Viu reus 07 baixa

www.viuafons.cat

Exemplar gratuït

Esclata la Festa!!!

VIU T Reus

A les portes de Sant Pere la ciutat s’engalana per la Festa Major

Foto: Arxiu Carrutxa

Núm. 7 | juny-juliol 2016 | www.viuafons.cat

Núm. 7 | juny-juliol 2016

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A 43007, Tarragona Tels. 673 930 590 - 673 930 589

Direcció: Antoni Corrales, Albert Vidaller Redacció: Cristina Valls Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, i Josep Barbero Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.com Foto portada: Arxiu Carrutxa Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

Sumari FESTA MAJOR

6

Sant Pere 2016 Del 24 al 29 de juny

FESTA MAJOR

10

Programació Tots els actes de la Festa Major per dates

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU Reus en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades.

Només els seus autors en són responsables.

FESTA MAJOR

30

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat

Seguici Un Seguici Festiu innovador

FESTA MAJOR

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 590 i 673 930 589

Revista associada

40

Àliga Petita Us contem el procés de naixement d’aquest element

CULTURA

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

68

Imagina’t El festival d’estiu a la Tarraco Arena Plaça

GASTRONOMIA

88

Vermuts Miró Centenari d’aquesta empresa reusenca

5 Editorial 74 Empresa 96 Restaurants

Control

5.000 exemplars

Editorial El pols de la Tronada Tensió continguda, nervis de vesprada i una dolça intuïció que esguarda el moment culminant de la vigília. Tornen les festes i la Tronada fa recordar que ja ha passat un altre any, però sempre es viu com la primera vegada. La Tronada encara accelera el pols dels reusencs, dempeus esperant el que encara ha d’arribar.

La seqüència de petites i grans explosions auguren la cerimònia d’una il·lusió completa. La claror il·lumina milions de cares. Amics, familiars i parelles reunides al cor de la ciutat. Agafats de la mà amb somriures trobats. Tots els desconeguts es troben units per un sentiment de tradició. Després de l’encesa, el fum s’acumula i els timpans, en un moment daurat de silenci esmorteït, s’adapten a la remor acostumada. Disbauxa. El pols dels batecs dels cors dels qui havien regat la pólvora al bell mig de la plaça escampen aires de satisfacció. Ja és Festa Major!

L’objectiu al qual ens hem cenyit en aquest darrer número, ha estat recollir molts dels testimonis de la festa de la ciutat, però alhora també les veus dels reusencs de tota la vida. Tots ells han donat sentit al que avui es coneix com a la ciutat de Reus. I és que aquest darrer número de Viu a fons Reus té molt a celebrar.

Enguany diferents elements del Seguici fan anys i ho celebraran amb grans festes i actes per reviscolar la ciutadania reusenca. 15 anys de Ball de Galeres, 18 de Cavallets, 10 de Cercolets, 20 anys de l’Àliga de Reus, 25 anys de l’Esbart de Santa Llúcia, 30 anys del Gegant Carrasclet, 35 anys dels Xiquets, 60 dels Gegants Japonesos... I es podria seguir. Malauradament, l’espai és limitat i, tants anys d’experiència, excedeixen els límits d’una revista.

Reus és focus de bonaventura i no només pel que vindrà, sinó pel que ja ha succeït. S’ha pogut veure com la capital del Baix Camp ha estat distingida en l’àmbit cinematogràfic gràcies al triomf del curtmetratge ‘Timecode’, del director Juanjo Giménez, amb la Palma d’Or al Festival de Canes; també s’ha reescrit la història del CF Reus Deportiu amb el seu ascens a Segona A, un tast victoriós després d’un ardu esforç temporada rere temporada.

Des de l’equip Viu a fons, esperem que aquest número suposi un complement per gaudir de les festes que vindran.

Foto: Arxiu Carrutxa

Cristina Valls

FESTA MAJOR PREGÓ_TRONADA_SEGUICI_CULTURA_MÚSICA_ACTES

Sant Pere 2016 (Del 24 al 29 de juny)

Més d’un centenar d’activitats fan sòlida la tradició i la cultura festiva de la mà d’una contínua innovació a la ciutat Cristina Valls

Les festes tornen a poblar els carrers de la capital del Baix Camp. El culte a sant Pere potser és antic, però amb el temps s’ha tornat més que una veneració religiosa. Arriba la celebració de sant Pere i la gent ja pensa en els moments de treball intens, de lluita, de nervis que esguarden l’èxit, d’il·lusió creixent... La Festa Major, tal com es coneix en l’actualitat s’ha anat definint amb els anys VIU Reus |6

i únicament el temps li ha atorgat un estatus de qualitat que mereix que se la classifiqui com una de les festes més importants al panorama nacional.

A Reus es comencen a intuir ganes de festa A Reus es comencen a intuir ganes de festa. I és que abans dels dies clau, els reusencs han anat assaborint activitats cul-

turals annexes que han nodrit la programació de la ciutat. Per anar obrint la gana, vaja. Un dels actes que han dinamitzat diferents zones de la ciutat han estat els concerts musicals de Roba Estesa, Figues Txungues i Marla Martini al barri del Carme; o també la famosa Gimcana Infantil de Sant Pere, la qual fa enguany 14 anys. A més, alguns establiments o entitats conegudes a la ciutat també han fet anys i han dut a terme celebracions vinculades

abans de la Festa Major. És el cas del Bar Musical Absenta, el qual farà unes setmanes va celebrar el seu desè aniversari; o també, la dècada de la formació cultural de les Artistes Locals.

I parlant de celebració, un dels al·licients nocturns més joves és el que es durà a terme el dia 26 de juny en la Nit de fer l’Índiu, que fa dos anys aquesta Festa Major. Aquest acte promet reunir centenars de reu-

Juny-Juliol 2016

OBERTURA FESTA MAJOR carregada de fer crida a la festa a través del pregó, serà la periodista i escriptora Marta Magrinyà. Ella encendrà la primera Tronada, la qual maridarà activitat amb el Toc General de la Festa des del Campanar.

Tot plegat, es podrà celebrar amb la beguda reusenca del Masclet i la música present a la cercavila que començarà a la plaça del Mercadal a ritme dels Xim Xim Mig Grau i els Bandsonats.

Trobades d’Habaveres, vermuts Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos culturals, les Diades Castelleres, la cercavila del Carrasclet, els Correbars del Bou i del Ball de Cercolets, Barraques, La Mulassa i els xumets ganxets...

Tot el calendari festiu es troba aglutinat de propostes i precedents per sortir de casa. A més, enguany és un any molt especial, ja que l’element nou de l’Àliga Petita farà la seva presentació en societat. Una prova de com el Seguici encara continua

eixamplant-se, creixent sense parar. El menjar i el beure tampoc mancaran enguany, ja que hi ha convocades gran quantitat d’activitats on el vermut esdevé un complement sempitern. La Festivitat de Sant Pere culminarà el 28 de juny amb el Toc de la Festa del Campanar de la Prioral anunciant la vigília del sant. Per la seva banda, la corresponent professó del 29 de juny amb l’última Tronada donarà fi a la festa.

sencs i reusenques al voltant dels Gegants Indis i l’Àliga per ballar i desfilar des de la plaça del Mercadal fins a la plaça del Pintor Fortuny on es reuneixen amb la Mulassa per tornar plegats a l’Ajuntament. El seu objectiu un any més serà apropar el Seguici a un públic divers, res a veure amb el que es presenta habitualment.

El començament dels dies més importants de la ciutat arribaran el 24 de juny. L’en-

Juny-Juliol 2016

Tot plegat, es podrà celebrar amb la beguda reusenca del Masclet

Foto: Arxiu Carrutxa

Foto: Arxiu Carrutxa

VIU Reus | 7

ACTIVITATS FESTA MAJOR

Descobrir la Festa Major amb els més petits Una intensa experiència per viure i descobrir plegats les festes de Reus

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

El grup de Còdol Educació organitza diferents visites guiades pedagògiques a museus, institucions i centres educatius per a tot tipus de públics. El seu tret identificatiu és que s’allunyen d’aquelles classes rectes i convencionals. Per això, les realitzen en llocs emblemàtics de la ciutat de Reus. Durant l’any i, especialment als volts de Sant Pere, realitzen diverses sessions familiars, dutes a terme al migdia, i de nocturnes pel públic general. “Aquest ric patrimoni ofereix moltes possibilitats i han de sortir diferents iniciatives. Fa 3 anys que Còdol Educació realitza els tallers d’estiu ‘Tastalafesta’, en el marc de l’Exposició Ara toca festa del Museu de Reus”, explica la co-directora de Còdol Educació, Maria Adzerias.

Foto: Còdol Educació

Aquesta proposta, adreçada als petits d’entre 4 i 10 anys, s’acostuma a fer ara, al juny, i els horaris ocupen els matins, de les 10 a les 12 hores. “En aquestes dates ens trobem a les vigílies de la Festa Major de Reus i tots sabem com d’emocionats la viuen els nostres infants. Per això, la proposta vol contribuir a conèixer-la i viure-la més intensament”, comenta Adzerias il·lusionada. I és que cada dia, en

VIU Reus | 8

El món de les campanes el seus tallers, es proposen activitats riques, variades i suggerents per descobrir plegats els elements del seguici i, segons confirma la co-directora, cada any compten amb la participació voluntària d’alguna de les colles del Seguici. “Als darrers anys han vingut les cercoletes, el drac petit, els nanos, els bastoners...”, enumera. Enguany, l’eix temàtic seran els gegants Vitxets que, segons corrobora Maria Adzerias “ens sorprendran amb un viatge pels cinc continents i tot d’activitats ben emocionants i participatives”.

Un dels tallers que promou Còdol Educació és la ‘Ruta enigmàtica per la Prioral i el Campanar de Reus’, que segons Maria Adzerias, té la voluntat de posar en valor i donar a conèixer el patrimoni a tota la ciutadania amb la col· laboració de la Fundació Privada Reddis. L’activitat ofereix materials didàctics com ara maquetes de construcció de la Prioral per descobrir l’arquitectura gòtica i reproduccions de campanes per entendre i posar en pràctica els tocs.

Arran la vinculació i l’aprofundiment amb el món de les campanes, l’educador i campaner de la Catedral de Tarragona, Jesús Martínez, està fent un estudi sobre el món de les campanes, campanars i campaners de la província de Tarragona. Una tasca encomanada des de la Diputació que es preveu veurà la llum l’any vinent. “L’afició de les

campanes no sé d’on ve, però sempre m’han fascinat.

Els nens a qui els hi ensenyo el Campanar no saben ben bé per què serveixen, perquè no han crescut amb ells”, explica l’especialista en campanes.

A més, Martínez explica que “l’ofici de campaner va ser molt important. Tots els pobles depenien d’ell, perquè ell coordinava tot el que passava, era el rellotge del poble.

L’Ajuntament havia d’oferir un servei de rellotge per a la gent que no tenia i, el lloc més alt per posar-lo, era el campanar”.

Un dels factors que el campaner distingeix és l’errada relació entre campanar i església.

“Hi ha hagut una simbiosi, es troben juntes, però hi ha campanes destinades a l’ús civil i no religiós”.

Juny-Juliol 2016

Anem a pagès.

Véns?

Visites gratuïtes a les explotacions agràries, conreus, pastures, granges, horts, vinyes i camps.

Menú “Benvinguts a Pagès” als restaurants.

Ofertes especials d’allotjament de cap de setmana.

Activitats per fer a totes les comarques.

Organitza el teu cap de setmana a mida a

benvingutsapages.cat Amb la col·laboració de:

PROGRAMA FESTA MAJOR

Programació Divendres 24 EL PREGÓ 18.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, espectacle de titelles amb el col·lectiu reusenc Matito, que ens presentarà l’espectacle que porta el mateix nom que la companyia. Matito, el protagonista, arriba amb un objectiu molt ambiciós: fer-nos xalar. Intenta meravellar-nos amb el seu peculiar humorisme, però la mandra pot més que ell i sempre pensa en no fer res!

da en aquesta ocasió per la Bandera de la Ciutat. Quan acabi el pregó, la pregonera farà la crida a la festa des del balcó de l’Ajuntament, amb l’acompanyament musical dels Ministrers de Reus. Llavors s’encendrà la primera TRONADA. Seguidament, des del campanar, Toc General de Festa que anuncia l’inici de la Festa Major.

19.00 h, pels CARRERS DEL CENTRE de la ciutat, cercavila del Bou de Reus i el Bou de Mèze (Occitània) amb motiu de la Diada dels Països Catalans.

19.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, ballades dels Gegants i la Mulassa com a inici de la festa de la ciutat, amb l’acompanyament musical de Metralla.

20.00 h, al SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT, Pregó de la Festa Major, a càrrec de Marta Magrinyà Masdéu, escriptora i periodista. En finalitzar, lliurament del Tro de Festa 2015. AU AC WC Durant el pregó es repartirà la postal de la Festa Major, número 36, protagonitza-

VIU Reus | 10

(Montcada i Reixac, ska, reggae, punk), Kop (Badia del Vallès, hardcore punk, metal) i Crisix (Igualada, trash-metal).

AC WC 21.30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, tradicional concert de Festa Major de l’Orfeó Reusenc, que ens oferirà un repertori de diferents estils i autors. AC 22.00 h, a LA PALMA, XVIII Trobada d’Havaneres, amb l’actuació dels grups de la ciutat Les Veus de Reus i Balandra.

Degustació de rom cremat per a tothom. AC WC

18.30 h, des de la CASA RULL, sortida de la cercavila del Canó de les Festes.

Música i canonades que anuncien la festa!

18.30 h, a la PLAÇA DE PRIM, actuació de l’Esbart Santa Llúcia, que ens oferirà una exhibició de dansa tradicional catalana. Enguany l’esbart celebra el 25è aniversari.

FESTA MAJOR DE SANT PERE Reus, del 24 al 29 de juny de 2016

Dissabte 25

En finalitzar la Tronada, la pregonera iniciarà la Cercavila del Masclet amb el primer tast, des de la PLAÇA DEL MERCADAL. Novament, la cercavila agafa el caire de seguici amb la participació de diversos elements festius i diferents acompanyaments musicals, com Xim Xim Mig Grau i els Bandsonats.

El masclet no es repartirà gratuïtament, sinó que es podrà comprar als establiments durant tots els dies de la festa.

21.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, mostra de hip-hop al carrer a càrrec dels grups d’aquesta especialitat de les diferents escoles de dansa que formen la Coordinadora de Dansa de Reus i amb el grup convidat La Petite Legende. WC A partir de les 21.00 h, al PARC DE LA FESTA, Barraques de Festa Major. Amb Pablo Hasel (Lleida, rap), Itaca Band

10.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, plantada dels elements petits convidats a la presentació de l’Àliga petita de Reus. Hi participaran el Drac petit de Vilafranca de Penedès, la Vibrieta de Tarragona, la Cucafera petita de Tortosa, el Lleonet del Vendrell, la Momeroteta de Mataró i, a més, l’Àliga de la Patum Infantil de Berga i la Mulasseta de Reus, que faran de padrines. 11.00 h, presentació de l’Àliga petita de Reus. A continuació, agraïments als col·laboradors. Tot seguit, cercavila, que passarà pel carrer Major, plaça de Sant Pere, voltant de la prioral, carrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, carrer de Monterols i plaça

del Mercadal, on tindran lloc els balls de lluïment.

De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 19.00 h, al GAUDÍ CENTRE, jornada de portes obertes per a tots els ciutadans, amb motiu de l’aniversari del naixement d’Antoni Gaudí! Imprescindible reserva prèvia al telèfon del Gaudí Centre, 977 010 670. AC WC 11.00 h, a la PRIORAL DE SANT PERE I EL CAMPANAR, vermut cultural.

11.30 h, a la RUTA REUS, BRESSOL DEL VERMUT, vermut cultural.

13.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb la Cobla Catalana dels Sons Essencials. Carregada de ritmes mediterranis i capaç de traspassar els límits de la tradició, Marcel Casellas i la Cobla Catalana dels Sons Essencials presenten un nou treball sorprenent i singular: contrapàs i ball pla conviuen amb rumba i fandango, creant improvisacions entre les diferents arts i diàlegs amb el públic. AC WC De 16.30 h a 18.30 h, a la PLAÇA DEL CASTELL, taller de cercolets. Vine a fer el teu cèrcol amb motiu del 20è aniversari del Ball de Cercolets.

18.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, Diada Castellera de Sant Pere, amb els Nens del Vendrell i els Xiquets de Reus, i la participació especial de la Muixeranga d’Algemesí amb motiu del 35è aniversari de la colla reusenca.

Juny-Juliol 2016

PUBLIREPORTATGE FESTA MAJOR

Addicte a les pantalles?

Tingues cura de la teva Salut Visual amb Optica Activa Redacció

condicions anòmales de llum i contrast de les pantalles.

Tablet, Smartphone, TV, ordinador… i així fins a 4 dispositius digitals utilitzem de mitjana en el nostre dia a dia segons l’estudi de la consultora Ipsos a nivell mundial. El mateix estudi diu que 6 de cada 10 adults passem més de 5 hores al dia davant d´aquestes pantalles.

«El que més notem són els ulls irritats, secs, visió borrosa de lluny i els ulls vermells»

Parlem amb òptica Activa perque ens expliquin com afecta la nostra visió aquest canvi d´hàbits i quines solucions ens poden oferir.

Quins són els principals simptomes d´aquesta vida tant digital? El que més notem són els ulls irritats, secs, visió borrosa de lluny i els ulls vermells. Això és perquè obliguem els nostres ulls a fer un sobreesforç d’enfocament en unes

Juny-Juliol 2016

Existeix alguna manera de protegir-nos ? I tant, ara hi ha ulleres específiques que disminueixen els símptomes de fatiga visual i que ens permeten enfocar millor en les distàncies curtes. A més ens protegeixen de la llum de les pantalles digitals. Les recomanem molt per la gent que està “tot el dia” treballant davant de l’ordinador.

Quins problemes pot comportar la llum que emeten les pantalles digitals? La llum

que emeten aquestes pantalles té un impacte a llarg termini sobre la nostra visió i s’ha associat a malalties com la DMAE (degeneració macular associada a l´edat). Aquesta llum perjudicial és el que es coneix com a ‘llum blava’ de la qual una radiació continuada i en excés és el que és perjudicial. Actualment ja tenim filtres opcionals que el pacient pot aplicar sobre les seves ulleres per filtrar aquesta llum blava.

Hi ha molts usuaris amb fatiga visual? Molts, pensi que tot el dia estem pendents del mòvil o de l’email i això els nostres ulls ho noten molt. Per això convé ajudar-los amb unes ulleres preparades per la actual vida digital. Òptica Activa - Monterols 36, Tel. 977 127 311 - Reus

VIU Reus | 11

PROGRAMA FESTA MAJOR 18.30 h, des de la CASA RULL, sortida de la cercavila del Canó de les Festes.

Música i canonades que anuncien la festa!

18.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Produccions Lucky&Luke ens presenta el divertit espectacle còmic d’animació infantil El teu conte em sona. Una esbojarrada gala on els protagonistes de diversos contes coneguts concursen explicant d’una manera diferent la seva història.

18.30 h, a la PLAÇA DEL CASTELL, nou acte de lliurament del ventall de la festa major. La colla del Bou recupera la tradició de regalar ventalls per la festa a una persona destacada. A continuació, Correbars del Bou i del Ball de Cercolets, amb el Bou de Mèze i l’acompanyament musical de Bandsonats, que anirà per la plaça del Mercadal, carrer de les Galanes, plaça de Catalunya, carrer de Vallroquetes, plaça de la Farinera, carrer d’en Vilar (antic carrer del Bou), carrer de Rosich i carrer de Martí Napolità.

18.45 h, a la SALA SANTA LLÚCIA, representació a càrrec del grup d’animació Enfamaltot, amb la col·laboració especial de Maria José Gallegos i Paquita Carnicer. Preu de la entrada 6 €.

19.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, concert a càrrec de l’Orquestra Internacional Maravella, que ens oferirà un ampli ventall de peces clàssiques i un gran espectacle. WC A partir de les 19.30 h, al PARC DE LA FESTA, Barraques de Festa Major. Animació infantil amb Jaume Barri, Inmoonere (Camp de Tarragona, metal melòdic), Muyayo Rif (Cornellà de Llobregat punk, ska, reggae), El Son de la Chama (Tarragona, reggae, punk, ska), La Sra. Tomasa (Barcelona, drum’n’bass, dubstep, rumba, salsa, timba) i Lágrimas De

Juny-Juliol 2016

Sangre (Maresme, rap). AC WC 20.30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, concert a càrrec del Cor Mestral. Ens oferirà un repertori variat i l’estrena de l’ensalada La Justa, del mestre pradenc Mateu Fletxa, compositor del segle XVI. 21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Bravium Teatre ens ofereix un espectacle amb diferents exhibicions de música, dansa, teatre, màgia, humor, etc., que es barregen en actuacions sorprenents i esbojarrades. Amb la col·laboració de DOP Siurana. AC WC 22.30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, ball de gala amb l’Orquestra Internacional Maravella. WC

Diumenge 26 ELS CÓSSOS De 9.00 a 21.00 h, a les PISCINES DEL REUS DEPORTIU, Mulla’t per la Festa Major. Vine a fer una capbussada i participa de l’animació i de jocs per a la canalla. Entrada gratuïta.

D’11.00 a 13.00 h, al PARC DEL FERROCARRIL, viatges amb trenet de 5 polzades per a xiquets i grans. Recorregut de 5 minuts pel circuit del parc ferroviari. Preu: 1,50 €. Organitza: Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus.

13.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb Fenya Rai! AC WC 13.30 h, al CASAL DE GENT GRAN DE REUS (riera d’Aragó), II Paella de Bou i Arròs. Cal reservar taula trucant prèviament al 977 302 490.

De 18 a 20.30 h, a la PLAÇA DE SANT PERE, Aixeca el teu Gegant. La Colla

Gegantera us ofereix la possibilitat de posar-vos sota un gegant i aixecar-lo.

Donatiu d’1 €, que es destinarà a l’AFANOC. Organitza: Colla Gegantera.

De 18 a 20.30 h, a la PLAÇA DE SANT PERE, Dóna el teu Xumet a la Mulassa!

Si ja ets gran i vols deixar el teu xumet en bones mans, aprofita-ho i dóna-li a la Mulassa. Organitza: Colla Gegantera.

18.30 h, des de la CASA RULL, sortida de la cercavila del Canó de les Festes.

Música i canonades que anuncien la festa!

18.30 h, a la SALA SANTA LLÚCIA, representació d’un especial “Sant Pere”, a càrrec del grup d’animació Enfamaltot.

18.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, espectacle de circ amb la companyia Passabarret i l’espectacle Tandarica Circus. S’anomena retro-balkan-rock’n’roll circus, però parlant en plata es tracta de quatre artistes bojos com un llum de carbur que no paren de fer el pallasso, malabars i acrobàcies a ritme trepidant. Són artistes d’aquells que es juguen la seva pròpia vida, i si no és la seva, que sigui la d’algú del públic! No hi podeu faltar: cada funció pot ser l’última...

19.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, els Cóssos, sisè torneig de jocs tradicionals entre equips dels elements festius de la ciutat. Els jocs que formaran part de la competició són les bitlles, les

curses de sacs, les carreres de cintes i el pal ensabonat. D’aquesta manera, Reus recupera i crea les curses o cóssos, un dels actes més característics que havia tingut la Festa Major de Sant Pere durant el segle XIX. 20.00 h, al TEATRE BARTRINA, representació d’Un dels últims vespres de Carnaval, de Carlo Goldoni. Amb caràcters veraços, simples i agradables, independentment del fons de la comèdia: tenim un marit i una muller que s’estimen i sempre s’enfaden plegats. Preu: 7 € anticipada, 8 € a guixeta.

21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Bravium Teatre ens ofereix un espectacle amb diferents exhibicions de música, dansa, teatre, etc. Amb la col·laboració de DOP Siurana. AC WC 22.30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, humor, màgia, ball i música a La Revista. Enguany, amb l’espectacle Antologia de la revista, amb 16 artistes en escena amb un sensacional vestuari, una presentació selecta i amb la participació de l’humorista Luis Calderón i la vedet Sasha Montenegro, a part d’espectacles de circ de l’artista internacional Stankov.

Tot sota la direcció de Renier Iglesias.

Una revista per gaudir del millor espectacle. WC 23.30 h, des de l’AJUNTAMENT, inici de la cercavila de La Nit de Fer l’Índiu.

L’Àliga i els gegants Indis pujaran en

VIU Reus | 13

PROGRAMA FESTA MAJOR

cercavila fins al Campanaret per recollir l’element convidat d’aquest any, el Ball de Cercolets, pel seu 20è aniversari. Passarà pel carrer de Llovera, plaça de Prim, carrer de Monterols, plaça del Mercadal i Ajuntament.

A continuació, a la PLAÇA DEL MERCADAL, per acabar la Nit de Fer l’Índiu, ball de gralles a càrrec de Ganxets, grallers del Baix Camp i Canya d’Or. Organitza: Colla Gegantera i CRAC.

Dilluns 27 LA FESTA MAJOR PETITA De 10.30 a 13.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Farcell de Jocs Tradicionals. Una cinquantena de jocs populars on petits i grans s’ho passaran d’allò més bé. Bitlles, xarranca, pesca major, xanques, laberints, menja-boles, baldufes, anelles, joc de la granota i molts més.

18.00 h, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, cercavila del Seguici Petit, amb la participació del Ball de Diables Infantil, el Drac petit, la Cucafera, els Nanos petits, la Mulasseta, els Vitxets, els Moros i Indis petits, el Ball de Pastorets petit, el Ball de Cercolets petit, el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Prims petit, el Ball de Valencianets, el Ball de Mossèn Joan de Vic petit, el Ball de Gitanetes, l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reusenc, la Canalla dels Xiquets de Reus, l’Àliga petita i la Banda de Música del Pare Manyanet. Recorregut: plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrer de les Peixateries Velles, carrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal.

19.00 h, a la PLAÇA DE PRIM, ballada de sardanes de Festa Major amb la Cobla Reus Jove. Organitza: Colla Sar-

Verdures, Forn Cabré i De Müller.

23.30 h, al FOSSAR VELL, als peus del campanar, tercer descens celestial d’un fill il·lustre de la ciutat per començar El Tomet de Sant Ganxet.

Recorregut al voltant de la prioral amb l’acompanyament musical de Bandsonats i Tocabemolls. Per acabar, concert de festa major a càrrec del grup Metralla. No t’oblidis el mocador! Pi, pi, pi, pi!

Tarirí... taritotero... Organitza: Tronats de Reus.

danista Rosa de Reus.

19.30 h, pels CARRERS DEL CENTRE, cercavila del Ball parlat satíric de Dames i Vells. Faran el ball parlat complet a les 19.30 h a la plaça Sant Miquel, a les 20.15 h al carrer de Martí Napolità, a les 21.00 h al jardí de la Casa Rull i a les 21.45 h al carrer del Vidre.

21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Bravium Teatre ens ofereix un espectacle amb diferents exhibicions de música, dansa, teatre, etc. Amb la col·laboració de DOP Siurana. AC WC

18.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, berenar popular, gentilesa de Borges.

21.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, exhibició de dansa a càrrec de les escoles que formen la Coordinadora de Dansa de Reus: Artis-Fraga, Centre de Lectura i Núria Díez. WC

18.30 h, al balcó de la CASA RULL, penjada de la bandera de l’arc de Sant Martí amb motiu del Dia Internacional de l’Alliberament Homosexual. A continuació, al JARDÍ DE LA CASA RULL, lectura del manifest.

Organitza: H2O Col·lectiu, LGTB del Camp de Tarragona.

21.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, sopar popular de bou i arròs, el plat tradicional de la Festa Major, i ball de revetlla a càrrec de l’Orfeó Reusenc amb els grans hits de la música de sempre i d’ara. Organitza: el Bou de Reus, amb la col·laboració d’Arròs Montsià, Casa Borrull, Cal Pere Fruites i

Dimarts 28 LA VIGÍLIA / LES COMPLETES 9.00 h, des del CAMPANAR, Toc de Festa, a càrrec dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia.

9.00 h, des de l’AJUNTAMENT, sortida de la cercavila dels Gegants, la Mulassa, els Nanos i l’Àliga per recórrer els carrers i places de la ciutat.

13.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb Biflats. AC WC

Juny-Juliol 2016

12.00 h, des del CAMPANAR, Toc de Fescidresta, que ens anuncia la vigília de la festivitat.

Foto: Fabián Acidres

De 17.00 a 20.00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Farcell de Jocs Tradicionals. Una cinquantena de jocs populars on petits i grans s’ho passaran d’allò més bé. Bitlles, xarranca, pesca major, xanques, laberints, menja-boles, baldufes, anelles, joc de la granota i molts més.

13.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb La Banda de la Festa Major. Versions de peces musicals del nostre seguici portades a l’escenari

VIU Reus | 15

PROGRAMA FESTA MAJOR

17.00 h, des del CAMPANAR, Toc de Festa.

17.00 h, des de l’AJUNTAMENT, cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga.

18.00 h, pels CARRERS DEL NUCLI ANTIC, cercavila del Lleó.

18.15 h, pels CARRERS DEL CENTRE, cercavila del Ball parlat satíric de Dames i Vells. Faran el ball parlat complet a les 18.30 h a la plaça de David Constantí, a les 19.00 h a la plaça de Sant Miquel i a les 19.45 h al carrer del Vidre.

20.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, el Seguici Festiu de la ciutat amb el Ball de Diables, el Ball de Pere Joan Barceló, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Carrasclet, el Ball de Pastorets, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets de Reus i l’Àliga, ens oferiran els seus balls, danses i castells.

20.15 h, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, inici de l’anada a Completes del Seguici Festiu. Simultàniament, des del

Juny-Juliol 2016

CAMPANAR, Toc General de Festa.

20.45 h, a la PORTA DE L’AJUNTAMENT, ball solemne curt de l’Àliga com a salutació a les autoritats.

21.00 h, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, anada a Completes de la Corporació Municipal amb el convidat d’honor de la Festa Major, l’alcalde de Falset (el Priorat), Sr. Jaume Domènech i Jordà. També hi són convidats els alcaldes i el president del Consell Comarcal del Baix Camp, precedits per la Bandera de la Ciutat, els macers i els guardadors de la Tronada, amb l’acompanyament musical de la Banda Simfònica de Reus.

21.15 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, Solemne Ofici de Completes. Obertura de l’arca de l’altar major, on es guarda durant tot l’any el bust reliquiari de la imatge de Sant Pere, amb tres panys.

Les claus que obren l’urna, les guarden el prior, l’alcalde i, antigament, el síndic de la Comunitat de Preveres. Durant la celebració es podran escoltar els “Goigs de Sant Pere”, amb l’acompanyament musical de l’orgue de la prioral. AC Tot seguit, Toc General de Festa, tornada del seguici i tradicional pilar caminant de la colla castellera dels Xiquets de Reus, des de la prioral fins a la porta de l’Ajuntament. La festa continuarà amb les ballades dels Gegants i del bestiari.

Quan finalitzin les ballades, l’alcalde, des del balcó de l’Ajuntament, mostrarà un mocador blanc per indicar l’encesa de la TRONADA. A continuació, tindrà lloc un castell de focs plantat al mig de la plaça, que recupera la forma dels espectacles pirotècnics del passat, més artesanals i de proximitat, amb jardineres als fanals, rodes, focs fixos i giratoris, i altres artificis. Un singular espectacle que tindrà acompanyament

Foto: Fabián Acidres

amb una orquestra de músics locals i una posada en escena original i desenfadada. Col·labora: Vermuts Miró. AC WC

musical en viu per retrobar un costum antic propi de les festes i solemnitats més importants.

Un cop acabada l’anada a Completes, sopar popular, ofert conjuntament pels Xiquets de Reus i el Casal Despertaferro, al carrer de Rosich i al carrer de Martí Napolità. El sopar consistirà en una fideuà. Venda de tiquets al bar 3d9, Taverna Despertaferro per 10 €, 8 € anticipada.

24.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, gran revetlla de Sant Pere amb l’Orquestra Saturn. Gran qualitat musical i tècnica, amb una posada en escena espectacular. Una proposta musical de gran qualitat, rica en estils i variada de repertori, ball de saló modern i els clàssics de sempre que no poden faltar. WC 24.00 h, a la PLAÇA D’ANTON BORRELL, revetlla jove amb La Cosa Nostra i Cat Rock. Un espectacle ple de música, festa i molt de ritme. Música per no parar de ballar durant tota la nit! WC 24.00 h, a la PLAÇA DE L’UNIVERS, revetlla Perejil’s. Després de dos anys, Perejil’s Sounds torna amb la seva revetlla electrònica recuperant l’espai al Parc de Sant Jordi. Els encarregats de posar ritme a la revetlla seran els dj’s Trupi-KL & Costertrònic

més una artista convidat. La millor música electrònica remesclada amb vinils.”

24.00 h, a LA PALMA, 25a Nit de Marxa. Un any més Di Farm Produccions porta la nota alternativa a les festes amb una nova edició que aquest any comptarà amb Sybarites (Barcelona, ska i rocksteady), banda de “petardeig jamaicà” barrejarnt l’ska i el rocksteady amb versions dels “top hits” de totes les èpoques. Un cocktail de festa i ple d’humor. Tex & Sun Flower Seed + amics (Japó, ska) la banda d’ska japonesa per excel·lència aterra a Reus.

Després de girar amb Fermin Muguruza i Juantxo Skalari com a Backing Band, venen a presentar el seu directe amb col·laboracions com la del mateix Juantxo i d’altres sorpreses. Marla Martini (Reus, rockabilly-psychobilly).

Banda reusenca que es mou entre el rockabilly i el psychobilly, amb una posada en escena ben treballada denominada NoSolo Rockabilly Monsters Show. AC WC 24.00 h, al PASSEIG DE MATA, revetlla Open Air. Per primera vegada, els DJ de l’oci nocturn de Reus s’ajunten per crear la millor nit a l’aire lliure.

Diversos DJ: Nacho Lascasas (Sdn, Reus), Sam Löbz i Maximo Valentino.

Pluja de marxandatge, confeti, polseres lluminoses, animació continuada i moltes sorpreses més. Vine i gaudeix

VIU Reus | 17

WWW.LESTILAMIDA.COM MASSÍS ▪ Camí de Riudoms, 49 ▪ REUS ▪ 977 332 590 MODERN ▪ Misericòrdia, 31 ▪ REUS ▪ 977 318 801

Foto: Fabián Acidres

17.30 h, des del CAMPANAR, Toc de Festa i anada a l’Ofici de les autoritats municipals en corporació, acompanyades dels grups festius de la ciutat.

de la millor música i ambient. Organitza: Discoteca Mòbil Mas & Mas, La Fábrica i Bella Itàlia.

Dimecres 29 SANT PERE 8.00 h, pel NUCLI ANTIC, tradicionals matinades, a càrrec dels diferents grups de grallers de la ciutat, i matinades tronades, a càrrec de membres i tabalers del Ball de Diables. A partir de les 8.00 h, matinades del Cos de Bastoners veterans de l’Orfeó Reusenc i el Ball de Pere Joan Barceló amb les matinades galejades.

8.00 h, pel NUCLI ANTIC, matinades amb la Banda Verge de Misericòrdia i a les 10.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, exhibició de lluïment.

8.00 h, a DIFERENTS ESTABLIMENTS, esmorzars de forquilla. Enguany, després de la revetlla i per encarar el dia de Sant Pere amb força, podreu anar a esmorzar als següents establiments, entre d’altres: Bar Cafeteria Els Pagesos, Bar 3d9, Bar Americà, Bar Bon Mar, Bar Campus, El Celler del Padrí, Mesón del Roser, Casa Coder i Restaurant 158.

9.00 h, des de l’AJUNTAMENT, 29 avisos pirotècnics per despertar Reus.

9.00 h, des del CAMPANAR, Toc de Festa i des de l’AJUNTAMENT sortida dels Gegants per recórrer els carrers i les places de la ciutat.

De 9.30 a 14.00 h, la PRIORAL DE SANT PERE restarà oberta per a la veneració, devoció i pregària del bust reliquiari de Sant Pere, llevat de les hores de culte. AC A les 10.00 h i a les 12.30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, celebració de la missa. AC

18.30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, solemne missa concelebrada, presidida per l’arquebisbe Jaume Pujol Balcells, assistit per la Comunitat de Preveres de la ciutat, amb l’acompanyament musical de l’Orfeó Reusenc i l’orgue de la prioral. Quan la imatge de Sant Pere surti per la porta de la prioral, l’Àliga farà el seu ball solemne curt. AC

De 10.00 a 12.30 h, al CAMPANAR, visites al campanar a càrrec dels Campaners. Entrada per estricte ordre de cua.

Preu: 1 €/persona. El pagament s’ha de fer en efectiu a l’entrada del campanar.

Es prega entregar l’import exacte.

13.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, quan finalitzi el seguici, exhibició castellera a càrrec dels Xiquets de Reus. Els de la camisa avellana volen fer, un any més, la seva millor actuació en solitari i portaran a plaça el tradicional pilar al balcó. L’ajuda de tota la ciutat serà benvinguda per fer realitat els castells de la colla.

ritats, la Guàrdia Urbana de gran gala i, tancant la professó, la Banda Simfònica de Reus. Quan el reliquiari de Sant Pere iniciï la baixada del Fossar Vell, repic de les campanes amb el Toc General de Festa i avisos pirotècnics.

Quan la imatge de Sant Pere arribi a la plaça del Mercadal, Espectacular ballada de tots els grups festius. Quan la imatge se situï al davant de l’Ajuntament, esclatarà la darrera TRONADA de la Festa Major.

A continuació, la imatge de Sant Pere es dirigirà cap a la prioral i, quan arribi a la porta, gran esclat de festa i tronada aèria. Un cop la imatge torni a l’urna de l’altar major de la prioral, es procedirà a guardar-la amb les tres claus que custodien l’alcalde, el prior i, antigament, el síndic de la Comunitat de Preveres, fins a l’any vinent.

10.30 h, a la PLAÇA MERCADAL, actuació de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia.

11.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, TRONADA i actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat. Prèviament a l’actuació de lluïment del seguici, podrem gaudir del Bou enflocat, una antiga tradició de Reus i de diversos punts d’Europa que consisteix en guarnir un bou amb flors i cintes en motiu d’una festa assenyalada.

19.30 h, pels CARRERS DEL CENTRE, inici de la PROFESSÓ SOLEMNE, amb la creu i els cirials, la capella de cantors, el bust reliquiari de Sant Pere, els Ministrers de la Ciutat, la Bandera de Reus, els macers, les auto-

18.45 h, des del FOSSAR VELL, arrencada del seguici dels grups festius de la ciutat.

En acabar, tornada festiva a la PLAÇA DEL MERCADAL. Últimes ballades, encesa de la Víbria i el Drac, carretillada de Sant Pere a càrrec del Ball de Diables i mostra piromusical, que posarà punt i final a la festa de Sant Pere d’enguany.

Foto: Fabián Acidres

Celebra la Revetlla de Sant Joan i Sant Pere amb Coets Jormicoy i emporta’t el valor de la teva compra multiplicada per 10.

Obert de dilluns a diumenge.

No tanquem al migdia Juny-Juliol 2016

C/ Jònic, 17 43205 Reus (davant del Pavelló Olimpic Municipal) Tel. 977 75 35 00 687 37 81 05

VIU Reus | 19

TOP 10 FESTA MAJOR

El què no et pots perdre de Sant Pere!

Algunes de les cites imprescindibles que et faran sortir de casa en plena Festa Major reusenca

Cristina Valls

1

El pregó: Un dels actes recomanats d’aquesta festa major és entre d’altres el Pregó, que es durà a terme el 24 de juny a partir de les 20 hores a càrrec de l’escriptora i periodista Marta Magrinyà. Una vegada conclòs es realitzarà el lliurament del Tro de Festa.

qui oferirà l’espectacle ‘Després del món-Farewell, Dear Towerman’ a partir de les 21 hores al Teatre Bartrina.

proposta d’Ans Educació amb un itinerari pels espais més significatius del Reus medieval.

2

La Tronada: El mateix dia, tothom arribarà a la plaça del Mercadal a esperar la Tronada del dia del pregó. Tot un element de joia entre la ciutadania reusenca. La pregonera explicarà la seva història i, tot seguit serà l’encarregada de fer crida a la festa des del balcó de l’Ajuntament juntament amb el grup musical dels Ministrers de Reus. Llavors s’encendrà la primera Tronada!

3

La Cercavila del Masclet: El dia 24 de juny la plaça del Mercadal acollirà, una vegada finalitzada la Tronada, la Cercavila del Masclet. Magrinyà farà el primer tast de la beguda reusenca de Vermut Miró i Plim i els elements festius faran festa amb els músics de Xim Xim Mig Grau i els Bandsonats.

4

Miquel Vilella, en concert: El 18 de juny el concert del cantant Miquel Vilella,

Juny-Juliol 2016

6

Barraques: No podia faltar les Barraques al Parc de la Festa, les quals es duran a terme els dies 22, 23, 24 i 25 de juny. El 23 de juny a més, es comptarà amb els finalistes del concurs Reussona 2016.

5

Visita guiada ‘Bruixes a Reus’: Del 20 al 22 de juny a patir de les 20.30 hores, el carrer de la Font acollirà una visita guiada anomenada ‘Bruixes a Reus: la condemna de Malet”,

7

Cercavila de Foc de la Nit de Sant Joan: El 23 de juny es durà a terme la cercavila amb la participació dels Bous i la Vedella de Foc, el Ball de Diables, el Ball de Diables Infantil, el Drac, el Drac petit, la Cabra

petita, la Víbria i la Cabra.

8

Presentació Àliga Petita: Un esdeveniment així no es pot perdre. Dissabte 25 a partir de les 10 hores elements petits rebran la nova Àliga Petita a la plaça del Mercadal.

9

Diada Castellera de Sant Pere: El 25 de juny a partir de les 18 hores la plaça del Mercadal acollirà la Diada Castellera dels Xiquets de Reus, on participarà especialment la Muixeranga d’Algemesí amb motiu del 35è aniversari de la colla.

10

Professó Solemne: El 29 de juny, en Sant Pere, a partir de les 19.30 hores els carrers acolliran la Professó Solemne amb la creu i els cirials, la capella de cantors, el bust reliquiari de Sant Pere, i la Bandera de Reus, entre altres.

Quan la imatge de Sant Pere se situï al davant de l’Ajuntament, esclatarà la darrera Tronada de la Festa Major.

VIU Reus | 21

t s u l r e a d t en an im u W l A te el

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Audi Q3 des de 27.200 €* Prova nous sabors, llocs, aromes, colors i emocions. La teva curiositat i el teu inconformisme són els teus guies per explorar-los. Experimenta el teu Wanderlust amb l’Audi Q3.

Un vehicle que incorpora, entre altres avanços, fars de xenó amb llum de marxa diürna, sensor de llums i pluja, ordinador de bord amb programa d’eficiència i opcionals com ara l’Audi music interface. www.tieneswanderlust.es Audi Q3 1.4 TFSI 150 CV (110 kW). Emissió CO₂ (g/km): de 127 a 134. Consum mitjà (l/100 km): de 5,5 a 5,8.

Reusmòbil

Tarraco Mòbil

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68

#tieneswanderlust

*PVP recomanat a la Península i Balears des 27.200 € per a un Audi Q3 1.4 TFSI 150 CV (IVA, transport, impost de matriculació, Pla PIVE i bonificació d’Audi Financial Services inclosos), per a clients particulars i autònoms que financin un crèdit mínim de 13.500 €, amb una permanència mínima del finançament de 48 mesos a través d’Audi Financial Services (segons condicions contractuals). L’oferta financera inclou gratis paquet de manteniment 48 mesos o 60.000 km. El model visualitzat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida fins al 30/06/2016. Contacti amb el seu Concessionari Oficial Audi per tal que l’informi de les condicions específiques d’aquesta promoció. Audi Financial Services és una marca comercialitzada per VOLKSWAGEN FINANCE S.A. EFC. Informació Audi: 902 45 45 75.

CARTELL FESTA MAJOR

Un Sant Pere encisat per la Tronada El cartell de la Festa

La tria del cartell és una de les grans fites de la ciutat. El dissenyador Josep Basora n’és l’autor i ha volgut copsar colors, sensacions, temperatures i formes. Tot pegat emula la intensitat amb la que es viu la festa major, plena d’una rauxa que únicament es pot viure a Reus Cristina Valls

Un fons taronja i unes paraules trencades imitant l’explosió de La Tronada van ser la forma mitjançant la qual l’artista local Josep Basora va optar per explicar de forma visual com concebia la Festa Major de Reus. I és que tal com va dir ell a la roda de premsa de presentació “quan penso en aquestes festes em ve al cap la Tronada”. De fet, va voler simplificar del tot la composició, la qual marida tipografia amb el concepte del gran emblema reusenc que és la Tronada.

A més, els colors càlids també s’associen amb el foc i els Diables, una parella protagonista i imprescindible dins els panorama festiu reusenca. El cartell es va concebre doncs com quelcom personal, però alhora adreçat a tothom i sense limitació de públics. “Vaig pretendre que les mateixes lletres recordessin l’ambient que es viu entre tots. Com podeu veure és massa recarregat i he cercat la senzillesa”, va dir Basora. No obstant això, l’obra també aporta cert impacte, ja que amb pocs elements se simula dinamisme i moviment.

Foto: cedida

Cal destacar que, tot cartell té la finalitat de plasmar gràficament tot el que es resumeix en una programació tan extensa com la que té Reus. Un tret identificador que fa a tot reusenc sentir-se orgullós d’ella. Si mirem enrere, el cartell de Carles Cuyàs també va suposar un canvi. Colors i una gran quantitat de dibuixos del Seguici van poblar la peça. El d’enguany, una total contraposició. El de Basora presumeix de textures monocromes que parlen per si mateixes. Tot plegat, fa pensar que veritablement a Reus es poden concebre arts tan variades i, encara més quant ens referim a un cartells on prima la imaginació i la sorpresa.

El nostre objectiu, el teu benestar El nostre equip de professionals oferint, desde fa 15 anys, serveis de Psicologia d’adults, Psicologia Infantil, Logopèdia, Psicopedagogia, Neuropsicologia i Psicologia Forense.

Ens trobaràs al Passeig sunyer, 11, 1er 3ª de Reus i al web www.reus.isepclinic.es. Telèfon: 977328342.

Juny-Juliol 2016

VIU Reus | 23

MatrĂ­cula Oberta Curs 2016/2017

PREGÓ FESTA MAJOR

Marta Magrinyà La pregonera més emotiva Cristina Valls

Foto: cedida

Il·lusionada i emocionada. Així es va descriure la pregonera d’enguany, l’escriptora Marta Magrinyà (Reus, 1969), en rebre la trucada de l’alcalde i en assabentar-se de què seria la veu de la ciutat el pròxim 24 de juny.

L’acte es durà a terme al Saló de Plens de l’Ajuntament aquest dia a partir de les vuit del vespre.

“És el màxim privilegi que et pot donar la teva ciutat. De fet, no m’ho vaig començar a creure fins que es va fer públic, quan tothom em va començar a felicitar”, comenta agraïda.

I és que l’historial de pregoners és si més no, molt variat, han passat doctors, escriptors, humoristes, mestres, etc. De tots els sectors imaginables. “Crec

que és difícil escollir el pregoner, perquè solament pot ser un cada any. El factor positiu és que cadascú té un estil i sempre s’ofereix un pregó diferent, relacionat amb un àmbit que no té res a veure amb l’any anterior.

Un seguit de perfils representatius de la ciutat, vaja”, especifica.

L’escriptora reusenca serà també l’encarregada d’encendre la primera Tronada de la Festa Major

Un pregó sortit del cor Pel que fa a l’elaboració del pregó, la també periodista promet abocar “emoció i molt de sentiment”. “El meu pregó serà molt personal, parlarà del meu orgull com a ciutadana de Reus, dels seus trets diferenciadors i, per descomptat, de tot el que m’ha donat”, resumeix. La temàtica, la qual diu “li sortirà del cor”, pretén obeir un estil propi. “Sóc conscient del llistó alt que hi ha. Recordo el pregó de Jaume Amenós o el de Joan Masdéu i, definitivament és preciós veure algú conegut i estimat parlar sobre la teva ciutat”. No obstant això, Magrinyà també reconeix que quan “un pregoner no és molt conegut també és molt positiu, ja que la majoria de vegades et sorprèn. Ja sigui pel contingut com per la seva posada en escena”.

Així doncs, l’escriptora reusenca serà també l’encarregada d’encendre la primera Tronada de la Festa Major, un pas que admet li fa una il·lusió especial. Un acte que li fa recordar com vivia ella les festes. “Amb quatre o cinc anys recordo que tothom tenia un lloc determinat a la plaça i el meu racó era el de la patateria Laurie. Tots els anys “i no saps com” sempre ens trobàvem la mateixa gent”, rememora. Tot plegat, ho compara amb com es viuen les festes avui. “Ara això de les zones ja no hi és. I potser el volum de nucli familiar ha minvat una mica. No ho recordo igual, ara sembla que no hi capiguem a la plaça, abans no recordo tantes masses de gent. Tot ha canviat molt”, valora.

L’autora de llibres tan fructífers com ‘Terra d’instints’ (2007) i ‘La força del vent’ (2016), tanca amb un any força rodó. “Ha estat un bon any. És gratificant que la gent conegui el teu imaginari a través dels llibres. La veritat, tots els llibres porten molt de mi i això fa que la gent sàpiga com sóc. Als llibres s’hi aboca l’ànima de la gent”, conclou Magrinyà.

Juny-Juliol 2016

VIU Reus | 25

“Aspirem a convertir-nos en el seu dentista de confiança, per vostè i la seva família”

15 anys

a Tarragona i Reus,

cuidant el somriure dels nostres pacients amb Responsabilitat, Passió i Ètica ens avalen.

F

OM S NO UÍCIA Q N A R

Dr. Josep Maria Feliu 977 235 976 Tarragona 977 345 231 Reus www.orthoclinic.es www.facebook.com/centreorthoclinic

Única clínica de Tarragona amb el segell de qualitat DentalQuality

Art de perspectiva reusenca Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Com va començar en el món de l’art? Sempre he tingut la inquietud de fer quelcom relacionat amb l’art. De fet, vaig estudiar a l’Escola d’Art i Disseny d’aquí de Reus i vaig anar a diferents tallers de diversos pintors a Barcelona. Uns quants anys més tard, molt després de fer els 35 anys, vaig decidir fer la llicenciatura de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Sóc comptable i tècnica fiscal i vaig treballar durant una temporada de la meva vida en això. Quan em vaig endinsar en el món artístic vaig decidir deixar de aquesta vida que fins ara havia dut, perquè ja no m’agradava.

I què va començar a fer? Durant un temps em vaig moure dins els paràmetres la meva obra: pintura i gravat. De fet,

Juny-Juliol 2016

Des de ben petita la galerista d’art Cori Torroja (Reus, 1957) ja apuntava maneres en el món de l’art.

Va començar en un taller de dibuix reusenc amb Pere Calderó i en 2013 va obrir CT Art Gallery

en sóc especialista del gravat, m’agrada molt. A nivell internacional, també vaig participar en molts certàmens i exposicions a Europa. Entre el 2010 i el 2011 vaig guanyar la medalla de bronze de l’Acadèmia de les Arts, les Lletres i les Ciències a França. I, a partir del 2013 vaig obrir la Galeria d’Art. Obrir una galeria era una fita que em tenia molt il·lusionada. A més, també vaig començar a fer classes de dibuix i pintura per a nens de set anys i més grans.

Parli’m dels tallers. Partim d’una formació molt personalitzada. Són grups reduïts i intensos, on cada alumne aprèn a partir del nivell que té. Cadascú fa un exercici diferent depenent de les seves capacitats artístiques. També elaborem ‘mas-

terclass’, on comptem amb visites d’artistes i professors d’art. Ara, amb la Festa Major tocant, en els tallers amb els nens dibuixem els elements del Seguici Festiu. Els hi encanten els nanos i els gegants.

Recorda com es vivia la Festa Major a Reus quan era petita?

La meva família i jo la vivíem molt intensament. De fet, nosaltres érem dels que anàvem des que començava, i fins que no s’acabava tot no marxàvem cap a casa. Fèiem el seguiment sencer dels actes. Recordo la festa a la plaça quan feien els Castells i la Tronada al coll del meu pare i amb les meves germanes. Tot era una festa.

Tornant al tema de les classes, què se n’aprèn? Toquem

una mica de tot. En els meus tallers sempre es parteix del dibuix. L’aprofitem com a recurs per conèixer diferents tècniques: les seques, les grasses, les aquoses, l’oli, etc. Fem un recorregut amb l’alumne amb l’objectiu de potenciar la seva capacitat artística. Pels interessats en apuntar-se al curs poden venir a la Galeria CT Art Gallery (carrer Santa Anna, 6) directament o demanant-ho a través del correu electrònic artgallery.ct@gmail.com.

Es pot viure de l’art? Es pot viure de l’art sempre i quan ho complementis i ho diversifiquis amb altres activitats. Jo, per exemple, he unificat dues coses que m’agraden molt: el tema de la galeria i el de les classes.

El tema de les exposicions, el contacte amb els artistes i el coneixement de les seves obres es pot fer compatible amb el tema de la formació, la qual anys abans ja vaig dur a terme a l’Escola d’Art del Centre de Lectura.

VIU Reus | 27

REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA

RTV FESTA MAJOR

PUBLIREPORTATGE FESTA MAJOR

Aurea Disseny

Inaugura el seu espai show room a Reus Un espai únic on convergeixen tots els elements per realitzar qualsevol tipus de reforma VIU a fons

Amb l’excel·lentíssim alcalde de Reus Carles Pellicer com a convidat d´honor, Aurea Disseny va inaugurar el seu espai Show Room de 400 m2 a Reus.

Situat a l’avinguda Jaume I, 47 aquest espai ofereix als seus clients un servei integral de disseny als àmbits de la decoració, de l´interiorisme i d’ arquitectura interior.

50 anys d’experiència construint llars fa de Aurea Disseny un referent a l’hora de planificar qualsevol tipus de reforma.

Aurea Disseny posa a disposició dels seus clients el seu assessorament avalat per la seva experiència, acompanya al seu client a l’espai on es vol actuar per poder aconseguir adaptant els gustos i necessitats dels seus clients un equilibri perfecte entre funcionalitat i disseny que converteixi un espai en una veritable llar.

Uns experimentats departaments de decoració i d´arquitectura interiorista s’impliquen en la elaboració del projecte de forma totalment gratuïta , per aconseguir el resultat que el client vol per a obtenir la seva llar desitjada.

50 anys d´experiència i el seu equip propi de professionals fan d’Aurea Disseny una empresa única al sector

com cuines i banys o els petits canvis necessaris en la evolució d´una família com es el canvi d´una habitació infantil per una juvenil, tots tindran la total disponibilitat del seu equip perquè la llar d’una persona és l´espai on es desenvolupa la seva vida i és de vital importància per ella.

Aurea Disseny ofereix el seu propi equip de professionals per l’execució del projecte del client, aquest aspecte fa de Aurea Disseny un valor únic al sector que repercuteix en poder oferir una total garantia.

Aurea Disseny treballa amb les principals marques de tots els

àmbits de la reforma, aconseguint així poder-se adaptar a qualsevol tipus de pressupost oferint la màxima qualitat.

Des de cuines integrals fins a la ceràmica del terra, passant pels petits accessoris de decoració, mobles, electrodomèstics, aixeteria, etc., en resum, tot el necessari per fer una veritable llar en un mateix espai: material, mobiliari, obra, instal·lació i muntatge amb una única signatura: Aurea Disseny.

L’espai Show Room d´Aurea Disseny vol ser un punt de referència també per als professionals dels sectors de la construc-

ció i de la instal·lació per a què puguin aconseguir els millors resultats als seus projectes. Xey, Saloni,Dune,Smeg, Duscholux, Roca, Grohe, Emedé, són tan sols uns exemples de les marques que Aurea Disseny exhibeix al seu Show Room.

Aurea Disseny arriba a Reus per quedar-se i fer encara més gran l’oferta comercial de qualitat de la capital del Baix Camp.

Aurea Disseny Show Room Avinguda Jaume I, 47 - Reus Tel. 977 56 21 78

Per a Aurea Disseny no hi ha projecte petit, tant des de la habilitació total de l´exterior i l´interior d´un xalet, com la intervenció en espais tan importants VIU Reus | 28

Juny-Juliol 2016

SEGUICI FESTA MAJOR

Un Seguici Festiu innovador

Coneixem com a ‘seguici’ el grapat de balls, danses, figures i manifestacions festives -com ara l’anada a Completes o la processó de Sant Pere- que ens podem trobar a la ciutat Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Tot i distingir-se com a ‘tradicional’, el Seguici Festiu no ha deixat d’innovar, de reaprofitar i de restaurar antics ritus i, fins i tot, Elements. De fet, qui millor revifa tot plegat són les associacions culturals, entre les quals es troben les colles i d’altres agrupacions dedicades al desenvolupament i la realització de la cultura. Generalment, a més, s’acostuma a veure molta implicació dins els col·lectius.

Com veurem més endavant amb els Xiquets, els Diables i els portants petits, ens trobem amb un sentiment reusenc que aposta per la cultura i que hi inverteix hores d’assaig i, a canvi de res. “El món festiu s’aguanta bàsicament pel contacte humà, VIU Reus |30

no hi ha ningú que sigui professional. Aquesta voluntat fa que es busqui temps de preparació, organització... I ja no hi vull pensar quan els castellers han de fer assaigs”, diu Salvador Palomar (Reus 1956), també membre de l’Associació Cultural de Carrutxa. De fet, situa la feina cultural “que no es veu i que es treballa durant mesos” com a “resultat de comunitat” i classifica el dia de Sant Pere “per esdevenir un dia on t’has de quedar a Reus amb moments de persones amb molta identitat”.

Sobre la tasca que fa Palomar i molts dels seus companys també és força important, ja que s’han dedicat a investigar la història de la Festa i, segons diu ell mateix “hem contribuït dins

el procés de revitalització documentant danses o elements festius per a gent que els vulgui tornar al carrer”.

«Hem contribuït dins el procés de revitalització documentant danses o elements festius per a gent que els vulgui tornar al carrer» Palomar situa que el 1980 és un moment “clau” per a les festes, perquè “van arribar els canvis polítics i els ajuntaments es van tornar més democràtics. També s’ha d’afegir el canvi de pensament de la gent, de la tornada al carrer amb la festa. Hi ha una

certa onada de ressorgiment de quelcom antic, però a la vegada d’una adaptació als nous temps”. L’especialista, a més, especifica també el naixement dels col·lectius dels Xiquets de Reus i de la mateixa Carrutxa.

A partir del 1981 a més, es va crear la Colla de Diables actual i comença a sorgir un primer procés d’innovació. “Es comença a fer l’Àliga i entren nous Elements en joc. Hi ha moments d’intensitat entre persones molt diferents que es van afegint a diversos col·lectius de la ciutat, hi ha unitat”, afegeix.

L’esquelet de la Festa, conservat Segons Palomar, en revifar el Seguici Festiu es va tenir sort

Juny-Juliol 2016

SEGUICI FESTA MAJOR sobretot en una tret. I és que l’esquelet del nucli tradicional de la Festa, la disposició d’actes, sempre havia romangut intacte. “Es van aprofitar molts dels elements històrics.

I és que s’ha sabut conservar moltes coses del nostre llegat cultural. Per exemple, el fet de què el dia abans es retornés a la Prioral al retorn de Completes, la Tronada, els Gegants, la Mulassa, els Nanos... Gràcies als elements municipals el nucli de la festa no s’havia perdut. La festa no existeix sense una comunitat que la celebri, però la comunitat es reconeix a partir de la festa, és un diàleg”, treu l’entrellat el membre de Carrutxa.

Foto: Arxiu Carrutxa

I ja fa 400 anys que es lluita per tot això. A partir d’aquest nucli festiu tan sòlid explicat per l’expert, s’han anat afegint nous components que ja havien existit en el passat però que eren ja molt coneguts. “En detriment a tot plegat, també s’han creat elements nous com ara el Lleó, la Víbria o el Basilisc, però entren dins la

dinàmica. Així disposem d’un Seguici antic i a la vegada en creem un de nou. Certament les possibilitats de fer augmentar el Seguici Festiu reusenc, a partir de referents històrics coneguts, no estan, ni de bon tros exhaurides”, explica Salvador Palomar.

«Les possibilitats de fer augmentar el Seguici Festiu reusenc, a partir de referents històrics coneguts, no estan, ni de bon tros exhaurides» ‘La gent és de Reus perquè ha sentit la Tronada’ Salvador Palomar parla d’identitat, però també d’integritat.

“Molta canalla ha conegut la festa a través de l’escola i s’ha afegit dins col·lectius on ha conegut altra gent. Aquest és un factor molt important, perquè també se socialitza amb altres persones”, destaca. El reusenc concep els centres

educatius com a espais on s’imparteix cultura, fins i tot a nens que no ho han conegut a casa, sigui perquè és de fora, o perquè ho siguin els seus pares. “La gent que no ha conegut la Festa des de petit la descobreix potser a partir de la seva assistència a l’escola i la viu i és un fet cultural que s’ha de preservar. En realitat, les escoles de la ciutat han fet molt bona feina”, comenta Palomar.

Del que sí que està segur és que “la gent és de Reus, perquè a sentit la Tronada”.

Pel que fa a una de les creacions on s’impliquen infants, la Festa Major Petita, de la qual es parlarà breument en les properes pàgines, Palomar celebra que es duguin a terme coses així, però no plasma com a factor d’assegurança el fet de què si un nen hi participa, de gran ho segueixi fent. “No hi ha garanties de què sempre estiguin lligats a aquest món. La implicació a la cultura també pot donar-se a temporades, ja que els interessos de les persones canvien”.

Els Gegants Japonesos fan 60 anys

Juny-Juliol 2016

altres obres importants com ara la imatge del Sagrat Cor, situada a l’ermita de Santa Anna de Castellvell. I és que Ramon Ferran, a banda, de posseir una ment molt prolífica va saber trobar el seu vertader talent generant un art amb el què es podia fer festa i gaudir.

Foto: Arxiu Carrutxa

Ja han passat seixanta anys arran que l’escultor Ramon Ferran elaborés l’encàrrec de la parella de Gegants Japonesos. Es van inaugurar el 1956 i va suposar un encàrrec molt especial per a l’artesà, ja que durant els anys següents van venir més encàrrecs d’elaboració i de restauració d’elements del Seguici Festiu de la ciutat. La creació de la parella de Gegants també va marcar gran quantitat la vida de l’especialista, ja que va renunciar a una beca d’estudis molt important a la localitat de Granada. De fet, va generar una gran estimació pels Japonesos. L’any 1957 es van presentar en societat davant la resta d’elements, en aquell temps existents. Dos anys després també es va realitzar

VIU Reus | 31

Nuevo Astra desde:

14.990€

Coche del Año 2016

Nuevo Astra > Descúbrelo

NUEVO ASTRA

Opel Astra Versión Expression 1.0 Turbo S/S 105 cv Plan Pive incluido

>Desafía la élite Con

con Wi-fi 4G para 7 dispositivos

uniauto.cat

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.

Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20.comercial@uniauto.cat

FESTA MAJOR PETITA FESTA MAJOR

Com la Festa Major, però en ‘miniatura’

Parlem amb els nens i nenes portants de l’Àliga Petita, els protagonistes de la Festa Major Petita

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Des de fa una trentena d’anys, la Festa Major de Sant Pere s’ha capgirat. I és que ha guanyat un gran impuls quant a la creació d’elements i recuperació de trets identificatius de la ciutat, com ara balls i actes. Tant d’èxit, demanava a crits la creació de quelcom nou, on els infants prenguessin el seu relleu dins un acte dedicat a ells. D’aquest desig va néixer la Festa Major Petita i cada 27 de juny és el dia escollit per recrear el Seguici Festiu en miniatura i, a més, amb la participació exclusiva dels infants de la ciutat. El primer element del Seguici Petit reusenc va ser la Mulassa Petita, obra de Ramon Ferran l’any 2000 i es va estrenar en la primera fornada de la Festa Major Petita el 2001. En la resta d’edicions es van anar afegint diferents elements i balls.

Per exemple, el 2002 es va crear el Ball de Diables Petit; el 2003 es va crear el Drac Petit, d’Albert Macaya; el 2005 es va inaugurar el Ball de Gitanes Petit; el 2007 ho va fer el Ball de Prims Petits i el Ball de Pastorets Petit, nou i completament independent en aquesta versió. Enguany, si tot va bé, serà l’Àliga Petita la que farà acte de presència dins la festa dedicada als infants.

Els portants de l’Àliga Petita En la seu del Col·lectiu Reusenc

d’Activitats Culturals (CRAC) molts dels portants petits de l’Àliga Petita ja assagen des de la segona setmana del mes d’abril. Tres dels portants de l’Àliga Gran són els encarregats d’impartir les lliçons als 15 portadors i els 3 reserves sobre els passos que ha de dur a terme el nou element. “La meva família i jo som socis del CRAC i, des de sempre, hem vist l’Àliga Gran ballar. I, ara que es fa una àliga petita, em vaig apuntar”, aporta la Mariona. De fet, més que una aportació cultural, els assaigs també són pels infants una trobada amb els seus amics. “Jo no sóc fill de pares portants,

però sóc portador dels Gegants i aquí fas amics. Sempre m’ha agradat l’Àliga i, com que serà més lleugera, m’he apuntat”, segueix en Borja. Molts són també fills de portants i han heretat les ganes i la il·lusió de poder dur els elements del Seguici. És el cas de l’Albert que es va apuntar, perquè diu sentir-se “molt implicat en la Festa Major i, a més he après moltíssim durant els assaigs”.

Segons aclareix un dels portants grans que imparteix classes, els assaigs es van començar amb l’Àliga Petita sense pintar. “Aquí al CRAC venim a

aprendre els passos que es fan a la plaça. Ens interessa reforçar la cercavila. La veritat que els assaigs són fructífers. S’ha de tenir en compte la dificultat del vent i el pes, que no estan acostumats a portar”, explica l’instructor. Per dur l’Àliga, els nens i les nenes encarregats han de mantenir l’equilibri i dirigir els passos del ball d’una forma correcta. I és que per ser portant s’han de passar un parell de proves. “Primer has d’aixecar l’element si pots i, després intentar ballar. La primera vegada va ser incòmode, però després em vaig acostumar”, diu la seva l’Àlex.

• Instal·lació i reparació d’aire condicionat i calefacció • Bomba de calor • Terra tèrmic • S.A.T. (Servei d’Assistència Tècnica) EXPOSICIÓ, DEPARTAMENT COMERCIAL I OFICINES:

www.climaambient.cat Juny-Juliol 2016

Riera d’Aragó, 24 - 43204 Reus Tel. 977 773 534 · Fax 977 756 441 m.alcover@climaambient.cat VIU Reus | 33

A Asisa res no ens importa més que la teva salut Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat.

Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

confiança. La relació amb els clients era molt més estreta i ells eren molt més fidels. Les coses han canviat: el client persegueix el “low cost” i no es valora tant la professionalitat.

Foto: cedida

Vocació per la millor mirada

Maria Pia Teixidó (Reus, 1961) es defineix com una enamorada de l’optometria, tret que li ve molt proper, ja que el negoci familiar, Òptiques Teixidó, li va permetre continuar el llegat des de la vessant visual i auditiva Cristina Valls

Com va començar en el món de l’òptica? Per una banda, vaig començar per un aspecte vocacional. Sempre m’ha agradat l’àrea sanitària, especialment el diagnòstic i, en el cas de l’optometria, em permet especialitzar-me en àrees com la Teràpia Visual i treballar en equip. De fet, dos elements indispensables en el meu dia a dia. D’altra banda, també m’hi vaig endinsar per tradició familiar, perquè fa 40 anys el meu pare va veure una oportunitat en el mercat i va creJuny-Juliol 2016

ar empreses d’òptica.

Com valora tots aquests anys de treball? En trec una valoració positiva. És un sector que requereix molta voluntat, dedicació d’hores i formació continua, però la satisfacció que mostren els nostres clients, en resoldre les seves dificultats visuals i auditives, ho compensa tot.

i auditiva, mitjançant la formació continuada de tot el nostre equip. A més, l’infant ocupa un paper rellevant dins la nostra filosofia, ja que la majoria de problemes es poden resoldre des de la infància. A conseqüència, la Teràpia Visual és un element molt important dins la nostra formació tant pel nen com per l’adult.

En què us diferencieu de la resta d’òptiques? Com a part fonamental de la nostra identitat destinem molts esforços a potenciar l’àrea de salut visual

Com a establiment de tota la vida a Reus hauran observat un canvi en el tipus de públic.

Així és. Fa uns anys, tots teníem les nostres botigues i centres de

Tenen clientela fixa? En el nostre cas, dins l’àrea de serveis, sí que comptem amb una clientela molt fidel. El nostre tracte professional i personalitzat és un dels nostres trets distintius. Respecte a la part comercial, el sector de l’òptica es troba immers en una guerra de preus poc sana.

Lligant-ho amb la Festa Major, des d’òptica Teixidó fareu quelcom relacionat amb la tradició? Anteriorment adaptàvem tots els nostres aparadors amb temàtica festiva, però actualment hem deixat de fer-ho.

Tota l’exposició és molt minimalista i és rellevant que el producte capti les mirades per si sol.

Sent reusencs de tota la vida a Reus, com recorden les festes a la ciutat?

Molt entranyables. Les festes majors potencien el centre de Reus tant amb activitats lúdiques com culturals. Genera molt bon ambient i vida al carrer, i això és un dels aspectes que caracteritza més la nostra ciutat.

Creu que des de l’Ajuntament es gestiona de manera satisfactòria la cultura i les festes? Definitivament. Reus està en constant moviment, és una ciutat molt viva i plena de cultura, i el motor que l’impulsa ho és també.

VIU Reus | 35

REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA |

RTV FESTA MAJOR

LA

MATALASSERIA DESCANSO

PER ALS QUE SOMIEN AMB DESCANSAR REALMENT BÉ www.lamatalasseriatgn.com Avda. Vidal i Barraquer, 18 (Davant el Parc Central i Eroski) 43005 Tarragona Tel. 977229993 | info@lamatalasseriatgn.com

MÚSICA FESTA MAJOR

«Cap de nosaltres pot viure de la música fins que no canviï l’estimació per la cultura» Toni Ferré (Tarragona, 1989) és un dels integrants de la banda de música ‘El Son de la Chama’, cap de cartell d’enguany de Barraques, juntament amb Juantxo Skalari i Muyayo Rif Cristina Valls

En quin estil s’encabeixen les vostres lletres? És una pregunta difícil, però diria que és una mena de mestissatge, una fusió i un cúmul d’estils. Fem de tot, no ens tanquem en l’estil de Manu Chao, sinó que és més que un estil únic. De fet, ara toquem molt de rock. Amb ‘Somos’ hem aconseguit un acabat musical amb detall en la sonoritat i una bona qualitat de so.

També ens enfoquem objectius com ara tastar diferents sons, per veure com sonen.

Després d’un temps s’estrena ‘Somos’, el segon disc. Com està funcionant? La veritat

és que estem molt contents.

Esgotem entrades i a la gent li agraden les nostres lletres.

S’està rebent bé. Estem al davant d’un treball més madur, molt positiu, a la vegada que inconformista. Sempre volem arribar als millors resultats.

«Esgotem entrades i a la gent li agraden les nostres lletres» Quina diferència hi ha del primer disc, ‘Consciencia’, amb aquest últim? Hem après a fer música. Vas vivint i t’adones que les coses sempre es poden millorar. No tenim el mateix so i estem

Anècdotes? Moltes. Gravant el nostre videoclip nou vam enfangar-nos fins a altes hores de la nit. Feia molt de fred i l’endemà, gairebé la majoria estàvem refredats. Va ser memorable.

Amb aquest nou treball heu tastat una altra forma de fer, us vau desplaçar fins a València a RPM Estudios. Sí, és un dels estudis grans, un espai al que fins ara no hi estàvem acostumats.

Va ser un dels grans canvis i ens va fer aprendre molt. Allà no s’accepten errors, s’ha de ser professional. Hem crescut molt entre aquelles parets.

Es pot viure de la música? Cap de nosaltres pot viure de la música fins que no canviï l’estimació per la cultura. Ara és una feina extra i fins que els interessos no siguin uns altres hem de tenir altres feines. El problema no és la dedicació, sinó que ha de canviar la infravaloració cultural. Et deixes els diners en l’elaboració d’un disc, on poses moltes ganes i il·lusions i, en arribar la venda d’entrades, et trobes amb l’IVA. Desanima molt.

Foto: cedida

Què es respira dins el grup quan es creen cançons? Ja són uns quants anys treballant junts. Quatre, si comptem la nova formació amb Cisco i Mario a la banda. Som força gent, set integrants, i ens repartim les tasques molt bé. Molts de nosaltres som autodidactes, però d’altres també s’han format en escoles de música o en altres agrupacions musicals. A partir de les lletres volem explicar moltes històries. La seva composició la du a terme el Cisco i, posteriorment, ho porta tot a l’estudi. En posar-ho tot en comú, vestim les cançons i les rematem. Diem tots la nostra i

fem les cançons més grans.

molt contents d’haver crescut musicalment. ‘Somos’ parla de nosaltres, de què ens preocupa i què pensem. Ens hem deixat anar i hem fet el que ens agrada.

Juny-Juliol 2016

VIU Reus | 37

Troba el teu exemplar de VIU a fons Reus en expositors repartits arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista.

Establiment Adreça Forn Sistaré Ample, 20 bis Forn Sistaré Av.Prat de la Riba, 35 Forn Sistaré Galanes, 11 Forn Sistaré Amargura, 2 Tradicionàrius Raval de Jesús, 48 Estanc Díaz Llovera, 13 Orthoclinic Travessera St. Antoni, 15 L’Estil a Mida Camí de Riudoms, 49 L’Estil a Mida Misericòrdia, 31 Guau Perruqueria Canina Sant Joan, 19-21 Santiveri Sant Joan, 32 Immobiliària Vernet&Navarro General Moragues, 113 Estètica Dra.Meritxell Camps Gaudí,64 bxos.

La Caseta Dolça Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal) Òptica Activa Monterols, 36 Cottet Raval Martí Folguera,3 Rycsa Passeig Prim, 15 Lina 1967 Estilistes Mare Molas, 36 API Reus Comprarcasa Passeig Prim, 34 Segurhabitat Av.La Salle, 45 Les Herbes Salvatges Raval Robuster, 19 Les Carbasses Pl.Puríssima Sang, 4-6 Sagui Tot Gestió Alcalde Segimon, 29-31 Local 2 Esports Armobal Cambrils, 4 Estanc 4 Carrilet Av. Pere el Ceremoniós, 18

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

Una vida aficionada a la pilota

Xavier Llastarri (Reus, 1951) és el president del Club de Futbol Reus Deportiu. Es descriu com un jugador de futbol aficionat i considera que per ser un jugador professional s’ha de tenir un gran esperit de sacrifici

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Quina és la seva primera vinculació amb l’esport? L’assumpte del futbol m’ha tocat de prop tota la vida. Només era un nen i ja marxava a jugar-hi amb l’equip gran.

Quina és la seva valoració com a president del Club?

He estat aquí dins uns 14 anys amb un interval d’un parell d’anys. Pràcticament sempre hi ha una lluita, perquè sempre hi ha problemes i coses, però també s’ha de dir que amb una cosa que t’agrada cas tot el que calgui per a que surti bé.

Quines són les tasques d’un president d’un club esportiu?

Sóc més aviat un president atípic i massa presidencialista.

Estic a tot arreu si puc i això a vegades esgota. Crec que la

Juny-Juliol 2016

tasca principal d’un president és envoltar-se d’una junta directiva amb ganes de treballar i fer coses pel club i la ciutat. I, per descomptat, vetllar per les àrees que formen el club.

nuarem assolint fites, perquè tots els jugadors són molt lluitadors, i tot i que aquests últims mesos han patit una mica, crec que obtindran l’èxit i se’n parlarà durant molts anys.

Com es va rebre que el CF Reus Deportiu puges a Segona Divisió A? Vam quedar campions. Jo diria que l’any passat ja vam escriure una pàgina important a la història fent per primera vegada el play off a Segona A. Aquesta temporada, a raó de l’anterior, ja vam continuar guanyant objectius a finals d’any jugant la Copa del Rei amb un equip que encara avui és finalista de la Champions, l’Atlètic de Madrid. Vam continuar fent una passa endavant amb el Cornellà guanyant l’últim partit de Lliga, aprofitant que el Villarreal va empatar, i vam quedar campions. Conti-

Sí, problemes de diners i força baixes que no han afectat als resultats. Sí. Fins i tot el tema de les lesions s’han anat portant força bé, gràcies a déu.

No obstant això, tenim una plantilla d’onze jugadors molt completa i les baixes s’han gestionat bé. En el tema de la tresoreria s’ha patit una mica, això és veritat. Per contra, els jugadors que tenim al Club han demostrat ser més que jugadors passant aquestes situacions, les quals han poguts allargar-se uns tres o quatre mesos. I, finalment, no han deixat de competir, ni de jugar, ni d’entrenar diàriament.

Fins a quin punt es troba implicat el Club amb la ciutat. Es durà a terme quelcom per celebrar la Festa Major? El Club s’apunta a totes les iniciatives que ajuden a fer ciutat. Si mirem enrere, no té res a veure, ara ens impliquem molt i té molt a veure amb l’arribada de l’accionista Joan Olivé. Nosaltres abans anàvem justos econòmicament i no ens atrevíem a fer segons quines coses. Ara hem signat convenis amb el Centre de Lectura, amb els Ploms, etc.

Com viu vostè la Festa Major, se sent arrelat? Sí, els que som de Reus coneixem els Diables, sabem què és la Tronada i la baixada de Gegants a Misercòrdia. A més, les meves filles també van estar dins el món casteller. Tots els reusencs participem dins la Festa Major i la gaudim molt.

VIU Reus | 39

REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA |

RTV FESTA MAJOR

ÀLIGA PETITA FESTA MAJOR

El naixement de l’Àliga Petita Un projecte de construcció que pretén donar un record de la joventut de l’Àliga Gran, com una reminiscència, però amb personalitat i molt diferent Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Tal com va dir Salvador Palomar una vegada, el Seguici Festiu reusenc encara es pot fer més gran. I tenia raó. Gran part dels ciutadans saben que dintre de ben poquet, sortirà del forn el nou element que fa de reminiscència a l’emblema del Seguici Festiu: l’Àliga. I, aquesta és l’Àliga Petita. La novetat suposa un enfortiment del mapa d’elements del Seguici i una gran il·lusió pels petits portants, els quals ja assagen la coreografia pròpia de la jove Àliga. La comanda de la versió rejovenida de l’Àliga històrica està encapçalada pel Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC), el qual va iniciar a principis d’any una campanya de micromecenatge per ajudar a finançar la construcció del nou element. Durant tot l’any s’ha guanyat molta promoció i, una gran quantitat de gent s’ha implicat amb la causa. “El procés de finançament va començar a donar fruits al gener.

Ara al juny no hem arribat al 50% que pensàvem, però els resultats no són tan dolents.

Hem assolit un 42% del total del nostre pressupost”, comptabilitza el president del CRAC, Benji Gerich.

La novetat suposa un enfortiment del mapa d’elements del Seguici i una gran il·lusió per als petits portants

VIU Reus |40

Etapes Una de les primeres etapes de la campanya d’apadrinament va comprendre la venda de plomes de xocolata amb la col· laboració de la Pastisseria Huguet. “Fins ara hem obtingut 600 plomes apadrinades i es-

tem molt contents. De fet, també comptarem amb el suport d’empreses”, detalla Gerich.

La ciutadania va rebre de bon grat unes plomes artesanes, molt vistoses elaborades a partir de xocolata negra amb un toc daurat a la seva superfície. “Vaig fer servir el motllo de

l’escultor Manel Llauradó, qui va treure una ploma del coll de l’Àliga Petita i la vaig convertir en dolç”, va dir Ramon de La Fuente en la roda de premsa, on es va anunciar l’arribada de les plomes comestibles a Reus.

Segons el president del CRAC, la segona fase de la campanya per l’elaboració de l’element consisteix en oferir el bec de l’Àligueta. “Ja tenim 15 becs [número que no es troba tancat a hores d’ara] d’apadrinament. La tercera part seran les ales, les quals ascendeixen a més de 500 euros. Aquí sí que necessitarem participació”, afegeix Benji Gerich.

Promoció i visibilitat Fins ara la campanya s’ha promocionat a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. “La fotografia de les plomes, la paradeta de Sant Jordi que vam col·locar a la plaça de Prim i la promoció que fem a l’IMAC, al CRAC o la taberna de La Tronada, llocs on es poden fer contribucions, és molt positiva”. No obstant això, des del col·lectiu cultural es vol apropar la causa a aquella gent que no es pot desplaçar, tret que Gerich considera un “desavantatge”, o bé un sector de població de fractura digital.

“La sortida que treballem és la

«Fins ara hem obtingut 600 plomes apadrinades i estem molt contents»

Juny-Juliol 2016

ÀLIGA PETITA FESTA MAJOR d’arribar a la gent que no està habituada a l’ús d’Internet per a què així, assolim el 60% en començar la celebració de Sant Pere i cobrir la construcció i la pintura”, conclou Gerich.

La nova àliga mesurarà 1,40 metres i serà lleugera. Segons Llauradó pesarà sobre uns 25 quilos

El procés d’elaboració de l’Àliga Petita L’escultor Manel Llauradó, qui també va elaborar l’Àliga Gran, concep aquesta nova creació com a l’Àli-

L’Àliga Gran ballant davant de Sant Pere. Foto: Arxiu Carrutxa

ga adolescent, però completament autònoma a la ja existent. “No vull que sigui cap còpia, serà nova”, diu. Tot i això, segons confirma l’artesà s’ha aprofitat “el gran plomatge de la Gran i la seva actitud”. Sobre el procés d’elaboració d’un element, Llauradó explica que “primer interioritzo la petició del col·lectiu que m’encomana la construcció. Una vegada aclarides mesures, realitza esbossos i maquetes [corresponent a la imatge de fons].

Després faig la bèstia en fang i la modelo (pot ser de 15 dies

Juny-Juliol 2016

a 2 mesos). Mentre ho vaig elaborant, el col·lectiu també em fa visites i anem aclarint dubtes i detalls”, especifica. L’artista segueix amb unes particions en motllos d’escaiola fragmentats, els quals s’han d’omplir i, un cop eixuts i tractats, afegeix fibra de vidre i resina. “Una vegada està tot llest, l’Aligueta s’adorna amb pintura i, més endavant, amb la corona i l’espatllera”. La nova àliga mesurarà 1,40 metres i serà lleugera.

Segons Llauradó pesarà sobre uns 25 quilos, “no tant com la Gran que potser arriba als 75 quilos”.

VIU Reus | 41

Grans fites esportives assolides

Jordi Compte (Reus, 1964) és el president del Club Tennis Reus Monterols i, sent un adolescent ja practicava esports com ara l’handbol i l’atletisme.

Va arribar a participar a nivell amateur en tennis

Cristina Valls

Quines qualitats s’han de tenir per ser president del Club Tennis Monterols? Fa 4 d’anys que ho sóc i me’n queden 2 més per acabar la legislatura.

De projectes tenim uns quants per dur a terme encara. No crec que es necessiti una qualitat especial per ser President, però si t’estimes el club i, l’has viscut des de petit, és més fàcil assumir la responsabilitat. Al final és com casa teva.

Quina valoració fa de la seva trajectòria al càrrec? Les valoracions les han de fer els socis. Qui em coneix sap que no acostumo a valorar en públic els èxits. Sí que em sento satisfet quan algun soci em felicita per la feina que hem dut a terme aquests anys. Però no s’ha fet únicament amb la meva presidència, en l’anterior Junta Directiva, ja es feia una feina excel·lent.

Juny-Juliol 2016

Quines fites s’han assolit al club? Hem consolidat un club de tennis referent, amb uns serveis adaptats al segle XXI i amb una bona oferta de pàdel i un fitness de primer nivell.

Hem aconseguit una important estabilitat en el nombre d’associats. Som prop de 2.250. També hem assolit una estabilitat econòmica que ens dóna molta més tranquil·litat.

Cada dia penses en aspectes a millorar. Treballes amb més il·lusió i constància. Un dels èxits del club és que s’ha sabut adaptar a les noves demandes dels socis i a les noves formes de viure l’esport com una part fonamental de la salut i l’oci.

Com es troba a nivell esportiu pel que fa al tennis i pàdel, a la ciutat? En pàdel hauríem de dir que es troba en un moment excel·lent, si mirem les pistes que hi ha a la ciutat. Reus té una ràtio d’habitants per pista molt superior a la mitjana de

Catalunya. No obstant això, la gran majoria d’instal·lacions es troben enfocades al negoci i sota els paràmetres de rendibilitat. Això per l’esport no és del tot positiu.

Quina tipologia de gent es fa soci al Club? Des de la inauguració del nou fitness, ara fa 6 anys, hem tingut un creixement important en franges d’edat que van dels 25 als 40 anys.

També tenim moltes famílies joves amb els fills a les escoles de tennis i pàdel. Les dues escoles que ja compten amb més de 300 infants. Estic molt content d’haver incrementat aquests darrers anys el nombre de dones que practiquen esport al nostre club. Era una assignatura pendent que teníem.

El Club Tennis Reus Monterols fa quelcom relacionat amb les festes culturals de la ciutat? L’Ajuntament sap que pot comptar amb el Reus Monterols

per a qualsevol acte que organitzi a Reus. Participem cada any en les jornades del Mulla’t per l’esclerosi i hem sigut piscina de referència en més d’una ocasió.

Estem presents des de fa molts anys al Parc Infantil de Nadal; a la Fira de l’esport; participem en les caminades populars que s’organitzen a la ciutat; i, des de fa 7 anys al juliol, fem la Festa Blanca a la piscina del club, una festa oberta a tothom i que ja s’ha convertit en un dels actes socials i festius de l’estiu més esperat a Reus.

Com recorda la Festa Major sent vostè petit? Tinc molts bons records. Passejar al costat de La Mulassa, els Gegants i els Nans és gairebé un gravat a la memòria. També recordo els minuts previs a la tronada al Mercadal. Molt nerviós perquè em feia realment por. No me’n vaig perdre ni una. Ara visc fora de Reus i és més complicat seguir la Festa Major, però quan pujo sempre es respira un ambient únic.

VIU Reus | 43

REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA |

RTV FESTA MAJOR

PUBLICITAT FESTA MAJOR

Us esperem a la nova

EXPOSICIÓ

c/ Energia, 3. pol. Ind. La Drecera La Selva del Camp Tel. 977 126 167 | 977 34 06 36 www.instaroal.com

TOT EN CUINA I BANY | REALITZEM TOTES LES REFORMES DE LA LLAR | PARQUETS Carrer Doctor Robert,19 43201 Reus | Tel. 977 341 427 | www.conradtomas.com VIU Reus | 44

Juny-Juliol 2016

SEGUICI FESTA MAJOR

Esculpir la cultura amb les mans Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Va començar amb l’escultura, sense cap intenció de dedicar les seves hores de treball a la imatgeria festiva de la ciutat.

Aquest és el cas de Manel Llauradó, qui du una extensa experiència en l’elaboració d’elements.

“He perdut el compte, potser he fet quaranta elements del Seguici Festiu. Sempre ho resumeixo en ‘molts’. És una tasca amb la qual no acabes mai”.

Llauradó treballava l’escultura contemporània, quan de sobte li va demanar ajuda un col·lectiu de gent que estava elaborant un gegant, el Carrasclet. “L’experiència em va semblar interessant, perquè era una tècnica i uns materials que no coneixia.

Va ser curiós, perquè molta gent va posar molta voluntat i diners en aquell gegant”.

«He perdut el compte, potser he fet quaranta elements del Seguici Festiu» De fet, va accedir a realitzar aquesta feina sense arribar a pensar que s’hi pogués guanyar la vida. Combinat amb aquesta tasca, Llauradó en aquell temps també es dedicava a l’escultura aplicada als edificis i, allà va aprendre altres oficis com ara el

Manel Llauradó (Reus, 1959) és l’escultor de gran quantitat d’elements del Seguici Festiu, segons diu ell ‘per casualitat’

de guixaire o serraller. “Sempre m’ha agradat el treball de taller i la manipulació de materials”.

La revalorització d’elements Després del Carrasclet, les feines festives van començar a fer-se més regulars, a causa de la revalorització dels elements.

“Aquesta feina va a temporades.

Hi ha molts altibaixos. He tingut la sort de coincidir amb una certa regularització”. Antigament, diu, els constructors treballaven amb altres materials que actualment es troben en desús, com ara la realització i elaboració de bustos o plaques commemoratives. “La mentalitat de la gent ha anat evolucionant. De fet, cada feina d’elaboració festiva té un plus de passió que s’encomana, perquè és quelcom compartit, on la gent coopera.

Abans les feines escultòriques es quedaven a casa, en canvi, amb aquestes peces de Seguici la gent s’hi identifica i se les estima”, matisa Llauradó.

El constructor també fa al·lusió a què no només elabora gegants, sinó que la seva tasca també passa per la restauració d’elements antics i elaboració de personatges que no existeixen dins la tradició.”També hi ha alguns d’inventats, tret que genera molt de dinamisme i curiositat en temporada de festes”, conclou.

ESPECIALISTES EN PRODUCTES DE BRICOLATGE I PER A LA LLAR

Tenim productes per tota mena de manualitats

Carrer Batan, 17 - 43204 Reus | Tel. 977 772 100 | info@bricoservei.es CONSTRUCCIÓ | EINES | FERRETERIA | FUSTERIA | JARDÍ | BRICOLATGE...

Juny-Juliol 2016

VIU Reus | 45

Tota una vida de comerciant

Núria Queralt ve d’una família forjada en el comerç de ciutat. Va aprendre el tracte amb el client rere el taulell de la sastreria dels pares Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Com va començar al Colmado Giner? Fa setanta anys que existeix l’establiment com a ‘colmado’ i es va distingir sempre com a botiga d’alimentació més aviat generalista. La segona generació dels Giner es jubilava i, el meu marit i jo, ens el vam quedar. Jo sóc mestressa fa quatre anys i, des del principi vam pensar que el millor seria especialitzar-nos en menjar gourmet, que és el nostre filó de mercat.

Llavors se’ns van obrir moltes portes. És un negoci bonic, però no t’has d’adormir. Hi ha competència amb tots.

Com es descriu l’aliment ‘gourmet’? Té menys additius, molts dels productes són de proximitat i de producció més

Juny-Juliol 2016

limitada. A més, no els trobes a tot arreu, i menys en establiments de grans superfícies. És una lluita difícil, perquè avui dia les marques cada dia canvien d’amo i el nou que l’agafa fitxa per grans supermercats. Tot per aconseguir més vendes.

Tenim molts proveïdors de la restauració, una garantia per a nosaltres, que disposem de productes de qualitat.

Conserveu la clientela fixa i de tota la vida que tenien abans els antics amos? Sí. En quedar-nos el negoci ens vam quedar els treballadors que hi havien i els clients assidus. De fet, el nostre objectiu, des de sempre, ha estat donar continuïtat a la botiga d’abans, perquè era i segueix sent molt apreciada. Ara tenim clients d’abans i clients

més nous, un tret que dóna a la botiga certa vitalitat.

A banda de la venda estricta de productes, feu altres activitats per promocionar-vos? Sí, acostumem a fer omplir butlletes als clients amb els seus correus per enviar petits documents informatius de les diferents degustacions que duem a terme aquí.

Fem maridatges amb vi i degustacions de cervesa artesanal, per exemple. D’aquesta manera generem un plus a la venda. Ara que la cervesa està de moda, alguns dels creadors de les cerveses artesanals també fan una mica d’explicació, que ja va bé.

També fem servir molt les xarxes socials.

Feu quelcom relacionat amb les festes de la ciutat? Per la

celebració de Corpus vam tenir les coques de cireres mitjanes i individuals amb el segell de la Confitera Padreny. Molts dels nostres productes són susceptibles de compartir dins una revetlla i a la Festa Major també.

En venem moltíssim. Per no dir a Sant Joan i Sant Pere. A més, el pernil, sigui la temporada que sigui, sempre s’acaba.

Com recorda vostè la Festa Major de la ciutat de petita.

Encara conserva l’essència d’antany? El meu pare tenia una botiga al carrer Monterols i jo vivia a la plaça de la Llibertat. Per tant, sempre he estat de Reus i del mig. De fet, crec que quan era petita, la Festa Major no es vivia tant. Jo no recordo que els meus pares em portessin gaire a la Tronada. En canvi, jo ara als meus fills sí que els hi porto, perquè els hi encanten els gegants.

Diria que amb el temps les festes a Reus s’han reviscolat.

VIU Reus | 47

REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA |

RTV FESTA MAJOR

PUBLICITAT FESTA MAJOR

Servei tècnic de:

Carrer Rourell, 1 · 43204 REUS Tel. 977 771 023 · Fax 977 773 628

www.reusfred.es

*Segons models

MECÀNICA EN GENERAL

“OFERTA” canvi d’oli + filtre + Revisió Pre ITV

*des de

45,96€

TARJA de FIDELITAT Canvi d’oli + filtre + Revisió pre ITV

1

2

3

4

5è GRATIS

Polígon Agro Reus. c/ Capçanes, 7 Tel. 977 562 145 | multitallerfrancesc@gmail.com

multitallerfrancesc.com VIU Reus | 48

Des de 1980

CUINA I BANY •Reforma total de la llar •Canviem banyera per plat de dutxa en 24h •Portes d’interior •Obra, fontaneria i electricitat •Fem petites reparacions de la llar Camí de Riudoms, 20 43201 Reus Tel. 977 315 181

www.lafusta.net | lafusta@hotmail.es

Juny-Juliol 2016

MASCLET FESTA MAJOR

El masclet fa 15 anys La beguda oficial de la Festa Major Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Fa quinze anys un grup de persones vinculades a l’Orquestra La Padrina va voler elaborar un producte identificatiu amb la ciutat i, què millor que una beguda típica de les festes, el Masclet. El col·lectiu, format per persones tan conegudes com Albert Galcerà o Fito Luri, acostumava a revifar les cançons de revetlla.

La Padrina també era una entitat organitzadora d’actes per a les festes de la ciutat. De fet, en el marc de l’ ’Estripadrina’ –dels mots ‘estripa’ i ‘padrina’–, en un dels actes del cicle d’activitats a la plaça del Mercadal, va néixer la idea del Masclet. Cada setmana feien o bé un sopar popular o bé un concert. “Molts municipis tenien la beguda típica de festa major i Reus no. Per tant, van originar un element propi de l’Estripadrina i per Reus”, introdueix Alícia Hernàndez, una de les integrants més veteranes del Col·lectiu del Masclet. El beuratge, barreja dos productes sencerament reusencs: Vermut Miró i refresc Fantasía de Frutas, també conegut com a ‘Plim’.

“Juntament amb la beguda es va crear una ruta, la Cercavila del Masclet, que es duu a terme a Sant Pere i Misericòrdia. En la mateixa es fan parades a diferents establiments participants, els quals ofereixen el seu beuratge propi de masclet amb ingredients secrets”,concreta Her-

nàndez. L’Orquestra La Padrina a més, als volts de Misericòrdia, a banda d’elaborar la cercavila també va crear un concurs relacionat.

Segons Hernàndez, abans la cercavila era de local en local, però “es va descontrolar tot, perquè la quantitat de gent es va disparar. Va morir d’èxit, i vam fer una modificació incorporant elements del Seguici i grups de música. Vam haver de deixar de fer parada als bars per ampliar

El beuratge, barreja dos productes sencerament reusencs: Vermut Miró i refresc Fantasía de Frutas, també conegut com a ‘Plim’

♦ Serveis unisex ♦ Depilació amb cera calenta i tèbia ♦ Manicura. Pedicura. Maquillatge ♦ Tractaments facials i corporals ♦ Quiromassatge, auriculoteràpia, ♦ Drenatge limfàtic,reflexologia podal i facial

Juny-Juliol 2016

la nostra franja de públic a un més familiar”, explica. La integrant del col·lectiu esmenta que aquesta festa es deu a la “gent del carrer i està pensada per què se surti de casa. No pas per què s’ho mirin des de fora”, continua.

Al llarg dels anys, la cercavila ha aplegat multituds de gent i ha adoptat diferents formats. “Fa un temps es bevia amb una bóta i ara ho fem amb gots negres.

La idea sempre ha estat elaborar una cercavila alternativa a la Festa Major, no tan oficial. Aquí els Elements es deixen anar una

van aparèixer totalment pintats de blanc. “La qüestió és fer una mena de sàtira del propi Element”. Després d’haver estat presents tots aquests anys a Barraques, enguany el col·lectiu no s’hi personarà. “Intentem donar l’abast, som 14 persones i no podem estar al 100% a tots els llocs alhora. Volem guanyar presència al centre de Reus integrant-nos en activitats fetes al nucli”. El Col·lectiu està força consolidat, ja que marca l’inici de la festa amb el primer glop de Masclet del pregoner, qui

mica”, rememora Hernàndez.

Comenta que un any els Nanos

una vegada encengui la pólvora inaugurarà la cercavila.

C/ Corredor del Gas, 17 baixos - 43204 Reus Tel. 977 75 66 98 | Mòbil: 618 24 70 97 www.esteticamireia.es | centre d’estètica mireia

VIU Reus | 49

VOLVO XC60 PREMIUM EDITION DES DE 29.500€

Alguna vegada t'has preguntat qui construeix els millors cotxes? Alemanys? Suecs? Italians?

En realitat són tots. És la diversitat la que desperta la creativitat. Per això, la innovació, el disseny i la seguretat del nostre Volvo XC60, no estan creades per uns, sinó per tots.

MADE BY PEOPLE. MADE BY SWEDEN

Autovia de Salou, 6. Tarragona 977 55 42 14 diselautotarraco.com

Autovia a Salou

Tarragona

Francolí

A TARRAGONA

Ctra. de València

a Reus

DISELAUTO TARRACO

a Torreforta

Volvo XC60 D3, 150CV, canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,5 a 4,7. Emissions CO2 (g/km) de 117 a 124.

El model de la fotografia pot no coincidir amb el vehicle en oferta. Totes les condicions a Diselauto Tarraco.

L’artesania efímera del pastís Albert Poy (Reus, 1963) és mestre pastisser i pertany a la quarta generació que es dedica al món de la rebosteria

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Com van ser les primeres experiències dins la cuina? Des de petit m’hi he trobat dins i sempre anava a ajudar. Amb el temps em vaig formar com a pastisser que, en aquell temps tenia molt poca oferta. Més tard vaig estar a l’Escola de Pastisseria de Barcelona. Dins aquella ciutat vaig anar a parar a una pastisseria gran, de renom, i a una altra més local, on ho feia tot jo. Vaig aprendre molt.

ta mans, perquè el treball mai s’acaba. Agafem moltes influències i tècniques artístiques. I és que realment ens esforcem molt, i el nostre gran premi és un client satisfet.

Com es troba el sector de la rebosteria a la ciutat? Sembla que s’estigui revitalitzant una mica el consum. Venim d’una

època molt complicada, tant de pastisseria com de càtering, el qual va tenir una caiguda com seriosa el 2008. La il·lusió s’ha de veure a l’aparador.

A més, esteu implicats amb la ciutat en festes. Sí, tenim dos aparadors. Un pel producte i un altre més artístic i temàtic.

Aquest darrer el vinculem amb

les festes de la ciutat. Diades, revetlles, la Festa Major de Sant Pere, etc. La manera com visc les festes és des de la cuina, l’ofici de pastisser t’obliga a estar tancat treballant. La meva mare tenia una frase bonica: “Per a què la gent pugui ballar hi ha d’haver músics”. Nosaltres som la música, estem tocant mentre la gent balla.

Què és el pitjor que li pot passar a un pastisser? Que un pastís et caigui per terra. Però crec que el pitjor és quan fas algun dolç per a familiars, els quals acostumes a fer molt treballats. Diria que massa, perquè poden ser peces que has estat fent durant dues setmanes. Quan arriba el moment de la celebració em dona una taquicàrdia molt gran, perquè vull que no caigui i que estigui perfecte. És com la teva obra, com un fill. És com el treball d’un pintor.

Sí, però amb la diferència que ell pot guardar la seva obra per a la posteritat i, en canvi nosaltres elaborem un art per consumir, efímer. És un estil de vida i, a vegades, et fan fal-

MONTOL SISTEMES D’ESTALVI ENERGÈTIC I PROTECCIÓ SOLAR

Riera de Miró, 114-116 43203 Reus comercial@montol.com

Juny-Juliol 2016

•Persianes

•Finestres d’alumini i PVC

•Pèrgoles de fusta

•Cortines enrotllables d’interior

•Tendals de tot tipus

•Motorització de tendals i persianes

Tel. 977 343 462 977 330 272 www.montol.com

VIU Reus | 51

REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA

RTV FESTA MAJOR

PUBLICITAT FESTA MAJOR

Carrer Sant Joan, 34

Carrer Sant Joan, 34

centremedicreus@gmail.com

centremedicreus@gmail.com

43021 Reus

Tel. 977 322 412 ▀ ▀ ▀ ▀

MEDICINA GENERAL ESPECIALITATS LABORATORI ANALISIS RADIOLOGIA I MAMOGRAFIA

43021 Reus

Tel. 977 322 412 ▀ RADIOLOGIA GENERAL ▀ ECOGRAFIA GENERAL ▀ MAMOGRAFIA ▀ ECOGRAFIA MAMARIA ▀ DOPPLER COLOR ▀ DENSITOMETRIA ▀ ORTOPANTOMOGRAFIA

VIU Reus | 52

Juny-Juliol 2016

CASTELLS FESTA MAJOR

35 anys, l’època més dolça dels Xiquets Oriol Ciurana (Reus, 1984) és un dels caps de colla dels Xiquets de Reus i du des del 1988 fent castells ininterrompudament, gairebé tota la vida Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Pertànyer a un col·lectiu gairebé prop de 30 anys és considera gairebé una fita. Segons Oriol Ciurana, un dels caps de la colla dels Xiquets de Reus, és força difícil recordar quan va començar, perquè “t’acostumes a veure moltes fotos i no saps si ho recordes per la imatge que et vas fer, o pels moments puntuals en algun assaig”. “El vertader record es redueix a l’esforç d’haver assajat molt i d’haver vist molta gent passar per aquest col·lectiu, a venir a veure com es fa i a aprendre molts valors”, admet.

Pel que fa a la valoració de la trajectòria duta fins ara, Ciurana opina que a hores d’ara s’està vivint un dels moments “més dolços a la colla. La primera raó és per la quantitat de gent que està venint als assajos; i segon, el nivell de castells que hem adquirit”, detalla. I és que el col·lectiu també rememora temps passats, moments d’alts i baixos, on van haver de reduir la complexitat dels castells. “Hem passat situacions molt dolentes en les que havíem baixat a nivells de castells de 6 o de 7 pisos. Amb la qual cosa, quan tornem a fer els castells de 9 és una gran alegria”.

La cultura, revifada Amb el temps s’ha observat una major implicació de diferents col·lectius de persones envers a actes culturals. Ciurana aporta el seu raonament a que la cultura creix per ella mateixa. “Hi ha una raó molt simple, que és la crisi econòmica.

L’activitat dels castells és una activitat gratuïta, els desplaça-

Juny-Juliol 2016

ments sempre van a càrrec de la colla, el material que utilitzes és mínim i molt bàsic: uns pantalons i una camisa, després d’estar un temps dins l’agru-

pació i una faixa”, explica el cap de colla. A partir d’aquí tothom gaudeix dels castells, una activitat “familiar” i que “fa ciutat i cultura popular, la qual ara es troba en augment”.

Cada vegada som més gent i s’han de repartir tasques i responsabilitats

Segons el casteller, el fet de ser una agrupació familiar, una activitat on hi pot participar avi, pare i fill “també la fa única”, perquè “uneix també els membres de la casa, amb esforç i supe-

ració”. I, parlant del creixement en implicació, Ciurana també esmenta el col·lectiu universitari que “també s’ha posat molt a sobre de l’activitat”.

L’agrupació madurada, 35 anys després Pel que fa a l’aprenentatge, en tota la història del Xiquets de Reus, s’ha millorat quant a gestió de membres. “Cada vegada som més gent i s’han de repartir tasques i responsabilitats.

Enguany fem 35 anys i també ho celebrarem. El que al final acabes esdevenint és més aviat un psicòleg, que no pas un ‘entrenador’ de castells, perquè aquí es passen moltes hores i confraternitzes”, subratlla Ciurana. A nivell personal, el casteller explica que s’ha de saber tractar a la gent, perquè “cada vegada hi ha més formes diferents de pensar i de fer, i més amb tanta gent”. De fet, des del col·lectiu es troben tots molt contents, perquè moltes vegades s’arriben a registrar unes 120 persones per assaig.

“No ens podem queixar amb la implicació i la seriositat de la gent, però quan més persones tens més en vols”, riu Ciurana.

Pel que fa a l’experiència també s’ha donat molt d’èmfasi de treball. “A nivell de seguretat hem millorat molt i el tant per cent de caigudes és molt baix”, especifica Ciurana. La trajectòria també els hi ha permès assaborir anècdotes i històries. “Tenim des de viatges accidentats a altres bandes, pèrdues de documentació, baixades de pantalons de castellers típiques i mítiques a la televisió, pedres i entrebancs que et trobes...Mil històries”, repassa Ciurana.

VIU Reus | 53

RTV FESTA MAJOR

C/ Sant Vicenç, 39 - 43201 Reus Tel. 977 344 923 www.dermisestetica.com DERMIS-Saló-de-bellesa

La mestria de cuinar amb temps Jordi Sendra (Reus, 1972) es dedica al sector de l’alimentació, segons diu, des que es trobava al ventre de la seva mare i concep el negoci familiar ‘molt sòlid’ gràcies al treball en equip Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Com van ser les seves primeres experiències rere el taulell? Diguéssim que m’he criat entre pollastres i canelons, però més que rere el taulell jo m’he trobat a la cuina, de cara a la indústria. Els orígens de Cal Sendra es remunten als meus avis. Ells venien d’un mas i feien recapte, verdures, pollastres, etc. Els meus pares ho van continuar, però amb el valor afegir que van obrir la primera botiga.

D’això fa 34 anys ja. A poc a poc ens vam eixamplar, fins que vam fer el salt qualitatiu creant més botigues.

Què va significar aquest creixement? Ens vam començar a reinventar, perquè vam passar de la venda de pollastres a elaborar allò que nosaltres sempre havíem vist fer a la mare, i totes les mestresses, a la cuina en aquells temps: els canelons i les croquetes, és a dir, els àpats de tota la vida. Vam a veure que hi havia una inquietud, un dèficit de la gent, que no volia cuinar a casa per manca de temps. Llavors, el nostre gran repte des de llavors és portar aquesta cuina tradicional, 100% casolana, a les noves generacions que pugen.

Com s’ha traduït això a nivell

VIU Reus | 54

de rebuda de clients? Doncs ha pujat la quantitat de joves que venen a comprar menjar preparat, però també persones més grans. I Molts vénen pels nostres canelons. El més satisfactori és veure venir la persona que ha cuinat tota la vida fins la teva botiga, perquè no té temps, però sí té experiència en la cuina i sap que això serà bo.

S’ha perdut l’interès per cuinar bé doncs? Nosaltres cre-

RTV FESTA MAJOR

TÊ avantatges treballar en família? És un goig, perquè tots els germans ens avenim molt, però tambÊ tÊ alguns inconvenients. Nosaltres a casa som

una bona escudella, una bona olla barrejada. El nostre equip de prop de 40 persones treballant a Cal Sendra treballa en una tasca concreta i tots som com un bon Ă pat. CadascĂş fica la seva cullerada personal.

„ ��

Com us impliqueu a la cultura i les festes de Reus? Nosaltres sempre procurem implicar-nos dins la ciutat i amb totes les entitats que podem.

Molts anys han vingut els gegants aquí, a la botiga, i hem fet un esmorzar popular. L’any passat, per exemple, va venir el Carrasclet. Sempre intentem col¡laborar amb la societat reusenca, perquè al cap i a la fi Ês casa nostra.

VIU Reus | 55

REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA

iem que no. Hi ha dos públics molt diferenciats: els d’entre setmana i els dels caps de setmana. Els primers van sempre molt rà pid, no es troben mai per massa floritures, i compren el nostre menjar preparat.

DesprĂŠs tenim els que vĂŠnen els dissabtes i diumenges, que compren amb cistell i demanen pollastre a la carnisseria.

Ara es cuina d’una manera diferent, la cuina s’ha tornat un hobby, com una activitat de relax pel cap de setmana.

ƒ ��€  �

 � �  � ��   ­€�‚

| Carrer Cambrils, 12 | 43204 REUS 877 440 060 | reusmotor.com | taller@reusmotor.com

PUBLIREPORTATGE FESTA MAJOR

Maite Puigdengoles

La farmàcia a internet

Maite Puigdengoles, farmacèutica adjunta de la farmàcia Bello de Reus

Es poden adquirir medicaments de forma legal per internet? A l’Estat Espanyol, des de fa poc més d’un any, es poden comprar medicaments publicitaris, és a dir aquells que tracten patologies menors, com ara refredats, alèrgies… Unicament les farmàcies físiques poden vendre on line.

Només des d’aquests establiments es pot garantir una seguretat per al pacient. Els medicaments que necessiten recepta en cap cas no es poden vendre per internet. És segura aquesta mena de compra? Totes les pàgines web autoritzades a vendre medicaments online han de tenir un segell identificatiu, on clicant podem saber quina farmàcia és la que fa la venda. Es important asegurar-nos de que estem comprant el medicament en una farmàcia legal, ja que més del 50 % del medicaments que s’anuncien a les webs són falsos, amb el conseqüent risc per a la nostra salut.

VIU Reus | 56

Parlem ara amb Lorena Fernandez, tècnica de farmàcia i comunity manager de la Farmàcia Bello de Reus Com s’està adaptant la farmàcia tradicional al món digital? La farmàcia és un punt de salut i de promoció de la salut.

No hem de perdre aquest referent; però ens hem d’adaptar a la nova realitat. La idea és acostar a l’usuari tot allò que pot trobar a la farmàcia física.

Volem posar un taulell virtual de la nostra farmàcia a la xarxa. L’usuari digital és multicanal, per això tenim diferents formes de comunicar-nos, una web de venda on line (farmaciabello.com), un blog amb les darreres novetats, una app (ecoceutics) amb la qual gestionar la tarjeta client o els encàrrecs, programar els horaris per prendre la medicació o canals més directes com el correu electrònic o el whatsapp .

Lorena Fernández

VIU a fons

Les xarxes socials com facebook ens permeten fer difusió de tot allò que fem a la farmàcia: tallers, xerrades, promocions...

Juny-Juliol 2016

NOU DISCOVERY SPORT

L'AVENTURA ÉS AL NOSTRE ADN... SEMPRE.

Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona (Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou, al costat del Lidl).

977 55 41 11 / info@fulltraction.cat

Ctra. de València

Autovia Tarragona - Salou

Tarragona

Francolí

Proves realitzades en circuit tancat per professionals. Gamma Discovery Sport. Consum combinat: des de 5,7 fins a 6,3 litres/100 km. Emissions de CO2: des de 149 fins a 166 grams/km.

A TARRAGONA

a Reus

Línia Land Rover 902 440 550

FULL TRACTION

a Torreforta

Us presentem el SUV compacte més versàtil de Land Rover: el nou Discovery Sport. El vehicle amb el qual sentiràs l'aventura com a pròpia sempre, tant a la muntanya com a la ciutat. Equipat amb tecnologies intel·ligents com el sistema Terrain Response® és perfecte per activitats a l'aire lliure i esports d'aventura. I amb una tercera fila de seients plegables i un ampli espai de càrrega de 1.698 litres és ideal per desenvolupar-se a la ciutat. A més, el nou Discovery Sport ha aconseguit la màxima puntuació a les exigents proves de seguretat Euro NCAP.

DIABLES FESTA MAJOR

Ja són aquí els Diables de Reus!

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Des dels quatre anys és Diable i encara continua. “Recordo que amb 6 anys em vaig morir de la por, perquè abans les carretilles petaven més fort que ara. Al cap d’un any vaig tornar a tirar i des de llavors si no he tirat ha estat perquè tindria un esquinç o una lesió”, corrobora el cap de colla del Ball de Diables de Reus, Roger de La Cruz (Reus, 1989). Compta amb una gran experiència dins l’agrupació, du des de finals de 2010 al capdavant. Segons corrobora el cap de colla, fa prop de sis anys que ha augmentat el nombre de socis. “Ara mateix som més de 400 socis fixes. Quan entres al Ball de Diables et trobes amb les sis seccions de foc, tres de grans i tres d’infantils; la Batucada; i les Bitlles, els més grans.

I, a més, per cada menor que entra ha d’entrar el pare, mare o tutor legal. Tot plegat influeix”.

De fet, molts pares s’han acabat involucrant pels fills i han acabat participant activament.

també compara l’equip de 15 persones fa uns anys i, les prop de 41 de l’any passat. “És molta gent. Et donen unes 500 carretilles de pirotècnia i, amb el nostre model, les has de repartir amb tots els que som. Toquen a poques carretilles per cap i te’n has de portar de casa”, riu de La Cruz. I és que ja criden l’atenció pels seus vestits,“únics, no veuràs cap d’igual”, i pels civaders, “imagina, si som tanta gent!”.

«Molts pares s’han acabat involucrant pels fills i han acabat participant activament»

Recomanem que la maça estigui alta, als grans que mai duguin el civader creuat, què s’ha de fer si la carretilla no peta, etc.”, detalla. Sobre la llei de foc i les recents modificacions i polèmiques del mes passat, de La Cruz diu estar d’acord amb “l’existència de lleis que protegeixen aquest món”, però “no poden prohibir que els nens no hi participin, que són el futur de l’entitat. Vam tancat negociacions finalment i sortirem al carrer”. “S’ha de pensar que els Estats poden o no aplicar la normativa: a França la van aplicar i els Diables de Perpinyà gairebé ja no poden sortir; Itàlia va col·locar un annex on

va dir que en certes províncies no s’aplicava; a Malta no es va aplicar, allà el foc és sagrat; i, queda el desastre d’Espanya, amb una normativa estatal, on les comunitats autònomes segueixen altres direccions”, fa recompte de La Cruz. A Catalunya, totes les esmenes que s’han anat afegint, segon de La Cruz, “han estat per anar a millor, però quan vam assabentar-nos de la llei del 2015, on els menors de 8 no podien tirar quan fins i tot havien dut a terme un curs CRE, no ens va agradar gens. Al 2010 aquesta premissa estava en lletra petita i ara l’Ajuntament s’ho mira”, conclou el cap de colla.

En termes de seguretat, l’entitat reusenca també s’esforça a preparar les noves fornades de Diables. “Els formem, fan el curs CRE i, entre d’altres coses, alertem sempre de la seguretat.

Pel que fa a les carretillades, de La Cruz confirma que “hem passat de fer unes de força justes a fer unes que es distingeixen arreu del país. Això t’omple molt. De fet, quan sortim podem veure camises d’altres colles que vénen a veure com ho fem, perquè saben que les carretillades que fem són brutals”, comenta emocionat. A nivell de correfocs, l’especialista

Juny-Juliol 2016

VIU Reus | 59

PUBLICITAT FESTA MAJOR

DESDE ITALIA AL MUNDO ENTERO

NUEVO 500X. EL CROSSOVER ITALIANO. DESDE

12.900€ *

CON 4 AÑOS DE GARANTÍA

O

135€** AL MES 36 CUOTAS. ENTRADA: 1.480,50€

ÚLTIMA CUOTA: 9.093,30€.

TAE 9,63%**

Gama Fiat 500X: Consumo mixto entre: 4,1 y 6,4 l/100km. Emisiones de CO2 entre: 109 y 147 g/km.

con conducción eficiente, doble ahorro

*PVP Recomendado para financiación lineal de Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 110 CV 4x2: 12.902,74€ con un plazo mínimo de 48 meses. **PVP Recomendado para Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 110 CV 4x2: 12.902,74€.

Importe total del crédito: 11.422,24€. Tin 7,99%. Comisión de Apertura (3%): 342,67€ al contado. Precio total a plazos: 15.776,47€. Importe total adeudado: 14.295,97€. Ofertas con descuento adicional por financiar con FCA Capital España E.F.C., S.A.U., según condiciones contractuales (permanencia de 36 meses y un importe mínimo a financiar de 9.990€) solo para particulares, en Península y Baleares hasta el 30/06/2016 y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 8. Consultar Procedimiento y Regulaciones del Plan PIVE publicadas en la página web del Instituto IDAE. Incluye IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general, descuentos promocionales, PIVE 8 y garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales de garantía comercial con un límite de 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo). Gastos de matriculación no incluidos. La versión visionada corresponde con el vehículo Fiat 500X Cross Plus 1.6 MultiJet 120 CV 4x2 (PVP Recomendado 25.330€). Fiat es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

75 AÑOS DE LIBERTAD.

jeep.es

Y LA AVENTURA NO HA HECHO MÁS QUE EMPEZAR.

CELEBRA 75 AÑOS DE LIBERTAD CON LOS JEEP® FREEDOM DAYS.

JEEP® RENEGADE.

150€ 4

POR

/MES

AÑOS DE GARANTÍA

3

AÑOS DE MANTENIMIENTO

36 CUOTAS (150€/MES). ENTRADA: 4.126,46€. ÚLTIMA CUOTA: 12.240€. TAE 9,05%* Gama JEEP® RENEGADE: Consumo mixto entre: 4,4 y 6,9 (l/100km). Emisiones de CO 2 entre: 115 y 160 (g/km).

con conducción eficiente, doble ahorro

*Oferta correspondiente a un Jeep® Renegade 1.6 Mjet Longitude 4x2 manual de 6 velocidades. PVP Recomendado: 18.672,27€. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante. PIVE 8, subvención del instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE).

Gastos de matriculación no incluidos. Importe total del crédito: 14.545,81€. Tin 7,49%. Comisión de Apertura (3%): 436,37€ al contado. Precio total a plazos: 22.202,83€.

Importe total adeudado: 18.076,37€. Incluye garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales o 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo y contrato de mantenimiento Easy Care 3 años o 45.000km, lo que antes suceda (no incluye la sustitución de recambios y piezas de desgaste que no vengan expresamente especificadas para el mantenimiento correspondiente en el Libro de Uso y Mantenimiento). Para clientes que financien con FCA CAPITAL ESPAÑA, E.F.C., S.A.U. según condiciones contractuales 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 10.000€. Oferta válida hasta el 30/06/2016 en Península y Baleares y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 8. Consultar Procedimiento y Regulaciones del PIVE 8 publicadas en la página web del Instituto IDAE. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep® Renegade 1.6 Mjet Limited 4x2 manual de 6 velocidades (PVP Recomendado 20.298,27€). Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

VIU Reus | 60

Juny-Juliol 2016

Lluitar per la ciutat

David Vidal (Reus, 1980) és el portaveu de la CUP a Reus. Concep la política institucional, i la que no ho és, com la seva ‘vocació’. La seva lluita als carrers li ocupa, segons diu, moltes hores

Foto: reusdigital.cat

pliment de la llei a grans trets arran de la nostra denúncia.

Cristina Valls

Com va començar la seva vinculació amb la política? Ja des de l’adolescència vaig formar part de diferents organitzacions com Maulets i l’assemblea d’Estudiants Nacionalistes al Institut Gaudí de Reus. El fet de viure cert temps fora de la ciutat i, veure que la mateixa s’anava degradant de mica en mica per inacció política, em va fer tornar a la militància de base en relació a la defensa dels drets dels treballadors i treballadores, la cultura popular i la lluita per l’alliberament nacional i social del Països Catalans.

Va treballar com a jardiner a Reus Esport i Lleure fent man-

Juny-Juliol 2016

teniment de l’Estadi Municipal de futbol. En descobrir que s’incomplia la normativa, va pensar en millorar les coses.

Endinsar-se en política garanteix poder avançar? Correcte, en aquest moment estic en situació d’excedència forçosa. La sensació d’incompliment la teníem present diferents treballadors i treballadores de diverses empreses municipals. Ara bé, no va ser fins el segon Consell d’Administració d’INNOVA -ja dins de l’Ajuntament, el 2011- que vam poder plasmar aquestes irregularitats que han portat a la situació econòmica i judicial actual. La lluita institucional pot canviar reglaments, ordenances, taxes, impostos, etc., però hem de ser conscients que el

canvi real al que aspirem, s’ha de donar des del carrer i s’ha de consolidar a la institució. El poble ha de manar i el govern obeir.

Com a portaveu de l’agrupació política de la CUP us sentiu ben acollits a l’Ajuntament?

En l’anterior mandat ens vàrem sentir insultats, la manca d’accés a la informació, la negació de l’existència de mals majors, per part de l’Ajuntament com ara factures irregulars, sous astronòmics, decrets ocults i altres ens va dur a una situació límit. En aquest mandat i, degut al fet que el govern està en minoria, alguns aspectes estan començant a canviar. No obstant això, el principal canvi no ve per voluntat política, sinó pel com-

Com creu que es du a terme la gestió cultural a la ciutat?

La gestió cultural de la ciutat té problemes estructurals de fa molts anys i cap dels regidors o regidores que han passat per l’IMAC ho han sabut resoldre.

Falta concretar quin model cultural vol desenvolupar l’Ajuntament. Mai hi ha hagut un criteri clar! D’altra banda, dins l’àmbit cultural hi ha diferents organismes autònoms, a més d’entitats privades que reben grans quantitats de l’Ajuntament. Mai s’ha fet una planificació que tingui en compte museus, espais culturals, entitats... I, a això, cal sumar-hi els reglaments d’ús i ordenances que frenen el potencial cultural del teixit associatiu de la ciutat. En resum, cal definir model i explotar el potencial de la ciutat.

Se sent arrelat a Reus? Hem sento arrelat a la ciutat com un reusenc més. No crec que hi hagi gent més o menys reusenca, tot i que sí que cal potenciar la vinculació de cada reusenc i reusenca amb la ciutat, igual com passa a tots els pobles i ciutats. Des de la dreta s’ha explotat el “reusenquisme” i les classes populars no compartim aquest món elitista.

Hi ha moltes maneres de sentir-se arrelat i viure la ciutat.

Recorda com vivia la Festa Major de petit? Recordo com els meus pares em portaven als Correfocs i a la Tronada i com la Cabra ens empaitava. Fora de l’àmbit familiar, i amb els amics de la infantesa preferíem quedar-nos al barri durant la festa i aprofitar que molta gent estava al centre per fer allò que no podíem altres dies de l’any.

VIU Reus | 61

REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA |

RTV FESTA MAJOR

PUBLIREPORTATGE FESTA MAJOR

Nissan Leaf 30kWh

Un líder en autonomia. Ara fins a 250km! i existeix la possibilitat d’activar un mode de conducció Eco per augmentar l’autonomia També es disposa d’un mode denominat B que estalvia energia i, alhora, la regenera en trams de baixada i frenades.

Fitxa tècnica MOTOR Tipus: Elèctric | Bateria: Acumulador d’ions de liti Potència màxima: 109 cavalls a 10.000 rpm TRANSMISSIÓ I BASTIDOR Tracció: Davantera Canvi: Automàtic Frens: Discos ventilats Pneumàtics: 215/50R17

Ramon Ortiz

Nissan segueix apostant fort pel cotxe elèctric. I per a això és imprescindible seguir invertint en tecnologia que millori la capacitat de les bateries, ja que l’autonomia és el principal cavall de batalla amb el qual s’enfronta la indústria de l’automòbil.

El model compacte de zero emissions de Nissan, líder mundial en vendes, incorpora una nova bateria 30 kWh que aporta un augment significatiu de l’autonomia. Aquesta bateria té un nou disseny amb noves cel·les i la incorporació d’elements de carboni, nitrogen i magnesi en els elèctrodes. El resultat és que arriba als 250 quilòmetres reals d’autonomia, mantenint les mateixes dimensions, habitabilitat interior i capacitat del maleter.

Tampoc canvia la potència, que es manté en 109 cavalls.

La recàrrega de la nova bateria de 30 kWh del Leaf és tan senzilla com en l’actual de 24 kWh, que Nissan continua comerciVIU Reus | 62

alitzant. Els clients poden recarregar el cotxe a casa seva, a carregadors públics o a la xarxa de carregadors ràpids que en 30 minuts permet recarregar fins al 80% de la seva capacitat. D’altra banda, Nissan ofereix el Wall Box, un punt de recàrrega específic que es pot instal·lar i que recarrega la bateria en 4 hores.

A les millores del Leaf 30 kWh s’ha d’afegir una nova garantia de vuit anys o 160.000 km per la bateria A més de la bateria, el Leaf estrena funcions en el sistema de connectivitat NissanConnect VE. El conductor pot comprovar a través del seu telèfon intel·ligent la capacitat de la bateria, rebre avisos de manteniment i informació sobre els punts de recàrrega més propers, programar la calefacció, etc. Les noves funcions es poden controlar a través d’una

pantalla tàctil de 7 polzades, molt intuïtiva, de sèrie amb el Leaf 30 kWh. Nissan ofereix la possibilitat de comprar el Leaf amb bateria o bé llogant-la per 79 euros al mes, sempre que no es facin més de 12.500 km a l’any. Aprofitant campanyes de promoció, el Pla Movele i llogant la bateria, hi ha un Leaf 30 kWh per 20.920 euros.

El Leaf és un cotxe agradable de conduir. Al lloc del canvi de marxes hi ha un selector de dos posicions, endavant i enrere.

Gaudeix de notable acceleració i l’equilibri de suspensió està molt aconseguit. Té una excel· lent regeneració d’energia en les frenades i en les retencions

NOU CARREGADOR DE BATERIES AL CONCESSIONARI NIKKO CENTER REUS

DIMENSIONS Llargada: 4,44 metres Amplada: 1,77 metres Alçada: 1,55 metres Pes: 1.610 quilos Capacitat maleter: 355 litres PRESTACIONS Velocitat màxima: 144 km/h Acceleració 0-100 km/h: 11,5 segons Càrrega ràpida: 30 minuts (80%) ADQUISICIÓ Preu: 34.970 euros (Acenta) Garantia: 3 anys o 100.000km Garantia bateria: 8 anyso 160.000 km Web: www.nissan.es

BARRAQUES FESTA MAJOR

Barraques, un festival únic Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Pertànyer al col·lectiu de Barraques de Reus és, si més no, un premi, però també una responsabilitat. “En realitat no és gens complicat”, afirma Adrià Llorach (Reus, 1989), qui va estar 5 anys a la junta directiva i, des de fa un parell n’és president. “Durant l’any fem moltes coses, encara que únicament se celebri tot a la Festa Major, s’han de fer reunions periòdiques amb la Coordinadora, la Junta, els proveïdors, coordinació de comissions...”. No obstant això, una de les tasques que es du a terme en aquest festival des de fa dos anys és la neteja d’imatge. “En ser un acte nocturn és inevitable que la gent begui. A més, hi ha molts menors que consumeixen alcohol. I de fet, no és un problema intern de Barraques, sinó que ve associat a la festa de la mateixa. Molts joves de 15 anys compren ampolles i se les prenen fora”, explica Llorach. La solució que planteja el president és dur a terme activitats encarades a la tarda, per a un públic més familiar. “Enguany portarem espectacles d’animació infantil per obrir-ho a un públic més general, que no només jove”, corrobora.

Sobre la imatge de Barraques, Llorach explica que “el proble-

musical a escenari. “Ho hem escollit així per mantenir el nivell musical adequat dels pressupostos, perquè intentàvem que els quatre dies hi haguessin concerts. Vèiem, però, que l’escenari minvava quant a nivell d’actuació”, justifica Llorach.

Segons afirma, també han hagut altres projectes que mai han vist la llum. “Hauríem volgut fer una zona d’acampada, assumpte que estudia Coordinadora i Ajuntament”, detalla Adrià Llorach.

«Enguany portarem espectacles d’animació infantil per obrir-ho a un públic més general, que no només jove»

ma que vam tenir l’any passat amb la pluja ens va succeir, perquè mai ens havia passat abans a la Junta. I, tots, inclòs l’Ajuntament, vam improvisar”. Enguany, però, l’actual president assegura que “complirem un protocol elèctric bàsic. Des de l’Ajuntament es vigilarà el cor-

recte compliment del mateix. Si plogués, ells ens deixarien obrir, com a mínim les Barraques.

L’escenari ja no, perquè depèn de la productora”. Com ja es va saber el mes passat, l’edició d’enguany tindrà lloc els dies 22, 23, 24 i 25 de juny, però seran únicament tres dies d’actuació

Respecte al pressupost, el president situa en 84.000 euros el que s’ha donat enguany. “Igual que l’any passat. Sabem que les coses no van massa bé, però ens agradaria que Barraques fos un festival conegut arreu de Catalunya i, per manca de pressupost, no pot ser més gran”. De fet, com assegura “no hi ha cap festival com aquest, que funcioni a través d’entitats sense ànim de lucre que gestionin un festival i, que l’Ajuntament fiqui diners i s’encarregui de la part tècnica”.

Aquest model obliga doncs a tenir bona comunicació entre Coordinadora i Ajuntament. “Això a vegades és el que ens falla.

Sembla que considerin secundari aquest festival i no li donin la importància que ha de tenir”, conclou.

Cursos d’estiu

Classes especialitzades

c/ Jovellanos, 15 · 43201 Reus · Tel 977 310 609

www.yogareus.cat

Juny-Juliol 2016

VIU Reus | 63

REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA | REUSENQUES DE TOTA LA VIDA | REUSENCS DE TOTA LA VIDA |

RTV FESTA MAJOR

El Mercat de tota la vida Ildefonso Vidal (Reus, 1983) és el president dels paradistes del Mercat Central de Reus i és originari de la tercera generació de bacallaners del mateix mercat Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Com va arribar a ser president al Mercat Central? Com a molt farà un any que ho sóc. I, si parlem des de quan treballo dins el Mercat, ens hauríem de remuntar quinze anys enrere. Vaig estar al negoci familiar durant cinc anys i, una vegada acabats els estudis esportius, vaig treballar dins una empresa gestora esportiva a Reus prop de deu anys. L’any passat vam tornar a apostar pel negoci familiar, i aquí estic, braç a braç amb la meva mare. De fet, ella va ser la presidenta, farà uns quants anys.

Fins ara què s’ha aconseguit amb vostè al càrrec? Com que som junta nova i venim de negocis diferents, volem mantenir les accions que ja s’han dut a terme i que funcionen. Intentem millorar-les i modernitzar-les. A més, també ens esforcem a mantenir

VIU Reus | 64

una relació correcta amb l’Ajuntament. Cobrim també les mancances que veiem en les instal· lacions, des del manteniment fins els preus de les parades i altres problemàtiques de paradistes. El que volem és donar suport al paradista.

Com és la relació amb l’Ajuntament? Vam arribar a un acord en el qual es va negociar la millora del Mercat Central. La previsió és que trigui uns dotze mesos a aplicar-se. Passat aquest temps veurem quins punts s’han de canviar i, ho dialogarem amb la resta de paradistes, a veure si es pot dur cap endavant o no.

A més, a la junta hem recuperat els tres presidents antics, com a consell assessor, perquè tenen més experiència i els hi podem consultar molts assumptes.

Hi ha anècdotes sobre els seus inicis al negoci familiar?

Sobretot notes que comences jove, amb molta energia. Tens moltes coses al cap i ho vols canviar tot. Per sort, sempre he tingut a algú que m’assessorés: la meva mare. Ella m’ha ensenyat com tractar els clients i com comportar-me. El meu avi ja m’ho deia: “Un client costa anys guanyar-se’l, però només segons perdre’l. Per tant, l’has de tractar adequadament”.

La vida al Mercat ha variat amb els anys? Ha canviat i hauria de canviar més. Evidentment, la societat evoluciona més de pressa, que no pas la comunitat de negoci. Els hàbits de consum han canviat i el ritme és frenètic. Això es veu a les persones. Aquí tenim totes les franges d’edat. La majoria són més aviat grans, però sobretot ve aquí la gent que ha vist una dinàmica a casa seva de venir fins al mercat a comprar. A ban-

da de la rapidesa, el que sempre aconsello és que la gent triï a nivell de salut i no econòmic.

Què fa el Mercat en Festa Major de Sant Pere? Sempre tinc la dèria de pensar que el mercat ha de ser un col·lectiu social: totes les activitats que es facin a la ciutat han de passar pel mercat. El perquè és ben senzill, i és que hi ve gent del poble a veure aquestes festes.

A mitjans de juny els gegants vindran a passejar pel Mercat. A més, enguany els japonesos fan seixanta anys i, per celebrar-ho, el Mercat col·laborarà amb el Centre Històric de Reus per crear el llibre dels seixanta anys dels japonesos. Allà s’explicarà la història d’aquests gegants amb un recull fotogràfic. Regalarem exemplars a la població de Reus: als col·legis de la ciutat, a les biblioteques municipals, a la Colla Gegantera...

Juny-Juliol 2016

CULTURA FESTA MAJOR

HOMENATGE A LA DONA Heber L. Gil

RETALLS Maria Rovira, Carlos Ballesteros, Xavi Puente

Estimació pel món de les lletres: els orígens de ‘Terrabastall Poètic’ Montse Farrés Escriptora i poetessa

MIRADES D’AIGUA Col·lectiva d’aquarel·listes

35 an serve ys al cons i de la trucc ió

M’agradaria explicar la idea engrescadora que ens portà al docent i poeta Antoni Nomen i, a mi mateixa, a projectar Terrabastall Poètic de Reus.

Una iniciativa que pretén promocionar la poesia, organitzar actes i fets que s’hi relacionin.

La nostra passió comuna pels versos i una perseverant voluntat organitzativa, ens portà a endegar el 18 d’abril de l’any passat, amb el suport de la regidoria de Cultura de Reus, una trobada de poetes d’arreu dels Països Catalans. S’inicià la diada amb un reconeixement a l’obra del poeta Miquel Escudero, i hi participaren exactament 34 poetes als jardins de la Casa Rull. Cadascú va recitar una breu mostra de la seva obra, i l’acte continuà amb un vermut a Cal Massó, on hi hagué una lectura de poemes musicats del poeta reusenc Xavier Amorós.

663 200 920 / 654 515 045 jat.rehabilitacio@gmail.com

Coincidim tots dos que la poesia no té res a veure amb la imatge de persones declamant rígidament en salons amb música clàssica i cortinatges esplèndids, sinó que cal que tingui un significat profundament ciutadà i popular. Sentim la poesia com un acte de revolta i desig de diàleg, una forma de comunicació molt

També oferim els tallers d’estiu de dibuix, pintura i gravat.

MATRÍCULA OBERTA

C/Santa Anna, 6 · Reus 977 34 53 73 | 657 962 834 www.ctartgallery.es | artgallery.ct@gmail.com

REHABILITACIÓ i CONSTRUCCIÓ

Interiorisme Locals comercials Oficines Rehabilitació Construcció REHABILITACIÓ i CONSTRUCCIÓ Interiorisme Locals comercials Oficines Rehabilitació Construcció

C/ Sant Miquel, 55 43201 Reus (Tarragona)

VIU Reus | 66

més forta, l’intentar treure el que et crema a dins. No deixa de ser un gest d’insurrecció en el moment que et sents assetjat per l’adotzenament més convencional.

Pel proppassat 16 de maig se’ns va encarregar d’organitzar una tarda poètica a Almoster, i aquesta vegada vam apostar per oferir un recital més reduït, amb la finalitat d’apropar variades formes de poesia actual al públic interessat pels versos. S’hi van aplegar diferents poetes del Baix Camp, amb una breu i atractiva presentació i una música escaient. Els participants foren Aràntzazu Fonts Pallach, Quim Besora, Antoni Nomen, la jove Gloria Coll –filla de Riudoms, que recità versos del seu darrer poemari, Territori inhabitable, el qual li ha merescut el premi Miquel Martí i Pol de la Universitat Autònoma–, Raquel Estrada -originària del Pla de Sta. Maria, resident a Reus en la actualitat, que pel seu recull Filles també ha coincidit a rebre un altre premi de nom Miquel Martí i Pol, però en aquest cas a Roda de Ter-, i jo mateixa.

I ja som ara preparant el proper terrabastall, inclòs dins la

Juny-Juliol 2016

CULTURA FESTA MAJOR

Des de 1967

R.Y.C.S.A CONSTRUCTORA I PROMOTORA

programació de la Festa Major d’enguany. L’acte tindrà lloc el dissabte 18 de juny, a dos quarts d’una del migdia, en la franja horària en què acostuma a organitzar el Centre d’Art Cal Massó els vermuts musicals cada dissabte. Aquesta vegada el Vermut serà poeticomusical i en ell 8 poetes, presentats per les dinàmiques activistes Mercè Prunera i Joana Garcia, i acompanyats per la música de

Gerard Marsal, ens regalaran l’oïda dient una breu mostra dels seus darrers treballs. Podrem escoltar Xavier Amorós Corbella, Josep Ramon Bach, Quim Besora, Ricard Mirabete, Francesc Mompó -el comte Lautréamont del facebook-, Àngels Moreno, Antoni Nomen i Josep-Lluis Sotorra, tots ells amb una dilatada trajectòria creativa.

Ultima casa adossada a la venda • 248m2 construïts • Terrassa i solàrium • 3 habitacions, 3 banys, cuina, golfa, sala polivalent, menjador i pàrquing semi-soterrat

Mare Molas, 35 • 5 habitatges, un per replà • 3 habitacions i 2 banys • Traster interior al pis • Àtic amb solàrium, escala interior

aparcaments, locals i trasters i a Tarragona, pisos d’1 a 4 habitacions Passeig Prim, 15 - Reus

977 312 024 / 606 408 384 VIU Reus | 67

www.rycsa.es

IMAGINA’T TAP

No és un somni, és real La Tarraco Arena Plaça (TAP) acollirà aquest estiu la primera edició del que vol ser el festival d’estiu més ambiciós de Tarragona de sempre: Imagina’t VIU a fons

Entre Santa Tecla i Santa Tecla a Tarragona hi ha pocs esdeveniments culturals promoguts per la iniciativa privada.

Això pot canviar radicalment aquest estiu. La Tarraco Arena Plaça (TAP) serà l’escenari d’una nova iniciativa cultural privada que té, però, vocació de promoció de ciutat i de ressò internacional: el festival Imagina’t.

VIU Reus | 68

El mateix equip de la TAP, amb el cap de màrqueting Roberto Iserte al capdavant, juntament amb Zero Produccions, han decidit impulsar una sèrie d’esdeveniments que van des de la música en viu al motor com cotxes clàssics restaurats. «La ciutat està decaient, hi falta il·lusió. De tant en tant trobes algunes iniciatives culturals aïllades, com el Minipop, que s’acaba de fer ara, o els concerts que organitzem a la Sala

Zero, però poca cosa més. Per això vam decidir tirar endavant aquest projecte», diu Tonet Sánchez, de Zero Produccions, director del festival.

Sánchez, de 37 anys, és un tarragoní que aposta clarament per la ciutat. De la mà de la TAP, amb qui ja ha treballat anteriorment —les dues edicions del Food Truck Festival i el concert de Rosendo, entre d’altres—, Sánchez pretén organitzar un

festival que pugui ser comparable amb d’altres que se celebren a Catalunya i arreu de l’Estat: «En les dues edicions del Food Truck van passar 45.000 persones, que són moltíssimes.

Ara hem decidit anar més enllà i fer una programació continuada. Per què Tarragona no pot tenir un festival com el que es fa a Cap Roig o el festival de les Arts de València?».

De moment el cartell és força

Juny-Juliol 2016

IMAGINA’T TAP ham Mateo (24 de setembre) i Hombres G (26 d’agost), són alguns dels que integren el cartell musical. «Status Quo és un grup mític al Regne Unit. Aquesta serà la seva última gira a nivell mundial, per això es diu Last night of elec-

trics i després es dedicaran a fer concerts de petit format i acústics a la Gran Bretanya.

Has de pensar que ha estat el grup que més vegades ha tocat a Wembley. A Espanya només tocaran en quatre localitats [Cap Roig, Alacant i Marbella] i una d’elles és Tarragona», explica Tonet Sánchez.

«Per què Tarragona no pot tenir un festival com el que es fa a Cap Roig o el festival de les Arts de València?»

Un altre dels grups que segur que portarà molts nostàlgics són els Hombres G. Aquesta banda madrilenya ja va venir a Tarragona fa 30 anys, quan es trobaven en el seu punt àlgid, però la pluja va impedir el concert. De fet, i per ser més precisos, els Hombres G van atractiu. Noms coneguts pel gran públic i altres espectacles de gran format que es faran en un escenari perfecte per algun d’ells. «Quan vam veure la TAP, vam entendre que es tractava d’un lloc perfecte per fer el nostre espectacle», afirmava Vicente Herrera, director d’ Arturo y los caballeros de la mesa redonda (16 de juliol) que compta amb més de 30 actors, 15 cavalls i 22.000 kg d’escenografia.

Status Quo (20 d’agost) o Los Suaves (9 de juliol), Gente de zona, que Tonet Sánche destaca com «un top mundial», que actuaran el 23 de juliol, AbraJuny-Juliol 2016

tocar tres cançons. «Recordo la meva germana com va tornar a casa molt decebuda. Allò va ser un gerro d’aigua freda per a moltes adolescents», recorda Tonet, de 37 anys. Ara, i segons el director d’Imagina’t, el grup vol treure’s l’espina d’aquella nit. «Em consta que tenen moltes ganes de tocar aquí. Allò va ser frustrant per a ells i des d’aleshores mai més han vingut a Tarragona. El nom de la gira [30 años y un dia], a més, recorda aquell concert».

Loquillo, un altre dels grans en aquells anys de finals dels 80 i començaments dels 90 també actuarà a la TAP (27 d’agost).

«Crec que la proposta és molt

VIU Reus | 69

IMAGINA’T TAP com aquests, i que tenien molt d’èxit, vaig pensar que seria interessant», admet el cap de màrqueting de la TAP. Així Made as America és una exposició i trobada de coches clàssics americans al més pur estil dels programes Fast N’Loud o Overhaulin. «Jo mateix he estat al taller de Ricard Rawlings i Aaron Kaufman a Texas. De fet, també he estat a casa de Sue —pels que segueixen el programa, a Discovery Max, és la dona asiàtica que fa la tapisseria dels vehicles—. Volem recrear el SEMA Show que es fa a Las Vegas», explica Àlex de la Rosa, mecànic i respon-

sable de V8 Classic Trucks que, juntament amb Feel Like a VIP, organitzen aquest espectacle que es farà els 2, 3 i 4 de setembre i en què es sortejarà un Ford Mustang del 1964 valorat en 30.000 euros. De la Rosa, a través de la seva empresa, es dedica a comprar vehicles clàssics dels Estats Units i els remodela seguint els patrons originals per clients catalans i assegura que està mantenint converses amb el taller Gas Monkey Garage per intentar que un dels seus membres vingui al festival de la TAP. Aquesta no serà, però, l’única

bona i tothom pot trobar aquell cantant, grup o espectacle que li cridi més l’atenció. Hi ha un públic diferent per a cada esdeveniment», diu Roberto Iserte.

«Crec que la proposta és molt bona i tothom pot trobar aquell cantant, grup o espectacle que li cridi més l’atenció. Hi ha un públic diferent per a cada esdeveniment» La pluja també va impedir a Los Suaves poder actuar a la ciutat fa un grapat d’anys.

«També va ploure i no van poder tocar. Ara, tots els fans d’aquest grup, que en són un bon grapat, els podran veure aquí. I nosaltres tenim la plaça coberta, o sigui que el que va passar aquella vegada amb els Hombres G i Los Suaves, no es podrà repetir», diu Sánchez.

De fet, tal com revela Sánchez, un dels espectacles previstos a Imagina’t ha estat iniciativa d’Iserte. «El Made as America és cosa d’ell, una aposta seva», diu mentre el mira amb un somriure. «Vaig veure que a la tele feien molts programes

VIU Reus | 70

Juny-Juliol 2016

IMAGINA’T TAP presència del món del motor a Imagina’t. Del 12 al 14 d’agost es farà el Tan Fan Cafe Racer, un festival de música indie que comptarà amb les actuacions de grups com Izal, Sidecars, Elefantes o Miss Cafeina. En aquest festival dins el festival Imagina’t i hi haurà un apartat per a motocicletes i, de fet, s’habilitarà l’aparcament de la zona blava davant de la TAP perquè tots aquells que vagin amb moto puguin aparcar-la allí, sota vigilància. També s’habilitarà un guarda-roba per a cascs.

«Això és una iniciativa privada

que portem a terme Zero Produccions i la TAP, però estem oberts a altres productors i, de fet, l’espectacle de la llegenda d’Artur va arribar així. Vicente Herrera volia fer-ho a la TAP perquè considerava que era un lloc idoni, li vam oferir formar part d’Imagina’t i va estar encantat. Igual que el Tan Fan», explica Sánchez, que també obre les portes a l’Ajuntament de Tarragona. «Creiem que el futur està en la col·laboració, en unir esforços i treballar plegats. Vam mantenir algunes converses amb l’Ajuntament perquè formés part d’aquest projecte però no van fructificar. Ara ells no han trobat qui organitzi el seu festival d’estiu, el concurs va quedar desert. Si els professionals decideixen no fer un festival com el que ells proposaven... Espero que vulguin treballar amb nosaltres en les pròximes edicions, al cap i a la fi el que volem és el millor per a la nostra ciutat». Roberto Iserte és taxatiu: «Ens hem cansat d’esperar. Hem fet les gestions que calien i, com que no teníem cap tipus de resposta, ens hem decidit a ferho nosaltres mateixos. És una aposta arriscada, però estem segurs que ens en sortirem».

«Vam mantenir algunes converses amb l’Ajuntament perquè formés part d’aquest projecte però no van fructificar»

Roberto Iserte (esquerra) i Tonet Sánchez, al centre de la TAP. Foto: Rafa Marrasé

Juny-Juliol 2016

Sánchez, que afirma que alguns inversors privats s’han anat incorporant al projecte, remarca clarament que l’aposta és cent per cent tarragonina: «El nostre personal és d’aquí, si hem de contractar serveis, ho fem amb empreses de la ciutat i els artistes que actuaran al festival s’allotjaran en hotels de Tarragona. El tipus de públic que va a veure aquests espectacles decideix fer una estada

VIU Reus | 71

IMAGINA’T TAP a la ciutat. Amb el festival nosaltres creem riquesa. Tot això repercutirà a Tarragona».

El nom d’Imagina’t va sorgir arran de la cançó Imagine de John Lennon. «La tenia al cap tota una nit i vaig decidir que seria un bon nom pel festival.

Amb tot, un dels meus socis em va dir: per què no la tarragonitzem? Així, Imagine va passar a Imagina’t, emprant la T de Tarragona», explica Tonet Sánchez que té una dilatada experiència en l’organització de concerts i festivals. «Més de mil concerts i festivals com el Palm Fest o el Twinpalm. I portem la Sala Zero des de 2012, després que aquesta tanqués».

Entre els espectacles que hi ha previstos aquest estiu a la TAP n’hi ha dos que inclouen cavalls. Un és l’anteriorment citat Arturo y los caballeros de la mesa redonda, i l’altre és El arte de los caballos andaluces (29 i 30 de juliol i 5 i 6 d’agost), en el que els organitzadors consideren «el millor espectacle eqüestre flamenc del moment». «És una proposta perfecta per a nosaltres. Són cavalls molt

VIU Reus | 72

bons perquè vénen de Jerez de la Frontera, és un espectacle de primer nivell», diu Iserte que també destaca la presència de Berto Romero el 16 de setembre. «L’any passat vam portar Carlos Latre i va ser tot un èxit, amb més de 3.000 persones.

Creiem que tenir un humorista així cada any és bo perquè a la gent li agrada i la resposta és molt bona».

«Es posaran a la venda 51.000 entrades en total» Les entrades es poden adquirir al web de la Tarraco Arena Plaça (tap.cat), a salazero.com, les oficines de Correus de tota Espanya i punts de venda habituals com botigues de música.

A partir de l’1 de juliol les taquilles de la TAP estaran obertes d’11 del matí a 2 de la tarda.

«Es posaran a la venda 51.000 entrades en total. Per exemple, d’Status Quo hi ha un aforament de 6.000 localitats i ja se n’han venut més de 1.000», diu Sánchez.

Juny-Juliol 2016

IMAGINA’T TAP

L’alcalde de Tarragona amb l’Imagina’t Tarragona és una ciutat on la cultura és permanentment present en el seu dia a dia.

Més de quatre mil activitats culturals de moltes tipologies diferents s’organitzen cada any a la nostra ciutat. Però més enllà de la xifra, el més important és que en una part considerable d’aquestes, l’Ajuntament només hi aporta suport i col·laboració ja que la idea, concepte i desenvolupament de l’activitat és el resultat del dinamisme de la gran quantitat d’entitats i associacions que treballen en aquest àmbit. Aquest és un punt fort que té la nostra ciutat si ens comparem amb d’altres ciutats de característiques similars. I és que els més de dos mil anys d’història que tenim darrera nostre ens ha forjat una manera molt personal de viure i entendre les tradicions

Juny-Juliol 2016

i la cultura en el seu sentit més ampli.

Així com a principis dels anys 80 els ajuntaments érem els principals programadors culturals, en l’actualitat les sinèrgies establertes entre el sector públic i els operadors privats donen magnífics resultats. A Tarragona, la prova més evident i reeixida és el de l’empresa que gestiona la TAP i que aquest estiu organitza, juntament amb Zero Produccions, IMAGINA’T un nou concepte de festival que barreja l’oferta musical amb la de les arts escèniques en diferents formats amb espectacles de rellevància nacional i internacional.

als gestors de la TAP que fan possible que Tarragona se situï de manera molt destacada en el circuit de ciutats amb grans

esdeveniments culturals.

Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona

En tant que tarragoní amant de la música i el teatre però també com alcalde de la nostra ciutat, la meva enhorabona

VIU Reus | 73

COMERÇ I EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

El curiós món dels autònoms

Treballar per compte propi s’ha tornat gairebé en una forma de vida, la qual s’està expandint amb força a l’àmbit més local. La dinàmica condueix a una emprenedoria obligada, ja que s’han de crear treballs que tinguin sortida, o bé que siguin originals i atreguin masses.

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

El món desconegut dels autònoms deixa de ser-ho quan es coneix a algú que es dóna d’alta, o bé perquè un mateix està decidit a emprendre. Però i quan es fa perquè no hi ha més remei? De fet, hi ha molts treballs que exigeixen aquesta autonomia per poder treballar, un tret que atemoreix inicialment, però a la vegada es mostra lla-

VIU Reus | 74

miner per les baixes quotes de bonificació del principi.

Les retallades han dut a moltes grans i mitjanes empreses a acomiadar a gent. La solució que han trobat a primera instància és arriscar el capital estalviat i fer-se autònom, però és realment l’única solució per poder tenir treball? Crear-se’l?

“Des d’un punt de vista històric, no podem oblidar que aquest

tipus de treball per compte propi, és anterior al dependent; ha representat una de les bases econòmiques de la configuració dels Estats moderns i ha constituït la forma predominant de treball lliure fins a la Revolució Industrial, amb la qual va quedar relegat, erigint-se el treballador depenent com a protagonista dels processos productius.

Malgrat això, el treball autònom va anar subsistint en sectors

tan significatius com l’agrari, l’artesà i el comerciant”, explica l’assessor Joan Casanovas. I és que tal com aporta, en tots ells es pot veure reflectit el “veritable esperit del treballador per compte propi, que actua sense submissió a un patró”.

D’altra banda, Casanovas diferencia que els professionals liberals van ser un altre dels col· lectius tradicionals de treball in-

Juny-Juliol 2016

Joan Casanovas, d’Assessoria Casanovas

CRISI I AUTÒNOMS COMERÇ I EMPRESA rals van sorgir de les necessitats d’un col·lectiu concret, l’obrer, així com pel temor que la classe dirigent sentia cap al mateix.

“Per això, el naixement de la nova disciplina va estar tan focalitzat en una massa concreta de treballadors, que va deixar al marge als autònoms”, concreta.

per a ells totes les prestacions que concedien les altres Mutualitats Laborals als treballadors per compte d’altri limitant-se, no obstant, la base de cotització segons l’edat dels nous afiliats.

Més endavant, per una Ordre Ministerial el 30 de maig de 1962 es van crear les Mutualitats Laborals de Treballadors Autònoms, en les quals s’esta-

L’autònom en l’actualitat En l’actualitat no cessen d’escoltar-se paraules com “crisi” i “dèficit”, les quals alarmen tothom. Casanovas inclou també “globalització” i “noves tecnologies”, tot i que “ja m’agradaria que ‘ocupació’, ‘futur’ i ‘fer-se autònom per iniciativa pròpia’ –i no obligats, perquè és l’única alternativa que ha quedat a moltes persones que han perdut la seva ocupació, així com a les que no han tingut l’oportunitat ni tan sols de trobar-ne la seva primera− fossin les que

blien que tots els treballadors autònoms, els artesans i els petits empresaris amb menys de 6 treballadors quedaven incorporats als beneficis del Mutualisme Laboral a través de tres grans Mutualitats. “Per una banda tenim la de Treballadors Autònoms de Serveis, la de Treballadors Autònoms de la Indústria i la de Treballadors Autònoms d’Activitats Directes pel Consum”, detalla Casanovas.

La incorporació d’aquests nous sectors es va fer establint-se

regnessin en el vocabulari de moltes persones”, respon l’assessor Casanovas. Les dificultats, bàsicament econòmiques, sovint fan inviable executar un projecte d’emprenedor, malgrat la possibilitat de capitalitzar les prestacions d’atur, però el finançament resulta en la majoria de casos totalment insuficient davant la necessitat de muntar tota una estructura, no disposar de mitjans propis i no poder accedir al crèdit bancari per manca de garanties i avals, encara

No és fins l’any 1962 que va arribar a Espanya la regulació del treball autònom

El fenòmen de l’empobriment

dependent. “Aquests, a diferència dels menyspreats artesans, van ser mereixedors d’una alta consideració social”. De fet, no és fins a l’any 1962 que va arribar a Espanya la regulació del treball autònom. Abans, totes les propostes legislatives deixaven ben clar que “els subjectes d’aquest nou contracte que es pretenia regular eren, d’una banda, l’obrer i, per una altra, el patró”. Segons l’expert, les primeres lleis labo-

Juny-Juliol 2016

El fenomen de degradació de les condicions de vida, de feina i de treball cada vegada es reprodueix més a la societat. Tot plegat, dóna lloc a una precarietat que, sembla mentida, però es va materialitzant als carrers de la ciutat amb gent demanant almoina.

gada més lluny de l’acció i, en conseqüència, la llibertat de l’individu es veu privada de molts aprenentatges que només pot adquirir sent autosuficient.

Una situació que estan patint moltes persones i col·lectius, un tret que fa d’entrebanc a l’assoliment d’objectius vitals, al desenvolupament personal i a la realització de projectes.

L’emancipació dels joves es troba cada ve-

VIU Reus | 75

CRISI I AUTÒNOMS EMPRESA que la missió dels bancs ha de ser captar l’estalvi per finançar la inversió productiva. La precarietat dins el món dels autònoms acostuma a fer-se visible moltes vegades, per això més d’un afirma que s’ha de moure per aconseguir més treballs que l’ajudin a arribar a final de mes. “El principal problema en què ens trobem la majoria dels autònoms, és la quota, tots coincidim que aquesta hauria de ser proporcional als ingressos. En molts casos quan un autònom té un mes de poca facturació, o bé unes dates de venciment de factures llunyanes, sovint no arriba a final de mes”, diuen des del col·lectiu SOM Autònoms, una agrupació que assessora treballadors autònoms i els informen com treballar per compte propi.

«El principal problema en què ens trobem la majoria dels autònoms, és la quota, tots coincidim que aquesta hauria de ser proporcional als ingressos» “Vam néixer a partir d’un sindicat de treballadors creat el 1958, el març de 2016 vam crear una branca que es focalitzava en aquest tipus de treballadors i va formar-se com a resposta de les inquietuds posades en comú entre membres del secretariat i persones d’altres entitats independentistes”, diu una de les seves portaveus. De fet, a hores d’ara són prop de 50 d’afiliats, els quals paguen, segons confirmen des de la mateixa entitat, que “les seves quotes són molt més econòmiques que no pas els preus que es poden trobar al mercat”. D’altra banda, el col· lectiu SOM Autònoms posen en segona posició pel que fa a la preocupació dels autònoms el tema de les baixes. “El fet d’agafar la baixa és un problema, per això no ens posem mai malats.

En els casos que no tenim més remei, el fet de no poder ser

VIU Reus | 76

substituïts sense cost o fer depenent de la malaltia un mínim d’accions comercials o administratives, es converteix en un gran problema”, matisen.

El tema de l’atur també es distingeix com un altre focus de problemàtica, però amb menys incidència. “Últimament amb el canvi de Llei tributària de les S.C.P. també han agreujat algunes situacions, augmentant les despeses de les empreses per obligar a portar comptabilitat i la presentació d’impostos més complexa, tret que obliga a petits autònoms a requerir serveis externs. Per tant despeses afegides”, resumeixen des de l’agrupació d’autònoms.

La precarietat i les pensions La precarietat a més, fa que molts autònoms en no tenir atur busquin opcions que els ajudin a la llarga. En aquest cas el gestor Eliseu Colilla informa que, encara que la gent en general concebi que les pensions acostumin a ser molt escasses, “exactament no és del tot així. La normativa de desenvolupament pel càlcul de les pensions és exactament la mateixa per a un treballador del Règim General que per a un treballador autònom”. El que passa és que “per manca d’informació o altres causes, no pensa que la seva base mínima de cotització, per la qual paga una quota d’uns 260 eu-

ros li pugui generar en un futur una pensió tan baixa, ja que és normal veure treballadors autònoms que han treballat tota la seva vida i que els hi quedi una pensió de gairebé 700 euros o menys”, constata Colilla.

Colilla recomana a tot autònom que inverteixi en la seva pensió.

“La qüestió és ser valent i arriscar-hi i incrementar la seva base de cotització per una altra més alta, sempre i quan la seva economia ho permeti. Que paguin una quota mensual digna o correcta i tindrà assegurat les baixes de malaltia, accident, invalidesa total, absoluta o gran invalidesa, viduïtat, orfandat i si arriba al final, el gaudiment d’una correcta i bona pensió de jubilació”, explica el gestor. De fet, ho recomana amb vehemència, a què “la pensió complementària pot ajudar a aquests temps tan inestables”.

El ‘fals autònom’ Segons l’assessor Joan Casanovas i, davant de tots aquests inconvenients “juntament amb la picaresca empresarial d’estalviar-se costos laborals, va aparèixer ja fa anys el que s’ha conegut com a ‘fals autònom’”.

El terme, tal com diu l’expert s’ha popularitzat amb gran celeritat al món laboral, propiciat fonamentalment per l’anomenada crisi econòmica. “Un fals autònom és una persona que

malgrat treballar en una relació de dependència per a l’empresa, tal com ho vindria fent un treballador per compte d’altri sota un contracte laboral corrent, és obligat a donar-se d’alta al règim d’autònom. Dit d’una manera més senzilla: tu treballes com un assalariat però estàs ‘contractat’ com si fossis un autònom”, treu l’entrellat Casanovas.

Segons fonts de la Tresoreria de la Seguretat Social, a Juny de 2015 hi havia a la província de Tarragona 55.434 persones afiliades al Règim Especial de Treballadors Autònoms dels quals 33.062 eren autònoms persones físiques; 3.776 eren familiars col·laboradors. Mentre que la resta, eren socis de societats i membres d’Òrgans d’Administració d’empreses. “Voldria referir-me a les conclusions del darrer informe de l’OCDE sobre l’estat de l’ocupació en els països membres i el referent a quins països tenen més taxa d’autònoms i per què. El motiu és molt clar, ja que els països que tenen menys ingressos ‘per càpita’ són aquells que tenen un major nombre d’autònoms”.

Tal com aporta, la zona de Grècia encapçala la llista amb un 35,4% de població activa d’autònoms. En el cas d’Espanya, “aquesta xifra va pujar l’any 2014 fins al 17,7%. França, Austràlia, Alemanya, Japó i el Regne Unit tenen una taxa d’entre el 10 i el 15%”, detalla. A tall de conclu-

Eliseu Colilla, de Gestoria Colilla

Juny-Juliol 2016

Distribuïdor oficial de

EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

REUS Pl.del Nen de les Oques, 8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

De Boda amb Moon Catering...

Que comenci l’espectacle!

En plena primavera arriba la temporada de bodes. És moment de passar-ho bé, de viure el dia més feliç de totes i cadascuna de les parelles que han decidit donar el pas, de donar-se el “Sí, vull” i que a més ho faran enguany confiant en Moon Catering...

N’hi ha que estan perfilant ja els darrers detalls, d’altres tot just comencen ara a iniciar els preparatius per més endavant... Fotògrafs, vestits i trajos, flors, regals, música, llista de convidats, nervis, sorpreses...

Tothom espera gaudir d’una jornada inoblidable!

Per part nostra, ja estem tots a punt! Després de les proves de tast, de decidir el menú més adient, de triar els vins i la decoració, és moment de passar a l’acció i oferir el millor dels nostres somriures per a què tot sigui perfecte.

Hi ha ganes de festa, serà un 2016 espectacular...

Que comenci l’espectacle!

Visquin les Bodes i visquin els nuvis!!!

c/Priorat, 8 - 43151 Els Pallaresos (Tarragona) Tel 977 20 46 52 | Mòbils: 655 74 16 11 - 669 38 18 89 - 629 90 49 23 Email: moon@mooncatering.com | mooncatering.com

CRISI I AUTÒNOMS COMERÇ I EMPRESA sió Casanovas, es planteja dues qüestions. “Són conscients tant empreses com autònoms que contractant ‘falsos autònoms’ tenen una bomba de rellotgeria a casa?, perquè en diuen ‘freelance’ quan volen dir ‘fals autònom’?, pregunta Casanovas.

La seva recomanació, des del punt de vista professional als empresaris és la següent: “Que compleixin la normativa vigent i procurin dormir tranquils”. Relacionat amb tot pegat, des de SOM Autònoms corroboren que els que “s’afilien a la cooperativa d’autònoms no tots són conscients de què és un ‘fals autònom i, per desgràcia, cada vegada en tenim més”.

«Perquè en diuen ‘freelance’ quan volen dir ‘fals autònom’?»

El problema de la desinformació Una de les tòniques més reproduïdes en la vida d’un autònom recent donat d’alta és la desinformació permesa i voluntària.

De fet, des de l’agrupació SOM Autònoms es constata que “a la passada campanya de la Renda de 2015 sempre es troba molta gent desinformada.

El servei dedicat a l’assessoria d’emprenedors i autònoms de la Diputació de Tarragona parla d’una tipologia d’emprenedors que sol·liciten els seus serveis i que denoten segons el seu perfil algunes mancances d’informació que cobreixen amb el servei que presten. “D’una banda, trobem a l’emprenedor apassionat que té una idea d’un producte o servei innovador, relacionat molt sovint amb les noves tecnologies, i l’únic que necessita és ‘mentoratge’ per a posar en pràctica el seu pla d’empresa, conèixer els serveis de la Diputació com la formació o rebre orientació en relació al finançament alternatiu”, diuen des del servei de la Diputació sobre una primera tipologia, la qual situen en el 30% de les atencions que

Juny-Juliol 2016

poden dur a terme a l’ens supramunicipal. Troben una segona tipologia de persona que es troba en “el primer any de vida de la seva empresa i simplement vol assessorament o formació especialitzada en algun àmbit de l’empresa (màrqueting digital, captació de clients...)”.

Aquesta tipologia d’emprenedor els suposa un 10% del volum de casos atesos. Pel que fa a una tercera tipologia, des d’aquest servei d’assessoria es contempla aquell “emprenedor decidit a auto ocupar-se, bé per necessitat econòmica o per superació professional, i arriba al servei amb dubtes en relació a l’obtenció d’ajuts, subvencions, línies de finançament i la forma jurídica que més bé s’adapta a la idea de l’emprenedor”. Per aquest fet, des de la Diputació de Tarragona ofereix un conjunt d’activitats que permeten adquirir o millorar coneixements, competències emprenedores i habilitats per a una gestió eficient i innovadora del projecte empresarial. Aquesta tipologia d’emprenedor suposa a l’ens un 60% de volum atès.

Casos reals Tal com diu el servei de la Diputació, el 2014 el 32% de les persones que s’inscrivien a les formacions per a persones emprenedores es trobaven en situació d’atur. Una de cada tres. Mentre que el 2015, el percentatge va baixar fins al 21%. I és que segons diuen “l’opció de reinventar-se no només està impulsada per la situació laboral de la persona, sinó que també existeixen altres raons més fortes com la de tenir el seu propi negoci amb una idea pròpia com a repte personal”. És el cas d’Oriol Figuerola (Reus, 1981), propietari de la botiga ‘Terra de Còmic’, la qual es troba en funcionament des de 2012. “La vaig obrir per iniciativa pròpia i vaig observar que l’última botiga de còmics que havia tancat a la ciutat ho havia fet pels volts de 2007. Per tant, vaig pensar que Reus necessitava una botiga

A dalt, Oriol Figuerola i Òscar Solà, de Terra de Còmics. A sota Sònia Carbonell, de la Cistelleria Carbonell.

d’aquesta naturalesa”, declara Figuerola. L’emprenedor explica que hi ha una mena de bombolla del superheroi que s’ha tornat moda. També afegeix que amb l’arribada de les sèries alternatives, com ara ‘Big Bang Theory’, el territori anomenat ‘friqui’ ha anat a l’alça. Abans d’obrir la botiga, Figuerola es treballava al negoci familiar d’administratiu, del qual se’n va cansar i va voler reciclar-se.

“Si havia de treballar pel meu compte, havia de ser d’alguna cosa que m’agradés”, reconeix.

Sobre l’experiència de donar-se d’alta com a autònom, Figuerola constata que “no em va resultar gens difícil, tinc estudis d’administració i direcció d’empreses i els números sempre se m’han donat bé. Tot i que sí que

m’he trobat gent que realment no està gens informada. Això s’hauria d’arreglar i, més si arrisques uns diners”, conclou.

De fet, a Reus hi ha botigues de tota la vida que també pateixen les inclemències de l’economia inestable. És el cas de la Cistelleria Carbonell, botiga familiar oberta des del 1939. “Ja fa gairebé 15 anys que treballo. Puc dir que abans es venia més que ara i, tot plegat degut a la crisi”, resumeix l’actual propietària, Sònia Carbonell. Segons confirma, fa molts anys que es fabricaven els cistells a la mateixa botiga dins uns tallers, però amb el temps han economitzat.

El que si que afegeix Carbonell és que “tots i cada un dels cistells de la botiga són artesans”.

VIU Reus | 79

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

arespacochaga assessors Acompanyant les empreses VIU a fons

a&a és una empresa d’assessoria empresarial formada per professionals d’alta qualificació, amb experiència acreditada en les seves àrees respectives que conceben la seva feina seguint la màxima del “servei al client”.

Malgrat que va néixer com una assessoria comptable, fiscal i laboral, ha evolucionat millorant i ampliant els seus serveis (Ajuda Financera i Subvencions, Serveis Legals, Plans de Viabilitat, etc.), tot plegat amb un canvi notable en les formes de dur-ho a terme. Això ha fet que a&a hagi esdevingut un centre de gestió i comunicació integral per i per a l’empresa, on els nostres clients troben “solucions claus en mà” als seus afers ad-

ministratius, legals i financers.

Filosofia d’empresa Treballem en un excel·lent clima laboral, la qual cosa fa que l’entrega dels nostres professionals sigui la màxima. L’estructura funcional preval sobre la jerarquia, així generem sinèrgies i compartim responsabilitats. Els nostres professionals (advocats, consultors, auditors, economistes, etc.) tenen assumides les idees de qualitat i servei.

Al cap i a la fi, som uns enamorats de la nostra feina.

clients. No tan sols actuem de forma apropiada i diligent en matèria comptable, sinó que propiciem solucions per alleugerir la pressió tributària de l’empresa, adequar els contractes laborals a les seves necessitats organitzatives o gestionar el millor finançament pel projecte

anhelat pels seus directius.

A Reus i Cambrils a&a disposa d’oficines a Reus -al carrer Sor Lluïsa Estivill 8- i Cambrils, on assessora multitud de petites i mitjanes empreses (algunes amb molts anys de fidelitat).

L’Assessorament Integral a&a, planifica, gestiona i controla totes les accions administratives per tal de de cobrir totes les necessitats administratives, econòmiques i legals dels seus

arespacochaga assessors Sor Lluïsa Estivill 8, (43202) Reus Tel. 977 315 553 | Fax 977 314 914 assesors@arespacochaga.net

• Consultoria fiscal i laboral • Mecanització de comptabilitat • Consultoria en matèria de crèdits i ajudes • Cobertura legal en totes les àrees de l’empresa • Gestió de subvencions, ajudes i fons econòmics per a l’empresa • El·laboració de nòmines, contractes, etc.

• Assegurances • Assesorament immobiliari

VIU Reus | 80

Juny-Juliol 2016

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Dra. Meritxell Camps Medicina Estètica sense excessos Redacció

La finalitat de la Medicina Estètica es la restauració, el manteniment i la promoció de l´estètica, la bellesa i la salut mitjançant la pràctica mèdico-quirúrgica. A la nostra clínica no entenem la Medicina Estètica sense naturalitat i amb excessos, per aquest motiu utilitzem tècniques i materials molt conservadors. Un resum dels nostres tractaments seria el següent: MEDICINA ESTÈTICA FACIAL *Arrugues: Toxina botulínica Àcid Hialurònic Col·lagen *Flacciditat: Fils tensors PDO Fils silhouette Estimuladors del col·lagen: Ellansé, Radiesse, sculptra... *Ulleres i zona orbicular: Àcid hialurònic Còctel de vitamines especials

per aquesta zona Ultimate Eye Corrector: Nou peeling per aportar lluminositat a la mirada i disminuir signes de fatiga *rejoveniment de coll i escot: Protocol amb peeling, làser, infiltracions i cosmètica per millorar aquesta zona. *Cutis perfecte: Utilitzem diferents tractaments per obtenir una pell hidratada, lluminosa i fresca *Àcid tranexàmic: Nou tractament pel melasma *Injecció de polinucleòtids: Amb gran capacitat bioestimuladora *Tractament de l’acné *Novedós sistema m-pen: la mesoteràpia sense hematomes *Peeling: Disposem de diferents tipus de peeling, desde els bàsics (glicòlic, salicílic, mandèlic, ferúlic...) fins peeling més sofisticats com EASY TCA PAIN CONTROL, que aconsegueix una regeneració

absoluta de la pell en tan sols quatre sessions MEDICINA ESTÈTICA CORPORAL *Obesitat i sobrepès: Dieta Ysonut, Medikalpro,Lipodieta, Aqualyx *Cel·lulitis: Reaction Alidya Mesoteràpia Dieta especial pell de taronja, amb suport cosmètic i tractament oral. *Hidratació corporal *Hiperhidrosi: Utilitzem toxina botulínica per l’excés de suor. Mesos sense suor. *Alopècia: Infiltració de substàncies que frenen la caiguda del cabell i estimulen el creixement de cabell nou. *Varius PLATAFORMA LÀSER: IPL Depilació mèdica Varius

Acné Taques: cara, coll, escot, mans...

Cuperosi, punts rubí, telangiectasies, angiomes CIRURGIA PLÀSTICA I ESTÈTICA CORPORAL *Lipoescultura *Abdominoplàstia *Lifting de cuixes i braços *Cirurgia mamària FACIAL *Lifting facial *Blefaroplàstia *Rinoplàstia *Otoplàstia *Mentoplàstia COSMÈTICA CLÍNICA DE RESULTATS A la nostra clínica disposem de fórmules magistrals ideals per multiplicar els efectes dels nostres tractaments: -SKINCLINIC -FARBLAU Presentem en exclusiva a Reus MOOD NATURAL BARCELONA, la cosmètica ecològica que millora l´estat d´ànim.

TEST GENÈTICS La genètica està relacionada amb l´envelliment. Amb una mostra de saliva realitzem un estudi genètic i establim unes pautes idònies a seguir en funció de la tendència genètica de cada pacient.

DRA. MERITXELL CAMPS Clínica de Medicina Estètica Carrer Gaudí, 64 baixos 43203 Reus Tel. 977 312 454 meritxell-camps@hotmail.com www.drameritxellcamps.com

Juny-Juliol 2016

VIU Reus | 81

Professionals de confiança Advocats Gestió patrimonial Agents de la Propietat Immobiliària Carrer Alcalde Segimon 29-31, local 2 - 43203 Reus (Davant dels Jutjats i el Carrefour)

Tel. 977 34 33 30 | Fax 977 34 38 03 | www.guillenadvocats.cat | www.saguitotgestio.com

PUBLICITAT EMPRESA

anunci 175 X 125 revista viu tgna 160227 FUTUR 2 - 29/02/16- 16:25

PROFESSIONALS AL SEU SERVEI

ESTUFA LLENYA

ESTUFA PELLETS

CALD. GASOIL ALT RENDIMENT

CALD. GAS

ALT RENDIMENT

SOLAR

LLAR CALDERA

CALD. LLENYA Tipo Forestal

CALD. LLENYA Flama Inversa

CALD. BIOMASA

Estufes i calderes de pellets, calefacció amb energia renovable, ecològica i econòmica. Funcionament automàtic Programables en horari i temperatura PER AIGUA I PER AIRE

OPTIMITZACIÓ DE LLARS EXISTENTS

SI DISPOSA D’UNA LLAR DE FOC D’OBRA OBERTA, LI COL.LOQUEM UN INSERT AMB LES MÍNIMES MOLÉSTIES, AUMENTANT LA SEGURETAT I SET VEGADES EL SEU RENDIMENT

Juny-Juliol 2016

VIU Reus | 83

PUBLICITAT EMPRESA

SERVEIS DE PSICOLOGIA ■ PSICOLOGIA CLÍNICA infantil, juvenil i d’adults ■ PSICOLOGIA ESCOLAR ■ TÈCNIQUES i HABILITATS D’ESTUDI ■ LOGOPÈDIA infantil, juvenil i d’adults ■ INFORMES PERICIALS ■ JOC PATOLÒGIC I ADDICCIONS

PSIQUIATRIA CENTRE RECONEIXEMENTS CONDUCTOR ■ REVISIONS MÈDIQUES-PSICOTÈCNIQUES (Carnets de Conduir, Permisos d’Armes, Titulacions Nàutiques, Tinença d’Animals Perillosos, Certificats Mèdics Oficials)

AVALUACIÓ I SELECCIÓ DE PERSONAL REUS | C/ St. Joan, 34, 4t 2a | Tel. 977 31 87 08 | reus@idp.cat TARRAGONA | Cr. August, 26, 1r 1a | Tel. 977 22 85 09 | tgn@idp.cat TORTOSA | Av. Generalitat, 95, 3r | Tel. 977 44 56 55 | tortosa.psicologia@idp.cat

www.idp.cat www.revisionsmediques.cat

Authorized Reseller Authorized Service Provider

‣Servei tècnic autoritzat d’Apple i Epson. ‣Totes les novetats d’Apple en la nostra gran exposició. ‣Formació: a la nostra aula t’ajudem a treure més partit dels teus dispositus Apple.

‣iPhone SE

‣MacBook

Aprofita l’estiu per posar el teu equip a punt...

A Gestiomàtica trobaràs el millor servei tècnic. ‣iMac

VIU Reus | 84

www.gestiomatica.es Plaça del Víctor, 7. info@gestiomatica.es 43202 Reus 977 338 584

Juny-Juliol 2016

EMPRENEDORS EMPRESA predeterminats. Construïm projectes únics, per a cada client.

(JU) El nostre sistema d’estructura de fusta permet construir en vertical fins a quatre alçades, en horitzontal tot el que ens deixi la normativa i els acabats tant interiors com exteriors poden ser els que es desitgin, com el ceràmic, el ciment monocapa, obra vista... El límit està en el pressupost i en el gust.

«Una casa amb estructura de fusta és una casa que respira» Jesús Monllaó (JM), Jose Uribe (JU) i Adam Tugues (AT) formen Feelwood Projects, una empresa dedicada a la construcció d’habitatges amb estructura de fusta Redacció | Pierre Grubius fotos

D’on surt la idea de FEELWOOD Projects? (JM) De la experiència de viure en una casa amb estructura de fusta durant tres anys a Anglaterra i de decidir-me per aquest model un cop vaig haver de triar quin cau construir per a la meva família en tornar a Tarragona. L’empresa ve de l’experiència de 20 anys de construcció tradicional que el Jose Uribe aporta com a valor de know-how i de la idea romàntica de funció social i feina ben feta del meu avi, un senyor que amb la seva família, va construir els edificis més emblemàtics de Tarragona.

Què fa cadascú a l’empresa?

(AT) Com a arquitecte, em de-

Juny-Juliol 2016

dico a donar forma als somnis dels clients. Sóc la vessant industrial-creativa. El Jose proporciona la seguretat de la seva exigència en construir i el Jesús és... bé, que voleu que us digui, un torrent constant d’idees que ens fa replantejar conceptes.

FEELWOOD Projects es basa en el model nòrdic o dels Estats Units? A FEELWOOD utilitzem el sistema d’entramat lleugerde tipus “plataforma”, present principalment a Nord Amèrica i Europa. Aquest sistema, molt tecnificat en els últims anys, va desenvolupar-se a Estats Units, durant la colonització de l’Oest, en la seva vessant més primitiva denominada “balloon frame” per la seva rapidesa de muntatge i baix cost.

Com és una casa FEELWOOD Projects? (AT) Una casa FEELWOOD és com el seu client la desitgi! Segons les seves necessitats programàtiques (m2, nombre d’habitacions, banys, etc.), dissenyem i projectem la casa de manera que aquesta no només tingui personalitat pròpia, sinó que sigui sana, confortable, i energèticament eficient. Tots els aspectes estan enfocats a augmentar la qualitat de vida dels seus habitants.

I sobre tot, sobre tot, cada casa és un projecte únic.

Quin preu té? (JU) Depèn del que vulguis pagar (riures). El preu de casa teva serà la superfície, l’alçada de sostres i el nivell d’acabats. No tenim preus fixes perquè no tenim models

Qui fa el disseny? (AT) El disseny recau principalment a les meves esquenes, però aquí tots opinem i es tenen en compte els criteris tant des de la vessant més creativa del Jesús com de la vessant més realista del Jose. No oblidem que el constructor és qui finalment l’haurà de construir i per tant la persona que s’avança als possibles problemes que puguin sorgir.

Quin tipus de client teniu?

(JM) Ciutadans preocupats per la salut del seu entorn i la seva pròpia. Mares i fills, pares i àvies, gent curiosa que no té por de sortir de la zona de confort i experimentar noves maneres d’entendre la construcció i la estètica.

«El que determinarà el preu de casa teva serà la superfície, l’alçada de sostres i el nivell d’acabats» Quan es triga a construir una casa d’aquest tipus (des del projecte inicial)? (AT) Depenem de l’economia del client, del temps en prendre les decisions constructives sobre les opcions que li anem presentant i sobre tot de la celeritat de l’administració local en expedir permisos i llicències. El que sí que podem assegurar és que el sistema mecanitzat estanc de FEELWOOD Projects redueix abastament els tempos de construcció. Et diria que la reducció en temps de construc-

VIU Reus | 85

EMPRENEDORS EMPRESA ció des de la fonamentació pot arribar al 50% comparada amb el mateix projecte en construcció convencional. És resistent? (AT) Aquesta mena de construcció és molt resistent. L’entramat funciona de manera tridimensional on elements molt lleugers suporten càrregues elevades a base de repartir-les i rigiditzar adequadament els elements. És com una gàbia, on cada element individual és poc resistent, però el conjunt n’eleva enormement la resistència. Aquest comportament unitari, sumat a la seva flexibilitat en les unions, presenta avantatges de cara als sisme si als vents, ja que permet que l’estructura s’adapti amb facilitat als desplaçaments horitzontals provocats per aquests fenòmens meteorològics.

Costa molt de mantenir (la fusta exigeix un manteniment cada cert temps, no)? (JM) A

«L’entramat funciona de manera tridimensional on elements molt lleugers suporten càrregues elevades a base de repartir-les i rigiditzar adequadament els elements»

VIU Reus | 86

FEELWOOD Projects dissenyem Cases Ecològiques amb Estructura de Fusta, projectes únics per viure-hi. Per tant la fusta té la presència justa que el client vulgui. La recomanen a l’interior en sostres i terres, i a l’exterior en porxos sense massa insolació. Al Mediterrani la fusta necessita pintar-la cada cinc anys.

O podem deixar que la fusta envelleixi: la fusta de melis és preciosa quan perd la seva coloració natural i s’escletxa una mica. Les combinacions fusta/ ciment, fusta/formigó/vidre/, o les façanes ceràmiques combinades amb fusta són també d’una bellesa espectacular, i la exposició als elements es limita molt amb aquestes combinacions. Per tant, el manteniment posterior vindrà determinat per la quantitat de fusta exterior que es desitgi. Per tant, pot no haver-hi presència exterior de fusta. L’important és el nostre sistema constructiu, que proporciona uns nivells de confort i aïllament espectaculars.

Quins avantatges té en relació una casa normal (de ciment)?

(AT) El principal avantatge és que està feta de fusta! M’explico... En primer lloc una casa amb estructura de fusta és una casa que respira, absorbeix i

Festa Major de Reus

del 24 al 29 de juny de 2016 Durant la festa descarrega’t l’aplicació ReusCity.

Quin tipus de fusta-material feu servir? (JU) Ens hem adonat que la fusta autòctona, quan és bona, és molt cara i fa inviable la competitivitat dels nostres dissenys. Vam viatjar pel nord d’Europa -on la tradició constructiva en fusta ha creat un

mercat potent- i ens vam decidir per la fusta d’avet nòrdic dels boscos de Bucovina, al nord de Romania. És d’explotació sostenible, certificada, de creixement lent i tractada específicament per a la construcció de llars.

Hi ha demanda d’aquesta mena de cases? (AT) Avui dia el consumidor és molt exigent: mentre per una banda mira molt les prestacions del que compra a més de voler-ho a un preu molt competitiu, per altra cada vegada està més conscienciat amb la salubritat dels materials que embolcallen casa seva i per la sostenibilitat. A FEELWOOD Projects, a més d’optar per la vessant més ecològica i sostenible emprant materials d’origen natural que s’han obtingut amb un baix impacte ambiental, oferim un molt bon producte a preus competitius gràcies al nostre sistema constructiu, acompanyat d’un bon disseny sense renunciar al confort.

Juny-Juliol 2016

Basora

expulsa la humitat regulant així l’ambient interior, afavorint el confort interior dels seus usuaris. En segon lloc, el temps d’acabament és menor que la construcció tradicional gràcies a la pre-fabricació dels elements i a la construcció en sec.

Això es tradueix en una reducció del cost final. I finalmentl la fusta és l’únic material constructiu natural i renovable. Les operacions de transformació de l’arbre en fusta són mínimes i necessiten poca energia, en comparació amb molts materials emprats en construcció actualment, que són contaminants en la seva producció i a dins a la llar mentre i vivim.

festesreus.cat festamajorreus @FestaMajorReus #festesreus reuscultura

OCI I GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Vermuts Miró més de 100 anys d’història

Parlem amb la directora de màrqueting, Laura Prats, qui també és descendent de la nissaga Miró VIU Reus | 88

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Quan s’ha de prendre un aperitiu es pensa en vermut i quan es vol celebrar un èxit amb una beguda que maridi amb tot el que li afegeixis també. És possible que la majoria de gent no conegui l’origen d’aquest licor

Juny-Juliol 2016

VERMUT OCI I GASTRONOMIA remuntar a l’any 1914. De fet, segons Laura Prats, directora de màrqueting de la mateixa empresa i descendent de la família fundadora, tot es va originar a Cornudella del Montsant.

“L’avi del meu tiet Pere Miró era el metge del poble i tenia, juntament amb la seva dona, uns terrenys amb vinyes. La història que dóna origen al que coneixem avui com a Vermuts Miró comença allà fa 102 anys exactament”, corrobora. Arribat l’any 1957, Pere Miró i el seu pare, Emili Miró Salvat, van baixar cap a Reus i van aprendre l’ofici del vermut. “Als anys 50 el vermut va esdevenir una moda gairebé. Hi havia uns 30 productes que feien 50 marques. Reus es va convertir en el bressol per aquest tipus de beguda”, explica Prats.

«Als anys 50 el vermut va esdevenir una moda gairebé. Hi havia uns 30 productes que feien 50 marques»

vermellós, o blanc. La veritat du herbes aromàtiques essencials i una mica de caramel que exerceix com a edulcorant.

Aquesta mena de beuratge es remunta a l’antiga Grècia d’Hipòcrates, qui va ser el primer en afegir vi a les herbes aromàtiques. Molt temps després, el

Juny-Juliol 2016

Vora els anys 80, els Miró es van instal·lar a les dependències actuals –carrer Adrià Gual–, i van començar a embotellar tota la producció que, fins llavors venien a granel. “Tant el pare com el fill, eren grans coneixedors del vi. De fet, un 70% del contingut del vermut és vi.

Els resultats en l’el·laboració classificaven la fàbrica com a una gran coneixedora vinícola”, assegura la directora de màrqueting. També afegeix que Pere Miró realitzava els “seus controls de qualitat” que, el feien tastar alguns productes de bon matí i fer-se assidu als laboratoris per veure com s’elaborava el producte.

Beguda referència a la ciutat Des de la fàbrica Vermuts Miró celebren trobar-se entre els tres únics productors de vermut a la ciutat, ja que fa un temps havien arribat a ser un volum que vorejava els 30.“Una marca es pot dissoldre per moltes causes. Per sort a nosaltres no ens ha passat. Som l’única empresa

destil·lador italià Antonio Carpano va aportar al vi blanc més de 30 herbes aromàtiques, fent així de la beguda la creació popular del Martini.

Ja entrats en matèria. Si s’ha de parlar dels orígens de la fàbrica Vermuts Miró ens hem de

VIU Reus | 89

VERMUT OCI I GASTRONOMIA que, des dels anys 50 encara segueix amb un ritme continu.

Fins i tot, a nivell familiar. A hores d’ara ens posicionem amb la quarta generació que regenta la fàbrica i és un privilegi”, afirma Prats. Pel que fa als processos d’elaboració del vermut, segons Laura Prats segueixen tenint la mateixa filosofia, però “s’han adaptat amb innovacions tecnològiques. La base és la tradicional”. A hores d’ara, pel que fa a l’equip que es troba treballant en fàbrica i oficines són uns 22. “La fabricació segueix sent força manual i tradicional.

Per tant, seguim conservant força gent i tenim la intenció de formar més plantilla a la llarga”, explica.

Expansió del producte L’expansió del producte ha arribat a l’àmbit nacional i internacional. La rebuda al nord d’Espanya és força fructífera, segons explica la reusenca. “A tot Catalunya s’ha posat molt de moda i a Madrid també tenim força presència. A hores d’ara hem entrat a Suècia amb el vermut blanc, tot un monopoli.

Ens vam sotmetre a un concurs que es gestiona a través del govern i el vam poder superar. Va ser una mica com-

plicat. També comptem amb un distribuïdor molt important als Estats Units. Allà també s’està agafant força i, a tota Europa també ens anem expandint poc a poc. Sí que és veritat que els catalans que hi viuen escampats influeixen força”, resumeix Prats. De fet, segons afirma farà poc menys d’un mes també van encabir-se a Holanda, Alemanya i continuen fent. Una mica més lluny també es troben Brasil, alguna exportació a Xina i Kènia. “Depenent del país

comences a distribuir ja sigui mitjançant un concurs, com és el cas de Suècia. S’ha de pensar que som una beguda de 15 graus, una quantitat alcohòlica força elevada. Està molt controlat tot plegat”, ressalta. Molts importadors també tenen pernil ibèric i incorporen el vermut dins de la cartera. Prats situa l’exportació actual en un 8%, “una xifra força petita del nostre consum. De fet, el principal és d’àmbit nacional”.

tot i semblar una iniciativa fàcil, “no ho va ser tant, perquè la barreja de vermut i cola incloïa encara més processos”. Durant 8 mesos s’han dut a terme proves, tastos, s’ha barallat el disseny de llauna, etc. “Són molts aspectes que has de tenir en compte i ha estat una feina que s’ha dut a terme amb tranquil·litat i a llarg termini”.

Les pretensions d’aquesta unió simbiòtica entre El Vermutillo i Vermuts Miró també eixampla horitzons pel que fa a una possible ampliació de la gamma. “Pensem en fer també el ‘Vermu-orange’ cap a l’estiu.

Volíem presentar-ho tot junt,

però vam veure que no arribàvem”, diu.

Altres idees que es van treure en la línia del Nadal van ser el turró salat, amb col·laboració amb la Pastisseria Escribà, i el turró de vermut, amb la Pastisseria Huguet. “Dos partners que tenim també molt valuosos, ja que els productes realment van impressionar. Eren curiosos i tots dos equips van treballar de valent. Nosaltres sempre hem estat d’acord que els productes de gastronomia han maridat molt bé amb el vermut, però realment el concepte del turró, un d’acompanyament salat i una altre de dolç fet amb vermut va sorprendre molt ”, recorda Prats.

Implicació amb la ciutat El vermut està de moda i el segell Miró també és conegut per les seves aportacions culturals i diferents sinèrgies que ha fet amb diferents entitats de la ciutat. “Funcionem una mica a demanda, perquè el que ens van proposant ho acabem estudiant i duent a terme. Cal tenir una infraestructura per arribar a fer-ho tot, però sí que és veritat que ens interessa i ens agrada col·laborar en temes solidaris, culturals i socials que tinguin a veure amb fer millores a la ciutat”, valora Laura Prats.

El que a més, també destaca, és el sorgiment d’iniciatives i noves idees que fan, cada vegada més reusencs.

Novetats alimentàries derivades del vermut Parlant d’iniciatives, la potser més recent de fa 8 o 9 mesos prové del resultat de la col·laboració entre Vermuts Miró i El Vermutillo, són les llaunes de ‘Vermu-cola’ i el vermut en llauna. “Nosaltres tenim el vermut i la logística per distribuir-ho, ells tenen la idea i molts contactes. Llavors pensem en elaborar sinèrgies. Al final surt un producte molt atractiu”, relata.

Segons formula la reusenca

VIU Reus | 90

«Pensem en fer també el ‘Vermu-orange’ cap a l’estiu» El format de llauna pretén oferir versatilitat i comoditat.

“Volem que la gent pugui emportar-se el vermut on vulgui i que, a més, hem aconseguit que el material de la llauna no alteri el gust original del vermut. Molta gent no es creia que fos 100% igual al de l’ampolla.

La gent se sorprèn”. El canvi de gust no es nota.

Molecular Experience també va fer una altre acord amb l’empresa Miró relacionat amb el producte gourmet. “L’elaboració d’unes perles de Vermut pels paladars més atrevits també són una opció a tastar”,

Juny-Juliol 2016

ELABORACIÓ PRÒPIA

EL XAI DE CASA NOSTRA

VEDELLA DE FEMELLA SELECCIONADA

Els nostres productes estan elaborats a

És la necessitat d’oferir la qualitat i el

La vedella es de femella per la seva

la nostra fabrica d’embotits BONDRIA

sabor del Xai d’Aragó, mantenint-lo

equilibrada filtració de greix, produint

d’Alforja, amb 100 anys de trajectòria

amb l’atenció d’una criança de proximi-

una carn gustosa i tendra. Seleccionem

professional, on el nostre Mestre

tat a les nostres granges, evitant el

el bestiar nacional de qualitat,

Artesà prepara diàriament els produc-

patiment i l´estrès dels animals, oferint

majoritàriament la raça Moruxa de

tes de la nostra terra amb la mateixa

tota la nostra cura, per que surti un

Salamanca, Gallega, pirinenca, entre

fórmula heretada.

producte altament gustós i de qualitat.

d’altres.

www.bonetifills.com Punts de venda Bonet i Fills: C/ RIERA MIRO 73-75, TF. 977345710. | AVDA. CARRILET 37, TF. 977752825 | C/RAMON J. SENDER 38, TF. 977775257 | C/ PERE CEREMONIOS 83, TF. 977774720 | C/ MARE MOLES 65, TF 977333289 | C/ BERNAT DE CABRERA 1, TF. 977330329

VERMUT OCI I GASTRONOMIA afegeix Prats. De fet, són moltes les receptes en les quals s’hi pot afegir vermut com a complement. En el cas de les perles, el seu estat gelatinós accepta tot tipus de contrastos i barreges. Tant pot maridar en un gelat atípic i arriscat, en un còctel o com a Snack afegit a qualsevol plat on es vulgui potenciar el toc amarg que, com aporta Laura Prats “al final el paladar se t’hi acaba acostumant i al final ni el notes”. I és que el misteri es troba en els receptors sensorials de la llengua i el nas, els quals van íntimament connectats.

Aquests pateixen una adaptació diferent cada vegada que tasten un producte que no és habitual.

Pel que fa als productes més nous de vermut, se’n destaca el Miró Rojo Fusión, un vermut d’autor amb Paco Pérez amb cinc estrelles Michelin. “Al ge-

ner també vam treure l’edició limitada de 3.000 ampolles del Miró Yard –vermut reserva– il· lustrat amb un quadre del pintor Jaume Queralt, ara exposat al Museu del Vermut, i el qual vam adaptar amb una etiqueta curiosa”, resumeix Prats.

Fites assolides Respecte el mèrit d’obtenir la distinció de Vinari d’Or del Vermuts Catalans en el marc del lliurament dels Premis Vinari, del passat 9 de maig, es rep a la fàbrica amb “molta il·lusió.

Sabíem que teníem un bon producte, però que t’ho reconeguin és molt bonic. Encara més en un any tan difícil com aquest en el qual hem perdut Pere Miró. Crec que vam guanyar amb un producte que a ell l’homenatja; és com el nostre secret fet vermut el del nostre reserva. Fa sis o set anys que es va fer i la fórmula la va ela-

borar ell. Tot un honor”. La seva afortunada rauxa, també va arribar amb el premi al Vermut Miró Blanc en la categoria dels Vermuts Blancs. Laura Prats posiciona la seva gran fita “amb continuar treballant en la tradició familiar, en fer feliç a la gent i en innovar en aquesta beguda que tant de si està donant”.

«Sabíem que teníem un bon producte, però que t’ho reconeguin és molt bonic. Encara més en un any tan difícil com aquest en el qual hem perdut Pere Miró»

VIU Reus | 92

Juny-Juliol 2016

Jordi Muntané Automòbils

COMPRA | VENDA | CANVI

www.autosmuntane.es

Us desitja una BONA FESTA MAJOR

C/ Santiago Rusiñol, 2 - 43206 REUS Davant del camp de futbol Reus Deportiu - Polígon Agro-Reus Tel. 977 31 01 08 - Mòvil 660 44 66 00 | autosmuntane@hotmail.com

RECEPTES GASTRONOMIA

Bacallà de terra Ingredients: Pel bacallà confitat • 1 llom de bacallà fresc ‘Giraldo’ • 300 ml d’oli d’oliva verge extra • 50 ml d’oli de sèsam • Sal • Pebre negre

ben tallats, amb l’oli fred i ho posarem a foc lent (la temperatura no ha de passar dels 50 graus en cap moment). El confit estarà perfecte passats els 20 minuts, sempre i quan es mantingui en aquesta temperatura.

Per a la textura de ‘shitake’ • 200 gr de ‘shitake’ • 100 ml de nata per cuinar (de 20% de greix) • Oli • Sal • Pebre • Per a la truita cruixent de ‘boletus’ • 200 ml d’aigua • 100 ml d’oli de gira-sol • 50 gr de llevat • 30 gr de ‘boletus’

Pel que fa a la sopa Thai de misso, en una olla abocarem una ceba, api i les pastanagues tallades a daus no gaire grans. Hi afegirem l’oli i esperarem a que adquireixi un color daurat amb foc mitjà. Quan el color s’acosti a un marró clar afegirem els ossos de pollastre i les dues cuixes amb la pell (tot plegat tallat a daus, també).

Per a la sopa ‘thai de misso’ • 400 gr d’os de pollastre • 2 cebes • 1 api • 2 pastanagues • 100 gr de sucre moreno • 1 branca de coriandre • 100 gr de pasta misso • 100 ml de soja líquida El·laboració Per començar disposarem dins un cassó els lloms de bacallà

VIU Reus | 94

Una vegada està tot daurat, hi afegirem una mica de soja, sucre moreno, coriandre i la pasta de miso. Remenem i ho deixem a foc lent, que se sofregeixi prop de 5 minuts. Llavors hi aboquem l’aigua i fem bullir. En pic bulli ho deixarem uns 30 minuts a foc mitjà.

En acabat ho colarem i ho reservem. Ara treballarem la truita cruixent de ‘boletus’. Amb un robot de cuina triturarem a gran velocitat la barreja d’oli, aigua,

llevat i pols de ‘boletus’. Tot seguit, amb un biberó (ja sigui en una planxa o en una paella antiadherent ben escalfada) farem cercles de pasta d’uns 20 centímetres de diàmetre. Deixarem que es daurin i, una vegada a punt, els hi donarem un tomb.

Quan tot el cercle sigui del mateix color beix, podrem apreciar que no hi ha un excés de greix.

Els enretirem i els disposarem en una safata amb paper absorbent (dues o tres capes). Ara, ens posem amb la preparació de la textura ‘shitake’. Tallarem els ‘shitakes’ a daus i els saltejarem a foc fort. Volem que es tornin daurats i que gairebé s’enganxin. Això ens donarà un gust agressiu. Afegirem la nata, abaixarem el foc i rectificarem de sal i pebre. Ho deixarem reduir tot plegat i esperarem que tingui una textura espessa. Un cop aconseguida, ho ficarem tot dins un robot de cuina i ho triturarem, ho passarem al biberó i ho reservarem pel plat final.

Arriba l’hora del muntatge del plat. Col·locarem el bacallà prèviament escalfat en el mateix oli, sense deixar que la temperatura del mateix superi els 50 graus (abans l’haurem passat per paper absorbent).

Amb l’ajuda d’un biberó disposarem els 3 o 4 punts de textura de ‘shitake’. Amb l’ajuda d’una gerra disposarem també 1 ml de brou ‘thai’ lleugerament calent. Entre el bacallà i els punts de textura ‘shitake’, recolzarem una o dues truites cruixents de ‘boletus’ i, per acabar, en cada punt de textura disposarem unes branquetes verdes variades amb l’objectiu de proporcionar a l’àpat un gust de terra i hort (que és el que cerquem). Una vegada acabat, tindrem un bacallà amb gustos marcats de la terra que, contrastaran amb el deliciós sabor de mar del bacallà.

Per Joan Urgellés Restaurant Joan Urgellés c/ Aleus, 7 - Reus

L’espai de l’oli L’acidesa de l’oli NO es troba al gust!

Contràriament al que ens fan creure, el grau d’acidesa no condiciona el sabor de l’oli (ni refereix a sabors àcids, ni correspon a gustos més o menys intensos), i només es detecta mitjançant l’anàlisi química. Per tant ni un oli d’oliva 1º és intens, ni un 0,4º és suau, o ho poden ser per altres motius diferents a l’acidesa. Acidesa: Paràmetre de laboratori que mesura el percentatge d’àcids grassos lliures que conté una mostra d’oli d’oliva determinada. Aquest paràmetre s’expressa com a percentatge d’àcid oleic, o el que és el mateix, en graus, un u per cent és un grau i no guarda cap relació directa amb les característiques sensorials de la mostra. En un oli d’oliva de qualitat la intensitat del gust és degut al fruitat, conjunt de sensacions que ens recorden a l’oliva fresca i sana, i un dels principals atributs positius de l’oli. Encara que el grau d’acidesa permesa en els olis d’oliva de màxima qualitat, els verge extra, és 0-0,8º, la DOP Siurana ho limita a màxim 0,5º (depèn de temperatures,varietat, pluviositat,...) per assegurar que l’oliva és sana i el processat correcte. + info: www.siurana.info

Juny-Juliol 2016

LA BAJOQUETA RESTAURANT -Nova gerènciaCarrer del Mar, 5 - 43201 Reus labajoquetareus@gmail.com |

labajoquetareus

CUINA CATALANA I DE PROXIMITAT Especialitat

Carns i peixos a la brasa

Preu menú

19/23 €

Horari

Dimecres i dijous oberta les nits.

Divendres, dissabte i diumenge, migdia i nits.

Dilluns i dimarts tancat

S

ituat a la zona de vianants del centre de Reus, al costat de la Plaça Mercadal, al Carrer del Mar, trobem La Bajoqueta, un restaurant amb capacitat per 24 persones que el fa molt acollidor.

La seva cuina casolana està feta amb productes de proximitat, d’excel.lent qualitat i de temporada. Disposa de diferents menus d’entre 19 i 23 euros que consten d’entre quatre i sis plats, tancant el menú amb les postres totalment casolanes. També ofereixen suggerències de la casa amb un petit suplement. Disposen de carta de vins amb referències de la D.O. Terra Alta, D.O.Q. Priorat i D.O. Montsant. Per la brasa disposen d´un forn de brasa Josper.

Ofereixen menús per sopars de grups, empresa, aniversaris, etc. a un preu assequible i al gust del client.

96

BRUIXES DE BURRIAC

By Jaume Drudis. RESTAURANT / HOTEL / SPA c/ del Cup, 2,5 i 7, 43893 Altafulla Tel. 977 651 557 | www.bruixesdeburriac.com

RESTAURANT GASTRONÒMIC Especialitat

Cuina d'autor

Contacte Tel. de reserves: 977-651-557 o 977-651-567 www.granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com

El restaurant Bruixes de Burriac, amb la signatura del xef de renom Jaume Drudis, és present a la Guia Michelin, entre d’altres.

Ofereix, a més de la carta que es renova cada estació de l’any, una sèrie de menús diferents per a cada mes. En Jaume també els proposa un menú degustació que els aportarà tots els sabors i sensacions del mar i la terra amb els productes més autèntics del Camp de Tarragona.

PATI DELS TARONGERS Nou espai a la Vila Closa d’Altafulla. Lounge bar al pati del castell de Montserrat, just al costat de l’Hotel Gran Claustre. Gaudeixi d’un lunch o un sopar a l’aire lliure en un entorn únic i ple d’història. Zona chill out, còctels, copes... Celebracions, esdeveniments, i molt més. Obert la temporada d’estiu, us hi esperem!!!

SPA GRAN CLAUSTRE L’Spa Gran Claustre és un indret on es respira pau i tranquil·litat. Disposa d’un circuit termolúdic i una carta de diferents tractaments refrescants i calmants per a l’estiu, depilacions i tractaments facials per sentir-te bé per dins i per fora.

97

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR Especialitat

Cuina tradicional i creativa

Horari

De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres.

B

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.

98

CruzaltPens EspecialistaMontblanc

Peces d’alta qualitat a preus immillorables 1 Plomes estilogràfiques Montblanc i d’altres primeres marques 1 Edicions limitades 1 Col·leccionisme 1 Rellotges i altres complements 1 Assessorament personalitzat

www.cruzaltpens.com

E R E P T N A S Ç I L FE

GAUDEIX DE REUS