Viu reus 2014

VIU Reus

Núm. 2 | Juny 2014 | www.viureus.cat

Edició CIUTAT DE

Núm. 2 | Juny 2014 | www.viureus.cat

Entrevistes

VIU T Reus

Carles Pellicer, Alícia Alegret, Joaquim Sorio, Josep Poblet, Mariona Quadrada, Carrutxa, Colla Gegantera, Ball de Diables, Colla del Bou

REUS

Preu 3 euros

Sant Pere 2014

Tota la programació dels actes El Seguici Festiu i els seus protagonistes La gastronomia de les festes

VIU Reus Edició

CIUTAT DE REUS

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL c/ Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · Bloc B-2 baixos 43002 Tarragona Tel. 977 225 299

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Anna Escolà Col·laboracions: Mariona Quadrada Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com Foto portada: Pierre Grubius Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

Sumari FESTA MAJOR

8

Sant Pere 2014 Del 24 al 29 de juny

FESTA MAJOR

10

Programa d’actes

Dipòsit legal: GI.1612-2012 VIU REUS en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades.

Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viutarragona.cat

ENTREVISTA

20

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viutarragona.cat o bé per telèfon al 977 225 299

Carles Pellicer Alcalde de Reus

SEGUICI FESTIU

42

Els gegants El referent del Seguici

ENTREVISTA

46

Joaquim Sorio Regidor de Cultura i Joventut

GASTRONOMIA

80

Menja’t la Festa

7 Editorial 8 Festa Major Sant Pere 2014 80 Gastronomia 90 Restaurants

Editorial Torna a ser Sant Pere Amb la Festa Major de Sant Pere torna Viu Reus. El juny de l’any passat vam sortir al carrer per primer cop i de nou ho tornem a fer, aquesta vegada amb un número dedicat exclusivament a les festes i als seus protagonistes.

La Festa Major és l’expressió de festa més gran dels pobles, un dels principals motius d’orgull i, tot i que els temps evolucionen i la manera de veure i viure les festes canvia, hi ha celebracions i tradicions que es mantenen any rere any. En aquest número especial que teniu a les mans trobareu les novetats de la Festa Major d’enguany, els motius que han inspirat el cartell de les festes, la programació de tots els actes, una proposta d’alguns dels més destacats i un gran nombre de pàgines dedicades al Seguici Festiu. I és que a banda de les revetlles, concerts i activitats vàries, veure desfilar el seguici pels carrers del centre és l’escenari més emblemàtic de la Festa Major. Associacions com Carrutxa, la qual es dedica a recuperar la història i cultura popular dels pobles, fan que sigui possible explicar amb gran detall la història dels gegants i dels altres elements del seguici. És per això que en aquesta revista entrevistem a un dels seus socis, en Ferran Sugranyes, qui ens explica com els qui van començar el 1980 a moure la recuperació de la festa popular al carrer i que crearen Carrutxa, ja veieren clar que un aspecte molt important de la recuperació de la festa era el seu coneixement. També hem entrevistat a entitats que donen vida al seguici, com la Colla Gegantera o el Ball de Diables. A les pàgines “Menja’t la festa”, us proposem els plats i begudes típics de les festes, com les coques, el vermut i el bou i arròs.

Cada cop que retrona la plaça Mercadal amb la Tronada sabem que ha passat un any. Un any passa molt de pressa, i de nou torna a ser Sant Pere.

Anna Escolà

Festa Major de SANT PERE 2014

Anna Escolà

Un any més, arriba la Festa Major amb un programa d’actes pensat per agradar a tots els públics, amb noves propostes però també amb els actes d’arrel més tradicional. La programació abasta concerts, balls, revetlles, xerrades, presentacions, concursos, exposicions, representacions teatrals, activitats infantils i un llarg etcètera. Tot i que els actes i activitats pròpiament de Festa Major se celebren entre els dies 24 i 29 de Juny, des del primer cap de setmana d’aquest mes que ja van arrencar els actes previs, entre ells, la I Trobada de diables amb civader.

El cartell d’enguany, obra de Josep Mª Gort L’artista reusenc d’estil surrealista figuratiu és l’autor del cartell d’enguany, batejat per l’autor amb el nom d’ “esclat de festa”. El cartell -que sembla talment que estigui pintat a l’oli- ens mostra un campanar de Reus esberlat a resultes de la tronada. La imatge provoca un efecte de moviment i suggereix l’esclat del soroll de la tronada.

Pomells de roses en forma de coets es disparen a l’espai. El cartell també mostra un dels fanals típics de la plaça Mercadal, la bandera de Reus VIU Reus | 8

coronant el campanar i una senyera. El dia de la presentació del cartell, Gort explicava: “Tenint en compte que un cartell ha d’impactar, quin major impacte que el que provoca la Tronada”. Gort la defineix com un element que omple la plaça Mercadal de fum i de soroll, i que és simbòlica perquè obre i tanca la Festa Major. Com a fill de Reus, ser l’autor del cartell de festes “ha suposat un fet importantíssim”, i va explicar que el que més li va costar treballar va ser el fet que malgrat que el campanar estigui “esberlat”, conservés la seva essència. La pintura a l’oli original estarà exposada a l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), durant els dies de la Festa Major, i després serà traslladada al Museu de Reus.

Festa Major Sant Pere 2014 Del 24 al 29 de juny t’hi esperen més de 250 actes

Torna la Festa Major amb un programa pensat per a tots els públics.

L’artista reusenc Josep Maria Gort és l’autor del cartell que té el Campanar i la Tronada com a elements protagonistes.

Joaquim Sorio, regidor de Cultura i l’artista reusenc Josep M. Gort el dia de la presentació del carteLl de la Festa Major.

Les novetats Jaume Amenós, president del Teatre Bravium des del 1990, serà el pregoner de la Festa Major, i encendrà posteriorment

la primera tronada . Una altra de les novetats de les festes d’enguany és que el bust reliquiari de Sant Pere apòstol tornarà a sortir en processó des-

prés dels treballs de restauració que s’hi han dut a terme. Coincidint amb la Festa Major, es reobre l’històric refugi antiaeri de la Guerra Civil ubicat a la zona subterrània de la Patacada, després que s’hi hagin fet millores per fer-lo visitable.

Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

El Pressupost El pressupost de la Festa Major és de 345.000€ -13.000 més que l’any passat-, dels quals 60.000€ provenen de capital privat. El pressupost es nodreix de l’Ajuntament i de les empreses patrocinadores i col·laboradores.

Juny 2014

Coincidint amb Festa Major es reobre l’històric refugi antiaeri de la Guerra Civil El dia de la presentació del cartell, Joaquim Sorio, regidor de Cultura, va destacar la bona entesa entre les entitats que any

rere any col·laboren per fer possible la Festa.

Per Sorio, la Festa Major és “una gran festa i un motiu d’orgull per tots els reusencs i reusenques”.

Enguany, es recupera el programa de butxaca.

El dilluns 30 serà festiu ja que la Diada de Sant Pere cau en diumenge.

VIU Reus | 9

Festa Major de SANT PERE 2014

Programa d’actes dels dies de Festa Major Reus, del 24 al 29 de juny

Dimarts 24 El Pregó

Ministrers de Reus. Llavors s’encendrà la primera TRONADA. Seguidament, des del Campanar, toc general de festa. Durant el pregó es repartirà la postal de la Festa Major, número 31.

En finalitzar la Tronada, el pregoner iniciarà la cercavila del masclet, amb el primer tast, des de la PLAÇA DEL MERCADAL.

21:30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, concert tradicional de l’Orfeó Reusenc.

22:00 h, a LA PALMA, XVI Trobada d’Havaneres, amb l’actuació dels grups locals Sons de Mar, Balandra, Veus de Reus i Arrels de Canya Dolça. Degustació de rom cremat per a tothom.

Dimecres 25 De 10:00 a 13:00 h i de 16:00 a 19:00 h, al GAUDÍ CENTRE, jornada de portes obertes, amb motiu de l’aniversari del naixement d’Antoni Gaudí. Visites cada hora. Imprescindible reserva prèvia al telèfon del Gaudí Centre, 977 010 670.

10:00 h, al MUSEU DE REUS, espai de la plaça de la Llibertat, Tasta la festa! Tallers de la Festa Major. 25, 26 i 27 de juny.

13:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb l’Spessa.

De 10:00 a 14:00 h, de 17:00 a 20:00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Parc Infantil Onda 0.

Inflables i activitats per a tota la família. Organitza: Onda Cero.

18:30 h, a la PLAÇA EVARIST FÀBREGAS, titelles amb “El Pericu sense por”.

18:30 h, des de la CASA RULL, sortida de la cercavila del Canó de les Festes. Música i canonades que anuncien la festa.

18:30 h, des de la CASA RULL, sortida de la cercavila del Canó de les Festes.

19:00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, concert musical a càrrec de l’Orquestra Meravella.

18:30 h, a la PLAÇA DE PRIM, actuació de l’Esbart Santa Llúcia.

18:45 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, ballada de sardanes de Festa Major. Organitza i coordina el Patronat Sardanista de Reus, amb l’actuació de la Cobla Reus Jove.

19:00 h, pels CARRERS DEL CENTRE de la ciutat, cercavila del Bou de Mesa (Boeuf de Mèze) i el Bou de Reus pel centre de Reus.

19:30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, ballades dels Gegants i la Mulassa com a inici de la festa de la ciutat amb l’acompanyament musical de Metralla.

20:00 h, al SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT, Pregó de la Festa Major, a càrrec de Jaume Amenós, activista cultural, president del Teatre Bravium des del 1990.

Quan acabi el pregó, el pregoner farà la crida a la festa, des del balcó de l’Ajuntament, amb l’acompanyament musical dels

VIU Reus | 10

De 19:00 a 21:00 h, al REFUGI DE LA PATACADA, visites teatralitzades. Aforament limitat. Preu: 3€.

Venda d’entrades a la Botiga de la Casa Rull (fins a una hora abans de l’inici de la visita).

21:00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, mostra de hip-hop al carrer, a càrrec dels grups d’aquesta especialitat de les diferents escoles de dansa que formen la Coordinadora de Dansa de Reus.

19:00 h, pels CARRERS DEL CENTRE, correbars del Bou de Reus, amb el Bou de Mesa (Boeuf de Mèze), els Nanos de Reus i els Gegants IPM, i l’acompanyament musical dels Bandsonats. Quan s’arribi a la PLAÇA DEL MERCADAL, versots i lliurament de la Gorra de

Portador i de la Cagarada del Bou. 19.30 h, a la sala d’actes del CENTRE DE LECTURA, Mostra de Cinema Occitan. Projecció dels films Frédéric Mistral i Le bolanger de Sant-Prict.

21:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu.

Amb la col·laboració de DOP Siurana.

23:30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, ball per a tothom amb l’orquestra Meravella.

Dijous 26 Els Cóssos 10:00 h, al MUSEU DE REUS, espai de la plaça de la Llibertat, Tasta la festa! Tallers de la Festa Major. 25, 26 i 27 de juny.

13:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut, amb el grup Los Sirgadors.

De 17:30 a 19:30 h, a la PLAÇA DE SANT PERE, Aixeca el teu gegant. La Colla Gegantera us ofereix la possibilitat de posar-vos sota un gegant i aixecar-lo. Preu: 1€.

De 17:30 a 19.30 h, a la PLAÇA DE SANT PERE, Dóna el teu xumet a la Mulassa! Organitza: Colla Gegantera.

18:30 h, des de la CASA RULL, sortida de la cercavila del Canó de les Festes.

18:30 h, a la PLAÇA EVARIST FÀBREGAS, animació infantil amb “Queviures”.

De 19:00 a 21:00 h, al REFUGI DE LA PATACADA, visites teatralitzades. Aforament limitat. Preu: 3€. Venda d’entrades a la Botiga de la Casa Rull (fins a una hora abans de l’inici de la visita).

19:00 h, a la PLAÇA DEL PRIM, ballada de sardanes de la Festa Major de Sant Pere amb la Cobla Reus Jove. Organitza: Colla Sardanista Rosa de Reus.

19:00 h, al TEATRE BARTRINA, actuació. El projecte Desdezero presenta Una història amb doble joc. L’entrada és gratuïta i oberta a tothom.

Juny 2014

POSEM L’ACCENT

EN LA CULTURA I LES TRADICIONS LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CELEBRA SANT PERE DE REUS, FESTA PATRIMONIAL D'INTERÈS NACIONAL. REUSENQUES I REUSENCS, GAUDIU DE LA FESTA MAJOR!

Festa Major de SANT PERE 2014

19:30 h, a la sala d’actes del CENTRE DE LECTURA, Mostra de Cinema Occitan. Projecció dels films Eth vin de casa i Aran ath limit.

20:00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, els Cóssos, quart torneig de jocs tradicionals entre equips dels elements festius de la ciutat.

20:00 h, a CAL MASSÓ, presentació del llibre Olor de maduixes, de Dolors Buyó.

21:00 h, pels CARRERS DEL CENTRE, correbars pels 18 anys del Ball de Cercolets. El tiquet de begudes és de 5 euros i el podreu comprar abans del recorregut a la Plaça del Mercadal.

De 17:30 a 20:00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Jocs Ambulants, instal·lacions infantils i familiars que recreen antics artefactes tant de l’àmbit científic i tècnic com lúdic.

18:00 h, al balcó de la CASA RULL, col·locació de la bandera de l’arc de Sant Martí amb motiu del Dia Internacional de l’Alliberament Homosexual. A les 18:30 h, al jardí de la CASA RULL, lliurament dels premis Ploma Daurada 2014. Organitza: Col·lectiu H2O. 18:00 h, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, cercavila del Seguici Petit, amb la participació del Ball de Diables Infantil, el Drac Petit, la Cucafera Petita, els Nanos Petits, la Mulasseta, els Vitxets, els Moros i Indis Petits, el Ball de Pastorets Petits, el Ball de Cercolets Petits, el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Prims Petits, el Ball de Valencianets, el Ball de Gitanetes, l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reusenc, la Canalla dels Xiquets de Reus i la Banda de Música Petita del Pare Manyanet. A més, aquest any, per primer cop, tindrem la Cucafera Petita esperant una forta benvinguda.

Divendres 27 La Festa Major Petita

10:00 h, al MUSEU DE REUS, espai de la plaça de la Llibertat, Tasta la festa! Tallers de la Festa Major. 25, 26 i 27 de juny.

De 10:30 a 13:30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Jocs Ambulants, instal·lacions infantils i familiars que recreen antics artefactes tant de l’àmbit científic i tècnic com lúdic.

13:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb La Morena!

Tradipatxanga.

VIU Reus | 12

20:00 h, a la sala Fortuny del CENTRE DE LECTURA, inauguració de l’exposició “Joan Maria Llorens, 50 anys de pintura”. Fins al 12 de juliol.

20:30 h, al CÍRCOL, segon cinefòrum.

21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu.

Amb la col·laboració de DOP Siurana

Recorregut: plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrer de les Peixateries Velles, carrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal.

18:30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, berenar popular, gentilesa de Borges.

De 19:00 a 21:00 h, al REFUGI DE LA PATACADA, visites teatralitzades. Aforament limitat. Preu: 3€.

Venda d’entrades a la Botiga de la Casa Rull (fins a una hora abans de l’inici de la visita).

19:00 h, als antics rentadors del CASAL DE DONES, Els rentadors, espectacle de música, veu i dansa. Interpretat per les Artistes Reusenques.

10:00 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, ruta enigmàtica per la Prioral i el campanar. És imprescindible reservar prèviament.

12:00 h, a l’INSTITUT PERE MATA, visita teatralitzada, concert i vermut. Per a públic general. És imprescindible reservar prèviament.

12:00 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa, que ens anuncia la vigília de la festivitat.

21:00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, exhibició de dansa a càrrec de les escoles que formen la coordinadora de Dansa de Reus.

21.00 h, al TEATRE FORTUNY, concert del Cor Mestral acompanyat de la Cobla Reus Jove.

22:00 h, a la FIRA DE REUS, Reugenio, Saben aquel que diu... reviu l’esperit del mític Eugenio. Preu entrada anticipada: 14€. Taquilla: 16€.

22:30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, sopar popular de bou i arròs, el plat tradicional de la Festa Major, i ball de revetlla a càrrec de l’Orfeó Reusenc. Coordina: Bou de Reus i Casal Despertaferro. Col·labora: Casa Borrull, Cal Pere Fruites i Verdures, Forn Cabré, De Muller i Arròs Nomen.

21:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu.

Amb la col·laboració de DOP Siurana.

22.30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, humor, màgia, ball i música a La Revista. Enguany, amb l’espectacle Nos hemos quedado en pelotas, amb un total de 16 components sobre l’escenari: una primera vedet, cos de ball, atraccions visuals...

19:30 h, pels CARRERS DEL CENTRE, cercavila del Ball de Dames i Vells. Faran el ball parlat complet a les 19:30 h al carrer del Vidre, a les 20:15 h a la plaça de Sant Pere, a les 21:00 h al jardí de la Casa Rull i a les 21:45 h a la plaça Martí Napolità.

00:30 h, al FOSSAR VELL, als peus del campanar, començarà El tomet de Sant Ganxet, nova proposta festiva de la ciutat. Recorregut: Fossar Vell, carrer de les Peixateries, plaça de l’Absis, carrer de Santa Maria, plaça del Castell, carrer del Castell, plaça del Mercadal, carrer Major i plaça de Sant Pere per acabar altre cop al Fossar Vell, on es celebrarà un concert a càrrec del grup Metralla. Organitza: els Tronats de Reus.

A partir de les 12:00 h, al FOSSAR VELL, Vermut de Campanades. Perejil’s Sounds ens presenta un nova proposta per al Sant Pere d’enguany. Organitza: Perejil’s Sounds.

13:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb la Banda de la Festa Major.

17:00 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa.

17:00 h, des de l’AJUNTAMENT, cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga.

Dissabte 28 La Vigília / Les Completes

9:00 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa, a càrrec dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia.

9:00 h, des de l’AJUNTAMENT, sortida de la cercavila dels Gegants, la Mulassa, els Nanos i l’Àliga per recórrer els carrers i places de la ciutat.

18:00 h, pels CARRERS DEL NUCLI ANTIC, cercavila del Lleó.

18:30 h, pels CARRERS DEL CENTRE, cercavila del Ball de Dames i Vells. Faran el ball parlat complet a les 18.30 h a la plaça de David Constantí, a les 19.15 h a la plaça de Sant Miquel i a les 20:00 h al carrer del Vidre.

Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014 20:00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, el Seguici Festiu de la ciutat amb el Ball de Diables, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Carrasclet, el Ball de Pastorets, el Ball de Pere Joan Barceló, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets de Reus i l’Àliga, ens oferiran els seus balls, danses i castells.

20:15 h, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, inici de l’anada a Completes del Seguici Festiu.

Quan finalitzin les ballades, l’alcalde, des del balcó de l’Ajuntament, mostrarà un mocador blanc i indicarà l’encesa de la TRONADA, que anirà seguida d’una intensa mostra pirotècnica a l’antiga. En aquesta ocasió, la música ens l’oferirà en directe el grup.

23:30 h, al CENTRE D’ART CAL MASSÓ, concert amb Joe La reina, que ens presentarà el seu darrer treball, Bailamos por miedo, ofert per Oniria. Obertura de portes a les 23:00 h. Preu: 10€.

24:00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, gran revetlla de Sant Pere amb l’orquestra Cadillac.

24.00 h, a la PLAÇA DE L’ALCALDE ANTON BORRELL, revetlla jove amb la Ghetto Orquestra.

24.00 h, a LA PALMA, 23a Nit de Marxa. Enguany actuaran els grups Roe Green & Txipiaité Band + Marina BBFace + The Kinky Coo Coo’s.

Diumenge 29 Sant Pere

Simultàniament, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa.

20:45 h, a la PORTA DE L’AJUNTAMENT, Ball Solemne Curt de l’Àliga de Reus com a salutació a les autoritats.

21:00 h, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, anada a Completes de la Corporació Municipal amb el convidat d’honor de la Festa Major, el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Anton Ferré.

21:15 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, Solemnes Completes. Obertura de l’arca de l’altar major, on es guarda durant tot l’any el bust reliquiari de la imatge de Sant Pere, amb tres panys.

Tot seguit, tornada del Seguici i tradicional pilar caminant de la Colla Castellera dels Xiquets de Reus, des de la Prioral fins a la porta de l’Ajuntament. La festa continuarà amb les ballades dels Gegants i del Bestiari.

VIU Reus | 14

7:00 h, pel NUCLI ANTIC, tradicionals matinades, a càrrec dels diferents grups de grallers de la ciutat i, a partir de les 8:00 h, del Cos de Bastoners veterans de l’Orfeó Reusenc; matinades tronades, a càrrec de membres i tabalers del Ball de Diables; el Ball de Pere Joan Barceló amb les matinades galejades, i més matinades amb la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia.

De 10:00 a 12:30 h, al CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, visites al campanar, a càrrec dels membres de l’Agrupament Escolta i Guia Misericòrdia.

10:00 h, pels CARRERS DEL CENTRE I A LA PLAÇA MERCADAL, actuació de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia, que finalitzarà a la plaça del Mercadal.

11:30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, TRONADA i actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat.

13:00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, quan finalitzi el Seguici, exhibició castellera dels Xiquets de Reus. La colla castellera de la ciutat alçarà els seus millors castells a plaça.

Un cop acabada l’actuació castellera, dinar popular ofert conjuntament pels Xiquets de Reus i el Casal Despertaferro, al carrer de Rosich i el carrer de Martí Napolità. Venda de tiquets al bar 3 de 9 i a la Taverna Despertaferro.

De 14:00 h a 18:00 h, al PARC DEL FERROCARRIL, viatges amb trenet per a xiquets i grans. Recorregut de 5 minuts. Organitza: Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus.

17:30 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa i anada a l’Ofici de les autoritats municipals en corporació, acompanyades dels grups festius de la ciutat.

festius de la ciutat.

19:30 h, pels CARRERS DEL CENTRE, inici de la PROFESSÓ SOLEMNE, amb la creu i els cirials, la capella de cantors, el bust reliquiari de Sant Pere, els Ministrers de la Ciutat, la bandera de Reus, els macers, les autoritats, la Guàrdia Urbana de gran gala i, tancant la professó, la Banda Simfònica de Reus.

Quan el reliquiari de Sant Pere iniciï la baixada del Fossar Vell, repic de les campanes amb el toc general de festa i avisos pirotècnics. Quan la imatge de Sant Pere arribi a la plaça del Mercadal, espectacular ballada de tots els grups festius.

Quan la imatge se situï al davant de l’Ajuntament, esclatarà la darrera TRONADA de la Festa Major.

A continuació, la imatge de Sant Pere es dirigirà cap a la Prioral i, quan arribi a la porta, gran esclat de festa i tronada aèria. Un cop la imatge torni a l’urna de l’altar major de la Prioral, es procedirà a guardar-la amb les tres claus que custodien l’alcalde, el prior i, antigament, el síndic de la Comunitat de Preveres, fins a l’any vinent.

En acabar, tornada festiva a la plaça del Mercadal. Últimes ballades, encesa de la Víbria i el Drac, carretillada del Ball de Diables i mostra piromusical (a càrrec del Ball de Diables, amb la col·laboració de la Pirotècnica Igual), que posarà punt i final a la festa de Sant Pere d’enguany.

24:00 h, a LA PALMA, ball de gralles amb els grups Els Ganxets, grallers del Baix Camp i Canya d’Or.

8:00 h, a DIFERENTS ESTABLIMENTS, esmorzars de forquilla.

9:00 h, des de la CASA RULL i des de diferents terrats de la ciutat, 29 avisos pirotècnics per despertar Reus.

9:00 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa i sortida dels Gegants des de l’Ajuntament per recórrer els carrers i les places de la ciutat.

De 9:30 a 14:00 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, veneració del bust reliquiari de Sant Pere, llevat de les hores de culte.

A les 10:00 h i a les 12:30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, celebració de la missa.

18:30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, Solemne Ofici, missa concelebrada, presidida per l’arquebisbe Jaume Pujol Balcells, assistit per la Comunitat de Preveres de la ciutat, amb l’acompanyament musical de l’Orfeó Reusenc i l’orgue de la Prioral. Quan la imatge de Sant Pere surti per la porta de la Prioral, l’Àliga farà el seu Ball Solemne Curt.

18:45 h, des del FOSSAR VELL, arrencada del Seguici dels grups

Juny 2014

Dièsel 110 CV per:

14.990€

4.500€

Amb de l’equipament més tecnològic

ASTRA

QUILÒMETRES I QUILÒMETRES DE FIABILITAT. El millor en tecnologia alemanya.

Després d’una exigent prova de resistència de més de 100.000 km i gairebé dos anys de durada, realitzada per la revista “Auto Motor und Sport”, l’Opel Astra ha estat l’únic cotxe del segment compacte que les ha superat sense la més mínima fallada.* Sistema de Climatització Digital Bizona.

Sistema d’il·luminació diürna LED. Control d’estabilitat ESP, TCplus, CSC.

Sistema multimèdia IntelliLink, Bluetooth i connector USB/iPod. Llantes Design 17”.

opel.es

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.

Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20.

www.uniauto.cat

Consum mixt (l/100 km) / Emissions de CO2 (g/km): Gamma Astra: 3,7-8,1//97,0-189,0. Oferta vàlida per a particulars fins a final de mes i subjecta al compliment de les condicions i vigència del Pla PIVE 5. PVP recomanat a Península i Balears per l’Opel Astra Selective 5p 1.6 CDTI Start/Stop 110 CV amb equipament promocional (inclou IVA, transport, impost matriculació**, kit accessoris, descompte promocional i Pla PIVE 5. Despeses de matriculació no incloses. Només als Concessionaris Opel que participin voluntàriament en aquesta promoció. Model visualitzat: Astra Excellence amb equipament opcional (fars AFLPlus i llantes de 19”). Consulteu condicions de l’oferta al vostre Concessionari Opel. **Impost de matriculació segons els tipus generalitzats del 0%, 4,75%, 9,75% i 14,75% aplicables en base a les emissions de CO2 de cada vehicle. El tipus aplicable podrà variar segons CA. *Primer lloc en la Prova de Llarga Durada de la prestigiosa revista “Auto Motor und Sport” de 12/2013, realitzada en un Astra Sports Tourer 2.0 CDTI.

Festa Major de SANT PERE 2014

Sant Pere

Festa Patrimonial d’Interès Nacional Els orígens de la Festa es remunten a l’Edat Mitjana. Segons les fons documentals de la ciutat, al segle XVII la Festa Major de Reus ja comptava amb els gegants, la Mulassa i l’Àliga.

La Festa Major de Sant Pere va ser declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 2010. Els actes de Sant Pere s’enceten el dia 24 amb el pregó i la tronada. Els següents dies, de Sant Joan a Sant Pere (29 de juny), inclouen un programa carregat d’actes que combinen la tradició amb activitats com ara revetlles, espectacles i concerts, barraques, castells de focs, etc. Abans de Sant Joan també s’organitzen diferents activitats prèvies a la Festa Major que són un primer tast del programa i anuncien dies de festa.

Una de les coses de les quals se senten més orgullosos els pobles i ciutats és de les seves festes, en especial, de la Festa Major. Són dies d’alegria i celebració, no només dels veïns i veïnes del municipi en qüestió, sinó també dels familiars,

VIU Reus | 16

amics i coneguts que s’apleguen als municipis per veure i viure la Festa. Les festes evolucionen amb els anys i el pas del temps però, tot i així, sempre hi ha elements significatius que han perdurat al llarg dels segles.

Reus compta amb notícies que són testimoni que al final de l’Edat Mitjana el nucli bàsic de les festes de Sant Pere el formaven els oficis, la processó, els balls, la representació d’entremesos i l’àpat. És a l’Època Moderna (segle XVII) quan hi trobem diferents elements festius de la Festa -els gegants, la Mulassa i l’Àliga-.

Aquest creixement de la incorporació de nous elements va vinculat a l’ època, però també al creixement econòmic i demogràfic que va experimentar

Reus aquell segle, tot i la crisi que comportà anys més tard la Guerra dels Segadors. El creixement de Reus va ser molt important a la segona meitat del segle XVIII gràcies a la manufactura i l’exportació del vi, aiguardent i productes tèxtils.

Pel que fa als darrers segles, al segle XVIII les confraries van perdre el paper que havien tingut dins de l’organització municipal des de l’època medieval i va desaparèixer l’ interès a mostrar-les. Al segle XIX, la desaparició dels antics gremis va comportar canvis al repertori de demostracions festives.

Des de llavors i durant més de cent anys, els elements municipals – gegants, mulassa, trona-

da i tocs de campanes –van ser els trets més significatius de la festa.

Molta de la informació de les pàgines dedicades a la Festa Major i al seguici festiu ha estat consultada a www.festesreus. cat i a la col·lecció del seguici festiu de Reus edita tper l’IMAC i amb text de l’associació Carrutxa.

Les festes evolucionen, però hi ha elements significatius que perduren al llarg dels segles

Foto Niepce/Arxiu IMAC

Redacció

Juny 2014

PUBLIREPORTATGE SANTIVERI

Santiveri Reus T’ajudarà a cuidar-te i sentir-te millor Com passa el temps… sembla que fos ahir quan fidels a una filosofia i a una manera d’entendre la vida vam optar per obrir aquest establiment orientat a la salut i el benestar.

No era la millor època però res ens va fer tirar enrere. Ja han passat tres anys des de l’obertura, uns anys molt enriquidors que ens omplen de satisfacció.

Gran part d’aquest èxit es deu als nostres clients amb qui hem compartit i volem seguir compartint experiències.

En un món en que cada cop estem més exposats a factors nocius per a la salut i el benestar creiem que és important invertir en salut per intentar viure el màxim de temps i amb millor qualitat de vida. A Santiveri Reus treballem per oferir els millors productes als nostres clients.

Continuarem treballant per millorar la salut i el benestar de la gent Barcelona, Valladolid i Lleida, més de 400 treballadors, prop de 300 botigues pròpies i franquícies, exporta a 40 països i té una cartera de gairebé 1.000 productes.

Quan vam obrir vam considerar que Santiveri era la marca més adequada per oferir aquest servei. Santiveri, està considerada com l’empresa pionera i impulsora de la nutrició sana, natural i ecològica a Espanya.

Va ser fundada a Barcelona l’any 1885 per Jaime Santiveri Piniés, un jove comerciant tèxtil que afligit per una malaltia pulmonar, considerada en aquell

Juny 2014

temps com incurable, va entrar en contacte amb la medicina alternativa i la nutrició sana i natural. Després de curar-se a Alemanya amb mètodes naturistes, tornà a Barcelona i va transformar la seva camiseria en una botiga de productes naturals i dietètics iniciant el seu comerç a Espanya.

Avui Santiveri compta amb tres centres de producció a

A Santiveri Reus trobaràs les següents línies de productes: Alimentació: aliments sense sucre per diabètics, aliments sense gluten ni lactosa per a celíacs i intolerants a la proteïna de la llet i diverses línies de productes ecològics. Pa i pastes integrals, muslis, sucs, succedanis càrnics, cereals, batuts de soja, farina, tofu, seitan, etc.

Complements alimentaris: destinats a suplir la dieta en àcids grassos, vitamines, mine-

rals, antioxidants o altres nutrients essencials que ajuden a mantenir una dieta equilibrada i un pes adequat. Alimentació orientada a l’esport.

Plantes: En diferents formats: Comprimits, extractes, bossetes d’infusió, tisanes instantànies o plantes trocejades, per facilitar-ne el consum.

Bio cosmètica i cosmètica natural: productes solars, facials, corporals i capil·lars a base d’extractes vegetals i altres ingredients naturals.

A Santiveri Reus comptaràs amb un equip humà i professional excepcional, que t’ ofereix els serveis de fisioteràpia i acupuntura amb la Laia, de nutricionista amb la Rosa i d’assessorament amb la Maria José, l’ Anna i l’Eva. Santiveri Reus Carrer Sant Joan, 32 Tel. 977 31 05 63

VIU Reus | 17

Festa Major de SANT PERE 2014

Ferran Sugranyes Carrutxa

El centre Carrutxa de documentació del patrimoni i la memòria. Una associació cultural dedicada a la recerca, la difusió i la dinamització cultural en l’àmbit de la cultura popular.

Anna Escolà

Quan va començar a haver-hi la inquietud de recuperar la història de la Festa Major de Reus i els seus protagonistes?

De la festa major, sempre se n’ha parlat. Als segles XVIII i XIX, i abans, ja tenim magnífiques descripcions de les festes que es feien, dels balls i dels músics, de les processons, dels gegants i dels castells de foc... Més que de la inquietud de recuperar la història de la festa, parlem de la recerca de la documentació antiga de la història de la festa a partir de la recuperació de la democràcia al nostre país a finals dels anys setanta del segle passat, per tal de recuperar la festa al carrer a partir del poc que ens havia quedat. Volíem conèixer el passat del futur per a construir un nou present festiu i el futur: una festa participativa, feta des del poble, no des del poder. «Volem festes populars» era, i és, el nostre lema.

Quines han estat les principals fonts d’informació que han permès recuperar la història dels principals elements del seguici festiu? En un primer moment ha estat la documentació antiga servada a l’Arxiu de Reus, molt nombrosa, i on encara descobrim petits tresors que ens fan canviar la imatge que tenim de la festa i avançar en el seu coneixement. Ens queda molt per conèixer! També la bibliografia, sobretot a partir del XIX, amb llibres imprescindibles com els d’Antoni de Bofarull, Costums que es perden i records que fugen, o de Pere Cavallé,

VIU Reus | 18

Festes de Reus, entre d’altres no menys importants. I l’aparició de la premsa escrita a mitjan segle XIX ens facilita més documentació, ja que Reus va comptar amb un bon nombre de diaris que ens mostren i descriuen la festa des de la seva posició, enriquint la informació.

Quants anys ha comportat poder recopilar el gran volum d’informació i documentació sobre la Festa Major amb el qual es compta avui en dia?

Si parlem de Carrutxa, enguany farà uns 34 anys que estem treballant sobre la festa, la major i totes les altres. Els qui van començar el 1980 a moure la recuperació de la festa popular al carrer i que crearen Carrutxa, ja veieren clar que un aspecte molt important de la recuperació de la festa era el seu coneixement, i començaren a documentar-se, a cercar i recopilar informació per a construir un discurs vàlid, clar i intel·ligible sobre què havia de ser la festa, com calia recuperar-la i quins eren els objectius a assolir. I una altra cosa que tenien clara, i que encara forma part de l’esperit dels qui treballem avui a Carrutxa, és que si es volen assolir uns objectius, s’ha de fer divulgació, editar llibres i revistes i petits opuscles per a donar a conèixer la festa, i la base de tot això és la recerca i la documentació. I no per a quedar-nos-ho per a nosaltres, sinó donar-ho a conèixer a la gent, revertir-ho al poble perquè ho conegui i s’ho faci seu, perquè és seu.

Quin és el secret d’arribar a

Per Ferran Sugranyes, “La Cabra marca la recuperació de la festa al carrer”.

poder explicar aspectes de la Festa Major i d’elements del seguici amb tant de detall?

Les ganes de conèixer i, sobretot, pensar i ser conscient que mai ho arribaràs a saber tot, perquè és impossible. Però no només de conèixer la festa, sinó qui la celebra, per què la celebra i com... O sigui, conèixer el poble on vius, la societat i els seus conflictes, la seva història, els seus costums i les seves creences, la seva visió del món.

Com s’està documentant actualment el contingut de la Festa Major que serà història d’aquí uns anys? La documentació sempre s’ha fet a partir de la recol·lecció i conservació dels documents que el dia a dia genera -llibres, diaris, revistes, documentació administrativa, vídeos, documents orals..-, sigui la festa, l’economia, el que sigui.

I això es continua i continuarà fent, canviant, si cal, la forma, a cavall dels canvis socials i dels avenços intel·lectuals i tècnics.

I aquesta recol·lecció ha de disposar dels mitjans adients, no només de quatre parets on guardar-la perquè no es perdi o es faci malbé. I això ja és més difícil, perquè en temps de crisi econòmica com els que estem vivint, la visió utilitarista imperant dels governs - siguin municipals, autonòmics o estatals- fa que les

retallades més dures es facin en coses que es creu que, com que no produeixen un benefici econòmic immediat i quantificable strictu senso, són prescindibles.

I les retallades pressupostàries en camps com el de la cultura i el coneixement produeixen un empobriment intel·lectual i social que, després, porta força anys de feina redreçar.

Quins són els principals àmbits de treball de la ciutat als quals us dediqueu? Els temes principals són la cultura popular i la història, però no estem tancats només a aquests dos. Com a entitat de la ciutat que som, que vivim el seu dia a dia, també opinem i treballem temes de debat i d’interès social, alhora que participem junt amb altres associacions en àmbits ben diversos.

Qui forma part de Carrutxa i qui s’hi pot afegir? Carrutxa compta amb uns socis que nosaltres anomenem col·laboradors, que amb el pagament d’una quota permeten fer front a les despeses bàsiques d’infraestructura.

Per altra banda, tenim les portes obertes per a tot aquell que s’interessi pels temes que treballem, o no: només cal que cregui que la tasca que està portant a terme l’entitat és útil per a la societat i serveix per a avançar en el coneixement de l’entorn en el que viu.

Juny 2014

GCD: EL PRIMER SHOWROOM PER A PROFESSIONALS DE LA PROVÍNCIA T’AJUDEM A VESTIR ELS TEUS PROJECTES PERQUÈ SIGUIN UN ÈXIT A LES NOSTRES INSTAL·LACIONS TROBARÀS PROFESSIONALITAT, QUALITAT, SINGULARITAT I LES FIRMES MÉS DESTACADES I INNOVADORES DEL SECTOR. HO TENIM TOT PREPARAT PERQUÈ ENLLUERNIS AMB ELS TEUS PROJECTES.

grup de construcció i disseny

SEGUEIX-NOS A FACEBOOK: @GCDVANGUARDIA TWITTER: @GCDVANGUARDIA_D

ROVIRA I VIRGILI, 66-68 LOCALS 11-13, 43002 TARRAGONA 977 243 364 - 977 223 025 INFO@GRUPGCD.COM GRUPGCD.COM

Festa Major de SANT PERE 2014

Carles Pellicer Alcalde de Reus

Pellicer fa balanç d’aquests 3 anys d’Alcaldia i parla dels projectes que li queden damunt la taula abans que finalitzi la legislatura. Parlem amb l’Alcalde de les properes eleccions municipals, els joves, l’habitatge, la Festa Major i altres temes d’actualitat de la ciutat.

Anna Escolà

Carles Pellicer, llicenciat en Dret, és diputat al Parlament de Catalunya des de l’any 1999 (VI, VII, VIII i IX legislatura). Actualment és membre i portaveu de CIU en la comissió d’Empresa i Ocupació. A nivell local, ha estat el portaveu del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Reus des de 2003. També en va ser regidor entre 1997 i 1999 com a vicepresident del Patronat Municipal de Turisme i Comerç a la ciutat de Reus en el Govern municipal. Forma part també de diverses entitats de la ciutat com ara Òmnium Cultural, Orfeó Reusenc, Centre de Lectura, Amics de Reus, Amics de Gaudí o Jove Cambra Internacional de Reus -en la que actualment és senador- .

financera ...

I quins li queden pendents damunt la taula abans que finalitzi la legislatura? Avançar més en la creació d’ocupació; quan acabi la legislatura estarem molt a prop de la xifra amb la que varem entrar, i haurem reduït molt la màxima xifra assolida en el pitjor de la crisi, però aquesta és una lluita en la qual, malauradament, els Ajuntaments tenim poques eines per actuar i el que fem es col· laborar estretament amb altres administracions i amb les empreses i els emprenedors.

“Hem d’avançar més en la creació d’ocupació”

Quan va pensar que un dia seria Alcalde de Reus? No és un pensament que et ve de sobte un dia; estàs implicat en diferents projectes per la ciutat des de diferents àmbits (Unió de Botiguers, Fira de Reus...) i et vas posant cada cop més la ciutat al cap. Arriba un dia que ja no te la treus i decideixes treballar a fons per ella.

Un dels seus objectius era deixar un Ajuntament sanejat econòmicament i ordenar-ne l’estructura. Ho haurà aconseguit? Sí, hem estat tots aquests anys aplicant un pla econòmic que permetrà haver reduït en més de 120 milions d’euros el deute; a més, haurem simplificat tota l’estructura societària de l’Ajuntament per fer-la més sostenible sense perdre la qualitat en el servei als ciutadans.

De quins projectes se sent més satisfet després d’aquests 3 anys d’Alcaldia?

De les petites obres de millora que hem fet en tots els barris de la ciutat; d’haver racionalitzat l’estructura municipal (societats anònimes), haver desencallat Metrovacesa, haver redreçat la situació econòmico-

D’aquí un any tindran lloc les eleccions municipals. Quin pronòstic en fa? Presentarem un balanç de feina feta en quatre anys que ens haurà permès superar les nombroses dificultats que ens hem trobat. Haurem endreçat i posat les bases per sortir reforçats quan la situació econòmica de l’Ajunta-

VIU Reus | 20

ment i de la ciutat millori. I confio que els ciutadans ens tornin a fer confiança.

Els joves reusencs tenen futur a la seva ciutat? Reus és una ciutat molt dinàmica i amb un bon teixit empresarial. Des de l’Ajuntament estem col·laborant amb la iniciativa privada per millorar també les oportunitats pels joves des del foment de l’emprenedoria i la formació per que tothom pugui desenvolupar el seu projecte vital a la ciutat.

tres, per exemple), preveu que els puguin ocupar aquestes famílies? Cal tenir present que hi ha habitatges que s’han de destinar a casos d’emergència -casos d’incendis o enderrocs, per exemple- i altres per situacions socials greus –violència de gènere-. Per això hem de tenir un petit parc d’habitatge buit, sigui en la casa dels Mestres o en algun altre àmbit.

Les vivendes municipals que formen part de la borsa d’habitatge assequible i de la borsa d’habitatge solidari evitaran que cap família reusenca es trobi que ha d’anar a parar al carrer? Estem treballant en això, malgrat que les dificultats són moltes i les necessitats encara més. Des de Reus hem iniciat diferents projectes per a garantir lloguers socials i evitar que es produeixin situacions de desprotecció.

Les llars d’infants privades es queixen de la possible rebaixa de preu que es pot aplicar a les municipals. Aquesta iniciativa és només fruit del moment actual o hi ha la intenció de seguir rebaixant-ne el preu?

L’Ajuntament ha de garantir la prestació de serveis socials als ciutadans en tots els àmbits i pensant sobretot en les persones que tenen més dificultats.

Aquest és un dels objectius de l’oferta d’escoles bressol municipals. I aquesta oferta ha de conviure amb la que es pugui fer des de la iniciativa privada.

Què farà l’Ajuntament davant de les peticions de la PAH de Reus que demanen que l’Ajuntament eviti que famílies es quedin sense sostre? Amb la PAH hi tenim una col·laboració i diàleg constants tant des de Serveis Socials com des d’Urbanisme, però com a Ajuntament treballem en tots els casos que hi ha a la ciutat, no només en els que ens plantegen des d’aquest col·lectiu.

Aquesta rebaixa de les escoles bressol va arribar després que el PSC en critiqués el preu. És una coincidència o va ser una resposta als socialistes? No és cap resposta, és una qüestió en la qual ja s’estava treballant; a més, les xifres que van dir des del PSC no eren correctes i encara no sabem d’on van sortir. La nostra feina és treballar pels ciutadans, no polititzar la prestació de serveis ni fer-ne demagògia.

L’Ajuntament té pisos sense ocupar (a les Casa dels Mes-

Tem que no tothom entengui l’ordenança de civisme (que

Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

VIU Reus | 21

Festa Major de SANT PERE 2014 prohibeix el vel integral burka i niqab) a la via pública i als espais municipals? No, he tingut diferents reunions amb col·lectius de la ciutat, com la Federació d’Associacions de Veïns i el nostre capteniment i el seu és idèntic.

Aquesta ordenança pot perjudicar les dones musulmanes?

Aquesta ordenança no va contra cap gènere. El seu únic objectiu és garantir la seguretat en la via pública.

Com veu la ciutat d’aquí 50 anys? Sóc optimista perquè la força de Reus s’ha demostrat al llarg de dècades i ho continuarà fent en el futur. La capacitat de treball i d’innovació està en l’ADN dels reusencs i això ens fa superar els moments de dificultat i aprofitar les oportunitats.

Com va ser que va decidir

VIU Reus | 22

convidar el seguici festiu de Tarragona a la Festa Major? La meva actuació com a Alcalde cerca implicar i crear sinèrgies amb les ciutats que ens envolten; ho hem fet amb Barcelona, Tarragona i ho continuarem fent. A més amb Tarragona hem constituït una comissió bilateral per col·laborar en l’àmbit cultural però també en el dels serveis socials, la mobilitat, les infraestructures, entre d’altres. És el moment de la col·laboració pensant en l’interès dels ciutadans del territori. Això no treu que es mantingui una sana i legítima competència en moments puntuals.

Creu que hi ha d’haver més col·laboració en matèria cultural entre Reus i Tarragona?

Com li deia ha d’haver-hi més col·laboració en tots els àmbits; hem de trencar les “baralles de

campanar” per poder fer front als reptes que té el territori en el seu conjunt; tenim grans actius, com l’aeroport i el port que han de treballar conjuntament.

Això és el que esperen els ciutadans de les administracions públiques i dels seus governants.

“ Hem estat aplicant un pla econòmic que permetrà haver reduït en més de 120M€ el deute” Li preocupa que hi hagi xiulades a la plaça Mercadal?

Quina actitud prendrà? No; les xiulades són una expressió de descontentament; el que hem d’evitar són actituds que poden desembocar aldarulls i corredisses en una plaça atapeïda

de gent i amb elements de pirotècnia. Sé que tothom serà responsable per poder gaudir de tots els actes de la Festa Major de Sant Pere.

Quin és l’acte que més li agrada de la Festa Major? M’agraden tots, sincerament. Tenim un seguici popular espectacular i admirat arreu. Amb tot, ja he dit en més d’una ocasió que tinc una especial debilitat per l’Àliga. La Tronada tampoc deixa indiferent ningú.

Què li agradaria fer, quan ja no sigui Alcalde? Ara estic concentrat les 24 hores del dia en les meves responsabilitats com Alcalde d’una ciutat que exigeix la meva total atenció. A més, el meu desig seria poder seguir treballant per Reus el proper mandat. El futur no està escrit. Quan arribi ja en parlarem.

Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

La tronada

Quan Sant Pere peta fort És l’element identificatiu de la Festa Major de Reus per excel·lència. La Tronada anuncia l’arrencada dels actes de les festes i fa retronar any rere any la plaça Mercadal

Quan la plaça Mercadal retrona tots sabem que arrenca la Festa Major. El seu so ensordidor i l’olor de pólvora ens fan adonar que ha passat un any més i que de nou ens esperen uns dies de festa.

Els primers testimonis de la Tronada es remunten 300 anys enrere – es troba documentada des del segle XVII-, per tant, ja en fa molts que la plaça Mercadal retrona a resultes de la pólvora.

Avui en dia, la Tronada és l’única que s’elabora amb mascles o morters que es carreguen

manualment amb pólvora i argila compactada. La preparació pirotècnica de la Tronada consisteix en un rec de pólvora traçat directament damunt de les lloses de la plaça Mercadal, sobre les quals s’hi posen una trentena de peces anomenades mascles o morters i també trons. El seu traçat ha anat variant al llarg dels anys. El muntatge de la Tronada té un fort

component artesanal.

La 1a tronada l’encén el pregoner. A la vigília de Completes, és l’Alcalde la personalitat qui l’encén. El dia 29, Sant Pere, al migdia, la funció és delegada en una personalitat o institució que aquell any hagi estat rellevant per a la ciutat i, la del mateix dia a la tarda, l’encén l’Alcalde amb algun personatge convidat.

Foto Niepce/Arxiu IMAC

La Tronada és l’element identificatiu de la Festa Major, un element inequívoc, l’orgull de molts reusencs. No només dóna el tret de sortida a les festes, sinó que també per donar relleu a moments importants com són el pas de la imatge de Sant Pere per la plaça Mercadal o el retorn de l’Ajuntament a

Completes. L’espera d’empeus a la plaça Mercadal sempre afegeix tensió i emoció a l’esclat de la Tronada. Un cop esclata, claror vermellosa, trons, fum... olor de festa. Els aplaudiments arrenquen quan la Tronada s’apaga.

Foto Niepce/Arxiu IMAC

Redacció

VIU Reus | 24

Juny 2014

Els números 1 en lloguers Venda obra nova

Lloguer obra nova

Zona de Mas iglesias a Reus. De 2, 3 i 4 habitaciuons amb calefacció, aire condicionat, jardí i piscina comunitària des de 113.000€

Zona de Plaça Europa, Carrer Costa Brava a Reus. Pisos de 2 habitacions per 320€ i de 3habitacions per 400€

Naus Industrials

Lloguer de naus a Santa Oliva (El Vendrell).

Noves per estrenar des de 340€.

Superfície 320m² + 100m² d’altell

Altres serveis •Assegurances •Valoració d’immobles •Tramitació de cèdulesd’habitabilitat i certificats energètics •Administrem el lloguer del seu habitatge •Realitzem reformes •Valoració real del seu habitatge •Realització de contractes •Butlletins

Passeig Prim, 34 (Cantonada Carrer O’Donnell) 43202 Reus Tel 977 322 999 | info@apireus.com | www.apireus.com Registre d’agents immobiliaris de Catalunya, nº2381, aicat

Dra. Conchita Curull Clínica Curull • Primer membre acceptada de la província de Tarragona a la Acadèmia Americana d’Odontologia Estètica (AACD).

• Delegada de la Societat Espanyola de Periodòncia i Osseointegració (SEPA) a la província de Tarragona.

• Vicepresidenta del Col·legi Oficial

Per què és diferent Clínica Curull?

Un equip especialitzat en les últimes tècniques de periodòncia, implantologia i estètica dental ens permet oferir uns tractaments amb resultats immediats, fins i tot el mateix dia de la primera visita. Els nostres pacients arriben amb unes necessitats de salut i d’estètica que queden satisfetes des del primer moment.

d‘Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, Delegació Provincial De Tarragona.

Com definiria un resultat d'èxit?

No hi ha res més satisfactori que l'expressió de felicitat del pacient quan veu el seu nou somriure. Som capaços de canviar el seu aspecte sense modificar la seva identitat.

Podria resumir com enfoquen els tractaments a Clínica Curull?

Nosaltres busquem salut, funció i estètica.

El pacient arriba a la clínica amb un problema, però no és conscient de l'abast d'aquest problema. La nostra filosofia és que sempre trobarem una solució per a ell.

CONEIXEMENT SENSE LÍMITS Clínica Curull ha estat pionera a Espanya en implementar la tècnica d'anàlisis digital del somriure (DSD-Digital Smile Design). És un fantàstica eina que ens permet crear somriures naturals. Estudiem cada cara i cada personalitat. Hi ha un somriure perfecte per cada persona. I el DSD ens permet dissenyar aquest somriure ideal juntament amb el pacient.

#1

Carilles de ceràmica

#2

Invisalign® i blanquejament

Noi preocupat perquè fent esport li van donar un cop i es va fracturar una dent.

No li agradava ni la malposició de les seves dents ni el color.

Implants i corones sense metall

#3

Senyor acomplexat amb la seva boca ens va demanar un “somriure de cine”.

Carilles de resina

#4

TRACTAMENTS

En què consisteix el DSD? Després d'una sessió de fotografies i vídeo, dissenyem el millor somriure per al pacient.

El pas del temps havia desgastat les dents d’aquesta senyora i volia un rejoveniment.

Periodòncia Bruxisme Estètica dental Invisalign

Blanquejament Carilles de resina i de ceràmica Corones i ponts sense metall Implantologia i dents en un dia

Li ensenyem perquè també opini i fins i tot podem col·locar-li una espècie de màscara provisional sobre les seves dents que simularà com quedarà el tractament final.

Així doncs, no comencem el tractament fins que el pacient i nosaltres no estem convençuts de com quedarà.

Rambla Nova 114 baixos • 43001 Tarragona • Tel. 977 241 380 • www.clinicacurull.com

Festa Major de SANT PERE 2014

Xavier Gomis Colla Gegantera

Gomis és membre de la Colla Gegantera.

Creada l’any 1989, actualment compta amb més d’un centenar de socis. Enguany celebra els 25 anys i està organitzant una campanya popular per recaptar diners per canviar els vestits dels gegants Negres.

Anna Escolà

Com va néixer la Colla? Qui portava els gegants, anteriorment? Abans els gegants els portaven la brigada de l’Ajuntament. Poc a poc va anar faltant gent per portar-los, i va ser llavors quan va néixer la Colla. Érem diferents famílies, la majoria fills i filles d’antics portadors. Els membres de la brigada ja duien les sabatilles esportives blanques amb la rosa, i nosaltres vam completar l’uniforme amb la camisa blava, pantalons negres, faixa negra i tovallola vermella. Al principi els gegants només els portaven homes, poc a poc les dones s’hi van anar incorporant.

Què es necessita per poder portar un gegant? A part de tenir-ne ganes, equilibri, ritme i força. Sobretot, pels gegants que pesen més, com els Indis i els Moros.

moltes hores, es fa dur.

Hi haurà alguna novetat? Enguany es presenta la Cucafera al seguici petit.

Quin paper sentiu que hi teniu? Què representa ser els portadors dels personatges més emblemàtics del seguici?

La gent se’ls estima molt, als gegants. Som dels elements més estimats del seguici i els que cridem més l’atenció. Sobretot, la dels nens i nenes.

“La gent se’ls estima molt, als gegants” Us agradaria que hi hagués algun gegant nou? No, ja els veiem bé, representen els 5 continents, les 5 races més importants d’arreu del món.

Com esteu organitzant la campanya popular per recaptar diners pels vestits dels gegants Negres? Els gegants Negres també compleixen 25 anys, i cada 15 dies ens posem a la plaça del Prim amb els gegants i tenim unes vidrioles perquè la gent que ho desitgi hi pugui col·laborar amb la voluntat.

També hem repartit vidrioles en diferents botigues de la ciutat, i hi ha empreses i entitats de la ciutat que han col·laborat en la recaptació. Ràdio Reus també ens està ajudant a fer-ne difusió com ha fet moltes altres vegades al llarg de la història dels

gegants de la ciutat. A banda, estem organitzant una trobada de gegants negres -i d’altresd’arreu de Catalunya pel dia 13 de setembre.

Participeu en molts actes fora de Reus? Sí, aquest 2014 hi ha 34 sortides a fora, i ja en tenim d’emparaulades per l’any que ve. Hi ha molta gent que ens truca per convidar-nos perquè saben que el conjunt de gegants de Reus és molt maco.

Portar els gegants de Reus arreu de la geografia catalana és un orgull.

Quina edat tenen els nens i nenes que porten els gegants del seguici petit? Els Indis, canalla gran. Els Vitxets i els Moros els porten nens i nenes d’entre 10 i 12 anys.

Com veieu el seguici festiu?

Ens agrada, és molt divers, hi ha molts elements. Com que nosaltres som els primers, el veiem sencer des de la plaça Mercadal esperant a les autoritats. Val a dir, però, que els temps d’espera a vegades es fan llargs, hem de pensar que el dia 28 i 29 sortim tot el dia i són VIU Reus | 28

Maig-Juny Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

El Drac

La Víbria

Va néixer l’any 1992 fruit d’una iniciativa d’El Ball de Diables

Una bèstia fabulosa

De tots els éssers fantàstics, la figura del drac és la més coneguda, la més representada i protagonista de moltes llegendes.

La víbria o vibra és una figura de l’imaginari col·lectiu, una bèstia fabulosa. La de Reus és jove, ja que va ser construïda l’any 2007 per l’escultor reusenc Manel Llauradó. Va néixer com a mitjà d’incorporació a la festa d’una entitat ja existent, ja que va ser creada per iniciativa de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya per celebrar el centenari del Foment Nacionalista Republicà.

Té el cos cobert per escates verdes i un llarg coll arquejat, rostre ferotge i les seves grans potes. Participa al seguici, als correfocs de la ciutat i als actes de la diada de Sant Jordi.

Foto Niepce/ArxiuFoto IMAC Niepce/Arxiu IMAC

El Drac el porta una sola persona i l’acompanyen una cobla de ministrers. L’any 1993 va integrar-se plenament a tots

El Drac ha participat en multitud de festes arreu de la geografia catalana i també fora de Catalunya. En molts casos, a més de participant, ha estat el padrí de nous dracs i d’altres tipus de bestiari.

VIU Reus | 30

Juny 2014

Arxiu IMAC/Niepce

El Drac de Reus va néixer l’any 1992 i es va fer per commemorar el 400 aniversari de l’aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia. Va ser una iniciativa dels membres del Ball de Diables de Reus. La part creativa va anar a càrrec del reusenc Albert Macaya, qui li va fer uns retocs i li va afegir quatre potes l’any 96. La música la va composar el també reusenc Ruben Valdepeñas.

els actes de festes a la ciutat.

Dins de la festa, compta amb dos moments d’actuació en solitari al mig de la plaça: el migdia de Sant Pere i obrint la carretillada del Ball de Diables, al vespre.

Foto Niepce/Arxiu IMAC

Redacció

REVERTER ADVOCATS

esforç, treball i confiança

Plaça Prim 2, Despatx 2. 43001 Tarragona. | Tel. 977 21 28 40 - 977 25 28 48 · Fax 977 24 25 73

www.bufetreverter.cat | jreverter@bufetreverter.cat

Festa Major de SANT PERE 2014

Basilisc

Lleó El Drac

Petit rei

Representació del poder

Redacció

És la nova figura festiva de Reus des del 2007. Traduït en grec, basilisc vol dir petit rei. Segons la veu popular, neix d’un ou de gall tirat al foc o colgat dins d’un femer.

A Catalunya hi ha la creença que aquest animal neix del baf de l’or i que té la missió de guardar els sepulcres i els tresors amagats. El basilisc és un animal fabulós al qual se li atribueix una forma mixta de serp i gall, i la propietat de matar amb la mirada.

El 28 de juny de 2008, la bèstia fou donada a la ciutat en un acte celebrat als jardins de l’IMAC, i l’endemà, festivitat de Sant Pere, la figura inicià l’acte simbòlic d’oferir el “Ball Solemne del Basilisc de Reus” de la tanda de lluïment del seguici a alguna personalitat reusenca.

Redacció

El lleó reusenc es va presentar a les Festes del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia el 2004 i forma part del Seguici Festiu de la ciutat.

El lleó sempre ha estat una de les figures més utilitzades com a representació iconogràfica del poder. El reusenc es va integrar al Seguici Festiu l’any 2005. És obra de l’escultor reusenc Manel Llauradó. Els portadors són membres de l’Associació Musical Sant Miquel.

L’acompanyament musical és a

càrrec d’un conjunt instrumental de vent, gralles i percussió.

Compta amb tonades de marxa i ball, obra de Daniel Carbonell.

Hi ha altres poblacions que han recuperat lleons als seguicis festius a l’actualitat, com ara Barcelona i Tarragona.

El lleó és un element festiu que pren el significat d’un dels animals que formen part de l’imaginari col·lectiu. No necessàriament és una bèstia fantàstica, ja que sovint es representa amb les mateixes característiques físiques que tenen els lleons del món animal.

Imatge del Lleó. Foto Niepce/ Arxiu IMAC

La creació del basilisc fou de la mà d’un grup de persones que

van encarregar la figura a l’artista reusenc Manel Llauradó.

Les músiques pròpies de l’entremès són la “Marxa del Basilisc de Reus” i el “Ball Solemne del Basilisc de Reus” -que s’usa per acompanyar la coreografia pròpia de la bèstia-, composades per Jordi Brunet i harmonitzades per Jesús Ventura.

VIU Reus | 32

Juny 2014

VIU Reus ENTREVISTA

Alícia Alegret 1a Tinent d’Alcalde i regidora de Seguretat Ciutadana i Promoció Econòmica Alícia Alegret, llicenciada en Dret, és regidora de l’Ajuntament de Reus des de l’any 2007 i diputada al Parlament de Catalunya des de desembre de 2010. Actualment és 1a Tinent d’Alcalde i regidora de Seguretat Ciutadana i Promoció Econòmica. Va ser presidenta del Partit Popular de Reus des del 2009 fins al desembre del 2013.

Anna Escolà

Quina valoració fa d’aquests 3 anys de 1a Tinent d’Alcalde?

Positiva, però hem de seguir treballant i molt perquè la situació que ens vam trobar a l’arribar no era l’òptima per poder desenvolupar les polítiques que volíem i hem posat ordre, hem estat racionalitzant, hem aprimat l’administració i hem focalitzat els nostres esforços en polítiques fetes amb responsabilitat, austeritat i eficàcia i en sanejar els comptes municipals- l’administració que vam trobar estava pràcticament en fallida-. Ara podem començar a aplicar polítiques que volem, les que portàvem al programa electoral. Ha estat una època de deixar de banda la ideologia i prioritzar els interessos de la ciutat, fer molta política de proximitat i molta racionalitat.

A un any de les eleccions municipals, quin pronòstic en fa? És aviat per fer pronòstics, però crec que si sabem explicar bé la feina ben feta que hem fet i que ha estat aprimar i racionalitzar l’administració, prioritzar la seguretat ciutadana amb la policia de proximitat, aplicar polítiques per a una immigració legal, ordenada i integrada, potenciar la capitalitat comercial de Reus, reactivar l’economia i que es creïn llocs de treball... si sabem explicar-la bé, espero que els ciutadans de VIU Reus | 34

Reus tornin a confiar en el Partit Popular. No és un mandat de grans inversions, sinó de petites accions que millorin la qualitat de vida en barris, carrers i via pública. Aquests han estat els nostres principals eixos.

El centre comercial de l’avinguda Sant Jordi “ha ressorgit de les cendres”. Es va anunciar que la seva posada en marxa donaria feina a un centenar de treballadors de Reus. S’està fent efectiu? Aquest era un dels problemes que ens vam trobar sobre la taula, i feia anys que era “un monument a la crisi”. Vam aconseguir arribar a un acord amb Metrovacesa i hem signat un conveni de col·laboració perquè els treballadors i empreses que es contractin siguin principalment de Reus i el seu entorn. La segona part del conveni serà quan el centre obri les portes: hi ha un compromís ferm perquè els treballadors, proveïdors i serveis siguin de Reus. Tenim dos reptes amb Metrovacesa: que es noti l’ impacte econòmic i generi llocs de treball a la ciutat i que no “vampiritzi” el comerç local, sinó que sigui un complement.

Com a Partit Popular no apostàvem pel centre, però vam haver de gestionar-ho i ara el repte importantíssim que tenim és que l’obertura del centre no faci tancar portes al comerç tradicional que ens dóna capitalitat i posicionament de ciutat.

I el projecte Barcelona World, és una garantia real de feina per als reusencs i reusenques en situació d’atur? El que demano als impulsors és que s’expliqui molt millor el projecte. Cal definir-ne sobretot la part comercial i hotelera. Ha de ser un reforç, un complement, una oportunitat i no una amenaça per la zona. Sobretot, ha de generar impacte econòmic i llocs de treball. Així doncs, ha d’evolucionar de la mà de Reus i la Costa Daurada, el volem fer compatible a la nostra oferta.

S’hauria d’aconseguir que els turistes de Barcelona World vinguin a Reus i Tarragona, i que sigui un turisme familiar i d’excel·lència, que és el que busquem a la nostra ciutat.

Així doncs s’han de fer esforços i s’han de fer ara que és quan hem de definir el projecte que volem.

Com i per què neix la nova entitat “ Mesa per a l’Impuls del Tecnoparc de Reus”? L’objectiu és recuperar la col·laboració de les entitats més representatives de l’àmbit empresarial, del coneixement i administratiu del territori per impulsar aquest nou Tecnoparc i la seva contribució al desenvolupament de l’entorn.

Es treballa per impulsar projectes estratègics amb col·laboració público-privada, fer accions per captació d’empreses, d’inversors... sobretot, el que volíem és que el Tecnoparc

sigui un projecte de ciutat. És així com va néixer, però una part, l’empresa Tecnoparc, ha estat judicialitzada i està investigada, i com a empresa té connotacions negatives. Nosaltres, com a projecte li hem de donar un impuls, ha de ser un valor afegit a la ciutat a la part empresarial, tecnològica i del coneixement. La Mesa és un projecte a mig termini que ha començat a caminar i esperem que tingui resultats el més aviat possible.

Quines són les principals eines de l’Ajuntament per oferir oportunitats laborals a les persones que no tenen feina?

La millor política social és la creació d’un lloc de treball, i això ho ha de donar el sector privat. És molt difícil que això ara ho pugui facilitar l’administració, així que s’ha d’ajudar als que generen llocs de treball, fomentar l’auto ocupació, - estem fent col·laboracions público-privades des de l’àmbit empresarial-, fer que els nostres joves tinguin capacitat i ganes de crear la seva pròpia empresa... i estem treballant en aquesta línia. No hem pogut fer grans plans d’ocupació, n’hem fet algun, però tampoc creiem que aquesta sigui la solució, sinó que el que hem de fer és posar les bases perquè les empreses generin llocs de treball i això ho fem amb convenis amb CEPTA, PIMEC, amb les patronals, hem impulsat el programa Reempresa, etc. Hem fet un esforç econòmic important per fer les bases al comerç i als emprenedors i empresaris. El nostre objectiu principal és que no marxin empreses i que en vinguin de noves. Hem sigut conscients que n’havien marxat algunes, i volem recuperar-les. També volem que la joventut de Reus no ens marxi, que es quedi a la ciutat. La ciutat té una vida de societat civil molt activa i hem de donar facilitats als joves perquè es quedin.

Juny 2014

VIU Reus ENTREVISTA

“Ha estat una època de deixar de banda la ideologia i prioritzar els interessos de la ciutat” Quins creu que són els sectors de Reus que necessiten una empenta econòmica? Tots, però, bàsicament, el comerç.

El comerç marca una identitat pròpia que genera molts llocs de treball i és auto ocupació. És un valor afegit i un posicionament de ciutat important, perquè som la ciutat de compres de la Costa Daurada. Tampoc hem d’oblidar les empreses, polígons i el sector de la construcció, que necessita impulsos però és complicat. Hem de posar facilitats a tots aquells que volen obrir una activitat o negoci a Reus, i hem bonificat les llicències d’obertura de les activitats. Amb els joves emprenedors estem treballant molt amb networking i coworking. Des del sector turístic, hem aconseguit que empreses touroperadores tinguin la central del sud d’Europa a Reus; també que empreses tecnològiques com IBM estiguin al Tecnoparc. Es tracta d’estar al costat de qualsevol sector que es vulgui moure i promocionar.

Com comencen les tramitacions perquè la marca “Vermut de Reus” sigui considerada d’Indicació Geogràfica Protegida? La marca és molt coneguda a Madrid, zones de Castella i nord d’Espanya , independentment de la marca que sigui, però a vegades no té prou impuls a casa. És per això que vam decidir impulsar el vermut de Reus com un producte de qualitat, reusenc, artesanal, conegut a nivell nacional i internacional i que ens contribueix a situar Reus al món. De fet, d’aquest projecte en són impulsors els principals productors de vermut de la ciutat – Miró Salvat, Yzaguirre,

De Muller i Rofes-, marques que són competència i que cadascuna té el seu propi mercat. Vam fer una presentació a Madrid i en aquests moments estem treballant amb la Generalitat perquè ens doni el reconeixement d’Indicació Geogràfica Protegida.

Com viu la Festa Major de Reus? Com a regidora i primera tinent d’alcalde, és un privilegi. Els darrers anys també la visc molt com a mare. Tenir fills petits et fa reviure la festa, recuperar emocions...ho vius d’una altra manera. Podríem dir que ho visc molt de dia i molt en família.

Tem aldarulls a la plaça Mercadal com els darrers anys?

Sí, però esperem que tinguem una Festa Major tranquil·la, cívica i segura. Confiem en la responsabilitat de tothom. Hi ha molts altres dies per manifestar-se i mostrar queixes davant dels polítics i l’administració, i aquell dia hem d’apel·lar al sentit comú i responsabilitat de tothom perquè la plaça Mercadal és plena de famílies, nens i pólvora de la Tronada. Esperem tenir una festa cívica i familiar, una festa en definitiva, i no una festa amb mesures de seguretat extraordinàries per possibles aldarulls. Però això és un risc que tenim i ho hem d’afrontar amb la màxima professionalitat, discreció policialment parlant i prevenció.

Quin és l’acte que més li agrada de la Festa Major?

L’Anada a Completes, perquè és una concentració de moltes coses i emocions. Però també visc amb especial emoció la processó de Sant Pere quan passa per davant la prioral i el seguici festiu es posa a ballar alhora. És un moment que he tingut la sort de poder viure com a regidora, i em sento molt honorada. També m’agraden molt totes les Tronades.

VIU Reus | 35

Festa Major de SANT PERE 2014

Els Nanos

Un dels elements més emblemàtics del seguici Juntament amb els gegants i la Mulassa, els nanos són quatre parelles que representen la corona catalanoaragonesa i el “xiquet” i la “xiqueta” de Reus.

Els nanos representen la corona catalanoaragonesa

Els nanos són uns dropos, no volen treballar i a casa de la vila els volen despatxar.»

El primer document que parla de l’existència de nanos és de finals del segle XVIII. En aquella època, el ball de nanos estava vinculat a un gremi, el de serrallers. Amb la decadència de l’antic món gremial – al primer terç del segle XIX – els nanos van desaparèixer de les celebracions locals.

Entre finals del 1.800 i principis del 1.900 hi va haver diverses comparses i, des-

prés de deu anys sense nanos a la ciutat, l’any 1947 Ràdio Reus va proposar fer un nou grup finançat per subscripció popular.

Es van construir quatre parelles, cada una corresponent a una de les parts de la corona catalanoaragonesa: una parella de catalans, una de valencians, una de

mallorquins i una d’aragonesos. Es van encarregar a l’escultor Modest Gené que comptà amb la col·laboració de Vicent Ferré, Juli Garola, Josep Torrell i Ramon Ferran. També es van encarregar una nova parella de nanos de sèrie a El Ingenio, de Barcelona. Les figures van ser conegudes com el Xiquet i la Xiqueta.

Foto Niepce/ Arxiu IMAC

A Reus, els capgrossos es coneixen com els nanos, i hi ha una tonada que és la més coneguda pels reusencs i reusenques, ja que és la que acompanya als nanos al seguici i s’aprèn des de ben petits:

«Els nanos mengen trumfos, arròs i peix pudent.

No sé com s’ho arreglen aquesta pobra gent.

Foto Niepce/ Arxiu IMAC

Redacció

VIU Reus | 36

Juny 2014

De 0 a 3 anys tot l’any

I a les vacances...

dels 3 als 8 anys

Tot de tallers, joc simbòlic, jocs de taula, d'estratègia, intel·ligents,...

La millor de les opcions!

Carrer Jacint Verdaguer, 12 • 43202 Reus • Tel. 977 32 62 73

www.everdaguer.com | www.tocajoc.com Centre subvencionat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Festa Major de SANT PERE 2014

Els Nanos actuals Redacció

Vint anys més tard els nanos es van fer malbé i es va encarregar un nou grup de nanos a l’escultor David Constantí, que va reproduir els de Modest Gené a un pes més reduït i es va endolcir el seu aspecte.

Així doncs, l’any 1969 Reus va donar la benvinguda a la comparsa de nanos actuals, còpia de l’obra de David Constantí amb la incorporació del Xiquet i la Xiqueta actuals.

Des de l’any 1982, els encarregats de portar-los són nois i noies de la unitat de Pioners i caps de l’Agrupament Escolta la Mulassa.

La comparsa de nanos actuals és de l’any 1969

Foto Niepce/Arxiu IMAC

L’escultor, a més d’aquest redisseny d’imatge, va fer nous el Xiquet i la Xiqueta, condicionant-los també a les figures de Gené. Aquest endolciment va anar acompanyat també d’un canvi d’actitud, ja que els

nanos anteriors perseguien als nens i nenes i, els actuals, acompanyen la comitiva i són els més propers als nens.

| 38| 38 VIU Reus Tarragona

Maig-Juny Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

La Mulassa

La mula més coneguda de Reus La Mulassa acostuma a anar davant dels nanos, i és un dels elements del seguici més estimat pels nens i nenes.

Redacció

Sobre l’esquena li penja un mantell amb l’escut de la ciutat té actualment, la boca es podia obrir i tancar i el coll es movia.

Al voltant del coll la Mulassa hi porta penjat un rastre de campanes que repiquen al pas del seu ball i que són un dels elements més simbòlics per als nens i nenes, a qui els agrada tenir-los entre les seves mans

com un sonall. Sobre l’esquena li penja un mantell amb l’escut de la ciutat.

La Mulassa ha arribat a inicis del segle XXI portada des de l’interior per quatre persones i guiada des de l’exterior per un acompanyant. Dins del seguici va caminant amb pas tranquil darrere dels elements de foc i davant dels nanos. Quan arriba a la plaça, és quan arrenca el seu ball, un dels més esperats del seguici popular.

Foto Niepce/Arxiu IMAC

La figura actual de la Mulassa va ser construïda l’any 1725, i el 1756 se li va fer indumentària nova a partir dels vestits vells dels gegants. En aquella època, la Mulassa presentava un aspecte més ferotge que el que

Val a dir que la mulassa és una de les bèsties de tradició més llarga dins del costumari festiu català.

VIU Reus | 40

Juny 2014

PUBLIREPORTATGE GESTIOMÀTICA

Gestiomàtica

Professionalitat, tracte personalitzat, assessorament i formació Gestiomàtica s’ha renovat amb un nou gerent al capdavant i un equip més integrat format per persones certificades oficialment per la marca Apple. L’empresa ha ampliat les seves installacions amb una forta aposta per la formació i una imatge més comercial de botiga especialitzada

Una línia renovada Amb un equip jove i dinàmic, Gestiomàtica ha renovat la direcció amb un nou gerent al capdavant, Bernat Marsal, i un equip més integrat certificat oficialment per la marca Apple.

Gestiomàtica ofereix un servei professional dedicat a l’empresa i al consumidor amb un tracte humà i personalitzat que inclou des de l’assessorament inicial fins a la posada en funcionament i manteniment postvenda.

L’empresa s’ha especialitzat concretament en oferir un assessorament molt bo i acurat quant al tractament de la imatge, ja que gran part dels seus clients són professionals del món del disseny, la fotografia i la impremta.

Serveis Amb l’objectiu de proporJuny 2014

cionar un servei integral i de qualitat, l’empresa atén demandes de tot tipus d’equips informàtics -encara que no siguin de la marca Apple-, manteniments per a empreses i ofereix qualsevol tipus de finançament i rèntings per a empreses.

Pel que fa al Servei Tècnic Autoritzat d’Apple, el·labora pressupostos de reparació sense cap cost pel client, recicla equips informàtics vells i es desplaça a cercar l’equip a casa del client.

La renovació de Gestiomàtica ve acompanyada d’unes instal·lacions reformades a la plaça del Víctor de Reus.

L’ampliació del local de Gestiomàtica ha comptat amb el recolzament d’un grup d’empreses molt important a la ciutat i ha servit per dotar el local d’una imatge

més comercial amb caràcter de botiga especialitzada en Apple i fer una forta aposta per la formació tot ampliant l’aula.

Gestiomàtica com a domicilis i empreses. S’encarrega de dur-los a terme el mateix equip de l’empresa.

Els cursos més sol·licitats a nivell d’empresa són sobre la plataforma Adobe (Illustrator, Photoshop i FinalCut, entre d’altres) i Gestiomàtica tramita la subvenció de la Fundació Tripartita que tenen les empreses per fer els cursos.

Formació Quant a formació, Gestiomàtica ofereix cada mes cursets i seminaris personalitzats i per a grups. La formació està orientada a dispositius Apple -portàtils i tauletes- i a programes per a empreses i particulars.

Els cursos són sobre aplicacions de sistemes operatius Mac i IOS i es fan tant a les mateixes instal·lacions de

Gestiomàtica Plaça del Víctor, 7 - Reus Tel. 977 338 584 www.gestiomatica.es info@gestiomatica.es

VIU Reus | 41

Festa Major de SANT PERE 2014

Els gegants El referent del seguici Redacció

Els gegants són el referent del seguici popular, per a molts, les figures més estimades. Hi ha testimoni dels gegants a la ciutat des de principis del 1.600.

La referència documental més antiga de gegants a Reus és del 1620, i és al principi del segle XIX quan trobem notícies sobre les tres parelles de gegants que han arribat fins als nostres dies: els Vitxets, els Moros i els Indis.

Actualment hi ha 5 parelles de gegants i una mulassa que surten al carrer a les festes majors de Sant Pere, Misericòrdia i Corpus. Així com els nanos representen la Corona d’Aragó, les 5 parelles de gegants grans representen les parts del món: Els Vitxets (Europa), els Moros (Àfrica), els Indis (Amèrica), els Japonesos (Àsia) i els Negres (Oceania).

El seguici petit també compta amb la parella de Vitxets,

s’han anat restaurant al llarg dels segles, i els que actualment participen als actes de la Festa Major són una rèplica que es va estrenar l’any 2005.

Els gegants reusencs són propietat de la ciutat i els encarregats de donar-los vida i fer-los ballar són la Colla Gegantera de Reus. Les figures dels gegants

Les còpies dels Vitxets, Moros i Indis es va fer a càrrec de Ramon Ferran, Ramon Guillemat, Josep M. Casas, Carles Tubella i Perruqueria Louis juntament amb altres col·laboradors.

Els gegants són propietat de la ciutat i qui els fa ballar és la Colla Gegantera de Reus

Foto Niepce/Arxiu IMAC

Moros, Indis, la mulassa petita i una parella de gegants que representen un reusenc i una

reusenca, els fadrins. Van ser creats l’any 1998 i són portats pels petits de la colla, tot i que actualment només surten per Corpus, ja que no participen a les festes majors. Prenen el nom de la manera com tradicionalment la gent gran anomena als nois i noies solters i són un homenatge al jovent de Reus de finals de segle XVIII. Les tres parelles de gegants més antigues són els Vitxets, els Moros i els Indis.

VIU Reus | 42

Juny 2014

hibridizate.com

JA HO HAN FET 6 MILIONS Què esperes?

LA GAMMA HÍBRIDA MÉS ÀMPLIA DEL MERCAT

TOYOTA AUTOFORUM www.autoforum.toyota.es

C/ De la Carabia, 5-7. Urb. Albada Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 2 43006 - Tarragona 43500 - Tortosa 977 252 509 977 446 105

Ctra. Alcolea del Pinar, 136 43206 - Reus 977 326 487

Consum mitjà (l/100 km): Gamma Yaris hybrid: 3,5 - 3,7. Gamma Auris hybrid: 3,6 - 3,9. Gamma Auris TS hybrid: 3,7 - 4. Gamma Prius: 3,9 - 4. Gamma Prius+: 4,1 - 4,4. Emissions CO2 (g/km): Gamma Yaris hybrid: 79 - 85. Gamma Auris hybrid: 84 - 91. Gamma Auris TS hybrid: 85 - 92. Gamma Prius: 89 - 92.

Gamma Prius+: 96 - 101.

Festa Major de SANT PERE 2014

Curiositats dels gegants

Els gegants indis són els més alts i els més pesants. Tots són portats per la Colla Gegantera de Reus i, generalment, el gegant desfila davant de la geganta excepte la parella dels Indis

Els gegants són el referent del seguici popular, per a molts, les figures més estimades. Hi ha testimoni dels gegants a la ciutat des de principis del 1.600.

La referència documental més antiga de gegants a Reus és del 1620, i és al principi del segle XIX quan trobem notícies sobre les tres parelles de gegants que han arribat fins als nostres dies: els Vitxets, els Moros i els Indis.

Actualment hi ha 5 parelles de gegants i una mulassa que surten al carrer a la Festa Major de Sant Pere. Els gegants Indis són els més alts i els més pesants.

VIU Reus | 44

Els gegants més baixets i amb menys pes són el Vitxet i la Vitxeta que pesen al voltant dels 50 quilos i fan 2,32 m. d’alçada la Vitxeta i 2,57 el Vitxet. En canvi, els més alts i més pesants són els gegants Indis, que pesen uns 100 quilos cadascun i mesuren 3,66 d’alçada. Si els posem per ordre d’alçada de més baixets a més alts, seguidament dels Vitxets hi tenim els Japonesos, els Negres, els Moros i, finalment, els Indis.

Els gegants són portats per la Colla Gegantera, tenen un portador i els seus acompanyants. Per tradició, els gegants homes desfilen

tots davant de les gegantes, excepte els gegants Indis, ja que la geganta índia va davant i l’indi tanca la comitiva. La vestimenta dels portadors són sabatilles amb una flor, pantalons foscos, faixa negra i brusa blava.

L’acompanyament musical dels gegants va a càrrec del Grup de Grallers. Les tonades són la marxa, el valset, la sonata dels gegants i el ball o vals de la Processó.

Els gegants actuen el dia de Corpus, per Sant Pere i Misericòrdia. Per Sant Pere, el dia 28 al matí desfilen a la cercavila a l’anada i tornada de Completes. El dia de Sant Pere, el 29, ballen al

migdia a la plaça Mercadal; desfilen a l’anada a l’ofici, a la processó, i fan el ball conjunt a la plaça Mercadal a l’entrada de Sant Pere i la tornada a l’Ajuntament. Per les festes de Misericòrdia, desfilen a la cercavila del dia 24 a la tarda i el dia de Misericòrdia, el 25, fan la baixada al Santuari al matí i l’actuació davant del Santuari a la tarda.

Val a dir que els gegants Japonesos i els Negres, a més de les rèpliques dels gegants bicentenaris – els Vitxets, Moros i Indis – són obra de l’escultor reusenc Ramon Ferran.

Juny 2014

VINE A DESCOBRIR PERQUÈ SOM DIFERENTS

Orthoclinic Reus Travessera de Sant Antoni, 15 Tel. 977 345 231 Orthoclinic Tarragona. C. Cronista Sessé, 5 1r 1a. Tel. 977 235 976 A l’agost inaugurem noves instal·lacions a l’Av. Catalunya 22D

www.orthoclinic.es

Festa Major de SANT PERE 2014

Joaquim Sorio

Regidor de Cultura i Joventut Entre el regust d’El Trapezi que va tancar la seva darrera edició el passat mes de maig i l’olor de festa de les primeres setmanes de juny, Joaquim Sorio fa balanç del festival del circ, ens parla de la salut cultural de la ciutat i valora el seguici festiu de la Festa Major i les seves activitats.

Anna Escolà

La darrera edició d’ El Trapezi va tancar amb una afluència de 100.000 visitants i nous escenaris.

Quin balanç en fa? Un balanç molt, molt positiu, creiem que ha anat molt bé. Tant per la resposta del públic com pels artistes i les companyies, que estan molt contents. Podríem dir que El Trapezi és “el festival de Reus”.

Quina rebuda han tingut els nous espais? Està previst mantenir-los de cara la propera edició? Canviar l’escenari de La Palma per l’Avinguda Sant Jordi després de 18 anys feia patir una mica, però tots els inputs que tenim són positius.

Hi ha gent fins i tot que ho va trobar curt i això sempre és bona senyal. Sí que tenim previst mantenir-los, fins i tot obrir-ne algun de nou ja que hi ha alguns espectacles on l’espai es va fer petit degut a l’afluència de públic.

“El Trapezi és el festival de Reus” I s’incrementarà el pressupost? M’encantaria, però és molt difícil. Sí que és veritat que a mesura que anem tenint èxit podem engrescar alguna empresa o algú que pogués posar-hi diners, ja que és cert que amb la inèrcia que les coses van bé la

VIU Reus | 46

gent s’anima.

Encara no fa un any que va obrir les portes el Centre de les Arts del Circ i del Gest, quin balanç en fa? La idea del centre és una idea conjunta amb El Trapezi, i de moment està evolucionant molt bé. Va començar molt modestament i amb la idea que amb molt poca inversió -sense un gran edifici- podria fer-se molta cosa. És el futur del circ amb el qual creiem, i és que els actors de circ per expressar-se en un teatre o al carrer també han de saber fer mim, saber parlar, expressar-se, explicar una història, tenir un guió, saber fer espectacle, arribar a les persones... això és el que se’ls intenta ensenyar. A més a més, és una escola que amb el mercat proper que tenim (com ara Port Aventura, càmpings, ajuntaments que cada vegada reclamen persones que puguin actuar al carrer, etc.) és un projecte molt interessant que pot funcionar molt bé i que cada vegada s’integrarà més dins d’El Trapezi.

Què explica que la Biblioteca Xavier Amorós estigui perdent públic? Això és un fenomen que no només passa aquí, sinó a les biblioteques de tot Catalunya.

Podríem dir que potser es podria invertir més en adquirir novetats de llibres -i estem mirant de fer-ho-, però no és només això, i per

això ho estem estudiant i s’està analitzant arreu del Principat.

Al setembre n’hi haurà una sobre el Prim que creiem que també tindrà èxit.

La Biblioteca Pere Anguera veurà finalment la llum?

Només per obrir-la es necessita 1.200.000 € i són uns diners que no tenim, així que no serà fàcil. Estem tenint converses i ho estem intentant, però és molt difícil.

Quines novetats ens destacaria de les festes de Sant Pere d’aquest any? El nou bust reliquiari de Sant Pere, que ja està restaurat i que tornarà a lluir. També la 1a trobada de Balls de Diables amb civader , la presentació de la cucafera petita i reobrirem el refugi de la Patacada amb visites teatralitzades. S’hi ha canviat la instal·lació elèctrica i s’hi ha posat una porta d’emergència, i a partir de les festes es podrà visitar sempre amb visites concertades.

Difícil vol dir que no serà a curt termini? A curt termini segur que no, i no sé si a la propera legislatura la podríem obrir. Esperem que sí, a més a més l’edifici és preciós. Però no tenim el capital, i la Generalitat tampoc. Hem de ser molt conscients d’això.

Quina és la salut cultural de Reus? Crec que és molt bona. La gent jove està funcionant, es mou, i això és molt bo. La força de Reus sempre és de “baix cap a amunt”, la força és de les entitats i de la gent que té ganes de fer coses. A banda d’això, El Trapezi ha anat molt bé, el Cos anirà molt bé -som molt coneguts internacionalment amb aquest festival- i el festival internacional de cine Memorimage cada vegada té més embranzida…crec que en podem estar molt contents. Per la seva banda, els museus han acollit exposicions que han comptat amb rècords de visitants, la que es va fer de Fortuny va arribar als 25.000, i la de Tapiró també està funcionant bé.

Les obres del Parc de la Festa estaran enllestides per la Festa Major? Sí, el Parc ja estarà a punt, i ara tindrà un aforament per a 18.000 persones, quan fins ara era d’11.000. No eren ben bé obres, sinó que vam trasplantar arbres i vam fer les portes més amples.

Per què es va decidir ampliar-lo? Calia? Bé, per estar tranquils en espectacles on hi hagi molt públic. Tot i que al ser un espai a l’aire lliure, no té els riscos d’un espai tancat com és un pavelló.

Com veu el seguici festiu?

Jo el trobo el millor de Catalunya (somriu). Bé, crec que és dels millors de Catalunya, i el que més m’agrada és que hi ha molta gent que se l’estima, el mima, que el

Juny 2014

cuida i treballa per ell.

Com és que s’ha decidit allotjar tots els elements del seguici al Vapor Vell? Perquè estigués tot el seguici junt, ja que ara estava repartit en diferents espais. Aviat ja estarà enllestit, ja que hem d’esperar que s’acabin les obres que s’hi han dut a terme.

“La salut cultural de Reus és molt bona i la gent jove es mou, i això és molt bo” Vindrà el seguici festiu de Tarragona? La idea hi és i ho farem, però no enguany.

L’Àliga de Tarragona vindrà al setembre perquè fem una trobada d’àligues, que serà la primera trobada d’àligues de Catalunya, i els nostres nanos apadrinaran els nous de Tarragona. En tot el que puguem, volem intentar dur a terme una col·laboració mútua entre ambdues ciutats, així que és qüestió de posar-nos d’acord entre les colles i preparar-ho bé.

Creu que la Festa Major té activitats per a tots els públics? Crec que el Seguici agrada molt i a totes les edats i, pel que fa a les activitats, intentem que arribin i agradin a tots els públics.

Com viu les festes i quin és l’acte que més li agrada de la Festa Major? M’agrada i l’intento gaudir, però no la visc massa tranquil, és el problema de la responsabilitat, sempre estàs pendent que tot surti bé. L’acte que més m’agrada és la Tronada i l’entrada de Sant Pere quan ballen tots els elements. Aquest moment sempre m’ha agradat molt, és una “explosió” molt maca que emociona.

Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

El Vitxet i la Vitxeta Les figures europees

Els gegants Vitxets – el Vitxet i la Vitxeta - són les figures europees dins la col·lecció que vol representar els diferents continents del món. Aquests gegants van aparèixer al voltant del 1800 i s’accepta que es van estrenar per les festes de col·locació de la primera pedra del canal que havia d’unir Reus i Salou, celebrades el 1805.

Els gegants Vitxets formen part de les primeres pare-

lles que es van construir: el Vitxet i la Vitxeta, els Moros i els Indis -Indius, com es diuen popularment a Reus- .

Els Vitxets són els gegants més baixets i menys pesants de tota la colla.

Foto Niepce/Arxiu IMAC

Redacció

El Vitxet ha sofert transformacions al llarg del temps, ja que per exemple, fins a la dècada del 1860 era un gegantó on la carcassa arribava a l’alçada de la cintura del portador i a aquest se li veien les cames. També, durant una època, el gegant anava sense barba.

Foto Niepce/Arxiu IMAC

El vestit de la Vitxeta

Un referent de la moda de les reusenques durant moltes dècades Redacció

Avui en dia les tendències de moda femenina les marquen les revistes, pàgines web i blogs de moda i a les xarxes socials. Molt diferent de fa més d’un segle, quan la veu popular ens explica que era el vestit de la geganta el referent de moda del moment per les noies reusenques.

Segons les fonts sembla que va ser a principis del segle XIX quan el vestit de la Vitxeta va començar a canviar sovint. Potser el ves-

VIU Reus | 48

tit no canviava totalment però sí que ho feia en part, d’acord amb la moda del moment. Actualment encara li veiem canvis, encara que menors.

Sembla que el vestit va començar a canviar a principis del s. XIX Tot i això, es manté cada any per Corpus el fet de renovar-li el pentinat.

Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

Els Moros

De representants de l’Àsia a representants de l’Àfrica

Foto Niepce/Arxiu IMAC

Els gegants Moros eren els representants del continent asiàtic fins que més tard van aparèixer els Japonesos. Llavors, els Moros van passar a representar el continent africà.

Els gegants Moros, juntament amb els Vitxets i els Indis, són de les primeres parelles de gegants que va tenir la ciutat de Reus. L’aspecte d’aquesta parella de gegants , representants del continent de l’Àsia, respon a la imatge de l’època que tenien els reusencs de principis del segle XIX, que és quan es van fer.

En principi els gegants Moros eren els representants de l’Àsia, però, quan més d’un segle més tard es van fer la parella de Japonesos, llavors els gegants moros van passar a representar el continent Africà.

Els Moros eren coneguts com els “gegants mitjans”, en referència que no eren tan petits com els Vitxets ni tant alts ni tant pesants com els Indis. Al llarg dels anys, la parella dels gegants ha evolucionat i ha

VIU Reus | 50

canviat el modelat, el pintat de les cares, els turbans i els vestits, sobretot, el de la geganta.

La seva imatge representa tant una figura llegendària com la voluntat universalista dels reusencs de començaments del segle XIX quan van idear les figures dels gegants que representessin els diferents continents del món.

La imatge de la geganta representa una figura llegendària

Foto Niepce/Arxiu IMAC

Redacció

Juny 2014

Si saps que necessites ajuda ara només et cal demanar-la

Psicodiagnòstic • Psicoteràpia • Teràpia de parella • Sexologia

Dirigit per Miquel Alcaraz Fernández.

Més de 20 anys d’experiència •

www.psicodiagnostic.com

Passeig Prim, 23 3r 2a • 43202 Reus Tel. 977 326 281

Festa Major de SANT PERE 2014

Els indis Els representants d’Amèrica Redacció

Els gegants Indis, com els Moros i els Vitxets, daten del segle XIX o començament del XX. Les fonts documentals afirmen que van ser estrenats el 1805 en motiu de les festes de col·locació de la primera pedra del canal de Reus a Salou, però potser ja existien d’abans. La seva estètica recorda la visió que es tenia dels nadius nord-americans del voltant del 1800. Els gegants Indis són, a banda dels més alts i els més pesants de la colla (havien arribat a pesar 100 quilos cadascun), dels més emblemàtics.

Es diu que la figura de l’Indi amb el braç al darrere – parant la mà a l’esquena – justifica una dita “fer com el gegant indi” que fa referència a rebre comissions o suborns d’amagat.

Foto Niepce/Arxiu IMAC

D’altra banda, el dit del gegant indi és emblemàtic per a molts reusencs i reusenques, que any rere any, quan els gegants surten al carrer, van a tocar-li el dit.

VIU Reus | 52

Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

Els japonesos

La quarta parella que representa el continent asiàtic Redacció

Els gegants Japonesos es van estrenar l’any 1956 en la celebració del 150è aniversari dels gegants “vells”, que en aquella època eren els Vitxets, Moros i Indis al Reus Deportiu. A la inauguració es va fer una concentració de gegants d’arreu de la província.

La parella de Japonesos es va consolidar gràcies a una subscripció popular a través de Ràdio Reus amb l’objectiu de reunir diners

La seva creació respon al fet que al llarg del segle XIX hi havia hagut la voluntat de completar la comparsa gegantera, ja que hi havia la necessitat d’una quarta parella asiàtica perquè els Moros -que en un principi havien estat considerats com la parella representant del continent asiàtic- es van considerar representants del continent africà.

Foto Niepce/Arxiu IMAC

Aquesta quarta parella es va consolidar gràcies a una subscripció popular amb Ràdio Reus de la qual es van reunir 17.000 pessetes que van fer possible tirar endavant la parella de gegants Japonesos. La tasca s’encomanà a l’escultor reusenc Ramon Ferran.

VIU Reus | 54

Juny 2014

PUBLIREPORTATGE VERNET I NAVARRO

Vernet-Navarro, assessors immobiliaris Vernet-Navarro obrí les seves portes l’octubre del 2013, amb la finalitat de donar als seus clients un servei proper i de confiança a l’hora de comprar, vendre o llogar el seu habitatge.

Tant la Núria Vernet com L’Eva Navarro APIS col.legiades al col.legi d’Agents Immobiliaris de Tarragona, ténen una trajectòria de més de 15 anys dins del sector immobiliari, i tot i coneixent la situació actual del mercat, aposten per treballar en allò que més les apassiona.

Quina percepció teniu del sector en aquests moments? És un moment delicat on la professionalitat, el rigor i el coneixement del mercat són absolutament imprescindibles per assolir els objectius de venda.

La col·laboració entre agències, la publicitat i sobretot l’assessorament personalitzat son claus per aconseguir l’èxit; s’ha de tenir molt present en tot moment que el mercat està sotmès a canvis continus i que cada client té necessitats diferents que hem de ser capaços

Juny 2014

de satisfer.

Carretera de Castellvell

Com treballeu per aconseguir aquest èxit? Per a nosaltres la clau sens dubte és la confiança que genera treballar dia a dia i conjuntament amb el client, Oferim al propietari diferents opcions per comercialitzar el seu habitatge, l’ajudem a triar la millor opció proporcionant-li tota la informació que sigui necessària, ens agrada compartir també els habitatges amb altres agències amb les que tenim una estreta col·laboració dins del grup ACORDIA, on gaudim d’una important bossa de compradors en actiu, en definitiva la clau és la confiança i la seguretat que li transmetem al client.

Casa adossada

Vernet-Navarro C/ General Moragues, 113 - Reus Tels. 659 800 660 | 635 599 948

249.000 €

Parc dels Lledoners Casa adossada amb jardí 220.000 €

Zona Mas Miarnau Habitatge exclusiu 256.000 €

La teva immobiliària VIU Reus | 55

Festa Major de SANT PERE 2014

Els negres

Els representants d’Oceania Redacció

Els primers gegants negres es van estrenar el 1977 al Reus Deportiu. Tot i així, al cap de pocs anys van aparèixer els primers defectes de construcció i amb el temps es van necessitar noves figures que els substituïssin. L’any 1989 va ser la darrera vegada que els gegants negres van sortir al carrer, ja que després van ser desats al Museus de Reus. Els gegants negres no representaven la noblesa de la raça com sí que ho representaven la resta de parelles de gegants, i potser per això mai van acabar d’agradar als reusencs i reusenques.

Foto cedida per la Colla Gegantera on s’hi veuen els gegants Negres antics

Fotos Niepce/Arxiu IMAC

Els 2ns gegants negres van sorgir doncs, arran del mal estat dels vells. Per tal d’involucrar la ciutadania en el projecte, la Colla Gegantera i l’associació Carrutxa van engegar la campanya “Negres i Nous” per aconseguir que la nova parella pogués ser una realitat gràcies a l’aportació de Ràdio Reus, de totes les entitats reusenques i de tots els col·laboradors de la campanya popular; a més del Carrasclet i la geganta Índia.

VIU Reus | 56

Juny 2014

ESTIU

2014

PER A NENS

MATINS DE TEATRE

De l'1 de juliol al 22 d'agost De dilluns a divendres de 9 a 13 h Entrada a partir de les 8 i recollida fins les 14 h Preu: 42 € setmana (38 € de l’1 al 4 de juliol) Professor: Toni Guillemat

PER A JOVES

nes 2 perso 1 0 1 e vulguis eduïts d Grups r a setmana que 't l Apunta

CIRC I TEATRE

De l'1 de juliol al 22 d'agost De dilluns a divendres de 17 a 21 h Preu: 42 € setmana (38 € de l’1 al 4 de juliol) Professors: Marc Micheo i Lluís Graells

PER A ADULTS

COMMEDIA DELL’ARTE

De 14 de juliol a l’1 d'agost De dilluns a divendres de 19 a 22 h Preu: 155 € Diversos professors

Inscriu-te ja a : Giny, Centre de les Arts Gestuals i del Circ de Reus Carrer de Pere Cavallé Llagostera, cantonada c. Astorga Just al costat de l’Institut Josep Tapiró Línies de bus: L10 (Barri Gaudi) i L11 (Plaça de les Oques) Telèfon: 977 010 284 - Mòbil: 651 87 47 87 - Email: reuscultura@reus.cat

facebook.com/elginy.reus @GinyReus ginyreus.cat

Festa Major de SANT PERE 2014

Roger de la Cruz

Cap de Colla d’El Ball de Diables El Roger la defineix com una colla tradicional a qui li agrada innovar dins de la tradició. Diu que per ser un Diable se n’han de tenir moltes ganes i respecte, però no por.

Anna Escolà

El Ball de Diables de Reus compta amb diferents seccions: els Diables, la Cabra, el Drac, els Bitllers, els Tabalers, la Batucada Tokatrons, els Diables Infantils, el Drac Petit i la Cabra petita. Tot i que va néixer l’any 1981 -primer dins de la Carrutxa i deu anys més tard es van independitzar- compta amb referències històriques des de 1771. La primera colla va ser la Cabra i un any més tard els Diables. Actualment El Ball de Diables té 300 socis, i el número de diables varia d’any en any. Roger de la Cruz en forma part des que tenia 3 anys.

Què representa El Ball de Diables i quina és la seva contribució a la Festa Major? Per nosaltres formar part d’El Ball de Diables és seguir una tradició.

Any rere any observem orgullosos com la plaça cada vegada està més plena quan fem el nostres espectacles, especialment, la carretillada. Això ens anima cada any a seguir treballant en les nostres actuacions.

Com viviu la Festa Major? Sant

Pere per nosaltres té molta importància i ho vivim amb molta intensitat, però les festes que tenen més sentit per nosaltres són les de Misericòrdia. Hem de tenir en compte que abans només actuàvem per Misericòrdia, ja que per Sant Pere només fa 8 anys que ho fem. En canvi, hi ha referències de sortida dels Diables per Misericòrdia des de finals del segle XVIII. Així doncs, la nostra verdadera vinculació històrica i emocional és per aquestes festes.

Quines actuacions feu per la Festa Major de Sant Pere?

Comencem amb la cercavila de foc de la nit de Sant Joan. Després el dia 27 surten els Diables petits, el dia 28 fem l’anada i tornada de Completes i el dia 29 comencem ben d’hora amb les matinades, després de la tronada fem l’encesa de lluïment, a la tarda a la processó i, finalment, la carretillada. Cada any la fem diferent.

Com s’innova? La carretillada és l’espectacle en el qual més podem innovar, de fet cada any és diferent, i també en l’encesa del Drac. Ara mateix, portem

treballant en la carretillada d’enguany des del mes de març.

Comencem prenent nota dels anys anteriors i sempre la comencem i l’acabem d’una manera diferent. També permeten innovar molt els “lliures”, els qui es posen al mig de la colla tirant carretilles. I és que som una colla tradicional però ens agrada innovar dins de la tradició. Una altra de les coses que hem fet va ser tirar endavant el Ball de Sant Miquel a Misericòrdia.

“Formar part d’El Ball de Diables és seguir una tradició” Molts Diables infantils passen als Diables adults? Sí, molts.

De fet, molts caps de colla actuals de les diferents seccions venen dels infantils. Podríem dir que “tenim pedrera”.

Què s’ha de tenir per ser un Diable? Moltes ganes. Hi ha molts diables infantils que comencen amb por, però, quan veuen que no passa res, s’animen. L’únic imprescindible, doncs, és tenir-ne moltes ga-

nes. Sempre diem que s’ha de tenir respecte, però no por. I si a algú no li ve de gust fer actuacions de foc, doncs pot tocar el tabal. Hi ha lloc per a tothom perquè fem moltes activitats.

Quina acceptació ha tingut el Drac? Nosaltres diem que és l’animal simpàtic de la casa. Els nens s’hi apropen molt, els hi agrada molt.

Teniu prevista alguna novetat de cara a les festes d’enguany? Com que nosaltres seguim l’estil de diables del Baix Camp i Priorat i, com marca la tradició anem amb vestits de fons blanc, vermell o verd i amb el civader (la bossa on portem les carretilles), enguany vam decidir fer una trobada de Diables amb civader .

Com veieu el seguici festiu?

Tenim una gran Festa Major i un seguici festiu envejable.

L’única crítica que tenim és que tot el que s’incorpora nou està orientat a la canalla. Hi trobem a faltar activitats orientades als joves perquè puguin participar més al seguici.

Què recomanaríeu a les persones que vulguin sumar-se i participar a l’actuació dels Diables? Pels qui vulguin participar al correfoc, a part de tenir una actitud responsable, han de dur roba de cotó, mocadors, barrets de palla, roba vella ( si pot ser texans) i sabates tapades.

Com us financeu? Rebem una subvenció per part de l’Ajuntament, però, bàsicament, gràcies a les quotes dels socis i als espectacles.

VIU Reus | 58

Juny 2014

El Pla PIVE 5 no durarà per sempre Aprofita els descomptes de Ford

FORD FOCUS Amb Motor EcoBoost

per 12.990€*

NOU FORD FIESTA Amb Connectivitat Total SYNC

per 8.590€*

FORD KA

Amb Auto Start-Stop

per 5.990€*

Reus Car

Concessionari Oficial

C/Cambrils,s/n • 977 751 500 (Obert també dissabtes matí)

Festa Major de SANT PERE 2014

Representa un personatge històric i reivindicatiu El Carrasclet és el gegant més nou i representa el personatge històric Pere Joan Barceló, anomenat “El Carrasclet”. També és el més alt, i impressiona quan el veiem al costat del Vitxet i la Vitxeta, la 1ª parella de gegants de la ciutat que, en comparació amb la resta, són els més baixets.

El Carrasclet va néixer de la iniciativa popular l’any 1985 i és l’únic gegant que sense pertànyer als Gegants de Reus participa en els seguicis de les dues festes majors de la ciutat.

Desfila amb la resta de seguici des de principis de la dècada dels anys 90.

Representa un personatge històric i reivindicatiu, Pere Joan Barceló i Anguera, anomenat “El Carrasclet” (Capçanes, 1682). De professió era carboner, i lluità durant tota la Guerra de Successió a les files de l’arxiduc Carles d’Àustria. Acabada la guerra i amb el grau de capità, es retirà de nou al seu ofici. Després d’un petit incident amb un oficial borbònic, hagués de fugir. Aixecà una partida amb la qual reprengué de nou la lluita per restablir les llibertats catalanes que havien estat suprimides per Felip V. L’any passat, el Seguici Popular de Barcelona va visitar la Festa Major de Reus després que anteriorment, el Seguici de Reus hagués visitat la ciutat comtal amb motiu de les festes de Santa Eulàlia. En el marc d’aquesta visita, la geganta que representa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel va acompanyar el gegant Carrasclet. Elisabet Cristina (1691 -1750) era l’esposa del rei Carles d’Àustria, i va concedir -en nom l’arxiduc- el títol de ciutat a Reus l’any 1712 durant la Guerra de Successió.

VIU Reus | 60

Juny 2014

Fotos Niepce/Arxiu IMAC

El gegant Carrasclet

Redacció

Festa Major de SANT PERE 2014

El Ball de Pastorets

El Ball de Pere Joan Barceló

Redacció

Redacció

Els estudiosos li atorguen un sentit religiós ja que el relacionen amb les representacions nadalenques dels pastors, i també s’ha presentat com una variant del ball de bastons ja que tots dos tenen l’acció dels picaments amb els pals. El Ball es va incorporar al seguici de la Festa Major l’any 2010, tot i que s’havia estrenat en format petit l’any 2007 a la Festa Major Petita. Va a càrrec de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus.

Fa pocs anys que la Festa Major incorpora, com a ball parlat, una peça de nova creació: el Ball de Pere Joan Barceló, el qual recrea la figura del guerriller, conegut com a Carrasclet. Al ball hi surten la seva dona, Pepeta Figueres, i els companys de lluita, entre altres personatges, amb indumentària pròpia del segle XVIII i utilitzant reproduccions d’una arma de l’època. També hi figura un diable, com s’acostumava a fer en els balls parlats.

El Ball de Prims Redacció

A les mans i als peus porten un munt de picarols que piquen al ritme de la música. La tonada tradicional va ser recollida al segle XIX.

Ball de Prims: Foto Niepce/Arxiu IMAC

L’estètica de la dansa i la melodia recorden antics balls. Encara avui no se sap d’ on prové el seu nom ni a què es refereix. La paraula prim, en català antic, significa primer. L’any 1992 es va incorporar al seguici de la festa major reusenca, ballat per membres de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, amb una coreografia del folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia.

Tot i així, anteriorment havia sortit d’altres vegades. La seva indumentària és molt vistosa, de colors vius, amb unes cintes de coloraines que pengen del capdamunt d’un cucurutxo llarg que els balladors porten al cap. D’aquest cucurutxo també els cau una xarxa fins a mig cos.

VIU Reus | 62

Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

Ball Ball de Cavallets de Galeres Redacció

Redacció

El Ball de Cavallets està documentat a Reus des del 1620, i va ser a partir dels inicis del 1.700 quan la seva participació va ser constant.

El Ball va desaparèixer de les festes locals a meitats del 1.800, i es va reincorporar a la Festa Major el 1988 per iniciativa del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC). Els cavallets són obra de l’escultor reusenc Manel Llauradó i la música ha estat composada per Daniel Carbonell a partir de la melodia tradicional. Al ball, quatre genets cristians s’enfronten a quatre genets moros. A la dansa també hi participen l’àngel i el macer.

És una dansa que figura l’enfrontament entre quatre naus cristianes i quatre turques que els balladors porten penjades a mig cos. A la dansa hi participen també un àngel i un diable, símbols del bé i del mal.

S’explica que el ball es va crear per commemorar la victòria de la flota cristiana a la batalla de Lepanto. Els balladors porten pistoles amb les que disparen a la part final de la dansa.

L’Entitat és la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus. Van acompanyats d’una cobla de Ministrers.

Ball de Cercolets Redacció

Les fonts documentals apunten que aquesta dansa està vinculada a antics rituals agràries, a la verema, alguns el vinculen a les festes de tardor, d’altres de la primavera...el que sí que destaquen és que l’ús de cercolets i arcs és comú a diversos països d’Europa en ritus de pas – com els casaments – i altres cerimònies festives.

Les seves balladores van vestides amb brusa i pantalons blancs, mocador creuat al pit i al cap, faldellí verd o vermell, picarols a les cames, espardenyes amb vetes i un cèrcol guarnit amb flors. Una formació de grallers acompanyen musicalment el ball.

Ball de Cercolets: Foto Niepce/Arxiu IMAC

A Reus està documentat al segle XVIII, tot i que les fons assenyalen

que probablement ja s’havia ballat abans. Es va reincorporar al seguici reusenc l’any 1996 a càrrec de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus a partir del treball de recuperació del folklorista Josep Bargalló.

VIU Reus | 64

Juny 2014

Per a CEO i Mares.

Nou Clase V. Tan gran com la vida.

Descobreix una nova dimensió de la versatilitat: amb una configuració de seients variable de fins a vuit places, el nou Clase V està preparat per al ritme familiar i, gràcies al

seu exclusiu disseny interior, també per a les altes exigències del món executiu. Descobreix més sobre el teu nou company a www.mercedes-benz.es/nuevo-v

Clase V 200 CDI Largo

Acord de Servei Excellent 32 €(1)

Entrada: 10.626,47 € Quota Final: 19.666,82 €** TIN 4,75% TAE 6,18%

365 €*

36 mesos/45.000 km finals

al mes en 36 quotes

Consum de combustible (l/100 km): ciutat: 7.7 - 6.3 / carretera: 5.6 - 5.0 / mixt: 6.1 - 5.7; emissions de CO2 (combinat): 159 - 149 g/km. Les xifres no es basen en les específiques emissions o consum de combustible d’un sol vehicle, no formant part de cap oferta, i s’ofereixen únicament amb finalitats comparatives entre diferents models de vehicles. *Exemple de Finançament per a un Clase V 200 CDI Largo PVP 39.843,03 € (IVA, Impost de matriculació i transport inclosos. Despeses de prelliurament no incloses.) amb les facilitats del programa Alternative de Mercedes-Benz Financial Services España, E.F.C., S.A., vàlid per a sol·licituds aprovades fins al 31/08/2014 amb contractes activats i vehicles matriculats fins al 30/09/2014 . Per 365,00 € al mes en 36 quotes i una quota final de 19.666,82 €, entrada 10.626,47 €, TIN 4,75%, comissió d’obertura 873,58 € (2,99%). TAE 6,18%. Preu total a terminis 44.306,86 €. ** Hi ha 3 possibilitats per a la última quota: canviar el vehicle, tornar-lo (sempre que es compleixin les condicions del contracte), o adquirir-lo pagant la última quota. (1) Acord de Servei Excellent de Mercedes-Benz España S.A., que ofereix tots els manteniments necessaris segons el pla prescrit pel fabricant, reparacions necessàries per avaria o fallades de producte i la substitució de peces de desgast (pastilles, discs, embragatge, etc.), a més del Servei de Mobilitat Europea amb assistència en carretera 24H. L’import presentat correspon a una quota fixa mensual IVA inclòs que cal pagar durant el període total contractat.

Festa Major de SANT PERE 2014

Ball Mossèn Joan de Vic Redacció

Aquesta dansa té la curiositat que tot i el seu nom, no fa referència a cap personatge de l’església. L’Entitat que el duu a terme és la coordinadora de Danses Tradicionals de Reus.

Ball de Valencians

alternats, el blau i el blanc i van emmascarats amb un barret amb cintes de colors. Com a complements, duen un bastó a la mà i, a l’altra, una cobertora de gerra d’oli de fusta. L’acompanyament del Ball és la cobla de Tres Quartans.

Aquest ball -que és considerat el precedent dels castells- l’any passat va celebrar el desè aniversari de la seva recuperació, ja que s’havia perdut a finals del segle XIX. La Coordinadora de Dansa de la ciutat, formada per l’Escola de Dansa del Centre de Lectura, l’escola Núria Díez i l’escola Artis-Fraga, va ser l’en-

titat escollida ara fa 11 anys per representar i gestionar el ball.

Els dansaires -actualment nens, nenes i adolescents - van vestits de blanc amb faldellí granat, diversos mocadors i espardenyes.

Duen castanyoles a les mans i picarols a les cames, i els acompanyen un grup de grallers. Els pilars i els castells són els moments més esperats de la seva exhibició.

Ball de Valencians: Foto Niepce/Arxiu IMAC

Els seus components són vuit balladors i un mossèn, i els balladors llueixen dos colors

Redacció

Entra en el món meravellós de JumpingClay • Casal d’estiu • Aniversaris i tota mena de festes

REUS Camí de Riudoms, 48 - Reus Tel. 977 323 300 | reus@jumpingclay.es

www.jumpingclay.es VIU Reus | 66

• Tallers per a escoles, entitats i centres d’educació especial • Figures per encàrrec facebook.com/jumpingclay.reus

Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

Ball de Gitanes Redacció

Aquest ball és dels més vistosos del seguici i, segons apunten les fonts documentals, té força relació amb una festa de la primavera, la de l’arbre de maig. El pal que aguanta el dimoni té un pom de flors a la part més alta, i d’ allí surten les cintes amb les què ballen les gitanes. La dansa consisteix en anar trenant i destrenant les cintes al so de la música interpretada per les gralles.

Foto Niepce/Arxiu IMAC

El Ball va a càrrec de la coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, i el ball el componen vuit gitanes i un diable. El vestuari és una faldilla de volants de colors vius, mantell i gorro. El diable va vestit a l’estil del Ball de Diables. Els complements del vestuari és un pal amb cintes de color groc i vermell amb un pom de flors i castanyoles.

La dansa es reincorporà al seguici festiu reusenc de festa major el 1982, ballada per noies.

Ball de Bastons Redacció

Foto Niepce/Arxiu IMAC

Aquest ball és una de les danses més antigues de Catalunya i a Reus es va recuperar per la Festa Major de Sant Pere l’any 1961. Els balladors porten uns pals de fusta que colpegen entre ells o també al terra tot portant el ritme de la música. L’entitat que ho organitza és el Ball de Bastons de l’Esbart de Sant Llúcia i el Ball de Bastons de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc.

Els components han de ser un mínim de vuit balladors, i van vestits amb espardenyes, picarols a les cames, calça curta, camisa, faldellí i mocadors, un al cap i un altre creuat al pit de colors vius. L’acompanyament musical va a càrrec d’un grup de grallers.

Rambla Nova, 92 2on 1a, Tarragona Tel. 977 249 254

Reflexoteràpia d’autor Reflexoteràpia | Flors de Bach i teràpia floral | Kinesiologia holística, Fisioteràpia | Osteopatia | Psicoteràpia | Bioenergètica | Acupuntura Nutrició | Homeopatia | Naturopatia | Teràpia del so | Reiki Suport familiar | Constel·lacions familiars

VIU Reus | 68

www.neusesmel.com

Tractaments per:

Dolor de peus | Mal d’esquena | Contractures Problemes per dormir | Estrès | Ansietat | Artrosi Migranyes | Al·lèrgies | Rehabilitació | Problemes posturals | Fibomialgia | Infertilitat | Problemes de pes Pors i malsons | Problemes de relació | Dificultat de concentració | Baix rendiment escolar i altres

Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

Josep Poblet

President de la Diputació de Tarragona Exerceix el càrrec des del 2007 i és alcalde de Vila-seca des del 1993. Conseller nacional de CDC des del 2003, va ser diputat al Parlament de Catalunya en la 7a i en la 9a legislatura Viu Reus

Quines oportunitats de treball real ofereixen els futurs projectes a l’entorn de PortAventura? Amb 4.500 milions d’euros d’inversió, tindran un gran impacte econòmic per al territori. En el terreny laboral, als llocs de feina directes s’hi hauran d’afegir els indirectes fruit de la desestacionalització turística que comportaran aquests nous projectes. Es tracta de transformar una destinació turística europea en una de mundial.

En quina mesura és una garantia de feina per als aturats i aturades de la demarcació?

Inversions d’aquest tipus afavoreixen, sobretot, els habitants dels territoris més propers, on el sector turístic i de serveis té un pes molt destacat.

Quins són actualment els mercats més interessats i interessants pel territori a nivell turístic? A la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, el mercat domèstic és molt important.

Avui els clients que arriben de Catalunya o del conjunt de l’Estat suposen un 47% de la nostra demanda. És un fet, però, que el nostre sector té una clara orientació també cap a l’exterior i, per tant, els mercats internacionals esdevenen clau. I ho han estat encara més quan ens hem trobat amb greus dificultats davant el mercat domèstic a causa de la crisi econòmica. Des d’aquest punt de vista, els nostres principals mercats emissors són Rússia,

VIU Reus | 70

França, el Regne Unit i, a una mica més de distància, Holanda, Alemanya, Bèlgica i Irlanda.

Per quina raó el turisme català i provinent de la resta de l’Estat espanyol està remuntant? Ho hem detectat ja així durant aquesta darrera Setmana Santa. També ens arriben indicadors a través d’operadors turístics convencionals i on line que ens fan veure que hi ha símptomes clars de recuperació del consum de lleure. L’explicació que hi trobem només és un canvi en la percepció de confiança entre els consumidors que fa que la contenció existent en els darrers temps comenci a canviar de tendència.

Quines previsions turístiques es fan des de la Diputació per aquesta temporada d’estiu?

En general, el sector es mostra confiat i amb un grau moderat d’optimisme. Fins i tot en els anys més durs de la crisi l’activitat ha estat prou satisfactòria, i això explica la fortalesa, capacitat d’adaptació i la competitivitat del nostre sector. Pel 2014 esperem un bon comportament de mercats com el català, l’espanyol, el britànic (afavorit pel canvi de la lliura), el francès i l’alemany. Veurem contenció en el mercat belga i holandès i una certa tendència a la baixa pel que fa al mercat rus a causa de la devaluació del ruble al llarg dels darrers mesos.

Pel que fa a l’àmbit econòmic, quines iniciatives du a terme actualment la Diputació per promoure l’ocupació a la de-

marcació? Conscients de la necessitat de fer front a la crisi social que encara afecta la nostra societat, a la Diputació de Tarragona impulsem múltiples iniciatives de caràcter laboral i formatiu. Una de les més recents és el Pla de Foment de l’Ocupació 2014, que abasta les deu comarques de la demarcació i dóna continuïtat a les mesures empreses els anys anteriors. El pla es desglossa en els plans d’ocupació comarcals, destinats al condicionament d’entorns naturals i urbans a través d’accions que aniran des del manteniment i adequació de camins fins a l’arranjament de mobiliari urbà. Aquest pla contribuirà a donar resposta a les elevades taxes d’atur existents en general, i en particular a la demarcació de Tarragona.

L’edifici de la Diputació situat entre els carrers del Vent i de Sant Jaume és a punt d’acollir la nova seu de l’Escola d’Art i Disseny de la institució i part de l’Escola de Música. Quin ha estat el motiu d’aquest canvi d’ubicació? El nou edifici, amb superfície total de 2.387,72 m² i pràcticament enllestit, dóna resposta a les necessitats d’espai dels estudis d’art i disseny i de música, al mateix temps que racionalitza recursos i seus de la Diputació i hi aporta nous i clars avantatges. Pel que fa a l’Escola d’Art i Disseny, ubicada des de fa anys al passeig de la Boca de la Mina, retorna a la seva ubicació original, en un espai totalment nou, modern i molt cèntric, fet que li atorga una major presència i visibilitat.

Festa Major de SANT PERE 2014 Quant a l’Escola i Conservatori de Música, permet descongestionar les dependències del Palau Bofarull, que s’havien quedat petites. Tots aquests canvis esdevenen molt importants amb vista al creixement del nombre de persones que es puguin interessar pels estudis artístics i musicals que oferim. El fet de compartir espai farà possible la interrelació d’activitats conjuntes de música i art. Cal destacar també la recuperació d’un edifici emblemàtic al centre de la ciutat, així com la vitalitat que l’activitat docent aportarà a l’històric barri del Carme.

Quins altres projectes du a terme la Diputació actualment a la ciutat de Reus en matèria cultural? A banda dels anteriorment esmentats, la nostra institució gestiona a la ciutat el Col· legi Públic d’Educació Especial Alba, el qual també és objecte d’inversions any rere any per tal de dotar-lo dels serveis que necessita. D’altra banda, la nostra principal seu institucional a Reus, el Palau Bofarull, compta permanentment amb una extensa oferta cultural pluridisciplinar oberta a la ciutat. Per posar un exemple, l’any passat s’hi van organitzar una desena d’exposicions pròpies i una desena més corresponents a altres entitats, actes als quals cal sumar-hi les audicions, els concerts i les altres activitats organitzades per l’Escola i Conservatori de Música de Reus.

Tot plegat ha representat una xifra de prop de 25.000 visitants, que dóna fe de la projecció del Palau Bofarull com a focus cultural i social de primer ordre. Així mateix, la Diputació s’ha compromès amb la ciutat de Reus a garantir el suport econòmic per a la celebració dels anys Fortuny, Tapiró i Prim, i el suport a múltiples institucions, com per exemple el Centre de Lectura. Reus és clarament un dels àmbits prioritaris i estratègics de la nostra actuació territorial.

VIU Reus | 71

PUBLIREPORTATGE LA MARTINA

La Martina Kids&Us aposta per l’aprenentatge natural de l’anglès Les Fun Weeks permeten que nens i nenes d’entre 3 i 10 anys gaudeixin de les vacances a la vegada que aprenen o perfeccionen un nou idioma morzar amb una moneda creada especialment per a l’ocasió.

A més, al llarg de la setmana, els nens i nenes prepararan un petit espectacle on gaudiran de manera lúdica i espontània del seu aprenentatge.

Cuinar, cantar, fer manualitats, escoltar contes... Qualsevol ocasió és bona per a que els més petits aprenguin anglès. És per això que aquest estiu, l´escola La Martina de Reus, Tarragona i Cambrils tornarà a oferir les ja conegudes Fun Weeks de Kids&Us. Les Fun Weeks són setmanes temàtiques d’immersió lingüística total en anglès. En aquestes, els nens i nenes fan diferents activitats lúdiques al voltant d’un tema central.

L’aprenentatge es fa seguint el mètode Kids&Us, un sistema innovador i exclusiu que reprodueix el procés d’adquisició de la llengua materna. Amb el nostre mètode els nens s’introdueixen en el nou idioma de manera natural i, gairebé sense adonar-se’n, aprenen nou vo-

VIU Reus | 72

cabulari i interioritzen expressions i estructures gramaticals en anglès.

La Martina Kids&Us ofereix les Fun Weeks durant tot el mes de juliol a Tarragona i fins el 8 d´agost a Reus. El centre escollit per a realitzar-les són La Salle Tarragona, i a Dia de Granja.

Les Fun Weeks són setmanes temàtiques d’immersió lingüística total en anglès Els espais escollits per a realitzar-les són: La Salle Tarragona i Dia de Granja. Les instal·lacions on es realitzaran els casals són molt adients, ja que l´entorn natural i l´espai són una prio-

ritat pel bon desenvolupament del casal. Les Fun Weeks estan adreçades a nens d’entre 3 i 10 anys, sigui quin sigui el seu nivell d’anglès, ja que l´objectiu no és més que la comprensió, l´expressió i la interacció oral d’aquests nens i nenes.

Aquests es dividiran per grups d’edat, amb un nombre reduït d´alumnes per professor.

D’aquesta manera, es garanteix un correcte seguiment i es facilita la interacció per part de tots els membres del grup.

Les activitats tenen lloc al llarg del matí i, per a aquells que es queden a dinar, també n’hi haurà a la tarda. Els nostres casals inclouen des d’activitats de psicomotricitat fins a manualitats, danses, cançons, contes o un mercat simulat en què els nens hauran de comprar el seu es-

Les Fun Weeks permeten als més petits gaudir de l’estiu a la vegada que aprenen o perfeccionen un nou idioma. A tot Europa ja hi ha més de 40.000 nens aprenent anglès amb metodologia Kids&Us, un mètode nascut ara fa 11 anys i que ha suposat una autèntica innovació respecte el sistema tradicional d’aprenentatge. Segons un estudi de la Universitat de Barcelona, els nens que han après anglès a Kids&Us tenen millors competències en vocabulari, gramàtica, pronunciació, comprensió oral i escrita que els que ho han fet seguint el mètode tradicional.

Us convidem a formar part d´aquestes petites i intenses Fun Weeks que us faran viure històries quasi reals en un marc divertit, social i encisador, i tot en una llengua vehicular, l´anglès.

www.lamartinaschool.com

Juny 2014

kidsandus.es

La Martina - La Salle Tarragona Tarragona-Reus-Cambrils www.lamartinaschool Marรง-Abril 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

Castells Les exhibicions castelleres dels Xiquets de Reus L’exhibició castellera és un altre dels grans atractius de la Festa Major. Durant les festes, els Xiquets de Reus ofereixen els seus millors castells a la plaça Mercadal acompanyats pels grallers la vigília de Sant Pere i el dia 29. A banda de la Festa Major, els castellers també actuen en diferents celebracions i esdeveniments importants de la ciutat.

La colla dels Xiquets de Reus va néixer el 1981, i van realitzar la seva primera actuació – que va esdevenir l’estrena oficial – al mes de novembre amb motiu del 125è aniversari del ferrocarril a Reus. Aquell mateix any la colla ja va havia fet els seus primers passos per la Festa Major,

quan el darrer dia de la celebració un grup de persones va realitzar un simulacre de castell i un pilar de tres. El primer focus estava format per gent vinculada a l’Agrupament Escola La Mulassa i l’associació Carrutxa.

El vestuari dels Xiquets és la camisa marró avellana, pantalons blancs i faixa negra. Les tonades que entonen les gralles són el toc de castells, l’entrada a la plaça, el pilar caminant, el toc de processó i el toc de vermut.

Actualment, els Xiquets de Reus són una de les entitats més significatives de la ciutat i un gran actiu cultural. Abans la ciutat també comptava amb una altra colla, els Ganxets de Reus, que es va desfer a finals de 2003 per qüestions internes.

Foto Niepce/Arxiu IMAC

Redacció

Àliga Representa el poder i té un lloc d’honor dins del seguici

Foto Niepce/Arxiu IMAC

Redacció

VIU Reus | 74

Les referències històriques de l’Àliga ens arriben del s. XVII, i en l’actualitat es va recuperar l’any 1996. El significat de l’ Àliga és el poder i la dignitat de la població a la qual representa. Això es reflecteix tant en els atributs que porta -corona, bastó de comandament i, durant la Festa Major, un colom que sosté dins del bec sense aixafar-lo, una dansa més solemne en la major part dels actes i les

seves funcions dins la festa.

Pel fet de representar la ciutat, té un lloc d’honor dins del seguici, el qual és sempre en darrer lloc, ben propera al consistori, a la custòdia per Corpus, a la imatge del sant per Sant Pere i a la de la Mare de Déu per Misericòrdia. Se li encomana un paper protocol· lari: rebre els hostes més importants i executar el seu ball curt com a senyal d’homenatge. És també l’únic element que pot ba-

llar a l’interior de l’església. El seu portador vesteix espardenyes de betes grises, mitges negres, pantalons bombatxos amb estampat daurat, faixa negra i brusa grisa. Va acompanyada d’una cobla de ministrers o cobla.

La peça actual és obra de l’escultor Manel Llauradó i la ballen membres del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC), el qual, juntament amb Carrutxa, va impulsar la seva reintroducció.

Juny 2014

Passeig Misericòrdia, 14 - 43205 Reus Tels. 877 012 391 / 687 347 914 infoquess@moblesreus.com | www.moblesreus.com

DRA.MERITXELL CAMPS

Clínica de Medicina Estètica

•Medicina estètica facial i corporal •Plataforma làser •Cirurgía plàstica, estètica i reparadora •Tractaments capil.lars

Carrer Gaudí, 64 baixos. 43203 Reus | Tel 977 312 454

www.drameritxellcamps.com | meritxell-camps@hotmail.com

Festa Major de SANT PERE 2014

Sant Pere El Patró de la ciutat El culte a Sant Pere ens arriba des dels primers reusencs del segle XII. La devoció també ha deixat senyal a la toponímia dels carrers de la ciutat.

La diada de sant Pere i de sant Pau, el 29 de juny, es començà a celebrar a Reus des del mateix moment de la fundació, al segle XII. De fet, el temple inicial que s’erigí a la vila a la segona meitat del segle XII li fou dedicat.

Els reusencs medievals ja eren devots de sant Pere. A les darreries del segle XV es va fer un nou temple prioral perquè els veïns de Reus ja no hi cabien al vell. El nou fou posat -de la mateixa manera que l’antic- sota l’advocació de Sant Pere com el nou retaule de l’altar major.

és precisament el de Sant Pere, el 1368. Encara avui en tenim una bona mostra: tenim la plaça, el raval, el carrer Alt i el Baix de Sant Pere, així com la travessia i el corredor, i encara el de Sant Pere Apòstol.

La imatge del sant era present en altres indrets, fora de la seva església i, tot i que a la Festa Major hi intervenen molts factors socials i lúdics que formen part del corpus festiu, el conjunt d’actes s’articulen al voltant de dos moments cabdals relacionats amb Sant Pere: l’exposició pública de la seva imatge a l’ofici de Completes, i l’arribada de la seva imatge en processó davant de la Casa de la Vila.

A l’actualitat, el reliquiari es guarda a l’altar major, sota la imatge de sant Pere in catedra, igualment encara tancat sota tres Claus.

De fet, el bust reliquiari de Sant Pere Apòstol va retornar el mes passat a l’església prioral de Sant Pere després dels treballs de restauració que li havien estat portats a terme. La peça, d’alt valor patrimonial i simbòlic per a la ciutat, havia sortit feia un any per sotmetre-la a tasques de recuperació. El bust reliquiari de plata de 1696-1697 és obra de Francesc Via i va substituir una talla de fusta molt semblant a l’anterior.

El primer temple que s’erigí a la vila de Reus en el segle XII fou dedicat a Sant Pere

Foto Niepce/ Arxiu IMAC

Redacció

La devoció a sant Pere també ha deixat prou senyal a la toponímia ja que un dels primers carrers de la vila del qual se’n coneix el nom

VIU Reus| 76

Juny 2014

PUBLIREPORTATGE PÀDEL AMB TU

Pàdel amb tu Un projecte esportiu integrador

L´Associació d´Esport adaptat de pàdel “Pàdel Amb Tu” i esport multilateral de Tarragona neix l’abril del 2014, amb l’objectiu d’integrar persones amb discapacitat mitjançant l’esport.

Dirigida per Albert Coscollola Feixa, sense ànim de lucre, preten ser un referent a la demarcació de Tarragona tot fent arribar l’esport del pàdel a totes les persones amb una discapacitat motora, sensorial, intel·lectual o visceral .

Amb un eix “integrador esportiu” molt marcat, vol establir un segell molt clar de foment de la integració esportiva a les persones amb aquesta necessitat.

Això es fa mitjançant la pràctica del pàdel (junt amb altres activitats) amb la finalitat única de viure l’esport com a guia de les seves vides i de les seves famílies.

Els objectius: A través dels

esdeveniments i la posada en marxa de la nostra escola “Pàdel Amb Tu” es vol aconseguir: • Fomentar els hàbits psicomotrius , psicosocials i aplicar els beneficis de l’activitat esportiva.

• Atendre les necessitats reals d’aquest col·lectiu, tot facilitant la seva integració en les millors condicions d’ensenyament, cooperació i afecte.

• Millorar la seva autonomia pròpia tant individual com col·ectivament per a la presa de decisions diàries i una millora de la satisfacció personal.

• Aplicar les metodologies d’ensenyament necessàries per a la millora del seu aprenentatge individual, en parella, grupal, familiar i terapèutic.

La posada en marxa: El 23 de maig es posà en marxa L´Associació tot col·laborant i muntant activitats adapatdes de pàdel amb una multitrobada a l´IES Cal·lipolis i que organitza el CET. En aquesta trobada assistiren més de 130 participants.

Es busca la integració del col·lectiu discapacitat en les millors condicions Un dia per recordar.

El director tècnic Albert Coscollola comenta que ha vist el seu somni i el del seu equip fet realitat en una data per recordar. En les instal·lacions del Padel Indoor Reus es posà en funcionament -el passat 24 de maig- la primera i única escola d’esport adaptat de pàdel a la nostra demarcació. Amb un total de 16 nens/es amb tota mena de discapacitats s´incià

l’escola “Pàdel Amb Tu”. Els horaris de l´escola són dissabtes i diumenges de 15.00 a 19.00h.

Viabilitat de projecte futur.

L’Associació preten consolidar l´escola de Reus fins al mes de desembre, per després obrir la segona escola de “Pàdel Amb Tu” a la ciutat de Tarragona i poc a poc anar-ho ampliant a la resta de la província.

VIU Reus | 77

Festa Major de SANT PERE 2014

Els 10 actes i activitats que no et pots perdre Una proposta d’entre els més de 250 actes de la Festa Major

1

Jornada de portes obertes al Gaudí Centre El Dimecres 25 de 10 a 13h i de 16 a 19h, jornada de portes obertes al Gaudí Centre amb motiu de l’aniversari del naixement de l’arquitecte Antoni Gaudí. Visites cada hora. Imprescindible reserva prèvia al telèfon Gaudí Centre 977 010 670.

8

La Tronada Recorregut: plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrer de les Peixateries Velles, carrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal.

4

Dissabte 28 a les 5 de la tarda des de l’Ajuntament.

2

Sopar popular de bou i arròs

Visites teatralitzades al refugi de la patacada els dies dimecres 25, dijous 26 i divendres 27 de 19 a 21h.

Visites amb un preu d’entrada de 3€ (i reduït de 2€) i aforament limitat.

Venda d’entrades a la Botiga de la Casa Rull fins a una hora abans de l’inici de la visita.

Divendres 27 a les 22:30h, a la plaça d’Evarist Fàbregas, sopar popular de bou i arròs, el plat tradicional de la Festa Major, i el ball de revetlla a càrrec de l’Orfeó Reusenc. Coordina: Bou de Reus i Casal Despertaferro. Col·labora: Casa Borrull, Cal Pere Fruites, Forn Cabré, De Muller i Arròs Nomen.

Refugi de la patacada

6

Cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga

La Plaça Mercadal tremola amb les Tronades de Festa Major. La primera tindrà lloc el dia de Sant Joan després del pregó de Festa Major. La segona, el dissabte 28 quan finalitzin les ballades de la tornada del Seguici i el tradicional pilar caminant de la Colla Castellera dels Xiquets de Reus des de la Prioral fins a la porta de l’Ajuntament. Aquesta tronada anirà seguida d’una intensa mostra pirotècnica a l’antiga. La tercera tindrà lloc el dia de Sant Pere a 2/4 de 12 del migdia a la Plaça Mercadal, acompanyada de l’actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat. La darrera Tronada esclatarà el mateix dia després de la processó solemne pels carrers del centre. Serà quan la imatge de Sant Pere se situï davant l’Ajuntament després de l’espectacular ballada dels grups festius, que esclatarà la darrera Tronada de la Festa Major

9

Revetlles

7

Foto cedida: Antoni Veciana

3

Cercavila del Seguici Petit El divendres 27 a les 6 de la tarda des de la Plaça del Mercadal amb la participació del Ball de Diables Infantil, el Drac Petit, la Cucafera Petita, els Nanos Petits, la Mulasseta, els Vitxets, els Moros i els Indis Petits, el Ball de Pastorets Petits, el Ball de Cercolets Petits, el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Prims Petits, el Ball de Valencianets, el Ball de Gitanetes, l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reusenc, la Canalla dels Xiquets de Reus i la Banda de Música Petita del Pare Manyanet. A més, aquest any, hi haurà la Cucafera Petita esperant una forta benvinguda.

VIU Reus | 78

5 Institut Pere Mata La vigília de Sant Pere, el dissabte 28, visita teatralitzada a l’Institut Pere Mata, concert i vermut a les 12 del migdia. Per al públic en general.

Imprescindible reservar prèviament.

Seguici Festiu El mateix dissabte 28, seguici Festiu de la ciutat a les 8 del vespre a la Plaça Mercadal amb el Ball de Diables, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Carrasclet, el Ball de Pastorets, el Ball de Pere Joan Barceló, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets de Reus i l’Àliga, oferiran els seus balls, danses i castells.

Dissabte 28 a les 12h de la nit, gran Revetlla de Sant Pere a la Plaça Llibertat amb l’orquestra Cadillac. A la mateixa hora, Revetlla jove amb la Guetto Orquestra a la plaça de l’Alcalde Anton Borrell.

10

Actuació de lluïment El dia de Sant Pere, diumenge, actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat a dos quarts de 12 del migdia a la Plaça del Mercadal. A la 1, a la mateixa plaça, quan finalitzi el Seguici, exhibició castellera dels Xiquets de Reus. La colla castellera de la ciutat alçarà els seus millors castells a plaça. La processó solemne té lloc aquest mateix dia a 2/4 de 8 del vespre pels carrers del centre.

Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

Menja’t la Festa

La gastronomia de la Festa Major El Bou i arròs és el plat de les festes i, el masclet, la beguda. També ho és el vermut, una de les begudes més emblemàtiques, reconegudes i amb més tradició de Reus

Redacció

La reusenca Colla del Bou va néixer fa 10 anys i en fa 6 va recuperar el “Bou i arròs”, un menjar tradicional i patrimonial de la ciutat que té els seus orígens al segle XV. La recepta actual és de la cuinera reusenca Mariona Quadrada i, gràcies a la iniciativa de la Colla del Bou, el Bou i arròs s’ha convertit en el plat de referència de les festes i s’ha recuperat aquesta tradició tan antiga. Molts bars i restaurants de Reus l’inclouen als seus plats al voltant de les festes i també es pot adquirir el bou i arròs en llauna a la botiga de la Festa Major. Hi ha molts colmados i comerços de la ciutat que en venen durant tot l’any.

Un altre dels menjars que no pot faltar a taula aquestes festes són les típiques coques de Sant Joan, la coca amb cireres o la coca amb recapte. Pel que fa a la beguda, el masclet i el vermut en són els protagonistes. El masclet consisteix en un combinat a parts iguals de Plim (beguda de fruites) i vermut Miró, tot i que cadascú se’l pot combinar com ho prefereixi. Aquesta beguda es pot assaborir en diferents establiments durant tots els dies de les festes.

VIU Reus | 80

Juny 2014

Festa Major de SANT PERE 2014

Pel que fa al vermut, el “Vermut de Reus” es va començar a elaborar a la ciutat de manera tradicional o casolana i actualment compta amb gran prestigi i reconeixement arreu d’Europa. El vermut de Reus és un referent al mercat de l’alcohol, juntament amb París i Londres. Actualment s’està presentant i promocionant la marca “vermut de Reus” , la qual compta amb la promoció de les principals marques de vermut de la ciutat. La marca ha demanat ser reconeguda amb la “Indicació Geogràfica Protegida” (IGP) , una categoria que identifica els productes originaris d’un lloc concret que posseeixi una qualitat determinada o reputació atribuïda al seu origen geogràfic.

Juny 2014

VIU Reus | 81

Festa Major de SANT PERE 2014

Mariona Quadrada

Creadora de l’escola de cuina Taller Mariona Quadrada Anna Escolà

La cuinera reusenca Mariona Quadrada va estudiar filologia catalana i treballa en l’àmbit de la gastronomia des de fa més de 30 anys quan va crear la seva escola de cuina, el Taller Mariona Quadrada. Especialitzada en la cuina de casa, la seva llarga trajectòria fa que a Reus Mariona Quadrada sigui tota una referència en el món gastronòmic. Ha publicat més de 50 llibres de cuina , ha participat en diferents mitjans de comunicació i també ha publicat diversos articles. Ha portat la gastronomia més enllà del plat per combinar-la amb altres disciplines com la cultura tradicional i el teatre.

Com vas endinsar-te en el món de la gastronomia? Es podria dir que vaig néixer en una cuina. La meva mare treballava i jo sempre estava amb la meva tieta, qui era cuinera d’una família extensa. Així doncs, des de ben petita em vaig “empapar” del món de la cuina.

Quins són els plats de la Festa Major? Tant a Reus com a la resta de pobles de la comarca, des del segle XVIII fins fa uns 35 o 40 anys, els plats típics eren la sopa amb brossa (encara que fos estiu), canelons i tall rostit, que abans se’n deia bou rostit. Així mateix, del segle XIX cap aquí, la sarsuela de peix, que feia molta festa. Més tard també es va incorporar l’entremès, que ara s’ha perdut una mica. I ara s’estilen plats freds com les cremes -menjars que es poden deixar preparats- o aperitiu amb diferents entrants. Les revetlles han pres més

VIU Reus | 82

protagonisme que el propi dinar de Festa Major i a taula sempre hi ha les coques, tant la de recapte com les dolces.

Com vas recuperar la recepta del bou i arròs? A finals dels 70 i principis dels 80 estava al grup de teatre “Taronjada natural” i vam començar a buscar coses de la història i cultura de Reus.

Enmig de la documentació vaig trobar que a Reus es cuinava “bou i arròs”. Anant pensant en la gastronomia de l’època, la deducció lògica era un plat de talls rodons on hi havia arròs. A l’hora de recuperar el plat se’m va proposar fer una recepta adaptada als gustos i tradicions del moment.

Què conserva intacte i què té de nou? Vam decidir “fer-ho fàcil” i ho vam transformar una mica en un estofat. El que ara es promociona és un estofat de bou -ara, vedella- amb ceba, pastanaga, herbes i arròs amb herbes d’acompanyament. D’antic conserva que no hi ha tomaca, ja que a la cuina aquest ingredient va tardar molt en incorporar-se.

Què t’agrada cuinar a casa durant les festes? Per la Festa Major, m’agrada fer “cuina d’estiu”: amanides divertides, plats que es puguin deixar preparats com ara tonyina amb escabetx, olives i llimona confitada; roast beef fred amb salsa tàrtara... En canvi, a l’hivern, m’agrada molt cuinar sopes calentes.

Quins són els plats que no poden faltar a la nostra taula d’estiu? Tomaca en totes les seves formes i maneres, amanides variades, plats amb albergínia,

pebrot, diferents tipus d’escalivades...amb diferents ingredients es pot fer cuina molt creativa.

També és l’època d’escabetxos ...i els arrossos fan molt estiu, no només pel plat en sí, sinó per la significació que té, ja que és una època per retrobar-nos.

Es podria dir que és més fàcil cuinar a l’estiu que a l’hivern?

A l’estiu tot és més variat i més divertit. Tot és més viu, hi ha més colors, es poden barrejar fruites i verdures.... tot i que els bolets de tardor donen força de sí.

Quants cursos organitza el Taller al llarg de l’any? S’organitzen cursos de nivell bàsic, mitjà i superior d’octubre a maig amb grupets de deu persones. També es fan monogràfics, pràcticament, un a la setmana. Hi ha monogràfics de producte i monogràfics de tècniques. A banda, hi ha dos cursets clàssics: el de cuina de Nadal (que té lloc abans de festes) i el de cuina d’estiu.

Quin és el perfil majoritari de persones que s’hi apunten?

Quan vaig començar el taller hi havia gent més gran que potser la que predomina ara. I és que cada vegada hi ha més gent jove, i més nois. Tinc un grupet d’un perfil molt jove entre 25 i 35 anys.

Hi ha una edat per aprendre a cuinar? No n’hi ha. És cert que tot el que s’aprèn de petit s’estima més, t’entra a través d’un

canal d’afecte. S’estima més i té més valor. Però aprendre és un desig d’evolucionar, i ho podem fer tota la vida.

A casa sempre cuines tu? Sí, es podria dir que sempre he cuinat jo. A la meva filla gran també li agrada molt cuinar, i els últims temps de viure a casa també ho feia ella. Sempre cuino per la meva família, però quan quedem amb els amics és compartit, perquè tots som cuiners.

El ritme de vida que molts portem fa que estiguem abandonant l’art de cuinar? O hi ha una tendència de voler-ho recuperar? Crec que en general es cuina molt poc. La cuina es veu més des del punt de vista lúdic, als caps de setmana podríem dir que “hi ha ganes de cuinar”. Però des del punt de vista de la salut i el gust, crec que està absolutament arraconada.

Es compra molta cosa feta i no pas de qualitat. La indústria alimentària ha fet molt de mal a la cuina de casa. I la cuina industrial no està a l’alçada, ni des del punt de vista de la salut ni del gust. Els últims anys, grans cuiners han promocionat molt la cuina, però ho han plantejat com una cosa tan especial que ha espantat i allunyat una mica el jovent. Hem de pensar que la cuina no necessita tant de temps. Hi ha coses molt fàcils de fer i molt saludables que es poden fer molt ràpidament.

Juny 2014

PUBLIREPORTATGE VERMUTS MIRÓ

Carles Prats Director de Vermuts Miró Emilio Miró Salvat, S.A. va ser fundada a Reus l’any 1957 pel pare de l’actual propietari Pere Miró. Des dels seus orígens elaboraven vins aromatitzats i vins de licor, principalment a granel, fins que a l’any 1983 l’empresa es va especialitzar en la fabricació de productes envasats potenciant així la marca MIRÓ, dedicada fonamentalment a l’elaboració del tradicional Vermut de Reus. Actualment l’empresa produeix una extensa i variada gamma d’aquests productes, tant pel mercat nacional com per l’internacional.

L’empresa es trobava ubicada originàriament al centre de Reus, però degut a l’expansió comercial es va fer necessari un trasllat de les instal•lacions al Polígon Industrial Agro Reus en una nova nau, molt més gran i millor condicionada. La companyia va decidir ampliar la gamma dels seus Vermuts, Blanc, Roig i Sec amb noves referències de Vermut Casero, Reserva i Etiqueta Negra.

Fa un temps que se sent a parlar molt de vermut. Podríem dir que darrerament s’ha recuperat la moda de fer el vermut? Sí, hi ha una recuperació d’aquesta tradició que ve donada, en part, perquè els fabricants de vermut hi hem apostat i perquè els joves s’han incorporat al consum de vermut, ja que abans, estava més associat a la gent gran.

Podríem dir que el vermut ha saltat una generació, ja que els meus pares en bevien, la meva generació – gent d’entre 50 i 60 anys- ha estat més de refrescos i, ara, el jovent l’ha recuperat. També un altre factor que hi ha influït és el sector de la restauració, ja que els bars s’han reinventat cap al tema de VIU Reus | 84

les vermuteries.

Així que podríem dir que ara el principal públic de vermut és la gent jove? Sí, tot i que fins fa poc a les àrees catalanes el principal públic era la gent gran, els joves s’hi han incorporat i amb força. Ara bé, hi ha altres zones com ara Madrid que sempre han estat “vermuteres”.

De fet, diuen que a Madrid és on es veu més vermut i on es coneix més el vermut de Reus i la marca Miró. És així?

A Madrid sempre hi ha hagut un consum important de vermut, hi ha molts tiradors i molts bars especialitzats. Pel que fa a la resta de l’estat espanyol, també hi ha molta tradició al País Basc i Cantàbria. Nosaltres hem intensificat molt la xarxa de distribució, sobretot aquest darrer any, i des de l’1 de gener d’enguany fins al 15 de maig hem crescut un 41% de litres de Miró a l’estat espanyol.

Aprofitant que el vermut torna a estar de moda, hem apostat fort per la distribució i per les estratègies de comunicació.

I a Catalunya, on diríem que es veu més vermut? Ara mateix, i en proporció per habitant, a Reus i Tarragona.

Quins són els principals països als quals exporteu? Principalment, i més recentment, al Brasil, on hi hem exportat tot el catàleg de productes. També als Estats Units, Irlanda, Portugal, Polònia, Kènia i Santo Domingo.

Miró és una empresa amb una trajectòria de més de 50 anys. Quina és la vostra visió i aposta de futur? Seguir amb el fet de ser una empresa familiar amb un creiexement important.

Disposem dels mitjans indus-

Carles Prats i Diego Delgado, l’enòleg de l’empresa

trials necessaris per poder triplicar la producció sense haver de fer grans inversions, en part, gràcies a les nostres instal·lacions. Darrerament hem fet grans inversions que permeten que el tema de l’elaboració sigui el més breu possible, tenint en compte que el vermut requereix una maceració hidroalcohòlica de 3 fins a 6 mesos en el cas dels reserves.

Recentment ha aparegut la marca Vermut de Reus, què n’espereu o com hi participeu? L’objectiu és aconseguir més força, sobretot quan anem a Madrid o al País Basc. Ara mateix estem en tràmits per ser reconeguts amb la categoria d’Indicació Geogràfica Protegida. Hem d’aprofitar que el vermut de Reus és conegut, que en som els hereus, per potenciar-ne la marca enfront de productes d’altres zones de l’estat espanyol o mercats estrangers.

Què representa per Miró l’obertura del Museu del Vermut? Una oportunitat per potenciar el vermut de Reus i, a la

vegada, és un aparador per la nostra marca.

El producte Miró es continua elaborant amb les fórmules originals. Se’n pot rebel·lar algun secret? En el procés hi intervenen més de 60 herbes, les quantitats de les quals en són el secret. Un altre component és que el vi ha de ser bo, però neutre, perquè l’aroma del vermut prové de les herbes.

Quins són els millors combinats que es poden fer amb vermut? Nosaltres no fem cap beguda concreta, tret de si tenim algun esdeveniment que preparem un còctel especial.

Amb vermut es poden fer combinats amb ginebra, cava, taronja, etc. i és que el vermut es presta a moltes combinacions, i també s’utilitza molt per cuinar.

Com i quan s’ha de prendre un bon vermut? El que és tradició, el que és més típic, és abans de dinar, ja que per això es diu “fer el vermut o l’aperitiu”, tot i que cada vegada més la gent pren vermut a totes hores.

Juny 2014

PUBLIREPORTATGE

Electro Servicio Cornelmat Servei tècnic oficial Electrolux i Zanussi Profesional

Empresa Electro Servicio Cornelmat S.L. és una empresa fundada l’any 1978 per a aportar solucions professionals i DISTRIBUCIÓ DE QUALSEVOL MARCA DE MAQUINÀRIA DE RESTAURACIÓ. És el distribuïdor oficial i servei tècnic oficial de les marques ELECTROLUX i ZANUSSI PROFESIONAL a Tarragona, líders en el sector de la maquinària per a tota mena de negocis d’hostaleria.

Serveis Amb una àmplia experiència de més de 30 anys en el sector, realitzen serveis integrals de manteniment preventiu i/o correctiu de tota classe de maquinària d’hostaleria i fred industrial en qualsevol dels seus àmbits: climatització, ventilació, cocció, preparació, extracció, conservació etc.

També duen a terme projectes i instal·lacions noves aportant solucions per a qualsevol mena de negoci d’hostaleria: Residències, Hotels, Restaurants, Càtering, Pizzeries...

Electro Servicio Cornelmat, S.L. C/ Escultor Verderol Nº 10 Baixos 43002 Tarragona telf: 977221664 Fax: 977 247067 mail: comercial@electro-servicio.com web: www.electro-servicio.com Cif: B 43929751 Gerent: José Coronel Gonzalez.

Juny 2014

VIU Reus | 85

Festa Major de SANT PERE 2014

Antoni Veciana

President de la Colla del Bou La Colla del Bou va néixer ara fa 10 anys a l’entorn del Casal Despertaferro.

L’any 2008 van recuperar el “Bou i arròs”, un menjar tradicional i patrimonial de la ciutat

Qui és la Colla del Bou? La Colla va néixer l’any 2004 a l’entorn del Casal Despertaferro. De fet, el nostre local és el Casal. Tot i que podríem dir que jo en sóc el “president”, funcionem com una assemblea i som una seixantena de socis sense comptar els nostres fills i filles, sinó, seríem molts més. Som una entitat oberta i obrim les nostres portes a noves incorporacions.

Com va néixer? Després de l’Àliga, vam ser la segona bèstia que ens vam incorporar a la Festa Major reusenca, i volíem ser un contrapunt. Com diu la nostra dita, “que la festa sigui bèstia”. Volíem donar-li un punt més “gamberro” a la Festa Major i complementar-la amb nous espais i nous actes.

L’any 2008 vau recuperar el “Bou i arròs”. Quins són els orígens d’aquest plat? Els orígens es remunten al segle XV, a l’Edat Mitjana. Antigament, es comprava un bou, i a la ciutat s’organitzava un correbous

VIU Reus | 86

i se’l feia córrer pels carrers.

Després se l’enduien a matar i la carn es repartia entre la gent.

Era una festa molt arrelada, tant, que fins i tot en temps difícils i en època de guerres es mantenia. La recepta actual és de la cuinera reusenca Mariona Quadrada, que l’ha adaptat als nous temps. I és que l’antiga era més complexa, i l’actual es pot enllestir en dues hores. Tot i així, la recepta actual és gairebé com era l’antiga, de fet, no deixa de ser un estofat de bou amb arròs.

Com és que vau decidir recuperar-lo? El Bou i arròs va comptar amb una gran tradició i arrelament a la ciutat fins als inicis del segle XX. És per això que vam decidir recuperar-lo i dotar la Festa Major de Reus amb el seu menjar tradicional i patrimonial. Som conscients que les tradicions no s’estableixen ni amb cinc ni amb deu anys, sinó que és qüestió de generacions, però nosaltres ja hem posat la “primera pedra”.

ganitzem amb bou i arròs sempre ens quedem sense. També ens consta que molta gent de Reus l’està començant a cuinar a casa seva.

On el podem trobar? Des de la colla comercialitzem les llaunes de Bou i arròs durant tot l’any, i també se’n poden trobar a colmados i comerços “de tota la vida”. Al voltant de la Festa Major de Sant Pere les llaunes també es poden comprar a la botiga de la Festa Major. Durant els dies de les festes, diferents restaurants de la ciutat introdueixen el plat als seus menús.

Teniu constància d’altres poblacions on també es mengi Bou i arròs? Aquest plat havia estat tradicional a Girona per Corpus, es va perdre i van intentar recuperar-lo sense èxit.

Al País Valencià hi ha moltes poblacions que mengen fetge de bou amb arròs.

des de la Colla? Participem a les festes de Sant Pere, i el dia 27 organitzem el sopar de bou i arròs al Pallol. També participem a les festes de Misericòrdia, organitzem una rifa de panellets per Tot Sants, participem al Carnaval amb el “Cantaval” i sortim a la manifestació de l’11 de setembre.

Teniu prevista alguna cosa especial aquestes festes? Amb motiu de la celebració dels 10 anys de la Colla del Bou farem algunes coses noves, entre elles, portarem el bou més antic d’Europa, que es troba a Occitània i data de l’any 68 després de Crist. Aquest bou vindrà un parell de dies – el 24 i el 25 de juny -, és enorme i impressionant. Per Sant Jordi vam treure al mercat el bou de joguet, va ser una prova i, com que se’n van exhaurir les existències, n’hem encarregat més que ens arriben per aquestes festes.

Quines activitats organitzeu Quina acceptació ha tingut?

Molt bona, a tots els actes que or-

Bou de Reus. Foto Salvador Palomar

Anna Escolà

Juny 2014

PUBLIREPORTATGE MAS D’EN ROS

Mas d’en Ros

Qualitat i distinció en un entorn idíl·lic Rere la imatge d’una torre rogenca, s’alça Mas d’en Ros. Un espai situat entre Reus i Cambrils que permet a tot aquell que el visita allunyar-se de la ciutat i endinsar-se en un ambient rústic i acollidor rodejat de naturalesa.

Mas d’en Ros es converteix en l’escenari de tot tipus d’esdeveniments, ja siguin de caire familiar -bodes, batejos i comunions- o per a celebracions d’empreses i institucions.

Des de fa més de vint anys ofereix un servei personalitzat per a cada tipus de celebració i té cura que cada esdevenimen es converteixi en una festa inoblidable.

La seva cuina es basa en una gastronomia tradicional i de qualitat, pròpia de la dieta mediterrània.

Amb el bon temps més que mai, els visitants poden gaudir dels jardins del Mas. D’una banda es pot trobar el jardí d’El Torreón, format per una carpa interior i que compta amb fonts d’aigua natural que fan possible submergir-se en un espai utòpic.

Així mateix, també s’hi troben diversos jardins exteriors que fan possible celebrar-hi festejos

Juny 2014

a l’aire lliure i que ofereixen espais de ludoteca per als més petits.

Amb el bon temps més que mai, els visitants poden gaudir dels jardins del Mas Durant tot l’any, Mas d’en Ros també ofereix la possibilitat de celebrar sopars i trobades d’empresa. L’espai compta amb la possibilitat d’acollir fins a 600 comensals i disposa de sala multifuncions on les empreses poden treballar i fer-hi projeccions abans de gaudir de l’àpat. I és que les instal·lacions disposen d’equipaments audiovisuals que permeten crear un espai a gust del client, ja sigui un ambient de treball o bé d’oci -com ara la possibilitat de fer-hi discoteca-.

Mas d’en Ros Carretera de Reus a Cambrils, Km 4.400, RIUDOMS Tel i Fax. 977 751 092 www.masdenros.com

VIU Reus | 87

Festa Major de SANT PERE 2014

La Recepta Bou i arròs

La recepta que es proposa és fidel a la tradició quant a ingredients, però en forma d’estofat, és a dir, en lloc del tall sencer, fet a daus, ja que és més repartidor. S’hi inclou l’arròs com a acompanyament per obtenir un plat complet.

Per Mariona Quadrada

Ingredients: Ingredients: 700 g de jarret de bou o de vedella a daus 2 cebes 2 pastanagues 1 tomaca petita 1 cabeça d’alls 2 fulles de llorer 2 culleradetes d’herbes seques: orenga, sajolida, farigola, sàlvia…

Preparació: Enrossiu la carn amb oli fins que faci crosta. Afegiu-hi una juliana de cebes i pastanagues i deixeu que agafi color. Poseu-hi la cabeça d’alls, la tomaca ratllada i les herbes.

Quan la tomaca estigui integrada al sofregit, tireu-hi la canyella i la farina i remeneu per repartir-la bé. Immediatament, afegiu-hi el vi ranci i deixeu-li fer un bull. Seguidament, mig cobriu-ho d’aigua i tapeu la cassola. Feu-ho coure a foc lent fins que la carn sigui tova, unes dues hores, depenent de la qualitat de la carn.

1 polsim de canyella 20 g de farina 100 cc de vi ranci oli, sal, pebre

Si en acabar hi ha massa suc, poseu el foc ben fort fins que es vegi lluent i acaramel·lat. Bulliu l’arròs amb aigua i sal. Escorreu-lo, passeu-lo per aigua freda i condimenteu-lo amb oli i les herbes.

Acompanyeu el plat amb aquest arròs.

Foto cedida per la Colla del Bou

300 g d’arròs, sal, oli, les mateixes herbes de la carn

VIU Reus | 88

Juny 2014

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR Especialitat

Cuina tradicional i creativa

Horari De dimarts a divendres de 13 a 16 h

Divendres i dissabte només grups Reserva prèvia

B

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a divendres de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres.

El restaurant Mas Folch demana als seus clients que per garantir-los un millor servei, reservin prèviament.

90

MAS D’EN ROS BAR-RESTAURANT

Ctra. Reus-Cambrils, Km 4,4 - Riudoms Tel. 977 751 092 | www.masdenros.com

CUINA MEDITERRÀNIA CLÀSSICA I ARTESANA Especialitat

Cuina mediterrània

Preu menú

18 € a 20 €

Preu carta

25 € a 30 €

Horari

Caps de setmana de 13:00 a 17:00 h

D

ins de la finca de Mas d’enRos trobem un petit restaurant. Un espai d’aquí, cent per cent mediterrani tant pel seu estil com per la seva oferta gastronòmica: calçotades, peixos i carns elaborats de manera tradicional, amb els ingredients de casa nostra. El petit restaurant dins de Mas d’en Ros és el racó ideal per un dinar de diumenge amb la família, per una trobada amb els amics de tota la vida...

Mas d’en Ros és un espai situat entre Reus i Cambrils que permet endinsar-se en un ambient rústic i acollidor envoltat de natura. Un espai que es converteix en l’escenari de tota mena d’esdeveniments, ja siguin de caire familiar o per a celebracions d’empreses i institucions. I és que compta amb la possibilitat d’acollir fins a 600 comensals, a més de gaudir de jardins exteriors que fan possible celebrar-hi festejos a l’aire lliure i espais de ludoteca pensats per als més petits.

91

MELVIN RESTAURANT

C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca Tel. 977 396 346

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES Especialitat

Carns i tapes

Preu menú

Entre setmana 8,20€, Dimarts menú a 5,30€ Dissabtes des de 10,30€

Horari

Laborables de 8.00 a 12 Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h

T

ots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excelent equip de professionals qualificats s’encarrega de treballar per que els nostres clients quedin satisfets i perquè gaudeixin en nostre restaurant de l’àmplia varietat de plats que trobaran a la carta.

L’aforament aproximat del nostre restaurant és de gairebé 300 persones, distribuïdes en dos salons interiors i la gran terrassa exterior, resultant un lloc excel.lent per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc.

Demaneu pressupost sense compromís.

Consulteu-nos la vostra idea o necessitat i estarem encantats d’ajudar-vos a fer-la realitat.

Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

92

EL PINTXO La Rambla TAVERNA CERVESERIA Rambla Nova 3 bis, Tarragona Tel. 977 233 386

PINTXOS, TAPES I MOLT MÉS Especialitat

Pintxos, tapes i “xuletón” basc a la brasa

Preu menú

Pintxos 1,25€. Dijous selecció de pintxos a 0,50€

Preu carta

9,50 € a 18 €

Horari

De 10h a 24h de dimarts a diumenge

E

l Pintxo ha inaugurat un nou local amb un estil propi modern i acollidor al capdamunt de la Rambla Nova a tocar de mar.

La Cerveseria-Taverna ofereix un gran assortit de pintxos de qualitat però també tapes, carn a la brasa, assortit d’ibèrics, llesques catalanes, entrepans especials, inspiracions ibèriques, cuina del nord de la península, amanides, escalivada... tot això sense oblidar vins, caves i champagnes. A més a més,

és l’únic establiment de Tarragona que té un sortidor Peltier que garanteix cervesa fresca tot l’estiu, ja que s’ofereix cervesa glaciar Heineken que arriba “frapé”, és a dir, a – 2C. Cada dia podeu de degustar un assortit de pintxos diferent per a tots els gustos i paladars per tan sols 1,25€ i, els dijous a partir de les 6 de la tarda, gaudiu del mateix assortit per tan sols 50 cèntims. L’establiment està dissenyat tant pels qui els agrada degustar els pintxos a peu dret a la barra com pels qui ho prefereix assegut a taula. Pels amants del futbol, el local ofereix tots els partits. També s’hi poden fer reserves i es poden fer comandes per emportar.

93

SUSHI

BAR-TAKE AWAY Cós del Bou, 9 - Tarragona Tel. 977 241 769

CUINA JAPONESA Especialitat Sushi Preu menú

11 € migdies

Horari

De dimarts a diumenges de 13 a 16 h i de 20 a 23 h

T

ake Away Sushi Bar, situat a la part alta, on hi trobem un ampli assortiment d’un dels plats més reconeguts de la gastronomia japonesa. El local ens ofereix una gran varietat de sushi elaborat al moment, on hi podem degustar des de les delicadeses tradicionals de salmó i tonyina fins al sushi més innovador, l’anomenat “sushi-català” que parteix d’ingredients d’aquí com l’escalivada i el romesco, passant per alguns dels suggeriments del xef com són el tataki de tonyina o les albergínies caramel·litzades amb miso i sense oblidar una gran varietat d’amanides japoneses i capritxos com són el takoyaki o la brotxeta de pollastre yakitori.

Ofereix també totes les conegudes varietats d’aquesta gastronomia: nigiris, temakis, makis, invertits, inari i gunkak. És el primer establiment de cuina japonesa “take away” de Tarragona: els seus clients poden endur-se el menjar a casa.

94

EL TERRAT RESTAURANT

Pons d’Icart,19 - Tarragona Tel. 977 248 485

CUINA D’AUTOR CREATIVA Especialitat

Cuina mediterrània d’autor

Preu menú

De dimarts a divendres migdia 18 € De dimarts a dijous nit 28 € Menú mediterrani ds. i dg. migdies 25 €

Horari

De 13:30 a 16:00 i de 20:30 a 23 h

T

errat Restaurant ens ofereix una cuina pròpia de la fusió entre la tradició i la creativitat, sempre lligada al producte de qualitat de la zona i a l’estacionalitat del mercat, dins d’un ambient càlid, tranquil i acollidor. Per segon any consecutiu, el restaurant ens ofereix una nova proposta a la terrassa situada davant del restaurant i presenta la carta “terrat & Ginmare” per degustar una combinació de tapes, gintònics i cocktails amb bones vistes al mar. La carta ofereix 3 tipus de forfaits de tapes a escollir entre croquetes, amanides, el racó del foie, llaunes, ous i tapes fredes i calentes. A més a més dissabtes i diumenges al migdia a la terrassa trobem el “menú Mediterrani” 25 € (IVA inclòs) que dóna l’oportunitat d’escollir una amanida, dues tapes, arròs o fideus i beguda -vi i aigua- pa i cafè. Oferim també menú diari de dimarts a divendres al migdia per 18€ i de dimarts a dijous nit per 28€ IVA i beguda inclosos. L’horari de cuina és de 13:30 a 16h i de 20:20 a 23h. Tanca els diumenges a la nit i els dilluns tot el dia . Decorat amb un estil jove i fresc, disposa de 2 sales amb capacitat per a 60 persones, el que li permet acollir grups i àpats d’empresa.

95

EL TRULL BAR-RESTAURANT

Ctra. Nacional 340, Km 1168,5 - Tarragona Tel. 977 209 756

CUINA CATALANA, BRASERIA Especialitat

Carns a la brasa i cuina catalana

Preu menú

15 € de dimarts a dijous de 13 a 16 h

Preu carta

25 € aproximadament

Horari Dimarts i dijous de 13 a 16 h. Divendres i dissabte de 13 a 16 h i 20 a 23 h. Diumenge de 13 a 16 h

S

ituat al costat de la Platja Llarga, el Trull era un antic molí d’oli del segle XVIII del qual es conserven gran part dels seus components originals. El local es converteix així en un lloc on es gaudeix tant de la cuina com de l’entorn. Disposen d’una àmplia carta típica catalana en la qual la utilització d’ingredients de la terra és imprescindible, combinada amb plats de la nova cuina.

El gruix de la carta és la carn a la brasa ben equilibrada amb una gran varietat d’entrants, primers plats i deferents tipus de peix. L’avantatge de poder menjar la carn damunt d’una llosa de pissarra calenta és infinit i aquesta és la manera com se serveixen els entrecots, xurrascos, espatlles de cabrit i xuletons. Per acabar, no oblidem les postres casolanes on la crema catalana, les trufes o el tiramisú fan un final perfecte.

96

TOCA PERON RESTAURANT

C/ Trinquet Nou 7, baixos (cant. C/ del Portalet) - Tarragona Tel. 977 232 074

CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA Especialitat

Cuina tradicional mediterrània

Preu menú

10,50 € migdia; 14,95 € de dill a dj nit Dissabte i divendres nit 16,95 €

Preu carta

20 € a 25 €

Horari

Dill a dg de 8 a 16:30 h i de 19 a 1 h Dill i dg nit, tancat

L

’especialitat del restaurant Toca Perón, el nom del qual prové d’una típica expressió de les festes locals de Tarragona, és la cuina mediterrània actualitzada a base d’una carta de la qual el 80% dels productes són de la província de Tarragona.

Els plats del restaurant donen un toc innovador i modern a la tradicional cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec, també ofereix carns exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda de la carta també ofereix 4 tipus de menús diferents i un variat assortit de tapes i “montaditos”.

El Toca Perón compta amb un pis superior on hi ha un menjador que permet celebrar-hi tot tipus de trobades. Ubicat davant la plaça de la Font, escenari principal de les festes, n’és un referent més pels tarragonins i tarragonines de la ciutat.

97

CASA CODER RESTAURANT I TAPES

Plaça del Mercadal, 16 - 43201 Reus Tel. 977 34 07 07 | www.casacoder.com

LA CASA DELS MENJARS Especialitat

Tapes i restaurant

Preu menú

De 15 € a 20 €

Horari

De dilluns a diumenge.

Diumenge nit, tancat

U

bicada a la plaça del Mercadal, el rovell d’ou de la ciutat fins a la fi del segle passat, la Casa Coder venia tot tipus de productes i curiositats al costat de parades de verdura, dels fabricants d’aiguardent i dels venedors d’aviram viva. Esperma de balena, te de roca, anís estrellat, midó en flor o confits purgants són alguns exemples de l’exòtic caràcter botiguer de Casa Coder. Des dels seus inicis fins a la coneguda drogueria, la botiga va anar passant de generació en generació, conservant el seu aspecte genuí. És precisament aquest esperit ql que ens ha motivat a preservar la dimensió històrica que Casa Coder té per la gent de Reus.

Ara, amb respecte i admiració, la nostra intenció és fer arribar la Casa Coder en forma de Restaurant a l’activitat diària de tots els ciutadans i visitants de Reus.

98