VIU Reus 60

#60 | Novembre 2019 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

#60 Novembre 2019 www.viuafons.cat

REUS

I a més: L'economia actual del Camp de Tarragona i les seves perspectives de futur amb diversos operadors d'infrastructures, econòmics i d'empreses | Història | Especial Nuvis | Especial Oli Nou

VIUhabitatge

LA SITUACIÓ ECONÒMICA SEGONS

GAY DE LIÉBANA

REUS

No sóc optimista amb el que veig

p.81

MENU GASTRÒNOMIC DIARI BANQUETS i CELEBRACIONS PARC INFANTIL OBERT DE 8:30H A 23H TOTS EL DIES

DINARS I SOPARS

D’EMPRESES I GRUPS PER AQUESTES FESTES A partir de

25€

PARKING GRATUÏT CLIENTS

Via Augusta, 157 · 43007 Tarragona www.restaurantsolric.com

Fes la teva RESERVA: 977 232 032

A partir de:

T’ESPEREM PER LA NIT DE NADAL NADAL SANT ESTEVE FI D’ANY CAP D’ANY REIS CONSULTA ELS MENÚS A LA NOSTRA WEB O AL 977 232 033

També a

La P laça de la Font

6

24

32

Sumari

#60

36

52

3 EDITORIAL | 6 ESPECIAL ECONOMIA. JOSÉ Mª GAY DE LIÉBANA - 'El futur l'hem d'escriure entre tots'. | 14 ANUARI BBVA - Es modera el creixement al Camp de Tarragona. | 18 ENTREVISTA - Joan Romeu. | 24 PORT DE TARRAGONA - La ZAL comença a caminar. | 22 ENTREVISTA - Joan Cruset. | 24 ENTREVISTA - Jordi Just. | 26 ENTREVISTA - Laura Roigé. | 28 ENTREVISTA - Jordi Ciuraneta. | 30 SMART CITIES - La Fundació Tarragona Smart Region. | 32 URV - Entrevista amb Mercedes Teruel. | 36 EMPRESES - Borges aposta per la internacionalització. | 38 EMPRESES - Parlem de Freshly Cosmetics. | 42 AEQT - Entrevista amb Juan Pedro Díaz. | 44 MOTOR | 50 IL·LUSTRACIÓ | 52 HISTÒRIA - Els Couto Misto. | 58 ESPECIAL CASAMENTS | 74 ESPECIAL OLI

74

NOU | 81 SECCIÓ IMMOBILIÀRIA EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o lle-

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Ramon Ortiz, Jordi Salvat, Marc Pascual, Jesús Jordi Pinatella, Roser Pros-Roca. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vi-

geix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

daller, Antoni Corrales, Josep Barbero. Disseny i maquetació: Marc Pascual i Judith Jovell. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail - Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar els vostres suggeriments, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

4

a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Control

EDITORIAL

L'ECONOMIA PROTAGONISTA

L'

economia és una ciència complexa, no es pot pas negar. Els especialistes molt sovint s’embranquen en explicacions de conceptes que al públic en general ens cauen grans, i tanmateix, a mesura que la societat es va fent cada cop més tecnologica i té a l’abast sense cap complicació, informació de qualitat de tota mena, l’economia ha començat a tenir menys secrets. Curiosament tots sabem què és el l’IVA, l’IRPF, l’IBI, però també han entrat a la nostra quotidianitat conceptes com “inflació”, “desacceleració”, “deute públic”, “Producte Interior Brut”, “creixement econòmic” o “prima de risc”, només per esmentar-ne alguns. Però més enllà de tecnicismes o de teories econòmiques, la gent sabem en quin moment hem d’ajustar-nos el cinturó i recordem totes les vegades que darrerament hem hagut de fer-ho.

L’economia com a ciència social ens captiva, és capaç de fer prediccions i les seves previsions sovint es compleixen perquè està fonamentada en les dades objectives que mouen el món utilitzant a més, un llenguatge comú.

Al VIU a fons que teniu a les mans hem volgut saber com està la situació econòmica en aquest moment. Hi ha especialistes que diuen que estem a les portes d’una nova crisi quan encara tenim a la memòria, ben fresca, la recessió que va esclatar l’any 2007 i que en alguns àmbits encara cueja.

El professor Josep Maria Gay de Liébana, reputat economista de gran i merescut prestigi, professor de la Universitat de Barcelona i col·laborador habitual en distints mitjans de comunicació, ens ha explicat quin és el futur que ell preveu que ens espera en els propers anys a nivell econòmic i també hem demanat a altres actors econòmics del territori que diguin la seva sobre la situació actual que estan vivint i què esperen del futur més immediat. Així, les Cambres de Comerç de Reus i Tarragona, les patronals com Pimec, les grans agrupacions d’empreses com l’AEQT i naturalment diverses empreses de distintes mides, també tindran molt a dir en aquest aspecte. Anirem desgranant les seves opinions a través de les properes pàgines.

I a banda dels plantejaments sobre economia, també trobareu en aquest número històries de la història, curiositats que no ens passaran per alt i en general, informació que esperem que us sigui d’utilitat i ben amena.

Gaudiu, doncs, de totes les informacions que hem elaborat en el VIU a fons d’aquest mes de novembre.

GAY DE LIÉBANA EL FUTUR L’HEM D’ESCRIURE ENTRE TOTS

6

ENTREVISTA

Text_Roser Pros-Roca Fotos_Pierre Grubius

L'

any 2008 l’aleshores president del govern José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE), va reconèixer amb la boqueta petita el que arreu del món era una realitat però que a Espanya era una negació sostinguda: el món estava patint una forta desacceleració econòmica o, dit de forma més plana, una senyora crisi. Es preveien anys de recessió i d’estretors malgrat les mesures que el govern espanyol va implementar de seguida, consistents en la contenció de les despeses de l’Administració en tots els sentits. Empresaris grans i petits, famílies i treballadors de tots els camps professionals van patir la recessió amb gran intensitat, els mitjans de comunicació n’anaven plens i als professionals de les ciències econòmiques se’ls va girar feina intentant fer prediccions sobre quin seria el rumb que havia de prendre l’economia en els anys que estaven per venir.

Tanmateix, aviat el president espanyol va començar a parlar de “brots verds” en l’economia del país i anunciava un “creixement a ritme moderat” en el percentatge del PIB. Es procurava donar als actors econòmics una sèrie de bones notícies, magnificades pels mitjans de comunicació, sempre en positiu perquè l’ànim no decaigués. A les acaballes de l’any 2019, els experts tornen a parlar d’una propera recessió, potser perquè si finalment arriba, no ens enxampi a tots en albis.

L’economista Josep Maria Gay de Liébana ho explica per a VIU a Fons en els següents termes: Jo crec que estem més o menys igual que fa 10 anys enrere malgrat el canvi d’escenari econòmic. Espanya ha crescut

només el 3% i la situació a Europa no és millor. Tot això es pot calibrar amb una senzilla pregunta a la gent: vostè com està ara respecte a fa deu anys enrere, millor o pitjor? La immensa majoria respondran pitjor, doncs ja està, no cal que apliquem grans teories econòmiques.

“JO CREC QUE ESTEM MÉS O MENYS IGUAL QUE FA 10 ANYS ENRERE MALGRAT EL CANVI D’ESCENARI ECONÒMIC” Val, i doncs, què ha passat en aquests anys, professor? Fem una mica de repàs. Els anys 2013-2014 van ser molt complicats perquè la crisi de 2007-2008 va començar a Espanya amb efectes retardats; el 2015-2016 es va treure una mica el cap, el 2017 va ser un any bo perquè totes les economies que hi havia al 75% van créixer d’una manera sincronitzada; al 2018 ja no es va créixer amb aquella alegria i 2019 confirma els pitjors auguris tan nacionals com internacionals.

EL PUNT EN EL QUE ENS TROBEM ARA. UN ANÀLISI OBJECTIU El professor Gay de Liébana fa passar aquest anàlisi pel que ell identifica com una sèrie de temes imperdibles: La guerra tecnològica oberta entre els Estats Units i la Xina és una qüestió molt important; el Brexit serà dinamita pura per a nosaltres i per a Europa i també les tensions geopolítiques d’Orient Mitjà. Segueix explicant el professor Gay de Liébana: Al marge d’això, cal posar molt diner per refer una economia que està molt frenada i jo, de moment, no sóc optimista amb el que veig, perquè hi ha uns proble-

VIUNOV2019 - ENTREVISTA

mes arrelats, uns tumors que és precís extirpar.

De quins tumors parlem, professor?

Aquests tumors són, a nivell internacional, una guerra que busca l’equilibri bilateral entre Estats Units i Xina pel que fa al comerç exterior. Els xinesos i els japonesos van començar copiant i adquirint coneixement i confiança en el que copiaven mentre ho milloraven. Xina està destinant unes quantitats molt importants al seu desenvolupament tecnològic. Huawei és una de les empreses que ja tenen aquesta gran tecnologia, la mateixa que s’està introduint als Estats Units i a Corea del Sud. A Europa, l’any 2020 es constituirà una comissió de savis i experts per estudiar la implantació del 5G. Si el 2025 comencem a tenir tecnologia 5G, en aquell moment a Xina estaran al 10G, a Estats Units a 8G i nosaltres ens quedarem com els natius d’una tribu, cobrant de les fotografies que els visitants ens paguin.

El professor Gay de Liébana va desgranant les seves opinions i a mesura que ho va fent, la idea de que Europa i més encara Espanya, estan dins una caverna habitada per homes del paleolític tecnològic es fa més evident. El problema d’Espanya és que en comptes d’anar endavant o quedar-se quieta, va enrere d’una manera alarmant.

Quan vaig veure l’alçada del debat ,vaig veure que aquest país s’enfonsa.

I si Espanya va de capa caiguda, Catalunya no està en una situació millor. El nostre tumor és aquesta classe política que engreixa la indústria política, que va a la seva, que estan tranquils perquè cap d’ells ha perdut el lloc de treball, ni els ingressos, ni s’han hagut d’estrènyer mai el cinturó. Al debat no vaig veure a ningú que parlés del model econòmic d’Espanya. No es pot dir “vamos a hacer tecnología” i implantar la Tassa Google que ha provocat que la

7

els seus gabinets d’influència i no coneixen els problemes reals de la gent.

Jo no he vist cap proposta econòmica que sigui solvent.

I pel que fa al funcionament de l’Administració? Donat que el professor Gay de Liébana detecta problemes intensos en el funcionament polític, què es pot dir de l’Administració? No valoraré si sobren administracions, però cadascuna hauria de tenir l’estructura adequada. Jo entenc que hi hagi una comunitat autònoma, però, cal que hi hagi 300 i tants tios en una cambra i 150 més en una altra?. Jo crec que cal seny i cura en aquest sentit perquè tot plegat és una despesa impressionant. Llavors compte, perquè tenim ajuntaments, consells comarcals, disset règims legals a Espanya... Jo crec que això no serveix per afavorir un desenvolupament econòmic consistent.

inversió que Google tenia previst fer a Madrid, amb unes previsions d’ocupació de 2.000 persones, se n’hagi anat a Lisboa.

I encara més, D’aquí a uns quants dies -explica el professor Gay de Liébana- es donarà la notícia que el Mobile World Congres se’n va a Lisboa. Per tant, hi haurà 125.000 persones que no vindran a Barcelona, no hi haurà reserves d’hotels, ni lloguers de cotxes, ni moviment econòmic i la ciutat perdrà prestigi. És un pas cap enrere enorme. Aquest és el problema que tenim a Espanya i a Catalunya: no hi ha politics que pensin cap endavant, que tinguin clar quin model d’economia s’ ha d’aplicar. Ara la proposta és tan populista com “vamos a subir las pensiones”, però d’aquí a 5 anys algú haurà de dir “escolti, li hem de retallar el 30% de la seva pensió perquè no hi ha diners per pagar-la”. Clar quan veig

8

D’AQUÍ A UNS QUANTS DIES ES DONARÀ LA NOTÍCIA QUE EL MOBILE WORLD CONGRES SE’N VA A LISBOA tot això, personalment em preocupo una mica.”

Tanmateix i malgrat aquest panorama tan decebedor, el professor Gay de Liébana identifica alguna possible solució: Jo crec que la solució per avançar passa per la dissolució de partits polítics i un cop fet aquest moviment, li demanaria a l’Amancio Ortega (Inditex) i al Joan Roig (Mercadona) que fossin co-presidents del govern perquè ells saben gestionar, saben guanyar diners i saben com fer-ho perquè la gent que està amb ells visqui bé.

Les mesures poden resultar revolucionàries a primer cop de vista... Els polítics no fan cas. Estan tancats, tenen

VIUNOV2019 - ENTREVISTA

LLUM AL FINAL DEL TÚNEL D’acord amb el plantejament que fa el professor Gay de Liébana, per tenir un programa econòmic, primer cal veure quin és el marc de referència: Jo crec que ara és el moment de recuperar la idea del 'Plan de Desarrollo'.

El 'Plan de Desarrollo' va sortir de Laureano López Rodó, de Fabián Estapé i va néixer a la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona. Amb el Plan de Desarrollo es va impulsar un model econòmic que es basava en tot tipus d’ajudes, incentius per a les empreses i va armar una indústria potent i pròspera que després de la mort de Franco va arribar a ser de més del 30% del PIB, quan avui és de l’11.2%. Nosaltres hem viscut un procés de desindustrialització immens. Ens hem abocat al sector dels serveis, el turisme, l’hosteleria, sector en el que el sou mitjà és d’uns 14.000 euros, quan a Espanya és de 17.000 euros. A Califòrnia, per exemple, el sou mitjà és de 120.000 euros, o sigui la diferència entre Califòrnia i Barcelona són 119.000 euros. Perquè aquesta diferència? Doncs perquè a

EL MERCAT CENTRAL VA INICIAR LA SEVA ACTIVITAT EL 1949 I EL MERCAT DEL CARRILET, EL 1983

HEM VISCUT UN PROCÉS DE DESINDUSTRIALITZACIÓ IMMENS. ENS HEM ABOCAT AL SECTOR DELS SERVEIS, TURISME I HOSTELERIA Califòrnia la gent treballa per a tecnològiques con Apple o Facebook, que facturen 2.000.000 de dòlars per persona. Quan factura aquí una empresa?

Entre 150.000-180.000 euros. Amb els 'Planes de Desarrollo' es va aconseguir una empenta molt important per a l’economia i la indústria espanyola. Després hi va haver un moment a l’any 1977, que Espanya anava a la deriva. Llavors es va arribar als Pactes de la Moncloa que van demanar deixar de banda interessos personals per sumar entre tots: Carles Ferrer Salat, Marcelino Camacho, Nicolás Redondo, Manuel Fraga, Adolfo Suárez, Felipe González, Jordi Pujol... Treballar tot junts va suposar una revifalla impressionant i a partir d’aquí, Espanya va anar endavant, vam entrar a la Comissió Europea... Ara necessitem un exercici en el qual entrin estadistes i tecnòcrates que sàpiguen cap a on encaminar el país.

10

UN CANVI COMPLICAT O...

IMPOSSIBLE? Davant aquesta perspectiva, quines altres possibilitats tenim la gent per a sortir endavant? Respon el professor Gay de Liébana: Si no canviem el rumb que portem entrarem en una situació de decadència cada cop pitjor.

De moment tenim una desacceleració i es respira una atmosfera de crisi.

L’economia és molt psicològica. Toca que la gent fem una reflexió serena preguntant-nos, jo com estic?, com van les coses?, quin futur m’espera? En aquests moments no hi ha optimisme.

Alemanya és el motor de l’economia europea i el tractor industrial. Una gran part de la nostra indústria treballa per a la indústria alemanya, que és manufacturera i el que fa, es ven als Estats Units, a Xina. La guerra comercial, els ha ressentit fins al punt que l’Angela Merkel anés a la Xina amb empresaris alemanys per animar, arribar a acords, convidar que els xinesos a invertir a Alemanya. Europa té un problema d’ensopiment econòmic important.

MÉS ENLLÀ DELS SERVEIS D’acord, el model econòmic que més tira a Espanya i a Catalunya és el dels serveis. Ara bé, quines altres empreses

VIUNOV2019 - ENTREVISTA

hi ha al territori que siguin punteres?

Explica el professor Gay de Liébana: Si miro quines són les empreses que l’any 98 manaven a l’economia espanyola, veig que encara ho fan el 2019. Són Gas Natural que ara és Naturgy, Aceros que ara es diu AcelorMittal, Caja Madrid que ara és Bankia, La Caixa que és Caixabank, el Banco de Santander, Endesa, Hiberdrola, Telefónica, les empreses de l’Ibex 35, les mateixes de sempre que només han canviat els noms. Si miro les grans empreses per capitalització a borsa que hi ha als Estats Units, a dia d’avui respecte de l’any 1998 només n’hi ha una que estigui entre les 20 primeres, que és Microsoft. Vol dir que les altres han canviat i evolucionat. Nosaltres no hem evolucionat en res i això és un gran problema perquè a més, no tenim unes idees clares sobre cap a on hem d’anar.

Si, però tot això com repercuteix en la gent? La pregunta no és aquesta -em corregeix el professor- la pregunta és quin sou està guanyant la gent?

La realitat és que la gent està guanyant sous de merdeta. Anem a les dades.

L’any 2018 la despesa familiar d’una família de dos adults i dos nens era d’un promig de 31.711 euros anuals. Avui són

28.700 euros. Hem rebaixat en més de 3000 euros la despesa familiar, per tant, es menja més justet (i per això el model que ha triomfat és Mercadona amb la seva marca blanca), en roba triomfa Inditex (al que li ha sortit una competència seriosa amb Primark), la gent gasta menys en cultura, en educació. Llavors tenim un problema seriós.

CAL UNA REVOLUCIÓ INTEL·LECTUAL És una revolució intel·lectual la que ens ha de fer sortir del moment? Segurament sí -reflexiona el professor Gay de Liébana- però per fer-la es necessita intel·lecte, gent ben preparada, però el jovent al que hem donat formació, recursos i preparació, quan veuen com està la situació se’n van. El talent emigra i el no talent immigra.

L’altra qüestió és la robotització, l’automatització, la intel·ligència artificial, que està suprimint el lloc d’ enmig. En una empresa l’executiu manté el seu lloc però els comandaments intermitjos estan desapareixent, la classe mitja per antonomàsia. Llavors queden els que fan una feina rudimentària i els de dalt, però per a tot el segment entremig caldrà reinventar-se.

Les necessitats socials canvien de forma cíclica i a dia d’avui han desaparegut molts oficis que ara ens mirem com a curiositats folklòriques.

Caldrà, doncs, per aquesta classe mitja, inventar noves professions?

Anem cap aquí. Jo crec que d’aquí a pocs anys la gent treballarà en oficis i professions que avui encara no s’han inventat. Cal tenir una bona formació bàsica per anar agafant habilitats.

12

LA REALITAT ÉS QUE LA GENT ESTÀ GUANYANT SOUS DE MERDETA S’imposarà el Big Data en tots els sectors. Per exemple, Inditex sap exactament què vendrà demà en cada botiga, la caixa que farà, les rentes, el clima, el sou de la gent, les empreses que obren i tanquen, els llocs de treball creats i amb això va computant i saben exactament què es vendrà a cada botiga. Això ho fa un economista i un informàtic i que s’han decantat per l’anàlisi de dades. Creen algoritmes, els apliquen i no fallen.

LA PART POSITIVA Tot i que el panorama sembla poc esperançador, sempre hi ha aspectes que ens poden fer sortir de l’atzucac abans d’entrar-hi. Ara bé, cal diagnòstic i empenta. Caldria que els polítics, formant una gran coalició, es fessin les preguntes clau: tenim el model productiu adequat? No. Què hem de fer? Tirar cap a la indústria tecnològica perquè vingui la tecnologia i el talent. Cal ferli a la indústria tecnològica un hàbitat confortable perquè vingui juntament amb la gent que mou la indústria auxiliar d’envergadura que l’acompanya. És el cas de Dublín, per exemple. A Dublín es paguen menys impostos, ofereixen facilitats operatives importants, perquè a Irlanda diuen “vostè comenci qualsevol tipus de negoci, no es preocupi, nosaltres, el Govern d’Irlanda, estem a la seva disposició i ens encarreguem de tot. Quina despesa pública té Irlanda? el 25% del PIB. Quina despesa té Espanya? el 42% del PIB. Aleshores

VIUNOV2019 - ENTREVISTA

potser cal mirar cap a Irlanda.

Un altre aspecte importantíssim és el de la formació. Sí, el primer que cal és concordança entre l’oferta universitària i la demanda del mercat de treball. Si un alumne meu que acaba la carrera se’n va a treballar de mosso de magatzem al Mercadona i no pas al Departament Financer, aleshores ens hem equivocat tots. També ens equivoquem no apostant per la Formació Professional Dual. Avui dia a Txèquia, la tassa d’atur és del 2,1% mentre a Espanya és del 14,2%; a Alemanya és del 3%, als Països de l’Est és del 3,4%. Els que tenen una tassa d’atur molt baixa estan fent formació professional, formació dual. La gent està preparada i treballa molt. Quan Espanya va entrar en decadència es va ventilar la figura de l’aprenent. Ara hem discriminat la formació professional.

MA, SEMPRE AVANTI...

La situació tal i com la dibuixa el professor Gay de Liébana mereix un missatge d’optimisme. Les situacions cal afrontar-les tal com venen. Ser conscients a l’hora de votar, de quina és la millor opció i demanar als polítics que facin un exercici seriós de reflexió. Les famílies es van curar d’espants amb l’experiència de 2007-2008 i per això l’endeutament de les famílies s’ha rebaixat en 200.000 milions d’euros de 2008 ençà i el deute de les empreses s’ha rebaixat en 398.000 milions d’euros. Són xifres importants.

Per tant i com a resum, professor, què cal atendre urgentment? Primer canviar el model econòmic. Per això el primer que cal fer és que la suma de pàgines del BOE i els butlletins de les comunitats autònomes no sumin les 997.000 pàgines que va sumar l’any passat. Llavors, canvi de model econòmic, canvi en la burocràcia del país perquè vingui nova indústria tecnològica i talent, una excel·lent formació per als joves i un canvi de dalt a baix en el sistema polític.

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Vilamòbil

Audi A1 Adrenalin

Per 216 €/mes*

Tarragona

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68 www.auditarragona.com

Reus

Passeig de Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45 www.audireus.com

*Quota mensual sense IVA per un contracte de Renting a 35 mesos amb Volkswagen Financial Services, amb una entrada de 3.600€ + IVA. Model quota exemple: Audi A1 Adrenalin 1.6 TDI 90CV (66 kw) en color Gris.

ES MODERA EL CREIXEMENT

AL CAMP DE TARRAGONA

L’Anuari Econòmic Comarcal 2019 de BBVA revela que el Camp de Tarragona ha crescut un 1,5% en el seu Valor Agregat Brut (VAB) durant el 2018, una xifra per sota de la mitjana catalana.

El fort impuls registrat els anys 2015 i 2016 mantenen les comarques tarragonines per sobre de la mitja del país si es té en compte tot el periode de recuperació després de la crisi (2013-2018)

Jordi Salvat Rovira

E

l catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joan Oliver, que des de fa 25 anys coordina aquest minuciós estudi a nivell de tot Catalunya, considera que aquesta frenada del creixement a les comarques tarragonines durant el 2018 és conjuntural, a causa de la menor empenta industrial pel descens de les exportacions del sector químic pel context internacional i la baixada de la producció energètica l’any passat, sempre molt oscil·lant. També ha contribuït a la moderació del creixement la baixada del sector primari, una tendència general al país.

14

L’augment menor del VAB de l’1,5% al Camp de Tarragona es recolza en un augment del serveis (3,2%) i la construcció (4,1%), que més que compensen la davallada industrial (-2,5%) i del primari (-4,6%). El Valor Agregat Brut (VAB) és una magnitut macroeconòmica que medeix el valor total creat per un sector, país o regió. Es calcula a partir del valor del conjunt de béns i serveis que es produeixen durant un periode de temps.

L’Anuari Econòmic Comarcal 2019 de BBVA, que analitza la distribució territorial de l’evolució econòmica catalana per comarques, apunta un creixement del VAB el 2018 del 2,6% en el conjunt del país. Aquesta xifra, tot i que inferior al 3,3% del 2017, permet que el VAB de l‘economia catalana superi ja en un 6,2% el de l’any 2007. A nivell territorial, l’Àrea Metropolitana de Barcelona experimenta el major creixement, amb un VAB del 2,9%, i esdevé l’únic eix territorial que creix per so-

VIUNOV2019 - ANUARI BBVA

ANUARI BBVA

EL CAMP DE TARRAGONA HA CRESCUT UN PUNT PER SOTA DEL CONJUNT DE CATALUNYA DURANT EL 2018

Anuari Econòmic C

bre el conjunt de Catalunya. La dinàmica del 2018 s’ha reflectit en una ocupació que, mesurada per l’EPA, va créixer d’un 2,8% anual.

... amb descens del primari als dos grans eixos tarragonins, del -3,0% a les Terres de l’E iVAB del -4,6% Camp de Tarragona...

PER al SECTORS I TERRITORI 2018 VAB DEL SECTOR PRIMARI TAXES REALS DE VARIACIÓ INTERANUAL, 2018 (%) Eix Gironí

Comarques de Muntanya

2,9%

2,8%

Comarques Centrals

-0,4%

Pla de Lleida

-3,2%

Eix Metropolità de Barcelona

SUPERANT LA CRISI Amb les dades del 2018, Tarragona supera els estralls de la crisi en termes de VAB amb un augment acumulat de l’1,6% en el període 2007-2018. És el primer cop que passa. Tot i això, la línia marcada des de 2015, quan es va arribar al 6,9% d’augment, és descendent. En canvi, en termes d’ocupació, els afiliats assolits el 2018 encara estan un -5,3% per sota els del 2007. Oliver considera que encara falten molts anys perquè la construcció recuperi el nivell d’ocupació d’abans de la crisi, ja que actualment és un 55%. En canvi, en el sector serveis ja hi ha un 18% més d’ocupació que el 2007.

L’augment del VAB el 2018 al Camp de Tarragona (1,5%), és reflex del descens de la indústria (-2,5%), un sector que aporta gairebé el 30% del VAB d’aquestes comarques, i de la davallada del primari (-4,6%). Aquesta dinàmica negativa es va compensar parcialment amb la fortalesa dels serveis (creixement del 3,2%), principal sector d’aquestes comarques amb dues terceres parts del VAB, i que es va veure recolzat per la construcció (4,1%). Tot i la moderació del 2018, el Camp de Tarragona situa l’augment del seu VAB a la recuperació 201318 (del 16,2%) com el de màxim creixement del país (per sobre el 14,9% català).

En l’àmbit industrial, la important contracció mostra la forta davallada de les produccions d’energia, gas, aigua i reciclatge (del -10,1%), i el baix increment de les manufactures (0,3%). Pel que fa a les caigudes de l’energia, al Baix Camp es va contreure de -12,7% i al Tarragonès va caure d’un -6,3%.

En les branques manufactureres, la davallada de la química (prop del 30% del VAB industrial), només és compensada, en part, pels augments de la fabricació de material de transport i la metal·lúrgia i els productes metàl·lics, i el creixement més contingut en les indústries de l'alimentació, begudes i tabac.

El mercat de treball del sector industrial va presentar el 2018 un creixement prou intens dels afiliats (del 2,4%), que consolida la recuperació de l’afiliació del sector entre 2013 i 2018. Però encara insuficient per compensar la forta contracció dels anys 2007 a 2013. Els 38.000 afiliats assolits el 2018 es troben encara un -4,8% per sota els registrats el 2007.

Amb aquests registres del darrer any, la dinàmica en el sector industrial entre 2007 i 2018 continua essent molt positiva (augment proper al 15%), perquè els efectes de la crisi van ser relativament continguts (davallada propera al -7%) i la recuperació 2013-2018 ha estat intensa (augment del 22,9%).

3,4%

Terres de l’Ebre

Camp de Tarragona

-3,0% -4,6% Territorialment, la davallada del -1,3% al VAB de la indústria a la demarcació de Tarragona reflecteix la més intensa caiguda al Camp de Tarragona (-2,5%) pel component energètic, i el moderat avenç a Terres de l’Ebre (1,4%), per sobre la mitjana catalana (1,1%)...

Anuari Econòmic Com

VAB DE LA INDÚSTRIA TAXES REALS DE VARIACIÓ INTERANUAL, 2018 (%)

Eix Gironí

Comarques de Muntanya

1,8%

2,1%

Comarques Centrals

2,8%

Pla de Lleida

1,9%

Eix Metropolità de Barcelona

1,2%

Terres de l’Ebre

Camp de Tarragona

1,4%

Anuari Econòmic C

-2,5%

... i amb un increment superior al Camp de Tarragona (4,1%) que a les Terres de l’Ebre (3,4%), ambdues àrees lleugerament per sota l’elevat increment català (4,7%)...

VAB DE LA CONSTRUCCIÓ TAXES REALS DE VARIACIÓ INTERANUAL, 2018 (%) Eix Gironí

Comarques de Muntanya

4,1%

1,5%

Comarques Centrals

4,1%

Pla de Lleida

4,3%

Eix Metropolità de Barcelona

5,1%

Terres de l’Ebre

Camp de Tarragona

Anuari Econòmic C

3,2% 4,1% ... un resultat al conjunt de la demarcació en el VAB dels serveis el 2018 (3,1% d’avenç) q reflecteix el més intens increment al Camp de Tarragona (3,2%) que a les Terres de l’Ebr (2,8%)...

VAB DEL SECTOR TERCIARI TAXES REALS DE VARIACIÓ INTERANUAL, 2018 (%) Eix Gironí

Comarques de Muntanya

1,4%

2,3%

Comarques Centrals

1,7%

Pla de Lleida

1,8%

Eix Metropolità de Barcelona

3,2%

Terres de l’Ebre

VIUNOV2019 - ANUARI BBVA

2,8%

Camp de Tarragona

3,2%

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2019 de BBVA

15

El descens del primari reflecteix descens en el VAB agrícola (-4,8%), tot i els augments en cítrics (10,9%), raïm (9,7%) i vi i most (8,2%), per la davallada en hortalisses (-8,7%), fruita seca (-23,5%) i oli d’oliva (-45,8%). La caiguda a la ramaderia (-3,8%) expressa el descens de EVOLUCIÓ DEL VAB AL CAMP DE TARRAGONA PER SECTORS l’aviram (-3,6%) i del porquí (-7,1%) amb un lleu increment en ous (0,9%) TAXES ANUALS REALS EL 2018 I PES SOBRE EL TOTAL DEL VAB DEL PRIMARI EL 2017 (%)

Agrícola (57,4%)

Ramader (34,9%)

Cítrics 10,9%

Ous 0,9%

Raïm 9,7%

Aviram -3,6%

Vi i most 8,2%

Oví i Cabrum -3,8%

Plantes i flors 1,6%

Porcí -7,1%

Hortalisses -8,7%

Conills -10,6%

Forestal (1,2%)

Pesquer (6,4%)

Total primari

Fruita seca -23,5%

Anuari Econòmic Comarcal 2019

29

...de formaOlique el-45,8% VAB industrial a Tarragona presentà moderats augments a manufactures (0,3%) d’oliva i davallades a energia (-3,9%), amb creixements prou notables a productes informàtics, elèctrics i -3,8% 3,6% 6,4% -3,6% -4,8% electrònics (3,5%), maquinària (3,4%), material de transport (3,1%) i metal·lúrgia (2,5%), mentre la química es contreia d’un -1,3%...

CANVIS EN EL VAB INDUSTRIAL DE LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA 2018

DISTRIBUCIÓ DEL VAB INDUSTRIAL EL 2017 A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA (EN % DEL TOTAL)

(TAXA ANUAL EN TERMES REALS I EN %) 3,5

22,6

3,4

3,1

Manufactures

2,5

61,1%

1,9 1,0

Energia i altres

38,9%

0,7

0,3

-0,6 8,4

-1,3

-1,3

6,1

No/metàl.

35

-4,5 Fusta/Paper

Tèxtil

Química

Cautxú

Farmac.

Metal·l.

Alimen.

Maquin.

Mat/transp.

Anuari Econòmic Comarcal 2019

Inf/elect.

0,6

Energia

0,8

-3,9 Ind.total

Tèxtil

Cautxú

No/metàl.

1,7

Prod/Man.

2,0

Farmac.

2,4

Maquin.

3,0

Inf/elect.

-2,3 4,1

Fusta/Paper

Metal·l.

Mat/transp.

Alimen.

Química

4,2

... de manera que el VAB de la construcció el 2018 a la demarcació de Tarragona creixé d’un prou elevat 3,9%, amb intensitat prou elevada a promoció i construcció d’edificis (7,0%) i també a l’obra civil (5,0%) ...

VAB DE LA CONSTRUCCIÓ A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA 2007-2018 (BASE 100=2007)

VAB DE LA CONSTRUCCIÓ A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA 2018 (TAXA ANUAL EN %)

100,0

7,0

89,4

5,0

4,6

79,0

3,9

61,9 54,5

1,3 44,5

40,2

39,6

40,2

43,8

42,4

45,5

Anuari Econòmic Comarcal 2019

Total

Instal. i acab.

Demol. i prep.

Terrenys

Constr. Civil

Promoció i constr.

2018

2017

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

... amb increments particularment elevats de l’afiliació a les branques d’informació i comunicacions, activitats professionals, administratives científiques i tècniques i a les administracions públiques...

39

AFILIATS TOTALS A LES PRINCIPALS BRANQUES DELS SERVEIS 2018 (CANVI EN %)

6,6

6,4

6,1

5,9

5,2

5,6 4,9

3,9

3,7

3,4

2,5

2,1 Anuari Econòmic Comarcal 2019

40

0,5

Finances

Comerç

Educació

Artist/Recreat .

Transp.

Hostal.

Immob.

Sanitat

AAPP

Profes.

Infor/comu.

Ser/priv.

Tot. serveis

Ser/col·l.

0,2 En l’àmbit de l’hostaleria, les pernoctacions a les Terres de l’Ebre cauen d’un -9,2% (fins les 718 mil), mentre a la Costa Daurada també davallen, tot i que menys, d’un -4,9% (fins les 9,8 milions) ...

PERNOCTACIONS HOTELERES A TERRES DE L’EBRE I COSTA DAURADA 2013-2018 (MILERS) Costa Daurada

Terres de l'Ebre

9.210

9.025

10.308

9.486

8.842

9.800

Anuari Econòmic Comarcal 2019

DISTRIBUCIÓ DEL VAB DE SERVEIS EL 2017 A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA (EN % DEL TOTAL)

2018

2017

2016

2015

2014

2013

La fortalesa dels serveis del VAB del 3,0%) reflecteix, tot i el moderat 803 790 718 702 597 597 privats (augment increment del comerç (0,4%), els avanços de l’hostaleria (3,3%), activitats professionals i tècniques (13,1%) i transports i comunicacions (3,7%), mentre els col·lectius avançaren més intensament (3,6%)...

CANVIS EN EL VAB DE SERVEIS A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA 2018 (TAXA ANUAL EN TERMES REALS I EN %) 13,1

Serveis privats

19,8

75,8%

Serveis col·lectius

5,9

24,2%

13,7 11,7

3,6

3,1

10,6 9,1

8,7

4,9

3,0

3,7

3,3

6,8

El 2018, el VAB real del sector el 2018 superava en un 14,6% el del 2007. Per comarques, el Baix Penedès és la que més ha pujat, amb un 2,1% i la Conca de Barberà la segueix amb un 1,6%. En canvi, el Baix Camp és la que registra una baixada més gran del VAB industrial, amb un 6,2%.

EL SECTOR TERCIARI CONTINUA A L’ALÇA La fortalesa que han mostrat aquestes comarques en l’activitat terciària el 2018 expressa l’acció combinada tant dels avenços dels privats (augment d’un 3,1% i aportació de tres quartes parts del VAB terciari), com dels col·lectius (increment d’un 3,5%). Amb aquests registres del 2018, el VAB terciari acumula, respecte del generat el 2007, una notable millora del 13,4%. En l’àmbit del terciari privat, el VAB d’aquestes branques el 2018 superava el del 2007 en un 9,3%. I de la seva banda, els serveis col·lectius han estat més positius i el seu VAB el 2018 se situa un 28,7% per sobre el del 2007.

El coordinador de l’anuari, Joan Oliver, assenyala de la forta terciarització de l’economia del Camp de Tarragona, que arriba ja al 77% del total. Oliver adverteix que aquest any s’ha detectat un fenomen nou que és el molt baix creixement del comerç, que havia estat motor de generació d’ocupació entre els anys 2013-2017 i, en canvi, augmenta el transport per carrretera.

L’explicació, segons el catedràtic, és l’augment de les compres per internet i tot apunta que aquesta tendència s’accentuarà.

L’avenç del 2018 en l'àmbit dels serveis privats reflecteix, d’una banda, increments rellevants en branques com les activitats professionals, científiques i administratives, l'hostaleria i els transports i l'emmagatzematge. Així com també avenços, però moderats,

3,2 0,7

7,5

41

EL VAB TERCIARI ACUMULA, RESPECTE DEL GENERAT EL 2007, UNA NOTABLE MILLORA DEL 13,4%

0,4

0,0

6,4

-0,4 3,8

Financ.

Art/Recr

Immob.

Comerç

Sanitat

Educació

Hostal.

Transp.

Infor/Comun

AAPP

Prof/Cient/Tecn

Serv. priv.

Tot/serveis

-4,2 Serv. col·l

Financ.

Infor/Comu n

Educació

Art/Recr

Transp.

AAPP

Sanitat

Immob.

Prof/Cient/T ecn

Hostal.

Comerç

1,9

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2019 de BBVA

L’AUGMENT MENOR DEL VAB DE L’1,5% AL CAMP DE TARRAGONA ES RECOLZA EN UN AUGMENT DELS SERVEIS I LA CONSTRUCCIÓ

en el comerç. Alhora que es produeixen caigudes a les activitats immobiliàries.

Pel que fa als col·lectius, destaca l'augment intens dels d'administració pública i el menor avenç de la sanitat i serveis socials.

L’ocupació al sector terciari va augmentar el 2018, amb un increment d’afiliats del 3,7% que se situen ja un 9,1% per sobre els registrats el 2007. Amb tot, hi ha diferències entre l'avenç ocupacional del terciari privat i del col·lectiu. Els 52.000 afiliats als serveis col·lectius superen en un 24,0% els del 2008 i els 133.000 dels privats els superen en un 6,1%. Si ens fixem per comarques, l’Alt Camp és la comarca amb un comportament millor del VAB serveis el 2018, amb un augment del 4,5%, seguida del Tarragonès, amb un 3,6%.

RECUPERACIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ L’augment del VAB de la construcció el 2018 reflecteix, la molt positiva dinàmica de la branca d’edificació i promoció immobiliària, amb un avenç del 7,2%. Part d’aquesta notable expansió recull la paulatina recuperació residencial: el 2018 han assolit 724 habitatges iniciats, una xifra que implica una millora des del mínim de 176 el 2014, però molt allunyada dels vora 16.100 del 2006. A l’edificació s’hi va sumar el bon comportament de les branques de demolició i preparació de terrenys i, també, de l’obra civil, mentre que el principal subsector de la construcció (instal·lació i acabat d’edificis) va avançar modestament.

Tot i la relativament intensa empenta de la construcció al Camp de Tarragona el 2018, el canvi 2007-2018 continua encara en un terreny molt negatiu (una contracció acumulada del -54,6%). Amb aquest resultats, i tot i que el 2018 l’ocupació al sector va créixer d'un prou intens 4,5 %, l'afi-

liació només ha recuperat una part petita de les pèrdues de la crisi i la reducció 2007-18 se situa en el -57,7% dels efectius existents el 2007.

La comarca del Baix Penedès lidera l’augment del VAB de la construcció amb un 6,4%, seguit del Priorat, amn un 5,9% i el Baix Camp, amb un 5,8%, aquesta darrera comarca amb un números absoluts més alts. El Tarragonès, amn una pujada del 2,8% és més moderat.

Pel que fa al primari, la caiguda del -4,6% del seu VAB el 2018 expressa tant la davallada de l’agricultura (amb més del 58% del VAB sectorial i una contracció del -5,8%) com el descens de la ramaderia, a causa de la caiguda de l'aviram. Finalment, la pesca va augmentar d'un 4,2%. Hi ha tres comarques del Camp de Tarragona en positiu. Destaca el Baix Penedès, amb un augment del VAB primari del 4,7%.

Per darrera estan l’Alt Camp (+1,5%) i Tarragonès (+0,9%). El Baix Camp i el Priorat, en canvi han baixat un 10% i un 10,5% respectivament.

UN 2020 COMPLICAT, UN 2021 NO TANT Sobre l’evolució de l’economia el proper any, Oliver considera que l’economia catalana tocarà fons, amb un 1,5% de creixement i que el 2021 tornarà a l’1,9% que es preveu el 2019, sempre que no hi hagi cap gran conflicte econòmic o bèl·lic internacional quedesestabilitzi l’economia mundial. El catedràtic destaca el paper molt important del Banc Central Europeu, amb la compra de deute públic espanyol, que ja supera els 300.000 milions d’euros i es preveuen noves adquisicions: “Això fa deu anys no va passar.” També assenyala que el 70% dels nous ocupats són immigrants, una tendència que pot anar a l’alça els propers anys a causa de l’envelliment de la població catalana i espanyola.

VIUNOV2019 - ANUARI BBVA

17

ENTREVISTA

JOAN ROMEU

PRESIDENT DEL GREMI DE CONSTRUCTORS DEL TARRAGONÈS

ARA ESTEM EN UNA SITUACIÓ CÒMODA Quan a l’any 2007 es va reconèixer finalment que la crisi era una realitat, la bombolla immobiliària que molts economistes tenien en el seu punt de mira com a possible causa de la recessió quan esclatés, va fer bum

Roser Pros-Roca

P

Certament, ens van dir que la crisi havia començat amb l’esclat de la bombolla immobiliària. És així? El sector de la promoció i la construcció van poder tenir certa culpa però jo crec que la culpa la va tenir el dopatge financer. Es va entrar en crisi financera perquè en un determinat moment, la paquetització d’hipoteques ja no podia ser. Per tant, si cal buscar un culpable és aquest paquet de diners que els bancs van mal repartir i mal executar. Si no hagués sigut així no s’hagués donat aquest crack tan profund.

El vostre gremi es va veure molt afectat. El nostre gremi va patir moltíssim. La crisi es va emportar moltes empreses per davant perquè van passar a facturar una cinquena part del que facturaven, de manera que es van haver de reduir despeses generals de totes les maneres possibles. Molts van

18

desaparèixer però els que van quedar van haver de fer un esforç brutal de reducció, d’aclimatació a la nova situació. Va ser molt dur. Empreses de gran nivell que ara encara arrosseguen algunes situacions que els fan patir.

Diuen que estem a les portes d’una altra crisi... Esperem que no. Nosaltres de moment no ho hem notat perquè els que estan per damunt nostre segueixen treballant: arquitectes, aparelladors i per tant, si ells treballen en nous projectes nosaltres també tenim feina. De tota manera, ara el nostre gremi està més ben preparat i no té res sobredimensionat. Treballem amb el mínim imprescindible perquè hem patit molt i ara estem curats d’espants.

Balanç de situació. Nosaltres estem treballant bé, però amb preus molt ajustats. Com que hem quedat molta menys gent treballant en aquest sector ens trobem que som menys operadors al mercat, i per tant, ens trobem

VIUNOV2019 - GREMI CONSTRUCTORS

ELS AJUNTAMENTS QUAN CONTRACTEN ÉS PERQUÈ TENEN ELS DINERS, IGUAL QUE ELS PARTICULARS que hi ha prou mercat per a treballar d’una manera digna. Els ajuntaments quan contracten és perquè tenen els diners, igual que els particulars. Ara tot està més mesurat i s’actua amb més prudència. Dos ajuntaments inversors com son Tarragona i Reus han invertit molt poc en obra. I el privat, quan fa alguna cosa és perquè té els diners o una major part. Durant una certa època el sector de la construcció als paísos europeus va estar en una mitja d’entre el 8 i el 10% del PIB. Aquí a l’època bona vam estar per damunt del 15 i del 17%.

Ara venim d’una època d’un 3-4%, que també és molt per sota de la mitja europea. Clar, no és bo ni un extrem ni l’altre. Ara en canvi, estem en una situació còmoda.

NOU FIAT 500X SPORT IMPOSSIBLE RESISTIR-S’HI GAMMA FIAT 500X DES DE 99€*/MES SUBJECTE A FINANÇAMENT. 36 QUOTES. ENTRADA: 3.581,59€.

DARRERA QUOTA: 10.939,50€.

COMISSIÓ D’OBERTURA (3%): 342,40€. TAE: 10,64%

• Fars Full LED • Llandes d’aliatge de 41cm (16”) • Reconeixement de senyals de trànsit • Lane Assist

• Pantalla tàctil de 17,7cm (7”) • Apple carplay + Android Auto • Sensor de pàrquing

• Assistent de llums i pluja • Llums diürns de tipus LED • Control de velocitat posterior

Gamma Fiat 500X: Consum ponderat/cicle mixt: de 4,8 a 8,2 (l/100km). Emissions de CO2: de 125 a 185 (g/km), segons procediment d’assaig WLTP conforme a allò que disposa el Reglament EU 2017/1151 (emissions CO2 de 106 a 165 g/km segons procediment d’assaig NEDC correlat establert en els Reglaments EU 2017/1152-1153). *Oferta vàlida per

a Fiat Nou 500X Lounge 1,0 Firefly T3 88 kW (120 CV) S&S. PVP Recomanat sense incloure despeses de finançament ni matriculació: 14.995,00€. Inclou IVA, Transport, Impost de Matriculació (IEMT) calculat al tipus general, descomptes de concessionaris i fabricador (que inclou descompte per lliurar un vehicle usat a canvi i amb un mínim de 3 mesos sota la titularitat del client) i descompte addicional per finançar amb FCA Capital España, E.F.C., S.A.U., segons condicions contractuals per un import mínim de finançament de 12.000€ amb un termini mínim i permanència de 36 mesos. Finançament subjecte a estudi i aprovació per FCA Capital España, E.F.C., S.A.U. TIN 8,99%. Import total del crèdit: 11.413,41€, Comissió d’obertura (3%): 342,40€ al comptat.

Preu total a terminis: 18.427,49€. Import total degut: 14.845,90€. L’oferta inclou garantia legal i assistència en carretera de 2 anys, més 8 anys d’assistència en carretera i garantia comercial addicional MOPAR amb un límit de 100.000 km des de la data de primera matriculació del vehicle aplicable només per a vehicles finançats amb FCA Capital España, E.F.C., S.A.U. Oferta només per a particulars, vàlida a la Península i les Balears fins al 30/11/2019. La versió visionada pot ser que no correspongui amb el vehicle ofert.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarpons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

PER A CADA TIPUS DE NATURALESA. JEEP® RENEGADE PER 149€/MES*

AMB 4 ANYS GARANTIA

SUBJECTE A FINANÇAMENT. EN 36 QUOTES. ENTRADA: 4.855,81€. ÚLTIMA QUOTA: 13.132,41€. TAE: 9,54%

Gama Jeep® Renegade: Consum mixt: 4,4 -6,9 (l/100 km). Emissions de CO2: de 148 a 203 (g/km), segons procediment d’assaig WLTP conforme allò que disposa el Reglament EU 2017/1151 (emissions CO2 de 126 a 173 g/km segons procediment d’assaig NEDC correlat establert en els Reglaments EU 2017/1152-1153219). En condicions reals de conducció aquests valors poden canviar, ja que depenen de molts factors com l’estil de conducció, el trajecte, la meteorologia i les condicions de la carretera, així com de l’estat, l’ús i l’equipament del vehicle. A més, aquests valors poden variar amb la configuració de cada vehicle, depenent de l’equipament opcional i/o la mida de pneumàtics, així com en funció de canvis en el cicle de producció.*Oferta vàlida per a Jeep® Renegade Limited 1,0G MT6 88 kW (120 CV). Preu recomanat sense incloure les despeses de finançament: 19.900€. Inclou IVA, Transport, Impost de Matriculació (IEMT) calculat al tipus general, descomptes de concessionaris i fabricador i descompte addicional per finançar amb FCA Capital España, E.F.C., S.A.U., segons condicions contractuals per un import mínim de finançament de 15.000€ amb un termini mínim i permanència de 36 mesos. Despeses de matriculació no incloses. TIN 7,95%.

Import total del crèdit: 15.044,19€. Comissió d’obertura (3%): 451,33€ al comptat. Preu total a terminis: 23.803,55€. Import total degut: 18.947,74€. Garantia legal de 2 anys sense límit de km, més 2 anys addicionals de garantia comercial o 60.000 km des de la data de primera matriculació del vehicle sense cost addicional. Oferta vàlida fins al 30/11/2019 a la Península i les Balears. La versió visionada pot ser que no correspongui amb el vehicle ofert. Jeep® és una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com

LA ZAL DEL PORT DE TARRAGONA COMENÇA A CAMINAR

Imatge virtual d'una vista aèria de la futura ZAL incloent el contradic i el Moll dels Prats

El Port de Tarragona ha fet una aposta estratègica els darrers anys per la logística, amb l’objectiu de captar nous tràfics de mercaderies. La Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), que es començarà a construir l’any vinent, és un gran projecte que posarà al mercat 100 hectàrees per a empreses que vulguin instal·lar-s’hi Text_Jordi Salvat Rovira

L

a Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) és un projecte en el qual el Port de Tarragona hi va començar a treballar fa més de vint anys i que ha tingut un llarg procés de redacció i tramitació urbanística. La intenció de l'Autoritat Portuària de Tarragona és que les empreses puguin començar a instal·lar-se el més aviat possible, a partir del moment que finalitzin els darrers tràmits urbanístics en aquest darrer trimestre de l’any.

La inversió prevista en la ZAL, situa-

20

da prop de La Pineda, en el terme municipal de Vila-seca, és de més de 30 milions d'euros, dels quals 20 són per al desenvolupament urbanístic de les 100 hectàrees de superfície i 10 per a la configuració de la primera fase dels diversos accessos viaris i ferroviaris. Es tracta d’un dels grans projectes de futur de l'Autoritat Portuària, que sumat a la participació en el port sec situat en els municipis Marchamalo i Guadalajara, i a la terminal intermodal de la Boella, dins del Port de Tarragona, configuren una clara aposta per captar nous tràfics de mercaderies.

En l'actualitat, una part dels terrenys destinats a la ZAL -concretament una àrea de 120.000 metres quadrats- està

VIUNOV2019 - PORT

destinada a donar resposta a les necessitats d'espai del Grup Volkswagen, que va apostar per Tarragona com la seva base logística a la zona est de la península. Es tracta, no obstant això, d'una solució provisional perquè la ZAL està pensada per a activitats estretament vinculades al tràfic marítim i a productes amb valor afegit, com per exemple productes manipulats post industrials i precomercials o serveis com l'embalatge, l'etiquetatge o la paletització de les càrregues. La ZAL tindrà un accés ferroviari directe que facilitarà que aquesta pugui convertir-se en un centre de transferència de càrregues, aprofitant els equipaments i la intermodalitat del Port de Tarragona.

PORT DE TARRAGONA

INTERÈS ENTRE LES EMPRESES Atès que les connexions ferroviàries i per carretera estan assegurades, la demanda de sòl per a activitats logístiques sostenibles està en alça. Ja són diverses les empreses que han mostrat el seu interès per invertir en aquest espai d'un milió de metres quadrats dins dels espais d'ús portuari i amb la possibilitat de construir naus des de 8.000, 40.000 i 166.000 metres quadrats, en funció de les seves necessitats com a concessionari.

El Port de Tarragona ja fa mesos que està promocionant la seva ZAL, en esdeveniments de referència del sector, com la Fira del Transport Logistic de Munich i el Saló Internacional de la Logística i la Manutenció (SIL) 2019 de Barcelona, amb reunions de treball i visites comercials amb empreses de múltiples sectors de la logística de l’àmbit internacional, els potencials usuaris d’aquest espai.

La ZAL és una infraestructura vital per a l’estratègia de diversificació de tràfics impulsada els darrers anys pel Port de Tarragona i, que amb la seva posada en servei, podrà assumir activitats logístiques de major valor afegit. El fet de tenir un accés ferroviari directe per a facilitar l’entrada del tren en aquesta àrea ha de convertir la ZAL

en un centre de transferència de càrregues amb un alt nivell d’intermodalitat.

Els accessos s’han planificat en dues fases. La primera comprèn el vial de pesats, un tram comprès entre la ZAL i el vial de la química que té origen en la rotonda de la Piconadora. La seva longitud és de 2.250 metres. Amb l’objectiu d’ordenar l’accés a la ZAL des de la C-31B, es defineix una rotonda en la C-31B a l’altura de la intersecció amb la carretera TV3146 i de la indústria Dow. La inversió en aquesta fase serà entorn dels deu milions d’euros, a executar en els anys 2020 i 2021, encara que el ritme el determinarà la comercialització en funció de la demanda de les empreses.

En la fase 2 es contempla l’execució del tram comprès entre l’extrem nord del vial de la Química i la rotonda de

LA ZAL OFERIRÀ UN MILIÓ DEMETRES QUADRATS DINS DELS ESPAIS D'ÚS PORTUARI I AMB UNA GRAN CONNECTIVITAT

l’enllaç entre l’autovia A-7 i l’autovia T-315 (autovia de Bellisens). Per a facilitar la connexió entre el tronc de l’autovia A-7 i el nou vial d’accés a la ZAL del Port de Tarragona per als moviments del costat de València, es contemplen dues connexions d’entrada i de sortida respectivament entre el tronc i les vies col·lectores existents entre els enllaços del Raval de Mar i de l’autovia de Bellisens. Aquesta fase s’executarà en funció de la demanda de trànsit de vehicles a l’entorn de la ZAL, derivat tant de l’activitat d’aquesta zona logística com també el generat pel projecte CRT (o Hard Rock Cafè).

El Port de Tarragona i la seva ZAL estan integrats en el Corredor Mediterrani de la Xarxa Transeuropea de Transport, com a part de sud xarxa bàsica (Tingues-T Core Network).

També ho està el port sec de Guadalajara. Això fa possible les connexions viàries i ferroviàries amb tota Europa en les millors condicions, i garanteix les millores que puguin ser necessàries en infraestructura. Dins dels corredors espanyols, Tarragona es troba estratègicament situada, tant dins dels corredors Central i Mediterrani, com connectant amb el corredor Cantàbric-Mediterrani.

RESTAURACIÓ AMBIENTAL DE L’ENTORN En l’àmbit de la ZAL es troba, confrontant amb ella, l'espai protegit de Prats d’Albinyana, en el terme municipal de Vila-seca, amb una extensió de 37,1 hectàrees. Aquest espai pertany a la Xarxa Natura 2000 de la Sèquia Major, una àrea de 54,64 hectàrees que forma part del PEIN i que està inclòs en la Xarxa Natura 2000 i declarat Zona d’Especial Conservació en 2014. L’Autoritat Portuària, d’acord amb l’Estudi Ambiental Estratègic, durà a terme un projecte de restauració que consisteix en la recuperació de l’entorn natural i la restauració, millora i potenciació dels hàbitats naturals associats.

El conjunt d’actuacions proposades té un pressupost de 4,9 milions d’euros.

Imatge virtual de la urbanització de la futura ZAL

VIUNOV2019 - PORT

21

ENTREVISTA

JOSEP CRUSET

PRESIDENT DEL PORT DE TARRAGONA

DURANT L’ANY 2020 INICIEM UN CICLE INVERSOR DE MÉS DE 150 MILIONS D’EUROS El Port de Tarragona afrontarà inversions molt importants els propers anys i ho farà amb unes xifres de tràfic de mercaderies i creueristes mot bones aquest any que s’acaba. De tot plegat en parlem amb el seu president, Josep Cruset

C

om definiria l’any 2019 pel Port de Tarragona? L’any 2019 serà un bon any per al Port de Tarragona.

Pel que fa als tràfics de mercaderies, que és en el que la majoria de la gent es fixa, assoliran les xifres de l’any passat o, fins i tot, seran més altes. Però, serà important per altres fites estratègiques que ha costat molt assolir, com per exemple, l’aprovació definitiva dels plans urbanístics de la nova Zona d’Activitats Logístiques, la licitació de la construcció del Moll de Balears que reforçarà el projecte de creuers o els avenços en la tramitació de la terminal intermodal de Guadalajara.

Quines són les perspectives per a l’any vinent? Durant l’any 2020 iniciem un cicle inversor de més de 150 milions d’euros que permetran augmentar l’activitat portuària i generar més activitat

22

econòmica en el territori. La posada d’un milió de metres quadrats se sòl logístics en el mercat suposarà la creació de centenars de llocs de treball directes, primer en la fase de construcció i, després, a través de les activitats empresarials que s’hi implantin.

Està preparat el Port de Tarragona per afrontar la recessió econòmica que els experts apunten que patirà l’economia mundial? Tot el preparat que pots estar davant de fenòmens econòmics i polítics que s’escapen del teu abast. Com a organització oberta al món som molt sensibles als canvis geoestratègics que succeeixen al nostre planeta, per això mantenim una actitud de vigilància estratègica per adaptar-nos als canvis econòmics, mediambientals i polítics que els experts vaticinen. D’altra banda, i per posar dos exemples concrets, un augment de tensió al Golf Pèrsic o un conflicte a Ucraïna, podria tenir algun tipus de repercussió en els tràfics de cru o de cereals al Port de Tarragona.

VIUNOV2019 - PORT

Quines són les grans activitats previstes pel port de Tarragona per al 2020? L’Agrifood, cada dos anys, Rail Day, Hub Day, cada any... són esdeveniments comercials que cada cop estan més consolidats i que ens permeten explicar els avantatges competitius d’operar a través del Port de Tarragona i de l’aposta per la intermodalitat que està fent el port, especialment en mercaderia agroalimentària i càrrega general.

Quin és el balanç que fa de la temporada de creuers quines perspectives hi ha per l’any que ve? Estem a punt de tancar la millor temporada de creuers, en la que segurament haurem superat els 100.000 creueristes previstos a l’inici. Pensem que la construcció del nou Moll de Balears pot generar alguns canvis en l’operativa de creuers de l’any que ve, però que a partir de 2021, suposarà un gran salt endavant ja que ens permetrà rebre més creuers simultàniament i oferir una operativa més còmoda i àgil, en un espai de 40.000 m2 i unes millors instal·lacions.

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor.

Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos.

Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

ENTREVISTA

JORDI JUST

PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE REUS

LA NOSTRA PRIORITAT ÉS TREBALLAR PER LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES DE TOT EL NOSTRE TERRITORI Jordi Just fa just mig any que va assumir la presidència de la Cambra de Comerç i Indústria de Reus, que abasta cinc comarques, un territori molt ampli amb unes potencialitats i unes problemàtiques molt diferents.

Jordi Salvat Rovira

Q

uines són les perspectives econòmiques de cara al 2020 en l’àrea geogràfica de la Cambra de Reus? Es fa difícil de dir, perquè és una àrea molt extensa amb cinc comarques, i també molt diversa sectorialment parlant. El context és de creixement, però també d’incertesa, amb el fantasma d’una nova recessió, que veurem si finalment arriba i, si és el cas, de quina dimensió. En tot cas, la nostra enquesta Radar Cambra des de fa dos anys constata que els empresaris estan contents amb el present però inquiets amb el futur. Cal ser prudents, però no caure en el pessimisme, perquè la conjuntura econòmica necessita una actitud positiva i fer les inversions que millorin la nostra competitivitat, el millor antídot a les crisis.

Quines seran les prioritats de la Cambra de Reus els propers anys?

Precisament aquesta: treballar per la competitivitat de les empreses. Això vol dir suport a la internacionalització, formació de valor afegit, a la innovació... I per a tota la nostra demarcació:

24

Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta. Aquesta nova etapa de la Cambra té com a prioritat arribar a tota la nostra àrea.

Quins esforços fan per la internacionalització de les empreses?

Obrint portes. Recentment hem tingut l’ambaixador de Taiwan, un dels grans mercats asiàtics. D’aquí n’ha sortit una bona sintonia que pretenem convertir en una missió comercial ben aviat i, en definitiva, en relacions comercials per a les nostres empreses, especialment les agroalimentàries, que tenen grans oportunitats a aquest país. També estem impulsant la figura del delegat a diversos països estratègics, gràcies a la nostra xarxa de contactes, com Sillicon Valley o Bangladesh, entre d’altres.

Sense oblidar que comptem amb el suport de la xarxa internacional que són les Cambres de Comerç, el millor aval per entrar en un mercat desconegut.

Com es poden impulsar econòmicament el territori d’interior de la Cambra, com la Ribera d’Ebre, el Priorat, la Terra Alta o la Conca de Barberà?Cada cas és diferent. La Ribera d’Ebre necessita refundar el seu mo-

VIUNOV2019 - CAMBRA REUS

del per un futur sense nuclears ni altres grans empreses, i això passa per buscar noves inversions industrials i desenvolupar el turisme i l’agroalimentari. La Conca és una bona combinació d’indústria i agroalimentari, amb un turisme de gran recorregut i un potencial logístic enorme. La Terra Alta ha tingut una gran evolució en el sector vitivinícola, però té molts més sectors que s’han de posar en valor. I al Priorat necessitem consolidar el producte enoturístic amb més cohesió entre tots els seus agents. Tot plegat, millorant les infraestructures, un dels grans hàndicaps que tenim a tot el territori.

Com impulsaran la formació aquests propers anys? Amb un programa de veritable valor afegit, que estem configurant. Hem d’impulsar la formació que millora la competitivitat de les empreses, perquè la bàsica ja hi ha altres organismes que la fan. Des de promoure més especialitats d’FP Dual, a les competències transversals de directius i càrrecs intermitjos i els títols d’escoles de negoci de prestigi, amb les que la Cambra vol establir convenis perquè s’imparteixin a la nostra seu.

25

ENTREVISTA

LAURA ROIGÉ

PRESIDENTA DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE TARRAGONA

INTERNACIONALITZACIÓ, INFRAESTRUCTURES I FORMACIÓ La Cambra de Comerç de Tarragona personifica la representació de l’empresariat de la província. Les cambres es dediquen a fer territori, crear riquesa, ajudar les empreses, lluitar per les infraestructures i la formació.

Roser Pros-Roca

E

n quin moment ens trobem pel que fa a l’ànim de l’empresariat, ara que sembla que s’acosta una nova recessió? La visió des de la Cambra de Tarragona és molt positiva, no ho podem veure d’una altra manera. Donada la composició del plenari de la Cambra, tenim una visió molt àmplia de tots els sectors empresarials, des de les petroquímiques fins al turisme, passant pel nostre motor que és Port Aventura. Jo confio que l’economia anirà cap endavant, malgrat que és cert que ha tingut una aturada en els darrers temps. Els nostres principals motors són la indústria química, el port, Port Aventura és el nostre referent, l’empresa agroalimentària i naturalment, el turisme i els serveis. Si ara que tenim una gran incertesa política aquestes empreses van com a fletxes, si no hi hagués aquest llast seríem imparables.

Mentre la política va fent el seu curs, la Cambra de Comerç de Tarragona no para. Si, som líders en la internacionalització. Nosaltres vam veure que Àfrica és un continent que creixeria, que hi havia oportunitats i per tant,

26

ens hi vam enfocar. Fem 10 missions cada any, 100 empreses de tota Espanya ens acompanyen i fins ara està essent un éxit. En cada missió visitem 3 països. Cada empresa té el seu objectiu i la nostra feina és establir una agenda d’entrevistes individuals a destí, amb empreses que puguin comprar, vendre o distribuir el producte. Aplanem la feina, fem contactes, establim connexions que seran una acció comercial a migllarg termini. És una estratègia d’especialitzacíó i de nínxol perquè a Sierra Leona, Libèria o a Gabon, per exemple, no hi ha gaire gent que hi vagi i per tant, són missions que ben preparades, estan plenes d’oportunitats per a l’intercanvi comercial, perquè en aquests països no tenen producte propi i per tant, necessiten de tot, des d’alimentació fins a maquinària per a la construcció.

La segona pota important de la Cambra és la formació. Celebrem dues fires de l’ocupació cada any. La primera la vam fer el mes de març amb 40 empreses i més de 1800 persones que van venir a lliurar els seus currículums. A la segona fira hi han participat 30 empreses però es van lliurar més de 4000 currículums. D’aquests, només

VIUNOV2019 - CAMBRA TARRAGONA

que un 20-30% trobin feina, ja és un gran què. A banda, tenim un gran interès en l’FP Dual perquè és la forma de connectar els instituts d’educació secundària i post obligatòria amb el món empresarial, que uns i altres s’impliquin.

Pel que fa a les infraestructures...Hi ha aspectes molt millorables. Seria molt bo que Tarragona tingués les botigues obertes els diumenges quan arriben els creuers al port. Amb les botigues tancades, els 4000 o 5000 creueristes se’n van a Salou, Cambrils o Barcelona. Però això no depèn de la Cambra.

Per altra banda, fa temps que lluitem per millorar els polígons de Tarragona.

Són bruts, no tenen tots els serveis que calen i estan en un estat de degradació lamentable. La situació s’agreuja si es té en compte que dels polígons es recapten 17 milions provinents d’impostos com IBI, brossa i d'altres i en canvi, només se n’inverteixen 2. L’altre gran projecte és el Corredor del Mediterrani. És la infraestructura més urgent pel país.

Fins i tot els romans havien vist la importància de la Via Augusta; el corredor que va de Cadis fins a la Jonquera hauria d’estar acabat de fa anys i aquí seguim amb el cul d’ampolla a l’Hospitalet.

ENTREVISTA

JORDI CIURANETA PRESIDENT DE PIMEC A TARRAGONA

CRISI? NO, OPORTUNITATS Roser Pros-Roca

PIMEC és la patronal de les petites i mitjanes empreses, autònoms i gremis.

P

imec tracta les petites i mitjanes empreses, diríeu que podem estar a les portes d’una nova crisi? De moment no, però les crisis generen oportunitats, només hem de ser capaços d’adaptar-nos ben ràpid. A les petites empreses ens afecta l’economia més propera però també el que passa al món. Hem de mirar l’oportunitat dins la crisi, pendents del nostre entorn, perquè si el creixement baixa s’encén el semàfor i cal començar a actuar.

Les petites empreses són més vulnerables que les empreses grans davant una situació crítica? Si sabem fer la nostra feina de paraigua podem aguantar bé l’estirada. A PIMEC procurem orientar d’una manera molt neta els gremis i grups empresarials que estan sota el nostre aixopluc. Un dels avantatges de les petites empreses és que són més dinàmiques i manejables que

28

una gran empresa i per tant, si l’organització està ben travada, podem tenir prou força per suportar qualsevol crisi.

A aquests efectes, Tarragona és una ubicació privilegiada?Estem en un enclavament molt bo. Tenim el Port, que és una eina important per canalitzar el que s’està produint a les nostres comarques, també turisme que ens visita i que vol sol, platja i va a l’interior a buscar experiències interessants i diferents. Ara convé que les nostres institucions tinguin capacitat de canvi continu. Estem al Mediterrani, un dels millors llocs per viure, que ens ofereix grans productes, una climatologia meravellosa, un nus important de comunicacions, etc. Per tant, si és cert que encarem una crisi, caldrà reinventar-se en tots els aspectes i en aquest sentit, el missatge ha de ser positiu.

Passarà el que passarà, però si nosaltres som capaços de veure les oportunitats, el món és molt gran.

La unió és la vostra força? Les pimes som el 99,8% del teixit empresarial. Si acabem fem un capitalisme

VIUNOV2019 - PIMEC

inclusiu dins una economia col·laborativa, tenim les xifres per ser molt potents. Les empreses petites busquem la cooperació de les unes amb les altres per poder crear xarxa, sense perdre la pròpia identitat. Una estructura petita és molt més eficient a nivell econòmic.

Què s’està fent des de Pimec?

Aquesta patronal actua en l’àmbit econòmic i en el social. Entenem que la riquesa de la demarcació és gràcies als milers de persones que s’autoocupen, que tenen empreses petites, que ocupen a altres famílies. Pimec és això. Al final, crisis? Transformem-la en oportunitats.

Violència contra les dones: ni al teu municipi, ni enlloc.

25 de novembre Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.

L’ AGÈNCIA PASTOR GUANYA EL PREMI “AGÈNCIA DE L’ANY DE TARRAGONA” Redacció Aquest prestigiós premi els va ser concedit durant la segona edició de l'Open Creatiu, festival de la creativitat organitzat per l’Associació Catalana Empresarial de Publicitat.

L’entrega de premis va tenir lloc el passat dimecres 18 de setembre, a les 19 hores, en els Jardins del Palau Robert en Barcelona.

Estanislao Pastor, CEO de l’agència, va recollir el premi de la mà del President de l’ A.C.E.P., sr. José Ángel Abancéns.

VIUNOV2019 - BREUS

29

A LA FUNDACIÓ TARRAGONA SMART REGION ENS VEUEN COM A EXEMPLE D'ARTICULACIÓ La Fundació Tarragona Smart s’ha convertit sis anys després de la seva creació en la Fundació Tarragona Smart Region gràcies a la suma d’esforços entre Tarragona i Reus i difererets agents del territori.

Parlem de present i de futur amb qui actualment n’és el seu director executiu-gerent, Gustavo Cuadrado Redacció Fotos_Pierre Grubius

L

a Fundació Tarragona Smart va néixer com a complement i part del llegat dels Jocs Mediterranis de Tarragona, però ha anat evolucionant en aquests sis anys d’existència passant a ser una fundació que gestiona una realitat metropolitana, amb una visió territorial, de regió, i d’aquí a designar la fundació com Smart Region. “És la primera vegada que la dues grans ciutats del territori, la universitat i empreses privades s'uneixen amb un objectiu comú d'articular mecanismes de coordinació per a millorar la vida de les persones i desenvolupar projectes metropolitans des del territori i per al territori. Crec que això és un èxit polític sense precedents”, afirma el director executiu-gerent de la Fundació Tarragona Smart Region, Gustavo Cuadrado.

Cuadrado reconeix que al principi hi havia desconeixement sobre el concepte Smart i no s'entenia bé, o s'en-

30

tenia com a projectes que venien o impulsaven empreses tecnològiques i que no situava al ciutadà com a element central i més important, quan és tot el contrari, aquest és l’objectiu. “Tal vegada ens vam llençar a difondre-ho sense que l'estratègia estigués madura, però vam ser pioners. Ara en canvi tothom es mou a l'entorn de les Smart cities i negar-ho és com dir que la terra és plana o que el canvi climàtic és un invent”, admet.

Segons el seu màxim responsable, la Fundació és ja avui dia un gran referent a nivell nacional i internacional: “Tant en la resta de l'estat com a Europa ens veuen com a exemple d'articulació. De fet hem estat convidats per a explicar el nostre pla estratègic en molts països, ens demanen assessorament, fins i tot proposades per a treballar conjuntament projectes europeus. El 50% dels nostres ingressos provenen d'àmbit privat o subvencions. Jo personalment he estat convidat a desenes de conferències internacionals.”

Cuadrado assenyala que la Fundació és referent en management d'innova-

VIUNOV2019 - SMART CITIES

ció, el clúster d'innovació amb el Port de Tarragona, el projecte Smart Heritage sobre patrimoni, en com estan treballant amb la catedra universitària, l’Anella Mediterrània i diversos projectes de mobilitat que s'estan aplicant ja a la ciutat de Reus. Destaca que, malgrat unir-se posteriorment a la Fundació, des de Reus van començar a treballar en el terreny smart molt abans, però augura que en 5 anys les dues ciutats estaran a l'una. “Serà en aquest moment quan aterressin els grans projectes de territori i la realitat metropolitana serà palpable”, conclou.

La Fundació ha treballat en el terreny de fomentar i donar a conèixer el Patrimoni mitjançant la realitat augmentada, el laboratori de Dades, projectes d'economia circular com el got reciclable, la fabricació d'elements reciclats en benefici social i solidari o les aplicacions per a aparcar a la ciutat de Tarragona. “Però això és només el 20% del nostre treball, l'important com deia està en el que no es veu, el treball que hi ha darrere”, insisteix Cuadrado.

ENTREVISTA

MERCEDES TERUEL DOCTORA EN ECONOMIA PER LA URV

LES EMPRESES ESTAN FENT ESFORÇOS EN INNOVACIÓ PERÒ NO ELS SUFICIENTS Professora del Departament d'Economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigeix des de 2017 la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial. Amb Teruel hem volgut analitzar com han d’afrontar les empreses tarragonines els reptes de futur en un context immediat de refredament de l’economia mundial.

Text_Jordi Salvat Rovira Fotos_Pierre Grubius

d’aquí, no tenim capacitat de generar nova ocupació.

S

embla que s’estan notant els primers efectes d’un refredament de l’economia a nivell mundial. Des de l’informe de conjuntura que realitzem des de la Càtedra al Foment de la Innovació Empresarial el que si que estem notant és un cert refredament en quant a la capacitat de generar nova ocupació. És un primer element a tenir en compte i que ja ho hem detectat en diversos trimestres.

Sembla que hi ha un sostre i, a partir

32

Aquests indicadors sobre l’ocupació ens diuen que podem estar en l’inici d’una nova rescessió enconòmica? Almenys hi ha uns indicadors d’una certa desacceleració en creació nova ocupació i, per tant, en la generació d’activitat econòmica.

Estan preparades les empreses del territori per afrontar una nova rescessió econòmica? Se suposa que, després de la pèrdua de massa crítica i teixit productiu durant els anys de la darrera crisi econòmica, les empreses

VIUNOV2019 - URV

que han sobreviscut venen revitalitzades. És cert que els indicadors apunten que les empreses estan fent esforços en innovació però no els suficients.

Seria necessari fer un canvi des del punt de vista d’innovació en processos que estan introduint les empreses.

Queda camí per recórrer.

I en què haurien de treballar les empreses per estar més preparades? Des de la incorporació de capital humà que sigui capaç d’introduir aquestes innovacions i noves formes de generar activitat econòmica fins a la incorporació d’innovació en processos que poden facilitar la productivitat. Hi

URV

ha un marge de maniobra per part de les empreses molt ampli. Des de noves maquinàries a noves formes organitzatives o de comerciar. Tot i que se’n parla des de fa molts anys, hi ha empreses i comerços que no han introduï t el comerç on-line.

Quins sectors productius poden patir més una rescessió? Més que sectors són tipologies d’empresa. Tots els sectors es poden veure afectats per la davallada de l’activitat productiva, però les que més són les empreses que tenen una baixa productivitat i baixa eficiència i no tenen un nivell de competitivitat d’acord amb la mitjana del sector.

“SE SUPOSA QUE DESPRÉS DELS ANYS DE LA CRISI ECONÒMICA LES EMPRESES QUE HAN SOBREVISCUT VENEN REVITALITZADES”

Com són les empreses que els costa més innovar? Hi ha una categorització d’empreses que troben més barreres a l’hora d’innovar, que són les petites empreses i les més joves. Les empreses joves sembla que siguin les que poden introduir innovacions més radicals, però també tenen més dificultats a l’hora de trobar finançament per innovar o atraure o recursos humans amb nivell eductiu elevat i amb potencial per innovar.

La internacionalització també és un antídot davant d’aquesta situació econòmica més complicada? De fet és una estratègia a l’hora d’innovar.

Tu pots innovar a través d’un producte, un nou sistema de procés, una nova forma de comercialitzar... Per tant introduir-te en un nou mercat també és una innovació i una forma de fer front a la crisi en cas de crisi una davallada a nivell domèstic. Una altra cosa és si el teu destinatari final són exclusivament els mercats internacionals. Llavors una davallada internacional t’afecta molt.

Les empreses han de pensar on troben

VIUNOV2019 - ALZHEIMER

aquests nínxols de mercat i compensar i preveure. Per exemple ara tenim el tema del Brèxit i no sabem com acabarà i si les empreses haurien de prendre determinades estratègies per compensar aquesta situació.

També tenim els aranzels que han introduït els Estats Units a certs productes. Hi ha una inseguretat a nivell internacional? Aquesta situació no beneficia a l’hora de determinades inversions per part de les empreses.

Però al final una empresa no inverteix per aquestes incerteses el seu nivell de competivitat no millora i es veurà afectada encara més per aquesta davallada.

I les empreses tarragonines noten molt aquesta situació? Les empreses agroindustrials van reaccionar ràpid a l’anunci de Trump dels aranzels en aquest sector. Les empreses es vinculen a les seves organitzacions sectorials per fer front a aquesta situació.

La situació política a Catalunya i l’Estat espanyol ha afectat l’eco-

33

“TENIM EN MENT SEMPRE ELS OPERARIS D’UNA FÀBRICA, PERÒ UNA DE LES ALTRES FEINES QUE ESTAN EN RISC SÓN ELS COMPTABLES” instal·lar? El desenvolupament de les economies no neixen del no res, sinó que la trajectòria passada, amb les indústries química, turística i logística en el nostre cas, acabarà determinant com ens transformarem. Potser tindrem una química transformada en més neta, amb productes més adequats a nivell mediambiental. Hi haurà transició evolutiva, que és natural a nivell industrial.

nomia? És un element d’entorn i les sensacions de les empreses afecten a l’hora de prendre decisions d’inversió.

Però també afecta internament a nivell de consum i refreda les compres.

Estem en un entorn de gran incertesa politica, que genera molt de soroll, i això no ajuda a les empreses a tenir seguretat .

aquests processos de robotització.

Sí. Tenim en ment sempre els operaris d’una fàbrica, però una de les altres feines que estan en risc són els comptables, que molts diuen que desapareixeran. Ens trobem davant la incertesa que poden generar les noves tecnologies de cara al futur.

Aquest any 2020 com es preveu econòmicament? Totes les previsions a nivell internacional són de refredament. Les economies emergents experimeten una desacceleració dels creixements i indubtablement arrosseguen la resta d’economies i també la nostra. A nivell tecnològic també es preveuen canvis. Si determinades indústries, com l’automoció, han de fer determinats ajustos de transformació, hi haurà canvis els propers anys. I les empreses estan a l’aguait.

Es poden produir deslocalitzacions d’empreses a casa nostra?

Les empreses acaben valorant que, si part dels seus processos productius es basen en mà d’obra poc qualificada i baixos salaris, es plantegen reubicar aquests plantes productives. Per contra, si part d’aquestes noves plantes passen de menys a més qualificació, malgrat siguin més robototitzades, poden tornar al nostre país. Estudis del FMI apunten al retorn d’empreses deslocalitzades al seu lloc d’origen, però no és del tot segur.

Les feines més repetitives sembla que ho tenen complicat davant

I al Camp de Tarragona quines empreses poden tornar o es poden

34

VIUNOV2019 - URV

A nivell de territori pel que fa a la indústria veiem dues velocitats, una a la franja costanera i una altra, a l’interior. I algunes depenen de monocultius, com el nuclear a la Ribera d’Ebre. Prendre mesures en aquestes comarques i municipis és una acció estratègica per part dels seus responsables. És un problema de la Ribera d’Ebre, però també ho seria per l’Alt Camp si tanca la planta de Lear. O la química. S’han d’intentar preveure aquests possibles canvis per tal de generar un pas intermedi abans de passar a un nou pas evolutiu.

Les administracions estan ben coordinades amb el teixit empresarial? En la mesura del possible es creen organismes que volen ser llocs de trobada entre empreses i institucions per fer aquestes veus d’alerta.

Per exemple, en la necessitat de llocs treball. Penso per exemple en Vallsgenera, que és responsable dels cursos d’ocupació i de formació i tenen molt contacte amb les empreses i les seves necessitats. Hi ha d’haver aquests espais de comunicació entre empreses i institucions per fer aquest tipus de previsions, sinó anirem tapant forats.

PLATAFORMES ELEVADORES VERTICALS PER A PERSONES, ASCENSORS PER A UNIFAMILIARS, CADIRES SALVAESCALES I MONTACÀRREGUES PER A HOSTALERIA I INDÚSTRIES

43800 VALLS (Tarragona) 639 82 95 67 e-mail: fornosllado@fornoslladoelevadors.com web: www.enier.com

DG

SERVEIS METAL·LÚRGICS

ESPECIALISTES EN LA DISTRIBUCIÓ DE FERRO I ACER INOXIDABLE - TALL A MIDA DE PERFILS - CISALLA I PLEGADORA

- PLASMA - OXITALL

- GRANALLAT I PREPINTAT - CORBAT - GALVANITZAT - ZINCAT

comercial@smdg.es 977 107 017 C/ SOFRE 14, P.I. RIU CLAR- TARRAGONA www.smdg.es

BORGES APOSTA PER LA INTERNACIONALITZACIÓ COM A ANTÍDOT A LES SITUACIONS

ECONÒMIQUES COMPLICADES

Nova Planta e

Borges és una empresa amb més de cent anys d’història i molt vinculada al notre territori.

Però al mateix temps ja fa més de seixanta anys que va iniciar un procés d’internacionalització que l’ha portat a estar present actualment en més de cent països dels cinc continents.

Text_Jordi Salvat Rovira

L

a no-dependència comercial i industrial d’un sol país permet a Borges disminuir el risc i al mateix temps ens permet ser més àgils davant situacions econòmiques complicades. La companyia té l’aposta per la internacionalització com un eix bàsic de la seva cultura empresarial. “Des del 1957 que la internacionalització forma part del nostre ADN. El 72% de les nostres vendes se centren a l’estranger, cosa que es transforma en una presència en 116 països dels 5 continents. Any rere any seguim treballant per incrementar la nostra presència a tot el món en nous mercats, mantenint la presència als mercats actuals”, afir-

36

men fonts de l’empresa.

Es una situació geoestratègica convulsa com l’actual, estan molt atents als diferents conflictes i problemàtiques econòmiques mundials. En el cas del Brexit, assenyalen que l’impacte previst és mínim, però avisen que “en el cas de la nova politica aranzelària de Donald Trump afectarà plenament al sector de l’oli i especialment al productor, que es veurà obligat a millorar l’eficiència dels processos per no perdre competitivitat així com al mateix temps buscar mercats alternatius.”

Des de Borges mantenen que són una empresa “Glocal”: Global perquè porten arreu del món l’estil de Vida i Dieta mediterrània i Local perquè vetllen pel creixement econòmic i social dels territoris allí on estem presents tant amb oficines comercials (15 en 9 països del món) i fàbriques (11 en 5 països). “La tendència al consum de productes sans i saludables cada vegada és major i la Dieta

EL 72% DE LES VENDES DE BORGES SE CENTREN A L’ESTRANGER, AMB PRESÈNCIA EN 116 PAÏSOS

VIUNOV2019 - EMPRESES

EMPRESES

EL 72% DE LES VENDES DE BORGES SE CENTREN A L’ESTRANGER, AMB PRESÈNCIA EN 116 PAÏSOS

extractora de llavors inaugurada a finals de setembre i situada a Tàrrega

dut a terme es la promoció d’una agricultura sostenible i responsable basada en la implantació de bones pràctiques i un ús responsable dels recursos hídrics, la reducció de l’ús de plàstic en els nostres envasos o la utilització d’energia de fonts 100% renovables, entre d’altres. Aquestes iniciatives juntament amb altres que es comunicaran en els propers mesos formen part de la campanya #comprometidospornaturaleza que té com a objectiu comunicar i promoure la sostenibilitat al grup.

Una altra característica bàsica de Borges és que continua sent una empresa familiar. El principal avantatge, segons fonts de la companyia, és “la transmissió dels valors de generació en generació, l’esforç i la persistència de fer créixer un negoci que han iniciat els seus avantpassats.” La premissa amb la que han crescut és “fer la casa gran”. Des de fa més d’una dècada, els membres de la família ocupen posicions en els òrgans de decisió com són el Consell però no formen part de la gestió del dia a dia de l’empresa.

Olis a la planta de Tàrrega (esquerra) i ametlles a la planta de Reus (a sota)

Mediterrània es un clar exemple d’aquest tipus de productes. El consumidor busca productes amb ingredients naturals que compleixin amb l’estratègia NAOS (Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat) que segueixen la línia de les polítiques marcades pels organismes sanitaris internacionals com l’OMS”, assenyalen fonts de l’empresa.

Borges es defineix com una empresa altament compromesa amb el medi ambient i la sostenibilitat, que vetlla perquè la seva activitat industrial i comercial tingui el menor impacte en el medi ambient. Alguns de les accions que han

VIUNOV2019 - EMPRESES

37

FRESHLY COSMETICS OBRE LA SEVA PRIMERA BOTIGA FÍSICA I PREPARA LA SEGONA

En només tres anys, Freshly Cosmetics ha aconseguit revolucionar el sector de la cosmètica. L’empresa nascuda a Reus ha creat una comunitat de més de 500.000 seguidors, 160.000 clients i ha venut més de 750.000 productes a través de la venda online. Ara ha fet un pas més i ha obert la primera botiga física al cor comercial de Barcelona i ja prepara l’obertura d’una segona a Madrid Jordi Salvat Rovira

F

reshly Cosmetics neix el febrer de 2016 gràcies als seus creadors, que són Mireia Trepat, Miquel Antolín i Joan Miralles, tres joves enginyers químics formats a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Els tres van cursar la mateixa promoció i van acabar el grau d'Enginyeria Química als 23 anys. Va ser llavors quan van començar a treballar al sector químic. No obstant això, no van tardar a adonar-se que allò en què treballaven no els acabava d’omplir i que volien muntar el seu propi negoci. En aquell moment va començar la recerca d’un procés creatiu que els va fer avaluar més de deu idees de negoci fins que el van trobar i van definir la seva visió: revolucionar el sector de la cosmètica.

“Freshly Cosmetics és un model

online i això permet que, tot i no estar instal·lats en el centre neuràlgic de Catalunya, puguis ampliar les teves vendes a través del teu propi e-commerce, és a dir, ets tu mateix qui controla el procés des de la formulació del producte fins a l’entrega del client.

Treballem molt amb la logística, tant en la preparació de comandes en un centre logístic de més de 2250m2, com en les entregues ràpides i efi-

caces”, expliquen fons de l’empresa i afegeixen: “Mai hauríem imaginat que una idea que va començar tan petita es fes tan gran. Som plenament conscients que tot això s’ha aconseguit gràcies a la forma en què ens comuniquem amb el client final i és que gràcies a ser un model online que hem pogut vendre arreu d’Europa.”

La cosmética natural és una aposta per la salut de la pell i des de

Mireia Trepat, Miquel Antolín i Joan Miralles, tres joves enginyers químics formats a la URV són els fundadors de Freshly Cosmetics

38

VIUNOV2019 - EMPRESES

Tenim la clau.

67 aniversari

La plantilla de Freshly Cosmetics ha passat de 3 a 110 persones en tres anys

Freshly creuen que la cosmètica ha de ser “saludable, sostenible i transparent i que ens faci treure el millor de nosaltres mateixos.” No inclouen sulfats, silicones, derivats del petroli o perfums sintètics, només inclouen ingredients amb beneficis reals per a la pell i el cabell. “Apostem per ingredients naturals d’alta qualitat, que encareix el cost dels productes respecte la cosmètica convencional. Només cal fixar-se en l’INCI, el llistat d’ingredients que trobarem al revers d’un producte i veure quina és la seva composició i en quina concentració es troben els ingredients que el componem”, afirmen.

la facturació respecte els objectius de 2018, passant de 3 a 12 milions d’euros.

Per 2020, l’empresa reusenca s’ha plantejat de nou grans reptes com obrir una segona Freshly Store, aquest cop amb ubicació a Madrid i obtenir una previsió de facturació de 25 milions d’euros, aconseguint així doblar la previsió de facturació que hi ha per 2019. D’altra banda, també esperen que de cara a 2020 el centre logístic creixi a 6000m2, gairebé triplicant així els seus m2.

Freshly Cosmetics va néixer amb l’objectiu de revolucionar la cosmè-

UNA PLANTILLA QUE JA SUPERA LES CENT PERSONES En tres anys a Freshly Cosmetics ha aconseguit portar a la realitat reptes com l'obertura de la primera Freshly Store, la botiga física, al número 34 del carrer Portaferrissa de Barcelona.

També ha ampliat la seva plantilla de 3 a més de 110 persones, s’ha expandit pels mercats a Itàlia, França i Regne Unit i tenen una previsió de triplicar

EL 2020, L’EMPRESA REUSENCA VOL OBRIR UNA SEGONA FRESHLY STORE A MADRID I AUGMENTAR LA FACTURACIÓ A 25 MILIONS D’EUROS

EXPOSICIÓ

“Contra viento y marea” Testimonis de persones refugiades

de dimarts a dissabte, d’11 a 13 h i de 17 a 20 h fins al 23 de novembre ENTRADA LLIURE PALAU BOFARULL, C. Llovera, 15 - REUS www.dipta.cat/exposicions 40

tica natural amb l’estratègia enfocada a la venda online per poder arribar a qualsevol punt on els seu clients es trobessin. Tres anys més tard, ha creat una comunitat de més de 500.000 seguidors, 160.000 clients i haver venut més de 750.000 productes, i ha superat el gran repte de crear i dissenyar la primera Freshly Store, la qual “els permet oferir als seus clients solucions dinàmiques, cambiants i actuals gràcies a la tecnologia que presenta el nostre e-commerce amb una botiga física customer love-oriented.”

En la seva estratègia d’internacionalització, el primer que volen fer és posicionar-se bé en el mercat interior i després créixer a Europa aprofitant que la normativa és la mateixa que a l’Estats espanyol. Ara mateix, a Freshly son els responsables de la recerca dels ingredients i de l’I+D, i sí que és veritat que, per ara, es subcontracta la producció de productes, però no es descarta que en un futur es pugui comptar amb una fàbrica a llarg termini per “verticalitzar la cadena”.

Consulta totes les activitats a: www.comciencia.urv.cat/sc19 GOBIERNO DE ESPAÑA

C A M P U S

MINISTERIO DE CIENCIA, INNOVACIÓN Y UNIVERSIDADES

D ’ E X C E L · L È N C I A

A LA URV “FEM RECERCA!” I N T E R N A C I O N A L

C A T A L U N Y A

S U D

JUAN PEDRO DÍAZ GERENT DE L’ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL QUÍMICA DE TARRAGONA (AEQT)

LA PREVISIÓ ÉS QUE L’ANY 2020 LA TENDÈNCIA EN EL SECTOR CONTINUÏ SENT POSITIVA Amb el gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Juan Pedro Díaz, analitzem en aquesta entrevista la situació actual d’aquest sector central de l’economia tarragonina i les seves perspectives de futur Text_Jordi Salvat Rovira

C 42

om definiria aquest any 2019 per a la indústria química tarragonina? En conjunt, tot i la des-

acceleració global iniciada a la segona part de l'any, es preveu que l'exercici 2019 presenti al seu tancament unes xifres positives de creixement en producció, xifra de negocis i exportacions.

A nivell de tot l’estat espanyol, es preveu que el sector químic registrarà un creixement estimat de la seva xifra de

VIUNOV2019 - AEQT

negocis del 2,3% al tancament de l’any, que serà de l'1,9% el 2020, aconseguint un valor de 68.447 milions d'euros al terme de tots dos exercicis. Així, el sector haurà acumulat un creixement total en el període 2007-2020 del 37,6% (gairebé 19.000 milions d'euros d'increment), continuant, d'aquesta ma-

Foto AEQT

ENTREVISTA

AEQT

nera, amb la positiva trajectòria que registra des de 2013.

Quines perspectives hi ha per al 2020? La previsió és que l’any 2020 la tendència continuï sent positiva, per bé que se’n fa una estimació més moderada tenint en compte les incerteses existents en l'evolució del comerç global, amenaçat per les polítiques proteccionistes. Així mateix, i malgrat que es preveu que es mantinguin els fluxos nacionals i internacionals de demanda de productes químics, el Brexit, la situació econòmica a Alemanya i Itàlia i la seva aproximació a la recessió tècnica, les incerteses al voltant de l'evolució de la indústria l'automòbil a Europa i a Espanya i les dificultats per a la formació de govern a Espanya, determinen la prudència en les previsions.

El context mundial de ralentització econòmica com afectarà el sector químic? La major amenaça per al futur a curt i mig termini resideix en l'evolució dels mercats exteriors i de les economies globals com a conseqüència de les polítiques proteccionistes i l'activació de mesures aranzelàries i no aranzelàries que poden restringir sensiblement la demanda en els mercats internacionals. Si bé el sector químic no és un dels sectors sobre el qual s'estiguin conformant mesures proteccionistes de forma directa, sí que ho estan dos dels seus principals indústries demandants, com són l'automoció i el sector agroalimentari.

L’anàlisi és semblant en el cas del Brexit: les exportacions químiques a Regne Unit (setè mercat de destinació del sector químic espanyol), van arribar el 2018 als 1.770 milions d’euros i s'espera que finalitzin 2019 amb un increment superior al 15% fins situar-se en l'entorn dels 2.040 milions d’euros. No obstant això, de forma general, les empreses del sector químic es troben preparades per al pitjor dels escenaris, i han pogut desenvolupar alternatives pel que fa als clients i proveïdors britànics. Finalment, també influeix que, dins de les perspectives de les principals economies, la Unió Europea presenta els creixements més mo-

derats, particularment davant els riscos de recessió tècnica que mostren Itàlia i Alemanya, mercats molt importants per al conjunt de l'economia espanyola. Una vegada més, els efectes més temuts no són els que puguin impactar directament sobre el sector químic. Són els efectes indirectes i col·laterals sobre la pròpia economia de l'Eurozona.

“LA MAJOR AMENAÇA PER AL FUTUR SÓN LES POLÍTIQUES PROTECCIONISTES I L'ACTIVACIÓ DE MESURES ARANZELÀRIES” Mirant a mig i llarg termini, quins són els reptes de la indústria química de Tarragona? Des d’un punt de vista productiu, en un context global com el que presenta l’economia d’avui, els polígons tarragonins han de seguir aprofundint en les seves fortaleses: la interconnexió i interdependència entre empreses, l’aprofitament de sinèrgies, l’aposta per l’especialització i l’alt valor afegit dels productes a través de la innovació... Paral·lelament, cal que aquesta activitat productiva giri en torn de dos conceptes claus: la seguretat i la sostenibilitat. En els últims anys, els índexs d’accidentalitat han mostrat una tendència a la baixa que confirma que els esforços i la inversió constant van en la direcció adequada. Estem convençuts que tots els accidents són evitables i, per tant, els "zero accidents" són el nostre principal repte.

Pel que fa a la sostenibilitat, el foment de l’economia circular és un dels grans reptes del sector. D’una banda, continuant amb la protecció del seu entorn amb projectes com l’Observatori de la Qualitat de l’Aire, que porta més d’un any monitoritzant la qualitat de l’aire del nostre entorn i mostrant sempre valors inferiors a les referències internacionals, o com la campanya Operation Clean

VIUNOV2019 - AEQT

Sweep-Zero Pellet Loss, amb la qual volem assegurar-nos que ni un sol “pellet” acaba al medi com a conseqüència de cap vessament o pèrdua accidental.

La sostenibilitat no és només un repte per a les empreses des del punt de vista del seu comportament, sinó que també estan cridades a afavorir-la a través de la investigació.

Quines mesures pren la indústria química davant l’emergència climàtica? Les despeses i inversió realitzades pel sector químic en l'àmbit mediambiental per tal de prevenir i minimitzar potencials impactes negatius sobre el medi ambient s'han incrementat un 41% des de l’any 2000. Actualment, el químic és el sector industrial que més inverteix en protecció mediambiental. A nivell de l’AEQT, un dels àmbits en els quals centralitza des de fa anys els seus esforços la nostra Comissió de Medi Ambient és precisament la qualitat de l’aire. Les empreses dels polígons tarragonins compleixen en aquest àmbit les més estrictes mesures de prevenció i control, aplicant les millors tècniques disponibles i incorporant contínuament millores i actualitzacions tecnològiques, per tal de reduir les seves emissions i impacte en general. Fruit d’aquest compromís les dades d’emissions i altres indicadors han anat millorant de manera continuada en les darreres dècades. L’ambició a partir d’ara és continuar millorant i contribuint a minimitzar l’impacte de l’activitat industrial sobre l’entorn.

En aquest sentit, des de la indústria es considera cabdal que la Taula Territorial de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona, que va tornar a reunir-se el 2019, recuperi a partir d’ara un ritme de treball continuat que permeti accelerar en l’obtenció de resultats i conclusions. Justament en l’esmentada reunió de la Taula, celebrada l’octubre del 2019, es va presentar un estudi elaborat, per encàrrec de Repsol, per l’Institut Cerdà i i la URV. Els primers resultats de l’estudi i la metodologia van ser posats a disposició de la Taula de la Qualitat de l’Aire en la seva reunió de l’octubre del 2019.

43

MOTOR

AUTOMOCIÓ, UN SECTOR ESTRATÈGIC DE L’ECONOMIA LA PRODUCCIÓ DE VEHICLES A EUROPA HA SOFERT UN LLEUGER ALENTIMENT

La desacceleració general dels mercats europeus crea una certa incertesa a les expectatives de futur Ramon Ortiz

El sector de l’automoció és sempre un termòmetre de gran fiabilitat per analitzar la salut econòmica. Les xifres de producció i vendes no passen per un moment brillant a la Unió Europea, un mercat que l’any 2019 està patint un lleuger retrocés. S’ha produït una desacceleració de demanda, sobretot a països com Espanya, Itàlia o el Regne Unit.

La incertesa que tenen els usuaris sobre quin tipus de cotxe han de comprar genera dubtes i, en ocasions, fa que no es faci cap tipus d’operació. Per l’any 2022, la UE ha imposat una forta restricció a les emissions i tots els automòbils hauran d’estar per sota del 95 g/km de CO2. Al 2025, la xifra baixarà als 80 grams i al 2030, haurà de ser inferior als 65 grams. L’objectiu és que a l’any 2040 no es puguin comercialitzar cotxes que emetin gasos.

Aquestes mesures haurien d’afavorir definitivament la implantació del cotxe elèctric. La previsió de cotxes elèctrics a l’estat espanyol aquest

44

2019 és, com a màxim, d’un 1,5% respecte al total de vendes. Una xifra que està molt lluny de crear esperances reals d’assolir els objectius plantejats per les administracions. El principal problema és la manca de punts de recàrrega públics.

Els fabricants d’automòbils són conscients de que la seva activitat viurà els propers anys un important

L’AUTOMOCIÓ AVANÇA AMB SOLUCIONS A MIG CAMÍ COM SÓN ELS VEHICLES HÍBRIDS, HÍBRIDS ENDOLLABLES, ELS QUE FAN SERVIR GAS LIQUAT, ELS DE GAS NATURAL COMPRIMIT

VIUNOV2019 - MOTOR

procés de transformació. La necessitat de lluitar contra el canvi climàtic afecta directament al sector i és necessari assolir una millora de la qualitat de l’aire de les ciutats i reduir les congestions de tràfic.

L’automoció avança amb solucions a mig camí com són els vehicles híbrids, híbrids endollables, els que fan servir gas liquat, els de gas natural comprimit, etc. Malgrat les dificultats, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha previst que la industria d’automoció acabi creixent un 1,3% aquest any 2019 a la zona euro, una xifra que podria créixer el 2020 fins a un 1,6%,

L'AJUNTAMENT INICIA UNA CAMPANYA PER A MILLORAR LA RECOLLIDA SELECTIVA Des del consistori tarragoní es posa en marxa la campanya 'El que circula torna' per a sensibilitzar els ciutadans de la necessitat de millorar la classificació de la brossa Redacció

ORI_BLAU - Cartell A3.pdf

1

30/10/19

ORI_VERD - Cartell A3.pdf

12:20

1

30/10/19

12:16

a nivell econòmic sinó també a nivell ecològic i social.

RESIDUS AMB VALOR En un model d’economia circular, els residus no són una cosa de la qual ens hem de desfer, sinó un recurs amb valor que proporciona tres tipus de beneficis: econòmics, el reciclatge aporta diners, l’abocament i la incineració, no; ambientals, redueix l’impacte sobre el planeta i, socials, ja que creen llocs de treball. En aquest sentit han triat l'eslògan: 'El que circula, torna'.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

L’Ajuntament de Tarragona es planteja millores en l’àmbit de la recollida selectiva. En termes generals, se separen millor els envasos, els vidres i els cartrons, però als contenidors de rebuig hi ha moltíssimes bosses d’escombraries amb tot barrejat. El passat any 2018, sense anar més lluny, a Tarragona es va recollir el 32,52% de recollida selectiva bruta, percentatge que dista en molt del 50% que haurien d'assolir els municipis el pròxim 2020.

Tenint en compte tot això, l'ajuntament pretén explicar millor el procés de recollida selectiva i els seus beneficis, més enllà del primer esglaó (acció ciutadana). Emmarcar la repercussió de l’acció de separar residus en el context de l’economia circular. I remarcar la incidència que té la recollida selectiva, i per tant, l’acció ciutadana amb el canvi climàtic. L'objectiu és conscienciar els habitants de la ciutat de la importància de separar bé els residus a l'hora de reciclar no només

46

EINES DE CONSCIENCIACIÓ A més de quatre models de cartells diferents amb cada mena de residu (Blau, Groc, Marró i Verd) es repartiran més de 10.000 discos didàctics que incorporen informació pràctica sobre la separació de residus i com ajudem a tancar el cercle. També comptaran amb el web elquecirculatorna. tarragona.cat i quatre espots, un per ORI_GROC - Cartell A3.pdf

1

30/10/19

11:07

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

VIUNOV2019 - PUBLIREPORTATGE

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

a cada color amb els missatges principals de la campanya.

ACCIONS Del 14 de novembre al 13 de desembre, un equip de 7 educadors/es ambientals realitzaran una campanya a tots els barris de la ciutat per fomentar la recollida selectiva i reduir el percentatge d’impropis de les diferents fraccions. En el marc d’aquesta acció es repartiran bosses compostables, que també estaran disponibles per qui vulgui anar a recollir-les a les OMACs municipals i als Centres Cívics Municipals de Tarragona.

El pròxim 22 de novembre es farà la Festa de la Recollida Selectiva, de 17 a 20 h, a la Plaça Corsini. La Festa comptarà amb activitats musicals i artístiques i tallers.

També es faran visites a les escoles de la ciutat on s'ensenyarà una infografia interactiva sobre separació i reciclatge de residus i jocs didàctics.

Tarragona connecta amb el cotxe elèctric La nostra ciutat connecta amb les preocupacionsde la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS) CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

Tu clínica de referencia en la Costa Daurada

DIENTES FIJOS EN 8 HORAS EXÁMENES INCLUIDOS EN EL TRATAMIENTO - TAC ESCÁNER - RADIOLOGÍA DIGITAL - DISEÑO DE SONRISAS

tac 3d

Avinguda Ramon d’Olzina, 19 - 43480 Vila-seca (Tarragona)

–

Tel. 977 070 539

IL·LUSTRATS EL CHICO TRISTE

50

VIUNOV2019 - IL·LUSTRACIÓ

EL COUTO MISTO

L’ANDORRA GALAICO-PORTUGUESA QUE NO VA PODER SER Marc Pons

L

isboa, 29 de setembre de 1864. Fa 155 anys. Els representants dels governs portuguès i espanyol signaven un acord que delimitava les fronteres entre els dos estats. El “Tratado de Lindes” -que pretenia liquidar el conflicte secular de sobirania sobre una sèrie de pobles fronterers– posava fi a la independència del Couto Misto; un petit país de 27 quilometres quadrats (deu vegades la superfície actual del Principat de Mónaco o vint-i-cinc de la del Vaticà), format per tres pobles (Santiago, Meaus i Rubiás), que remuntava la seva existència a set segles d’història (1143, primera independència de Por-

52

tugal). La desaparició de la “República” del Couto Misto (absorbida pel regne d’Espanya) representaria, també, la ruïna del seu sistema econòmic (el comerç transfronterer); i condemnaria la seva població a l’emigració forçosa: moltes famílies dels 1.000 habitants del territori van fer cap a Nova York i van triomfar en el món dels negocis.

COM ES VA CREAR EL COUTO MISTO? L’any 1143 el comte Alfons de Borgonya, que tenia el domini sobre el terç nord de l’actual Portugal (la resta estava -encara- sota dominació àrab), trencava els lligams polítics amb el regne de Lleó (que abastava la totalitat del quadrant nord-occidental de la península ibèrica). D’aquesta forma es produïa la primera independència de Portugal; i, de retruc, el naixement del Couto Misto. En el traçat del dibuix de la nova frontera (entre Galícia

VIUNOV2019 - HISTÒRIA

-que continuaria vinculada a Lleó- i el nou domini independent de Portugal); el Couto Misto, va quedar situat en els llimbs de l’oblit per una qüestió de solapament de jurisdiccions. Segons la majoria dels historiadors, sobre aquell petit territori coincidien els límits de les diòcesis d'Ourense (Galicia) i de Chaves (Portugal); i els dels dominis de les oligarquies gallegues (que donaven suport al rei lleonès), i els de les portugueses (que s’havien alineat

EL COUTO MISTO, VA QUEDAR SITUAT EN ELS LLIMBS DE L’OBLIT PER UNA QÜESTIÓ DE SOLAPAMENT DE JURISDICCIONS

HISTÒRIA Mapa del Couto Misto. Font Concelho de Baltar

tualitat. En gallec, Couto significa “lloc protegit”. En canvi, Misto, el topònim que acompanya la referència als testicles del deu Larouco, no te cap relació amb una hipotètica bisexualitat del mite; sinó que vol il·lustrar clarament la naturalesa política i jurídica d’aquella petita “república”: a mig camí entre els dominis diocesans i aristocràtics gallecs i portuguesos; i -posteriorment- a mig camí entre els regnes de Portugal i d’Espanya.

amb la proclama independentista del comte Alfons).

EL COUTO MISTO: ELS TESTICLES DE LAROUCO Segons la tradició, és a dir la llegenda que ha transcendit el pas del segles, el topònim Couto no te cap relació amb el castellà “coto” (vedat), sinó que seria una alteració (o una evolució) del nom Larouco, el déu celta que -a través de la pluja- inseminava la terra i la disposava per a una collita excel·lent. Aquesta curiosa tradició està fonamentada en l’origen cèltic de Galicia i en la pràctica de la seva religió ancestral que, de forma semi-clandestina; ha conviscut amb el cristianisme oficial fins a l’ac-

EL COUTO MISTO: UNA DE LES DEMOCRÀCIES MÉS ANTIGUES D’EUROPA Durant els set segles de la seva existència, el Couto Misto va ser allò més

DURANT ELS SET SEGLES DE LA SEVA EXISTÈNCIA, EL COUTO MISTO VA SER ALLÒ MÉS SEMBLANT A UNA DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA MODERNA

L'arca de les tres claus

semblant a una democràcia representativa moderna. Segons les fonts documentals, aquella petita “república” era governada per una personalitat que era elegida pel representant de cada un dels tres pobles, que a l’ensems eren elegits pels “caps de casa” de cadascuna de les famílies del territori. Dit d’una forma més entenedora; els “caps de casa” de cada freguesia (parròquia) votaven el representant del poble (que es convertia en elector i en candidat), i aquests tres dirimien qui ostentaria la màxima dignitat: la de jutge, una vella figura d’origen romà que reunia el poder polític i judicial; i que, en altres indrets també va existir (el cas del Paers de Lleida o els Giudici de Sardenya). Les actes de la “república” del Couto Misto es guardaven en una arca de tres panys (una clau per cada poble), detall que recorda el cas de l’armari del Consell de les Valls d’Andorra.

Meaus de Salas. Font Wikiloc

VIUNOV2019 - HISTÒRIA

53

Església de Rubiás. Font Wikimedia Commons

LA BANDERA DEL COUTO MISTO: ELS COLORS CELTES La bandera històrica del Couto Misto estava formada per dos meitats blanca i blava en vertical: els colors del món celta, i els colors de la bandera històrica -i actual- de Galicia. I això indica, clarament, que la seva població clavava les seves arrels en la cultura cèltica que, cap a l’any 1.000 abans de la nostra era (fa 3.000 anys), va articular les primeres societats als actuals territoris de Galicia, Astúries, Lleó i terç nord de Portugal; és a dir sobre l’espai on, a inicis de l’Edat Mitjana (cap a la centúria del 700), sorgiria el regne de Lleó. Per tant, la seva independència no va estar impulsada per una qüestió d’identitat, sinó d’oportunitat. I els seus habitants, abandonats -i per tant, desprotegitspels poders (i això, en aquella època, volia dir quedar a mans del bandolerisme organitzat o d’un poder militar), van saber fer de la necessitat virtut. La bandera representava l’existència d’un poder propi capaç de defensar els seus habitants de les amenaces externes.

LA POLICIA I LA PRESÓ DEL COUTO MISTO Els Homos d’Acordo (Homes d’Acord), es a dir els tres representants locals que -cada tres anys- eren elegits i, tot seguit, elegien el Xuíz (Jutge) d’aquella petita “república”, descansaven la funció d’ordre públic sobre una tercera figura d’aquell entramat: el Vigairo (Vicari), que era l’equivalent al cap de la policia. Aquest càrrec, era per elecció i nomenament dels Homos d’Acordo, i tenia una durada més curta: en alguna èpoques se’ls rellevava mensualment. El Vigairo era el responsable de detenir els malfactors

54

que delinquien, tant els naturals del Couto com els estrangers. Ara bé, la qüestió penitenciària ja era figues d’un altra paner: la manca d’una masmorra permanent, si més no d’una presó per a recloure delinqüents perillosos, feia que descansessin aquesta funció als senyors feudals veïns (els comtes gallecs de Monterrei i els ducs portuguesos de Bragança); a canvi d’una petita contribució per aquest “servei”.

A QUÈ ES DEDICAVEN ELS HABITANTS DEL COUTO MISTO? Això no vol dir, en cap cas, que les relacions entre els bandolerismes gallec i portuguès i els habitants del Couto Misto fossin tenses. Si més no, passats els primers compassos de formació i consolidació d’aquella petita “república”. Les fonts documentals confirmen que seria més aviat al contrari. Segons el comte de Floridablanca, ministre del rei Carles III (el de la porta d’Alcalà, “ahí está”), a finals de la centúria del 1.700, els habitants del Couto Misto eren “independientes de las dos coronas -referit a la portuguesa i a l’espanyola- son feroces asesinos, contrabandistas, y receptores y auxiliadores de todo malfactor que se refugia en ellos”. I en la mateixa època, Francisco de Almada y Mendonça, governador de la província portuguesa de Braga (que limitava al sud amb la petita “república”) deia que “a independència que se ten arrogado, cultivan e venden tabaco” (s’han arro-

INDEPENDIENTES DE LAS DOS CORONAS SON FEROCES ASESINOS, CONTRABANDISTAS, Y RECEPTORES Y AUXILIADORES DE TODO MALFACTOR QUE SE REFUGIA EN ELLOS

VIUNOV2019 - HISTÒRIA

gat de la seva independència i conreen i venen tabac).

QUINS PRIVILEGIS TENIEN ELS HABITANTS DEL COUTO MISTO? La independència del Couto Misto -si més no, de facto- està fora de qualsevol dubte. El poderós ministre Floridablanca ho certifica i ho lamenta.

Per tant, el Couto Misto, tot i que no tenia representació diplomàtica a l’exterior era, de facto, un territori del tot independent; i els seus habitants gaudien dels privilegis d’aquella independència. Com per exemple, l’exempció d’impostos i de servei militar; o la llibertat per a portar armes. Però els privilegis més importants -i els més decisius- eren els de conrear i vendre tabac (sense la necessitat de demanar permís a ningú ni l’obligació de pagar impostos); i el dret d’asil, què consagrava la immunitat policial i judicial dels habitants del Couto Misto en relació a la justícia estrangera. Les policies portuguesa i espanyola només podien entrar al territori del Couto Misto a detenir un dels seus habitants si es donava els casos d’un crim de sang, un crim sexual, o un crim contra la religió.

Detall del mapa del 'Julgado de Montalegre', 1836. Fidencio Bourman (Couto Misto)

http://portasxures.es/index.php/es/# QUINES ALTRES ACTIVITATS TENIEN ELS HABITANTS DEL COUTO MISTO? A més del conreu i de la venda del tabac, els habitants del Couto Misto havien convertit el camí que travessava d’est a oest el territori (el Caminho Privilexiado) en un formiguer de contrabandistes i compradors. En el decurs d’aquell camí s’hi venia i s’hi comprava sucre, sabó, medicaments i calçats; que els habitants del Couto Misto importaven “discretament” d’una banda i de l’altra de la frontera en funció de la demanda i del preu a una banda i a l’altra; i que, naturalment, rendien un excel·lents beneficis al conjunt d’aquella petita societat. I, també, es dedicaven, com una activitat complementaria -com el que fan els paradisos fiscals actuals- a aixoplugar perseguits per les justícies portuguesa i espanyola.

Aquests personatges, en una versió realista del joc infantil del “fet i amagar” (el “pilla-pilla” castellà), trobaven refugi i acolliment al Couto; però “l’excursió” no els sortia de franc.

EN L’ACTUALITAT, EL TERRITORI D’AQUELLA ANTIGA “REPÚBLICA” NO ARRIBA ALS 500 HABITANTS COM ÉS, ARA, EL COUTO MISTO? A Lisboa, amb la signatura d’aquell tractat, es va posar fi a un sistema tradicional que, durant segles, havia convertit una terra pobra en una petita meca comercial. La ruïna va impulsar bona part dels seus habitants cap a l’emigració, i alguns van fer cap a Nova York, s’hi van establir i van crear negocis florents. En l’actualitat, el territori d’aquella antiga “república” no arriba als 500 habitants (menys de la meitat que el dia en que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa); la immensa majoria persones d’edat molt avançada. Però, en contrapartida, aquell territori ens

Monument a Delfim Modesto Brandão, penúltim Xuiz del Couto Misto. Santiago

ha llegat una cultura extraordinària i uns paisatges (urbans i naturals) amb un elevat grau de conservació, que la converteixen en un actiu patrimonial de turisme cultural amb un gran potencial. Es relativament allunyada dels grans centres turístics gallecs i portuguesos, però cada cop és més present a les guies de viatges alternatius: el Couto Misto, “l’Andorra gallega” que no va poder ser.

QUÈ CAL VISITAR? • Els tres pobles del Couto Misto: Santiago, Meaus i Rubiás.

• El Caminho Privilexiado: la ruta dels contrabandistes.

• Els Megalits de la Val de Salas.

• Chaves (Portugal): ciutat monumental, a 55 quilómetres del Couto Misto.

• Braga (Portugal): ciutat monumental, a 100 quilómetres del Couto Misto.

El 'Caminho privilexiado' que travessava el Couto Misto

56

VIUNOV2019 - HISTÒRIA

TOT NUVIS LA REFERÈNCIA PER ALS QUE US VOLEU CASAR AL CAMP DE TARRAGONA La fira dels nuvis i celebracions reunirà un centenar d’expositors del 15 al 17 de novembre a firaReus Redacció

A

mb un centenar d'expositors de tots els sectors presents a l'hora de preparar una boda i qualsevol altra mena de celebració, Tot Nuvis torna del 15 al 17 de novembre a firaReus, ja en la seva vint-i-setena edició. Entre els sectors amb més presència, destaca la restauració que comporta el 25% dels estands presents a la fira i la fotografia i vídeo, que ocupa un 15% dels estands.

La resta de sectors que formen part de l'oferta de Tot Nuvis són agències de viatges, moda nupcial i festiva, joies, música i animació, complements, servei de «wedding planners», floristeries, perruqueria i estètica, vehicles i protocol.

En total, la fira dels nuvis i celebracions ocuparà un espai de 5.000 m2 d'exposició, desfilades de moda nup-

58

cial i activitats com assessorament en protocol nupcial i actuacions musicals, entre d'altres.

La fira Tot Nuvis manté -en la seva 27a edició- l’innovador format de les desfilades engegat l’any passat. La fira dels nuvis i celebracions aposta per un format reduït pel que fa a l’aforament que permet als assistents veure de prop els últims models i tendències en moda nupcial. Aquest format facilita l’intercanvi directe d’impressions entre assistents i responsables de les marques.

Es tracta d’una fira amb un alt grau de fidelitat, ja que el 72% d’expositors van manifestar que venen cada any a la fira.

Els principals motius que els expositors tenen per assistir a Tot Nuvis estan vinculats a la generació d’ingressos, com per exemple la captació de clients o les vendes, però també hi té un pes impor-

VIUNUV2019 - TOT NUVIS

tant el fet de donar visibilitat a l'empresa, cosa que confirma que la fira és un bon aparador i un referent del sector nupcial a la demarcació.

Segons les enquestes, la utilitat de la fira a nivell comercial és elevada.

Un 94% d’expositors consultats van fer contactes o van tenir visites a la fira. En general, consideraven que la fira tindria un impacte positiu en les vendes de l’empresa durant el següent any. Pel que fa a la procedència dels contactes fets a Tot Nuvis, la majoria són de Tarragona i Reus, però també destaquen els residents a la resta de la demarcació i l’elevada afluència de visitants de Lleida.

L'entrada de Tot Nuvis té un preu de 5 €, 4 € amb Carnet Jove. La fira es podrà visitar el divendres, 15 de novembre, de 17 a 21 hores, i dissabte i diumenge, 16 i 17 de novembre, d’11 a 21 hores.

Joiera i gemmòloga, amb taller propi Anells de compromís exclusius Aliances personalitzades JoietesJoiera especials i gemmòloga, amb taller propi Peces Anells úniques de compromís exclusius Aliances personalitzades Joietes especials Peces úniques

A JUDjoies

Et cases?! Vols unes ALIANCES ESPECIALS, PERSONALITZADES I ÚNIQUES? cases?!

Vols unes ALIANCES ESPECIALS, PERSONALITZADES I ÚNIQUES? les dissenyem expressament per a cada parella enamoradaEti les realitzem artesanalment als nostre tallers amb molt de ! ... a JUDjoies les dissenyem expressament per a cada parella enamorada i les realitzem artesanalment als nostres tallers amb molt de !!!

10% de descompte en totes les joies provinents de la fira Tot Nuvis Visita’ns al nostre stand nº 68

Visita'ns a l'estand 64

Carrer Ample, 39 - Reus 646 51 15 26 www.judjoies.com

Carrer Ample, 39 - Reus | 646 51 15 26 | www.judjoies.com

AG PLANNING GOURMET INNOVACIÓ I TRADICIÓ A TAULA EN EL DIA DEL TEU CASAMENT

F

Foto: Carlos Sardà

Des de l’any 2011, AG Planning ha apostat per oferir un servei de catering que forma part del mateix grup, sota el nom AG Planning Gourmet

usiona la innovació i la tradició, dos ingredients indispensables en aquest sector, on l’aprenentatge constant ha de conviure amb les últimes tendències. La seva missió és transmetre la il·lusió i la professionalitat en un dels dies més esperats de la vida dels nuvis per aconseguir la seva màxima satisfacció.

La gastronomia és un element clau per assolir l’èxit en aquesta ocasió tan especial i les necessitats varien en funció de cada tipus de casament. AG Planning Gourmet personalitza els esdeveniments sempre des d’un catering selecte en què la qualitat en el servei i el producte són el punt de partida.

60

L'equip de cuina d’AG Planning Gourmet està liderat per Jordi Boronat. La seva filosofia s’inspira en el respecte pel producte, l’evolució constant de les seves propostes i el treball en conjunt.

L'EQUIP DE CUINA D’AG PLANNING GOURMET ESTÀ LIDERAT PER JORDI BORONAT

SERVEI DE CATERING PERSONALITZAT EN INDRETS DE CARÀCTER BEN DIVERS Durant els seus 16 anys de recorregut en el sector dels esdeveniments i en la gestió d’espais, aquesta empresa ha pogut conèixer de primera mà la importància que tenen la versatilitat i la capacitat d’adaptació de cada servei que ofereix. La seva experiència es caracteritza en la gestió directa i l’organització de casa-

VIUNUV2019 - PUBLIREPORTATGE

Foto: Espais Blancs

ments al Castell de Tamarit, la Casa Joan Miret (tots dos amb cuines pròpies) i també en el saber fer en altres espais on s’ofereix un servei personalitzat per a banquets.

Un dels espais on AG Planning Gourmet és proveïdor oficial és el Castell Tallat, un espai singular on fer celebracions, ubicat a Cabra del Camp, envoltat de les seves torres, els jardins amb piscina i format per una gran sala de vidre amb capacitat per a 280 convidats, que el converteixen en un lloc únic. L’equip de l’organització s’ocupa de gestionar la gastronomia durant el dia del casament i presenta una proposta que inclou opcions molt variades tant en el format (tipus còctel com banquet) com en la temàtica.

Per altra banda, si es desitja fer la celebració en un entorn exclusiu, tant per a grups reduïts com nombrosos, una altra opció és el Mas Groc. Una masia familiar construïda i ampliada durant segles a partir d’un molí fariner datat en el 1532 a Riudoms. Entre d’altres eleccions, també es destaquen els Cellers Avgvstvs Forvm amb vistes al mar, les vinyes i el petit poble de Sant Vicenç de Calders; Mas Llagostera, una masia del segle XVII en un entorn rural del Penedès; i Calafat, gestionat per Costa Daurada Experience, on s’ofereixen cerimònies en

SI AIXÍ HO PREFEREIXEN ELS NUVIS, AG PLANNING GOURMET TAMBÉ S’OCUPA DE GESTIONAR LA GASTRONOMIA DEL DIA DEL CASAMENT A L’ESPAI QUE EL CLIENT VULGUI

un entorn marítim davant la platja.

Si així ho prefereixen els nuvis, AG Planning Gourmet també s’ocupa de gestionar la gastronomia del dia del casament a l’espai que el client vulgui, personalitzant l’esdeveniment segons el format que es trïi (tipus aperitiu, còctel, banquet, etc).

Recentment, aquest servei de catering ha obert una nova web visitable a www.agplanninggourmet.com des d’on es pot consultar més informació.

Vieires caramelitzades amb romesco de remolatxa, delícia ibèrica, mango i brots frescos.

Foto: Biel Capdevila

VIUNUV2019 - PUBLIREPORTATGE

61

NÚVIES 2020 En els principals salons de moda nupcial, com la de Nova York i el Barcelona Bridal Fashion Week, ja s’han esbossat les tendències per als vestits de núvia d'aquesta temporada Marc Pascual

E

ls vestits de núvia que s’imposen de cara a aquest proper any són els que aposten pels complements de fantasia. Així, per exemple, la pedreria, els cristalls i els brillants de bijuteria s’incorporen al vestit de la núvia fent que la pròpia brillantor del blanc i els colors crus arribi a enlluernar (no només al nuvi sinó fins i tot als convidats).

Seguint amb aquesta tendència tant les plomes com els flocs (en el coll, en els punys, en la faldilla... també trepitgen fort en la moda nupcial femenina de la temporada present.

Una altra tendència que sembla que comença a imposar-se amb força són els vestits curts. Aquests són, evident-

COMENCEN A VEURE’S VESTITS JAQUETA AMB PANTALONS

Viktor & Rolf

ment, molt més còmodes que els que duen la faldilla amb cua i la núvia pot lluir en tota la seva esplendor. Sovint aquests vestits (per tal que la transició dels clàssics vestits llargs a la nova tendència sigui més suau) van rematats amb flocs, plomes o tires de pedreria. Seguint amb la part baixa del vestit, comencen a veure’s vestits-jaqueta amb

62

VIUNUV2019 - VESTIT DE NÚVIA

Inmaculada García

Anne Barge

en forma de petites flors i de llaceries d’inspiració medieval. Les sabates, en canvi, segueixen tendint al blanc. Això sí, segueixen incorporant brodats i pedreria brillant. També, de cara a la primavera i l’estiu trobem sabates de tires profusament decorades amb brillants de bijuteria. Un nou element innovador que porten les núvies més agosarades és el turbant: més enllà dels clàssics tocats, vels i diademes, el turbant aporta un plus d’exotisme. El trobem amb incrustacions brillants o frases romàntiques. El proposen tant amb caiguda de vel com sense.

UNA ALTRA TENDÈNCIA QUE SEMBLA QUE COMENÇA A IMPOSAR-SE AMB FORÇA SÓN ELS VESTITS CURTS

veure’s vestits-jaqueta amb pantalons.

Les dones que es troben més còmodes amb aquesta peça no tenen perquè renunciar-hi a l’hora de casar-se; l’elegància no està renyida amb dur pantalons.

Si parlem del tall dels vestits hem d’afirmar que segueix la tendència de marcar la silueta. Els vestits que s’ajusten al cos, confeccionats amb sedes i capes vaporoses segueixen en voga. Si cal ajustar la cintura amb cinturons, s’ajusta. Seguirem també amb transparències i capes etèries que donen a la núvia un aire més somniador i romàntic. Hem dit que el tall ajustat segueix sent la tendència. No obstant això es comencen a afegir volums complementaris, ja sigui acampanant les faldilles, donant volum a les mànigues o afegint grans llaços a la part posterior dels vestits, al final de l’esquena. També és habitual veure vestits amb capes sobreposades amb llenceria, brodats, gases i teixits vaporosos amb aplicacions de perles, brillants o elements metàl·lics. I, finalment, en la presentació de les capes de teixit s’utilitzen sovint els prisats, que donen molt de moviment i elegància a l'abillament nupcial.

Posats a parlar dels complements de les núvies, comencem pels brodats acolorits, que es cusen als vestits per afegir-los una pinzellada de color. Són discrets i es presenten

VIUNOV2019 - ESPECIAL NUVIS

Óscar de la Renta

63

DE VINT-I-UN BOTONS L’home reclama el seu protagonisme en un dels contextos on, paradoxalment, sempre ha estat en un segon pla: el casament Marc Pascual

D

efinitivament la imaginació i la fantasia ha arribar per a quedar-se, sobretot per als nuvis més moderns i agosarats. Fins ben entrat aquest segle, el vestit de nuvi era poc més que un vestit de carrer amb una sèrie de detalls que li donaven el seu caràcter nupcial, com l’armilla, els botons de puny, la corbata o llacet, etc.

Però cada cop més el nuvi, com la seva parella, volen un vestit exclusiu per al dia

Ramón Sanjurjo

CARLO PIGNATELLI HA PRESENTAT TALLS DE LÍNIES DEFINIDES, AMB FORMES GAIREBÉ GEOMÈTRIQUES Carlo Pignatelli

64

VIUNUV2019 - VESTIT DE NUVI

del seu casament, un vestit que enlluerni i estigui en boca de tots els convidats.

També en casaments de més categoria s’utilitzaven fracs i xaqués, uns vestits d’estil més formal i cerimonial que, en general, han caigut força en el desús.

L’oferta que trobem va des dels vestits més tradicionals fins als més moderns i transgressors. Els negres, grisos i blaus marins han donat pas a una extensíssima varietat de colors: blaus, verds, granats... Els teixits són variats i van des de la llana de merino fins a seda, lli, cotó o vellut, sols o combinant-se entre ells.

Un bon aparador per a les tendències de vestits de nuvi és el que es fa a Bracelona: el Valmont Barcelona Bridal Fashion Week, on els principals fabricants i dissenyadors presentes les seves darreres col·leccions. Una de les signatures més destacades de la darrera edició ha estat Carlo Pignatelli que ha presentat talls de línies definides, amb formes gairebé geomè-

S Bespoke ¿QUÉ TIPO DE COLCHÓN NECESITA MI CUERPO? Uno hecho a medida y totalmente reconfigurable

100%

2

1

3 *Basado 3 décadas de estudios del instituto PROSCHLAF

Obten, gracias a nuestro simulador de colchones, la configuración recomendada según tus necesidades morfológicas.*

La configuración multizona se personaliza según tus necesidades de soporte y las de tu pareja de manera independiente.

Podrás modificar la configuración de las zonas del colchón fácilmente siempre que quieras.

SUPER SUAVE

MUY SUAVE

SUAVE

MEDIO

FIRME

MUY FIRME

PER ALS QUE SOMIEN AMB DESCANSAR REALMENT BÉ Avda. Vidal i Barraquer nº18 (Delante de Parc Central y Eroski) 43005 Tarragona | Tel. 977 229 993 info@lamatalasseria.com | www.lamatalasseria.com

VIUMAI2018 |

SCANSO DE

37

Maestrami

Carlo Pignatelli

UNA ALTRA MARCA QUE SEMPRE SORPRÈN PER LA SEVA ORIGINALITAT I ELEGÀNCIA ÉS L’ITALIANA MAESTRAMI triques aplicant-hi brodats i complements artístics i de fantasia que fins i tot poden ser triats pel propi nuvi.

Una altra marca que també ha sorprès en la darrera edició ha estat la gallega Ramon Sanjurjo, que presenta originals vestits de grans quadres inspirats en la Belle Epoque, el París dels anys 20. Són vestits entallats que s’adapten bé al cos de l’home i que poden fer-se servir més enllà del casament. Amb una àmplia paleta de colors blaus, verds, grisos, borgonyes donen a qui el porta un aire sofisticat i atemporal.

La marca novaiorquesa Reem Acra, formada per la dissenyadora homònima i Joseph Abboud, tots dos libanesos, també ha brillat amb llum pròpia.

Els seus vestits entallats i decorats amb brodats i pedreria d’alta costura, són veritables obres d’artesania. Sempre sobre teixits de colors blancs i negres fan servir per a l’home la mena de complements que fins fa poc estaven reservats exclusivament als vestits de núvia.

Una altra marca que sempre sorprèn per la seva originalitat i elegància és l’italiana Maestrami: els seus estampats florals, la seva exquisida combinació de teixits, els seus colors trencadors i elegants... són realment vestits per a nuvis presumits. Enguany l’empresa bolonyesa segueix en la seva línia avantguardista i romàntica. Els seus vestits solen ser xocants, sorprenents, extravagants... però sempre elegants.

Així que l’home que s’ha de casar, ja sigui tradicional o trencador no té excusa (si no és el pressupost) per a trobar el vestit que més li escaigui. La varietat és gairebé infinita.

66

Joseph Abboud

VIUNUV2019 - VESTIT DE NUVI

Ramón Sanjurjo

"Com un Golf" no és cap Golf

des de

195€/mes*

amb My Renting

• Assegurança a tot risc • Manteniment inclòs • Estrena cotxe cada 4 anys

Si et diuen que un altre cotxe és com un Golf, ja ho saps: només un Golf és un Golf.

Perquè si un cotxe tingués tant estil, tanta esportivitat o tanta emoció com un Golf, es diria Golf. *Oferta de Volkswagen Renting, SA, per a un Volkswagen Golf Ready2Go/Last Edition TSI 85 kW (115 CV) de 5 portes i amb pintura metal·litzada. Termini: 48 mesos. 48 quotes de 195 € (no inclou l’IVA). Entrada: 3.372,71 € (no inclou l’IVA). Quilometratge: 10.000 km/any. Inclou manteniment, reparacions i assegurança a tot risc sense franquícia. No inclou el canvi de pneumàtics.

Per a altres versions o equipaments, consulta el teu concessionari Volkswagen. Oferta vàlida per a unitats en estoc fins al 30/11/2019, tret que es produeixi alguna variació en les condicions del preu del vehicle. Incompatible amb altres ofertes financeres. Emissió de CO2 (g/km): 131 (NEDC: 111). Consum mitjà (l/100 km): 5,8. Model visualitzat: Golf Sport R-Line.

Tarracomòbil

Reusmòbil

Ctra. Valencia, km. 224 Tel. 977 220 066 - Tarragona www.vwtarragona.com

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 124 004 - Reus www.vwreus.com

VIATJANT EN PARELLA Hi ha viatges de noces per a tots els gustos i tots els pressupostos Marc Pascual

Q

uins són els indrets més escollits per a passar la lluna de mel avui dia? Es fa difícil de dir, ja que l’oferta és cada cop més diversa i les preferències dels nuvis més àmplies. Intentarem, però, dilucidar quins destins són tendència actualment.

Quan ens referim a destins de platja un dels preferits és Costa Rica, on a més del descans i l’oci que s’esperen d’un destí caribeny, disposa d’una selva molt ben conservada a tocar de la costa, on els més aventurers podreu gaudir d’una natura exuberant, amb magnífics parcs naturals com el de Tortuguero on podreu veure -a més de tortugues- diverses espècies de micos, ocells exòtics com els tucans i rèptils com cocodrils o iguanes. Un viatge típic d’entre dotze i quinze dies a Costa Rica d’entre 2.000 i 3.000 euros.

La Índia, un destí perseguit sempre pels més espirituals, també s’imposa com a destí ‘diferent’ a l’hora de celebrar la lluna de mel. Un destí ple de contrastos, exotisme i mística, amb platges d’arena blanca, espècies de tots els colors i aromes, indrets monumentals

68

El Taj Mahal, a Agra (Índia), un monument a l'amor

com Benarès, Agra o Jaipur i una gastronomia rica i variada. Molts dels que

PER ALS MÉS MITÒMANS I AMANTS DEL CINEMA AMERICÀ I LA SEVA CULTURA PODEM RECOMANAR UN RECORREGUT PER LA MÍTICA RUTA 66

VIUNOV2019 - ESPECIAL NUVIS

viatgen a l’Índia tornen amb una visó diferent del món. El cost d’un circuit a l’Índia -incloent el popular destí de les Maldives- d’entre 12 i 15 dies pot oscil·lar entre els 1.500 i 2.500 euros.

Finalment, per als més mitòmans i amants del cinema americà i la seva cultura podem recomanar un recorregut per la mítica Ruta 66, una carretera que travessava el continent des de l’Atlàntic, a Xicago, fins a Los Angeles, a l’Oceà Pacífic. Una ruta que fareu en un cotxe de lloguer tot seguint la ruta dels pioners, la de l’oest, i on podreu descobrir la veritable ‘Amèrica profunda’, passant per indrets tan icònics com Springfield, Saint Louis, Tulsa, Oklahoma City, Santa Fe, Grand Canyon, Las Vegas o Santa Monica. Aquesta mena de viatge pot oscil·lar entre 2.000 i 3.000 €.

La resta de destins més convencionals per als viatges de nuvis: Illes Gregues, Kenia, Marroc, Costa Dàlmata... sempre estaran disponibles amb una varietat d’escenaris i preus suficient per acontentar totes les parelles.

POTSER NO SABIES QUE...

Ja coneixem les tradicions dels nostres casaments -l’arròs, el verset, la lliga...

- però deixa que altres tradicions i creences més exòtiques sobre casaments et sorprenguin Marc Pascual

L

a índia, país exòtic per antonomàsia, considera un bon auguri i un signe d’abundància que plogui el dia del casament. Pel mateix propòsit a Alemanya, en canvi, la núvia du pa i sal a la butxaca del seu vestit (els vestits de núvia tenen butxaques?) i el nuvi cereal en gra. I si a Alemanya els va la sal, a Grècia són més dolços; les núvies gregues es posen sucre a dins del guants com a símbol d’unió.

El blanc immaculat del vestit de núvia (que simbolitza la virginitat) es va popularitzar a occident en l’època victoriana (finals del s. XIX). A Japó, però, ja feia segles que el feien servir..

Al Regne Unit, país ric en creences i tradicions, consideren que si una aranya aterra al vestit de núvia és un senyal de bona sort. En canvi, pels an-

70

glesos casar-se en dissabte no portarà més que desgràcies, al contrari que els espanyols, que el dia funest dels quals és dimarts.

LA PREFERÈNCIA DE FER CASAMENTS AL MES DE JUNY ES REMUNTA A LA DEESSA ROMANA JUNO, QUE HO ERA DEL MATRIMONI De l’antiga Roma provenen tradicions tan arrelades com el pastís; originalment els romans partien un pa sobre el cap de la núvia com a símbol de fertilitat. També la preferència de fer casaments al mes de juny es remunta a

VIUNOV2019 - ESPECIAL NUVIS

la deessa romana Juno, que ho era del matrimoni. El vel de núvia també és una tradició romana adoptada dels grecs; el vel protegia la núvia dels mals esperits.

Més coneguda és la tradició jueva de fer miques un got o copa de vidre amb el peu per part del nuvi. Això es fa per a recordar la destrucció del Temple de Jerusalem, perpetrada pels romans l’any 70 de la nostra era. Els creients jueus no poden casar-se en sàbat, duran la pasqua ni les tres primeres setmanes de tardor.

I per acabar creuem el toll i ens plantem als Estats Units. Allà és tradició que la parella salti, agafats de mans, per damunt d’una escombra.

Aquesta tradició que sembla que portaren els esclaus negres simbolitza que la parella escombra les respectives experiències de solters per entrar plegats en una nova vida.

CASORIS D'ABANS El casament és una institució molt antiga. Però com eren els festejos, els casaments i els matrimonis d'antany?

Marc Pascual

E

ls casaments, fins fa poc més d’un segle, eren -més que una unió per amor- una veritable aliança d’interessos. Malgrat que el tema de l’amor romàntic, l’amor galant, cueja des de la baixa edat mitjana amb la gran difusió que van fer-ne els trobadors catalano-occitans, rarament era el motiu del casament. En qualsevol cas només podia ser-ho si l’amor dels joves coincidia amb els interessos de les famílies.

El festeig a pagès estava fortament ritualitzat. Les ocasions per trobar-se eren poques. i el ball era l’escenari de l’inici de moltes relacions. Una vegada autoritzat el festeig, els nuvis podien trobar-se però sempre sota el control dels pares i de la comunitat (allò que s’anomenava ‘la carrabina’). Abans del casament se signaven els ‘capítols matrimonials’ on es fixava el dot.

EL DOT Malauradament les dones en aquells temps, a més d’estar discriminades, es

Festeig típic i ritualitzat a Eivissa amb la 'carrabina' en segon pla

consideraven una càrrega per a les famílies. A les filles se les havia de proveir de ‘dot’ per a poder-les casar i el dot era allò que aportava la dona per a sostenir el matrimoni (podien ser diners, aixovar, joies o terres). Segons el dret romà, el pare de la núvia havia d'aportar a la seva filla un dot important, que li pertanyia, amb el qual s'havia de poder mantenir, ja que la dona no formava part de la família del marit, sinó del seu pare. El dot el rebien els marits i eren els encarregats d’administrar-lo.

Un dels rituals del matrimoni consistia en portar la ‘caixa de núvia’ (que era part del dot) amb l’aixovar a cal nuvi. El dot -com hem dit- podia ser econòmic, en béns mobles o en terres. Aquests darrers eren ben freqüents i permetien a la família del marit annexionar propietats a tocar de les seves per així engrandir la hisenda. L’església, però, en teoria obligava a que els dos cònjuges donessin el consentiment (cosa que gairebé sempre acabava passant). En un principi la cerimònia se celebrava a la porta de l’església -i no a l’interior- i constituïa un autèntic intercanvi de béns i d’individus. A finals del S.XII, no obstant, l’església imposà el matrimoni com a ritu sacramental, això sí, sense alterar l’intercanvi entre famílies.

UNA VEGADA AUTORITZAT EL FESTEIG, ELS NUVIS PODIEN TROBAR-SE PERÒ SEMPRE SOTA EL CONTROL DELS PARES I DE LA COMUNITAT

VIDA MATRIMONIAL Per a la nova parella començava una nova vida on es reservava l’àmbit domèstic per a la dona i l’àmbit laboral per a l’home. No eren poques, però, les dones que a més de portar la casa, ajudaven el marit al tros o en l’apariament del bestiar. A partir d’aquí la felicitat de la parella depenia de si s’avenien, si entraven prou diners i menjar a casa i si venien els fills. Si la cosa no funcionava no tenien la sortida del divorci. El matrimoni havia de suportar-se durant una llarga -o curta- vida.

Els 'festejadors' eren els rebaixos de pedra en els gruixuts murs de la casa pairal, sota una finestra, on els promesos havien de conèixer-se.

72

VIUNOV2019 - ESPECIAL NUVIS

Només una de cada deu dones se sent a gust amb el seu cabell.

Fem que això canviï?

L'aparador

dels nuvis

QUANTITAT I QUALITAT PER SUPERAR OBSTACLES El sector de l’oli del Camp de Tarragona enceta una campanya “molt bona”, que li permetrà sobreposar-se als maldecaps habituals, sobretot els baixos preus en origen, i als entrebancs imprevistos, com ara els nous aranzels per exportar els Estats Units Jesús Jordi Pinatella

N

omés li faltava Donald Trump, al camp català.

El sector de l’oli viu un dels moments més esperats de l’any, l’inici de la temporada, amb els primers rajos i les fires de l’oli nou per a donar la benvinguda a una campanya que ha de ser molt bona, millor que la dels últims anys, però la felicitat no podrà ser completa. Monedes de canvi en un conflicte comercial d’abast internacional, els productes agroali-

74

mentaris de diversos estats de la Unió Europea hauran de pagar una taxa inesperada per exportar els seus productes als Estats Units. Com sempre, a la pagesia catalana en general i al sector de l’oli en particular, que també lluita contra els baixos preus de l’oli d’oliva en origen, li toca adaptar-se als imprevistos i agafar-se als seus punts forts. Hi ha, lògicament, més mercats, començant per l’interior, i motius per a l’optimisme davant una anyada que, per qualitat i quantitat, volen celebrar.

“A COSELVA tenim una marca d’oli verge extra, Antara, que venem als Estats Units, de manera que aquest nou aranzel ens afecta molt”, explica el gerent de la Cooperativa de la Selva del Camp, Pere Ferré, que lamenta que els hagi aparegut un nou obstacle per culpa d’un conflicte amb el qual no tenen

EL SECTOR DE L’OLI ÉS MONEDA DE CANVI EN UN CONFLICTE COMERCIAL INTERNACIONAL AMB EL QUAL NO TÉ RES A VEURE

VIUNOV2019 - OLI NOU

OLI NOU

res a veure. En aquest sentit, a la Denominació d’Origen Protegida Siurana, la que agrupa els principals productors d’oli del Camp de Tarragona, se senten víctimes colaterals en el tauler d’escacs de l’economia mundial, la que prioritza els grans interessos geopolítics i que té pocs miraments amb els petits productors. L’aranzel que afecta el sector de l’oli és fruit, pràcticament, d’una carambola. El govern dels Estats Units va queixar-se per les ajudes que Alemanya, França, el Regne Unit i Espanya van concedir al fabricant d’avions Airbus per competir contra l’empresa nord-americana Boeing.

Com a contrapartida, l’Organització Mundial del Comerç va autoritzar l’administració de Donald Trump a imposar, a partir del passat 18 d’octubre, un aranzel del 25% als productes agroalimentaris (sobretot l’oli, el vi i els derivats del porc) provinents d’aquests quatre estats europeus. Per al camp català, el pitjor és que competidors directes com són Grècia i Itàlia no es veuen afectats per aquesta mesura. “L’impacte serà enorme i injust, i crearà una enorme distorsió dins de la Unió Europea”, avisen des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

La consellera d’Agricultura del govern català, Teresa Jordà, va convocar d’urgència la Taula Agrària, que calcula en uns 13 milions d’euros el sobrecost per a l’oli català. Per fer-hi front, segons Jordà, és necessari, entre d’altres ac-

L'ACIDESA DE L'OLI Per Víctor Marcé Consultor d'olis i greixos

Existeixen molts conceptes en el mon de l’oli que els que ens hi dediquem no hem sigut capaços d’explicar correctament als consumidors. I un d’aquests és l’acidesa.

En l'etiquetat de l'oli verge i verge extra no és obligatori indicar-hi l'acidesa. Es pot indicar, però sempre acompanyada d'altres paràmetres químics que ara no venen al cas.

Els àcids que formen l’oli i altres greixos són els àcids grassos. Son uns compostos on típicament entre 12 i 24 àtoms de carboni formen una cadena. L’acidesa d’aquests àcids grassos és deguda a l’àtom de carboni d’un dels seus extrems per la forma com està unit amb àtoms d’oxigen i hidrogen.

A l’oli, però, no tots els àcids grassos contribueixen a l’acidesa. Per fer-ho l’àtom de carboni del seu extrem ha d’estar lliure. La majoria dels àcids grassos de l’oli es troben en grups de tres, juntament amb glicerina, formant triglicèrids. Els triglicèrids, a part de ser un motiu de preocupació per molta gent, és la forma com els éssers vius guardem l’energia a llarg termini. Per aprofitar l’energia d’un triglicèrid primer s’han d’alliberar els àcids grassos.

L’oliva, que és viva i està contínuament gastant i guardant energia, té una petita quantitat d’àcids grassos lliures. Si algú intenta alimentar-se d’aquesta oliva també ha d’alliberar àcids grassos. D’aquí que un oli tingui una acidesa més o menys alta depenent de l’estat de salut de l’oliva.

Però un àcid gras, lliure o amb dos companys formant un triglicèrid, té gust de greix: Neutre, greixós, poc substancial en definitiva. Res comparable amb els fruitats, amargs i picants, i altres atributs secundaris que podem trobar en els millors olis de la nostra terra. Aquests atributs són deguts a uns compostos minoritaris presents en les olives sanes i que s’alliberen en l’oli durant el seu processat. Una cosa tan petita com una molècula, en una proporció molt petita, en una gota d’oli, pot fer un plat molt gran.

Laboratori Marcé Camí de Valls, 81-87 (Redessa) - Mod. 41- 43204 Reus Tel. 977 300 356 www.labmarce.com

VIUNOV2019 - OLI NOU

75

tuacions, incrementar la recerca de nous mercats exteriors i aconseguir que l’interior consumeixi productes propis de Catalunya. Sigui com sigui, la DOP Siurana no pensa renunciar al mercat nord-americà, ja que produeix molt menys del que consumeix, que és cada vegada més. La dieta mediterrània hi està de moda i és un mercat que valora la qualitat, tot i que caldrà veure fins a quin punt les noves taxes es deixen notar. Curiosament, tal i com es denuncia des de la DOP Siurana, és un aranzel que perjudica l’alimentació saludable i de qualitat que s’està intentant consolidar als Estats Units.

“De moment, ho acabarem pagant els productors, com sempre, ja que ens tocarà ajustar els preus”, lamenta Pere Ferré. Per sort, com que la campanya és bona, tindran marge de maniobra. De fet, segons Ferré, “pot ser fins i tot de rècord”: “L’olivera està tenint un rendiment molt alt i l’oli tindrà una qualitat excel·lent. Després que l’any passat no fos ni molt menys tan bona, estem molt animats.” Joan Antoni Linares, gerent de la Cooperativa de Valls, també està satisfet per una collita que es presenta “molt bona”, tot i algun

matís: “Sí que és veritat que la sequera, massa habitual els últims temps, ha fet que les olives de secà es quedin més petites, però malgrat això esperem una bona collita, millor que la mitjana.” A Valls fan poca exportació, de manera que els aranzels dels Estats Units els afecten poc, tot i que admet que “no afavoreixen gens el sector”.

El baix preu de l’oli d’oliva en origen, marcat pels grans operadors, és, segons Joan Antoni Linares, un dels principals maldecaps dels productors.

L’Estat espanyol, primer productor mundial d’oli, té els preus en origen més baixos de la Unió Europea, per sota dels 2 euros el quilo, inferior fins i tot als 2,75 que el Consell Oleícola Internacional marca com a mínim per cobrir els costos de producció. “L’especulació és la causa principal d’aquesta tendència baixista”, afirma Lluís Gaya, cap sectorial de l’olivera de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, que reclama que la Unió Europea incentivi l’emmagatzematge privat per evitar que la gran indústria i els grans envasadors especulin amb el preu. De fet, Madrid va ser l’escenari el passat mes d’octubre d’una gran manifestació del sector de

“L’OLIVERA ESTÀ TENINT UN RENDIMENT MOLT ALT I L’OLI TINDRÀ UNA QUALITAT EXCEL·LENT. ESTEM MOLT ANIMATS”, DIU PERE FERRÉ

76

VIUNOV2019 - OLI NOU

FESTA DE L’OLI NOU. VALLS ‘19 Diumenge 1 de desembre de 10 a 12 h del matí DEGUSTACIÓ I VENDA D’OLI NOU

fruitat

OLI DE LA

SOCIETAT

DE VALLS

L’Agrobotiga. Plaça del Carme 9 43800 VALLS. Tel. 977 600 521 www.coopvalls.com

Fem lots de NADAL

ALGUNES FINQUES D’OLIVERES, DANYADES PELS AIGUATS

Foto: Unió de Pagesos

Els aiguats que van causar destrosses importants el 23 d’octubre a diverses zones del Camp de Tarragona, sobretot a la Conca de Barberà, també van afectar algunes finques d’oliveres del territori en un moment delicat, el de l’inici de la collita. Des de la comissió de l’oli de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya s’ha demanat a la Generalitat que activi de manera urgent el paquet de mesures aprovades pocs dies després de les inundacions, sobretot la rehabilitació dels camins malmesos (hi ha productors que encara no han pogut accedir a les finques d’olivera per començar la collita) i la concessió d’ajudes i préstecs per a la replantació i restauració dels conreus i per a la reparació dels danys en les instal·lacions d’algunes cooperatives. “Estem preocupats perquè, tot i que els danys no s’han pogut acabar d’avaluar per la dificultat d’accés a algunes finques, hi ha molta zona agrícola afectada en un moment en què estem començant i tancant campanyes”, afirma Antoni Galceran, responsable d’oli d’oliva de la FCAC i president de la DOP Siurana. Més enllà d’aquesta part negativa, però, les pluges de tardor han ajudat a què les xifres de la nova collita siguin molt bones. A la DOP Siurana esperen collir uns 6 milions de quilos d’olives, per sobre dels 5,2 de la campanya passada. Paradoxalment, al Baix Ebre i el Montsià, en canvi, la producció caurà al voltant del 45% per culpa de la falta de pluges.

78

l’olivera per exigir mesures contra els preus baixos i per garantir un futur digne per a les explotacions d’olivera, sobretot les tradicionals i menys mecanitzades, majoritàries a Catalunya i que són les més directament exposades als obstacles, com ara els aranzels i els preus baixos. El sector de l’oli també ha de fer front a la irregularitat pel que fa a la producció, que pot variar força d’un any a l’altre. “Ja estem acostumats a l’alternança de l’olivera i ens hi adaptem. Si es gestiona bé es pot mantenir sempre una producció més o menys estable”, apunta Pere Ferré.

Quan no és un all, és una ceba. El camp català sap perfectament que sempre tindrà imprevistos, i compta amb la seva capacitat de supervivència i adaptació per superar-los. Sempre serà més fàcil davant una temporada tan positiva com la que ara s’obre i que podrà ser degustada en les fires de l’oli nou que aquests dies hi ha arreu del territori. Com recorda Pere Ferré, “al pagès, com més se l’estreny, més raja.”

· O L I D ' O L I VA V E R G E E X T R A ·

Major, 50 · LA SELVA DEL CAMP (Tarragona) Tel. 977 844 125* Fax 977 844 841 coselva@coselva.com

www.coselva.com

MERCEDES-BENZ EQC ARRIBA AL MERCAT EL PRIMER MODEL FULL ELÈCTRIC DE MERCEDES Es tracta d’un SUV d’altes prestacions, amb prestacions d’esportiu i 445 km d’autonomia

Text_Ramon Ortiz Fotos_Pierre Grubius

A

utolica Tarragona va presentar en societat un dels llançaments més importants dels darrers temps. Es tracta del EQC, el primer model “full elèctric” de la marca, que inaugura el camí de la mobilitat elèctrica de luxe.

El SUV alemany adopta un format crossover, dos motors elèctrics (un a cada eix per dotar-lo de tracció total elèctrica 4MATIC), i un conjunt de bateries de liti col·locades a la part inferior del vehicle per reduir al màxim el centre de gravetat i alliberar espai a l'habitacle.

En el cas de l'EQC (4,76 m), la potència total declarada és de 408 cavalls, 765 Nm de parell i la seva bateria -amb un pes de 650 kg- té una potència de 80 kWh que li atorga una autonomia de 445 km. L’acceleració de 0 a 100 km/h és de 5,1 segons mentre que la velocitat màxima està limitada a 180 km/h. Disposa de cinc modes de conducció denominats Comfort, Eco, Max Range, Sport, i Individual Mercedes anuncia un consum mitjà de 22,2 kWh/100 km i uns temps de recàrrega d'uns 40 minuts (del 10 al 80%) si es connecta a un

TÉ UNA POTÈNCIA DE 408 CAVALLS, ACCELERA DE 0 A 100 KM/H EN 5,1 SEGONS I GAUDEIX DE 445 KM D’AUTONOMIA

80

carregador ràpid de 110 kW, o bé d'unes 8 hores per completar un terç de la seva capacitat si es connecta a una xarxa domèstica convencional.

Compta amb sistema d'informació i entreteniment MBUX amb realitat augmentada i control per veu que pot rebre ordres fòniques i executar funcions emprant expressions lògiques o col·loquials, a més de comptar amb capacitat per a aprendre i assimilar les ordres més habituals gràcies a la intel·ligència artificial.

Entre les funcions que incorpora figura un sistema d'assistència ECO que ajuda a conduir de forma anticipativa. Així, per exemple, el vehicle ofereix indicacions sobre el moment adequat per aixecar el peu de l'accelerador fent servir dades del sistema de navegació i el sistema de reconeixement de senyals de trànsit.

La producció del nou elèctric de Mercedes es fa a la planta de Bremen (Alemanya). Les bateries de fabricació pròpia es produeixen a la factoria de Kamenz, prop de Dresden, destinada a proveir a la futura flota elèctrica de Mercedes.

VIUNOV2019 - PUBLIREPORTATGE

REUS | TARRAGONA

habitatge Núm. 23 | Novembre 2019

93 dies. És el temps que necessitem per vendre el teu immoble amb el servei exclusiu àgorax®premium.

Vine a veure’ns al carrer Jesús, 35 de Reus o truca’ns al 977 756 839.

Casa de 3 plantes (300 m²) amb terreny pla d'1 hectàrea, totalment tancat.

Disposa d'aigua, llum i dos pous. Terme de Riudoms, amb accés per carretera Reus-Cambrils. Per gaudir de la tranquil·litat i la natura i alhora molt ben comunicat.

Casa amb terreny en venda / Camí Mas del Ninfle (Riudoms)

250.000 €

Si tu també vols vendre som la millor opció.

Sol·licita el pla de venda exclusiu per a la teva propietat.

Carrer Jesús, 35 43201 Reus Tel. 977 756 839 Whatsapp: 600 498 977 oficina@agorax.es

www.agorax.es

Dídac Rodríguez Director d’Àgorax

Tel. 877 054 867

C/ Salvador Espriu, 5 43201 REUS

MOBLES INTERIOR · DECORACIÓ · REFORMES · CUINES · BANYS

www.tcinterior.com

Tel. 977 752 951 TENDALS & RÈTOLS i RETOLACIONS

C/ Amargura, 6 43201 REUS

www.toldocolor.com

TENDALS · PÈRGOLES · PARA-SOLS · TANCAMENTS · TENDALS PLANS · COFRES MOBILIARI HOSTELERIA · RÈTOLS · RETOLACIONS · IMPRESSIÓ DIGITAL

Carrer del Vent, 34 local 2 - 43201 Reus Telf: 977 300 590 comercial@inmobiliariafortunyreus.com Av. Prat de la Riba 17 - 43201 Reus Tel: 977 076 271 | info@immofortuny.com

www.inmobiliariafortunyreus.com

Selecció especial Reus Viure a La Selva del Camp

155.000 €

La bellesa és a l’interior

95.000 €

FG CDE AB

La Selva del Camp 120 m² / 4 hab. dobles / 2 banys / cuina office equipada / ascensor

Pis assolellat part alta

110.000 €

FG CDE AB

Reus - Barri Juroca 93 m² / 3 hab / 1 bany /cuina independent equipada / ascensor

Reus, La Sedera

FG CDE AB

Reus - Zona Mestral 75 m² / 3 hab / 1 bany /cuina independent equipada / ascensor/ parking

Calma i tranquilitat

205.000 €

FG CDE AB

Reus - La Sedera 106 m² / 3 hab / 2 banys /cuina independent equipada 2 terrasses / ascensor/ parking/ piscina comunitària

290.000 €

FG CDE AB

Pis lluminós a Reus

125.000 €

FG CDE AB

G Xalet a Castellvell del Camp 210 m² / 4 hab / 2 banys / cuina independent equipada / garatge/ jardí/barbacoa

Reus - Zona mercat El Carrilet 75 m2 / 3 hab / 2 banys / cuina independent parquing / ascensor

VALORA EL TEU HABITATGE ARA MATEIX 100% gratuït

100% online

En només 1 minut

valoracio.vivendex.com

Apartament a Salou

72.000 €

Pis Mas Vilanova

FG CDE AB

165.000 €

FG CDE AB

F Salou - Zona Cap Salou 75 m2 / 3 hab dobles / 1 bany / cuina / ascensor parquing / zona comunitària

Pis Reformat

Reus - Zona Passeig Misericòrdia 105m² / 3 hab. / 2 banys / cuina office equipada piscina comunitària / ascensor / aparcament inclós

163.000 €

FG CDE AB

Reus - Zona piscines públiques 105m² / 3 hab. / 2 banys / cuina office equipada parquing / ascensor

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

ELS MILLORS PREUS EN MANTENIMENT

TRUQUI AL 977 894 179

REPAREM TOT TIPUS D’ASCENSORS

Ascensor per a col·lectivitats i per a vivendes unifamiliars Seguretat, confort i disseny per a tots Baix consum i màxima eficiència Dissenyi l'elevador al seu gust

Plataformes salva escales Desenvolupem el seu projecte d'accessibilitat Ens adaptem a les seves necessitats Diferents models per escollir

Elevador vertical d’interior Desplaceu-vos entre plantes sense perdre espai Avançat tecnològicament i de fàcil instal·lació Ideal per a persones amb minusvalideses

Cadires puja escales Muntatges ràpids i sense cap tipus d'obra Màxim rendiment des del primer dia Diferents models corbats i rectes

Plataformes puja escales

INSTAL·LACIÓ EN

HORES

Una gran solució a problemes de mobilitat S'adapta a trams corbats i rectes Models per a interior i exterior

GSM INSTAL·LACIÓ DE TELÈFON DE CABINA

SERVEI REPARACIÓ AVARIES 24 HORES

ESTUDIS EFICIENCIA ENERGÈTICA

FINANÇAMENT A MIDA

C/ O’DONNELL, 29 – BAIXOS – 43205 – REUS – Tel.: 977 894 179 www.ascensorssales.com – reus@ascensorssales.com

PER MÉS INFORMACIÓ www.ascensorssales.com

www.fincassanpedroysanpablo.es Plaza Cataluña, Bl San Juan Esc. A Local 4º dcha.

San Pedro y San Pablo – Tarragona Contacto: 977 204 023 – 609 214 847 E-mail: info@fincassanpedroysanpablo.es

Consulte por nuestra promoción de un viaje a Canarias para 2 personas, si compra o vende su piso con nosotros

PISO CASI NUEVO, HABITADO SOLO DURANTE 1 AÑO. En venta en San Pedro y San Pablo, en la calle Joan Serra i Vilaró (Zona de Països Catalans). Piso de 2 habitaciones, 2 baños completos, gran cocina, comedor, amplia terraza, aire acondicionado con bomba de frío y calor por conductos.

El precio incluye GRAN PARKING Y TRASTERO. 138.000 €

Piso de 3 habitaciones en la zona de la 1ª promoción en San Pedro y San Pablo.

3ª PLANTA, sin ascensor. Necesita algo de reforma.

127.000 €

37.000 €

Piso de 68m2 en San Pedro y San Pablo, en la zona de Violant d'Hongría. 2 habitaciones amplias, baño, cocina americana, balcón.

Vista al mar. Muy soleado.

95.000 €

48.000 €

Zona de la Muntanyeta en SP y SP. Piso en planta baja, en un edificio de 2 plantas. 48 m2.

A REFORMAR COMPLETAMENTE.

SP y SP. Piso en edificio Paraguay. 4 hab., baño, galería cerrada, balcón. Aluminio exterior, suelos de gres. Edificio con ascensor.

DESAFÍA LA LÓGICA

LEXUS NX HÍBRIDO * POR 36.900€ Financiando con Lexus Privilege

Cuando desafías la lógica, el tiempo puede ir hacia atrás. Las reglas pueden romperse y las baterías pueden cargarse mientras conduces. Desafía la lógica con Lexus.

Compatible con Apple CarPlay para iPhone.

Descubra más en www.lexusauto.es

LEXUS TARRAGONA C/ Carabia, parcela, 11 Urb. L’ Albada 43006 Tarragona Tel. 977 245 569 www.lexusauto.es/tarragona 145 kW 197CV. 5,5 l/100km. – CO2 127 g/km. (NEDC).

6,8 l/100km. – CO2 155 g/km. (WLTP). NOx: 0,0025 g/km. *Lexus NX 300h Business MY20. PVP recomendado: 36.900€ por financiar con Lexus Privilege. Entrada: 8.594,70€ TIN: 7,95%. TAE: 9,22%. 48 cuotas de 350 € / mes y última cuota (valor futuro garantizado): 20.361,83€. Comisión de apertura financiada (2,75%): 778,40€. Precio Total a Plazos: 45.756,53€. Importe Total de Crédito: 29.083,70€. Importe Total Adeudado: 37.161,83€. Oferta conjunta de Lexus España y Toyota Kreditbank GmbH sucursal en España con el producto Lexus Privilege. Capital mínimo a financiar 22.000€. El producto Lexus Privilege le permitirá, al finalizar el plazo, cambiar su NX 300h Business MY20 por un nuevo Lexus, devolverlo sin gastos adicionales o quedárselo pagando o refinanciando la última cuota siempre que se cumplan las condiciones establecidas en el contrato. Oferta válida en Península y Baleares. IVA, transporte, impuesto de matriculación, campaña promocional, 3 años de garantía o 100.000 km. ( lo que antes suceda), 3 años de asistencia en carretera incluidos. Otros gastos de matriculación, pintura metalizada y equipamiento opcional no incluidos. Oferta válida hasta el 30/11/2019. Promoción no acumulable a otras ofertas o descuentos. Modelo visualizado no corresponde con el modelo ofertado. Emisiones y consumo de CO2 de NX 300h Business MY20: Emisiones de CO2 Ciclo mixto WLTP - Emsiones de CO2 Ciclo Combinado NEDC: 155 g/km. - 127 g/km. Consumo de combustible ciclo mixto WLTP - Ciclo combinado NEDC: 6,8 l/100 km. - 5,5 l/100 km. Los niveles de consumo de combustible así como de emisiones de CO2, se miden en un entorno controlado, de acuerdo con los requisitos la normativa europea, sobre cada versión de motorización y equipamiento. Los niveles de consumo de combustible así como de emisiones de CO2 de su vehículo pueden variar con respecto a las mediciones aquí citadas. El tipo de conducción junto con otros factores (condiciones de la carretera, tráfico, condición del vehículo, equipamiento instalado después de la matriculación, carga, número de pasajeros, etc.) juega un papel en el consumo de combustible y emisiones de CO2. Para más información, o si está interesado en los valores de un vehículo con distinto acabado, por favor contacte con la División de LEXUS de Toyota España S.L.U. o su Concesionario LEXUS.

NISSAN QASHQAI Q-Line

AMB UN DISSENY EXCLUSIU

DESCOBREIX-LO AL TEU CONCESSIONARI NISSAN NIKKO CENTER

Ctra. Valencia, 206 – 43006 - Tarragona - Tel: 977 549 560 Aut. Reus - Tarragona, s/n - Mas Abelló - 43204 - Reus - Tel: 977 722 197 http://red.nissan.es/nikkocenter Consum mixt WLTP: 7,1 l/100 km. Consum mixt NEDC-BT: 5,7 l/100 km. Emissions de CO2 WLTP: 161 g/km. Emissions NEDC-BT: 130 g/km.