VIU Reus 61

#61 | Desembre 2019 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

#61 Desembre 2019 www.viuafons.cat

REUS

Les notícies més destacades de la dècada que va des del 2010 al 2019, del Camp de Tarragona, de Catalunya i del món. #VIULaDècada

VIUhabitatge

2010 – 2019

REUS

EL RESUM D’UNA DÈCADA

p.111

T’ESPEREM PER LA NIT DE NADAL NADAL SANT ESTEVE FI D’ANY CAP D’ANY REIS CONSULTA ELS MENÚS A LA NOSTRA WEB O AL 977 232 033

També a

La P laça de la Font

Gran revetlla de cap d’any ENTRANTS Torrada de salmó en tres textures i amb el seu amaniment Cullereta de foie amb la seva crostó i melmelada de figues Gotet de crema de calçot amb cruixent de romesco i encenalls de pernil Delícies de mar i muntanya PRIMER PLAT Amanida de llamàntol, pop i perletes amb la vinagreta del seu ''Coral'' SEGON PLAT Filet de vaca madurat al foie amb els seus bolets de temporada i lligadet d'espàrrecs POSTRE Mousse de té Machá, coco i mango Inclou pa, begudes i cafè (Cava ARIA de SEGURA VIUDAS - Vins RENÉ BARBIER)

RAÏM DE LA SORT I COTILLÓ

BALL I TAULA “DOLÇA” A LA MATINADA

PARKING GRATUÏT CLIENTS

Via Augusta, 157 · 43007 Tarragona www.restaurantsolric.com

Fes la teva RESERVA: 977 232 032

6

10

96

PORTADA001VIUTar.qxd:Maquetación 1

26/10/12

13:30

Página 1

Sumari

#61

102

106

5 EDITORIAL | 6 ENTREVISTA - Ángel Belzunegui. | 10 ENTREVISTA - Inma Pastor. | 14 RESUM DE LA DÈCADA - 2010. | 22- 2011. | 30- 2012. | 38- 2013. | 46- 2014. | 52- 2015. | 58- 2016. | 68- 2017. | 76- 2018. | 82- 2019. | 96 LA MOBILITAT DEL FUTUR - Les claus que marcaran la mobilitat dels propers anys. | 102 ENTREVISTA - Òscar Saladié. | 106 LA DÈCADA DEL VIU - Com VIU a fons ha esdevingut la revista de referència al Camp de Tarragona. | 111 SECCIÓ IMMOBILIÀRIA

111 EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o lle-

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Ramon Ortiz, Jordi Salvat, Marc Pascual, Jesús Jordi Pinatella, Roser Pros-Roc. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni

geix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

Corrales, Josep Barbero. Disseny i maquetació: Marc Pascual i Judith Jovell. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail - Dipòsit legal: T-1220-2014

VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar els vostres suggeriments, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

4

a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Control

EDITORIAL

LA NOSTRA MIRADA a la

DÈCADA

A

quest número del Viu a fons que teniu a les mans és molt especial i ens atrevim a afirmar, fins i tot, que és de col·leccionista. Aquest mes de desembre hem volgut elaborar un resum d’aquesta segona dècada del segle XXI que en pocs dies tancarem, fent un recull dels fets més destacats que han succeït al Camp de Tarragona, però també fent una mirada a la resta de Catalunya, l’Estat espanyol i el món, a més d’una atenció especial a les novetats tecnològiques, que afecten la vida diària de la majoria de nosaltres. Hem volgut ser el màxim d’objectius i tractar els diferents àmbits informatius, però som conscients que una selecció de notícies sempre és subjectiva i cada lector o lectora segur que n’afegiria i en treuria.

Per complementar aquesta selecció, hem volgut cercar l’opinió de dos experts de camps molt diferents. Per una banda, hem parlat amb el doctor en Sociologia, professor titular de sociología la Universitat Rovira i Virgili i director de la Càtedra d’Inclusió Social, Ángel Belzunegui, amb qui hem intentat fer una lectura més des del punt de vista social de la dècada i també apuntar que ens pot venir en aquests nous anys vint que ara encetem.

Per altra banda, hem entrevistat un expert climàtic, el geògraf Òscar Saladié, que dirigeix la cátedra DOW/URV de Desenvolupament sostenible, per aprofundir en la crisi climàtica que ha marcat aquesta dècada i marcarà encara més els propers anys. Ens hem centrat en els efectes que ja són visibles en el nostre territori i en els que podem patir si no canvíem els nostres hàbits i comportaments de forma immediata.

Us animem doncs a endinsar-vos en les pàgines d’aquest número tan especial del VIU i ho feu oberts a la reflexió a partir de recordar els fets més importants que hem viscut aquests darrers deu anys al costat de casa... i també a l’altra punta del planeta, perque, en un món tan interconnectat com l’actual, el que hi succeeixi ens acaba influint en la nostra vida quotidiana.

Aprofitem tot l’equip del Viu a fons per desitjar-vos unes bones festes nadalenques i un feliç any 2020.

ÁNGEL BELZUNEGUI

DEFINIRIA AQUESTA DÈCADA COM LA DE LES GRANS INCERTESES Hem volgut reflexionar sobre aquesta darrera dècada des d’un punt de vista sociològic, de com ha evolucionat la societat des de diferents punts de vista. Ho hem fet amb el doctor en Sociologia, professor titular de sociología la Universitat Rovira i Virgili i director de la Càtedra d’Inclusió Social, Ángel Belzunegui

Text_Jordi Salvat Rovira Fotos_Pierre Grubius

C

omencem per una pregunta difícil: estem millor o pitjor ara que el 2010? No puc contestar a aquesta pregunta, però si que puc dir que hi ha hagut canvis substancials i substantius que tots podem apreciar. En tots els nivells. Sobre una concepció evolucionista de la història i de la societat, hi ha hagut canvis disruptius interessants, canvis i transformacions que han estat sorprenents.

Quins serien aquests canvis que qualifica de sorprenents? Per exemple, a nivell d’Europa, l’emergència de l’extrema-dreta i la força impressionant i històrica amb què ho ha fet.

Vivíem plàcidament en un status quo

6

amb un bipartidisme en la majoria dels països europeus, amb un recanvi natural en tre les forces socialdemòcrates i una dreta conservadora o liberal-conservadora, que pervivia des de la dècada dels cinquanta. I semblava que alguns fantasmes del passat havien quedat desterrats. Ara som conscients, de manera sorprenent, com l’extrema-dreta, en les seves diferents versions, té un paper molt important a tota la Unió Europea i a països limítrofs com Bielorússia, Ucraïna o dels Balcans. Un altre dels canvis interessants a nivell del social, que és un tema europeu i a nivell de model socioeconòmic, ha estat la reconsideració del que són els estats del benestar.

Com ha estat aquest canvi? Per primer cop comencem a ser conscients que el benestar social no està garantit. Però no ho està només per les generacions futures, sinó fins i tot

VIUDÈCADA - ENTREVISTA

per la generació “bay boom”. Això crea una incertesa, de la qual parlava Baumann, que provoca moviments polítics de caràcter populista. I quan dic populista no ho dic des d’un punt de vista negatiu, despreciatiu, sinó com una reacció. Ho són els avis i àvies que surten a protestar cada setmana per al manteniment de les pensions. Populista ho dic en el sentit de mobilització de masses i perquè implica solucions molt senzilles a problemes molt complexos. Com es mantenen les pensions quan tenim un forat gengantí a la Seguretat Social.

Es veu una volatilitat política molt gran aquests darrers anys. La conseqüència política del 15-M és Podemos i les seves confluències. Han perdut força però ara entraran en el govern espanyol. Això va passar a Grècia, i a Portugal són determinants. Podemos és fill de la crisi econòmica. Vox

ENTREVISTA

no. O ho és en molta menor mesura.

Vox és fill del problema territorial. Són moviments molt diferents. Ciutadans és un partit que neix per enfrontar el nacionalisme, el problema territorial.

Són plataformes polítiques diferents i tenen recorreguts diferents. Durant tot el segle XXI es manifesta la debilitat del sistema de protecció enfront a polítiques fortament neoliberals que aposten per les privatitzacions i una menor presència de l’estat i arrossega als canals polítics tradicionals, que no responen a aquesta incertesa que genera la crisi.

Parlem del Procés català i de la seva evolució, que ha marcat aquesta dècada. Des d’un punt de vista sociològic és un cas molt interessant. Jo diferencio entre el moviment indepedentista i el moviment processista. El moviment processista és un moviment

articulat clarament de dalt cap a baix, quan s’ha volgut veure que estava articulat a l’inrevés i no és cert. Està articulat des dels partits polítics, els mitjans de comunicació i institucions molt fortes que el fan desenvolupar.

No estic dient que estigui bé o malament. Crec que el processisme és la necessitat de creació d’una identitat, amenaçada per diferents factors, com la crisi econòmica, la pèrdua de l’ascensor social per part d’alguns grups autòctons, per l’arribada d’una immigració intensiva en molt poc temps i un problema d’assimilació i també una qüestió fiscal. Es percep que els serveis que es tenen aquí no són els mateixos que en altres llocs. Tot i que això s’ha anat abandonant i ara es parla més de repressió i drets humans. En el moviment processita i independentista trobem algunes de les claus de com ha de ser la política en un futur.

VIUDÈCADA - ENTREVISTA

Quines són aquestes claus? La política en el futur no pot respondre exclusivament amb una judicialització dels temes ni amb partits que no estan fent una lectura correcta del que està passant a la societat, siguin espanyols i catalans. I aquesta manca de capacitat d’entendre que està passant impedeix resoldre-ho. Hi ha molts interrogants de com es tancarà aquest moviment.

Si s’ha de tancar. Potser ha de seguir cohabitant en un marc legal-polític.

“PER PRIMER COP COMENCEM A SER CONSCIENTS QUE EL BENESTAR SOCIAL NO ESTÀ GARANTIT I AIXÒ PROVOCA MOVIMENTS POLÍTICS POPULISTES”

7

En el cas dels drets de les dones tenim la sensació que en els darrers anys hi ha una involució. Perquè l’extrema-dreta sempre ha esta desacomplexada. I ens estranya perquè nosaltres hem viscut molts anys sense extrema-dreta. La teníem per quatre nostàlgics del franquisme i ara estan a les institucions amb molta força i governant en algunes comunitats o ciutats.

Les conquestes històriques tenen una part d’evolució, però mai són definitives. Si durant els anys vint algú hagués anat a Viena i els hagués dit al cercle d’intel·lectuals d’Stefan Zweig que sis o set anys més tard s’haurien d’exiliar perquè, amb el nazisme, la seva vida hauria corregut perill, ningú l’hagués cregut.

Després d’uns anys vint d’ampliació de la democràcia i les llibertats, de cop van venir el feixisme, el nazisme i després el comunisme, igual o més destructiu a l’Europa de l’Est. Les persones no construeixen ara la seva identitat a partir de la classe social, sinó d’altres dispositius molt més emocionals, com la nació, el territori, el gènere o la religió. I la creació d’aquestes indentitats sobre recursos emocionals és molt perillosa i l’extrema-dreta basa molt el seu discurs en recrear l’identitat d’homes que es consideren maltractats per un feminisme molt agressiu, una identitat espanyola maltactada pels nacionalistes i territorialismes i una identitat cultural basada en tradicions com els toros.

Tot això ho hem de combinar amb el salt tecnològic. Sens dubte. Les xarxes socials en els últims quinze anys s’han convertit en la plataforma de mostrari de la identitat. Les xarxes socials tenen aspectes positius, de comunicació, instantaneïtat, de democratització, i aspectes negatius, com que es converteixen en una arena pseudo-política que aporta ben poca cosa a un debat serè. La tecnologia ens ha canviat la vida i ens la seguirà canviant, perquè encara està per veure totes les noves tecnologies basades en la intel·ligècia artificial.

Per resumir aquesta dècada, quins dos tres aspectes principals destacaria? La definiria com la dècada de les grans incerteses, a tots els nivells. Des de l’econòmic o a qui di-

rigirà el món i quins serans els conflictes els propers anys. Aquests darrers deu anys també ha aparegut de forma molt forta el clima i la reconversió cap a un consum planetari més d’acord amb els ritmes naturals. S’ha obert una finestra que ofereix moltes oportunitats de regeneració, que té a veure amb el clima, crear societats del bé comú i que vetllin pel benestar d’una vida digna i la incorporacióabsoluta de la dona a tots els nivells en igualtat de condicions o de les persones amb diversitat funcional i física.

Les tensions en l’arena política continuaran allí i dependrà de com les gestionem, ja que s’amplifiquen amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials. Un altre concepte, del que n’hem parlat abans, és l’emergència de noves identitats amb bases més emocionals que fa que en política estegui més present l’emocional per sobre el racional. I voldria destacar dues

qüestions més que tenen a veure amb els moviments socials i altres maneres de fer política en el futur.

Expliqui. L’emergència de la lluita feminista, per una banda, i la lluita ecològica per l’altra. Són dues qüestions que han protagonitzat aquesta dècada, sobretot la segona meitat, i tindran una presència fonamental els propers quaranta o cinquanta anys.

“L’EMERGÈNCIA DE LES LLUITES FEMINISTA I ECOLÒGICA HAN PROTAGONITZAT LA DÈCADA I TINDRAN UNA PRESÈNCIA FONAMENTAL ELS PROPERS ANYS”

INMA PASTOR DIRECTORA DE L’OBSERVATORI PER A LA IGUALTAT DE LA URV

EL CAMÍ PERQUÈ LA SOCIETAT MILLORI PASSA PER FER REALS ELS DRETS DE LES DONES A TOT EL MÓN Els darrers 10 anys han sigut crucials en molts aspectes: el moviment feminista lidera un canvi social tan visible com imprescindible

Roser Pros-Roca

R

epassar els darrers 10 anys del moviment feminista implica tractar dues qüestions fonamentals: la situació política i econòmica del moviment de les dones. La Directora de l’Observatori per a la Igualtat de la URV, la professora Inma Pastor, ho explica així: Els aspectes polític i econòmic són els més importants del moviment feminista. Es tracta del dret de

10

les dones a viure amb la mateixa llibertat i poder que tenen els homes, ni més ni menys.

Segueix explicant la professora Pastor: Jo crec que han passat dues coses per aconseguir les grans mobilitzacions de dones que hem vist: per una banda la demanda de l’aplicació de polítiques d'igualtat i per l’altra, la formació que s’ ha fet per sensibilitzar la societat. A més, les xarxes socials han connectat dones de molts llocs del món i això ha permès que problemes que són comuns per a les dones a tot arreu, es fessin visibles i que totes les dones sabessin que estan fent al

VIUDÈCADA - ENTREVISTA

mateix temps la seva reclamació. Això empodera molt, perquè ha donat un altaveu molt potent. L’exemple és el #MeToo o el #Cuentalo són exemples de com aprofitar les xarxes socials per donar veu a un problema que, de forma individual és duríssim i no té una bona resposta, però en col·lectiu, permet visibilitzar que la violència contra les dones és la més gran de les discriminacions. Per tant, la suma d'una articulació política, l’empoderament de noies i dones i el paper de les xarxes socials, ha fet possible que tot el món vegi la importància del moviment feminista.

ENTREVISTA

L’ASPECTE ECONÒMIC, FONAMENTAL L’altre gran aspecte que la professora Inma Pastor identifica en el moviment feminista al llarg dels darrers 10 anys és el paper de les dones en l’àmbit econòmic.

Jo crec que aquí és on hi ha el gran problema perquè en l'aspecte econòmic persisteixen les desigualtats”. Explica la professora: “Cal millorar la participació de les dones en el món

“LES XARXES SOCIALS HAN CONNECTAT DONES DE MOLTS LLOCS DEL MÓN I AIXÒ HA PERMÈS QUE PROBLEMES QUE SÓN COMUNS PER A LES DONES A TOT ARREU, ES FESSIN VISIBLES”

laboral. Les dones es formen i van al mercat de treball, però el mercat de treball els ofereix llocs de menor qualitat. Les dones tenen una taxa d'atur molt més elevada que els homes, continuen tenint contractes temporals i parcials. Aquesta no és una situació volguda per les dones però és el que troben o el que se'ls ofereix. Això acaba perjudicant la seva trajectòria professional té repercussions en les seves jubilacions. Per tant, estem parlant d’una experiència en el mercat de treball marcada per la precarietat.

I segueix reflexionant: A banda, encara que de vegades es vulgui negar, hi ha bretxa salarial. Negar-ho no deixa de ser una voluntat política d'alguns, interessats en convèncer que les millores ja estan aconseguides, quan no és veritat. Les dones presenten unes dades d’ inserció al mercat de treball que no són les que haurien de ser, donada la formació que tenen. Per tant, si bé políticament estem avançant, jo crec que en l’aspecte econòmic hi ha una persistència de les desigualtats que estan dificultant la vida de les dones.

PREVISIONS DE FUTUR És difícil predir el que passarà, comenta la professora Inma Pastor, però sabem quin camí hem de seguir per aconseguir que els drets de les dones es portin a la pràctica: el camí de la ciutadania plena que passa per la igualtat de condicions. Necessitem que les em-

“JO CREC QUE EL CAMÍ ESTÀ CLAR: LLUITAR PER LA CIUTADANIA DE LES DONES EN EL SEU ASPECTE ECONÒMIC I POLÍTIC”

VIUDÈCADA - ENTREVISTA

preses, quan contractin dones, estiguin contractant treballadores i els homes que prenen decisions en aquestes empreses, vegin el potencial de les dones com a treballadores. Necessitem que les empreses vulguin utilitzar aquest capital humà. Que els homes que estan a les institucions públiques vulguin compartir el poder amb les dones, les deixin entrar a les institucions perquè les institucions millorin per a tothom, també per als homes. Jo crec que el camí està clar: lluitar per la ciutadania de les dones en el seu aspecte econòmic i polític.

POSICIONS POLARITZADES Tanmateix estem en una situació en la que s'estan polaritzant totes les posicions. Sí, i això dificulta el consens.

Quan els extrems polítics i econòmics estan allunyats no beneficien la societat. Com a resultat final veurem situacions de posicions polaritzades al voltant del feminisme, postures molt més reivindicatives i en contra dels moviments que intenten frenar les reivindicacions de les dones. Tanmateix, confiem que els moviments feministes acabin tenim la veu que mereixen perquè al final, el que s’està reclamant són drets per les dones a viure en igualtat amb els homes.

Perquè la societat millori cal fer reals els drets de les dones a tot el món, amb una mirada global i integradora. No veig altra solució.

11

10 ANYS D'EMBRIOGYN

10 ANYS DE SOMNIS ACOMPLERTS Redacció

A

quest centre, de caràcter emprenedor, durant l’última dècada ha apostat per incorporar tota la innovació científica i tecnològica als seus tractaments per poder resoldre els problemes de fertilitat existents a les persones que els confien el repte de formar una família.

Tots aquests nous mètodes incorporats han estat dirigits a aconseguir solucions més eficients i poder generar un progrés de forma immediata,

aplicada directament en benefici del pacient.

Fent una vista al passat, podem veure els canvis més rellevants que han portat a Embriogyn a poder oferir una de les majors taxes d’embaràs en l’àmbit espanyol i europeu i a convertir-se en un centre de referència per a totes les persones del territori: L’any 2010 es vitrifica el primer embrió. La vitrificació és una tècnica de congelació que aporta una major taxa de supervivència dels embrions durant els processos de congelació i descongelació (al voltant del 98% dels embrions sobreviuen). Aquesta fita va revolucionar els tractaments de Fecundació In Vitro, apostant per la transferència d’un sol embrió a l’úter

matern. A més, aquest avenç científic, també permet a una dona posposar la decisió de ser mare, vitrificant els seus òvuls per a buscar l’embaràs en un futur, tècnica que es coneix amb el nom de Preservació de la Fertilitat.

Als inicis de l’any 2011 s’inaugura el Quiròfan propi d’Embriogyn. Alta-

Entrada del Centre Embriogyn. Situada a l’Avinguda d’Estanislau Figueres 8, de Tarragona

12

VIUDÈCADA - PUBLIREPORTATGE

PUBLIREPORTATGE

Biòpsia d'un embrió de dia +5 per estudi genètic

ment equipat desenvolupen les tècniques quirúrgiques relacionades amb la reproducció assistida al mateix centre de Tarragona, aportant així als seus pacients una màxima privacitat, seguretat i confort. Es duen a terme tècniques com les puncions fol·liculars, biòpsies testiculars i histeroscòpies quirúrgiques mitjançant làser que els permeten poder fer un tractament integral de la fertilitat en els seus pacients.

Aquest mateix any Embriogyn incorpora l’Embryoscope; un incubador d’última generació que grava els embrions les 24 hores del dia, permetent analitzar el seu desenvolupament i seleccionar amb molt més criteri els embrions de millor qualitat, augmentant en un gran percentatge les probabilitats d’embaràs.

guin seguits fins als seus progenitors amb garanties absolutes.

molta informació rellevant i unes taxes de gestació que ronden el 80% d’èxit per cada embrió genèticament normal col·locat a úter matern.

Dos anys després, l’any 2015 es posa en marxa la Unitat d’Histeroscòpia Diagnòstica i Quirúrgica mitjançant làser. Gràcies a aquesta especialització es poden resoldre malformacions uterines, pòlips, miomes amb un tractament gens invasiu i que la pacient viu de forma molt confortable i sense ingrés.

Ja l’any 2017 neix el primer nadó provinent de la preservació de la fertilitat. S’utilitzen per primera vegada òvuls congelats l’any 2012 per desig matern i que l’any 2017 aquesta dona va decidir ser mare.

L’any 2018 s’aposta per la traçabilitat i la fiabilitat en els tractaments mitjançant la tecnologia Witness.

S’implanta aquest sistema pioner de biovigilància que controla que cada mostra de semen, òvuls i embrions si-

EMBRIOGYN TÉ UNA DE LES MAJORS TAXES D’EMBARÀS EN L’ÀMBIT ESPANYOL I EUROPEU I HA ESDEVINGUT UN CENTRE DE REFERÈNCIA AL TERRITORI Fruit del seu èxit, l’any 2019, Embriogyn decideix recollir la seva filosofia i manera de viure la Reproducció Assistida sota el concepte de “Reproducció Assistida Positiva”. Una nova manera d’enfocar els tractaments de fertilitat, més humana, més propera, més transparent i amb uns resultats excel·lents.

10 anys de vocació i més de 2000 nens i nenes nascudes

www.embriogyn.com

Seguint en aquest camí, l’any 2012 s’instaura un sistema de cultiu llarg d’embrions, la qual cosa permet tenir-los fins a 5 dies en observació constant, des que els òvuls s’extreuen dels ovaris fins que els embrions es transfereixen a l’interior de l’úter matern. Aquest canvi aparentment tan simple, fa que la selecció dels embrions sigui més eficient i la taxa d’embaràs dels embrions transferits a dia +5 molt més alta.

Durant l’any 2013 es perfecciona el test genètic als embrions amb la implementació de la biòpsia embrionària durant el cinquè dia de desenvolupament. Estudiar genèticament aquests embrions de 5 dies de vida aporta L'equip d'Embriogyn al complert

VIUDÈCADA - PUBLIREPORTATGE

13

2010 LA CANONJA

ES CONVERTEIX EN EL MUNICIPI NÚMERO 947 DE CATALUNYA

L

a Canonja va culminar el 30 d’octubre de 2010 un llarg procés per recuperar la independència administrativa de què havia gaudit fins l’any 1967, quan en ple règim franquista, fou annexionada al municipi de Tarragona a través d’un decret del mateix dictador.

El Parlament de Catalunya va formalitzar la separació de la Canonja amb l’aprovació per unanimitat de la Llei de creació del municipi de la Canonja, impulsada pel Departament de Governació i Administracions Públiques.

Des de 2004 la Canonja tenia la condició Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Tarragona. La declaració d’independència es va rebre amb molta alegria entre els veïns i veïnes, que van omplir els balcons de la bandera blava, nou símbol de la vila. Al capdavant de l’EMD de la Canonja hi havia

com a alcalde el socialista Roc Muñoz, que des de la independència fins ara ha continuat en el càrrec, acumulant majories absolutes.

Un dels punts de negociació més complicats per la independència de la Canonja van ser els impostos procedents de les grans empreses químiques, com DOW, BASF o Repsol, instal·lades al seu terme municipal. I és que el 85% del Polígon Químic Sud està al terme canongí. Els diners que anaven a les arques municipals de Tarragona van passant al nou municipi d’una forma gradual, que culminarà el 2026, quan el 100% dels impostos de les empreses químiques aniran a parar a la Canonja, que es pot considerar un dels municipis més sanejats del Camp de Tarragona. Tot això ha permès oferir nous serveis des de l’Ajuntament de la Canonja, que han deixat de dependre de Tarragona o d’altres ens supra-

LA CANONJA RECUPERAVA LA INDEPENDÈNCIA ADMINISTRATIVA DE QUÈ HAVIA GAUDIT FINS L’ANY 1967, QUAN FOU ANNEXIONADA A TARRAGONA locals. És el cas de la policia municipal, que el 2014 va substituir la Guàrdia Urbana de Tarragona.

ARTUR MAS, NOU PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A la tercera va anar la vençuda. Després de guanyar dues eleccions (2003 i 2006) i no governar, Artur Mas, com a cap de llista de Convergència i Unió, va guanyar les eleccions catalanes de forma inapel·lable amb més d’1,2 milions de vots i va posar fi a set anys del govern tripartit d’esquerres. CiU va aconseguir 62 escons, a només 6 de la majoria absoluta i Mas va ser investit coma 129è president de la Generalitat de Catalunya abans d’acabar l’any.

En aquells comicis, el PSC va caure a 28 escons en el que va ser el pitjor re-

14

VIUDÈCADA - 2010

sultat fins llavors en unes eleccions catalanes i José Montilla va abandonar el lideratge socialista. ERC es va enfonsar a 10 escons i es va veure superat pel PP, liderat per Alicia Sánchez-Camacho, que en aquell inici de legislatura es va convertir en soci dels convergents. La situació política a Catalunya fa una dècada no tenia res a veure amb l’actual.

Solidaritat per la Independència, amb Joan Laporta al capdavant, entrava al Parlament amb 4 diputats i Ciutadans mantenia els 3 que tenia. Un mapa polític català a les antípodes de l’actual.

LA DÈCADA DE CLÍNICA CURULL

2011

2012

20 19

2013 20 14

20 18

201 7

2016

2015

2010 Inauguració de les noves instal·lacions a Rambla Nova 114.

2011 Dra. Curull premi a Empresària de l’any per la seva trajectòria professional i aportació al món laboral femení.

2012 Dra. Curull acceptada a l’Acadèmia Americana de Cosmètica Dental (AACD).

2013 Anàlisi Digital del Somriure: Tractaments estètics amb el software DSD (Digital Smile Design).

2014

Incorporem un Tomògraf Digital Cònic 3D (TAC) per a la planificació de la microcirurgia implantològica.

2015 Celebració dels 20 anys de Clínica Curull; Obtenim el certificat d’Espai Cardioprotegit i dels Segells de Qualitat ISO 9001 i Sanitat Excel·lent Privada.

2016

Implantem la tècnica de regeneració amb plasma ric en factors de creixement.

2017 Escànner intraoral i Microcirurgia assistida.

2018 Primer centre de la província de Tarragona en realitzar Implants Zygomàtics amb el mètode ZAGA per a aconseguir dents fixes en un dia en maxil·lars amb poc os.

2019

Digitalització 100% de tots el tractaments odontològics.

2020 Volem seguir creant somriures i fer feliços als nostres pacients.

ATURADA DE LES OBRES DE L’AUTOVIA A-27 ENTRE VALLS I MONTBLANC En el context de la crisi econònica que vivia l’economia espanyola, el ministre de Foment, José Blanco, va anunciar a finals de juliol l'aturada de les obres dels túnels de Lilla de l'autovia A-27 entre Valls i Montblanc, dins un paquet de projectes viaris d’arreu de aturats per les retallades pressupostades. Blanco anunciava la rescissió del contracte per construir l’autovia A-27 entre Valls i Montblanc en el marc del pla d’austeritat impulsat pel govern espanyol. La decisió arribava amb el 30% dels treballs executats i tant sols quatre mesos després que el Ministeri de Foment modifiqués el projecte per reduir l’impacte sobre el nucli de Lilla.

La reacció del territori va ser ràpida i contundent, liderada pels alcaldes de les dues poblacions, Albert Batet i Josep Andreu, i es va convocar una sessió plenària conjunta urgent dels consells comarcals de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Era el primer cop que es feia una sessió conjunta en més de dues dècades d’existència d’aquests ens supralocals. L’entrada en servei de la resta de trams de l’esperada l’autovia, un eix bàsic per connectar l’àrea metropolitana tarragonina amb l’interior de la península i molt reclamada pels sectors econòmics del territori, també s’endarrerien. Nou anys després, l’autovia A-27 encara arriba només a Valls i continua pendent foradar els túnels de Lilla.

STEVE JOBS PRESENTA EL PRIMER IPAD El 27 de gener de 2010 Steve Jobs presentava la primera generació de tauletes d’Apple. Conegut com a iPad, havia generat molta expectació. El nou giny tecnològic, a mig camí entre el telèfon intel·ligent i un ordenador portàtil, va tenir un èxit espectacular i es van vendre milions d’unitat aquell primer any i va provocar la baixada de vendes dels ordinadors miniportàtils.

L’iPAD de primera generació oferia dos models: la versió Wifi amb un pes de 680 grams i la versió Wifi més 3G (només per a dades) amb un pes de 730 grams.

Cada un d’aquests models estava disponible únicament en color negre, con una memòria de 16, 32 i 64 GB. Aquells primers anys de la dècada es va generar una gran eufòria al voltant del futur de les tauletes, però una dècada després, tot i les noves generacions d’iPads i altres marques, les seves vendes s’han refredat.

MOR EL JOVE FUTBOLISTA DEL REUS CF JORDI PITARQUE

16

Una trista notícia va sacsejar el món esportiu tarragoní el mes de setembre: la mort del jove futbolista del Reus CF Jordi Pitarque. Amb només 23 anys i dues temporades al club roig-i-negre, el jugador de l’Ampolla tenia una gran projecció. Pitarque va disputar el migdia sense cap problema el partit que enfrontava el Reus CF i el Prat, de Tercera Divisió, a la localitat del Baix Llobregat, on va ser expulsat per doble amestació en el tram final del matx. Va ser a la tarda quan va patir el primer infart i va ser traslladat a l’hospital tortosí. A l’ambulància va pa-

ja no va poder superar. No tenia cap probema cardiac previ detectat.

Les mostres de condol es van multiplicar no només en el futbol tarragoní i català, sinó també d’arreu de l’Estat. Una trentena de familiars i amics del jove futbolista van decidir crear l'Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià (JPC 7) amb el repte d'aportar un granet de sorra en la lluita contra els problemes cardiovasculars que afecten els esportistes i impulsar activitats relacionades amb el món de l'esport sota tres pilars fo-

tir el segon i, a l’hospital, un tercer que

namentals: l'esport, els nens i el cor.

VIUDÈCADA - 2010

ELS CASTELLS, PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT DE LA UNESCO En una sessió el novembre a Nairobi (Kenya), la UNESCO va proclamar els castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i se sumaven a la Patum de Berga com a tradicions catalanes amb aquest reconeixement de les Nacions Unides. Juntament amb els castells, entraven 46 elements més a la llista de Patrimoni Immaterial, entre ells la dieta mediterrània, el cant de la Sibil·la, el flamenc, les tècniques tradicionals de teixit de tapissos d’Iran, la falconeria o l’òpera

de Pekin.

En la valoració de la candidatura, la UNESCO destacava que els castells “són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”.

En la sessió hi va assistir una delegació catalana encapçalada pel llavors president de Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el conseller de Cultu-

ra i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. El conseller Tresserras va destacar que “la declaració és un reconeixement internacional molt important per a la cultura catalana i per al món casteller en particular. Aquest reconeixement ens referma la singularitat i ens fa més universals.” El conseller afirmava que la declaració és el resultat d’un intens treball realitzat per la Comissió impulsora, però sobretot, de l’esforç i dedicació de tot el món casteller.

OBRE PORTES EL CORTE INGLÉS DE TARRAGONA El 8 d’octubre s’inaugurava el nou centre comercial de El Corte Inglés a la ciutat de Tarragona. Enrera quedaven anys que Tarragona i Reus s’havien disputat la instal·lació d’aquesta gran superfície comercial. La partida l’havia guanyat la capital del Tarragonès.

El Corte Inglés de Tarragona, ubicat entre els avingudes President Companys i República Argentina, tenia una superfície construïda de 10.000 metres quadrats i donava feina a més de 800 persones, gairebé dos terços dels quals eren dones, amb una edat mitjana de 29 anys. La inversió havia estat de 165 milions d’euros.

18

VIUDÈCADA - 2010

Si gaudeixes

d’esperit aventurer,

Fent territori, fent Pirineus

www.skipallars.cat

INAUGURACIÓ DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS El president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar aquest la vigília de la Misericòrdia, el 24 de setembre, el nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Amb 92.073 metres quadrats i situat al Tecnoparc, el nou centre sanitari era tres vegades més gran que l’antic l’hospital i la seva construcció havia comportat una inversió de 170 milions d’euros.

Culminava d’aquesta manera un procés iniciat el 15 de novembre de 2006 amb l’adjudicació a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) Dragados i Agelectric (ara Abantia) la redacció del projecte i l’execució de l’obra del nou centre, la primera pedra del qual es va posar el 13 de març de 2007. El nou Hospital comptava amb 310 llits d’internament i 150 de sociosanitari, 60 boxs d’urgències i 36 places d’hospital de dia. El bloc quirúrgic consta de 10 quiròfans, un més per a les urgències i un altre per a l’àrea de ginecologia i obstetrícia.

EL NOU CENTRE ERA TRES VEGADES MÉS GRAN QUE L’ANTIC HOSPITAL I HAVIA COMPORTAT UNA INVERSIÓ DE 170 MILIONS D’EUROS

EL RESCAT ECONÒMIC DE GRÈCIA El 2010 esclatava la crisi econòmica i financera a Grècia, de la qual el país hel·lènic encara en pateix les conseqüències. Anys de despeses no controlades, les facilitats per a obtenir crèdits i els fracassos a l’hora d'implementar reformes financeres que van deixar Grècia greument exposada a la crisi econòmica global. Camuflats fins llavors, els números macroeconòmics grecs eren catastròfics i evidenciaven que Grècia superava el dèficit econòmic establert com a

20

límit a l'Eurozona. El deute del país era superior al seu PIB i alguns analistes van predir que arribaria a equivaldre al 120% d’aquest el 2010. El dèficit del país es trobava en un 12,7%.

Per aquestes raons, es va pensar que una possible solució podria ser un pla de rescat finançat per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. El 23 d'abril del 2010, el govern grec va demanar l'activació del pla de rescat de la UE i del FMI. L'ajuda econòmica necessària es va estimar finalment en 120.000 milions d'euros. A canvi del pla de rescat, el govern grec es va comprometre a aplicar certes mesures d'austeritat, com ara apujar el preu dels carburants i de l'alcohol un 10%, establir l'IVA en un 23%, suprimir les pagues extres dels funcionaris i allargar l'edat de jubilació fins als 67 anys. Nombrosos partits i sindicats grecs es van oposar a aquestes mesures del govern i va haver-hi diverses manifestacions, vagues generals i disturbis violents. Les protestes erean contínues a la plaça Síndagma d’Atenes, on es troba el parlament grec. La por i la desconfiança envers la crisi grega va tenir una influència negativa en les borses mundials, especialment en l'espanyola, per la por al contagi.

VIUDÈCADA - 2010

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Vilamòbil

Audi A1 Adrenalin

Per 175 €/mes*

Tarragona

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68 www.auditarragona.com

Reus

Passeig de Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45 www.audireus.com

*Quota mensual sense IVA per un contracte de Renting a 35 mesos amb Volkswagen Financial Services, amb una entrada de 3.600€ + IVA. Model quota exemple: Audi A1 Adrenalin 1.6 TDI 90CV (66 kw) en color Gris.

2011 CATÀSTROFE NATURAL AL JAPÓ

E

l divendres 11 de març el Japó va patir una catàstrofe natural de gran magnitud en forma primer de terratrèmol i després de tsunami. El sisme va arribar a 8,9 a l’escala Richter i va durar dos minuts. El va seguir una sèrie d’ones gegants de fins a vint metres d’alçada que van impactar de ple contra la costa nord-est del país nipó. La catàstrofe va provocar més de 18.000 morts i desapareguts i va ser la pitjor des de la II Guerra Mundial.

La central nuclear de Fukushima va quedar greument afectada pel fenomen natural i va provocar un dels pitjors desastrea nuclears de la història.

Fukushima va generar fins a 52.000 desplaçats, ja que la zona on vivien va quedar fortament contaminada de

residus radioactius emanats de las fusions parcials de nucli de tres dels quatre reactors de la planta.

EL REUS CF TORNA A LA SEGONA DIVISIÓ B La temporada 2011-2012 el Reus CF va aconseguir l’ascens a la Segona Divisió B després de cinc temporades a Tecera. El conjunt roig-i-negre va acabar la temporada regular en quarta posició i es va classificar per a la fase d’ascens a la categoria de bronze del futbol estatal. En el play-off d’ascens va superar amb èxit els enfrontaments amb la Universidad de Oviedo, el Náxara CD y el CD Comarca de Níjar.

L’entrenador que va portar el Reus CF a aquest nou ascens va ser Santi Castillejo i en la plantilla comptava amb jugadors com Sangrà, Taranilla, Álvaro García, Chumbi i Querol.

22

MOR STEVE JOBS

El 5 d’octubre de 2011 moria a Palo Alto a l’edat de 56 anys Steven Jobs, un dels personatges que ha influït més en el món tecnològic les darreres dècades. Jobs, al capdavant d’Apple, va ser el creador de l’Iphone, l’Ipod i l’Ipad, però abans també d’ordinadors personals revolucionaris. Jobs va ser empresari, magnat dels negocis del sector informàtic i de la indústria de l’entreteniment dels Estats Units. I també una personalitat molt controvertida, com passa gairebé amb tots els genis.

Va fundar Apple el 1976 amb el seu amic d’adolescència Steve Wozniak, i amb l’ajuda del seu excompany a Atari , Ronald Wayne, al garatge de casa seva. Gràcies a l’èxit d’Apple II, amb 26 anys, ja era milionari. El 1984 Jobs va llençar el Macintosh 128K, el primer ordinador personal amb un ratolí. Va deixar Apple però hi va tornar en una segona etapa que, ja en els anys 2000, va servir per a revolucionar la indústria musical amb l’iPod i la botiga on-line de música iTunes.

També va ser fundador d’un dels grans estudis d’animació, Pixar.

VIUDÈCADA - 2011

Pirineus de Catalunya,

23

DEL 15-M A L’ARRIBADA DE RAJOY A LA MONCLOA L’any 2011 va estar marcat per un doble cicle electoral: el municipal, que ja estava previst, com sempre cada quatre anys el darrer diumenge de maig; i les generals, que es van avançar per la greu crisi econòmica i el desgast del president socialista, José Luis Rodríguez Zapatero. Els comicis locals van estar precedits pel moviment diutadà del 15-M, també conegut com Els indignats. Va sorgir a partir de la gran manifestació del 15 de maig, ja en plena campanya electoral, convocada per diversos colectius socials i de l’esquerra radical. Després de la manifestació, diferents grups de persones van decidir acampar en diverses places de les principals ciutats de l’Estat. L’objetiu era una democràcia més participativa, que trenqués amb el bipartidisme, i eren molt crítics amb el paper deels bancs. Després es van anar organitzant en assembles. Fins el 2014 no va cristal·litzar en un partit polític, Podemos, liderat per Pablo Iglesias, que va obtenir cinc escons en les eleccions europees.

RAJOY VA APROFITAR EL DESGAST SOCIALISTA PER OBTENIR UNA CÒMODA MAJORIA ABSOLUTA

El 29 de juny Zapatero va convocar unes eleccions generals anticipades, a les quals dos mesos abans ja havia anunciat que no s’hi presentaria. El candidat socialista va ser el llavors vicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba, que es va enfrontar a Mariano Rajoy, que repetia per tercer cop com a cap de cartell del Partit Popular. Rajoy va aprofitar el desgast socialista per obtenir una còmoda majoria absoluta i convertir-se en el sisè president de govern des de la restauració democràtica.

S’ARXIVA DEFINITIVAMENT EL CAS TERRES CAVADES Set anys després del seu esclat, el jutjat d'instrucció número 5 de Tarragona va decidir arxivar el cas Terres Cavades. La justícia no apreciava indicis de delicte en cap dels fets, pels quals es va imputar l'exregidor d'Urbanisme Àngel Fernández (CiU), el seu germà Juan, José Luis Garcia, Francisco Fraiz i Eduardo Aznar. Tots ells estaven vinculats a les societats promotores del projecte urbanístic.

La polèmica va esclatar el 2004, quan es va fer públic que l'aleshores regidor d'Urbanisme del consistori tarragoní i mà dreta de l’alcalde Nadal, Àngel Fernàndez (CiU), havia votat a favor del pla parcial Terres Cavades, que preveia construir 5.000 habitatges en una de les zones de més expansió de la ciutat, sabent que hi tenia vinculacions tant familiars com personals, ja que el seu germà Juan n'era un dels promotors. En aquests casos, la llei obliga a abstenir-se. Poc després, va transcendir que el mateix Fernández també hi

24

tenia interessos perquè era accionista d'una de les set empreses promotores.

Fernández va dimitir al cap d'uns dies i va desaparèixer de la vida política.

La fiscalia va iniciar investigacions sobre el cas. Després de tres anys d'investigació, al març de l'any 2007 el jutge va concloure que no veia indicis de delicte. Després de l'acte de

VIUDÈCADA - 2011

sobreseïment, un dels querellants va presentar un recurs d'apel·lació a l'Audiència, que va resoldre que Fernández podria haver comès un delicte de negociacions i activitats prohibides i la resta dels acusats, tràfic d'influències. Però durant aquests tres anys no es va avançar en la investigació i finalment el cas es va arxivar.

NOMÉS UN

ÚNIC Volkswagen T-Roc. des de 205 €/mes amb My Renting*. ● ● ●

Assegurança a tot risc.

Tot el manteniment.

Assistència en carretera.

Emissió de CO2 (g/km): 119. Consum mitjà (l/100 km): 5,2. *Oferta Volkswagen Renting, SA, per a un Volkswagen T-Roc Edition 1.0 TSI 85 kW (115 CV) manual. Termini: 48 mesos. 48 quotes de 205 € (no inclou l’IVA).

Entrada: 3.183,03 € (no inclou l’IVA). Quilometratge: 10.000 km/any. Inclou manteniment, reparacions i assegurança a tot risc sense franquícia. No inclou canvi de pneumàtics. Per a altres versions o equipaments, consulta el teu concessionari Volkswagen. Oferta vàlida fins al 31/12/2019, tret que es produeixi alguna variació en les condicions del preu del vehicle. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Volkswagen T- Roc Sport amb equipament opcional.

Tarracomòbil

Ctra. Valencia, km. 224 Tel. 977 220 066 - Tarragona www.tarracomobil.es

Reusmòbil

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 124 004 - Reus www.reusmobil.es

ALBERT BATET GUANYA PER MAJORIA ABSOLUTA A VALLS Albert Batet va donar la primera i única majoria absoluta que Convergència i Unió ha aconseguit a Valls en les eleccions d’aquell any. Va sumar 13 dels 21 regidors del plenari de la capital de l’Alt Camp i va poder governar en solitari durant els següents quatre anys. Batet havia arribat a l’alcaldia de Valls la primavera de 2008 després de la dimissió per sorpresa de Dolors Batalla i va mantenir el pacte de govern amb el PSC liderat per Núria Segú.

Amb una llista plena de cares noves però que mantenia les persones de confiança de Batalla, com Carme Mansilla, Judith Fàbregas i Martí Barberà, va arrassar en uns comicis que van deixar el PSC amb tres regidors, per sota de la CUP. ERC i PP, amb un edil cada un, completaven el ple vallenc.

Amb aquesta victòria inapel·lable, Batet es convertia en un dels homes forts de CiU a la demarcació tarragonina i va iniciar un ascens que l’ha portat al capdavant del grup parlamentari de JuntsxCatalunya al Parlament i a convertir-se en un dels homes de confiança del president Carles Puigdemont. Batet va deixar l’alcaldia vallenca el passat mes de juny.

• Tapissats de cadires, butaques i sofàs • Venda de sofàs i capçals a mida • Venda de mobiliari outdoor per a piscines (col·lecció outdoor tant per a particulars com per professionals de la hosteleria) • Cobertors a mida per a piscines • Instal·lació de tendals motoritzats • Instal·lació de cortines tècniques • Instal·lació de moquetes

Distribuïdor autoritzat a Catalunya

Agent autoritzat

Polígon Industrial Belianes. C/ Llum, 2 43850 Cambrils (Tarragona) t. 977 36 41 66 - f. 977 369 881 info@tapissatsifundesjb.com | www.tapissatsifundesjb.com

CARLES PELLICER ACABA AMB 32 ANYS D’HEGEMONIA SOCIALISTA A REUS Les eleccions municipals de maig de 2011 van representar la fi de 32 anys d’alcaldies socialistes a Reus. El convergent Carles Pellicer derrotava Lluís Miquel Pérez i aconseguia ser alcalde de la capital del Baix Camp en el tercer intent i va iniciar, d’aquesta manera, una etapa com alcalde que encara no ha finalitzat. Pellicer va obtenir deu regidors, dos més del qui havia ocupat durant dotze anys l’alcaldia de Reus, i va formar govern amb el Partit Popular, que, amb sis edils, havia aconsegit un augment molt espectacular de vots.

La cap de llista de la formació conservadora, Alícia Alegret, es convertia en la flamant nova primera tinent d’alcalde de la capital del Baix Camp. La mateixa nit electoral gairebé es va signar l’acord entre convergents i populars, que fins llavors havien estat a l’oposició.

A més dels vuit regidors socialistes,

a l’oposició quedaven dos regidors de la formació municipalista ARA Reus i l’únic representant de la CUP. ERC i ICV desapareixien del plenari reusenc.

Per la seva banda, Lluís Miquel Pérez abandonava l’acta de regidor i es retirava de la primera línia política. El grup

EL CONVERGENT DERROTAVA LLUÍS MIQUEL PÉREZ I ACONSEGUIA SER ALCALDE EN EL TERCER INTENT socialista quedava liderat per Teresa Pallarès, que actualment és regidora de JuntsxReus al costat de Pellicer. Pallarès va deixar de ser portaveu del PSC per marxar al sector privat al cap d’uns me-

sos i va ser Andreu Martín qui va quedar al capdavant del grup majoritari de l’oposició de l’Ajuntament de Reus.

Martín va haver d’esperar al 2019 per ser cap de llista socialista, perquè el 2015 ho va ser un fugaç Francesc Vallès.

La Nit de Reis, il·lusió a mans plenes.

El primer regal, un caçacaramels!

La nit de Reis és la més esperada pels més petits de la casa. Així doncs, hem creat un caçacaramels per a la cavalcada i una original carta de Reis perquè no es deixin cap desig.

Recull el caçacaramels i la carta a partir del 17 de desembre a qualsevol oficina de Banc Sabadell de Reus o als comerços adherits.

Promoció vàlida fins a esgotar-ne existències totals: 60.000 unitats.

Reus_anunciBS_175x126.indd 1

26/11/19 11:27

PRIMERA PEDRA DEL NOU MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA

El 22 de març es va portar a terme l’acte simbòlic de la col·locació de la primera pedra de la reforma del Mercat Central de Tarragona, que llavors ja portava quatre anys tancat. La reforma s’havia iniciat l’any 2004 amb les primeres prospeccions arqueològiques. Durant aquest període el projecte executiu s’havia hagut d’adaptar i modificar a causa de les dificultats tècniques derivades de les troballes arqueològiques i de l’elevat cost de la primera proposta, que proposava fins a quatre plantes d’aparcament soterrat. Les obres es van allargar durant sis anys més, fins a la inauguració de l’edifici reformat el 2017.

Durant gairebé una dècada, els paradistes van estar instal·lats en una carpa provisional a la plaça Corsini, davant de l’edifici en obres.

Si bé l’aprovació de l’adjudicació de les obres a la unió temporal d’empreses formada per les companyies Cor-

AMB 19,8 MILIONS D’EUROS SIGNIFICAVA LA MAJOR INVERSIÓ PÚBLICA MUNICIPAL MAI FETA A FAVOR DEL COMERÇ DE PROXIMITAT san-Corviam i Vicsan no es va fer fins el 7 de febrer de 2011, les primeres actuacions van iniciar-se al setembre de 2009 i van consistir en el desviament dels serveis de clavegueram, llum, gas, fibra òptica i telèfon. El pressupost d’adjudicació de les obres es va fer per 19,8 milions d’euros, als quals les companyies adjudicatàries havien d’afegir set milions més d’inversió estimada per

a la construcció de l’aparcament sota el mercat.

Aquest projecte significava la major inversió pública municipal mai feta a favor del comerç de proximitat a la ciutat de Tarragona. La magnitud de l’obra ho demostra que, per tal de poder finançar el projecte l’Ajuntament va signar un crèdit de 26 milions d’euros a retornar en 30 anys que aportaven diferents entitats bancàries i caixes. El 22 de març de 2011, el mateix dia de l’acte de posada de la primera pedra, es va signar al mateix edifici del mercat el conveni en què el Ministeri de Foment es comprometia a destinar un total de 8 milions d’euros a l’equipament.

Es preveia que el nou Mercat Central s’inaugurés el setembre del 2013, dos anys més tard del que s’havia previst quan el vell edifici va tancar les seves portes. Però finalment va obrir portes el 2017.

TARRAGONA, ESCOLLIDA COM A SEU DELS JOCS DEL MEDITERRANI DEL 2017 El 15 d’octubre de 2011 passava a la història de la ciutat de Tarragona, quan a la localitat turca de Mersin era escollida per organitzar els Jocs del Mediterrani del 2017. Tarragona es va imposar a la candidatura egípcia d'Alexandria. A Mersin s’havien reunit representants de 25 països del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani. La candidatura de Tarragona va triomfar amb una proposta que incloïa 30 esports i 13 seus esportives repartides arreu del Camp de Tarragona i també de Catalunya.

La decisió va ser rebuda amb molta

28

eufòria a Tarragona i la plaça Imperial Tarraco es va omplir de ciutadans i voluntaris per celebrar l'elecció, que era vista per la ciutat com una oportunitat econòmica i de projecció per a la ciutat.

Els Jocs reuneixen cada quatre anys esportistes de 24 països de la ribera mediterrània. Els de Tarragona, els divuitens de la història, havien de ser els tercers Jocs Mediterranis que se celebrin a l'estat espanyol, després dels de Barcelona 1955 i Almeria 2005. Al final, Tarragona 2017 es va convertir en Tarragona 2018 per problemes de finançament.

VIUDÈCADA - 2011

2012 ESCLATA EL CAS INNOVA A REUS

E

l 2012 va ser un any molt convuls políticament a Reus a causa de l’esclat d’un cas de pressumpta corrupció al voltant d’Innova, el holding municipal que aplegava les empreses municipals, amb un pressupost més elevat que el propi Ajuntament. Els dos principals imputats eren Josep Prat i Carles Manté, dos alts càrrecs de la salut pública catalana. Prat, a més era el màxim responsable d’Innova. El 2012 es va fer públic que l'hòlding municipal Innova tenia un deute de més de dos-cents milions d'euros i l'Ajuntament de Reus un deute consolidat de 369,4 milions, sent aquest un dels deutes municipals més alts de tota Catalunya. El Cas Innova implicava als càrrecs de la salut

DIVERSES DENÚNCIES DE LA CUP A FISCALIA VAN ORIGINAR UNA GRAN TEMPESTA POLÍTICA A LA CAPITAL DEL BAIX CAMP pública i polítics catalans en una trama de contractacions irregulars i salaris injustificats.

Tot va començar quan la CUP va presentar el 10 de gener amb una denúncia davant de la Fiscalia Anticorrupció i l'Audiència Nacional pels múltiples càrrecs que acumulava en Prat en empreses públiques i privades, entre elles, la vicepresidència d'USP, una de les més grans companyies sanitàries d'Espanya. L’11 de gener, arran de la denúncia de la CUP, Prat va deixar el seu càrrec. Paral·lelament, la CUP va denunciat a l'Oficina Antifrau de la Unió Europea l’ús indegut per part de l'hòlding Innova d'uns 600.000 euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) invertits a Reus.

El 21 de gener es va fer públic el sou de Prat com a gestor d'Innova: 280.000 euros. Fins al moment, Prat s'havia negat a fer públics els seus béns i propietats, El 26 de gener es va fer públic que el PP de Reus havia destituït l'assessor Juan Gallardo per haver obtingut contractes d'Innova per a les seves pròpies empreses mentre formava part del consell d’administració de l'hòlding municipal. Al juny l’Ajuntament, llavors ja sota el govern de CiU i el Partit Popular, va portar al Tribunal de Comptes informes econòmics i una auditoria de gestió sobre un conjunt de males pràctiques dutes a terme per l’Ajuntament dirigit pel socialista Lluís Miquel Pérez. El 19 de juny, la CUP denuncia davant la Fiscalia Anticorrupció els pagaments de gairebé 700.000 euros que l’exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut) Carles Manté va rebre entre 2007 i 2011 d'Innova.

El 31 de juliol es fan públics els resultats de l’auditoria feta per Faura-Casas sobre els dos últims anys durant els quals Innova fou gestionada per Prat, entre 2009 i 2011. L'auditoria apuntava contractacions sense concurs, pagaments de sous i incentius a alts càrrecs de manera injustificada (a vegades les retribucions variables eren superiors a les fixes), concessions d’avals dubtosos i facturacions irregulars a les empreses de l'hòlding. També revelava que Prat va cobrar el 30% del seu sou en incentius que no estaven justificats.

Josep Prat

30

VIUDÈCADA - 2012

S’ANUNCIA UNA MACROINVERSIÓ DE 4.500 EUROS A VILA-SECA I SALOU: BCN WORLD Roca Village, i PortAventura, que gestionaria unes 3.000 places hoteleres, aproximadament la meitat de les previstes a BCN World. Aquests sis complexos s’havien d’aixecar de manera gradual. BCN World es va vendre sobre la idea de zinc smart cities tematitzades que estaran ambientades en la Xina, el Brasil, Rússia, l'Índia i els Estats Units, amb la generació de 30.000 llocs de treball directes.

El centre d'oci més gran d'Europa, amb la construcció de sis complexos d’hotels i casinos i una inversió de 4.500 milions d’euros en terrenys de Vila-seca i Salou, just al costat de PortAventura. Aquest era el macroprojecte que

anunciava aquell anys l’empresari valencià Enrique Bañuelos, a través de l’empresa Veremonte i diversos socis, entre els quals es trobaven l'operador de casinos Melco, el grup hoteler Melià, Value Retail, propietari de l’outlet La

El principal obstacle del macroprojecte era el marc legal, ja que necessitava rebaixes fiscals i canvis en la regulació dels casinos a Catalunya. Tot plegat ha anat endarrerint i redimensionant el projecte i set anys després encara no s’ha construït res. Durant aquest temps algunes empreses promotores han desaparegut o tenen elevats deutes amb Hisenda. També ha canviat el nom del projecte i BCN World s’ha convertit en CRT, sigles de Centre Recreatiu i Turístic.

FACEBOOK COMPRA INSTAGRAM PER MIL MILIONS D’EUROS Amb un anunci del mateix Mark Zuckerberg a través del seu compte en la seva xarxa social, el 9 d’abril de 2012 es confirmava la gran notícia tecnològica de 2012: Facebook pagava 1.000 milions de dòlars per a l’adquisició d’Instagram per a millorar les possibilitats dels usuaris a l'hora de compartir imatges des del mòbil. Facebook, a punt de sortir a borsa, va realitzar aquesta operació per sorpresa.

"Durant anys -explicà Zuckerberg- ens hem centrat en la millora de l'experiència per a compartir fotos amb amics i familiars. Ara, amb l'equip d'Instagram, oferirem les millors experiències per a compartir fotos des del mòbils amb la gent en funció dels teus interessos".

Creada per Kevin Systrom i Mike Krieger l'octubre de 2010, a Instagram treballaven una dotzena de persones que passaren a formar part de Facebook. La seva aplicació comptava el març de 2012 amb 27 milions d'usuaris registrats.

32

EL NÀSTIC BAIXA A SEGONA B Una temporada 2011-2012 nefasta va abocar el Nàstic al descens a Segona Divisió B. L’inici de la campanya, amb cap victòria en els onze primers partits, va provocar la destitució de Juan Carlos Oliva, que va ser substituït per Jorge D’Alessandro. El veterà tècnic argentí no va ser capaç de fer remuntar la situació al Nàstic, que va acabar baixant a Segona B. Era el final d’un dels cicles més brillants del club grana, que l’havia portat a l’històric ascens a Primera Divisió la temporada 2005-2006. Però el conjunt tarragoní només va poder estar una temporada a la màxima categoria del futbol estatal.

A Segona A, la massa social va començar a baixar i es va acumular un greu deute econòmic pròxim als 10 milions d’euros.

La temporada 2011-2012 es veu abocat al descens a Segona Divisió B amb una situació crítica econòmica i social. El Consell d'Administració va tornar a confiar en l’artífex de l’ascens, Josep Maria Andreu, que va tornar a la presidència. Una segona etapa que encara dura.

VIUDÈCADA - 2012

OBAMA, REELEGIT COM A PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

VAGA GENERAL CONTRA MARIANO RAJOY

Barack Obama aconseguia el novembre la seva reelecció com a president dels Estats Units i s’assegurava continuar a la Casa Blanca quatre anys més. Obama va guanyar les eleccions presidencials amb 332 vots electorals, mentre que el candidat del Partit Republicà, Mitt Romney, en va obtenir tan sols 206 vots. El candidat demòcrata va guanyar en 25 estats i a Washington DC amb un 50,2% del vot popular, mentre que Romney en va obtenir 24 i va rebre el 48,5% del vot. El candidat Gary Johnson, del Partit Llibertari, va rebre prop de l’1% dels vots.

Als denominats swing states o estats clau, Romney només va aconseguir guanyar a Carolina del Nord, mentre Florida, Ohio, Nevada, Iowa, Virgínia, Wisconsin, Michigan i New Hampshire van caure de la banda d’Obama.

Poc més d’un any al capdavant del govern espanyol va necessitar Mariano Rajoy per provocar la primera Vaga general, concretament el 29 de març del 2012. La Vaga general la van convocar els sindicats majoritaris -CCOO i UGT- contra de la Reforma laboral de 2012 promoguda pel govern popular de Mariano Rajoy i aprovada en el Consell de Ministres del 10 de febrer de 2010. A la convocatòria també s'hi van unir altres sindicats, com la Confederació General del Treball (CGT), la Unió Sindical Obrera (USO) o la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i diverses organitzacions i associacions nacionals i internacionals i el Moviment del 15-M.

MOR ALS 83 ANYS ESTEVE FERRAN, EL PRIMER ALCALDE DE SALOU El 10 de novembre Salou declarava tres dies dol oficial per la mort d’un dels grans artífexs de la segregació de Vila-seca i el primer alcalde com a municipi independent, del 1991 al 2007: Esteve Ferran, que moria als 83 anys a causa d’una llarga malaltia.

D’antiga familia de pescadors i llinatge de gran tradició a Salou, Esteve Ferran i Ribera va ser el primer alcalde de Salou, després de la seva segregació de Vila-seca l’any 1989. Ferran va ser el president de la primera gestora del nou municipi, entre els anys 1990 i 1991 i, posteriorment, va ocupar el càrrec d’alcalde entre els anys 1991 i 2007. Ferran va guanyar consecutivament totes les eleccions municipals a les quals es va presentar des de l'any 1991 fins el 2007, amb el partit independent que ell mateix va fundar: Ferran Units per Salou (FUPS). Anteriorment, Ferran també havia estat regidor de l’antic Ajuntament de Vila-seca i Salou per CiU i de la candidatura Pro Segregació.

34

Segons la reforma del mercat laboral, que havia entrat en vigor l'11 de febrer de 2012, els treballadors tindrien una indemnització màxima per acomiadament de 33 dies per any treballat, amb un límit de compensació de 24 mensualitats, mentre que el marc laboral anterior establia una indemnització màxima de 45 dies i amb el límit de 42 mensualitats. Es recuperava, a més, la prohibició de mantenir a un treballador més enllà dels dos anys amb contractes temporals i l'empresa podria realitzar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que suposés la reducció de la jornada laboral sense acudir a l'autoritat laboral.

Coincidint amb la vaga, al conjunt de l'estat, la demanda elèctrica va caure a la una de la matinada un 15% respecte a un dia convencional i a les set del matí, la caiguda era del 23,37%, comparable a la d'un dia festiu. Hi va haver manifestacions a les grans ciutats. Els sindicats van xifrar el seguiment de la vaga en un 85%.

VIUDÈCADA - 2012

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor.

Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos.

Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

S'INAUGURA EL TEATRE TARRAGONA Després de quatre anys d’obres i una inversió de 8 milions d’euros, el 12 de desembre de 2012 es va inaugurar el Teatre Tarragona. D’aquesta manera Tarragona acomiadava la Capitalitat de la Cultura Catalana que havia ostentat durant tot aquest any i passava el testimoni a Ripoll. El Teatre Tarragona no era un nou equipament sinó la rehabilitació d'una construcció de l'any 1924,

que havia acollit bàsicament projeccions de cinema. Havia tancat l'any 1994 i reobria gairebé dues dècades després per convertir-se en el teatre més gran de la ciutat, amb 700 butaques.

Situat a la Rambla Nova, gairebé davant del teatre Metropol, el nou equipament cultural es va inaugurar amb un acte dirigit per Sergi Guasch on actuaven exclusivament professionals tarragonins. Per inaugurar el Teatre Tarragona es va fer petar una traca i es va portar una flama des del teatre Metropol fins al de Tarragona per escenificat l’enllaç entre aquestes dues institucions. En la descoberta de la placa, va estar-hi present Mercè Duch, filla de l’empresari que havia fundat el Teatre Tarragona feia gairebé 90 anys.

PORTAVENTURA ESTRENA LA MUNTANYA RUSSA MÉS ALTA D’EUROPA Shambhala era el nom de la gran novetat de PortAventura la temporada 2012. Amb una inversió de 25 milions d’euros es convertia en la més cara de la història del parc temàtic. Amb una altura de 76 metres, Shambhala esdevenia també en la muntanya russa més alta d'Europa i el gran reclam del parc de Vila-seca i Salou. Es va aixecar a l'àrea

36

de la Xina, al costat del Dragon Khan, l’atracció més emblemàtica del parc i en actiu des de la seva inauguració el 1995. El llavors president de la Generalitat, Artur Mas, va inaugurar aquest l'atracció i hi va pujar, tal com va fer, disset anys enrere, l'expresident Pujol al Dragon Khan. El Shambhala i el Dragon Khan es creuen en quatre punts del seu recorregut.

El Shambhala no només era la muntanya russa més alta del continent, sinó també la que tenia la caiguda lliure més llarga i ràpida i agafa una velocitat de 134 quilòmetres per hora. La nova atracció comptava amb tres trens amb 32 passatgers cada un. Shambhala està ambientada en un paradís perdut i recrea una expedició per les muntanyes del l’Himalaia. PortAventura va voler reproduir un regne imaginari inspirat en la cultura i l’estil arquitectònic del Regne de Bhutan, un dels països més desconeguts del món.

VIUDÈCADA - 2012

Tenim la clau.

67 aniversari

2013 S'ESTRENA LA PEL·LÍCULA MÉS TARRAGONINA

L

FILL DE CAÍN

a Catedral de Tarragona, PortAventura o Tamarit eren alguns dels escenaris de la pel·lícula Fill de Caín, l’òpera prima en el camp del llargmetratge del director tarragoní Jesús Monllaó, que es va estrenar a les pantalles catalanes i espanyoles el 31 de maig i que Filmax va distribuir a nivell mundial.

Enrere quedaven quatre anys intensos del realitzador tarragoní i el seu equip i que ell mateix definia com un “thriller mediterrani”, amb la temàtica del bullyng com a teló de fons.

Basada en el best seller Querido Caín d’Ignacio García-Valiño, finalista del Premi de Novel·la Ciudad de Torrevieja en 2006, aquest thriller psicològic produït per Life&Pictures va ser rodada de forma bilingüe, entre el castellà i el català. El repartiment estava encapçalat pel veterà José Coronado, Maria Molins i Julio Manrique. El jove debutant David Solans, conegut anys més tard pel paper de Bruno a la popular sèrie de TV3 Merlí, era el gran protagonista. Jack Taylor, Mercè Rovira i unes joveníssimes Abril García i Helena de la Torre completaven el repartiment.

ARGUMENT En Nico (David Solans) és el fill gran d’una família més que acomodada. Ha estat diferent des que era petit i, quan arriba a l’adolescència, el seu peculiar caràcter es regeix per una única obsessió: els escacs. O més ben dit, ser el millor jugant-hi. Amb una excepcional intel·ligència i una moralitat més que qüestionable el jove mou la gent com ho fa amb els peons. És per això que els seus pares, Carlos i Coral (José Coronado i Maria Molins), decideixen contractar un psicòleg in-

38

VIUDÈCADA - 2013

fantil, Julio (Julio Manrique), més lligat a la família del que aparentment sembla. A través de la teràpia i una afició comuna als escacs, Julio s’endinsa a l’inquietant món de Nico i intenta descobrir la veritable raó del seu ser.

Mentrestant, ell juga una altra partida.

LA CATEDRAL DE TARRAGONA, PORTAVENTURA O TAMARIT EREN ALGUNS DELS ESCENARIS DE LA PEL·LÍCULA

La Nit de Reis, il·lusió a mans plenes.

El primer regal, un caçacaramels!

La nit de Reis és la més esperada pels més petits de la casa. Així doncs, hem creat un caçacaramels per a la cavalcada i una original carta de Reis perquè no es deixin cap desig.

Recull el caçacaramels i la carta a partir del 17 de desembre a qualsevol oficina de Banc Sabadell de Tarragona o als comerços adherits.

Promoció vàlida fins a esgotar-ne existències totals: 60.000 unitats.

Tarragona_anunciBS_175x126.indd 1

26/11/19 10:17

INAUGURACIÓ DE LES NOVES INSTAL·LACIONS DE L’ESCOLA D’IDIOMES DE TARRAGONA L’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona deixava aquell curs 2013-2014 les instal·lacions de la Rambla Nova, que havien quedat petites i obsoletes, per inaugurar la nova seu a l’edifici de la Chartreuse, a la part baixa. La història de l’EOI tarragonina va ser un culebbrot de problemes i conflictes entre administracions amb alumes i professors com a víctimes. L’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona havia obert les portes el 1987 a l’IES Martí Franqués, i cinc anys més tard es va traslladar a l’ubicació de la Rambla Nova. El 1995, el Departament d’Ensenyament va proposar traslladar el centre al Complex Educatiu (antiga Laboral) i poc després va aparèixer per primera vegada la proposta de la Chartreuse, espai ja descartat com a futura Delegació del Govern.

Però en els anys posteriors, l’Ajuntament va oferir a la Generalitat diversos terrenys: a l’àrea de Joan XXIII, a la zona educativa de Sescelades, als Quatre Garrofers, a la Vall de l’Arrabassada… No es va arribar a cap acord, enmig de les picabaralles polítiques entre administracions i partits, i el rebuig de professors i alumnes que valoraven especialment la ubicació molt cèntrica a la Rambla Nova. El 2010, finalment la Generalitat dona llum verda a l’Ajuntament perquè tirés endavant la rehabilitació de la Chartreuse, propietat del Govern. El consistori tarragoní es comprometia a pagar els treballs per avançat.

GOOGLE GLASS

L’any 2013 va ser l’any que el gran públic va començar a sentir parlar de les Google Glass, dispositiu de realitat augmentada en forma d’ulleres a través del qual es podien fer fotos i vídeos, compartir missatges i publicacions en xarxes socials i una infinitat més de possibilitats.

Aquell any més de 10.000 persones de tot el món van poder adquirir la versió beta de les Google Glass per un preu de 1.500 dòlars. Finalment el giny es van comercialitzar el 2014 i l’any anterior ja existia una llarga llista d'espera de persones que volien fer-se amb la versió oficial del gadget de Google, que era la nova febre al voltant del món de la tecnologia.

MOR BIGAS LUNA ALS 67 ANYS Un dels cineastes catalans més importants de les darreres dècades, Bigas Luna, moria el 6 d’abril a la Riera de Gaià, on havia establert la seva residència des de feia anys.

Tenia 67 anys i un càncer va ser la causa de la mort. En la seva filmografia com a director destaquen títols com ara Tatuatge, Bilbao, Jamón, jamón i Jo sóc la Juani.

Josep Joan Bigas i Luna, conegut artísticament com a Bigas Luna, havia nascut a Barcelona el 19 de març del 1946 i els seus inicis professionals els trobem en el disseny industrial, però a mitjan dels anys 70 va fer el salt al cinema. Va debutar el 1976 com a director amb l'adaptació de la novel·la Tatuaje, de Manuel Vázquez Montalbán. La va seguir Bilbao (1978), que va ser seleccionada per participar al Festival de Cinema de Canes. La carrera de Bigas Luna va esdevenir internacional amb Reborn (1981), protagonitzada per l'actor nord-americà Dennis Hopper, i el thriller Angoixa (1987). Després d'aquesta pel·lícula va dedicar uns anys a la pintura abans de reprendre la carrera cinematogràfica amb Las edades de Lulú (1990), adaptació de la novel·la d'Almudena Grandes.

El drama, el thriller i l'erotisme van marcar alguns títols dels anys 90, com ara Jamón, jamón (1992) i Huevos de

40

oro (1993), totes dues protagonitzades per Javier Bardem.

El 1994 va estrenar La teta i la lluna, amb Biel Duran i Miguel Poveda compartint repartiment amb Laura Mañá i Abel Folk. La Generalitat el va reconèixer amb el Premi Nacional de Cinematografia el 1998. Bigas Luna va entrar al segle XXI amb Son de mar (2001). Quatre anys després, va donar a conèixer una altra jove actriu, Verónica Echegui, a qui va convertir en estrella de Jo sóc la Juani, i el 2010 Elsa Pataky va protagonitzar DiDi Hollywood (2010).

VIUDÈCADA - 2013

GAMMA FIAT

EL BO PASSA RÀPID

40%*

AMB FINS A UN DE DESCOMPTE

+

10 ANYS DE GARANTIA i assistència

SUBJECTE A FINANÇAMENT. UNITATS LIMITADES EN ESTOC. Gamma Fiat (vehicles EURO6D): Consum ponderat/cicle mixt: de 4,6 a 9,8 (l/100 km) i Emissions de CO2: de 109 a 222 (g/km), segons procediment d’assaig WLTP conforme allò que disposa el Reglament EU 2017/1151 (emissions CO2 de 97 a 205 g/km segons procediment d’assaig NEDC correlat establert en els Reglaments EU 2017/1152-1153); Gamma Fiat (vehicles EURO6B, fi de sèrie): Consum mixt entre 3,4 i 6,7 (l/100km) i Emissions de CO2 entre 88 i 157 (g CO2/km) Cicle NEDC segons el Reglament (UE) 715/2007. *Descompte de fins 40% aplicable sobre el PVP recomanat de vehicles disponibles en estoc de la gamma FIAT. Inclou descomptes del concessionari i fabricador i descompte addicional per a vehicles finançats amb FCA Capital España E.F.C., S.A.U., segons condicions contractuals per un import mínim finançat en funció del model, amb un termini mínim de 48 mesos i una permanència mínima de 36 mesos. Finançament subjecte a estudi i aprovació de l’entitat financera. L’oferta inclou garantia legal i assistència a la carretera de 2 anys, més 8 anys addicionals o 100.000 km de garantia estesa MOPAR des de la data de primera matriculació del vehicle o el que abans succeeixi. Oferta vàlida només per a particulars fins al 31/12/2019 o fi d’unitats (400 unitats). No acumulable a altres ofertes o descomptes especials.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarpons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

PREPARAT PER A QUALSEVOL CAMÍ.

JEEP COMPASS JEEP&GO TOTALMENT EQUIPAT LLANDES D’ALIATGE DE 46 CM (18”) ENTRADA I ARRENCADA SENSE CLAU NAVEGADOR DE 21 CM (8,4”) AMB APPLE CARPLAY FARS DE XENÓ DUALS

(RÈNTING PARTICULARS I EMPRESES)

PER

199€

/MES*

ASSEGURANÇA A TOT RISC SENSE FRANQUÍCIA MANTENIMENT INCLÒS

Gamma Jeep Compass: Consum mixt: entre 4,4 i 6,9 (l/100 km). Emissions de CO2: entre 117 i 160 (g/km). Emissions de CO2 de 148 a 203 (g/km), segons procediment d’assaig WLTP d’acord amb el que disposa el Reglament EU 2017/1151 (emissions CO2 de 128 a 190 g/km segons procediment d’assaig NEDC correlat establert en els Reglaments EU 2017/1152-1153219). En condicions reals de conducció aquests valors poden canviar ja que depenen de molts factors, com l’estil de conducció, el trajecte, la meteorologia i les condicions de la carretera, així com l’estat, l’ús i l’equipament del vehicle. A més, aquests valors poden variar amb la configuració de cada vehicle, depenent de l’equipament opcional i/o la mida dels pneumàtics, així com en funció de canvis en el cicle de producció. *Quotes de rènting sense IVA per a contractes de 36 mesos i 15.000 km/any. Entrada de 5.627€. IVA inclòs. Quotes per al Jeep Compass Limited 1.4l Multiair 104kW (140CV) Mtx Fwd E6d amb Pack Parking i pintura metal·litzada gris granit.

Inclou: assegurança de responsabilitat civil voluntària (fins a 50 milions d’euros), defensa jurídica, vidres, assegurança d’accidents per al conductor i els ocupants de 30.000 € en cas de defunció o invalidesa permanent i absoluta, assistència 24h, danys propis sense franquícia (inclou incendi i robatori), manteniment integral a la xarxa oficial de concessionaris, impost de vehicles de tracció mecànica, impost de matriculació, gestió de multes. Oferta vàlida fins al 31 d’desembre de 2019 o fins a exhaurir-ne les existències. Jeep® és una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com

S’OBRE EL PRIMER TRAM DE L’AUTOVIA A-27 El 13 d’agost s’obrien al trànsit els 7,8 quilòmetres del tram de l’autovia A-27 entre Tarragona i el Morell. Era el primer tram d’aquesta autovia llargament demanada pels agents polítics i econòmics del territori. L’encarregada de tallar la cinta va ser la ministra de Foment, Ana Pastor, que davant dels mitjans de comunicació evitava posar data a les obres de tot el trajecte. La ministra rebutjava, això sí, un possible finançament dels trams pendents de l’A-27 a través d’un peatge a l’ombra com havien plantejat alguns empresaris.

El tram inaugurat disposava de quatre enllaços amb l’eix transversal del Port, amb l’AP-7, amb Constantí i amb el Morell i la Pobla de Mafumet. El pressupost superava els 59 milions d’euros i els treballs i tràmits havien durat més de 6 anys.

UN ARGENTÍ, ESCOLLIT PAPA AMB EL NOM DE FRANCESC Després de l’històric pas al costat de Benet XVI el mes de febrer de 2013, l’Esglesia Catòlica va haver d’escollir un nou Papa el mes següent. Va ser un conclave que va aplegar 115 cardenals, reunits com és tradicional a la Capella Sixtina del Vaticà. Van caler cinc votacions i dos dies de conclave -un procés relativament ràpid- per elegir el nou màxim pontífex de l’església Catòlica i es pogués sentir la tradicional frase “Habemus Papam”.

L’escollit va ser Jorge Mario Bergoglio, nascut a Buenos Aires (Argentina) el 1936. Bergoglio, arquebisbe de la seva ciutat natal, va aconseguir el suport de dos terços del conclave per ser proclamat nou Papa, el número 266 en la història. Es convertia en el primer jesuïta i sud-americà que ocupava el càrrec i va agafar el nom de Francesc.

Entre els principals candidats a ser elegits Papa Bergoglio no hi era i l’elecció va ser tota una sorpresa. Sonaven com a possibles, en canvi, Marc Ouellet, de Canadà; els nord-americans Timothy Dolan, Sean O'Malley, Donald Wuerl; el francès

S’ATURA EL PROJECTE CASTOR PERQUÈ PRODUÏA TERRATRÈMOLS El 16 de setembre de 2013 els treballs d’injecció de gas al dipòsit de gas Castor, situat davant de les costes de les Terres de l’Ebre, van ser paralitzats després d’una sèrie de terratrèmols. L’empresa responsable dels treballs, Escal UGS (participada en un 66,67% per l’ACS de Florentino Pérez), va reconèixer que els terratrèmols podien estar vinculats al projecte Castor. L’empresa concessionària va cobrar 1.350 milions d'euros com a indemnització.

El primer tremolor es va produir l’abril de 2012, amb de 3,1 graus en l'escala de Richter als voltants de la plataforma d'injecció. Fou qualificat com a “normal” per l'Observatori de l'Ebre. Des de mitjans de setembre de 2013 es produïren diversos centenars de sismes, la majoria d'ells d'escassa magnitud i imperceptibles, a la zona on el projecte Castor estava injectant gas. Malgrat això, l’1 d'octubre tingué lloc un terratrèmol de 4,2 a l'escala de Richter, causant alarma a les poblacions pròximes on es va notar.

El projecte Castor era un dipòsit estratègic artificial de

42

gas natural davant les costes del Montsià i el Baix Maestrat, entre Catalunya i el País Valencià, en la mar Mediterrània. El dipòsit era el cinquè i més gran dels existents o planificats a Espanya, creat per a suplir la demanda energètica espanyola en cas d'escassedat o cessament de les importacions. El projecte Castor podia emmagatzemar un màxim de 1.900 milions de metres cúbics de gas natural.

VIUDÈCADA - 2013

Tarragona connecta cotxe Anunciamb 175 Xel 125 revista elèctric viu DECEMBRE - 09/12/19- 9:46 La nostra ciutat connecta amb les preocupacionsde la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS) CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

REOBRE LA NECRÒPOLIS PALEOCRISTIANA

D

ues dècades va estar tancada la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. Des de 1992 fins la seva reobertura el maig de 2013, un dels jaciments arqueològics més importants de la ciutat no va ser visitable.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, es va comprometre l’any abans a adequar l'espai de la Necròpolis Paleocristiana tarragonina per reobrir-la a principis de 2013. Durant un període de quatre mesos, aproximadament, i una inversió de 225.000 euros, un equip pluridisciplinari format per restauradors, arquitectes, i arqueòlegs, van tornar a posar en valor aquest element patrimonial.

En concret, van actuar entre la via romana i el viaducte que creua les restes funeràries. La conservació d’aquests elements va set d’una gran complexitat després que hagin passat més de 40 anys a la intempèrie. No va ser fins als anys 90 que es va instal·lar la coberta que protegeix el jaciment i que va aconseguir frenar l'erosió i degradació de la Necròpolis. També es va netejar, restaurar i consolidar les estructures més representatives, com els túmuls i els edificis funeraris. Van

VA SER ENTRE ELS ANYS 20 I 30 DEL SEGLE PASSAT QUAN SERRA I VILARÓ VA EXCAVAR L'ÀREA D'EXPOSICIÓ DE LA NECRÒPOLIS DE TARRAGONA

ser pocs els punts del jaciments on es van fer noves excavacions.

Va ser entre els anys 20 i 30 del segle passat quan Serra i Vilaró va excavar l'àrea d'exposició de la Necròpolis de Tarragona, que més tard es complementaria amb la construcció del Museu Paleocristià. El jaciment es va descobrir durant la construcció de la fàbrica de la Tabacalera a la vora del riu Francolí.

YELMO OBRE SIS SALES DE CINEMA AL PARC CENTRAL El tancament dels Cinemes Lauren del Parc Central havia deixat la ciutat de Tarragona sense cinemes en el seu nucli urbà el 2009. Quatre anys després, Yelmo Cines obria nou complex cinematogràfic al mateix Parc Central amb sis sales.

Els nous cinemes disposaven d’una superfície de 2.280 metres quadrats i capacitat per a albergar a 1.250 espectadors. El novembre de 2013, quan va obrir Yelmo Parc Central, Yelmo Cines ja comptava amb 407 sales repartides per tot l’estat, totes digitalitzades. Quatre de les sis pantalles estan preparades per a projecció 3D amb el sistema de Real D. Al seu torn, totes les sales compten amb so digital 7.1 Surround mitjançant el processador Dolby CP750, i servidors de la marca Doremi. També disposaven de les anomenades “butaques vermelles”, seients que vibren en funció dels sons i efectes de les pel·lícules que es projecten.

Parc Central comptava a més amb les instal·lacions ne-

44

cessàries per a poder retransmetre via satèl·lit grans esdeveniments musicals i esportius. Yelmo Cines es caracteritza per la retransmissió d’esdeveniments com els ja realitzats en altres sales del seu circuit.

VIUDÈCADA - 2013

PER ALS QUE SOMIEN AMB DESCANSAR REALMENT Bร Avda. Vidal i Barraquer nยบ18 (Delante de Parc Central y Eroski) 43005 Tarragona | Tel. 977 229 993 info@lamatalasseria.com | www.lamatalasseria.com

2014 MÉS DE 2,3 MILIONS DE PERSONES VOTEN EL 9-N EN LA CONSULTA SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA

E

El 9 de novembre de 2014 es va celebrar una consulta sobre el futur polític de Catalunya, que algunes forces polítiques i moviments socials van considerar una consulta sobre la independència. La consulta, inclosa en el marc d'un procés de participació ciutadana organitzat per la Generalitat de Catalunya, estava formada per una pregunta amb dos apartats: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” i “En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?”.

L'anunci de la convocatòria d’aquesta consulta el va fer el president Artur Mas, el 14 d'octubre de 2014, com a resultat del bloqueig realitzat per part del Govern d'Espanya. Aquest bloqueig es va basar, en primer lloc, en la negativa del Govern d'Espanya a acceptar un referèndum sobre la independència sobre Catalunya, i en segon lloc, en la suspensió cautelar de la llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana i del decret de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur

46

polític de Catalunya per part del Tribunal Constitucional, després d’admetre a tràmit dos recursos del Govern d'Espanya. La data i pregunta de la consulta van ser anunciades per Artur Mas el 12 de desembre de 2013 amb el suport dels grups parlamentaris de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa i la Candidatura d'Unitat Popular, que sumaven 87 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya.

Els resultats de la consulta van ser els següents: Sí -Sí, 1.897.274 vots, 80,91%; Sí-No, 234.848 vots, 10,02%; Sí- En blanc, 22.755 vots, 0,97%; No, 105.245 vots, 4,49%; En blanc 13.201 vots 0,56%; Altre 71.505 vots, 3,05%. Van votar un total de 2.344.828 persones.

VAN VOTAR MÉS DE 2,3 MILIONS DE PERSONES I VA GUANYAR EL SÍ-SÍ AMB MÉS D’UN 80% DELS VOTS EMESOS

VIUDÈCADA - 2014

JOSEP ANTON FERRÉ, NOU RECTOR DE LA URV El catedràtic en Mecànica de Fluids Josep Anton Ferré es va imposar a Agustí Segarra en les primeres eleccions a rector amb dos candidats que vivia la Universitat Rovira i Virgili i va convertir-se en el nou màxim responsable del centre tarragoní, substituint Francesc Xavier Grau. Ferré va guanyar per un estret marge de vots el seu rival, 54% dels vots enfront el 46%. La participació va ser més alta que en les eleccions de 2010, però només un 5,7% dels estudiants va exercir el seu dret a vot.

UN INDRET VERSÀTIL AL COR DE TARRAGONA La Casa Joan Miret va complir 3 anys el passat maig des de la seva obertura al centre de la ciutat, la Rambla Nova Redacció

la identitat d’aquest emblemàtic edifici de la Rambla Nova, datat el 1859, ara està formada per 4 sales de diversos aforaments i una carpa ubicada al jardí amb una capacitat per a 170 convidats/ des. Des d’aleshores en aquest espai s’han dut a terme celebracions particulars com ara comunions, casaments, batejos o aniversaris, i també esdeveniments empresarials.

La directora del Grup AG Planning, Ana Ibars, recorda els començaments del projecte: “Des del principi, va ser un

D

arrere la Casa Joan Miret s’amaga una part significativa de la història de Tarragona i actualment es vincula a un conjunt de professionals lligats a l’organització d’esdeveniments. Més de 30 persones formen part de l’equip d’AG Planning, una empresa consolidada en el sector dels esdeveniments, que va néixer l’any 2003, especialitzada en la gestió d’espais singulars des de fa 16 anys i en el catering des del 2011. També s’ocupa, entre d’altres, de la gestió de les celebracions que es porten a terme tant a la Casa Joan Miret com el Castell de Tamarit.

El passat mes de maig la Casa Joan Miret va complir 3 anys des de que va obrir les seves portes a Tarragona. Després d’un intens treball de rehabilitació en què es va prioritzar la preservació de

LA CASA, D’ESTIL HISTORICISTA, ÉS UN ESPAI ÚNIC PER A CELEBRAR ESDEVENIMENTS AL BELL MIG DE TARRAGONA

espai que ens va captivar tant pel seu estil arquitectònic com per la seva ubicació i característiques que el fan únic.

Paral·lelament a la rehabilitació de l’edifici, anàvem descobrint la seva història i l’estreta vinculació que té amb la ciutat de Tarragona.”

Cal destacar que els baixos d’aquest immoble van acollir els magatzems de la Tabacalera i les oficines del Gimnàstic de Tarragona. Ibars explica que “donar-li continuiïtat a aquesta relació entre la casa i la ciutat era una de les nostres il·lusions. D’aquí va néixer l’agenda cultural de la Casa Joan Miret, una proposta que engloba activitats obertes a la ciutadania”. És per això que durant aquests anys aquest espai ha acollit tot tipus d’activitats com ara cicles de conferències, desfilades de moda, exposicions artístiques o presentacions com la del Festival REC. El missatge de Casa Joan Miret és clar: “Viu · Comparteix · Celebra” i l’equip AG Planning fins ara s’ha entregat per aconseguir-ho.

Foto: Píxel Moreno

VIUDÈCADA - PUBLIREPORTATGE

47

FACEBOOK COMPRA WHATSAPP PER 21.800 MILIONS D’EUROS Si dos anys abans, l’adquisició d’Instagram per part de Facebook va ser una sorpresa, la compra de WhatsApp per la companyia de Mark Zuckerberg portava vuit mesos gestant-se quan l’octubre de 2014 es va concretar per 21.800 milions d’euros. I és que hi havia molts dubtes a les dues companyies sobre la privacitat i garantia de la competència.

Primer davant l'agència antimonopoli dels Estats Units, la Comissió Federal del Comerç (FTC), i després davant els òrgans reguladors de la competència de la Comissió Europea, Facebook i WhatsApp van ser sotmesos a un exhaustiu escrutini, que finalment va determinar que l'operació no posava en risc la privacitat dels usuaris, ni la competència dins de la indústria.

WhatsApp comptava l’octubre de 2014 amb 600 milions d'usuaris, mentre Facebook tenia 1.320 milions d'usuaris actius.Va ser precisament el colossal d’aquestes xifres que va portar a les autoritats europees a plantejar-se si l'adquisició generaria una situació de gairebé monopoli que danyés a la resta del sector i no garantís la competència dins de la indústria.

GUERRA A UCRAÏNA

Rússia va demostrar aquell any 2014 -si algú encara no ho tenia clar- que tornava a ser una gran potència després dels anys complicats de la transició del comunisme al capitalisme. I la víctima va ser un dels seus països veïns, Ucraïna, que s’havia acostat massa al bloc occidental. L'annexió de la península de Crimea per Rússia al març, els aixecaments secessionistes que van degenerar en guerra a les regions industrials de Donetsk i Donbás, milers de morts, amb desenes de milers de ferits i centenars de milers de desplaçats, a més d'una profunda crisi econòmica i financera són part del balanç d’un conflicte, que va marcar també un punt d'inflexió a Europa, en qüestionar l'equilibri internacional existent en el continent des de la fi de la Guerra Freda.

INVERSIÓ HISTÒRICA EN L’AMPLIACIÓ DEL MOLL DE LA QUÍMICA L’ampliació del Moll de la Química, inaugurada aquella any, es convertia en la inversió més elevada fins llavors al Port de Tarragona, amb 116,4 milions d’euros, sumant els 76,4 d’aportació pública i la resta de privada.

D’aquesta manera, el port tarragoní es volia convertir en la instal·lació de referència al sud d’Europa pel que fa al trànsit d'hidrocarburs i productes químics. Amb les obres d'ampliació, el Moll de la Química triplicava la capacitat de trànsit que podia absorbir, passant dels dos milions de tones anuals als sis milions. Les noves instal·lacions s’havien creat també amb la indústria química establerta al Camp de Tarragona, a l'entorn immediat del Port, per tal de crear sinergies i activitat econòmica a tot el territori.

48

El nou moll arribava a les 36 hectàrees gràcies al dragatge de més de tres milions de metres cúbics de terrenys. Diverses companyies establer-

VIUDÈCADA - 2014

tes al Port de Tarragona, de fet, havien invertit en aquest temps en la millora de les seves instal·lacions.

INSTITUT TAO TARRAGONA ACUPUNTURA I FISIOTERÀPIA

ABDICA EL REI JOAN CARLES I I PUJA AL TRON FELIP VI La sorpresa saltava el 2 de juny amb l’anunci del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, de l’abdicació del rei Joan Carles I de Borbó en favor del seu fill, Felip. Els escàndols que havien envoltat el monarca espanyol els darrers anys el van impulsar a prendre aquesta decisió per intentar reflotar la institució, greument danyada.

“Ha estat el millor portaveu d'Espanya per tots els racons del món.

Renuncia al tron una figura històrica”, afirmava Rajoy en la seva compareixença. L’endemà de l’anunci, un consell de ministres extraordinari va

aprovar una llei orgànica per vehicular el procés successori, segons el que preveuen els articles 57, 1 i 2 de la Constitució espanyola.

Joan Carles de Borbó, en el seu missatge institucional de comiat com a rei, va explicar que abdicava en el seu fill Felip perquè “encari les transformacions necessàries a l'estat espanyol amb més energia”. Va ser una intervenció en clau de relleu generacional en què Joan Carles va assegurar, en un missatge televisat, que “Felip té la maduresa, preparació i sentit de la responsabilitat" necessaris per assumir el pa-

per de cap de l'Estat.”

El 19 de juny Felip VI va ser proclamat com a nou rei d’Espanya davant de les Corts espanyoles.

QUATRE NENS MOREN EN UN INCENDI AL VENDRELL

TORREDEMBARRA, COMMOCIONADA PEL CAS MASAGUÉ El 26 de març el Vendrell va viure una impactant tragèdia: quatre nens van morir en un incendi en un edifici de quatre plantes del carrer del Mig número 3, al barri dels Pisos Planas. Els quatre infants eren germans de 3, 5, 8 i 12 anys i vivien amb la seva família en el pis incendiat, a la quarta planta.

El cos de Bombers va rebre l’avís que hi havia foc en aquest edifici a les 23:40 hores. Al lloc del sinistre s’hi van desplaçar set dotacions que van veure que el foc afectava un pis de la quarta planta, on hi han trobat els menors sense vida. A més, un home de 51 anys va resultar ferit greu i va ser traslladat a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. També es van produir quatre ferits de caràcter menys greu. La resta de veïns van ser desallotjats de manera preventiva.

En un ple extraordinari celebrat a la una del migdia del mateix dia de la tragèdia, l’Ajuntament del Vendrell va decretar per unanimitat de tots els grups políticsdos dies de dol al municipi per les víctimes de l'incendi.

50

El matí del 26 de juny la Guàrdia Civil entrava per sorpresa a l’ajuntament de Torredembarra i en detenien l’alcalde Daniel Masagué, i la resta de membres de la junta de govern municipal per ordre d’un jutge del Vendrell. Els acusaven de corrupció i de la instrucció judicial posterior en van sortir fins a vuit peces, una de les quals va derivar en el Cas 3%, de pressumpte finançament irregular de CDC. La investigació judicial havia començat per una denúncia a Fiscalia de la llavors regidora d’Esquerra Republicana Montse Gassull.

Masagué va passar 15 dies en presó preventiva i va acabar dimitint del càrrec. L’alcaldia la va ocupar primer un dels membres del seu govern, Pere Font -també imputat- i després el socialista Enric Grangel, fins a final del mandat.

Cinc anys després encara no ha començat cap del judicis.

La primera peça judicial a arribar a judici serà aquesta propera primavera i jutjarà la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals per part de l'Ajuntament de Torredembarra.

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per a l’exalcalde de CiU, a qui acusa dels delictes de malversació i prevaricació. A més de Masagué, entre els encausats hi ha cinc regidors i exregidors, tres extècnics municipals, un advocat i dos empresaris, la majoria dels quals s’enfronten a possibles penes d’entre dos i quatre anys de presó.

VIUDÈCADA - 2014

L'aparador de

2015 S’INAUGURA LA FIRA CENTRE COMERCIAL A REUS

E

El dijous 5 de novembre s’inaugurava la Fira Centre Comercial a Reus i es posava fi d’aquesta manera a un tortuós camí a causa de la crisi econòmica patida pel país els darrer anys. Ho feia l’alcalde de Reus, CarlesPellicer, acompanyat del director general de Metrovacesa, Carlos Garcia León, i del director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Recasens, i també de diverses autoritats del Camp de Tarragona. L’esperada inauguració arribava amb el 90% de superfície comercial completa, que era de 33.000 metres quadrats, 11.000 dels quals estaven en mans de firmes líders del sector textil, dels grups Inditex, com ara Massimo Dutti, Zara Home, Oysho, Stradivarius, Pull&Bear i Bershka, a més d’altre com Cortefiel i H&M. L’origen de la Fira Centre Comercial va ser la pugna entre Reus i Tarragona per acollir un Corte Inglés. Finalment la coneguda firma comercial es va decantar per la capital tarragonina, i el 2006, el llavors alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez va iniciar els tràmits perquè les antigues instal·lacions de la Fira de Reus, destinades en un inici al Corte Inglés,acollissin un centre comercial d’una altra firma. A la convocatòria anunciada pel consistori reusenc es van presentar quatre licitadors diferents: Metrovacesa, Joy Luck Asociados SLU, la UTE Grupo Lar Actividad Arrendamiento SA i Eroski Sociedad Cooperativa i, per últim, Realia Business SA. Finalment, l’empresa guanyadora del concurs, Metrovacesa, obtenia la cessió de l’ús privatiu de la parcel·la durant un període de 50 anys.

El 20 de maig de 2008, Ajuntament i l’empresa concessionària signaven el conveni per desenvolupar el centre, però les obres es van aturar poc després a causa de la crisi econòmica, que va afectar molt durament l’empresa promotora. Després de negociacions i requeriments diversos, el gener de 2013, el nou alcalde de Reus, Carles Pellicer, iniciava els tràmits per retirar la concessió a Metrovacesa i desencallava la situació. Per reemprendre el projecte es va ser reduir el cànon que pagaria l’empresa a l’ajuntament dels 124 milions d’euros en 50 anys a 38 milions d’euros en un sol cop. Gairebé tres anys després obria el nou centre comercial.

52

VIUDÈCADA - 2015

L’OBERTURA ARRIBAVA AMB EL 90% DE SUPERFÍCIE COMERCIAL COMPLETA, QUE ERA DE 33.000m2

EL NÀSTIC TORNA A LA SEGONA DIVISIÓ A La temporada 2013-2014 el Nàstic ja s’havia classificat per la fase d’ascens a Segona Divisió A, però s’havia quedat a les portes després de perdre contra el Llagostera en l’eliminatòria definitiva en un partit per oblidar.

La temporada següent, l’ansiat ascens no es va escapar. La temporada grana va ser brillant i, amb Vicente Moreno a la banqueta, el conjunt tarragoní va aconseguir el primer lloc en el campionat de lliga del grup tercer de Segona B. A l’eliminatòria d’ascens va superar l’Osca. A terres aragoneses van empatar a zero i al Nou Estadi van guanyar per 3-1. La bona marxa de l’equip grana va permetre al club tarragoní recuperar part de la massa social que havia perdut amb les males campanyes anteriors.

EL TERRORISME ISLÀMIC ATACA AMB DURESA PARÍS El 2015 passarà a la història de París com un dels anys més negres després de la Segona Guerra Mundial a la capital francesa. El 7 de gener de 2015 dos homes emmascarats i armats amb un rifle Kalàixnikov, una escopeta i un llençagranades van atemptar contra la seu de la revista satírica francesa Charlie Hebdo, a París. A conseqüència d'aquest atac, reivindicat per Estat Islàmic, van morir 12 persones i 11 més van resultar ferides.

Uns mesos després, la nit del 13 i 14 de novembre, París va tornar a ser colpejada per un seguit d'atacs simultanis contra civils succeïts en els 10è i 11è

TANQUEN ELS MULTICINES LAUREN DE REUS

Els multicinemes Lauren de Reus no van poder superar la reconversió de l’analògic al digital i el mes de març de 2015 van tancar. Feia uns mesos que ja no s’hi projectaven films d’estrena a la seva cartellera, després de gairebé dues dècades amb les seves nou sales obertes. L’empresari cambrilenc Antoni Llorenç, al capdavant de Lauren Films, propietari del emblemàtics cinemes, portava mesos intentant reflotar el negoci, però no trobava viabilitat econòmica i uns mesos després del tancament va llençar la tovallola.

No va trobar un inversor que aportés el milió d’euros necessari per fer el salt al format digital i reformar unes sales que havien quedat antiquades, quan en la seva obertura a finals dels noranta havien estat un referent de modernitat en l’exhició cinematogràfica al territori.

Dos anys després,el juliol de 2017, s’enderrocaven els històrics cinemes Palace, al carrer Batan de Reus per convertir-se en un geriàtric. El mes de març d’aquell any s’havien deixat de projectar pel·lícules, després de gairebé quaranta anys actius. A Reus només quedava cinema d’estrena doncs a les sales del Centre Comercial La Fira.

54

districtes, al restaurant Le Petit Cambodge, el bar Le Carillon, la plaça de la República, la rue Bichat, el Bataclan, el boulevard Beaumarchais, i a la rue de Charonne Faidherbe, i explosions a l’Stade de France a Saint-Denis. L'esdeveniment més mortífer va tenir lloc a la sala de concerts de Bataclan, on els terroristes van disparar contra la multitud que assistia a un concert i després van prendre ostatges. L’onada d’atemptats es va saldar amb 129 morts i més de 300 ferits. El mateix dia 14 de novembre l'Estat Islàmic va reivindicar l'autoria dels atemptats.

MOR L’EXALCALDE DE TARRAGONA JOSEP MARIA RECASENS Qui va ser el primer alcalde de Tarragona de la recuperació democràtica, Josep Maria Recases, moria el 8 de setembreals 95 anys a l'Hospital de Santa Tecla, on estava ingressat a conseqüència d'una greu malaltia. Recasens, historiador i militant del PSC, va governar Tarragona entre els anys 1979 i 1989, quan una moció de censura el va apartar de l'alcaldia, succeint-lo el convergent Joan Miquel Nadal. Recasens va rebre el títol de Fill Predilecte de Tarragona l'any 2009 i dos anys després la Universitat Rovira i Virgili el va investir Doctor Honoris Causa. L’Ajuntament de Tarragona va decretar dos dies de dol.

Josep Maria Recasens i Comes va néixer a Tarragona el 19 de març de 1918. El 1936 va entrar a treballar de temporer a l’Ajuntament de Tarragona. El 1937 va deixar aquesta feina per incorporar-se a l’exèrcit, on va romandre fins al juny de 1940.

Entre el 1940 i el 1942 va fer diverses feines, entre d’altres de mestre interí a Vallfogona de Riucorb. L’any 1943 va entrar a treballar com a administratiu al Club Gimnàstic i anys més tard, el 1946, va cofundar el Club d’Escacs Tarragona i va participar en diversos torneigs entre 1951 i 1954. El 1979 va encapçalar la llista del PSC a les primeres eleccions municipals celebrades després de la restauració de la democràcia i va ser elegit alcalde de Tarragona, càrrec que va ocupar durant 10 anys, fins l’agost de 1989.

Entre el 1992 i el 2005 Recasens va seguir publicant títols al voltant de la història de Tarragona.

VIUDÈCADA - 2015

L'aparador de

EL REUSENC SERGI ROBERTO, CAMPIÓ D’EUROPA AMB EL BARÇA

L’ECONOMIA MUNDIAL S’UBERITZA Uber, l'aplicació per a telèfons intel·ligents que contacta a les persones que necessiten transportar-se amb cotxe amb propietaris d'automòbils privats que estan disposats a prestar aquest servei, va aconseguir un valor de mercat de 50.000 milions de dòlars en 2015, generant un fenomen que molts experts ja denominaven l’uberització de l'economia mundial. I és que el valor de mercat d'Uber, que no produeix ni té automòbils, havia aconseguit gairebé al de General Motors, que fabricava al voltant de 10 milions de vehicles a l'any El model de negoci d'Uber s’expandia ràpidament i amenaçava la indústria dels taxis. Per altra banda, Airbnb -una aplicació que contacta a les persones que busquen allotjament amb els qui volen llogar els seus habitatges- estava afectant sensiblement la indústria hotelera. Ràpidament apareixien centenars d’aplicacions similars que uneixen a les persones i eliminaven als intermediaris i amenaçaven pràcticament totes les indústries.

El FC Barcelona va guanyar el 2015 la seva cinquena Champions League després de derrotar per 3-1 la Juventus. En la plantilla de l’equip blaugrana trobem un jugador reusenc, Sergi Roberto.

Era la segona Copa d’Europa del migcampista reusenc, que en el títol continental de 2011 ja formava part de la plantilla blaugrana. Havia debutat a la Lliga de Campions en les semifinals d’aquella edició.

Roberto no va jugar el 2015 aquella final de la màxima competició continental a Berlín, però si que va tenir força protagonisme durant el camí cap al partit decisiu, consolidat ja enel primer equip blaugrana. Nascut a Reus el 1992 va arribar al futbol base blaugrana als 14 anys i va debutar amb el primer equip als 18 anys en competició de Liga.

OBRE LA PRESÓ DE MAS D’ENRIC El 29 de desembre, el president de la Generalitat, Artur Mas, inagurava oficialment el nou Centre penitenciari de Mas d’Enric, situat al terme municipal del Catllar, i que substituïa la presó tarragonina, que des de feia 62 anys estava ubicada al centre de la capital tarragonina. El nou centre penitenciari va suposar una inversió de 120 milions d’euros i va arrencar amb 288 treballadors.

A finals de novembre d’aquell any ja s’havien traslladat els primers 180 presos del centre penitenciari tarragoní a les noves instal·lacions de Mas d'Enric, però en trobar-nos en període peelectoral no hi va haver cap acte protocol·lari d’obertura. El projecte havia patit molts anys d’endarreriment a conseqüència de les retallades.

La presó de Mas d’Enric ocupava una finca de 70 hectàrees i tenia una capacitat per a 1.020 interns, que disposarien d’una piscina de 25 metres de longitud, biblioteca i sala d'actes, a

56

més de cel·les per a un màxim de dues persones cadascuna -a l’antiga presó se n’havien acumulat fins a quatre per cel·la-. Els interns es distribuïen en nou mòduls per a homes, joves i dones, que disposarien de diferents aules de formació.

Les obres del centre penitenciari s’haven enllestit ja el 2011 però l’enda-

VIUDÈCADA - 2015

rreriment en les obres de la depuradora que havia de donar servei a la presó va endarrerir quatre anys la seva obertura.

Fins el 2017 el nou centre penitenciari tarragoní no va estar a ple rendiment.

L’antiga presó, situada a l’avinguda República Argentina, es destinava a partir de llavors a centre obert per als reclusos de tercer grau.

2016 TRETZE MORTS EN UN ACCIDENT D’AUTOCAR A FREGINALS ment abreujat. Tot indica, doncs, que s’arribarà a un judici oral.

Les investigacions judicials se centren en el sistema de frenat de l’autobús, així com que Inspecció de Treball lliurés l’expedient sancionador en relació a l’empresa: no tenia contractat un Servei de Prevenció de Riscos Laborals i el conductor feia els reconeixement mèdics anuals pel seu compte. Per a la Secció Segona de l’Audiència Provincial, que porta el cas, no es descarta l’existència d’indicis evidents que la conducta de l’investigat -el conductor de l’autobúsfos d’imprudència greu.

E

l 20 de març es va produir un dels accidents més greus d’un autocar a les carreteres tarragonines i també catalanes. Va ser a l’autopista AP-7 al seu pas per la localitat de Freginals (Montsià) i hi van morir tretze estudiants. L’autocar anava en direcció Barcelona i tornava de València ple de 61 estudiants d’Erasmus de 22 països d'Europa, Àsia, l’Amèrica del Sud i el Pròxim Orient, que havien passat el dissabte a les Falles. Hi van haver també 40 ferits de diversa consideració.

L’accident va ser a l'altura del punt quilomètric 333. L’autocar va picar amb les proteccions de la dreta de la via, va donar un violent cop de volant, va perdre el control, va travessar la mitjana, va bolcar en sentit sud i va col·lidir amb un altre vehicle. De fet, aquest autocar formava part d'una caravana de cinc vehicles que tornava de València, i era l'últim dels cinc. Els altres quatre han arribat sense problemes a Barcelona.

On va succeir l’accident, al costat de l'autopista, es va aixecar un

58

monòlit per recordar les tretze víctimes. El cas ha tingut un recorregut judicial que encara continua ara.

Després que el Jutjat d’Instrucció 3 d’Amposta hagués arxivat fins a tres vegades la causa penal oberta per l’accident, el passat mes d’octubre l’Audiència de Tarragona va ordenar de nou la reobertura del cas. Però aquesta vegada va donar un pas més i va ordenar al jutge instructor que dicti la interlocutòria per incoar el procedi-

VIUDÈCADA - 2016

L’AUTOCAR ANAVA EN DIRECCIÓ BARCELONA I TORNAVA DE VALÈNCIA PLE DE 61 ESTUDIANTS D’ERASMUS DE 22 PAÏSOS DIFERENTS

ELECTRICITAT TARRAGONA

Des de 1975 al seu servei Instal·lacions i manteniment d’electricitat - Domòtica - Telecomunicacions Lampisteria - Gas - Calefacció - Aire condicionat - Energia solar

Venda de sanitaris, aixetes, mampares, mobles de bany, accessoris i electrodomèstics

C/ Reial, 23-A · 43004 Tarragona

Tel. 977 24 05 05

644 81 81 82

www.electricitattarragona.com

L'aparador de

DONALD TRUMP, NOU PRESIDENT DELS ESTATS UNITS El magnat novaiorquès de 70 anys Donald Trump es va convertir en el 45è president dels Estats Units després de derrotar en les eleccions a l’exprimera dama i exsecretària d’Estat, la demòcrata Hillary Clinton. Trump, sense cap experiència política, va protagonitzar una carrera presidencial marcada per la sorpresa inicial en erigir-se en candidat republicà enfront dels grans favorits, pels insults i estirabots a la seva rival en els comicis i a les polèmiques promeses, com la construcció d’un mur entre els Estats Units i Mèxic per aturar la immigració.

Trump va sumar 304 dels vots electorals per només 227 de Clinton, que es va imposar al magnat en vot popular -48,2% enfront 46,1%- però el particular sistema electoral nord-americà premia els estats menys poblats. Trump es va imposar en 30 estat mentre Clinton només en 20.

MASSA 'FAKE NEWS' El 2016 vam començar a sentir parlar molt de les fake news, sobretot després de l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units, el Brexit i la intensificació del Procés català. Les fake news eren les notícies falses o les mitges veritats que tota la vida havíem trobat als mitjans de comunicació tradicionals, però que ara topaven amb un terreny adobat per a la seva propagació geomètrica en les xarxes socials. Impulsades des de partits polítics, grups de pressió, empreses o organitzacions de tota mena, cada cop eren més presents a les xarxes socials.

Alguns estudis apuntaven que en cinc anys, la meitat de les notícies publicades a les xarxes socials serien fake news.

Una perillosa plaga.

60

VIUDÈCADA - 2016

MOR EL PRIMER ALCALDE EN DEMOCRÀCIA DE VALLS, PAU NUET

El 8 d’octubre de 2016 moria als 97 anys qui va ser el primer alcalde de Valls en democràcia, Pau Nuet.

Va ser escollit alcalde després de presentar-se com a cap de llista del PSC en les primeres eleccions municipals de la democràcia, l'abril del 1979. Nuet va ser batlle de la capital de l’Alt Camp fins al 1991, quan tot i guanyar els comicis va decidir retirar-se i passar el relleu com a alcalde a Alfred Pérez de Tudela.

Nascut a Valls l'any 1919, amb 17 anys Pau Nuet i Fàbregas va passar a formar part de la Joventut Comunista Ibèrica, joventuts del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Amb l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936, va ingressar a les milícies del POUM i va ser destinat al front d'Aragó. En acabar la guerra va haver d'exiliar-se a França, on va ser destinat al camp d'internament de Saint-Cyprien. Fins a l'any 1941 no va poder tornar a l'Estat espanyol i el 1944 va ser detingut i empresonat a Pamplona. L'any 1951 va sortir de la presó, tot i que en règim de llibertat condicional.

Import mínim 360€. TIN 0% TAE 0%. Interessos subvencionats per Stressless®. Finançament ofert per Banco Cetelem S.A.U. Vàlid de l’1 al 31 de desembre de 2019. Conjunt presentat: Stressless® Mayfair M peu Signature, en pell Batick Cream.

LA GERMANA I EL CUNYAT DEL REI, A JUDICI sa d’un delicte sinó d’incórrer en responsabilitat civil a títol lucratiu, i per això reclama que retornés els 587.413 euros que hauria ingressat de manera irregular. Pel que fa a les peticions de penes de presó, destacaven els 19 anys de presó i 6 mesos per al marit de la infanta, Iñaki Urdangarin, i els 16 anys i 6 mesos per al seu exsoci, Diego Torres.

L'

11 de gener de 2016 s’iniciava a Palma el judici del cas Nóos, un dels més mediàtics de les darreres dècades a l’Estat Espanyol. S’hi havia acreditat gairebé 600 periodistes.

I és que al banc dels acusats s’hi asseia ni més ni menys que una de les germanes del rei d’Espanya, la infanta Cristina, a més del seu marit i cunyat

del monarca, Iñaki Urdangarín. La vista oral arribava després de cinc anys d’instrucció i més de 76.000 folis del sumari i va durar més de cinc mesos.

A la infanta i el seu marit l’acompanyen 16 persones més, jutjades per delictes de malversació, frau, tràfic d’influències, falsedat en document mercantil contra la Hisenda pública i blanqueig de diners. En el cas de Cristina de Borbó, però, el fiscal no l’acu-

URDANGARÍN VA SER CONDEMNAT A 6 ANYS I 3 MESOS PER DIVERSOS DELICTES DE CORRUPCIÓ Finalment, Urdangarín va ser condemnat a 6 anys i 3 mesos per diversos delictes de corrupció, i va absoldre la infanta Cristina dels delictes fiscals dels quals se l’acusava, tot i que la sentència l’obligava a tornar 265.088 euros que va carregar a la targeta de crèdit de la mercantil Aizoon, que compartia al 50% amb el seu marit.

CREMEN PROP DE 500 ha A LA POBLA DE MONTORNÈS I BONASTRE La nit del 5 al 6 d’agost va ser molt intensa a les localitats de la Pobla de Montornès i Bonastre, a causa de l’incendi forestal que s’hi havia declarat a primera hora de la tarda a la urbanització Castell de Montornès -terme de la Pobla- i que no va ser donat com a estabilitzat fins el matí següent. El foc va cremar prop de 500 hectàrees de terreny, sobretot massa boscosa i va afectar majoritàriament el terme municipal de Bonastre, concretament 232. Va ser el foc forestal més important de l’estiu de 2017 a Catalunya.També van quedar afectats els termes municipals de Creixell, la Pobla i Vespella de Gaià. Prop de 40 veïns van ser desallotjats de casa seva de manera preventiva.

62

VIUDÈCADA - 2016

L'aparador de

PSC, PP I UNIÓ SIGNEN UN PACTE PER GOVERNAR JUNTS TARRAGONA L’1 de febrer es formalitzava un pacte de govern únic a Catalunya per governar la ciutat de Tarragona, integrat per nou regidors del Partit Socialista, quatre del Partit Popular i l’únic d’Unió Democràtica de Catalunya.

La presentació de l’acord es va fer a la Casa Canals, amb l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros flanquejat per Alejandro Fernández, del PP, i Josep Maria Prats, d’UDC. Tots tres van explicar les línies clau del programa de govern i en l’acte de signatura van insistir molt en què no era un pacte ideològic, sinó només d’”àmbit local”.

Ballesteros i el PSC deixaven de governar en minoria a la capital tarragonina, cosa que havien fet es de 2011, primer amb 12 regidors, però a partir de les eleccions de maig de 2015 només amb nou regidors. El trencament entre Unió i Convergència va

deixar via lliure a l’únic regidor democratacristià, Josep Maria Prats, per pactar socialistes i populars. El pacte no va arribar, però, a final de mandat,

ja que, després dels fets de l’1 d’octubre de 2017, Prats va abandonar l’equip de govern i PSC i PP van haver d’arribar sols fins els comicis de 2019.

HISTÒRIC ASCENS DEL CF REUS DEPORTIU A SEGONA DIVISIÓ A La temporada 2015-2016 va passar a la història del CF Reus Deportiu per al seu ascens a Segona Divisió A, una categoria on mai abans havia militat.

El club roig-i-negre va certificar l’ascens superant en l’eliminatòria el Racing de Santander, primer guanyant 0-3 al Sardinero i derrotant-lo novament per 1-0 a Reus, en un estadi ple amb 4.500 espectadors.

La campanya de l’equip reusenc va ser espectacular, després d'acabar líder del Grup 3 de la segona B, amb 73 punts, dos més que el Vila-real B i l'Hèrcules d'Alacant, i 6 més que el Lleida Esportiu. L’equip roig-i-negre l’entrenava Natxo González i aquella temporada s’havia reforçat amb jugadors com Fernando Rodríguez (procedent de l'Hèrcules d'Alacant), Alberto Benito (Sporting de Gijón B), Rafa García (Alavés), Angel Martínez (RCD Espanyol B) i David Haro (CE L'Hospitalet).

64

VIUDÈCADA - 2016

TRASLLAT MERCOR TARRAGONA es trasllada a 2 minuts de l’actual ubicació!

TRASLLA TRASLLAT

MERCOR TARRAGONA es trasllada MERCOR TARRAGONA Ens instal•lem al carrer a 2 minutsesdetrasllada l’actual ubicació!

a 2 minuts de l’actual ubicació!

Alguer 13, Tarragona

BIC

U VA NO

ACIÓ

!

Ens instal•lem al carrer Alguer 13, Tarragona

Ens instal•lem al carrer Alguer 13, Tarragona

VIAMED MONEGAL POSA EN MARXA LA PRIMERA UNITAT INTEGRAL DE LITOTRÍCIA, EN EL SECTOR PÚBLIC I PRIVAT, A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

Aquesta Unitat Integral incorpora una màquina de litotrícia extracorpòria per ones de xoc de darrera generació Redacció

V

iamed Monegal, s’ha convertit recentment en l’hospital pioner de Tarragona en incorporar una litotrícia extracorpòria per ones de xoc de nova generació per a l’eliminació de càlculs renals sense passar pel quiròfan. Aquesta avantguardista tecnolo-

66

LA UROLITIASI, (CÀLCULS O PEDRES DINS DELS RONYONS O DE LES VIES URINÀRIES) AFECTA DEL 5% AL 15% DE LA POBLACIÓ MUNDIAL

VIUDÈCADA - PUBLIREPORTATGE

gia compta amb un sistema radiològic i d’ultrasò més precís que permet una millor localització de les pedres, i amb un generador que produeix ones de xoc de major profunditat.

La urolitiasi, malaltia causada per la presència de càlculs o pedres dins dels ronyons o de les vies urinàries, afecta del 5-15 % de la població mundial. A Espanya, entre el 8 i el 10% d’habitants la pateixen amb alta recurrència que, als 5 anys, pot ser de fins el 50% amb elevada freqüència en la població laboralment activa (adults entre els 20 i

PUBLIREPORTATGE

Càlculs renals

els 50 anys), la qual cosa causa un elevat cost individual i hospitalari, provo-

cant un problema de salut d’alt interès sociosanitari i econòmic.

VALOR AFEGIT SALUT I CONFORT PER AL PACIENT • Des de la seva obertura, Viamed Monegal ha aportat un valor afegit per a la seva publicació en matèria de salut i confort per al pacient.

• Aquest centre hospitalari es caracteritza per integrar a professionals especialitzats per al tractament de les diferents patologies, prioritzant el tracte humà i proper amb els pacients.

En aquest context, arriba aquesta tecnologia a l’hospital tarragoní de Viamed Monegal de la mà de l’uròleg Dr. José Gregorio Sabino. Enfoquen la patologia de pedres al ronyó des d’un punt de vista integral, tant en el diagnòstic i tractament, com en la prevenció. En definitiva, compten amb totes les eines per a decidir quina és la millor opció per a eliminar les pedres del ronyó, ja sigui per litotrícia extracorpòria, o per litotrícia intracorpòria, que incorpora tant la cirurgia endoscòpica amb ureteroscopi rígid o flexible, a més dels estudis necessaris pera evitar recidives. A més, Viamed Monegal té el suport del servei de diagnòstic per imatge, laboratori clínic i urgències 24 hores.

• A més, el centre ofereix unes infraestructures sanitàries punteres, compostes per unes instal·lacions modernament dotades i equipades amb la darrera tecnologia mèdica i quirúrgica.

Segueix-nos a:

ViamedMonegal

viamedsalud www.viamedmonegal.com

VIUDÈCADA - PUBLIREPORTATGE

67

2017 EL TERRORISME ISLÀMIC SACSEJA BARCELONA I CAMBRILS AMB 16 MORTS

F

ins a 16 persones van morir en els atemptats islamistes que van patir Barcelona i Cambrils la tarda del 17 d’agost i la matinada del 18 i que van commocionar la societat catalana i espanyola. Quan faltaven deu minuts per les cinc de la tarda es va produir un atropellament massiu deliberat a la Rambla de Barcelona, fent servir la tècnica de vehicle-ariet. En l'atemptat van morir 15 persones -13 d'elles al mateix moment de l'incident, a més d'una altra apunyalada a mans del perpetrador durant la seva fugida i una altra en un hospital, dies després de l'atac- i més de 100 van resultar ferides de diversa consideració. Les víctimes eren de diferents nacionalitats. Hores després l’atemptat va ser reivindicat per Estat Islàmic.

Unes hores més tard, a dos quarts de dues de la matinada del 18 d'agost, una dona va morir a Cambrils en mans d'un dels ocupants d'un vehicle que va saltar-se un control policial. En un tiroteig posterior van morir els cinc ocupants, els quals duien explosius falsos i anaven armats amb una destral i ganivets.

Un dia abans s’havia produït una explosió en un xalet d’una urbanització d’Alcanar en què van morir dues persones després d'esfondrar-se la casa a on posteriorment van trobar 106 bombones de butà i van relacionar amb els autors dels atemptats com el centre d'operacions de la cèl·lula.

Inicialment es van detenir quatre persones, tres a Ripoll i una a Alcanar i la investigació posterior va descobrir molts punts foscos, sobretot al voltant de l’inductor dels atemptats, Abdelbaki Es Satty, Imam de Ripoll, responsable de la radicalització dels joves que van perpetrar els atemptats. Es Satty, que era confident de la policia espanyola, va morir a l’explosió de la casa d’Alcanar, junt amb Youssef Aallaa, mentre va resultar greument ferit Mohamed Houli Chemlal. A l’atemptat a Cambrils van ser abatuts Moussa Oukabir, Said Aallaa, Mohamed Hychami, Omar Hychami i Houssaine Abouyaaqoub. El ferit Mohamed Houli Chemlal va ser un dels quatre detinguts, juntament amb Driss Oukabir -s'hauria personat a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Ripoll-, Sahal El Karib i Mohamed Aallaa. La darrera persona desapareguda era Younes Aboyaaqoub, que hauria pagat el lloguer de les tres furgonetes i hauria estat el conductor de la furgoneta que va dur a terme l'atropellament deliberat a la Rambla de Barcelona. Sobre ell es va dictar una ordre internacional de recerca i captura i finalment va ser abatut a Subirats (Alt Penedès) el 21 d'agost.

Diverses organitzacions de la comunitat musulmana van convocar una manifestació de rebuig als fets per al dilluns 21 d'agost a Barcelona. A nivell institucional, es va convocar una manifestació unitària contra el terror per al dissabte 26 d'agost també a Barcelona, que va ser massiva.

UNA DONA VA MORIR A CAMBRILS EN MANS D'UN DELS OCUPANTS D'UN VEHICLE QUE VA SALTARSE UN CONTROL POLICIAL

68

VIUDÈCADA - 2017

L'aparador de Trofeus Badia MĂŠs de 40 anys al seu servei

ofertes en catifes i roba de llit

c/ Mn. Salvador Ritort i Faus, nĂşm. 15 43002 - Tarragona 977.212.006 trofeusbadia@gmail.com

EMMANUEL MACRON, NOU PRESIDENT DE FRANÇA AMB NOMÉS 39 ANYS

Pocs sabien mesos abans de la seva elecció qui era Emmanuel Macron, però el 7 maig de2017 es convertia enel nou president de la República francesa després de derrotar amb claredat la candidata ultradretana del Front Nacional, Marine Le Pen. Macron va guanyar la primera volta de les eleccions presidencials franceses amb un 24% dels vots i en la segona es va imposar a Le Pen amb un 66% dels sufragis.

De només 39 anys, economista relacionat amb la potent Banca Rothschild, convertit en ministre d'Economia durant el govern de François Hollande, Macron es va presentar sense el suport dels dos partits hegemònics de la política francesa: la dreta gaullista i els socialistes. Però Macron va aconseguir fer forat amb la seva proposta de centre En marxa! i erigir-se en un dels líders de la Unió Europea.

S’INAUGURA FERRARI LAND El 7 d’abril obria les portes al públic el nou parc temàtic Ferrari Land a Port Aventura World. El nou complex dedicat a Ferrari ocupava 70.000 metres quadrats del parc d'atraccions de Salou i Vila-seca i havia suposat una inversió de 100 milions d'euros. A dins s’oferien onze atraccions, restaurants, botigues i espectacles, en un entorn dedicat íntegrament a la marca de cotxes de la ciutat italiana de Maranello, amb edificis i racons que recorden icones de ciutats italianes.

L'atracció estrella de Ferrari Land era el Red Force, l'accelerador vertical de 112 metres d'altura, el més alt i ràpid d'Europa. Els passatgers d'aquesta atracció senten en pròpia pell les sensacions que tenen els pilots d'un Fórmula 1: el seu cos nota l'acceleració de 0 a 180 km en només cinc segons. El de Salou i Vila-seca era el segon parc que la famosa escuderia italiana obre al món, després del d'Abu Dhabi, i el primer a Europa.

70

GREUS ATACS INFORMÀTICS A TOT EL MÓN Desenes de milers d’atacs de ransomware en més de 70 països van posar en escac als sistemes computeritzats de tot el món. Era el mes de maig quan un virus informàtic anomenat WannaCry (vols plorar) o WanaCrypt0r 2.0 va bloquejar dades i demandava el pagament de diners a canvi d’alliberar l'accés als sistemes. L'atac, del qual es va culpar posteriorment a Corea del Nord, va afectar institucions de Regne Unit com el Servei Nacional de Salut, els Estats Units, la Xina, l’Estat espanyol, Itàlia, Vietnam i Taiwan, entre altres.

Un mes després, un altre ciberatac, que aquesta vegada va sorgir a Ucraïna, va provocar el col·lapse de negocis al país i des d’allí es va expandir a tothom causant danys per valor de 1.000 milions de dòlars i afectant algunes de les principals companyies del món, entre elles Fedex, la naviliera Maersk, i el conglomerat publicitari WPP.

VIUDÈCADA - 2017

Consulta els horaris a: emtanemambtu.cat Consulta els horaris a: o trucant al 900 365 114 emtanemambtu.cat Consulta horaris a: o trucant alels 900 365 114 emtanemambtu.cat o trucant al 900 365 114

Et desitgem Et desitgem unes bones festes unes bones iEt undesitgem feliรง anyfestes nou! iunes un feliรง anyfestes nou! bones i un feliรง any nou!

Aquest Nadal Aquest mou-te Nadal en bus mou-te Nadal en bus Aquest mou-te en bus

EL REUS DEPORTIU, CAMPIÓ D’EUROPA Just la temporada que es complien cinquanta anys de la primera Copa d’Europa d’hoquei sobre patins conquerida pel Reus Deportiu, el conjunt roig-i-negre tornava a guanyar el màxim títol continental, denominat des de fa uns anys Eurolliga, en una vibrant final contra l’Oliveirense (4-1), disputada a Lleida. L’equip entrenat per Enrico Mariotti va demotrar una gran eficàcia en atac i el porter Pedro Henriques va signar una gran actuació sota els tres pals, que li van valer per aconseguir el títol de l’Eurolliga d’hoquei sobre patins.

Era la vuitena vegada que el club reusenc es proclamava campió d’Europa, després dels títols aconseguits els anys 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972 i 2009.

EL CURTMETRATGE ‘TIMECODE’, CANDIDAT ALS ÒSCARS Un curtmetratge produït per l’Escola de Cinema de Reus, amb el títol de Timecode, va ser un dels finalistes dels Premis Oscars 2017. L’estatueta daurada en la categoria de curtmetratge se la va emportar però la producció hongaresa Sing, molt ben valorada per la crítica especialitzada. En canvi, entre el públic, la prodcció reusenca havia agradat més. La cerimònia dels Oscars va ser seguida amb molta intensitat a Reis i al centre d’art Cal Massó es van aplegar una cinquantena de persones per donar suport a la pel·lícula reusenca. Timecode, dirigit per Juanjo Giménez, havia aconseguit nombrosos premis després de la seva estrena el 2016, inclosa la Pama d’Or al prestigiós Festival de Canes.

OBRE PORTES EL NOU MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA En alguns moments de les obres va semblar que no arribaria mai la data, però finalment el 16 de març s’inagurava la remodelació del Mercat Central de Tarragona. Enrera quedava el retard de deu anys i la carpa provisional que els paradistes havien hagut de patir durant aquells anys . “L’obra més important de la història de la ciutat”, la va qualificar l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. El nou Mercat Central s’inaugurava amb 40 parades -en quedaven 7 pendents d’assignar- i incloïa un aparcament i 7 locals comercials, entre els quals un supermercat de Mercadona.

La remodelació del Mercat Central de Tarragona es va plantejar l’any 2004, en època de l’alcalde convergent Joan Miquel Nadal, amb una pressupost inicial d’uns 15 milions d’euros i la previsió d’inaugurar-lo el 2007. Però problemes tècnics i de finançament el va anar endarrerint. Finalment va suposar un cost final de 47 milions d’euros.

72

VIUDÈCADA - 2017

1-O

L'

1 d’octubre de 2017 es va celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya, vinculant segons el Govern de la Generalitat de Catalunya, basant-se en la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, aprovada el 6 de setembre de 2017, i prohibit pel Tribunal Constitucional Espanyol, després que el Govern espanyol deixés un problema de naturalesa política en mans de la Justícia, d'acord amb les lleis i la Constitució de l’estat en aquell moment.

Més de dos milions de persones van votar i es van produir escenes de forta violència física per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Aquesta violència perpetrada per Policia Nacional i Guàrdia Civil va afectar també la demarcació tarragonina, incloent la capital, Tarragona, però també altres poblacions com Mont-roig del Camp

74

UN REFERÈNDUM SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA ENMIG DE VIOLÈNCIA POLICIAL participació del 43,03% dels electors.

El Sí a la independència va guanyar amb 2.044.038 vots (90,18%) i el No va aconseguir 177.547 (7,83%).

L’acció de la Justícia espanyola va continuar i l’octubre ingressaven a presó provisional els líders de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, mentre el novembre decretaven presó per diversos consellers del Govern, entre els quals el vicepresident Oriol Junqueras. El president Puigdemont i altres consellers havien marxat a l’exili, des d’on van continuar la batalla judicial i política.

-on es van utilitzar gasos lacrimògens-, Cabra del Camp, Puigpelat, Vilabella o Sarral.

Tot i el tancament de desenes de col·legis electorals i confiscació d’urnes per l’actuació dels cossos policials, van votar 2.286.217 persones, una

VIUDÈCADA - 2017

TOT I EL TANCAMENT DE DESENES DE COL·LEGIS ELECTORALS I CONFISCACIÓ D’URNES PER L’ACTUACIÓ DELS COSSOS POLICIALS, VAN VOTAR 2.286.217 PERSONES

Tu clínica de referencia en la Costa Daurada

DIENTES FIJOS EN 8 HORAS EXÁMENES INCLUIDOS EN EL TRATAMIENTO - TAC ESCÁNER - RADIOLOGÍA DIGITAL - DISEÑO DE SONRISAS

tac 3d

Avinguda Ramon d’Olzina, 19 - 43480 Vila-seca (Tarragona)

–

Tel. 977 070 539

2018 JOCS MEDITERRANIS DE TARRAGONA:

AMB PENES I UNA MICA DE GLÒRIA

S

i el camí cap a l’esdeveniment esportiu més important que ha acollit mai la ciutat de Tarragona va ser tortuós, la setmana i mitja de competicions també va estat marcada per polèmiques polítiques i problemes organitzatius que van enfosquir una competició que va donar però alguns grans moments, com la plata de la vallenca Marta Galimany a la mitja marató, una nova exhibició de la nedadora Mireia Belmonte o les medalles aconseguides per algunes seleccions estatals en esports d’equip.

L’inici dels Jocs Mediterranis, la nit del 22 de juny, va estar marcat per una forta controvèrsia pel disseny de la cerimònia d’obertura, amb la gairebé nul·la presència d’elements significatius de la cultura tarragonina i els buits a les grades del Nou Estadi. L’inici de la competició va portar molt poc públic a les instal·lacions esportives de les diferents seus, que oferien imatges amb les grades molt buides. A mesura que va avançar la competició el públic es va animar i alguns equipaments van oferir una millor imatge de cara al cap de set-

mana. L’organització va regalar entrades, com és el cas de les 5.000 de la cerimònia de clausura a diferents entitats. Els problemes organitzatius, com l’enfonsament de part de la pista de bàsquet 3x3 instal·lada al Camp de Mart, la manca de l’himne de França que va obligar als atletes gals a cantar la marsellesa a capella, o la imatge de Mireia Belmonte penjant medalles a les seves rivals per l’absència de les autoritats, van provocar moltes crítiques i fins i tot mofes.

Des de l’organització es va fer un balanç molt positiu dels Jocs i es va titllar d’anècdotes els problemes organitzatius, però l’oposició municipal va protagonitzar un allau de crítiques, amb la CUP com la més bel·ligerant, demanant la dimissió de Ballesteros i Villamayor, com a caps visibles del que consideraven un ridícul de la ciutat. Altres formacions com Esquerra també van ser molt crítiques.

Un cop celebrats els Jocs Mediterranis, a Tarragona li resta el llegat, uns equipaments esportius que han millorat molt els existents fins ara a la ciutat i que s’hauran de gestionar i no quedar infrautilitzats. I hi ha un altre llegat intangible que tardarem alguns anys a poder avaluar-lo i és si aquests Jocs Mediterranis hauran estat una plataforma per situar la ciutat de Tarragona en el món.

LES POLÈMIQUES POLÍTIQUES I PROBLEMES ORGANITZATIUS VAN ENFOSQUIR LA SETMANA I MITJA DE COMPETICIONS

PEDRO SÁNCHEZ, NOU PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL La publicació de la sentència sobre el Cas Gurtel, que condemnava el Partit Popular per corrupció, va precipitar la caiguda de Mariano Rajoy com a president del Govern espanyol. Va ser de forma inesperada, ja que, quan el líder socialista Pedro Sánchez va presentar la moció de censura, pocs creien que tiraria endavant. Potser l’error dels populars va ser que la moció es debatés molt ràpid. Sánchez va

76

anar sumant suports, des de Podemos a les formacions independentistes catalanes. Finalment el PNV va acabar de descantar la balança i, per primer cop, una moció de censura desallotjava de la Moncloa un president de govern espanyol. Pedro Sánchez va formar el govern, el primer de la història espanyols amb majoria de dones, i Mariano Rajoy es va retirar de la política activa.

VIUDÈCADA - 2018

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ELS ARMILLES GROGUES COMPLIQUEN LA VIDA A MACRON Una petició al web Change.org llençada el mes de maig que reclamava una disminució de les taxes sobre la benzina va ser l’origen d’un moviment de protesta que va deixar imatges d’extrema violència a França i que es va anomenar dels Armilles Grogues perquè els manifestants vestien aquesta peça de roba. El moviment de protesta que va començar a el 17 de novembre i va bloquejar carreteres i van causar caos en el trànsit. El dissabte següent, les manifestacions, a causa del descontentament per diferents mesures fiscals impulsades per Macron, es van estendre fins a arribar al centre mateix de París, amb forts enfrontament amb la policia durant hores, amb llançament per part dels manifestants de pedres i coets contra la policia i aquesta utilitzant gas lacrimogen i canons d'aigua.

Les mobilitzacions dels Armilles Grogues es van mantenir al llarg dels primers mesos de 2019 amb el bloqueig de carreteres i les protestes al centre de les ciutats els dissabtes,

malgrat les promeses del govern Macron, la criminalització del moviment, l'augment de la violència policial amb nombroses detencions i persones ferides i el desplegament de l'exèrcit.

UN TARRAGONÍ, NOU LÍDER DEL PP DE CATALUNYA

UNA PASSAREL·LA PER UNIR EL BALCÓ DEL MEDITERRANI FINS A LA PLATJA DEL MIRACLE El Port de Tarragona va invertir més d'un milió i mig d'euros en una passarel·la que unia el Balcó del Mediterrani fins a la platja del Miracle, llargament demanada per la ciutat de Tarragona, i salvava les vies del tren i el desnivell existent entre els dos punts. Aquesta espectacular infraestructura, de 300 metres de longitud, s’inaugurava tres dies abans de Sant Joan. Les obres s’havien iniciat el setembre de 2016.

Aquest va ser el gran darrrer acte com a president del Port de Tarragona, que dies abans havia anunciat que deixava el càrrec que havia ocupat durant set anys. El va substituir Josep Maria Cruset.

78

El XV Congrés Autonòmic del PP a Catalunya, celebrat el mes de novembre a Sitges, va escollir al tarragoní Alejandro Fernández com a nou president del partit a nivell català, agafant el relleu de Xavier García Albiol. Fernández, pròxim al recent proclamat nou president del partit a nivell estatal, Pablo Casado, va ser l'únic que va presentar els 90 avals necessaris per concórrer en el procés de renovació va ser escollit president sense cap altre rival, amb el suport del 97,1% dels compromissaris.

Nascut a Tarragona el 1976, Fernández tenia una llarga trajectòria política. Va començar a les Nuevas Generaciones, que va arribar a liderar a Catalunya, a més de presidir el partit a la província de Tarragona. Regidor a l’Ajuntament de Tarragona entre els anys 2003 i 2016, va presentar-se tres cops a l’alcaldia. També ha estat diputat a Madrid i al Parlament de Catalunya.

VIUDÈCADA - 2018

LA URV TÉ PER PRIMER COP UNA RECTORA

LA VELLA DE VALLS TRENCA L’HEGEMONIA DE VILAFRANCA I GUANYA EL CONCURS DE CASTELLS

Maria José Figueras es va convertir en la primera dona que dirigia la Universitat Rovira i Virgili després de derrotar en les eleccions celebrades el mes de maig el fins llavors rector, Josep Anton Ferré. Figueras va obtenir un 51,21% dels vots, mentre el seu contrincant en va aconseguir 48,79% dels vots. La participació en els comicis va ser del 16,08% del total de l’electorat i els estudiants van ser una vegada més els que menys van votar: només un 9,18%.

Maria José Figueras era investigadora del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), treballava a la Facultat de Medicina a Reus, tot i que ella és de Tarragona. És doctora en Biologia i catedràtica de Microbiologia des de l’any 2000. La seva feina ha estat reconeguda internacionalment.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls va guanyar el Concurs de Castells 2018 amb una autoritat indiscutible i va posar punt i final a vuit edicions consecutives amb victòria dels Castellers de Vilafranca. Els de l’Alt Penedès van ser segons i la Jove de Tarragona va completar un podi amb els mateixos inquilins que dos anys abans, però amb les posicions canviades. Per guanyar el Concurs, la Vella va descarregar el 4 de 9 i el 2 de 8 nets i va carregar el 3 de 10 amb folre i manilles.

La jornada decisiva del Concurs de Castells, celebrada el 7 d’octubre en una Tarraco Arena Plaça plena de gom a gom, inclosos 7.200 castellers, va aplegar dotze de les millors colles castelleres del país.

GUERRA ENTRE TRUMP I HUAWEI

L’1 de desembre de 2018 les autoritats de Canadà detenien a Vancouver a la directora financera i filla del fundador de Huawei, Meng Wanzhou, a instàncies des Estats Units,que l’acusava d’infringir les sancions nord-americanes conta l’Iran.

Era l’inici d’una crisi entre l’Administració

80

Trump i el fabricant de telèfons intel·ligents, que havia guanyat molt mercat a Estats Units i Europa els anys anteriors. La crisi es podia emmarcar en la guerra comercial entre els Estats Units i Xina.

Ja el mes de gener, el Departament de Justícia dels Estats Units acusava

VIUDÈCADA - 2018

Huawei i la seva directora executiva, Wanzhou Meng, de 23 càrrecs, que incloïen frau i robatori de tecnologia i informació confidencial. El maig, Donald Trump va anar més enllà i va signar ordre executiva que instava a les empreses a les empreses nord-americanes a deixar de proveir béns o serveis a algunes empreses estrangeres, entre ells els subministraments de programari i de maquinari nord-americà que incorporen els productes xinesos. Google va portar a la pràctica al cap d’uns dies l’ordre executiva i anunciava que deixaria d'actualitzar el seu sistema operatiu, Android, als clients de telèfons Huawei.

La Xina va contraatacar pujant els seus aranzels a les importacions des dels EUA. A finals de juny Trump va aixecar el veto a Huawei després de veure's durant gairebé una hora i mitja amb Xi Jinping en la reunió del G20 a Osaka.

CLÍNICA OFTALMOLÒGICA REUS (COR) – DRS. CALLIZO UN CENTRE D’OFTALMOLOGIA QUE ES DEDICA AL TRACTAMENT INTEGRAL MÈDIC I QUIRÚRGIC DE LES PATOLOGIES VISUALS

Els Drs. Callizo a l'entrada de la Clínica Oftalmològica Reus

Des de la seva fundació ja fa gairebé 40 anys, Clínica Oftalmològica Reus – Drs. Callizo sempre ha mantingut la idea inicial de donar un servei complert amb les últimes tecnologies i amb un tracte personalitzat

El 1980 el Dr. Josep Callizo va iniciar la seva activitat a la plaça Prim de Reus, i posteriorment al carrer Sant Joan on es va instal·lar el primer làser Argon de la província. Aquesta filosofia d’innovació i d’inversió en les noves tecnologies va obligar a traslladar novament la clínica a la seva ubicació actual, al camí de l’Aleixar, a l’any 2001, per la necessitat de més espai.

Actualment, Clínica Oftalmològica Reus – Drs. Callizo disposa d’un ampli espai de 600m2 ubicats en una planta baixa al centre de la ciutat amb gabinets d’oftamologia, d’optometria i d’exploracions complementàries per l’equip del centre format per 4 oftalmòlegs, 1 metge anestesiòleg, 3 òptics optometristes, infermeres i secretàries per oferir un tracte molt personalitzat de 9:00 a 21:00 h diàriament i un servei d’urgències 24 hores per als nostres pacients.

La Clínica disposa de quiròfans exclusius per a cirurgia oftalmològica homologats pel Departament de Salut on es realitzen cirurgies de cataractes, cirurgia refractiva (miopia, hipermetropia i astigmatisme) i de la presbícia (vista cansada), glaucoma, estrabismes, cirurgia oculoplàstica (parpelles i vies llacrimals), DMAE…

“HEM OPERAT A TRES GENERACIONS D’UNA MATEIXA FAMÍLIA” COMENTA ORGULLÓS EL DR. JOSEP CALLIZO L’Oftalmologia ha experimentat molts canvis, com la Medicina en general, els últims anys i especialment des de la inauguració de la clínica. Segons paraules del Dr. Josep Callizo “patologies que no tenien tractament, com la Degeneració

Macular Associada a l’Edat (DMAE) fa 15 anys, avui en dia disposen de teràpies efectives. Un altre canvi fonamental és que fa 30 anys les cataractes implicaven una intervenció quirúrgica complexa amb hospitalització i recuperació de la visió a llarg termini i necessitat d’ulleres d’alta graduació, i avui les operem sota anestèsia amb gotes i de forma ambulatòria, permetent recuperar el 100% de la visió de lluny i d’aprop en 24-48hores sense la necessitat d’ulleres”.

“El tractament de la vista cansada o presbícia i la cirurgia refractiva han estat un salt qualitatiu per a l’Oftalmologia, ja que han permès millorar la qualitat de vida de molts pacients al llarg dels darrers anys” explica el Dr. Miquel Callizo.

El tracte personalitzat i familiar i l’aposta per la innovació tecnològica han estat, ja amb dues generacions d’oftalmòlegs, els pilars fonamentals de Clínica Oftalmològica Reus – Drs. Callizo durant gairebé 40 anys. Per aquest motiu “hem operat a tres generacions d’una mateixa família” comenta orgullós el Dr. Josep Callizo.

Clínica Oftalmològica Reus – Drs. Callizo és un centre que es dedica al tractament integral mèdic i quirúrgic de les patologies oculars, disposant de quiròfans exclusius per a cirurgia oftalmológica, homologats pel Departament de Salut.

Camí de l’Aleixar, 51-53, 43202 Reus Tel. 977 322 408 www.clinicaoftalmologicareus.es PATOLOGIES TRACTADES: Cataractes | Glaucoma | Retinopatia diabètica | Degeneració macular DMAE | Despreniment de retina | Oftalmologia pediàtrica | Neurooftamologia | Cirurgia oculoplàstica | Cirurgia refractiva | Cirurgia de pesbícia | Cirurgia lacrimal

VIUGEN2019 - PUBLIREPORTATGE

81

2019

S

Fa anys que els experts mundials avisen que si la humanitat continua amb el model de vida actual ens precipitem a un canvi climàtic de conseqüències tan imprevisibles com fatals, però els governs dels països que més gasos d’efecte hivernacle emeten a l’atmosfera ben poca cosa han fet les darreres dècades tot i els acords en cimeres sobre el clima, que han acabat en paper mullat. Però aquest any 2019 s’ha començat a parlar de l’emergència climàtica i una figura ha emergit com a figura de la lluita per conscienciar la societat sobre la catàstofe climàtica cap a on ens precipitem: una adolescent sueca de només 16 anys i de nom Greta Thunberg.

A finals de juny de 2019, més de 700 administracions (sumant les estatals, regionals i locals) de 16 països havien declarat l'emergència climàtica.Entre les accions planejades per les administracions implicades es troben la prohibició de venda de cotxes dièsel o gasolina a partir de 2030, l'impuls de les energies renovables, l'expansió de les xarxes de recàrrega de vehicles elèctrics, la prohibició de calderes de petroli i gas, la prohibició d'objectes de plàstic d'un sol us o la plantació d'arbres.

I a finals de novembre va ser el Par-

DEL CANVI CLIMÀTIC A L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

UNA FIGURA EMERGIA AMB FORÇA PER CONSCIENCIAR LA SOCIETAT SOBRE LA CATÀSTOFE CLIMÀTICA: GRETA THUNBERG lament Europeu qui de forma solemne va declarar que el planeta viu una “emergència climàtica i mediambiental”. L'Eurocambra va aprovar una resolució declarant l’emergència climàtica i demanant a aquells que poden fer-ho -Comissió Europea i estats de la Unió- que prenguin mesures ràpidament per evitar l'escalfament global i les seves conseqüències. La resolució -institucional i sense efectes pràctics–

es va aprovar per 429 vots a favor, 225 en contra i 19 abstencions, amb l'impuls de liberals, socialistes, l'esquerra i els Verds, que inicialment buscaven un text més ambiciós. També va comptar amb suport de part dels populars, que van acabar dividits després de fracassar en l'intent de substituir la paraula emergència per urgència.

A inicis del mes de desembre els estats es reunien a la cimera del clima de les Nacions Unides de Madrid amb els objectius de retallada d'emissions (en el tancament de l’edició d’aquest anuari encara estaven reunits). Segons l'Acord de París (2015), els estats estan obligats a revisar a l'alça els seus compromisos de retallada d'emissions el 2020 per limitar així l'escalfament global a 1,5º la temperatura mitjana mundial.

DOS ELECCIONS ESPANYOLES EN UN ANY El 28 d’abril es van convocar eleccions anticipades a les Corts espanyoles a causa de la impossibilitat de Pedro Sánchez de tirar endavant els pressupostos de l’estat. Sánchez i els socialistes van aconseguir una clara victòria amb 123 escons per 66 de la segona força, el PP, però va ser incapaç de formar un govern amb Unidas Podemos i es van haver de tornar a convocar eleccions el 10 de novembre. En aquests nous comicis el PSOE

82

VIUDÈCADA - 2019

va retrocedir tres escons i el PP en va recuperar una vintena. Dos dies després, Sánchez i el líder de Podemos, Pablo Iglesias, escenificaven un acord de govern, que necessitava però el suport d’altres forces, incloses les independentistes. Els resultats del 10-N deixaven també un gran ascens de la força ultradretana VOX, que arribava als 52 escons enfront els 24 de mig any abans i, per altra banda, l’enfonsament de Ciutadans de 57 a 10 escons.

Tienen mรกs sabor porque llevan mรกs frutos secos

#MINUEVOVICIOSANO

@nectina_original @nectina www.nectina.com

UN GRAN FOC FORESTAL CALCINA 5.000 HECTÀREES A LA RIBERA D’EBRE I COMARQUES VEÏNES L’estiu de 2019 serà recordat tristament a les localitats de Flix i la Torre de l’Espanyol i comarques veïnes. Un foc forestal alimentat per condicions climàtiques extremes va cremar més de 5.000 hectàrees i va ser el més viulent a Catalunya des dels fos de l’Empordà el 2012. La feina de bombers, exèrcit i voluntaris va evitar que l’incendi pogués calcinar fins a 20.000 hectàrees.

L’incendi es iniciar el 26 de juny en un femer d’una granja avícola al terme municipal de la Torre de l'Espanyol i ràpidament es va estendre a diferents municipis veïns: Vinebre, la Palma d'Ebre, Flix (Ribera d'Ebre) i Maials (Segrià). Van participar en les tasques d'extinció 350 bombers de la Generalitat i 260 efectius de la Unitat Militar d'Emergències. L’incendi es va donar

per perimetrat el dissabte 29 de juny a les vuit del matí i per estabilitzat el mateix dia a les deu del vespre. Es va

declarar controlat el 30 de juny a dos quarts d'onze de la nit i per extingit el 7 de juliol.

RELLEU AL CAPDAVAT DE L’ARQUEBISBAT DE TARRAGONA Després de quinze anys en el càrrec, Jaume Pujol deixava de ser el juny l’arquebisbe de Tarragona. Li agafava el relleu Joan Planellas, un empordanès de 64 anys fins llavors rector de diverses parròquies gironines. A més, era membre del Consell Presbiteral de la diòcesi de Girona i missioner de la Misericòrdia. El seu nomenament va ser una sopresa, ja que no estava en les travesses com a nou arquebisbe de Tarragona.

Jaume Pujol deixava el càrrec perquè així havia de ser en haver fet 75 anys i haver presentat la renúncia. El darrer tram com a màxim responsable de l’església tarragonina es va veure enfosquida per diferents casos de polèmica pels casos d’abusos sexuals protagonitzats per mossens de la seva arxidiocesi i la seva tèbia reacció.

84

I ARA, EL 5G La tecnologia 5G ens ha de permetre rebre les dades 100 vegades més ràpidament que l’actual 4G i permetrà el desenvolupament de vídeos d’ultra alta definició així com l’avanç de la realitat virtual i augmentada. El 5G va el gran protagonista del Mobile World Congress 2019 amb demostracions per part de grans corporacions i empreses tecnològiques al voltant desevolupament de l’internet de les coses i l’evolució dels vehicles autònoms. Els experts anunciaven que el 5G canviarà la nostra societat gràcies a la major velocitat de connexió.

A les nostres llars hem començat a notar l’arribada del 5G els darrers mesos de l’any ja que hem hagut d’adaptar els notres receptoos de televisió a la posada en marxa del Segon Dividend Digital a Catalunya. Aquest procés, que culminarà a finals del primer semestre de 2020 produirà que alguns dels canals de TDT que rebem al nostre municipi canviaran de freqüència

VIUDÈCADA - 2019

Per la compra de 4 pneumàtics Goodyear de qualsevol mida regal d’un Smartwatch. Promoció vàlida del 4/9/17 al 30/9/17 en centres Confortauto adherits a la promoció. Bases legals en www.confortauto.com/promogoodyear. Data límit per sol·licitar el regal 15/10/17.

Canvia els teus 4 pneumàtics

a COMERCIAL SEA i emporta’t un Smartwatch de regal *

CONFORTAUTO.COM

COMERCIAL SEA a REUS: • Pol. Agro-Reus, Ferrer i Guàrdia, 34-36 - T: 977 326 175 TARRAGONA: • Pol. Riu Clar, C/ Coure, 27 - T: 977 543 220

LA SENTÈNCIA DEL PROCÉS: 99 ANYS DE PRESÓ Entre els mesos de febrer i juny es va celebrar al Tribunal Suprem el judici del Procés, enmig d’una gran expectació mediàtica. Manuel Marchena, que presidia la sala acompanyat de sis magistrats més, va dirigir les sessions amb un estil molt particular. La sentència va tardar quatre mesos en arribar, fins el 14 d’octubre. Els consellers de la Generalitat que no havien marxat a l’exili i els dos activistes socials Jordi Sànchezi Jordi Cuixart van ser sentenciants a un total de 99 anys de presó pel delicte de sedició i no rebel·lió com defensava la Fiscalia. La pena més alta va ser per al vicepresident Oriol Junqueras, amb una condemna de 13 anys.

La reacció al carrer va combinar una gran majoria d’accions de protesta massives i pacífiques amb algunes nits d’aldarulls a Barcelona i altres ciutats catalanes per una minoria, durament reprimits per les forces de l’ordre catalanes i espanyoles.

TEMPORADA NEFASTA PER AL FUTBOL DE LA PROVÍNCIA

PAU RICOMÀ, NOU ALCALDE DE TARRAGONA, I NOEMÍ LLAURADÓ, PRIMERA PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ

La temporada 2018-2019 va começar amb dos equips de la província de Tarragona a la Segona Divisió A i va acabar sense cap dels dos a la categoria de plata del futbol espanyol.

El Nàstic va signar una temporada per oblidar, amb un inici desastrós i demostrant una incapacitat a l’hora de reaccionar, tot i el relleu a la banqueta de José Antonio Gordillo per l’experimentat Quique Martín, que no va poder impedir el descens gran a Segona B. El Reus Deportiu va començar millor la temporada en el terreny de joc malgrat els greus problemes econòmics que van deixar els jugadors sense cobrar. Va haver d’intervenir la Lliga de Futbol i diversos jugadors van marxar. Finalment, el mes de gener, el club roigi-negre era retirat de la competició. Era l’inici d’un via crucis que ha acabat amb un club centenari a un pas de la desaparició,tot i la seva compra per part de l’empresari nord-americà Clifton Onolfo.

La també republicana Noemí Llauradó, de 41 anys, es va convertir el mes de juliol en la primera presidenta de la Diputació de Tarragona. Després de quedar a només un regidor dels set de JuntsxReus, es va especular amb un pacte amb socialistes i la CUP que situés Llauradó, cap de files d’ERC, en l’alcaldia de la capital del Baix Camp, però finalment van pactar amb Pellicer i es va conformar amb la vicealcaldia. Setmanes després es convertia en la primera presidenta de la Diputació de Tarragona.

86

Després de les eleccions municipals del maig, el republicà Pau Ricomà es va convertir en nou alcalde de Tarragona, rellevant el fins llavors alcalde socialista de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que havia obtingut una victòria pírrica, empatant a 7 regidors amb els republicans. Ricomà va aconseguir, a més dels seus regidors, el suport dels tres de JuntsxTarragona, els dos de la CUP i els dos d’En Comú Podem. Ricomà va formar un govern amb els comuns, mentre que cupaires i Junts quedaven a l’oposició.

VIUDÈCADA - 2019

LA PARTICIPACIÓ, EINA PER PLANIFICAR EL FUTUR La Diputació de Tarragona elabora el Pla de Mandat 2019-2023 a partir de trobades amb tots els alcaldes i alcaldesses de la demarcació Redacció

Els alcaldes i les alcaldesses, així com la ciutadania que els ha escollit, saben millor que ningú quines són les prioritats dels seus respectius municipis. Per això, la Diputació de Tarragona ha impulsat trobades amb els representants dels 184 pobles i ciutats de la demarcació i dels 10 consells comarcals, a través de les quals coneix de primera mà reptes, inquietuds i necessitats del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Baix Penedès. Es tracta d'un procés participatiu de consulta de proximitat que serà molt útil a l'hora de dissenyar el Pla de Mandat 2020-2023 de la Diputació.

Les reunions, amb la participació de la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, juntament amb diputats i di-

putades de la institució i els alcaldes i alcaldesses, esdevenen una metodologia pionera a la institució pel que fa al disseny del Pla de Mandat. Es tracta, d'altra banda, d'una estratègia pròpia

LES TROBADES PERMETRAN ENCARAR EL FUTUR AMB MILLORS GARANTIES D’ÈXIT, TENINT EN COMPTE ELS ACCENTS I SINGULARITATS DE CADA ÀREA

VIUDÈCADA - PUBLIREPORTATGE

del primer terç del segle XXI que ha de permetre encarar el futur amb millors garanties d'èxit, tenint en compte els accents i singularitats de cada àrea de la demarcació.

En aquest sentit, el pla estratègic de la Diputació per al present mandat permetrà donar resposta a totes les realitats, promovent un desenvolupament que garanteixi el benestar dels ciutadans i les ciutadanes, visquin on visquin. Les trobades, sota el lema ‘Diàleg, col·laboració i oportunitat’, també compten amb la presència de diputats i diputades de la institució i de l’equip tècnic especialitzat que, utilitzant la metodologia del diàleg apreciatiu, n’extrau els continguts i les propostes que es tindran en compte a l’hora de dissenyar el Pla de Mandat, juntament amb altres fonts d’informació. Les reunions amb els alcaldes i alcaldesses de la resta de comarques es duran a terme fins al gener, i el pla estarà enllestit durant el primer trimestre de 2020.

Mentrestant, la Corporació ha aprovat un pressupost per a 2020 basat en valors que, de ben segur, seran fonamentals al Pla de Mandat. Els comptes ascendeixen a 160.000.000€, un 2,4% més que l’any anterior, i permetran amortitzar el deute pendent i, d’aquesta manera, encarar el nou mandat amb deute zero.

Per a la presidenta de la Diputació, aquests pressupostos incideixen en el "compromís amb els municipis, l'educació, la sostenibilitat i les polítiques socials, juntament amb la transparència i la participació, aspectes que apliquem en la confecció del Pla de Mandat".

87

Paula L. Hervás Copropietària de l'Espiga d'Or

L'ESPIGA D'OR T'INFORMA

AQUESTES FESTES, FES MOLT MÉS QUE REGALS! Paula L. Hervás

Els propers dies festius aprofitem per a descansar, per a fer trobades familiars, per a fer-nos regals, per a gaudir amb la il·lusió dels més petits de la casa, en definitiva, per a trencar amb la rutina del dia a dia i fer coses diferents i especials.

Des de L’Espiga D’Or sempre t’oferim el millor per a tenir cura de la teva salut i benestar i volem donar-te Idees de coses boniques que pots regalar i regalar-te: •Cistella Ecològica amb aliments de qualitat. Pots personalitzar el regal tot triant els productes que més t’agradin i t’ajudem a escollir el més adequat. Disposem d’una gran varietat d’aliments especialitzats aptes per les dietes sense gluten, sucre, ou, llet, fructosa i sorbitol.Ah! I ens encanta cuinar per tu! Cada comanda és un repte!

•Cistella amb productes per la higiene personal i cosmètica bio que, de ben segur, agradaran per a cuidar-se el cos.

Regala experiències enriquidores: •La targeta d’àpats Bio: Aquest és un gran regal per a qui ho rep! Gaudir d’uns àpats vegetarians i saludables quan ho desitgi tant per emportar com per degustar a l’espai del “plat i cullera”!!

•Taller de cuina vegetariana i vegana. Aquest proper trimestre tenim una agenda ven variada on poder triar!

•Taller de cuina en Família. És un regal molt encertat per tota la família. Ens encanta generar un ambient creatiu entre els pares, avis i els més petits de la casa!

•Tallers de cuina a domicili. Hi ha qui regala un sopar entre germanes o un berenar d’amigues. Tan senzill com que ens desplacem a casa i ajudem a passar una estona

agradable cuinant tots plegats.

•Els llibres de la Paula. “Nutriendo tu día “ és la trilogia de llibres que t’ajudaran a viure millor. Consells, receptes, idees i molt més que no deixarà indiferent a qui ho rebi com a regal.

•Una estona per a tu. Un massatge amb olis essencials, un tractament de reflexoteràpia, una sessió de reiki són opcions que encantaran. A qui no li agrada ser mimat?

Ja teniu unes quantes idees. El més important és que facis el regal que facis, si és del de cor... agradarà segur!

T’esperem a L’Espiga D’Or, com sempre, amb moltes ganes d’assessorar-te i ajudar-te a triar el millor regal .

Molt Bones Festes a Tothom!

C/

Rovira i Virgili, 17 Tarragona 977.22.55.08 | lespigador@gmail.com www.lespigador.net @lespigador @lespiga.dor

88

QUADIS ADQUIREIX EL CONCESSIONARI DE KIA AL CAMP DE TARRAGONA Quadis construirà tres nous concessionaris en Tarragona, Reus i Valls que substituiran els dos actuals Redacció

QUADIS, la major xarxa de concessionaris i tallers oficials d’Espanya, reforça la seva aposta per KIA amb l’adquisició del seu concessionari oficial al Camp de Tarragona, operant sota el nom de Garancar. Aquesta operació, ja tancada, és la tercera compra de QUADIS en aquest 2019. Amb ella, la companyia suma al su portafoli la segona concessió KIA amb la qual busca situar a aquesta marca com a líder a la província.

Garancar, a més de passar a gestionar les actuals instal·lacions situades a Tarragona i Reus, construirà altres tres nous concessionaris a Tarragona, Reus i Valls. Les obres dels dos primers, ja en marxa, està previst que finalitzin en el primer trimestre de 2020 i suposin una inversió de 3,5 milions

d’euros. En total, més de 3.500 m² de superfície situats en la carretera de València 220 a Tarragona i al carrer Recasens i Mercadé, 51 de Reus. Pel que fa a Valls, la companyia té previst obrir unes noves instal·lacions durant el primer semestre de 2020.

En tots ells, la concessió comercialitzarà tota l’extensa gamma de vehicles de KIA incloent tots els models electrificats de la marca (vehicles híbrids, híbrids endollables i vehicles 100% elèctrics).

Per a Leonard Casellas, nou gerent de Garancar «KIA és una de les marques que més expectació està despertant en el mercat, no sols per l’arribada de nous models que posen l’accent en el disseny, sinó també per la posa-

da en marxa de sistemes de propulsió electrificats. Totes dues qüestions han portat a KIA a aconseguir un nou rècord de vendes en aquest 2019 i estem convençuts que impactaran positivament en els nostres resultats».

A més de la venda de cotxes nous, km0, gerència i ocasió, aquests dos centres oferiran un servei complet de postvenda que inclouran totes les solucions de QUADIS en aquesta àrea en les quals destaquen els serveis digitals de cita prèvia, la comunicació on-line amb el client, en temps real, i el procés de recepció activa dels vehicles. Tot això realitzat a través de tauletes digitals que permet dur a terme el procés sense papers, amb un gran nivell de connectivitat amb el client.

VIUDÈCADA - PUBLIREPORTATGE

89

L'HORT DE PLANTER LA NOVA LÍNIA DE NEGOCI DE GRANJA GAIÀ Redacció

que ara anomenaríem I+D+I o millora contínua, perquè es feia tria i selecció de llavors per millorar-ne les varietats de cara als propers anys.

Es treballava amb el que s’anomenava bancades o “tendes”, que eren uns espais destinats al cultiu separats per totxanes de fang i estructura de fusta, i recoberts amb uns vidres traslúcids. L’èxit d’aquestes vidrieres era perquè feien d’invernacle i així es podien plantar abans i tenir la primera collita avantçant-se a la resta i poder oferir el producte algunes setmanes abans.

L’empresa va durar fins l’any 1975, any en què es va morir l’avi Salvador.

Granja Gaià ha volgut entrar allà on les families tenen més necessitat, la de disposar de productes frescos, saludables i de proximitat que els faci el dia a dia més fàcil. Per això han fet una acurada selecció de productes frescos i de proximitat per anar directes a la taula. És el retorn als orígens de Granja Gaià, quan l’àvia Teresina i en Salvador comencen la seva activitat com a pagesos d’horta i planter a La Riera de Gaià.

Són productes seleccionats per garantir la millor qualitat a taula.

De proximitat, perquè estan convençuts que comprant i menjant productes de proximitat hi guanyem tots: les empreses del territori, els seus treballadors, el medi ambient i els consumidors.

Pràctics, perquè són Productes que et faran el dia a dia més fàcil i t’ajudaran a la cuina, sobretot quan no tinguis el temps suficient per poder cuinar.

Tots productes frescos i saludables per donar resposta a les necessitats de tota la família.

90

PRODUCTES Salses fresques per acompanyar l’allioli tarragoní, el romesco - salsa de calçot Llegums frescos: cigrons cuits, fesols cuits de gra petit amb salsa verda, hummus tradicional Sopes fredes i calentes: Brou Ecològic de pollastre i gallina ECO de Granja Gaià, Gaspatxo, Vichissoise Elaborats vegetarians/ vegans: nova gamma de productes per a les necessitats alimentàries de tots els membres de la família ORÍGENS L’hort de planter té els seus orígens al 1930, quan l'àvia Teresina i l’avi Salvador comencen la seva activitat emprenedora de planter hortícola per donar servei als pagesos de la zona. Serien els intermediaris entre la llavor i el pagès. Ja en aquell temps, hi havia una funció del

VIUDÈCADA - PUBLIREPORTATGE

www.hortdeplanter.cat

NIKKO CENTER, PATROCINA LA PASSAREL·LA PER LA IGUALTAT El Taller Baix Camp participa a la TBC Fashion Show, una iniciativa de moda i solidaritat al Museu de Reus patrocinat pel concessionari Nissan Redacció ces de diferents establiments del Tomb de Reus. Ho van fer amb il·lusió però també amb molta professionalitat i el públic en va sortir entusiasmat.

Nissan Nikko Center, demostra el seu compromís amb les iniciatives solidàries que es fan al territori i el seu suport a les persones amb discapacitats.

Davant de l'edifici del Museu, on se celebrava l'acte hi va haver exposat el nou Nissan Juke, aparegut fa ben poc al mercat. El vehicle va cridar l'atenció de la majoria d'assistents que en van comentar l'atractiu de línies i el generós espai interior.

EL NOU NISSAN JUKE El Juke de nova generació, un dels crossovers de Nissan, arriba al mercat amb una suggerent figura de cupè que manté una marcada originalitat. Els seus 4,21 m de llargada permeten millorar en habitabilitat. Al frontal exhibeix una nova calandra en forma de V com els darrers models de Nissan. El maleter arriba a 422 litres de capacitat, un 20% més d’espai que el seu antecessor.

La mecànica triada per al llançament és un motor benzina 1.0 turbo de 3 cilindres, connectat a una transmissió manual de 6 velocitats o de doble embragatge, de 7 velocitats. Amb 117 cavalls de potència, es tracta d’un motor que destaca pel seu equilibri entre eficiència i rendiment.

El passat dissabte 2 de desembre, més de 500 persones van gaudir d'una desfilada de moda solidària entre obres d'art. El Museu de la capital del Baix Camp es va convertir en una passarel·la molt especial, amb gairebé un centenar de models: la primera edició de la TBC

92

Fashion Show.

Aquesta iniciativa, impulsada pel Taller Baix Camp, va comptar amb models amb i sense discapacitat intel·lectual que van desfilar de manera conjunta sota la batuta de Magda Simó, directora de l’agència de models MsM, lluint pe-

VIUDÈCADA - PUBLIREPORTATGE

Descobreix les noves estufes, calderes i llars de foc de disseny italià CONSU PROM LTA OCION S ESPEC IALS

Xemeneies, Estufes de pellets i llenya, Calderes de biomassa Carretera d’Alcover al Milà, Km 0,750 (TV-722) 43460 Alcover Tel. 977 84 68 48 | E-mail: trifoc@trifoc.com

www.trifoc.com

Distribuïdor oficial

ECOMPUTER, SOLUCIONS INFORMÀTIQUES AMB VALOR AFEGIT Els emprenedors de Tarongeta, Jordi Ríos i Carles Marco, aposten per obrir a Reus un concepte de comerç evolucionat basat en la satisfacció del client, i ho fan de la mà de la cadena aragonesa Redacció Iván Sánchez (Encarregat) i Arantxa Pascual (Direcció)

de formació. Nosaltres no hem muntat una botiga Apple, sinó que projectem un espai de productes premium amb un servei adaptat a les necessitats del client. Això és nou per a la gent i se’ls ha d’explicar. Un altre dels nostres valors és que el servei tècnic és propi”, explica Ríos.

Amb una àmplia experiència en el món de les TIC, Jordi Ríos i Carles Marco, han apostat per avançar en l’espectre evolutiu del comerç de proximitat i donen una passa més per enfortir el tracte cara a cara amb el client, tot potenciant un servei personalitzat en el context d’una bona experiència. Amb aquesta filosofia els emprenedors – que ja al 2012 van donar vida a l’empresa Tarongeta Informàtica S.L. a Reus–, gestionen a més una franquícia de la cadena aragonesa Ecomputer, la primera a Catalunya. Es tracta d’un espai

94

“ACABEM D’OBRIR AL RAVAL DE SANTA ANNA UN LOCAL AMB UN SHOWROOM DE PRODUCTES PREMIUM PER AL PARTICULAR” creat per al client, on trobarà productes Apple i de Bowers & Wilkins, servei d’assessorament i venda, servei tècnic, sala de formació, cafeteria (on assabentar-se de les últimes novetats tecnològiques), així com també solucions informàtiques per a l’empresa.

“Acabem d’obrir al raval de Santa Anna un local amb un showroom de productes premium per al particular, on s’inclouen els nostres serveis d’atenció al client, productes renting i

VIUDÈCADA - PUBLIREPORTATGE

EL VALOR HUMÀ De moment hi ha tres persones a l’equip d’Ecomputer, majoritàriament joves i motivades. El valor humà és per als gestors d’Ecomputer un al·licient que pot guanyar l’afecte dels clients, els quals “si se senten compresos, potser recomanin Ecomputer”, diu l’emprenedor. “Les botigues físiques han de reformular-se, oferir tot allò que no es pot donar a través del web. Oferir un servei òptim i aclarir els dubtes de la persona que, al cap i a la fi, ja ve informada i sap què vol.

El factor principal és la comunicació fluida i honesta”, afegeix.

El concepte comercial que planteja la cadena aragonesa, a més, no existeix aplicat al sector de la tecnologia i neix per buscar la diferència. “En un context on es paga cada cop més per l’ús, amb renting i lloguers, hem de focalitzar-nos més que mai en oferir les màximes garanties i, per aquesta raó, hem d’estar ben formats i demostrar professionalitat”, aporta Jordi Ríos.

CARLOS MORILLO FUNDADOR DE MACREDI, AGÈNCIA DE MÀRQUETING, PUBLICITAT I WEB

EL QUE ENS FA MÉS IL·LUSIÓ ÉS MANTENIR CLIENTS DES DEL PRINCIPI L’empresa Macredi, especialistes en màrqueting digital, treballa des de fa deu anys per donar visibilitat i valor als negocis. Una cartera de clients que mantenen des dels inicis i el fet de ser partners de Google, Facebook Blueprint i Paypal és el que més els enorgulleix .

S'actualitzen constantment en paral·lel a un món, el digital, que no para d’avançar Jesús Jordi Pinatella Quins serveis ofereix Macredi?

Sobretot fem estratègia i inversió digital, i som especialistes en inversió publicitària, en xarxes socials i en creació de projectes web. Oferim un servei integral de màrqueting, programació multilingüe i multiplataforma, disseny gràfic i reputació online. Una de les debilitats a les empreses a nivell digital és pensar que elles mateixes podran gestionar el màrqueting on-line, les xarxes socials... Cal comptar amb professionals que creïn un vincle de confiança i proximitat amb el client.

En deu anys l’empresa ha crescut i és un referent al Camp de Tarragona. Quanta gent hi treballa? Som sis persones a l'equip, a més d’uns quants col·laboradors especialistes externs. Entre el que fem nosaltres i el que aporten els nostres proveïdors, som un equip que podem abastar totes les necessitats dels client.

Una de les claus en aquest sector és estar sempre al dia, no? Sí. En qualsevol moment per aparèixer una marca nova que ofereix un servei determinat, o una nova normativa, o ei-

nes que de seguida deixen desfasades les anteriors... Estem obligats a actualitzar-nos constantment. Tot l’equip, cadascú des de la seva àrea, està alerta dels canvis que es produeixen.

“ENTRE EL QUE FEM NOSALTRES I EL QUE APORTEN ELS NOSTRES PROVEÏDORS, SOM UN EQUIP QUE PODEM ABASTAR TOTES LES NECESSITATS DELS CLIENTS”

d’èxit amb els clients... Sinó te’n pots quedar fora. També som membres del Col·legi de Publicistes i Relacions Públiques de Catalunya, de la qual cosa n’estem molt contents.

Quins són els projectes que us omplen més? El que ens fa més il·lusió és mantenir clients des del principi, continuar disposant de la seva confiança. Clients als quals, quan començàvem, els vam programar la web i ara encara en fem el manteniment. El que volem és la satisfacció i la comprensió del client, sobretot en un món en què sovint s’inverteixen diners en estratègies fantasma que no aporten el resultat esperat.

Ser, per exemple, partners de Google, és tant un orgull com una responsabilitat? Sí, i una garantia. Ens obliga a estar al dia, ja que la regulació i la vigilància de Google és constant.

Hem de seguir una formació regular i específica en tots els conceptes publicitaris dels seus productes, hem de fer exàmens, hem de mantenir una taxa

VIUDÈCADA - PUBLIREPORTATGE

95

LES CLAUS QUE MARCARAN ELS CANVIS EN LA MOBILITAT DURANT ELS PROPERS ANYS

LA MOBILITAT DEL FUTUR Solucions intel·ligents i ciutats connectades digitalment en xarxa facilitaran les múltiples solucions per desplaçar-se.

Ramon Ortiz

E

ls proveïdors per l’automoció treballen per oferir les innovacions tecnològiques que aviat veurem als nostres carrers i carreteres. El principal objectiu ara, del que tothom parla, és el desenvolupament de noves solucions de propulsió que siguin més respectuoses amb el medi ambient.

Lluny de centrar-se únicament en l’automòbil, la mobilitat futura estarà centrada en l’esser humà, és a dir, es desenvoluparan moltes solucions -amb una perspectiva molt extensa-

96

per tal de satisfer les necessitats de les persones. Haurà de ser una mobilitat intel·ligent, amb solucions integrals i

LLUNY DE CENTRAR-SE ÚNICAMENT EN L’AUTOMÒBIL, LA MOBILITAT FUTURA ESTARÀ CENTRADA EN L’ESSER HUMÀ potenciant el transport col·lectiu. El model que ha funcionat molts anys, al qual cada persona amb necessitat de

VIUDÈCADA - MOBILITAT

desplaçar-se era propietària del seu vehicle, es troba en vies d’extinció.

Actualment ja existeixen opcions com les ofertes per empreses com Cabify i Uber, que ofereixen serveis similars als dels taxis, però amb alguns avantatges addicionals. També es pot fer ús de les empreses de carsharing que permeten fer un ús compartit de cotxes.

Als serveis de cotxes compartits s’han d’afegir altres solucions que ja estan en marxa a les grans ciutats com, per exemple, el lloguer de bicicletes, patinets i motocicletes elèctriques.

Poc a poc, el cotxe privat va perdent protagonisme davant les noves modalitats i aquesta tendència es mantindrà durant els propers anys. Moltes em-

Es automòbils es podran connectar entre si per intercanviar informació i per rebre comunicacions que potenciaran la seguretat vial

MOBILITAT

Els automòbils es podran connectar entre si per intercanviar informació i per rebre comunicacions que potenciaran la seguretat vial

preses es troben desenvolupant nous serveis de mobilitat intel·ligent que puguin oferir un servei totalment personalitzat al client per mitjà d’una aplicació. Els mateixos fabricants d’automòbils, conscients del nou panorama futur, treballen en aquesta direcció.

CANVI CULTURAL Les ciutats optimitzaran i encaixaran totes les modalitats de mobilitat. A les grans urbes hi haurà, per exemple, unes "zones de lliurament" en la qual els usuaris podran deixar els seus cotxes perquè es aparquin sols, sense necessitat de conductor. A les ciutats, els "Hubs" seran els llocs en què els usuaris canviaran d'un mode de transport a un altre.

Una ciutat es defineix com "intel·ligent" quan està preparada per gestionar problemes i trobar solucions. I un cotxe pot rebre el mateix qualificatiu si compta amb un alt nivell d'automatització i és capaç de rebre entrades de dades variables i aplicar una lògica de control complexa. El cotxe de el futur encaixa per tant de forma perfecta en el concepte de trànsit d'una ciutat connectada digitalment en xarxa.

Un dels canvis més importants fa referència a la prioritat de pas: el vianant la tindrà sempre sobre els vehicles, fins i tot de les bicicletes i del transport pú-

A LES GRANS URBS HI HAURÀ UNES "ZONES DE LLIURAMENT" EN LA QUAL ELS USUARIS PODRAN DEIXAR ELS SEUS COTXES PERQUÈ S'APARQUIN SOLS, SENSE NECESSITAT DE CONDUCTOR

blic. És un dels punts que potenciarà els desplaçaments a peu. Per assolir aquesta fita serà necessari reduir la velocitat a les ciutats. Aquests canvis impliquen la necessitat d’una transformació cultural de les persones que haurà de començar per les pròpies famílies i haurà de ser una assignatura obligatòria a les escoles.

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL En qualsevol cas, l’arribada de noves solucions de mobilitat no acabarà amb el protagonisme dels cotxes. Els vehicles adoptaran en breu avenços tecnològics com, per exemple, la mobilitat connectada. Gràcies a l’arribada de la tecnologia 5G, els automòbils seran cooperatius, més intel·ligents i segurs, ja que es podran connectar entre si per intercanviar informació per rebre comunicacions sobre alertes de col·lisió, avisos de si els cotxes precedents estan frenant de forma sobtada, etc.

Reduir les emissions i, fins i tot eliminar-les, és l’objectiu futur i gran repte de l’automoció.

VIUDÈCADA - MOBILITAT

97

El següent pas, una vegada controlada la mobilitat sostenible i activa, serà la implantació de la conducció autònoma. Els constructors han fet els darrers anys importants avenços en aquest camp i disposen de tecnologia preparada per començar a funcionar. Serà possible ordenar el transit des de “núvols” virtuals i es podrà millorar la seguretat vial i controlar la coordinació del transit. No obstant, encara queden per solucionar problemes tan importants com l’emmagatzemat i comercialització de dades personals i els nous protocols que s’hauran de crear en cas d’accident. La incertesa per poder executar aquestes soluciones és, encara, elevada.

De moment, la conducció autònoma es va instaurant de forma parcial, ja que no podrà ser totalment activa fins que tots els vehicles que circulin siguin autònoms. Fins llavors, aquesta tecnologia ajudarà a millorar l’experiència de conducció, evitant al conductor feines tan quotidianes com les constants operacions de posada en marxa i aturada quan es circula al mig d’embussos de tràfic.

SERÀ POSSIBLE ORDENAR EL TRANSIT DES DE “NÚVOLS” VIRTUALS I ES PODRÀ MILLORAR LA SEGURETAT VIAL I CONTROLAR LA COORDINACIÓ DEL TRÀNSIT FUTUR ELÈCTRIC En l’aspecte mediambiental, tothom sembla estar d’acord en que la solució que acabarà per imposar-se és la del cotxe elèctric. De fet, existeix ja una

98

De dalt a baix: Les noves tecnologies i les millors aplicacions permetran la combinació idònia de diferents mitjans de mobilitat. Una ciutat futura podrà tenir pàrquings automàtics, carrils d’alta velocitat elevats, voreres prioritàries o carrils específics per vehicles autònoms. La bicicleta ha de jugar un paper fonamental per tal d’eliminar cotxes de les grans ciutats.

VIUDÈCADA - MOBILITAT

A l'esquerra, vehicles compartits i informació interactiva han de servir per gaudir d’una mobilitat més intel·ligent i activa, sense perjudicar el medi ambient. A més de cotxes elèctrics, d’altres opcions com el patinet i la moto elèctriques tindran un important protagonisme

EN L’ASPECTE MEDIAMBIENTAL, TOTHOM SEMBLA ESTAR D’ACORD EN QUE LA SOLUCIÓ QUE ACABARÀ PER IMPOSAR-SE ÉS LA DEL COTXE ELÈCTRIC extensa oferta de models elèctrics de tots els segments. Des d’urbans de reduïda mida ideals per conduir i estacionar a les grans ciutats, utilitaris perfectes pels que necessiten una mica mes d’espai, compactes o els crossovers, els cotxes de moda. Una oferta amplia que en breu creixerà de forma exponencial amb els llançaments que diferents marques han anunciat per l’any 2020.

Però la implantació del cotxe elèctric és lenta, els combustibles fòssils semblen tenir encara llarg recorregut. Per tant, durant uns anys han de conviure el petroli, el gas natural comprimit i el gas liquat. També existeixen marques que aposten per l’hidrogen com a combustible per algun dels seus models més eficients i ecològics. I, per suposat, els híbrids i híbrids endollables tenen assegurada una forta i llarga implantació al mercat.

TARRAGONA SMART MEDITERRANEAN REGION Es tracta d’una fundació nascuda fruit del consens de diversos actors amb l’objectiu transformador de les ciutats de Tarragona i Reus. Els principals punts són la reactivació econòmica, potenciar el posicionament de la marca Tarragona, fomentar la participació ciutadana i incorporar coneixements i noves tecnologies a la gestió i a la presa de decisions.

Dins les seves missions està la de fer una transformació urba-

100

na i créixer com a regió sostenible. En aquest sentit es treballa per optimitzar la mobilitat en un territori densament poblat, transformant aquestes ciutats per millorar l’apartat mediambiental, amb un estricte control de la contaminació atmosfèrica. Un control integral de la mobilitat permetrà concentrar dades sobre aspectes com els aparcaments, sistemes de transport públic o l’estat del tràfic. També es treballarà per fomentar l’ús de vehicles elèctrics i híbrids.

VIUDÈCADA - MOBILITAT

ÒSCAR SALADIÉ GEÒGRAF I DIRECTOR DE LA CÁTEDRA DOW/URV DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

102

ENTREVISTA

SI VOLEM DISMINUIR LA PETJADA DE CARBONI HEM DE REDUIR LA MOBILITAT I CANVIAR A MODES DE TRANSPORT PÚBLIC COL·LECTIU Hem abordat amb ell els efectes de l’emergència climàtica, que ja hem notat les darreres dècades i es podrien accelerar els propers anys. També hem parlat de que podem fer per a contribuir a impedir les conseqüències nefastes d’aquesta crisi sense precedents en el nostre territori Text_Jordi Salvat Rovira Fotos_Pierre Grubius

S

embla que el canvi climàtic s’hagi accelerat aquesta darrera dècada.

En aquests darrers deu anys s’està comprovant que passa el que ja es preveia que passés, que era un augment de les temperatures. Però no és que cada any sigui més càlid que l’anterior, sinó que són com unes dents de serra que miren cap amunt. Aquests darrers deu anys segueixen el patró que, des de meitat dels anys setanta del segle XX, s’està veient, amb un constant augment de les temperatures associat a la major concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

També estem veient a casa nostra molts fenòmens climàtics extrems, com inundacions o temporals de vent a la nostra zona. Que hi hagi fenòmens meteorològics extrems com poden ser ventades, pluges d’alta intensitat o onades de calor, és propi de la nostra climatologia. El que s’està veient és que aquests episodis extrems són cada cop més freqüents i de major intensitat. Els periodes de retorn

de pluges intenses, com les del passat 22 d’octubre, s’estan encongint. Una causa de les inundacions és que caigui molta pluja en poc temps, però una altra és l’ocupació inadequada del territori. Si construïm segons que a segons on, encara que plogués menys, les inundacions també es produirien.

Si plou més, es magnifiquen.

“AL CAMP DE TARRAGONA TENIM DUES ACTIVITATS ECONÒMIQUES QUE ES VEUEN MOLT AFECTADES PEL CANVI CLIMÀTIC: L’AGRICULTURA I EL TURISME” Ens hem de preparar perquè hi hagi més episodis extrems les properes dècades? Sí. Els estudis i models assenyalen que els extrems es faran més freqüents. La temperatura està augmentant i amb les precipitacions hi ha més divergència. A nivell de planeta plou més perquè hi ha més aigua circulant pel sistema climàtic. Una zona

VIUDÈCADA - ENTREVISTA

del planeta on s’està veient un descens de la precipitació és l’àrea mediterrània i aquesta es fa cada cop més concentrada en poc temps, en pocs episodis d’alta intensitat.

Això afectarà econòmicament aquest territori. El canvi climàtic té afectacions als ecosistemes naturals perquè cada comunitat vegetal o animal pot desenvolupar la seva vida dins uns llindars màxims. A causa del descens de la precipitació hi ha processos de substitució d’espècies per altres de més adaptades al nou clima que està venint. El canvi climàtic afecta les activitats socieconòmiques però som les activitats socieconòmiques les que contribuïm al canvi climàtic. El primer impacte del canvi climàtic és en la pròpia salut, en els sectors més vulnerables, com la gent gran i els més petits.

Al Camp de Tarragona tenim dos activitats econòmiques que es veuen molt afectades pel canvi climàtic, que són l’agricultura i el turisme.

Parlem de l’agricultura. Amb la pujada de les temperatures augmentem l’evapotranspiració, amb la qual cosa les espècies conreades es poden veure afectades en el seu propi desenvolupament, però també en la quantitat i

103

la qualitat dels productes que donen. És per això que s’està introduint rec a molts llocs com a manera de combatre la reducció de les precipitacions i l’evapotranspiració, però ens hem de preguntar d’on surt l’aigua per posar noves superfícies de conreu amb regadiu.

Ens podem trobar al Camp de Tarragona amb que sectors tan importants com la vinya d’aquí unes dècades no siguin viables? Per un costat, allí on es pugui es pot posar rec de suport per aportar l’aigua que no arriba, si la vinya, encara quesempre ha estat de secà, no tiri endavant. Una altra cosa és si tindrem prou aigua. Jo crec que no hi ha tanta aigua per a tants usos en una zona relativament poc plujosa com la nostra. L’altra possibilitat, per la vinya i qualsevol espècie conreada, és apostar per varietats més adaptades a la nova situació i canvis en la gestió dels conreus, com en la poda o la manera llaurar.

Parlem de l’altra sector més afectat: el turístic. Si fos el sector turístic em preocuparia pel canvi climàtic, però si fos del sector turístic de sol i platja una de les preocupacions hauria de ser la pèrdua de platges, que pot ser per la pujada del nivell del mar pel desgel dels pols però també per l’augmengt de la temperatura de l’aigua, que fa que aquesta s’expandeixi. S i puja el nivell del mar, les cotes més baixes del litoral quedaran sota l’aigua del mar. A més curt termini ens trobem que cada cop són més freqüents els episodis severs de temporals per aquest mar càlid. El problema de la pèrdua de sorra a les platges no s’explica únicament per les llevantades sinó també per la construcció de passejos i habitatges a la costa, a més de ports i dics, que han fet que la dinàmica natural de les platges s’hagi alterat. Amb tot plegat, no és estrany que hàgim de patir per les platges. Si els turistes que venen a la Costa Daurada trien la nostra destinació una

104

“HAURÍEM DE COMPLIR DOS DELS PRINCIPIS PER TENIR UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: L’AUTOSUFICIÈNCIA I LA PROXIMITAT”

és global i afecta també l’Ebre i hem d’anar en compte que no arribi un moment que a l’hora de repartir l’aigua que tenim no arribi per a tots i l’activitat turística es pot veure afectada per restriccions futures de l’aigua. També hi ha el confort dels turistes pel que fa a les temperatures, que no siguin desorbitades. Adaptar-se a nits tropicals es fa engegant l’aire condicionat i això és un peix que es mossega la cua, ja que és majoritàriament energia produïda de fonts no renovables i contribuïm al canvi climàtic.

Expliqui. D’on ve l’aigua per satisfer les demandes hídriques d’un territori com el nostre, amb una població flotant molt important a l’estiu? Al Camp de Tarragona no en tenim gaire d’aigua i tenim satisfeta la demanda a través d’un minitransvassament del riu Ebre des de fa trenta anys. El canvi climàtic

Què podem fer la ciutadania per mitigar aquest canvi climàtic? Qui hauria de prendre les mesures pertinents per reconduir aquesta situació és l’administració, apostant per les energies renovables, potenciant el transport públic, fent que els processos siguin més eficients, rreduint l’emissió de gasos d’efecte hiverna-

raó principal és per les platges. Una altra qüestió social és l’aigua.

VIUDÈCADA - ENTREVISTA

dis més que fa trenta anys i a més amb retards i mal servei. Ha d’haver-hi la possibilitat del transport públic per una mobilitat més sostenible.

Què més podem fer? Actuar en els residus. Però repeteixo: qui ha d’anar al davant és l’administració. S’ha de fer la recollida selectiva, però reduir encara més la generació de residus per càpita. Cal que vagin com menys millor a incineradora dipòsit controlat, però ha d’haver polítiques de reducció del residus.

“CREC QUE NO HI HA TANTA AIGUA PER A TANTS USOS EN UNA ZONA RELATIVAMENT POC PLUJOSA COM LA NOSTRA” cle. Deixant clar que l’administració ha d’anar al capdavant i empènyer, com a ciutadans, nosaltres podem aportar el nostre gra de sorra.

I el consum energètic.

S’ha de reduir el consum, però consumim energia. Hem d’aconseguir que aquesta energia vingui de fonts d’energia renovables. Això no vol dir que hàgim de sembrar el territori de camps solars i aerogeneradors. És com la piràmide de l’alimentació. Les energies estarien al vèrtex superior de la piràmide. Són bones, però no és el principal, que és la reducció del consum d’energia i està a la base. Al mig està el ser eficient amb l’obtenció i el transport de l’energia.

Com podem aconseguir un dese-

volupament sostenible. En el tema ambiental hauríem de complir dos dels principis per tenir un desenvolupament sostenible, que són l’autosuficiència i la proximitat. I això va pels residus també. Hem d’intentar que les zones més poblades, on hi ha més consum d’energia, s’aconsegueixi produir aquesta energia el més a prop possible, aprofitant edificis públics on es puguin instal·lar plaques solars fotovoltaiques. Si hi ha molta distància entre el lloc d’obtenció d’energia i el de consum, es perd eficiència, amb grans pèrdues en el transport. Hem d’apostar per les energies renovables, intentant ser el màxim d’autosuficients possibles i sobretot reduir el consum energètic.

Amb l’aigua ja hovam aconseguir amb la gran sequera de 2008. Ho vaig estudiar i a Reus va baixar molt el consum aquells anys.

I això s’ha mantingut? Hi ha hagut un repunt, però no ha arribat al nivell de consum d’aigua d’abans. En els residus també hi ha hagut un repunt i en altres llocs s’ha estancat. Amb la crisi, va baixar la generació de residus, però quina part era per la crisi i quina perquè estéssim més conscienciats?

Com ho fem això? Amb els nostres hàbits i comportaments hem d’apostar per una mobilitat més sostenible. Això vol dir que hem d’apostar pels vehicles híbrids i elèctrics? És una opció, però no la més factible. No podem agafar ara el parc de vehicles que funcionen amb motors d’explosió amb derivats del petroli i substutituir-ho d’avui per demà.

No és viable. Si volem reduir la petjada de carboni, hem de reduir la mobilitat i canviar sempre que es pugui a modes de transport públic col·lectiu. Això és molt fàcil dir-ho a Barcelona. A Tarragona també és més fàcil que no pas a segons quins llocs que no hi ha freqüència de transport públic. No pots anar dient a la gent que utilitzi transport public i tardi més a anar a Barcelona tar-

VIUDÈCADA - ENTREVISTA

105

LA DÈCADA DEL VIU Des de 2012 VIU a fons ha entrat a les llars del Camp de Tarragona convertint-se en la revista de referència. Per mantenir-se i créixer durant tot aquest temps, ha hagut de practicar una renovació i actualització contínua fins a dia d'avui.

V

IU a fons feia la seva aparició el 2012, en la seva primera edició de Tarragona. Era la primera revista gratuïta amb una qualitat premium que aportava informació de proximitat al Camp de Tarragona. Aquesta fórmula (gratuïtat, proximitat i qualitat) de seguit va esdevenir una gran eina de reforç de marca i prestigi per l'anunciant local.

2013 L'edició de Tarragona es consolida com a nou mitjà que trenca motlles; els anunciants aposten pel mitjà i n'obtenen retorn. Aquell juny obteníem el Premi de la Comunicació en la categoria Emprenedoria del Sindicat de Periodistes de Catalunya a Tarragona. Aquell mateix mes posavem en marxa la primera edició del VIU Reus, amb motiu de la Festa Major de Sant Pere.

2014 L'edició tarragonina segueix en evolució constant i, per Sant Pere, també es publica la segona edició del VIU Reus. L'octubre d'aquell any, firaReus confia en VIU a fons per a editar els catàlegs oficials d'exproReus i Tot Nuvis.

2015 Es reforça la redacció i s'aposta pels reportatges en profunditat. A l'abril surt la primera edició de la revista VIU Química, amb continguts específics vinculats al sector més potent del territori: la indústria petroquímica; es distribueix a les empreses del sector i a la ciutat de Tarragona. El juny d'aquest mateix any es produeix el registre de la marca 'VIU a fons'. L'octubre es produeixen les segones edicions dels catàlegs d'exproReus i Tot Nuvis. També durant aquest mes estrenem una nova web. Al desembre l'edició de Reus ad-

106

quireix una peridiocitat bimestral, alternant-se la seva publicació amb l'edició tarragonina.

2016 VIU Reus es consolida i omple un buit de revista premium gratuïta a la ciutat. Es potencien els continguts digitals i xarxes. El març incorporem una auditoria externa de difusió amb el prestigiós segell OJD-PGD. Aquest mateix mes superem la barrera de 3.000 lectures de revista online mensuals. A l'abril surt la segona edició de VIU Química, amb una gran acceptació en el sector i garantia de continuítat futura. Al setembre estrenem una nova maquetació més moderna i atractiva.

EN AQUESTA DÈCADA HEM DISTRIBUÏT MÉS DE 700.000 EXEMPLARS I HEM PUBLICAT MÉS DE 5.000 ANUNCIS 2017 S'estrena l'edició de periodicitat mensual i conjunta de Tarragona i Reus. El novembre el projecte VIU a fons compleix 5 anys. El mes de desembre llancem el VIU habitatge, dedicat al sector immobiliari i de la llar, tot buscant la millor relació qualitat preu.

2018 Es diversifica la redacció, s'incorporen nous redactors i noves seccions. Es fa un redisseny i es posa al dia la

VIUDÈCADA - 2019

maquetació de la revista.

2019 Completem el triangle de les tres capitals del Camp de Tarragona amb la primera edició del VIU Valls.

De seguida és un èxit tant entre els anunciants com els lectors de la capital de l'Alt Camp. A partir d'aquesta edició esdevenim la revista en paper de referència en l'àmbit territorial del Camp. El mes de juliol incorporem les funcions d’un community manager tot iniciant una estratègia digital paral·lela al VIU en paper. En aquesta línia, el mes de novembre es renova la plana web tot fent-la més visual i responsive, és a dir, totalment adaptada als dispositius mòbils.

Página 1

VIU Reus

Núm. 2 | Juny 2014 | www.viureus.cat

Edició CIUTAT DE

Núm. 2 | Juny 2014 | www.viureus.cat

Entrevistes

Carles Pellicer, Alícia Alegret, Joaquim Sorio, Josep Poblet, Mariona Quadrada, Carrutxa, Colla Gegantera, Ball de Diables, Colla del Bou

REUS

Preu 3 euros

Sant Pere 2014

Tota la programació dels actes El Seguici Festiu i els seus protagonistes La gastronomia de les festes

VIU T Reus

13:30

VIU Química Abril 2015 | www.viutarragona.cat

Núm. 1 | Abril 2015 | www.viutarragona.cat

26/10/12

Exemplar gratuït

Fórmula tarragonina La bona química entre la ciutat i el seu principal sector industrial

FCL_NX300h_210x50.pdf

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

VIU T Química

PORTADA001VIUTar.qxd:Maquetación 1

1

14/10/14

12:28

La salut es basa en l'equilibri; equilibri entre cos i ment, equilibri entre neurotransmissors, equilibri entre la pressió alta i la baixa... el més vinent VIU a fons t'ajudarà a equilibrar cos i ment i a esdevenir una persona més sana. Et durem tots els recursos sanitaris, psicològics, alimentaris i de benestar que pots trobar al Camp de Tarragona. Si ets una persona sana no pots deixar de llegir-lo; i si no, et convé.

I si creus que pots ajudar a millorar la salut de la gent com a metge, centre sanitari, terapeuta o psicòleg no pots deixar d'aparèixer a VIU a fons. Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

!

Amb il·lusio

Cada número de la nostra revista conté la il·lusió de tots els que la formem: ens il·lusiona portar-te la informació de proximitat de la forma més rigorosa i amena. Desitgem que coneguis els protagonistes i les històries del nostre territori de primera mà; i ens fa feliços que tu ho valoris.

ELS QUE FORMEM VIU A FONS ET DESITGEM BONES FESTES

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

IL·LUSTRATS EL CHICO TRISTE

110

VIUDÈCADA - 2019

REUS | TARRAGONA

habitatge Núm. 24 | Desembre 2019

93 dies. És el temps que necessitem per vendre el teu immoble amb el servei exclusiu àgorax®premium.

Vine a veure’ns al carrer Jesús, 35 de Reus o truca’ns al 977 756 839.

Adossat de 243 m2 a Mas Vilanova de Reus. Patí- jardí a planta baixa, rentador, sala polivalent i pàrquing. Planta 1: Menjador, cuina independents i lavabo. Planta 2: 3 habitacions (1 suite amb vestidor) i 2 banys. Planta 3: Gran sala amb armaris encastats i accés a terrassa. Calefacció. Persianes elèctriques. Zona comunitària amb piscines, pistes de tenis i barbacoa.

Adossat en venda / Mas Vilanova (Reus)

250.000 €

Si tu també vols vendre som la millor opció.

Sol·licita el pla de venda exclusiu per a la teva propietat.

Carrer Jesús, 35 43201 Reus Tel. 977 756 839 Whatsapp: 600 498 977 oficina@agorax.es

www.agorax.es

Dídac Rodríguez Director d’Àgorax

QUE L'ESSÈNCIA NO ES PERDI

Francesc Torres traspassa per jubilació la pastisseria Mare Molas, que durant tres dècades ha endolcit la vida de Reus. Orgullós del títol de Mestre Artesà Pastisser, es compromet a ensenyar a qui continuï el negoci tots els secrets d’un ofici que espera que es mantingui viu

Jesús Jordi Pinatella

L'

aparador ple de dolços de la pastisseria Royal, al carrer Ample, cridava l’atenció de Francesc Torres, quan només tenia 11 anys, cada vegada que hi passava per davant. Tenia clar que aquell havia de ser el seu ofici i la seva passió, i no va trigar a entrar a demanar si podia fer-hi d’aprenent.

Així és com Torres va iniciar un llarga trajectòria professional que s’ha acabat aquest estiu, amb el tancament per jubilació de la pastisseria Mare Molas, que va inaugurar el 1991.

114

TORRES ES VA ADONAR QUE LA PASTISSERIA SERIA EL SEU MÓN QUAN, DE BEN PETIT, ES FIXAVA EN L’APARADOR DE LA HISTÒRICA ROYAL

VIUDES2019 - HABITATGE

Però abans d’obrir el seu negoci, Francesc Torres va acumular molta experiència en el sector. Als 14 anys, poc després d’anunciar al seu pare que volia ser pastisser, a la Royal el van assegurar. També feia hores en un altra pastisseria històrica, les Glòries, on no va trigar a ascendir fins a convertir-se en oficial. El fet de pujar de categoria va fer que deixés la Royal i se centrés en les Glòries, on va treballar fins després del servei militar. Llavors el van contractar per fer d’encarregat a la fàbrica de la pastisseria Arrufat, una de les primeres en treballar més a l’en-

VA OBRIR LA SEVA PASTISSERIA EL 1991, QUE DE SEGUIDA VA AGAFAR NOMENADA, SOBRETOT PELS XUTS sector per al qual no corren bons temps.

“Va arribar a haver-hi tretze pastisseries, a Reus, i ara només n’hi ha quatre o cinc”, afirma amb recança Francesc Torres, que va ser president del gremi de pastissers del Baix Camp. “Els costums, els hàbits, han canviat. Anar a la pastisseria era tot un ritual, hi havia una hora per a cada producte. Era un fet cultural.

Ara, en canvi, amb els supermercats i al-

tres botigues, es pot trobar de tot, a tot arreu i a qualsevol hora”, explica Torres, que lamenta que la imatge de gent passejant per la ciutat el diumenge al migdia aguantant un tortell lligat i embolicat s’hagi perdut molt.

“Reus es mereix que es mantinguin les pastisseries artesanals, com més n’hi hagi millor. Fan ciutat, fan cultura.

Les pastisseries són el reflex de la salut cultural i comercial d’una ciutat. Ens pensem que cada vegada tenim més cultura, però en realitat en tenim cada cop menys”, sentencia Torres, que encara recorda el que li va dir Jordi Pujol quan li va lliurar el guardó de mestre: “Em va explicar que el millor tortell que havia menjat mai era el que anaven a buscar amb el seu avi. Més que pel sabor, pel record que en tenia, per tot el que allò implicava. El sabor és el record.” Per sobre de tot, Francesc Torres està orgullós que els clients el deixessin entrar a casa seva, per mitjà del pastís, en les celebracions més especials. “La pastisseria fa comunitat, fa família, però això no s’ha de perdre”, sentencia. És per tot plegat que Francesc Torres es compromet a ensenyar les seves fórmules, els seus secrets, la seva manera de treballar, a qui vulgui continuar una pastisseria que és molt més que un negoci per tal de preservar el seu caràcter i ajudar que Reus es mantingui culturalment viva.

ÒRICA PAST

S IS ER I A

AQUESTA

T IS

ES SSA TRASPA

H

gròs, amb el precuit, el pa congelat... però sense perdre el caràcter artesanal gràcies als dissenys i la feina de Francesc Torres.

“Quan la pastisseria Arrufat va tancar vaig tenir molt clar que no tornaria a treballar per a altres persones”, afirma Torres, que motivat i il·lusionat, i amb l’experiència acumulada, el 1991 va obrir la seva pastisseria, la Mare Molas, que ha conegut temps esplèndids. Va arribar a comptar amb catorze treballadors i, entre moltes d’altres creacions, tenia el xut com a pasta de més anomenada. “Els repartíem als bars i cafeteries de Reus, ens hi posàvem a les 3 de la matinada.

Eren artesanals cent per cent, com tot el que fèiem. Massapà, turrons, panellets... amb moltes creacions pròpies.

Tot ho fèiem allà. Bombons, figures de xocolata, un servei de càtering amb molt de prestigi...”, relata Francesc Torres, al qual la bona feina feta li va valer la concessió del títol de Mestre Artesà Pastisser. La seva vena artística no només s’ha reflectit en els dolços, ja que com molts altres pastissers conrea altres camps, en el seu cas la poesia i la música. Sempre ha tocat la guitarra, com ara en el grup Prou Matic, de versions de la Creedence Clearwater Revival.

Però des d’aquest estiu la persiana de la pastisseria Mare Molas està abaixada, un fet malauradament habitual en un

COMPRAR - VENDRE - LLOGAR Carrer Amargura, 61 - REUS | 977 344 507 / 682 799 952 info@gabinetimmobles.com | www.gabinetimmobles.com

115

Tel. 877 054 867

C/ Salvador Espriu, 5 43201 REUS

MOBLES INTERIOR · DECORACIÓ · REFORMES · CUINES · BANYS

www.tcinterior.com

Tel. 977 752 951 TENDALS & RÈTOLS i RETOLACIONS

C/ Amargura, 6 43201 REUS

www.toldocolor.com

TENDALS · PÈRGOLES · PARA-SOLS · TANCAMENTS · TENDALS PLANS · COFRES MOBILIARI HOSTELERIA · RÈTOLS · RETOLACIONS · IMPRESSIÓ DIGITAL

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

Carrer del Vent, 34 local 2 - 43201 Reus Telf: 977 300 590 comercial@inmobiliariafortunyreus.com Av. Prat de la Riba 17 - 43201 Reus Tel: 977 076 271 | info@immofortuny.com

www.inmobiliariafortunyreus.com

270.000 €

FINCA La Selva del Camp

220.000 €

ZONA ALTA Pis amb piscina i pàrquing

99.000 €

179.000 €

ZONA FIRA Pis amb plaça de pàrquing

Raval Santa Anna nº 13 bis, baixos 43201 Reus Tel. 977 342 239 – Mbl. 659 750 992 administracio@fincasaragones.com info@fincasaragones.com

C45 CASA PER REFORMAR. C/ Santa Anna de Reus. Any 1903. Superficie solar: 143m². Superficie construida: 397m². Baixos i 2 pisos, terrat i trasters.

Baixos de 130m². 1er. pis a reformar de 100m², 2n. pis mig reformat, terrat i trasters. PVP. 220.000€

PVG193 PIS AMB SOLÀRIUM. Av./ de Salou de Reus. Any 2004. Superficie útil:126m² 4 habitacions (1 suite), 2 banys (banyera i dutxa hidromassatge), menjador amb sortida a un balcó, cuina-office reformada i galeria, parquet i gres, solàrium amb zona chill out, zona piscina comunitària al terrat de l’edifici, ascensor. Inclou plaça d’aparcament. PVP.220.000€

C46 CASA ADOSSADA. MAS VILANOVA. Superfície construïda: 234m². Any 1990. 5 habitacions (1suite), gran saló-menjador amb llar de foc, cuina-office gran, jardí, 2 banys,1 lavabo, golfa habitable, solàrium, garatge. Terra de parquet i gres, finestres d’alumini, persianes i tendals, calefacció individual, Ac/Bc. Reformat. PVP.335.000€

VPP331 PIS ALT STANDING. REUS. 3 habitacions, 2 banys, cuina-office amb galeria, Ac/Bc per conductes, parquet i gres, piscina comunitària, jardí i zona de jocs infantils Finestres alumini i porticons, instal·lació calefacció. Inclou traster i 2 places d’aparcament. PVP.299.000€

M112. FINCA RÚSTICA. LA SELVA DEL CAMP. Extensió 60.000m². Masia 75m²x2, en bon estat, llum i força, 3 basses, 2 pous propis, aigua pantà, avellaners, 280 olivers, magatzem 50m²x2 plantes. PVP.325.000€

X163 XALET. CASTELLVELL DEL CAMP. Urb.Planes del Puig. Superficie solar: 1.350m². Superficie construïda: 125m², terrassa 30m². Planta baixa. 3 habitacions (1suite), 2 banys, saló - menjador amb llar de foc, cuina-office, finestres d’alumini, Ac./Bc., calefacció elèctrica, zona barbacoa i jardí, pou propi, casa convidats 22m2, traster, petita piscina. PVP. 250.000€

ELS MILLORS PREUS EN MANTENIMENT

TRUQUI AL 977 894 179

REPAREM TOT TIPUS D’ASCENSORS

Ascensor per a col·lectivitats i per a vivendes unifamiliars Seguretat, confort i disseny per a tots Baix consum i màxima eficiència Dissenyi l'elevador al seu gust

Plataformes salva escales Desenvolupem el seu projecte d'accessibilitat Ens adaptem a les seves necessitats Diferents models per escollir

Elevador vertical d’interior Desplaceu-vos entre plantes sense perdre espai Avançat tecnològicament i de fàcil instal·lació Ideal per a persones amb minusvalideses

Cadires puja escales Muntatges ràpids i sense cap tipus d'obra Màxim rendiment des del primer dia Diferents models corbats i rectes

Plataformes puja escales

INSTAL·LACIÓ EN

HORES

Una gran solució a problemes de mobilitat S'adapta a trams corbats i rectes Models per a interior i exterior

GSM INSTAL·LACIÓ DE TELÈFON DE CABINA

SERVEI REPARACIÓ AVARIES 24 HORES

ESTUDIS EFICIENCIA ENERGÈTICA

FINANÇAMENT A MIDA

C/ O’DONNELL, 29 – BAIXOS – 43205 – REUS – Tel.: 977 894 179 www.ascensorssales.com – reus@ascensorssales.com

PER MÉS INFORMACIÓ www.ascensorssales.com

Pis Carrer Miramar (obra nova) 65 m2, 2 habitacions dobles, 1 bany i traster.

Acabats de molta qualitat. S'entrega amoblat

99.000€ Pis Riera Miró 150 m2, 4 habitacions, 2 banys, menjador gran, balcó, terrassa i ascensor.

139.000€ Àtic dúplex Carrer Antoni Isern 90m2, 3 habitacions, 2 banys, aire condicionat, solàrium de 80 m2 i zona comunitaria.

Plaça de parking inclosa en el preu Opció de box de 30 m2.

199.000€

C/ Sant Joan, 20 – 43201 REUS Tel. 977 33 85 28 · finquespages@gmail.com

www.finquespages.com

.

www.fincassanpedroysanpablo.es Plaza Cataluña, Bl San Juan Esc. A Local 4º dcha.

San Pedro y San Pablo – Tarragona Contacto: 977 204 023 – 609 214 847 E-mail: info@fincassanpedroysanpablo.es

En estas fiestas, quisiéramos compartir nuestro sentimiento de gratitud, tenemos suerte de que ustedes sigan contando con nosotros después de tantos años.

Les enviamos nuestros mejores deseos de paz y felicidad.

Gracias, feliz navidad y próspero año nuevo

EN TRASPASO HELADERIA LLAO LLAO, RAMBLA NOVA, TARRAGONA.

FRANQUICIA EXCLUSIVA PARA EL CENTRO DE LA CIUDAD, PARTE ALTA Y SERRALLO.

¡¡¡¡¡¡ Consulte condiciones en nuestra oficina !!!!!!

PRECIO: 72.000 €

iPhone 11 Pro

iPhone 11

iPad Pro

Us desitgem un Bon Nadal i un Bon Any 2020 El teu distribuĂŻdor autoritzat Apple a Reus 131

NOU NISSAN

ESCANEJA PER A DESCOBRIR EL NOU JUKE

SISTEMA INTEL·LIGENT D'ANTICOL·LISIÓ FRONTAL

PROPILOT

CÀMARA INTEL·LIGENT DE VISIÓ 360è

NIKKO CENTER

Ctra. Valencia, 206 – 43006 - Tarragona - Tel: 977 549 560 Aut. Reus - Tarragona, s/n - Mas Abelló - 43204 - Reus - Tel: 977 722 197 http://red.nissan.es/nikkocenter Consum mixt WLTP: 6,1 l/100 km (NEDC-*BT: 4,9-5,3 l/100 km). Emissions de CO2 WLTP: 161 g/km. (NEDC-*BT: 128 g/km).