Viu reus 5

Núm. 5 | febrer-març 2016 | www.viuafons.cat

Núm. 5 | febrer-març 2016

www.viuafons.cat

Exemplar gratuït

Teatre

del bo

ESPECIAL a l’int

El Teatre Fortuny, referent cultural de la ciutat, és un venerable ancià de 134 anys en plena forma

VIU T Reus

FCL_NX300h_210x50.pdf

1

14/10/14

12:28

erior

solution SOLUCIONS A MIDA

ESPECIALISTES RENTING

EQUIPS

INFORMÀTICS

SERVEI TÈCNINC 7D 24H

EQUIPS D’IMPRESSIÓ

PAGAMENT PER ÚS

TEL | 877 018 931 Business | info@tarongeta.net Shop! | shop@tarongeta.net

VINE A VEURE’NS B U S I N E S S | AV . PA Ï S O S C ATA L A N S , 8 , R E U S SHOP! | PTGE. DEL CARRER LLOVERA, 4, REUS

MAC + WIN + LINUX

XARXES

I

SERVIDORS

SOFTWARE GESTIÓ

idea

DISSENY WEB

CONSUMIBLES

MATERIAL D’OFICINA

We

PiMEs

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A 43007, Tarragona Tels. 673 930 590 - 673 930 589

Direcció: Antoni Corrales, Albert Vidaller Redacció: Cristina Valls, Marc Pascual, Ramon Ortiz (motor) Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, i Josep Barbero Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.com Foto portada: Pierre Grubius Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

Sumari CIUTAT

6

Sant Josep Obrer El barri i els seus testimonis

CULTURA

22

Teatre Fortuny Un vell de 1882 amb molt bona salut

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU Reus en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades.

Només els seus autors en són responsables.

COMERÇ I EMPRESA

38

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat

La Llotja El pols econòmic de la ciutat

FICOMMERCE

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 590 i 673 930 589

Revista associada

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

50

Comprant en línia La Fira de Comerç i Màrqueting digital

SALUT

66

Fer salut a l’hivern El que necessites per passar un hivern sa

GASTRONOMIA

88

Ganxet Pintxo L’edició de primavera d’aquesta popular cita

5 Editorial 78 Motor 95 Restaurants

Sol·licitat control PGD

Editorial Comença l’espectacle S’apuja el teló i comença la funció. Arriba un nou número de la revista VIU a fons Reus, una publicació que suposa un cúmul d’hores d’assajos i molta preparació. Agafeu seient, apagueu els vostres telèfons mòbils i gaudiu asseguts a les vostres butaques de la lectura d’un espectacle.

L’acte que corona aquesta publicació mostra l’interior del món del teatre, però no un de qualsevol, sinó del Fortuny. Ja fa més d’un centenar d’anys que acull grans mestres de la interpretació i de les emocions pactades. Aquesta vegada, l’equip de VIU a fons ha pogut endinsar-se en els seus passadissos i s’ha adonat que cadascú de nosaltres porta un actor dins. De fet, en un sol dia en podem interpretar fins a una desena, de versions pròpies. I és que tothom pot ser actor, però no tots ens hi podem dedicar. Hem tingut el plaer de convidar un actor reconegut, com Enric Majó, qui ens explica la seva experiència. Un altre convidat a escena és el propi director gerent del recinte teatral, Josep Margalef, qui ens informa sobre l’escenari cultural de Reus. I, per últim, vivim el trepidant joc de la interpretació a través dels recitals amb Francesc Cerro.

Aquestes veus del teatre donaran a conèixer l’autèntica passió que té l’actor per deixar de ser un mateix i poder canviar de pell.

Ser actor també té un punt d’artesania i de risc. S’ha de ser bo, s’ha de tenir vocació i saber treballar-la. Tot això, espectadors, és el que trobareu en aquestes planes. És a les vostres mans que més gent vagi al teatre i que s’hi aficioni. Hem de ser promotors culturals i estimar el treball dels nostres actors, perquè no invertir en teatre pot condemnar una part important de la cultura.

De part de tot l’equip agraïm la rebuda del nostre primer número i esperem que el present el rebeu amb el mateix entusiasme. Feliç carnaval i fins aviat!

Cristina Valls

CIUTAT

CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Sant Josep Obrer

Un barri resultat de la unió de tres barris diferents ubicats en una gran extensió urbanística on conviu una àmplia diversitat ètnica

VIU Reus |6

Febrer-Març 2016

SANT JOSEP OBRER CIUTAT

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

El barri Sant Josep Obrer es conforma a través de la unió de tres barris. D’una banda es troba el barri vell, compost per habitatges baixos i unifamiliars, els quals es troben disposats al voltant de l’antic Gasòmetre; d’altra banda, també hi ha el polígon residencial de Mas Pellicer (també conegut com el “barri nou”), el qual fou construït vora els anys setanta amb la pretensió d’edificar pisos de protecció oficial; per últim i de construcció més recent, resta la urbanització Mas Abelló, de nivell social i econòmic més qualitatiu, on el caminant de carrer es troba amb cases unifamiliars de protecció oficial amb jardins a la zona de l’entrada i altres edificis d’alçades majors.

El barri Sant Josep Obrer es conforma a través de la unió de tres barris

Febrer-Març 2016

El barri Sant Josep Obrer físicament no es troba integrat al nucli de la ciutat. Està separat per la carretera que va de Reus a Tarragona, on es troba l’autovia de Bellisens, i també resta separat per la via del ferrocarril. El distanciament palès de la zona ha fet inevitable l’ús del cotxe i del transport públic per poder desplaçar-se. Si es fa un cop d’ull general al barri, trobem la concentració del comerç en els espais de Mas Pellicer i Mas Abelló. Ambdues zones, però han patit el tancament de cada vegada més establiments. La cultura de la botiga de proximitat i la clientela fixa és la primera base de subsistència d’un barri d’extensions grans i amb moltes possibilitats d’eixamplar-se.

d’un barri que ha progressat socialment i que ha deixat enrere molts estigmes. Aquest barri ple de gent jove germina les ganes d’adoptar formes de vida que duen el futur cap a un bon port. Destinem espai a diverses entrevistes: al president de l’Associació de Veïns de Mas Pellicer, Eduardo Navas; la propietària de l’única carnisseria del barri -la Carnicería Ignacio-, María José Cabré; a la directora del Col·legi Rosa Sensat, Elena Prats; i al capellà de la parròquia del barri, Pep Moreno.

En aquest reportatge, s’ha aportat la visió de diferents tipus de persones que hi viuen, treballen i s’esforcen per canviar les coses. Tots plegats aporten una visió conjunta

VIU Reus | 7

SANT JOSEP OBRER CIUTAT

Eduardo Navas

El president de l’Associació de Veïns de Mas Pellicer (Sant Josep Obrer), Eduardo Navas neix el 1956 a Algesires (Cadis). Arriba a Barcelona en fer 4 anys i més tard acaba vivint a Vilanova i la Geltrú. En casar-se, acaba venint a la zona del barri antic de Sant Josep Obrer de Reus Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Què és el primer que hem de saber del barri? El barri és molt gran. Té tres districtes diferents: el barri vell, el de Sant Josep Obrer, on hi ha les cases més velles; el barri nou, Mas Pellicer, amb el conjunt d’habitatges construït als anys setanta amb pisos de protecció oficial; i la urbanització de Mas Abelló, on hi ha cases unifamiliars més boniques i també de protecció oficial. De forma més recent Habitatge també va fer 117 pisos per cobrir necessitats socials per a gent precisada, aquesta zona es denomina la zona de la “L”.

Quin és el seu primer contacte amb el barri? Després de morir Franco vaig esdevenir alcalde de barri, però amb el temps ho vaig deixar. El 2010 el darrer president de l’associació de veïns ‘Primero de Mayo’, Francisco Molina, va marxar. Jo vaig considerar que encara hi havia molts assumptes a resoldre. Em va fer molta pena que després de tant de lluitar per una associació tot acabés en res i se’m va ocórrer la bogeria de presentar-me. A hores d’ara he presentat la dimissió tres vegades i no me l’accepten.

Ningú no vol ocupar el seu lloc? No, no ho vol fer ningú. Si una associació no té dirigents, acaba plegant tothom i tot es desfà. És trist, perquè hi ha molts projectes en marxa i ara hi ha molts associats. Ja comptem entre 130 i 140. De fet, la gent està començant a confiar més en l’associació. S’han format cinc equips de futbol sala i gairebé són ja 150 nens. Els més joves s’impliquen molt en les activitats que organitzem.

VIU Reus | 8

Com és la implicació de la resta de veïns? No tot l’òptima que voldríem. Molta gent té encara molta por, el barri abans era molt conflictiu. La gent no té massa actitud. Nosaltres volem que això canviï. Per exemple, va ser molt difícil fer que la gent col·laborés econòmicament en embellir les parets d’unes façanes. El que vam recaptar no va arribar ni per la pintura. No obstant encara ara les parets es mantenen netes i ben pintades.

Ja no es veuen tants grafits a les parets com abans.

‘Primero de Mayo’ és l’única associació de veïns de Mas Pellicer i de tot el barri de Sant Josep Obrer? N’hi ha dues al barri de Sant Josep Obrer: una a Mas Pellicer i l’altra a Mas Abelló. Primer hi havia l’Associació de Sant Josep Obrer del barri antic amb unes 330 famílies.

En formar-se Mas Pellicer es va crear l’associació de ‘Primero de Mayo’, amb tots els pisos de protecció oficial. Ambdues associacions col·laborem i treballem juntes pel benestar del barri.

Què han aconseguit a l’associació des que es troba vostè al capdavant? Hem aconseguit millorar el barri tot pintant-lo, hem arrencat el formigó que estava en mal estat, hem fet rampes, s’han posat jardins al voltant dels arbres i s’han fet aparcaments.

Ha estat difícil aconseguir-ho?

Els problemes que hem tingut han estat amb Habitatge i amb gent del mateix barri. Amb el primer ha estat perquè el mateix règim legal d’una associació fa que Habitatge no pugui ajudar-nos directament. Si fóssim una mancomunitat sí que podríem gaudir d’ajuda. El barri és privat, l’única zona pública és l’asfalt i l’Ajuntament no està obligat a cooperar. No hem tingut problemes realment seriosos; més aviat hem tingut beneficis. Ara que està mínimament bé, ningú s’aventura a embrutar.

Han corregit problemes de civisme doncs? Amb la gent del barri, ens hem trobat amb actituds que no són del tot cí-

viques i hem d’educar socialment. A vegades els més petits eduquen els grans. Una vegada dins un torneig d’escacs el pare d’un nen va cridar i el mateix fill va avisar-lo que mesurés les formes. Si eduquem els nens, podríem acabar educant els pares.

Quines activitats realitzeu?

Activitats culturals, d’aprenentatge, esportives... A banda dels equips de futbol sala també tenim un equip -gairebé sempre campió- d’escacs.

També fem tallers d’informàtica, pintura, manualitats, zumba, cultura àrab, alfabetització, etc. A més organitzem excursions per a la gent gran i sopars d’homenatge a la tercera edat.

La convivència entre la gran majoria de veïns és força bona.

Tenen projectes de futur? Sí.

Amb el suport de l’Ajuntament volem que s’asfalti el camí de terra que va del barri fins als establiments de Decathlon i Aldi.

No pot ser que la gent trepitgi la carretera per poder-se desplaçar. És un perill. A més hi ha una part que quan plou s’enfanga i, pels cotxes i per a tots, és molt incòmode. A més, estem entre dues rieres i a la part baixa del barri. Per això volem remodelar una mica alguns camins de la zona de la carretera Bellisens. D’altra banda, el barri arquitectònicament també està envellint molt. Estructuralment hi ha un gran problema en les façanes de molts edificis. Estem vivint el que es coneix com la cultura de l’abandonament sumada amb una època de crisi, on no hi ha diners a les butxaques. Això ho hauríem de solucionar. També ens manca un parc infantil.

Febrer-Març 2016

PUBLIREPORTATGE SALUT

La presbícia o vista cansada Necessites allargar els braços per llegir? Et fan mal els ulls al final del dia? Notes que necessites més llum, que abans, per llegir sobretot lletres petites?

Redacció

Si es nota algun d’aquests signes de vista cansada, és perquè té els primers símptomes de presbícia, un fenomen visual que és conseqüència de l’evolució natural de la visió.

Sol presentar-se al voltant dels 40-45 anys en endavant, com a conseqüència de la pèrdua gradual d’elasticitat del cristal· lí de l’ull.

El símptoma més clar de la presbícia és que ens costa veure activitats properes. En la majoria de la gent la vista cansada no es pot prevenir: és una part del procés natural d’envelliment.

Amb exàmens regulars, mesurem la graduació i aconsellem la solució idònia que es neces-

Febrer-Març 2016

siti per evitar molèsties en la seva vida normal.

El símptoma més clar de la presbícia és que ens costa veure activitats properes

Solucions Ulleres progressives: Ens permeten veure-hi bé de lluny i d´aprop amb la mateixa ullera. És la solució integral, la més recomanada. Disposem de tres gammes de progressius que inclouen els millors fabricants mundials, com Varilux, Zeiss o Hoya. Evidentment al millor

preu posible i amb una adaptació garantida al 100% Ulleres especials per treballar amb ordinadors. Ens permeten veure-hi bé d´aprop i també la pantalla d´ordinador. Pels qui treballen moltes hores amb pantalles són una gran solució i donen un gran confort visual a més tenen uns filtres especials per la llum blava que emet l´ordinador.

Lents de contacte: També hi ha lents de contacte pels pacients amb vista cansada. Fem unes proves gratuïtes per per tal de trobar la lentilla que millor se li adapti.

La vista cansada té moltes solucions i a òptica activa treballem per donar-li la que millor s´adapti a les seves necessitats.

VIU Reus | 9

De sobte, cinc sentits semblen pocs.

Nou Audi A4.

No és màgia, és A4.

Tantes sensacions per assimilar. Tants estímuls als que respondre. Tantes innovacions sorprenents que, de sobte, realitat i màgia es confonen. És el poder de la tecnologia. La fascinació d’avenços tan futuristes com el quadre de comandament digital de 12,3 polzades de l’Audi virtual cockpit, el sistema d’il·luminació intel·ligent Audi Matrix LED, l’equip de so Bang & Olufsen® amb so 3D, Audi connect Safety&Service amb trucada d’emergència i control del vehicle des del seu smartphone, o el revolucionari assistent de conducció en embussos traffic jam assist. Màgia? No, és molt més. www.nuevoaudia4.es

Reusmòbil Passeig Sunyer, 38 43201 - Reus Tel. 977 32 54 45 Nou Audi A4 i A4 Avant de 150 a 272 CV (110-200 kW). Emissió CO₂ (g/km): de 95 a 147. Consum mitjà (l/100 km): de 3,7 a 6,4.

SANT JOSEP OBRER CIUTAT

María José Cabré

La propietària de la ‘Carnicería Ignacio’, Maria José Cabré neix a Reus el 1964. Va realitzar l’EGB i va fer un any d’administració. En tenir la seva primera filla va decidir treballar en una pastisseria, on va ser cinc anys. Ara ja fa onze que va engegar amb el seu marit l’actual negoci Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Quins orígens té aquest comerç? El meu marit Ignacio sempre ha tractat amb el tema de la carn i, per això, vam tenir la possibilitat d’agafar una carnisseria aquí. Abans estàvem ubicats al número 43 del barri, i més endavant ens vam traslladar. Aquest establiment és molt més gran. I bé, fa cosa d’onze anys vam començar aquest projecte junts.

Sou l’única carnisseria del barri? Ara sí. Abans érem dues.

L’altra va tancar i nosaltres estàvem en un lloc molt petit. Llavors vam tenir l’oportunitat de canviar i aquí seguim. No n’hi ha de competència, estem sols.

«Fa cinc anys que tenim el mateix preu.

No hem apujat res»

Febrer-Març 2016

Com dinamitzeu la compra dels vostres productes? De fet fa cinc anys que tenim el mateix preu. No hem apujat res. El que sí que fem és variar en ofertes. Que la clientela noti que variem i que el ventall de productes és ampli.

A banda del taulell de la carnisseria, veig que oferiu altres productes. Sí, oferim més productes a banda de la carn.

Això a l’altra botiga no ho teníem. D’aquesta manera si algú vol fer un arròs, té a la seva disposició el tall de carn i l’arròs.

Tot en un mateix espai.

Tindreu un públic fidel, al llarg dels anys ha canviat?

Sí, i molt. En començar la crisi molta gent ha marxat. Nosaltres potser hem estat dels últims en adonar-nos de la situa-

ció, perquè el sector de la carn no patia massa. És a dir, els mercats sempre havien funcionat molt bé. Temps després la crisi s’ha començat a notar.

El comerç de barri, però sempre està cobert d’aquesta clientela fixa? El que passa és que la gent d’aquí, com que es belluga molt pels mercats, arriba un moment que tria on anar a comprar. Tens la teva clientela, però en dies molt puntuals la gent també marxa a comprar a diferents mercats de fora la ciutat, com ara Vila-seca o voltants. Busquen a més el bon tracte i la qualitat del producte.

Us sentiu integrats al barri?

Sí, això molt. El barri es troba lluny del centre, però avui dia s’agafa molt el cotxe. Jo abai-

xo persiana i marxo cap a casa tranquil·la. El barri ha canviat molt, abans es tenia molta por.

Com es troba el sector de la carn a la ciutat i al barri?

Estar al centre garanteix que passarà molta gent per l’aparador, però no assegura que la gent compri. En canvi, al barri ho tens tot més a mà. Sempre pots baixar a comprar el que has oblidat al supermercat sense moure’t molt.

Quin és el futur de l’establiment? No ens ho hem plantejat. Primer pensàvem que això ho seguirien els fills, però després veus que estàs en un barri on cada vegada es tanquen més establiments. El barri s’ha tancat comercialment i qui ha pogut ha marxat. Si arribem a jubilar-nos encara bé.

VIU Reus | 11

SANT JOSEP OBRER CIUTAT

Elena Prats

Directora del Col·legi Rosa Sensat Elena Prats neix a Barcelona l’any 1964. És mestra i llicenciada en Geografia i Història. Arriba al centre educatiu Rosa Sensat l’any 2003. N’esdevé directora l’any 2009 fins a l’actualitat Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Quins són els inicis d’aquest centre educatiu? L’escola té més de trenta anys d’antiguitat en aquest barri. Primerament estava ubicada als baixos de Sant Josep Obrer i, més tard, es va fer l’edificació. L’escola està composta per dos edificis que s’uneixen mitjançant una pèrgola, a la qual anomenem popularment “la rodona”. Aquest petit porxo ens va molt bé quan plou i volem sortir fora.

Quin és el tret principal de l’escola? Que és molt de barri. De fet és l’únic col·legi de referència que existeix al barri de Sant Josep Obrer. Abans hi havia un altre centre educatiu, però va tancar. Rosa Sensat és una escola d’Acció Preferent, que és una mica diferent de la resta.

Febrer-Març 2016

En què consisteix la distinció?

Hi ha una sèrie d’escoles a Reus que per la tipologia d’alumnat o el barri on estan ubicades necessiten més professorat i unes ajudes que beneficien aspectes educatius de tot l’alumnat. En el cas d’aquest barri, de gent treballadora i de nivell econòmic baix, moltes famílies passen per dificultats per tirar endavant.

D’aquí que es fomentin les ajudes. Per exemple, nosaltres fem una hora lectiva més per a què els nens també repassin. Som un Centre de Màxima Complexitat, que abans es denominava CAEP, per les sigles de “Centre d’Atenció Educativa Preferent”.

Deuen venir molts nens si sou l’únic col·legi. La majoria de veïns del barri volen venir aquí i tenim força demanda de places.

Ara tenim 233 alumnes en total.

També tenim la sort que dins el barri tenim una població jove i el nombre de fills no baixa dels 4 o 5. Cada any tenim les places cobertes i tot ple. Hem pogut mantenir 25 nens per aula, perquè la demanda és força creixent.

Quina diversitat de nens teniu? Tenim autòctons, d’ètnia gitana i marroquins. Molts d’aquests nens estan aprenent que l’educació no és complementaria, sinó que rebre-la és molt important. Ensenyar a una diversitat de nens com aquesta és complex. Per això cal tenir un bon equip humà al darrere. De fet ensenyem molts valors com el respecte, el fet d’estimar i sobretot l’ús del diàleg en la resolució de conflictes.

Sentiu que formeu part del barri? Sí, molt. Gaudim també

d’una proximitat amb els domicilis i molts nens volen venir aquí perquè estem al costat de casa seva. En unes jornades culturals vam explicar una mica la història del barri en el projecte “El nostre, el vostre barri. Compartim-lo”, on vam muntar una gimcana i una sèrie d’activitats per a què se sentissin orgullosos del seu barri.

Quin és el nivell educatiu al barri? Hi ha pocs titulats, perquè hi ha gent que no considera important tenir estudis. Tot i això aquesta situació ha anat a la baixa. Començo a veure gent que hi dóna importància. Molts dels alumnes s’inicien amb l’ESO i els mòduls. És un tema en el qual incidim i, volem fer-ho visible als pares. El plus de tenir formació sempre va bé i aquesta és la nostra lluita.

VIU Reus | 13

WWW.LESTILAMIDA.COM

MASSÍS ▪ Camí de Riudoms, 49 ▪ REUS ▪ 977 332 590 MODERN ▪ Misericòrdia, 31 ▪ REUS ▪ 977 318 801

SANT JOSEP OBRER CIUTAT

Pep Moreno

Rector de la parròquia del barri de Sant Josep Obrer Pep Moreno neix en un poble petit de Granada. En fer 14 anys perd el pare i marxa de l’institut. Cursa a la Facultat de Teologia de Barcelona i, amb 31 anys, l’ordenen capellà a Valls. Fa 8 anys que és el rector de la parròquia del barri de Sant Josep Obrer Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Com sorgeix la seva vocació religiosa? Vaig néixer i créixer en una família sana i religiosa.

Vaig ser dels pocs immigrants que es va atansar a la Parròquia de Sant Joan de Valls. Em vaig vincular molt de petit i també de jove. Amb el temps vaig esdevenir catequista i cap de l’Agrupament Escolta Verge de la Candela. I, a poc a poc he anat fent passos cap aquesta direcció.

Què comporta escollir aquest camí? Em va costar molt prendre la decisió de no ser una persona en matrimoni, però també descobreixo que la vida religiosa es tria perquè l’estimes. És vocacional.

Com sorgeix la parròquia de Sant Josep Obrer? El barri ge-

Febrer-Març 2016

nera la necessitat de tenir una petita capella, que acaba esdevenint parròquia. Crec que dignifica molt l’aportació de la gent d’aquest barri, juntament amb els espais de la planta baixa on es realitza la catequesi i altres activitats derivades. Ara ja fa vuit anys que estic com a rector aquí a la parròquia del barri. La primera pedra d’aquest recinte data el 1994. El que ha estat restaurat, per exemple, és la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia.

Quina tipologia de persones freqüenten aquest recinte?

La majoria de la gent és gran, de cinquanta en amunt. També venen els nens de la catequesi de primer i segon any, de cara a la comunió. De joves i de mitjana edat n’hi ha ben pocs. El que sí que hi ha són immigrants de

segona i, tercera generació i alguns fills d’immigrants de quarta generació. També es troben els catalans de tota la vida i gent de fora: africans, sud-americans, romanesos, etc.

La població resident al barri és religiosa? És religiosa i, com a tot arreu, poc practicant de la missa dominical. Sí que hi ha un sentiment de vivència religiosa, perquè encara hi ha gent que es casa, fa la comunió i bateja els fills. També hi ha els moments forts, com la Setmana Santa amb els Dimecres de Passió i el Via Crucis Penitencial al barri, o el Diumenge de Rams, que omple els carrers de gom a gom.

Es troba ben integrada la parròquia al barri? Jo diria que sí.

El que passa també és que Sant Josep Obrer és un barri que té

molts serveis. Igual que el barri Gaudí amb el conegut Pla Comunitari, mitjançant el qual es realitzen moltes activitats de caràcter social. Al barri hi ha associacions per a persones grans i gent necessitada, com la Fundació Pont i Gol.

Sí que hi ha un sentiment de vivència religiosa, perquè encara hi ha gent que es casa, fa la comunió i bateja els fills Realitzeu projectes solidaris?

Un dels serveis que oferim és la Càritas Parroquial. Cada dimarts a la tarda una vuitantena de famílies que han passat per serveis socials les han derivades a Càritas. Aquí es reparteix aliment cada quinze dies. A escala personal, jo em comprometo a escoltar les persones del barri i de fora del mateix. Intento trobar solucions socials i veure què es pot fer. Fa uns tres anys, per exemple, que treballem en la cessió de pisos per a gent que ho necessita.

VIU Reus | 15

Vuelven las Ofertas Cinking. ¿No estar�s pensando en dejarlas pasar?

5

. a�os de garant�a sin l�mite de km. . a�os de asistencia en carretera. . a�os de mantenimiento.

i30 desde 11.740�

i20 desde 9.450�

AUGUSTA CAR

En Tarragona: Ctra. Nacional 340, nº 199 · Tel. 977 55 24 14.

i10 desde 7.490�

En Valls: Pol. Ind. Pla de Santa Maria S/N · Tel. 977 61 31 61.

En Cambrils: Carretera N-340 km. 114,5 · Tel. 977 79 14 03

Gama i10: Emisiones CO2 (gr/km): 98-142. Consumo mixto (l/100km): 4,3-6,2.

Gama i20: Emisiones CO2 (gr/km): 92-144. Consumo mixto (l/100km): 3,5-6,2.

Gama i30: Emisiones CO2 (gr/km): 99-169. Consumo mixto (l/100km): 3,8-7,3.

Garant�a sin l�mite de km.

A OS

PVP i10 1.0 MPi (66CV) BLUED ECO KLASS (7.490�). PVP i20 1.2 MPi (85CV) ESSENCE (9.450�). PVP i30 5p 1.4 MPi (100CV) BLUED ESSENCE (11.740�). PVP recomendado en Pen�nsula y Baleares. Incl. IVA, transporte, impto. Matriculaci�n, descuento promocional, aportaci�n de concesionario, oferta de mantenimiento y Plan PIVE del Gobierno (Sujeto al cumplimiento de las condiciones del Plan PIVE del Gobierno). Oferta aplicable para clientes particulares que financien a trav�s de Santander Consumer EFC S.A un importe m�nimo de 6.000� en el caso de i10, de 8.000� en el caso de i20, y de 10.000 � en el caso de i30 a un plazo m�nimo de 60 meses. Financiaci�n sujeta a estudio y aprobaci�n de la entidad financiera. Oferta v�lida hasta 29/02/2016. Modelos visualizados: i10 Style, i20 Style, i30 Style. Mantenimiento vinculado a la financiaci�n del veh�culo.

Consulta las condiciones completas de oferta y de mantenimiento en la red oficial de concesionarios o en Hyundai.es

ENTITATS CIUTAT

Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella

Parlem amb la directora de la fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella, Merche Martínez, i la coordinadora del programa de famílies, Mònica Garcia. Dues veus que reflecteixen la quotidianitat d’una vida composta per somriures d’això també treballem els valors, les habilitats socials i les capacitats d’aprenentatge”, matisa Mònica Garcia.

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Amb més d’una trentena d’anys, la Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella té la missió de compensar, acollir i atendre els infants mitjançant activitats de lleure que fomenten l’aprenentatge. “L’infant és el protagonista del seu procés educatiu i vital”, explica la coordinadora del programa de famílies, Mònica Garcia. L’organització, sense ànim de lucre, s’adreça a aquells nens que tenen necessitats econòmiques, socials i/o familiars especials. “Són una barreja de necessitats diferents i en diversos graus. No hi ha ben bé un perfil específic, sinó que hi ha situacions que s’acaben donant en les vides dels nens i les famílies. I això provoca moments vitals vulnerables”, especifica Merche Martínez, la directora.

Aquesta fundació, gestionada per la companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paüll, fou encetada l’any 1981 i, esdevé pròpiament fundació, l’any 2002.

L’organització, sense ànim de lucre, s’adreça a aquells nens que tenen necessitats econòmiques, socials i/o familiars especials El lema Obrim Somriures, frase que fou utilitzada en el marc d’unes portes obertes de la fundació, esdevé un tret diferenciador. “Volíem que es quedés com un emblema de la casa, perquè com a base de tot el que fem és

Febrer-Març 2016

La majoria de l’equip humà que conforma l’organització pertany al camp social. “Tenim treballadors, integradors socials, mestres i monitors de temps lliure.

Cadascú té una especialitat”.

La fundació, composta per un patronat coronat pel president Josep Mª Gomis, Joaquim Barriach (vicepresident) i una setena de vocals ofereixen múltiples maneres de participar i col·laborar amb la fundació: la participació directa com a voluntari i les aportacions econòmiques o materials. Entitats com ara la Fundació Reddis, L’Obra Social de La Caixa i la Fundació Margarita Bocio són un exemple d’entitats sumades a l’agrupació.

això: que els nens puguin somriure”. A més, aquesta composició fa al·lusió a la modernització de la fundació quan va afrontar noves necessitats. De fet, compten amb un teixit de voluntariat que dia rere dia es forma en matèria didàctica i dóna un cop de mà a les famílies que ho precisen. “Tenim un col·lectiu de gent jove bastant gran”, s’enorgulleix la directora de la fundació.

L’eix vertebrador de l’organització es desenvolupa en tres programes educatius: el programa d’infància i adolescència (dels 4 als 17 anys); el programa de famílies, on es treballa l’àmbit socioeducatiu amb els pares dels nens que vénen al centre obert; i el programa de voluntariat, on es desenvolupa la formació de les tasques organitzatives i activitats de lleure. “Però a banda

Els coordinadors de carrer Una figura important dins la fundació és el coordinador de carrer. “Quan un nen t’agafa com a referent s’estableix un vincle de relació molt gran i el que no volem és perdre’l. Per això tenim un personal que fa seguiment als nens en el medi obert, al carrer”, esmenta Mònica Garcia. Es tracta una persona que visita a domicili a les famílies a casa, veu els nens fora de l’escola o de la fundació i fa un treball de coordinació amb les escoles i els instituts. Amb tot això la directora Merche Martínez afegeix: “En època de vacances ens fem visibles per no perdre el fil relacional. Volem estar presents en la vida dels infants, perquè arribem a ser referents”.

VIU Reus | 17

REPORTATGE CIUTAT

El patrimoni reusenc, encara més a prop Rutes experiencials amb Còdol Educació

Des del 1994, Còdol Educació elabora projectes de serveis educatius i activitats pedagògiques adreçades a una àmplia tipologia de públic Cristina Valls

Els reusencs són uns enamorats de la seva ciutat, però encara ara n’hi ha molts que no han tingut el privilegi de descobrir alguns dels seus racons culturals. El més sorprenent és que la cultura reusenca mai deixa d’evidenciar quelcom nou, i és que el patrimoni de la ciutat ja no es dóna a conèixer a través d’aquelles rutes guiades de tota la vida. El paradigma de l’aprenentatge vol absorbir experiències i satisfer curiositats on l’interessat esdevingui descobridor de l’art patrimonial de la ciutat.“Creiem que el patrimoni té un gran valor per al futur i vam començar treballant amb el públic escolar. Vam veure que funcionava i ho vam anar ampliant a altres públics com el familiar i la gent gran”, diuen des de Còdol Educació, un col·lectiu nascut l’any 1994, especialitzat en el món de l’educació i el lleure.

“No som guies turístics, no ens interessa la pedra”, distingeix la directora de l’entitat, Maria Adzerias, que continua: “Ajudem a les persones a crear experiències, a viure la història i l’art d’una altra manera diferent”.

L’èmfasi el posen en les persones i, el patrimoni esdevé l’excusa per arribar-hi Per la seva banda, el codirector de Còdol, Albert Morelló, Febrer-Març 2016

afegeix que “defugim la lliçó teòrica i donem l’aperitiu, com un vermut, perquè així es desvetlla la gana de voler saber-ne més. Del que es tracta és que aquell parell d’hores que tens, els nens o els adults visquin una experiència diferent”. L’èmfasi el posen en les persones i el patrimoni esdevé l’excusa per arribar-hi. “Som un equip d’onze persones dels àmbits de la història de l’art i les ciències socials”, corrobora Adzerias.

Rutes teatralitzades Un dels recorreguts temàtics que organitza Còdol Educació a Reus és la Ruta Enigmàtica de la Prioral, per a petits i grans.

En aquesta excursió, dinamit-

zada per l’equip de Còdol, els assistents aprenen conceptes bàsics sobre les campanes, el seu funcionament i la seva història a través d’un gran entès amb la matèria, un campaner.

Les rutes inclouen també l’exercici d’una pila d’activitats participatives, sigui parlant o escoltant música. De fet, hi ha estones de silenci i esbarjo dins aquestes trobades culturals. La clau d’aquest aprenentatge actiu és fomentar una millor atenció i un recordatori més fresc dels detalls històrics. “A partir del tema de la Prioral s’han recuperat molts aspectes abans perduts, com és el cas del toc dels difunts per Tots Sants”, ens explica Adzerias.

Altres rutes, com la del Modernisme, impregnen d’eufòria el públic que se suma a l’activitat, segons expliquen des de Còdol Educació. La ruta modernista la realitzen des de fa quatre anys i sempre “ha tingut molt d’èxit”. Un altre exemple és la ruta del vermut, on col·labora Vermuts Miró, i on es duen a terme fins a tres tastos: a Cal Massó, a Vermuts Rofes i al Museu del vermut.

En aquesta mateixa línia, val a dir que les sortides programades també inclouen interpretació. “Nosaltres teatralitzem rutes temàtiques. No només s’escolta sinó que es demana que es facin coses i a més es fa una mica d’interpretació”, comenta Morelló. N’és un exemVIU Reus | 19

PUBLICITAT CIUTAT

One more mile to go!

Just one?

PARLA L’IDIOMA QUE ET PROPOSIS

ANGLÈS – ALEMANY – FRANCÈS — Classes comunicatives per a nens, joves i adults.

— Cursos per a aturats amb preus molt reduïts.

— Preparació per a exàmens oficials de Cambridge i del Goethe Institut.

— Business English.

— Alemany i francès per a empresa.

— Classes particulars.

977 590 861 · 608 828 338 info@babelreus.com · www.babelreus.com C. de Ricard Artiga i Esplugas, 5 local 2b · 43205, Reus C. Antoni de Bofarull

Pr im

e i E Rica sp rd lu A ga rt s iga

de

C. d

Pa s s e i g

Pl. de Ghandi

Pl. de l’Antic Velòdrom

Pl. de la Pastoreta

Escola Pare Manyanet

Instal·lacions obra i reforma •ram de la paleteria •electricitat •reformes •pintura •pladur •fontaneria •gas •calefacció •climatització Representació mobiliari cuina Projectes integrals per a locals comercials Servei d’interiorisme. Projectes a mida

EN CUINES I BANYS TENIM L’OFERTA MÉS ATRACTIVA

C/ Maria Aurelia Capmany nº 4 Baixos -43204 Reus | Tel. 977 524 754 www.imangrup.com | info@imangrup.com

VIU Reus | 20

Febrer-Març 2016

REPORTATGE CIUTAT

ple la ruta que es duu a terme a l’Institut Pere Mata. “Ens vam preguntar com fer una experiència allà. De fet, cada tercer dissabte de mes, a les 12 hores i des de fa tres anys, hi fem una ruta teatralitzada”, informa la directora Maria Adzerias. En aquest cas, elaboren un recorregut pel complex modernista i, en acabar, se celebra un petit concert al Saló dels Distingits per cloure la visita.

La recepció del públic Respecte la rebuda dels assistents, els directius de Còdol Educació expliquen que la gent surt sorpresa i força satisfeta.

“Et trobes molta gent que no hi ha anat mai. Gent que viu molt a prop de llocs on no ha entrat mai”, diu Morelló. “Volem remoure sentiments. El fet d’elaborar les interpretacions en aquestes rutes sorprenen al públic, perquè els tractem com si fóssim al segle passat i, moltes vegades es remouen coses.

Cal dir que hem tingut públic d’edat avançada que també ha

Febrer-Març 2016

viscut moltes de les coses que expliquem”, evoca el director de l’entitat cultural.

«Et trobes molta gent que no hi ha anat mai.

Gent que viu molt a prop de llocs on no ha entrat mai» Les rutes expliquen situacions del passat, les quals esdevenen eines que fan reflexionar sobre la realitat actual. “El que volem és fer pensar al públic en quelcom succeït fa 100 anys, però que això els serveixi d’aprenentatge. Que la història no esdevingui distanciada de qui l’aprèn”, comenta Morelló.

“Jo crec que aquestes rutes es veuen com un nou model de turisme, ja que l’actual està estancat. Creem sinèrgies, ja sigui amb la Fundació Reddis o amb Vermuts Miró. El cas és que hi ha bones perspectives de què això canviï i esperem que comptin amb nosaltres”, esmenta Adzerias.

VIU Reus | 21

CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Francesc Cerro

«S’ha d’estar molt agraït a la vida, i més si has fet un pas en el món de l’art» VIU Reus | 22

Fàbrica mosaics Llevat, carretera Castellvell, foto Josep Cristià

Director artístic del Cicle Grans Mestres al Teatre Fortuny

TEATRE CULTURA Francesc Cerro neix el 1973 a Reus. És llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i Professional adscrit al Centro Dramático Nacional (Laboratorio Rivas Cheriff) en la categoria de Dramaturg i Director d’Escena. Actualment, és el director Artístic del Festival de Literatura i Música MussART i del Cicle Grans Mestres al Teatre Fortuny de Reus Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Què sent pel teatre? Crec que el que sento és una passió vital. És gairebé tot a la meva vida. És quelcom amb el que em llevo els matins i me’n vaig a dormir a les nits. Fins i tot, somio de vegades. Des de petit m’he trobat a prop del teatre, perquè tenia un oncle que m’hi prenia moltes vegades, però sempre ho veia lluny per a mi. Després et fas gran i et dius: “Ho provaré”. Llavors, comences a encarrilar la teva vida amb molt d’esforç, il· lusió, algun fracàs... Tot. Aquells als qui veia actuar, ara són els meus companys de feina. Penso que s’ha d’estar molt agraït a la vida, i més quan has fet un pas en el món de l’art.

Va fer direcció escènica i dramatúrgia. Va arribar a actuar mai? De fet vaig estudiar per ser actor a Barcelona fins que el que llavors era el director de ‘Nissaga de Poder’ em va dir: “Escolta, tens alguna cosa que escau més pel món de director que no pas com a actor”.

Llavors, em vaig replantejar la meva forma de veure l’espectacle. Completament holística, un punt de vista molt més gran.

Vaig dirigir un parell d’obres i em van escollir per encarregar-me d’un festival internacional. Finalment vaig fer les proves a l’Institut del Teatre per Direcció i Dramatúrgia.

S’estima més dirigir? No es tracta d’això. Vaig fer un treball professional com a actor i les crítiques van ser excel·lents, però sí que és veritat que em costava molt sentir-me dirigit.

Quan estava fent quelcom com a actor, m’autodirigia. Això no ho pots fer, sinó que t’has de posar a les ordres del director.

Febrer - Març 2016

Veia l’espectacle i penetrava moltíssim en el rerefons del mateix. Evidentment, amb el temps em vaig adonar que m’agradava més dirigir, traduir, adaptar i versionar.

«Interpretar és despullar-se en un sentit espiritual, anímic i emocional» Com s’ensenya a algú a actuar? Dono cursos d’interpretació, però a vegades no és una cosa que s’ensenyi. Tots actuem, tots interpretem. Però interpretar per dedicar-t’hi és un assumpte molt diferent. No tothom està disposat a dedicar cada dia de la seva vida a viure unes emocions determinades i reproduir-les cada dia. Interpretar és despullar-se en un sentit espiritual, anímic i emocional.

D’actuar a l’escenari però, no en sap tothom, ja que és un talent vocacional. Un actor ho pot arribar a ser per instint pur o educant aquesta facultat.

Llavors un actor neix o es fa? És una vocació amb la qual s’ha de néixer. Una persona que vol entrar dins aquest món per fer diners se’n cansarà aviat. Hi ha professors que són molt bons actors i que saben transmetre la seva passió per quelcom que expliquen. La realitat és que al llarg del dia interpretem de 15 a 20 personatges diaris depenent de la persona que tenim davant. No parlem igual amb la nostra parella que amb els nostres pares. Quan actuem desenvolupem un rol que no acostumem a treure habitualment i s’haurà de fer de la manera més veraç i autèntica possible.

VIU Reus | 23

PUBLICITAT CULTURA

ESPECIALISTES EN PRODUCTES DE BRICOLATGE I PER A LA LLAR

Roba per a nens i nenes (Fins a la talla 18)

Més de 35 anys d’experiència

Gran assortiment en vestits de comunió per a nens i nenes Uniformes escolars

Carrer Batan, 17 - 43204 Reus Tel. 977 772 100 www.bricoserveitgn.es

Plaça Víctor, 6 - 43202 Reus | Tel. 686 770 190 seibe@tinet.org | www.seibe.es

FERRETERIA | FUSTERIA | JARDÍ | BRICOLATGE...

VIU Reus | 24

Febrer-Març 2016

TEATRES CULTURA Es pot viure del món de l’espectacle? Per poder viure d’aquest món has de ser bo.

Un cop t’impulsin i t’obrin totes les portes, voles sol. No sempre tindràs una persona a prop. De manera que has de començar a formar-te al costat de les millors persones i professionals que puguis trobar i, després de tot el que hagis après, posar-ho en pràctica. És molt important tenir criteri dins la professió. És ben bé una barreja d’un punt de maduresa i de sacrifici.

Quins sacrificis comporten aquest ofici? Aquí no coneixes festius, ni diumenges, ni aniversaris. Res. Estem parlant de professions vocacionals. La nostra loteria no és viure amb luxes, sinó que consisteix en la continuïtat del treball. Si a més hi ha un reconeixement per part del públic i part de crítica, millor.

Hi ha aspectes del teatre que l’espectador hauria de conèixer millor? Sí. I el problema és que l’espectador no llegeix, aquí el teatre es fa i no s’aprèn.

Almenys és molt minoritari. A Alemanya o Suècia el teatre és una disciplina més que l’estudiant llegeix. S’hauria de llegir i conèixer més.

«El problema és que l’espectador no llegeix, aquí el teatre es fa i no s’aprèn» A banda de dirigir també tradueix. Com aconsegueix ser fidel a la traducció? Una persona quan tradueix, per molt bon traductor que sigui i per molt que conegui l’obra, sempre acaba perdent pel camí un 20 o un 30% de l’essència original. Bé sigui perquè l’autor està mort i no se’l pot consultar, o bé perquè un traductor no té el mateix domini que el propi autor, de la seva llengua materna.

Els coneixements que tens en una llengua són únics i no s’as-

Febrer-Març 2016

semblen a uns altres. Ens trobem amb certes limitacions de llengua quan mirem d’adaptar tots els coneixements originals a un altre idioma.

Llavors què pot fer? Has de fer de traductor i adaptador. Hi ha una nova disciplina que pertany a un neologisme que es diu ‘tradaptació’: la traducció i l’adaptació alhora. Jo de fet

m’autodenomino ‘tradaptador’, perquè no podré mai posar el 100% del que va posar l’autor.

Et pots aproximar molt, però no al grau de l’original. Traduir és un plaer molt gran, perquè continues aprenent una llengua que no és la teva i perquè has d’aprofundir molt en l’obra d’un autor: coneixes el rerefons de quan ho va escriure, a qui anava dirigida, el perquè de la seva

existència... No et pots posar a traduir a les bones. Abans de fer-ho has de conèixer el sentit de l’obra i tot el que l’envolta.

Com esdevé director del Cicle Grans Mestres? Va ser una proposta. Jo feia uns deu anys que havia estat escollit per l’Associació de Professionals d’actors i directors per dirigir un cicle de recitals a Barcelona que va fun-

VIU Reus | 25

TEATRES CULTURA cionar molt bé durant quatre anys. Va tenir força ressò públic i mediàtic. Vaig adquirir experiència i llavors el director gerent del Teatre, en Josep Margalef, va tenir la pensada d’incorporar al programa del Teatre Fortuny un cicle de recitals a Reus. Era possible fer quelcom fora del circuit de Barcelona. I això es va fer.

Quin balanç tenen de les dues últimes edicions del cicle de recitals? En aquestes dues últimes temporades hem registrat una bona resposta del públic,

«Hem tornat a col·locar el Teatre Fortuny com a centre de produccions d’àmbit nacional»

un èxit de crítica i un gran reconeixement de la professió a escala nacional. Hem tornat a col·locar el Teatre Fortuny com a centre de produccions d’àmbit nacional i, a més, especialitzat en un cicle de recitals.

Aquest tipus de cicle és una eina imprescindible a les programacions de ciutats tan importants com Londres o Nova York. A Londres, per exemple, els actors i actrius de més prestigi són els únics que opten a fer un recital. Accedeixen celebritats importants com Jeremy Irons, Gary Oldman o Michael Caine. En un recital només tens el públic, el faristol i el text. Amb aquests tres ingredients l’actor demostra si és bo o no.

I com ho fa? En un recital, l’actor només té la seva paraula i la seva emoció per arribar al públic. No té escenografia.

Res. Paraules despullades. De manera que és l’ofici de veritat, per això m’agraden els recitals. Tots els que passen pel cicle de recitals són actors que dominen molt bé la paraula i la seva transmissió.

Què han fet els recitals per aquest Teatre? Des de l’etapa final del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER), creat fa deu anys per produir teatre i per col·locar Reus dins el panorama nacional de produccions teatrals de primer ordre, Reus esdevé una ciutat únicament

exhibidora de teatre, no productora. Amb aquesta proposta de recitals tornem a entrar dins el món de la producció i d’una forma molt potent.

Aquests recitals és una producció feta des de Reus cap al món. De fet, hi ha molts teatres que s’han interessat per la nostra programació. Han vist que aquests recitals tenen cartells amb actors i actrius bons i que agraden a la gent. És un camí dur el de la cultura. Has de ser molt valent i has de tenir molta seguretat del que faràs. La cultura és un món molt difícil, perquè aquí el considerem complementari i supletori. De fet, moltes persones el consideren prescindible. No veuen que la cultura realment és l’essència i la base pel desenvolupament integral d’una societat. Sense les tres potes que són l’educació, la sanitat i la cultura difícilment una societat avança.

Tot i això Reus aposta per la cultura. És obligatori. Reus ha d’apostar per ella. Aquesta ciutat és coneguda pel seu tarannà empresarial i el seu comerç.

Però tots sabem que una part important és la cultura. Aquí hem tingut un Marià Fortuny, un Gaudí, etc. No podem prescindir d’aquesta faceta que ha dut a persones a ser reconegudes mundialment. Reus és un pou cultural.

La cultura pot saturar-se? És món que mai estarà sobresaturat. El que potser s’hauria de fer és optimitzar. Ara, per exemple tenim un caos quant a propostes, perquè en tenim moltes. No dic que hagin de desaparèixer, sinó saber-les ordenar. Jo celebro que hi hagi tantes iniciatives que es vulguin sumar a la cultura. En el cas d’Alemanya la cultura la tenen molt ordenada i amb aquest ordre és quan hi poden entrar encara més propostes. Nosaltres hem d’endreçar aquesta oferta que ara tenim.

Febrer -Març 2016

VIU Reus | 27

TEATRE CULTURA

Josep Margalef

Director Gerent del Teatre Fortuny Josep Margalef neix el 1959 a Reus. Estudia la branca administrativa a l’Escola del Treball. Temps després, ingressa dins l’Ajuntament de Reus portant la comptabilitat.

En constituir-se el Consorci del Teatre Fortuny, Margalef porta els comptes des de l’Ajuntament del Fortuny fins que n’esdevé director gerent el 2013

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

El van proposar per ser director. La Generalitat va deixar de formar part del Consorci i el van agafar la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus. Van recórrer a mi perquè entenien que jo coneixia el teatre, la ciutat i la comarca. Des de 2013 que duem a terme el nostre projecte. Crec que ens està funcionant molt bé, que s’estan fent molt bons espectacles i que la programació és àmplia i combina teatre, dansa, música, i òpera.

Un gran ventall. Sí, i també formem part d’un espai a la ciutat on convivim amb altres entitats com ara l’Associació de Concerts, les escoles de dansa i al-

VIU Reus | 28

tres espais escènics de la ciutat: el Bartrina, el Bravium, l’Orfeó, la Sala Santa Llúcia i els festivals Trapezi i Cos. En definitiva, el Fortuny és un referent.

una mena de programador, i el que compta és programar bé.

Has de pensar en el públic i dur al teatre les propostes que creguis que agradaran.

Què el diferencia d’altres teatres de Reus? La nostra història. Ja són 134 anys de teatre.

Ens importa el que som i hem estat, a la comarca i a la província. Es tracta d’un espai emblemàtic i s’ha de cuidar per tal que segueixi sent un referent.

«La riquesa de Reus, de fet, és que tenim molts espais, i tots fan coses molt bones»

La seva feina és merament administrativa o també està vinculada a la cultura? Continuo fent tasques administratives, tot i que tinc lligam amb la direcció artística del teatre. Això sí, no dirigeixo, no ho he fet mai i no pretenc fer-ho. Crec que sóc

Com s’encerta la millor proposta? Quina és la bona o la dolenta no ho encertaràs. Has de mirar d’entendre quina és la més adient, la que pot fer que el públic surti més content del teatre i la que et pot fer satisfer més. És una tasca fàcil? Els pro-

gramadors el hem de tenir en compte és la fidelització del nostre públic, dels abonats. Per tal de captar nous espectadors el que cal és portar propostes que captin altres tipus de públic, el que exigeix ser valent. També hem de pensar en el teatre familiar, sempre l’hem intentat cuidar. La nostra oferta per al públic infantil es complementa amb la d’altres sales. La riquesa de Reus, de fet, és que tenim molts espais, i tots fan coses molt bones. No es tracta de competència, sinó d’una oferta cultural en conjunt.

La gent jove va al teatre gràcies a aquesta oferta? Ja fa un parell d’anys que hem dut projectes dirigits a un públic juvenil, que potser no han acabat d’om-

Febrer-Març 2016

TEATRE CULTURA

«Des del 2013, cada trimestre hem aconseguit fer créixer el nombre d’abonats»

barà a la seva trentena edició. Es tracta d’un gran esdeveniment, d’una gran proposta a la quan vénen nens i nenes, i joves, i a la gent gran també li agrada.

Quina tipologia d’abonament té el teatre? Hi ha dues opcions.

Pots abonar-te a tota la proposta artística, que inclou entre sis o set espectacles per trimestre i, que són de tots els gèneres de teatre, dansa i recitals, als quals s’aplica un descompte. Amb l’avantatge que sempre tens la mateixa butaca reservada. L’altre tipus d’abonament inclou entre 4 o 5 espectacles amb un 10% de descompte. En aquest cas, però, no es pot escollir la butaca. Ens està funcionant molt bé.

Els abonaments s’han incrementat en els darrers anys?

Des del 2013, cada trimestre hem aconseguit fer créixer el nombre d’abonats, i això vol dir que a la gent li agrada les propostes que portem. El boca orella també funciona.

Qui és qui té l’última paraula en la programació? Al Fortuny som un equip, tenim els tècnics a l’escenari, tenim la taquillera, el personal administratiu, tots for-

plir el teatre però que han anat bé. En fem una valoració positiva. Estem parlant no només de teatre, sinó també de música o titelles, perquè ho hem volgut tocar tot i no n’hem obtingut un resultat dolent.

Com sap si el públic se sent satisfet? A vegades reparteixo qüestionaris, tot i que el millor és veure les cares que fa la gent quan surt de platea.

mem part del teatre. A tots ens interessa treballar per a què el teatre sigui atractiu. Tots tenen el seu grau d’implicació i tots donen la seva opinió i el seu vot.

L’últim que decideix sóc jo i evidentment en sóc el responsable.

Això comportarà molta feina.

Hi ha molta feina. Fins que es representa a l’escenari, un projecte passa per moltes fases i cal tenir en compte molts elements.

La programació es troba plena de detalls que funcionen individualment. De fet, cada espectacle és diferent, el que compta és com el rebrà el públic. De vegades creus que et caldrà fer una gran promoció d’una proposta, i en canvi omples el teatre sense esforç. I d’altres, en canvi, necessiten que els cuidis. Jugem molt amb la previsió i sempre estem pensant en futures programacions. Ja estem movent-nos de cara a l’any vinent.

Quina és la situació actual de la cultura a Reus? Sempre hi ha hagut crítiques, que jo trobo positives, que fan que estiguis alerta, que no t’adormis. La crítica, però, ha de ser constructiva.

La gestió de la cultura a Reus ha estat discutida, i de vegades no del tot encertada. No obstant

això, es fan grans esforços per tal que a l’entorn hi hagi bones iniciatives.

Manca educació? No. Estem en plena crisi econòmica. Diuen que n’estem sortint, potser sí, i això ens està fent replantejar coses i haver de treballar amb els recursos que teníem quinze anys enrere. No crec en les grans dotacions econòmiques, crec més aviat en repartir-ho tot segons les necessitats que hi hagi, ja sigui per cobrir les de la cultura o els serveis socials.

Dit això, a la cultura se li ha de donar suport.

La crisi ha retallat l’oferta per al públic? Potser sí, però finalment ens ha empès a haver d’anar a més. Els creadors, els programadors i les grans indústries teatrals ens hem hagut d’espavilar. El públic mana, hem de saber seleccionar quines propostes engeguem i les entrades venudes ens han de donar rendiment. Val a dir que l’IVA ens està fent molt de mal. Quelcom que ens ha fet tirar endavant són les grans creacions que hi ha hagut a Reus, com el cicle Grans Mestres, que ja fa 3 anys que el muntem.

Està molt ben pensat.

«Es cremaven materials que generaven una sèrie de fums molestos i tòxics. Per aquesta raó les fumeres es feien tan altes»

Quina presència té la dansa al teatre? Pertany a totes les edats. Afortunadament, a la nostra comarca hi ha moltes acadèmies de dansa i molts alumnes. A la nostra programació, en realitat, hi incloem la gala de dansa de les acadèmies de la província de Tarragona, que arri-

Febrer-Març 2016

VIU Reus | 29

PUBLICITAT CULTURA

Assessoria Fiscal - Laboral - Comptable - Jurídic Administració de finques - Assegurances Un equip de professionals àgil, dinàmic i en contínua formació que presta un servei de qualitat adaptat a les seves necessitats per solucionar els vostres problemes. El nostre objectiu és minimtizar les despeses dels nostres clients. ÀREA LABORAL: El·laboració de nòmines, contractes, assegurances, jubilacions... ÀREA COMPTABLE: Gestió comptable, balanços, comptes anuals, assessorament, informes, conciliacions... ÀREA SOCIETÀRIA: Constitució i dissolució de societats, administradors, ressolució de conflictes entre socis... ÀREA ADMINISTRACIÓ FINQUES: Contractes arrendament, compravendes, cessions, liquidació lloguers, administració de comunitats... ÀREA ASSEGURANCES: Pressupostos, tràmits, sinistres, seguiment...

Cl Alcalde Joan Bertran nº 17-19 baixos | 43202 Reus Tel: 977.328575 | Fax: 977326237 LABORAL laboral@martin-serra.com

FISCAL-COMPTABLE-SOCIETÀRIA fiscal@martin-serra.com

FINQUES I ASSEGURANCES martin@martin-serra.com

VIU Reus | 30

Febrer-Març 2016

TEATRE CULTURA

Les pinzellades del Fortuny

Quan el record viu d’una inquietud artística esdevé teatre

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Com va dir el poeta i escriptor Xavier Amorós, el Teatre Fortuny era un “dels punts de referència a Reus” i, de fet, encara ho és. Ho corroboren els seus més de cent anys d’història que, encara avui, fascinen als espectadors. La oferta multidisciplinària que regna entre les seves parets llueix totes les formes de fer teatre, de cantar música, de fer òpera i de ballar dansa.

L’origen del recinte teatral, el qual s’assenta sobre el solar de l’antic convent de monges carmelites, es remunta vora el darrer terç del segle XIX, quan la burgesia reusenca troba que a la ciutat manca una sala d’espectacles com déu mana. En conseqüència, un grup de ciutadans va promoure la urbanització de la plaça Prim i, temps després, la construcció del Teatre Fortuny a càrrec de l’arquitecte Francesc Blanch Pons. L’any 1882, la data inaugural del Fortuny, marca una ininterrompuda producció d’espectacles, la qual ve lligada a l’exigència artística de la societat de l’època.

Un grup de ciutadans va promoure la urbanització de la plaça Prim i, temps després, la construcció del Teatre Fortuny El teatre va passar per èpoques traumàtiques que el van marcar. És el cas de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i el feixisme posterior, on la Falange Española va arribar a confiscar el teatre un

Febrer-Març 2016

VIU Reus | 31

TEATRE CULTURA

La Plaça Prim l’any 1965. Foto: Arxiu del Teatre Fortuny

15 de gener del 1939. Més endavant dissoldria El Círcol (1940), societat la qual va adquirir el teatre l’any 1919, i fou salvada, més endavant, per la col·laboració de 46 socis el 1944.

Distracció controlada Els anys quaranta van ser molt durs per la programació i oferta del teatre. Acabada la Guerra Civil, tot el que no era propaganda oficial era contingut supervisat per l’església i els censors polítics. El període viscut abans dels anys quaranta es presentava llunyà i, d’espectacles bons, no en feien. Més aviat eren funcions de caràcter religiós, polític i de temàtica militar, d’argument escàs i música sorollosa. La postguerra, però, també es va caracteritzar per la presència de grans intèrprets que van fer d’una època grisa una afició interpretativa bullent.

L’any 1946 va tenir lloc la primera representació de teatre català després de la Guerra Civil El teatre va viure alguns moments positius. L’any 1946 va tenir lloc la primera representació de teatre català després de la Guerra Civil. L’estiu d’aquell ma-

Febrer-Març 2016

teix any, les companyies teatrals van aconseguir l’autorització per fer tornar la llengua catalana als escenaris. La situació va encetar-se amb, ni més ni menys que “Terra Baixa”, d’Àngel Guimerà. Altres obres catalanes van precedir-la: és l’exemple de “Corona d’espines”, de Josep Maria de Segarra o “Lo ferrer de tall”, de Serafí Pitarra.

El teatre supervivent Acabada la Guerra Civil, la ciutat de Reus va quedar destrossada pels atacs aeris, però el Teatre Fortuny va sortir indemne. Guerra i revolta, òbviament, van regirar el recinte teatral, però aquest no va trigar massa a tornar a obrir les seves portes. Amb el temps, l’edifici va anar deteriorant-se irremeiablement.

No és fins a la constitució del Consorci del Teatre Fortuny (1981) -format per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus- que es van dur a terme tasques de restauració, remodelació i explotació a través d’un acord amb la societat de El Círcol. La reforma del teatre va continuar preservant l’estil neoclàssic del segle XIX amb alguna introducció d’algun element decoratiu, com és el cas de l’al·legoria al sol, de la zona del sostre del pati de butaques.

VIU Reus | 33

nties!

es amb gara rm fo re i s re b o r fe er p eb El teu w

tuïts! a r g s o t s o p u s s E r p 3 sol·licita fins a A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!

Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.

Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Tarragona.

A la teva disposició més de 400 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

Amb la confiança de:

VIU Reus |34

Juny 2015

TEATRE CULTURA

Foto: Lafotogràfica

paper de la Celestina no el podria fer una noia de 18 anys.

Ha fet cinema i televisió. Hi ha molt de canvi? L’element que jo he treballat més és el teatre. El que canvia sobretot és el llenguatge audiovisual i de transmissió de la paraula. És molt diferent parlar a una càmera que t’enfoca en un primer pla i et permet més intimitat, que no pas en un teatre on es treballa a una altra distància de públic.

Aquí entren factors d’espontaneïtat i fluïdesa en el moment d’interpretar.

Què faria fora del món de l’art i de la interpretació? De moment no em veig fora de la interpretació. No sé què faria si no hagués estat per això. No

Enric Majó

sé què hagués fet a la vida. A mi sempre m’han ensenyat que per viure he de treballar. Vinc d’un món rural i aleshores sé que les propostes no vindran soles a casa.

Enric Majó neix a Rubí (Barcelona) el 1945 i fa cinquanta anys que es dedica al teatre. Debuta amb tan sols vint anys al costat d’Adolfo Marsillach amb ‘Después de la caída’ i es consolida amb obres com ara ‘Yerma’, ‘Terra Baixa’ i ‘Goya’. També passa per la pantalla petita en sèries tan recordades com ‘Nissaga de Poder’

Què diria del Teatre Fortuny?

Que és una de les joies que tenim a Reus, junt amb el Bartrina. La primera vegada que vaig treballar a Reus vaig tenir el privilegi de trobar-m’hi al Fortuny.

De fet quan vaig aconseguir el premi per l’obra de “Terra Baixa”, existien dues associacions de teatre, la de Reus i la d’Alacant. Allà es veia el millor teatre de la Península. Tant en català com castellà. Hi havia produccions madrilenyes importants que no arribaven a Barcelona pel que fos i a Reus ho acabaven fent.

Actor de teatre

Cristina Valls

Què el va impulsar a ser actor?

La casualitat. No sóc un actor vocacional. No era d’aquells nens que tenia clar què volia ser de gran, però sí que tenia clar quelcom no volia exercir.

Va provar i va sortir bé. En aprendre a interpretar m’hi vaig quedar enganxat. Ho trobo fascinant i ha estat l’eix de la meva vida. He provat moltes branques de l’art: he pintat, he fet belles arts, he dirigit, he fet escenografies, etc. Fins que vaig acabar realitzant un curs a l’Institut del Teatre de Barcelona del 1964 al 1965. En acabar-lo, Adolfo Marsillach em va contractar per entrar en la seva companyia i allà vaig començar

Febrer-Març 2016

la meva vida professional. De moment encara no he parat.

Recorda l’obra en la qual va debutar? Sí. Va ser “Después de la caída” d’Arthur Miller. La primera vegada que puges a un escenari has de ser un inconscient, perquè si sabessis el nivell de responsabilitat que cal per dur una obra de teatre només tindries pressió. Vaig treballar amb una companyia de primeríssims actors i no era del tot conscient de la sort que tenia.

Què sent quan actua? Els moments més interessants del teatre sempre són els assajos, que són apassionants, on es fan proves, es busquen els personatges i fas funcionar frases.

Investigues què vol dir l’autor a

través de la figura que interpretes. La realització de tot el que has provat als assajos també és molt important.

L’actor segueix estant a prova als càstings? Els càstings em semblen una prova duríssima, com una loteria. Que en un moment determinat hagis d’interpretar un personatge sota pressió és molt difícil i injust. Fer-ho malament no vol dir que siguis un actor dolent. Tot i això els càstings són una part del nostre engranatge professional.

A banda d’encaixar, què més es valora al càsting? Doncs els elements estètics, perquè en el teatre són imprescindibles. Un personatge ha d’encaixar amb el text de l’obra. Per exemple, el

El públic reusenc és crític?

Reus és una ciutat que ha vist molt de teatre i de qualitat.

Per tant, saben jutjar si quelcom és bo o no. Jo crec que el millor és treballar amb un bon director, un bon text i un bon equip. Tenir tot això et pot ensenyar moltes coses a l’escenari i et pot fer gaudir molt als assajos. T’has de sentir còmode treballant, perquè això és el que jutja la crítica.

VIU Reus |35

El mes d’abril descobriràs l’essència de la nostra principal indústria

Tenim la fórmula magistral per mostrar-vos la química que hi ha entre el nostre territori i el seu principal motor industrial. Les principals empreses, els pioners, els projectes de futur, la innovació... si el teu negoci es basa en la bona química no pots faltar-hi.

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

CRÍTICA CULTURA

Vetllada poètica Montse Farrés. Escriptora i poetessa

Encetem la col·laboració amb l’escriptora de poesia Montse Farrés, que ens ofereix una crítica d’un acte cultural a la ciutat. El passat 28 de novembre al Centre d’Art Cal Massó, l’entitat cultural Terrabastall Poètic de Reus va organitzar la presentació dels poemaris de dos poetes barcelonins: ‘Nuclear’ de Ricard Mirabete i, ‘M’he empassat la lluna’ de Marta Pérez Sierra. Els acompanyà, el també poeta Josep-Ramon Bach, recent guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés i el rapsoda, Joan Opi ‘Nuclear’ El darrer poemari de Ricard Mirabete, el sisè, abandona els paisatges urbans on es movia per iniciar un camí d’introspecció interior. “Nuclear” m’ha sorprès gratament. L’autor ens convida i comparteix el seu interior, ara ja més diàfan i en pau amb ell mateix. En altres poemaris, jo, adepta al jazz, hi trobava aquell entorn gens natural, contaminat de fum i ombres, que convidava a una revolta interna, complexa i a filosofar sobre propostes gairebé existencialistes. En “Nuclear” trobem els ulls de Mirabete fits en el present -a l’ara, a l’aquí-, sense mirar enrere ni endavant. Quan penetres en els versos passeges amb l’autor, fusionats amb la natura, lluny del brogit urbà, allí on tot és més net i clar, amb ombres i llum. La foscor no el cega, perquè amb paraules l’il·lumina.

NO ÉS, TAMPOC. No és ni tan sols un joc / mirar-se de reüll l’ahir / o avançar-se al desprès. / És només una llum / encesa al lluny que vol / que l’apaguis: l’instant.

Llegeixes els seus versos i contemples amb els seus ulls el moviment dels núvols, la grandiositat del silenci. Prens consciència de la capacitat que tots tenim de crear, ser capaços d’endinsar-nos a dins nostre, reflexius per acceptar

Febrer-Març 2016

La poeta Marta Pérez Sierra ha aplegat en aquest bell poemari amb il·lustracions un elogi al climateri Gaudírem, també, amb la música de l’excel·lent pianista de jazz Pau Terol. Magnífica fusió de jazz, poesia i vermut, en un espai i temperatura immillorable. que som humans, cadascú amb els nostres propis dimonis, l’absurd de tot plegat, un bagatge sensorial, espiritual i emocional. Al meu entendre, l’autor ens mostra que el buit es pot omplir amb res…i que el res pesa més. M’ha sorprès gratament acostumada al seu territori urbà.

‘M’he empassat la lluna’ Pel que fa l’obra de Marta Pérez Sierra, continua versificant a “M’he empassat la lluna” l’invers del cos femení exaltant la força dels instints.

La poeta Marta Pérez Sierra, dona intrèpida i sense tabús ha aplegat en aquest bell poemari amb il·lustracions un elogi al climateri, convidant-nos a empassar-nos la lluna, com un repte que al cap i a la fi, hem d’assolir totes les dones i, dins d’aquest canvi, d’una manera explícita i subtil alhora, ens

convida a cercar a dins de nosaltres, el que abans cercàvem fora. I accepta aquesta etapa que lluny d’acabar-se, l’estrena amb renovada creativitat seduint de nou la vida. Tal com s’afirma en el pròleg: “La lluna i els cicles que l’acompanyen em van ser donats, sense que em calgués res per merèixer-los i desapareixeran o m’han desaparegut de la mateixa manera. Són coses que em passen, no pas coses que faig”.

SANG. Amb sang menstrual / vaig pintar natures./ Sóc semicercle. / Ombra i ràbia./ M’habites menopausa!/ A mossecs./ Un vano a les teves mans.

El poeta Ricard Mirabete Foto: Carles Mercadé

VIU Reus | 37

COMERÇ I EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

La Llotja de Reus Obre les portes a la història

Parlem amb el secretari del Patronat de la Llotja de Reus i de la Cambra de Comerç, Joan Josep Sardà i el vocal del sector de cereals del patronat de la mateixa, Isidre Guinjoan.

Tots dos ens aproparan a l’univers històric d’aquest espai de referència en el comerç Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

La Llotja és un dels símbols de la història de Reus. Aquest espai també suposa l’actualització del privilegi del Rei Jaume II, el Just, de tenir els Dilluns de Mercat a la ciutat. Aquesta disVIU Reus | 38

tinció li va ser concedida l’any 1309. Així doncs, el mercat dels dilluns es va disposar a la plaça del Mercadal i, temps després, es va traslladar als porxos de la plaça de Prim, on els tractants feien negocis. Més endavant, es va construir l’edifici de la

Llotja. “Allà es duien a terme les transaccions comercials, on sortien els preus de referència dels productes dels diferents sectors que, després, serien propagats arreu del món”, explica el secretari del patronat de la Llotja de Reus i la Cambra de

Comerç, Joan Josep Sardà, vinculat a l’entitat des de l’any 1981.

Al mercat assistien molts comerciants els dilluns per trobar possibles clients. A banda de regatejar, vendre i comprar, també es parlava de temes di-

Febrer-Març 2016

LLOTJA COMERÇ I EMPRESA i s’han facilitat les transaccions sense la presència física de la mercaderia.”Des de sempre, la Llotja s’ha trobat allunyada de la costa. Això estalviava problemes, afavoria el transport i, a més, et protegia dels enemics que arribaven per mar”, afegeix el vocal del sector dels cereals del patronat de la Llotja, Isidre Guinjoan.

Reus no va trigar a consolidar-se en matèria de comerç i, la Llotja va aconseguir tenir prou potència per fomentar l’obertura d’establiments tan fructífers com una farmacèutica. A més, el mercat de fruits secs i alcohols va prosperar ràpidament.

Arribat el segle XIX es va produir un canvi radical. “Ja no els cal carregar tots els productes en carros, sinó únicament se n’ha de portar una mostra”, esmenta Sardà que continua: “Les produccions d’abans eren molt més petites en el marc de l’economia de subsistència i, amb la Revolució Industrial, dins una política de mercat, es movien més contractes que no pas mercaderies”.

El tradicional valor de la paraula ha fet que els conflictes dins la Llotja siguin mínims De fet, Sardà parla de contractes “verbals, de paraula, i

versos: de gent, de política, de problemes socials... Es poden arribar a trobar moltes actituds dins un mercat i, tractant-se del centre de la ciutat, tot i tothom era en el punt de mira.

El procés de creació de la Llotja Moderna es va començar a gestar l’any 1969 al Ple de la Cambra de Comerç, on va proposar-se l’edificació de la Llotja amb accés directe a la plaça de Prim. En aquesta mateixa línia, la Caixa d’Estalvis Provincial de Tarra-

Febrer-Març 2016

d’obligat compliment”, en els quals es tancaven acords amb una encaixada de mans. “Encara avui es fan. Tot i que ara es fa servir més el telèfon”. El tradicional valor de la paraula ha fet que els conflictes dins la Llotja siguin mínims.

Noves tecnologies Els avenços tecnològics i comunicatius van facilitar els processos de fixació de preus i, fins i tot, van accelerar reunions, acords i processos. “Ara ens assabentem més ràpidament de les cotitzacions, perquè tot es troba molt més globalitzat. A la vegada també és molt inestable, perquè en poc temps els preus canvien i amb els telèfons res està fixat”, detalla Guinjoan. La Llotja de Reus tanca preus els dilluns i altres zones ho fan en dies diferents de la setmana. Això no vol dir que el pols del mercat es paralitzi, ben bé al contrari, els preus són sempre orientatius i variables.

Les tecnologies també fomenten canvis dins la Llotja, com és el cas de la instal·lació de la pantalla informativa de preus, la qual va suposar una innovació espectacular. En els seus orígens, la taula únicament era elèctrica i, per tant, els preus s’havien de passar manualment. De canviar els números se n’encarregava una persona que fixava preus i anava passant els diferents blocs informatius a pantalla.

gona va anunciar la construcció d’un edifici d’oficines i, a la Cambra de Comerç va barallar-se l’opció d’adquirir uns locals propis comunicats amb la Llotja.

Així doncs, la Caixa va posar a disposició del que seria la Llotja un edifici de presència significativa, i un patronat que gestionés aquest local i la institució.

Des de l’edifici s’han recopilat i divulgat les cotitzacions, s’han dictat pautes per a la normalització dels preus dels productes

Porxos amb la pancarta que anuncia que la Caixa d’Estalvis Provinical de Tarragona havia comprat l’edifici d’oficines i la Llotja de Contractació vers l’any 1969. Foto: Llotja de Reus

VIU Reus | 39

LLOTJA COMERÇ I EMPRESA

«Molts pagesos s’assabentaven dels preus establerts i així no els enredaven» Va suposar un avenç, però el canvi de preus era tan ràpid que molts van preferir anotar

els preus en un full de paper, el qual s’aconseguia arribada la tarda. Amb el temps, la pantalla va quedar relegada i el full va resultar més pràctic.

Anys després van arribar a la Sala de Contractacions uns ordinadors, els quals estaven connectats a Madrid, que podien informar sobre les cotitzaci-

ons d’altres llotges espanyoles.

Malgrat l’avenç, els llotgistes a Reus no seguien gaire la informació. Preferien centrar l’atenció en els seus negocis i economia.

Els receptors L’arribada d’informació ha ajudat molt al sector agrícola, el

receptor dels preus de la Llotja per excel·lència. Disposar del taulell de preus del seu sector de producció era vital per conèixer la situació del mercat del moment. “Molts pagesos s’assabentaven dels preus establerts i així no els enredaven.

Avui tenen més capacitat de conèixer més detalls de la seva producció”, explica Sardà.

El secretari de la Cambra de Comerç confirma, però, l’existència de zones d’Espanya on encara “no hi ha necessitat de tenir una referència pel que fa als preus”.

Seguint la línia de necessitats, Guinjoan afirma que la justificació de l’existència de la Llotja prové de “la necessitat comercial de Reus i del tarannà comercial del poble. El Camp de Tarragona sempre ha estat una zona rica en aigua, on hi havia mines i molta producció agrícola”. D’altra banda, recorda que “a partir dels seixanta, amb l’arribada del turisme, el sector ramader es va desplaçar cap a l’interior. La costa és per als turistes i l’interior per a la producció”.

Preus vius, mercat continu Isidre Guinjoan parla de preus com qui parla d’una fotografia. “Marquen tendència”, anirà a l’alça o a la baixa. Comenta també que “els cereals canvien de preu cada dos minuts, perquè el mercat és viu”. Les operacions que es realitzen dins el procés de cotització són continues, globals i, amb el temps, s’han tornat molt més volàtils.

“Ha entrat molta especulació en aquest món i, ja arriba a ser un tema financer, com el que et pots trobar a la borsa”, corrobora l’especialista en el sector dels cereals.

La fixació dels preus A l’hora de posar els preus, Sardà en distingeix dos vessants: d’una banda fer-ho mitjançant taules de preus o bé mitjançant una reunió presencial, a càrrec d’un expert en el tema que farà

Febrer-Març 2016

VIU Reus | 41

o n i s a C ragona r a T diner

ial espeC CarTa

r e n e g e d 9 del 2 rc al 6 de ma

o, nny Zuc a D l e s e Record y i la Rizzo? s, a S la nd hamburguese s nt de le tuts?

Ets ama i els ba s g o d t els ho rragona

sino Ta un a C a e Vin orta’t a i transp ner americà c di autènti anys ’50! dels

Rambla Vella, 2 - www.casino-tarragona.com - t. 977 789 000 Per entrar al Casino és imprescindible DNI, Permís de Conduir o Passaport. Només Passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea. Només majors de 18 anys.

LLOTJA COMERÇ I EMPRESA de moderador, qui serà l’agent comercial. Tindrà la confiança de la Llotja i dels operadors per fixar els preus. “Són una mena de notaris i, a més són independents”, explica Sardà. En aquest marc, Guinjoan afegeix: “La seva funció bàsicament és assessorar les dues parts interessades per tal que es posin d’acord. Com que no hi ha contractes, és la persona qui garanteix que l’acord es compleixi”. Aquests operadors, moltes vegades, solucionen conflictes que poden produir-se entre productors i comerciants en tenir un producte cotitzat a la baixa.

Respecte al sector dels cereals, Guinjoan esmenta que “no hi ha compradors ni venedors, sinó que es troba l’expert del que parlàvem. Ell treballa cada dia de la setmana i dóna infor-

mació dels preus a la zona d’influència de la Llotja”. Per posar els preus dels ous o del sector ramader sí que hi calen els compradors i venedors, ja que “encara es mouen i es reuneixen taules de cotització”.

Aquesta dualitat de fixació de preus correspon a un sistema mixt, en el qual com informa Sardà, “diferents operadors envien els seus preus, i al final es fixa un preu des de la Llotja”. De fet, s’especifica que, en localitats com Saragossa es fa servir un mètode matemàtic que té aquesta mateixa naturalesa: “Es recullen opinions i es fixa un preu”, resol Sardà.

“Cada dilluns es recullen un centenar de preus diferents i llavors tot comença a córrer”, comenta Sardà. Tot i això, “ja no hi ve molta gent els dilluns a veure quins

preus hi ha. Esperen a rebre-ho per correu electrònic. Qui torna aquí ho fa per tradició. El president de la Cambra de Comerç, Isaac Sanromà també té cura que els procediments siguin els correctes i impulsa, naturalment, la Cambra”, detalla Sardà.

‘La nostra força és la credibilitat’ Dins la Llotja es funciona per preus. No hi ha producte. Per tant, ambdós membres del patronat de la Llotja afirmen que “la nostra força és la credibilitat”. Fer les coses bé, diuen, garanteix que Reus evolucioni, ja que “la Llotja a Reus és el símbol inicial de tota l’economia i la societat, i el comerç també penja de la seva capitalitat”, afirma Sardà. De fet, situen la funcionalitat de la Llotja en informar sobre els preus dels productes,

Dins la Llotja es funciona per preus.

No hi ha producte però també “esdevé un complement per altres activitats com la mediació o la certificació oficial de preus. Són més aviat tasques derivades”, comenta Sardà.

El patronat de la Llotja es distingeix com l’òrgan suprem de decisió de la Llotja. A més, té una funció integradora de tots els estaments implicats en el mercat. Aquest conjunt humà està compost per tres entitats promotores: la Cambra de Comerç de Reus, el Col·legi d’Agents Comercials de Reus i Caixa Tarragona. A més, també s’inclouen la resta dels sectors agropecuaris.

Distribució de fulletons.

Col·locació de cartells i manipulats

CONFI MAIL, S.L.

itori rr te el x ei n co és m i qu en Confiï

Oficines Centrals Pol. Ind. Riu Clar, Complex 515. c/ Mercuri, edifici 2 Nau 30 - 43006 Tarragona | Tel. 902 113 127 Fax. 977 54 35 48

unimail@confimail.es | www.unimail.es Febrer-Març 2016

VIU Reus | 43

1

DIICC EED II

Ó

0

aa. .

Primavera 2016

e R e u R u e e s s d d s s e e LLaa rruuttaa ddee ttaapp iill ddee 22001166 r r b b a a ’ ’ ddeell 77 aall 1177 dd

LLOTJA COMERÇ I EMPRESA Més que preus La Llotja també és un espai on s’han acollit diferents actes com ara trobades de llotges d’àmbits més grans o, també és el cas de la cinquantena Trobada de la Borsa de Cereals. “Un tema que va tenir molta importància va ser del col·leccionisme. Es mostraven medalles, plaques de cava, segells i, de vegades, encara fem trobades similars”, diu Guinjoan. Aquesta Borsa del Col·leccionista va néixer l’any 1975 i va esdevenir una branca de la Llotja. “L’associació filatèlica i numismàtica de Reus té una seu aquí, de fet. Es troba molt propera a nosaltres”, continua Guinjoan.

Un any abans de la seva creació, l’Ajuntament va celebrar una reunió per tal d’organitzar un mercat filatèlic els diumenges al matí. Vist l’èxit que va tenir, la Borsa del Col·leccionista va pas-

sar a la sala de contractacions i, poc després, l’Ajuntament ja promovia la iniciativa, la qual va arribar a la trentena d’edicions.

Celebració de l’aniversari de la constitució de la Borsa del Col·leccionista.

Foto: Llotja de Reus

La pinzellada La Llotja ja compta amb més de 700 anys d’història i és la institució més antiga de la ciutat de Reus. La seva tasca està dividida en dues parts: per una banda, té el centre de contractació de productes agropecuaris, on la sala de la Llotja es descriu com l’espai en el qual es duu a terme la compravenda de qualsevol mena de producte; l’altra tasca, ja esmentada, es refereix a la categoria d’institució informativa, ja que difon els preus de referència oficial de productes del camp i ramaders. Cada dilluns, sota la tutela i control de la Generalitat, s’estableixen 148 cotitzacions de 14 sectors agroalimentaris diferents.

Febrer-Març 2016

VIU Reus | 45

COWORKING tecnicoat El nou espai de coworking a Reus

Carrer Mineta, 2-4. Local 3 Reserves i informació: Tel. 607 93 89 13 pierre@tecnicoat.com

• Amplis espais de treball amb 6 taules individuals • Endolls i connexió a internet de fibra òptica (300Mb) • Wifi i telèfon fix pels coworkers • Fotocopiadora i escàner • Local climatitzat, molt lluminós amb vistes a zona enjardinada • Alarma amb imatges • Possibilitat d’atendre clients en despatx tancat • Llibertat d’horaris de treball • Aparcament opcional

G

EMPRENEDORS COMERÇ I EMPRESA S’han de tenir, però, en compte una sèrie de pautes de protecció: duem equipament de camuflatge, genolleres, casc i, el més important, ulleres, per protegir els ulls de la munició”, esmenta Núñez.

Airsoft a Reus

El Grup ASHACAR

Parlem amb el president del grup més gran d’esport lúdic d’Airsoft a Reus, en Damián Núñez que, juntament amb una trentena de joves elaboren simulacions tàctiques i militars a l’aire lliure, en les quals emulen conflictes bèl·lics ficticis i missions especials Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Amb sis anys d’experiència a les espatlles l’Assocació Shadow Hunters Assault Commando Airsoft de Reus (A.S.H.A.C.A.R.) continua oferint emocions fortes a través d’experiències que superen les fronteres del videojoc. L’Airsoft és un joc d’estratègia militar originat al Japó, on s’utilitzen equipaments i

Febrer-Març 2016

rèpliques d’armes reals. “De fet l’esport va arribar a Espanya vora els anys noranta i nosaltres vam començar l’any 2001 a jugar-hi. A partir de 2008 es va constituir l’associació”, enceta conversa el president de l’agrupació d’Airsoft, Damián Núñez. El col·lectiu és dels més complets del panorama reusenc, ja que voregen la trentena d’associats.

La pròpia paraula que dóna nom a aquest esport –Airsoft–, és la descripció de la velocitat a la qual es dispara la munició d’una rèplica armamentística, la qual està carregada amb unes esferes petites i biodegradables d’uns 6 mm de diàmetre. “Són completament inofensives i tenen poca potència. Les armes són gairebé reals a la vista i a més també estan registrades.

«Parlem de companyonia, de lideratge i, fins i tot, d’honor» Respecte els escenaris, el president del col·lectiu lúdic i esportiu explica que elaboren una posada en escena en què els elements bèl·lics no manquen: “Tenim des de caixes de munició i detonadors fins a maquillatge. De fet, de vegades també simulem partides on un dels grups participants són morts vivents”, explica el president. En la mateixa línia, diferencien una tipologia dual de joc: les partides amb guió i les improvisades. Hi ha jugades que les basen en guions de videojoc, com la “Delta Sierra Whisky”, basada en el videojoc “Call of Duty”, o el videojoc “Stalker”. “En els dos casos imitem guió, ambientació i personatges i els portem a la realitat”, detalla. El col·lectiu també compta amb membres que s’encarreguen del guió a les partides: es creen rols, missions i, històries tan complexes com ho podria ser un conflicte bèl·lic amb recreacions ambientades fins a l’últim detall.

Una particularitat de l’Airsoft és el conjunt de valors que integra i el seu rebuig a cap mena de simbologia política, xenòfoba o racista. “Parlem de companyonia, de lideratge i, fins i tot, d’honor. Generes iniciativa i hi ha molt de treball en equip”, comenta Damián Núñez. La desconeixença d’aquest esport, però, encara genera certa desconfiança i el nivell de realitat amb el que treballen és tant fidel que, molts ho han de provar per jutjar.

VIU Reus | 47

PUBLIREPORTATGE COMERÇ I EMPRESA

Cal Sistaré

El pa fet amb tranquil·litat Quan algú entra a l’obrador del Forn Sistaré i porta una estona veient com es treballa, la cara li comença a agafar un to de sorpresa i d’incredulitat. I al cap de poca estona, una pregunta força recurrent: Realment ho feu així?

Redacció

Sí, a Forn Sistaré treballen així! Tenint cura de tots els detalls, seleccionant molt bé les farines, i obrant amb molta tranquil·litat. Són forners, amb una herència que ens recorda d’on venim, mantenen les tradicions (com la recent recuperada Coca de Sant Sebastià, els Blaiets, la Coca de forner, la Coca de llardons, la Coca d’ou, la Coca amb Cireres, els Bunyols, les coques de Sant Joan, els Panallets, el Foradat) però també són entusiastes de la innovació. És per això que es formen amb els millors professionals d’arreu del món i treuen nous productes (la coca de forner amb vermut, el pa de

Febrer-Març 2016

castanya i el pa de carbassa, el Panettone o els pans especials). Actualment a més, sigui per gust o per problemes digestius o alèrgies, els demanen una sèrie de pans “de salut” que fan amb la mateixa cura i estima: d’espelta, de fajol, etc.

Pels de Cal Sistaré, ser forner no és només vendre pa. De pa, o de coses que s’hi assemblen se’n venen de moltes maneres.

“Hi ha qui l’utilitza com a ganxo; per nosaltres és la nostra vida, la nostra passió. El pa és un element fonamental de l’alimentació, i de tots els productes que hi ha al mercat, és el més fresc i de proximitat. És l’únic que et fan al costat de casa, al barri, i que fins i tot

pots conèixer el forner, aquell que no defalleix mai perquè cada dia ha de fer el pa.” -afirmen.

I encara que s’hagi de fer cada dia, tots els productes que surten de l’obrador de Cal Sistaré, són fets amb la mateixa passió i tranquil·litat, amb les millors matèries primeres i amb una pasta mare natural que s’arrossega des del 1942. La majoria de pans reposen entre 12 I 30 hores.

Es defineixen com a forners aPAssionats, de barri, de ciutat, i a Cal Sistaré no tenen res a amagar, ans al contrari, tenen molt per explicar i ensenyar. L’única manera de fer-te

Cada tipus de pa està fet amb una pasta mare específica una idea del que hi ha darrera d’una cosa, aparentment tant senzilla com una barra de pa (perquè es fa amb aigua i farina) és ensenyar-ho. D’aquí neixen els tallers de pa gratuïts on la gent pot veure com treballen i aprendre a fer pa. I ben aviat també, posaran a disposició dels clients les seves farines I pasta mare.

Aquesta és la grandesa de l’ofici de forner. Aquesta és la grandesa del pa fet amb tranquil·litat.

VIU Reus | 49

FICOMMERCE COMERÇ_MÀRQUETING_DIGITAL

Comprant en línia

El proper 24 de febrer firaReus acollirà Ficommerce, Fira de Comerç i Màrqueting Digital Després de 3 exitoses edicions de la Fira de Comerç Online, FIBO, aquesta es reorienta per potenciar la vessant professional i convertir-se en un esdeveniment de referència per als professionals que treballen a través d’internet i també d’aquells responsables de les àrees comercials i de màrqueting que volen aprofitar les xarxes socials per augmentar les seves vendes

Ficommerce premiarà la millor idea de comerç digital Amb l’objectiu de donar suport a emprenedors amb projectes de negoci en línia i de fomentar l’esperit empresarial i les iniciatives innovadores, firaReus ha convocat la primera edició dels Premis Ficommerce.

Hi podran participar aquelles persones que tinguin un projecte emprenedor de creació d’un negoci en línia que encara no hagi estat posat en marxa prèviament.

VIU Reus | 50

Un jurat expert valorarà la viabilitat econòmica, la innovació i la definició del projecte.

Les candidatures es poden presentar fins al 19 de febrer a través del web de firaReus.

El guanyador s’endurà un portàtil HP Notebook-15-R231NS gentilesa de BEEP i també la creació de la plataforma de venda en línia per part de l’empresa Comercios Online.

Febrer-Març 2016

Redacció

Amb l’objectiu d’oferir una trobada sectorial i una plataforma per estar al dia de les darreres tendències en màrqueting digital, s’ha dissenyat un programa on les estratègies de posicionament de marca a través d’internet, les oportunitats de les xarxes socials per generar negoci i les tècniques més actuals de màrqueting digital seran les protagonistes.

Els assistents podran gaudir de conferències centrades en com gestionar i obtenir rendiment comercial de les xarxes socials de Facebook, Twitter, Instagram o Linkedin, el creixement de les vendes través de suports mòbils, així com en el posicionament de les APP. D’altra banda, s’oferiran eines

per ajudar a la internacionalització de les botigues online.

Al certamen tindran especial protagonisme els casos d’èxit liderats per empreses i professionals del territori.

El saló també oferirà conferències per a públic més avançat en els àmbits del posicionament SEO, SEM i Analytics.

Els visitants del FICOMMERCE també podran gaudir d’una zona expositiva amb la presència de diverses empreses del sector proveïdores de serveis i tecnologia.

L’entrada al saló tindrà un preu de 10 euros (alguns tallers més especialitzats tindran un cost de 20 euros). Les inscripcions es poden formalitzar al web de firaReus: www.firareus.com

ENTREVISTA FICOMMERCE

Miguel Ángel Rodríguez Youtuber

Miguel Ángel, és nascut a Tarragona i té una gran passió per la informàtica i la fotografia. Compta amb gairebé 40.000 seguidors al seu canal de Youtube, Yumland

Redacció

Què és un Youtuber ? Un Youtuber és un creatiu, però un creatiu fet a si mateix, autodidacta, amb més o menys creativitat i experiència en el món audiovisual i de la comunicació que vol mostrar a l’exterior una habilitat, en un àmbit concret: videojocs, cuina o bellesa, per exemple.

En quins àmbits són més habituals els Youtubers? Els àmbits més habituals o com a mínim els que reben més visites són els referents a videojocs, moda i bellesa.

Et pots guanyar la vida sent Youtuber? Són molt pocs els qui es guanyen la vida sent youtubers, és un món complicat amb un marge de benefici reduït. Només un nombre petit de youtubers són capaços de generar l’impacte necessari per arribar a un volum de públic tan ampli com per a generar ingressos suficients per a viure.

Com vas fer el salt a la televisió ?

Una de les marques del Grup A3Media van contactar amb mi i després d’un mes de negociacions em van fitxar. Principalment van valorar la creativitat, la qualitat i el contingut dels meus vídeos més enllà dels milers de seguidors. De fet, jo vaig començar a Youtube com a plataforma

VIU Reus | 52

per a mostrar la meva activitat i no pas amb l’objectiu d’aconseguir milers de seguidors. Arrel del fixatge per part de Gastronomistas, encarregats de gestionar Cocinatis, el portal de cuina d’A3Media, els meus vídeos van aparèixer al programa setmanal “La Escalera” durant 4 mesos.

Creus que les empreses haurien de ser a Youtube o contractar un Youtuber?

Una empresa ha de valorar diferents aspectes abans de promocionar-se a través de Youtube, d’un diari o de qualsevol altre mitjà de comunicació. És cert que els Youtubers podem generar un impacte comercial més directe i immediat, arribant a un gran nombre de persones en un curt espai de temps. A més, aquesta publicitat -si el vídeo no és esborrat- perdurarà en el temps. Cal seleccionar molt bé el target a qui es vol enfocar la publicitat, entendre que

no tot serveix i que cal realitzar un estudi abans d’implementar una estratègia publicitària com aquesta. La veritat és que cada cop les empreses confien més en els Youtubers donat l’impacte i l’efectivitat d’aquesta mena de publicitat a curt termini.

Penses que aquesta pot ser una professió amb futur? No és que cregui que té futur com a professió, és que penso que és una professió. Els Youtubers diàriament fem un esforç per treballar, entretenir, ensenyar o compartir els nostres coneixements i continguts a la resta del món i aquest esforç s’ha de valorar. Sovint se’ns ha criticat com a professionals però la gent no veu que nosaltres som els nostres propis càmeres, editors, dissenyadors i locutors. Aquest és un món complex, difícil d’entendre per alguns espectadors que prefereixen seguir consumint programes de televisió es-

combraria.

Alguna recomanació a les empreses per estar presents a Youtube? A les empreses els diria que ja ha passat el moment de fer vídeos emotius, amb famílies felices somrient i nens jugant al parc amb imatges poc reals. Youtube intenta acostar les empreses a la realitat, nosaltres realitzem campanyes publicitàries molt poc intrusives. La subtilesa de la nostra publicitat fa que l’espectador percebi que se li està recomanant un producte o servei, i que aquesta és la nostra feina, la d’assessorament.

Com a recomanació, demanaria que deixin marge creatiu al Youtuber, ell coneix al seu públic i és qui millor pot aconsellar sobre la publicitat més adient. Ser molt agressiu i intentar ser massa directe pot ser perjudicial per a la imatge de la marca i el seu abast negatiu pot arribar a milers de persones en pocs minuts.

Febrer-Març 2016

Distribuïdor oficial de

EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

REUS Pl.del Nen de les Oques, 8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

E-COMMERCE FICOMMERCE

La massificació de l’e-commerce

L’estratègia i l’enfocament digital són dos dels valors que persegueix el creador de Nuwa Agència Digital, Quim Algueró. Aquesta agència de comunicació, amb ànima digital nascuda al 2013 a Móra d’Ebre i amb presència a la capital del Baix Camp, és un projecte sorgit de la seva anterior experiència a Q Development, consultoria tecnològica per a empreses que Algueró va liderar durant 7 anys Redacció

Endinsant-nos en el comerç electrònic i la creixent expansió que ha tingut en els darrers anys, observem que el grau de maduresa dels consumidors i les oportunitats de negoci han anat creixent i canviant. Prenent una visió pràctica i realista i deixant a banda els tecnicismes, veurem les claus per crear un projecte capaç de sobreviure dins d’aquest univers virtual.

Les facilitats que han anat creant les infinites plataformes digitals, han fet que qualsevol persona pugui crear un negoci online de la nit al dia, deixant de ser un repte tècnic i posant totes les facilitats a l’abast de qualsevol (es preveu pels propers 2 anys un creixement del 18% anual).

Precisament per això, els negocis online sorgeixen com bolets, però també desapareixen amb la mateixa rapidesa. El 80% dels e-commerce no superen els 2 primers anys de vida.

El 80% dels e-commerce no superen els 2 primers anys de vida Analitzant aquesta situació, ens preguntem, per què passa això?

La resposta és ben senzilla. Crear un e-commerce comporta el mateix repte que qualsevol altre negoci físic. És necessari definir un bon model de negoci, però amb l’al·licient d’adequar-lo a

VIU Reus | 54

les necessitats actuals del mercat on-line. S’ha de buscar el toc diferenciador ja que amb el gran nombre de competidors que hi ha actualment, la diferencia és la que ens aportarà èxit al nostre projecte. Un factor determinant a l’hora de crear un nou negoci a la xarxa és analitzar la competència, ja que les grans marques han apostat i aposten molt fort pel comerç electrònic, copsant gran part d’aquest pastís i definint els estàndards. És cert que hi ha sectors en els

quals no cal ni plantejar-nos entrar-hi si no tenim una idea realment brillant (molt brillant).

Crear un e-commerce comporta el mateix repte que qualsevol altre negoci físic Fent una analítica de la situació actual, veiem que els sectors que més facturen estan lide-

rats per les agències de viatges i operadors turístics, amb un 19,6%; el transport aeri amb un 13,3%, i el sector tèxtil amb un 6%. En tots aquests sectors hi ha grans empreses amb grans inversions que fan que entrar en aquests sector sigui molt complicat. Per altra banda, trobem altres sectors com el màrqueting directe, la venda de discs, llibres, diaris i papereria amb un 8,7% i un 7,2% respectivament.

Amb aquestes dades, podem observar que encara hi ha oportunitats en sectors com l’alimentació, els productes de consum i els serveis. Però hem de tenir clar que si volem apostar pel comerç electrònic ho hem de fer molt i molt bé.

En conclusió, per poder fer-nos amb un projecte comercial online, hem de tenir clars 3 conceptes diferenciadors: • Diferenciació per producte.

Aquí marquem nosaltres el preu.

• Diferenciació per preu. Ser els més econòmics és molt difícil d’aconseguir.

• Diferenciació per servei. Reinventant les regles del joc del sector pel que apostem.

Però en qualsevol dels 3 casos no podem perdre de vista 3 factors clau: • Lliuraments ràpids i econòmics.

• Bona atenció al client.

• Bona política de devolucions.

Febrer-Març 2016

PUBLIREPORTATGE FICOMMERCE

Fitt3D; la impressió 3D arriba a Tarragona Fitt3D és una start-up dedicada al món del disseny i impressió 3D, ubicada a Reus Redacció

Aquesta empresa ofereix la possibilitat d’imprimir en 3D amb diferents tipus de materials, segons les necessitats de cada client o producte, des de la impressió més econòmica, en diverses menes de plàstics, impressió d’alta qualitat en resina o impressió 3D en color.

Els serveis de Fitt3D no es limiten a la impressió, ja que també donen servei d’escanejat i de modelatge 3D. Qualsevol empresa, professional o particular que vulgui desenvolupar alguna idea o prototip tindrà la possibilitat d’encarregar-ne el disseny y materialitzar-lo amb una impressora 3D. També disposen d’impressores 3D a la venda i filaments en diversos materials i colors.

A qui s’adreça la impressió 3D? El món de la impressió en 3D s’està obrint cada vegada a més sectors. Tradicionalment s’ha utilitzat a la industria per a fabricar prototips i fer motllos i en aplicacions mèdiques; prò-

Febrer-Març 2016

tesis, models anatòmics, peces d’estudi, etc. En gran part s’ha limitat a sectors en els quals es poden fer grans inversions, ja que era una tecnologia cara.

Actualment, gràcies a l’abaratiment de les màquines i la proliferació de programes CAD, la impressió 3D s’està fent lloc en universitats, instituts, estudis professionals i fins i tot a cases particulars. Nosaltres oferim serveis d’impressió 3D per aquelles persones, que per la seva feina o per afició volen fabricar peces adaptades a les seves necessitats, o fer realitat les seves idees o fer proves de nous invents.

Es necessari tenir coneixements de disseny 3D per aconseguir el model que volem? No. Actualment hi ha pàgines web on podem trobar molts models 3D per poder imprimir. La més coneguda és thingiverse, però n’hi ha d’altres. Si no trobem el model, llavors caldria saber dibuixar-lo amb algun programa de disseny 3D. Actualment hi ha molts i molt bons programes

gratuïts; sketchup, 123D desing, blender, tinkercad etc.. I amb els tutorials que hi ha a internet, qualsevol pot iniciar-se de manera fàcil i gratuïta en el món del modelatge 3D. En qualsevol cas, nosaltres també oferim el servei de modelat per a empreses i particulars.

Perquè serveix escanejar en 3D? És el que es denomina enginyeria inversa. En comptes de crear el model a l’ordinador, partim d’un objecte real, l’escanegem i obtenim un model 3D virtual. Aquest model es pot retocar, canviar d’escala i posteriorment es pot imprimir amb qualsevol de les impressores que tenim, ja sigui per fer un motllo, una maqueta, una obra d’art o una peça de joieria. Nosaltres l’utilitzem per fer els “miniyo”, que són miniatures personalitzades de qualsevol persona. Si algú vol fer-se una rèplica en miniatura amb el seu uniforme de treball, els vestits de nuvis, la disfressa de carnaval, o lluint el seu estil personal pot venir, l’escanegem i després de preparar el

model per ordinador, li fem la rèplica.

Perquè s’utilitzen diversos materials i diferents màquines? Cada màquina utilitza una tecnologia i materials diferents. Per exemple, nosaltres tenim impressora 3D en color, que s’utilitza per prototips estètics, ja que pot imprimir qualsevol forma i color, però els prototips resultants no són funcionals. Per objectes funcionals, utilitzem impressores FDM, imprimeixen en plàstic d’un sol color (que es pot escollir entre una àmplia gama).

Aquesta tecnologia és la més econòmica, però la menys precisa i té certes limitacions pel que fa a la geometria. Finalment disposem d’impressores de resina, que ofereixen una qualitat i precisió d’acabat industrial. Ens serveix per produir prototips d’alta resolució per maquetes, pròtesis dentals, peces de joieria etc… Fins i tot ens permet fer prototips amb resina calcinable amb la qual es pot enviar a la foneria i fer la joia amb or.

VIU Reus | 55

ENTREVISTA FICOMMERCE

Luís A. Román Redacció

Com serà l’e-commerce manager del futur? Un e-commerce manager o gerent de plataformes de comerç electrònic, és la persona responsable d’una plataforma d’e-commerce. Segons la revista electrònica “Actualitat eCommerce” la figura de l’e-commerce manager està a l’alça i es preveu que hi haurà una gran demanda d’aquesta figura a Espanya en els anys vinents. Segons assenyala la mateixa revista, el salari mitjà dels e-commerce managers serà d’uns 60.000 €/anuals per tots aquells que tinguin 5 o més anys d’experiència. Sembla que la demanda més gran serà en les dues grans ciutats de l’estat: Madrid i Barcelona.

«Per millorar l’efectivitat de les botigues online i optimitzar els recursos, el camí passa pel Big Data» Quin és el perfil de l’e-commerce manager? Els e-commerce manager han de ser analítics, apassionats per la tecnologia, coneixedors del màrqueting digital, experts en logística, capacitats per a la supervisió, amb visió estratègica, coneixedors de les xarxes socials i de les seves possibilitats, amb coneixements de publicitat online (SEM), experts en CMS i experts en SEO. Tenint en compte la responsabilitat i la complexitat del seu perfil, no és d’estranyar una futura demanda creixent. Els futurs e-commerce manager hauran d’estar ben preparats per a preveure els canvis del comerç electrònic, ja que el seu perfil s’ha d’adaptar a les novetats i necessitats que avui en dia encara no existeixen.

VIU Reus | 56

Quin futur preveu al comerç electrònic? Els diferents sectors de comerç electrònic estan d’enhorabona. La majoria (80% aprox.) no paren de créixer.

Segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, el comerç electrònic va créixer el 2014 un 24,8% respecte el 2013, fins a 15.891 milions d’euros. La previsió de l’Observatori eCommerce pel 2015 era superar aquestes xifres per sobre del 10%. Recordem que el 2013 ja va tenir una pujada del 21,8%.

Quines són les claus de l’èxit de futur del comerç electrònic? Tot indica que el comerç electrònic del futur s’haurà d’orientar cap a la usabilitat, la mobilitat i l’e-commerce mix, ja que la clau per a la fidelització dels clients passa per la millora de l’experiència de l’usuari.

Els negocis online que han apostat per aquests aspectes estratègics ja estan notant els beneficis i el distanciament respecte de la competència.

Exemples com Zara (on

Consultor especialitzat de Màrqueting digital, SEO i Usabilitat

pots provar-te la roba a la botiga i comprar-la a la web) amb una web responsive, una app on sempre han tingut molta cura de la usabilitat, posen de manifest que aquest és el camí.

Per tant, el nostre futur e-commerce manager haurà de dominar perfectament la gestió i disseny d’aquests elements, així com tenir la capacitat per preveure futures millores en aquests aspectes.

Quin serà el paper del Big Data? Per millorar l’efectivitat de les botigues online i optimitzar els recursos, el camí passa pel Big Data, tècnica basada en recollir i analitzar gran quantitat de dades, aconseguint el màxim d’informació dels usuaris i clients per tal de poder oferir ofertes molt m é s personalitzades i millor situa-

des en el temps de necessitat.

Això porta a una venda molt més precisa i fa molt més cilíndric l’embut de vendes. Per tant, el nostre e-commerce manager haurà de tenir bons coneixements d’anàlisis per poder aprofitar tot el poder del Big Data.

I el de les xarxes socials? Les xarxes socials tindran cada cop un valor més rellevant. Les marques podran personalitzar les seves propostes als nostres gustos i oferir-nos les seves propostes a través d’aquests canals. Donada la velocitat d’evolució i creixement actual d’aquestes xarxes, l’e-commerce manager haurà d’estar totalment actualitzat i informat de l’ús i profit d’aquestes. La clau de l’èxit pot recaure en el fet d’envoltar-se d’un bon equip d’experts especialitzats a les diferents àrees i alhora ser un bon gestor i analista. Per finalitzar, crec que es pot vaticinar que el futur e-commerce manager serà un tipus d’executiu, dependent del departament de màrqueting, que coordinarà un equip d’experts i que la seva gran responsabilitat serà gestionar a l’equip, analitzar dades i dissenyar estratègies orientades a generar la millora constant de l’experiència de l’usuari sobretot en la mobilitat, l’e-commerce mix i les ofertes cada cop més personalitzades i gestionar i dirigir una intel·ligent explotació de les xarxes socials.

Febrer-Març 2016

PUBLIREPORTATGE FICOMMERCE

Tarongeta

L’empresa de referència en noves tecnologies a la província Redacció

Tarongeta, és una singular empresa de solucions tecnològiques, ubicada a Reus amb clients per tot el país, i d’influència principal a la demarcació de Tarragona i Barcelona.

Sota el paraigües Tarongeta, hi trobem 4 departaments ben marcats: Business Center, el “core” i propulsor de la marca que està especialitzat entre d’ altres coses en equips d’impressió amb pagament per ús, software de gestió/vendes, xarxes i servidors i tot el que té a veure amb el món d’internet, com programació de webs a mida i/o Apps per a dispositius. Estem certificats en sistemes multiplataforma.

Febrer-Març 2016

Windows, Mac OS i Linux, cosa que ens diferencia de la nostra competència.

Tarongeta Shop! Botiga ubicada al passatge del mític carrer Llovera. És un espai que hem redissenyat aquest passat 2015 a mida del client particular. Hi ha tota mena de tecnologia com smartphones, tablets, ordinadors portàtils i sobretaula, àudio, multimèdia, drones, domòtica i consumibles entre d’altres.

Educació és el nostre departament d’assessorament i servei a centres educatius. Desenvolupem projectes TIC Edu integrals.

SAT El servei tècnic és per a nosaltres el valor afegit de Tarongeta. 7 dies a la setmana i 24 hores a disposició dels nostres

clients, tot oferint un dels millors serveis tècnics de la província.

Tendències Cloud & Rent Avui dia, la majoria dels serveis tecnològics ja estan disponibles al núvol. Això permet a l’usuari accedir a tot el catàleg de serveis associats des de qualsevol lloc i dispositiu, i alhora poder gaudir de la tranquilitat de tenir tota la informació en una còpia de seguretat automàtica i permanent. El manteniment i actualització contínua d’aquestes eines són alguns dels valors afegits que fan decantar cada dia més empreses i usuaris per aquest sistema. Aquesta formula, sempre de lloguer, permet treballar de forma flexible i adaptativa en cas de necessitats d’urgència i imprevistos de producció pagant unicament

pel consum efectuat. Alguns exemples de serveis al núvol actuals amb els que treballa Tarongeta son els VDIs (Escriptori Virtuals), Centraletes VOIP Virtuals (Centraletes de telefonia), BackUp Online (Còpies de seguretat), Software TPV Cloud, entre d’altres.

«7 dies a la setmana i 24 hores a disposició dels nostres clients » Pàgines WEB amb CMS a mida Es ben sabut que tenir una bona imatge corporativa i presència a internet es imprescindible. Nosaltres proposem fer projectes a mida i programar el CMS sota les necessitats del client. Això permet entrar al portal d’edició de la seva web i amb uns coneixements bàsics d’informàtica, gestionar tots els continguts que desitgi de la seva pàgina, així com gestionar qüestions administratives i d’organització de l’empresa.

Jordi Rios Gerent de Tarongeta Group

VIU Reus | 57

XARXES SOCIALS FICOMMERCE

La gestió de les xarxes socials com a eina de venda Juan Antonio Robles és fundador de l’startup Adsmurai especialitzada en la gestió de campanyes a Facebook, Twitter i Instagram Redacció

Les xarxes socials han evolucionat molt des del seu inici.

Per exemple si ens centrem en Facebook, la plataforma va començar com un joc entre alumnes. Posteriorment va ser una xarxa exclusiva per estudiants, i a dia d’avui és la xarxa social més gran del món amb més de 1.350 milions d’usuaris. Pel que fa a la publicitat, ha patit el mateix canvi. Les xarxes socials no eren un espai de venda. Estaven pensades per a poder compartir contingut amb amics i coneguts, més endavant les marques van poder crear els seus espais en forma de pàgines que els usuaris seguien de manera voluntària i finalment la publicitat ha arribat a totes elles, desplegant-se en una gran diversitat d’objectius i formats que fan que aquestes plataformes siguin bàsiques en l’estratègia de comunicació tant de grans com de petites marques.

Amb l’arribada de la publicitat a les xarxes socials es parla de “democratització de la comunicació”. Tot i que les grans empreses sempre tindran més recursos per invertir en publicitat, compra d’aplicacions, jocs o promocions, la publicitat a les xarxes permet una inversió de només 1€ diari. La clau es troba en realitzar una bona campanya i una bona segmentació per

VIU Reus | 58

arribar al públic desitjat amb els propis recursos. És indubtable el valor que aporta la publicitat a una marca, ja sigui posant a disposició un seguit de formats creatius per fer el producte més atractiu, o les eines de segmentació per arribar al públic que reuneixi les característiques òptimes per al negoci i per tant augmenti la possibilitat de compra i ofereixi un ROI que fa la publicitat assequible i rentable. Però la publicitat no ho és tot. L’èxit a les xarxes socials s’aconsegueix a través d’una bona combinació de comuni-

cació orgànica i pagada.

Amb comunicació orgànica ens referim a les publicacions a la pàgina de la marca a les xarxes socials. La pàgina de marca permet que els usuaris estiguin al dia de les novetats, ja siguin nous productes, promocions, esdeveniments, etc. i ofereix un espai on explicar històries que connectin amb el públic objectiu. Per aconseguir aquesta connexió s’ha de: • Tenir en compte l’objectiu de les publicacions. Volem crear imatge de marca? Aconseguir seguidors? Vendre un producte específic?

Portar visitants a la nostra botiga?

• Oferir un contingut atractiu i interessant per augmentar les possibilitats que aquest sigui compartit pels usuaris a mode de recomanació, sempre més fiable que la publicitat.

• Adaptar els missatges a la xarxa en que es volen emplaçar, de manera que es percebi un contingut més personalitzat i proper, capti l’atenció del públic present a cada xarxa i es percebi com a menys intrusiu.

La publicitat a les xarxes socials sempre tindrà molt més èxit si es domina l’àmbit orgànic, ja que si es fa publicitat d’un contingut sense valor, mal estructurat o difícil de relacionar amb la pròpia marca, probablement obtindrem algun resultat pel simple fet de publicitar-nos, però molt inferior al que obtindríem amb un bon contingut de base.

De ben segur que el sector de la publicitat en xarxes socials encara ha d’evolucionar i ens oferirà formats i opcions que ajudaran a les marques a comunicar-se i vendre de manera senzilla i faran que la publicitat sigui menys intrusiva i més interessant per als usuaris que la rebem.

Juan Antonio Robles Toro, VP Costummer Success Adsmurai

Febrer-Març 2016

PUBLICITAT FICOMMERCE

Compromesos per la qualitat, amb total entrega Agència Reus C/ Riudecols nº9, Baixos 43206 Reus

977 752 738

Valls 977 614 446 Vendrell 977 664 747 Tortosa 977 503 391 Punt Servei Tortosa 977 504 Tarragona 977 243 524

900 100 000 · www.nacex.es

910

@nacex_ @NACEXclientes @NACEXshop

youtube.com/nacexmkt

blog.nacex.es

linkedin.com/company/nacex linkedin.com/company/nacexshop

Nuevo DOBLÒ.

Creado para vivir.

Trabajo, familia, pasión: La vida es el equilibrio perfecto entre la emoción y la razón.

Disfrútalo con el Nuevo Fiat Doblò: Distinto, con un diseño original, un interior nuevo, confortable, versátil y con más de 30 configuraciones de asientos.

Además incorpora el innovador Uconnect System y hasta 7 asientos para hacer sitio a todo tu mundo.

Gama Doblò: Emisiones CO2 de 133 a 173 g/km. Consumo mixto: de 4,9 a 7,4 l/100km.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Febrer-Març 2016

VIU Reus | 59

APPS FICOMMERCE

L’App d’Esquiades.com guanya “The App Tourism Awards” quí en directe. A més a més, després del seu viatge poden enviar la seva opinió i comparar la seva experiència amb la d’altres usuaris. Per últim, també estem treballant en vincular el tiquet de reserva amb l’App per tal que el client no hagi d’imprimir cap document en paper. Només mostrant la seva App, el client podrà fer el check in a l’hotel.

Esquiades.com és la guanyadora del concurs “The App Tourism Awards” en la categoria “Turisme esportiu, natura i aventura”que es va convocar en la darrera edició de FITUR a Madrid.

Entrevistem Nacho Vallina, Business Developer d’Esquiades.com Redacció

Com valoreu el fet de ser guanyadors d’aquest premi? Com un premi a la feina ben feta. És el primer cop que guanyem un premi així i estem molt contents. És cert que ens havíem presentat en anteriors edicions però mai havíem estat nominats, i el fet de guanyar el primer cop de ser nominats, ha estat tota una sorpresa per a nosaltres, ja que el nivell del concurs era molt alt.

Quin tret diferencial creieu que té la vostra App respecte les altres que es van presentar?

A la nostra presentació a Fitur, volíem insistir en el fet d’aportar funcionalitats de valor per l’usuari esquiador. Funcionalitats per fer servir abans, durant i després del seu viatge d’esquí. Abans per trobar l’hotel ideal i poder-lo reservar conjuntament amb una VIU Reus | 60

estació d’esquí, en forma de paquet turístic, i poder consultar a més a més opinions tant de l’hotel com de l’estació abans de fer la reserva per la App. Durant el viatge per consultar des de l’App en temps real l’estat de pistes, meteorologia o les webcams abans de començar el dia d’esquí. I després del viatge, per poder opinar sobre l’experiència, de l’hotel i de l’estació d’esquí, i ajudar així a d’altres usuaris a trobar el seu viatge a la neu perfecte. Tota aquesta informació som els únics que la tenim en una única App i aquest, precisament, pensem que és el nostre principal tret diferencial.

Perquè us vau decidir a fer aquesta aposta per la App? Ara fa 5 anys vam detectar que l’ús dels dispositius mòbils estava creixent exponencialment. És cert que sempre pots tenir

una web en versió mobile, però nosaltres volíem fer una App totalment nativa ja que això et permet tenir certes funcionalitats molt interessants, com per exemple l’enviament de missatges tipus “push”, o poder aprofitar la geolocalització de l’usuari.

Què pot fer avui dia un usuari amb la vostra App? La idea era anar més enllà i poder oferir al client un conjunt de serveis i funcionalitats per fer servir abans, durant i després del seu viatge. Els clients poden consultar informació relativa als hotels i les estacions d’esquí, fotos, vídeos i opinions. També poden veure en temps real l’estat de les pistes, la previsió del temps, informació sobre les darreres nevades, quantes pistes de cada nivell de dificultat estan obertes en tot moment, o les webcams de les principals estacions d’es-

Heu detectat un canvi de comportament del consumidor amb l’ús de l’App per comprar els vostres serveis? Sí, detectem que el trànsit que ens arriba dels dispositius mòbils és més gran, sumant trànsit web i de l’App. Ha canviat la manera de buscar del client, ja que fa servir diferents dispositius. Busquen a la seva tablet mentre estan mirant la tele, o al seu mòbil en el bus de camí a la feina. La reserva s’acostuma a fer molt més en PC (ordinador o portátil), i aquest seguiment del client és complicat. Però realment per a nosaltres és imprescindible tenir una forta presència en dispositius mòbils ja que per a molts usuaris la seva recerca d’informació comença al seu smartphone o tablet.

Quin perfil d’empresa creieu que avui en dia ha de tenir una App? El mercat de les Apps està molt saturat, és a dir, n’hi ha moltíssimes. No tots els negocis en necessiten, i el seu desenvolupament té un cost que potser no li compensa. Però els negocis molt relacionats amb la venda per internet, sobre tot d’imports petits, com menjar a domicili, roba, accessoris, etc o negocis locals que puguin aprofitar la mobilitat per fer ofertes geolocalitzades, són bons exemples com a negocis potencialment interessants per plantejar-se el desenvolupament d’una App. Febrer-Març 2016

NECESSITES COMUNICAR-TE?

Si vols potenciar el teu negoci, la teva marca. Si precises una renovació d’imatge. Si necessites idees.

Si et cal comunicar què fas. Si desitges que els teus possibles clients et coneguin.

En definitiva, si et calen serveis de publicitat i disseny a la teva mida, sigui com sigui el teu negoci, aquí ens tens.

POSA’T A LES NOSTRES MANS

VIU Creatiu CREATIVITAT | DISSENY | COMUNICACIÓ

ET CREEM EL LOGO CREATIVITAT I IMATGE D’EMPRESA TARGETES I PAPERERIA COMERCIAL REVISTES I CATÀLEGS DISSENY FULLETS, DÍPTICS, TRÍPTICS..

CAMPANYES PUBLICITÀRIES - BUSTIATGE - IMATGE CORPORATIVA - NAMING - INSERCIONS EN PREMSA - CARTELLERIA - FOTOGRAFIA...

C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc. 3 2n A - 43007 Tarragona | Tels. 673 930 589 - 673 930 590

MÀRQUETING FICOMMERCE

Els 7 essencials del màrqueting social Redacció

Hi ha uns bàsics que fa temps que circulen, que són com les 7 meravelles del màrqueting social, basats exclusivament en les xarxes socials.

Fes-te a la idea que no podem viure sense aquestes set meravelles. Són tan essencials que et semblaran òbvies al cap d’un moment d’haver-les llegit, però val la pena recordar-les de tant en tant per no perdre el rumb.

1) La web sustenta tota l’estratègia de màrqueting. El campament base de totes les accions és la web. Sempre. És el teu espai que no depèn de les actualitzacions, sovint capritxoses, de les xarxes. Ha de tenir un disseny corporatiu, amable, pensat en l’experiència de l’usuari i dedicat a llimar totes les friccions que saps que poden impedir que la vostra relació, la de l’empresa i el client, arribin a bon port. La web ha de ser el primer que et vingui al cap si algú et pregunta l’adreça de casa teva, mai les xarxes.

2) Confiem en persones, no

VIU Reus | 62

en empreses. Ens agraden molt les persones. Perquè ens ofereixen conversa i solen ser molt més interessants que les entel·lèquies. Això no vol dir que ens afanyem a compartir continguts relacionats amb els progressos de les nostres criatures a la llar d’infants. Això no ha d’aparèixer en un perfil públic d’empresa, a no ser que el nostre negoci sigui una llar d’infants, és clar. Posar cara i ulls de tant en tant al nostre negoci l’humanitza, sempre buscant la coherència amb els continguts que poden interessar als usuaris.

3) Ens relacionem amb l’entorn. Després de ser persones som éssers socials.

I interactuar amb l’entorn ens fa feliços la majoria de les vegades. Per això convé identificar quines aliances podem fer amb empreses, però també bloguers, instagramers que publiquin continguts que també interessin als nostres clients potencials al marge del nostre propi contingut. Potser es tracta d’una columna a un diari convencional que podem compartir periòdicament, o de les actualitzacions que fa l’empresa veïna, o de les novetats que publica la patronal del sector.

4) Prenem de base una sola xarxa social. Una altra vegada, pensem primer en el client i el

seu comportament. Per molt que a mi m’agradi més Facebook que Linkedin (que no és veritat, Déu me’n guard), si el client es mou per Linkedin, hauré de prendre aquesta xarxa com la principal. No s’hi val confondre gustos personals amb gustos d’empresa. La nostra empresa ha d’anar allà on li toqui anar. Per entendre’ns, per molt que ens agradaria exposar al Saló del Còmic, ni se’ns passarà pel cap, perquè el nostre lloc és al eShow (fira de solucions de comerç electrònic, apassionant).

5) Organitzem-nos i quadrem agendes. Si no decidim quant de temps hi dedicarem d’inici se’ns anirà de les mans. Hem de pensar que les xarxes socials són extremament atractives i correm el risc de ser-hi hores i hores repassant perfils, mirant vídeos de gatets i deixant comentaris de suport a posts d’autoajuda. Cal ser molt estricte amb el temps i recordem que la web és el nostre camp base on hem de deixar el temps important de què disposem.

que se’ns percebi més aviat per remenar el cul i no pas per fer feina de veritat, que una vegada més diré que ha de fer-se visible a la nostra web. Hem de prendre consciència que el més important és aportar material interessant al nostre client potencial, no pas entretenir-lo.

7) No oblidem el SEO. Et pot semblar que sent presents a les xarxes socials, ja no cal preocupar-se mai més pel SEO, que ja es fa sol. De fet un dia d’aquest n’hauré de parlar d’això de fer el SEO, que sembla tan fàcil i superficial com ferse una manicura. Doncs bé, el màrqueting social és un complement ideal pel SEO, però complement i prou. El SEO és un esport de fons per valents i d’esperit guanyador. Per cert, això de les 7 meravelles del màrqueting social, no m’ho he inventat jo. Ho he recollit de la Sonia Simone en l’article The 7

Essential Elements of Effective Social Media Marketing. El que he fet és adaptar-ho a la nostra realitat.

Agència de marketing digital Demomentsomtres

6) Primer el contingut, després la conversa. És important que el client se senti atès a les xarxes socials, que responem als comentaris i que gestionem les crisis.

Però no oblidem que el més important és que treballem.

Correm el risc

Febrer-Març 2016

PUBLIREPORTATGE FICOMMERCE

Una pàgina web és només un canal de venda, no el canal de venda online Entrevistem Carlos Morillo, gerent de Macredi 2.0, empresa dedicada a la gestió de xarxes socials i comunicació creativa Redacció

Hi ha molts canals de venda a l’hora d’enfocar el nostre negoci a la xarxa. És possible vendre als Marketplace (Ebay, Amazon, etc...), també a les xarxes socials (Venda de producte o de servei directament), a través de l’email marketing, etc...

Tots ells són mitjans digitals de comunicació, però no poden existir sols si tenim un establiment on el consumidor vindrà a buscar el seu producte o a consumir-lo. Per la qual cosa intervenen més departaments com el de disseny gràfic, la retolació o el vestuari laboral. Inclús els que finalment determinen si una campanya llençada de manera digital pot acabar sent exitosa.

Macredi 2.0 Solutions està enfocat en Màrqueting del ROI. Què és exactament el Màrqueting del ROI? La idea bàsica és que amb cada acció que prenem en el nostre Màrqueting Online, tenim pensat obtenir un resultat que, a curt, mitjà o llarg termini, generarà vendes. Cal que ho puguem mesurar per a poder optimitizar i replicar-ho.

Per exemple, si dissenyem una pàgina web, aquesta té una funció clara i sabem que amb això, al cap del dia, podrem tenir uns resultats. Si enviem un email, té un objectiu clar i podem mesurar-ne els resultats. I si publiquem piulades al Twitter és perquè volem obtenir-ne un resultat clar. Fem servir sempre aquell filtre de “com repercutirà aquesta acció en els nostres diners?”.

Febrer-Març 2016

De vegades, hi ha persones, que cometen l’error de pensar que és temps que inverteixen i que, en ser només temps, no és important. Però la becària que puguis tenir 4 hores al dia a Twitter, són diners i també un cost d’oportunitat que, molt possiblement, podria estar més ben invertit en una altra banda.

Quins diries que són els errors més comuns avui dia? És pensar que tenir una plana web és una estratègia de Màrqueting Online. Una pàgina web és un element més en el procés de venda online. I a més cal que sigui la que cada establiment necessita per als seus clients, perquè molts cops es fa el projecte en base als gustos de l’empresa sense pensar que a qui ha d’agradar és als seus clients. I no cal que sigui un web tecnològicament espectacular quan tenim un restaurant. Ni tampoc cal pensar en estalviar en el cost d’un servidor quan tenim una plana web amb 1500 referències.

Tot ha d’anar encaixat a cada proposta i a cada necessitat. Per a nosaltres, que vam decidir crear un equip molt polivalent i versàtil, és molt important la opinió del dissenyador web, el programador o el departament de màrqueting de l’empresa. I tots intervenen en els projectes fins a tenir molt clar que s’està fent allò que buscàvem en cada cas, en cada client. Res del que fem no és estàndard per a tothom.

Hem de tenir molt clars els passos exactes des del clic fins que es genera la venda, abans

de fer el disseny perquè, sense un objectiu molt clar respecte a la pàgina web, és molt difícil utilitzar-la per a generar vendes.

La nostra recomanació és: abans d’emprendre un camí cap al món online de la venda, consulteu a professionals que

us puguin ajudar en les qüestions importants, que poden ser des de la imatge de l’empresa a la xarxa, la reputació online, les formes de pagament, els costos de manipulació i transport de les vostres comandes, elements de màrqueting al vostre negoci que siguin atractius i generin vendes, etc...

VIU Reus | 63

TALLERS FICOMMERCE

Conferències i tallers Ficommerce 24 de febrer 8:30 a 9.00 ACREDITACIONS 9:00-9:15 BENVINGUDA INSTITUCIONAL 9:15-10:00 UN YOUTUBER D’ÈXIT, YUMLAND Miguel Ángel Rodríguez, ha sapigut aprofitar aquest canal de promoció per donar a conèixer els seus vídeos.

Actualment està col·laborant amb Cocitatis, La Sexta, AtresMedia i Boomerang.

10:00-11:00 TAULA RODONA. “LES DUES CARES DE L’ECOMMERCE” Una taula rodona amb emprenedors del territori per descobrir plegats les dues cares de l’ecommerce.

Què funciona i què hem d’evitar per tenir èxit en la venda online. Debatrem també sobre com accelerar el negoci gràcies al canal online. Citysens, Xavi Rius CEO. OnTheRocks, Maria de la Peña,Directora General.

Seedbox, Emma Guardia, Directora Comunicació.Moderador: Ivan Utgé, Coordinador d’Acceleradora Start-up Catalonia a Catalunya Sud. 10:30-13:30h SEO ADVANCE Consells pràctics per aconseguir més amb menys (Manuel Riveiro Rodriguez, Director General Peformance & SEO expert) El SEO, és a dir, l’optimització per a motors de cerca, és un element fonamental perquè els usuaris interessats en els nostres productes o serveis trobin la nostra pàgina en Internet quan introdueixin en els cercadors les paraules clau relacionades amb la nostra activitat empresarial. Una optimització adequada és molt beneficiosa, ja que ens permetrà ocupar primeres posicions en els resultats de cerca de Google principalment i altres cercadors de menor importància com pot ser Bing. El SEO fa referència a molts aspectes diferents com el contingut d’una pàgina, la rellevància d’aquest, l’ús adequat de links interns i externs, tags i meta etiquetes i altres elements més tècnics que afecten al codi HTML de les pàgines. Coneix l’immens potencial del SEO i llança la teva estratègia online amb èxit.

10:00-11:00h UPSELLING & CROSSELLING ONLINE Com fer que el teu client compri més?

(Marc Queralt & Anna Mata Consultors de Màrqueting Digital a DeMomentSomTres) Si tens un eCommerce i vols vendre més, tens dues alternatives: vendre a nous clients o vendre més als clients que ja tens. En aquest taller repassa-

VIU Reus | 64

rem els factors clau d’aquestes dues tècniques que persegueixen fer créixer el volum de venda en clients actuals, sense caure en fer descomptes de forma permanent. És un curs pensat tan per a propietaris de botigues web com per aquelles persones que s’estiguin plantejant gestionar el seu eCommerce.

11:00-12:00h INBOUND MARKETING STRATEGIES VS OTBOUND MARKETING Treu-li major profit a les teves dades (Marc Queralt & Anna Mata Consultors de Màrqueting Digital a DeMomentSomTres)L’inbound Marketing, a diferència del màrqueting tradicional, utilitza internet i les xarxes socials així com altres mecanismes per atraure i educar persones, oferint-los aquells continguts que els són útils i valoren per tal de, a curt termini, transformar-los en clients fidels. En aquest taller, presentarem el sentit de l’Inbound Marketing i les diferències amb el màrqueting convencional. També exposarem les principals estratègies d’aquesta disciplina per tal d’aplicar-los al dia a dia. Finalment repassarem algunes de les eines que ens permeten gestionar la relació amb els futurs clients de manera eficient.

11:30-12:30h GOOGLE TAG MANAGER Vols aprendre Google Tag Manager?

Agilitza les implementacions de analítica a la teva web (Oscar Rodríguez Arévalo, Consultor en Analítica i posicionament web) Google Tag Manager és una eina molt important dins de l’analitica web actual, ha millorat els temps de implementació i certa dependència de l’equip tècnic. El seu ús avui dia és innegociable ja que la majoria d’implementacions parteixen d’aquesta eina. Entendre el seu funcionament i les avantatges que ens ofereix, és clau a l’hora de poder optimitzar les implementacions i poder treure tot el suc a l’eina. Durant aquest taller podreu aprendre els conceptes claus, així com exemples d’implementacions bàsiques i avançades, que faran mes fàcil la seva comprensió.

12:30-13:30h EL YOUTUBER, COM A EINA DE MARKETING. L’HEM D’INCORPORAR A LA NOSTRA EMPRESA? Com aconseguir vendre a través d’un video (Miguel Ángel, Youtuber i creatiu) Es mostrarà el treball d’un Youtuber, com enfoca les campanyes publicitàries i esbrinar que un Youtuber és qui pot aportar major impacte a la teva campanya publicitària per aquest mitjà.

12:30-13:30h ASPECTES LEGALS QUE HAS DE TENIR PRESENTS SI TENS UN NEGOCI ONLINE (Albert Conde, Advocat col·laborador a despatxos Crua&Associats Advocats i Francisco García Advocats Associats) En el món del comerç electrònic s’ha de tenir clar quin és el marc legal en el qual es troba immers a la nostra empresa. Conceptes com “condicions generals de contractació” en matèria de venda o prestació de serveis fora d’establiment comercial, “avís legal” i “política de cookies” del nostre espai web, així com quin tractament hem de donar a les dades personals dels nostres clients, més conegut com a “Política de Privacitat i Protecció de dades”, no ens han de ser aliens quan treballem a Internet.

12:30-13:30h L’OMNICHANNEL. L’EXPERIÈNCIA DE COMPRA ONLINE IMPRESCINDIBLE (Juan José Pérez Rodríguez, CEO a STOREHY) Si vols mantenir el teu negoci detallista en el futur, o ets una marca que vol mantenir o fer crèixer la seva comercialització, no et pots perdre aquesta conferencia. L’omnichannel és l’experiència de compra actual demandada pel consumidor actual.

15:00-16:00h FACEBOOK ADS VS GOOGLE ADS Quina acció publicitària és més efectiva?

(Josep Purroy, Director de Kiwop) Anuncis de Facebook o de Google: quin és millor per al teu negoci? Repassarem les principals característiques d’aquests dos canals de publicitat i màrqueting. Veurem quin encaixa millor i et pot donar millor rendiment per al teu sector.

15:00-18:00h SEM ADVANCE Arriba on els altres no han arribat treballant correctament el teu contingut (Paulo Vedoya, Jaestic) 15:00-18:00h ANALYTICS ADVANCE Treu-li major profit a les teves dades (Oscar Rodríguez Arévalo, Consultor en Analítica i posicionament web) Google Analytics és l’eina més utilitzada per analitzar la web avui dia, però va més enllà de una simple instal·lació ?

En aquest taller s’explicarà com treure tot el suc possible a aquesta eina i petites recomanacions per facilitar el dia a dia de l’analista web. També es veuran eines d’ús diari per automatitzar reports i obtenir mes informació qualitativa que Google Analytics no pot donar.

16:00-17:00h TREU EL MÀXIM RETORN DE LA

PUBLICITAT A XARXES SOCIALS (Juan Antonio Robles Toro, Vp Costumer Success.)

Les xarxes socials és un lloc excel·lent per trobar el públic objectiu per gairebé qualsevol marca. A més, actualment les xarxes socials majoritàries tenen integrats sistemes per fer publicitat molt avançada que permeti dirigir els missatges de les marques als perfils d’usuaris concrets que li interessa impactar. En aquesta sessió, repassarem com s’organitzen Facebook, Instagram, Twitter i Youtube per presentar publicitat cap als seus usuaris. I també veurem l’altra cara de la moneda: quins recursos tenen les marques, dins aquestes plataformes, per mostrar publicitat cap als usuaris per aconseguir diferents objectius: fer créixer la comunitat entorn a la marca, augmentar l’abast de les seves comunicacions, aconseguir més feedbacks dels usuaris, aconseguir emails de clientes actuals i potencials i vendre producte.

16:30-17:30h EMAIL MARKETING Com fer que el client obri els mails, informa i convenç (Carles Sanabre, Director IdeaRed 2) L’email marketing, continua essent una eina molt potent de fidelització de clientsi de llençament de productes.En alguns casos s’ha convertit en un model de negoci. És una eina per a tot tipus d’empreses, mesurable i econòmica.

17:00-18:00h POSICIONA CORRECTAMENT LA TEVA APP A GOOGLE PLAY (pendent de confirmar) 17:00-18:00h e-N@CEX Solucions de logística El contingut per part de Nacex serà presentar el servei e-N@CEX per les empreses de venda on-line.

17:00-18:00h LA MASSIFICACIÓ DE L’ECOMMERCE Els reptes que planteja un e-commerce a l’actualitat. Expectatives vs realitat.

(Quim Alguero, CEO a Nuwa Agència digital) Les facilitats que han creat les noves plataformes digitals a l’hora de crear un e-commerce, juntament amb les noves oportunitats de negoci a la xarxa, han provocat que qualsevol persona pugui crear un negoci en línia de la nit al dia, sense saber que el 80% fracassaran abans del primer any. Veniu a conèixer les directrius per saber enfocar el vostre negoci dins del món digital.

18:00h LLIURAMENT DEL PREMI FICOMMERCE 2016

Febrer-Març 2016

SALUT

BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

10 anys d’il·lusions i de somnis fets realitat 10 anys donen per molt. I en el cas de la Clínica de Reproducció Assisitida I Diagnòstic Prenatal Embriogyn, donen sobretot per moltes il·lusions VIU a fons

Quan entres a la Clínica, de seguida es respira el tracte proper I familiar, però sobretot es transmet la il·lusió dels professionals que hi treballen per donar resposta i fer créixer el somni de tots els pacients que hi acudeixen.

Embriogyn durant aquests 10 anys ha anat creixent en tots els sentits dia a dia, any rera any. S’ha consolidat com un referent a la demarcació de Tarragona, tot mantenint un creixement positiu malgrat

la crisi. I cada any han estat més les dones o parelles que han confiat en Embriogyn per ser mares. 10 anys que també han donat per moltes hores de formació continuada, congressos, coneixences, relació amb molts d’altres ginecòlegs.

Des de sempre també, la voluntat de transparència ha caracteritzat els professionals d’Embriogyn. Així ho demostra la presentació dels resultats anuals a la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), que, per altra banda, han anat confirmant la bona feina feta.

S’ha consolidat com un referent a la demarcació de Tarragona, tot mantenint un creixement positiu malgrat la crisi VIU Reus | 66

Pioners també durant tots aquests anys a nivell tecnològic. La motivació i interès per millorar, i l’afany per poder fer realitat més vegades l’embaràs tant desitjat per tots els pacients, els va portar el 2011 a ser la primera clínica de la província I una de les úniques

Febrer-Març 2016

PUBLIREPORTATGE SALUT de l’estat a incorporar l’Embryoscope (el sistema de time-lapse de cultiu embrionari, que millorava les taxes de gestació entre un 15 I un 20%).

Són capdavanters també en la Preservació de la fertilitat, la vitrificació embrionària o les pautes d’estimulació ovàrica.

Però a part de l’enfocament tencològic, a Embriogyn són molt conscients que l’atenció personalitzada i l’estat anímic de les pacients és molt important a l’hora d’afrontar un procés de reproducció assisitida, per això

sempre s’ofereix el servei d’Acompanyament Emocional.

Entre moltes de les iniciatives que s’han dut a terme, estan especialment orgullosos del llibre Vull tenir un fill, un recull d’històries narrades en primera persona per testimonis que han passat per un procés de reproducció assistida. Satisfets per poder ajudar a d’altres dones i parelles, però també perquè ha estat un projecte compartit gràcies a la confiança i generositat de les persones que hi van participar. El llibre és gratuït

i es pot demanar a la Clínica.

10 anys que també han donat per molt a l’Àrea de Diagnòstic Prenatal, que ha seguit els mateixos passos de l’Àrea de Reproducció. Aquesta àrea està dirigida i coordinada per Gerard Albaigés, un ginecòleg referent a Catalunya, fins fa un temps responsable de Diagnòstic Prenatal i Alt Risc Obstètric de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, i ara de la Clínica Dexeus. La majoria de casos amb més complicacions han passat per les seves mans.

Nova Unitat d’Histeroscòpia amb làser És la única unitat d’aquestes característiques de la província de Tarragona i una de les poques de l’estat. La histeroscòpia és una tècnica que permet visualitzar i tractar l’interior de l’úter.

Una tècnica mínimament invasiva que s’aplica en el propi quiròfan de cirurgia menor d’Embriogyn, obert a tothom. Un gran avenç per tractar pòlips, tabics intrauterins, miomes submucosos, adherències intrauterines, síndrome d’asherman, etc.

L’Embryoscope millora les taxes de gestació entre un 15 i un 20% Febrer-Març 2016

VIU Reus | 67

ALIMENTACIÓ SALUT

Hiverns saludables

Amb el fred, una bona alimentació és la millor medicina

Amb la baixada de temperatures hivernal, ens ve mes de gust quedar-nos al sofà ben calentons. Si a això sumem l’augment de gana i la incidència de grips i refredats, fa que la dieta hivernal tingui una especial importància per mantenir-nos saludables Marc Pascual

Molt cops, quan arriba el fred, les baixes temperatures i la pluja fa que no ens vingui gaire de gust fer vida al carrer quan sortim de la feina, i sovint optem per quedar-nos a casa.

Això fa que la nostra rutina, poc a poc, es torni més sedentària. I no només tendim a fer menys esport, sinó que a més tenim més sensació de gana.

Això passa perquè el nostre organisme ha de mantenir les seves reserves energètiques davant del fred, i això ens comporta més desgast físic, ja que hem de fer més esforç per mantenir la temperatura cor-

poral. També hi juga un altre factor, l’emocional, ja que normalment, en èpoques de fred, quan els dies són més curts, ens sentim més baixos d’ànim que a l’estiu, quan fa bo i el dia s’allarga. D’aquí que tinguem més gana.

Quan arriba el fred, a tots ens agraden els plats calents com ara un puré o una sopa. És normal que a l’hivern la nostra alimentació sigui més hipercalòrica que quan fa bon temps, però hem de controlar-ho. Podem menjar, per exemple, un plat de pasta acompanyat de carn, o llegums, però hem de controlar-ne la quantitat i la

freqüència.

Els productes per excel·lència de l’hivern són les taronges, les peres, els caquis, les carxofes, el bròquil, la coliflor, els fruits secs i les infusions. Aquestes, de la mateixa manera que la sopa, ens aporten escalfor.

Cobra especial importància el consum de cítrics La ingesta de verdures i fruites, ens aporten les vitamines necessàries per reposar les que no ens arriben, per exemple,

per l’exposició a la llum del sol, tan escàs a l’hivern.

Cobra especial importància el consum de cítrics: taronges, llimones, mandarines, aranjes... que aporten la tant necessària vitamina C per a combatre els refredats. Qualsevol metge o dietista us dirà que sempre és molt millor adquirir les vitamines necessàries a través de la dieta que no pas amb complements farmacèutics. Altres fruits i verdures -a banda dels cítrics- amb un alt contingut d’aquesta vitamina són la grosella negra,la guaiba, el pebrot, la col de Brusel·les, el kiwi, la coli-flor, la maduixa o els espinacs.

Febrer-Març 2016

VIU Reus | 68

A Asisa res no ens importa més que la teva salut Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat.

Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

HÀBITS SALUT

Salut quotidiana

Hi ha petits gestos quotidians que ens ajuden a mantenir un bon estat de salut

Cal anar més a peu (o en bicicleta) sempre que ens sigui possible prescindir del cotxe

Redacció

Alimentació: La fruita no ha de faltar mai a la nostra dieta. Una manera fàcil d’incorporar-la és a les postres. La majoria haurien de ser a base de fruita fresca i no pas de dolços. La fruita també hauria de ser el contingut habitual dels esmorzars, berenars i àpats entre hores.

Les verdures també són saludables i en podem menjar racions generoses sense passar pena. Acostumeu-vos a posar-les a les guarnicions en comptes de patates fregides. No oblidem els lactis: un iogurt diari és un gran complement per a la nostra dieta.

Activitat física: Pels qui no són amants de l’esport, una manera d’incorporar l’exercici físic a la vida diària és anar provant diferents menes d’activitats fins que es troba la que millor s’adapta als gustos i necessitats. Una altra cosa molt important relacionada amb l’exercici físic és el lleure actiu. És molt saludable com-

VIU Reus | 70

partir les estones de lleure fent activitat física amb la família o amics.

Alguns costums que podem incorporar a les nostres rutines que ens ajudaran a millorar la nostra condició física és per exemple, triar les escales de manera habitual enlloc d’optar per l’ascensor. Cal anar més a peu (o en bicicleta) sempre que ens sigui possible prescindir del cotxe: a l’hora de fer els encàrrecs, d’anar a treballar, de portar els fills a l’escola, passejar el gos, etc. si anem amb transport públic, baixar una parada abans pot ser una bona opció. Ens ajudarà trobar un moment al dia per fer l’activitat.

D’aquesta manera, l’inclourem poc a poc a la nostra rutina diària i ho incorporarem sense esforç. També és important, per exemple, si anem a córrer o a caminar, combinar alguns minuts de marxa més ràpida amb alguns de marxa més lenta, i anar augmentant la durada i la freqüència dels períodes més ràpids progressivament. També hem de pensar que si venim d’un període d’inactivitat a la nostra vida, el canvi de xip hem de fer-lo paulatinament, donant temps al nostre cos d’acostumar-s’hi.

Febrer-Març 2016

Gaudeix de la nostra promoció en implantologia Estem d’aniversari i ho volem celebrar amb tu!

Truca’ns per demanar cita Diagnòstic sense compromís Gaudeix del 15% de descompte en el teu tractament d’implantologia

Paga el teu tractament en 15 mesos sense interessos (sota l’autorització de l’entitat financera)

a n o g ra r a T i s u e R a Líders lantologia en imp Úniques clíniques de Reus i Tarragona acreditades amb el segell de qualitat Dental Quality

Orthoclinic Reus Travessera de Sant Antoni, 15 Tel. 977 345 231 Orthoclinic Tarragona. Av. Catalunya, 22D Tel. 977 235 976

www.orthoclinic.es

REFREDATS SALUT

Em noto empiocat...

Quan comença el fred gairebé ningú escapa d’un refredat. És a l’hivern, també, quan es registren més casos de grip Marc Pascual

El refredat és una malaltia lleu provocada per virus o bactèries o, en ocasions, d’origen al·lèrgic. Els símptomes són secreció o congestió nasal, mal de gola i de cap, tos i ulls plorosos... Acostuma a començar pel nas i per la gola i, si no l’aturem a temps, sol baixar als bronquis. Al cap d’uns quants dies sol guarir-se espontàniament.

La grip és una malaltia vírica més greu que el refredat. Alguns anys adquireix proporcions epidèmiques coincidint amb els mesos de fred. Comença de cop, amb febre alta, dolors musculars, mal de cap i de coll, malestar general, nas tapat i tos seca. Pot provocar diarrees, nàusees i vòmits (sobretot en nens). Sol produïr un malestar general i un dolor muscular difús -quan diem que ens molesta fins la roba-. Moltes vegades passen per grip una multitud de virus que produeixen les mateixes molèsties.

o 5 dies, i la tos i el cansament poden durar 3 setmanes. Els tractaments són simptomàtics i és el propi cos l’encarregat de combatre la malaltia. Per tant, repòs i bondat.

Com podem prevenir-los?

El contagi és mitjançant les mans i l’aire. Si teniu la grip o conviviu amb algú que la té o que està refredat, s’haurien de seguir aquests consells: Rentar-se sovint les mans i fer servir mocadors d’un sol ús per mocar-se i per tapar-se la boca i el nas a l’hora de tossir o esternudar. Ventilar l’habitació on hi ha algú amb la grip. Per al refredat, no existeixen vacunes.

La vacuna de la grip prevé la grip, però no el refredat. De tota manera no està de mes seguir els consells de les mares: resguardar-se de corrents d’aire, abrigar-se quan fa fred (especialment el coll) i evitar exposar-se de cop al fred quan estem suats. L’efecte de la vacuna dura un any ja que el virus de la grip sol mutar any per any.

Una de les millors teràpies per a la grip i el refredat és la paciència, això vol dir ser conscients que no ens trobarem bé de seguida i que no podem mantenir el ritme de vida habitual. Hem de pensar que la febre que provoca la grip dura de mitjana uns 4

Una de les millors teràpies per la grip i el refredat és la paciència

VIU Reus | 72

Febrer-Març 2016

MÚTUES SALUT

Assistència immediata

Asisa compta amb un equip de gairebé 1.000 metges a la demarcació de Tarragona que donen servei a uns 40.000 assegurats VIU Tarragona | Pierre Grubius fotos

Joaquim Montolio coneix molt bé el món de la sanitat a casa nostra. Ell, que té 66 anys, en porta 35 com a pediatre, i és delegat de Tarragona i Membre del Consell Rector d’Asisa, una companyia líder en l’assistència sanitària privada a Espanya. La mútua va sorgir del Col·legi de Metges de Barcelona i es va estendre arreu, fins i tot a l’estranger, amb una màxima: els propietaris d’Asisa són els metges.

“Tots tenen una acció i a les assemblees, ningú pot portar més de dues delegacions de vot”, afirma Montolio. A Tarragona, Asisa va obrir unes oficines al carrer Colom fa un any i compta a tota la demarcació, amb uns 1.000 professionals que donen servei a uns 40.000 assegurats.

La tradició de la medicina privada a Catalunya és antiga i molt forta. És habitual que les famílies tinguin una assegurança mèdica privada a més de la pública. Per què? Segons Montolio, per la rapidesa en què les mútues atenen els pacients. “Per algunes decisions polítiques, els centres comarcals, van deixar de tenir urgències pediàtriques. Aleshores molta gent va l’hospital, que es col·lapsa. Els pares han d’esperar hores perquè puguin atendre el seu fill. Això a Asisa no passa. El pediatre veu el nen gairebé immediatament”. Montolio, però, admet que, a la sanitat pública, un cop superada la llista d’espera, l’atenció és “d’una qualitat extraordinària”. “El que oferim a Asisa és immediatesa.

Si vostè té el fill malalt, el veu el pediatre de forma immediata. A la sanitat pública primer, moltes vegades, el veu la infermera, després el metge de família i al final, el pediatre”.

Febrer-Març 2016

La rapidesa en la consulta mèdica s’estén a la realització de proves com radiografies, TAC, ressonància magnètica, etc. “La sanitat pública tarda molt mentre que la mútua en pocs dies està resolt i el pacient ja té la prova que el tranquil·litza molt”.

Segons Montolio, el creixement d’Asisa s’ha produït per la seva filosofia de fer una medicina privada social, és a dir, a “un preu relativament baix”.

res que no vacunessin els seus fills. Aquests pares haurien de ser tractats com a delinqüents”.

Montolio justifica la seva defensa de la vacunació en les dades: “Als anys 20 del segle passat, la mortalitat infantil era del 40%.

Ara, quan un nen es mor, és notícia als diaris”.

En una època com l’hivern, de molts refredats, Joaquim Montolio desmitifica algunes de les

creences populars que provocaven constipats. “Anar ben abrigat no evita que els nens no es refredin. Els nens han de desenvolupar la seva immunitat, mitjançant patir malalties i les vacunes. Allò que ens deien dels corrents d’aire, menjar un gelat o caminar descalç, mentida tot”, diu rient mentre aconsella vacunar els petits i, si es pot, evitar la guarderia perquè és un focus de contagi.

Aquest expert pediatre assegura que els pares actuals porten al seu fill més vegades al metge que no pas abans i es mostra un fervent defensor de la vacunació infantil: “És veritat que hi ha una tendència, en certes persones, a no vacunar els nens.

No posar vacunes als infants és una autèntica irresponsabilitat. La llei hauria de canviar per fer que les vacunes fossin obligatòries i sancionar als pa-

VIU Reus | 73

REFREDATS SALUT

I ara què he de prendre?

Davant d’un refredat o una grip el millor és descansar i tenir cura de la salut. És bo beure força aigua, sucs, brous o infusions

Abans que res hem de saber que no hi ha cap medicament per guarir la grip ni el refredat, però n’hi ha alguns, com ara el paracetamol, l’ibuprofè o l’àcid acetilsalicílic, que ajuden a millorar-ne els símptomes com el mal de cap, la febre i les altres molèsties. Els metges també solen prescriure mucolítics -per aclarir la mucositat-, antitusígens o broncodilatadors inhalats.

seguir recomanacions bàsiques: si som fumadors, és recomanable deixar-ho per uns dies (i qui sap si no aprofitarem l’avinentesa per deixar definitivament el tabac). Pels mocs pot ajudar posar-se sovint sèrum fisiològic o aigua amb sal al nas.

Un bany calent també ajuda a expulsar la mucositat. Per a la irritació de la gola van bé els caramels sense sucre i, sobretot, la mel. Aquesta té components naturals antisèptics i millora la irritació de gola.

És important que entenguem que els antibiòtics no curen el refredat ni la grip, i el seu ús indegut crea resistències i en resta eficàcia en casos de necessitat.

Els complexos vitamínics i en especial la vitamina C que s’utilitzen sovint per prevenir o millorar el refredat, no han demostrat en cap estudi la seva eficàcia.

Quan estem en ple refredat cal

Per tal de respirar millor du-

Redacció

VIU Reus | 74

rant la nit i aconseguir que no s’assequi tant la gola i això us provoqui tos, podeu posar uns trossos de ceba crua a la tauleta de nit. Si teniu molts mocs i us impedeixen agafar el son, es recomanable posar-se dos o tres coixins a l’esquena i provar de dormir una mica incorporat.

Tingueu en compte de no deixar cap tractament que prengueu habitualment quan patiu un refredat o la grip.

Quant a la dieta en cas de grip o refredat, cal fer servir -com sempre- el sentit comú. Els primers dies millor menjar poc (no se sol tenir gana) i beure molt. A mesura que el cos es va recuperant va tornant espontàniament la gana. Per tant, millor no forçar les coses i escoltar més el nostre propi cos.

Quan cal anar al metge?

Per norma general podem passar la grip i el refredat sense que ens atengui cap professional sanitari. Si tenim dubtes, sempre podem trucar al CAP habitual, a la farmàcia o a Sanitat Respon.

Si a partir del quart o cinquè dia de grip no notem una millora i si tenim ofec és hora que consultem al metge. També, en el cas de les persones grans o amb malalties cròniques.

És important que entenguem que els antibiòtics no curen el refredat ni la grip

Febrer-Març 2016

POLICLÍNIC SIMONET REUS MARÇ 2016 AMPLIEM les INSTAL·LACIONS a peu de carrer!

T| 977 271 545

Totes les especialitats mèdiques · Servei de radiologia, laboratori i ecografia · Odontologia · Cirurgia estètica · Dieta proteïnada · Medicina estètica · Plataforma mèdica làser · Servei d’esteticista Concert amb mútues

NOVETATS Medicina estètica

amb la Dra. Lídia Munté Col. 5.095 COMT

Peeling PRX-T Skinboosters Carboxiteràpia

® 33 ®

Unitat d’odontologia amb el Dr. Anton Auladell Col. 2.548 COMT

Estètica dental Implantologia Conservadora Pròtesi Periodòncia Sistema CAD-CAM

Neurologia amb la Dra. Laura Pérez-Romero Col. 22.494 COMV

Ja pot demanar hora

Confiï en els 25 anys d’experiència i el saber fer de Grup Policlínic Vols treballar amb nosaltres? rrhh@grup-policlinic.com POLICLÍNIC SIMONET REUS · C. de Salvador Espriu, 5, 2n 5a · REUS · T| 977 271 545 www.grup-policlinic.com

902 026 821

segueix-nos a

PUBLIREPORTATGE SALUT

El somriure més desitjat Encarna Uguet de Resayre va trobar a la Clínica Curull la solució a unes dents grises després de rebre desenes de negatives d’altres professionals durant anys VIU a fons

No és la dona més feliç de la terra però gairebé. Encarna Uguet de Resayre mostra unes dents blanques en una dentadura perfecta, d’actriu de Hollywood, de personatge televisiu, després d’un pelegrinatge per desenes de professionals durant tota la seva vida que sempre li havien dit que el seu problema no tenia solució. Ella va ser una de les afectades pels efectes secundaris d’un antibiòtic que s’administrava als anys seixanta del segle passat, la tetraciclina.

“Aquest antibiòtic deixava les dents grises i també els ossos.

M’he passat tota la vida buscant una solució i sempre rebia un no per resposta, aquí em van dir que sí de seguida”, diu satisfeta.

El resultat de l’abans i el després és sorprenent. Fins i tot la fisonomia de la cara li ha canviat. “Jo tenia les dents inclinades cap a dins, especialment les de sota, i això et modifica la fisonomia. De fet, una amiga em va preguntar què m’havia fet a la cara perquè em veia diferent. Això és allò que ho fa especial: estàs més guapa i no t’has fet cap operació de cirurgia, sinó una millora estètica de la boca”, diu entusiasmada al mateix temps que admet que, quan va acabar el tractament, va enviar una fotografia a tots els seus amics. De fet, al seu

telèfon mòbil hi ha una sèrie de fotos que es va fer per documentar el dia a dia del canvi de les seves dents.

L’equip de la Clínica Curull va fer un estudi del rostre i la boca d’Encarna mitjançant el sistema d’Anàlisi Digital del Somriure, que comença amb una fotografia del rostre. A partir d’aleshores s’harmonitza la dentadura amb la resta de la cara. “Sempre he estat una dona forta, de conviccions clares però ara he d’admetre que tinc una mica més de confiança i autoestima”, assegura.

«Estàs més guapa i no t’has fet cap operació de cirurgia, sinó una millora estètica de la boca»

Uguet de Resayre va arribar a la Clínica Curull per la recomanació d’un dentista. Va plantejar un emblanquinament per les seves dents i, oh sorpresa, la doctora Conxita Curull li va dir que sí, que es podia fer. “No m’ho podia creure. Aleshores, no contenta amb allò, vaig anar a totes. Volia una boca perfecta, un somriure Profident, i el vaig demanar. I també em van dir que sí, que es podia. Allò va ser massa”, explica tot rient.

Així, el tractament integral va començar el gener de 2015 i va acabar el mes de juliol. Després de fer-se un sanejament general de la boca, va arribar l'emblanquinament i, posteriorment, l’aplicació d’unes fines peces que s’apliquen sobre cada dent, a manera de petita funda, que serveixen per donar un aspecte perfecte a la dentadura. “S’aplica dent a dent. S’ha de fer d'una a una, a mida. En el meu cas són de porcellana, que és el millor material”, diu Encarna.

VIU Reus | 76

Febrer-Març 2016

PUBLICITAT SALUT

Centre Auditiu.

Audiologia avançada.

Estudis Audiològics Tractament de Tinnitus

1

Novetat Audició 360º

Gratuït amb adaptació 360º

C/ Vapor Nou, s/n 43201 Reus.

Tel: 977 31 43 58 www.fonaliareus.com

Febrer-Març 2016

VIU Reus | 77

MOTOR

CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Opel Astra Compacte tecnològic

L’automobilística alemanya presenta la nova generació del seu model corresponent al segment C del mercat, l’Astra.

Amb un estil molt atractiu, està disponible amb carrosseria de cinc portes, combinada amb potents i eficients motors, tres de benzina i dos dièsel. Destaca pels seus equipaments de seguretat i connectivitat

Ramon Ortiz

El compacte Astra és un automòbil fonamental dins l’estratègia comercial d’Opel als mercats europeus. La nova entrega d’aquest carismàtic model arriba al mercat amb un estil molt actual, destacant per ser el primer vehicle en traslladar al segment dels compactes tecnologies fins ara reservades a models d’alta gamma.

VIU Reus | 78

Els enginyers d’Opel han sotmès l’Astra a un rigorós programa d’aprimament que li ha permès rebaixar el seu pes fins a 200 quilos, segons la versió, gràcies a l’ús de materials lleugers i ultra resistents. Aquesta reducció es tradueix en una major agilitat dinàmica, un superior confort de conducció i una rebaixa dels consums de combustible i de les emissions de CO2.

La gamma mecànica del nou Astra ofereix motors turboalimentats de benzina i dièsel.

L’oferta de gasoil està centrada en un únic bloc 1.6 CDTI disponible en dos nivells de potència, 110 i 136 cavalls. Per la seva banda, la gamma de benzina arrenca amb un bloc de tres cilindres denominat 1.0 Ecotec Turbo i que té una potència de 105 cavalls. Aquest motor pot anar combinat amb canvi manual o

Opel combina nous equipaments de seguretat i connectivitat amb eficients motors de fins a 150 cavalls un d’automàtic Easytronic. El següent motor de benzina és un 1.4 Ecotec Turbo, disponible en dos nivells de potència, 125 i 150 cavalls.

Febrer-Març 2016

PROVA MOTOR

Uniauto Vine a conèixer l’Astra als concessionaris d’Uniauto: C/Nicaragua, 38-42 (Zona Tecnoparc) REUS Tel. 977 76 90 20 Ctra. N340, Km 1.160,3 TARRAGONA Tel. 977 54 72 11 www.uniauto.cat

La nova generació de l’Astra té una llargada de 4,37 metres i 1,46 metres d’alçada. És lleugerament més petit per fora però, malgrat aquesta reducció dimensional, l’habitacle disposa d’unes dimensions superiors.

Els seients són de nou disseny i permeten als ocupants del darrere gaudir d’un major espai per a les cames: la distància entre els seients davanters i posteriors s’ha incrementat.

Febrer-Març 2016

L’Astra de nova generació és el primer Opel que incorpora el servei d’assistència i connectivitat personal Opel OnStar.

Aquest sistema resulta molt útil en cas d’accident, ja que si es desplega un coixí de seguretat s’activa automàticament perquè un assessor d’Opel contacti amb el vehicle i determini quin tipus d’ajuda es necessita. Fins a set dispositius es podran connectar simultà-

niament.

Al capítol d’equipament destaca l’innovador sistema d’il·luminació adaptativa matricial LED, que permet conduir amb llums llargs sense enlluernar els conductors que circulen en sentit contrari. D’altra banda, el sistema de reconeixement de senyals ha estat millorat i ara també pren la informació del navegador, a més de la càme-

ra situada al parabrisa, donant una informació més fiable.

Altres equipaments disponibles són un sistema de navegació avançat, aplicacions Android o Apple, un indicador de distància de seguretat, alerta de col·lisió frontal amb frenat imminent, avís de canvi involuntari de carril, auxiliar avançat d’aparcament o avís d’angle mort.

VIU Reus | 79

NOVETATS MOTOR

Honda HR-V Atracció compacta

Honda recupera les llegendàries sigles HR-V per al seu nou SUV compacte. Amb mecàniques benzina de 130 cavalls i dièsel de 120 cavalls, és un vehicle d'estil coupé de 4,29 metres de llargada, combinat amb un interior molt versàtil Ramon Ortiz

El nou HR-V se situa en la gamma del constructor japonès per sota del CR-V i permet cobrir a Honda un segment del mercat on no hi era present.

Resulta una atractiva proposta per als clients que desitgen un SUV de dimensions compactes, de disseny atrevit, versàtil en el seu espai interior i divertit en la seva conducció. És un automòbil dotat d'un disseny emocional que transmet un caràcter juvenil, amb línies esculpides, atrevides i que recorden la silueta d'un coupé, fusionada amb la presència robusta que caracteritza els SUV. Entre els seus detalls de distinció destaca el frontal en forma

El volum del maleter és un dels apartats destacats, amb una capacitat que va dels 470 litres fins a un màxim de 1.533 litres

VIU Reus | 80

seria robusta i d'un baix centre de gravetat. La suspensió garanteix un mínim balanceig de carrosseria, garantint elevada capacitat de pas per corba.

La precisió en la conducció es completa amb un nou sistema de direcció assistida electrònica que incrementa la sensació d'agilitat.

La gamma disposa de tres nivells de terminació, denominats

d'ala, que l'identifica com un component de la família d'automòbils Honda. La estilitzada silueta lateral aporta un detall de distinció, amb els tiradors ocults en les portes posteriors.

Honda afirma que l'interior del nou HR-V és líder en disponibilitat d'espai en la seva classe.

Disposa d'un sistema de seients batejat com "Honda Magic Seats" que promet elevats nivells de versatilitat. Aquest sistema permet tres modes d'utilització, a partir de la posició estàndard dels seients. El mode funcional serveix per abatre el respatller del seient del darrere cap endavant, mentre la base del seient descendeix cap als peus, creant una extensa superfície plana. El mode vertical permet elevar els seients del darrere i el seu desplaçament cap enrere en posició vertical, augmentant l'alçada

de càrrega des de la base fins al sostre. Finalment, el model horitzontal permet abatre el respatller del seient de l'acompanyant i es poden ubicar objectes de fins a 2.445 mm de llargada.

L'HR-V ha estat concebut sobre una rígida estructura que permet disposar d'una carros-

Comfort, Elegance i Executive, combinats amb les dues motoritzacions disponibles, un dièsel 1.6 de 120 cavalls (4 l/100 km i 104 g/km de CO2) i un benzina 1.5, de 130 cavalls (5,2 l/100 km i CO2 de 120 g/km). Els acabats Elegance i Executive ofereixen en opció un canvi automàtic CVT, de set velocitats.

Febrer-Març 2016

AMAZING IN MOTION

Hemos creado un coupé deportivo con un exterior que levanta pasiones y que invita a descubrirlo por dentro con una original bienvenida japonesa al estilo “omotenashi” Junichi Furuyama, Ingeniero Jefe del RC

SIENTA EL PODER DE UNA UNIDAD MOTRIZ COMPLETAMENTE HÍBRIDA

Descubre el nuevo LEXUS RC 300h

C/ Carabia, 11 · 43006 (Tarragona) www.lexusauto.es/tarragona

977 245 569

NOVETATS MOTOR

FIAT 124 Spider Torna una icona

Amb el nou 124 Spider, la italiana Fiat recupera un dels seus autos més carismàtics. Arribarà al mercat el proper estiu, amb tota la màgia del model que va triomfar fa mig segle Ramon Ortiz

Els incondicionals de Fiat estan d’enhorabona. La firma de Turí ha decidit, amb bon criteri, reinterpretar en clau moderna un dels seus vehicles més admirats, com va ser el Fiat 124 Spider. Després de gairebé cinc dècades des del seu debut, torna per rememorar aquell llegendari descapotable dels anys seixanta, preservant la tradició del seu avantpassat amb un estil i unes prestacions típicament italianes.

El nou roadster incorporarà sistemes de seguretat actius i passius, com els fars davanters adaptatius i la càmera de visió posterior, a més d'una carrosseria que assegura rigidesa i un pes contingut gràcies a l'ús estès de materials d'alta resistència. Així mateix, proposa una gamma de dispositius d'al-

VIU Reus | 82

ta tecnologia com la pantalla tàctil de 7 polzades amb ràdio digital, el multimèdia control, la connectivitat Bluetooth, els seients calefactats, sistema Keyless Enter'n Go i el sistema Hi-Fi premium Bose amb nou altaveus, quatre d'ells muntats en els reposacaps.

Amb el 124 Spider, Fiat recupera tota la màgia d’un vehicle que va triomfar a la dècada dels anys seixanta

Té una silueta aerodinàmica i atemporal, un lateral de proporcions perfectes, i una relació entre habitacle i capó similar als cotxes de carreres.

El nou 124 Spider promet una autèntica experiència roadster, plena d'emocions, tecnologia i seguretat. Equiparà un motor de benzina turboalimentat, de quatre cilindres d'1,4 litres,

amb tecnologia MultiAir de Fiat, que per primera vegada, es muntarà en un vehicle amb tracció a les rodes posteriors.

Aquest bloc desenvoluparà 140 cavalls de potència màxima i 240 Nm de parell, i estarà disponible amb canvi manual de sis velocitats.

Per celebrar el retorn del model, 124 unitats formaran part d'una edició limitada anomenada "Anniversary" que es caracteritzarà per un emblema commemoratiu numerat, carrosseria en color Vermell Passione i seients de pell negra.

Dissenyat pel Centre Stile de Torí, el Fiat 124 Spider s'inspira en alguns acabats del Spider original de 1966 -considerat des de sempre com un dels vehicles Fiat més bonics- i els reinterpreta en clau moderna.

Febrer-Març 2016

PUBLICITAT MOTOR

NUEVO TIPO

10.990€ Y 4 AÑOS DE GARANTÍA

- MALETERO DE 520 LITROS - CLIMATIZADOR AUTOMÁTICO - SISTEMA DE RADIO UCONNECT LLANTAS DE 16 PULGADAS - 6 AIRBAGS - SENSORES DE APARCAMIENTO

LA ÚNICA SORPRESA ES QUE TODO VIENE INCLUIDO. NO NECESITAS MUCHO PARA TENERLO TODO. Emisiones de CO2 gama Fiat Tipo de 98 a 133 g/km. Consumo mixto: de 3,7 a 5,7 l/100km.

con conducción eficiente, doble ahorro

PVP Recomendado Nuevo Fiat Tipo Sedán Opening Edition 1.4 16v 95 CV. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante. PIVE 8, subvención del instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) con arreglo al programa de Incentivos al Vehículo Eficiente y descuento adicional por financiar con FCA Capital España E.F.C., S.A.U., según condiciones contractuales por importe mínimo de 7.990€ con plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000 km. Oferta válida hasta el 29/02/2016 en Península y Baleares y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 8. Consultar Procedimiento y Regulaciones del PIVE 8 publicadas en la página web del Instituto IDAE. Modelo visualizado: Nuevo Fiat Tipo Sedán Lounge 1.4 95 CV con opcionales (PVP recomendado: 11.300€ incluye los mismos descuentos que el vehículo promocionado y el PIVE 8).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

ALFA GIULIETTA DESDE 14.750€*, CON PLAN PIVE 8 Y 4 AÑOS DE GARANTÍA FINANCIANDO CON FCA CAPITAL. GAMA ALFA ROMEO GIULIETTA: CONSUMO MIXTO ENTRE 4,0 Y 7,6 (L/100 KM). EMISIONES CO2 ENTRE 104 Y 177 (G/KM).

con conducción eficiente, doble ahorro

*PVP Recomendado Alfa Romeo Giulietta 1.4 TB 105 CV Súper. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante, PIVE 8, subvención del Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) y descuento adicional por financiar con FCA Capital España E.F.C., S.A.U. según condiciones contractuales para el Alfa Romeo Giulietta 1.4 TB 105 CV Súper por un mínimo de 10.000€, con un plazo mínimo de 48 meses y una permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. Incluye para vehículos financiados por FCA Capital España E.F.C., S.A.U., garantía legal de 2 años sin límite de km, más 2 años adicionales de garantía comercial sin límite de km desde la fecha de primera matriculación del vehículo sin coste adicional. Oferta válida solo para particulares, en Península y Baleares hasta el 29/02/2016 y mientras siga vigente y con fondos disponibles el Plan PIVE 8. Consultar Procedimiento y Regulaciones del PIVE 8 publicadas en la página web del Instituto IDAE. La versión visionada corresponde con el vehículo Alfa Romeo Giulietta 1.6 JTD 120 CV Distinctive con Pack QV Line y opcionales (20.850€, en las indicadas condiciones).

ALFA ROMEO GIULIETTA. MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Febrer-Març 2016

VIU Reus | 83

NOVETATS MOTOR

Renault Talisman Berlina de prestigi

Renault presenta una nova berlina que substitueix el Laguna.

Es diu Talisman i suposa un nou pas per la completa renovació de la seva oferta de vehicles. Arriba al mercat amb motors de fins a 200 cavalls de potència Ramon Ortiz

Talisman és el nom de la nova berlina de Renault, disposada a tenir un important protagonisme al segment D del mercat. És un vehicle que ofereix un frontal de molta personalitat, amb la nova identitat de la marca ja vista al nou Espace, destacant els llums de dia en forma de C que baixen fins als para-xocs i, en funció de l'acabat, pot portar fars 100% full LED. Un altre tret estètic que sobresurt és el tercer vidre lateral, a l’estil de les grans berlines de luxe. La part del darrere és baixa, de formes atlètiques i es caracteritza per les llums que es prolonguen horitzontalment cap al centre del

VIU Reus | 84

maleter. Incorpora així mateix guies de llum amb efecte 3D. Amb 4,85 metres de llargada i 1,87 metres d'amplada, el Talisman té un excel·lent maleter de 608 litres de capacitat. L'habitacle destaca pel seu acurat disseny i la qualitat dels materials, destacant una gran pantalla a la consola central, tipus tauleta tàctil, que permet gestionar tot el relacionat amb el sistema de infoentreteniment R-Link-2.

L’oferta mecànica consta de tres motors dièsel dCi de 110, 130 i 160 cavalls, i dos de benzina TCe, de 150 i 200 cavalls.

Tots incorporen sistema Start&Stop per estalviar combusti-

ble. El motor dièsel de 110 cavalls va sempre associat a canvi manual i la resta de motors poden tenir un canvi automàtic de doble embragatge EDC, de sis velocitats per al dièsel i de set per al benzina de 200 cavalls.

La seguretat és prioritària i pot equipar sistema de velocitat adaptativa que funciona a partir de 40 km/h, alerta de canvi involuntari de carril, reconeixement de senyals o avís acústic de distància de seguretat. Un paquet anomenat Pack City inclou sistema d’estacionament intel·ligent i tancament elèctric de la porta. La variant Initiale Paris incorpora un sistema de quatre rodes directrius (4Control).

Renault aposta per una silueta elegant, molta seguretat, elevat dinamisme i un interior amb qualitat i generós en equipament El Talisman pot equipar el sistema Multi-Sense, a través del qual el conductor pot triar entre quatre perfils diferents per a conduir: Eco, Neutral, Comfort i Sport, i un altre addicional que es pot personalitzar. La marca francesa ofereix quatre nivells d’acabats denominats Life, Intens, Zen i Initiale Paris.

El nivell Zen ja inclou els sistemes de seguretat esmentats, el Renault R-Link 2 amb pantalla de 8 polzades, tapisseria mixta, fars davanters LED amb funció cornering i pilots posteriors full LED. El luxós acabat Initiale Paris inclou de sèrie sistema d'informació projectada Head-up Display, sensors d'estacionament, suspensió pilotada, seients amb funció de massatge i climatització, sistema de so Premium Bose, llandes de 19 polzades i tapisseria de cuir. La versió familiar Sport Tourer arribarà durant el primer semestre de 2016.

Febrer-Març 2016

Nuevo Astra desde:

14.990€

GANADOR DEL VOLANTE DE ORO 2015

NUEVO ASTRA

>Desafía la élite Con

con Wi-fi 4G para 7 dispositivos

opel.es

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.

Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto. cat

BREUS MOTOR

Lexus RC 300h Coupé, esportiu i híbrid Lexus llança al mercat un esportiu amb tecnologia híbrida orientat a clients que busquen un vehicle d'ús diari, d’elevada eficiència però amb un disseny distintiu que transmet el màxim dinamisme. Té una llargada total de 4,69 metres i una amplada de 1,84 metres.

Mecànicament equipa un conjunt de propulsió combinada de benzina i electricitat, denominat Lexus Hybrid Drive,

que rendeix 223 cavalls de potència total, dels quals 181 cavalls provenen del bloc 2.5 de 4 cilindres i 143 cavalls són procedents del motor elèctric.

Es disposa d'una transmissió E-CVT amb mode seqüencial i amb lleves al volant que fan més divertida la conducció. El consum se situa per sota de la barrera dels 5 litres als 100 km i les emissions de CO2 són de 111 grams per km.

Nou C 650 Sport de BMW Disponible des de 11.400 euros BMW renova la seva esportiu maxi scooter C 650 Sport. Presenta una carrosseria amb nous colors i el frontal es distingeix pels seus grups òptics més grans.

A la part posterior es troben nous agafadors i un seient de darrere de formes més minimalistes. La firma alemanya ha optat per instal·lar una fuita de filosofia més esportiva que aporta una sonoritat més suggerent.

També s'han millorat les suspensions, incrementant el confort de marxa sense perjudicar el comportament.

Equipa un motor bicilindric de quatre temps, capaç de desenvolupar una potència de 60 cavalls.

Crossover d'altes prestacions Jaguar F-PACE, SUV de luxe L'automovilística britànica presenta l’F-PACE, un SUV premium inspirat en l'F-TYPE del que els seus creadors exalten la dinàmica de conducció i la versatilitat. La seva arquitectura d'alumini lleuger li confereix la rigidesa estructural per proporcionar agilitat i dinamisme.

del motor dièsel Ingenium de 180 CV, fins a un V6 benzina de 380 cavalls, i es combinen amb tracció posterior o AWD a les quatre rodes. L'habitacle ofereix gran qualitat de materials i l ' e q u i pa m e n t

contempla un sistema de infoentreteniment InControl Touch Pro , amb pantalla tàc-

til estil tablet de 10,2 polzades i possibilitat de connexió de fins a 8 dispositius a través de WIFI.

La gamma de motors ofereix prestacions brillants i una excel·lent capacitat de resposta, amb màxima eficiència.

L'oferta inclou des

VIU Tarragona | 86

Febrer-Març 2016

NIKKO CENTER concessionari oficial Nissan a Tarragona

*Consulta les condicions al concessionari

Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus

Exposició Concessionari Nikko Center de Tarragona

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocions i descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris

NIKKO CENTER Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló 43204 · REUS Tel. 977 772 197

Ctra.València, 206 43006 · TARRAGONA Tel. 977 549 560

OCI I GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

La Ganxet Pintxo està de celebració

La ruta de tapes de primavera, del 7 a 17 d’abril, servirà per a commemorar la desena edició d’aquesta reeixida iniciativa gastronòmica VIU a fons Reus

Un dels fenòmens ciutadans d’aquests darrers anys el constitueix la Ganxet Pintxo, la ruta de tapes de Reus. La idea, VIU Reus | 88

forjada a partir de la iniciativa de la Cambra de Comerç de Reus teixint una àmplia xarxa de complicitats amb l’Ajuntament, Estrella Damm i nombroses entitats ciutadanes,

s’ha convertit en una cita obligada del calendari d’activitats populars de la capital del Baix Camp d’ençà la seva creació, la tardor de 2011. El secret de l’èxit rau en la comunió exis-

tent entre els establiments participants i els clients de la ruta.

Des de la Cambra, el seu president Isaac Sanromà, posa l’acFebrer-Març 2016

TAPES GASTRONOMIA

cent en aquesta capacitat “de generar sinèrgies entre tots els que hi participen. Això explica que més enllà d’un fet gastronòmic de primera magnitud, la ruta hagi esdevingut una autèntica festa capaç de seduir a tots els actors principals que la fan possible”. En aquesta línia el president de la Cambra destaca la capacitat d’atracció de l’operatiu amb una xifra con-

Febrer-Març 2016

El secret de l’èxit rau en la comunió existent entre els establiments participants i els clients de la ruta cloent, les 230.000 tapes que es van servir en l’última edició.

I també la sensibilitat que sem-

pre s’ha demostrat des de la corporació alhora d’anar més enllà, posant en valor la voluntat solidària de la ruta com ho demostren les col·laboracions amb el Banc de Sang o amb la Setmana Solidària de Reus.

Amb tots aquests antecedents, la Cambra prepara la Ganxet Pintxo de primavera amb l’al· licient de celebrar una edició

rodona, la desena. Per això l’organització està ultimant alguns actes commemoratius que serveixin, molt especialment, per reconèixer a tots aquells que des del primer dia han fet possible aquesta gran festa de la gastronomia. Uns actes que també impactaran a una ciutat que ja espera viure una nova edició d’una ruta que ha esdevingut imprescindible.

VIU Reus | 89

JORNADES GASTRONOMIA

Galeres a Cambrils

Les Jornades de la Galera de Cambrils que se celebraran entre el 5 i el 21 de febrer, arriben a la seva edició número 12 VIU a fons

Tornen les Jornades de la Galera de Cambrils. Del 5 al 21 de febrer Cambrils s’endinsa en la dotzena edició d’aquest certamen gastronòmic. Una quarantena de restaurants oferiran menús especials amb la galera de protagonista, i es programaran tot un seguit d’activitats amb la intenció de donar a conèixer la gastronomia local i aquest crustaci. ‘Unes jornades consolidades’, tal i com assegura l’alcaldessa, Camí Mendoza.

El programa d’activitats inclou una visita guiada a les instal·lacions de la Confraria de Pescadors, un taller culinari per a petits xefs al Mercat de la Vila, la Galerada popular al Port de Cambrils, amb demostracions de vela llatina i llaguts i una mostra de pesca de canya Amb aquestes jornades s’obre el calendari gastronòmic 2016, que porta per lema ‘Cambrils, 365 dies per gaudir de la bona cuina’. Una iniciativa que té per objectiu posar en valor la nostra ciutat un gran actiu de Cambrils com és la gastronomia i alhora, promoure accions de segmentació i diversificació de l’oferta turística amb l’objectiu de desestacionalitzar la temporada.

La regidoria de Promoció Econòmica organitza aquest esdeveniment que compta amb el suport de la Confraria de Pescadors de Cambrils, la Cooperativa Agrícola del municipi, l’Escola d’Hostaleria i Turisme, i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la ciutat. La regidora de promoció, Ana López, creu que una de les claus de l’èxit d’aquestes jornades és el fet que ‘incentiva la col·laboració pública-privada VIU Reus | 90

i alhora, ens ajuda a tirar endavant un dels objectius prioritaris que tenim, generar riquesa i ocupació’.

Programa d’activitats Divendres 12 de febrer. De les 17 a les 18h: ‘GALERES EN VIU’, visita guiada a les instal·lacions de la Confraria de Pescadors de Cambrils. Vine i aprèn l’art de pescar galeres de la mà dels que tenen molt d’ofici i segueix el recorregut que fan les galeres des de la barca fins a la llotja. Cal confirmació d’assistència de dilluns a divendres de 8 a 15h, a peconomica@cambrils.org o al telèfon 977 794 679 (aforament limitat).

Dissabte 13 de febrer. A les 11h i a les 12h. ‘TALLER CUILINARI PER PETITS XEFS’ al Mercat de la Vila. En aquesta activitat els nens passaran una estona divertida anant a la peixateria de la Confraria de Pescadors del Mercat a conèixer in situ la galera i després, cada nen i nena elaborarà un ‘Timbal de vegetals amb delícies del mar’. Activitat adreçada a nens de 4 a 12 anys.

Aforament limitat.

Diumenge 14 de febrer. Des de les 11 i fins a la 13.30h. ‘GALERADA POPULAR AL PORT DE CAMBRILS’ al Mollet del Rec del Port de Cambrils. Degustació de fideus amb galeres segons la recepta tradicional d’abordo de la Confraria de Pescadors de Cambrils. Preu degustació 4€.

De les 11 a les 13h. DEMOSTRACIÓ DE VELA LLATINA a càrrec de l’ARJAU i PASSEJADES AMB LLAGUT adreçades principalment a la canalla a càrrec de l’associació esportiva VENT D’ESTROP de Cambrils, a les es-

cales reials del port.

A les 11h i a les 12h. Activitat familiar: CONTE 360º ‘EXPLORADORS DEL FONS MARI’ a la Torre del Port. Es tracta d’un conte al planetari digital que ens endinsarà en un viatge al fons del mar on es descobrirà la increïble bellesa dels oceans i dels seus habitants. Aforament limitat.

Divendres 19 de febrer. Durant tot el matí, es celebrarà la final del ‘CONCURS DE LA MAR ALS FOGONS’ a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils. A partir de la 13h es donarà a conèixer el nom dels guanyadors. Els semifinalistes són joves procedents principalment de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, amb quatre semifinalistes, l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT de Barcelona, amb dos semifinalistes, i les escoles IES Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat i Joviat de Manresa,

amb un semifinalista cadascuna. Hi ha participat alumnat d’arreu de Catalunya.

Diumenge 21 de febrer. A les 10, 11 i 12h (durada 1h aproximadament). ‘PESCADORS DE CANYA PER UN DIA. Tastets de pesca amb canya des d’embarcació’. Les sortides es faran des del Moll de Ribera. L’aforament màxim és de 6 persones i l’edat mínima per participar-hi és de deu anys. El preu de l’activitat és de 5 euros. Aquesta activitat està subjecta a les condicions meteorològiques. Aforament limitat. Inscripcions al departament de Promoció Econòmica.

Activitat promoguda per la Secció de Pesca del Club Nàutic.

Informació actualitzada al facebook:/Jornades de la Galera.

Per activitats amb confirmació d’assistència: de dilluns a divendres, de 8 a 15h, a peconomica@cambrils.org o al telèfon 977 794 679.

Febrer-Març 2016

PUBLICITAT GASTRONOMIA

Fem pans elaborats cada dia amb les mans i el cor amb pasta mare natural i farines seleccionades Productes especials de Nadal: Panettones, Pa foradat i Panets gastronòmics.

Reus: c/ Ample 20 bis, Av. Prat de la Riba 35, c/ Galanes 11, c/ Amargura 2 | Tarragona: c/ Governador González 11 Tel. 977 322 028 | info@fornsistare.com | www.fornsistare.com

Febrer-Març 2016

VIU Reus | 91

RECEPTES GASTRONOMIA

Popets guisats al Vermut Miró de Reus Ingredients per a 4 persones • 1Kg popet mitjà o petit • 2 dents d’all • 1 ceba de figueres • ½ Kg de tomàquets madurs • 200 g de pèsols • 200 g de xampinyons, gírgoles, camagrocs o rossinyols • ½ l Vermut Miró negre • 100 ml d’oli d’oliva verge D.O. Siurana • Sal • Pebre • 1 bitxo Pel fumet : • 1Kg de peix per sopa (pelut) • 1 api • 1 ceba de Figueres • 3 o 4 alls sense pelar Preparació En una cassola posarem els pops, simplement amb unes gotetes d’oli, el vermut i els tapem. Els farem bullir fins que que s’evapori completament el vermut. Mentre bullen els popets i s’evapora el vermut fem el fumet, molt senzill i ràpid: en una olla posem 3l d’aigua, el

peix de roca, la ceba, els alls i l’api, una mica de sal i ho fem bullir 30 minuts a foc viu. Una vegada hagi bullit ho passem per un colador de malla fina i ho reservem fins mes tard.

Una vegada el pops ja han absorbit tot el vermut, afegim l’oli, la ceba tallada en dauets molt petits (o bé la podem passar per un ratllador) i les dues dents d’all també talladetes i ho deixem sofregir a foc ràpid i remenant contínuament per tal que no se’ns aferri a la cassola. Quan la ceba i l’all estiguin dauradets, incorporem els tomàquets triturats i ho remenarem bé. Hi posarem una mica de sucre, per tal de rebaixar l’acidesa i deixarem sofregir bé el tomàquet, ara sí a foc lent, per tal que es barregin bé tots els gustos.

Passats uns minuts, incorporem els bolets que haguem trobat a mercat (camagrocs, rossinyols, xampinyons, gírgoles o el que mes ens agradi). Pugem un pèl el foc i sofregim els bolets per tal que s’incorporin

totalment a l’harmonia del guisat. Quan tinguem tots els elements ben conjuntats, gairebé sense suc, incorporarem el fumet de peix prèviament passat per un colador de malla fina, per tal que no es mescli cap element no desitjat (espina, pell, etc.). De seguida que arrenqui el bull, abaixem el foc, tapem la cassola i deixem que facin xup xup, poc a poc. Volem una cocció lenta, gens agressiva per tal que cada ingredient s’incorpori al guisat amb tot el seu gust i propietats.

Vigilem que no se’ns enganxi a la cassola hi ho remenem de tant en tant. Rectifiquem de sal i pebre i, si ens agrada, hi podem posar una mica de bitxo per tal de donar un toc més potent al guisat; incorporem els pèsols i ho deixem de nou.

Passats uns minuts, segons el punt d’espessor que ens agradi en un guisat, ja tindrem el guisat llest, amb els popets tendres i tots els ingredients incorporats harmoniosament.

Espero que us agradi. Bon profit!

Per Joan Urgellés Restaurant Joan Urgellés c/ Aleus, 7 - Reus

L’espai de l’oli El millor romesco? Amb oli d’oliva verge extra DOP Siurana L’oli d’oliva verge extra amb DOP Siurana garanteix un fruitat excepcional que recorda l’aroma i el sabor de l’oliva fresca. Dolç, amarg, picant i astringent en equilibri, resultant molt agradable. Amb aromes com l’herba acabada de tallar, la poma, l’ametlló, el tomàquet, la carxofa, la nou, el fonoll i molts d’altres. Totes aquestes sensacions tan agradables es deuen a la varietat de l’oliva, la terra, la meteorologia i el bon saber fer en la producció al camp i l’elaboració al molí.

Què distingeix l’oli amb Denominació d’Origen Protegida Siurana? És el fruit només d’oliveres del nostre territori conreades amb el coneixement i la cura dels pagesos.

Elaborat delicadament amb la tecnologia més moderna però respectant sempre la tradició dels nostres moliners que demostren, any rere any, la saviesa de milers d’anys d’experiència.

Trobaràs la nostra recepta de romesco al Facebook de Siurana

VIU Reus | 92

Febrer-Març 2016

TAVERNA DESPERTAFERRO C/ Martí Napolità, 7- Reus | Tel. 977 323 289 | Twitter @tavernaDPF taverna@casaldespertaferro.cat | Facebook tavernadespertaferro

CUINA DE PROXIMITAT (Casolana, per celíacs i vegetarians) Especialitat

Tapes, cassoletes i coques

Preu menú

Menús opcionals i carta

Horari

Feiners de 18 a 24h.

Caps de setmana de 18 a 3h de la matinada

S

ituat al centre de Reus, a la zona de vianants del carrer Martí Napolità, aquesta taverna amb capacitat per unes 70 persones ens ofereix una cuina amb productes de proximitat km 0 i plats amb productes de temporada i tapes creatives i variades. La seva extensa carta també compta amb plats per a celíacs i vegetarians. Disposa també de carta de vins de les D.O. Terra Alta, Priorat, Montsant, Penedès i cerveses artesanals. Les postres van acompanyades de licors de la terra (ratafia, herbes dolces, moscatell…).

Disposem d’una sala amb servei exclusiu per a sopars d’empresa, grups, aniversaris, acompanyat d’un menú per a cada ocasió.

Fem exposicions, concerts, festes…

95

REST. BRASERIA CAFÈ TEATRE C/ Major, 15 - 43201 Reus Tel. 877 011 783 | Facebook cafeteatre reus

CUINA CASOLANA Especialitat

Calçotada 27€, arrossos, carns a la brasa

Preu menú

De dimarts a divendres 11,50€ Caps de setmana 15€; Carta

Horari

De dimarts a diumenge d’11h a 23h

S

ituat al centre de Reus, a la zona de vianants del Carrer Major, dins del Centre de Lectura (Teatre Bartrina), el Café Braseria Centre ens ofereix una cuina casolana amb productes km 0 de temporada, en menús de feiners i de cap de setmana. Amb 10 plats de primer i segon a escollir i una acurada i variada carta amb peix i carns, acompanyada d’una carta de vins de diferents D.O. Un punt i apart es mereixen les diferents varietats de paelles.

No volem deixar de costat les variades i casolanes tapes i pintxos. Aquesta braseria fa servir el forn Josper de carbó.

Amb una capacitat per unes 50 persones, ofereix àpats per a grups, aniversaris, comunions... Tots els dissabtes podeu gaudir d’un bon sopar amb ball inclòs.

96

BRUIXES DE BURRIAC

By Jaume Drudis. RESTAURANT / HOTEL / SPA c/ del Cup, 2,5 i 7, 43893 Altafulla Tel. 977 651 557 | www.bruixesdeburriac.com

RESTAURANT GASTRONÒMIC Especialitat

Cuina d'autor

Contacte Tel. de reserves: 977-651-557 o 977-651-567 www.granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com

El restaurant Bruixes de Burriac, amb la signatura del xef de renom Jaume Drudis, és present a la Guia Michelin, entre d’altres.

Ofereix, a més de la carta que es renova cada estació de l’any, una sèrie de menús diferents per a cada mes. En Jaume també els proposa un menú degustació que els aportarà tots els sabors i sensacions del mar i la terra amb els productes més autèntics del Camp de Tarragona.

Si vol celebrar una ocasió especial en parella o simplement una escapada d'amics, esculli el nostre Hotel-Restaurant-Spa. Podem aconsellar-lo sobre les nostres promocions per telèfon. Si quan reserva ens diu que ens ha trobat a través de la revista VIU tindrà un detall molt especial. Un xec regal.

L’Hotel Gran Claustre és un dels més singulars i exclusius prop de Tarragona (Altafulla). Es tracta d’un hotel-monument al costat mateix del Castell dels marquesos de Tamarit, poble medieval emmurallat, que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Les seves 39 habitacions els ofereixen un ambient acollidor i detallista per fer de cadascuna de les seves estades, una experiència única.

L’Spa Gran Claustre és un indret on es respira pau i tranquilitat, amb una carta de diferents tractaments personalitzats, calmants i relaxants, amb teràpies basades en

97

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR Especialitat

Cuina tradicional i creativa

Horari

De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres.

B

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.

98

Troba el teu exemplar de VIU a fons Reus en expositors repartits arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista.

Establiment Adreça Forn Sistaré Ample,20 bis Forn Sistaré Av.Prat de la Riba,35 Forn Sistaré Galanes,11 Forn Sistaré Amargura,2 Tradicionàrius Raval de Jesús,48 Estanc Díaz Llovera,13 Orthoclinic Travessera St. Antoni,15 L’Estil a Mida Camí de Riudoms,49 L’Estil a Mida Misericòrdia,31 Guau Perruqueria Canina Sant Joan,19-21 Santiveri Sant Joan,32 Immobiliària Vernet&Navarro General Moragues,113 Estètica Dra.Meritxell Camps Gaudí,64 bxos.

La Caseta Dolça Carnisseries Velles,2 (Pl. Mercadal) Òptica Activa Monterols,36 Cottet Raval Martí Folguera,3 Rycsa Passeig Prim,15 Lina 1967 Estilistes Mare Molas,36 API Reus Comprarcasa Passeig Prim,34 Segurhabitat Av.La Salle,45 Les Herbes Salvatges Raval Robuster,19 Les Carbasses Pl.Puríssima Sang,4-6 Sagui Tot Gestió Alcalde Segimon,29-31 Local 2 Esports Armobal Cambrils,4 Estanc 4 Carrilet Av. Pere el Ceremoniós,18

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat