Viu reus 35 by VIU A FONS

11.000 exemplars gratuïts

Sense por Catalunya viu jornades de democràcia i mobilització i, malgrat la repressió dels cossos policials de l'Estat, ha pres el carrer cívicament i pacíficament

Foto Rafa Marrasé. portaenrera.cat

Núm. 35 | Octubre 2017 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

Núm. 35 | Octubre 2017 | www.viuafons.cat

2 Octubre 2017

Octubre 2017

Sumari Tarragona

#35

Reus

5 EDITORIAL | 6 A FONS. Arribats al referèndum. Com i perquè s'ha arribat al referèndum d'autodeterminació. Com va anar la jornada. Com ha estat la repressió per part de l'Estat. Totes les claus sobre el moment que estem vivint. | 28 A

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

FONS. Fins que el cos aguanti. Esportistes que continuen

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Rafa Marrasé, Cristina Valls, Ramon Ortiz. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero. Col·laboracions: Lluís Espuis, Fèlix Llovell, Montse Farrés, Rosanna Andrade. Disseny i maquetació: Marc Pascual. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014

na. Una passejada per la Catedral. Descobrim els secrets més

VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

Control

11.000 exemplars

competint més enllà dels quaranta anys. | 56 MOTOR. Ford Fiesta. Nivell avançat. | 67 EDICIONS LOCALS. Tarragoben guardats de la Seu de Tarragona. | Reus. El totxo revifa. Radiografia del sector immobiliari de la ciutat.

Editorial S'han

S'han equivocat perquè Catalunya, en la seva diversitat i en la seva pluralitat, és una societat fortament cohesionada pels valors de la pau, del civisme, de la dignitat, de la llibertat i dels drets civils. I atacar aquests valors equival a atacar el poble de Catalunya en la seva essència i en el seu conjunt. S'han equivocat per que Catalunya és una societat madura i moderna, que no accepta que les persones siguin obligades i no siguin consultades, que no accepta que les persones siguin maltractades i no siguin respectades. S'han equivocat perquè el nacionalisme tronat que han exhibit en el seu relat polític i ideològic i en el seus desplegaments policials-militars ha demostrat allò que ocultaven: que son personatges retornats d'un passat tenebrós que negava Catalunya i perseguia els seus valors. S'han equivocat, perquè Catalunya es una societat dialogant que rebutja la violència i la imposició.

S'han equivocat aquells que, des de les seves responsabilitats polítiques i amb l'únic propòsit d'obtenir un rèdit electoral, han estat alimentant irresponsablement un discurs contrari a la legítima aspiració del poble de Catalunya a decidir el seu propi futur. S'han equivocat aquells que, des de les seves responsabilitats polítiques, han fet un irresponsable desistiment de les seves funcions i han traspassat a la judicatura la resolució d'un conflicte que mereixia -i que mereix- i que requeria -i que requereix- una solució purament i estrictament política. S'han equivocat aquells que, des de les seves responsabilitats polítiques, han activat irresponsablement una macro-operació policial-militar de violenta repressió contra la població civil indefensa que s'ha saldat amb 891 ferits i milers de persones maltractades i humiliades. S'han equivocat aquells que, des de les seves responsabilitats polítiques, han aplaudit la covard violència repressiva i han relativitzat les seves conseqüències.

Octubre 2017

equivocat

A FONS

TERRITORI | POLÍTICA | ECONOMIA | SOCIETAT

Arribats al

referèndum

REFERÈNDUM DIVORCI A FONS

Octubre 2017

El camí del referèndum no ha estat pas un camí de roses. Després d'anys de demanar diàleg sobre l'estatus de Catalunya i rebre cops de porta de l'Estat, l'actual Govern de la Generalitat ha donat el protagonisme a la ciutadania amb el plebiscit

Es pot dir que tot va començar un mes de juny de 2010. Va ser quan el Tribunal Constitucional va retallar sensiblement l’Estatut, després de ser proposat pel Parlament de Catalunya, esporgat en les negociacions amb Madrid i finalment aprovat en referèndum. Això va provocar una gran manifestació a Barcelona que va fer eclosionar l’independentisme (fins llavors latent però minoritari). A partir d’aquest fracàs Convergència es va declarar obertament sobiranista, fet que va provocar el trencament amb Unió (que acabaria desapareixent) i la refundació del partit després del Cas Pujol com a PDECAT.

Generalitat. Tot plegat va provocar un fort rebuig del teixit social català i va propiciar la concentració de centenars de milers de ciutadans arreu del país manifestant-se contra la repressió i l’atac a l’autogovern.

El Govern Puigdemont va justificar l’organització d’un referèndum d’independència per l’alt percentatge de gent favorable que reflectien les

Protestes del dia 20 de setembre Font: Viquipèdia

Després vindria la consulta popular de 9 de novembre de 2014 que es va celebrar malgrat l’oposició frontal de l’Estat i va comptar amb 2,3 milions de participants. Els resultats van esperonar els partits independentistes a formar la coalició electoral de ‘Junts pel Sí’ amb el PDECAT, Esquerra, Demòcrates de Catalunya (una escissió d’Unió) i Moviment d’Esquerres (amb membres escindits del PSC) que obtingué la majoria en les eleccions de 2015 i que amb el suport de la CUP i suports intermitents de Catalunya en Comú, són els que han tirat endavant el Referèndum. Precisament per pressions de la CUP va caure el candidat de Junts pel Sí, Artur Mas, i es va pactar el nom de Carles Puigdemont per a presidir la Generalitat.

Reivindicació al Camp Nou Foto: Eli Cervelló

La societat civil va començar a organitzar-se a través de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Això va propiciar Diades espectaculars amb xifres milionàries d’assistents, com la Via Catalana del 2014 on es va fer una cadena humana al llarg del país.

enquestes (entre un 70 i un 80%) i va donar els primers passos. L’Estat, lluny de negociar o almenys establir un diàleg, va posar en funcionament els seus mecanismes -reflectits magistralment al reportatge Las cloacas de Interior- per desprestigiar els polítics sobiranistes. Veient que això no els aturava i davant la imminència del referèndum, va buscar suports en la Justícia Espanyola i va muntar tota una operació per impedir el Referèndum. Es van fer venir centenars de policies i Guàrdies Civils i van començar a registrar impremtes, mitjans, associacions... incautant tot allò que tingués a veure amb el referèndum. La segona fase va ser l’entrada en oficines de la Generalitat i la detenció de 12 funcionaris, entre ells el número dos d’economia Lluís Salvadó. Mentre, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, anunciava la intervenció econòmica de la

Octubre 2017

Marc Pascual

REFERÈNDUM A FONS

Octubre 2017

«L a escopeta nacional»

“La escopeta nacional” es el títol d'una pel·lícula rodada i estrenada el 1978, a l'alba de l'actual règim constitucional Marc Pons

És una divertida història que dibuixa satíricament el paisatge ideològic i sociològic espanyol de la dictadura franquista. I de quatre segles de cultura extractiva, elevada als altars de la política i de l'economia. En aquest punt cal aclarir que el concepte “extractiu” no te cap relació amb l'activitat minera. A “La escopeta nacional” es relata la història d'un industrial tèxtil català, engalanat amb els estigmes que han volgut perpetuar el dibuix del català avar i ridícul, que organitza una cacera amb uns convidats

previsibles: elements de “diverso pelaje” que formen part de l'estructura de poder franquista, en aquells moments -només aparentment- en ple procés de descomposició. Política, per descomptat. Amb un propòsit: obtenir el favor personal del poder per col·locar els seus productes a l'Administració. Naturalment, sense entrar a valorar preu i qualitat. Aquestes pràctiques, actualment anomenades corrupció política, són la divisa del poder espanyol des de fa segles. Amb monarquies o amb repúbliques. Amb dictadures o amb

democràcies. Per explicar-ho direm que, també en democràcia, hi ha dues formes d'exercir el poder. La inclusiva, que és aquella que estimula i premia l'esforç intel·lectual i tecnològic i que impulsa les persones més capacitades cap a l'exercici del poder. En qualsevol esfera del poder. Amb independència del seu origen social. I l'extractiva, que es la que limita la possibilitat d'exercir el poder -en qualsevol àmbit- a uns grups molt concrets que tenen en comú l'origen social i la posició ideològica. Curt i ras, un vedat privat de caça. El Referèndum català de 2017; revela -quaranta anys

democràtica espanyola -la de 1977- no va ser res més que una gran operació de maquillatge que tenia l'únic propòsit de perpetuar el sistema extractiu espanyol» dels drets civils a través de l'expressió “Give me liberty, or give me death !!!” (Dona'm la llibertat o dona'm la mort) probablement com a resultat d'un atac d'aquella mena d'eufòries romàntiques tan pròpies de l'època. El paisatge, naturalment, no és el mateix. Però és un detall interessant per posar llum sobre les diferències. La persecució a les urnes -la màxima expressió de la democràcia- arriba a

Foto Rafa Marrasé - portaenrera.com

després- que la pretesa Transició democràtica espanyola -la de 1977- no va ser res més que una gran operació de maquillatge que tenia l'únic propòsit de perpetuar el sistema extractiu espanyol. Patrick Henry, un dels pares de la Constitució nord-americana, va dir que “la Constitució -l'americana- no es un instrument per a que el govern posi límits a la societat, sinó un instrument per que la societat li posi límits al govern”. 1775. Dos segles abans de la proclamació de la Constitució espanyola. La cita de Henry es més propera al “no es poden posar portes al camp” del president Puigdemont, que “mi obligación es hacer

REFERÈNDUM A FONS

A propòsit de Henry -parafrasejant la pel·lícula de Harrison Ford- hi ha un altre detall que revela el curiós posat de les classes extractives espanyoles, que vol dir que amb la “ley” fan “de la capa un sayo”. Henry passaria a la història pel seu encès discurs a favor

«La pretesa Transició

Octubre 2017

cumplir la ley” del president Rajoy. Sobretot quan aquesta “ley” -la Constitució- ha estat repetidament reformada amb propòsits inconfessables. La reforma exprés de Rajoy-Zapatero -per posar un sol exemple- ordida per evitar que la troika comunitària posés els dirigents polítics espanyols a adobar els geranis del Retiro, es l'antítesi de Henry. I llavors, inevitablement, sorgeix la qüestió: Quina mena de “ley” és la que permet buidar el calaix de les pensions públiques per satisfer als creditors privats alemanys?. Es una pregunta.

Octubre 2017

10 REFERÈNDUM A FONS

«El que sí queda clar es extrems paradoxals quan sabem que el desplegament repressiu contra el Referèndum català costarà deu vegades el que costa consultar a la ciutadania. I llavors, inevitablement, sorgeix la qüestió: Quina mena de “ley” es la que permet gastar més en reprimir que en consultar?. És una pregunta. Parlant de gastar. O de malgastar. El rescat del sector bancari espanyol ha costat -a l'erari públic, per descomptat- l'equivalent al pressupost de la sanitat pública de tres anualitats. Zero responsabilitats polítiques. Un rescat, escandalosament injustificable, que és la traca final de la cèlebre revetlla del totxo: dotze vegades el pressupost anual de la sanitat pública gastat en obres inservibles. En qualsevol regim democràtic decent els banquers, els polítics i els constructors que han saquejat les arques públiques estarien reclosos en una fosca masmorra. En canvi, per posar només un exemple, descobrim que la justícia espanyola no encausarà els responsables dels organismes reguladors en l'escàndol Bankia: saqueig a l'erari públic i als estalvis de milers de famílies humils.

I llavors, inevitablement, sorgeix la qüestió: Quina mena de “ley” és la que rescata i exonera els culpables de la crisi i deixa a l'estacada els milions de víctimes que han provocat?. És una pregunta. En una democràcia, la llei hauria de poder respondre a totes les qüestions que planteja la societat. Si no és així, naturalment ja no es una llei legítima. Allò de la “capa” i del “sayo”. A més d'aquests quatre detalls -podrien ser quatre-cents o quatre mil-, ens trobem amb les curioses declaracions de l'executiu espanyol: “el govern vetlla pels drets dels catalans que volen seguir sent espanyols”. No se sap si això vol dir que les classes extractives espanyoles han renunciat, definitivament, a Catalunya; però el que sí queda clar es que l'Estat espanyol no vetllarà pels drets -s'entén els drets fonamentalsdels catalans que no senten espanyols. Llavors la qüestió es: Què pensen fer amb els catalans que no es senten espanyols?. És una pregunta. Perquè l'últim cop que va passar una cosa així -anys 1938, 1939 i 1940- van omplir els cementiris i les cunetes de catalans

que l'Estat espanyol no vetllarà pels drets -s'entén els drets fonamentalsdels catalans que no senten espanyols»

que no se sentien espanyols. Si més no, que no sentien cap mena d'inclinació per la seva particular arquitectura d'Espanya. En aquest punt es important recordar -per no crear confusió- que el dibuix actual del poder espanyol no es rés mes que una adaptació a l'era d'internet dels personatges pintorescos i costumistes -i en ocasions tenebrosos- de la pintura de Goya. “La maja desnuda” i companyia. Fa quatre-cents anys que governen les mateixes quatre-centes famílies. Amb l’excepció que han variat la font de la seva riquesa, i han mutat de la categoria d'oligarquies latifundistes a la de oligarquies de l'Ibex-35. És un detall a retenir. Les més que evidents complicitats que dibuixen el triangle poder polític-poder econòmic-poder judicial expliquen l'estratègia de l'Estat espanyol en relació al Referèndum català. Un altre cop allò de la “capa” i el “sayo”. Les reformes liberals que es

Octubre 2017

12 REFERÈNDUM A FONS

quitxen la història d'Espanya, no son més que operacions de bricolatge polític. Canvien la pintura i l'entapissat del cortijo borbònic. Però les bigues, les parets i la teulada conserven l'estètica castissa dels quadres de Goya.

llargues de proclames independentistes. Al contrari. Ho han utilitzat per crear i alimentar un nacionalisme espanyol -místic i introvertit- que ha estat, també, l'instrument de domini sobre les classes populars espanyoles.

Queda clar que en l'imaginari nacionalista espanyol, el nervi ideològic de les classes extractives -amb independència si són a la dreta o a l'esquerra-, Catalunya no és res més que una colònia. La mamella de les classes extractives de la metròpoli. Al marge de l'escandalós espoli -reconegut pels propis quadres dirigents de l'Estat espanyol-; l'hostilitat -convertida en cultura institucional- que la societat espanyola projecta cap la singularitat catalana, confirma la condició colonial de Catalunya. Mai en la seva història, l'Estat espanyol ha pactat un referèndum amb les seves colònies. Un altre detall important. La mediocritat de les seves classes dirigents explica, també, la incapacitat per fer política de debò. I no han estat capaces de treure res de bo a les dues dotzenes

«Queda clar que en

l'imaginari nacionalista espanyol... ...Catalunya no és res més que una colònia. La mamella de les classes extractives de la metròpoli» I amb tot això -i moltes altres coses més- resulta legítim que la majoria de la societat catalana -les enquestes estimen un 80%- es plantegi decidir el seu propi futur. Com la de qualsevol altra colònia. L'anti-política de les classes extractives -la negativa a pactar un referèndum- al marge de la incapacitat política, s'explicaria pel temor real que els genera una probable victòria de l'independentisme. Perdre la

mamella catalana. Això no ho discuteix ningú. Ni tan sols els guardians de la Constitució espanyola. Aquells que imposen una llei que les seves pròpies polítiques han deslegitimat. I llavors, inevitablement, sorgeix la qüestió: Quina mena de “ley” és la que imposa als ciutadans els interessos de les oligarquies i els nega la possibilitat d'alliberar-se?. Allò del dret a decidir. És una pregunta. I quina mena de “ley” és la que penalitza el legítim dret de les persones i de les societats a decidir el seu futur?. És una altra pregunta. Qui respon? Les classes extractives espanyoles? El seu aparell repressor? O la ciutadania catalana?

L'aturada general del 3 d'octubre per protestar contra la repressió durant el referèndum va omplir places i carrers d'arreu de Catalunya. Foto Andreu Puig /El Punt Avui

Octubre 2017

Donaries el que fos, però no cal.

Audi A1 Sportback Adrenalin per 150 € al mes. Renting per particulars amb tots els serveis inclosos. Sí, molta gent donaria el que fos per conduir-lo. Donaria aquell rellotge que ha passat de generació en generació a la seva família, aquella copia única i inèdita d’aquell àlbum signat per aquell grup que ja no existeix. Qualsevol cosa, el que fos. I després estàs tu, que condueixes un Audi A1 Sportback Adrenalin per 150 € al mes, amb tot inclòs i sense última quota. Amb My Renting, gaudeix del teu Audi amb tots els serveis durant el temps que tu triïs. I si en vols un altre, canvia’l. Tampoc cal que sigui per sempre.

Tarraco Mòbil

Reusmòbil

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45

Audi Financial Services

Audi A1 Sportback Adrenalin de 66-110 kW (90 a 150 CV). Emissió CO₂ (g/km): de 98 a 123. Consum mitjà (l/100 km): de 3.7 a 5,2. *Oferta Audi Financial Services calculada per a un Audi A1 Sportback Adrenalin 1.4 TDI 66 kW (90 CV) 5 vel. amb un contracte de Renting a 36 mesos i 45.000 km totals, abonant una entrada de 2.243 € a través de Volkswagen Renting S.A. La quota i l’entrada no inclouen IVA. Inclou tots els serveis en Xarxa Oficial Audi de manteniment i desgast, garantía (reparació d’avaries), assegurança a tot risc sense franquícia i assistència en viatge durant el període contractat. Per a altres versions i equipaments, consulti el seu Concessionari Oficial Audi. El model visualitzat no correspon a aquesta oferta. Oferta vàlida per unitats amb MY 2017 fins al 31/10/2017. Informació Audi: 902 45 45 75.

REFERÈNDUM A FONS

Octubre 2017

Les portades de la discòrdia

Marc Pascual

Vivim temps interessants, la qual cosa és bona o dolenta, segons com es miri. L’esperança i la il·lusió són grans; la repressió i l'incertesa, però, no són menors. Els fets de les darreres setmanes han omplert portades. I no tan sols dels rotatius catalans o els espanyols. El món s’ha girat cap a Catalunya interessant-se pel seu procés d’independència. Molts corresponsals a Madrid s'han traslladat a Barcelona i des d'allà han enviat cròniques de primerà mà. Les portades de la capital espanyola -a l’uníson- són d’un to completament contrari al dels catalanes. I no només en l’enfocament sinó en els propis fets. És evident, doncs que algú menteix... tothom una mica? Un exercici sà, en aquest cas, és comparar-les amb les de la premsa d’arreu del món. I és llavors quan constatem que a Madrid hi ha una poderosa maquinària que deforma la realitat i reparteix la seva versió a TOTS els seus diaris de paper. La premsa de fora s’alinea molt més amb la catalana. És evident que la Generalitat i la seva diplomàcia -el Diplocat- han aconseguit imposar el seu relat. En destaquen la repressió, l’estat de setge, les detencions arbitràries... mentre la premsa espanyola -sobretot la madrilenya- parla de violència al carrer, d’espanyolistes atemorits i d’una suposada abducció dels independentistes pel Govern català. L’explicació més plausible sobre aquesta nul·la pluralitat de la premsa de Madrid, ens remet al famós rescat bancari. L’Estat, un cop va posar els diners prestats per Brusel·les per reflotar el sistema bancari espanyol, va exigir a aquests bancs que posessin diners a la premsa impresa (que viu una gran crisi i unes pèrdues milionàries). A canvi, posarien persones de confiança als consells d’administració que suggeririen la línia editorial. No sé si és del tot cert, però se non è vero, è ben trovato.

Octubre 2017

La imaginació al poder La repressió contra la campanya del referèndum ha aguditzat la inventiva de la gent Marc Pascual

Foto Ariadna Cortada

REFERÈNDUM A FONS

Octubre 2017

Els milers de policies i guàrdies civils que l’Estat va enviar a ‘la colònia’ sorprenien a tothom des del primer moment tot confiscant material electoral. No només cercaven urnes i paperetes sinó que s’enduien tot el material publicitari que trobaven: cartells, banderoles, tríptics, samarretes... L’Estat, via fiscalia, també va prohibir l’emissió dels anuncis que cridaven a la participació. Només els mitjans de la Corporació van seguir emetent-los. La societat civil i la gent, com sempre, van organitzar-se ràpidament: des del web empaperem.cat (que posteriorment va intervenir la Guàrdia Civil) es podien descarregar cartells en PDF i imprimir-los a casa. Via twitter i wattsap es van convocar centenars d’empaperades populars que van omplir els carrers i places principals del país.

empaperem.cat

Foto Ariadna Cortada

Una altra via de comunicació que el Gobierno no va poder intervenir va ser el Twitter, que va bullir amb milers de missatges de denúncia, pedagogia i humor. Tuitaires famosos com @gerardotc, @tonialba, @ norcoreano, @moedetriana o el polític @gabrielrufian no han dubtat a denunciar -amb humor- la repressió contra el poble català. La batalla del

twitter fa molt temps que l’ha perduda l’Estat; les piulades de ministres i del propi President Rajoy solen ser motiu de burla de la majoria de tuitaires. L’èxit, malgrat tots els entrebancs, del referèndum de l’1 d’octubre hagués estat impossible sense les xarxes socials.

Octubre 2017

Catalunya 1-O una lliçó de democràcia al món

REFERÈNDUM A FONS

Octubre 2017

Marc Pons

Catalunya va viure una jornada històrica. L'1 d'octubre de 2017 serà una fita que marcarà l'inici d'una nova etapa que comportarà molts canvis. No tan sols a nivell català. La societat catalana va donar una gran lliçó de democràcia al món. De defensa dels drets civils i de la llibertat. La societat catalana; vencent totes les amenaces, totes les provocacions i totes les agressions es va empoderar del seu destí. La democràcia representativa, la dels liders polítics que prenen importants decisions en profit propi, o de l'estratègia del partit, o en benefici de les grans corporacions empresarials; va quedar desemmascarada. Gabriel Rufián, diputat al Congreso, piulava “El Estado tenia un cuadro escondido en el desvan y Catalunya lo está destapando”. La democràcia participativa, la de la societat que d'una forma cívica i pacífica es proclama protagonista del seu present i del seu futur; va decidir el camí del seu propi destí: cap a la plenitut de les llibertats i dels drets civils. Amen a pams. Foto gentilesa de

Camí de les urnes. 08:00 hores. Pati de la Residència de la Mercè. Passeig de Sant Antoni. Tarragona. Un col·legi electoral com centenars arreu del país. Faltava una hora per obrir les taules, però la cua d'espera recorria el pati des del hall fins al carrer. Unes tres-centes persones. La presència policial estava limitada a una patrulla de Mossos d'Esquadra, que observaven la relativa calma que encara dominava en l'ambient. A les 09:00, hora prevista d'obertura la cua d'espera s'havia

«La societat catalana;

10:00 hores. Arribaven les primeres noticies d'agressions a persones i a famílies que estaven exercint el seu dret a vot en diversos col·legis electorals de Barcelona: entre els ferits hi havia nens que acompanyaven els seus pares. A la inicial preocupació es sumava un sentiment d'indignació que enfortia la voluntat de votar. D'exercir el dret a decidir. Arribaven, també, noticies que al col·legi on havia de votar el president Puigdemont -Sant Julià de Ramis, a tocar

de Girona- la Policia Nacional havia carregat contra els votants amb una brutalitat esfereïdora. La població, indefensa, corejava “som gent de pau”. El president Puigdemont, en una escena pròpia d'una pel·lícula d'espies, acabaria votant a Cornellà de Terri, a pocs quilómetres. La Generalitat havia decretat cens universal. El cotxe presidencial, seguit per un helicopter de la Guàrdia Civil, faria una aturada inesperada sota d'un pont que permetria canviar a un altre vehicle l'honorable passatger i despistar la Benemèrita.

REFERÈNDUM A FONS

Octubre 2017

vencent totes les amenaces, totes les provocacions i totes les agressions es va empoderar del seu destí»

U(r)na d'espies.

Foto Rafa Marrasé. portaenrere.cat

Foto Marc Pascual

allargat fins a la façana lateral de la Diputació, formant una filera d'uns tres-cents metres. Unes sis-centes persones. Mentrestant un voluntari de l'organització demanava paciència: els problemes informàtics derivats del sabotatge electronic (expressió dels observadors internacionals), impedia iniciar la votació. Cares de ressignació que es van tornar de preocupació quan les xarxes van anunciar que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil estaven, literalment, assaltant col·legis electorals situats en altres punts de la ciutat. Foto Marc Pascual

“Votarem!!!”

Foto Andreu Puig/El Punt Avui

REFERÈNDUM A FONS

Octubre 2017

10:10 hores. Els membres de la mesa anunciaven que, finalment, el sistema informàtic ja ha estat recuperat. S'iniciava la votació. En aquella hora tots els col·legis del país que no havien estat assaltats funcionaven amb normalitat. El pati de la Mercè era ple i la cua de votants dibuixava una sinuosa forma que reunía més de 1.000 persones. Era un dels moments culminants del dia. Esclatava un clam de satisfacció: “Votarem !!!” i forts aplaudiments pels voluntaris de l'organització. Tot seguit les xarxes difonien les primeres imatges de persones que havien estat agredides per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. En alguns casos s'apreciava que havien estat socorregudes pels Mossos d'Esquadra i pels Bombers. Una d'elles, reveladorament, venia acompanyada amb la cita “diferents maneres d'entendre el servei public”. Preocupació i indignació que contrastava amb la satisfacció dels votants que ja havien exercit el seu dret a vot.

... muera la inteligència!!! La cita del general franquista Millán Astray, personatge que, durant la Guerra Civil de 1936, es guanyaria un lloc destacat en la història negra d'Espanya, es convertia en la divisa de l'aparell repressor de l'Estat. Les xarxes difonien els assalts als col·legis electorals. Esbotzaven portes a cops de mall, reventaven vidres i destruïen el mobiliari escolar que trobaven al seu pas. Escenes que hem vist en les intervencions policials en els assalts als domicilis dels narcotraficans. Cap a les 12:00 arribaven noticies que a Sant Pere i Sant Pau havien assaltat el col·legi -amb els seus particulars mètodes- i havien maltractat a diverses persones. Una d'elles, presentava ferides produïdes pels vidres que havien trencat. Els membres de la mesa i els votants havien protegit les urnes fent resistència passiva. Peró, finalment, es veurien superats per la violència dels assaltants. La gent que es va quedar al col·legi estava tan indignada que esclataven a plorar d'impotència.

Octubre 2017

22 REFERÈNDUM A FONS

... y viva la muerte !!! La segona part de la cita de Millán Astray està, inevitablement, relacionada amb el nivell de violència que van exercir Policia Nacional i Guàrdia Civil. Cap a les 12:15 hores arribaven noticies que una mena de “camíó de la mort” recorria els pobles del Montsià i del Baix Ebre. Les

imatges que viatjaven per les xarxes eren esfereïdores: a Sant Carles de la Ràpita, cinquanta-cinc ferits entre persones que aixecaven els braços en senyal de resistència passiva. A Roquetes, més de trenta ferits, causats pels mateixos agressors. Les xarxes informaven que tots els col· legis de les Terres de l'Ebre estaven en estat d'alerta, esperant l'arribada

dels assaltants que havien actuat a La Ràpita i a Roquetes. Les noticies d'agressions i vexacions contra persones indefenses es multiplicaven: Artesa de Lleida i Alcarràs -a tocar de Lleida-, al barri del Guinardó -a Barcelona- a Girona ciutat o a Sabadell, on la Policia Nacional va disparar pilotes de goma des de furgonetes policials en marxa.

Escola Ramon Llull destrossada pel referendum, durant la vaga del 3 d'octubre. Foto Andreu Puig/ El Punt Avui

Octubre 2017

Hi ha gestos que et fan únic.

Nou Golf amb Control Gestual. Ho ha tornat a fer. El nou Golf amb Control Gestual entén els teus gestos. Qui si no podria canviar la manera com ens relacionem amb la tecnologia? Però això només és el principi d‘una nova era. Tota la resta l‘hauràs d‘anar descobrint. Nou Golf des de 17.100 €* amb llantes d‘aliatge, ràdio-CD amb MP3 i 8 altaveus, pantalla tàctil de 20,3 cm, App-Connect, Bluetooth, volant multifunció de cuir, llums de dia led, Climatic i 6 anys de Volkswagen Assistència inclosos.

Fem realitat el futur. Emissió de CO2 (g/km) 109. Consum mitjà (l/100 km): 4,8. * PVP recomanat a la Península i les Balears: 17.100 € per a un Volkswagen Golf Edition 1.0 TSI BMT 81 kW (110 CV) (inclou IVA, transport, impost de matriculació, descompte de marca i concessionari i bonificació de Volkswagen Finance), si es finança a través de Volkswagen Finance, EFC, SA, segons les condicions contractuals, un capital mínim de 12.000 €, amb una permanència mínima del finançament de 36 mesos. Oferta vàlida fins al 31/10/2017. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Golf Sport amb equipament opcional.

Vilamòbil Avda. Tarragona, 135 Tel. 93 817 17 28 Vilafranca del Penedès

Ronda Europa, 68 Tel. 93 816 80 70 Vilanova i La Geltrú www.vilamobil.es

Tarraco Mòbil

Reus Mòbil

Ctra. de València, 224 Tel. 97 722 00 66 Tarragona www.tarracomobil.es

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Ind. Agroreus Tel. 97 712 40 04 - Reus www.reusmobil.es

Fotos Rafa Marrasé. portaenrere.cat

REFERÈNDUM A FONS

Octubre 2017

“A por ellos, oé !”. 891 ferits és una barbaritat. És horrorós. A l'Institut de la Mariola, a Lleida, un home de setanta anys va patir un infart al comprovar que la policia assaltava el col·legi electoral. Però el pitjor arribaria després, quan els assaltants van carregar brutalment contra les persones que protegien a les qui li practicaven els primers auxilis, provocant una melee sobre el ferit. A l'Institut Ramon Llull de Barcelona, van disparar pilotes de goma contra un grup de votants. Un home de trenta-vuit anys va rebre un impacte a l'ull. Va ser intevingut d'urgència, però es tem que perdi la vista. Fonolleres -un poble de 200 habitants prop de Manresai Aiguaviva -un altre poble de 700 habitants prop de Girona-, van ser, literalment, presos per les forces de seguretat espanyoles, que els van assaltar en formació militar. Les espantoses imatges ho revelen. Allà, els assaltants van llençar gasos lacrimogens; com en una guerra convencional, però contra la població. “A por ellos, oé !”

«891 ferits és una barbaritat. És horrorós»

“El deber cumplido”. Casos dramatics n'hi han molts més. Peró un dels més colpidors -i un dels que van generar més indignació- es el que va patir la Montserrat Torrecilla al col·legi electoral de l'Institut Pau Claris, de Barcelona. Va obrir els informatius de tota Europa. La Montserrat, va ser llençada escales avall, colpejada, insultada, despullada i vexada. Li van trencar, a propósit, els dits de la mà esquerra (les imatges avalen el seu testimoni) i va ser

víctima de tocaments lascius mentre era al terra absolutament indefensa. L'únic “delicte” de la Montserrat havia estat defensar les persones d'edat avançada que eren colpejades durant l'assalt. Poques hores després apareixia una piulada, presumptament de les forces de seguretat espanyoles, que il·lustrava part del desplegament davant del vaixell-quarter, com qui vol immortalitzar una conquesta militar, o alguna altra cosa; acompanyat amb la cita “con la satisfacción del deber cumplido”. Il·lustratiu. I revelador.

Octubre 2017

REFERÈNDUM A FONS

Octubre 2017

Polis i lladres. A MESURA que les xarxes i la premsa difonien les agressions que patien els votants, van compareixer diversos polítics. En la quasi totalitat dels casos va ser condemnada o considerada brutal i desproporcionada. La més curiosa seria la de l'alcalde de Lleida -el socialista Ros- que inicialment la va trobar correctíssima, i a mida que la brutalitat era més evident es va desdir fent gala de la seva reconeguda capacitat d'adaptació a tot tipus de medis. En canvi Millo -delegat del govern espanyol- i Garcia Albiol -líder dels populars a Catalunya- la van aplaudir amb un discurs que revelava la ideologia punitiva -la sacralització del càstig- que impera en el nacionalisme espanyol. Un detall que, inevitablement, ens transportava a la declaració del ministre d'interior espanyol: “velaremos por los intereses de los catalanes que quieren seguir siendo españoles”. Quedava clar que la Montserrat, com milions de catalans, no formen -ni han format mai- part dels seus interessos. La moral del cocodril. 20:30 hores. El col·legis ja havien tancat i compareixia Mariano Rajoy. No va voler esperar a coneixer i valorar els resultats. Es va limitar a justificar alló injustificable emparant-se

en la “legitimidad” y en el “estado de derecho”. Curiós venint d'un personatge que és el primer president de govern d'Europa occidental que la justícia ha citat a declarar per corrupció. I sorprenent venint d'un personatge que es el president d'un partit politic que reuneix més de 1.000 càrrecs publics imputats en casos de corrupció. Va proclamar “hemos hecho lo que teniamos que hacer”: 891 ferits -2 molt greus-. Milers de persones humiliades. Quedava clarissim. A les 20:40 hores compareixia Pedro Sanchez, fidel al seu estil extemporani que inspira una reliquia del passat. Porta tantes pantalles d'endarreriment que el seu relat sembla una mala còpia dels discursos dels presidents espanyols Cánovas o Sagasta durant la crisi de Cuba prèvia a la independència (1898).

«(Rajoy) Va proclamar

“hemos hecho lo que teniamos que hacer”: 891 ferits -2 molt greus-. Milers de persones humiliades.» El règim del terror. El punt culminant de la brutal repressió adquiria tints propis d'una pel·lícula negra a Calella -al Mares-

Aturada general del 3-O. Protestes davant la comissaria de Via Laietana. Foto Andreu Puig/El Punt Avui

me-. Poc abans de la mitjanit, un grup de guàrdies civils de paisà van respondre a una manifestació espontània lliurant-se a una cacera indiscriminada de persones pels carrers de la localitat. Amb porres extensibles. 14 ferits. Els agressors -que en aquelles hores ja estaven fora de servei- van entrar en una geladeria on hi havia persones que no tenien cap relació amb aquella manifestació i les van agredir. Gratuïtament i indiscriminadament. El terror pel terror. Unes imatges esfereïdores que ens transportaven, inevitablement, als anys immediatament posteriors a la mort de Franco, quan grups de paramilitars “afectos al régimen” practicaven el terror, impunement, en les cafeteries de les ciutats de Catalunya. O si es vol, els anys de plom del gangsterisme -el pistolerisme de la patronal-; gravats a sang i foc durant la dictadura de Primo de Rivera. Europa, quo vadis?. 23:30. Compareixia el president Puigdemont i exigia que la Unió Europea obrís els ulls. I que recuperés el seu esperit. Aquella Europa de les persones que, actualment, jau sota una làpida soterrada per l'Europa dels capitals. Poc després compareixien Junqueras -vicepresident-; Turull -conseller de Presidència- i Romeva -conseller d'Exteriors-. Donaven xifres provisionals: dos milions i mig de persones -90% a favor del sí- havien aconseguit exercir el seu dret a vot en unes condicions més que dificils. Un exit incontestable que plantejava a la Unió Europea un dilema: la dignitat o la violència. Tot seguit compareixien els observadors internacionals i exposaven el relat inexcusable de la realitat: s'havia apallissat a gent indefensa que únicament volien exercir els seus drets fonamentals i s'havien destrossat escoles i instituts -temples del coneixement-. L'explosió de violència repressiva, paradoxalment, legitimava de forma definitiva el Referèndum.

Octubre 2017

27 Empresa colÂˇlaboradora

Octubre 2017

28 ESPORT MADUR A FONS

Fins que el cos aguanti Esportistes que continuen competint més enllà dels quaranta anys Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

«La forma física passa factura». David Valeriano (11/11/1971) és el gerent del Club Tennis Tarragona i membre de l'equip de veterans +40 del club que enguany ha arribat fins a les semifinals del Campionat d'Espanya de la categoria. Fa un dia esplèndid a les instal·lacions d'aquesta entitat esportiva i algunes pistes estan ocupades. «Nois, ens hem posat nerviosos en veure-us.

Això de les càmeres descentra, per això hem fallat alguns cops, ja m'entens», diu tot rient un dels quatre jugadors que estan disputant un "doble" a la pista del costat. Són grans, podríem dir que ancians, però demostren tenir un humor sensacional i un esperit envejable. «Buf, i això no és res. La meva mare té 83 anys i juga dues vegades per setmana. De fet, jo li dic sovint que ella juga més a tennis que jo», comenta divertit Valeriano.

La mare d'aquest gerent del Tennis Tarragona va agafar una raqueta per primera vegada a la seva vida després de donar a llum al seu fill. Ella poc sabia que el seu descendent tindria futur amb això del tennis i que, de fet, seria professional d'aquest esport, d'una manera o l'altra, durant gran part de la seva vida. Valeriano va començar a jugar als 5 anys a Valls, d'on era. Quan tenia 14 anys va aterrar al Club Tennis Tarragona, que

«En un any de competir

ara gestiona. «Al final els clubs més grans acaben atraient els jugadors dels voltants, així és com vaig arribar jo aquí», diu. De seguida es va veure que tenia molt bones condicions i, de fet, va rebre una beca de la Federació Catalana de Tennis per continuar amb la seva formació, aquesta vegada a Barcelona. Hi va passar cinc anys sota el paraigua de la federació a la residència Joaquim Blume, però no va tornar a Tarragona, sinó que va romandre a Barcelona cinc anys més, entrenant a alt nivell. «Durant gairebé quatre anys em vaig dedicar únicament al tennis i vaig arribar a estar al número 35 del rànquing espanyol però ales-

internacionalment et pots gastar entre 30.000 i 40.000 euros, i això sense fer grans dispendis»

continuar endavant amb la seva carrera professional com a jugador, Valeriano va decidir impartir classes de tennis i seguir, d'aquesta manera, vinculat a aquest esport. «Vaig treure'm el títol nacional i m'hi vaig dedicar durant uns quatre anys fins que em vaig adonar que volia fer una altra cosa». Així, ell ja s'havia decantat per la gestió esportiva de feia un temps i, en aquestes casualitats de la vida, quan decideix començar una nova ruta professional en aquest camp, el Tennis Tarragona resulta que buscava un gerent. Des del 1999 David Valeriano s'encarrega d'aquesta tas-

El gerent del Tennis Tarragona és també autocrític i assegura que els dirigents federatius d'aquest esport no van reaccionar a temps davant l'allau del pàdel: «Jo soc dels que penso que el pàdel ha servit per revifar molts clubs de tennis. Abans, els clubs no havíem de fer res perquè la gent venia sola com aquell que diu a jugar, hem viscut de rendes. Ara hi ha més tendència a jugar a pàdel que a tennis però això és perquè no s'ha sabut reinventar aquest esport pel que fa a formats de campionats i tornejos i així fer-lo més atractiu», assegura mentre admet que

«Jo soc dels que penso

que el pàdel ha servit per revifar molts clubs de tennis.»

Octubre 2017

Valeriano ha format part de la selecció espanyola en diferents temporades, ara sent un veterà, i ha disputat amb el combinat estatal tres campionats del món. «En un que es va jugar als Estats Units vam quedar tercers, en l'últim, entre els vuit primers i en un altre vam ser subcampions, perdent a la final contra Àustria. Ara, això sí, jo vaig guanyar el meu partit», diu tot rient. Ell assegura que, a banda de jugar a tennis també surt a córrer per mantenir-se en forma perquè, al cap i a la fi «jugar a tennis no s'oblida».

Així, la falta de recursos econòmics van tallar la seva carrera esportiva, un fet que demostra que, en aquest esport, o ets molt bo i tens diners o és gairebé impossible arribar a dalt de tot. «Per guanyar-te la vida has de ser com Albert Montañés, que es troba gairebé sempre entre els 100 millors jugadors del món. Si estàs entre el lloc 300 i el 400, no surt a compte. De fet, en un any de competir internacionalment et pots gastar entre 30.000 i 40.000 euros, i això sense fer grans dispendis. Si estàs en aquelles posicions, entre el 300 i 400, guanyaràs tant com et gastaràs», afirma. Després de la frustració de no poder

ca al club mentre ho compagina amb jugar a l'equip de veterans +40. «Jugar ara, competir com ho fem pel campionat de Catalunya o el d'Espanya, no té res a veure amb el que feia aleshores. Llavors la pressió era molt gran perquè m'hi jugava el meu futur professional, ara ho gaudeixo d'una altra manera i, evidentment, vull guanyar sempre. De fet, quan saltes a la pista més o menys saps qui tens al davant, i quan un dia perds amb algú amb qui no havies de perdre, et quedes fet pols. Però així és l'esport i a mi el tennis m'agrada molt i em motiva», diu.

ESPORT MADUR A FONS

hores vaig decidir plegar», recorda. Quan estava en el millor moment de forma David Valeriano va deixar el tennis perquè, segons admet, és un esport «molt sacrificat físicament i econòmicament»: «En el moment que entres al circuit internacional has de viatjar molt. Això implica haver de pagar viatges, hotels i entrenadors i si no tens molts diners o un patrocinador, és impossible».

Octubre 2017 ESPORT MADUR A FONS

continuarà jugant a tennis fins que el «cos digui prou». Com Valeriano, David González (12/4/1976) també era un jove valor d'aquest esport que va plegar en el millor moment, tot i que per motius diferents. Va començar a jugar quan tenia sis anys al Nàstic, canviant al Club Tennis Tarragona en complir 12. Va ser campió de la demarcació en categoria benjamina, alevina i infantil, convertint-se en número 1 del rànquing sent aleví i infantil i arribant a les semifinals del campionat de Catalunya en aquestes dues categories. Això va fer que els tècnics federatius es fixessin en ell i li concedissin una beca per entrenar a Barcelona però llavors, quan tot semblava que anava com una seda, va plegar. «Tenia 16 anys aleshores. No vaig poder suportar la pressió. Molta gent del meu voltant, la meva família, havia dipositat moltes esperances amb mi en veure com de petit ja destacava i això va ser massa, em vaig cremar. Hi havia nois que ho feien molt bé i m'adonava que potser mai estaria al seu nivell», explica. Alguns d'aquells nois eren Albert Costa, que era company seu d'habitació a la residència de Barcelona, o Carles Moyà, que també estava allí. Aquella retirada no va ser definitiva, sinó que el va allunyar de les pistes uns set anys fins que un dia li va sorgir la possibilitat de ser entrenador de tennis al Nàstic. «Estava estudiant i era una manera d'obtenir uns ingressos». A l'escola de tennis del club grana hi va estar tres anys fins que trobar una feina d'allò que havia estudiat. «No

hi he pensat massa en aquell moment que vaig deixar el tennis. Sí, alguna vegada me n'he penedit però em quedo amb les coses positives d'aquells anys. Has de pensar que en aquest esport hi ha molts joves que passen pel que vaig passar jo i també acaben plegant». De tots els components de l'equip +40 del Tennis Tarragona, David González és, sens dubte, qui es troba més en forma, si ens atenim a l'apartat purament físic. Aquest tennista fa més de 13 anys que fa curses de grans distàncies i admet que surt a córrer entre 4 i 5 dies a la setmana. «Bé, no et pensis que això és tan beneficiós. Vull dir que córrer i el tennis no són esports massa complementaris. En el tennis fas molts desplaçaments laterals i això es nota perquè a les curses no fas aquests moviments», diu. González assegura que ara juga per passar-s'ho bé, per estar amb els amics. «Per a mi és fonamental divertir-me. Si no ens ho passéssim bé no tindria massa sentit perquè tots tenim les nostres feines i maldecaps. Volem guanyar, és evident, però si ens eliminen doncs fem un sopar de final de temporada i ens expliquem les nostres històries del món del tennis», afirma tot rient. Un dels amics de fa molts anys de González és Miquel Ramos (25/6/1975), que va treballar com a entrenador de tennis al Nàstic juntament amb ell. «David em va dir que necessitava un altre entrenador i aleshores jo hi vaig anar.

Octubre 2017

31 PARA LOS QUE SUEร AN CON DESCANSAR REALMENTE BIEN Avda. Vidal i Barraquer nยบ18 (Delante de Parc Central y Eroski) 43005 Tarragona | Tel. 977 229 993 info@lamatalasseria.com | www.lamatalasseria.com

Octubre 2017

32 ESPORT MADUR A FONS

A diferència d'ell, que va estar tres anys, jo n'hi vaig estar cinc». Ramos va començar a jugar als sis anys al Club Tennis Tarragona i fins als 13. Aquell estiu va patir una lesió de genoll i quan es va recuperar, va veure que no podia tenir el mateix ritme dels seus companys i, frustrat, va plegar. «Jo tenia bon nivell i vaig perdre el ritme completament. A més, pensava que el club no havia apostat suficientment per mi, que no havia tingut en compte la lesió i tot allò va provocar que ho deixés», diu. Van ser deu anys d'estar lluny de les pistes fins que va retrobar-se amb el món de la raqueta després de la trucada de David González. «Vaig tornar a jugar i m'ho passava bé. Un dia, anys després, els nois havien de competir en el campionat d'Espanya +35 a Madrid i tenien una baixa. Em van dir si podia anar amb ells, com a suplent, i ho vaig fer». Aquell punt casual de retorn a la competició va provocar que Miquel Ramos entrés en la dinàmica de jugador novament, amb una altra perspectiva, clar, i alguns anys més. «De fet, només puc jugar els diumenges perquè durant la setmana, per temes laborals i familiars, no disposo de temps», diu. Ramos admet que no es troba en un estat de forma esplèndid però que això, de vegades és un avantatge en comparació amb altres jugadors. «Com et deia no tinc massa temps per poder entrenar. Estic acostumat a jugar, per dir-ho d'alguna manera, fora de forma. Els meus companys, per exemple, si no estan bé físicament ho noten més que jo per aquesta falta de costum». Ramos assegura que jugar a tennis el serveix per desconnectar del dia a dia: «Si penses en la pilota no tens temps

de pensar en res més. Per a mi el tennis suposa poder desconnectar de tot i centrar-me només en el que passa a la pista, és realment fantàstic». El fet de poder muntar un partit quedant només amb una altra persona és també un dels factors positius que hi troba: «Si vols jugar a pàdel, per exemple, has de quedar amb tres persones més. Aquí no, amb una altra ja pots jugar un partit i això fa que sigui relativament àgil poder practicar el tennis».

«Per a mi el tennis

suposa poder desconnectar de tot i centrar-me només en el que passa a la pista, és realment fantàstic» Marc Mas (11/8/1975) és el director esportiu del Club Tennis Tarragona. Ell va començar a jugar a aquest esport quan tenia 5 anys, al Reus Ploms. A partir dels 10 anys va convertir-se en campió de la demarcació de Tarragona a cada categoria i això, com altres companys que surten en aquest reportatge, li va valer una beca de la Federació Catalana de Tennis per entrenar a Barcelona durant un any quan tenia 14 anys, i en tornar va fer el salt al Tennis Monterols de Reus. Des d'aquesta edat fins als 27, Mas es va dedicar al tennis arribant a ser el número 52 del rànquing a Espanya i el 790 del món. Amb tot, a partir d'aquell moment va deixar de ser jugador i es va convertir en entrenador a les instal·lacions del Tennis Tarragona, on dirigeix l'apartat esportiu del cub des de l'any 2000

—l'entitat compta amb 8 entrenadors i gairebé 300 alumnes—. «El nostre equip +40 és la conseqüència d'una generació de joves talents que ara juguen plegats», afirma mentre explica que l'equip ja es va crear molt abans, quan tots els seus integrants ja pertanyien a la categoria +35, edat en què comença la denominació de veterans en el tennis. Així, quan estaven a +35, el Club Tennis Tarragona, amb Mas com un dels jugadors, va arribar cinc vegades a la final del campionat d'Espanya, guanyant-ne tres. «La diferència entre jugar ara i quan érem molt més joves es troba en la condició física. La tècnica sempre la conserves però ara hi ha boles que ets conscient que no pots arribar. Això, al començament, és una mica frustrant perquè el teu cap pensa que sí pots fer el mateix que aleshores però el teu cos ja no és el mateix. Amb tot, és evident que cal tenir un to físic imprescindible si vols jugar a cert nivell», diu. Mas assegura que acostumen a jugar entre els membres de l'equip i que són molt pocs aquells que poden fer una preparació física pel seu compte. «Tot depèn de les obligacions que cadascú tingui. La feina, la família... compaginar-ho tot no és fàcil. Si algú pot entrenar-se pel seu compte, és sensacional, clar [riu]. Ara, però, quan arribes a aquesta edat és important tenir clar on pots arribar i on no. És clau reservar-te, saber quan has de dosificar els esforços». En aquesta categoria, les eliminatòries del campionat d'Espanya es juguen al

31/10/2017

Octubre 2017

34 ESPORT MADUR A FONS

millor de set partits i l'equip que arriba a quatre victòries primer, guanya. Així, es juguen cinc partits en la modalitat individual i un parell de dobles en un sol dia. «Rarament s'acaben disputant els dobles. No perquè no hi hagi igualtat, perquè els enfrontaments individuals acostumen a ser molt disputats, sinó perquè tot es resol abans». Al campionat d'Espanya hi juguen 8 clubs, alguns dels quals tenen figures importants com Albert Costa, Carles Costa i altres. «Els millors jugadors ja no es desplacen. Vull dir, si et toca jugar com a visitant, és a dir, a casa del teu rival i aquest té algun d'aquests jugadors, aleshores sí que hi participen. En canvi, si han de venir aquí o a un altre club a jugar l'eliminatòria, no acostumen a fer-ho perquè són jugadors que han sigut professionals durant molts anys i estan cansats de tant viatjar pel tennis». Nacho Escudero (16/8/1974) és el cinquè membre de l'equip. En realitat n'hi ha dos més, Marc Pluvinet i Juan Carlos Cardona, que han format part del combinat del Club Tennis Tarragona durant les diferents eliminatòries. Escudero, com la resta dels seus companys, va començar quan tenia 5 anys. El seu primer record del tennis, però, és una mica diferent: «En aquell moment vaig anar amb la meva família a viure a Anglaterra. El meu pare havia marxat allí per motius de feina i tota la família vam anar amb ell. Quan va ser

el meu aniversari, em van regalar una pilota de tennis i una raqueta. Jo recordo que passava moltes hores al pati de la casa jugant, picant la pilota amb la raqueta contra la paret. Els meus pares em van dir que quan tornéssim a Tarragona podria rebre classes de tennis, i així va ser». Un any després Escudero estava a les instal·lacions del Club Tennis Tarragona, d'on no s'ha mogut mai esportivament parlant. «Entrenava cada dia i vaig aconseguir destacar. Vaig arribar a ser campió de la demarcació de Tarragona en categories benjamí, infantil i cadet. Amb tot, he d'admetre que la meva generació era molt difícil en el sentit que hi havia molta qualitat. Per molt que m'esforçava no passava de ser l'onzè o dotzè millor jugador de tot Catalunya», diu. Amb tot, Escudero afirma que va ser campió d'Espanya per equips en categoria júnior i absoluta. «He de dir que, des que tenia 13 o 14 anys, vaig decidir afluixar una mica. Jugava sempre per equips i, tot i que vaig aconseguir alguns èxits destacables, no m'ho prenia tan seriosament com quan era molt més petit». El seu nivell era tan bo, però, que va ser fitxat per un club alemany diverses vegades: «Passa com en la resta d'esports. Un club et fitxa per jugar en un altre país. Amb tot, aquí no és com el bàsquet, per exemple, que has d'anar tota la temporada. Et fitxaven per disputar un torneig o un campionat, un cap

de setmana, dos o tres. I això era compatible amb la competició d'aquí perquè, encara que et fessin fitxa allà, mantenies la d'aquí». Com els altres membres de l'equip, el pas següent després de ser jugador va ser la de fer-se entrenador. «Vaig treure'm tots els títols possibles, fins i tot un de molt prestigiós, a l'acadèmia de Nick Bollettieri, que es troba a Florida. D'allí van sortir talents com André Agassi, per exemple. Vaig treure'm el títol quan van fer un curs a Madrid. Amb tot, de seguida vaig tornar a jugar, només vaig estar aturat tres o quatre anys. Per a mi jugar al tennis és una necessitat. Si no faig esport, ho noto negativament», afirma. Escudero compagina la raqueta amb anar a córrer però assegura que, a banda de la condició física, a les edats que ja estem parlant, cal conèixer i escoltar molt bé el cos: «Quan vaig a jugar sempre prenc algun plàtan i begudes isotòniques. Si no ho faig i el partit s'allarga, estic llest. És important saber com es comporta el nostre cos, què necessitem. Cadascú de nosaltres som diferents i tenim un rendiment diferent també. Mira, si la setmana que tenim partit del campionat d'Espanya jo entreno cada dia, quan arribi la competició estaré mort, amb sobrecàrregues musculars. Sé que he de dosificar-me. I una cosa molt important: estirar els músculs. En definitiva, conèixer els nostres límits».

NUEVO JEEP® COMPASS.

Octubre 2017

CUALQUIERA QUE SEA TU DESTINO.

Nuevo Jeep® Compass Opening Edition 4X4 totalmente equipado por 230€/mes En 36 cuotas. Entrada: 10.950,06€. Última Cuota: 18.296,60€. TAE: 9,06%* Gama JEEP® COMPASS: Consumo mixto: 4,4 - 6,9 (l/100km). Emisiones de CO2: 117 - 160 (g/km). *Ej. para un JEEP® COMPASS OPENING EDITION 2.0 MULTIJET II 103 kW (140 CV) 4x4 ACTIVE DRIVE Auto9. PVP Recomendado: 32.873,64€. Incluye IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general, descuentos promocionales (que incluye descuento de permuta por entrega de vehículo usado a cambio, con una antigüedad mínima de 3 meses bajo la titularidad del Cliente que compra el vehículo nuevo). Incluye garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales o 60.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo, o lo que antes suceda. Gastos de matriculación no incluidos. Tin 7,50%. Importe total del crédito: 21.923,58€. Comisión de apertura: 657,71€ al contado. Precio total a plazos: 38.184,37€. Importe total adeudado: 27.234,31€. Oferta válida hasta el 31/10/2017 en Península y Baleares para clientes que financien con según condiciones contractuales 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 16.500€. La versión visionada corresponde con el vehículo: JEEP® COMPASS OPENING EDITION 2.0 MULTIJET II 103 kW (140 CV) 4x4 ACTIVE DRIVE Auto9 con pintura Blanco Pearl y techo color negro (PVP Recomendado 34.552,42€). Jeep® es un marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Octubre 2017

36 ESPORT MADUR A FONS

El rem està en voga Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

Aracel·li Niubó "Seli" (19/11/1976) és com un tornado, arremolina tot allò que es troba. És com si tingués energia permament i eterna, com si mai se li fonguessin els ploms. Sovint em recorda, per aquesta gran activitat que demostra, un personatge d'una nissaga de dibuixos animats que ara estan molt de moda a Catalunya, els de la Warner Bros. Seli és com el diable de Tasmània, hiperactiva. Aquesta petita però forta noia de Torredembarra té en l'esport la seva raó de ser

i ara, tot just en la temporada que acaba, ha començat una nova etapa en la seva carrera esportiva, al Club Nàutic de Tarragona, tot remant amb un equip de veteranes en la modalitat de llagut. «La idea era tornar a l'activitat física per posar-me en forma, no tenia cap intenció de competir però mira, al final ens vam classificar pel campionat d'Espanya i tot», diu. Seli va ser mare fa tretze mesos d'una preciositat anomenada Ares. La maternitat la va mantenir fora de combat —en relació a l'esport— durant mesos però ara ha tornat amb més ganes

que mai. «Pensa que tot estan embarassada, i de molts mesos, jo anava a entrenar», diu. «Com?», li pregunto. I ella m'aclareix que anava a fer d'entrenadora d'un equip de rugbi, la seva gran passió de sempre. Així, Seli Niubó va començar a fer esport quan tenia 4 anys. Aleshores va fer patinatge artístic sobre rodes, activitat que va realitzar fins als 19. «Va ser el moment que vaig anar a la universitat, a Lleida, a fer ciències de l'activitat física i de l'esport [abans s'anomenava INEFC]. Allí vaig en-

trar en contacte amb el rugbi i vaig deixar definitivament els patins». Ha estat vinculada amb l'esport de la pilota ovalada tota la vida i fins a l'últim any ha estat la directora esportiva del Club Rugbi Tarragona. «A Lleida vaig estar set anys i el rem el vaig conèixer quan vaig tornar a viure al meu poble, Torredembarra. Aleshores veia des de la finestra els remers i em quedava embadalida mirant-los i vaig decidir que jo també volia remar». Va ser així com va entrar a formar part dels equips de l'Associació de Vogadors de Baix a Mar. El mar la va atrapar i a poc a poc va anar deixant la pràctica del rugbi. «Jo sempre diré una cosa: el rem és el meu esport, però el rugbi és la meva vida. Les tres parelles que he tingut han estat jugadors de rugbi, hi tinc una connexió molt especial amb aquest esport, però amb el pas dels anys l'equip on jugava va anar

«Vam veure que

de seguida ens compenetràvem i que érem millors del que ens pensàvem i els resultats van arribar molt aviat»

La temporada del llagut és curta, de juny a setembre. Durant aquest període, a banda de competir, l'equip entrena tres vegades cada setmana, una hora a l'aigua aproximadament. «A l'hivern és més dur perquè s'entrena en sec, és a dir, fora de l'aigua. Aquí les instal·lacions són molt bones perquè disposem de molts ergòmetres [aparell de rem de gimnàs] i això ens facilita l'entrenament totes juntes. Crec que l'any que ve podem fer-ho encara millor perquè tindrem més experiència», explica Niubó. Ella, amb el seu anterior equip, va ser campiona de Catalunya, d'Espanya i va aconseguir una lliga tot en un any quan era veterana en l'equip +30. «Abans estava molt en forma. Anava a córrer cinc dies a la setmana entre 6 i 8 quilòmetres, més el rugbi

ESPORT MADUR A FONS

Després de 13 anys remant a Torredembarra, Seli i una remera d'aquell club van decidir anar al Nàutic perquè el seu equip de veteranes de sempre es va desfer. Aquí es va muntar un equip des de zero, amb companyes que mai havien fet aquest esport. «Vam veure que de seguida ens compenetràvem i que érem millors del que ens pensàvem i els resultats van arribar molt aviat». Van quedar terceres en el campionat de Catalunya i això els va permetre disputar el campionat d'Espanya, on van quedar sisenes.

Octubre 2017

perdent companyes, entraven noves jugadores i, de les que érem al començament només vam quedar una molt bona amiga, Júlia, i jo. Va ser aleshores quan em vaig adonar que calia donar el relleu a les noves generacions, que ja no hi fèiem res allí sobre el terreny de joc i vaig decidir dedicar-me a entrenar». D'aquella decisió farà 8 anys i, tot i que ha assumit càrrecs importants dins el rugbi —un cop va arribar a Tarragona perquè primer jugava a Lleida—, ha decidit renunciar per poder conciliar la vida familiar i el rem. «Del rugbi m'agradava el concepte d'equip, l'esperit de superació, el fet de pertànyer a un col·lectiu d'un esport tan noble».

i el rem. Ara no tinc temps per fer tot això. Recordo que aquesta temporada, quan vaig començar a remar una altra vegada després de l'aturada per la maternitat, em feia mal tot i pensava: tan malament estic?».

ESPORT MADUR A FONS

Octubre 2017

Ara torna a recuperar el seu millor nivell de forma i assegura rotundament que no pensa deixar de remar mai: «El meu somni és remar amb 65 anys perquè així podré donar molt handicap al meu equip». El handicap és el barem que té cada embarcació. Si competeixes en veterans, com més grans siguin els remers, més es té en compte a l'hora de fer les classificacions, perquè s'entén que és una dificultat afegida. Lídia Jiménez (14/6/1978) és la companya que va aterrar al Nàutic de Tarragona juntament amb Seli Niubó. Ella va començar a remar l'any 2011 arran de conèixer Seli, amb qui jugava al rugbi també. En veure que la seva companya i amiga compaginava l'esport de la pilota ovalada amb el rem, ella també va voler provar.

Quan l'equip de rem de veteranes de Torredembarra es va desfer, van venir a Tarragona. «M'agrada el rem perquè és un esport d'equip, com el rugbi, però al rem em lesiono menys i això fa que ho pugui gaudir molt», explica. Aquest és el tercer esport de competició de Jiménez perquè anteriorment al rugbi havia jugat a futbol durant 13 anys. Com Niubó, Lídia també és mare i el seu fill ara té 20 mesos. El petit Nil vol estar constantment amb la seva mare i es posa trist i plora quan veu que ella s’allunya per fer-se les fotos que il·lustren aquest reportatge. «Compaginar-ho és molt dur. Necessites una cangur per poder anar als entrenaments i saps que no pots fallar perquè això és un esport d'equip. Amb la Seli feia temps que parlàvem de fer alguna cosa després de donar a llum perquè les dues som molt esportistes. Com t'haurà explicat ella, la nostra aspiració era només fer esport, posar-nos en forma i tenir una estona per a nosaltres, res més, perquè ho necessitàvem». Mestra de secundària d'Educació Física com

Seli —les dues van estudiar ciències de l'activitat física i de l'esport—, Jiménez assegura que vol allargar la seva carrera esportiva tot el que pugui perquè no pot viure sense l'activitat física: «Jo també vull fer esport fins que pugui. Necessito formar part d'un equip, notar l'esforç, anar als entrenaments. Al començament em va costar molt tornar a agafar el ritme però després em vaig adonar que tampoc estava en tan mala condició física com pensava». No tothom té darrere un ampli historial esportiu. Hi ha algunes de les remeres que aquesta és la seva primera experiència competitiva de sempre. Aquest és el cas de Cristina Gómez (11/6/1971). «Sempre havia fet esport però en l'àmbit personal, ja saps, anar al gimnàs per fer aeròbic, step,

«Compaginar-ho és

molt dur. Necessites una cangur per poder anar als entrenaments i saps que no pots fallar perquè això és un esport d'equip»

Hyundai i30 cw Link Edition

Hyundai i30 Link Edition 5p. €/mes*

150

1 quota de 148,68€ 58 quotes de 150€ Entrada 4.396,68€ Última quota 6.352,94€ TAE 7,10%

Amb navegador i wifi gratis. Gaudeix de l’última tecnologia en connectivitat. El seu navegador d’última generació et conduirà sense problema allà on tu vulguis. I si el que vols és navegar per la xarxa, fes-ho, tens wifi! Què més vols? Seguretat? Condueixes la millor seguretat activa de la seva categoria: frenada autònoma, sistema d’avís de pre-col•lisió, control de creuer i limitador de velocitat, sistema actiu de canvi de carril, detector de fatiga…

Navegador amb pantalla de 8”

Nou Hyundai i30 Link Edition: Emissions CO (g/km): 112. Consum mixt (l/100 km): 4,9. Nou Hyundai i30 CW Link Edition: Emissions CO (g/km): 115. Consum mixt (l/100 km): 4,9. PVP recomanat per a HYUNDAI i30 TGDI 1.0 120CV (88,3kW) LINK EDITION. 60 MESOS. Tipus deutor 5,95% TAE 7,10% preu al comptat 16.775,00€. Incl. IVA, transport, imp. matriculació, descompte promocional, aportació del concessionari, oferta de manteniment i Pla Canvia a Hyundai aplicable si s’entrega un vehicle usat a canvi, amb almenys 6 mesos de titularitat del client previs a la data de compra. Oferta per a clients particulars que financin amb Cinking Solución Flexible. Entrada 4.396,68 €. Termini 60 mesos, 1 quota de 148,68 €, 58 quotes de 150,00 €, i 1 quota de 6.352,94 €. Tipus deutor fix 5,95%, TAE 7,10% (la TAE, així com la primera quota podran variar lleugerament en funció del dia de firma del contracte i la data de pagament. Comissió d’obertura 371,35 €, import total del crèdit 12.378,32 €, cost total del crèdit 3.194,65 €, import total degut 15.572,97 €. Preu total a terminis 19.969,65 €. Dia de contractació 09/09/2017 primer pagament 05/10/2017. Oferta vàlida fins al 31/12/2017. Finançament subjecte a estudi i aprovació per part de Santander Consumer, EFC, SA. Per al funcionament correcte del sistema wifi cal activar-lo i acceptar-ne les condicions de servei. Servei prestat per Orange. Hyundai proporcionarà un mòdem i una targeta SIM Orange prepagada amb 2 Gb/mes durant 12 mesos. Promoció vàlida fins al 15/12/2017 o acabament d’existències (5.000 unitats). Model de les imatges: i30 Link Edition/i30 CW Link Edition. Manteniment vinculat al finançament del vehicle. La garantia comercial de 5 anys sense límit de quilometratge oferta per Hyundai Motor España SLU als seus clients finals només s’aplica als vehicles Hyundai venuts originalment per la xarxa oficial de Hyundai, segons els termes i condicions del passaport del servei. Consulteu les condicions de l’oferta, manteniment, condicions wifi i garantia a la xarxa de concessionaris Hyundai o a www.hyundai.es.

Hyundai i30 Link Edition

Octubre 2017

Connecta’t al Hyundai i30 Link Edition.

Octubre 2017

40 ESPORT MADUR A FONS

«Els meus fills van començar a remar

a Torredembarra i va haver-hi un dia que jo també em vaig engrescar. Ells ho van deixar però jo he continuat» zumba... però mai havia format part d'un equip i molt menys competir. Per què vaig venir al rem? M'ho va dir una companya de l'equip, de la qual en soc amiga de molt abans i vaig pensar que seria una bona idea. A més, aquest esport es fa al mar i és fantàstic», diu mentre somriu constantment. Gómez assegura que està molt satisfeta de la decisió que va prendre al seu moment: «L'ambient és molt bo i això és fonamental. Això t'ajuda a venir amb ganes. De fet, poder fer esport t'ajuda a trobar-te millor físicament i anímicament. Ara, no t'enganyaré, aquest és un esport exigent i si una setmana, pel que sigui, no pots venir, l'altra et fa mal tot». Cristina assegura que aquests mesos que han de començar ara en què cal entrenar fora de la mar són encara més exigents que els que es fan durant la temporada de competició, això és, a l'estiu. «Treballem molt i sabem que ara, quan tornem, patirem. Només de pensar en els abdominals que farem i les sessions a la màquina de rem [riu], però ho aguantarem». La més veterana del grup és Rosa Fortuny (17/3/1960). Amb tot, fa molts anys que puja als llaguts i rema, concretament 16 anys. «Els meus fills van començar a remar a Torredembarra i va haver-hi un dia que jo també em vaig engrescar. Ells ho van deixar però jo he continuat», diu. Rosa havia jugat a bàsquet de petita i fins als 24 anys però fins que va agafar un rem per primera vegada no havia tornat a fer esport, és a dir més de 15 anys aturada. «Allò no

era gens fàcil. Has de pensar que en aquells anys que vaig començar jo els rems no eren de fibra com ara, sinó de fusta. Pesaven moltíssim i havies de fer molta força. A més, ara es fa un entrenament en sec però nosaltres sempre remàvem al mar i per acabar d'adobar-ho jo era "marca", és a dir, la remera que marca el ritme de tota l'embarcació». Dirigir un grup tan heterogeni com aquest en què esportistes que mai han deixat la seva a activitat física comparteixen bot amb altres que tot just comencen, no és gens fàcil. Al capdavant de l'equip hi ha Josep Torrell, l'entrenador. Ell va començar a remar als 12 anys i va competir fins als 25, dedicant-se a entrenar posteriorment. «Moltes de les noies no havien remat mai i, fins i tot, moltes no havien fet mai esport. Aquest projecte va començar amb un vessant lúdic, molt social i fèiem servir la competició com una eina que fa que la gent es motivi i pugui mantenir la rutina d'entrenaments», explica. Amb tot, els resultats van demostrar ben aviat que el grup de noies tenia fusta de competidores i va provocar que els objectius anessin canviant amb el pas de les regates. «Hem aconseguit fer tota la lliga, que no ens ho plantejàvem i els resultats han estat bons. Si he de ser sincer, ens va matar una mica [riu] que en la primera regata que vam fer del campionat de Catalunya en llagut mediterrani vam quedar terceres i les expectatives, a partir d'aleshores, van ser molt altes, tot i que la competició ens va anar posant a lloc», diu. Torrell destaca que en el món de l'esport i més a partir de certes edats, com en el cas que ens ocupa, la recupe-

Octubre 2017

42 ESPORT MADUR A FONS

ració a l'esforç és fonamental, tan important com l'entrenament: «La base de l'entrenament és la recuperació. Si entrenes sis dies a la setmana allò que et fa millorar és la recuperació. La gent d'aquestes edats que tenen compromisos socials i familiars elevats, fa que no tinguin aquesta recuperació com cal i aleshores poden aparèixer lesions i molèsties. Al final pot haver-hi gent que decideixi abandonar perquè no gaudeix de l'activitat per culpa de les lesions». De fet, aquest entrenador avisa sobre el factor d'exigència i sobre entrenament a partir dels 40 anys: «La mitjana d'edat en gent que deixa l'esport és entre els 18 i els 20 anys. Després ens tornem sedentaris i quan complim els 30, tornem a fer esport. De vegades s'exagera molt aquest retorn perquè veus gent amb més de 40 anys entrenant, sigui l'esport que sigui, com si fossin juvenils d'alt nivell, i això és massa». Els motius per acabar sobre un llagut i remar són diversos. En el cas de Cèlia Maya (18/9/1980), va ser una lesió. Ella feia quatre anys que competia en

«La mitjana d'edat

en gent que deixa l'esport és entre els 18 i els 20 anys. Després ens tornem sedentaris i quan complim els 30, tornem a fer esport»

ultimate frisbee — un esport d'equip que es juga amb un disc volador o frisbee; l'objectiu del joc és aconseguir punts passant el disc al final de la zona oposada, de manera semblant al futbol americà. Els jugadors no poden córrer mentre tenen el disc—durant quatre anys però una lesió de turmell li va impedir continuar. «Coneixia a Josep Torrell de feia temps i ell em va dir que seria una bona idea venir a fer rem, i tenia tota la raó perquè mai havia fet un esport al mar i és sensacional». De fet, Cèlia havia jugat durant molts anys a handbol i és aquest esperit d'equip que també va viure en el frisbee allò que també l'ha captivat en el rem: «Soc una esportista d'equip i això m'encanta però ara, com et deia, he descobert el mar i he començat a provar amb la vela lleugera, potser s'obre una altra carrera esportiva així». L'equip el formen un total de disset noies i és l'entrenador qui decideix a cada regata quines seran les esportistes que competiran. En tria deu, vuit de les quals es troben simultàniament sobre l'embarcació. A banda de les que apareixen en aquest reportatge, l’equip el formen: Laia Noya, Alba Rodríguez, Judit López, Lycke Vendahal, Maria Antonia Casado, Salud Muñoz, Isabel Juan, Paula Perelló, Aurora Jiménez, Mireia Ros i Lucy Calleja.

Mercè Badia (18/6/1969) també va debutar aquesta temporada en el món del rem. En el seu cas, va ser una amiga, sòcia del Nàutic, qui la va convèncer que provés aquest esport. «El primer dia ja em va encantar. Jo sempre havia fet activitat física, però de gimnàs, i això de sortir al mar va ser increïble. Em vaig adonar, però, que per remar encara em feia falta força. A la primera regata no sabia si podria aguantar mil metres remant a la velocitat que requeria la competició, tot i que als entrenaments havíem superat aquesta distància àmpliament», explica. Badia es mostra molt satisfeta del que ha pogut fer l'equip durant aquest primer any i es mostra esperançada i il·lusionada en vista la temporada vinent: «Vam començar sense cap ambició, pel simple fet de fer esport i ara cada vegada volem més. Això enganxa». A banda de remar, Mercè Badia assegura que compagina aquest esport en fer gimnàstica per complementar la seva preparació física i, tot i que la temporada competitiva acaba de finalitzar, no vol aturar-se: «Si ara paro, quan tornem a començar estaré morta. També et dic una cosa, el sedentarisme no és gens bo. De vegades notes que et fa mal l'esquena i et poses a remar i, per art de màgia, el dolor desapareix. Mentre el cos aguanti penso seguir activa».

Octubre 2017

44 PUBLIREPORTATGE A FONS

L’arròs com a poder d'atracció Mont-roig del Camp impulsa la primera edició de La cuina de l’arròs de tardor, una iniciativa que pretén atreure visitants en aquesta població i Miami Platja després de l’estiu VIU a fons

Hi ha vida més enllà dels mesos d’estiu en moltes poblacions catalanes. A Mont-roig del Camp ho saben bé i per això han decidit impulsar ara una nova iniciativa que, al voltant de la gastronomia, pretén atreure visitants al municipi i a Miami Platja durant uns dies del mes d’octubre, concretament del 12 al 22 d’aquest mes. Així ha pres forma La cuina de l’arròs de tardor, una proposta per a seduir els paladars més exigents i per a descobrir la gastronomia de la població amb productes locals i de temporada als visitants. Un total de quinze restaurants oferiran aquests àpats que poden tenir fins a tres modalitats. Així, alguns establiments —la majoria— proposen un menú, amb l’arròs com a plat principal, altres, només el plat d’arròs i uns altres locals oferiran una tapa basada en l’arròs. La tria d’aquest producte s’ha fet per dues raons bàsiques: la proximitat amb el Delta de l’Ebre, una de les grans zones arrosseres de l’Estat,

i per la versatilitat del producte a l’hora de cuinar-lo, perquè es poden utilitzar molts ingredients. De fet, l’arròs es pot preparar de moltes maneres diferents i el fet de fer-ho amb productes de tardor també fa que el gran públic conegui aquest producte més enllà de la típica imatge estiuenca de la paella, arròs negre i altres especialitats marineres més populars. Aquesta no és l’única oferta gastronòmica de Mont-roig del Camp durant l’any. De fet, aquesta localitat fa deu anys que organitza les jornades del pop, en què diferents establiments es concentren en una carpa per tal d’oferir degustacions d’aquest cefalòpode i que

han estat un èxit durant la dècada que fa que funciona. Les jornades del pop es fan al mes de juny i, per tant, l’arròs suposa una manera d’allargar la temporada al municipi. Els quinze restaurants que s’han adherit a la campanya són: Buba’s, Can Salvador, Casa Xavi, Chez Lorenzo, Eclipse, La borda d’en Manel, La cuina, La tasca del Joan, L’ermita, Limonero (playa Cristal), Los Campesinos, Mas d’en Romeu, Papaya Bar, Pizzeria Caliu i Rias Baixas. Els preus oscil·len entre els 3 euros d’una tapa en els locals que l’ofereixen, als 8 -12 euros pel plat d’arròs o els 18-24 euros per un menú aproximadament.

Octubre 2017

Paco Ruiz Valbuena "Rodri", continua gaudint sota els pals tot i estar a punt de complir 46 anys

ESPORT MADUR A FONS

Octubre 2017

Com si fos un nen Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

«Salta, salta, un, dos, ara... aixeca't!». En una de les porteries del camp de futbol municipal de Vila-seca un grup de nens segueixen amb disciplina militar les indicacions del seu entrenador, que dona instruccions sense parar. El ritme és frenètic, no hi ha descans, i els joves superen obstacles abans d'aturar el xut del tècnic que, a sobre, immediatament i quan ells estan a terra, els llença una pilota a l'altra banda amb la mà. N'hi ha que tenen força traça, que sembla que podran arribar a ser professionals. Amb tot, el temps ho dirà, perquè són encara molt petits. De fet, han de tenir, si fa o no fa, la mateixa edat que tenia Rodri quan va començar a jugar. «Tenia quatre o cinc anys quan acompanyava el meu pare als entrenaments, recordo que m'agradava molt i de seguida vaig adonar-me que volia ser porter». Paco Ruiz Valbuena va heretar el sobrenom del seu pare: Rodri. «A ell li deien així perquè es veu que tenia molta semblança amb un porter que havia jugat al Sevilla. Com

que era el seu fill i també vaig acabar sent porter, em van posar el mateix sobrenom», diu. De fet, el primer entrenador del petit Rodri va ser el seu pare. «En acabar els entrenaments ell ja em llençava algunes pilotes i jo feia les meves primeres aturades. Així vaig començar a entrenar-me. Has de tenir en compte que aleshores no podies començar a jugar federat fins als 11 anys». Aquells inicis, a la Salle de Reus, van forjar un porter que va debutar a Tercera Divisió amb el Reus (1992) quan era encara un juvenil i que fins ara continua en actiu. Rodri farà 46 anys el pròxim 3 de desembre però manté la il·lusió de

«Tenia quatre o cinc

anys quan acompanyava el meu pare als entrenaments, recordo que m'agradava molt i de seguida vaig adonar-me que volia ser porter»

sempre, una passió pel futbol que el va convertir en un rodamón d'aquest esport i que li va permetre ser professional durant quinze anys. Entre la nòmina d'equips destaquen el Múrcia i l'Eibar, ambdós a Segona Divisió A. Precisament una lesió quan estava en el conjunt murcià l'està mantenint fora dels terrenys de joc en aquest inici de temporada. «Vaig patir una lesió de lligaments encreuats quan jugava al Múrcia la temporada 1999-2000. Em vaig recuperar però ara, després de tants anys de continuar jugant, el menisc es va ressentir i també el cartílag. Al final em van operar el mes de juny d'enguany i ara estic pendent de començar la recuperació. Si tot va bé, tornaré a la porteria perquè m'agradaria acomiadar-me del futbol al camp, no per una lesió», diu. Paco Ruiz milita al Vila-seca de fa algunes temporades, club amb qui va aconseguir l'ascens a Primera Catalana, categoria on va ser, a més, el porter menys golejat. En aquest club, a més, ha fundat la seva escola de porters, que

CHUCK NORRIS NO ENCIENDE LA LUZ. ´EL TRAE EL SOL.

DOBLÒ POR 110€/MES (SIN IVA)

con 3 años de garantía y asistencia en carretera Gama Doblò Cargo: Consumo mixto desde 4,6 hasta 7,7 (l/100km). Emisiones de CO2 entre 133 y 173 (g/km). *Oferta válida para DOBLÒ CARGO BASE 1.3 MULTIJET 59 kW (80 CV) DIÉSEL. PVP Recomendado: 9.548,81€, incluye transporte y descuentos promocionales. Incluye garantía legal de 2 años sin límite de km más 1 año adicional o 120.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo, lo que antes suceda. Gastos de matriculación no incluidos. Total financiado 6.865,51€. T.I.N. 6,99%. Comisión de apertura: 205,97€ al contado. Ejemplo calculado para 40.000 km/ año. Todos los importes reflejados no incluyen IVA. Leasing ofrecido por para empresas con un plazo mínimo 36 meses y un importe mínimo a financiar de 6.850€. Oferta válida hasta el 31/10/2017 en Península y Baleares. La versión visionada corresponde con el vehículo DOBLÒ CARGO BASE 1.3 MULTIJET 59 kW (80 CV) DIÉSEL con opcionales (PVP recomendado con descuentos y sin IVA 10.210€).

PROFESIONALES COMO TÚ

Octubre 2017

En 36 cuotas. Entrada: 2.683,30€ (sin IVA). Última Cuota: 4.044,91€ (sin IVA). TAE: 8,74%*

ANTES DE ELEGIR UNO, CUENTA HASTA TRES.

GAMA FIAT TIPO 5 PUERTAS DESDE 10.600¢ CON 4 AÑOS DE GARANTÍA FIAT TIPO. NO NECESITAS MUCHO PARA TENERLO TODO. Emisiones de CO2 gama Fiat Tipo de 98 a 139 g/km. Consumo mixto: de 3,7 a 8,4 l/100km. PVP Recomendado Nuevo Fiat Tipo Sedán Easy 1.4 16v 70 kW (95 CV). Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado a cambio sin condiciones de antigüedad y con un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del cliente) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por importe mínimo de 7.990€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 31/10/2017. Las versiones visionadas corresponden con los vehículos: Nuevo Fiat Tipo Sedán Lounge 1.4 16v 70 kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 15.750€), Nuevo Fiat Tipo 5 puertas Lounge 1.4 16v 70 kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 16.950€) y Nuevo Fiat Tipo SW Lounge 1.4 16v 70 kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 17.950€).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

PUBLICITAT A FONS

Octubre 2017

48 ESPORT MADUR A FONS

«Abans la majoria de

duu el seu nom i en la qual uns dels lemes és: «Ser porter és ser diferent». «El porter ocupa un lloc molt especial al camp. Abans semblava que el porter havia de ser aquell que no valia com a jugador, però ara això no és això. El porter ha d'estar molt ben preparat, tant en l'aspecte físic com mental, perquè una errada pot suposar un gol», explica mentre assegura que cada vegada hi ha més nens que volen ser porters i, segons argumenta, una de les raons ha estat el canvi en la superfície del terreny de joc: «Abans la majoria de camps eren de terra, ara no, són de gespa artificial, això fa que sigui menys agressiu ser porter i es veu com cada vegada hi ha més nens que ho volen ser». La joventut eterna Quan penso en l'edat que té Rodri recordo un dels casos més mítics —en la meva opinió— del futbol mundial: Dino Zoff. Tot i que el nom no ho sembli, Zoff és italià i quan tenia 40 anys va proclamar-se campió del món amb la selecció italiana en el mundial

que es va celebrar a Espanya, el 1982. Aleshores em semblava increïble que algú, encara que fos el porter —per allò que sembla que es moguin menys i, per tant, pateixen menys desgast, com si l'agilitat, l'elasticitat i els impactes contra el terra durant anys i panys no es deixessin sentir en el rendiment dels porters— pogués competir a aquell nivell amb la seva edat. Sempre recordaré aquell porter gran, de posat seriós, que defensava els pals d'una Itàlia que representava el calcio tradicional de l'època, poc donat al futbol alegre i on va sobresortir Paolo Rossi, davanter que va ser el màxim golejador d'aquell campionat i que comptava amb noms il·lustres també com Gentile, Tardelli o Bergomi. Amb aquella fita, Dino Zoff es convertia en el jugador amb més edat en aconseguir un campionat del món. No és fàcil que un esportista que ha estat professional continuï tants anys al peu del canó. Rodri assegura que una de les raons que l'ha mantingut en actiu ha estat la passió que sent

camps eren de terra, ara no, són de gespa artificial, això fa que sigui menys agressiu ser porter» per aquest esport: «Em considero un malalt del futbol, sempre he entrenat tot el que he pogut. Quan estava al Reus entrenava i jugava amb el juvenil i també doblava amb el primer equip. Tenia al cap des de ben jove intentar ser professional i ser cada vegada millor». Professional, tal com s'ha dit anteriorment, ho va aconseguir i durant molts anys. Malgrat tot, Rodri no va poder jugar mai a Primera Divisió. Aquest porter reusenc en dona la culpa a aquella moda que hi va haver fa alguns anys en què els tècnics de la màxima categoria del futbol espanyol preferien porters alts i grans arran de l'arribada de Capello al Real Madrid: «Sí, com tu dius Capello va instaurar, podríem dir, aquella moda. De fet, recordo que Buyo va deixar de jugar [al Madrid] en favor de Bodo Illgner. Jo no soc un porter de molta envergadura, això és evident, però ho compensava amb agilitat, saber entendre el joc, anticipar-me. Malauradament vaig viure aquells anys en què es volien

anunci 175 X 125 revista viu EXPRO REUS 170928 - - 28/09/17- 19:13

CALD. GAS

ALT RENDIMENT

SOLAR

LLAR CALDERA

CALD. LLENYA Tipo Forestal

CALD. LLENYA Flama Inversa

CALD. BIOMASA

Octubre 2017

CALD. GASOIL

ESTUFA PELLETS

PROFESSIONALS AL SEU SERVEI

PUBLICITAT A FONS

ESTUFA LLENYA

porters grans i això em va barrar el pas a Primera».

ESPORT MADUR A FONS

Octubre 2017

Rodri confessa que el seu ídol era Luis Miguel Arconada, porter de la Reial Societat i de la selecció espanyola i assegura que els grans porters, com ara el de Sant Sebastià, neixen amb unes qualitats innates. «Cal treballar molt, és evident, però jo sempre he pensat que els grans porters ja neixen com a tals. Per a mi, el més important d'un porter ha de ser la seguretat que transmeti a l'equip, que sigui molt regular. Ara s'incideix molt en el joc de peus, que és un factor més a tenir en compte, com ho és que sigui bo en el joc aeri, que és l'aspecte més complicat pels porters». L'escola Són tres hores diàries sense pràcticament pausa. Paco Ruiz "Rodri" s'encarrega personalment d'entrenar els nens de la seva escola i enllaça un grup rere un altre per no perdre temps. «Sempre havia pensat que el porter era el gran oblidat dels equips de futbol. Mentre la resta entrenaven amb l'entrenador, els dos porters se n'anaven a una de les dues porteries amb el segon entrenador i allí s'anaven xutant pilotes, o rebent centrades i poca cosa més. La figura de l'entrenador de porters és relativament recent, tradicionalment no existia, però ara n'hi ha un sempre als equips i molts clubs tenen una escola d'entrenador de porters. Vaig pensar que amb la meva experiència seria una bona idea poder formar joves porters», diu. Així, fa cinc anys que la seva escola està en funcionament i compta amb tres entrenadors més que exerciten a un total de 80 nois.

«Encara que siguis un veterà

això no et dona cap tipus de llicència per descuidar els teus hàbits, al contrari»

Per a més joia de Rodri, el seu fill de deu anys —té una filla també— juga de porter amb el Reus. «És molt petit encara i el més important és que s'ho passi bé, que gaudeixi. Ara per ara, allò que importa és estudiar», afirma mentre admet que alguns porters rivals li pregunten com ho ha fet per arribar a la seva edat en forma: «Sempre hi ha algú que t'ho pregunta, especialment si són porters que ja tenen uns trenta anys i que suposo que ja pensen que volen continuar encara molts anys competint tot i que es fan grans. Jo m'he cuidat molt, no m'ha agradat la nit ni sortir i això també influeix. M'he dedicat al futbol, que és allò que més m'agrada». L'afició per estar sota els pals ha fet que anés adaptant les seves expectatives a mesura que ha anat fent anys. Així, era conscient que potser no podia continuar jugant en categories professionals però això no ha estat impediment perquè volgués continuar saltant als terrenys de joc. «Hi ha porters o jugadors que pensen que si ja no poden jugar en una categoria determinada, han de plegar, però jo no penso igual. Allò que importa és tenir la mateixa il·lusió i ganes de fer-ho bé. Jo he estat dinant a l'hora exacta per poder estar en les millors condicions pel partit tot i tenir més de quaranta anys. Vull dir que encara que siguis un veterà això no et dona cap tipus de llicència per descuidar els teus hàbits, al contrari. Jo encara tinc aquells nervis previs al partit i això és cabdal perquè cal mantenir l'esperit competitiu de sempre. Només si tens aquest afany de competició, pots fer-ho el millor possible i jo encara el tinc».

Costa Daurada Càtering, SL Costa Daurada Càtering, SL neix al març de 2016 amb el desig de donar a Tarragona i província un servei integral de menjador escolar de qualitat Publireportatge | Pierre Grubius Fotos

Es tracta d'una empresa familiar en laque els seus clients n'acrediten la professionalitat i l'atenció personalitzada que ofeixen. La seva plantilla està composta per persones excepcionals, professionals que donen el màxim d'ells mateixos tot aportant la seva experiència en el ram de la restauració col·lectiva.

Octubre 2017

Estan especialitzats en el servei a llars d’infants, escoles públiques i concertades, tant in-situ com transportat, empreses, hospitals, geriàtrics, esdeveniments (bodes, comunions, festes de aniversaris...). Sempre treballen amb productes de primera qualitat, incloent productes ecològics, i amb proveïdors de proximitat, potenciant així a les empreses de la nostra demarcació.

Aposten per una dieta mediterrània amb productes 'Km0' i estan adaptats a les creences religioses i les intoleràncies alimentàries. És per això que compten entre els seus empleats amb la Gemma, Doctora en Nutrició Humana i Dietètica. Unió de dues grans referències: Costa Daurada Càtering – Fundació Pere Tarrés Aquesta unió és fruit d’una llarga col·laboració entre ambdues entitats de reconeguda i constatada solvència tècnica i econòmica en els seus respectius sectors. Són conscients que tan sols amb la cooperació entre els millors de cada sector poden prestar i garantir el millor servei. En aquest sentit, aquesta col·laboració ha generat un model de servei que es basa en els següents quatre pilars: QUALITAT – EXPERTESA – PROXIMITAT – SATISFACCIÓ DEL CLIENT.

Pol. Ind. Perafort, c/ Del Pinar nº8-B 43152 Perafort Oficina: 977 615 930 Cuina: 877 604 004 Mòbil: 617 911 771

www.cateringcd.com

L’Hospital posa en marxa el programa “Cuidador expert Catalunya® en demències” L’àrea ambulatòria de geriatria de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha posat en marxa,avui 26 de setembre, el programa “Cuidador expert Catalunya® en demències” que té com a finalitat, mitjançant l’intercanvi de coneixements i experiències del cuidador expert amb la resta de cuidadors, promoure un canvi d’hàbits que millorin la qualitat de vida del cuidador i la convivència amb la persona a la que cuida.

Octubre 2017

El renovat menjador social 'taula amiga' reparteix 65 àpats al dia Després de gairebé 4 anys en funcionament, el menjador social Taula Amiga de Tarragona ha ampliat i renovat les instal·lacions per tal d'optimitzar el servei i dignificar-lo encara més. La directora de la Delegació a Tarragona de la Fundació Formació i Treball, Marina Arnau, ha explicat que un dels grans objectius que es plantegen és "créixer". "Des del principi s'ha apostat per una imatge la més integradora possible, ara amb aquesta remodelació s'ha volgut buscar encara més l'estètica de restaurant, amb cambrers uniformats, taules per a quatre comensals, paraments, i tota una imatge corporativa clara i actualitzada", afegeix.

El programa “Cuidador expert Catalunya® en demències” consisteix en 9 sessions de formació que s’impartiran un cop a la setmana a l’Hospital. El tret diferencial és que les sessions estan conduïdes per un cuidador/a amb llarga experiència en la cura d’una persona amb demència, cosa que li confereix una posició privilegiada per poder parlar en primera persona de les diferents situacions que viuen els cuidadors que assisteixen a les sessions. Per la seva part, els professionals sanitaris passen a desenvolupar un paper d’observadors i només intervenen en cas que sigui necessari.

Cada dia mengen a Taula amiga gairebé 65 persones i es donen aliments frescos a més de 40 famílies per setmana (la majoria amb fills a càrrec). Per a tots ells, des de Formació i Treball, la Fundació amiga, volem ser millors i per a tots ells continuarem millorant.

Nou portal de dades obertes pioner en l’estàndard internacional de la City Protocol Society L’Ajuntament de Reus va posar en marxa Reus Open Data, el nou portal de dades obertes que s’estrena amb la publicació de 12 conjunts de dades o datasets, en formats oberts i reutilitzables. Aquest és el primer portal dissenyat seguint el protocol de la City Protocol Society, un estàndard internacional que propicia que les dades s’organitzin en un estàndard que tothom pugui conèixer i compartir. L’objectiu del Reus Open Data és fomentar l’ús i la reutilització

de la informació que té l’administració, donar màxima transparència a la gestió dels serveis públics i assolir un grau superior de maduresa de la transparència i el bon govern. Al mateix temps, es pretèn que la informació generada pel sector públic municipal, a través de la seva reutilització, sigui útil a persones i empreses en els seus àmbits d’actuació i contribueixi al creixement i la creació de llocs de treball. El portal Open Data té un pressupost d’adjudicació de 25.000 euros més IVA que es faran efectius durant els tres anys de la durada del projecte.

PUBLICITAT

Octubre 2017

Consell de salut. El farmacèutic a prop teu

Recomanacions d'ús de

l'ibuprofè Està contraindicat en aquells pacients amb hipersensibilitat a l’àcid acetilsalicílic o a altres antiinflamatoris no esteroídics, en antecedents d’asma, en l’embaràs i en pacients amb úlcera pèptica. També s’ha d’utilitzar amb precaució en ancians, en pacients amb trastorns al·lèrgics, durant l’alletament, en pacients que prenen anticoagulants o que presenten alteracions de la coagulació, i en pacients amb alteracions de la funció renal o hepàtica.

COFT A FONS

Octubre 2017

L'ibuprofè és un medicament antiinflamatori no esteroídic (AINE). Es considera el fàrmac d’elecció en el tractament de processos dolorosos d’intensitat lleu o moderada, tractament de la febre i tractament simptomàtic de processos reumàtics i inflamatoris

Sempre a prop teu

La posologia en adults és entre 400-600 mg cada 4-6 hores (no excedir els 2,4 g diaris) i en nens és de 20 mg/kg de pes al dia, repartits en 3 o 4 preses. Per indicació farmacèutica (sense requisit de recepta mèdica), la dosi recomanable és de 400 mg cada 8 h. Així mateix, l’ibuprofè amb arginina pot millorar la rapidesa de l’acció antiinflamatòria. Risc cardiovascular de l’ús d’Ibuprofè a altes dosis A l’abril de 2015, l’Agència Espanyola

de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va emetre una Nota informativa en relació al risc cardiovascular associat a dosis altes (igual o superior 2,4 g/dia) d’ibuprofè. RECOMANACIONS ALS USUARIS • Es desaconsella l’automedicació amb medicaments que requereixen recepta i que per tant han de ser prescrits per un metge. • En el cas dels medicaments que no requereixen recepta mèdica, demani consell al farmacèutic. Si els símptomes continuen o el seu estat empitjora consulti al seu metge. • Utilitzi la dosi més baixa possible durant el menor temps possible que permeti controlar els símptomes per tal de minimitzar els efectes adversos (risc gastrointestinal, cardiovascular, renal i hepàtic). I recordi: Davant qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic.

A Asisa res no ens importa més que la teva salut

Octubre 2017

Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat. Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

MOTOR

NOVETATS | VEHICLES | CONCESSIONARIS COMPETICIÓ

NOVETATS MOTOR

Octubre 2017

Ford Fiesta

Nivell avançat Arriba la renovació del model compacte més venut a Europa. El Ford Fiesta de nova generació potencia el seu atractiu, ofereix més tecnologia i millora la seva oferta de gamma. Està disponible amb carrosseries de tres i cinc portes i disposa de motors des de 70 fins a 125 cavalls Ramon Ortiz

L’automòbil del segment compacte més venut als mercats europeus, el Ford Fiesta, comença una nova etapa. Al seu currículum figura un passat amb quatre dècades d'èxits i un futur brillant. Ford continua escrivint la història d’aquest icònic model amb el llançament de la novena generació que arriba amb la gamma més àmplia, completa i versàtil de la seva trajectòria. El nou Fiesta multiplica la seva oferta i contempla quatre versions estèticament diferenciades que permeten

ajustar-se a les preferències i necessitats de cada client. Ford ha dissenyat un Fiesta d'estil elegant -Titanium-, un altre més esportiu ST-Line i un luxós Vignale. També es pot gaudir d’un Fiesta d'aspecte crossover denominat Active, el primer d'una nova gamma de vehicles amb imatge aventurera que el constructor de l’oval llençarà al mercat durant els pròxims anys. Basat en la plataforma actual amb les pertinents evolucions i millores en qüestions dinàmiques i de confort de marxa, el nou Fiesta té una llargada total de 4,04 metres, 1,74 metres d'ample i 1,48 metres d’alçada. Per la seva

NOVETATS MOTOR

Octubre 2017

Fiesta Titanium Fiesta ST Line

banda, la distància entre eixos creix lleugerament fins als 2,49 metres i el maleter disposa d’un volum útil de càrrega de 303 litres. El Fiesta evoluciona de forma significativa en equipament tecnològic i d’ajuda al conductor. El seus creadors afirmen que és el més avançat del món de la seva categoria, gràcies

Fiesta Vignale

Associades als motors més potents, les versions ST-Line ofereixes un disseny inspirat en els models Ford Performance

al seu conjunt d'ajudes a la conducció i equips de seguretat. Es disposa de la tecnologia Active Park Assist, que acciona de forma automàtica els frens per prevenir impactes a baixa velocitat, al completar una maniobra d’estacionament sense mans. Aquest vehicle es converteix en el primer Ford amb sistema de Detecció de Vianants que pot ajudar a prevenir col·lisions nocturnes i el

primer també en incorporar un sistema de so B&O Play, que s’uneix a la completa connectivitat del sistema SYNC 3, que disposa de pantalles tàctils d’alta resolució de fins a 8 polzades. PERSONALITZACIÓ La nova generació del Fiesta ofereix uns nivells superiors en qüestions de qualitat, acabats i materials. També ha estat renovada la seva línia exterior i a

Octubre 2017

Per tal d’oferir una experiència de conducció més divertida, el dinamisme del Fiesta ha estat millorat. En aquest sentit, Ford ofereix una suspensió redissenyada, un sistema de Control de Par Vectorial optimitzat amb el qual s'ha millorat l’eficàcia en revolts un i s'han reduït les distàncies de frenada. També millora el confort de marxa, amb una significativa reducció dels sorolls.

NOVETATS MOTOR

Pel que fa a l'oferta mecànica de benzina, hi ha disponible un motor 1.1 de 70 i 85 cavalls de benzina i un EcoBoost 1.0 de 100, 125 i 140 cavalls. En dièsel s'ofereix un únic bloc TDCi de 1,5 litres, amb potències respectives de 85 i 120 cavalls. El model ST200, amb motor benzina de 200 cavalls de potència (0-100 km/h en 6,7 segons), arribarà a principis del proper any.

l’habitacle s’ha treballat per tal de millorar la seva ergonomia. Un capítol on s’ha avançat molt és la disponibilitat d’opcions de personalització.

El renovat interior reflecteix un salt de qualitat, amb una distribució més ergonòmica i equipaments com un sostre de vidre panoràmic

Octubre 2017

>La vida es magnífica con este gran SUV Con

con Wi-fi 4G y Respuesta Automática Anticolisión

opel.es

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11. Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto. cat

NUEVO GRANDLAND X

Octubre 2017

60 NOVETATS MOTOR

Hyundai Kona

Un SUV de perfil jove Hyundai ja té enllestit el seu nou SUV compacte, adreçat a un perfil de client jove que desitja un vehicle atractiu d’imatge i pràctic en la seva utilització. Està disponible amb motors benzina, amb potències de 120 i 177 cavalls Ramon Ortiz

El SUV més jove de la gamma Hyundai és el nou Kona i forma part de l’ofensiva comercial de la marca coreana, amb l’objectiu de convertir-se en un constructor de referència a Europa. Aquesta creació dóna continuïtat a la nova identitat de disseny de la marca coreana encara que afegint un caràcter atrevit i juvenil, amb molt estil, per crear una proposta única i diferent al el segment SUV-B. La seva audaç silueta, amb la graella en forma de cascada, emfatitza el cos voluminós i agressiu d'aquest petit crossover d'aspecte fort i enèrgic. Entre els seus avenços tecnològics figuren dispositius com el sistema head-up display o una pantalla que pot

arribar a ser de 8 polzades. La gamma mecànica inicial disposa de dos motors de benzina. L’opció d’accés és un bloc 1.0 T-GDI, amb canvi manual de 6 velocitats, que té una potència de 120 cavalls, un consum homologat de 5,3 l/100 km i emissions de CO2 de 117 g/km. La segona alternativa, més ambiciosa amb el rendiment, està confiada a un motor 1.6 T-GDI de 177 cavalls. En aquest cas, el consum és de 7,3 l/100 km i pot arribar a una velocitat màxima de 205 km/h. L’any 2018 arribaran les mecàniques dièsel, amb un motor 1.6 de 115 i 136 cavalls. En aquest cas es podrà optar també per un canvi automàtic seqüencial 7DCT i tracció total. La firma coreana ofereix al nou Kona tres diferents sistemes de connectivitat: la primera està formada per un equip àudio estàndard amb pantalla TFT de cinc polzades, Bluetooth i USB . La segona és un sistema d’àudio avançat amb pantalla tàctil de set

El disseny del Kona reflecteix a la perfecció la manera de viure dels joves clients que desitgen un SUV de nova generació polzades, Apple Car Play i Android. La més completa és un sistema de navegació de vuit pozades amb càmera posterior, mapes 3D, Lifetime MapcareTM, pantalla d’informació al quadre d’instruments, etc.

RENUEVA TU CONFIANZA

NUEVO LEXUS IS 300h HÍBRIDO Con un diseño exterior renovado que exalta la deportividad y el Lexus Safety System +, que incluye control de crucero adaptativo y seguridad pre-colisión, el nuevo Lexus IS 300h Híbrido, renueva tu confianza.

Octubre 2017

Descubre más en www.lexusauto.es

LEXUS TARRAGONA C/ Carabia, parcela 11 Urb. L’ Albada - 43006 Tarragona Tel. 977 245 569 www.estilolexus.com www.lexusauto.es/tarragona

164 kW 223 CV. 4,2 l/100km. CO2: 97 g/km. NOx: 0,006 g/km Emisiones y consumo de CO2 de la gama IS 300h: emisiones de CO2 desde 97 a 107 g/km. Consumo combinado desde 4,3 a 4,7 l/100 km. El consumo de combustible y los valores de CO2 se miden en un entorno controlado de acuerdo a los requisitos del Reglamento (CE) Nº 715/2007. Los valores de combustibles y emisiones de CO2 podrán diferir al variar los factores externos. Para más información consulte en su centro autorizado Lexus.

Octubre 2017

62 NOVETATS MOTOR

Lexus LC 500 tecnologia seductora El model LC 500 és el nou vaixell insígnia de Lexus. Es tracta d’un seductor coupé que pot equipar un evolucionat sistema híbrid Multistage o un poderós motor benzina V8, amb potència de 477 cavalls Ramon Ortiz

El nou coupé LC 500 de Lexus mostra la capacitat d’aquesta marca japonesa en apartats com el disseny, enginyeria i tecnologia avançada, aplicades a un estil de vida luxós i exclusiu. És un automòbil dissenyat per oferir una experiència de conducció única i altament gratificant, basada en una perfecta combinació d'elegància i dinamisme. La proposta mecànica d’aquest extraordinari automòbil es basa en dues alternatives diferenciades: una híbrida, més tecnològica i eficient; i una altra benzina V8, més autèntica i tradicional. Les dues equipen blocs de benzina atmosfèrics, però amb plantejaments ben diferents. La variant LC 500h suposa una revolució en el desenvolupament de la tecnologia híbrida de la marca: és el primer model que adopta el sistema Multistage Hybrid, que afegeix un dispositiu de canvi multietapa al motor, un benzina V6 de 3,5 litres i potència de 359 cavalls, assistit per un elèctric de 132 kW. Aquest sistema transforma i amplifica el parell, la potència i l'acceleració del motor en diverses etapes. L’acceleració de 0 a 100 km/h és de 5 segons, el consum homologat de 6,4 l/100 km i les emissions de CO2, de 145 g/km. La versió LC 500 disposa de la darrera evolució del motor benzina atmosfèric V8 5.0 de Lexus, renovat per

oferir 477 cavalls i que permet accelerar de 0 a 100 km/h en menys 4,5 segons. Els respectius registres de consum i eficiència són de 11,5 l/100 km i 263 g/km i adopta una nova transmissió automàtica de 10 velocitats, que transmet la potència a les rodes posteriors. El model LC estrena una nova plataforma que ofereix un balanç de pesos gairebé perfecte entre eixos i una nova posició de conducció, amb el conductor assegut més al centre. La rigidesa torsional és la més elevada d'un model Lexus, estrena suspensió i adopta el sistema Lexus Dynamic Handling, amb diferencial autoblocant i quatre rodes directrius en una versió Sport+ que també disposa d’un aleró posterior actiu.

L’aerodinàmica ha estat estudiada per garantir les millors prestacions i fluxos d'aire eficients, suaus i silenciosos

Octubre 2017

OPEL CROSSLAND X

Setembre 2017 Octubre 2017

Ciutadà amb estil propi

NOVETATS MOTOR

Pertanyent a la categoria B-SUV del mercat, el nou Crossland X d’Opel es situa com el model d'accés a la família crossover del fabricant alemany Ramon Ortiz

Opel amplia la seva gamma crossover amb el Crossland X. Amb una llargada 4,21 metres, aquest atractiu automòbil es caracteritza per un òptim aprofitament de l'espai, gràcies a un interior pràctic i modulable. Està adreçat als clients d'utilitaris o

de berlines familiars compactes, que desitgen un cotxe modern i dotat d’una elevada versatilitat. Entre els seus millors arguments es pot destacar una posició de conducció elevada, optimització de l'espai, un notable nivell de confort dels ocupants i un espaiós maleter de 410 fins a 520 litres de capacitat. També ha estat concebut per oferir una conducció senzilla i, a la vegada, divertida. Els equipaments de seguretat i confort són molt complets. Es disposa de tecnologies d'assistència modernes com sistema d'il·luminació adaptativa amb fars LED, pantalla de projecció head-up display, càmera frontal de seguretat Opel Eye amb reconeixement de senyals de trànsit i sistema de manteniment de carril, control de creuer amb limitador de velocitat, alerta de col·lisió frontal amb detecció de vianants i frenada automàtica d'emergència, alerta de somnolència, assistent d'aparca-

ment o càmera de visió panoràmica. En termes de connectivitat, el nou Crossland X adopta els serveis Opel OnStar així com a la tecnologia IntelliLink, compatible amb Android Auto i Apple CarPlay

Els seients del darrere es poden desplaçar individualment fins a 150 mm per adaptar l'espai en funció dels passatgers o la càrrega L’oferta mecànica del Crossland X està confiada, en benzina, a un eficient bloc 1.2 de tres cilindres amb tres nivells de potència, de 81, 110 i 130 cavalls. En dièsel, el nou Opel està disponible amb un estalviador bloc 1.6 turbo de quatre cilindres, amb potències de 99 o 120 cavalls. Segons la motorització escollida, les caixes de canvis poden ser manuals de cinc o sis velocitats, o be una transmissió automàtica de 6 relacions.

MOTOR BÒXER TRACCIÒ SYMMETRICAL AWD NAVEGADOR CÀMERA DE VISIÓ POSTERIOR SMART ENTRY & BOTÓ D’ARRENCADA SISTEMA AUTO. START-STOP CONTROL DE CREUER SISTEMA D’ARRENCADA EN PUJADA

Octubre 2017 PUBLICITAT

Gama Mazda CX-5. Consumo mixto (l/100): 5,0 - 7,1. Emisiones CO2 (g/km): 132 - 162. - Gama Mazda CX-3. Consumo mixto (l/100): 4,0 - 6,4. Emisiones CO2 (g/km): 105 - 150.

Ssangyong Korando Més atractiu El tot camí de Ssangyong actualitza la seva imatge, amb un redisseny d'elements com les òptiques davanteres amb llums diürnes LED, capó, graella i els para-xocs. Incorpora unes aletes davanteres més amples i les llandes de 18 polzades són també de nou disseny. L’interior inclou un volant multifunció i l'habitacle ha estat revisat ergonòmicament amb materials que transmeten millor percepció.

Mercedes-Benz X

BREUS MOTOR

Octubre 2017

Debut al segment pick-up

El Korando equipa un potent motor turbodièsel 2.2 d'injecció directa, amb 178 cavalls. En funció del tipus de caixa de canvis i de transmissió, el consum mitjà oscil·la entre 5,3 i 6,8 litres als 100 km i el CO2, entre 139 i 177 grams per km. El Korando disposa de 18 cm d'alçada lliure al terra i es pot triar amb tracció davantera o 4x4 de tipus connectable, que permet bloquejar el diferencial central. L'equipament de sèrie inclou sis coixins de seguretat, control d'estabilitat ESP, sistema actiu antibolcada ARP, reposacaps actius elèctrics i ancoratges Isofix i ajuda a l'arrencada en pendent HSA.

un nou motor dièsel V6 de 258 cavalls i una versió equipada amb tracció integral permanent. La seguretat inclou equipaments com assistent de frenada actiu, detector de canvi de carril i assistent per a senyals de trànsit.

La nova Classe X obre nous camins a Mercedes-Benz. El nou pick-up s'integra en el disseny típic dels models SUV de la marca, ofereix elevada qualitat i grans possibilitats d’equipament. La gamma disposa de tres versions, denominades Pure, Progressive i Power. La primera respon a un concepte clàssic i robust, la segona està concebuda per satisfer majors exigències de confort i la gamma Power respon a un estil de vida urbà. La connectivitat està garantida pel sistema Mercedes me connect. Amb tracció integral 4MATIC amb reductores, l'oferta mecànica és un dièsel X 220d, de 163 cavalls. La segona opció és el X 250D, que eleva el rendiment fins a 190 cavalls. A mitjans de 2018 arribarà

Toyota Land Cruiser Nova generació Toyota renova el seu 4x4 més prestigiós, el Land Cruiser. Reafirma la seva excel·lent reputació gràcies a un disseny exterior més modern i robust, un interior més sofisticat i de major qualitat, i diverses millores a les seves avançades capacitats dinàmiques, tant en carretera com fora d'ella. A més, l'icònic 4x4 de la firma japonesa incorpora novetats relacionades amb el confort i l'equipament. El nou Land Cruiser es propulsa mitjançant un motor turbodièsel 2.8 D-4D, de 177 cavalls. La capacitat tot terreny té en la seva construcció de carrosseria sobre bastidor (body-on-frame en construcció) una de les seves claus. Es tracta d'una estructura duradora i resistent, única al segment, que aïlla amb gran eficiència l'habitacle dels moviments de la suspensió.

Octubre 2017

El totxo revifa

El sector immobiliari de Reus inicia una recuperació tímida però estable

CIUTAT

CULTURA | SOCIETAT| PROTAGONISTES | POLÍTICA |

Radiografia del sector

immobiliari

IMMOBILIÀRIES CIUTAT

Octubre 2017

de la ciutat

Cinc experts dels sector comenten quina és la situació actual del mercat de l’habitatge i de quina manera ha madurat el consumidor arran la crisi Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

Què és millor llogar o comprar? Què he de tenir en compte? Hauré escollit bé? Aquestes i moltes altres qüestions apareixen de forma continuada al llarg de la vida. Ambdues opcions es poden adequar a les variables laborals, econòmiques i personals del moment. La preocupació més arrelada, però, es

remet a no voler perdre els diners. A més, dur cap endavant una inversió aclapara sempre al principi. En aquest reportatge, abordarem la visió dels experts immobiliaris pel que fa a la situació actual i en construirem una radiografia de la ciutat de Reus. Malgrat tot, també s’ha de dir que la crisi del mercat immobiliari ha deixat escenes dures de desnonaments, limitacions

de crèdit i una creixent precarietat econòmica que encara avui s’arrosseguen. No se sap si les tendències cícliques del mateix sector faran que professionals i consumidors tornin a repetir la mateixa història o veritablement hagin après la lliçó. “Trobem que ara les persones es miren amb més tranquil·litat les seves

Octubre 2017

69 opcions de compra i ho fan amb més seny. Una altra possible bombolla, evidentment, es podria tornar a repetir si es cometen els mateixos errors, però crec que qui està més escarmentat és el professional immobiliari, que és qui ha vist més casos i pot valorar amb més perspectiva quines seran les tendències”, comença explicant el delegat de la immobiliària Vivendex de Reus, Antón Gil, qui du 23 anys al sector immobiliari i parla d’un repunt en les vendes. La situació sembla mostrar-se positiva pels professionals del sector, els quals també reivindiquen un bon assessorament i tenir les prioritats molt clares. Segons Montse Solé, de la constructora i promotora R.Y.C.S.A., explica que el més important és que “hi ha moviment” i que “el sector s’està recuperant, sobretot

Participa en el sorteig d’una

depilació làser díode gratuïta informa’t al Face del VIU a fons I presentant aquest anunci et farem un 25% de descompte en la tarifa normal

IMMOBILIÀRIES CIUTAT

Octubre 2017

locals, naus i solars on han registrat un augment de demanda. Les operacions que va tancar Vivendex l’any 2016 van ascendir a un total aproximat entre 80 i 90 vendes. “És una bona dada, ja que som una marca relativament nova a la capital del Baix Camp i fa prop de 6 anys que ens hi hem instal·lat. Al llarg dels anys, hem pujat en el nombre de vendes”, afirma Gil.

vull encoratjar la gent. Nosaltres ja rebem trucades de llogaters que comencen a fer números per comprar una casa. Això sempre és un bon senyal”, remarca Solé. Un altre factor positiu és el que aporta l’agent immobiliària Núria Vernet, qui per regla general, ja es comença a trobar amb gent que no té por a demanar un crèdit. Si més no, la gent aposta per la millora de la seva qualitat de vida. “Personalment, crec en la compra, però amb les condicions laborals d’avui dia, també entenc que el lloguer sigui la millor alternativa per independitzar-se o viure durant una temporada en un lloc”, reconeix Vernet. Si bé, no tot és de color de rosa, i com diuen Vernet i Gil “hem passat per moments molt complexos”. Creixement tímid El consultor sènior de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, Rafael Arasa, afirma que hi ha una certa reactivació en la venda, però “s’ha de tenir en compte que partim d’uns índexs molt baixos de la recessió del 2008”. Últimament en aquest darrer exercici, sobretot en el cas del 2016 i 2017, segons el Col·legi de Registradors de la Propietat, el Banc d’Espanya i altres organismes oficials que controlen i observen el mercat immobiliari, parlen d’un creixement de la demanda i la construcció. Sí bé, encara està molt lluny dels anys precedents a la crisi. Pel que fa a les xifres, tot recolzant-se so-

«Les dades més generals

del sector parlen d’estabilitat envers l’any passat i el nostre perfil de gent vol millorar el seu habitatge, aconseguir un de més gran i nou» bre les dades del Banc d’Espanya, Arasa detalla que “el preu dels habitatges ha pujat un 16%, es ven la meitat que a l’època precrisi i és creixent la compra d’habitatges per parts d’estrangers, un fenomen que es reprodueix tant a les zones d’interior com les properes a la costa”. El fet que s’incrementin els compradors estrangers per a Arasa representa un factor negatiu, ja que “es tracta d’inversions purament especulatives, per tirar cap endavant revendes o lloguers. Això perjudica les persones de la població estable de la ciutat i principalment als joves davant d’una precarietat laboral”. Més concretament, a la immobiliària Vivendex del carrer Ample, es dediquen essencialment a la venda, no toquen lloguer i se centren en el client particular i bancari. “Les dades més generals del sector parlen d’estabilitat envers l’any passat i el nostre perfil de gent vol millorar el seu habitatge, aconseguir un de més gran i nou”, apunta Antón Gil. Les àrees d’habitatge que treballen se centren a la part alta de la ciutat i “les zones d’expansió” de Reus, és a dir, la zona de Mas Iglésias i la residencial del carrer de l'Alfàbrega, abans d’arribar al barri Sol i Vista. També es dediquen a

En el cas d’API Reus l’esmentat repunt també ha estat relacionat amb les vendes. “Quant a operacions tancades aquest any, podem haver arribat a una mitjana de cinc vendes per mes, tot un augment comparat amb l’any passat. I, pel que fa als inversors, van sortint. Hem tingut inversos que s’han quedat per a ells sols de deu a dotze pisos. És a dir, hi ha moviment. De cara a l’any que ve, si s’aprova el pla d’habitatge nou, que entra l’any 2018, pot suposar un seguit d’ajudes per a la gent jove i els donen fins a 10.800 euros”, corrobora Jordi Prats. El repunt de les vendes, doncs, és indiscutible, però què s’haurà de fer per no tornar a repetir els mateixos errors del passat? Segons Núria Vernet, s’ha d’evitar a través de l’exercici de bons professionals. “Jo crec que els qui hem aguantat els anys de recessió hem après molt i som els que podem orientar millor el consumidor. Recentment, trobem que torna a haver-hi molta gent nova que s’està incorporant al mercat per fer negoci i s’ha de tenir molta cura. Ens hem de refiar de les recomanacions de la gent de confiança”, aconsella l’agent Núria Vernet. Amb una trajectòria de 29 anys en el sector de l’habitatge, està d’allò més rodada i constata que el focus s’ha de posar en la tria de prioritats. Volem adquirir un habitatge o pagar un lloguer? El consumidor ha d’assegurar-se que és el moment adequat per fer-ho. “És evident que la demanda del lloguer ha crescut i l’oferta no s’adequa. Habitualment són parelles joves, estudiants i gent separada. En el cas de les vendes, qui ja ha comprat, ho tornaria a fer i acostuma a ser

PUBLIVITAT CIUTAT

Octubre 2017

L'equip de l'immobiliària Vivendex amb el gerent Anton Gil (el segon començant per la dreta

pertànyer al col·lectiu {Acordia} responen a donar un millor servei tant al client comprador com al venedor»

cia, ha estat progressiva. Des d’API Reus tracten molt amb estudiants i, en molts casos, no han pogut trobar pisos per a ells. “El més habitual és que els estudiants es reparteixin el preu de lloguer”, constata Prats.

compres definitives. En aquest cas, oferta i demanda van casades”, puntualitza Vernet. De fet, segons dades proporcionades per Fotocasa, el preu mitjà de lloguer a Espanya, en el tancament del primer trimestre de 2017, està en els 7,92€/m2, una xifra que va patir un increment del 9,5% respecte al mateix període en 2016. La pujada de preus, en molts casos, acaba per acceptar-se, ja que la necessitat de llogar un habitatge sol ser imperiosa. Com diu Vernet, “has de dir que sí, abans que un altre se’l quedi, perquè no hi ha molt on escollir”. D’acord amb tot això, Rafael Arasa, de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, especifica que en els molts casos han observat que “els lloguers no duren més d’un mes publicats”. Amb tot, xifra que el preu assequible pot rondar els 400 o 500 euros i “van d’allò més buscats”.

Les condicions de l’habitatge de lloguer D’altra banda, Núria Vernet troba que les condicions de molts habitatges de lloguer no són les òptimes. “Hi ha molta gent que pensa que qualsevol habitatge es pot llogar i ha d’entendre que hi ha molts llogaters que han sumat un llarg historial de pisos i s’han tornat més exigents. No és molt aïllat que cada cop més propietaris demanin un perfil determinat de llogater”, anuncia Vernet. Amb tot això, la majoria de propietaris que visiten la seva immobiliària vénen a assessorar-se per

Com tot, l’àmbit del lloguer ha passat per moments més bons i d’altres que no tant. “Fa uns anys i en ple agost, arribàvem a tancar 30 lloguers. En l’actualitat, si hi ha un pis anunciat a la xarxa, l’endemà ja està llogat. La gent els reserva, perquè duren molt poc publicats”, reconeix l’agent immobiliari Jordi Prats. La pujada de preus, en conseqüèn-

«Hi ha molta gent que pensa que qualsevol habitatge es pot llogar»

Acordia, un valor afegit al sector Els professionals del sector immobiliari han hagut d’adaptar-se de maneres diverses en època de crisi, alguns creuen que agrupar-se aporta beneficis. L’agrupació Acordia, la qual està presidida per Antón Gil i de la qual també en forma part Vernet, és un exemple. Es tracta un conjunt d’empreses immobiliàries que pretenen ajudar a complir els objectius tant de qui vol comprar, vendre o llogar. Estructures professionals com aquesta també esdevenen un bon punt on assessorar-se. “Va ser creada fa més de cinc anys i els beneficis de pertànyer al col·lectiu responen a donar un millor servei tant al client comprador com al venedor. L’al· licient és que el client tindrà un gran

L'agent Núria Vernet, a l'oficina del carrer General Moragues

IMMOBILIÀRIES CIUTAT

Octubre 2017

«Els beneficis de

llogar el seu habitatge en funció de les seves necessitats, vénen amb un preu fixat i no acostumen a informar-se de quin és el preu de mercat real. El volum d’operacions tancades per Vernet han arribat a xifres positives. Tot i que no les ha volgut especificar, el nombre total registra un creixement envers l’any passat. Ella es va establir per compte propi fa quatre anys i afirma que la competència sempre és creixent. D’altra banda, el factor de l’okupació també ha estat una de les variables decisives per les quals els consumidors han escollit marxar a altres zones de la ciutat. “He tingut pisos amb okupes al costat, com a veïns i, per molt econòmics que siguin, sempre són un inconvenient”, reconeix Vernet.

Octubre 2017

73 O UN TURISME?

(mesures zona de càrrega, en metres: Alt x Ample x Llarg)

3-4 m3

1,20 x 1,43 x 1,60

12 m 3

1,85 x 1,72 x 3,27

6-7 m 3

1,44 x 1,72 x 2,25/2,70

8-10 m3

1,66 x 1,72 x 2,50

15 m3

1,96 x 1,72 x 4,60

20 m3

2,20 x 2,00 x 4,30

MÉS VEHICLES A

Reus: c/ Faió, 4. Tel 977 770 207 Lleida: Ctra. LL-11, Km 10. Tel 973 232 518

info@conrad2.com

www.conrad2.com

PUBLICITAT CIUTAT

NECESSITES UN INDUSTRIAL?

MISERICÒRDIA CIUTAT

Octubre 2017

ventall d’immobles al seu abast, els quals en molts casos tindran una especialitat que interessarà més. D’aquesta manera, la recerca d’immobiliària serà més acurada”, descriu Antón Gil sobre Acordia. Està formada per 12 immobiliàries i està previst que s’incorporin de noves aviat. El sistema d’agrupació, no gaire conegut a la ciutat, ha esdevingut una aposta rendible per a molts professionals.

Rafael Arasa, consultor sènior de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus

Una nova bombolla Per la seva banda, Rafael Arasa, consultor sènior de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, opina que sí, que l’oferta de lloguers és molt escassa a la ciutat i, fins i tot, no descarta “la creació d’una mena de bombolla davant d’una demanada creixent i molt potent”. El mercat s’autoregula i els preus van pujant. “En aquests dos últims anys, es pot establir que hi ha una recuperació del mercat immobiliari, però moltes entitats financeres ja estan oferint el 100% del valor de la hipoteca, això a la llarga es tradueix en impagats, en execucions hipotecàries i, en definitiva, una situació de tendència a una mena de crisi cíclica”, resumeix. Segons dades estadístiques del Consejo General del Notariado, el volum de préstecs hipotecaris per adquirir un habitatge es van incrementar un 6,7% interanual al juliol, és a dir, un total de prop d’uns 20.730 nous préstecs. Tot plegat, no deixa un mercat estable per a una reactivació tímida, però evident. “Es van passar uns anys d’activitat nul·la

Montse Solé, de R.Y.C.S.A., esmenta quina és la situació del sector de la construcció

i amb índexs decreixents i ara s’està reactivant la inversió en locals, com també el sector de la rehabilitació. Nosaltres també som administradors de comunitats i el que estem veient és que es duen a terme remodelacions de façanes i portals nous. Creiem que és una prova pel que fa a la pèrdua de la por de fa uns anys. La gent torna a demanar préstecs i més facilitats”, reconeix Arasa. El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona van publicar que el sector de la rehabilitació de forma general va pujar al voltant d’un 10% durant el segon trimestre del 2017 a les comarques de Tarragona. Tot i això, de forma més concreta a zones de Reus, Cambrils o Tarragona

«Es van passar uns anys d’activitat nul·la i amb índexs decreixents i ara s’està reactivant la inversió en locals, com també el sector de la rehabilitació»

«És molt gratificant

comprar un pis quan tu pots decidir. Espero que si es dóna la situació i tornem a vendre sobre plànol» ha baixat prop d’un 37%. Comprar sobre plànol Segons previsions tancades l’any 2016 per part del Consejo General de Colegios de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria, es va preveure que l’esgotament de l’estoc d’habitatges que van quedar en mans de promotors i entitats financeres farà que la compra de l’habitatge sobre plànol torni a esdevenir una manera de contractació freqüent. En aquesta qüestió, és fonamental que el client comprovi que tot s’ajusti a la memòria de qualitats inicial i que l’habitatge compleixi amb tots els requisits legals. Sobre aquesta forma de fer, Montse Solé, de la constructora R.Y.C.S.A., reconeix que “és molt gratificant comprar un pis quan tu pots decidir. Espero que si es dóna la situació i tornem a vendre sobre plànol, no s’hagi de reeducar la gent per la por que s’arrossega. El que sí que és important és que s’assessori com és degut. Per a nosaltres, treballar amb la política sobre plànol significa que a dos anys vista, convius amb una família i vius amb ella com madura el seu projecte de vida”. Segons apunta el consultor Rafael

Octubre 2017

IMMOBILIÀRIES CIUTAT

Octubre 2017

Arasa, el temor humà de no veure l’habitatge físic és “totalment raonable”, ja que s’han arribat a veure promocions inacabades i d’altres que no s’han arribat a entregar. “Crec que d’això sí que se n’ha après i hi ha cert recel al que no es pot veure i tocar. El consumidor, en conseqüència, està a l’aguait de la solvència de la promotora que hi ha al darrere”, descriu Arasa. I és que es remunta a temps de la crisi i recorda molts habitatges “fets a corre-cuita i de poca qualitat”. Això ha comportat molts casos de deficiències constructives que encara avui s’arrosseguen i això la gent ho ha pagat car. Sobre aquesta mateixa qüestió, l’agent immobiliària Núria Vernet en ressalta que “especialment als joves se’ls haurà de tornar a educar en aquest tipus de compra i s’hauran de donar unes garanties per les quantitats entregades perquè desconeixen aquest procediment”. Per contrapartida, cal veure què ha observat el sector de la construcció. Montse Solé, de l’empresa constructora i promotora R.Y.C.S.A., explica que el món de la construcció sempre està canviant i no sempre es venen el mateix nombre de pisos. Solé parla de cicles que es van repetint. “Depenem del que les persones duguin a la butxaca. Poden aparentar molt, però comprar-se un cotxe o un habitatge és sempre una inversió de vida”, corrobora Solé. Ella es va incorporar a l’empresa familiar aproximadament l’any 1995 i explica que han vist de tots colors. I és que porten oberts des de l’any 1947. “L’habitatge és un producte molt característic. Diria que hi ha una certa recuperació, si ho comparem amb el 2009 i 2010, quan hi va haver la gran paràlisi. La gent no estava per comprar pisos, pogués o no pogués”, descriu Solé. Segons dades extretes de BBVA Research, l’habitatge acabat continua sota mínims, ja que mentre hi ha comunitats autònomes com ara Extremadura o les Canàries que comencen a recuperar-se, indrets com Catalunya o el País Basc no han mostrat cap creixement encara. La situació del sector de la construcció de fa uns anys depenia molt dels

productes que s’haguessin quedat dins l’estoc, perquè en el cas de la constructora reusenca, disposaven d’un ventall de pisos petits i adossats de luxe. A partir d’aquests dos tipus d’habitatge, es van poder fer una idea de com estava el mercat. “Mentre jo no venia cap pis petit, potser aconseguia vendre una casa adossada. També vam veure gent que aprofitava la crisi. Fos perquè no els havia afectat la precarietat, vam trobar-nos amb clients que tenien el mercat a la seva disposició”, assegura Solé. L’adaptació que va dur a terme la constructora del Passeig Prim en temps difícils va cenyir-se en l’acabament de prop d’una trentena d’obres que tenien en marxa, ja que no eren partidaris de deixar res a mitges. Pel que fa a les àrees de construcció, des de la constructora i promotora detallen que sempre han apostat per les zones del Parc Cèlia Artiga i del barri Immaculada. També tenen unitats d’actuació vorejant la plaça Gandhi i altres zones encara per requalificar. En aquests moments, no tenen cap projecte per acabar i estan acabant l’estoc que els queda. “Tot promotor i constructor sap per on es pot expandir, nosaltres hem apostat per indrets més propers a Tarragona. A hores d’ara, però, ho tenim tot en ‘stand by’. El més positiu és que tenim molta energia. Ens hem de cenyir en saber què vol la gent, ens centrarem en fer reserves, com es feia fa uns anys. El que es coneix com a contracte d’arres, un avançament, perquè en molts casos, es pot començar una obra així”, ressalta Solé. La política de l’habitatge és sectorial. No es viu la mateixa situació a Barcelona que a Reus. “Cada territori té els seus avantatges. Hem observat que a Tarragona hi ha hagut menys por que no pas a Reus. La ciutat és més gran i hi ha més moviment. Realment a Reus succeeix quelcom curiós que no sabem catalogar, trobem que està tot una mica aturat”, afirma Solé. I és que pel que fa a obra nova a Reus, fa prop de deu anys que no se’n construeix res. Tot i això, l’agent immobiliària Núria Vernet pensa que no trigarem gaire “a tenir obra nova a la ciutat. Nosaltres sempre anem a la cua del que s’observa a les grans ciutats, perquè a Barcelona ja fa un temps que es veuen grues”.

PUBLICITAT CIUTAT

Octubre 2017

78 IMMOBILIÀRIES CIUTAT

La Llei de la segona oportunitat L’esclat de la bombolla immobiliària va fer estralls i les conseqüències encara s’arrosseguen

d’API Reus. Es tracta d’una firma reparadora de crèdit que ajuda a cancel·lar al 100% els deutes que una persona no pot pagar, com ara hipoteques, préstecs i targetes de crèdit.

Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

També hi va haver molts autònoms i professionals que es van arriscar a treballar per compte propi i les van passar magres. Frases com “no puc pagar la meva hipoteca i el banc no m’ajusta les quotes” i d’altres més aïllades del pagament d’un habitatge, com “vaig avalar préstecs de la meva empresa i, tot i així, me’ls reclamen” requereix d’una solució a curt termini. L’agent de la propietat immobiliària Jordi Prats, parla de l’existència de la Llei de la Segona Oportunitat –també coneguda com ‘Repara Tu Deuda’–, la qual va aprovar-se a Espanya fa dos anys i de la qual Prats informa com a centre franquiciat des

D’aquesta manera, podrà mantenir la seva activitat. De tot plegat, s’encarrega un advocat, qui ha de fer front a un servei que no garanteix un pagament d’honoraris fixe, ja que “es tracta de gent que no té diners”. A hores d’ara, segons Prats a la ciutat no hi ha advocats formats en la matèria, “perquè realment no estan del tot preparats per fer-ho. És una llei canviant que la gent encara no coneix. L’any passat Espanya va rebre 1.000 casos, una xifra molt petita si la comparem amb Alemanya, on la llei ja està aprovada de fa més temps i hi ha prop de 40.000 persones que s’han acollit a la llei en un any”. Es tracta d’una alternativa que als Estats Units ja fa uns cent anys que funciona. Per a més informació, es pot consultar www. reparatudeuda.com.

Un dels primers objectius que s'ha plantejat el franquiciat és donar a conèixer la possibilitat d'acollir-se a aquest procediment entre el col·lectiu empresarial afectat per la crisi i que s'ha vist obligat en moltes ocasions al tancament dels seus negocis.

IMMOBILIÀRIES CIUTAT

Es tracta d’una firma reparadora de crèdit que ajuda a cancel·lar al 100% els deutes que una persona no pot pagar

Octubre 2017

Si bé ha d’acreditar-ho i complir amb una sèrie de requisits. “Les oficines encarregades d’informar sobre aquesta llei, també descartem a aquells que no encaixen amb les condicions que especifica la mateixa, amb la qual cosa, l’advocat rep la persona que compleix tots els condicionants. La llei empara a aquell que no pot viure dignament si ha de pagar totes les quotes, ha d’intentar un acord extrajudicial amb els creditors i ha de liquidar els seus béns per pagar els deutes tot pactant un calendari de pagaments”, determina Prats. Aquesta liquidació no inclou aquells béns en propietat de l’endeutat que siguin necessaris per al seu exercici professional.

Arriba el Ganxet Pintxo de tardor

GANXET PINTXO OCI I GASTRONOMIA

Octubre 2017

Del 2 al 12 de novembre se celebra la Ganxet Pintxo de tardor, la ruta de tapes de Reus

Redacció

45 establiments de la ciutat us oferiran algunes de les seves millors creacions amb l’objectiu de seduir-vos gastronòmicament. A més, com cada tardor, les tapes s’enriquiran amb l’oli de la DOP Siurana que un any més col·labora en l’operatiu. Precisament Siurana també serà protagonista de l’acció solidària que reeditem en benefici del Banc de Sang de l’Hospital de Sant Joan. Durant els dies de la GP tots els que facin la seva donació a l’Hospital s’enduran un obsequi de la DOP i també, per gentilesa dels establiments participants, un val per dues tapes gratuïtes. Com ja va succeir a l’edició de primavera la ruta tindrà el complement del menú de tapes. Alguns dels restaurants de primera línia de la ciutat us oferiran la possibilitat de degustar el seu menú amb una selecció d’autèntiques delicadeses que satisfaran als paladars més exigents. Els menús s’oferiran al preu únic de 30 euros. Recordeu que, com sempre, podreu fer de jurat de la ruta i participar de les promocions

que de manera periòdica s’aniran anunciant als perfils de facebook, instagram i twitter de la GP. Per últim destacar que enguany la imatge de la ruta serà un Xiquet de Reus. Per això voldrem que enguany feu, en el més ampli sentit de la paraula, l’Aleta a la Ganxet Pintxo.

Octubre 2017

La ruta de tapes de Reus 2 al 12 de novembre de 2017 www.ganxetpintxo.cat ganxetpintxo

Organitza

Patrocina

ColÂˇlabora

Troba el teu exemplar de VIU Reus en el punt de distribució que et caigui més a prop. N’hi ha arreu de la ciutat.

TRONADA FESTA MAJOR

Octubre 2017

Establiment Adreça Arpo Raval Martí Folguera, 33-35 Forn Sistaré Ample, 20 bis Forn Sistaré Av.Prat de la Riba, 35 Forn Sistaré Galanes, 11 Forn Sistaré Amargura, 2 Tradicionàrius Raval de Jesús, 48 Estanc Díaz Llovera, 13 Orthoclinic Travessera St. Antoni, 15 L’Estil a Mida Camí de Riudoms, 49 L’Estil a Mida Misericòrdia, 31 Guau Perruqueria Canina Sant Joan, 19-21 Santiveri Sant Joan, 32 Immobiliària Vernet&Navarro General Moragues, 113 Estètica Dra.Meritxell Camps Gaudí,64 bxos. La Caseta Dolça Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal) Òptica Activa Monterols, 36 Cottet Raval Martí Folguera,3 Rycsa Passeig Prim, 15 Lina 1967 Estilistes Mare Molas, 36 API Reus Immobiliària Passeig Prim, 34 Segurhabitat Av.La Salle, 45 Les Herbes Salvatges Raval Robuster, 19 Les Carbasses Pl.Puríssima Sang, 4-6 Guillén Advocats Alcalde Segimon, 29-31 Local 2 Esports Armobal Cambrils, 4 Estanc 4 Carrilet Av. Pere el Cerimoniós, 18 Flors Vivi Riera Miró, 108 Tattoo Av. Pere Ceremoniós, 16 Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66 Casa Pià Sant Joan, 11 Quiosc Bodega Reus Camí de l'Aleixar, 63 Can Vicenç Ctra. d'Alcolea, 15 DKV Reus Carrer Gaudí, 12 La Fira Centre Comercial Avda. Sant Jordi, 6 Quick Sec Flok Sant Joan, 30 C.N. Reus Ploms Av. de Marià Fortuny, 5 Bolsos Aktual Carrer del Vent, 10 Viventex Carrer Ample, 46 Onagas Batan, 15 Ortopèdia Sant Joan Camí de Riudoms, 51 Can Vicenç Pl. Gabriel i Ferrater, 6 Fitosanitaris Pep Amargura,30 Cambra de la Propietat Urbana Pl. Catalunya, 5 Estanc Les Oques Av. Dr. Vilaseca, 6 Bricoservei Batan, 17 Consell Comarcal del Baix Camp Dr. Ferran, 8 Somnalia Raval Sta. Anna, 50 1001 Baterías Sant llorenç, 13

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més... Distribució:

902 113 127

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

Octubre 2017

83 EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

REUS Pl.del Nen de les Oques,8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

TISSOT chrono xl.

Octubre 2017

CAJA DE 45MM .

#ThisIsYourTime TI S S OT WATC H E S .CO M TISSOT, INNOVATORS BY TRADITION

Plaรงa de la Font - TARRAGONA