blocs de pisos.

També s’ha de dir que a Reus en arribar el període franquista molts edificis i construccions emblemàtiques es van enderrocar: “En aquella època els diners primaven més que no pas el patrimoni”, es lamenta Jaume Massó.

El cas de la fàbrica del Monseny Avui dia aquesta fàbrica encara fa ceràmica vidriada, però mitjançant un forn elèctric, de menor consum. L’estructura fou parcialment desmuntada, però conserva el forn i bona part de la fumera. “Encara continua amb l’activitat, però se centra únicament en peces per a la restauració d’edificis històrics o en ceràmiques decoratives,

VIU Reus | 29

PUBLICITAT CULTURA

One more mile to go!

Just one?

PARLA L’IDIOMA QUE ET PROPOSIS

ANGLÈS – ALEMANY – FRANCÈS — Classes comunicatives per a nens, joves i adults.

— Cursos per a aturats amb preus molt reduïts.

— Preparació per a exàmens oficials de Cambridge i del Goethe Institut.

— Business English.

— Alemany i francès per a empresa.

— Classes particulars.

977 590 861 · 608 828 338 info@babelreus.com · www.babelreus.com C. de Ricard Artiga i Esplugas, 5 local 2b · 43205, Reus C. Antoni de Bofarull

Pr im

e i E Rica sp rd lu A ga rt s iga

de

C. d

Pa s s e i g

Pl. de Ghandi

Pl. de l’Antic Velòdrom

Pl. de la Pastoreta

Escola Pare Manyanet

24 MESES

949€

TIENDA ONLINE 24 h

VIU Reus | 30

www.preciocalderas.org

977 301 197 | 678 662 639 | C/ Santa Clara, 24 baixos- 43204 Reus

Desembre 2015 - Gener 2016

La fumera de la Boca de la Mina, amb una esquerda ben visible que n’amenaça el futur

FUMERES CULTURA de producció menor”, explica Jaume Massó.

L’alçada de la fumera de la fàbrica Weger Després de la mediàtica caiguda del llamp a la fumera de l’antiga fàbrica Weger la seva història ha reflotat. Amb els seus 50 metres d’alçada esdevenia la fumera més alta visible al panorama reusenc actual abans d’ésser desmuntada per seguretat. “Normalment les fumeres eren més petites i l’alçada comença a comptar-se a partir de la part inferior, on es fa la combustió”, diu amb exactitud l’arqueòleg riudoreusenc.

«Moltes fumeres van arribar a desmuntar-se, perquè o bé estaven tortes o representaven un perill pels indrets del voltant»

La història de la fàbrica de productes químics Weger també ha recordat un cas semblant que va patir la fumera del Molí del Passeig Boca de la Mina, la qual llueix una esquerda força visible a la seva estructura externa. Tot i això no va perillar l’estructura i encara es conserva dempeus als afores, en una zona fora de perill públic.

L’alçada d’una fumera arriba a ser perillosa si l’estructura ja no es fa servir i es fa malbé. De fet moltes fumeres van arribar a desmuntar-se, perquè o bé estaven tortes o representaven un perill pels indrets del voltant.

“S’ha de fer un manteniment correcte a les fumeres, per exemple col·locant cèrcols de ferro a la seva estructura i afegint un parallamps a la zona més alta”, aconsella l’historiador.

Massó explica que també moltes d’aquestes fumeres estan catalogades dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni

La fumera Llevat en l’actualitat

Desembre 2015 - Gener 2016

VIU Reus | 31

FUMERES CULTURA Arquitectònic, Historicoartístic i Natural de Reus “d’aquesta manera passen a ser elements a preservar i no es poden enderrocar. L’Ajuntament de Reus i d’altres localitats tenen catàlegs d’arquitectura urbana protegida. De fet, dues d’aquestes construccions industrials han estat declarades béns culturals d’interès locals, una categoria de protecció del patrimoni cultural català: la bòbila del Sugranyes i la fàbrica del Monseny”, detalla Massó.

«Les vuit fumeres que hi ha a Reus es poden visitar» Fumeres patrimonials Les vuit fumeres que hi ha a Reus es poden visitar, si més no des de fora. De fet hi ha nombroses iniciatives per fer itineraris i descobrir-les, com és el cas de la “ruta de les fumeres” de l’INS Josep Tapiró o la del Reus Pedala, una iniciativa –aquesta– que mitjançant el transport lleuger de la bicicleta munta excursions per descobrir aquests elements arquitectònics. “Normalment, aquestes rutes es limiten a cinc o sis fumeres, perquè la del Monseny està parcialment desmuntada i s’ha d’entrar a dins de la fàbrica o, com en el cas de la de la Cereria Salvadó, s’ha de veure des d’un lloc elevat”, explica Jaume Massó.

Desembre 2015 - Gener 2016

VIU Reus | 33

VIU Reus |34

Juny 2015

ENTREVISTA CULTURA

Montse Farrés

‘Amb la poesia ho has de donar tot, sinó no és autèntica’ Escriptora de poesia autodidacta i fascinada per la lectura des de ben petita. Va començar la seva relació amb la poesia fa quatre anys. L’any passat va treure ‘Converses amb ningú’, el seu primer poemari i, el seu relat autobiogràfic ‘Mentre la llum declina’ parlar, però a l’hora d’escriure no els posava i em renyava. Degut a que n’arribava a escriure molts, de poemes, també em deia que era una ‘gallina ponedora’.

Com va ser endinsar-se dins aquest món? Em dedico al que m’agrada, durant una temporada vaig estar amb l’agrupació de Reusenques de Lletres, tota una experiència. L’avantatge de començar ja grandeta és que qualsevol repte assolit el gaudeixes plenament. Ja no tens aquella pressió d’arribar a una fita perquè el que fas, ja és una fita. Se’m va oferir la publicació d’un poemari ‘Converses amb ningú’ amb Silva Editorial i finalment vaig accedir. M’has de veure dins el poema. De tots segur que hi ha algun veus la meva essència.

Cristina Valls

Montse Farrés, nascuda a Vigo (Pontevedra) l’any 1953, viu a Reus des dels 9 anys. Cursa els estudis primaris a La Presentació i viu encisada per les lletres, estudis que per discrepàncies paternes no arriba a cursar. En casar-se es dedica a la família i la seva estabilitat, malgrat això sempre roman vinculada amb la literatura i és l’any 2010 quan decideix escriure poesia de forma oficial.

Va començar a escriure l’any 2010, perquè no ho va fer abans i per què poesia? Sempre he tingut predilecció per escriure i més poesia. Per a mi suposa una eina amb la que puc alliberar-me de mi mateixa,

Desembre 2015 - Gener 2016

no em fa sentir sola, és com un amic fidel que sempre es troba al meu costat i que em transporta a universos imaginaris. He llegit molts autors, des de poetes catalans com Maragall i Carner, fins als que suposen per a mi nous camins poètics, com Maria Mercè Marçal o Ferrater. Si vaig decidir-me a escriure l’any 2010 va ser perquè volia una via d’escapament i si s’ha d’anomenar un culpable va ser el meu mestre, Xavier Amorós, qui em va aconsellar sempre i em va donar una empenta.

Què va suposar treballar amb Xavier Amorós? Vaig aprendre molt i em va recomanar llegir molts llibres. Em corregia molts poemes i em deia que sembrava els punts i les comes a l’hora de

Què va significar per a vostè aquesta publicació? Aquest poemari sóc jo mateixa. Un cúmul de neguits que es deslliuren a la fi. Des de petita veia la vida de color de rosa i tant de bo encara fos així, on la meva única preocupació era sortir-me de la ratlla quan pintava. Quan et fas gran et despertes de cop, descobreixes que la vida és una estafa, egoista i cruel. Prefereixo quedar-me amb els poemes de ‘Converses amb ningú’.

Què faria sense la poesia?

Quan vaig gosar provar a presentar-me a diferents convocatòries, per tal de tenir una opinió, em vaig sorprendre perquè vaig obtenir força reconeixement.

No hi ha res que esperoni tant

que algú cregui en el teu treball.

Per tant, tot i que ho he agafat tard això de la poesia, penso que si li girés l’esquena seria com renegar del meu altre jo, que és el que escriu. Puc demostrar una altra faceta meva per aquesta finestra.

Molta gent creu que la poesia no és per a joves. Com es pot apropar la joventut a la poesia? Els joves tenen el ingredient principal: les ganes de menjar-se el món, la creativitat, el voler expressar tot aquelles hormones revoltades, ho has de comunicar d’alguna manera, no n’hi ha prou amb parlar-ho amb amics. La poeta valenciana Xelo Llopis va va dir que el súmmum de la poesia era el “despullament anímic”, com descordar-te la camisa a poc a poc sense mesurar l’impacte en els altres. Els joves potser es frenen a “despullar-se” amb les lletres, però a la meva edat m’he de frenar? Amb la poesia ho has de donar tot, sinó no és autèntica.

Quins temes tracta en els seus poemes? Parlo del pas del temps, del cafè -perquè en sóc devota-, experiència, existencialisme, silenci, solitud, somnis, horabaixa, etc.

Com aconsegueix que la inspiració arribi en el moment precís? Quan se’m acudeix alguna cosa m’ho apunto, per això sempre porto amb mi una llibreta. No espero a que em vingui la inspiració, però si que prefereixo les nits perquè tinc la ment més clara.

VIU Reus |35

COMERÇ I EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

El punt de vista de La Fira Parlem amb Mayte Forján, la gerent del Centre Comercial

Mayte Forján neix el 1971 i compta amb una experiència de més de 15 anys en Centres Comercials. Ha format part de diversos complexos situats a Tarragona, Barcelona, Gavà i Valladolid. Diplomada en empresarials per la URV i postgrau en Programa de Desenvolupament Directiu per la IESE Bussiness School de Navarra, també compta amb una certificació internacional com a Gerent de centres comercials pel Internacional Council of Shopping Centers

«L’obertura de la Fira Centre Comercial s’està desenvolupant amb èxit en les primeres setmanes de funcionament»

VIU Reus | 36

Desembre 2015 - Gener 2016

ENTREVISTA COMERÇ I EMPRESA Cristina Valls

Anys d’espera i retards han fet de la famosa i mediàtica obra de Metrovacesa un somni anhelat que a la fi, s’ha fet realitat. Grans canvis han viscut els veïns del carrer Gaudí, de l’avinguda de Sant Jordi i les seves proximitats. Tots ells han vist com un gran edifici avantguardista ocupava l’emplaçament de l’antic recinte firal. Encara en la fase de presentació de l’oferta comercial i de serveis en tota l’àrea d’influència, la gerent del Centre Comercial, Mayte Forján, explica que els assistents “encara estan descobrint un complex comercial innovador i amb un concepte arquitectònic diferent de la ciutat”.

El dia escollit per obrir les portes al nou ‘carrer’ de la ciutat -el passat 6 de novembre-, va aplegar grans multituds a les entrades de l’edifici i, una gran expectació dels comerços de proximitat. “L’obertura de la Fira Centre Comercial s’està desenvolupant amb èxit en les primeres setmanes de funcionament”, corrobora la responsable de gerència de La Fira Centre Comercial. De fet, segons es va poder veure, el complex va aplegar més de 100.000 visitants durant el primer cap de setmana. “Una xifra acord amb l’expectativa generada”, afirma Forján. Ara, el Centre Comercial confia assolir l’objectiu anual d’afluències establert, el qual situen en els 4.500.000 visitants.

No obstant això, des del nou recinte diuen que reben unes afluències d’uns 15.000 visitants diaris, els quals a vegades augmenten vorejant els 30.000 a partir de divendres i, els dissabtes poden arribar fins als 40.000. Per la seva banda, La Fira també ha acollit valoracions “molt positives”

de la “gran majoria dels seus comerços”, ja que aquests “han complert i/o superat les expectatives de vendes” en el temps que porten fins ara.

Tot el públic, per ara creixent, que es dirigeix cap al nou recinte comercial ha generat una gran mobilització urbana a la ciutat. Això ho han notat els botiguers instal·lats en les grans artèries comercials de Reus, els quals estaven força sorpresos de rebre dissabtes força fructífers i, més aviat “normals” quant a nivell de vendes. També hi han hagut casos de botigues més allunyades que, òbviament han notat un pas menor de gent al seu establiment. Malgrat tot, s’apleguen opinions dispars quant a assumptes de competència.

Des de La Fira s’assegura haver vingut a “sumar a la ciutat” Des de La Fira s’assegura haver vingut a “sumar a la ciutat” i la seva intenció és “afegir-se com un personatge més”, tal com la seva política de comunicació i gestió constata. “Estem encaminats a enfortir el vincle entre el Centre Comercial i el comerç urbà del centre, perquè volem potenciar de forma conjunta la capitalitat comercial de Reus”, expressa la gerent.

Marques i canvis Quant a marques, La Fira Centre Comercial ha apostat per un gran ventall de serveis ubicats en el sector tèxtil. Els grans grups com Inditex, Cortefiel i petits comerços del sector del ‘retail’ (venda minorista) –com C&A, Punt Roma, Mango o Jack & Jones– han estat algunes de les seves opcions.

L’efecte derivat d’aquesta acció va provocar el tancament

VIU Reus | 37

El que més es portarà aquesta temporada tardor-hivern.

Aconsegueix el teu Volkswagen a preus espectaculars fins a final de mes.

Vine a qualsevol dels nostres concessionaris i gaudeix de descomptes especials a tota la gamma de cotxes Volkswagen.

Gamma Volkswagen: consum mitjà (l/100 km) de 3,4 a 7,2. Emissió de CO2 (g/km) de 88 a 162.

Tarraco Mòbil

Avda. Roma, 11 Tel. 977 22 00 66 - Tarragona vendes.vw@tarracomobil.es

Reusmòbil

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Ind. Agroreus 12424004 Tel. 977 12 04 - Reus vendes.vw@reusmobil.es

ENTREVISTA COMERÇ I EMPRESA

de botigues del centre com Zara –al Raval de Jesús– i Bershka –al carrer Monterols–. Aquests fets sumats als nombrosos traspassos que s’han anat desencadenant al llarg dels últims mesos a la ciutat han alarmat la situació dels comerços familiars, els quals es miren amb recel l’arribada del nou gegant comercial.

fins i tot, l’espai del Parc Central de Tarragona, s’han acostat aquestes últimes setmanes a veure com funcionava el nou Centre Comercial reusenc de La Fira. Aquest “efecte tafaner” ha donat molt a parlar quant a mobilització de persones, per no esmentar les grans cues que s’han generat el darrer mes de novembre.

Per contra, el Centre Comercial també ha obert portes amb noves marques que abans no s’havien trobat a Reus –com és el cas d’H&M–, cosa que també “li dóna cert prestigi a la ciutat”, segons va dir el director general de Metrovacesa, Carlos García León, en una de les presentacions de La Fira.

Sabateries, botigues esportives, estètica i telefonia mòbil també s’han instal·lat dins el complex. Tot plegat són locals de grans cadenes de roba i accessoris que han atret molta gent de fora de la ciutat.

El Centre Comercial confia assolir l’objectiu anual d’afluències establert, el qual situen en els 4.500.000 visitants En la cartera del sector de la restauració s’aplega també un gran assortiment de locals que ha propiciat l’arribada d’una àmplia franja de públic. Locals coneguts com Burguer King, Foster’s Hollywood i La Tagliatella han esdevingut punts de trobada per algunes famílies.

Per la seva banda, la bolera de

Moltes persones que freqüentaven la zona de les Gavarres i, El director general de Comerç de la Generalitat, Josep Maria Recasens, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el conseller delegat de Metrovacesa, Carlos García León el dia de la inauguració del Centre Comercial

Desembre 2015 - Gener 2016

VIU Reus | 39

El vostre benestar és la nostra prioritat + Ginecologia i obstetrícia + Diagnosi prenatal + Dietètica i nutrició + Psiquiatria + Medicina interna i endocrinologia + Cirurgia general i aparell digestiu + Podologia + Cirurgia plàstica i reparadora + Psicologia clínica + Valoració de danys

Sardà i Cailà, 7, 1r 1a - 43201 Reus | Tel. 977 31 30 23 | grupkifa@serveismedicskifa.com | www.grupkifa.com

ENTREVISTA COMERÇ I EMPRESA és un element molt important en aquesta època de l’any i hem volgut transformar el Centre Comercial en un espai de sensacions, on el visitant pugui realitzar les seves compres i viure experiències. Per això hem volgut que la màgia del Nadal es faci visible pels nostres passadissos on la gent trobarà mags i altres actors que amenitzaran l’estança del públic”, informa Forján.

Des del centre també s’empeny una iniciativa on participen els més petits. “Els infants podran compartir la seva il·lusió i traslladar els seus bons desitjos a altres nens que viuen el Nadal des d’un hospital”, continua Mayte Forján. El punt clau en aquestes dates és “aportar un valor afegit a l’estança de les instal·lacions aquest Nadal”.

Quant a visites en aquest desembre, el gegant comercial aproxima les seves xifres vorejant les 600.000 persones

la cadena Ozone, situada en la planta més alta del recinte, és un local on es poden trobar des de recreatius fins a pistes de bitlles, activitat que desperta molta mobilitat entre la joventut.

primera aposta en un gran espai comercial. A banda de tota aquesta oferta, La Fira posa a disposició dels seus assistents també la xarxa Wi-Fi. ‘Donar valor afegir al Nadal’

comercial com és el Nadal, la lleugera recuperació del consum, els dies festius d’obertura comercial i la novetat generada arran la inauguració del centre auguren una bona entrada de mes”, explica la gerent.

El Centre Comercial també ha congregat diferents serveis d’alimentació com és el cas de la cadena d’alimentació ecològica Veritas o el supermercat Aldi, qui ha fet la seva

Quant a visites en aquest mes de desembre, el gegant comercial aproxima les seves xifres vorejant les 600.000 persones. “La predisposició a la compra en una campanya tan

Quant a la campanya de Nadal ha volgut subratllar l’encesa de les llums de Nadal a la ciutat el passat 27 de novembre, on La Fira Centre Comercial també va participar. “La il·luminació

Desembre 2015 - Gener 2016

Quant a les perspectives de futur, Forján respon que “La Fira té un posicionament com a centre comercial urbà únic a la ciutat i, que en la comarca, suposa una oferta més pel turista de la Costa Daurada”. D’altra banda, el Centre Comercial vol esdevenir “la primera opció de compra del segment de moda jove i familiar per complementar l’actual oferta de Reus”.

La Fira Centre Comercial de la promotora Metrovacesa, s’afegeix al gran exèrcit de complexos comercials de l’empresa immobiliària, la qual compta amb vuit centres a Espanya i un a França: El Saler, Artea, Vilamarina, Thader, Centre del Món, La Vital, Tresaguas i Arenas de Barcelona.

VIU Reus | 41

ENTREVISTA COMERÇ I EMPRESA

El punt de vista del botiguer

Parlem amb Ernest Juncosa, botiguer i president d’Unió de Botiguers Ernest Juncosa va créixer en el si d’una família de comerciants el 1964 a l’Arboç del Penedès. De ben petit es trasllada a aquesta ciutat i en escollir entre estudiar o ajudar els pares a la botiga, tria aprendre darrere el taulell, en el sector de la pelleteria. Més endavant, decideix obrir una botiga de complements i l’any 2014 esdevé president d’Unió de Botiguers

Cristina Valls

Els negocis d’abans no arrossegaven les despeses que avui dia arrossega qualsevol petit negoci, els comerços d’antany -familiars en la seva majoria-, eren molt diferents. A partir d’aquesta afirmació Ernest Juncosa ens porta una visió genèrica del comerç que es viu a Reus i explica el seu parer -com a representant de les botigues associades a Unió de Botiguers-, sobre la presència de La Fira Centre Comercial a la ciutat, des del passat mes de Novembre.

El vessant comercial El comerç reusenc viu moments complicats, però “no tots els casos són així”. El president d’Unió de Botiguers confirma que l’arribada de la crisi ha provocat “canvis en els hàbits de consum i, el comerç ja s’ha adaptat a un nou tipus de dinàmica”. En conseqüència, s’ha dinamitzat el sector de la restauració -amb més presència en els últims anys- i el sector turístic -cada vegada més agències aposten pels viatges VIU Reus | 42

de baix cost que capten molts clients en recerca d’ofertes-.

“El que ara està triomfant és el consum per a un mateix, on s’inverteixen diners en experiències i en viure”, explica Juncosa, qui a més afegeix que, quant a consum, la gent abans comprava més articles del sector tèxtil. “Ara molta gent en lloc de comprar cinc samarretes i dos anells, es posa el mocador i els pantalons de l’any passat, que encara estan prou bé, i s’ho gasta en un bon menjar”, corrobora el president d’Unió de Botiguers.

L’atenció al públic fa veure clarament quines són les tendències comercials de la gent L’atenció al públic fa veure clarament quines són les tendències comercials de la gent.“Després de tants anys darrere el taulell he observat molts canvis en el comerç, evidentment ara és un moment molt crític, ja que hi ha comerços que troben que les seves

despeses mínimes superen els seus ingressos. I si no hi ha liquiditat, s’ha de retallar”, lamenta Juncosa.

Les condicions actuals no sols han canviat els hàbits de consum en els compradors, sinó que ha canviat també la manera de fer dels venedors: “Els comerciants hem hagut de professionalitzar-nos en el tema econòmic, que abans era molt secundari. Si ara les facturacions han baixat més del 50% i els lloguers només han baixat un 10% o un 20% hem de fer números”, diu el president de l’agrupació botiguera.

El comerç de proximitat s’està perdent. Aquesta arriscada frase surt de la boca de Juncosa amb certa tristor. “És lleig veure que molts comerços d’aquí abaixen la persiana. Botigues que sempre han estat a la ciutat, que abans formaven part del muscle comercial d’un Reus en blanc i negre -un comerç potent-, ara desapareixen”, enyora Juncosa.

Un nou personatge: La Fira Centre Comercial Canviem de rumb. En parlar del nou complex comercial de Metrovacesa, Juncosa s’ho pren tot en format positiu: “És un nou espai on hi ha instal·lat més comerç, simplement l’hem de veure com un nou operador en un nou sector comercial. Això ve a sumar i enriquir la ciutat”, resol.

Quant al desenvolupament de les últimes novetats del Centre Comercial, el president d’Unió de Botiguers diu “estar a l’aguait de veure com aniran els fluxos de trànsit, de gent i quins hàbits s’agafaran aquest desembre. Si la gent anirà a La Fira directa-

Desembre 2015 - Gener 2016

ENTREVISTA COMERÇ I EMPRESA

«El comerç de proximitat s’està perdent» Desembre 2015 - Gener 2016

VIU Reus | 43

ENTREVISTA COMERÇ I EMPRESA

ment o bé aniran de passada pel centre de la ciutat”.

El comportament del mateix gegant comercial vers els comerços de proximitat durant el Nadal també genera certa expectativa. Amb el que Juncosa aporta: “Volem veure si realment s’involucrarà aquest nou actor ens en les accions comercials que realitzem. Això no és una feina que es faci d’avui per demà, però el que s’han de tenir són les portes obertes”.

Com a representant d’Unió de Botiguers, Ernest Juncosa, esmenta que “ara més que mai és quan totes les associacions han de treballar juntes i generar així una força de comerç”.

El president d’Unió de Botiguers deixa clar que, “en el cas de no funcionar el Centre Comercial, significarà un fracàs per a la ciutat sencera. I, políticament també ho serà”. De fet, siguin bones o dolentes les notícies crearan repercussió i això recaurà, segons Juncosa, “directament en els ciutadans”.

Desembre 2015 - Gener 2016

“La solució és buscar un rendiment, perquè si d’aquí a uns anys no rutllés, seria un problema. Un error que estaríem pagant durant dècades”, preveu de forma hipotètica. A partir d’aquí fa una crida a “l’equilibri” i a la “no competició entre els comerços llunyans i veïns”.

«En el cas de no funcionar el Centre Comercial, significarà un fracàs per a la ciutat sencera» Per la seva banda, la campanya de Nadal s’omple d’un grapat d’activitats on destaca una gran pista de gel, també s’hi suma una branca tecnològica i promocional. “A banda del gran arbre de Nadal del propi col·lectiu, des d’Unió de Botiguers comptem amb una aplicació per a mòbils anomenada ‘Shopping Reus’, amb la qual els compradors podran visualitzar quines promocions actuals hi ha a les botigues associades”, esmenta.

Any d’aniversari L’associació d’Unió de Botiguers està d’enhorabona enguany. Ja fa 40 anys que es troba operativa. Aquesta agrupació botiguera es va gestar el 1975 i el seu primer president va ser Josep Abelló, qui fou propietari de la Perfumeria Abelló. La famosa peculiaritat d’aquest col·lectiu comercial és que va ser pioner a l’Estat espanyol i a Catalunya en la seva tipologia. “L’empenta d’aquell grup d’amics -Xavier Amorós, Antoni Baiges, Josep Pujol i Tomàs Barberà- va donar lloc a una associació del sector del comerç que defensava els interessos dels comerciants de tota la vida i intervenien en el creixement i millora de la ciutat”, explica Juncosa.

En paraules de l’actual president, els fundadors de l’agrupació “van aconseguir una força comercial, on es donava la cara pel comerç proper i es representaven les botigues com si fossin una”. Així doncs, l’apa-

«La campanya de Nadal s’omple d’un grapat d’activitats on destaca una gran pista de gel» rició d’Unió de Botiguers va ser “molt positiva” en els seus inicis, ja que començava una “formació conjunta capacitada de poder canviar les coses”: horaris, situacions comercials... A més també “va apropar molts botiguers que no es coneixien entre ells i va obrir la visió de conjunt a més d’un propietari”.

El volum de socis actual es troba entre els 400 i els 420 socis aproximadament. “Hi ha hagut anys en què han estat més o menys, però a banda de la quota el que necessiten són recursos humans, personal potent que s’impliqui”, demana Juncosa. L’ésser dins l’agrupació comercial garanteix seguretat i ofereix una cartera de serveis: serveis financers, de gestió, VIU Reus | 45

PUBLICITAT COMERÇ I EMPRESA

Ets jove d’entre

16 i 29 anys?

Apuntaʻt a la garantia juvenil Oferta de feina

Pràctiques

abans de

ENERGIA RENOVABLE

4 mesos Oferta formativa

Vols participar?

A la Cambra t’ho posem fàcil Informació, assessorament i acompanyament Truca’ns al 977 338 080 o visita les nostres oficines a C/Boule, 2 Reus www.cambrareus.org

Una completa gamma de calderes de biomassa i biocombustibles, la solució per a cada necessitat Tels. 977 340 636 i 977 126 167 - roal@instalroal.com

www.instalroal.com Instal·lacions obra i reforma •ram de la paleteria •electricitat •reformes •pintura •pladur •fontaneria •gas •calefacció •climatització Representació mobiliari cuina Projectes integrals per a locals comercials Servei d’interiorisme. Projectes a mida

EN CUINES I BANYS TENIM L’OFERTA MÉS ATRACTIVA

C/ Maria Aurelia Capmany nº 4 Baixos -43204 Reus | Tel. 977 524 754 www.imangrup.com | info@imangrup.com VIU Reus | 46

Desembre 2015 - Gener 2016

ENTREVISTA COMERÇ I EMPRESA advocats, de riscos laborals, mútues generals d’assegurances, etc. Tot el que tingui a veure amb la millora i facilitat de la gestió d’un botiguer. “El que volem aconseguir és estalviar els màxims costos i donar els millors serveis per tal d’optimitzar”. Juncosa explica que aquesta cerca de mitjans per afavorir l’estada dels comerços associats esdevé “una feina invisible i poc agraïda, però que hi és allí i es posa molt d’esforç”.

Des d’Unió de Botiguers es té al cap un projecte de futur que fa molt de temps que està gestat. És ni més ni menys la formació d’una escola de comerç, per a futurs botiguers. “La intenció resideix en estalviar el temps de les botigues en formar als joves que no tenen experiència en aquest sector”, defineix.

La Unió de Botiguers té al cap una escola de comerç per a futurs botiguers Per la seva banda, Juncosa admet la dificultat de la iniciativa, “perquè Reus es caracteritza pel seu gran sector comercial i hauria de tenir gent preparada des de ben jove en la matèria”.

Per exemple el nou Centre Comercial, tal com diu el president, “aglutinarà molts que seran primerencs en el sector del comerç i d’altres que tindran una mica més d’experiència”. “Bàsicament seria suplir aquest temps que es perd ensenyant el botiguer nouvingut i així generar més diligència a l’hora d’incorporar-los”, explica. El significat de tenir estudis per a Juncosa també suposa un reconeixement personal. “Jo puc haver après de tot en la botiga, idiomes i conceptes, però quant a estudis això no se’m reconeix. Per tant tenir una titulació com a reconeixement que has après alguna cosa és posseir un testimoni”, acaba.

Desembre 2015 - Gener 2016

VIU Reus | 47

GESTIOMÀTICA COMERÇ I EMPRESA

Bernat Marsal

«El comerç Gestiomàtica va ser pioner en distribució de la marca Apple a la ciutat»

Parlem amb el gerent de la botiga de Gestiomàtica, un negoci que a banda de distribuir productes del segell Apple, compta amb una àmplia experiència en servei tècnic

VIU Reus | 48

Desembre 2015 - Gemer 2016

GESTIOMÀTICA COMERÇ I EMPRESA Cristina Valls

Bernat Marsal, nascut a l’octubre del 1974 cursa els estudis de Formació Professional d’Electricitat i s’especialitza en la branca d’electrònica a l’institut INS Domènech i Montaner. Més endavant arriba a la Universitat de Barcelona i fa la carrera de tècnic en comunicacions, amb la que aprofundeix en el camp de la telemàtica.

Com va ser l’origen de Gestiomàtica? El tema de Gestiomatica no és ben bé meu, jo vaig arribar aquí fa un parell d’anys.

En els seus orígens, l’any 1983, aquest establiment venia caixes registradores. A partir de llavors, els seus antics propietaris, -un d’ells professor entès en informàtica-, va invertir en tecnologia. En el període de 1985 a 1986 es van posar diners en la marca Apple i l’any 2013 els fundadors es van jubilar.

Aquí és quan entro jo i compro el negoci: mantinc la cartera de clients, la filosofia de treball i el magnífic equip de tècnics. A més també conservem el nom com a Gestiomàtica.

«De fet els fundadors van ser els qui van portar la marca Apple a Reus»

Va suposar un nínxol de vendes a Reus? El fundadors van agafar una bona zona i el tracte cap als sectors del disseny i la publicitat –on s’hi encabien la maquinària Apple- era molt fructífer. Aquesta marca pro-

duïa bons productes i funcionaven bé. De fet els fundadors van ser els qui van portar la marca Apple a Reus, esdevenint Gestiomàtica el primer establiment distribuïdor de la ciutat.

En què treu més benefici: en el servei tècnic o en les vendes? Gestiomàtica no factura tantes vendes d’equip com els serveis de reparació. Aquí tenim un grup de tècnics i la gent quan porta el seu equip parla cara a cara amb el tècnic, això és un avantatge. Mai hem estat venedors de volum a l’engròs com d’altres botigues -potser més orientades al petit client-, però si que en factura de reparació, servei d’assistència i post-venda en tenim més benefici. Fins i tot arribem a crear aplicacions de mòbil per als clients si és necessari.

Com van viure el canvi d’imatge d’Apple? Al principi rebíem més compres de part de les empreses, però amb l’arribada de les iPads i els iPhones el mercat s’ha eixamplat una mica i s’ha fet més assequible per a diverses franges de públic. A partir d’aquí creix molt el tema d’Apple, però el volum de vendes de màquines i d’ordinadors és sempre molt similar.

Però ara la gent jove compra molts productes, perquè són ràpids i fàcils d’utilitzar. Amb un portàtil obres la pantalla i ja comences a treballar amb

Desembre 2015 - Gemer 2016

d’altres sistemes operatius has d’esperar potser a que es baixin actualitzacions i a rebre notificacions de que l’antivirus ha de fer una anàlisi.

Com els va afectar l’arribada d’Intecat Store a la plaça del Mercadal? Ho considerem un benefici. Que més gent compri productes Apple a Reus fa que hi hagi molts més clients potencials als quals poder oferir el nostre servei. És un complement més i, de fet tenim un bon contacte amb Intecat Store i amb les persones que porten aquestes botigues.

Són competències que ajuden i fan de complement. A Gestiomàtica el que ens pot arribar a afectar són altres comerços d’informàtica, que es volen ‘afegir al carro’ amb Apple.

Malgrat tot, el tema de venda d’equips ens beneficia, perquè per reparació nosaltres comptem amb un equip amb experiència. En definitiva, defensem un producte que és bo i té la seva clientela fixa, perquè és un producte fiable i adaptatiu a totes les necessitats que pugui tenir el client.

Creu que li afectarà l’arribada de Metrovacesa amb La Fira Centre Comercial? No hi ha cap botiga d’aquesta marca ni d’aquesta temàtica, ni vinculada a la informàtica per ara. En principi no ens afectarà, potser en l’àmbit de que la gent es mogui més per allí.

VIU Reus | 49

Troba el teu exemplar de VIU a fons Reus en expositors repartits arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista.

Establiment Adreça Forn Sistaré Ample,20 bis Forn Sistaré Av.Prat de la Riba,35 Forn Sistaré Galanes,11 Forn Sistaré Amargura,2 Tradicionàrius Raval de Jesús,48 Estanc Díaz Llovera,13 Orthoclinic Travessera St. Antoni,15 L’Estil a Mida Camí de Riudoms,49 L’Estil a Mida Misericòrdia,31 Guau Perruqueria Canina Sant Joan,19-21 Santiveri Sant Joan,32 Immobiliària Vernet&Navarro General Moragues,113 Estètica Dra.Meritxell Camps Gaudí,64 bxos.

La Caseta Dolça Carnisseries Velles,2 (Pl. Mercadal) Òptica Activa Monterols,36 Cottet Raval Martí Folguera,3 Rycsa Passeig Prim,15 Lina 1967 Estilistes Mare Molas,36 API Reus Comprarcasa Passeig Prim,34 Segurhabitat Av.La Salle,45 Les Herbes Salvatges Raval Robuster,19 Les Carbasses Pl.Puríssima Sang,4-6 Sagui Tot Gestió Alcalde Segimon,29-31 Local 2 Esports Armobal Cambrils,4 Estanc 4 Carrilet Av. Pere el Ceremoniós,18

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

PUBLIREPORTATGE/NOTÍCIA COMERÇ I EMPRESA

Joan Colom Tallers Metal·lúrgics Reus La trajectòria de Tallers Metal· lúrgics Reus -TMR- s’inicia de la mà de Joan Colom Cañellas l’any 1965, en uns petits baixos del carrer Vapor Vell de Reus.

Uns anys més tard es va traslladar a un taller més ampli del carrer Jovellanos. Es va especialitzar principalment en la mecanització de peces i reparació de maquinària industrial.

Juntament amb el seu fill, Joan Carles Colom Bertran, van anar ampliant l’àmbit de treball introduint-se en el sector metal·lúrgic, realitzant treballs de manteniments industrials i de comunitats, estructures i tancaments metàl·lics, automatitzacions de portes, instal· lacions de canonades en acer

i acer inoxidable entre d’altres, Actualment, TMR està localitzat a un taller de 1100m2 al polígon industrial Agroreus i compta ja amb la tercera generació amb Joan Colom Borràs al capdavant d’un equip humà de 19 treballadors. Podem dir que el seu saber fer i l’experiència acumulada a dia d’avui els permet fer qualsevol mena de treball, tant si es tracta d’una reparació de qualsevol porta, reixa, canonada, estructura o fins i tot de vàlvules de basses i de rec. Fabriquen i mecanitzen peces de ferro, nylon, tefló o PVC a mida amb el torn o la fresa, peces úniques d’art, tancaments i tanques amb un disseny personalitzat. A

més automatitzen portes i fan adaptacions a la normativa europea, ja que compte amb oficials certificats per a fer-ho.

Enguany és un any especial per a Tallers Mecànics Reus, ja que és del cinquantè aniversari de l’empresa. Per aquest motiu volen agrair a tots els amics i clients la confiança dipositada en l’empresa.

Gràcies per la seva confiança.

Biblioteca Pere Anguera Un nou punt de trobada intel·lectual Des de finals de novembre, Reus compta amb una segona biblioteca municipal, la qual forma part de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya.

Ofereix als seus usuaris accés a Internet, informació local, diaris, revistes, un espai infantil i de lectura informal, entre altres serveis. Encara funciona de manera parcial, amb la zona de la planta baixa i el fons disponible de l’historiador Pere Anguera, que va morir l’any 2010 i que dóna nom al centre. El nou edifici té una capacitat de 35.000 documents, 100 títols de diaris i revistes i 180 punts de lectura.

L’inauguració, el passat 18 de novembre, va aplegar personalitats com l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, el conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell,

Desembre 2015 - Gemer 2016

la vídua de Pere Anguera, Mercè Costafreda, i l’escriptor Xavier Amorós -figura que dona nom a la que fins fa poc única biblioteca municipal de la ciutat-. Segons Pellicer, en el discurs inaugural, la biblioteca “té la intenció que aquest projecte de ciutat, construït entre tots, suposi el naixement d’un espai dedicat a l’economia del coneixement i que esdevingui un lloc cultural de base”. Per Pellicer, la biblioteca acosta la cultura a la zona sud de la ciutat.

de tota existència, que és l’oblit”.

Expressà també el desig que el fons de Pere Anguera es gestioni amb“l’encert, la creativitat i l’empenta” perquè aquest llegat assoleixi “vida pròpia, més enllà d’un equipament aparador”.

La biblioteca ha programat un catàleg d’activitats. que clouran el proper dijous, 17 de desembre, amb el recital amb música anomenat “Lectures extraordinàries”, a càrrec de l’actriu Sílvia Bel i el músic Carles Beltran.

La vídua de Pere Anguera, Mercè Costafreda, va pronunciar unes paraules en honor al seu marit: “Els llibres eren el seu univers i la biblioteca un santuari, el fet d’escriure significava per a ell defensar-se en certa manera de l’inexorable revers

VIU Reus | 51

SALUT

BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

VIU Reus | 52

Desembre 2015 - Gener 2016

ENTREVISTA SALUT

«Remarcar el valor d’una vida saludable és una bona manera d’atacar la incidència de l’anorèxia» Entrevista amb Joan Franch, coordinador del Centre de Salut Mental de Reus, professor associat de la URV i responsable de l’assignatura Psicologia de la Nutrició

Rafa Marrasé

Què provoca que algú acabi sent anorèxic o bulímic? La causa és multifactorial. Hi ha vulnerabilitat personal, marcada pels gens o factors de tipus familiar, factors de tipus cultural (què s’espera del meu cos, les vivències en relació amb els altres i el meu cos) i els factors psicopatològics.

En relació amb això últim, hi ha gent que pot tenir aquest problema arran d’una depressió o malaltia mental? Els quadres més freqüents són trastorns de la personalitat, maneres de ser, maneres d’estar en aquest món que faciliten l’aparició d’un trastorn alimentari.

«8 o 9 de cada 10 persones que pateixen trastorns de conducta alimentària són noies» Com per exemple? Una família on el pes estigui associat a què menjarem. Si un pare, per exemple, té una obesitat mòrbida i això condiciona l’alimentació de la família i, a sobre, tenim una noia adolescent en la família i, per tant, amb una personalitat no cristal·litzada, és a dir, es troba en període de formació, i que el valor del seu cos es troba en un moment de transformació personal, passant de noia a dona, podem tenir un cas d’una persona molt vulnerable.

Desembre 2015 - Gener 2016

cada vegada és més freqüent és que s’avanci a 12 anys.

Ah sí, per què tan aviat? Possibles factors culturals. Amb tot, no sóc psiquiatra infantil i voldria tenir molta cura en tot això.

Tornem al cas que m’explicava abans, la noia que es troba en una família… Sí. Aquesta noia comença a rectificar conductes alimentàries per corregir les parts que no li agraden del seu cos i comença a restringir l’alimentació. Deixa de menjar l’entrepà, quan arriba a casa diu que s’ha de menjar més sa, rebutja diferents aliments, comença a fer activitat física. I tot això, dit així, no té per què ser una malaltia, però si això es porta a un extrem, pot comportar complicacions.

Hi va haver una època en què es parlava molt d’anorèxia i bulímia i ara no se’n sent tant a parlar. Com és això? Des de mitjans de la dècada del 1990 fins al 2005 aproximadament, va semblar que això fos una pandèmia. La incidència d’aquests casos sobre la sanitat pública va ser molt gran, és cert. En aquell període hi havia molta informació, tothom estava més sensibilitzat. Van aparèixer moltes més persones dins l’àmbit sanitari que buscaven ajuda.

Les noies són més proclius a patir aquestes malalties? Sí, 8 o 9 de cada 10 persones que pateixen trastorns de conducta alimentària són noies.

Això va evitar mals majors?

Segurament. Gràcies a la gran informació que hi havia, els professionals van detectar-ho abans i, sobretot les famílies.

Els pares, en una altra època hagueren vist que la filla estava prima però no haguessin passat d’aquí.

Aquests trastorns passen només a l’adolescència? El període d’incidència es situa entre els 12 i 21 anys. És el període de formació de la personalitat i la formació del cos. És molt estrany que passi més endavant, sobretot a partir dels 25. El que

El nombre de casos ha baixat ara? No gaire. El que ha baixat és la pressió sobre aquestes malalties. El metge de capçalera coneix tot això, les famílies també. És a dir, les malalties del trastorn de la conducta alimentària es detecten abans. No

VIU Reus | 53

ENTREVISTA SALUT s’espera a què arribi el malalt, es veu amb antelació. No hi ha tantes emergències.

Un cop detectat el problema, quins són els passos a seguir?

El primer de tot és arribar a fer un diagnòstic. Avui en dia, el metge de capçalera està perfectament capacitat per ferho. A partir d’aquí les mesures passen per una atenció més especialitzada i un tractament multidisciplinar. El psiquiatre i el psicòleg estaran en la base del tractament. L’element és bàsic: la imatge corporal, la imatge que el pacient té del seu cos és la gènesi de tot això. Qui treballa millor aquests aspectes són aquests professionals.

També s’ha de tenir en compte alteracions físiques.

Com quines? Per exemple: caldrà un ginecòleg si aquesta noia ha perdut la regla? Un digestòleg per si té problemes de vòmits amb sagnats? I un hematòleg per si això comporta una anèmia?

«Entre un 5% i un 6% de les persones que pateixen aquestes malalties acaben morint per causa directa o indirecta» El fet de poder detectar la malaltia abans ha fet que s’hagin evitat casos com els que tots vam poder veure en reportatges de fa 20 anys en què algunes noies perdien moltíssim pes, convertint-se gairebé en esquelets? Ens trobem en una situació paradoxal. Tenim tot aquest coneixement del que parlàvem abans, tenim associacions com l’ACAB (Associació contra l’anorèxia i la bulímia) que estan molt ben organitzades amb gran capacitat d’informar i gestionar tot el problema amb les famílies i al mateix moment ens trobem a internet

VIU Reus | 54

amb tota una sèrie de pàgines que estan promovent de manera descarada que això no és una malaltia, que són maneres de ser. És terrible. (El doctor Franch no ho vol dir, però es refereix al moviment anomenat Pro-An).

Estem parlant que una malaltia com aquesta pot ser mortal. Sí, entre un 5% i un 6% de les persones que patei-

xen aquestes malalties acaben morint per causa directa o indirecta. És a dir, per inanició o pels problemes físics que se’n deriven.

Les noies moren perquè els seus casos no s’agafen a temps? És complex d’explicar.

Gairebé tots els trastorns de conducta alimentària comencen per una anorèxia, amb una restricció d’alimentació. Amb el

pas del temps, quan han perdut pes i veuen que han fet tot el que podien fer i encara volen continuar perdent pes, afegeixen el vòmit i, fins i tot, laxants. I tot això, pot dur moltes complicacions. Si una noia vomita cinc vegades al dia i no menja prou, una de les coses que li pot passar és que li baixarà el potassi.

Necessitem el potassi perquè el nostre cor continuï bategant, si baixa molt el potassi, et pots

Desembre 2015 - Gener 2016

ÓPTICA REUS El millor assessorament per a cada client Creiem en el que fem! Tenim el compromís d’atendre les seves necessitats visuals i estètiques posant al seu servei l’última tecnologia de diagnòstic en refracció juntament amb unes adequades instal·lacions i una experiència de més de 15 anys que els proporcionarà la tranquil·litat de saber que estan en bones mans. Óptica Reus es diferencia per un entorn a mida per a un públic cosmopolita i inquiet que vol estar a l’última i que exigeix qualitat, atenció experta i personalitzada així com el millor assessorament per part dels professionals de la visió.

Apreciem l’atenció al detall i la feina ben feta, valors que reflectim en el dia a dia amb els nostres clients. El personal compta amb una gran experiència en el sector i ens posem al seu servei per realitzar-li un complet examen visual i proporcionar-li una solució adequada a les seves necessitats. Som especialistes en lents progressives que proporcionen una òptima correcció visual a totes les distàncies i lents de contacte que les converteix en un excel·lent complement i una alternativa a les seves ulleres, oferint la llibertat que requereix un estil de vida actual i actiu.

Els nostres exàmens visuals inclouen: ▪ Autorefractòmetre, mesura de la refracció objectiva.

▪ Retinoscopia i examen visual subjectiu.

▪ Tonometria i paquimetria, mesura de la tensió intraocular en funció del gruix corneal.

▪ Topografia, mapa corneal.

Estem oberts de dilluns a divendres de 9 a 13:30 h i de 17 a 20 h. Els dissabtes obrim de 10 a 13 h.

ÓPTICA REUS |Camí de Riudoms, 51, Local B (Al costat del Cap Sant Pere) 43202 Reus | Tel. 977 590 844 | www.opticareus.com

ENTREVISTA SALUT morir perquè el cor deixarà de bategar. No et mors d’inanició, sinó d’aturada cardíaca per baixada de potassi.

Aquestes malalties són contemporànies? És a dir, es pot tenir la sensació que les noies deixen de menjar per voler ser com les models, com l’ideal de bellesa actual, molt influenciat per la publicitat. Això és cert? L’anorèxia tal com l’entenem ara és del 1880 aproximadament. La bulímia, en canvi, del 1979. Ara, llegint textos clàssics, veiem que a la Grècia Clàssica trobem descripcions que s’ajusten al que coneixem com anorèxia.

«Veiem que a la Grècia Clàssica trobem descripcions que s’ajusten al que coneixem com anorèxia» A la Grècia Clàssica? Sí.

Però el model de bellesa no era exactament com és actualment. Com pot ser? Els models de bellesa cultural han canviat durant els segles. Només cal pensar en Rembrandt.

Avui dia està més ben vist ser prim que obès.

Per això mateix. Com pot ser que els antics grecs tinguessin casos d’anorèxia? Per què no? Sabem si els casos que estan descrits als textos i que ens fan pensar que eren anorèxia eren els d’unes senyores riques o pobres?

Per què ho diu? La imatge de les classes benestants era molt important, tenia un valor afegit.

Podríem pensar que així era, però no ho sabem. En tot cas, les descripcions estan allí i això ens fa deduir que podria tractar-se de casos d’anorèxia.

Quan a la consulta arriba un

VIU Reus | 56

cas d’una pacient (o un pacient) que pateix un trastorn de la conducta alimentària, què és el primer que vostès fan?

Si la noia, i dic noia perquè gairebé 9 de cada 10 pacients són dones, es troba en una situació física molt precària el que faré primer és centrar-me en l’apartat físic perquè es pot morir d’això. Un cop superada la situació d’emergència s’ha de tractar en l'àmbit psicològic.

Elles veuen el menjar com un enemic? Van abandonant els aliments que consideren perjudicials, com els que porten greix per exemple. Així, es van alimentant de peix bullit o d’enciam exclusivament.

Això pot estar bé, però si ho fan de manera contínua al mateix temps que rebutgen tots els altres aliments perquè pensen que és el correcte, s’ha de treballar aquesta manera de concebre el món del menjar. També s’ha de treballar la seva visió sobre el seu cos.

Els professionals utilitzen medicació per aquestes malalties des del punt de vista psiquiàtric? Si hi ha un quadre de depressió associada sí. Però sempre una medicació destinada a depressió, res més. Això en el cas de l’anorèxia. En la bulímia és diferent.

Per què? Segons molts estudis s’ha comprovat que l’administració de determinats antidepressius en pacients que pateixen bulímia però no tenen depressió, redueixen els afartaments i els vòmits.

Una noia que hagi patit anorèxia i bulímia i ho hagi superat, és una malalta per a tota la vida? És a dir, se li ha de fer un seguiment sempre? No. Una tercera part de les persones que pateixen aquestes malalties rebran l’alta, una

Desembre 2015 - Gener 2016

VINE A DESCOBRIR PERQUÈ SOM DIFERENTS

província la e d l ta n e d a ic n lí c Única segell Dental Quality amb el

Orthoclinic Reus Travessera de Sant Antoni, 15 Tel. 977 345 231 Orthoclinic Tarragona. Av. Catalunya, 22D Tel. 977 235 976

www.orthoclinic.es

ENTREVISTA SALUT

altra tercera part no acabaran d’estar bé però podran tirar endavant amb la seva vida i necessitaran un seguiment i, finalment, l’altra tercera part patiran complicacions.

Recaigudes? Sí, i aquí, en aquest grup, és on trobarem aquell 5% i 6% de morts del que parlàvem anteriorment.

Quina incidència sobre el total de la població de Catalunya tenen les malalties de les quals estem parlant? Entre el 4 i el 6,5% de tots els joves entre 12 i 21 anys, patiran algun trastorn de la conducta alimentària. Si ajustem més, podem dir que en el cas d’anorèxia nerviosa, el percentatge es troba entre el 0,1 i 0,7% i la bulímia nerviosa entre el 0,4 i l’1,4%. La resta, és a dir, entre el 2,7 i el 4,8% són trastorns de la conducta ali-

VIU Reus | 58

«La família té molt a dir, els patrons alimentaris, com mengem i amb qui mengem» mentària no especificats.

Això què vol dir? Que són trastorns que no acaben de ser anorèxies perquè no compleixen una sèrie d’apartats i tampoc són bulímies pel mateix cas. Per poder diagnosticar-les com a tals fem servir una sèrie de paràmetres, si no els compleixen, no les podem anomenar com a tals.

Posi'm un exemple. Una noia amb una restricció alimentària brutal, que ha perdut 15 quilos en dos mesos, la família està

molt espantada però el seu índex de massa corporal no ha arribat a 17. Sembla un quadre d’anorèxia però encara no compleix tots els apartats. Per considerar que hi ha bulímia hi ha d’haver vòmits i afartaments, pel mig una restricció alimentària i això s’ha de fer com a mínim dues vegades a la setmana i durant tres mesos. Ara imagina’t que passa tot això però no fa els tres mesos. Puc fer un diagnòstic de bulímia? En principi no, però el patró és bulímic.

Es poden prevenir aquestes malalties? Sí (diu mentre m’ensenya un cartell que en breu penjaran al Centre i que diu:

L’anorèxia no és culpa de ningú però tots en som responsables) La família té molt a dir, els patrons alimentaris, com mengem i amb qui mengem. L’alimentació, a l’ésser humà, no

tan sols li aporta nutrients com als animals, sinó que hi afegim un valor cultural: compartim coses, vivències, converses.

El fet de menjar tots junts, amb els pares, pot disminuir el risc? Evidentment. Les primeres coses que hem après a la nostra vida han estat a casa.

Quan hem de menjar, què hem de menjar. Ara la societat ens du a menjar fora i quasi de qualsevol manera. L’hora de menjar és un element que uneix. També cal explicar molt bé, des de l’escola i des d’altres mitjans, quin és el valor que tenen els aliments per a la nostra salut. Això és molt més útil que explicar què és l’anorèxia per exemple.

El fet de remarcar una vida saludable i que els joves sàpiguen perquè és important, és cabdal i una bona manera d’atacar la incidència de l’anorèxia.

Desembre 2015 - Gener 2016

Clínica Pilar Burillo

Dra. PILAR PÉREZ BURILLO Med. Col. 1620 Dra. ANDREA ROMANO Med. Col. 4792

Dr. JOSÉ SALA PAYÀ Med. Col. 606

MEDICINA ESTÈTICA I NUTRICIÓ

CLÍNICA DEL DOLOR

• Tractament global de la cel·lulitis i flaccidesa

• Dolor agut i crònic

• Tractament global de les arrugues facials

• Radiofreqüència

• NAQUA (èczemes, cicatrius, acnè)

PSICOTERÀPIA

• Dietes proteïnades - Crononutrició

• Fòbies, tabaquisme,

• Anàlisis d’intolerància alimentària

depressions, teràpies

• Tractament de sobrepès / obesitat

amb hipnosi

• Làser (taques, depilació)

clínica

• Radiofreqüència

Monterols, 32, 4t. 43201 Reus

Tel. 977 341 600 | www.clinicapilarburillo.com

PUBLIREPORTATGE SALUT

Òptica Activa, més que una graduació Trobar unes ulleres que agradin al client i al preu desitjat. Aquesta és la premissa que persegueix Òptica Activa, una empresa que es dedica a donar una millor visió als habitants de la ciutat, partint d’una filosofia utilitària i, a la vegada, estètica. Es vol traspassar aquesta barrera de la funcionalitat, fent així que els clients vinguin no tan sols per un canvi de graduació, sinó per mirar un accessori que complementi la seva imatge VIU Reus | 60

Desembre 2015 - Gener 2016

PUBLIREPORTATGE SALUT

Un tracte personalitzat, un assessorament excel·lent i unes promocions dels millors preus efectiu gràcies a la seva plasticitat ocular. Aquestes teràpies visuals també resten disponibles per a qualsevol persona adulta si aquesta ho requereix.

Ser client té molts avantatges, però ja no tan sols en descomptes i promocions, també es promouen reptes. I es que hi ha iniciatives tan potents dins Òptica Activa, que la mateixa va iniciar una campanya a l’octubre on desafiava el client per tal que trobés altres ofertes tan assequibles com la seva.

“Una campanya amb ofertes

Redacció

Amb més de vuit anys d’experiència a Reus, Òptica Activa treballa amb les millors empreses de lents del mercat: Varilux, Zeiss i Hoya i les marques de montures més prestigioses: Chanel, Dior, Etnia, Tom Ford …

D’altra banda, l’empresa també treballa en exclusiva marques independents, apostant així pels dissenys més innovadors d’Europa, com podrien ser Mykita, Eloise, No Logo . . .

Aquesta àmplia varietat d’oferDesembre 2015 - Gener 2016

molt fortes, amb preus baixos i raonables, comparats amb altres òptiques”. Una proposta que ha generat una gran afluència de gent i la qual aplega bones crítiques a l’hora de cobrir necessitats òptiques.

En definitiva, un tracte personalitzat, un assessorament òptic excel.lent i unes promocions als millors preus. Tot client ha de conèixer aquesta experiència i viura-la amb els seus ulls. Òptica Activa, C/Monterols, 36. Tel. 977 127 311.

ta permet als clients escollir a òptica Activa les ulleres que els agraden als millors preus.

L’òptica també ofereix un assessorament personalitzat amb professionals amb més de 20 anys d’experiència i amb un equip òptic que al servei de gabinet realitza un estudi visual integral, i ofereixen el servei de terapia visual adreçada a nens en edat escolar, i consistent en la realització d’uns exercicis que milloren les habilitats visuals dels mateixos: un avenç

D’esquerra a dreta, la Lluïsa, la Sílvia i la Roser, us atendran amb molt de gust a Òptica Activa

VIU Reus | 61

MOTOR

CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Nissan Pulsar dCi Compacte de primera classe El Pulsar és el representant de Nissan al competit segment C dels compactes.

El constructor japonès disposa d’un automòbil capacitat per lluitar sense complexes amb els millors de la categoria i el seu motor dièsel de 110 cavalls és un referent en rendiment i eficiència

Prova Motor En aquest número, VIU a fons Reus prova en primera persona un vehicle per les nostres carreteres i ciutats. Volem acostar el sector de l’automoció als nostres lectors, d’una forma molt més personalitzada i propera. Arrenquem aquesta nova secció amb el nou Nissan Pulsar. A la imatge, Anton Ferrater, gerent dels concessionaris Nikko Center a Reus iTarragona, entrega la clau del Pulsar al nostre periodista expert en motor Ramón Ortiz, qui realitzarà la prova.

VIU Reus | 62

Desembre 2015 - Gener 2016

PROVA MOTOR Ramon Ortiz

Amb el Pulsar, Nissan pretén oferir un automòbil compacte pràctic i fiable. És un automòbil molt equilibrat, ben fet i amb un disseny tan pràctic com agradable. Fabricat a la planta de Nissan de la Zona Franca de Barcelona, és a més un dels cotxes de la seva mida més assequibles del mercat.

Nissan fa servir la mateixa plataforma de models com el Juke i el Leaf per oferir una generosa carrosseria de 4,39 metres de llargada que dóna pas a un interior espaiós, tant el de les places davanteres com el de les posteriors. Però especialment el destinat a les places posteriors, amb una distància entre files excel· lent i una plaça central totalment aprofitable, cosa gens comú en aquesta categoria de cotxes.

A l'interior descobrim un lloc de conducció amb les regulacions de

seient i columna de direcció necessàries per assolir la postura òptima davant el volant. Està inspirat en el Qashqai, i disposa de materials de bon aspecte i tacte agradable. El tacte de tots els comandaments del Pulsar és magnífic per la seva suavitat, fins al punt de semblar un cotxe d'un segment superior.

La mecànica dièsel destaca per la suavitat de funcionament i pel seus registres de consum i emissions contaminants

Equilibri dinàmic Després de recollir la unitat provada a les instal·lacions de Nikko Center, iniciem el nostre assaig conduint per l’autovia circumvala Reus. Aviat podem comprovar com el renovat motor dièsel dCi de 110 cavalls -que compleix amb la normativa Euro 6 de gasos contaminants-, demostra que no està lluny dels registres homologats (3,6 litres de consum i emissions de CO2 de 94 grams per km). Fa una mica de soroll al iniciar la marxa, però el cotxe està tan ben insonoritzat que s’imposa el silenci i l’absència de vibracions. Aquest propulsor sembla de cilindrada superior, ja que accelera amb suficient força per a un ús normal de ciutat i

carretera. Òbviament, les seves prestacions no són espectaculars, però el seu rendiment és satisfactori.

El Pulsar és un automòbil que destaca per la seva habitabilitat interior, combinada con un equipament complet en tota la gamma La prova avança i arribem al Coll de la Teixeta, iniciant una carretera en descens que ens porta a la població de Porrera. Conduint a un ritme elevat podem comprovar com l’equip de frens respon amb fermesa i amb resistència al cansament.

El trajecte es complica a la carretera que connecta Porrera i Falset, recentment utilitzada com a tram cronometrat del Ral·li Costa Daurada.

El nostre Pulsar es mostra davant la Torre dels Escipions, a la ctra. N-340

Desembre 2015 - Gener 2016

VIU Reus | 63

PROVA MOTOR

2

1

Sense ser el seu objectiu, la suspensió del Pulsar manté un rendiment acceptable, amb un confort de marxa excel·lent i el pas per revolt és correcte.

ció de canvi automàtic i subjecció lateral seients davanters.

Ens queda tornar a Reus i comprovar com es comporta aquest compacte japonès a l’hora de circular per grans ciutats. Les compactes dimensions exteriors permeten moviments àgils i bones possibilitats d’estacionament, potenciades a les versions que porten la càmera de visió de 360 graus.

El seu diàmetre de gir, de 10,2 metres, permet desenvolupar-se sense problemes per carrers estrets.

De sèrie: control d’estabilitat ESP, llandes de 16 polsades, sis coixins de seguretat, control de creuer, control de traçada actiu, control de pressió de pneumàtics, ràdio CD amb USB i connexió Bluetooth, seients de pell amb calefacció, càmera de visió 360º i Escut de Protecció Intel·ligent que inclou dispositiu de control d'angle mort, alerta de canvi involuntari de carril i alerta de trànsit del darrere.

«El seu diàmetre de gir, de 10,2 metres, permet desenvolupar-se sense problemes en carrers estrets»

VALORACIÓ Ens n’agrada: Capacitat maleter, habitabilitat, rendiment motor, eficiència, confort de marxa, seguretat activa i passiva.

Trobem millorable: Sense op-

VIU Reus | 64

EQUIPAMENTS DISPONIBLES (segons acabat)

3

Opcional: pintura blanc iceberg (195 euros), pintura metal·litzada (470 euros).

1.- La silueta del Pulsar és atractiva des de qualsevol angle de visió.

2.- A la Plaça de la Llibertat destaca la dinàmica silueta del Pulsar 3.- La carretera que connecta Porrera amb Falset és un perfecte banc de proves per comprovar el correcte rendiment de la suspensió del Pulsar.

4.- A Porrera. El nostre Pulsar demostra les seves qualitats dinàmiques en carreteres virades.

4

Desembre 2015 - Gener 2016

PROVA MOTOR

Fitxa tècnica MOTOR Tipus: Dièsel, 4 cilindres en línia Cilindrada: 1.461 cc Potència màxima: 110 cavalls a 4.000 rpm TRANSMISSIÓ I BASTIDOR Tracció: Davantera Canvi: Manual, de 6 relacions Frens: Discos ventilats/discos Pneumàtics: 195/60R16 DIMENSIONS Llargada: 4,39 metres Amplada: 1,77 metres Alçada: 1,52 metres Pes: 1.382 quilos Capacitat maleter: 385 litres Dipòsit combustible: 46 litres PRESTACIONS Velocitat màxima: 190 km/h Acceleració 0-100 km/h: 11,5 segons Consum carretera: 3,3 litres Consum urbà: 4,1 litres Consum mitjà: 3,6 litres Emissions CO2: 94 g/km ADQUISICIÓ Preu: 21.700 euros (Acenta) Garantia: 3 anys, ó 100.000 km Web: www.nissan.es

COMPROMÍS AMB EL CLIENT DE NISSAN Nissan ha posat en marxa un nou servei denominat COMPROMISO CLIENTE de Nissan, que potencia la seva relació amb el client, i ofereix nous serveis als seus usuaris.

Aquest compromís de Nissan comença amb la rapidesa en la resposta quan el client desitja contactar amb el seu concessionari. La transparència és un altre dels objectius i s’ofereixen pressupostos personalitzats sense compromís,

tant per reparacions com per manteniment. En cas d'immobilització del vehicle, el client de Nissan pot disposar de mobilitat alternativa.

Molt interessant resulta la possibilitat de contractar una extensió de garantia fins a 6 anys.

Un servei que inclou assistència en carretera immediata. Si el client ho desitja, pot registrar-se a nissan.es/youplus i participaren esdeveniments de la marca. Finalment, es premia la fidelitat amb descomptes i serveis gratuïts amb la targeta Nissan+.

Si tu també vols provar-lo dirigeix-te a: NIKKO CENTER Reus: Autovia Reus-TGN, s/n Mas Abelló. Tel. 977 772 197 Tarragona: Ctra. València 206. Tel. 977 549 560

Desembre 2015 - Gener 2016

VIU Reus | 65

PUBLIREPORTATGE MOTOR

L’hivern a Nikko Center Concessionari oficial Nissan a Reus i Tarragona

A l’hivern, es donen condicionants climàtics que poden dificultar la conducció i afectar negativament a la seguretat i rendiment del vehicle

Redacció

Per afrontar l’hivern de la manera més adient, és important portar a terme una revisió general del teu Nissan. Nikko Center, el teu concessionari oficial a Reus i Tarragona, posa al teu abast un seguit d’atractives ofertes, exclusives pels vehicles de la marca, turismes, crossover i industrials. Una revisió a temps és suficient per tenir tranquilitat a l’hivern.

La revisió d’hivern Nissan inclou: canvi d’oli i filtre, revisió de l’estat funcional del vehicle, diagnosi electrònica de la bateria i Nissan Assistance gratuït durant 1 any, des de 64 euros. També els pneumàtics, bàsics per a una circulació segura en l’època de l’any que més baixen les temperatures, els trobaràs amb un descompte de fins al 25% amb la garantia de Continental.

netejaparabrises. A Nikko Center te les oferim amb un 25% de descompte. El canvi de bateria gaudeix també d’un descompte del 25%. Finalment, has de saber que els accessoris de temporada (cadenes, portaesquís, etc.) tenen descomptes de fins el 20%.

Una revisió a temps és suficient per tenir tranquilitat a l’hivern Vine a Nikko Center abans que arribi l’hivern i consulta condicions d’aquesta campanya exclusiva pel teu Nissan al web www.nissan.es

Un altre element vital per afrontar la pluja i les nevades hivernals són les escombretes del

VIU Reus | 66

Desembre 2015 - Gener 2016

NOVETATS MOTOR

Kia Sportage Consolidat a l'elit

Amb renovada imatge i noves tecnologies, la quarta generació de l’Sportage reuneix tots els ingredients necessaris per donar continuïtat al seu rotund èxit comercial

Ramon Ortiz

L’Sportage és un automòbil totalment consolidat que permet a l'empresa coreana lluitar sense complexos amb els millors SUV compactes del mercat. Els seus resultats comercials són brillants i el futur està garantit amb l'arribada d'una nova generació, que estarà en els concessionaris durant el primer trimestre de 2016.

Dissenyat en l'estudi de Kia a Frankfurt, la seva imatge potencia la sensació d'esportivitat, gràcies a unes enèrgiques formes presidides per un frontal que adopta l'estilisme dels últims llançaments de Kia, amb l'anomenada graella "tiger-noise ". La llargada creix fins a arribar als 4.480 mm, la batalla creix fins 2.670 mm i l’spoiler posterior és més llarg. El nou disseny permet gaudir de millor coeficient aerodinàmic.

L’interior evoluciona en tots els apartats respecte al seu antecessor. Milloren cotes d'habi-

VIU Reus | 68

tabilitat com l'alçada de cap i l'espai disponible per a les cames. També creix el maleter, que passa de 465 a 503 litres. L’estructura de bastidor és més resistent per millorar la rigidesa torsional, incorpora millores en la suspensió i existeix la possibilitat de disposar d'una direcció assistida elèctrica, de millor tacte i resposta més ràpida. També millora la capacitat de frenada.

zina es completa amb un 1.6 GDI de 132 cavalls. En dièsel es podrà disposar de potències de 115 cavalls (1.7 CRDi), 136 i 184 cavalls (2.0 CRDi). Els motors han estat evolucionats, reduint consums de combustible i emissions de CO2.

Kia ofereix tecnologia de seguretat en la qual destaquen dispositius com alerta de trànsit del darrere, sistema d'assistència de manteniment de carril, avís involuntari de carril, reconeixement de límits de velocitat, etc.

La quarta generació de l’Sportage estarà disponible en versions de tracció davantera o integral Les novetats s'estenen a l'oferta mecànica, que estrena un motor benzina 1.6 T-GDI, amb injecció directa i turbocompressor, de 177 cavalls. Aquest motor pot muntar una nova caixa de canvis automàtica, de set velocitats. L'oferta de ben-

Desembre 2015 - Gener 2016

BREUS MOTOR

Amb preus des de 63.200€ Nou Lexus RX 450h Lexus ha iniciat la comercialització del nou RX 450h. El disseny exterior, en la línia dels últims llançaments d’aquest constuctor, presenta trets molt angulosos i la clàssica graella de doble punta de fletxa, flanquejada per fars LED de triple feix amb forma de L. Amb 4,89 m de llargada, és 12 cm més llarg i 1 cm més ample que el model precedent per

distanciar-se ara del seu germà petit, l’NX, que és 26 cm més curt. Es comercialitza en versió híbrida 450h, amb motor V6 de 3,5 litres assistit per altres dos elèctrics. El davanter rendeix 167 cavalls i el de darrera, 68 cavalls i units desenvolupen una potència total de 313 cavalls, amb un consum mitjà des 5,2 l/100 km. Els preus van dels 63.200 euros de l'acabat Eco als 91.700 de la versió Lu-

Alfa Romeo Giulia Bellesa fascinant El nou Giulia Quadrifoglio, la versió més esportiva de la nova berlina de la marca italiana, és sens dubte un dels noms propis de l'actualitat del motor. És un espectacular turisme de quatre portes i la versió Quadrifoglio equipa un motor V6 turbo amb potència de 510 cavalls, acompanyats de sistema de tracció a les rodes posteriors, o bé tracció integral. Màxima expressió de la renovada Alfa Romeo, l'última creació de la firma transalpina iniciarà la seva comercialització en breu, amb preus que podrien iniciar-se al vol-

Antonio Orozco segueix confiant en Mazda Torna a Tarragona per a recollir el seu nou Mazda CX-3 a Kimauto El cantautor, que condueix actualment un Mazda 3, que Kimauto Tarragona li va entregar al gener, satisfet amb la fiabilitat i les prestacions del vehicle, ha mostrat interès a seguir confiant en la marca nipona conduint ara el nou model de Mazda, el CX-3.

Orozco va dir, del Mazda 3, que “ha estat un fidel company de viatge que m’ha dut als concerts que he fet per tot Espanya” i ha afegit “espero que el seu proper propietari el pugui gaudir tant com jo ho he fet” i, a petició de Kimauto, ha deixat un autògraf a la part posterior VIU Reus | 70

del vehicle.

Seguint el mateix procés que tots els vehicles que s’entreguen al concessionari, el Mazda 3 amb l’autògraf d’Antonio Orozco es posarà a la venda i restarà en les instal·lacions del concessionari fins que trobi un nou propietari o propietària, una oportunitat per als fans del cantautor de gaudir del mateix

vehicle que la seva estrella amb la seva empremta única.

Antonio conduirà, a partir d’avui, el nou model de Mazda, el CX-3, un SUV jove, amb caràcter i amb tota l’essència dels quatre pilars de la filosofia Mazda, el disseny KODO, la tecnologia SKYACTIV, la connectivitat MZD Connect i la seguretat i-ACTIVESENSE.

Desembre 2015 - Gener 2016

PUBLICITAT MOTOR

jeep.es

REDEFINE LA AVENTURA

Emisiones de CO2 y consumo mixto gama Jeep Renegade: de 120 a 160 g/km y de 4,6 a 6,9 l/100km.

Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

• Més de 2.000m2 d’instal·lacions • Còmodes zones d’espera climatitzades, wifi gratuïta i cafeteria • Servei d’assistència de grua 24h • Servei gratuit de recollida del vehicle i entrega a domicili • Conveni de lloguer de cotxe sense conductor • Revisió pre-itv gratuïta i sol·licitud de cita itv gratuïta -si no es pot desplaçar a la inspecció nosaltres ens n’encarreguem sense cost • 9 vehicles de substitució pels clients

TALLERS GT TARRAGONA Polígon Industrial Francolí, 16 - Nau C | 43006 TARRAGONA | Tel. 977 549 107

Desembre 2015 - Gener 2016

VIU Reus | 71

OCI I GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

VIU Reus | 72

Desembre 2015 - Gener 2016

ENTREVISTA GASTRONOMIA

«La gent fa servir l’oli per tradició, no per coneixement» Ferran Huguet, director de la DOP Siurana i director general d’Unió Corporació Alimentària

Rafa Marrasé

Com ha estat l’evolució d’Unió en els últims trenta anys? Unió va passar moments delicats a inicis de la dècada dels 80 del segle passat perquè és una cooperativa i no tenia fons propis per finançar la seva expansió i va demanar crèdits en una època en què els tipus d’interès eren molt alts. Ara l’entitat està sanejada amb increments del 15 i 16% anual amb volum d’activitats i vendes.

Quin percentatge del volum de l’empresa comporta l’oli? Entre un 20-25%, que representa una facturació d’uns 10 o 12 milions d’euros.

Tot l’oli és DOP Siurana? El 70% de tot l’oli que comercialitzem. S’ha de tenir en compte que nosaltres ens encarreguem del 80% de tot l’oli Siurana que es fa, que és de molta qualitat i prestigi. Amb tot fa un parell d’anys vam incorporar olis de la Terra Alta també.

«Nosaltres ens encarreguem del 80% de tot l’oli Siurana que es fa, que és de molta qualitat» Com a president de la DOP Siurana, com es troben posicionats aquests olis dins el món de l’oli a Catalunya i la resta de l’Estat? La DOP Siurana és la

Desembre 2015 - Gener 2016

que, en relació a la seva producció, més oli envasa, al voltant, moltes vegades, del cent per cent. La DOP té dues funcions: cuidar la qualitat de l’oli i promocionar-lo. En aquest aspecte estem fent molt bé els deures.

Això vol dir que cada vegada la gent aprecia més l’oli que fem aquí o s’ha d’exportar per donar-li sortida? Lamentablement l’oli es valora més a fora que aquí, i això passa amb més productes. Sempre diem que ens posem molt nerviosos quan anem a un restaurant i veiem olis de tot arreu menys els de casa nostra quan l’oli DOP Siurana està reconegut, en l'àmbit d'experts, com el millor oli del món. De fet, en els concursos de tast que es fan arreu, l’oli DOP Siurana s’endú tots els premis.

Podem dir que la meitat del que produïm, l’exportem a mercats que valoren la qualitat.

Quins mercats? Els Estats Units, Japó… Ells estan disposats a pagar un preu alt a canvi de qualitat.

Com es troba la distribució?

Ho dic perquè a les superfícies comercials hi ha molt oli refinat i molt poc verge o extra verge. No hi ha cultura de l’oli, les grans empreses comercials no aposten per aquest producte? No tenim cultura de l’oli. La gent fa servir oli per tradició, no per coneixement i aleshores, amb aquest criteri, el que marca què compres és el preu.

Totes les superfícies comercials, VIU Reus | 73

ENTREVISTA GASTRONOMIA

a més, juguen amb la competència de l’oli. Si t’hi fixes, en els paperets d’ofertes del supermercat, l’oli sempre hi surt. Hi ha una guerra brutal amb els preus dels olis. L’oli refinat és més econòmic que el verge extra o verge però, si fas els comptes, a final de l’any potser t’has gastat entre 12 i 18 euros més per un producte de primera qualitat en relació a l'oli refinat, que ha estat sotmès a tots els processos de transformació.

Com es pot revertir aquesta situació? Amb informació.

Nosaltres ens reunim amb empreses perquè coneguin el producte i les seves propietats.

La DOP Siurana organitza tota una sèrie de fires perquè el gran públic conegui el nostre oli. Hi ha una cosa clara, la persona que el prova, després és un client molt fidel.

La producció és limitada. El mercat s’autoregula. Si hi hagués molta demanda, el preu pujaria i això permetria al pagès viure millor. El nostre desig és VIU Reus | 74

que l’oli agafi el màxim prestigi possible. L’exemple, en l'àmbit de comercialització, és l’oli de la Toscana, a Itàlia. La qualitat és similar a la nostra, però ells són uns grans venedors, convençuts que tenen el millor oli del món, i els restaurants els donen suport. D’aquesta manera han pogut vendre l’oli a un preu molt alt i mantenir els pagesos amb un bon nivell de vida.

Quina seria l’estratègia per convertir la DOP Siurana en el model italià de vendes? És molt important la zona d’origen. De vegades venen clients

mercats a l’estranger.

«El 80% d'exportació va als Estats Units, tot i que exportem oli a 37 països» nostres dels Estats Units que ens diuen que no troben el nostre oli aquí. Ells, evidentment, esperen trobar a tots els restaurants els productes de la terra, i no és així. Això és molt greu. D’una banda hem de continuar treballant perquè la gent de Catalunya ens conegui cada vegada més i seguir obrint

Quin és el país on exporten més? Els Estats Units. Allà, a diferència d’aquí on les superfícies comercials lluiten per tenir l’oli més barat, als Estats Units la competició és per tenir l’oli de més qualitat. Aquell és un país en què si el producte és bo, el preu no és un problema.

De fet, de la meitat de producció que exportem a l’estranger com deia abans, el 80% va als Estats Units, tot i que exportem oli a 37 països.

Quin és el panorama de futur de l’oli DOP Siurana? Hauríem de diferenciar-nos de la resta de l’oli que es produeix a Espanya que, per altra banda, és el país que més oli fa de tot el món. Quan els preus baixen, en anys de molta collita, aquí ho notem negativament molt.

Hem de fer servir la DOP per poder marcar la nostra diferència, la qualitat que tenim, lluny d’aquells olis refinats.

Hem de buscar un mercat més personalitzat, de gran qualitat.

Desembre 2015 - Gener 2016

PUBLICITAT GASTRONOMIA

Fem pans elaborats cada dia amb les mans i el cor amb pasta mare natural i farines seleccionades Productes especials de Nadal: Panettones, Pa foradat i Panets gastronòmics.

Reus: c/ Ample 20 bis, Av. Prat de la Riba 35, c/ Galanes 11, c/ Amargura 2 | Tarragona: c/ Governador GonzĂĄlez 11 Tel. 977 322 028 | info@fornsistare.com | www.fornsistare.com

Desembre 2015 - Gener 2016

VIU Reus | 75

RECEPTES GASTRONOMIA

Paella de bou amb arròs a l’estil de la muntanya i Vermut Miró Ingredients per a 4 persones • 2kg culata de bou • 2 cebes de figueres • 2 carbassons • 1 dent d’all • 1kg de costella de porc tallada • 100 grs de trompetes de la mort • 100 g de rossinyols • 200 ml de vermut Miró blanc • 100 g de ceps a trossos • 2l de brou de carn • Oli, sal, pebre negre i farigola Preparació En una paella daurarem la costella fins que quedi ben crui-

xent i la reservarem. Tot seguit farem el mateix amb els daus en que hem tallat la culata de bou, que quedin ben daurats per fora i crus per dins, i també ho reservarem.

Acabat això tallarem la ceba, el carbassó, la tomaca i l’all a daus ben petits i ho sofregirem fins que quedi d’un color torrat suau. Seguidament hio afegim els ceps, els rossinyols i les trompetes i ho saltem una estona amb el sofregit.

Afegim el brou de carn i quan comenci a bullir hi tirem 4 tasses de tallat d’arròs. Quan porti 5 minuts bullint afegim

Per Joan Urgellés

la costella, els daus de culata de bou i un bon raig de vermut Miró blanc.

Ho posem al forn 10 minuts a 200º, perque s’acabi de coure i alhora es gratini. Un cop retirat del forn ho amanim amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra DOP Siurana.

L’espai de l’oli Desembre és temps d'oli nou Que no ens donin gat per llebre.

No tots els olis són iguals! Cal fixar-se molt bé en l’etiqueta.

Només l’oli d’oliva verge extra i l’oli d’oliva verge són el suc natural de l’oliva, elaborats només per procediments mecànics, per això se’n diuen de la primera premsada.

En canvi, l’oli d’oliva, és un producte industrial, elaborat a partir d’olis d’oliva no aptes per al consum humà que s’han de refinar tractant amb processos químics per a obtenir-ne un greix neutre al qual se li afegeix un petit percentatge d’oli d’oliva verge o verge extra per a donar-li el gust, l’aroma i color.

L’oli de sansa és l’oli refinat extret del residu de l’elaboració de l’oli d’oliva verge o verge extra.

I per últim, ja que és temps d’oli nou… L’oli del raig és l’oli d’oliva verge o verge extra que no ha estat filtrat. No oblideu consumir-lo ràpidament, ja que el filtratge ajuda a la seva conservació.

VIU Reus | 76

Desembre 2015 - Gener 2016

Restaurant & Eventos

Tel. 606 265 255 www.soldemarpineda.com

CASA CODER RESTAURANT I TAPES

Plaça del Mercadal, 16 - 43201 Reus Tel. 977 34 07 07 | www.casacoder.com

LA CASA DELS MENJARS Especialitat

Tapes i restaurant

Preu menú

De 15 € a 20 €

Horari

De dilluns a diumenge.

Diumenge nit, tancat

U

bicada a la plaça del Mercadal, el rovell d’ou de la ciutat fins a la fi del segle passat, la Casa Coder venia tot tipus de productes i curiositats al costat de parades de verdura, dels fabricants d’aiguardent i dels venedors d’aviram viva. Esperma de balena, te de roca, anís estrellat, midó en flor o confits purgants són alguns exemples de l’exòtic caràcter botiguer de Casa Coder. Des dels seus inicis fins a la coneguda drogueria, la botiga va anar passant de generació en generació, conservant el seu aspecte genuí. És precisament aquest esperit ql que ens ha motivat a preservar la dimensió històrica que Casa Coder té per la gent de Reus.

Ara, amb respecte i admiració, la nostra intenció és fer arribar la Casa Coder en forma de Restaurant a l’activitat diària de tots els ciutadans i visitants de Reus.

80

FLORIDA RESTAURANT

C/ Metge Fortuny, 2 - Plaça del Mercadal - Reus Tel. 977 342 077 | E-mail: abesora@lapreso.com

CUINA TRADICIONAL Especialitat

Arrossos, canelons de l’avi, bacallà gratinat amb allioli i fricandó amb trompetes de la mort

Preu menú

Menú preu fix 22€+IVA. Menú d’estiu a 15€+IVA

Horari De 13 a 16h i de 20:30 a 22:30h.

Dilluns tancat

R

estaurant tradicional a la Plaça del Mercadal de Reus, en ple centre de la ciutat. Ambient tranquil i servei familiar i amable. Plats de sempre i actuals cuinats amb una experiència de més de 65 anys. Els balcons ofereixen una immillorable vista de la plaça del Mercadal.

Menú a preu fix de 22€ + IVA, amb diversos primers i segons plats i postres, que els comensals han d’escollir. Ara també amb un menú d’estiu de 15€ + IVA. Especialitats en arrossos, canelons de l’avi, bacallà gratinat amb allioli i fricandó amb trompetes de la mort.

Ideal per a esdeveniments de grups

81

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR Especialitat

Cuina tradicional i creativa

Horari

tir

De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a parde 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres.

B

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.

82