Viu reus 9

Núm. 9 | Octubre-Novembre 2016 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

Núm. 9 | Octubre-Novembre 2016 | www.viuafons.cat

Exemplar gratuït

Esplendor modernista L'Institut Pere Mata, un exemple de modernisme admirat arreu del món, resta desconegut per molts reusencs

2 Octubre-Novembre 2016

3

Octubre-Novembre 2016

Agost-Setembre 2016 Octubre-Novembre

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A 43007 - Tarragona Tels. 673 930 590 - 673 930 589 Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Cristina Valls Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero i Paco Sánchez Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com Imatge portada: Pierre Grubius Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

4

20

Sumari

#9

38

42

52

62

72

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons REUS en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat

TRIATLETES ESPORTS

6

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 590 i 673 930 589

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

5 EDITORIAL | 6 CIUTAT. Barri del Carme. Al cor de Reus | 20 CULTURA. Institut Pere Mata. Una revolució arquitectònica | 28 CULTURA. Joan Amigó. Una vida dedicada a la salut | 38 ESPORTS. Futbol americà. Un esport de cateControl

5.000 exemplars

goria imperial | 42 EMPRESA. L'interior de la restauració reusenca. Els restaurants de la ciutat des de dins | 52 SALUT. Les lliçons apreses. El sol passa factura en la nostra pell dels abusos comesos a l'estiu | 62 MOTOR. Vehicles d'ocasió.

Comprar cotxe d'ocasió amb confiança i garantia | 72 OCI I GASTRONOMIA. Ganxet Pintxo de Tardor. La ruta de tapes reusenca fa 5 anys | 79 FITXES RESTAURANTS

DRA.MERITXELL CAMPS

Editorial

Clínica de Medicina Estètica

Retalls de

modernisme

Com de costum, també dediquem l’espai principal de l’exemplar VIU a fons Reus a un barri reusenc. Hem escollit el barri cèntric del Carme. Donem a conèixer els aspectes positius i negatius que el caracteritzen, però també escoltem la seva gent. El manteniment dels carrers i l’emprenedoria són alguns dels temes claus. A més, treballem un altre tema: ens barregem amb un petit grup de propietaris de diferents restaurants de la ciutat, per tal de poder conèixer la seva trajectòria i les experiències viscudes fora de la cuina. D’aquesta manera, apropem a la ciutadania el sector de la restauració ganxeta viscut rere l’escena.

L’equip de VIU a fons espera que amb aquest darrer número estimeu tot tipus de cultures, tant la patrimonial com la culinària.

Cristina Valls

MEDICINA ESTÈTICA SENSE EXCESSOS 5

Hem de donar vida a aquest llegat visitant-lo i revifant la seva història, perquè sense el Modernisme, un habitatge seria sempre quelcom recte i avorrit. La seva arribada va portar als edificis una personalitat pròpia i totalment exclusiva. Si parléssim de moda, el Modernisme seria el nostre vestit fet a mida.

Octubre-Novembre 2016

Un estil essencialment arquitectònic, en el qual es pot arribar a confluir una gran quantitat d’arts plàstiques dins un únic disseny. Així es podria descriure el ‘Modernisme’, però a la pràctica significa molt més. És quelcom estès arreu del món que aconsegueix immortalitzar-nos la mirada, que ens fa pensar en l’esforç dels seus creadors, que crea curiositat i aconsegueix evadir-nos de les línies rectes. El que també ens ha de fer pensar és en la seva cura i preservació. Comptem amb un gran patrimoni cultural, arquitectònic i artístic a la nostra ciutat. De fet, en el número que tens a les mans parlem d’un dels grans emblemes de la ciutat, l’Institut Pere Mata. A la capital del Baix Camp, però, hi ha altres grans símbols, com ara la Casa Navàs i la Casa Rull, que també fan una picada d’ullet a aquest art recarregat d’idees i d’ambició, el qual no podem oblidar.

•Medicina estètica facial i corporal •Cirurgia plàstica i estètica •Obesitat i sobrepès •Cosmètica clínica de resultats •Test genètics TRACTAMENT AFTER SUMMER CLÍNICA MERITXELL CAMPS Peeling d’àcid làctic + injecció de polinucleòtids+màscara de factors de creixement.

Les radiacions UV danyen les fibres de col·lagen i produeixen un envelliment de la nostra pell. Per tant, és molt important biorrevitalitzar-la després de l’estiu. El nostre AFTER SUMMER millora la qualitat i l’aspecte d’aquesta pell deteriorada hidratant-la en profunditat. El resultat serà una pell més fresca , lluminosa, menys cansada i desgastada (tractament en promoció 150€ sessió fins l’11 de novembre).

Carrer Gaudí, 64 baixos. 43203 Reus | Tel 977 312 454

www.drameritxellcamps.com | meritxell-camps@hotmail.com

CIUTAT

Octubre-Novembre 2016

GENT | POLÍTICA | CULTURA | SOCIETAT

l’àmbit urbanístic del sector del Carme, i l’altre avaluava les seves potencialitats.

BARRIS CIUTAT

6

Les millores

al cor de Reus Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

El barri del Carme està situat al nucli antic de Reus i, com en el cas de molts dels barris de la ciutat, el seu origen va ser obrer i molt humil. Va néixer al segle XVIII i llavors no estava ubicat ‘al centre’, sinó que es trobava a la perifèria, en un ambient fins i tot marginal. Pel que fa a l’aspecte residencial, la panoràmica es conformava per una filera de cases baixes, les quals van patir problemàtiques relacionades amb el manteniment i les condiciones segures d’habitabilitat. Com en l’actualitat, el barri es caracteritza pels seus carrers estrets i empedrats. Tot i això, les barreres arquitectòniques no van ser un impediment per tal que els vehicles hi poguessin passar.

D’altra banda, els espais públics i zones verdes es trobaven en pocs llocs, però els que hi havia resulten emblemàtics. És el cas de la gran plaça de la Patacada. Amb el temps, el barri va anar reformant-se pel que fa a millores i manteniment. Arribat l’any 2000 aproximadament, es va posar sobre la taula la necessitat d’una millora integral de tot el barri. L’Ajuntament doncs, va anar per feina i es van començar a elaborar dos treballs: un que estudiava

Arribat el 2004, es va triar l’execució d’un projecte d’actuació en el marc de la Llei de Barris, en el qual es van plantejar tres finalitats: una millora en l’accessibilitat i permeabilitat del barri amb dinàmiques socials; l’elaboració d’operacions determinades quant als equipaments i espais públics, on els equipaments nous es localitzarien als edificis del Vapor Vell per preservar el conjunt industrial de la ciutat i, pel que fa a l’espai públic, es crearien petites places, aparcaments exteriors i subterranis per tal de guanyar mobilitat; en tercer lloc, també es va tenir en compte la dinamització dels usos residencials i de la xarxa de carrers per millorar la qualitat de vida dels habitants. Les intervencions també van pretendre millorar altres aspectes de caràcter social. En va ser un exemple la

Va néixer al segle XVIII i llavors no estava ubicat ‘al centre’, sinó que es trobava a la perifèria, en un ambient fins i tot marginal

El refugi antiaeri

Una de les peculiaritats de la plaça de la Patacada és el refugi antiaeri, el qual fou bastit durant la Guerra Civil per protegir els habitants dels atacs dels avions franquistes

Una de les peculiaritats de la plaça de la Patacada és el refugi antiaeri, el qual fou bastit durant la Guerra Civil per protegir els habitants dels atacs dels avions franquistes.

Les obres es van iniciar al mes d’octubre del 1937 i es van perllongar fins a l’agost de 1938. De refugis antiaeris hi havia de dos tipus, el de trinxera o de galeria. El situat al barri del Carme era aquest últim, considerat molt més segur i elaborat, ja que era subterrani i no estava tan exposat com en el cas de la trinxera. En les obres principals, es preveia una capacitat per a 2.700 persones.

Les obres, però, no van poder acabar-se segons estava previst al projecte. De fet, no es van arribar a elaborar les galeries transversals ni les sales destinades a infermeria i a serveis.

La capacitat finalment va quedar disponible a 1.218 persones. En realitat, era el tercer refugi de la ciutat més ampli quant a capacitat es referia. El refugi va tenir cinc entrades públiques, a les quals es van sumar altres entrades particulars amb les seves galeries d’accés corresponents: dues del carrer de Sant Llorenç, una al Vapor Nou i una altra al carrer del Sol. Actualment, aquest refugi és l’únic de la ciutat que es pot visitar, gràcies a la construcció del Centre Cívic del Carme.

BARRIS CIUTAT

7

La gran majoria d’actuacions es van perllongar fins al mes de març del 2011 i van aconseguir canviar una mica la imatge del barri dins el conjunt de la ciutat. Per exemple, es va remodelar pel que fa a la via pública, prop de 14.728,58 m2 de carrers, juntament amb la posterior eliminació de barreres arquitectòniques. A tot això, es van incloure voreres, rasants, xarxes d’enllumenat , clavegueram i alguns vials.

El barri també va guanyar molt quant a centralitat social amb el seu Centre Cívic, el qual va néixer amb el trasllat de l’antic Centre Cívic Carrilet, que data de l’octubre del 1988.

Ja remodelat, va passar al barri del Carme el 2011. De fet, a hores d’ara es troba integrat en l’espai del conjunt residencial de la Patacada. Disposa de despatxos, aula polivalent, de cuina i de sala d’exercici entre molts altres espais. Com ja s’ha esmentat, també juguen papers importants el Casal de les Dones, l’accés al refugi antiaeri de la Patacada i l’espai del Vapor Vell, que acull la seu del Centre d’Arts Escèniques de Reus.

Octubre-Novembre 2016

integració dels immigrants, diverses actuacions caps als joves i la creació d’un casal per a les dones que recuperaria també els antics rentadors de la ciutat, entre d’altres moltes mesures més.

Octubre-Novembre 2016

8 BARRIS CIUTAT

La virtut de la perseverança Pere Corrales (Reus, 1966) és assessor immobiliari i presideix l’Associació de Veïns del barri del Carme. Després de viure un temps a Cambrils, va decidir tornar al seu lloc de naixement per tal de trobar l’escalfor d’un ‘poble’ al cor de la ciutat reusenca Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

Segons el seu parer, ha canviat molt el barri? Fa uns 14 anys que hi visc. I tant, que ha canviat. Tot. La gent, però, és la mateixa. I és que ens acabem coneixent tots. El Carme és un poble molt cèntric, un tret ple de beneficis.

Com va anar a parar dins l’agrupació veïnal? En venir a viure aquí, vaig tenir la gran sort d’entrar a la junta. Hi havia la Carme Alomà com a presidenta, i vaig entrar com a vicepresident. Hi vaig estar uns 6 anys. Vaig veure que m’agradava cooperar i, en plegar ella, em van proposar presidir. Deu fer uns 4 anys enguany.

Què s’ha millorat des de llavors i què queda pendent? Millorat al cent per cent, res.

Totes les millores o canvis que s’han fet s’han dut a terme a mitges. Recordo quan parlàvem de la brossa pneumàtica, que suposadament

havíem de ser el primer barri a tenir-la. Ens vam quedar amb un pam de nas, fins al carrer Jurats. En remodelació de carrers, també s’ha fet alguna cosa, però no s’ha rematat del tot.

Si parlem del manteniment en general, possiblement no és el correcte. El barri es neteja, però segueix brut, i principalment és culpa nostra. L’incivisme ens té a tots calats. Ni ens mentalitzem amb l’horari de brosses. És molta la gent que s’hauria de conscienciar... Malauradament, com aquesta hi ha milers de qüestions. Una altra que hem comentat molt: la del carrer de Sant Benet, prop del Portal del Carme, on hi ha uns edificis que suposadament s’havien de derrocar fa anys per fer un solar. Actualment, es troben plens de coloms i la seva solitud també va suposar l’entrada d’ocupes. És a dir, que hi ha molts assumptes que considera que s’haurien de ‘finalitzar’...

Exacte. Amb el temps que porto com a president, estic més que cansat. Començo a perdre la il·lusió. M’agrada la feina, però no està ben vista. La figura del president de barri sempre ha estat molt criticada. La gent es pensa que únicament estem disposats a sortir a la foto, però el treball que arribes a fer no el veu massa gent. És molt ingrat i, deixar tothom content resulta impossible a vegades. Per no parlar de la burocràcia, d’omplir papers, instàncies i justificants...per a res. La tasca exigeix grans dosis de perseverança. De fet, la meva intenció és plegar aviat. I em sabrà molt de greu no trobar una persona que es vulgui quedar. Crec que amb la meva pròpia feina en començo a tenir més que suficient.

I col·laboren molt els veïns? Costa molt fer que s’apropin. Tenim una junta molt competent, però la mitjana d’edat es troba sobre els 80 anys. Amb ells s’hi pot comptar, però al col·lectiu jove és difícil arribar.

Seria clau fer una distribució de tasques on ells entressin, però no trobes ningú disposat a fer quelcom sense retribució. I és normal, amb la situació que patim el temps s’ha tornat més valuós que abans.

Tot i això, tenen trets bons al barri, no?

Per descomptat, tenim l’Escola de Música de la Diputació, el dormitori del Seguici Festiu, la Facultat de Medicina de la URV i l’antic Hospital de Sant Joan, que espero que li treguin el rendiment que es mereix quan abans millor.

Uns bons moviments oculars, milloren la fluïdesa en la

lectura

Redacció

Ara al començament de curs és un bon moment per fer una revisió optomètrica als nens en edat escolar per diagnosticar ambliopies (ull dropo), problemes refractius i de visió binocular, no detectats.

Si el nostre sistema visual no està ben desenvolupat no podrà arribar-nos correctament la informació del nostre entorn. Això és especialment important quan els nens comencen a llegir, ja que els moviments oculars han de ser suaus i precisos. Hi ha diferents símptomes que ens poden fer sospitar d'una disfunció òculo-motora: - Tornar a llegir la mateixa línia del text.

- Saltar-se línies del text.

- Excessius moviments amb el cap.

- Utilitzar habitualment el dit per a seguir el text de lectura.

- Lentitud de lectura excessiva per l'edat.

- Dificultat per copiar de la pissarra.

- Períodes d'atenció molt curts.

- Tenir mals de cap.

A òptica Activa li farem unes proves específiques per avaluar el sistema visual . Cas de presentar una disfunció, es tractarà amb el millor sistema de correcció, bé sigui refractiu i/o amb teràpia visual.

La teràpia visual és específica per a cada cas, per tal d´aconseguir la millor agudesa i les millors habilitats visuals, en el menor temps possible fins a obtenir un òptim rendiment escolar. Això és possible gràcies a un nou sistema de teràpia informatizat que controla en tot moment l’estat visual del nen.

A òptica Activa assessorem en tenir una bona higiene i ergonomia visual a l'hora de fer deures, com treballar amb bona llum, una bona distància de treball, minimitzar l'ús de tauletes... per tal d'afavorir el bon desenvolupament i funció de la visió.

Carrer Monterols, 36 - Reus Tel. 977 127 311

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

9

Octubre-Novembre 2016

Visió i aprenentage van molt lligats, es calcula que un 25% del problemes d´aprenentatge són deguts a un problema visual no diagnosticat

La tecnologia, una aliada educativa

BARRIS CIUTAT

10

Octubre-Novembre 2016

Josep Lluís (Reus, 1965) és llicenciat en filologia clàssica i és catedràtic de llatí i grec farà prop de 26 anys. Té una llarga experiència en el sector de la docència i lidera l’Institut Baix Camp en l’actualitat. Creu que les tecnologies poden ser l’eina complementària per a un bon aprenentatge adaptat a les necessitats de l’alumnat Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

Quin és el vincle que té amb l’educació?

Vaig començar a exercir com a docent l’any 1989 i fa sis anys que sóc director de l’Institut Baix Camp. Molts anys de la meva trajectòria professional docent l’he dedicada a la funció directiva i m’agrada molt el que estic fent.

Quines millores s’han produït des que es troba com a director al centre? En els darrers anys hi ha hagut una millora notable pel que fa a notes i matrícules. Hem rebut molts premis en l’àmbit català, i el centre es troba en un bon moment. Som el cinquè centre públic més gran de Catalunya en número d’alumnes. Ara en tenim uns 1.700, de fet. És un centre molt gran. Apleguem quatre

línies d’ESO i tres de Batxillerat amb Batxibac, que és una titulació de batxillerat francès i català. També fem cicles formatius de grau mitjà i superior, en què hi ha la família informàtica, comercial i administrativa. Pots començar amb 12 anys i acabar gairebé als 20.

Com d’integrat es troba el centre dins el barri? Crec que l’institut és un centre més aviat comarcal, que dóna resposta a tota la ciutat de Reus. No estem del tot tancats en exclusiva al barri i la població que ve a cursar l’ESO prové de les escoles del voltant. Això sí, sempre col·laborem amb centres com el Mas Carandell i, fins i tot, participem en un projecte en el qual fem conèixer als nostres alumnes l’entorn del barri, com és la zona de la plaça de La Patacada, on es troba el Refugi Antiaeri. Ja que vénen aquí, ens esforcem per

tal que coneguin l’entorn.

La varietat d’oferta del centre juga a favor del número de gent que arriba a Batxillerat i les Proves d’Accés a la Universitat? Exacte. Quan parlem de la millora de la necessitat educativa ens referim a l’assoliment de resultats. Si els alumnes necessiten arribar a medicina, procurem fer realitat les seves metes vitals.

Des que va començar a donar classes creu que l’educació ha canviat? L’educació canvia perquè la societat evoluciona i el que ha de fer un docent és adaptar-se. Els joves de l’any 1989 no són els mateixos que els del 2016. Sempre existeix la premissa que els temps passats sempre van ser millors, però no s’ha de pensar així. Bàsicament, perquè abans el mòbil no tenia el poder que té ara.

Per exemple, s’utilitza el moodle, les pissarres electròniques i el correu per comunicar-se amb els alumnes.

«En els darrers anys hi

ha hagut una millora notable pel que fa a notes i matrícules. Hem rebut molts premis en l’àmbit català» Han ajudat les plataformes digitals? Han fet que es valori més l’interès de l’alumnat.

Ara s’ha d’ensenyar quelcom profitós. També oferim un millor aparador d’activitats alternatives com ara teatre, dansa i valors ètics.

En l’actualitat hi ha una nova educació que prioritza l’atenció a l’alumnat en detriment a la saturació d’informació. El professor que sortia a la pissarra amb el guix a la mà a explicar a classe ja no té sentit. Hem de veure la tecnologia com a una aliada. Els mòbils són complements del diccionari. S’ha d’educar als joves per tal de mostrar-los les potencialitats didàctiques de les noves tecnologies.

Nuevo Astra desde:

14.450€

Coche del Año 2016

Nuevo Astra

Octubre-Novembre 2016

> Descúbrelo

>Coche del año 2016 Con

con Wi-fi 4G para 7 dispositivos

uniauto.cat

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.

Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20.comercial@uniauto.cat

11

NUEVO ASTRA

L'Orfeó, com una segona llar

Octubre-Novembre 2016

Esther Cos (Reus, 1967) presideix l’Orfeó reusenc farà poc menys d’un any i és la segona dona després de Mercè Olesti que regenta la tradicional entitat, la qual compta amb gairebé cent anys

BARRIS CIUTAT

12

«Tenim la base de

Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

Quin és el seu lligam amb l’entitat? Jo vaig estar vinculada a l’Orfeó des de molt petita, perquè els meus pares n'eren socis. És una mena de tradició com a bons reusencs. Vaig començar com a cantaire aquí, i porto gairebé quaranta anys. Vaig començar des de molt jove, amb només deu anys. De fet, tota la família hi era, fins i tot, els meus germans. Ho he fet tot a l’Orfeó: m’hi he casat, he tingut fills, etc. Ells també han seguit tota la trajectòria orfeonista. Amb els anys, et coneixes la casa com si fos la teva pròpia.

car de la seva estrena? Doncs sí. El dia de Nadal, tot i estar acostumada a fer teatre, em va tocar fer el primer discurs com a presidenta i em vaig posar molt nerviosa.

Per explicar als assistents tots els canvis que havíem dut a terme, em vaig posar malalta.

Mai havia estat tan nerviosa a sobre d’un escenari. Em va fer por, perquè rememorava la responsabilitat d’aquells a qui precedia.

De, ni més ni menys que uns 19 presidents.

Llavors se li planteja la possibilitat de ser presidenta... Clar. Era un lloc on gairebé havia nascut. Per tant, després de pensar-m’ho molt, perquè és un càrrec de molta responsabilitat, vaig accedir. Llavors, em vaig envoltar d’un equip d’allò més contundent i amb molta il·lusió per fer coses.

Ara portem des del mes de desembre, el dia de Nadal va ser el nostre primer acte oficial. Fa relativament poc temps.

Fins a quin punt un nou president suposa una renovació d’aquesta tradició? És complex. En realitat són dos termes oposats, perquè tot president guarda aquell objectiu de continuar amb el llegat tradicional i perquè al cap i a la fi l’entitat d’aquí a poc farà 100 anys al 2018 i representa tot un assoliment.

Evidentment, les iniciatives que s’hi duen a terme s’han de renovar. Tot això, inclou des de les noves tecnologies que s’han d’afegir a les instal·lacions com les renovacions de l’obra de teatre del Conte de Nadal que duem a terme aquí. En definitiva, és saber jugar amb quelcom nou i antic.

Té alguna anècdota o història per expli-

Quina és l’oferta de la qual gaudeix l’en-

l’Orfeó, que són els cantaires i les seccions: la del cos de teatre i la del cos de bastoners» titat enguany? El nou curs ha començat aquest setembre. Per una banda, tenim la base de l’Orfeó, que són els cantaires i les seccions: la del cos de teatre i la del cos de bastoners. Ara, de cara a l’octubre, es duran a terme les preinscripcions juvenils.

Apostem per tal que entri un teixit humà jove per poder renovar-nos i perllongar la vida de l’entitat. Tenim en cartera oferir al públic l’obra de teatre ‘La extraña pareja’, de Neil Simon, que està tenint molt d’èxit.

També tenim un grapat de concerts de cara al Nadal i Santa Cecília. I, per descomptat, d’aquí a poc, també començarem a treballar amb els Pastorets de l’entitat. De fet, aquí ens trobem envoltats de tradicions.

Com us feu visibles a la ciutadania? La gent que ha nascut a Reus ens coneix. S’ha de pensar que tenim una tradició perllongada i hi influeix molt el boca-orella. Ens esforcem a dinamitzar moltes activitats a l’entitat i per promocionar el que hi duem a terme.

# 1 Blanquejament i Carilles de ceràmica Des del 2015 comptem amb els certificats de qualitat: ISO 9001 i SEP (Sanitat Excel·lent Privada)

Octubre-Novembre 2016

Clínica Curull centre de referència a la província de Tarragona en tractaments de Periodòncia, Implants i Estètica Dental

13

# 2 Implants i Dents en un dia

Pròtesis provisional fixa el mateix dia de la col·locació dels implants

Abans del tractament

Dra. Conchita Curull Clínica Curull Col. 2236

Pròtesis definitiva fixa de ceràmica sobre implants

• Primer membre acceptada de la província de Tarragona a la Acadèmia Americana d’Odontologia Estètica (AACD).

• Delegada de la Societat Espanyola de Periodòncia i Osseointegració (SEPA) a la província de Tarragona.

• Vicepresidenta del Col·legi Oficial d‘Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, Delegació Provincial De Tarragona.

Rambla Nova 114 baixos • 43001 Tarragona • Tel. 977 241 380 • www.clinicacurull.com

Una vida dolça sense gluten

Octubre-Novembre 2016

r de rebosteria ‘Nina’s Marc Sànchez treballa al negoci familia amb la seva mare.

Cakes’ des de fa cinc anys, juntament panorama reusenc Aquesta trajectòria els ha consolidat al apta per a celíacs en el sector de l’el·laboració ensucrada

BARRIS CIUTAT

14

Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

Com va néixer ‘Nina’s Cakes’? A casa sempre ens ha agradat la pastisseria i el fet que jo fos celíac des dels 14 anys va suposar un desencadenant. Llavors vam pensar en trobar una manera de poder capgirar la situació i se’ns va acudir això. És un negoci familiar, en el que estem la meva mare i jo. Ella és a l’obrador i jo, entre l’obrador i a fora. Així tot queda a casa. Ja fa cinc anys que estem al carrer del Vent.

Sou del Barri del Carme? No. Som dels afores, però a l’hora de voler localitzar-nos ens vam decidir pel barri del Carme, perquè vam trobar que té bon accés al centre i que era bon lloc per posar-hi la botiga, és molt visible.

Hi esteu ben integrats doncs? Sí, ens hi hem fet un lloc. El fet de treballar amb productes sense gluten també desperta l’interès d’altra gent amb altres al·lèrgies, com ara la que no pot menjar ou. Per ara, però, no podem donar resposta a altres intoleràncies. Sí que és cert que ara tenim un substitut per al sucre, però costa molt. Amb la canalla és especialment gratificant, perquè et vénen les mares que estan capficades perquè el nen o la nena ha d’anar a una festa i no podran menjar pastís. Nosaltres hem intentat donar una resposta a aquest problema.

Seria complicat especialitzar-se en tot, clar... Parlem de coses molt arriscades, impli-

ca molt més que treballar amb segons quins productes o com manipular-los. Cal anar amb compte amb aquestes coses, perquè n’hi ha que es pensen que canviant la farina sense gluten ja està tot fet, i no és així.

Per què? Cal tenir en compte que el problema no és que un producte contingui gluten, sinó la manipulació d’aquest, ja que és molt fàcil que en un obrador sempre hi quedin restes de farina en suspensió.

Som davant d’una intolerància alimentària en què potser els símptomes no els notes de seguida, però que et pot complicar molt la vida. Nosaltres hem volgut oferir als clients, l'opció d’elaborar les seves creacions a casa. Ara per Tots Sants i Nadal, per exemple, i d’una forma segura i tranquil·la.

Vostè els assessora, per tant. Sí, és un dels serveis que els oferim. Tot això ha canviat en uns anys, perquè temps enrere els ingredients es compraven per internet i aquí això no passa. El client agraeix poder mirar i remenar, però també assessorar-se. La gent cada vegada opta per fer galetes de Nadal enlloc de regalar la típica postal i això és un goig.

Que els vostres productes se'ls pugui menjar tothom és un factor molt positiu... Si, i a més, els que no són celíacs no ho noten pas pel gust i molts d’ells repeteixen. Ens hem trobat amb casos, de comunions, posem per cas, en què sabem que han vingut de Saragossa o des d’Andorra perquè saben que nosaltres treballem així.

«El problema no és que un producte contingui gluten, sinó la manipulació d’aquest, ja que és molt fàcil que en un obrador sempre hi quedin restes de farina en suspensió»

Llavors quin tipus de clients teniu? Hi ha de tot. La nostra especialitat fa pensar que parlem d’un sector de gent determinat, però no és la intenció. Aquí ve des de la parella que s’anima a fer un pastís fins als nanos de l’escola que volen fer galetes per una festa.

Segons el vostre web també feu tallers... Sí.

Aquí a la botiga oferim tot el que el client necessitarà per fer-se les coses a casa: eines, motlles i, fins i tot, una biblioteca. Hi ha clients que s’estimen més un llibre i anar fent pel seu compte, però també tenim els cursos adreçats a adults i a nens de pastisseria.

[ DE 21H A 01H DE LA MATINADA ]

SOPAR DEL 14/10 AL 6/11

Octubre-Novembre 2016

HALL WEEN al ALL IN ONE RESTAURANT 16 15

20

25€ IVA INCLÒS

Rambla Vella, 2 - www.casinotarragona.com - t. 977 789 000 Per entrar al Casino és imprescindible DNI, Permís de Conduir o Passaport. Només Passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea. Només majors de 18 anys.

BARRIS CIUTAT

16

Octubre-Novembre 2016

del barri

El reusenc Francesc Monforte és veí del barri del Carme des de fa 22 anys i ha estat testimoni d’un seguit de canvis urbans i socials que l’han sorprès. Destaca les millores de manteniment que s’hi han dut a terme i destaca per ser un dels veïns més autodidactes i polifacètics del barri Cristina Valls Text

Tants anys vivint a la mateixa zona pot donar per a molt... He vist una gran quantitat de canvis i, normalment vius tot tipus d’evolucions. Pel que fa al manteniment dels carrers, els he vist més transitables, però molts encara tenen llambordes, quelcom que fa dificultós caminar-hi quan plou. A més, els cotxes que passen esquitxen els vianants perquè les voreres són estretes. Tot i així, hi ha més zona asfaltada que no pas abans.

Quines millores ha observat? Tot barri sempre pot millorar. El que he de dir sobre el barri en el qual visc és que les voreres són una mica perilloses.

Quan les van arranjar van col·locar unes rajoles que més aviat eren adients per a parets i no pas per posar-les a terra, al carrer de Sant Lluís. Es desmuntaven amb facilitat i eren un maldecap. En definitiva, inadequades. De fet, em va arribar que hi va haver moltes queixes veïnals. No estaven ben instal·lades. La gent podia caure amb facilitat, perquè s’enfonsaven. Pel que fa a l’enllumenat tot funciona força bé.

En l’àmbit més personal, se’l coneix com a inventor... No tinc estudis, però tinc moltes idees i elaboro molts projectes pels quals he aconseguit premis a l’estranger. De fet, vaig elaborar una teoria pròpia sobre la construcció de la piràmide de Kheops, segons la qual vaig explicar una manera factible de com es va erigir aquesta, sobre la seva pròpia estructura.

De quines premisses va partir? La meva descoberta es basa en una possible manera més senzilla sobre de construir la piràmide de Kheops de com s’ha dit sempre. Ho demostro tot fusionant la geometria i les matemàtiques. Parlo d’un sistema en què la mateixa estructura piramidal pot ser suficient per alçar-la. Amb la construcció de dues piràmides, una provisional damunt d’una de la definitiva. A sobre d’aquesta piràmide primigènia, és on es podrien haver posat blocs i bigues de 60 tones, que es van poder col·locar a uns passadissos exteriors de la piràmide amb una pendent de l’1%.

«Vaig elaborar una

teoria pròpia sobre la construcció de la piràmide de Kheops, segons la qual vaig explicar una manera factible de com es va erigir aquesta sobre la seva pròpia estructura»

I de la gent que viu al barri, què en pot dir? Hi ha gent de tot tipus. Molts són dels barri de soca-rel i d’altres vénen de fora. Jo, particularment, no he seguit gaire la feina de les associacions de veïns, perquè sempre duc a terme mil coses alhora, però crec que és una tasca molt lloable el fet d’implicar-se amb el barri i la seva evolució.

Un estudi molt curiós. Ha explicat que també ha guanyat algunes distincions a l’estranger... Al meu estudi emmagatzemo milers de projectes. A hores d’ara em trobo elaborant un gran quadre que enllaça molts significats i valors com ara la tolerància, la solidaritat i la bona voluntat de personatges reusencs i forans. He aconseguit diverses distincions a Ginebra i Brussel·les per l’elaboració d’invents curiosos, però la veritat és que per fer-se inventor s’han de tenir molts diners i temps lliure.

Foto: Cristina Antillés

L'inventor

17

Octubre-Novembre 2016

BARRIS CIUTAT

Cristina Valls

És el cas de la instal·lació del Skatepark de Reus, un espai destinat al gaudi dels acròbates més valents de la ciutat. A mitjans de setembre van començar les reparacions de l’equipament per part d’operaris de les Brigades Municipals, les quals estava previst que s’allargarien uns dies. Elements com ara la rampa entre d’altres racons van passar processos de neteja i millora. Mentrestant, els joves fidels del monopatí, patinet i bicicleta van haver d’esperar. “Els meus companys i jo ja estem cansats de parlar de l’Skatepark”, valorava un dels joves assidus a la zona del Parc dels Capellans, Rubén Langa. La veritat, les condicions no eren gaire segures, ja que el sòl es trobava en un estat d’allò més precari i no havia mantingut un manteniment gens periòdic. Així doncs, davant de tot aquest perill, l’Ajuntament de Reus va decidir doncs tancar la meitat de l’espai per tal d’arranjar-lo.

Problemes des del bressol I és que, des de la seva creació, el 2007, l’Skatepark ja havia donat una sèrie de problemes que han dut a molts ‘skaters’ a buscar-se altres llocs per anar ‘relaxar-se’. De

fet, un dels objectius pels quals es va crear aquest espai va ser per la unificació dels anomenats ‘skaters’, que es podien trobar pels carrers cèntrics de la ciutat, i dels quals molts ciutadans –gens implicats en l’esport– els titllaven de ‘vàndals’ i ‘temeraris’.

Ja des de l’Ajuntament es va barallar la idea de tancar l’Skatepark, perquè no havia acabat amb l’incivisme. Una alternativa que, en l’actualitat, tampoc descarten.

De fet, l’any 2008 ja es van tancar les instal·lacions per aquest efecte i es van prohibir tot tipus d’activitats. Amb la qual cosa, i pel fet que tampoc es duia a terme un manteniment com cal, l'Skatepark va esdevenir un cau de brossa. Això va desalenar molts dels joves que visitaven el lloc, descrit per molts com a un “lloc de reunió, més que per fer pràctiques”. Per la seva banda, el president del Grup Esportiu Reuskate, Pere Caelles, va explicar també que ja s’havien anunciat queixes abordant la problemàtica.

La falta de resposta i d’implicació, però, va provocar un cert desencant entre la població patinadora. “Vam demanar durant molt de temps que col·loquessin quelcom de vigilància per si algú es feia mal, però no es va dur a terme res”, explica Caelles, qui

tenia tancada una trobada amb el regidor d’Esports farà unes setmanes.

Per ara el futur d’aquesta zona lúdica de l’esport de risc és, si més no, incert “Les rampes de l'Skatepark estaven enfonsades des de feia molt de temps. Els patinadors les sortejaven, però que no hi hagués fins ara cap manteniment ha estat desconsiderat”, explica un patinador aficionat. Val a dir, que els tancaments periòdics ja s’arrossegaven des del 2010 i les condicions perilloses ja hi eren des de l’any 2014. Ja han estat nou anys així. A més, la despesa per mantenir l’equipament i la seva conseqüent reparació en 2014 ja pujava fins als 30.000 euros. Les queixes i les reivindicacions dels ‘skaters’ han estat continuades al llarg del temps i han arribat a propiciar una recollida de signatures encapçalada per Podem Reus amb una campanya Change.org, la qual compta amb el suport de més de 300 persones. Per ara el futur d’aquesta zona lúdica de l’esport de risc és, si més no, incert.

Foto: Enric Blanco

Octubre-Novembre 2016

Generalment dur a terme acrobàcies suposa un risc.

Una relliscada, i a terra. Fins i tot, el més expert pot caure. En termes reusencs, però, el factor risc es triplica

18

El món de l’acrobàcia reusenca tancat per obres

19

Octubre-Novembre 2016

CULTURA

PERE MATA CULTURA

20

Octubre-Novembre 2016

ACTIVITATS | EXPOSICIONS | FESTES | MÚSICA

L'institut

Pere Mata UNA REVOLUCIÓ ARQUITECTÒNICA L’Institut Psiquiàtric Pere Mata va ser construït per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner entre els anys 1896 i 1912 i suposa un dels emblemes modernistes del panorama català a la ciutat

Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

El procés de construcció de l’Institut Pere Mata, nom que ret homenatge al què va ser un distingit metge reusenc, va estar encapçalat per Pau Font de Rubinat, un mecenes intel·lectual i bibliòfil reconegut a tota Europa. Ell fou empès pel doctor i metge humanista Emili Briansó per posar en marxa la creació d’aquest actual gran complex. Tots dos consideraven que la salut mental precisava d’una millor atenció i l’Institut Pere Mata suposaria quelcom regeneratiu per a la creació d’un nou concepte de recinte sanitari, d’una qualitat que fins el moment no s’havia vist. Per tant, van intentar convèncer a

Val a dir que el Govern català, arribat el 2014, va lliurar la Creu de Sant Jordi a l’Institut, tot reconeixent el seu servei pel que fa a la salut mental, discapacitat intel·lectual, atenció a la gent gran i la tasca social que duta a terme a través de la Fundació.

Van aconseguir ni més ni menys el suport de 35 comerciants i professionals liberals, que més tard esdevindrien els fundadors de la Sociedad Manicomio de Reus

21

En aquesta mateixa línia, Pau Font de Rubinat va encarregar projectar a l’il·lustre arquitecte Lluís Domènech i Montaner el llavors hospital psiquiàtric. El juny del 1897 va entregar el plànol amb tots els edificis principals, complementaris i pavellons principals, els quals arribaven a un total d’11 habitatges. Estarien separats per amplis jardins, amb l’objectiu principal de fer una separació útil a la classificació dels malalts amb el tipus de malaltia, classe social i gènere. De fet, es van voler adaptar als progressos mèdics d’inicis del segle XIX, amb la qual cosa van incorporar una reformulació profunda del que fins ara es coneixia com a clínica hospitalària. En definitiva, l’especialització dels centres sanitaris era la clau.

PERE MATA CULTURA

Van aconseguir ni més ni menys el suport de 35 comerciants i professionals liberals, que més tard esdevindrien els fundadors de la Sociedad Manicomio de Reus. El Reus d’aquella època es trobava en un moment àlgid pel que fa a la indústria tèxtil i la fabricació de l’aiguardent, sota el conegut lema del ‘Reus, París, Londres’. De fet, es va obrir a mercats internacionals i la situació econòmica era d’allò més folgada. Aquest nou projecte havia de significar quelcom diferent per la panoràmica sanitària del moment. La iniciativa pretenia ser trencadora, una construcció desconeguda del que s’havia vist fins ara a la Baixa Edat Mitjana.

Fins el moment s’havien conegut els asils, els hospicis i les cases de la caritat portades per membres de les congregacions religioses, agrupacions que més aviat responien a finalitats benèfico-assistencials, que no pas mèdiques i sanitàries. A més, la manera de tractar malalts, pobres i gent gran era a través de la reclusió, una solució que molts cops derivava a problemes d’adaptació.

Octubre-Novembre 2016

la burgesia reusenca per tal d’aconseguir grans noms. El doctor Briansó va necessitar prop de 12 anys per madurar la seva proposta i fer-la intel·ligible a la societat de l’època. El seu públic objectiu va estar focalitzat sobretot en el grup de coreligionaris “possibilistes”. Aquest partit va ser creat pels republicans conservadors endinsats en l’oportunisme polític.

La construcció

Octubre-Novembre 2016

Tot el conjunt de l’Institut Pere Mata ofereix al visitant una sensació d’amplitud i harmonia, un espai no gaire semblant al que podria ser un centre sanitari.

El procés de construcció d’aquesta gran obra va distribuir-se entre els anys 1897 i el 1912 i no es va dur a terme a l’estil auster de l’època, sinó que va nodrir-se de colors, corbes, textures i vitralls irisats. La construcció modernista de prop de 20 hectàrees es va dur a terme l’abril del 1898 amb els pavellons de Serveis Generals, Beneficència i Tercera Classe.

L’any 1900 el centre es va obrir de forma oficial i, de fet, pels volts de l’any 1904 el llavors Manicomi de Reus es va convertir en l’orgull de la ciutat. El mes d’abril d’aquell mateix any van rebre al jove monarca Alfons XIII.

PERE MATA CULTURA

22

Qui va ser Lluís Domènech i Montaner?

L’il·lustre Lluís Domènech i Montaner (Barcelona 1850-1923), a més de ser arquitecte, també va distingir-se per ser historiador, humanista i polític català. Va ser un dels precursors del Modernisme català i va tancar propostes arquitectòniques en l’àmbit europeu tot aportant un llenguatge trencador de la mà d’una peculiaritat inventiva que integrava totes les arts. Val a dir, que algunes de les seves obres també van ser proclamades Patrimoni de la Humanitat.

Va formar deixebles tan coneguts com Gaudí o Puig i Cadafalch.

Pel que fa a l’arquitectura, Domènech i Montaner va projectar edificis que combinaven elements ornamentals extraordinaris amb certa racionalitat estructural. És a dir, ja es podia influenciar de mil i una tendències, que les seves obres esdevenien creacions d’allò més equilibrades. Va arribar a apostar fins i tot pels corrents arquitectònics hispano-àrabs barrejats amb les línies corbes claus del Modernisme. En les seves obres acostumava a anticipar-se a les tendències posteriors. Treballava estructures de ferro i molt de maó. A més, pel que fa a l’ornamentació, va incorporar nombroses vegades mosaics de ceràmica i vidres policromats a les seves obres.

Temps més tard, el famós arquitecte va centrar la seva activitat a fer més lleugers els seus edificis, tot prioritzant la decoració que no pas el material de les estructures. En ple segle XIX, Domènech i Montaner s’avança a les manifestacions europees, marcant una clara tendència a un llenguatge innovador. En aquesta època, va treballar en la creació del Palau Ramon Montaner a Barcelona i en les reformes del Castell de Santa Florentina a Canet de Mar. Posteriorment, va desenvolupar projectes d’altres habitatges particulars a la capital del Baix Camp, com van ser la Casa Navàs,

el ja tractat Institut Pere Mata i la Casa Rull, grans emblemes modernistes de la ciutat.

En la seva plenitud professional, també va elaborar grans construccions com ara el Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, els quals van ser guardonats en el Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona els anys 1905 i el 1913. Per la seva banda, la UNESCO també els va catalogar com a Patrimoni de la Humanitat.

Octubre-Novembre 2016

23

#granpaís

PERE MATA CULTURA

El Pavelló dels Serveis Generals va ser un del primer en constituir-se. Té amb una planta en forma de H i està situat al centre de l’Institut. Estava projectat que quedaria alineat amb una església que es construiria posteriorment, però malauradament no es va dur a terme. De fet, aquest Pavelló es volia destinar a funcions domèstiques com ara la cuina, la farmàcia i els rentadors, però en el seu lloc es van col·locar els serveis d’administració. D’aquest edifici se’n treu un apunt decoratiu important, ja que a la façana hi ha un àngel protector, obra segons diuen els contemporanis, d’Eusebi Arnau. La seva decoració es basa en motius heràldics on destaca la pedra calcària de la façana amb una parella de lleons alats aguantant amb les seves urpes l’escut de la ciutat. A més, la façana també llueix una gran balconada des de la qual hi ha una bona visió del complex sanitari.

El Pavelló dels Distingits Considerat com una de les joies de l’Institut Pere Mata, el Pavelló dels Distingits (també anomenat Pavelló número 6 o de Primera Classe) esdevé un racó que s’ha de visitar sí o sí en trepitjar sòl reusenc.

I és que l’obra de l’arquitecte Domènech i Montaner, defuig tota semblança a un hospital corrent. El distingit arquitecte que encara va delectar amb obres tan meravelloses com el Palau de la Música o l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, fa gaudir els visitants dels petits detalls mo-

La força d’un

gran país

PERE MATA CULTURA

24

Octubre-Novembre 2016

dernistes i neoplaterescs de sostres, parets, teulades i passadissos.

Una panoràmica que no deixa racó a cap espai buit, sinó que està dedicat a la perseverança i, per descomptat, a un elogi a la natura, a l’harmonia i la salut. Entre altres elements, també es troba de forma contínua l’anagrama de l’Institut Pere Mata. Els vitralls de les portes, la ceràmica de les parets i els mosaics que poden lluir les estances obren al curiós a un espai imperdible. La funcionalitat d’aquest Pavelló estava pensada per allotjar els malalts de gran poder econòmic. Aquests pacients podien abonar quotes més altes per poder gaudir de millors comoditats, com ara l’amplitud de les estances, la disposició d’atenció personalitzada, etc.

Pel que fa a la seva construcció, es va dividir en tres fases: per una banda, es van dur a terme dos recintes entre els anys 1901 i el 1904; temps després, es va construir el cos central per unir ambdós edificis; i en la tercera etapa, Domènech i Montaner fa partícips en la seva construcció als seus col·laboradors més assidus com Lluís Bru, Joan Paradís (esgrafiador), Josep Prat (ebenista) i Rigalt, Granell i Cia (vitrallers), entre molts altres. Val a dir que, respecte als petits detalls que s’hi poden observar en façanes, parets i plafons, també es troba la ‘rosa’ emblemàtica de la ciutat de Reus, la qual no sols està present a l’escut de la societat, sinó que esdevé un element característic de tota l’ornamentació en general.

Cal explicar també que l’edifici llueix un seguit de motius modernistes de múltiples vessants al llarg de la planta baixa i les tres plantes superiors. De fet, a la planta baixa, on hi són els espais comuns, hi entra una gran llum pels vitralls simètrics i acolorits.

Allà es pot trobar la sala principal, el menjador i una estança amb billar. Totes tres es troben engalanades de sanefes plenes de colors.

No hi ha un sol racó que hagi estat pensat per quedar buit. A més, la zona gaudeix d’amplitud, ja que la gran majoria de les estances tenen espais a doble alçada.

Domènech i Montaner fa partícips en la seva construcció als seus col·laboradors més assidus com Lluís Bru, Joan Paradís (esgrafiador), Josep Prat (ebenista) i Rigalt, Granell i Cia (vitrallers), entre molts d'altres En pujar a les estances superiors, que duen cap als diferents dormitoris i les sales annexes, també es poden apreciar les al·lusions a la natura en plafons ceràmics i flors en treballs escultòrics de l’escalinata. Cada una de les estances dels Distingits traslladen al visitant a una altra època, ja que es conserva gran part del mobiliari antigament utilitzat. Armaris, llits, banyeres, vàters individuals... Tots els elements esdevenen obres d’art, ja que cada racó mostra una firma recarregada de modernisme llampant. També, s’ha d’afegir que la construcció està treballada tot obeint la seva funcionalitat.

Per exemple, totes les estances de la planta baixa es podien vigilar fàcilment a través dels grans finestrals de la primera planta.

Pel que fa a la façana del Pavelló dels Distingits, ubicada al bell mig el passeig central del recinte, mostra traços medievals i una gran quantitat de detalls relacionats amb el món animal, és habitual trobar paons pels sostres interns, però també a l’exterior; d’altra

ARTESANIA LLOBERA DES DE 1929

Nou espai de Manicura i Pedicura per els mes Menuts de la casa

Bosses, marroquineria, articles de viatge i complements

No tanquem els migdies i obrim dissabtes matí

c/Del Vent, 12 -43201 Reus | Tel. 977 315 811 actual.reus@hotmail.com

c/ Sant Llorenç, 10 - 43201 Reus | Tel. 977 316 208

LA TEVA BOTIGA DE PUERICULTURA

Fem llistes de naixement!

Vine a descobrir tot el que podem fer per vosaltres i el vostre bebè Pl. De la Purísima Sang, 19- Reus | Tel. 977 772 859 | www.monixili.com

25

Octubre-Novembre 2016 CENTRE D'ESTÈTICA

PUBLICITAT CULTURA

L'aparador de Reus

PERE MATA CULTURA

26

Octubre-Novembre 2016

banda, també es pot veure l’enriquiment estètic basat en un abundant teixit d’àngels i moltes flors. En aquest cas, el Pavelló atrau una gran quantitat de turistes, tant estrangers com autòctons. És a més l’únic pavelló que es pot visitar del recinte. De fet, aquest pavelló està declarat Bé Nacional d’Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya des del 2013.

També s’ha de destacar que l’abans porta principal, també anomenada “Portal dels Carros”, es va dur a terme una vegada va estar acabat el mur de tancament del recinte. En l’obra es van tornar a emprar els materials habituals en aquest gran complex: la pedra, el maó i la ceràmica. En aquest també s’hi afegeix el ferro de les portes. L’arc de mig punt, que dóna accés al passeig central del recinte, llueix un gran plafó de ceràmica de color blanc i blau on es pot llegir, amb unes lletres vermelles, el nom de l’Institut. Les lletres, a més, es troben acompanyades de l’escut de Catalunya a la banda esquerra i una figura femenina a la dreta.

A banda i banda de la porta d’entrada també es troba una parella de torres coronades per unes petites cúpules, al cim de les quals hi ha una creu oberta als quatre vents.

Pavellons de Beneficència i Pensionat de Tercera Classe Ambdós pavellons també mostren una estètica d’allò més treballada amb una acurada obra vista a l’exterior i una multiplicitat de detalls. Entre altres elements destaquen els plafons ceràmics decoratius dissenyats per Josep Triadó, els quals no s’assemblen gens a la resta de pavellons. Tracten al·legories a l’estudi i el treball a través de figures femenines, virtuts teologals (fe, esperança i caritat), àngels i altres elements com ara l’abans esmentada Creu de Sant Jordi, l’emblema de l’Institut Pere Mata.

El Pavelló de la Neteja A l’Institut Pere Mata també es va voler incloure una gran nau destinada a la desinfecció i neteja de la roba de treball. El Pavelló de Neteja compta amb una façana composta per un seguit de pilastres d’obra vista que sostenen 8 arcs rebaixats, sobre els quals es troba la cornisa de la teulada. L’interior de l’edifici és d’allò més senzill, amb base rectangular i la coberta, a doble vessant, ofereix una panoràmica d’amplis arcs compostos de perfil apuntat. És una obra que destaca en l’arquitectura industrial a la capital del Baix Camp, la qual també compta amb un celler que l’any 1913 va crear Domènech i Montaner a l’Espluga.

Després d’un temps, Domènech i Montaner es va retirar de la direcció de les obres del centre hospitalari i el va succeir el seu fill Pere Domènech Roura, qui ja l’havia ajudat en la creació d’altres recintes com ara el Pavelló dels Distingits. Entre els edificis que va projectar es troba el pavelló de planta baixa i pis, al costat de la porta principal de l’accés al recinte, pensat per ser residència del que va ser el subdirector de l’Institut i del capellà de l’hospital. Es tracta d’un edifici d’habitatges plurifamiliars que es va crear entre el 1925 i el 1926. En aquest cas l’edifici aplegava més detalls i elements d’estil noucentista, que no pas modernista. A més, el fill de l’il·lustre arquitecte, també es va encarregar del passeig central, de l’escalinata, la font i el monument dedicat al doctor Emili Briansó, el qual va ser presentat de forma pública el 1928.

anunci 175 X 125 revista viu tgna 160922 - 24/09/16- 18:17

ALT RENDIMENT

CALD. GAS

ALT RENDIMENT

SOLAR

LLAR CALDERA

CALD. LLENYA Tipo Forestal

CALD. LLENYA Flama Inversa

CALD. BIOMASA

Octubre-Novembre 2016

CALD. GASOIL

27

ESTUFA PELLETS

PROFESSIONALS AL SEU SERVEI

PUBLICITAT CULTURA

ESTUFA LLENYA

PERE MATA CULTURA

28 Octubre-Novembre 2016

Joan Amigó Ferrater (Reus, 1942) és el director general del Grup Pere Mata des de fa 22 anys. La societat anònima, de fet, està conformada per un total de 9 empreses on es troba l’Institut Pere Mata, el complex de Villablanca i tres fundacions més.

És membre d’una gran xarxa sanitària, cada vegada es fa més gran... Sí. Es tracta d’una societat anònima que té molts accionistes. Som nou empreses amb prop de 2.000 treballadors, 2.000 llits i amb una extensió a tota la província. També tenim activitats a la província de Barcelona i Lleida. La imatge amb la qual vam començar va ser la del concepte d’antic Manicomi, temps després vam passar a ser Hospital Psiquiàtric; després Hospital Psiquiàtric Universitari, perquè treballem amb la universitat; i ara, com ‘hospital’ no està del tot ben vist, es va canviar a Clínica Psiquiàtrica Universitària. És a dir, que hem viscut tant canvis físics com de nom.

disponibles. És a dir, en aquest sentit és una empresa molt complexa. Pel que fa a l’Hospital Universitari, tenim 16 professionals, des de psiquiatres fins a psicòlegs, que a més són professors associats a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Per ser més concrets, la nostra Unitat Docent forma cada any 3 metges interns (MIR), 3 especialistes en psiquiatria (PIR) i 2 d’infermeria especialitzada (IIR).

Ens interessa treballar el tema universitari, perquè creiem positiu treballar el teixit sanitari. I quina millor manera que amb els joves.

A banda de l’aspecte universitari, quins camps d’acció teniu concretament? D’aquests 2.000 llits que parlàvem abans, es divideixen en tres terços. Un que és pel món de la psiquiatria, l’hospital psiquiàtric; un altre és el món dels discapacitats amb retard mental, que està centrat a Villablanca, però també comptem amb una xarxa amb altres residències i petits hospitals; i, l’altre terç és de la gent gran. En aquest moment, gestionem un parell de residències nostres, però també treballem amb 6 que pertanyen a la Generalitat.

Hi ha hagut canvis de tots colors... Sí, de fet, si parlem de l’Institut Pere Mata, fins als anys 80 era un centre totalment tancat. Únicament era aquest complex i hi havia uns 1.600 malalts. Això, de cop i volta es va transformar. A partir d’aquest espai tancat, en el moment en el qual la Generalitat es fa càrrec de la salut mental abans de venir les diputacions i formar part de la xarxa sanitària norL’Institut Pere Mata, mal, l’atenció a la gent canvia íntegrament. És a dir, els interns estan molt menys tancats fins als anys 80 era un i, aquells famosos 1.600 malalts –el punt centre totalment tancat. màxim dels anys 70–baixa als actuals 300. Únicament era aquest Ara clar, tenim instal·lacions perifèriques a capitals de província. Som molt més grans. complex i hi havia uns

Octubre-Novembre 2016

Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

Les responsabilitats

»

PERE MATA CULTURA

Quina és la seva tasca diària dins tot aquest gran complex? Sóc una mena d’equilibrista. He d’aconseguir el compliment del contracte assistencial que tenim amb l’administració, ja que miren amb lupa si la qualitat amb la què operem és l’adequada, 1.600 malalts; ara en Col·laboració en l’àmbit l’assistència és com ha de ser, si tesón uns 300 universitari nim incidències, etc. Per tant, miro de complir, a través d’un equip, que Un gran desenvolupament, sens dubte... Llavors en els anys es compleixi el conveni que tenim amb la Generalitat. Una 80 la Generalitat ens demana comprar el Sanatori Villablanca, altra responsabilitat és la de poder pagar les 2.000 nòmines als que era per discapacitats. També vam crear la Fundació Pere treballadors cada mes. I tercer, si en queda algun excedent, paMata que ha fet quinze anys i que es dedica a l’obra social. gar als accionistes. És a dir, la meva tasca consisteix a fomentar Que són des de tuteles, tallers, pisos i residències. Tot centrat l’estabilitat. A banda, d’això, prestem serveis assistencials per a en el malalt mental. A partir d’aquí, ens convertim en una or- l’administració. ganització que ha d’anar creant empreses filials. És a dir, el que va ser un projecte gran ha començat a tenir unes dimensions A més, ha estat aquí durant 22 anys... Sí, però de fet, abans colossals. Reus, Tarragona, el Vendrell, Tortosa, Móra d’Ebre, de ser director general vaig ser conseller. És a dir, que estic a la Valls... En cada un d’aquests llocs tenim dispositius que poden casa fa prop de 25 anys. La societat anònima es va fundar l’any ser centres de consulta d’adults, infantils, centres de dia i hos- 1996 i enguany farem 120 anys. Es diu de pressa. Així doncs, en prendre la direcció, vaig substituir l’històric Ramon Vilella. pitals de dia. A més, som una institució atípica i curiosa.

Si tirem enrere, van ser 33 els fundadors que van crear això.

En quin sentit? El 100% és privat. Som una empresa amb uns Llavors era una època en la què Reus era ric, tenia diners. Era 500 accionistes. I, en un 100% fem una funció pública. Ja sigui en important pels seus licors, el Teatre Fortuny... salut mental, com en el tema de la discapacitat, tenim l’atenció de la salut mental de tota la província de Tarragona atesa a través de Els canvis contractes amb l’administració. Per acabar-ho d’adobar, col·laborem amb la universitat. El que era director mèdic nostre, el doctor Quins canvis s’han produït al llarg d’aquests anys? Als anys Antoni Arnavat, va arribar a ser catedràtic de psiquiatria a la uni- 80 no hi ha comparació en com es trobava el món de la psiversitat en el moment en el qual va venir la universitat aquí a Reus. quiatria. Canvi propiciat per dos factors, i un d’ells són els La relació amb la universitat deu beneficiar la inserció dels joves al fàrmacs. Abans el malalt havia estat tancat, però en pic surten mercat, oi? Exacte. Tenim convenis amb la universitat i, a més, ce- medicaments que el poden calmar tot evoluciona. Per tant, dim espais físics perquè hi hagi aules, biblioteca, i unitat de recerca aquest canvi, de cara a les situacions agudes, són menys violen-

29

«

PERE MATA CULTURA

30

Octubre-Novembre 2016

tes. D’altra banda, des del punt de vista social, es considera la malaltia mental com una més. Com ho seria un problema del cor o de diabetis, es normalitza.

Tant la societat com els avenços farmacològics evolucionen... A partir dels anys 90, en fer-se càrrec la Generalitat de la psiquiatria, es comencen a doblar pressupostos. Així doncs, tenim farmàcia eficaç i molts més diners. Tot suposa una revolució i el malalt mental se l’allibera molt més. De fet, es produeix un fenomen a tot el món en el qual es buiden tots els hospitals psiquiàtrics. Des d’aquests anys fins als 2000 elaborem una xarxa de dispensaris.

Una oferta d’allò més completa...

També hem dut a terme avenços amb la Fundació Pere Mata, al 2000, i d’això lluïm bandera. A partir d’aquí, pretenem integrar el malalt mental a la societat. El problema actual que existeix en aquest àmbit és que s’ha de treballar una integració total i en tots els àmbits: social, laboral, etc. A partir d’aquí, també ens encarreguem d’unes 700 tuteles jurídiques.

També liderem tallers, en els quals els pacients poden tenir contractes laborals i facilitats oficials en empreses diverses.

També disposem d’una xarxa de pisos protegits, on d’una manera autònoma els malalts mentals en grups de 3 a 4 persones poden viure. A través de la fundació elaborem sessions d’atenció per tal de comprovar si tasques com l’alimentació o la neteja funcionen correctament.

«Ara mateix a la

província estem realitzant més de 100.000 visites a l’any. Nosaltres aquí tractem unes 25.000 de diferents» Aquest és doncs el procés de canvi essencial... Ara mateix a la província estem realitzant més de 100.000 visites a l’any.

Nosaltres aquí tractem unes 25.000 de diferents. Aquestes persones a través de la xarxa generen prop de 120.000 visites a l’any, vinculades al seguiment de com evoluciona el malalt. Si es veu que els resultats no estan del tot compensats, se’ls ingressa aquí uns dies.

El futur i l’estigmatització del malalt Parli’m de xifres, quantes urgències tenen a l’any? Podem tenir 4.000 anuals, d’aquestes queden hospitalitzats uns 1.500, i d’aquests la seva estada mitjana és de vint dies. És a dir, que no és el mateix l’ingressat fa 80 anys que el de l’actualitat. La gent que es queda per una llarga estada són comptats. A més, tenim recursos fora d’aquí que també els ajuden.

Com contemplen el futur com a centre sanitari. Tenen al cap un projecte nou? El més important del futur és aquesta xarxa d’atenció de reinserció del malalt a la societat. Estem molt endarrerits en això, perquè hi ha prop de quatre milions d’aturats al país, i a Catalunya 500.000 i clar, intentar situar al malalt mental en un treball normal és complex.

Els canvis que vindran seran positius? Sens dubte. Tot anirà millorant. Evidentment, la malaltia mental seguirà estant estigmatitzada, però també haig de dir que els més de vint anys que porto aquí ha canviat molt. Així docs, per què no? A poc a poc es va normalitzant. Crec que en despertar consciències hi ha encara molt a fer. Sobretot en l’àmbit dels mitjans de comunicació, ja que en prop d’un 50% les malalties mentals serveixen com a justificació de molts actes violents. L’índex de violència que es produeix en el nostre àmbit és inferior que el que podem trobar al carrer.

Per no pagar comissions.

Ni d’administració ni de manteniment.

Aquest és només un dels 7 motius per ser titular d’un Compte Expansió. El convidem a descobrir els altres 6 a la seva oficina de Banc Sabadell de Reus.

Ser titular d’un Compte Expansió és fàcil: només necessita domiciliar una nova nòmina, pensió o ingrés regular mensual per un import mínim de 700 euros que no procedeixi d’un compte obert en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular.

Aquesta oferta és vàlida a partir del 26 de setembre de 2016 (rendibilitat 0% TAE).

Esperem la seva visita a qualsevol de les nostres oficines. Si ho desitja, també pot informar-se del Compte Expansió trucant-nos al 902 323 000.

Sabadell

31

#1.

Octubre-Novembre 2016

Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100.000 euros per dipositant.

La població envellida

PERE MATA MATA CULTURA CULTURA PERE

32

Octubre-Novembre 2016

Pel que fa a la quantitat de gent gran que ateneu, heu rebut més efectius en haver descendit la natalitat? Efectivament, en l’àmbit social cada vegada hi ha més demanda d’atenció a persones grans. Coincideix aquest nivell de demanda amb una crisi total.

L’augment de peticions de les persones grans serà imparable i ho serà molt més d’aquí a uns anys. El que també s’ha de pensar és qui paga aquests serveis. En el moment en què les famílies troben cara l’atenció, i l’administració no té diners, es produeix un desajust important entre les necessitats i l’oportunitat d’atendre-les.

Si no ho poden pagar què poden fer aquestes famílies? Està clar que han d’aguantar com poden. Els casos més greus són els que van a les residències oficials, però des de fa 4 anys no s’ha creat ni una plaça nova. Hi ha una cua enorme per entrar a les residències oficials i, en canvi, les que són estrictament privades tenen moltes places buides. Aquí a Reus mateix hi ha molts casos on hi ha moltes places sobrants, les quals molts ciutadans no es poden permetre, que són de 1.500 a 2.000 euros al mes.

I des de la Fundació Pere Mata no es pot crear algun recurs? Bé, la Fundació també té recursos limitats. En definitiva, la paguem el grup. Ara mateix tenim projectes oberts amb la Generalitat, però encara no tenim res tancat.

La qüestió és no aturar-se en la creació d’iniciatives beneficioses per a tothom...

També s’ha de dir que és fals aquest discurs que hi ha, per a mi excessivament alarmista i polititzat, sobre que la qualitat de la sanitat trontolla. No és veritat. Essencialment el sistema sanitari ha respost, tot i la crisi. Sí que és veritat que les coses s’han aprimat, que el sector mèdic està fent un gran esforç i que amb alguna patologia les llistes d’espera han augmentat, però el que no és veritat és que els serveis sanitaris públics hagin minvat. A més, la sanitat pública atén al 100%, a tothom. Hi ha llistes d’espera, però com a tot arreu. La situació no ha empitjorat. El que sí crea més alarma és la situació de saturació els estius, quan tothom fa vacances, però això ha passat sempre.

«Hi ha una cua enorme

per entrar a les residències oficials i, en canvi, les que són estrictament privades tenen moltes places buides... ... les quals molts ciutadans no es poden permetre, que són de 1.500 a 2.000 euros al mes»

33

Octubre-Novembre 2016

Distribuïdor oficial de

EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

REUS Pl.del Nen de les Oques, 8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

Cinema d'origen reusenc Daniel Villanueva (Reus, 1982) és el fundador i director de l’Escola de Cinema de Reus.

Diu que encara assaboreix l’èxit aconseguit a Canes amb el curtmetratge ‘Timecode’, i creu que apropar el món cinematogràfic als joves és una tasca obligatòria

CINEMA CULTURA

34

Octubre-Novembre 2016

Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

“Aquest nou curs l’enfoquem amb molta il·lusió i amb les piles carregades, perquè incorporem novetats que requeriran molt de treball i dedicació”. Aquestes són les paraules de Daniel Villanueva, el director de l’Escola de Cinema Internacional de Reus (ECIR), en respondre què es poden trobar els alumnes enguany. El principal objectiu de la casa és que qui passa per allà faci cinema “de veritat”. De fet, segons detalla, al màster en direcció de cinema hi haurà molts més rodatges i ara mateix s’està elaborant un full de ruta per centrar l’activitat en uns 10 ó 15.

“Aquesta quantitat és ambiciosa, però volem molta pràctica enguany. En el que també estem treballant és en la creació de l’ECIR Films, una productora de cinema vinculada íntegrament a l’escola.

Existirà per primera vegada una productora centrada en els projectes interns de la casa, però també vinculada a projectes d’alumnes i ex-alumnes”, complementa el director.

I és que la seva intenció és crear el seu propi equip, una mena de “Star System”, amb el qual “vigilarem les carreres dels nostres alumnes i donarem sortida als seus productes de la millor manera possible. Ja sigui per a millor seguretat pel que fa a la distribució. De fet, hem agafat una gran volada amb el curtmetratge ‘Timecode’ premiat amb la Palma d’Or al Festival de Canes, i hem de seguir en aquest línia, perquè a hores d’ara la pròpia peça ens estira a nosaltres a moure’ns pels festivals. Per exemple, el seu director, Juanjo Gimenez es trobava fa poc al Japó i jo estaré aviat a Tànger”. A més, segons el seu punt de vista, la creació d’aquesta futura productora reusenca suposa un “pas natural” de l’escola.

‘Necessitem ser una pinya’ Una de les nocions que vol desenvolupar Villanueva pel que fa a la conservació del teixit d’alumnes una vegada hagin acabat el curs és bàsicament aconseguir un equip per poder treballar. “Sempre he dit que per

fer cinema hi ha d’haver un gran teixit humà. Necessitem ser una pinya i l’equip l’estem creant des dels inicis de l’escola, el 2013”, matisa el també fundador de l’ECIR. La qüestió és seguir les passes dels que han completat el cicle, i així des de l’escola, es continuïn polint els talents dels estudiants. De fet, el darrer curtmetratge que han rodat, El ídolo, és una peça 100% ECIR, ja que té “guió d’un ex-alumne, Pedro Marchán, amb la direcció de l’Eduard Veciana, també estudiant de l’escola. A més, el 95% de l’equip de rodatge està format per alumnes i ex-alumnes”.

«El principal objectiu de la casa és que qui passa per allà faci cinema “de veritat”» El teixit humà que es vol dedicar al cinema és creixent a Reus, i la intenció del centre de cinema és evitar que futurs directors o guionistes marxin cap a Barcelona o Madrid. “Ho tenen tot aquí. La prova de què el mercat aposta per l’audiovisual són la quantitat d’escoles de cinema de tot el món plenes de gent amb idees. Al cap i a la fi, als crèdits d’una pel·lícula pots veure molta gent treballant per dur endavant el producte”, valora el també productor.

Aquest estiu, l’escola va estrenar un taller d’iniciació per a joves talents del cinema. Una iniciativa molt satisfactòria que ha tingut una bona acollida pel centre. “Estic molt sorprès, va ser molt dinàmic. Gairebé cada setmana rodàvem un curtmetratge i és sorprenent la rapidesa amb la què han après a fer un storyboard o un guió, tan sols en un mes. Semblen esponges, tenen molt interioritzat el llenguatge audiovisual”, explica content. De fet, l’èxit del taller propiciarà en un futur pròxim un projecte que se centrarà en l’educació cinematogràfica amb nens i durà per nom El petit Méliès, en honor al cineasta francès.

Mirant cap al futur i com a novetat, l’ECIR està acabant de tancar amb l’Ajuntament el possible trasllat de l’Escola al Centre de Producció Audiovisual de Reus. “Això ens permetrà tenir més espai i un lloc habilitat per dur a terme les pràctiques com déu mana, ja que tenim al cap en un futur fer cursos de fotografia, doblatge, etc. Volem acabar cobrint els diferents aspectes del gènere audiovisual”, conclou Villanueva.

J. COTANO

Recanvis d'electrodomèstics Més de 30 anys al vostre servei c/ Balmes, 17 - Reus. Tel 977 773 408 Obert de 10 a 13h i de 17 a 20h (dissabtes de 10 a 13h)

PUBLICITAT CULTURA

L'aparador de Reus

35

Octubre-Novembre 2016

www.jcotano.com

Montse Farrés Escriptora

LLIBRES CULTURA

36 36

Octubre-Novembre 2016 2016 Octubre-Novembre

Jambalaia Vaig tenir la gran sort d’assistir a un taller d’escriptura a la Biblioteca Central Xavier Amorós sobre dietaris que impartia el periodista i escriptor Albert Forns, de caràcter espontani i sociable. Al llarg de tres dies, ens va introduir en aquesta modalitat. Ens va contagiar el seu optimisme tot implicant-nos en el tema, explicat d’una manera planera i àgil la seva forma de fer, la qual des del primer dia ens va captivar. L’autor, de fet, ja tenia publicada una novel·la, que fins llavors no em va picar la curiositat. Això no va passar amb la seva segona obra: Jambalaia, de l’editorial Anagrama, guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la. No em vaig poder resistir a llegir-la.

En introduir-m’hi, em vaig trobar amb una novel·la diferent de tot el que havia llegit fins ara. Al llibre, hi trobem de tot. Podem començar pel títol, Jambalaia, que pertany al nom d’un plat africà amb base d’arròs que admet molts ingredients. La novel·la indaga sobre els diferents vessants de l’autoficció. Forns ubica la història a Montauk, una ciutat que s’enfronta a un problema d’excés de superpoblació turística. Es podria comparar amb la Barceloneta de fa dos anys, fins aleshores només transitada pels pescadors o els qui cercaven aquest encant, mentre que ara està assetjada per turistes i surfistes ocasionals.

Intuïm que el protagonista és ell mateix, suposem que per comoditat.

D’aquesta manera, no ha de construir un personatge. I és que ell ja es coneix i sap de les seves obsessions, mancances, errors... Lluny de deixar el vessant periodístic, Forns informa tot bastint el personatge de la gosadia que li manca. Parla d’un escriptor, que vol cercar un tema diferent per escriure quelcom nou. Es mostra obsessionat pel fet de no repetir-se.

S’apunta a una estada de curt termini, compartida conjuntament amb

'Jambalaia' és el nom d’un plat africà amb base d’arròs que admet molts ingredients. La novel·la indaga sobre els diferents vessants de l’autoficció altres personatges. Però la realitat és que va gaudir tant escrivint la primera, que no sap deixar-la enrere.

La inspiració i temes curiosos

No li arriba la inspiració desitjada i explica tant el neguit que experimenta davant del full en blanc, com la cerca de qualsevol excusa per fugir de la manca d’inspiració, creant tothora un diàleg amb el lector. Tant aviat li parla, com l’informa. Aquest personatge ens fa pinzellades de temes curiosos –com si es tractessin de postals– i escriu el punt de vista del seu ‘alter ego’. Ens parla de la solitud de l’escriptor, del món de la literatura catalana, centrat en Sant Jordi (i la resta de l’any, un desert) i fa paròdia del fet que es compra per referència, i potser, ni s’arriba a llegir mai.

Reflexiona sobre la masturbació (tema tabú) amb un llenguatge curiós i amè. Ens sorprèn amb una gran proliferació d’expressions per anomenar-la, com ara “escanyar l’ànec”. Exposa el problema tan estès a Nord Amèrica de l’obesitat i analitza el paral· lelisme existent entre les visites als grans hipermercats, lligades al consumisme, amb el menja ràpid de creixent expansió a casa nostra. Amb aquests, i altres temes, s’entreté i esgota l’estada, el protagonista, per tal de no enfrontar-se al full blanc.

Albert Forns també paròdia amb caire optimista, el fet de formar part d’una generació d’escriptors que ratlla els quaranta. Jo afegiria que són bons: gairebé tots mileuristes i que han començat a publicar, amb precarietat, però que se’n surten com poden i tiren endavant.

37

Octubre-Novembre 2016

ESPORTS

FUTBOL AMERICÀ ESPORTS

38

Octubre-Novembre 2016

EXERCICIS | MANTENIMENT | FITNESS | NOTÍCIES

Un esport de categoria

Només cal veure’ls. Si una qualitat té aquest esport, és disciplina però a més valors participatius. Els seus entrenaments són pura sincronia i la netedat per jugar, és d’allò més lloable.

“El respecte i la perseverança és el que ens distingeix d’altres esports. Un cop ets dins l’equip, necessites els companys. Aquí no hi ha estrelles. Si un no s’estudia les jugades, no surten bé.

El respecte és clau a l’hora d’entrenar. D’aquesta manera es connecta amb la resta de jugadors. De fet, el futbol americà no consisteix a passar-li la pilota al millor i que guanyi ell sol el partit”, distingeix el responsable.

«El respecte i la perseverança és el

que ens distingeix d’altres esports.

Un cop ets dins l’equip, necessites els companys. Aquí no hi ha estrelles» I és que, des de fora, es veu un esport molt físic. Segons apunta el president del club també conté molta estratègia i això s’entrena. “Hi ha molt d’ensinistrament. Els ideals com el joc en equip i el treball en grup són els pilars d’aquest esport, sigui en categoria masculina o femenina”, afegeix.

La pretemporada dels Imperials Van presentar temporada esportiva fa relativament poc i la seva intenció és obrir-se a tot tipus de públic. De fet, acostumen a elaborar jornades de portes obertes per tal de fer-se visibles. Generalment, diu que té imatge d’esport físic i violent, però l’expert afirma que evidentment enganxa i que, tothom que el vulgui practicar està més que convidat. “A hores d’ara estem treballant molt les xarxes socials, on hi trobem més repercussió que no pas

39

És dimarts i ja són les 21.15 hores d’un estiuenc mes de setembre. El temps és inestable i està a punt de ploure. Els Reus Imperials comencen la seva jornada d’entrenament. Tothom arriba puntual a la seva cita esportiva i ja comencen a estirar.

“Ara mateix ens trobem en plena pretemporada i l’any passat vam aconseguir la permanència a la primera divisió. Per tant, és el nostre segon any a primera. Enguany intentarem optar al títol. L’any passat va ser difícil, gairebé semblava impossible.

Ara volem corregir els errors per aconseguir perllongar aquesta fita”, diu somrient el president del Club dels Reus Imperials, Jaume Agustench.

Octubre-Novembre 2016

Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

FUTBOL AMERICÀ ESPORTS

imperial

Els Reus Imperials, l’equip reusenc de futbol americà, enceta nova temporada en màxima categoria en l’àmbit nacional, una permanència que llueixen per segon any consecutiu en la lliga regular

en altres mitjans. De fet, pel que fa a l’afició ens anem superant.

El tema de socis està anant molt bé, i de fet com més visió tingui Reus millor per a nosaltres perquè també ens beneficia. Estem satisfets, anem creixent i superant-nos”, continua Agustench.

‘Tothom serveix per a aquest esport’

Dins el club s’aglutinen diferents categories com ara el flag, el Junior, el cadet, el femení i el sènior. L’equip dels Reus Imperials, a més, no limiten l’entrada a cap tipologia de persona pel que fa a gènere i edat. “El futbol americà també va adreçat a les noies, per descomptat. A Europa hi ha molts equips femenins, de fet, i per a nosaltres és una assignatura pendent. No pas per manca de voluntat, sinó més aviat per manca de recursos i de temps. Nosaltres ens volem adreçar a tot tipus de públics, i està clar que disposar d’un equip femení és un gran repte que també volem assolir. En realitat, tothom serveix per a aquest esport”, explica.

De cara al futur els Reus Imperials volen esdevenir tot un planter reusenc. “Mai es fa prou”, diu Agustench respecte a l’esforç.

“Ens agradaria que vingués més gent, perquè molta té por i no sap com se li donarà aquest esport. Convidem que tothom que vulgui vingui a provar-ho”, exhorta. A més, destaca el futbol americà com a un esport en què les condicions físiques tenen un baròmetre molt variable. “No és com el futbol o el bàsquet, on si no tens bon xut potser no vals. Aquí hi ha diferents posicions adaptables a tot tipus de cossos i físics. A qui li agradi

Pel que fa al temps de dedicació, Agustench resol que entrenen sis hores a la setmana i, a més, cadascú en dedica temps d’entrenament pel seu compte. “S’ha de fer preparació aeròbica, com ara anar a córrer o al gimnàs. Tot això, es complementa amb la preparació que duem a terme tres cops a la setmana en els entrenaments. No hem d’oblidar que aquest equip és ‘amateur’, i que tots o bé vénen de la feina, o bé que tenen canalla. No se’ls pot exigir més. En cas contrari seria perjudicial, hi hauria més faltes d’assistència”, conclou Agustench.

A hores d’ara, pel que fa a la classificació de l’equip dels Reus Imperials es troben a la part baixa. “És el nostre primer cop a la màxima categoria estatal. Costa fer-se un lloc i el repte és anar pujant a poc a poc i poder lluitar pel títol. De fet, és un esport que agrada.

Hi ha molt de contacte, i no tothom pot o vol practicar-lo. En tot cas, aquest fet provoca que, de seguida que el practiques te’n adonis si t’agrada o no. És molt sincer”, valora l’entès.

Octubre-Novembre 2016

segur que se li pot trobar un lloc a l’equip per tal que en gaudeixi”, relata.

FUTBOL AMERICÀ ESPORTS

40

«Ens agradaria que vingués més gent, perquè molta té por i no sap com se li donarà aquest esport. Convidem que tothom que vulgui vingui a provar-ho»

Octubre-Novembre 2016

41 WWW.LESTILAMIDA.COM

MASSÍS ▪ Camí de Riudoms, 49 ▪ REUS ▪ 977 332 590 MODERN ▪ Misericòrdia, 31 ▪ REUS ▪ 977 318 801

EMPRESA

RESTAURACIÓ EMPRESA

42

Octubre-Novembre 2016

INNOVACIÓ | COMERÇ | NOTÍCIES

L'interior de la

RESTAURACIÓ reusenca Quin és el secret de la continuïtat d’un restaurant? La restauració nota la crisi?

Aquestes i moltes preguntes nodreixen els caps de molta gent avui dia. La realitat de la capital del Baix Camp es tradueix en una infinitat de restaurants, els quals han aconseguit mantenir-se, però hi ha molts altres que no Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

A la ciutat hi ha molts restaurants que fa més de 25 anys que es dediquen a la cuina. No entenen de modes i aposten fermament per la cuina tradicional. La majoria de vegades, el què es cou a l’interior d’una cuina no són únicament aliments, sinó que hi ha altres problemàtiques que fan virar la vida d’un establiment. El sector està ple d’exigències i dificultats i, perquè no, també s’ha de dir que està saturat. Els més antics podrien guanyar un premi per poder adaptar-se als canvis de l’actualitat. “Puc passar prop de 16 hores aquí dins, la cuina és la meva casa gairebé. Fent purés,

truites i entrepans puc passar dies sencers”, explica tot rient Jesús Rojo, qui lidera el restaurant La Rosa dels Vents, situat al carrer Peixateria.

Diu estar força content amb la recent celebració dels seus 25 anys, i és que porta dedicant-se en aquest món tota una vida. “Vaig començar amb 15 anys a Reus en el que abans era el Celler del Raïm, on es troba ara Lizarrán”, indica Rojo. A més, demostra una gran nostàlgia als seus inicis i afirma que “evidentment, el sector fa que els establiments es moguin i a poc a poc migra tothom. Segons on és difícil estar fix en un lloc”. El propietari, natiu de Guadalajara,

La propietària de l'antic Restaurant Florida, Maria Josepa López, defensa aferrissadament combatre el temps amb la cuina de tota la vida

«Molts dels nostres clients més antics eren els agricultors que venien els seus productes a la plaça del Mercadal i es meravellaven per tornar a menjar al Florida»

Normatives i entrebancs Tots aquests anys, però, també els han portat maldecaps als propietaris d’ El Celler del Padrí, ja que fa un temps van haver de lluitar per adaptar a la normativa l’establiment.

“Canvis que em van arribar a costar la salut i la vitalitat”, esmenta trista Anna-Maria Ruiz. I és que encara recorda l’arranjament que van haver de fer per tal d’adaptar-se a la Llei Antitabac, en la qual primer van elaborar una separació física al restaurant per tal de dividir els fumadors dels què no ho eren. “Temps després totes les obres i treballs van ser elaborats en va, perquè després es va prohibir a totes les estances. Ens vam gastar molts diners i no ens els tornaran mai. La burocràcia ens té molt cansats”, relata indignada la propietària d’El Celler del Padrí.

Tot i així, els problemes no van aturar-se aquí. I va arribar el tema de la insonorització. Un altre entrebanc que va suposar per als propietaris una altra gran despesa

43

El sector de les tendències Tot reusenc ha observat l’aparició progressiva de restaurants de sushi, ja sigui per endur o per prendre al mateix lloc. Aquesta presència oriental, cada vegada més generalitzada, clarament obeeix a una sèrie de tendències les quals esdevenen variables que afecten els restaurants més antics, els quals s’han d’adaptar, fins i tot, canviant algunes cartes o potenciant menús. En aquesta mateixa línia ens trobem a Anna-Maria Ruiz, propietària d’ El Celler del Padrí, al carrer de Roger de Belfort, des d’on defensen aferrissadament els restaurants històrics i la cuina de casa de tota la vida. Ells ho tenen clar, “Aquí tot passa de generació en generació. Des del nostre punt de vista, creiem que els restaurants nous i del centre gaudeixen de més avantatges que nosaltres i a vegades la ubicació no marca el nivell de qualitat”, explica Ruiz. De fet, parla sent tota una especialista en l’àmbit, ja que a banda de ser cuinera de tota la vida, està més que lligada a la nissaga del seu marit que també té orígens cuiners. “El meu marit, Ricard Pàmies Crusells, prové d’una família dedicada a cuinar. De fet, quan ens vam casar vam fundar el restaurant d’El Celler del Padrí”. Després de 24 anys segueixen lluitant per guanyar-se la vida. Ruiz, de fet, fa bandera d’haver ensenyat al seu fill a cuinar, tret que il·lumina el futur i la continuïtat del negoci de família. Tots aquests anys li han donat molts aspectes positius. Un exemple és l’afinitat que arriben a aconseguir amb els clients més fidels. “Quan no et veuen pel restaurant ja pateixen i pregunten per tu. Són gent molt propera i estem satisfets”, continua Ruiz.

RESTAURACIÓ EMPRESA

I és que segons aporta hi ha molta gent que no pertany a l’ofici i s’obre un restaurant.

“Abans qui no servia per a res, anava per a cuiner i no consisteix en això. Avui dia, hauria d’estar tothom especialitzat. Ara toca repartir-se la clientela. Malauradament amb una competència que no juga al mateix nivell”, continua. El què ha de diferenciar de la resta és el menjar ben cuinat, una bona atenció i oferir com a novetat el guisat de tota la vida.

Malgrat això, les tendències del client a vegades són molt fortes, ja que “si es posen de moda les patates braves, al final ho acabes intentant, a veure quins resultats tens. La gent és procliu a la febre de les tapes minses amb molt de beure”. Fora de la cuina del restaurant La Rosa dels Vents es pot trobar un estil llampant i peculiar. “No tot és la cuina. A més, ja que passo tant de temps aquí, el lloc ha d’estar bonic”, resol ràpidament. I és que la decoració, a banda de reunir de forma periòdica diverses exposicions de diferents artistes, té un estil d’allò més misteriós. “Una vegada vaig conèixer un home que era tot un personatge, Emile Arcaix. El seu estil em va captivar i vam acordar que ell treballaria en la peculiar decoració que llueix ara mateix el meu establiment”, rememora amb un somriure l’amo de La Rosa dels Vents.

Octubre-Novembre 2016

procedeix d’una família d’agricultors i és l’únic de la família que s’ha dedicat a l’art culinària. “En els anys que duc dedicant-me a això, he trobat coses que em tenen enamorat, però a la vegada, d’altres que em tenen molt desenganyat. I parlo de la saturació que hi ha a la capital del Baix Camp. I no sols això, sinó el pervertiment del servei, en el qual molta gent sense formació s’ha establert per lliure”, valora el cuiner.

«En els anys que duc

Octubre-Novembre 2016

dedicant-me a això, he trobat coses que em tenen enamorat, però a la vegada, d’altres que em tenen molt desenganyat.

I parlo de la saturació que hi ha a la capital del Baix Camp»

RESTAURACIÓ EMPRESA

44

Jesús Rojo, de La Rosa dels Vents, diu que passa una mitjana de 16 hores cuinant. Foto: Alfredo González

econòmica. “Encara recordo els canvis que vam haver de dur cap endavant. Potser ens vam gastar en una de les primeres obres prop d’uns 7.000 euros”, explica Ruiz. Tot i això, aposta per pensar en positiu i en continuar amb el llegat familiar que parteix de seguir atenent al client conegut i de proximitat. “La gent que ens coneix ve pels nostres plats de sempre, els de la terra. Aquells que et podia fer la teva àvia a casa de petit”, conclou.

Els referents a la ciutat Més antic és el restaurant Florida, el qual té ja 67 anys de vida, tot un supervivent dins el sector. En aquest cas, també es tracta d’un establiment dirigit per una família de tradició cuinera, a l’igual que els Crusells. “Nosaltres hem observat molts canvis, estem situats al centre de Reus i estem a primera línia de tot”, diu somrient la propietària actual, Maria Josepa López. Ella, juntament amb l’anterior amo i marit, Joan Albert Besora, van regentar l’establiment. “La nostra marca ens precedeix. Famílies senceres són les que ens freqüenten de forma anual, perquè l’establiment és tot una tradició i venir forma part del costum de moltes famílies reusenques de tota la vida”, enceta López.

De fet Maria Josepa López té moltes coses a explicar i una d’elles són els canvis socials contemplats des del seu balcó. “Molts dels nostres clients més antics eren els agricultors que venien els seus productes a la plaça del Mercadal i es meravellaven per tornar a menjar al Florida”, diu orgullosa. Afegeix també que a hores d’ara el sector està vivint temps convulsos i “cal defensar l’especialitat de cadascú”. I és que l’amenaça d’haver de tancar la tenen tots, tot i això els més experts i antics mai saben dir quin és el seu secret.

“Diria que la base de perdurar és tractar molt bé el client, perquè el factor positiu no és que únicament vingui, sinó que torni any rere

any. Si porta la família, molt millor”, finalitza tot somrient López.

La bombolla de les cafeteries La creació de restaurants és relativament estable si es compara amb la quantitat de cafeteries que adopten el servei de restaurant a la ciutat. Es tracta d’una bombolla en un subàmbit de la restauració?

No se sap. El que sí és cert, és que hi hagi crisi o no, les terrasses del centre es troben sempre plenes. També s’ha de dir que, cada vegada que s’instal·len nous actors a la ciutat per tal de crear un restaurant nou, s’ha de reconèixer la seva valentia. Aquest és el cas dels nous propietaris de l’establiment de La Bajoqueta, on es troba la parella de l’Albert Rubio i la Verónica Salguero. Tots dos van iniciar la seva aventura en solitari, i per primer cop, farà poc menys d’un any al carrer del Mar. “La ubicació no té gaire visibilitat, quan fan obres i no ens avisen, hem de llençar el gènere i això ens perjudica. A més, és una zona arraconada i és difícil competir amb totes les cafeteries que es troben davant l’Ajuntament. Tot i això, el que estem vivint és el començament que ja ha estat força dur. Ens tocarà tenir molta paciència”, comença conversa Albert.

Fins ara tots dos havien treballat en diferents llocs de la costa i van decidir muntar un negoci pel seu compte. L’experiència en el sector reusenc, per a ells, era fins ara desconeguda. “Jo no tinc experiència en la ciutat, però aprenem sobre la marxa. Pel que hem vist, la gent es guia molt per les dates de despeses Ara a principis de setembre, amb l’inici de les escoles s’ha notat una davallada en l’afluència de gent”, explica Rubio. A més, afirma estar sorprès en algunes ocasions en haver omplert tot l’aforament en un matí i “hi ha altres dies que no veus ningú pel carrer”. La seva aposta per endinsar-se al món ganxet parteix d’una bona elaboració de menjar casolà, elaborat per Rubio i aconseguit a través de mercats de pro-

VOLVO XC60

45

Octubre-Novembre 2016

PREMIUM EDITION DES DE 31.158€

Alguna vegada t'has preguntat qui construeix els millors cotxes? Alemanys? Suecs? Italians?

En realitat són tots. És la diversitat la que desperta la creativitat. Per això, la innovació, el disseny i la seguretat del nostre Volvo XC60, no estan creades per uns, sinó per tots.

MADE BY PEOPLE. MADE BY SWEDEN

Autovia de Salou, 6. Tarragona 977 55 42 14 diselautotarraco.com

Autovia a Salou

Tarragona

Francolí

A TARRAGONA

Ctra. de València

a Reus

DISELAUTO TARRACO

a Torreforta

Volvo XC60 D3, 150CV, canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,5 a 4,7. Emissions CO2 (g/km) de 117 a 124.

El model de la fotografia pot no coincidir amb el vehicle en oferta. Totes les condicions a Diselauto Tarraco.

Albert Rubio porta tan sols un any al centre de Reus al seu local de La Bajoqueta

Octubre-Novembre 2016

ximitat. “A més, com a al·licient que ens caracteritza tenim un josper, un forn de brases, amb el qual elaborem peix, carn...

Ara mateix estem treballant en l’elaboració de postres”, detalla el cuiner. A més, la seva aposta per la política en el tracte al client és molt clara. “Volem que vinguin amb confiança, que ens tractin com a companys, els assessorem i principalment que estiguin còmodes. Donem un toc més familiar”, aclareix Rubio.

I és que ja siguin establiments joves com més veterans els problemes sempre són els mateixos. Fins que no s’estableix cert nivell de clientela fixa es pateix, però sempre hi ha variables que influeixen en el món de la restauració que escapen de l’àmbit de la cuina.

«La ubicació no té gaire visibilitat, quan fan obres i no ens avisen, hem de llençar el gènere i això ens perjudica»

RESTAURACIÓ EMPRESA

46

El menjar, a casa Els hàbits de consum també s’han transformat totalment. D’això en fa cinc cèntims en Sergi Dosaiguas, el co-fundador de l’empresa reusenca ‘Restaurant a Casa’, la qual es dedica al transport de menjar. Sota el lema de ‘Tu tries, nosaltres t’ho portem’, l’equip ofereix al client la tria d’un llistat de restaurants, els quals en tenir enllestit el plat, fan entrega als transportistes d’aquesta jove empresa i, en un temps rècord duen, la comanda a l’habitatge convingut . “Estem operatius des del novembre del 2014. Vam veure que a Barcelona funcionava, i vam pensar, per què a Reus no? I ho vam intentar”, rememora Dosaiguas. La veritat és que, com bé diu, Reus és un “bon lloc per establir-se, ja sigui per la seva qualitat gastronòmica, com per les seves curtes distàncies fàcils de recórrer”. A més, en dos anys han ampliat marge de treball. A hores d’ara també operen a Tarragona i Cambrils.

Pel que fa al ritme, el nivell reusenc es troba força estable. La gent demana menjar de restaurant i el menja més còmoda a casa. “De fet, al dia podem arribar a les cinquanta comandes de mitjana.

Això està molt bé”, acota Dosaiguas. De fet, afegeix que el perfil que els sol·licita el servei o bé són famílies a partir de 35 anys amb fills petits i que utilitzen les xarxes durant la seva vida quotidiana; i per altra banda, es troba el perfil de joves estudiants que es troben en un pis compartit i que no disposen de massa temps per cuinar. “Els motius pels quals ens criden són sempre perquè gent que treballa vol aprofitar el poc temps que li queda per estar amb la família. Per tant, no ha d’invertir el temps en cuinar, sinó que el menjar calent el pot demanar amb previsió i acotar-ho tot”, especifica.

D’aquesta manera, l’elevat ritme de vida que du un ciutadà que aposta per la qualitat del seu temps afavoreix a l’increment del mercat en línia. “Els migdies aprofiten a sortir fora a menjar i prefe-

reixen sopar a casa. Abans, de tota la vida, es demanaven pizzes i menjar xinés. Ara anem un pas més enllà, perquè pots menjar cargols i el que trobis a la web”, explica el reusenc.

A banda de tot això, també hi ha altres cadenes com ara Nostrum, també present a Reus, on s’ofereix en les seves botigues productes gourmet i de cuina casolana per emportar o prendre al mateix establiment Nostrum.

Una aposta més reusenca i tradicional és la que té la família de Cal Sendra. Ells també dediquen una petita part de la seva cuina a l’elaboració de plats preparats, els quals poden ser des de canelons gratinats amb formatge, fins a hamburgueses vegeterianes.”Nosaltres creiem que no s’ha perdut això de cuinar bé. Hi ha dos públics molt diferenciats: els d’entre setmana i els dels caps de setmana. Els primers van sempre molt ràpid, no es troben mai per massa floritures, i compren el nostre menjar preparat. Després tenim els que vénen els dissabtes i diumenges, que compren amb cistell i demanen pollastre a la carnisseria. Ara es cuina d’una manera diferent, la cuina s’ha tornat un hobby, com una activitat de relax pel cap de setmana”, explica Jordi Sendra, un dels fills de la família fundadora.

Exposició del 30 de juny de 2016 al 7 de gener de 2017 MUSEU DE REUS Raval de Santa Anna, 59

Octubre-Novembre 2016

EDUARD TODA I GÜELL (1855-1941): DE REUS AL MÓN Més informació a: www.museudereus.cat

Un reusenc polièdric

Eduard Toda i Güell

CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA

c/ Sor LLuïsa Estivill, 9 local 2 43202 Reus Tel. 877 065 389 www.infinityartesania.com

Artículos de decoración y artesanía

PUBLICITAT EMPRESA

47

1855-1941

48

Octubre-Novembre 2016

L'advocac i a de proxim itat

Sota el lema de ‘No t’arrisquis: val més prevenir que litigar’, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus i el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) presenten una campanya en la qual defensa i consciencia a la ciutadania que s’hauria de tenir un advocat ‘de capçalera’

ADVOCATS EMPRESA

Redacció

Com si es tractés d’un metge, el seu principal objectiu és fer entendre a tothom que s’ha de tenir cura del coneixement que tot ciutadà ha de tenir pel que fa a qüestions jurídiques i d’assessorament. I és que en l’actualitat s’ha de pensar molt bé en les decisions que es prenen: s’ha de reflexionar tant en les conseqüències com en els possibles estadis que es poden derivar.

De manera quotidiana vetllem i prevenim els nostres interessos, per exemple, quan assegurem el nostre vehicle, quan anem al metge a una revisió o amb qualsevol símptoma de malaltia. En canvi no ens preocupem quan hem de comprar d’un habitatge, si contractem una hipoteca o un préstec, si acceptem una herència o hem de fer testament, si hem patit un accident de trànsit o hem de decidir com gestionar una ruptura matrimonial, etc.

Una gran quantitat de persones ignora a qui pot adreçar-se per tal de cercar ajuda i assessorament. Així doncs, el Col·legi d’Advocats de Reus i el CICAC demanen a tots els ciutadans que s’assessorin davant un dubte legal. Tota una inversió de futur, en aquest cas molt especialitzada.

L’advocacia preventiva Certament, els advocats estan acostumats a intervenir un cop un problema ja està creat, un cop la decisió per part del client ja està presa. Moltes d’aquestes vegades la solució es torna difícil i, fins i tot, impossible de trobar.

La campanya, ‘No t’arrisquis: val més prevenir que litigar’ lluita per defensar aquesta prevenció. Així doncs, la finalitat principal que exposa el Col·legi d’Advocats de Reus és que una consulta a temps proporciona moltes més opcions d’èxit davant una problemàtica legal. Un assessorament per part d’un advocat en el moment clau pot estalviar més d’un mal de camp al futur, evitar possibles litigis i, per descomptat, despeses.

A més, la iniciativa vol obrir una finestra als dubtes de qualsevol controvèrsia legal i defuig la tria de la solució a l’atzar. La proximitat promet ser d’allò més literal, ja que en qualsevol cas l’advocat o advocada es troba a prop de qui necessiti assessorament, sense cap necessitat de fer sortir al client fora de la demarcació. Per què s’incideix tant en la proximitat? És ben senzill: dins els paràmetres de la campanya s’insisteix en una mena d’economia de mitjans, que trigui el menys

possible a arribar al despatx de l’advocat i per tant trobar un assessorament i una solució ràpida i eficaç.

Pel que fa a l’advocacia de proximitat, a Catalunya hi ha prop de 30.000 advocats i advocades col·legiats repartits pel territori.

A Catalunya existeixen 14 Col·legis d’Advocats, que formen el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, essent una de les seves funcions la de vetllar pel compliment del Codi Deontològic de tots els advocats, entre d’altres molts punts. En definitiva, la premissa és posar en la posició que correspon a l’advocat de proximitat.

A l’hora de concretar la quantitat d’advocats de proximitat l’àrea d’influència del Col·legi d’Advocats de Reus comprèn el partit judicial de Reus i Falset, per tant, el Baix Camp, El Priorat i la Ribera d’Ebre, amb prop de 380 advocats i advocades exercents en els municipis del seu àmbit territorial.

Av. Marià Fortuny, 83 1er pis - 43203 Reus www.advocatsreus.cat Tel.977 340 850

La Cucafera

arespacochaga assessors Sor Lluïsa Estivill 8, (43202) Reus Tel. 977 315 553 | Fax 977 314 914 assesors@arespacochaga.net

• Consultoria fiscal i laboral • Mecanització de comptabilitat • Consultoria en matèria de crèdits i ajudes • Cobertura legal en totes les àrees de l’empresa • Gestió de subvencions, ajudes i fons econòmics per a l’empresa • El·laboració de nòmines, contractes, etc.

• Assegurances • Assesorament immobiliari

PUBLICITAT EMPRESA

49

Octubre-Novembre 2016

B ab y

LA NOVA Ràdio,

dos anys apostant per la informació de proximitat Foto: cedida

David Fernàndez és el director del mitjà de comunicació amb seu reusenca. Concep el món radiofònic com la gran escola del periodisme, en la qual tot jove ha d’avesar-se per poder aprendre

COMUNICACIÓ EMPRESA

50

Octubre-Novembre 2016

Cristina Valls

“L’any 2014, creiem que a la ciutat hi ha una mena de buit comunicatiu, que manca una ràdio pròxima. Reus sempre ha tingut tradició pel que fa a l’existència d’emissores. Recordo que el teixit radiofònic podia posicionar-se amb unes 6 ràdios en funcionament simultani”, recorda el director i cap de continguts de LANOVA Ràdio, David Fernàndez. Enguany, ja són dos els anys que aquesta jove ràdio de proximitat del Camp de Tarragona elabora continguts propis i lluita per fer-se lloc. I és que, com bé diu Fernàndez, “malauradament estem en un moment en el que les grans cadenes de fora prescindeixen de la informació local i es converteixen en repetidors i transmissors de la informació que arriba de Barcelona i Madrid”.

De fet, el naixement de LANOVA Ràdio va coincidir amb el tancament de Punt 6 Ràdio. La ciutat, per tant, va quedar òrfena en clau local. En conseqüència, un seguit de periodistes de la demarcació tarragonina amb experiència, i també d’altres més joves, van dissenyar LANOVA ràdio, al 99.8 de l’FM. “La filosofia era fer-se pròxims al Camp de Tarragona, perquè crèiem en la zona i en la seva potencialitat com a espai metropolità del país. Hi ha pocs mitjans que representin aquesta realitat geogràfica”, continua. A més, pretenen combinar informació, entreteniment i esports. “Tot el matí fem butlletins informatius. De fet, som l’única emissora al territori del Camp de Tarragona que fa butlletins a cada punt horari. Creiem que és important i no ens cenyim en Reus per tenir-hi ubicada la seu, sinó que també centrem els focus d’importància a Cambrils, Torredembarra, Tarragona, etc.”, afegeix Fernàndez.

Pel que fa a l’organització interna, destaca el treball de periodistes i una vintena de col·laboradors, molts dels quals s’encarreguen de fer programes especialitzats: com ara de música, culturals –com ara els castells–, de literatura, etc. “Pel que fa als col·laboradors, donem l’oportunitat d’encabir a gent veterana en el sector, però també ho combinem amb gent que es posa per primera vegada davant del micròfon”, detalla el també cap de continguts de LANOVA ràdio.

Un planter pels més joves Seguint aquesta mateixa línia, Fernàndez destaca la importància de donar veu als periodistes més joves. “És el que s’ha de fer per tal de treballar la continuïtat de l’ofici a casa nostra. L’essència jove sempre té les portes obertes. De fet, tenim acords amb la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Pere Martell de Tarragona, per poder tenir estudiants duent a terme tasques informatives. Creiem fermament en el planter, i que la ràdio ha estat històricament una

«Som l’única emissora al territori del Camp de Tarragona que fa butlletins a cada punt horari» escola de formació de periodistes”.

La gran aposta esportiva D’altra banda, la ràdio ha encetat temporada amb una aposta forta pel cobriment de l’esport. “Volem ser l’emissora de referència pel que fa a emissions. Per tant, hem triat estar al costat dels dos grans equips esportius del Camp de Tarragona, el Nàstic i el CF Reus. Com a producció pròpia, portem els partits del Reus Deportiu i prové d’un compromís que va encapçalar Punt 6 Ràdio, que ara farà deu anys que va començar les seves retransmissions, les quals sempre s’han fet al 99.8 de l’FM. Una freqüència que s’ha tornat en un referent per l’aficionat roig-inegre”, conclou Fernàndez.

51

Octubre-Novembre 2016

SALUT

BENESTAR | PREVENCIÓ | MEDICINA | QUALITAT DE VIDA

EL SOL I LA PELL SALUT

52

Octubre-Novembre 2016

Les lliçons apreses

Un cop superat el bon temps, el sol, la calor i la platja, és bon moment per tenir en compte alguns consells per prevenir futurs problemes de pell. L’experiència és un grau, però els coneixements mèdics són cabdals VIU a fons

L’estiu s’ha acabat i amb ell també els problemes de pell per culpa del sol. O, millor dit, potser comencen a partir d’ara perquè les conseqüències de la sobreexposició solar a l’astre rei de la galàxia no són immediates —més enllà de les cremades— si no que apareixen al cap d’uns anys, especialment si són els nenes qui han patit aquesta sobreexposició. «La pell té memòria. L’efecte nociu del sol és acumulatiu, com més quantitat de sol reps i més cremades, més possibilitats tens de patir un càncer cutani.

Les cremades poden provocar alteracions en els gens de les cèl·lules de la pell, aquestes mutacions poden ser eliminades gràcies al nostre sistema defensiu. Si hi ha moltes cremades, moltes mutacions, el nostre sistema defensiu es desborda i pot ser que es desenvolupi el càncer. Quan va començar a desenvolupar-se? Ningú ho sap», diu Pedro Zaballos, Cap de servei de Dermatologia de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, Doctor en Medicina i premi mundial a l’investigador més jove en el camp de la dermatoscòpia (tècnica diagnòstica d’imatge no invasiva i no dolorosa pel diagnòstic precoç del melanoma) l´any 2012.

«La pell té memòria.

L’efecte nociu del sol és acumulatiu, com més quantitat de sol reps i més cremades, més possibilitats tens de patir un càncer cutani»

Patir càncer de pell, melanoma, no és qualsevol cosa. Segons Zaballos, gairebé el cinquanta per cent dels que pateixen aquest mal poden morir, tot i que la seva evolució depèn de nombrosos factors. El més important és protegir-se i fer una detecció precoç. «A la pell hi ha molts tipus de cèl·lules, una és el melanòcit, que genera melanina, que és la que ens fa posar-nos morens. Quan hi ha una acumulació de melanòcits apareixen les pigues, el que s’anomena nevus melanocítics, que seria una proliferació benigna de melanòcits. El melanoma és una proliferació maligna de melanòcits, és a dir, un càncer de pell, un dels pitjors que hi poden haver. Més o menys la meitat dels pacients que tenen aquest càncer de pell es poden morir, tot i que aquesta dada depèn de molts factors, sobretot de la profunditat d´aquest càncer en la pell.

Per això es molt important el diagnòstic precoç», explica.

Octubre-Novembre 2016

ents dels perills que comporta. Ens hem de fotoprotegir».

Els problemes en forma de càncer de pell poden aparèixer sense que ens haguem cremat ni una sola vegada. Zaballos adverteix que el bonzejat no és res més que una resposta defensiva de la pell envers l’exposició al sol i estar morè només és un senyal que ja hem rebut massa raigs solars. «Pots tenir un càncer de pell sense haver patit cremades però havent rebut massa sol continuadament. El bronzejat no és una cosa estètica encara que ara tingui aquesta connotació. El bronzejat és un mecanisme de defensa de la pell per evitar els efectes nocius del sol. Quan estàs bronzejat vol dir que la pell ja ha rebut massa sol i allò que fa és reaccionar perquè puguis suportar millor la radiació solar. S’ha d’evitar sempre l'exposició al sol excessiva», diu mentre puntualitza que el sol també té efectes beneficiosos per a la salut, tot i que s’ha de trobar un equilibri: «Sense sol no hi hauria vida al planeta Terra. Necessitem sol pels nostres ossos, pel nostre estat anímic, etc, amb tot, hem de ser consci-

A banda de l’exposició al sol, hi ha un altre factor molt important per patir un melanoma: la genètica. Molts especialistes recomanen fer-se un estudi genètic si hi ha diferents casos de melanoma a la família. « Si algú té diversos casos a la família amb melanoma, s’hauria de fer un estudi genètic. Hi ha altres factors de risc, com tenir més de 50 nevus o pigues al cos, haver-se cremat a la infantesa, tenir nevus irregulars, asimètrics… Per a detectar-ho utilitzem la regla de l’ABCDE [en castellà] per valorar les pigues.

Cada lletra significa un concepte. Asimetria: si la piga és asimètrica, mal senyal. Bordes (contorn): que estigui difuminat o que no estigui ben delimitat, s’ha de va-

EL SOL I LA PELL SALUT

de pell sense haver patit cremades però havent rebut massa sol continuadament»

53

«Pots tenir un càncer

EL SOL I LA PELL SALUT

54

Octubre-Novembre 2016

lorar. Color: més d’un color en la mateixa piga és un mal símptoma. Diàmetre: més d’un centímetre en una piga no congènita cal analitzar-la. Evolució: en els adults no és normal que les pigues creixin», diu Zaballos.

Aquest metge és contundent a l’hora de valorar la relació dels nens i la platja, amb el sol. A tothom li agrada passar llargues estones a la vora del mar, gaudir dels dies de lleure a la platja, jugar a la sorra però Zaballos demana seny perquè segons les investigacions, la sobreexposició al sol quan una persona es troba a la infància multiplica les possibilitats que pugui patir càncer de pell quan sigui gran. «Estem a la costa i tenim la platja al costat per poder gaudir-ne, però s´hauria de posar seny. S’ha comprovat que un gran factor de risc per patir un càncer de pell quan ets adult és cremar-te quan ets petit. És molt difícil saber quantes vegades ens hem cremat pel sol durant la nostra vida. Habitualment ens cremàvem una vegada al principi de cada estiu i podríem dir que ningú s’ha cremat només una vegada en tota la seva vida. Dit això, és important seguir una sèrie de principis: no és recomanable portar als nens més petits de dos o tres anys a la platja, els més grans han

d’utilitzar cremes fotoprotectores i evitar el sol en les hores que és més nociu, de les dotze del migdia a les cinc de la tarda».

El grau de protecció en cremes solars haurà de ser superior a 40 en nens mentre que en adults, segons Zaballos, dependrà del fototipus — la pell es divideix en funció dels graus de sensibilitat al sol— de cadascú. «El fototipus 1 correspondria a gent amb pell blanca, ulls verds i pèl-rojos, aquests serien els que tindrien més sensibilitat al sol i haurien de posar-se protecció 50 com a mínim. Fototipus 2 seria gent rossa, amb pell blanca i ulls blaus, protecció entre 30 i 50 i després, per exemple, hi hauria el fototipus més freqüent en el nostre medi, amb cabell castany o fosc i amb la pell una mica més fosca i aleshores es recomana un factor de protecció entre 20 i 30.

De totes maneres, jo recomano sempre un factor de protecció no inferior a 30». Aquest número que trobem en les cremes protectores indica el número de vegades que s’ha d’exposar la pell perquè es cremi igual. És a dir, quan una persona pren el sol i es crema al cap de cinc minuts, si es posa una crema factor 20, vol dir que es cremarà passats 100 minuts (5x20). Per saber quan temps trigues a cremar-te i poder fer el càlcul és quan et poses vermell i et cou la pell. Amb tot, deixar-se cremar per saber quin factor de protecció es necessita seria poc recomanable, per això els especialistes aconsellen utilitzar fotoprotectors amb l’índex de protecció més alts possibles.

55

Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat.

Comprova-ho a publiterapia.com

Octubre-Novembre 2016

A Asisa res no ens importa més que la teva salut

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

Contràriament al que es pot pensar, les persones de raça negra també poden patir càncer de pell tot i que, estan més protegides que les de raça blanca. Amb tot, els palmells de la mà i la planta dels peus són els més vulnerables.

EL SOL I LA PELL SALUT

56

Octubre-Novembre 2016

En alguns països com Austràlia tots els nens van vestits de cap a peus i porten un barret quan van a la platja. Es banyen amb aquesta indumentària també. Segons Zaballos, en aquests llocs del món, també als Estats Units, es fa aquest tipus de roba que també protegeix contra el sol: «Aquí, a Europa, els factors de protecció els tenen les cremes mentre a Austràlia i als Estats Units, la roba també té el factor de protecció contra el sol indicat a l´etiqueta. En el nostre país, ja comencen a portar el factor de protecció solar algunes peces de roba». Zaballos afirma que seria recomanable que els nens d’aquí també anessin vestits així a la platja —tot i que cada any se’n veuen més a la nostra costa—.

«La gent no es posa la

crema de protecció solar de forma correcta... ...fent que sigui inútil i creant una falsa sensació de protecció que finalment desemboca en càncer»

Càncer malgrat la fotoprotecció Utilitzar cremes fotoprotectores pot no ser sinònim de no patir càncer. De fet, molts dels que se’n posen de sempre han tingut aquesta malaltia i és que un estudi, segons Zaballos, demostra que molta gent no se l’aplica correctament, fent que sigui inútil i creant una falsa sensació de protecció que finalment desemboca en càncer. «La gent no es posa la crema de protecció solar de forma correcta, deixant moltes parts del cos sense protecció. Una cosa molt important és que ens hem d'aplicar la crema fotoprotectora mitja hora abans de prendre el sol i no com fa la majoria de gent que se la posa quan ja està a la platja. Cada dues hores s’ha de tornar a posar i, sobretot, després de cada bany. I una cosa important: la pell ha d’estar neta. Moltes vegades veus com les mares i els pares els hi posen el fotoprotector als seus fills quan aquests

57

Octubre-Novembre 2016

EL SOL I LA PELL SALUT

58

Octubre-Novembre 2016

tenen la pell plena de sorra i això, evidentment, és completament ineficaç. Tampoc s’ha d’utilitzar el fotoprotector per augmentar el temps que nosaltres passem prenent el sol, és a dir, ens posem la crema i amb això pensem que podem estar moltes hores exposats a la radiació solar i no, això és fer un mal ús del fotoprotector».

La incidència del melanoma a la societat va en augment. Lluny de disminuir, cada vegada hi ha més casos tot i que la informació al respecte és molt nombrosa, s’han fet moltes campanyes i cada vegada hi ha més accés i més productes per protegir-se del sol. «Els casos de melanoma es dupliquen cada quinze o vint anys. Mira, abans parlàvem d’Austràlia i aquell és un país que té la incidència més gran de melanoma del món. Els aborígens australians acostumen a tenir un fototipus 4 ó 5, però ara també hi viuen els descendents dels britànics que van emigrar fa molts anys, que tenen un fototipus 1 ó 2. Aquests darrers pacients tenen un fototipus inadequat per l´índex de radiació ultraviolada que reben en aquell país i per això tenen més incidència de càncer cutani». A Espanya, tot i que depèn de la zona, hi ha al voltant dels 15 o 20 casos per cada 100.000 habitants per any. Fa 10 anys eren uns 10 casos per cada 100.000 habitants.

Segons Zaballos, quan et surt una butllofa, no t’has d’arrencar la pell perquè és la teva protecció i a més et pots produir una ferida. Depenent de la cremada t’has d’aplicar crema “aftersun” o bé corticoides. En general, els medicaments no predisposen a patir un melanoma però alguns, com els immunosupresors, ens poden baixar les defenses i altres, destinats per a l’acne o antiinflamatoris poden fer que ens cremem amb més facilitat o que patim més erupcions cutànies. El sol pot millorar algunes patologies com la psoriasi, per exemple, però pot empitjorar altres com el lupus. «Hi ha malalties de la pell provocades per una mala nutrició, encara que potser avui dia són més infreqüents que abans», avisa Zaballos.

El doctor Pedro Zaballos, Cap de servei de Dermatologia de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, mentre examina minuciosament la pell d'un pacient

A Espanya, tot i que depèn de la zona, hi ha al voltant dels 15 o 20 casos de melanoma per cada 100.000 habitants per any. Fa 10 anys eren uns 10 casos per cada 100.000 habitants

59

Octubre-Novembre 2016

Octubre-Novembre 2016

Ull amb l'asma L’arribada de la tardor pot agreujar els símptomes d’aquesta malaltia de l’aparell respiratori

ASMA SALUT

60

VIU a fons

Amb el final de l’estiu algunes malalties poden tornar a aparèixer o agreujar-se. Aquest és el cas de l’asma, una malaltia inflamatòria de l'aparell respiratori que provoca dificultat en la respiració (dispnea). L’asma, generalment, provoca danys en els bronquis i bronquíols. Aquests disminueixen la seva mida i dificulten l'entrada de l'aire als pulmons.

Segons la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica i Al·lèrgia Pediàtrica (SEICAP), els canvis d’humitat i temperatura que caracteritzen la tardor poden causar un increment dels casos d’atacs d’asma que porten al servei d’urgències dels centres hospitalaris.

Es desconeix la causa exacta de l’asma, però hi ha diferents factors que la poden desencadenar: les infeccions respiratòries víriques (que són el principal desencadenant en els nens petits), els àcars de la pols domèstica, el pol·len, els animals domèstics, els fongs de la humitat, el fum del tabac, els irritants com els insecticides, les pintures, les olors intenses, etc, o l’exercici físic.

A més, l’asma apareix més sovint en fills i filles de dones que han estat fumadores durant l'embaràs, de pares amb asma o malalties al·lèrgiques i també en infants exposats al fum del tabac.

La suspensió de la medicació preventiva de l’asma durant l’estiu, perquè hi ha absència de símptomes, és una altra de les causes de l’augment d’atacs d’asma a la tardor.

Cada cop sembla més evident la relació entre l'asma i els condicionants ambientals, per la qual cosa cal promoure ambients saludables per minimitzar les causes que poden desencadenar l'empitjorament de la malaltia, tant en l'àmbit laboral com comunitari. També s'hi constata una predisposició genètica, ja que molts malalts presenten antecedents d'asma, d'al·lèrgies o d'èczemes a la família

La suspensió de la medicació preventiva de l’asma durant l’estiu, perquè hi ha absència de símptomes, és una altra de les causes de l’augment d’atacs d’asma a la tardor

NOU DISCOVERY SPORT

61

Octubre-Novembre 2016

L'AVENTURA ÉS AL NOSTRE ADN

FULL TRACTION

Us presentem el SUV compacte més versàtil de Land Rover: el nou Discovery Sport. El vehicle amb el qual sentiràs l'aventura com a pròpia sempre, tant a la muntanya com a la ciutat. Equipat amb tecnologies intel·ligents com el sistema Terrain Response® és perfecte per activitats a l'aire lliure i esports d'aventura. I amb una tercera fila de seients plegables i un ampli espai de càrrega de 1.698 litres és ideal per desenvolupar-se a la ciutat. A més, el nou Discovery Sport ha aconseguit la màxima puntuació a les exigents proves de seguretat Euro NCAP.

Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona (Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou, al costat del Lidl).

Línia Land Rover 902 440 550

977 55 41 11 / info@fulltraction.cat

Autovia Tarragona - Salou

a Reus

a Torreforta

Ctra. de València

Tarragona

Francolí

Proves realitzades en circuit tancat per professionals. Gamma Discovery Sport. Consum combinat: des de 5,7 fins a 6,3 litres/100 km. Emissions de CO2: des de 149 fins a 166 grams/km.

A TARRAGONA

MOTOR

Octubre-Novembre 2016

NOVETATS | VEHICLES | CONCESSIONARIS COMPETICIÓ

ENTREVISTA MOTOR

62

UNIOCASIÓ Vehicles d'ocasió de confiança

Marcelo Soto i Manel López són les dues persones que porten la direcció de UNIOCASIÓ, el nou centre de vehicles d’ocasió a Tarragona. Parlem amb el Sr. Soto per conèixer amb més detall la nova oferta per als clients interessats en aquesta mena d’automòbils Ramon Ortiz

Sr. Soto, de quines instal·lacions disposen per rebre els seus clients? Disposem d’una exposició de 600 m2 coberts, dedicats íntegrament als vehicles d’ocasió i Km 0. Disposem d’un pàrquing exterior que rodeja tota la nau i estem ubicats a la cruïlla de Torreforta entre l’autovia de Salou i la Carretera N-340.

Som la botiga de vehicles d’ocasió més gran de Tarragona, tenim més de 100 vehicles en estoc pels nostres clients.

Es tracta d’una oferta multi marca? Sí, es tracta d’una botiga de vehicles de totes les marques, la majoria procedents de particulars de la zona que s’han canviat el cotxe dins del nostre grup de concessionaris. Així mateix disposem del vehicles Km 0 i de demostració.

Quin tipus de revisions fa UNIOCA-

SIÓ a la seva oferta de cotxes semi nous? Els vehicles tenen un procés de selecció, revisió i preparació molt exhaustiu abans de ser posats a la venda.

Primer fem un triatge dels vehicles que podem vendre a particulars, després fem una revisió mecànica completa, un acondicionament total de xapa i pintura i finalment una neteja a fons de tot el vehicle. Tot aquest procés es fa als tallers dels nostre grup, amb el màxim rigor.

Té el client oportunitat de provar prèviament els cotxes? Per descomptat, el client te la possibilitat de provar el cotxe,

«Els vehicles tenen un

procés de selecció, revisió i preparació molt exhaustiu abans de ser posats a la venda»

és un estàndard de la nostra botiga que els clients han de provar el cotxe abans de fer la comanda.

Existeix un extens mercat de vehicles d’ocasió. Quin és el factor diferencial que pot oferir UNIOCASIÓ? Be, la veritat es que sí que hi ha moltes maneres de comprar un vehicle d’ocasió. Es pot comprar per Internet a professionals o particulars, a botigues de vehicles d’ocasió conegudes com a Compra-venda o a concessionaris de les diferents marques.

Nosaltres a Uniocasió oferim un tracte més proper i directe amb els nostres responsables Manel i Marcelo i la serietat de ser vehicles procedents dels nostres concessionaris i amb la garantia de tenir els vehicles completament revisats als nostres tallers propis.

Quines garanties ofereix UNIOCASIÓ als seus clients d’automòbils d’ocasió?

Podria donar algun consell pràctic als clients que s’estan plantejant buscar el seu futur cotxe al mercat d’ocasió? Com dèiem a la pregunta anterior la CONFIANÇA, la qualitat i la garantia són els apartats més importants en la compra de vehicles d’ocasió. Hem de fugir de comprar o vendre vehicles a desconeguts. Mai hem de vendre un vehicle a un desconegut i entregar-li la documentació del cotxe sense fer el canvi de nom. Tampoc hem de comprar mai un cotxe per Internet o a un particular i pagar-lo sense que el vehicle estigui a nom nostre o amb la documentació entregada a un gestor, etc. El millor és comprar un vehicle en un establiment amb garantia i qualitat.

Octubre-Novembre 2016

63

Després de molts anys de crisi, darrerament s’ha produït un increment de les xifres de vendes de vehicles nous però, quin estat de salut té actualment el mercat de vehicles d’ocasió? El mercat de vehicles d’ocasió davant la crisi ha estat, potser, més estable que la venda de cotxes nous. Actualment hi ha molta demanda de vehicles d’ocasió, potser el que no hi ha tant és oferta de vehicles d’Ocasió de confiança i aquest vol ser el que ens diferenciï a nosaltres.

Venem VEHICLES D’OCASIO DE CONFIANÇA que és el més important al comprar un vehicle d’ocasió, que sigui de confiança tant el vehicle com l’empresa que el ven.

ENTREVISTA MOTOR

UNIOCASIÓ dóna un any de garantia mecànica en els vehicles que ja no en tenen del fabricant. Als vehicles que els queda garantia del fabricant poden gaudir de la mateixa (arriben fins a 4 anys els de marca Opel i 7 anys els de marca Kia des del dia de la seva primera matriculació).

52 Ral·li RACC Costa Daurada

Fidel a la seva cita anual, el Campionat del Mon de Ral·li WRC arriba a Tarragona. És l'onzena prova puntuable del 2016, el RallyRACC Catalunya Costa Daurada.

Del 13 al 16 d’octubre, els millors pilots de l’especialitat lluitaran en els selectius trams tarragonins per poder pujar al podi

Ramon Ortiz

Durant tres jornades, les més selectives carreteres de Tarragona són l’escenari d’una prova puntuable per al Campionat del Mon de Ral·lis. Es tracta de la 52 edició del RallyRACC, l’únic del certamen que combina les superfícies de terra i asfalt. Com es habitual, el parc d’assistència estarà ubicat als pàrquings de Port Aventura i permetran al públic veure el treball dels equips i tenir a prop als seus ídols.

La primera etapa, de dijous 13 d’octubre, consta d’un únic tram espectacle cronometrat, que es disputa al centre de la ciutat de Barcelona. Divendres 14 comença l’autèntic ral.li amb la disputa dels trams de terra de Caseres (12,5 km), Bot (6,5 km) i Terra Alta (38,95 km). Tots ells s’han de fer dues vegades. Divendres 15 serà el torn de l’asfalt, amb el trams de Vilaplana (6,28 km), Alcover-Capafonts (19,93 km), Querol (21,26 km) i El Montmell (24,14 km). També es disputarà un tram espectacle a Salou, de 2,24 km. La darrera jornada serà diumenge 16, amb dues passades als trams de Pratdip (19,3 km) i Duesaigües (12,1 km).

El francès Sébastien Ogier arriba com a líder del campionat WRC, amb el noruec Andreas Mikkelsen com a segon classificat. Tots dos piloten un VW Polo WRC. Per al tercer lloc del campionat hi ha una estreta lluita entre el neozelandès Hayden Paddon, el belga Thierry Neuville, el finès Jari-Matti Latvala i el càntabre Dani Sordo.

Tots porten Hyundai i20 WRC, excepte Latvala, que porta un VW. Els constructors que participen de forma oficial al campionat WRC són Volkswagen Motorsport i Hyundai Motorsport, però també hi ha equips amb Citroën DS3 WRC i Ford Fiesta WRC

Amb els seus quasi 39 km, l’exigent tram de Terra Alta de divendres pot resultar decisiu al desenllaç de la prova

Foto: Marc Pascual

NOVETATS MOTOR

64

Octubre-Novembre 2016

Tarragona

capital del motorsport

Audi A l’avanguarda de la tècnica

65

Octubre-Novembre 2016

Uns condueixen per carretera.

Altres, per diversió.

Audi Q5 Advanced edition 2.0 TDI 150 CV ultra (110 kW) des de 37.210 €. És una cosa que passa sense pensar. Et poses al volant, i llavors, somrius. No saps per què. Potser perquè estàs gaudint de la millor tecnologia, com ara els fars xenó, les llantes d’aliatge de 18 polzades, la porta de maleter elèctrica i l’Audi parking system posterior. O potser sigui per aquella sensació de tenir el control d’una màquina perfecta. El cas és que no pots evitar-ho. I llavors un dia algú et diu que conduir és només un mitjà per anar d’un lloc a un altre. I tu, de nou, somrius.

Audi Q5 de 150 a 258 CV (de 110 a 190 kW). Emissió CO₂ (g/km): de 129 a 181. Consum mitjà (l/km) de 4,9 a 7,5.

Reusmòbil

Tarracomòbil

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68

Oferta vàlida per a clients particulars i autònoms que financin a través d’Audi Financial Services, segons condicions contractuals, un capital mínim de 17.500 €, amb una permanència mínima del finançament de 48 mesos. L’oferta financera inclou gratis 4 anys o 60.000 km de manteniment i oferta de 12 mesos d’assegurança gratuïta per a clients majors de 25 anys. Audi Insurance by Zurich Motor Plus de Zurich Insurance plc, sucursal a Espanya. Audi Insurance by Zurich és un programa dirigit als clients d’Audi España i inclou productes especialment dissenyats per atendre les seves necessitats específiques amb la mediació de Volkswagen Insurance Service Correduría de Seguros, S.L., amb domicili social a Parc de Negocis Mas Blau II, Av. Baix Llobregat, 8 1a planta, 08820 El Prat de Llobregat (Barcelona), inscrita en el registre de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions amb el núm. 0667, que té concertades les Assegurances de Responsabilitat Civil i Caució segons la Llei 26/2006, de 17 de juliol. El model visualitzat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida fins al 31.10.2016.

124 Spider

Abarth

NOVETATS MOTOR

66

Octubre-Novembre Octubre-Novembre 2016 2016

Experiència apassionant

L’excel·lència tècnica d’Abarth es reflecteix en el seu nou model 124 Spider. Es tracta d’un apassionant roadster biplaça de propulsió posterior, equipat amb un motor quatre cilindres de 170 cavalls. Permet accelerar de 0 a 100 km/h en 6,8 segons Ramon Ortiz

Abarth ja té a punt la seva noia joia: es diu 124 Spider, un roadster amb potència de 170 cavalls i tracció a les rodes posteriors. Aquesta configuració garanteix la diversió al volant que només un veritable Spider pot oferir per trobar el vehicle perfecte, capacitat per conquistar als amants de la conducció dinàmica i espirituosa. Tot en aquest cotxe, des de les seves atractives formes a les seves àgils reaccions, passant per l’especialment embriagadora simfonia que emana la seva mecànica, sembla pensat per proporcionar el màxim plaer al seu propietari.

Creat per l'equip d'enginyers d'Abarth Racing i personalitzat en la Officine Abarth de Mirafiori, el 124 Spider és un reflex del

mestratge italiana a l'hora de transformar un vehicle atractiu i interessant en un model apassionant. Igual que amb el 500, Abarth aconseguir transferir valor afegit a productes ja de per si excepcionals amb les seves aportacions tecnològiques i estètiques. Així, per exemple, per oferir un dinamisme més eficaç, compta amb un diferencial autoblocant com a part de l'equip estàndard que garanteix una experiència de conducció superior.

Amb l’ADN de la mítica firma italiana, és un automòbil destinat als entusiastes dels roadster d’altes prestacions

La seva mecànica 1.4 turboalimentada de 4 cilindres amb tecnologia MultiAir, potent i fiable, desenvolupa 170 cavalls i un parell màxim de 250 Nm. Aconsegueix una velocitat punta de 232 km/h i una acceleració de 0 a 100 km/h en 6,8 segons. Aquest lleuger i compacte bloc motor, juntament amb l'ús de materials especials, han permès mantenir el pes de conjunt per sota dels 1.200 kg, la qual cosa produeix una relació pes-potència de 6,2 kg/CV, la millor de la seva categoria. A més, la distribució perfecta de masses assegura una resposta i una agilitat excel·lents.

Com que el so del motor és un element fonamental en tots els Abarth, l'equip estàndard inclou el sistema d'escapament Record Monza de doble modalitat, capaç de modificar la ruta dels gasos d'escapament en funció de les revolucions, generant un so greu i meravellós. L’Abarth 124 Spider està disponible des de 38.020 euros amb canvi manual de 6 marxes o per 39.920 euros, en el cas d’escollir una caixa automàtica seqüencial esportiva, denominada esseesse.

NIKKO CENTER

67

Octubre-Novembre 2016

concessionari oficial Nissan a Tarragona

*Consulta les condicions al concessionari

Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus

Exposició Concessionari Nikko Center de Tarragona

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocions i descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris

NIKKO CENTER Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló 43204 · REUS Tel. 977 772 197

Ctra.València, 206 43006 · TARRAGONA Tel. 977 549 560

Ford Edge

NOVETATS MOTOR

68

Octubre-Novembre 2016

aposta de qualitat

Ford continua donant forma a la seva ofensiva en el segment dels SUV. Ara és el torn del model Edge, disponible des de 43.425 euros. Tecnològic i equipat amb materials de qualitat, equipa motors dièsel TDCi, amb dos nivells de potència, 180 i 210 cavalls Ramon Ortiz

El nou Edge s'erigeix com el tercer model de l'ambiciós pla d'expansió traçat per Ford en la seva ofensiva europea de vehicles SUV. Una ofensiva que tindrà la seva continuació en un futur proper, ja que la firma de l'oval té previst introduir cinc nous vehicles en els pròxims tres anys, tots ells destinats a competir en aquests segments. Ford aposta per un automòbil luxós, tecnològic i vestit amb materials de primer nivell.

de baixa adherència. Aquest sistema està calibrat per enviar la totalitat del parell motor a les rodes de davant o bé a les del darrere, mesurant l'adherència dels pneumàtics a la superfície de la carretera cada 16 mil·lisegons.

Es disposa també d’un sistema de direcció adaptativa que optimitza la resposta de la direcció en funció de la velocitat del vehicle. Es faciliten així les maniobres circulant a poc a poc i es manté una elevada precisió a altes velocitats. La seguretat es reforça amb un Assistent precol·lisió amb Detecció de Vianants, sistema que utilitza una càmera i un radar que operen conjuntament a velocitats des de 8 fins a 180 km/h, detectant la possible presència de vehicles i persones a la carretera.

Les mecàniques destaquen per la seva eficiència i potència, combinades amb tecnologies de darrera generació

S'aconsegueix elevada qualitat gràcies a elements com un vidre acústic del parabrisa i el vidre laminat per a les finestretes davanteres, que minimitzen el soroll a la cabina. Altres equipaments són seients amb calefacció i la tecnologia Control Actiu de Soroll, que detecta i elimina sorolls no desitjats procedents del motor dins de l'habitacle.

Ford incorpora la seva millor tecnologia, liderada per un sistema de tracció Total Intel·ligent AWD que ofereix una suau transició entre tracció davantera i total, proporcionant seguretat en condicions S'ofereixen dos potents mecàniques, en base a un bloc dièsel de dos litres. El primer és un TDCi 2.0 de 180 cavalls (200 km/h i 0 a 100 km/h en 9,9 segons). La segona opció és un dièsel TDCi biturbo de 210 cavalls amb transmissió automàtica Powershift, de sis relacions. Tots dos equipen sistema Start/Stop, tenen un consum de 5,8 l/100 km i CO2 de 149 g/km.

Octubre-Novembre 2016

69

www.uniocasio.cat

PUBLICITAT MOTOR

Autovia de Salou, 3 - Tarragona Tel 675 435 775 info@uniocasio.cat | uniocasiotarragona

Fotografies: Josep Brunet Insensé

VEHICLES D’OCASIÓ DE CONFIANÇA

Mercedes-Benz

S Cabrio

70

Mercedes-Benz presenta el primer vehicle descapotable amb quatre places al segment de luxe des de 1971. Ofereix un disseny inconfusible, sensual i exclusiu, l'alt nivell tecnològic de la Classe S i un concepte integral de protecció davant la calor i el vent que inclou un control intel·ligent de l'aire condicionat

Ramon Ortiz

NOVETATS MOTOR

Octubre-Novembre 2016

Descapotable de somni

El nou Mercedes-AMG S 63 4MATIC Cabrio, és un veritable vehicle de somni. El seu motor V8 biturbo de 5,5 litres rendeix 585 cavalls i un parell màxim de 900 Nm. Està equipat amb tracció integral AMG Performance 4MATIC, que distribueix el parell motor amb prioritat a l'eix posterior i és capaç de passar de 0 a 100 km/h en 3,9 segons. La segona opció mecànica és l’S500 Cabrio, un V8 amb 455 cavalls.

La nova Classe S Cabrio destaca per la seva extraordinària rigidesa. Inclou solucions innovadores com un panell separador d'alumini i magnesi entre l'habitacle i el maleter, o la secció posterior del vehicle, realitzada en alumini, que permeten limitar el pes de la carrosseria. En el sistema de protecció per bolcada incorporat de sèrie, integrat després dels reposacaps darrers, no només s'alliberen els actuadors amb ajuda d'un sistema pirotècnic, sinó que per primera vegada també els propis arcs protectors adopten la posició correcta impulsats per un generador de gas.

El confort climàtic està potenciat amb un paravents automàtic Aircap perfeccionat, la calefacció integrada al reposacaps Airscarf,

els recolzabraços calefactats i els seients amb calefacció també a les places posteriors, així com el control automàtic de l'aire condicionat. A diferència dels sistemes convencionals, la regulació de l'aire condicionat és totalment automàtica.

La cura de tots els detalls queda també patent en la concepció del maleter. En obrirse, la capota de lona es plega i queda allotjada en un espai dins el maleter, separada de la resta per un estor d'accionament elèctric que es desplega automàticament i envolta la capota. El conductor ja no ha d’aturar el vehicle per col·locar manualment la separació del maleter. Si la càrrega del maleter impedeix que es desplegui l’estor separador de la capota, s'omet el seu accionament.

Disponible amb motors V8 de 455 i 585 cavalls, el nou S Cabrio és la sisena variant de l'actual família de models de la Classe S

PRESENTAMOS EL NUEVO TIPO STATION WAGON. UN GRAN COCHE FAMILIAR A UN PRECIO MUY PEQUEÑO. • Maletero de 550 litros • Excelente habitabilidad interior • Nuevo sistema Uconnect™ • Control de crucero adaptativo

NUEVO TIPO STATION WAGON

CON 4 AÑOS DE GARANTÍA

DESDE

11.900€

N O N E C E S I TA S M U C H O PA R A T E N E R L O T O D O .

Emisiones de CO2 gama Fiat Tipo SW de 89 a 135 g/km. Consumo mixto: de 3,4 a 8,3 l/100km.

PVP Recomendado Nuevo Fiat Tipo SW Easy 1.4 16v 95 CV. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado de más de 7 años de antigüedad y bajo la titularidad del cliente que compra el vehículo nuevo) y descuento adicional por financiar con FCA Capital España E.F.C., S.A.U., según condiciones contractuales por importe mínimo de 7.990€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 31/10/2016. Modelo visualizado: Nuevo Fiat Tipo SW Lounge 1.4 16v 95 CV con opcionales (PVP recomendado: 17.950€).

Octubre-Novembre 2016

¿TE RESULTA FAMILIAR?

ADIÓS RUTINA. LOS ADVENTURE DAYS YA ESTÁN AQUÍ.

JEEP® RENEGADE REBEL POR 20.350€ AÑOS 1 SEPTIEMBRE - 31 OCTUBRE

4 AÑOS

DE GARANTÍA

3 AÑOS

DE MANTENIMIENTO

ENTRADA Y ARRANQUE SIN LLAVE LLANTAS DE 17” SENSORES TRASEROS DE PARKING

Gama JEEP® RENEGADE: Consumo mixto entre: 4,4 y 6,9 (l/100km). Emisiones de CO 2 entre: 115 y 160 (g/km).

Precio recomendado para un JEEP ® RENEGADE 1.6 MJET 120 CV REBEL 4x2 MANUAL 6 VEL. Incluye IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general, descuentos promocionales (que incluye descuento por entregar un vehículo usado de más de 7 años de antigüedad y bajo la titularidad del cliente que compra el vehículo nuevo) y descuento adicional por financiar con FCA Capital España E.F.C. S.A.U. según condiciones contractuales por un mínimo de 10.000€, a un plazo mínimo de 48 meses y una permanencia mínima de 36 meses. Incluye garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales o 60.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Incluye para vehículos financiados por FCA Capital España E.F.C. S.A.U., contrato de mantenimiento Easy Care 3 años o 45.000 km (no incluye la sustitución de recambios y piezas de desgaste que no vengan expresamente especificadas para el mantenimiento correspondiente en el Libro de Uso y Mantenimiento), lo que antes suceda. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta el 31/10/2016 en Península y Baleares. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep® Renegade 1.6 Mjet Rebel 4x2 manual de 6 velocidades (PVP Recomendado 20.350€). Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

jeep.es

PUBLICITAT MOTOR

71

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

OCI I GASTRONOMIA

GANXET PINTXO GASTRONOMIA

72

Octubre-Novembre 2016

CRÍTICA | RECEPTES | CONSELLS DE CUINA

Del 3 al 13 de novembre la ciutat celebrarà l’onzena edició de la GANXET PINTXO, coincidint amb el cinquè aniversari d'aquesta iniciativa existosa. Els veïns podran degustar les darreres creacions dels establiments de restauració reusencs.

Ganxet Pintxo

GANXET PINTXO GASTRONOMIA

73

La cita dels reusencs amb la creativitat dels seus restauradors

Octubre-Novembre 2016

Torna el

VIU a fons

L'operatiu que compleix, aquesta tardor, el seu cinquè aniversari i la valoració no pot ser més positiva. En paraules d’Isaac Sanromà, president de l’entitat organitzadora, la Cambra de Comerç, “si la Ganxet Pintxo no existís, s’hauria d’inverntar.

I a Reus, cinc anys després de la seva creació, tenim la sort de disposar d’una ruta de tapes plenament consolidada que ha crescut de manera paral·lela al desenvolupament d’una magnífica oferta gastronòmica”. En aquesta Ganxet Pintxo d’aniversari hi participaran 68 establiments que, en la seva majoria, arrodoniran les seves creacions amb l’oli de la DOP Siurana

GANXET PINTXO GASTRONOMIA

74

Octubre-Novembre 2016

amb qui novament es reedita una aliança en positiu aprofitant el primer oli de la collita i la celebració, els dies 11 i 12 de novembre, de la popularíssima fira de l’oli nou a la plaça de la Llibertat.

Per altra banda, com també és habitual, la ruta tornarà a potenciar la seva vessant solidària amb la col·laboració amb el

En aquesta Ganxet Pintxo d’aniversari hi participaran 68 establiments que, en la seva majoria, arrodoniran les seves creacions amb l’oli de la DOP Siurana Banc de Sang de l’Hospital de Sant Joan de Reus. Tots els qui vagin a donar sang rebran, com a testimoni de gratitud, dues tapes de franc, una ampolla d’oli nou de la DOP Siurana i un 2x1 per anar a veure en directe un dels apassionants partitis que disputarà aquesta temporada el CF Reus Deportiu a la Liga 1,2,3.

I l’aniversari pròpiament dit , es celebrarà amb música: els participants a la ruta podran obtenir gratuïtament entrades pel cicle ACCENTS de pop, rock i folck en català, concretament pels concerts de Quico Pi de la Serra; de Senior i el Cor Brutal amb Ramon Aragall; i pel musical “Natros som així” amb accent cambrilenc signat per Carles Rom, els patoies i la nena de les boies. Tota la informació, com sempre, a l’APP de Gastronosfera, i al facebook i twitter de la GP i a l’adreça www.ganxetpintxo.cat.

75

Octubre-Novembre 2016

Restaurant Joan Urgellés c/ Aleus, 7 - Reus

Octubre-Novembre 2016

Gamba colada

Ingredients:

RECEPTA GASTRONOMIA

76

Pinya colada - 100 ml de llet de coco - 200 ml de suc de pinya - 50 grams de sucre - 50 ml de Malibú - Tàrtar de gamba - 8 gambes llagosteres - Soja - Sal - Pebre negre - Oli Oliva Verge Extra DO Siurana

Elaboració Pel que fa a la preparació de la pinya colada, agafem una coctelera o un recipient on barrejarem tots els ingredients junt amb uns 4 ó 5 glaçons de gel. Ho reservarem a la nevera, ja que se servirà fred. A continuació, comencem amb el tàrtar de gamba. Pelarem les 8 gambes i treure’m el filet negre que té dins, ja que aquest conté una mena de sorra i és una mica desagradable a l’hora de menjar. Una vegada pelades, trinxarem les gambes ben petites. Tot seguit, afegirem la sal, el pebre, l’oli d’oliva i la soja. De mica en mica i al nostre gust. Feta la massa, la reservem també a la nevera.

Amanida de gamba - 4 gambes llagosteres - 2 espàrrecs de Marge - 100 grams Trompeta de la mort - ¼ de pinya - 100 grams d’enciams variats

Al nostre litoral disposem de gambes fresques de qualitat excel·lent amb uns preus sovint prohibitius Per l’amanida de gamba, pelarem les gambes, tot traient també aquell filet negre, i les escaldarem en una cassoleta amb aigua bullent un parell de minuts. Poc després, els refredarem en un bol d’aigua i gel, més o menys un minut, i els posarem damunt un paper absorbent per tal que deixin anar l’aigua. Escaldarem, tot seguit també de la mateixa manera, els espàrrecs de marge, uns dos minuts i els retirarem. Amb les trompetes de la mort, el que farem serà saltejar-les en oli d’oliva ben calent on afegirem una mica de sal i pebre.

No volem que es facin massa. Seguidament, tallarem el quart de pinya en daus ben petits i els reservarem en un bol amb una mica de pebre negre. Amb els enciams variats l’únic que farem serà amanir-los amb una mica d’oli, sal, pebre i vinagre de Mòdena.

Ara toca muntar el plat. Agafarem un plat de bon fons i hi posarem una mica de pinya colada al centre, dins d’aquesta hi col·locarem una mica de tàrtar de gamba, dues cullerades i, al seu voltant, hi muntarem l’amanida. Envoltem la pinya i el tàrtar i hi posarem la gamba tallada, l’espàrrec, la trompeta i els enciams variats. Tot intercalat amb cura, gust i harmonia. Posarem un fil d’oli damunt la preparació i ja ho tindrem llest. Bon profit!

77

Octubre-Novembre 2016

78

Octubre-Novembre 2016

Troba el teu exemplar de VIU a fons Reus en expositors repartits arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista.

Establiment Adreça Forn Sistaré Ample, 20 bis Forn Sistaré Av.Prat de la Riba, 35 Forn Sistaré Galanes, 11 Forn Sistaré Amargura, 2 Tradicionàrius Raval de Jesús, 48 Estanc Díaz Llovera, 13 Orthoclinic Travessera St. Antoni, 15 L’Estil a Mida Camí de Riudoms, 49 L’Estil a Mida Misericòrdia, 31 Guau Perruqueria Canina Sant Joan, 19-21 Santiveri Sant Joan, 32 Immobiliària Vernet&Navarro General Moragues, 113 Estètica Dra.Meritxell Camps Gaudí,64 bxos.

La Caseta Dolça Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal) Òptica Activa Monterols, 36 Cottet Raval Martí Folguera,3 Rycsa Passeig Prim, 15 Lina 1967 Estilistes Mare Molas, 36 API Reus Comprarcasa Passeig Prim, 34 Segurhabitat Av.La Salle, 45 Les Herbes Salvatges Raval Robuster, 19 Les Carbasses Pl.Puríssima Sang, 4-6 Guillén Advocats Alcalde Segimon, 29-31 Local 2 Esports Armobal Cambrils, 4 Estanc 4 Carrilet Av. Pere el Ceremoniós, 18

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

SERVEI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA Manteniment integral d’instal·lacions d’hostaleria: ∤ Cuines ∤ Forns ∤ Extraccions ∤ Fred industrial i aire condicionat ∤ Rentat, etc… ∤ Preparació tèncnica continuada

CORNELMAT SL COMERCIAL: Projectes, muntatges i instal·lacions: ∤ Restaurants ∤ Hotels ∤ Càterings ∤ Hospitals ∤ Col·legis…

Octubre-Novembre 2016

ELECTRO SERVIO CORNELMAT, S.L. C/ Escultor Verderol Nº 10 Bajos 43002 Tarragona telf: 977221664 · Fax: 977 247067 comercial@electro-servicio.com www.electro-servicio.com

79

SERVEI TÈCNIC OFICIAL:

35 ANYS AL SEU SERVEI Referències projectes: ∤ Escola d’Hostaleria de Cambrils ∤ Escola d’Hostaleria Via Magna (Tortosa) ∤ Port Aventura ∤ Hotel Olympus ∤ Hotel Caspel ∤ Hotel Marinada ∤ Hotel Casa Blanca ∤ Rest. Masia Bou

∤ Rest. La Goleta ∤ Càtering Cuina i Gestió ∤ Àgora Catèring ∤ Càtering Eurest ∤ Residència Nostrallar ∤ Residència Novallar ∤ Col·legi Joan Miró ∤ Col·legi CEIP Cambrils ∤ Col·legi CEIP La Marinada Cuina instal·lada a l’Hotel Altafulla

Cuina instal·lada a Casa Joan Miret, nova seu del Grup AG Planning

PEGGY SUE'S YOUR AMERICAN DINNER Raval Santa Anna, 54 - Reus Tel. 977 59 08 81

Octubre-Novembre 2016

MENJAR AMERICÀ Especialitat Hamburgueses, amanides, sandvitxos i postres.

Preu menú Menú migdia 9,95 €.

Horari Dimarts a diumenge de 13 a 16 h i de 20 a 24 h. Divendres i dissabte de 20 a 0:30 h.

Dilluns tancat

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

80

S

ituat al centre de Reus, al Raval Santa Anna a tocar de la Plaça Prim, aquest restaurant t´ofereix la genuïna cuina americana. Un lloc ideal per passar una estona autèntica i amb la família. La nostra carta està dissenyada per a satisfer tots els gustos. Estil handmade, matèria prima excel·lent, sabor 100% americà i dilatada experiència. Ens agrada fer les coses com les faries tu a casa teva: la nostra carn és fresca i saludable, tots els dies piquem i fem una a una les nostres hamburgueses, sense conservants ni additius; només sal i pebre.

Si no et vols moure de casa, Peggy Sue's disposa del servei delivery a la seva botiga online wwwpeggysues.es i gaudeix sense moure't del teu sofà.

Senzillament deliciós, simplement inimitable. El nostre secret: l'autenticitat.

BRUIXES DE BURRIAC

By Jaume Drudis. RESTAURANT / HOTEL / SPA c/ del Cup, 2,5 i 7, 43893 Altafulla Tel. 977 651 557 | www.bruixesdeburriac.com

Especialitat Cuina d’autor Contacte Tel. de reserves: 977-651-557 o 977-651-567 www.granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com

Octubre-Novembre 2016

RESTAURANT GASTRONÒMIC

PATI DELS TARONGERS Lounge bar al pati del castell de Montserr. at Vermut i dinar a l’aire lliure, en un entorn únic plè d’història. Zona chill out, còctels, copes… celebracions i esdevenimets. Horari de tardor dissabtes i diumenges de 12.00h a 17.00h.

SPA GRAN CLAUSTRE L’Spa Gran Claustre és un indret on es respira pau i tranquil·litat. Disposa d’un circuit termolúdic i una carta de diferents tractaments refrescants i calmants, depilacions i tractaments facials per sentir-te bé per dins i per fora.

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

CLUB EPICURE Neix el club Epicure, en un espai diferent amb un menú únic. Exclusivament els dissabtes a la nit amb música en directe.

Reserva a la nostra speakeasy room.

81

R

ESTAURANT BRUIXES DE BURRIAC. El restaurant Bruixes de Burriac, amb la signatura del xef de renom Jaume Drudis, és present a la Guia Michelin, entre d’altres. Ofereix, a més de la carta, un menú de temporada gourmet. En Jaume també els proposa un menú degustació que els aportarà tots els sabors i sensacions del mar i la terra.

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR Octubre-Novembre 2016

Especialitat Cuina tradicional i creativa Horari De dimarts a diumenge de 13 a 16 h. Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat.

Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres.

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

82

B

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.

Anglès a partir d’1 any

kidsandus.es

83

Octubre-Novembre 2016

matrícula oberta curs 2016/2017

SPEAK In

COLOURS

La Martina - Kids&Us Reus C/ Galanes, 9 i 33 · 43201 Reus T. 977 34 19 82 · reus@lamartinaschool.com

La Martina - Kids&Us Tarragona C/ Marqués de Montoliu, 10 · 43002 Tarragona T. 977 22 07 34 · tarragona@lamartinaschool.com

La Martina - Kids&Us Salou C/ Pau Casals, 1 (Edif. Cubic) · 43840 Salou T. 977 38 50 33 · salou@kidsandus.es

La Martina - Kids&Us Cambrils Rambla de Jaume I, 9 · 43850 Cambrils T. 977 79 27 40 · cambrils@lamartinaschool.com

84 Octubre-Novembre 2016